Diccionari de la Llengua Catalana, ab la correspondencia castellana

H^'llí'

\- V" \ \ \ V

[

ir.;)?'' O'.-'rt-:

Bíimtoife : f^^l^^^t V fi##<M^.t!i C 'C^üm r ^GcfíTer de ifíBllorQi 220

Digitized by the Internet Archive

in 2010 with funding from

University of Toronto

http://www.archive.org/details/diccionaridelall01barc

Diccionari

de la

Llengua Catalana

ab la correspondencia castellana

Nova ediciü,
enciclopédica il-lustrada

Diccionari

de la

Llengua Catalana

ab la correspondencia castellana

Nova edició, enciclopédica il-lustrada

Conté, a mes de les accepcions deis diccionaris fins ara publicats,

els vocables, modismes y aforismes, mots técnichs de ciencies, arts e industria

adniesos en succesives edicions, per un conjunt de literats catalans que estimen la seua llengua;

biografíes de persones célebres, nóms de poblacions, rius y montanyes

de les regions ont s'hi parla cátala, en qualsevulla de les seues variants.

VOLÚM PRIMER

AR 5 MAPES EN COLORS, 44 LAMINES EN COLOR Y EN NEGRE, 1,078 GRAVATS
Y 16 MAPES COMARCALS INTERCALÁIS AL TEXT

ib^7'^

a .^

gt\

Barcelona

Salvat ^ Comp/, S. en C, cditors

220- Carrer de Mallorca - 220

ES PROPIETAT

Establimeiit tipoHtográfich de Salvat y C", S. en C, editors — Bapxeloxa

PROLECH

EL léxich cátala s' és aumentat de forma prou manifesta per la gran volada presa
per la nostra literatura, deixondiment que ha vingut a constituir aquesta so-
perba manifestació d' una llengua renascuda, després del decaiment que durant
tres centuries va deturar sa progressiva vía. Els estudis y les observacions atinades
deis nostres filólechs, deis nostres gramátichs, han fonamentat deduccions innom-
brables, fent créixer el cabal de mots, y la comparació deis modismes locáis han
enriquit, desde que 'Is derrers diccionaris catalans se publicaren, V esquisit aplech
que, ara cóm ara, consent empendre la tasca profitosa d' avalorar, ab recte sentit, la
apropiada significació deis termes usats en la nostra llengua. No cal remarcar de
quina mena, pera completar aquest enlairament de la parla, han influit 1' adopció
d' aquells tecnicismes industriáis, d' aquelles denominacions científiques que 'is
avensos han introduit y 1' us ha sancionat. Baix tres aspectes diferents cal, donchs,
atendré tot lo que sía relatiu al impuls de les apreciacions del mes modern léxich:
en lo que podríem considerarlo cóm a imposició de la filología, despullantlo de
perillosos arcaismes; en la influencia exercida per les llengües parlades en els terri-
toris veíns de Catalunya, y derrerament en 1' adopció de les expressions que podem
titilar d' originarles, deis avensos que les arts y les ciencies han realisat en els
temps contemporanis. A mitg fer la feina d' aplegar el tresor dispers de la llengua
viva, cal convenir, també, que manquen, encara, bona cosa d' edicions deis nostres
autors de la velluria, en son temps de floreixement, pera que puga esbrinarse la
significació escaient de moltes paraules, el valor que se les hi deu concedir, y
atenent a aquesta sórt de consideracions, entendre cóm i' ordenació d' un diccio-
nari és aportar a Tobra de la nostra renaixensa motius prou meritoris pera contri-
buir a son arrelament.

La sava montanyenca que va abocar al nostre idioma V eximi Mossén Jas-
cinto Verdaguer, va ésser dolí sanitós pera purificarlo; mes, d' aquella depuració,
cóm de les degudes a altres coneguts escriptors deis nostres temps, no n' hi ha pas
prou pera refugir els perills apuntáis en les discussions ab tant d' acert sostingudes
quan el primer Gongrcs de la llengua catalana. S' ha de definir fins ont calgui refer-
mar el criteri d' usar les paraules y les formes castices pera que no s' adoptin les
íorasteres, tot reconeixent, cóm cal reconéixer ab Mossén Miquel Costa y Llobera,

VI PRULECH

que al mancar les locucions, deuen apropiarse les exótiques, segellantles ab cata-
lana significació, «assimilantse tot alió que no té», catalanejant el neologisme; cóm
fora prou meritoria la ben establerta comparanza deis clássichs de nostres sigles
esplendorosos, pera arrivar a deduir la significació deis tresors lingüístichscontinguts
en llurs obres. Y aquest travall de selecció, que prou arrivará a ferse mes ende,
vant, y assenyalará 1' esclat de la moderna literatura, no mimva, ni menys contrau
gens ni mica el criteri deis que, en atenció al positiu valer de la nostra parla, ente-
nen ara de conveniencia absoluta la publicació d' un diccionari que serveixi de
guía y de consulta ais conreuadors de la llengua catalana, donant a conéixer una
munió de paraules y de termes locáis gaire bé desconeguts pera 'Is filis de les nos-
tres grans urbs. L' aplicació del cátala a I' estudi de les ciencias, la introdúcelo de
mots denominatius de les invencions contemporanies, ha imposat ques' adoptessin
paraules que no figuraven abans en els vocabularis de la llengua catalana. Per
aquest motiu ha d' ésser útil a Catalunya la publicació del seu primer Diccionapi

ENCICLOPÉOICH.

Al ordenar aqueix, havem consultat els léxichs que venim d' esmentar, apro-
fitant d' ells tot lo que sia aprofiíable, restantne les paraules castellanes que teñen
llurs equivalentes en cátala y aportanthi les extretes de les obres deis mes remar-
cables escriptors moderns, que hi mancaven.

No seníim pas la pretensió d' haver fet obra de savi: nos havem concretat a
recuUir les paraules atenentnos a les seues liéis íonétiques, aixís cóm se pronun-
cien, sense imposarnos el dever de cercar llur origen. Fins els mes reputats eti-
mólechs han sofert erros al esbrinar els origens deis mots, y mes considerables
foren els nostres, mancats del bagatge científich que, després d' assaorits estu-
dis, ells sosteníen. Coneixem les tendencies regressives d' alguns que voldríen
retornar la llengua catalana ais bons temps del seu floreixement y també ha-
vem observat la deria de molts d' altres, que per un excés de purisme rebutgen
les paraules semblantes a les castellanes y a les franceses, que no ja tan sois a
Valencia, sino en la meteixa Catalunya prou la influencia castellana ha esvaít la
significació del nostre idioma; y al Rosselló, la llengua francesa s' és imposada
mimvant 1' apropiada riquesa de la catalana.

Creiem nosaltres que les liengües evolucionen, cóm evoluciona tot, y que no
hi há cap parla que no soíreixi poch o molt la influencia de les llurs veínes. Per
aixó ens havem sostret de caure igualment en arcaísmes, que de rebutjar les parau
les forasteres qu' expressen V idea de quelcom que abans no coneixíem o bé modifi-
quen el sentit d' aquelles que ja teníem. Sense la evolució esmentada, y sense
atendré la importado de noves paraules, se íossilisaríen les liengües, deixant de
expressar els conceptas de les diferentes innovacions, que a la vida y a la manera
d" ésser deis pobles s' introdueixen cada día.

Respectant els principis que 1' us del llenguatge imposa, encara que adoptada
una pauta ortográfica d' acort ab les liéis de la fonética (i), havem servat en els cog-

(i) E! nostre criteri, en quant a 1' exposició de les regles ortográfiques adoptades en
aquest Diccionari, és admetre aquelles innovacions imposades per la rao, y moltes d' elles

PRÓLECH Vil

noms personáis y gaire bé sempre en els noms propis geográfichs, la seua estruc-
tura literal, perqué no fora prou raonada 1' alteració deis meteixos, que produiría
confusions, donchs no ha estat pas el nostre propósit fer malbé la nostra Uengua,
seguint r exemple de molts que pretengueren reformarla, sino millor conservarla
cóm se parla generalment, enaltintla, enriquintla ab nous vocables, substraient el
concepte d' antiqüats a molts deis qu' encara s' usen en diverses encontrades de la
nostra térra, apropiantnos les formes galanes d' altres qu' fian de conceptuarse ter-
mes de perfecte léxich, inillor qu' equivalents de particulars glosaris, restringils
per molts que no 'is hi reconegueren tota la seua significació apropiada.

La situació especial que va inñuir en la literatura catalana desde mitjans del
sigle XVI tins a la restauració deis Jochs Floráis de Barcelona, tot just fa una cin-
quantena d' anys, no era pas la mes apropósit pera que s' ensajessen publicacions
d' obres d' aquesta mena, y aixís és cóm els escriptors mes significats de la nostra
regió, que avaloraren desde els comencos del sigle xix, la importancia que deu
assignarse ais diccionaris, aportaren llurs coneixements, quan d' especialitats se
tractava, a la bibliografía castellana, no poguent capir molts d' ells, com el deixon-
diment de la nostra parla, imposaría la publicació en cátala de tot el cabal que ab
afany y ab estudi havíen reunit, y per aixó, en castellá foren escrits els diccionaris bio-
gráfichs d' En Torres Amat y d' En Cormines, el de productes industriáis d' En Ron-
quillo y tants d' altres d' art, de geografía y de cicncies cóm podríem esmentar, que
comentant les observacions d' escriptors meritíssims, veníen a enriquir la literatura
forastera. Ni era fácil per les meteixes raons expressades, trovar a Catalunya un
diccionari que vingués a constituir una Ilei de la volguda parla. No ha mancat pas
fins en els tristos temps del decaiment de la Uengua catalana, qui ab le y entu-
siasme se consagres a la formació del Diccionari Cátala, y fins podríem dóldrens
de la desaparició de bona cosa de manuscrits, que de les biblioteques y deis arxius
durant les Iluites de la independencia y les civils deis comentos del sigle xix, es-
vaíren potser la calificada tasca d' alguns filólechs, que s' havíen dedicat ab afany
a recuUir la munió de comparances que consentissen avalorar les paraules del
nostre léxich. Aixís y tot, alguns se 'n publicaren, aportant detalls prou estima-
bles. Al Diccionari catalá-llati, obra d' En Cavallería, un deis mes coneguts fins a
la publicació del d' En Labernia, van seguirne d' altres que resplandíen el fruit,
si 's vol limitat, mes sempre digne de Uoa de llurs redactors, servint de fites que

ab Iluiment discutides al primer Congrés de la Uengua catalana. Aixís esdevé per lo que íá a
1' article masculí singular, acceptant la forma el, gaire bé usada a tota Catalunya, y apropiant
el lo (que alguns escriptors adopten encara) a la expressió determinativa del neutre; en punt
a les desinencies plurals femenines, acceptem la terminado en es, que la major part d' autors
contemporanis admeten y qu' era forma corrent en els bons temps de la literatura catalana;
la tonalitat de la ch francesa y de la castellana resta formada per la. ix, deixant el tó de e«
quan la x segueix a qualsevulla lletra sense que la precedeixi i o t; usem la ch solsament al
final de paraula, cóm la ph en les derivades del llatí que acaven en phus en aquella Uen-
gua clássica; seguint el concepte de filólechs eminents, substituim la jy per 2 exceptuant la
conj unció copulativa; suprimim la h en mitg de paraula, y respecte a certs fináis en o, adop-
tem les liéis fonétiques que donen la tonalitat us, o bé substituim per e o i aquella lletra
en mots moderns d' arts y de ciencies, y en altres cassos se suprimeix, o resta substituida
per la ch final.

VIH PROLECH

devem esmentar com senyaladores deis avensos obtinguts en punt al coneixement
y recte sentit, a la deguda accepció, pera millor dirho, deis mots catalans. Eren
els escriptors d' allavores llatinistes prou erudits, y seguint les corrents que ais
estudis literaris imposaven la norma de comparances y deduccions etimológiques,
per la importancia deguda que ais clássichs del Laci se donava, motiven les
raons que induíen ais confeccionadors deis diccionaris catalans d* aquell temps,
a establir les equivalencies de les paraules en abdues llentües, per mes qu' alguns
d' ells, pél carácter oficial de la parla castellana, s' atenyiren tan sois a fonamen-
tar ab ella, la comparació del cabal de mots catalans que reunit havíen. Gales-
mentar les obres d' aquesta mena, que fins al comenc de la nostra centuria s' han
publicades (i) ab I' enlairat propósit de correspondre a les exigencies de consulta.

(i) El génessis deis diccionaris catalans marca la seua primera fita ab el Vocabulari
del valencia Joan Esteve, estampat a Venecia 1' any 1489, obra valiosa, que pertany a la nova
Biblioteca del Instituí d' Estudis Catalans.

En realitat aquell travall se refereix a la parla llemosina, qu' era la usada a Valencia
encara que fassi esment a la llengua valenciana el seu títol; Explicit liber elegantiarum Johan-
nis Stephani viri erudilissimi civis Vülentiani regie auctoritate notari publici; latina et valen-
tiana lingua, exactisstma diligenlia emendatus: Opera autem impensa Paganini de paganinis
Brixiensis Venetiis impresus. Inno. VIII. summo pontifici, Augustino Barbadico Venetiarum
principe. Anno a natali christiano MCCCC I XXXVIII. V. vero no Octobris.

Segucix en ordre cronológich el vocabulari cátala y alemany, estampat per En Rosem-
bach a Perpinyá 1' any i5o2, que 's conserva en la propia Institució. L' autor de la Biblia polí-
glota d' Alcalá, gramátich famosíssim, va esguardar 1' importancia que calía atribuirli a la lite-
ratura de la nostra regió, deñnint en el seu Lexicón moltes paraules catalanes, que per cert
no figuren en altres edicions posteriors del seu erudit travall, quan foren innovades les seues
disquisicions per autors que fonamentaren tan sois en les parles llatina y castellana, lo que
deduiren de la primera edició. En aquest cas se trova la impresa a Girona al sigle xvii, que
és, ara cóm ara, una de les mes conegudes baix el títol segiient: Diclionarium ^-Elié Antonii
Nebrissensis Grammatici Chronographi Regis-imo quadruplex ejusdem Antiqui dictionarii su-
plementum. — Gerundce: Apud. Vincentium Oliva. Typographus R.egium. En i5o7, En Caries
Amorós va estampar a Barcelona el vocabulari llatí -cátala y catalá-llatí, sistema ]SIebrixa,quin
únich exemplar serva ara el competent bibliófil Eudalt Canibell. Una nova edició feta a Bar-
celona en 1 56o, cal esmentar ab el títol Lexicón latino-calalanum seu dictionarium etc. A Ne-

brisensis ex Catalana in Latinum sermonen versum. Pochs anys mes tart, en iSyS y iS/g, se

feren també a Barcelona, les edicions primera y segona del Theramius Puerilis d' En Nofre
Pou, y al derrer tere de la següenta centuria, 1' any 1669 s' estampava a la capital de Catalu-
nya a r imprempta d' En Lacavallería el Ga\ophilacinus Caíalano-Laíinum d' En Joan Lacava-
llería y Dulach.

Va seguir a n' aquesta la publicado del Dictionarium sev thesaurus catalano-latinus, ver-
borum , ac phrasium . autkore Petra Torra, olim grammatices professore Barcinone concinna-
íus, nunc ab eodem emérito mendis expurgalus, auctus, et locupletatus ad orationem ex Catalana
Lalinam efficiendam, et locupletandam. Quanto locupletior thesaurus hic hác quinta quam aliis
editionibus.prodeat lege, et dices. Barcinone: ^Ex 0/ficiná Typographicá Raphaelis Figueró.^
L' obra pertany a les mitxaníes del sigle xvii, donchs el consentiment de publicarla porta
data de primer de Febrer de i653.

L' oblit en qu' era tinguda la nostra parla pot observarse ab la manca de notes biblio-
gráfiques d' aquesta mena, fins ja comengat el sigle xix. L' erudit bibliófil, En Isidre Bon-
soms, en 1' apéndix al seu discurs Uegit a 1' Academia de Bones Lletres el 21 de maig de igo8,
relatiu a les traduccions catalanes de la Fiametta y del Decameron, concisa una nota de
travalls pertanyents a la llengua catalana, de quina pot deduhirsen, la importancia presa péls
estudis del seu léxich.

PUULECll IX

a mida que la nostra llengua ha renascut obtenint la consideració que, ara cóm ara
li atribueixen els mes calificáis filólechs forans y propis. S' ha de reconéixer qu' és
de tots aquells travalls, el Diccionari del erudit Labernia, el mes complert, malgrat
la reduida extensió que tenía en son temps, el Icxich cátala.

El Diccionari Labernia, és mes metódich que 'Is que 1 precediren y mes
remarcable, per tant, pera pendrel com a punt de partida en obres d' aquesta
mena. En el de Fr. Magí Ferrer, reflecta el seu autor el conreu d' una de les
seccions mes apropiades del llenguatge, la literatura popular y el proverbi que tant
enriqueixen una parla; per altra banda, el desitg de popularisar els coneixements
del gramáiich Nebrixa, y facilitar el domini ajustat de la llengua llatina, ocasiona-
ren la publicado deis Vocabularis catalans llatins que porten el nóm d' aquell y el
del retórich Torra; aixís cóm el propósit de donar un bon fonament al estudi y a
la coneixensa del cátala, en temps mes propers ais nostres díes, ha impulsat la
publicado de vocabularis y diccionaris manuals, el mes remarcable de quins, és
sense dubte el del senyor Saura. Tots aquestos esforgos, fets en diferentes epoques
y per persones de mereixements, mostren lo molt que s' és fet y se realisa pera
que la llengua catalana posseeixi un Diccionari que puga satister les exigencies
que a cada época se semen a causa deis avensos intelectuals, moráis y socials, no
satisfets per les obres d' aquesta mena que fins ara constitueixen la determinada
bibliografía d' aquestos estudis; els coneixements llingüistichs d' una banda, y la
positiva significado que 'Is tecnicismes del art, de la industria y de les ciencies
han adquirit, determinen un positiu avens deis coneixements humans, aument
que deu resplandir en el Diccionari, perqué com s' ha dit de manera escalenta el
iéxich d' un poblé és conéixer sempre el seu grau de civilisació, o pera mellor
expressarho el desenrotllo de la seua cultura. Aixó vol dir, que avui ha de
oferirnos el Diccionari, ademes de la fidel expressió de les páranles, tots aquells
elements que d' una o d' altra forma, vinguen a determinarnos el concepte propi

Podem esmcDtar d' aquest lapse de temps entre les obres d' aquesta mena mes remarca-
bles les que segueixen:

JoAQuiM EsTEVE, JosEPH Belvitges Y Antoni Juglá Y FoNT. — Diccionario catalán-castellano-
latino. Barcelona, 1 803-1805, 2 volums gran foli.

Diccionari catalá-castellá-llatí-francés-italiá; per una societat de catalans. Barcelona, Tor-
ner, 1830, 2 volums.

Labernia ( Perej. — Diccionari de la llengua catalana. — Primera edició.

Ferrer í^Fr. Magí). — Diccionario castellano-catalán y catalán-castellano, con una colec-
ción de 1670 refranes. Barcelona: Riera, 1847-54, 2 volums.

Labernia (Pere). — Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana.
Barcelona: Espasa germans, 2 volums y nova edició en 1864-1865.

Diccionari suplement de tots els diccionaris publicats fins ara en la llengua catalana.
Barcelona. Espasa, 1868, un volúm.

Diccionari catalá-castellá, compost per una societat de metges. Barcelona, 1878.

Saura (Jaume AngelV — Novíssim diccionari manual de las llenguas catalana castellana y
castellana- catalana. Barcelona. Inglada y Pujadas, 1884 86, 2 volums.

BuLBENA Y TosELL (Antoni). — Diccionari catalá-francés-castellá. Barcelona, estampa de
Francesch Badía, 1905.

Aladern (J.) — Diccionari popular de la llengua catalana, completat desde la lletra I ab el
de Labernia, Baixarías, editor, 1907, 3 volums.

X PRÓLECH

y a explicarnos la exacta dedúcelo del meteix, aixís cóm la de la forma de que s
vesteix, y de les evolucions sofertes pera arrivar a les actuáis. L' estat deis estudis
histórich-filológichs, ara com ara nos ho consent prou, aduintnos antecedents in-
dispensables pera sapiguer quines paraules teñen carácter mes primitiu y quines el
teñen mes modern : 1' expansió de les observacions folk-loriques, aporten al ensemps,
valiosos indicis pera esbrinar conceptes que abans aparexíen dubtosos o incon-
grüents. Completant aquesta comparanfa ab la d' aquelles paraules apropiades a la
significació científica, adoptades a causa deis avensos, farán del jDzccio^ari un Ilibre
útil, podem dir, necessari pera tothom qui vulga posseir els coneixements exigits
per les relacions socials,

Sintetisa lo que fins aquí havem expressat el carácter que deuen revestir en
nostres temps els diccionaris, la íesomía que deu distingirlos y els fins a que deuen
endregarse; perqué 1' estat de la intelectualitat de nostres díes aixís ho exi-
geix, ornant aquesta mena de Ilibres, completantlos ab els elements que aclarin
la significació de cada un deis mots qu' ells contenen. Per aixó, perqué ademes de
llingüistich, nostre Diccionari és enciclopédich, no s'ha de reduir la seua exposició
a les consideracions genériques, ni a la determinado restringida de la sola signi-
ficació, que, al ensemps obeir li cal 1' expansiu carácter de les diferentes equivalen-
cies, pera donar a coneixer 1' apropiat ús de tots els mots que '1 composen, en el
vastíssim camp deis coneixements que fonamenten la moderna cultura. Es el pri-
mer assaig d' obra consemblanta, y sense créurela perfecta, podem afirmar que hi
havem posada tota la nostra atenció, que aixis com les altres literatures els divul-
guen aquestos aplechs, a 1' estat assolit per la nostra, hi mancava un travall de
consulta d' aquesta mena. Per tal motiu, el nostre Diccionari, s' enmotlla en pro-
pósits, que no podíen servir de pauta ais publicats fins ara, y contindrá tot lo que
pugui donar idea precisa. Forses motius avaloren per aixís ferho 1' esplendidesa
deles arts, de les lletres y de les ciencies després de la renaixensa catalana, y és
del cas, rendir a son passat, a son present y a son esdevenir 1' atenció que 'Is hi
és deguda, ab la concisió de un Diccionari. Raons antropológiques, motius de psi-
cología, apart deis conceptes filológichs, cal atendré, avui, al desenrotllar un lli-
bre de semblant consistencia. Atenent a les disquisicions etimológiques, no reíu-
sant les liéis fonétiques en 1' ortografía, y admetent la terminología que totes
les llengües accepten pera la nomenclatura de les ciencies modernes, els llindars
s" aixamplen al abans reduit terreny del léxich, que s' esvaeix per amplíssims es-
pais, deixant enrera els restringits horitzons, de fa uns quants anys, per efecte
de la seua evolució consistenta, moguda per impuls de noves deduccions que 'ns
expliquen el carácter filológich de cada llengua, revelant les liéis euíóniques que
les regulen, y aclarint les dificultats que se 'ns presenten, mes encara, quan estu-
diem la nostra llengua comparada ab les que hi han tingut una relació mes o
menys estreta, aprenent 1' historia fonológica, que dona a coneixer la vida y els
- aborígens de la nostra parla.

El coneixement de la part material de la páranla, fonamenta 1' estudi de les
liéis que sustenten la seua prodúcelo y se reñecten deduint el carácter apropiat
que a cada una de les encontrades ens presenta, y aquest travall ha de ferse sense
desatendre les nocions de 1' acústica, sense desestimar els motius fisiológichs que

prOlech XI

h¡ serven analogía, car si aixís no 's íes no podríem esbrinar aquelles anomalíes
que sovint se califiquen d' irregularitats, y que raonablement poden y deuen ex-
plicarse, quan ab ordre y metódicament son estudiades baix dos diferents aspectes;
el material y 1' intelectiu. La paraula material y la paraula signe, venen a formar
una unitat, expressada per dos o mes sóns articuláis o constituida per un de sol, do-
nantli coesió el tó o accent que és també el que contribueix a determinarla. En
aqüestes condicions la paraula, constitueix un tot que pot examinarse y analisarse
com qualsevol altre ésser, ab detenció segons passa del carácter de so o de signe
auditiu a la de signe visible, que aixís y tot ha de completarse designantli un valor
o bé un sentit, expressiu y determinatiu de algún concepte, y allavors s' estableix
entre abdós, tan íntima relació que no és possible considerar un d' ells sense tin-
dre r altre present, car fora dificultós íer per separat el degut estudi, si abs-
traientnos de les seues accepcions, no consideressim la paraula cóm 1 expressió
cabal d' una idea.

És cert que cada paraula suposa un concepte, mes ho és també que sovint un
meteix mot expressa idees diferentes, modificatives a voltes, acavant per admetre
cóm propi enunciat la modificació iniroduída. Aixó és fill de la expressió y de les
exigencies. Ni a totes les parles h¡ han páranles pera expressar cada una de les idees
del llenguatge, ni posseím tots, cabal suficient pera determinarles, y devant de la
conveniencia de la meteixa expressió se suplementen, inventant, modificant o
apropiant a un meteix mot diferenta determinado, y aixís admesos y generalisats
aquestos procediments, té lloch el sentit extensiu d' un terme que fonamenta 1' apli-
cació diferenta del meteix. Per altra banda, y com ja havem consignat en aquest
prólech, algunes vegades, pera complir el fet de la expressió, adoptem páranles
d' altres llengües, posant de relleu la recíproca influencia de distintes parles, que
enlaira y transforma el concepte de cada una d' elles, imposantnos de les particu-
laritats de sa expressió y de la valúa d' aquelles, segons afirmava el malaguanyat
y savi filólech doctor Balari y Jovany.

Essent un diccionari, la exposició o manifestado del sentit de les páranles, aixó
és r estudi de les meteixes en tot lo que 'ns reveli llur concepte propi y 1' extensiu,
la comprovació deis mols, pot ferse en aquestos Ilibres, indicant la seua qualitat,
el valor que teñen gramaticalment, y expressant la significació que cal donarli, ate-
nent al ús que d' ell se fá. Alguns autors opinen que ais diccionaris, no s' hi han
de compendre els modismes, mes la corrent d' admétrels, pera que serveixin de
accepció complementaria, está en nostres temps prou arrelada, pera tíndrela cóm
a bona. Acceptant la opinió d' una autoritat tan remarcable cóm la de 1' il-lustre
Coll y Vehí, establerta resta la essencial distinció que separa el modisme, manera
de parlar propia y privativa de la llengua qu' encarna una qüestió sintáxica trac-
tant de la colocado de les paraules, del idiotisme o sía el modisme de sentit literal
que suposa, o bé una infracció de les regles ordinaries de la gramática, o un concepte
desbaratat, qüestió lexicológica per quan s' até a la colocado mes generalment que
deu observarse el sentit, y derrerament del aforisme o reflexió pregona y sentencio-
sa expressada ab energía y brevetat qu' encarna una qüestió ideológica. Els aíorismes
deuríen estudiarse cóm il-lustració intelectiva, mellor que cóm a il-lustració léxi-
ca, perqué éssent cóm son filis de V experiencia y del raonament, tanquen una

XII PROLEGH

gran veritat moral o política, y per lo tant, han de formar part de 1' ensenyan^a
del home, en lo que 's refereix a son procedir, mes, atenent al carácter sintétich
deis aforismes, expressions peculiars d' un poblé gaire bé sempre, devem conside-
rarlos cóm una mena de modismes, que si en absolut no revelen el geni de la Men-
gua, no deixen de iniciarnos en les formes apropiades de pensaments determinats,
éssent cóm son, fruit de la experiencia o de la reflexió del poblé, y per aquest mo-
tiu, caben en els diccionaris els anieles referents a la paraula que 'Is continguen,
per r idea culminant qu' expressen, y deuen també intercalarshi, segons ho fem
en el nostre travall, els modismes y els idiotismes, pera que serveixin d' il-lustra-
ció a les paraules compreses en ell.

Tota vegada que cada un d' aquestos estudis se té com il-lustració deis mots
contingutsal léxich, Uur mes adequat Iloch és després d' haver expressat el genuí
concepte deis meteixos, no englobantlos en capítol apart cóm ho feien els an-
tichs diccionaris, perqué si bé és veritat que íentho aixís, posa de relleu la riquesa
que ofereix cada poblé o cada llengua, no 's veu tan ciar aquest meteix cabal cóm
íentlos seguir al article dedicat a cada paraula, perqué d' aquest modo, referma no
tan sois lo que cada una representa, sino que, al ensemps, indica les significacions
que de sa combinado se 'n dedueixen.

Veusaquí el tragat general de la nostra obra. Primerament, exposició del con-
cepte propi y traslatiu de cada paraula; segonamcnt, modismes, idiotismes y afo-
rismes en ús, relacionat ab cada una d' elles; suprimint la il-lustració etimológica
y filológica, pera no allargar massa aquest travall expositiu, quin obgecte és donar
el sentit mes propi deis mots que composen la llengua catalana. Aixó no vol dir
que al ordenar el present Diccionari, no s' hagen tingudes presentes les etimologíes
y els estudis filológichs, aixís com també els clássichs, al ensemps que les produc-
cions de nostres capdals escriptors moderns, mercés a quines, s' ha enriquit y
s' enriqueix mes cada día la nostra benvolguda parla.

En lo pertocant a les noticies biográfiques, havem compreses aquelles perso-
,nalitats de cada una de les regions de la llengua catalana, que foren mes distingi-
des en tots els ordres de la humana activitat, y que, havent finit, son mereixedores
de recort ais sobrevivents.

La rublerta il-lustració que a les pagines de nostre llibre fá ressaltar volgudes
fesomíes deis filis de la térra que en vida contribuiren a la verdadera significació
del carácter y del geni cátala, prescindint d'aquells que per sort encare avui I' en-
lairen; la reprodúcelo deis monuments, de les vistes de localitats signifícades a
les regions que integraren la gloriosa nacionalitat; lacolecció prou interessantadels
antichs segells y deis escuts de les contrades diverses; els detallats mapes comarcáis;
els aplechs de mobiliari, d'eines de travall, y deis exemplars que convenen al estudi
científich,de la botánica, de la zoología, de la geología, del' historia y d'altresco-
neixements; la exposició de 1' indumentaria, de les costums, y deis diíerents tipus
regionals per lí, assignen major importancia y mes assequible comprensió a n' el
primer Diccionari enciclopédich cátala, que ab ferma voluntat y bon desitg
publiquem.

EXFLICACIÓ

DE LES ABREVIATURES USADES EN AQUEST DICCIONARI

A

a actiu (verb).

abl ablatiu.

abr. . .... abreviat.

absol absolut.

acep acepció.

aciis acusatiu.

Acúsl Acústica.

adj adjectiii.

Adm Administrado.

adv adverbi, adverbial o adverbial

inent.

adv. afirm . . adverbi afirmatiu.

adv 11 adverbi de lloch.

adv. m. o adv. inod. adverbi de modo.

adv. neg adverbi negatiu.

adv. q adverbi de quantitat.

adv, t adverbi de temps.

afirm afirmatiu o afirmativameiit.

Agr Agricultura.

Agrim Agrimensura.

Agron Agronomía.

ajuiit ajuntainent.

Alg Algebra.

Alquim Alquimia.

amb ambigüe.

anal analogía.

Anal Anatomía.

Ant Antich Antiquat.

Ant. mar Antich de marina.

Ant. melaf. . . . Antich de metafísica.

Ant. mus Antich de música.

Ant. náut Antich de náutica.

Ant. qulm. . . . Antich de química.

Antol Antología.

Antrop Antropología.

Arb Arbricultura.

Arit. Aritmética.

Arqueol Arqueología.

Arquit Arquitectura.

art article.

Artill Artillería.

Art. y of. . . . . Arts y ojicis.

arxip arxiprcstatge.

Astral Astrologia.

Astron Astronomía.

aum anmentatiu.

auxil auxiliar.

B

Bell, art Belles arts.

Bibliog Bibliografía.

Biog Biografía.

bisb bisbat.

Blas Blassó.

Bot Botánica.

Ca(.. . . .

Cafa.

Cale. . . .

Calcografía.

Calig. . . .

Caligrafía.

Cap . . .

Capital.

Catóp . . .

Catóplríca.

Cer.. . . .

Cerería.

Cerr. . .

Cerralletla.

Cetr. . . .

Cetrería.

Cir

Cirurgía.

colee. . .

colectiu 0 coleetivanient

Com. . . .

Comers.

Com. ant. .

Comers antich.

com.. .

com II (iiom).

comp. . . .

compost.

compar. .

comparatiu.

cond. . .

condicional.

conj. advers.

conjucció adversativa.

conj. disj..

conjucció disjuntiva.

conj. dist..

conjucció distributiva.

conjug.. .

conjugacio.

contrac. .

contracció.

corrup . .

. corrupcio.

Conqui . .

Conquilogia.

Cosmol. .

. Cosmología.

Cosmog. .

. Cosmografía.

Cron . .

Cronología.

D

dat datiu.

defec defectiu (verb).

defin definitiu.

dep deponent (verb).

depart departament

Dep Deportaíge.

deriv. .... derivat.

despee! despectiu.

Dial Dialéctica.

Díb.. . .

. Dibuix.

XIV

Didáct Didáctica.

dim diminutiu

Dindm Dinámica.

dióc diócessis

Dióp Diópírica.

Dipl Diplomacia.

dist districte.

Dogm Dogmátich.

Dr. Dret.

Dram Dramátich.

E

Econ Economía.

Elip Elíptica.

Entoni Entomología.

Epist Epistolar.

epít epitet.

Equít Equitació.

Erpeto Erpeíología.

Escult Esculptura.

Escol Escolástícfi.

Esgrim Esgrima.

Estadis Estadística.

Estam Estampado.

Estát Estática.

Estét Estética.

Etímol Etimología,

etc etcétera.

Etno Etnografía.

exag exageració.

exclaní exclamació.

explet expletiii

explic expl-catiu.

expr expressió.

expr. adv expressió adverbial.

expr. faní expressió familiar.

expr fani. irón. . expressió familiar irónica.

F

f femení (nom).

f. pl femení plural.

f. p. u femení propi unipersonal.

Fab Fabricado.

Fam Familiar.

Fam. ant Familiar anticfi.

Fam. irón .... Familiar írónich.

Farm Farmacia.

felig feligresía.

fest festiu.

fig figiirat.

FU. y Filos. . . . Filosoiía.

Filo! Filología.

Fis. y Fisi . . . . Física.

Fisíol Fisiología.

For Forense.

For. Ecl Forense Ecclesiástích.

For! Fortificado.

Foto Fotografía.

Fotoglip Fologliptica.

Fotogr Fotogravat.

fr frase

Fren Frenología.

freq frequentatiu.

Fund Fundido.

Fust Fustería.

fut futur.

G

Gen Genealogía.

gen genre, generich.

gener general.

genit genitiu.

Geod Geodesia.

Geogn. .... . Geognosia.

Geog Geografía.

Qeog. ant Geografía antigua.

Geol Geología.

Geom Geometría.

Germ Germánich.

gerund gerundi.

Gimn. Gimnástica.

Gnom Gnomonía.

gov govern.

Gram Gramática

Grav Gravai.

H

hab habitants.

Hídr Hidráulica.

Hidrog , Hidrografía.

Hidrom Hidrometría.

Hidrost Hidrosiátíca.

Híg Higiene.

hip hipérbole.

hiperb hiperbólich.

Hist Historia.

Hist. nat Historia natural.

Histol Histología.

hort Horticultura.

I

Icón . . .

Iconografía.

Ictiol. . .

Ictiología.

imp.. . .

impersonal (verb)

imper.

imperatiu.

imperf. .

imperfecte.

Imp.

Imprempta.

Ind . .

Industria

indef. . .

indefinit.

indet. .

. indeterininat.

indic.

indicatiu.

infin. .

infinitiu.

Int. fam.

Intima familiar.

¡nterj. .

interjecció.

interr. .

interrogatiu.

inus. .

inusitat.

inv. .

invariable.

Iron . .

írónich.

irreg. .

irregular.

J

J. C Jesucrist.

Jará .

Jardinería.

XV

jtid Judicial y Judicialment.

Jiiris. ..... Jarisprudencia

K

kgm kilograms.

km kilometres.

km' kilometres quadrats.

L

Lit Literatura.

Litogr Litografia.

liter literal.

Li'urg Litúrgica.

Loe Locució.

Loe ant Loeució antigua.

Loe. fam Locució familiar.

Loe. Jor Loeució forense.

Loe. met Locució metafórica.

Log Lógica.

long longitut.

LL

llat llatinisme.

Lleng Llengiiistica.

lio lloch.

M

fii iiiasculí (nom).

111. p. u masculí propi unipersonal.

ni. y f masculí y fenieni.

in. adv modo adverbial.

Magn Magnetisme.

Maquin Maquinaria.

Mar Marina.

Mat, méd Materia médica.

Matem Matemdíiques.

Mccán Meednica.

Med Medicina y medicinal.

Med. ant Medicina antigua.

Met Metáfora.

Met. fam Metáfora familiar.

Metaf. y melafis. . Metafisica.

Metal Metalurgia

iiietap metaplasme.

Meleor Meteorología.

Metr Metrología.

Mil Milicia.

Min Mineralogía

Mist Mística.

Mit Mitología.

ni. adv modo adverbial

niod modísiiie.

Mor Moral

nuinpal municipal.

Mus Música.

N

-n nsutre (verb).

n. p nom propi.

Náut Náutica.

Náut. ant Náutica antigua.

nat natural.

neg negació, negatiu.

neol neologisnie.

Neumát Neumátich.

nom nominatiu.

nomb nombre.

núm número, numeral.

Numis Numismática.

O

Obst Obstetricia.

Ópt. Óptica.

Orat. Oratoria.

ord ordre, ordinal.

Ornit Ornitología.

Orog Orografía.

Ort Ortografía.

P

p. a participi actiu.

p. p.. . . í . . participi passat.

p. pr participi present.

p. And provincial d' Andalucía.

p. Arag provincial d' Aragó.

p. Ast provincial d' Asturias.

p. Ext provincial d' Extremadura.

p. Gal provincial de Galicia.

p. Mur provincial de Murcia.

p. Nav provincial de Navarra.

p. u poch usat.

part particular.

part. jud partit judicial.

partícul partícula.

patol patología.

patr patronímich.

perif periírassis.

pers persona o personal.

Pers Perspectiva.

Pint Pintura.

Pint ant Pintura antigua.

Pirot Pirotecnia.

pl plural.

Poét Poética.

Polit Política.

Popal Popular.

posses possessiu.

práct práctica.

prep preparado.

prep. conj. . . . preposició conjunctiva.

pret pretérit.

prini priniitiu.

proced procediment.

pron pronominal.

pron. dem pronom demostratiu.

pron. ínter. . . . pronom interrogatiu.

pron. pers .... pronom personal.

pron. pos pronom possessiu.

pron. reí. .... pronom relatiu.

prop propi.

pros prosodia.

prov provincia, provincial.

proverb proverbi.

XVI

Psicol Psicología.

púb públich.

Q

Quim Química.

Quím. ant. . . . Química antigua.

R

r recíproch (verb).

rad radical.

Ref. Refrá.

refl reflexiu (verb).

Reí Relligió.

Re/ Retórica.

S

s substantiu.

s. y adj substantiu y adjectiu.

s. ni substantiu masculi.

sinipl simple.

sing singular.

subj subjiinctiu.

suf sufixe.

superJ superlatiu.

T

t temps (del verb).

Tdci Táctica.

Teol Teología.

Ter Territorial.

1er Terme o frase propis d' alguna

encontrada.

Terap Terapéutica.

Termod Termodínúmich.

Tip Tipografía.

Topog Topografía.

Toxic Toxicologia.

Trigon Trigonometría.

U
Unlp Unipersonal.

V

V Vegis.

V verb.

V. a verb actiu.

V. imp verb impersonal.

v. n verb neutre.

V. r verb recíproch.

V. ref verb reflexiu.

verb verbal.

Vet Veterinaria.

Vulg Vulgarísme.

Z
Zool Zoología.

ADVERTENCIE5

I. Els articles o les expresslons, frases, etc., que consten de mes d' una paraula, 's buscarán, sempre,
per la paraula que semblará mes important.

II. Les variades accepcions d' una meteixa veu estarán separades per aquest senyal i| .

III. Les paraules escrites ab aquest carácter (Abastar) s' han de buscar segons elles meteixes ex-
pressen, y si van acompanyades d' un nombre, a la accepció que aquest indica; v. gr.: AJAR. v. a. Ant.
Abastar, 1, qu' és cóm si dignes: vegis Abastar en la primera de les seues accepcions.

IV. Quan després del senyal || no s' hi posa la indicado o abreviatura gramatical, és que la accepció
que segueix té la meteixa qualitat gramatical que 1' anterior.

V. Aquest senyal ( — ) indica que se sobreentén la paraula o paraules que comensen 1' article.

DlC. Cat.

Retratos (Lletra A)

\A

^0^

\-

é

■ i/ W

dU

1

m M

ñ

Fraiicescli Alió (1862-11)08)
pág. 77

Gaspar de Aguilar (1561-UilO)
pág. 53

Joan Agell y Torrents (1809-1868)
pág. 47

Antoni Aulestia y Pijoan (1849-1908) Marian Aguiló y Fuster (1825-1897) Valentí Alniirall y Llozer (1841-1904)
pág. 168 pág. 54 pág. 78

W^

^B^^^^HR? ^r^yp^^^^^^^H

^^ ' *'i^' " "^

Joseph M." de Alós y Mora 1765-1844)
pág. 80

Francescli Armanyá (1718-1803)
pág. 137

B. C. Aribau y Farriols (1798-1862)
pág. 136

DlC. Cat.

Retratos (Lletra B)

Gabriel Balart (1824-1893)
pág. 187

Víctor Balaguer y Cirera (1824-iyui)
pág. 186

Jauíiie Balmes (1810-1847)
pág. 189

Antoni de Bofarull y de Broca
(1821-1891) pág. 245

Francescli Bonet y Bonfill (M. lí
pág. 251

^£

(/"of. Matio-i-odiinn )

Joseph Balari y Jovany (1844-1904)
pág. 187

Ramón Buldú (1815-1889)
pág. 275

hrancesch Felay Briz (1839-1889)
pág. 269

Joaquím Bonet y Vinyals (1822-1887)
pág. 251

K

A. Es la primera lletra del Abecé. Sona clara y de-
cidida: se pronuncia obrint regularinent la boca, te-
nint la Mengua tocant a les dents inferiora y deixant
els llabis en 1' estat en que 'Is posa la meteixa ober-
tura de la boca.

Serveix la lletra a pera expressar les següentes
abreviacions: A o Ar., Arnaldus: Arnau.— yAbbs., ab
una ratüeta que travessa Ms dos país de les bb,
abbas: Abat. (1 Ag", ager: Camp. || Ag': agri: Del camp.
II Aia., ánima: L' ánima. || AI., ab un travesser en el
pal de la 1, alter o alia: Altre o altra. || Añ., ante:
Avans. || Aqf", Aqua: Aigua. || At, au, au", autem:
Mes. II AA: abreviatura de Alteses y de Autors. En
medicina y en farmacia vol dir ana. || A. C. En la cro-
nología significa anys de Cristo. || A. E. C. Vol dir
anys de V era cristiana. || A. R. Vol dir any de la fun-
dació de Roma. il ADD. En medicina y en farmacia vol
dir afegescas. || Cóm a signe numeral, sesons el cos-
tum roma adoptat a Catalunya, valía 500, y ab una
ratlleta demunt 5.000.

A. Aquesta lletra considerada com preposició, pot
significar les relacions següentes: 1.*, objecte de la
acció, cóm: mon amich estima a son germá; 2.% terme
de la acció, cóm: aixís primors Amor a mi revela; 3.",
direcció, cóm; me 'n anava a Madrit; 4.", Iloch, cóm:
m' esíich a Barcelona; 5,°, temps, cóm: a la nit, a la
matinada: 6.*, causa, cóm: hihd anat a prech de tots;
7.*, semblaiisa, us o costum, cóm: a la catalana, a lo
militar; 8.", preu, cóm: a dotze guarios; fio he pagat a
tres pessetes; 9.", situació, cóm: o la esquerra, a la
dreta, a dalt, a baix; lO.", conformitat, cóm: a la Uey
de Roma; anar a compás; 1 1.", distancia, cóm: de tau-
la a taula; palm apalm; 12.% terme, cóm: a la cullita,
etcétera.

A vegades s' usa cóm equivalent a la preposició
pera, cóm: empero la cosa és a mi qiiaix impossible; al-
tres a la preposició per, cóm: si algún senyor de ñau o
de leny tendrá ab si algún servicial a temps sabut; al-
tres a la preposició de, cóm: tincfi a dir; halan a por-
tar, y altres equivalent a la partícula o adverbi si,
cóm: a saberho hi haguera arribat.

S' usa en la composició de moltes paraules, cóm:
a-conseguir, a-plom, a-genollar, a-campar, a-fonar, et-
cétera, y en la de moltes expressions, cóm: a soldada,
a les mil maravelles, a les fosques, a tom, a bell ull, a
brasset, a dretes, a foch y a sanch, etc.

Precedintla la paraula cóm, forma un modisme cá-
tala, qüan no hi há comparació, en qual cas se supri-
meix en castellá Aixís diliem: cóm a Pau que 'm dich;
admesos a la Cort cóm a barons; y en castellá: como
Pablo que soy, admitidos en la Corte como barones.

A, Interjecció, en castellá és també A, encare que
generalment s' escriu ali! cóm: ah, que so desditxat!
ah, qué fas.'

A ÉS LA LLETRA DELS ASES. fr. Se sol dir a aquell
que després de no enténdrer una cosa, cau en lo que
aquesta vol dir y exclama: ¡Ah!

NO SAPiGUER NI LA A. fr. No sapiguer llegir. No co-
nocer ni la a.

DIC. CAT.— T. I.— 1.

PENDRE LA A PER LA B. fr. Se diu del que prén una
cosa per altra, o en sentit contrari, al que se li déu
donar. Esa es la derecha y dábale con la zurda; o esa
es la derecha y ¡a torcida la del candil.

AAM. m. Mesura holandesa pera líquits, d' uns sei-
xanta litres de cabuda. Aam.

AAS DE BIELLE. Orog. Collada a una altura de
2,162"' en territori que havia pertenescut ais comtes
ribagorsans, en els primers sigles de 1' etat mitjana.

AB. prep. Con. Serveix pera expressar companyía,
cóm: anava ab el séu pare. || Manera o instrument,
cóm: ho deya ab interés; ab sa parla tan falaguera ho
alcansa tot; ho feu ab el colíell. || Motín, cóm: ab co-
neixement; ab excuses ho cura; ab el ben entes que, etc.

Entra en la composició de moltes frases, cóm se
veurá per els exemples següents:

AB AIXÓ, AB TOT Aixó. Se significa que, segons lo
que procedeix, s' acava d' aquesta o d' aquella mane-
ra. Por tanto.

AB MI, AB SI. Ablatius respectivament deis pronoms
jo y se. Conmigo, consigo. També s' usa ab tu, abnos-
altres, ab vosaltres, ab els quals, y en castellá: contigo,
con nosotros, con vosotros, con los cuales.

AB TOT, AB TOT Y AB AIXÓ. Espressions que co-
rresponen a con todo, con todo y con eso, sin embargo,
no obstante.

AB TAL, AB TAL QUE. Expressions ab que 's revela
condició. Con tal, con tal que, de modo que.

S' usa també en expressions cóm aqüestes: ab eter-
no, ab inicio, etc.

ABACÁ. Bot. Planta filamentosa americana.

ABACALLANARSE. v. n. Aprimarse, quedarse sois
ab la pell y 'Is ossos. Apergaminarse.

ABACALLANAT, DA. adj. Sech, prim. Apergami-
nado.

ABACIAL, adj. Lo que pertany al abat o a la aba-
día. Abacial, abadengo.

TAULA ABACIAL, fr. Se diu d' aquella que és pro-
vehida de bons y abundants menjars. Mesa abacial.

ABACOMTE. m. Abat ab dignítat comtal. Abacó-
mite.

ÁBACH. m. Taula en la qué se hi posa alguna cosa.

Ábachs catalans estil de transició (sigle xiii)

Abaco ó aparador de la plata ó vasos. || Taula
o:it s' ensenyan els vasos y objectes d' or y de plata.
Abaco. II Taula calculatoria ont els tresorers y ma-

ABA

ABA

temátichs feyen llurs nombres, ratlles y figures, per
quina rahó s' anomenava també taula pitagórica. Ta-
bla para contar. || Pedra que corona el capitell de
les columnes o pilastres y quina forma varía segons
r ordre arquitectónich a que aquelles pertanyen. ||
Abaco. II Antich ornament reyal a l'Anglaterra. ||
Abaco. II Bastó que 'i cap deis templaris usava te-
nint gravat en el puny la creu de l'ordre. || Abaco.
II Taula o post pera jugar. || Abaco.

ABADAL. adj. Lo pertanyent a la abadía y a la
dignitat d' abat. Abacial, abadial.

ABADEJO, ni. BACALLÁ.

ABADERNAR, v. a. Náut. Subjectar ab badernes.
Abadernar.

ABADESSA. f. Superiora de monjes. Abadesa.

SEMBLAR UNA MARE ABADESSA. fr. Se díu d' aquella
que és grassa y fa patxoca. Parecer una abadesa.

ABADESSES (Sant Joan de les). Geog. Vila de la
prov. de Girona, bisb. de Vich, part. jud. de Puigcer-
dá. És a la vora esquerra del Ter y té 2.Q29 hab. La

Vista de Sant Joan de les Abadesses.

població és remarcable per les mines de carbó de
pedra y de Hgnit, y per les fonts sulfur nitradas al
Pudol, les d' hidrógen sulfurat a la font deis Banys,
y la d' aigua salada al Torrent de les Feixes. La in-
dustria, es allí prou important en la producció de
filats y de teixits, y explotado de ciments. Conserva
recorts hisiórichs desde Guifre el Pilos, fondador
del monestir de quin sa filia Emniona va ésser la
primera abadessa en 887. Al 1017 elscanonges d'Aquis-
gran, s' hi establiren instalant després el mones-
tir de Sant Agustí, colegiata desde el sigle xvi. La
iglesia el convent va ésser consagrada en 1150, so-
terrantla un terratrémol en 1442. El claustre ojival y
part del antich temple son remarcables. L' iglesia de
Sant Pol ab portada románica del sigle XI, y retaule
escolpit; la casa nomenada del Abat ab un pati pri-
mitiu de volta baixa; la iglesieta de can Parrella; el
pont demunt del Ter restaurat en el sigle Xli; y algu-
nes torres de les muralles mitjevals, li donen a la vila
fesomia d' antigor.

ABADÍA, f. Dignitat d' abat o abadessa; iglesia o
monestir dirigit per un abat o abadessa. Abadía. ||
Casa rectoral. Abadía. || Territori, jurisdicció, béns
o rendes pertanyentes al abat. Abadía.

ABADIAL. Abacial.

ABADIAT. m. Districte del abat o terres a ell per-
tanyentes. Abadía y abadiado.

ABADIETA. y

ABADIOLA. f. Dim. d' abadía. Abadía pequeña.

ABAIX. adv. mod. Part inferior, o dessota. Abajo.

ABAIXADOR. m. Quí abaixa els panyos en la fa-
biicació d' aquets. Tundidor. I! Baixada. Bajada.

ANAR ALS ABAIXADORS. fr. Met. fam. Ter. A.NAR DE
BAIXA. Ir á menos.

ABAIXAMENT. m. BAIXA, s. || La acció y efecte de

abaixar. TUNDA, tundidura. || La baixa de préu en
els queviures. || Ant. devalliment. ¡i abatiment.

ABAIXAR. v. a. Tondre el pél del panyo y igua-
larlo ab les estisores. Tundir, j] Afluixar, disminuir
algunes coses inmaterials, cóm; el dolor, el fret, la
febre Bajar, declinar, ceder, aflojar. || Disminu r el
gruix o alsaria d' alguna cosa. Bajar, rebajar. || In-
clinar envers térra alguna cosa, cóm; el cap, el Ilibre.
Bajar, inclinar. || Disminuir la estimado o valor de
la moneda o d' altre qualsevulla cosa. Bajar. || Dis-
minuir el préu. Bajar, abaratar. || Reduir el sou o sa-
lar!. Bajar, rebajar, acortar, reducir.

ABAIXAR ELS FUMS A ALGÚ. fr. Fam. Sossegarlo,
ferli pérdrer 1' enfado o enuig per medi de bones ra-
ons, caricies, etc. En sentit metafórich se pren per
humillar, rebaixar. Amainar la cólera á alguno.

ABAIXARSE. v. r. Inclinarse cap a térra. Bajarse,
inclinarse, j] Inclinar el eos pera passar per sota de
alguna cosa. Bajarse, encorvarse, agacharse || Arru-
pirse pera no ésser vist. Aovillarse, agazaparse, acu-
rrucarse y agarbarse. Se diu comúnment de les lie-
bres. II Humiliarse. Doblar las rodillas, bajarse,
abatirse. || Disminuirse un tot, com un munt de blat,
els diners, etc. Bajar, menguar, mermar. || Alinvar
les aigües. Vaciar, mermar, menguar, decrecer. ||
Minvar els rius o bragos de mar fins que 's passin
a gual. Avadarse. || Desinflarse. Deshincharse.

QUI MOLT S' ABAIXA 'L CUL ENSENYA. Aforisme ab
que 's significa que la massa humiliació és baixesa.

ABAIXAT, DA. p. p. Tundido, bajado

ABAJANAT, DA. adj. y 'Is seus deriváis. Atontat,
ab posat y fets de beneit. Atontado, abobado.

ABALANSAR. v. a. Posar les balances al fil.
Abalanzar. || Impellir. Abalanzar, impeler, empu-
jar. II Moure, indüir Persuadir.

ABALANSARSE. v. r. Acometre a aigú tirántse-
li demunt. Abalanzarse. || Inclinarse, determinarse.
Abalanzarse.

ABALSAT, DA. adj. eSPADAT.

ABALTIT, DA. adj. Ter. Ensopit, endormiscat.

ABALLAR, v. Ant. Vestir.

ABALLAT, DA. p. p. Ant. Vestido.

ABALLIMENT. m. Ant. Desitj, capritxo. Antojo.

ABALLOL (Coll). Orog. Coll a 1.425 metres d' al-
titut a tramontana de Maianyeu, prov. de Barcelona.

ABANDERADO o ABANDERAT. m. Qui porta la
bandera en les professons y actes públichs. Abande-
rado. II Oficial d' exércit que porta la bandera. Aban-
derado.

ABANDEREJAR. v. a. Náut. Proveir una ñau
deis documents competents a autorisar sa bandera.
Abanderar.

ABANDÓ. m. L' acció y efecte d' abandonar y de
abandonarse. Abandono, desamparo.

ABANDONADAMENT. adv. m. Ab abandó. Aban-
donadamente.

ABANDONAMENT. m. ABANDÓ.

ABANDONAR, v. a. Deixar, desamparar alguna
cosa, no ferne cas. Abandonar. || Dir fástichs o pa-
raules afrontoses. Denostar, baldonar, ajar, abra-
sar, levantar la paletilla, poner de lodo, echar las
temporalidades. || Deixar del tot al cuidado d' altre
alguna cosa. Abandonar, confiar, cometer. || Vendré
per menys préu del regular. Malvender, hacer ba-
rato. II For. Renunciar, deixar la possesió d' alguna
herencia. Abandonar.

ABANDONARSE, v. r. Descuidarse de un meteix, de
les obligacions o interessos. Abandonarse. IIEntregar-
se sense fré ais efectes de 1' ánim, com a la alegría, al
dolor, a la compassió. Abandonarse, entregarse. ||
Entregarse a una vida en que 's pert la estimado.
Abandonarse, envilecerse, abatirse. || Perdre el
ánim, rendirse en les adversitats. Abandonarse,
abatirse. || Entregarse a la discreció d' altres. Aban-

ABA

ABA

donarse. || v. r. Imitar a les bagasses o rameres. Pros-
tituirse.

ABANDONAT, DA. p. p. Desaiiiparat. Abando-
nado. II Afrontat ab páranles picantes Abandonado,
denostado. || adj. Vil. Abandonado. || Moltíssim ba-
rato. A huevo, de tres al cuarto. || expósit. I| De
una manera deixada, o com les bagasses. Encanalla-
do, prostituido.

DONA ABANDONADA, Puíuela, ramerilla.

ABANILLA (Riera d'). Hidras. Neix a la serra de
les Tres Fonts, prov. d Alacant, passa a la de Mur-
cia, torna a entrar a la primera y passa per Beneferri
y desaigua a la esquerra del Segura, prop d' Ori-
huela.

ABÁNS. ni. Ant. Avantatge. || prep. conj. Denota
anterioritat de Uoch o tcmps, cóm: els maiors van
abáns que 'Is menors; abáns d' eixir el sol. Antes. ||
adv. t. Denota preferencia en les eleccions, cóm:
abdns morir que pecar. Antes, primero. I En temps
passat. Antes. || Antiguament. Antes, antiguamen-
te, en otro tiempo. || Parlant del tenips també s' usa
com adjectiu per lo meteix que antecedent o ante-
rior, cóm el dia abáns. Antes.

ABÁNS BÉ. conj. advers. Al contrari. Antes, antes
bien, al contrario.

ABÁNS DE DÍA. m. adv. Antes del dia o al amanecer.

ÁBÁNSDE TOT. m. adv. Primerament, principalment.
Ante todo o ante todas cosas.

DE ABÁNS. ni. adv. Fam. De temps anterior. De an-
tes.

LES COSES DE ABÁNS. Las COSOS de antes.

MÓLT TEMPS ABÁNS m. adv. Mucho antes o mucho
tiempo antes.

POCHS DÍAS ABÁNS. Pocos días antes.

ABANTARSE, v. r. Ant. Vanagloriarse.

ABANTES, adv. f. Ter. ABÁNS.

ABANTZ. prep. /í«/. abáns. i| adv. 11. Ant. AVANT_

ABARATIMENT. m. Acció de abaratirse o rebai-
xarse '1 préu. Baratura.

ABARATIR. v. a. y n. Abaixar el préu. Bajar de
precio, abaratar.

ABARATIRSE. v. r. ABARATARSE.

ABARCA, f. Calgat fet d' una Henea de pell de bOu
sense tréureli 'I peí, tallada a mida del peu y ab uns
talléis a manera de traus tot voltant, per ont s' hi
passa una corretjeta que s' estira pera donar a la pell
la forma de la planta del peu, y Iligat després a la
cama a mena d' espardenya. Abarca.

ABARCAiVlENT. m. La acció y efecte de abarcar.
Abarcadura, abarcamiento.

ABARCAR. V. a. Rodejar ab els bracos o ab les
nians. Abarcar, abrazar. ¡| Met. Encloure. Abarcar,
abrazar, contener, comprender, incluir, alcanzar.
II Encarregarse a un mateix temps de moltes coses.
Abarcar, abrazar. || agavellar, || Entendre en mol-
tes materies. Abarcar, abrazar.

QUI MÓLT ABARCA POCH ESTRENY. Refrá ab qué 's

significa qué aquell qué abarca mólt no pot acudir a
tot. Quien mucho abarca poco aprieta.

QUI MÓLT ABARCA Y POCH ESTRENY ÉS SENYAL DE
MÓLT POCH SENY. Expressió ab que s' aclara '1 sentit
del refrá anterior.

ABARCAT, DA. p. p. Abarcado. || adj. Calgat ab
abarcas. Abarcado.

ABARQUER, A. s. Qui fa o ven abarques. Abar-
quero.

ABARRAGANADA, adj. Fam. Se diu de la dona
molt abandonada y deshonesta. Escaldada.

ABARRAGANAMENT. m. p. u. Amistansament.

ABARRAGANARSE, v. r. Abandonarse, amistan-
zarse, amancebarse.

ABARRAGANAT, DA. p. p. AMISTANSAT. || adj.
Ter. ABANDONAT.

ABARROTAR, v. a. Náut. Equilibrar la cárrega de
la ñau, omplint ab fardos petits tots els buits. Aba-
rrotar, i! Carregar una ñau aprofitant fins els llochs
mes rediiits de la seva bodega y cambres. Aba-
rrotar.

ABAS. f. Pes usat a Persia pera pesar les perles;
equival a un vuiteni de quilat. Abas.

ABASAGAMENT. m. Fam. AOAVELLAMENT.
ABASAGAR. v. a. Fam. AGAVELLAR.
ABASEGAR. v. a. Fam. y 'Is seus deriváis. ABASA-
GAR.

ABASSAMENT. n. Ant. ABAIXAMENT.
ABASSAR. v. a. Ant. ABAIXAR.
ABASSÓ. m. Ant. Turonet. Cerrillo.
ABAST. ni. La provisió necesaria particularment
de queviures. Abasto, abastecimiento. || La acció
de abastar. Abastecimiento.

DONAR L' ABAST. fr. ABASTAR. 2. (| fr. Met. Despat-
xar ab desembrás y promptitul algún negoci. Dar ex-
pediente.

NO PODER DONAR V ABAST. fr. Met. No poguer algú
desempetiyar o donar curs ais niólts negocis que té.
Estar ó verse ahogado, no poder dar curso ó vado.

ABASTAMENT. m. Acte y efecte d' abastar o pro-
vehir. Abastecimiento.

ABASTANT. adv. m. Ant. BASTANT.
ABASTAR, v. a. Pendre o cullir quelcóm que esti-
gui alt y que pera ferho s' hagi d' alsar la má, cóm la
fruita deis arbies, per exemple. Alcanzar, coger. ||
Suministrar els queviures a una ciutat o exércit.
Abastecer, bastimentar, dar el abasto. || n. Bastar.
II r. Proveirse de lo necessari, especialment una ciu-
tat o exércit. Vituallarse, abastarse. Alpastecerse.
ABASTATA, D p. p. Abastecido, bastimentado.
ABASTONEJAR. v. a. Ant. y 'is seus deriváis. Do-
nar cops de bastó. Apalear. || bastonejar.

ABAT. m. Prelal de nionaslir. Abad. || Dignitat en
algunes catedrals. Abad. || Dignilal en algunes col-
legiates. Abad. || Rector o beneficia! elegit pels seus
companys pera presidirlos en capitel per cert temps.
Abad. II Títol honorífich del llech que, per dret de
succesió, posseeix alguna abadía fundada ab béns
secularisats. Abate. || — benehit. El qui en el seu
territori té jurisdicció casi episcopal. Abad bendito.
II — mitrat. El qui en certes funcions usa d' insig-
nies episcopals. Abad mitrado. \\ —titular. Aquell
qu' és abat per dret de succesió. Abad titular.

ABAT (Fra Antoni). Biog. Relligiós cátala. Va néi-
xer a Cardona y va péndrer 1' hábil de I' ordre de pre-
dicadors a Barcelona 1' any 1678. Va ésser catedrátich
d' aquella Universilal y després de la de Minerva, a
Roma. L' any 1705 va forn.ir al seu pais, ont va mo-
rir 1' any 1712. Va deixar MM. SS. Theologie moralis,
6 vol.; Philosophia, 1 vol., y Sermones varios.

—(FRA BONAVENTURA). Biog. Relligiós calalá, nal a
Cardona, no se sap qnin any; va morir a Marsella
el 1766 Va ésser frare de 1' ordre de menors y 's va
dedicar a les matemátiques, escrivint una obra titola-
da Amussements philosophiques sur les diverses parties
des Sciences et principalment de la Phisique et des Ma-
thematiques, que s' estampa a Amslerdam 1' any 1768.
ABAT (L'). Geog. Poblel del dist. munpal. de Ma-
nuel, prov. de Valencia. || —(MAS DE). Geog. Caseriu
del terme municipal de Tarragona.

ABATANAR, v. a. Batre, copejar el panyo en el ba-
tán pera tréureli 1' oli y enfortirlo. Abatanar, bata-
nar. II Met. Fam. Pegar a algú. Batanar, tundir.

ABATIMENT, ni. La acció y efecte d' abatre o des-
truir. Abatimiento. || Falta de forjes corporals. Aba-
timiento, postración. || Despreci, vilesa. Abatimien-
to. II Baixesa de condició o estat. Abatimiento. ||
Met. Cobardía, falta d' ánim o d' esperil. Abatimien-
to. II Entre niercaders cesassió y descrédit per no po-
der salisfer ais acreedors. Quiebra, bancarrota. ||

ABD

ABE

Náut. La acció de baixar alguna cosa de paratge alt.
Abatimiento. |¡ Separado de la ñau del seu veida-
der rumbo per efecte de lo que abat 1' ánim. /.ba-
timiento.

ABATRE. V. a. Tirara térra. Abatir, derribí r,
demoler, derruir. il Humillar, acobardir, fer abaixar
la superbia. Abatir, domar, hollar, refrenar, bajar
los humos, li A«/. VENCER. ll.MALMETRE. || Entre comp-
tadors trétirer lo que queda líquit d' una partida, re-
baixats els gastos. Rebajar, rebatir, i: Humillarse.
Abatirse, bajarse, doblar las rodillas. || Humillarse
en extrem. Anonadarse. || Parar el mercader sos ne-
gocis perdent el crédit per no satisfer ais acreedois.
Quebrar, fallir, hacer quiebra ó bancarrota. |1
Quan lio fa maliciosament per defraudar ais acree-
dors. Alzarse. || Náut. Baix<iralguna cosa de paratse
alt, com abaíre la vela. Abatir. 11 Descompondré
qualsevol cosa pera redüirla d'alsarla o de bulto.
Abatir. || Di;cantar, inclinar mes o menys lo que
és vertical, fins a posarho del tot ajegut. Abatir. ||
Fer girar un objecte envers la part que 's considera
menys ventatjosa, com abaire la proa. També s' usa
com recíproch. Abatir. || Separarse una ñau vers
sotavent del rumbo que fa, per causa del impuls de la
mar o de la corrent. Abatir.

ABATRES. Vulg. Contracció de ABÁTRESE. || Mel.
Pérdrer 1' ánim, la conflansa. Abatirse.

ABATUDAMENT. adv. m. Ab abatiment. Abati-
damente.

ABATUT, DA. ad. Menyspreuat, vil. Abatido. II
VENSUT. II Pobre, miserable. Abatido, Arrastrado. ||
Dit del mercader qu' ha fet bancarrota. Fallido, que-
brado. II adj. Ant. Rebalxat, descomptat. Rebajado,
desquitado.

ABAYSAR. V. a. Aut. y Ms seus derivats. ABAIXAR.

ABBATE. m. Clergue, comúnment d' ordres me-
nors, que dula hábits curts a la romana. Abate.

ABCÉS. ni. Acumulació de materia o posterma ais
telxits orgán clis que dona lloch a la formació d' un
bony. Absceso. ;; Aquest niatelx bony. Absceso.

ABDALLA BEN SOLIMÁN ABU JVIOHAMED
ALANSARI. Biog. Conegut per Ben-Haut Allá. Pretor
o governador de Córdoba, Sivilla, Murcia, etc. Va
néixer a Onda (Castelló), en 1' any 1154 y va morir a
Granada en 1215. Va deixar escrites dues obres que'l
fan autor distingidíssim, y son: Bíbliotheca Hispana y
Anales valencianos.

ABDET. Geog. Caseriu del dlst. niunpal. de Con-
fríes, prov. d' Alacant.

ABDICACIÓ. f. La acció y efecte de abdicar. Ab-
dicación.

ABDICAR. V. a. Renunciar les dignitats y mes par-
ticularinent la corona, i' imperi, etc. Abdicar. || For.
Cedir voluntariament el dret o domini que 's té sobre
algú o sobre quelconi. Abdicar, renunciar, ceder.

ABDÓ. n. p. Abdón.

ABDOMEN, m. Anat. BAIX VENTRE.

ABDOMINAL, adj. Pertanyent al abdomen. Abdo-
minal. !1 m. pl. Ictiol. Pelxos quines sietes ventrals
surten del baix ventre, darrera de les pectorals, sen-
se qu' estiguin agafades al Uoni, com les deis altres
pelxos. Abdominales.

ABDÓS. adj. Ant. pél masculi y abdijes o ABDU-
OUES pél fe reñí, y

ABDOSOS. adj. pl. Ant. Els dos, un y altre. Am-
bos á dos, uno y otro.

ABDUCCIÓ. f. Zool. Moviment pél qual se separa
del eix iniaginari del eos un membre o qualsevulla al-
tre part d' ell. Abducción.

ABDUCTOR, adj. Zool. S' aplica ais muscles que
fan moure cap a fóra algún membre del eos, y mes
particularnient al deis uils, que 'Is fa girar cap al
pols. Músculo abductor.

ABDUYES. adj. pl. Ant. ABDUES.
ABDUYS. adj. pl. Ant. ABDÓS.
ABECÉ, m. ABECEDARI.

ÉSSER AL ABECÉ, f. Met. Ésser tot just al comensa-
ment d' alguna cosa. Estar en el abecé, o en el cristas.

NO SABER L' ABECÉ, f. Met. Ésser mólt ignorant. No
saber el cristas, o el abecé, la cartilla o la a ni la b.

CARTA PARTIDA PER A. B. c. For. Duplicat, separat
del pergamí que contenía les dues copies d' una me-
teixa escriptura escrites 1' una al costat de 1' altre y
separades per les lletres del abecedari, per ont que-
daban retallades pera servir de comprobació a modo
deis actuáis talons comerciáis o bancaris.

ABECEDARI. ni. Les lletres de cada Uengua posa-
des per ordre correlatiu. Abecedario, alfabeto, abe-
cé. 11 Els primers elements d' alguna ciencia o art.
Abecedario, alfabeto, abecé.

ABECEROLES. f. BECEROLES. Cartilla.

FER PASSAR LES BECEROLES. fr. Renyar a algú, dirll
les verltats. Cantarle ó leerle la cartilla á alguien;
cantarle las verdades.

ABEDOLL. m. Bot. ABEDULL.

ABEDULL. m. Bot. Arbre que creix fins 1' alsada de
quatre a sis metres; es semblant al xóp; la escorxa
muda de color segons
el temps que té, puig ^f^K

en les branques no- •íí'l^/j

ves és vermellenca, íf^íV'"'*'^*

en les niajors blan- .;i-»y^v/í^-.íÁÍ.

quinosa y en les ve-
lles tota acrivellada;
serveix pera tenyirde
un groch apujat, y
d' ella se 'n treu 1' olí
ab que s' adoba y
aromatisa la pell de
Russia; té les tulles
al ternades y sem-
blantes a les del xóp,
si bé mes petites y
d' un vert fosch, d' un
gust aniarch y un
xich flalroses; les se-
nes flors se semblen
a les de la noguera;
fa '1 fruit a la nietei-
xa branca, y arriba a
ésser de mes d' uns
tres centímetres de
llarch per un y mitx
de grós; es vert, ci-
líndrlch, conipost de

moltes pellofetes separades com en tres grills, agafats
a una arrél comuna, que ocupa 1 centre del fruit: en-
tre cada pellofa hi ha una Uevor ab dues aletes mem-
branoses. Aquést arbre dona, per medi de 1' incisió
feta en la primavera, una algua dolsa y agradable, que
s' aplica per remei al mal de orina, al poagre y a la
tisis; y serveix també pera traure les pigues y hermo-
sejar la cara. La seua fusta, qu' és mólt estlraganyosa,
serveix pera Iligarne d' altres, pera fer paners, canas-
tres, etc. Una mena de bolet que 's fa en aquest ar-
bre és aproplat pera les morenes. Abedul.

ABEDULLAR. m. Bot. Plantada o bo.ch de abe-
duUs. Abedular.

ABEGOT. m. Ant. BORINOT, 2.

ABEILAR. m. Ant. ABELLAR.

ABELIR. V. a. Ant. y'ls seus derivats. EMBELLIR.

ABELLA. f. Insecte que té quatre ales y de 12 a 16
niilímetres de llarch; viu unit ab altres individuos de
sa meteixa especie, y fabrica la mel y la cera ab una
substancia que recull de les flors. Abeja. || Astron.
Constel-lació meridional de quatre estrelles de quinta
magnitut, que 's troba en la vía láctea. Abeja. || —

Abedul!

ABE

ABI

BORDA. V. BURINOT, 2. II — MATXEGA. La que treu més
burinots que abellcs. Abeja machiega.

PICH D' ABELLA. Knt. FIBLÓ.

APINYARSE, AMfNTONARSE LES ABELLES ALENTORN
DEL BUCH O ARNA. Arrebozarse, arracimarse.

LA ACCIÓ D' ENTRAR Y EIXIR DE L' ARNA. Trio.

SEMBLA PICAT D' ABELLES. fr. Se liiu d' aquell que
está mólt gras. Está que hiende, está que revienta.

ABELLA U OVELLA O IGLESIA, SI VOLS RIQUESA. Rcj.
Denota que 'Is buchs de mel, el bestiar de llana y el

Abella temella o reina Abelli másele Abella obrera o neutra

estat eclesiásticli proporcionen regulars riqueses.
Abeja y oveja y parte en la iglesia desea ú su hijo la
vieja, o si quieres ganar dinero, métete á colmenero.

MIQUEL, MIQUEL, NO TENS ABELLES Y VENS MEL. fr.

Se sol dlr d' aquell de qui 's sospita qu' hagl robat
alguna cosa. Sacristán que vende cera y no tiene col-
menar...

ABELLA. Geog. Poblé del dis. niunpal. de Vilallon-
ga, prov. de Qirona. || — (LA) Geog. Caseiíu del ternie
niunpal. de Sant Martí de Centellas, prov. de Barce-
lona. És a la dreta del riu Congost, més avall d'Ay-
guafreda. |i —{R\u) Hidrog. Neix més aniunt de Abella
de la Conca, prov. de Lleida; passa peí terme de
aquest poblé y pels de Sant Roma, Bastús y Figuero-
la d'Orcau, y desaigua a la vora esquerra del Nogue-
ra Pallaresa, entre Fonsagrada y Gabet. També se'l
anomena riu de Gabet. || — (DE adons). Geog. Poblet
del dist. mu ipal. de Viu de Llehasa, prov. de Lleida.
II —(DE LA C0NCA). Gco^. Vila de la prov. de Lleida,
bisb. d'Urgell, part. jud. de Tremp; és a la dreta del
riu Abella, té agregats ais pobles y caseríus de Boi-
xols, Cabidella, Camí-ral, Carréu, Clot del Barranch,
Coll d' Espina, Cornelia, Éspignell, Faidella, Font del
Rogé, La Molina, Patateras, Pont, La Roca, Serra,
Torra y Verrillo, reunint entre tots 779 liab.

ABELLA (Ferrar o «Ferrarius»). Biog. Bisbe de
Barcelona, desde 1334 a 1344, any en qué va morí
mentres feya la visita pastoral a la parroquia de Ar-
bós. Duraiit el seu temps foren trasladadas les despu-
lles de Santa Eularia a la cripta de la catedral. Va
publicar les Constitucións sinodals del any 1339. Ha-
vía estat arquebisbe de Neopatria, quan aquell reial-
me y els de Atenes y Sicilia eran del d' Aragó.

— (PERE). Biog. Mestre compositor de música, nas-
cut a Riudecanyas el 16 de Novetiibre de 1824.

ABELLANS. Geog. Caseríu prop la rivera de Ca-
llan o de Nohédes. (Conflent).

ABELLAR. m. Paratge ont hi ha cría d' abelles.
Coimanar. Il Ant. ARNA, 2.

ABELLER, A. adj. Pertanyent a abelles. Abejuno.

ABELLERA. f. Bot. ABELLES.

ABELLER A (Serra de la). Orog. Serra de la prov.
da Tarragona; és una desviació de la de Prades.

ABELLEROL. m. Ornit. Aucell d'uns setcentímetres
de llarcli; les ales d' un vert y blau molt bonich, el
pit groch, les aurelles cubertes de plomes negres, la
part inferior del cap, coll y espatlla d' un groch cas-
tany, la cua verda y blava, les cames curtes, el béch
córb, fort y triangular; dessota hi té una ratlla negra
y dues clapes blaves, una sobre altra, els ulls petits;
es mólt contrari de les abelles. Abejaruco. II — blau.
Aucell d' alas blaves, eos brú y' 1 cap blau ab taques
blapques; és gran enemicli de les abelles. Alionín. || —
DE QUA LLAROA. m. Abellerol més petit que'l ordina-
ri, de cap blanc'i y negre, ventre verdench y Uóm
v.olat fosch. Abejaruco de cola larga.

Branca d' abercoquer

ABELLEROLA. f. Anl. Abellerol.

ABELLES. f. Bot. Planta indígena de la familia de
les orquídees, quines flors teñen alguna semblansa
ab la figura de Tabella. Abejera, flor de la abeja.

ABELLETA. f. Dini. d' abella. Abejuela.

ABELLIR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. EmbelHr

ABELLÓ. (Joan). Biog. Notari mallorquí, deis si-
g'es XV al XVI, velií de Palma. Va compilar els privi-
legis y franqu cíes del regne de Mallorca, acabant
aque xa tasca coniensada per en Rosselló y en Sant-
Pere. Un códex oficial, en vitela, gran foli que 's
guarda en 1' arxiu del Regne, porta '1 nom d'en Abelló.
Aquest distingit notari va pendre part en favor de la
noblesa durant les conmocions del 1521, y els revol-
tosos assessinaren la seua
muller, malfeiint a sa filia
y saquejantli la casa. Va
morir en l'any 1527.

ABELLOT. m. Entom.

BORINOT.

ABERCOCH. m. Bot. El
fruit del abercoquer. A!-
baricoque.

ABERCOCH DE DOMAS. El
del pinyol dols. Damasco.

ABERCOQUER. m. Bot.
Arbre fruiter de la familia
de les rosácees; té inci-
tes branques, les tulles en
forma de cor, y fa uns fruits
rodons de un color groch
ciar o blanquinós, ab un
pinyol al niitj dins del que hi há una ametlla. Alba-
ricoquero.

ABERRACIÓ. f. Astron. Moviment aparent de les es-
trelles fixcs, del mitjdía al nort, y al contrari, que re-
sulta del moviment de la lluní combinat ab el de la
Terra. Aberración. || f. Med. El traspás de certs
fluides, a un ordre de vasos que no li son propis, coni
quan la sanch passa ais vasos blandís. Aberración. II
Extraviament de la ralió.
Aberración, obceca- j,

ción, extravio, error.

ABET. m. Bot. Arbre
de la familia de les co-
níferes, de fulles perma-
nentes; és mólt alt y 's
cria en els llochs freschs;
el seu tronch dona mólt
bona fusta y de la seua
escorxa se' n treu la tre-
mentina. Abeto, picea,
pinabete.

ABEURADOR. m. El
qui abeura. Abrevador.
II Pica o lloch ont se
abeura el bestiar. Abre-
vadero. II Paratge ont
hi van a beure'ls aucells
de camp. Bebedero. íi
Utensili de terrisa o de

vidre ont s' hi posa aigua pera que hi beguin les galli-
nes, els colónis o'ls aucells de gabia. Bebedero.

ABEURALL. m. Pasta molt clara feta de segó o
trits que 's dona ais porchs o a les vaques y vadells.

ABEURAR. v. a. Donar beure al bestiar. Abrevar.
II Ant. REGAR. II Met. ant. IMBUIR. || Met. ant. Empa-
par, remullar.

ABEYA. f. tcr. Entom. y'ls seus derivats.

ABIAIXADAMENT. adv. m. Tallat obücüament o
al biaix. Sesgadamente.

ABIAIXAMENT. m. Acta y eíecte d ' abiaixar.
Sesgo.

ABIAIXAR. v. a. Tallar, partir a biaix, de través.

Abet

6

ABL

ABO

Sesgar. || Torcer, acomodar una cosa de través.
Sesgar.

TALLAR A BIAIX, expressió corresponenta a la caste-
llana cortar al sesgo.

ABIAIXAT, DA. adj. Lo que es tallat o posat al
biaix. Sesgado.

ABIELL (Gabriel). Biog. Arquitecte o mestre de
obres de les iglesies barcelonines de Santa María del
Pí, de Montsió o Monte Sión, de Sant Jaume y de la
del hospital de la Santa Creu, 1' any 1416

ABIÉTICH (Ácit). m. Quim. Ácit que s' extreu de
les trementines. Ácido abietínico.

ABIETINA. f. Reina neutre que goteixa deis abets
y cristallisa en formes de pirámides allargades; se
extreu de les trementines. Abietina, Abetinose.

ABILLAMENT. m. Ant. Accessori que contribueix
a hermosejar a una persona. Adorno.

ABILLAR. V. a. Ant. ADORNAR.

ABILLAT, DA. adj. Ant. ADORNAT.

ABIM. m. ABISME.

AB INTESTAT. Loe. Derivada del llatí, la qual se
usa com modo adverbial per significar: sens fer tes-
tanient. Ab intestato. II Proceiment judicial sobre
la herencia y adjudicació de bens del quí mort sens
testar. Ab intestato.

ABIO BAIX. Geog. Caseriu del dist. municipal de
Jijona, prov. d' Alacant.

ABÍS. m. Ant. ABIS.MS.

ABISAR. V. a. Ant. ABISMAR, ENFONSARSE.

ABISBAL. Geog. Caseriu del terme de Selva, Ma-
llorca.

ABISMAL, adj. Pertanyent al abisme. Abismal. |i
S' aplicava a quiscú deis claus que subjectaven el
ferro de la llansa al pal. Abismal.

ABISMAR. V. a. Llensat al abisme. || Abatre, con-
fondre. Abismar, abatir, confundir.

ABISMARSE, v. n. Precipitarse, caure en un abis-
me. Abismarse. || Entregarse completament a la con-
templació, al dolor o a algún pensament.

ABISMAT, DA. adj. Persona entregada a profun-
des meditacións. Abismado.

ABISME, m. Profunditat sens terme conegut.
Abismo.*|| Met. Infern. Abismo. | Precipici. Precipi-
cio, abismo. || adj. Met. Inméns, incomprensible.
Abismo.

ABITAMENT. m. Ant. y

ABITATGE. m. Ant. HABITACIÓ.

ABJECCIÓ f. Baixesa y vilesa. Abyección envi-
lecimiento.

ABJECTE. adj. Persona que ha comes una baixesa
o vilesa. Abyecto. |i Acte o cosa vil. Abyecto.

ABJURACIÓ. f. La acció y efecte de abjurar. Ab-
juración.

ABJURAR. V. n. Desdirse, retractarse solemnement
y per medí de jurament d' un erro o heretgía. Abju-
rar, protestar.

ABJURAR DE LEVi O DE VEEMENTI. fr. Abjurar aigú
r error contra la fe o bones costúms de que havía
estat notat ab Ileus o veements indicis. Abjurar de
levi ó de vehementi.

ABJURARSE, v. r. Ser abjurat o retractat com:
aquets erros dcuen abjurarse. Abjurarse.

ABLACIÓ. f. Med. Intermitencia de la febre. Abla-
ción. II Acció de tallar o d' extirpar un membre, o
part d' ell, del eos huma. Ablación.

ABLANIR. V. a Posar bla, tóu, flonjo. Ablandir,
mullir. II Met. Aplacar, assosegar. Ablandar, miti-
gar, templar, suavizar. i| Moure a compassió. Ablan-
dar, enternecer. || Entendrir, laxar, suavisar. Ablan-
dar, molificar. | Ant. ablanirse, 2.

LA TRAMONTANA LA MAR ABLANA. fr. Serveix pera
indicar que aquest vent sossega les aigües del mar.

ABLANIRSE. v. r. Estovarse, posarse bla. Ablan-
darse, emblandecerse. || Suavisarse '1 rigor del
temps. Ablandar, ablandarse, abrir, ceder, tem-
plarse, ti Posarse alguna cosa tendrá o blana ab la
rosada. Lentecerse relentecerse.

ABLANIT, DA. adj. Ablandado

ABLASMAR. v. a. Ant. VITUPERAR.

ABLASMAT, DA. p. p. VITUPERAT,

ABLATIU. m. Gram. Sisé cas de la declinació.
Ablativo. II — absolut. Gram. L' ablatiu que no es re-
git, ni regeix. Ablativo absoluto.

ABLAVIRSE. v. r. Tornarse blava una cosa. Azu-
larse, azulearse, volverse azul.

ABLUCIÓ. f. Lavatori. Ablución. || Purificació per
medí del aygua. Ablución. |i Cerimonia de purificar
el cálser y de rentarse 'Is dits el capellá després de
consumir. Ablución. || L' aigua y '1 vi que serveix
pera aquesta cerimonia. Ablución.

ABNEGACIÓ. f. Expontani y complert sacrifici
que fa 1' home de la seva voluntat, deis seus gustos
o de la seua vida en servey de Déu o del proisme.
Abnegación.

ABNEGAR, v. a. Renunciar voluntariament ais seus
desijos o aficions. Abnegar.

ABOBAMENT. m. Ant. FATUiTAT. || Acció y efecte
de abobar o d' abobarse. Abobamiento, estupidez,
tontera.

ABOBAR. V. a. Ant. Fer tornar bobo, entorpir, tur-
bar r enteniment a algú. Abobar, entorpecer, en-
tontecer.

ABOBARSE, v. a. Ant. Entontirse, tornarse xim-
ple. Abobarse.

ABOBAT, DA. adj. Se diu del qué sembla ximple
o '1 fá. Abobado. || adj. embadalit.

ABOCADOR, A. m. y f. El qui aboca. Envasador,
vertedor il El lloch ont s' aboca. Vertedero. || inCli-

NACIÓ.

ABOCAMENT. m. La acció y efecte de abocar.
Abocamiento, evacuación.

ABOCAR. V. a. Ajuntar dues eines, boca a boca
per buidar lo d' una al altre. Embrocar, trasegar. ||
Buidar alguna cosa posant cap per avall lo que la
conté, com el vi de 1' ampolla, la vianda de 1' olla.
Echar, vaciar. || Donar mólt. Verter, echar. || Fér
caure boca a térra. Echar de bruces, de hocicos. ||
Trabucar, girar boca a térra alguna cosa, cóm el vas
al escudeller. Poner boca abajo. |1 Reclamar el tri-
bunal superior algúns autes comensats a 1' inferior.
Avocar, abocar. || Acostar alguna cosa al paratge
ont ha de obrar, y axí 's diu: abocar la artillería, la
tropa, etc. Abocar. i| Gastar mólts diners ab el fí de
conseguir alguna cosa. Verter, derramar.

ABOCARSE. V. r. Indicar la part superior del eos.
Abalanzarse. II Amotinarse, acudir de cóp molta gent
a alguna part. Agolparse. || Ant. acometre.

ABOCAT, DA. adj. Vaciado, echado. || Boca a
térra. Echado de bruces. II Capgirat. Trabucado.

ABOCELLAR. v. a. Arquit. Donar la forma de bo-
cell. Abocelar. || Fér Bocells. Bocelar.

ABOCINAR. V. a. Arquit. Fér un arch abocinat.
Abocinar. || Donar a una cosa la forma de bocina.
Abocinar.

ABOCINAT, DA. adj. Arquit. Se diu del arch que
per un costat té un radi mes gran que per 1' altre.
Abocinado.

ABOFETEJAR. v. a. y els seus derivats. BOFE-
TEJAR.

ABOFIAR. v. a. y els seus derivats. embutllofar.

ABOLICIÓ. f. La acció y efecte de abolir. Aboli-
ción, abrogación, derogación, revocación.

ABOLICIONISME. m. Sistema deis que volen su-
primir del tot la esclavitut. Abolicionismo.

ABO

ABO

ABOLICIONISTA, s. Nom que principalment se
dona entre 'Is aniericans ais partidaris de la completa
abolició de la esclavitut deis negres. Abolicionista.

ABOLIR. V. a. Anular, invalidar alguna llei, or-
dre, privilegi, us, etc. Abolir, derogar, abrogar.

ABOLIT, DA. adj. Cosa derogada, que ha perdut
ja tota forsa legal o usual. Anulado, desusado.

ABOLORI. ni. Ant. Gen. Abolengo, ascendencia,
linaje

ABOMINABLE, adj. Digne del mes gran aborri-
ment. Abominable, execrable, detestable.

ABOMINABLEMENT. adv. m. Ab abominació.
Abominablemente.

ABOMINACIÓ. f. La acció y efecte de abominar-
Abominación, execración. || Cosa abominable. Abo-
minación.

ABOMINAR. V. a. Condemnar, nialeir, tlndre gran
aborriment a persones o coses que son molt dolen-
tes o perjudicials. Abominar, detestar, execrar. ||
AFEAR, 2.

ABOMINAT, DA. p. p. Abominado.

ABONADOR, A. ni. y f. El qui abona a un altre o
fa fiansa per ell. Abonador.

ABONAMENT. m. ABONO.

ABONANSAR. v. n. y

ABONANSARSE. v. r. Serenarse '1 temps, abla-
nirse la tempestat. Abonanzar, abonanzarse, des-
pejarse el cielo; calmar el tiempo; templarse; mi-
tigarse, echarse, adormecerse, abrir el tiempo.

ABONANSAT, DA. adj. Temps abonansat, mar
abonansada. Calmado, tranquilo.

ABONAR. V. a. Acreditar o calificer de bo. Abo-
nar. II AFIRMAR, 2. II Fer fiansa. Abonar, afianzar. ||
Entre comerciants adnietre en compte alguna partida,
assentantla al llibre de comptes corrents. Abonar.

ABONARÉ, m. Document o resguart per medi del
qual s' assegura '1 pago d' una cantitat. Abonaré.

ABONARSE, v. r. Adelantar una cantitat pera tin-
dre dret a alguna diversió o a rebre algún servey,
com abonarse a un teatre, a una fonda, a un diari, et-
cétera. II Abonarse. ¡1 Ant. Dit del temps. Abonan-
zarse.

ALTRE vindrA QUE M' ABONARÁ. Ref. Adverte X que
moltes coses se teñen per nióit dolentes fins que se 'n
experimenten altres de pitjors. Malo vendrá que bueno
me hará

ABONAT, DA. p. p. Abonado. || adj. Testimoni
apte. Abonado. || Home de qui 's pot fiar per son ca-
bal y crédit. Abonado. || Subjecte subscrlt a obres pe-
riódiques o qu' ha pagat alguna cantitat adelantada
pera concorre a alguna diversió pública, o disfrutar
d' alguna comoditat. Abonado.

ABONDONAR. v. a. fer. Fer nialbé de mala ma-
nera y expressament qualsevol mena de conreu. Des-
trozar un sembrado ó plantío.

ABONO, m. La acció y efecte de abonar y abo-
narse. Abono, abonamiento. || Admíssió y assento de
partides a compte, y també '1 rebut de dites partides.
Abono. II Document que justifica la conducta d' algú.
Abono, certificación. 11 El paper en que consta ha-
verse cobrat alguna cosa Recibo, abono, || Respon-
sabilitat, fiansa. Abono, fianza. || El dret o rebut de
la cantitat anticipada del qui s' abona pera alguna
diversió pública. Abono.

ABONYEGADURA. f. Bony produit per un cop en
les pesses de metall. Abolladura. || El bony fet en les
meteixes pesses per adorno. Abolladura.

ABONYEGAR. v. a. Malnietre les pesses de metall
féntleshi bonys. Abollar. || Estanipir, ferlos per ador-
no. Abollar, abollonar. || Fer bonys al cap d' algú.
Hacer chichones.

ABONYEGARSE. v. r. Ferse algú bonys al cap.
Hacerse uno ó varios chichones. || Omplirse de

bonys alguna pe^a de metall, un barret, etc. Abo-
llarse.

ABONYEGAT, DA. adj. Pie de bonys, parlant de
coses de metall. Abollado. || Que té bonys al cap o a
qualsevulga altre part. Tener ó estar lleno de chi-
chones.

ABOQUILLAR, v. a. Posar boquilla a algún instru-
inent. Aboquillar. || Arqiiit. Xaflanar una cantonada.
Aboquillar. || Arquit. ABOCINAR.

ABORDABLE, adj. Lo que pot ésser abordat. Abor-
dable.

ABORDADOR, A. m. y f. El qui aborda. Abor-
dador. II El qui acomet ab inipetu. Agresor, arreme-
tedor.

ABORDAL', ABÓRDAL'S. Imperatiu del verb abordar,
que s' usa com a interjecció pera ahissar els gossos
contra alguna persona o contra alguna bestia. /C/z«-
cho! ¡zuzol

ABORDAR, v. n. Náut. Arrimarse una embarcació
a altra, bé sía per descuit o pera comunicarse amis-
tosament, o pera acometres. Abordar. |1 Arribar la
ñau a térra. Abordar. || v. a. Accmetre ab ímpetu. ||
Acometer. || Ahissar, incitar al gos pera que embes-
teixi. Azuzar. || Fam. Topar un cotxe o carro ab altre.
Abordar. || v. n. Met. Comensar, empendre. Abordar.

ABORDARSE, v. r. Embestirse dos gossos ahis-
sats. Azuzarse. i| Posarse dos barcos al abordatge.
Abordarse.

ABORDAT, DA. p. p. Abordado.

ABORDATGE. m. Náut. La acció de abordar.
Abordaje. || m. Met. Esfors, impuls violent de la exe-
cució d' alguna cosa. Abordo.

SALTAR AL ABORDATGE. fr. Náut. Saltar la gent de
la ñau abordadora demunt 1' abordada ab les armes
expresses pera aconietre y deféndres de 1' enemich.
Saltar al abordaje.

ABORÍGENS. adj. pl. Originaris del país en que
viuen, ja siguin pobles, persones, animáis o plantes,
per contraposició ais que hi han anat a habitar des-
prés. Aborígenes.

ABORNAR. v. a. Tcr. abordar || acometre.

ABORRASCARSE, v. r. Posarse boríascós el temps.
.Aborrascarse.

ABORREIXER. v. a. Ant. ABORRIR.

ABORRELLONARSE. v. r. ABORRALLONARSE.

ABORRERT, A. adj. Ter. ABORRIT.

ABORRALLONARSE. v. n. Parlant del cel: cu-
brirse de nuvolets blanchs en forma de borrallons de
neu. Aborregarse.

ABORRALLONAT. adj. Parlant del cel. Aborre-
gado.

ABORRIBLE. adj. Detestable, digne d' aborriment.
Aborrecible.

ABORRICIÓ. f. ABORRIMENT.

ABORRIDAMENT. adv. m. Ab aborrició, ab fás-
tich o cansanci. Aborrecidamente.

ABORRIDOR, A. m. y f. El qui aborreix. Aborre-
cedor.

ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio, abo-
rrecimiento.

ABORRIR. V. a. Teñir odi, aversió. Aborrecer,
odiar, detestar.

FER ABORRIR L' OFlCl. fr. Met. fam. Desistir algú de
r obra comensada si 1' hi van esbrinant, y aixís 's dia:
Encara 'm farán aborrir V ofici. Aborrecer los huevos.

ABORRIT, DA. adj. Aborrecido, detestado. i| adj.

MENYSPREUAT.

ABORT. m. QASTAMENT.

ABORTAMENT. m. GASTAMENT.

ABORTAR. V. a. Gastarse, malparir. Malparir, y
abortar; se díu particularment de les besties. II Met.

8

ABR

ABR

Se diu de tot alió que 's malogra, per qualsevol mo-
tiu. Abortar.

FER ABORTAR, fr. Hacer abortar.

ABORTAT, DA. p. p. Abortado.

ABORTIU, VA. adj. Nat fora de temps. Abortivo,
y abortón s' aplica al animal quadrüpeu. ll El qui té
virtut pera fer abortar. Abortivo.

ABOSSARSE. v. r. Ter. y 'Is seus derivats. EMBUS-
SARSE.

ABRA. f. Aiitiga moneda de Polonia; era de plata y
valía 18 céntinis de franch. Abra. || Estret de mar.
Abra.

ABRACADABRA, m. Nom, segons Seldes, d' un
fdol de Siria Abracadabra. 1| Páranla cabalística
que, escrita en onze ratlles, supriniint una Metra en
cada una de elles, formava un triangle. Se portava
escrita ja en una cinta, ja en un paper, ja en la nie-
teixa pell, al entorn del coll y se li atribulen certes
virtuts curatives. Abracadabra.

ABRACÁLEU. m. Aslrom. Segon estel de la conste-
lado CASTOR Y PÓLUX. Abracáleo.

ABRÁ?, ni. ABRACADA.

ABRAQABLE. adj. Que 's pot abracar. Abrazable.

ABRACADA, f. Acció y efecte de abragar. Abra-
zo. II Bragat, lo que 's pot encloure ab els dos bracos
units. Brazado.

FERSE LA DARRERA ABRACADA. Despedirse. Darse
el último abrazo.

ABRAQADASSA. f. aum. Abracada forta que 's
fa bruscament o per burla. Abrazazo, abrazóte.

ABRACADERA, f. L'anella o pessa de fusta o de
inetall que subjecta una cosa ab un'altra. Abrazade-
ra. 11 f. Cordó, cinta, planxeta de metall o qualsevol
altre adorno pera subjectar les cortines de pabelló.
Abrazadera.

ABRAQADETA. f. Dim. d' abracada. Abracijo.

ABRA^ADÍSSIM. adj. superl. Abragat ab excés,
Abrasadisimo.

ABRASADOR. A. m. y f. El quí abraga. Abraza-
dor.

ABRASADORA, f. Abra?adeta carinyosa. Abra-
zadita.

ABRAQAMENT. m. Ant. La acció y efecte de
abragar. Abrazamiento, abrazo.

ABRAQAR. v. a. Estrenye ab els bragos. Abra-
zar. II Met. Rodejar, cenyir. Abrazar. || Seguir un
coiisell, opinió o partit. Abrazar. || Contenir, en-
cloure. Abrazar, abarcar. || Empendre, encarregarse,
y en aquest sentit se diu: abragar un negoci, una em-
presa. Abrazar.

QUI MÓLT ABRAgA POCH ESTRENY. Ref. Significa
que'l qui emprén niólts negocis a un meteix temps,
comuntment no pot desempenyarlos bé. Quien mucho
abarca poco aprieta. || En cátala també 's diu, com-
pletant el sentit: QUI MÓLT ABRAgA Y POCH ESTRENY,
ES SENYAL DE MÓLT POCH SENY.

ABRACARSE, v. r. Ferse abragades. Abrazarse.

ABRAQAT, DA. p. p. Abrazado.

ABRAHAM. Biog. Nom ab que son coneguts al-
guns savis y escriptors jueus barcelonins de la Edat
Mitjana.

— (BEN R. CHIJA). Biog. Gcógraf y célebre astrónem
barceloní, nat per allá 1' any 1070 y mort en 1105. Es
autor de diverses tractats, aiguns, impresos en pié si-
gle XVI y altres encare inédits en la Biblioteca Vati-
cana.

— (BEN SCHEMUEL CHASDAI HALLEVl). Biog. Escrip-
tor moral que va viurer entre 'Is sigles XII o XIII. Al-
gunes obres d' ell s' han atribuit a famosos autors.

— (BEN R. IZCHAQ BAR). Biog. Filosoph, jurista, ex-
positor y cabalista insigne, nascut y mort a Barce-
lona (1430 1492). S' han publicat algunes de ses
obres.

— (BEN R. JEHUDAH). Biog. Escriptor, jurista y teó-
lech barceloní que vivía péls anys 1230, y era orna-
ment de 1' Academia jueua iie Barcelona.

— COHÉN. Biog. Primer rector de la sinagoga deis
jueus de Barcelona, d' ont era natural y ont va morir»
Va escriurer de moral y jurisprudencia jueua.

ABRANCAR. v. a. Ant. Agafar fortamcnt ab la má.
Abrahonar.

ABRANDAR. v. a. Encendre una cosa de manera
que fassi flam. Inflamar.

ABRANQUIS. m. pl. Zool. Ordre d' anélits sense
branquias. Abranquios.

ABRAONAR. v. a. Fam. Agafar y apretar ab for-
sa a algú pels braons. Abrahonar.

ABRAONARSE. v. r. Fam. Agafarse fortament un
ab altre dos que 's barallen. Abrahonarse.

ABRAONAT, DA. p. p. Abrahonado.

ABRASADOR, A. ni. y f. El qui abrasa. Abrasa-
dor. II adj. El qui abrasa. Abrasador. || Poét. Foch
molt actiu. Abrasador, devorador.

ABRASAR. V. a. Reduir a brasa. Abrasar, que-
mar. II Ant. CREMAR, 3. II Secar, mustigar el sol o '1
fret les plantes. Abrasar, agostar.

ABRASARSE, v. r. Cremarse. Abrasarse. || Sentir
ab veemencia alguna passió. Abrasarse: || Perdre '1
vigor les p antes, mostigarse per causa del fret o
del rigor del sol. Abrasarse, agostarse, quemarse,
secarse.

ABRASARSE D' AMOR; MORIR PER ALGÚ. fr. Fam. Sen-
tir una passió d' amor veeinent, y en sentit irónich,
aborrir o no fer cap cas d*^ algú o d' alguna. Ansiar
por alguno ó alguna.

ABRASARSE DE CALOR fr. ROSTIRSE. Achicharrarse,
asarse.

ABRASARSE D' ENVEJA fr. MORIRSE D' ENVEJA. Co-
merse de envidia.

ABRASARSE DE PEBRE fr. Arder de calentura.

ABRASARSE DE SET. fr. Secarse de sed.

ABRASARSE VIO O DE viu EN viu. fr. Sentir un calor
extremat. Abrasarse vivo. \\ fr. Met. Estar sumament
agitat d' alguna passió. Abrasar-
se vivo.

ABRASAT, DA. p. p. Cremat.
Abrasado. || Sech per causa del
sol O del fret. Abrasado.

ABRAXAS. m. Paraula simbó-
lica entre 'Is gnósfichs. Pedra fina
en la que lii havía gravada aquesta
paraula y que's portava com amulet. Paraula ex-
pressiva del curs del Sol en els 365 díes del any.
Abraxas. || Insecte lepidopter.

ABRE. m. Bot. ARBRE.

ABRECOCH. m. Ter. AUBERCOCH.

ABRECOQUER. m. Bot. Ter. AUBERCOQUER.

ABREDA. f. ARBREDA.

ABRENT. m. Fadrí paperer que ais molins de paper
de má fa Ms fulls ab el motilo. Laurente.

ABRENUNCIO. Paraula llatina que s' usa en 1' es-
til familiar, y significa detes-
tado d' alguna cosa. Abrenun-
cio.

ABRER. adj. Arbrer.

ABRERA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona, part.
jud. de Sant Feliu de Llobregat;
es a la dreta de aquest riu, ai-
gties aniunt de Martorell, y té
848 liab.

ABRET. m. pl. Bot. Planta
de jardí, d' uns dos pams d'al-
sada, fulles estretes y llargues y flors de diferents
colors, molt vistoses y sense olor. Nicaraguas, ador-
nos.

Abraxas

Segell de Abrera

ABR

ABR

9

ABREUJAR. s. a. y'ls seus deriváis. ABREVIAR.

ABREVIACIÓ. f. Compendí, reducció. Abrevia-
ción. II Modo de parlar breu. Abreviación, laconis-
mo, concisión. || La pronunciació d' una silaba breu.
Abreviación.

ABREVIADAMENT. adv. ni. Ab abreviació o abre-
viadura. Abreviadamente.

ABREVIADOR, A. m. y f. El qui abrevia. Abrevia-
dor, compendiador. || El ministre del Papa que des-
patxa'ls breus. Abreviador.

ABREVIADURA. f. Supressió de lletres en les pa-
raules. Abreviatura. || Cada lletra inicial que signi-
fica una páranla, com B. L. M., per besa la ma; Sr.,
per senyor, etc. Abreviatura. Siglas.

ABREVIAIVIENT. m. Abreviació. Abreviación.

ABREVIAR, v. a. Reduhir a menys algún escrit.
Abreviar, compendiar, recapitular. || Suprimir lle-
tres, escriure abreviat. Escribir en abreviatura. ||
Pronunciar les silabes breus. Abreviar. || Cuitar,
fer depressa alguna cosa. Abreviar, acelerar, acti-
var, avivar, apresurar.

ABREVIAT, DA. p. p. Abreviado.

ABREVIATURA, f. p. u. Abreviadura. Abreviatu-
ra. II Compendi. Epítome. |1 Resum. Resumen.

\BRIBADAMENT. adv. m. Ant. Inipetuosament,
furiosament. Impetuosamente, furiosamente.

ABRIBAT, DA. adj. Anl. Prompte, dilígent. Pron-
to, veloz, diligente, activo.

ABRICOQUER. ni. Bot. ABERCOQUER.

ABRICH. m. Lo que 'ns guarda del fret. Abrigo. ||
Amparo, patrocini. Abrigo, arrimo. I! Náut. Lloch abri-
gat y resguarda! del vent. Abrigo, abrigadero. ||
Lloch de refugi en algún perill o dany. Asilo, guari-
da, li El sagrat ont se refugiavan els delinqUents.
Asilo, sagrado. || Cova de feras. Guarida, alber-
gue.

NAVEGAR AL ABRICH DE LA TERRA, fr. Náut. Nave-
gar tant prop de la costa com ho permet el vent. Na-
vegar al abrigo de la tierra.

ABRI-DEZCALLAR, (Nicolau). Biog. BatUe de Ma-
llorca, Gran Prior de Catalunya y Rosselló en la ordre
de Sant Joan de Jerusalem. Nat a Palma 1' any 1714 y
mort a Malta en 1790. Deixá escrita la obra: Anales
de la Religión de San Juan de Jerusalén, 1780, manus-
crít guardat a Mallorca en la biblioteca del comtede
Montenegro. A Malta va publicar, en italiá, (1788-89)
dos escrits pertinents a coses de la ordre de Sant
Joan.

ABRIQALL. m. ri?r. Robad' abrich. || m. p. La roba
del Hit. Ropa de la cama.

ABRIGAMENT. m. Ant. ABRICH.

ABRIGAR. V. a. Guardar del fret. Abrigar. || Ocul-
tar, tapar. Cubrir. || Afavorir, protegir. Abrigar, pa-
trocinar, auxiliar. II Agr. Cubrir ab térra les arrels
deis arbres. Amurillar.

ABRIGARSE, v. r. Posarse roba groixuda, ©posar-
se algún abrich. Abrigarse, arroparse. || Acotxarse
en el Hit. Arrebujarse, arroparse. || Pendre '1 sol.
Tomar el sol. ponerse al sol, abrigarse.

ABRIQAT, DA. p. p. Abrigado, jj ABRICH, 3.

ABRIGOSSAT, DA. adj. Ter. ABRIGAT.

ABRIL, m. El quart mes del any. Abril, jj Met. La
joventut, la hermosura, la frescura y gracia, especial-
ment de les dones. Abril, primavera.

TINDRE, CONTAR, ETC., TANTS ABRILS. fr. Se diu
principalment quan se parla d' una dona jove y bella,
pera alusió a la frescura y bellesa que'ls campsmos-
tran en el mes de AbrM. Tener ó contar tantos abri-
les.

AL ABRIL CADA GOTA 'N VAL MIL. Ref. Denota quan
necessaries son pera les bones cullites les plujes en
aquest mes. Llueva para mi Abril y Mayo, y para ti
todo el año.

FRET AL ABRIL, NO FALTARÁ PA NI VI. Es altre forma
ab que's senyala en cátala lo bo qu' es que abundi
l'aigua en aquest mes, de qualsevol modo que sigui.
Abril frió, pan y vino.

PER LO MES DE ABRÍL NO TE 'N TOQUES FIL. Ref. En-
senya queno's deu alleugerir la roba avans de temps.
Hasta cuarenta de Mayo no te quites el sayo.

L' ABRIL VA DEIXAR MORIR A LA SEVA MARE DE FRET.
Modisme pera indicar que en aquest mes encara fa
mólt de fret. Laviefecita que supo vivir, pan para Mayo,
leña para Abril.

ABRILENCH, CA. adj. Pertanyent al mes d'Abril
o propi del meteix mes. Abrileño.

ABRILLANTAR, v. a. Fer eixir Ilustre a certes pe-
drés precioses. Abrillantar.

ABRILLANTAT, DA. p. p. Abrillantado.
ABRIOLAR. V. a. Ndut. Posar els briols a les ve-
les. Abriolar.

ABRIULLS.f.pl.CADELLS. || Bot. Fnút de dita plan-
ta. Abrojo. II Instrument de plata o d' altre metall en
figura de abriulls naturals, que'ls deixuplinants solían
posar a les deixuplines peradeixuplinarse y fersemes
mal. II També solía ser una boleta ab punxes de v¡-
dre. II Puntes de roca o esculls que hi ha devall l'ai-
gua del mar, ab que 'Is navegants han de tindre mólt
de compte en topar. Abrojos, escollos, arrecifes.

ABRO. m. Bot. Planta de la India de quines fulles
se'n fa una infusió pectoral, mólt usada a América, y
quines llevors de un color vermell s' emplean c5m a
grans de rosar!. Abro.

ABROARSE, v. r. Náut. Picarse en una broa.
Abroarse.

ABROGACIÓ. f. ABOLICIÓ. Anulació d' una lley o
privilegi. Abrogación.

ABROGAR, v. a. Abolir, una lley. Abrogar.
ABROGAT, DA. adj, Abolit, anulat. Abrogado.
ABROMA, f. Bot. Género de plantes de la familia
de les bytneriácees,
propia de les regions
intertropicals, quina
crosta es mólt filamen-
tosa y s' usa a la In-
dia pera ferne cordes.
Abroma.

ABRONÍA. f. Bot.
Género de plantes de
la familia de les nic-
tagínies, propia de Ca-
lifornia, quines hermo-
sas flors fá que sigui
mólt cercada c5m plan-
ta de adorno pera 'Is
jardins. Abronia.

ABROQUELLAT,
DA. adj. Se diu de les
fulles quan s' uneixen
al mánech per una me-
na de mugró que teñen
al capdevall. Abroque-
lado.

ABROQUERAR. v.
a. Armar ab el broquer.

Abroquelar. || Ndul. Estirar les puntes de les vergues
cap a la popa per la part de barlovent, pera que '1 vent
pegui a les veles per la part de proa. || Abroquelar.
II Portar cap a sotavent els punys deis fochs. Abro-
quelar.

ABROQUERARSE. Taparse abel broquer pera de-
fensarse. Abroquelarse, escudarse. || Met. Valerse
algú d' algún medí pera la seva defensa o la de la seva
opinió. Abroquelarse.
ABROT. m. ARBROT.
ABRÓTANO, m. Bot. BROYDA.
ABROTANÓIDES. m. Mena de coral foradat o de

Brot d' abroma

DIC. CAT. T. I. — 2.

10

ABS

ABS

madrépora que creix a les roques del fons del mar.
Abrotanoides.

ABROTÓNITA. f. Med. Infusió de broyda en vi.
Abrotónita.

ABRUMADOR, A. s. y adj. Aquell que abruma,
que carrega o molesta. Abrumador, molesto, pesa-
do, sobón, postema.

ABRUMAR. V. a. Carregar ab mólt de pes. Abru-
mar. II Met. Carregar, empipar, molestar. Abrumar,
moler, reventar, marear.

ABRUMARSE, v. r. Carregarse de pes fins a mes
no poguer. Abrumarse.

ABRUMAT, DA. adj. Abrumado.

ESTAR ABRUMAT DE DEUTES. f. Estar lleno, agobia-
do, abrumado, cargado de deudas.

ABRUPCIÓ. f. Cir. Trencadura trasversal y com-
pleta d' un os prop de la seva juntura. Abrupcíón.

ABRUPTE, TA. adj. Espadat, trencat, escabrós,
parlant d' un vessant de montanya o d' una encontra-
da. Abrupto.

ABRUSADOR, A. s. adj. Que abrusa o crema ex-
cessivament, en especial les plantes. Abrasador,
agostador.

ABRUSAR. V. a. Escalfar ab excés. com 1' ardor
excessiu del sol. Achicharrar, asar, tostar. || Mus-
tigar a les plantes la calor excessiva. Agostar, mar-
chitar, secar.

ABRUSARSE. v. r. Cremarse, rebre una calor ex-
cessiva. Achicharrarse, asarse, tostarse.

ABRUSAT, DA. p. p. Achicharrado, agostado,
tostado.

ABRUTIDOR, A. s. y adj. Lo que abruteix, lo que
priva al heme del us de la rahó fentlo semblant a les
besties. Embrusecador.

ABRUTIMENT. m. Acte, acció y efecte de abru-
tirse. Embrutecimiento.

ABRUTIR. V. a. Fer perdre la rahó a algú, tornar-
lo bestia. Embrutecer.

ABRUTIRSE. v. r. Tornarse bestia o semblant a
les besties. Embrutecerse.

ABRUTIT, DA, adj. Home esquerp o d' instins
bestials. Abrutado, embrutecido.

ABSCENSIA. s. f. Ant. Ab tots els seus derivats.
AUSEwgiA.

ABSCÉS. m. Med. Bony format per 1' acumulació
de materia en els teixits orgánichs. Absceso.

FERSE UN ABSCÉS. f. Hacerse un absceso.

TINDRE UN ABSCÉS. f. Tener, padecer un absceso.

ABSCÍS, A. adj. Blas. Calificatiu aplicat a la banda
o la faixa d' un escut quan son retallades, recuUides
o reduhides. Absciso.

ABSCISA, f. Geom. Una de les coordenades de la
que dependeix el valor de les altres. Abscisa. || Cada
una de les parts en que s' divideix una ratlia recta
pera alsarhi les ordenadas que han de determinar la
direcció de una curva. Abscisa.

ABSCISIÓ. f. Geom. Separació del eix. Abscisión.
II Ret. Apócope, interrupció, reticencia. I| Fractura. |1
Abreviació d' una lletra o silaba, com: JEP per JOSEPH.
11 DE LA LLENGUA. Tallarla. Abscisión de la lengua. \]
— DE LA VEU. Pérdrela. Abscisión de la voz.

ABSENTA, f. Líquit extret del donzell másele, que
s' acostuma pendre com aperitiu avans de menjar.
Ajenjo.

ABSIDAL. Lo qu' es o pertany al absis. Absidal.

ABSIDAT, DA. adj. Lo que té forma de absis. Ab-
sidado.

ÁBSIDE, f. ABSIS.

ABSIDIOLA. Arquit. Absis lateral, en la meteixa
direcció que la principal, pero mes petita. Absi-
diola.

ABSINTAT. m. Qutm. Sal produída per 1' ácit ab-
sintich, que 's treu de les fulles seques del herba don-
zell, combinat ab una base salicable. Absintato.

ABSÍNTICH, CA. adj. Qu' es o participa de les
qualitats de la planta donzell. Absíntico. |j Califi-
catiu d' un ácít que 's troba en la meteixa planta
donzell.

ABSINTINA. f. Substancia o principi que comuni-
ca r amargor a 1' herba donzell. Absintina.

ABSINTITA. f. Vi en que s' hi ha posat donzell en
infusió. Abslntita.

ABSIS. f. Arquit. Paret semicercolar coronada per
una volta en forma de quart d' esfera que tanca 1' fons
d' algunes iglesias y en quin interior hi ha I' altar
major y 1' presbiteri. Ábside.

ABSOLDRE. v. a. Eximir de culpa o de pena. Ab-
solver, il Condonar, remetre 'Is pecats al acte de la
confessió. Absolver, remitir. || Alsar les censures o
excomunións. Absolver.jl For. Donar perlliure de tota
culpa al reu acusat de algún crím o delicte. Absolver.

ABSOLDRE AB CAUTELA, fr. For. ecl. Absoldre ab el
dupte de si algú ha incorregut o no en la excomunió.
Absolver con cautela.

ÉSSER FÁCIL EN ABSOLDRE. f . 7 indre la mdnega ampie.

ABSOLINA. f. Quim. Materia oliosa, groga y amar-
ganta que 's troba al sutge de les xemeneies. Abso-
lina.

ABSOLRE. v. a. ant. ABSOLDRE.

ABSOLT, A. p. p. Absuelto, remitido, perdonado-

ABSOLTA. f. Deprecació que separada del reso 's
diu pera 'Is difunts. Responso, responsorio. || El
aplech de capellans que van a la casa del difunt a
cantar una absolta. Procesión de eclesiásticos, que
van á la casa del difunto á cantar un responso, ji
Cada una de les parades que fa '1 clero, pera cantar
els responsos, quan se porta a enterrar un mort. Posa.

JA Ll POTS CANTAR LES ABSOLTES. fr. Es dIu quan

se dona a algú per mort o a quelcom per perdut del
tot. Dale por difunto, cuéntalo entre los muertos, écha-
le un galgo.

ABSOLUCIÓ. f. La acció y efecte de absoldre. Ab-
solución. II Oració que a cada nocturne diu en les
matines el qui oficia. Absolución. || —DE LA instan-
cia. La Ilibertat que donan al reu quan no hi ha mé-
rits pera condemnarlo. Absolución de la instancia. || —
GENERAL. Aplicació d' indulgencies y comunicació de
bones obres, que per privilegi donan certs días del
any algunes ordres religioses ais fldels que confessats
y contrits están presents en Uurs iglesias. Absolución
general. || — sacramental. La donada peí confassor
al penitent. Absolución sacramental.

ABSOLUT, A. adj. Independent, ab plena potestat.
Absoluto. II Sense límits, sensa restricció. Absoluto.
II Filos. Lo que no té relació ab res mes. Absoluto. ||
Gram. La part de la oració que no regeix ni es regi-
da. Absoluto. II Qui té '1 geni dominant. Absoluto,
imperioso.

ABSOLUTA, f. Proposidó dita en to de mestra.
Absoluta.

ABSOLUTAMENT. adv. m. Soberanament, sense
dependencia, ab pié domini. Absolutamente. || Ente-
rament, sense limitació. Absolutamente, enteramen-
te. II Genaralment, sense axcepció. Absolutamente. ||
Sense cap relació ab res. Absolutamente.

ABSOLUTISME. m. Polit. Sistema de gobern mo-
narquich en que 'Is poders llegislatiu y executiu re-
sideixen en unes soles mans. Absolutismo. || Despo-
tisme en la manera de far o manar les coses. Abso-
lutismo.

ABSOLUTISTA, s. Polit. Partidari del absolutis-
me o del gobern d' un sol. Absolutista.

ABSOLUTORI, A. adj. Lo que absol, com la sen-
tencia al reu. Absolutorio.

ABSORBENT. p. a. m. Lo que xucla. Absorbente.

ABS

ABU

11

ABSORBIR. V. a. Empasarse un líquit, xuclar ab
forsa. Absorber. || Atreure, embeure 'Is humors. Ab-
sorber.

ABSORBIT, DA. p. p. Absorbido.
ABSORCIÓ. ni. La acció y efecte de absorbir. Ab-
sorción.

ABSORT, A. adj. Capficat, suspens, admirat. Ab-
sorto, pasmado.

ABSORVRE. V. a. Ant. ABSORBIR.
ABSTENCIÓ. f. La acció de abstindres. || Acte per
el cual declara un jutge que no vol entendre d' una
causa perqué hi veu motiu de recusació. Abstención.
ABSTENCIÓ DE LLOCH. For. Mida d' alta política
que s' usa pera sustraure al ofés de les violencies del
ofensor y a la societat del perill que tindria que te-
mer de la presencia de certs malfactors.
ABSTENIRSE. v. r, ABSTINDRES.
ABSTERGENT. p. a. Lo que neteja y purifica.
Abstergente.

ABSTERGIR. v. a. Fís y Med. Netejar, aixugar.
Absterger.

ABSTERSIÓ. f. Fís. y Méd. Purificació. Abster-
sión.

ABSTERSIU, VA. adj. Med. Lo que té virtut de
abstergir, Abstersivo, detersivo, abstergente.

ABSTINDRES. v. r. Privarse d' alguna cosa. Abs-
tenerse, contenerse, refrenarse, mortificarse, re-
frenar las pasiones.

ABSTINENSA. f. Moderado en 1' us d' alguna
cosa. Abstinencia. || Virtut moral en la moderado
del menjar y beure. Abstinencia. || Dieta. Abstinen-
cia, dieta. II Día en que per precepte de la Iglesia no
's pot menjar carn. Abstinencia.

ABSTINENT. adj. El qui s' absté o priva d' alguna
cosa. Abstinente. Il Moderat en els apetits y particu-
larment en el de menjar y beure. Abstinente.
ABSTINGUT, DA. p. p. Abstenido.
ABSTRACCIÓ. f. La consideració d' aigun atribut,
propietat o forma, separadament del subjecte. Abs-
^tracción. || Retiro del tráete y comunicado. Abs-
tracción.

ABSTRACTAMENT. adv. m. En abstráete. Abs-
tractivamente.

ABSTRACTE. adj. Lo que representa la qualitat de
un ésser sense tindre'hi cap relació. Abstracto.

CIENCIES ABSTRACTES. Ciencies sublims, molt me-
tafísiques. Ciencias abstractas.

EN ABSTRACTE. m. adv. Sense concretarse a un ob-
jecte determinat. En abstracto.

IDEA ABSTRACTA. FU. Idea simple, aislada, que dona
origen a la consideració d' un modo, d' una qualitat,
d' una circunstancia ab independencia complerta de
la substancia en que 's troba o de la qual forma part.
Idea abstracta.

NÚMERO ABSTRACTE. Arit. El que expressa un con-
junt d' unitats independentes del objecte: 2 es abs-
tráete, pero no 2 horas, que aquést es concret. Nú-
mero abstracto,

ÉSSERS ABSTRACTES. FU. Aquells quc no teñen exis-
tencia real y que tan sois existeixen en la nostra ima-
ginació. Seres ó entes abstractos.

ABSTRACTICI, CÍA. adj. Quím. Es diu del oli
essencial deis vegetáis aromátichs. Abstracticio.

ABSTRACTIU, VA. adj. Filos. Lo que abstreu.
Abstractivo.

ABSTRACTIVAMENT. adv. m. Ab o per abstrac-
ció. Abstractivamente

ABSTRERSE. v. r. Ant. ABSTREURES.
ABSTRET, A. p. p. fr. Abstracto, abstraído. il Lo
que significa la forma ab exclusió de la materia Abs-
tracto. II Retirat del tráete y comunicació. Abstraído.
ABSTREURE. v. a. «.onsidjrar els atributs sepa-

radament de la materia. Abstraer. || Filos. Conside-
rar una propietat o atribut d' una cosa sense aten-
dren d' altres proples del meteix de que 's tracta,
com quan en un eos solsament se considera la exten-
sló o la blancura, etc. Abstraer.

ABSTREURES. v. r. Enagenarse deis objectes sen-
sibles entregantse a la contemplado deis intelectuals.
Abstraerse, enagenarse. || Eximirse, excusarse, des-
entendres d' alguna cosa. Eximirse, excusarse.

ABSTRÚS, A. adj. Ocult, difícil d' entendres.
Abstruso, recóndito.

ABSTRUSAMENT. adv. m. Ocultamente.

ABSURDAMENT. adv. m. Contra rahó. Absurda-
mente, disparatadamente.

ABSURDE. m. Tontería, despropósit, impertinen-
cia, ridiculesa. Absurdo.

ABSURDÍSSIIVI, A. adj. sup. Absurdísimo.

ABSURDITAT. 1. Ant. TONTADA.

ABSURDO, DA. adj. Contrari u oposat a la ratió, o
a les lleys de la filosofía. Absurdo.

ABTESA. f. Ant. APTITUT

ABU. n. Veu árabe significativa de pare, qu' en-
tra al comensament de mólts noms propis, també
alarbs.

ABUFETEJAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis. BO-
FETEJAR.

ABUGOT. m. Entom. BURINOT, 1, 2. || m. Joch entre
tres subjectes, hu deis quals, posat en mitj, ab les
mans juntes devant la boca, fa un remor semblant al
del burinot, y eiitretenint aixís ais altres dos, pro-
cura donarlos bofetades y evitar les d' ells. Abejón.

ABUHIR. V. n. Ant. ABUNDOR. || SOBREIXIR.

ABUIXIR. V. a. Ter. y 'Is seus deriváis. Abornar,
atiar Ms gossos contra algú. Azuzar. || Met. Incitar a
dúes o mes persones pera que 's barallin entre elles.
Azuzar.

ABUJOT. m. Entom. BURiNOT, 1, 2.

ABULENSE. adj. Natural o habitant d' Ávila, ciu-
tat d' Espanya. Abulense. || Calificatiu o epítet de
don Alonso Tostado de Madrigal, bisbe d' Ávila.

ABULOIVIRÍ. s. m. Mena de vultor al que 'is orien-
táis atribüeixen la virtut de viure cent anys. Abu-
lomrí.

ABULTADAMENT. adv. m. Ab exagerado, a bul-
lo. Abultadamente.

ABULTADOR, A. m. y f. Qui abulta o lo que abul-
ta. Abultador.

ABULTAMENT. m. La acció de abultar. Abulta-
miento.

ABULTAR. V. n. Fer o tindre bulto. Abultar. ||
V. a. Aumentar el bulto d' alguna cosa. (| Met. Exage-
rar. Abultar, exagerar, decantar, ponderar.

ABULTAT, DA, p. p. Abultado, || adj. Cosa de
gran bulto. Abultado.

ABUND. n. p. Abundio.

ABUNDAMENT. m. Sois s' usa ab la expressió ad-
verbial, a major abundament, que equival: ademen. A
mayor abundamiento. || Ant. Abundancia.

ABUNDANCIA, f. Gran quantitat. Abundancia,
copia. II En la oratoria. Abundancia, facundia,
afluencia.

A MAJOR ABUNDANCIA, m. adv. A MAJOR ABUNDA-
MENT.

DE LA ABUNDANCIA DEL COR PARLA LA BOCA. Loc.
Aanifesta que comúnment se parla mólt d' alió de
qu' está mólt penetrat I' ánim. De la abundancia del
corazón habla ¡a boca. Se va la boca á donde está el
corazón.

L' ABUNDANCIA MATA LA FAM. Ref. Denota que '1
tindre mólt d' una cosa fa que no 'n fem cas o que la
mirem ab indiferencia. La abundancia quita el ham-
bre.

12

ACÁ

ACÁ

ABUNDANT. p. a. Alió de que n' Iii ha mólt.
Abundante. || adj. Copiós. Abundante, copioso,
abundoso, rico. || Fértil. Abundante, fértil || MAONí-
FiCH, 3. II adj. Entre cassadors, el punt ont hi ha mol-
ía cassa. Achaquiento. || Med, Se diu del Iloch del
eos ont hí fan cap niolls humors. Confluente.

ABUNDANTÍSSIM, A. adj. Abundantísimo.

ABUNDANTMENT. adv. ni. A dojo, ab abundan-
cia. Abundantemente, abundadamente, y ant, abon-
do. II Espléndidanient. Abundantemente, espléndi-
damente, magníficamente.

ABUNDAR. V. n. Haverhi abundancia. Abundar. I|
Ésser fértil. Abundar.

ABUNDÓ, f. Copia, gran cantitat, abundancia de
alguna cosa. Abundancia. |i Baratura, poch preu.
Baratura.

AB ABUNDÓ, expr. adv., que equival a dir: ab abun-
dancia. Abundamiento.

PER L' ASCENCIÓ, CIRERETA AB ABUNDÓ. Ref. Pot la
Ascensión, cerezas á montón.

ABUNDOR. f. ABUNDANCIA.

ABUNDÓS, A. adj. Ant. ABUNDANT.

ABUNDOSAMENT. adv. m. Ant. ABUNDANTMENT.

ABUNDOSÍSSIM, A. adj. sup. Mólt abundant.
Abundosísimo.

ABUNDOSÍSSIMAMENT. adv. m. Ab gran abun-
dor. Abundosísimamente.

ABURELLAR. v. a. Donar a una cosa el color del
panyo burell. Aburelar.

ABUREI.LARSE. v. r. Tornarse del color del panyo
burell. Aburelarse.

ABURELLAT, DA. adj. De color de burell. Abu-
relado.

ABÚS. ni. Mal us. Abuso.

ABUSAR. V. n. Fer mal us. Abusar.

ABUSAT, DA. p. p. Abusado.

ABUSIÓ. f. ABÚS. II f. Ret. Mena de metáfora que
consisteix en abusar d' un ternie, com: anar a cavall
d' una escombra. Abusión. || Ant. Superstició, augu-
r¡. Agüero, superstición.

ABUSIU, VA. adj. A ló que 's fa per abüs o contra
lley. Abusivo.

ABUSIVAMENT. adv. ni. Ab abíis. Abusivamente.

ABUTIFARRAR. v. a. Fer qu' una cosa tingui o
prengui la forma d' una butifarra. Abotargar.

ABUTIFARRARSE. v. r. Posarse com una butifa-
rra. Abotagado, abotargado, hinchado.

ABUTOR. m. Ornit. Aucell d' un peu d' alt, de co-
lor cendrós fosch ab clapes blanques: té les cames y
la part Inferior del cap verdes y '1 coll molt llarcli y
dret. Ave toro.

ABUTXACAMENT. m. Acte y efecte de abutxacar.
Abolsamiento. || L' efecte de posar la tela o roba de
un vestit de modo que fassi bosses. Abollar.

ABUTXACAR. v. a. Fer bosses. Abolsar. || Fer
bosses o arrugues a la roba deis vestits. Abolsar
afollar.

ABUYRA. f. Ant. Mal pressagi. Mal agüero.

ABUYRAR. V. n. Ant. Abundar. || SOBREIXIR,

ABVACUACIÓ. f. Med. Evacuació excessiva. Ab-
vacuación.

ABZIACH, GA. adj. Ant. Funest. Aciago, infausto,
funesto.

ACÁ. f. Cavall de poca alsada. Jaca.

NO HI HA TAL ACÁ. fr. Se sol dir pera negar que si-
guí cert lo qne algú assegura. No fjay tales carneros.

ACABADA, f. L' efecte de acabar. Acabamiento.

ACABADAMENT. adv. m. D' una manera acabada.
Acabadamente.

ACABADOR, A. ni. y f. Qui acaba o conclou.
Acabador.

ACABALADOT, A. adj. Fam. Mólt o prou acaba-
lat. Acaudaladote.

ACABALAR, v. a. Ant. Acaudalar. || Ant. Igualar.

ACABALAT, DA. p. p. ACAUDALAT. || adj. Acau-
dalado, rico, opulento.

ACABALLES. f. pl. ACABADAMENT, DERRERÍES.

ACABALLERAT, DA. adj. Lo que sembla ésser de
cavaller, com costums, maneres, etc. Acaballerado.

ACABAMENT. m. Fi, conclusió, terme. Acaba-
miento, fin. II Extrém. Remate, extremo.

ACABAR, v. a. Concloure, fer arribar alguna cosa
a la seua fi o terme. Acabar, finalizar, terminar,
concluir. || Donar la darrera má. Acabar, perfeccio-
nar, dar la última mano. || Met. Lograr alió que 's
pretén. Conseguir, lograr, alcanzar. || Consumir, gas-
tar del tot alguna cosa, com el vi de la bota, etc.
Acabar, apurar, consumir. || Angustiar, apurar,
consumir. Acabar, matar. |1 Arruinar del tot. Aca-
bar, aniquilar, exterminar, extinguir, extirpar. ||
Treure utilitat o profit d' alguna cosa. S' usa ab in-
terrogado o negació, com: ¿qué 'n acabarás de ven-
jarte? o no 'n acabarás res. Sacar, tener, lograr. ||
V. n. Terminar una cosa en tal o qual figura, com: la
espasa acaba en punta. Acabar, rematar, terminar.
II MORIR. II Ab la preposició de és auxiliar, y denota
haver fet poch avans alió qué expressa, com: ara aca-
bo de diñar. Acabar.

ACABAR AB ALGÚ, fr. Matarlo, y aixís 's diu: T Espa-
nya acaba ab els dos Scipions. Acabar.

ACABAR D' UNA VEGADA. Expr. fam. Manifesta 1' en-
fado que causa la tardansa d' algú en fer o dir algu-
na cosa. Acaba ya, acabemos.

HOME VALENT Y BOTA DE BON VI, AVIAT S' ACABAN.
Ref, Denota lo mólt exposats qu' están a la mort els
que 's barallen tot sovint y s' arrisquen ais perills.
Los valientes y el buen vino presto acaban.

N' HEM ACABAT D' ElxiR. Expr. fam. Denota la satis-
fácelo d' haver lograt 1' intent en cosa de llarga du-
rada. Acabáramos o acabáramos con ello.

PER ACABAR D' UNA VEGADA. Expr. fam. Pera dir en
resum o ab poques paraules. Para acabar, o decirlo de
una vez.

ÉSSER COSA DE MAV ACABAR, fr. Ésser cosa de molt
temps o duració. Ser cosa de nunca acabar.

SIGUIN ACABADES LES RAHONS. fr. Fam. Que s' usa
pera acabar alguna disputa. Acabados son cuentos.

ACABARSE, v. r. Desapareixe del tot, aniquilarse.
Acabarse, acabar. || Rematarse. Acabarse, concluir-
se. II Defallir, anar faltant les for9es. Acabarse, aca-
bar, desfallecer. || morir. II matarse.

ACABAT, DA. p. p. Acabado. || adj. Perfet, con-
sumat. Acabado. || Vell, destruit. Acabado. || Mort.
Muerto.

ESTAR MOLT ACABAT. Exp. Molt vell, flach, sense
forjes. Estar muy acabado, muy decaído.

ACABRONAT, DA. adj. Ant. Semblanl al boch o
cabro, per anar ab el cap alt. Acabronado.

ACABUSSAR. v. a. cabussar.

ACACALÍS. m. Bot. Certa mata d' Egiple, quines
llevors s' usen a Constantinopla pera curar les oftal-
míes. Acacalis.

ACAQAR. v. a. ACASSAR.

ACACIÁNS. m. pl. Heretges arriáns del sigle V, dei-
xebles de Acacio. Acacianos.

ACADAR. V. a. Ant. y 'Is seus deriváis. Aquietar.

ACADEMIA, f. Paratge deliciós d' un arrabal de
Atenas ont Plato y altres ensenyavan la filosofía.
Academia. Ii La secta de filosophs deixebles de Plato.
Academia. || Societat de literats o facultatius esta-
blerta ab autoritat pública pera adelantar les cien-
cies y les arts. Academia. || La acció de juntarse, y
Iloch ont teñen les juntes els académichs. Academia.
II Junta de professors pera exercitarse en llurs res-
peetives facultats. Academia. || Certamen en el qual

ACÁ

ACÁ

13

se distribueixen premis. Academia. || Entre pintors y
esculptors, la figura núa copiada del natural. Acade-
mia.

ACADÉMICAiVlENT. adv. m, Al estil de acade-
mia. Académicamente.

ACADÉMICH. m. Membre d' una academia. Acadé-
mico. II Filosoph que segueix 1' escola de Plato. Aca-
démico. II Lo qu' és propi de la Academia, com: dis-
curs acadéniich. Académico. || adj. Lo pertanyent a la
Academia. Académico.

ACADEMISAR. v. a. Pint. y Esculí. Pintar o es-
culpir alguna figura núa copiantla del natural. Aca-
demizar.

ACADENAR. v. a. Fer una cosa en forma de ca-
dena o donarli la forma d' aquesta. Acadenar.

ACADENAT, DA. adj. Que té forma de cadeneta.
Acadenillado.

ACADENILLAR. v. a. Donar la forma de cadeneta.
Acadenlllar.

ACAENA. f. Bot. Planta de la familia de les rosás-
ses, tribu de les sanguisárbees, perqué se li atribueix
la virtut d' aturar la sanch. Es propia d' América.
Acaena.

ACALAI. m. Ant. qulm. Proto-hidroclorat de sodi,
o siguí de sal comuna. Acalai.

ACALANCAR. v. a. Nüut. Picar un barco a una ca-
lanca pera Iliurarlo de certs vents. Meter una nave
en una cala pequeña.

ACALANCAT, DA. p. p. Nául. Se diu del barco
qu' és dins d' una calanca. Se aplica al barco que
está en una caleta.

ACALAR. V. a. Ant. BAIXAR, DEVALLAR. || Lugar,
unir, llassar. Prender, abrochar, atar.

ACALAT, DA. p. p. Ant. Prendido, abrochado,
atado.

ACALEFOLOGÍA. f. Zool. Historia natural deis ani-
máis dits acalefos. Acalefología.

ACALEFOLÓGICH, CA. adj. Zool. Pertanyent a la
acalefología. Acalefológico.

ACALEFS. m. pl. Zool. Mena de zoófíts coneguts
ab el nom vulgar de ortigues de mar, a causa de la
cuissó que ocasionen a les nians deis que Ms toquen;
s' aguanten demunt de 1' aygua, sía per la dilatació y
contracció de llur eos, com 1' acalefs senzíU, sía per
medí de 1' aygua continguda dins de petítes bufetes
que teñen en ell, com 1' acalefs hidrostátich. Aca-
lefos.

ACALICAL. adj. Bot. Nom qne 's dona ais estams
de les flors que surten del receptacle sense aderírse
al cál?er. Acalical.

ACALICELA. adj. Bot. ACALÍCULA.
ACALICINI, A. adj. Bot. Que no té cálfer, parlant
de les flors. Acalicino.

ACALÍCULA. adj. Bot. Calificatiu de la flor que no
té cál^er. Acalícula.

ACALIFA, f. Bot Nom d' un género de plantes, del
que se 'n coneixen unes 60 especies, pertanyent a la
familia de les enforbiácees; poden ésser arbres, mates
o herbes, y teñen la fulla molt semblant a la de la
ortiga comuna. Creix en les regions iiitertropicals de
América. Acalifa.

ACALÍFEA, A. adj. Semblant a la acalifa. Acali-
forme.

ACALIFORME. adj. Bot. ACALífeu.
ACALIPTE. m. Entom. Género de insectes coleóp-
ters. Acalipto.

ACALÍPTERS. m. pl. Entom. Insectes que 's crían
a l'ombrívol deis fossos y ais llochs humits. Acalíp-
teros.

ACALORADA, f. Efecte de haber anat peí sol al
istíu. Acaloramiento. || Incomodo gran. Acalora-
miento.

PENDRE UNA ACALORADA, f. Enfadarse ab excés. /n-
comodarse, mucho, sofocarse.

ACALORADAiVlENT. adv. m. D' un modo acalorat.
Acaloradamente. || Ab vivesa, ab afany, ab entus-
siasme, etc. Acaloradamente.

ACALORADÍSSIM. A. adj. sup. Mólt acalorat.
Acaloradísimo.

ACALORAiWENT. m. Efecte de pujarse la sanch al
cap. II Acaloramiento. || A/e/. Arrebatament d' algu-
na passió. Acaloramiento, arrebato. || La acció de
dit arrebatamsnt. Acaloramiento.

ACALORANSA. f. Ant. ACALORADA.

ACALORAR, v. a. Fer o donar calor. Acalorar. ||
Cansar, aclaparar per un excés de travall o d'exer-
sissi. Acalorar, encender, enardecer. || Met. Excitar,
donar pressa pera enllestir una feina. Acalorar, in-
citar, avivar, instar.

ACALORARSE, v. r. Encendres a causa de una
gran fatiga. Acalorarse. || Met. Enardírse en la con-
versado, disputa. Acalorarse, alterarse, enardecer-
se, reanimarse.

ACALORAT, DA. p. p. y adj. Mel. Excítat, enees
per alguna passió. Acalorado.

ACALLAR, v. a. Fer callar. Acallar. || Sossegar,
aquietar. Acallar.

ACAMINAR. v. n. Ant. ter. CAMINAR.

ACAMPANAR, v. a. Donar a una cosa la forma de
una campana. Acampanar.

ACAMPANARSE, v. r. Pendre la forma d' una cam-
pana. Acampanarse.

ACAMPANAT, DA. adj. Que té la forma d' una
campana. Acampanado. || Artill. Se díu de les pesses
d' artillería que 's van estrenyent cap al fons de la
recámara. Encampanado, acampanado.

ACAMPAR. V. n. Tindre un exércit en tendes de
campanya o al ras. Acampar. || Reunirse niolta gent
a camp ras y ferhí estada. Acampar.

ACAMPARSE, v. r. ACAMPAR. || Fam. CAAAPAR.

ACAMPAT, DA. p. p. Acampado.

ACAMPTÓSSOMO. adj. Fis. Calificatiu deis eos-
sos que no reflexan cap raig de llum encara que per
la séva opacitat y puliment estigan dotats de les pro-
pietats necessaries pera la reflexió. Acamptósomo.

ÁCANA, f. Bot. Arbre molt comú a 1' América del
Nort y mes particularment a Cuba; es molt frondós,
de fulles punxagudes y fruit semblant a la nespla; la
fusta es forta y compacta y s'usa molt en construc-
cions navals. Ácana.

ACANACIÓ. f. Mida, amidament per canes. Medi-
ción por canas. || Acció y efecte de acanar. S'aplíca
mes particularment a la niedició de terres. Medición.

ACANADOR, RA. s. Qui ácana. Medidor per canes.
Medidor. Nom donat vulgarment ais agrimensors.
Agrimensor.

ACANALAR, v. a. Fer solchs o rebaixar alguna
pessa en forma de canal. Acanalar. il Conduir o fer
passar alguna cosa per una canal o paratge estret.
Acanalar, encañar.

ACANALARSE, v. r. Formarse en una cosa solchs
o cañáis. Estriarse.

ACANALAT, DA. p. p. Acanalado, estriado. ||
adj. Lo que's doblega en forma de canal, com el bar-
ret. Acanalado. j| Lo que passa per una canal o pa-
ratge estret. Acanalado. || Dit del vent que passa
per un lloch estret- Encallejonado, estriat,

ACANAR, A. Amidar per canes. Medir por canas.
II Amidar la superficie de una térra o de un terme.
PARCELAR, fiacer la parcelación ó el catastro. || Quan
significa amidar per aunes se traduheix. Anear.

ACANAT, DA. p. p. Medido.

ACANDIMENT. m. DECANDIMENT.

ACANDIRSE. v. r. Debilitarse.

14

ACÁ

ACÁ

ACANEA. f.Ant. MACANEA.

ACANGE. m. Soldat turch sense paga y que sois
serveix peí pillatge y'l botí. Acange.

ACANI. m. Bot. Fruit de una sola llevor, quin pe-
ricarp está separat de la pell de aquell. Acanio.

ACANONAR. v. a. Conduir 1' aigua per canonada.
Arcaduzar.

ACANONARSE. v. r. Picarse per una canonada o
per canonades. Encañonarse.

ACANONAT, DA. adj. Que té canons o conductes
pera 1' aigua. Arcaduzado.

ACANTACIES. f. pl. Bot. Familia de plantes dico-
tiledónees de la classe de les coroliflores. Acantá-
ceas.

ACANTAPOSIS. f. Med. Deglució difícil. Acanta-
posis.

ACANTARÍ. m. Eniom.Nom d'un coleópter. Acan-
tarino.

ACANTE. m. ACANGE.

ACANTEES, f. pl. Bot. ACANTACIES.

ACANTES. f. pl. Opt. Figures que encara qué es-
tiguin brunyides no reflexan la llum. Acantas.

ACÁNTICA. f. Bot. Sava mólt amarganta quedes-
tila certa herba: Acántica.

ACÁNTICH, CA. adj. Zool. Calificatiu que 's dona
a certs peixos. Acántico.

ACANTICÓNITA. f. Min. Varietat bacilar del epi-
dot. Acanticónita.

ACÁNTIDES. m. pl. Entom. , Certs insectes. Acán-
tides.

ACÁNTIES. f. p].Eniom. Género d' insectes. Acan-
tjes.

ACANTILARSE, v. r. Náut. Arrimarse, acostarse o
tocar la ñau algún cantil. Acantilarse.

ACANTILLOS. m. pl. Entom. Género de insectes.
Acantinos.

ACANTINA, f. Entom. Género d' insectes dípters.
Acantina.

ACANTO

m.

Planta d' acanto

Arquit. Fulla ampie, retallada y es-
pinosa, de nirvis ben
marcats, que s' usa mólt
en adornos arquitectó-
nichs y especialment en
els capitells de 1' ordre
corinti. Acanto. || Bot.
HERBA CAÑERA.

ACANTABALO. f.
Cir. Instrument de ci-
rugía, tenalles que ser-
veixen pera extreure
de la gorja cossos es-
tranys. Acantábalo.

ACANTOCARP, A.
adj. Bot. Se diu de les
plantes quins fruits
son cuberts de pun-
xes o espines. Acan-
tocarpo.
Entom. Certs coleópters.

m. pl.
m. pl. Entom. Certs coleópters.

ACANTOCER,

Acantócero.

ACANTÓDERS.

Acantóderos.

ACANTODES. m. pl. Ictiol. Género de peixos fos-
sils. Acantodes.

ACANTODION. m. Bot. Género de plantes sense
punxes. Acantodíon.

ACANTÓFAG, A. adj. Que's nudreíx de carts.
Acantófago.

ACANTOFIS. m. Erpet. Reptils ofidiáns de la fami-
lia deis escorsons. Acantofls.

ACANTOIDES. f. pl. ACANTACIES.

ACANTOLOF. m. Entom. Cert insecte de la fam
lia deis coleópters. Acantólofo.

ACANTÓIVIER. m. Entom. Cert insecte de la fami-
lia deis tabanídichs. Acantómero.

ACANTONAMENT. m. Distribució de tropa en di-
ferents Uochs. Acantonamiento. || El siti ont está
acantonada la tropa. Acantonamiento.

ACANTONAR, v. a. Distribuir la tropa en diferents
paratges pera mes comoditat. Acantonar.

ACANTONARSE, v. r. Mil. Posarse de cantó la
tropa. Acantonarse.

ACANTONAT, DA. p. p. Acantonado.

ACANTÓNIX. m. Ictiol. Género de crustacis decá-
podos. Acantónix.

ACANTONOT. m. Ictiol. Género de crustacis antí-
podas. Acontónote, acantónoto.

ACÁNTOP. m. Entom. Género d' insectes. Acán-
tope.

ACANTÓPOD. m. Entom. Tribu d' insectes. Acan-
tópodo.

ACANTÓPOMS. m. Zool. Género de peixos osso-
sos del subordre deis torácichs. Acantópomes.

ACANTOPS. m. Ictiol. Un peix que té fiblons o
punxes prop deis ulls. Acantopso.

ACANTÓPSIDS. m. pl. Entom. Grupo d'insectes
ortópters. Acantópsidos.

ACANTOPSIS. m, pl. Zool. Género de peixos y
també género d'insectes. Acantopsis.

ACANTÓPTER. m. Entom. Género d' insectes co-
leópters. Acantóptero.

ACANTOPTERIGIENSES. m. pl. Ictiol. Ordre de
peixos, que's divldeix en 15 families. Acantopteri-
gienses.

ACANTOPTERIGIS. m. pl. Ictiol. Acantopteri-
gienses.

ACANTÓRAX. m. Entom. Género de coleópters.
Acantórax.

ACANTORIACH. m. Ornit. Génerode aucells. Acan-
toriaco. II Bot. Género de plantes. 1| pl. Zool. Cuchs
intestinals. Acantoriacos.

ACANTÓSCELE. m. Entom. Genero d'insectes co-
leópters. Acantóscele.

AC ANTÓSOM. m. Ictiol. Género de crustacis. Acan-
tósom.

ACANUTARSE. v. r. Enrotllarse les tulles o altres
objectes com un canut. Acanutillarse, encarrujarse.

ACANUTAT. DA. adj. Bot. S' aplica a les fuUes o
crostes que's caragolan. Acanutillado, encarrujado.

ACANYAMENT. m. L'acció y efecte de acanyar y
acanyarse. Encanijamiento.

ACANYAR. V. a. Enflaquir, emmalaltir a la criatu-
ra donantli llet dolenta o escassa. Encanijar. || Es-
canyar de fam. IWatar de hambre.

ACANYARSE. v. r. Posarse les criatures magres y
malaltes Encanijarse.

ACANYAT, DA. p. p. Encanijado.

ACAPARROSAR. v. a. Art. y Of. Donar a una
cosa '1 color o altra propietat de la caparrosa. Aca-
parrosar.

ACAPATTI. m. Bot. Planta de la Nova Granada
que produeix un pebre llarch de inferior qualitat.
Acapati.

ACÁPITE, m. dr. Mena de dret feudal que 's pa-
gava alsenyorperquiscun accident, ja fos la niort de
un vasall, ja la venda, cambi, etc., de mobles, eines
o altra cosa. Acápito.

ACAPONAT, DA. adj. Semblant al capó, y aixís's
diu: cara acaponada, la que té poca barba; veu aca-
ponada, la que tira a tiple. Acaponada.
ACAPTA. f. y 'Is seus deriváis. CAPTA.

ACÁ

ACÁ

15

ACAPTE. m. For. Escriptura en que s' ha fet la
investidura del feudo o enfiteusis. I! Cens que 's pres-
ta peí feudo o enfiteusis. Aparte.

ACAPUTXAT, DA. adj. Que sembla una caputxa
o 'n té la figura. Acapuchado.

ACAPUTXINAT, DA, adj. Que porta caputxa.
Acapuchlnado.

ACARADAMENT. m. For. La acció y efecte de
acarar. Careo.

ACARAMEL-LADAJVIENT. adv. in. A manera del
caramel-lo. Acarameladamente.

ACARAJVIEL-LADOR, A. s. Qui acaramel-la. Aca-
ramelador.

ACARAIVIEL-LADURA. f. Acció y efecte de aca-
ramel-lar, la qualitat propia del caramel-Io o de les
coses acaramelades. Acarameladura.

ACARAMEL-LA R. v. a. Donar al sucre el punt que
's diu de carainel-lo. Acaramelar.

ACARAMEL-LARSE. v. r. Reduirse a caramel-lo.
Acaramelarse. || Gelarse 'I aigua d' una font o d' un
saltant formant caramells. Helarse el agua formando
carámbanos.

ACARAMEL-LAT, DA. adj. Que té '1 punt de ca-
ramel-lo. Acaramelado. || El punt que 's dona al su-
cre fins a convertirlo en caramel-lo. Acaramelado.

ACARAR. V. a. Juntar dúes coses per veure si con-
frontan. Carear, confrontar, conferir, acarar. || For.
Carejar, confrontar unes persones ab altres quan hi
ha contradicció en llurs declaracións pera sapiguer
quina d'elles diu la veritat. Carear, acarar.

ACARARSE, v. r. Juntarse dúes o mes persones
pera tractar d' algún assumpte. Carear, avistarse,
conferirse.

ACARAT, DA. p. p. Acarado, confrontado.

ACARAUNA. m. Ictiol. Género de peixos. Acarauna.

ACARCANYARSE. v. r. Fam. Beure massa aigua.
Hartarse, encharcarse de agua.

ACARCANYAT. p. p. Tindre la boca plena d' ai-
gua sense poguer empassársela. Encharcado.

ACARDIA. f. Anat. Estat d' un feto que no té cor.
Acardia. || Falta de cor.

ACARDÍACH, CA, adj. Anat. Que no té cor. Acar-
díaco.

ACARtíJAMENT. m. Acció y efecte de acarejar.
Acareamlento.

ACAREJAR. V. a. Acarar. Carear, acarar.

ACARENAR. v. a. Aní. Cubrir, tapar. Cobijar.

ACARIA. f. Bot. Género de plantes herbacies.
Acaria.

ACARICIADOR, A. s. y adj. Que acaricia. Acaricia-
dor. II Amoxador, afalagador. Halagador, halagüeño.

ACARICIAMENT. m. Acció y efecte de acariciar,
amoxar o afalagar. Halago, caricia.

ACARICIAR. V. a. Fer caricies, tractar ab amor y
carinyo. Acariciar, halagar. || Enganyar ab caricies.
Afalagar.

ACARICIAT, DA. p. p. Acariciado.

ACARIGENOSIS. f. Mcd. iWalaltía produida per
les picadures de les paparres y d' altres insectes.
Acarijenosis.

ACÁRIT. m. Entom. Género de insectes coleópters.
Acárido.

ACARNÁN. m. Ict. Peix de mar, de la forma del
pagell, encara que blanch y d' escates argentados; té
'1 cap gros, el morro córb, la gorja estreta y les dents
menudes; la carn es mólt blanca y sabrosa, conté
móltes sais volátils y parts olioses. Diuen qu' es bo
pera purificar la sanch y excitar 1' orina, Acarnano.
II m. Bot. Cart bosquetá de flors ampies y grogues.
Acarnano. || m. pl. Els naturals o habitants de Acar-
nania Acámanos.

ACARNAR. m. Astron. Estrella de primer ordre; es
la darrcra de la constelado de Eridan. Acamar.

ACARNÉS, A. adj. Natural de Acarno, arrabal del
Ática. Acarnés.

MUSA ACARNESA. De mal gust, propia del Acarno.
Musa acarnesa.

ACARNISSARSE. v. r. Ant. encARNISSArse.

ACARONAR. v. a. Ter. Fer caricies ab les mans a
la cara d' algú. Acariciar.

ACARREJAR. v. a. Transportar, portar en carro.
Acarrear, transportar. || Ensentitfigurat, esser cau-
sa o niotiu de algún dany. Acarrear, atraer, oca-
sionar.

"ACARREJARSE. v. r. Haver sigut causa o motiu
d' alguna cosa. Acarrearse.

ACART. m. Zool. JVIuscle bivalvo. Acardo. || Se
aplica a les petxines o a llurs válvules quan no s' hi
troba vestigi de juntura, xarnera, etc. || També 's diu
del mónstre que no té cor, y per consegüent se pot
usar metafóricament, per cruel, inhuma, etc. ,

ACARTRONARSE. v. r. ENCARTRONARSE.

ACÁS. m. CASUALITAT. || Infortuni, accident impre-
vist. Acaso. II adv. m. Per casualitat. Acaso, casual-
mente. II Ab interrogado es: per ventura. Acaso, por
ventura.

PER SI ACÁS. m. adv. Por si acaso.

PER üN 81 ACÁS. m. adv. Si per casualitat, si per
acás, en tal cas. Por si acaso, si por acaso. || Per un
resguart o seguretat, per sí o per no. De todos modos,
para mayor seguridad.

ACASARAT. adj. Mólt desitjós de casarse. S' usa
ab el verb anar. Llevar el cura debajo del brazo.

ANAR ACASARAT. fr, Fam. Es diu de qui te moltes
ganes de casarse. Rabiar por casarse; llevar el cura
débalo del brazo,

ACASSAR. V. a. Ant. EMPAYTAR. || Atrapar, acon-
seguir. Alcanzar, conseguir, dar alcance.

ACASSAT. v, a. Ant. empaytat, || adj, Atrapat,
aconseguit. Alcanzado, conseguido.

ACASSIA. f. Bot. Arbre o mata de la familia de
les lleguminoses, ab punxes o
sense, de fusta forta, tulles
compostes , flors en forma de
poms penjant y fruit en figura
de baxoca. Algunes de ses es-
pecies destilan expontániament
la goma arábiga. Acacia. ||
Farm. Substancia medicinal as-
tringent que s' extreu del fruit
vert de la acassia d' Egipte y
també del aranyoner. Acacia.
II —BLANCA. Falsa acacia. || —
DE TRES PUNXES. Bot. Varietat
d' acassia que té les punxes
de tres en tres, en lloch de tín-
dreles a parells. Acacia de tres
espinas. || — ROSA. Bot. Acacia
rosa. II — TAPARERA. Varietat
d' acassia que té les flors sedoses. Acacia de flores
sedosas.

ACASTELLANARSE. v. r. Imitar ais castellans,
parlar com ells. Castellanizarse.

ACASTELLANAT, DA. adj. Qui procura imitar
ais castellans o n' es partidari. Acastellanado.

ACASTORAR. V. a. Donar a un teixit la suavitat
del castor. Acastorar.

ACASTORAT, DA. adj. Se diu d' alguns panyos
semblants a les pells del castor. Acastorado.

ACATABLE, adj. Lo que 's déu acatar o es digne
d' acatament. Acatable.

ACATALANARSE. v. r. Pendre les costums cata-
lanes o '1 modo de parlar d' ells. Catalanizarse.

ACATALANAT, DA. adj. Se diu de qui ha pres les

Brot d' acassia

IS

ACÁ

ACC

costums o 'I modo de parlar deis catalans. Acata-
lanado.

ACATALÉCTICA. f. FU. Secta antiga de filosophs
que duptavan de la certesa de tots els coneixements
humans. Acataléctica.

ACATALÉCTICH, CA. adj. Dit del vers fet ab totes
les regles de la métrica. Acataléctico.

ACATALÉCTICHS. m. pl. Sectaris que duptavan
de tot. Acatalécticos.

ACATALEPSIA. f. Med. Alteració de les facultáis
intelectuals, falta de coneixement y de memoria.
Acatalepsia. Ii acataléctica.

ACATALÉPTICH, CA. adj. Med. Lo que pertany a
r acatalepsia. Acataléptico. || m. Aquell que pa-
teix d' acatalepsia. Acataléptico. |1 FU. Sectari de
r acataléctica.

ACATAMENT. m. Respecte, reverencia. Acata-
miento, reverencia. || Ant. presencia.

ACATAPOSIS. f. Med. Dificultat mólt gran o im-
posibilitat complerta d' empassarse 'Is aliments. Aca-
taposis.

ACATAR. V. a. Admetre, acceptar, respectar una
liey o un' ordre. Acatar. || Mostrar respecte o vene-
ració a algú o a quelcom. Acatar.

ACATARRARSE, v. r. Agafar un catarro. Acata-
rrarse.

ACATARRAT. adj. Aquell que te un catarse.
Acatarrado.

ACATARSE, v. r. Ant. Adonarse, advertir. Ad-
vertir.

ACATARSIA. f. Patol. ACATARSIA.
ACATARSIS. f. Paiol. Nom que 's dona al diposit
de la porquería que 's fa al ventrell o ais intestíns o
la bruticia de les llagues o nafres. Acatarsis.

ACATASTAtICH, CA. adj. Med. Se diu d' una
malaltía quins síntomes varían d' una manera irre-
gular. Acatastático.

ACATAT, DA. p. p. de acatar. Acatado. || p. p. De
acatarse. Advertido.

ACATIES. m. Entom. Género de insectes lepldóp-
ters. Acatias.

ACATIFAR. V. a. ENCATIFAR.
ÁCATS. m. Entom. Especie de insecte epildpter
diurn. Acates.

ACAUDALAR, v. a. Juntar, aumentar cabal y ri-
queses. Acaudalar, atesorar, allegar, juntar, aco-
piar, amontonar. i| Metaf. Adquirir opinió, aplauso,
amistat. Acaudalar, adquirir, granjear, llevarse.
ACAUDALAT* DA. p. p. y adj. Que té mólt de
cabal. Acaudalado, adi-
nerado, rico, y ant. ha-
berado.

ACAULE, adj. Calí-
ficatiu de les plantes
que no teñen tronch.
Acaule.

ACAURE. V. n. Ant.
ESDEVENIR, SUCCEIR.

ACAVALLADURA. f.
Embull que 's fa a al-
guna troca quan els fils
s'encavallan. Acaballa-
dura.

ACAVALLAiWENT.
m. Acció de acavallar.
Acaballamiento.
ACAVALLAR. v. a. Acte carnal del cavall o del
ruch ab una euga o ab una somera. Acaballar.

ACAVALLAT, DA. adj. Semblant al cavall. Aca-
ballado.

ACAVALLERAR. v. a. Fer que algú 's porti com a
cavaller. Acaballerar.

Planta acaule

ACAVALLERARSE. v. r. Adquirir els modos o cos-
tums propis d' un cavaller. .Acaballerarse.

ACAVALLERAT, DA. adj. Qui 's porta com a ca-
valler. Acaballerado.

ACAYGUT, DA. p. p. D' ACAuRER. Acaecido.

ACCEDENT. p. a. y adj. Que accedeix. Accedente.

ACCEDIR V. n. Acceptar o admetre 1' opinió de
algú. Acceder, asentir, adherirse, conformarse, ir
con alguno. || Concedir. Conceder, otorgar, acceder.

ACCEDIT, DA. p. p. Accedido.

ACCELERACIÓ. f. La acció y efecte de acelerar.
Aceleración, celeridad, prontitud, aceleramiento.

ACCELERADAMENT. adv. m. D" un modo accele-
rat. Aceleradamente.

ACCELERADES. f. pl. Nom que 's donava a certes
galeres o carros grans de transport que anavan mes
depressa que les orJinaries. Aceleradas.

ACCELERADOR, A. m. y adj. Que acedera o causa
acceleració. Acelerador. II adj. Lo que té propietat
de accelerar els cossos. Acelerador, aceleratriz.

ACCELERADRIU. f. Fis. ACCELERATRiS.

ACCELERAR. v. a. Ferqu' una cosa succeeixi avans
del temps regular. Acelerar, precipitar, anticipar,
adelantar, li Guanyar temps en la execució d' alguna
cosa, feria ab promptitut. Acelerar, avivar, activar,
apresurar. || Donar ansia a algú pera fer alguna cosa.

Pl/'NXAR, 2.

ACCELERARSE. v. r. avansarse. Apresurarse.

ACCELERAT, DA. p. p. Acelerado.

ACCELERATIU, VA. adj. Lo que causa celeritat.
Acelerativo.

ACCELERATRIU. f. Fís. Se diu de la for^a que
obra sobre un móvil. Tots els cossos a igual distan-
cia de la térra teñen la meteíxa forga acceleratriva.
Aceleratriz.

ACCENT. m. Tó ab que 's pronuncia una sílaba.
Acento || Titila que 's posa demunt d' una vocal
pera senyalar si és breu o llarga. Acento. || El tó o
pronunciació propia de cada provincia. Acento. ||
Mus. La modulació de la veu. Acento. || Poét. L' eco.
Acento, eco. I! La veu y '1 meteix vers. Acento.
II — AGUT. Gram. El que puja d' esquerra a dreta, y
denota qu' és llarga la sílaba que M té, com café.
Acento agudo. || — CIRCUMFLEXE. El format d' un
accent agut y d' un altre grave units per dalt en
aquesta forma A. Acento circunflejo. S' usa poch. || —
GRAVE. El que 's forma al revés del agut, es a dir,
penjant de dreta a esquerra; denota que la sílaba so-
bre qne 's posa 's pronuncia fosca. Acento grave.

CARREGAR D' ACCENT. fr. Fam. Entretíndres en al-
guna cosa pera feria molt reparable. Recargar. || Re-
pendre severament. Cargar la mano.

ACCENTAR. v. a. Ant. ACCENTUAR.

ACCENTAT, DA. p. p. ACCENTUAT.

ACCENTUABLE. adj. Que 's pot o 's deu accen-
tuar. Acentuable.

ACCENTUACIÓ. f. L' us y colocacíó deis accents.
Acentuación.

ACCENTUADAMENT. adv. m. Ab els correspo-
nents accents. Acentuadamente.

ACCENTUAR. v. a. Usar d' accents. Acentuar. ||
Dir les páranles ab degut accent. Acentuar. || Carre-
gar la pronunciació d' alguna paraula o frase pera
que cridi 1' atenció. Acento.

ACCENTUAT, DA, p. p. Acentuado.

ACCEPCIÓ. El diferent significat o sentit que 's
dona a les frases o paraules. Acepción.

ACCEPCIÓ DE PERSONES, f. Acció y efecte d' afavo-
rir o simpatisar ab unes persones mes que ab les al-
tresper algún motiu o estimació particular y sense
tindre en compte llur niérit respectiu. Acepción, acep-
tación de personas.

ACC

ACC

17

ACCEPTABLE. adj. Lo que 's pot o 's déu accep-
tar. Aceptable.

ACCEPTABLEMENT, adv. ni. Ab acceptació.
Aceptablemente.

ACCEPTACIÓ. f. Admissió de lo que se 'ns dona o
proposa. Aceptación, admisión. || Aprobado, aplau-
so. Aceptación, aprobación. || For. Admissió d' he-
rencia, donació, etc. Aceptación. || —DE PERSONES.
V. ACCEPCIÓ.

ACCEPTADOR, A. m. y f. El qui accepta. Acepta-
dor. II —DE PERSONES. El qui prefereix les unes a les
altres sens atendré al niérit ni a la rao. Aceptador de
personas.

ACCEPTANT, A. p. a. El qui accepta. Aceptante-

ACCEPTAR. V. a. Adnietre les ofertes y encárrechs.
Aceptar, admitir, tomar.

ACCEPTAR PERSONES f. Preferirles unes a les altres
sens atendré al niérit. Aceptar personas.

ACCEPTAR UNA LLETRA. f. Encarrcgarse de pagarla.
Aceptar una letra.

ACCEPTE, A. adj. Ben vist, ben arrivat, ben vol-
gut. Acepto, grato, bien recibido.

ACCEPTILACIÓ. f. For. Gracia que un acreedor fa
al seu deudor esquinsant el rebut que tenía d' ell, o
confessant haver rebut la quantitat qu' aquéll li déu,
sapiguentse de cert que no 1' ha rebuda. Aceptila-
ción.

ACCEPTILADOR, A. adj. For. Qui perdona o exi-
meix a un altre d' una prometenga o pacte. Acepil-
lador.

ACCEPTILAT, DA. adj. For. Perdonat o exempt
d' una prometenga o tráete. Aceptilado.

ACCEPTILAR. v. a. For. Eximir de prometenges,
tractes o deutes. Aceptilar.

ACCÉS. m. Ant. ACTE CARNAL. II Ésser fácil de trac-
tar o d' entrarhi en relació. Acceso. || For. Un deis
modos d' adquirir dret a alguna cosa. Acceso. || Med.
Serie de fenómens morbosos que 's presenten y des-
apareixen per intérvals, guardant un períodeunes ve-
gades constant y altres indeterminat.

ACCESSIBILITAT, f. Qualitat de lo qu'és accessi-
ble. Accesibilidad.

ACCESSIBLE. adj. Lloch ont s' h¡ pot arribar o pu-
jar fácilment. Accesible. || Persona afable, tractable,
de fácil accés. Accesible. || Fácil d'obtindre. Accesi-
ble, asequible.

ACCESSIBLEMENT. adv. m. D' una manera acce-
ssible. Accesiblemente.

ACCESSIO. f. Aument de febre. Accesión, acceso.
II La de la terciana. Ciclón. ll For. Manera d' adquirir
domini sobre alguna cosa. Accesión. || En la elecció
de Papa 's diu quan els vots están dividits y s' unei-
xen alguns ais que altres han donat. Acceso, acce-
sión.

ACCÉSSIT. m. Recompensa inmediata inferior al
premi ofert en certámens artístichs, científichs o lite-
raris. Accésit. || Ceremonia que 's practica en la elec-
ció del Papa quan per 1' escrutini no resulta elecció.

ACCESSIU, VA. adj. Que pot tindre accessió. Acce-
sivo.

ACCESSORI, A. adj. Lo que accidentalment s' unelx
o dependeix de lo principal. || Accesorio, adherente,
accidental. || m. La pessa que no és de les principáis
en el brodat. Abasto, accesorio. || adj. Anexe, ade-
rent, accesori. Accesorio, adherente, adegaño,
anejo.

ACCESSORIAIWENT. adv. m. Accesoriamente.

ACCESSORIES. m. pl. Edificis junts a altre mes
principal. S' usa, encare que no tant, en singular. Ac-
cesorias. II Els termes o terrltoris pertanyents a al-
gún poblé. Adyacentes, adegaños.

ACCIDENCIA, f. Estat, possibilitat d' ésser del ac-
cident. Accidencia.

DIC. CAT. — T. I.— 3.

ACCIDENT. m. Calitat que no és de la essencia o
naturalesa de la cosa. Accidente. || Casualitat, cas
imprevist. Accidente, casualidad, acaso. || Malaltla
que sobrevé repentinainent. Accidente, ataque, in-
sulto. II Lo que dona convulsions. Alferecía. || pl.
Teol. Color, olor y sabor que queda del pá y del vi
després de la consagrado. Accidentes, especies sa-
cramentales, il Els que sobrevenen a la nialaltía. Sín-
tomas, accidentes. || Miner, Cambi o modificació en
la marxa regular d' una capa de terreno o d' un filó.
Accidente.

PER UN ACCIDENT. m. adv. Per acás. Por accidente,
por acaso, por casualidad.

TINDRE o ÉSSER ACOMÉS D' UN ACCIDENT. fr. ACCI-
DENTARSE.

ACCIDENTADAIWENT. adv. m. Com accidentat
Accidentadamente.

ACCIDENTAL, adj. No essencial. Accidental. |t
Fortuit. Accidental, casual, contingente. || Más. Se
aplica a la clau fingida. Accidental. Il Teol. Gloria.

ACCIDENTALMENT. adv. m. Accidentalmente,
por acaso, por accidente ó casualidad.

ACCIDENTARSE, v. r. Ser acomés d' algún acci-
dent que deixa privat de sentit y de moviment. Acci-
dentarse.

ACCIDENTAS, m. aum. Fam. Accident fort, gran.
Accidentazo.

ACCIDENTAT, DA. adj. Qui pateix algún acci-
dent o ha quedat ab reliquies d' ell. Accidentado. ||
Met. Se diu del terreno quan és niolt desigual o tren-
cat. Accidentado.

ACCIDENTET. m. dim. Fam. Petit accident. Acci-
dentlllo.

ACCINITA. f. Min. Silicat d' alúmina y cals que 's
cristallisa en forma de destral. Axinita.

ACCIÓ. f. Acle, fet, operació. Acción. || V impres-
sió del agent en el pacient. Acción. || Possibilitat, fa-
cultat de parlar u obrar. Acción, facultad. || Positu-
ra, situació del eos. Acción. || Moviment descompas-
sat de les mans. IVIanoteo, manoteado. || El maneig o
desaire afectat. Desgaire. ll Senyal o demostració
exterior de despreci. Desgaire. ll Demanda del dany
rebut. Acción. || Com. Cada una de les parts que com-
ponen el fondo d' una companyia, empresa o societat
mercantil o industrial. Acción. || For. Dret per dema-
nar un judici. Acción, derecho. |1 Mil. Atach, combat,
batalla. Acción. || Orat. Moviment del eos y qualse-
vol part d' ell pera major expressió y vivesa deis
afectes y páranles. Acción. || Poét. L' assumpte prin-
cipal d' un poema. Acción. || Pint. ACTlTUT. |i —DE
BATALLA A PUNTA DE DÍA. Mil. Acció de guerra, atach
o acomesa que 's comensa a punta de día. Alborada.
II —DE QRACIES. Expressió d' agraiment pels benefi-
cis rebuts. Acción de gracias. || —DIRECTA. Acción di-
recta. II For. La que proceeix de les paraules d' una
Uei. Acción directa. || —GENEROSA. Acción noble, gene-
rosa. II —VIL. Acción vil.

EN ACCIÓ. m. adv. En actitut d' anar a fer alguna
cosa. En ademán, en acción.

ESTAR EN ACCIÓ. Mil. Pelear la tropa. Estar en ac-
ción.

FER ACCIÓ D' EXECUTAR ALGUNA COSA. f. hacer ade-
mán.

ACCIONAR, v. n. Ret. Acompanyar ab accions
tots els moviments del eos y lo que 's diu, pera donarli
mes gracia y energía Accionar.

ACCIONAT, DA. p. p. Accionado. || Ret. m. Pro-
porció de les accions ab lo que 's diu. Acción.

ACCIONISTA, m. Com. El qui té part en el capital
d' alguna companyia o empresa. Accionista.

ACCIPITRÍ, NA. adj. Ornit. S' aplica al aucell
que té analogía ab els aucells de presa. Accipitrino.

ACCIPITRINS. m. pl. Ornit Tercera familia d' au-
cells de rapinya. Acclpitrinos.

!8

ACE

ACE

ACÉFAL, A. adj. Lo que no té cap. Acéfalo. || Feto
al que li manca '1 cap o un bon tro? d' ell. Acéfalo.
II Secta sense cap o principal. Acéfalo. || m. Qui la
segueix. Acefalista. i| adj. Nom que 's donava ais
clergues que no vivían baix la disciplina eclesiástica
d' algún bisbe. Acéfalo.

ACEFALÍA. f. Anat. Falta complerta de! cap. Ace-
falía.

ACEFÁLICH, CA. adj. Anal. Pertanyent a la ace-
falía. Acefálico.

ACEFALINS. m. pl. Zooí. Monstres del ordre deis
onfalósits, en els que ab prou feina s' hi veu senyal
de cap. Acefalinos.

ACEFALISME. m. Secta deis acefalistes. Acefalts-
mo. II Doctrina professada per ella. Acefalismo.

ACEFALISTA. m. Heretge que no admet el princi-
pi d' autoritat en les comunitats relligioses. Acefa-
lista.

ACEFALOBRAQUI, A. adj. Anat. Feto sense bra-
cos ni cap. Acefalobraquio.

ACEFALOBRAQUIA. f. Anat. Monstruositat ace-
fálica complicada ab la falta o imperfecció d' algún
altre membre. Acefalobraquia.

ACEFALOCARDI. f- Anat. Que no té cap ni cor.
Acefalocardio.

ACEFALOCARDIA. f. Anaí. Falta de cap y de cor.
Acefalocardia.

ACEFALÓFARO, A. adj. Ictiol. Muscles sense ar-
ticulacions y en els que casi no s' hi distingeix el
cap. Acefalófaro.

ACEFALOGASTRIA. f. Anat. Falta de cap y de
ventrell. Acefalogastria.

ACEFALOGÁSTRICH, CA. adj. Anat. Que no té
cap ni ventrell. Acefalogastro.

ACEFALOM, M A. adj. Anat. Que té '1 cap monstruos.
Acefalomo.

ACEFALOMIA. f. Anat. Monstruositat al cap. Ace-
falomia.

ACEFALOPEDIA. f. Anal. Falta de cap y de peus-
Acefalopedia.

ACEFALÓPEDO, A. Adj. Anat. Faltat de cap y de
peus. Acefalópedo.

ACEFALÓQUIR, a. adj. Anal. Faltat de cap y de
columna vertebral. Acefalóquiro.

ACEFALOQUIRIA. f. Anat. Falta de cap y de co-
lumna vertebral. Acefaloquiria.

ACEFAL0RAQU1S. f. Anat. Estat d' un feto sense
cap ni mans. Acefaloraquia.

ACEFALORAQUIS. f. Anal. Acefaloraquia.

ACEFALÓSTOM, A. adj. Anat. Que no té cap ni
boca. Acefalóstomo.

ACEFALOTÓRAX. adj. y s.Anal. Que no té cap, ni
pit o tórax. Acefalotórax.

ACEFALOTORAXIA. f. Anat. Faltat de cap y de
pit o tórax. Acefalotoraxia.

ACEFALÓTOR, A. adj. Anat. Que está faltat de
cap y de pit. Acefalótoro.

ACEFALOTORIA. f. Anat. Acefalotoraxia.

ACEFALS. m. pl. Zool. Ordre de musclos quin cap
no 's diferencia del eos. Acéfalos.

ACEMASSOR. m. Min. Vermelló natural. Acema-
sor.

ACENSADOR. m. Qui pren una térra o una casa a
cens. Censualista.

ACENSAR, v. a. Donar a cens. Acensuar, dar
á censo. || Rebre una finca acensada. Tomar á
censo.

ACENSAT, DA. adj. For. Se diu de la casa, hisen-
da, etc., qu'está carregada ab algún censal. Acensa-
do, acensuado. || p. p. Dado ó tomado á censo.

Acentor

ACENTOR. m. Ornit. Aucell insectívor que viu
generalment a montanya fins que la neu 1' en treu.
Acentor.

ACER. m. CER.

ACERA, f. Vora del
carrer o plassa, enllo-
sada o empedrada ab
lloses o llanibordes,
per ont camina regu-
larraent la gent quan
pasa peí carrer. Ace-
ra. II Filera o renglera
de cases a cada cos-
tat del carrer o plas-
sa. Acera.

ACERADOR, A. s.
y adj. Qui acera les
eines. Acerador, tem-
plador, aguzador.

ACERADURA.f.
Acció y efecte de acerar un eina o aparell. Aceracura.

ACERAR. V. a. Posar acer a la punta o tall de les
eines. Acerar. || Donar a l'aigua o a altres begudes
certes propietats medicináis barrejant'hi tintura de
acerobeapaganthi l'acer fet brasa o escalfat al roig
blanch. Acerar el agua, etc.

ACERAT, DA. p. p. Acerado.

ACERBA, f. Farm. Especie de nou noscada bosque-
tana. Acerba

ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Acerbamente,
ásperamente. || Rigurosament, cruelment. Acerba-
mente, cruelmente, rigurosamente.

ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de les fruy-
tes que no son madures. Acerbidad. || Rigor, crueltat,
severitat. Acerbidad, severidad, crueldad.

ACERBO, BA. adj. Desapacible, cruel, rigurós.
Acerbo.

ACERCA, prep. Acerca de, sobre. || adv. t. y 11-
Cerca.

ACERES, m. pl.Entom. Insectes coleópters. Aceres.
II Bol. Segon género de la familia de les orquídees.
Aceras.

ACÉRIDE. m. Med. ant. Emplastre en quina com-
posició no hi entrava cera. Acéride.

ACERÍNEES. f. pl. Bot. Familia de plantes, quin
tipo es la blada. Aceríneas.

ACERITA. f. Quím. Principi o substancia de la oli-
vella. Acerita.

ACERÓ, ni. Tros d' acer que 's posa a les eines de
tall, de punta o de percusio pera donarloshi niés for-
sa. Aceradura.

ACÉRRIM, A. adj. sup. Mólt constant, valent, por-
fiat. Acérrimo, acerado.

ACÉRRIMAMENT. adv. m. Ab mólta constancia,
vigor y tenacitat. Acérrimamente.

ACERT. m. Succés felís. Acierto. || Prudencia, tino,
habilitat. Acierto. || Ditxa, fortuna, sort, casualitat.
Acierto. || Felicitat pera discorre. Acierto, felicidad.

ACERTADAiVlENT. adv. m. Ab acert. Acertada-
mente.

ACERTADÍSSIM, A. adj. sup. Acertadísimo.

ACERTAR, v. a. Obrar ab acert. Acertar. || Fam.
Trobar lo que's busca. Acertar. || Eixir be, fer pro-
ba. Acertar. i| Tocar el tir ont s' apunta. Acertar, dar,
atinar.

GUI no ACERTA, Ho ENDEVINA. Loc.fam. Denota que
s'emprén alguna cosa sense sapiguer si resultará bé
o malament. 5/ sale, vale.

ACERTARSE, v. r. Succeir per casualitat. Acer-
tarse.

ACERTAT, DA. p. p. Acertado. || adj. Cabal,
complert, perfet. Acertado.

ACE

ACI

19

LOMES ACERTAT FÓRA. exp. Aconsella alió que 's
deuría fer segóns l'ordre de la prudencia. Lo más
acertado fuera.

ACESCENCIA, f. Farm. Disposició a tornarse agre
alguna substancia. Acescencia.

ACESCENT. adj. Qu' está en disposició de tornarse
agre. Acescente.

ACETÁMIDA. f. Quim. Substancia blanca y cres-
tallina de gust fresch y dóls, que s'obté tractant
l'éter acétich per l'amoníach o álcali liquit. Acetá-
tnide.

ACETARÍA, f. Nom que's dona a tota mena de
ensiams y a totes les substancies vegetáis que's con-
fiten en vinagre. Acetaria.

ACETAT. m. Quim. Sal que resulta de combinar
r ácit acétich ab una base qualsevol. Acetato. || —
D' ALÚMINA. És un liquit increstallisable. Acetato de
alúmina. II —D'AMONÍACH neutre. Esperit de min-
derero, sal liquida, transparent, blanca, un pocli olo-
rosa, de sabor fresch, picant, eiisucrat, mólt soluble a
r aigua y a r esperit de vi; se troba en curta quanti-
tat a la naturalesa, ais pixats corroinputs, a la sava
d'alguns vegetáis, etc., mes senipre és un producte
del art. Acetato de amoniaco neutro. \\ — de barita.
S' obté per medi del ácit pirolleinós obrant sobre '1
carbonat de barita. Acetato de barita. \\ — DE calS.
Forma agulles prigmátiques Iluentes, mólt solubles
a r aigua y mólt poch a 1' esperit de vi. Acetato de
cal. II — DE COURE. Verdet destilat, crestalls de Ve-
nus: sal de color vert ciar, polsosa, grassa, que
s' obté empleant el verdet y afegint' hi la suficient
quantitat d' ácit acétich. Acetato de cobre. \\ —DE mer-
CURL Substancia que's presenta en forma de escates
petites, crestallines, blanques, que 's tornan negres
a la llum; de sabor agre y metálich, casi insoluble
a r aigua y a 1' esperit de vi. Acetato de mercurio,
tierra foliada mercurial. \\ — DE morfina. Sal neutra,
blanca, sense olor, de gust mólt amarch, moltissim
líquida; resulta de 1' acció del ácit acétich sobre la
morfina. Acetato de morfina. || — DE plom. Sal o
sucre de Saturne, que solament s' usa al exterior di-
solt en aigua com a resolutiu. Acetato de plomo. || —
DE POTASA. La térra fullada del tártaro deis antichs.
Acetato de potasa. \\ — DE SOSA. Forma crestalls A' un
gust amargant y coént, que 's disolen facilment dins
de r aigua o de 1' esperit de vi. Acetato de sosa.

ACÉTICH, CA. adj. Quim. Acit produit per la fer-
mentado que segueix a la alcoolica y constitueix
r essencia del vinagre. Acético.

ACETIFICACIÓ. f. Quim. Conversió d' algún espe-
rit o licor en vinagre. Acetificación.

ACETILÉ. m. Quim. És produit per la combinado
del carbur de cals ab 1' aigua que s' usa pera la
il-luminació casolana o pública. Acetileno.

ACEIÍMETRE. m. Tubo de vidre taflcat per baix
y graduat de baix a dalt, que serveix pera iiiidar la
forsa del vinagre y deis demés ácits. Acetímetro.

ACETOL. m. Quim. Acetat.

ACETÓLICH, CA. s. y adj. Farm. Medicament for-
mat pe! vinagre disolt ab algún principi medicamen-
tos. Acetólito, acetólico.

ACETÓLIT, A. s. y adj. Farm. ACETÓLICH.

ACETOLITIU. m. Farm. Vinagre medicinal per us
extern. Acetolitivo.

ACETOMEL. m. Farm. Xarop de vinagre. Aceto-
miel.

ACETOiVlELÓS, A. adj. Farm. Se diu del medica-
ment format de acetomel y d' algún extracte. Aceto-
meloso.

ACETOMÍTRIL. m. Quim. Substancia que resulta
de la combinado del ácit fosfórich anhídrich ab la
acetámida, Acetomítrilo.

ACETONA, f. Quim. Substancia líquida de gust
aspre y coént al principi, desseguida fresch y salinos.

que's forma de varis acetats per medi de la acció del
foch. Acetona.

ACETOS, A. adj. Anl. AGRE.

ACETRER. m. Ant. Falconer. Acetrero, halconero.

ACETRERÍA. f. Ant. Art de criar aus de presa pera
cassar ab elles. Cetrería.

ACEVAMENT. m. Ant. ACIBADAMENT.

ACEVAR. V. a. Ant. ENCEVAR.

ACi, adv. 11. AQUÍ.

D'ACi Y D' ALLÁ. m. adv. De acá y acullá, de aqui y
de alli.

ACIANOBLEPSIA. f. Med. Vici de la vista, con-
sistent en no poguer veure '1 color blau. Aciano-
blepsia.

ACIAVANT. adv. Ant. Endevant.

ACIBADAMENT. m. Ant. Malaltía de les cabal-
cadures que han begut massa aigua després de
haver menjat cibada. Encebadamiento, acebada-
miento.

ACIBADAR. V. a. Donar massa ordi o massa ciba-
da a les cabalcadures de modo que' Is hi fassi mal.
Encebadar.

ACIBADARSE. v. r. Enmalaltirse les cabalcadures
per haber menjat massa cibada, y begut aygua des-
prés en abundancia. Encebadarse.

ACIBADAT, DA. p. p. Encebadado.

ACÍCULA. m. Entom. Pél que surt ais costats deis
animáis anélits. Acicula.

ACICULAR, adj. Bot. S' aplica a les falles Margues
y estretes com les deis pins. Acicular. || Min. Crestall
prim y llarch semblant a una águila.

ACICULAT, DA. adj. Que té la forma d' águila.
Aciculado.

ACICULEU, LEA. adj. Aciculiforme.

ACICULIFORME, adj. De forma d' águila. Acicú-
leo, aciculiforme.

ACIDALÍ, NA. adj. Entom. Per-
tanyent a la acidalia. Acidalino.

ACIDALIA, f. Entom. Género
d' insectes coleópters. Acidalia.

ACIDESA. f. AGROR.

ACIDÍFER, A. adj. Quim. Que
conté ácit. .^cidífaro.

ACIDIFICABLE. adj. Quim. Capas de acidificacifr,
reduible a ácit. Acidifícable.

ACIDIFICACIÓ. f. Acció O efecte d' acidificar. Aci-
dificación.

ACIDIFICANT. adj. Quim. Constitutiu d' un ácit.
Acidificante.

ACIDIFICAR, a. Quim. Tornar acida o agre qual-
sevulga substancia. Acidificar.

ACIDIFICARSE, r. Quim. Tornarse agre una subs-
tancia. Acidificarse.

ACIDIFICAT, DA. adj. Lo que s' es tornat ácit.
Acidificado.

ACITIMETRÍ A. f. Quim. Art de coneixer la quanti-
tat d' ácit que té una substancia. Acidemetría.

ACIDULAR. V. a. Med. Fer tornar agre alguna be-
guda aíegintli una cantitat d' ácit. Acidular. II S' usa
també com reflexiu. Acidularse.

ACIESIS, f. Patol. Esterilitat de la dona. Aciesis.

ACIFIL, A. s. y adj. Bot. Que té les fulles punxa-
gudes. Acifilo.

ACIFIRIES. f. pl. Entom. Familia d' insectes del
ordre deis miodaris. Acifíreas.

ACIFORME. adj. Que té forma o figura d' águila.
Aciforme.

ACIGOS. adj. Anat. Certs muscles del paladar.
Acigos.

Acidalia

20

ACI

ACL

Acili

ACILI. ni. Entoni. Género de coleópters aquátichs.
Acilio

ACIMAT, DA. adj. Que acaba en cim o té les
iiieteixes qualitats qu' un cini. Encum-
brado.

ACIMBELLARSE. v. r. Corvar el eos
al pujar una costa. Encorvarse.

ACINACIFOLIAT, DA. adj. 5o/. Que té

les fulles acinaciformes. Acinacifoliado.

ACINACIFORME. adj. Hist. nat. Que

té la figura d' una espasa. Acinaciforme.

ACINARI, A. adj. Bot. Lo que té unes butllofes
com grans de raím. Acinario.

AGINARÍA, adj. Bot. Es diu de tota planta que té
butllofes com grans de raím.

ACINECIA. f. Fisiol. y Patol. Inmovilitat, repós.
Acinecia.

ACINETINES. f. pl. Bot. Familia de plantes infu-
sories. Acinetinas.

ACINI. ni. Bot. Gra tou, transparent, sucos, que té
dintre d' ell un altre gra com de raím. Acino.

AGINIA, f. Entom, Género d' insectes. Acinia.

ACINIFORJVIE. adj. Que té la figura de gra de raím.
Aciniforme.

ACINIP. m. Entom. Género d' insectes ortópters.
Acinipo.

ACINITS. m. pl. Bol. Plantes infusories. Acinitos.

AGINODENDRE. adj. Bot. S' aplica a les plantes
quin fruit forma raím. Acinodendro.

ACINÓS, A. adj. Bot. Rodó com gra de raím. Aci-
noso.

AGINTILLA, DA. f. Bot. Se diu de la flor composta
que consta de cinteles o semiflósculs. Acintillada.

AGISTELLAT, DA. adj. De forma de cistell. Aces-
tado.

AGÍSTICH, CA. s. y adj. Zool. Que no té bufeta.
Acistico.

AGIT. adj. Agre. Acido, agrio. || m. Quím. Tota
substancia que pot combinarse ab un óxit o una base
y formar una sal; es niés o menys agre y té la pro-
pietat de fer tornar vermells els colors blaus vege-
táis. Ácido. II — ACÉTiCH. Substancia agre, la mes
abundant a la naturalesa. Se troba en mólts vegetáis
y animáis. Ácido acético. H VINAGRE. || — ARSENiCAL.
Se troba combinat ab les bases d' algunes aigües nii-
nerals y s' obté igualnient de 1' ácit arseniós tractat
ab r ácit nítrich concentrat. És sólit, blanch y 's di-
solt mólt poch a poch, pero en gran quantitat a la
aygua. Ácido arsenical. \\ — ARSENióS. Substancia que
's treu del ferro arsenical y d' algún altre metall y 's
presenta en trossos vltriíicats, transparents, de color
groguench y d' un gust una mica agre. Ácido arsenio-
so. II — BENZOYCH. Se troba en el benjuí, en el bálseni
de Tolú y en mólts vegetáis. Crestallisa en forma de
agulles sisavades, Margues, blanques y sense olor; se
disolt poch a r aygua y mólt bé ab 1' esperit de vi y
ab r hitt. Ácido benzoico, flores de benjuí, \\ — BÓRICH.
Se troba a Toscana en forma de crestallets plans
mólt petits; son blanchs y mólt Iluents; també s' ex-
treu del borat de cals. S' usa en nioltes industries y
té varias aplicacions medicináis. Ácido bórico. \\ —
CARBÓNICH. m. Se troba a V estat Iliure, a 1' atmós-
fera y proveeix a les plantes del carbono necessari
pera llur creixensa. Es un gas sense color y té un
gust una mica agre. S' obté també artificialment per
diversos procediments. Ácido carbónico. \\ — CLORHi-
DRICH. Aquest gas se despren deis volcans y s' obté
artificialment barrejant el cloro ab 1' hidrógeno, o bé
descomponent la sal, o siguí '1 clorur de sodi, per
medí del ácit sulfúrich; es incolor, fa fum al posarse
en contacte ab l'aigua, per quina rahó se '1 anomena
vulgarment sa//amaní y té una olor y un gust agre
y coent. Es mólt corrossiu y destrugix els teixits ani-

máis. Aquest gas es també mólt conegut b&lx el nom
d' ácit muriátich. Ácido muriático. \\ — ESTEÁRICH. Se
troba en la gran niajoría de greixos animáis o vege-
táis; és blanch, de crestalls mólt prims de color de
mareperla y no 's disolt a I' aigua, disolentse en
cambi mólt bé en 1' esperit de vi, 1' éter, la bencina,
etc. S' extreu del seu de nioltó y s' usa principalment
pera la fabricado de les cándeles dites espelmes.
Ácido esteárico. \\ — HIDROCIÁNICH. m. Quím. ÁCIT
PRÚSSICH. II —MARI. m. ÁCIT CLORHÍDRICH. || ] MURIÁ-
TICH. m, ÁCIT CLORHIdRICH. II— NÍTRICH. m. AIGUA
FORT. II — OxAlich. Se treu de la sal d' agrelles o bio-
xalat de potassa, assolantlo per medí del acetat de
plom. Crestallisa en prismes oblichs de basa rectan-
gular, que son translúcits, sense color y d' un gust
agre y coent. Aquest ácit s' usa com mordent en les
imprentes y en les tintoreries ; serveix també pera
treure de la roba les taques de tinta y de rovell, pro-
duídes aqüestes darreres per 1' óxit de ferro. Ácido
oxálico. II — PRÚSSICH. Líquit blanch transparent, de
olor fort d' atmetlles amargantes, gust fresch al prin-
cipi y després aspre y cáustich, que constitueix el
principi colorant del blau de Prussia. Es un veneno
mólt violent. Ácido prúsico. || — SUCCInich. Acit
blanch, crestallisat en prismes, de gust un poch agre.
Es mólt soluble a I' aigua, y forma sais ab les bases
salificables, que s' usan com reactius. Ácido succínico.
II —SULFÚRICH. El qu' está compost de tres átonis de
oxígen y un de sofre ab quantitat proporcionada de
aigua. Ácido sulfúrico, vitriolo. || — tártrich. Cres-
tallisa en prismes romboidals oblichs y transparents,
mólt solubles al aigua. S' obté del tartre en brut o
de la mare del vi després de seca. S' usa com mor-
dent en la fabricado d' estampats, en fotografía y en
medicina. Ácido tartárico. || — ÚRICH. S' obté deis
pixats y 's presenta en forma de pols blanca cresta-
llisada. El mal de pedra es causat per 1' acumulado
d' aquets petits crestalls en forma de boles, de vega-
des de molta grossaria, que 's forman a la bufeta.
Ácido úrico.

ACLADA. f. Bot. Pebre bort de la illa de Creta.
Aclada.

AGLADES. f. pl Bot. Peres boscanes de la illa de
Creta, que produeixen una mena de pebre del meteix
nom. Acladas.

AGLADIA. f. Bot. Bolet que sol néixer ais tronchs
de les cois. Acladia.

AGLADIÓ. m. Bot. Género de bolets que 's fan a la
fusta o llenya podrida. Acladión.

AGLAIWACIÓ. f. Aplauso general. Aclamación. ||
La deis vencedors. Aclamación. | Crits d' alegría pú-
blica. Aclamación.

PER ACLAMACIÓ. m. adv. Dit de les eleccións que 's
fan aclamant a algú y sense votado. Por aclamación.

ACLAMAR. V. a. Aplaudir ab crits d' alegría. Acla-
mar, vitorear. || Nomenar a algú pera un cárrech per
aclamado. Aclamar. || Cridar en demostrado d' ale-
gría pública. Aclamar.

ACLAMAT, DA. p. p. Aclamado.

AGLAPARAMENT. ni. L' acció y efecte de acia-
parar. Debilidad, debilitación.

AGLAPARAR. v. a. Fer perdre les forses. Debili-
tar, desjarretar, enervar, desbastar, extenuar. ||
Aplicat al esparver. Desainar.

AGLAPARARSE. v. r. ACOBARDIRSE.

AGLAPARAT, DA. p. p. Debilitado, desjarretado.
ACOBARDIT.

AGLARAGIÓ. f. L' acció y efecte de aclarir. Acla-
ración.

ACLARAR. V. a. ACLARiR.

ACLARARSE, v. r. ACLARIRSE.

AGLARAT, DA. p. p. ACLARIT, DA.

ACLARATIU, VA. adj. Que serveix per aclarir o
explicar. Aclarativo, aclaratario.

ACL

ACÓ

21

ACLARATORI, A. adj. Que aclareix o explica al-
gún dupte. Aclaratorio.

ACLARIDOR, A. adj. Qui aclareix o lo que acla-
reix. Aclarador.

ACLARIMENT. m. L' acte y efecte d' aclarir.
Aclaración. || L' acció y efecte d' arrancar unes plan-
tes d' entre altres per estar niassa espeses. Entresa-
ca, entresacadura. || Ant. serenitat.

ACLARIR. V. a. Apartar lo que enfosqueix. Acla-
rar. II Explicar lo que no s' enten bé. Aclarar, decla-
rar, ilustrar, poner en claro. i| Espargir les coses
pera que ocupen niés lloch. Aclarar, esparcir. ||
Treure alguna cosa d'entre altres per estar massa
espesses. Entresacar, aclarar, despejar. || Dit del
planter. Acuchillar, despejar. || Espurgar els arbres
o 'Is ceps. Chapodar, escamondar. || Ajustar dispu-
tes. Componer, definir, decidir, jj Manar fer lloch.
Hacer calle, ó plaza. || Desenredar, arreglar un
assumpto o dependencia. Poner en limpio, orillar.
II Clarificar els líquits. Aclarar, clarificar. || n. Náut.
Minvar la gruxarla deis núvols o la negror de 1' at-
mósfera, etc. Adelgazar. || averiguar. || PENTINAR.

ACLARIRSE. v. r. Serenarse '1 temps. Aclararse,
serenarse; abrir el tiempo. || Assolarse lo qu' está
térbol. Aclararse, asolarse. || COMPONDRES'.
JA T' ACLARIRÉ. Loc. fam. Tú me la pagarás.

QUE S' ACLARi.v O ACLAREXIN. Loc. fam. Denota que
algú no vol barrejarse en els negocis d' altres. Allá
se las avengan, o se las hayan, o se las campaneen:
allá se lo haya María con sus pollos.

ACLARIT, DA. p. p. Aclarado. || adj. Espurgat.
Chapodado. || Dit de les coses espesses. Enrarecido.
II Dit deis licors. Aclarado, serenado.

ACLAST, A. adj. S' aplica a tots 'Is cossos que
deixan passar 'Is raigs de llum sense refractarlos.
Aclasto.

ACLEIDENSE. adj. Anal. S' aplica al animal que
no té clavicules o que les té mólt rudimentaries.
Acleido, da.

ACLIMATABLE, adj. Lo que 's pot aclimatar.
Aclimatable.

ACLIMATACIÓ. f. La acció y efecte de aclimatar-
se. Aclimatación.

ACLIMATAMENT. m. L' efecte de la aclimatació.
Aclimatación.

ACLIMATAR, a. Fer qu' un ésser orgánich s' avesi a
un clima que té diferentes condicions del que 1¡ es
propi. Aclimatar.

ACLIMATARSE, v. r. Es diu deis éssers orgánichs
(persones, animáis o plantes) que s' avesan a viure
en un clima diferent d' aquell de que son originaris.
Connaturalizarse, aclimatarse.

ACLIMATAT, DA. p. p. Aclimatado, connatura-
lizado.

ACLINI, A. adj. Zool. Qu' está inclinat, tort, par-
lant de les parts del eos d' un animal. Aclíneo.

ACLÍNICH. m. Opt. Ullera de teatre, que recull
mólt els raigs visuals. Aclínico.

ACLIS, f. Med. Taca que 's fa a la córnea del ull y
qu' és causa de que no s' hi vegi prou ciar. Aclis.

ACLÍSIT, DA. adj. Zool. Se diu deis animáis que'ls
{alta la clavícula. Aclísido.

ÁCLIT. m. Ani. Arma de la que sois se sab que
era llensadissa. Adido.

ACLIVILLARSE. v. r. CLIVELLARSE.

ACLIVILLAT, DA. p. p. CLIVELLAT.

ACLOFAR. V. a. Ter. Fer caure de cul a térra. Ha-
cer caer de culo.

ACLOFARSE. v. r. 1er. Deixarse anar de cul a
térra, sentarse. Sentarse en el suelo dejándose
caer.

ACLOFAT. a. p. p. CAYOUT, XAFAT. II —adj. Ficat

al fons. Hundido, metido en un fondo ó en una
hondonada.

ACLOTARSE. v. r. Ter. Se diu mes particularment
del que jeu: estar aclotat al Hit. Enclotarse.

ACLOTAT. p. p. ENCLOTAT.

ACHICADURA, f. Acte y efecte d' adúcar o de
aclucarse 'Is uUs. Acción de cerrar ó de cerrarse
los ojos.

ACLUCAR. V. a. Tancar els ulls. Cerrar los ojos.
II Meí. Morir. Cerrar el ojo, los ojos. || Recullir la
vista per veur'hi niellor. Amusgar. || a. Carregar a
una persona o animáis fins que les cames se li toreen
y cau. Abrumar. || Se diu també quan se posa pes
insoportable a una cosa com banch, taula, casa, etc.,
quin pes vincla 'Is puntáis o 'Is trenca. Aplastar,
Abrumar.

No ACLUCAR L' ULL O 'LS ULLS. ír. No dormir gens.
No pegar el ojo.

ACLUCARSE. v. r. ACLUCAR, 1. || Met. Fer els ulls
grossos. Hacer la vista gorda. Tórcers els fils de
ierro de les gavies. Torcerse. |1 Vinclarse fins a cau-
re a térra alguna cosa que té puntáis o cames per
l'excessiu pes que porta demunt. Aplastarse.

ACLUCAT. p. p. De adúcar. Cerrados los ojos.

ACMÁSTICA. f. Ant. palol. Se deia de les febres
que en tot el seu curs guardaven la meteixa intensi-
tat o forsa. Acmástica.

ACMASTICH, CA. adj. Ant. patol. Lo pertanyent
a la acmástica. Acmástico.

ACMÉ. m. Patol. El punt o grau mes alt d'una ma-
laltia. Acmé.

ACNÉ. f. Patol. Granet inflamatori que surt a la
cara. Acné.

ACNEA. f. Anat. Clivella mucosa dilatada demunt
la conjunció del ull. Acnea.

ACNEMIA. f. Anat. Falta o mutilació deis membres
inferiors. Acnemia.

ACNO. m. Med. ACNÉ.

AQÓ. pron. ASSÓ. II pr. AIXÓ.

ACOBARDIMENT. m. Resultat de la acció de aco-
bardir, y acobardirse, o 1' estat de cobardía en que 's
troba algú. Acobardimlento.

ACOBARDIR. y. a. Fer por. Acobardar, Intimi-
dar, acorralar.

ACOBARDIRSE. V. r. Perdre 1' esperit, o '1 valor.
Acobardarse, amilanarse, acoquinarse, alebrar-
se, alebronarse, perder el ánimo, abatirse, des-
mayar.

ACOBARDIT, DA. p. p. Acobardado.

ACOBLADURA. f. Acció y efecte de acoblar. Aco-
pladura, acoplamiento.

ACOBLAMENT. m. ACOBLADURA. || Acció d' unir-
se '1 másele ab la femella pera la fecundació. Acopla-
miento.

ACOBLAR. V. a. Juntar, unir; fer de manera que
dues pesses entrin Tuna dins l'altra. Acoplar. || Se
usa també com recíproch. Acoplarse.

ACOGOLAR. v. a. COLGAR.

ACOGOLAT. p. p. COLOAT.

ACOGRAFÍA. f. Med. Descripció deis reméis. Aco-
grafía.

ACOLAR. V. a. En el blasó unir, juntar, combinar
els escuts d' armes o trofeus, baix una insignia o co-
rona en senyal d'aliansa entre dos regnes o dues fa-
milies. Se pren també per guarnir de collar un lleó,
un gos Uebrer o altre animal, y del meteix modo per
posar a les aligues y cisnes corones al coll, y per ro-
dejar d' alguna eura, sarment o serp a un arbre, creu
o columna, y últimament com sinónim de posar en
figura d'aspa de Sant Andreu, darrera l'escut, les
claus, bastons, llanses, espases, banderes y altres
coses semblantes. Acolar.

22

ACÓ

ACÓ

ACOLECH. m. El qui 's dedica a 1' acología o co-
neixement deis medís empleáis pels terapéutichs.
Acólogo.

ACOLÍVAR. V. a. Ter. Abrigar bé ab forsa roba.
Arropar. || S' usa també com recíproch. Arroparse,
abrigarse.

ACÓLIT. m. L'ordenat de menors que serveix al
altar, y també resedá, encare que no estigui ordenat.
Acólito. II Aquell que ajuda a altres. Acólito.

NO NECESSITAR ESCOLA, fr. No necessitar I' ajuda o
consell de ningú No necesitar de acólito. Nadar sin
calabazas, no necesitar de calabazas para nadar.

ACOLOGÍA. f. Coneixement deis medís terapéu-
tichs. Acología, farmacología. Il Tractat de les eines
de cirugía. Acología.

ACOLOGICH, CA. adj. Lo que pertany a la acolo-
gía. Acológico.

ACOLOGRAFÍA. f. Med. Acología.

ACOLORIMENT. m. Acció y efecte de acolorir.
Teñidura, teflimiento.

ACOLORIR. a. Donar color o tenyir. Colorar, teñir.

ACOLSARSE. v. r. Posarse de colses a algún lloch.
RECOLSARSE.

ACOLTELLEJAR. v. a. Ant, Pegar, donar gavineta-
des. Acuchillar, dar cuchilladas.

ACOLTELLEJARSE. v. r. Ant. Donarse gavinetades.
Acuchillarse.

ACOLTELLEJAT, DA. p. p. Ant. Ferit a gavineta-
des. Acuchillado.

ACOLLADOR, m. Nríut. Cable prim, fermat per un
extrém ab la pinya a la vigota del obench, y l'altre
cap se passa per les vigotes de la cadena y del obench
di'ies o tres vegades, y tirant d' ell se atessan els
obenchs. Acollador. || adj. Qui acolla. Acollador.

ACOLLADURA, f. Náat. Acte y efecte de acollar.
Acollamiento.

ACOLLAMENT. m. Ndut. ACOLLADURA.

ACOLLAR. V. a. Subjectar. Sugetar. |j Ndut. Tirar
d' un cap gros ab altre prim. Acollar. || Subjectar ab
cargols, abrassaderas, etc., diies o mes pesscs de
ferro, fusta, etc. Sujetar. || Apretar els cargols ab la
femella. Atornillar, apretar los tornillos || Ordenar
les cartes pels seus colls y de major a menor o al
revés en certs jochs, com ia manilla, '1 solo, etc. Aco-
plar los naipes, reunir los de cada palo.

ACOLLAT, DA, adj. Lo que está subjecte, siguí a
la paret, siguí a qualsevulga altra banda sense que's
pugui moure. Sujeto, a.

ACOLLENSA. f. Ant. ACULLIMENT.

ACOLLONIR. V. a. Fam. ACOBARDIR.

ACOLLONIRSE. v. a. Fam. ACOBARDiRSE.

ACOLLONIT, DA. p. p. ACOBARDIT.

ACOMANAR. v. a. Ant. ENCOMANAR.

ACOMATISAR. a. Fís. Destruir la aberrado de re-
frangibilitat y esferoicitat que presentan alguns ins-
truments óptichs. Acomatizar.

ACOMBOIAR. V. a. y 'Isseus derívats. COMBOYAR.

ACOMÉS, A. p. p. Acometido.

ACOMESA. f. Arremesa, embestida. Acometimien-
to, acometida.

ACOIVIETEDOR, A. m. y f. El qui acomet. Acome-
tedor.

ACOMETIMENT. m. Acomesa, arremesa. || m.
Acció y efecte de arremetre. Acometimiento,

ACOMETIVITAT. f. Fren. Propensió, ínclinacíó a
batres o acometre. acometivitat. || Certa protube-
rancia del cap que dona a conipendre la valentía '1
coratge d'un subjecte. Acometividad.

ACOMETRE. v. a. Embestir, atacar, llensarse de-
munt d'algú. Acometer, arremeter, embestir, car-
gar, arrojarse, abalanzarse. || Sobrevindre d'impro-

vís alguna malaltía o afecte violent. Acometer, so-
brevenir, asaltar. |1 empendre.

ACOMETRES. r. Atacarse, embestirse mutuament,
ser acomés. Acometerse

ACOMIADAR. v. a. Ant. DESPEDIR.

ACOMIADAT, DA. p. p. Ant. DESPEDIT-DA.

ACOMODABLE, adj. Lo que 's pot acomodar. Aco-
modable.

ACOMODACIÓ. f. Convení amistós Acomodo.

ACOMODADAMENT. adv. m. Proporcionadament.
Acomodadamente. || Ab comoditat. Acomodada-
mente.

ACOMODADÍSSIM, A. adj. sup. Acomodadísimo.

ACOMODADOR, A. m. y f. El qui acomoda. Acó
modador. || En els teatres y altres llochs, la persona
encarregada de senyalar els assentos que deuen ocu-
parse. Acomodador.

ACOMODAMENT. m. La acció y efecte de acomo-
dar. Acomodación, Acomodamiento. || RECONCILIA-
Ció.

ACOMODAR. V. a. Ordenar, posar les coses com
correspon. Acomodar. || Per fer les paus ais que's
barallen. Acomodar, compner, ajustar. || Casar a
algú o ferli donar un empleo útil. Acomodar. || Posar
alguna cosa en el lloch convenient. Acomodar. || Pro-
veir a algú de lo que necessita. Acomodar. || Venir
o ser del gust d' algú alguna cos.i. Acomodar. |i Dei-
xar alguna cosa d'us o servey, com un pá. Prestar.

ACOMODARSE, v. r. Lograr acomodo. Acomodar-
se. II Conformarse ab el dictamen, o geni d' altres.
Acomodarse, conformarse. || Ant. Usurpar. || Trau-
re profit. Sacar provecho.

ACOMODAT, DA. p. p. Acomodado. || adj. A.
propósit. Acomodado, á propósito, apto. || RICH. ||
CASAT.

ACOMODATICI, A. adj. m. y f. El que s' ave facil-
ment a tot. Acomodadizo, acomodaticio, traslaticio.

ACOMODATIU, VA. adj, ACOMODATICI.

ACOMODO, adj. m. Se diu del preu moderat o ba-
rato. Acomodo, módico, bajo. || m. Empleo, destino,
conveniencia. Acomodo.

ACOMPANYADES. f. pl. Blas. Se diu quan a 1' es-
cut hí há una figura major a 1' abisme y altres de mes
petites al entorn. Acompañadas.

ACOMPANVADOR, A. m. y f. El qui acompanya.
Acompañador, compañero.

ACOMPANYAMENT. m. La acció y efecte de
acompanyar. Acompañamiento. || Seguici per obse-
qui. Acompañamiento, séquito, comitiva. || La
comparsa del teatre. Acompañamiento, jj La com-
posició e Instruments pera acompanyar a la veu.
Acompañamiento. || El que 's dona a algú per sa
seguretat y defensa. Acompañamiento, jl El d' un
enterro. Pompa fúnebre.

ACOMPANYANT, A. p. a. Acompañador. || s.
Cada un deis que acompanyan algún personatge, pro-
fessó, enterro, etc. Acompañante.

ACOMPANYAR. v. a. Anar o estar en companyía
d' altres. Acompañar. || TUeí. Afegir una cosa a una
altra. Acompañar, guiar. || Adornar !a figura prin-
cipal ab altres pera que resalti mes. Acompañar.
II Más. Tocar o cantar ab altres. Acompañar. l|
Sentir els meteixos efectes que altres, com acompanyar
en el sentiment. Acompañar. || Ant. Afavorír.

VOS ACOMPANYARÉ PER TOT. Loc. Denota que 1' un
será company inseparable d'un altre. Yo te acompa-
ñaré siempre.

ACOMPANYARSE. v. r. Cantar y tocar acordant
els Instruments ab la veu. Acompañarse. || Reunirse
els facultatius o jutges, o notaris pera resoldre ab
niés acert. Acompañarse.

ACOMPANYAT, DA. p. p. Acompañado, da. || m
For. Jutge encarregat d' acompanyar al qui recusa la

ACÓ

ACÓ

23

part en el coneixement y detertninació deis autes.
Acompañado. || El notari autorisat peí jutge pera
aconipanyar al que ha sigut recusat. || Med. El metje,
cirurgiá o altre expert que acompanya a altres pera
determinar ab ells algún assumpte de la seva facul-
tat. II Pint. L' objecte u objectes que aconipanyen o
adornen una pintura. || Blas. Adorno fora del escut,
pero que 1' acompanya constaninent || —DE LA CATA-
■RATA. Cir. La porció mucosa, membranosa o gluti-
nosa que segueix a la extracció de la catarata. Acom-
pañado de la catarata.

MES VAL SOL QUE MAL ACOMPANYAT. Ref. Ensenya
que la soletat és preferible a la mala companyía.
Más vale ir solo que mal acompañado.

ACOMPARACIÓ. f. Ant. y tots els seus derivats.
COMPARACIÓ.

ACOMPASSABLE. adj. Lo que pot ferse a compás
y mesura. Acompasable.

ACOMPASSADAMENTE. adv. m. Acompasada-
mente; á compás, con orden.

ACOMPASSAR. v. a. Amidar ab el compás. Com-
pasar. II Met. Posar les coses ab la deguda proporció.
Compasar, poner á compás. || Arreglar, proporcio-
nar les coses de modo que no les lii sobri ni falti res.
Compasar. || Más. Dividir les composicions en temps
iguals ab ratües perpendiciilars a les de la pauta.
Compasar.

ACOMPASSAR EL GASTO, fr. Gastar a proporció de lo
que s' té. Compasar el gasto con la renta.

ACOMPASSAT, DA. p. p. Compasado, acompa-
sado, da. II Lo que guarda la deguda proporció. Acom-
pasado.

ACONCIA. f. Astron. Cometa de cap rodó devega-
des y altres llargarut, pero sempre gros y de qúa
molt prima. Aconcia.

ACONDUCTARSE. v. r. Convenirse 'Is pobles o 'Is
particulars ab els metjes, apotecaris, etc., pera que
aquéts els assisteixin mitjantsant una quantitat anyal.
Conductarse, igualarse.

ACONDUCTAT, DA. p p. Aquell qu' está acon-
dnctat. Conductado, igualado.

ACONDUÍMENT. ni. Acte y efecte d' aconductarse
ab el metje, 1' apotecari, etc. Iguala, ajuste.

ACONDUÍR. V. a. ACONDUCTARSE.
ACONDUÍT, DA. p. p. ACONDUCTAT.
ACONGOIXAMENT. m. Acció y efecte de acongoi-
xar y acongoixarse. Congoja, angustia.
ACONGOIXAR. V. a. CONOOIXAR.
ACONGOIXARSE. v. r. CONGOIXARSE. jj r. Patol.
Perdre repentinanient el
moviment y sentits, sen-
se deixar de respirar y
circular les sanchs: ésser
atacat d' una congoixa.
Acongojarse.

ACONILLAR. a. Ant.
mar. Picar la palamenta
delesgaleres.tirantdels
rems cap dins perpen-
dicularment a lo llarch
d' aquélles, quedant fora
tota la part de la pala y
un xich mes. Aconillar.
ACONION. m. Med.
ant. Mena de coliri o ai-
gua pels ulls. Aconión.

A CON I T. m. Esca-
nyallops, planta perenne
de la familia de les ra-
nunculáceas; té unsqua-
ranta centimetres d' al-
gada, les fuUes compostes de cinch tires estretes,
llustroses, d' un vert ciar peí revés y mes fosch peí
indret, les flors blaves en forma d' espiga, 1' arrél

Brot d' acónit

com la d' un rave o nap, negrenca per fora y blanqui-
nosa per dins; és verinosa. Acónito, ñápelo, anasar-
ca, centella, centella, matalobos, uvaverse, lupina.

ACÓNITA. f. Quim. ACONITINA.

ACONITAT. m. Quim. Sal formada per la combi-
nado del ácit aconitich ab una base salíficable. Aco>
nitato.

ACONITELA. f. Nom que 's pren del llatí y signi-
fica '1 ineteix que acónit. Aconitela.

ACONÍTICH. adj. Quim. Acit especial que 's treu
del acónit y cristallisa en forma de palletes. Aconí-
tico.

ACONITINA. f. Quim. Alcaloyde que 's treu del
acónit y 's presenta en forma de pels; és un veri molt
actiu. Aconitiu.

ACÓNITOS, A. adj. Que participa de la naturalesa
del acónit. Aconitoso.

ACONORTAR. v. a. Ant. CONSOLAR.

ACONORTARSE. r. Consolarse o resignarse ab la
seua sort. Avenirse, conformarse. II Sufrir ab pa-
ciencia algún dany. Conformarse, resignarse.

ACONORTAT, DA. p.p. Resignado, consolado, da.

ACONSEGUIMENT. m. Ant. CONSECUCIÓ.

ACONSEGUIR. v. a. Seguir a aigú fins al lloch en
que 's troba. Alcanzar. || Heure ab la má lo qne está
en paratge alt o distant. Alcanzar. || Lograr lo que 's
desitja. Alcanzar, conseguir, lograr, llegar. || Haver
viscut en el temps de que 's parla. Alcanzar, j Igua-
lar a altres en alguna cosa. Alcanzar, conseguir,
igualar. || Ter. Tindre guanyat. Acreditar, deven-
gar.

ACONSEGUIT, DA. p. p. Alcanzado. II Endeutat.
Alcanzado.

ACONSELLANT. p, a. Ant. El qui aconsella.
Aconsejador. || CONSELLER.

ACONSELLAR. v. a. Persuadir, donar consells.
Aconsejar.

ACONSELLARSE. v. r. Demanar, pendre consell.
Aconsejarse.

QUI SOL S' ACONSELLA, SOL SE PENEDEix. Ref. Ense-
nya que 'n negocis de gran importancia devem acon-
sellarnos ab altres. Quien d solas se aconseja, á solas
se remesa ó desaconseja. No hay quien yerre sino el que
su parecer quiere.

ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado. || adj. Ab
els adverbis ben o mal, expressa el qui obra ab pru-
dencia y bon consell, o desbaratadanient peí seu
propi parer y capritxo. Aconsejado.

ACONSOLADOR, A. m. y f. Ant. CONSOLADOR.

ACONSOLAMENT. m. Acte y efecte de aconsolar.
Consolación.

ACONSOLAR. v. a. CONSOLAR.

ACONSOLARSE. v. r. ReduTrse, subjectarse volun-
tariament a fer o sufrir alguna cosa en que hi havía
repugnancia. Conformarse.

ACONSOLAT, DA. p. p. CONSOLAT. || Confor-
mado.

ACONSONANTAR, v. a. Observar al fi de cada
vers una rima rigurosa, o usar consonants en la prosa
que sois convenen en la poesía. Aconsonantar.

ACONSONANTAT, DA. adj. En que s' hi emplean
consonants. Aconsonantado.

ACONSTELAT. adj. Astral. Format baix 1' auspici
d' una constelado que li serveix de horóscop. Acons-
telado. II Astron. Lo que té figura de constelado, o
sigui formant grupo Aconstelado.

ACONTEIXEMENT. m. Succés, lo que succeíx im-
pensadament y és d' importancia. Acontecimiento,
suceso, evento.

ACONTÉIXER. v. a. Ant. SUCCEÍR.

ACONTENTAMENT. m. CONTENTO.

24

ACÓ

Aca

ACONTENTAR, v. a. Satisfer, donar gust. Conten-
tar, complacer.

ACONTENTARSE, v. r. Quedar contení. Conten-
tarse, quedar contento.

NO S' ACONTENTA PAS AB AIXÓ. Loc. Manifesta que
algú vol mes de lo que li correspón. No se contenta
con eso.

NO 'S POT PAS ACONTENTAR A TOTS. Loc. Denota
que quan son mólts els que volen una cosa no 's pot
pas donar a \ois. ¿Quién puede contentar á todos? ^

ÉSSER DE BON O DE MAL ACONTENTAR. Fam. Ésser
fácil o difícil d' acontentarse. Ser de buen ó mal con-
tentar, ó contento.

ACONTENTAT, DA. p. p. Contentado.

ACOPADOR. m. Bina de ferro que teñen els llau"
ners pera donar a certas pesses la forma de copa-
Acopador.

ACOPADURA. f. Acte y efecte de acopar una cosa.
Acopadura.

ACOPAR. Fer de manera que les plantes fassin
copa. Acopar. || Mar. Fer ais taulons la concavitat
necessaria pera ap'icarlos en llochs convexos. Aco-
par.

ACOPAT, DA. adj. En figura de copa o got. Aco-
pado.

ACOPI. m. Munt de pedra trencada que 's fa a la
vora d' una carretera pera refegirla ont fassi falta.
Acopio. II PROVISIÓ.

ACOPIAR. V. a. Arreplegar mólt d' una cosa. Aco-
plar.

ACÓPICH, CA adj. Med. Lo que serveix pera fer
passar 1' ofecli. Acópico.

ACOPLAR. V. a. y 'Is seus deriváis, acoblar.

ACOPO, A. m. y adj. Med. ant. Lo qu' és propi
pera calmar 1' ofech. Acopo.

ACOPOS. m. Mín. Pedra fina transparente com vi-
dre ab taquetes daurades. Acopo.

ACOQUINAMENT. ni. Acció y efecte de acoquinar,
estemordir o acobardir. Amilanamiento.

ACOQUINAR, a. Acobardir, espantar, estemordir.
Amilanar, acoquinar.

ACOQUINARSE, v. r. Ant. ACOBARDIRSE.

ACOQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT.

ACOR. m. Ant. Amargura, congoixa, aflicció. Aflic-
ción.

ACORALAT, DA. adj. Semblant al coral. Acora-
lado.

ACORAR. V. a. Ant. AFLIGIR, CONOOIXAR.

ACORAT, DA. p. p. AFLIQIT, CONQOIXAT.

ACORDADAMENT. adv. m, Ant. De comú acort.
De común acuerdo.

ACORDAMENT. m. Ant. ACORTA

ACORDANSA. f. Ant.\mús. CONSONANCIA. || Ant.
ACORT. II Ant. RECORT.

ACORDANT. adj. Ant. CONCORDANT. |1 p. a. Ant.
Que 's trempa o afina fácilment. Acordante. || Que
sosté r armonía sens alterar els tons. Acordante.

ACORDAR. V. a. Resoldre d' acort, o per major
nombre de vots. Acordar. || Ant. Determinar una cosa
avans de manarla. Acordar. || Pint. Disposar els co-
lors, de modo que no ressaltinmassa ni quedin massa
apagats. Acordar. || Avenir els instruments o veus
pera formar armonía. Acordar, concordar. || Ant.
CONCEDIR. II Ant. COMBINAR. || ACERTAR.

ACORDARSE, r. Posarse d' acort. Acordarse,
convenirse. || Pendre determinació ja premeditada,
discutida o no. Acordarse.

LO ACORDAT. Loc. for. El decret deis tribunals
per medi del qual se mana observar lo resolt ante-
riorment; y també 'I decret o fórmula que denota la
providencia reservada que s' ha prés ab motiu del
assumpte principal. Lo acordado.

ACORDAT. m. ACORT.

ACORDAT, DA. p. p. Acordado. || adj. Fet ab
acort. Acordado.

ACORDE, adj. Conforme, corresponent. Acorde. ||
D' un meteix dictamen. Acorde, concorde. || Mus.
Consonant. Acorde, consonante, armónico.

ACORDEÓ. m. Inslrument de música proveít de
una manxa y un teclat; s' hi dona '1 vent ab la má es-
querra y ab la dreta 's mouen les tecles. Acordeón.

ACORDEONAR. v. a. Plegar una roba, general-
ment de tela blanca, en forma de manxa d' acordeó.
Acordeonar.

ACORDILLAR. v. a. Tirar a cordill, posar cordes
tivantes pera treure recte una obra. Acordelar.

ACORDILLAT. m. L' acte y efecte d' acordillar.
Acordelado.

ACORDONAMENT. m. L' acció d' acordonar la
tropa al entorn d' una ciutat, pla^a de guerra, etc.
Acordonamiento.

ACORDONAR, v. a. Posar cordó, circuir ab gent.
Acordonar. ¡I Fer el cordonet al cantell de les mone-
des. Acordonar.

ACORDONAT, DA. p. p. Acordonado.

ACORES, m. pl. Med. Certes llagues que ixen ais
nens. Acores.

ACORIST. m. pl. Med. Senyals que constantment
acompanyen a un estat qualsevol de la economía ani-
mal, tant al estat de salut com al estat patológicti.
Acoristos.

ACORNAR, n. En la tauromaquia dirigir el toro
els corns o la vista cap a un costat, embestir de 1' un
costat avans que de 1' altre, per estarhi avesat o incli-
nat. Acornar, acornear. I| Pegar cornades. Acornear.

EN TERRES ESTRANYES LES VAQUES ACORNEN ALS
BOUS. Ref. Vol dir que un foraster may pot valdré 's
contra 'Is del país. En tierra ajena, la vaca al buey
acornea.

ACORRALAR, v. a. y 'Is seus deriváis. ENCORRA-
LAR.

ACORREGUT, DA. p. p. Ant. Envergonyit. Corri-
do. 11 APOCAT.

ACORRER. V. a. Ant. Envergonyir. Correr. |1 Ant.
Socorrer. || Ant. Esdevenir. Ocurrir.

ACORRIMENT. m. Ant. RUBOR, VERQONYA, CONFU-
SÍÓ. 11 SUBSIDI, SOCORRO, ABUNDANCIA.

ACORT. m. Ajust, concordia, conveni. Acuerdo,
ajuste. II Resolució d' una corporació o senat. Acuer-
do. 11 Mus. La unió de sons armónichs. Acorde. II

CONSELL.

D' ACORT Y DE COMÚ ACORT* m. adv. Ab consenti-
ment de tots. De común acuerdo, de común consenti-
miento, acordadamente.

ESTAR EN ACORT. fr. D' acort. Estar de acuerdo.

ACOSCOLLAT, DA. adj. Semblant al coscoll.
Achaparrado.

ACOSMIA. f. Patol. Desordre morbos en els dies
crítichs d' una malaltía. Acosmía.

ACOSSAR. v. a. For?ar, perseguir fins a posar en
apuro, especialment a les feres. Apurar, acosar, es-
trechar, apurar.

ACOSSAT, DA. p. p. Acosado.

ACOSSEJAR. V. a. Cossejar, tirar cosses. Aco-
cear; cocear

ACOSSEJAT, DA. p. p. Acoceado.

ACOSTADA, f. Blas. La pe?a qu' a I' escut és al
costat d' una altra. Acostada.

ACOSTADÍS, SA. adj. Lo qui s' acosta a altres
sense conéixels y sois pera fer nombre. Allegadizo.

ACOSTAMENT. m. L' acció de acostar y acos-
tarse o arrimarse. Acercamiento. || Náut. L' acció de
acostar una embarcado. Acostamiento. || m. Ant.
PROPINCÜITAT. II ACCÉS, 1.

ACR

ACR

25

ACOSTAR. V. a. Posar una cosa aprop o al costat
d' altra. Acercar, allegar, aproximar, avecinar. Il a.
Níiitt. Acercar, arrimar el costat d' una ñau a qualse-
vol part. ACOSTAR. II Faltar poch, cóm: N. s' acosta
ais vint anys. Rayar, acercarse.
ACOSTARSE, v. r. Acercarse.
ACOSTARSE A LA VORA. f. Orillarse.
ACOSTAT, DA. p. p. Acercado. || adj. Ant. Pro-
pincuo, cercano, allegado.

ÉSSER DELS ACOSTATS. f. Ser muy de adentro, ser
de los Íntimos.

ACOSTES. adv, ni. Ant. A coll. A cuestas.
ACOSTUMADAMENT. adv. m. De costum. Habi-
tualmente, acostumbradamente.
ACOSTUMAMENT. m. Ant. COSTUM.
ACOSTUMANZA. f. Ant. COSTUM.
ACOSTUMAR. v. a. Fer avesar, ésser causa de que
un altre fassi soviut alguna cosa. Acostumbrar, ha-
bituar. II v. n. Tindre per costum. Acostumbrar.

ACOSTUMARSE. v. r. AVESARSE. i| Usarse, esti-
larse alguna cosa. Acostumbrarse, estilarse.

ACOSTUMAT, DA. p. p. Acostumbrado, habi-
tuado.

L' ACOSTUMAT. Loc. Manifesta que algú fa '1 que té
per regla o costum. Lo acostumbrado.

ACOTADA, f. Acció y efecte d' acotar o inclinar
el eos. Encorvada.

ACOTAR, v. a. COTAR. || a. Topar, pegar cornadas.
Acornar, acornear. |1 Inclinar el eos d' algú peí mólt
pes, adúcar. Agobiar, encorvar, agachar, abru-
mar.

ACOTARSE, v. r. Inclinar el eos. Agoviarse, en-
corvarse, agacharse. || ARRUPIRSE.

ACOTAT, DA. p. p. COTAT. || Inclinat. Agoviado,
agachado, encorvado.

ACOTÍLDIDES. adj. Zool. Que presenta alguna
qualitat del animáis acótils. Acotildides.

ACOTILEDÓ. p. m. Bot. Embrió que no té cotile-
dons. Acotiledón.

ACOTILEDONIA. f. Bot. Primera classe de les fa-
milies del regne vegetal, seguint la serie natural es-
tablerta per Jussieu, a la que hi corresponen totes
les plantes que no teñen embrió y que, per conse-
güent, no donen ni flor ni fruit. Acotiledonia.

ACOTILEDÓNICH. adj Bot. Calificatiu que s' apli-
ca ais vegetáis qué no teñen cotiledons, tais com les
moisés, els bolets, etc. Acotiledóneo.

ACOTILÓFOR, A. adj. Entom. Se diu deis cuchs
que no teñen bech o trompeta. Acotilóforo.

ACÓTILS. s. y adj. Zool. Se diu deis animáis que
no teñen vertebres ni boca central, ni cavitats late-
rals. Acótilos.

ACOTXAR. V. a. Abrigar ab la roba. Abrigar,
arrebujar. || Baixar, acotar, com acotxa la branca.
Inclinar. || Ter. Picarse al Hit. Acostarse.

ACOTXARSE. v. r. Abrigarse ab la roba, especial-
ment essent al Hit. Arrebujarse. || Acurrucarse. ACO-
TARSE.

ACOTXAT, DA. p. p. Arrebujado, aborujado. ||
ACOTAT.

ACRA. f. Metrol. Mida agraria usada a Inglaterra:
equival a unes 40 árees. També s' usa ais Estats-
Units, ont val unes 81 árees, y a diferents indrets de
Franca, ont varía de 50 a 75 árees. Acra.

ACRA LEUCA. Geog. ant. Nom de Penyíscola,
prov. de Castelló, en temps deis romans.

ACRACIA, f. Patol. Debilitat, impotencia. Acra-
cia. II Pol. Supressió de tota mena de govern. Acracia.
ÁCRATA, m. Socialista antiautoritari, partidari de
r anarquía, o siguí de la supressió de tota forma de
govern. Ácrata.

DIC. CAT. — T. I. — 4.

ACRE. adj. Agre, aspre en el gust. Acre. || Met.
Aspre, desapacible; s' aplica al geni o natural de les
persones. Acre, áspero.

ACRECIÓ, f. Geol. Aument o creixensa per juxta-
posició de les concrecións pedrenques. Acreción.

ACREDITADAIWENT. adv. m. Ab crédit: sense
mácula en la reputació. Acreditadamente.

ACREDITADÍSSIIVI. adj sup. Móltacreditat. Acre-
ditadísimo.

ACREDITAR v. a. Assegurar, afirmar. Acreditar,
confirmar, aseverar, certificar. || Calificar de bona
alguna persona o cosa. Acredita'r. || Tindre guanyat,
a favor seu algún deute. Acreditar, devengar || a
Donar crédit o fama a alguna cosa; fer famós. Acre-
ditar, afamar. || alcansar, 2.

ACREDITARSE, v r. Adquirir crédit, bona opi-
nió. Acreditarse. || Donar algú proves de les seues
bones qualitats. Acreditarse.

ACREDITAT, DA. p. p. Acreditado, jj adj. El qui
té reputació y crédit. Acreditado.

ACREDITATIU, VA. adj. Justificatiu, comproba-
dor, que porta o conté les proves d' un fet. Justifica-
tivo, comprobante.

ACREEDOR, A. m. y f. El qui té dret a alguna cosa.
Acreedor. || Mct. Mereixedor, digne. Acreedor, dig-
no, benemérito.

ACRÉIXER. a. AUMENTAR.

ACREMENT. adv. m. Asprement, mólt agre. Acre-
mente.

ACRESCENT. adj. Bot. Part de la flor, que des-
prés de la fecundado creix fora del ovari. Acres-
cente.

ACRIBIA. f. Arquit. Perfecta formado deis con-
torns ab el compás. Acribia.

ACRIBOLOGÍA. f. Filol. Elecció rigurosa de les
paraules propies pera expresar un concepte; precissió
y exactítut en I' estil. Acribología.

ACRIDIA. f. Zool. Nom tégnich de la Magosta.
Acridia.

ACRIDIFORIVIE. adj. Lo que té la figura de llagos-
ta. Acridiforme.

ACRIDÓFACH GA. m. y f. El qui menja llagostes.
Acrldófago.

ACRIDOFAGIA. f. Costúm de menjar llagostes.
Acridofagia.

ACRIDOQENIA. f. Bot. Malaltía qu' experimentan
els vegetáis, ocasionada per les llagostes. Acrido-
genia.

ACRIDÓYDICH, CA. adj. Acridiforme. Acridoi-
des, acridiforme.

ACRIFOLI, A. adj. Bot. Se diu de les plantes qui-
nes fulles teñen forma de llagosta. Acrifolio.

ACRIMINACIÓ. f. L' acció y efecte de acriminar.
Acriminación.

ACRIMINADOR, A. m. y f. El qui acrimina. Acri-
minador.

ACRIMINAR. V. a. Acusar d' algún crim o de-
licte. Acriminar. || Atribuir a algú una culpa o falta
grave. Acriminar. || Condemnar alguna acció. Vi-
tuperar.

ACRIMINAT, DA. p. p. Acriminado.
ACRIMONIA, f. Qualitat d' aspre. Acrimonia,
acerbidad, aspereza, acritud. || Sátira, rigor. ||
Veemencia, eficacia en les paraules. Acrimonia. ||
Aspresa en el tráete o geni. Acrimonia, aspereza.

ACRIMONIÓS, A. adj. Mólt aspre; pié d' acrimonia
Acrimonioso.

ACRINIA. f. Med. Disminució o falta complerta de
secreció. Acrinia.

ACRIPÉN, A. adj. Zool. Que té les plomes punxa-
gudes. Acripeno.

26

ACR

ACT

ACRISIS. f. Patol. Falta total de crisis en una ma-
laltía. Acrisis.

ACRISOLAR. V. a. Purificar els metalls al gresol.
Acrisolar, afinar. || Met. Examinar a fondo una cosa
per inedi de prevés o de testimonis. || Acrisolar,
alambicar.

ACRISOLARSE, v. r. Acrisolarse.

ACRISOLAT, DA. p. p. Acrisolado.

ACRISTIANAR, v. a. Fam. Fer cristiá, batejar.
Cristianar, acristianar.

ACRISTIANAT, DA. adj. Anl. Que s' ocupava en
obres o exercicis propis de cristiá. Acristianado.

ACRiTICH, CA. adj. Med. Se diu deis fenóniens
que pertanyen a la acrisis. Aerifico.

ACRITUT. f. ACRIMONI.A.

ACROÁTICH. adj. Calificatiu deis Uibres de fllo-
sofia en els que nos tractava niés que de materies qué
sois comprenían els iniciáis o adeptes. Acroático. ||
ESOTÉRICH.

ACRÓBATA, s. Persona que baila o fá habilitats
dalt d' una corda o d' un filferro posat en 1' aire.
Acróbata.

ACROBISTIA. f. Anat. Extremitat del prepuci per
la part que 's talla en la circuncisió. Acrobistia.

ACROCARPI, A. adj. Bot. S' aplica a la molsa que
creix al cap de niunt de les branques; ters ordre de
la familia de les moisés. Acrocarco.

ACROCORISME. m. Hig. Exercici deis membres.
Acrocorismo.

ACRODINIA. f . Med Malaltía epidémica, qual sín-
toma mes marcat és els dolors aguts a les mans y ais
peus. Acrodinia

ACRÓGEN, A. adj Min Se diu de fot crestall de-
rivat d' un romboedre per minvament deis ánguls y
veres superiors. Acrógeno. || Acotiledón que creix
mes particularment peí vertix. Acrógeno.

ACRÓLIT. m. Estatua que no te de pedra mes que
'Is extrems. Aerolito.

ACROLOGÍA. f. FU. Investigació deis primers prin-
cipis o de la absolut. Aerología. || f. Escriptura gero-
glífica feta per medi de figures que representan ob-
jectes quin nom comensa ab la üetra que s' vol es-
criurer. Aerología.

ACROLÓGICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a la
aerología. Acrológico.

ACROMÁTICH, CA. adj. S' aplica a la propietat
que teñen les ulleres de neutralisar els colors deis
raigs lluminosos refractats per elles, y de suprimir
les franges irisades que rodejarian les iniatges deis
objectes observats ab elles. Acromático. || Fis. Se
diu del crestall compost que constitueix I' objectiu
d' una uUera de llarga vista. Acromático.

ULLERA ACROMÁTICA. La que presenta 'Is objectes
distants sense 'Is colors del arch de Sant Martí. An-
teojo, lente acromático.

ACROMATISAR. a. Opt. Destruir els colors que
s' observan en la imatge d' un objecte quan se mira
per un vidre lenticular. Acrotismo.

ACRÓN, A. adj. Med. S' aplica al ungüent qu'obra
mes energicament en la cura d' una malaltía. Acrón.

ACRÓNICH, CA. adj. Aslron. Calificatiu del astre
que surt y 's pon al meteix temps que 'i sol. Acrónico.

ACRONICTE, A. adj. S' aplica al neixement y
posta d' una estrella que neix y s' pon al meteix
temps que '1 sol. Acronicto. || m. Astron. El temps
en que s' ajuntan en el meridiá 'Is quatre planetes
superiors. Acronicto.

ACRONISÓYCH, CA. adj. Med. Se diu de les me-
dicines que no poden conservarse mólt temps sense
que 's pasin. Acronizoico.

ACRONO, A. adj. Anat. Calificació deis ovaris que
teñen un disch o corona mes o menys carnosa. Acrono.

ACROPATÍA. f. Med Malaltía de la extremitat de
qualsevol part del eos. Acropatia.

ACROPÁTICH, CA. adj. Q^e pertany a la acropa-
tia o que sufreix semblant malaltía. Acropático.

ACRÓPOLIS, m. El lloch mes alt y fortificat en les
ciutats gregues; ciutadela. Acrópolis.

ACRGQUIR. m. Anat. Dona aquest nom la Facul-
tat no solament a les extremitats deis dits, sino tam-
bé a la má y fins a la part de bra? compresa entre 'I
colze y 'Is dits. Acroquir.

ACROSOFÍA. f. Ciei-.cia de lo absolut, que pertany
tan sois a Déu. Acrosofia.

ACRÓSTICH, CA. adj. Poesía en que les lletres
iniciáis o fináis llegides de dalt a baix forman un niot
o sentencia. Acróstico.

ACROSTOLI. m. Aíar. Adorno de la proa de un
barco; tros de ferro que sortía al extrém de proa de
les galeres ab el qual abordavan y ofenían al ene-
mich. Acrostolio.

ACRÓTER. ni. Anat. Se diu en general de tota ex-
tremitat del eos. Aerofaro.

ACROTtRA. f. Ar^uzV. Nom deis pedestals que 's
posan ais dos extrems y al cim delsfrontons triangu-
lars, ahont solían pos.irs'hi estatúes o tórreles. Acro-
tera. || Barrera feta de pilans y balustres queserveix
de coronament a un edifici. Acrotera.

ACROTERIASME. m. Med. ant. Una de les dotze
menes d' operar la diéresis. Acroteriasmo.

ACROTERIOSSIS. f. Med. Gangre.ia ds les extre-
mitats deis membres del eos huma. Acroteriosis.

ACROTISME. m. FU. Investigació de les primeres
causes. Acrotismo.

ACRÜPIT, DA. adj. Blas. Se diu deis animáis fe-
réstecíis qu' están al escut sentats o encongits. Acrú-
pido.

ACTA. f. Escrit en que constan els acorts o decrets
d' una corporació o comunitat. Acta. || Les del con-
cilis. Cánones, actas. |l Relació de les vides deis
sants, en especial de les deis Apóstols. ACTES DELS
APÓSTOLS. Llibre sagrat compost per Sant Llucti,
que conté la historia deis primers temps de la Iglesia
y la del avens del Evangeli baix el ministeri deis
apóstols. Actas de los Apóstoles.

ACTE. m. Acció o fet. Acto, hecho. || Cada part
principal d' un drama. Acto, jornada. || Filos. Les
conclusións defensades en les universitats, colegís,
etc. Acto. II Log. Les operacions de 1' ánima, y aixis
se diu; acte del enteniment, acte de la voluntat. Acto.
II Escriptura de venda. Carta de venta. || Auto.
II m. Mida longitudinal deis románs. L' acte era mí-
nim y quadrat: el primer tenía 120 peus de llarch y
4 d' ampie; el segon 30 actes mínims. || Moment,
temps perentori en que 's fa o succeix alguna cosa
cóm: al ACTE de anar a diñar. Acto. || — ACORDAT.
AUTO ACORDAT. || — ACUSATORi. For. El que acusa.
Acto acusatorio. \\ —CARNAL. Cópula, concúbito, acceso,
coito, acto carnal ó venéreo, congreso. || — DE CONTRi-
Cló. Arrepentiment de haver ofés a Déu sois per ésser
ell qui es. També se anomena aixis la fórmula ab que
s' expressa dit arrepentiment. Acto de contrición. \\ —
DE CORT. Les supliques deis tres bracos en quant eran
aprobades peí rey, o la d' algú d' ells sens contra-
dicció deis demés y ab aprobado del monarca, que
comensavan: «Plau al senyor Rey o a la Majestat.»
Acto de corte. || — definitiu. auto definitiu. || — DE

INQUISICIÓ. AUTO D' I.NQUISICIÓ. || — DE POSSESSIÓ.
L' exercici o us d' ella. Acto de posesión. || — DE SOL-
TURA. For. El consentiment del jutge pera posar en
Uibertat al pres. Acto de soltura. || —SACRAMENTAL.
AUTO SACRAMENTAL.

ACTES P0S1T1U3. pl. Blas. Fets que califican la no-
blesa d' alguna persona o familia. Actos positivos.

EN ACTE. adv. En acció de fer alguna cosa. En
acto, en ademán.

ACT

ACU

27

L'ACTE MES BO QUE 'L SAVI POT FER, ES CUMPLIR
EL SANT VOLER. Ref. Reprén ais que 's glorían de sa-
ver móltes arts y ciencias, y viuen desastradament.
Aquel sabe que se sa'va, que el otro no sahe nada.

TINDRE ACTE CARNAL, fr. Tindre accés 1' home ab la
dona. Conocer carnalmenle, iener cuenta.

TINDRE L'ACTE. fr. En els estudis pi'iblichs defen-
sar concliisións. Defender actos ó conclusiones.

ACTEOGRAFÍA. f. Descripció deis pesos. Atteo-
grafía.

ACTEOGRÁFICH, CA. adj. Relatiu o pertanyent a
la acteografía. Acteográflco.

ACTEÓGRAFO. ni. Qui descriu els pesos. Acteó-
grafo.

ACTEÓMETRE. m. Iiistrutnent pera pesar carruat-
ges y niés especialnient pera conéixer si un d'ells
porta mes pes del que perniet la lley. Acteómetro.

ÁCTIM. m. La dotsena part de la mida coneguda
per punt; un peu geométrich conté 1,758 áctims.
Actimo.

ATINEUTXÍM. ni. Bot. Teixit deis vegetáis qiian
les céhiles que 'i forman están disposades en figura
d' estrelles. Actineuchimo.

ACTINFA. f. Zool Mena de pólips c.irnosos de la
familia deis Zoantaris, coneguts vulgarment ab el
nom de ,-inéniones de mar, per lasemblanga que teñen
ab aquesta flor. Actimia.

ACTINOBOLISME. m. Fisiol. Paraula ab que'ls
antichs fisiólechs designavan I'acció instantánea deis
esperits animáis, en virtut de la qual les parts orgá-
niques efectúan els nioviments que 1' ánima 'Is vol
imprimir. Actinobolismo.

ACTINODERiVlE. ad. Cnlificatiu deis animáis que
teñen la pell plena de sólclis en forma de raigs. Acti-
nodermo.

ACTINCLITA. f. Min. ACTINOT.

ACTINOLOGÍA f. Zool. Ciencia que tracta deis
zoóflts. Actinología.

ACTINÓMETRE. m. Instrument que serveix pera
midar la intensitat de la irradiació solar. Actinó-
metro.

ACTINOSSOARI, A. adj. Zool. Se diu deis cuchs
que teñen els seus órgans ínterns disposats en forma
de raigs. Actinozoario.

ACTINOT. f. Min. Pedra dura prismática mólt
semblanta al anfibol, del que sois s' hi diferencia peí
color, qu'es verdós. Actinote.

ACTINÓTICH, CA. adj. Min. Se diu de les roques
que contenen crestalls d'actinot. Actinótlco.

ACTINOTÓS, A. adj. Min. ACTINÓTICH. Actino-
toso.

ACTITADER, RA. adj. For. Lo qu' está per actuar.
Lo que está para actuar, actitadero.

ACTITUT. f. Situació o positura de qualsevcl ob-
gecte. Se diu particularment en la pintura de la dis-
posició en que 's posa '1 modelo pera ésser copiat.
Actitud, acción.

ACTIU, VA. adj. El que té activitat o és moltllest
en fer les coses. Activo. || Lo que obra promptament,
cóm certs venenos. Activo, violento. || Prompte, di-
ligent. Activo, agudo, eficaz, listo. || Gram. Perta-
nyent a I'acció del verb. Activo. || For. El fur d' al-
gunes persones pera portar les causes a certs tribu-
nals per privilegi de la corporació a que pertanyen.
Activo.

PER ACTIVA Y PER PASSIVA. Exp. fam. De totes
maneres. Por activa y por pasiva.

PRIVAR DE VEU ACTIVA, fr. Privar del dret de vo-
tar. Privar de voz activa.

VEU ACTIVA. Exp. El dret de votar. Voz activa. \\
Gram. La deis verbs. Voz activa.

VIDA ACTIVA. Aquella en que s'hi emplean les for-
ses corporals. Vida activa.

VERB ACTIU. Gram. El que significa acció. Verbo
activo.

ACTIVAMENT. adv. m. Ab Hestesa o promptitut.
Activamente. || Ab activitat. Activamente.

ACTIVAR, v. a. Avivar, excitar, accelerar, instar.
Activar.

ACTIVAT, DA. p. p. Activado.

ACTIVÍSSIM, A. adj. sup. Muy activo.

ACTIVITAT. L Virtut de obrar. Actividad. II Melaf.
Agudesa, promptitut. Actividad. || Vivesa en certes
coses inanimades. Actividad.

ACTOR, m. Cómich, representant. Actor. || Agent.
For. Qui posa una demanda judicial. Actor.

ACTORA. f. Comedianta. Actriz, cómica.

ACTRIU. f. p. u. Adora, comedianta, cómica. Ac-
triz.

ACTUACIÓ. f. For. La acció y efecte de actuar.
Actuación.

ACTUAL, adj. Lo que existeix sn el n:oment en que
's parla y, per lo tant, no dependeix ja de la voluntat
de ningú. Actual. || Lo que té la virtut de obrar in-
mediatament. Actual.

ACTUALISAR. v. a. Reduir a acte. Actualizar.

ACTUALITAT. f. Estat present d' alguna cosa. Ac-
tualidad.

EN LA ACTUALITAT. adv. m. En la actualidad.

ACTUALMENT. adv. m. Ara, al present. Actual-
mente, en la actualidad.

ACTUANT. p. a. y m. El qui en un acte literari o
científich resumeix els arguments y 'Is contesta. Ac-
tuante.

ACTUAR, v. a. Pair, fer la digestió. Actuar, dige-
rir. II Defensar conclusions. Actuar, defender actos
ó conclusiones. || For. Instruir el procés. Actuar, ins-
truir, enterar, reflexionar.

ACTUARI. m. For. Notari que dona fé en eis au-
tes. Actuario.

ACTUAT, DA. p. p. Actuado.

ACUDIR, v. n. Juntarse en un meteix lloch. Acudir,
concurrir. || Fer cap, arribar aigú al lloch ont li con-
vé. Acudir. II Anar en ajiida o socorro d' algú. Acu-
dir. II Valerse d' alguna persona. Acudir, recurrir,
valerse. || Valerse d' algún medi. Acudir, echar ma-
no. II Ocorre d' improvís algún pensament o especie.
Saltar, ocurrir,
acudir. |¡ Dit de
la térra, pro-
duir, donar cuUi-
ta. Acudir, lle-
var fruto.

ACUDIT, DA.
p. p. Acudido.
II m. Ocurrencia
viva y repenti-
na. Arranque.

ACUEDUCTE.
m. Canal o cano-
nada artificial per quina passa 1' aigna. Acueducto.

ACUIDAMENT. m. Ant. DESAFÍO. || FORgA, VIOLEN-
CIA. II PRESSA.

ACUIDAR. v. a. Ant. Desafiar. || Perseguir. ||
Violentar, oprimir.

ACUIDAT. p. p. Ant. DESAFIAT. || ENEMICH. || OPRI-
MIT.

ACUITADAMENT. adv. m. Ant Penosament, ab
añicció, apuro, etc. Apuradamente, y Ant. Acuita-
damente.

ACUITADOR, A. s. y adj. Ant. Que causa cuita,
cuitat, congoixa, etc. Opresor, y Ant. Acuitador.

ACUITAMENT. ni. Ant. Acte y efecte d' acuitar.
Acuitamiento.

Acueducte roma de Tarragona

28

ACU

ACU

ACUITAR. V. n. Ant. CUITAR. || INTIMAR LA GUE-
RRA. II a. Ant. Posar en apuro, apretar, afligir. Apre-
tar, apurar, oprimir, afligir, y Ani. Acuitar.

ACUITARSE, r. Ant. Decaure d' ánim, perdre '1
valor, desanimarse. Desalentarse, desanimarse,
acuitarse.

ACUITAT, DA. adj. Apurat, afligit, congoixós.
Apurado, afligido, apresurado, y Ant. Acuitado.

ACULAMENT. ni. Acció y efecte de acular y acu-
larse. Aculamiento.

ACULAR, a. Fani. Acostar la grupa del cavall a la
paret o a algún altre indret pera dafensarse. Acular.
II Ndut. Acostarse la ñau y tocar ab la popa o codast
a la sola, sobre pedrés, etc., en un nioviment de retro-
cés. Acular.

ACULARSE. V. r. Se diu deis carruatges que s' in-
clinan a la part de darrera a causa de portarhi mes
pes que devant. Dar culata. || ABATRES el MER-
CADER.

ACULAT, DA. adj. Blas. Parlant d' escuts d' ar-
mes, se díu del cavall ajupit damunt les anques com
si volgués recular. Anclado.

ACULEAT, DA. adj Ictiol. Que té les espines acu-
liformes. Aculeado.

ACULEIFORME, adj. Zool. y Boi. Que té forma de
agulló. Aculeiforme, aculiforme.

ACÚLEO, ni. Poét. POTRO, 3.

ACÚLEOS, A. adj. Que té espina o agulló. Acu-
leoso.

ACULLENSA. f. Ant. ACULLIMENT.

ACULLIDA. f. ACULLIMENT.

ACULLIDOR, A. m. y f. HOSPEDER.

ACULLIMENT. m. La acció y efecte de acullir.
Acogida, hospedaje, acogimiento, hospitalidad. ||
Amparo, refugi. Acogida, amparo, refugio, asilo,
guarida.

ACULLIR. V. a. Admetre a casa. Acoger, albergar.
II Metdf. Amparar, protegir. Acoger, amparar, pro-
teger, patrocinar, refugiar. || Amagar. Encubrir,
ocultar.

ACULLIRSE. V. r. Refugiarse. Acogerse, guarecer-
se, albergarse.

ACULLIT, DA. p. p. Acogido, refugiado, alber-
gado.

ACÚMETRE. m. Instrunient pera midar la potencia
auditiva de cada hú. Acúmetro, audimetro.

ACUMÍNEU, A. adj. Acabat en punta. Acumíneo.
II Bot. Se diu de qualsevol part deis vegetáis que
acaba en punxa, y mes particularment de les fulles.
Acumíneo.

ACUMINÍFER, A. adj. Zoo/. Que té tubérculs pun-
xaguts o angulosos. Acuminífero.

ACUMINIFOLIAT, adj. Bot. Que té les fuiles an-
guloses o acabades en punxa. Acumifoliado.

ACUMULABLE. adj. Lo que 's pot acumular. Acu-
mulable.

ACUMULACIÓ. Acció y efecte d' acumular. Acu-
mulación, amontonamiento. || f. Metaf. Reunió de
capitals, rlqueses, honors, títols, etc., en determinat
subjecte. Acumulación. || Ret. Figura que consisteix
en reunir en un nieteix període y baix una meteixa
forma, sense alterar el moviment oratori, una munió
de detalla que teñen per objecte donar major claretat
y desenrotllo a la ¡dea. i) —DE ACCIONS. For. Reunió
de dues o mes accions en un sol judici. Acumula-
ción de acciones. II —DE AUTOS. Reunió d' aquets
pera que 's decideíxin en un sol judici. Acumulación
de autos. || —de les causes de possessió y propie-
TAT. Reunió deis judicis possesori y petitori. Re-
unión de las causas de posesión y propiedad. ||
Med. Reunió d' humors o d' altres substancias. Acu-
mulación.

ACUMULADOR, A. m. y f. El qui acumula. Acu-
mulador, acriminador. || m. Fís. Aparato en el que
s' hi acumula la electricítat; es una mena de dipósit
o magatsem de for^a que, una vegada pié, se pot dur
ont se vulgui pera aplicarla a usos industriáis, tais
cóm la tracció, fer moure telers, maquines y altres
artefactes. Acumulador.

ACUMULAMENT. m. ACUMULACIÓ.

ACUMULAR, a. Reunir varíes coses de la meteixa
o diferenta especie. Acumular, acopiar, reunir,
amontonar, agolpar.

ACUMULARSE, r. Reunirse varíes coses de la me-
teixa o diferente especie. Agolparse, amontonarse.

ACUMULAT, DA. p. p. Acumulado.

ACUMULATIU, VA. adj. For. S' aplica a la juris-
dicció per la qual pot un jutge conéixer ab prevenció
en les meteixes causes que un altre y adelantárseli en
llur coneixement. Acumulativo.

ACUMULATIVAMENT. adv. m. Ab coneixement
anticipat d' alguna cosa. Acumulativamente, á pre-
vención. II For. En comú, juntament ab altres. Acu-
mulativamente.

ACUNSAR. v. a. Ant. Fer punta a alguna cosa.
Aguzar.

ACUPULAR. V. a. Arquit. Donar a alguna coberta
d' edifici la forma de cúpula. Acupular.

ACURSAR. V. a. ESCURSAR.

ACURULLAR. v. y a. y 'Is seus derivats. CURU-
LLAR.

ACÚS. f. Declaració de certes caries ab que 's
guanyan alguns tantos. Acuse. || Primera persona del
present d' indicatiu del verb acusar. Yo acuso.

ACUSACIÓ. f. For. La acció y efecte d' acusar de-
vant del jutge. Acusación. || Discurs del fiscal. Acu-
sación.

FALSA ACUSACIÓ. Calumnia.

FORJARSE UNA ACUSACIÓ. f. Imputar a algú un de-
licie que no ha comes. Calumniar, forjar una acusa-
ción, acusar falsamente.

ACUSADOR, A. m. y f. El qui acusa. Acusador. ||
adj. ACUSATORl.

ACUSADOR FALS. El qui acusa a un innocent. Ca-
lumniador.

ACUSAR. V. a. Donar part al superior d' alguna
falta. Acusar. I! Citar a un reo, declarar un crim de-
vant el jutge. Acusar. || Tatxar a algú d' alguna fal-
ta. Acusar, notar, tachar, afear. || En el joch del
tuti y alguns altres, manifestar les caries ab que 's
guanyan certs tantes. Acusar.

ACUSAR FALSAMENT. fr. Calumniar.

ACUSAR LA CONCIENCIA, fr. Teñir remordinients de
alguna culpa comesa. Acusar, argüir la conciencia.

ACUSARSE, v. r. Dir els pecáis en el sagrament de
la penitencia. Acusarse.

ACUSAT, DA. p. p. Acusado.

ACUSATIU. m. Gram. El quart cas de la declina-
ció. Acusativo.

ACUSATORl, A. adj. For. El que acusa y acrimi-
na, cóm: Acte acusatori, delació acusatoria. Acusa-
torio.

ACUSMACIA. f. Med. Qualitat o propietat de lo
que produeix sensació al oído Acusmacia. || Prodúc-
elo de sons que 's percibeixen sense saber d' ont ve-
nen. II Cert misteri acústich. Acusmacia.

ACUSMAT. m. Fis. Fenómen que té lloch al aire,
com un brugit semblant al de nióltes veus humanes y
de diversos Instruments de música. Acúsmato.

ACUSMATICH, CA. s. y aJj. Que s' ou sense véu-
res o que se sent sense ésser vist. Acusmático.

ACÚSTICA. L Part de la física que tracta del so y
de les seues qualitats. Acústica.

ACÚSTICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu al so.

ADA

ADD

29

Acústico. II — mAlich, Med. Muscle extern del marte-
llet en r aurella; lo que pertany al oido y al marte-
llet. Mállco acústico.

ACUTANGUL. adj. Geom. Tot lo que té ánguls
aguts. Acutángulo.

ACUTANGULAR ( SECCIÓ D' UN CONO). Geom.
Aquella secció que per medí d' un plá forma un án-
gul agut ab 1' eix d' un meteix cono. Sección de un
cono acutangular.

ACUTANGULAT, DA. adj. Geom. D' ánguls aguts.
Acutangulado, acutángulo. || Bot. Qualsevulga part
d' una planta que tingui ánguls aguts. Acutangu-
lado.

ACUTICAUDE. adj. Zool. Que té la qúa punxa-
guda. Acuticaude.

ACUTICORNI, A. adj. Zool. Que té corns o banye-
tes punxagudes. Acuticornlo.

ACUTICOSTAL. adj. Zool. Que té parts sortides y
agudes a la superficie del eos. Acutlcostal.

ACUTIFLOR. adj. Bot. De petáis o lobuls aguts.
Acutiflor.

ACUTIFOLIAT, DA. adj. Bot. Se diu de les plan-
tes que teñen les tulles acabades en punxa. Acutifo-
liado.

ACUTILABRO, A. ad.. Enlom. Se diu de les ara-
nyes que teñen la boca acabada en punxa. Acuti-
labro.

ACUTILOBULAT, DA. adj. Bot. Se diu deis vege-
táis que teñen aguts els lobuls de les fulles. Acutilo-
bulado.

ACUTIPENNE. adj. Ornit. Que té les plomes o ales
agudes. Acutipenne.

ACUTIRROSTRE, A. adj. Orní7. De béch punxagut
o llargarut. Acutirrostro.

ACUTO-ESPINÓS, A. Entom. Calificatiu de les
orugues que teñen en sa part superior varíes series
d' espines agudes. Acutoespinoso.

AD. prep. Ant. Lo meteix que A, cóm ADAQUET,
ADALQUN, A.

ADÁCTIL, A. adj. Zool Que no té dits. Adáctilo.

ADAGI. m. Expressió alegórica, breu y sentencio-
sa. Adagio, refrán, proverbio. || Mus. Un deis cinch
movimCiits fundamentáis de la música, que equival a
moderat. El meteix nom se dona a la composició, y
aixis 's diu: tocar o cantar un adagi. Adagio.

ADAL. m. Med. Nom donat a la part de les plantes
que couté llurs respectives propietats medicináis.
Adal.

ADALADAIVIENT. adv. m. Ab gran ansia. Precipi-
tadamente, desaladamente.

ADALARSE, v. r. Corre furiosament, tirarse ab
ansia demunt alguna persona o cosa. Desalarse.

ADALAT, DA. p. p. Desalado.

ANAR ADALAT. fr. Corre, tirarse demunt d' algú o
alguna cosa. Desalarse.

ADALBERT. n. p Adalberto.

ADALEIZ, ADELACIBA O BONAFILLA. Ab aqués-
tos diferents noms es coneguda la filia deis comtes
de Barcelona Sunyer y Rikildis, casada ab un oncle
d' ella, fíll de Guifre 1, nometat Suniefret, comte de
Urgell que vivía en la primera meitat del sigle X.

ADALERAT, DA. adj. ADALAT.

ADALIT. m. Ant. Capitá de gent de guerra. Ada-
lid, caudillo, capitán.

ADAMADET, A m. y f. d. Adamadillo.

ADAMADURA, f. Ant. AFEMINACIÓ.

ADAMANTÍ, NA. adj. Poét. Brillant o dur com el
diamant. Adamantino, diamantino.

ADAMARSE, v r. AFEMELLARSE. Adamarse, afe-
minarse, remilgarse, afeñicarse

AD AMAT, DA. adj. S' aplica al que té faccions

fines y deücades com les de les dones o mostra afi-
cions y maneres propies d' cUes. Adamado, afemi-
nado, melindroso, amaricado, mimoso.

ADÁMICH, CA. adj. Se diu de la térra o dipósit
d' ella que les aigUes del mar reuneixen en el refluix.
Adámico. || Antrop. Rassa humana primitiva que se
suposa ésser originaria d' Abisinia. Adámica.

ADAMITES. m. pl. Nom de 1' historia ecclesiástica
y canónica; certa secta antiga d' heretges, que vol-
guéren imitar la nuesa d' Adám, dient que s' havia
restablert la ignocencia original. Son inventor fou
Prodico, segóns Teodoreto. Els adamites eran una
branca deis basilides y carprocracis; aquesta heret-
gía £ou renovada a principis del sigle xv per un t.^1
Picardo, que passá de Flandes a Alemanya, y prete-
nía tornar al mon la ignocencia original, que feya
consistir en que les dones fossin comunes, y en la
nuesa; per lo que compareixían nusos a les places
publiques, essent alxís que 'Is antichs, segóns Sant
Epifani, solsament se despullavan en llurs reunions
intimes. En algunes parts se juntavan de nit y tenían
per divisa aquest vers llati: «Jura, perjura, secretum
prodere noli:» que vol dir: «jura que no descubrirás
el secret;» despreciavan els vestits qne 'Is oferían,
dient que Adám era llur fundador. Adamitas.

ADÁN. m. Fam. Home deixat, brut o abandonat.
Adán. ESTAR FET UN ADÁN fr. Estar hecho un Adán.

ADAPTABLE, adj Lo que 's pot adaptar o aco-
modar. Adaptable, acomodable.

ADAPTACIÓ f. La acció y efecte de adapta-.
Adaptación.

ADAPTADAMENT. adv. m D' una manera com
cal, acomodadament. Adaptadamente.

ADAJ'TAR. V. a. Fer qu' una cosa vagi o caigui
bé ab un altra. Adaptar, adecuar, proporcionar.

ADAPTARSE, v. r. Acomodarse una cosa ab una
altra. Adaptarse

ADAQUELL, A. pron. Ant. AQUELL.

ADARB. m. Espay y camí que hi há dalt de les mu-
ralles y demunt '1 qual s' aixecan els marlets Adarve.

ADARGA, f. Escut de cuiro de forma oval, ab una
ansa pera '1 braq y altra pera la má. Adarga. || Trac-
tat del blasó o Índex deis escuts d' armes de la no-
blesa. ArmoriaL

ADARGAR, v. a. Ant Cubrir, defeiisar a algú ab
la adarga. Adargar. || a. Donar la fo ma o seniblansa
de la adarga. Adargar.

ADARGARSE, v r. Cubrirse o defensarse ab la
adarga. Adargarse, abroquelacre.

ADARGUER. m Ant El qui fcya adargues o les
usava. Adarguero.

ADARGUETA. f. d. Adarguilla.

ADARS m. pl. Min. Escuma salada que en temps
de seca fa com una crosta a les canyes, jo.ichs y her-
bas que creixen a les maresmes. Adarca.

ADASSÓ. pron. Ant ASSÓ, Aixó.

ADAYA. Geog. lUots del dist. de Cindadela. Me-
norca. II (GRANJA DE). Caseriu del terme de Mercadal,
Menorca.

ADDICIÓ. f. Afegidura, nota, suplenient. Reparo
que 's posa a uns comptes. Adición, apéndice, adi-
tamento, suplemento. |l Gram. Pleonasme, figura per
la que s' afegeixen a una expressió páranles que li
donan raes forsa sense ser necessaries al sentit, v. gr.
Jo ho he vist ab mós propis ults. Adición. || For. Ad-
missió, acceptació de herencia. Adición, admisión

ADDiClÓ DE LA HERENCIA. For. La accló y efecte de
adniétrela Adición de la herencia

ADDICIONAL. adj S' aplica al article, cláusula o
expressió que s' afeseix a un tractat o reglanient des-
prés de forniat. Adicional.

ADDICIONAR. v. a. Fer o posar adJicións. Adi-
cionar, añadir.

30

ADE

ADE

ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado.

ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat.
Adicto, afecto

ADDITIU, VA. adj. Gram. Que 's junta a una pa-
raula pera modificarla. Aditivo.

ADDUCCIÓ. f. Anat Lo contrari de abdiicció. Mo-
vimeiit que fa acostar al ei.\ vertical del eos qualse-
vol altre part que se n' ha separat. Aducción || Ac-
ció o nioviment deis iiuisdes adducfors

ADDUCTIU, VA. adj. Anat. Que determina o pro-
dueix 1' adducció Aductivo.

ADDUCTOR, A. adj. Anat. Lo contrari d' abduc-
tor. Cada hu deis muscles que mouen certes parts
aproximantles al eix del eos. Aductor. || adj. Que
addueix o determina 1' adducció. || Bot. Se diu de certs
vasos o füaments.

ADEBA. Geog. Ant. Nom de Batea, prov de Ta-
rragona, en temps del románs.

ADECLIVITAT. f. Anat. La forma que té la super-
ficie que separa les duts cavitats del cap del os ano-
menat tibia. Adeclividad.

ADECTE. adj Farm Medicina que calma o neu-
tralisa 1' efecte produit per un' altre. Adecto.

ADÉFACH, GA. adj. GOLAFRE H Alerf. S' aplica a
qui pateix ade'agia. Adéfago, voraz

ADEFAGIA f. Med. M ilaltía que consisteix en un
desitj y una nec;ssitat continua de menjar alimer.ts
sólits: se sol pendre també per cassussa o fam canina.
Adefagia.

ADEFORA. adv. II. Al carrer, fora, en públich,
públicament. Fuera, afuera.

ADELA, n. p Diminutiu d' Adelaida. Adela. || f.
Entom. Género d' insectes del ordre deis lepidópters.
Adela

ADELANTAMENT. m. La acció y efecte de ade-
lantar. Adelantamiento II La dignitat y '1 territori
del adelantat. || Mellora, aunient, ganancia, ventatja.
Adelanto, adelantamiento, medro.

ADELANTAR a Apressar, accelerar. Adelantar,
apresurar. || Anticipar la paga, '1 sou, etc. Antici-
par, adelantar. |i Met. Aumentar, mellorar. Adelan-
tar, medrar, mejorar, aumentar. || Afegir alguna
cosa a lo inventat per altres. Adelantar. || n. Me-
llorar o avensar en les ciencias, en la salut, etc.

ADELANTAT, DA. adj. Aprofilat en algún ram,
ciencia o art. Adelantado. || m, Ant L' antich go-
vernador d' una provincia fronterissa. I adj Se diu
del diner que 's paga ab anticipació. Anticipado,
adelantado II — MAJOR DE CASTELla. m. Dignitat
antiga en Espanya. Eu la pau era considerada com
la de jutge, y en la guerra com la de capitá general.
Adelantado mayor de Castilla.

ADELF, A. n. p. Adelfo | adj. Bot. Calificatiu que
's dona ais estams de les plantes, qu' están agafats
per llurs fibres en un o en algúns cossos Adelfo.

ADELFIA. f Bot. Reunió de mólts estams que 's
juntan sobre una base comuna que se 'n diu andrófor.
Adelfia.

ADELFIXIA. f. Med. Unió, simpatía, confraterni-
tat, disposició armónica de les parts orgáhiques que
componen el eos, y de les seus afeccións. Adelfixia

ADELILL. m Ant. ADALIT.

ADÉLIT, DA. adj. Med. Se diu en pato'ogía deis
síntomes poch clars o poch manifestos. Adélido.
ADELITARSE v. r. Ant. DELEITARSE.
ADELITAT. p. p. DELEITAT.

ADELIVITAT. f. Anat Denominació de la super-
ficie eixida y desigual que separa les dues cavitats
articulars del cap del os de la cama, anomenat tibia.
Adelividad

ADELOBRANQUI, A. adj. Zool. Que té les bran-
ques amagadas o poch visibles. Adelobranquio.

ADELOCÉFAL, A. adj. Zool Que té '1 cap invisi-
ble o amagat Adelocéfalo.

ADELOCER, A. adj Zool Que té les banyes ama-
gades. Adelócero

ADELODERM. adj Zool Que té les branquíes
auiagades sota la pell Adelodermo.

ADELÓGEN, A. adj. Geol S' aplica a les roques
quins components son barrejats de tal mena que sem-
blan fets d' una sola substancia. Adelógeno

ADELONEUM, A adj. Zool. Calificatiu del animal
que té amagades les vies respiratories. Adeloneumo.

ADELONEURO, A. adj. Zool. Que no té freixura
o pulmó. Adelopulmonado, adeloneuro.

ADELÓPEDO, A adj. Zool S' aolica al animal
que sembla no tindrer peus Adelópodo.

ADELÓSTOMO. adj. Zool. Que té invisible la
boca. Adelóstomo.

ADELUM. Geog. Anat. Nom de Castalia, provin-
cia d' Alacant, en temps deis románs.

ADEMANT. m. Ant DIAMANT.

ADEMES adv m. A mes ci' aixó, d' alió, fora de
qualsevol cosa de que 's tracta. Además, á más-,
fuera de, sobre

ADEMES DE QUE. m adv. Además que.

ADEMONIA. f. Med. Malaltía que 's tradueix per
una gran agitado o una ¡nquittut extremada. Ade-
monia.

ADEMPRAR. v. a. Ant. Acció de pendre Tomar.

ADEMUZ. Geog. Petita regió del regne y prov. de
Valencia, ficada dins de la de Terol. || Vila de la
provincia de Valencia, bisb. de Segorbe, part. jud.de
Chelva; es a la dreta del riu Turia o Quadalaviar y
té 3.415 hab.

ÁDENA. f. Ter. ÁNECH.

ADENALGIA. f. Med. Dolor a les glánules o glán-
dules. Adenalgia.

ADENEUFRAXIA. f. Med. Obstrucdó de les glánu-
les. Adeneufraxia.

ADENITIS, f. Med. Inflamació de les glánules, y
mes partieularment de les linfátiques. Adenitis.

ADENOFARÍNGICH, CA. adj. Med. Pertanyent a
les glánules y a la faringe Adenofaringeo.

ADENOFARINGITES. L Med. Inflamado de le?
glánules y de la faringe. Adenofaringites.

ADENOFÍLEU. A. ad. Bot. Calificació de les plan-
tes que teñen tuLérculs o glánules en les seues fulles
Adenofíleo.

ADENOFTALMÍA. f. Med. Inflamació de les glánu-
les de les pálpebres. Adenoftalmia.

ADENOFTÁLMICH, CA. adj. Med. Referent a la
adenoftalmia. Adenoftálmico.

ADENÓGRAF. s. Anat. Expert en adenografía. Ade-
nógrafo.

ADENOGRAFÍA. f. Anat. Descripció anatómica d&
les g!ánules. Adenografía.

ADENOGRÁFICH, CA. adj. Anat. Pertanyent a
relatiu a la adenogra :ía. Adenográfico.

ADENÓLECH, GA. s. y adj. Anat. Entes en la ade-
nología. Adenólogo.

ADENOLOGÍA. f. Med. Anatomía de les giánules
Adenología.

ADENOMENÍNGEA. adj. y f. Med. Calificatiu de
la febre mucosa o pituitosa. Adenomeníngea.

ADENÓNCESE. f. Med. Tumefacció de les glánu-
les Adenóncese.

ADENÓPODA adj. f Bot. Calificatiu de la planta
que té 'i mánech de la flor glandulós. Adenópoda.

ADENÓPODO, A. adj.fioí. Que té glandulosos els-
pedíeuls. Adenópodo

ADENÓS, A. adj. Med. GLANDULÓS

ADE

AD!

31

ADENOSCLEROSIS. f. Med. Durcsa de una glánu-
la; no fa mal. Adenosclerosis

ADENOSIS f. Mcd Mal crónich que 's pateix en
alguna glánula. Adenosis.

ADENOSTÉMONO, A adj. Bot Que té glánules
en les fibras deis estams. Adensstémono

ADENOSTOMÍ A. Anat. Dissecció anatómica de les
glánules Adenostomia.

ADENOSTÓMICH, CA. adj Anat Pertanyent a
adenostomia Adenostómico. || s. El subjecte que la
practica

ADENTAL. adj. y m. Anai Nom d' una de les pes-
ses elementáis que forma part de les vertebres cefá-
liques. Adental.

ADEPTE. adj. y m. Se deia del qu estava iniciat
en els secrets de la alquimia. Adepto. || Allistat en
alguna secta o societat secreta || Inicial en alguna
ciencia oculta. Adepto, iniciado || Tot aquell que
es afecte a una persona, a una idea, a un partit po-
lítich, etc. Adepto, partidario

ADEQUACIÓ f Acció y efecte de adequar. Ade
cuación.

ADEQUADAMENT. adv. m Ab oportunitat, pro-
porcionadament. Adecuadamente.

ADEQUAR. V. a. Igualar, aco.tiodar una cosa a
un'altra. Adecuar.

ADEQUAT, DA. p. p. Adecuado. || Acomodat, a
propósit per alguna cosa. Adecuado.

ADER (Son). Geog. Hisenda del terme d' Escoria,
Mallorca.

ADERAMÍN. m. Astron. Nom del estel que 's veu
demunt de la espatlla esquerra de Cefeu. Aderamín.
ADERN. m ter. ALADERN, ARBRH.
ADERRARIAR. v. a. Ant ENDERRERIT
ADERRARIAT, DA. p. p. Ant. ENDERRERIT.
ADÉS. adv. t. Ter. Ara, fa poca estona. Poco há,
ahora poco. || v. ara, tantost. || Ant. Luego.

ADÉS, ADÉS. Ara meteix. Ahora mismo, en este mo-
mento, ahora. || adv. m. Ant. POCH A POCH.
ARA Y ADÉS. m. adv. ARA.

ADÉSMACS. adj. pl. Zooí. Muscles quina petxina
es massa petita pera tancar tot el eos y quina cuber-
ta tubulosa está del tot tancada. Adermáceos.
ADESTE. adv. 11. Ant A la dreta. A la derecha.
ADESTRARLE, adj Que 's pot adestrar. Adiestra-
ble

ADESTRADOR, A. m. y f. El qui adestra. Adies-
trador

ADESTRAMENT. m. La acció y eíecte de ades-
trar. Adiestramiento.

ADESTRAR v. a. Guiar, encaminar Adiestrar. ||
Instruir, ensenyar. Adiestrar.|| Ant. AMIDAR.|| DOMAR.
ADESTRARSE, v. r. Ensajarse, exercitarse. Adies-
trarse, habituarse, ejercitarse

ADESTRAT, DA. p. p. Adiestrado. || adj. Blas.
S' aplica al escut que té a la part dreta alguna partió
o blasó, y també a la figura o blasó principal quan ne
té un altre a la dreta. Adestrado.

ADÉU. m. Terme de saludar ab franquesa o amis-
tat. Adiós, agur, abur, ahur. 1| Expr. Usada pera
saludar a aigú particularment al despedirse A Dios;
á Dios con la colorada || interj. Pera manifestar
qu' alguna cosa ja no té remey. ¡A Dios!

ADÉU, A MES VEURE Expr. Pera despedirse d' algú
citantlo pera un'altra ocasió. A Dios y vedmonos.

ADÉU QU' ES TART. £xpr fam. Ab que 's despedeix
el qui va depressa. A Dios, que esquilan.

A DÉu SiAu. Expr. Ab qu' algú 's despedeix d' al-
tees. A Dios, queden ustedes con Dios

ADÉU Y A LA VENTURA. Expr. Incertament, sens es-
peransa de felís éxit. en lo que 's preté A Dios y d la
ventura.

ADEUSSIÁU. Expressió composta de d Déu y de
sidu, com si 's digués: siáu ab Déu, significantse la
salutació que 's dona al despedirse d' aigunes perso-
nes. Con Dios

ADEUTAR V. a. Deure, tindre que pagar qnelconi.
Adeudar, deber.

ADEVINALLA f Ant ENOEVINALLA.
ADEVINANSA. f. Ant. ENDEVINACIÓ.
ADEVINAR. V. a. endevinar.
ADEVINAIRE. s. Ant. Qui endevina. Adivinador.
ADEVINETA. s y adj. Fam. ant. Qui endevina ab
tacilitat. Adivinador, adivino.

ADFALANGINA. f Anat. Falangiua accessoria
Adfalangina.

ADFORI m Bot ant ADZARi.
ADGUSTAL. adj. m. Anat. Una pessa elemental
d'una de les vertebres cefáliques. Adgustal.

ADHEALA. f. Agr. Les ventatjes que reporta 'Ipro-
pietari d' un hort, y que 1' arrendatari está obligat a
satisfer ademes del preu d' arrendament. Adheala,
adeala, adehala.

ADHERENCIA, f Conexió. Adherencia. Il Paren-
tiu, amistat. Adherencia, conexión, enlace |1 Fis
Unió íntima de dos cossos per llurs cares. Adheren-
cia.

ADHERENT. p. a Lo que adhereix o s' adhereix.
Adherente || Agafat, junt, uuit a una altra cosa.
Adherente

ADHERENTS. ni. pl. Requisits necessaris pera una
cosa Adherentes || Parents. Allegados || Ingre-
dients Ingredientes, adherentes.
ADHERIMENT. m. An!. ADHESSiÓ
ADHERIR y ADHERIRSE v r Abrassar, seguir,
arrimarse al parer o dictam n d' un'altra persona.
Adherir, adherirse.

ADHESSIÓ. f Acció y efecte d' adherirse al parer
d' un altre. Adhesión || Simple adherencia d' uns
cossos ab altres, tant si son sólits, com líquits o ga-
seosos Adhesión.

ADHESSIU, VA. adj. Propéns a adherirse; que ad-
hereix o s' adhereix en sentit general Adhesivo.

ADHESSIVITAT f. Fren. Instint de carinyo, afee-
te, estimació tant a persones com a coses, o propen-
sió a unirse o associarse ab altres Adhesividad

ADHIL. f Astron. Estrella de sexta magnitut en el
vestit d' Andrómeda Adhil

ADHUCH. conj. advers. Indica que una cosa pot
íarse o succeir malgrat una oposició, per exemple:
Y ADHUCH QUE AXÍ FOS. Aunque

ADIÁFOR, A adj. FU Indiferent. Adiáforo.
ADIAFORÉSIS. f Med. Falta o supressió compler-
ta de transpirado de la pell Adiaforesis

ADIAFORÉTICH, CA. adj Med. Relatiu a la adia-
foresis. Adiaforético.

ADIAFORÍA. f. FU. Ind.ferencia Adiaforia.
ADIAFORISME. m FU Sistema deis adiaforites.
Adiaforismo

ADIAFORITES m pl FU. Certs luteráns del si-
g!e XVI. Adiaforitas, adiaforistas || Filosophs que
professavan la major indiferencia fins per les coses
mes santes y mes sagrades

ADIAFROSIS. f. Med. ADIAFORESIS.
ADIAPNEUSTIA f. Mzd. ADIAFORESIS Adiap-
neustia

ADIAPTOT. m Med Composició farmacéutica,
aromática y narcótica, mólt eficás contra '1 cólich.
Adiaptotos

ADIAR, v. a. Ant. Senyalar día Fijar día
ADIAT, DA. p. p. Anl. Señalado, fijado
ADICIÓ f ADDICIÓ

32

ADJ

ADM

ADICTE, A. adj. Mólt ¡ndinat, apassionat o afecte
a alguna persona o idea. Adicto

ADINAMIA. yWfc?. Debilitat, perdua de forjes, acla-
parament. Adlnamia.

ADINAmICH, CA. adj. Med. Lo que pertany a la
adinamia, com estat adinámich, febre adinámica, etc.
Adinámico.

ADINERADLE, adj. Lo que 's pot vendré o adine-
rar Vendible.

ADINERAR, v. a. Acaudalar, arreplegar diner.
Adinerarse. 11 Treure mes diners de lo que un se
pensava del género que ven. Vender bien.

ADINERAT, DA. adj. Qui té mólt diner. Adinera-
do, acaudalado.

ADÍNOLA. f. Min. Mena de silicat. Adínola.

ADÍNS. adv. II. ADIntre.

ADINTELLAT, DA. adj. Arquii. Part de dalt d' una
porta o finestra que té forma de dintell. Adintelado.

ADINTRE. adv. 11. ADiNS.

ADIPSIA. f. Med. Disminució o supressió morbosa
de la set. Adipsia.

ADIPSÓ. f. Med. Remei que fa passar la set.
Adipsón.

ADIVINACIÓ. f. Acció y efecte d'endevinar. Adi-
vinación.

ADIVINADOR, m. El qui endevina. Adivino, ago-
rero.

ADIVINALLA. f /In/. ENDEVINALLA.

ADIVINAR. V. a. Aní. endevinar.

ADIVINAT, DA. p. p. Ant. endevinat.

ADIVINETA. s. Fam. Qui endevina ab facilitat.
Adivinador.

ADJACENCIA. f. Qualitat propia de lo adjacent.
Adyacencia.

ADJACENT, A. adj. Inmediat, proper. Adyacente.

ADJECTIU. ni. Gram. El nom que s' afegeix al
substantiu pera indicar la seua qualitat. Adjetivo,
epíteto, adjunto.

ADJECTIU, VA. adj. Que pertany a la naturalesa
del adjectiu. Adjetivo.

ADJECTIVABLE. adj. Que pot ésser adjectivat.
Adjetivable.

ADJECTIVACIÓ. f. La acció y efecte de adjecti-
var. Adjetivación.

ADJECTIVADAMENT. adv. m. D' un modo adjec-
tivat. Adjetivadamente.

ADJECTIVAMENT. adv. m. En sentit adjectiu.
Adjetivamente.

ADJECTIVAR. v. a. Usar com adjectiu una parau-
la que no ho és. Adjetivar. || Concordar una cosa ab
un'altra, com el substantiu ab 1' adjectiu, etc. Adje-
tivar.

ADJECTIVAT, DA. p. p. Adjetivado.

ADJORNAR. V. a. Ant. Senyalar día. Adiar.

ADJORNAT, DA. p. p. Aní. ADIAT.

ADJUDICABLE. adj. Que 's pot adjudicar. Adju-
dicable.

ADJUDICACIÓ. f. Acció y efecte d' adjudicar. Ad-
judicación.

ADJUDICADOR, A. s. Qui adjudica. Adjudicador.

ADJUDICAR, v. a. Concedirse per 1' autoritat com-
petent al millor postor una finca treta al encant.
Adjudicar. || Declarar en judici qu' una cosa quina
propietat se pledeixa pertany de dret a una de les
parts litigantes. Adjudicar. Il Concedir u otorgar
quelcom a algú. Adjudicar, conceder.

ADJUDICARSE, v. r. Apropiarse, aplicarse a sí
propi alguna cosa; regularment se diu de les coses
immaterials, com jurisdicció, mando, etc. Adjudi-
carse, arrogarse, atribuirse.

ADJUDICAT, DA. p. p. Adjudicado. || adj. Adju-
dicado.

ADJUDICATIU, VA. adj. Lo que 's pot adjudicar.
Adjudicativo.

ADJUDICATORI, A. s. For. La persona a qui
s' adjudica alguna cosa. Adjudicatorio.

ADJUDICATURA. f. For. L' acte d' adjudicar al-
guna cosa. Adjudicatura.

ADJUNCCIÓ. f. For. L' acte de acompanyar un
jutge a un altre peí despatx d' una causa. Adjunción.

ADJUNT. adj. Accessori, unit a un'altra cosa. Ad-
junto. II m. For. El company que 's dona al jutge
principal d' alguna causa. Adjunto, acompañado. |1
El company que 's dona al relator y notari recusat.
Acompañado. || Gram. adjectiu. || ^e/. Circunstancia
de lloch, temps, etc. Adjunto. | ADDICIÓ.

ADJUNYIR. a. Ant. Unir una cosa ab un'altra.
Unir, juntar, y anl. ajunjir.

ADJURACIÓ. f. Ant. Conjurado, exorcisme. Adju-
ración.

ADJURADOR, A. s. Ant. Conjurador. Adjurador,
conjurador, exorcista.

ADJURAR, a. Ant. Conjurar. Adjurar, conjurar.

ADJURAT. adj. m. Blas. Calificació donada parti-
cularment a la obertura del capitá y a tota figura
cóm castell, torre o casa que té finestres o portes per
les quals se veu la claror. Adjurado. || — OBERT. Se
diu del escut que té les obertures de manera que
deixan el canip descubert o les figures que 's troban
sota. Adjurado, abierto.

ADJUTOR. m. ADJUNT. || ADJUDADOR.

ADJUTORI. m. Equivalent a ajuda, ausili, socors.
Adjutorio.

ADJUVA. f. PUNTAL.

ADJUVANS. s. y adj. ni Farm. Qualsevol medica-
ment qu' entra en una preparado pera secundar
r efecte del medicament principal. Adjuvans.

ADMÉS, A. p. p. Admitido.

ADMETRE. v. a. Rebre, donar entrada o audien-
cia. Admitir, recibir. || Pendre lo que 's dona, enca-
rregarse d' alguna cosa. Admitir, aceptar, tomar,
recibir. || Permetre o tolerar, cóm: no admeto obser-
vacions. Admitir. i| Voler, seguir alguna opinió. Ad-
mitir, abrazar, defender, sostener, seguir, adop-
tar, apoyar.

ADMINÍCUL. m. For. Lo que ajuda o fortifica la
prova. Adminiculo. || Med. Lo que ajuda la operació
d' un remei. || pl. Metaf. Eines, útiis, accessoris. Ad-
minículos.

ADMINISTRACIÓ. f. La acció y efecte de admi-
nistrar. Administración. |i Cárrech de administra-
dor. Administración. || El despatx del administrador.
Administración. || Govern, direcció, régimen. Admi-
nistración. 11 DiSPENSACió. II — CENTRAL. Aquella de
la que depenen totes les demés del meteix ram, cóm
adininistració central de correus, d' hisenda, etc.
Administración central. || — municipal, f. Aquella
que 'Is municipis o ajuntaments teñen al seu cárrech
y que 's refereix ais interessos del comú. Adminis-
tración municipal.

EN ADMINISTRACIÓ. m. adv. S' usa parlant de la
prebenda o altra cosa que posseeix el qui no pot te-
ñirla en propietat. En administración.

ENTRAR EN UNA ADMINISTRACIÓ. f. Péndrela a son
cárrech. Tomar, entrar, encargarse de una admi-
nistración.

ADIVIINISTRADOR, A. m y f. El qui administra.
Administrador. Ij DEL SALÍ. m. Encarregat principal
de una o varíes salines quan aqüestes eran del Estat.
Alfoliero, alfolinero. || — de plaSSES. Proveidor, el
que té al seu cárrech proveir de tot lo necessari, es-
pecialment de queviures, ais exércits, armades, etc.
Proveedor. || — D' ORDRE. En les ordres militars el

ADM

ADO

33

cavaller profés, que s' encarrega del govern de la
encomenda que disfruta persona incapás de posseirla,
cóm dona, etc. Administrador de orden.

ADMINISTRAR, v. a. Cuidar deis béns d' un altre.
Administrar. || Exercir algún niinisteri o cárrech pú-
blic. Administrar.

ADMINISTRAR JUSTICIA, fr. Fer justicia, dictar sen-
tencia, parlant deis jutges. Adminislrar justicia.

ADMINISTRAR ELS SAGRAMENTS. fr. Donarlos o con-
ferirlos. Sacramentar, administrar los sacramentos.

ADMINISTRAR NEGOCIS Y PLETS. f . Administrar, pro-
curar, as;enciar un negocio, un pleito.

ADMINISTRAT, DA. p. p. Goberiiat, dirig t. Ad-
ministrado.

ADMINISTRATIU, VA. adj. Lo que pertany o de-
pendeix de la administració. Administrativo.

ADMINISTRATIVAMENT. adv. m. Per medis ad-
niinistratius o segons les regles o principia d' admi-
nistració; d' una manera o per autoritat administra-
tiva. Administrativamente.

ADMIRABILÍSSIM. adj. sup. Mólt o extreniada-
ment admirable. Admirabilísimo.

ADMIRABLE, adj. Digne de admirado. Admira-
ble. II Raro, estrany, maravellós. Admirable, asom-
broso, estupendo

ADMIRABLEMENT. adv. ni. Ab admirado. Admi-
rablemente.

ADMIRACIÓ. f. L' acció y efecte de admirar. Ad-
miración, maravilla, pasmo, asombro. || Gram.
Nota ortográfica (¡!) pera expressar sorpresa o altres
afectes violents. Admiración. || Maravella, extranye-
sa. Admiración, maravilla. || Estima, veneració. Ad-
miración.

ÉSSER UNA ADMIRACIÓ. Loc. Ab que 's pondera la
perfecció d' alguna cosa. Ser una admiración.

ADMIRADOR, A. m. y f. El qu¡ admira. Admirador.

ADMIRALL. m. Ant. ALMIRALL.

ADMIRANT. p. a. Poét. El qui admira. Admirante,
admirador.

ADMIRAR. V. a. Sentir admiració. Admirar, ma-
ravillar, asombrar, pasmar. || Mirar ab admiració
Admirar. || Respectar, venerar. Admirar.

ADMIRARSE, v. r. Mirar ab admiració. Admirar,
admirarse, maravillarse.

FERSE ADMIRAR, f . Obrar, fer coses dignes de ad-
miració. Captar la admiración.

NO ES DE ADMIRAR. Exp. Denota rao per ésser
d' un modo y no d' un altre. No es de admirar.

ADMIRAT. DA. p. p. Admirado. II adj. Maravellat,
sorprés de admirado. Maravillado, admirado.

ADMIRATIU. m. ADMIRACIÓ. || adj. Lo que admira
o causa admirado. Admirativo.

ADMIRATIVAMENT. adv. m. D' un modo admira-
tiu. Admirativamente, admirablemente.

ADMISSIBLE. adj. Lo que 's pot adnietre. Admi-
sible.

ADMISSIBLEMENT. adv. m. D' una manera ad-
missible Admisiblemente.

ADMISSIÓ. m. Acceptació, acció y efecte d'adme-
tre. Admisión. || Ant. introducció, llibertat d' en-
trar. II L' acte d' ésser admés en algún consell, comu-
nítat, o de comensar a disfrutar d' alguna dignitat
o cárrech. Entrada, admisión.

ADMONICIÓ. m. Noticia, avís. Admonición, amo-
nestación. II AMONESTACIÓ, 2. |1 REPRENSIÓ.

ADMONITAR. a. Ant. Amonestar, corretgir. Amo-
nestar, advertir, corregir, y ant. admonitar.

ADMONITIU, VA. adj. Qu'es propi pera avisar,
advertir o amonestar, o que adverteix, avisa o amo-
nesta. Admonitivo.

ADMONITOR, m. Avisador; sois s' usava en algu-
nes comunitats religioses. Admonitor.

ADMONITORI. adj. Lo que serveix o es propi pera
avisar. Monitorio.

ADMOTIVA. adj. f. Dot. Calificatiu de la germina-
ció d'una planta quan la capa de la sena llevor que-
da agafada prop de la base del cotiledón inflat. Ad-
motiva.

ADNASSAL. adj. y s. Anat. Una de les pesses ele-
mentáis d'una de les vertebres cefáliques. Adnasal.

ADNAT, DA. adj. Bot. Qu'está íntimament unit o
agafat Adnato, adnado.

ADNATA. f. Anat. Túnica exterior deis uUs im-
mediata a la retina. Adnata, conjuntiva.

ADNEA. f. Anat. adnata

ADNEXIÓ. f. L'estat d' una cosa o d' una part aga-
fada ab una altra. Anexión.

ADOB. m. Arreglo d'uua cosa espatliada. Re-
miendo. II Barreja de diverses substancies pera
assaonar les pells. Adobo. || Els fems, guanos, plan-
tes, verdes o seques, etc., que's barrejen ab la térra
aváns de sembrarla. Abono. || El licor qu'usen les
dones pera semblar boniques. Afeyte

ADOBA, f. ADOB. S' usa en la expressió adverbial
A LA ADOBA, y s' aplica a la carn que está en adob.
En adobo.

ADOBACADIRES. m. Qui les adoba o refá Ado-
basillas

ADOBACOCíS. m El qui adoba cocis y gibrells,
etc. Lanero.

ADOBADOR, A. m. y f. El qui adoba. Remendón.
II Adobador de cuiros o pells. ASSAONADOR, blan-
QUER. Curtidor.

ADOBADURA, f. Ant. ASSAONAment. || Acció y
efecte de adobar. Compostura, remiendo.

ADOBAMENT. m. POLIMENT. || Acció y efecte,
mena o manera d' adobar. Arreglo, compostura, re-
miendo.

ADOBAMITJES. f. Qui les adoba o surgeix. Calce-
tera, remendona de calcetas ó de calcetines.

ADOBAR, v a. Compondré. Reparar, componer,
remendar. || Posar les carns en adob. Adobar, con-
dimentar, aderezar || Mellorar el malalt. Mejorar.
II Assaonar les pells. Adobar, curtir. || Fam. Pegar.
Dar paliza, sacudir, sobar, zurrar la badana, la
pámpana, el bálago. || Agr. Femar les Ierres. Abo-
nar, engrasar, beneficiar |l Compondré, reparar les
teulades. Trastejar.

QUI NO ADOBA LA GOTERA HA DE FER LA CASA EN-
TERA. Ref. Denota'l cuidado ab que 's déu acudir al
remei deis mals en sos principis avans no siguen ma-
jors. Quien no quita gotera iiace su casa entera.

AQUÍ VOS QUEDA QUE ADOBAR, fr. Fam. Haver re-
but algún dany que no es fácil de remediar. Tener ó
llevar que lamer o que rascar.

TINDRE LES AURELi.ES A ADOBAR, fr. No atendré á
lo que 's diu. Tener los oidos dados á componer.

ADOBARÍA, f. BLANQUERÍA.

ESTAR A LA ADOBARÍA, fr. Estar en cura. Tomar
enfermería. || Fam. S' aplica ais mobles d' us comú
que son a casa del ebanista pera compondré 'Is. Estar
en la enfírmeria

ADOBARSE, v. r. Adquirir aument o perfecció. Me-
jorar. II Parlant d' un malalt. Mejorarse. 11 Referint-
se al temps. Abonanzarse, templarse, mitigarse. ||
Compondres, convenirse. Avenirse, componerse,
concordar, jl Posarse bé, assegurarse en algún em-
pleo. Asegurarse en algún empleo. || corretgirse,

ESMENARSE.

ALGUNA COSA s' Hi ADOBARÁ. Loc. Manifesta que
ab el temps se logrará d'algú que accedeixi a lo que
li repugna. Algo se logrará, todo se compondrá ó
todo se andará.

ADOBAT, DA. p. p. Adobado, aderezado. || Par-
lant de viandes. Sazonado, condimentado, adoba-
do. !i ajustat, avingut.

DIC. CAT.— T. I.— 5.

34

ADO

ADO

ADOBET. m. dim, Remiendillo.
ADOCTRINAR, v. a. Instruir. Doctrinar, adoctri-
nar, instruir.

ADOCTRINAT, DA. p. p. Adoctrinado, doctri-
nado.

ADOJAR. V. Adollar, compondré.
ADOJO. adv. ni. Ab molla abundó. Copiosamente,
profusamente, á boca de costal, abondo, largo, á
pote, á porrillo.

ADOLCIR V. a. An/. ENDOLCIR.
ADOLCIT, DA. p. p. Ant. ENDOLCIT.
ADOLESCENCIA, f. Época de la vida humana com-
presa entre r infantesa y la joventut, o siguí desde
que 's noten les primeres senyals de la pubertat fins
que 'I eos está coniplertament desenrrotllat. En els
nostres dimes 1' adolescencia comensa ais dotze o
tretze anys en les noies y ais catorze o quinzeen els
neis y acaba ais vint o vint y hu en aquslles y ais vint
y quatre o vint y cinch en aquests. Adolescencia.

ADOLESCENT. m. Aquell qu'está a la adolescen-
cia Adolescente.
ADOLF. n. p. Adolfo.

ADOLFO, in. Numis. Moneda d' or de Stralsund,
que val unes dotze pessetes y mitja. Adolfo.

ADOLORIDAMENT. adv. m. D' un modo adolorit,
ab dolor. Dolorosamente.

ADOLORIR. V. a. Causar dolor. Causar dolor. Ii
Met. Causarsentiment y pena al esprit d'algú. Doler.
ADOLORIRSE. v. r. DOLDRES.
ADOLORIT, DA. adj. Sentir dolor. Dolorido, ado-
lorido. II Afligit, desconsolat. Dolorido, arrepentit.
ADOLSAR. V. a. Ant. endolcir. || Met. MOLLIFICAR.
ADOLSAT, DA. p. p. ENDOLCIT. || Met. MOLLIFICAT.
ADOLLAR. V. a. Extender, llenar.
ADOMAR. V. a. Ant. DOMAR

ADOMASCAR v. a. Per teixits imitant el domas.
Adamascar.

ADOMASCAT, DA. adj. Nom que s' aplica a les
teles de llana, coto, etc., que imiten els dibuixos del
domas, és a dir, que teñen grans ramatjes brillants
denuint d' un fo:is sense Ilustre. Adamascado.

ADOMASQUINAR. v. a Fer objectes de ferro o de
cer ab incrostacions d' or o argent, formant dibuixos
moreschs. Adamasquinar.

ADOIVIASQUINAT, DA. adj. Se d¡u deis objectes
de ferro o de cer que teñen dibuixos fets ab incrusta-
cions d' or o d' argent. Damasquinado.
ADOMAT, DA. p. p. domat

ADONAR.v.a.An/. y
ADONARSE. v. r.
Mirar, advertir. Ad-
vertir, reparar, notar,
observar. || Ter. Teñir
compte, atendré a al-
guna cosa. Cuidar, te-
ner cuenta ó cuidado.
FER COM QUINO SE 'N
ADONA. fr. t'am. Fingir
dissimuladament que
no s' ha vist alguna co-
sa. Hacer la vista gorda.
SENSE ADONARSE 'N.
adv. Inadvertidament.
Inadvertidamente.

ADONAT, DA. p. p.
Advertido.

ADONCHS. adv. t.

Ant. ALESHORES.

ADONIS, m. Qualsevol jove mólt hermós. Adonis.

FLOR DE ADONIS, ni. Planta que té a I' arrel una

cabessa, poques tulles a les cames y les flors de sis

Brot d' Adonis

fulletes vistoses. Se'n conréuen ais jardíns per ador-
no diferentes especies, que generalnient se distingei-
xen per el color de llurs flors. Anémona, anemone.

ADONS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Viu de
Llebata, prov. de Lleida.

ADOPCIÓ. f. La acció y efecte de adoptar. Adop-
ción, prohijamiento.

ADOPTABLE, adj. Que pot adoptarse o déu ésser
adoptat. Adoptable.

ADOPTAClÓ.f. ADOPCIÓ.

ADOPTADOR, A. m y f. El qui adopta. Adopta-
dor, adoptante.

ADOPTAR, v. a. Afiliarse un estrany. Adoptar,
prohijar. i| Met. Admetre, aprobar, seguir una opi-
nió. Adoptar. || Ap opiarse Ms pensaments y obres
d' altres. Adoptar.

ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopció. Adoptivo.
11 Ant. ROSTÍS.

ADOR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part jud. de Gandía; té 822 hab.

ADORABLE, adj. Digne de adoració. Adorable.

ADORABLEMENT. adv; m. D' una manera digna
d' adoració. Adorablemente.

ADORACIÓ. f. Cult exterior. Adoración. |1 Honor,
reverencia. Adoración, reverencia, respeto.

ADORADOR, A. m. y f. El qui adora. Adorador.

ADORAR, v. a. Honrar, reverenciar ab cult exte-
rior. Adorar. || Met. Amar ab extrém. Adorar. =
Besar la iná al Papa regoneixentlo cóm a successor
de Sant Pere. Adorar. H Ant. Fer oració. Orar, ado-
rar.

PASSANT Y ADORANT. Exp. Pera denotar lo poch
que produeix algún ofici o empleo. Comido par ser-
vido.

ADORAT, DA. p. p. Adorado.

ADORATORL m. Oratori, capella.

ADORBITAL. adj. y m. Anat. Nóm que 's dona a
un deis ossos de 1' órbita d' algúns animáis. Adorbi-
tal.

ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son o ador-
minient. Adormecedor.

ADORMIMENT. m. La acció y efecte de adormir
o adormirse. Adormecimiento. II Entorpiment d' al-
gún membre del eos. Adormecimiento. H Met. En
la moral enduriment en les culpes, passións, etc.
Adormecimiento, endurecimiento. H entontiment.
II apaciguament.

ADORMIR, v. a. Fer son. Adormecer. ll Met. Apa-
ciguar. Adormecer, calmar. || Entontir. Entonte-
cer. H En la cirurgía fer perdre la sensíbilitat a
algún membre pera que no pateixi tant, quan s' ha
de fer alguna operació violenta. Adormecer, obtun-
dir, embotar.

ADORMIRSE, v r. Ésser vensut per la son. Ador-
mecerse, dormirse ll Endormiscarse, comensarse a
dormir. Adormecerse, transponerse, dormitar,
adormitarse. ll Entorpirse algún membre. Adorme-
cerse, envararse, entorpecerse. || Met. Obrar ab
negligencia o descuit. Dormirse, echarse á dormir.
II En materia de vicis y plaers equival a perma-
neixer mólt temps en ells. Adormecerse. |1 r. Pen-
dres o tornarse fort el guix pastat y 1' argamassa
que se emplea en els edificis. Fraguar, trabarse,
cuajarse.

ADORMIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. ||
Entontit. Entontecido. Il Apaciguat. Adormecido,
calmado.

despertar als adoRMITS. Renovar alguna especie,
fer memoria pera que algú fassi alió que no pensava
fer Despertar.

MiTj adormit. m. adv. Entre sueños, entre duerme
y vela, medio dormido. || Met. Se diu del qui fá algu-

ADR

ADR

35

na cosa distret, o imperfecta per falta de cuidado.
Medio dormido.

ADORN. m Adorno.

ADORNADÍSSIM. adj. sup. Móit adornat. Ador-
nadisimo, muy adornado.

ADORNADOR, RA m. y f. El qui adorna. Ador-
nador.

ADORNAMENT. m. Ant. ADORNO.

ADORNAR. V. a. Hermosejar ab adornos. Ador-
nar, engalanar, ataviar, embellecer, atildar, ali-
ñar. II Met. Referintse a les bones prendes o qualitats
d' algú. Adornar, realzar, ilustrar. || Hermosejar
l'estil ab tropos y figures. Adornar, peinar, engala-
nar. II HONRAR.

ADORNARSE, v. r. Pulirse. Ataviarse, engala-
narse.

ADORNAT, DA. p. p. Adornado. || POLiT, galán.

ADORNO, m. Lo que adorna o hermoseja. Adorno,
ornato, atavío. || Esplendor. Esplendor, ¡j pl. OR-
NAMENTS.

ADORNOS SUPERFLUES. fr. GARAMBAINAS.

ADORS. m. adv. Ant. Al revés o a la espatlla de
alguna cosa. Detrás, al dorso, á la espalda.

ADORS DE L' AIGUA. Loc. ant. A la superficie, á flor
de agua.

DONAR ADORS. Loc. aiit. Tirarse demunt, pegar,
escarmentar. Ec/iarse encima, escarmentar.

ADORSAR. V. n. Anl. Posarse al coll o a les es-
patlles alguna persona o altra cosa. Echarse á cues-
tas.

ADOSSAR. V. n, Ant. Carregarse a la esquena.
Echarse á cuestas.

ADOTZENAR. v. a. Comptar y posar a part per
dotzenes. Adocenar.

ADOTZENARSE. v. r. Ferse ab gent baixa. Ado-
cenarse.

ADOTZENAT, DA. p. p. de adotzenar. Adocena-
do. II adj. Vulgar, desautorisat. Adocenado. || Separat
per dotzenes. Adocenado. || Desmanyat, xapusser,
xavacá; sense mérit, sense génit o inventiva; de gust
malíssim, principalnient parlant d'escriptorets y poe-
tes desgraciáis. Adocenado, ramplón, chavacano,
chapuchero.

ADOU. ni. Font caudalosa. || Hidrog. Adous d' Abe-
11a. Adous de Fabert (Pirineus).

ADQUIRIDOR, A. m. y f. El qui adquireix. Ad-
quiridor.

ADQUIRIR. V, a. Conseguir, guanyar. Adquirir,
alcanzar, granjear. Il a. Contraure algún costum bó
o dolent. Adquirir. || Ferse séu lo que algú desitja o
lo d' altre. Adquirir, usurpar, apropiarse. || Averi-
guar lo que s' ignorava, cóm: adquirir coneixements,
noves, etc. Adquirir. || Cambiar alguna cosa la essen-
cia que tenía o alguna de ses qualitats per altra dis-
tinta. Adquirir.

ADQUIRIR AB EL CAP DELS DITS O AB LLUR SUOR. ||
f r. Adquirir con sus puños ó con sus pulgares.

ADQUIRIRSE, v. r. Adquirirse, granjearse.

ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirido, adquisito.

ADQUISICIÓ. f. Guany, logro. Adquisición.

ADQUISIDOR, A. a. m. y f. Ab que 's designa el
qui adquireix. Adquiridor, y ant., adquisidor.

ADQUISIR. V. a. adquirir.

ADQUISIT, DA. p. p. adquirit.

ADQUISIVITAT. f. Fren. Propensió a adquirir
béns y apropiarse 'Is; desitj de tindre, de posseYr.
Adqulsividad. || La part del cráni que indica aquesta
propensió. || La emoció que senten alguns al véures
richs y que, éssent mólt forta, passa a ésser ava-
ricia.

ADRAENT. Geog. Poblé del dist. munpal. de Fór-
nols, prov. de Lleida.

ADRAGANT. ni. Bol. Materia gomosa que destila
naturalment del arbust tragacanta, que 's cría a Tur-
quía, a Persia y a algún altre punt del Assia. Adra-
ganto, alquitira, tragacanta, granévono

ADRAGANTA. f. La goma tragacanta. Traga-
canta, alquitira.

ADRAGANTINA. f. Met. y Dot. Substancia esca-
tosa d' un blandí brut, sens olor, transparenta, que 's
troba en mólts vegetáis, unida casibé senipre ab una
altra substancia mes o menys semblanta a la goma
arábiga. Adragantina.

ADRALL. Geog. Poblé de la parroquia d' Orto,
prov. de Lleida.

Adral!

ADRAM. ni. Ant. Quim. Protohidroclorat de la sal
comuna. Adram.

ADRARISSA. f. Bot. V arrel de la aristoloquía,
usada antigament en medicina. Adrariza.

ADRAS. Fis. Alambich, destilador.

ADRASSANA. f. Drassana, llocli a la vota del
mar, ont s' hi fabriquen, adoben y conserven les em-
barcacions, y s' hi guarda tot lo necessari pera ar-
marles o equiparles. Arsenal, atarazana, tarazana,
astillero, tarazanal.

ADRASSO. m. Ant. L' alambí o destilador ab que
dessalaven 1' aigua del mar els mariners espanyols
desde 'Is primers tenips de llurs Margues navegacions.
Adrazo.

ADRECH. adj. Ant. DESTRE.

ADRES, m. Adorno, atavío, compostura. Aderezo.
II Adorno de dones compost de dianiants, perles, etc.
Aderezo. || Els adornos del cavall. Jaez, aderezo. ||
ADRESSA, 1.

ADRES DE CASA. V. PARAMENT DE CASA.

ADRES D' ESPASA, DAGA, etc. Guamició Aderezo de
espada, daga, etc.

ADRESSA. f. La direcció o sobrescrit que 's posa
a les cartes o documents que s' envíen closos, etc.
Dirección, guía, sobrescrito, sobre membrete, y
membrete. || Direcció determinada d' un lloch, cóm:
donar la adressa del paláu. Dirección.

ADRESSADOR. m. Especie de ribot, quin ferro
ocupa solsaiiient la meitat de la fusta, y 1' altra mei-
tat, que surt un poch, s' afirma al cantó de la pessa
que 's riboteja, ab lo qual se logra fer una guía se-
gura, pera igualar y deixar perfectanient plana la
superficie. Juntera.

FER PASSAR PER L' ADRESSADOR. f. Met. Fer passar
per tot el rigor de la llei. Echar la ley ó toda la ley á
alguno. II Fer passar per tots els exámens y proves.
Pasar por todas las aduanas.

ADRESSAMENT. m. An^ Acte y efecte de adres-
sar. Enderezamiento.

ADRESSAR. v, a. Posar dret lo qu' és tort. Ende-
rezar. II Posar recte lo qu' és decantat. Enderezar,
destorcer. || Reformar els abusos, posar les coses en
bon estat. Enderezar. || Igualar, allisar la paret pera
emblanquinarla. Jaharrar. || Llevar a la fusta el víci
qu' ha prés després de travallada. Desalabear. 1| Gi-
rar la ñau que está de carena. Adrizar. || Algar, po-

36

ADU

ADU

sar dreta y perpendicular alguna cosa. Alzar, levan-
tar. II Encaminar. Dirigir. || Esmenar, corretgir. Co-
rregir, enmendar, castigar, enderezar.

ADRESSAR UN SEPULCRE. fr. Ferlo. Levantar, erigir
un sepulcro.

ADRESSARSE. v. r. Posarse dret alió qu' és córb.
Enderezarse, aderezarse. || r. Ndui. Posarse en s¡-
tuació vertical la ñau o altra cosa qu' eslava incli-
nada. Adrizarse, izarse, y ant. empinarse.

ADRESSARSE EN LA SELLA. Loc. met. Prepararse
pera ferse ferm en alguna opinió. Afirmarse en los
estribos.

ADRESSAT, DA. p. p. háiit. Aixecat, posat dret
lo qu' era inclinat, priiicipalnient parlant deis barcos.
Adrizado, izado, y ant. empinado.

ADRET. adv. ni. Ant. Expressament, a dretes. De
intento, adrede, de propósito.

ADRETAIVIENT. adv. de ni. Ant. RECTAMENT, JUS-

TA.MENT.

ADRETES, adv. ni. A gratcient, aposta. Adrede
expresamente, de propósito, de industria, de caso
pensado.

ADRI Gcog. Poblet del dist. niunpal. de Canet de
Adri, prov. de Girnna.

ADRIÁ. n. p. Adrián.

ADRIÁTICH. m. El mar o golf de Venecia. Adriá-
tico. II adj. Lo que pertany a dit niai. Adriático.

ADRISSAR. V. a. Náut. Adressar la ñau qu' está
girada de carena. Adrizar.

ADRISSARSE. r. Náut. ADRESSARSE.

ADRISSAT, DA. p. p. Adrizado.

ADROGACIÓ. f. For. S' usava cóm sinónim de
adopció. Adopción, adrogación.

ADROGUER. ni. Qui comercia en drogues y per-
funis. Droguero, droguista, especiero, confitero.

ADROGUERÍA. f. Botiga de adroguer, Droguería,
especería

ADROSTRAL. adj. y s. ni. Una de les pesses de
les barres superiors d' algúns animáis. Adrostal.

ÁDRULS. 111. pl. Ter. gaons.

ADSCAPEAL. s. y adj. m. Anal. Una de les pesses
de dins de 1' aurella d' algúns animáis. Adscapeal.

ADSCÁPUL. ni. Anat. Una de les pesses del omo-
plat u os de la espatlla. Adscápulo.

ADSEMBLA. f. Matxo o muía de cárrega. Acé-
mila.

ADSEMBLER. iti. El qui cuida o mena adsenibles.
Acemilero.

ADSUBIA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Pego. Es a 1' esquerra
del riu Bullent y té 632 hab.

ADUANA, f. Casa pública, en la qual se registren
les mercaderies y s' hi cobren els drets. Aduana. ||
El dret que paguen els géneros o mercaderies a la
Aduana. Aduana.

ADUANAR, a. Registrar el género a 1' Aduana y
pagarshi 'Is drets. Aduanar.

ADUANER, A. ni. L' administrador o 'Is depen-
dents d' una Aduana. Aduanero.

ADUAR, ni. Població ambulant feta de tendes de
canipanya y barraques ont hi habiten els gitanos.
Aduar.

ADUCCIÓ. f. Anat. La acció o nioviment deis mus-
cles aductors. Aducción.

ADUCH. Conj. advers. adhuch.

ADUCTOR, ni. Anat. El niuscle que serveix per
conduir algún niembre cap dins, per exeniple, el
niuscle que condueix els uUs cap al ñas. Aductor.

ADUIR. a. Alegar, donar provea o raons. Aducir,
alegar, exhibir, exponer. |i Met. Corretgir, fer anar

peí bon camí al que anava nialament, al vicios, mal
criat, etc, Corregir, enderezar.

ADUIRSE. r. Met. Esmenarse algú a forga de cás-
tichs, advertencies, amenaces o rigors. Enmendarse,
corregirse, enderezarse. || Ésser aduit o alegat
Aducirse, alegarse, exponerse, exhibirse.

ADUIT, DA. p. p. Alegat, presentat cóm a rao,
prova, etc. Aducido, exhibido, alegado || Met. Co-
rretgit, esmenat el que seguía mal canii o tenía mals
costums, vicis, etc. Corregido, enderezado.

ADULACIÓ. f. La acció o efecte de adular. Adula-
ción.

ADULADOR, A. ni. y f. El qui adula. Adulador.
ADULAR, v. a. Dir o fer ab estudi lo que agrada a
altres. Adular, lisonjear, untar los cascos. || a.
Complaure, afalagar, regositjar, enorgullir; causar
plaers o sensacions agradables, física y nioralment
parlant. Adular, deleitar, regocijar, halagar, com-
placer, enorgullecer, lisonjear.

adularía, f. Min. Feldespat de potasa, de color
de niareperla, transparent, que 's troba niés espe-
cialment a una de les estribacions del Sant Qo-
tart (Suissa), montanya coneguda abans ab el nóm
de Adula; és una pedra fina iiiolt usada cóm adorno;
també s' usa pera donar transparencia a la porce-
llana. A cau-a deis seus visos maraperlins, se li dona
vulgarment el nóm de pedra de llana. Adularía.

ADULARSE, r. Ésser afalagat. Deleitarse, com-
placerse, halagarse, lisonjearse, regocijarse, adu-
larse, enorgullecerse.

ADULAT, DA. p. p. Adulado.

ADULT. adj. S' aplica a la persona que ha acabat
ja r adolescencia; també 's diu del animal o de la
planta que ha fet ja tota la seua creixensa. Adul-
to, ta.

ADÚLTER, a. 111. y f. Ant. Qui ccmet adulteri.
Adúltero.

ADULTERACIÓ. f. Falsificació, vici d' alguna
cosa. Adulteración.

ADULTERADOR, A. ni. y f. El qui adultera. Falsi-
ficador, adulterador, falsario.

ADULTERADAMENT. adv. ni. Ab frau, engany o
falsificació. Adulterdaamente.

ADULTERAMENT. m. ADULTERACIÓ.

ADULTERAR, v. a. Conietre adulteri. Adulterar,
cometer adulterio. || v. a. Met. Falsificar, contrafer
alguna cosa. Adulterar, falsificar, viciar, corrom-
per.

ADULTERAT, DA. p. p. Aduíterado.

ADULTERI. ni. Violació de la fé conjugal. Adul-
terio.

ADULTERI, NA. adj, Pertanyent al adulteri. Adul-
terino. II Met. Fals, contrafet. Adulterino.

ADUMBRAR, a. Blas. Fer que 'I camp del escut se
vegi entre les onibres de la pintura. Adumbrar.

A DURES PENES, m. adv. En prou feines, fent
tots els possibles pera .. Apenas, casi, por poco, á
viva fuerza.

ADURIR. V a Ant. Cremar. Quemar.

ADURIRSE. r. Cremarse les plantes per 1' acció de
una calor niólt forta. H Arrebatarse, ahornagarse,
abrasarse, adurirse, agostarse,

ADURIT, DA. p. p. Ant. Quemado. || adj. Abrusat,
cremat, abrasat parlant de plantes. Adurido, arre-
batado, agostado, abrasado.

ADURMENTAT, DA. adj. Ant. Adorniit. Adorme-
cido.

ADUST, A. adj. De geni aspre. Adusto, bronco,
brusco.

ADUSTIÓ. f. Ant. La acció y efecte de cremar.
Combustión, adustión. || Med. Incendi deis liumors
o de la sang. Adustión.

ADV

ADUSTIU, VA. adj. Lo que té virtut de creiiiar.
Adustivo II Med. Adustivo.

ADVENEDÍS. adj. Se diu per menyspreu de qual-
sevol foraster que vá a establirse a algún país sens
empleo u ofici. Advenedizo. || Foraster, estranger.
Advenedizo, extranjero. |l Ant. El gentil o maome-
tá que 's convertía a la nostra religió. Advenedizo.

ADVENIDER. adj. VENIDER. || ADVENEDÍS. || ES-
TRANGER.

ADVENIMENT. ni. Vinguda, arribada. Adveni-
miento, venida, llegada. || Exaltació a alguna di<;-
nitat. Elevación, exaltación. || La vinguda de Nos-
tre Redeptor a la térra. Advenimiento.
ADVENIR, v. n. ADVINDRE.

ADVENT. ni. Nom que dona la Iglesia católica al
tenips compres entre '1 quart diumenge avans de Na-
dal y la vigilia de aquesta diada. Adviento.

ADVENTICI, A. adj. Accidental, que sobrevé, que
no es natural o propi. Adventicio, casual, acciden-
tal, fortuito, li Fis. Unit accidentalment a un eos.
Adventicio.

ARREL ADVENTICIA. La que surt ais Uuchs d' algu-
nei plantes y serveix pera la reprodúcelo de aqües-
tes, cóm la de la maduixa, la de la viola boscana, etc.
Raíz adventicia

BÉNS ADVENTICIS. EIs que adquífeix el fill en la
patria potestat. Bienes adventicios.

ADVENTICIAMENT. adv. m. D' una manera ad-
venticia. Adventiciamente.

ADVENTUAL. adj. Pertanyent al advent. Ad-
ventual.

ADVERACIÓ. f. For. Afirmado. Advocación, ase-
veración. II Certíficació, instrument ab que s' asse-
gura la veritat d' alguna cosa. Certificación, certi-
ficado

ADVERAR, v. a Asseverar, certificar, donar per
certa alguna cosa. Adverar. || Ndiit. Avarar.
ADVERAT, DA. p p Adverado.
ADVERBI. m Gram. Part de la oració que modi-
fica 'I verb o qualsevulga altre paraula, fent ab ell lo
mcteix que I' adjectiu fá ab el sustantiu; en realitat
no fá Ules que sustituir una proposició seguida del
seu complement: bonament, ab bondat; desvergonyida-
. ment, sense vergonya, etc Adverbio.

ADVERBIAL adj. Gram. Pertanyent al adverbi.
Adverbial

ADVERBIALMENT. adv ni. A manera de adverbi.
Adverbialmcnte.

ADVERBIAR a Gram. Usar una paraula cóm ad-
verbi; convertirla en adverbi Adverbiar

ADVERBIARSE. r. Gram. Ésser usada cóm adver-
bi alguna veu, transformarshi. Adverbiarse

ADVERBIAT, DA. adj. Gram Empleatcóni adver-
bi Adverbiado.

ADVERS, A. adj. Contrari, fatal, desgraciat. Ad-
verso. II El qu' está enfront. Adverso.

PART ADVERSA. For. El coutrari. Parte adversa.
ADVERSAMENT. adv. m. Desgraciadanient. Ad-
versamente, desgraciadameate.

ADVERSAR. Ant. Oposarse, contrariar. Contra-
riar, resistir, oponerse, y ant. adversar.

ADVERSARLA, adj Contrari, advers. Adversa-
rio, contrario, adverso. |1 m. Contrari, enemich. Ad-
versario. Ii s. Oposat a un altre peí desitj de aven-
tarlo en materia d' ingeni, etc. Adversario || Qui
disputa a un altre '1 dret o propietat d' alguna cosa.
II f. pl FU. Notes posades en forma de taules pera
tíndreles presentes al fer un discurs o un escrit. Ad-
versarias.

ADVERSATIU, VA adj. Gram. S' aplica a la con-
junció que junta coses oposades o contraríes, com:
encare, mes, pero. Adversativo.

ADV

;37

ADVERSIÓ. f. Qualitat o condició de lo que no es
favorable. Contrariedad, oposición || Odi, inalavo-
lensa. Aversión

ADVERSITAT. f. Desditxa, desgracia, infortuni.
Adversidad, desdicha, desgracia, infortunio || í.
pl. Calaniitats, miseries de la hunianitat. Vicisitu-
des, adversidades, aflicciones, calamidades, mi-
serias

ADVERTENCIA, f. Acció y efecte d' advertir. Ad-
vertencia.

ADVERTIDAMENT. adv m Ab advertencia. Ad-
vertidamente, il ADRETES.

ADVERTIMENT. m. ADVERTENCIA
ADVERTIR. V. a. Reparar, observar. Advertir, re-
parar, echar de ver, notar. |1 a Veure al girarse a
un punt Advertir. || Veure de repent, sense pensar.
II Manar, prevenir, fer present. Intimar, advertir,
comunicar, prevenir, mandar. || Recordar, recapaci-
tar. Caer en la cuenta, recapacitar, advertir Ij
Avisar, acousellar. Advertir, amonestar, apercibir.
ADVERTIT, DA p. p Advertido. || adj. Estordit,
viu, astut. Advertido, avisado || — PAS. Eqiiit El
pas sostingut, ben acompassat. Paso advertido.
DESPRÉS D' ADVERTIT. Después de advertido.
ANAR o ESTAR ADVERTIT. fr. Estar previngut, obrar
ab advertencia y precaució. Ir, andar, estar sobre el
aviso ó sobre los estribos.

ADVINDRE v n. Succeir. Acontecer, ocurrir,
suceder.

ADVOCACÍA. f. Professió del advocat. Abogacía.
ADVOCACIÓ. f. INVOCACIÓ, 3. II Ant. ADVOCACiA.
II f. Acció y efecte de advocar. Advocación. || Se diu
del títol que teñen algunes imatges, pera distíngirse
unes d' altres. Advocación. || For. Acció de atraure
a sí algún tribunal superior, la causa que s' está ple-
dejant a un altre ínfe ior. Advocación, avocación.

ADVOCADA, f. Muller del advocat. Abogada. ||
Met. Intercessora, mediadora. Abogada.

ADVOCADET m. Fam. iron. Se diu del advocat
que no té gaire parroquia, o qu' es pocti entes en la
seua professió. Abogadillo.

ADVOCAR. V. a. Deíensar plets o altres causes.
Abogar. || Parlar a favor d' algú. Abogar, interce-
der. II a Consagrar un temple, una imatge, etc , ab
un titol qualsevol. Advocar.

ADVOCAT, DA p. p Abogado. || m Professor de
jurisprudencia. Abogado, jusisconsulto. II Met. In-
tercessor. Abogado, intercesor, medianero, protec-
tor, patrono. || —de CAUSES perdudes. fr. Met Ma-
nifasser, el qui 's fíca ont no '1 demanen. Procura-
dor de pobres \\ —DE POBRES. Advocat qu' era pagat
peí rey pera defensar les causes deis pobres de so-
lemnitat. Les Corts de 1820 suprimiren aquést sou, y
desde aleshores queda a cárrech deis colegís d' ad-
vocats, y aquesta corporació coniissíona algúns de
sos individuos pera defensar dites causes Abogado
de pobres || —PATRIMONIAL L' advocat deis ínteres-
sos de la corona Abogado fiscal ó patrimonial \\ —

QUE XARRA MÓLT NO DIU COSA BONA Aforísme ab

que 's significa que qui mólt parla, ni senipre acerta,
ni diu alió que con vé Quien muciio liabla, mucho
yerra. \\ —SENSE CAUSES. Se diu d' aquell que no té
parroquia y també ab tó írónicli d' aquell que apa
renta mólt y no té res. Abogado sin clientela.

BUSCA SEMPRE L' ADVOCAT QUE 'T MOSTRÉ LA VE-
RITAT. Aforísme ab que s' expressa la solicitut que
s' ha de tindre en tota elecció, princípalment trac-
tantse de qui ha de defensar els nostres drets. Sé
cauto en elegir.

EN PLET CLAR CAP ADVOCAT; EN DUPTÓS NI UN
NI DOS. Aforísme ab que 's significa que no déu
empendre's cap plet per els resultats que porta, tant
sí 's guanya com si 's pert, y que déu preferirse sem-
pre una composta.

38

AER

AER

Adzavara

ÉSSER ADVOCAT DE CAUSES PERDUDES. fr. Se diu
deis que 's fiquen en lo que no'ls importa. Meterse en
la renta del excusado.

ADVOCATORI, A. adj. CONVOCATORI
ADVOCATORIES. f. pl. Polit. Calificatiu de les
caries ab qu' un rey, emperador, etc , reclama algún
vassall séu resident en territori extranger. Advoca-
torias.

ADZABEJA. f. Ant. y
ADZABELLA. f. Ant. GAVETA, PEDRA.
ADZANETA. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud de Lucena; és a la dre-
ta del Monleón y té 2.998 hab. || — D' albayda.
Poblé de la prov. y bis-
bat (ie Valencia, part.
judicial d' Albayda; té
1,029 hab.

ADZARÍ. m Bot.
Planta de la familia de
les aristoloquiácees que
té les tulles en forma de
paparina y fá les flors
blanques. Azaro, hier-
ba tabernera, ombli-
go de Venus, oreja de
fraile ó de monje.

ADZAVARA. f. Bol.
Planta americana de ia
familia de les agávees
complertament naturali-
sada a les terres del
litoral cátala; té les tu-
lles llargues, estretes y
mólt dobles, guarnides
de punxes ais costats
ab una de mes forta al
cap de munt; viu mólts anys, pero no floreix mes
que una sola vegada y s' mort després de florir; de
les seues íulles se n' treu una iilassa que serveix
pera teixits. Pita, agave.
ADZEMBLA. f. ADSEMBLA.
ADZUR. m Ant. Blau de cel. Azul.
AEANANT y AENANT. adv. t. Ant. En avant. En
adelante.

AECI. n. p. Aecio.
AER. ni. Ant Aire. Aire.

AERA SEUCA. Geog. Ant. Nom de Penyíscola,
prov de Castelló, en temps del5 romans.

AEREODINÁMICA. f. Fis- Part de la mecánica que
tracta de la forsa del aire y altres fluits. Aereodi-
námica.

AEREODINÁMICH, CA. adj. Fis. Lo que pertany
a la aereodinámica Aereodinámico

AEREÓFACH, GA. adj. Zool. Que viu o 's manté
del aire. Aerívoro, aereófago

AEREOFILACI. m Mín. Conca o cavitat plena de
aire. Aereofilacio.

AEREOMANÍA. f. Manía de consultar 1' aire.
Aereomancia, aereomanía

AEREOMANIÁTICH, CA s. y adj. Qui s' entrega
a la aereomanía. Aereómano-

AEREOMETRE. m. Fis. AEROMETRE.
AEREÓPOD, A. s. y adj. fig. Sumament lleuger de
petis. Aereópodo.

AÉREU. A. adj. Lo que pertany al aire, o consta
d' ell. Aéreo. || Met. Vá. Aéreo, fantástico, vano. ||
Poet. Cosa mólt elevada, cóm torres, xiprés, etc.
Aéreo.

AERIÁ, NA. adj. El meteix que aéreu Aeriano,
aéreo.

AÉRICH, CA. adj. y m. Min. Qu' está en contacte
ab r aire. Aéríco.

AERÍFER, A. adj. Que serveix de conductor al aire.
Aerífero.

AERIFICABLE. adj. Fis. Que pot pendre alguna
de les propietats del aire atmosférich. Aerifícable,

AERIFICACIÓ. f. Fis. La acció y efecte de aeri-
ficar. Aerificación.

AERIFICAR, a. Fis. y Quim. Transformar en aire,
vapor o gas, algún eos sólit o líquit. Aerificar.

AERIFICAT, DA. adj. fig. Subtilisat, fet lleuger y
sutil cóm r aire. Aerificado.

AERIFLUXUS. m. Med. Expulsió deis vapors, ga-
sos, etc., del eos per qualsevol conducte. Aeri-
fluxus.

AERIFORME, adj. Quim. En forma de gas o aire
atmosférich. Aeriforme.

AERIFORMITAT. f. Quim. Qualitat de lo qu' és
aeriforme. Aeriformidad.

AÉRIT, DA. adj. Zool. S' aplica ais animáis que
viuen exclusivament al aire. Aérito.

AERÍVOR, A. adj. Zool. Qui viu del aire. Aerívoro.

AEROCLAVICORDI. m. Más. Instrument que sona
posantlo en contacte ab Taire per efecte de la vibra-
do de les cordes. Aeroclavicordio.

AERÓFAN, A. adj. Fis. Transparent y diáfane cóm
si fós aire. Aerofano.

AERÓFIDRO, A. adj. Min. S' aplica ais cossos
buits que en sa cavitat teñen un líquit y un globulet
o bombolla d' aire. Aerófidro, aerofiláceo, aereo-
filacio. il m. AEREOFILACI.

AERÓFIL, A. s. Que li agrada o desitja tindre aire.
Aerófilo.

AEROFIS. adj. Que s' infla o aixampla per medi
del aire. Aeróflso.

AERÓFITA. f. y adj. Bot. Se diu de tota planta
que viu a la térra al contacte del aire en contra de
les que viuen dins del aigua. Aerófita.

AERÓFOB, A. adj. Med. Que té horror al aire vio-
lent. Aerófobo.

AEROFOBIA, f. Med. Horror que 's té al aire y
principalment a les bufades de les persones. Aero-
fobia.

AERÓFON. m. Instrument de música ab teclat,
que ha servit de base pera 1' harmonium. Aeró-
fono.

AERÓFON, A. adj. Hist. nat. Que té una veu re-
trunyidora. Aerófono.

AERÓFOR, A. adj. AERÍFER.

AEROGNOSIA. f. Fis. Part de la física que tracta
de les propietats del aire y de les seues funcions en
la naturalesa. Aerognosia.

AEROGNOSTA. s. y adj. Fis. Qu' es entes en la
aerognosia. Aerognóstico.

AEROGNÓSTICH, A. adj. Fis. Pertanyent a la ae-
rognosia. Aerognóstico.

AERÓGRAF. m. Fis. Entes en la aerografía. Aeró-
grafo.

AEROGRAFÍA. f. Descripció, teoría del aire. Ae-
rografía.

AEROGRÁFICH, CA. adj. Fis. Relatiu o perta-
nyent a la aerografía. Aerográfico.

AERÓLECH. m. Fis. Qui entén en la aerología o
sigui en el tractat del aire y de les seues propietats.
Aerólogo.

AEROLIT. m. Min. y Astron. Massa mineral, com-
posta principalment de ferro y níquel, y que a voltes
conté magnesia, sílice, sofre y cromo, que baixa de
r atmósfera acompanyada sempre de fenómens llu-
minosos y d' algún tro o detonació. Aerolito, aereo-
lito.

AEROLOGÍA, f. Tractat del aire y de les seues
propietats. Aerología.

AFA

AFA

39

AEROMANCiA. f. Suposat art de endevinai el fu-
tur per medí deis fenóniens que 's presenten a 1' at-
niófera, o al aire, cóni se diu vulgarment. Aeroman-
<cia.

AEROMANTICH. m. Profe6sor de aeromancia.
Aeromántico.

AERÓMETRA. s. Qui entén la aeronietría. Aeró-
metra.

AERÓMETRE. in, Instrument pera midar la densi-
tat o la rarefacció del aire. Aerómetro.

AEROMETRÍA. f. Art de niidar 1' aire. Aerome-
Iría.

AEROMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent a la aero-
metría. Aerométrico.

AERONAUTA, ni. Qui puja pels aires ab la bomba
o globo aerostátich. Aereonauta, aeronauta.

AERONÁUTICA, f. Fis. Art de navegar peí aire.
Aereonáutlca, aeronáutica.

AERONAUTICH, CA. adj. Fis. Pertanyent a la ae-
ronáutica. Aereonáutico, aeronáutico.

AEROSFERA, f. Fis. La niassa d' aire que volta la
térra. Aerosfera, aereosfera.

AEROSIS. f. Med. Debilitat, minva o rarificació de
3a sanch. Aerosis.

AEROSTACIÓ. f. Fis. L' art de fer les bombes o
aeróstats. Aerostació.

AÉROSTAT. m. Fis. Globo o bomba plena de ga-
ses, vapors o aire mes 1 euger que 1' atmosíérich, que
puja y va per 1' aire. Aereóstato, aeróstato

AERÓSTATA, m. Aquell que 's sosté pels aires.
Aeróstata.

AEROSTÁTICA, f. Parí de la física que investiga
les lleys del equilibri deis cossos sospesos al aire.
Aereostáttca, aerostática.

AEROSTATICAMENT. adv. m. A manera de globo
aerostátich. Aerostáticamente.

AEROSTÁTICH, CA. adj. Lo que's refereix al aire.
Aerostático. || Lo que va peí aire. Aereostático, ae-
rostático.

AEROSTATIFORME. adj. Que té la figura de glo-
bo aerostátich. Aerostatiforme.

AEROSTATMI. m. Fis. Barómetre inventat 1' any
1765 pera apreciar exactanient les variaciones del
pes y temperatura de 1' atmósfera. Aerostatmio.
AEROTON. m. Fis. Fuseli de vent. Aeroton.
AERÓTONA. f. Mil. y Fis. Escopeta de vent que,
cóm r aeroton, llensa, sense pólvora, violentment els
projectils per medi del aire comprimit. Aerótona.
AESMAR. V. Ant. Imaginar, judicar.
AESONA. Geog. ant. Nom d' Isona, prov. de Llei-
da, en temps del romans.

AETIOLOGÍA. f. Med. Explicado, discurs sobre
les causes d' una malaltía. Etiología, aetiología.

AETITES. Min. Varietat d' hidróxit de ferro geó-
dich, dins de quina cavitat hi há un ronyó sólit, mo-
vible; vulgarment se 'n diu pedra d' águila. Els grechs
r hi atribuíen maravelloses virtuts, sobre tot en els
parís Aetites, etítes.

AFABILÍSSIM, A. adj. sup. Mólt afable. Afabilí-
simo.

AFABILITAT. f. Dolsura, suavitat en el tráete.
Afabilidad, agrado.

AFABLE, adj. Suáu, agradable en el tráete Afa-
ble.

AFABLEMENT. adv. m. Ab afabilitat. Afable-
mente.

AFADIGADAMENT. adv. m. Ab agitació, fatiga.
Fatigadamente, fatigosamente.

AFADIGADÍSSIM, A. adj. sup. Fatlgadísimo.
AFADIGAMENT. m. Cansanci, fatiga. Fatiga.

AFADIGAR. v. a. Incomodar, atormentar, cansar,
acongoixar. Fatigar. || Fadigar.

AFADIGARSE. v. r. Incomodarse, atormentarse,
cansarse, acongoixarse. Fatigarse.

AFADIGAT. DA. p. p. Fatigado.

AFAENAMENT. m. Ant. TASCA.

AFAENAT, DA. :.ú\. Ant. El qui s' afanya mólt.
Atareado, afanoso.

AFAIRE. m. Ant. AFER.

AFAISANAT, DA. adj. Semblant al faisá o que té
alguna de les seues propietats. Fasiánido.

AFAIT. m. y

AFAITAMENT. m. Ant. AFKIT.

AFAITAPOBRES. m. Fam. Se diu del barber que
sap mólt poch o que quan afaita fa mólt mal. Desue-
llacaras.

AFAITAPORCHS. ni. Fam. vulg. AFAITAPOBRES.

AFAITAT, DA. adj. Vulg. Escamat, xasquejat, bur-
lat, eiiganyat. Chasqueado, burlado. || p. p. Afeitado.

AFALACH. m. Demostració de carinyo. Halago.

AB AFALACHS. m. adv. Carinyosament. Lisonjera-
mente, con halagos.

AFALAGADAMENT. adv. m. Ab afalachs. Mima-
damente.

AFALAGADOR, A. m. y f. Qui afalaga. Halagador.

AFALAGAMENT. m. AFALACH.

AFALAGAR. v. a. Demostrar amor y carinyo. Ha-
lagar, acariciar. |1 Adular. Adular.

AFALAGAT, DA. p. p. Halagado.

AFALCONAT, DA. adj. Semblant al falcó. Halco-
nado.

AFALSAT, DA. adj. Que forma una curva semblan-
ta a la de la fals. Falcado.

AFAMADAMENT. adv. m. D' un modo afamat o
famós. Famosamente, afamadamente.

AFAMAR, v. Fer patir fam. Hambrear. || Aní. Fer
venir gana de menjar. Dar gana de comer. II Acredi-
tar, donar fama. Afamar. || Anl. Infamar, difamar.

AFAMARSE, v. r. Ferse famós. Afamarse.

AFAMAT, DA. p. p. Hambreado. || adj. Famo-
¡ench. Hambrón. Il Qui té fam. Hambriento. |l Met.
Ansiós, mólt desitjós d' alguna cosa, cóm: afamat de
virtut. Hambriento. || Acredita!. Afamado, famoso.

II Ant. INFAMAT, DIFAMAT.

AFANAR. V. a. Fam. Robar ab astucia. Limpiar.

AFANAT, DA. p. p. Robat. Limpiado.

AFANEIDÓSCOPI. m. Opt. Instrument que serveix
pera soinetre 'Is cossos opachs ais maravellosos efec-
tes de la llum Afaneidóscopo.

AFANETA. s. m. Ab que 's significa aquell que
roba o 'n té costúm. Ladrón.

AFANGAR. v. a. Ant. enfangar.

AFANGARSE. v. r. Ant. ENFANGARSE.

AFANÍPTER, A. adj. Zool. S' aplica al insecte que
no té ales. Afaníptero.

AFANITA. f. Qeol. Familia de roques piroxéniques.
Afanita.

AFANÍTICH, CA. adj. Geol S' aplica al terrer o a
la roca que conté afanita. Afanítico.

AFANÓPTER, R. adj. Zool. S' aplica a l'au que té
les ales negres, fosques, etc Afanóptero.

AFANOS, A adj. Ant. AFANYÓS.

AFANT. m. Ant. AFANY.

AFANTASMAT, DA. adj. A modo de fantasma.
Afantasmado.

AFANY. m. Travall fatigós. Afán. || Ansia, desitj
veement. Afán, ahinco.

AFANYADAMENT. adv. m Ab afany. Afanada-
mente.

40

AFE

AFE

AFANYADOR. s. y adj. Qiü afa ¡ya. Atareador.

AFANYAMENT. in. Acció y efecte de afanyar y
afanyarse. Afán, atareamiento.

AFANYAR. v. a. Quanyar ab afany. Afanar. ||
a. Mel. Fer cuitar o donar pressa. Apresurar, apre-
tar, apurar, fatigar, cansar.

AFANYARSE. v. r. Enllestirse, travallar depressa.
Afanarse, despachar, menear las manos, las mu-
ñecas, los pulgares. || Fatigarse en algún travail o
diligencia. Afanar, afanarse, desvivirse.

AFANYAT, DA. p. p. Afanado || adj. Guanyat,
nierescut. Merecido, ganado. || Escarrás, que se
afanya. Afanador, afanoso.

AFANYÓS, A. adj Penós, que costa molt travail.
Afanoso, trabajoso.

AFANYOSAMENT. adv. m. D' un modo afanyat o
afanyós. Afanosamente.

AFARAM. m. Verb. Persona enfadosa. Cócora.

AFARAMS. m. pl. Ter. AVIRAM.

AFARDELLAR. v. a. Agafar nialament y sens or-
dre algnna cosa flexible, com roba, etc. Arrebujar.

AFARIVIANSA. f. Allt FIANSA, AFERMANSA.

AFARMANSAR. v. a. Ant. afermansar.

AFARMANSAT, DA. p. p. Ant. AFERMANSAT.

AFARRUSSARSE. v. r. Menjar y beure niólt. Atra-
carse.

AFARTADA. f. Gran tip o nienjada sense mida.
Hartazgo, rehartazgo.

AFARTALENCIA. f La qualitat de fart, golosía
d' atiparse. Aquesta veu enclou al nieteix temps la
idea de gandulería. Glotonería, poltronería.

AFARTAMENT. ni. Ant. FART.

AFARTAPOBLES. adj. S' aplica a certa especie
de raíni que té '1 grá gres y la poli dura, qu' es bo
pera guardarse. Lairén.

AFARTAR. v. a. Satisfer o coinblar ab excés el
apetit de menjar o beure Hartar. || Metdf. Satisfer
el gust o desitj de qualsevol altra cosa. Hartar. ||
Suposa abundancia o multitut de lo que expressen
els noms ab que 's junta, com: afartar a alga de bas-
tonades, de bofetades, etc. Hartar.

AFARTARSE. v. r. Hartarse.

AFARTAT, DA. p. p. Hartado, harto.

AFÁRTAM BÉ Y DÍGASME MORO. /?<?/. Denota que
aigú ha perdut la por a la reprensió, y no fá cas del
que dirán. Dame pan y llámame tonto. Tañe el esqui-
lón y duermen los tordos al son.

AFASSIA. f. FU. Dupte o indecissió del esprit en
algún judici probleniátich. Afasia.

AFATXAR. V. a. 1er. Molestar, aburrir. Abrumar,
fastidiar, moler, marear.

AFAVORIDAMENT. adv. ni. D' un modo afavorit,
ab afavoriment o favor. Favorecidamente.

AFAVORIDOR, A. ni. y f. El qui afavoreix. Favo-
recedor, bienhechor.

AFAVORIMENT. m. FAVOR.

AFAVORIR. v. a. Amparar, ajudar, defensar, pro-
tegir. Favorecer, socorrer. |1 Fer algún favor. Fa-
vorecer. II Apoyar algún fet, opinió, etc. Favorecer,
obsequiar.

AFAVORIT, DA. p. p. Favorecido. || adj. Estimat.
Favorecido, favorito.

AFAZENDAT, DA. adj. Ant. Atareado.
AFEBLIMENT. m.Ant. La acció y efecte de afeblir
o debilitar. Debilitación, debilidad, disminución,
reducción. || Acció y efecte de afeblir o enflaquir.
Enflaquecimiento, extenuación.
AFEBLIR. V. a. Ant. DEBILITAR.
AFEBLIRSE. v. r. Ant. DEBILITARSE.
AFEBLIT, DA. p. p. Ant. DEBILITAT, ENFLAAQUIT.

AFECCIO. f. Impressió que causa alteració. Afec-
ción. II AFició, E3TIMACIÓ. || f. Reserva de provisió
d' un benefici eclesiástich, en especial la del Papa.
Afección. || Med. Afecte o impressió morbífica. ||
Moviiiient del ánima, passió, sentiment engendrat en
el cor huma.

AFECCIONABLE. adj. Digne d' apreci, que niereix
benevolensa o que se li tingui estiiiiació. Estimable,
amable, afeccionable.

AFECCIONAR. a. Ant. Estimar, apreciar. Amar,
querer, estimar, apreciar.

AFECTABLE, adj. Que 's pot afectar. Afectable.

AFECTABLEMENT. adv. m. D' un modo afecta-
ble. Afectablemente.

AFECTACIÓ. f. Presumpció en els modals, accións
y paraules. Afectación. || Esfudi manifest en escu-
llir les paraules. Afectación.

AFECTADAMENT. adv. ni. Afectadamente.

CAMINAR AFECTADAMENT. Contornearse, cernerse.

AFECTADOR, A. ni. y f. El qui afecta. Afectador.

AFECTAR, v. a. Parlar u obrar ab afectado. Afec-
tar. II Fingir, com: afectar ignorancia. Afectar, fin-
gir, aparentar. || Fer impressió una cosa en altra.
Afectar. || Codiciar. || Fer les coses ab estudi y
per vanitat. Afectar. || Atacar a algú un mal. Dañar,
afectar, atacar, || fig. Perjudicar els interessos de
algú. Afectar. II Acongoixar, afligir. Afligir, afectar,
impresionar, angustiar, acongojar.

AFECTARSE, v. r. Sentirse o ressentirse d' alguna
cosa Afectarse, impresionarse. || Ser afectat. Afec-
tarse. II Ésser aficionat a algú o a quelcom. Ser de-
voto de una persona ó aficionado á algo.

AFECTAT, DA. p. p. Afectado. ll adj. Presumit
en excés. Afectado. II Buscat ab massa estud¡.
Afectado. II Mel. Membre danyat. Afecto. || adj.
Inclinat, apassionat Afecto, afectado, adicto, apli-
cado, inclinado, dado, entregado, aficionado, ||
Enternit. Conmovido, afectado, enternecido. || Afli-
git, atormentat per. Afiigido, acongojado, atormen-
tado, afectado. 1| Ofés. Afectado, ofendido.

AFECTE, m. Aflció. Afecto, afición. || Passió.
Afecto. Med. Dolencia, com afecte de pit. Afecto. ||
Pint. Expressió, vivesa de la acció d' una pintura.
Afecto, expresión. |1 adj. Inclinat a alguna persona
o cosa. Afecto, aficionado, adicto, devoto. || Sub-
jecte a un encárrecli u obligado. Afecto. || Fistol.
Se diu del eos a qui sobrevénen aqüestes o les altres
qualitats, accidents o mutacións, y aixís se diu:
aquest eos está afecte de la blancura. Afecto.

AFECTÍSSIM, A. adj. sup. Afectísimo.

AFECTIU, VA adj. Lo que pertany al afecte o
prové d' ell. Afectivo, adj. Que afecta, impressiona o
inspira afecte. Afectivo. || Med. Se diu de les facul-
lats que resulten de la organisació primitiva del cer-
vell. II Que pot ser afectat.

AFECTIVITAT. f. Fren. Propensió a afectarse y
la facultat de afectar que teñen algunes persones.
Afectividad. || L' instint o inclinació que 'ns fa es-
timar a les persones y animáis, y també ais objectes
inanimats que 'ns rodejen o que provénen de perso-
nes, a les quals tenim afecció. || Os del cap o porció
d' ell, que denota '1 major o menor grau de desenrot-
11o de la expressada propensió o inclinado. || Qua-
litat de lo afectable.

AFECTUÓS, A. Carinyós, amorós. Afectuoso.
AFECTUOSAMENT. adv. ni. D' un modo afectuós.
Afectuosamente.
AFECTUOSÍSSIM. A. adj. sup. Afectuosísimo.
AFECTUOSÍSSIMAMENT. adv. m. Afectuosísi-
mamente.

AFECTUOSITAT. f. Estimado, benevolensa, agra-
do, ternura, amor per algú. Afectuosidad.

AFEGIDOR. A. m. y f. El qui afegeix. Añadidor.

AFE

AFI

41

AFEGIDURA. f. Aní ndut. Juntura, ajust de les
fustes, carenes, rodes y cintes Escarba, alefrís. ||
Part afegida a un'altra. Añadidura. || La part o
lloch en que s'afegeixen dúes o niés coses. Juntura.

AFEGIMENT. ni. Aní. AFEGIDURA.

AFEGIR V a. Unir, juntar una cosa ab un' altra.
Añadir, juntar, pegar, unir || Aumentar. Añadir,
aumentar, acrecentar, agregar. || Exagerar. Aña-
dir, exagerar, ponderar, abultar. || En els es-
crits. Añadir, adicionar. || Consolidar.

AFEGIR LLENYA AL FOCH fr. Met. Fomentar els dis-
gustos y discordies. Añadir leña, yesca ó fuego al fuego

AFEGIRSE. V. r. Añadirse

AFEGIT, DA. p. p. Añadido |1 AFEGIDURA.

AFEGITÓ. ni. Ter AFEGIDURA.

AFEINAR. a. Afanyar, donar pressa. Atarear,
apresurar, estimular, instar.

AFEINARSE. v, r. Donarse pressa en acabar una
feina Apresurarse, atarearse, darse prisa.

AFEINAT, DA. p. p. Atareado, afanoso.

AFEIT 111 Compostura pera lierinosejar alguna
cosa, y en especial els ingredients ab que les dones
se pinten la cara. Afeite, jalbegue, ajo. || La ma-
nya en afeitar les mercaderías. Aderezo.

COMPONDRÉ AB AFEITS. fr. Afeitar, jalbegar. \\ Pu-
lir les niercaderíes pera véndreles niés cares. Adere-
zar, acicalar.

AFEITADET, A adj. Dim. de afeitat. Afeitadito

AFEITAGOSSOS. s. Farn. AFAITAPORCHS.

AFEITANAR a. Mar. Tallar la rebava de la re-
bladura deis perns pera tráure'ls. Afeitanar.

AFEITAPOBRES. s Fam AFAITAPOBRES.

AFEITAR. V. a. Fer la barba. Afeitar, hacer la
barba, rasurar.

AFEITARSE, v r. Pulirse Remilgarse || Ferse la
barba Afeitarse, hacerse la barba.

DIGA LA MULLER DEL CEGÓ, PERA QUÍ S' AFEITA

DIEGO? Ref. Vitupera la sobra d' adorno de les dones
ab el fí d' agradar a altres mes que ais seus marits.
¿La mujer del ciego, para quién se afeita?

AFEITAT, DA p p. Afeitado. || adj. Pintat, her-
mosejat ab afeits. Afeitado.

AFEIXUGARSE. v. Resignarse a fer una cosa des-
agradable. Apechugarse.

AFELADOR. lll. AHELEADOR.

AFELÁN. m. Astron. Una de les estrelles de Gémi-
nis. Afelán

AFELAT, DA adj Compost ab fel o que té algu-
na de les seues propietats. Aheleado.

AFELI. m. Astron. Punt de 1' órbita d' un planeta
que 's troba mes lluny del sol. Afelio.

AFEMAR. V. a. ESTERCOLAR.

AFEMBRAT. p. p. Afeminado. || FLUIX.

AFEMELLAR. v. a. Fer perdre 'Is costums o 1' as-
pecte viril a aigú; fer que pels seus modos o per la
seua mena de vestir se sembli a les dones. Afe-
minar.

AFEMELLARSE v. r. Pendre costums de dona;
anarse semblant a n'ella. Afeminarse

AFEMELLAT. adj. El qui peí seu modo de vestir,
enraonar o per les seues costums se sembla a la dona.
Afeminado, a.

AFEMELLACIÓ. f. L' acte y efecte de afemellarse.
Afeminación

AFEMELLADAMENT. adv. m Afeminadamente.

AFER. m QUEFER, NEGOCI. || V. a. FER.

FERRER, FERRER, FES TON AFER. Ref. BuñolerO d tUS

buñuelos ó Zapatero, d tus zapatos.

HOME DE GRAN AFER. Loc. aut. Home de suposició,
de qualitat, principal

DIC. CAT. T. I. — 6.

QUI TÉ DINERS, FA SOS AFERS. Rej. Quien tiene di-
neros, pinta panderos,

AFERENT adj. Anat. Nóm donat a cada un deis
vasos liufáticlis que van a una de les glándules del
meteix nóm. Aferente.

AFÉRESIS f. Gram. Figura per la que 's suprimeix
una lletra o sílaba al principi de la dicció. Aféresis.

AFERIR. V. a. CONTRASTAR.

AFERIT ni Quim. Fosfat de coure d' un vert
foscli que 's crestallisa en octaedres Aferito.

AFERMANSA. f. fiANSA.

AFERRALL m. Rengle de pedrés posades de can-
ten o troncli atravessat que lii ha a alguns camins
mólt costcruts pera que puguin aferrars'hi les potes
de les cavalleries y no rellisquin Estriberón.

AFERRAMENT. m. Agafament fort. Aferramien-
to II Anl. FEKMESA

AFERRAR, v. a Agafar fortament. Aferrar, aga-
rrar II Ndut. Plegar les veles sobre la verga. Aferrar.
II Assegurar la embarcació ab les ancles. Aferrar,
anclar. || a. Cremar algún guisat. Socarrar. || Cou-
re 'Is cus sois sense bátre'ls y ab olí bullent o mólt
ardent. Guisar huevos estrellados.

AFERRARSE, v r. Agafarse fortament. Aferrarse,
agarrarse || Met. Insistir algú tossudament en la
seua opinió. Aferrarse. || r. Barallarse dos o mes,
tenitse agafats ab les nians, o pegantse cops de
puny, etc. Pelearse || Val. Teñir acte carnal per-
sones o besties. Unirse, juntarse. Il Cremarse al-
gún menjar que 's cou. Socarrarse, pegarse, que-
marse

AFERRASAR. v. a. Ter. Arrapar.

AFERRAT, DA. p p. Aferrado.

AFERRAVELAS. m. Ndut. anl. Corda prima que 's
feia forta juntada a les amantines en la verga major
y en la del tríuquet pera ajudar a aferrar y pendre'ls
penols de les veles respectíves. Aferravelas.

AFESIS, f. Med. Dismínució o acabament d' una
malaltía. Afesis.

AFETE. ni. Astral. Nóm que 's dona al planeta
baix quina influenciase neix Afete.

AFEYTÚS DE BAIX. Geog. Caseríu del terme de
Llanas, prov. de Qirona

AFEYTÚS DE DALT. Geog. Caseríu del terme de
Llanas, prov. de Qirona,

AFFASENDAT, DA. adj. Ant. AFEINAT.

AFFECCIÓ f. AFICIÓ.

AFFERMAR v Ant AFIRMAR.

AFÍ m. Parent per afinitat. Afín

AFIANSAMENT. m. Ant. FIANSA. || m. Acció y efec-
te de afiansar. Afianzamiento.

AFIANSAR. V. a. Fer fiansa. Afianzar, salir por
fiador II Assegurar ab puntáis, claus; etc. Afianzar,
asegurar, afirmar

AFIANSAR DE CALUMNIA. Ter. Subjectarse 1' acusador
a les proves baix les penes establertes contra 'Is ca-
lumniadors. Afianzar de calumnia.

AFIANSARSE. r. Ésser afíansat. Afianzarse, ga-
rantizarse, garantirse.

afíansat, DA. p. p. Que se li ha fet fiansa. Cau-
cionado, garantido, asegurado, afianzado, cubier-
to, garantizado.

AFIBALL m. Ant. GAFET.

AFIELAR. V. a. Ant. Cordar els vestits ab gafets o
botóns. Abrochar.

AFIBLAT, DA. p p. Cordat ab gafets. Abrochado.

AFÍBUL. m Ant. Gafet pera cordar o ajusfar la
roba. Corchete.

AFIBULAR. a. Ant. Cordar o ajusfar el vestit ab
gafets. Abrochar.

AFICAMENT. adv. AHINCO.

42

AFI

AFI

AFICAR. V a. Ani. ficar. || Arit. metdf. v. r. APLI-
CARSE.

AFICAT, DA. Ant. FICAT.

AFICH. m. Ant. L' acte de fixar. Fijación. || Met.
ant. APLICACIÓ.

AFICIÓ. f. Estimació decidida Afición, afección,
afecto. II Inclinació a fer alguna cosa Afición, pro-
pensión. II Afany, activitat, diligencia, eficacia. Ac-
tividad, atiinco, eficacia.

AFICIÓ BOJA. Pasión loca, ciega afición.

MIRAR UNA COSA AB GRAN AFICIÓ O AS UNA AFICIÓ.
fr. Denota 1' atenció ab que 's mira alguna cosa que
se desitja. Echar el ojo, ó tanto ojo á una cosa.

PER L' AFICIÓ PERORE 'L CONEIXEMENT. fr. Se diu

quan un estima o considera niólt mes de lo que val
alguna cosa, seduit peí carinyo o altres afectes. Ce-
gar ¡a pasión.

AFICIONADAiVlENT. adv. m. Ab afició. Aficiona-
damente. II ni. Ani. AFICIÓ.

AFICIONADÍSSIM. adj. sup. Aficionadísimo.

AFICIONAR V. a Causar afició, inclinar a alguna
cosa. Aficionar

AFICIONARSE, v. r. Cobrar afició a alguna cosa.
Aficionarse. |i Amar mólt a algi'i. Aficionarse.

AFICIONAT, DA. p p. Aficionado. || AFECTE. ||
adj. Instruit en algún art o professió sense tíndrela
per ofici, especialment parlant deis comediants Afi-
cionado, II Inclinat, afecte a. Aficionado, entregado,
dado, adicto, afecto, adlierido, apegado.

AFICIONETA. f. d. Aficionilla.

AFIDIFECH. adj Zool. Que nienja pugó. Afidífago.

AFIDÍVOR, A. adj. Zool. Que devora pugó. Afi-
dívoro.

AFIGAT. p. p. Semblant a una figa.

AFIGÉN, A. adj. Bot. Se diu de les malaltíes cau-
sades peí pugó que teñen algunes plantes, produint-
les descomposició o deformitat. Afijeno.

AFIGENOSIS f. Bot. Descomposició o deformitat
de diversos órgans de les plantes, produida peí pugó
y altres insectes que h¡ viuen. Afiegenosis.

AFIGURABLE. adj Que pot ésser afigurat o vist
confusament. Divisable, vislumbrable.

AFIGURAMENT. m. Ant. FIGURA, REPRESENTACIÓ.
II FIGURANSA.

AFIGURAR. v. a. Veure confusament els objectes
per estar massa llunyans. Divisar, vislumbrar, co-
lumbrar.

AFIGURARSE. v. r. Pensar. Figurarse, imaginar.

AFIGURAT, DA. p. p. Divisado, vislumbrado. ||
Figurado

AFILADES. adj. y s. pl. Blas. Se diu de les pesses
que teñen les extremitats acabades en qualsevol
mena de punxes. Aguzadas.

AFILADOR, m. ESMOLET.

AFIIAR, V. a. ESMOLAR, ALLOSAR.

AFILERAR, V. a. ARRENGLERAR.

AFILERARSE. v. r. ARRENGLERARSE.

AFILIACIÓ. f. Admissió o allistament d' un indi-
viduo en alguna societat, comunitat, etc. Afiliación.
II Senyes del que s' allista, nóm, ratria, etat, etc., y
en especial se diu deis senyals físichs d' una perso-
na, els quals la donen a conéixer. Filiación.

PENDRE LES AFILIACIONS. fr. Afiliar, apuntar, el
nom, patria, etat, etc., d' algú. Afiliar, filiar. || Metaf.
Ferse capas de les senyes d' algú pera conéixel altra
vegada que 's vegi. Afiliación.

AFILIADOR, A. Qui afilia o- pren les filiacions.
Afiilador.

AFILIAR, a. Adnietre, allistar, associar a una co-
niunitat qualsevol, pendre les filiacions d' alguna per-
sona. Afiliar, incorporar, admitir, filiar.

AFILIARSE, r. Ésser afiliat. Filiarse, afiliarse.

AFILIAT, DA. p. p. y s. Admés, allistat, incorpo-
rat en una societat qualsevol. Afiliado, Filiado

AFILIGRANADOR, A. Qui afiligrana. Afiligrana-
dor. II adj. Lo que serveix pera afiligranar.

AFILIGRANAR v. a. Fertravalls de fiigrana o que
s'hi semblin. Afiligranar.

AFILIGRANAT, DA. adj. Fet de filigrana o a ma-
nera de filigrana. Afiligranado. || Met. Delicat. Afili-
granado. II adj. Met. Fí, prim, de menudes faccions y
també les faccions meteixes. Afiligranado. || Ma-
gre, flach, sech.

AFILÓ, m. Pessa de cer pera esmolar les eines de
tall. Afilón.

AFILLACIÓ. f. Acció d' afiliar, afiliarse o adoptar
per fill. Prohijación, afiliación.

AFILLADOR, A ni. y f. Qui afilia o adopta. Pro
hijador. || Qui afilia '1 bestiar. Ahijador.

AFILLAMENT. m. Ant Prohijamiento.

AFILLAR. V. a Adoptar per fill a un extrany. Pro-
hijar, adoptar. || Entregar el fill a la potestat del
pare adoptiu. Emancipar. || Posar el bestiar ab sa
niare o ab altra pera criarlo. Ahijar. || Met. Atribuir.
Ahijar, acumular, imputar.

AFILLARSE. v. r. Pendre per fill a qui ho és de
un altre. Adoptar, prohijar.

AFILLAT, DA. p. p. Prohijado, ahijado. || m. y f.
FILLOL.

AFINABLE. adj. Lo que 's pot afinar. Afínable

AFINACIÓ. f. La acció y efecte d' afinar. Afina-
ción, afinamiento, afinadura il Mus. Armonía de
veus o instruments. Afinación, armonía || f. Puri-
ficado deis metalls al gresol. Acrisolación, acri-
solamiento, afinación, purificación. || Extraure de
les barres y planxes o lamines de plata les esporga-
ríes que hi queden després de foses. Afinación.

AFINADAMENT. adv. m. D' un modo afinat. Afi-
nadamente.

AFINADOR, m. El qui afina. Afinador. || Más.
Mena de clau de metall, o be un martellet, ab que se
afinen algúns instruments de corda, com el piano, '1
salteri, 1' arpa, etc. Afinador, templador, llave,
martillo. || Instrument pera obrir y tancar les boques
de les flautes de 1' orga, a fí de retardar o accelerar
llurs vibracións, fins a posarles perfectament sono-
res: la seua figura, després de donar tota una volta,
és la de dos conos perfets, un a la part superior y
altre a la Inferior d' una pessa que 'Is unei.x Afina-
dor. II El qui té per ofici afinar pianos o altres instru-
ments músichs. Afinador. 1| El qui afina 'Is pesos y
mesures Afinador, fiel contraste. || El qui purifica
els metalls. Afinador.

AFINADORA, f. La pedra de afinar navajes, etc.
Afiladera.

AFINAMENT. m. Afinació, finura. Afinación, finu-
ra. II Entre 'Is agullers la darrera má que 's dona a
les agulles, féntleshi la punxa passantles per demunt
d' una pedra d' esnierill, que 's fá anar ab un torn.
Afinamiento. |1 Acció y efecte de purificar els metalls
al gresol Afinación, acendramiento, purificación.

AFINAR. V. a. Donar a una cosa la perfecció de
que 's capas. Afinar, pulir, acicalar, perfeccionar.
II Igualar les cubertes deis Ilibres Afinar. || Posar
les balanges al fí. Abalanzar, balancear, enfielar. ||
Examinar y marcar els pesos y mesures. Afinar, po-
tar. II Purificar els metalls ab el gresol. Afinar. i|
MORIR II Más. Trempar els instruments músichs. Afi-
nar. II Cantar, sonar ab afinació. Afinar
AFINARSE, r. Ésser afinat Afinarse.
AFINAT, DA. adj Fí, pulit. Afinado, pulido, liso.
II Elegant, garbos. Fino, elegante, airoso. || Met.
Que sembla mitj mort, o que té color de mort. || Más.
Passat peí afinador, parlant d' instruments músichs

AFL

AFL

43

Afinado. || Trempat, acordat, parlant de veus o Ins-
truments.

AFINCARSE, v. Adquirir inmobles. Afincarse.

AFINITAT. f. Parentiu que cadahú deis dos que 's
casen centran mutuanient ab el parents del altre.
Afinidad || Analogía o semblansa d' una cosa ab una
altre. Afinidad || Quím. La forsa ab que s' atrauen
y uneixen les particules deis cossos. Afinidad.

AFINITOLOGÍA f. Fis. Ciencia que tracta de la
propietat que teñen els cossos, en virtut de la qual
les molécules tendeixen a unirse unes ab altres. Afi-
nttología

AFINS. ni pl. Els parents per afinitat. Afines.

AFIÓ. ni. Farm Cert electuari que té per base
r opi, y ejnborratxa y enfurisma Afión

AFIÓSTOM. adj. Zool. Calificatiu que 's dona ais
animáis que teñen el morro llargarut y la boca mólt
petita. Anfióstomo

AFIRMACIÓ f La acció y afecte de afirmar.
Afirmación, aseveración, afirmativa

AFIRiVlADAMENT adv. ni A/!/. Ab fermesa o se-
gnretat. Afirmativamente. Il fermament.

AFIRMAR. V a Donar per certa alguna cosa
Afirmar, aseverar, asegarar, certifidar |1 Posar o
fer ferm Afirmar.

AFIRMARSE v r. Ferse ferm en lo que s' ha dit o
fet Afirmarse, ratificarse, confirmarse, mantener-
se. II Sostindre ab tenacitat alguna opinió. Porfiar,
insistir, aferrarse. || Descansar una cosa deniunt
d' un' altre. Afirmarse, apoyarse, estribar, cargar.

AFIRMAT, DA. adj Assegurat de modo que no
pot bellugarse o nioures'. Afirmado || Sólit, fort,
ferm, ue té la necessaria solidesa. Consolidado, só-
lido, afirmado, || Que no admet dupte. Afirmado.

AFIRMATIU, VA. adj. Lo que afirma. Afirma-
tivo.

AFIRMATIVA f. Lóg Afirmació, y també tota
proposició que afirma. Afirmativa.

AFIRMATIVAMENT. adv. m. Afirmativamente.

AFISTOLAT, DA. adj Med. Qu' és semblant a la fis-
tola. Afistolado, fistuloso. || Que té fistola o fistoles.

AFISTONAR v. a. Arqui. Donar a algún adorno la
forma de fisto. Festonar, afestonar, festonear.

AFISTONAT, DA. adj. Lo que té forma de fisto.
Afestonado.

AFITAMENT. m. Acte y efecte d' afitar. Amojo-
namiento, alindamiento.

AFITAR. a. Termenar, amollonar, senyalar ab
fites. Amojonar, acotar, alindar, lindar.

AFITX. v. a. Ant. y ter. Tercera persona d' indi-
catiu del verb. afegir.

AFIXE. m. Ab que 's significa un deis elements
components de les paraules, o sía tot aquell elenient
que s' agrega a la radical pera mes determinarla.
Afijo.

AFLAMACIÓ. f. Ant. Acció y efecte d' aflamar o
inflamar. Inflamación y Ant. aflamación.

AFLAMADOR, A. s. adj. Ant. Que aflama o inflama.
Inflamador y ant. afLAmador.

AFLAMAR, v. a. Ant. INFLAMAR.

AFLAMARSE, v. r. Abrasarse las plantas. || Ter.
Dit del pa. subtarse.

AFLAMAT, DA. p. p. INFLAMAT. || ABRASAT. || SUB-
TAT.

AFLAQUIMENT. m. L' acte y efecte d' aflaquirse.
Enflaquecimiento.

AFLAQUIR. V. a. Fer tornar flacli a algú. Enfla-
quecer, enmagrecer. 1| a. Donar la carn rentada a
certes aus de presa pera enmagrirles. Abajar.

AFLAQUIRSE. v. r. Posarse magre. Enflaquecer,
enflaquecerse, enmagrecer.

AFLAQUIT, DA. p. p Enflaquecido.

AFLAUTAT, DA, adj. Semblant a la flauta o que
té alguna de les seues propietats. Flautado.

AFLAYRAMENT. m. Acció y efeete de aflayrar,
olorar, ensumar. Husmeo.

AFLAYRANSA. f. Afl.iyre, flayre, olor que fá al-
guna cosa. Husmeo. || Tuf, mal olor, de la carn espe-
cialment. Tufo, husmo.

AFLAYRAR. v. a. Olorar, ensumar. Husmear. ||
Met. Sutjar, inquirir. Husmear. || v. n. Fer mal olor
alguna cosa, especialment la carn. Husmear.

AFLAYRAT, DA. p. p. Husmeado.

AFLAYRE m. Mal olor que fá la carn. Husmo.

AFLEGMASÍA. f. Med. Falta de flegma o pituita.
Aflegmasia.

AFLETXADA. adj. f. Bot, Se diu de la fulla trian-
gular retallada per la base en dues puntes que miren
cap enrera o cap baix, cóm la de 1' agrella, per exem-
ple. Aflechada.

AFLETXAT, DA. adj. Que té «gura de fletxa. Afle-
chado.

AFLICCIÓ. f Pena, pesar. Aflicción, afligimiento.
II .4/1/. INFORTUNI.

AFLICTE, A. adj. Poét. ant. Afligit. Aflicto.

AFLICTIU, VA. adj. Lo que causa aflicció. Se
aplica mes particularment a les penes que imposen
els tribunals de justicia. Aflictivo.

AFLIGIDÍSSIM. adj. sup. Afligidísimo.

AFLIGIMENT. m. AFLiCCiÓ.

AFLIGIR. V. a. Causar aflicció. Afligir. || Morti-
ficar, molestar. Afligir, cansar, molestar. || Oprimir,
apurar, apretar. Abrumar, oprimir. || Fer o causar
pena. Afligir, apenar, y ant. acuitar,

AFLIGIRSE, r. Irritarse, desesperarse, entristirse,
tindre congoixa. Inquietarse, afligirse, acongojarse,
desesperarse.

AFLIGIT, DA. p. p. Afligido, y aflicto; aquest de-
rrer sois s' usa en poesia. Il adj. Se diu d' aquell que
té aflicció. Afligido.

AFLOGÍSTICH, CA. adj. Quim. Lo que, crema
sense fer llum, lo qne no pot inflamarse. Aflogístico.
II Med. Lo que obra contra la inflamado.

AFLOMIDI, A. adj. Bot. S' aplica ais vegetáis que
no teñen pell o crosta. Aflomídeo.

AFLUENCIA, f. Abundancia d' expressions. Afluen-
cia, facundia, copia.

AFLUENT. adj. El qui abunda en expressions.
Afluente, facundo, elocuente, copioso. || Se diu del
riu que desaigua a un altre. Afluente.

AFLUIDESA. t. La qualitat de lo que aflueix.
Afluidez.

AFLUIR, v. a. Anar les aigües d' un riu o d' una
riera a fer cap en un altre. Afluir. |1 Med. Concurrir,
carregarse 'Is huniors a alguna part. Afluir.

AFLUIXADA. f. Acció y efe. te d' afluixar. Afloja-
miento, y ant. aflojadura

AFLUIXADOR, A. s. Qui afluixa. Aflojador.

AFLU XADURA. m. Ant. AFLUIXAMENT.

AFLUIXAMENT. m La acció y efecte d' afluixar o
aflui.xarse. Aflojamiento.

AFLUIXAR. V. a. Disminuir la pressió o tivantó de
alguna cosa. Aflojar. || v. n. PerJre la forga alguna
cosa, cóm el vent, etc. Aflojar, ceder. || Metaf. Dismi-
nuirse, refredarse '1 fervor ab que s' havia emprés
alguna cosa. Aflojar. |1 Met. Aliviar.

AFLUIXARSE. v. r. Aflojarse. || Fani. llufarse.
II r. Abandonarse, prostituirse, parlant especialment
de dones de conducta gens moral Prostituirse, aban-
donarse. II Descordarse, desbotonarse. Desabro-
charse, desabotonarse. || Vulg. Donar quartos, pa-
gar, etc Pagar

44

AFO

AFR

AFLUIXAT, DA: p. p. Aflojado.
APOCAR. V. n. Ant. Viure, habitar en algún lloch.
Residir, morar, habitar.

AFOCAT, DA p. p. Habitado.

AFODOSIA. f. Pal. Vómit d' excrements, cólich
miserere o de pintors. Afodosia

AFOFOLAR v a. Ter. Descansar una cosa demunt
d' un 'altra. Apoyar.

AFOGAR. V. a Ant y sos deriváis. Ofegar. ||

APRETAR.

AFOLRAR. V. a Posar forro o forrar. Aforrar.

AFOLLADOR. m. Se diu del aiicell qu'está a punt
de sortir del niu Volantón.

AFOLLAMENT. in. Ant GASTAMENT, MALPART. ||
BALDADURA

AFOLLAR. V. a. Ant. TREPITJAR. |1 MALMETRE,
MALTRACTAR, DANYAR || OPRIMIR. || ESPATLLAR AL-
GÚN MEMBRE. II Ter. Traure 'Is aiicells del niu. Sa-
car el nido, faltar, lastimar. || enloquecer.

AFOLLARSE, v. r Ant. MALPARIR. || TORNARSE
BoiG. II Fustrarse una pretensió. Anublarse, tras-
pintarse.

AFOLLAT, DA. adj. Ant. ESQARRAT.

AFOLLONIRSE. v. r. Ter. ACOBARDIRSE.

AFOLLONIT, DA. adj. Ter. ACOBARDIT.

ÁFONA R y

AFONDAR. V. a. ENFONSAR.

AFONÍA, s. f. Med. Privado, falta o supressió coni-
plerta de la veu, o iiiipossibilitat de produir sons ai-
ticulats, sense que aquesta ¡inpossibilitat vagi acom-
panyada de desiuay o lodainents de cap. Afonía.

AFÓNICH, CA. adj. Patol. S' aplica a qu¡ pateix
d' afonía o no pot articular cap so. Afónico, áfono.
II Gram. Se diu de les lletres escrites que no sonen
en la pronunciació com la ii en gue. Afónico.

ÁFONO, A. adj. Patol. AFÓNICH, I.

AFONSaR. V. a. Ant. ENFONSAR.

AFONSARSE. v. r. Ant. ENEONSARSE.

AFONYAR. v. a. Ab que 's significa l'acte de co-
pejarse o maltractarse. Golpear, magullar.

AFORA, adv. 11. Pora del llóch en que 's troba la
persona que parla. Fuera, afuera.

AFORA DE. prep. Fuera de, excepto.

AFORADOR. ni. Aquell que afora. Aforador.

AFORAMENT. ni. Acció y efecte d' aforar. Aforo,
aforamiento.

AFORAR. V. a. Regonéixer les niercaderíes pera
fixar els drets qu' han de pagar. Aforar.

AFORAT, DA. p. p. Aforado, tasado.

AFORCAT, DA. adj. Seniblant a una forca o que'n
té la forma o disposlció. Furcifero, furcular.

AFORES. 111. pl. Encontórns propers d' una pobla-
do. Alrededores, contornos, cercanías. || Punts
fora y pn p de les muralles o extréms d'una poblado.
Extramuros, afueras.

AFORES DEL PORTAL DE LLEIDA. Geog. Arra-
bal de la ciutat de Tarragona.

AFORES DEL PORTAL DE SANTACLARA. Geog.
Arrabal de la ciutat de Tarragona.

AFORINA. f Ant. Quim. Super-protosilicat de sodi
o vidre. Aforína.

AFORISMA f. Tumor que se 'Is hi forma a les bes-
ties per la relaxació o trencadura d' alguna arteria.
Aforisma.

AFORISIVIE. ni. Sentencia breu y doctrinal, axioma.
Aforismo.

AFORÍSTICA, f. Colecció o apech d' aforismes.
Aforística, refranero.

AFORÍSTICH. adj. Escrit en forma d' aforisme; lo
que pertany a 1' aforística Aforístico

AFORM. ni. Med. Ocasió, causa externa y nanifes-
ta d' una cosa qualsevol. Aformo. || adj. Se diu inés
particularment de les causes ocasionáis o predispo-
sadores de les malaltíes.

AFORNAR. v. a. Ant. E.\FORNAR.

AFORRADOR, A. m. y f. ESTALVIADOR, A.

AFORRAR, a. ESTALVIAR. |i FORRAR. Ant. Alen-
tar, confortar.

AFORRO, m. Náut. Les pesses de que 's compon la
part externa o inferior del casco d'un barco. Aforro

ANAR AFORRO. Anar a peu y sense impedimenta.

AFORTUNADAMENT adv m. Ab sort o fortuna.
Afortunadamente, felizmente.

AFORTUNAT, DA. p. p. Felís, dltxós. Afortuna-
do, dichoso, venturoso.

AFOSQUIR. v. a. Fer fosca, embrollar alguna cosa
pera que no 's vegi clara. Ofuscar.

AFOSSAR v. a Ant. Fer fossos. Abrir, hacer fo-
sos.

AFOTISTA. adj. Bot. Se diu de la planta que creix
guardada del sol y de la claror. Afotista.

AFOYLAR v. a. Ant. AFOLLAR.

AFRAGATAT, DA. adj. En forma de fragata. Se
diu del barco de constiucció tan rasa, que de lluny
sembla una fragata. Ñau que té poca alsada de cos-
tats o poca obra niorta. Afragatado.

AFRANCAR. V. a. Ant. ENFRANQUIR. || ALENTAR,
CONFORTAR.

AFRANCAT, DA. p. p Ant. ENFRANQUIT || ALEN-

TAT, CONFORTAT.

AFRANCH. in. Geog. ant. Nóm que solíen donar
els alarbs a Fransa, Navarra y Catalunya.

AFRANCESAR, a. Giam. Donar a les páranles la
terniinació o inflexió francesa. Afrancesar. || Imitar
el tó y Ms modals francesos.

AFRANCESARSE, v. r Ferse ais costúms y modes
de Fransa. Afrancesarse. i| Inclinarse al partit fran-
cés. Afrancesarse.

AFRANCESAT, DA. adj. Imitador de modes fran-
ceses. Afrancesado. || Afecte al partit francés.
Afrancesado.

AFRANQUIR. v. a. enfranquir.

AFRAU. f. Ter. Barranch, fondalada. Barranco,
hondonada.

AFREBOLIR. v. a. Ant. enflaQUIR.

AFRENAR. v. a. Ant. REFRENAR.

AFRENELLAR. v. a. Ant. náut. LHgar els rems
quan no 's boga. Frenillar, afrenillar. || Amarrar
les naus les unes ab les altres. Afrenillar.

AFRENELLAT, DA. p. p. Afrenillado.

AFRETAR, v. a. Fregar les embarcacions pera
tréure'n la broma o córcli. Afretar.

AFRETAT, DA. p. p. Afretado.

AFRETURAR. v. n. necessitar.

AFREULIR. V. a. Ant. AFREVOLIR.

AFREUTIT, DA. p. p. Ant. afrevolit.

AFREVOLIR. V. a. Ant. ENFLAQUIR, DEBILITAR.

AFREVOLIT, DA. p. p. Ant. ENFLAQUIT, DEBILI-
TAT.

ÁFRICA, f. Una de les parts del món. África. II
n. p. Diminutiu d' Afra. África.

ÁFRICA, NA. adj. El natural del África o el perta-
nyent a ella. Africano.

AFRICITA. f. Min. Nóm donat a una varietat de
la turmalina negra. Africíta.

AFRISONAT, DA. adj. Semblant al cavall frisó.
Afrisonado.

AFRITA. f. Min. Varietat esponjosa del carbonat
de cals. Afrita.

AFU

AGA

45

AFRODES. Bot. Cascall boscá.

AFRODI, A. adj. Med. Esciimós, parlant especíal-
tiieiit de la sancli y deis excretnents. Afrodo.

AFRODICIS. m. pl. Entreteniments luxiiriosos o
lascius. Afrodicios.

AFRODISÍACH, CA. adj. tn. Se diu de tot alió que
pot despertar o excitar els desitjos venérichs. Afro-
disiaco.

AFRODISIOGRAFÍA. f. Med. Descripció deis pla-
ers sensiials o veiiericlis, deis feíióniens de la gene-
ració, etc. Afrodisiografía. || Tractat de les iiialal-
tíes venériques o de les afeccións sifilitiques.

AFRODITA, f. Min. Varietat de magnesia o escu-
llía de ruar que 's troba formant eflorescencies mólt
semblantes a les de la escuuia. Afrodita.

AFROLIT. ni. Quim. ant. Protoassoat de potasi o
nitre. Afrolito.

AFRONAT. m. Ant. quim. Subprotocarbonat de
sodi impur o barrella. Afronatro.

AFRONITRE. lu. Qu/m.A/í/. Nitre depurat, escama
O flor de nitre. Afronitro.

AFRONT. m. y

AFRONTA, f. Ant. Deshonor, descrédit, injuria.
Afrenta. || Nota de pena afrentosa. Afrenta, infa-
mia. II Me/. Cas, situació, estat qualsevol en que 's
pert r honra o part d'ella. Caso, situacióu, estado
afrentoso.

AFRONTACIÓ. f. CONFRONTACIÓ.

AFRONTADOR. m. El qui afronta. Afrentador.

AFRONTAMENT. m. Ant. AFRONT; acció y efecte
d' afrontar. Afrenta.

AFRONTANT. adj. CONFRONTANT.

AFRONTAR, v. a. Causar afront. Afrentar. || CON-
FRONTAR.

AFRONTARSE, v. r. Envergonyirse. Afrentarse,
correrse. || CONFRONTARSE.

AFRONTAT, DA. p. p. Afrentado.

AFRONTATS, DES. adj. pl. Blas. Se diu de les
figures d' un escut que 's miren iiuituanient o están
posades la una enfront del altra. Afrontados.

AFRONTÓS, A. adj Lo que causa afront. Afren-
toso.

AFRONTOSAMENT. adv. m. Ab afront. Afrento-
samente, ignominiosamente.

AFROSALINA. f. Miner. Quix transparent que se
divideix en fulles. Afrosalina, yeso espejuelo.

AFROSINIA. f. Med. Desordre de les faculta ts men-
táis, bogería. Afrosinia.

AFTA. f. Mzd. La llaga blanca que 's fa a la mem-
brana mucosa de la boca. Afta.

AFTALOSA. f. Quim. AFTALOSIS.

AFTALOSIS f. Quim. Substancia blanca, soluble
a r aigua, que 's troba en les inniediacións deis v 1-
cáns; se composa de 46 parts d' ácit sulfúrich y 54 de
potasa. Aftalosa, aftalosita.

AFTALOSITA. f. Qaim. AFTALOSIS.

AFTÓS. a. adj. Que pateix d' aftes. Aftoso.

AFUAR. V. a. Ter. empaytar.

AFUARSE. V. r. Ter. Apretar a corre. Echar á co-
rrer, dispararse.

AFUHAT. p. p. AFUSAT.

AFUMAT. p. p. Ahumado.

AFUSELLAiVlENT. m. Acció y efecte d' afusellar.
Fusilamiento.

AFUSELLAR. a. Matar a trets de fusell, en vir-
tut de sentencia d' un consell de guerra o per volun-
tat despótica d' alguna autoritat. Fusilar, pasar
por las armas.

AFUSIÓ. f. Med. Acció y efecte d' aplicar exterior-
nent 1' aigua sobre algún eos deixantla caure, no en

forma de raig, sino tota d' un plegat o en gran quan-
titat. Afusión.

AFUSIONAR. a. Med. Per o practicar una afusió.
Afusionar

AFUST. ni. Artill. Pessa de fusta deniunt de quina
s' apoya 'I niorter pera dispararlo, assegurantlo ade-
mes pels inunyóns ab fortes abrassaderes de ferro.
Afuste. íl Assento o esplanada en que s' assegura '1
inorter, servintli cóm la cnrenya al cañó, ab la dife-
rencia de no tindre rodea ni ser movible un cop co-
locat a son lloch.

AGA. Bot. PEBROT.

AGABATXAT, DA, p. p. Fam. y Vulg. AFRANCESAT.

AGAFADA. f. El conjunt de persones que s' aga-
fen d' una vegada. Redada || El conjunt deis animáis
que s' agafen d' una vegada ab el filat. Redada.

AGAFADÍS, A. adj. Lo que s' apega o enconiana
facilment. Pegajoso, ccntagioso, contaminóse. || Se
diu també del subjecte que s' arrima a algú y no 'I
deixa ni a sol ni ;i onibra, casi senipre ab 1' intent de
treuren profit. Pegadizo.

AGAFADOR. ni. Qui agafa. Tomador. || El go; que
agafa bé la presa. Tomador || Especie de coixinet o
drap ab que 'Is sastres y planxadores agafen la plan-
xa. Paño de plancha. II La part per ont s' agafa al-
guna cosa. Asidero. || Met. Ocasió o pretest. Asidero.

AGAFALLOPS. Geog. Caseriu del Vallespir, en el
camí de La Meiiera. Té poques cases.

AGAFAMENT. m. La acció d' agafar. Asimiento

AGAFAR V. a. Pendre ab la iná. Coger, asir,
apañar. || acometre, sobrevindre, admetre, pen-
dre. II Apegar. || Emportarse'n lo que 's troba de
passada, cóm : el riu agafa tot lo que troba. Coger. ||
Aprofitar la ocasió o temps. Coger, aprovechar. ||
atrapar, ASSOLIR. II CASSAR, PESCAR. || Conseguir, \
aixis se diu. procura agafat un empleu. Coger, lograr,
alcanzar, llevar, pescar || Contraure una lualaltía,
vici, mal gust. etc. || Coger, tomar, contraer. || Asse-
gurar una cosa ab un' altra pels extréiiis, cóm; els ma-
talassos ab el llensol. Coger. || Dirigirse o encami-
narse, cóm: agafar a la drcta. Tomar. || Imitar, cóm:
agafar altre método, I' estil de Cicero. Coger, tomar.
II Insistir fortaiiient en alguna cosa. Empeñarse, en-
casquetarse, encastillarse, tomar el freno con los
dientes. |i Ocupar certa extensió, y aixis 's diu: la
cortina agafa tot el baleó. Coger, extenderse, llegar,
abrazar, alcanzar. 1| Pendre a algú. Coger, agarrar,
prender. || Percibir, cobrar, cóm: agafar les pessetes.
Coger, tomar. || Comensar a sentir els efectes d' al-
gunes coses, cóm: dolor, calor, etc. Coger, tomar. (|
ARRELAR LES PLANTES. Arraigar, prender, jl Deter-
minarse a r acció que signifiquen els verbs ab que 's .
junta, y aixis 's diu: agafá y se n' ana. Coger. Il Po-
sarse a fer lo que denota 1' instrument ab que 's jun-
ta, cóm: agafar la ploma, posarse a escriure; agafar
el ¡libre, posarse a estudiar. Tomar.

AGÁFALA. Loe. fam. Pera burlarse del qui té algu-
na esperansa seiis fonament. Átatela al dedo, rítala
por el rabo.

AGAFARLA. Loc. Iiisistir constantuieut en alguna
cosa. Dar, darla.

AGAFAR ICTERICIA, fr. Med. Tindre '1 fel sobreixit.
Aciguatarse, padecer ciguatera ó ictericia.

AGAFAR LA DORMIDA, fr. Haver comensat a dormir
pera poguer seguir fent'ho '1 temps suficient. Conci-
liar el sueño.

AGAFAR LA TURCA, LA MONA, EL OAT. fr. Fam. Em-
borratxarse. Coger, pillar un cernícalo, una mona,
una turca.

AGÁFAT PER aquí QUE NO CAURÁS. Ref S' aplica
familiarment a qui 's vol disculpar d' una cosa al
apareixer sens rao. Limpíate, que estás de huevo

QUAN PASSEN FAN DE BON AGAFAR. Ref. Aconsella

aprofitar les ocasións. Al buen día ábrele la puerta, ó
mételo en casa. Cuando te dieren el buen dado, échale

46

AGA

AGA

la mano. Cuando fe dieran la vaquilla, acude con la
soguilla.

AGAFARROQUES. Icliol. Peix de la familia deis ci-
cloptérits, anonienat Peix-porch o Xucladit a Mallor-
ca. Sapo de mar, pegadizo

AGAFARSE. v. r. BARALLARSE, PELEARSE. |1 Apo-
derarse, cóm; s' agafen a fot lo que traben. Llevar-
se, apoderarse, echar mano de. || Enibolicarse, en-
ganxarse, cóm; la llana en els esbarsers, etc. Asirse,
enredarse. || Unirse dues coses naturalment. Pegar-
se 'I Valdre's d' algún pretest, pendre ocasió. Asir-
se, agarrarse, valerse, tomar pie. || Aguantarse de
alguna cosa ab les nians pera no caure. Agarrarse,
asirse, coger. || Apegarse les viandes per falta de
siich. Pegarse. || Parlant de malaltíes. Encomanarse.
II Enredarse la parra, eura, etc., en els arbres. Enla-
zarse, trepar, enramarse.

AGAFARSE FORT. fr. Met. Esforsarse lo possible
pera no decaure del seu estat. Tenerse á las clines.

AGAFARSE PELS CABELLS. fr. Fam. Barallarse dos
ab mólta furia y estirantse manats de cabells '1 un
al altre. Tirarse de las greñas.

AGAFASSOPES. Pesat en fer les coses. Pelmazo,
posma. II DESMANYOTAT.

AGAFAT, DA. p, p. Cremat, parlaut deis guisats.
Ahumado, quemado, socarrado. |! Unit, adher t ab
hum tat, pasta, engrut, etc. Pegado, apegado.

AGAFAT A LA SEUA. Loe. Se diu de la persona tossu-
da que no vol escoltar raons ni atendré a conve-
niencies que no siguin les que '1 séu judici li dicta.
Aferrado, dado á la suya.

AGAFATÓS, A. adj. APEGATÓS.

AGAFÓS, A. adj. AQAFADis, en la segona accepció.

AGAIG PORCH. Exp. vulgar pera despedir a algú.
He acá, coche allá.

AGAITAR. V. a. Aní. AGUAITAR.

AGAITAT, DA. p. p. AGAITAT. i| adj. Qu' es sem-
blant a la gaita. Agaitado.

AGALACTIA, f. Med. Falta absoluta de llet ais
pits de la dona que acaba de parir. Agalactia.

AGALÁCTICH, A. adj. Med. Se diu deis nens qu-e
's crien sense mamar, y deis que son desmamáis de
poch. Agalacto.

AGALAXIA, f. Med. AGALACTIA.

AGALBANAT, DA. adj. GALLÓFOL, MANDRÓS.

AGÁLICH, CA. adj. S' aplica al ácit de gales. Agá-
lico.

AGALIU. n. CONSOL.

AGALOCH. m. Bol. Género de plantes liliácees.
Agaloxo, áloe.

AGALONAT, DA p. p. Galoneado.

AGALLINAR. a Met. Acobardir, acoquinar. Aco-
bardar, acoquinar.

AGALLINARSE. r. Met. Acobardirse, espatarrarse.
Acobardarse, acoquinarse.

AGÁM, A. adj. Bot. Tota planta que no té orga-
nisme sexual, cóm els rovellons. Agamo.

AGAMIA, f. Bot. L' estat de les plantes que carei-
xen d' organisme sexual. Agamia.

AGAPANT. Bot. Flor d' amor Agapanto.

ÁGAPE, m. Reí. Nóm qu' en els primers temps de la
Igles a se donava a les festes y convits de pietat cris-
tiana, en les que 's reuníen els fidels a les iglesies pera
mantindre llur concordia y mutua unió. Ágape.

AGAPETES. f. (Amades en grech.) Verges que
sens fer vots se consagraven en els primers temps de
la Iglesia al servei deis ecclesiástichs; després dege-
neraren fins al punt d' admetre en llurs cases a tota
mena d' homens. || Certes dones que formant sectes
en el s gle iv, buscaven el comers carnal deis jovens
pe suadintlos que res tenía d' inipur. Agapetas.

AGAPIT. n. p. Agapito.

:rf^^.

^-íair^a»-. ífe^

AGARBAMENT. m. Acció y efecte de agarbar.
Agavillamiento.
AGARBAR. a. Fer garbes. Agavillar.

AGARBERADOR, A. El que agarbera. Agavi-
llador.

AGARBERAJWENT. m. Acció y efecte de agarbe-
rar o apilar les garbes. Agavillamiento.

AGARBERAR. v. a. Apilar les garbes. Hacinar.

AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado.

AGARBONAR. v. a. Abraonar. Hacer fogotes,
agarrafar.

AGARBONARSE v. r. Abraonarse, agafarse Ms
que 's barallen. Agarrafarse.

AGARBONAYRE. m. AGARBERADOR.

AGARÉ, NA. adj. Descendent de Agar. Agareno.

AGARENS. m. pl. Secta de cristiáns rene^ats que
a niitat del sigle vil abrassaven la religló musulmana
després de haver negat el misteri de la Trinitat^
dient que Déu
no podia tíndrer
fill puig que no
tenía m u 1 1 e r .
Agarenos.

AGÁRICA. f.
Quim. Protocar-
bonat de calci,
que se treu de
les escletxes de
certes roques ca-
lisses Agárica.

AGARICH. m.
Bolet blanch,ex- Agáriohs A, verinosos B, comestibles
crescencia sem-

blanta ais bolete que 's fa a la soca d' algúns ar-
bres. Agárico.

AGARÍCOLA. adj. Entom. Insecte que viu exclusi-
vament deis agárichs. Agarícola.

AGARRADA, f. Veu que s' usa entre 'Is traginers
pera significar la muía a la qual se 1¡ han posat mo-
rralles. Agarrada.

AGARRAR, v. a. AOAFAR.

AGARRARSE, v. r. AGAFARSE.

AGARRAT. DA. p. p. AGAFAT. || adj. S' aplica a la
persona mólt avara. Agarrado. || S' aplica també al
subjecte que ab freqüencia y descaro admet tot lo
que li ofereixen. Tomajón, tomón. || Se diu de la per-
sona robusta y de baixa estatura. Rehecho.

AGARRIGARSE. r. Tornarse cóm una garri.ga.
Achaparrarse.

AGARRIGAT, DA. adj. Se diu de la planta que
creix poch y extén les seues branques cóm la garri-
ga. Achaparrado. || rabassut.

AGARROFARSE. v. r. Caragolarse les fulles deis
arbres. Encarrujarse.

AGARROFAT, DA. p. p. Encarrujado.

AGARROTAR, v. a. Lligar mólt estret, cinglar
fort les averies. Agarrotar, amarrar.

AGARSA. f. Ant. Garsa.

AGASAIG. Tráete carinyós y cortés. Agasajo. || El
refresch de la tarde. Agasajo.

AGASAJADOR, A. m. y f. El qui tracta ab agasaig.
Agasajador.

AGASAJAR. V. a. Tractar ab agasaig, carinyo,
urbanitat. Agasajar.

AGASTRARI, A. adj. Entom. Se diu de certs infu-
soris que no teñen canal intestinal, limitantsa les
seues funcions a la exhalado y absorció exterior,
cóm les esponjes. Agastrario.

AGÁSTRICH, s. y adj. m. Hist. nat. Se diu de
certs animáis acéfals que no teñen cañó digestiu i-v
sible. Agástrico.

AGE

AGE

47

AGASTRONERVIA. f. Med. Falta de acció nerviosa
al veiitrell. Agastronervia.

AGASTRONOMÉA. f. Med. S' usa cóni sinónim de
agastronervia. Agastronomía.

AGASTROSVARI. in. adj. Enfom. Se diu del infu-
sori que no té cavitat digestiva. Agastrosvarlo.

ÁGATA, f. Nóm de dona. Águeda.

ÁGATA, f. Miner. Pedra fina quartsosa niólt dura,
senii-transparenta y capas de rebre un bon puliment.
Ágata.

AGATAMEUS. adv. de ni. 7er. De quatre potes.
A gatas.

AGATÍ, NA. adj. Que se sembla a 1' ágata. Aga-
tina.

AGÁTICH, CA. adj. Miner. Que conté alguna part
d' ágata Agatídeo, dea.

AGATÍFERA. adj f. Min. Se diu de la roca que
«onté ágata. Agatífera.

AGATINA, f. Zool. Mena de gasterópodo de la fa-
milia deis hélices. Agatina.

AGATIRSO m. Entom. Mena de cuquet fóssil, clas-
sificat entre 'Is sérpuls. Agatirso.

AGATIRSOS. m. pl. Poét. Pobles de la Sarmacia
«uropea, a la Moscovia septentrional. Agatirsos.

AGATISAT, DA. Min. Se diu de certes fustes
que s' han convertit en ágates y 's troben en terrenos
quartsosos. Agatizado.

AGATODOR. n. p. AQATODORO.

AGATOFÓLIT. m. Erpet. Género de reptils ofidians
en que hi van compreses les serps escatoses que no
teñen veri a la llengua. Agatofólido.

AGATONIS. m. Min. Se dona aquest nom a la pe-
dra ágata niés fina y mes preciosa. Agatonis.

AGATOYDES. adj. Min. Calificatiu d' algunes pe-
drés semblantes a 1' ágata. Agatoides.

AGAU. m. Bot. PITA, ADZAVARA.

AGAVATXAT. veg. AGABATXAT.

AGAVELL. m. AQAVELLAMENT.

AGAVELLADOR, A. adj. Aquell que agavella.

AGAVELLAMENT. m. Acció y efecte d' agavellar.
Acaparamiento.

AGAVELLAR. v. a. Comers abusiu que consisteix
en comprar tot el género que 's presenta al mercat
pera estancarlo y véndrel mes car del preu corrent.
Acaparar.

AGAVELLARSE. v. r. Amontonarse, ajuntarse
sens ordre. Agavillarse.

AGAVELLAT, DA. p. p. Arrebañado. || adj. Dit
del género o mercaderies. Acaparado.

AGE. Oeog. ant. Nom d' Áger, prov. de Lleida, en
temps deis romans. Age.

AGEGANTAT, DA. adj. D' estatura extraordina-
ria. Agigantado. || Met. excellent, extraordinari.

AGELL Y TORRENTS (Joan). Biog. Home de cien-
cia, nat a Sanahuja 1' any 1809, mort en 1868. Va
ésser catedrátich de mecánica, de física experimen-
tal y de química; director de la Escola Industrial, y
elevat a rector de la Universitat barcelonina en 1863.
Va estudiar fondament la electricitat y la telegrafía,
donant a conéixer en 1845 un telegraf de la seua in-
venció que trasmetía les lletres ab tota justesa y
claretat, a rao de quaranta per minut. L' any 1850
perfecciona dit telegraf de manera que podía estam-
par les senyals trasmeses. Agell és autor d' algunes
memories científiques. (Vegis Lámina de retratos, lle-
tra A.)

AGELL D' ABAX. Geog. Poblet del dist. munpal.
de Cabrera, prov. de Barcelona. || —DE dalt. Poblet
del dist. munpal. de Cabrera, prov. de Barcelona.

AGENCIA, f. Diligencia en els negocis. Agencia. ||
Ofici del agent. Agencia. || Administració dirigida

per un o mes agents. || El temps que dura '1 cárrech
d' agent. || Despatx del agent de negocis. || pl. Assump-
tes, negocis, atencións. Agencias, quehaceres, aten-
ciones, negocios, asuntos, diligencias. || — FISCAL.
El cárrech d' agent fiscal. Agencia fiscal.

AGENCIAR. V. a. Fer diligencies pera lograr algu-
na cosa. Agenciar || Guanyarab industria. Agenciar.
AGENCIAT, DA. p. p. Agenciado.
AGENEICHS. m. pl. Ornit. Familia del ordre deis
aucells trepadors. Agencíeos.

AGENESIA. f. Mpd. Impotencia, impossibilitat d'en-
gendrar produida per la mala conformitat o per la
falta d' orguens genitals, alterado del líquit semi-
nal, etc. Anafrodicia, agenesia.
AGENGIBRE. Bot. GlNQEBRE.

AGENIS. adj. Bot. Que no produeix, qu' está faltat de
medís pera multiplicarse, parlant de plantes. Agenis.
AGENOLLAMENT. m. L' acte de agenollarse.
Arrodillamiento

AGENOLLAR. v. a. Fer agenollar. Poner de ro-
dillas.

AGENOLLARSE. v. r. Posarse de genoUs a térra.
Arrodillarse, hincarse de rodillas. || Met. Humiliar-
se, rebaixarse. Humillarse.

AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillado
AGENSAMENT. m. Ant. Adorno.
AGENSAR. V. a. Ant. Adornar.
AGENT. adj. El que produeix algún efecte. |i
Agente. || Aquell que 's cuida de negocis d' altres.
Agente. || —DE BOLSA. Es qui 's dedica o está em-
pleat en el negocis de la Bossa. Agente de bolsa. || —
DE CAMBI. Com. S' anomenen aixís les persones que
fan de corredor de cambi sens autoritat Ilegítima.
Agentes de cambio. \\ —DE GOBERN. El qui ha rebut de
la autoritat esfablerta qualsevol cárrech o comissió
de servei. Agente de gobierno. || — D' ORDRE públich.
Empleat destinat a la conservado del ordre públich,
perseguiment deis malfactors, etc. Agente de orden
público ó de seguridad. || —fiscal. El qui ajuda el
fiscal. Agente fiscal. || adj. Ant. Actiu, diligent. Agente.
II —general DE PRECHS. Era el posat per S. S. y es-
tablert en Madrit ab el cárrech de rebre y dirigir a
Roma les solicituts de despenses matrimoniáis y al-
tres gracíes especiáis que 's despatxen per la Data-
ria. Agente general de preces. \\ — MORBÍFICH. Patot.
La causa d' una malaltía. A ente morbífico. |) —
TERAPÉUTICH. Patol. El medí empleat pera combatre
un mal. Agente terapéutico.

AGENZAIVIENT. ni. Ant. AGENSAMENT.
AGENZAR. v. a. Ant. ADORNAR.
AGENZAT, DA. p. p. ADORNAT.
ÁGER. Geog. Vila de la prov. de Lleida dióc. de
la Seu d' Urgell, part. jud. de Balaguer; entre '1 No-
guera Pallaresa
y '1 Ribagorsana
y a mitjorn de la
serr a de Mont-
sech; té2.200hab.
Té agregats els
pobles d' Agulló,
Corsa, Font de
Pou, Milla y Re-
gola. II — ( VALL
D'). Orog. Valí
de la prov. de
Lleida; emplaza-
da a la falda mitjornina del Montsech y limitada
pels dos Nogueres.

AGERASIA. Med. Estat d' algunes persones que,
sent ja de molta etat, conserven encara la íorsa y vi-
gor de la joventut. Agerasia.

AGERMANABLE. adj Lo que pot agermanarse.
Hermanable.

Segell antich
d' Áger

Segell d' Áger

48

agí

AGL

AGERMANAMENT. m. Anl. GERMANDAT, COMPA-
NYÍA.

AGERMANAR. v. a. Unir, uniformar, ajuntar. Her-
manar. II Anl. Mancomunar.

AGERMANARSE. v. r. Ferse gernians místicainent.
Hermanarse. || Ant. Mancomunarse. || r. Ésser con-
sonants, estar acordes o conformes dúes o mes coses.
Hermanarse. II Hist. Entrar en la Gerniandat que 's
funda a Valencia 1' any 1519. Agermanarse.

AGERMANAT, DA. p. p. Admés en la germandat,
congregació, etc. Hermano. || Conforme, d' acort,
consonaiit ab altra cosa. i| Hist. Entrat en la german-
dat valenciana fundada en 1519. Agermanado.

AGEROLA. f. Ter. Mena de bolet nienjivol. Hongo.

AGEURE. V. AJAURE.

AGEUSTIA. f. Med. La falta total o parcial del
sentit del gust. Ageustia.

agí. in. Benefici que s' obté del cambi del paper
moneda en diner sonant o al revés. Agio, agiotaje li
Monopoli, comers usurer. Agio, agiotaje, monopolio.

AGÍA (Miguel), fi/o?. Jurisconsult valencia, nota-
ble entre 'Is americaiis. Va néixer a Valencia a mitjans
del sigla XVI. Després de cursada la carrera de dret
V any 1563, s' embarca cap a América, prenent 1' há-
bit de Sant Francesch a Guatemala. Havent estat un
deis jurisconsults mes distingits del seu temps, va
intervindre en la niajoría de les qüestions hagudes ab
motiu del dret de possessió a América; haventse fet
famós per la seua obra: Tratado y consulta sobre el
servicio personal de los indios, estampada a Lima
1' any 1604, desfavorable a la Uibertat deis indiana e
impugnada peí P. Francisco Cuello.

AGIBILLAR. v. a. COMPONDRÉ,

AGIBILLAT, DA. p. p. CO.MPOST.

ÁGIL. adj. Lleuger, prompte. Ágil, expedito.

AGILÍSSIM, A. adj. sup. Agilísimo.

AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar, dar sol-
tura, agilizar.

AGILITARSE, v. r. Cobrar agilitat, o fer exercici
pera trobarse ágil, disposat. Agilitarse.

AGILITAT. f. Lleugeresa, expedició. Agilidad. ||
Un deis quatre dots o excel-lencias del cossos glo-
riosos, que consisteix en la facultat de poderse tras-
ladar instantáneament d' un lloch al altre per gran
que sigui la distancia. Agilidad.

AGILMENT. adv. ra. D' una manera ágil. Ágil-
mente.

AGINA, f. Boí. Planta que té la flor sens organis-
me femení. Agina.

AGINARI, A. adj. Bot. Se diu de les flors quins es-
tams s' han transformat en petáis y no teñen pistil.
Aginarlo.

AGÍNICH, CA. adj. Bot. Que no té pistil. Agí-
nico.

AGIONITA. pl. Secta del sigle vil que pretenía
que '1 niatrimoni y la castedat eren sugestions del
esprit maligne, y aixís s' entregaven sense fré a
tota mena d' abominacions. Agionitas.

AGIOTATGE. m. Cambi de paper moneda en di-
ner efectiu o al revés. Agiotaje. || m. Monopoli. ||
Engany que 's fa ab el fí de fer ganancies ¡licites
fent que s' abaixi o pugi de preu alguna cosa, segons
convingui, per medi de rumors falsos, noticies sens
fonament y altres enredos vils e infames. Agiotaje.

AGIOTISTA, m. La persona que s' ocupa en fer
r agiotatge. Agiotista, agiotador.

AGIRO. m. Bot. Género de rovellons que 's fan ais
pins vells. Agiro.

AGITACIO. f. Moviment. Agitación, conmoción.
II Perturbado. Agitación. || Fis. Combat interior y
víolent entre 'Is corpúsculs d' un eos natural. Agita-
ción.

AGITADAMENT. adv. m. Ab agitació. Agitada-
mente.

AGITADOR, A. s. El qui agita. Agitador.

AGITANAR. v. a. Inspirar idees, nianeres o cos-
tums deis gitanos. Agitanar.

AGITANARSE, r. Tornarse per 1' estil deis gita-
nos. Agitanarse.

AGITANAT, DA. p. p. Semblan! ais gitanos. Agi-
tanado.

AGITAR. V. a. Moure mólt depressa o ab violencia.
Agitar. II Perturbar, commoure. Agitar.

AGITARSE. V. r. Agitarse.

AGITAT, DA. adj. Turbat, excitat. l| Agitado, ex-
citado, turbado, violento. || Mogut, impulsat ab
violencia. Sacudido, agitado, violento. || Commogut^
alterat. Conmovido, agitado, afectado, impresio-
nado. II Ruidos, fort, parlant de discusions, etc. Agi-
tado, fuerte. || Posseít d' una idea, exaltat. Agi-
tado.

AGLÁ. m. Fruit de l'alsina, del coscoll, o del rou-
re. Bellota. Il Capseta, dita aixís per la forma, pera
ficarhi coses aromátiques. Bellota. || La extremitat
del menibre viril cuberta ab el prepuci. Balano.

D' OLIVAS Y D' AGLANS TANTS NE CULLEN ELS PE-
TITS CÓM ELS GRANS. Perqué s'han de cullir d' una a
una.

DONAR UN AGLÁ PERA FER CAGAR UN ROURE. fr.
Fam. Fer un petit benefici ab 1' esperansa d' una
gran recompensa. Meter aguja y sacar raja.

FERÁ UN PET CÓM UN AGLA. fr. Fam. S' apHca
a aquell que está mólt gras. Estallará como una
bomba.

AGLÁ D' ARS. Fruit del ars. Artina.

AGLANAT, DA. adj. En forma d' aglá. Abello-
tado.

AGLATZ. m. Ant. AGUAIT.

AGLEBAR. v. a. Formar coses a modo de gleba.
Cuajar, aglebar.

AGLEBAT, DA. adj. Fet de glebes. Aterronado,
hecho de terrones.

AGLOMERACIÓ. f. Munt, amuntegament. Acumu-
lación, aglomeración, amontonamiento, jj Geol.
Reunió de moltes substancies que, haventse format
en distintes époques y havent estat separades per
mólt temps se troben apretades o endoses en masses
mes o menys considerables per medi d' un ciment
quarsós o calis que les aigües han depositat. Aglo-
meración. II ret. Congerie.

AGLOMERAR, v. a. Apilar. Acumular, amonto-
nar, apilar, aglomerar.

AGLOMERARSE. Apilarse. Amontonarse, aglo-
merarse, acumularse.

AGLOMERAT. m. Min. Y geol. Masses rocoses, for-
mades de palets o de trossos de pedra de diverses
procedencies, unides per un ciment o pasta endurida.
Conglomerado.

AGLOMERAT, DA. p. p. Acumulado, amonto-
nado.

AGLÓS, A. adj. Anat Que no té llengua. Agloso. ||
Per extensió s' aplica en la entomología al insecte
que no té trompa.

AGLOSSIA. f. Anat Falta o privado de llengua.
Aglosia.

AGLOSSOSTOMOGRAFÍA. i. Anat Descripció de
una boca sense llengua. Aglosostomografía.

AGLOTIS. f. Anat. AGLOSSiA.

AGLUTICIÓ. f. Med. Imposibilitat absoluta de po-
der empassarse res. Agluticíón.

AGLUTINACIÓ. f. Cir. Soldadura o aderencia
que s' estableix entre parts acostades del cós, que
havíen estat separades per un agent comunment ex-
tern. Aglutinación.

AGO

AGO

49

AGLUTINANT. f. Cir. Banda o vena de tela o de
pell preparada pera aplicarla a les ferides que s' han
de aglutinar o tancar. Aglutinante.

AGLUTINAR, v. a. Enganxar, unir o juntar una
cosa ab un' altra. Aglutinar.

AGLY. Hidrog. Riu del Rosselló, avuy depart. deis
Pirinens Orientáis. Neix al depart. del Aude; passa
per Sant Pan de FenoIIet, La Tour-de-Fransa, Esta-
gel y Rivesaltes y dcsaigiia al Meditarrá a niitj-
jorn del estany de Leucata.

AGNA. n. p. Ana.

AGNACIÓ. f. Parentiu de part de pare. Agna-
ción. II AGNACIÓ FINGIDA. For. y AGNACIÓ ARTIFI-
CIOSA. La que 's considera pera la succesió deis
béns vinclats que exigeixen descendencia varoni-
vola, que si aquesta se interroinp, hereta '1 fill varó
de la parenta niés propera. Agnación artificiosa. ||
FINGIDA. V. AGNACIÓ ARTIFICIOSA. || — RIGUROSA. La
descendencia no iiiterronipuda de varó en varó.
Agnación rigurosa.

AGNAT, DA. ni. For. Parents colaterals que pro-
venen d' una Mieteixa branca masculina. Agnado.

AGNATICI, A. adj. For. Perfanyent a la agnació o
agnat; lo que passa de varó a varó per vía d' heren-
cia. Agnaticio.

AGNEL. m. Ant. ANYELL.

AGNÉS. f. Notn de dona. Inés.

AGNETA. n. p. Diniinutiu d' AGNA. Anita.

AGNICIO. f. PoéI. En la trajedia y en la co-
media el regoneixernent d' una persona, quina qua-
litat s' ignorava , y a la fí 's descubreix, resul-
tantne repentina niudansa de fortuna. Agnición,
reconocimiento.

AGNINA. f. Pell d' anyell. Corderina.

AGNOCAST. ni. Bot. ALOCH.

AGNOIA. f. Patoí. Falta o privació de coneixe-
ment; 1' estat en que 's troben els iiialalts quan no
coneixen ja a les persones que 'Is rodegen. Agnoia.

AGNOÍTES. m. pl. Sectaris del sigle iv, que pre-
teníen que Déu no posseeix el coneixenient de tot,
sino gradualnient. i| Sectaris del sigle Vi, que prete-
níen que Jesucrist ignorava qu n dia sería 'I Judici,
fundantse en que la Escriptura diu que sois el Pare
ho sap. Agnoetas, agnoitas.

AGNOM. ni. MOTIU, RENOM.

AGNOSIS f. Fatal. Ignorancia, falta de coneixe-
ment. Agnosis.

AGNUS. ni. AGNUSDEI.

ÉSSER DE PASTA D' AGNUS. fr. Fam. Ésser de mólt
bon geni. Ser de buena pasta.

AGNUSDEI. m. Coqueta de cera beneida peí Papa;
déu aquest noni a la circunstancia de tindre la figura
d' un anyell en una de les senes cares. Agnus, ag-
nusdéi.

AGOLAR. V. a. Ant. ENGOLIR.

AGOLEJAR. V. a. Ant. IGUALAR.

AGOMBOLAR. v. a. Arreplegar, juntar munió de
coses d' una nieteixa o de diferenta mena. Acumu-
lar. II També s' aplica a coses ininaterials, cóm ho-
nors, etc Acumular.

AGOMBOLAT. p. p. Acumulado.

AGOMBOYAR. v. a. Ter. Arreglar.

AGONATS. adj. S' aplica ais animáis que no te-
ñen barres. Agonates.

AGONFIASIS. f. Patol. Afluixament de 1' articula-
ció de les dents ab la barra, lo que fa que aquelles
se belluguin. Agonfíasis, agonfosis.

AGONFO, A. adj. Zool. DESDENTAT.

AGONÍA, f. Estat del nialalt quan se troba en-
tre la vida y la mort, acabant per triomfar aquesta.
Agonía. II Met. Pena gran. Agonía.

DIC. CAT. — T. I. — 7.

AGONISANT. ni. Qui agonisa. Agonizante, mori-
bundo. II Relligiós de 1' ordre de Sant Camilo. Ago-
nizante.

AGONISANTS. ni. pl. Relligió fundada per Sant
Camilo de Lelis. Agonizantes.

AQONISAR. V. n. Patir 1' agonía de la mort. Ago-
nizar, estar agonizando, en la agonía. || Ajudar a
bé morir.

AGORAMENT. m. Art deis agorers. Agorería. ||
ni. Pronóstich, predicció vana, deduída per alguns
pobles antichs, del cant, del vol o '1 meiíjar deis au-
cells o d' altres observacions que no teñen cap refe-
rencia ab lo venider. Agorería.

AGORER, A. m. y f. Aquell que fa auguris. Ago-
rero.

AGORERÍA, f. AUGURI

AGORETAT, DA adj. Se diu de la térra llaurada
y a punt d' ésser sembrada. Barbechado, da.

AGOSADAMENT. adv. m. Ant. ATREVIDAMENT.

AGOSAR. V. n. Anl. GOSAR, atrevirse.

AGOSAT, DA. adj. Ant ATREVIT.

AGOST. m. Octau mes del any. Agosto. |i La tem-
porada en que 's fa la cuUila deis grans. Agosto.

A-IGUA D' AGOST, SAFRA, MEL Y MOST. Aforisnie ab
que s' expressa lo bona qu' és la pluja en aquést
mes pera totes tres produccions Agua en Agosto, aza-
frán, miel y mosto.

AL AGOST, VI Y MOST. En Agosto, mosto

CADA COSA AL SEU TEMPS, CÓM LES FIGUES AL
AGOST. Ref. Ensenya que les coses oportunos son
tiles estimables y profitoses. Cada cosa d su tiempo y
los nabos én adviento.

PEL AGOST BAT EL PERESÓS. Ref. En Agosto trilla
el perezoso.

PEL AGOST NI DONA NI MOST. Ref. En Agosto ni
mujer ni mosto.

PER LA MARE DE DEU D' AGOST A LES SET JA ÉS
FOSCH. Aforisme ab que 's significa que, en efecte,
per tal diada el sol ja és a la posta en aquella hora.

AGOST. Geog Poblé de la prov d' Alacant, bisb
de Orihuela, part. jud. de Novelda; és a 1' esquerra
de la rambla del seu nom y té 2.967 hab || —(RAM-
BLA D'). Hidrog Riera de la prov. d' Alacant; neix a
la serra del Cid y desaigua al mar a iiiitjorn de la
capital.

AGOSTEJADOR. ni. Ant. Lloch ont pastura '1 bes-
tiar al estiu. Agostadero.

AGOSTEJAR. v. n. Pasturar el bestiar pels ros-
tolls peí mes d' Agost. Agostar. |1 Passar 1' estiu
en alguna part. Agostar, pasar el estío en alguna
parte.

AGOSTENCH, CA. adj. Nat en Agost. Agostizo.

AGOSTÍN (Miquel). Biog. Agrónom cátala que va
néixer a Banyoles I' any 1560 y va morir 1' any 1630.
Era de 1' ordre de Malta y va ésser prior de Sant
Joan de Perpinyá. Va dei.xar impresos uns Secretos de
la agricultura, que acaben ab un vocabulari en sis
llengues.

AGOTAMENT. m. La acció y efecte d' agotar.
Agotamiento, agotadura.

AGOTANT. adj. y p. a. de agotar. Qui agota. Ago-
tante, agotador.

AGOTAR. V. a. Traure 1' aigua d' algún lloch; apu-
rar un licor fins la darrera gota. Agotar. || Met. Con-
sumir qualsevol cosa. Agotar, apurar. Il Malbaratar.
II Parlant del ingeni y d' altres coses inmaterials,
emplear totes les senes forjes. Agotar.

AGOTARSE, v. r. Acabarse un líquit fins a la da-
rrera gota. Desgotar. || Consumirse qualsevol cosa.
Agotarse, apurarse. || Acabarse, despatxarse, ven-
dré 's tot. Agotarse.

AGOTAT, DA. p. p. y adj. Acabat, apurat del tot.
Agotado.

50

AGR

AGR

AGOTSIL. 111. AGUTSIL II Ant BATLLE. || GENERAL
D' EXÉRCIT.

AGOVI. m. Acció y efecte d' agoviar. Agobio.

AGOVIAR. V. a. Fatigar, oprimir. Agobiar.

AGOVIAT, DA. p. p. Oprimit. Agobiado.

AGOYT. in Ter. AGUAlt.

AGOYTAR. V. n. GUAITAR, MIRAR.

AGRACIAR. V. a. Donar gracia, garbo, niérit a al-
guna cosa. Agraciar. || Fer mercé. Agraciar. || v. a.
Ant. Donar les gracias.

AGRACIAT, DA adj y p. p. Agraciado. || v. a.
Ant. Donar les gracies. || Ésser agraciat d' alga. || Ant.
Haverli donat les gracies.

AQRADABILÍSSIM, A. adj. sup. Agradabilísimo.

AGRADABLE, adj Lo que agrada. || Agradable. ||
Afable.

AGRADABLEMENT. adv. ni D' un modo agrada-
ble. Agradablemente.

AGRADANSA. f. Ant. AGRADO.

AGRADAR, v n. Complaure. Agradar, contentar,
complacer. || Saber bo. Agradar, gustar, saber
bien. II Ésser alguna cosa de 1' aprobació d' algú.
Agradar, gustar, sentar ó sonar bien. H Voler, ¿e-
sitjar, cóin: si faiqun favor m' agrada que m' en fas-
sin un altre. Gustar.

A MI M' AGRADA; LO QUE M' AGRADA, M' AGRADA;
M' AGRADA PERQUÉ M' AGRADA Loc. fam. Vol dir

cjue 's tria una cosa sense preocuparse de la rao o
niotiu per qué agrada. Lo que me suena, me suena.

LO QUE NO AGRADA A LA VISTA O ALS ULLS NO
AGRADA A LA BOCA Ref. Denota que les coses que
dependeixen de la eleccióhan de venir a gust. Si á la
vista no me agrada, no me aconsejes nada.

NO M' AGRADA. Modo de parlar que s' aplica al qui
diu alguna cosa que disgusta a un altre, pensant
que 's diu ab segona intenció. Bien reza, pero mal
ofrece.

SI M' AGRADA, NO M' AGRADA. Cucilt, joch de Car-
tes en que se 'n dona una a cada jugador, y '1 qui té
niá, si no II acomoda, la cambia ab la que té '1 seu
costat; el qui 'n té una de bona diu: «estich content»,
y 's queda ab ella; el qui té un rey diu: «¡cucut!» y
no está obligat a cambiar, y últimament, pert el qui
té la carta mes baixa. Mal contento, cuco.

SI NO LI AGRADA, QUE HO DEIXI; SI NO LI AGRADA,
QUE 'S PASSEOI. Exp Vol dir que 's fa una cosa sense
cuidarse de que sigui o no a gust d' un altre. Que
quiera, que no quiera.

SI NO T' AGRADA NO T' HI CASIS. Loc. met. SI NO TE
ACOMODA NO HO PRENGUiS. Si íio te parece bien,
déjalo.

SI NO T' AGRADA NO LI FASSIS ALBARDA. Ref. AL
SANT QUE NO TINGUIS DEVOCIÓ NO LI FASSIS ORACIÓ.

AGRADARSE, v. r. Complaure 's mutuament
Agradarse, complacerse. Ii Enamorarse de les pren-
des o bones qualitats d' algú. Prendarse.

AGRADAT, DA. p. p. Agradado. || adj. Prendado.

AGRADATGE. m. Ant. Agrado.

AGRADIR. V. n. Ant AQRAIR.

AGRADIT. p p. Ant. AGRAIT.

AGRADIU, VA. adj Ab que 's significa que una
cosa és agradable. Agradable.

AGRADiVOL, A. adj. AGRADABLE.

AGRADO, m. Aprobació, satlsfacció. Agrado. ||
AFABILITAT.

AGRADOS, A. adj. AGRADABLE.

MAL AGRADOS. Desapacible en el tráete. Áspero,
seco, desabrido, brusco.

AGRADOSAMENT. adv. m. D' una manera agra-
dosa. Agradablement.

AGRAÍDÍSSIM. adj. Mólt agrait. Muy agradecido,
agradecidísimo.

AGRAIMENT. m. Agradecimiento.

AGRAÍR. V n. Regó eixer els beneficis. Agrade-
cer, reconocer. || Pagar els beneficis Agradecer,
regraciar. || Donar les gracies. Agradecer, dar gra-
cias, il Premiar un servei o acció distingida. Remu-
nerar, recompensar, galardonar.

AGRAÍT, DA. adj. Agradecido.

DE MAL AGRAÍTS TOT L' INFERN N' ÉS PLÉ. Aforismc

ab que s' expressa cóni és dolenta la falta de rego-
neixenient.

MAL AGRAÍT: DESAGRAÍT.

AGRAM. m. Bot. Herba de la familia de les gramí-
nees, quines arrels son mólt dificils d' arrencar del
tot; creix cosa d' un pain, fa tres o cincli espigues
primes y té les fulles mólt semblantes a les del blat;
és medicinal. Grama. i| — PORQUÍ Bot. V. CINCH EN
RAMA.

L' ASE PER FAM MENJA AGRAM, O bé REPUGNA LA
AGRAM, PERO
MES DURAÉS LA

FAM. Ref. Que
indica que la
necessitat fá
fer mol tes coses
encara que vin-
guen a repe I .
La necesidad
obliga; en tiem-
po de hambre no
hay pan duro.

S'AGAFACÓM
L' AGRAM. Se
pega como una
lapa.

VIURER MES
QUE L' AGRAM.
Vivir más años
que Matusalén.
AGRAMUNT.
Geog. Vi la de
la prov. de Llei-
da, bisb. d' Ur-
gell , part. jud.
de Balaguer; és

a la vora dreta del riu Sió; té fama pels seus tu-
rrons, y compta ab 2.453 hab., incloient'hi els deis
seus agregáis Aladren , Almenara
Alta y Mafet.

AGRANALL. m. ENGRANALL.

AGRANALLAR. v. a engRANA-
LLAR.

AGRANAR. v. a. engranallar. ||
Ter. ESCOMBRAR.

AGRANILLAR a. Preparar una
pell, tela, etc., de manera que sem-
bli tota plena de granets. Agra-
nelar.

AGRARI, A. adj. Cosa del camp,
cóm: llei agraria. Agrario. || m. For.
Certa prestació de la quinta o sexta part deis fruits.
II CENS.

AGRÁS. m. Raím vert. Agraz, jl Such de raYm vert.
Agraz.

AIGUA DE agrAs. Agraz, agua de agraz, agrazada.

EN AGRÁS. m. adv. Avans de temps. En agraz.

SEMBLANT AL AGRÁS. Agraceño.

AGRASSERA. f Vas en que 's guarda el such del
agrás. Agracera. || Parra, quin fruit mai madura.
Agracera.

AGRASSÓ. ni. Bot. Varietat del ríber, quines tu-
lles son mes ampies y mes llustroses pél revers que
les del riber comú. Se conreua ais horts y jardins.
Grosellero.

AGRASSONS. m. Els fruits del agrassó. Grosella.

Portal de 1' iglesia d' Agramunt

Ssgell
d' Agramunt

AGR

AGR

51

AGRASSOT. m. Gotini de raím agre que 's deixa
ais ceps després de la brema. Rebusco.

AGRASSOTAR. v. a. Cullir els agrassots. Re-
buscar.

AGRATCIENT. adv. de iiiod. ADRETes.

AGRAVACIÓ. f. L' acció de agravar y agravarse.
Agravamiento. 1| — DE CENSURES. Acriininació ab
que s' aiiienassa que 's fulminará la excomunió des-
prés de tres amonestacions, si no s' executa lo que 's
mana. Agravación, agravamiento de censuras.

AGRAVADAMENT. adv. Ant. Con gravamen.

AGRAVAMENT. m. L' acció de agravar y agra-
varse. Agravamiento. || Acriminació en les censures
ecclesiástiques. Agravamiento.

AGRAVA NT. p, a. Agravante, agravatorio.

AGRAVAR, v. a. Oprimir, causar perjudici. Agra-
var, agobiar, cargar las bulas. || Aumentar la gra-
vetat. Agravar. || Examinar la deformitat o delicie.
Agravar, acriminar, abultar, envenenar.

AGRAVARSE, v. r. Ferse una cosa niés pesada y
molesta. Agravarse.

AGRAVAT, DA. p. p. Agravado.

AGRAVATORl, A. adj. Ant. for. Agravatorio.

AGRAVI. m. Obra o paraula ofensiva. Agravio. ||
Perjudici que 's causa a una persona en els seus
drets o interessos. Agravio.

ALEGAR D' AGRAVis. fr. For. Demanar en justicia la
satisfacció d' agravis. Decir de agravios

DESFER AGRAVIS. fr. Pendre satisfacció d' ells. Des-
hacer agravios.

VENJAR AGRAVIS. fr. DESFER AGRAVIS.

AGRAVIADAMENT. adv. m. Ab agravi, ab ofensa.
Agraviadamente.

AGRAVIADOR, A. s. y adj. Que agravia o causa
agravi. Agraviador, ofensivo.

AGRAVIAR. V. a. Fer agravis. Agraviar.

SI TENS ALGÚ AGRAVIAT NO VAGIS MAY DESCUIDAT.
Ref. Denota que '1 qui fa agravis, déu anar previngut
perqué no 1' atrapin mai descuidat. Quien siembre
abrojos no ande descalzo.

AGRAVIARSE, v. r. Enfadarse per alguna obra o
paraula. Agraviarse, ofenderse, picarse, resen-
tirse, formalizarse. Malmetre's alguna part del eos.
Lesionarse.

AGRAVIAT. p. p. De agraviar. Agraviado.

AGRAVIAT, DA. adj. Insultat, injuriat, ofés, des-
content per ofensa. Agraviado, ultrajado, injuriado.
II Indignat, ressentit. Enconado, agraviado, indig-
nado, resentido. |l Desates, despreciat. Desdeñado,
agraviado, desatendido, desairado.

AGRAVIATS. Hist. Nóm que 's donava a Catalu-
nya ais nobles a qui Felip V va desposseír de Uur
noblesa parque eren partidaris de la casa d' Austria.
Agraviados.

AGRAVIOS, A. adj. Agraviador, injuriós, ofensiu.
Injurioso, ofensivo, insultante, agraviador.

AGRE. m. El such ácit d' algunes fruites o herbes.
Agrio, agrura. || Aspre al gust. Agrio, ácido, acer-
bo II Met. Camí, terreno dolent. Agrio, áspero, es-
cabroso, fragoso, breñoso, salvaje. || Desapacible
en el tráete. Agrio, acre, áspero, bronco, brusco,
desabrido. || Se diu del estil quan és dissonant. Duro
II Aficíó. II Dit del metall poch flexible. Agrio. ||
Pint. De mal gust en el color o dibuix. Agrio. Il 1er.
Costum, hábit; y aixis quan una persona no fá el que
feia avans, se diu d' ella que ha perdut 1' agre de fer
aquella cosa. Costumbre, hábito.

FERSE AGRE. fr. Explica la repugnancia d' executar
o empendre alguna cosa no considerantia útil o agra-
dosa. Hacerse de mal, cuesta arriba.

FER TORNAR AGRE. fr. Fer que alguna cosa prengui
un gust desapassible mes o menys seniblant al vina-
gre. Avinagrar, acedar.

PERORE L' AGRE. fr. Fam. PERDRE EL COSTUM.
PUNTA D' AGRE. fr. Lo que té un poch d' agror.
Agrillo, rabanillo, punta.

TORNARSE AGRE. fr. Posarse acida o agre alguna
cosa. Agriarse, acedarse. || Dit de les conserves y
confitures. Agriarse, rehervirse, fermentarse, revenirse.
ll Dit deis licors. Torcerse, revenirse, avinagrarse,
agrarsc, acedarse. Dit del llevat. Ahilarse.

AGREDÓLS adj. Lo que té una barreja d' agre y
dóls. Agridulce.

AGREDÓN, ni. Com. Ant. Especie de borras que
s' usava pera forros. Agredón.

ÁGREFULL. (Barrancada de). Hidogr.K la esque-
rra de la carretera de La Presta, en el Vallespir, hi
forma un hermós saltant de 25 nietres d' alearla,
el torrent que baixa del cim del Ras del Garba y del
Puig de Cagallops. || Torrent originar! del Mardás
(Ripollés) que 's forma ab la unió deis rierais de
Santou y de Mataplana.

AGREGACIÓ. f. Conjunt de coses. Agregación. ||
Qulm. Propensió que les niolécules integrantes deis
cossos teñen a unirse y a conservar aquesta unió.
Agregación, cohesión. || Destino, colocació en al-
gún eos u oficina sense tindre'hi plassa efectiva.
Agregación.

ROQUES D' AGREGACIÓ. f. pl. Min. Masses minerals
conipostes de distintes nienes de fragments units uns
ab al tres. Rocas de agregación.

AGREGAR, v. a. Unir unes coses ab altres. Agre-
gar. II Destinar alguna persona a una corporació u
oficina. Agregar, incorporar.

AGREGARSE, v. r. Agregarse.

AGREGAT, DA. p. p. Agregado. || m. Conjunt de
coses. Agregado. || Quim. Partícules homogénees
que ab Uur unió formen un eos mes voluminós.
Agregado. || Tercer de a bordo. || — DE BOiGS. Con-
junt d' ells. Gavilla de locos. || — DE DiSBARATS. Con-
junt d' ells. Hato de disparates.

AGREJAR. V. n. Tindre una punta d'agre. Ser agri-
llo, tener punta de agrio. i| asprejar.

AGRELLA f. fio/. Planta perenne de la familia de
les oxaliácees, quines tulles, que son retallades y
teñen un gust agre, s'usen en l'amaniment d'algunes
viandes o be's mengen amanides ab oli y vinagre.
Acedera, acetosa, vinagrera. ,| —borda. Boi. Plan-
ta perenne, d' arrel grossa, color pardo per la part
de fora, groga jaspejada, de venes un poch roges, y
que creix en llochs humits: s' usa en medicina contra
les malaltíes brianoses y la ronya. Romaza. || — DE
FULLA rodona. Bot. Varietat de la agrella. Aceaera
romana.

AGRELLETES f. Bot. Planta perenne de la fami-
lia de les oxaliácees, quines fulles en forma de cor
teñen un gust seniblant al de les agrelles. Acederilla,
aleluya, luyula, vinagrerita.

AGRELLOSES. f. pl. Bot. Familia de plantes que
se semblen a la agrella. Acederosas.

AGRÉMENT, adv. m. Ab aspresa o rigor. Agria-
mente.

AGREMINT. ni. Ant. SERRADURES.

AGRENCH, CA adj Que té una punta d' agre o
que s' hi coniensa a tornar. Acedo, acídulo.

AGRES Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióce-
sis de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la
dreta de la Rambla del seu nom y té 1,126 hab.

AGRES. (Rambla d'). Hidrog. Riera déla prov. de
Alacant que desaigua a la vora esquerra del riu Ser-
pis, entre Muro y Alcocer.

AGRESA. f. Qualitat o condició de lo qu' es agre.
Acidez.

AGRESSIÓ. f. Ant. ACOMESA.

AGRESSIU, VA. adj. Que té carácter d' agrassió,
que es propi pera aconietre. Agresivo.

52

A GR

AGR

AGRESSIVAMENT. adv. D' un modo agressiu.
Agresivamente.

AGRESSOR, A. iii. y f. El qui aconiet a un altre
pera ferirlo o matarlo. Agresor, homicida.

AGREST. adj. Lo que produeix el camp sens con-
reuarlo. Agreste, silvestre, salvaje, y borde, que
sois s' aplica ais aibres. II Met. S' aplica al subjecte
que té modals grollers. Agreste, rústico, bravio,
montaraz || El tiavallador y demés peitanyeiits al
catiip. Rústico, campesino, agreste. || Aní. Lloch
¡Habitat. Inhabitado.

AGRET, A. adj. d. Un poch agre. Agrillo, agrete.

AGRETES. f. pl. fio/. AGRELLETES.

AGREUGER. v. a. Ant. y

AGREUJAR. V. a. Ani AGRAVIAR.

AGREVIAR. V. Ant. AGRAVIAR.

AGRIAR. V. a. Met. Disgustar mólt. Agriar, exas-
perar, enconar.

AGRÍCOL, A. adj. Lo que té relació ab el conreu de
la térra. Agrícola || També s' aplica a aquell que
conrea la térra. Agrícola ó agricultor.

AGRICULTOR, m. El qui conreua la térra. Agricul-
tor, labrador. II Aquell que escriu sobre agricultura
o n' eiiscnya. Agricultor, agrónomo.

AGRICULTURA. L El travall de la térra. Agricul-
tura. II L' art qu' enseiiya '1 conreu de la térra. Agri-
cultura. 11 Lo que pertany a la agricultura. Agrario.

AGRIDES. adj. Entom. Insectes que viuen en pa-
ratges sechs y pedregosos. Agrides.

AGRIDOLSOR. f. La qualitatde agre y dóls. Agri-
dulzura.

AGRIELLES. f. Bol. agrelles.

AGRIFOLI. ni. Bot. BOIX GRÉVOL.

ACRIFOLLARSE v. AGRILLARSE.

AGRILLONAT. p. p. Qui porta grillons. Agrillado.

AGRIMENSOR. 111. El qui té per ofici acanar les
ferres. Apeador, agrimensor.

AGRIMENSURA, f. i.' art de acanar les terres.
Agrimensura.

AGRINÓCOMA. f. Mcd. Insoinni ab ensopiment,
estat d' un malalt que sembla que está adormit y
realnient está despert y delirant. Agrínócoma.

AGRIO m. Vet. Tumor tou al principi, després
dur, que 's presenta en les potes deis animáis, sense
donarlos xardor ni dolor y sois quan el séu volúm
aumenta consideiableinent, impedeix el moviment de
la part malalta, fentlos anar coixos. És inólt difícil
de curar y solament el focli pot atacarlo, impedinl
que fassi p ogressos, y encara és issuficient quan el
bulto del agrió arriba a cert punt de gros. Agrión.

AGRIÓFACH, GA. s. y adj. Que viu o s' alimenta
de carn feréstega. Agriófago. || m. Qui s' estima mes
nienjar carn deis animáis ferésteclis que la que 's
nieuja ordinarianient.

AGRIOFAGIA. f. Gust, propensió o inclinació que
incita a preferir la carn deis animáis feréstechs a
tota altra mena d' alinients. Agríofagia.

AGRIPA, adj. Med. Denoniinació de la criatura que
neix traient primer els peus. Agripino.

AGRIPALMA, f. Bot. Má de Santa María; planta
indígena perenne, de 80 a 90 centímetres d' alsada,
de tulles partides en tres, rie flors vermelles, Uavor
cantelluda y arrel fibrosa. S' usa pera curar el mal
de cor. Agripalma, cardiaca.

AGRIPENNE. adj. Ornit. S' aplica ais aucells que
tenen les plomes rústegues. Agripenno.

AGRIPÍ, NA. adj. Med. Que neix de peus, es a dir,
que treu primer els peus que '1 cap. Agripino.

AGRIPNIA, f. Med. Insonini, estat anormal en que
els malalts sufreixen un desvetliament seguit. Agrip-
nia.

AGRIPNOCOMA. f. Med. Insomni ab ensopiment.
Agripnócoma.

AGRIPNOGEMIS. f. Med. Estat d' un malaltquan se
trova ensopit y ab una gran agitació. Agripnogemis.

AGRIR. V. a. Ant. Fer tornar agre alguna cosa.
Agriar, acedar, poner agrio. || Ant. met. criar. ||
Irritar algún mal. Irritar.

AGRIRSE. V. r Ant. TORNARSE AGRE. II Met. Agra-
varse les llagues. Agriarse, enconarse, irritarse.

AGRISETAR. v. a. Imitar el color de griseta; fer
que les hermoses robes de seda se li assemblin bé.
Agrisetar.

AGR SETAT, DA. adj. Se diu de les robes de seda
semblantes a la griseta. Agrisetado.

AGRIT, DA. p. p. Ant. Acedado, avinagrado. ||
Exasperat. Exasperado, agriado.

AGRO. m. Ornit. GARSA.

AGRO ROIG. garza, grúa. Garza purpúrea.

AGRO BLANCH. m. Martiuet. Garzeta mayor. ||
També 's designa ab el niateix nóm la Garzeta menor.

AGRÓFACH, GA. s. y adj. Que s' alimenta de
feres. Agrófago.

AGROGRAFÍA. f. Descripció de les coses del camp,
o que teñen couexió ab la agricultura. Agrografía.

AGRÓLECH. m. Escriptor sobre agrología o sobre
les obres agrológiques. Agrología.

AGROLOGÍA, f. Tractat de la agricultura. Agro-
logía.

AGROLÓCICH,CA. adj. Pertanyent a la agiologia.
Agrológico.

AGROMOLLAR. v. a. L' acte de reunirse. Agru-
parse.

AGRÓNOM. m. El savi o versat en la agronomía o
que dona regles pera ella. Agrónomo.

AGRONOMETRÍA, f. Coneixement exacte del pro-
ducte que pot donar una partida de térra. Agrono-
metría.

AGRONOMÉTRICH, CA. adj. Relatiu a la agrono-
metría. Agronométrico.

AGRONOMÍA, f. La teoría déla agricultura. Agro-
nomía.

AGRONÓMICH, CA. adj. Pertanyent a la agrono-
mía. Agronómico.

AGROPAR. v. a. Ant. NUAR. || REUNIR, AJUNTAR y

ARREPLEGAR.

AGROPARSE. v. r. Reunirse en grupo . Juntarse.

AGROPS. m. pl. Ant. OROP, NU.

AGROR, f. El gust agre d' alguna cosa. Acedía,
agrura. || Met. Aspresa, vigor. Acrimonia, aspere-
za, vigor.

AGRORETA. f. dim. Agrete, agrillo || En el trac-
te y en les respostes. Acedía, acrimonio, aspereza.

AGROS, A. adj. Aspre al gust. Acetoso.

AGROSITAT. f. La qualitat d' agros. Acetosidad,
acidez, acedía.

AGROSTÍDEES. f. Bot. Ríanles anyals de la fami-
lia de les graniíiiees. Agrostídeas.

AGROSTOGRAFÍA. f. Bot. Part de la botánica
que tracta de la extensa faiiiilia de les plantes gra-
mínees. Agrostografía.

AGROSTÓGRAF. m. Bot. Inteligent, versat en
agrostografía, o que 's dedica a aquést estudi ab pro-
fit y afició. Agrostógrafo.

AGROSTÓLECH. s. Bot. V escriptor d' observa-
cións, regles, conientaris, etc., sobre la agrostología.
Agrostólogo.

AGROSTOLOGÍA. f. Bot. Tractat de les plantes
gramínees. Agrostología.

AGROSTOLÓGICH, CA. adj. Bot. Pertanyent a la
agrostología. Agrostológico.

AGU

AGU

53

AGRUMULLABLE. adj. Que 's pot agiuiiiuUar.
Abiirujonable.

AGRUMULLADOR, A. adj. Lo que fa gruuuill?.
Aburujonador.

AGRUMULLAR. a. Fer grumulls, grumullar. Agru-
mar, cuajar, cortar.

AGRUMULLARSE. r. Gruiiuillarse, ferse grumulls.
Agrumarse, cuajarse, cortarse.

AGRUMULLAT, DA. adj. Que forma gruuiulls. Gru-
moso, agrumado, cuajado, cortado.

AGRUPACIÓ. f. Acció y efecto d' agrupar o agru-
parse. Agrupación.

AGRUPADOR, A. S. Aqucll o aquella que forma
grupo o grupos. Agrupador.

AGRUPAMENT. m. Acció y efecte de agrupar.
Agrupamíento.

AGRUPAR. V. a Ant. NUAR. || RBUNIR, ARREPLE-
GAR. II a. Piíií. y esciilt. Posar en grupo o en forma
de grupo. Agrupar. |1 Reunir, juntar, arreplegar, en
grupo o grupos. Agrupar, agolpar.

AGRUPARSE, v. r. Ésser agrupat en les dúes sig-
nificaclóns del acliu. Agruparse.

AGRUPAT, DA. adj. Disposat en forma ái grupo.
Agrupado.

AGRURA, f. Ant. AGROR. || Meí. Aspresa en el
tráete. Acedia. || El gust d' agre que torna a la boca
per no haverse fet be la digestió. Crudeza, agrura
de estómago.

AGUAIT. m. La acció de observar desde un Ilocli
en que un no pugui ser vist. Acecho. || Ant. GUARDA,
MIRA, CUIDADO. || Ant. EMBOSCADA. || Aspecto, pre-
sencia.

ESTAR AL AGUAIT. fr. Estar en observació. Estará
la mira.

ESTAR EN AGUAIT. fr. Estar en emboscada. Estar al
ó en acecho, ó en emboscada.

POSAR AL AGUAIT. Expressió ab que s' indica que
algú 's posa a la mira. Poner en acecho.

AGUAITADOR. ni. El qui aguaita. Acechador,
acechón. || mirador.

AGUAITAMENT. ni. Ant. AGUAIT.

AGUAITAR. V. n. Observar ab atenció, procurant
no ésser vist. Acechar, atisbar, avisorar. jj Parar
llassos a algú. Armar lazo, trampa, zancadilla.

AGUAITAR LA 0CA31Ó. fr. AGUARDAR LA SEUA.

QUI AGUAITA PER LO FORAT VEU SON MAL FAT. Ref.

Adverteix que 'Is curiosos solen sentir o veure coses
de que 'Is resulta pesar y disgust. Quien acecha por
agujero ve sii duelo.

AGUAITAT, DA. p. p. Acechado.

AGUAMENT. ni. Ant. L' acció de fer aguda la pun-
ta o tall d' alguna arma o eina. Aguzamiento, agu-
zadura. II Sutilesa del fil en els ¡nstruments de tall.
Agudeza.

AGUANT. m. Acció y efecte d' aguantar. Aguante.
|] Fortalesa o vigor pera resistir. Aguante. || Sofri-
inent, tolerancia. Aguante. || — DE bolina o A LA
BOLINA. Ndut. La resistencia del barco pera no tom-
bar mólt en aquesta posició. Aguante de bolina ó d la
bolina. || — DE VELA. La resistencia del barco contra
la forsa que la vela, impulsada peí vent, fa pera tom-
barlo Aguante de vela.

ÑAU DE MOLT AGUANT. Náut. Se diu de la que té
niólta resistencia contra les onades y'l vent. Buque,
nave de mucho aguante.

AGUANTABLE, adj. Que 's pot aguantar. Aguan-
table, soportable.

AGUANTAR, v. a. Sostindre. Aguantar, mante-
ner, sostener, sustentar. || Patir, sufrir. Aguantar,
sufrir, tolerar. || Resistir les fatigues, el cansament.
Aguantar, resistir. || Pernietre alió que 's pot y 's
déu evitar. Aguantar, permitir, sufrir, tolerar. ||
Subsistir, cóm: el capot aguantará tot /' liivern. Durar.

AGUANTAR DETRÁS Y ABOSSAR DEVANT. fr. Nául.

Aguantar fort ab la má la corda que s' ha tibat inen-
tres un altre mariner la subjecta ab una bossa. Aguan-
tar detrás y abozar delante.

AGUANTAR DEVANT. fr. Náut. Mantindre forta entre
les mans dret al seu origen la corda que s' ha estirat,
iiientres 1' atnarren al altre extréni. Aguantar delante.

AGUANTAR EL JOCH. fr. JOCH.

AGUANTAR ELS RISSOS. a. Nduí. Tíndrels forts a l-i
niá després de desamarráis, retorcentlos uns ab al-
tres filis que, despassades les empunyadiires, s' arríen
totes al nieteix teiiips. Anwjelar.

AGUANTARSE, v. r. Assegurarse pera no caure.
Aguantarse, sostenerse. || Perseverar en algún lloch.
estat o resolució. Mantenerse. || REPRIMIRSE, CON-

TINDRES. II ANAR FORT.

AGUANTARSE AB EL COMPANY. fr. Mar. Poiiat una
niarxa igual a la del barco que s' acompanya, pero
sense poderli guanyar gens de ventatje o canil. Aguan-
tarse con el compañero.

AGUANTARSE CÓM UN SOLDAT VELL. fr. Es ar ferm
en sa resolució. Tenerse á las crines. || Ajudarse niolt
pera no decaure del estat en que un se troba. Tener-
se á las crines.

AGUANYAT. S' usa com interjecció d' aquesta
manera: ¡Mal agiianyat! y denota que algú es indigne
de lo que disfruta. ¡Qué lástima!

AGUAR, v. a. Ant. Afilar. || Met. AVIVAR, ESTI-
MULAR.

AGUARA, m. Zool. Género de niainífers. Aguara.

AGUARDAR, v. a. Esperar. || a. Guardar, reser-
var, desar. Guardar, reservar.

AGUARDAR LA SÉUA. fr. Estar esperant la ocasió de
lograr son intent. Estar al husmo. \\ Deixar corre,
donar temps al temps, deixar passar alguna mala
tongada, teta, etc., ab paciencia y sumissió pera
treure'n després mellor partit. Agacharse.

AGUASTAMENT. m. MISERIA, OPRESSIÓ, ANGUSTIA.

AGUDA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Tora,
prov. de Lleida.

AGUDAMENT. adv. ni. De una manera aguda.
Agudamente, ingeniosamente, sutilmente. || Viva-
ineiit, sensiblemeut. Vivamente.

AGUDES, (Pich de les). Orog. Pich de la nion-
tanya del Moutseny, prop de la ermita de Sant Marsal.

AGUDESA. f. Sutilesa del tall o punta en els ins-
Iruinents de cer. Agudeza. H Perspicacia, vivesa en
r iiigeni, oído y vista. Agudeza. II Astucia, sagacitat.
Agudeza. || Acudit, ditxo agut. Agudeza, arranque.

II ACRIMONIA.

AGUDÍSSIM, A, adj. sup. Ab mólta agudesa. Agu-
dísimo

AGUDiSSIMAMENT. adv. sup. D' un modo molt
agut. Agudísimamente.

AGUERRIR. V. a. Avesar ais perills, travalls y
penes de la guerra. Aguerrir.

AGUERRIRSE, r. Exercitarse, instruirse, avesarse,
etc., en es travalls de la guerra. Aguerrirse. || Fig.
Ferse superior a la desgracia, dominarse, instruirse
en la escola de la adversitat.

AGUILANIU. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb.
de Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la esquerra
d' un barranch y té 316 hab.

AGUILAR (Francesch). Biog. Bisbe de Segorb,
escriptor ascéticli, polemista y historiador Va néixer
a Maulleu 1' any 1826. A Vich ensenyá niateinátiques
y historia; entre altres cárrechs va ésser rector de!
Semiuari de Córdoba. Entre 'Is niólts escrita seus
n' hi figura un, publicat a Vich 1' any 1852, que 's ti-
tula: Plañís de la ¡lengua catalana. || —(GASPAR DE).
Poeta valencia de gran renóm, nat a la capital en
1561. Pertanyia a la famosa academia valenciana
deis Nocturnos. Va compondrer obres draniátiques y
líriques, molt celebrades de sos coiiteiuporauis. Va

54

AGU

AGU

Segell d' Aguilar
de S.' garra

morir en 1' any 1610. Comedies d' ell: El mercader
amante; La gitana melancólica; La venganza honrosa.
Ademes, sonets y poesies distintes.

AGUILAR. Geog. Despoblat en el terme de Sant
Pere de Tona, part. juJ. de Vicli y prov. de Barcelona.
II Llocli agregat al ajunlament
de Montmasus, part. jud. de
Beiga y prov. de Barcelona. || —
DE BASELLA. Poblet del dist.
munpal. de Basella, prov. de
Lleida. II— DE seoarra. Pob'e
de la prov. de Barcelona, bisb.
de Vich, part. jud. de Alanresa;
está emplassat a la vorera es-
querra de la riera de Rajadell y
té 526 hab.

AGUILEN'CH, CA. adj. Lo que
pertany o és de la aliga. Agui-
leno. II Ñas que té una forma pa-
rescuda al bécii de 1' aliga. Aguileno.

AGUILERA (Quadra de). Geog. Caseriu del dist.
jiinnpal. de Plá del Penadés, prov. de Barcelona.

AGUILET. Geog. Illot del dist. munpal. d' Andraix,
Mallorca.

AGUILÓ. Aligot. II Ant. TRAMONTANA. II m. Pessa
de la grúa sobre '1 másele de la máquina en que 's
posen unes clivelles que formen cóm una escala y 's
iiiouen al un costal y al altre pera guiar el pes que
puja la grúa. Aguilón. || pl. Teules un poch mes gros-
ses que les regu'ars y serveixen pera les terreres o
cañáis de les teulades. Agulones.

AGUILÓ (Tomás). Biog. Escriptor mallorquí, nat
r any 1812 y mort I' any 1834. Després d' haver es-
crit en vers castellá distints travalls relatius a la
historia mallorquína, va entrar de pié en el renaixe-
ment de la cultura patria, adoptant la Ilengua ma-
llorqiiina en les seues Poesies fantástiques que 's te-
ñen per mólt esquisides, lo meteix que les seues 7?/-
mes varíes, (tres volums enquart, Palma, 1846 a 1850).
Avalora la producció literaria del AGUILÓ, tant en pro-
sa coni en vers, una correcció de mestre. Les seues
Balades en mallorquí, varen ésser tradiiides al caste-
llá (Madrid, 1858). Les Obres en prosa y vers (vuit vo-
lums) se van publicar a Palma de I' any 1883 al 1885.
— FUSTER (MARIÁN). Biog. Bibjófil mallorquí, eru-
ditíssini, escriptor castis y poeta prim-mirat. Va néi-
xer a Palma 1' any 1825 y va morir a Barcelona 1' any
1897. Desde 1843 existeixen poesies catalanes escri-
tes per ell. Va ésser proclama! mestre en gay saber al
guanyar el sen tercer premi ordinari en els Jochs Flo-
ráis del any 1866. Es conegut principalment per les
seues edicions d' anticlis textes catalans, pulcra,
bella y correctanient fetes. L' any 1869 li va ésser
premiada, ais concursos anuals de la Biblioteca Na-
cional, un notable travall bibliográfich, inédit encare,
que 's titula Biblioteca Catalana y es 1' indexde totes
les obres estanipades en cátala. Aixís meteix, entre
altres travalls de no tanta importancia, va deixar
inédites un sens fí de notes disposades pera formar
un Diccionari Cátala. Va ésser bi-
bliotecari a Valencia y a Barcelo-
na y president deis Joclis Floráis
en 1867 y 1888. (Vegis la lámina
sola de Retratos, lletra A).

AGUILÓ. Geog.. Poblé del dist.
munpal. de Santa Coloma de Que-
ralt, prov. de Tarragona. Es dalt
de la partió d' aigües del rius Anoya
y Gaya.
AGUILÓ (Punta d'). Hidrog. Punta de la costa de
la prov. d' Alacant, part. jud. de Vilajoyosa.

AGÜÍPARO, A. adj. Nóm que 's dona al reptil que
pon els ous dins del aigua. Acuíparo.

AGUIRÓ. Geog. Poblet del dist. munpal. de Torre
de Capdella, prov. de Lleida.

Segell d' A.guiló

AGULLA. Zool. Nóm vulgar del aucell dit també
CALABRIA PETIT, CABüSAIRE. COLIMBO DE GARGANTA
ROJA. II S' anomenen aixis dues especies de peixos del
genero Belone. AGUJA, SALTÓN.

AGULLA. f. En general tota barreta llarga y prima
acabada en punxa. Aguja. I| Al jocli deis escachs.
ALFIL. II L' assenyalador en els rellotges de sol. Agu-
ja, gnomon, mostrador, puntero. || BURXA, 2. || El
assenyalador en els rellotges de corda. Manecilla,
saeta, saetilla. || brúxula. || Pilar que sosté alguna
part principal d' un edifici. Machón. || Arquit. Pina-
cles que adornen els frontis y campanars de les igle-
sies gótiques. Aguja. I| Pirámide alta y estreta. Pi-
rámide, obelisco. II COSTELLES. || La púa tendrá de
un arbre la qual serveix pera empeltar. Púa. || Cequia
petita que desaigua o rega les Ierres baixes y porta
r aigua a altres cequies grans. Hjuela. || Canal. ||
Ictiol. Peix semblant a 1' anguila, de morro llarch y
prini y color veit. Aguja, espetón, picudo. || —aci-
mutal. La preparada ab pínoles a proposit pera mar-
car 1' acimut del sol. Aguja acimutal. || — BOjA. Náut.
La que pert la direcció del Nort, y sembla que la
va buscant ab afany per tots els punts del horitzó.
Aguja loca. || — BORRASSERA: AGULLA SAQUERA. || —
D' AMORTALLAR SOGRES. Águila grossa de cusir. Agu-
ia de verdugado. \\ —D' ARTILLER. Filferro acabat en
punxa que serveix pera sondejar o desembussar el
fogó d' una pessa d' artillería. Rampillete. \\ = DE BI-
TÁCORA. Náut. La que 's posa a 1' armari d' aquest
nóm pera guía del timoner. A^uja de bitácora. || — DE
CAP. Barreta comiinment de fil de llautó, ab un capet,
y serveix especialnient pera que les dones puguen sub-
gactarse les pesses de roba que porten. Alfiler. \\ —
DECLINANT. Náut. La de la brúixula que no mira di-
recta nient al Nort. Aguia declinante. ¡| —DE cusiR. La
que té punxa y un ullet per ont passa '1 fil. Es regu-
larment de cer. Aguja. \\ —DE CUSIR SOLES. Mena de
puiixó qu' usen els espardenyers, té un forat, dit cós,
prop de la punta. Ag.ija de alpargatero ó de coser sue-
las. II — D' ENLLARDAR. La que serveix pera ficar ta-
lléis de cansalada en la carn deis aucells o en altres
viandes que s' han de rostir. Mechera. \\ — D' ESPAR-
TER. La qu' usa aquest pera cusir estores, sarries,
etc. Aguja espartera ó de calicata. \\ — DE FER filOJA.
Instrument semblant a la llansadora de teixidor, pero
sense '1 buit en que 's posa 'I cañó, del qual se ser-
veixen les dones per fer filats y altres feines. Lanza-
dera. II —DE FER MITJA. La que serveix pera fer mit-
ges y altres coses semblantes. Aguja de hacer media.
Il — DE GANXO. La de filferro en forma de forqueta;
serveix pera assegurar el pentinat de les dones. Hor-
quilla. II — D' INCLINACIÓ. Náut. La qu' está montada
de tal manera que senyala 'Is graus d' inclinació del
imán. Es mólt distinta de 1' águila náutica. Aguja de
inclinación. || —DEL TIMÓ. Náut. Mena de pinsot niés
o menys llarch, paralel al cap de la carena, ont entra
la femella o gondal del timó deis barcos petits. Agu-
ja del timón. \\ — DE LA MARE DE DÉu. La de cap mes
petita qi:e les altres. Alfiler de toca de monja. \\ — DE
MAREJAR. Ant. BRÚIXULA. || — DE MATALASSER. La
llarga y grossa que s' usa pera cusir matalassos.
Aguia de ensalmar. || —DE MOLA: RODET. || —DE MON-
YO. La que porten les dones al seu; es de vidre, fus-
ta, or o plata, ab una boleta a cada extrém. Aguja
II —DE NAVEGAR: BRÚIXULA. || —DE PICAR. La que té
'1 cap de vidre. Alfiler de picar ó con cabecilla de vi-
drio. II —FINA. Náut. AGULLA FIXA. || — FIXA. Náut. La
que no té mudanses en la seua direcció. Aguia fina ó
fija, il — HORITZONTAL. Náut. V águila náutica mon-
tada de manera que 's mantingui a tal posició. Agu-
ja horizontal. \\ —paladar. Ictiol. Mena de peix vert,
de morro punxagut. Astuja paladar. \\ —PESADA. Náut.
La que triga en girarse dret al Nort, quan se la treu
d' aquesta posició. Aguja pesada. \\ —SAQUERA: AGU-
LLA DE MATALASSER.

BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLER. Rej. Denota la
dificultat de conseguir una cosa quan se presenten

AGU

AGU

53

tiiólts inconvenients. Quitar cruces de un pajar. Bus-
car un vestido negro en Salamanca. A Marica por Ra-
vena.

CORRE L' AGULLA. f. Náut. Variar '1 vent a cada
inonient de direcció, de manera qu' en poch espai de
tenips dona la volta a tot 1' horitzó Correr, recorrer
la aguja

eos D' ACULLÁ. El íorat per ont s' enfila Ojo.

EN LA PUNTA D' UNA AGULLA. Loc. En lo més míniíti,
sutil, etc. En la punta de una aguja.

ENFILAR L' AGULLA. fr. Passar peí eos d' ella la
seda o fil. Enfiebrar la affuja.

FER PASSAR PER UN COS D' AGULLA Met. Fer patir
fani. Matar de fiambre.

JUGAR AGULLA. fr. FER MITJA. || CUSIR.

MONTAR Y DESMONTAR L' AGULLA. fr. Náut. Posar-
la al sen llocli y en disposició de funcionar o tréurela
d' ell. Montar y desmontar la aguja.

NO SABER AGAFAR L' AGULLA. fr. Ignorar una dona
lo principal que pertany a 1' instrucció del seu sexe.
No saber enhebrar la aguja.

POSAR FIL A L' AGULLA. fr. Incitar a algú a que co-
iiiensi alguna cosa. Poner manos ü la obra.

PUNXADA D' AGULLA DE CUSIR. AgUJanza.

UNA PUNTA D' AGULLA. Loc. Una part niólt petita,
insignificant, mínima, etc. Miaja, nada.

AGULLA GROSSA. Orog. Turó de la serra de Mi-
ralles, d' uns 850 met. d' altitut.

AGULLADA. f. Bastó ab una punta de ferro pera
guiar ais bous. Aguijada, aijada, aguijón. I| RAS-
TELL.

AGULLADOLS. Geog. Quadra del dist. munpal. de
Mediona, prov. de Barcelona

AGULLANA (Antoni). Biog. Ecclesiástich y juris-
consult, natural de Qirona. Es autor d' una obra ti-
tulada: De rebus feudalibus. Va ésser abat del niones-
tir de Sant Joan de les Abadesses, entre 'Is anys 1529
y 1581.

— (OROSIA DE) Biog. Poetisa gironina del sigle
XVII. Una de les vuit danies distingides que varen
obtindre premi en el certamen literari celebrat a
Girona 1' any 1622 per la canonisació de Sant Ig-
naci de Loyola. La seua composició está escrita en
termes que pot llegirse ab accent
y fonética catalana o castellana
igualnient. El cartell deia que po-
día obtarse al premi en qualsevol
de abdues llengües. Es una imita-
ció de la del Petrarca: A la dolce
ombra de le beíle fronde.

AGULLANA. Geog. Poblé de la

Segell d'Agullana prov. y bisb. de Girona, part. jud.

de Figueres Está entremitj de su-

redes, a poca distancia de la Junquera y té 1.641 hab_

AGULLASSA. f. aum. Aguijón

AGÜLLAT. Ictiol. Nom vulgar del acantias comú,

anomenat també CASSÓ. Ferrón, Pintarroja.

AGULLENT. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud d' Onteniente; és a la serra del seu
nóm y té 1.129 hab. |1 —(SERRA D') Orog. Serra que
hi ha a mitjorn de la prov. de Valencia, entre aques-
ta y la de Alacant.

AGULLER, A. m. y f. El qui fa o ven agulles. Agu-
jero. II La porció de fil o seda que s' enfila cada ve-
gada a r águila. Hebra. il Ant. CAÑÓ PER POSAR AGu-
LLES.

AGULLERÍA. f. La botiga, comers, etc., d' agulles
de cap. Alfilería.

AGULLES. f. pl. El regalo que solea fer els passat-
gers a les criades deis hostals quan se despedeixen
d' elles. Alfileres. || Joch de nois, que consisteix en
posar cada hu una águila de cap en térra o sobre al-
guna taula, procurant encreuarla ab la del contrari,
movent la seua ab 1' ungía del dit gros cada vegada
que li toca, y '1 qui primer encreua guanya. Alfile-

res. II En els telers qu' usen ia máquina a la Jac-
quart, anomenen agulles a certes barretes de ferro,
unes ab uU y alties ab ganxo, que serveixen pera
mostrejar les robes de seda. Agujas. || f. Bot. Planta
anyal de la fam. de les geraniácees, de fulles fina-
ment retallades y fruit llarch y prini, en forma de
águila. Aguja. || —DE pastor, f. Planta anyal de la
fam de les unib.líferes, que creix enlre 'Is sembráis
y té la fulla retallada y '1 fruit semblant a una águila.
Aqujas de pastor, peine de Venus. || —de plom. Ba-
rretes de plom, que servL-ixen pera asegurar els fils
del urdit en els telers de robes mostrejades. Agujas
de plomo.

per agulles. fr S' usa ab la frase donar o dema-
nar, y denota la quantitat que'se senyala a les prome-
ses o casades pera sos adornos. Para alfileres. \\ AGU-
llas i.

AGULLES (Coll de les). Orog. Pas que hi ha a la
montanya que separa '1 Pont de 1' Armentera de Valí,
espinosa, prov. de Tarragona; té uns 675 met. d' alti.
tut. Al Canigó a 1220 m. hi ha la serra y coll del ma.
teix nóm. |! —(SERRA DE LES). Serra de la prov. de Va.
lencia, entre 'Is part. jud. d' Alcira, Gandía y Albayda.
II —(DE Santa ágata . Puig de 728 met. d' altitut,
que hi ha al Desert de les Palmes, prov. de Castelló.
AGULLETA. f. dim. Agujita, agujilla.
AGULLETER. m. Ant. AGULLER.
AGULLÓ. m. La punxa de 1' águila o tota ella.
Agullada. || fibló. || Met. estímul.

CALSiGAR l' AGULLÓ. Met. ant. Obstinarse en re-
sistir a una forsa superior. Dar ó tirar coces contra el
aguijón.

AGULLÓ. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Áger,
prov. de Lleida.

AGULLONADA. f. Cop d' agulló. Aguijonazo.
AGULLONAS. f. pl. Ant. Roba de coto, que venia
d' Alep, Aguja.

AGULLONAR. v. a. AGULLONEJAR.
AGULLONAT, DA. adj. Que té agulló. Aguijo-
nado.

AGULLONEJAR. v. a. Punxar ab 1' agulló. Agui-
jonear. II Met. Instigar a algú per fer alguna cosa.
Aguijonear. || v. n. Comensar a corre per un cas im-
previst o ab molta diligencia. Apretar los talones.
AGULLONEJAT, DA. p. p. Aguijoneado.
AGULLONER. m. Qui dona la volta a la clau de la
caldera de la locomotora pera deixar escapar vapor
quan n' hi ha massa. Agujetero. !l L' encarregat de la
palanca de 1' águila que serveix pera fer passar el
tren d' una vía al altra. Guarda agujas.
AGULLONET. m. dim. Aguijonciilo.
AGULLÓS, A. adj. Fis. quim. Lo qu' está format
de crestalls semblants a les agulles, per exemple,
r antimoni. Agujoso.

AGULLOTS. m. pl. Bot. Herba anyal de la fam. de
les geranácees, que fa olor de menta. Hierba del al-
mizcle ó del moro, geranio almizclado.

AGUOSITAT. f. L' humor aigualit del cós animal.
Acuosidad.

AGUR. m. Ant. AUGURI, AUGURADOR.
AGUSIL. m. Ministre inferior de justicia. Alguacil,
esbirro, corchete. !1 Met. fam. Senyal. Señal.

AGUSIL D' AiGUA. Náut. Qui té a son cárrech la
provisió d' aigua. Alguacil.

AGUSIL DE MOSQUES. Aranya que sois s' ocupa en
agafar mosques. Alguacil de moscas.

AGUSIL DESCUIDAT, LLADRES CADA MERCAT. Ref.
Denota 'Is desordres que provenen deis descuits deis
agents de justicia. Alguacil descuidado, ladrones cada
mercado.

AGUSTÍ. m. Nom d' home. Agustín.
AOUSTÍ (lo mas de Mal jornal). Geog. Caseriu del
terme de Liria, prov. de Valencia.

56

AIG

AIS

AGUSTÍ, NA. ad. El relligiós y relligiosa de Saiit
Agiistí. Agustino, agustiniano. |i adj. Loque pertany
a Sant Agustí y a la seua relligió. Agustiniano.

AGUSTÍ (Guillem). Biog. Argenten cátala distin-
git, ciutadá de Barcelona a les derrerias del s¡-
gle XIV.

— (JOAN). Biog. Arquitecte cátala, director de les
obres de la catedral de Girona desde 1' any 1471 al
1479. El capítol catedral va eticarregar al mestre
Agustí la construcció del reliotje gran de la séu giro-
nina.

AGUSTÍN y GRANDE (Francisco). Biog. Pintor
de quadros d' historia, deixeble de 'n Mengs y un
deis seus iniitadors mes distingits. Va néixer a Bar-
celona r any 1753 y va morir a Utrera 1' any 1800.
Caries III el va pensionar pera seguir els seus estudis
a Roma, ont va ésser protegit pél cardenal Despuig
y Dameto. Tornat a Espanya va dirigir la Escola
fundada a Córdoba pél bisbe Caballero. En 1799 va
entrar d' acadéniich a la de Sant Fernando y a les
derreríes del meteix any la junta de Comers de Bar-
celona el va nonienar Director lionorari de les seues
escoles. Al morir era pintor del ral.

AGUSTINET, A. n. p. Dimiuutiu d' Agustí. Agus-
tinito, a.

AGUSTITA f. Quim. Varietat de fosforita blava.
Agustita.

AGUT. m. Tall o punta afilada Agudo. || Metáf.
Sutil, perspicás. Agudo. I| Graciós. Agudo, gracioso.
II Dit del accent. Agudo. || ni. CIau petit. Clavo pe-
queño.

AGUT COM UNA PUNTA D' ORINAL. Loc. fam. Ab que
irónicanient se califica al que és faltat de compren-
sió Agudo como punta de colchón.

ÉSSER MOLT AGUT PERA NOTAR LES FALTES DELS
ALTRES. fr. Ser un lince para las faltas ajenas.

AGUT y NOQUES (Gaspar). Biog. Distingit niii-
sich, nat a Valencia I' any 1819. L' any 1860 era mú-
sich niajor del regiment de Navarra.

AGUTÁNGUL. adj. Geom. ACUTÁNGUL.

ACUTANGULAR, adj. Geom. D' ánguls aguts. Acu-
tangular.

AGUYO. Geog. Casería del terme de Benissalem,
Mallorca.

AGUZAR. V. Ant. ESMOLAR.

¡AH! interj. de dolor equivalent a ¡ay! ¡Ah! || Deno-
tant alegría. ¡Ah, oh, bueno! || Denotant indfgnació,
cóm: ¡AH, murrl! ¡Ah, oh! || D' animar o cridar, c5ni:
¡AH, niinyons! ¡Ah, hea!

¡AH, AH, ah! interj. Que expressa la rialla. ¡Hi, hi,
hi! ¡ah, ah, ah !

AHÍ. adv. Ter. AHIR.

AHÍN. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bisb.
lie Tortosa, part. jud. de Segorb; és al peu d' una
serra y té 498 hab.

AHIR. adv. t. ahí, aír.

AHINA. Ter. EINA.

AHONT. adv. 11. V. ONT. || S' usa ab verbs de nio-
viment. Adonde, donde. || Ab verbs de quietut. Don-
■íe, en donde.

AHONTAR. V. a. Aní. afrontar.

AHORCADOS. Geog. llleta del dist. munpal. de
Sant Joseph, Ibissa.

AIDÍ. Geocf. Llocli apegat al niun. de Llavorsi, part.
jud. de Sort, prov. Sort, prov. de Leída.

AIGOLS-PODRITS. Geog. Afrau de la alta valí del
Freser, a 2450 m.

AIGUA. f. Vegis aygua. Agua.

AIGUABELLA Geog. Poblet de la conca del Fla-
missell, prov. de Lleida.

AIGUA-CUIT. Art. of. Materia llepissosa engan-
xadissa, feta de carnosses. S' emplea per unir la fusta.

AIGUA DE VALLS. Geog. Riu provinent de les
niontanyes de Gosol que s' uneix al Cardener aprop
de Sant Llorens deis Piteus.

AIGUADOR A. Geog. Riu que naixent en les vessants
de la Serra d' En Cija, s' uneix al Cardener part amunt
de Cardona.

AIGUALLUTS (Forat d') Geog. Colador natural,
situat en plena regió de les Montanyes Malehides,
hont se fon gran quantitat á' aigua que molts supo-
sen reapareix en els Güells del Jueu.

AIGUAiVlOIX. Geog. Riu de la Valí d' Aran que se
origina en el cercle lacustre de Colonias y desemboca
al Garona aprop de Pedros.

AIGUANEÍX. Geog. Caudalosa font del Puigmal
baixant cap a la ribera d' Err.

AIGUASALADA. Gicg. Nóm que 's dona també al
riu de Galde . (Vegis) per la salabror de ses aigues.

AlGUATEBIA. Geog. Municipi de 525 h. del cantó
d' Oleta(Conflent).

AIGÜES. f. pl. El aigua y els seus deriváis. aygüeS.
Aguas.

AIGUES TÓRTES. Geog. Herniós salt peí que se
estimba entre rocasses el riu d' Aiguamoix.

AIGÜES VIVES (Sant Joan d'). Geog. Població de
la Catalunya Francesa a i' anticli Comtat de Foix.

AIMERIC (Domingo). Biog Jurisconsult valencia
del sigle XIV. Figurava ja 1' any 1342 y se li van fer
poders pera representar la ciutat de Valencia a les
Corts d' aquell any. L' any 1344 va ésser jurat. Va
escriurer uns conientaris ais furs.

AIMERUDA. Biog. Comtesa de Barcelona, segona
muller del comte Borrell I, ab qui 's va casar entre
els anys 977 y 988. Alguns documents 1' snomenen
també Eimeruds.

AINADA, f. Renill, la veu del cavall. Relincho,
relinchido.

AÍNAR. v. a. Renillar, cridar el cavall. Relinchar.

AÍR. adv. t. El día antecedent al en que 's parla.
Ayer. || Pocti temps há. Ayer.

AÍR A la nit. Ayer noche.

aír al vespre Ayer al anochecer.

AÍR al MATÍ. Ayer por la mañana.

AVANS o ans d' Aír. m. adv. Dos dies avans del
present. Anteayer, antes de ayer.

AVANS D' AÍR A LA NIT. Anteanoche.

D' AÍR A AVUY. m. adv. Pondera la brevetat en que
ha succeít alguna cosa. De ayer acá, de ayer á hoy.

D' AÍR ENSÁ. m. adv. Desde ayer.

NO AVANS D' AÍR SINO l' altre. Tres díes avans
del presen'. Anteanteayer.

NO AVANS D' AÍR A LA NIT SINO L' ALTRE. Ante-
anleanoche.

AÍR PASTOR, AVUY SENYOR. Ref. Se diu dels que
s' enorgulleixen sense tindre tant de mérit coni els
que essent mes nobles y grans s' humillen. Abájanse
los adarves y álzanse los muladares.

AIRAR, v. n. airarse.

AIRAR, a. Irritar, enfadar, desesperar. Airar.

AIRARSE, v. r. Enfadarse, indignarse. Airarse, to-
mar ira, encolerizarse.

AIRE. m. AYRE.

AISE. f. Ant. COMODITAT, ESPAY O LLOCH. || TEMPS,
OPORTUNITAT.

AISEROLA. Geog. Un dels estanys que formen la
regió lacustre de la ribera d' Estany Tort a la Valí
d' Aran.

AISLADAMENT. adv. m. Aisladamente.

AISLADOR, m. y f Fis. Tot lo que serveix pera
aislar lo que s' electrisa. Aislador.

AISLAÍVIENT. m. Acció y efecte de aislar. Aisla-
miento. II Arquit. Distancia entre les pilastras y les
colniunes. Aislamiento.

AIX

AIX

57

AISLAR. V, a. Rodejar algún lloch d' aigiia per
totes pa ts. Aislar. ll Mel. Deixar sol a algi'i o a algún
edificí. Aislar.

AISLARSE, ni. Retréures del tráete de la gent.
Aislarse, retirarse

AISLAT, DA. p. p. Aislado. || adj. Rodejat en al-
gún lloch o perill d' oiit no 's pot rebre auxili. Ais-
lado. II Dit del edifici separat deis altres. Aislado. ||
adj. Scniblaiit a una illa. Aislado.

VIURE AISLAT. Mer. Viure retirat del tráete de la
gent. Vivir aislado, retraído.

AISÓ. Diog. Personatge faniós de Catalnnya al
sigle IX, de provinensa goda. Hi lia peques noticies
d' ell. Se sap que entre 'Is anys 825 y 826 ab el seu
presiigi va insurrecionar tot el país contra Ludovich
el Piados y '1 seu representant a Barcelona el comte
Bara o Vera. Se va apoderar d' Ausona (Vich) y de
Roda, trobant ajuda entre 'is principáis peisonatges
de la Septiuiauia y teniít al seu costat dos fllls del
cointe de Barcelona. Va derrotar a Bernat y, entrant
per la Cerdanya, se va apoderar de iiioltes forta'eses;
centava ab 1' adliessió de tot el Pireneu. Unicanient
Barcelona y Girona 's varen Iliurar del seu domini.
Va ésser precisa la vinguda del exércit franch, nianat
peí rey d' Aquitaiiia Pepin, pera contrarrestar el seu
poder y soinetre altre cop el territori cátala a la do-
ininació deis fr.inchs. Aisó s' h ivía aliat ab els serra-
Iiins, que per dues vega es li varen deixar els seus
excrcils. Se sap que 1' any 827 el rey Pepin havía en-
trat a Vich, sense que hi hagi ja niés noiicies de
Aisó.

AÍSSA. Ndut. Crit que serveix pera avisar als-
qu' alsen algún pes pera que tiren tots a 1' hora. Sa
loma

AYSSADOR, a. s. QuI aissa o incita al gossos.
Azuzador.

AÍSSADOR DE GOSSOS. El qui incita ais gossos e
que embesteixin a algú. Azuzador.

AÍSSAR. V. a. Tirar o pujar algún pes. Izar. ||
Incitar, provocar, instiL'ar, induir a algú a que fassi
alguna cosa. Instigar, incitar, provocar. || ABORDAR
EL GOS. II a. Náiit. Cridar el contramestre ais niari-
ners ab un crit espt^cial, quan pugeii a una un pes
considerable, perqué tiren tots a 1' hora. Salomar. ||
Abordar el gos. Azuzar.

AÍSSARSE. f. Abordarse mutuament els gossos,
o ser aburdats. Azuzarse.

AIX. m. Veu deis nois ab que signifiquen algún do-
lor Ueuger. Pupa.

AIXA. f. Art. y Of. Fulla de ferré acerat posada en
angle agut en un mánech de fusta corbat. Serveix ais
fusters, ais boters y ais carreters pera desbastar.
Hacha. || Eina de fust.r pera desbastar fusta. Azue-
la. II Ant. DESTRAL.

MESTRE D' AIXA. El qui travalla en fer naus. Car-
pintero de ribera.

PASSAR PER AIXA. fr. Desbastar la fusta ab I' aixa.
Azolar.

AIXABAJA. Geog. Masíes del municipi de Mont-
real.

AIXADA. f. Agr. Eina pera cavar la térra; consis-
teix en una planxa de ferro plana y xata, ab un má-
nech de fusta d' un metre de llarch. Azada, ajada. ||
— DE GALLÓ. La qu' en una part té forma d' aixada y
en r altra d' escoda. Azadón de peto. \\ — ESCARPA-
LLERA. 1er. ARPIOT

AIXADADA. f. Cop d' aixada. Azadonada, aza-
donazo, azadada.

AIXADAGAT, DA. adj. Ant. ASSEDAGAT.

AIXADELL. m. Aixada petita, mena de magalló
que serveix pera nelejar d' heibes la térra, etc. Al-
mocafre, escardillo, escarda.

AIXADELLA. f. Ter. Eina pera xarcolar o bJrbar
el blat. Escardillo, sacho, almocafre, escardadera.

DIC. CAT. — T. I.— 8.

AIXADER. m. El ferrer que fá aixades, aixadells,
etcétera. Azadonero.

AIXADETA. f. dim. Azadilla, azadica.

AIXADÓ. ni. dim. Ter. Azadoncillo. || AIXADA DE
GALLÓ.

AIXAFADA. f. Calsigada, trepitjada. Pisada.

AIXAFADOR, A. s. y adj. Qui aixafa. IVlajador,
aplastador.

AIXAFAGARSE. v. n. Carregarse 1' atmósfera de
núvols que porten pluja y vent. Achubascarse.

AIXAFAGAT, DA. adj. Semblant a un xáfech.
Achubascado.

AIXAFAR. v. a. Prempsar, aplanar alguna cosa.
Aplastar. || Fer a trogos alguna cosa. iVIachacar, ma-
chucar. II Trepitjar, calsisar. Pisar.

AIXAFAT, DA. adj. Met. Vell y pié de xacres.
Cascado, achacoso, quebrantado, molido. i| Apla-
nat, reduit, especialnient parlant d' alguna part del
cós. Deprimido.

AIXALABRAT. adj. ATOLONDRAT, TABALOT.

AIXALAR. V. a. Tallar, escursar les plomes de les
ales a algún aucell pera que no pugui volar. Cortar
las alas || Met. Impedir que algú se surti ab la seua.
Cortar los vuelos.

AIXALAVAR. v. a. Ter. Passar per aigua; regular-
mení se diu de la roba quan surt de la bugada. En-
juagar.

AIXALOCH. m. XALOCH.

AIXALSAR. V a. Ant. y 'Is seus derivats. EN-

LAIRAR.

AIXAM. m. Munió d' abelles que surten de 1' ama
ab una mare pera cercar altre habitació. Enjambre.
II Multitut de persones o coses. Enjambre. || El de
abelles apinyat a una branca. Enjambre.

AIXAMBRAR. v. n. Formar aixanis les abelles.
Jabardear, enjambrar. Il Fer la segona cría les abe-
lles. Jabardear.

AIXAMENADOR, A. m. y f. Qui aixamena. Enjam-
brador.

AIXAMENAR. v. a. Agafar els aixams perduts.
Enjambrar. || Treure de les ames mólt poblades un
o mes aixams Enjambrar.

AIXAIVIENARSE. v. a. Apilarse les abelles en forma
de raíin. Arracimarse.

AIXAJVIENAT, DA. p. p. Enjambrado.

AIXAMORAR. v. a. SUAVISAR.

AIXAMORAT, DA. adj. Humit, mes no del tot
niullat. Liento.

AIXAJVIPAR. V. a. Ter. AGAFAR, PENDRE.

AIXAMPLA. m. AIXAMPLAMENT.

AIXAIVIPLADOR. ni. Qui aixampla. Ensanchador.

AIXAJVIPLAMENT. m. La acció y efecte de aixam-
plar y aixamplarse. Ensanche.

AIXAMPLAR. V. a. Extendre algún i cosa. Ensan-
char. II Amplificar, || Dit de les carnes, aixarrancar.

AIXAMPLARSE. v. r. Ensancharse. || Escamparse
alguna cosa, apartarse 'Is qu' están junts pera ocu-
par major espai. Abrirse.

AIXAMPLAT, DA. p. p. Ensanchado.

AIXAMPLES. m. pl. La part de roba que 's deixa
a la costura pera poguer aixamplar el vestit quan
convingui. Ensanches.

donar AIXAMPLES. fr. Mel. Donar niassa llibertat
o Ilicencia pera fer alguna cosa. Dar ensanches.

DONAR AIXAMPLES A ALGÚN NEGOCi. fr. Met. Donar
temps o niedis pera arreglarlo. Dar ensanches.

AIXANCARRADAMENT. adv. m. D' una manera
aixarrancada. Esparrancadamente.

AIXANCARRAJVIENT. ni. Acció y efecte de aixan-
carrar o d' axancarrarse. Despatarramiento, espa-
rrancamiento.

58

AIX

AIX

AIXANCARRAR. v. a. y

AIXANCARRARSE. v. r. Separar 1' una cama de
r altra. Esparrancarse.

AIXANCARRARSE A CAVALL. fr. Ahorcajarse.
AIXANCARRAT, DA. adj. Que té 1' una cama
mólt separada de 1' altra. Esparrancado, pierni-
tendido.

AIXANFLANAR. v. a. y'ls seus derivats. Aixan-
franar.

AIXANFRANADOR, A. s. Qui fa xanfráns. Acha-
flanador. II m. L' eiiia que servejx pera ferlos. Acha-
flanador.

AIXANFRANAR. v. a. Fer xanfráns especialment
en travalls de fuster. Chaflanar, achaflanar.

AIXANFRANAT, DA.m. Art. y Of. Modo de xan-
írá o rebaix que's fa ais ánguls eixits d' una obra,
principalnient de fustería. Achanflanado.

AIXANGUER. ni. Corretja o altra cosa pera sub-
jectar el cainatimó de Tarada al jou. Coyunda, bar-
zón.

AIXAPLUGARSE. v. r. SOPLUJARSE.
AIXARCOLADOR, A. ni. y f. El qui aixarcola.
Escardador. || axadéll.

AIXARCOLAMENT. m. Acció y efecte d' aixarco-
lar. Escarda, escardadura, sachadura.

AIXARCOLAR. v. a. Entrecav.u els sembrats pera
treure 'n l'lierba. Escardar, escardillar, sachar.

AIXARCOLAT, DA. adj. Escardado, escardi-
llado.

AIXARDOR. f. Escalfor gran. Ardor.
AIXARMAR. ni. Astron. Certa estrella fixa de la
constelado austral Eridano. Acharmar.

AIXARMENTADOR, A. m. y f. El qui arreplega'ls
sarnients podats. Sarmentador.

AIXARiVlENTAR. v. a. Recullir els sarinents po-
dats. Sarmentar.

LA ACCIÓ D' AiXARMENTAR. v. a. Sarmentera.
AIXARMENTAT, DA. a j. Sarmentado.
AIXAROLAR. v. a. Envernissar ab xarol. Charo-
lar, dar charol.

AIXAROLAT. DA. adj. Charolado.
AIXAROP. m. Beguda medicinal, en que'l prin-
cipal ingredient es el sucre clarificat. Jarabe, ja-
rope. II Ale/. Trago aniarcli, beguda fatigosa. Ja-
rope.

AIXAROP DE PÁMPOL. Vi. Agua de cepas.
AIXAROPAMENT. m. L' us excessiu d' aixarops.
Jaropeo.

AIXAROPAR. V. n. Donar, receptar aixarop. Jara-
bear, jaropear, jaropar y jarapotear, pr. Arag. y
And. II .líe/. Donar en forma d' aixarop qualsevol al-
tre licor. Jaropear.

AIXAROPARSE. v. r. Pendre aixarops. Jarabear-
se, jaropearse.

AIXAROPAT, DA. p. p. Jarabeado, jaropeado,
jarapoteado,

AIXAROPEJAR. v. a. Donar o receptar aixarops.
jarabear. || Pendre aixarops.

AIXAROPEJARSE. v. r. Pendre aixarops. Jara-
bearse.

AIXAROPÓS, A. adj. Semblant al aixarop. Pare-
cido al jarabe.

AIXARPALLARSE. v. r. AXANCARRARSE.
AIXARPAR. V. a. Ter. AGAFAR.
AIXARRAIT, DA. adj. Aixut, sense substancia.
Sequero, insípido. Il Ter. Parlant de terres, aspre,
sense vegetació. Yermo.

AIXARRANCAR. v. a. Met. Obrir y separar les
carnes d' algú. Esparrancar, despatarrar. || AXAN-
CARRAR,

AIXART. m. Empelt. Ingerto.
AIXARTELL, (Can). Geog. Caseríu del terme de
Pollensa, Mallorca.

AIXARTELL. m. Ter. AIXADELL.
AIXARTELLAR. v. a. Ter. AIXARCOLAR.
AIXÁS. Geog. Poblé de la valí d' Andorra, parro-
quia de Sant Julia de Loria.
AIXATAR. V, a. DEIXATAR.

AIXAUGAR. V. a. Náut. Tirar la embarcació ab
alguna corda. Remolcar, sirgar.

AIXÁUS. ni. pl. El prenii que dona ais que fan pu-
jar la di a ais encants, aquell que 's queda la pessa.
Prometido.

AIXÁVEGA. Geog. Poblet del dist. niunpal. de
Montreal, prov. de Tarragona.

AIXEC.AMENT. m. La acció y efecte d' aixecar o
aixecarse. Alzamiento. || Sedició, subievació. Levan-
tamiento, sublevación.

AIXECAME.MT DE VEDA. Alsaiuent de veda.
AIXECAR. V. a. ALSAR.

AIXECAR EL PORO. fr. Fer aixecar fils de la fusta ab
el paper de vidre, ganiveta, o al embarnissar a la
niunyeca.

AIXECAR O ALSAR EL CÓLSER. fr. Met. fam. Beure
sovint licors, y especialment vi. Alzar, empinar ó le-
vantar el codo.

AIXECARSE. V. r ALSARSE.
AIXEDRÉS. m. ESCACH3.

AIXELLA. f. Anat. Buit que hi ha sota '1 nius-
cle, entre '1 naixement del bras y 'I costat del pit.
Sobaco.

SOTA L' AIXELLA. Debajo eí sobaco.
PORTAR SOTA L' AIXELLA. Llevar bajo el sobaco.
AIXELLERÓ. ni. Pessa quadrada de tela que 's
posa a la camisa sota 1' aixella per refors, y serveix
pera donar jocli a la mánega. Cuadrado.

AIXERIBIMENT. m. Acte y efecte d' aixeribirse
Despabilamiento.

AIXERIBIRSE o AIXERIVIRSE. v. r. Alegrarse,
reviscolarse. Alegrarse, animarse.
AIXERIBIT, DA. p. p. AIXERIT.
AIXERICAR. V. a. Aliviar d' algún desmai, enso-
piment, etc. Despejar, serenar.

AIXERICARSE. v. r. Serenarse, eixir d' un des-
mai, ensopiment o estat semblant. Despejarse, se-
renarse.

AIXERIR. V a. Serenar o aliviar a algú de lo que
el té abatut o adormiscat. Despabilar, despejar.

AIXERIRSE. V. r. Sortir algú d' un ensopiment.
Despejarse, serenarse.

AIXERIT, DA. adj. Viu, estordit. Despabilado.
AIXERRl. m. Fém de bestiar de llana y cabriu.
Sirle, sirria.

AIXERRIS. m. pl. Ant. FEMS.
AIXETA. f. Ganó ab un másele pera treure líquits
ab comoditat. Canilla, espita, llave. || dim. d' aixa.
Azuela. || La que 's posa a les fonts. Grifo, llave, jj
La que ais contadors de gas, serveix pera donar
pas al fluit. Espita. || La que hi lia a les calderes
de vapor, pera desvaporisar. Llave.

AIXETA DE PAS. La que a les canonades per ont
passa el gas, serveix pera donar pas al nieteix fluit.
A RAIG D' AIXETA. m. adv. ADOJO.
POSAR AIXETA. fr. Espitar. \\ Vendré 'I vi a la me-
nuda. Vender al ramo.

AIXETAR. V. a. Ant. DEIXATAR.
AIXÍ. adv. m. AixíS.

AIXICAMENT. m. Acció y efecte d' aixiquir y aixi-
quirse. Achicamiento.

AIXICOIRAT, DA. adj. Bot. Semblant a la xicoira.
Achicoriáceo.

AIX

AJA

59

Aiximés gótich a Vich

AIXIMÉS. m. Arquif. Finestra arquejada, partida
per una columna al centre, que sosté dos archs
iguals. A Catalunya son abundosos els exemplars

d' aquella construc-
ció, essent els mes
caracteristichs en la
arquitectura catala-
na els d' estil ro-
mánich y els ojivals.
Ajimez.

AIXIMPLAT, DA.
adj.Qiie sembla xim-
ple. Atontado.

AIXIQUIDOR, A.
m.y f. Qul aixiqueix.
Achicador.

AIXlQUIDURA.f.
Náiit. Acció y efec-
te de miMivar l'aigua
ab les bombes o al-
tre cosa. Achique.
II Acció y efecte de
aixiquir. Achica-
dura.

AIXlQUIiVlENT.
ni. Acte d' aixiquir
alguna cosa. Empe-
queñecimiento.
AIXIQUIR. V. a. Acte d' empetitir alguna cosa ||
F/g. Hiimiliar. Humillar.

AIXIQUIRSE. V. r. Ferse mes xicli, empetitirse.
Empequeñecerse.
AIXiQUIT, DA. p. p. d' aixiquir. Empequeñecido-
AIXIRIVALL Geog. Caseriu de la Valí d' Andorra,
parroquia de Sant Julia de Loria. || —(RIERA DE).
Hidrog. Riera de la Valí d' Andorra, que desaigiia a
la vora esquerra del Valira, un poch mes avall de
Aixovall.

AIXÍS. ad. m. D' aquesta manera. Así, de este
modo. II adv. afir. Cóm: és o no és aixis. Así. || De
ínterj. o increp. ¿Así? || De desitj, cóm: ¡aixis reventas!
¡Ojalá! ¡así! || Ab la partícula cóm, postposada en les
comparacions, val del meíeix modo que. Así. |1 Posat
el cóm al segón membre-, significa: aixis uns com els
altres. Así, tanto. || Denota aprobado d' alguna cosa,
cóm: aixis m' agrada. Así.

Aixis, Aixis. mod. ad. Mitjanament. Asi, asi.
Aixis, BÉ. fr. Aixis CÓM O CÓM SI.
AIXÍS QUE Aixis. conj. afirm. De tots modos. Asi
como asi.

AlxiS METEIX. mod. a V. Asimismo.
Alxis QUE. conj. caus. Asi es que, de suerte que,
por lo cual. Ijadv. t. Immediatanient. Luego que, asi que.
AlXiS QUE AlXiS: AIXÍS COM AIXÍS.
ÉS AlxiS. mod. adv. A entendre. Adviértase.
AIXÓ. pron. dem. Esto.

AIXÓ ES ALTRE O ALTRA COSA. Expr. fam. Denota
la inconexió d' alguna cosa ab lo que 's tracta. Eso
es otro ú otra cosa, harina de orro costal, eso es otro
cantar.

AIXÓ HI HA Y BN PES. Loc. fam. NO HI HA MES
CERA DE LA QUE CREMA.

AIXÓ PER AIXÓ. mod. adv. Puntualment. Lo mismo,
mismísimo, él por ello, pintiparado || Per la meteixa
rao. Por eso, por eso mismo, por lo mismo.

AIXÓ QUE Loe. Eso que.

¿DE QUi ES AIXÓ? D' AQUELL QUE NO HO VEU. Ref.
Indica 'Is perjudicis seguits d' abandonar les coses
propies al cuidado d' altre. Hacienda, tu dueño te vea;
donde no está su dueiío ahi está su duelo.

EN AIXÓ. adv. Mentres. En tanto, mientras,

¿EN AIXÓ ESTÉM? Loc Ab que extranyém que algú
ignori alguna cosa ¿De éstas tenemos?

PER AIXÓ. Expr. Ab que s' acaba un escrit o con-
versa referintse a lo que s' ha dlt avans. Por tanto

¿QUÉ TENÍM AB AIXÓ? Loc. Denota que res s' infereix
d' alguna cosa. ¿Qué tenemos ó adelantamos con eso?

AIXOBRIR. V. a. Ter. axorbir. || Ter. escampar.

AIXOL. Art. y OJ. Aixa mes manejable. Serveix
pera fer falques y clivilles. Hacha.

AIXOL DE DOS CAPS. m. Ferramenta de dues
íulles, una de aixa y 1' altra de destral. Alcotana.

AIXOLA. Art. y Of. f. Aixa patita.

AIXOLL. m Ter ASSOLL 1| AIXA. Azuela.

AIXOLLAR. V. a. Ant. XULLAR.

AIXONAR. V. a. Arrancar els pámpols de la vinya
qu' está massa ufanosa. Despampanar. || EsfuUar els
arbres. Deshojar. || Cullir oli\es, agafant les bran-
ques ab el puny y tirant cap avall. Ordeñar.

AIXORBAR. V. a. Ant. Espantar, azorar, asom-
brar.

AIXORBIDURA. f. L' acció d' aixorbir. Desaco-
lladura.

AIXORBIR. V. a. Magencar, descalsar els ceps ca-
vant. Alumbrar, girpear.

AIXORDADOR, A. s. Qui aixorda. Ensordecedor

AIXORDAR. V. a. Tornar sort. Ensordecer.

AIXORDARSE. v. r. Ensordecer.

AIXORDAT, DA. p. p. Ensordecido.

AIXOVALL. Geog. Poblé de la valí d' Andorra. És
a la vora dreta del riu Valira y perlany a la parro-
quia de Sant Julia de Loria.

AIXOVAR. m. Ant. Mobles o joles. Ajuar. || Ant.
DOT. |¡ For. La quantitat que '1 marit que no es heréu
dona a la seua muller si aquesta es pubilla.

FER L' AIXOVAR. fr. Preparar la roba pera la criatu-
ra qu' ha de náixer. Hacer ó preparar la canas illa.

AIXUGADOR, A. m. y f. El qui aixuga. Secador, jl
Mena de curtidor pera aixugar roba. Enjugador.

AIXUGAMÁ. ni. Drap que serveix pera aixugarse
les maus després de rentades. Toalla, paño de manos.
IIL'usat per les criades pera aixugar els plats. Albero.

AIXUGAR. V. a. Treure la luimitat. Enjugar. || As-
secar la humitat o suor que despedeix un cós. Enju-
gar, limpiar.

TANT CÓ.M NE PLOU EL VENT N'-AIXUGA. Ref. Deno-
ta que tant cóm se guanya 's gasta. Comido por ser-
vido; dia y vito; tanto ganado tanto comido.

AIXUGAR TUNYINA. fr. Assecar y salar la carn de
la tunyina. Amojamar.

AIXUGARSE. V. r. Enjugarse. || n.Assecarse'ls rius>
fonts, etc. Secarse.

AIXIJGAT, QUE SÚAS. Loc. mct. irón. Denota qu' algú
ha travallat pocli y aparenta estar mólt cansat. Arró-
pate, que sudas.

AIXUGAT, DA. p. p. Enjugado, secado. || p. p. de
aixugar. Respecte a la carn de tunyina; salada y asse-
caca. Amojamado.

AIXULLAR. V. a. Ani. xullar.

AIXUNAR. V. a. Ant. AIXONAR.

AIXURMAR. V. a. Ant. náut. Remar pera ajudar la
ñau que ja va ab el vent. Remar por debajo.

AIXUT, A. adj. Enjuto, seco. || Met. Home poch
carinyós y de poques páranles. Seco, áspero, des-
abrido. II m. Sequedat a la térra
per falta de p uja. Sequía, seca, ^^^ÉH^^-
sequedad. ^^^^P^\

AIXUTESA. f. AIXUT, SEQUEDAT. 1 ' ■T'^b
(1 DESSABORIMENT. || Falta d' aigua. MvX^^Vv
Sequedad. || Met. Falta d' atracció, ^^Jw^JEf
sobre tot en materies literaries. ^^^^aWjr
Aridez.

AJA. Geog. Poblé del dist. niuni- Segelld'Aja
cipal de Vilallo vent, prov.de Gi roña.

AJAGUT, DA. p. p. Echado, tendido Ij Dit del
blat per causa de la pluja, etc. Encamado.

60

AJU

AJU

AJAR. V. a. An! ABASTAR, 1.

AJASSARSE. V. r. Fam. Tirarse demunt del Hit.
Echarle á la larga, tenderse. || Ajaure 's el bestiar
en el Uoch ont descansa. Encamarse.

AJASSAT, DA. p. p. Echado, tendido.

AJAURE. V. a. Abaixar fins a extendre en térra lo
qu' estava dret. Tender.

AJAURE 'S. V. a. Echarse, tenderse, recostarse.
II Posarse al Hit. Acostarse, y si és per causa de nia-
laltía encamarse, ponerse en cama. || Inclinarse 'Is
blats per causa de pinja Echarse los panes, enca-
marse.

AJÁüRES' Hl. fr. Mel. fam. Rendirse al travall, cá-
rrega, etc. Dar con la carga en tierra ó en el suelo;
acodillar con la carga, nnd rse á la carga. || Subjec-
tarse a la voluntat d' un altre. Pasar por ello

AJOCADA. f. Cas. El lloch ont s' amaga la cassa
quan va niolt perseguida, pera reposar un poch o bé
pera desorientar ais gogos féntlos' lii perdre 'I rastre.
Agazapada. || adj f. Se diu de la gallina qu' está co-
vant els cus. Aclocada.

AJOCAMENT. ni. L' acció d' ajocarse 'is aucells-
Recogimiento || ni. Positura de la persona que se
ajoca o acota, arrupida cóm les gallines. Acloca-
miento.

AJOCARSE. V. r. Acotarse. ll Anarse 'n a dormir
els aucells. Recogerse.

AJOCAT, DA. adj. AJOVAT.

AJOGASSAT, DA. adj. Persona o bestia que corre,
salta o brinca ab ganes de jugar. Juguetón, retozón.

AJONJOLÍ, m. ALEGRÍA.

AJORNALAR. v. a. Llegar travalladors a jornal.
Tomar gente á jornal.

AJORNAR. V. a Ant. aplassar.

AJOVADA. adj. f. AJOCADA.

AJOVARSE. r. Ajaure 's la gallina demunt deis
cus o acotxarse a térra quan el gall la cubreix. Aclu-
carse, aclocarse.

AJOVAT, DA. adj. Sentat demunt deis talons,
posat com la gallina quan cova. Actucado.

AJUDA. f. Ayuda, socorro, favor. || Lo que ser-
veix pera ajudar. Ayuda. || Servicial. Ayuda, lava-
tiva. II Anl. XERINGA. II Bufeta pera donar serviciáis
per medi d' un canonet. Mangueta.

AJUDA DE CAMBRA. Criat pél servei ininiediat del
seu amo. Ayuda de cámara.

AJUDA DE CAMBRA DEL REL El crjat pera vestirlo y
altres ministeris Ayuda de cámara del rey.

AJUDA DE COST. Socorro en diner. Ayuda de cosía.

AJUDA DE ORATORL Clergue qu' en els oratoris de
la casa reial fa de sagristá Ayuda de oratorio.

AB L' AJUDA DE DEU. Loc. fam. Con la ayuda de
Dios.

AB L' AJUDA DELS VEÍNS. Loc. fam. Ab 1' auxili de
altres. Con ayuda de vecinos.

NO HA MENESTER AJUDES. f. No ha menester acólitos

AJUDANT. p. a. Ayudante. || Mil. m.Empleu mili-
tar ab diferent gran y títol; els que 'I desempenyen
cuiden de distribuir les ordres superiors y de disci-
plinar la tropa. Ayudante. || Els deis mestres d' es-
tudi Pasante, repetidor.

AJUDANT DÉU: AB L' AJUDA DE DÉU.

AJUDAR. V. a. Donar ajuda o auxili. Ayudar. |!
Posar els medís pera log ar alguna cosa. Ayudar. ||
Emplear el cavaller tots els medis pera fer coneixer
la seua voluntat al cavall. || For. Quan es ajudat ab
adminicule. Adminicular.

AJUDAR A BÉ MORIR, fr. Auxiliar al moribundo.
Ayudar á bien morir, agonizar.

AJUDAR A MISSA. fr. Servir y respondre al capellá
quan din misa. Ayudar á ¡a misa..

A QUI MUDA DÉU L' AJUDA. Rcf. Acoiisel a que quan

una cosa no ix bé 's deuen mudar els medis. A quien
muda Dios le ayuda.

A QUI NO 'T POT AJUDAR, NO VULLES TOS MALS
COMUNICAR. Ref. Qu' ensenya que no devem comuni-
car les nostres penes a qui no ha de compadeixer ni
remeiarles. Llorar á boca cerrada, y no dar cuenta
á quien no se le da nada.

AVIAT ÉS DIT: «MALALT, DÉU T' AJUT». Loc. fam.
Declara la facilitat que hi há a aconsellar ais altres
la paciencia o medis mólt diííciis pera Iliurarse de
algún dany, del que está Iliure el qui aconselU. El
sano al doliente so regla le mete.

DÉU DIU: «AJÚDAT Y T' AJUDARÉ.» Aforisuie ab que
se significa qne no tot deu deixarse a la boiia de Déu,
sino que hi haveni de fer per la nostra part tot el
possible. Fiate de la Virg;n y no corras; ayúdate y
ayudarte he; á Dios rogando y con el mazo dando.

AL QUI CAU Y S' AugA DÉU L' AJUDA. Aforisme ab
que 's significa, si bé ab altra forma, el concepte en-
clós al anterior Ayuda e y ayudarte he.

AJUDARSE. V. r Servirse mutuament. Ayudarse.
II Posar els medis pera lograr un intent. Ayudarse.
II Ant. VALORES.

AJUDAT, DA. p. p. Ayudado.

AJUNTAMENT. m. La corporació qu' está enca-
rregada del govern administratiu d' un poblé. Ayun-
tamiento. II Ant. JUNTURA. II ACTE CARNAL.

AJUNTAR. V. a. Art. y Of. Adressar dugues su-
perficies, planajarles, feries besar fins a confondre '1
punt pera que després encoiat resulti una massa com-
pacte. Ajuntar les travesses a els niontanst, une pessa
ab un altre. Juntar, adherir.

AJUNTAR. V. a. JUNTAR. || Encaixar les fustes en-
tre sí. Acoplar, ensamblar, ajuntar.

AJUNTARSE. v. r. JUNTARSE.

AIUNTAT, DA. p. p. Acoplado.

AJUNYIR. V. a. Ant. juntar.

AJUPIMENT. m. Acció y efecte d' ajupirse. Aga-
chamiento.

AJUPIR. a. Atrapar, subjectar al travall o altra
cosa molestosa al qui no li agrada gaire. Coger, su-
jetar. II Atrapar, burlar, enganyar. Coger, burlar,
enganyar. |1 Atrapar, atangar, agafar sota. Coger.

AJUPIRSE. V. r. ACOTARSE, ABAIXARSE. || Po-
sarse airupit com una gallina. Aclocarse, agaza-
parse. II Inclinarse, ajáure 's, ajupirse a térra les
persones o les besties pera no ésser vistes o esca-
parse de qui les persegueíx. Agacharse. || Arronsar
les espatlles, dissimular, pendre ab resignació, etc.
Encogerse de hombros, resignarse.

AJUPIT, DA. p. p. Agachado, agazapado, acu-
rrucado. II adj. Blas. Se diu de tots els animáis que
están cóm enconoits o arrupi:s. Acrupido.

AJUST. m. Conveni, concert, avinensa. Ajuste,
ajustamiento. || Ant. junta, congrés. || justament.

AJUST DE COMPIES. m. Com. El cálcul, cómputo,
examen de deutes, crédits, ganancies, capitals, etc.
Ajusta de cuentas.

MES VAL UN DOLENT AJUST QUE 'L MELLOR PLET.

Ref. Ensenya que 's deuen evitar els plets, encara que
sigui ab alguna perdua, pels gastos que porten. Más
vale mala avenencia'que buena sentencia.

AJUSTADAMENT. adv. ni. Conforme al ajust
Ajustadamente, exactamente

AJUSTADÍS, SA. adj. Ant. ARREPLEQADiS.

AJUSTADOR, m. Ajustador. || Imp. El caixista
que ajusta o arregla per planes les galerades que
contenen la composició que s' ha d' iniprimlr. Ajus-
tador, II Compaginador.

AJUSTAMENT, m. Ant. AJUST. |1 ACTE CARNAL. ||
— DE FRUITS. Ant. GARBERA.

AJUSTAR. V. a. Art. y Of Fer venir una pega en
mitj d' altres dugues. Una Henea de fusta a un forat

ALA

ALA

61

o esquerda. Retocar una pe^a: anarla ajustant. Ajus-
tar.

AJUSTAR. V. a. Convenir en el preu d' alguna
cosa. Ajustar, concertar. || Met. Fer algún contráete.
Ajusfar, contratar, concertar, pactar. || Afegir.
Añadir. II juntar. || Igualar una cosa ab un' altra, fer
venir bé dues coses. Ajustar. || Concordar ais ene-
mistáis. Ajustar, poner en paz. || Venir apretada la
roba. Ajustar II Fer caure bé al eos el vestit. Ajus-
tar. II Girar la porta envers ont se tanca. Entornar,
volver, encajar. |1 Tancar la porta o la finestra,sense
girar la clan o posar els baldons. Emparejar. || Ajus-
tar bé o inalainent lo que 's tanca o uneix. Tener
buen ó mal ajuste. || Arreglar alguna cosa a lo que
és de llei, cóni; la vida, les accions, etc. Ajustar.

AJUSTAR EL COMP FE. fr. Fer que aigú, ab reprensions
o cásticlis, obri bé. Aiiistar la golilla.

JA T' AJUSTARÉ 'L COAiPTE. Exp. de anienassa. Ya
ajustaremos cuentas, ó, yo le ajustaré las cuentas.

AJUSTARSE, v. r. Fer algún ajust. Ajustarse ||
Convenirse ab el salari d' algún travall o servei.
Igualarse, convenirse, ponerse de acuerdo. |1 Fer
conipanyía per alguna empresa o negoci. || Igualarse.
II Ant. Juntarse, unirse.

AJUSTAT, DA. p. p. Ajustado. || adj. Recte, just,
cóm; ajustat de conciencia, etc. Ajustado, justo, rec-
to, exacto, jj Unit. Ajustado. || Convingut. Manco-
munado.

TOCAR o CANTAR AJUSTAT. fr. Observar bé '1 com-
pás y una perfecta igualtat del moviment en la exe-
cució de la música o del cant. Toiar, cantar afus-
tado.

AJUSTICFAT, DA. adj. Qui ha sofert la sentencia
de pena de mort. S' usa niólt cóni a substantiu. Ajus-
ticiado.

AJUTAR. v. a. Ant. AJUDAR.

AJUTJAIVIENT. m. Ant. Adjudicado. Adjudica
ción.

AIUTJAR. V. a. Ant. ADJUDICAR.

AL. Preposició de datiu y acusatiu. Al. |[ Partícula
que denota temps deterniinat, cóm: al puní de mitj
día. Al. II Denota '1 modo particular de fer alguna
cosa, cóm: pintar al oli. Al.

ALA.f. Part del eos deis aucells y d' alguns insectes
que 'Is serveix pera volar. Ala. || Ordre de persones o
coses posades en rengle. Hilera, fila, ala. || Mil. Cós
de tropa situat a dreta y esquerra del eos principal
pera deféndrel pels costats. Ala. Il Fort. Ala, flanco,
lado. II La part d' un edifici que snrt enfora per un
deis seus costats. Ala. || La part superior y niés am-
pie de r orella. Ala. II La del barret. Ala. || Pendent
d' una montanya Ladera. || La del peix. Aleta ii La
part de la teulada que ix enfora de les parets. Alero,
alar, rafe. || En els molins de fariña, la pala del ro-
det ont pega 1' aigua. Alabe. || Bol. Planta medicinal
de la familia de les compostes, quina arrel es aromá-
tica. Érsula. helenio. || La de la gallina o altre avi-
raní ji plomada. Alón. || — DE CORB. Bol. ALA.

¡ALA, ALA! Int. fam. Que s' usa pera donar ánimo.
jEa, vamos!

ALA DE MOSCA, fr. Arl. y Of. S' anomena de la
pe^a de dos cosos iguals esviaixats y que serveix
pera unir, faxar y ajustar dugue^ pots o taulons. ||
Engany que usen els tramposos en el joch de cartes.
Ala de mosca.

ALA SEQUERA. Ant. La derrera ala o rerasaga d' un
eos d' exércit. Retaguardia.

COP D' ALA. Aletazo.

EN ALA. mod. adv. En rengle. En fila.

ÉSSER TOCAT DEL ALA. fr. Ésser aficionat a n' alió
de que 's parla. Ser tentado de la hoja.

ÉSSER UN CAP D' ALA. fr. Ésser un deis primers o
deis mes aventafjats. Ser el primero, ser el más dis-
tinguido.

ALÁ. m. Veu arábiga. Déu. Dios, Alá. || G09 de
presa, casta resultant de 1' unió del masti ab el carlí.
Alano. II ALÁNS.

ALABADiSSIM, A. adj. sup. Alabadísimo.

ALABADOR, A. m. y. f. Alabador.

ALABAIX. adj. Bnrret que té les ales caigudes.
Alicaído. II Met. Qui ha caigut del estat de opulencia.
Alicaído. Flach y débil de forces. Alicaído.

ALABANDINA. f. Miner. Pedra fina qu' és sem-
blanta al rubí; també se li dona el nóm d' espineta
roja. Alabandina.

ALABANSA. f. Alabanza, elogio, encomio.

OMPLIR D' ALABANSES A ALGÚ. fr. Alabarlo ab ex-
cés. Llenar d uno de alabanzas.

ALABAR, v. a. Dir bé d' algú. Alabar, elogiar.

CADA OLLER ALABA LES SEUES ULLES. Rcf. DÓna 3

entendre que tots alabeni les nostres coses encara
que no ho mereixin. Cada ollero alaba su puchero;
cada buhonero alaba sus agujas; cada ollero su olla
alaba, y más si la tiene quebrada.

Li ALABO 'L QUST. Exp. Alabo su gusto. II Irón. Nota
el mal gust o elecció que s'ha tingut en alguna cosa.
Alabo el gusto.

CÓM ELL VISCA NO FALTARÁ QUI L' ALABI. fr. IrÓn.
S' aplica ais que acostumen ponderar les coses pro-
pies. Como Él viva no faltará quien le alabe.

¿QUE NO TENS NINGIJ QUE T' ALABI? ALÁBAT, RUCH.

ALABARDA, f. Aíena de llanca ab una especie de
destral atravessada; aquesta té un deis costats aca-
bat en punxa y altre a tall de mitja lluna. Alabarda.

Alabarda ( sigle xiii)

II Arma e insignia qu' usaven els sargents d' infante-
ría. Alabarda. || A vegades indica 'I cárrech de sar-
gent. Alabarda.

COP D' ALABARDA. Alabardazo.

AL ABARDER. m. Soldat ab alabarda. Alabardero.
|l La influencia castellana lia vulgarisat aquesta pa-
raula en el concepte d' indicar aquells qu' en els tea-
tres aplaudeixen per assistirhi de íranch, o bé perqué
els paguen els empressaris o'ls artistes. Alabardero.

ALABARSE, v. r. Jactarse.

TE 'N POTS BEN ALABAR. Exp. fam. irón. Moteja
ais que s' alaben de coses frívoles. Alábate, polla, que
has puesto un huevo y ese huero.

ALABARSE DE LO QUE 'NS DEURÍA AVERGONYIR. fr.
Hacer gala del sambenito.

ALABASTRE m. Miner. Carbonat de cals concre-
cíonat;sol ésser d' un blanch lletós, sí bé també se 'n
troba d' altres colors; és prou dur pera poguerse tor-
nejar y ferne ob ectes d' adorno. Alabastro || —
ORIENTAL. Es mólt translúcit, té colors mólt bonichs
y 's pulimenta bé. Alabastro oriental.

ALABASTRÍ, NA. adj. Poét. Lo qu' és o sembla
alabastre. Alabastrino.

ALABASTRINA, f. FuU d' alabastre mólt transpa-
rent que s' usa en lloch de vidres en les claraboies
deis temples y en algunes vidrieras. Alabastrina.

ALABASTRITA, f. Miner. Pedra blanca qu' és un
sulíat de guix; se pot tornejar y puliiuentar. Alabas-
trites.

ALABAT, DA. p. p. Alabado. || m. El motet que's
canta en alabansa del Santíssim Sagrament. Ala-
bado

ALABAT SiA DÉU. Exp. Fiar a la Divina providencia
r éxit d' alg.ina cosa o'l desagravi d' alguna injuria.
Dejarlo á Dios. A la buena de Dios.

ALABAU Y QUINÓLES. (Antoni). Biog. Frare tri-
nitari vigatá. Era secretari de la seua provincia re-
Iligiosa y escriptor de I' ordre deis Trinitaris descal-
sos. Entre 'is seus escrits hi figuren: Vida del Beato

62

ALA

ALA

Miguel deis Sanís, — y Miscelánea de varies notes y
observaciones sobre las más notables antigüedades de la
ciudad de Vich. Va morir aVich 1' any 1802.
ALABERN. iii. Boi. ALADERN.

ALABERN Y CASAS. (Camilo). Blog. Artista dis-
tingit en el gravat al cer. Va neixe a Barcelona 1' any
1825 y va morir a Madrid 1' any 1876. Va ésser pri-
mer gravador de la Fábrica Nacional del Sello. Pre-
senta travalls seus a diverses exposicions de bailes
arts, essent llorejat en totes elles. Va gravar mapas,
retratos y estampes de historia natural, copiant obres
deis mestras de la pintura. Va publicar a Ma-lrit
r any 1859 un infolio titulat Galería de cuadros esco-
gidos del Real Museo de pinturas de Madrid, grabados
sobre acero por el sistema alemán-francés, texto histó-
rico descriptivo, premiado en la Exposición de Bellas
Arles del año 1858.

— Y MOLES (RAMÓN). Biog. Gravador barceloní,
autor de niapes y paisatges y de un tractat de cali-
grafía inglesa, publicat 1' any 1861. Havent estat a
París quanse va d vulgar la in venció del daguerreotipi,
r Alabern va portar a Barcelona el coneixeii ent prác-
ticli de la dtscuberta. El primer ensaig va ferio pú-
blica y solemneinent 1' oiize de Novenibre de 1839,
reproduhint la Llotja y després els porxos d'en Xifré,
ab un apaiell de la Reial Academia de Ciencies Na-
turals y Ai ts.

ALABRENT. m. Art y Of. El fadrí del molí de paper
que tren la pasta de la tina ab la forma, y fa' Is fulls.
Laurente, secador.

ALACAIET. ni. dim. Lacayuelo.
ALACAIGUT, DA. adj. ALABAIX.
ALACAIO. in. Criat de llureya Lacayo. || Mosso
de a peu. Lacayo.

ALACANT. Geog. Ciutat capital de la prov. y part.
jud. del seu nóni y pertany al bisbat d'Orihuela; té
un bon port de m:ir, estació de
F.-C y niolta industria, comptant
ab una població de 50,495 liab. 1|
Part. jud. de la prov. del seu nóm,
format de cinch ajuntaments, que
son: Alacant, Muchamiel , Sant
Joan, Sant Vicens del Raspeig y
Vilafranquesa. || Una de les tres
provincies en que 's va dividir el
regne de Valencia; té 14 partits ju-
dicials y 138 ajuntanients.

ALACUÁS. Geog. Vila de la pro-
vincia y bisb. de Valencia, part.
jud. de Torrent; és prop del ferro-
carril de Valencia a Utiel y té 2,36á hab.
ALADA, f. Forniiga ab ales. Alada y alaica.
ALADAR. lu. Ant. Cabe'ls que cauen demunt deis
sos. Pulsera.

ALADERN. ni. Bol. Mata de la fam. de les ramná-
cees, d' un metre seixanta a dos metras d' alsada,
que té les fullas bastant grosses, llargarudes de la
punta y llustroses del revés. Fa les flors blanques,
petites y mólt flairoses y per fruit unes tavelles ne-
gres y sucoses quan son madures. Aladierna, ala-
tierno, ladierno.

ALADILLA. f. Ferro d' uns 60 centimetres de llarcli
y uns 10 d' ampie que s' encaixa al buit de la mola
de molí pera feria rodar. Palahierro.
ALADRE, m. ARADA.

ALADRELL. Geog. Caseríu del dist. munpal. de
Agrannint, prov. de Lleida.

ALADROCH. ni. Anxova fense salar. Aladro-
que. II Ictiol. Peix blau mólt semblant a la sar-
dina, encara que un poch mes petit. Aladroque,
boquerón.

ALAFAYA. f. Roba de coto que antiguanient se
teixía a Valencia Avuy se dona aquest nom a un
texit de seda. Anafaya.

Escut d' Alacant

ALAIX, (Isidro). Biog. Marqués de Vergara, natu-
ral de Valls, general del exércit espanyol. Per ordre
de Espartero va perseguir al general carlí Gómez en
sa famosa excursió per Andalusía. Tots els títols y
hoiiors del general Alaix, foren guanyats ais camps
de batalla. L' any 1840 era ministre de la Guerra.

ALALITA. f. Miner. Mineral pertanyent a la espe-
cie del piroxén. Alalita. || Diópsit mineral del Pia-
mont.

ALAiVlBÍ. m. Aparell format de una mena de re-
ceptacle en quina part inferior hi lia un cañó helizói-
dal que serveix pera destilar els líquits. Alambique,
alquitara.

PASSAR PER TOTS ELS ALAMBÍNS. fr. Estar ben pro-
vat y examinat. Pasar por todas las aduanas ó por
las picas de Flandes.

ALAMBINAR. v. a. Destilar els licors ab Talambi.
Alambicar, alquitarar. || Met. Examinar, apurar.
Alambicar, acrisolar, apear, sondear.

ALAMBINAT, DA. adj. Alambicado.

ALAMBOR, m. Ant. contraparet.

ALAMBRÍ. m. Ant. ALAMBÍ.

ALAMERA. f. Ter. Passeig d' arbres. Alameda,
arboleda. || Lloch poblat d'albes. Alameda.

ALAMÚS. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part,
jud. de Lleida; es dalt d' un turonet a la esquerra del
F. - C. de Barcelona a Lleida; té 374 hab.

ALANAGAR. v. n. Ant. RELLISCAR.

ALANCEJAR. v. n. Ant. Ferir ab llansa. Alan-
cear.

ALANDÍ. Geog. Veinat del terme municipal de Be-
navent, prov.de Lleida.

ALANITA. f. Min. Silicat de ceri, cals y ferro;
substancia negra y vidriosa que pot ratUar el cres-
tall. Alanita.

ALANOBOL. m. Min Terra de propietats semblan-
tes a les del bol arménicii. Alanobol.

ALANQUINS. m. pl. Tela de coto estreta, forta y
de color groguench. Mahón.

ALÁNS. ni. pl. Pobles de la Escitia descendents
deis getcs. Alanos. || Mena de daina que viu a la
república mejicana. Alanés.

ALANTINA. f. Nóm d' una substancia descuberta
en la énula campana y que després s' lia trobat tam-
bé en altres plantes. Alantina.

ALANTOAT. ni. Qaim. Sais que provénen de la
combinació del ácit alantoich ab una base salificable.
Alaontoato.

ALANTOICH. adj. Quim. L' ácit que 's treu de les
alantoides. Alantoico.

ALANTOID^S. f. Anat. Mena de bufeta llarga, si-
tuada entre 'I corión y l'amnios, en el feto, y que per
medí del uraco comunica ab la bufa. Alantoides.

ALAQUER, (Jaume). Biog. Mestre de música ma-
llorqui, faniós en son temps; nat a les derreríes del
sigle xviii, mort a 1' Habana, ben jove. Va compondré
niolta música relligiosa, entre ella una missa de cant
plá, una de réquiem a tota orquesta y un 'aitre pera
orgasola. Es autor de íaóperií La vcdova di Padiglia y
la farsa II capello parlante.

ALARB. m. Bárbre. Alarbe, árabe. || Ter. 00-
LAFRE.

ALARCON, (Arcángel de). Biog. Va néixer a To-
rredembarra, prov. de Tarragona; va ésser frare ca-
putxí, fundador del moiiestir de la seua ordre a
Valls, publicant I' any 1594 a Barcelona un volum de
poesíes castellanes titolat Vergel de plantas divinas

ALARDE, m Vanagloria, fantasía. Alarde. Ii La
revista que 's passa ais soldats. Revista, alarde, re-
seña.

FER ALARDE, fr. Alabarse de haver fet alguna cosa.
Hacer alarde, jactarse, pavonearse.

ALB

ALB

63

ALARDÓ. m. Estacada de poca llargaria que 's fa
a les vores deis rius pera que 1' aigua no se n'endu-
gui algún tro9 de marge. Pequeña estacada.
ALARGÜAR. v. a. Ant. allarüar.
ALARICH. Biog. Quart comte de Besalú, en el
sigle IX, dependent deis reís de Fransa. Regía cap ais
anys 843 y 844. Era també seiiyor de üirona y de
Enipuries. No 's coneixen d' ell mes que vexacións
fetes ais eclesiásticlis, quins drets va atropellar, arri-
vant fins a usurpar rendes del bisbe de Qirona Gon-
deniar, haveiitlo tingut d' obligar el rey Caries el
Calvo a reparar algunes de les seues principáis in-
justicies.

ALARIT. ni. Crit llastimós. Alarido.
ALARMA, f. Mil. Acometiment d' iniprovís. Alar-
ma. II Seiiyal o avís pera un atach. Alarma. || Coiis-
ternació. Alarma.

CRIDAR ALARMA, fr. Al arma, al arma. .
TOCAR ALARMA, fr. Tocar tí rebato.
ALARMADOR, s. y adj. El qui alarma. Alar-
mador,

ALARMANT. p. a. Alió que alarma. Alarmante.
ALARMAR, v. r. Incitar a pendre les armes. Alar-
mar. II Commoure, consternar. Alarmar.

ALARMARSE. Consternarse sense motiu. Alar-
marse.

ALARMAT, DA. p. p. Alarmado.
ALARMISTA, s Aquell que 's compláu en propa-
gar noticies alarmantes. Alarmista-

ALARÓ. Geog. Vila de Mallorca, part. jud. de Inca;
és al peu d' un turó y té 5,988 liab.

ALAS. Geog. Poblé de la provincia de Lleida, bisb.
y part. jud. de la Sen; és a la vora esquerra del Se-
gre; té un agregat, Torres, y 380 hab.

ALAS, (Bartomeu). fíiog. Graiuáticli del sigle xiv,
fill de Valls, fainos en la ensenyansa de. la llengua
llatina y arts, que per especial privilegi exercia la
profesió en la seua vila natal 1' any 1313.

ALAT, DA. adj. El que té ales. Alado, alígero. ||
adv. Ant. Al costat. Al lado.

ALATRENCAR, v. a. Trencar les ales a un aucell,
insecte, etc. Aliquebrar.

ALATRcNCAT, DA. adj. Trencat d' ales. Alique-
brabo. || Met. Física y nioralnient parlant, debilitat
sense poder. Alicaído, aliquebrado.

ALATXA. f. Peix, mena de sardina. Alacha
ALAVANYA, (Albert). ¿í/off. Jurisconsult Valencia
del sigle Xili y conseller del rei en Jaume I^t. Era
personatge de molta estima y saber. Va escriure
Notos super Joris Regni Valentía;, que es una glosa
concienssuda deis Furs del rei e.i Jaume; y Tractatus
de contracta comande. Sembla que exsrcí bona in-
fluencia son talent quaii els advocáis de Valencia
no' s conformaven ab les disposicions deis Furs, y
sois desitjaven atendres al dret canónich y civil, lo
qual va obligar al rei en Jaume, 1' any 1250, a privar-
los r exercici, que 'Is lii va retornar 1' any 1264, im-
posant penes al qui s' apartes del códicli foral.

ALAYOR. Geog. Vila de la illa y bisb. de Menorca,
part. jud. de Mahó; té 4.884 hab.

ALBA. f. Vestidura blanca que 's posen els cape-
llans sota la casulla o dalmática pera celebrar e's
oficis divíns. Alba. || La primera claror del día.
Alba. II m. Bot, Arbre de la fani. de les salicínees
que 's fá molt alt, té I' escorsa blanquinosa, les tu-
lles d' un vert ciar, y quina fusta triga niólt a pu-
drirse dins de 1' aigua. Álamo. || blanch. Mena de
alba que té les fulles blanqiies per la part del revés.
Álamo blanco. || — negre. f. pollanCra.

ALBA. Geog. Poblé del dist. munpal. d'Aiguamur-
cia, prov. de Tarragona. || —Hidrog. ant. Nóm del
riu Besos, prov. de Barcelona, en temps deis ro-

Segell d' Ambages

inans. |1 — (COLL D". L') Orog. Coll del terme munpal.
de Tortosa, prov. de Tarragona. Hi há una ermita
dedicada a la mare de Deu. || — (PICH D') Orog. En
les Montanyes Maleliides.

ALBADA. f. Caranielles, música feta a punta de
día. Alborada, albada. II Poéf. Género de poesía que
se cantava a la niatinada narrant la felicitat d' una
nit ditxosa. Albada. || Ant. aleada.

ALBADIVA. Ant. LUDA.

ALBAGES. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part
jud. de Lleida: és a la vora del riu
Set y té 277 liab.

ALBAL. Geog. Poblé de la prov.
y bisb. de Valencia, part. jud. de
Torrent; és prop del F.-C. de Madrid
a Valencia y té 2,310 hab.

ALBALAT ( Estany d' ), Hidrog.
Estany que hi há prop del mar entre
Torieblaiica y Senieta, prov. de

Castelló. II —DE LA ribera o DE

PARDiNES. Vila de la prov. y bisb.
de Valencia, part. jud. de Sueca; és
a la esquerra del riu Júcar y té 2,650 hab. || — DELS
SORELLS. Poblé de la prov., bisb. y part. jud. de Va-
lencia; és estació del F.-C. de Valencia a Sagunto y té
1,117 hab. II - DE SEGART. Poble de la prov. y bisb.
de Valencia, patt. jud. de SaguntO; és prop de! F.-C.
de Terol a Sagunto y té 870 liab.

ALBANDRENY. ni. Ant. Joch de devant de la cu-
renya. Avantrén.

ALBANELL (Calcarán de). Biog. Prelat cátala; va
néixer a Barcelona 1' any 1561 y va morir 1' any 1626.
Erudit y coneixedor de les llengües orientáis, des-
prés d' haver cuidat la educació del hereu de'n Fe-
lip III, se va ordenar de sacerdot, havent posse'it la
abadía de Alcalá la Real, arrivant a ésser arquebisbe
de Granada. Va deixar ínédites varíes obres de histo-
ria, de política, de moral y de relligió, havéntse'npubli-
cat alguna en el Semanario Erudito de Valladares.

ALBANÉS, SA. adj. Natural de Albania. Albanés.

ALBANYÁ. Geog. Poble de la prov. y bisb. de Qi-
rona, part. jud. de Figueres; és a la vora esquerra de
la Muga, té agregats els poblets de Carbonils y Els
Horts y reuneixen entre 'Is tres 275 hab.

ALBARÁ. m. DEBITORI. || En les aduanes paper dit
guía. Guía. || rebut. || Ant. permís.

ALBARANER. m. El qui cuida de cobrar els drets
reials. Tablajero.

ALBARCA. Geog. Poblet del dist. munpal, de Cor-
nudella, prov. de Tarragona. || Caseríu del terme de
Escorca, Mallorca.

ALBARDA. f. El guarniment principal de les bes-
ties de cárrega. Albarda. || Met. Xulla de cansalada.
Albarda.

ALBARDA GALLINERA, f. Mena d' albarda plana. Al-
barda gallinera

alb.arda sobre albarda. Fr. Repeticíó viciosa.
Albarda sobre albarda.

SI NO T' agrada, no LI FASSIS L' ALBARDA. Ref. Ab

ques'indica que es inútil gastaren loque no'ns agrada.

ALBARDA. m. Ant. TRUHÁ. || GORRERO. i| COME-
DIANT.

ALBARDANEJAR. v. a. Ant. TRUHANEJAR. || 00-

RREJAR. II REPRESENTAR COMEDIES.

ALBARDANERÍA. f. Ant. TRUHANERÍA. || refre-

SENTACIÓ DE COMEDIAS.

ALBARDAR. v. a. Posar albarda a les cavalcadu-
res. Enalbardar, albardar. || Enganyar ab caricies.
Engaitar, engatusar, encantusar, engatar. || Met.

ENLLARDAR.

ALBARDAR AL REVÉS, fr. Succe r contrari lo que se
esperava favorable. Volverse la albarda á la barriga,
traspintarse.

64

ALB

ALB

CUIDADO QUE NO ALBARDÉM L' ASE AL REVÉS. Expr.
fam. Plegué á Dios que orégano sea, y que no se nos
vuelva alcaravea.

ALBARDER. m. El qui fa albardes. |1 BASTER. Al-
dardero.

ALBARDERA. f. La dona del albarder. Albardera.
ALBARDERÍA. f. L' ofici d' albarder. Albardería.
II El llocli o carrer ont se fan o venen albardes. Al-
bardería.

ALBARDETA. Diin. d' albarda. Albardilla.
ALBARDÓ. m. Mena d' albarda. Albardón.
ALBARDONET. Ditn. d' albardó. Albardoncillo.
ALBAREA Geog. Subveinat del municipi de Cornu-
della, part. judi. de Falset.

ALBAREDA. f. Lloch plantat d' albes. Alameda.
ALBAREDA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Naves, prov. de Lleida. || Caseriu en el municipi de
Torrelles de Foix.

ALBARELLA. f. Bol. Bolet bo pera menjar, que
creix entre castanyers y albes blanques. Albabela.

ALBARELLS. Geog. Poblé del dist. munpal. de
Argensola, prov. de Barcelona.

ALBARENY. Bot. Nóm ab que 's designa en alguns
pobles de la Selva el Boletas scaber.

ALBAT. m. Noi o noia morts avans de tindre us
de rao. Párvulo.

ALBATARA. f. Patol. Mal que 's fa en I' orifici de
la vagina y és produit per anomalía de la membrana
mucosa de aquest conduele. Al-
batara.

ALBATÁRRECH. Geog. Poblé
de la prov., bisb. y part. jud. de
Lleida. Está situat a la vora es-
querra del Segre y té 564 hab.

ALBATERA. Geog. Vila de la
prov. d' Alacant, bisb. d' Orihuela,
part. jud. de Dolores; és a la unió
de les carreteres d' Alacant a Ori-
huela ab la de Novelda a aquesta
derrera ciutat y té 4,221 hab.

ALBATERA (Serra de). Otog. Serra de la part po-
nentiva de la prov. d' Alacant. part. jud. de Novelda.
ALBATRE. ni. Min. ALABASTRE.
ALBAY. Geog. Petit lloch corresponent al municipi
d' Aiguamurcia, part. jud. del Vendrell.

ALBAYDA. Geog. Part. jud. de la prov. de Valen-
cia format deis següents 28 ajuntaments: Adzaneta
de Albayda, Albayda, Aifarrassi, Ayelo de Rugat,
Bélgida, Beniatjar, Benicolet, Beniganini, Benissoda,
Benissuera, Bufali, Carricola, Castelló del Duch,
Cuatretonda, Guadassequies, Luchente,' Montaber-
ner, Montichelvo, Ollería, Otos, Palomar, Pinet, Po-
bla del Duch, Ráfol de Salem, Sempe;e y Terrateig.
II — Vila de la prov. y bisb. de Valencia, cap del
part, jud. del seu nóm; és a tramontana de la serra
d' Agullent y té 3,987 hab.

ALBAYDA (JVlarqués de). Biog. ORENSE. (JOSEPH
MARÍA).

ALBECA. f. ALBENCH.

ALBEDRIU. m. Llibertat que té la criatura huma-
na pera triar el bé o el nial. Albedrío.

ALBEGALA. Aslron. Nóm que 's dona a la conste-
lació Lira. Albegala.

ALBEGÉS (Arnau). Biog. Arquitecte cátala que
vivía a Barcelona a les derreríes del sigle XIV.

ALBELDA. Geog. Vila de la prov. d' Osea y bisb.
de Lleida, part. jud. de Tamarít de Llitera; és a la
esquerra del canal d' Aragó y Catalunya y té 1,213
habitans.

ALBELLÓ. m. Ant. CLAVEQUERA. || Acequia cuberta
pera treure 1' aigua d' algún camp. Arbollón, tijera.

Segell d' Albera

ALBENCH. m. Pell fina y blanca que hi ha entre
la fusta y la cresta deis arbres. Albura.

ALBER BLANCH. m. Álamo blanco.

ALBERA L'. Geog. Poblé del depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Per-
pinyá, cantó d' Argeles; és ais
monts A beres y té 527 hab.
Está situat a 1' altitut de 521
metres dessota del pich que for-
ma frontera ab Espanya.

ALBERA L'. Hidrog. Riera que
neix a la vessant N. deis Piri-
neus Orientáis, sota '1 coll For-
cat y desaígua a la vora esque-
rra de la riera de Portús, en-
tre '1 poblé de aquest nom y '1 de La Esclusa.

ALBERCH. m. ABRICH, 2. |] CASA, ji DRET DE. || An-
tiga prestado.

ALBERCOCH. m. ABERCOCH.

ALBERCOCH DEL ULL BLANCH. m. AberCOCh petit,

quasi blanch y mólt gustos. Albarillo.

ALBERCOQUER. m. ABERCOQUER.

ALBERCUIX. Geog. Caseriu del terme de Pollensa.
Mallorca.

ALBERES (Les). Orog. Nom que donen els france-
sos a la part del Pirineu que s' extén a la dreta de la
carretera de Girona a Perpinyá.

ALBERESA. f. Min. Cals carbonatada, runiforme.
Alberesa. JI Varietat de marbre que a la seua superficie
presenta taques fosques. Alberesa.

ALBERGADOR. m. Ant. alberguer.

ALBERGAR, v. a. ACULLIR. !| Aposentar. Hospe-
dar, alojar.

ALBERGARÍA, f. Ant. HOSTAL, POSADA.

ALBERGARSE, v. r. Pendre hostatje, recullirse a
un alberch. Albergarse, hospedarse, alojarse. ||
Met. Posarse fora de perill. Albergarse.

ALBERGAT, DA. p. p. ACULLIT.

ALBERGE. m. PRÉSSECH.

ALBERGENER. m. y

ALBERGER. m. PRESSEGUER.

ALBERGíNERAR o ALBERGINAR. m. Terra
plantada d' alberginies. Berenjenal.

ALBERGINIA. f. Fruit de la alberginiera. Beren-
jena.

COP D' ALBERGINIA. Berenjenazo.

ALBERGINIERA. f. Boí. Planta anyal d' uns cin-
quanta centimetres d' al?ada, de fulles grans, ovala-
des, verdes y quasi cubertes d' un polvet blanch; les
branques plenas de punxes; les flors grans y mora-
des; el fruit regularment morat y en figura d' ou mes
o menys llarch. Berenjena. Hi há ademes la rodona
tardana y la rodona primerenca. Berenjena.

ALBERGUER. El que dona aculliment. Mesonero.

ALBERGUERÍA. f. ALBERGARÍA.

ALBERICH. n. p. Alberico.

ALBERICH Y CASAS (Joseph). Biog. Metje que
va néíxer a Reus 1' any 1824, morint en 1874. Va ésser
un deis fundadors y redactors del Diario de Reus; és
autor d' algunes memories y va traduir al castellá
el Ilibre Manipulaciones elecírotipicas, ó tratado de
galvanoplastia, de Valker.

ALBERIQUE. Geog. Part. jud. de la prov. de Va-
lencia, format de 15 ajuntaments, que son: Alberique,
Alcántara, Antella, Benegida, Benimuslem, Cárcer,
Cotes, Gabarda, Masalavés, Pobla Llarga, Sant Joan
d' Énova. Senyera, Sumacárcel, Tous y Vilanova de
Castelló. II Vila de la prov. y bisb. de Valencia, cap
de part. jud. del séu nom; és a la esquerra del riu
Júcar, está unida a la capital de la prov. per un F.-C.
y té 5.620 hab.

ALBERNÚS. m. Ant. Mena de capa o capot ab ca-

ALB

ALB

65

putxa que 's feia antiguaiiient d' un teixit de llana
niólt groixut y servía pera lliurarse de la pluja y de
la neu. Albornoz.

ALBEROLA. Geog. Poblet de la prov. de Lleida;
archip. d' Áger; part. jud. de Balaguer.

ALBERT. n. p. Alberto.

ALBERT (Jaume). Biog. Jesuíta cátala, fill de Be-
salú, prov. de Qirona, y mort a Gandía (Valencia)
l'any 1638. L' any 1629 va fer estampar a Lleida un
sernió titolat Circuncisión de comedias.

— (PERE). Biog. Compilador de les Costums gene-
ráis de Catalunya. És autor de diferents tractats so-
bre '1 nostre dret consuetudinari. És desconeguda la
biografía d' aquesta notabilitat catalana; sois se sab
qu' era canonge de la catedral de Barcelona y que
vivía en 1249, any en que va assistir cóm a procura-
dor del séu capítol y del bisbe de Girona al concili
tarragoni.

— (RAMÓN). Biog. Primer g neral de 1' ordre de la
Mercé, nomenat per Joan XXII a les derreries de
1317. Era mólt versat en dret civil y caiiónich. Va
anar quatre vegades a 1' África pera redimir cautius.
Va ésser conseller de Jaume 11 y '1 seu embaixador
pera tractar la pau ab els reis de Nápols y de Sicilia.
També fóu elegit pera compondré les desavinenses
entre 'Is reis de Franca y d' Aragó. El Sant Pare in-
dicat, li envía el capell cardenalici. Va escriure dí-
vers tractats ascétichs, entre altres els titolats De la
obediencia y De la renuncia de la propia voluníat. Va
fer noves constitucions pera 1' ordre de la Mercé y
reformar el Breviari, niissal y cerinwnial de dita or-
dre. Va morir a Valencia 1' any 1330, y está enterrat
en el convent del Puig, d' allí prop.

— VILA (PERE). Biog. Faniós niúsich, organista y
canonge de la Séu barcelonina, que va morir 1' any
1582, al seixanta cinch d' etat. Sa reputació era tan
gran, que de tot arreu veníen a conéixel y a gaudir
la seua trassa musical, creient els seus contempora-
nis qu' en dues centuries no s' havia conegut heme
tan hábil en el seu art. Va afinar 1' orgue de la Séu,
que 's reputava per la niilor d' Espanya. Tanta era
la vocacíó artística de Pere Albert Vila, que exercía
el professorat sense cobrar res deis séus deíxebles.

ALBERTÍ (Arnau). Biog. Personatge mallorquí,
bisbe de Pati (Italia), nat a la vila de Murl' any 1480
y mort al seu palau bisbal 1' any 1545. Fou mólt
influient entre 'Is poderosos del séu temps. Va estu-
diar a les universitats de Mallorca y de Lleida;
se gradúa de doctor a Pavía l'any 1509, y va ésser
catedrátich de dret a Lleida, ca' onge y vicari gene-
ral a Mallorca, y delegat al concili provincial con-
gregat a Saragossa per 1' arquebisbe Ferrán d' Aragó,
devant de quines injustes pretensions tingué argu-
ments pera que 's disolgués 1' assamblea per falta de
poders deis delegats. Fou inquisidor de Mallorca y de
Valencia. Assistí a les Corts de Montsó, en que 's
va disertar sobre el cárrech deis inquísidors. L' em-
perador Caries V el feu bisbe de Pati 1' any 1534, en
qnin bisbat va distingírse, en particular quan se pre-
parava la famosa batalla contra 'Is turclis, haguda a
Lepanto, quan ell regentava el virreinat de Sicilia.

— (VICENTS). Biog. Filólech nascut a Mahó 1' any
1786 y mort allá meteix en 1859. Deixá dotze obres
escrites, algunes traduides, y sis volums manuscrits
en mahonés, de trenta y tantes comedies de 'n Mo-
liere, Metastasio y d' altres. És d' ell el Manual de un
lector, ó sea Diccionario etimológico-analitico, etc.,
quin primer volum publica en 1828, llegant a 1' Aca-
demia Espanyola els nou volums restants, encare
inédits. Traduí del castellá al mahonés U Alonsiada
o Conquista de Mallorca, etc., poema original d' en
Ramis (Mahó, 1818).

ALBESA. Geog. Vila de la prov. de Lleida, bisb. de
la Séu d' Urgell, part. jud. de Balaguer. Té un agre-
gat; Camporrells, y compta 1.448 hab.

ALBET. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Lla-

DIC. CAT. — T. I.— 9.

Segell d'AIbí
(Lleida)

durs, prov. de Lleida. || Poblé del dist. munpal. de la
Valí de Castellbó, prov. de Lleida.

ALBEYLAN. m. A/i/. y

ALBEYLÓ. m. CLAVEGUERA.

ALBÍ. Geog. Vila de la prov. y part. jud. de Lleida,
dióc. de Tarragona. Está situada al peu d' una inon-
tanya; té cóm agregat Sant Cosme,
y reuneixen entre tots dos 1.267 ha-
bitants. || Geog. ¡list. Ciutat del initj-
día de Fransa, are capital del depar-
tament de Tarn, que té 22,571 hab.
Conserva recorts de la doininació
catalana aragonesa durant el perio-
de mitjeval, y en ella va fonamen-
tarse la secta deis albígesos,que pro-
moguéren la sagnanta lUiita civil sos-
tinguda ais comensos del sigle Xlli.
II —(PORTILLÓ D') Coll situat a 2390 m. entre la
Valí d' Aran y Franga.

ALBÍ, NA. adj. Blanquínós. Albino. || Aquell que
pateix d' albinisme. || El qui éssent de pares ne-
gres, és mólt blanch y ros, conservant en lo demés
la fesomía de la seua rassa. || pl. Els que tenint el
peí y cabell tot blanch, teñen la vista tan débil, que
h¡ veuen mes en els crepi'isculs que de día. Albinos.
II Animáis de peí blanch sobre pell roja. Albinos.

ALBIGENSE. adj. El natural o pertanyent a Albí,
ciutat de Franga. Albigense. I! ni. Heretge d' una
secta que aparegué a Albí ais comensos del sigle xiii.
Condemnava 1' us deis sagraments, el cuite exterior
y la gerarquía ecclesiástica. Albigense.

ALBINISME. m. Fistol. Afecció anómala d' algúns
éssers organisats (animáis y vegetáis) y mes particu-
larment de la especie humana. Se coneix per tindre
blanca la pell, el peí y 'Is cabells de la grogor del
iris y 'I color roig de la pruna del ull. Albinismo.

ALBINS. adj. pl. Albí. Albinos, 4.

ALBIÑANA (Joan Francisco). Biog. Arqueólech
cátala: va néixer a Tarragona 1' any 1802 y va morir a
la meteixa ciutat 1' any 1£68. Era notari y va exer-
cir les escribaníes del Jutjat, de I' Alcaldía y de la
Curia ecclesiástica de Tarragona. Va fundar el Mu-
seo qu' és avui provincial, havent estat vicepresident
de la Coniissió de Monuments de la seua térra, aixis
cóm socí de nioltes corporaclons distingides. Va pu-
blicar 1' obra Tarragona Monumental, junt ab 1' An-
dreu de Bofarull, y una Memoria sobre la primada de
la Silla arzobispal de Tarragona.
Queden d' ell alguns escrits iné-
dits relatius a historia y arqueo-
logía.

ALBINYANA. Geog. Poblé de la
prov. y dióc. de Tarragona, part.
jud. del Vendrell; és a la dreta de la
riera de La Bisbal, y té 1.118 hab.

ALBIÓ. Geog. Poblet del dist.
munpal. de Llorach, prov. de Ta-
rragona.

ALBIOL. Geog. Poblé de la prov.
gona, part. jud. de Valls. Té 277
tuat al cim d' una montanya.

ALBIR, m. Ant, ARBITRE, JUDICI,
PARER.

ALBIRAR. V. a. Ant. ARBITRAR.
II V. n. Ant. OVIRAR.

ALBIREU. m. Aslron. Nóm d' una
estrella de la constelació del Cis-
ne. Albíreo.

ALBIRL ni. Ant. ARBITRE, JUDICI,
PARER.

ALBITA, f. Miner. Mena de fesdespat; de alúmina
y de sosa. Les primeres varietats que se 'n van co-
néixer eren blanques, d' ont li vingué 'I nóm; avui
se 'n coneixen de mólts altres colors. Albita.

Segell d'AIbinyana

y dióc. de Tarra-
hab., y está si-

Segelld'Albio'

66

ALB

ALC

ALBITANA f. Náut. Pessa de fusta ab la que se

assegura la roda o contrabanch ab 1' extrem de la

quilla. Albitana, contrabanque, contrarroda.

ALBIXERA. f. An'. Regalo que s' acostuma fer al

rebre una bona nova. Albricias. || Bona nova. Buena

nueva. || albricies.

ALBOCÁCER. Geog. Part. jud. de la prov. de Cas-

telló, fo niat de 14 ajuntamenrs, que son: Albocácer,

Benafigos, Benassal, Benllocli, Catí, Coves d-' Vin-

romá, CuUa, Serratella. Serra-Engarcerán, Tirig,

Torre de 'n Besora, Torre de 'n Doinénech, Vilanova

d' Alcolea y Villar de Canes. || Vila de la prov. de

Castelló, bisb. de Tortosa, cap de part. jud. del séu

noni; és a la esquerra de la rambla

Carbonera, al peu de la serra d' En-

garcerán, y té 3.644 hab.

|a>"i^ ALBONS. Geog. Poblé de la

prov., bisb. y part. jud. de Girona;

és dalt d' un turó a ponent de La

UfllC)^^ Escala, y té 584 hab.

ALBOR, f. Ant. Blancor perfec-

„ ,, ... ta. Albor, albura. || Poét. Alba,

Segell d Albons ^^^^^^ ^j^^^. ,| ^^.^ ^^ ^.^^ ^j.

burno, breca.

ALBORACHE. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Chiva; és a la dreta del riu
Júcar, y té 1.238 hab.

ALBORAYA. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part.
jud. de Valencia; és prop del mar, entre 'Is ferroca-
rrils de Valencia a Tarragona y de Valencia a Sa-
gunto, y té 4.710 hab.

ALBORAYET DE N ROCA. Geog. Caseriu del
terme de Campanet (Mallorca). || —DE SON ESTRANY.
Geog. Caseriu del terme de Campanet (Mallorca).

ALBOROT. m. FRESSA, BRUQIT. II Motí. Alboroto,
tumulto, motín.

ALBOROTADAMENT. adv. m. Alborotadamente.

ALBOROTADIS, SA. adj. El qui per qualsevol
motiu, per petit que sigui, s' alborota. Alborota-
dizo.

ALBOROTADOR, A. m. y f El qui alborota. Albo-
rotador.

ALBOROTAMENT. m. ALBOROT.

ALBOROTAPOBLES. m. Alborotador. Alborota-
pueblos.

ALBOROTAR, v. a. Alterar la tranquilitat. Albo-
rotar.

ALBOROTAR EL BARRÍ. Alborotar la calle.

ALBOROTAR EL GALLINER. fr. Met. Alborotar una
companyia o concur.encia. Alborotar el cortijo, el pa-
lomar, el rancho.

ALBOROTARSE, v. r. Enfadarse niólt. Alboro-
tarse, alterarse. || amotinarse.

ALBOROTAT, DA. adj. Qui per poch motiu s' al-
borota. Alborotado, alborotadizo. || Qui per niassa
vivesa obrasense reflexió. Alborotado, atolondrado.
II Alterat, inquiet, intranquil per algún sentiment,
passió o afecte. luquieto, preocupado.

ALBOY. Geog. Poblet del terme de Játiva, prov. de
Valencia.

ALBUDECA, f. Ant. Meló dessaborit. Badea, albu-
deca. II Ant. SINDRIA.

ALBUFERA, f. Estany gran que 's forma de les ai-
gües del mar y prop d' aquest. Albufera, estero, al-
bina de marisma.

ALBUFERA (La). Hidrog. Gran estany que h¡ há
a la vora del mar, a mitjorn de Valencia. (| — D' AL-
CUDIA. Hidrog. Gran estany de la vora del mar, dins
del port d' Alcudia, illa de Mallorca. || — D' elxe Es-
tany format per les aigües del riu Vinalop, a la costa
del mar, al SE. de Elxe, prov. d' Alacant.

ALBUGINITIS. f. Patol. Flegmassía, o inflamado
del teixit albugineu o fibrós. Albuginitls.

ALBUIXECH. Geog Poblé de la prov., bisb. y part.
jud. de Valencia; és prop del mar, estació del F.-C
de Valencia a Tarragona, y té 1.507 hab.

ÁLBUM, m. Veu llatina. Álbum, jl Llibret de me-
mories que porten els viatgers pera anotar lo mes
notable y recuUir firmes deis amichs, coneguts y per-
sones distingides. || Llibre de paper o cartolina en
blanch, enquadernat ab mes o menys luxo, pera co-
leccionarhi segells, fotografíes, estampes, poesíes, ca-
ricatures, etc. Álbum.

ALBUMEN, m. Substancia que rodeja 1' embrió
de algunes plantes y els hi serveix d' a iment pera
llur creixensa. Albumen.

ALBÚMINA, f. Liq it llepisós, descolorit, transpa-
rent, un poch salabrós, soluble dins de 1' aigua, deis
ácits y del álcali, quin tipo es la clara del ou; es coa-
gulable pél calor y pél contacte del ácit muriátich
oxigenat. Albúmina. II Constitueix una materia inme-
diata ais cossos orgánichs.

ALBUMINAT. adj. Lo que conté albúmina. Albu-
minado.

ALBUMINIFORME. adj. Semblant a la albúmina.
Albuminiforme.

ALBUMINÍMETRE. m. Instrument que serveix
pera sapiguer la quantitat d' albúmina continguda en
alguna cosa. Albuminímetro.

ALBUMININA. f. Qaim. Materia que s' obté expo-
sant r albúmina a 1' acció del foch. Albuminina.

ALBUMINÓS. adj. Pertanyent a 1' albúmina. Al-
buminoso.

ALBUMINURIA, f. Patol. Malaltía caracterisada
particularment per la presencia de 1' albúmina a la
orina y perdues semináis, causada per la sífilis o
veneren. Albuminuria.

ALCABALA, f. Cert tribut sobre '1 valor de les co-
ses mobles, Inmobles y semimobles cada vegada que
se veníen o canibiaven. Alcabala.

ALCABALER. m. El qui administrava o cobrava
les aleábales, o tenía arrendades les d' alguna pro-
vincie, ciutat o poblé. Alcabalero.

ALCACER. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Torrent; és a la dreta d' una
riera y té 2.985 hab.

ALCALÁ DE CHISBERT. Geog. Vila de la prov. de
Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Sant Mateu;
és estació del F.-C. de Tarragona a Valencia y té
6.416 hab. 1| =DE LA CHOVADA. Poblé de la prov. de
Alacant, anome lat també de la Jovada. || — ALCALÁ
(VALL D'). Prov. d' Alacant.

ÁLCALI. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, dióc.
de Valencia, part. jud. de Denía; és a 1' esquerra del
riu Gorgos y té 1.249 hab.

ALCALDADA, f. L' acció imprudenta o inconside-
rada d' algún alcalde. Alcaldada.

ALCALDE, m. Jutge. Alcalde, juez || Avui, per
influencia castellana, se diu alcalde al que presideix
r ajuntament, essent aixís que en cátala propi es bat-
lle, com se diu encare en mólts poblé; y viles. Alcal-
de. II —DE barrí. Aquell que en les poblac ons grans
cuida d' un sol barrí. Alcalde de barrio. || —DE CASA
Y CORT. jutge togat deis que componían la sala dita
d' Alcaldes, quinta del Consell de Castella. Alcalde
de casa y corte, de rastro. || —del CRIM. Jutge togat
que hi havía a les cancilleríes de Valladolit y Gra-
nada y a algunes audiencies. Alcalde del crimen. i| —
DE la SACA. Jutge encarregat de vetllar que no s' ex-
treguin del regne les coses proibides per les Ileis.
Alcalde de sacas. \\ — MAJOR. Jutge de lletres Alcalde
mayor. || — ORDINARI: BATLLE.

TiNDRE EL PARE ALCALDE, fr. Contar ab un protec-
tor decidí t Tener el padre alcalde.

ALCALDESA, f. La muller del alcalde. Alcal-
desa.

ALC

ALC

67

ALCALDÍA, f. L' ofici d' alcalde. Alcaldía. || Te-
rritori o districte de sa jurisdlcció. Alcaldía ll Ofici-
na ont se despatxen els negocís corresponents al al-
calde. Alcaldía.

ALCALESCENCIA. f. Med. Fermentado alcalina o
pútrida; traiisformació d' un eos en álcali. Alcales-
cencia.

ALCALESCENT. adj. Med. Propens a la alcales-
cencia. Alcalescente.

ÁLCALI, ni Qiiím. Nóm geiiérich que 's dona a
diferentes substancies que teñen un gust agre y cáus-
tich y la propietat de combinarse fácilment ab els
ácits, y formar sais. Álcali. |1 — aéreu. amoníach. ||

— CAUSTICH. Aquell que no té ácit carbónicli. Álcali
animal. || — deliqüescent, pota sa || — dols o be-
NIGNE. El qu' ha perdut la causticitat per la combi-
nado ab r ácit carbónich. Álcali dulce ó benigno. || —
EFERVESCENT. Carbonat álcali. Álcali efervescente. ||

— FIXO O PERMANENT. El que no 's volatilisa per la
acció del focli; se fá coniúnnient de les cendres deis
vegetáis, és de forma sólida, y torna blanauinosa la
disolució de mercuri y d' esprit de nitre. Álcali fijo.

II —mar!, sosa, h -MINERAL. CARBONAT DE SOSA. ||

— PRUSSIÁ. El qu' está saturat d'ácit prússich. Álcali
prúsico \\ — TÉRROS. Tota ménade térra que tingui
propietats alcalines. Álcali terroso. || —VEGETAL. PO-
TASSA. II —VOLÁTIL. Fluit aeriforme, sumanient volá-
til, d' olor mólt forta y penetranta, conipost d' ássoe
y de hidrógen, anomenat també amoniaili. Amoniaco.

ÁLCALI, NA. adj. Qitim. Lo que conté un álcali o
té propietats de tal. Ij m. Substancia que té alguns
deis carácters propis deis álcalis. Alcalino.

ALCALICITAT. f. Qnim. La popietat d' álcali.
Alcalicidad.

ALCALÍFER. adj. Quim. Que conté álcali. Alcalí-
lífero.

ALCALIFICABLE. adj. Qiiím. Que pot ser alcali-
ficat. Alcalificable.

ALCALIFICACIÓ. adj. Quim. Acció y efecte d' al-
calificar. Alcalificación.

ALCALIFICANT. adj. Quim. Que alcalifica. Alca-
lificante.

ALCALIFICAR, a. Quim. Convertir en álcali, for-
mar, fer, treure álcalis. Alcalificar.

ALCALIFICARSE, v. n. Quim. Ferse álcali. Alcali-
ficarse.

ALCALÍMETRE. m. Quim. Instrument que s' usa
pera coniexer la quantitat d' álcali contlnguda en
les soses y potasses del comers, aixis com també la
riquesa deis álcalis. Alcalímetro.

ALCALIMÉTRICH. adj. Quim. Lo concernent al
alcalímetre. Alcalimétrico.

ALCALÍNUL. adj. Quim. Sal que conté una dosis
d' álcali que suprimeix 1' estat neutre. Alcalinulo.

ALCALISABLE. adj. Susceptible d' alcalisació. Al-
calizable.

ALCALISACIÓ. f. L' acc ó y efecte d' alcalisar.
Alcalización.

ALCALISADOR. s El qui alcalisa. Alcalizador.

ALCALISAR. v. a. Quim. Donar o comunicar a un
cós les propietats d' un álcali. Alcalizar.

ALCALISAT, DA. adj Quim. Que té o ha rebut les
propietats del álcali. Alcalizado.

ALCALOIDES, m. Quim. Substancies extretes de
materies vegetáis o animáis que tenen el do de neu-
tralisar els ácits y '1 de formar compostos semblants
a les sais minerals. Alcaloides.

ALCALS Geog. Caseriu de Pujarnols, prov. de
Girona; dist. munpal. de Porqueres.

ALCAMELÚS. m. Asirán. Una estrella de la cons-
telado Arturo. Alcameluj.

ALCAMPEL. Geog. Vila de la prov. d' Osea, bisb.

Segell d' Alcanar

de Lleida, part. jud. de Tamarit; és prop d' aquesta
vila y té 1.983. hab.

ALCANA. Geog. llleta del dist. munpal. de Alcu-
dia, Mallorca.

ALCANADA. Geog. Caseriu del ternie de Alcudia,
Mallorca.

ALCANAR. Geog. Poblé de la prov. de Tarragona,
bisb. y part. jud. de Tortosa. És a
r esquerra y prop de la desembo-
cadura del riu Cenia y té 4.988 hab.
II —(CASES DE) Caseriu del terme
munpal. d' Alcanar, prov. de Tarra-
gona. És a la vora del mar.

ALCANFEN. m. Quim. Substan-
cia oliosa continguda en la essen-
cia de la trementina, producte de
la destilación de la cánfora arti-
ficial. Alcanfeno.

ALCANFÓGEN. m. Quim. Compost de carbono y
de hidrógen. Alcanfógeno.

ALCANFORAR, v. a. Barrejar cánfora ab alguna
cosa, có¡n aiguardent, rom, etc. Alcanforar.

ALCANFORARSE, v. n. Barrejarse ab cánfora. Al-
canforarse.

ALCANFÓRICH. Nóm d' un ácit producte de la
acció del ácit nitrich calent sobre la cánfora. Al-
canfórico.

ALCANÓ. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part.
jud de Lleida. Té 357 hab. y és a 1' esquerra y una
mica apartat del riu Set.

ALCANS. m. La diferencia del cá.recha la data en
els comptes. Alcance. || Capacitat, talent. Alcance.
II L' acte d' alcans"ar a algú. Alcance. || La distancia
a que arriba alguna cosa. Alcance.

ALCANSAR. v. a. Aconseguir a algú. Alcanzar.
II Acreditar, restar a favor d' algú alguna quantitat.
Alcanzar. || Entendre, sapiguer. Alcanzar, penetrar,
comprender. || Lograr alguna pretensió. Alcanzar. ||
Arribar fins a alguna part ab la má o ab la vista, etc.
Alcanzar.

ALCANSAR POCH O NO ALCANSAR MES. Ref. Tindre
poca capacitat. Alcanzársele poco o no alcanzársele
más.

QUI CANSA, ALCANSA. Ref. Denota la eficacia que
tenen les oracions o supliques repetides pera lograr
lo que 's demana. Amén, amén al cielo llega.

QUl MENYS PROCURA ALCANSA MELLOR. Ref. Que
denota quán perjudicial es lo Importunar massa.
Quien menos procura alcanza más bien.

QUI NO 'S CANSA, TOT HÓ ALCANSA. ReJ. La porfia
mata la caza, o pobre porfiado saca mendrugo.

ALCÁNTARA, f. Caixa ont se recull el vellut al
temps de travallarlo. Alcántara. || Ordre militar. Al-
cántara. II adj. Relligiós francisca de la reforma de
Sant Pere d' Alcántara. Alcantarito.

ALCÁNTARA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Alberique; és a la carretera de
Madrit a Valencia y té 984 hab.

ALCANYIS (Llitis). Biog. Metge valencia, mestre
en Arts y Medecina, que exercia a les derreríes del
sigle XV y principis del xvi. Va ésser el primer mestre
de medicina y cirurgia citat a les Constitucions del
govern de la Universitat, fetes 1' any 1499. Se creu
que va morir ent e 1503 y 1504.

ALCARAVIA. f. ALCARICOVIA.

ALCARÍA BLANCA. Geog. Caseriu del districte
municipal de Lluhi, Mallorca. || Poblet del districte
municipal de Saitany, Mallorca. || —(DEL COMTE DE
AMPURIES). Caseriu del part. jud. de Palma, Ma-
llorca. II —(ROJA). Caseriu del part. jud. de Manacor,
Mallorca.

ALCARÍES (Les). Geog. Caseriu del part. jud. de
Palma, Mallorca.

68

ALC

ALC

Segell d' Alcarrás

ALCARICOVIA. Bot. Nom vulgar del Cucuminum.
II CUMÍ DE MADRiT. Comino.

ALCARRÁS. Geog. Poblé de la
prov., bisb. y part jud. de Lleida;
té 2.342 hab. y un agregat; Vall-
manya.

ALCARRAXET. Hidrog. Riera
que baixa del mont Cabezacut,
entre les prov. de Castelló y Va-
lencia, y desaigua al Mediterrá, a
poca distancia y a tramontana de
la ciutat de aquest derrer nóni.
ALCARSINA. f. Quím. Liquit olios, pudent, deseo
lorit, fumant, espontáneament inflamable, resultat de
la reacció del acetat de potassi ab 1' ácit carbónich.
Alcarsina.

ALCARXOFA. f. CARXOFA.
ALCARXOFERA. f. Bot. CARXOFERA.
ALCÁSSAR. ni. Náut. L' espai que hi ha entre
r arbre mestre y la entrada a la cambra. Alcázar. 1|
Fortalesa. Alcázar. || Poél. Palau reial. Alcázar.

ALCAYDE (Joseph). Biog. Qravador valencia del
sigle XIX, que gairebé sempre va residir a Roma, pen-
sionat peí duch d' Alba, havent estudiat baix la di-
recció del faniós Marchetti. La seua obra mes cone-
guda és r excelent retrato del sant pare Lleó Xli. Va
morir 1' any 1860.

ALCAYDIAT. m. L' ofici d' alcait. Alcaidía.
ALCAYNE y ARMENGOL (Vicents). Biog. Escrip-
tor y arquitecte, nascut a Valencia 1' any 1817. En
1866 va publicar El rio Turia y la vega de Valencia,
y '1 1869 un estudi sobre '1 valor de la fila d' aigua.
Va ésser regidor de Valencia en 1869. Exercint el pe-
riodisme va dirigir revistes professionals y publica
bons estudis d' urbanisació, aixís cóm uns interes-
sants articles sobre La arquitectura en Valencia. Cóm
a polítich, afiiiat al partit federal, va escríurer al-
guns folletos. L' any 1870, quan la sublevado canto-
nal, era a calde de Valencia. La corporació El Rat
Penat el contava entre 'Is seus membres.

ALCAYNES (Son). Geog. Caseriu del terme de Si-
neu, Mallorca.

ALCAYT. m. Aní. Alcalde. || El qui tenía al seu
cárrech la guarda d' un castell. Alcaide.

ALCEA. f. Bot. MALVA VERA.

ALCIONS. m. pl. Els set díes que precedeixen y
els set que segueixeo al solstici d' hivern. Alcio-
nes.

ALCIÓ FÓSIL, m. Entom. Alció o botiguer en estat
fósil. Acionito.

ALCIONA. f. Astron. La séptima estrella del grupo
de fes Pléyades en la constelado del Toro. Alcione.

ALCIRA. Geog. Part. jud. de la prov. de Valencia,
format de 13 ajuntaments, que son: Alcira, Algemes-
sí, Barig, Benifayró de Valldigna, Carcagente, Cor-
bera de Alcira, Favareta, Fortaleny, Guadassuar,
Llaurí, Polinyá, Rióla y Simat de Valldinga. || Vila
de la prov. y bisb. de Valencia, cap de part. jud. del
séu nom; és a 1' esquerra del riu Júcar y té 19.906
habitants.

ALCIRL Geog. Caseriu del dist. munpal. de Monó-
var, prov. d' Alacant.

ALCOB. m. Med Muriat d' antimoni. Alcob.

ALCOBA, f. Pessa pera dormir. Alcoba.

ALCOBASSA. f. aum. Una alcoba gran. Aleo-
baza.

ALCOBETA. f. dim. Alcobilla, aleobita.

ALCOCER DE PLANES. Geog. Poblé de la prov. de
Alacant, dióc. de Valencia, part. jud. de Concentai-
na; és a 1' esquerra del riu Serpis y té 342 hab,

ALCOFOLÍ. m. Quim. L' alcofoll o esprit de vi
pur. Alcohollmo.

y¿5¡¡J»»«,

ALCOFOLL. m. Esprit de vi. Alcohol. || Pedra mi-
neral negra y Iluenta que 's desfá en tulles. Alcohol,
galena.

ALCOFOLLADOR. m. Aquell que alcofoUa. Alco-
holador.

ALCOFOLLAR. v. a. Aní. Pintar ab alcofoll els
cabells, les celles y les pestanyes. Alcoholar. || Quim.
Extreure 1' esprit d' algún licor. Alcoholar.

ALCOFOLLAT, DA. p. p. Alcoholado, da.

ALCOFOLLATIU. m. Farm. Medicament alcofó-
llich, que s' aplica a les parts externes. Alcohola-
tivo.

ALCOFOLLERA. m. El vas de posar 1' alcofoll. Al-
coholera.

ALCOFÓLLICH, CA. adj. Pertanyent al alcofoll.
Alcohólico.

ALCOFOLLISACIÓ. f. L' acció y efecte de alcofo-
llisar. Alcoholizacíón.

ALCOFOLLISADOR. m. El que aleofoUisa. Aleo-
holizador.

ALCOFOLLISAR. a. Quim. Lo meteix que alcofo-
llar. Alcoholizar.

ALCOFÓLLIT. m. Compost orgánich que conté al-
cofoll. Alcohólido.

ALCOFOLLÓIVtETRE. m. Instrument pera niidar la
forsa del alcofoll. Aleoholómetro.

ALCGFOLLOiVlÉTRICH. adj. Pertanyent al alcofo-
llómetre. Alcoholométrico.

ALCÓGL. m. ALCOFOLL.

ALCOLECHA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant
dióe. de Valencia, part. jud. de
Concentaina; té 977 habitants.

ALCOLETGE. Geog. Poblé de
la prov , bisb. y part. jud. de
Lleida: és a 1' esquerra del Segre
y té 898 hab.

ALCOLL. Geog. Veinat del dis-
tricte munpal. de LUnás, prov. de
Barcelona.

ALCOR, m. Astron. Una estre-
lla petita de la cua de la Ossa
gran. || — (MONTAnya D'). Orog. Montanya del S. de
la prov. d' Alacant, part. jud. de Dolores.

ALCORA. f. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Lucena; és a la dreta
de la riera de Lucena y té 4.695 hab. || Min. Pedra
espurnejada de taques argentades. Alcora.

ALCORÁ. m. El llibre de la Ilei de Mahoma. Al-
corán.

ALCOTAS. Hidrog. Riera de la prov. de Valencia;
neix a la serra del Sabinas, prov. de Castelló, entra
a aquélla, passa per Alcotas y
desaigua a la vora esquerra de la
La Yessa, demunt de Chelva.

ALCOVER. Geog. Vila de la
prov. y dióc. de Tarragona, part.
jud. de Valls. És estació del F.-C.
de Tarragona a Lleida y té 1.953
hab. II — (RlUET D"). Hidrog. V.
GLORIETA.

ALCOVER Y GUITART (Pau).
Biog. Advocat, escriptor y home
de molta cultura. Va néixer a Barcelona a prin-
cipis del sigle xix, morint a Santa Coloma de Par-
nés 1' any 1832. Queda d' ell mólt mes original iné-
dit que no pas publicat. Va dedicarse a la poesía,
escribint en castellá sobre temes romántichs, con-
reant també la botánica y la pintura.

ALCOVERRO, (Joseph María). Biog. Esculptor cá-
tala, que va néixer a Tivenys (Tarragona). Fou cate-
drátich de 1' escola de Belles Arls de Madrit. Va
ésser un deis deixebles distingits del mestre Piquer,

Segell d' Alcoletge

Segell d' Alcover

ALD

ALE

69

deixant una niunió de remarcables obres, que li han
valgut fonamentada reputació. Pera el Paiau de Mu-
seus y Biblioteques de Madrit, va esculpir les esta-
túes de Sant Isidor, Alfons el
Sabi y Berruguete, y la de Argue-
lles pera el Senat. Va morir a
Madrit a 10 de desembre de 1908.
ALCOY. Geog. Part. jud. de
la prov. d' Alacant, format de
quatre ajuntaments, que son: Al-
coy, Banyeres, Benifallim y Pe-
náguila. || — Vila moít industrial
de la prov. d' Alacant, bisb. de
Valencia y cap del part. jud.
del séu nóm; és a la dreta del
riu Serpis, té estació de F. - C. y
compta ab 31,578 hab.

ALCUBLAS. Geog. Vila de la
prov. de Valencia, bisbat de Segorb, part. jud. de
Liria; té 2 858 habitants.

ALCUDIA. Geog. Ciutat de 1' illa de Mallorca,
part. jud. de Inca; és prop del mar y té 2,718 hab.
11 — (BADÍA D') H drog. Badia del N. E. de 1' illa de
Mallorca. || — de carlet. Geog. Vila de la prov. y
bisb. de Valencia, part. jud. de Carlet; és a la dreta
de la riera d' Algemessí y estació del F.-C. de Va-
lencia a Alberique; té 3,227 hab. |1 — DE CRESPÍNS.
Poblé de la prov. y bisb. de Valencia, part. jud. de
Xátiv '; es estació del F.- C. d' Almansa a Valencia
y té 1,395 hab. || — DE GALLINERA. Barri del terme
de Benirrama, prov. d' Alacant. || — de veo. Poblé de
la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de
Segorb; té 889 hab. || — de villalonga. Barri del
terme de Villalonga, prov. d' Alacant.

ALCUDIETA. Geog. Caseríu del terme de Lloseta,
Mallorca. || — DE concentaina. Poblet del dist.
munpal. de Concentaina, prov. d' Alacant.

ALCUDIOLA. Geog. Caseríu del terme de Santa
Margarida, Mallorca.

ALQAMORA (Bernardi). Biog. Pintor valencia del
sigle XVIL Es autor del magnífich retrato del gran rei
en Jaume I el Conquistador, colocat al arxiu municipal
de Valencia per encárrech deis jurats 1' any 1631, des-
tinat a decorar la sala daurada de la casa de la ciutat.
ALDANA, (Joan). Biog. Coronel mestre de camp
del exércit del emperador Caries V y escrlptor, natu-
ral de Tortosa. En la batalla de Pavía (1525), va fer
presoner al rey de Fransa Francisco 1. Per ordre de
Felip 11 va acompanyar al rei de Portugal en la des-
graciada expedició al África, trobant 'hi la mort I' any
1578 en la batalla de Alcázar.

ALDANY. Geog. Caseríu de la prov. de Lleida, si-
tuat a la dreta del Noguera Ribagorsana y prop de
Ibars de Noguera.

ALDAYA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Torrent; és estació del F.-C. de
Valencia a Utiel y té 2878 hab.

ALDEA, f. Poblé dependent de la jurisdicció d' un
altre de mes important. Aldea.

ALDEA (La). Geog. Caseríu del terme munpal. de
Tortosa, situat al delta esquerra de 1' Ebre. || — de
CABANVES. II — DEL CAMP. || —DE LES CASES. j| — DE
LES COVES. II — DELS CORRALS. |1 — D' ESTENES. || —
DE SIERRA. II —DE LA TORRE. Aldees del dist. munpal.
de utiel, prov. de Valencia.

ALDEA, NA. m. y f. Natural de o pertanyent a la
aldea. Aldeano.

ALDEETA. f. dim. Aldehuela, aldehilla, aldeo-
rro, aldeorrio.

ALDEHIDAT. Qulm. Sal d' ácit aldehídrich. Alde-
hldato.

ALDEHÍDICH. adj. m. Qu/m. Ácit que s'extreu del
alcofolt per medí d' una combustió lenta al contacte
de cossos porosos. Aldehídico.

ALDEHIT. m. Quim. Líquit molt inflamable consi-
derat per alguns cóm alcofoll deshidrogenat. Al-
deida.

ALDERULL. m. Ter. TRÁFECH, ENRENOU.

ALDOSA, (La). Geog. Poblet de la Valí d'Andorra;
és a la esquerra de la ribera d' Ordino y pertany a la
parroquia de La Massana. || — DE CANILLO, (La).
Caseríu de la parroquia de Canillo, a la Valí d'An-
dorra.

ALDOVER. Geog. Víleta de la prov. de Tarragona,
bisb. y part. jud. de Tortosa. Es a la vora dreta de
r Ebre y té 1,380 hab.

ALDRALL. Geog. Poblet situat prop de Castellbi,
prov. de Lleida.

ALDUCALAR. v. a. Fer els cuchs de seda 'Is ca-
polls dits aldúcars. Alducalar.

ALDÚCAR. m. Seda grollera que 's treu de la part
de sobre del capoll. Adúcar, aldúcar.

ALDUF. m. Ant. CATIJFOL. PANDERO.

ALDUFER, A. m. y f. Ant. Tocador de pandero.
Adufero.

ALDUFRABAL. m. Ant. PANDERO.

ALÉ. m. L' aire que surt per la boca quan se res-
pira. Aliento, hálito, vaho. || El causat per la fati-
ga o' 1 cansament. Resuello.

BEURE D' UN ALÉ. Ir. Beber sin resollar, beber de un
trago o de un sorbo.

NO FER UN ALÉ D AIRE. fr. No percibirse el aire que
corre.

PUDIRLI A aLGÚ l' ALÉ. Hederle el aliento ó la boca.

ALEACIÓ. f. Metalls units entre sí per medi de la
fusió. Aleación.

ALEATORI. adj. For. Incert, eventual. Aleatorio.

ALEBURE. m. Nümis. Moneda de Suecia, 48 de
les quals equivalen a 25 céntims. Alebure.

ALECET. m. Asíron. Un deis noms de la constela-
ció Lleó. Aleceto.

ALECH, (Coll). Orog. Coll que hi há entre la riera
de Bolos y'l riu Ter, al S. E. de la encontrada de
Camprodón; té 1,120 metres deniunt el nivell del mar.

ALECTOROMANCIA. f. Endevinament per medi
d' algún gall. Alectoromancia.

ALECTOROMÁNTICH, CA. adj. Lo que pertany a
la alectoromancia y qui la practica. Alectoromán-
tico.

ALEDO, (Joan). Biog. Químich balear. Nat a Mahó
r any 1795 y mort 1' any 1833 a Barcelona en I' in-
cendi ocasionat al inflamárseli una gran quantitat de
alcóol nítrich. Es autor de una labia toxicológica
(Barcelona, 1825) y de un Tratado de la composición
del agua, que va deixar manuscrit. Traduhí la Nueva
doctrina química d' en Chausarel.

ALEDRAN. Btog. Duch y marqués de la Septima-
nia o Gotia, dependent deis reís franchs. Va governar
desde la capital, que era Barcelona, entre 'Is anys
848 y 852. Va detendré la Marca Hispánica contra
l'exércit de Guillém, comte de Tolosa, que li va pen-
dre Barcelona y Ampuries. Caries el Calvo li va tor-
nar aquelles ciutats I' any 850; mes un any després
el general serrahí Abderraman, li va pendre nova-
ment Barcelona, ajudat per una traidoría deis jueus.
Se suposa que Aledran va morir aleshores.

ALEDUA, (Serra de). Orog. Serra de la prov. de
Valencia; és a la esquerra de la riera d' Algemesí,
part. jud. de Carlet.

ALEGACIÓ. f. Acció y efecte de alegar. Alegación,
cita, autoridad, testimonio. || For. Exposició del
dret de cada hú, y 1' escrit que '1 conté. Alegación,
alegato, réplica.

ALEGADOR, s. Qui alega. Alegador.

ALEGAR. V. a. Confirmar alguna cosa ab algún
fet, au'.oritat o testimoni. Alegar, citar, producir,

70

ALE

ALE

acotar. I| For. Provar els advocáis el dret que de-
fensen. Alegar, abogar.

ALEGAR D' AGRAVis. fr. For. Es l'escrit que pre-
senta a segona instancia tot aquell qu 'ha perdut en
la primera, manifestant els agravis que 1¡ causa la
sentencia del jutge. Decir ó expresar agravios.

ALEGAR FALSAMENT. fr. Alegar en falso.

ALEGAT. m. For. Alegació escrita. Alegato.

ALEGORÍA, f. Substitució d'un llenguatge figurat
a l'expressió propia pera explicar una cosa. Alego-
ría.

ALEGÓRICAMENT. adv. m. En sentit alegórich.
Alegóricamente.

ALEGÓRICH, CA. adj. Lo que conté alegoría.
Alegórico.

ALEGRA, f. Eina de cer de tall molt fí y torta de
la punta de que's serveixen els cirugiáns pera descu-
brir y rascar els ossos del crani y veure si es trencat.
Legra.

ALEGRADOR, m. Paper retort pera aliar el Uum.
Alegrador.

ALEGRANSA. f. A«/. ALEGRÍA.

ALEGRAR, v. a. Causar alegría. Alegrar.

ALEGRAR ELS LLUMS. fr. Meí. Aliarlos. .Alegrar,
avivar.

ALEGRARSE, v. r. Sentir, rebre alegría. Alegrar-
se. II Ant. GAUDIR.

ALEGRARSE DELS PRIVIVEGIS. Ant. Gozar los privi-
legios.

ALEGRAT, DA. p. p. Alegrado.

ALEGRATGE, m. Ant. y

ALEGRE, adj. Content. Alegre, gozoso. || Joiós,
divertit. Alegre, divertido, correntón, jovial, jo-
coso. II Dit de les coses inaniniades, cóm: día, noti-
cia alegre. Alegre, fausto, feliz, placentero. || Co-
lor viu y agradable a la vista. Alegre.

ALEGRE DE CASCOS. Exp. Qui té poch enteniment.
Alegre de cascos.

AB AQUELL ALEGRE, fr. Con alegría.

DONARSE ALEGRE. Exp. ant. Alegrarse, regocijarse y
estar alegre.

ESTAR ALEGRE, fr. Estar un poch borratxo. Alegrar-
se, estar calamocano.

ALEGRE, (Francisco). Biog. Humanista cátala,
fin de Barcelona, molt entes en 1' estudi de 'Is poetes
grechs y Uatins; va traduir al cátala la Primera
guerra púnica y quinze Ilibres de les Metamórjosis
d' Ovidi.

— (Miquel). Advocat y polítích de talla, natural
de Segorb (1820). Cursa carrera militar primerament.
Defensor acerrim del lliberalisme, en el moviment re-
pública del 1848 comandava una numerosa partida,
que va ésser derrotada, escapantse ell a Franga.
Comandant de la Milicia Nacional de Segorb en
1854; Diputar a Corts en distintes llegislatures; Go-
vernador Civil de Cuenca. Va ésser influent y poderos
a la provincia, per ses qualitats personáis. Morí en
1875.

— V GÓRRiz, (PASCU.AL). fiíog'. Qravador al cer, nat
a Valencia a mitjans del sigle .\ix y mort a Madrit
1' any 1877. Va apendre dibuix a la Cort, y al comen-
sar a gravar va manifestar tot seguit les seues apti-
tuts. Va travallar pera la Academia de San Fernando
y pera la Historia del Escorial de 'n Rotondo. L' any
1874 va gravar les targetes postáis espanyoles.

ALEGRE, (Son). Geog. Caseríu del terme de Santa
Margarida, Mallorca.

ALEGREMENT. m. Ant. ALEGRÍA. || adv. m. Ale-
gremente.

GASTAR ALEGREMENT fr. Gastar en plaers y diver-
sions. Derrochar.

ALEGRET. dim. Alégrete.

ALEGRETTO. m. Más. dim. de Alegro. Alegreto.

(AfXi

Sepelí d' Aleixar

ALEGRÍ.^. f. Goig, content. Alegría, júbilo, pla-
cer. II Regositj molt gran. Alborozo. || Bot. Planta
de branques y fulles peludes, flor blanca, y quatre
llevors grogues dins d' una capseta. Alegría, ajon-
jolí. II PÚBLICA. Festes publiques. Alegrías, regocijos
públicos.

ALEGRÍA AMAGADA CANDELA APAGADA. Ref. Que
ensenya que 'Is gustos son menors quan no 's comu-
niquen. Alegría secreta, candela muerta.

SALTAR D' ALEGRÍA, fr. Estar boix d' alegría, estar
molt content. Dar saltos de contento.

ALEGRÍES, (Les). Geog. Caseríu del terme de Llo-
ret de Mar, prov. de Girona.

ALEGRÍSSIM, A. adj. sup. Alegrísimo.

ALEGROY, A. m. y f. Diminutiu d' alegre. Alegre.

ALEGROYS. m. pl. Fam. Alegría boja, extraordi-
naria y bulliciosa. Tindre'ls alegroys. Estar boig
d' alegría. Estar loco de alegría o de contento.

ALEIX. n. p. Alejo.

ALEIX Y BATLLE, (Ramón). Biog. Capellá y
mestre de capella de la iglesia de Santa María del
Mar, a Barcelona, desde l'any 1819 fins a 1850. Es
autor de diverses composicións de música relligiosa
que en el séu temps varen ser mólt alabadas. Era na-
tural de Barcelona ont va morir
r any 1850 ais seixanta sis anys ^,— ,^

d' edat.

ALEIXAR. Geog. Vila de la pro-
vincia y bisb. de Tarragona, part.
jud. de Reus. Es a la dreta de la
riera de Maspujols y té 971 hab.

ALEJAR. V. n. Moure les ales.
Alear.

ALELAMENT. m. L' acte y efec-
te de entontirse. Alelamiento.

ALELAR. V. a. Posar o fer tornar lelo o boig a
algú. Enloquecer, alelar. || Aíe/. Aturdir, perturbar,
trastornar, trastocar els sentits, deixar tonto pél
mólt soroll o altres causes. Alelar, aturdir, per-
turbar.

ALELARSE, v. r. Tornarse lelo. Alelarse.

ALELAT, DA. adj. Ximple, tonto, boíx, trastocat,
etc. Alelado.

ALELUYA, f. Paraula hebraica que significa alaben
al Senyor. Aleluya, alabad al Señor. || El temps de
Pasqua florida. Aleluya. || Alegría, goig. Il Bot. Lú-
jula.

ALELUYA, ALELUYA, QUI NO MATA PORCH NO MENJA
XULLA. Ref. fam. Pera donar a entendre que comun-
ment no 's fan favors a qui no 'Is pot recompensar.
Barrabao Jumilla, quien no mata puerco no come mor-
cilla.

COBRAR ALELUYA. Loc. ant. CANTAR ALELUYA.

TOCAR ALELUYA, fr. Pera manifestar la satisfacció.
d' haverse acabat lo que durava mólt mes del re-
gular. Tedeum.

ALELLA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona;
part. jud. de Mataró. Está si-
tuat a mitja vessant de la mon-
tanya y és faniós per son vi
blanch. Té ajunt. y 1,370 hab.

ALEMANY, A. adj. Natural
o pertanyent a Alemanya.
Alemán.

ALEMANY. m. Idioma ale-
niany, llengua alemanya. Ale-
mán.

ALEMANY. Biog. Nóm de casa mólt estés a Cata-
lunya. Es el de una familia de la noblesa que 's trova
repetit en la nostra historia desde la formació de la
nacionalifat catalana. També es el cognóm d' una
familia d' artistes barcelonins deis sigles XIV y XV.

Segell d' Alella

ALE

ALE

71

Un Aleinany esculpttirava capitells y basatnents de
3a catedral de Barcelona 1' any 1389. || —(TOMÁS),
pintor, se trova citat en docunients, entre 'Is anys
1446 y 1449. || —(GABRIEL), fill del anterior, se 'I tro-
va exercint 1' art entre 'Is anys 1451 y 1489. || —
<JOAN), pintava, també a Barcelona 1' any 1491.

— GABRIEL. Biog. Artista cátala, pintor de mitjans
del sigle XV, ciutadá de Barcelona. L' any 1450 era
V artista oficial o escullit de la ciutat pera tot lo re-
latiu a testes, funerals de reis, lluininaries, torneigs,
entrados de reis ab carro trioinfal y deniés actes en
que fós necessari el concurs del artista. La derrera
noticia que se 'n té es del any 1489. Posteriorment,
al primer ters del sigle XVI, hi havía a Barcelona, del
ineteix nóm un altre pintor.

— Y MORAGUES (GERONi). Biog. Historiaire mallor-
<]uí, descendent de una familia catalana de Cervelló.
Va néixer 1' any 1693 y va morir a Madrit, ais pochs
anys de ésser sacerdot en 1753. Va exercirdistints cá-
rreclis, a Palma, civils, primer, y eclesiástichs des-
prés, éssent assessor del tribunal de la Santa Creua-
da. Va escriurer vuit obres, la majorfa d' historia
balear; casi totes inédites. De la Historia general del
reino de Mallorca se 'n va publicar un sol volúm, en
1727, que conté la primera part, y el restant va que-
dar manuscrit, aixís cóm també Episcopologío mayo-
ricense: cinch voli'ims de Misceláneas historiales y un
gres volúm de Fastos baleáricos. Li va donar mólt
renóm la censura a la Gazeta ilusirada, que 's va pu-
blicar r any 1746, contenint bon compendi de histo-
ria mallorquina.

ALEIVIANY. Geog. Caseriu del terme de Santa Mar-
garida, Mallorca.

ALEMANYA. f. Imperi, país exténs de la Europa
central. Alemania, Germania.

ALEMANYES. f. pl. Certa mena de roba. Alema-
netas.

ALEÑA, f. Eina de cer o de ferro, prima, punxagu-
da y una mica torta, posada en un mánech de fusta,
denuese serveixen els sabaters y als^úns d' altres
■oficis pera foradar, cusir y repuntar les soles y '1
cuiro. Lezna.

PUNXAGUT CÓM L' ALEÑA. Aleznado.
ALEÑADA, f. La respirado que 's despedeix de
rnia vegada. Vaharada.

ALENAMENT. m. Acció y efecte d' aleñar o ale-
narse. Aleznamiento.

ALEÑAR, v. n. Despedir 1' alé. Respirar, alentar,
vahear, vahar. || Alentar. || a. Ant. Donar la forma
d' aleña a una cosa. Aleznar.

ALENDAR, v. n. Aleñar ab violencia. Resollar. |¡
m. Ant. ALÉ, respirado forta.

ALENDÓ. Geog. Poblet del dist. munpal. de Pe-
rrera, prov. de Lleida.

ALENEGABLE. adj. Ant. LLISQUENT, lliscóS.
ALENEGAMENT. m. Ant. RELLISCADA.
ALENEGARSE. v. r. Ant. RELLISCAR.
ALENS. m. Ant. y
ALENT. m. Ant. ALÉ.

ALENTAR, v. a. Animar, donar coratge. Alentar,
animar. || Esforsar al qui está acobardlt. Alentar.

ALENTARSE, v. r. Cobrar áni-
mo. Alentarse.

ALENTAT, DA. p. p. Alen-
tado, da. II adj. Valent. Alentado,
esforzado, valiente.

ALENTORN. adv. Ant. entorn.
ALENTORN. Geog. Poblé del
dist. munpal. de Anyá, prov. de
Lleida.

ALENTORNS. m. pl. Ter. En-
contorns d' un poblé o d' una encontrada. Alrede-
dores, contornos.

d' Alentom

ALENY. Geog. Aldea del dist. munpal.de Calonge,
prov. de Barcelona. V. CUNILL.
ALENYA. f. Bot. OLIVELLA.

ALEP. m. Cilindre vertical ab nióltes paletes ho-
ritgontals en forma de roda, les que, a inipuls del ai-
gua, fan rodar la mola superior del molí. Rodezno,
rodete. || Ciutat de Siria. Alepo.

ALEPÍ. m. Roba llisa de seda o de llana mólt fina.
Alepín. II El natural, y lo que pertany a la ciutat de
Alep. Alepino.

ALEPi DE LA REINA. Roba de llana mólt mes fina
que la estamenya encara que mólt serablant a ella.
Alepín de la reina.

ALER. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb. de
Barbastre, part. jud. de Benabarre; és a la dreta
d' una riera y té 166 hab.

ALERIGUES (Miquel. Biog. Mestre argenter de
Perpinyá en el sigle XV, que va construir el remar-
cable reliquari conservat en la iglesia d' Arles.

ALERIÓ. m. Blas. Aguiló sense peus ni béch y ab
les ales exteses. Alerión.

ALERS. m. Arbre de la fani. de les coniferes, quin
tronch es mólt alt, dret y prim; quines branques, que
son horitfontals, van disminuint de Margada a mesura
que sont mes altes, donant a la copa la figura de pi-
rámide, y quin fruit es una pinya mes petita que la
del pí. II — ÁFRICA. El provinent del África, introduit
ais nostres jardins; floreix peí Febrer; d' ell s' extreu
la grassilla que serveix pera desllustrar el paper, y
la sena fusta, tinguda per incorruptible, era mólt
usada antiguament a les provincies del mitjdia de
Espanya Alerce africano. \\ — europeu. El que floreix
peí Maig y pert les tulles éssent la sola conifera que
las perdí; produeix la trementina dita de Venecia y la
seua fusta es mólt usada en les construccions hidráu-
liques, servint la seua escorsa pera adobar les pells.
Alerce europeo.

ALERTA, f. Avís que 's donen les centinelles de
nit. Alerta. || adv. m. Ab vigilancia y atenció. Alerta.

ANAR, ESTAR ALERTA, fr. Estar alerta, sobre el avi-
so, traer la barba sobre el tiombto.

ANEU ALERTA. Expr. De amenassa. Guárdate del
diablo.

ULL ALERTA, fr. Ojo Qvizor.

ALES. f. pl. Favor, protecció. Alas. || Llibertat
pera fer mal. Alas. || Anat. Varíes parts carnoses sem-
blantes a les ales, y aixís se diu: ales del cor, etc.
Alas. II Art. y of. Petes a vegades postiles, a vegades
de un mateix trog y que generalnient se construeixen
pera unir altres peges entre sí, per medi de caragols,
visos o puntes. Serveixen de refor?, asiento o suple-
ment. || En algúns telers unes barretes o paletes que
peguen ais fusos y 'Is fan rodar. Alas. || Bot. En la
botánica 1' angul que forma la fulla o la qua d' ella
ab la branca. Alas. || Mei. Atreviment. || En el joch
d' escaclis els que forman els peóns de cada un deis
cavalls ab el peo del roch ínniediat, y per consegüent
cada jugador té la seua ala dreta y la seua ala es-
querra. Alas. II Más. Part de les tecles de cert instru-
ment niúsich anom nat espineta. Aletas de la espi-
neta. II Náut. Veles petites accesories de les grans
pera arreplegar mes vent. Alas. || Poét. La lleugeresa
y velocitat d' alguna cosa, cóm: del pensament, del
vent, de la fama, etc. Alas.

BATAMENT D' ALES. Aleteo, aletada, sacudimiento
de alas.

CAURE LES ALES DEL COR. fr. Desconfiar, acobar-
dirse en les adversitats. Abatirse, caerse las alas del
corazón.

CAIGUT D' ALES: ALABAIX.

DONAR ALES. fr. Animar, regularment pera fer mal.
Dar alas.

ESTAR AB LES ALES ALSADES D'ALQÚ. f r. Ant. Estar pie
de desitj per saber lo que 'I tal pensa fer o per veure
la realísació del seu pensament. No perder de vista.

72

ALE

ALF

FER CAURE LES ALES. fr. Fer perdre la confiansa,
desanimar. Cortar ó quebrar las alas.

FER CAURE LES ALES DEL COR. fr. Moure a compas-
sió. Quebrar las alas del corazón.

PENDRE ALES. fr. Pendres massa Ilibertat ab la con-
fiansa de no ser castigat. Cobrar alas.

TALLAR LES ALES fr. Impedir els progressos o in-
tents d' algú Cortar los vuelos, quebrar ó cortar las
alas.

PER SA RUINA LI NASQUEREN ALES A LA HORMIGA.
Ref. Qu' ensenya que la elevado extraordinaria oca-
siona a niólts sa ruina. Da Dios alas d la hormiga
para morir más alna.

TRENCAT D' ALES. Aliquebrado.
ALESHORES. adv. f. ALLAVORES.
ALET. m. Ent e 'Is comerciants, sindich, comissio-
nat. Síndico. || Procurador o notari passat, qu' espe-
ra que h¡ hagi una plassa vacant. Aspirante de pro-
curador ó escribano.

¡QUlN ALET! Expr Denota qu' algú es mólt astut
o dissiniulat. Buen pájaro, bravo sacristán; buena
brasa, ¡inda caña de pescar.

ALETA, f. dim. Aleta, aletilla. || La membrana ab
que naden els peixos Aleta. !| f. Mar. Pessa que for-
ma la coderna posterior o darrera de popa, y que va
unida a la extremitat deis jous. Aleta. II — CAYGUDa,
LLENSADA. Ndut. La que forma ab la cara prop del
jou o dragant, una superficie plana o cilindrica des-
cansant el peu en el cap de la carena pera formar la
popa plena. Aleta caída. \\ —REVIRADA. Ndut. Pessa
que ocupa '1 lloch de la darrera coderna revirada de
popa y va unida ais extréms del dragant y de les
cotxinates. Aleta revirada.

FER L' ALETA fr. Moure sovint les ales. Aletear,
cernerse las aves. \\ Met Buscar ocasións de poder
mostrar afecte a la persona que 's pretén. Hacer la
rueda ó el oso.

ALETAR. V. a. Ant. DONAR mamar.
ALETEIG. m. Moviment suau de les ales. Aleteo.
ALETEJAR. v. a. Acte del aleteig. Aletear.
ALETELOGÍA. f Tractat o discurs sobre la veri-
tat. Aletología.

ALETES. Art. y of. dim. ALES PETITES.
ALEU Y TEIXIDOR, (Andreu). Biog. Esculptor
natural de Tarragona, deixeble del famós Campeny.
Guanyá una cátedra de la Es-
cola de Bellas Arts de Barce-
lona r any 1856 en oposicións
fetes a Madrit, liaventla exer-
cida niólts anys Les obres
principáis del Aleu son: el Sant
Jordi del frontis del paiau de
la Diputació de Barcelona; una
gran estatua de Isabel 11: un
Sant Joseph; y la estatua eques-
tre del Marqués del Duero. Era
membre de la Reial Academia
de Ciencies desde 1863, y va
guanyar premis en diverses ex-
posicións.
ALEUROMANCIA. f. Endevinació que 's feia per
medi de la fariña de blat. Aleuromancia.

ALEVÍ. m. Ictiol. Peix petit que 's tira ais rius, ais
safreixs o ais estanys pera poblarlos. Alevino.

ALEVINAR V. a. Poblar un safreig, estanys, etc.
ab alevíns. Alevinar.

ALEVÓS, A. adj. Quí obra ab alevosía. Alevoso ||
L' acció feta ab alevosía. Alevoso.

ALEVOSA f. Med. Tumor que surt sota la llengua.
Alevosa.

ALEVOSAMENT. adv. m. D' un modo alevós. Ale-
vosamente.

ALEVOSÍA, f. Traició, infidelitat, maquinació cau-
telosa contra algú Alevosía.

Aleu y Telxidor

ALEXANDRE, A. n. p. Alejandro, a.

ALEXANDRE VL Biog. Sant pare, natural de Xá-
tiva, de nom Roderich de
Borja, nevot de Calist III,
qui, essent cardenal, se '1
va emportar a estudiar a
Bolonya. Va ésser canonge
de Segorb, sagristá major
de Valencia, capisc»! de la
colegial de Xátiva. Quan
el seu onde va ésser pontí-
fex, va ferio bisbe de Va-
lencia, cardenal y vis-con-
celler de la Santa mare
Iglesia y

Medalló ab el retrato del
papa Alexandre VI

Escut del papa
Alexandre VI

llegat a la
Marca de
Ancona y
Portugal. Píus II el va fer adminis-
trador del bisbat de Cartagena y
Murcia: Sist IV, llegat ad-látere y al-
tres títols distingits; pujant a la mes
alta gerarquía el 11 d' Agost de 1492,
ocupant onze anys la cadira apos-
tólica y morint a Roma el 18 d' Agost
del any 1509. Fou célebre la butlla
d' aquest Papa, delimitant les noves terres descober-
tes a les Indies orientáis y occidentals.

ALEXANDRÍ, NA. s. y adj. Natural d' Alexandría
o pertanyent a aquesta ciutat d' Egipte. Alejandrino.
II S' aplica al vers de tretze, catorze o setze silabes,
que 's diu aixís del nóm del seu autor o perqué va ésser
empleat en el temps d' Alexandre Magne.

ALEY. Geog. Caseríu del terme d' Altes, prov. de
Lleida.

ALFA. f. Filol. Primera Metra del abecedari grech
que correspon a la a del nostre. Alfa.

ALFÁBAGA y ALFÁBEGA, f. Ant. Alfábrega.

ALFABET. m. Abecedari.

ALFABÉTICAMENT. adv. m. Per ordre alfabétich.
Alfabéticamente.

ALFABÉTICH, CA. adj. Lo que pertany al alfabet.
Alfabético.

ALFABÍA. Geog. Casa de camp que ho era d' es-
bargi pels reis moros de Mallorca, en el terme de
Palma. || — (SERRA d'). Orog. Serra del N.O. de 1' illa
de Mallorca, entre Sóller y Alfabia.

ALFÁBREGA. f. Bot. Planta anyal de la familia
de les llabiades, que 's conreua ais jardins o en testos,
per la bona flaira que fa. És mólt
espessa de branques, té les fulles
d' un vert mólt bonich y fa floretes
blanques; n' hi ha de fulla petita
y de fulla grossa. Albahaca. || —
borda. Varietat de 1' anterior que
neix espontáneament. Albahaca
silvestre. || — BOSCANA. Varietat
d' alfábrega que creix ais Ilochs
ombrívols sense necessitat de con-
reu. Albahaca montana. || —
CRESPADA. Albahaca virada. ||
— DE FULLA AMPLE. Albahaca

común. II —DE FULLA ESTRETA.

Albahaca enana. Vegis AUFÁ-

BREOA.

ALFACH. m. Banch de sorra
desembocadura d' un riu. Alfaque.

ALFACHS (Port deis). Hidrog. Port que hi há a la
vora dreta del Ebre, junt a Sant Carlos de la Rápita,
prov. de Tarragona.

ALFAFAR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Torrent; és estació del f. c. de
Almansa á Valencia; té 2.558 hab.

ALFAFARA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant.

Brot d' alfábrega

la costa o

la

ALF

ALF

73

Brot d' alfals

dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la
esquerra de la riera d' Agres, y té 598 liab.

ALFAHUIR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Gandía; és a la dreta de la riera
de Benissa, y té 385 hab.

ALFALS. f. Bot. Planta forratjera de la fam. de les
Ueguminoses, espontánea o conreuada, de seixanta a
vuitanta centimetres d' algada,
quines tulles están disposa es de
tres en tres y quines flors blaves
formen espiga. Alfalfa, alfalfe,
alfalfen. || V. aufals.

ALFALSAL. m. LIocli ont hi há
plantat alfals y la nieteixa plan-
tada. Alfalfar, alfalfal.
ALFALSAR. m. ALFALSAL.
ALFALSER. ni. Qui tracta ab
alfals o 'n ven. Alfalfero.

ALFALSERA. f. El lloch ont
s' hi guarda 1' alfals segat. Al-
falfara.

ALFANET. in. Ornit. Au de pre-
sa, mena de falcó, blanquinós, clapat ab taques fos-
ques; un cop ainanyagat serveix pera cassar altres
aucells. Alfaneque.

ALFANGE. ni. Sabré ampie, curt y córb, propi deis
alarbs y turclis. Alfange.
COP D' ALFANGE. Alfanjazo.
ALFANGET. ni. dini. Alfanjete.
ALFANÍ. ni. Ant. Alfenyich.

ALFAQUÍ. ni. Entre 'Is nnissul-
máns el doctor de la Ilei. Alfaqui.

ALFAR, ni. Astron. Estrella de
primera grossor, nonienada també
Cor de la Hidia, perqué és al mitj
d' aquesta constelació. Alfar. ||
Geog. Poblet de la prov. y bisb.
de Girona, part. jud. de Figueres.
És al cini d' una montanya, y té
306 hab. || Veinat del terme muni-
cipal de Dosrius, prov. de Barce-
lona; és a dait de la carena de la
serra del Corredor. || Caseriu situat
prop 1' ayguabarreix del torrent de Malanyeu ab el
Llobregat.

ALEARA. Geog Poblé de la prov. de Tarragona,
bisb. y part. jud. de Tortosa. És a la dreta de l'Ebre,
y té 987 hab. || — (BARRANCH D')
Hidrog. Neix al coll del séu nóni,
prop d' Alfara, y desaigua a la
vora dreta de 1' Ebre devall de
Cherta. || —(COLL D') Orog. És a
una de les estribacions de la mon-
tanya de Caro, entre Pauls y Al-
fara, a ia dreta de 1' Ebre. || —
D' ALQUIMIA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Valencia, part.
jud. de Sagunto; és a la esquerra
del riu Palencia , y té 658 hab.
II —DEL PATRIARCA. Poblé de la
prov., bisb. y part. jud. de Valencia; és prop del
F.-C. de la capital a Hetera, y té 1.339 hab.

ALFARDA, f. Aní. Mena de tribut o contribució
que 's pagava per dret d' aigües. Alfarda.

ALFARDATX. ni. Nóm que donen al llangardaix a
la ribera de 1' Ebre y a la part catalana del Baix
Aragó. Lagarto.

ALFARDER. m. Ant. Qui cobrava '1 dret d' alfarda.
Alfardero.

ALFARDO. m. VOLANDERA.

ALFARP. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part jud. de Carlet; és

Segell d' Alfar

Segell d' Altara

Marqués d' AI-
tarrás

la dreta de la riera

d' Algemessí, y té 1.072 bab.

DIC. CAT. — T. I.— 10.

ALFARRAS (Marqués d'). Biog. Va ésser D. Lluis
Desvalls y Fort de Saint Maiirin una de les figures
de Barcelona niés remarcables a les
derreries del sigle xix. Quefe d' una
de les families de
la noblesa catalana,
fou alcalde de Bar-
celona en una de les
époques mes criti-
ques, abans de la re-
volució de Septeni-
bre. Va morir a Bar-
celona el día 31 de
Desenibre de 1889.
ALFARRAS. Geog.
Poblé de la prov. y bisb. de Lleida,
part. jud. de Balaguer. Está situat a la vora esquerra
del Noguera Ribagorsaiia, y té 741 hab.

ALFARRASi. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Albaida; té 675 hab.

ALFAS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Torre-
feta, prov. de Lleida.

ALFAZ DEL PI. Geog. Poblé de la prov. d' Ala-
cant, dióc. de Valencia, part. jud. de Callosa d' En-
sarriá; és prop del mar, y té 1.117 hab.

ALFECHE. Geog. Barri del terme de Campbell,
prop. d' Alacant.

ALFENYICH. ni. Pasta de sucre feta ab oli de
ametlles dolíjes. Alfeñique. || Met. El delicat de com-
plexió. Alfeñique.

ALFENYIQUER. s. Fabricant o venedor d' alfe-
nyich. Alfeñiquero.

ALFÉRES. m. Propiament 1' oficial militar que
porta la bandera; mes ara 's dona aquést nóm a qual-
sevol subtiiient. Alférez.

ALFERRÁS. m. Astron. Es-
trella de la constelació del Pe-
gas. Alferraz.

ALFÉS Geog. Poblé de la
prov., bisb. y part. jud. de Llei-
da. Está situat a la vora esque-
rra del riu Set, y té 654 hab.

ALFETA. f. Astron. Estrella
de segona grossor de la Co.ona
septentrional. Alfeta.

ALFIL, f. Pessa del joch d' es-
cachs, que imita al elefant. Alfil.

ALFITÓFACH, GA. adj. Qui troba gust excessiu en
menjar fariña; que 's manté d' ella. Alfitófago.

ALFITÓFAGIA. f. Passió, fal-lera per menjar fa-
riña. Alfitofagia.

ALFITÓFOBO, A. adj. Qui sent repulsió a la fa-
riña. Alfitófobo.

ALFITOFOBIA. f. Repulsió que 's té a la fariña.
Alfitofobia.

ALFITOMANCIA. f. ALEUROMANCIA.

ALFLAVIA. Ant. Eina pera posar liquits. Especie
de vasija.

ALFOLBES. f. Ant. fenigrech, sinigrech.

.ALFÓN (Jaume). Biog. Arquitecte cátala. L' any
1490, junt ab en Pere Barret, va construir el claus-
tre gótich del monestir de Montserrat.

ALFONDECH. m. Paiol. Alfolí, albóndiga, pó-
sito. II Llotja de niercaders. Lonja de mercaderes.
m. SITJA, 1.

ALFONDEGUILLA. Geog. Poblé de la prov. de
Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Nules; és a
la esquerra del riuet de Belcaide, y té 958 hab.

ALFONS. n. p. Alfonso.

— I DE CATALUNYA, II D' ARAGÓ. Biog. FiU del comte
de Barcelona Ramean Berenguer IV y de Petronilla de
Aragó. Va ésser el primer rei de Catalunya, y va

Segell d' Alfés

74

ALF

ALG

néixer a Barcelona 1' any 1152. Les Corts generáis
d' Osea, any 1162, el varen proclamar reí. Tant c6in
de les armes, cuida de les lletres, éssent aniich y
protector deis trobadors, conreuant ell nieteix la poe-
sía. És tingiit cóm el mes antich del poetes catalans;
empró sois una can^ó d' amor, escrita en cátala pro-
vensal, ha arrivat fins a nosaltres. Va morir a Per-
pinyá r any 1196 y va ésser sepultat al monestir de
Poblet. El seu nóni de fonts era Ramón; mes, després
de niort el seu pare, la sena mare li va cambiar per
el de Alfons.

— II DE CATALUNYA Y III D' ARAGÓ, a qui I' historia
titula '1 Llibcral. Biog. Fill de Rere II, el Gran, quina
corona va heretar 1' any 1285, nientres ell era a Ma-
llorca combatent contra '1 rei Janme. En 1282 con-
certá matrimoni ab Leonor, filia d' Eduard IV d' An-
glaterra, mes va morir avans de casars' hi (1291).
Alfons instituí hereu del seu regne al seu gerniá en
Jaunie II. e\ Just, rei de Sicilia.

— III DE CATALUNYA Y IV D' ARAGÓ. Biog. Segón
fill de 'n Jaume II d' Aragó y de na Blanca de Nápols,

TREURE 'LS PEUS DE L' ALFORJA. Loc. met. Perdre
tota consideració o respecte.
Desmandarse.

ALFORJA. Geog. Vila de la
prov. y dióc. de Tarragona, part.
jud. de Reus. Está en un alt a
r esquerra de la riera del seu
nóm, y té 1.909 hab. || — COLL
DE. Orog. Depressió que hi há
prop de la v la d' aquest nóm,
per la que passa la carretera de
Reus a Cornudella. || — RIERA
DE. Hidrog. Riera de la prov. de Tarragona, que neix
sota el coll d' Alforja, passa per les Borjes del Canip
y Montbrió y desaigua al mar, tocant a Cambrils.

ALFORJER. m. Qui fa o ven alforjes. Alforjero.

ALFORJETA. f. dim. Alforjita, alforjilla, alfor-
juela.

ALFORRAR. v. a. Donar Ilibertat al esclau. Aho-
rrar y manumitir.

Segell d' Alforja

Retratos deis reis Alfons I a IV de Catalunya, extrets d' un pergamí procedent del Monestir de Poblet

havent siicceit al seu pare V any 1327 perqué 1' hereu
de la corona havía prés I' liábit de 1' ordre Hospitala-
ria, renunciant el regne a favor del seu gerniá Alfons.
Casat en primeres nupcies ab Teresa d' Enten^a y
després ab Leonor de Castella, havent tingut suc-
cesió d' una y altra, va morir ais trenta set anys de
etat (1335), éssent sepultat a Lleida.

— IV DE CATALUNYA Y V D' ARAGÓ. Biog. Va néi-
xer en 1385, éssent fill de Ferrán I (el d' Antequera);
succeintlo en el trono 1' any 1416. Per son caiácter
géneros 1' anomenen algúns historiaires el Magnánini,
y per la protecció que va donar a les manifestacions
del ingeni, se li ha apropiat també el calificatiu de
Savi. Aliatdejoana de Nápols, en la Iluita sostin-
guda per ella contra Lluis d' Anjou, va ésser desates
per la reina, retornant ais seus estats aragoneses;
mes, en 1437, ja niorta ella, va proposarse Alfons
conquistar aquelles terres, y encare que fossen retu-
des les seues naus a Ponsa, va destronar a la fí a
Renat d' Anjou, posessionanlse del regne de les diies
Sicilies en 1442, éssent consagrat pels Papes Eu-
geni IV y Nicolau V. Fóu fundador de 1' universitat
de Barcelona en 1450, y va morir en 1458, éssent
enterrat al monestir de Poblet.

ALFONSELLO (Doctor Andreu). Biog. Canonge de
Girona, que vivía en el sigle XV. Va escriure unes
Notes sobre coses mólt citrioses, particularment so-
bre les guerres de Joan II, que 's conservaven manus-
crites al arxiu d' aquella catedral.

ALFONSÍ, NA. adj. Lo pertanyent a algún deis
reis espanyols dits Alfons. Alfonsino. || m. Alaravedís
antich fet encunyar peí rei D. Alfons el Savi. Alfon-
sino.

ALFORJA, f. Sach unit pels caps y obert peí mitj
pera igualar el pés; couiunment s' usa en plural. Al-
forja.

TIRAR'HO TOT A L' ALFORJA, fr. TIRÁRSE'HO TOT A
LES ESPATLLES.

ALFORRER, A. adj. Esclau que havía obtingut la
Ilibertat. Horro.

ALFOU. Geog. Poblet de la prov. y bisb. de Barce-
lona, part. jud. de Granollers. És demunt de un turó
prop de Cardedéu, y pertany al dist. municipal de
Sant Antoni de Vilamajor.

ALFRED. n. p. Alfredo.

ALGA. f. Herba que 's cría dins del aigua, tan
lleugera que la meteixa aigua l'arrenca y queda na-
d.int. Ova, alga.

ALGA DE VIDRIERS. Mena d' alga de cama filiforme
y ramosa, fulles llanceolades, llargues, estretes, toves,
trencadisses, de color vert fósch y semblantes a co-
rretges. Quan es seca serveix ais vidriers pera embo-
ticar pesses de vidre, etc., y de le seues cendres se 'n
pot fer vidre. Alga de vidriero.

ALGAIDA. Geog. Vila de Tilla de Mallorca, part.
jud. de Palma; és a la carretera de aquesta ciutat a
Manacor y té 4,098 hab.

ALGALIA, f. Mena de reina olorosa que cría '1 gat
lie algalia dins d' una bossa que té sota la cua. Alga-
lia II Ciru. Instrument de metall, que s' introdueix en
el conduele de 1' orina pera facilitarla. Algalia.

ALGAMA, (Ríu). Hidrog. Riuet de la prov. de Gi-
rona que neix prop de Sant Martí Sasserras, passa
per Liado, Creixell y Santa Llogaya y desaigua a la
vora dreta del Manol.

ALGAR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. de Sagunto; és a la dreta del riu Pa-
lancia y té 761 hab.

ALGARADA, f Gran avalot o esvalot causat per
un Iropell de gent, y mes freqüentment per un esca-
mot de soldáis de cavall, que entra en país enemich
fent tot el mal que pot, y retirantse després a corre-
cuita. Algarada.

ALGARROBERA. Geog. Caseríu del terme de Po-
llensa, Mallorca.

ALO

ALI

75

ALGAS. Geog. Casería del part. jud. de Gandesa,
prov. de Tarragona. És a la dreta del ríii de '1 seu
noni. 11 — Hidrog. Riu que neix ais porta de Beceit,
separa part de la prov. de Tarragona de la de Sara-
gossa y desaigua a la vora dreta del Matarranya,
sota Nonasp.

ALGEBAR. m. Aslron. La constelació de Orió en-
tre 'Is alarbs. Algebaro.

ÁLGEBRA, f. Part de les matemátiques, que con-
sidera la quantitat del modo mes general, y la repre-
senta ab lletres. Álgebra.

ALGEBRAICAMENT. adv. m. D' una manera alge-
braica; segóns les regles de 1' álgebra. Algebraica-
mente.

ALGEBRAICH, CA. adj. Lo pertanyent a 1' álge-
bra. Algebraico.

ALGEBRISTA, m, Professor d' álgebra. Alge-
brista.

ALGEMESSÍ. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. d'Alcira; és a la esquerra del riu
Júcar; és estació del F. - C. d' Almansa a Valencia y
té 7,995 hab. || — (RIERA DE). Hidrog. AHuent de la
vora esquerra del riu Júcar, prov. de Valencia.

ALGENIB. m. As/ron. Una de les dues estrelles se-
cundarles de la constelació de Pegasso. Algenib.

ALGENIR. m. Aslron. Estrella de segón ordre fixa
en el peu dret del planeta Persea. Algenir.

ALGEPS. m. Ani. Guix.

ALGER. m. Ciutat d' África. Argel.

ALGERÍ, NA. adj. Natural d'Alger o lo pertanyent
a aquesta ciutat o regió. Argelino.
ALGERRI. Geoá'. Poblé de la pro-
vincia de Lleida, arxiprestat de
Áger, part. jud. de Balaguer. Está
sitiiat a la vora esquerra del No-
guera Ribagorsana y té 994 habi-
tants.

ÁLGIDA, adj. f. Patol. La febre
quin síntoma principal és el fret
glacial que 's nota peí tacte per tot
el CCS del malalt. Álgida.

ALGIMIA D' ALEARA. Geog. Poblé de la prov. y
bísb. de Valencia, part. jud. de Sagunto; és a la dre-
ta del riu Palancia, estació del F. -C. de Terol a
Sagunto y té 998 hab: !l — d'almonacid. Poblé de
la prov. de Castelló, bisb. y part. jud. de Segorb;
té 1,197 hab.

ALGINET. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud de Carlet; és estació del F. - C. de
Almansa a Valencia y té 4,916 hab.

ALGOL, m. Astron. Estrella de segona niagnitut de
la constelació de Perseu. També 's diu cap de Me-
dussa. Algol.

ALGOLMEISSA. f. Astron. Estrella de petita niag-
nitut que hi liá a la constelació de Cáncer. Algol-
meiza.

ALGOM. pron. QUELCOM.

ALGORAB. ni. Astron. Una de les estrelles de la
constelació del Corb. Algorab.

ALGORFA, f. Golfa.

ALGORFA. Geog. Poblé de la prov. d'AIacant,
bisb. y part. jud. d'Orihuela; és a la dreta del riu
Segura y té 416 hab.

ALGORITME m. Mat. Ciencia que tracta del cál-
cul aritniétich y algebraich; teoría deis nombres.
Algoritmo.

ALGORÍTMICH. m. Mat. Lo pertanyent o relatiu
al algoritme. Algorítmico.

ALGOTSIL. m. Ant. y

ALGOTSIR. m. Ant. AGLSIL.

ALGÚ, NA. adj. Indef. Alguno, alguien.

Segell d'Algerri

Segeh d' Alguayre

ALGIJ ALTRE. Otro.

SI ALGÚ. Si alguno.

ALGUAYRE. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Lleida, part. jud. de Balaguer.
Está siiuat a la vora esquerra del
canal de Pinyana y té 2 346 hab.

ALGUER. Geog. Ciutat de Cer-
denya qu' are forma part del reg-
ué d' Italia. Té 12,000 liab. Va
ésser fundada en el temps de la
dominació catalana-aragonesa,
parlantse encara en la seua co-
marca el cátala que s' usa en les
sessións del seu municipi, per mes
que sía la iialióna la Uengua oficia!. La nostra litera-
tura, té en aquella localitat fervents conreuadors,
publicants 'hi, ademes c'e varíes obres escrites en cá-
tala, períódictis redactáis en el meteíx llenguatge.

ALGUIRANDO. ni. Cuitando.

ALGÚN, A. adj. Indef. ALGÚ. || adj. Anteposat al
substantiu, Algún; y si 'I substantiu se li anteposa
o 's calla. Alguno.

ALGÚN TEMPS Y ALGUNA HORA. m. adv. En otro
tiempo, un tiempo fué ó hubo.

ALGUNA VEGADA, ni. adv. Alguna vez.

ALHABOR. m. Astron. Noni arábich de la estrella
Siri. Alhabor.

ALHAJA, f. Joya.

ALHAJÓS. til. Astron. Estrella de primera magní-
tut pertanyent a la constelació delcotxeio. Alhajoz.

ALHAYOT. ni. Astron. Alhajós.

ALHENYA. f. Eot. ant. Olivella.

ALHOMAYDI, (Mohamet, Ben Fatig Abu Aabda-
llah). Biog. Famós historiaire serralií, natural de Ma-
llorca, fill d' un savi analista. L' any 1055 (448 de
la egira), va viatjar pél Orient. Va morir l'any 1095.
Deixá escrita la obra Ghaamar, historiant els anals
d'Andalusía y els seus honies ilustres.

ALL m. En el joch de la secansa dos o tres cartea
d' un meteix punt. Ali.

FER ALÍ. fr Anar a una, fer companyía. Entenderse
para uu objeto dado.

ALIACI, A. adj. Bol. Que se sembla al all o 'n té
r olor Aliáceo.

ALIACRE. m. Fel sobreixit. Ictericia.

ALIANDA. Geog. Caseríu del ternie d' Onteniente,
prov. de Valencia.

ALIANSA. f. Acció y efecte d' unirse dues o mes
persones. Alianza' i| Pacte, aocietat entre 'la prin-
ceps de diferents Estats pera defensarse mutuament
de Ilurs enemiclis. Alianza, confederación. II Paren-
tiu. Alianza, parentesco, conexión.

ALIARSE. V. r. Unirse 'Is princeps de diferents Es-
tats pera defensarse de Ilurs enemichs. Aliarse, coli-
garse, confederarse. || Unirse, coligarse ab altre.
Aliarse, mancomunarse.

ALIAT, DA. p. p. Aliado, da.

ALI - BEY EL ABBASÍ. Biog. Vegis Badía y Leblich
(Domingo).

ALIBLANCH, CA. adj. Ornit. Aucell que té les ales
blanques. Albidipenna.

ALICACABÍ. m. Bot. BUFETA DE OOS.

ALICANTÍ, NA. adj. ALACANTÍ, NA. Natural d'AIa-
cant y lo pertanyent a aques-
ta ciutat. Alicantino.

ALICANTE MAJOR. Geog.
Caseríu del ternie de Muro.
Mallorca. || — menor. Case-
ríu del ternie de Muro, Ma- Alicates
Horca.

ALICATES, f. Art. y OH. Mordassetes ab punta pera
fer cadeneta de rosari, que s' utilisen pera subjectar.

76

ALI

ALI

tor^e o trancar alguna pe^a prima de nietall. || —DE
PUNTA. Les que teñen els caps rodons y afuats. || —
DETALL. Les que en forma de tenalla, estisora, etc.,
serveixen pera tallar fils nietáliclis. || — planes. Aque-
lles que per dalt se junten en dos extremitats planes.
Alicates.

ALICH ROIG. Orna. Flamenco rojo.
ALICIENT. m. Inceniiu, atractiu. Aliciente.
ALICORN. m Mitol. !Kn\ma\ fabulós semblant a un
cavallet ab una banya al niitj del froiit. Zool. Els
naturalistes solen donar aquest nóm al rinoceront.
Unicornio, monoceronte.

ALÍDADA. f. Geotn. Regla terminada per dues pi-
ñales verticals a la meteixa, que gira sobre 'I centre
de certs Instruments pera niidar ánguls, tais cóni
/' astrolabi y'l grafomelre. Alidada.
ALIENACIÓ. f. ENAJENAUÓ.

ALiENACió MENTAL, f. Patul. Bogería, deliri, frene-
sí, perdua de la rao, del judie!, del seiiy. Alienación
mental.
ALIENAR. V. a. Enajenar.

ALIFAFA. ni. Tumor a les carnes de les cavalle-
ríes. Alifafe.

ALIFORME, adj. Hist. nat. Que té la forma d' una
ala. Aliforme.

ALIGA, f. Aucell de presa, de béch fort, aguda
vista, y que vola mólt alt. Es el rei deis aucells
Águila. II Insignia de la legió romana. Águila. ||
Astron. Constelació boreal de vint y una estrelles, de
les quals les tres mes notables se anonienen les tres
Maríes. Águila. || — Nu-
mism. Moneda d' or en
temps deis Reís Católichs,
que valía den rals de plata.
r.guila. II Moneda d' or de
Méjich y deis Estats Units
de América Aliga. || —
BLANCA, f. Ordre militar
instituida per Ladislau III,
rei de Polonia. /í?í///a blan-
ca. II Zool. Quebranta hue-
sos. Sangual. \\ — BORDA.
Aguilucho, águila bastar-
da. II — CORONADA IMPE-
RIAL, CRICRI, CUA-BARRADA
CALVADA, CAUDAL, ESTO-
RENYA , MELIONA, CARRE-
TERA. Diferentes especies del género Falcó. |i —
PASMADA. Blas. La que 's posa ais escuts ab ales
baixes y tancades Águila pasmada. ¡\ — PESCA-
DORA. Aliga marina que comunment se trova en
alta mar. Aliga pescadora. || — REAL. La mes gran
de totes; té 'I becli mólt gros y blavench y els ulls
grossos y fondos. Águila real ó dorada.

ÉSSER UNA ÁGUILA. Loc. mct. Esser molt destre.
Esser una águila.

ESSERNE L' ALIGA, fr. Esser algú molt destre en la
cosa de que 's parla. Corlarlas ó matarlas en el aire;
cogerlas al vuelo.

VÉUREHí MES QUE UNA ALIGA. Loc. Ver más que un
lince.
ÑAS D' ÁGUILA. Nariz agui:eña.
ALIGACIÓ. f. Barreja de dues o mes coses. Aliga-
ción. II Aril. Operació qu' ensenya la proporció en
que deuen barrejarse les coses pera donarles 'hi el
valor que 's desitja. Aligación.

ALIGAT. Ornit. ASTor. || — dels PETITS. Busardo,
harpaya de los pantanos.

ALIGOT. m Ornit. El poli del águila. Aguilucho.
II— Aucell de presa mólt abundant, llarch d 'uns
quaranta centímetres; essent vell tira a color de xa-
colata y té la gorja blanquinosa. Viu ais boscos y
menja rates, taups, serps, granotes y escarbats. Mi-
lano rojo. II Aucell nocturn, mena de duch, d' uns
quaranta cinch centimetres de llarch, d' un color

Aliga

entre vermell y negra, béch córb cubert de plomes,
ulls grans situats a la part anterior del cap, y de-
munt d' aquest unes plomes dretes que figuren ore-
lles. Alucón. || Ictiol. Cert peix de mar. Aligóte.

ALIGOTA. m. aum. Blas. Aligassa, aliga grossa o
gran. Aguilón.

ALIGUENYA. f. Bot. Planta perenne de carnes
d' uns 50 a 80 centimetres d' alsada; té les fui:es de
un vert fosch per la part superior y grogoses pél in-
revés. Fa móltes flors, que consten de cinch tulles
roges, blQves, morades o blanques, segóns les diferen-
tes varietats d'aqueixa planta, que 's conrea per
adorno ais jardins. Aguileno.

ALIGUERA. f. La roca alta ont les aligas hi fan el
niu. Aguilera.

ALIGUETA. dim. d' aliga Aguilucho, aguileja ||
f. Blas. Divisa que's representa ab un' aliga sense
béch ni urpes, volant dret al sol. Significa que'l fill
imita al sen pare, servint al príncep. Aguililla.

ALIJAMA f. Ant. junta o barri de moros o jueus.
Aljama.

ALIMARIES. f. Ant. Senyals que 's fan ab lluní
Alimara, ahumada.

ALIMENT. m. Prodncte animal o vegetal ab que
r lióme se sustenta y creix. Alimento. || Lo que ser-
veix pera conservar algunes coses inanimades, com
la llenya respecte del foch. Pábulo, alimento, || Lo
que fomenta algún afecte o passió. Pábulo, cebo,
alimento.

EL BON ALIMENT FA BON ENTRETENIMENT, Ref. Al-
tres diñen: EL BON ALIMENT FA TORNAR JOVE A LA
GENT. Denota que '1 bon aliment fa recobrar les for-
ses perdudes, y en certa manera allarga la vida. Cara
sin dientes hace á los muertos vivientes.

ALIMENTACIÓ. f. Acció y efecte d' alimentar. Ali-
mentación. II Quim. Operació per la qual se dona
mes consistencia y solidesa a una substancia o ma-
teria. Alimentación.

ALIMENTAR, v. a. Criar, donar aliment. Alimen-
tar, nutrir. || Mantindre. Alimentar. || Senyalar ali-
ments a algú. Alimentar. || Donar vigor, fomentar
per medi de calor natural. Alimentar, fomentar, nu-
trir. II Aplicar materia a algunes coses inanimades,
cóni: llenya al foch. Alimentar, cebar, nutrir, jj Fo-
mentar algún efecte o passió. Fomentar, alimentar,
cebar, atizar.

ALIMENTARIA, adj. For. Subgecte a qui li senya-
len aliments. Alimentario, alimentista.

LLEí ALIMENTARIA. La que Obliga ais filis a donar
aliments ais pares. Ley alimentaria.

ALIMENTARSE, v. r. Menjar. Alimentarse, nu-
trirse

ALIMENTARSE DEL AIRE. fr. Tindre vanes esperan-
ses. Mantenerse del aire. || Menjar poch. Sustentarse
del aire.

ALIMENTAT, DA. p. p. Alimentado, da.

ALIMENTICI, A, adj. Pertanyent al aliment o a la
alimentació. Alimenticio. || Med. Porció de quimo
destinat a la nutricio y que 's converteix en la pro-
pia substancia del individuo alimentat. Alimenticio.

PENSIÓ ALIMENTICIA. Juris. PENSió. || Quantitat se-
nyalada per vía d' aliments. Pensión alimenticia.

ALIMENTOS, A. adj. Substanciós, nutritiu, que té
virtut d' alimentar. Alimen-
toso.

ALIMENTS. m. pl. La pen-
sió que 's senyala pera la
manutenció d'algú. Alimen-
tos, asistencias.

ALINS. Geog. Vileta de
la prov. de Lleida, hisb. de
la Seu d' Urgell, part. jud.

de Sort. Está situada a la valí del seu nóm y té
230 hab. || — (PUlO D'). Orog. Puig de 2.787 met.

Aiins

Segell d'Alins

ALI

ALM

77

Ssgell d' Alinyá

Segell d'Alió

d' altitut, sitiiat al S. E. de Alins, prov. de Lleida.

II — (VALL D'). Valí que coinensa al peu del port de

Cabús, frontera occidental de Andorra y acava a

la vora esquerra de la Valí Fa-

rrera, prov. de Lleida.

ALINYÁ. Geog. Poblé de la pro-
vincia de Lleida , bisb y part.
jud. de la Seu d' Urgell. Té ajunt.
y 489 hab. 1| Hidrog. Riu de la
prov. de Lleida ; neix al coll de
Comte, a les niontanyes de la
Vansa; passa pels termes d' Ali-
nyá, Perles y Canellas y desaigua
a la vora esquerra del Segre, una
mica mes aniunt de Coll de Nargó.

ALIO (Francisco). Biog. Escriptor musical que va
néixer a Barcelona 1' any 1862, morint a la nieteixa
ciutat en 1908. Essent deixeble d' en Vidiella, en el
piano, y del niestre Barba en la conipos'ció, de xá es-
crites di verses barqueroles, algunes bastant reinipre-
ses: recolectava cansons populars. La seva obra mu-
sical és el volum de Cansons pera cant y piano, lletra
de Verdaguer, Mestres, Matlieu y Quimera, decorada
ab dibuixos del propi Alió (Bar-
celona, 1887), quins origináis va-
ren figurar en la Exposició del Cen-
tre Aquarelista de Barcelona.

ALIÓ. Geog. Poblé de la prov. y
dióc. de Tarragona, part. jud. de
Valls. Té 690 hab.

ALIOLI. ni. Composicíó d' alls
picats y oli ben debatut. Ajiaceite.
ALIOT. m. Astron. Una estrella
de la Ossa major, que serveix pera
conéixer o calcular 1' altura del Pol. Aliot.

ALIQUANTA. adj. Matem. Cada una de les parts
que no poden ésser contingudes exactament en un
tot; parts numériques que no divideixen exactament
una quantitat total, cóm: 2 tespecte de 7. Alicuanta.
ALÍQUOTA. adj. Matem. Cada una de les parts
contingudes en un tot cert número de vegades, cóm:
«ei 4 respecte del 8, per estar contingut en ell dues
vegades.» Alícuota.

ALIRÓ. m. Ala plomada. Alón.
ALIS. adj. S' aplica al pá sense Uevat. Cenceño,
ácimo.

ALISAR, v. n. Ant. Y 'Is seus derivats. Relliscar.
II v. a. AlHsar.

ALISCARA. For. Pena imposada pels Usatges al
detentor u ofensor d' algún cavaller; consistía en
donar voltes ab els peus delscalsos y en térra difor-
nie per tot 1' entorn del castell del senyor ofés, o en
passejarse a arbitri del jutge per les deu propietats
imniediates. Aliscara.

ALISSARL m. Ind. Les arrels seques de la gransa
que serveixen pera tenyír de vermell les teles. Ali-
zario.

ALISSÁRICH, CA. m. Quim. Ácit que s' extreu de
1' alissarina. Alizárico.

ALISSARINA. í. Qiiím. Materia colorant, roja, so-
luble dins del alcofoll y del ácit sulíúrich, que s' ex-
treu de la rubia juiít ab altre substancia groga, de
la que se la separa xafantla dins de 1' aigua. Aliza-
rina.

ALISSIS. adj pl. Meteor. Vents constants de la sona
intertropical, que bufen desde '1 N.E. al hemisferi N.
y desde '1 S.E. al hemisferi S. Alisios.

ALITENDRE. adj. Ales tendres; aucell d' ales ten-
dres. Alitierno.

ALIURA. f. Ant. Aspi.
ALIURAR. v. an. Ant. Aspiar.
ALIVIADÍSSIM, A, adj. sup. Aliviadísimo.
ALIVIADOR, m, Qui alivia. Aliviador.

ALIVIAR. V. a. Alleugerir de cárrega o pes. Ali-
viar, aligerar. |i Met. Socorre, donar auxili. Aliviar,
relevar. |1 Mitigar, suavisar. Aliviar, mitigar, sua-
vizar. II Consolar en les penes o afliccions. Aliviar,
consolar. || Met. fam. Pillar, robar.

ALIVIARSE, v. r. Calmarse algún sentiment, ma-
laltia, pena, tristesa o dolor. Despejarse, calmarse.

ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado, mejorado || adj. Se
usa ab els verbs trovarse, sentirse. Aliviado, mejo-
rado.

ALIVIATIU. adj. Ant. Una cosa que té la facultat
de consolar, que alivia, que calma les penes. Alivia-
tívo.

ALIVIO, m. Disminució de nialaltía. Alivio, mejo-
ría. II Auxili. Alivio, auxilio. || Descans, desaogo,

consol. Alivio II REMEI, ESMENA.

ALJABA, f. Ant. BUIRACH.

ALJENET. m. Astron Estrella qu' está a la dreta
de la constelació Perseu. Aljenet.

ALJENIT. m. Astron. Estrella de segona dasse al
peu de la constelació Perseu. Aljenit.

ALJETI. m. Astron. Estrella situada al cap d' Hér-
cules. Aígeti.

ALJORF. Geog. Poblé del dist. munpal. d' A bayda,
prov. de Valencia.

ALJUB. ni. Ant. Cisterna. || Esperó pera que la co-
rrent no perjudiqui les vores deis rius. Parapeto,
reparo, estribo.

ALJUBA. f. Vestidura morisca, que es una mena
de sacli sense mánegas. Aijuba.

ALJUVAR. m. Ant. AXOVAR.

ALM, A. adj. Poét. Lo que cría
o alimenta. Almo. |1 Met. poét.
Venerable, benéfich. Almo.

ALMACELLES. Geog. Poblé
de la prov., bisb. y part. jud. de
Lleida, que té estació en el F.-C.
de Saragossa a Barcelona. És cap
d' ajuntament y té 1.411 habi-
tants.

ALMACELLETES. Geog. Poblé
d' Almacenes, prov. de Lleida.

ALMÁCERA. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part.
jud. de Valencia; és a la dreta de la riera de Carra-
ixet y té 1.677 habitants.

ALMADRA. Geog. Caseriu del terme d' Alaró, Ma-
llorca.

ALMADRABA, f. Filat pera pescar la tunyina. Al-
madraba. II Pesca de tunyina. Almadraba. || El pa-
ratge ont se pesca la tunyina. Almadraba. || Qui se
ocupa en dita pesca. Almadrabero.

ALMAGEST. m. Colecció d' observacions geomé-
triques y astronómiques. Almagesto. || Denominació
dimanada del famós Ilibre que ab aquest nóm va es-
criure Ptolomeu 1' any 140 de la nostra era, y qu' es
el Ilibre mes antich que tracta d' astronomía.

ALMAJANECH, ni. Máquina de guerra que servía
pera tirar pedrés. Mandrón.

ALMANAQH. ni. PRONÓSTiCH.

ALMANCO. ad. A lo menos, al menos, por lo
menos.

ALMANDINA, f. Min. Pedra preciosa, de base de
I' alúmina y d' óxit de ferro, de color violat, niólt
semblanta al granat. Almandina.

ALMANGONAR. v. a. ALMANGRAR.

ALMANGRA. f. Barreja natural d' alúmina y al-
tres terres ab óxit roig de ferro. Almagre, almagra,
almazarrón. |1 Terreno abundant d' almangra. Al-
magral.

ALMANGRAR. v. a. Pintar d' almangra. Alma-
grar.

S'gell d'Ahmcelles
del dist. munpal

78

ALM

ALM

Segell d'Almatret

ALMANGUENA, f. Ant. Almangra.
ALMARRA. Geog. Caseriu del dist. niiinpal. de
Castalia, prov. d' Alacant.

ALMARRAES. m. pl. Eines d' espinyolar coto Al-
marraes.

ALMARRAIXA f. MORRATXA.
ALMARTECH. m. Ant. litargiri.
ALMASÍ. Geog. Terine rural de la prov. de Lleida,
part. jud. de Balaguer.

ALMASÓ. Geog. Caseriu del dist. niunpal. de Pe-
nelles, prov. de Lleida.

ALMATELL. Geog. Caseriu del
Ajuntament de Sobreinunt, part.
jud. de Vicli.

ALMATRET. Geog. Poblé de
la prov. y part. jud. de Lleida.
Está sitUcit dalt d' una altura a
la vora esquerra del Ebre y té
1.390 hab.

ALMAZORA. Geog. Vila de la
prov. y part. jud. de Castelló,
bisb. de Tortosa; és a 1' esquerra
del riu M jares y 1é 7.228. hab.

ALMEDÍJAR. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. y part. jud. de Segorb; és a 1' esquerra del riu
Palancia y té 808 hab.

ALMEDROT. m. Ant. ALMODROCH.
ALMEGÓ. m. Bot. Planta forratjera indígena, de la
fam. de les lleguminoses, que fa les fu les de tres en
tres y les flors vermelloses; aqüestes son mólt aro-
mátiques y s' usen cóin a resolutives y calmants con-
tra la tos, mal d' ulls, flates, etc. Trébol oloroso.

ALMENAR. Geog. Vila situada al mitj d' un plá;
prov. y bisb. de Lleida; pait. jud. de Balaguer. Té
ajunt. y 2.260 hab.

ALMENAR (Joan). Biog. Metge valencia, de mol-
ía celebritat en el sigle xvi. Es 1' autor del Uibre
De morbo gallico, reimprés en distintes c utats del
extraiiger, interessant en lo que pertoca a 1' historia
de r aparició d' aquella nialaltia
a Europa.

ALMENARA. Geog Vila de la
prov. de Castelló, bisb. de Tor-
tosa, part. jud. de Nules; és es-
tació del F.-C. de Tarragona a
Valencia y 1é 1.424 hab || -(SE-
RRA D') Orog. Serra de la prov.
de Lleida; forma la vessant dreta
del riu Ció, extenentse de O. a E.
desde Balaguer fins a Aranyó. ||
— ALTA. Geog. Poblé del dist. muiipal. d' Agramunt,
prov. de Lleida. || — BAIXA. Geog. Terme rural del
niunicipi de Pulióla, part. jud. de Balaguer
AL MENOS, adv. m. y
AL MENYS. adv. m. A LO MENOS.
ALMERICH (Jaume). Biog. Argenter barceloní,
que va ésser Conceller de la ciutat de Barcelona
r any 1481.

ALMESCAT. m. Bot. Planta reinosa de la fam. de
les llabiades, que fá uua olor per 1' estil de la del
pi; és petita y té les flors grogues. Píníllo almiz-
clado. II AGULLOTS.

ALMESCH. m. Droga olorosa de la sanch presa
que té junt al melich cert animal de les Indies, sem-
blant al cerv. Almizcle.

ADOBAR AB ALMESCH. Almizclar.
ALMESQUERA. f. Vas d' olors. Pebetero, perfu-
fumador. || Mena de rata d' aigua que fá olor d' al-
mesch. Almizclera.

ALMESQUÍ. f. Bot. JONQUILLO.
ALMÍBAR, m. Sucre cuit ab aigua fins que prén
cert puut de consistencia. Almíbar. || Dols de fruites
en conserva. Almíbar.

Sege'l d' Almenara

ALMIRALL. m. Ant. ALMIRANT.
ALMIRALL Y LLOZER (Valentí). Biog. Advocat,
escriptor cátala y notable politich. Nasqué a Barcelo-
na r any 1841, morint en la meteixa ciutat 1' any 1904.
Va cursar liéis fins a 1863. En 1866-67 va secundar
al seu amich Soler (Pitarra) en la creació del teatre
cátala. Va comeiisar la tasca política en 1868, forta-
nient possessionat del dret politich y de la organisa-
ció deis Estats. De bon principi va propagar 1' auto-
nomía y la federació cóni únich remei ais mals de
Espanya, perseverant, ab talent y clarividencia, pri-
mer entre 'Is republicans federáis y mes tart (janer
de 1884), convertint en franca aspirado política el
moviment catalanista, literari y artístich fins alesho-
res. Va organisar el famós Pacte de Tortosa (18 Maig
1869), fundant y dirigint el diari El Estado Catalán
(Barcelona 1869-1873 y Madrit 1873), en el qual feu
gran campanya autonomista. Del 1871 al 1873, presi-
dint 1' Hospici de Barcelona, va reorganisar la casa
ab trassa exemplar Desde Maig de 1879 al Juny de
1881 feu a Barcelona el Diari Cátala, primer publicat
en la nostra llengua, escampant la llevor autonomista.
En 1881, en el Congrés cátala de jurisconsults, per
son talent y esforgos, va salvar el dret civil de Cata-
lunya. En 1880 fóu organisador y president del pri-
mer Congrés Catalanista (mil doscents inscrits) y en
1883 del segon Congrés, en el qual s' aprová el pro-
grama del Catalanisme. Fóu la principal figura del
Centre Cátala de Barcelona (1882 a 1888), ont dona a
coneixer gran quantitat deis séus excelents escrits de
doctrina autonomista-catalana. Peí Janer de 1885 va
redactar la famosa Memoria al rei Alfons XII, en qui-
na comissió va figurar. En 1886 fóu president deis
jochs Floráis. En 1887 organisá les lestes populáis
de Hostalrich, al posarse la lapida conmemoradora
del primer drama cátala, Les joles de la Roser (Pita-
rra, 1865). Del 1893 al 1895 va montar y organisar
la Biblioteca pública Arús, com testamentar! de
aquell escriptor. Fóu president de 1' Ateneu Barce-
loní (1896). Son remarcables, entre altres escrits
séus: Bases para la Constitución federal de la nación
española y para la del Estado catalán (Barcelona,
1868); La República federal española; datos para su
organización (Barcelona, 1873); La Confederación
suiza y la Unión americana, estudi politich compara-
tiu (Vilanova y Geltrú, 1881); Contestación al dis-
curso leido por don Gaspar Núñez de Arce en el Ateneo
de Madrid (Barcelona, 1885); L'Espagne íelle qu'elle
est (París, 1886), traduída també al castellá; Lo Cata-
nisme; motius que 7 Ilegitiman; fonaments cientifichs
y solucions practiques (Barcelona, 1886); Obras y es-
critos políticos y literarios de Valentín Almirall, edi-
ció en llengua castellana. (Vegis lámina sola de retra-
tos, Iletra A).

ALMIRALLA. Ant. ALMIRANTA.
ALMIRALLAT. m. Tribunal de marina. Almiran-
tazgo. II El dret que 's paga a 1' almirant. Almiran-
tazgo. II Terme ont s' extén la jurisdicció de 1' almi-
rant. Almirantazgo. l| Jutjat particular de 1' almirant.
Almirantazgo.

ALMIRANT. m. Aquell que té jurisdicció ab sol y
mixte imperi en les coses de mar y '1 mando absolut
de les armades, vaixells y galeres. Almirante. || El
qui mana una esquadra després del primer general.
II Graduado superior en la marina de guerra de mól-
tes nacions. Almirante.

ALMIRANTA. f. La muller de 1' almirant. Almi-
ranta, almirantesa. |1 La ñau que monta 1' almirant
o el segón general. Almiranta.
ALMIRANTASCH. m. ALMIRALLAT.
ALMISERAT. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Gandía; és a 1' esquerra del
riu Beiiissa, y té 329 hab.

ALMODROCH. m. Ant. Salsa feta d' olí, alls, foi-
matge y altres coses ab que s' assaonen les albergi-
nies. Almodrote.

ALM

ALO

79

Alraogavers

ALMOGÁVER. m. Soldat deis cossos que felen
correries per les ierres deis eneniichs. Almogávar,

almogárabe. ||
Home del camp
que forinava
partides ab al-
tres y feia co-
rieries per les
terres del ene-
luich. Almogá-
rabe.

ALMOGAVE-
RÍA. f. El con-
liint d' alniogá-
vers. Almoga-
varía. II La pro-
fessió d' almo-
gáver. Almo-
gavería.

ALMOHA-
DES, ni.pl. Mo-
ros vassalls del
re¡ A 1 mogadí
que varen vin-
dre a Espanya 1' any 1146. Almohades.
ALMOINA. f. Caritat. Limosna.

L' ALMOINA, QUAN LA FARÁS, NO MIRIS A QUI LA
FAS. Ref. Vot dir que 1' heme deu fer bé a tothoni
sense distinció de cap mena. Haz bien sin mirar a
quien.

ALMOINER. m. Qu¡ distribueix |les almoines.
Limosnero. Il Qui les rccull. Limosnero, demanda-
dor, cuestor. || Qui fá alnioina per caritat. Limos-
nero. II FRARE D' ALFORJA. || —DE GRANS. El relllgiós
mendicant que recullía peí mes d' Agost 1' almoina
deis grans. Agostero.

ALMOINES. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Gandía; és a la dreta del riu
Serpís, y té 480 hab.

ALMÓMETRE. m. Fís. Instrument pera midar la
■evaporació d' un eos. Almómetro.

ALMOR. Geog. Poblé agregat al dist. munpal. de
la parroquia de Besalú, prov. de Girona.

ALMORADÍ. Geog. Vila de la prov. d' Alacant
bisb. d' Orihuela, part. jud. de Dolores; és a la vora
del riii Segura, y té 4 818 hab.

ALMORAQUÍ. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Monóvar, prov. d' Alacant.

ALMORÁVIDES, m. pl. Moros africans, vassalls
de Joseph Tepliin,que varen dominar a Espanya desde
1093 a 1148. Almorávides.

ALMORAYRA (Cap d'). Orog. Cap. de la prov.
d' Alacant, part. jud, de Denia.

ALMORSAR. ni. y v. a. Ant. ESMORSAR.
ALMOSSÁRABE. ni. Cristiá que vivía baix la do-
minació deis moros que dominaven part del territori
■espanyol. Almozárabe |1 Oficl, rite y niissa qu' usa-
ven llavors y qu' encare avui día usen en una capella
de la catedral de Toledo. Almozárabe.

ALMOSTA. f. Porció de grans, fruites, dolgos, etc.,
que cap en les dues mans juntes. Almuerza.

ALMOSTER. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Ta-
rragona, part. jud. de Reus. Té 455 hab. Está situat
a niitj coster de la monianya entre Reus y La Selva.
ALMOXERIF. m. Qui cuida de cobrar 1' almoxeri-
íat Almojarife.

ALMOXERIFAT. ni. Dret d' entrada y sortida del
regne que pagaven els géneros. Almojarifazgo, al-
mojarifadgo || m. Cárrech o empleu d' aliiioxerif.
Almojarifazgo.

ALMUDAINA Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és al
peu d' una montanya, y té 480 hab.

ALMUDÉJAR Geog. Partida rural del terme de
Casares, prov. de Tarragona.

ALMUDES (Les). Orog. Montanya de la vera
dreta de la riera d' Algemesf, part, jud. de Carlet,
prov, de Valencia

ALMUGADÉN. m. Capitá d' alniogávers. Almoca-
dén, almocatén.

ALMUGÁVER, m. Almogáver.

ALMUNIA. Geog. Caseriu del municipi de Castell-
ví de la Marca, part. jud. de Vilafranca del Panadés.

ALMUSAFES. Geog. Vila de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Sueca; és a Ponent de 1' Albu-
fera, y té 2.285 hab.

ALMUSSA f. ARMUSSA.

ALNA. f. Ant. Mida un poch niés curta que la mitja
cana, qne s' usava e:i algúns punts d' Espanya. Ana.

ALÓ. m L' ala de gallina, capó, etc. Alón.

ALÓ-ALET. adv. m. Ter. Poch a poquet. Despacito.

ALOCH. m. Bot. Mala de la fam. de les verbená-
cees, de branques blincadisses, quines tulles semblen
mans obertes y quina flor fá cóm una mena d' anell.
Agnocasto, zausgatillo, zargatillo, saucegatillo,
pimiento loco ó pimientillo.

ALOCUCIÓ. f. Plática o discurs, generalment
breu, dirigit per un superior ais séus subordináis.
Alocución.

ALODIAL, adj. For. S' aplica ais bens Iliures de
tota cárrega o, en altres páranles, ais bens quin do-
mini directe va junt ab el domini útil. Alodial.

ALODIALMENT. adv. m. For. En alou o alodial.
Alodiaimente.

ALODIARI. adj. For. Senyor directe. Señor di-
recto

ALÓFAN. m, ALLOFANA.

ALOGOTROFIA. f. Med. Irregularitat en les nutri-
cions, que altera les formes de certes parts del cós y
les hi dona un aunient extraordinari. Alogotrofia.

ALOJA, f. Ant. Beguda d' aigua, niel y especies.
Lloja.

ALOMANCIA. f. Endevinació per medi de la sal;
superstició deis que creuen que ha de resultar algún
mal del fet de vessarse la sal dennint la taula. Alo-
mancia.

ALOMANÍA f. Passió per la sal. Alomanía. ||
Propensió a creure que ab la sal poden ferse mira-
des. Alomanía.

ALOMÁNTICH, CA. adj. El qui endevina o prediu
péls accidents que s' escauen manejant la sal. Alo-
manciano y alomántico.

ALOMAR Y BARBARIU (Antoni Ignasi). Biog.
Metge mallorquí distingit. Escriptor professional de
mólta valúa. Va néixer en la vila de Mur 1' any 1823

ALÓMENOS, adv. ALMENYS.

ALONDÓ. Geog. Arrabal del dist. munpal. de Fa-
rrera, prov. de Lleida.

ALONET ni. dim. Aló petit. Aloncillo. || ALETA.

ALONGACIÓ, f. Ant. PROLONGACIÓ.

ALONGAMENT, m. Ant. DILACIÓ, APLASSAMENT.

ALONGAR. V. a. Ant. ALLARGAR.

ALÓPATA s. y adj. El qui segueix el sistema de
r alopatía. Alópata.

ALOPATÍA f. Sistema médich que consisteix en
tractar les nialalties ab reméis contraiis ais sínto-
iiies que presenten Alopatía.

ALOPÁTICH. adj. Med. Lo que té relació ab 1' alo-
patía o ab els alópatas. Alopático.

ALOPECIA, f. Med. Malaltía que consisteix en la
caiguda total o parcial del peí. Alopecia.

ALOPECÍA. f Mena de tinya que fá caure '1 ca-
bell. Alopecia, pelona, peladera.

80

ALO

ALS

Segell d' Alós de
Balaguer

ALORA, adv. t. Ani. aleshores,

ALÓS. Geog. Poblé del dist munpal. d' Isil, prov.
de Lleida. || Caseriu del terme de Santa Margarida
(Mallorca). || —DE balaguer. Vila
de la provincia de Lleida, bisb. de
la Séu d' Urgell, part. jud. de Ba-
laguer. Está sitúa
da a la vera dreta
del Segre, aigües
amunt de la des-
embocadura del
Noguera Pallare-
sa. Té 780 hab. ||

— D' ESTERRI, DE

ANEU. Geog. Lloch

situat a la dreta
del Noguera-Pallaresa.

ALÓS (Joan). Biog. Metge cátala
que vivía a Barcelona en la segona nieitat del si-
gle XVII. L' any 1664 va ésser nonienat professor
d' anatomía y farmacia d' aquella facultat, escri-
vint varies obres sobre dites dues ciencies, essent
ne la mes remarcable la titulada Disqiiisitio de corde
dominis physiologica et anatómica.

— Y MORA (JOSEPH Al." DE). Biog. Militar ma-
lloiquí, ministre de la Guerra y secretari d' Es-
tat en tenips del rei Ferrán VII. Havía nascut a
Palma I' any 1765 y va morir 1' any 1844 Durant la
guerra de la independencia va ésser adiete a 1' element
espanyol, essent aleshores governador de Cádiz, de la
Corunya y de Sevilla, sostenint correspondencia ab
lord Wellington. Al retorn de Ferrán VII va rebre el
grau de tinent general y ana de comandant general al
camp de Qibraltar, passant'hi quatre anys, durant els
quals va renunciar a la Capitanía general de Cas-
tella la Vella, que 1¡ va ésser proposada. L' any 181&
el reí li conferí el títol de .Ministre Notari Major del
Reine, pera fer els capitols matrimoniáis ab mo-
tín del casament del rei ab Amelia de Saxonia. Deixá
el Ministeri en 1824 y fins al 1828 fóu capitá general
de les Balears. Va ésser un deis militars que mes se
dístiiigiren per els seiis estudis, consultat sovint
pera les reformes introduides en la táctica y la orga-
nisació del exercit.

— Y DE Rius (ANTÓN! DE). Biog. Militar nat á Bar-
celona 1' any 1693 y mort aquí nieteix l'aiiy 1780.
Formava part del exercit d' en Felíp V desde 1710,
fent tota la campanya de la guerra de Succesió. Ana
a la primera guerra de Sicilia, a la conquesta de Ná-
pols, a la segona de Sicilia y d' aqu-' a la de Lombar-
día y a la del regne d' Italia Fins 1' any 1762 sempre
estigué ont hi havía Uuita. Al tornar de Nápols
Caries III, dona al marqués d' Alós el govern de la
plassa de Girona, y desde allá fóu escullit pera co-
mandant general del regne de Mallorca, haventne es-
devíngut capitá general. Per son lloable comporta-
ment en bé de la ciutat, el munícipi de Palma concedí
a n' ell y ais séus descendents el títol de fill adoptiu.
Alcansá la categoría de tinent general en 1' exercit.
Escrigué una Instrucción militar pera. 'Is séus filis, me-
na de autobiografía, uns Avisos y algún altre Uibret.

ALOSA, f. Ornil. Aucell petit, de color de térra, ab
collar negre. Alondra.

ALOTRIOFAGIA. f. Med. Neurosis de la digestíó,
que consisieix en un apetit mólt depravat o desitj de
menjar substancies que no son nutritives, cóm: guix,
térra, carbó, cendra, etc. Alotriofagia.

ALOTRIOLOGÍA. f. Vici de barrejar en un discurs
doctrines o idees distintes del assumpte principal.
Alotriología.

ALOU. m.Heretatsense gravámens. Alodio. I| Geog.
Caseriu del municipi de Balsareny, part. jud. de Man-
resa.

ALOYA, f. Ornit. ALOSA.

ALOVET. Geog. Caseriu del municipi de Sant Bar-
tomeu de Graus, part. jud. de Valls.

SALP8

'c>oi

Segell d' Alp

Segell d'AIpens

ALOY, (Mestre) Biog. Esculptor cátala, ciutadá
de Barcelona, que '1 1351 se va comprometre a fer
r obra del cor baix de la catedral de Girona.

ALP. Geog. Poblé de la prov. de Girona, bisb. de
la Séu d' Urgell; part. jud. de Puigcerdái Está situat
al vessant de la montanya del séu
nóm. Té 588 hab. || — (PUIG D').
Orog. Puig de 2.465 metres de-
munt el nivell del mar; és al Piri-
neu de la prov. de Girona, part.
jud. de Puigcerdá. || — Riu que
neix prop del pobie d' aquest nóm
y desaigua en el Segre.

ALPACA, f. Min. Substancia
composta de coure, nikel y zench,
mólt semblanta a la plata. A Es-
panya se 'n sol dir metall blanch. Alpaca. || Teixit o
tela de certa mena de llana treta de una bestia de
cárrega del Perú. Alpaca. || El nóm de aquesta me-
teixa bestia, del tamany d' un cerv y de llana mólt
Uarga y fina. Alpaca.

ALPATRÓ. Geog. Poblet de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de
Pego.

ALPENS. Geog. Poblé de la
prov. de Barcelona, bisb. de Sol-
sona, part. jud. de Berga. Té 470
habitants.

ALPÍ, NA. adj. Natural o propi
deis Alps Alpino.

ALPS. Orog. La serra mes alta
del centre d' Europa; s' extén en-
tre Fransa y Suissa. Alpes.

ALPUERITE. Geog. Vila de la prov. de Valencia,
bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a la dreta
de la riera de la Yesa y té 3,077 hab.

ALPUSTOST. adv. m. Ant. Lo más presto, cuan-
to antes.

ALQUENYA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Pinoso, prov. d' Alacant.

ALQUERÍA. Geog. Aldea del part. jud. d' Ibissa y
illa del meteix nóm. || —Caseriu del terme de Selva,
Mallorca. |1 —Caseriu del terme de Vilareal, prov.
de Castelló. || —Caseriu del terme de Santa Margari-
da, Mallorca || —DE AZNAR Poblé de la prov. de
Alacant, dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina;
és a la vora del riu Serpís y té 223 hab. II —DE LA
CONDESA. Poblé de la prov. y bisb. de Valencia, part.
jud. de Gandía; és estació del F.-C. de Valencia a
Alacant y té 1,361 hab. || —del COMPTE d' ampu-
RIES. Poblet del terme de Sóller, Mallorca. || —del
DUCH. Caseriu del terme de Chiva, prov. de Valencia.
II — DELS capelláns. Aldea del dist. munpal. de
.Muro, prov. d' Alacant. [| — (LA). Caseriu del terme
de Campanet, Mallorca.

ALQUIMIA, f. Art que tenía per obgecte transfor-
mar en or tots els demés metails y trovar la pedra
filosofal per medí de certes operacions quiniiques.
Alquimia.

ALQUIMISTA, m. El qui 's dedícava a la alquimia.
Alquimista.

ALQUITRÁ. ni. Ant. QUITRÁ.

ALQUITRANAR, v. a. Untar ab alqultrá. Alqui-
tranar.

ALQUITRANAT, DA. p. p. Alquitranado.

ALRE. adj. Ant. ALTRE.

ÉSSER ALRE D' ALGÚ. LoC. ant. SUCCEIRLI ALGUNA
NOVETAT.

ALS. prep.de acusat. y dat. Contracció de >( e/s.
Á los. II Ant. Res, ninguna cosa Nada. || m. adv. Ant.
Diversament. De otra manera.

ALSA. f. Art. y of. Gruix o gruixes de fusta, que
serveixen de suplements pera alsar o aixecar. En

ALS

ALS

81

'DISTRITO'
iMUNiC'PAL]

\r?y ^^ ^»

Segell d'Alsamora

maquinaria s' emplea pera les cadiretes, daus, etc.
Alza. II Tros de sola que 's posa dennint la forma,
pera que la sabata isqui mes alta. Alza. || Entre im-
pressors lo que 's posa sobre '1 tinipá pera que surtí
bé la impressió. Alza. || Una part de la frasqueta que
posen agafada al timpá pera que s' estampin les lie-
tres vermelles. Alza. II A la Bossa la puja, o la ten-
dencia al aument de préu deis valors. Alza. || A les
fundicions tipográfiques planxetes de llautó que 's
posen al motilo pera donar mes o menys eos a la Me-
tra. Alzas.

ALSACOLL. m. COLLET DE CAPELLÁ.

ALSADA. f. ALSARIA II For. Apelado. Alzada.

DIR A LA ALSADA D' UN CAMPANAR. fr Dir lllólts
oprobis a algú. Decir de una hasta ciento, ó el nombre
de las pascuas.

FER ALSADA. fr. ALSAR, 7.

ALSADOR. m. Fadrí que ordena les tulles impre-
ses pera formar un volúm. Alzador. || s. El qui aixe-
ca. Levantador.

ALSADURA. f. Ant. y

ALSAMENT ni. Ant, La acció y efecte d' alsar.
Alzamiento, elevación, levantamiento. || Aixeca-

meiit de veda Desacoto. || Ant.

^^"■^T^v REBELIÓ, SEDICIÓ. || DESLLIURA-

<i-i¿-í) \ MENT.

ALSAMORA. Geog. Poblé de la
prov y bisb. de Lleida, part. jud.
de Trenip. Está a la vora esquerra
del Noguera Ribagorsana y té
818 hab.

ALSAMORA (Esteve). Biog.
Pintor cátala del sigle xv.

— (NOFRE). Biog. Pintor cátala
de niitjans del sigle Xix, preiniat en algunes exposi-
cions. Eraprofessor de perspectiva, quina especialitat
va conreuar en la pintura y de la qual va escriure'n
un Tratado elemental (Barcelona, 1842).

ALSAPÉU. m. Llassera pera agafar aucells. On-
cejera.

ÁLSAPRÉM. m. PARPAL.

FER ÁLSAPRÉM. Posar la punta del parpal sota de
algún obgecte feixuch pera alsarlo o tréurel de Uocli.
Apalancar, alzaprimar.

ALSAPREMAR. v. a. Alsar o fer moure alguna
cosa feixuga ab el parpal. Apalancar, alzaprimar.

ALSAR. v. a. Aixecar de térra. Alzar, levantar. ||
Posar una cosa en lloch mes alt del que ocupava.
Alzar, levantar, sublimar. || Posar dreta alguna cosa
qu' estava ageguda. Levantar. II Aixecar una cosa en
alt, cóm: la hostia, el cálser en la Missa. Alzar, le-
vantar, elevar. || Espantar o alborotar la caga pera
descubrirla. Alzar. || Dit deis animáis que no volen.
Levantar la caza. |i Imp. Escullir un per un els fulls
estampats pera formar un volúm. Alzar. || Desar. ||
Abatre's nialiciosament els mercaders pera defraudar
ais acreedors. Alzarse || Aixecar alguna part del eos
qu' estava inclinada. Levantar, alzar. || Met. Ajudar
al caigut o desvalgut. Levantar. || Parlant deis edi-
ficis, ferlos, fer una paret, etc. Subir. II Parlant de la
excomunió, desterro, arrest, etc. treure dites coses.
Alzar, levantar, remitir, absolver. || Llevar, impu-
tar, atribuir falsament alguna cosa a algú. Ca-
lumniar. II Aumentar la dita o preu d' alguna cosa.
Pujar.

ALSAR LES MANS AL CEL. fr. Pregar a Déu. Levan-
tar las manos al cielo.

ALSAR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, levantar, subir
la voz. II Parlar ab anogancia. Alzar el gallo.

ALSAR PÓLS o POLSAQUERA. fr. Levantar polvo ó
polvareda. \\ Met. Moure dissensíons. Levantar pol-
vareda.

ALSAR VELES, fr. Ferse a la vela. Alzar velas, ha-
cerse á ¡a vela.

DIC. CAT.— T. I.— 11.

NO PODER ALSAR EL CAP. fr. No poder fer fortuna.
No poder medrar, no poder cubrirle pelo.

QUI S' ALBA DEMATi PIXA Y CAüA ALLÁ ONT YOL.
Loe. fam. Denota que pera lograr algún fí devém ser
inólt diligents. Quien madruga halla la pájara en el
nido; y quien se duerme hállale vacio; quien la coguja-
da ha de matar muy de mañana se ha de levantar.
A quien madruga Dios le ayuda.

ALSARIA. f. ALSADA.

ALSARSE. V. r. Posarse dret. Levantarse, alzar-
se. II Llevarse del Hit. Levantarse. || Convaleixer de
alguna nialaltía. Levantarse, salir, escapar. || Rebe-
larse contra '1 govern o les inslitucions establertes,
armar alguna revoiució. Sublevarse, levantarse, al-
zarse, rebelarse. || Lograr fortuna 'Is miserables.
Levantarse. || Moure's un poch qui está sentat pera
treure lo que té sota. Solidiarse. || Dit deis cavalls
que galopant s' alsen de devant. Alfar. || Dit del
temps quan se mellora. Serenarse.

ALSARSE AB ALGUNA COSA. fr. Apoderarse 'n ab
injusticia. Levantarse con alguna cosa.

ALSARSE A LES ESTIELLES O ALS NÚVOLS. fr. Ensu-
perbirse. Levantarse á las estrellas ó á las nubes.

ALSARSE DE PUNTETES. f. Posarse dret demunt Ms
dits deis peus. Empinarse, ponerse de puntillas. || Par-
lant de quadrúpedes alsarse de les potes de devant.
Empinarse, encabritarse; s' apliquen al cavall.

ALSARSE LA ROBA fr. ARREMANGARSE.

ALSEMNOS Y ANEU'HL Expr. S' aplica ais que volen
que fasin els altres lo que ells meteixos son incapassos
de fer. No entra en misa la campana, y á todos llama.

ALSARSE BORRASCA, r. Posarse 'I temps bórraseos.
Aborrascarse.

NO PODER ALSARSE. fr. NO PODER ALSAR EL CAP.

ALSAT, DA. p. p. Alzado. || Arq. Dibuix que re-
presenta '1 frontis d' un' obra, sigui casa, pont, etc.
Alzado.

ALSINA. f. Bol. Aibre de la fam. de les cupulífe-
res, quin tioncli, del que n' ixen moltes branque?, té
la fusta niólt dura; té les tulles ovalades, retallades
y blauquinoses peí revés; dona per fruit les aglans.
Encina, carrasca. || Art. y of. Per sa resistencia la
fusta d' alsina té niolta aplicado a la maquinaria y
al art fabril, utilisantse marcadament pera corrons
de desgraixadura, claus, soports, cilindres y dents
d' engravació. || — BORDA. Mata de la fam. de
les oleácees de dos a tres metres d' alsada y fuUes
d' un vert fosch y llustroses en forma de ferro de
llansa. Labiérnago. \\ — D' AGLANS DOLCES. Encina de
bellotas dulces \\ — SURERA. Arbre de la fam. de les
cupulíferes; mena d' alsina quina escorsa es niólt
flonja y pren el nóm de suro. Alcornoque.

més'fort qu' UNA ALSINA. fr. Se diu de aquell que
té una coniplexió mólt robusta.
Faene como un roble.

ALSINA (Pau). Biog. Teixi-
dor barceloní, nat 1' any 1830.
Prengué part en la revoiució
de Septembre de 1868, fou d¡-
putat provincial y diputat a les
Corts constituientes de 1869 en
representació deis travalladors
de Barcelona, en quina ciutat
va morir 1' any 1902 essent por-
ter del Museu de la Historia,
després de haver estat senador
del legne.

— (JOAN). Biog. Distingit eco-
nomista, que va consagrarse
també a estudis cientifidis mólt remarcables. Va
instalar al Tibidabo, un museu experimental, no-
menantlo La Mentora, cedintlo a la ciutat de Barce-
lona, al morir en 1907.

ALSINA. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Alinyá,
prov. de Lleida. || — Caseriu del niunicipi de Begas,
prov. de Barcelona. || —DE LA conca. Poblé del dist

82

ALT

ALT

munpal, d' Alsamora, prov. de Lleida. || —DE RIVE-
LLES, Poblé del dist. munpal. de Vilanova de la Agu-
da, prov. de Lleida. || — (LA). Caseriu del tenue de
Santa Margarida, Mallorca.

ALSINAR. m. Lloch plantat d' alsines. Encinar,
encinal. || —DE 'n costas. Geog. Caseriu del inuni-
cipi de Fontrnbí, part. jud. de Vilafranca del Pena-
das.

ALSINET (Joseph). Biog. Metge de Caries III,
natural de Vilanova de Meya. Va escriure algunes
obres de niedeciua publicades el derrer ters del si-
gle XVIII.

ALSINETA f. Bot. Alsina petita. Encinita. || Herba
de la fani. de les llabiades, quines fulles son petites
y de la foinia de les del roure y les seues flors rojeu-
ques y amargantes. Camedrio,

ALSINOIES. Bot. Nóm que 's dona en la comarca
de Sant Celoni a una mena de bolet del género Pleu-
rotus.

ALSIÓ. Ornit. V. FUMADELL.

ALT, A. m. Altura, alto. || Mus. La veu o instru-
ment pera notes agudes. Alto. ¡| Qualsevol veu sobre
el baix. Alto II Cada pis d' un edifici. Alto, piso
cuarto. II adj. Gran en estatura. Alto || Paratge ele-
vat, y lo que hi ha en el!. Alto, elevado, encumbra-
do. II S' aplica a les festes movibles que venen mes
tart uns anys qu' altres. Alto. || Met. Superior, mag-
níficli, excellent. Alto || Subgecte, y cárrech de mol-
ta dignitat. Alto procer, magnate. II Difícil de coni-
pendre o d' executar. Alto, arduo, difícil. || altre. ||
Dit del preu. CAR. || Dit deis rius grossos. |1 .\nt. adv.
11. y Tcr. DALT. II adv. m. Alto, en alta voz.

ALT BORDO, m. Ndut. Denominació aplicada ais
vaixells de guerra y barcos de gran port o dimensió.
Alto bordo.

ALT DE LLÓM. adj. Se diu del cavall que té '1 Uóni
encorvat cap dalt coni els porchs. Alomado.

ALT Y FLACH. Languirucho.

ALTS Y BAixos. Desigualtats deis terrenos. Altiba-
jos, altos y bfíjos. || Met. Mudansa, varietat en els
succesos. Altibajoss, vicisitudes.

ALT E BAIX. Loe aiit. Poco Ó mucho.

CAURE D' ALT A BAIX. ir. Dar á bajo.

EN ALTA MAR. m. adv. En alta mar.

PARLAR ALT. ir. Met. Parlar ab Ilibertat y confian-
sa. Hablar alto.

PASSAR ALTS fr. Denota que una cosa no está a la
má del que la desitja. Estar verdes.

PASSAR PER Alt. fr. No advertir. Pasarse, irse por
alto. II Dissimular. Pasar por alto, hacer la vista gor-
da. II Omitir, no fer menció. Pasar, echar por alto, en
blanco, en claro.

PER ALT. fr. A más tardar.

PICAR, TIRAR PER ALT. fr. Met. Exagerar, ponderar.
Echar por mayor, por arrobas, por quintales. || Pre-
tendre algú coses supeiiors ais seus niérits. Picar
más alto o muy alto.

CÓM MES ALT MES ANIMAL. Aforisme ab que 's sig-
nifica que és mes ridicula una falta en aquell que
sembla que ha de tindre mes seny.

QUI MES ALT PUJA DE MES ALT CAU. Aforisme ab
que 's significa que s' lia d' anar ab compte en lo
que 's fassi, procurant sempre estar ben fonamentat,
o també que no s' obri a la lleugera.

TREURE PER ALT. fr. Conseguir, lograr, sacar por
alto.

ALT URGELL. V. URGELL.

ALT VALLES. V. VALLES.

ALT VALLESPIR, V. VALLESPIR.

ALTA. f. Mil. Nota en la que consta la presencia
d' algún ludividuo, que s' havia donat de baixa. Alta.
II Ais hospitals 1' ordre que 's dona al convalescent
pera que pugui aixir de la enfermería. Alta.

ALTADILL (y Teixidó, Antoni). Biog. Escriplor y

Anloni Altadill

Segell dAItalulla

eleva-

polítich república, natural de Tortosa (1828) Va es-
criure en periódiclis, pera '1 teatre, y és autor de les
noveles firmades ab el pseudónim de Antonio de Pá-
dua. Molts deis seus Uibres,
tais cóni Barcelona y sus mis-
terios, tinguéren gran éxit y
encara interessen a la gene-
ració actual Durant la Re-
pública va ésser governadoi
de Guadalajara y després de
Murcia. Va morir a Barcelona
r any 1880.

— (CARLES). Biog. Escriptor
anomenat el Gandul, per és-
ser'ho de natural. Era gerniá
del anterior y cóni ell també
tortosí. Va morirá la Casa de
Caritat de Barcelona 1' any
1879. Tenía gran facilitat pera

fer versos. És autor de dues comedies: Un mirall per
les pubilées (1870) y El gandul. Algunes de les seues
poesíes se coleccionaren en un quadern titulat: Llam-
pechs y tencbres. De la seua gandulería se 'n conten
tantes anécdotes cóni del famós rector de Vallfogona
graciositats.

ALTADILL. Geog Caseriu
del dist. munpal. de Freixa-
net, prov. de Lleida.

ALTAFULLA Geog. Vila de
la prov. y dióc. de Tarragona,
part. jud. del Vendrell. És es-
tado del F -C. de Taiiagona a
Barcelona y té 773 hab. Está
emplassada a la dreta y prop
de la desembocadura del riu
Gaya.

ALTAJVIENT. adv. m. Alta,
perfecta, excelentemente, excelsamente,
damente.

ALTANER. adj. Superbiós. Altanero, altivo.

ALTANERÍA, f. Altivesa, orgull Altanería, alti-
vez.

ALTANQUÍA. f. Farm. Una droga pera fer caure '1
cabell, depilatori. Altanquía.

ALTAR, ni. Taula Uarga ab una pedra quadrada
en mitj pera dir missa, y també s' anomeiia aixís el
retaule que hi ha deniunt. Altar, ara. II — major. El
principal de cada iglesia. Altar mayor. \\ —portátil.
El que fácilment se pot transportar y guarnir en
qualsevol part. Altar portátil \\ — PRniLEGiAT. Altar
privilegiado. || —A UN BON ALTAR NO HI CALEN ADOR-
NOS. II LA CATEDRAL NO NECESSITA ADORNOS. Afo-
risnies ab que 's significa que '1 bó no necessita
adornos.

DESPARAR UN ALTAR PERA PARARNE UN ALTRE. fr.
Desnudar á un santo para vestir á otro,

DEVANT D' ALTAR. Ant PÁLIT.

ROSEGAR ELS ALTARS. ir. Hacer el santurrón.

ALTARER. m. Qui forma y cuida altars. Alta-
rero.

ALTARET m. dim. Altarico, altarillo, altarito.

ALTARÍA, f. Ant. ALSARiA.

ALTARREINA, f. Bot. Herba de la fam. de les
conipostes, de tronchs quasi pelats, fulles llargues a
manera de nianats, y floretes grogues en forma de
umbrel-la Agerato, altareina.

ALTARRIBA. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Es-
tarás, prov. de Lleida. 1| Capella del part. jud. de
Vich.

ALTARSE V. r. Ant. Enamorarse, 1| Vanaglo-
riarse.

ALTEA. Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióc, de
Valencia, part. jud. de Callosa d' Ensarriá; és á la
vera del n:ar, a la dreta del riu Guadalest, y té

ALT

ALT

83

6,179 hab. |1 — LA VELLA. Caseriu del ternie d' Altea,
prov. d' Alacant.

ALTER, A. adj. Ter. Alt, parlant de llochs o de
terres. Altura, altozano.

ALTERABILITAT. f. Disposició a alterarse, qiia-
litat de lo alterable. Alterabilidad.

ALTERABLE, adj Lo que pot alterarse. Altera-
ble. II Qui fácilment s' altera, fácil d' enfadarse. Al-
terable.

ALTERACrÓ. f. L' acció y efecte d' alterar o alte-
rarse. Alteración. || Destrenipatnent del pols. Alte-
ración II Movinient d' alguna passió. Alteración. II
Alborot, niotí. Alteración, alboroto, tumulto || Mu-
dansa, vicissitut. Mudanza, vicisitud, jj Ant. SET.

ALTERAMENT. m. ALTERACIÓ.

ALTERANT. adj. Med. Medicanient que té la pro-
pietat de modificar o cambiar d' un modo sensible y
sense produir evaquacioiis 1' estat deis sólits y 'Is
líquits. Alterante.

ALTERAR v a. Causar novetat, mudar d' estat
les coses. Alterar, innovar, mudar. || Comnioure,
enfadar. Alterar, inquietar. || Corrompre. Alterar.
|l Convertir una cosa en un' altra. Alterar. |1 Ant.
Fer set. Dar sed.

ALTERARSE, v. r. Acalorarse, alterarse.

ALTERAT, DA. p. p Alterado. |1 adj. alborOTAT.
II Ant. ASSEDEGAT.

ALTERCACIÓ. f. Baralla, disputa. Altercación,
altercado.

ALTERCADOR, A. ni. y f. Qui alterca. Altercador

ALTERCAR, v. a. Disputar ab tenacitat. Altercar,
porfiar. || pledejar.

ALTERCAT, DA. p. p. Altercado. || m. INCIDENT,
ALTERACIÓ.

ALTERN, A. adj. Significa torn. Alterno.

ALTERNADAMENT. adv. ni. aternativamfnt.

ALTERNANT. p. a. El qui alterna. Alternante.

ALTERNAR, v. a. Variar successivament les ac-
cioHS o páranles. Alternar. || Anar repetides vegades
una cosa darrera un' altra. Alternar. || Geom. Com-
pararse antecedents y conseqüents entre sí. Alter-
nar. II Dir o fer una persona, després d' un' altra, una
ineteixa cosa per torn. Alternar.

ALTERNAT. adj. Bot, Calificació que 's dona a la
disposició de les parts d' un vegetal quan se troven
posades a un y altre costal del eix, encara qu' esti-
guin al nieteix pía. Alterno. || Blas. Els quartels y
figures que 's coloquen alternativament ais escuts.

II Poét. ALTERNATiU.

ALTERNAT, DA. p. p. Alternado.

ALTERNATIU, VA. adj. Lo que 's fa ab alternació.
Alternativo.

ALTERNATIVA, f. Variació successiva. Alterna-
tiva, alternación. || La opció entre dues coses. Al-
ternativa.

ALTERNATIVAMENT. adv. ni. Alternativamen-
te, alternadamente.

ALTERNES, f. pl. Bot. Se diu de les fulles qu' es-
tán a un costat y altre de la planta. Alternas.

ALTERNIFLOR. adj. Bot. Que té les flors alternes.
Alterniflor.

ALTERNIFULLAT. adj. Bot. Que té les fulles al-
ternes. Alternifoliado.

ALTERNÍPEDO. adj. Zool. Se diu deis animáis
que teñen alternativament les potes de dos distints
colors. Alternípedo.

ALTERNS. ni. pl. Mat. Nóm que 's dona ais anguls
oposats peí vértix entre 'Is formats per dues ratlles
qu2 's creueii. Alternos.

ALTEROS, adj. Que és o está niólt alt. Alto,
elevado. I| adj Náal. Se diu d' \\\\ barco massa alt

d' obra niorta y en particular del que té nioltíssinia
mes alsaria ais extrenis qu' al mitj. Alteroso.

ALTERRI. Geog. Riu que neix prop de Banyoles y
va a desaiguar al Ter.

ALTES Y CASALS (Francisco). Biog. Conegut per
en Giirena. Escriptor y polítich fecundíssim y actiu,
quina musa exercí bona influencia a Barcelona entre
1820 y 1823. Publica poesías patriótiques al Diario
Constitucional y Diario de Barcelona. Va ésser secre-
tari segón de 1' Academia de Bones Lletres y del Ajun-
tament de Barcelona entre 1820 y 1824. Era ales-
hores director del teatre de Santa Creu. No va estu-
diar en cap Uiversitat. Va traduir del francés y del
anglés bona cosa de noveles y obres dramátiques. És
numerosa la colecció de travalls origináis de distin-
tes nienes que va publicar. Va tindre d' emigrar a
Fransa per les senes opinions Uiberals entre 1824 y
1835. Va tornar després a Fransa y va morir a JVlar-
sella r any 1838.

ALTES. Geog. Arrabal de Basella, prov. de Lleida.
ALTESA. f. ELEVACIÓ, ALSARIA. || Tractament que's
dona ais filis deis reís, ais infants d'Espanya, siguin
o no filis de reís, y a altres persones de gran digni-
tat. Alteza. || Grandesa d'ánim. Elevación, grande-
za de ánimo.

ALTET, A. adj. dim. Altillo.

ALTET. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Figue-
rosa, prov. de Lleida.

ALTET Y RÚATE (Benet) Biog. Distingit poeta,
nal a Valencia I' any 1827. En la seua juventud se va
dedicar al coiners; mes tari va escriure en revistes y
periódichs, prosa y vers, aixís en valencia coni en
castellá, contra les idees modernes. Se va distingir
per la facilitat de fer poesíes monosilábiques, de les
que 'n va fer un voluní, obtenint diverses distincions
en certámens y academies. L'any 1856 era cónsul de
Bélgica a Valencia.

ALTICA. f. Zool. Género d'insectes mólt petits,
de variáis y brillants colors, que salten coin les pu-
ses ab gran lleugeresa. N'hi há de varíes nienes; la
mes bonica de totes es la rubí, que viu ais sálsers.
Altica

ALTILOCUENCIA, f. Estil aixecat, sublim. Altilo-
cuencia, grandilocuencia.

ALTILOCUENT. adj. Poét. El qui parla ab estil
elevat. Altilocuente, grandilocuente.

ALTÍLOQUO. adj. Zool. Que té un cant mólt fort,
estrépitos, sonor, parlant del aucells. Altílocuo.

ALTIMETRÍA. f. Gcom. Part de la geometría prác-
tica qu'ensenya a midar les altures. Altimetría.

ALTIMÉTRICH, CA. adj Geom. Pertanyent a la
altimetría. Altímétrico. || Instrument pera midar al-
tures. Altimétrico.

ALTIMIRA. f. Bot. Planta perenne de la fani. de
les compostes; té pocti niés d' un pam d' frisada, fu-
lles blanquinoses per dessota y floretes blanques ab
un botó grocli al mitj. Artemisa, matricaria, esco-
billa parda.

ALTIMIRA Y MOTIÁ, (Francesch). Biog. Compo-
sitor y pianista cátala, autor de la música de diver-
ses sarsueles catalanes, d' una misa «de requienio y
d' altres peges. Va morir a Barcelona 1' any 1872.
ALTiSME. m. Ant. y

ALTÍSSIM. m. Déu. Dios, cielo. Altísimo.
ALTÍSSIM, A. adj. sup. de alt. Altísimo.
ALTISSIMUS. m. Fórmula ab que teriiiinaven els
pediments, encara després que ja no s'escrivíen en
llati; coni si dignes Alíissimus dirigat; y' s continua
usant fins a la publicado del Reglament provisional.
Altissimus.

ALTISSONANT. adj. Se diu del estil elevat, pom-
pos, y de qui I' usa. Altisonante, altísono.
ALTITUT. f. ALSARIA.

84

ALU

ALU

ALTIU, VA. adj. altaner.

ALTIVAMENT. adv. m. SUPERBIOSAMENT.

ALTIVESA f. ALTANERÍA. || s. Ab que 's significa
orgull o superbia. Altivez.

ALTÍVOL, A. adj. Qui té altanería. SUPERBióS. |1
Altanero, altivo.

ALTO. 111. La detenció de les tropes. Alto. || La
veu ab que 's mana. Alto. || Veu ab que 's suspén
qualsevol cosa. Alto.

D'ALTO BORDO, m. adv. S' aplica al subjecte noble
o de iiiólta consideració en la societat. Principal.

FER ALTO. fr. Pararse, descansar. Hacer alto.

ALTORS. Geog. Caseríu del part. niunpal. de La
Junquera, prov. de Girona. V. Tors.

ALTRAMENT. altrement.

ALTRE, A adj. La persona o cosa diferenta de la
de que's parla. Otro. |l Veu que denota la seiiiblan-
sa, cóni: es un altre Alexandre. Otro, segundo. ||
Restant Otro, restante. || adv. ni. Ant. Altrement

ALTRE QUE TAL. Loc. Fam. Explica la repetido o
seiiiblansa de dues coses. Otro que íal.

ALTRE TANT. Expr. adv. Lo niete'x. Otro tanto.

ALTRE TANT MES. ni. adv. Doble Otro tanto más.

AQUESTA ES U.v'ALTRA. Expr Denota que lo que 's
<l¡u es un nou despropóslt o impertinencia. Esa es
otra.

PER AL7RA PART. Expr. D'altra manera. Por ó ííe
otra parte.

VETEN AQUÍ UN' ALTRA, O VETEN AQUÍ UN' ALTRA
QUE N'HA FILAT D' AVUY. Expr. Aquesta es un' alira.

ALTREMENT. adv. m. Diversanient. De otro modo
ó manera. || Per altra part. Por otra parte, ade-
más.

AI-TRESSÍ. adv. m. Ademes d'aixó, aixís iiieteix.
Otrosí. |i ni. For. Cada una de les peticions d' un
escrit després de la principal. Otrosí.

ALTRETAL adv. Ant. SEMBLANTMENT, lOUALMENT.

ALTRON. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb.
de la Seu d' Urgell, par. jud. de Sors. Té 264 hab.

ALTRUISME. m. Doctrina que ensenya a travallar
y sacrificarse peí bé deis altres, descuidant el propi.
Altruismo.

ALTRUISTA, adj. Qui se sacrifica y travalla péls
d¿niés. Altruista.

ALTRUY. adj. Ant. D' altre. De otro.

ALTURA, f. ALSARIA II Punta o cim d' una nion-
tanya. Altura. || Geoni. Una de les tres diniensións
deis cossos. Altura. || La regió del aire considerada
a alguna distancia de la térra. Altura. || —DE LA VISTA.
La línea recta que baixa de la vista y és perpendicu-
lar al pía geométricli. Altura de la vista. |¡ —DEL POL.
L'arch de iiieridiá compres entre l'horitzó d' algún
lloch y' 1 pol del séu heinisferi. Altura del polo. || —
D' UN ASTRE L'arch del circuí vertical compres entre
r astre y r lioritzó Altura de un astro II —MERIDIA-
NA. L' altura máxima que té qualsevol astre de cada
día y es quan se trova en el meridiá. Altura meri-
diana.

PENDRE L' ALTURA DEL POL fr. Amidarla. Tomar la
altura del polo.

ALTURA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb.
y part jud. de Segorb; és a la dreta del riu Palan-
cia y té 2,818 liab.

ALTURES f. pl. CEL.

ALUCINACIÓ. f. Encegament. Alucinamiento,
alucinación.

ALUCINAD AMENT. adv. m. Alucinadamente.

ALUCINADOR, A adj. El qui alucina. Se diu del
escriptor, poeta u orador que ab el séu estil pompos,
ele^ant y florit no deixa coneixer els delectes sustan-
ciáis, la nulitat de les idees, la falta de fons y la in-
coeiencia deis seus pensaiiients. Alucinador.

ALUCINAMENT. m. ALUCINACIÓ.

ALUCINAR, v. n. Enganyar, perturbar la rahó.
Alucinar, ofuscar, deslumhrar, entusiasmar.

ALUCINARSE, v. r. Alucinarse, encapricharse.

ALUCINAT, DA. p. p. Alucinado.

ALUDA, f. Pell adobada, suau y prima, regular-
inent pera fer guants. Baldés. || Guant d' espart pera
netejar els cavalls. Espartilla, lúa.

ALUDER. m. Art. y ofic. El qui fa I* ofici de con-
vertir les pells en aluda.

ALUDIR. V. a. Fer referencia, referirse a alguna
persona o cosa sense nonienarla. Aludir.

ALUJES. Geog. Caseriu proper a Cervera, prov. de
Lleida.

ALÚM. m. Quim. H¡ ha tres sais naturals conegu-
des ab aquest nóm; un sulfat ácit de alúmina y po-
tassa; un sulfat ácit de alúmina y anioníach y un sul-
fat ácit de alúmina, potassa y amoníacli. Alúm, alum-
bre. II Art. y ofí. Els blanquers usen el nóin d'aquest
mineral pera designar els excrenients de gós empleáis
pera adobar la sola. || — DE GOS. El séu excrement.
Canina. \\ —DE PLOAIA El que's trova en fils Alum-
bre de pluma. II —DE ROCA. El que's trova natural-
ment en crestalls semblants a les loques. Alumbre
de roca.

ALUMAIRE. m. Qui arreplega 1' al.'im de gos. Ca-
minero.

ALUiVlAR. V. a. Tenyir ab alúm. Alumbrar. 1| Ant.

ILLUMINAR.

ALUMAT. adj Que té quaütat o barreja d' alúm.
Aluminoso.

ALÚMBRICH. adj. Geol. Se diu deis terrenos que
teñen alúm complertament format. Alúmbrico. ||
Cossos en quina íormació lii entra alúm.

ALUMBRÓGENL m. Quim. Sulfat d' alúmina hi-
dralat. Se presenta en petites mases blanques, flbro-
ses o escatoses, solubles, no crestallisables, y d' un
gust amarch Alumbrógeno.

ALUMENAR. v. a. ALUMAR.

ALUMERA. f. Mina d'alúm Alumbrera.

ALÚMINA, f. Miner. Óxit d' alumini, qu' es la part
principal de la constitució de les argiles, pissarres y
de les mines de alúm. Alúmina.

ALUMINACIÓ. f Quim. Acció y efecte de alumi-
nar. Aluminación. |1 Forniació natural o artificial del
alúm. Alminación.

ALUMINAT. f. Quim. Sal formada per la combi-
nacíó de certes bases ab óxit aluniínich. Es soluble
ab els ácits després d' haverlos derretit ab álcali.
Aluminato.

ALUMINI. Q«/m. Cos simple metálich que's pre-
senta en forma de pols cendrosa niólt seinblanta a la
del platini; es inoxidable en 1' aigua freda y soluble
en els álcalis cáustichs. Aluminio. || Metall de que
se 'n fan diferents obgectes. Aluminio.

ALUMÍNICH. adj. Quim. Que conté alúmina. AIu-
mínico.

ALUMINÍFER. adj. Geol. S' aplica a la térra que
conté alúmina. Aluminífero.

ALUMINITA, f. Quim. Substancia blanca, no lluen-
ta, opaca, insoluble al aigua, composta d' ácit sul-
fúricli, alúmina y aigua. Aluminita.

ALUMINÓXIT. m. Quim. Óxit d' alumini o d' alú-
mina. Aluminóxido.

ALUMNE, A. m. DEIXEBLE.

ALUMÓS. adj. Lo que té alúm. Aluminóse.

ALUNAR. v. a. Ant. ALLUNYar.

ALUSIÓ. f. Conexió, respecte, relació. Alusión,
relación, referencia, respecto.

ALUSIU, VA. adj. El que aludeix. Alusivo.

ALUSIVAMENT. adv. ni. Per alusió. Alusiva-
mente.

ALL

ALL

S5

ALUVIAL, adj. Geol. Se diu del terrer formal per
aluvi'ó. Aluvial.

ALUVIÓ. 111. Terrer format per les corrents d' ai-
gües, ja siguí en el fons deis rius, ja en llurs mar-
gas o en llurs desembocadures al mar. Aluvión. || ni.
Avinguda forta d' aigtia, inundació. Aluvión.

D' ALUVIÓ. fr. Se diu de les ierres que queden des-
prés de les avingudes y de les que 's formen poch a
poch per les variacions o desviacions que sufreixen
els rius. De aluvión.

ALVEDRIU. m. Voluntat Iliure. Albedrío. Il Volun-
tat gobernada pél capritxo. Albedrío.

ALVEU. m. Mare d' un riu o d' una riera. Álveo.

ALVILAR. Geog. Masíes del niunicipi de Vilade-
inuls, prov. de Qirona.

ALVIR. m. Ant. ALVEDRIU.

ALXUB. m. Anl. enjup.

ALZINA. f. ALSINA.

ALZINA (Joan). Biog. Relligiós d' exeniplars vir-
tuts, niólt lamós a 1' illa de Mallorca en el sigle xvil.
Va néi.xer en 1588 ala vila de Mur y va entrar a
%' ordre de Sant Francesch, al convent deis mínims
de Palma 1' any 1609, morint al convent de la vila de
Camps r any 1646. Pels anys 1694 y 1695 se va obrir
una informació jurídica pera testimoniar les virtuts
que '1 poblé lí atribuía.

ALZINALL. m. Ter. Alsina petita. Coscoja.
ALL. m. Bol. Planta d' horta, de la fam. de les li-
liáceas; té les íulles Margues, estretes y aplanades y
un sol pomet de floretes blanques;
al capdevall té una cabessa forma-
da de diferents grans d' un gust
coent. Ajo. i| —DE bruixa. Mena
d' all silvestre, que té les fulles mes
dobles que '1 conreat y les fibres pe-
tites y morades. Ajipuerro, puerro
silvestre, ajo de culebra. || —DE OLOR.
Varietat del all comú que 's conreua
y té 'Is meteixos usos que aquést.
Aio oloroso. II — POR:<ET. Varietat
d' all bort. Puerro de viña. || —PO-
RRO. PORRO II — TENDRÉ. Ajele.

ALLS CRUS Y VINET PUR PASSEN
EL PORT SEGUR. Ref. ab que s' in-
dica que pera soportar les fati-
gues convé estar ben alimentat. Ajo
crudo y vino puro pasan el puerto
seguro.

CABESSA D' ALLS. Cabeza de ajos,
FORCH D' ALLS. Ristra de ajos.

FORT CÓM UN ALL BUIXAT. Se diU

d' un que sigui débil. Es un alfeñique.
ORA D' ALL. ni. Cada una de les
parts que forínen la cabessa. Diente de ajo.

MES TREMPAT QU' UN ALL. fr. Más alegre que unas
■castañuelas.

PER -ANT BLAY SE SEMBRA L' ALL. Por San Blas el
ajo sembrarás.

QUAN NO TÉ UN ALL, TÉ UNA SEBA. Quan nO té un
inial ne té un altre.

SÁ CÓM UN ALL. fr. S' apHc 1 a la persona robusta
y de boa color. Sano como una manzana.
SALSA D' ALLS. Afete.
TAN PUT UN ALL CÓM CENT CA-
BESSES. Ref. ab que s' indica que
qui fa una falta desmereix cóm
si 'n hagués fet moltes. Quien hace
un cesto, hace ciento.

ALL. Geog. Poblet de la prov.
de Girona, agregat al dist. muni-
cipal d' Isóbol.
ALLÁ. adv. II. Allá. Sobre poch
«les o nienys, cóm: vingui allá a les vuil. Sobre, á cosa.
11 En r antigor, cóm: allá en temps deis gols. Allá.

Planta d' All

Segell d' All

ALLÁ SE LES HAGIN. fr. Que s' arreglin. Allá se
las hayan, ó se las avengan, ó se las compongan.

ALLÁ SERÁ 'L BÓ o 'L CAS. Loc. Que 's diu al qui
adverteix que provindrá un mal o una desgracia que
altres no preveuen fácilment. Ahi será ello o ahí fuera
ello.

ALLÁ D' ALLÁ. adv. de 11. Expressió ab que 's sig-
nifica qu' una cosa está mólt llunyana. En lonta-
nanza.

ALLÁ D' ENLLÁ. ALLÁ D' ALLÁ.

VET'HO ALLÁ. D' aquella manera. Asi, asi.

ALLADA. f. Ant. ALIOLI. || Picada, salsa d' alls, pá
y sal. Ajada.

ALLANGUIDA. adj. f. Se diu de la dona mólt es-
treta d' anques o que porta mólt ajustáis el gipó, les
faldilles y les enagües. Escurrida.

ALLANGUIRSt. v. r. ESLLANGUIRSE.

ALLANGUIT, DA. adj. EsUanguit. Traspillado,
delanguido.

ALLANITA. f. Min. Silicat de ceri, de cals y de
ferro; substancia negra y vidriosa, que ratlla '1 cres-
tall. Allanita.

ALLANSAT. DA. adj. Semblant a una llansa.
Alanzado.

ALLANSEJADA. adj. f. Bot. La fulla llarga y es-
treta per tots dos costats. Alanceada.

ALLANSEJAMENT. m. Acció y efecte d' allanse-
jar. Alanceamiento.

ALLANSEJAR. v. a. Anl. LLANSEJAR.

ALLAPIDAR. v. a. Ant. Llensar pedrés. Apedrear.

ALLAR. Lloch plantat d' alls. Ajar.

ALLARCH. m. ALLARGAMENT.

ALLARCHS. m. pl. Roba que 's deixa al cap de
abaix deis camalls deis pantalons, de les mánigues,
de les faldilles, etc., ficantla dins pera poguer allar-
gar dites prendes quan convingui. Alargos.

ALLARGADA. f. Mar. L' acció de mudar de direc-
ció 'I vent. Alargada.

ALLARGADERA. f. Quím. Cañó de crestall que 's
posa al coll d' una retorta o redoma en certes opera-
cions químiques, ab 1' obgecte de rebaixar la tempe-
ratura del eos que 1' ha d' atravesar, pera lograr la
sena condensació. Alargadera.

ALLARGAR. v. a. Extendre, fer mes llarga alguna
cosa. Alargar. || En les armes de foch, arribar a tret
a certa distancia. Alargar, alcanzar, llegar. || Au-
mentar el número o quantitat assenyalada, cóm: el
salari, la racció. Alargar, aumentar. || Cedir lo que 's
té o 's posseeix, cóm: un emplea, un arrendament, etc.
Alargar, ceder. Ij Donar una cosa que 's trova lluny
de qui la deniana. Alargar. || Viure, cóm: aquest ma-
lalt no pot allargar mólt. Alargar, durar, tirar. ||
Fer durar, entretíndres en 1' execució d' alguna cosa.
Alargar, endurar, prolongar, dilatar. || Suspendre
per algún temps 1' execució á' alguna cosa. Alargar,
diferir, dilatar, retardar. || Soltar, afluxar. || Ter.
Manllevar, durar, subsistir.

ALLARGAR EL PAS. fr. Anar mes depressa. Alargar
el peño.

ALLARGAR 'LS CORDONS DE LA BOSSA. fr. Donar d¡-
ners. Alargar, soltar la bolsa

ALLARGAR EL viOLARi O LA VIDA. fr. Alargar el vita-
licio.

ALLARGAR POCH. fr. Met. Tindre poca capacitat.
Alcanzársele poco, no alcanzársele más.

A TOT ALLARGAR. Expr. A todo reventar o tirar.

NO ALLARGAR MES. fr. ALLARGAR POCH.

NO ALLARGAR MES EL ERAS QUE LA MÁNEOA. fr.
Prov. No gastar ni solicitar mes de lo que correspón
al estat de cada qual. No estirar la pierna más de lo
que alcanza la manta; extender la pierna hasta donde
llegue la sábana.

ALLARGARSE. v. r. Alargarse, prolongarse. ||
Allunyarse, desviarse. Alargarse, alejarse. || Esti-

86

ALL

ALL

rars?. Alargarse, estirarse. || fugir. || Fer durar el
discurs, la conversa, etc. Alargarse, extenderse. ||
Dit deis díes y les nits. creixe.

ALLARGASSAT, DA. aij. Estirat de llarch a
llarch Tendido

ALLARGAT, DA. p. p. Alargado.

ALLARGUES. f. pl. Largas treguas. V. ALLARCHS-
Alargos

DONAR ALLAROUES. fr. Diferir un negoci. Dar lar-
gas.

ALLÁS. m. aum. Ajazo.

ALLAU. f. Massa de neu que 's desprén d' un ves-
sant y va engrossiiitse a mida que rodela, acavant
per ésser tan enorme que arrasa tot quant troba al
pas. Alud. II Ter. barranch.

ALLEPUZ (Salvador). Biog. Arquebisbe de Sásser
(Cerdenya», nat a Morella a les acaba'.les del sigle
XV. Va ésser un deis niés distingits en el coicili de
Trento, pronuncian! 'Iii un notable discurs en la ses-
sió tretzena. Va morir en 1551, després d' haver go-
vernat la mitra per espai de quarant' anys.

ALLAVORS. adv. t. 1er. LLAVORS, ALESHORES. En-
tonces.

ALLER. m. Qui ven o es aficionat ais alls. Ajero.

ALLET. dim. Ajete

ALLETAMENT. m. L' acció de donar mamar, o la
de mamar la criatura. Lactancia.

ALLETAR. v. a. AnL DONAR MAMAR.

ALLEUGERIDOR. ni. Qui alleugera. Alijador. ||
Mar. La llanxa o barca que serveix pera alleugerir
altres embarcacions.

ALLEUGERIMENT. m. L' acció d' alleugerir. Ali-
geramiento. II L' acció de descarregar el pes sobrant
de la ñau. Alijo. |1 Arquit. L' acció de desemparedar
portes, finestres, etc. Alijeramiento. y — forsat.
Mar. El que 's fá durant una navegació a causa d'un
temporal; també 's diu: despipar y grossa avería
Alijo forzado.

ALLEUGERIR. v. a. Disminuir el pes d' alguna
cosa. Aligerar, aliviar. || Met. Moderar les penes, els
pesars. Aligerar, aliviar, templar. || Treure cárrech
d' alguna ñau. Alijar, aligerar, aliviar. || aliviar el
travall.

ALLEUGERIT, DA. p. p. Alijerado, aliviado.

ALLEUJAMENT. m. ALLEUGERIMENT.

ALLEUJAR. v. a. ALLEUGERIR. I! Allojar.

ALLEUJERADOR. m. ALLEUGERIDOR.

ALLEVANSA. f. Falsa acusació. Calumnia, impu-
tación.

ALLEVAR. V. a. Acusar falsa y nialiciosament a
algú. Calumniar, imputar, achacar, imponer, ahi-
jar, acumular.

ALLEVAT, DA. p. p. Calumniado.

ALLEVIAMENT. m. Ant. Alivio.

ALLEVIAR. V. a. A«/. aliviar, alleugerir. |1 háut.
Alleugerir la ñau foragitant part de la cárrega. A#ijar.

ALLÍ. adv. |] En aqiiell lloch. Allí. || Lo meteix qu;
a les hores, en aquell punt. Entonces.

D' allí. ni. adv. De allí.

D' allí ha de víndre. fr. Denota qu' una cosa íri-
gará inólt en verificarse. Desde allí ha de venir.

PER ALLÍ. m. adv. Por allí.

allí avant. adv. t De allí en adelante.

ALLICH. dim. ALLET.

ALLIMARIES f. pl. LLUMINARIES.

ALLIOLL m. ALIOLI.

ALLISADOR. m. Qui allisa. Alisador. |1 Instru-
nient para allis.ir. Alisador.

ALLISADURA. f. ALLISAMENT.

ALLISADURES. f. pl. Les parts menudes que que-

den de la pedra o altres coses qu s' allisen. Alisa-
duras.

ALLISAMENT. m. L' acció d' allísar. Alisadura.

ALLISAR. V. a. Posar llisa alguna cosa. Alisar. ||
Posar les parets llises pera pintarles o emb^auqui-
narles. Enrasar, revocar. || Esgrunar alguna cosa
fregantla ab un' alta. Frotar.

ALLISTADOR. m. Qui fa 1' allistament. Alistador.
II m L' home que porta 1' alsa y baixa d' una o va-
ríes colles de jornalers qua travallen a una obra o
feina. Listero.

ALLISTAMENT. m. Llista. Alistamiento, listo.

ALLISTAR. v. a. Escríure 'Is nóms en una llista.
Alistar. II Empadronar || Matricular.

ALLISTARSE. v. r. Donar el nóm pera que '1 posin
a la llista. Alistarse.

ALLISTAT, DA. p. p. Alistado.

ALLITARSE. v. r. AJAURE'S, 2.

ALLÓ. pr. dem Aquello.

ALLÓ PER ALLÓ. f r. Me!. ídem por ídem.

D' ALLÓ MES. fr. Mucho.

d' ALLÓ MILLOR. mod. adv. De molde, de perilla.

ALLOCADA. adj. Parlant de la dona, és estarse
arrepapada peresosamenf; y referintse a la gallina,
estar covant els ous. Aclocada.
• ALLOCAMENT. ni. Estat de la gallina quan cova
els ous. Aclocamiento. || Positura d' una persona
quan s' ajoca cóm les gallínes.

ALLOCARSE. r. Sentarse demunt els talons. Aclu-
carse. || Ajocarse la gallina demunt els ous, o abai-
xarse a térra quan la cubreix el gall. Acloclarse.

ALLOMADURA. f. L' acció y efecte d' allomar o
de allomarse. Dcslomadura.

ALLOMAR, v. a. Trencar o maltractar els lloms.
Deslomar.

ALLOMARSE, v. r. Deslomarse, derrengarse.

ALLOMAT, DA. p. p. Deslomado, derrengado.

ALLONGAMENT. m. Aní. L' acte d' allargar.
Alargamiento

ALLONGAR, y 'h seus deriváis. ALLARGAR.

ALLÓS. adj. Pertanyent o seniblant al all. Alídeo.

ALLOSSAR. v. a. Posar cer a les eines de ferro pera
que tallin mellor. Acerar, templar, aguzar. ll Trem-
par les eines de pagés fent'hi punxa o esmolant el
ferro d' elles Afilar.

ALLOTJAMENT. m. Lloch pera allotjar y allot-
jarse. Alojamiento. |1 Lloch entre cubería y cubería
deis barcos. Alojamiento.

ALLOTJAR. v. a. Donar habitació ais soldats.
Alojar,

ALLOTJARSE. v. r. Buscarse habitació 'Is soldats.
Alojarse.

ALLOTJAT. p. p. y s. Alojado.

ALLUCINAR y tots 'Is séus deriváis. Alucinar.

ALLUMENATS. m. pl. Heretges qu' en el sigle XVll
teníen per inútil el baptisme, el dejuni y la eucaris-
tía. Alumbrados.

ALLUNAMENT. m. Ndut. Tall en forma d' arch
que 's fa a la rellinga d' algunes veles. Aluuamlento.

ALLUNAR. a. Aau/. Donar allunanient a les veles.
Alunan

ALLUNAT, DA. adj. Aní. llunAtiCH.

ALLUNYAMENT. m. Apartament. Alejamiento,
apartamiento. || aislament. || extranyament.

ALLUNYAR. v. a. Apartar lluny. Alejar. |1 Ex-
pelir, treure alguna persona o cosa d' algún lloch.
Alejar.

ALLUNYARSE. v. r. Alejarse.

allunyarse del PROPósiT. fr. Apartarse o des-
viarse del assumpte. Desviarse del propósito.

AMA

AMA

87

Buste de
Ramón Amadeu

AM. MI. Ham. || f. Anima. || v. Jo amo. Amo. || prep.
H¡ ha algúns que 1' usen en llocli de AB. Con.

AMABILÍSSIM, A. adj. sup. Mólt amable. Amabl-
lislmo.

AMABILÍSSIMAMENT. adv. m. Amabilísíma-
mente.

AMABILITAT. f. La qualltatque lá amable. Ama-
bilidad.

AMABLE, adj. Digne de ésser amat. Amable. ||
Afable, coinplacent. Amable.

AMABLEMENT. adv. in. Ab amor. Amablemente.
AMADELF. adj. Bot. S' aplica a les plantes que
neixen y creixen juntes en gran
nombre. Amadelfo.

AMADEU. m. N6ni d' home.
Amadeo.

AMADEU (Ramón). Biog.
Esculptor de rellevanls quaii-
tats que florí a Barcelona, ont
va néixer 1' any 1746, niorint
a la meteixa ciutat 1' any 1821.
Va deixar obres mólt remarca-
bles d' esculptura religiosa.

AMADO Y BERNADET (Ra-
món). Biog. Pintor al oli y acua-
relista distingit, i'eixeble de la
Llotge, a Barcelona 1' any 1864.
Va anar a estudiar ais musseus de Madrit y 1' any
1865 a Roma, pasant'hi una llarga temporada y re-
corrent part d' Italia. Desde
aieshores fins I' any 1888, en
que va morir a Barcelona, cap
de les nostres exposicions va
deixar de comptar ab obres de
Amado. La Diputado de Na-
varra va premiar en públich
concuis el seu quadro Iiistórich
Las Navas de Tolosa. Va viure
quaranta qiiatre anys.

AMADOR, A. m. y f. Qui
ama. Amador, amante. || Ant.
Amancebat. || Entregatal amor
desordenat de les dones. Mu-
jeriego.
AMAESTRAMENT. m. Ant. ENSENYANSA.
AMAESTRAR, v. a. Ant. ensenyar:
AMAGACREUS. m. Fam. Aquell que guarda mólt
el diner Ata el gato.

AMAGADAMENT. adv. m. Ocultamente, escon-
didamente, á escondidas, á hurtadillas.
AMAOADET, A. adj. dim. Escondidillo.
D' AMAGADET. m. adv. A escondidillas.
AMAGADÍSSIM, A. adj. s. Escondidísimo.
AMAGADOR, A. m. y f. El qui amaga. Ocul-
tador.

AMAGAMALLES. m. AMAGACREUS.
AMAGAMENT. m. La acció d' amagar. Escondi-
miento, ocultación. || Ant. amagatall.

AMAGAR. V. a. Posar alguna cosa ont no pugui
ésser vista o trovada. Ocultar, esconder. || Contin-
dre, incloure alguna cosa que no tots saben veure.
Esconder, encerrar.

AMAGARSE, v. r. Esconderse, ocultarse. || Aco-
bardirse. || Guardarse, cóm: no me'n amago de dir'ho.
Guardarse.

amagarse detrás d' un cantó. Dar trascantón, ó
trascantonada.

NO AMAGARSE PER ALTRE. No cedir. No mojar la
oreja.

AMAGAT, DA, p. p. Escondido, oculto.

D' AMAGAT. adv. y

D' AMAGADA, m. adv. Ant. amaqadament.

Ramón Amado

ANAR D' AMACAT. fr. Obrar ocultament. Andar á
sombra de tejado, ó á lo somorgujo.

AMAGATALL. m. y

AMAGATAY. m. Ant. Recó, lloch ocult pera ama-
gar. Escondedero, escondite, escondrijo.

AMAGATEJAR. v. a. Ant. AMAGAR.

D' AMAGATÓNS Y D' AMAGATOTIS. m. adv. AMAQA-
DAMENT.

AMAGRIMENT. m. enmagriment.

AMAGKIR. V. a. ENMAGRIR,

AMAGRIRSE. v. r. enmagrirse.

AMAINAR, v. a. Náut. AMAYNAR.

AMALARICH. ni. Nóni d' home. Amalarlco.

AMALECITES. m. pl. PobUs d' Idumea. Amale-
citas.

AMALGAMA, f. Barreja del argentviu ab qualsevol
metall menys ab el ferro. Amalgama. || Met Unió o
barreja de coses de distinta naturalesa. Amalgama.

AMALGAMACIÓ. f. Quím. V acció y efecte de
amalgamar. Amalgamación.

AMALGAMAR, v. a. Barrejar argentviu ab els me-
talls peta feries mes di'ictils. Amalgamar. H Met. Ba-
rrejar varies coses. Amalgamar.

AMALGAMAT, DA. p. p. Amalgamado.

AMALGAMENT. m. Barreja de varies coses. Mez-
cla. II AMALGAMAC.Ó.

AMALKICH (Arnau de). Biog. Cátala de naixensa,
descendeat deis vescomtes de Narbona. Prior de
Poblet 1' any 1192 y mes tart abat del meteix mones-
tir. Es el XVll general y abat del ordre del Cister.
Va assistir al concili de 1215. Va ésser llegat del
papa y va manar la creuada contra 'Is albigesos ha-
vent causal nioltes victimes ab la fogositat de les
seues exortacions, enardint bojament el zel deis sol-
dats. Va ésser arquebisbe de Narbona. Arrivat a Es-
panya pera posar d' acort ais poders cristians ab la
fé de combatre ais alarbs, el primer resultat de la
seua vinguda va ésser la famosa batalla de las Navas
de Tolosa 1' any 1812, de la que Amalricb, testimoni
de vista, n' escrigué una relació llatina. Era vanitós
y despiadat: va morir 1' any 1224.

AMANAR. V. a. Ant. Menar.

AMANERAMENT. m. Acció y efecte de amanerar-
se. Amaneramieuto.

AMANERARSE, v. Pendre certs costúms unifor-
mes. Amanerarse.

AMANERAT, DA. adj. Qui obra ab uniformilat.
Conuinment s' aplica ais professors de telles arts, y
a les seues obres. Amanerado.

AMANEU DES-ESCÁS. Biog. Persona distingida
y trobador cátala de les derreríes del sigle Xlil, de
qui no mes se 'n conserven quatre obres.

AMANILLAR, v. a. Posar manilles. Esposar.

AMANILLAT, DA. adj. Qui*porta manilles. Des-
posado.

AMANIMENT. m. La composició o salsa pera as-
saonar la vianda. Guiso, aderezo, condimento. ||
Ant. Aparell, preparatiu. Apresto. || L' oli, vinagre
y sal que 's posa a les viandes. Aceites.

AMANIMENTS. n. L' oli, vinagre y sal que 's dona
ais pastors. Cundido.

AMANIR. V. a. Aparellar, preparar alguna cosa.
Aprontar, aparejar, apercibir, preparar. || Posar
els anianiments a alguna vianda: Aderezar, condi-
mentar, sazonar.

AMANIRSE V. r. Disposarse alguna persona pera
algún fi. Aprestarse, aparejarse, apañarse.

AMANIT, DA. p. p. Preparat. Aparejado. || As-
saonat. Sazonado.

AMANITINA. f. Bot. Principi niatsinós que conte-
neii els bolets. Amanitina

88

AMA

AMA

AMANLLEUTAR. v. a. Ant. AFIANSAR, 1.

AMANSA, f. Ant. AMISTANSADA.

AMANSADOR, A. m. y f. Qiii amanseix les besties.
Amansador.

AMANSADURA. f. Ant. y

AMANSAMENT. ni. Acció y efecte de amansir.
Amansamiento, mitigación.

AMANSIR. V. a. Fer perdre la feresa ais animáis.
Amansar, domesticar, domeñar, domar. |1 Met. Sos-
segar, apaciguar. Amansar, mitigar, calmar, apla-
car.

AMANSIRSE. v. r. Domesticarse, desentosquirse,
afinarse. Desembravecerse.

AMANSIT, DA. p. p. Amansado.

AMANT. p. a. Qui ama. Amante. || n. p. d' home.
Amando. || Náut. Denominació general de tota corda
grossa que, assegurada per un extréin al cap del ai-
bre, verga, etc., y proveída en 1' allre d' un aparell;
serveix pera aguantar grans esforsos. Amante.

AMANTA, adv. de quant. Mucho.

AMANTAR, v. a. y 'Is seus deriváis. Enmantar.

AMANTINA. f. La corda que serveix pera mantin-
dre horitzoiitals les verguea. Amantillo.

AMANTINAR. v. a. Náut. Tirar de les amantines
pera posar lioritzontals les vergues o feries decantar
mes d' un costal que del altre. Amantillar.

AMANTÍSSIM, A. adj. s. Amantísimo.

AMANTS. m. pl. Náut. Cordes grosses pera ficar y
traure de la ñau la llanxa y altres coses feixugues.
Amantes.

AMANUENSE, s. ni. Escrivent. Amanuense.

AMANYACH. ni. El cant ab que festejen els co-
lóms y les tortores; cant que serveix pera fer ador-
mir ais nois ai bressol. Arrullo.

AMANYAGADOR, A. ni. y f. Afalagador. Acari-
ciador.

AMANYAGAMENT. m. AFALACH.

AMANYAGAR. v. a. Afaia ar. Acariciar. || Enga-
nyar ab afalachs. Engatusar.

AMAR. v. a. Tindre afició y voluntat a algú. Amar,
amartelar. || Desitjar, apetéixer, cóni: les plantes
aman el sol. Amar.

QUi BÉ AMA, BÉ CASTIGA. Ref. Ensenya que '1 ver-
dader carinyo consisteix en corretgir al amicli enca-
ra que a aquest li sápiga mal. Quien bien te quiere, le
hará llorar; quien te dio la hiél te dará la miel.

QUI BÉ AMA BÉ OBEEix. Ref. Explica que '1 carinyo
o amistat facilita a qui '1 professa tots els medis de
coniplaure y donar gust. Quien bien ama bien obe-
dece.

QUI BÉ AMA TART OLVIDA, fr. Denota que l'anior
verdader no s'imniuta ab les contingencies. Quien
bien quiere tarde olvidg.

QUI NO T' AMA BURLANT TE DISFAMA. Ref. Contra
les burles que paren en injuries. Quien no te ama
burlando te difama.

AMARADOR. m. Qui amara el cánem. Enrlador.

AMARAMENT. m. La acció d' amarar el cáneni,
el ilí, etc. Maceración. || L' acte d' amarar la cals.
Apagamiento.

AMARANTACIES. f. pl. Bol. Familia de plantes
dicotiledónees: compren les plantes herbácees de
tulles alternes, flors petites, móltes vegades herma-
frodites, y aitres d' un sol sexe, formant espiga. Ama-
rantáceas.

AMARAR, v. a. Penetrar el líquit dins d' algún
cós secli. Calar, empapar. |¡ Posar el cánem, ilí, etc.,
al aigua. Enriar, macerar, cocer. (| Tirar aigua a
la cals pera fóndrela y poguerne fer us. Apagar,
ahogar.

AMARARSE, v. r. Empaparse d' aigua la térra o

qualsevol aitra cosa. Amararse. || BATEJAR EL vi. 1[
Mullarse. Amararse.

AMARAT, DA. p. p. XOP.

TOT AMARAT. Fet una sopa d' aigua o estar mólt
muliat. Hecho una sopa. || Estar tot amarat. XOP.

AMARCH, adj. Lo que té un gust mólt desapacible
que excita vómits. Amargoso, amargo. 1| Meí. Do-
lores o penós. Amargo. || m. Amargura.

AMARCH COM UN FEL. fr. Moltíssiin amarch. Amargo
como unas tueras, como una hiél.

AMARCHS. m. pl. Farm. Confecció d' ingrediente
amarchs. Amargos. || Dolsos ab barreja d' ametlies
amargues Amargos.

AMARESCENT. adj. m. Lleugerament amargant,
que amargoteja. Amarescente.

AMARGALL. m. Bol. MARGALL.

AMARGAMENT. adv. m. Ab amargura. Amarga-
mente. II Met. Ab pena y aflicció. Amargamente.

AMARGANT. adj. AMARCH.

AMARGANTMENT. adv. m. D' un modoseniblant
al síver. Acibaradamente.

AMARGAR, v. n. Tindre gust amarch alguna cosa,
cóni: el fel, donsell, etc. Amargar. || v. a. Fer tornar
aniarcli. Amargar. || Met. Causar pena o aflicció.
Amargar. || Ofendre ab obres o paraules. Amargar.

AMARGAT, DA. p. p. Amargado.

AMARGOR, f. Gust amarch. Amargor, amargu-
ra, amargo. || Met. Angustia o pena. Amargor,
amargura.

AMARGORETA. f. dim. Amarguillo.

AMARGOS, adj. Ant. AMARCH.

AMARGOSAMENT. adv. m. Ant. AMARGAMENT.

AMARGOTEJAR. v. n. ASPREJAR.

AMARGUESA. f. Ant. AMARGOR.

AMARGUET, A. adj. dim. Amarguillo.

AMARGDÍSSIM, A. adj. s. Mólt amarch. Amarguí-
simo.

AMARGUiSSIMAMENT. adv. m. sup. Amarguí-
simamente.

AMARGURA, f. AMARGOR. || f. Met. Disgust, sen-
timent, pesar. Acíbar, amargura.

AMARINADOR. adj. El qui aparella. Apa-
reador.

AMARINAR, v. a. Tripular. || Ter. AMANSIR.

AMARINAT, DA. adj. Mar. Fet o avesat al mar.
Amarinado.

AMARLETAT, DA. adj. Coronat de marlets. Al-
menado.

AMARRA, f. Náut. Corda ab que s' amarra la ñau
a térra o ab 1' ancla. Amarra. || Corretja que 's
posa al cavail pera que no alsi '1 cap. Amarra.

AMARRADER. m. L' anella o altre instrument ont
s' amarra alguna cosa. Amarradero. || Lloch ont
s' amarra ia ñau, o a propósit pera amarrarla. Ama-
rradero.

AMARRADOR. s. El qui amarra. Amarrador.

AMARRADURA, f. Náut. La acció y efecte de
amarrar. Amarradura.

AMARRAR v. a. Lligar ab cordes, cadenes, etc.
Amarrar. |1 Náut. Assegurar una ñau ab cordes, ca-
denes, etc. Amarrar. || Assegurar la ñau ab les an-
cles. Aferrar, anclar.

AMARRAT, DA. p. p. Amarrado.

AMARRAT DE TRAVÉS. Náut. Donar una codera de
modo que la ñau presentí '1 costat a un punt deter-
minat. Acoderar.

AMARRES, f. Náut. Denominació general que »
dona a bordo a tota corda, y especialment a aquelles
ab que s' amarren les naus qu' están fondejades y les-
seves embarcacions petites. Amarrazón.

AMA

AMB

89

AMARTELLAR. v. a. Ant. Copejar ab martell.
Amartillar, martillar. || Posar alguna arma a piint
pera dispararla. Amartillar. || Met. ant. Atormen-
tar.

AIWASSADET. iti. dim. Amasadito.

AIVIASSADOR. m. Qui ainassa. Amasador.

AMASSADURA. f. Anf. La acció y efecte d'anias-
sar. Amasadura.

AMASSAMENT. iii. Ant. AMONTONAMENT. II La
acció d'unir o juntar. Amasamiento.

AJWASSAR. V. a. PASTAP. || Anl. Amontonar. ||
Met, Disposar les coses pera lograr algún fí. Amasar.

AJVIASSONA. f. Dona alta, d' ánimo varonil. Ama-
zona, marimacho. i| La que niunta a caval'. Ama-
zona.

AMASSONAR. v. a. Pitjar ab el niassó. Api-
sonar.

AMASSONAT, DA. p. p. Apisonado.

AlVIASSONITA. f. Min. Feldespat vert, opacli, sus-
ceptible de pulinient. Se li dona aquest nóin per ha-
ver sigut trovat a la vora del riu de les Amassones,
en América. Amazonita.

AMASTOSSOARIS. Zoof. Animáis vertebráis que
no teñen manielles. Amastozoarios.

AJVIAT, DA. p. p. Amado.

AMAT, (Bartomeu). Biog. Enginyer militar y es-
criptor, natural de Barcelona Va estudiar a la Aca-
demia militar de Zamora desde 1803 a 1805. A fináis
d' aquest any er¿i subtineiit, seguínt els estudis a
Alcalá de Henares. Destinat a la Divisió c,ue entra a
Portugal, va fer després tota la guaira de la Inde-
pendenc a, per Extremadura, '1 Centre y Andaliis a,
fins que l'any 1810 va retirarse a Cádiz. Coniissionat
pera establir una escola d' estudis militars a Mallor-
ca (1811), va escriure pera ella alguns tractaís. Va
esser professor en la academia de Cádiz de 1811 a
1814 y de la d' Alcalá fins a 1822. Va desempenyar
distints cáriechs, entre ells el de director del Colegí
general militar. En 1833 havía estudiat la costa y l'in-
terior de Catalunya y la defensa de Aladrlt, ont va
morir l'any 1850, essent director d' enginyers del
districte de Burgos.

— (FELiu). Biog. Arquebisbe de Palmira, escriptor
distingit y lióme notable. Va néixer a Sabadell 1' any
1750. En 1774 el bisbe Climent 1' ordena de sacer-
dot. Nomenat bibliotecari de la episcopal barcelo-
nina, va catalogar en nienys d' un any niés de deu
mil Ilibres y 'Is seus Índex servían encara després de

cinquant'anys. La Aca-
demia de Bones Lletres
va elegirlo soci. En 1785
va guanyar una canongía
a Tarragona y allí, junt
ab 1' arquebisbe Arma-
nyá, varen fundar la Eco-
nómica de Amichs del
País, En 1803 fou consa-
grat a Madrit arquebisbe
de Palmira in partibus y
pocli després confessor
de Carlos IV a condició
de no ficarse en política.
Se sostíngué dignair.ent
dtirant la invasió france-
sa, mes en 1814 fou obli-
gat a tornar a Catalunya,
morint en 1824. Les senes principáis obres son: His-
toria eclesiástica, 12 volums en quart; Observaciones
pacificas sobre la potestad eclesiástica y Deberes del
cristiano en tiempos de revolución tiácia la potestad
pública.

— (JOAN GARLES). Biog. Metge, músich y escriptor.
Va néixer a Monistrol en 1572 y va estudiar medecina
a Valencia, essent després metge de Montserrat. Del
seu Ilibre Fructus medicince, etc., se 'n coneixcn mes

Feliu Amat

de sis edicións. Es 1' autor deis Quatrecents oforis-
mes calalans, tantíssimes voltes reimprés a Barcelo-
na, Valencia, Girona y altres parts, quins textes han
passat a la categoría de cosa folk - lórica, y s' han
traduit a diverses llengües. Ademes d' un Tractat
de peste y altre Tratado de las fieridas de la cabeza
(Valencia 1588), es aulor d' un quadernet de música
imprés a Barcelona, a Valencia, a Girona, etc., en
cátala, valencia y castellá, titulat Guitarra española
y vandola.

AMAT, (Riera del). Hidrog. Riera que desaigua a
la vora esquerra de la de Sallent prop de Sant Privat
de Bas, prov. de Girona.

AMATAR, v. a. Ant. CUITAR.

AMATENT, A. adj. Prompte, llest. Pronto. 11 adv.

ni. A PUNT.

DE AMATENT. adv. ni. De prompte, sobtadanient.
Prontamente, súbitamente.

AMATINARSE. v. r. Anticiparse a fer alguna cosa.
Madrugar.

AMATISTA, f. Minct. Crestall de roca d' un color
morat dar que s' usa coni pedra d' adorno en argen-
tería, pero que no es pedra fina. Amatista. Il —ORIEN-
TAL, f. Pedra fina; corindó hialí d' un hermós color
morat tirant a purpuren; s' usa en joles fines. Ama-
tista oriental.

AMATISTAT. adj. Semblant a la amatista. Ama-
tistado.

AMATIU. adj. Que inspira amor. Amativo.

AMATIVITAT. f. Fren. Inclinació que impulsa a
una persona a juntarse ab un' altra de diferent sexe
pera propagar la especie. Enioció o commocíó de
amor sexual. Amatividad j| La part del cap qu' in-
dica el desarrollo de aquesta inclinació. Amativi-
dad.

AMATONARSE. r. Espessirse la llet, ferse mató.
Requesonarse.

AMATONAT. adj. Lo que sembla mató. Requeso-
nado.

AMATORI, A. adj. Lo que tracta del amor o l'íns-
pira Amatorio.

AMÁUCITA. f. Al/«. Varietat de feldespat. Amáu-
cita.

AMAYNADAT, DA. adj. Qui té filis. CASAT.

AMAYNAR. v. a. Plegar les veles pera que la eni-
barcació vagi mes pausada. Amainar. |1 Met. Apa-
ciguarse, mitigarse, teniplarse'l rigor d' alguna cosa
o cedir d' alguna pretensió o desitj. Calmar, amai-
nar, aflojar, ceder.

AMBÁ. ni. Paret feta de inaó de cantell que ser-
veíx pera les divisións interíors deis pisos. Ta-
bique.

AMBENT. adj. S' aplica a qualsevol fluit que ro-
degi a un eos. Ambiente. || ni. Aire suau que rodeja
els cossos, y, per extensió, tot alió que lodeja al
hoine. Ambiente.

AMBICIÓ, f. Passió desordenada de conseguir
fama, hor.ors O dígnitats. Ambición. || Codicia.

AMBICIONAR, v. a. Desitjar ab ambició. Ambi-
cionar.

AMBICIONAT, DA. p. p. Ambicionado.

AMBICIÓS, A. adj. Qui té ambició. Ambicioso. Jt
Qui desilja ab ansia alguna cosa lícitanient. Ambi-
cioso.

AMBICIOSAMENT. adv. m. Ambiciosamente.

AMBIDENTAT. adj. Zool. Animal que té dents en
totes dues barres. Ambidentado.

AMBIDEXTERITAT. f. La facultat que té l'ambi-
dextre de fer el meteix ab la ma esquerra que ab la
dreta. Ambidexteridad.

AMBIDEXTRE. adj. Qui usa igualment de les dues
nians. Ambidextro.

DIC. CAT. — T. I.

12.

90

AMB

AME

AMBÍGENA. adj. Bot. Flor que té la part exterior
de la meitexa iiaturalesa del cálzer y 1' interior de la
com corola, Ambigena. = Gcom. Corva hiperbólica
de ters grau que té una de les seues ranies inscrita y
l'altra circunscrita a la seua assíntota. Ambigena.

AMBIGÚ, ni. Veu francesa que significa viandes fre-
des que 's posen d' una vegada a la taula. Ambigú.

AMBIGUAMENT. adv. ni, Ambiguamente.

AMBIGÜIFLOR. adj. Bot. Que té flors ambigúes.
Ambigüifloro.

AMBIGÜITAT. f. Dupte, conhisió, incertitut. Am-
bigüedad.

AMBIGUO, adj. Lo que té anibigüitat. Ambiguo.
II Gram. Dit del noni que indistintanient s' usi cóni
niasculí y femení. Ambiguo.

AmBIT. ni. Espai compres dins de certs líniils.
Ámbito.

AMBLIGONI. ni. Geom. El triángul obtus ángul.
Ambligonio.

AMBLIGÓNIT. ni. Min Fosfat d' alúmina y de
litina; substancia de color vert o blandí verdós, vi-
driosa y transparenta. Ambligonito.

AMBLIOPiA, f. Med. Escursanient de la vista. Am-
bliopia

AMBLÍTER. adj. Min. Crestalls quines vores y
ánguls sufreixen disniinució o depressió, exceptúan!
una aresta que 's trova entre dues cares que formen
ángul obti'is. Amblítero.

AMBO. ni. En el joch de la lotería és la sort de
dos núineroi ab que 's guanya '1 preini niés baix.
Ambo.

AMBOCH. ni. En el jóch de taula la acció de pas-
sar la bola per dins de 1' aiiella. Emboque. || Pas de
qiialsevol cosa per paratge estret. Emboque.

AMBRE. ni. Min. Reina fóssil groga y transparent,
lleugera y tan dura que, travallada y pulida, serveix
pera fer boquilles, collars y attres adornos; si 's
frega s' electrisa, y quan se crema fá un olor aroniá-
tich. Ámbar.

AMBRE GRIS. Substancia sólida de color cendrós,
formada de capes blaiiqnes y grifes que 's troba su-
rant deinunt les aigiies al mar de la India; per sa
niólta fragancia s' emplea en perfums. Ámbar gris.

AMBRE GROCH. Sólit, trencadís, unes vegades trans-
parent y altres opacli; no fá olor. Succino, ámbar
amarillo.

AMBRET. Geog. Caseriu del part. jnd de la Séu
d' Urgell, prov. de Lleida.

AMBRETA. f. diiii Ambarito. || Petita flor que fá
olor d' anibre. Ambarilla. || Lo que pertany a 1' ain-
bre. Ambarino.

AMBRÓS. n p. Nóüi d' honie. Ambrosio

AMBROSÍA, f. Qualsevol vianda o beguda de gust
suau y delicat. || Med. Purga niolt suau. Ambrosía

AMBROSIA, adj. Lo que pertany a Anibrós. || Re-
lligiós de 1' ordre de Sant Anibrós. Ambrosiano.

AMBROSÍACH, CA. adj. D' olor o gust semblant
al que té 1' ambrosía. Ambrosíaco.

AMBROSIANA. f. Ordre de relligíoses fundada
per Catarina Alorigia I' any 1450. Ambrosiana

AMBRUNAL. m. Náat. Cada un deis forats que lii
há deniunt de cuberta pera que pugui sortir 1' aigua
que lii entra. Embornal.

AMBULANCIA, s. f. Hospital establert en els cos-
sos o divisions d' un exércít, y destinat a seguir els
movinients de les tropes pera poguer donar els pri-
mers auxilis ais ferits. Ambulancia.

AMBULANT. adj. Passejant. Ambulante. || Dít de
coses inaniínades que 's belluguin. Ambulante

AMÉ, NA. adj. Frondós, hermós, deleitable a la
vist.i, parlant de la Naturalesa. Ameno, i] Discurs o
escrit fet ab amenitat. Ameno.

Ignasi Amellar

AMELIE-LES BAINS. Geog. Població a 243 metrcs
d' altitut, en la confluencia del Tech y '1 Mondony,
en el Vallespir, pertanyent are al departanient deis
Pirineus orientáis, bisbat de Perpinyá, cantó d' Ar-
les, contenint 1 429 habitants. Prou coneguda aquesta
localitat per la riquesa de les aigües medicináis, cele-
brades ja en temps deis ronians, s' anonienava Banys
d' Arles fins a 1 840, canibiant llavors son nóni en con-
niemoració déla iiiuller de Lluis Felip, la reina Amelia,
que va recobrar en aquelles termes la salut perduda.

AMELL Y LLOPIS (Joan). Biog. Fóu empleat de
la Diputació provincial barcelonina, va redactar no-
tables docunients administratius, y va escriurer, junt
ab en Guilléin M.'"" Broca, 1' obra: Instituciones del
derecho civil catalán. Va morir a Barcelona 1' any 1885.
AMELLER Y ROS (Ignasi). Biog. Metge que va
néixe'r a Barcelona 1' any 1769. Durant la canipanya
del Rosselló (1793), va ésser
metge del exércit y després pri-
mer inetge deis hospitals de Pe-
relada, Sant Feliu de Guíxols,
Girona, La Escala, Calella y
Arenys de Mar. L' any 1799 va
ocupar la cátedra de química
de Salamanca y 1' any 1804 la
del Colegí de Medecina de Bur-
gos. En 1807 prengué possesió
cóni a catedrátich supernuiiie-
rari de Barcelona, éssent direc-
tor del Colegí Médich. Va ésser
el metge mes famós de la nostra
térra durant son temps. Va mo-
rir a Barcelona 1' any 1843, deixant publicáis gran
nombre d' estudis de medecina.

— Y viLADEMUNT íviCTORiÁ DE). Biog. General y
escriptor nat 1' any 1818 d' una familia de Banyoles,
mort r any 1889 a Alcalá de Henares. Va figurar en-
tre '1 partit Iliberal a niitjans del sígle XIX. El séu Ilibre
Los mártires de la libertad española (dos vol. 4.°, Ma-
drít, 1853) va ésser causa de que 'i govern el perse-
guís; va publicar ademes, Juicio critico de la guerra de
África (1861), Ideas sobre la reforma de la fuerza ar-
mada en España (1870), Un ejército para el rey ó un
ejército para la patria, aquest derrer mólt notable,
estanipat a Madrid 1' any 1887.

AMELLERAL. ni. Ant. AMETLLAR.

AMÉN. m. Veu hebraica que vol dir: aixis és, aixis
sia. Amén.

AMÉN DE DÉu. interj. Pera manifestar el gran de-
sitj de que succeeixi alguna cosa. Amén, ojalá, antes
hoy que mañana.

MÓLTS AMÉNS ARRIBEN AL CEL. Ref. Denota la efi-
cacia de les oracions repetides. Amén, amén al cielo
llega: muchos amenes al cielo llegan.

AMENAR. V. a. Ant. MENAR.

AMENASSA. f. Acció o paraules ab que 's denota
que 's vol mal a algú. Amenaza.

AMENASSADOR, A m. y f. Qui amenassa. Ame-
nazador, amenazante.

AMENASSAMENT. m. Anl. AMENASSA.

AMENASSANT. adv. ni. Amenazando.

AMENASSAR. v. a. Manifestar ab accions o pa-
raules que 's vol fer mal a algú. Amenazar. || Estar
en próxiin perill o contingencia de succeir alguna
cosa, cóni: amenassar temporal. Amenazar.

AMENASSAR Y NO PEGAR. Jóch de minyons, en que
se fan accions de pegar y pert aquell que pega. Ama-
gar y no dar.

QUI AMENASSA Y NO PEGA PER BESTIA QUEDA.

Aforisnie que s' aplica a aquell que crida mólt y no
fá res. Pegar al aire.
AMENASSAT, DA. p. p. Amenazado.

MES SON ELS AMENASSAT3 QUE'LS NAFRATS. Ref. Més

fácil és amenassar que pegar. Los amenazados comen
pan: son más los amenazados que los acuchillados.

AME

AME

91

Segell d' Amer

AMENISAR. V. a. Fer amé, donar aiiienitat. Ame-
nizar. II Dit d' un discurs, adornarlo. Amenizar.
AMENiSSIM. adj. sup. Amenísimo.
AMENITAT. f. La hermosura y froiidositat que
presenta '1 camp. Amenidad. || La varietat y adorno
de que 's fá gala en els discursos pera que siguin niés
agradables. Amenidad.

ÁMENLA, f. Anl. AMETLLA.

AMER (Pere d'>. Biog. Cavaller, quina aniistat ab
el fundador de 1' ordre de la Mercé va fer que pren-
gués r li.ibit. L' aiiy 1262 va ésser elegit quart gene-
ral de r ordre a Barcelona. Era conceller del rei en
Jaunie I. Va ésser encarregat de reconciliar al rei de
Castella 1' Alfons ab el séu fill Sanxo y de preparar
el casanient del rei de Portugal ab la primpcesa de
Aragó, que avui és Santa Isabel. Va recopilar y au-
mentar les constitucions de 1' ordre mercenaria y va
escriure en la sena llengua ma-
terna la vida de Sant Pere No-
lasch y alguns tractats de relli-
gió y moral, morint 1' any 1301
ab fama de santetat || Geog. Vila
important de la prov., bisb. y part.
jud. de Qirona. Está situada a la
vora dreta de la riera de Palle-
rols; té un antich monestir, que
res ofereix de notable, y 2.688
hab. És estado del F.-C. de Gi-
rona a Olot. || — (riera D'). Hi-
drog. V. PALLEROLS (RIERA DE).

AMÉRICA, f. Una de les parts del mon. América.
AMERICA, NA. adj. y

AMÉRICH. adj. Ant. Lo pertanyent a 1' América.
Americano. || m. Natural d' América Americano.
AMES. adv. ni. Ademes. A más.
AMESURADAMENT. adv. Ant. MESURADAMENT.
AMESURAT. adj. Ant. MESURAT, 2.
AMETLA. f. Ter. AMETLLA.

AMETLONS. Zool. Nóm genérich ab que 's desig-
nen a les Balears varies especies de moluschs.

AMETLLER ni. Ter. AMET-
LLER.

AMETLLA. f. La llevor que 's
trova dins el fruit del ametller
cuberta d' una pell de color de
canyella. La meteixa liavor ab
la clofoUa, y
la llevor del
pinyolde qual-
sevol fruita.
Almendra. ||
La que és cu-
berta de sucie.
Peladilla.il En
les arrecades el diamant que té la
figura de 1' atmetlla. || — CAIXA-
LERA. Ter. V. AMETLLA MOLLAR. ||
Geog. Poblé de la prov. de Lleida, dist munpal. de
Fontllonga. || — (LA). Poblé de la piov. de Tarra-
gona, bisb. y part. jud. de Torto-
^^¡gU^ sa. Es a la vora del mar, té una

^SÉÍkUA tárrega. Poblé del dist munpal.
iR^^SB^4 de Montoliu de Cervera, prov. de
«SHfin Lleida. II — DEL valles (la). Po-
^^BHH|^ ble de la prov y bisb. de Bar-
^^Bi^^ celona, part. jud. de Qranollers.
Está situat a la dreta del Con-
gost, y té 716 hab.

AMETLLAR. m. Terreno plan-
tat d' ametllers. Almendral.
AMETLLASSA. f. aum. Almendrón.
AMETLLAT, DA. adj. Lo semblant a 1' ametlla.

Ametlla

Segell d' Ametlla
de Tárrega

Segell d' Ametlla
del Valles

Fruit de l'ametiler

Almendrado. || m. Pasta feta de fariña, mel, sucre y
anietlles. Almendrado.

AMETLLER. m. Bot. Arbre de la fam. de les rosá-
cees; se fa prou alt; té moltes branques; les fuUes
llargues, estretes y dentellades
y les flors blanqnes y un xicli
verrnelloses al mitj; el sen fruit
es ovalat y una mica aplanat.
Almendro. || — amargant. El
qire fá les anietlles amargues.
Allozo, almendro amargo. || —
BORT. Allozo. II — DOlS. El que
fa les ametlles dolscs. Almen-
dro, almendro dulce. \\ — mollar.
Aquell quines ametlles teñen la
closca tendré y fácil de trencar
ab les dents Almendro mollar.

FLORiR L' ametller. fr. Met.
fam. Posar cabells blandís En-
canecer.

AMETLLER (Caries Francisco). Biog. Metge cá-
tala, que nasqué 1' any 1758 y mori 1' any 1835. Deixá
escrita una Memoria descriptiva de la fiebre amarilla.

— (maure). Biog. Frare, natural de Palafiugell,
que duraut vint anys ton cantor de la capella de
Montserrat, y és autor de la famosa Salve que 's can-
ta cada día en aquell monestir. Va inventar un eu-
ginyós instrument musical titulat velocordi y un apa-
ren pera la elevació de les aigües. Havía lecuUit y
dissecat una gran colecció d' insectes y plantes mont-
seiratines. L' any 1817 va ingressar a 1' Academia de
Ciencies naturals y Aits de Barcelona, en quina va
presentar una máquina pera treure la sorra del port.
Ademes del seu discurs d' entrada a 1' Academia y de
la Memoria sobre el vclocordio, va publicar la Descrip-
ción de una sembradera. Va morir l'any 1833, ais vuitan-
ta quatre d'etat, essent monje de Sant Benet de Bages.

— (MIQUEL). Biog. Metge, natural de Cerviá (1804),
que va morirá Girona l'any 1867. Va ésser co ni issionat,
pera estdiar el cólera, a Barcelona; !a verola, a I' Am-
purdá; y les febres malignes originades peí conreu del
arrós ais pobles propers de la desembocadura del
Ter. De 1836 a 1867 va ésser metge y cirurgiá de
les cases de Beneficencia de Girona y diputat provin-
cial. Deixá obres impreses y tres tractats inaniiscrits.

— (narcíS). Biog. Militar, esciptor y músich cáta-
la. Era fill de Banyolas, ont va morir 1' any 1877, es-
sent tinent general. Era notable guitarrista y autor
d' una ópera en tres actes. El guerrillero, quina lle-
tra y mi'isica va acavar 1' any 1863, traduintla Angela
Grassi al itaüá. Posseía una selecta biblioteca y co-
leccions d' armes y d' historia natural.

— Y VINYES (JOSEPH). Biog. iVíetge cátala, un deis
mellors de Qirona, d' ont era fill (1830). Morí 1' any
1901. En totes les manifestacions de cultura hagu-
des a Girona, durant la sena vic'a, va figurar. Ob-
tingué renóm cóm a periodista a Madrit, entre 'Is
anys 1856-1866, ont inicia, ab el doctor Yánez, el pri-
mer Congrés espanyol de niedecina (1864). Desde '1
1856 va formar part de la Comissió de Monuments,
de r Associació Literaria, de les juntes de Sanitat,
Beneficencia, Agricultura, Instrucció, etc., y de les
principáis comissions gironines. Va fundar la notable
Revista de Gerona (1877 a 1895). La sena prodúcelo
literaria y científica ha estat abundosa, escribint en
vers y en prosa, de literatura, d' art, de ciencia y de
historia. D' entre Ms seus esttidis, el preferent y mes
important de toís és: Don Alfor.so V de Aragón y la
crisis religiosa del siglo xv; travall de niolta empresa,
pera 'I qual va ésserli precís fer viatges expressos a
Marsella, Genova, Milá, Florensa, Venecia y al regne
de Nápols. Havía escrit pera '1 teatre cátala.

AMETLLETA. f. dini. Almendrica, almendrilla.
II Llima de manya que acaba en figura d' ametlla.
Almendrilla.

AMETLLINA. f. Qiiim. Materia nitrogenada que

92

AMI

AMI

hi ha a les aiiietlles y a algunes altres llevors. Al-
mendrina.

AMETLLÓ. 111. Ametlla ten re. Almendruco,
alloza.

AMFIBI. adj. Animal que viu a la Ierra y a 1' ai-
gua. Anfibio.

AMFIBOLOOÍA. f. Páranla o frase que lé dos o
niés seiitits. Anfibología. |i Ret. Figura que consis-
teix en fer us de paraules o figures ambigúes Equí-
voco, anfibología.

AMFIBOLÓOICAMENT. adv. m Anfibológica-
mente.

AMFIBOLÓGICH, CA. adj. Lo que té diferents
sentits. Anfibológico.

AMFITEATRE. ni. Edifici rodó u ovalat ab grades
alentorn pera veure alguna funció pública. Anfitea-
tro. II Conjuiit d' assentos colocats ordinarianiant en

Amfiteatre roma d' Arles

forma de grades semicirculars que sol haverhi a les
aules y ais teatres. || — ANATÓMlCH. Llocli que ais
hospitals y altres edificis se destina a la dissecció
deis cadavres. Anfiteatro anatómico.

AMFITRIÓ. ni. Fig. y fam. Qui té convidáis a
taula y 'is regala espléndidanient. Anfitrión.

ÁMFORA. Vegis ÁNFORA.

AMIANT. ni Minet. Pedra fibrosa, que és un sili-
cat de magnesia. És del tot incombustible y se 'n
fan teixits que resisteixen perfectament al foch.
Amianto.

AMICH, GA. m. y f. Qui té aniistat. Amigo, ami-
ga. II Aficionat o inclinat a alguna cosa. Amigo. || —
DE CONFI.í\NSA. Confidente, amigo de confianza. || —
DE COR. L' aniich de debo. Amigo intimo, cordial, del
alma. \\ —DE LA FORTUNA. Amigo de la taza de vino.
II —DE RENYINES O RAONS. Pendenciero, quimerista.

AL AMICH PRÓBA'L PRIMER, ANS QUE 'l HAGIS ME-
NESTER. Ref. Denota que no 'ns devém fiar niassa
deis que se 'ns venen per amichs. No ecfies la gata en
tu cama, ó no la acoces después de echada

AL AMICH Y AL CAVALL NO CANSA'l. Denota que no
convé molestar massa ais amichs Al amigo y al ca-
ballo no apretallo.

AMICH RECONCILIAT, ENEMICH DOBLAT. Ref. Adver-

teix que no devém fiar niólt del enemich ab qui ha-
véni tornat en pau. Amigo reconciliado, enemigo do-
blado.

AMICH Y TRASTO QUE NO SERVEIX, AL CARRER.
Amigo qne no presa y el cuchillo que no corta, que se
pierdan poco importa.

AMICHS FINS AL CEL, A LA BOSSA NO HI TOQUÉM.
Aforisnie ab que s' expressa la fluixetat o mal fona-
ment d' algunes amistats.

AMICHS FINS ALS HOCHS, A LA BOSSA NO M' HI
TOCHS. Ref. Bien te quiero, bien le quiero, mas no te
doy mi dinero.

CÓM MES AMICHS MES CLARS. Ref. Denota que la
formalitat en els contractes asseguren niés 1' amis-
tat. Mientras más amigos más claros: entre dos ami-
gos, un notario y dos testigos.

D' AMiCHS PüCHS Y BONS. Loc. Amigo de uno y
enemigo de ninguno.

DELS AMICHS SE TREUEN LES PESSETES. També 'S
diu: DELS AMICHS SE TREUEN ELS ARDITS. Aforisme ab
que s' indica 1' abús que 's fa de 1' amistat. De los
amigos se vive.

DE VI, PORCH Y AMICH, ES MELLOR EL MES ANTICH.
Aforisme ab que s' expressa que de les tres coses la
mes antiga es la mthor. Amigo, viejo; tocino y vino,
añejo.

DEIXA DINERS ALS AMICHS SI VOLS TINDRE ENE-
MiCHS. Aforisme ab que s' indica la facilitat ab que
se perden les amistats deixant diners.

ELS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRACIA. LoC
Al amigo le prueba el peligro.

EL MES AMICH LA PEGA. Expr. Ensenya que convé
no confiar massa en tots els que 's venen per amichs,
per quant mólts ab capa d' amistat son una verita-
bles traidors. El mayor amigo la pega; quien menos
piensas te hizo el tiro; de amigo á amigo, de compadre
a compadre sangre en el ojo.

ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPLIMENTS SON EX-
CUSATS. Ref. Entre amigos y soldados cumplimientos
son excusados.

ESTAR BÉ AB SOS AMICHS. fr. Fam. Estar gras y bó.
Estar de buen año.

FER AMICHS ALS ENEMISTATS. Loc. Reconciliar ais
qui eren eneniichs. Reconciliar, ajustar, amistar.

FERSE AMICHS. Hacerse amigos, amistarse, reconci-
liarse, volver en amistad.

MES VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS. fr.
Más vale un amigo que pariente ni primo.

NO És BON AMICH QUI VOL LA CAPA DEL ALTRE
AMICH. Aforisme ab que s' indica que 1' amistat no
ha d' estar fundada en 1' interés.

NO HI HA AMICH SENSE DINER EN EL BOLSICH. Ref.
Denota que a aquell que no 'n té tots 1' abandonen.
No hay amigo ni hermano si no hay dinero en mano.

NO VULOUIS MAL ALS AMICHS QUE SON DE TOS ENEC
MICHS. Ref. No quieras mal al amigo, porque lo es d-
ta enemigo

QUI TÉ AMICHS TÉ FATICHS. Aforisme ab que s' ex-
pressa que r amistat ocasiona disgustos y compro-
misos.

SABATER AMICH O PARENT CALÍ^A CAR Y MES DO-
LENT. Aforisme ab que "s significa també 1' abús que
se fa de 1' amistat. De los amigos se vive.

TANT AMICHS CÓM ANTES Loc. fam. Ab que algú
inanifesta a un altre serli indiferent que li concedeixi
o no alguna cosa. Tan amigos como antes.

TRAMONTANA NO TÉ ABRICH, NI L' HOME POBRE TÉ
AMICH. Aforisme ab que s' expressa que la pobresa
sempre 's queda sola. Tramontana no tiene abrigo, ni
hombre pobre amigo.

AMICH (Antoni). Biog. Jurisconsult cátala nota-
ble y ciutadá tortosí del sigle XVI. A petició de la
ciutat va revisar les costums, o Ueis, de Tortosa, que
per consuetut regíen desde la reconquista, cuidant
saviament de la seua correcció y estampació, íeta a
Tortosa ineteix 1' any 1539 per Arnau Quillem de
Montpesat.

AMI

AMO

93

AMIDADOR, A. ni. y f. Qui amida. Medidor.

AMIDAR. V. a. Examinar la extensió d' alguna
cosa ab el paní, cana, etc. Medir. || Coniparar algu-
na cosa imniaterial ab un' altra, cóin les forses, etc.
Medir.

AMIDAT, DA. p. p. Medido.

VINDRE AMIDAT. fr. Vindre just, cabal. Venir pinti-
parado.

TINDRE AMIDAT DE PAM A PAM. fr. APAMAT.

AMIDONAR. V. a. Ant. EMMIDONAR.

AMIGA, f. AMISTANSADA.

AMIGABLE, adj. Lo que toca o pertany a 1* aniís-
tat. Amistoso, amigable.

AMIGABLEMENT. adv. ni. Amigablemente.

AMIGAMENT. ni. Ant. AMISTANSAMENT.

AMIGAR. V. a. Ant. Fer amigues a dues persones.
Hacer amigos. || Ant. ferse amichs.

AMIGAT, DA. p. p. Anl. AMISTANSAT.

AMIGATXO. in. auni. Pam. AMIOOT.

AMÍGDALES. s. f. Cada un deis cossos glanuloso3
que r home y alguns ¡mimáis teñen a un y altre cos-
tat de la gargamella. Amígdalas.

AMIGDALITIS, s, f. Med. Inflamació de les amíg-
dales. Amigdalitis.

AMIGÓ (Eudald Ramón). Biog. Artista vidrier de
llum, a qui pot considerarse cóin el restaurador de la
vidriería artistica espaiiyola, nascuda ab 1' arquitec-
tura gótiga relligiosa. Va morir a Barcelona 1' any
1885. Es autor deis vidres decoratiiis deis fineslrals del
ábsis del Pí de Barcelona, de dues vidriares a Mont-
serrat, de cincli a 1' iglesia d;l Sagrat Cor, etc., etc.

— (JAUME). Biog. Arquitecte distingit, fill d' Ull-
demolíns, que era rector de Tivisa 1' any 1550.
La majoría de les obres fetes a la catedral de Ta-
rragona entre 'Is anys 1561 y 1586 son projectades
per ell, especialnient la capelia del Sagrament (1580)
situada al antich refetó, y '1 trassat de I' orgue de
aquella Séu (1568). Les Iglesies parroquials de La
Selva (1582) y la de Ulldemolins foren projectades
per Amigó, y tiirigides pél célebre Pere Blay.

AMIGOT. m. auni. Amigóte.

AMIGUET, A. m. y f. dim. Amiguillo, amiguito.

AMIGUÍSSIM, A. adj. sup. Amiguísimo.

AMIL. in. Radical hipotética d' una serie de com-
postos deis quals 1' oxit hidratat és la materia gras-
sa de la patata. Amil.

AMÍLCAR BARCA. Biog. General cartaginés que
va morir en nna batalla 1' any 228 abans de J. C. des-
pres de haver sotmés la Espanya. Se li atribueix la
íundació de Barcelona.

AMILENO. m. Producte que 's presenta baix 1' as-
pecte d' un liquit incolor; és volátil y d' un pes es-
pecíficli mólt pocli considerable. Es anestésich cóm
r éter y 'I séu us es perillos. Amileno.

AMÍLICH, CA. adj. Alcofoll amílich o extret de la
materia de la patata Amílico.

AMISTANSA. f. Ant. ALIANSA. fl AMISTAT.

AMISTANSARSE v. r. Amancebarse, enredarse.

AMISTANSAT, DA. p. p. Amancebado.

AMISTAT. f. Afecte recíproch entre dues o mes
persones. Amistad. || amistansament. || An!. Plaer,
servei, favor. Merced, favor, amistad.

AMISTAT PER INTERÉS, NO DURA PERQUÉ NO N' ES.
Ref. Amistad por interés, no dura porque no lo es.

EN DIENT LES VERITATS SE PERDEN LES AMISTATS.

Aforisnie que indica que 'I parlar ciar ocasiona inól-
tes vegades eneniistats. Cantando las verdades se
pierden las amistades; no me quieren mis comadres
porque canto las verdades.

ES DOBLADA LA MALDAT QUE 'S FA EN SENYAL DE
AMISTAT. Aforisnie ab que s' expressa qu' es doble
criminal qui abusa de I' amistat.

FER L' AMISTAT. fr. BESAR LA MA.

L' AMISTAT A UNA PART Y 'LS INTERESSOS A UN' AL-
TRA. Cuenta y razón sustenta ó conserva amistad.
També 's diu en cátala: COMPTE Y RAÓ SOSTenen
L' AMISTAT.

TORNAR EN AMISTAT. fr. Ferse novament amichs
els que havien deixat de esserlio Reconciliarse. || Re-
conciliar ais qu' eren eneniichs. Reconciliar, compo-
ner, ajuslar.

TRENCAR l' AMISTAT. fr. Romper la amistad.

AMISTAYAR. v. a. Ant. Reconciliarse.

AMISTÓS, A. adj. Lo que toca o pertany a I' amis-
tat, contráete o correspondencia amistosa. Amistoso.

AMISTOSAMENT. adv. ni. Amistosamente, afec-
tuosamente.

AMISTOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Amlstosísi-
mamente, afectuosísimamente.

ÁMIT. m. Tela de quatre pams en quadro ab una
creu al niitj, que 'I sacerdot se posa al cap, d' allí
baixa al coll y se '1 Higa a la cintura quan se reves-
teix pera dir niissa. Amito.

AMITJANAR. v. a. Igualar o repartir alguna cosa
en dues parts iguals. Promediar.

AMITJAR. Geog. Caseriu del terme d' Escoria,
Mallorca.

AMMONIT. m. Geol. Caragol fóssil en forma d' es-
piral semblant a les banyes de Júpiter. Ammon, am-
monitas.

AMMORZAMENT. m. Ant. Amortiguamiento.

AMMORZAR. v. a. Ant. y derivats. Apagar, amor-
tiguar.

AMNESIA f. Med. Debilitació extraordinaria de
la memoria. Amnesia.

AMNIUS. m. pl. Ant. La membrana prima. lUsa y
transparenta mes interior de les que cubreixen el feto.
Amnios. || Bot. Liquit gelatinós que serveix d' ali-
ment al embrió de les plantes.

AMNISTÍA, f. Perdó general, oblít d' injuries, de-
cretat pél soberá. Amnistía.

AMNISTIAR V. a. Donar perdó general, oblidant
els fets passats. Amnistiar.

AMO. m. El cap o senyor d' alguna casa o familia.
Amo, dueño. || Senyor o posseidor d' a guna cosa.
Amo, señor. || Qai té una casa llegada a d' altres.
Casero. || Aut. Qui estava encarregat de la criansa y
instrucció d' algún minyó. Ayo, pedagogo.

AMO QUE TÉ M03S0S Y NO 'LS VEU SE FA POBRE Y
NO s' HO CREU. Ref. Denota que no 's deuen abando-
nar al cuidado d' altres les coses propies. Hacienda,
tu dueño te ve.i; el pie del dueño, estiércol para la he-
redad; adonde no está el dueño ahí está su duelo; quien
tenga hacienda que la atienda, y sino que la venda.

CONTENT L' AMO, PAGAT EL MOSSO. Aforisnie ab
que 's significa que content liu content tothoni.

FERSE AMO. Met. Apropiarse lo d' altres. hacerse
dueño, señor.

GIRARSE CONTRA L' AMO. fr. Met. fani. Ensuperbir-
se. Levantarse, alzarse á mayores.

V AMO FA 'L MOSSO, Y 'L MOSSO FA L' AMO. Loc.
Denota que '1 bon tráete entre 'Is amos y criats fá
que 's dissinuilin algunes faltes entre ells. Ruin se-
ñor cria ruin servidor.

MES VAL SER AMO QUE CRIAT. fr. Más Vale ser arrie-
ro que borrico.

NI AMO PER FORSA, NI MOSSO PER FORSA. LoC. Re-
prén ais que fan les coses de mala gana. Reniego del
árbol que á palos ha de dar el fruto.

NO SER AMO DE FER ALGUNA COSA. No tindre llí-
bertat. No ser dueño de alguna cosa.

NOSTRE AMO. Per antonomasia 'L SAGRAMENT DEL
ALTAR. II Náut. Contramaestre.

POSARSE EN AMO. Obligarse a servir a algú. Asen-
tar con amo.

QUI A DOS AMOS VOL SERVIR A UN O ALTRE HA DE

94;

AMO

AMO

FER FALTA. Ref. Ensenya que no 's poden desenipe-
nyar bé mol tes coses al hora. Quien d muchos amos
sirve, á alguno ó d uno y otro ha de hacer falta.

ÉS SER AMO DEL AUCA, O DELS DAUS, O DEL TRULL.
fr. Tindre inólt maneig en alguna cosa o en algunes
persones. Ser el dueño del cuchillo, del hato, de los
cubos, etc.

AMOBLAMENT. ni. Conjunt d'obgectes que cons-
titueixen el niobiliari d' una casa. MobiUarío.

AMOCRISO. lu. Miner. Pols de mica de color d' or.
Amocriso.

AMODORRIRSE. v. r. Ant. Ensopirse. Amodo-
rrarse.

AMODORRIT, DA. p. p. Amodorrado.

AMOINADOR, A. ni. y f. Qiii amoina. Molesto,
sobón.

AMOINAR. V. a. Enfadar, enujar. Amohinar, pu-
drir. II Consumir. Atafagar.

AMOINARSE. v. r. Cansarse móit pensant en al-
guna cosa o volguent averiguarla. Devanarse los
sesos, romperse los cascos.

AMOINAT, DA. p. p. Amohinado.

AMOÍNO. m. Enfado, molestia.

AMOIXADOR. m Qui anioixa. El que suaviza ó
calma.

AMOIXAMENT. ni. L' acció d' amoixar. Acto de
calmar ó suavizar.

AMOIXAR. Aiiiansir, afalagar, fer caricies. Acari-
ciar, mimar. Popar.

AMOLAR. V. a. Fer posar a la rao. Amoldar. || Fer
. perdre la paciencia a algú, ferio espeiar massa.
Cansar.

AMOLLAR. V. a. Deixar anar poch a poch la corda
o un' altra cosa que 's té subjecte. Alargar, aflojar.
II Deixar anar del tot lo que 's té apretat o agafat ab
les niaiis Soltar. || En algúns jochs de cartes no fer
basa poguentla fer. Amollar. [| Perdre '1 rigor, o dis-
minuir la forsa algunes coses, cóm la inalaltía, 1' ai-
gua, etc. Ceder, aflojar, menguar, moderarse. 1|
Fam. met. DONAR. || a. Abardernar, anojelar.

AMOLLARSE, v. r. Deixarse anar d' un lloch alt,
escorrentse per una corda o d' un modo análech.
Deslizarse.

AMOLLIMENT. m. ABLANIMENT.

AMOLLINANT. s, Ant. L' acció de aniollir. Amo-
llentadura.

AMOLLIR. V. a. Ablanir. Ablandar, enmollecer,
relentecer Ij Ant. Estovar els niatalassos, coixíns,
etc. Mullir.

AMOLLIT, DA. p. p. Ablandado, enmollecido-

AMOLLONAR. v. a Ter. MoUonar.

AMÓM. m. y

AMOMO. ni. Bot. Classe de plantes, quasi totes
exótiques y dotadas en general d' un gust picant y
aroiiiátich. Amomo. || GiNGiBRE.

AMONESTACIÓ. s. f. Avís, advertencia. Amo-
nestación, admonición, advertencia || La publi-
cació del niatriinoiii en progecte o deis ordenandes
a la niissa niajor d'un día festiu. Amonestación,
proclama

TIRAR LES AMONESTACIÓNS. fr. Tirar trona avall.

AMONESTAR.

AMONESTADOR. m. Qui avisa. Amonestador,
admonitor.

AMONESTAR, v. a. Publicar les amonestacions a
la missa niajor. Amonestar, cobrar las amonesta-
ciones, o proclamar, echar las proclamas, [j Avisar.
Amonestar, avisar.

AMONESTAT, DA. p. p. Amonestado.

AMONi. ni. Quim. Metall hipotétich que forma la
base del amoníach. Amonio.

AMONIACAL, adj. Quiñi. Se din de lo que conté
amoníach o té propietats de tal. Amoniacal.

AMONÍACH. f. Quim. Gas iiicolor, traiisparent, de
un gust cáusticli, que fá una olor forta y penetranta;
es 1' i'inich gas que te propietats alcalines; s' extreu
deis vegetáis y de les substancies animáis. També
se '1 coneix ab el noin de álcali volátil. Amoníaco.

AMONIAT. ni. Quim. Combinació de amoníach y
d' un óxit nietálich. Amoniato.

AMONIUR. m. Quim. Combinació del amoníach ab
les sais nietáliqnes. Amoniuro.

AMONT. adv. II. Ant. Amunt.

AMONTANAR. v. a. Ant. y

AMONTANYAR. v. a. Ant. y

AMONTEGAR. v. a. Ter. Amontonar.

AMONTONADOR, A. m. y f. Qui amontona.
Amontonador,

AMONTCNAMENT. ni. L' acció y efecte d' amon-
tonar. Amontonamiento' || Met. El conjunt de varíes
especies y veus sense ordie ni concert. Amontona-
miento

AMONTONAR, v. a. Juntar o posar unes coses
demunt les altres sense ordre ni concert Acumular,
cumular, amontonar. || Me/. Barrejar y juntar va-
ríes especies, cóiii: amontonar idees, conceptes, etc.
Amontonar.

AMONTONARSE, v. r. Reunirse la gent. Agol-
parse.

AMONTONAT, DA. p. p. Amontonado.

AMOR. m. Afecte o inclinació a alguna persona o
cosa. Amor, ley, voluntad. || Suavitat, bladnra,
cóm: el pare castiga ais filis ab amor. Amor. || La per-
sona amada. Amor, amores, mis amores, jj Agrado,
afabilitat. Amor, agrado, afabilidad. I| —DE GOS. El
sensual. Amor lascivo. \\ — D' hortelá. fío/. Planta de
uns cinquanta centinietres d'alsada,ab la cama qua-
drada y plena de punxes, les tulles estretes, colocades
de vuit en vuit y ab punxes peí demunt, y les flors
petites y grogues Amor de hortelano. \\ — PLATÓNlCH.
El purament ideal. Amor platónico. \\ — PROPl. El
desordenat ab que liu 's mira a si meteix. Amor
propio.

AMOR AB AMOR SE PAGA. Ref. Pera denotar la mu-
tua correspondencia en qualsevol cosa favorable o
adversa. Amor con amor se paga.

AMOR DE cendre BUGADA SENSE CENDRA. R,f. De-
nota la fredor y poca dinació de la aniistat entre so-
gres y gendres. Amistad de yerno, sol en invierno.

AMOR DE MONJA Y PET DE FRARE TOT ES AIRE. Ref.
Denota que seniblant amor tan prest se posa c6ni se
treu. Amor de montas fuego de estopas.

AMOR DE PARE, TOT LO DE.MÉS ES AIRE. Ref Adver-
teix que sois 1' amor deis pares es stgnx. Amor de
padre, que todo lo demás es aire.

AMOR DE SENYOR, AIGUA EN SISTELLA. Ref. Denota
el poch segur qu' es dit amor. Amor de señor agua en
cesto.

AMOR, PENES Y DINERS NO PODEN ESTAR SECRETS.
Ref. Denota que aqüestes coses no poden dissimular-
se. Amores, dolores y dinero no pueden estar encu-
biertos.

AMOR Y GRAVETAT NO PASSAN PER UN FORAT. Ref
Denota que 1' amor atropella tots els respectes. Amor
ni cata linaje, ni fe, ni pleito homenaie.

DE MIL AMORS. Loc. De niólt bona gana. De mil
amores.

EN AMOR Y COMPANYA. Loc. fam. En amistat y
y connaiiyía. En amor y compañía.

GUERRA, CASSERAS Y AMORS, PER CADA PLER MIL
DOLORS. Aforisnie ab que 's significa les dificultats
que aixís la guerra, cóm la cassa y 1' amor presenten.
Guerra, caza y amores, por un placer mil dolores.

LES SOPES Y AMORS, ELS PRIMERS SON ELS MELLORS.
Ref. De los amores y las cañas las entradas. Sopas y

AMO

AMO

95

amores, los primeros los mejores. Alguns també diuen:
DE LES FRUITES Y 'LS AMORS, ELS PRIMERS SON ELS
MELLORS.

NO H¡ HA AMOR CÓM EL DE LA MARE. LOC. Denota
que r amor deis pares és el mes verdader y segur.
Amor de padre, que todo lo demás es airé.

PASSEN ELS AMORS Y QUEDEN ELS DOLORS. Ref.
Denota que '1 fi deis amors sol ésser amarch y trist.
Vaiise los ainores y quedan los dolores.

PER AMOR. Loe. fam. Per átenció, mirament o res-
pecte. Por amor, por causa, por razón.

PER AMOR DE DÉu. Loc. Ab que 's demana encari-
.dament alguna cosa. Por amor de Dios. || Sense inte-
,rés. Por amor de Dios. \\ Sense recompensa d' algún
travall. Por amor de Dios.

PER AAIOR DEL BOU LLEPA 'L LLOP EL JOU. Pef. Eu-

senya que 'Is afalaclis se fan mes per interés que per
amor. Menea la cola el can, no por ti, sino por el pan.

QUi TÉ AMORS TÉ DOLO íS Ref. Denota que 1' amor
sol anar acompanyat de penes. Quien tiene amor tiene
pena. Quien adama á la doncella, el alma trae en
pena.

R^BRE O ADMETRE AB MÓLT AMOR O AGRADO. Ad-
mitir Ó recibir abiertos los brazos ó con los brazos
abiertos.

AMORATAR. n. Posar o tornarse una cosa de co-
lor morat. S' usa també cóm recíproch. Amoratar.

AMORATAT, DA. adj. Lo que tira a morat. Amo-
ratado.

AMORBARSE. v. r. Ant emmalaltirSE.

AMORDIR. V. a. Ndut. Deturarse, encallarse un
cap a la gruera, gúmera, etc. Atorarse.

AMOREJAR. V. n. Ant. AFALAQAR.

AMORET. ni. dim. Amorcillo.

AMORETES. f. pl. Senyes pera manifestar 1' amor.
Amoricones.

DlR AMORETES. Loc. Decir chicoleos.

QUl TIRA PEDRETES TIRA AMORETES. Expr. Ab que's
significa que s' afalaga a qui un vol.

AMORF. adj Miner. El que noté una lornia ben
iieterminada. Amorfo. || Minerals que 's presenten en
luunts irregulars. Amorfos.

AMORFÍA, f. Hist. na!. Carencia di forma; defor-
iiiitat, vici de construcció. Amorfía. Il Miner Nóm
«specífich deis minerals que 's presenten en masses
irregulars.

AMORÓS, A. adj. Carinyós, amable. Amoroso. II
Parlant de coses materials, blá, suau, pastos, fácil
de trava lar. Amoroso || Dit del temps, templat. Amo-
roso, templado, apacible, blando.

ÉSSER AMORÓS CÓM UNA ARGELAQA, fr. Ab que 's
denota qu' una persona és aspre y desapacible en son
tráete y páranles. Ser como unas ortigas.

ÉSSER AMORÓS COM UNA ROMAGUERA DE DOS CAPS,
fr, Ter. ÉSSER AMORÓS CÓM UNA ARGELAGA.

AMORÓS (Francisco). Biog. Home distingit, nat a
Valencia en 1770 y mort a París en 1843. En la capi-
tal de Franca fóu director del gimnás normal, militar
y civil, en quin establiment hi va introduír 1' estudi
de la música. Conipongué distintes obres de cant.

— Y PUJOL (FRANCISCO). Biog. Industrial cátala de
gran cultura; va néixer a Maitorell 1' any 1811. De-
dicat al ram de 1' ebanistería, després de viatjar sis
anys per Franca, Anglaterra y Bélgica, va establirse
a Ba.celona 1' any 1835, fundant una botiga de bi-
llars, quina anomenada és coneguda de totiiom. Amo-
res se va distingir cóm a industrial y obrer inteli-
gent, cóm a polítich avencat y cóm a escriptor espe-
cialista en el sáu art. Entre 'Is anys 1852 y 1869 va
publicar diferents travalls relatius a la fustería, a les
taules de billar y a altres assumptes, morint a Bar-
celona r any 1879.

AMORÓS. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Frei-
jcanet, prov de Lleida.

AMOROSAMENT. adv. m. Amorosamente.

AMOROSÍA- f. Ab que 's significa la afectuosa in-
clinació que se sent per algú. Amor.

AMOROSIR. v. a. amollir.

AMOROSiSSiM, A adj. sup. Amorosísimo.

AMOROSÍSSIMAMENT. adv. sup. Amorosísima-
mente.

AMOROSIT, DA. p. p. De amorosir. Ablan-
dado.

AMOROSITAT. f. DOCILITAT, DOLQURA.

AMORRAR. V. n. Fer inclinar el cap a Ierra. Amo-
rrar II Fer caure de morros. Abocinar. || Acostar al-
guna cosa de punta al obgecte o paratge ont lia de
obrar, com: la pistola ais pus, V atxa a la paret
Abocar. || També s' usa mólt sovint cóm recíproch
Amorrarse. || Ndut. Picar la ñau mólt y sovint la
pioa a r aigua de resultes de anar mólt carregada o
estivada, o per dur mes vela de la que pot resistir.
Ahocicar. || Ndut. Atracar una embarcació a la platja.
Atracar.

AMORRARSE LA BARCA, fr. Clavarse en tierra en el
momento de sacarla del mar.

AMORRAT, DA. p. p De amorrar. Amorrado.

AMORRIARSE. v. r. Reunirse el bestiar de llana a
r ombra. Acarrarse

AMORSAR. V. a. Ant. ESMORSAR.

AMORTALLADOR, A. s, Qui amorlalla. Amorta-
jador.

AMORTALLAMENT. m. Acció y efecte de amorta-
llar Amortajamiento.

AMORTALLAR. v. a. EmboHcar un mort ab la
niortalla. Amortajar.

AMORTAR, v. a. Ant. AMORTlR.

AMORTÍGUADOR. m. Ndut. Ressort pera fer que
els barómetres S'guin nienys sensibles a les agitacions
del mar. Amortiguador.

AMORTIGUAT, DA. adj. Fig. Calmat, suavisat, etc.
Amortiguado.

AMORTIR. V. a. Ant. Esniortuir, mitigar. Amorti-
guar.

AMORTISABLE. adj. Lo que pot ésser amortisat.
Amortizable.

AMORTISACIÓ. f. y

AMORTISAMENT. m. La acció y efecte d' amor-
tisar. Amortización.

AMORTISAR. v. a. Passar els béns a mans mortes
que no 'Is puguin vendré; vincularlos a favor d' una
familia o comunitat. Amortizar. |1 Dit deis censáis,
etcétera, Huir, redimir el capital. Amortizar, redi-
mir, quitar.

AMORTISAT, DA. p. p. Amortizado.

AMOSCARSE, v. r. Fam. Enfadarse. Amostazarse,
amoscarse.

AMOSSAR. V. a. y 'Is seus deriváis. Ant. AMUSSAR.

AMOSTRAR, v a: Ant. y 'Is seus derivats. MOS-
TRAR.

AMOTARSE. v. r. Créixer les plantes formant mo-
tes Amacollarse.

AIVIOTINADAMENT. adv. m. Amotinadamente,
sediciosamente, tumultuosamente.

AMOTINADOR, A. m. y f. Qui amotina. Amoti-
nador.

AMOTINAMENT. m. L' acció d' amotinarse, y 'I
meteix motí. Amotinamiento.

AMOTINAR. V. a. Alborotar un regne, poblé, re-
pública o exércit contra '1 séu superior. Amotinar.
I! Turbar, alborotar les passions. Amotinar, albo-
rotar.

AMOTINARSE, v. r. Rebelarse contra 'Is supe-
riors. Amotinarse, rebelarse, sublevarse. || Amon-
tonarse la gent en algún paratge. Agolparse, remo-
linarse.

96

AMP

AMU

AMOTINAT, DA. p. p. Amotinado.

AMOTLLAR. v. a. enmotllar.

AMOVIBLE, adj. Lo que 's pot separar d' algún
lloch; antigament se deia deis empleos y ara 's diu
del benefici ecclesiásticli que no és coiatiu. Admoví-
ble, amovible o adnuttim.

AMOVILITAT. f. Amovilidad.

AMPARA, f. Suspensió d' alguna obra. Embargo.
II Segrest, embarch. Embargo y ampara.

AMPARADOR, ni. Amparador.

AMPARAR. V. a. Protegir, defendre, recuUir a
algú. Amparar, proteger, favorecer. || Impedir la
prossecució d' alguna obra. Embargar. || Segres-
tar o embargar els béns mobles. Embargar y am-
parar. II Ter. ENMATLLEVAR. Pedir ó tomar pres-
tado.

AMPARARSE, v. r. Ampararse. || Aprovecharse,
valerse.

AMPARAT, DA. p. p. Amparado.

AMPARO, m. Favor o protecció. Amparo. || Qual-
sevol abricli o defensa. Amparo, asilo, refugio ||
La persona qne favoreix o protegeix a un' altra. Am-
paro, protector, amparador.

AMPELITA. f. Geol. Esquist argilós de color negre
o niólt foscli, que, format per una barreja d' antracita
y niateries pissarroses, conté gran quantitat de pi-
rita blanca. No s' ha lograt fóndrel, mes en el focii
varía de color. Ampelita. || — ALUMÍfera. La que se
usa pera fer alum y que a mes deis silicats d' alú-
mina y carbono, té quantitats de sofre y ferro. Am-
pelita alumífera. || —GRÁFICA. La que 's diu vulgar-
nient llapis de fiister, y 's compon de sílice, alúmina,
ferro y carbono. Ampelita gráfica.

AMPELÓGRAF. m. Qu¡ estudia o 's dedica a la
descripció deis cepj. Ampelógrafo.

AMPELOGRAFÍA. f. Descripció o tractat deis ceps.
Ampelografía.

AMPIT. m. Barana macisa de pedra o de maó. ||
Art. y Of. Baix d' una porta || El Uoq compres desde
el través de baix fins a la faixa. || El primer piafó de
una porta, d' una vidriera o d' un pórtico. Ante-
pecho.

AMPLA. f. y

.IMPLADA, f. Ampiaría.

AMPLAMENT. adv. ni. AMPLIAMENT, 2. || ABUN-
DANTMENT.

AMPLARIA. f. Anchura, ancho. || Parlant de te-
les. Anchura.

AMPLÁS, SA. adj. aum. Mólt ampie. Anchí-
simo.

AMPLE, A. adj. Lo que té ampiaría. Ancho, a. [)
Extés, dilatat, balder, folgat. Holgado, holnaguero.
II ni. Ampiaría.

viNDRE AMPLE UNA COSA. fr. Venir holgada.

AMPLE (Riu). Hidrog. Riuet tributari de la vora
esquerra del riu Tech, Alt Vallespir.

AMPLECURT, A. adj. Mes ampie que llarch. An-
chicorto.

AMPLESA. f. AMPLARIA.

AMPLEXIFOLIAT. adj. Bot. Calificació de les
plantes quines fuUes rodejen el tronch. Amplexífo-
liado.

AMPLIACIÓ. f. L' acció y efecte d' ampliar. Am-
plificación, ampliación.

AMPLIADOR, m. Ampliador, amplificador.

AMPLIAMENT. m. Ant. AMPLIACIÓ. || adv. m. Am-
pliamente, extensamente.

AMPLIAR, v. a. En^randir, aumentar, extendre.
Ampliar, dilatar, extender.

AMPLIAT, DA. p. p. Ampliado.

a. Ampliar.

Extendre un

o crestall, de coll
rodó. Ampolla, re-
ír. Vol dir que una

AMPLIATIU. adj. Lo que té virtut d' ampliar. Am-
pliativo.

AMPLIFICACIÓ. f. AMPLIACIÓ. jj Dilatació, exten-
sió. Amplificación.

AMPLIFICADAMENT. adv. m. Ampliflcadamen-
te, ampliadaniente.

AMPLIFICADOR, A. m. y f. Quí amplifica. Am-
plificador.

AMPLIFICAR v.
discurs Amplificar.

AMPLIFICAT, DA. p. p. Amplificado.

AMPLÍSSIM, A. adj. sup. Lo que té molta ampia-
ría. Anchísimo. |i Dit de les coses immaterials, cóm
facullats aniplissimes. Amplísimo.

AMPLITUT. f. Extensió, dilatació. Amplitud. |I

Ant, AMPLARIA.

AMPLOYA. f. Sardina. |i Quan és salada 86 'n diu
arengada. Sardina salada, arenque.

AMPLURA. f. Anf. AMPLARIA.

AMPOLLA, f. Pot de vidre
llarch y estret y de cós ampie y
doma, botella.

NO ÉS BUFAR Y FER AMPOLLES,
cosa no és tan fácil c'e fer cóm algú suposa. No se
ganó Zamora en una hora, o es cosa que tiene uñas, o
tiene más pelendengues de lo que parece.

AMPOLLA (La). Geog. Poblé del terme muni-
cipal de Perelló, prov. de Tarragona. És a la vora
del mar.

AMPOLLETA, f. dim. Ampolleta, ampollica, am-
pollita. II Rellotge d' arena, dit aixís per estar coni-
post de dues ampolletes. Ampolleta. || La que ser-
veix pera posar la crisma. Crismera, oliera. || La de
aigua d' olor. Pomo.

AMPONYA. i. Bot. Peonía.

AMPOSTA. Geog. Vila de la
prov. de Tarragona, b'sb. y part.
jud. de Tortosa. Es a la vora dre-
ta del Ebrey té 4,226 hab.

AMPRAMENT. m. Ant. em-
barch.

AMPRAR. V. a. Ter. emmanlle-
var. Pedir ó tomar prestado, y
amprar. || Amparar. || Ant, Aprofitarse.
charse, valerse.

AMPRAT, DA. p. p. Amprado.

AMPRE. m. Ter. y Ant. VESPRE.

AMPRIUS. m. pl. Terra erma y comuna d' algún
poblé. Baldío. || Ter. Recó ont se solen tirar les es-
conibraries. Basurero.

AMPULÓS, A. adj. Pompos, refumbant, massa ex-
téns, parlant d' un escrit o d' un discurs. Ampuloso.

AMPUTACIÓ. Cir. La operació de tallar algún
menibre. Amputación.

AMPUTAR. V. a. Tallar o separar del tot algún
membre. Amputar.

AMPUTAT, DA. p. p. Amputado, da,

AMULATAT, DA. adj. De color deis mulates.
Amulatado.

AMULET. m. Obgecte, quina forma y material pot
ésser niolt variada, al que se l'hi atribueixen certes
virtuts cuiatives o preservatives. .Amuleto.

AMUNT. adv. 11. Dalt, demunt la part alta. Arri-
ba. II Mel. Lloch preeminent que ocupa algú respecte
d' altre. Arriba. 1| En els escrits, ans, antecedent-
nient. Arriba.

EN AMUNT. m. adv. Pera significar aument de preu,
número o teinps, cóm: de les dea en amunt. Arriba.

D' AMUNT avall. Loc. De arriba abajo, de pies d
cabeza, desde el principio hasta el fin.

FER'HO ANAR TOT D' AMUNT AVALL. fr. Invertir con-
fusanient 1' ordre de les coses. Trastornar.

ANA

ANA

97

PER AMUNT. ni. adv. AVANT.

AMUNTEGAR. v. a. Fer imints o piles sens ordre
ni concert. Amontonar, hacinar.

AMURA, f. Núut. Qiiadra de proa. Mida de la iiaii
611 el puiit que determina la qiiarta part de la eslora
y de sa inajor llargaria per la banda de fora contant
desde la proa. Amura. || Corda que serveix pera
cerfes maniobres. Amura.

AMURADA, f. Ndiit. Costats intcriors de la ñau.
Amurada.

AMURALLAR, v. a. Edificar o alsar muralles al
entorn d' una població, d' una casa, etc. Murar,
amurallar.

AMURAR. V. á. Náiit. Tirar per 1' amura y portar
el piMiy envers la proa, ont está assegurada aquella.
Amurar.

AMURRIADOR. m. Llocli onibrivol ont en el fort
del sol s' aplega '1 bestiar pera fer la mitjdiada.
Lugar donde se acarra el ganado lanar.

AMURRIADOR, (Plá del). Orog. Plá de ¡a serra
de Mongroiiy, prov. de Qirona.

AMURRIAR. V. a. Abandonarse. || Baixar o incli-
nar el cap. Amorrar.

AMURRIARSE. v. r. Se diu del bestiar quan al es-
tiu se reuneix a l'onibra pera resguardarse del sol.
Acarrarse. Il Fer el nuirri, no responent a lo que 's
pregunta. Amorrar.

AMUSSAMENT. ni. Sensació aspre y desagradable
que causen a les dents els ácits. Dentera. || La ac-
ció d' anarse 'n el fil deis Instruments de tall o de
punta. Embotadura.

AMUSSAR. V. a. Causar 1' ácit utia sensació aspre
y desagradable a la dentadura. Acedar, dar dente-
ra, alargar los dientes. || Fer perdre 'I fil ais iiis-
trunients de tall. Embotar.

AMUSSARSE. v. r. Engruixirse M fil deis instru-
ments per haver tallat alguna cosa aspre. Esniosarse
un' eiiia. Embotarse. Il Tindre dentera. Acedar, dar
dentera.

AN. ni. Anl ANY.

ANA. f. Xifra ab que 'Is metges signifiquen pes o
quantitat igual. Ana. |I AAida de niitja cana a poca
diferencia. Ana.

ANABAPTISME. m. Heretgía deis anabaptistes.
Anabaptismo.

ANABAPTISTA, m. Cristiá que refusa '1 batisme
a les criatnres y '1 donen solsament ais adults, tor-
nantlos a batejar quan son grans si lio han estat ja
de petits. Anabaptista.

ANABEN, A. adj. ni. Erpet. S' aplica a aquells rep-
tils que s" enfilen pels arbres. Anabeno.

ANABENODÁCTIL. adj. Hist. nat. Calificació deis
animáis que teñen els dits a propósit pera enfilarse.
Anabenodáctílo

ANABIS. Geog. ant. Nóni de Tárregíi, segons uiis,
y d' Agramunt, segons altres, en temps deis romans.

ANACARDINA. f. Confecció feta ab 1' anacart, a
la que se li atribueix la vi.tut de retornar la memo-
ria. Anacardina.

ANACART. ui. y

ANACARTI. m. Arbre gran de la India, que té la
pell d' un color de cendre foscli, les fuUes en forma
de cuny gran, el fruit en figura de cor b ancli, ab
una closca, y dius una llevor d' igual figura; s' usa en
la medicina. Anacardo.

ANACATARSIS. f. Patol. Expectorado abundant
de mucositats, de linfa o de pus. Anacatarsis.

ANACEFALEOSIS. f. Rct. Recapitulació, deis prin-
cipáis punís d' un discurs. Anacefaleosis.

ANACíNEMA. f. Med. Commoció o sacudiinent de
totes les parts del cós. Anaclnema.

DIC. CAT. — T. I. — 13,

ANACLÁSTICH, CA. adj. Opt. S' aplica al punt
que causa la refracció. Anaclástico, ca.

ANACLET. n. p. Anacleto.

ANACOLEAIA. f. Med. Pegat qu' en les malaltícs
deis ulls s' aplica al front. Anacolema.

ANACOLUTA. f. Gram. Figura de gramática que
consisteix en suprimir en una frase una páranla que
és correlativa ordinaria d 'una de les páranles ja ex-
preíades Anacoluta.

ANACORETA, m. Home que impulsat per un sen-
timeut religiós fuig del món y viu en llocli retirat,
entregat a la penitencia y a la vida contemplativa
Anacoreta

ANACORÉTICH, CA adj. Lo que pertany al ana-
coreta. Anacorctico.

ANACREÓNTICH, CA. adj. Poesía feta a imitació
de les de Anacreont. Anacreóntico, ca.

ANACRONISME m Erro que 's coniet colocant
un fet avans o després de la época en que se lia rea-
lisat. Anacronismo.

ANACTESIA. f. Med. Reparado de les forses.
Anactesia.

AÑADA, f. Acte d' anar d'un Uoch a 1' altre. Ida.
II En el joch de billar la sortida fora de la taula de
la bola del que juga Ida. || La acció y efecte de
anar. Ida.

AÑADA Y VINGUDA Loc. La acció d' anar y vindre.
Ida y venida.

EN DUES AÑADES Y VINQUDES Loc Jam. Ab niólt
poch teuips. En dos idas y venidas.

L' AÑADA DEL BON METGE Loc L' AÑADA DEL FUM.

L' AÑADA DEL FUM Loc fam. Denota '1 desitj de
que no torui 'I que se 'n va. La ida del humo, del cau-
tivo

NO DEI.XAR L' AÑADA PER LA TORNADA fr. Denota
la eficacia ab que 's preté alguna cosa No dar ó no
dejar la ida por la venida.

ÁNADE, f ÁNECH.

ANADEJAR v n. Aní. Caminar com l'ánech.decaii-
tantse tan aviat a un costat com al altre Anadear.

AÑADÍ, ni. dini. El poli del ánech Anadino, ana-
doncillo II L' ánech novell. Anadón

ANADÓ m Ant. SURTIDOR || m Ánech jove
Anadoncillo

ANADOR ni Ant. Andador.

ANADOSIS. f. Flsiol Digestió o distribució del
quilo per totes les parts del eos Anadosis

ANADRÓM adj. S' aplica ais peixos de mar que
pugen fins al interior deis rius Anadromo.

ANADROMA f M d Trasladó deis luimors nior-
bííiclis d' una part a V altra, y principalnient de les
parts superiors a les inferiors. Anadroma.

ANADURA. f. Anl. Añada.

ANAFALANTÍASIS f. Palol. Caiguda de les ce-
lles. Anafalantíasis.

ANAFIA. f Disminució o privació del tacte
Anafía.

ANAFIL m. Instrument músich semblant a una
t ompeta recta. Añafíl

ANAFILER. m. Qui toca l'anafil. Añafílero.

ANAFOLIS f. Palol. Curado de la geniva descar-
nada. Anafolis.

ANAFONESIA. f. Exercici de la ven pera enfortir-
la. Anafonesia,

ANÁFORA, f. Ret. Figura retórica que consisteix
en repetir una meteixa páranla al comensament de
dues o mes frases Anáfora.

ANAFÓRICH, CA adj Med. Anl. S' apíicava al
que treia qualsevulga materia per la boca Anafó-
rico, ca.

ANAFRODISIA. f Med. Carencia del apetit vene-
ren: incapacitat d' engendrar. Anafrodisia.

98

ANA

ANA

ANAFRODISÍACH, CA. adj Relatiu a la anafrodi-
sia, Anafrodisíaco || S' aplica a les substancies
que calmen l'apetit venéreu. Anafrodisíaco.

ANAFRODITA. s. y adj. Med. Insensible ais plaers
venereus o impotent pera engendrar. Anafrodita.

ANAFRODÍTICH, CA. adj. Se diu d' un eos orga-
nisat que 's forma sen;e intervenció deis sexes. Ana-
frodítico.

ANAGENiTA. f. Geol. Mena de roca talcosa for-
mada de fra^nients de feldespat, de qiiaig y de pro-
togina. Anagénita.

ANAGLIF. ni. Obra tallada de relléu groller. Ana
glifo. II Ariaí. ant. El quart ventrícul o la cavitat
romboidal del cervell.

ANAGLÍFICH, CA. adj. Cubert de relléus o figures
de relléu. Anaglífico.

ANAGOGÍA. f. Interpretació mística del sentit li-
teral de la Biblia y d' allres lllbres sants. Anagogía,
anagoge.

ANAGÓGICAMENT. adv. m. En sentit místich
Anagógicamente.

ANAGÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la anagogía.
Anagógico.

ANAGRAF. m. Med. Fórmula o prescripció de me-
dicaments. Anagrafe.

ANAGRAMA, m. Transposició arbitraria de les
lletres que entren en un nóm pera fórmame un altre.
Anagrama.

ANAGUES. f. pl. Enagües.

ANAJÚS. ni. pl. Bot. Planta indígena de la fam. de
les vaccinácees, quins fruits son astringents y refres-
canls y deis quals se 'n fa un aixarop mólt recome-
nat contra 'Is cóliclis de sancli; també s' usen en tin-
torería. Arándano, mirtilo.

ANALCIJVSA f. Min. Mineral coinpost de sílice,
alúmina, sosa, cals y aigua. Analcima.
ANÁLECH, GA. adj. AMÁLOCH.
ANALECTES. s. m. Colecció selecte de trossos
d' escrits trets d' un o de vaiis autors. Analectos

ANALÉCTICH, CA. adj. Med. Lo meteix que res-
taurador de les forses abatudes per una malaltía.
Analéctico, analéptico.

ANALEIVIA. f. Astroii. Projecció ortográfica de la
esfera sobre 'I coluro deis solsticis Analenia.

ANALEMÁTICH, CA. adj. Astron. Relariu al ana-
lema. Analemático, ca.

ANALEPSIA. f. Med. Restabliinent de les forses
(lesprés d' una malaltía. Analepsia.

ANALGESIA, f. Fisiol Carencia de dolor. Anal-
gesia.

ANALISADOR. m. Versat en 1' análisis. Anali-
zador.

ANALISAR. V. a. Fer análisis. Analizar.
ANÁLISIS, f. Resolució o separado de les parts
d' un tot fins a coniixer 'Is seus principis o elements.
Análisis. II Matem. L' art de resoldre 'Is problemes
per r álgebra. Análisis. |1 Examen d' alguna obra o
escrit. Análisis. || —LÓGICA. Métode pél que passém
de les consecuencies ais principis, deis etectes a les
causes, de lo particular a lo general, de lo concret
a r abstret y de lo compost a lo simple. Análisis
lógica.

ANALISTA, m. El qui escriu anals. Analista.
ANALÍTICA, f. Art de resoldre les coses en llurs
principis. Analítica.

ANALÍTICAMENT. adv. m. Analíticamente.
ANALÍTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' análi-
sis. Analítico.

ANÁLOCH, GA. adj. Lo que pertany a 1' analo-
gía. Análogo, analógico.

ANALOGÍA, f. Semblansa qu' algunes coses dis-

tintes teñen entre elles, per mes que 's diferencien en
altres que 'Is lii son peculiars. Analogía. || Gram. La
primera part de la gramática que tracfa del origen
de les parts de 1" oració ab llurs propietats y acci-
dents. Analogía. || —diferencial. Astron. Les rela-
cions que lii ha entre les diferencies deis ánguls y
deis costats d' uii triángul esíérich. Analogía diferen-
cial.

ANALÓGICAJVIENT. adv. m. Analógicamente.
ANALÓGICH, CA. adj. ANÁLoCH.
ANALOGISME. m. Comparació de relacions. Ana-
logismo.

ANALOSIS. f. Patol. Extenuado, consumpció afla-
quiment considerable. Analosis.

ANALS. s. m. pl. Histories en les que 'Is sucessos
se compten any per any. Anales.

ANALUVIÓ. ni. Geol. Aglomerado de trossos de
roques que formen un sol eos heterogeni. Analuvión.
ANAMNESIA, f. Fisiol. Reminiscencia, acte de re-
cordar les idees d' obgectes oblidats. Art de recordar,
de tindre memoria. Anamnesia.

ANAMNÉSTICH, CA. adj. Que pertany a 1' anam-
nesia o remei pera retornar la memoria a aquell que
r ha perduda. Anamnéstico.

ANAMÓRFICH, CA. adj Min. S' aplica ais cres-
talls naturals quin centre afecta distinta forma de la
qu' ells teñen. Anamórfico.

ANAMORFOSI. adj. Matem. CaLficatiu que 's dona
a les figures deformes que, vistes baix cert aspecte,
semblen regulars y fetes ab justes proporcions. Ana-
morfóseo.

ANAMORFOSIA. f, Fis. Imatge deforme, represen-
tado grotesca íeta demunt d' una superficie plana o
córba, pero que, vista a certa distancia y baix certes
condicioiis, presenta una figura regular y ben pro-
porcionada. Anamorfosia.

ANANA, f. Bot. Planta de la fam. de les bromeliá-
cees, quines fuHes son semblantes a les de 1' atza-
vara y quina fruita, en forma de pinya, és mólt gus-
tosa. Pina de América anana.

ANANDIA. f. Patol. Privació de la ven. Anandia.
ANANT. p. a. Andando.

ANÁNXITA. f. Min. ant. Pedra qu' usaven els má-
giclis en la hidromancia. Ananchita ó ananquita.

ANAP. m. Ant. s. m. Copa gran qu' usaven els
anticlis pera brindar. Vaso.

ANAPECIA. f. Patol. Dilatado viciosa deis con
ductes y orificis vasculars. Anapecia.

ANAPLASIS. f. Med. Consolidació de la fractura
d' un os. Anaplasis.

ANAPLEURÓTICH. adj. Med. Se diu del remei que
fá que 1 llocli d' una ferida s' ompli de carn. Ana-
pleurótico.

ANAPLEUSIS. f. Med. Descarnado deis ossos cor-
eáis. Anapleusis.

ANAPTISIA. f. Ant. Salivació. Anaptisia.
ANAR. V. n. Moure's, caminar d' un lloch a 1' al-
tre. Ir, andar, caminar. || Apostar, c6m: va una pes-
seta. Ir. || Consistir, dependre y sois s' usa en les ter-
ceres persones, cóm: en aixó li va la vida. Ir, consis-
tir, estar en, depender de. || Importar, inteiessar,
cóm: res ni' hi va en aixó. Ir, importar, interesar ||
Corre, cóm: va per nou anys. Ir. || Diferenciarse, cóm:
lo que va de pare a fill. Ir, distar, j] Dirigirse un camí
a tal part, cóm: aquesta carretera va a Madrit. Ir, lle-
var. II En el joch de cartes fer joch o entrar. Ir, en-
trar, jugar. II Obrar, proceir. Ir, portarse, proceder.
II Conjugarse un verh cóm un altre. Ir. Vendre's les
coses a tal preu. Ir, valer, pasar, estar. || Significant
1' estat d' alguna cosa, cóm: va 7 mon al revés, tot va
mal. Ir, andar, estar. || Moure's el rellotge y altres
niáqjines que teñen moviment. Ir, andar. || Junt ab el
modo, cóm: de púnteles, a peu deseáis, a cavall, a les

ANA

ANA

99

fosques, a qiialre giapcs, a pea coix. Ir, andar. || Jiint
ab els gerundis d' altres verbs denota 1' acció y cxe-
cució d' ells, cóiii: uñar corrent. Ir, andar corriendo,
correr. || Junt ab les partíciiles a, ab, per, de. en, y
algiins nóins, preii la sigiiificació d' ells, cóiii: anar a
passeig. Ir, andar á paseo, pasear. H Ab la preposi-
ció contra, denota perseguir o ser de contrari parar.
Ir. II Ab la preposicló fora de, significa acció contra-
ria al veib, cóiii: anar fora de canii. Ir. II Junt ab al-
gún infinitiu, disposarsc per 1' acció del veib ab que
s' ajunta. Ir.

AnAR a cegues. fr. Sens véureshi. Andar ciegamen-
le. II Met. Sers coiieixcnient ni reflexíó. A ciegas.

ANAR A DIR. fr. Estar a piint de dir alguna cosa.
Tener en la punta o en el pico de la lengua.

ANAR AFORRO, fr. Anar a peu y sense cárrega.

ANAR A LA 1 UA. fr. Náut. Pendre '1 vent per la parí
del revís de les veles a causa d' un descuit. Tomar
una embarcación pnr la lúa.

ANAR A LA MATINADA. fr. Entre niariuers. Zarpar
antes de amanecer.

ANAR A LA PRIMA, fr. Entre mariners. Sa/íV tí pis-
car a puesta de sol.

ANAR A PUNT DE COMPÁS O DE SOLFA, fr Met.

Obrar ab mesura, fer les coses cóni deuen ésser. Ir
alguno con el compás en la mano.

ANAR BÉ. fr. Met. fam. Lograrse, tindre efecte al-
guna cosa. Cuajar,

ANAR, DIR O PARLAR PER ALGÚ. fr. Tirar indirectes,
donant a enteudre que 's parla per algiin subjecte
particular. Tirar á ven'ana señalada.

ANAR, NAVEGAR ARRiBANT. Dirigirse a sotavent de
la derrota. Ir, ó navegar arribando.

ANAR A RÉTALO, fr. Fam. Usar de les sabates cóni
a xinet-Ies. Andar en chanclela.

ANAR VESTIT DELS DÍES DE FESTA. Ir endomin-
gado.

ANAR A LA QUE SALTA, fr. Aprofitar 1' ocasió quan
se presenta. Andar á la que salta, bribonear.

ANAR A LA SAGA. fr. Observar els passos y les ac-
cions d' algi'i. Andar á las vueltas, ir ó andar á los
alcances.

ANAR A LES PALPENTES. Prosseguir ab incertitut
buscant els niedis pera acertar. Andar á tientas, d
ciegas.

ANAR ALGUNA COSA A LA GREGA, A LA XAMBERGA,
A TRES QUARTS DE QUINZE. Sens ordre ni concert. Ir
alguna cosa fuera de trastes, ó á trompa y talega.

ANAR ALGUNA COSA MÓLT ESCASSA fr. Havern' hi
pocli. Andar alguna cosa muy escasa.

ANAR A PARTIR, fr. Aliar en algún negoci a perdua
o a ganancia ab altres. //■ d la parte, ir de cuartillo.

ANAR AB ARMES, fr. Ant. Jocii d' arnies.

ANAR EL CARRO PÉL PEDREGAL, fr. Seguir ja de
tenips nialanient alguna co a y pitjorant quasi senipre.
Irse á rodar, ir desbaratado.

ANAR BRANQUEJANT. fr. ANAR PER LES BRANQUES.

ANAR CALENT O FORT ALGÚN NEGOCL fr. Tractarse
ab activitat. Bullir. \\ Tindre 1' animal másele desit-
jos de femella o líndrels aquesta d' aquell. Andar ó
estar en celos, estar caliente, apetecer el coito.

ANAR CORRENT. ir. Fer les coses depressa. Andar
en un pie.

ANAR D' ASSÍ Y D' ALLÍ, D' UNA PART A L' ALTRA.
fr. Divagar, vagamundejar. Andar de acá para allá, ó
de acá para acullá, ó andar vagando.

ANAR DE CURT O DE LLARCH. fr. Anar ab casaca o
liábit talar. Ir de corto ó con hábitos.

ANAR DE DALT A BAix. fr. Caure de dalt a baix.
Dar abajo.

ANAR DE TORT. fr. Girarse envers un costat alguna
cosa que 's mou. Ladearse, torcerse. || Dit del qu' está
borratxo. Estar hecho una equis.

ANAR DERRERA D' ALCilJ. fr. Seguirlo ont va. Ir al
rabo. II Buscarlo ab diligencia pera pendre'l o per al-
tre fí. Andar, ir tras alguno.

ANAR DERRERA D' ALGUNA COSA. fr. Fer les diligen-

cies pera lograrla. Andar por alguna cosa. \\ Pretén-
drela ab eficacia y instancia. Andcr ó ir iras alguna
cosa.

ANAR ENDEVANT. fr. Avansar, fer algún non pro-
grés. Adelantar. \\ No detindres en lo que s' está fent
o tractant. Ir adelante.

ANAR OROS. fr. Dit del riu, anar niólt crescnt. Ir
alto, crecido.

ANARHi PERDUT. fr. Denota qu' en alguna materia
s' obra sense 'Is coneixements o noticies necessaries.
Ir á oscuras, andar á tientas.

ANARHI TOT. fr. POSAR L' OLLA GRAN DINTRE LA
XICA.

ANARno A DIR. Expr. Pera denotar qu' aigú estava
a punt de dir lo que á\\x un &\ixe. Estar á punto de
decirlo.

ANARLI A ALGl) 'LS PEUS, LES MANS, etc. No estar

quiet. Bullirle á uno los pies, etc.

ANAR LLEST. Andar listo.

ANAR LLUNY D' OSQUES. ir. Met. Estar inólt distant
de lo que 's diu, 's fa, o 's vol donar a entendre. Ir
lejos ó muy lejos ó errado.

ANAR EL COR, EL POLS. Moure's violentanient. Latir
el corazón, el pulso.

ANAR MELLOR O PER A1ELL0R. Mellorarse CU la sa-
lut. Mejorar, convalecer.

ANAR PASSANT. fr. Mantindres en un nieteix estat
de salut o conveniencies. Ir pasando.

ANAR PER ALT. fr. En el jocli de billar saltar al
bola fora de la taula. Ir por alto. || No advertir o no
entendre alguna cosa. Irse por alto.

ANAR SOBRE ALGUNA COSA, fr Seguir algún negoci
sense perdre'l de vista. Ir sobre alguna cosa.

ANAR SOL CÓM UNA OLIVA, O CÓM UN MUSSOL, O
ANAR FET UN MUSSOL. Andar como un duende, ó solo
como el espárrago.

ANAR TOT DEiXAT. Anar mal endres at. Andar des-
aliñado, desaseado.

ANAR TOTS A UNA. fr. Obrar de conceit pera alguna
cosa. Andar d una.

ANAR TOT XANO xANO. fr. Caminar pocli a pocli.
Andar paso d paso.

ANÉM. Loe. fam. Vamos, vaya.

ANÉUHO A ENTENDRE. fr. Denota que no 's pot con-
ciliar la contradicció d' algunes coses. Ajustadmc
esas medidas.

A TOT Anar. Expr. A tota pressa. .4 más andar.

ANAR CÓM UNA PASTORELLA. Expr. íer Caminar a
saltéis. Andar de cení id tilo.

BO ÉS ANAR A VISITAR, PERO MELLOR QUl A CASA
S' ESTÁ. Aforisnie ab que 's significa que no 's deuen
frecuentar les cases deis altres pels compromisos que
hi pot haver.

DEiXAR ANAR. fr. No fer cas d' alguna cosa, omi-
tirla. Dejar correr. \\ Deixar caure a térra alguna cosa.
Dejar caer. || Posar en llibertat a un prés, deixar solt
lo que 's tenía agafat. Soltar. || Met. Deixar caure al-
guna páranla dissimuladanient en la conversa. De-
jarse decir. |i En el jocli de cartes, no matar la basa
podentho fer. Soltar la baza.

DEIXARSE ANAR. fr. Fam. Explica que alguna per-
sona va tota mal endressada. Caerse d pedazos, irse
ó caerse cada cuarto por su lado, dejarse. || Precipi-
tarse d' algún llocli. Dejarse caer, echarse, arrojarse,
precipitarse. \\ Baixar d' un arbre o per una corda
avall, etc. Descolgarse, dejarse caer.

DEiXAT ANAR. Loc. Equivalent a desgairat. Deznia-
zalado, desmadejado.

DÍGASAIE AB QUl VAS Y 'T DIRÉ QUI SERÁS, fr. Que
indica lo que pot la forga deis costums en els com-
panys. Dime con quién andas y te diré quién eres.

NO ANAR GAIRE. No trigar niólt en succeir alguna
cosa. No tardar mucho, no pasar mucho tiempo.

NO ANIRÁS A ROMA PER LA PENITENCIA. Anienassa
cásticli greu. No irás d pagarla en el otro mundo.

NO VAGI o NO VAGIS TAN DEPRESSA. fr. Ab que Se

amenassa a algú qu' en altra ocasió mes propia pa-

100

ANA

ANA

gara '1 mal que ha fet. A cada puerco le llega su San
Martin; no te irás alabando; ya te lo dirán de misas.

PER ONT ANIRÁS FARÁS CÓ\1 VEURÁS. Ref. Denota
que totliom déu acomodarse al estil del país o;it se
trova, Por donde fueres haz como vieres; á do vas,
como vieres, asi haz.

PER TOT ONT VAGIS DELS TEUS Hl HAGI. Aforisme
ab que 's significa que 's déu procurar no trovarse
sense algún parent o aniicti.

POCH A POCH SE VA LLUNY. Ref. Vol dir que totes
les coses volen coiiieiisanient. Poquito á poco hilaba
la vieja el copo.

QUAN TOT VAGí MAL O MALAMENT. fr Fam. Cuando
todo corra turbio.

¿QUE HE D' ANAR VOLANT? Expr. met, fam. Ab que
s' excusa algú quan 1¡ donen niassa pressa. Es puña-
lada de p'caro.

QUI VA DEPRESSA PLEGA TART. Ref. Vol dir que les
coses que 's fan depressa surten nialament. Vísteme
despacio que estoy de prisa.

SEGONS CÓM ANlRÁ. fr. Denota que iiavem d' espe-
rar r éxit de alguna cosa pera arreglar la nostra con
ducta. Conforme diere el dado.

SEMBLA QUE VAGIS A BUSCAR LA MORT. ir. Se li
diu a aquell que va niólt poch a poquet. Parece que
vayas pisando huevos.

SENS CÓM VA NI CÓM COSTA, fr. Sens preparació, a
bulto. A secas y sin llover: á tontas y á locas.

SENS ANARLI NI VENiRLi. Expr. Pera donar a enten-
dre que a algú no li importa res alió de que 's tracta.
Sin irle ni venirle.

TAL Hi VA QUE NO S' HO CREU. Af. Donde menos
uno se piensa salta la liebre. II També 's diu: TAL
HI VA QUE NO S' HO CREU A L' HOSPITAL DE LA SAN-
TA CREU.

TOT VA CÓM DÉU VOL. fr. Irón. Denota que les co-
ses van nialament. Todo va como Dios es servido, ó á
la buena de Dios.

VAGl UNA COSA PER ALTRA. Loc. Denota que una
cosa 's recompensa ab altra d' igual estimació poch
mes o menys. Vayase lo uno por lo otro.

VAGí JO CALENT Y RiGUi LA OENT. Ref. S' aplica al
que prefereix el séii gust a lo que poden dir. Ande yo
caliente y ríase la gente.

VA 'l resto, TOT HI VA. Loc. ENVIDAR, 5.

VAL MES ANAR SOL QUE MAL ACOMPANYAT. Afo-
risnie ab que 's significa lo perillos d' algunes amis-
tats. Más vale ir solo que mal acompañado.

ANAREGNIMA. adj. Palo!. Se diu de les llagues
que 's renoven per la trencadura de la sena cicatris
tancada niassa aviat. Anaregnima.

ANARMÓSTICH, GA. adj. Miner. S' aplica al mi-
neral quina crestallisació presenta cares accidentáis
y anormals Anarmóstíco.

ANARQUÍA, f. L' estat que no té ningú que '1 go-
verni. Anarquía. || Carencia d' autoritat. Anarquía.

ANÁRQUICAMENT. adv. m. D' una manera anár-
quica. Anárquicamente.

ANÁRQUICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' anar-
quía. Anárquico, ca.

ANARQUISTA, m. Partidari de 1' anarquía. Anar-
quista. II Socialista enemich de tot principi autori-
tari. Anarquista.

ANARREA f. Patol. Fluxió d' humors de les parts
inferiors del eos cap a les superiors. Anarrea.

ANARROPÍA f. Med. Tendencia de la sanch a
pujar al cap. Anarropía.

ANARRÓPICH, CA. aij. Que té relació ab I' ana-
rropía. Anarrópico, ca.

ANÁRSE 'N. V. r. Separarse d' algún lloch. Irse.
II Estarse morint. Irse. i| Vessarse poch a poch el lí-
quit, aplicaiitse ta nbé al vas que '1 conté; y aixís 's
diu: se 'n v.i vi de la bola, etc. Irse. || En el joch de
caries, descartarse. Irse de las cartas, descartarse.
Parlant de la roba s' hi sol afegir: a trossos, y vol dir

ferse vella o estriparse. Irse. || Desistir. || Dit de les
substancies espirituoses. Evaporarse, exlialarsc.

ANARSE 'N AB LA QÚA ENTRE LES CAMES. fr. Rebre
un xasco, o anárse 'n avergonyit d' alguna part Irse,
ó salir rábano en re piernas.

ANÁRSE 'N AB NOSTRE SENYOR. fr. Morlr, rse al cielo.

ANÁRSE 'N TOT A RODAR, fr. ANAR EL CARRO PÉL
PEDREGAL.

VESTE 'N A PASSEJAR, y

VESTE 'N EN NÓM DE DÉU. Loc. mct fam. Manifesta
el desagrado o desaprobació de lo que algú proposa,
diu o fá. Anda d pasear ó á paseo.

ANAS. Geog. Poblé del dist. iiiunpal. d' Estahón,
prov. de Lleida

ANASARCA, f. Med. Acumulació de la serositat
en el teixit celular; ve a ésser una mena d' hidropes-
sía. Anasarca.

ANASCOT. ni. Tela fina de llana, de la qual se 'n
fan mantos y altres coses. Añascóte. i| escot.

ANASPASIS. f. Patol. Contracció de les parets del
ventrell Anaspasis.

ANASTASI. n. p. Anastasio. || — (SANT). 5/0^'. Ca-
pitá deis exércits de Roma, natural de Lleida, con-
demnat a mort a Badalona per ésser cristiá Va sufrir
el mártir! junt ab setanta tres deis séus soldats en
r any 305. L' Iglesia 'Is commemora I' onze de Maig.

ANASTASIS. f. Med. Transport deis humors a una
part elevada. Anastasis.

ANASTEQUEIOSIS. f. Med. Resolució, complerta
separació deis elements d' un eos Anastequeiosis.

ANASTOMOSARSE. pron. Anat. Juntarse per llurs
extrems les ramiíicacions que ixen de les venes y ar-
teries, o unirse dos tronchs en un sol. Anastomo-
sarse.

ANASTOMOSIS, f. Med. Dilatació de les venes.
Anastomosis.

ANASTOMÓTICH. adj. Med. Remei eficás pera dila
tar els vasos y fer que circuli la sanch. Anastomático.

ANASTROF. f. Gram. Inversió de paraules sense
cap necessitat. Anástrofe.

ANASTROFIA. f. Patol. Inversió d' una part del
eos. Anastrofia.

ANAT, DA. p. p. Andado; ido. || PASSAT.

ANATEMA, f. Excomunió. Anatema, excomunión,
anatematismo. || Met. execració, maledicció.

ANATEMISAR. v. a. Fulminar anatemes. Anate-
matizar, excomulgar. !l execrar, maldecir.

ANATEMATISTA, DA. p. p. y adj. Anatemati-
zado, da.

ANATEMATISME. m. ANATEMA.

ANATÍ, A. adj. Que té relació ab 1' ánech. Anatino.

ANATOLES. ni. Astron. L' orient del equinocci.
Anatolas.

ANATOMÍA. 1 Disécelo de les parts del eos huma
pera examinar I' ofici de cada una d' elles y poguer-
les curar ab acert. Anatomía, disección. || Ciencia
que tracta de les parts solides del eos huma y del
animal pera sapiguerne la seua figura, situació, lli-
gament, oficis, etc. Anatomía. || Pint La organisa-
ció, tamany, forma y disposició de tots els membres
del animal. Anatomía. || —FISIOLÓGICA. La que té
per obgecte 1' estudi deis órgans sans. Anatomía fi-
siológica.

FER ANATOMÍA, fr. ANATOMISAR. || Met. Esmicolar,
examinar per p.irts alguna cosa. Analizar, hacer
anatomía.

ANATÓMICAMENT. adv. ni. Conforme ab les re-
gles de r anatomía. Anatómicamente.

ANATÓMICH. ni. Professor d' anatomía. Anató-
mico, anatomista.

ANATÓMICH, CA. a ij. Lo pertanyent a 1' anato-
mía. Anatómico

ANC

AND

101

ANATOMISAR. v. a. Execiitar 1' anatomía. Anato-
mizar, disecar. || Pint. Senyalar exactament en les
est;vt,iies els ossos, muscles, etc. Anatomatizar. ||

EXAMINAR, ANALISAR.

ANATOMISAT, DA. p. p Anatomizado.
ANATOMISAT. ni. ANATÓMICH.
ANATRIPSIA. f. Frega seca ii oliosa que 's fá pera
donar forga a algún nienibre del cós huiná. Ana-
tripsia.

ANATRIPSOLOGÍA. f. Terap Tractat sobre les
fregués o '1 modo d' aplicarles. Anatripsología.

ANATRÍPTICH, CA. adj. Que serveix pera donar
regues. Anatríptico.

ANATROP. m. Patol. Afecció del ventrell o des-
ordre de les seues funcions, acompanyada d' ascos y
vómits. Anátropo.

ANAYGARSE. v. n. ANYORAR RL PiT.
ANAYGAT, DA. adj. S' aplica a les criaturas o ais
animáis qu' anyoren el pit al desmamarles.

ANCA. f. La part posterior del cós entre la cuixa
y la Cintura. Nalga, asentaderas, posas. || En estil
jocos y tractantse d' irracionals. Anca. II La part de
darrera deis animáis. Anca. Il —Núiit. La part exte-
rior y convexa que forma el casco del barco, a cada
costat del codart sota de la bovedeta, y que corres-
pon ais caps del joii principal. Anca.

ANAR A LES ANQUES. Se din del que va a cavall
demunt les anques. A ancas, ó sobre las ancas.

BATRE LES ANQUES. fr. Ter. Pegar surres. Zurrar.

NO SUFRIR ANQUES. No consentir les cavalcadures

que 'Is pugin a cavall a les anques. No sutiir ancas.

POSARSE D' ANQUES A LA PARET. f. Fam. Defendre

tossudainent una opinió o dictamen. Ponerse de pies

en la pared.

ANCALSAR. v. a. Anl. ACONSEGUIR.
ANCiA, NA. adj. La persona que té mólts anys.
Anciano.

ANCIANITAT. f. Etat avan^iida, vellesa. Anciani-
dad, vejez. II Aní. antiquitat.

ANCIANS. m. pl. Nóm que Ms juéus donaven a les
persones mes iniportants. Ancianos.

ANCILOBLÉFARON. m. Patol. Malaltía que con-
sisteix en 1' unió deis parpres superiors ab els infe-
riors. Ancilobléfaron.

ANCILOGLOSIS. f. Pa/ol. Malaltía de la llengua,
dnrant la qual no pot nnure's Iliurement a causa de
les senes adlierencies ab la part inferior de la boca;
pot ésser congénita y accidental. Anciloglosis.
ANCILOjMELA. f. Cir. Sonda córba. Ancilomela.
ANCILOMERISME. m. Patol. Reunió de parts
que deuen estar nnturalment separades. Ancilo-
raerismo.

ANCILOTOM. m. Cir. ant. Mena de bisturí córb
que s' usava antigiianient. Ancilótomo.

ANCILS. Geog. Poblet del dist. rnunpal. de Be-
nascli, prov. d' Osea.

ANCIOLA (Port d'). Hidrog. Part del S.O. de 1' illa
de Cabrera (Balears).

ANCIROIDES. adj. Ant. S' aplica a les diverses
parts del cós qu' afecten la forma de ganxo o gafet.
Anciroides.

ANCISTROIDES. adj. Que té la forma d' un ham
Ancistroides.

ANCH. adv. Anl. MAi. || AMES. || ENCARA, encara
MES II TAMBÉ.

ANCHS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Moncor-
tés, prov. de Llelda.

ANCLA, f. Náiit. ÁNCORA.

ANCLAR (Montanya de). Orog. Montanya que lii
ha a la dreta del riu Valira, demunt nieteix d' An-
dorra.

ANCOLLA. f. Ter. Gerra de gran cabuda. Tinajón.

ANCOR, adv. Ant. ENCARA.

ÁNCORA, s. f. Pega grosa de ferro ab dues Men-
gües cóni la punta del ham, que tirat al mar ab la gú-
nie a deté les embarcacións, y les sosté contra Ms
cops deis vents. Ancla, áncora. || —DE grillet. Náut.
La que s' usa ab cable y cadena, té '1 cap de ferro y
en Iloch d' argani.-ll té un gros grillet pera subjectarel
cable. Ancla de grillete. \\ — DE LA ESPERANSA. La qu' es
niólt gran, dita aixís per ésser de major se.^uretat
y '1 darrer recurs que queda, ncora de la esperanza.

ALSAR ANCORES, fr. Náut. Levar áncoras, desafe-
rrar, zarpar.

ESTAR AL ÁNCORA. Estar la ñau assegurada ab ella.
Estar en anclas, ó sobre las anclas ó las áncoras.

FERAIAR LES ANCORES. Loc. anl. ALSAR ANCORES.

TIRAR ANCORES. Anclar, ancorar, echar las anclas ó
áncoras, dar fondo.

ANCORATGE. m. La acció de tirar les ancores al
mar. Anclaje, ancoraje. || Llóch ont dona fons la
ñau. II El dret que 's paga en els ports pera donar
fons. Anclaje, ancoraje.

ANCORCA, f. Argila pura groga que s' usa pera
pintar. Ancorca.

ANCORDA. f. La corda tivanta o corda retorsuda
de la ballesta.

ANCORELL. ni. Pedra de dues, tres o tiiés arrobes
de pes, que s' usa en la pesca de la sardina. Ancorel.

ANCORER. m. Qtii ía ancores. Ancorero.

ANCORERÍA, f. Lloch ont se ían ancores A nco-
rería.

ANCORETA. f. dim. y

ANCORÓ, m. dim. Anclote.

ANCUS. m. Cir. Qni no té drets els brassos, de
manera que no pot extendre'ls perfectanient, y segóns
Hipócrates, la defonnitat que pot resultar de la luxa-
ció del húmer o del antebrás. Ancus.

ANCUSA, f. Bol. LLENGUA BOVINA.

ANCUSAT. m. Quim. Sal pro.luida per la combi-
nació del ácit ancúsich ab una base. Ancusato.

ANCÚSICH, CA. adj. Quim. Ácit que constitueix
el principi colorant de 1' ancusa. Ancúsico.

ANCUSINA. f. Quim. Principi o materia colorant
roja de I' ancusa. Ancusina.

ANCUT, DA. adj. Que té grans anques. Nalgudo.

ANDA. m. Cnmp o artiga ont hi fan dormir el bes-
tiar de llana acorralat ab cledes, pera femar la térra.

ANDADOR, m. Criat de contraría pera avisar a!s
germáns els exercicis a que deuen concorre. Muñi-
dor, mullidor, llamador.

ANDALUCITA, f. Miner. Mineral compost de síli-
ce, alúmina y potassa, que talla M vidre y '1 crestall
de roca y es mólt coniú a Europa. Andalucita.

ANDALÚS, A. m. Natural o pertanyent a 1' Anda-
lusia. Andaluz.

ANDALUSADA. f. Exagerado. Andaluzada.

ANDÁMITS. m. pl. Acció, aclilut, modo d' usar
o de fer. Trazas || Ter. Aire, aspecte d' una persona.

ANDANA, f. Rengla. Andana. || Ter. ONA.

ANDANADA, f. Mar. Descárrega de tota 1' artille-
ría que 's trova a un costat d' una ñau. Andanada.
II Ter. ONADA. II Reprensió forta. Andanada.

ANDANÍ. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Alfa-
rrás, prov. de Lleida.

ANDANT. m. Mus. Graciós, un deis cinch inovi-
nienls fnnamentals de la música. Andante.

ANDANTÍ. m. Mus. Moviment un xich mes viu que
r andant Andantino.

ANDELIOTS o VERGUETES. m. pl. Mar. Anelles
de fusta ab que 's guarneixen les veles triangulars.
Andeliotes.

102

AND

AND

ANDERRIS. ni. pl. 1er. CI.AMÁSTECHS.

ANDES, f. pl. LLITERA, BAYART. || Aní. LLIT DE
MORTS. II Ant. PEANYA. || Geog. Montanyes d' América.

ANDÍCOLA, adj. Pertanyent ais Andes. Andícola.

ANDILÚ. ni. Eina de boix usada pels sabaters pera
treure vius. Aiidilú.

ANDILLA. Geog. Vila de la prov. de Valencia,
bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a niitjorn
del puig del séu nóni y té 1,457 liab. || — (PUIG DE).
Oro^. Puig de la Se ra Salada al coníí de les provs.
de Castelló, Terol y Valencia; té 1,589 nietres d' al-
titut.

ANDORRA. Geog. República, petit estat inde-
pendent ab 5,231 habitants que ocupa 1' extensió de
452 k 1. quadrats. Anticli senyoriu, que resta tri-

-^<, . J-L)

,. V_í L líawcíTM: , „

Evufjrdmtif.

\ANDORRA.

Sonts del
^ 1< A/i.^

c ^

AlLVU,

Ai-caheU * í
Jifscaráfi

^e n

Mapa comarcal d' Andorra

butari del Bisbat d' Urgell y de Franqa quan va
passar al doniini d' aquesta nació a les derreries del
sigle XIII, el cenital de Foix. El tribut anyal satisfet
a Franga es de 960 franchs y 460 el que cobra el
bisbe d' U gell, representáis
el diocessá de la Sen y el go-
vern francés per un veguer,
que formen part del Consell
general de les valis, compost
per 24 niembres, quatre per
cada una de les sis parro-
quies. El servei postal y te-
legráficli está regit per les
llcis franceses, la moneda es
espanyola, y se parla oficial-
mentía Mengua catalana. || —
(VALL DE). Orog. Valí situada
entre dues estribacions del Pirineii al NE. déla prov.
de Lleida y al NO. de la de Girona. Es un territori ac-
cidental, que reguen les aigües del riu Valira y for-

Escut d' Andorra

nía sis parroquies, que son: les de Andorra la Vella,
Canillo, Encamp, La Massana, Ordino y Sant Julia
de Loria. || —LA VELLA. Geog. Poblé de la valí del séu
n6m, situat a la dreta del riu Valira; es cap de la
parroquia aixís anoiuenada.

ANDORRA, NA. m. Natural o pertanyent a la valí
d' Andorra. Andorrano. || Pobre, vagamundo. Guita-
rrón, guitón, tuno.

PER L' ANDORRA, fr. Fer el desentés quan no 's vol
convenir en lo que 's proposa o deniana. Hacerse el
memo, llamarse andana.
ANDOSSÍEU. Ter. y
ANDOSSÍAU. Ter. A DÉU SIAU.
ANDRAITX. Geog. Vila de 1' illa de .Mallorca, part.
jud, de Palma; és a poiient de I' illa y té 7,512 liab.

ANDRARTROCA-
FIA. f. Med. Caries de
les articulacions del
eos huma. Andrar-
trocace, andrartro-
cafía.

ANDRÉS (Jascinte),
Biog. Metge, nascut a
Hostalricli. Desiie I'any
1651 filis a 1675 va des-
enipenyar la cátedra de
medicina a Barcelona.
Va de'xar escrita una
obra tilolada Pratica-
Gotholorum pro curan-
dis human i corporis
morbis

- (JOAN). Biog. Fa-
niós inoro del sigle xv^
convertit al cristianis-
me; era fill de Xátiva.
L' any 1487 va escriu-
re '1 Ilibre: La confu-
sión de la secta de Ma-
lioma , que lia estat
traduida al francés per
Lefevre de la Boderie,
y que va obtindre gran
éxit en temps del seu
autor.

ANDRESSAMENT.

ni. Ant. ADRESSAMENT.

ANDRESSAR. v.

Ant ADRESSAR. 1| EN-

DRESSAR, 3.

ANDRÉU. ni. Nóin
d' lióme. Andrés.

PER SANT ANDRÉU

PLUJA O NEU. Aforisme

ab que 's significa el

temps que acostuma fer per tal diada. També se

sol dir: PER SANT ANDRÉU PLUJA O NEU O FRET

MÓLT GREU.

ANDRÉU (Clara). Biog. Insigne monja mallorqui-
na, nascuda a Palma 1' any 1596 y morta 1' any 1628
al monestir de les geróninies de la vila de Inca. Va
pendre 'I vel blandí I' any 1604, professant notí anys
després. El seu extraordinari zel relllg ós li va oca-
sionar algunes niortificacioiis. L' any 1627 se va obrir
expedient en averiguado de la seua vida, costunis,
raptes, visions y revé acions, resultant ineréixer a
les seues germanes de clausura 'I concepte de santa
que lí confería la veu popular.

— (FELIP). Biog. Esculptor, nat a Valencia 1' any
1757, niort en la meteixa ciutat envers 1' any 1820.
Era deixeble de la Academia valenciana de St. Caries
y essent mólt jove va oblindre 'I titol d' acadéinich
de mérif, y liiient director de pintura de-de prin-
cipis del sigle xix fins a la seua niort. Sois s' es-
tnenteii d' ell dues estatúes: La Pintura y La Esculp-

,0-

AND

ANE

103

tura, fetes pera solemnisar la entrada del rei Car-
Jes IV a Valencia 1' any 1802.

— ()OSEPH). Biog. Relligiós niallorquí del sigle XVI,
■a qui s' ha cregut fill de Tarragona y nat 1' any 1585.
Traduí al castellá el Ilibre Blanqiieriia, d'en Ra-
món Liill.

— (RAMÓN). Biog. Argenter gironi del sigle XIV, qui
r any 1357 va fer els baixos relleus del precios re-
taule d' argent del altar niajor de la Seu gironina,
coiuensat per mestre Baitunieu.

— Y PONS (BENET). Biog. Mestre de música exce-
lent, nat a Malió 1' any 1803. Deixeble d' Alaqner y
capellá cóni ell. Era mestre de capella a Sta. María,
de Mallo, desde 1826, admirant el sen art de tocar
r orgue. Tingué deixebles ta laprofitats cóni els ger-
nians Frontí, GrafuUa, Protti, Manent, etc. Es autor
d' obres didáctiques y de importantes composicions
musicals relligiosas y profanes, entre elles: La Fi-
danzata, ópera en tres actes, (1846); Repertorio de
misas á t ida orquesta. Era innovador professional;
simplifica el cant plá, reformantlo ab ventatja

ANDREUET. n. p. Diminutiu d' ANDRÉu. Andre-
sito.

ANDREVÍ (Francisco). Biog. Prebere, mestre com-
positor, famós pels seus coneixements y trassa mu-
sical. Sis vegades va triomfar en les oposicions de
mestre de cápela, obtenint en
1830 la del Paiau Real. Entre
1814 y 1819 lio va ésser en la
iglesia de Sta. María del Mar,
a Barcelona. L' any 1836 va
tindre d' emigrar de Madrit per
causes polítiques y establert a
Burdeus va ésser mestre de ca-
pella de la catedral d' aquella
ciutat. L' any 1849 va tornar
a Barcelona y se li confia la
mestría de la Mercé que va ocu-
par fins que va morir (1853).
Era fill de Sanahuja ont va néi-
xer 1' any 1786. Va deixar es-
crites moltes composicions musicals y una notable
obra didáctica: Tratado teórico-práctico de armonía
y composición (1848 primera edició y en 1885 la se-
gona, Barcelona), que va ésser traduida al francés
pocli després de publicada.

ANDROFOBIA. f. Mtd. Horror ais hoinens. An-
drofobla.

ANDRÓFOR. m. Bot. Filament de les flora. An-
dróforo.

ANDROGEA. f. Bot. Conjunt deis fils de la flor de
una planta. Andrógea.

ANDROGENESIA. f. FU. Estudi del desenrotllo
físich y moral del honie. Androgenesía.

ANDROGINARIA. adj. f. Bot. Calificatiu de les
flors que 's tornen dobles per la reunió de les dues
classes d' orgiies sexuals. Androginaria.

ANDROGiNIA. f. Bot. Reunió deis dos orgues se-
xuals en una ni;te¡xa flor o planta. Androginia.

ANDROGINÍFLOR. adj. Bot. Que 's composa úni-
cament de flors hermaírodites o andrógines. An-
droginífloro.

ANDROGINIMASCULÍFER, A. adj. Bot. Que pro-
dueix flors máseles y hermafrodites. Androgino-
tnasculífero.

ANDRÓGINO, m. Qui es jiintament másele y fe-
mella. Hermafrodita, andrógino.

ANDRÓMEDA, f. n. p. Andrómeda. || Astrol. Cons-
telado septentrional que té cinquanta nou estrelles.
Andrómeda.

ANDRÓiVlINA. f. Trapassería, enredo ab que 's
preté alucinar. Andrómina, tramoya.

ANDRÓMINES. f. pl. Trastos petits y de poca im-
portancia. Chismes, bagatelas.

Francisco Andrevi

ANDRONA. f. Carrero estret o cel obert de cinch
pams que 's deixa entre dues cases veiiies pere rebre
claror. Callejón.

ANDROPÉTAL, A. adj. Bot. Flors dobles quins
fils s' han transformat en petáis sensills y múltiples.
Andropétalo.

ANDRÓTOM, A. adj. Bot. Flor de «Is dividits en
dues parts per una mena d' articulació. Andró-
tomo.

ANDULL. m. Fulla de tabaco, Uarga y arrollada.
Andullo, li Mar. El teixit que 's posa en les xarretes
y corrióles pera evitar el róssech. Andullo.

ANDURAIR. V. a. Ant. ENDURIR.

ANDURINA. f. Mar. Cap de corda de dues braíes
ab que s' atraca y cenyeix la vela al arbre. Ando-
rina.

ANDURRIALS. ni. pl. Paratges extraviáis o fora
de camí. Andurriales.

ANDUVl. m. Ter. ENTUVl.

ANEB A. s. Med. Qui no té la etat nubil, impú-
ber. Anebo.

ANÉCDOTA, f. Noticia, novetat, ocurrencia igno-
rada avans. Anécdota.

ANECH. m. Aucell d' aigua d' uns trenta cinch
centímetres d' alsada, potes roges y curtes, dits units
ab una membrana, becli a manera d' espátula, con-
vexe deniuiit la punta, y cós clapat de blanch, negre
y blau. Añade, pato. || — DE mar. f. Anech mari de
color blanch y fosch. Abucasta. || —NOVELL. Anadón.
II— PETIT. Anadeja. || —DE BOSCH. || — D' AiGUA
GRÓS. II — MARSENCH. || — CAP-ROIG. Sibón. || — PALE-
TER. II — D' AIGUA PETIT. Sarcela menor. || — GABAix.
II — GABAIX MUT. || — DE CRESTA. || — XACOLATER.
Nóms aplicats a les diferentes especies del g¿'iiero
Anas, il — CAPBussó. Especie del género Colymbiis.

ANAR CÓM ELS ÁNECHS. fr. Caminar decantantse a
dreta y esquerra. Anadear.

FER l' Anech. fr. Morir boquejant. Boquear, morir,
espirar. || Ofegarse. Anegarse, ahogarse.

POLL D' ÁNECH. Anadino.

ANEDA. Ant. ANECH.

ANEGA, f. Bot. ANET.

ANEGAR. V. a. Ant. OFEGAR. 11 INUNDAR.

ANEGARSE, v. r. Ofegarse. Anegarse, sumer-
girse.

ANEGAT, DA. p. p. Anegado, da.

ANEGUET. m. dim. Anadón.

ANEILESIS. f. Direcció que preñen els gasos intes-
tinals cap a la part supeiior del canal digestiu, pro-
duint torsaments o cinglades de mal de ventre. Anei-
lesis.

ANELÉCTRICH, CA. adj. Ant. Privat d' electrici-
tat. Aneléctrico.

ANELITS. m. pl. Zool. ANNÉLITS.

ANELL. m. Adorno d' or, plata, cornalina, etc.,
que 's posa ais diís de les mans; geiieralment h¡ va
engarsada alguna pedra una. Sortija. || Arquit. La
forma d' anell ab que termina la part superior de la
columna. Collarino. |! virolla. || — aSTRONÓMich.
Loe. Cercol de metall gradual, ab la seua correspo-
nent alidada, que serveix pera pendre I' altura deis
astres. Anillo astronómico. \\ —DEL PESCADOR O DEL
PAPA. Expr. Anell pera segellar els breus. Anillo del
pescador || —DE SALTAR. Joch de nois posats en dues
fueres, un deis quals amaga entre 'Is de sa part una
prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui
la té, no 's mou ningú; pero si s' erra, '1 darrer de la
flla del que 1' amaga fa un salt endevant, tenint tot
aixó d' avantatge: se segueix fentlio aixís alternati-
vament, y guanya la flla que arriva primer al lloch
senyalat. Salta tú y dámela tú.

ANELL AL DIT HONRA SENSE PROFIT. Ref. Adverteix
que no 's deu gastar '1 diner en lo que sois serveix

104

ANE

ANF

de faust o vanitat Anillo en el dedo honra sin pro-
vecho.

AL ANELL. 111. adv. ANELL DE SALTAR.

ESTAR BÉ LA PEDRA AL ANELL. Ant. VINDRE CÓM
L' ANELL AL DIT.

VINDRE CÓM L' ANELL AL DIT. fr. Fam. Significa que
una cosa s' ha dit o fet ab oportunitat. Venir de pe-
rilla, ó como pedrada en ojo de boticario.

ANELLA. f. Cércol de ferro ab una espiga pera
clavarlo. Armella. || Anelía grossa de ferro, bronse o
llautó, que 's posa a les portes de les cases pera pi-
car ab ella deinunt d' un' altre pessa del iiieteix iiie-
tall y ferse sentir deis estadants. Aldaba, alda-
bón. II La de les corlines. Anilla. || La malla de la
cadena. Eslabón. || La que 's posa per ansa ais caps
de les cai.\es o baguls. Aldabón, n La que 's fica a la
paret pera Iligarlii 'Is cavalls, etc. Arrendador.
COP D' ANELLA. Loc. Aldabada, aldabazo.
TRUCAR LA PORTA AB L' ANELLA. Aldabear, lla-
mar.

ANELLÁS. ni. aum. Sortijón.
ANELLASSA. f. aum. Aldabón.
ANELLAT, DA. adj. Blas. Que té anells. Ani-
llado. II Que té forma d' anell. || m. pl. Zool. Divisió
del regne animal, que compren els art-culats, quins
cossos se componen d' anells encadenáis. Anilla-
dos.
ANELLET. m. diin. Anillejo, anillico.
ANELLETA. f. dini. Aldabilla. || La que 's porta
per adorno a les orelles. Zarcillo. || En els telers;
ullets de vidre. Gafetes.

ANELLS. ni. pl. En els insectes, cuclis y altres
animáis, les parts en que teñen dividit el c6s y que
representen uns anells. Anillos.
ANÉM. Int. fam. Vamos.

ANEMIA. Med. Estat particular del sistema circu-
latori en que la sanch, pobre o escassa, no té prou
influencia vivificadora dennuit 1' organisme. Ane-
mia.

ANEMOGRAFÍA. f. Fis. Part de la física que trac-
ta de la descripció deis vents. Anemografía.

ANEMÓMETRE. m. Iiistrument que serveix pera
niidar la forsa y velocitat del vent. Anemómetro.

ANEMOMETRiA. f. L' art de midar la forsa y di-
recció del vent. Anemometria.

ANÉiVlONA. f. Bot. Planta de la íani. de las ranun-
culácees que té a 1' arrel una seba, y quines flors de
sis petáis son grans y mólt vistoses, haven'lii de
molts colors. Anemone. II Flor d' aquesta planta.
II —DE MAR. Zool. Pólip carnós y radial, que sembla
una flor. Actinia.

ANEIVIÓNICH. adj. Quim. Ácit que s' extreu de
r anémona. Anemónico.

ANEMONINA. f. Quim. Substancia acre, olorosa y
concreta, que s' extreu de 1' anémona y sois es solu-
ble a 1' aigua o al alcofoll calent. Anemonina.

ANEMÓSCOP. m. Instrunient que sei veix pera in-
dicar la direcció del vent. Anemóscopo.

ANEMOSCOPIA. f. Endevinació del pervindre va-
lentse deis vents. Anemoscopia.

ANEMOTROPO. m. Arts. y Of. Motor inipulsat peí
vent, que s' emplea ais molins de xacolata. Anemo-
tropo

ANENTERENCIA. f. Med. Falta de sanch ais bu-
dells. Anenterencía.

ANENTEROTROFIA. f. Med. Disniinució del vo-
luní deis budells. Anenterotrofia.

ANEOS. s. Perdua de la veu; la persona que la
pert. Aneos.

ANEPITIMIA. f. Med. Inapetencia total. Anepltl-
mia.
ANEQUET. m. dim. Ánecli jove. Anadoncillo.

ANEROIDES adj. Barómetre aneroide; nóni donat a
un instrument que fa 1' ofici de baróniet e y del qual
un tubo viiit d' aigua y encorbat sobre sí nieteix és
la pessa principal. Aneroide

ANERPONT. adj. Hist. nal. Que pot enfilarse pels
arbres y les parets. Anerponte.

ANESIA. f. Med. Remissió o disminució deis sínto-
mes d' una malaltia. Anesis o anesia.

ANESIPOMA adj. y m. Calificado deis peixos
que teñen 1' opércul móvil. Anesipoma.

ANESTESIA, f. Med Falta o privació general o
parcial de la sensibilitat, ja per efecte d' una malal-
tia, ja produída artificialment. Anestesia.

ANESTÉSICH, CA. adj. Lo que perlany a 1' anes-
tesia. 11 Lo que causa o produeix 1' anastesia. Anes-
tésico.

ANESTISIA. f. Med Mena de parálisis que consis-
teix en la perdua de les sensacions y mes particular-
ment de la del tacte, Anestisia.

ANET. ni. ÁNECH. || m. Bot. Planta de la fam. de les
umbelíferes, mólt seniblanta al fonoll y que s' usa
en medecina pera fer dormir. Eneldo.

ANÉTICH, CA. adj. m. Terap. Calificatiu de tot
remei que disminiieix els dolors o la gravetat deis
sintomes. Anético.

ANEXO. Orog. És el pich mes alt del Pirinen
(3.432 niet deniunt el nívell del mar) a la fron-
tera de les provs. de Lleida y Osea, a ponent de la
Valí d' Aran. || Geog. Poblet situnt en el niarge del
Noguera.

ANEU (Valí de). Orog. Valleta de la part alta de
la prov. de Lleida; comensa al port de la Bonaigua,
frontera de la Valí d' Aran, y acava a la vora dreta
del Noguera Pallaresa; les senes poblacions mes im-
portantes son Valencia y Esterri d' Aneu.

ANEURISME. f. Cir. Tumor sanguinos que 's for-
ma per la relaxació o fractura d' una arteria. Aneu-
risma. II —DEL COR. Dilatació de les cavitats del
cor. Aneurisma del corazón. || — FALS ANEURISMA. Tu-
mor fonnat per la sancli escampada fora d' una ar-
teria. Falso aneurisma.

ANEXAR. V. a. Unir o agregar una cosa a un'altra
ab dependencia d' ella. S' usa princlpalnient parlant
de 1' agregació d' una ciutat, provincia o nació a
un' altra, o d' un benefici ecclesiásticb a un altre.
Anexar, anexionar.

ANEXE, A. adj. Ab que s' expressa qu' una cosa
és aprop d' un' altre o hi está ajuntada. Anexo.

ANEXES, f. pl. Drets y coses accessories d' un' al- '
tre principal. S' usa cóm fórmula en els instrunieuts
públiclis, junt ab la veu anexitats. Anexidades,
conexidades.

ANFALONIRSE. v. r. Ant. enfalonirse, enujarSE
ANFANT. ni. Bot. Dilatació d' un peduncle que
conté moltes flors. Anfanto.

ANFEMERINA. adj. f. Med Pebre qu' acomet día-
riament al nialalt. Anfemerina.

ANFESTA Geog. Arrabal del dist. munpal. de Mol-
sosa, prov. de Lleida.

ANFIBIGGRAFÍA. f. La part de la zoología que
tracta deis anfibis. Anfibiografía.

ANFÍBOL. Miner, Silicat de cals, magnesia y óxit
de ferro, ab algnnes paitícules d' alumini. Compren
tres minerals: la tremolita, V actinot y 1' hornblenda.
Les roques anfibóüques s' usen pera obtindre la fosa
deis vidres negres o verts. Anfíbol.

ANFlBOLITA. f. Geol. Roca que 's compon essen-
cial y quasi exclusivanient d' anííbol en estat cres-
tallí. Anfibolita.

ANFIBOLOGÍA, f Doble sentit que resulta, mes
aviat que de 1' ambigüetat de les paraules, del modo
de colocarles en el discurs. Anfibología.

Dic. Caí-.

Andorra

Vista general d' Andorra la Vella. — Casa de la Valí a Andorra la Vella. — Palanca y porta de Sant Julia

Vista de Les Escaldes.

La Val

.■teX-.

Andorra la Vella

' /¿'i-I ^

^"N . \ I,' -.*'.í'.*-j ■

. . V. \ i-v;.

La Massana

d' Andorra

W^

y"

^.^

■asms^

^ iMBMf*

'm

Lji

t

Tj;-

'■ '

^T*i

\.

&S»'*

ant Julia de Loria

Santuari de Ntra. Sra. de Meritxell

;11 general de la Valí

Les Escaldes

Andorra

Plana d' Encamp. — Primeres cases de Soldeu ; al fons montanyes del Valira y deis Pessons.
granítich de Font-Negre y fonts del Ariége desde '1 Port de Frá Miquel.

Cercle

ANO

ANG

105

ANFICARPI, A. adj. Bol. Calificatiu de les plantes
quins friiits son de dues formes y maduren en épo-
ques diferentes Anficárpeo.

ANFICIÓ. m. Paleont Animal carnívor fósil, trovat
al departament de Gers(Fransa), qtiin sistema dental
es seinblant al del gos, ab la circunstancia de que '1
demés de la seua calavera se sembla niés a la deis
óssos. Anfición.

ANFICIRT m. Astron. Aspecte de la lluna en son
quart creixent, quan li manca poch pera ser plena, y
en son quart inenguant, quan fa pocli que lii lia en-
trat Anflcirto.

ANFIDIARTROSIS. f. Anaí. Articulació que per-
niet el nioviment en dues direccións, com la de la
barra infeiior ab els teniporals. Anfidiortrosis.

ANFIEXAEDRE adj. Min. Calificació de les subs-
tancies minerals quins crestalls presenten la forma
d' un prisma exáedrc. Anfiexáedro.

ANFÍGEN. adj. Qiiim. S' aplica ais cossos simples
que, coinbinats ab altres, produeixen ácits y bases.
Anfígeno.

ANFIMÉTRICH. adj. Min Se diu de les substan-
cies que presenten nna incidencia igual en aigunes
cares de llurs crestalls Anfimétrico.

ANFIPROSTILS. m pl Arqiiit. Temples deis an-
tichs que teníen quatre columnes devant y quatre
darrera Anfiprostilos.

ANFIT. adj. Qiiim Calificatiu de les sais obtingu-
des per medí de la combinació de compostos pro-
duits per la unió de cossos anfigens. Anfido.

ANFITEATRE. Vegis AMFITEATRE.

ANFITROPIA f. Bo/. Fenómenque

consisteix en enrotllarse per tots

dos caps r enibrió d' una planta.

Anfitropia.

ANFODELITA. f. Min. Silicat de
alúmina y cals, de color cendrós,
verdós o rogencli. Anfodelita.

ÁNFORA, f. Gerra de terrissa que
te dues anses y acaba en punta per
la banda de baix Ánfora.

ANFÓS. n. p. Alfonso, Ildefonso
ANFÓS. Ictiol. Nóm ab que's de-
signa en les Balears el Mero. || —
BORD. II — JUEU. ti —BURRO. Di'erents
nóms ab que 's coneix en les Balears
r Espinephelus ruber.

ANFÓS (Cap d'). Hidrog. Cap de
la banda N de 1' illa de Menorca.
ANGANILLES y
ANGARILLES, f. pl. Sella pera
anar les dones ab comoditat a cavall. Jamugas.

ÁNGEL, m. Esperit celeste criat per Déu pera 'I
seu ministeri. Ángel. || Peix xato semblant a la ra-
jada. Ángel, lija, malgacho, pintarroja. || Met.
Noi petit. Angelito, ángel. || Figura de noi que po-
sen ais retaules. Angelote. || m. Nóm propi d' lióme.
Ángel. II — DE LA GUARDA El que Déu té senyalat a
cada persona pera que '1 Uiuri de tentacións niate-
rials y perills espirituals. Ángel de la guarda ó ángel
^custodio. II Met. El protector d' algi'i. Ángel de la
guarda. \\ — mal. El diable o dinioni. Ángel malo ó de
tinieblas. 1| — BO o de llum. El qui no va prevari-
car. Ángel bueno ó de luz. \\ — BUFADOR Loe. Se diu
del que té grans galtes. Angelón de retablo, carrillos
de monja boba. \\ — DE PEGA. Expressió irónica que's
dirigeix al que es tonto o fingeix extremada innocen-
cia. Angelito, angélico. \\ — GRAS. ángel bufador. ||
Ictiol. Nóm vulgar de la Squatina Icevis. Ángel. An-
gelote.

cantar com un ángel o tindre veu d' ángel, fr.
Fam. Denota la habilitat y dolsura ab que canta al-
guna persona. Cantar como un ángel.

DIC. CAT. — T. I. — 14.

Ánfora

ES UN ángel. Expressió pera denotar la innocencia o
bon geni d' algú. Es un ángel. \\ fr. Fam. Expressa al
hermosura d'una persona. Es un ángel ó como un ángel.

ÁNGELA, f. Nóm de dona. Ángela. || Interjecció
afirmativa. Eso mismo, eso es ello, bravo.

ÁNGELA BARCELONINA. Biog. Aixís és conegu-
da en els Ilibres una dona catalana de la qual se 'n
tracta ab gran elogi entre les dones niés ilustres de
Espanya. Era mólt entesa en les llengUes y lletres
gregues y llatiiies.

— SERAFINA, (margarida). Biog. Introductora a
Espanya del ordre de les Caputxines. Va néixer a
Manresa 1' any 1543. Va solicitar 1' ajuda del rei Fe-
lip ters pera fundar en 1599 el primer convent de
aquella ordre a Barcelona, acavant 'hi ella Ms seus
díes. Va rebre 'I vel y títol de fundadora, Prelada y
Abadesa de la seua relligió y convent 1' any 1602.

ANGELAS, ni; aum. Angelote.

ANGELATS DE DALT. Geog. Veinats de la Valí
de Ribes.

ANGELET. m. dini. S' aplica ais nois per la seua
innocencia. Angélico, angelito.

ANGELETA. n. p. Diminutiii d' Ángela. Angelita.

ANGELETS. m. Bot. Planta de la fam. de les com'
postes, que creix entre 'Is sembrats y fa unes floretes
blaves quin cálzer té moltes escates. Azulejo, cabe-
zuela, escobilla, aciano.

ANGÉLICA, f. Bot. Planta deis Pirinéus; té les fu-
lles retallades y espinoses, 1' arrel grossa, molsuda
y en figura de fus, grisa y arrugada per fora y blan-
quinosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajonje, an-
gélica, carlina, cardo aljonjero. II Purga d' herbes
cordials y manná clarificat Angélica. || La Ilisó
que 's canta '1 dissapte sant pera beneir el ciri pas-
cual. Angélica. 1| — ARCANGÉliCA. f. Planta que 's
diferencia de la angélica en que la part superior de
la seua fulla está dividida en pollagóns. Angélica
arcangélica. || — borda. Planta de la familia de les
umbelíferes. Angélica silvestre. || — carlina, v. car-
lina. II — D' olor. Angélica odorífera.

ANGELICAL, adj. ANGÉLICH.

ANGELICALMENT. adv. m. Ab candor e innocen-
cia. Angelicalments.

ANGÉLICH, CA. adj. Lo quepertany al ángel. An-
gelical, angélico.

ANGELiCEU adj. Bot. Semblant a la angélica.
Angelice©. || f. pl. Tribu de plantes que teñen per
tipo r angélica.

ANGELINA, n. p. Diminutiu d' Angela. Angelina.

ANGELINS. ni pl. Bot. Planta de la familia de les
llabiades, que 's cría en la regió pirenenca y quina
infusió es tónica y astringenta. Camedrio de los bos-
ques.

ANGÉLIQUES. f. pl. Relligioses d' un ordre fundada
a Italia per Lhiisa Toselle. Angélicas, guastalinas.

ANGELITES. m. pl. Heretges que seguíen a Sabe-
li. Angelitas.

ANGELÓ, m. dim. d' ángeh
Angelito.

ANGELOLATRÍA. f. Cult que
's dona ais ángels. Angelolatria

ANGELÓN Y BROQUETAS
(Manel). Biog. Publicista no-
table. Va néixer a Lleida 1' any
1831 y va morir a Barcelona
V any 1889. Era advocat y perio-
dista. Va es=er director de La
Flaca. Queden com a mostra del
seu talent d' escriptor, el drama
La Verge de les Mercés y les noveles Treinta años 6
la vida de un jugador; Flor de un dia. Espinas de
una flor; ¡Atrás el extrangcro! El pendón de Santa
Eulalia y altres no tan llegides.

Mane! Angelón

106

ANG

ANG

ÁNGELUS. 111. Oració instituida per la Iglesia ca-
tólica pera honrar el iiiisteri de la Encarnació. Án-
gelus.

ANGEVÍ, NA. a Jj. El natural d' Angers o del Anjou
y lo pertaiiyent a ells o a lliirs Ierres. Angevino.

ANGIECTASIA. f. Med. Nóiii genérich de les dila-
tacíóns deis vasos y del cor, cóni centre de la circu-
lació. Aiigiectasia.

ANGINA, f. Med. Inflaniació del tel nnicós que cu-
breix la gorja o '1 coiiiensanient del canal respiratori.
Angina || — maligna, f. Angina que dificulta lo
ineteix la deglució que la respirado. Hlanco.

ANGIOGRAFÍA. Anal. Descripció deis vasos del
cós liuniá y des cossos animáis. Angiografía.

ANGIOHEMIA. f. Med. Congestió sanguínea. An-
giohemia

ANGIOHIDROGRAFÍA. í. Anal. Descripció deis
vasos linfáticlis. Angiohidrografia.

ANGIOHIDROTOMÍA. f. Anal. Anatomía o diséc-
elo deis vasos liiif.iticlis. Angiohidrotomía.

ANGIOLOGÍA. f. Anal. Descripció de les venes, ar-
terias iiervis y vasos linfáticlis. Angíologia.

ANGIOPIRIA. f. Med. Mena de febre inflamatoria.
Angiopiria.

ANGIORRAGIA. f. Patol. Fluix de sanch per excés
de forss. Angiorragia.

ANGIO.^REA. f. Palol. Fluix de sanch per falta de
forsa. Angeiorrea, angiorrea.

ANGIOSCOPI. MI. M"d. Alicroscopi pera examinar
els vasos capilars Angioscopio.

ANGiOSCOPlA. f. Med. Art d' examinar els vasos
capiiars valeiitse del angioscopi. Angioscopia.

ANGIOSIS. f. Palol. Malaítía que resideix en el
sistema \ascular sanguíneu. Angiosis. 1] Siseiia fa-
milia de la nosología, que compren totes les malal-
tíes quí teñen llur assento en el sistoiiia vascular
sangiiineii.

ANGIOSPERM, A. Bol. Nóm de les plantes quines
llevors esián closes en pericarps diferents. Anglos-
perma.

ANGIOSPERMÍA. f. Bot. Ordre de plantes quines
llevors están ciibertes d' un pericarp de diíerenta
naturaksa. Angiospermia.

ANGIOSPORIES. f. pl. Bot. Fam. de líqnens que
teñen aniagats els esporidis. Angiospóreas.

ANGIOTENIA. f. Patol. F¿bre inflamatoria que obra
cnérgicaiiient sobre 'Is vasos sanguínens. Angiotenia.
ANGIOTOMÍA. f. Anal. Disécelo deis vasos del
cós huma o del deis animáis. Angiotomta.

ANGIR. v. a. Ant. Rodejar una peqa de térra ab
una valí o tanca. CERCAR.

ANGITIS. f. Patol. Nóm genérich de la inflamació
deis vasos, sense determinar si son els arterials, els
venosos, etc. Angitis.

ANGLADA (Mas de). Geog.
Caseriu del terme municipal de
Const intí, prov. de Tarragona.

ANGLADES (Les). Geog. Vei-
nat de Vilert, prov. de Girona.

ANGLASELL Y SERRANO
(Ramón). Biog. Cátedra tich de
economía política, escriptor y
orador fácil, elegant y conecte.
Va néixer a Barcelona I' any 1821
y va morir a Premia 1' any 1863.
Va ésser un deis fundadors del
Ateneu Barcelonés. Entre 'Is seus
escrits niereixsenyalarseel Com-
pendio de las lecciones de econo-
mia política, donades a 1' Universitat de Barcelona
r any 1858, pero no ha deixat cap obra capdal, per
inés que tots els seus escrits son prou notables.

Ramón Anglasell
V Serrano

ANGLE. m. Ant. ÁNGUL.

ANGLÉS. adj. Anl. inglés.

ANGLÉS (Guillem). Biog Frare doniinich y escrip-
tor natural de Valencia. Brillava a mitjans del sigle
XIV. A aquella catedral se conserva d' ell un manus-
crit en Uatí, que a continuado porta quinze folis
en valencia, baix la rúbrica: Comenta la exposició
brea gramaticalment. en roniang del Canon y del himno
angélico del Sánelas; és de 1' any 1368.

— (PERE MÁRTIR). Biog. Bibliotecari del convent de
Santa Caterina, a Barcelona, y entes filólech orien-
talista del sigle XVIII. Era tarragoiií, de 1' ordre de
frares p edicadors, y va morí a Barcelona I' any
1754 ais setanta tres d' etat. Els pochs escrits origi-
náis seus que s' han imprés teñen escassa importan-
cia, y 'Is millors travalls resten inédits, citantse en-
tr' ells la Historia monedal, que déu guardarse al ar-
xiu de r Academia de Bones Lletres.

— V LLiBERio (viCENTS). Biog. Poeta popular va-
lencia, nat r any 1801 y mort a Valencia 1' any 1847.
Tenía I' ofici de sabater. Mes, lesseus qualitats de
festín y briUant improvisador y 1' agudesa del sen
ingeni 'I varen fer distingir y estimar per tots els es-
taments socials. Eren niólt celebráis els seus col-
loqnis o romansos d' estil popular, que revelaven el
dó natural que pera fer versos tenía. Algunes de les
senes poesíes son encara recitades peí poblé va-
lencia.

ANGLÉS. Geog. Vila mólt industrial de la prov. y
bisb. de Girona; part. jud. de Santa Coloma de Far-
nés. Té varíes fabriques de filats; és estació del
F.-C. de Girona a Olot y compta 1,625 hab. Está situa-
da a la vora dreta del Ter. || — (ELS). Veinat del
dist. niunpal. de Montagut, prov. de Girona.

ANGLESOLA (Ramón de). Biog. Bisbe de Vich
mólt dist ngit, natural de Bellpuig. Va ésser capellá
del Papa Ignoscent, estudia clnch anys dret civil en
la Universitat de Bolonia L' any 1264 va ésser elegit
bisbe de Vich, ont va morir I' any 1298. Del sen zél
y bones iniciatives ne donaren
testimoiii les diverses constitu-
cions sinodals, capitulars y admi-
nistratives per ell dictades.

ANGLESOLA. Geog. Vila de la
prov. de Lleida; bisb. de Solsona;
part. jud. de Cervera. Té 1,696
habí tan ts.

ANGLICÁ, NA. adj. Natural o
pertanyent a 1' Anglaterra. Angli-
cano. II Qui és de la relligió anglicana. Anglicano.

ANGLICANISME. m. Reí. Conjunt de practiques y
doctrines relligioses, autorisades cóni forniant part
de la relligió del Estat a 1' Anglaterra. Anglica-
nismo.

ANGLICISME. m. Páranla o frase anglesa usada
en altra llengua. Anglicismo.

ANGLO AMERICA, adj. El natural y pertanyent ais
Estats Units de 1' América Septentrional. Anglo-
americano.

ANGLOFOBIA. f. Passió que a niólts fa pensar,
parlar u obrar senipre contra 1' Anglaterra. Anglo-
fobia.

ANGLORA (Eussebi). Biog. Poeta y escriptor n.i*
tural de Barcelona, ont va neixer 1' any 1832, mo-
rint'hi r any 1875. Era advocat y va escríurer en cas-
tellá un poema en deu cants útolat: La humana co-
media, y algunes poesíes que 's van publicar en un
voluní després de la seua mort.

ANGLÓS (Estany d')- hidrog. Son situats en Taita
Ribagorsa, en els estreps de les montanyes Malehi-
des. II Comarca de les Malehides plena d' estanys.

ANGÓ. m. Mil. Mena de llansa curta mólt usada
antiguament. Angón. II CABALíSTiCH. Máquina de
guerra formada del tronch d' un arbre sense bran-

;ell d'Anglesola

ANG

ANG

107

ques o d' una viga de fusta verda, que ben subjecta-
da 's feia torcer ab violencia del cap de munt, y des-
prés se la deixava anar pera que al adressaise pegues
ab una pedra posada expressanieiit y 1' eugegués a
Marga distancia. Angón cabalístico.

ANGOISSAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. Con-
goixar.

ANGOIXA f. Ant. ANGUSTIA, CONGOIXA.
ANGOIXAR. V. a. Ant. ANGUSTIAR, CONGOIXAR.
ANGOIXÓS. adj. Ant. ANGUSTIÓS, CONQOIXÓS.
ANGONA. f. Patol. Mena d' estrenyiment de coll
que soien patir les dones atacades d' liistérich, An-
gona, angone.

ANOONAL. ni. La part superior del eos ont se
junten les cuixes ab el ventre. Ingle.

ANGORCHS. Hidrog. Estany del tenue de Alaran-
ges, prov. de Qiroiia.

. ANGRELADES. f. pl. Blas. La creu, biodadures y
bandes que teñen les dents mólt petites y 'Is costáis
rodons per la part inferior ab les puntes enfora, que
se posen ais escuts d' armes. Angreladas.

ANGÚ. Ter. Pestes que 's fan a les criatures que
encara mamen.

ANGUERA (Riu). Hidrog. Riuet que baixa del Co-
gull, passa per Rocafort, Sarreal y Barbará, y des-
aigua a la vora esquerra del Francolí, devant nieteix
de Montblancli, prov. de Tarragona.

ANGUILA, f. Ictiol Peix de riu o d' estany, seni-
blant a la serp, que sol tindre fins uns vuitanta cen-
tínietres de Uargada, quin
eos és cilíndrich y quina cua
és aplanada; és mólt llis-
quent y difícil d' agafar. I| —
PASTURENCA, || — FARTONA.
II — MARESA. II —DE MAR. ||
— DE RIU. il — VERA. || — RO-
JA. Diferents nóms aplicats
a la anguila vulgar. || — CA-

BOTERA. II — CABOT. AxlS

s' anomena en les Balears la
Anguilla latiroslris. Angui-
la. II Núut. Cada una de les
dues fustes Uargues inclina-
des a la vora del mar, per
les quals se fá lliscar la ñau quan se tira al ajgua.
Anguila. II Ter. VIT DE bou.

ESCAPARSE CÓM L' ANGUILA, fr. Fam, S' aplica ais
astutsque ab llurs trapasseríes s' escapen de tot. Es-
curríase como una anguila.

ANGUILA (Punta de la). Hidrog. Punta déla boca
S.E. de Formentera, Balears.

ANGUILAT. adj Paregut a 1' anguila. Angui-
lado.

ANGUILEJAR. v a. Ab que 's significa aquell que
camina feíit esses. Culebrear, serpentear.

ANGUILER. m. Lloch ont se críen anguiles. An-
guilero. II L' home que les pesca. Anguilero || Nóm
de una au que s' alimenta de peix. Mergo vulgar. \\ —
DE MONYO. Mergo moñudo. || — mitja.

ANGUILERA, f. Cistell ont hl posen les anguiles.
Anguilera.

ANGUILETA. f. dim. Anguilíta. || —de mar. Nóm
que 's dona a Valencia a la Cepola rubescens.

ANGUINA. f. Veter. La vena de la part angonal.
Anguina

ANGUINARI, A adj. Lo pertanyent a 1' anguina.
Anguinario.

ANGUÍNEA. adj Geom. Se diu d' una hipérbole de
tercer grau, que, tenint punts d' inflexió, serpenteja
fins al iufinit al voltant de la seua assíntota. An-
guinea.

ANGÜIXAR. V. a. Ant. con(íoixar.

ÁNGUL. m. La incliiiació de dues ratlles que 's jun-
ten en un meleix punt. Ángulo. Ii —agut. Aquell que
és mes petit qu' un recte. Ángulo agudo. \\ — CURVI-
LÍNEU. El formal de dues ratlles curves. Ángulo cur-
vilíneo. II — ENTRANT Fort. Aquell en que la punta
mira envers la plassa. Ángulo entrante. || — esférich.
El que 's forma a la supeificie de 1' esfera, entre dos
cércols máxinis que 's tallen. Ángulo esférico. \\ — FA-
CIAL. Ángul format per dues ratlles imaginaries de
les que la una baixa desde la part mes sortida del
front fins a les dents incissives de la barra superior,
y r altra puja desde aquest derrer punt fins al con-
duele auricular. Ángulo facial. || -MIXTILÍNEU. El for-
mat per una ratlla recta y altra de curva. Ángulo
mixtilineo. || — MORT. Fort. ÁNGUL ENTRANT. II —
ÓBLICII. El (|ue 's mes petit o niajor qu' un recte. Án-
gulo oblicuo. II — OBTÚS. El que passa deis noranta
graus. Ángulo obtuso. || — PLÁ. El format per 1' inter-
secció de dues superficies planes. Ángulo plano. || —
rectilíneu. El format per dues ratlles rectes. Ángulo
rectilíneo. || —RECTE. El format per dues ratlles que 's
tallen verlicalnient o que mideix noranta graus. Án-
gulo recio. II —DE REFLEXió. El que 's forma per la su-
perficie plana en que cau un raig de Ilum, la ratlla
que va desde '1 meteix plá ais uUs. Ángulo de re-
flexión. II —DEL ULL. Anal. V exlrém ont s' uneixeu
les dues parpelles. Ángulo del oio. \\ - SÓLIT. El que
és fá per mes de dos iinguls plans que no están en
una nieteixa superficie plana, y van a parar a un me-
teix punt. Ángulo sólido.

ANGULAR, a. Donar a dues ratlles la forma d' án-
gul, o imitarlo d' algún modo Angular. || Formar o
treure exact^ment les motllures d' una pessa de me-
tal!. II adj. Pertanyent al ángul o semblant a 'n ell. II
Os mólt prim, aixafat y de figura irregular, que ocupa
1' ángul nassal del ull. |1 Bol. Que 's trova demunt
1' ángul d' un tronch. || — moviment. Mecán. Espai
que descriu un eos subjecte a un eix fixe y que roda
alentorn del nieteix eix. Movimienlo angular. || — mDS-
CLE DEL OMÓPLAT. Anat El quc s' extén desde 1' án-
gul del omóplat fins a les apófisis transversals de les
primeres vertebres cervicals. Músculo angular del
omóplato. II —APÓFISIS ANGULARS. Les orbitaries del
coronal corresponents ais ánguls deis ulls. Apófisis
angulares. || COLUMNES ANGULARS. Arquit. Les que 's
coloquen ais ánguls del perislil que no es circular.
Columnas angulares.

ANGULARI. m. Instrument pera niidar ánguls. An-
gulario.

ANGULARIVIENT. adv. m. En forma o figura d' án-
gul. Angularmente.

ANGULASTERS (Estany de). Hidrog. Estany prop
d' Encamp a la Valí d' Andorra,

ANGULET. m. Arquit. Cavitat que forma un ángul
recte que separa 'Is encoixinats de les fatxades del
género rústich.

ANGULÍFER, A. adj. Que presenta ánguls. Angu-
lífero.

ANGULINERVAT, DA. adj. Bot. Se diu de les
plantes que teñen nirvis angulosos. Angulenervado,
angul nérveo.

ÁNGULO (Isidor de). Biog. Agróneni, natural de
Vilanova y Geltrú (1812), mort a Hospilalet de Llo-
bregat 1' any 1854. Va viatjar per Anglaterra y 'Is
Estats Units, establintse a Barcelona 1' any 1839,
ont forma pait de la Junta de Coniers, del Consell
Provincial y de V Academia de Ciencies y Arfs. Va
ésser soci fundador del Institut Agrícol Cátala de
Sant Isidio y vocal de la Junta d' Agricultura de la
Provincia. Entre 'Is seus escrits pericials lii figuren
un Tratado completo de agricultura práctica y la His-
toria de la agricultura española; una y altre sense
acavar, per haverlo sorprés la mort ais quaranta dos
anys. Va introduir a Catalunya '1 conreu de les mo-
reres multicaulis o de Filipinas.

108

ANI

ANI

ÁNGULOS, A. adj. Lo que té ángiils.Aguloso.
ANGUNIA. f. Aflicció, congoixa, passió d' ánim
que fá patir extraordinariaiiient. Angustia.

ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar,
angustiar.

ANGUNIARSE. v. r. Patir congoixa. Acongojarse,
angustiarse.

ANGUNIAT, DA. p. p. Acongojado, angustiado.
ANGUNIÓS, A. adj. Qui pateix angoixa. Congojo-
so, angustiado. 1| Lo que causa angoixa. Congo-
joso

ANGUSTIFOLIAT, DA. adj. Bol. Planta de fu-
lles niólt estretes. Angustifoliado.

ANGUSTRINA. Geog. Poblé del depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sallago-
sa; és ais dos costats de la riera del seu nómy té 51S
liabitants.

ANGUYAR. V. a. Ani. CONGOiXAR.
ANHIDRE. m. Miner. Mineral naturalnient pri-
vat de la seua aigua de crestallisació. Anhidro. ||
Qiilni. Quaisevol eos que no té gens d' aigua. Anhi-
dro.

ANHÍDRICH, CA. adj. Min. S' aplica ais niinerals
conipletament faltáis d' aigua de cresíallisació. An-
hídrico.

ANHIDRO, adj. Quiñi. Que no conté aigua. An-
hidro.

ANHIDROHEMIA. f. Med. Disniinució de la part
serosa de la sanch. An-
-^ hidrohemia.

ANHILARSE. v. r.
ANIQUILARSE.

ANÍBAL. Biog. Ge-
neral cartaginés fill
d' Aniilcar Barca, que
va néixer 1' any 247
avans de J. C. y en les
cróniques antigües de
Catalunya, figura so-
vint cóm capdili en las
Iluites contra els ro-
nians sostingudes. Se-
góns Plini, el nóm de
aquell cartaginés, se
liavia apropiat en son
tenips en aquesta ban-
da de la costa del Me-
diterrani, pera desig-
nar les atalaies, que s' anomenaven Torres d' Aníbal.
ANICET. n. p. Aniceto.

ANIDROSIS. f. Med Disniinució o privació total
de la suor. Anidrosis.

ANIERAT, DA. adj. Ter. Flcat al niu. Anidado.
ANILAMIDA. f. Quim. Substancia crestallisada,
groga, brillanta, que s' obté per niedi de la combina-
ció del amoníach ab 1' éter metilindigótich. Anilá-
mida.

ANILINA, f. Quim. Substancia líquida, incolora y
d' olor agradable que s' obté combinant V índicli ab
un excés de potasa. Anilina.

ANILURIA. f. Quim. Substancia crestallisada que
s' obté combinant 1' aigua ab el clorur de cianógen
gaseós. Anilúrea.

ÁNIM. ni. Esfors, coratge. Ánimo, valor, corazón,
brío. II Voluntat, intenció. Ánimo. || Atenció, pen-
sament.

ABAIXAR L' ÁNIM. fr. ABAIXAR EL CAP.

ÁNIM A LA FARINOSA, fr. Fam. tcr. Ab que s' alenta
a la execució d' una cosa difícil. Ánimo á las gachas.
BON ÁNIM. Ini. Pera animar. Buen ánimo.

COBRAR ÁNI.M. fr. ANIMARSE.

DECAURE DEL ÁNIM D' ALGÚ. fr. Perdre la estima-
ció. Pzrder el concepto.

'lE^!í¿í5í\t-'-?%ífí.

Buste d'.\níbal

DONAR ÁNI.M. fr. ANIMAR.,

EXPLAIARSE L' ÁNIM. fr. EXPLAIARSE 'L COR.
FER PERDRE L' ÁNIM. fr. Met. DESANIMAR.
FER ÁNIM fr. TINDRE ÁNIM, CORATGE.

PERDRE L' ÁNIM. Acobardirse Estrecharse de ánimo.

TINDRE ÁNIM. fr. Formar intenció de fer alguna
cosa. Hacer ánimo.

ANIMA, f. Principi interior del movinient o de les
operacions de tot eos vivent. Alma, ánima. || Tros
rodó de fusta, os, etc., sobre que 's formen els bo-
tóns. Hormilla. || Tractanse del violí y altres instru-
Mients de pont, pega de fusta que 's posa entre les
dues tapes pera que 's conservín a igual distancia.
Alma. II En els negocis el mes essencial d' ells. Alma.
II En una divisa, la lletra que acompanya la figura.
Alma. II El vuit d' un cañó d' artillería. Anima. || Lo
que 's posa dins de alguna cosa pera mantíndrela o
sostindrela. Alma, || Vivesa, esperit, forsa, expressió,
etcétera, y aixis se diu: la iniaíge, 7 discurs té malta
ánima. |1 Fantasma, papo pera fer por a les criatures. *
Coco. II Se diu comunment de la del purgatori. Áni-
ma, alma. || Arí. y of. Llistó posat al cadell obert al
niitj d' un junt pera reforjarlo. Alma. ¡| Met. Lo que
dona esperit, vigor y forsa a alguna cosa, cóm: /'
amor a la patria es V ánima del Estal. Alma. || La
substancia o '1 principal en quaisevol cosa, y aixís
's diu: aném al ánima del neg,oci. Alma, i Enteni-
ment. || La conciencia, y aixís del que obra mal se'n
diu que no té ánima. Alma. || Ret. Se pren per tota
la persona, y aixís 's diu: no hi há un ánima en tot el
correr. Alma. || — EN PENA. La que pateix al purga-
tori. Alma en pena. \\ Met. Trist, melancólich. Alma
en pena. \\ — FREDA. La persona de pocli esperit. Ave
fria, ave gonza.

ÁNIMA DE CAVALL. Expr. fam. Se diu de la persona
que sense escrupol comet maldats. Alma de caballo.

ÁNIMA DE CAGAFERRO. Loc. fam. y

ÁNIMA DE CANTl. Expr. fam. Se diu de la persona
niólt necia o tonta Alma de cántaro.

ÁNIMA MEVA. Expr. de carinyo. Alma mia, mi alma.

ANÁRSELI A ALGÚ L' ÁNIMA DARRERA D' ALGUNA
COSA. fr. Met. Denota la forsa ab que alguna cosa
atreu a algi'i. Llevar á uno alguna cosa tras de si el
alma.

ARRENCAR L' ÁNIMA A ALCÚ. fr. Met. Matarlo o ferli
mólt di nial. Se diu ordinariament anienassant. Sacar
el alma, el corazón, las entrañas ó las tripas á alguno.

ARRIBAR A TOCAR A L' ANIMA, fr. Sentir vivanient
alguna cosa. Tocarle á uno en el alma ó tocar al alma
alguna cosa.

CLAVARSE A L' ÁNIMA, fr. Fam. Menjar o beure al-
guna cosa Echarse algo al coleto ó á cuestas.

DONAR ÁNIMA, fr. Donar vivesa, esperit y gracia,
particularment al llenguatge. Dar alma.

DONAR L' ÁNIMA A DEU. Espirar, morir, rendir ó aar
el alma á Dios.

ESTAR CÓM L' ÁNIMA DEN GARIBAY. fr. Se diu del
que no pren partít ni en pro ni en contra de alguna
cosa. Estar como el alma de Ganbay.

NO GOSAR DIR QUE L' ÁNIMA SIGUÍ SEUA. fr. No
gosar parlar ni en bé ni en mal. No chistar, no des-
plegar los labios.

PE.NJAR L' ÁNIMA A ALGÚ. fr. Fam. Pondera la mólta
gana de menjar. Clarearse de hambre.

PESARLi A ALGÚ A L' ÁNIMA, fr. Fam. Sentir viva-
ment al.^ún mal succés o contratenips. Pesarle á uno
ó sentirlo en el alma.

PORTARSE'N EN COS Y ÁNIMA, fr. Met. Portarse'n
del tot alguna cosa. Llevarse en cuerpo y en alma.

SENTIR A LA ÁNIMA, fr. Tindre gran sentiment o
dolor d' alguna cosa. Sentir de muerte, á par de
muerte, á par del alma ó en el alma. Sentir en el alma,
tocar en la lumbre ó en la niña de los ojos.

TINDRE L' ÁNIMA PENJADA D' UN FIL. fr. Estar niOlt

anguniós per alguna cosa. Tener el alma penaiente de
un hilo.

ESTAR AB L' ÁNIMA A LES DENTS. fr. Met. Tindre

ANl

ANl

109

mólta por o estar en gran perill. Estar con, ó tener el
alma entre los dientes.

UNA ÁNIMA SüLA NO CANTA NI PLORA. Rej. Adver-
teix qu' un de sol sense ajuda d' altres no se; veix de
res. Una ánima sola ni canta ni llora.

ANIMACIÓ. f. L' acte d' animarse o infundirse
1' ánima en el eos. Animación.

ANIMADET, A. adj. Dini. de animat. Algo ani-
mado.

ANIlVlADÍSSIiVl Siip. de animat. Animadísimo.

ANIMADOR, RA. m. y f. Qui anima. Animador.

ANIJVIAL. ni. Cós que té sentit y moviment. Ani-
mal. II Coniiinment s' enfen per 1" irracional. Animal,
bestia, bruto. || adj. Dit del iiome niólt ignorant.
Animal, bruto, bestia. || adj. Lo que pertaiiy al cós
an niat y sensitiii. Animal || — ab SÉCHS. Ant. IN-
SECTE. II — BRUT: BESTIA BRUTA.

ANIMAL DE CARRETA. Expr. y

ANIMAL DE CHATRE POTES Expr. met. Sumamcnt
incapás. Tonto de cuatro suelas.

ANIMAL DE LLOGUER. Expr. La cavalcadura que
lloguen. Alquilóa.

ANIMAL NOCiu. Alimaña.

TOT ANIMAL SAB DEIXAR EL LLOCH ONT NO POT
CAMPAR. Ref. Aconsella abandonar 1' empenyo que
'ns perjudica. Quien tiene tienda y no vende, necio es
si la sostiene.

ANIMALADA, f. Fig. Dit o fet propi de persona
grollera o ignorant. Animalada.

anímalas, m. aum. Animalazo, animalón, ani-
malote. || Met. Home niólt ignorant o tonto. Anima-
lazo.

ANIMALCULISME. ni. Fisiol. Sistema que esta-
bleix que tan sois els animáis espermátichs produei-
xen r enibrió animal. Animalculismo.

ANIMALET. ni. dim. A.NIMALÓ.

ANIMALÍFER, A. adj. Que conté animáis. Anima-
lifero.

ANIMALISACIÓ. f. Cambi de naturalesa qu' expe-
rimenten els aliments vegetáis couvertintlos en pro-
pis pera concorrer al sosteniment y reparado del eos
deis animáis, Animalización.

ANIMALISAR. v. a. Convertir una substancia en
la propria d' un animal. Animalizar. || r. Assimilarse
a la substancia d' un anima). Animalizarse.

ANIMALITAT. f. Condició d' animal; qualitat
constitutiva d' un ser animal y sensitiu; conjunt deis
carácters y de les propietats animáis. Animalidad.

ANÍMALO, n;. dim. Animalejo, animalito.

ANIMALOT. ni. Animal de mala figura que no té
nóm conegut. Animalucho. || Vulg. L' honie suma-
nient ignorant. Animalucho.

ANIMAR. V. a. Infundir 1' ánima al eos, donar vida.
Animar. i| Met. Donar ánim, valor, coratge. Ani-
mar. II Donar vigor y energía a les coses inani-
mades. Animar. || Entre pintors y esculptors donar
vivesa y expressió a les figuras. Animar. || Más. So-
nar ab primor un instruinent. Animar.

ANIMARSE. V. r. Cobrar ánim, esfors. Animarse,
cobrar ánimo, valor

ANIMAT, DA. p. p. Animado.

ANIME, ni. Certa reíiia treta per incisió d' un ar-
bre de Indies semblant al garrofer: es d' olor niólt
suau y de co'or d' encéiis. Anime, goma ánima. [| —
COPAL U ORIENTAL. ReTna mólt dura, transparenta, de
color de topaci ciar, que flueix d' una mena de roldó,
y serveix pera la duresa y brillantor del barnís. Ani-
me copal ú oriental.

ANIMER. ni. Qui capta per les animes del purga-
tori. Animero.

ANIMES. El toch de campanes que s' acostuma
fer a entrada de íoscli, avisant ais fidels pera que
preguin per les animes del purgatori. Ánimas.

Animes beneites. interj. Qu' expresa '1 gran desitj
d' alguna cosa. Ánimas y Dios; Dios ¡o oiga y el pe-
cado sea sordo.

ANIMES (Riera de les). Hidrog. Riera del Camp
de Tarragona; neix sota del Piiig den Coma, passa
per Castellvell y desaigua a la vora esquerra de la
riera de Mascalbó.

ANIMETA. f. Dim. d' ánima.

ANIMETES SANTES: ANIMES BENEITES.

L' ANIMETA. Expr. Pera avisar a algú que obri ab
conciencia. Conciencia.

ÉSSER UNA ANIMETA. fr. ÁNIMA PREDA.

ANÍMICH, CA, adj. Quim. Que té per base I' ani-
inina. Anímico.

ANIMINA. f. Qulm. Base salificable que lii ha al
oli animal de Dippel. Animina.

ANIMISME. m. Med. Sistema fisiológich qu' expli-
ca 'Is feíióniens vitáis y les nialaltíes fent'hi inter-
vindre 1' ánima. Animismo.

ANIMISTA. ni. Partidari del animisme. Animista.

ÁNIMOS, A. adj Coratjós, esforsat, valent. Ani-
moso, valeroso, esforzado.

ANIMOSAMENT. adv. m. Animosamente.

ANIMOSÍSSIM, A. adj. sup. Animosísimo.

ANIMOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Animosísi-
mamente.

ANIMOSITAT. f. Valor, atreviment. Animosidad,
ardimiento, valor. || Rabia, odi inveterat. Animo-
sidad.

ANIMOVISTA. ni. Fisiol. Qui eren que 'Is ovaris
están dividits en celdes y que dins de cada una de
elles hi há un olí, ont va a parar 1' aninialet esper-
mátich. Animovista.

ANIÓ. ni. Fis. Part d' un eos descompost per la
acció galvánica, que 's dirígeix cap al pol negatiu
de una pila eléctrica. Anión.

ANIOL Sant. Geog. V. SANT Aniol.

ANIQUILABLE. adj. Fácil d' aniquilarse. Aniqui-
lable.

ANIQUILACIÓ. f. Destrucció. Aniquilación, ani-
quilamiento.

ANIQUILADOR, A. m. y f. Qui aniquila. Aniqui-
lador, exterminador.

ANIQUILAMENT. m. Aniquilado.

ANIQUILAR. V. a. Reduir a no res. Aniquilar, ex-
terminar, il Arruinar completament. Aniquilar.

ANIQUILARSE, v. r. Ferse nialbé mólt alguna
cosa. Aniquilarse. || Perdres completament Aniqui-
larse

ANÍS. in. Confits fets ab la llevor de la niatafaluga
ensucrada. Anís, grajea. II — estrellat. Aibust de la
Xina y del Japó, que fa un boíl a modo d' estrella ab
set raig, cada qual ab sa llevor, de gust y olor sem-
blant al anís; aquesta llevor serveix pera preparar
licors mólt gustosos. Anis de la Xina ó estrellado de
las Indias.

ANÍS ÚLMINA. f. Quim. Substancia que s' obté
del anis y sembla ésser un terme niitj entre 1' úlmina
pura y '1 gluten. Anis úlmina.

ANISsAT. m. Licor preparat per infusió y per des-
tilado y compost d' aiguardent, sucre y niatafaluga.
Anisado.

ANISSET. ni. dim. Anisillo.

ANISSOL. ni. Quim. Substancia líquida, incolora
y aromática, resultat de la desconiposició del hidrat
d' ácit aniisich destllat ab un excés de barita.
Anisol.

ANISSOMÉTRICH, CA. adj. Bot. Se diu de les
parts del vegetal que son designáis entre sí. Aniso-
métrico. || Miner. S' aplica a les crestallisacions que
presenten tres eixs desiguals. Anisótico, anisomé-
trico.

no

ANO

ANS

ANISSÓTACH, CA. adj. Med. Se diu del póls
desigual y freqüent. Anisótico.

ANISSÓTICH, CA. adj Miner. Se din de les subs-
tancies que crestallisen en prisnies d' arestes niólt
designáis e irregulars. Anisótico.

ANISTIÓFOR, A. adj. Zool. Que no té cap apén-
dice deniurit del ñas, cóin la rata piíiyada, per exeni-
ple. Anistióforo.

ANISTO, A. adj. Bot. Se diu de certs orguens deis
vegetáis faltáis d' estructura celular Anisto.

ANIT. adv. f. Anoclie.

ANIUAR. V. a. Fer niu o convertir en niu algún
Ilocli. Anidar.

ANIVELLAR. v. a. Tirar el iiivell pera examinar si
un pía está a nivell. Nivelar. || Posar un pía en po-
sició horitzontal justa. Nivelar. |1 Posar en equilib i
o igualtat qualsevol cosa material. Nivelar. Ii Per
una cosa ab igualtat y equitat. Nivelar.

ANIVELLAT, DA. p. p. Nivelado, da.

ANIVERSAR!. m. Día consagrat a recordar un fet
succeit en igual día d' algún any avans. Aniversa-
rio. II L' ofici que 's celebra en snfragi d' algún difunt
el día que fa 1' any de la seua niort. Aniversario.

ANLASSAR. v. a. Ant. ENLLASSAR.

ANLLÁ. adv. 11. enllá.

ANMARSIR. V. a. Ant. enmustigAR

ANNA. n. p. AGNA.

ANNA. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valencia,
part. jud. d' Enguera; és a la vora de 1' estany del
séu iióni, y té 2.126 hab. || Hidrog. Estany de la prov.
de Valencia, part. jud. d' Enguera.

ANNALISTA. m. El qui escriu annals. Analista.

ANNALS. m. pl. L' historia que conté 'Is fets de
cada any per separat. Anales.

ANNATA f. La renda, fruit o emoluments que
produeix qualsevol benefici o empleu. Anata.

ANNÉLITS. ni. pl. Zool Animáis articulats, quin
c6s és ton y está sempre dividit en gran nombre de
anelles. Anélidos.

ANNOBLIR. V. a. y 'Is séus deiívats. ennoblir.

ANNUAL. adj. Lo que succeix cada any. Anual,
anuo, añal.

ANNUALITAT. f. La propietat d' ésser annual.
Anualidad. || La renda d' un any. Anualidad.

ANNUALMENT. adv. t. Cada any. Anualmente.

ANNUO, A. adj. AnnUAL.

ANO. ni. Cir. Forat del cul. Ano.

AÑADÍ, NO. adj. Cir. y med. Se diu del medica-
ment que suavisa y atempera els dolors. També s'usa
substantivat. Anodino.

ANODONT. adj. Zool Que no té dents. Anodonto.

ANOLIEJAR. v.a.Ant. y'lsséns derivats. noliejar.

ANÓJVIAL. adj. Gram. Se diu del nóm o verb que
té alguna irregularitat. Anómalo. || Se diu també de
tot lo que no té un cura regular. Anómalo.

ANOMALÍA, f. Gram. La irregularitat d' algúns
nóms y verbs. Anomalía, irregularidad. || Asirán.
La irregularitat aparent deis niovinients deis plane-
tes. Anomalía. || Med. Irregularitat a les libres o al
pols. Anomalía. || En la historia natural, monstruosi-
tat. Anomalía.

ANOMALÍSTICH, CA. adj. Se diu de 1' any que
transcorre desde que la térra ix del afelí fins que Iii
torna, y consta de trescents seixanta cincli díes, sis
llores y vinticincli nienuts. Anomalístico.

ANOMENADA. f. Nóm, fama. Renombre, nom-
bradla.

ANOMENADAIWENT. adv. m. Expressament. Es-
pecialmente, nombradamente. || Per son nóm. Nom-
bradamente.

ANOJVIENAR. v. a. Designar a algú pél séu nóm.
Nombrar. || Posar nóm. Poner nombre. || Triar a
algú per' alguna cosa. Nombrar. ll Fer menció parti-
cular d' alguna cosa. Nombrar.

ANOMENAR HEREU. fr. Constituirlo o ferio. Nombrar
heredero.

NO ME L' ANOMENis PAS. Expr. Denota la repugnan-
cia ab que se sent anomenar al subjecte que s' abo-
rreix. No me lo nombres.

ANOJVIENARSE. v. r. Dirse o tindre nóm una cosa.
Nombrarse, llamarse.

ANOMENAT, DA. p. p. Nombrado, da.

ANOMEUS. ni, pl. Anians purs. Anomeus, ano-
mianos, anomos.

ANCNFAL, A. Que no té melich. Anónfalo.

ANÓNIM, A. adj Sense nóm o firma; carta sense
firmar. Anónimo. || També 's diu del autor quin nóm
no és conegut. Anónimo.

ANOPÉTAL, A. adj. Bot. Qne té 'Is petáis cap a
dalt. Anopétalo.

ANORGANOGRAFÍA. f. Descripció deis cossos in-
orgánichs. Anorganografía.

ANORGANOLOGÍA. f. Tractat deis cossos in-
orgánichs. Anorganología.

ANORGISME. m. Conjunt de tot lo que no pertany
al regne orgánich. Anorganismo.

ANORMAL, adj. Lo irregular, lo que s' aparta de
la regla o norma. Anormal.

ANORKEAMENT. ni. Acte y efecte d' anorrear o
anorrearse. Anonadación, anonadamiento.

ANORREAR. v. a. Aniquilar, reduír a res. Ano-
nadar.

ANORREARSE. v. r. Humillarse, abaixarse, aba-
tre's. Anonadarse.

ANORREAT, DA. adj. Anonadado.

ANOSMÍA. f. Patol. Debilitat d' olfat. Anosmía.

ANOSTEOQOARl. adj. Zool. S' aplica ais ani-
máis que. no teñen ossos propianient dits. Anosteo-
zoario.

ANOVES. Geog. Caseriu del dist. munpal. d' dia-
na, prov. de Lleida.

ANOYA. Hidrog. Riu de la prov. de Barcelona.
Neix prop de Sant Maiti de Sesgayoles; passa pél
terme d' aquest poblé, péls de Veciana, Santa María
del Canií, Copons, Clariana, Jorba, Espel, Igualada,
Vilanova del Camí, Pobla de Claramunt, Capellades,
Vallbona, Cabrera, Sant Jaume, Monistrol de Anoya,
Sant Sadurni, Subirats, Gélida y Martcrell, en quina
vila desaigua a la vora dreta del Llobregat.

ANPOQUIR. V. a. Ant. Disminuir Apocar, mi-
norar.

ANQUETA, f. dim. d' anca. Anqueta, anquila.

ESTAR A MITJA ANQUETA, f. Estar mitj assentat.
Estar de media anqueta.

ANQUILOMERISME. m, Med. Aderencia mórbida
de parts que deuen estar naturalinent separades. An-
quilomerismo.

ANQUILOP. ni. Med. Tumoret situat cap al gran
ángul del ull, devant o al costat del sach llagrimal y
no dins, circunstancia que '1 diferencia del tumor
llagrimal. Anquüope,

ANQUILOSAR. Med. Causar una anquilosis, pri-
var a una articulació de la facultat de moure's. An-
quilosan

ANQUILOSIS. Med. Osificació de les articulacions
que impideix que pnguin moure's. Anquilosis.

ANRAVIRONAR. v. a. Ant. RODEJAR, IiNROTLLAR.

ANRERA. adv. II. ENDERRERA.

ANRIQUEIR. v. a. Ant. enriquir.

ANS. adv. t. Avans. Antes.

ANS BÉ. adv. Antes bien.

ANT

ANT

111

ANS. ücosy. Nóin anticli de Les Pereres, poblé agre-
ga! al ajunt. de Caixans, prov. de Qirona.

ANSA. f. Part que 's posa expressanient al costat
o cieimint d' algiins obgectes pera poguerlos agafar
ab la má; geiieraliiieiit, 6s córba y viiida del iiiitj.
Asa. II —DEL COLL Cada un úcts dos cossos que van
del pit al niiiscle. Clavicula, asilla.

POSARSE EN ANSES O FER ANSES DE GERRA. f. Po-
sarse les luans a la cintura, doblegant els bracos en
forma d' anses. Ponerse en ¡arras ó en jarra.
ANSANGONAR. v. a. Ant. Ensangrentar.
ANSAT. m. Ter. TUPÍ.

ANSEÁTICH, CA. adj. Se diu de certes ciutats de
Aianianya, Iliures y reunides niutuninent pél coiners.
Anseático, ansiático.

ANSELM n. p. Nóni d' lióme. Anselmo.
ANSERALL. Geog. Poblé de la piov._ de Lleida,
fa'sb. y part. jud. de la Séii d' Urgell. És a la vora
dreta del riu Valira, y íé 283 liab.
ANSETA. f. dini. Asilla.

ANSIA, f. Congoixa que causa iiiquietut o iiiovi-
nient violent. Ansia, jj Desitj veenient. Ansia, an-
helo.

DONARSE ANSIA, fr. AFANYARSE. || In.^íeniarse. Me-
nearse, bandearse.

ESTAR AB ANSIA O PASSAR ANSIA, fr. Estar coii Cui-
dado, tener ó pasar cuidado.

ANSIAR. V. a. Desitjar ab ansia. Ansiar.
ANSIAT, DA. p. p. del verb ansiar. Ansiado.
ANSIES, f. pl. Basqueig, ganes de vomitar. Bas-
cas, arcadas, vómitos.

ANSÍES (Les). Geog. Caseriu del dist niunpal. de
Les Planes, prov. de G roña. || Veinat del part. judi-
cial de Solsona, prov. de Lleida.
ANSIETAT. f. ANSIA.

ANSIÓS, A. adj. Qui té ansia o desitj veenient de
alguna cosa. Ansioso. || Lo que está acompanyat de
grans congoixes. Ansioso.

ANSIOSAMENT. adv. m. Ansiosamente.
ANSINYAN. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá; és a la confluencia del
riu Desix ab I' Agly, y té 276 habitans.

ANSOBELL. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Cova,
prov. de Lleida.

ANTA. f. Quadn'ipede cóiu un niulat; té 'i cap gros
y llargarut ab una mena de trompa, qn' estira y
arronsa quan vol, y a quina extreniitat lii té 'Is nas-
sos; els nlls petits, oielles semblantes a les del porcli,
la qúa curta, qnatre ungles a les potes de devant y
tres en les de derrera: el pél curt, cspés y negrencli.
Anta, danta, búfa!o. || La pell de dit animal ado-
bada. Ante.

LO QUE TÉ COLOR D' ANTA. .Anteado.
ANTABAIR. v. a. Ant. Entibiarse.
ANTAGALLA. f. Mar. Faixa de rissos de la vela
de bauprés y de les veles quadrades y llatines per la
part baixa. Antagala.

ANTAGALLAR. v. a. Mar. PEND.^E ANTAGALLES.
NAVEGAR O CORRE ANTAGALLANT. Portar antaga-
ilades les veles ab que 's pot fer aqueixa maniobra,
a causa de la niólta forga del vent. Navegar ó correr
antagallando.

ANTAGÓNICH, CA. adj. Oposat. Antagónico.
ANTAGONISME. m. Oposició, aversió, antipatía;
contraposició, rivalitat. Antagonismo. || FU. Doctri-
na oposada a I' analogía o al origen. |i — DELS MUS-
CLES. Anat. Acció per la qual un muscle djtermina un
moviment contrari al que resnltava de I' inipressió de
un altre. Antagonismo de los músculos.

ANTAGONIST.A. m. Émnl, qui s' oposa o contra-
deix a un altre. Antagonista. !l Anal. Qua'sevol deis

inuscles que leñen ofici contrari al de un altre. Anta-
gonista.

ANTALGIA. f. Med. Carencia de dolor, aixis en
estat de salut cóm en el de malaltía. Antalgia.

ANTALGICH. adj. Tot reniei que calma 'I dolor.
Antálgico.

ANTANA. f. Solclis transversals que 's fan ais caps
de les pesses de térra ont no iii arriven els solchs
longitudinals fets ab la relia. Surco atravesado.

ANTANY. adv. t. L' any próxini passat, y per ex-
tensió qualsevol deis anys passats. Antaño.

PENSAR EN LES NEUS D' ANTANY, SI CAURÁN EN-
GUANY. fr. Met. Se reprén a algi'i que no está en lo
que diu. Pensar en, ó mirar ú las musarañas

QUAN ÉS JA VINGUT EL DANY, ÉS EN VÁ PARLAR DE
ANTANY. Ref. Denola qu' alguna cosa s' ha fet pas-
sada la ocasió, o quan ja no 's necesitava. Después
de vendimiar, cuévanos; al asno muerto la cebada al
rabo.

ANTANYANA. f. Dona niólt vella. Antañona.

ANTARES. m. Nóm que donen els astrónonis a la
estrella fixa que lii ha al cor de I' Escorpí. Antares.

ANTARTICH, CA. adj. S' aplica al pol oposat al
ártich y a tot lo que 1¡ pertany. Antartico, ca.

ANTEBRAQ. ni. La part anterior del brag desde '1
pols fins a r indret del colze. Antebrazo.

ANTECAMBRA, f. Pessa avans de la sala princi-
pal. Antecámara. || Pessa avans del dormitori prin-
cipal. Antecámara.

FER FER ANTECAMBRA. Expressió ab que s' ex-
pressa principalnient 1' estona que se 'ns fa esperar,
avans de rébre 'ns, al anar a visitar a algú.

NO FER ANTECAMBRA. Expiessió ab que 's niani-
festa 1' entrada que 's té en una casa, aixó és, que
s' lií entra sense que 'ns fassin esperar. No hacer an-
tecámara o antesala.

ANTECAPELLA. f. Pega inmediata a la capella.
Antecapilla.

ANTECEDENCIA, f. Antecedencia, procedencia.

ANTECEDENT. adj. Lo que va avans. Anteceden-
te, li m. Lng. La primera proposició d' un entimeina
o d' un argiunent que 'n te dues. Antecedente. ||
Geom. y Arit. El primer ternic d'una rao que 's com-
para ab el segón, dit consegüent Antecedente. ||
Gram. El nom o pro.ióni que regeix al relatiu. Ante-
cedente.

ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormente, an-
tecedentmente.

ANTECEDIR. v. a. Annr o estar una cosa avans
qu' altra. Proceder, anteceder. || Tindre una per-
sona o cosa preferencia o superioritat sobre una
altra. Preceder, anteceder.

ANTECESSOR, m. Qualsevol deis antepassats res-
pecte de llura descendents. Antecesor. || Parlant de
empleos y dignitats el qui 'Is tenía avans deis actu-
áis posessors. Predecesor, antecesor.

ANTECH, CA. adj. y s. Se diu de qualsevol deis
habitants del globo terráqueu que 's trova baix un
insteix meridiá a igual distancia del Equador, els
uns per la part septentrional y 'Is altres per la meri-
dional. Anteco, ca.

ANTECOLL. m. Part de la cota de malla pera de-
fensa del coll. Antecuello.

ANTECOR. m. La pega qu' está avans del cor.
Antecoro.

ANTEDILUVIÁ, NA. adj. Lo d' avans del diluvi.
Antediluviano, na.

ANTEFIÁLTICH, CA. adj. Med. Se diu deis reméis
propis pera curar I' ofech o pera mitigarlo Antefiál-
tico.

ANTEFIRMA, f. La fórmula del tractament que 's
posa avans de la firma. Antefirma.

ANTEFOSSO. m. Primer fosso obert al peu del

112

ANT

ANT

glacis d' una plassa, ciutadela, etc. Antefoso, primer
ifoso.

ANTEGENESIA. f. Títol d' alguiis tractats filosó-
fichs sobre la época anterior a la creació. Ante-
genesia.

ANTEHÉLIX. m. Anat. Elevació corbilínea forma-
da pera '1 tendrúm de la orella y situada devant del
hélix. Antehélix.

ANTEIGLESIA, m. El porxo devant la iglesia. An-
teiglesia. II A Biscaya la iglesia parroquial d' algúns
¿els seus pobles. Anteiglesia.

ANTELACIO. f. Preferencia, comunnient de tenips.
Antelación.

ANTELIA. f. Fenómeii meteorologich que consis-
teix en 1' aparició al aire, y a la banda oposada al
sol, d' un cercle blanch lluniiiiós ab una taca blanca
al mitj que reprodueix 1' iniatje solar. Antelio.

ANTELITRAGON!, A. adj. Anat. Que correspón al
anthélix y al trago. Aníelitragonio. || Un deis nius-
cles intrinsechs del pabellódela orella. Antelitrago.

ANTELLA. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. d' Alberique; és a la esquerra del
líu Júcar y té 1,396 liab.

ANTELMiNTICH, CA. adj. Med. Lo qu' es contrari
ais cuchs. Anthelmíntico.

ANTEMEDIARI, A. adj. Bol. Calificació deis pe-
táis oposats a les divisións del cálzer. Antemedia-
rio.

ANTEMERIDIA. adj. Lo qu' está avans del niitj-
día. Antemeridiano.

ANTEMURAL, ni. Segona muralla que's posa pera
defensa de la principal. Antemural, antemuro. Ii
Met. Reparo, defensa; y aixís se diu: antemural de la
fe. Antemural.

ANTEMURALLA, f. Antemural.

ANTENA, f. Náut. Pal llarch, conipost del car y
la pena, ont lii va embragada la vela llatina. En-
tena.

ANTENAT, DA. p. p. S' anoniena aixis al fulastre.
Entenado. || Zool. Que té antenes o es banyut.

ANTENÓM. m. Lo que antecedeix al nóm, cóni:
sant, don. Antenombre.

ANTENUPCIAL, adj. Que precedeix a la boda,
c6ni: els capítols matrimoniáis, les vistes, etc. Antenup-
cial.

ANTEPASSAT, DA. adj. Passat, parlant del temps.
Antepasado, da.

ANTEPASSATS. ni. pl. Avis o ascendents. Ante-
pasados, mayores.

ANTEPECTORAL, adj. Qu' está colocat devant
del pit. Antepectoral.

ANTEPENÚLTIM, A. adj. El qu' está immediata-
nient avans del penúltim. Antepenúltimo, a.

ANTEPIT. f. Barana que impideix la caiguda de
qui 's trova en paratges alts. Antepecho.

ANTEPORT. m. El terreno elevat y difícil que hi
lia a les faldes de les montanyes anonienades ports.
Antepuerto. || Espai que a les cordilleies precedeix
al port. Antepuerto. || Mar. Part avansada d' un
port artificial, ont els barcos s' esperen pera entrar,
se disposen pera sortir, o de nionient hi obtenen algún
abrich contra les tempestáis. Antepuerto.

ANTEPOSAR, v. a. Preferir. Anteponer, preferir.

ANTEPOSARSE, v. r. Anteponerse, preferirse.

ANTEPOSAT, DA. p p. Antepuesto, a.

ANTEPREDICAMENTS. m. pl. Lóg. Punts prelimi-
nars. Antepredicaraentos.

ANTEQUART. m. Sonyal que fan alguns rellotges
un poch avans de tocar els quarts. Antecuarto

ANTEQUERÁ, NA. m. El natural de, o pertanyent
a Antequera, ciutat d' Andalusía. Antequerano.

ANTERA, f. Bol. Saquet membranós que conté la
materia fecundanta, nomenadapo/<?«; es I' orgue mas-
ele de les flors. Antera.

ANTERIOR, adj. Lo que preceeix en lloch o temps.
Anterior.

ANTERIORITAT f. Precedencia temporal d' una
cosa respecte de un' altra. Anterioridad.

ANTERIORMENT, adv. 11. Anteriormente.

ANTEROVERSIÓ. f. Patol. Inversió anormal d' un
orgue qualsevol del eos huma. Anteroversión, ante-
versión.

ANTESCENARI. m. La part d' escenari compresa
entre 'I teló de boca y '1 lloch destinat ais músichs.
Anteescenario

ANTESSACRISTÍA. f. Cambra situada avans de
la sacristía. Antesacristía.

ANTESSALA f. El recibidor qu' és avans de la
sala principal. Antesala, antecámara.

FER ANTESSALA. Esperarhi. Hacer antesala.

ANTETEMPLE, m. Porxo devant d' un temple.
Antetemplo.

ANTEVIGILIA. f. El día avans de la vigilia. Ante-
vigilia, antevíspera.

ANTI. Gram. Preposició qu' entra en la composi-
ció de móltes veas y significa contra. Anti.

ANTIADITIS. f.Paío/ ant Inflamacióde les amig-
dales. Amigdalitis.

ANTIARTRiTICH, CA. adj. Med. Remei contra 'I
poagre. Antiartrítico.

ANTIASFÍTICH, CA. adj. Med. Que serveix contra
r asfixia Antiasfítico.

ANTIASMATICH. m. Med. Contrari al ofech. An-
tiasmático.

ANTICARDI. m Anat. Part corresponenta a la boca
superior del ventrell. Anticardio.

ANTICECAL. adj. Anat. Situat devant del budell
cegó. Anticecal.

ANTICH, GA. adj. Lo qu' ha passat fa mólt temps.
Antiguo. II VELL. II Ais colegís y altres comunitats,
el qui fa mólt temps que hi es. Antiguo.

AB ANTICH adv. Desde la antiguitat Desde lo an-
tiguo.

A LA ANTIGA. Segóns 1' US o costúm deis antichs.
A lo antiguo.

ANTICHS. m. pl. Els que visqueren en els sigles
reniots y 'Is homens célebres de la antiguitat. Anti-
guos.

ANTICfMICH, CA. adj. Quim. Oposat a la fermen-
tado. Anticímico.

ANTICIPACIÓ. f. La acció y efecte d' anticipar.
Anticipamiento, anticipación. || Pressentiment. An-
ticipación. II Prevenció. Anticipación.

ANTICIPADA, f. Esg Ferida feta a traició. Anti-
cipada.

ANTICIPADAMENT. adv. t. Anticipadamente,
con anticipación.

ANTICIPADOR, A. m. y f. Qui anticipa. Antici-
pador.

ANTICIPAR, v. a. Fer alguna cosa avans del temps
regular o assenyalat. Anticipar.

ANTICIPARSE, v. r. Fer o lograr primer qu' un
altre lo que aquest pretenía. Anticiparse, ganar por
la mano.

ANTICIPAT, DA, p. p. Anticipado.
ANTICLINANT. m. Bot. Part interior del recepta-
ele de les plantes que teñen flors compostes. Antlcli-
nanto.

ANTICÓLICH, CA. adj. Contrari a la cólica. Anti-
cólico.

ANTICREPÚSCUL. m. Fis. Claretat que 's veu a
1' atmósfera a la part oposada a aquella en que hi
há '1 verdader crepúscul. Anticrepúsculo.

ANT

ANT

113

ANTICRIST. m. L' lióme diabólich que ha de per-
seguir a la Iglesia católica al íí del nión. Anticristo.
II Enemicii de Crist.

ANTI - CRIST, (Penyal del). Orog. Proniontori de
la banda N. de 1' illa de Menorca.

ANTICRISTIANiSME. ni. Sistema u opinió contra-
ria al cristianlsnie. Anticristianismo.

ANTICTONI, A. adj. Geog. Antípoda, antictonio.

ANTICÚELA, f. Enticuela.

ANTIDEJVIONÍACH. m. Qui no eren que hi hagi
ttimonis. Antidemoníaco.

ANTIDISENTÉRICH, CA. adj. Remei contra la
disentería. Antedisentérico

ANTIDORAL. adj. For. S' aplica regularnient a la
obligado natural que teníni de correspondre ais be-
neficis rebuts. Antidoral, remuneratorio.

ANTÍDOT. m. Contraveri. Antídoto, contravene-
no. II Met. Preservatiu pera no caure en algún vici
o falta. Antídoto, preservativo.

ANTIÉDRICH, CA. adj. Miner. Calificatiu deis
crestalls quines cares están girades en sentit invers.
Antiédrico.

ANTIEFIÁLTICH, CA. adj. Med. Que obra contra
els soninis pesáis. Antiefláltico.

ANTIEMÉTICH, CA. adj. Med Que serxeix pera
aturar el vómit. Antiemético.

ANTIEXAEDRE, A. adj. Miner. Prismes nonago-
nals acavats ab dues pirámides de nou cares. Antie-
xaedro.

ANTIFLOGÍSTICH, CA. adj. Calmant, refrigerant,
laxant, que fa baixar la inflamació. També s' usa cóni
siibstantiu. Antiflogístico.

ANTÍFONA, f. El verset que en el reso 's diu o 's
canta avans y després de cada salm. Antífona.

ANTIFONARI. m. Llibre de cor que conté les antí-
fones de tot 1' any. Antifonal, antifonario.

ANTIFONER. ni. Qiii entona les antífones. Antifo-
nero.

ANTIFONÍA. f. Contradicció lógica. Ántifonía.

ANTÍFRASIS, f. Ret. Figura que consisteix en
usar una paraula en sentit contrari a la seua verita-
ble significació. Antífrasis.

ANTIFRODISÍACHS s. y adj. pl. Med. y Farm.
Reméis peía calmar els desitjos carnals. Antifrodi-
síacos.

ANTIGALLA. f. Nóm despreciatiu pera designar
una cosa antiga de cap valor. Antigualla.

A LA ANTiQ-iLLA. fr. A la antigua.

ANTIGALLES. f. pl. Usos o estils que s' usaven
antigaiiient. Antiguaras.

ANTIGA iVlENT. adv. t. Antiguamente.

ANTIGOR. f. Tenips anticli. Antigüedad, tiempos
añejos.

ANTIGUÍSSIM, A. adj. sup. Antiquísimo.

ANTIGUÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Antiquísi-
mamente.

ANTIGUITAT. f. La qualitat d' antich. Antigüe-
dad. II Qualsevol objecte d' art antich. Antigüedad.

ANTIHELMiNTICH, CA. adj. Lo que es contrari
ais cuchs. Antivermífugo.

ANTIHISTÉRICH, CA. adj. Med Lo que serveix
pera combatre 1' histeiisme. Antihistérico.

ANTILOGÍA, f. Oposició aparent d' un text ab un
altre. Antilogía.

ANTILÓGICH, CA. adj. Contrari a la lógica. An-
tilógico.

ANTÍLOP. ni. Zool. Género tie niamífers runiiants,
de banyes vuides. Venen a ésser cóni entre cerv y
cabra, tant per llur figura com per lo que corren. Son
dóciis, manso?, perucha y sociables. Antílope.

DIC. CAT. — T. I. — 15.

ANTILLA. f. Geog. Cada una de les illes d' Améri-
ca entre Ms 6r 30', y 87° 20' longitut O. N. N' hi há
de gians y de petites y unes son angleses, altres
franceses, dinamaiqueses, holandeses, sueques, etc.
S' usa també en plural. Antillas.

ANTIMONARQUICH, CA. adj. Contrari a la mo-
narquía. Antimonárquico, ca. || Impropi de la monar-
quía o del régimen monárquich. Antimonárquico.

ANTIMONI. m. yV//«. Mineral que 's trova combinat
ab altres substancies. El mes comú es niólt pesat,
mitjanament dur y de color gris mes o menys ciar.
Antimonio. || — CRU. Masses solides, formades de
agalles crestallines, brillantes, d' un gris blavench,
que taquen de negre 'Is dits y el paper; posades al
foch se fonen fácilment y desprenen un gas sulfures;
insolubles al aigua y solubles en els ácits ab
desprendiment de gas suifurós. Conté un pocli d' ar-
sénich y sulfur de ploni y de ferro. Es mólt tis.it péls
manescals pera curar les besties. Sulfuro de anti-
monio. II — (SOBREDAURAT DE). Composició que
s' usa en medicina. Azufre dorado de antimonio. \\ —
FETJE D' ANTIMONI. Producte d' una fusió ü' una part
de sulfur d' antinioni ab 0,^e nitre. Hígado de anti-
monio. II — CROCO D' ANTIMONI. Couu osició dels ine-
teixos ingredients rentada y assecada a 1' onibra.
Croco de antimonio.

ANTiJVlONIA. Ant. ANTIMONI.

ANTIJVIONIAL. adj. Pertanyeiit al antimoni, cóm:
polvos aniimonials. Antimonial.

ANTIMONIAR. v. a. Barrejar el nietall comú ab
r antimoni pera fer les lletres d' imprenta. Antlmo-
niar

ANTIMONIAT. m. Quim. Sal produída per 1' ácit
aniimónicli combinat ab una basa salificable. Anti-
moniato.

ANTIMONÍKEL. ni. Miner. Primerita u óxit de ni-
kel unit a la crisopasia; és de color vert de poma,
mate, de trencadura escatosa, suau al tacte y tren-
cadís. És un poch eléctrich. Antimoníkel.

ANTIMÓNIT. m. Qiiim. Sal obtinguda per la coni-
binació del ácit anliinónich ab una base salificable.
Untimónito.

ANTIMÓNITS. m pl. Miner. Familia de miiierals
que contenen antimóni. Antimónidos.

ANTINA. f. Bot. Bolet que creix ais llochs huniits
demunt de les tulles y de la fusta. Antina.

ANTINAFRÍTICH, CA. adj. Remei contra '1 mal de
pedra, y la cólica nefrítica. Antinefrítico.

ANTINOMIA, f. For. Contrarietat de liéis en el
dret escrit o de dos llochs ti' una nieteixa Uei. Anti-
nomia.

ANTÍOCH. n. p. Antíoco.

ANTIPARA, m. Qui preté ésser papa contra '1 Ile-
gítini. Antipapa.

ANTIPAPAT. 111. La dignitat iilegitima d' antipa-
ra. Antipapado.

ANTIPARA, f. Ant. Cancell, biombo. Antipara,
antepuerta. || Mitges, calses o polaines pera res-
guardar el devant de les carnes y Ms petis. An-
tipara.

ANTIPATÍA, f. La oposició de geni o naturalesa
que lii há entre dues o mes persones o coses. Anti-
patía.

ANTIPÁTICH, CA. adj. El que 'ns inspira antipa-
tía. Antipático.

ANTIPERISTÁLTICH, CA. adj. Zool. S' aplica al
moviment de contracció del ventrell y deis budells,
en virtut del qual les materies contingudes en ells
van en sentit invers del seu curs natural o peristál-
tich. Antiperlstáltico.

ANTIPERÍSTASIS. f. Med. Acció de dos agents
contraris que s' aumenten mutuament la forsa. Anti-
perístasis.

114

ANT

ANT

ANTIPERISTATICH, CA, a.ij. Med. Lo que per-
tany a la antipeiístasis. Antiperistático.

ANTIPERNALS.adi.ni.pl. Els béns que '1 inarit
cedeix en ilot a la seua mullcr. Antipernales ó anti-
fernales.

ANTÍPICH, CA. adj. Med. Medicaiiient propi pera
prevenir o disminuir la supurado. Antípico.

ANTIPIRÓTICH, CA. adj. Med. Contra la crema-
dura. Antipirótico.

ANTIPNÓTICH. adj. Med. Contra la modorra o en-
sopinient, o 'I sonini seguit Antipnótico.

ANTÍPODES. ni. pl. Habitaiits déla térra qu' ocu-
pen lloclis de la meteixa diametralment oposats entre
sí. Antípodas. |1 Mel. S' aplica a la persona de geni
conlrari ;il de un'altra y a les coses oposades entra
si. Antípoda.

ANTIPTOSIS. i. Gram. Figura gramatical que con-
sisleix en posar un cas per altre. Antiptosis.

ANTIPÚTRIT, DA. adj. Contra la putrefacció. An-
tipútrido.

ANTIQUAR!. ni. Qu¡ f|^ particular estudi sobre les
coses antigües. Anticuario. || Marxant d' antiguitats.
Anticuario.

ANTIQUARTANARI. adj. Med. Propi contra les
quartaues Anticuartanario.

ANTIQUAT, DA. adj. Anticuado.

ANTIQUIOR. adj. y

ANTlQUÍSSIiVl, A adj. sup. ANTiQ'JiSSIM.

ANTIQUÍSSIMAMENT. adv. in. sup. ANTIGUiSSl-

MANÍENT.

ANTIQUITAT. f. ANriGUiTAT.

ANTIQUITATS. f. pl. ANTIGALLES.

ANTIRRAÓ. t. Ant. Injuri , injusticia. Sinrazón.

ANTÍSCiS. f. Astrol. Dos puiits del cel igualment
distants deis Irópiclis, Antiscios. || F'obles qu' habi-
ten un meteix meridiá 'Is uns euQá y 'Is altres enllá
del equador y que les ombres que progecten al mitj-
día son oposades. Antiscios.

ANTISCORBÜTICH. m. Med. Remei co itra 1' es-
corbutí. Aníiscorbútico.

ANTISSÉPTICH, CA. adj. Med. ANTIPÚTRIT.

ANTISSIFILÍTICH, CA. adj. Med. Medicament con-
tra 'I mal venéreu. Antisifilítico.

ANTISSOCIAL. adj. El qu' es contrari a la socíe-
tat o que lií és oposat. Antisocial.

ANTIST. Geog. Poblé del dist. munpal. de la Po-
bleta de Bellvelií, prov. de Lleida.

ANTISTIANA. Geog. ant. Nóni de Vilafraica del
Penadés, segons uns, o de la Bisbal del Penadés, se-
gons altres, en teinps deis lomans.

ANTISTROFA. f. Gram. Figura retórica que con-
sisteix en la reciproca inversió de certes paraulcs
fent que 1' una prengui '1 llocli de 1' altra cóm: el pare
delfín, el fiU del pare. Antiestrofa.

ANTÍTESIS, f. A!g. Miitació de quantitals d' afir-
uiatives a negatives. Antitesis || Gram. Cambi de
una lletra per altra Antítesis. Il Ret. Figura que
consisteix en el contrast de díies idees oposades. An-
títesis, contraste.

ANTITÉTICH, CA adj. Lo que pertany a la anti-
tesis. Antitético.

ANTITRINITARL m. Heretge que negava '1 iniste-
ri de la Trinitat Antitrinitario.

ANTIVENÉREU. adj. ANTISSIFILÍTICH.

ANTOORAFÍA. f. Art d' expressar els pensaments
per niedi de les flors Antografía.

ANTOIX. m. Desitj veement fundat sois en el ca-
pritxo, en especial de les dones prenyades. Antojo.

ANTOIXADÍS. adj. Qui facilment se deixa gover-
nar pél seu antoix. Antojadizo.

ANTOIXAMENT. ni. ANTOIX.

ANTOIXARSE. v. r. Encapritxarse o tindre gran
desitj d' alguna cosa. Sois s' usa en tercera persona
del singular junt ab el pronóm se y me, te. li. Anto-
jarse.

ANTOLi. n. p. N6m d' honie. Antolín.

ANTOLOGÍA, f. Colecció de travalls literaris de
diferents autors. Antología.

ANTÓN, n. p Antonio abad.

SAN ANTÓN S' ENAMORA D' UN PORCH. fr. Pam. ULLS
m HÁ QUE DE LLEGANYES S' ENAAIOREN.

VESTE 'N, VÉSTE'N, ANTÓN, QUE 'L QUE 'S QUEDA
JA 's COMPON. Ref. Que 'lis aconsella tractarnos bé
pera allargar la vida, advertint que 'Is que sobre-
viuen, facilment s' aconsolen. El anoche se murió, ella
hoy casarse quiere, ¡guay de quien muere!

ANTÓN, (Jaume). Biog. Frare agustiniá, natural
de Mataró. Va escriure sobre les fundació s agusti-
nianes de Catalunya y les biografíes deis liomens
mes celebráis del ordre de predicadors, que floriren
entre'ls anys 1306 v 1637. Va morir a Perpinyá al
auy 1639.

ANTONET. 11. p. Dini. d' Antón. Antoñito.

ANTONL n. p. Nóni d' lióme. Antonio de Padua.

ANTONÍ. n. p. Nóm d'liome Antoníno.

ANTONIA, n. p Nóm de dona. Antonia.

ANTONIA, ui. Relligiós de Sant Antón, Antonia-
no, antoníno.

ANTONIETA. f. n. p. dini. Antoñita, Antonieta.

ANTONOiVlASIA. f. Met. Figura que substitueix
un nóm propi per un apelatiu, o un apelatiu y patro-
nimicli per un nóm propi. Antonomasia.

ANTONOMASTICAMENT. adv. ni. Per antonoma
sia. Antonomásticamente.

ANTONOiVlASTICH. Lo pertanyent a la antono-
masia. Antonomástico.

ANTOSPERMA. m. Bol. Aglomeració deis globu-
lets, reproductors de certes plantes aquátiques. An-
tosperma.

ANTOSTA. f. Ter. ESCUDELLER.

ANTRACAMBIAR. v. n. Ant. Alternar.

ANTRACIT. m. Min. Substancia carbonosa, opa-
ca, amorfa, que s' encén sense flaiu, fuin ni olor, ex-
ceptuant quan está unida a la pirita ferruginosa; 's
compon de carbono y d' una substancia terrosa for-
mada d' alúmina, cals, sílice, y a voltes sulfur de
ferro. Antrácito.

ÁNTRAX, ni. Med. Se diu del vesper quan ofereix
alguna gravetat, que a vegades iguala al carbuucle.
Ántrax, avispero

ANTRE. s. m. Caverna o cova. Antro.

ANTRETAYAR. v. a. Ant. ENTRETALLAR.

ANTRIJVIÓLITA. f. Min. Mineral blandí que conté
cals y potassa, de Ilustre sedós, estructura radiada,
soluble dins deis ácits y fundible. Antrimólita.

ANTROPÓFACH, GA. m. Qui s' alimenta de carn
humana. Antropófago.

ANTROPOFAGÍA. f. Costúni que teñen algúns
selvatges de nienjar carn humana. Antropofagia.

ANTROPOLOGÍA, f. Ciencia que tracta del honie,
tísica y nioralment considerat, osigui deles relacións
entre '1 cós y 1' esperit. Antropología. || Teol. Modo
de parlar de la Sagrada Escriptura, que atribueix a
Déu ulls, mans, etc., cóm al lióme. Antropología.

ANTROPOLÓGICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu
a la antropología. Antropológico.

ANTROPOMORFE, FA. adj. Se diu de les mones
que teñen alguna semblansa corporal ab els homens.
Antropomorfo.

ANTROPOMÓRFICH, CA. adj. Pertanyent o re-
latiu al antropomorfisnie. Antropomórfico

ANY

ANY

115

ANTROPOMORFISME. ni. Hcretgia deis antropo-
morfites. Antropomorfismo.

ANTROPOMORFITA. adj. Heretges que atribuei-
xen a üéu {orina d' lioiue. Antropomorfita.

ANTUBI o ANTUVI (De primer), m. adv De
cop, de repent. De antuvión.

ANUARI ni. Llibre que 's publica d' any en aiiy.
Qeneralment s' entén per tal aquell que 's publica al
comens del aiiy pera que serveixi de guia a les per-
sones de determinades professious.donántlcs'lii datos
pera llur exercici, o niarcant la snccessió deis tra-
valls en que s' liauráii d' ocupar y '1 modo d' execu-
tarlos. Anuario

ANUENCIA, f. Condescendencia. Anuencia.

ANUJAR. V. a. y sos deriváis. Enujar.

ANULABLE. adj. Lo que 's pot anular. Anula-
ble.

ANULACIÓ. f. Abrogado. Anulación.

ANULADOR, A. ni. y f. Qui anula Anulador.

ANULAMENT. ni. Ant. ANIQUILAMENT

ANULAR. V. a. Abolir alguna Uei, tractat o privi-
legi. Anular, invalidar, derogar. || Rescindir. ||
Aniquilar. || adj. El qnart dit de la niá. Anular. |1 Lo
que té forma d' anell Anular. || Astron. Se diu del
eclipse de sol quan 1' onibra cubreix tot el discli,
ileixant al entorn sois una llista de llum en forma de
anell. Anular.

ANULATIU, VA. adj. Lo que té poder d' anular.
Anulativo. || KESCISSORI.

ANUNCI. ni. Avís verbal, escrit o estanipat, pera
fer sapiguer quelcóm al públicli en general. Anunci.

ANUNCIACIÓ. f. ANUNCI. II Per rntonomasía, la fas-
ta en que 's celebra la embaixada que 1' Arcángel
Sant Gabriel porta a la Verg María anunciantli '1
misteri cié 1' encariiació. Anunciación

ANUNCIADA, f. Ordre de relligiosos, instituida
r any 1232 per set mercaders de Florencia. Anuncia-
da, il Ordre de cavallería, fundada 1' any 1353. Anun-
ciada, orden de los lazos del amor. || Ordre de re-
lligioses, fundac'a per Joaua, nuiller de Lluis XH.
Anunciada

ANUNCIADOR, A. ni. y f. Qui anuncia. Anuncia-
dor.

ANUNCIANT. p. a. Ant. Qui anuiici.i. Anun-
ciante.

ANUNCIAR. V. a. Donar la primera noticia. Anun-
ciar. II Pronosticar bons o mals successos. Anun-
ciar. II AVISAR.

ANUVOLARSE. v. n. ennuvolarSE.

ANÚRIDA. f. Med. Supressió de la secreció urina-
ria. Anúrida, anuria.

ANVOLTAR. v. a. Anf. embolicar.

ANXOVA. f. Ictiol. Peixet de cinch a set centínie-
tres de lia cli, de Ilom verdós, costal y ventre plate-
jats y mólt seinblaiit a la sardineta. Boquerón. || Dit
peix salat. Anchoa. || Nóm que 's dona al ceitó salat.
Anchoa.

ANXUP. ni. Caseta o depósit que 's fá pera rebre
r aigua y compartirla a diferentes parts. Jámbica,
arca de agua.

ANY. in. Astron. L' espai de teinps que 'Is planetes
triguen en tornar al meteix punt de 1' eclíptica. Año.
II Entre 'Is que han adiiiéí la correcció Gregoriana,
r espai de 365 díes, G llores, 13 menuts y 59 segons,
contingut del primer de Janer fins al derrer de Deseni-
bre. Año. || Met. Tenips niés llarcli de lo regular
pera fer alguna cosa; y aixís se diu: írigar ó estar un
any pera fer alguna cosa. || — astronómich. L' espai
que triga el sol en tornar al astre d' ont isqué; té
inés que '1 solar lo que caminen les estrelles fixes de
occident a orient. Año astronómico, au^^tral ó sidé-
reo II — BISEST. V. any de TRASPÁS. || — CIVIL. Aquell

de que cada nació 's serveix pera regular el tenips. Año
civil ó político. II — COMÚ. El que s' usa pera les fet-
xes de lo que s' escriii. Año común ó usual. \\ — COR-
RENT. El present en que succeeíx lo que 's fá o diu.
Año corriente. !| —de GRACIA, any del SENyor. || —
DEL SENYOR. El del naixement de Jesucrist. Año de
gracia ó de nuestra salud. || — DE TRASPÁS. S' aplica
al any que té 366 díes; és cada quatre anys, excep-
tnant el derrer de cada sigle. També 's din aixís el
día sobreposat o afegit al 24 de Febrer. Año bisiesto.
II —diminut. Any que li falten niesos. Año defectuo-
so ó diminuto, \\ — ecclesiastich. El que governa les
solemnitats de 1' Iglesia y comensa en la primera
dominica d' Advent. Año edesiüstico. || - -EMERGENT.
El que comensa a compiar de la fetxa d' un día
qualsevol fins a 1' altra igual del any segíient. Año
emergente. || --PlatóniCH. Revolnció de 36,000 anys
després de la qual, segons 1' escola de Plato, 'Is pla-
netes recobraríen el meteix punt de la sena primera
disposició. Año platónico. || —REPÚBLICA. El que va
comensar a Fransa la nit del 21 al 22 de Septembre
del any 171)2, día de la fundació de la república. Año
republicano. \\ — SABÁTICH. El que de set en set dei-
xaven descansar les terres, segons la lleí de Moisés,
Año sabático. || —SANT. El de jubileu universal, cine se
celebra a Roma cada vinticinch anys, y se sol conce-
dir ais demés pobles de la cristiaiidat.

ANY BÓ PERA LA SERRA MAI S' APAREQA. Ref DÓna
a entendre que 1' any qu' es bó pera la sorra no ho és
pera la térra baixa. Año de la sierra no le traiga Dios
ü la tierra.

ANY CLIMATERICH. Met. L' any seté o nové de 1' edat
de cada persona y 'Is seus múltiples; y per exten-
sió '1 calamitós. Año climatérico.

ANY D' EN MARRAS, fr. L' ANY DE MARÍA CASTANYA.

ANY DE FIQUES FLORS, ANY DE PLORS. Ref. Denota
que 'Is anys abundants de figues flors solen ésser es-
térils en lo demés. Año de brevas nunca lo veas.

ANY DE JUBILEU. fr. ANY SANT.

ANY D' OVELLES ANY D' ABELLES. Ref. Denota que
r any abundaiit d' ovelles també ho és d' abelles.
Año de ovejas, año de abejas.

ANY DE MAL TEMPS FINS LES VELLES POSEN DENTS.
Ref. Denota que quan algú menys té se li ofereixen
mes ocasions de gastar. Poca ropa y buen talante; no
cabíamos al fuego y parió la de nuestro abuelo.

ANY DE NEU ANY DE DÉu. /?e/. Denota quc 1' any
que neva sol liaverlii niolta cullita Año de nieves, año
de bienes: año de heladas, año de parvas.

ANY DE POCH PÁ, GARBELL ESPÉS Y CEDAS CLAR.
Aforísnie ab que 's significa que devant de la poque-
tat s' ha d' economisar mes.

ANY DE PLOR. For. L' any de dol en que la viuda
deu ésser alimentada ab els béns del niarit. Año de
luto.

ANY FATAL. For. El senyalat ab terme peremptorí
pera interposar y millorar les apelacions en certes
causes. Año fatal.

ANY NOU VIDA NOVA Denota que algú está resolt a
millorar la vida. Año nuevo, vida nueva.

ANY PLUJÓS, PAGÉs OCIOS. AForisme ab que 's sig-
nifica que r abutidor de pinja fá ocios al pagés. Año
lluvioso, échale de codo.

ANY POI.ITICH. fr. ANY CIVIL.

ANY DE SANT JAUME. Aquell en que cau en diumen-
ge '1 día del Sant, y están concedides indulgencies
ais que van a visitar el sen sepulcre. Año santo de
Santiago.

ANYS DRETS. fr. Ant. Anys cabals. Años cabales.

A QUARANTA ANYS DÉIXAT DE BANYS. Ref. Denota
que desde dita etat, en que 's va perdent el vigor,
no conveiien els banys per lo mólt que debiliten. De
cuarenta años arriba no te mofes la barriga.

A CENT ANYS COTETA VERDA. Ref. Ab quc's notacl
que fora d' ocasió o tenips executa o li sobrevé al-
guna cosa. A rocín viejo cabezadas nuevas: ú la vejez
viruelas: á buey viejo cencerro nuevo.

116

ANY

ANY

CADA Día és un ANY. Loc. Denota qu' és mólt per-
iutlicial el dilatar 1' exectició d' alguna cosa. Cada
día es un añi: cada momento parece un siglo.

CAP D' ANY. fr. El día de la Circunisició, qu' es el
primer de Janer. Año nuevo. \\?\intr&\ dit aixís, per-
qué 's celebra 'I día que fá un any que algú ha niort.
Cabo de año.

CENT ANYS DE GUERRA Y NO UN DE PELEA. Ref.
Aconsella qu' encara que 's fassi la guerra, 's procu-
rin evitar e!s perills d' una batalla. Cien años de
guerra y no un día de batalla.

COA\PTAR ANYS. fr. JA TÉ ANYS O TÉ 'l.S SEUS ANYS.

D' aquí a cent ANYS TOTS ' SERÉM CALVOS. Ref.
Denota que no esperém veure verifícat alió de que 's
parla. Antes de mil años todos seremos canos.

DE CENT EN CENT ANYS O DE MIL EN MIL ANYS UNA
VEGADA, fr. Denota qu' una cosa succeeix rara vega-
da. Rara vez. por Jubileo.

DE TRES ANYS. ni. adv. Se diu del que té tres
anys. Tresañejo.

DEL ANY DE LA PICÓ. Loc. fam. De temps niólt an-
tich. Del tiempo del arpa; del tiempo en que el rey
rabió.

DURAR ANYS Y PANYS. fr. Durar niólt Durar una
eternidad, ser eterno.

ENTRE ANY. En el discurs d' ell. Entre año.

EixiR DE MAL ANY. Passar de miseria a niillor for-
tuna. Salto de mal año.

FER ANYS. fr. Arribar algú cad' any al día que co-
rrespón al del seu naixenient. Cumplir años. \\ Haver-
hi anys qu' ha esdevingut alguna cosa. Hacer años. ||
Darse bona vida. Darse buen tiempo.

JA TÉ ANYS O 'LS SEUS ANYS. Loc. Ser vella alguna
cosa. Ya tiene añicos ó ya tiene sus años.

JUGARSE 'LS ANYS. fr. Me/. Jugar sense interés. Jugar
los años.

V ANY DE MARÍA CASTANYA. Expr. fam. Ab que 's
desprecia alguna cosa per antiga o perqué no 's creu.
En tiempo de María Castaña, ó del rey que rabió, ó
del año de cuarenta.

LA MEITAT DEL ANY AB ART Y ENGANY, L' ALTRA
MEiTAT AB ENGANY Y ART. Ref. Denota 'I modo de
viure d' alguns, que van passaiit ab les seues trasses
y manyes. La mitad del año con arte y engaño y la
otra parte con engaño y arte.

LO MAL ANY ENTRA NADANT. Ref. Denota lo perju-
dicial qu' és la excessiva pluja al principi del any,
perqué dessubstancia la térra. El mal año entra na-
dando.

LO QUE NO És EN MÓN ANY NO ÉS EN MÓN DANY.
Ref. Explica que no devéin fer cas deis esdeveni-
nients passats que no han estat a nostre cuidado. Lo
que no fué en mi año no fué en mi daño.

ELS ANYS Hi SON. fr. Denota 1' efecte que la etat
causa en les persones, decaient llur robustesa y sa-
lut. No se van los día-¡ en balde

ELS ANYS NO HI SON. fr. LA ETAT NO HI ES.

LLEVARSE DEU ANYS DE DEMUNT. fr. Met. fam. De-
nota la satisfacció que 'ns causa alguna cosa o per-
sona qu' esttméni. Quitar mil canas.

¡MAL ANY! ínter, fam. Pera donar forsa a lo que
s' afirma, y ab énfasis. Mal año. || m^lviatoe.

MAL ANY EL PEL. Imprec. fam. Ab que 's desitja
mal a algú. Mal año para alguno.

mal any o BON any QUATRE CABEN EN UN BANCH.
Ref. Aludeix ais oficis de justicia, qu' en les iglesies
teñen banch senyalat, y so;i quatre: alcalde, dos re-
gidors y '1 síndich procurador. Buen año ó mal año
cuatro caben en un banco.

NO ESTÁN EN ELS ANYS TOTS ELS ENGANYS. Ref.
Adverteix que no sois els vells, sino també 'Is jovens
teñen astucies y manyes. No en los años están todos
los engaños.

PER ANYS Y PANYS. Per temps y mes temps. Por
años y años.

QUI a TRENTA ANYS NO TÉ SENY, NI A QUARANTA
TÉ CABAL, VA ALS CINQUANTA AL HOSPITAL. Aforisme

ab que s' expressa '1 seny que s' ha tindre pera ad-
quirir o lograr bona vellesa. Quien á los treinta no
asesa, no comprará defiesa.

QUI A VINT ANYS NO TÉ SENY Y A TRENTA NO TÉ
ROBA, TOTA SA VIDA ES POBRE. Ref. QUI A TRENTA
ANYS, etc.

¿QUÍ 'T PREOU:-¡TA QUAnTS ANYS TEN3? Expr. fam.
S' aplica al que 's fica ont no 'I demanen. ¿Quién te
mete en camisa de once varas.

SI A TRENTA ANYS NO SABS Y A QUARANTA NO TENS,
AGAFA UN CABÁS Y VÉSTE'N A PLEGAR FEMS. Ref. De-
nota que qui a trenta anys no té seny y a qiiaranta
no té cabal, ab dificultat ne tindrá després. Quien d
treinta no tiene seso y d cuarenta no es rico, rajadle
del libro; quien á veinte no entiende, y á treinta no
sabe, y á cuarenta no tiene, ruin vejez le viene.

TAL DÍA FARÁ UN ANY. fr. Denota '1 poch cuidado
que dona alguna cosa. Tal dia hará un año.

TOT SERVEIX O FÁ SERVEI UNA VEGADA AL ANY.
Ref. Ensenya que les coses que 's desprecien per de
poca entitat, solen aprofitarse algunes ocasions. Las
migajas del fardel á veces saben bien.

TREURS 'L VENTRE DE MAL ANY. fr. Saíisfer la fam,
inenjar mes o millor de lo que s' acostuma. Sacar el
vientre de mal año.

UN ANY PER ALTRE. Loc. La usen els llauradors
pera denotar qu' un any se sembra la térra y altre 's
deixa descansar. Año y vez.

¡VISCA AiÓLTS ANYS! Expr. D' agrainient. ¡Viva
muchos años! || Expr. iron. Ab
que 's desprecia alguna cosa. Viva
muchos años.

ANYÁ. Geog. Poblé de la prov.
de Lleida, archip. d' Áger, part.
jud. de Balaguer. Está situat a la
vora dreta del Segre y té 1,432
habitants.

ANYADA. f. La cuUita de cada
any. Añada, cosecha. || El dis-
curs o temps d' un any. Añada.
dolent que fá en 1' espai d' un any. Añada. || La renda
d' un any. Anata.

A LA MALA ANYADA DONARLI PASSADA. Ref. QUI DÍA
PASSA ANY EMPENY.

MlTjA ANYADA. fr. Dret que 's paga al ingrés de
qualsevol benefici ecclesiástich, pensió o empleu se-
cular; y és la meitat del seu valor en el primer any.
II També s' anoniena aixís la quantitat que 's paga
per els títols y per 1' honorífich d' alguns empleus y
altres coses. Media anata.

VINGUI L' ANYADA MES QUE VINGUI TARDANA. af.
Vale más tarde que nunca.

ANYAL. adj. Lo que 's fá o esdevé cad' any. Anual,
añal.

ANYEJAR. V. n. Ant. Ésser antigua alguna cosa.
Añejarse, envejecerse. II Alterarse les coses ab el
transcurs del temps. Añejarse.

ANYELL. ni. El fill de la ovella avans de fer I' any.
Cordero. i| Met. Manso, dócil y huniil. Cordero. || —
AFILLAT. El que mama d' una ovella que no és la
seua mare. Cordero ahijado. || El que mama de la sena
mare y d' un' altra ovella. Cordero endoblado. \\ —
DE llet. El que mama y no pastura. Lechal, recental,
cordero de secesto. || —tarda. Cordero tardío.

ÉS UN ANYELL DE PÁ. fr. ÉS UN ÁNGEL.

POSAR A ALGÚ MANSO CÓM UN ANYELL. fr. Reduirlo
a la rao quan avans estava nióIt obstinat. Ponerle
más blando que una breva ó que un cordobán.

QUAN DE MAL JUST VE L' ANYELL MAL PROFIT FARÁ
LA PELL. Ref. Denota que '1 mal guanyat dura poch.
Quien por codicia viene a ser rico corre más peligro.
De malo vino el conejo, al diablo irá el pellejo

ANYELLA. f. Filia de la ovella. Cordera.

ANYELLA (Plá de 1') Orog. Plá que té 1,750 met.
demunt el nivell del mar, prov. de Qirona, situat en-

Segell d' Anyá
El temps bó o

APA

APA

117

tre la Cerdanya y la Val! de Ribes, al N.O. d'aquesta
derrera.

ANYELLAR. v. a. Parir la oveja.

ANYELLET, A. m. dim. Corderito, corderillo.

ANYELLS Geog. Caseriu de Corsa, del dist. niiini-
cipal de La Bisbal, prov. de Girona.

ANYÉS (Joan Batista). Biog. Notable poeta va-
lencia, del sigle xvi, ecclesiástich exeniplar y huma-
nista de gran saber.

ANYETAKSE. v. r. Ant Envelllrse. Añejarse.

ANYINA. f La pell del corder d' un aiiy. Añina.
II Si está adobada. Cordero. || La llana del anyell.
Añino.

ANYINS. 111. pl. Pell d' anyell ab tota !a llana.
Añinos.

ANYÍVOL. ni. Arbre o planta que un any dona
mólt frnit y 1' altre gens. Vecero.

ANYOR. ni. a.nyorament.

ANYORADÍS. adj. Aquell que fácilinent s' anyora.

ANYORAMENT. ni. y

ANYORANSA. f. Inquietut, pesar per la privació
d' alguna cosa. Deseo, anlielo, añoranza.

ANYORAR. v. a. Desitjar la companyía deis au-
sents, o alguna cosa que no 's té. Echar á menos.

ANYORARSE. v. a. No trovarse bé en algún Uoch.
No hallarse.

ONT Hl HA MENJAR, O MENTRES HI HA MENJAR NO
M' ANYORO. Ref. Denota que les conveiiiencies fan
qu' algú no frovi a inenys ais pares deis que s' ha se-
parat. Buena vida padre y madre olvida.

ANYÓS. adj. Ant. ANCIÁ. || ANTICH. 1| VELL.

ANYÓS. Geog. Poblet de la Valí d' Andorra; és a
r esquerra de la ribera de Ordino y pertany a la pa-
rroquia de La Massana.

ANYÚS. Geog. Caseriu del dist. niiuipal. de la
Guardia de la Séu, prov. de Lleida.

ANZIANAMENT. adv. II. Ant. ANTIGAMENT.

AORTA, f. L' arteria major del eos huma, que neix
del ventrícul e5qiierre del cor. Aorta.

AOVAT, DA. adj. Lo que té figura d' ou Aovado.

APA. Veu pera esforzar ais nois quan s' al^en.
Aupa.

APACIBILÍSSIM, A. adj. siip. Apacibilísimo

APACIBILITAT. f. Suavitat en el tráete. Apacibi-
lidad, afabilidad. || El bon temperaiiient, ainenitat y
suavitat d' alguna cosa, cóm: del temps, etc. Apaci-
bilidad.

APACIBLE, adj. Agradable, de bon temperament.
Apacible. || Qiii és afable, dócil de geni o tráete.
Apacible. || Se diu de la veu, del soroll, del color y
d' altres coses inanimades, cóm: día apacible, Uoch
apacible, seniblant apacible, etc. Apacible.

APACIBLEMENT. adv. in. Apaciblemente.

APACIGUADOR, A. in. y f. Qui apacigua. Apaci-
guador.

APACIGUAMENT. m. L' acció y efecte de apaci-
guar. Apaciguamiento.

APACIGUAR. V. a. Pacificar. Apaciguar.

APACIGUARSE, v. r. Sossegai^se. Apaciguarse.

APACIGUAT, DA. p. p. Apaciguado.

APADRINADOR, A. m. y f. PROTECTOR.

APADRINAMENT. m. Acció y eíecte d' apadrinar.
Apadrinamiento.

APADRINAR, v a. Patrocinar, protegir, amparar.
Apadrinar, patrocinar. || padrínejar.

APAGABLE. adj. Lo que 's pot apagar. Apagable

APAGADOR, A. ni. y f. Qui apaga. Apagador. ||
Eina de llauna en figura cónica, que posada al cap-
deniunt d' una canya, serveix pera apagar Uums. IVIa-

tacandelas. || Tro? d' esponja niullada pera 'I ineteix
efecte. iVlano de Judas. || Mus. Trocet de grana que 's
posa al iiiartinet deis pianos, etc., pera apagar el
ressó de les cordes. Apagador

APAGALLUIVIS. m. pl. Bot. Planta de la fatn. de
les coiiipostes, mena d' escorsonera que fa unes flore-
tes grogues y quines llevors están rodejades de péls
blandís, lo que fa que al bufarles s' escampin per
r aire. Rabanillo, Barbaja, seneris, suzón. |1 Pe-
lussa déla flor del cart. Vilano, milano. || Cono de
llauna o de ferro posat al capdemunt d' una canya
pera apagar els ciris deis altars. Apagaluces

APAGAMENT. m. L' acte d' apagar o apagarse
els llunis. Apagamiento.

APAGAR. V. a. Extingir el foc'i o el Ilum. Apa-
gar, matar. |i Met. Esborrar, destruir. Apagar, jj
Aplacar, suavisar. Apagar, jl Sofocar alguna cosa,
desvanéixerla. Apagar. || Más. Posar sordina a un
instrument. Apagar. || Pint. Baixar el color qu' és
niassa viu. Apagar. || Templar la lluiii d' un quadro.
Apagar. || Dit de la set, faní, etc., satisferla Apa-
gar. II Parlant de la pols, tirar'lii aigua. IVIatar el
polvo.

APAGARSE: v. r. Apagarse. || Disminuirse '1 fervor
d' alguna cosa. Apagarse.
APAGAT, DA. p. p. Apagado, muerto.
APAIGABAR. v. a. Posar pau. Apaciguar.
APAIGABARSE. v. n. Parlant del soroll, anar dis-
minuint. Apagarse, extinguirse.

APAIGABAT, DA. adj. Apaciguado. Apagado,
extinguido, hablando de ruidos.

APAISANARSE, v. r. Familiarizarse.
APAISSAT, DA. adj. Pintura que té la tela mes
ampia que alta. Apaisado.

APAL. Geog. Poblé de la banda occidental de la
Valí d' Andorra; és a 1' esquerra de la riera del séu
nóni y pertany a la parroquia de La Massana. I| —
(RIERA DE). Hidrog. Petita riera de la Valí d' Ando-
rra, que desaigua en un deis afluents de la vora dreta
de la ribera d' Ordino.

APALMAMENT. m. Art d' aniidar per pañis. Apal-
meo.

APALIWAR. v. a. Amidar a pams. Medir á palmos.
APALMAT, DA. adj. p. p. D' apamar. IVIedido á
palmos.

TINDRE BEN APAMAT. fr. Met. Tindre perfet conei-
xenient d' algún llocli o d' alguna cosa. Tener medido
á palmos ó rí dedos.

APANYAR. V. a. Ter. ADOBAR.
APAPALLONAT, DA. f. En forma de papallona.
Amariposado.

APARACIÓ. f. Ant. EPIFANÍA.
APARADOR, m. Mena d' armari ab vidres que te-
ñen els argeiiters, quinquillaires y altres pera tín-
drer"hi obgectes de mostra. Escaparate. || ESCUDE-
LLER.

APARATO, in. Pompa, ostentado, faust. Aparato.
II Prevenció, provisió, preparació d' alguna cosa.
Aparato, apresto, aparejo, prevención. || Circuns-
tar.cia o se lyal que preceeix a alguna cosa. Aparato.
II Anai El conjunt d' órguens que concorren al coni-
plement d' una funció. Aparato. || —real. Loe. iiáut.
El que 's fa ab major nombre de politxes y cordes
mes grosses que 'I comú. Aparato real.

APARATOS, SA. adj. Que té mólt aparato. Apa-
ratoso.

APARAULAR. v. a. Donarse páranla dos per al-
gún fef: comúnment s' usa cóm a recíprocli. Apala-
brar. II Met. Tractar de paraula algún negoci. Apala-
brar.

APARECIDA (Ntra. Sra. de la). Geog. Caseriu del
tenue d' Orihuela, prov. d' Alacant.

118

APA

APA

Aparell

APAREDAR v. a. y Is séus derivats. Paredar. II
A pedra y cals. fr. Ant. Tapiar con cal y canto.
APAREGUT, DA. p. p. Aparecido.
APARÉIXER. V, n. Semblar. Parecer. || Presen-
tarse a la vista impeiisadanient. Aparecer, apare-
cerse. II Veure de lliiiiy. Avistar, columbrar. || SUC-
CEIR. II Trova se lo peidut. Parecer, comparecer,
aparecer. || Trovarse a alí;iiiia part. Aparecer.

A MÓN APARÉIXER. 111. adv. SegoHS el iiieu propi
parer o dictamen. A mi ver, d mi parecer.
M' APAR MÓLT BÉ. Eslá muy bien.

NO S' APAREIX, NI MENYS S' APARF.IX, TOT JUST SE
APAREIX. f. Denota que una cosa és tan pocli percep-
tible o tan patita, que 'n prou feines se veu. No se
parece, apenas se parece.

PER EL BEN APERÉIXER. Loc. fam. Manifesta que "s
fá alguna cosa per respecte a lo que poden dir, y no
per la propia inclinació o geni. Por el bien parecer.
SEGONS APAR. Expr. AL APARÉIXER.

APARÉIXERSE. v. r. Presentarse
repentinament alguna persona ú ob-
jecte. Aparecer, aparecerse.

APARELL. ni. Preparació, liisposi-
ció pera alguna cosa. Aparejo. II Els
arréns iiecessaris pera cavalcar o ca-
rregar algún animal. Aparejo. Ant
APARATO, ADüB. jj p1. Els airéu?, eines
o coses necessaries pera qualsevol
ofici, maniobra, etc. Aparejos, ense-
res. II Nditt. L' ornieig d' una ñau.
Aparejo. || Máquina composta d' una
corrióla y un quadernal pera pujar
coses de niólt pes. Aparejo. !1 Pint.
Els materials pera aparellar. Apare-
jos. II — LI.ATÍ. Nául. Que 's compon
de veles llatiues, que té 1' arbre de
proa mólt inclinat cap aquesta part,
1' arbre mestre quasi a plom y M de
popa mólt inclinat. Aparejo latino.

ESTAR EN APARE1L. fr. Estar a punt pera fer algu-
na cosa. Estar aparejado, pronto, dispuesto.

APARELLADOR, A. adj. Qui aparella. Apare-
jador.

APARELLAMENT. ni. - APARATO. 1| APARELL. || DE
COMBATRE. Ant. APARATO DE GUERRA.

APARELLAR. v. a. Preparar, prevenir, disposar lo
necessari. Aparejar, aprestar, percibir. 1| Posar els
aparells a les besties de cárrega. || Met. Embrutar ab
fancli. Cubrir de lodo. Il Oíendre ab páranles injurio-
ses. Poner de lodo. 1| Náiit. Armar de tot lo necessari
una embarcació. Engalgar, aparejar. || Pint. Prepa-
rar ab certes capes de color la fusta o tela que s' lia
de pintar. Aparejar.

APAREi.LAR DRETER. fr. Ant. Apuntar. Asestar, po-
ner en batería.

APARELLARSE. v. a. Prepararse pera fer alguna
cosa. Aprestarse, disponerse.

APARELLAT, DA p. p. Aparejado.
ESTAR APARELí AT. fr. Estar preparat. Estar dis-
puesto.

APARENSA. f. Apariencia.

APARENT. adj. Lo que sembla y no és. Aparente.
II Lo que 's manifesta a la vista. Aparente.

APARENTADOR, A. adj, y s. Qui manifesta o dona
a entendre lo que no és o no lii liá. Aparentador.

APARENTAR, v. a. Donara entendre lo que no
és. Aparentar. || Aparentar y 'Is séus derivats. 1| EM-
PARENTAR.

APARENMENT. adv. m. Ab apariencia. Aparen-
temente.

APARER. v. n. Ant. SEMBLAR.
APARIADOR, A. ni. adj. Qui aparía. Empareja-
dor; el que apareja.

APARIAMENT. L' acció y efecte d' apaiiar. Em-
parejamiento.

APARIAR. v. a. juntar, igualar dues coses compa-
rantles entre si. Parear. II Triar coses iguals posant-
les de dues en dues. Parear. || Compondré, reforjar,
adobar, cóm: la medecina ha aparial al malalt. Com-
poner. II Amanir el nienjar. Aderezar. || Posar les
coses ab ordre y bona disposició. Enderezar, com-
poner. II Juntar les femelles ab els máseles. Aparear,
aparar; s' usa cóm recíprocli.
APARIARSE. V. r. Avenirse.
APARICI. n. p. Nóni d' Iiome. Aparicio.
APARICI (Joseph). Biog. Natural de Caldes de
Montbuy. Va morir 1' any 1731 y les seues cendres
reposen al peu de la capeila de la Sania Magestat.
Es autor d' un mapa de Catalunya tingut per mólt
recomanable en el seu temps Era geograf del rei y
Ajudant de Tresorer de Catalunya. L' any 1699 exer-
cía de Conseller quart de Barcelona.

— Y GARCÍA (JOSEPH). £/oá. Erudit escriptor mili-
tar, nat a Valencia 1' any 1791 y mort a Granada '1
1857. Va entrar al exércit 1' any 1807 cóm a cadet.
Éssent comandantde sapadors envers 1' any 1826, va
desempenyar iniportants comissions facultatives. En-
tre 'Is anys 1833 y 1840 va pendre part a la guerra
carlista arrivant a tinent coronel. L' any 1843 va
ésser dcstinat a la comissió de investigacions histó-
riques, passant al Arxiu de Simancas desde 1' any
següent fins a 1854, havent formal cinquanta tres
volums en foli y copiat trescents plans, relatiu tot a
la historia de la artillería, de enginyeria, de la mari-
na, etc., en Espanya, quin material resta casi tot
inédit a la direcció general d' enginyers, a Madrit.
L' any 1849 1' Academia de la Historia 'I va nomenar
soci corresponent, y '1 1855 rebía el gran de briga-
dier d' infantería.

APARICIO, f. L' acció y efecte de apareixerse.
Aparición. ¡| Visió d' un ésser sobrenatural o fantás-
ticli, espectre, fantasma. Aparición. || Festa ab que
celebra la Iglesia la aparició de Jesucrist ais seus
deixebles després de !a Resurrecció. Aparición.

APARIENCIA, f. La part exterior de les coses.
Apariencia. il Fís. ostrón. Lo que 's descubreix per
inedi de les obseí vacions. Apariencia. || Rastre, ves-
tigi, cóm: no queda apariencia de Iliberlat. Aparien-
cia. I! Indici, verossimilitut, conjectura Apariencia.
II SEMBLANSA.

APARíONAR. V. a. Art. y of. Triar la fusta. || Fer
joclis de montants y travessos. Ensamblar. || Pre-
sentar les cares y cantells que mes s' han de veure,
nets de grops, faltes y blaus. Limpiar.

APARISI Y GUIJARRO (Antoni). Biog. Escriptor,
poeta, polítcli y distingit orador. Va néixer a Va-
lencia 1' any 1815 y morí a Madrit 1' any 1872. Va se-
guir la carrera de dret arrivant a ésser advocat de
gran reiióni. L' any 1858 va ésser diputat pe prime-
ra volta y desde llavorcs en endavant va representar a
les Corts al partit carli de Valencia, éssent sempre
notables els seus discuisos. Les seues poesíes ha-
víen meresciit premis honrosíssims. May va acep-
tar creus ni condecoracions. Les seues produccions
s' han piiblicat coleccionades; empró 1' obra d' ell mes
viventa, consultada encare avuy, es La cuestión di-
nástica i N^Aáxxú, 1889), travall de polémica política
sobre 1' hereu de la corona d' Espanya.

APARPALAR. v. a. Colocar un o mes parpáis sota
d' una pedra o altre obgecte pera poderlo alsar o
cambiar de llocli. Apalancar.

APARRAT. adj. Se diu de certs arbres de soca en-
tortolligada cóm: la de les parres. Aparrado.

APARROQUIANAR, v. a. Fer anar parroquiáns a
una botiga. Aparroquiar.

APARROQUIANARSE, v. r. Ferse parroquia d' al-
guna botiga o establiment. Aparroquiarse.
APARROQUI AKAT, DA. p.p. Aparroquiado.

APE

APE

119

APART. adv. iii. Separadaiiieiit, Aparte, separa-
damente. II m. Ais escrits. Aparte. || Qiiati en la re-
presentació d' una obra dramática un deis personat-
ges parla de modo que sembla que 'Is dcmés no n' han
d' heiire esinent. Aparte. || Lo que en la obra dramá-
tica lia de dirse de aquest modo. Aparte.

APARTADAMENT, adv. ni. APA <T, 1

APARTADOR, m. Qui aparta. Apartador, || Qui
té per ofici triar y sei)arar la llana segóns les seues
diferentes qiialitats. Apartador.

APARTAMENT. m. Anl. La acció y eíecle ú' apar-
tar o apartarse. Apartamieuto, separación. i| For.
L' acte judicial ab que algú desisteix y s' aparta for-
nialnient del dret que té dc.luit. Apartamiento. II

Anl. DIVORGI.

APARTAR. V. a. Separar, desunir, dividir. Apar-
tar. II Treure alguna cosa del seu llocli pera desem-
barasarlo. Apartar. || Mel. Fer desistir a algú d' al-
guna cosa. Apartar, apear. || Separar la llana bona
de la dolenta. Apartar.

APÁRTAT, APARTA T D' AQUÍ O DE DEVANT. Quita,
quilate de ahi, quítate de delante.

APARTARSE, v. r. Fer lloch. Quitarse, separar-
se. II Met. Anar fora de canií, cóm: apartarxe de la
rao. Apartarse, separarse. || Anl. Divorciarse. Se-
pararse, apartarse, divorciarse. ll .Mudar de dict;i-
men. Apartarse.

APARTAT, DA. p. p. Apartado. ll m. En els
¡libres, comensameiit d' lui iiou párrafo. Apartado. ||
11 RETIRAT, DiSTANT. II Á coriéus les cartes que per
encánecli y paga particular posen apart pera donar-
les desseguida a qui va a recullirles. Apartado. i¡

adj. DISTANT.

APASSIONADAMENT. adv. m. Ab desitj véement.
Apasionadamente. || Ab interés o esperit de partit.
Apasionadamente. || estimar APASSIONADAMENT,
CEGAMENT.

APASSlONADiSSIMAMENT. adv. m. sup. Apa-
sionadisimamente.

APASSIONAR. v a. Anl. Excitar alguna passió.
Apasionar

APASSIONARSE. v. r. Aficionarse excessivanient
a alguna persona o cosa. Apasionarse. || Pendre ab
passió el partit d' algú. Apasionarse

APASSIONAT, DA. adj. Qui obra ab passió. Apa-
sionado. II E.\'AM0RAT. II DESITJÓS.

APASSIONAT DE MALALTÍA. Loc. anl. APODERAT DF.
MALALTÍA.

EL QUI ESTÁ APASSIONAT NO VOI, ÉSSER CONSOLAT,
Ref. Denota que '1 qui está posseit d' alguna passió
110 's trova en estat d' adnietre consol. Hombre apa-
sionado, no quiere ser consolado.

APASTURAR. v. a. Anl. Donar pastura al bestiar.
Apacentar.

ÁPAT. m. Fani. Diñar, barenar o sopa^- abundan t.
Comilona, merendona. || Lo que 's inenja coniun-
nient o els meniars que 's fan al día, y se diu: he fet
un bon ápat; ó faig tres ápats al día.

APATÍA, f. Indiferencia, inseusibilitat. Apatía ||
Deixadesa, indolencia, falta de vigor y energía.
Apatía.

APÁTICH. CA. adj. Qui es mólt deixat o poch
sensible. Indolente, apático.

APATICICAR v. a. Adobar una cosa provisoria-
ment. Chapucear.

APATITA. Miner. Fosfat de cals natural de color
blanch, blavench, groguench, rogench, violat o vert.
Apatita

APEAMENT m. L' acció de baixar de cavall.
Apeamiento.

APEAR. V. a. Baixar a algú de cavall O carruatge.
Apear, desmontar. |1 Met. Deixir a algú sense l'em-
pleu que tenía. Apear.

APEARSE. V. r. Baixar de cavall o d' algún ca-
rruatge. Apearse.

APEARSE EN ALTRA POSADA, ff. Met. Pera despedir
a algú neganlli lo que demana. A otra puerta, que
ésta no se abre. A ¡a vuelta lo venden linio.

APEAT, DA. p. p. Apeado.

APEDASSADOR, A. m. y f. Qui apedassa. Re-
mendón.

APEOASSAiVlENT. m. Obra d' apedassar. Re-
miendo.

APEDASSAR. v. a. Fosar, cosir pedassos a la
roba dolenta. Remendar, aderezar. || Met. Corretgir,
esnienar. Remendar. || Acomodar una cosa a un' al-
tra, pera suplir lo que li falta. Remendar.

QUI APEDASSA SON TEMPS PASSA. Ref. Aconsclla '1

cuidado que devém tindre en les coses pera que du-
rin. Remienda ó adoba tu paño, pasareis tu año.

QUI NO TE DONA NI BAGASSA ELL METEIX S' APE-
DASSA. Ref. Indica que qui no te qui '1 cuidi, s ha de
cuidar ell mcteix.

APEDASSAT, DA. p. p. Remendado, aderezado.
II ESPALLIFAT.

APEDESSAR. v. u. Anl. y 'Is seus deriváis. Ape-
dassar.

APEDREGADOR. m. Qui lira pedrés. Apedreador.
!1 Lloch ont s' ajuníen els xicots pera apedregarse.
Apedreadero.

APEDREGAMEN T. m. L' acció y afecte de ape-
dregar. Apedregamiento, apedreo. || Coinbat d' uns
xicots ab altres tirantse pedrés. Pedreo. || FER pe-

DRADES.

APEDREGAR. v. a. Tirar pedí es. Apedrear. || v.
n. Caiire pedra o calaniarsa mólt grossa. Granizar,
apedrear. || Met. Parlar ab mal modo. Apedrear.

APEDREGARSE. v. n. Patir dany ab la pedra o
calaniarsa les produccions del camp. Apedrearse. ||
r. Tirarse pedras intituament. Apedrearse.

APEDREGAT, DA. p. p. Apedreado.

APEGADiS, SA. adj. Lo que s' apega. Pegajoso,
pegadizo. |1 Enconianadís. Pegadizo, contagioso. ||
Met. Suau, gustos, atractiu, cóm: tráete apegadis.
Pegajoso.

APEGADÍSSIIVI, A. adj. sup. Apegadísimo.

APEGADURA. f. L' acció de apegar. Pegadura.

APÉGALOS, A. adj. Pegajoso. || Qui 's convida ell
meteix. Pegote. |i iii. Bol. Planta indígena de la fani.
de les rubiácees, de tronch prini y aspre y quins
fruits globulosos son cuberís de pels que s' enganxen
per tot. Amor de hortelano.

APEGAMENT. m. Acció de apegar ab engrut.
Apego.

APEGAR. V. a. Enganxar ab goma o pasteles una
cosa ab un' altra. Pegar. || Juntar els marbres. Em-
pelechar. II Encomanar. Pegar. || SOLDAR.

APEGARSE. V. r. Agafarse una cosa ab un' altra.
Pegarse. || Encomanarse algún mal vici, etc. Conta-
giarse, pegarse. |l Met. Tindre luólta inclinació a al-
gú. Pegarse.

APEGAT, DA. p. p. Pegado. || adj. Apassionat.
Apegado.

APEGO, m. Afieló o inclinació particular. Apego.

APELABLE, adj. Lo que adniet apelació. Ape-
lable.

APELACIÓ. f. L' acte d' apelar. Apelación. || RE-
LACIÓ, ALUSIÓ.

DESAMPARAR L' APELACIÓ. fr. For. No seguirla. De-
samparar la apelación.

DONAR PER DESERTA L' APELACIÓ. fr. For. Declarar
el jutge haver passat el temps en que 1' apelant podía
portar la causa al tribunal superior. Dar por desierta
la apelación.

INTERPOSAR APELACIÓ. fr. For. Apelar a un jutge
superior. Interponer apelación.

120

APE

API

MILLORAR L' APELACió. fr. For. Fundarla devant
d' un jutge superior. Mejorar la apelación.

NO HAVERHI O NO TINDRE APELACIÓ. fr. Fam. No
tindie reiiiei o recurs alguna cosa. No haber ó no te-
ner apelación.

APELADOR, m. y

APELANT. ni. Qui apela. Apelante.

APELAR. V. n. For. Recorre al tribunal superior
pera que s' anuli la sentencia que 's creu injusta.
Apelar. || Met. Recorre, cercar remei pera alguna
cosa. Apelar. || Referirse una persona a un' altra cóni
a justiíicatiu de lo que 's preté provar. Apelar.

APELAT, DA. p. p. Apelado.

APELATIU. adj. Gram. Nóni que convé a tots
els individuos d' una nieteixa especie. Apelativo,
común.

APELFAR. V. a. Donar a una roba 1' aspecte de la
pelfa. Afelpar.

APELFAT, DA. p. p. Lo que sembla pelfa. Afel-
pado.

APELLARSE, v. r. Cubrirse naturalnient de pell
una llaga o ferida. Encorarse, encorecerse, cica-
trizarse.

APELLAT, DA. adj. Encorado, encorecido, cica-
trizado.

APELLIDAR, v. a. Ant. Proclamar.

APELLIDO, u). Ant. Crit de convocado del poblé,
usat a Aragó per 1' estil de Vía fora somatent, de Ca-
talunya. II Cognóin, nóni de casa. Apellido.

APENAR, a. Causar pena, afligir. Apenar.

APENES, adv. mod. en PROUFEINES.

APÉNDIX. ni. Adició, suplement a alguna obra o
tractat. Apéndice. || Conjunt d' escates a manera de
trossos de fuUes que teñen a llur base alguns pecíots.
Apéndice. || Zool. Part del cós animal unida a una
altra de principal. Apéndice.

APENDRE. V. a. Adquirir coneixemenls d' alguna
cosa per niedi del estiidi y aplicació. Aprender.

APENSADAMENT. adv. m. Ant. A dretes, ab pre-
via meditació. De pensado, de intento.

APEPSIA. 111. Med. Digestió dolenta. Apepsia.

APERCEBIMENT. m. Acció y efecte d'apercebir.
Apercibimiento.

APERCEBIR. v. a. Preparar lo necessari per algu-
na cosa. Apercibir. || Amonestar, advertir. Aperci-
bir, amonestar. |1 For. Requerir a algú ab conimi-
nació de pena o cásticli pera que fassi lo que se li té
manat. Apercibir. |! percibir, entendre || descu-
brir.

APERCEBRE. v. a. Ant. y es deriváis. Apercebir.

APERCEBUT, DA. p. p. D' apercebir o apercebre.
Apercibido, da.

APERFIDIA. ni. adv. Ab enipenyo, a competencia.
A porfía.

APERGAMINAT, D. a.ij. Semblant al perganií.
Apergaminado. 1| Fig. Se diu d' aquell qu' está molt
secli o niagre. Apergaminado.

APERIBIR. V. a. Ant. Presentar, manifestar. Ex-
hibir.

APERITIU, VA. adj. Med. Medicament o remei que
serveix pera combatre les obstruccions de les víes
digestives. Aperitivo. || Lo que fa vindre gana de
nienjar. Aperitivo.

APERTAMENT. aJv. m. Ant. Obertament. Abier-
tamente, descubiertamente. || Sense reserva, fran-
canient. Abiertamente, francamente, sin reserva.

APERTURA, f. Más. Introducció musical d' uiia
ópera. Obertura. || Inaugurado. Apertura, inaugu-
ración.

APESARADAIVIENT. adv. m. Trlstanient. Apesa-
radamente.

APESARAR. V. a. Ant. Causar pesar o sentiment.
Apesadumbrar.

APESARARSE, v. r. Pendre pesar. Apesadum-
brarse.

APESARAT, DA. p. p. Apesadumbrado, pesa-
roso.

APESTAR, v. a. Causar o comunicar la peste. Apes-
tar. II Fer mólt mala olor alguna cosa. Apestar. |1
Met. fam. Fastiguejar, enfadar. Apestar, ¡j Viciar,
corrompre 'Is costúnis. Apestar.

APESTAT, DA. p.p. Apestado.

estar APESTAT D' ALGUNA COSA. fr. fam. Havernhi
niólta abundor. Estar apestado de alguna cosa.

APÉTAL. adj. Se diu de les flors que no teñen
petáis. Apétalo.

APETEIXER. v, a. Tindre ganes o desitjs d'aiguna
cosa. Apetecer.

APETIR. V. a: p. u. APETEIXER.

APETIT. m. Gana de nienjar. Apetito, gana de
comer. || Desitj veement. Apetito. |1 Met. Lo que
excita '1 desitj d' alguna cosa. Apetito, gollería. ||

ANTOIX.

APETIT CARNAL. Desitj luxuriós. Apetito carnal.

DONAR APETIT Y POSAR EN APETIT. Excitarlo. Ex-
citar, avivar el apetito.

ENGENDRE 'S L' APETIT. f. Excitarse la gelosía de
les besties, y la passió del amor en les persones. Re-
calentarse.

REFRENAR ELS APETITS. Moderar les passións. Re-
^renar, domar las pasiones.

TINDRE APETIT. fr. APETEIXER.

APETIT, DA. adj. Apetecido.

APETITARSE. v. r. APETITIRSE.

APETITIU. adj. Fil. Que s' aplica a la potencia o
facultat d' apeteixer. Apetitivo. || APETITOS.

APETITOS, A. adj. Menjar que excita 1' apetit.
Apetitoso II Met. Dit de qualsevol cosa que móu el
desitj. Apetitoso, atractivo.

APETITS. m. pl. Requisits, guisadets apetitosos.
Gollerías.

APIADAR. V. a. Conmoure, enternir. Apiadar.

APIADARSE. V. r. Compadeixer's, tindre pietat.
Apiadarse.

APIADAT, DA. p. p. Apiadado.

ÁPICE, m. Extrém superior o punta de qualsevol
- cosa. Ápice. il_El punt mes intrincat d' una dlficul-
tat o qüestió. Ápice. !| Met. La mínima part ü' al-
guna cosa. Ápice, pizca.

ESTAR ALS ÁPICES, fr. Entendre ab perfecció una
cosa. Estar en los ápices de una cosa.

NO DISCREPAR EN UN ÁPICE. No excedir en res. No
exceder en un átomo.

APICULTURA, f. Alt de cuidar les abelles. Api-
cultura.

APILAMENT. m. La acció y efecte d'apilar. Amon-
tonamiento.

APILAR. V. a. Posar una cosa demunt de les altres
fent pilao munt. Apilar, amontonar. || Met. Barrejar
mdltes especies sense elecció ni ordre. Amontonar.

APILARSE V. r. APILOTARSE.

APILAT, DA. p. p. Amontonado.

APILOTAMENT. m. Apilament. Amontonamiento.

APILOTAR. V. a. Apilar ATERROSSAR.

APILOTARSE. v. r. Juntarse de cop mólts indivi-
duos. Agolparse. || Enredarse, ferse pilotes o terros-
sos. Envedijarse, aterronarse. || Met. Barallarse.
Empelotarse, envedijarse.

APILOTAT, DA. p. p. Agolpado. Ij Envedi-
jado.

APINYAMENT. m. La acció y efecte de apinyar.
Apiñadura, apiñamiento.

APL

APL

121

APINYAR. V. a. Juntar niólt estretametit unes co-
ses ab altres. Apiñar, coser. || n. Bol. Formar pinya
o ull les plantes. Repollar.

APINYARSE. V. r. Juntarse les coses apretantse
les unes ab les altres. Apiñarse.

APINYAT, DA. p. p. Apiñado. |! adj. Lo que té
figura de pinya. Apiñado.

APIREXIA. f. Med. La ausencia o cessació de febrc.
Aplrexia.

APIRO, A. adj. Qu/nz. Cós refractari al foch. Apiro.
APIROTAT, DA. adj. Ant. AVOL, dolent.
APIT. ni. Bot. Planta d' horta o borda de la fami-
lia de les umbelíferes, quines fulles, Uargues y vui-
des, son menjívoles quan han estat colgades de térra
fins a determinada alsada. Apio.
II — BORT. Varietat del ante-
rior que 's cría a monlanya.
Apio silvestre, perejil de asno.
II — D'AiOUA. El que's cría en
els aiguamolls. Apio de lagU'
ñas ó palustre, perejil de agua.
II — DE CAVALL. Planta de
igual familia que les anteriors;
es borda, niés les senes arrels
y brots tendres son nienjívols.
Apio caballar. || — DE GOS.
Planta mólt semblanta al juli-
vert; es verinosa. Apio ó pere-
jil de perro, cicuta menor. || —
DE MACEDONIA. El qu' es seni-
blant al julivert bort; té la flor
blanca en forma de rosa y és
mólt aromátich. Levistico, perejil de Macedonia.

APURAR. V. a. Vulg. Embestir pit a pit. Acome-
ter. II Dir fástichs. Abochornar, denostar.

APITRAT, DA, p. p. Denostado. || Corrido, con-
fuso.

APLACAR. V. a. Art. y Of. Posar o encolar gruixos
o íulles deninnt d' altra fusta. Aplacar. || — AB COLA.
Posar la cola demunt del gruix o la fullola que s'en-
cola. II Sostindre per medí de la cola, el calor del
aiguacuit. || — AB martell. Estendre la fullola ama-
rada d' aiguacuit demunt la fusta que 's vol aplacar,
y passar 'lii el martell, pél llarch, pél través y diago-
nalment, fins a treure tot 1' aiguacuit sobren. || Si
la fullola está posada en sentit diagonal, se din:
Aplacar en diagonal.

APLANADOR. m. Qui aplana. Aplanador, alla-
nador.

APLANADURA. f. Ant. La acció d' aplanar. Apla-
namiento, allanamiento.

APLANAMENT. m. Acció y efecte d' aplanar.
Aplanamiento, allanamiento.

APLANAR. V. a. Posar plana alguna supeificie.
Aplanar, allanar. || Caure una cosa demunt d'una
altra, xafantla o fentla malbé. Hacer tortilla, aplas-
tar. II Tirar a térra, destruir, arrunar. Arrasar. ||
Oprimir. Atortujar. || Dit del fusell, escopeta o arma
semblant, posarla en direcció pera dispararla. Apun-
tar. II Ter. Planxar. || ribotejar, assarronar, i.
II Met. Apaciguar, aquietar. Allanar. || Facilitar els
medís pera la consecució d' alguna cosa. Allanar. ||
Aturdir, deixar pasmat a algú. Aplanar.

APLANAR LES COSTURES A LA ESQUENA, fr. Met. fam.
ASSARRONAR.

APLANAR EL BASTÓ. Pegar de plá. Terciar el bastón
ó el palo.

APLANARSE, v. r. Caure a plóm algún edifici.
Aplomarse, aplanarse. || Met. Subgectarse a algu-
na llei o tráete. Allanarse.

APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanado. ||
Met. Aturdit, aixafat. Aplastado.

APLANAVIUS. m. pl. Eina de ferro ab encaix que

DIC. CAT.— T. I.— 16.

usen els sellers pera treure 'is canlells ais vius. Ma-
tacantos.

APLANTILLAR, v. a. Ajusfar una cosa a la plan-
tilla. Aplantillar.

APLASSAMENT. m. Acció y efecte de aplassar.
Aplazamiento.

APLASSAR. V. a. Citar, convocar, cridar per temps
y llócli senyalat. Aplazar, señalar día.

APLASSAT, DA. p. p. Aplazado.

APLASTAR. V. a. Aixafar alguna cosa. Aplastar.

APLATAR. V. a. Ant. AMAGAR.

APLATARSE, v. a. Ant. AJUPIRSE, AjOCARSE.

APLAUDIR. V. a. Celebrar ab páranles o denios-
tracions d' alegría alguna persona o cosa. Aplaudir.

APLAUDIT, DA. p. p. Aplaudido.

APLAURE. V. n. Ant. PLAURE.

APLAUSO, m. Aprobado o alabanía pública en
deniostració d' alegría Aplauso.

APLECH. m. Munió de gent reunida. Gentío,
golpe de gente, jj La corfluencia de móltes coses a
un meteix lloch. Acogida. || Rotllo de gent. Corro,
corrillo. II Viatge de devoció a alguna ermita. Rome-
ría II Ant. FIRA. II Indigestió de ventrell. Asiento.

D' APLECH Y DE FONTADA, MÓLTA DONA IX AFRON-
TADA. Ref. Dona a entendre que nioltes vegades les
devocions se preñen per pretext pera la diversió y *1
plaer. Romería de cerca, muclio vino y poca cera.

APLEGA. f. Acció d' aplegar la cullita. Recolec-
ción.

APLEGADA, f. APLEGA.

APLEGADÍS, A. adj. arreplegadís.

APLEGADOR. m. CAPTAiRE. || Mena de caixó de
fusta obert de devant y ab un mánech derrera, que
serveix pera arreplegar les esconibraríes. Cogedor.
II Rotllo petit d' eslora que 's posa sota les llantie?,
o que serveix pera recullir les escombraríes. Coge-
dor, valeo. II Llóch ont s' arreplega gent de móltes
nacions. Emporio.

APLEGADURA. f. V acte y efecte d' aplegar.
Allegamiento.

APLEGAR. V. a ARREPLEGAR. II ARRIBAR. || CAPTAR,
CULLIR.

APLEGARSE, v. r. Arreplegarse, reunirse, jun-
tarse.

APLER adv. m. Sense fer soroll o ab ven baixa.
Quedo, paso, pasito. |l Ant. Ab cuidado, sense preci-
pitado. Quedo, quedito. || A poch a poch. Poco á
poco, á paso sosegado, paso entre paso.

APLERET. adv. m. APLER.

APLESTÍA. f. Med. Faní canina, voracitat. Aples-
tía.

APLET. s. m. Llóch ont s' arraplega '1 bestiar.
Soto.

APLETAR. V. a. Recullirse el bestiar en algún pa-
ratge. Majadear, cubilar.

APLETAT, DA. p. p. Majadeado.

TERRA APLETADA. fr. Lloch ont fan nit els pastois
y el bestiar. Majada.

APLICABLE, adj. Lo que 's pot aplicar. Aplicable.

APLICACIÓ. f. L' acció d' aplicar o d' aplicarse.
Aplicación. || L' esmero, diligencia y cuidíido ab
que 's fa alguna cosa, particularment referintse al
estudi. Aplicación. || L' acció d' acomodar alguna
especie, text o passatge. Aplicación. || Destinar al-
guna cosa a r US que deu tíndre. Aplicación. |1
Astron. El moviment ab que '1 planeta mes velos se
va acostant al que ho és menys. Aplicación. || For.
ADJUDICACIÓ.

APLICADA, f. Geoni. La ratlla recta tirada d' un
punt de la circunferencia o d' una córba perpendicu-
larment al séu diametre. Aplicada, ordenada.

122

APO

APO

APLICADÍSSIM, A. adj. sup. Aplicadísimo.

APLICADOR. in. APLICABLE

APLICAR. V a. Juntar o posar una cosa deniuiit
d' lina aitra. Aplicar. || Met Apropiar, acomodar al
propósit de lo que 's tracta algún pensanient, text o
doctrina. Aplicar. || Destinar alguna cosa a 1' us que
deu tindre. Aplicar. II Posar atenció o enteuimeiit
al estudi o a lo que 's fá. Aplicar. || Significar, y
aixís se diu: aquest tenue 's pot aplicar a mbltes co-
ses. Aplicar. II Imputar, atrijuir. Aplicar. II Imposar,
y aixís se diu: aplicar un cásticli. Aplicar. || For. Ad-
judicar. Aplicar. II Dedicar, destinar algú a alguna
professíó, etc. Aplicar.

APLICARSE V. r. Dedicarse a alguna ciencia o
art. Aplicarse. || Váldre's algú de la sena industria.
Ingeniarse, aplicarse. || Posar gran diligencia o es-
mero, particularment al estudi. Aplicarse.

APLICAT, DA. p. p. Aplicado. || adj. Qui té apli-
cació. Aplicado. || adj. Ant. Aciornat, cuidados. Ali-
ñoso.

APLOiVlALLAT. adj. Lo que se sembla al plomall.
Apenachado.

APLOJVIAR. V n. Arq Posar a plótn. Aplomar. 1
Examinar si les parets son a plóm. Aplomar.

APLOMAT, DA. p. p. Arq. Aplomado, á plomo.
II adj. De color de plóni. Aplomado.

APNEA. f. Med. Falta de respirado, asfixia. Apnea.

APOBRIMENT. ni. Ant. EMPOBRIMENT, POBRESA.

APOBRIR. V. a. Anl. y '1 seus derivats. EMPOBRIR.

Apoca, f. Carta de pago, rebut. Finiquito y
apoca.

FIRMAR APOCA, fr. Olor^^ar carta cid pago.

APOCADAMENT. adv. m. Ab pocli esperit. Apo-
cadamente

APOCADÍSSIM, A adj. sup Mb\t pobre d' esperit.
Apocadísimo.

APOCALIPSIS, m. Llibre profétich escrit per
1' evan elista Sant Joan. Apocalipsis, apocalipsi.

APGCALIPTICH, CA. adj. Pertanyent al Apoca-
lipsis. Apocalíptico.

APOCAMENT. m. Falta d' esperit. Cortedad, apo-
camiento.

APOCARSE. V. r. Huiuiliarse, tindres en poch.
Apocarse. |1 EncoMgirse. Encogerse, apocarse.

APOCAT, DA. p. p. Apocado. II adj. Pusilánim.
Apocado.

APÓCOPE, f. Poél. Figura que suprimeix alguna
¡letra o sílaba al íí de dicció. Apócope. || Anat. Am-
putació d' alguna part del eos. Apócope

APÓCRIF, A. adj. Fabulós, fingit. Apócrifo. || Lli-
bre d' un autor suposat o que no mereix crédit. Apó-
crifo.

APÓCRIFAMENT adv. m. Ab fonaments falsos o
iucerts. Apócrifamente.

APODERAR. V. a. Donar poder a algú. Apoderar.

APODERAR EN VELES. LoC. nállt. FORJAR VELA.

APODERARSE, v. r. Ferse amo d' alguna cosa.
Apoderarse.

APODERAT, DA. p. p Apoderado. |i m. Procura-
dor. Apoderado, poder habiente.

CONSTITUIR APODERAT. fr. For. Anomenarlo ab to-
tes les formalitats de la llei. Conslitiiir apoderado.

ESTAR APODERAT DE MALALTÍA. Loc. ant. Estar ata-
bal fortanient d' alguna nialaltía. Estar atacado de
enfermedad.

APÓDOSIS. f. Ret. Segon membre d' una oració,
per medí del qual se completa y acaba '1 sentit de
aquélla. Apódosis.

APÓFASIS. f. Ret. Negació. Apófasls.

APOFILITA. Miner. Mineral en inasses, crestallisat
en prismes quadrats y modificáis de diverses maneres;

estructura fullosa y trencadiss , encara que un poch
dura. Apofilita.

APÓFISSIS. f. Anat. Eminencia natural d' un os.
Apófisis.

APOTEGMA, f. Sentencia breu y aguda. Apo-
tegma.

APOGÉU. ni. El punt en que un planeta 's trova
mes lluny de la térra. Apogeo. || Met. El grau mes alt
3 que pot arribar alguna persona o cosa. Apogeo.

APÓGRAF. m. Máquina pera copiar dibuixos. Apó
grafo.

APOÍAR. V. a. Afavorir, ajudar. Apoyar. || Confir-
mar alguna opinió o doctrina ab raoas o ab 1' autori-
tat d' altres. Apoyar. |1 apuntalar.

APOYARSE. V. r. Servirse d' algún apoi'o. Apo-
yarse. II ESTRIBAR.

APOÍAT, DA. p. p. Apoyado.
ANAR APOÍAT EN EL BORDÓ. Abordonar.
APOÍATURA Mus. Nota de mitj punt pera suavi-
sar el tránsit d' un punt a un altre. Poyatura, apo-
yatura.

APOÍO. m. Lo que sei veix pera sostindre alguna
cosa. Apoyo. || Met. Favor o protecció Apoyo.

APÓLECH. m. Fábula o parábola que conté al-
guna sentencia moral. Apólogo.

APOLINAR, m. Nóm d' lióme. Apolinar. || adj. Lo
que pertany a Apolo. Apolíneo, apolinar.

APOLINAR (Tiberi Claudi). Biog. Célebre metge
tarragoní de 1' época romana.

APOLOGÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a la
apología. Apologético, ca.

apología, f. Discurs de paraula o par escrit que 's
fá en defensa d' una peisona u obra. Apología.

APOLÓGICH, CA. Lo que pertany al apólech o
faula moral. Apológico.

APOLOGISTA, m. Qui fa alguna apología. Apolo-
gista, apologético.

APOMAT. adj. Se diu del escut quj té una niá
extesa y una bola en ella. Apomado. || adj. Semblant
a la poma. Manzanil.

APONCEMAT, DA. adj. Lo que té forma del pon-
céni. Acimbogado

APOPAR. V. a. Náii'. Posar pés a la part de la
popa. Apopar.

APOPLÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' apo-
plexía o qui 'n pateix. Apoplético.

APOPLEXÍA. s. f. Malaltía que tot d' un plegat
sospén tota sensació y moviment, sense interrompre
la ciiculació de la sanch. Apoplegia. [| Vulgarment
se 'ii diu: FERIDURA.

APOQUIR. V. a. Atxiquir.

APORCAR. V. a. Senyalar porqués. Amelgar,
aporcar.

APORCELLANAT, DA. adj. Semblant a la porce-
llaiia. Aporcelanado.

APORISMA. ni. Med. Tumor que 's fá per derra-
mament de la sanch entre carn y pell, quan al san-
grar s' ob.'e mes la vena que '1 cutis. Aporisma.

APORISMARSE. v. r. Med. Ferse aporisma. Apo-
rismarse.

APORREIAR. V. a. Ataconar, pegar bastonades.
També s' usa cóni recíproch. Aporrear.

APORRONAR. v. a. Injuriar, dir fástichs. De-
nostar.

APORTAR, v. n. Nául. Pendre port. Aportar. ||
PORTAR.

APORTARSE, v. r. PORTARSE.
APOSAR. v a. Ant. Aplicar una cosa a un' altra.
Aplicar, componer. || Acumular, imputar. || v. a.
I.MPOSAR

APO

APR

123

APOSCEMA. f. Med. Pás rápit deis huniors c¡' una
part del eos a 1' altra. Aposcema.

APOSEMA. Farm ant. Confecció medicinal d' lier-
bes y altres dio^iies. Apócima, pocema, apócema.

APOSENTADOR, A. m. y f. Qui aposenta. Apo-
sentador. II Qui, en les jornades que fan les persones
reials, s' adelanta a disposar 1' allotjanient. Aposen-
tador de camino. || Ant. El qui senyalava '1 camp
qu' liavía d' ocupar 1' cxércit. Aposentador. || — DE
CASA Y CORT. Vocal de la junta d' aposentos que te-
nia vot en tot lo pertanyent a ells. Aposentador de
casa y corte. \\ — MAJOR DE CASA Y CORT. El president
de la junta d' aposentos. Aposcnlador mayor de casa
y corle. || —MAJOR DE PALACIO. El qui cuida de la se-
parado deis quartos de les persones reials y la de-
signació de Ilóchs pera oficines y habitacions deis
que han de viurer diiis del palau. Aposentador mayor
de palacio.

APOSENTAMENT. ni. L' acció y efecte d' aposen-
tar y aposentarse. Aposentamiento, hospedaje. 1|
Ant. APOSENTO.

APOSENTAR, v. a. Donar casa y habitado a algú.
Aposentar.

APOSENTARSE, v. r. Allotjarse. Hospedarse,
alojfrse, aposentarse i Establirse en alguna part
cóni a cap de familia. Poner casa, aposentarse.
APOSENTAT, DA. p. p. Aposentado.
APOSENTET. ni. dim. Aposentillo.
APOSENTO, ni. Qualsevol quarto o sala d' una
casa. Aposento. || Posada. Hospedaje, aposento. ||
Ais teatres qualsevol pessa d' ont se veu la repre-
sentació. Aposento. H —DE coRT. Habitado deis mi-
nistres y criats de la casa reial a la cort. Aposenlo
de corte.

APOSICIÓ. f. Gram. Figura que 's fa quan se po-
sen dos o mes substantius seguits sense cap con-
junció que 'Is separi, perqué pertanyen a una nietei-
xa cosa, cóm: Barcelona delicia de Cataluña. Apo-
sición.

APOSIÓPESIS. f. Reí. Reticencia, elipsis, omisió-
APÓSIT. ni. Mcd. Reniei que s' aplica exterior-
ment. Aposito. I| Conjunt de venes, draps y ungüents
que 's posa deniunt d' una llaga o ferida. Aposito.

APOSPASMA. f. Med. Descontinuado violenta de
les parts orgániques. Apospasma.

APOSTADOR, A. ni. y f. Qui fá una posta. Apos-
tador.

APOSTAR. V. a. Jugarse alguna quantitat els que
disputen sobre si és o no alguna cosa. Apostar. ||
Posar una o mes persones o cavalcadures en un llócli
determinat pera un fí qualsevol. També s' usa cóm
rccíproch. Apostar.

APOSTASiA. f. Negació de la fé de Jesucrist, re-
butía y protessada en el baptisnie. Apostasía. |1 La
deserció pública del instituí o relligio qu' algú pro-
fessava. Apostasía.

APÓSTATA, m. Qui comet apostasía. Apóstata.
APOSTATAR, v. a. Negar o apartarse de la fé de
Jesucrist, rebuda en el baptisnie. Apostatar. || Aban-
donar algún individuo 1' instituí relligiós a que per-
tanyía. Apostatar. || Abandonar un partit pera pas-
sarse a un altie o cambiar d' opinió, d' idees o de
doctrines. Apostatar.

APOSTÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a la apos-
tasía. Apostático.

APOSTERMA. f. Ant. Posterma.
APOSTILLA, f. Nota breu al niarge deis escrits.
Apostilla.

APOSTILLAR, v. a. Posar notes margináis. Pos-
tillar.

APÓSTOL, m. Cada un deis dotze principáis dei-
xebles de jesucrist, ais qiials enviá a predicar 1' Evan-
geli per tot el inón; per antonomasia San Pau. Após-

tol II Enibaixador, enviat. Apóstol, enviado, emba-
jador. II pl. Fam. DIMISSORIAS. II CARTA CREDENCIAL.
II For. Testinioni d' apelado. Coilas de apelación.

ÉSSER UN BON APÓSTOL, fr. Met. fam. Denota que
algú és niólt astut. Ser buena hipoteca, buena breva,
linda caña de pescar.

APOSTOLAT. m. Ofici d' apóstol. Apostolado. ||
La congregado deis Apóstols o el colegí apostólicli.
Apostolado. II Lesiniatges deis c'otze Apóstols. Apos-
tolado.

APOSTOLICAL. adj. APOSTÓLICH.

APOSTÓLICAMENT. adv. in. D' un modo apostó-
lich. Apostólicamente.

APOSTÓLICH, CA. adj. Lo que pertany ais após-
tols o al papa. Apostólico. || m. pl. Heretges que vo!-
gueren imitar ais apóstol?.- Apostólicos.

A LA APOSTÓLICA. Sense aparato; ab nienys conio-
ditat y companyia de la cue correspon. A la ligera.

APOSTOLÍNS. m. pl. Rdligiosos que en el si-
gle XIV feien vot d' imitar la vida deis Apóstols.
Apostolinos.

APOSTROF. 111. Gram. Signe que representa la
supresió d' una lletra. Apóstrofo.

APOSTROFAR, v. a. Dirigir la páranla a algú.
Apostrofar. || Dirigir a algú páranles desagradables
o mortificantes. Apostrofar. || Fig. Rependre, renyar.
Apostrofar.

APOSTROFE, f. Rct. Figura que consisteix en di-
rigir la páranla a alguna persona o cosa quan se fá
un discurs. Apostrofe.

APOTÁCTICA. f. Secta qu' ensenyava que '1 re-
nunciar les riqueses era de precepte. Apotáctica.

APOTECARI. m. Qui prepara o ven les medicines.
Boticario.

APOTECARÍA. f. La botiga del apotecari. Botica.

APOTECARIESSA. f. Muller del apotecari. Mujer
del boticario.

APGTEGIVIA. m. Dit bréu ysenfenciós. Apotegma.

APOTEOSIS, f. Ceremonia supersticiosa ab que
els pagáns posaren a llurs héroes y enipeíadors entre
llurs déus. Deificación, apoteosis.

APÓTOME. ni Alg. Diferencia entre dues qi anti-
tats inconmensurables que 's sumen pera compondré
els binoniis, trinomis, etc. Apótome. || Más. Part que
queda d' un ló, quan se (reu el seniitó major. Apó-
tome.

APRECI. 11). La estimació que 's fa de les persones
o coses Aprecio

APRECIABLE. adj. Lo qu' es digne d' apreci.
Apreciable. *

APRECIACIÓ. f. Avaluado. Valuación, tasa.

APRECIADÍSSIM, A. adj. sup. Apreciadísimo.

APRECIADOR, A. ni. y f. Qui aprecia. Apre-
ciador.

APRECIAIVIENT. m. APRECI.

APRECIAR. V. a. Avaluar. Apreciar, tasar. || Ca-
lificar, estimar. Apreciar.

APRECIAT, DA. p. p. Apreciado.

APKECIATIU, VA. adj. Lo perlauyent al apreci o
eGi:inia que 's fá d' alguna cosa. Apreciativo.

APREENDRE. v. n. Imaginar. Imaginar, aprehen-
der. II FU. Concebir les especies de les coses sense
fer judici d' elles o sense afirmar ni negar. Apre-
hender.

APREÉNSIÓ. f. L' acció y efecte d' apreendre.
Aprehensión. || El fals concepte que la iniaginació
nos fa formar sobre alguna cosa. Aprehensión. || La
primera operado del entenimeut ab que 's perce-
beixen les idees per niedi deis sentits. Aprehensión.
II EMBARCH, SEGREST. || f. En la fisiología r acció y
efecte d' agafar els allments ab les dents incisives.
Aprehensión.

124

APR

APR

APREENSIU, va. adj. Se diu de la persona que ab
poch fonament coiicebeix idees de por o recel. Apre-
hensivo, li Lo que pertauy a la facultat de apreendrc.
Aprehensivo.

APREGONIMENT. ni. Ani. Congost de riu entre
dues niontanyes. Hocino.

APREGONIRSE. v. r. Ant. Se deia deis rius que
corren entre serres, per fraus o per paratges estrets
y fondos. Ahocinarse.

APREGONIT, DA. p. p. Ahocinado, da.

APREM!. ni. L' acció y efecte d' apremiar. Apre-
mio. II For. Mananient del jiitge que obliga a cumplir
alguna cosa. Apremio, compulsión.

APREMIADOR, A. m. y f. Qui apremia. Apre-
miador.

APREMIADORA, f. Anl. Apremi.

APREMIAR. V. a. Obligar, compelir. Apremiar,
compeler.

APREMIAT, DA. p. p. Apremiado.

APRENEDOR. m. Ant. y

APRENENT, A. ni. y f. Qui aprén algún art u ofici
o bé fá feines auxiliars en el nieteix, c6m: el nianxai-
le en la nianyeria, etc. Aprendiz.

APRENENT DE PORTUGAL QU' ENCARA NO SAB COSIR
Y JA VOL TALLAR. Rcf. Denota que mólts no saven
fer lo fíícil y volenfer lo difícil. Aprendiz de Porlugal,
no sabe coser y quiere corlar.

APRENENTATGE. ni. Tenips que 's triga a apen-
dre algún ofici o art y 1' acte d' apéndrel. Aprendi-
zaje.

SEMPRE S' HA DE PAGAR L' APRENENTATGE. fr. De-
nota que 'Is travalls y contratenips fan prudents ais
liomens. Potros cayendo y mozos perdiendo, van ase-
sando.

APRÉS, A. p. p. D' apendre. Aprendido || adv.
ordinal. Després. || A mes d' aixó. A más de eso. |l
prep. DESPRÉS II prep. CERCA. II adj. Anl. INSTRUIT.

APRÉS FORT POCH. ni. adv. Després de mólt poch
temps. Después de muy poco.

APRESSADAMENT. adv. ni. Ant. APRESSURADA-
MENT.

APRESSADOR, A. ni. y f. Qui apressa. Apresa-
dor. II Lladre de mar. Pirata.

APRESSAMENT. m. L' acció y efecte d' apressar.
Apresamiento.

APRESSAR. V. a. Fer presa. Apresar. ll Robar
una embarcació els pirales. Apresar. I| v. a. APRE-
SSURAR.

APRESSARSE. v. r. Anar depressa., Apresurarse.

APRESSAT, DA. p. p. Apresado. || APRESSURAT,
cuirAT.

APRESSURACIÓ. f. APRESSURAMEnt.

APRSSURADAMENT. adv. m. Apresuradamen-
te, presuroramente. || Ab precipitació y confusió.
Apresuradamente.

APRESSURAMENT. m. L' acció y efecte d' apres-
surar, o apressurarse. Apresuraclón.

APRESSURAR. v. a. Donar pressa. Apresurar,
acelerar.

APRESSURAR EL PAS. Caminar mes depressa. Apre-
tar, adelantar el paso També s' usa cóm recíprocli.

ENCARA SON A ROMA 'LS QUE M' APPESSUREN. Loc.
Denota que algú no vol eixir del pas regular. Nadie
nos sigue el alcance.

APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. || adj.
Qui va, o fá les coses depressa. Apresurado, acele-
rado, presuroso.

APRESTAR. V. a. aparellar, preparar

APRETADA f. L' acció y efecte d' apretar.
Apretón.

APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apreta-
dament, estrechamente.

APRETADET. m. dim. Apretadillo.

APRETADÍS. adj. Flonjo, blá, que fácilnient se
comprimeix. Apretadizo.

APRETADÍSSIM, A. adj. sup. Móltapretat. Apre-
tadíssimo.

APRETADOR, A. ni. y f. Qui apreta. Apretador.
II Bina que serveix pera apretar. Apretador.

APRETADORA, f. Cinta, corda o corretja pera
apretar. Apretadera.

APRETADORS. m. pl. Dos muscles que h¡ ha dins
deis forats del ñas. Apretadores.

APRETADURA, f y

APRETAMENT. m. APRETADA.

APRETAR. V. a. Estrényer, comprimir. Apretar. ||
Met. Estar prop d' aconseguir a algú a qui 's perse-
gueix. Apretar, acosar, estrechar. || Afligir, angus-
tiar. Apretar. || Per alguna cosa ab molta intenció o
activitat; aixís quan fá mólt fiet se diu qu' apreta
Apretar. || Instar ab eficacia. Apretar. || Picar al ca-
vall pera que corri. Apretar. || expremer. || OBLIGAR.

APRETAR A CORRE, f. Fam. Posarse a corre. Apre-
tar ó echar á correr.

APRETAR AB ELS PEUS. a. Apretar alguna cosa per
forsa, o donant cops ab els peus. Acalcar.

APRETAR AVALL. Fer forsa cap avall. Acolgar.

APRETAR LA MÁ. Castigar ab rigor. Apretar o sen-
lar la mano.

APRETAR LES COSTURES, fr. Ndut. Ficar mes esto-
pes entre les pesses de fusta d' un barco. Apretar las
costuras.

APRETAR LES ESTOPADES. fr. Estrényer a algú en
alguna disputa o argument. Apretarle á uno las cla-
vijas.

APRETAR EL PAS. fr. Caminar mes depressa. Apre-
tar el paso, apretar ó picar de soleta.

APRETAR EL COLSE. fr. Fam. Apretar ó hincar el
codo.

NO M' APRETÉU, QU3 DIRÉ LO QUE NO VOLDRÉU. fr.
Denota que algú dirá les faltes d' un altre si 1' apu-
ren mólt. No me apretéis, que diré lo que oir no que-
réis.

APRETAT, DA. p. p. Apretado.

ESTAR APRETAT O VÉURE'S MÓLT APRETAT. Estar
en gran perill. Estar muy apretado, ver las orejas al
lobo. !| Estar ab molta escassesa. Estar en apuro.

APRETÓ, m. Perill, apuro. Aprieto, estrechez,
apretura.

ESTAR EN APRETÓ, fr. ESTAR APRETAT.

POSAR EN APRETÓ A ALGiJ. fr, Met. Posarlo en
apuro. Apretar las empulgueras.

APRETÓ, m. y

APRETURA, f. L' opressió que pateix algú per ha-
verhi massa concurrencia de gent. Apretadura,
aprieto, apretón, estrechez.

APRIMADÍSSIM, A. adj. Adelgazadísimo.

APRIMADOR, A. ni. y f. Qui aprima, Adelgaza-
dor.

APRIMADURA. f. y

APRIMAMENT. m. L' acció y efecte d' aprimar.
Adelgazamiento. || DISMINUCIÓ.

APRIMAR. V. a. Reduir a menys el gruix d' algu-
na cosa. Adelgazar. || Met. Discorre ab sutilesa.
Adelgazar. || Met. APURAR.

APRIMAR LA PLOMA, fr. Met. Avivar 1' ingeni. Agu-
zar el ingenio.

APRIMARSE. V. r. Emmagrirse, enflaquirse. Adel-
gazarse, enflaquecerse.

APRIMAT, DA. p. p. Adelgazado.

APROAR. V. a. Nüut. Girar la proa al vent.
Aproar.

APROARSE. V. pron. Ndut. Girar el barco la proa
al vent, a la marea, a la corrent o a algún punt de-
terminat. Aproarse.

APT

APU

125

APROAT, DA. adj. Náut. Se diu del barco iiiólt
calat de proa. Aproado.

APROBACIÓ. f. Acte y efecte d' aprobar. Apro-
bación.

APROBADÍSSIM, A. adj. sup. Aprobadísimo

APROBADOR, A. ni. y f. Qui aproba. Aprobador.

APROBAR. V. a. Calificar o donar per bo. Apro-
bar. II Ant. PROVAR.

APROBAT, DA. p. p. Aprobado.

APROFITABLE. adj. Lo que 's pot aprofitar. Apro-
vechable.

APROFITADAMENT. adv. m. Útilment. Aprove-
chadamente.

APROFITADOR, A. m. y f. Qui aprofita. Aprove-
chador, aprovechante, vividor, [j adj. Qui aprofita
lo qu' altres desprecien. Aprovechador.

APROFITAiVlENT. m. Utilitat, profit. Adelanta-
miento. II Progrés. Aprovechamiento, progreso.

APROFITAR. V. a. Ésser útil. Aprovechar. 1| Em-
plear útilinent alguna cosa, cóiu: la tena, eltemps, etc.
Aprovechar. || Adelantar en la virtut, en els estudia,
etc. Aprovechar, aprovecharse. || Aplicar a un altre
destí lo que ja no pot servir per lo seu propi, c5m:
el forro d' un vestít. etc. Aprovechar. || estalviar. ||
For. ADJUDICAR.

APROFITAR l' OCASIó. fr. No delxarla perdre quán
se presenta. Valerse de la ocasión; no perder, no des-
echar ripio.

APROFITARSE. v. r. Treure utilitat d' alguna
cosa. Aprovecharse, utilizase.

APROFITAT, DA. p. p. Aprovechado

APROP. adv. y prep. PROP.

APROPAR. V. a. y Ms seus deriváis. ACOSTAR.
Acercar, aproximar.

ARROPARSE, v. a. ACOSTARSE.

APROPIACIÓ. f. L' acció d' apropiar o apro-
piarse alguna cosa. Apropiación.

APROPIADAJVIENT. adv. ni. Ab propietat. Apro-
piadamente.

APROPIADÍSSIM, A. adj. sup. Apropiadísimo.

APROPIAR. V. a. Per a algií amo d' alguna cosa.
Apropiar. || Aplicar a cada cosa lo que li és propi o
convenient. Apropiar. || Met. Acomodar ab propietat
les circunstancies o nioralitat d' un snccés al cas de
que 's tracta. Apropiar, acomodar. || Imputar. || Fer
que una cosa se senibli a un' altia. Asemejar.

APROPIARSE. V. r. Pendre per sí, ferse amo d' al-
guna cosa. Apropiarse.

APROPIAT, DA. p. p. Apropiado, da. || adj. A
propósit. Apropiado.

APROPINCAR. v. a. Ant. Acercar.

APROPÓSIT. ni. Ant. PROPÓSIT. || mod. adv. Á pro-
pósito, al intento.

APROXIMACIÓ. f. L' acte y efecte d' acostar.
Aproximación || Arit. y alg. Proxiniitat que 's busca
a una quantitat que no 's pot trovar justa. Aproxi-
mación. II Á les rif s y loteríes la sort que guanya '1
número próxini al premiat. Aproximación.

APROXIM.AR. V. a. Arrimar, acostar alguna cos.i.
Aproximar. || També s' usa cóni reciprocli.
APROXíMAT, DA. p. p. Aproximado
ÁPSIDE. f. Astron. Punt de 1' órbita d' un planeta
o d' un satélite en que '1 planeta 's trova mes aprop
o tot lo mes lluny del sol, o en que M satélite se tro-
va 'I mes aprop o 'I mes lluny del seu corresponent
planeta. Ápside.

APTAIVIENT. adv. m. Ab aptitut. Aptamente.
APTANT. Expressió abverbial composta de ab y
tant. Entretanto, con esto.

APTE. adj. Hábil, a propósit pera fer alguna cosa.
Apto, idóneo, á propósito. |1 DISPOSAT.

APTERE. adj. Entoin. S' aplica ais insectes que no
teñen ales. Ápteros.

APTÍSSIJVI, JVIA adj. sup. Aptísimo.

APTÍSSIMAiVlENT. adv. m. Aptísimamente.

APTITUT. f. Suficiencia, habilitat pera fer alguna
cosa. Aptitud.

APUGONARSE. v. n. Carregarse les plantes de
pugó. Cubrirse de pulgón.

APULITJAR. v. a. RIBOTEJAR.

APUNT. adv. m. A PUNT

APUNTA, m. adv. Á punta.

APUNTACIÓ. f. Acció y efecte d' apuntar. Apun-
tación. II Nota presa per escrit. Apunte, apuntación,
apuntamiento. II Aí/is. La postura exacta de les no-
tes y punts de solfa; també s' anonienen aixís les nie-
teixes notes. Apuntación-

APUNTADES. f. pl. Al blasó dues o mes coses
que 's toquen per la punta. Apuntadas.

APUNTADOR, A. m. y f. Qui apunta. Apuntador.
II m. En les comedies, el qui está destinat pera dir lo
que han de recitar els actors. Apuntador, consueta.
II Á les catedrals el qui nota les faltes d' assisten-
cia al cor. Pitancero. || Qui porta '1 coinpte deis tan-
tos al jocli. Tanteador. || Veu del apuntador del tea-
tre. Apunte.

APUNTALADOR. ni. Qui apuntala les mines pera
que no lii hagi ensulciades. Entibador.

APUNTALAMENT. m, V acció d' apuntalar. Apun-
talamiento, entibación.

APUNTALAR, v. a. Posar puntáis, pilastres, etc.
Apuntalar. || Sostindre ab puntáis o fustes les parts
bones d' un edifici pera tirar a térra les que amenas-
sen ruina. Apear, i! A les mines. Entibar, apuntalar.

APUNTALAR AB FORQUETES. Assegurar ab forques.
Se diu coniúnnient deis arbres. Ahorquillar.

APUNTALARSE, v. r. Met. Cercar protecció pera
el bonéxit d' una empresa. Retrecharse.

APUNTALAT, DA. p. p. Apuntalado, apeado.

ANAR APUNTALAT. fr. Obrar ab fonaiiient y pruden-
cia. Caminar con pies de plomo, á paso de buey.

APUNTAMENT. m. Apuntado. || For. Resumen
d' un procés. Apuntamiento.

APUNTAR, v. a. Dirigir el tret a un punt deter-
niinat. Apuntar, asestar. || Coniensar a manifestarse
alguna cosa, cóni: el día, etc. Apuntar, asomar, ama-
necer. I! Insinuar o indicar. Apuntar. || Posar notes a
un escrit pera trovar ab facilitat alguna cosa. Apun-
tar. II Escriure conipendiosanient alguna cosa. Apun-
tar. II A les catedrals y altres iglesies que teñen les
hores canóniques, notar la falta d' assistencia deis
individuos. Apuntar. |1 Tocar lleugerament alguna
especie. Apuntar. || Colocar alguna cosa ab claus o
tatxes sense acavarlos de clavar. Apuntar. || En al-
guns jochs de caries, cóni: elcanet, banca, etc., posar
deniunt la carta la quantitat que 's vol jugar. Apun-
tar. |l Plegar les pesses de panyo y altres robes y po-
sarhi 'i segell Apuntar. || A les comedies llegir
r apuntador lo que representen o han de recitar.
Apuntar. || Entre bugaderes juntar ab alguns punts
les pesses de roba. Apuntar. || Ter. APUNTALAR. ||
Clausular, posar la puntuado a un escrit. Puntuar.
II Ant. Punxar lleugerament. Punzar.

APUNTARSE, v. r. CONTRAPUNTARSE, 2. || Comen-
sar a ferse agre '1 vi. Repuntarse, apuntarse.

APUNTAT, DA. p. p. Apuntado.

APUNYEGADOR, A. m. y f. Qui apunyega. Apu-
ñeteador.

APUNYEGAR. v. a. Pegar punyades. Apuñear,
apuñetear y apuñadar. pr. Arag.

APUNYEGARSE. v. r. Apuñearse, apuñetearse,
darse de puñadas.

APUNYEGAT, DA. p. p. Apuñeteado.

126

AQU

AQU

APURADAMENT. adv. Justament. Apuradamen-
te, precisamente, cabalmente.

APURADOR, A. ni. y f. Qui apura. Apurador.

APURAMENT. ni. L' acció y afecte d' apurar.
Apuramiento.

APURAR V. a. Purificar alguna materia, cóiii
/' or, etc. Apurar, purificar. || Averiguar fins els ñus
petits detalls d' algura cosa. Apurar, aquilatar. |1
Consumir, acabar. Apurar. || Enfadar o fer perdre la
paciencia. Apurar.

APURARSE. V. r. Afligirse. Apurarse, acongo-
jarse.

APURAT, DA. p. p. Apurado. || Apretat, fal-
tat de cabal. Apurado.

TROVARSE O VEURE'S ÍPURAT O MÓLT APURAT. fr.
No sapiguer d' ont treurer recuisos. Verse ó hallarse
apurado ó en apuro.

APURO, m. Apretó, peril. Apuro, aprieto. ||
Aflicció. Apuro. || Escassesa, necessitat. Apuro.

APUS. ni. Astron. Constelació meridional que tam-
bé 's diu Aucell del Paradis. Apus.

A QUADROS. adj. Disposat en forma de quadros
de dos colors alternadainent, a modo de taula de da-
nies o d' escachs. jl Blas. Perqué en el blasó 's pugui
donar aquest nóm al escut, a les pesses principáis y a
les aligues, lleons y altres figures, lian de tindre al
luenys vintiquatre quadros o casetes; puig fiaventn'lii «
sois non, se diu equipolat, y ab quinze 's diu quinze
punts d' escaclis. Les faixes, baiides, etc., n' lian de
tindre, per lo menys, durs files y si no, s' anonienen
campronades. Ajedrezado.

AQUADUCTE. Vegis ACUEDUCTE.

AQUAE CALDENSES. Geog. ant. Nóm de Caldes
de Montbu', prov. de Barcelona, en tenips deis ro-
nians. || — CALIDAE. Nóm de Caldes de Malavella,
prov. de Girona, en temps deis ronians.

AQUARELA. f. Pintura que 's fá demunt de pa-
per, pergamí o ivori, desfent colors ab aigua y apli-
cantlos ab pinzells de peí de maita. Acuarela.

AQUARELISTA. f. Qui pinta aqiiareles. Acua-
relista.

AQUARI. m. Astron. Signe del zodíacli. Acuario.
II ni. Hist. Enipleat encarregat de cuidar deis acue-
diictes y de tot el demés perlanyeiit al servei d' a¡-
giies. Acuarino. || — o AQUARiUM. in. Dipósit arti-
ficial d' aigua en que s' lii teñen vius y visibles
peixos, plantes, etc Acuario.

AQUARIS. f. Secta d' heretges del sigla lil, que
al sacrifici de la missa oferíen aigun en lloch de
vi. Acuaria.

AQUARTELAMENT. ni. /Xcció y efecte de aqiiarte-
lar. Acuartelamiento.

AQUARTELAR. v. a. Picar o tindre les trepes
ais qiia/tels. Tamba s' usa cóni recíprocli. Acuarte-
lar. II Nául. Carregar les veles d' una ñau que va a
la bolina. Acuartelar.

AQUARTELAT, DA. p. p. Acuartelado. !| Blas.
Se diu del escut dividlt en quartels. Acuartelado.

AQU ARTERONAR. a. Blas. Dividir un escut d' ar-
mes desigualnient ab una banda. Acuarteronar.

AQUÁTICH, CA. adj. Acuático. Ij pl. Heretj^es que,
adoptant el sistema füosóficli de Tales, soslenien que
1' aigua era un principi coetern ab Déu y causa pri-
mera de tots els ésseis. Acuáticos.

AQUÁTIL. adj. Lo que pertany a 1' a'gua, y en par-
ticular lo que hi viu. Acuátil, acuático.

AQUATINTA. f. Mena de gravat al aiguafort que
imita 'Is dibui.xos fels a pií'zell ab tinta de Xina, se-
pia, sulge o tinta d' escriurer. Aguatinta.

AQUATINTISTA. m. Qui grava al aquatinta.
Grabador al aguatinta.

AQUEFERAT, DA. adj. Qui té quefers. Atareado.

AQUEIX, A. pron. dein. Denota 1' obgecte igual-
nient lluny del qui parla y del qui escolta. Ese.

AQUELL, A. pron. deni. Que senyala la persona o
cosa que' está mes Uuny d' un' altra. Aquel.

AQUELLARRE. ni. Aplecli de bruixes y brulxots.
Aquelarre.

AQUÉST, A. pron. deni. y

AQUET. p: on. dem. Senyala V obgecte qu' está niés
prop del qui parla que del qui escolta. Este, aqueste.

AQUEST ALTRE. pron. dcni. Que senyala alguna per-
sona o cosa ab referencia a un' altra y equival a
aquest altre o aquista altra. Esotro.

SI D' AQUESTA ESCAPO, MAY PUS. Ref. Expressa que
si aígú's Iliura del perill en que está, anirá ab nólt
de cuidado. Si de esta escapo y no muero, nunca más
bodas al cielo. Si Dios de ésta me escapa, nunca me
cubrirá ¡al capa.

AQUÍ. adv. 11. En aquést IIocli. Aquí. || A aquést
llocti. Acá, aqui. || En assó cóni: aqui está I' engany.
Aquí, ahí, en eso, en esto. || A poca distancia, cóid:
aqui a dnes hores. Ahí. || adv. t. Ara. || Expr. Pera
advertir que vagi aigú al lloch ont és el que '1 crida.
Acá. II ALESHORES.

AQUI, AQUÍ. Expr. Pera donar ánini. Aqui, Aqui. \\
A un meteix llocii precisainent. Aqui, aqui, aquí
mismo.

AQUÍ ES LO Bó. Loe. fam. Pera fer parar la atehció.
Aqui es, ó fué ello.

AQUÍ ESTÁ LA DiFiCULTAT. fr. Aqui és el cas. Ese es
el diablo.

AQUÍ VA ÉSSER TROYA. Expr. met. Que fa refació a
alguna cosa notable siicceida en aquell lloch. Aqui
fué Troya.

AQUÍ METEIX. Encoiitineiit, al instant. Ahora, aqui
mismo.

AQUÍ Y ALLÍ. m. adv Pera denotar indeterminada-
nient diferents lloclis. Acá y allá

D' AQUÍ. ni. adv. De assó, cóni: d' aqui li vé la sort.
De aqui, de es'.o.

D' AQUÍ 'N DEVANT. ni. adv. Desde aquesta hora en
devant. De aqui, de hoy en adelante.

D' AQUÍ PER ALLÍ. ni. adv. D' una pnrt a altra. De
aqui para alli.

Fuix D' AQUÍ O IX D' AQUÍ. Loc. Ab que 's despedeix
a algú. Quita, quilate de ahi, ó de delante.

NO LI VÉ D' AQUÍ Loc. No depent'eix d' aixó. No
pende de ahi el arado.

PER AQUÍ. m. adv. A poca diferencia, cóm: eren cent
cinquan'.a per aqui. Poco más ó menos; por ahi, por
ahi.

PER AQUÍ o PER LA PORTA fr. Denota o que algú ha
de cumplir alguna cosa o s' ha de despendre d' ella.
Errar ó quitar el banco.

VET AQUÍ. Loc. Pera senyalar algún obgecte. Cata
ahí, vete al¡i.

VÉTEL AQUÍ. Expressió demostrativa d' algún ob-
gecte. Hétele, hétela.

VINA AQUÍ. Expr. Pera persuadir o fer entendre la
rao en que 's funda alguna cosa. Ven acá, oye, es-
cucha.

AQUIESCENCIA, f For. y

AQUIETAMENT. m. QUiETUT. || For. Consenti-
ment. Aquiescencia. || ni. quietut.

AQUIETAR. V. a. Aplacar, apaciguar. També se
usa coiii recíproch. Aquieta >•, sosegar, tranquilizar.

AQUIETARSE, v. r. Conformarse, sosegarse.

AQUIETAT, DA p. p. Aquietado.

aquietauvos. Exp. Sossegauvos. Envaine usted.

AQUILATAR, v í>. Graduar els quilats. Aquilatar.

AQUILATAT, DA. adj. Fig. Exaniinat a fons. Se
diu déla varié tato de les circuns tan ci es d'alguna cosa.

AQUIL!, NA. adj. Poét. AGUILENCH.

AQUILONAR, adj. Lo que pertany a la tramonta-
na. Aquilonar, aquilonal.

ARA

ARA

127

AQUISSAR. V. a. Ter. Incitar ais gossos pera que
€inpaitin y mosseguiíi a algú. Azuzar. || Met. Irritar
o exasperar a algi'i. Azuzar.

AQUITANI, A. adj. Natural de la Aquitania, regió
de la antigua Fraiisa. Aquitánico, a.

AQUITANICH, CA. adj. Lo pertaayent a la Aqui-
tania. Aquitánico.

AQUÓS, A. adj. Lo que té iiió:ta aigua. Acuoso.

AQUOSITAT. f. La qualitat d' aigualit. Acuosidad.

ARA. f. La pedrn consagrada sobre la qual el sacer-
dot extén els corporals pera dir misa Ara || Asirán.
Una de les set constelación? australs. Ara || Mito!.
Fropianient era un altar en forma quadrada, en el
qual els anticlis oferien sacrifícis ais Déus Ara

ARA adv. t. Denota 'J temps actual, el próxim pas-
sat o venider, cóin: ara ho enlench, ara han arrivat,
■ara cobrarém Ahora || conj. distributiva Denota
(lue algunes coses diferentes se conformen en alguna
cosa, coni: ara tinguin poch, ara tiiiguin mólt, els
avaros sempre son pobres. Ahora, ya.

ARA, AVANS, ARA. Loc. Per nioments. De un momen-
to d otro, por momentos

ARA, ARA. Loe. Denota '1 temos próxim passat. Aho-
ra, ahora; ahora mismo, en este momento.

ARA BÉ. Loc. concessiva. Ahora bien, esto supuesto ó
sentado.

ARA METEix. Loc. Denota 'i tenips próxim passat o
venider. Ahora mismj.

ARA 'M BEETS, ARA NO 'M BESETS. LoC. fam. kb
que s' expressa la inconstancia d' alguna persona.
Desde que vi á mi tía muero de acedía, y desde que no
la veo muero de deseo.

ARA PER ARA. Loc. PER ARA.

ARA POCH HÁ. Loe. y

ARA PUS. Loe. continuativa. Ahora pues.

ARA TOT JUST. Loc. No hi há gaire temps. Poco há,
ahora mismo.

ARA VAJA. Loc. ARA BÉ.

ARA Y ADÉS. Loc. Pera expressar allernació. Aliara.

P2R ARA. Loc. Per el temps present. Por ahora.

PROP ARA Loc. POCH HÁ.

SI NO ES ARA SERÁ UN 'ALTRA HORA O VEGADA.
Loe. Denota que lo que no 's logra en una ocasió 's
sol conseguir en altra. Si no es en csía batquHa será
en la que se fleta.

TANT ES ARA COM SUARA af. Tanto da hoy como
mm.ma.

ARABELL. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb.
y part. jud. de la Seu d' Urgell. Té 331 liab.

ARABESCH. adj. arábiCH. i| ni, Pinl. Adorno de-
coratiu que co;isisteix ab un enllás de betes, palmes,
branques, flors, poncelles, frui-
tes, etc., entre 'Is que s' hi po-
sen aucells y quadrúpets reals o
fantástlclis. Arabesco.

ARABIA Y SOLANAS (Ra-
món). Biog. Excursionista mólt
distingit. Va néixer a Mataró
r any 1850 y va morir a Barce-
lona r any 1902. Lliconciat en
filosofía y lletres, intérprete ju-
rat de gran renóm. Va ésser un
deis priniers socis y president de
TAssociació d'Excursions Cata-
lana, soci del Club Alpí francés,
del Turista de Viena; officier
d'Academie del Ministeri de liistrucció Pública y Ba-
iles Arts de Franqa; correspo:isal del «Appalachiau
Mountain Club» de Boston, y d' altres. Parlava y es-
crivía cóm en sa Ilengua nadina la francesa, anglesa,
italiana y alenianya, coiieixent llengües orientáis.
Eslava dedicat al comers y al professorat. A n' ell se
li deu en gran part la restauració del monestir de
Ripoll. Era un bon taquígraf y excelent publicista.
ARÁBÍCH, CA. m. y f. El natural de I' Arabia.

Ramón Arabia
y Solanas

Árabe. II adj. Lo que pcrtany a 1' Arabia o ais ará-
bichs. Arábigo ó arabesco.

ESTAR EN ARÁBICH ir. ESTAR EN GRECH.

ARABISTA s. m. Q:ii ha fet un estudi particu-
lar del idioma de!s árnbes y de llurs costums. Ara-
bista.

ARABLE. Arís. y of. Fusta fina, atapaida de gro-
pets o aigües naturals, ut lisada pera aplicar les fo-
nedures de niólts mobles. Arabo.

ARABO. Geog. Caseriu de Saneja, del dist. muni-
cipal de Guils, prov. de Girona || — (Riu D'). Hidrog.
Riu que n^ix a la Cerdanya francesa, entra a Cata-
lunya per Saneja y desaigua en el curs del Segre, sota
Talltort, prov. de üirona. V. QUEROL.

ARABOT (Rere), fi/o?. Pintor valencia de les de-
rreries del sigle XIV, o principis del XV, que vi fer
importantes obres origináis y alguna restauració per
encárrech del mnnicipi de Valencia.

ARÁCNIT, DA. adj. Que se sembla a 1' aranya.
Arác leo, arácnido.

ARACNODERiVl. adj. De pell mólt fi la, cóm tara-
nyina. Aracnodermo.

ARACNODi, NA. adj. Qu' és tan sutil cóm un fil
de taranyina. Aracnodinc

ARACNODITIS f. Med. Inflamado de la aracnoide.
Aracnoiditis.

ARAGNOGASTRITIS. f. Malaltía produída per la
estada d' una aranya al ventrell. Aragnogastritis.

ARACNOIDE. f. Anat. Una de les tres membranes
q le rodegeu 1' encéíai. Aracnoide.

ARACNOLOGÍA. f. Tractat de les aranyes. Arac-
nologia.

ARA-CHRISTI. Geog. Caseriu del terme del Puig,
prov. de Valencia.

ARADA, f. y ARADRE.

ARADRE. m. Eina pera Uaurar les terres. Arado.

ARAGAIS. Bot. Nóm ab que 's designa a Sant Ce-
loni una especie de bolet.

ARAGÓ. m. Regne d' Espanya, veí de Catalunya.
Aragón.

ARAGÓ (Agustina). Biog. V. ZARAGOZA.

ARAGÓ (Joan). Biog. Arquitecte mallorquí, de
mólt renóm y gran matemátich de niitjans del si-
gle xviil. Coneixía també la pintura y I' esculptura.
És obra d' ell la gran capella del Roser, de la igle-
sia parroquial de la vila de Felanitx, comeneada
r any 1727 y acabada el 1730.

— PASCUAL DE. Biog. Cardenal del títol de Santa
Balbina. Va néixer a Mataró 1' any 1627 y va morir
a Aíadrlt 1' any 1677, essent enterrat a Toledo. És
autor d' una obra de dret. Va ésser regent del Con-
sell d' Aragó, inquisidor general d' Espanya y mem-
bre de la Congregado deis Rites y de la Signatura

ARAGONÉS, A. m y f. Natural d' Aragó y lo per-
tanyent a aquesta regió. Aragonés. || Met. Tossut.
Cerrado como pie de muleto

ARAGONÉS (Francisco). Biog. Frare francisca
que, ab el pseudónim d' El filósofo arrinconado, va
publicar una colecció de quaderns o Caries polítiques,
moguent mólt d'e.ironou entre'ls anys 1820 y 1823. Va
ésser processat per ses idees. Havía estat lector
y definidor del séu convent a Barcelona. Va morir
r any 1835, a Barcelona.

ARAONIT Min. Carbonat de cals, de vegades
translácit, que crestallisa en prismes rectes exago-
nals, ja en crestalls sois, ja formant grupos Deu son
nóm a la circunstancia d' iiaver estat trovat per pri-
mera vegada a Molina d' Aragó, prov. de Guadala-
jara. Aragonito.

ARAHÓS. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Ainet
de Besan, prov. de Lleida.

ARAIRES (Torrent deis). Geog. Corrent que baixa

128

ARA

ARA

-<

del cap del Port de la Bonaigua en la Valí d' Aran,
y s'uneix al riu Ruda.

ARAJOL (Joan Bautista). Biog. Orador relligiós
celebérrini, cancnge de Lleida y teólech iilustrat del
sigla XVIII. Va escriure sobre punts niólt delicats del
dogma y de la disciplina de la Iglesia, éssent poch lo
que s' ha publicat original ci' ell.

ARAM. m. Mena de coure de que 's fan les calde-
res, paelle?, xacolateres, etc. Cobre. || Eines de aquest

nietall que ser-
vcixen pera les
cuines. Batería
de cocina

ARAMPRUN-
yA. Castell en-
cinglerat del ter-
nie de Viiade-
cans. II —(BARO-
NÍA D'). Antiga
baronía queconi-
prenía gran part
deis termes de
Qavá, Begues y
Castelldeíels.

ARAMUNT.
Geog. Poblé de
la prov. de Llei-
da, bisb. de la
"^éu d' Urgell,
,) ar t ¡ t judicial
de Trenip. És a
la vora de la
riera del séu
noni, pocli avaus
de la seua con-
fluencia ab la Noguera Pallaresa, y té 404 hab.

ARAN. Geog. Forma part de la valí del Carona,
quin riu entra a Franca, per Pont del Rei. És una

i

¡^

Vista d'Aramprunyá

3agn

de "i

PícKcLAaeio •" "*
340*

M.laMa

9 O Y

Mapa comarcal d' Aran

encontrada mólt pintoresca y escabrosa, neixent 'hi
nombrosos rins: el Noguera Pallaresa lii corre desde
Mongarri y el Ríbagorsana desde 'Is ports de Viella y
Rius. Els estanys d' aquesta comarca ton nombrosos
dcnantlii remarcable riquesa d' aigües que fertilisen
els seus terrenys Té una snperficie de 498 kil. qua-
drat', y compta ab 6,380 iiabitans, niinvant la seua
població per no liavers 'lii establert fáciis comunica-
cions, que impulsarien les seues riquesas naturals. ||
— (VALL DE). Orog. Valí situada al vessant Nort
del Pirineu, a 1' extreni N O. de la prov. de Lleida.
És regada peí riu Carona y té per capital Viella.

ARANESOS (Coll deis) Geog. Es situat a la Valí
d'Arán, entre la Furcanada y '1 Auc de I' Artiga.

ARANCEL, m. Reglainent públich deis drets que
s' han de pagar per 1' importació o exportació de
niercaderíes. Arancel. || Se pren també per el preu,
regla, norma, ele. Arancel.

ARANCELAR!, A. adj Lo pertanyent o relatiu al
arancel, cóm: drets arancelaris, reforma arancelaria.
Arancelario.

AR ANDAS (Gaspar). Biog. Argentar cátala de!
sigle XVII, vei de Tarragona, autor del frontal de la
urna del nionument y del viril que s' usen per la oc-
tava ciel Corpus a aquella ciutat Els Arandas lian
constituit una Uarga familia d' orfevres tarragonins,
argenters de la indicada Séu.

ARANEA. f. Anat. Tánica transparenta y sutil que
conté 1' humor crestallí deis uUs. Aranea.
ARANETA. f. AURANETA.
ARANGÍ. m. Bot. TARONOINA.

ARANS. Geog. Poblé de la Valí d' Andoira, situat
a la vora de la ribeía d' Ordino; pertany a la parro-
quia d' Ordino.

ARANSA. Geog. Poblé del dlst. numpal de Musa
y Aransá, prov. de Lleida |¡ — (RibET DE). Hidrog.
Neix a la serra de Bescar?n; passa pels termes del
poblé del séu nóm, de
Musa y Aristot, y des-
aigua cap a la vora del
Segie, prop de Pont de
Bar.

ARANSAL. Geoá-. Po-
blé de la banda occi-
dental de la Valí d' An-
dorra; pertany a la pa-
rroquia de La Massana.
II — (RIERA \ Hidrog.
Riera de la Valí d' An-
dorra, que desaigua
cap a la vora de la ri-
bera de Ordino. Per-
tany a la parroquia de
La Massana.

ARANSÍS. Geog. Po-
blé de la prov de Llei-
da, bisbat de la Séu
d' Urgell, part. jud. de
Trenip. Es a la vora
y un poch apartat del
Noguera Pallaresa, y té
586 hab.

ARANYA. f. Erdom.
Insecte petit ab vuit
peus, vuit ulls a la part
anterior del cap: forma
ab la baba una tela mólt
sutil. Araña. || Aucell
que sois s' alimenta de
insectes. Trepador de
muro. II /c/ío/. Peixque'n
prou feines té vinticincli
centii'ietres de llaich,
el llóni groch fosch, els

"',11^'^

Dic. Cat.

Aran

Vista general de la Val! d' Aran. — Vista general de Viella. — Vista general de Bosost.

Ribera y Ports de Viella. -- Vista general de la Valí desde '1 Portillón. — Vista de Porteau prop de Les. — Vis |

Viita general de Escunau. — Vista

vN

:ral de Betreu. — Vista del Carona a la carretera de Arros. — Vista de Vilaclis prop de Viella. — Vista de Salardu.
all del Riu Negre y del Port de Viella.

Aran

Vista de 1' iglesia d' Escunau. — Torre de 1' iglesia d'Artíes. — Iglesia de Viella capital de la Valí d' Aran.

Iglesia de Bosost. — Iglesia de Betreu.

ARA

ARB

129

Aranya

costats y '1 ventre platejats, clapat de ratlles trans-
versals fosques, la barra inferior, qu' és mólt niés
Marga que la superior, puja en forma d' arcli a
juntarse ab ella, les ales del
llóni y del ventre son quasi
tan Ilargues cóin el eos, y al
cap n' lii té una altra de pe-
tita en forma de vano. Ara-
ña, peje araña || salamó. ||
— ARANYA VERA. || — BLANCA.
II — FRAGATA. II —NEGRA. || —
MONJA. Diferents nóms ab que
se designen a les Balears les
especies del meteix peix. || Art.
y of. Pega de ferro roscada de
coure y ab el cap formant baga en espiral, que s' uti-
lisa pera les maquines de filar, torns de retorcer, ma-
quines de rodets, etc Serveix pera guiar el fil. ll Ndut.
Fusta ab mólts forats peront passen cordes primes y
quin conjunt sembla una aranya, y serveix pera que
lio s' emboliqui la vela ab les cordes que guarneixen
r arbre de la ñau. Araña. || f. taranyina.

A L' ARANYA. Loc. fam. A estira cabells. A la reba-
tiña.

LES ARANYES PERA FILAR Y L' HOME PERA TRAVA-
LLAR. Ref. EL MILITAR A LA GUERRA Y 'L PAGÉS A LA
TERRA.

ARANYER. m. Art. y of. Conjunt d' aranyes. El
llistó, barra o altre trog de fusta, sostenidor d' una
restallera d' aqüestes peges.

ARANYES. f. Bot. Planta indígena de la fam. de
les ranunculácees, quines flors semblen aranyes:
móltes de les seues varietats se conreuen ais jardins.
Arañuela.
ARANYETA. f. dim. Arañuela.
ARANYUEL. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
dióc. de Valencia, part. jud. de Viver; és a la vora
del riu Mijares, y té 904 liab.

ARANYÓ. m. El fruit del aranyoner. Endrina
ANY D' ARANYONS, POCHS GARBERONS. Ref Indica
que r any que hi há mólts aranyons és mólt fret y hi
há poch blat. Año de muchas endri-
nas, pocas hacinas.

ARANYÓ. Geog. Casería del
dist. munpal. de Juneda, prov. de
Lleida.il Poblé de la prov. de Llei-
da, bisb d' Urgell, part. jud. de
Cervera; és a la vora del riu Sió,
y té 924 hab.

ARANYONER. m. Bot. Mata
de la fam. de les aniygdalácees,
quines branques acaven ab una
punxa, quines fuUes son elíptiques y retallades y quin
fruit es nna mena de pruna petita, negra y mólt as-
pre quan no es ben madura. Endrino.

ANY D' ARANYONER ANY DE POCH GRANER. Varietat
del Ref. ANY D' ARANYONS, etc. Espino abundoso, in-
vierno riguroso.

ARANYONET. Geog. Poblet del díst. munpal. de
Qombreny.

ARAÑÓ Y MAJÓ (Miquel). Biog. Mestre de pri-
meres Uetres, quines obres didáctiques revelen un
home de facultats, gran aptitut en la seua carrera y
extraordinaria solidesa de coneixements. Va néixer a
Canet de Mar 1' any 1818, niorint a Barcelona, teatre
de la seua activitat, 1' any 1881. Tenía colegí de pri-
mera y segona ensenyansa y era redactor de El Bo-
letín de Instrucción Pública (1861) junt ab en Salvador
Malet y M. Forcaria. Es autor d' una Biografía d' en
Cubí.D' entre els nou Ilibrets d' ensenyansa escrits
per ell esmentarém la Cartilla industrial, ó sea conse-
jos morales de un anciano sobre el trabajo, la econo-
mía, la industria y el comercio.
ARAQUES. Bot.v. maduixer.
ARAS D' ALPUENTE. Geog. Vila de la prov de

DIC. CAT. — T. I. — 1'

Segell d'Aranyó

Segell d' Arbeca

Valencia, bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a
mitjorn de la costa de Fricós y té 1,288 hab.

ARAU. m. Ant. REÍ D' ARMAS.

ARAU Y SANPONS (Francisco). Biog. Mecánich
mólt trassut, constructor d' instruments de matemá-
tiques y d' aparells físichs y mecánichs. Va néixer y
va morir a Barcelona (1797 a 1867). Els seus mérits
eren mólt estimáis y va ocupar diversos cárrechs en
que fou útil. Ell es quí va fer la esfera copernicana
ab les órbítes ecliptiques, imaginada pél famós abat
Zafont, que 's guarda al Seminarí de Girona. Va es-
criure algunes obres de teoría y práctica industrial,
unes origináis y altres traduides.

ARAUCÁ, NA. adj. Natural d' Arauco o pertanyent
a aquest país d' América. Araucano.

ARAUT. m. Ant. PREGONER. || CORREU. Ii m. HERALT.

ARBE (Coma d'). Geog. Planell que 's trova en el
camí de Canegan ais estanys de
Líat, en la Valí d' Aran.

ARBECA. Geog. Vila de la prov.
y part. jud. de Lleida, bisb. de
Tarragona. És famosa per les
seues olives petites, dítes arbe-
quines. És a la, vora de la riera
de la Quadra y té 2,921 hab.

ARBEL. ni. Geom. ant. Nóm
que donaven els geometres a una
figura corbilínea formada de tres porcions d' arch
y de tres ánguls aguts. Arbelo.

ARBERGAR. v. a. Ant. Albergar.

ARBITRABLE, adj. Lo que dependeix del arbitri
de cada hu. Arbitrable.

ARBITRACIÓ. f. Ant. V acció o facultat d' arbi-
trar. Arbitraje.

ARBITRADOR. m. ARBITRE, 1.

ARBITRAL, adj. ARBITRARI, 2.

ARBITRAMENT. m. For. Sentencia arbitraria, y
també 1' acció y efecte de donarla. Arbitramento,
arbitramiento.

ARBITRAR, v. a. For. Judicar, determinar cóm
arbitre. Arbitrar. || Ant. Considerar. || Proceír lliu-
rement. Arbitrar. || Donar, proposar medís o arbi-
tris. Arbitrar.

ARBITRARI, A. adj. Lo que dependeix del arbitri
de cada hu. Arbitrario. || Lo que pertany ais jutges
arbitres o ais seus judiéis. Arbitrario.

ARBITRARIAMENT. adv. m. Al arbitri o voluntat
de cada hu. Arbitrariamente.

ARBITRARIETAT. f. Proceiment o dictamen se-
góns el propi capritxo y contra la rao. Arbitra-
riedad.

ARBITRAT, DA. p. p. Arbitrado.

ARBITRATGE. m. Judíci per arbitre. Arbitraje. ||
Operació per la qual s' esculleíx el camí niés ventat-
jós pera remetre lletres de canibi sobre una plassa
extrangera y també '1 tráfech que consisteíx en com-
prar efectes sobre una plassa ont están a baíx preu,
pera revendre'ls en altres plasses ont son mólt bus-
cáis. Arbitraje. |i Operació per la qual un cambia un
valor de bossa contra un altre, venent 1' un y com-
prant 1' altre. Arbitraje.

ARBITRATIU, VA. adj. ARBITRARI.

ARBITRATORI, A. adj. For. ant. Lo que pertany
ais arbitres o dependeix d' ells. Arbitratorio.

Arbitre, m. E1 jutge en quí leí! parts someten
llurs demandes pera decidir llurs respectives preten-
sions. Arbitro, arbitrador. || Qui pot obrar sens
dependencia de ningú. Arbitro. || arbitri, alvedriu.
II Art, medí pera conseguir algún fí. Arbitrio, jj pl.
ARB1TRIS.

ARBITRE O ARBITRADOR Y AMIGABLE COMPONEDOR,
fr. For. Arbitro, arbitrador, y amigable componedor.

130

ARB

ARB

A ARBITRE, fr. A voluntat. Ajuicio, al arbitrio.
SER ARBITRE, fr. Ser amo absolut. Ser arbitro.
ARBITRI. III. Facultat y poder de fer o triar lo
que un vulgui. Arbitrio. II Medi extiaordiiiari para
lograr algún fí. Arbitrio, recurso. i| El judici o sen-
tencia del arbitre. Arbitrio. I! La escriptura de coni-
proniís de ¡es parts d' acceptar la decisió deis arbi-
tres. Arbitrio

ARBITRISTA, m. Qui discorre y proposa al Estat
arbitris que li semblen útils. Arbitrista.

ARBOLADURA, f. Náut. El conjuiit deis arbres de
una ñau. Arboladura.

ARBOLAM. m. Ant. HORTALISA.
ARBOLAR. V. a. ENARBOLAR.

ARBOLAR A PLOM. A'd«/. Posar els arbres vertical-
nient. Arbolar en candela.

ARBOLÍ. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Ta-
rragona, part. jud. de Falset. És a la vora del riu
Ciurana y té 515 hab. Ii — RIERA DE. Hidrog. Neix al
pía de Gallicán, prop d' Arbolí, y desaigua no lluny
del Ciurana, niés avall del poblé d' aquest nóiu.

ARBOLÓ. Geog. Caseríu del dist. munpal. d' Es-
tach, prov. de Lleida.
ARBORAR. V. a. Enarbolar, ¡j Ter. ALSAR.
ARBOREDA. f. Ter. arbreDA.
ARBORESCENCIA, f. Bot. Qualitat de lo que creix
en íornia d' arbre, de lo que 's fa arbre. Arbores-
cencia.

ARBORESCENT, A. adj. Que creix o 's fa cóm un
arbre. Arborescente

ARBORICULTURA. f. Coiireu deis arbies. Arbo-
ricuitura.

ARBORISACIÓ. f. .\cció y efecte d' arborisar.
Arborización. |1 Min. Figura natural, dibuix d' un ra-
niatge que teñen algunes pedrés, cóm: les ágates per
exempie. Arborización.

ARBORISAT, DA. adj. Miner. Se diu de tota pe-
dra que deixa veure cert raniatge, per lo comú negre
o roig, semblant al deis arbres. Arborizado.

ARBÓS (Jaume . Biog. Ilustre físicli y quiniich re-
marcable, natural de Sant Hipólit de Voltregá (1824),
que va morir a Barcelona 1' any 1882. Va ¡utroduir
al país els motors de gas. Buscant la baratura del
combustible deis motors, va trovar el gas d' aigua.
A Vich, Caldes de iWontbuy, Tortosa y altres parts,
se va ensajar el sistema del gas Arbós. Ultimanient
va construir un petit aparell pera ferse al acte '1 gas
a casa meteix, valguentse del aire safurat de hidro-
carburs volátils.

ARBÓS. m. Bol. Mata de la fain. de les ericácees;
té dos o tres metres d' alsada, el tronch arrugat, les
branques espesses, les fulles verdes y llustroses y
retalladas tot voltant, les flors en forma de raíms y
els fruits rodons y granillosos, de primer verts, des-
prés grochs y a la derrería d' un
hermós color vermell. Madroño,
madroñera.

ARBÓS. Geog. Vila de la prov.
y dióc. de Tarrwgona, part. jud.
del Vendrell. És a la vora del riu
Foix y té 1,918 hab.

ARBOSSAL. m. Lloch plantat
d' arbossos Madroñal.

ARBOSSAR. Geog. C seríu del
terme de PoUensa , Mallorca. ||
Caseriu del munic. d' Avinyonet, partit jud. de Vi-
lafranca del Penadés.

ARBOSSER. m. Bot. ter. ARBÓS.

SI VOLS MAL A TA MULLER DUSLI LLENYA D' ARBOS-
SER. Ref. que indica el mólt de mal cremar que fá la
Uenya de aquesta mata. Si quieres ver ú tu mujer he-
cha un demonio, llévale leña de madroño

ARBOSSET. m. dim. Arbós petit. Madroñuelo. |'

Segell d' Arbós

Geog. Aldea de dist. munpal. de Vilanova d' Escor-
nalbou, prov. de Tarragona.
ARBRÁM. m. ARBREDA.
ARBRÁS. m. aum. Arbolazo.
ARBRAT, DA. adj. Terreno de niólts arbres. Ar-
boleda.

ARBRE. m. Planta que 's dislíngeix de les demés
per sa corpulencia, comunment ab una sola soca
llenyosa, lo meteix que les branques. Árbol. !l Náut.
Qualsevol deis país d' una ñau en que 's posen les
veles. Árbol, mástil, palo. || Ar¡. y oí. En algunes
maquines el pal dret que serveix d' eix pera '1 nio-
viment circular, cóm: al rodet del molí del oli, o
a la cinia, etc. II El niontant, sosteniment, base o
centre d' un aparell. || Pe^es quadrades, rodones,
vuitevades o sisevades que s' empleen en construc-
ció. II La pe^a sisevada que serveix en la devanadora
pera repicar els pius. || A 1' urdidor, la pega vuiteva-
da ont radiquen les peqes de la bota. |¡ A les escales
de caragol, el sostenidor deis graóns. Árbol. || Indum.
El eos de la camisa sense mánegas ni coll. Árbol.
II Rol. V espigó o tronch de 1' atsabara. Pitaco,
picón. II Indus. Al molí de fariña, pega de fusta en
part rodona y en part quadrada, en la qual eii-
grava '1 collferro de la mola. Árbol. || — blanCH. m.
Alba, álamo blanco. || Ter. SÁLSER. || — BO. m. ARBRE
DE .MENJAR. || — DÓLS. El que sols se fá en térra fluixa,
cóm; la figuera, y 's diu aixis perqué sembla que la
xucli dolgament. || — FRUITER. El qui fa fruit. Frutal,
árbol frutal. || — MONIAT. m. Herba d' olor fort que
excita '1 vómit; les fulles son semblantes a les del
gatillo casto y a les deis creixens. Anagiris. \\ — NE-
GRE. BERN. II — POLL. POLLANCRA. || — POMÍFER. Ant.
ARBRE FRUITER. || — SANT. Arbre de passetj o de jardí
quines flors en forma de raíms y de color morat fan
una flaira mólt agradable. Cinamomo. \\ — DE MARÍA.
El semblant al pí per la soca, y per la fulla al garro-
fer. Árbol de Maria. || — DE .me.njar O dóls. El que fa
el fruit bo pera menjar. Árbol de buen fruto. || —DE
PLATA. Arbre de la fam. de les oleágnees, de tres a
quatre metres d' alsada, de fulles y flors blanquino-
ses y cóm d' un color platejat, que fan una flaira
«nromática que se sent de lluny, y quin fruit se sem-
bla a r oliva. Árbol del Paraíso. || —DEL AMOR. ARBRE
DE JUDAS. II — DEL PARADÍS. ARBRE DE PLATA. :| — DE
LA CIENCIA. Arbre del paradís, quin fruit li era p.oibit
a Adam. Árbol de la ciencia. || —DE LA vida. Arbre de
la fam. de les confieres que es sempre vert y quines
fulles son flairoses. Tuya.

ARBRE DOLENT NO POT DONAR FRUIT. af. Ab que
s' expressa que no 's pot esperar res de la maldat.

ARBRE DE JUDAS, Bot. Arbre de tres a quatre me-
tres d' alsada quines flors de color carmesí fan una
mena de llegums del nieieix color. Es arbre de jardí
o de passetj. Ciclamor, árbol del amor.

ARBRES FRUITERS, FELS A MILERS. Ref. Per el mólt
producte que donen. De plantar frutales, no te canses.

ARBRE MESTRE. Náut. El qu' está al mitj de la ñau.
Árbol ó palo mayor.

ARBRE DE MITJANA. Nául. .MITJA.VA.

ARBRE DE DIANA. Quim. Amalgama de plata, ar-
gentviu y aigua fort, que posada dintre de 1' aigua
forma la figura d' un arbret. Árbol de Diana.

ARBRE DE BONA CASTA PREN UN PAM Y 'N PAGA
QUATRE. Ref. Ensenya que 1' arbre de bona casta
ocupa poch terreno y dona mólta utilitat. Árbol de
buen natio toma un palmo y paga cinco.

ARBRE DE CONSANGUINITAT O GENEALÓGICH. La
descripció figurada en forma de arbre, en que 's de-
niostra la ascendencia o descendencia d' alguna fa-
milia. Árbol genealógico.

ARBRE QUE FLOREIX POT DONAR FRUIT. af. Ab que
s' expressa que de qui es bo se 'n poden esperar bo-
nes obres.

ARBRE SECH. Náut. Sense veles. A palo seco.

ARBRE SOVINT TRASPLANTAT NO pOSA ARRELS. Ref.

ARC

ARC

131

S' aplica ais que muden sovint do poblé o d' ofici.
A piedra movediza nunca el molió la cobija.

ARRiMARSK A BON ARBRR. fr. Valerse de bons eni-
penyos o de bon protector. Agarrarse á buenas ai-
dabas.

CADA ARBRE FA 'L SEU FRUIT, O SEGONS L' ARBRE'L
FRUIT. fr. Ab lo que s' indica que és en va esperar de
algú que dongui o íassi lo que no té costuní de donar
o fer. No tiay que pedir peras al olmo.

DE DOLENT ARBRE NO N 'ESPERIS BON FRUIT. ReJ.
Ensenya que de gent de mala quaütat no se 'n poden
esperar obres ni accións nobles. De rabo de puerco
nunca buen virote; de mala benngena nunca buena ca-
labaza.

DE XIQUET SE CRÍA L' ARBRE DRET. Ref. AL ENFOR-

NAR SE FAN ELS PANS GEPERUTS. Los niños de peque-
ños, que no hay castigo después para ellos.

EN ARBRE CAIQUT TOTHOM Hl FA LLENYA. Ref. DÓna

a ententire el despreci que 's fa coinunnient d' aquell
a qui ha estat contraria la sort, y la utilitat que al-
gúns treuen de la seua desgracia. Del árbol caldo to-
dos hacen leña, á moro muerto gran lanzada, hoja caí-
da todo el mundo la pisa.

MES VAL L' ARBRE QUE LES FLORS- Loc. Denota quc
devéni fer mes cas de lo principal que de lo accesori.
Más vale el árbol que sus flores.

RENEGÓ DEL ARBRE QUE NO DÓDA FRUIT SINO A BAS-
TONADES. Ref. Reprén ais que per la seua indocilitat
no obren bé sino per forsa. Reniego del árbol que á
palos ha de dar el fruto.

Si L 'ARBRE GRAN BRINCAR VOLDRÁS, ABÁNS QUE 'L
BRINQUIS EL TRENCARÁS. Ref. AL ENFORNAR SE FAN
ELS PANS GEPERUTS.

ARBREDA. Llocti plantat d' arbres. Arboleda.

ARBREDIU. ui. Ter. ARBREDA.

ARBRER, A. adj. Se diu del Uóch o de la térra
apropósit pera planlar'hi arbres. Buen terreno para
árboles.

ARBRET. m. dim. Arbolillo, arbolejo.

ARBRÓ. m. dim. Arbolejo.

ARBROT. m. Arbre Iletj o do-
lent; se diu ab tó de despreci.
Arbolóte,

ARBUCIES. Geog. Vila de la
prov. y bisb. de Girona, part.
jud. de Santa Colonia de Par-
nés. És població ont van a es-
tiuejar niolts barcelonins. Té
3,602 hab. || Hidrog. Riu que des-
aigua al Tordera, prop d' Hostal-
rich.

ARBULL. Geog. Montanya ab un célebre santuari,
en el terme de Puigvert, part. jud. de Tremp.

ARBUSSOLS. Geog. Poblet del departament deis
Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sour-
niá; és a la vora de la riera deis Prats y té 229 hab.

ARCA. f. Ant. CAIXA. || — D' AMISTANSA, y

ARCA DE LA ALIANSA. Aquella en que per ordre de
Déu se tanca Noé y la seua familia ab unaparella de
cada mena d' animáis. Arca de Noé ó del diluvio. \\ —
DEL TESTAMENT. La en que 's guardaven les taules
de la llei, el maná, y la vara d' Aarón. Arca del tes-
tamento.

ARCA. Geog. Veinat del terme de Rabullel, depar-
tament deis Pirineus Orientáis. || — (COLL D'). Prop
de Castellar d' en Huch, entre les comarques de Rus
y les de Riols.

ARCABELL. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. y part. jud. de la Seu d' Urgell. Es a la vora
del Segre y té 208 hab

ARCABOT, A. ni. y f. La persona que contracta o
encubreix ais que teñen fractes lascius o ilíclts, o 'Is
admet a casa seua. Correvedile, alcahuete. || Met.
fam. La persona o cosa que serveix pera amagar lo

Segéll d' Arbucies

que no 's vol que 's vegi o que se sápiga. Alcahuete

SI NO HI HAGUÉS ARCABOTES NO MI HAURÍA PUTES.
Ref. Denota que si no hi hagués qui protegís ais do-
lents no ii' hi hauria tants. No hay ladrón sin encu-
bridor.

ARCABOTÁS, SA. m. y f. ai.in. Alcahueten, al-
cahuetona.

ARCABOTEJAR. v. a. y n. Fer 1' ofici d' arcabot.
Alcahuetear.

ARCABOTERiA. f. L' acte de fer d' arcabot. Al-
cahuetería II Met. fam. Encubriment de qualsevol
cosa. Alcahuetería. || Patrocini que 's dona a algú
perqué fassa mal. Alcahuetería.

ARCABOTET, A. ni. y f. Diminutiu d' arcabot.
Alcahuetillo, alcahuetilla.

ARCABÚS. ni. Arma de focli, mena d' escopeta.
Arcabuz, [j — pedrenval. Lo que serveix pera tirar
pedrés. Arcabuz pedrero.

ARCAEUSSADA. f. Tret del arcabús y la ferida
que fá. Arcabuzazo.

ARCABUSSEJAR. v. a. Tirar arcabussades. Arca-
bucear. II Passar per les armes Arcabucear

ARCABUSSER. ni. Ant. El soldat que usava arca-
bús. Arcabucero. || Qui feia arcabiissos. Arcabu-
cero

ARCABUSSERÍA. f. Munió d' arcabussos. Arca-
bucería. 11 El conjunt de trets tirats ab els arcabus-
sos. Arcabucería. || Fábrica d' arcabussos. Arcabu-
cería

ARCABUSSET. m. Dim. d' arcabús. Arcabuete.

ARCADA, f. Arch. Arco. || El conjunt o serie de
arclis, especialment ais ponts. Arcada. i| Cada un
deis archs d' un pont. Ojo. || El conjunt de les cos-
telles de la filosa o la caseta d' ella. Rocadero.

ÁRCADE. adj. El natural y lo pertanyent a 1' Ar-
cadia Árcade. || Individuu d' una academia de bo-
nes lletres de Roma. Arcade

ARCADÍ. n p ARCADÍS.

ARCAICii, CA. adj. Grani. Lo qu' es vell y antich.
Arcaico || Ar/s. Lo que pertany a 1' alta antiguitat.
Arcaico.

ARCAÍSME. m. Expressió o frase antiquada. Ar-
caísmo.

ARCALÍS Geog. Poblé del dist. niunpal d' Es-
tach, prov. de Lleida.

ARCÁNGEL, m. Esperit beiiaveiiturat quina ge-
rarquía está compresa entre la deis ángels y la deis
principáis. Arcángel

ARCÁNGELA. n. p. Nóiu de dona. Arcángela.

ARCANGÉLICA. f. Bot. CARLINA

ARCEDIÁ. ni. Ardiaca

ARCH. ni. Geom. Una porció de córba, cóm, per
exeniple: d' una elipse, d' un cercle etc. Arco. || Arma
de ferro, fusta o altra materia elástica, que, oprimi-
da péls extrems ab una corda o bordó, forma part de
un cércol, y serveix pera tirar fletxes Arco. II Arq.
Secció formada ab una córba a un sólit plá Arco
II El vímet o altra cosa en figura d' arch que 's posa
ais bressols a fí de que 'Is abrigalls no toquin la cara
de les criatures. Arco || — AGUT. El que forma un
ángul agut corbilineu en la ciau Arco agudo || —
ALSAT DE PUNT. Aquell quina alsada és el major se-
niidiámetre de mitja elipse Arco levantado de punto.
II — APUNTAT El que consta de dues porcions de
cercle que formen ángul a la clau Arco apuntado
II — DE MITJ PUNT. El que consta d'un seinicercle
s^l^r. Arco de medio punto || — arch a nivell.
Aquell que degenera en ratlla recta. Arco adintelado.
II — ARCH DE PUNTA D' AMETLLA El que acava en
punta, coni el gótich. Arco apuntado. || — DE SANT
MARTÍ. L'aich de diferents colore que's forma ais nú-
vols ab el reflexe del sol. Iris, arco iris. || — DIREC-
TiU. Astron. V equinoccial, contingut entre dos cer-

132

ARD

ARD

cíes de posició. Arco directivo. || — TORAL. Un deis
quatre en que descansa la mitja taronja. Arco toral.
II —PROPORCIONAL. El seiiiblant a aUre. Arco propor-
cional. 11 — SEMIDIURN. El que descriu 1' astre desde
r horitzó filis al nieridiá superior. Arco semidiiirno.
11 — SEMINOCTURN. El que un astre descriu desde el
horitzó filis al nieridiá inferior. Arco seminocíurno.
II — TRIUNFAL. L' arcada adornada de estatúes, etc.,
que 's fá en llochs públichs en honor del vencedor o
en celebritat d' algún succés memorable. Arco triun-
fal. 11 — ARCH DE SANT MARTÍ AL MATÍ, LA PLUJA JA
ES aquí; ARCH DE SANT AÍARTÍ A LA TARDE, LA PLUJA
JA ES PASSADA, O també V ARCH DE SANT MARTÍ, SI
SURT AL MATi, PÁRALI 'L BASSÍ; SI SURT AL VESPRE,
PÁRALI LA TESTA. Aforisnie ab que 's significa que
acostunia ploure o seguir la pinja si 1' arcii de Sant
Martí surt al dematí, y deixa de ploure si surt a la
tarde. Arco de San Juan por la mañana, agua á la tar-
dada; arco de San Juan de tarde, prevén la capa para
el aire.

ARCH SEMPRE ARMAT, O FLUIX O TRENCAT. Ref.
Dona a entendí e qu' aixis coin l'arch que está seni-
pre tibant o 's romp o pert la forsa, aixis les coses hu-
manes no poden mantindres mólt temps en un estat
violent. Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado.

ARCH VOLTÁICH. El que forma la Uuní eléctrica en-
entre dues puntes de carbó. Arco voltaico.

ARMAR O PARAR UN ARCH. f. Prepararlo pera tirar.
Armar, bregar, flechar el arco.

ENTRE L' ARCH Y LA PARET. m. adv. ENTRE LA ES-
PASA Y LA PARET.

ARCH. Geog. Santuari y caseriu del dist. munpal.
de Santa Pan, prov. de Girona.

ARCHS. Geog. Caseriu del tenue de Viiiyols, prov.
de Tarragona. || í^ble del dist. iiiiinpal. de Bellvís,
prov. de Lleida. || — (.MAS DELS). Caseriu del terine
munpal. de Tarragona.

ARCÍS, A. n. p. Narciso, a.

ARCÓSE, ni. Geol. Mena de pedra sorrenca feldes-
pática. Arcóse.

ARCTÉTICH, CA. adj. Qui pateix de dolor a les
articulacións: els nieteixos dolors. Artético.

ARCTÍCOLA. adj. Calificatiu deis peixos que
viiien al mar ártich. Artícela.

ARCUACIÓ. f. Anat. Corbatura d'algun os, en for-
ma d'arch, cóin se veu en els nois raquítichs. Arcua-
ción. II Qep forniat al devant de 1' esternó. Arcua-

Arcuació

cíón. II Arquil. Acepció sinónima del Arch o 1' Arcada.
S'usa determinadaiiient en plural, pera designar la
galería formada d'arcades, o bé un motiu d' orna-
nientació. Arcuación.

ARDANUÉS, Geog. Aldea del terme de Nerül, pro-
vincia d' Osea,

ARDENA Y DARNIUS, (Olaguer de). Biog. Ma-
temátich y geógraf. L' any 1707, va publ car un
Mapa deis comíais de Rosselló y Cerdanya. Va presén-
tame un altre de Catalunya a Felip V, que no 's va
publicar, cóm tampocli se varen publicar els seus vc-
lunis de una Adarga Catalana, en un deis quals cons-

Jaume Ardévol

ta un.nobiliaai de dues mil quatrecentes families ex-
tingides. L' any 1730 encara era viu.

ARDENT, A. adj. Lo que crema mólt. Ardiente. 1|
Met. Actiu, fervorós, eficás. Ardiente, vehemente,
fervoroso.

ARDENTÍSSIM, A. adj. sup. Ardentísimo.

ARDENTÍSSIMAMENT. adv. m. Ardentíslma-
mente.

ARDENTMENT. adv. m. Ab ardor. Ardientemen-
te. II Ab gran desitj. Ardientemente. |1 Apassiona-
dament, ab extréin. Ardientemente.

ARDENYA. Geog. Poblé del dist. munpal. de la
Riera, prov. de Tarragona. || (Plá d'). Planell cali?
mólt trencat entre Vallirana y Begues.

ARDÉVOL, (Jaume). Biog. Metge notable cátala.
Va néixer a Vilella Alta 1' any 1775 y va morir a
Barcelona 1' any 1835. Va pendre '1 títol a la Escola
de Montpeller 1' any 1800. Va estudiar geología y
mineralogía; mostrá vocació pera '1 foment de les arts
y la industria. Fou qui dona
a conéixer al canip de Tarra-
gona la manera de blanquejar
les fibres y teixits vegetáis ab
el cloro. Ajudá al perfecciona-
ment deis alainbins pera la fa-
bricado deis esperits en gran
escala. L' any 1805, propaga,
allí nieteix, el conreu de les
patatas. Durant la guerra de
la Independencia fou metge del
exércit del país. L' any 1812
funda a Reus, ab gran éxit, el
primer periódich políticli, des-
tinat a obra benéfica. Ardévol,

esperit Iliberal, n'era '1 director y li valgué 15 niesos
de presó al castell de Pilats a Tarragona mentres se
tramita '1 procés, del que fou absolt. Inventa 1' aparell
Hidrópata pera elevar aigües ensajat a Salou en 1819
ab éxit. Es autor de! primer travall d' estadística cien-
tífica a Espanya: Ensayo sobre ¡a topografía y esta-
dística de la villa de Reus {\ 820). Meresqué 'Is ho-
nors d' aconteixement científich son travall: Apuntes
acerca de la Lardite intertropical, llamada vulgarmen-
te fiebre amarilla y vómito negro. (París, 1833 y Bar-
celona, 1870).

— Y SARDA (LEANDRE). Bíog. Mecánich distingit,
natural de Reus (1809), ont va morir l'any 1873. Va
cursar Medicina a París 1' any 1832 y mes tart va
estudiar a la Escola de Mines. Retorna a Barcelona
r any 1834, y dirigí dos iniportants establiments in-
dustrial, que fusionáis constituiren la actual societat
La Maquinista Terrestre y Marítima, essentne Ardé-
vol un deis tres directors. Era hoine científich y in-
dustrial, estudios, impulsor de innovacións, mes pru-
dent y desconfiat, qui sois tenía fe en la rao ajudada
de la experiencia. Forma part de la Academia de
Ciencies naturals y Arts, de la Societat de Amichs del
País, de Barcelona, y ocupa la presidencia del «Cen-
tro de Lectura» de Reus. Vaescriurealgunesmemories.

ARDÉVOL. Geog. Ax\&ha\ de Prulláns, provincia de
Lleida. || — Poblé del dist. munpal. de Pinos, prov.
de Lleida.

ARDIACA. ni. El primer deis diaques. Avui és dig-
nitat de les catedrals. Arcediano.

ÉSSER PETIT PER ARDLACA. fr. Fam. ÉSSER PETIT
PER BISBE.

ARDIACONAT. m. La dignitat y jurisdicció del
ardiaca. Arcedianato.

ARDIDAMENT. adv. ni. Ant. Ab ánim, ab coratge.
Denodadamente.

ARDIDESA. f. Ant. y

ARDIESA. f. Ant. ARDIMENT.

ARDILLÓN. m. Ant. PUNOANT.

ARDIMENT. m. ARDIDESA. 1| pl. EMPRESES.

ARE

ARE

133

TINDRE ARDIMENT SOBRE ARDIMENT. Loc.ant. Crci-

xe '1 valor.

ARDIR. m. Ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi-
miento. II V. n. Atrevirse.

ARDIT, DA. adj. Atrevit, ánimos, arriscat. Osado,
denodado, intrépido. || Ant. Ingenios. Vivo. || Núin.
Moneda catalana que valía un diner. Ardite. || Es-
tratagema, astucia. Ardid, arte. || DESiTj, voluntat.

NO VAL, NO SE ME'N DONA UN ARDIT. fr. Denota el
pocli valor d' alguna cosa o 'I despreci que se 'n fa.
No vale ó no se estima en un ardite, ó no se me da un
ardite, un bledo ó un pito.

SI TENS UN ARDIT PER VIL, MAI ARRIBARÁS A MIL.
Ref. Ab que 's nota al que desprecia les coses per ser
de poch valor. Quien hace la miaja vil, nunca las llega
rí mil.

ARDOR, m. Calor gran. Ardor. || Met. Esfors, ac-
tivitat, eficacia. Ardor, anhelo. II Passió veement.
Ardor. || Incentiu de la ira. Ardor. || RIGOR. || El
punt niés empenyat d' un combat o disputa. Ardor
vivo. II — DE SANCH. Med. La alteració violenta
d' ella. Encendimiento.

ARDORÓS, A. adj. Ardoroso.

ARDUAMENT. adv. m. Ab gran dificultat, perillo-
sament. Arduamente.

ARDUÍSSIM, A. adj.sup. Arduísimo.

ARDUITAT. f. Dificultat gran. Arduidad.

ARDUIX. Geog. Caseriu del dist. nuinpal. de Civis,
prov. de Lleida.

ARDUO, A. adj. Mólt dificultes. Arduo.

ÁREA. f. Geom. L' espai que compren una figura
plana. Área. || L' espai de térra que ocupa un edi-
fici. Área. || Asirán. Corona de iluiu que 's forma
alentorn del sol y deis astres. Área.

ÁREA ó SAERA, (Ramón de). Biog. Canonge de
Victi r any 1348, natural de Manresa, faniós juriscon-
sult. Va escriure un Comentari sobre les Constitu-
cións y Usatjes de Catalunya. (Tots els autors es-
criuhen Área, y es probable sia Aera, de Qa -era, ó
Saera. — Modernament La Era).

ARECH. m. Ant. Conreu de la térra. Labranza.

AREFACCIA. f. Farm Operació d' assecar els me-
dicaments que deuen pulverisarse. Arefacción.

AREN. Geog. Vila de la prov. d' Osea, bisb. de
Urgell, part. jud. de Benabarre; és a la vora del No-
guera Ribagorsana y té 1,232 liab.

ARENA, f Sorra, conjunt de parts de la pedra re-
duída a granets mes o menys petits Arena. || La
d' or que 's trova a alguns rius. Pepita.

VOLER CONTAR LES ARENES DEL MAR. fr. Pondera
la gran dificultat d' alguna cosa. Querer contar las
estrellas.

ARENARI, A. adj. Lo que viu a 1' arena. Are-
nario.

ARENCH. m. Peixet estret del cós, vert, blanch y
platejat. Arenque.

ARENCH FUMAT. El secat al fum. Annque curado.

ARENCH SALAT: ARENGADA.

ARENDALITA. f. Miner. Varietat d' epidot que 's
trova a les mines de ferro d' Arendal, Noruega. Aren-
dalita.

ARENER. m. Aquell que ven arena. Arenero.

ARENES, f. p . Med. Les que 's formen ais ronyons.
Arenas, cálculos.

ARENES (Les). Hidrol. Riuet que neix prop de Ba-
rata, passa per Matadeperas, Tarrassa y Rubí y des-
aigua a la vora del Llobregat, una mica niés avall de
Sant Andreu de la Barca. || — (PLA DE LES). Orog. Pía
al ciin d' una de les montanyes de les Quilleríes a
ponent de Sant Hilari Sacalm, pro . de Girona.

ARENETA. f. dim. Arenica.

ARENGA, f. Alocució a una comunitat o persona

de respecte. Arenga. \\Iron. Enraonament afectat e im-
pertinent pera persuadir o enganyar a algú. Arenga.
AENGADA. f. Peix comunnient de dotze a catorze
centímetres de llarch per dos o tres d' ampie; '1 llóm
blavench, el demés platejat, el cap gran y punxagut,
les aleles cendroses. Sardina.

ESTAR CÓM LES ARENGADES AL BARRIL, fr. Estar
niólt apretáis en alguna part per lo mólt concurs de
gent. Estar como sardina en banasta ó como piojos en
costura.

MES VAL ÉSSER CAP D' ARENGADA QUE CUA DE PA-
GELL. Ref. Denota que val mes ésser el primer d' una
corporació, encara que petita, que 'I derrer d' un' al-
tra de mes gran. Más vale ser cabeza de ratón, que
cola de león.

ARENGADER, A. m. y f. Qui ven o tracta ab aren-
gades. Sardinero. || Lo que pertany a les arengades.
Sardinero.

ARENGADES. f. Bot. Herba indígena perenne de
la fam. de les poligonácees, d' arrel grossa, fulles
grans a la base y mes petites a mida que surten de
niés ainunt del tany; les senes flors ixen a les bran-
ques, no leñen petáis y llurs cálzers son pél istil de
les de les agrelles. Romaza.

ARENGADETA. f. dim. SARDINETA.
ARENGADOR, A. m. y f. Qui fá arengues. Aren-
gador.

ARENGAR, v. a. Fer una arenga o discurs en pú-
blich. Arengar. || Ant. arreglar, 1.

ARENISCH, CA. adj. Lo que té barreja d' arena.
Arenisco, arenoso.

ÁRENOS, adj. Lo que té molta arena. Arenoso. ||
Lo que consta de la naturalesa y qualitats de 1' arena.
Arenoso, arenáceo.

ARENULACI, A. adj. Que té granets semblants
a les particules d' arena. Arenuláceo.

ARENULÓS, A. adj. Pié o cubert de granets de
arena mólt menudn. Arenuloso.

ARENY. m. Platja de riu o de mar. Arenal, || Llit
qu' ocupen les aigües en les crescudes ordinaries y
que queda pié de sorra y rierenchs. Lecho de río,
ramblar.

ARENYO. Hidrog. Riu afluent del Garona en la
Valí d' Aran. || SERRA D' ARENYO. Orog. En la mateixa
Valí d' Aran.

ARENYS (Fra Pere). Biog. Relligiós del ordre de
predicadors. Va professar 1' any 1364, essent prior,
visitador del regne de Valencia y provincial de Terra
Santa. Va escriure una Crónica de les coses memora-
bles del seu temps, comensant el día en que va néixer
r autor (10 Desembre 1349) y acavant 1' any 1443.

ARENYS. Geog. Caseriu agregat al ajunt. de Tolo-
riu, prov. de Lleida. || — D' AMPURDÁ. Poblet de la
prov. de Girona, pertanyent al dist. munpal. de Ga-
rrigás. || —de BAIX. Un deis barris en que 's divideix
Arenys d' Ampurdá. || —DE DALT. Un deis barris en
que és divideix Arenys d' Am-
purdá. II — DE LLEDÓ. Poblé de
la prov. de Terol, bisb. de Tor-
tosa, part. jud. de Castellote;
ds a la vora esquerra del riu Al-
gar y té 759. hab. || —DE MAR.
Part. jud. de la prov. de Bar-
celona que compren els 23 se-
güents ajuntaments: Arenys de
Mar, Arenys de Munt, Calella,
Campins, Canet de Mar, Fogás de
Tordera, Qualba, Malgrat, Mont-
negre.Olzinellcs, Orsavinyá, Pa-
lafolls. Pineda, Sant Iscle de
Vallalta, Sant Celoni, Sant Ci-
pria de Vallalta, Sant Esteve de Palautordera, Sant
Pol de Mar, Santa .María de Palautordera, Santa
Susagna, Tordera, Vallgorguina y Villalba Sasserra,

Segell d' Arenys
de Mar

134

ARG

ARG

reunint entre tots 14,797 hab. 1| Vila de la prov. de
Barcelona, bisb. de Girona; cap de part. jud. del seu
n6m. Está situada a la vora del mar; és estació del
F.-C de Barcelona a Fransa per Mataró y té 4.618
habitants. Son niólt esiiniades les
seues ametlles ensucrades. Il —
DE MUNT. Vila de la prov. de Bar-
celona, bisb. de Girona; part. jud.
d' Arenys de Mar. Está situada a
poca distancia d' aquesta derrera
vila y té 3,003 habitants.

AREO. Geog. Poblé de la prov.

de Lleida, bisb. de Urgell, part.

Segell d' Arenys jud. de Sort. És a la vora de la

de Munt Vallferrera y té 215 hab. Il Hidrog.

Riuet afluent de la vora de la

ribera de Vallferrera; neix al peu del port d' Estax,

prov. de Lleida.

AREÓMETRE. ni. Instrument pera niidar les densi-
tats y pesos deis líquits. Areómetro.

AREÓSTIL. m. Arquit. L' iiitercolumiii quina dis-
tancia es de vuit o mes móduls. Areóstilo.

AREOTECTÓNICA. f. For. Art de fortificar, de-
fendre y atacar les plasses fortes. Areotectónica.

AREÓTICH, CA. adj. Med. Que té la propietat de
rarificar els humois. Areótico.
ARER. m. Ter. y

ARERA. m. Qarbell mes gran que '1 regular, que
serveix pera porgar el biat a 1' era. Arel.

ARES (Coll d'). Orog. Coll del Pirineu, entre la
Cerdanya francesa y 1' Ariége, a tramontana de Mont-
lluis. Té una altitut de 1,600 met. sobre '1 nivell
del mar en els cingles de Carlibas. Céssar en els seus
comentaris Bello Civili, desciu son pas per aquell
llocli, desde la Galia a Espanya, quau la batalla de
Alunda, fent'hi alsar un Ara conmemorativa de la
victoria obtinguda sobre Ponipeu; d' aquell monu-
nient li resta '1 nóm de Collum de Ara, que porten
també altres colls del Pirineu y deis seus estreps. ||
— DEL BOSCH. Geog. Aldea del dist. munpal. de Be-
nasau, prov. d' Alacant. || — DEL MAESTRE Vila de
la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de
Alorella; és a una montanya, al cap demunt de la
rambla Carbonera y té 2,031 hab. i¡ — (santüARI de
LES). Situat en el Port de la Bonaigua.

ARES. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Cabo,
prov. de Lleida. || Serralada de la prov. de Lleida.

ARESTA. f. La punta prima ab que remata '1 boíl
d' alguns grans. Aresta, raspa. 1| Arq. Línea recta
que divideix peí mitj els ánguls entrants y surtints.
Arista. II La punxa o estelleta que 's clava a la carn.
Espina.

ARESTUY. Geog. Poblé del dist. munpal. de Lla-
vorsi, prov. de Lleida.

ARETI, NA. adj Natural y pertanyent a la ciutat
d' Arezzo, Italia. Aretino.

ARETOLOGÍA. f. Part de la
filosofía moral que tracta de la
virtut y deis medís pera adquirir-
la. Aretología.

ARFA. Geog. Vila de la prov.
de Lleida, bisb. y part. jud. de la
Seu d' Urgell. És a la vora del
Segre y té 896 hab.
Segell d' Arfa ARGA. f. Máquina a modo de

grúa pera pujar pes. És un cilindre
fixe a alguna part, de tal modo que
fentlo rodar dos o niés honiens ab uns travessers so-
bre son eix, se li va caragolant una corda, que per
r un cap está subgecta al meteix cilindre y per 1' al-
tre está Hígada al pes que s' ha de pujar. Cabres-
trante.

ARGADELLS. ni. pl. 1er. Angarillas de fusta, es-
part o vimechs, ab quatre divisioiis, que 's posen de-

munt del bast de les besties de cárrega pera portar
cantis d' aigua, etc Aguaderas.

ARGALL. ni. Córrech fet per les aigües de pluja
ais vessants de les montanyes. Escurridero. || 1er.

CLAVAGUERÓ.

ARGALLERA, f. Eiiia de fuster pera fer solchs o
cañáis a la íusia. Galzador.

ARüALLET. m. Córrech petit fet per les aigües.
Escurridero.

ARGAMASSA. f. Barreja de cals y sorra qu' usen
els mestres de cases pera fer les obres. Argamasa. ||
— BLANCA, f. Barreja niólt fina de cals y sorra que
admet puliiiient. Arcatifa.

FER L' ARGAMASSA. Argamasar.

SEMBLAR ARGAMASSA. fr. Ésser alguna cosa mólt
espessa. Ser una argamasa.

ARGANEL. ni. Náiií. Part de la popa que serveix
pera penjarhi una áncora. Gaviete.

ARGANELL. m. Ndut. Aneila que 's posa al cap de
r áncora pera lligarlií una corda. Arganeo. || Anelle-
ta de metall qu' entra en la construcció del astrola-
bi. Arganel.

ARGANELLS. iii. pl. Ter. y

ARGANS. m. pl. Ter. Oues paneres de vírnechs
unides per una mena de bras fet del meteix, que 's
carreguen una a cacía costal d' una bestia de bast
pera portar'hi roba, friiita, terrisa, etc. Árganas

ARGELAGA. f. Boí. Planta de branques cubertes
de punxes c6m agulles; les tulles son mólt petites,
les flors d' un grocli hermós, y M fruit en una tabe-
lleta. Aliaga, argoma. || —DE BOSCH. GATOSes. 11 —
VAQUERA. Varietat d' argelaga que té les branques
peludes, mólt obertes y plenes de punxes. Aulaga ó
aliaga vaquera.

AMORÓS CÓ.M UNA ARGELAGA. fr. De génit aspre.
Suave como un erizo.

SUAU CÓM UNA ARGELAGA. fr. Suave como un
erizo.

ARGELAGAR. m. y

AFGELAGUER. ni. Lloch ont hi ha moltes argela-
gues. A llagar, argomal.

ARGELAGUER. Geog. Poblé de
la prov. y bisb. de Girona; part.
jud. d' Olot. És a la vora del
Fluviá y té 844 hab.

ARGELES. Geog. Cantó del
depart. deis Pirineus Orientáis,
dist. de Ceret; está forniat deis
12 ajuntaments següents. Albera
(L'), Argellés, Banyuls sur Mer,
CoUiure, La Roca, Montesquiu,
Palau del Vid re, Portvendres, Segell d'Argelaguer
Sant Andreu, San t Genis les Fonts,
Sureda y Vilallonga deis Aíonts. Compta 17,800 hab.
li —(SUR MER). Vila del cantó del seu nóm, depart.
deis Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá; és prop
del mar, té estació de F.-C. y 3,358 hab.

ARGELÍ. NA. adj. Natural d' Alger y lo perta-
nyent en aquesta ciutat del África. Argelino.

ARGELITA. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
dióc de Valencia, part. jud. de Lucena; és a 1' es-
querra del riu Mijares y té 413 hab.

ARGEMÍ Y CASAMADA (Francisco). Biog. Relli-
giós dedicat a la música. Va néixer a Badalona l'any
1822 y va morir a Vinaroz 1' any 1887. Va estudiar
en el monestir de Sant Geroni de la Murtra, y 1' any
1835 va passar a ésser organista de Martorell, des-
prés de Badalona, y mes tart guanyá, mitjansant
oposicions, la plassa de mestre de capella de Vina-
roz. Era compositor y executant, escríguent música
relligiosa y profana.

ARGEMIR (Miquel). Biog. (SANT míquEL DELS
SANTS). Va néixer a la ciutat de Vich l'any 1591,

ARG

ARG

135

Segell d Argensola

mostrant ja de petitet el sen fervor relligiós. Ais
<Jotze anys abandonava la casa pairal y anava a
peu a Barcelona, ont va denia-
nar pendre 1' hábit en el con-
vent de trinitaris cal^ats, pro-
fessant a Saragossa l'aiiy 1607.
Va visitar una boua p;\rt d' Es-
paiiya, perseverant per tot arreu
en les seues virtiits y austeiitat.
Castigant severaaient el seu cós,
li va arrivarel tránzit de la niort
a Valladolit 1' any 1625, qiian
tot just tenía treiita tres U' etat.
El Sant pare Pius VI va beati-
Sant Miquel deis ficarlo 1' any 1779 y Pius IX el
Santa. (Del Musen va canonisar.
episcopal de Yich.) ARGÉNS. m. La seisena part
d' una onsa. Adarme.
ARGENSOLA. Geog. Poblé de la prov. de Barce-
lona, bisb. de Vicli, part. jud. d' Igualada. Té ajunt.
y 510 liab. || Poblet del dist. mu-
nicipal de Castellnou de Bages,
prov. de Barcelona. || Hidrol. Ri-
vera que prové de les serres de
Viver y Serrateix.

ARGENT. ni. Min. Metall d'iin
blandí niólt brillant, sobretot
després de pulit. Plata. || Ant.

DINER.

ARGENTADOR, A. in. y f. Ant.
Qui argenta. Argentador.

ARGENTAR, v. a. Guarnir, cu-
brir alguna cosa ab una capa o
bany d' arácnt. Argentar || Poet. Donar color seni-
blant al de 1' argent. Argentar.

ARGENTAT, DA. adj. S' aplica ais obgectes que
s' han recobert d' una capa d' argent, y també a lo
que se sembla a n' aquest metall Plateado.

ARGENTER. m. Qui fá obgectes d' or y d' argent
o 'n ven. Platero, joyero.

ARGENTERA. Geog. Poblé del
dist. niunpal. de la Baronía de la
Vansa, prov. de Lleida. || Poblé
de la prov. y dióc. de Tarrago-
na, part. jud. de Falset. Es al
fons de la barrancada de Riu-
decanyes, té apeadero del F.-C.
directe de Saragossa a Barcelo-
na, y 242 hab. || — (COLL de l').
Orog. CoU que lii liá a la diviso-
ria entre '1 Camp de Tarragona y
la Ribera del Ebre. Hi passa el F.-C. directe de Sara-
gossa a Barcelona ab una foradada de niés de qua-
tre kilomelres.

ARGENTERÍA, f. Botiga d* argenter. Platería, jo-
yería. II Conjunt d' obgectes d' argent que lii há a
una casa. Plata.

ARGENTÍ, NA. adj. Lo que fá so d' argent. Argen-
tino. || Natural de la República Argentina o perta-
nyent a n' ella. Argentino. ||
Min. Varíetat de carbonat de
cals. Argentina.

ARGENTÍFER. adj. Lo que
está fet d' argent. Argentífero.
II Min. Mineral que conté argent.
Argentífero.

ARGENTONA. Geog. Poblé de
la prov. y bisb. de Barcelona,
part. jud. de Matarú. Está si-
tuada a la vora de la riera del
séu nóm; té un bon establinient
d' aigües medicináis, ajunt. y
2.014 hab || — (RIERA D'). Hidrog. Riera formada per
les de Dosríus y Orrius, que passa per Argentona y
desaigua al mar, entreniitj de Mataró y Premia.

TERA

.Segell d'Argentera

Segell d'Argilaga

Segell d'Argentona

ARGENTOS, SA. adj Ant. Lo qu' és d' argent o 'n
conté. Argentoso, sa.

ARGENTUÉS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Noves, prov. de Lleida.

ARGENTVIU. m. Miner. Metall de color blanch,
Miült pesat, y que 's conserva naturalment fluit. Mer-
curio, azogue.

ÉSSER UN ARGENTVIU. fr. Ésser n'ólt viu y estordit.
Ser un azogue, una chispa.

ARGET. Hidrog. Riu del Mítjdia de Franca, que
desaigua al Ariége, vora de Foix

ARGILA. f. Miner. Alúmina barrejada naturalment
ab altres terres que li donen un co-
lor groch, roig, etc. S' usa pera fa-
bricar tculcs y tota mena de terri-
ssa. Arcilla, argüía.

.ARGILAGA. f. Bot. ARGELAGA.

ARGILAGA Y MONTBUY. Geog.
Poblé del dist. munpal. de La Se-
cuita, prov. de Tarragona.

ARGILER. m. Llóch ont hi há ar-
gila. Lugar de arcilla.

ARGiLOlDES. adj. pl. Geo!. Roques que presenten
aspecte d' argila. Arciloides.

ARGILÓS, A. adj. Lo que conté argila o s' hi sem-
bla. Arcilloso.

ARGIMIR. n. p. ARGIMIRO.

ARGIROLITA. f. Miner. Les pirites que 's troven a
les mines d' argent. Argirolita.

ARGIROSA. f. Miner. Mineral argentífer, de color
aploniat y aspecte nietálich. Argirosa.

ARGOBARD. n. p. Argobarto.

ARGOLELL. Geog. Poblé del dist. munpal. de Ci-
vis, prov. de Lleida.

ARGONAUTA, m. Zool. Género de caragols de
mar quina closca sembla una llanxa. Argonauta.

ARGUCIA, f. Sofistería, sutilesa inútil. Sofistería,
argucia.

ARGUENS. m. pl. ÁKGANS.

ARGÜIR. V. n. Disputar, impugnar la opinió d' un
altre. Argüir. Il v. a. Donar indici o mostra d' alguna
cosa, cüni: la vivcsa deis ulls argiieix la del ingeni.
Argüir, probar. |i Ant. Rependre.

ARGÜIRSE. v. r. Inferirse. Argüirse.

ARGULL. m. Ant. ORGULL.

ARGULLOL Y SERRA (Joseph). Biog. Va néixer a
Manresa 1' any 1839, morint a Barcelona '1 1886. Va
fundar y dirigir El Manresano; va ésser mantenidor
deis Joclis Floráis, presi ent de 1' Assoc/ac/ó Catala-
nista d' Excursions Cientifiques y de 1' Asociación de
Aficionados á la Caza y Pesca de Cataluña. És autor
d'alguns Ilibres catalans y d'una colecció de disposi-
cions legáis, comentades per ell, sobre cassa y pesca.

ARGULLÓS, A. adj. Ant. AGUT, INGENIOS. || ORGU-
LLOS.

ARGULLOSAMENT. adv. ni. Ant. AGUDAMENT,
INGENIOEAMENT.

ARGUMENT. m. Obgecció oposada a l'opinió d'al-
gú, feta segons les regles de la lógica. Argumento.
II L'assumpte o materia d' alguna obra. Argumento.
II El resúm del poema o del cant que 's sol posar al
principi d' ell. Argumento. |1 Indici o senyal d' algu-
na cosa. Argumento. |1 aroüent. || —de dos caps.
DILEMA II — demostratiu. Argumento demostrativo.
II — D' ESMALT: EMBLEMA. || — FALS El sofístich. Ar-
gumento falso. II — NEGATiu. El que 's pren del silen-
ci deis subgectes d' autoritat. Argumento negativo. \\
— ORATORI: ENTIMEMA. || — PROBABLE. El que COnsta
de les dues premisses probables, o al menys d' una
d' elles. Argumento probable.

APRETAR l' ARGUMENT. fr. Ésser de difícil solució.
Apretar el argumento.

136

ARI

ARI

SOLTAR l' argument. Donarli solució, desfer 1er.
raóns del cotitrari. Desatar el argumento.

ARGUMENTACIÓ. f. Lóg. L' acció d' argumentar
y '1 meteix argument. Argumentación.

ARGUMENTADOR, A. ni. y f. Qui argumenta. Ar-
gumentador, arguyente.

ARGUMENTAR, v. a. y 'Is seus derivats. Argüir.

ARGUMENTET. m. dini. Argumentíllo.

ARGUT DE DALT; ARGUT DE BAIX. Gcog. V¡-
latges situats a les vores del Carona en la Valí
d' Aran.

ARIA. f. Coinposició musical pera cantarla una
sola veu; consta de dues parts, y regularinent se re-
peteix la primera: també 's diu aixís la música ab
que 's canta. Aria.

ARIANT. Geog. Casería del ternie de Pollensa,
Mallorca.

ARIANY. Geog. Poblet del dist. munpal. de Pe-
tra, Mallorca.

ARIBAU Y FARRIOLS (Bonaventura Caries)
Biog. Home de lletres, quines moltes aptituts li lian
valgut els lionors de la celebritat. Va ésser taquí-
graf, acadéniich, poeta, periodista y economista, ha-
ventse també dedicat al coniers, mostrant sempre un
valer gens comú. Va exercir cárreclis públichs tais
cóm els de Director de la Casa de la Moneda, Direc-
tor del Tresor y, finalment, un alt cárrech al Minis-
teri d' Hisenda. Pero ia seua memoria 's conserva
principalnient per ésser autor d' una poesía conegu-
da per Oda d ¡a patria, cadenciosa y suau de Ilen-
guatge y enlairada de conceptas; aixis cóm també
per haver estat Aribau director de la un temps fa-
mosa Biblioteca de Autores Españoles. Va néixer a
Barcelona 1' any 1798 y va morir a la meteixa ciutat
r any 1862. (Vegis lamina sola de retratos, lletra A).

ARIDAMENT. adv. m. Ant. SECAMEnt.

ARIDESA. f. y

ARIDITAT. f. Ant. Sequedat gran de la térra. Ari-
dez. II SECA, 1.

ARIÉGE. Geog. Depart. de la Catalunya Francesa
compost en gran part pels territoris del antich com-
tat d' Foix. Les seues poblacions mes signifícades
son: Foix, Pamiers y Saint-Qirons. Está dívidit en
20 cantons, 338 nuinicipis y reuneix una població de
219,641 hab. || Hidrog. Ríu del mítjdía de Fransa,
que rega els poblats mes importants del antich com-
tat de Foix. Té les seues fonts ais Pirineus Orien-
táis, en el pich de la Font Negre, y després de regar
el territori compres entre la república d' Andorra y
Fransa, s' endressa envers el Garona, ab quin ríu,
després d' añuir'hi 1' Hers, s' uneix a 8 kílómetres de
Tolosa.

ARIES, m. El primer signe del zodíach, que corres-
pón al mes de Mars. Aries.

ARIETE, m. Máquina de guerra pera tirar a térra
les muralles. Se componía d' una viga acavada ab
una pessa de ferro en forma de cap de moltó, d' ont
va pendre '1 nóm. Ariete

ARIETÍ, NA. adj. Semblant al cap del be. Arie-
tino.

ARIGANY. m. Bot. MÚRGULA.

ARIJA. Hidrog. Ríuet paralelo al Llobregat, entre
la Pobla de Lillet y Sant Jaume de Frontanyá,
prov. de Barcelona.

ARILA. f. Bot. Prolongació del cordó umbilical de
les Uevors de les flors. Arila.

ARIMON Y ANDARIO (Joaquim). Biog. Va néixer
a Barcelona 1' any 1804. Perseguit per les seues opí-
nions polítiques, va emigrar a América 1' any 1825.
Retornat al seu país 1' any 1850, hi va fundar la So-
cietat del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, del
que 'n va ésser director alguns anys. L' any 1852 va
publicar un projecte de liéis especiáis pera Ultramar.

ARÍNJOL. m. Bot. Planta de !a fam. de les esmi-
lácees, quines arrels son blanques y medicináis y
treuen mólts lUiclis ab punxes, lo meteix que les fu-
lles, que son de forma de cor. Les flors formen raims
y teñen unes boletes blanques y transparentes. Zar-
zaparrilla.

ARÍS Geog. Poblet situat prop del Segre y del po-
blé de Bars en la prov. de Lleida.

ARISCH, CA. adj. ESQUERP.

ARISBA (Rabí Salomón). Biog. Per abreviatura
se anomena aixís al famós jueu Rabí Selomoh ben
Abraham ben Adereth, natural de Barcelona. Son
desconegudes les dates de la seua neixensa y de la
seua niort. Pero sabém que 1' any 1280 (5040 deis
hebreus) era '1 rabanim (mestre) universal de tots els
jueus d' Espanya. Va viurer mólts anys a Barcelona,
escrívint bona cosa d' obres del ritual jueu, de mo-
ral y de dret, les quals o gran part d' elles s' han
imprés y reimprés, al través de les centuries, per
Orient y Occident.

ARISMÉTICA. f. y 'Is seus derivats. ARITMÉTICA.

ARISSAL. Geog. Caseriu del terme de Sanselles,
Mallorca.

ARISSÓ. m. Zool. ERiSSÓ. || CAPELL, 3.

ARISTARCH. n. p. Aristarco.

ARISTOCRACIA, f. Govern en que íntervenen sol-
sament els nobles. Aristocracia. || Classe noble de
una nació. Aristocracia. Ij Per extensió, classe que
sobressurt entre les demés per alguna circunstancia.
Aixis se diu: /' aristocracia del saber, V aristocracia
del diner, etc. || A vegades se diu també ab to des-
preciatiu, cóm quan, parlant d' algú de la classe mes
ínfima de la societat, se diu: ¡És de V aristocracia!
¡Quin aristócrata!

ARISTÓCRATA, m. ARISTOCRÁTICH, 2.

ARISTOCRATICAMENT. adv. m. D' una manera
aristocrática. Aristocráticamente,

ARISTOCRÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a la
aristocracia. Aristocrático. || Partidari o membre de
r aristocracia. Aristócrata.

ARISTOL. ni. Ant. La punta inferior de la llansa.
Contera, regatón.

ARÍSTOL. Geog. Poblet del dist. munpal. de Cer-
velló, prov. de Barcelona.

ARISTOT. Geog. Poblé de
la prov. de Lleida, bisbat y
part. jud. de la Seu d' Urgell.
És a la vora del Segre y té „ ,, . .

202 hab. ^®8ell d Anstot

ARISTOTÉLICH, CA. adj.
Lo que perfany a la doctrina y sistema d' Aristó-
teles. Aristotélico.

ARIT, DA. adj. S' aplica a les coses que no teñen
humitat, y principalnient a la térra. Árido. || Met.
Dit del estil y conversació que no teñen amenitat.
Árido.

ARITJOLS. m. Bot. ARÍNJOLS.

ARITMÉTICA, f. Art de comptar. Aritmética.

ARITMÉTICAMENT. adv. m. Segons les regles de
r aritmética. Aritméticamente.

ARITMÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' arit-
mética. Aritmético.

ARITMOGRAFÍA. f. Art d' escriure 'Is uúmeros
Aritmografía.

ARITMOGRAFE. m. Mena de regla calculada en
forma d' arch de cercle. Aritmógrafo.

ARITMOLOGÍA. f. Ciencia que compren tots els
coneíxements relatius a la mida de les magnituts o
quantitats en general. Aritmología.

ARITMOMANCIA. f. Mena d' endevinació en la
qual se preté conéixer el pervíndre per medí deis nú-
meros. Aritmomancia.

ms^

ARM

ARM

137

ARITMÓMETRE. m. Instrument que té niarcades
certes divisions logarítniiques que pertanyen a ope-
racions del cálcul aritmétich. Arimómetro.

ARITMOMETRÍA. f. Art de trassar en 1' aritinó-
metre les divisions logarítniiques ab les quals se ve-
rifiquen els cálculs aritméticUs. Aritmometría.

ARITS. ni. pl. Els grans o llegunis seclis pera 'Is
quals s' usen mesures de capacitat. Áridos.
ARJANSANA. f. Bot. GENSANA.
ARJAN. ni. Ndiit. Pal unit al que se li dona 1' in-
clinació que 's vol. Caña del timón.

ARLEQUÍ. m. Personatge cómich de 1' antiga co-
media italiana, que portava careta negra y vestit de
quadros de distints colors. Avui se 'n diu clovn. Ar-
lequín. II Persona vestida ab aquest trajo. 1| Fig. y
fam. Persona informal, ridicula y despreciable. Ar-
lequín. II Fig. y fam. Qelat de dues o mes substancies
y ab colors. Arlequín.

ARLEQUINADA, f. Pá-
ranla o acció d' ailequí.
Arlequinada.

ARLES. Geog. Cantó
del depart. del Pirineus
orientáis, dist. de Ceret,
format de deu ajunta-
ments, que son: Amelie,
Arles, Cortravi, La Bas-
: tida, Montalbá, Montbo-
ló, Montferrer, Palaldá,
Sant Marsal y Taulís, ab
un conjunt de 7.907 hab.

II —DEL TECH o DEL VA-

LLESPIR. Vila que fou la
antiga capital del Va-
llespir, emplagada a 277
metres d' altitut, regant
son terme el riu Tech.
Ara pertany al departament deis Pirineus orien-
táis, bisb. de Perpinyá, essent cap de cantó, po-
blada per 2.462 hab. Té mólts recorts histórichs y

guarda curio-
ses tradicions,
cóni la del se-
pulcre romá-
nich de Guillem
de Tallet, de
quin brolla una
deu d' aigua, a
quina s' atri-
bueix virtut cu-
rativa. Conser-
va una notable
iglesia del si-
gle XI, declara-
da monum en t
nacional a Frau-
da, ésser.t pos-
terior el claus-
tre de la nie-
teixa , que for-
niava part del
monestir de be-
nets ins ti tui t
allí desde 'Is
temps mitge-
vals.

Estatua dita de Uuiliem
de Tallet a Arles

Claustre del antich monestir d' Arles

ARLOS. Geog. Vilatge de la Valí d' Aran.

ARLOT. m. Ant. ARCABOT.

ARLOTERÍA. f. Ant. DROPERÍA. [j ARCABOTERÍA.

ARLOTZ. m. Ant. DROPO, BRIBÓ.

ARMA. f. Tot género d' instrument pera ofendre al
contrari y pera defensarse. Arma. || —BLANCA. La
que no és de foch, cóm: la espasa, el punyal, etc.
Arma blanca. \\ —DEFENSIVA. La que serveix pera

DIC. CAT. — T. I. — 18.

guardarse de les ferides que pot fer 1' enemich, cóm:
/' escut. Arma defensiva. \\ —DE foCH. La que 's ca-
rrega ab pólvora, cóm: el fusell, la pistola, etc. Arma
de fuego, d —ofensiva. La qu' és a propósit pera fe-
rir, cóm: /' espasa, I' escopeta, etc. Arma ofensiva. || —
TIRADISSA. La que 's lienta, cóm: la fletxa, el dart, etc.
Arma arrojadiza.

¡ AL ARMA, AL ARMA ! Expr. Pera prevenir a les tre-
pes que prenguin les armes. ¡Al arma, al arma! ¡d
las armas !

ARMADA, f. Ant. EXÉRCIT. || Conjunt de tropes
marítinies. Armada. Ii ESQUADRA. || — (COMA D').
Geog. Montanya de demunt Montgrony en la Valí de
Ribes.

ARMADAS, Geog. Caseriu del disl. munpal. de Pa-
lafrugell, prov. de Girona. || Poblet que forma part
del dist. munpal. de Garrigás, prov. de Girona.

ARMADES. Geog. Veinat de Cornelia, prov. de
Girona.

ARMADOR, ni. Capitá d' una ñau armada en
guerra. Armador. || Corsari. Armador, corsario.
II Qui allista mariners pera pescar ballenes y ba-
callá. Armador. Ii Aquell qui arma embarcacions.
Armador.

ARMADURA, f. Les pesses de ferro, etc , que ves-
tíen antiganient els militars. Armadura. || Art. y of.
Complement, bastigi, carcassa. Conjunt de fusta, indi-
cant els termes d' una obra, que s' lia de fer després.
Armadura.

ÁRMALA. Bot. Planta de la familia de las rutá-
cees, que creix en llochs pedragosos y sorrenchs.
Gamarza.

ARMAMENT. m. Preparatiu de guerra. Arma-
mento. II Ndut. Títol d' un compte que s' acostumava
obrir en els llibres de coméis deis armadors, carre-
gant els gastos; cóm: soiis deis mariners, compra de
qneviures, etc. Armamento.

ARMAMENTA. s. ni. Armes y demés Instruments
bélichs que un porta demunt. Armamento.

ARMANCIES. Geog. Aldea de 1' ajunt. de Canip-
devánol, prov. de Girona.

ARMANCIES DE RIBES. Geog. Caseriu del dist.
niunpal. de Ribes, prov. de Girona.

ARMANYÁ (Francisco). Biog. Arquebisbe de Ta-
rragona. Va néixer a Vilanova y Geltrú I' any 1718,
de pares pcscadors, y va morir a Tarragona 1' any
1803. Elevat a bisbe de Lugo y mes tart a la Séu ta-
rragonina, va deixar grat recort en una y altra dló-
cessis. Ais dinou anys podía competir ab els honiens
mes savis del seu temps. A niitjans del sigle XVIII va
indicar ja la necessitat de que les ciencies d' obser-
vado, les filosófiques y les teológiques seguissin el
canií que modernament han emprés. El zel, el talent,
r activitat y 'Is bons senliments d' Armanyá van
fer niólt de bé y varen ésser 1' admiració de les
eminencies del seu temps. Entre 'Is seus escrits
que han arrivat a imprimirse s' alaben els Ser-
mons y Pastarais, aixís com el Compendi de la
Doctrina Christiana. t,Vegis Lámina sola de retra-
tos, lletra A).

ARMAR. V. a. Donar les armes a algú. També se
usa cóm recíproch. Armar. || Aparellar un bastiment
pera fer guerra. Armar. || Proveir a algú de lo neces-
sari pera alguna empresa. Armar. || Disposar, com-
boiar, formar alguna cosa, cóm: armar un ball, un
piel, una brega, etc, || També s' usa cóm recíproch
Armar. Ijjuntar les parfs d' una máquina o compon-
drela. Armar. || Fer creure mentides, entavanar de
cap. Armarla con queso, cargar de cabeza, em-
baucar.

ARMAR CAVALLER. fr. Vestir el rei a un cavaller
o a altre les armes, practicant certes ceremonies.
Armar á alguno caballero.
ARMAR GAVIES. Loc. náut. Envergar gavias.

138

ARM

ARM

Armari d' apotecari del castell
de Montsó (sigle xviii)

r. Aparellarse pera la guerra.
ARMAT, DA. p. p. Armado.

ARMAR DE PUNTA EN BLANCH. fr. Armar decap
a peits. Armar de punta en blanco.

ARMARI. 111.
Caixa de fusta
ab les seues por-
tes y que dius
té p res ta tges,
calaixos o posts
pera posarhi ro-
ba o altres co-
ses. Armario. ||
Vuit que 's fá a
la paret ab ina-
nyells y portes
pera guardarhi
les coses. Ala-
cena

ARMARIET.
in. dim Arma-
rio pequeño

ARM AR I S
(Pu ig deis).
Geog. Está si-
tuat en la se-
rralada que va
de Roca Colóni
al Canigó. (2.520
iiietres.)

ARMARSE.
Armarse.
II Els que fan de
soldats romans en la profes ó de la Sstinana San-
ta. Armado. || Entavanat de cap. Levantado de
.cascos.

ARMAT DE PUNTA EN BLANCH, y

ARMAT DE TOTS PUNTS. fr. Arniat de cap a peus.
Armado de punta en blanco.

VENS MÓLT ARMAT. fr. Se diu d' aquell que 's pre-
senta enfurismat y disposat a barallarse. Vienes lanza
en ristre; dispuesto d romper lanzas.

ARMAT. IctiO. V. MALARMAT.

ARMATOSTA. f. Máquina y moble grolier y pe-
sat, que serveix mes d' enibrás que de profit. Arma-
toste.

ARMEIG. El conjunt de peces que formen alguna
cosa Armazón, armadura.

ARMEJAR. V. a. Ant. y '1 seus derivats. Pelear.

ARMELÍ. 111. Ant. ARMINYO.

ARMELLA, f. ANELLA, 1.

ARMENA (Font d'). Hidrog. Caudalosa déu que
neix prop de Vallirana.

ARMENGOL. n. p. Hermenegildo.

ARMENüOL. Biog. Comte d' Ausona (Vich), en el
sigle X. Sunyer, conite de Barcelona, va erigir aquell
comtat, desfentse de la sobiranía d' aquella encon-
trada a favor del seu fill Armengol; aquést va morir
assesinat o al cainp de batalla 1' any 940 o 942.

— (BERNAT). Biog. Frare del sigle XIV, del ordre de
predicadors, al convent de Barcelona. Doctor y ca-
tedráticli a 1' Universitat; 1' any 1356 va ésser enviat
a París, ont va pendre '1 gran de doctor y va ense-
nyar mólts anys. L' any 1360 va ésser nomenat in-
quisidor de la provincia tarraconina. Se va distingir
per la seua saviduría y va morir a Barcelona 1' any
Í387.

— DE MONTCADA. Biog. Personatge políticli y mili-
tar del sigle viu al IX, a qiii Lluis el Piados va con-
cedir el govern de les illes Balears. És tingut peí pri-
mer comte d'Urgell (790). Va ésser comte del Rosselló,
d' Empuries, de Cerdanya y de Pallars. Va morir en-
vers 1' any 819. En memoria d' ell tots els altres
comtes d' Urgell s' anonienaren Armengols, per mes
que 'n la seua cronología comensa 1' ordre numeral el
séu successor el Cordobés.

— (JOSEPH). Bioj. Escriptor relligiós. Governador
de la mitra de Mallorca en 1847-48. Era docte y elo-
qüent. Nat a Palma 1' any 1785, va morir en 1851.

— (NICOLAU). Biog. Escriptor y patrici mallorquí.
Nat a Palma 1' any 1751, ont morí en 1823. Procura-
dor general, en Aragó, de 1' ordre de Saiit Joan, bat-
lle de Mallorca y receptor de tota 1' ordre, era un
deis fundadors de 1' Económica d' Aiiiichs del País
en la illa. Va traduir al castellá el poema Gieru-
salemme liberatta, del Tasso. Traduí igualment en
vers castellá El Paraíso perdido, del inglés Mil-
ton. Deixá altres traduccions deis poetes antichs y
també poesíes origináis entre elles un Himno á San
Francisco.

— I, EL CORDOBÉS. Biog. Segon comte d'Urgell,
germá d' en Raimond Borrell, comte de Barcelona.
Va regir el séu senyoriu desde 1' any 992 al 1010, en
quin any va morir en la desgraciada expedició cata-
lana que va aiiar a auxiliar al califa de Córdoba Mao-
met Almaadi,

— II, EL PELEGRÍ. Biog. Comte d'Urgell, entre 'Is
anys 1010 y 1038, fill del Cordobés. Pacífich y devot,
va anar a Jerusalem, ont va morir.

— MI, EL DE BARBASTRE. Biog. Comte d' Urgell, lie-
reu del nomenat el Pelegri. Va governar el comtat
entre 'is anys 1038 y 1065, en els séus primers anys
baix la tutela de la seua mare Constanza. Va ésser
aliat del comte de Barcelona Ramón Berenguer I.
Brega contra 'Is alarbs, subjugant ais wah's de Bala-
guer, Lleida, Montsó, Barbastre y Fraga. Va casar la
seua filia Felicia ab el reí d' Aragó Sanxo Ramírez, y
entre so£;re y gendre varen reconquerir a Barbastre,
morint Armengol en la Iluita sota 'Is niurs de la
ciutat, caient el séu cadavre en poder deis ene-
niichs, que li varen tallar el cap, que va guardar
embalsamat diiis una caixa d' or el rei moro de Sara-
gossa.

— IV, De GERB. Biog. Comte d' Urgell desde 1' any
1065 al 1092. Fill del de Barbaslrey batallador cóm el
seu pare o mes, no va deixar en pau ais alarbs de la
ribera del Segre. Bastí el castell de Gerb, convertit
en centre d' operacions contra Balaguer, de quina
c:utat vá apoderarse. Va fer tribu-taris séus ais walís
de Tortosa, Lleida y Fraga, morint 1' any 1092 al
castell de Gerb.

— V, DE MAYERUCA. Biog. Comte d' Urgell entre 'Is
anys 1092 y 1102, fill del de Gerb. Aliat ab el comte de
Barcelona y '1 rei d' Aragó, brega també contra 'Is
alarbs. Per desavinenses politiques ab el d' Aragó,
va anar a Castellá, aposentantse a Valladolit, ont va
casarse ab na María, filia del comte Pere Ansúrez, que
va dur en dot a la casa d' Urgell el senyoriu de
aquella capital. Posat al servei d' Alfons VI de Cas-
tellá, diñen que a la batalla de Córdoba va arrivar
al peu del portal, arrencantne els pica-portes, que
serviren després pera 1' iglesia de Santa María 1' an-
tiga de Valladolit. Va morirá Mayernca (Lleó) víc-
tima d' una emboscada. Desde '1 seu fill, nat a Cas-
tellá, fins a r Armengol X (1268 a 1314), a la mort
del qual el rei Jaunie II compra el comtat d' Urgell,
és dubtós que siguin catalans els cinch Armengols
d' Urgell que seguiren.

— Y CORNET (PERE). Biog. Advocat, natural de Bar-
celona (1837). Home distingit péls séus estudis peni-
tenciaris, sobre quina materia va escriurer mólt,
havent representat ais eleraents oficiáis del país en
diversos congressos penitenciaris haguts a 1' extran-
ger. Les qüestions obreres també 1' havíen preocupat
y fet escriure, aixís cóm la beneficencia, L' any 1879
va fundar 1' Asociación general para la reforma peni-
tenciaria en España. Figura entre 'Is séus escrits un
bon estudi sobre La Reincidencia. Va deixar d' es-
criure r any 1889, morint a Barcelona 1' any 1896.

ARMEN!, m. y

ARMÉNICH. m. Natural d' Armenia, país del Assia.
Armenio.

ARM

ARN

139

Segell d' Armentera

ARMENTER. n. p. Nóin d' hoine. Emeterio.
ARMENTERA. Geog. Vileta de la prov., bisb. y
part. jud. de Giroiia. Té 841
habitants,

ARMER. 111. Qtii fa armes.
Armero. || Qui cuida de les ar-
mes. Armero. II Mena de perxa
que hi ha ais cossos de guar-
dia pera posarhi 'is fusells drets
y 1' un al costal del altre.
Armero.

ARMERÍA, f. Llóch ont se
guarden les armes per curio-
sitat o per ostentado. Arme-
ría. II L' art de fabricar ar-
mes. Armería. || La ciencia heráldica. Armería.

ARMEROS (Pich deis). Geog. Montaiiya de la
Valí d' Aran. (2.545 m.)

ARMES, f. pl. Les trepes o exércit d' alguna po-
tencia. Armas. || Els medis pera aconseguir alguna
cosa, cóm: /o no tinch mes armes que la rao. Armas.
II Les insignias que usen els nobles en lliirs escuts
pera distingirse Is uns deis altres, y també '1 meteix
escul, y 'Is de regnes, provincies, etc. Armas. 11 Les
que s' usaven antigament, cóm: morrió, peto, espal-
llera, etc. Armas. || — falses. Les que son contra les
regles del blasó. Armas falsas.
¡A armes! Loe. ant. ¡Al arma!
AB LAS ARMES A LES MANS. Loc. A punt pera fer la
guerra. Con las armas en la maní).

ANAR AB ARMES. Ant. Juego de armas, vestir armas.
DEiXAR LES ARMES, fr. Retirarse del servei de la
milicia. També s" usa quan, estant la tropa sobre les
armes, les arrimen pera descansar. Dejar las armas.
DESCANSAR SOBRE LES ARMES. Mil. Apoiar el fusell
en térra al costal del peu dret. Descansar sobre las
armas.

DONAR ARMES AL ENEMICH. fr. Met. Donar medis a
un contrari en perjudici del meteix que Ms hi dona.
Dar armas contra si.

DONAR ARMES A CUBERTA. Loc. ant. Prepararse 'Is
de una ñau pera combatre. Hacer zafarrancho.

DONARSE A LES ARMES, fr. Ferse soldat. Darse d
las armas.

ENTREGAR LES ARMES, fr. Met. ABAIXAR CALSES.
ESTAR SOBRE LES ARMES, fr. Estar la tropa previn-
guda pera lo que pot esdevenir. Estar sobre las armas.
FER ARMES. Lluitar. Hacer armas.
FERSE A LES ARMES. Avesarse a manejarles. Hacer-
se á las armas. || Avesarse y acomodarse a lo que
obliga la necessitat. Hacerse d las armas.

FESTA D' ARMES. Joch d' armes. Fiesta de armas.
FET D' ARMES. Fassanya militar. Hecho de armas.

LES ARMES Y 'LS DlNERS SI NO 'S SABEN MANEJAR

NO VALEN RES. Ref. Ensenya que si no se 'n fa bou
US son perjudicials. Armas y dineros buenas manos
quieren.

PASSAR PER LES ARMES, fr. Fusellar a algú. Pasar
por las armas, arcabucear.

PENDRE LES ARMES CONTRA D' ALOÚ. fr. Declarár-
seli contrari, y ferli guerra cóm a enemich. Tomar
las armas contra uno.

PRESENTAR LES ARMES. Mil. Fer ab elles els honors
deguts al superiors de sargento en amunt. Presen-
tar, tomar ¡as armas.

RENDIR LES ARMES, fr. Fer 1' infantería 'Is honors
militars al Santíssiin Sagrament, posant a térra '1
genoll dret y '1 fusell inclinat fins a térra. Rendir las
armas. \\ Entregar 'Is vensuts les armes al vencedor.
Rendir las armas.

VETLLAR LES ARMES, fr. Ant. Guardarles, fent cen-
tinella tota la nit, el qui havía d' ésser armat cavaller.
Velar las armas

ARMET (Pere Mártir). Biog. Va néixer a Barce-
lona 1' any 1770 y va morir a la meteixa ciutat r any
1850. Sent mitger de seda, va estudiar les matemáti-

ques y va entrar a la Academia de Ciencies naturals
y Arts r any 1816, havéntsel designat en 1822 pera
ocupar la cátedra de matemátiques y cosmografía de
aquella corporació. Va guanyar per concurs la plassa
de professor de matemátiques establerta pél Qovern
a Barcelona 1' any 1827 y nou anys després va co-
mensar a exercir igual cárrech ais Estudis Generáis
de Barcelona. Va escriurer interesantes memories
científiques.

ARMILLA. f. Pega de roba que 's porta ajustada
al eos devall la casaca, etc. Almilla, chaleco. || Ant.
ANELLA. II BRASSALET.

ARMILLAR. adj. S' aplica a la esfera composta de
cércols, que representen els principáis que 's consi-
deren en el cel. Armilar.

ARMINYAT, DA. adj. Lo que pertany al arminyo.
Armiñado.

ARMINYE. m. Zool. Mena de iiuistela de vint a
vinticinch centimetres de llarch, de color blanch,
nienys la cua, que té '1 cap negre, y es quasi tan
llarga cóm tot el eos. Armiño. || La pell de dit ani-
mal. Armiño. i| L' armussa deis canonges cubería de
pell blanca. Armiño. || Al blasó, figura a manera
de mosquetes negres, que sobre camp blanch imiten
les pells y cues deis arminyes verdaders. Armiño.

ARMINYÓS, A. adj. ARMinyat.

ARMISTICI. m. Suspensió d' armes. Armisticio.

ARMOLL. m. Bot. BLETMOLL.

ARMONÍA, f. Consonancia de veus o d' instru-
ments, o d' unes y altres plegats. Armonía. || La con-
venient proporció y correspondencia d' unes coses
ab altres. Armonía. |1 amistat, unió. || Ret. Combi-
nació de diccions de pausada o rápida pronunciació,
soslinguda per aiticulacions fácils y distintes, que
fan r estil dóls y agradable. Armonía.

ESTAR O viURE EN BONA ARMONÍA, fr. Tractarse
amistosament. Correr con buena armonía, amistosa-
mente.

ARMÓNICH, CA. adj. Lo que fa armonía. Armó-
nico, armonioso, canoro.

ARMONIFÓN. m. Más. Instrument ab tecles y un
cañó elásticli que reb 1' aire de la boca. Les tecles se
toquen cóm les del piano. Armonifón.

ARMONIOS, A. adj. Lo que és armónich o te ar-
monía. Armonioso.

ARMONIOSAMENT. adv. m. Ab armonía. Armo-
niosamente.

ARMONISAR. v. a. Acte de posar alguna cosa en
armonía. Armonizar.

ARMONIUM. Mus. Instrument a modo de piano ab
registres y manxes. Armonium.

ARMONOMETRÍA. f. Art de midar les propor-
cions armóniques del so y les relacións deis toas
música Is. Armonometría.

ARMUSSA. Mena de valona que porten els ecde-
siásticlis demunl del sobrepellís. Muceta.

ARNA. f. Tinya, cucli que rosega la roba. Polilla.
II Buch de abelles. Colmena. || Met. Lo que destrueix
insensiblement alguna cosa. Polilla.

ÉSSER UN ARNA. fr. Met. Se diu del qui és mólt as-
tul y viu. Ser muy redomado.

TREURE LES ARNÉS, fr. Treure la roba al aire y es-
polsarla pera que caiguin les ames, si 'n té. Desapo-
lillar, quitar la polilla.

ARNAMENT. m. TiNYADURA.

ARNARSE. V. r. Met. Ferse nialbé la roba o qual-
sevol altra cosa. Apolillarse.

ARNAT, DA. p. p. ApoHllado. || adj. Met. fam. Pi-
cal de verola. Virolento.

ARNÁU. ni. Nóm d' home. Arnaldo.

ARNAU (Berenguer). Biog. Artista del sigle Xiv,
iluminador de Ilibres, que vivía a Barcelona entre
'Is anys 1361 y 1374.

140

ARN

ARO

— (COMTE L'). Biog. Vegis MATAPLANA, (ArtlQU de).

— (DE VILANOVA). BiOg. Vegis VILANOVA.

— (EL CÁTALA). Biog. Trobador que se siiposa que
és el iiieteix que Tremoléis Cátala. Vivía entre Ms
regnats d' en Alfoiis I y d' en Jaume el Conquistador.

— (OATELL). Biog. Vegis GATELL.

— (JOAN). Biog. Pintor nat a Barcelona 1' any 1595
y niort 1' any 1693 Va estudiar a Madrit, tenint per
niestre a Eugeni Caxes y tenía gran correcció de di-
buix y bon colorit. Els seus millors quadres son;
Vida de Sant Agusli; Saní Pere Apóstol, y Saní Fran-
cisco de Sales.

— (JOSEPH . Biog. Relligiós francescá deseáis, nat
a Xátiva '1 1771. Després de cursar ab Iluinient li-
teratura, filosofía, cánoiis y teología, y havent re-
gentat la cátedra de moral a la vila de Elx, va ésser
elegit ministre provincial en el capítol de Oriola tin-
gut r any 1815 Al any següent era predicador del
rei, exercint en 1817. Mes tart fou definidor general
de 1' ordre de S.int Francescli y poch després secre-
tar! general; liavent presidit, per comissió, el capítol
provincial. Era bon predicador y va fer algunas poe-
síes valencianes a la Ilibertat del rei Ferran Vil.

— Y PALAU (JOAN). Biog. Brau niariner del sigle xvil,
natural de Mataró, que 's va distingir a Portugal
baix les ordres del marqués de Santa Cruz. Coman-
dava una ñau de la «armada inveicible» artillada ab
quaraiita peces. Va morir 1' any 1612, essent capitá
de la galera «Sant [?amon.»

ARNELLA. f. Ter. ANELLA.
ARNER. m. 1er. Aucell. BOTIGUER.
ARNERA, f. M/V. Teixit de vímets, branques, etc.,
en figura de cilindre d' un metre trenta a un metre
setauta d' alsada y d' un metre de diámetre que, pié
de térra serveix pera defensarse del foch del ene-
mich. Cestón.

ARNERA Hidrog. Rin que ne x al Pi ineu gironí,
passa prop de Massanet de Cabrenys y desaigua a la
vora esquerra de la Muga, terme de Darnius.

ARNERADA. f. Mil. El conjunt d' ameres coloca-
des en disposició de defendre ais que manegen 1' ar-
tillería Cestonada.

ARNÉS, f. Planta perenne d' uns trenta a quaranta
centímetres d' alsada, fulles senseres y flors grans y
blaves nienys al niítj que son grogues. Se conrea per
adorno ais jardins. Amelo.

ARNÉS. Geog. Vila de la prov.de Tarragona, bisb.
de Tortosa, part. jud. de Gandesa. És a la vora dreta
del riu Algas y té 1,280 hab. |1 — serra DE. Orog. Es
una de les branques deis ports de Beceyt, a 1' extrem
occidental de la prov. de Tarragona.

ARNÉS, m. Conjunt d' armes de cer, defensivos,
que d.iien els guerrers de la Etat Mitja. Arnés. ||
Met. BÉNS II — DE FOGUER. Certa bossa brodada que
solíen portar els cavallers penjada del cinturó.

ARNESES. m. pl. Aiil. Materials
de guerra. Tren de batir.

ARNETA. f. dini. Meí. TINYETA.
II f. dim. Petit buch d' abelles. Col-
menita.

ÁRNICA, f. Bol. Planta indígena
de la fauí. de les compostes, de dos
a tres pañis d' alsaria y de flors gro-
gues apomades. Árnica, tabaco de
montaña, hierba del gato, talpica.
II Tintura que s' usa en medicina
pera contusions, cops y espunyidu-
res, rixís cóm també administrada
interiornient en mólt petites dosis.
Árnica.
ARNICINA. f. Qiiim. ReYna amarganta que 's treu
de r árnica. Arnicina.
ARNOLF y
ARNULF. n. p. Nóni d' lióme. Arnulfo

Jt^^'^-

Evarist Arnús

Segell d' Aro

ARNULF. Biog. Bisbe de Vich, del sigle XI. Va
morir de resultes d' una íerida rebuda al siti de Cór-
doba.

ARNÚS, (Evarist). Biog. Banquer barceloní, dis-
tingit per la seua Iliberalitat. Va fundar una inipor-
tant escola a Badalona, d' ont
era fill adoptiu, y en quina ciu- ^., - ._,_

tat hi ha un passeig y una esta-
tua que conmemoren el seu bon
recort. Va protegir les arts y els
artistes y va morir a Barcelona
l'any 1390.

— DE FERRER (MANUEL). Biog.
Metge, natural de Tremp (1813),
mort a Madrit 1' any 1879. Desde
1846, en que va ser nietge deis
banys de la Puda, fins al ter-
me de sa vida, quan ho era de
Pantincosa, se dedica al estudi
cieiitífich de les aigües niinerals, en quina branca
del saber era mólt entes, haventne publicat dife-
rents tractats. L' any 1859 va fundar a Madrit el
balneari de Sant Felip Neri, primer establiment
de hidroterapia niontat científicament a la capital
d' Espanya.

ARNUX (Port de). Orog. Port de la banda occi-
dental d' Andorra.
ARO. m. Bot. XERRIA.
ARO. Geog. Vila de la prov. de
Girona, part. jud. de La Bisbal.

ARO (Valí de). Orog. Valí de la
prov. de Girona, situada prop de
la costa, entre Sant Feüu de Gui-
xols y Palaniós.

AROL. Trosset de térra arraserat
ont s' hi fan els planters de flors
o de verdures. Cuadro. || Cada una
de les faixes de térra en que 's di-
videix un hort pera fer 'hi diferentes viandes. Cuadro.
ARÓLA. Geog. Veinat pertanyent al mun. de Cas-
tellar d' en Huch.

ARÓLAS, (Francesch). Biog. Escriptor, advocat
valencia germá del famós poeta. Sembla que era na-
tural de Valencia. Morí allá meteix 1' any 1850, con-
tant escassament 32 anys d' edat. Va desempenyar
distints cárrechs líteráris y polítichs, estant afiliat
al partit Iliberal. Escribía en el notable periódich
El Fénix, de Valencia, tractant en castellá y en va-
lencia sobre temes históriclis y populars, ab la me-
teixa gracia y fina ironía de 'n
Larra.

— (JOAN). Biog. Escolapi y
poeta dístingit, natural de Bar-
celona (1805), mort a Valencia,
després de haver perdut la rao
r any 1849. Son notables les
seues poesíes orientáis, les re-
llígioses y caballeresques. Va
ésser mestre de llatí a les Es-
coles Píes de Valencia, 1' any
1833. Va fundar, ab en Pasqual
Pérez, El Diario Mercantil, y
va colaborar en les revistes y
periódichs principáis de Barce-
lona y Valencia, traduint ademes diverses obres re-
lligioses y literaries. Les seues poesíes s' han reíni-
prés set vegades.

ARÓLES (Collada d'). Geog. En un deis estreps de
Pedraforca, entre Gisclareny y Saldes.

AROLS, (Pláde). Orog. Plá a l'altitut de 1360 me-
tres al O. de Sant Vicens del Rus, prov. de Barcelona.
AROMA, f. Flor del aromer. Aroma. || Se diu del
olor que fan les flors o altres obgectes. Aroma.

AROMÁTICH, CA. adj. Lo que fá fragancia. Aro-
mático

Joan Arólas

DlC. Cat.

Ardería

Caragol de banch. 2. Enteiiall. 3. Grapa. 4. Arquet de cerraller. 5. Llinia d' arnier. 6. Compás o mandrí.
7. Rebol. 8. Punxó. 9. Alicates talla ferro. 10. Filabarquí. 11. Torniliador. 12. Brotxa pera netejar.
13. Xafranador. 14. Fressa granada. 15. Compás corb de gruix. 16. Compás recte de gruix. 17. Caragol
de prempsar. 18. Taladre. 19. Allisador. 20. Allisador gran. 21. Fressa fina. 22. Filera. 23. Regla.
24. Llima d' armer. 25. Cullereta. 26. Másele pera roscar. 27. Rasqueta. 28. Gubia. 29. Enforniador.
30. Caragol d' aplacar. 31. Martell. 32. Peu de rei. 33. Llima de ferrer. 34 y 25. Llimcs de mitja
canya. 36. Llimes de varies nunes. 37. Plana de cadiraire.

ARQ

ARR

141

AROMÁTICHS. ni. pl. Ant. Nóiii genérich de totes
les drogues oloioses. Aroma.

AROMATISAR. v. a. Donar fragancia. Aromatizar.

AROMER. ni. Bot. Arbre de la fani. de les llegunii-
noses, quin troncli es niólt alt y quines branques te-
ñen punxes; les senes flors son grogues y esfériques y
fan niólt bona olor. Aromo, acacia olorosa.

ARONDETA. f. Anl. Oreneta.

ARPA. f. GRAPA Zarpa. || Met. fam. má.

CAURE A LES ARPES, fr. Met. fam. Caure en poder
á' algú. Caer en las manos.

GENT DEL ARPA. fr. Fam. TINYETA.

POSARLi A ALGU L' ARPA SOBRE, fr. Met. Xarparlo.
Prender, echar mano.

TOCAR L' ARPA. fr. Met. fam. ROBAR.

ARPACH, GA. adj. ASPRE

ARPADA, f. Esgarrapada. Arpadura, rasguño.

ARPANA. f. Naiit. Qronxanient de la ñau. Arfada.

ARPAR. V. a. Agafar a algú o alguna cosa ab vio-
lencia. Agarrar. || Donar arpades, esgarrapar. Ar-
par, arañar.

ARPEGI. ni. Mus. Rápida succesió armónica deis
sóns d' un acort. Arpegio, arcada. || Concordancia
en virtut de la qual se fan sentir succesiva y rápida-
nient els diversos sóns. Arpegio.

ARPELLA. f, Ornit. Aucell de presa de quaranta a
cinquanta centiinetres de llarcli; ré'l cap y devant
del coll grochs y sense plomes; ploniatge niólt blancti,
fora de les grans plomes de les ales, que son negres;
potes groguenques, ab ungles negres. Se cría ais Pi-
rinéus, menja tota mena d' inniundicies y alguna vol-
ta quadrúpedos petits y aucells Pernóptero.

ARPELLES. f. pl. y

ARPELLS m. pl. RASCLE, RASCLET.

ARPER, A. m. f. Ant. Qui toca 1' arpa. Arpista.

ARPILLERA, f. Teixit de estopa ordinaria d' urdit
niólt ciar que s' usa pera fregar o aixugar coses gro-
lleres. Rodilla. || xarpallera.

SEMBLA UNA ARPILLERA, fr. Se diu de tota roba ar-
nada o mólt foradada. Parece una criba.

ARPIÓ, m. ARPÓ.

ARPIOT. ni. Eina depagés coniposta d' un mánech
ab dues punxes de ferro, grapes y cavaféms.

ARPÓ. ni. Eina de pescar ab un mánech de fusta,
y al extrém un ferro de tres puntes, pera ferir y en-
ganxar el peix. Arpón, fisga.

ARQUEBISBAL. adj. Lo que pertany al ar-
quebisbe. ArzobispaL

ARQUEBISBAT. m. La dig-
nítat d' arquebisbe y '1 districte
de la seua jurisdicció. Arzo-
bispado.

ARQUEBISBE. ni. El bisbe
metropolita o principal d' una
provincia eclesiástica. Arzobis-
po, metropolitano.

ARQUEIG. ni. La acció y efec-

te d' arquejar. Arqueo. || En el

raní d' hisenda recompte deis

cabdals que h¡ há a caixa, exa-

minant aváns atentament el seu balans. Arqueo. ||

Mida de la capacitat d' una ñau. Arqueo.

ARQUEJAR. V. a. Formar en figura d' arch. Ar-
quear. II Amidar la capacitat de les embarcacións.
Arquear.

ARQUELAU. n. p. Arquelao.

ARQUEOGRAFÍA. f. Descripció deis monuiuents
antichs. Arqueografía.

ARQUEÓLECH. m. Qui 's dedica a 1' arqueología.
Arqueólogo.

ARQUEOLOGÍA, f. Ciencia que estudia les anti-
güetats per medi deis nionuments. Arqueología.

Escut d'Arquebisbe

ARQUEOLOGICH, CA. adj. Lo que pertany o es
relatiu a I' arqueología. Arqueológico.

ARQUER. ni. Qui tira fletxes. Flechero.

ARQUERA, f. Anl. ESPITLLERA.

ARQUES Y JOVER, (Agustí). fi/og. Escriptor re-
lligiós, nat a Concentaina en 1734 y niort a Valencia
el 1808. Va deixar inédits mólts estudis de historia
relligiosa de la ordre de la Mercé y també de perti-
nents a la noblesa, interessants al regne de Valencia.

ARQUES, (Coll de les). Orog. Cinis del Vallespir,
ont s' origina el riu Corbera.

ARQUES, (Mas de). Geog. Caseriu del ternie nui-
nicipal de Tarragona

ARQUET. m. Mus. Verga prima y córba pels seus
extrénis, en els quals s' h¡ asseguren les cordes pera
tocar el violí, etc. Arco. || Pera les albardes. Barra.
II m. Arl. y Of. Bastiment de ferro en forma d' arch
ab una fulla de serra o una llima de dos talls sub-
gecta ais caps a un passador y que nianté tivanta per
r un cap una paloma; serveix pera travallar ferro y al-
tres nietalls. || Vareta de acer o altra materia flexi-
ble que acava en un mánech de fusta tornejada y
porta una corda o corretja pera entortoUigarla al
voltant de la maneta de una broca y donantli un nio-
viment de vá y vé.

COP D' ARQUET. fr. ARPEGI.

FER L' ARQUET. fr. am. Apurar la paciencia. \\ V. fer
LA GUITSA.

ARQUETA, f. dim. Arqueta, arquilla.

ARQUETECLÍN. m. Ant. REFETONER.

ARQUIMBAU, (Domingo). Biog. Prebere, mestre
de capella de la catedral de Girona, compositor la-
boriosíssini. En 1790 se '1 va nombrar substitut en la
inestría de la catedral de Sevilla, que va ocupar en
propietat cinch anys després. L'any 1815 el Conser-
vatori de Bolonia 'I va nonienar soci d' aquella Aca-
demia, per una Lamentado primera del Dijous Sant.

ARQUITECTE.m Mes-
tre pera progectar y di-
rigir la construcció de
edifícis. Arquitecto.

ARQUITECTO NICH,
CA. adj. Lo que pertany
a 1' arquitectura. Arqui-
tectónico.

ARQUITECTURA, f.
Art de construir o edi-
ficar segons determina-
des regles o seguint les
inspira cións del bón
gust, que poden mólt bé
modificar aquelles. Ar-
quitectura.

ARQUITRÁU. m. Ar-
quit. La part de cornisa

que descansa directanient demunt del capitell de la
columna. Arqui-
trabe.

ARQUIVOL-
TA. f. Arquit.
Mütllura de re-
lien que segueix
y adorna la ciau
d' un arch y pa-
ssa d' una im-
posta a 1' altra.
Archivolta, ar-
quivolta.

ARRABAL, m. Barri mólt prop d' una ciutat o
vila y també 1' extrém d' algún poblé gran. Arra-
bal. II Geog. Barri de Gurp, prov. de Lleida. || —DE
L' ESTACió. Caseriu de Bellpuig, prov. de Lleida. II
— (EL). Caseriu del terme d' Olopte, dist. munpal. de
Isóbol. prov. de Girona.

Lliuuu

»"ft°.iiy

Arquitráu

ArquivoUa

142

ARR

ARR

ARRABALER, A. adj. Qui viu a 1' arrabal. Arra-
balero.

ARRABASSAMENT. iii. Ant. V acció d' arrabas-
sar. Roza.

ARRABASSAR. v. a. Arrancar les mates d' un te-
rreno pera conreuarlo. Rozar. || Arrancar els ceps de
una vinya. Descepar. |1 Arrancar de soca y arrel els
arbres d' algún terreno. Descepar. || Arrancar les ma-
tes de soca y arrel. Descuajar. Il Arrancar alguna
cosa ab violencia, coni: un clan, una dent. Sacar,
arrancar. II Obligar a donar, cóm: li vaig arrebassar
el diner. Sacar. |1 Pendre una cosa ab violencia.
Arrebatar. || Met. Treure, cóm: arrebassar I' ánima del
cós. Arrancar, quitar. Ij Obligar a algú a dir lo que
té ocult. Sacar. || Ter. artigar. || Náut. Passar nave-
gant mes enllá d' alguna embarcació o

Éd' un altie punt en que lii lia alguna d¡-
ficultat. Rebasar.
ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado,
f'^ rozado.
I ARRACADA, f. Cad' un deis dos pen-

jij jants que les dones porten a les orelles

/tJ per adorno. Arracada, pendiente. |i pl. Aíeí.

'f.'^,\ fam. Filis petlts. Pequeñuelos, híjitos.

Pif, SI NO HI HA ARRACADES NO HI HA

V^í ABRASSADES. Aforisme ab que 's significa

y*'' que no 's pernieten certes coses sense

^ haver'hi eompromís formal.

Arracada ARRACADES. f. pl. Bol. SANGUINARIA

BLANCA.

ARRACADETA. f. dim. Arrecadilla.

ARRACONAMENT. m. Retiro. Recojimiento.

ARRACONAR. v. a. Posar alguna cosa a racó.
Arrinconar. || Arrimar o deixar alguna cosa per inú-
til. Arrimar, arrumbar. || Privar a algú del enipleu,
confiansa o favor que disfrutava. Arrinconar. \\ Ter.
RETIRAR.

ARRACONARSE. v. r. Posarse a racó. Arrinco-
narse. II Mef. Retirarse del tráete de la gent. Arrin-
conarse.

ARRACONAT, DA. p, p. Arrinconado.

ARRAIX. ni. Ant. Capitá de ñau nioresca. Arráez.

ARRAJARSE, v. r. Uensarse o tirarse ab ímpetu.
Arrojarse.

ARRAMADARSE. v. a. Acte d' ajuntarse o de
agruparse. Agruparse.

ARRAMASSAR. v. a. Ter. arreplegar, juntar.

ARRAMBAR. v. a. Arrimar una ñau a un' altra.
Abordar, arrimar.

ARRAMBAT, DA. p. p. Abordado.

ARRAMBATGE. m. L' acció d' arrambar. Abor-
daje.

ARRAMBLAR, v. a. Met. Emportársen'ho tot ab
violencia. Arramblar. || Arrimarse a un costat. Arri-
marse, quitarse de en medio.

ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblado.

ARRÁMBLAT. fr. imp. Apártat, deixa pas. Arrí-
mate, hazte á un lado.

ARRAIVIBLATGE. m. Ndul. Máquina de ganxos
forts y barres de ferro unides a una cadena que sub-
gecta un cable que té un cap Iligat a les vergues nia-
jors. Arramblaje.

ARRAMIR. v. Aní arremétrer.

ARRAN. m. adv. Per 1' arrel o junt a ella. A raíz,
cercén ó á cercén.

ARRÁN, ARRÁN. ni. adv. Tan junt a un altra cosa
que no hi pugui cabré res. Á raíz. || Se diu d' una
cosa plena que no n' hi cap mes. Hasta el tope.

ARRANAR. v. a. Tallar o trencar una cosa a la
cara de la térra. Cortar de raíz, á cercén.

ARRANCACAIXALS. m. El qui fá dit ofici. Saca-
muelas, dentista.

ARRANCADA, f. Arquit. Naixement del arch for-
mat sobre pilastres, etc. Arranque. II Embestida al
principi d' una correguda. Arranque. || arranca-
ment. II Eixida violenta d' alguna part. Arrancada.
li Náut. Eixir sobtadament. Boga, arrancada, sa-
lida.

ARRANCADOR, A. m. y f. Qui arranca. Arran-
cador.
ARRANCADURA, f. y

ARRANCAMENT. ni. L' acció y efecte d' arrancar.
Arranque. ll Dit deis cabells. IVlesadura.

ARRANCAPÍNS. m. Motiu que 's posa ais homens
groUers de niolta forsa. MIL HOMENS. Arrancapinos.
II Met. fam. irón. V honie flacli, de poca forsa y
figura desnerida. CAGA SENALlas. mil homens.

ARRANCAR, v a. Treure d' arrel una cosa que
está plantada. Arrancar. || Met. Treure del pit les
reunies o gargalls. Arrancar. || Treure ab violencia
alguna cosa d' alguna part, cóm: un ciau, caixal, etc.
Arrancar. |1 Met. Pendre ab violencia. Arrancar. |!
Apartar a algú de son propósit. Sacar, arrancar. ||
Conseguir ab manya qu' algú digui alguna cosa.
Arrancar, sacar, jj arrabassar, 1. || Conseguir una
cosa a forsa d' instancies y impertinencies. Arran-
car, sacar. || Eixir d' una part pera anarsen a un' al-
tre. Partir, salir, arrancar. || Comensar els archs o
voltes. Arrancar, mover. || Met. Treure del enteni-
nient. Sacar. || Ant. Desbaratar.

ARRANCAR A CORRE O A LA CARRERA, ir. Posarse a
corre ab violencia. Echar, apretar, arrancar d co-
rrer.

ARRANCAR DE SOCA O DE SOCA Y ARREL. fr. Treure
les plantes, brolla y nialeses pera poder conreuar la
térra. Desmotar, descuajar, arrancar de cuajo. \\ Met.
Descuajar, desarraigar, extirpar un vicio ó una mala
costumbre.

ARRANCAR EL BULL. fr. Coinensar a bullir. Levan-
tar el hervor.

ARRANCAR EL PLOR. fr. Comensar a plorar Soltar,
romper el llanto.

ARRANCARSE, v. r. Establirse en algún Uoch,
adquirint'hi lo necessari pera passarlio bé. Prospe-
rar, arraigar.

ARRANCASSONDAS. m. Eina que serveix pera
arrancar la sonda quan se tors o s' enganxa al forat.
Arrancasondas.

ARRANCAT, DA. p. p. Arrancado. || adj. Qui ab
el sea travall lia lograt ferse una fortuna regular.
Arreglado, acomodado.

ARRANCATS. adj. Al blasó, arbres y plantes que
descubreixen les arrels, y 'Is membres deis animáis
que semblen arrancáis. Arrancados.

ARRANCH. ni. L' acció d' arrancar. Arranque. |f
Rauxa, cop d' ira. Arrsnque.

ARRANJAR. V. a. APARELLAR. COMPONDRÉ. || Acte
d' aparellarse, arrenglerarse o compondre's. Colo-
carse, situarse. || Ter. Posar ordre en alguna cosa,
ordenar. Arreglar, poner orden.

ARRANJARSE v. a. Fam Saberse governar pera
viure. Bandearse.

ARRANXAR. a. y n. Náut. Estirar niólt una vela.
Arranchar. || Passar el mes prop possible de la cos-
ta, d' un baix, etc.

ARRAPAMENT. m. L' acció de retallar els ca-
bells. Rapadura, rasura.

ARRAPAR. V. a. Pendre ab violencia. Arrebatar,
rapar, arrapar. || Pelar ab la navaja. Rapar.

ARRAPARSE, v. r. Agafarse. Agarrarse. || ESGA-
RRAPARSE.

ARRAPAT, DA. p. p. Rapado. 1| Agarrado.

ARRAS, m. Drap. Tapicería.

ARRASADOR, A. m. y f. Qui arrasa. Allanador.
11 Cilindre o bastó de fusta que 's fá passar demuflt

ARR

ARR

143

de les mesures de gratis o de llegiinis pera treure'n
el curull. Rasador.
ARRASADURA. y

ARRASAMENT. ni. Aiit. L' acció y efecte d' arra-
sar. Allanamiento. || El de les mesures. Rasadura.

ARRASAR. V. a. Aplanar la superficie d' alguna
cosa. Arrasar, allanar. (| Arrunar, assolar algún edi-
fici. Arrasar. || Treure '1 curull a les mesures. Des-
colmar.

ARRASARSE, v. n. Serenarse, desferse 'Is núvols.
Arrosarse.

ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. || Oniplir alguna
cosa fins a la vera. Arrasar.

ARRASSIARSE. v. n. Ter. ARRASARSE.
ARRASTRADAMENT. adv. ni. Ab travalls y mi-
series. Arrastradamente.

ARRASTRAMORTS. m. Ndut. El mariner encarre-
gat de lecullir els morts y ferits quan lii ha combat.
Arrastramuertos.

ARRASTRAR, v. a. Met. Atraure a la vohintat o
dictamen d' altre Arrastrar, arrebatar. || En alguns
joclis de caries eixir per trunfo.. Arrastrar.

ARRASTRAT. m. Bergant, infame, pervers. Mal-
vado, perverso. || adj. Peiiós. Arrastrado.

ANAR CÓM UN ARRASTRAT. fr. Viiire en molta pobre-
sa, travaliar inólt y no poguer medrar. Andar arras-
trando.

viURE ARRASTRAT. Expr. La vida penosa o que 's
passa ab travalls y disgustos. Vida arrastrada ó de
perros.

ARRASTRE, m. En alguns jochs de cartes 1' acció
d' arrastrar. Arrastre.

ARRAU Y BARBA (Joseph). Biog. Artista y es-
criptor, natural de Barcelona (1802 a 1872). Havia
cursat la notaría, mes va preferir el conreu de la
pintura. Va viatjar per Italia,
Fransa, Bélgica y Espaiiya.
L' any 1816 va rebre la llicen-
ciatura de doctor en Ciencies.
L' any 1834 va organisar una
classe d' art decoratiu a Llotja.
Era notable en la pintura de re-
tratos, esseiit un deis mestres
distingits a Catalunya en tal es-
pecialitat. Va publicar un Cur-
so elemental de ornato, costejat
per la Junta de Coiiiers. Fou
professor de Llotja. Escrigué
abundosament sobre belles arts
y ciencies purés y aplicades, ha-
vent exercit influencia en la nostra cultura. Va pendre
part a les exposicions hagudes a Barcelona desde
1836 fins a 1866.

— Y ESTRADA (JOSEPH). Biog. Artista y escriptor,
nat y mort a Barcelona (1774 a 1812). Premiat a
Llotja els anys 1789 y 1793. Mes tart va ésser pro-
fessor de pintura y subdirector de la propia escola
de belles arts. Va fer varíes poesíes patriótiques en
cátala y castellá, durant la guerra de la Independen-
cia, publlcantles els diaris de Barcelona, Tarragona
y Manresa.

ARRAULIMENT. m. Acció y efecte d' arrupirse a
térra, cóni solen ferlio els animáis quan teñen por de
ésser cassats y castigáis. Alastramiento.

ARRAULIR. V. n. Parlant d' algunes besties alsar
les orelles, tirarles darrera en acció de voler mosse-
gar o acometre. Amusgar.

ARRAULIRSE. v. r. Arronsarse. Encogerse, acu-
rrucarse. II ACOBARDIRSE.

ARRRAULIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
ARRAYGADES. f. pl. ^dut. Escales de corda.
Arraigadas.

ARREAMENT. ni. Ant. ARRÉU || Forninient. Ar-
madura.

Joseph Arrau y
Barba

ARREAR. V a. Ant. ADORNAR.

ARREARSE v. r. Anl. Proveirse de lo necessari
pera la manutenció. Proveer.

ARREAT, DA. p. p Dispuesto, aparejado.

ARREAT DE FERiR. Loc. ant. A punt de ferir o d' es-
cometre. Armado de todas armas.

ARREBASSAR. v. a. y 'is seus derivats. arra-

BASSAR.

ARREBATADA, f. Sois s' usa en la frase: tocar
r arrebatada. Tocar á rebato.

ARREBATADAMENT. adv. m. Precipitadament,
sense reflexionar. Arrebatadamente, atropellada-
mente.

ARAEBATAMENT. m. L' acció d'anebatar. Arre-
batamiento. II Siispensió deis sentits, particular-
ment referintse a lo espiritual. Éxtasis, arroba-
miento. |[ Furor, ímpetu d' una passió violenta.
Arrebatamiento, acaloramiento.

ARREBATANT. adj. Blas. S' aplica al llop o a la
guiñen en 1' actitut del lleó rampant. Arrebatante.

ARREBATAR, v. a. Pendre ab violencia alguna
cosa. Arrebatar. || Met. Atreure, suspendre I' ánim
o 'Is sentits cóiii fá 1' eloquencia, la música, la her-
mosura, etc. Arrebatar. || Ant. Robar.

ARREBATARSE, v. r. Enlairarse en esperit. Arro
barse, arrebatarse. || Eufurismarse, deixarse portar
d' una passió. Arrebatarse. || Admirarse, pasmarse.
Arrobarse, asombrarse.

ARREBATAT, DA. p. p. Extasiat. Arrobado,
arrebatado. || Precipitat, impetuós. Arrebatado.
II Se diu del heme inconsíderat y precipitat en les
senes accións. Arrebatado.

ARREBÓS. in. embÓS.

ARREBOSSADA. f. La acció y efecte d' escampar
el morter per la paret. Revoque.

ARREBOSSADOR, A. m. y f. Eina pera arrebos-
sar. Plana.

ARREBOSSADURA. f. La acció y efecte d' escam-
par el morter per la paret. Revoque.

ARREBOSSAMENT. m. Embós de les dones pera
no ser conegudes. Rebujo.

ARREBOSSAR. v. a. Extendre o escampar el mor-
ter per la paret pera allisarla. Revocar, jaharrar. ||
Donar dues capes pera pintar al fresch. Entunicar.
(| Tapar, embolicar a aigú ab la capa. Embozar.

ARREBOSSARSE. v. r. ARREMANGARSE. II Tapar-
se la cara ab la capa, etc. Embozarse, revolverse
en la capa.

ARREBOSSAT, DA. p. p. Revocado. || Embo-
zado.

ARREDOSSAR. v. a. Ndut. Posar una ñau a redós
o a cubert d' algún vent. Poner una nave á redoso.

ARREDOSSARSE. v. r. Posarse a redós o a ras-
ser. Ponerse al abrigo del viento.

ARREGLADAMENT. adv. m. Ab arreglo. Arregla-
damente, moderadamente. Il Conforme, segóns.
Arregladamente.

ARREGLADÍSSIIVI, A. adj. sup. Arregladísimo.

ARREGLADÍSSIMAMENT. adv. sup. Arregladí-
simamente.

ARREGLAMENT. ni. Acte de posar alguna cosa en
ordre. Arregladamente. || m. La instrucció que 's
fá per escrit pera la direcció y govern d'alguna cosa.
Reglamento, regla.

ARREGLAR, v. a. Posar cada cosa ont li toca.
Arreglar. || Conformar les accións a la regla. Re-
glar. II A les fundicións de lletra, donar al motilo,
per niedi d' alses, la proporció corresponent al eos
de la lletra. Arreglar. || Subgectar. Arreglar.

ARREGLAR UN LES SEUES COSES, fr. Fer testament.
Arreglar sus cosas, hacer testamento.

144

ARR

ARR

ARREGLARSE, v. r. Seguir la regla, llei o costúm.
Arreglarse, conformarse, acomodarse. II Mode-
rarse, rediiiise, reformarse. Arreglarse, reformarse,
templarse.

ARREGLAT, DA. p. p. Arreglado, reglado.
ARREGLO, m Regla, ordre. Arreglo.
AB ARREGLO, ni. adv. Segóns regla. Con arreglo.
ARREGUSSAR. v. a. Ter. y 'Is seus deriváis Arre-
mangar.

ARREL. f. La part ínfima deis arbres y plantes que
está sota térra y per la qual reben les substancies
nutritives Raíz. || La part inferior de qualsevulla
cosa, majorment si está sota térra. Raíz. i| El princi-
pi u origen de qualsevulla cosa. Raíz, || — f. Arit.
Nóm, que multiplicat una o mes vcgades per si me-
teix dona una quantitat igual al nombre de que s' ha
extret dita arrel. Raíz. || - CÚB CA. Arit. La que
multiplicada dues vegades per sí meteixa dona'!
nombre de que s' ha extret. Raíz cúbica. || —DE BOIG.
Met. El geni inconstant Vena de loco. \\ || DE CAi-
XAL. Raigón. II — IRRACIONAL O SORDA. Arit. La que
no 's pot expressar ab cap mena de nombres. Raíz
irracional. || — QUADRADA. La que multiplicada per
sí meteixa una sola vegada dona '1 nombre de que
s' ha extret. Raíz cuadrada.

D' ARREL. m. adv. Del tot, completament. De raíz.
ARRELADA. f El cap del tronch que correspón a
r arrel del arbre. Raigal.

ARRELÁM. m Bot. Conjunt d' arrels que un o
niólts arbres units escampen per sota la térra. Rai-
gambre.

ARRELAMENT. m. L' acció y efecte d' arrelar.
Arraigadura.

ARRELAMENTA. f. ARRELAM.
ARRELAR. v. n. Posar arrels els arbres y plantes.
També s' usa com recíproch. Arraigar, encepar,
echar raíces.

ARRELARSE v. r. Adquirir algú béns immobles en
el paratge ont s' ha establert. Arraigarse. || Met.
Pendre peu, afirmarse algún us, virtut, vici o costúm.
Arraigarse

ARRELASSA. f. aum. Raigón.
ARRELAT, DA, p. p. Arraigado. U adj. S' aplica
al que té possessiórs. Arraigado.

ARRELETA. f. dim. Aaicilla, raiceja.
ARRELS. m. pl. Les fibres que, a manera de fils
teñen alguns arbres y plantes.
POSAR ARRELS Ij fr. Arrelarse.
ARREMÁ. adv. m. Lluny, fora de comers o de trac-
te. Á trasmano.

ARREMANGAMENT. m. L' acció y efecte d' arre-
mangar o arremangarse. Arremango.

ARREMANGAR, v. a. Doblegar o tirar les máne-
gues cap amunt. Arremangar, remangar.

ARREMANGARSE: v. r. Doblegar o tirar per
amunt la part inferior d' un vestit llarch. Arregazar-
se, enfaldarse, arremangarse. II Met. Empendre de
ferm alguna cosa. Arremangarse.

ARREMANGAT, DA. p. p. Arremangado.
ARREMANGO, m. Anienassa, senyal exterior de
voler ferir o pegar. Amago, ademán.

FER ARREMANGOS, fr. Fer ademán O acció de pegar.
Amagar.

ARREMATAR, v. a. y 'Is seus deriváis. Rematar.
ARREMÉS, A. p. p. Arremetido. II f. Embestida.
Arremetida, arremetimiento. || CORREGUDA.
ARREMESA, f. Embestida. Arremetida.
ARREMETRE. v. a. Acometre ab ímpetu y furia.
Arremeter.

ARREMIR. V. a. Anl. AMENASSAP, DESAFIAR.
ARRENCACAIXALS. m. Eina que usaven els den-

tistes pera 1' obgecte que '1 nóm expressa. Polican
II Vulg. Dentista.

ARRENCAFELS, (Coll d'). Orog. Té 1,150 metres
demunt el nivell del mar y és a la banda SE. de la
encontrada de Camprodón, prov, de Girona.

ARRENCAR v. a. y 'Is seus derivats. Arrancar.
ARRENCH. m. Ter. Ocurrencia, acudit, frase o ac-
ció repentina y enérgica. Arranque.

ARRENDABLE, adj. Lo que 's pot arrendar. Arren-
dable.

ARRENDADOR, A. m. y f. Quí arrenda alguna
cosa seua y aquell que la pren en arrendament.
Arrendador. || arrendatari.

ARRENDADOR DE LES MULTES DE LA MESTA. Qui
arrendava les multes imposades peí consell de la
Mesta.

ARRENDADOR D' HERBES. Aquell que arrenda les
deis seus prats o deveses. Herbajero.

ARRENDADOR. Geog. Aldea del terme de Jara-
fuel, prov. de Valencia.

ARRENDADORET. m. Dim. Arrendadorcillo.
ARRENDADORET, MENJAR EN PLATA Y MORIR EN GRI-
LLET. Ref. Se diu perqué 'Is arrendadors solen gastar
massa, y al passar comptes se veuen alcansats, y van
a parar a la presó. Arrendadorcillos, comer con plata
y morir en grillos.

ARRENDAMENT. m. L' acció d' arrendar y '1 preu
que produeix la cosa arrendada. Arrendamiento,
arriendo.

ARRENDAR, v. a. Llogar per un temps determinat
una finca per un preu convingut. Arrendar. || Pen-
dre en arrendament. Arrendar. i| Dit de les herbes.
Alenguar.

ARRENDAR AB EINES Y BOUS. a. Arrendar una finca
ab les eines y bous que té 'I propietari pera trava-
llarla. Aboyar.

NO Li ARRENDO LA GANANCIA. Expr. fam. Denota
que algú está en perill o exposat al cástich que me-
re íx. No le arriendo la ganancia

ARRENDAT, DA. p. p. Arrendado.
ARRENDATARI, A. adj. Qui preñen arrendament.
Arrendatario, arrendador.

ARRENDIR. v. a. y 'Is seus derivats. Rendir.
ARRENGLERAR. a. Posar en rengle. Alinear.
ARREPAPARSE. v. r. Extendre 's al sitial, assen-
tarse ab mólta comoditat y repós. Rellanarse, re-
pantingarse.

ARREPAPAT, DA. p. p. Arrellanado.
ARREPAR. V. a. Ant. Arrapar.
ARREPEL- m. adv. Contra la direcció natural del
peí. A contrapelo, pelo arriba, á pospelo. il Met.
Ab repugnancia. Cuesta arriba, á repelo.

ARREPENTIDES. f. pl. Se diu de les dones que
havent fet mala vida 's retiren a viure a un conveni
d' un' ordre de Sant Agustí, fundada '1 sigle XIV.
Arrepentidas.

ARREPENTIMENT. m. Penediment d' haver fet
una cosa, regularment dolenta. Arrepentimiento.

ARREPENTIRSE, v. r. Tindre sentiment d' haver
fet alguna cosa. Arrepentirse.

ARREPENTIT, DA. p. p. y adj, PENEDIT, DA. ||
Arrepentido.

ARREPLECH. m. L' acció y efecte d' arreplegar.
Cogedura. || Munt, pila, agregat de moltes coses de
una meteixa o de diferent especie, posades confosa-
ment. Montón, ij Concurrencia, reunió de persones.
Gentío.

ARREPLEGADfS, SA. adj. Lo que s' arreplega
sense elecció, y sois pera aumentar el nombre de lo
que d' alió meteix se té. Allegadizo.

ARREPLEGADOR, A. m. y. f. Qui arreplega. Alle-
gadorll Captaire. Demandador, cuestor. |I Ter.TiRÁS

ARR

ARR

145

ARREPLEGADOR DE SAQÓ Y ESCAMPADOR DE FARIÑA.
Ref. Se reprén a qui 's cuida niólt de lo que val poch,
y descuida lo que val mólt. Allegador de ceniza y de-
rramador de harina.

ARREPLEGADURES. f. pl. Els residuos de varíes
coses, per lo coinú niengívoles, que s' arrepleguen
escurant la cassola, el plat, etc. Arrebanaduras.

ARREPLEGAR, v. a. Rebre en sí alguna cosa, y
aixís se diu: la mar tot lio arreplega. Recoger. || Jun-
tar coses separades, recullír. Juntar, recoger. Il Re-
cobrar lo que algií s' havía deixat a algún lloch. Re-
coger. II Anar juntant poch a poch pera guardarho,
especíalnient els diners. Recoger, allegar. || Recullír
els fruíts de la térra, cóni: el vi, el blat, les olives, etc.
Coger, recoger. il Recullír y desar lo qu' está díspers
o esbarriat; y aixís se díu: arreplega la plata, els pa-
pers, etc. Recoger, alzar. || Sospendre '1 curs de
alguna cosa pera esmenarla o que no tíngui efecte.
Recoger. || A alguns jochs de cartes, recullir la basa.
Asentar la baza. || plegar. || Dit de la geut que 's
recull pera '1 servei del reí. Reclutar, enganchar.

ARREPLEOUEMNOS Y ANEUHI. LoC. EL PATRÓ ARA-
NYA, etc.

QUI NO ARREPLEGA UN FESOL, NO SOPA QUAN VOL.
Ref. Vol dír que 1' home ha d' ésser previsor y no
deu deixar perdre res de lo que pot esserlí útil.

ARREPLEGARSE, v. r. Reunirse. Juntarse, re-
unirse. || Juntarse de cop en algún paratge móltes
persones. Agolparse.

ARREPLEGAT, DA. p. p. Recogido, juntado.

ARRERA. adv. m. Atrás. || prep. DERRERA.

DE PART D' ARRERA. fr. Detrás, en ausencia. De-
trás, á espaldas.

ARRES, ni. Ant. arreus.

ARRES. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. de
la Séu d' Urgell, part. jud. de Víella. És a la Valí de
Aran, a la vora del Carona, y 's divideix en Arres de
Baix y Arres de Dalt. Té 101 hab. || Hidrog. Afluent
del Carona que se li uneíx en la borda del Troy a la
Valí d' Aran. || Montanya de la Valí d' Aran.

ARRESAR. v. a. Ant. Arrear.

ARRESARSE. v. r. Arrearse.

ARRESERAR. v. a. Acte d' abrigar o lliurar del
vent alguna peisona o cosa. Abrigar

ARRESERARSE. v. r. L' acte de posarse a reser.
Abrigarse, defenderse del viento.

ARRESERAT. p. p. Abrigado.

ARREST. m. L' acte d' arrestar a algú. Arresto.
II Entre militars, presó. Prisión, arresto.

ARRESTAR, v. a. Posar prés a algú Arrestar.

ARRESTAT, DA p. p. Arrestado, da.

ARRESTELLADA. f. RESTELLERA.

ARRESTELLAR. v. a. Posar algunas coses deniunt
d' altres ab cert ordre; fer una restellerai Hacer un
rimero, apilar. (V. FER restells).

ARRÉU. m. Ant. Lo que serveíx pera adornara al-
guna persona o cosa. Adorno, atavío, aereo. |l Ter.

ARADA.

ARRÉU ARRÉU. fr. Ab que 's significa que no 's mira
prim en lo que un compra o esculleíx, sino que ho ad-
met tal com se va presentant. Sin escoger.

A TOT ARRÉU O PER TOT ARRÉU. m. adv. Ont Se
vulla. Por doquiera, donde quiera, doquiera.

UNA PER ALTRA Y DOS ARRÉU. fr. Una por Otra y dos
al golpe ó vez

ARRÉU. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Isil, prov,
de Lleida. || — (ESTANYS D'). Hidrog. Son situats en
la Valí d' Aran. || — (HURQUETA D'). Collet divísorí
d' aiguavessants del riu Malo y del barranch d' Arréu
(2.378 nr.) per ell passa la frontera de la Valí d'Arán,

ARRÉUS. m. pl. Tot 1' arnieig o aparells neces-
saris pera fer alguna cosa. Arreos, aparejos. 11 Ves-
tits, adornos, etc. Arreos.

DIC. CAT. — T. I.— 19.

DONAR ELS ARRÉUS. fr. Subministrar lo necessarí
pera fer alguna cosa. Dar recado.

ARREVEURE. fr. Saludo que 's fá al despedirse
d' algú. Con Dios, hasta luego.

]ARR1I Veu que s' usa pera fer caminar les caval-
cadures. ¡Arre! || Interj. que s' usa pera expressar
que no creyém lo que 'ns conten. Más acá hay po-
sada. II Expr. fam. Ab que 's mana a algú que se 'n
vagi. ¡Alto de ahí! ó ¡Fuera de aquí!.

DIR TAN AVIAT ARRI CÓM XO. Loe. No ésser conse-
qiient en lo que 's diu. Decir unas veces cesta, otras
ballesta.

ARRI, ARRI. mod. adv. Ab que 's reprén la impor-
tuna repetició d' alguna cosa. Otra al dicho, Juan de
Coca.

ARRIA, NA. adj. Qui segueix els erros d' Arrio y
el qui pertany a la sena secta. Arrlano.

ARRIADA, f. L' acte d' arriar un nombre mes o
menys crescut de bestiar que pastura a un camp,
pera menarlo a algún altre punt. Arreada.

ARRIALLAMENT. m. Ant. Ríalla descompassada.
Carcajada, risotada.

ARRIALLAT, DA. ni. y f. Ant. Rialler. Risueño.

ARRIANISME. m. La secta y heretgía d' Arrio,
heretge del sigle iv. Arrianlsmo.

ARRIAR, v. a. Fer caminar a les cavalcadures.
Arrear. || Náut. Baixar les veles o banderes. Arriar.
Allargar, afluixar un aparell o corda qu' está tivanta.
Arriar. || Art. y of. Donar corda, afluixantla, pera bai-
xar un obgecte. Arriar.

ARRIAT, DA. p. p. Arriado.

ARRIATA, f. RIATA.

ARRIBADA, f y

ARRIBADAiWENT. m. L' acte d' arribar algú a un
paratge determinat. Llegada, arribo. || El de la ñau
al port. Arribada, arribaje.

ARRIBAR. V. n. Entrar la ñau al port. Arribar,
aportar. || Entrar a qualsevol paratge el qui vé d' un
altre. Llegar. || Refugiarse la ñau per algún perill a
un port ont no 's dirigía. Arribar || Bastar, durar; y
aixís se díu: el diner no arribará pera pagar tots els
deutes. Llegar, alcanzar || Durar fins a temps deter-
minat, cóui: aquest malalt fará proa si arriba al diu-
menge. Llegar, alargar. || Entendre, ccmpendre. Al-
canzar. II Vindre 'I temps d' ésser, sufrir o fer alguna
cosa. Llegar. || Conseguir lo que 's preté. Llegar á
alcanzar. || Allargar fins a certa distancia alguna
cosa, cóm: la vista, el tret, etc. Alcanzar. || Importar,
costar alguna cosa a cert preu. Llegar, subir. || To-
car alguna cosa a cert ternie, cóm: la capa li arriba
ais talons. Llegar, alcanzar. || Junt ab altres verbs
prén la significació d' ells, cóm: si ho arriba a sapi-
guer. Llegar. || Anar a alguna part per alguna dili-
gencia. Llegarse. || Veure '1 fí de lo que 's desitja.
Arribar.

ARRIBAR A TU PER TU. fr. ARRIBAR PER ENLLÁ.

ARRIBAR AL CAP. fr. Llegar á las malas.

ARRIBAR A MISSES DITES O A ULTIMES CANADELLES.

fr. Fam. Arribar tart a algún convit o funció. Llegar
d los anises.

ARRIBAR MÓLT MAL. fr. y

ARRIBAR MÓLT PER ENLLÁ. fr. Estar el malalt en
greu perill. Llegar al cabo ó á las puertas de la
muerte.

ARRIBAR PER ENLLÁ. Arribar algún negocí al inajor
apretó. Llegar d las dagas. || Insultarse 'is que 's ba-
tallen, dientse paraules injurioses. Llegar á tu por tu.
Arroiémelas, y arrójeselas.

ARRIBAR POCH ENLLÁ. fr. ARRIBAR A POCH.

ARRIBAR PRIMER, fr. Acudir avans que 'Is altres al
lloch de reunió. Ganar la palmatoria o palmeta.
ARRIBAR Y MOLDRE. Loc. fam. y

ARRIBAR Y ENGRANAR. Loc. met. Explica la brevetat
ab que's logra alguna cosa. Llegar y besar el santo.

146

ARR

ARR

NO ARRIBAR A LA SOLA DE LA SABATA. fr. Me!. De-
nota la excessiva diferencia que hi há d' una persona
a una altra. No llegar al zancajo ó á la suela de su za-
pato.

NO ARRIBAR A MES O MES ENLLÁ fr. ARRIBAR A
POCH.

SI ARRIBA, NO ARRIBA, O SI ARRIBA NO BASTA. Expr.
Denota que una cosa és tan escassa, que 'n prou fei-
nes n' hi há prou pera lo que há de servir. Si alcanza
no llega.

ARRIBARSE, v. r. Anar a alguna part no gaire
lluny. Llegarse

ARRIBAT, DA p. p. Llegado.

BEN ARRIBAT SIAU. Expr. Ab que 's desitja la felís
arribada d' algú. Bien venido seas.

ARRIBO, m. Arribada.

ARRIMADA, m. Al joch de les bofxes, el lloch
niólt arriniat al bolitj. Arrime.

ARRIMADERA, f. L' adorno de tela o estora fina
que 's posa va a les parets deis estraios, desde térra
íins a uns sis paTis. Avui se fá de pintura. Frisos y
arrimadillo.

ARRIMADERO, m. Prov. Estora que 's posa a les
canibres, clavada a la paret. Arrimadillo.

ARRIMADET. dini. de arriniat. ACOSTADET.

ARRIMADURA f. y

ARRIMAMENT. tn. L' acció y efecte de arrimar.
Arrimadura

ARRIMAR. V. a. Acostar una cosa a un' altra.
Arrimar, acercar, [1 ARRACO.nar, 2, 3, 4. !1 ESTREVAR.
:! Náut. Acostar una enibarcació a qualsevulla part.
Acostar. 1| Juntar una cosa a un' altra. Allegar.

ARRIMAT, DA. p. p. Arrimado

ARRIMAT A LA SEUA. Loc. Tossut. Cerrado como pie
de muleta.

ARRIMBLARSE. v. a. Ter. ACOSTARSE, ARRAM-
BLARSE.

ARRIPAR. v. n. Anl. ARRIBAR.

ARRISCADAMENT. adv. ni. Ab perill. Arriesga-
damente. Atrevidanient. Arriscadamente.

ARRISCADiSSIM, A. adj. sup. Arriscadísimo.

ARRISCADOR, A. adj. Qui arrisca. Arrlesgador.

ARRISCAMENT. m. ARRISCH.

ARRISCAR. V. a. Posar en perill alguna cosa
També s' usa cóin recíproch. Arriesgar, aventurar.

ARRISCARSE, v. r Atrevirse.

QUI NO S' ARRISCA NO' N PISCA. Ref. Adverteix
que nióltes vegades és necessari exposarse a al-
gún perill pera conseguir alguna cosa. Quien no
se aventura no pasa ¡a mar; al osado la fortuna le
da la mano.

ARRISCAT, DA. p. p. Arriesgado. 1| adj. Atrevit.
Osado, arriscado.

ARRISCATS. pl. Joch de nois, que consisteix en
dividirse els jugadors en dos escamots, posats 1' un
devant de 1' altre, deixant cert espai entre 'Is dos,
sortintne un o mes de cada part, pera enipaitarse y
y veure qui pot agafar al altre. Marro

ARRISCH. m. Exposició atrevida y perillosa

Riesgo. I! AFREVIMENT.

ARRISSAR. Ndut. Plegar, baixar les veles. Arri-
zar. II Assegurar o Iligar ab cordes alguna cosa pera
resistir al balans de la ñau. Arrizar, trincar, alotar.

ARRISSAT, DA. p. p. Arrizado,

ARRITJOLS. ni. pl. Ter. Bot. ARi.NJOLS.

ARRÓ. Geog. Poblé del dist. inunpal. de les Bor-
des, prov. de Lleida.

ARROBA, f. Pés de vint y sis Iliures de dotze un-
ses cada una. Arroba.

Contar per arrobes, fr. Met. Ponderar niólt.
Echar por arrobas.

EL MAL VÉ A ARROBES Y SE 'N VA A UNSES. J?e/.
Denota que 'Is iiials venen de proinpte y se 'n van
ab niólt espai. El mal entra á brazadas y se va á
pulgadas; los males entran por arrobas y salen por
adarmes.

TRES QUINTAR3 FAN DOTZE ARROBES, COMPTES
VELí S BARALLES NOVES. Aforisme ab que 's significa
que pera evitar discussions deuen pagarse els conip-
tes cóm niés aviat niillor, o també que quan els ne-
gocis están niólt enibrollats s' ha de pendre non par-
tí t: A cuentas viejas, barajas nuevas

ARRüCAR. V. a. Ant. Fer trogos. Despedazar, ha-
cer pedazos.

ARROCINAT, DA. adj. Semblant al rocí. Arroci-
nado.

ARRODELLAR. v. a. Ant. Cubrir, detendré, escu-
dar ab la rodella. Arrodelar.

ARRODONIMENT. ni. L' acció y efecte d' arrc-
donir. Redondeamiento.

ARRODONIA. v. a. Posar rodona alguna cosa.
També s' usa cóm recíproch. Redondear.

ARRODONIRSE. v. r. Reduir els gastos a lo que
dona la venda. Redondearse, recogerse, ceñirse. II
Met. Descarregarse deis seus cuidados, deutes o de-
pendencies. Redondearse.

ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado.

ARROENTAMENT. ni. enrogiment.

ARROGACIÓ. f. L' acció d' arrogar y arrogarse.
Arrogación. || For. Afíllanient Arrogación, adop-
ción.

ARROGADOR, A. ni. y f. Qui s' arroga o apropia
alguna cosa. Arrogador.

ARROGANCIA, f. Orgull, insolencia, superbia.
Arrogancia, altanería. || Garbo, bissarría. Arrogan-
cia, bizarría.

ARROGANT. adj. Orgullos, insolent. Arrogante,
altanero. || Valent, briós. Arrogante. HGalant. Arro-
gante, gallardo.

ARROGANTÍSSIM, A. adj. sup. Arrogantísimo.

ARROGANTMENT. adv. m. Ab arrogancia. Arro-
gantemente.

ARROGARSE, v. r. Atribuirse, apropiarse algunes
coses inimaterials, cóm: facultáis, jurisdicció, etc.
Arrogarse.

ARROGAT, DA. p. p. Arrogado.

ARROJAR, v. a. Ant. y 'Is seus derivats Llensar,
enjegar. Arrojar. || Ant. arruixar.

ARROMANSAR. v. a. Ant. Posar en románs lo
qu' está escrit en altra llengua Romancear, ro-
manzar.

ARROMANSAT, DA. p. p. Romanceado.

ARRONSAMENT. m. L' acció de retirarse y apre-
tarse entr£ si les parts d' un cós elástich. Contrac-
ción, encogimiento. il Anal. L' acció de retirarse 'is
nirvis. Contracción, crispadura.

ARRONSAR. v. a. Retirar coniprimint. Encoger.
Il Náut. Alsarse la ñau, y pujar les ancores a les tau-
les de guarnició. Arrozar.

ARRONSAR LES ESPATLLES. fr. Met. Fer ab les es-
patlles cert ademán d' indiferencia o dupte. Encoger-
se de hombros. II Deixar sense resposta alguna pre-
gunta o petició. Eneogerse de hombros.

ARRONSARSE. v. r. Reduirse de volum sense dis-
minuir de pés. Encogerse y acurrucarse si és al
Hit. II Fam. MORIR.

ARRONSAT, DA. p. p. Encogide, acurrucado.

ARRONYONAT, DA. adj. En forma de ronyó.
Arriñonado.

ARROP. m. El niost bullit fins a adquirir la con-
sistencia del aixarop, y se solen coure ab ell algunes
fruites, cóm: tallades de meló, pomes, etc. Arrope. íl
El de mores. Diamorón, arrope de moras.

ARR

ARS

147

Espiga d' arrós

ARRÓS. 111. Bol. P anta anyal de la faiii. de les

gramínees que 's conreiia dins de l'aigua; té'ls tanys

llarchs y les fulles llargues y estretes, les flors for-

niant panolla y '1 gra oval,

^ x-í:=. \ blanch y farinós. Arroz. || —

DE BRUIXA, DE PARDAL y DE

PARET V.CRESPINELL BLANCH.

II —DESECA. Varietatd' arrós
que 's cría en terres secanes.
Arroz de secano. \\ — silves-
tre. Arocia.

ANAR D' ARRÓS. fr. Tindre
alguna cosa a costa de altres.
Ir líe gorra.

ARRÓS, CATARINA, QUE LA
CARN EMBAFA. Ref. GIRÉM DE
FULL, etc.

ARRÓS, PEIX Y PEBROT VO-
LEN EL VI BEN FORT. Re}. De-
nota '1 bé qu' hi va '1 vi ab
di tes coses. El arroz, el pez
V el pepino nacen con agua y
mueren con vino.

ARRÓS Y LA GALLINA A LA
OLLA. fr. Ab la que s' ala-
ba lo bo d' algún diñar. Arroz y gallo muerto.

L' ARRÓS FÁ 'L VENTRE OROS Y LA PANXA LLISA.
Ref. Denota 'Is bons efectes de 1' arrós.

FER V ARRÓS A ALGUNA, fr. Festejar. Cortejar, ha-
cer el amor.

ARRÓS. Geog. Poblé del dist. niunpal. d' Esterri
de Cardos, prov. de Lleida. 1| —Y vila. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. de la Seu d' Urgell, part. jud.
de Viella. Es a la Valí d' Aran, a la dreta del Caro-
na, y té 307 hab.

ARROSSAIRE. ni. Se diu d' aquell que té per
costum o és niólt aficionat a iiienjar y divertirse a
costa d' altres. Gorrero.

ARROSSAL. m. Caiup sembrat d' arrós. Arro-
zal.

ARROSSEGAR. v. a. Portar per térra alguna per-
sona o cosa tirant d' ella. Arrastrar. |1 Niel. Enipor-
tarse derrera d' un o fer qu' un altre sigui del seu
parer. || Anar alguna cosa fregant per térra. Arras-
trar. II Caminar arrastrant els peus Arrastrar los
pies.

ARROSSEGARSE. v. r. Anar per térra a rossegons
o cóni els reptils. Arrastrarse.

ARROSSEGAT, DA. p. p. Arrastrado.
ARROSSER. ni. Qui conreua o vén arrós. Arrocero.
II Aficionat a menjar arrós. Arrocero. II ARROSAL.
ARROSTIR. v. a. Ant. ROSTIR.
ARRUAR v. a. Acte de moure's y acostarse unes
coses ab altres. Juntarse, apiñarse.

ARRUÉ (Leandre). Biog. Bisbe de Jaro (Visayas,
Filipines). Era fill de Catalunya y va morir a aquella
regió d' Oceanía a les derreríes del any 1897. Era
frare agustí reforniat y va ocupar aquella Seu 1' any
1885, després de la moit del reverendíssiin senyor
Cuartero, primer bisbe de Jaro.

ARRUF. m. Mar. Corbatura que 's dona a les cu-
bertes d' un barco longitudinalment, quedant 1' arch
cap avall, de modo que 'Is extrems de popa y proa
siguin mes alts que '1 mitj. Arrufo.

ARPUFADURA. f. Náut. Corbatura de la proa y
popa cap anuint. Arrufadura.
ARRUFA MENT. m. Ant. erissament.
ARRUFAMENT DE ÑAS. Senyal de repugnancia o
disgust que 's fá ab el ñas. Refunfuñadura, refun-
fuño.

ARRUFAR. V. a. Fer arrugues a la roba, crespar-
la. Alechugar. || btánt. Arquejar. Arrufar

ARRUFAR EL ÑAS. fr. Met. Mostrar desdeny o repug-
nancia. Torcer las narices ó il gesto.

ARRUFARSE, v. r. Ant. ERISSARSE.

ARRUFAT, DA. p. p. ERISSAT.

ARRUGA, f. El doblech o plech de la pell, ordina-
riament per efecte de la etat. Arruga. || Els plectis
que fá '1 vestit per estar mal cosit. Fuelles. || Els
pleclis que fá la roba a causa d' ésser mal plegada.
Arruga.

ARRUGAMENT. in. L' acció y efecte d' arrugar o
arrugarse. Arrugamiento.

ARRUGAR. V. a. Fer arrugues. També s' usa cóm
recíproch. Arrugar. i| Crespar.

ARRUGARSE, v. r. Fam. Morir. Arrugarse.

ARRUGAT, DA. p. p. Rugoso, arrugado.

ARRUGAT. m. Bol. URO.

ARRUjA (Plá d'). Geog. Situat en la Valí d'Arán
prop de la scrra de la Bacanera.

ARRUIXADAMENT. adv. m. Valentment, atrevi-
dament. Arrojadamente.

ARRUiXADESA. f. Ant. ATREVIMENT.

ARRUIXADOR, A. m. y f. Qui arruixa. Rociador.
II m. El deis surtidors. Girándula. || Útil de llauna
que serveix pera arruixar. Regadera. || Tcr. Ventall
fet de tiretes de paper. espanta moSQUES.

ARRUIXAMENT. m. L' acció d' arruixar. Rociada.

ARRUIXAR. V. a. Mullar alguna cosa de modo que
r aigua caigui escampada. Rociar. || Salpicar ab un
glop d' aigua alguna cosa, cóm: la roba que s' ha de
planxar. Espurriar. || Ant. llensar. || 1er. Fer fugir
les mosquea. Espantar las moscas.

ARRUIXAT, DA. p. p. Rociado, jl adj. Atrevit, in-
trépit. Arrojado.

ARRUMBOJAR. v. a. 1er. arramblar.

ARRUNAR. V. a. Espatllar, assolar algún ediflci.
Arruinar. || Destruir, malmetie la gent de guerra 'Is
edificis y tot lo que trova al camp enemich. Talar,
arruinar. || Fer niólt de mal o perjudici, sobre tot en
materia d'liisenda o interesaos. Arruinar, [j Met. Llen-
sar a perdre a a!gú. Echar por puertas, arruinar.

ARRUNARSE. v. r. Malmetre la propia hisenda.
Perderse, arruinarse.

ARRUNAMENT. m, Acte y efecte d' arrunar.
Arruinamiento.

ARRUPIRSE. V. r. Posarse arronsat cóm un cap-
dell pera tindre nienys de fret o fer nienys de bulto.
Encogerse, acurrucarse.

ARRUPIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.

ARRUSSÓ. ni. Ter. FARINETES.

ARS. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. y
part. jud. de la Seu d' Urgell. És a la vora del riu
Santa Magdalena y té 250. hab. || — (COLL D'). Geog.
És situat en la divisoria d'agües de 1' Ariza y del
Mardás y entre'ls coUs de Palomera y de Merolla.
(1.150 111.)

ARS BLANCH. ni. Bot. Mata punxosa de la fam.
de les pomácees, de fulles dentades dividides en tres
o cincli segments, ramells de flors blanques mólt
flairoses y friiit roig, dóls y ab un sol pinyol rodó.
II — CIRER DE PASTOR. Majuelo. II — NEGRE, ARANYO-
NER. II — ESPINO NEGRO. || — DE TANQUES. Mata espi-
nosa de la fam. de les solaná-
cees, que's sol plantar pera im-
pedir r entrada a les propietats;
té les fulles llargues y estretes,
en forma de falques y fá un fruit
aovat llargarut. Cambronera.

ARSEGUELL. Geog. Poblé de
la prov. de Lleida, bisb. y part.
jud de la Seu d' Urgell. És a
la vora del Segre y té 284 ha-
bitants. || — (riera d'). Hidrog.
Neix al vessant S. de la serra de Cadí; passa pe's
termes d' Ansovell, Caba y Arseguell y desaigua.

Segell d' Arseguell

148

ART

ART

uns 2 kilónietres mes avall d' aquest derrer poblé, a
la vora del Sagre.

ARSENAL. 111. ADRESSANA.

ARSENIAT, DA. adj. Que conté arsénicli. Arse-
niado.

ARSENIATAR, DA. adj. Se diu de les bases con-
vertides en arseniats. Arseníatado.

ARSENICAL. adj. Quím. Pertanyent al arsénich.
Asenical.

ARSÉNICH. m. Mineral niólt cáustich, matzines
violentes; n' lii ha de blancli, que sol ésser transpa-
rent, de groch y de roig. Arsénico, rejalgar. || —
FERRUGINÓS. adj. Compost d' arsénich y de ferro.
Arsénico ferruginoso. || — SULFUR ni. Nóm que's dona
ais sulfurs nietálichs que 's troven combináis ab
certa quantitat d' arsénich. Arsénico sulfuro.

ARSENICITA. f. Miner. Arsénich de cals natural.
Arsenicita.

ARSENÍFER, A. adj. Que conté arsénich. Arseni-
fero.

ARSÉNITS. m. p!. Miner. Familia que compren
tots els minerals d' arsénich. Arsénidos.

ARSENIUA. m. Miner. Combinació d' arsénich ab
qualsevol eos simple. Arseniuro.

ARSENIURAT, DA. adj. Calificació de qualsevol
metall barrejat ab arsénich. Arseniurado.

ARSEPÉLECH. m. m. Anl. ARXIPÉLACH.

ARSÓ. in. La fusta de devant o la de derrera de la
sella de cavalcar. Arzón. || pl. En els telers de mit-
ges dues pesses laterals, una a cada costat del teler,
ont están atravessades ab la prempsa. Arzones.

ARSOLES (Riera d'). Hidrog. Petit rieral tributar!
de una de les vores de la riera de Baget, a la prov
de Girona.

ARSOT DE TANCA. Bo(. ARS DE TANQUES.

ARSURA. f. ARDOR.

ART. ni. y f. Colecció de preceptes o regles pera
fer be alguna cosa. Arte. || Per antonomasia, el Ui-
bre de les regles de la gramática llatiiia que va es-
criurer Antoiii de Nebrija. Arte. II Mel. Industria, ma-
nya. Arte. I! Astucia, artiflci, engany. Artificio, arte
II Filat de pescar. Red. || Estament, ofici. Arte. I] De-
licadesa, primor. Arte || pl. El curs complert de filo-
sofía. Artes. II —ANGELICAL o DIABÓLICH. Art supers-
ticiós d' apendre '1 que 's vol per medi d' un ángel o
d' un mal esperit. Arte angelical ó diabólico. || — DE
BRUlXERÍA. Malifetes que s' atribueixen a les brui.xes
y bruixots. Arte de brujería. || — D' endevinaR: mági-
ca. II —DE LA TERRA, y DE PAGÉS. Labranza, agricul-
tura. II —DE SANT ANSELM. Art de curar les llagues
sois ab tocar les venes; és una superstició inven-
tada per Anselm de Parma, y no per Sant Anselm,
cóm han dlt alguns. Arte de San Anselmo. || — DE
SANT PAU: NOTORIA. || — LLIBERAL. Lo que pertany
mes al ingeni que a les forses corporals, cóm: la poe-
sía, la música, etc. Arte liberal. || —MÁGICA: MÁGICA.
II — MECÁNICH. Lo que necessita mes de les forses
del eos que del ingeni, cóm: la fusteria, la ferrete-
ría, etc. Arte mecánico. || —militar: milicia. || — NO-
TORIA. Preparació supersticiosa de dejunis, confes-
sions y oracions ab que falsament s' afirma poguer
arribar a tots els coneixements que va tindre Sa-
lomó. Arte notoria.

SONES O BELLES ARTS: ART LLIBERAL.

CADA HU DE SON ART. Loc. DONAR L' ART A QUI L' HÁ.

D' ART. m. adv. Aní. DE manera.

DE MAL ART Loc. En mal estat o disposició. De
mal arte.

DONAR L' ART A QUI L' HÁ Ref. Adverteix que qui
entén les coses les ha de fer. Quien las sabe las tañe;
la misa digala el cura

EL GRAN ART. Loc. Per antonomasia, y podría dirse
mólt bé per ironía, la crysopeya. La gran arte.

MAL POT JUDICAR DEL ART QUI EN ELLA NO HI TÉ
PART. Ref QUE SAB EL QAT DE FER CULLERES.

NO ES ART DE PANE QU^RENDO. Loc. QUE TÉ QUE
VEURE 'L CUL AB LES QUATRE TÉMPORES.

NO SER O NO TINDRE ART NI PART. fr. No tindre in-
terés en alguna cosa o estarne enterament exclós.
No tener arle ni parte.

PER ART DEL ENCANTAMENT. Loc. fam. Sens saber
cóm ni cóm no; per medís ocults y extraordínaris.
Por arte de birlibirloque

PER ART DEL DiABLE. Expr. Per medi que sembla
fora del ordre natural. Por arte del diablo

QUI TÉ ART VA A QUALSEVOL PART. Ref. Ensenya
quan útil es tindre uu ofící pera guanyarse la vida.
Quien tiene arte va por toda parte.

TIRAR L' ART. Pescar ab ell. Tender las redes. \\ fr.
Met. Fer totes les diligencies pera conseguir algún
fí. Echar la red.

ARTA. Geog. Vila de 1' illa de Mallorca, part jud.
de Manacor; és a la vora de la riera de Canyamely té

Vista de les coves d'Artá

5,816 hab. || —(COVES DE). Encare qu'eniplassades al
tenue de Capdepera, s' anomenen d' Arta, per ésser
aquest el punt desde ont s' hi endressa el camí pera vi-
sitarles. Desde la vora del mar a la valí de la Nya-
na, fa vía a la remarcable cova, un viarany. La boca
de ella s' ovira desde lluny, pasantshi per una escala

Plan de les coves d' Arta

d' obra. La extensió a recorre es d' uns 300 metres,
poguents'hi admirar en les diverses grutes en que
apareixen repartidas, exemplars d' estalactítes y altres
petrificacioiis sorprendentes, éssent els llochs mes
notables, els anomenats les estatúes deis cassadors,
estalagmites precioses, la pedra de la lleona, els
surtidors, els cambins, el quarto dit del trono, la
sala de mil columnes, el monolit conegut per la gran
columna, la Sala de la Reina Mora, el Montserrat, etc.

ART.AJ. Geog. Aldea del terme d' Andílla, prov. de
Valencia.

ARTANA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb.

ART

ART

149

de Tortosa, part. jud. de Nules; és a la vora de la
riera del sen nóm y té 2,769 liab.

ARTECH. 111. Ani. ARTER, ASTUT.

ARTEFACTE. in. Producte niecánich fet a alguna
fábrica. Artefacto.

ARTELL. 111. Anl. Garra, ungía afilada. Garra.

ARTEMÍ. n. p. Artemío.

ARTEMISSA. f. Bot. Altimira.

ARTEMISSIUM. Geog. ant. Un deis nónis de De-
nia, prov. d' Alacant, en temps deis ronians.

ARTER. in. Ant. Manyós, astiit. Artero. || Menti-
der. Engañoso, falaz.

ARTER, ARTER, PERO MAL CAVALLER. Ref. Reprén
ais que 's valen d' astucies pera enganyar ais altres.
Artero, artero, pero mal caballero.

ARTEREURISME. ni. Patol. Dilatado d' una arte-
ria contra natura. Artereurismo.

ARTERIA. {. Anal Conducte que reb la sanch del
cor, y la porta a totes les parts del eos, a diferencia
de la vena, que fa tot el contrari. Arteria. || Anat.
ARTICULACIÓ, 1.

ASPRA ARTERIA. Part de r orgue de la respirado.
Áspera arteria ó iraquearteria, caña del pulmón.

ARTERÍA, f. ARr, ASTUCIA.

ARTERÍACH, CA. adj. Med. Reniei contra les ina-
laltíes de la tráquea y de la laringe. Arteriaco.

ARTERIAL, adj. Anat. ARTURIÓS || S' aplica a la
sancli roja de les arteries; a les venes que contenen
sancii d' igual color y a un Iliganient o canal que 's
tanca aixís que ix el feto a la lluni. Arterial

ARTERIALISAR. v. a. Convertir la sanch venosa
en arterial. Arterialízar.

Med. Dilatació d' una arte-

Arteriola

f. Patol. Atonía de les arte-

ARTERIECTASIS. i
ria. Arteriéctasis.
ARTERIETA. f. dim.
ARTERIOCALASIA.

ries. Arteriocalasia.

ARTERIODEMO. ni Cir. Pinsa que serveix pera
lugar les arteries. Arteriodemo.

ARTERIOGRAFÍA. f. Descripció de les arteries.
Arteriografía

ARTERIOPITUITÓS, A. adj. y s. Anat. Cada un
deis vasjs situats ea tota la extensió de la membra-
na mucosa pituitaria. Arterio-
pituitoso.

ARTERIÓS, A. adj. Perta-
nyent a la arteria. Arterioso.

ARTERIOTOMÍA. f. Part de
r anatomía que tracta de la
disecció de les arteries. Arte-
riotomía.

ARTERITIS. f. Pdíol. Infla-
mado de les arteries. Arteritis.
ARTES. Geog. Vila de la pro-
vincia de Barcelona; bisb. de
Vich; part. jud. de Manresa. Está situada prop de
la confiuencia del Riusech ab el
y^í^^S^ Gavarresa. Té 2,543 liabitants.

.^[g^ffl^. ARTESA DE LLEIDA. Geog.

ÍMÍljfe^ygMl prov., bisb. y

vflStíSx**' Lleida. £s a la
'*»H.».,^rf»** vora del canal

d' Urgell y té

957 hab. II —DE

SEGRE. Vila de

laprov. deLlei-
archip. de Áger, part. jud. de

Sege'l d' Artes

Segell d' Artesa
de Lleida

da

Segell d' Artesa
de Segre

Segell d' Arties

Balaguer. Es a la vora del Segre
y té 1,736 hab.

ARTESA, in. Qui exerceix un art manual o meca
nich. Artesano.

ARTESIÁ, NA. adj. Lo que pertany a I' Artois,
antiga provincia de Franga. Artesiano. || m. Parlant
de pous s' entén aquell del que obert per medi de
sondes, ne surt 1' aigua brollant mes alta que la su-
perficie de la térra. Pozo artesiano.

ARTET. m. dim Artecillo. I| m. Ant. mar. Cada un
deis país que 's colocaven a la galera pera aguantar
una vela horitzontal. Filarete.

ARTÉTICA, f. El mal de gota a les nians. Artéti-
ca, gota artética.

ARTÉTICH, CA. adj. Qui té dolor a les articula
cions, y Ms reméis pera curarlo.
Artétrico, artítrico.

ARTICH, CA. adj. Se diu del
pól septentrional y deis mars y
regions que 'n son properes. Ár-
tico, círculo polar ártico, tie-
rras árticas.

ARTÍES. Geog. Vila de la pro-
vincia de Lleida, bisb. d' Urgell,
part. jud. de Viella. És a la con-
fluencia del Valartíes ab el Garo-
na y té 424 hab.

ARTICLE f. Part e.i que's solen dividir els escrits.
Artículo. II En els diccionaris qualsevol veu o ac-
cepció que 's defineix apart. Artículo, acepción. ||
Gram. És la modificativa que sense valor propi de-
termina la paraula a la qual acompanya, o revela 'I
carácter analógich de la nieteixa, y son: el, la, lo, en
singular, y els, les, en plural. Artículo. || En les ca-
pitulacions o tractats de pau cada una de les condi-
cions que s'hi estipulen. Artículo, pacto, condición.
II Géneros de comers. Género, artículo. || For. Ex-
cepció previa de un pledejant pera estorbar el curs
de la causa principal. Artículo. || Cada pregunta de
les que formen un interrogatori Artículo. || —DE FÉ.
Veritat que 's deu creure cóni revelada per Déu, y
proposada cóm a tal per la Iglesia. Articulo de fe. ||
— DE FONDO. L' article doctrinal o de polémica que
se posa al comensament o en Uocli preferent deis dia-
ris políticlis. Articulo de fondo. \\ —DE LA MORT. Els
derrers nioments de la vida. Artículo de la muerte.

FORMAR ARTiCLE. fr. For. Introduir un incident en
un plet Formar articulo.

FORMAR ARTICLE D' UNA COSA. fr. Contradiría. For-
mar ó hacer articulo de alguna cosa.

PER ARTICLES. fr. Por artículos.

ARTICULACIÓ. f. Cada junta o joch deis niembres
del eos hiimá o del deis animáis. Articulación. ||
Pronunciació clara y distinta de les paraules. Arti-
culación.

ARTICULACIÓ PLANIFORME. f. La formada pél con-
tacte de superficies planes o gaire bé planes. Altres
r anomenen artrodia. Articulación planíforme.

ARTICULADAMENT. adv. in. Ab pronunciado
clara y distinta. Articuladamente.

ARTICULADOR, A. s. y adj. Qui articula. Arti-
culador

ARTICULAR, v. a. Pronunciar les páranles clara
y distintament. Articular. || For. Posar en terme de
prova les respostes deis testimonis. Articular. || Al-
tercar. II adj. Lo que pertany a les articulacions,
cóni: dolor articular, etc. Articular.

ARTICULARSE, v. r. Anl. Juntarse 'Is ossos entre
sí per medi de lligaments. Articularse.

ARTICULAT, DA. p. p. Articulado.

ARTICULATS. ni. pl. Zool. Nóm d'una de les grans
divisions del regne animal quin eos és fet de segments
units uns ab altres o articulats. Articulador.

ARTICULEJAR. v a. Porfiar ab aspresa o acalo-
ranient. Altercar || Ter. enRAONAR,

ARTICULISTA, m. Escriptor d' articles o discur-
sos que s' inserten en qualsevol paper públic. Arti-
culista.

istf

ART

ARU

ARTÍFICE, m. Qui exerceix algún art. Artífice.
ARTÍFICI. m L' art o primor ab qu' está feta al-
guna cosa. Artificio, arte. || Astucia, dissimulo,
manya. Maña, artificio

ARTIFICIAL, adj. Lo que 's fa per art o industria
del home. Artificial.

ARTIFICIALMENT. adv. m. ARTiFiClOSAMENT.
ARTIFICIOS, A adj Lo fet ab arlifici o primor.
Artificioso II Manyós, astut. Artificioso

ARTIFICIOSAMENT. adv. m. Ab artifici. Arti-
ficiosamente, artificialmente.

ARTIFIL. adj. Bot. S' aplica a les plantes quines
falles teñen botons y rams a la sena axila Artifilo.

ARTIGA f. La térra erma després de arrebasada
y a punt de llaurar Artiga, arrompido, noval. || —
ROMPUDA. Terra que de nou se romp, se llaura y 's
sembra Arrompido.

TREURE ARTIGUES, fr. ARTIGAR.
ARTIGA. Ocog. Caseríu del dist. raunpal. d' Arrós,
prov. de Lleida. || Caseríu del dist. munpal. de Llesp,
prov. de Lleida. 1| —DE LIN. Poblet del dist. munpal.
de Vilacli, prov. de Lleida. ji — (mall del'). Un deis
ciius de la Valí d' Aran. || Ribera de l'Artiga de Lin.
S'origina en el plá de l'Artiga de Lin y s'anomeiia
també Jueu, creientse que és la reaparició de l'aigua
engolida en la Renclusa de toro o Embut de toio. ||
PUIG DE LA. — Orog. Puig de la frontera pirenaica, a
tramontana del poblé d' Espinabell, prov. de Girona.
II VALL DE LA. — Valí de la part S.O. de la Valí
d' Aran; recull les aigües deis vessants compresos
entre '1 pich de la Ensecada y '1 de la Forcanada y
baixa fins a les Bordes a la vora del Carona.

ARTIGAIRE. m. Qui tren artigues Rompedor,
roturador.

ARTIGANS. Geog. Caseríu del dist. munpal. de
Aires, prov. de Lleida.

ARTIGAR, v. a. Treure 1' erm y preparar la térra
pera poderla ¡lanrar. Artigar, romper, panificar.

ARTIGAS. Geog. Caseríu del terme d' Alaró, Ala-
Horca.

ARTIGUES. Geog. Caseríu del terme de Ridaura,
prov. de Girona.

ARTIGUES Y FERRAGUT (Joan). Biog. Arabista
mallorquí. Nat a Sineu 1' any 1803, va morir assessi-
nat ab altres jesuites cóm ell a Madrit, 1' any 1834.
Savi en ciencies y llengües orientáis. L' any 1824
trovantse a Madrit varen ferio catedrátich de llen-
gua arábiga; havent tingut per deixebles a en Gayan-
gos y n' Estévanez Calderón. En 1827 era bibliote-
cari de Sant Isidro y prefet de 1' Academia de llen-
gües orientáis. Deixá escrit el Ilibre: Observaciones
sobre varias antigüedades árabes de España.

— Y SUAU (JOAN). Biog. Jurisconsult mallorquí.
Nat a Palma 1' any 1698 y niort en 1768. Ais dinou
anys va guanyar la cátedra de instituto en la Un¡-
versitat de Palma, que regenta fins el 1732. Durant
e!s cinch anys que les trepes d'en Felip V varen
allotjarse en la Universitat va donar acuUiment ais
estudis en sa propia casa. L' any 1720 era, ademes,
relator de I' Audiencia, y ab niotiu de haverse alterat
r ordie a Ibissa, 1' any 1734 lii va anar de jutge es-
pecial, passant catorze meses en la tasca, qu' era
difícil y compromesa, haventne eixit airós a satisfác-
elo de totliom, apaibagant les pass ons locáis. Els
mérits contrets alesliores varen váldreli ocupar Uoclis
públiclis eminents en la illa.

ARTILLAR v. a. Armar d' artillería. Artillar
ARTILLER. m. Qui professa per principis teórichs
la facultat d' artillería. Artillero. || El soldat que
serveix a la artillería. Artillero. || Qui serveix al
cañó a diferencia del qui serveix al obús que 's diu
bombarder. Artillero. || BOMBARDER. || — DE mar.
Classe de soldat de marina a la que s'hi puja desde
mariner. Artillero de marina.

EL BON ARTILLER MORT AL PEU DEL CAÑÓ. LoC. EL
BON SOLDAT MAI RECULA.

ARTILLERÍA, f. L' art de fabricar les armes, ca-
nons y demés enginys de guerra. Artillería. \\ Tota
mena de maquines de guerra, cóm: cancns, morters,
etc. Artillería. II El eos militar destinat a aquest
servei. Artillería. || —de montanya. La de menor
calibre, que's pofporiar a Ilom de les cavalcadures.
Artillería de montaña. \\ — GR0SSA. La de gran ca-
libre que s' emplea contra les fortaleses. Artilleria de
sitio, il — V0LANT. La servida per artilléis montats.
Artillería de d caballo ó ligera.

APUNTAR TOTA L' ARTILLERÍA. Met. Fer tot 1' esfors
possible pera conseguir alguna cosa. Asestar toda la
artilleria.

ARTIMANYA. f. Artifici o astucia pera enganyar.
Artimaña

ARTIMÓ. m. Náut. Vela llatina o triangular que's
colocava al pal mes proper de la popa o timó. Arti-
món. II BORT. Vela mólt gran que 's posava a 1' ente-
na de la galera, quant el vent era poch y 'I temps bó.
ARTISA. m. Ant. ARTESA.

ARTISTA m. Qui exerceix alguna de les belles
arts. Artista.

ARTISTAMENT. adv. m. Ant. ARTIFICIOSAMENT.
ARTÍSTICAMENT. adv. m. D' una manera artís-
tica. Artísticamente.

ARTÍSTICH, CA. adj Pertanyent a les aits, espe-
cialment a les aiiomenades belles o nobles. Artístico.
ARTIT adj. Ant. DILIGENT.

ARTO. m. Tcr. Nóm que donen a Palamós a un
filat pera pescar. Arto, artón.

ARTRITIS, f. Patol. Malaltía de les articulacions,
poagre. Artritis.

ARTRITÓMETRE. m. Patol. Instrument que ser-
veix pera examinar en la orina d' una persona artrí-
tica quina mena de poagre pateix. Artritómetro.

ARTROCACOLOGÍA. f. Tractat sobre les dislo-
cacions espontanees Artrocacología.

ARTROCASIS. f. Caries de les superficies artícu-
lars. Artrocasis.

ARTROFLOGOSIS. f. Patol. Inflamació d' una ar-
ticulació. Artroflogosis.

ARTROGASTRE. adj. Que té '1 ventre articulat.
Artrogastro.

ARTRONCH. m. Patol. Inflor de les articulacions.
Artronco.

ARTROPNOSIS. f. Patol. Supuració de les arti-
culacions. Artropnosis.

ARTS. f. pl. Conjunt de travalls a que 's dedica
r home. Artes. ll — DECORATIVES. Les que teñen per
obgecte fer agradables a la vista els utensilis usuals,
els mobles que 'ns rodegen, la casa en que vivíni,
etc, etc. En realitat no h¡ há cap art que no siguí de-
corativa Arles decorativas. || — DEL DiBUix. Com-
prenen la pintura, r esculptura y 1' arquitectura.
Arles del dibujo. \\ — lUDUSTRIALS. v. ARTS DECORA-
TIVES. II — LLIBERALS. Les que requereixen mes prin-
cipalment 1' us de la inteligencia. Artes liberales. \\ —
MECÁNIQUES. Aquelles a les que s' hi aplica mes
principalment el travall manual o les maquines. Ar-
tes mecánicas. II -- SUMPTUARIES. Les que 's referei-
xen ais vestits, mobiliari, arreus de les cavalleríes,
armes, veículs, etc. Artes suntuarias.

ARTUR. m. Astron. Estrella fixa de primera mag-
nitut de la constelado del Bootes. Arturo. 1| m.
Nóm d' home. Arturo.

ARUGA. f. Insecte de eos cilíndrich y llargarut
compost de dotze anelles, que viu a les plantes y ais
arbres féntloshi mólt de mal. També s' aplica a altres
insectes. Oruga.

ARUGA DE Pi. Cuca roja un poch peluda que 's cría
ais pins en unes bosses que semblen fetes de tara-

ARX

ASC

151

Rosendo Arús y
ArJeriu

nyines y que, al sortir d' tiles, devoren en poclis díes
totes les íulles del arbre. Oruga del pino.

ARUNDINÁCEES. adj. Bol. S' aplica a íes plantes
que teñen forma de canya. Arundináceas.

ARÚS Y ARDERIU (Rosendo). Biog. Escriptor y
filantrop, natural de Barcelona (1844 a 1891). Deis
seus cabals, se funda al morir ell a la sena ciutat
natal la Biblioteca del seu
nóm y la Casa Consistorial
y Escoles Publiques del Hos-
pitalet, al Plá de Barcelona,
y les de Das, — a la Cer-
danya, — de ont eran filis
respectivanient els seus pa-
res. Arús es autor de bona
quanlitat de composicións ca-
talanes y castellanes pera '1
teatre; escrigué bastant en
periódichs. Va ésser secretari
del primer Congrés catalanis-
ta (1880). És autor del Ilibre
Cortes a la dona (Nova York,
1877) y junt ab en Bartrina
(J.) va escriure la bromada popular £/ nuevo Tenorio.
ARÚSPICE. m. AQORER.

ARVELLA (Port de la). Orog Port de la frontera
septentrional d' Andorra.
ARVELLES. f. Ant VESSES.

ARVÍCOLA. aJj. Zool. Que viu ais sembrats. Arví-
cola.

ARVICULTURA. f Conreu deis cerea's. Arvicul-
tura.

ARXÍ. m. Mida que usen els xinos pera les teles y
es de noranta tres centínietres. Archín.

ARXIACÓLIT. m. Primer acólit, quefe delsacólits
Archiacólito.

ARXICANCELLER. ni. Aní. Gran, o primer can-
celler. Archichanciller.

ARXICONFRARÍA. f. Societat de persones pia-
doses, que 's reuneixen pera practicar algunes devo-
cións. Archicofradía.

ARXIDIACA. m. El cap encarregat deis diaques
d' una iglesia y de distribuir les alinoines ais primi-
tiustenips del cristianisnie. Archidiácono. || El dia-
ca que serveix niés imniediatament al prelat que ce-
lebra de pontifical. Archidiácono.

ARXIDIOCESSÁ. adj. y s. Dependent, pertanyent
o relatiu a un arquebisbe. Archidiocesano.

ARXIDUCAL. adj. Lo pertanyent o relatiu al ar-
xiduch o al arxiducat. Archiducal.

ARXIDUCAT. m. La dignitat y territorl del arxi-
duch. Archiducado.

ARXIDUCH. m. En un principi era un duch re
vestit de mes autoritat que Ms altres. Avui es digni-
tat del soberá d' Austria, y titol de tots els seus filis
concedit ademes a altres deis seus parents. Archi-
duque.

ARXIDUQUESA. f. La muller, la filia o la germa-
na del arxiduch. Archiduquesa.

ARXIMÁGICA. f. Part de 1' alquimia que tracta
deis medis de fer 1' or. Archimágica.

ARXIPÉLACH. m. Part del mar poblada d' isles.
Per antonomasia s' anoniena aixis'l mar el Egéu, si-
tuat entre Grecia y Assia. Archipiélago.

ARXIPRESTRAT. m. La dignitat d' arxipreste y '1
ten itori da Ja seua jurisdicció. Archiprestazgo, ar-
ciprestazgo.

ARXIPRESTRE. El principal deis preberes. És
dignitat. Arcipreste.

ARXITRÁU. m. Ant. Arquitráu.
ARXIU. m. Llóch ont se guarden separadament y
ab seguretat papers y docum?nts de importancia

Archivo. 11 Mel. La persona a qui 's confía lo niés
reservat. Archivo.

ARXIVAR. V. a. Posar alguna cosa a 1' arxiu pera
guardarla. Archivar.

ARXIVAT, DA. p p. Archivado.
ARXIVER. m. Qui té al seu cárrecli algún arxiu.
Archivero, archivista.

ARXIVOLTA.f. A///. AR-
QUIVOLTA.

AS. prep. Ant. A. || Ais
jochs de caries, la prime-
ra de cada coll. As. ü
Ter. Joch. Burro. || El
total de la heretat. As.

EN TOr TROVA UN SI3
O AS. fr. Fam. S' aplica
al qui a tot hi trov.i fal-
tes o que dir. En todo tie-
ne que decir.

FER ASOS. fr. Met. Eixir
tnal alguna cosa, o no
lograr lo que 's pretén.
Echar azar.

L' AS D' OROS NO 'L JU-
GUEN BOBOS. Ref. Adver-
teix que pera qnalsevnlla
cosa, per fácil que sem- As d' un joch de cartas
bli, es precís tindre inte- cátala. (Museu de Barce-
lígencia. As de oros no le lona)

juegan bobos.

ASABORIJA. f. Bot. SAJULIDA.
ASALONGA. Geog. Poblé de la Valí d' Andorra,
és a la vora de la ribera d' Ordino y pertany a la
parroquia d' aqnest nóm

ASATS. adv. m. Ant. Mólt, ab abundor. Asaz.
ASBAGENAR. v. a. Ant. Coure la vianda deixnntia
mitj crua y sense assaonar. Salcochar, sancochar.
ASBAGENAT, DA. p. p. Salcochado.
ASBALAIRSE. v. n. Ant. Quedarse sense sentits.
Pasmarse.
ASBtRCH. m. Armadura del pit. Peto.
ASBERGINAR. m. Vegis ALBERGINAR.
ASBERGINIA. f. Ve is ALBERGINIA.
ASBERGINIERA f. Vegis, ALBERGINIERA.
ASBEST. m. Miner. amiant.
ASBLAMAR v. a. Ter. SUPTAR.
ASBLAMAT, DA, p p SUPTAT.
ASBRONCAR. v. y derivats Esbroncar.
ASCABRANTAR. V. a. An/. Consternar.
ASCADARCHS. Geog. Caseríu de AstoH, prov. de
Girona.

ASCALLADES. f. pl. Bot. FUSELLADES.
ASCAMPAR. V. a. Ant. y 'Is'seus derivats. Es-
campar.

ASCANI. n. p. Nóm d' home. Ascanio.
ASCANI. Biog. Tarragoní, metropolita de la seua
ciutat natal, en el derrer ters del sigle V. Se va dis-
tingir per liumil y piados. La fama del seu zél pera
niantindre la puresa de les doctrines y la disciplina
de la Iglesia se veu ben manifesta en les dues cartes
dirigides per ell al Sant Pare Hilari a propósit d' ac-
tes comesos per Silvani, bisbe de Calahoira y per
Nundinari, bisbe de Barcelona, llegides abdues al
Concili roma del any 465, de qui meresquéren la mes
plena conformitat.

ASCÁS Geog. Caseriu de la Valí d' Andorra, par-
roquia de La Massana.

ASCENCIO, (Joseph). Biog. Pintor y gravador va-
lencia de fináis del sigle XVIII y coniensaments del
XIX. L' any 1783 va guanyar per coucurs el cárrech
de mestre de gravat de 1' Academia de San Fernando

152

ASC

ASE

de Madrit, y per una obra de caligrafía el rei el va
nomenar gravador de Cambra.

ASCENDENCIA, f. La serie de pares y avis de qui
descendeix cada hu. Ascendencia.

ASCENDENT, A. adj. El pare o avi de qui descen-
deix algú. Ascendiente. || Predomini o autoritat
sobre algú. Ascendiente.

tindre mólt d' asc ndent. fr. ésser l' amo de
l' auca.

ASCENDRE v. a. Ant. ENGENDRE.
ASCÉNS. m. Adelantanient o promoció a niajor
dignitat. Ascenso.

ASCENSIÓ. f. V acció de pujar. Ascensión. || Per
antonomasia, la de Jesucrist al cel y la festa anyal
en que 's celebra aquest misteri. Ascensión. || AS-
SUMPCló. II — OBLIQUA. Astron. L' arch de 1' equador,
compres desde '1 principi del signe Aries cap al Orient
fins a aquell punt que neix o arriva al lioritzó al me-
teix temps que 1' astre en 1' esfera obliqua. Ascen-
sión oblicua II — RECTA. Astron. L' arch de 1' equa-
dor compres entre '1 principi d' Aries y '1 punt
qu' arriva al horitzó al nieteix tenips que 1' astre
en r esfera recta, o bé '1 nieridiá en qualsevol esfera.
Ascensión recia.

PER L' ASCENSIÓ CIRERETES A ABUNDÓ Ref. Signi-
fica que per tal diada abunda ja mólt aquella fruita.
Por la Ascensión cerecitas á montón.

PER L' ASCENSIÓ CORTINA AL BALCÓ. Ref. Significa
que per tal temps coniensa ja a fer calor.

ASCENSIÓ. Orog. Cim de 1,300 met. demunt el
nivell del mar que hi ha a la vora de Camprodón,
prov. de Girona.

ASCENSIONAL. adj. Astron. Lo pertanyent a la
ascensió. Ascensional.

ASCERIS. Geog. ant. Nóm de Calaf en temps deis
romans.

ASCETA, m. Qui 's dedica a la perfecció cristiana.
Asceta.

ASCETERI. m. Lloch retirat y solitari ont els as-
cetes s' entragaven a llurs contemplacions y exerci-
sis de pietat. Asceterio.

ASCÉTICH, CA. adj. S' aplica ais que 's dediquen

a la práctica y exercici de la perfecció cristiana, y

ais llibres y escriptors que 'n tracten. Ascético.

, ASCETISME. m. Vida contemplativa, rigidesa, es-

crupulositat sobre les coses mundanes portada al

derrer extrém.
Ascetismo.

ASCIENSAT,
DA. adj. Se-
sudo.

ASCLADOR.
m. Ter. ESTE-
LLADOR.

ASCLAR. v.
a. Ter. ESTE-
LLAR.

ASCLE. f.
Ter. Estella.
Astilla.

QUITÉTRONCH
FÁ ASCLES Ref.
Vol dir que qui
té medis pera
fer una cosa pot
feria sense cap
impediment.
• UN ASCLE NO
FA FOCH, NI
DUES TAMPOCH.

Ref. Una flor no hace primavera ó una golondrina no
hace verano.

ASCLÓ. m. Ornit. Aucell. BOTIGUER

ASCO. m. Alteració del ventrell causada per una
cosa repugnant que provoca '1 vómil. Asco, arcada,
náusea. || Met. Disgust fastigós que causa el mal
olor o qualsevuUa cosa. Asco, fastidio, náusea. ||

Ant. ROT, VENTOSITAT.

FER ASCO. fr. Met. Fer fástich, o ésser indecent
o despreciable alguna cosa. Hacer ascos, ser un asco.

Aseó de masía

Aseó del sigle xvi. (Museu de Vich)

FER ASCOS, fr. Fam. Excitar el vómit. Provocar
á vómito.

FER ASCOS DE ALGUNA COSA. fr. Mel. Despreciarla.
Hacer ascos de alguna cosa.

TINDRE ASCOS, fr. Asquear.

ASCO. m. Banch ab respatllera, prou ampie y ca-
pas pera tres o mes persones. Escaño. Arqueol. Els

ascons catalans

4

formen un deis
aditaments mes
característichs
del antich mobi-
liari, poguent-
se'n esmentar al-
guns de ben no-
tables, aixís en
les Ilars de les
masíes com en
lo pertanyent a
1' ar qui tectura
relligiosa.

ASCO. Geog.
Vila de la prov.
de Tarragona,
bisb. de Torto-
j TT- 1. sa, part jud. de
Aseó d'iglesia.sigle XV. (Museu de Vicn) Qgndesa Es a la

vora del Ebre y
té 2,499 hab. És estació del F.-C. directe de Sara-
gossa a Barcelona.

ASCONA. f. Ant. Mena de llansa curta que 's llen-
sava a voltes contra 1' enemich.
Chuzo.

ASCONET. m. dim. d' aseó. Es-
cañlllo.

ASDELANAGAR. v. n. Ant. RE-
LLISCAR.

ASE. m. Animal de quatre po-
tes, d' un metre deu centímetres
a un metre quaranta d' alsada,
d' orelles mólt llargues y que
té '1 cap de la cúa pié de pels
llarchs. Asno, burro, jl Met. Tonto, neci. Asno, bu-
rro, borrico. || Utensili de fusta format de quatre
país horisontals units per altres de verticals y mes
curts pera estufar la roba del Hit y escalfarla ab un
braseret pié de brases enceses qae s' hi fica dins.
Tumbilla, burro. || — D' INDIAS. V. aliCORN. || — DE
TRAOÍ: BURRO DE TRAGÍ. || — ENOASSER. El destinat
pera les críes. Garañón. || — MOSSEGAIRE. Ictiol. Ve-

^^

Segell d'Ascó

ASE

ASE

153

gis TORET. II — RANCH. Aüoiiiat. Asno cojo, derren-
gado. II — SELVATGE. Mena d' ase pardo ab clapes
blanques y negres. Onagro.

ASE AB OR HO LOGRA TOT. Ref. Denota que 1 qui
té diners logra lo que vol per tonto que sigui Asno
con oro alcánzalo todo.

ASE CARREOAT DE LLETRES. fr. BURRO.

ASE D' ARCADIA, CARREOAT D' OR Y MENJA PALLA.
Ref. Reprén ais que son richs y 's tracten ab miseria,
Asno de Arcadia lleno de oro y come paja

ASE D' EN MORA, DE QUANTES VEU S' ENAMORA.
Ref, Reprén ais que s' enamoren de totes les dones
que veuen. Amor trompetero, cuantas veo íantas quiero

ASE DE QUATRE POTES. fr.-Mólt ígnorant. Tonto de
tres ó de cuatro suelas.

ASE MAGRE, PLE DE MOSQUES. Ref. Denota que al
pobre y miserable tots se li atreveixen procurant re-
(luirlo a major miseria. A perro flaco todo son pulgas
ó el perro flaco todo es pulgas.

ASE MOHi, O MOLT DOLENT O MÓLT Fi. Ref. Denota
que les cavalcadures d' aquesta mena o son mólt bo-
nes o mólt dolentes. Asno mohino ó muy ruin ó muy fino.

Ase qu' entra en heretat agena, n' eixirá ca-
RREGAT DE LLENYA. Ref. Denota que '1 qui entra en
paratge vedat s' exposa a rebre algún dany. Asno
que entra en dehesa ajena, volverá cargado de leña.

ASE QUE 'M PORT Y NO CAVALL QUE M' ENDERROCH.
Rej. Ensenya que 's niillor contentarse ab un esta-
ment niitjá, que cercar el perill deis grans empleas.
Más quiero asno que me lleve, que caballo que me de-
rrengué.

ASE SECH CARREOAT DE MOSQUES. Ref. ASE MAGRE
PIÉ DE MOSQUES.

AL ASE RUCH ARRIERO BOIG. Ref Significa que pera
aquells que ab capa de tontos no fan el que deuen, el
millor reme! es el cástich. Al asno lerdo arriero loco.

AL ASE Y MALA MULLER BASTONADES HO HAN DE
FER. Ref. Denota que '1 cásticli corretgeix els vicis
fins d' aquells que no teñen coiieixement. El loco por
la pena es cuerdo.

BÉ POTS XIULAR SI L' ASE NO VOL BEURE. fr. De
pocli serveix manar o rependre a qui no 'n fá cas. La
citóla es por demás, cuando el molinero es sordo.

BRAMS D' ASE NO PUGEN AL CEL, O 'L CEL NO 'LS
OV. Loe. fam. Denota que no 's deu fer cas de qui
parla sen^e rao. A palabras necias, oídos sordos: ora-
ción de perro no va al cielo.

CAURE DEL ASE. fr. Fam. Conéixer un erro. Caer
de su asno ó de su burro ó de su borrico.

D' ONT VINGUÉ L' ASE, VINDRÁ L' ALBARDA. Ref.
Denota que ab lo principal ve coniunmeiit 1' acces-
sori. Do vino el asno vendrá la albarda.

DE BON LLINATOE VE 'L NOSTRE ASE, QU' AB LES
DENTS SE GRATA 'L CUL. Aforisme ab que 's significa
el ridícul d' aquells que venint de baixa esfera volen
aparentar mes de lo que son.

DE BON LLINATGE VINCH, ASE ERA L MEU AVI.

DESGRACIAT L' ASE QUE NO POT ESTRENAR UNA AL-
BARDA.

DE JOSEPHS, JOANS V ASES N' HI HA PER TOTES LES
CASES.

DEIXA'M CAURE DEL ASE, Y AJUDARME HAS Loc.
Denota que Ms favors s' han de fer quan se necessi-
ten. Déjame caer y ayudarme has: cuando el hierro
está encendido, entonces ha de ser batido.

ELS CUIDADOS DEL ASE MATEN AL TRAGINER.

EN MARMER Y EN SALÓM CÓM MES VA MES ASES
SON. Ref, JERUSALÉM, JERUSALÉM, CÓM MES ANÉM
MENOS VALÉM.

ÉSSER UN ASE. fr. Se diu de les persones que son
mólt ignorantes, o fan alguna necetat. Ser un burro.

FER CREIXENSA D' ASE. fr. Ésser mólt aixerit o ma-
quet de criatura y tornarse lleig o pesat al ésser gran.

FERMA L' ASE ONT TON AAÍO VOL. Ref. Denota lo
mólt que 's fá estimar 1' inferior que obeeix puntual-
nient. Haz lo que tu amo te manda, y sentároste con él
á la mesa.

DIC. CAT. — T. I. —20.

LA CULPA DEL ASE DONARLA A L' ALBARDA. Rej. Se
aplica a les persones que per disculpar llurs detec-
tes els atribueixen a altres que no hi teñen cap cul-
pa. La culpa del asno hecharla á la albarda.

V ASE FÁ UN COMPTE Y 'L TRAGINER O QUI L' AL-
BARDA 'N FÁ UN ALTRE Denota que les disposicions
deis súbdits no teñen efecte sense la voluntat deis
superiors. Uno piensa el bayo y el otro el que lo en-
silla.

L' ASE PER FAM MENJA L' AGRAM. Ref. Denota que
quan la necessitat apreta no 's para en delicadeses.
A buena hambre no hay pan duro, ni falta salsa á nin-
guno: cuando no tengo solomo de todo como

MAI FORA TAN PERDUT L' ASE. Loc fam. DEL MAL AL
MENOS.

MÓLTS ASES HI HA AL MERCAT QUE S' ASSEMBLEN.
Loe. S' usa a manera de compatació pera disculpar a
subgecte determinat d' haver fet alguna falla. Hay
un diablo que se parece á otro, ó hay muchos diablos
que se parecen unos á otros.

NO HAVER VIST MAI ASES VOLAR, fr. Fam. Nota la
falta de coneixement en les coses comunes. No haber
oido campanas.

PERA TU S' HA TRET L' ASE DEL ESTABLE. Loc. iron.
prov. PERA TU SON ELS GUANTS, etc.

PER PEGAR AL ASE PEGAR Á V ALBARDA. Ref. Que
s' aplica ais que tot ho centonen sense sapiguer el
que 's fan. Por dar en el asno dar en la albarda.

QUAN L' ASE S' HAURÁ MORT DE RIALLES. fr. Fam.
LA SETMANA DELS TRES DIJOUS.

¿QUÉ SAB L' ASE QUÉ COSA ÉS SAFRA, SI MAI HA
ESTAT ADROGUER? Ref. Reprén a qui vol donar el
seu vot en coses en que no hi entén. El ciego no dis-
tingue de colores.

QUEDARSE AL BANCH DELS ASES. fr. Se diu del
deixeble que sempre és deis derrers de 1' aula y per
extensió d' aquell que mai fá res de notable. Quedar-
se en el banco de' los burros.

QUI DEL ASE 'S MENJA 'L PÁ MAI DE FÁM SE MORIRÁ.
Ref. Indica que 1' ase és un bon auxiliar pera gua-
nyarse la vida.

QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL EL COMPRA. Ref. De-
nota qu' algií desprecia afectadament alguna cosa
pera dissimular el desitj que 'n té. Quien dice mal de
la pera ése la lleva: quien desalaba la cosa ése la
compra.

QUI NO POT HAVERLES AB L' ASE LES HAU AB L' AL-
BARDA. Ref. Que s' aplica a les persones que quan no
se poden venjar deis que Ms hi han fet un mal, se ven-
jen en coses seues. Quien no puede dar en el asno da
en la albarda.

QUI TÉ L' ASE FÁ 'L PREU.

SEGONS L' ASE L' ALBARDA. Ref. Denota que '1
port y '1 tracle pera no ferse reparables s' han de
conformar ab la qualitat y dignitat del subgecte a
qui 's tracta. A chico pajarilla, chico nidillo: á cada
ollaza su coberteraza.

SENSE DIR ASE NI BESTIA. Loc. fam. Sense demanar
Uicencia, sense dlr paraula. Sin decir oste ni moste, ó
chó ni arre.

SI L' ASE DÚ PICAROL, LA SOMERA TAMBÉ 'N VOL
Aforisme ab que 's significa que deu haver'hi distin-
ció entre persones de diversa categoría Lo que quiere
uno desea otro.

TREURE L' ASE DEL CÓS. fr. TREURE LA LLANA DEL
CLATELL.

TROS D' ASE. Expr. Denota 1' incapacitat o nece-
tat d' algú. Pedazo de alcornoque, de animal, de bruto,
de bestia.

UN ASE Y UNA SOMERA, TOT HO PAGA MOSSÉN
PERE.

ASENADA. f. Bestiesa, tontería. Machada, bu-
rrada, asnada.

ASENAL, adj. Lo que pertany al ase. Asnal.

ASENAS. ni. auni. Asnazo. |1 El mólt neci o tonto.
Asnazo.

154

ASP

ASP

ASENCIO ALCÁNTARA (Joaquim). Biog. Autor
dramátich, poeta y periodista (1832-1879). Va escriu-
ce en cátala y en castellá, essentne algunas de les
seues produccions bon xich acceptables.

ASENET. ni. dim. d' ase. Asnillo.

ASES (Serra d'). Orog. Nóm que 's dona a part de
r estribació del Pirineu que, partint del Picii Negre
de r Os, forma 'I vessant esquerra de la riera de San-
ta Magdalena y acava al puig d' Orri, a la vera
del Noguera Pallaresa, prop de Sort, prov. de Lleida.

ASET. m. dim. Asnillo.

ASFALT. m. Bett'im sólit, llustrós, trencadís y
niólt negre, que crema y 's fon al foch cóm pega y se
usa, ja pera recubrir canonades de ferro, ja pera pa-
vimentar carrers. Asfalto.

ASFIXIA, f. Med. Privació repentina de polsos,
forses, respirado y moviment, de modo que és 1' i'il-
tim grau del síncope. Asfixia.

ASFOLLAR. v. a. Ant. AFOLLAR.

ASFORSAR. V. a. Ant. ESFORSAR.

ASGORDAR. v. a. Ant. MIRAR.

ASICATS. m, Aut. Esperó d' una sola punta de fe-
rro, y en ella una rodanxa a distancia proporcionada
pera que aquella no fassi mal al cavall. Acicate.

ASÍNTOTA, f. Geom. Ratlla recta que, indefinida-
ment prolongada, s' acosta constantnient a una córba
sense poguer atravessarla niai. Asíntota.

ASINTÓTICH, CA. adj. D' asíntota. Asintótico. |1
L' espai compres entre una córba y la seua asíntota.
Espacio asintótico.

ASLINGA. f. Náut. Cap de corda fort pera engan-
xar 'hi coses de mólt de pes. Eslinga.

ASLINGAR. V. a. Lugar, subgectar ab 1' aslinga.
Eslingar.

ASLORA. f. Náut. Longitut de dintre de la ñau
desde '1 cap de la carena fins a la roda. Eslora.

ASLLOMAR. v. a. Ter. Allomar.

ASMA. f. Med. OFECH.

ASMÁTICH, CA. adj. Qui pateix d' ofech, o lo que
pertany a aquesta malaltía. Asmático.

ASMET (Ras d'). Orog. Valí del Conflent, d' ont
s' originen moltes déus d' aigua, convertintse en
fonts del riu Tet.

ASNA. f. Ant. BURRA.

ASNET. m. Ant. ASENET.

ASNURAI. Geog. Pobletdel dist. munpal. de Cívis,
prov. de Lleida. || — PORT VE.— Orog. Port de la ban-
da occidental d' Andorra.

ASPA. f. Dues fustes entrevessades en forma de
una X, cóm la creu en que fou martirisat Sant An-
dreu. Aspa \\ Arquit. Fustes que serveixen pera omplir
un vuit. Aspas. il Ais mol.ns de wnai, ales grans, fo-
rrades de drap, que 's posen al arbre y reben el vent
pera fer rodar la mola. Aspas. || —DE SANT andREU.
La creu que posaven ais ju;us reconciliáis. Aspa de
San Andrés. || En el blasó, figura d' una aspa o creu
de Sant Andreu que ocupa el ters
del escut. Aspa de San Andrés,
cruz de Borgoña ó borgoñota.

ASPA. Geog. Poblé de la prov.,
bisb. y part. jud. de Lleida És a
la vora del riu Set, y té 502 hab.

ASPAR. Geog. Poblet del dist.
munpal. de Saldes, prov. de Bar-
celona.

ASPÁRGULS. m. pl. Bot. Plaii-

* ta indígena de la fam. ái les car-

nabinácees, que 's cría a les tanques, qiiins brots

tendres se menjen cóm els espárrechs y quines flora

serveixen pera donar 1' amargor a la cervesa. Lúpulo-

ASPARRALL. Ictiol. V. esparrall.

Segell d' Aspa

ASPASSAGAR. v. n. Ant. Frecuentar, menudear.

ASPATXAMENT. m. Ant. ASPEATXAMENT.

ASPE. Geog. Vila de la prov. d' Alacaut, bisb. de
Oriola, part. jud. de Novelda; és a la carretera que
va de Novelda a Oriola, y té 7 920 hab.

ASPEATXAMENT. m. Ant Desembrás. Despa-
cho.

ASPECTE. m. El que 'Is obgectes presenten a la
vista. Aspecto, semblante. || La cara de les perso-
nes. Aspecto, semblante. || Astron. La situació que
teñen en el zodiach unes estrelles respecte d' altres.
Aspecto.

TlNDRE BON O MAL ASPECTE. fr. Met. Tindre una
cosa bou o jnal estat o disposició. Tener buen ó mal
aspecto.

ASPENALL. m. Ter. Al Priorat, cinglera o timba.
Despeñadero.

ASPEiVAR. V. a. Ter. ESTIMBAR.

ASPENARSE. v. n. Ter. Caurer d" una penya o cin-
gle. Mólt conu'i al Priorat, a la ribera d' Ebre y a la
part catalana del Baix Aragó. Despeñarse.

ASPERGES. Veu purament llatina que significa
ruixament o aspersió. Asperges, aspersión. || L' eina
ab que s' aspergeix 1' aigua beneita. Hisopo, asper-
sorio. |¡ Met. DiSPERSió.

QUEDARSE A ASPERGES, fr. Fam. QUEDARSE IN
ALBIS.

aspergía, v. a. Arruixar de modo que 1' aigua
caigui a gotes escanipades. Rociar.

ASPERITAT. f. Ant. ASPRESA.

ÁSPERO, f. Nóm que donen els barquers de 1' Ebre
a la corrent que formen les aigües dessota d' una
pesquera o resclosa Aspereza.

ASPERSIÓ. L' acció d' aspergir. Aspersión, rocia-
dura. II Ant. Derramament de sanch. Efusión ó de-
rramamiento.

ASPÍ. in. Art. y of. Máquina composta de banca-
des de fusta unídes a travessos, d' un arbre sosteni-
dor, del empuellat y d' una devanadora. Serveix
pera fer troques d' estam, coto, etc, Aspa.

ÉSSER UN ASPi SENSE TROQUES, fr. Fam. Ésser in-
útil pera tot. Este nuestro híio don Lope no es miel ni
fiiel, ni vinagre ni arrope.

ASPÍA. m. Ant. ASPi.

ASPÍAR. Fer troques a 1' aspí. Aspar.

ASPIAT, DA. p. p. Aspado.

ASPIERA. f. Ant. ESPITLLERA.

ASPIRACIÓ. f. V acció d' aspirar. Aspiración, jj
Gram. La for^a ab que 's pronuncien algunes vocals,
cóm: en la he de cofiet. Aspiración. || Mus. L' espai
mes curt que la pausa, mentres se dona llóch a la
respiració. Aspiración.

ASPIRADAMENT adv. m. Ab aspirado. Aspira-
damente.

ASPIRANT. p. a. Aspirante.

ASPIRAR. V. a. Atreure I' aire exterior introduint-
lo ais pulmons. Aspirar. || Pretendre o desitjar ab
ansia. Aspirar. || Notar les vocals ab aspiració. As-
pirar.

ASPIRAT, DA. p. p. Aspirado.

ASPIROZ (Francisco X). Biog. Home públich va-
lencia, nat a la capital l'any 1799. Fou ministre en
1840. Era militar valent y atrevit; Comte d' Alpuen-
te y vescomte de Begio.

ASPIS o JASPIS. Geog. ant Nóm d' Aspe, prov. de
Alacant, en temps deis romans.

ÁSPIT m. Mena d' escursó d' uns trenta centime-
tres de llargaria, de color de coure, ab una verruga a
r extrem del ñas. La seua picadura és verinosa. Ás-
pid.

ASPLENI. m. Bot. FALSÍA.

ASS

ASS

155

ASPLUGA. Geog. Aldea de la prov. de Lleida,
bisb. y part. jiid. de la Séu d' Urgell.

ASPORDiR. V. a. Anl. ESPAVORDIR.

ASPRA. f. El pal O estaca que soslé Ms arbres,
ceps, etc. Rodrigón.

EL TEMPS DE POSAR ASPRES. Rodrigazón.

POSAR ASPRES. fr. Rodrigar.

ASPRAMENT. adv. Ásperamente.

ASPRAR. V. a. enasprar.

ASPRE, A. adj. Lo qii' és desapacible al tacte per
teñir desigual la superficie, cóni: la tela groHera, la
fiis/a no ribotejada, etc. Áspero. !| Terreno desigual,
treiicat, difícil de caminar 'hi. Áspero, escabroso. ||
Met. Desagradable al gust, cóin: la friii/a poch ma-
dura. Acedo, áspero || De só desagradable. Bronco,
áspero, ingrato ]1 Lo qu' és contrari a la suavitat y
afabilitat de geni, cóni: temps aspre, páranles aspres.
Áspero, severo

ASPREDAT. f. .Ant. y

ASPREJAMENT. m. Anl. ASPRESA.

ASPREjAR. V. a. Tindre '1 gust aspre alguna cosa.
Asperear.

ASPRELL. ni. Bol. ASPRELLA.

ASPRELLA. f. Bol. Aíena d' alga petita que viu
dintre de I' aigua y está cubería d' una cresta ca-
lissa. Cara común.

ASPRELLINA. f. Bot. ASPRELLA.

ASPREMENT. adv. in. Ab aspresa. Ásperamente.

ÁSPRER. ni. ASPRA.

ASPRES (Serra deis). Orog. Montanyes del Vall-
espir que formen la divisoria ab el Rosselló.

ASPRESA. f. La qualítat d' aspre. Aspereza, as-
pesura || Desigualtat del terreno. Aspereza. || Par-
lant del tráete y deis costtiiiis. Aspereza. 1| Met. Se
diu de les coses desagradables al gust o al oído, del
estii desigual, ele. Aspereza

ASPRESA DE VIDA. Loc. Rigor, austerítat. Aspereza
de vida.

ASPRET, A. adj. diiii. Un poch aspre. Asperillo.

ASPRETAT. f. ASPRESA.

ASPRILLAS. Geog. Caseriu del terme d' Elxe,
prov. d' Alacant.

ASPRÍSSIM, A. adj. sup. Asperísimo, aspérrimo.

ASPRÍSSIMAMENT. adv. ni. Asperísimamente.

ASPROR. f. f. ASPRESA. II La rigidesa que deixa la
mola al ferro. Aspereza.

ASPRORETA. f. dim. El gustet un poch aspre o
agre. Asperillo, aspereza. || Parlant del vi. Raba-
nillo.

ASQUEMIA. f. Astron. La constelació del Cá me-
nor. Asquemia.

ASQUERA. m. Astron. La constelació del Cá ma-
jor. Asquero.

ASQUERARSE. v. r. Ter. REVISCOLARSE. ¡| Esca-
parse d' algún perill.

ASQUEROS, A. adj. Lo que causa asco. Asque-
rós, sa.

¿ASQUEROS VOS HAVÉU TORNAT? PUIG D' AQUEST
QUISAT JA N' HAVÉU MENJAT. Ref. Contra aquells
que, niillorant de fortuna, desprecien lo que aprecia-
ven quan eren a la miseria. ¿Asqueroso os habéis tor-
nado? pues ya comisteis de ese guisado.

ASQUEROSAMENT. adv. ni. Porcament. Asque-
rosamente.

ASQUEROSÍSSIM, A. adj. sup. Asquerosísimo.

ASQUEROSITAT. f. Bruticia que causa ascos. As-
querosidad.

ASSABANONAR. v. a. Ablanir alguna cosa. Sua-
vizar, sobar.

ASSABENSAR. y

ASSABENTAR. v. a. Ant. Fer sapiguer, noticiar
alguna cosa Hacer saber, noticiar.

ASSABIRIR. V. a. Ant. SUAviSAR.

ASSABORAR. v. a. Ant. ASSABORIR

ASSABOREIG. ni. Ter. Sensació que 's trova a la
boca al menjar o beure alguna cosa Sabor.

ASSABORIMENT. m Ant. SABOR || Assao^ament
de les viandes Condimento.

ASSABORIR. V. a. Tastar, menjar o beure pausa-
danient alguna cosa pera trovarli bé '1 gust. Catar,
probar, gustar. || Assaonar les viandes. Sazonar. ||

V. r. SABOREJARSE.

ASSABORIT, DA. p. p. ASSAONAT.

ASSACIAMENT, m Ant. SACIETAT.

ASSACIAR. V. a Satisfer la gana de menjar o de
beure. També s' usa cóni recíproch. Saciar. || Met.
Satisfer el (íesit] c.ue 's té d' alguna cosa. També se
usa cóni reciproch. Saciar.

ASSACIAT, DA. p. p. Saciado, harto, satisfecho.

ASSADOLLAR. v. a. Ant. y'ls seus derivats. ASSA-
CIAR.

ASSAFÉTIDA. f. Bot. Planta de la fam. de les
umbelíferes, originaria de Persia, de la q\ie se'n tren
una mena de goma niólt pudenta. Asafétida. || Aques-
ta mete xa goma Asafétida.

ASSAG. ni. Ant. ENSAIG.

ASSAGELLAR. v. a. Ant. SEi LAR.

ASSAGETADOR, A. m. y f. Ant. Qui assageta
Asaetador.

ASSAGETEJAR. v. a. Ant. Tirar sagetes a algi'i ab
intenció de matarlo. Asaetear.

ASSAGETEJAT, DA. p. p. Aseateado.

ASSAINAR. V. a. Fer assaínets el cavall. Relin-
char. II RENILLAR.

ASSAINET. ni. Veu propia del cavall o de l'euga.
Relincho, relinchido.

ASSAIG. m. Ant. ensaio.

ASSAILER v. a. Ant, Acometre. Salir al encuen-
tro.

ASSAJADOR, A. ni. y f 7er. y ant. Qui fa la prova
de alguna cosa. Ensayador. I| Qui instrueix Ensa-
yador.

ASSAJAJVIENT. m. Ant. ENSAIG.

ASSAJAR. V. a. ensajar. || intentar. |1 Ant. SON-

DEJAR.

ASSALANTAR. v. a. Ant. IMBUIR.

ASSALARIAR. v a. Donar salari o son a algi'i.
Asalariar.

ASSALARIARSE. v. r. Llogarse pera fer algún trn-
vall iiiitjansant salari. Asalariarse.

ASSALARIAT, DA. p. p. Asalariado. || adj. Asse-
nyalat, determinat, cóni: lloch assalariat. Señalado.

ASSALT. L' acció y efecte d' assaltar. Asalto. ||
m. Acomesa impetuosa pera entrar a una plassa o
fortalesa a forga d' armes. Asalto. || En la esgrima,
acomesa assegurant a un temps el peu dret y 1' es-
pasa. Asalto. II Met. Acomesa veement y repentina de
alguiies coses inanimades, cóm: les passions, les ma-
¡alties, etc. || Asalto.

ASSALT HOM. Expr. ant. Hombre de prendas, bello
hombre.

D' ASSALT. adv. II. D' improvís, repentinament. De
repente.

DONAR ASSALT fr. ASSALTAR.

ASSALTADOR, A. m. y f, Qui assalta. Asalta-
dor.

ASSALTAMENT, adv. m. Ant. bellament.

ASSALTAR. v. a. Donar 1' assalt a alguna plassa
o fortalesa. Asaltar. || Sorpendre, acometre a algú de
improvís, coin fan els lladres que surten ais camins.

156

ASS

ASS

Asaltar. |1 Met. Esdevenir de pronipte alguna cosa o
accident Asaltar.

ASSALTARSE. v. r. Ant. Enamorarse d' alguna
cosa. Prendarse.

ASSALTAT, DA. p. p. Asaltado.
ASSAMBLEA. f. Junta, congrés. Asamblea. || Tri-
bunal deis grans priorats de 1' ordre de Sant Joan.
Asamblea. || Toch de caixa o timbal militar pera avi-
sar a la tropa. Asamblea.

ASSANCH. f. Astron. Nóni donat a la constelació
anonienada Lira. Asangue.

ASSANEARSE. v. r. Informarse, instruirse d' al-
guna cosa. Cerciorarse, enterarse.

ASSANEAT, DA. p. p. Enterado, penetrado.
ASSANTAR. v. a. Anl. AGRADAR, PLAURE.
ASSAÓNADOR. m. Qui assaona les pells, deixant-
les de color iiegre. Zurrador, curtidor. || Qui assao-
na les viandes. Guisandero.

ASSAÓNAMENT. ni. El gust de les viandes assao-
iiades. Sazón, sabor, ü El de les pell. Zurra, adobo
de pieles. | Mel. SAO.

ASSAÓNAR. V. a. Donar a la vianda el punt de
gust que li correspón. Sazonar, condimentar, dar
sabor. || Posar les coses al punt y inaduresa que
deuen teiiir, cóm: el sol assaona els jritits. Sazonar,
madurar. || Oprimir sov^nt alguna cosa pera que se
ablani o amoUi. Sobar, amasar. || Adobar les pells
rascántles'hi'l peí. Zurrar, curtir.

ASSAÓNAR CÓM UN POP. fr. Donar molts cops a
algú. Zurrar.

ASSAÓNARSE. v. r. Madurarse y posarse en sao
alguna cosa. Sazonarse.

ASSAÓNAT, DA. p. p. Sazonado, zurrado, cur-
tido.

ASSARIRSE. V. r. Moderar, templar o passar del
tot r enuig, o les senyals de furor o d' altra passió,
especialment en el semblant de la cara. Estordlrse,
serenarse, despejarse.

ASSARIT, DA. adj. ESTORDIT.
ASSARRONAR. v. a. Castigar a algú pegantli bas-
tonades. Zurrar, tundir.
ASSATJ. m. Anl. ENSAIO.
ASSATJAR v. a. y 'Is seus derivats. ENSAJAR.
ASSATS. adv. m. Ant. PROU.
ASSEAT. V. a. Ter. Net, curios, mudat. Aseado
MOLT VA ASSEAT. fr. 1er. Mólt va mudat o ben ves-
tí t. Muy elegante va V.

ASSECADOR. m. Llóch ont se posa alguna cosa a
secar. Secadero.

ASSECAR. V. a. Extreure 1' liumitat d' algún cós
per medí del aire o de la calor. Secar. || Gastar o
consumir la sao o sucli substancies d' alguna cosa.
Secar.

ASSECARSE. v r PerJre 'Is arbres y les plantes
el vigor, ufana y verdor per causa de la calor o '1
fret. Secarse. 11 Aixugarse alguna cosa. Secarse,
enjugarse || assedegarse. |l Quedar impedit 1' ús
d' algún membre. Baldarse
ASSECAT, DA. p. p. Secado.
ASSEDEGARSE. v. r. Patir mólta set. Apalam-
brarse.

ASSEDEGAT, DA. adj. Qiii té mólta set. Sediento.
ASSEGURACIÓ. f. Contráete pera assegurar en el
comers elsperilis del mar. Seguro, aseguración.

ASSEGURADAMENT. adv. m. Sense dupte. Segu-
ramente.

ASSEGURADOR, A. m. y f. Qui assegura. Asegu-
rador.

ASSEGURAMENT m. y

ASSEGURANSA. f. La acció d' assegurar. Asegu-
ramiento. II SEGURETAT, CERTESA.

ASSEGURANT. p. a. Asegurador.

ASSEGURAR. v. a. Donar fermesa o seguretat a
alguna cosa pera conservarla o pera que 's conservi
al seu lloch. Asegurar. || Respondre del per 11 que
els géneros poden corre per mar o per térra. Asegu-
rar. II Posar alguna cosa en un paratge segur, com:
les persones a la presó. Asegurar. || Afirmar la cer-
tesa d' alguna cosa. Asegurar, afirmar. || Preser-
var d' algún dany o períU. Asegurar. || Donar fiansa.
Asegurar. || prometre

QUI assegura dura. Ref. Denota que '1 que em-
prén ab coiieixement algún negoci ne sortirá bé.
Quien bien ata bien desata.

ASSEGURARSE. v. r. Posarse en cobro. Asegu-
rarse.

assegurarse d'alglj. fr. Agafailo. Coger, prender.
II Fer a algú del séu partit. Atraer, arrastrar. \\ En-
terarse d' alguna cosa. Enterarse.
ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado.
ASSEGUT, DA. p. p. D' asseure. Sentado.
ASSEIADORA. f Banch o post que teñen pera
seure Ms teixidor. Asiento, banco, banqueta.

ASSEIX. Geog. Caseriu del terme d' Ontenient,
prov. de Valencia.

ASSELLAR. v. a. SAGELLAR.
ASSEMELLAR. v. a y

ASSEMELLARSE. v. n. Ter. Semblarse. Parecer-
se, asemejarse.

ASSEMBLAMENT. m. SEMBLANSA.
ASSEMBLaR. V. a. Ant. SEMBLAR.
ASSEMBLAT. p. p. SEMBLANT.
ASSENAT, DA. adj. Ant. Qui té mólt de seny. Se-
sudo, asesado

ASSENSAR. V. a. y 'Is seus derivats. Ascensar.
ASSENSIO, (Vicens). Biog. Faniós mestre de vio-
la, nat a Valencia 1' any 1771. Ocupa siti en la
Reial capella de Madrit.

ASSENTADA. fr. Fam. CONFERENCIA.
D' UNA ASSENTADA. fr. D' UNA VEGADA.
ASSENTADAMENT. adv. m. Ab cordura. Juicio-
samente, cuerdamente.

ASSENTADOR. adj. Qui assenta alguna cosa.
Asentador.

ASSENTAMENT. m. Ant. CONFERENCIA. II RESOLU-
Ció. II La acció d'assentarse. Asentamiento. II For.
La possessió que dona "1 jutge al demanador deis
béns del contrari per no respondre aquést a la de-
manda. Asentamiento.

ASSENTAR. v. a. Posar a algú a la cadira, banch
o altre siti. S' usa com recíprocli. Asentar, sentar.
II Presuposar alguna cosa pera obrar ab seguretat.
Asentar, sentar. ll Afirmar, donar per certa alguna
cosa. Asentar, afirmar. || Notar, posar per escrit.
Asentar. |1 Posar, colocar alguna cosa de manera
que 's conservi ferma. Asentar. || Fer algún conveni
o tráete. Asentar. || For. Posar en possessió deis
béns del contrari per no respondre aquést a la de-
manda. Asentar. || Domiciliarse. || Entre sastres
aplanar les costures. Sentar. || En la esgrima deixar
la espasa a térra, desistir. Asentar.

ASSENTAR EL REIAL, EL CAMP, etc. fr. Acampar les
tropes. Acampar el ejército ó las tropas, asentar los
reales ó el campo.

ASSENTAR LA FUSTA, fr. ENGRAELLAR.
ASSENTAR LES SEUES COSES, fr. ARREGLAR.
ASSENTARSE. v. r. Parlant del menjar o beure,
rébre ho bé 1 ventrell. Sentar la comida ó bebida:
abrazar el estómago la comida ó bebida. || Arquit.
Solidarse 1' edifici ab el pés deis nieteixos materials.
Asentarse, hacer asiento. Il Allistarse en alguna
congregació, etc. Asentarse, alistarse. || Parlant
deis licors. assolarse || Met. Posar judici. Repor-

ASS

ASS

157

tarse, moderarse || llogarse. || Pendre possessió
d' algún enipleu. Tomar posesión.

ASSENTARSE AL LLIT. Loc. Incorporarse en la cama.

ASSENTARSE BÉ ALGUNA COSA. fr. Met Agradar,
ésser conforme al gust o dictamen d' un. Sentar bien
una cosa. H'Escaure, vindre bé una cosa ab un' altra,
eóm: el vestit, etc. Asentar.

NO ASSENTARSE BÉ 'L MENJAR O 'L BEURE. Loc. No
hacer bien la digestión, no asentarse en el estómago
alguna cosa.

ASSENTAT, DA. p. p. Sentado, asentado. || adj-
Met. Judiciós, prudeiit. Sentado, sesudo, asesado-

PER BEN ASSENTAT QU' ESTIGUIS, QUE NO POTS
CAURE NO DIGUIS. Ref. fam. NO DIGUIS D' AQUESTA
AIGUA NO BEURÉ, etc.

ASSENTIMENT. m. Ant. La acció y ef¿cte de con-
sentir. Asenso, consentimiento || LLICENCIA.

ASSENTIR. V. n. Convindre, estar d' acort ab el
judici o dictame d' altre. Asentir.

ASSENTISTA. m. Qui fa algún contráete ab el go-
vern o ab el públicli pera la provisió d' algún exér-
cit, etc. Asentista.

ASSENTIT, DA. p, p. Asentido.

ASSENTÍU. Geog. Poblet del dist miinpal. de
Bellcaire, prov. de Lleida.

ASSENTO. m. Seti, cosa pera sentarse cóm cadi-
ra, etc. Asiento. || Contráete o conveni. Asiento. ||
Prudencia, seny. Asiento, cordura, madurez. || El
lloch que té cada hu a un tribunal o junta. Asiento.
Il El lloch ont está situada alguna cosa. Asiento.
II Parlant d' edificis 1' unió deis materials causada
pél pés d' ells meteixos, de lo que'n resulta major
solidesa. Asiento. || seient. 1I Art. y Of. Base, Hit,
apoio o fixada d' un obgecte, pega o máquina. |1 —
prudencia, cordura. II Ant. ALLOTJAMENT.

ESTAR FER O QUEDARSE D' ASSENTO. fr. Establirse
en algún poblé o paratge. Estar ó quedarse de asien-
to, fiacer asiento.

ASSENYALADAMENT adv. ni. Principalment. Se-
ñaladamente. II Ant. Mólt bé. Excelentemente, es-
clarecidamente.

ASSENYALADOR, A. m. y f. Qui assenyala Sefia-
lador. II Barreta de ferro que senyala les hores en
els rellotges de sol. Mostrador, aguja, gnomon. ||
La que senyala les hores en els rellotges de corda.
Aguja, manecilla, saeta. |1 de pá. m. Eina de ferro
pera assenyalar el pá avans de posarlo al forn. Artera.

ASSENYALAMENT. m. La acció d' assenyalar.
Señalamiento.

ASSENYALAR. v. a. Posar marca o senyal a algu-
na cosa pera conéixerla. Señalar. || Determinar, fixar,
cóm: assenyalar el dia, mes, any, etc. Señalar. I| Fer
alguna ferida o senyal al cós y mes particularment
a la cara d' algú. Señalar. || Mostrar alguna cosa
entre altres. Señalar. || Fer senyal pera donar algu-
na noticia; y aixís se diu: Montjnich assenyala un
barco de guerra. Señalar. || Dir determinadamént
alguna cosa. Señalar. || Anienassar; designar ab els
ulls, dit, etc., alguna persona o cosa. Señalar. ||
Apuntar els tantos en algúns jochs de cartes. Seña
lar, apuntar.

ASSENYALARSE. v. r. Distingiise, singularisarse
especialment en materia de reputado, crédit u honor.
Señalarse, distinguirse, singularizarse.

ASSENYALAT, DA. p. p. Señalado. || adj. Ilustre.
Señalado, insigne, distinguido. || Notable. Notable.
ASSENYAT. adj. Ant. Entenimentat. Sesudo.
ASSEQUIBLE. adj. Lo que 's pot conseguir. Ase-
quible.

ASSERAR. V. a. Acerar.
ASSERCIÓ. f. Afirmado. Aserto
ASSERENAMENT. m.La acció d' asserenarse. Se-
renidad.

ASSERENAR. v. a. Aclarir, assossegar, tranquili-
sar alguna cosa, cóm: e/ temps, la mar, etc. Serenar.
II Posar l'aigua a la serena. Serenar. || Apaciguar,
assossegar disturbis y avalots. Serenar, calmar. ||
Met. Templar, moderar 1' enuig. S' usa cóm a recí-
procli. Serenar.

ASSERENARSE. v. r. Abonansarse '1 temps. Sere-
narse. II Met. Passar 1' agitació de les passións.
Serenarse.

ASSERENAT, DA p. p. Serenado.

ASSERIA. V. a. Ant. y is seus derivats. Afirmar,
aseverar. || estOrdirSE.

ASSERT. m. Filos. Afirmació. Aserto.

ASSERTIU, VA. adj. afirmatiu.

ASSERTIVAMENT. adv. m. afirmativament.

ASSERTORI, A adj. For. Afirmatiu; s' aplica al
jurament. Asertorio.

ASSESSÍ, NA. m. Qui mata alevosament. Asesino.
Met. Dit de la persona mólt cruel. Traidor, alevoso.

ASSESSINAMENT. m. Ant ASSESSINAT.

ASSESSINAR. v. a. Mataralevosame.it. Asesinar.

ASSESSINAT, DA. p. p. Asesinado. || m. Mort
alevosa, 1' acte de feria. Asesinato.

ASSESSOR, A. m. Qui dona consell a un' altre.
Asesor. || Advocat ab qui s' aconipaiiya '1 jutge Uecli
pera determinar y sentenciar en les coses de justicia.
Asesor.

ASSESSORAR. v. a. Donar consell o parer. Ase-
sorar.

ASSESSORARSE. v. r. Pendre assessor el jutge
llech pera proveir judicialment. Asesorarse.

ASSESSORAT, DA. p. p. Asesorado.

ASSESSORÍA. f. El cárrech d' assessor. Asesoría.
II L' estipeiidi o drets del assessor. Asesoría.

ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany a 1' assesso-
ría. Asesorial.

ASSESTAMENT.ni. A«í.L' acció d'assestar. Ases-
tadura.

ASSESTAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. APUN-
TAR, 1.

ASSETGE. m. Ant. bloqueíO.

ASSETIAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. Sitiar.
II V. n. Ant. ACAMPAR.

ASSETJAR. V. n. Ant. y 'Is seus derivats. ABSEN-
TAR, 1. II Ant. Sitiar.

ASSEURE. v. a. Ant. SEURE. || Posar a algú en al-
guna cadira, banch o altre seti. També s' usa cóm
recíproch. Sentar, asentar. || Ant. Deixar posar al-
guna cosa a algún lloch. Colocar, deponer, poner.

ASSEVERACIÓ. f. La acció d' asseverar. Asevera-
ción, afirmación.

ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament.
Aseveradamente.

ASSEVERAR. v. a. Assegurar, afirmar lo que 's
diu. Aseverar.

ASSÍ. adv. 11. Aquí. || Ara. Ahora, aquí.

ASSIA. f. Una de les parts del món. Asia.

ASSIÁTICH, CA. adj. Natural del Assia o lo per-
tanyent a ella Asiático. || Dit del estil que ab mol-
tes páranles explica pochs conceptes. Asiático.

ASSIDENT. ni. Ant. ASSESOR.

ASSIDUAMENT. adv. m. fRECUENTME.nt.

ASSIDUITAT. f. Frecuencia.

ASSIGNABLE. adj. Asignable

ASSIGNACIÓ. f. L' acció y efecte d' assignar.
Asignación.

ASSIGNAR V. a. a. Indicar, assenyalar, destinar.
Asignar, destinar. || ANOMENAR.

ASSIGNAT, DA. p. p. Asignado.

158

ASS

ASS

ASIGNATURA, f. La materia explicada cada curs
pél catedráticli ais seus deixebles. Asignatura.

ASSILO. 111. Llóch de refiigi que la llei concedía
ais delincuents. Asilo. || Edifici ont hi recullen per-
sones pobres. Asilo. || Mef. Amparo, p otecció, fa-
vor. Asilo.

ÁSSIM, A. adj. Se diu del pá sense llevat. Ázimo.

ASSIMUT. m. Astron. El cércol vertical que'ls as-
trónems suposen que passa peí centre de qualsevol
astre pera midar la seua altura sobre 1' horitzó. Azi-
mut. II Arch del horitzó compres entre '1 punt de
Mitjdía, prés sobre 1' horitzó y '1 punt en que 'I cer-
co! vertical travessa a n' aquest. Azimut. || Cércol
que talla 1' horitzó en ángiil recte y passa peí punt
vertical.

ASSIRI, A. m. Natural de l'AsSiria, regne d' Assia.
Asirio.

ASSISTAR. V. a. Ant. APUNTAR, 1.

ASSISTENCIA. f. Ajuda, auxili. Asistencia. |¡
L' acte d' assistir a algún lloch. Asistencia. || La
recompensa o esiipendi que 's dona pera assistir
personalment. Asistencia. || — DE SEVILLA. Empleu
que correspón al de corregidor. Asistencia de Sevilla.

ASSISTENCIES. f. pl. Aliments que 's senyalen a
algú. Asistencias.

ASSISTENT. m; Qui assisteix. Asistente. II Mil.
El soldat qu' está destinat a servir a algún oficial.
Asistente. || Qualsevol deis dos bisbes qu' ajuden
al consagranten la consagrado d' un altre. Asisten-
te. II El relligiós anomenat pera assistir al general
en el govern de la seua ordre. Asistente.

ASSISTIR. V. a. Estar present. Asistir. II Con-
corre a alguna part. Asistir. || Aconipanyar a algú
a algún acte púbüch. Asistir. || Ajudar, socorre,
afavorir. Asistir. || Parlant deis malalts, cuidarlos
Asistir, servir. || Servir iuterinament a algú. Asis-
tir, li Donar assistencies o aliments. Asistir, ali-
mentar.

ASSITIAR, V. a. y Is seus derivats. Sitiar.

ASSÍURER. V. n. Ant. SeuRE.

ASSÓ. pron. AIXO.

EN ASSÓ. ni. adv. ENTRETANT.

ASSOAR. V. a. Qiiim. Carregar, impregnar d' ássoe
o nitrógen alguna cosa. Azoar.

AIOÜES ASSOADES. f. pl. Med. Les que son natural
o artificialment carregades d' ássoe y s' usen cóni
medicináis. Aguas azoadas.

ASSOCAR. V. a. Náiit. Apretar bé una corda. Aso-
car.

ASSOCIABLE. adj. El qui naturalment és inclinat
a la societat, o té disposíció pera ella. Sociable. II

BENIGNE, CORTÉS.

ASSOCIACIÓ. f. y

ASSOCIAMENT. m. Ant. La acció y efecte d' asso-
ciarse. Asociación. || El conjunt d' associats pera
un meteix íí u obgccte. Asociación.

ASSCCIAR. V. a. Admetre algú en alguna compa-
nyía. Asociar. || Juntar una cosa a un'altra. Asociar.
II Pendre per company. Asociar.

ASSOCIARSE. V. r. Juntarse ab algú per algún
efecte, cóm; els comerciants pera llurs negocis. Aso-
ciarse.

ASSOCIAT, DA. p p. Asociado. || ni. COMPANy.

ASSOCLÓRICH. m. Quim. Combinado del ássoe
ab el cloro. Azplano.

ÁSSOE. m. Quim. Fluit elástich que ocupa les tres
quartes parís del aire atmosférich. Ázoe, nitrógeno.

ASSOIDICHS. m. pl. Min. Familia de minoráis que
enclóu els nitrats naturals, 1' ássoe, l'amoníacli y el
aire. Azoidos. || Familia de cossos simples que té
per tipo r ássoe. Azoidos.

ASSOLADOR, A. m. y f. Qui assola. Asolador.

ASSOLADURA. f. y

ASSOLAMENT. m. DESOLACIÓ, 1.

ASSOLAPAR. V. a. Fer, posar solapes a un gech,
a una levita, etc. Asolapar.

ASSOLAR. V. a. Tirar a térra alguna' cosa, arra-
sarla. També s' usa cóm recíproch. Asolar, arrasar.

ASSOLARSE. v. r. Aclarirse 'Is líquits, baixant el
solatge al fons Asolarse, serenarse. || Caure a
térra algún edifici, etc. Arruinarse.

ASSOLES. m. adv. Ant. SOLSAMENT. || A SOLES.

ASSOLAT, DA. p. p. Asolado.

ASSOLDAR. V. a. Aní. SOLDAR. H ASSALARIAR.

ASSOLDEJAR v. a. AUistar, pendre soldats a sou.
Reclutar.

ASSOLDEJAT DA. adj. Allistat. Reclutado.

ASSOLEADOR. m. Llóch a propósit pera pendre '1
sol. Solana, abrigaño, carasol.

ASSOLEGAR. v. a. y

ASSOLEIAR. v. a. Tindre alguna cosa al sol. Aso-
lear. II v. r. Pendre '1 sol en algún raser. Asolearse,
tomar el sol. || Posarse moreno d' anar pél sol.
Solearse, insolearse.

ASSOLEIAT, DA. p. p. Soleado

ASSOLEJAR. V. a. ASSOLEIAR.

ASSOLIAR. V. a. Ant. Desamparar, deixar sol,
abandonar. Desamparar.

ASSOLIAT. adj. Ant. Sol, desamparat, sense.
Solo, sin.

ASSOLIDOR, A. m. y f. Qui aconsegueix o atrapa
a un altre. Alcanzador.

ASSOLIMENT. m. Acte d' assolir. Alcance, alcan-
zamiento.

ASSOLIR. v. a. Aconseguir. Alcanzar. 1| Atrapar
descuidat. Coger, sorprender. || Apoderarse d' una
cosa avans qu' arribi al fí a que 's destinava Inter-
ceptar.

ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algún engany o
delicte. Cogido. || Sorprés. Sorprendido, asaltado.

ASSOLRE. V. a. Ant. ABSOLDRE.

ASSOLL. m. Ter. Cort c!e porchs. Pocilga. || Met.
Quarto brut y mal endressat. Pocilga.

ASSOMBRAR. v. a Ant ESPANTAR. || Causar ad-
miració. Asombrar.

ASSOMBRAT, DA. p. p. Asombrado, pasmado.

ASSOiVlBRÓS, A. adj. Lo qu' espavordeix fins al
extiéni d' assombrar Asombroso.

ASSONANCIA f. Mus La correspondencia d' un
só ab un altre. Asonancia. || En la poesía castellana
y catalana la coníormitat d' uns assonants ab al-
tres Asonancia

ASSONANT. adj. Lo que fá un meteix só ab altre
cosa. Asonante. || La final del vers que té les me-
teiTces vocals, pero diferents consonants, que la final
de r altre ab qui lia de concertar. Asonante. || RELA-
CIÓ, CORRESPONDENCIA.

ASSONANTAR. v. n. Poét. Barrejar versos asso-
nants entre consonants, lo que 's té per un defecte.
Asonantar

ASSONANTAT, DA. p. p Asonantado.

ASSONAR. V. a Correspondre's les fináis deis ver-
sos. Asonar. Il v. n. Ant. Fer son. Adormecer.

ASSOODINAMIA. f. Med Perdua, debilitat de les
forses vitáis. Azoodinamia.

ASSOROLLAR. v. a. Ter. y 'Is seus derivats. SO-
ROLLAR.

ASSORTAT, DA. adj afoRTUNAT.

ASSORTIDOR, A. m. y f. Qui assorteix. Provee-
dor.

ASSORTIJVIENT. m. Provisió. Surtido, surtimien-

ASS

AST

159

to, prevención. || Conjunt de maquines per algún fí.
Juego.

ASSORTIR. V. a. Proveir o donar a algú lo neces-
sari. Surtir.

ASSORTIRSE. v. r. Proveirse del necessari. Sur-
tirse.

ASSORTIT, DA. p. p. Surtido. II Adornado, guar-
necido. II ni. pl. Varíes especies. Surtidos.

ASSOSSECH. in. Tranquilitat, quietiit. Sosiego.

ASSOSSEGADAMENT. adv. m. Sosegadamente.

ASSOSSEGAMENT. m. Ant. SOSSEGO.

ASSOSSEGAR. v. a. Apaciguar. També s' usa cóm
recíproch. Sosegar, tranquilizar, aquietar. || v. n.
Reposar, descansar. Descansar, reposar.

ASSOSSEGAT, DA. p. p Sosegado. || Qui és na"
turalment judiciós y quiet. Sosegado, reposado. ||
Dit del póls. Sentado, sosegado, firme.

ASSOT. m. Instrument pera assotar. Azote. || Cóp
<íonat ab 1' assot. Azote. || Met. Calamitat, aflicció,
cástich gran, y la persona o cosa que '1 causa. Azote.
II pl. Cástich ignominiós que s' aplicava pública-
nient a certs delinquents, donantlos el butxi ab la
penca cops a 1' esquena. Azotes.

ASSOTS Y GAleres. Loc. fam. Prové del temps en
que s' assotava y s' enviava per cástich a remar a
les galeres del rei, y pera exagerar la culpa d' algú
s' empleava la frase: mereix assots y galeres. Me-
rece azotes y galeras.

ASSOTA-CRISTOS. m. pl. Bot. Mena de cart;
planta punxosa de la fam. de les conipostes, anome-
nada aixís a causa de créures que ab ella fou asso-
tat Cristo; té les punxes grogues y les floretes mora-
des. Azotacristos.

ASSOTADOR, A. m. y f. Qui assota. Azotador.

ASSOTAGOSSOS. m. Qui cuida de íer eixir els
gossos de la iglesia. Perrero.

ASSOTAMENT. L' acció d' assotar. Azota
miento.

ASSOTAR. V. a. Pegar assots a algú. També se
usa cóm recíproch. Azotar. || Met. Donar cops a ma-
nera d' assots, cóm: /' aigua a les roques, el vent a les
parets, etc. Azotar.

ASSOTAT, DA. p. p. Azotado.

ASSOTENESIS. f. Med. Malaltía deguda a 1' in-
fluencia del ássoe sobre Ms demés principis de la eco-
nomía animal. Azotenesis. || Nóm extensiu a una
mena de malaltíes que compren la cangrena, 1' escor-
but, etc. Azotenesis.

ASSOTILLAR. v. a. Ant. SUBTILISAR.

ASSOTISAR. adj. Qulm. Impregnar d' ássoe. Azo-
tizar.

ASSOTOIDES. m. pl. Quirn. Familia de cossos mi-
nerals que compren 1' ássoe, el fósfor y 1' arsénich,
quines combinacions hidrogenades serveixen de base,
aixís cóm d' ácits les oxígenades. Azotoides.

ASSOTÓXIT. m. Min. Género de minarais que
compren les combinacions del ássoe ab 1' oxígen.
Azotóxido.

ASSOYS. Geog. Riera afluent de 1' Arija.

ASSUDA. f. ASSUT. 11 RESCLOSA.

ASSUET. m. Día o tarde de vacació que 's dona
ais estudiants. Asueto.

ASSUFISMADAMENT. adv. m. Ant. SOFÍSTICA-
MENT.

ASSUMIR. V, a. Pendre, portarse'n. Tomar.

ASSUMIRSE. V. r. Arrogarse. Asumirse.

ASSUMIT, DA. p. p. Asumido.

ASSUMPCiÓ. f. L' acte d' ésser pujada María San-
tíssima en cós y ánima al cel per medí d' ángels, y
la festa que per aquest motiu celebra 1' Iglesia el
<lía quinze d' Agost. Asunción.

ASSUMPT. n. p. ASSUMIT. || m. ASSUMPTE.

ASSUMPTA. n. p. de dona. ASSUMPCIÓ.

ASSUMPTE. m. y

ASSUMPTO. ni. La materia de que 's tracta.
Asunto. II NEGOCI.

DONAR ASSUMPTE. fr. Donar motiu u ocasió. Dar
asunto. II Donar el punt o argunient pera tractar de
alguna cosa. Dar asunto.

DESEMPENYAR L' ASSUMPTE. fr. Probarlo comple-
tament. Desempeñar el asunto.

DORMIR SOBRE ALGÚN ASSUMPTE. fr. Met. Pendre
temps pera resóldrel millor. Dormir sobre algún ne-
gocio ó asunto.

TOCAR DE PROP ALGÚN ASSUMPTE. fr. Met. Tin-
dre'n coneixenient práctich d'ell. 7 ocar de cerca el
asunto.

ASSUQUES. Geog. Nóm que 's dona a dues nion-
tanyes pariones de la comarca de Camprodón.

ASSUT. m. Paret que travessa '1 riu pera conduir
r aigua per les cequies. Azud. || Máquina pera treu-
re 1' aigua deis rius y regar els canips. Azuda.

AST. m. Burxa de ferro ont enfilen la carn pera
rostirla. Asador. |1 Peix. agulla, 7.

QUI ROBA L' AST NO 'N TAST. Ref^ Adverteix
que e1s afortunats, sense travall logren el fruit de
les fatigues d' altres. Uno levanta la caza y otro la
mata.

ASTA. Náut. Quiscún deis membres sensers sense
varenga que 's sólen colocar ais extréms del casco
de la ñau en llóch de codernas. Asta. || Nóm de tot
pa! fixe d' una ñau colocat verticalnient pera is-
sar'hi banderes o muntar'hi panells. Asta.

ASTALARENY. Geog. Caseríu del dist. munpal.
de la Torre de Capdella, prov. de Lleida.

ASTAMBOR. m. Ndut Pega que sosté 'I timó. Es-
tambor.

ASTEÍSME. m. Ironía fina y delicada que consis-
teix en amagar I' alabansa dins d' una apariencia de
censura y al revés. Asteísmo.

ASTELL. Geog. Poblé del dist munpal. de la To-
rre de Capdella, prov. de Lleida. || Ribera de la conca
del Flamissell.

ASTENIA, f. Patol. Falta de forsa, debilitat, es-
llanguiment. Astenia.

ASTEREÓMETRE. m. Instrument pera fer cálculs
astereométrichs. Astereómetro.

ASTEREOMETRÍA. f. Art de calcular les eíxides y
postes de sol. Astereometria.

ASTEREOMÉTRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la
astereometria. Astereométrico.

ASTERIA, f. Zool. Género que compren les estre-
lles de mar. Asteria, jl Miner. Varietat del safir, la
mes hermosa y resplandent. Asteria. || Ópalo fals
que Ms llapidaris anoinenen girassol. Asteria.

ASTÉRICH. m. Anat Tel subtil que s posa a la
córnea y té figura d' estrelleta. Astérico.

ASTERISCH. in. Estrelleta impresa que serveix
pera cridar I' atenció de qui llegeix envers alguna
nota. Asterisco.

ASTERISME. m. CONSTELACIÓ.

ASTERITA. f. Miner. Pedra radiada o en forma
d' estrella. Asterita.

ASTERNAL. adj. Anat. Que no té esternó, y aixís
se poden anomenar costelles asternals les que no s' ar-
ticulen ab aquell os. Asternal.

ASTEROIDES, ni. pl. adj. Astron. Planetes petits
qu' en gran nombre y en inoviment rapidíssim roden
al voltant del sol. Asteroides.

ASTET. m. dim. d' ast. Asardocillo. *

ASTÍ. Veu de pastor. Aquí.

ASTIL, m. Hasta. || adj. Bot. Calificatiu de tota
planta sense ast I. Astilo.

160

AST

ATA

Segell d'AstoU

ASTILES, f. pt. Anat. Glanduletes que 's fan a la
canal de 1' uretra. Astiles.
ASTOLSÍ. m. Ter. SUTGE.

ASTOLL. Geog. Poblé del dist. niunpal. d' Urtg,
prov. de Girona.

ASTÓR. ni. Ornit. Aucell, me-
na d' esparver, de color negre
ciar, la panxa blanca ab cla-
pes negres, la cua cendrosa cla-
pada de blanch, les carnes gro-
gues y '1 bech negre; és niólt
enemich de's colóms. Alfaneque,
ave zonza.

ASTOR. Poblet del dist mu-
nicipal de Sant Martí de Sas-
gayoles, prov. de Barcelona.
ASTORAMENT. m. Esparverament. Azoramiento.
ASTORAR. V. a. Esparverar, sobressaltar. També
s' usa cóm recíproch. Azorar.
ASTORAT, DA. p. p. Azorado.
ASTORELL. Geog. Caseriu del terme de Binissa-
leni, Mallorca.

ASTORGÁ, NA. adj. Pertanyent a la ciulat d' As-
torga; qui n' és fill. Astorgano.

ASTÓS. Geog. Barranch afluent de 1' Essera.
ASTRAGAL. Arqnit. Motllureta rodona que rodeja
la banda mes alta d' un pilar o columna. Astrá-
galo.

ASTRAL, adj. Que pertatly ais astres o lii té rela-
ció. Astral.

ASTRALLERA. f. Náut. Aparell ab currioles, pero
sense cordes. Estrellera.

ASTRAMITX. m Náut. Biga qu' endenta ab les
corbes que 's posen demunt la cuberta deis barcos.
Estramiche.

ASTRE. ni. Cós lluminós del cel, cóm: el sol, la
llttna, I' estrella, etc. Astro. || Met. ant. estrella, 2.
ASTREMÓS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Montanisell, prov. de Lleida.

ASTRICCIÓ f. L' acció de tancarse Ms poros As-
tricción.

ASTRINGENT. adj. S' aplica ais aüments o re-
méis que restrenyen, cóm: les serves. Astringente,
astrictivo.

ASTROGNOSSlA.f. Part
de 1' astronomía que tracta
del coneixement de les es-
trelles fixes. Astrognosia.

ASTROLABI m.Mat.lns-
trument de metall en for-
ma de planisferi: el seu us
principal és pera observar
els navegants I' altura del
pol y deis astres. Astro-
labio.

ASTROLATRfA. f. Me-
na de sabeísine o adoració
deis astres. Astrolatría.
ASTRÓLECH. m. Qui
professa 1' astrología Astrólogo || Met. astut.

ÉSSER UN BON ASTRÓLECH. fr Met. fam. ÉSSER UN
BON APÓSTOL.

ASTROLOGAL. adj. Lo que pertany a 1' astrolo-
gía. Astrológico.

ASTROLOGÍA. f. Ciencia qne tracta deis astres.
Astrología.

ASTROLÓGXH, CA. adj. Astrologal.

ASTROLOMÍA. f. Ant. astronomía.

ASTROMANCIA. f. Endevinació per medi deis as-
tres. Astromancia.

ASTROMÁNTICH, CA. adj. Concernent a 1' astro-

Astrolabi

inancia. Astromántico. || s. Qui pretén endevinarper
medi deis astres. Astrólogo, astromántico.

ASTROMETRÍA. f. Art d' amidar els diámetres
aparents deis astres y les distancies de les estrelles.
Astrometría.

ASTRÓNOM. m. Professor d' astronomía. Astró-
nomo.

ASTRONOJVIÍA. f. Ciencia que tracta de la dimen-
sió, mida y moviinent deis cossos celestes. Astrono-
mía. II Aristología.

ASTRONÓMICAMENT. adv. m. Segons els princi-
pis y regles deis astrónoms. Astronómicamente.

ASTRONÓMICH, CA. adj. Lo que peitany a 1' as-
tronomía. Astronómico.

ASTROSCOPIA. f. Contemplado deis astres. As-
troscopia.

ASTRÓSCOPO. m. Instrunient astronómich, com-
post de dos conos en quina superficie están descrites
les estrelles y constelacicns, pera trovarles mes fa-
cilment. Astróscopo.

ASTROSSOFIA. f. Estudi o coneixement deis as-
tres. Astrosofía.

ASTRUCH, CA. adj. Ant. afoRtunat, DITXÓS. ||
m. Bot TEY.

ASTUCIA, f. Manya, sagacitat. Astucia, ardid. ||
Estratagema.

ASTUCIÓS, A. adj. ASTUT. || Ter. ESCRÚPULOS,
FASTIGÓS.

ASTUCIOSAMENT. adv. m. ASTUTAMENT.

ASTURDIT, DA. adj. ESTURDIT.

ASTURIÁ, NA. m. Natural d' Asturias, principat
d' Espanya. Asturiano.

ASTUT, A. adj. Sagas. Astuto.

ÉSSER MÓLT ASTUT. f. Pelarse de fino.

ASTURAMENT. adv. m. Ab astucia. Astutamen-
te. I! FRAUDLLENTMENT.

ASTUTÍSSIM, A. adj. sup. Astutísimo.

ATABAL, m Ant. Tabal.

ATABALAR. v. a. Per mal de cap. Atolondrar,
aturdir, atronar.

ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado.

ATACADOR, m. Qui ataca. Atacador. || Eína pera
atacar les pesses d' artillería. Atacador. || Eina ab
que s' ataca la pólvora a les barrinades. Atacadera.
II A r artillería de mar, corda grossa y forta ab un
tros de fusta a un deis caps. Atacador.

ATACAMENT. m. L' acció y efecte d' atacar. Ata-
cadura, atacamiento.

ATACAMITA. f. Min. Oxiclorur de coure trovat a
Atakama. Atacamita.

ATACAR. V. a. Apretar el taco dins del cañó de
r escopeta o d' un' altra arma. Atacar. || Embestir,
acometre. Atacar. || Posar en apuro a algú a forsa
d' arguments. Atacar.

ATACAT, DA. p. p. Atacado.

ATACH. m. L' acció d' atacar, embestir, acometre
una plassa o exércit. Ataque. || Met. Acometiment
d' algún accident repentí, cóm: feridura, etc. Ataque.

ATACONADOR. m. Sabater que adoba '1 cal^at
vell. Zapatero de viejo, remendón. || Met. Qui pega.
Zurrador.

ATACONAMENT. m. Ant. ADOB. |1 TACÓ, 2.

ATACONAR. v. a. Adobar les sabates. Remendar.
II Atipar a algú, afartarlo. També s' usa cóm recí-
procli. Rellenar, atracar || Pegar, fer un fart de
tacó. Zurrar.

ATACONAT, DA. p. p. Remendado. || Met. Zix-
rrado.

ATAFARRAR. v. a. Posar la tafarra. Atataarrar.

ATAFETANAT, DA. adj. Seniblant al fafetá. Ata-
fetanado.

ATA

ATE

161

ATAGELLAR. v. n. Mar. Navegar m6lt forsat de
vela ab qualsevol obgecte. Atagellar.

ATALAÍA. f. Lloch pera atalaíar. Vigía, atalaya.
II Qiii atalaia. Vigía, atalaya, atalayador.

ATALAÍA. Geog. Torre del tenue d' Alcudia, Ma-
llorca. II Caseriu del dlst. niunpal. de Vicli, prov. de
Barcelona. || —(la). Orog. Montanya de 1,161 met.
d' altitiit, a la dreta del Turia, part. jud. de Chelva,
prov. de Valencia.

ATALAYADOR. A. adj. Qui atalaía. Vigía, atalaya,
atalayador. || Ant. Qui observa les accions d' altres-
Espía, atisbador.

ATALAÍAMENT. ni. L' acció d' atalaíar. Atalaya-
miento.

ATALAÍAR. v. a. Vigilar, tindre conipte d' algii
o de quelcóm. Atalaía a n' aquesta nena. Vigilar
cuidar.

ATALAJARSE, v. r. Adunarse d' algií o de quel-
cóm. No me 'n havla atalai'at. Advertir, notar.

ATALAÍASSA (La). Orog. Puig de 475 met. d' al-
titut al S.O. d' Ibissa, Balears.

ATALAÍAT, DA. adj. B!as. Se diu deis castells.
torres, cases, etc., acabades ab una cornisa volate-
jada ab les senes espitleres pera observar ¡o que
passa; cóni també de les faixes, bandes, etc., que
afecten la forma de dita cornisa. Atalayador.

ATALAÍES D' ALCALÁ (Les). Orog. Serra que
hi há al N.O. d' Alcalá de Chisbert, prov. de Cas-
telió.

ATALAÍETA. f. dim. Atalayuela.

ATALENTAR. v. a. Ant. Agradar. Atalantar,
agradar.

ATALUSSAR. v. a. Tallar un terreno en forma de
plá inclinat. Escarpar.

ATALLADOR, A. ni. y f. Anl. Qui talla. Atajador.
II Ant. Espía, explorador.

ATALLAMENT. ni. Ant. DRESSERA. || m. iVIedi pera
terminar algún plet o desavenensa. Corte, ajuste.

ATALLANA. ni. adv. Ant. PER LA DRESSERA.

ATALLAR. v. a. Ant. Detindre, aturar a algú
eixintli al pas. Cortar, atajar. || Anar perla dressera
pera abreviar canií. Ir, atajar, echar por el atajo. ||
Detindre '1 curs á' alguna cosa. Atajar. || Transigir,
acabar un plet o desavinensa. Cortar, atajar, ter-
minar.

ATALLS. ni. pl. Ant. PLER.

ATAMBOR. m. Ant. Máquina pera pujar coses de
niólt pés. Grúa. || TABAL.

ATANASI, A. n. p. Atanasio.

ATANASIA. f. Entre estampers, carácter de lletra.
Atanasia. || Bot. Herba alta d' uns trenta centínietres
semblanta a l'orenga; al cim forma una copa ab cer-
tes flors que 's conserven mólt de teiiips. Hierba de
Santa María, atanasia. || —marina. Herba d' uns
trente centínietres d' altura, de fulles en figura de
Uansa, flors grogues y tota cuberta d' una borra
mólt semblanta al coto. Algodonera.

ATÁNS. m. p. u. Ant. APROXIMACIÓ.

ATANSAR. V. a. y Ms seus derivats. ACOSTAR.

ATANYENT. adj. PERTANYENT.

ATÁNYER. v. n. p. u. Tocar, pertányer. Pertene-
cer, tocar. II v. a. Cumplir les promeses. Cumplir.

ATAPAIMENT. ni. Acció y efecte d' atapair.
Tupa.

ATAPAIR. v. a. Apretar mólt alguna cosa pera
que no quedi tova. Tupir.

ATAPAiT, DA. p. p. Tupido.

ATARANTAR, v. a Ter. Persuadir a algú que
fassi alguna etsagallada. Levantar de cascos.

ATARANTAT, DA. p. p. Qui per sobra de vives
obra precipitadament y sense reflexió. Tronera,

DIC. CAT. — T. I. — 21.

Atault

tolondrón, alborotado. || ATURDIT. || Picat de la ta-
rántula. Atarantado.

ATART. adv. t. Ant. No mólt sovint, de quan en
quan. De tarde en tarde.

ATATXONAR. v. a. Clavar els bagúls ab tatxes
de llautó, etc. Atachonar,
clavetear. \\Met. Oinplir al-
guna cosa apretant lo que
s' W fica, cóni: atatxonar la
roba al bagúl. Embutir.

ATAULF. Biog. Primer
rei deis visigoths (411 a
415), que va sejornar a Bar-
celona, ont va morir asse-
sinat per efecte d' una cons-
piració promoguda péls ga-
los, deis quals liavía sigut,
després de vence ais ro-
mans, un deis mes temibles
enemichs.

ATAURICH. ni. Arq. Obra de guix ab que 'Is mo-
ros adornaven els edificis. Ataurique.

ATAVELLAR. v. a. Disposar en forma de fulla de
lletuga, cóm se fá a les guarnicions y vores deis ves-
tits. Alechugar.

ATAVIAMENT. m. Ant. Atavío.

ATAVIAR, v a. Compondré, assear, adornar. Tam-
bé s' usa cóm recíproch. Ataviar.

ATAVIAT, DA. p. p. Ataviado.

ATAVISME. m. Seniblansa d' un animal o planta
ais seus progenitors. || Bot. Tendencia d' una planta
o animal a retornar al tipo primitiu d' ont prové.
Atavismo

ATAVIU. ni. L' adorno y compostura de la perso-
na. Atavío.

ATAXIA, f. Med. Desordre, irregularitat, conjunt
de fenómens nerviosos, qu' indiquen senipre una afec-
ció cerebral niés o meiiys grave. Ataxia, jj Desordre
deis apetits, instints y passions del ánima. Ataxia.

ATAXODINAMIA. f. Patol. Irregularitat en els
inovíinents d' un orgue del eos huma. Ataxodinamia.

ATAYS. f. Nóni d' una estrella. Atáis.

ATECNIA. f. Med. Impotencia viril. Atecnia.

ATEIRADAMENT. adv. m. Ant. ARREGLADAMENT,
ORDENADAMENT.

ATEIRAMENT. m. Ant. ORDRE, REGLA.

ATEÍSME. m. Opinió d' aquells que neguen 1' exis-
tencia de Déu. Ateísmo.

ATEÍSTA, m. y

ATEÍSTICH. adj Ant. Qui nega 1' existencia de
Déu. Ateísta.

ATELESTITA. f. Min. Substancia rara, groguen-
ca, que 's cristallisa en tetaedres. Atelestita.

ATELOMIELIA. f. Desarrollo íncomplert del móll
de r espinada. Atelomielia.

ATEMORISAMENT. m, Ant. Mólt temor. Aterra-
miento.

ATEMORISAR. v. a. Infundir, causar temor. També
s' usa cóm recíproch. Atemorizar. |i aturdir. || ame-

NASSAR, 1.

ATEMORISAT, DA. p. p. Atemorizado.

ATEMPERACIÓ. f. L' acció y efecte d' atempe-
rar Atemperación,

ATEMPERADAMENT. adv. m. Ant. Ab templan-
sa. Templadamente.

ATEMPERANT. p. a. Lo qu' atempera. Atempe-
rante.

ATEMPERAR, v. a. Reduir alguna cosa al seu tem-
perament. També s' usa cóm recíproch. Atemperar,
a II Moderar, ablanir, templar, acomodar una cosa a
un' altra. Atemperar.

162

ATE

ATI

ATEMPORALAT, DA. adj. Náut. Vent que bufa
ab molía furia. Atemporalado.

ATEMPTAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis, inten-
tar, PROJECTAR, ASSAJAR.

ATENALLAR. v. a. Arrancar a un reu trossos de
carn ab unes estenaTes roentes. Atenacear, atena-
zar.

ATENALLAT, DA. p. p. Atenaceado.

ATENCIÓ. f. L' acció d' atendré. Atención. || Ur-
banitat, respecte, obsequi. Atención. || Consideració,
niiranieiit. Atención.

EN ATENCIÓ. m. adv. En atención, teniendo pre-
sente.

ATENUAR. V. n. y

ATENUARSE, v. r. Ant. Acampar la tropa a les
tendes de canipanya. Acamparse.

ATENDAT, DA. p. p. Acampado.

ATENDEMENT. in. Ant. y

ATENDENCIA. f. ATENCIÓ, 2, 3.

ATENDIBLE, adj. Digne de ésser ates. Aten-
dible.

ATENDIMENT. in. An!. ATENCió.

ATENDRÉ, v n. Estar ab cuidado y atenció. Aten-
der. II lindre consideració a alguna cosa, cóin: aten-
dré ais niérils y no a ¡a persona. Atender. || Mi-
rar per alguna cosa, o cuidarne. Atender. ¡| v. a.
Ant. ESPERAR. II Guardar, cumplir, niantíndres. Ate-
nerse. II Donar llocli o tregües. Dar treguas. || ATRA-
PAR, ACONSEGflR. 11 Ant. Eixir al pas.

ATENENT. ni. adv. Considerant. En atención, en
consideración.

ATENÉU. ni. Nóm que 's dona a algunes corpora-
cions cientifiques o literaries. Ateneo. || Llóch al
qual s' lii reuneixen. Ateneo.

ATENIENSE, adj Natural o pertanyent a la repú-
blica y ciutat d' .-Xtenes. Ateniense.

ATENIRSE. V. r. Aderirse, atíndre a lo que 's té
per mes segur. Atenerse.

ATENT, A. adj. Qui té posada o fixa 1' atenció en
alguna cosa. Atento. || Cortés, urbá. Atento, come-
dido.

ATENTAJVIENT. adv. m. Ab cuidado y atenció.
Atentamente. || Ab urbanitat o cortesía. Atentamen-
te. II For. Contra l'ordre y forma del dret. Atentada-
mente.

ATENTAR, v a. Maquinar, progectar o cometre
algún delicie. Atentar.

ATENTAT, DA. p. p. Atentad j. || m. Crim, delicte.
Atentado. ! Intent sense tó ni só. Intentona.

ATENTATORI, A. adj. Ant. Injust, violent. Aten-
tatorio.

ATENTI POTENTI. m. adv. Ab abundancia, a dis-
creció, cóni: menjar atenti potenti. A tente bonete.

ATENTÍSSIM, A. adj. sup. Atentísimo.

ATENTÍSSIMAMENT. adj. sup. Atentísimamente.

ATÉNYER. V. a. ATÁNYER. || v. n. Ant. ARRIBAR. |1
Ter. ACONSEGUIR.

ATERIVIASIA. f. Med. Excés, auiuent morbos de
calor. Atermasia.

ATERMENADOR. m. Qui posa fites a les terres.
Amojonador.

ATERMENAMENT. m. L' acció y efecte d' ater-
menar. Amojonamiento.

ATERMENAR. v. a. Posar fites a les terres. Amo-
jonar.

ATEROIVIA. m. Med. Tumor enquistat pié d' una
materia espessa, blanquinosa y seniblanta a les papa-
rotes. Ateroma

ATEROMATÓS. adj. Patol. Qu' és o participa de
la naturalesa del ateroma. Ateromatoso.

ATERRADOR, A. adj. Qui aterra. Aterrador.

ATERRAMENT. m. L' acció d' aterrar. Aterra-
miento.

ATERRAR, v. a. Tirar a térra. Asolar. ' Causar
terror. També s' usa cóm reciprocli. Aterrar, ate-
rrorizar. II Entre pilots, acostarse a térra. Aterrar.
II ABATRE, HUAULIAR. || ASSOMBRAR.

ATERRARSE, v. r. Náut. Arrimarse 'Is vaixells a
térra. Aterrar.

ATERRAT, DA. p. p. Aterrado, aterrorizado. ||
adj. Náut. Se d u de tot obgecte qu'és prop de térra.
Aterrado.

ATERRIT, DA. adj. Ant. ATERRAT, 1.

ATERRORISAR. v. a. ATERRAR, 2.

ATERROSSAR. v. a. Fer terrossos d' una materia
solta. Aterronar.

ATERROSSARSE. v. r. Ferse terrossos. Aterro-
narse. II Apilotarse, se diu del arrós, etc. Aterro-
narse.

ATERROSSAT, DA. p. p. Aterronado. Hadj. Se
aplica ais canips, etc. Terregoso.

ATES, A. p. p. d' atendré. Atendido. || ni. adv. EN

ATENCIÓ.

ATESAR. V. a. Náut. Posar tivants els caps o les
veles de la ñau. Atesar.

ATESORAR, v. a. Arreplegar y guardar riqueses.
Atesorar. || Met. Reunir moltes qualitats, gracies o
perfeccions. Atesorar.

ATESTACIÓ. f. Testificació. Atestación.

ATESTAR, v. a. For. Certificar, testificar. Ates-
tar.

ATESTAT, DA. p. p. Atestado. || adj. Pié. Ates-
tado. II m. pl. For. Els Instruments auténtichs que
fau fé d' alguna cosa. Testimoniales, atestados.

ATÉU. adj. El qui nega 1' existencia de Déu. Ateo.

ATIADOR, A. m. y f. Qui atía. Atizador. |1 Eina
pera atiat. Atizador, atizadero.

ATIAMENT. ni. Acte d' atiar. Atizamiento.

ATIAR. V. a. Arrimar els tions al foch pera que no
s' apaguin. Atizar. || Mocar el ble del llum, etc. Ati-
zar, avivar. || Met. Fomentar les passions o afectes.
Atizar, revolver el ajo, el caldo, jj Met. Instar, in-
citar.

ATIAT, DA. p. p. Atizado

ÁTICAMENT. adv. m. A la manera deis átichs.
Áticamente.

PARLAR ÁTICAMENT. Loc. Parlar concisament. Ha-
blar áticamente.

ÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a Atenes. Ático. ||
S' aplica al estil qu' ab poques paraules expressa
niólts conceptes. Ático. || m. Cós d' arquitectura que
se coloca per adorno deinunt la cornisa d' un edifici.
Ático.

ATICISME. m. Modo de parlar pur y concís. Ati-
cismo.

ATICURGA. f. Arq. Columna quadrada del ordre
átich. Aticurga.

ATIGRAR. v. a. Imitar les taques de la pell de
tigre. Atigrar.

ATINADAMENT. adv. ni. Ab discreció. Atinada-
mente.

ATINAR. V. a. Pensar, recordarse d' alguna cosa.
Atinar, acertar, dar en el blanco. II Met. Endevinar
per congectures. Atinar.

ATINAT, DA. p. p. Atinado.

ATINGUT, DA. p. p. d' atenirse o aténdres. Ate-
nido.

ATIPAR. V. a. Satisfer de menjar. Saciar, [j Satis-
fer el gust o desitj d' alguna cosa. Saciar. || Comun-
ment s' usa c6ni recíproch. |l Fastiguejar, cansar, mo-
lestar. Cargar.

ATO

ATR

163

ATIPLAR. V. a. Algar el t6 de ¡a veu o del ¡nstrii-
nient que 's toca. Atiplar.

ATIPLARSE. V. r. Posar veu de tiple. Atiplarse.

ATIPLAT, DA. p. p. Atiplado, tiplisonante.

ATIRIZÍA. f Anl ICTERICIA.

ATIRIZIARSE. v. r. An/. ICTERICIARSE.

ATLÁNTICH, CA. adj. S' aplica al mar que s' ex-
tén entre Europa y América. Atlántico. || S' aplica a
un ordre d' arquitectura en que, en lloch de coUim-
nes, s' hi posen estatúes nomenndes Atlantes. Atlán-
tico.

ATLÁNTIDES. f. pl. Constelació en que hi lia es-
trelles, que fiíigiren els poetes ésser filies d' Atles.
Atlántida.

ATLANTS. m. pl. Arq. Estatúes d' liomes que 's
posen en lloch de columnes pera sostindre 1' arqui-
trau. Atlantes. 1| atles, 2.

ATLES. m. Colecció de niapes enquadernats. At-
las. II Anat. Nóm de la extrema vértebra del coll que
nianté y dona nioviment al cap. Atlas. || Montanya
d' África. Atlas.

ATLETA, ni Home que peleava a cops de puny.
Atleta, luchador. || Fisiol. L' home que té '1 sistema
muscular mólt desarrollat. Atleta.

ATLÉTICAMENT. adv. m. Cóm un atleta. Atlét!-
camente.

ATLÉTICH, CA. adj. Lo que pertany al atleta. At-
létlco.

ATLÓIDICH. adj. Anl. Pertanyent o referent al at-
les o primera vértebra cervical. Atlóideo.

ATMETLLA. V. AMETLLA.

ATMIDIÁTRICA. Med. Aplicació deis vapors o
del gas a la pell, cóm niedi curatiu. Atmidriátíca.

ATMIDÓMETRE. ni. Fís. Instrument que serveix
pera midar la evaporació. Atmidómetro.

ATMÓSFERA. Fis. Fluit subtil y elástich que ro-
deja un cós per totes parts y participa deis seus mo-
vinients. Atmósfera. || La massa del aire, ab el seus
vapors, exalacions y deniés, que rodeja la térra fins
a una altura considerable. Atmósfera. || Fluit subtil
que rodeja al sol y ais seus planetes. Atmósfera del
sol, etc.

ATMOSFÉRICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' at-
mósfera. Atmosférico

ATMOSFEROGRAFÍA. f. Descripció de 1' atmós-
fera y de les senes qualitats. Atmosferografía.

ATMOSFEROLOGÍA f. Tractat de les propietats
de r atmósfera. Atmosferología.

ATOGINAR. v. a Mar. Posar togins a les veles
y demés pesses o punts que 'Is requereixln. Atojinar.

ATOLONDRAMENT m. L' acció y efecte d' ato-
londrar o de atolondrarse. Aturdimiento, atolon-
dramiento.

ATOLONDRAR, v. a. Perturbar els sentits. Tam-
bé s' usa cóm recíproch. Aturdir, atolondrar, per-
turbar.

ATOLONDRAT, DA. p. p. Atolondrado. || adj.
ATARANTAT.

ATOM. in. El cós mes petit que se suposa indivi-
sible. Átomo. II Meí. Part mólt petita de qualsevulla
cosa. Átomo. || m. pl. Les particuletes que 's perci-
beixen en el raig del sol qu' entra a alguna pessa.
Átomos.

FINS UN ÁTOM. Loe. Jam. En la cosa mes mínima o
petita. En un átomo.

ATÓMICA, f. S' aplica a la teoría fundada en el
cálcul del nombre d' átoms que de cada eos simple
entren en la formació d' un compost. Atómica.

ATÓMICH, CA. adj. Lo qu' és excesivament petit.
Atómico. II Lo que pertany ais átoms. Atómico, ato-
místico.

ATOMÍFER. adj. Qu' está carregat d' átoms. Ato-
mífero.

ATOMISAT. m. Qui segueix o defensa 'I sistema
deis átoms. Atomista.

ATOMISME. m. Física corpuscular. Atomismo.

ATOMISTA. m. Partidari de les doctrines del ato-
misnie. Atomismo.

ATOMOLOGÍA. f. Tractat deis átoms Atomo-
logía

ATONÍA, f. Med. Postiació, debilitat, esllangui-
ment, inercia. Atonía.

ATÓNICH, CA. adj. M d Qui pateix atonía. Ató-
nico.

ATONIFICACIÓ f. Med. Acció per la que 's fá
que 'Is orgues del cós se posin en estat d' atonía.
Atonificación.

ATONIR. V. n. Ant. y 'Is seus deriváis. ATURDIR,
ESPANTAR.

ATÓNIT, A. adj. Pasniat o espantat d' algún ob-
gecte o succés extrany. Pasmado, atónito.

ATONTAR, v. a. Náut. Posar un cop de mar en
certa posició y nioviments la ñau. Atontar. || en-
TONTIR.

ATONTAT, DA p. p. Náiil. Atontado.

ATONTIMENT. m. L' acció y efecte d' atontír.
Atontimiento.

ATONTIR. V. a. y 'Is seus deriváis. Entoníir.

ATONYAT, DA. adj. Apretat. Compacto, prieto.

ATORAR V. a. Náut. abarrotar.

ATORARSE, v. r. Náut. Parlant de les cordes, de-
tlndres, no poguer passar per ont deuríen, ja per
ésser massa grosses, ja per altra causa. Atorarse,
atragantarse.

ATORMENTADAMENT adv. m. Ab torment.
Atormentadamente.

ATORMENTADOR, A. m. y f. Qui atormenta.
Atormentador.

ATORMENTAR, v a. Afligir y molestar corporal-
ment a algú Atormentar. || Aíe/. Molestar, enfadar,
afligir a algú. Atormentar, apurar i| Donar torment
pera fer confessar la veritat. Dar tormento || Náut.
Fer una forta impressió a la ñau la violencia de les
onades, la forqa del vent, el pés de 1' arboladura y
tot lo que hi pot influir. Atormentar.

ATORMENTARSE, v. r. Apesararse. Atormen-
tarse. II Donarse mal temps. Atormentarse.

ATORMENTAT, DA. p. p. Atormentado.

ATOROSAT, DA. adj. Ant. 8' aplica a la bestia
que pateix torso, atorsonat

ATORROLLAR. v. a. Confondre a algú. Aturru-
llar, aturdir, confundir.

ATORROLLAT, DA p. p. Aturrullado.

ATORSONARSE. v. r. Patir torso les cavalcadu-
res. Atorozonarse.

ATORSONAT, DA. adj. S' aplica a les cavalcadu-
res que pateixen torso. Atorozonado.

ATORT. m. adv. Ant. PER FORgA. || A TORT.

ATORTONAR. v. a. Náut Trincar ab tortóns.
Tortorar, atorrorar.

ATRABILIAR. adj. y

ATRABILIARI. adj. y

ATRABILIÓS, A. adj. Lo que pertany a 1' atrabí-
lis. Atrabiliario, atrabiiioso.

ATR A BILIS. L Bilis negra. Atrabilis.

ATRACA. Veu náutica ab que 's designa 1* acció
d' atracar, ajustar un tauló o altra pe^a de cons-
trucció ab altres. Atracar.

ATRACABLE, adj. Abordable.

ATRACADA, f. Náut. Acte d'atracar. Atracada.

164

ATR

ATR

BONA ATRACADA. Náut La que '1 patró dirigeix ab
tal acert que 1' enibarcació queda parada y situada
convenientnient al punt a que devía atracar. Buena
atracada.

MALA ATRACADA. Náut. La que 's fá sense dites
circunstancies. Mala atracada.

ATRACADERO, ni. Paratge ont sense perill poden
atracars'hi les embarcacions menors. Atracadero.

ATRACAR. V. a. Náut. Acostar les embarcacions a
térra o unes ab altres. Atracar. 1| Acostar un obgecte
a un altre. També s' usa cóni recíprocli. Atracar. i|
Apretar una cosa contra un' altra. Atracar. || Acos-
tar els obgectes uns ab altres sense que arrivin a to-
carse. Atracar.

ATRACAR LES FULLES. fr. Art. y Of. Apropar la
contrafulla al tall d' una altra fulla

ATRACAT, DA. p. p. Atracado.

ATRACCIÓ. f. L' acció o virtut d' atreure. Atrac-
ción. II ATRACTIU, 2.

ATRACCio NEWTONIANA. La que 's verifica sóls a
les grans niasses, en rao d' aqüestes meteixes, y del
quadrat de les distancies. Atracción neutoniana ó pla-
netaria.

ATRACTIU, VA. adj. Lo que atreu o té la virtut
d' atreure. Atractivo.

ATRACTÍVOL, A. adj. Lo que atreu. Atractivo. ||
ATRACTIU.

ATRAFAGAR, v. n. y

ATRAFAGARSE, v. r. Fatigarse, afanyarse. Ata-
rearse.

ATRAFAGAT, DA. adj. Aqueferat. Atareado.

ATRAURER v. a Ant. ATREURE.

ATRAPAR, v. a. Agafar al que fuig. Coger, atra-
par. II Assolir, aconseguir. Alcanzar. || Sorpendre,
sobrevindre repentinament alguna cosa, cóm: l'atrapá
la nit, V atrapa al moment del furt o en mentida. Co-
ger. II Engaiiyar. Coger. |i Náut. Posar o passar les
trapes a les veles. Atrapar.

ATRAPAR AB ELS PIXATS AL VENTRE. fr. Fam. y

ATRAPAR A L' ENCESA. fr. Sorpendre de prompte a
algú en algún delicte, etc., sense poders'ho pensar.
Coger de manos á boca, coger con las manos en la
masa, coger infraganti.

ATRAPAR DESCUiDAT O DESPREVINOUT. fr. Impen-
sada ment, de repent. Coger de rebato, de manos á
boca.

ATRAPAR LA LLUNA. fr. Durar niólt 1' execució de
alguna cosa. Coger la noche.

ATRAPAR SOTA. fr. Coger debajo.

ATRAPARSE, v. r. Caure a la trampa. Cogerse.

ATÍAPASSAR. v. a. Fer alguna cosa depressa,
surti bé o malament, feria de qualsevulla manera.
Atrabancar, frangollar.

ATRAPAT, DA. p. p. Atrapado, cogido.

ATRÁS, ni. L' efecte d' atrassar y atrassarse.
Atraso. || Náut. El punt de situació de la ñau o dis-
tancia qu' aquesta '1 suposa mes atrassat respecte al
rumbo que ha obtingut per 1' observado deis astres.
Atraso.

ATRÁS DE. m. adv. y

ATRÁS QUE. m. adv. Ademes; aixís se diu: Atrás de
vindre tari encara renya. Tras.

ATRASSAMENT. ni L' acció y efecte d' atrassar
y atrassarse. Atraso.

ATRASSAR. v. a. Retardar. Atrasar.

ATRASSAR EL RELOTjE. fr. Fer correr enrera 1' asse-
nyalador. Atrasar el reloj.

ATRASSARSE. v. r. ENDERRERIRSE.

ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado. || adj. Endeutat,
empenyat. Atrasado.

ANAR ATRASSAT. fr. Estar empenyat o anar a
iiienys. Andar ó estar alcanzado, andar á tres menos
cuartillo ó de capa calda.

ATRASSOS. m. pl. Endarreriatges, rendes que dei-
xaren de pagarse al temps assenyalat. Atrasos.

ATRAVÉS. m. adv. De través. Al través.

ATRAVESSA. f. Nául. Veu ab que 's designa 1' ac-
ció d' atravessar, cóm: perns rf' atravessa. Atraviesa.

ATRAVESSADOR. m. TRAVESSER. |l EMBARÁS, IM-
PEDIMENT.

ATRAVESSAIVIENT. Met. CONEXIÓ.

ATRAVESSAR. v. a. Posar una fusta o altra cosa
d' una part a altra. Atravesar. || Passar de parta
part el cós o algún nieiiibre ab 1' espasa, 1' aigua
pels poros, etc. Atravesar. || Passar d' una part a
altra, cóm: atravessar la carretera, etc. Atravesar,
cruzar. || Parlant del joch, fer a'guna juguesca a niés
de lo que 's posa al fondo. Atravesar || Encreuar
una cosa. Atravesar, cruzar. || Náut. Posar en fatxa,
situar la ñau ab el costat perpendicular o transversal
a la direcció de la mar o del vent. Atravesar, poner
á la capa || Llaurar segona vegada la térra. Binar. ||
MALMIRAR, ÜLLPENDRE. || Dit delS géneros. AGAVELLAR.

ATRAVESSARSE. v. r. Posarse de per mitj algún
destorb. Atravesarse || Intercedir, posarse de per
mitj. Atravesarse. || Met. Interrompre la conversa.
Atravesarse. II Trovarse ab algú, barallarse. Atra-
vesarse. II Entrevindre, ocórrer alguna cosa que ini-
pideix el curs de un' altra. Atravesarse. II Ais jochs
d' interés se diu de la qiiantitat que s' ha perdut o
guanyat. Atravesarse. || Náut. A les maniobres, si-
tuarse la ñau ab el seu costat perpendicularment a
una direcció qualsevulla. Atravesarse. || Pendre '1
vent una direcció próximanient perpendicular a una
altra donada. Atravesarse.

ATRAVESSÁRSELI A ALGIJ UN ÑUS AL COLL. fr. Met.
No poder parlar d' espaiit, pena o vergonya. Atrave-
sársele á uno un nudo en la garganta.

ATRAVESSAT, DA. p. p. Atravesado. || adj. Qui
no mira dret. Atravesado. || Mal intencionat. Atra-
vesado. II L' animal que prové de varíes castes. Atra-
vesado, cruzado.

ATRAVESSAT DALT D' UNA CAVALCADURA. LoC. Aja-
gut demunt la seua cárrega. Atravesado en una ca-
ballería.

ATRAHIMENT. ui. Lo que atrau o té virtut de
atraure. Atractivo |1 Atractiu, alicient que afalaga.
Atractivo.

ATRE, A. pron. Ter. ALTRE.

ATREPAR. v. a. Nául. Agarrar ab la perxa o altre
instrument de ganxo. Aferrar.

ATRES. pron. Ter. ALTRES.

ATRESORAR. v. a. y 'Is seus deriváis. Atesorar.

ATRESSAT, DA adj. Diestro, adiestrado.

ATRESSÍ. conj Ant. for. A mes d' aixó, ademes.
Otrosí, además, demás de esto. || m. For. Cada una
de les peticions després de la principal. Otro sí. ||
Juntament. Juntamente.

ATRET, A. p. p. Ant. De atreure. Atraído.

ATRETAL. adv. ALTRETANT.

ATREURE. V. a. Fer seguir alguna cosa, cóm: el
imán al cer. Atraer. || Quanyarse la voluntat d' algú.
Atraer, captarse la voluntad ó el afecto.

ATREVIDAiVlENT. adv. m. Ab atreviment. Atre-
vidamente, osadamente. || temerariament. || lliu-

REMENT.

ATREVIDAS, SA adj aum atRevidíSSIM.

ATREVIDET, A. adj. dirn. Atrevidillo.

ATREVIDÍSSIM, A. adj. sup. Atrevidísimo.

ATREVIMENT. m. L' acció y efecte de atrevirse.
Atrevimiento, osadía, audacia. il CORATOe. || teme-

RITAT. II DESCARO.

DONAR ATREVIMENT. fr. ANIMAR, 2.

ATREVIRSE v. r. Arriscarse, determinarse a fer
alguna cosa. Atreverse.

ATR

ATU

165

ATREVIT, DA p. p. Atrevido. || adj. Insolent,
descarat, desvergonyit. Atrevido. || animós. || teme-
RARi.

ATRIBA. f. Eina de fer esclops. Atriba.

ATRIBUCIÓ. f. L' acció d' atribuir. Atribución.

ATRIBUIR. V. a. Aplicar, assignar alguna cosa a
algú. S' usa cóni reclproch. Atribuir, aplicar. Il Acu-
mular. Atribuir, achacar acumular ll CONCEDIR.

ATRIBUIT, DA. p. p. Atribuido.

ATRIBULADOR, A. adj. Lo que atribula. Aribu-
lanle.

ATRIBULAR, v. a. Afligir. S' usa cóm recíproch.
Atribular. || Perturbar 1' ániín. Amotinar, turbar.

ATRIBULARSE, v r. Amotinarse.

ATRIBULAT, DA. p. p. Atribulado. || adj. ATA-
RANTAT.

ATRIBUT. m. Teol Qualsevol de les perfeccións
propies de la essencia de Déu, cóiu: omnipotencia,
misericordia, etc. Atributo. || Símbol o senyal que
denota '1 carácter y ofici de les figures, cóm: la pal-
ma de la victoria, el líiri de la puresa, etc. Atributo.

ATRICIÓ. f. Teol. Dolor d' liaver ofés a Déu per
por a les penes del infern, ab propósit d' esmena.
Atrición.

ATRICIONARI. m. Teol. Teólecli escolásiicli sos-
tenidor de que 1' atrició servil o concebuda per un
temor, cóm el deis esclaus y no cóm el deis filis, es
suficient pera justificar al pecador en el sagrament
de la penitencia. Atricionario.

ATRINXERAMENT. ni. Trinxera, fosso, estacada
o altura de térra o brossa pera defensar el cós deis
soldats deis trets del enemich. Atrincherar, atrin-
cheramiento.

ATRINXERAR. v. a. Fer trinxeres. Atrincherar.

ATRINXERARSE. v. a Fortificarse ab trinxeres,
etc. Atrincherarse.

ATRINXERAT, DA. p. p. Atrincherado.

ATRISSAR. V. a. Ant. Reduir a póls. Pulverizar.

ATRIT, A. adj. Qui té atrició Atrito. || Ant ABA-
TUT.

ATRITOSTOiVllA. f. Anal. Pegadura o soldadura
deis llavis. Atritostomia.

ATRIVENSA. ni. Ant. ATREVIMENT.

ATROFIA, f. Falta d' aliment; defecte de creixen-
sa. Atrofia. || f. Med. Eiiflaquiment o consumpció
parcial o total del cós. Atrofia.

ATROMPETAT, DA. adj. Dit del trabucli o altra
arma de fóch que té la boca en figura de trompeta.
Abocardado.

ATRONADOR, A. m. y f. tabalot.

ATRONAR. V. a. Alborotar ab crits. Atronar,
atolondrar, || Fer un gran soroll a manera de tro.
Atronar.

ATRONARSE, v. r. Aturdirse ab el soroll deis
tróns. Se diu deis cuclis de seda, deis polis avans de
surtir del ou y d' altres críes que 's moren al sentir
tronar. Atronar.

ATRONAT, DA. p. p. Atronado. || adj. atarantat.

ATRONERAR. v. a. Obrir o fer troneres. Atro-
nerar.

ATRONERAT. adj. S' aplica a la paret en que hi
ha troneres. Atronerado.

ATROPELLADAMENT. adv. m. Precipitadament,
ab desordre y confusió. Atropelladamente.

ATROPELLADOR, A. m. y f. Qui atrepella. Atro-
pellador.

ATROPELLAMENT. m. L' acció y efecte d' atre-
pellar. Atropellamiento, tropelía

ATROPELLAR. v. a. Donar empentes, fer caure,
passar atropelladament pél demunt d' algú. Atrope-

llar. II Despreciar, no fer cas de liéis, ni respectes, ni
de la rao. Atropellar. || Injuriar, maltractar de pá-
ranla a algú sense donarli Ilóch de disculpa. Se diu
comunment deis superiors respecte deis inferiors.
Atropellar.

ATROPELLAR'HO TOT. fr Despreclar'ho tot ab arro-
gancia. Atropellar por todo.

ATROPELLARSE. v. r. Donarse massa pressa a
fer o a dir les coses. Atrepellarse. || Donarse em-
pentes en llóchs de mólta gent. Atrepellarse.

ATROPELLAT, DA. p. p. Atropellado. || adj. Pre-
cipitat en dir u obrar. Atropellado.

ATRÓPICH adj. Quim. Ácit que 's trova a la be-
lladona, y sais quina base es 1' atropina. Atrópico.

ATROPINA, f. Quiñi. Substancia alcalina y veri-
nosa que s' extreu de la belladona. Atropina.

ATRÓS. adj. Fer, cruel, inhuma. Atroz. || Mólt
gran, enorme. Atroz.

ATROSMENT. adv. ni. Ab atrossitat. Atroz-
mente.

ATROSSAMENT. m. Obra d' atrossar. Sofaldo.

ATROSSAR V. a. Alsar la roba. Sofaldar. || Ndut.
TROSSAR.

ATROSSARSE. v. r. Alsarse les faldilles. Levan-
tarse las sayas.

ATROSSAT, DA. p. p. Sofaldado.

ATROSSITAT. f. Crueltat mólt gran. Atrocidad.

ATROTINAR. v. a. y 'Is seus derivats. ABANDO-
NAR, 2.

ATROTINARSE. v. r. Rebaixarse, envilirse. Envi-
lecerse.

ATSAGAÍA. f. Llansa o fletxa curta que 's tira ab
la nía. Azagaya. '

ATSAGAÍADA. f. Cop o ferida de 1' atsagaia.
Azagayada.

ATSAR. ni. Desgracia impensada. Azar. || CASUA-
LITAT.

ATSARENA. f. Ant. Vestidura llarga y rodona
que usaven les dones. Ciclada.

ATSAVARA. f. Bot. Planta de la fam. de les ania-
riliácees, de fulles molsudes acabades en punxa, que
s' usa pera tanques de terres de cenreu. Agave,
pita.

ATSEGAÍA. f. ATSAGAÍA.

ATSEGALLADA. f. DISBARAT.

ATSEROLA. f. Fruit del adseroler; és rodó, ver-
mell o groch y té tres pinyols mólt agafats entre ells;
el séu gust es agredols. Acerola.

ATSEROLER. m. Bot. Arbre fruiter de la fam. de
les rosácees, de viiit a deu nietres d' alsada, de bran-
ques curtes y trencadisses, que té punxes quan es
bort y no 'n té quan es conreuat, de fulles retallades,
flors blanques a poms, y quin fruit, del grossor d' una
cirera, és groch o verinell; té tres pinyols niólt durs.
Acerolo.

ATSÍBAR. V. a. Ant. etsíbar.

ATTANYENT. p. a. Ant. PERTANYENT.

ATTENDAR. v. n. Ant. ACAMPAR.

ATTENDRE. v. a. y 'Is seus derivats. ATENDRÉ.

ATTENEDOR, A. adj. Atendible.

ATTRIDAR. v. a. Ant. y 'Is seus derivats. Matar.
II ABATRE.

ATUELL. m. CAIXA DE MORT.

ATUFADAMENT. adv. m. Atufadamente, enojo-
samente.

ATUFARSE, v. r. Enfadarse o ressentirse d' algu-
na cosa. Atufarse, amoscarse picarse, quemarse.

ATUFAT, DA. p. p. Atufado, picado. || adj. Ter.
ESPÉS.

ATUIR. V. a. ENTüMiR.

166

ATX

AUC

ATUNYINAR. v. a. Fam. Fer un fart de tacó; pe-
gar niólt a algú. Zurrar la badana.

ATURAAIGÜES. ni. Mar Forat replé a forsa de
maga, ab una clavilla de fusta ais ánguls deis es-
carpes de la quilla y altres peces, empalniades y ex-
posades a 1' acció de 1' aigua pera que aquesta
no entri per les junturas de dits escarpes. Ataja
aguas.

ATURADA, f. Acció d' aturarse. Parada, alto.

ATURADETA. f. dim. PARADETA.

ATURADOR, A. ni. y f. Qui atura. Detenedor.

NO TINDRE ATURADOR. fr. No tiudre fré, entregarse
desenfrenadament al vici. Correr sin freno.

ATURALL. m. Instrunient pera aturar. Detenedor.

ATURAMENT. ni. ENCANTAMENT.

ATURANSA. f. Ant. DETENCIÓ. || ALTO.

ATURAR. V. a. Detindre, suspendre '1 curs d' al-
guna cosa. Detener, parar.

ATURARSE, v. r. Detenerse, pararse, parar ||
Ant. AVERGONYiRSE. |1 RETEÑIRSE. || Fa tar la memo-
ria. ATURARSE. || Reservarse alguna cosa d' altres.
QUEDARSE.

QUI A QUARANTA NO S' ATURA Y A CINQUANTA NO
ENDEVINA A SEIXANTA DESATINA. Ref. Denota que '1
qui no té judici a quaranta a:i>s y a cinquanta no
prevéu les coses, a la seua vellesa obrará errada-
nient. Quien á cuarenta no atura y á cincuenta no
adivina, d sesenta desatina.

ATURAT, DA. p. p. Parado, detenido. || Apocat.
Encogido, apocado.

ATÚRAT. fr. Se sol dir a aquell que amenassa ab
fer alguna etsagallada. ¡ Detente! ¡ Alto ahi!

ATURBANTAR. v. a. Ndnt. Lligar al seu pal res-
pectiu per mes avall de la encapilladura qualsevuUa
corda que pengi d' ell. Aturbantar. || Amarrar un
puntal peí seu extrém al pal que deu sostindre.
Aturbantar.

ATURDIMENT. m. Perturbado deis seutits. Atur-
dimiento II Cobardía, temor. || Gran admirado. Pas-
mo, aturdimiento. || Falta d' expedició. Torpeza,
desmaña.

ATURDIR. V. a. Perturbar els sentits. També
s' usa com recíprocli. Atronar, aturdir, atolondrar.
II Causar gran admiració. Pasmar, aturdir.

ATURDIT, DA. p. p. Aturdido, atarantado. Il adj.
Espantat, acobardit. Amilanado, acoquinado.

ATUTÍA, f. Óxit de zencli de color cendrós, que 's
trova agafat a la volta deis fonis, ont s' ha fos el
coure ab la calamina pera fer llautó: s' usa per remei
en alguns mals d' ulls. Atutía.

ATXA. f. Ciri llarch y groixut de forma quadrada
y ab quatre blens. Hacha || = de vent. La d' espart
y pega. Hacha de vien o, hachón.

ENDEVANT LES ATXES, Y CREMAVEN TEYFS. fr. Se
sol dir quan se vol que 's deixi de conversar d' una
cosa pera parlar d' un' altra. També s' usa la prime-
ra part sola pera indicar que se segueixi caminant o
fent vía. Adelante con los faroles.

ATXACH m. Maltía habitual. Achaque.

ATXACÓS, A. adj. Qui pateix atxach. Achacoso.

ATXASSA. f. aum. Hachón.

ATXATARSE. v. r. Tornarse xato. Achatarse. ||
Tornarse, ferse rom. Arromarse.

ATXATATS. adj. m. pl. Entom. Secció d' insectes
coleópters pentáiners, familia deis braquiálitres que
ne compren alguns niólt plans de cós. Achatados.

ATXER. m. Qui fá Uum ab atxes. Hachero. 1| Qui
fá atxes. Hachero.

ATXERA. f. Peu de fusta pera aguantar les atxes.
Hachero.

ATXOTA. m. Mar. Atxa grossa de cera que servia
pera fer senyals. Hachóte.

Teodor Auhanel

ATZUARA (Miquel). Biog. Pintor miniaturista
valencia del sigle XV, gerniá petit d' un altre minia-
turista aiiomenat Domingo.

AU. m. Ant. Aucell.

AU DE PRESA. Ave de rapiña.

¡ AU! interj. Veu de carreter pera incitar ais ani-
máis, issa. ¡Jau!

|AU, AU! Veus que s' usen pera aplaudir sorollosa-
nient. ¡Jau, jau!

AUBA. ni. Bot. ter. Alba, arbre blanch, a tota la
prov. de Tarragona. Álamo. || AURORA.

A TRENCH D' AUBA. fr. A punta de día. Al romper
el alba

AUBA (Son). Geog. Caseríu del terme de Muro,
Mallorca.

AUBA (Coll d'). Geog. Partió d' aigües del riu
Nere y Jueu, a la Valí d' Aran (2.125 m.) || —(MACIS
D'). Un deis cinis de la Valí d' Aran.

AUBÁ. f. Ter. Magraiia de pinyol.

AUBACH, GA. adj. Lo que inipideix el pas a
la Ihim. Opaco. ll Obscur, fosch, ombrívol. Opaco.

AUBACH Geog. Caseríu del
dist. munpal. de Fígols, prov.
de Lleida.

AUBADA. f. .\nt. Albada.

AUBANEL (Teodor). Biog.
Poeta contemporani de la Pro-
vensa. Va néixer a Avinyó, en
1829, inorinten 1886. Entusiasta
coiireuador de la literatura de
sa térra, va fundar profitoses
institucions, essent deis que sos-
tingueren ab els nostres poetes,
corrents de germano, assistint
ais lochs Floráis de Barcelona. Va ésser elegit Ca-
poulié deis felibres.

AUBARDÍS. m. Bot. ter. ESBARSER.

AUBAREDA. f. Ter. Llóch plantat d' aubes. Al-
bareda.

AUBÁS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Coll de
Nargó, prov. de Lleida. || — (MONTANYA D'). A la
Valí d' Aran.

AUBAT. ni. Ter. ALBAT.

AUBELLÓ. m. Desaiguader deis estanys, patis, etc.
Arbollón, tijera. || CLAVAGUERÓ.

AUBERGE. m. Ter. PRÉSSECH.

AUBERGENS Y AUBERGES. m.pl. Ter.PRÉSSECHS.

AUBERGINIA. f. Vegis asberginia.

AUBEROLA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Tra-
gó de Noguera, prov. de Lleida.

AUBERT. Geog. Poblé del dist. munpal de Betlán,
prov. de Lleida.

AUBETS. Geog. Poblé del dist. munpal de Lla-
durs, prov. de Lleida.

AUBRICOCH. m. Ter. ABERCOCH.

AUCA. LAnt. Oca, rodolí.

FER TOTS ELS PAPERS DE V AUCA. f. Explica !a
inconstancia d' algún subgecte o facilitat de traurer-
li qualsevol dictamen. Irse con el viento que corre;
moverse á todos vientos.

ÉSSER L' AMO DE L' AUCA. fr. Ésser el principal de
algún negoci. Ser el amo ó dueño de la baila.

AUCANADA. Geog. Isleta del grupo de les Balears
que pertany al dist. nuuipal. d' Alcudia.

AUCANELLA. Geog. Caseriu del tenue d' Escor-
ca, Mallorca.

AUCANELLETA Geog. Caseriu del terme d' Es-
corca, Mallorca.

AUCELADOR. m. Ant. y

AUCELEGADOR. m. Ant Cassador d' aucells. Ca-
zador de aves.

AUC

AUG

167

AUCELL. m. Aiiiiiial volátil. Ave, pájaro. || Met.
Astut, disitjuilat. Pájaro. || — afollador. Aquell
qu' está pera saltar del niu. Volantón. \\ — D' akíua.
Se din del que regulariiient té '1 bech en forma de cu-
llera y 'Is dits units per medí d' una pell, lo que 'Is lii
perniet usar les potes cóiu si fossiii renis pera nadar,
cóm: /' únech, oca, etc. Ave aciiálil ó de cuchara. \\ —
DE BOSCH: AUCELL SELVATOE. || — DE CANT. Aquell
que ab el seu cant dona auguris, segons la gent,
cóm: el corb, la cácala, etc Ave de agüero. \\ — DEL
PARADÍs. Es d' uns treiita cinch centinietres d' aba-
ría, de color groch, ab el pit biau, les ales negres, y
la panxa ceiidrosa; sota les ales li neixen una porció
de plomes mólt primes y 'I doble mes Margues que '1
seu cós. Ave del paraíso, pájaro del sol. || — DE NIT:
AUCELL NOCTURN. || —DE PASSA. El que a cert temps
del any muda de regió, cóm: V arénela, el tbrt, etc.
Ave de paso. \\ — DE LA PLUJA. V. FORMIGUER, SIT DE
ISTIU. II — DE PRESA. El que 's manté d' altres auceils
y animáis que cass.i, cóm: /' esparver, I' aliga, etc.
Ave de rapiña ó rapiega. || — de RECLÁM: V. RECLÁM.
II — NOCTURN. Aquell que sois vola de nit, cóm: la
oliva, etc. Ave nocturna. || — selvatge Aquell que
no 's domestica fácil nent y fuig de poblat. Ave sil-
vestre ó brava.

AUCELL PASSAT NO ES ENGAVIAT. Ref. y

AUCELL VELL NO ENTRA EN GAviA. fr. Denota que
és difícil enganyar ais que teñen experiencia. Pájaro
viejo no entra en jaula; á perro viejo no hay tus tus.

JA HA FUOIT L' AUCELL DEL NIU O DE LA GAVIA, fr.
Met. Explica qu' algú lia fugit del paratge ont se
pensaven trovarlo. Saltó el pájaro del nido, voló el
golondrino.

MES VAL SER AUCELL DE BOSCH QUE DE GAVIA. Ref.
Ensenya que '1 qui teni ésser castígat per algún de-
licie mes li val escaparse El buey suelto bien se lame;
más vale salto de mata que ruego de buenos.

MES VAL UN AUCELL A LA MÁ QUE CENT O QU' UNA
ALIGA VOLANT. Ref. Denota que no devém aventurar
el bé que tenim per la esperansa d' un altre que se'ns
figuri major, pero que es problemátich. Por el alaba-
do dejé el conocido, y vinie arrepentido; más vale pá-
jaro en mano que buitre volando.

NO S'HA DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS AU-
CELLS. Ref. Denota que les coses útils y necessaries
no 's deuen deixar de fer perqué lii hagi perill o difi-
cultat. Por miedo de gorriones no se dejan de sembrar
cañamones.

QUI TÉ POR DELS AUCELLS QUE NO SEMBRI VESSES.

SEGÓNS L' AUCELL LA GAVIA. Af. Tal para cual.

AUCELLA. f. La femella del aucell. Pájara.

AUCELLADA. f. Aplech d' auceils. MOIXONADA.

AUCELLÁM. adj. Conjunt d' auceils. Pajarería.

AUCELLET. m. dim. PajariUo, avecilla.

VORA DE CONVENT NI RIU, AUCELLET, NO HI FASSIS
NIU. Ref. Aforisme ab que 's significa que 'I débil no
deu maí confiar del fort. Ni cabe rio ni en lugar de
señorío no hagas tu nido; cabe señor ni cabe igreja no
pongas teia

M' HO HA DiT L' AUCELLET. Loc. Ab que s' obli-
ga ais nois a confessar lo qu' han fet, suposant que
ja se sab Me lo ha dicho el escardillo.

AUCELLETA. f Dim. d' aucella Pajarita.

AUCELLETS. m. Bot. Planta perenne delafam.de
les ranunculácees, de tanys drets y blanquinosos;
fulles d' un vert foscti per demunt y groguenques per
dessota y flors morades, blanques, blaves o verme-
lles; se conreua ais jardíns. Aguileña, pajarilla.

AUCELLOT. m. Aucell gros, quan no se li sab el
iióm. Pajarraco, avechucho.

AUCELLS, (Coll deis). Orog. Coll de la serra de
Sant Antoni, prop de Camprodón, prov. de Girona.

AUCERDA. f. ALFALS.

AÚCH exclam. Aullido.

AUCIDERE v. a. Ant. y

AUCIA. V. a. Ant. y
AUCIURE. V. a. Ant. Matar.

AUDACIA, f. ATREVIMENT.
AUDÁS. m. ATREVIT.

AUDE. Hidrog. Riu del Mitjdía de Franca, que
rega part deis territoris que pertanyíen a la Proven-
sa. Neix ais Pirineus dessota de la Roca d' Aude y
s' endrega vers Carcassona, desembocant al sur de
Narbona, al Medíterrá, regant una extensíó de 223
kilometres.

AUDEÁNS. s. y adj pl. Sectaris del sígle IV, que
preteníen que Déu es corpóreu, y que les tenebres,
r aígua y 'I focli son eterns. Audeanos.

AUDICIÓ. f. Ant. y

AUDIENCIA, f. L' acte de oír a algú. Audiencia.
II Tribunal existent en cada capital de provincia o
regne. Audiencia. || Llóch pera les juntes de dit
tribunal. Audiencia || Els ministres anomenats per
un jutge superior pera 1' averiguació d' alguna cosa.
Audiencia. || El dístricte a que s'extén la juiisdícció
d' una audiencia o tribunal. Audiencia. || Llóch des-
tínat pera donar audiencia. Audiencia. || — ECLE-
SIÁSTICA. El tribunal d' algún jutge eclesiástích.
Audiencia eclesiástica.

DONAR AUDIENCIA, fr. Admetre '1 reí o 'Is ministre.^
ais que teñen negocis pendents, y enterarse de les
raóns en que s' apoien. Dar audiencia.

TINDRE AUDIENCIA, fr. Veure y determinareis plets.
Hacer audiencia.

AUDIENSA. f. Ant. Audiencia.

AUDÍMETRE. m. Instrunient propi pera amídar la
extensíó del oído. Audímetro, acúmetro.

AUDITIU, VA. adj. Lo que pertany al oído. Audi-
tivo, auditorio. || Lo que té virtut pera oir. Audi-
tivo.

AUDITOR, nv Aní. OIENT. || — DE GUERRA. Jutge
Uetrat qu' entén en les causes de fur militar en pri-
mera instancia. Auditor de guerra. || — DE LA NUNCIA-
TURA. Assessor del nunci apostólich a Espanya,
anomenat pél papa. Auditor de la Nunciatura. \\ — DE
LA ROTA. Cada un deis dotse prelats qu' en el tribu-
nal roma, anomenat Rota, té jurisdicciópera lesape-
lacíóns de les causes eclesíástiques de tots els domi-
nis católíchs. Auditor de la Rota. \\ — DE marina.
Lletrat qu' entén en les causes de fur de mar en
primera instancia. Auditor de marina.

AUDITORI. m. Concurs d' oients. Auditorio. ||
audiencia, 6. li adj. Ant. auditiu.

AUDITORÍA, f. Empleu d' auditor. Auditoría, au-
ditorato.

AUFÁBREGA. f. Bot. ALFÁBREGA.

AUFALS. f. Bot. ALFALS.

AUFALSAL, m. ALFALSAL.

AUFALSER. Vegis, ALFOLSER.

AUFALSERA. Vegis, alfolsera.

AUFRANY. Ornit. Au útil perqué neteja la térra
de cadavres. Grifo, buitre leonado.

AUGE. m. Elevació gran en dignítat o fortuna.
Auge.

AUGITA. f. Min. Piroxena negra deis volcáns. Au-
gita.

AUGUR, m. AGORER.

AUGURAL. adj. Loque pertany al auguri o ais au-
guradors. Augural.

AUGUR AMENT. m. Ant. AUOURl.

AUGURAR. V. a. Endevinar o pronosticar 1' esde-
venír per la vana observado d'algunes coses que cap
influencia poden tíndre 'hí. Agorar. || m. Ant. AU-
GURI.

AUGURAT, DA. p. p. Agorado.

AUGURI. m. Endevlnació supersticiosa que feien

168

AUM

AUR

eis gentiis pél cant, per la volada y altres senyals
deis aucells. Agüero, auguración.

AUGURI. n. p. Augurio.

AUGURI, (Sant). Biog. Diaca entre 'Is priiiiers cris-
tians de Tarragona, que va ésser martiritzat 1' any
259 per ordre del goveriiador Emilia, jiint ab Fruitós
y Eulogi, bisbe y diaca respectius, avui també san-
tificats. El cristianisiiie coiiinieniora llur glorificado
el 21 de Jaiier.

AUGUST, A. adj. Lo que inereix venerado per la
seua dignitat, excel-lencia, etc. Augusto. || Perta-
nyent a August. Augusto.

AUGUST, TA. n. p. Augusto

AUGUSTA, f. Sobrenóm de Barcelona. Augusta.

AUGUSTAL. adj. AUOUST, 2.

AUGUSTÍSSIM, A. adj. sup. Augustísimo.

AULA. f. A les iiniversitals y estiidis la pessa des-
tinada a la enseiiyansa. Aula. || Ant. Palau d' algún
príncep. Aula. || audiencia, 6. || Ter. Arbre. Alslna.

AULAS. Geog. Caseriu del dist. nuinpal. d' Esplu-
ga de Serra, prov. de Lleida.

AULESA. f. Ant. Bellaquería. || SUPERBIA, TRAi-
CIÓ, VILESA.

AULESTIA Y PIJOAN, (Antoni). Biog. Escriptor.
Va neixer en 1849 a Reus, morint a Barcelona '1
1908. Va cursar dret. Era menibre de i' Academia de
Bones Lletres; va presidir 1' Associació Catalanista
d' Excursióiis Científicas y la Secció de Literatura
del Ateneu Barceloni. Mantenedor deis Joclis Floráis
en 1875. Preniiat en certániens de Barcelona y Va-
lencia (1874 y 1876). Sos travalls encara que pocli
origináis eren apreciables cóm a obra de divulgado,
essent els mes principáis: Historia de Catalunya (dos
vol. 8." 1878); Noticia histórica deis catalans que in-
tervingueren en el descnbrinient d' América, (premi en
Jochs Floráis, 1S76.) Va esmenar y anotareis dos vo-
lunis Catalunya de la reimpresió titulada Espanya,
original de Piferrer y Pi y Margall (edit. Cortezo,
Barna., 1884.)

AULET. ni. Ter. Alsinar.

AULET. Geog. Veinat del dist. niunpal de Arbu-
cies, prov. de Oirona

ÁULICH, CA. m. y f. Cortesa. Palaciego, áulico,
cortesano.

AULINA. f. Ter. Alsina.

AULINECHS, (Coll de). Orog. Coll que lii há a la
Valí de Vianya, entre les ermites de Sant Pons d' Au-
lina y de Santa Llussia de Puigmal, prov. de Girona.
Té 830 metres demuiit del nivell del mar.

AULISCHS. m. pl. Instruments de cirugía, en for-
ma de broch, Auliscos.

AULIVERA. f. Bot. OLIVERA.

AULO MEVIO. Biog. Célebre vigatá de la época
romana. Era tribuni militar al Assia setanta quatre
anys avans de la Era Cristiana. Va tornar de la gue-
rra enriquit y pié de distincións, establintse a Vich.
(Ausa, alesliores), ont va fer edificar un porxo mag-
nífich, Constatava la memoria y honors de Aulo una
extensa inscripció, avui perduda.
AULTRE, A. m. y f. Ant. ADÚLTER.
AULLADOR, A m. y f. Ant. Qui ullprén. Fascina-
dor, aojador.

AULLAMENT. m, Ant. La acciá d' ullpendre.
Aojo, aojadura, aojamiento. || Ant. Udol
AULLAR. V. a Ant. ULLPENDRE.
AUMECH. m. Vora espadada d' un riu cap ont se
decanten les aigües. Escarpadura.

AUMELINT. Geog. Caseriu del terme d' Escorca,
Mallorca.

AUMENT. m. Aumentado, creixensa. Aumento,
acrecentamiento, incremento.

ANAR EN AUMENT. fr. Aumentar els interessos. Ir
en aumento.

AUMENTABLE. adj. Lo que 's pot aumentar. Au-
mentable.

AUMENTACIÓ. f. Ret. GRADACIÓ. || AUMENT. ||
Pujada del riu o del mar. Crecida.

AUMENTADOR, A. m y f. Qui aumenta. Aumen-
tador.

AUMENTANT. p. a. Lo qu' aumenta. Aumentante.

AUMENTAR, v. a. Donar major extensió a alguna
cosa. Aumentar.

AUMENTARSE, v. r. Multiplicar, créixer alguna
cosa. Crecer.

AUMENTAT, DA. p. p. Aumentado.

AUMENTATIU, VA. adj. Gram. Se diu deis nóms
que aumenten la significado del primitiu. Aumenta-
tivo.

AUMENTS. ni. pl. Els avensos en les conveniencies
o empleus. Aumentos. || Els que adquireix el biat, la
sal, etc., palejantio o portantlo d' una part a 1' altra.
Creces. || El tant mes per quartera que '1 Uaurador
torna al pósit pél blat que se li ha deixat. Creces.

AUMETLLA. f. Ter. AMETLLA.

AUMETLLER. ni. Ter. AMETLLER.

AUMISER. m. Qot. OM.

AUMOSTA. f. La porció de cosa forta y engru-
nada que cap a les dues mans juntes posades en
forma cóncava. Almuerza. || Ter. GRAPAT.

AUNA. f. Ven derivada del nóm Uatí ulna. Propia-
ment és una braga, si bé adniet alguna varietat,
puig a Bélgica és poch menys d' una vara y la fran-
cesa té sis panis. Ana.

AUNAR. V. a. Ant. Congregar, unir per algún fí.
Mancomunar, aunar.

AUNARSE. V. r. Incorporarse, barrejarse dues o
mes coses de manera que 'n fassin una sola. Manco-
munarse, aunarse.

AUNAT, DA. p. p Confederado, aunado.

AUNATGE. m. L' acció d' aniidar ab auna. Aneaje.

AUNEJAR. V. a. Aniidar ab auna. Anear.

AUNYAR. V. a. y 'Is seus derivats. unir, juntar.

AUPAR. V. a. Pujar a bracos o a empentes. Subir
en brazos ó á empujones.

AUR. ni. Ant. OR. II Ant. Exclamado o critde par-
tida deis niariners. ¡Hurral

AURA. m. Aire suau y apacible. Aura.

AURA POPULAR. Aplauso y aceptació del poblé.
Aura popular.

AURACÁ. m. Vent mólt inipetuós y temible, que
gira en grans cércols, quin diámetre creix a mesura
que avanga, apartantse de les zones de calmes tro-
picals, ont acostuma originarse. Huracán. || Vent de
for?a extraordinaria. Huracán.

AURACANAT, DA. adj. Nánt. Se diu del vent que
té cert grau de forga. Huracanado.

AURADA. f. Quim. Substancia greixosa que s' ex-
treu del olí essencial de les flors del taronger; és
blanca, crestallisable, soluble a 1' éter; se fon al 55 "
y té 1' aspeóte de la cera. Se volatilisa al foch. Au-
rada.

AURADA. Ictiol. Nóm ab que 'Is pescadors desig-
nen varis genres de peixos de la familia deis espa-
rralls. || —plateada. || dorada. Largo blanco, largo
picudo.

AURÁN. m. Bot. AVELLANER.

AURAR. V. a. Ant. DAURAR.

AURAT. m. Quim. Sal formada per 1' óxit áuricli
y una base. Aurato.

AUREIG m. OREIO.

AUREJAR. V. a. OREJAR.

A US

AUS

169

AURELI, A. n. p. Nóiii d' lioine. Aurelio.
AURELIA, n. p. Nóm d' home. Aureliano.
AURELLA. f. y 'Is seiis deriváis. ORELLA.
AURELLANA. f. ORELLANA.
ORELLANA DE PARET. Ter. bot. CONSOLVA.
AURENETA. f. Ornit. ORENETA.
AUREOLA, f. LAUREOLA.

AURETINA. f. Quiñi. Principi amarch que conte-
ndí les taronges encara una mica verdes. Auretina.
ÁUREU, A. adj. Ab que 's significa una cosa dau-
rada. Áureo. || Lo qu' és niólt semblant al or. Áureo.
II Moneda d' or que, segons Campmany, 1' any 1266
valía set sous y al sigle Xlll lo que ara val 1' escut
d'or. Áureo. || Farm. Cert pés que val ijuatre escrúpols.
Áureo.

ÁUREU NÚMERO, ni. El período de dinou anys en
que 'is noviliunis tornen a ésser en els nieteixos dies.
S' anoniena aixis perqué ais caiendaris ronians se
senyalava ab lletres o números d' or. Áureo número.
II Astron. CiCLO llunar.
ÁURICA. f. Náut. vela Auriga.
AURICALP. MI. Cir Instrurnent usat pera extreure
la cera y els corpúsculs extranys que poden iiaverse
introduít al condiicte aurliular extern. Auricalpo.

AURÍCOLA. f. Ala del cor. Aurícola. || Pabelló de
r orella Aurícola.

AURICULACJ, A. adj. Semblant a 1' aurícula. Au-
rlculáceo, a.

AURICULAR, adj Lo que pertany a 1' orella. Auri-
cular. 11 S' aplica al dit mes petit de ia má. Meñique.
AURICULAT, DA. adj. Se diu de lo que té aurícu-
les. Auriculado.

AURICULÍFER, A. adj. Que té aurícula. Auriculí-
fero.

AURÍFER. A. adj. Poét. Lo que porta or. Aurífero,
aurígero.

AURÍFICH, CA. adj. Entre alquiínistes, lo qu' ells
creuen que té la virtut de fer or. Aurifico. || Lo que
pertany a 1' or o n' és. Aurifico.

AURIFLOR. in. Adorno o distintiu. Oriflama.
AURÍFLUO, A. adj. Poét. Que raja, porta o conté
or. Auríñuo.

AURIGINOSA. adj. Med. Febre acompanyada de
ictericia, per el color groch del pacient. Áuriginosa.
AURIOL. m. Ictiol. Peix mólt esquisit del mar Car-
pí, que 's cría entre les roques y 's sustenta d' her-
bes que remuga. Escaro.

AURÍPENO. adj. D' ales daurades. Aurípeno.
AURÓ. m. Bot. URO.

AUROiDES. m. pl. Quiñi. Classe de metalls que
compren 1' or y 1' iridi. Auroides.

AURORA, f. La primera llúm que 's descubreix a
r Orient avans d' eixir el sol. Aurora. || Beguda feta
de llet d' ametlles y aigua de canyella. Aurora. ||
Poét. El principi o primer tenips d' alguna cosa. Au-
rora. II Color que resulta de la barreja de blanch,
vermeil y blau. Aurora. || —boreal. Fís. Fenó.nien
Uuminós que 's veu algunes vegades a la part del
nort del cel. Aurora boreal.

plorar l' AURORA, fr. Poét. Caure la rosada. Llo-
rar la aurora.

ROMPRE O APUNTAR L" AURORA, fr. AL TRENCAR DEL
ALBA.

AURORES, f. pl. Bot. Francesilla que té la flor de
color de taronja. Francesilla, naranja.

AURÓS. Quim. Óxit format en el primer grau de
oxidado de 1' or; sulfur o primer grau de sulfurado
del meteix y altres fenómens que produeix dit nietall.
Auroso.

AUSA. Geog. ant. Nóm de Vich, prov. de Barcelo-
na, en tenips deis romans.

DIC. CAT. — T. 1.-22.

AUSADES o AUSATES. Expr. ant. Claro está ya
se ve.
AUSAR. V. a. atrevirse.

AUSAS. Geog. Caseriu de la prov. de Lleida, blsb.
y part. jud. de la Séu d' Urgell.

AUSAT (Port de). Orog. Port de la frontera N. O.
d' Andorra.

AUSCULTACIÓ. f. Med. Operado que 's practica
aplicant 1' orella demunt del pit d' un malalt pera
escoltar els sorolls de dins y poguer sapiguer ont és
el mal. Auscultación.

AUSCULTAR, v. a. Alecf. Practicar 1' acte de l'aus-
cultació. Auscultar.

AUSEL. m. Ant. aucell.

AUSELAIRE m. Ant. Cassador d' aucells. Cazador
de aves. |l aucellaire.

AUSELLAR. v. a. Ant. Cazar aves.

AUSENCIA, f. L' acció y efecte d' ausentarse. Au-
sencia. II El tenips en que algú está ausent. Ausen-
cia.

L' ausencia causa OBLiT. Ref. Denota que 'I estar
ausent fá oblidar de les coses. Ausencia enemiga de
amor; cuan lejos de ojos tan lejos de corazón.

TINDRE ALGÚ BONES O MALES AUSENCIES. fr. Parlar
bé o mal d' ell quan no és present. Tener ó deber al-
guno buenas ó malas ausencias.

TINDRE LES AUSENClES Y MALALTÍES. fr. Substituir
a un altre en el seu cárrech o empleu mentres está
ausent o malalt. Servir ausencias y enfermedades.

AUSENT, A. adj. Lo que no és present. Ausente.

NI AUSENT SENS CULPA, NI PRESENT SENS DISCULPA.
Ref. Denota quán difícil és al ausent respondre ais
cárreclis que se li fan. Ni ausente sin culpa, ni pre-
sente sin disculpa.

AUSENTARSE, v. r. Separarse d' alguna persona o
llóch. Ausentarse.

AUSENTAT, DA. p. p. Ausentado.

AUSENTISJVIE. m. Nóm que s' lia donat al cos-
tum, filia de la civilisació moderna y degut mólt es-
pecialment ais ferrocarrils, d' anarsen els ríclis deis
pobles a viure a les grans capitals, ont hí passen la
major part de I' any, de lo que no poden menys de
ressentirse'n els que 's queden a aquélls. Ausen-
tismo.

AUSERDA. f. Ant. Bot. ALFALS.

AUSETÁ, NA. adj. Natural de la ciutat d' Ausa,
de r antiga tarraconense. Ausetano.

AUSETANIA. Geog. Nóm de 1' antigua regió cata-
lana, quina capital era Ausa; corresponía a 1' actual
Plana de Vicli. Ausetania.

AUSIES MARCH. Biog. V. MARCH, (AUSIES).

AUSIDOR. m. Ant. OIDOR, OIENT.

AUSIR. v. a. Ant. OiR. || MATAR.

AUSÍURER. V. a. Ant. MATAR.

AUSOR. m. Ant. altura, elevaciÓ.

AUSPICI. ni. Entre gentils, endevinació supersti-
ciosa. Agüero, auspicio. || Met. Protecció, favor.
Auspicio.

AUSPICI. n. p. Nóm d' home. Auspicio.

AUSSIES. Geog. Caseriu del dist. munpal. d' Oden,
prov. de Lleida.

AUSSINYÁ. Poblé del dist. munpal. de la parro-
quia de Besali'i, prov. de Qirona.

AUSTER, A. adj. Retirat, penitent. Austero. |¡ Rí-
gido.

AUSTERAMENT. adv. m. Severament. Austera-
mente.

AUSTERITAT. f. Mortificado deis sentits y pas-
sions o rigor del eos. Austeridad. || Met. Severitat.
Austeridad.

AUSTOR. m. ASTOR.

170

AUT

AUT

AUSTRAL, adj. Lo que pertany al sur o mitjdía.
Austral.

AUSTRALASITA. f. Min. Substancia cendrosa,
composta d' alúmina, dí sílice y un poch de ferro.
Australasita.

AUSTRE. ni. Un deis quatre vents principáis que
bufa del mitjdía. Noto, austro. || — áfrich. ni. Mar.
deriv. del llatl. Un deis dolze vents que distingíen
els antichs en el cércol del lioritzó, situat a la part
meriiional entre '1 lleveig y el niítjorn. Austro áfrico,
libinoto, garbillo.

AUSTRIACH, CA. adj. El natural y '1 pertanyent a
Austria, nació d' Europa. Austríaco.

AUT, A. adj Ant. alt.

AUTARCÍA, f. Pato!. Benestar o contentainent
moral. Autarcía.

AUTE. m. Decret judicial donat en alguna causa
civil. Auto. II — ACORDAT. Fo/'. Deterniinació que prén
per punt general al?;ún consell o tribunal superior ab
assistencia de totes les sales. Auto acordado. \\ —de
FE. El del tribunal de 1' Inquisició tieient al cata-
falcli ais reus, ais que 'Is hi llegíen les senes causes
públicament després de sentenciades. Auto de fe. \\ —
DEFiNiTiu. Lo que lé forga de sentencia. Auto defini-
tivo. II — D OFICI. El que proveeix el jutge sense pe-
diment de part Auto de oficio, jj —de providencia.
For. L' ante intermedi que dó la el jutge, nianant lo
que den executarse en algún cas, sens perjudici del
dret de les parts, disposició que sóls dura fins la de-
finitiva Auto. II —DE TU.NDA. For. Ais tribunals ordi-
iiaris de la cort lo que disposa 'I jutge, manant d'una
vegada diferentes coses, cóni que algü regonegui '1
vale, y rego:iegut se li notifiqui que pagui, que no
fentlio se li exigeixi fianga, y que no donantla se '1
pos! prés. Auto. \\ —interlocutor!. For. Lo que no
decideix definitivauíent la causa o article. Au'o in-
tcrculatorio. || —sacramental. Drama en que 'Is in-
terlocutors son alegóriclis, y quina acció regularment
és de coses santes. Auto sacramental.

CONSTAR EN AUTES. fr. Estar provada en ells al-
guna cosa. Constar de autos ó en autos.

ESTAR EN AUTES. Loc. Estar euterat d' alguna cosa.
Estar en los autos.

POSARSE EN AUTES. fr. Ademes del sentit recte, de-
nota imposarse algú de lo que un altre refereix. Po-
nerse en los autos.

AUTEMESSIA. f. Med. Vóniit espontani. Aute-
mesia.

AUTÉNTICA, f. Despaix o certificació que testifica
r autenticitat d' alguna reliquia o miracle. Autén-
tica. II For. Qualsevulla de les constitucions recoplla-
des per ordre de Justinia al fi del códicli. Auténtica.

AUTENTICACIÓ. f. L' acció y efecte d' autenti-
ficar Autenticación.

AUTÉNTICAMENT. adv. m. Ab autenticitat. Au-
ténticamente.

AUTENTICAR, v. a. Legalisar, autorisar jurídica-
nient alguna cosa. Autenticar.

AUTENTICAT, DA. p. p. Autenticado.

AUTÉNTICH, CA. aJj. Legalisat o que fa fe pú-
blica. Auténtico.

ANAR AUTÉNTICH. fr. Fam. Vestir ab mólta magni-
ficencia. Vestir de etiqueta ó de uniforme.

AUTENTICITAT. f. La circunstancia o requisit
que fá auténtica alguna cosa. Autenticidad.

AUTES. m. pl. El procés d' alguna causa o plet.
Autos.

AUTOBIOGRAFÍA, v. f. Descripció que fá un me-
teix de la seua propia vida. Autobiografía.

AUTOBIOORÁFICH, CA adj. Lo pertanyent o re-
latiu a r autobiografía. Autobiográfico.

AUTOCRACIA, f. Gobern despóticli Autocracia.

AUTÓCRATA, iii. Déspota.

AUTOCTON, A. adj. S' aplica ais pobles o perso-
nes que son originaris del meteix país qii' habiten.
Autóctono

AUTODIDACTE. s. Qui aprén sense mestre. Auto-
didacto.

AUTODIDAXIA. f Disposició, talent d' apendre
sense mestre. Atodídaxia.

AUTOGNOSIA f. Coneixement, estudi de sf me-
teix. Autognosia.

AUTÓGRAF, A adj. Qu ilsevol escrit de má del
meteix autor. Autógrafo.

AUTOGRAFÍA. f. Art d' imitar un dibuix o escrit
per medí de la litografía. Autografía. || Qualitat del
autógraf || Coneixement práclich o estudi deis autó-
grafes. Autografía

AUTOLITOTOMÍA. f. Art de practicarse a sí me-
teix r operació de la talla. Autolitotomía.

AUTOMACIA. f. Qualitat, condició o estat del au-
tómata. Automacia.

AUTOMAQUIA. f. Oposició o contradicció ab un
meteix. Autom.iquia.

AUTÓMAT. m. Figura que per medí d' un iiieca-
iiisine siinila els movinients d'una persona o animal.
Autómata. || Persona que no fá mes que '1 que una
altre vol. Autómata.

AUTOMÁTICH, CA. adj. Lo relatiu y pertanyent
al autómata. Automático

AUTOMATISIVIE. Fis. Moviment maquinal sense
qu' lii prengui part la voluntat Automatismo. || l\¿.
Moviment intuitiu que no és regulat per la rao o pél
judici, etc. Automatismo.

AUTOMÓLITA. f. Mineral que té molta semblausa
ab r espinela. Automólita.

AUTÓNOM, A. adj. S' aplica a qui no dependeix
mes que d' ell meteix. Autónomo.

AUTONOMÍA, f. Llibertat de governarse per un
meteix, parlant del home. Autonomía || Regirse per
les seues propies liéis, parlant de nacions. Autono-
mía. II Met. No dependre de ningú. Autonomía.

AUTONÓMICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a
1' autonomía. Autonómico.

AUTOPLASTIA. f. Cir. Operació que coasisteix en
substituir una part destruida del eos, prenent del
meteix malait els malcriáis necessaris pera fer la re-
parado. Autoplastía.

AUTOPSIA, f. Cir. Deniostració ocular, acció
d' observar per sí meteix. Autopsia. || Investigació
que 's fá en els cadavres per descubrir I' estat deis
seus orgues y la causa de la mort. Autopsia.

AUTÓPTICH, CA. adj. Concernent a 1' autopsia.
Autóptico.

AUTOR, A. m. y f. Primera causa d' alguna cosa.
Autor. II Motor principal. Autor || ESCRIPTOR. || En
les companyíes de coniediants qui cuida del govern
económicli y de la distribució de cabals. Autor. ||
For. CAUSANT.

AUTOR DE NOTA. Qui té molta fama, nóm y estima-
ció. Autor de nota ó de mucha nota.

AUTORET. f. dim. Autor de poca nota. Autor-
cilio.

AUTORÍA f. L' empleu d' autor de les compauyíes
cómiques. Autoría.

AUTORISABLE. adj. Lo que 's pot autorisar. Au-
torizable.

AUTORISACIÓ. f. L' acció y efecte d' autoiisar.
Autorización.

AUTORISADÍSSIM, a. adj. sup. M61t autorisat
Autorizadísimo.

AUTORISADOR, A. ni. y f. Qui autorisa, Autori-
zador.

AUTORISAMENT. m. Ant. AUTORISACIÓ.

AUTORISANT. p a. AUTORISADOR

AVA

AVA

171

AUTORISAR. V. a Donar íacultat fera fer alguna
cosa. Autorizar. || Legalisar alguna escriptura. Le-
galizar, autorizar. || Confirmar, comprobar alguna
cosa ab autoritat o text d' algún autor. Autorizar. ||
Aprobar o calificar alguna cosa. Autorizar. || Acre-
ditar alguna cosa, alabarla. Autorizar.

AUTORISAT, DA. p. p. Autorizado.

AUTORITAT. f. El carácter o representado que té
alguna perfona pél seu empleu, niérit o neixonsa.
Autoridad. H Potestat, facultat. Autoridad, facul-
tad. II Ciédit o fé cine 's dona a alguna cosa. Autori-
dad. II Magestat, aparato, faust. Autoridad. || Text
pera confirmar lo que 's diu. Autoridad.

AUTUMNAL, adj. Lo pertanyent a la tardor. Oto-
ñal.

AUTRUCHE. f. Bot. Planta de la fam. de les umbelí-
feres, d' uns trenta centínietres d' alsada, tulles dures
tripartides y retallades per les vores y floretes blan-
ques apomades en forma d' umbel-la. Imperatoria.

AUVINYÁ. Oeog. Poblé de la Valí d' Andorra, si-
tuat a la vora de la riera del sen nóm, y pertanyent
a la parroquia de Sant Julia de Loria || — (RIERA
D'). Hidrog. Riera de la Valí d' Andorra, que des-
aigua al curs del Valira.

AUXILL ni. Socorro, a'uda. Auxilio.

AUXILIADOR, A. m. y f. Qui auxilia. Auxilia-
dor.

AUXILIANT. p. a. Qui auxilia. Auxiliante.

AUXILIAR, adi. Qui auxilia. Auxiliar. I| BISBE
D' ANELL. II V. a. Protegir, donar auxili. Auxiliar ||
Ajudar a bé morir. Auxiliar, ayudar á bien morir.

AUXILIAT, DA. p. p. Auxiliado.

AUXILIATORI, A. adj. For. S' aplica al despatg o
provisió que 's dona péls tribunals superiors a fí de
que 's cumpleixin les providencies deis inferiors.
Auxiliatorio. || f. Despatg d' aquesta naturalesa.
Auxiliatorio.

AUXOMETRE. m. Fis. Iiistrument que serveix
pera amidar els graus qu' aumenta un aparato óp-
ticli. Auxómetro.

AUXOMÉTRICH, CA. adj. Lo que pertany al
auxómetro. Auxométrico.

AUYRR. V. a. Ant. Ullar.

AUZIR. V. a. Ant. Oir.

AVA. Biog. Comtesa catalana de la primera niei-
tat del sigle x, casada ab el comte Miró de Cerda-
nya, enterrada al nionestir de Ripoll.

AVAOANT. m. Qui eixía a defendre ab armes con-
tra r acusador la innocencia de la dona acusada.
Campeón, paladín. || Ani. adalit.

AVAGAR. V. a. Ant. FORCEJAR.

AVAL. adv. II. AVALL.

AVALANXA. s. f. Munt de neu que 's desprén del
capdenuint de les niontanyes. ¡| ALLAU. Avalancha.

AVALAR. V. a. Ant. devallar, baixar.

AVALISAR. V a. Ndiit. Marcar o senyalar ab va-
lises els paratges perillosos d' un canal, de 1' entrada
d' un port, etc. Valizar, avalizar.

AVALORAT, DA. adj. Ant. VALENT.

AVALOT. ni. Motí. Motín, tumulto, alboroto. ||
Renior, confusió de crits. Zambra, gritería, bulli-
cio. II Quan és prodnit per una gran alegría. Alga-
zara.

AVALOTADAMENT. adv. m. Amotinadament.sen-
se ordre ni concert. Tumultuosamente.

AVALOTADOR, A. adj. Qui incita o niou albo-
rots. Alborotador, amotinador. || Qui crida o ba-
ladreja mólt. Alborotador.

AVALOTAPOBLES. m Amotinador, revoltós. Al-
borotapueblos. II Fani. El de bon humor que sempre
nióu bulles o festes. Alborotapueblos.

AVALOTAR. v. a. Causar, nioure algi'in avalot,
perturbar la tranquilitat pública. Alborotar, amoti-
nar. II Mel. Perturbar les potencies de 1' ánima y 'Is
sentits. Amotinar, alborotar. || Fer crits desmesu-
ráis. Gritar, alborotar, vocear.

AVALOTAR A ALGIJ. fr. Donarli xasco. Dai vaya, dar
matraca.

AVALOTAR A HU AB ALTRE. fr. Ferlos introduir en-
tre ells la desunió. Indi.'sponer.

AVALOTARSE. v. r. Amotinarse, alborotarse. 'I
Alterarse les passions. Alborotarse, amotinarse.

AVALOTAT, DA p. p. Alborotado, amotinado
II ATARANTAT.

AVALUACIÓ. f. L' acció y efecte d' avaluar. Va-
luación, tasa.

AVALUADOR, A. m. y f. Qui avaluJa. Avalua-
dor.

AVALUAR, v. a. Senyalar el preu o valor d' algu-
na cosa. Valorar, valuar.

AVALL. adv. II. Abaix. Abajo.

BOCA PER AVALL. ni. adv. Boca abajo, de bruces.

CAP AVALL. in. adv. Hacia abajo.

EN AVALL. m. adv. devall.

FER AVALL. fr. FER CAMPANA.

AVALLAR. V. n. Ant. DEVALLAR.

AVANAR. V. a. Ant. COBDICIar.
AVANS. m. AVANTATGE. || Com. Anticipado de
paga que 's sol donar ais mariners al empendre '1
viatge. Avance. || Cá'cul aproxiniat u de lo qtie pot
costar la construcció d' una ñau o d' una obra hi-
dráulica. Avance.

AVANSA f. Ant. á' avansar. Con anticipación.

JEURE A L' AVANSA. Saber lina cosa anticipada-
mente.

AVANSADA. f. L' acció d' avansar. Avance, aco-
metimiento. ¡I Uns quants soldats que s' avansen del
eos principal pera observar els nioviments del ene-
mich. Avanzada.

AVANSADOR, A. m. y f. Qui avansa o va endevant.
Adelantador. || Fam. Qui arreplega diners o fá bossa.
Ahorrador.

AVANSAMENT. m. AVANSADA,

AVANSAR. V. a. Aventatjar, excedir. També se
usa cóm recíprocli. Adelantar, aventajar, superar.
II Apressurar. Acelerar, adelantar, avanzar. || Mil.
Acometre, embestir. Avanzar. |1 Anticipar, cóm: avan-
sar la paga, etc. Adelantar, anticipar. || Aumentar el
cabal. Adelantar. || Passar devant d' algú. També
s' usa cóm recíproch. Avanzar, adelantar. || ade-
lantar, 5.

AVANSAT, DA. p. p. ADELANTAT, I, 2, 3. || adj.
ORAN, GROXUT.

ESTAR AVANSAT. fr. Mel. Estar alguna cosa prop de
la seua perfecció o acavament. Hallarse próximo d la
sazón ó perfección.

AVANT. adv. 11. Adelante, delante. || adj. se-
QÜENT. II interj. Ab la que aprovém alguna cosa o
acció. ¡Adelante! || adv. Lo meteix que móü. MU'
cho.

ANAR EN AVANT. fr. ADELANTAR.

D' AQUÍ O d' allí en AVANT. ni. adv. y

EN AVANT. ni. adv. En adelante, ó de aquí ó de alli
en adelante, de hoy más.

GUARDA AVAnT. fr. GUARDAR.

QUI NO MIRA AVANT, ARRERA CAU. prOV. Qu' inculca

la previsió. QOi endevant no mira, endarrera cau.

AVANTAR. v. a. Ant. avansar.

AVANTAT. p. p. Ant. AVANSAT

AVANTATGE. m. Excés o superiorítat en alguna
línea. Ventaja. || La part ventatjosa que concedeix el
de major habilitat al de menor. Ventaja. || Prefe-
rencia.

PORTAR AVANTATGE. f. SOBREPUJAR.

172

AVE

AVE

AVANTATJADAMENT. adv. m. VENTATJOSAMENT.

AVANTATJAR. v. a. AVANSAR, 1.

AVANTATJARSE. v. r. AVANSARSE, 2.

AVANTATJÓS. adj. ventatjóS.

AVANTATJOSAMENT. adv. ni. VENTATJOSAMENT.

AVANTBRAf. m. Ant. Pega de 1' armadura anti-
gua pera cubrir o guardar el braq desde 'I cotze fins
a la luá. Avambrazo.

AVANTGUARDIA. f. VANGUARDIA.

AVAR. adj. AVARO.

AVARAMENT. adv. ni. Ab avaricia. Avaramente,
avarientamente.

AVARAR. V. a. Tirar al aigua alguna ñau nova.
Varar, botar al agua. || Amollar fil a la grúa pera
que s' alsi. Remontar.

AVAREZA. f. Ant. y.

AVARICIA, f. Apetit desordenat d' adquirir y
guardar riqueses. Avaricia.

AVARICIAR. v. a. Ant. CODICIAR.

AVARICIÓS. ad'. AVARO.

AVARICIOSAMENT. adv. m. Ant avaramenT.

AVARO, A. adj. Qui té avaricia. Avaro, ava-
riento.

L' AVARO ONT TÉ 'L TRESOR TÉ 'L COR. Ref. Denota
la gran afició o apego que teñen els avaros al diner.
El avariento do tiene el tesoro tiene el entendimiento.

V AVARO ÉS CÓM EL PORCH, QUE NO APROFITA SINO
DESPRÉS DE MORT. Rej. Denota que 1' avaro y '1
porch mentres viuen no aprofiten; pero sí després de
morts. Del vivo ningún provecho, y mucfio del muirlo.

L' AVARO RICH NO TÉ PARENT NI AMICH. Aforisme
ab que 's significa que 1' avaro no té compassió. Ava-
riento rico no tiene pariente ni amigo.

AVASSALLAMENT. m. Vasallaje.

AVASSALLAR. v. a. Subgectar, rendir. Avasallar

AVASSALLAT, DA. p. p. Avasallado.

AVE (Serra del). Orog. Serra que lii ha entre '1
riu Magro y '1 Júcar, part. jud. de Chiva, prov. de
Valencia.

AVEINAMENT. m. Ant. APROXIMACIÓ, 1.

AVEINAR. V. a. Donar el veinatge a algú. Ave-
cindar.

AVEINARSE. v. r. Domiciliarse.

AVELAR. V. a. Ant. náut. ferse a la vela.

AVELLANA, f. El fruit del avellaner. Avellana. ||
— BORDA. Nocfíizo. II —TORRADA. La que se sol men-
jar pera postres. Avellana tostada, ¡j Bot. LLEPAS-
SERA.

PER SANTA MAGDALENA L' AVELLANA ÉS PLENA. ReJ.

Indica que per aque 1 día ja 's poden menjar avella-
nes tendres. Por Santa Magdalena la avellana está
llena.

AVELLANADOR, m. Instrument de cer per fer
avellanats. Avellanador.

AVELLANAL, m. y

AVELLANAR, m. Llóch oiit hi ha avellaners. Ave-
llanar. II V. a. Entre constructors de naus, fer avella-
nats. Avellanar.

AVELLANARI, A. adj. Oeol. N6ni que 's dona a
certes roques que teñen pedretes del bulto y forma
de r avellana. Avellanarlo. || Epítet aplicat ais ani-
máis que s' alimenten principalment d' avellanes.

AVELLANAT, DA. p. p. Avellanado. Il m. Náut.
Forat en figura de mitja avellana que 's fá a les posts
del barco pera embutirhi la cabota del clau que les
subgecta. Avellanado.

AVELLANEDA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Palau Sacosta, prov. de Girona.

AVELLANER. m. Bol. Mata de dos a quatre nietres
d' alsada, de la fani. de les cupulíferes, bort o con-

reuat, format de móits Uuchs drets y flexibles, de
fulles ampies y de dos menes de flors, másele y fe-
mella, quin fruit es 1' avellana. Avellano.

AVELLANES. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. d' Urgell, part. jud. de Balaguer; está entre '1
riu Segre y '1 riu Farfanya, afluent d'aquell; té agre-
gáis els pobles de Tartaréu y Vilanova de Avellanes,
ab 1,247 hab.

AVELLANET. Geog. Poblé del dist. munpal de la
Valí de Castellbó, prov. de Lleida.

AVELLANETA. f. dim. Avellanita.

AVELLANOS. Geog. Poblé del dist. munpal. de
Batllíu de Sas, prov. de Lleida.

AVELLANOSA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Riner, prov. de Lleida. || — (vall de l'). Orog. Valí
a la vora del curs del Ritort, encontrada de Campro
don, prov. de Girona.

AVELLAS. Geog. Caseriu del terme de Fonteta,
prov. de Girona.

AVEMARÍA. f. Oració ab que 1' arcángel Sant Ga-
briel saluda a María Santíssima. Avemaria. || Nóni
que 's dona al toch de la oració al sortir y pondres
el sol. II La part del sermó que 'Is predicadora solen
acavar saludant a la Mare de Déu. Avemaria.

al avemaria, ni. adv. Ter. A toch d' oració.

EN UN AVEMARIA. Loc. EN V>i DIR JESÚS En un ins-
tant, en un nio-
ment, en mólt
poch tenips, se
fá o va succeir
tal o qual co-
sa. En un ave-
maria.

¡AVEMARÍA!
interj. ¡Jesús! 1!
Exclamado de
sorpresa, de
dól, etc. ¡Ave
María! jj ¡Ave
María Purísi-
ma!

AVENCH. m
Cavitat natural
niés o menys
ampie, pero
sempre mólt
fonda, que se
obra a ran de
térra. Sima.

AVENDRÉ
v: n. SUCCEIR,

concordar.

AVENEDITZ. adj. Ant. lxtranger.

AVENGUT, DA. p. p. AViNGUT.

AVENIDOR, m. Ant. ESDEVENIDOR.

AVENIMENT. m. Ant VINGUDA.
MENT, ACERT, AVENENCIA.

AVENIR. V. a. Ajustar, fer concordar ais desavin-
guts. II Ar. y O/. Ajustar una pega dins d' un' altra.
Fer encaixar, engalzar una porta, vidriera, finestres,
etc., ais marchs o bastinients. Avenir, ajustar. ||
V. n. Ant. ARRIBAR, SUCCEIR, AVINDRE.

NO PODERSE 'N AVENIR, ir. Semblar que no pot
ésser qu' alguna cosa hagi succeit. No poderse per-
suadir.

AVENIRSE v.r.AViNDRES. |1 Convenirse. Avenirse,
concertarse, quedar ó estar de acuerdo ó de inte-
ligencia. II Apariarse, fer armonía una cosa ab al-
tra. Concertar.

AVENIRSE COM ELS LLADRES EN FIRA Ref. LLOPS AB
LLOPS NO 'S MOSSEGUEN.

AVÉNS. ni. AVANT, AVANTATGE, AVANSAMENT,
PROGRÉS.

Avench (V en Roca

ACONTEIXE-

DlC. Cat.

AVENCHS

'^l^

'^w

n

-j-íj-

á«

-^

^. '-^.V

Preparatius de baixada al Avench d' Ancora (Pontons).

Pujaiit del fons del Avench deis Pouetons (Montserrat).

Fons del Avench d' En Roca (Ordal).

AVE

AVI

173

AVENTAR. V. a. Ám. Fer fugir. Ahuyentar. || Ant.
ABORDAR EL GOS.

AVENTARSE, v. r. Ant VANAGLORIARSE.

AVENTATJA. iii. AVANTATOE.

AVENTATJAR. v. a. Excedir. També s' usa cóm
recíproch. Aventajar.

AVENTÍ. n. p. Aventlno.

AVENTURA, f. Ventura. || Succés extrany. Aven-
tura. II ATZAR.

METRE EN AVENTURA. Loc. ant. Faltar póch per po-
sar a piint de succeir alguna cosa.

PER AVENTURA. Loc. ant. PER ATZAR.

AVENTURADAMENT. adv. ni. Aventuradamente-

AVENTURADOR, A. m. y f. TEMERARI.

AVENTURAR v. a. Provar fortuna. Aventurar,
probar ventura.

QUI NO AVENTURA NOTÉ VENTURA. Ref. Denota que
móltes vegades es menester corre algún perill pera
conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no pasa
la mar.

AVENTURARSE, v. r. Arriscarse. Aventurarse,
arriesgarse.

AVENTURAT, DA. p. p. Aventurado.

AVENTURER, A. ni. Qui busca aventures. Aven-
turero, caballero andante II Jove que s' embarca
ais vaixells de guerra cóm aspirant a meritori pera
optar al primer grau en el servei de 1' armada. No
gosa de sou ni uniforme. Aventurero. || Ndut. Barco
que va d' una plassa a I' altra buscant nólits. Aven-
turero.

AVENTURINAT, DA. adj. Miner. Seinblant a la
venturina. Aventurlnado.

AVENTURÓS, A. adj. VENTUROS.

AVER. v. a. HAVER.

AVER A MÓLT CAR. fr. Ant. Estimar Apreciar. \\
Gran voler. D:sear mucho ó con ansia.

AVER ESGUART. Loc. ant. Guai Jar mirament, aten-
ció a algú. Atender.

AVER NÓM. fr. ANOMENARSE.

AVERAMENT. m. Ant. ASSEVERACIÓ.

AVERANY. ni. Apreci, estimado. Aprecio. || Pro-
nóstich. Pronóstico, agüero.

FER MALS AVERANYS. Loc. Fer despreci o fástich de
alguna cosa. Hacer ó tener repulgos..

CEVA DE CAP D'ANY FA BON AVERANY. Ref. Se re-
fereix a un costum de tallar dotze trossets de ceva
y de posarhi un gra de sal a cada hu pera sapiguer
els niesos plujoscs y sechs que h¡ haurá 1' any vi-
aent; cosa que 's fa la nit de Cap d' any.

AVERAR. V. a. Ant. asseverar.

AVERGONYIR. v. a. Causar vergonya. Avergon-
zar. II També s' usa com recíproch. Avergonzarse.

AVERGONYIT, DA. p. p. Avergonzado.

anarse'n AVERGONYIT. fr. Irse corrido, avergonzado.

AVERÍA, f. El dany que pateixen les mercaderíes
majorment a les embarcacións. Avería. || aventu-
ra, 2. II Ter. Bestia de cárrega. Averío, jj —D' AR-
MADA. Dotació que 's considerava necessaria pél
despaig de les armades que feien la carrera d'Indies.
Averia de armada. || — GROSSA. El gasto extraordina-
ri que 's fá per necessitat de convoi, o bé quan se
llensen les mercaderías al mar per eíecte de tempo-
ral. Aveno gruesa. II — ORDINARIA. Gastos ordinaris
que causen els capitáns pera descarregar, etc. Ave-
ria ordinaria. || — SENSILLA. La causada a la embar-
cació o a alguna de les mercaderíes, quin dany sois
recáu en 1' interessat respectiu. Averia simple.

AVERIAR, v. a. Causar avería; maimetre alguna
cosa. Averiar.

AVERIARSE, v. r. Malmetres els géneros o merca-
deríes dins de les embarcacións. Averiarse, ma-
rearse.

AVERIAT, DA. p. p. Averiado.

AVERIGUACIÓ. f. Averiguación, investigación.

AVERIGUADOR, A. m. y f. Qui averigua. Averi-
guador.

AVERIGUAR, v. a. Buscar la veritat, descubrirla.
Averiguar.

QUI TOT HO VOL AVERIGUAR, CASA SEUA HA DE PLE-
GAR Ref. Avisa que no devéni averiguar les coses
deis altres per les males conseqüencies que aixó pot
tindre. Quien las cosas mucfio apura no tiene la vida
segura.

AVERIGUAT, DA. p. p. Averiguado.

AVERIMENT. m. Ant. COSTÚM, HÁBIT.

AVERSAR. v. a. REPUGNAR.

AVERSIÓ. f. La repugnancia que 's té a alguna
cosa. Aversión, repugnancia.

AVERSÓ, (Lluis de). Biog. Poeta barceloní del
sigle XIV, fill de pares nobles. Va ésser secretar! del
reí Joan I y va escriure una Poética en cátala que 's
guarda a la Biblioteca del Escorial; també es 1' au-
tor del Truxlmany, o interpretador, del Gay Saber
El poeta Aversó y en Jaume Martí, cavallers de Bar-
celona, varen ésser autorisats pél reí pera fundar una
Academia o Escola de Poesía

AVERTÁ. n. p. Avertano.

AVESAR. v. a. Fer qu' algú prengui algún costuni.
Acostumbrar.

AVESARSE. v. r. Pendre '1 costum de fer alguna
cosa. Acostumbrarse.

AVESAT, DA. p. p. D' avesar. Acostumbrado.

AVESCHA. m. Ani. BISBE.

AVESPA. f. Ant. VESPA.

AVESTRÚS. m. Zool. Aucell d' un nietre seixanta
centimetres d' alsaria, de cames llargues y que sois
té dos dits a les potes; el coll, cap, pit y panxa sense
ploma, y les ales mólt curtes e inútils pera volar.
Avestruz.

AVI. m. El pare de la mare o del pare d' algú.
Abuelo. II Qualsevol vell. Abuelo. 1| pl. antepas-
SATS.

L' AMOR DELS AVIS FA DOLENTS ALS NEIS. Aforis-
nie ab que 's significa que 1' ecsés d' amor deis avis
cousent totes les faltes ais néts. Criado por abuelo,
nunca bueno.

V AVI GUANYA Y 'L NÉT S' ESCANYA.

QUINT AVI. m. Quinto abuelo.

AVI, (Coll del). Grog. Coll que h¡ liá entre les rie-
res de Ridaiira y del Amat, encontrada olotina, pro-
vincia de Girona.

AVIA. La mare del pare o de
la mare d' algú. Abuela.

AVIA. Geog. Poblé de la prov.
de Barcelona, bisb. de Solsona;
part. jud. de Berga; está si-
tuat entre la riera de son nóm
y la de Ciará, un poch apartat
de r una y de 1' altra y té 1,197
habitants.

AVIADOR, m. Barrina que
usen els calafats. Aviador.

AVIAMENT. m. Ant. Parti-
da, marcha.

AVIAR. V. a. DEIXAR ANAR, DESPATXAR, ENVIAR. ||
V. n. Ant. POSARSE EN CAMÍ. || Ter. Adobar, arreglar,
fer anar bé una cosa. Arreglar. || v. r. Anarsen 'n
de cop el liquit de la part ont está. Salirse, derra-
marse.

AVIAT, DA. p. p. Soltado, suelto, jj adv. Presto,
luego.

COM MES AVIAT MELLOR. Loc. Antes hoy que ma-
ñana.

AVICIAR. V. a. y 'Is seus derivats. CONTEMPLAR, 4.

Segell d' Avia

174

AVI

AVI

AVICIARSE. V. r. Avesarse o aficionarse niassa a
una cosa. Enviciarse, viciarse.

AVÍCUL, A. adj. Semblant a 1' avicula. Avículo.

AVÍCULA. f. Ornit. Aucell mosca o colibrí. Avi-
cula.

AVICULAR, adj. Lo que pertany ais aucells. Avi-
cular.

ÁVIDAMENT. adv. m. Ant. ANSIOSAMENT.

AVIDITAT. f. COBDICIA, DESITJ.

AVILANIRSE. v. r. Ant. y 'Is seiis deriváis, aban-
donarse, 3, 4.

AVILES (Miquel de). Biog. Marqués del nieteix
nóm. Militar y escriptor. Es autor de la Ciencia he-
roica ó del Blasón (Madrit 1780). Havía forniat part
del Consell Supreni de Guerra. Ab el destacanient
que nianava se va apoderar de Mallorca, rendiut la
ciutadela y obligant a rendirse a Malió 1' any 1782.
L' any 1800 era virrey del Perú. Va morir a Arequi-
pa, llegant a la catedral de Vich un cálzer y unes
canadelles d' or.

AVILIiVlENT. m. Acció y efecte d' envilirse. Envi-
lecimiento.

AVILIR. v, a. Anl. y

AVILIZIR. V. a. Anl. Avillanan

AVILTAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. Envilir.

AVIJVIENT. m. Aparejo, atavío.

AVINAGRAR, v. a. Fer tornar agre. També s' usa
cóm recíproch. Avinagrar.

AVINAGRAT, DA. p. p. Avinagrado. 11 adj. AGRE.

AVINANTESA. f. Ocasió, proporció, conveniencia.

AVINAR. V. a. MuUar alguna eina ab vi, cóm: una
bola, etc. Avinar, empapar con vino.

AVINAT, DA. adj. Mullat en vi. Avinado. ] De
color semblaut al del vi. Avinado.

AVINENSA. f. Ajust, conveni. Avenencia. !l UNIÓ,
AMISTAT, CORDIALITAT.

A\ÉS VAI, MALA AVINENSA QTE BONA SENTENCIA.
Ref. MES VAL UN BON AJUST, etC.

AVINENT, A. adj.A/i/. TRACTABLE, apacible, LLI-
BERAL.

ÉSSER AVINENT. fr. Ésser piop. Estar á mano.

Antigua casa de la Seca a Avinyó

AVINENTAR. v. a. 1er. FERAVINENT, FER SAPIGUER.
AVINENTEA. f. y
AVINÉNTESA. f. Ant. y

AVINENTEZA. f. Anl. FACILITAT, PROPORCIÓ. ||
OCASIÓ.

Segell d' Avinyó

AVINENTMENT. adv. m. Ant. Hermosamente,,
graciosamente.

AVINGUDA. f. Creixent impetuosa de algún riu o
riera. Avenida, crecida.

AVINGUT, DA. p. p. Avenido.

BEN O MAL AVINGUTS. Loc. Bien
Ó mal avenidos.

AVINYÓ. Geog. Poblé de la
prov. de Barcelona; bisb. de Vich;
part. jud. de Manresa. Está si-
tuat á la vora del Gavarresa, té
ajunt. y 1,505 hab. || Ciutat de
Fran§a, cap. del depart. del Vau-
cluse, ab 40,200 hab. Va ésser
capital del anticli niarquesat de
Proverga, y serva recorts histórichs de la influen-
cia catalana durant el temps mitjeval. Avui és resi-
dencia deis mes coneguts feli-
b es, entre ells Frederich Mis-
tral.

AVINYONET. Geog. Poblé de

la prov. y bisb. de Barcelona;

part. judicial de Villafranca del

Panadés. Está situat en una

valí, té ajunt. y 1,452 hab. || —

Poblé situat

Segell d'Avinyonet gntre 'Is rius

Manol y Riu-

sech; prov. y bisb. de Girona; part.

jud. de Figueras. Té ajuntament y

546 hab.

AVIÓ. ni. Or/7/7.Auce:i. FALSÍA, 1.

AVIOR. m. Lo pertanyent ais
avis. Abolengo.

L'HI VE D'AViOR. Le viene de casta.

VEU DEL AVIOR. Voz de lo pasado.

AVIRAM. f. Ter. viram.

AVIRONAR. V. a. Ant. RODEJAR.

AVIRÓNS. ni. pl. Els peus de certs insectes. Avi-
rones.

AViS. ni. Noticia. Aviso || Advertencia, consell.
Aviso. II Anl. D SCRECió.

ANAR o ESTAR SOBRE L' AViS. fr, ANAR O ESTAR
ALERTA.

DONAR AViS. fr. AVISAR.

AVISADOR, A. in. y f. Qui avisa. Avisador.

AVISAR. V. a. Donar avis. També s' usa cóm re-
cíproch. Avisar. || Advertir, aconsellar. Avisar. ||
Ter. ADONARSE.

SENSE AVISARSE'N. fr. SENSE ADONARSE'N.

NO AlE N' HAVÍA AVISAT. f.'. Fam. NO ME N' HAVÍA
ADONAT.

AVISAT, DA. p. p. Avisado. || adj. Prudent, dis-
cret. Advertido, avisado.

UN AVISAT VAL PER DOS. Ref. Denota lo convenient
qu' és estar enterat d' alguna cosa avans d' enipén-
drela. Hombre prevenido vale por dos; castillo aperci-
bido no es decebido.

AVISPAR. V. a. Avivara algú. Despertar, despa-
vilar. II PLOMAR, 2. II També s' usa cóm recíproch. ||
Fam. Pegar.

AVISPAT, DA. adj. y

AVIST, A. adj. Ant. Sagas, viu Despierto, avis-
pado

AVISTAMENT. m. ENTREVISTA.

AVISTAR. V. a. Arrivar ab la visla a alguna part.
Avistar.

AVISTARSE. V. r. Veure's una persona ab un' al-
tre pera tractar algún assumpte. Avistarse.

AVISTAT, DA. p. p. Avistado.

AVIT, DA. adj. Ávido.

AVITOLAR. V. a. Ndut. Amidar ab la vitola la

Segell d' Avinyonet
y Quinyoles

AXI

AYO

175

llargaria deis perns y ab un compasset de gruixos
llurs diáiuetres. Avitolar.

AVITÓNS. MI. pl. Núut. Escoteres que calen a la
segona cubertn prop deis arbres inestres. Avitones.

AVITUALLAR, v. a. Ant. mil. Proveir de queviii-
res. Avituallar, proveer de vituallas.

AVITUALLAT, DA. p. p. Avituallado.

AVIVADOR, A. m. y f. Qtii aviva. Avivador. ||
Paper ab forats que 's posa deniunt la Uevor de
la seda pera que piigi '1 cuquet que s' aviva. Avi-
vador.

AVIVAR, v. a. Donar vida. Avivar. || Met. Excitar.
Avivar, aguzar.

AVIVARSE. V. r. Rebre vida. Vivificarse, avi-
varse.

AVIVAT, DA p. p. Avivado.

AVIVES, f. pl. L' iníart de certes glándules que 'Is
cavalls teñen a la gargamella. Avivas.

AVO. ni. Arit. Veu qu' expressa 'I nombre de parts
alíquotes d' una quantitat. Avo.

AVOCACIÓ. \. For. L'acció d' avocar. Avocación.

AVOCAR. V. a. For. Atreure a si algún tribunal
superior la causa qu' está pendent de sentencia d'un
.altre inferior. Avocar.

AVOL. adj. Ant VIL, DOLENT. || m. TROS.

AVOLMENT. adv. ni. D' un modo avol. Vilmente.

AVONCLE. m. Ant. ONCLE.

SOBRE AVONCLE. Ant. Onde en segón grau.

AVORRIR. V. a. Ant. ABORRIR.

AVUCASTA. f. Ant. Avutarda.

AVUI. adv. t. Hoy.

AVUI EN Día. ni. adv. En el temps present.

AVUi PER MI, DEMA PER TU. Ref. Denota que les
coses d' aquest nión son tan inconstants, que qui avui
■es afortuna! demá és desgraciat y al contrari Los
mazos del batán, cuando uno se levanta, el otro cae.

D' AVUI A DEMÁ. ni. adv. Denota que una cosa suc-
■ceirá dins breu tenips. De hoy á mañana.

D' AVUI EN DEVANT O D' AVUI ENLLÁ. ni. adv. De
hoy en adelante, de hoy más.

QUi HA FET AVUI, FARÁ DEMÁ. fr. Fam. Denota el
pocii cuidado o indiferencia ab que 's mira alguna
cosa. Ándese la gaita por el lugar.

AVULSIÓ. f. Med. Arrencada, separado deis ten-
dons o deis niuscles. Avulsión. || Juris. Lo que la
torsa d' un riu arrenca d' un cainp en una vinguda
soptada y ho porta a la part oposada o ais caiiips de
¡mes avall.

AVUTARDA, f. Ornit. Aucell d' una trenta centi-
metres de llarcli, roig, ab clapes negres, el coll prini
y Uarch, les ales petites ab algunes plomes blanques
y les denles negres. Avutarda.

AVUTARDAT, DA. adj. Semblant a 1' avutarda.
Avutardddo.

AX-LES-THERMES. Geog. Cantó del depart. de
Ariége, a la Catalunya francesa. Té 14 municipis y
5,569 hab. || Antiga ciutat de Catalunya francesa, al
depart. de 1' Aríége, emplassada a 716 nietres d' ele-
vació, comptant 1,545 hab. Es una de les estacions
temíais mes concorregudes, que va tindre ja celebri-
tat en temps deis ronians de quina época deriva '1
seu nóin d' Aguce. Sant Lluis, rei de Franca, va fun-
dar en 1260 el seu hospital, y 1' esglesia consagrada
a Sant Udau martirisat a Ax en 452. Serva bons re-
corts histórichs.

AXARÍ. m Ant. ADZARi.

AXIL. ni. Ant. DESTERRO. || adj. Se diu de lo co-
rresponent al eix. Axil. || Zool. Part del ala deis au-
«ells y del membre torácich d' altres animáis, prope-
ra al cós.

AXILA, f. Bot. Ángul foriiiat per la soldadura d'un
orgue deniunt d' un altre. Axila. II Zool. Part de 1' ala

inmedlatament aderida o inés propera al cós deis
aiicells.

AXILAR. V. a. Ant. DESTERRAR.

AXINITA. f. Min. Silicat d' alúmina y de cals.
Axinita.

AXIOJVIA. 111. Sentencia oprincipi adniés pertothom.
Axioma.

AXIÓJWETRE. 111. Mar. Instruinent que 's compon
d' una pessa de fusta o de iiietall que passa peí can-
tell de la cara de proa de la xupeta que cubreix al
tinioner, y comunicant, per medi d' un cordillet, ab
la roda del timó, participa deis moviments d' aqueixa
y aixís indica la sena posició, sense necessitat d' acos-
tarse a exaniiiiar'ho. Axiómetro.

AXIVITA. f. Silicat de coure, iinpur, de color vert
blavench, frágil, difícil de fondre's al ácit nítrich.
Axivita.

¡AY! interj. Dona a entendre que 'ns recordéni de
alguna cosa que teníaní en oblit. ¡Ay! ]\ Interjecció
de dolor. ¡Ay! || ni. Qeinecli, suspir. ¡Ay!

AB u.N ALTRE ¡AY! NE SORTIRÉM. Loc. Ab que s' ani-
ma a continuar alguna cosa, donant a entendre que
ja falta poch. Con otro ¡ea! llegaremos á la aldea.

ANAR o ESTAR SEMPRE EN UN ¡AY! fr. Estar algú ab
temor que 11 succeeixi algún dany. Llevar ó traer la
soga arrastrando.

¡AY festa! ¡ay filla! ¡AY VERGEl Expressions de
alegría.

VAL MES UN ¡AY! QUE CENT OEMECHS.

VAL MES UN ¡AY! QUE TANT3.

AY. m. Ter. all.

AYA. f. Ant. DiDA.

AYACOR. Geog. Poblé del dist. munpal. de Xátiva,
prov. de Valencia.

AYAMANS. Geog. Caseríu del terine de Lloseta,
Mallorca.

AYCEL ó AICELL, A. pron. Ant. AQUELL.

AYCERT. pron. Ant. AQUEST.

AYCÍ. adv. 11. Ant. AXi.

AYDAR. V. a. Ter. ajudar.

AYDi. Geog. Poblet del dist. munpal. de Llavorsí,
prov. de Lleida.

AYELO DE MALFERIT. Geog. Poblé de la prov. y
bisb. de Valencia, part. jud. d' Ontenient; té 2,894
hab. II — DE RUGAT. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. d' Albayda; és a la vora del riu
Benissa y té 293 hab.

AYGOL. m. Nóm que donen a la regió pirenaica
al reguerot que surt del tollal y corre entre glebes.
Reguero.

AYGOLEIG. m. Ter. AYOUALERA.

AYGUA. Vegis aigua. f. Substancia en son estat
mes comú fluida, elástica, transparenta, sense olor,
color, ni gust deterniinat. Agua. || pluja. || — ab néu.
La refrescada ab néu. Agua de nieve. || — angélica.
V. Angélica, 2.^ acep. || — beneita. La que benelieix
el sacerdot y que serveix pél us de 1' Iglesia y deis
fidels. Agua bendita. \\ —BLANCA. AIGUA DE SATURNO.
Aigua ordinaria preparada ab algunes gotes de ace-
tat de ploiii líquit, que s' usa cóni astringent y res-
solutiva. Agua vegeto-mineral. \\ — BONA O PERA Beü-
RE. Agua bebe.1lza, bebedera ó potable. || — BRUTA o
COMPOSTA. La beguda d' aigua, sucre y such d' al-
gunes fruites o llevors, cóiii: la llimonada, etc. A^ua
compuesta. \\ — D' AGRÁS. Beguda d' aigua, sucre y
such d' agrá?. Agraz, agrazada, agua de agraz. || —
DE CASTANYES. Loc. fam. met. Xacolata clara. Agua
de castañas. || — DE CEL. V. AIGUA DE PLUJA. II — DE
COLONIA. Esperit de vi barrejat ab algunes essencies
aromátiques, com: de llimona, canyella, rosa, etc.
Agua de Colonia. \\ —DE goma. L' aigua en que s' hi
ha posat goma en infusió. Aguagoma. || — DE LA ES-
PLUQA. Aigua mineral de Catalunya que té les me-

176

AYO

AYO

teixes propietats que la ferruginosa. Agua de la Es-
pluga, ferruginosa. || —DE LA MAGNESIA. Aigua que
porta magnesia en disolució. || —de la puda. Aigua
mineral sulfúrea de prop d'Olesa de Montserrat, dita
aixís per el gran fetor que despedeix. Té les metei-
xes propietats que la sulfúrea. Agua de la Puda. || —
DE la reina D' HUNGRÍA. Licor que 's treu de la flor
del romaiií destilantla. || —del carme. Aigua de me-
lisa composta, o aigua de tarongina composta. Pro-
ducte de la destilado del alcool de varíes sustan-
cies aroniatoses en les que dominen les fulles fresques
de la tarongina y que s' usa cóin antiespasniódicii.
Agua carmelileña, agua del Carmen, alcohol de melisa
compuesto. \\ — DE LES TRES NOUS. Aigua que s' obté
de la destilado de les flors mascullnes de la nogue-
ra, de les nous niitj fetes y de las ja casi madures en
els diversos temps en que 'is esmentats orgues se
presenten en aytals condicions. Agua de las tres
nueces. || — del ferro. La que prové d' una déu fe-
rruginosa. Agua ferruginosa. || —del papa. La que 's
destila de diferentes herbes y substancies vegetáis.
Agua del papa. || — del sofre, pudenta O pudosa.
Laque procedeix de fonts sulfuroses; s' usa contra
les nialaltíes de la pell, les slfilítiques, etc. etc. Ai^ua
sulfurosa. \\ — DE MIL flors. La que 's destila de les
buines de bou. Agua de mil flores. || —DE néu. Aque-
lla en que 's converteix la néu quan se fon. Agua de
nieve. || — D' OLOR. La composta ab substancies aro-
niátiques. Agua de olor. || — D' ordl Beguda que 's
fa de dit gra. Ordiate. || —de pluja. La que cau deis
núvols. Agua de lluvia. || — DE RECH. f. Alema. || —
DE SALITRE. La que 's refreda ab glas artificial fet ab
mólt de salitre. Agua de salitre. || —de SEDLITZ y
magnesia. Aigua en que lii há una InfLisió de magne-
sia; es mólt purganta y contra 1' hipocondría, mals de
cap, palpitacions de cor y sofocado; es aperitiva, y
facilita a les dones les evaquacior.s periódiques.
Agua de Sedlitz y magnesia. || —DE seltz. Aigua dita
aixís d' una font d' Armenia; participa d' una infu-
sló considerable d' ácit carbónicli, y se 'n fá també
d' artificial; vigorisa les funcions del ventrell, facili-
ta la dlgestió, disolt els huniors biliosos, y desvaneix
la melancolía. Agua de Seltz. || —de SOSA. Aquella
en que hi há una disolució de sosa: es remei contra
'1 mal de pedra, la hidropesía, '1 poagre y les obs-
truccions de les entranyes. Agua de sosa. || — embas-
SADA. La que no té corrent. Agua muerta. \\ —ferra-
da. Aquella en que 'Is ferrers apaguen el ferro bu-
llent. Agua de herreros. || —medicada. Preparada
per medicina. Agua medicada. = | mineral. La que
naturalmeiit brolla portant substancies mlnerals.
Agua mineral. ¡] — morta: aygua embasSada. || —
MOSQUETA, DE TRÉBOL O DE MURTA. Aigües d' olor
mólt usades al sigle xvi. || — naf. Aigua destilada
ab la flor del taronger. Agua de azahar. || - - naf
BLANCA. Aigua naf sensllla, pera distingírla de la
composta. || —naf doble. Quan es recull aigua des-
tilada en quantitat doble a la flor empleada. l| —naf
triple. Quan se 'n recull una vegada y mitja. || —
PANADA. Un' aigua que s' obté fent bullir un crostó
de pá ab aigua per obtindre 'Is principis solubles, y
que's dona cóm un aliment lleuger ais malalls. Agua
panada. || —PRIMA. Ter. V. AYGUA SOMA. || —SOMA.
La que té poca fondaria. Agua somera. || —ROS. Licor
que s' extreu de les roses destllantles ab aigua. Agua
rosada. || —sal O SALADA. L' aigua dolsa en que s'hi
posa una porció de sal. Agua sal. || —termal. La
mineral que ix calenta de la déu en totes les esta-
cions del any. Agua termal. || — VIVA. La provinent
d' una déu o font natural que ragl sempre. Agua viva.

AYGUA amunt. m. adv. Contra la corrent d' ella.
Agua arriba.

AYGUA AVALL. m. adv. Ab la corrent d' ella. Agua
abajo.

AYGUA A COLL Y PEU AIXUT. Loc. fam. AMICHS FINS

ALS OCHS, ete.

AYGUA D' AGOST, SAFRA, MEL Y MOST. Ref. Denota

quan bona es pera dites coses la pluja d' Agost.

Agua de Agosto, azafrán, miel y mosto.

AYGUA DE FEBRER, BONA PER EL SEMENTER. Aforis-
mo ab que s' expressa lo bona qu' es la pluja en
aquest mes. Febrero, cebadero.

AYGUA DE FEBRER, ORDI EN GRANER. Ref. Dona a

entendre que si plou pél mes de Febrer, es segura la
cullita d' ordi. Febrero, cebadero.

AYGUA DE JENER OMPLE BOTES Y GRANER. Ref De-
nota que la pluja d' aquest mes és mólt bona pera
les vinyes y 'Is sembráis. Agua de Enero, todo el año
tiene tempero.

AYGUA PÉL MAIG MAL PÉLS animAls. i?e/. Que s' en-
tén literalment. Agua de Mayo mata gocho de un año.

AYGUA DE MARS, HERBA ALS SEMBRATS. Ref Denota
que 1' aigua d' aquest mes és bona per 1' herba y do-
lenta péls blats. Agua de Marzo, pzor que mancha en
paño.

AYGUA FREDA Y PA CALENT, CAUSEN DOLORS AL
VENTRELL. Ref. Denota 'I perjudici que causa I' aigua
després del pa calent. Cuando comieres pan reciente,
no bebas de la fuente: agua fria y pan caliente nunca
hicieron buen vientre.

AYGUA ENTRE CARN Y PELL. Hidropesía. Agua entre
carne y cuero.

AYGUA, QUE FA LA VISTA CLARA. Ref. Denota 'Is
bons efectes de 1' aigua en contraposició ais del vi.
Agua no enferma, ni embeoda ni adeuda.

AYGUA PASSADA NO MOL MOLÍ. Ref. Vol dir que ha
passat r ocasió d' aprofitarse deis consells que 's
demanen. Agua pasada no mueve molino.

¡AYGUA VA! Expr. Ab que s' avisa ais que passen
pél carrer que 's va a llenyar aigua o un' altra cosa
per la finestra, etc. ¡Agua va!

ANAR MAL CALSAT PER L' AYGUA fr. Fam. No portar
el documents necessaris pera conseguir alguna cosa.
Traer ó venir con malas cartas ó con los papeles mo-
fados.

ANARSE 'N TOT EN AYGUA. fr. Fam. Suar mólt. Ha-
cerse en agua.

OFEGARSE AB POCA AYGUA, fr. Met. ESPANTARSE DE
POCH.

AIXÓ ÉS CURAT AB AYGUA BENEITA. Expr. fam. Ab
la que 's denota qu' una cosa és de fácil arreglar.
Eso se cura con una telaraña.

SALLAR L' AYGUA AL DEVANT. fr. Fam. Esmerarse
en complaure o agradar a algú. Bailar el agua ó el
agua delante; traerle á uno los pajarillos volando.

CEL A ROQUETES AYGUA A BASSETES. Ref. ter. Que
quan els núvols formen crumolls cóm de coto fluix,
és senyal de pluja. Cielo aborregado, suelo mojado.

CÓM L' AYGUA DEL MES DE MAIG. fr. AB CANDELE-
TES.

DONAR AYGUAMANS. fr. Servirla ab pitxell y gi-
brella. Dar aguamanos.

DONAR L' AYGUA PER AMOR DE DÉU. fr. Ploure ab
abundancia. Llover á cántaros, á cubas.

ESCAMPAR L' AYGUA fr. Met. fam. ORINAR.

ESTAR AB AYGUA FINS A COLL. fr. Met. Trovarse en
gran apretó o perill. Estar con el agua á la boca, ó
hasta la garganta; tener la soga á la garganta.

ESTAR ENTRE DUES AYGÜES. fr. Met. Estafen dubte.
Estar entre dos aguas ó perplejo.

PER AYGUA L' EMBARCACló. fr. Entrar r aigua per
les juntures de la ñau. Hacer agua.

FER AYGUA O AYQUADA. fr. Fer provísló d' aigua
les embarcacioiis. Hacer aguada.

FER L' AYGUA TOTA CLARA, fr. Fam. Travallar en
vá. Trabajar en vano, coger agua en cesto ó en harnero.

FER VINDRE L' AYGUA A LA BOCA. fr. Met. Fer venir
gran desitj d' alguna cosa. Hacerse la boca una agua.

FONDRE 's CÓM LA SAL A L' AYGUA. fr. Parlant dels
béns y riqueses, dissipaise ab poch temps. Hacerse
sal y agua.

GUANYAR LES AYGÜES. fr. Náut. Adelantar unes
embarcacions a altres. Ganar las aguas.

GUARDAT D' AYGUA QUE NO CORRÍ Y DE GAT QUE NO

AYG

AYO

177

MIOLI. Ref. Denota que les persones de geni pacífich,
quan s' enfaden son niés temibles. Del agua mansa
líbreme Dios, que de la recia me guardaré yo; guárdate
del agua mansa.

L' AYGUA FA LA VISTA CLARA.

¡MAL AGUANYADA AYQUA QUE BEBÉU! Loc Denota
qu' aigú no és bo pera res. ¡Qué lástima de pan ha-
biendo cebada! \\ Reprén al dropo o peresós. Reniego
de bestia que en invierno tiene siesta.

NO DIGUIS D' AQUESTA AYGUA NO BEURÉ PER TER-
SÓLA QUE siguí. Rcf. Denota que ningú está Iliure de
que lisucceeixi lo que a qualsevol altre. Nadie diga de
esta agua no beberé.

NO GUANYAR ALGÚ L' AYGUA QUE BEU LoC. Que a
niés del sentit recle, denota ésser niólt pocli pagat
un travall No ganar alguno el agua que bebe.

NO PODERSE'N TREURE L' AYGUA CLARA O NETA. fr.

Met. No poder averiguar enterament alguna cosa. No
poder socar en limpio ó en claro, ó no poder substan-
ciar.

NO 'T FIES' D AYGUA QUE NO CORRÍ, NI DE GAT QUE
NO MIOLI; GUÁRDAT D' AYGUA, etC.

NO TROVAR AYGUA AL MAR. fr. No tindre liabilitat
pera trovar o lograr lo niés fácil. No /¡aliar agua en
¡a mar.

¡PASSEN AYOUA! Expr. fani. Que s' usa quan se
trenca alguna cosa. ¡Adiós, oruca le dio!

PASSAR PER AYGUA. fr. Rentar lleugerament alguna
cosa. Hacer de agua ó del agua alguna cosa. || ESBAN-
DiR. II fr. Mct. fam Fer alguna cosa depressa y niala-
nient. Hacer algo deprisa y atropelladamente.

PENDRE L' AYGUA DE LLUNY O MÓLT ALTA. fr. Met.
tam. Coniensarla relació d' alguna cosa per les pri-
meres circunstancies. Tomar de atrás el agua.

PORTAR AYGUA AL MAR. fr. Met. Voler ensenyar a
qui sab niés. Los necios enseñan d los sabios. || fr. Met.
FER CARITAT AL DIABLE.

PORTAR O FER ANAR L AYGUA AL SEU MOLÍ. fr. Met-
Que 's diu del que sois mira '1 seu profit. Llevar el
agua d su molino.

POSAR AYGUA AL vi. fr. Merar, aguar, bautizar el
vino.

QUI AYGUA ATURA, BLAT MESURA. Ref. Ensenya que
convé viure ab economía pera conservar la decencia.
Quien endura, caballero va en buena muía.

QUI 'S NEGA NO MIRA AB QLINA AYGUA, O NO SAB
DE QUINA AYGUA BÉu. Loc. Ab que 's dona a entendre
qne nióltes vegades, per deslliurarse del mal present,
se 'n desitja un altre de major. Sácame de aqui y de-
güéllame allí.

SEMBLA QUE NO ÉS PER AYGUA ENTERBOLIR. LoC
met. Denota que algú, aparentant sensillesa, cubreix
la malicia que no era de pensar tingues. Parece que
no enturbia el agua.

SENSE DlR AYOUA VA. fr. Met. fam. Que 's diu quan
algú ocasiona algún dany sense avisar. Sin decir
agua va.

ÉSSER AYGUA ALGUNA COSA. fr. Met. Ésser de poca
substancia, de cap valor o apreci. Ser de agua y lana.

ÉSSER MES CLAR QUE L' AYGUA. fr. Pondera lo su-
manient ciar qu' és lo que 's diu o s' explica. Ser una
cosa tan clara ó más clara que el agua.

TIRAR AYGUA A LA CARA. fr. Tírame a la cara de
algú pera ferio retornar d' alguna basca. Echar agua
en el rostro.

TIRAR AYOUA AL MAR. fr. Met. Donar a qui té niólt.
Echar agua al mar; llevar leña al monte.

TIRAR AYGUA AL CAP. fr. BATEJAR.

TORNARSE AYGUA POLL. fr. Met. Desvanéixers les
esperances d' algú. Salir huero, hacerse, quedarse al-
piste, volverse agua de cerrajas, volverse el sueño del
perro.

AYGUA BARREJA. Hidrog. Llócli ont s' uneixen
dos rius o dues rieres. Confluencia.

AYGUA BLAVA. Hidrog. Nóm d' una cala de Pa-
lafrugell, litoral gironí.

DIC, CAT.— T. I.— 2.3.

Segell d'Ayguatreda

AYGUACUVT. (V. AIGUACUIT).

AVGUADA. f. AYGUAT. II Pint. El color líquit pre-
parat ab aigua de goma pera pintar al Iremp. Agua-
da, aguazo. II pl. Tcr. RESAIGÜES. || f. Mar. La provi-
sió d' aigua dolsa que porten els barcos pera '1 con-
súm durant el viatge. Aguada.

DONAR LES AYGUADES. fr. Entre mestres de cases,
donar la derrera má o brunyir ab un drap niuUat de
blanqueig. Lavar.

AYGUADER, A. m. y f. Qui no beu vi. Aguado,
abstemio. ll Mestre y guardia de fonts. Fontanero,
aguañón, maestro de aguas. || Qui tragina aigua.
Aguador. || Qui ven aigua. Botillero. || Un deis sig-
nes celestes. Acuario. || Tcr. Qui cuida de distribuir
les aigües pera regar. Acequiero y cabecequia.

AYGUADERA. f. Criada pera portar aigua. Moza
de cántaro.

AYGUA D' OLIVA. Hidrog. Riera que desaigua al
mar, entre Vinaroz y Benicarló, prov. de Castelló.

AYGUADUIT. m. Ant. ACUEDUCTE.

AYGUAFORT. m. Acit nítricli disolt en poca can-
titat d' aigua. Se 1' anomena aixís perqué disol ab fa-
cilitat la plata y altres nietalls. Acido nítrico, agua
fuerte, espíritu de nitro, ácido nitroso, deflogis-
ticado, ácido azótico.

AYGUAFREDA. Geog. Poblé
situat a la vora del riu Con-
gost, prov. de Barcelona, bisb.
de Vich, part. jud. de Qrano-
llers. Té ajunt. y 450 hab.

AYGUALADA. f. Ter. ROSADA.

AYGUALERA f. Tít. ROSADA.

AYGUALEIXOS. m. pl. Les
llenyes o brossa que 'Is rius y
el mar arrosseguen en llurs ai-
gües. Aluvión.

AYGUALIR. V. a. Barrejar aigua ab un' allra cosa.
Aguar, merar.

AYGUALIR O AYGUAR LA FESTA. fr. Interrompre o
desvanéixer una alegría ab un succés desagradable.
Aguar la fiesta; mi gozo en un pozo.

AYGUALIT, DA. p. p. Ant. Aguado, merado. ||
adj. Barrejat ab aigua, disminuit el sabor d' una be-
guda, baixat de tó un color. Aguajoso, aguachento.

AYGUAMANS. m. Obgecte de terrissa, pisa, etcé-
tera, que serveix pera rentar les mans. Aguamanos.
II RENTAMANS.

AYGUA-iVlARINA. Min. Pedra fina formada d' alú-
mina, sílice, glucina, cals y óxit de ferro, que té 'I
color de I' aigua del mar. Aguamarina.

AYGUAMEL. f. La barrejada ab una porció de
mel, de modo que no quedi espessa. Aguamiel.

AYGUAMOIX. m AYGUAMOLL.

AYGUAIVIOLL. m. Paratge tan
abundant d' aigua, que ab dificul-
tat se pot travallar. Aguazal, pan-
tano.

AYGUAIVIURCIA Y ROBLES.
Geog. Poblé de la prov. de Tarra-
gona, bisb. de Barcelona, partit
jud. del Vendrell És a la vora del
riu Gaya, y té 1,902 habitants.

AYGUANEIX. Hidrog. vegis
AIOUANEIX.

AYGUAPOLL. adj. Se diu de
Huevo huero.

AYGUARDENT. m. Licor ciar cóm 1' aigua, d' olor
y gust agradables; se treu per destilació de tota
substancia vinosa y s' inflama al foch. Aguardiente.
II — ALEMANY. És un purgant. Untura de jalapa com-
posta. Aguardiente alemán. \\ —DE BRISA. El que se
obté destilant la brisa. Aguardiente de orujo. || — RE-

Ayguamurcia

ou qu'

buit.

178

AYG

AYO

Segell d'Ayguaviva

FINAT. El primer y inés fort que "s treu de cada cuita.
Aguardiente de cabeza.

AYGUARDENTER, A. m. y f. Qui fá o ven aiguar-
dent. Aguardentero.

AYGUARDENTERÍA f. Botiga ont se ven aiguar-
dent a la menuda. Aguardentería.
AYGUAROL. m. TtT. AYGL'A.MOLL.
AYGUA-ROS. f. ROSADA.

AYGUARRÁS. ni. Olí de trementina. Aguarrás,
esencia de trementina.

AYGU.'\RSE. V. a. Omplirse d' aigua alguna térra.
Aguarse.

AYGUAT, DA. p. p. Aguado. Il m. La vinguda im-
petuosa d' aigua. Aguacero, chaparrón, turbión,
golpe de agua.

AYGUAVELLA. Geog. Arrabal del dist. munpal. de
Torre de Capdella, prov. de Lleida.

AYGUAVENT. m. Pinja acom-
paiiyada ab aire fort. Agua-
viento.

AYGUAVÉS. m, vessant.
AYGUAVIVA. Geog. Poblé de
la prov., bisb. y part. ¡ud. de
Qirona. Té ajuutament y 560
liab. II Poblet del terme muni-
cipal de Moutmell, provincia de
Tarragona.

AYGÜERA. f. Pica de pedra o
de obra pera rentar els plats, et-
cétera. Fregadero. Ij Córrech
que fan els pagesos en els costes o vessants pera fer
anar les aigües a Ilurs bancals. Zanja.
AYGÜERETA. f. Aygüera, 2." accep.
AYGÜES. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, bisb.
d" Oriola, part. jud. de Jijona; és a la vora de la
riera del seu nóm y té 1,334 liab. |¡ — Hidrog. Riera
de la provincia d' Alacant; passa per Aigües y de-
semboca al mar al SO. de Vilajoyosa.

AYGÜES. f. pl. Met. Els visos que fan algunes te-
les, cintes, etc. Aguas. || Els visos que fan algunes
pedrés precioses. Aguas. || Els visos que fan les plo-
mes deis aucells. Aguas. |i Els visos que fan algu-
nas fustes envernissades. Aguas. || Els oríns. Aguas.
II DEL TIMÓ. f. pl. Mar. La part del mar en que s'
trova sumergida la pala del timó. Aguas del timón.
11 Conent qu' en virtut de la marxa del barco va
desde proa y loca la pala del timó. A^uas del timón.
Il FALSES. Les que 's troven a poca profuuditat, e
impedeixen trovar les termes. Aguas falsas. || —
FERMES O SEGURES. Les deis pous que venen de ver¡-
tables déus. Aguas firmes. || — FLUl.XES O MOLLES.
Se dona vulgarment aquestiióm a les que teñen mól-
tes sais en disolució, especialment sulfat de cals, y
son mólt pesades al veutrell, no essent bones ni per
beure, ni per courer els aliments, ni pera rentar la
roba pe: que gasten mólt sabó. Aguas pesadas; aguas
seleniíosas. |i — fortes. Aqnelles que per ésser pocli
carregades de sa's, son lleugeres al ventrell y mólt
diurétiques y digestives. Agua ligeras, i — MAJORS.
Els excrements de la perso.ia, y menors, 1' orina.
A'juas mayores ó menores. || — medicinals. Les que 's
recepten ais nia^lalts pera beure o banyarse. Aguas
medicinales. || —VESSANTS. Les que cauen de les mon-
tanyes, teulaJes, etc. Aguas vertientes.

FER AIQUES. fr. Aíe/. ANAR A FONS. [| Confondre's,
no trovar eixida en alguna dificultat. Perder pie. \\
Met. ESPANTARSE.

les quatre AYGÜES. Farm. Barreja d' aigua naf,
ginesta, fonoll y tarongina, o de quatre aigües aro-
niátiques destilades que s' usa cóm antiespasmódica.
Cuatro aguas.

LES SEUES AYGÜES SON BAIXES. fr. Trovarse en al-
gún apretó. Verse en las astas del toro: tener mal plei-
to, ver el pleito mal parado.

PENDRE LES AIGÜES. fr. Pendre les aygües medici-
nals. Tomar las agrias.

TRENCAR LES AYGÜES. fr. Evaquar les dones pre-
nyades I' humor que rodeja al feto, senyal próxim del
part. Romper las aguas ó la sangre.

AYGÜETA. f. dini. Agüita. Ii Met. Licor que no té
forsa. Aguachirle. || f. L' humor ciar cóm aigua
que 's fa ais graus o a les llagues. Agüete.

AYGUOS, A. adj. Abuudós d' aigües o que parti-
cipa de la qualitat de I' aigua. Acuoso.

AYGUOSITAT. f. Qjalitat de lo que abunda en
aigua. Acuosidad.

AYGUOTA. f. Qualsevol liquit que no tingui les
qualitats que Ii son propies, cóm: vi aigualit, caldo
senie substancia. Agua;hirle.

AYL. m. Ant. ALL.

AYLÉ, NA. adj. Ant. AGE.

AYLi. adv. m. Ant. allí.

AYLÓ. pron. Ant. ALLÓ.

AYLOR. adv. t. Ant. LLAVORES, LLAVORS.

AYMANT. n. p. AAtÁN.

AYMAR. V. a. Amar.

AYMERICH. Geog. Partida rural del part. jud. de
Valls, prov. de Tarragona.

AYMERICH (Fra Nicolau). Biog. Inquisidor, na-
tural de Qirona, ont va pendre 1' hábit deis predica-
dors r any 1334, morint a la meteixa ciutat I' any
1399, ais vuitanta d' etat. Va ésser fecundíssim es-
criptor. És autor d' un diálech contra 'Is lulistes,
escrit en 1393, y a causa d' ell fou desterrat tres
anys després a L'rgell. Poch tenips avans de morir
encara escrivía. Les senes obres constituíen onze
grans vo'ums, que 's guardaven a la biblioteca del
seu convent a Qirona.

— (AiATEU). fiíoo. Jesuíta, historiador y humanista,
distingit en el conreu de la llengua llatina. Va néi-
xer a Bordils 1' any 1715, morint desterrat a Ferrara
r any 1793. Usava '1 pseudónim de Matea Massanet.
Deis diferents Ilibres que va escrinre n'hi há un, quin
text es encara avui consultat y se titula: Nomina, et
acta Episcoporum Barcinonensium, etc., 1760. Havía
estat professor de filosofía y teología y rector deis
colegís de la Companyía de Jesús a Barcelona, Cer-
vera y Gandía, .^ymeiich va ésser un deis príniers a
Catalunya a declararse contra els perípatéticlis, ín-
troduint la reforma de la filosofía.

AYMÍA. Loe. ant. Querida señora mía, vida mía.
II Concubina.

AYNA. f. Ant. EINA.

AYNET DE CARDOS. Geog.
Poblé del dist. muuicipal d' Es-
tahón, prov. de Lleida. || —DE
VALLFERRERA O DE BESSÁN. Po-
blé de la prov. de Lleida; bisb.
de la Séu; part. jud. de Sort.
Está sítuat a la vora del riu de
Valí de Perrera, y té 23 1 hab.

AYNETO. Geog. Poblé del dist.
dorre, prov. de Lleida.

AYO, A. m. y f. Qui cuida de la educació d' algún
ptíncep o gran senyor. Ayo. || Ant. DIDOT.

AYÓDAR. Geog. Poblet de la prov. de Castelló.
bisb. de Tortosa, part. jud. de Lucena; és dait d'una
moutanya y té 882 hab.

AYOLL m. 1er. ALIOLI.

AYONOLAR. v. n. Ter. AGENOLLARSE.

AYORA. Geog. Part. jud. de la prov. de Valencia
forniat de 8 ajuntaments, que son: Ayora, Cofrentes,
Cortes de Pallas, Jalance, Jarafuel, Millares, Teresa
de Cofrentes y Zarra. || — Vila de la prov. de Va-
lencia, bisb. d' Oriola, cap del part. jud, del seu
'lóm; és a la vora de la riera de La Llacuna y té
4,987 hab. || — (SERRA DE). Orog. Montanyes prop de

Segell d' Aynet
munpal. de Lia-

AYR

AYT

179

Ayora, entre les proviiicies d' Albacet y Valencia,
essent el pich inés alt de les ineteixes, 1' anomenat
Mugrón, de 1,218 nietres sobre '1 nivell de! mar.
AYR. atlv. Ter. AIR.
AYRADA. f. Veiit fort. Airazo.
AYRÁS m. auni. D' aire. Airazo, airón.
AYRE. m. Fluit elástich y transparent que omple o
constitulieix lo que 'n diliéni atmósfera. Aire. || VENT.
II Met. Primor, gracia y pertecció en fer les coses.
Aire. II Garbo, brío, gentilesa. Aire, garbo, gallar-
día. II Más. El tenips y nioviment, qiian se canta o
toca. Aire. || — acanalat. El que passa per algún
paratge estret. Aire colado, encallejonado, acanalado.
II — POPULAR: AURA O FAMA POPULAR. || — VITAL.
El que serveix pera la respiració. Aire vital.

AYRES NATIUS. Els del llocli O pais de que un es
fill o en que s' ha criat. Aires nativos.

AL BELL AYRE. Loc. ont. A placer, con comodidad.
AYRE QUE TALLA. Expr. Aire niólt fret. Aire que
corta.

AB AYRE. m, adv. Fam Ab lleugeresa Con aire.
AQAFAR AL AYRE. fr. Met. AOAFAR AL VOL.
ASSOTAR L' AYRE . fr. Travallar en vá. Echar lan-
zas en el mar.

CREURE EN L' AYRE. fr. Creure ab niólt poch fona-
ment. Creerse del aire.

DE BON o MAL AYRE. LoC. Met. DE BON O MAL HU-
MOR.

ESTAR EN L'AYRE. fr. No liaverse resolt, y també
estar sens acomodo, servir interinanient. Estar en el
aire.

FER POR L'AYRE. fr. Tindre por de qualsevulla cosa.
Temerse del aire.

GUARDAR ELS AYRES. fr. Seguir el geni d' algú.
Guardarle á alguno el aire ó llevarle á alguno el
aire.

L' AYRE L'OFÉN. fr. Se diu de qu¡ es mólt delicat.
Ofenderse de! aire.

MUDAR D' AIRE. fr. Que 's diu del que s' ha posat
malalt en algún lloch y passa a un altre a veure si
li provará. Mudar aires ó de aires.

MUDARSE 'LS AIRES fr. Met. Mudarse la fortuna.
Mudarse el aire.

NO FA UN ALÉ D' AYRE. fr. Denota que fa mólta cal-
ma. No hace ó no corre un pelo de aire.

PARAR L' AYRE. fr. Calmarse, sosegarse, echarse el
aire.

PARLAR DEL AYRE. fr. Denota que la execució o in-
teligencia d' alguna cosa es quasi impossible. Hablar
de la mar, pensar en lo excusado.

PARLAR EN L' AYRE. fr. Fam. Parlar seiise fonanient.
Hablar al aire.

PASSAR AYRE. fr. Fer aire fresch. Correr ó pas.Tr
aire.

VIURE DEL AYRE DEL CEL fr. PASSAR DTiL AYRE.
PASSAR O ALIMENTARSE DEL AYRE. fr. Confiar en
vanes esperanses. Sustentarse, mantenerse, alimentar-
se del aire. \\ Menjar mólt poch. Sus entarse, alimen-
tarse del aire.

PENDRE L' AYRE. fr. Posarsc en un lloch ont hi to-
qui r aire. Tomar el aire.

PENDRE 'LS AYRES. fr. Estar en algún paraige ab
r obgecte de recobrar la saUít per la nuidansa de
clima, aliments, etc. Tomar aires.

PORTAR EN L' AYRE. fr. Portar alguna cosa sense
que toqui a térra. Llevar en el aire, en peso, en volan-
das.

QUEDARSE EN L' AYRE. fr. Quedarse un assump-
to sens determinar, no acavar lo comensat, parar
la execució d' alguna cosa. Quedar en el aire, pa-
rarse.

TINDRE L' AYRE D' ALGÚ. fr. RETIRAR 'HI.
AYRE. Geoy. Illeta del dist. munpal. de Mahó,
Menorca.

AYREFERIT, DA. adj. Ter. Qui té o ha sofert un
atach de íeridura. Baldado.

AYRE FLOR. Geog. Caseriu de teime de Sance-
lles, Alallorca.

AYREJAR. V. a. Posar alguna cosa al aire. Airear.
AYREJARSE. v. r. Pendre 1' aire. Airearse.
AYREJAT, DA. p. p. Aireado.
AYREJÓS, A. adj. Llóch descubert, lliure de boi-
res, bravades, etc. Desavahado, airoso.

AYRELA. f. Bot. Subarbust del ordre de les ermi-
cinies. Airela.

AYRENES. f. pl. Hist Festes que "Is pagesos cele-
braven pera honrar a Baco y Céres. Airelas.
AYRET. m. dim. Airecillo.

AYRÓ CORONAT. m. Ornit. Aucell mes gros que
uu colóm, de color vert hermós ab taques groguef,
que a la Uum fa tornassolats, ab un plomall de plo-
mes negres al cap y '1 béch córb com una fals.
Airón.

AYROLA. f. Ant. Era. || Paradeta de térra pera
fer 'hi pianters.

AYRÓS, A. adj. Dit del temps. Airoso, ventoso.
II El Uóch en que hi fa mólt d' aire. Airoso, vento-
so. II Met. Garbos, briós. Airoso.

AYROSAMENT adv. m. Ab garbo y gallardía.
Airosamente, genti mente.
AYSÍ. adv. m. Ant. AixiS.

AYTAL. adj. Ant. Tal. 1| adv. Ant CÓM. || Jo, fu-
lano. Yo.

AYTAMBÉ. conj. Ant. También.
AYTANA, (Serra). Oto<r. Serra que hi há entre 'Is
part. jud. de Callosa y Vilajoyosa, prov. d' Alacant,
y quin punt mes enlairat és a 1,558 met. demunt el
nivell del mar.

AYTANT. adj. TANT. I| Ant. ALTRETANT. II adv.
t. Fins a tant. Hasta tanto.

EN AYTANT. m. adv. Ant No obstant. Sm embargo,
no obstante.

AYTANTBENT. adv. Ant. TAViBÉ.
AYTEMOMA. m. Med. Confusió y barreja deis
luimors deis uUs, formant un color negrench. Aite-
moma.

AYTÓ o ATÓ. Biog. Bisbe de Vich en el sigle x,
mólt entes en ciencies exactes. Va ésser mestre de
Gerbert, docte mateniátich que va ocupar la cátedra
de Sant Pere ab el nóm de Sil-
vestre segón. Aytó va ésser ar-
quebisbe per voler de Joan XIII,
unintse les dues diócesis de Ta-
rragona y Vich, al obgecte de
ésser regides a la vegada per Ay-
tó, ab el beueplácit del Sant Pare.
AYTONA. Biog. Títol que por-
taven els niembres de la famosa
familia deis Moncades. El primer
senyor d' Aytona va ésser en
Gastó de Moneada, que vivía
en el sigle XV. El seu fill y hereu en Joan de Mon-
eada, va obtindre d' en Caries I, títol de comte
d' Aytona. Mes el seu fill y hereu
Francesch, va ésser el primer mar-
qués d' Aytona, segons Reyal Cé-
dula d' en Felip II (any 1581)
Aquest títol va passar després a
la familia Medinaceli per haver en-
trat en possessió del meteix. Na
Teresa de Moneada, que 's va ca-
sar ab r hereu Medinaceli 1' any
1722.

AYTONA. Geog. Vila de la pro-
vincia, bisb. y part. judicial de Lleida. Es a la
vora del Segre y té 2,075 habitants.

AYTUA. Geog. Poblet del dist. niunpa!. d' Es-
caro, depart. deis Pirineus Orientáis.

Segell de la casa
d' Aytona

Segell d' Aytona

130

AZL

AZU

AYXOLENIA f. Astron. Nóm de la constelació
Cabra. Aixolenia.

AYZLXL. pron. dem. AQUELL.

AZÁ, AZAM ó ASAM (Mosseh). Biog. Escriptor
jueu, natural de Tárrega, a qui Amador de los Ríos
anoniena Rabbí Moseh de Zaragua. \';\ escriure en
llemosí un tractat en vers sobre '1 jocli d' escaclis,
traduit al castellá a niitjans del sigle xiv.

AZAFOR (Serra de). Orog. Serra del SO. de
Denia, entre les provincies de Valencia y Ma-
cant.

AZANUY. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb.
de Lleida, part. jud. de Taniarit; és a la vora d' un
barranch y té 1,084 liab.

AZARA. Geog. Llóch de la prov. d' Osea, part. jud.
de Barbastre; té 500 liab.

AZEMAR. Biog. Trobador provengal, anonienat el
negre, que durant el sigle xiii va gosar de positiva
influencia en les corts de Pere II d Aragó y Rai-
niond VI de Tolosa.

AZLOR (María de la Consolació), Comtesa de
Bureta. Biog. Va néixer a Girona 1' any 1773 y
morí a Zaragossa el 1814. Una de les heroínes de
quan aquesta ciutat va ésser sitiada pél exércit

francés en la guerra de l'any 1808. Posa tots els
seus béns a la disposició del general Palafox y va
pendre part a la brega entre '1 meteix poblé, al
qual alentava sempre ab
la seua páranla y exeni-
ple. Va iiiniortalisarse per
son esperit patriótich, fins
al punt, que una volta apo-
derades de la capital de
Aragó, les tropes del primer
Bonapart, la comtesa de
Bureta va trasladarse a
Cadis ab el sen marit, no
retornanl a Saragossa fins
qu' els franceses abande-
ren r Espanya. || Geog.
Llócli de la prov. d' Osea,
part. jiid. de Barbastre. Té
550 liabitants.

AZOR. m. Anl. ASTOR.
. AZUÉBAR. Geog. Vileta

de la prov. de Castelló, bisb. y part. jud. de Segorb;
és a la vora del riu Palancia y té 825 hab.

AZUL. adj. y

AZUR. adj. Anl. BLAU DS CEL.

' A^,

La comtesa de Bureta.

(D' una estampa del seu

temps.)

B

B. Es la segona lletra del nostre Abecé. Se pro-
nuncia tancant la boca, aderint els llavis conipleta-
nient y abultantlos un pocli, posant la llengua en el
sen estat natural, y aixecant el vel del paladar. En
tal disposició 1' aparato bocal, se dona sortida al
aire, xoca en la tancadura feta péls liavis, els des-
prén, atravessa y produeix el só articulat anome-
nat b. Hi ha encoiitrades en les que 's confón la b ab
la V a causa de la siniilitut d' abdues al acte de pro-
duirse.

BAANITA. in. Qui segueix la doctrina de Baanes,
lieretge de principis del sigle IX, que va formar una
secta particular de maníqueus. Baanita.

BABA. f. Humor que flueix espontáneameiit de la
boca. Baba. || Humor viscos que despedeixen els ca-
ragols y altres insectes. Baba, babaza, limazo. ||
La seda basta deis capolls embolicats y la nieteixa
camisa del capoll. Cadarzo. || m. Mel. Home niólt
fatuo. Baba.

CAURE LA BABA A ALGÚ. fr. Met. Admirarse aigú o
causarli gran gust lo que diu o fá la persona del seu
afecte. Caérsele d uno la baba, estar con la boca
abierta.

TiNDRE MALA BABA. fr. Met. Ésscr murmurador.
Tener lengua de escorpión.

BABADER. m. Trog de tela que 's posa al pit de
les criatures per curiositat quan inengen. Babero. ||
Tro? de tela que 's posa al pit de les criatures pera
que no s' enibrutin el vestit ab les babes. Babero.

BABALÁ (A la), ni. adv. Ab poch cuidado, sense
mirament. A media talla.

BABALLES. f. pl. Lo que queda en el plat des-
prés tt' liaver nienjat. Escamochos. || Els rosegalls
que deixa '1 bestiar a la menjadora. Granzones, ri-
zas, pajaza.

BABAMENT. m. Acció de babejar. Babeo.

BABAR. V. a. BABEJAR.

BÁBARA. f. Ant. Mena de cotxe llargarut provi-
nent de Baviera. Bábara.

BABAROTES (Per), fr. Hacer muecas.

BABAS, SA. adj. Fam. aum. Bobón.

BABASALL. m. Babadero.

BABASAY. m. Ter. BABADER, 2.

BABASSA. f. Humor aqüós, espés y enganxadís
que fán els animáis y les plantes. Babaza.

BABÁU. adj. Tonto, beneit. Babieca, bobo.

QUEDAR FET UN BABÁU. fr. Quedarse encantat ab
qualsevulla cosa. Quedar hecho un babieca, quedarse
de una pieza ó hecho una pieza.

BABÁU (Gracia). Biog. Mestre compositor de mú-
sica, en el sigle xvii. Natural de Valencia, era mes-
tre de capella en aquella capital entre 'Is anys 1650
y 1665.

pABAYÓS, A. adj. BABEJAT.

BABEIG. m. L' acte de babejar. Babeo.

BABEJAR. V. a. Despedir de sí la baba. Babear.

II Omplir de babes. Babosear. || Met. CAURE LA

BABA.

BABEJAT, DA. p. p. Babeado, baboseado.

BABEL, f. Llóch ont lii ha gran desordre y confu-
sió, aludint a la torre de Babel. Babel, babilonia.

BABERA. f. Peqa de I' armadura antiga que cu-
bría la boca y la barba. Babera.

BABÍ (Coll de). Orog. Coll que hi ha a la serra
deis Bufadors, a la vora del Ter, entre Llaers,
prov. de Girona, y Sant Quírse de Besora, prov. de
Barcelona. Té 925 met. demunt el nivell del mar. ||
— GRÓS y XICH. Orog. Colls situats prop del anterior.

BABIA, f. Estar en Babia. Estar mólt distret sen-
se enterarse de lo que 's diu o 's fá. S' usa ab el
verb estar.

BABIECA, m. Ximple, toix. Babieca.

BABILÓ. m. Ter. Font que raja sois en temps de
grans pinjes. Fuente, manantial'

BABILONI, A. adj. Natural de Babilonia, ciutat
de Siria. Babilonio.

BABILONIA, f. Met. Confusió. Babilonia, babel.

BABILÓNICH, CA. adj. Pertanyent a Babilonia.
Babilonio.

BABÓ. n. Ter. náut. BABOR.

BABOIA. m. BABIECA.

BABOIADA. f. Tontería, bcstiesa. Bobería. || PA-

TRANYA, FALORNIA.

BABOIÁS, SA. adj. aum. Tontas. Bobón, bobazo.

II TABOLL

BABOLS. Bot. V. ROSELLA y CAPELLANS.

BABOR, m. Ndnt. El costat que ve a la má esque-
rra del qui estant a popa mira a proa. Babor.

BABORTA, Hidrog. Riuet que neix ais estanys del
seu nóm, prop de la frontera occidental d' Andorra, y
desaigua a la vora de la Valí Perrera, prov. de
Lleida. || — (PUIG de). Orog. Puig de 2,933 met. d' al-
titut, situat al N.E. de la prov. de Lleida, a ponent
de la ratUa occidental d' Andorra.

BABÓS, A. adj. Qui treu nioltes babes. Baboso.

BABOSA, f. Ictiol. Cert peix de mar que té 1' es-
quena negrenca ab varíes clapes, dit aixís perqué
tren nioltes babes. Babosa.

BABUTXA. f. Sabata de sola mólt prima. Zapa-
tilla.

BACA (Torre de). Geog. Atalaya d») dist. niunpal.
de Sóller, Mallorca.

BACA. f. Ictiol. COMU.NA. II — MORENA. NÓHIS ab

que 's designen les especies de peix del género tor-
pedo. Torpedo, tremielga, tembladera.

BACAINA. f. Sueñecito. || fer una bacaina. fr.
Trencar el son. Descabezar el sueño.

BACALAR m. Ant. jove cavaller qu' havía fet les
senes primeres armes, pero que no podía posar en
cainpanya cert número de soldáis; y per analogía se
aplica després al estudíant qu' havía rebut el primer

.182

BAC

BAD

gran en la sena respectiva facultat. Bachiller. ||

BATXILLER.

BACALLÁ. m. Peix de 50 a 70 centímetres de
llarch. pardo ciar, que 's pesca ab abundancia, espe-
cialment al banch de Terranova, d' ont, després de
salat y sech, s' abasteix quasi a tota 1' Europa. Se 'n
coneixen varíes especies. Bacalao, abadejo, merlu-
za, truchuela.

SEMBLAR UN BACALLÁ. fr. Met. Estar niólt flach,
sech. Estar como un naipe ó hecho una pavesa.

BACAMORTA. Geog. Poblet de la prov. d' Osea,
bisb. de Lleida, part. jud. de Benabarre; és al peu de
Puig Pianola.

BACANERA. Geog. Serra divisoria de la Valí
d' .'Xrán ab Fraiiga, ternie de Gonaux.

BACARÁ, f. Bot. ADZARÍ.

BACARDÍ Y JANER (Alexandre de). Biog. Advo-
cat y escriptor professional. Va néixer a Barcelona
r any 1815, inorint a la nieteixa ciutat I' any 1888.
És autor de diverses obres de dret mercantil y de
llegislació militar y traductor del Tratado de legisla-
ción ó exposición de las leyes generales (183'5-1837).
L' any 1840 va publicar el Tratado de derecho mer-
cantil de España, primer Ilibre á' aquesta materia es-
crit en castalia. L' any 1861 va publicar el Dicciona-
rio del derecho marítimo de España y '1 1885 el Dic-
cionario de legislación militar, publicant també, ab
colaborado, el Manual del derecho civil en Cataluña.

BACASSIS. Geog. ant. Nóm de Bagá, prov de
Barcelona, en temps deis romans.

BACH. m. UBACH. 11 — (VALL DEL). Orog. Valleta
que comensa a la ratlla de 1' encontrada de la Valí
de Llerca ab la de Camprodón, a llevant del coll de
Sant Pau, y acava sota el caseriu de Sant Miquel de
Pera, agrégala al ajunt. d' Oix, prov. de Girona. 1| —
MORELL. Hidrog. Riera que baixa de la Creueta. en-
contrada de Cain]irodóii , y 's juMla a la de Bolos,
el llócli anomenat Mulladar, pera formar la de Salar-
sa, prov. de Girona. || — DEL PORTELL (COLL DEL).
Orog. Entre la valí d' Aranyonet y la del coll d'Ars,
en el Bergadá.

BACH DE ROD \ (Francesch Maciá, conegut per).
Biog. Patrici famós qi;e va ciefendre ardorosament
r independencia de Catalunya de 1707 a 1714. Eli va
ésser qui principalnient obliga a fugir a les tropes de
Felip V, quan feia trenta set dies que sitiaven Bar-
celona per primera vegada. Era natural del teime de
Roda, vera de Manlleu; va ésser agafat a traició y
va morir a la forca (28 d' Abril de 1715), perdutla
la Ilibertat de Catalunya. Havía sobressurtit en mitj
del brillan! estol de vigatans que van defensar fins al
derrer nioment 1' autonomía del Estat cátala. Una
cansó popular de 1' época ha vingut perpetuant el re-
cort d' en Bach de Roda míllor que tots els llíbres
que se 'n haurían pogut escriure.

BACÍ. m. Gibrelleta pera orinar o anar de cós.
Bacín. [| Anl. bacina.

SERVIR DELS BACÍNS. Loc. ant. Servir o donar ai-
giianians. Dar aguamanil.

BACIBÉ (Cercle de). Geog. Cercle lacustre ont
s' origina '1 ríu Malo en la Valí d' Aran. És una co-
marcada molt gran, plena de tarteres y mígrats agle-
bats. II — (ESTANYS DE) Sou en el cercle del sen
nóm. II — (TUC DE). Un deis cims del cercle de igual
nóm. (2,635 m.)

BACILAR, adj. Que té la forma llarga y cilindrica
d' una baqueta. Bacilar.

BACILARS. pl. Min. y quim. Certs crestalls llarchs,
prims y rodonejats. Bac lares, il Zool. Animáis infu-
soris prims. Bacilares.

BACINA, f. Plata, regularnient de nietall, pera de-
manar caritat. Bacía. || La qu' usen els barbers pera
remullar. Bacía. |1 Vas cóncavo pera rentar els peus.
Bacía, barreno.

BACINADA, f. L' inmundicia tirada del bací. Ba-
cinada. 11 La porció que cap en un bací. Bacinada.
BACIN.ÁS. m. aum. Gran bacín.
BACINASSA. f. aum. Gran bacía.
BACINER. ni. Qui capta ab bacina. Bacinador.
BACINET. m. diin. Bacinejo. || Pei;a de 1' armadu-
ra antiga que cubiía '1 cap a manera de casco. Baci-
nete. 11 El soldat que portava corassa. Bacinete.
BACINETA, f. dim. Bacinica, bacinilla.
BACÓ. m. PORCH.

SI VOLS TINDRE UN MES BO, MATA BACÓ. Rerfá que
se pren en sentit literal. Sí quieres un mes bueno
mata cerdo.

BACÓ (Francesch). Biog. Frare del Carme, natu-
ral de Girona, al sigle XIV. Va exercir 1' ensenyansa
a París durant dinou anys. L' any 1366 era procura-
dor general y després provincial de Catalunya És
autor d' obres llatines sobre relligió. Segons 1' abat
Triteini, Bacó era un gran escriptor, excelent poeta y
tan s?vi que a París era conegu ab el dictat de doc-
tor sublim y rcsolut. Va morir a Camprodón pél Agost
de 1372.

BACONADA. f. Ter. Porquería. || ATSEQ,\LLADA.
BACONÁS. m. aum. PORCÁS.

BACONET. m. dim. COTXIMLIA, PANAROLA. II GA-
RRÍ. II m. Zool. Animal de closca ab tres parells de
mandíbules, sense palps; troncli dividit en set ane-
lles, ab dos peus en cada una, llis y cendrós fosch ab
taques negies. N' hi ha dues especies comunes: I' una
de eos oblongue, convexe per demu:;t y plá per sota,
se plega en forma de bola. Cientopies, escolo-
pendra.

BACONISTA. ni. Oui segueix les opinions del cé-
lebre filosop Joan bacón. Baco-
nista.

BACORETA. Ictiol. Peix de la
familia de les tiinyines. Albácora.
BÁCUL. m. Gaiato que 'Is dé-
bils y 'Is vells porten pera sostín-
dres. Báculo. || Met. Anip;.ro, con-
sol. Báculo.
^.-^/j BÁCUL PASTORAL.

La crossa deis bisbes
cóm a pastors espiri-
tuals del poblé. Bá-
culo pastoral.

BADA. f. Ant. ES-
COLTA, CENTINELLA.

BADADOR, A. m. y f. Qui no está
ab atenció. Distraído 1| Ant. mira-
dor, 2.

BADADURA. f. ESCLETXA. |1 CRIVE-
LLA A LA TERRA. Grieta.

BADAFIÓ. III. Náui. Corda pera unir
les bonetes ab les veles. Badaza.

BADAINA. Art. y Of. Eina d' acer
ab mánecli de fusta, usada péls fusters
y tornéis. Mena d' enforniador, pero mes
revingut. Serveix pera fer forats picant
ab la iiiassa. Ba-
dano, escoplo de
punta corriente.
BABAU.
EMBADALIT.
BADALONA. Geog. Ciutat de
la prov., bisb. y part. jud. de
Barcelona; está situada a la cos-
ta de Llevant, a la vora de la
desembocadura del riu Besos; té
inolta industria y 19,254 hab.

BADALOT. m. Obertura que 's fá ais sostresT) a
les parets en llocli de finestra. Claraboya, tragaluz.
II La caixa de I' escala. Caja.

Bácul románich
del Museu de Vich

BADAIRE.
BADALIT.

Segell de Badalona

BAD

BAG

183

BADALL. ni. L' acció de badallar. Bostezo. || Ter.
CRIVELLA, ESCi.ETXA. || El tall que 's fá a la punta de
la ploma d' escriure. Raya, abertura.

EL BADALL NO POT MENTIR, O VOL MENJAR O DOR-
MIR O DROPERiA MANTENiR. fr. Hambre Ó sueño ó ruin-
dad del dueño.

FER BADALLS Y CREUETES. fr. No liaver menjat. Ha-
cerse ciuces; estar por e.ita cruz de Dios.

FER EL DERRER BADALL fr. Morir. Dar la última
boqueada. \\ ESPIRAR.

BADALLAR. v. n. Respirar, obrir involuntaria-
nient la boca mes de lo regular. Bostezar. || Fer al-
guna cosa ab negligencia o de mala gana Dormir,
roncar ||Escoltar ab disgust o displicencia. Boste-
zar. II MORIR.

BADALLAR DE FAM. fr. Morirse de fani. Morir de
hambre.

BADALLADOR. m. y

BADALLAIRE. m. Qui badalla sovint Bostezador.

BADANA, f. Pell d' ovella o de nioltó adobada.
Badana. || Met. Persona de poca substancia o fona-
nient. Badaluque.

TOCAR LA BADANA, ir. Fam. Pegar a algi'i. Zurrar
la badana ó el bálago, menear el zarzo.

BADAR. V. a. Dividir, partir. Hender, rayar. || v.
n. Encaiitirse en qualsevulla cosa cóiu un x niple.
Quedar con la boca abierta. |l ESTAR OCióS.

BADAR LA BOCA fr. Abrir la boca.

NO BADAR BOCA. fr. No dir res. No chistar ó no desple-
gar los labios; coserse la boca: no decir esta boca es mia.

BADARSE. V. r. Obrirse, ciivellaise. Henderse,
abrirse.

BADARSE LES FLORS. fr. ESCLATAR.

BADASSES. f. pl. Ndul. Les cordes fixes posades
de distancia en distancia a la relinga del grátil de
Jes bonet-s ab que s' uneixen a les veles pera aumen-
tarles quan convé agrandarles. Badazas.

BADAT, DA. p. p. Hendido, abierto, resquebra-
jado.

BADEJO. m. BACALLÁ.

FER BADEJO. fr. Mallarse cóin un peix. Calarse
como una sopa.

BADELLS. m. pl. Bot. ter. CUNILLETS.
BADERNA. f. Nání. Trog de trena de vuitanta o
mes ceatíMietres de llarcli. Serveix pera s bjectar la
gúmera al virador sempre que 's vira '1 cabiestant.
Baderna.

BADERNAR. v. a. Ncíut. Subgectar ab badernes.
Badernar.

BADERNÓ. ni. Náuí. Baderna grossa y llarga. Ba-
dernón.

BADÉS. Geog. Caseríu del terme de Bellver, prov.
de Lleida.

BADEYAR. v n. Ter. BADALLAR.
BADÍA. f. Entrada de mar de niólta extensió dins
de la costa ont s' hi poden resguardar les enibarca-
cions. Bahía. || abadía. || — (la).
Geog. Caseriu del terme de Se-
rrallonga, depart. del Pirineus
Orientáis.

BADÍA Y LEBLICH (Domingo).
Biog. Explorador cátala conegut
per Ati-Bey-el-.Abbasi, nóm adop-
'/^Hd^^^^ ' tat per ell a fi d' evitar la sos-
Sl^^^^B^/^ pita del seu origen cristiá entre
els alarbs. Va neixer a Barcelo-
na r any 1767. Va exercir dife-
rents cárrechs administratius, y
r any 1801 va presentar al govern
el plan d' un viatge cientifich al
África a cárrech de aquell, passant
a executarlo, entrant a Tánger 1' any 1803; mes el
viatge passá a ésser politich. Va ésser el primer cris-
tiá que va entrar a la Meca (1807) y va fer coneixer

Domingo Badía
y Leblich

el seu famós temple ais europeus. El principal Ilibre
d' en Badía (Voyages d Ali-Bey en Afrique el en Asie
pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, París,
Didot, 1814) serveix pera tormarse concepte de la
válua del atrevit explorador, contrariat per les al-
ternatives de la política del seu temps. Encare está
per fer la biografía d' aquest lióme distiiigit. Semblí
que va morir I' any 1818 prop de Damasc, en el seu
sego:i viatge a la Meca. Altres diuen que va morir
r any 1822.

BADIELLA. f. VIDALBA. || Cir. Trog de budell que
va del nielich del feto al Hit o despulla. Cordón um-
bilicaL II f. Bol. Herba que s' enrama, de tulles coni-
postes y oposades, de flors blanques y tan picant
que fa butllofes a la pell. Se 'n cría una mena a nion-
tanya y un' altre al piá. || HERBA DE LLAGUES. Hierba
del pordiosero.

BADIGUER. m. Art. y of. Conjunt de bigues. Esti-
va de bigues o de taulons. Estiva.

BADIU. m. Ter. ELXiDA, CEL OBERT. II Ter. Forat
del ñas.

BADÓ. n. p. Nóm vulgar de Salvador. Salvador.

BADOCH. m. La flor del magraner. Flor de gra-
nado, granadino, balaustria || Persona que s' en-
canta ab qualsevulga cosa. Babieca, papanatas.

BADOLES. f. Bot. Planta seiiiblanta a les agrelles
y de la meteixa familia. Acedera romana.

BADOMERÍES. f. pl. Coses de poca importancia.
Fruslerías.

BADOQUEJAR v. a. BADAR.

BADOQUEJAT, DA. p. p. BADAT.

BADOQUERA. f. Canya llarga o llistó de fusta a
un de quins caps s' hi posa o disposa un objecte ab
punxes y serveix pera cullir o agafar lo qu' es niólt
alt o en paratge pocha proposit pera ésser agafat ab
les mans: serveix pera cullir fruites deis arbres de
térra estant, y la usen 'Is nois pera heure pomes y
peres en el joch de la sortija. Aprehensor.

BADOQUERÍA. f. Fer el badocli o el babau.

BADORET. 11. p. Diminutiu de Badó. Salvadorcito.

BAELL (La). Geog. Veinat de
Campelles, prov. de Giiona.

BAELLS. Geog. Poblé de la
prov. d' Osea, bisb. de Lleida,
part. jud. de Tamarit; es a la
carretera de Binéfar a Benebarre
y té 737 hab. || — (LA). Poblet
de la prov. de Barcelona, bisb.
de Solsona, part. jud. de Berga;
és a la vora del iLlobregat y té
128 hab.

ByCTULO. Geog. ant. Nóm de la ciutat de Bada-
lona, en temps deis ronians.

BAF. m. El vapor que exala alguna cosa. Vaho,
vapor. 11 El del vi quan bull. Humo. Ij TUF.

LLENSAR BAF. fr. Exalar vapor súbtil les coses ca-
lentes. Vahar.

BAFADA. f. El baf que ix tot plegat d' algún
lloch. Tafo, vaho

BAFARADA. f. BAFADA.

BAGA. f. Ter. La corda pera Iligar les cárregues.
Baga, lazo. || anella, cercle. || Lias que 's f í en les
cordes. Lazo. || La llasada que 's fá al fil de la niitja
per massa retort. Oqueruela. iJ Ani. Corretja ab que
s' enibolicava la llansa o '1 dart pera tirarlos ab mes
furia. Amiento. Il El viiit del mánech de les balanses
o de la romana pera regirse sobre la llengüeta o peu.
Alcoba, caja, manija. Ii Llóch ombriu. UB.\GA. || Ter.
Plantada d'avellaners. || Art. y of. Pega de ferro de
una cama roscada y formant baga o anell al cap.
Pitón. II — D' EN SOLSONA (COLL DE LA). Entre 'Is
vessants de l'Ayguadora y de l'aygua de Valls, en el
caiuí de Berga a Gósol per Peguera. (1,510 m.) || —

€fs

Segell de Baells
(de Berga)

184

BAG

BAG

Segell de Bagá

Segell de Sant
Llorens de Bagá

LLISA (COLL DE LA). Líiuit entre 'I Bergadá y M Ripo-

Ués y partió d'aigües de l'Arija y 'I Merdás. (1,210

nietres.) || — OBERTA. El pitó que té 1' anell déselos.

La baga en forma d' interiogant.

II — TANCADA. El pitó clos. El

que té r anell en circunferencia.
BAGÁ. Geog. Vila de la prov.
de Barcelona, bisb. de Solsona,
part. jud. de Berga; és a la vora
del riu Basta-
reny y té 804
habitants.

BAGANT. f.
Ter. Compor-
ta d'aigua pera desviarla. Com-
puerta.

BAGARRO. m. BURI.NOT, ABE-
LLA. II Vagabundo.

BAGARRO, A. m. y f. VAGARRO.
BAGASSA. f. Dona pública,
prostituta Ramera, gorrona, moza de fortuna.

BAGASSA BARBACANERA: DONA DE FOSSO.

BAGASSEJAR. v. n. Fam. Freqüentar les bagasses.
Putañear, putear.

BAGASSER. 111. Qui freqüenta les bagasses. Puta-
ñero, putero.

BAQASSERÍA. f. Ahí. bordell. i| La vida, exercici
o reunió de les bagasses. Putaísmo, putería.

BAGASSETA. f. dim. Putuela.

BAGATELA, f. Cosa de poca entitat. Bagatela,
friolera.

BAGATGE. m. Bestiar de cárrega pera traginar
r equipatge de la tropa. Bagaje. || El nieteix equi-
patge. Bagaje [j Ndut. Equipatge de la tripulado y
guarnició d' una ñau. Bagaje.

BAGATGER ni. Qui mena '1 bagatge. Bagajero.

BAGERGUE. Geoí,'. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. de la Seu d' Urgell, part. jud. de Viella; té 148
hab. És a la vora del Inyola.

BAGES (Antoni). Biog. Militar inteligent y politich
d' empresa, fill de Reus. En la guerra civil de 1822
va Iluitar per la Ilibertat. L' any 1843 va ésser el ca-
pitost de la revolució autonomista barcelonina de la
Junta Central. Va morir Iluitan, y'l seu cós va ésser
exposat a la sala de Sant Jordi, a la Diputació.

BAGES. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
Or'entals, bisb. de Perpinyá, és a la carretera d'EIne
a Thuir y té 1 ,477. i| - V. SANT BENET DE BAGES. || —
V. SANT FRUCTUÓS DE BAGES. Ij — {PL.4 DE). Comarca
natural de la prov. de Barcelona, quina capital és
-Manresa.

BAGES (Estany de). Hidrog. Estany al niitjdia de
Franca proper al Mediterrá, que ocupa una extensió
de 18 kilomefres per una ampiada de 3 a 6.

BAGET (Joan). Biog. Un deis capdills catalans que

mes se distingiren a la segona batalla del Bruch a

14 dejuny de 1808, maiiaiit quatre compaiiyíes de vo-

luntaris de Lleida. Després va ésser comandant deis

soniatens a la línea del Llobregat.

BAGET (Sant Cristófol de). Geog.
Poblé de la prov. y bisb. de Girona,
part. jud. deOlot; té 1,093 hab Té
agregáis els pobles de Bestracá, Ro-
cabruna y Salarsa..
BAGOL. m. Ter. CRiT, CLAMOR.
BAGOLAR. V, n. Ter. CRIDAR.
BAGOLAIRE. m. Ter. BALADRER,

CRIDAIRE.

BAGOT. m. GOTIM. Una de les
parts en que's divideix el raím. Gajo.
II Raím de pochs grans que deixen els vremedors
ais ceps. Redrojo. :| Ant. burinot, abella.

y 'Is seus deriváis. ESBAGO-

íegell de Bagur

.Segell de Baget

BAGOTAR. V.
BAGOTEJAR.

tar, esgotimar.

BAGRA. f Ictiol. Peix de riu, blanquinós, platejat;
sa Uargaria regularment és de prop de 20 centime-
tres, pero h¡ han paratges en que arriba a tindren prop
de seixanta. Bagre.

BAGUENY. m. Dim. de baga o ubaga. Umbría.

BAGUER (Caries). Biog. Organer y mestre compo-
sitor, natural de Barcelona, morí 1' any 1808, quaii
ne coiitava quaranta. Va ésser un musich niólt nota-
ble. Existeixen manuscrites algunes obres importan-
tes d' el!, pera veus y orquesta.

BAGUEROT. m. Nánt. V espai o part que les bo-
gues o ploiiis deis filats de pescar ocupen a les re-
lingues. Casilla.

BAGUES DE LA LLEVA. Art. y of. Petites grapes
o planxetes que posen la lleva en 1' encast de la fusta.

BAGUL. m. Caixa de tapa cóncava. Baúl, jj La
caixa deis niorts. Ataúd. || Met. fam. El ventre del
home. Baúl.

U.MPLiR EL BAGUL. fr. Met. fam. Menjar mólt. Llenar
el vientre.

BAGULER. m. Qui fa baguls.
Baulero, cofrero.

BAGULET. m. dim. Baulillo.

BAGUR. Geog. Vila de la prov.
y bisb. de Girona, part. jud. de
La Bisbal; és prop del mar, de-
vant del cap del seu nóm y té
1,915 hab.

BAGUR (Cap de). Hidrog. Cap
de la costa giionina, entre Bagur y Palafrugell.

¡BAH! interj. Pera expressar algún enfado, o per
aprovar alguna cosa, y per excitar o contiiidre cóiu:
¡bah! deixa'l anar; ¡bah! tu ho vals, siguí ¡Vaya! ó ¡eal

¡BAH, BAH! ¡Vaya, vaya! ¡ea!.

BAHAMONDE (Francisco). Biog. Distingit escrip-
tor nat a Valencia 1' any 1750 y mort 1' any 1805.
Conreuá la prosa y la poesía, éssent restaurador del
bon gust en les Uetres vakncianes. L¡ eren familiars
les llengües clásiques y tots els extrems de la filoso-
fía y lletres. Pertanyia ais Amichs del País y a la
Academia de Nobles Arts de Valencia, de la que 'n
va ésser secretari, ab la particularitat d' haver usat
senipre '1 vestit carácter stich del poblé valencia.

BAHENT. Geog. Poblet de la prov. de Lleida,
bisb. ce la Seu d' Urgell, part. jud. de Sort; té 257
liabitants.

BAHÍ Y FONTSECA (Joan Francisco). Biog.
Metge, natural de Blanes, ont va néixer 1' any 1775.
Director y catedrátich del Jardí Botánich de Barce-
lona. Va estudiar algunes epidemies; era expert en
ciencies naturals. Autor y traductor de travalls apre-
ciables que han sigut publicáis. Per haver sigut el
primer metge, partidari de la teoría del contagi, que
va donar a coneixer la epidemia de la íebre groga
r any 1821 a la Barceloneta, va ésser calumniat, te-
nint d' emigrar. La personalitat d'en Bahi era nota-
ble al seu temps, cóm a metge y botánich. Va morir
a Barcelona 1' any 1841.

BAILETA. Ictiol. V. LLOP.

BAILS (Benet). Biog. Matemátich notable y labo-
ríos. Natural de Sant Adriá de Besos (1730) y mort
a Madrit 1' any 1797. Director de matemátiques de la
Academia de Sant Fernando; membre de la Academia
Espanyola y de la Historia, docte en diverses llen-
gües. El Govern li va encarregarla redacció del Mer-
curio Histórico y Político. Entre 'Is seus Ilibres hi
figuren: Elementos de matemáticas (deu volums en
quart gran); Lecciones de clave y principios de armo-
nía (1775); Principios de matemáticas donde se enseña
¡a especulativa, con su aplicación á la dinámica, hí-

BAI

BAL

185

dronámica, aplica, axtronomia, geografía, gnomónica,
arqiiitec ura, perspectiva y calendario (1776). L' any
1785 va publicar un travall científicli contra 'Is ce-
nientiris dintre de les iglesies y pobláis.

BAIRAT (Torrent del). Hidrog. Al pcu de les
nionlanyes de Carlit.

BAIX, BAIXA. adj. El que té poca alsaria. Bajo
II Mel. Huiiiil, despreciable. Bajo. || Inclinat envers
térra, coiii: cap baix. Bajo. || Dit del color poch viu o
esniortuit. Bajo. || Dit del eslil o llenguatge. Tenue,
bajo. II Llücli fondo. Hondo, bajo, profundo. !l Dit
del nietall d' or y plata que no arriva al pes que
marca la l!e¡. Bajo. || La persona de poca y baixa
sort. Bajo. || tu. La veu o instrunient que sona una
octava Ules bai.xa que la del tenor. Bajo. || adv. II.
Sota. Bajo, debajo, ¡i En llocli inferior. Bajo, debajo.
II adv. ni. Ab veu bai.xa. Bajo, quedo, quedito. ||
prep. Que denota la dependencia d' un a un altre.
Debajo.

BAIX DE. ni. adv. Ab condició. Bajo de ó con con-
dición.

BAlx MÁ. m. adv. Secretament. Bajo, debajo de
mano ó de manga.

BAIX PENA. ni. adv. Bajo ó so pena.

BAIX RELLÉu. Esc. Bajo relieve.

ANAR o ESTAR AL BAIX. fr. Auar a inenys, estar
atrassat. Andar o estar alcanzado, irá menos, cuesta
abajo, de pie quebrado, de capa caida. || Acavarse al-
guna cosa cóni: el vi de la bota, etc. Dar bajo.

DE BAIX EN BAIX. adv. ni. Interiomient. A sus
adentros.

ÉSSER BAIX DE DEVANT. fr. S' aplica al que té poca
capacitat. Ser un bendito, ser del pico amarillo. || Qui
tot s' ho eren. Tener buenas tragaderas. •

FER BAIX MÁ. Loe. DESTRUIR.

POSAR BAIX LES ARMES, fr. Deixarles. Dejar las
armas

POSARSE BAIX LES ARMES, fr. Mef. fam. Posarse
baix la protecció d' algú. Contar con la protección de
alguno, abroquelarse.

BAIXA. f. REBAixA. II Mil. Nota per la que consta
1' ausencia d' un individuo. Baja.

DONAR DE BAIXA. fr. Mil. Apuntar la falta o ausen-
cia a les llistes que s' entreguen ais superiors. Dar
de baja.

ÉSSER DE MA BAIXA. fr. Pailant de persones. Ser de
baja estofa.

FER BAIXA. fr Disminuirse '1 preu de les niercade-
ríes. Dar baja, bajar.

BAIXÁ. ni. Governador deis turclis. Bajá.

BAIXADA. f. Lloch pendent. Bajada.

BAIXADETA. f. dini. Cuestecilla, costanilla,
quan s' aplica ais carrers que fan iiiajor pendent
qu allres.

BAIXADOR, A. ni. Pedrís o cosa seniblant pera
baixar de cavall. Apeadero. || abaixador. || Ter. Em-
barcadero.

BAIXAMAR. f. El fí de la niinva de la mar. Ba-
jamar.

BAIXAMENT. adv. Ab baixada o abatiment. Ba-
jamente. II Qrolleranient, ab vilesa. Bajamente. Il m.

.MERMA, D;SMINUCIÓ.

BAIXANT. ni. Disniinució. Disminución.

BAIXAR. v. 11. Passar d' un llóch superior a un
altre d' inferior. Bajar. || Anar amollant lo qu' está
pendent d' alguna corda. Descolgar. ,| Entre niari-
ners, tornar la barca cap a térra. Volver á tierra. i|
V. a. Treure alguna cosa d' un llócli alt. Deponer,
bajar. || Derivarse, originarse. Descender, proceder.

II ABAIXAR.

BAIXAR A ALGÚ DE CAVALL. Loc. Apear, des-
montar.

BAIXAR A ALQÚ DE CAVALL, CARRUATCE. Loc. Apear-
se, bajar.

DIC. CAT. — T. I. —24.

Ángel M." Baixeras

BAIXAR DE LLEl. fr. Desiiieréxero perdre de quali-
tat. Bajarse, descender.

BAIXAT, DA. p. p. Abajado, descendido.

BAIXERAS (Ángel María). Biog. Propietari; au-
tor del plan de reforma de la Barcelona vella. Va
néixer a la nieteixa ciutat I' any 1834. Va comensar
els estudis pera la reforma in-
dicada r any 1873 y 1' Ajun-
tament els va aceptar coni a ba-
se d' estudi r any 1879, adop-
tanlos 1' any 1881. L' any 1889
se aprová 'I piojccte definiti-
vaiiient per 1' Estat. Baixeras
va presentar al Senat I' any 1878
un projecte de llei pera la re-
forma interior de les grans po-
blacions, que és el nieteix text
que constitueix la secció quinta
de la llei d' expropiado forsosa
de 1879. Va publicar distints
travalls relacionáis ab el sen tema pre'erent, morint
r any 1892.

BAIXESA. f. Fet vil o acció indigna. Bajeza. ||
Fig. Petitesa y miseria de la criatura respecte al seu
Criador. Bajeza.

BAiXESA D' ÁNIM. fig. Poquetat d' ánim. Bajeza de
ánimo.

BAIXESA DE CONDICIÓ O DE NAIXENSA. Huniilitat.
obscnritat de naixensa. Ba/eza de nacimiento.

BAIXÓ. ni. Iiistrimient de música fet de fusta ab
embocadura de canya y semblant al fagot. Bajón.
II Baixa forta y soplada de preu de alguna cosa.
Bajón.

BAIXOS. pl. m. Les peces mes baixes d' un edi-
fici. Cuartos bajos.

BAIXURA. s f. Anl. Fondo, terreno baix. ' Hon-
do. II Anl. BAIXESA.

BAIX VENTRE. m. Nóni vulg-ar del hipogastre.
Bajo vientre.

BAJÁ, NA. adj. Tonto, aturat Bobo, sandio.

AL HOM BAJÁÜONALI "L DIT Y 'S PRÉN LA MÁ. Rej.
Al villano date el pie y tomará la mano.

BAfALOU (Riera de). Hidrog. N'eix a la baga de
Oallifa, tenue d' Oris; passa per diiis d' aquest
terme y desaigua a la vora del Ter, tocant a Bajalon,
prov. de Barcelona.

BAJANADA. f. Tontería. Sandez, bobería.

BAJANÁS. m. auiii. Tonto, niassa bó. Bobalicón,
bobazo, bobote.

BAJANDA. Geog. Veínat d' Estavar, cantó ce Sa-
llagosa, depart. deis Pirineus orientáis.

BAJANERIA. f. Conteinplació excessiva de la mu-
ller. Gurrumina.

BAJANET, TA. m. y f. dini. de BAJÁ. Tontito,
bobalicón, bobillo, Juan de buena alma. || ni.
El marit que 's deixa governar per la niuller. Gu-
rrumino.

BAJANOT. m. auni. Ter. BAJANÁS.

BAJANOTAMENT. adv. TONTAMENT.

BAJOCA. f. Ter. Monjeta tendré. Judía tierna.

BALA. f. Bola de diferentes mides y substancies.
Bola. II Les de tirar ab fiisell o cañó. Bala. || Fardo
de mercaderíes ben atapaídes. Bala. || Parlant de pa-
per: deu resmes. Bala. || Les de jugar les criatures.
Bolitas.

CÓM UNA BALA, fr Fam. Mólt lleuger. Como ana
bala. II Mólt dur. Duros como balas.

BÁLACH. s. 111. Planta indígena de la fam. de les
lleguminoses, mena de ginestell, quines flors s' usen
cóni a purgants. Retama purgante, piorno.

BALADA, f. Poét. Can9Ó treta regularment d' al-
guna tradició maravellosa. Balada.

186

BAL

BAL

BALADI, NA. adj. De poca substancia, de poch
preii. Baladí. ¡| BRÉVOL.

BALADRAIRE. ni. BALADRER.
BALADRE, ni. Bol. Mata indígena de la fani. de
les ranunculácees, de fiilles seinblants a les del llo-
ren, si bé inés eslretes y nienys
llustroses, y que fá ponis de
flois blanques y de color de
rosa. Es verinosa. Adelfa, lau-
rel. II — BORT. V. LLIGABOSCH.
S'anoniena també Baladre a una
especie de thapsia y al elebor

BLANCH.

BALADREIG. ni. Acte y efec-
te de baladrejar. Gritería, chi-
llería, vocerío.

BALADREJADOR, A. ni. y f.

BALADRER.

BALADREJAR. v. a. Fer crits
descoMipassats. Vocear, bala-
drear

1. y f. Qui crida niólt. Vocin-

Brot de baladre

Llócli plantat de baladres.

BALADRER, A
glero, gritón.

BALADRERAR.
Adelfar.

BALAGUER Y CIRERA (Víctor). Biog. Poeta,
historiaire, autor draniáticli, novelista, periodista y
políticli. Ha estat un deis honies del sigle xi.x niés
populars de Catalunya, junt ab en Soler (Pitarra) y
en Clavé. Eli va ésser el principal despertador del
esperit patri cátala. Va néixer a Barcelona 1' any
1824, niorint a Aladrit 1' any 1901. El sen primer
drama se va estrenar 1' any 1838 (Pepin el jorobado).
És abundantísima la sena producció, de la qual so-
bresurten les senes Poesies catalanes y les Tragedles
(dues coleccions), també en cátala. La seua Historia
de Cataluña (1860), ab tot y ésser feta d' encárrech,
és la niés popular per 1' amor ab que está inspirada
y per la facilitat y brillantor del séu istil. Va ésser
un deis restauradors deis Jochs Floráis y 'I primer
poeta modern proclamat Mestre en Gay Saber. Ocupa
també la presidencia de la festa uiajor de les lletres
catalanes en 1861, 1868 y 1889. Afiliat a la política Ili-
beral, ocupa dues vegades el cárrech de Ministre de
Foment y d' Ultramar. L' any 1884 va erigir a Vila-
nova y Qeltrú el séu notable edifici Biblioteca-Mu-
sen, en agraínient al districte que 1' havía fet diputat
a Corts tantes vegades. (Vegis Lámina sola de retra-
tos, iletra B).

— Y MERINO (ANDREU). Biog. Erudit escriptor deis
primers temps del catalanisnie. Va néixer a Barcelon.T
l'any 1848, mor nt a la nieteixa ciutat i' any 1883
Son niólt apreciables els séus travalls d' ínvestigaciú
histórica espargils en revistes y periódiclis de! séu
temps, restantne encare algi'ins d' inédits. Va ésser
niantenidor deis Joclis Floráis en 1877.

— Y SALVADOR (ANDREu;. Biog. Bisbe, nat a La
Jana (Castelló) en 1551 y mort en 1626. Vestí 1' hábit
de predicador a Valencia (1567) y fon deíxeble de
Sant Lluis Beltrán. Ensenyá teología a Tarragona y
a Valencia. Vicari general d' Ibissa y d' Alacant.
Assisti cóni a definidor al Capítol general de Bolonia
en 1603. El rei Felip III li dona '1 bisbat d' Álbarraciii
en 1602 y al cap d' un any passá al d' Oriola, que
ocupa vint y dos anys.

— Y SALVADOR (DAMIÁ). Biog. Relligíós domínich,
nat el sigle XVi a La Jana (Castelló). Predicador elo-
qüentissini, fervorosament relligiós. An.á a les Indies,
fentse un renóin en les missions de Méxich y de Fili-
pines. Es 1' autor del Ilibre: Carla sobre el estado de
la Christiandad en Filipinas, Japón é Imperio de la
China, fecha en Manila á trece de Julio 1599, dedicada
a son germá Fra And'eu, estampada a Valencia en
1601.

BALAGUER. Geog. Part. jud. de la prov. de Llei-

da, que compren aquestos 59 ajunts.: Ager, A^ranuint,
Albesa, Alfarrás, Algerri, Alguayre, Almenar, Alós de
Balaguer, Anya, Artesa de Segre, Avellanes, Bala-
guer, Baldomá, Barbens, Baro-
nía de la Vansa, Bellcayre,
Bellmunt, Bellvís, Cabanabo-
na, Caniarasa, Castelló de Far-
fanya, Castellserá, Cubell, Don-
cell, Fontllonga, Foradada, Fu-
liola, Ibars de Noguera, Ibars
d' Urgell, Linyola, Menárguens,
Montgay, Olióla, Os de Bala-
guer, Penelles, Portella, Prei-
xens, Puigvert d'Agramunt, San-
ta Linya, Santa María de Meya,
Térniens, Tornabous, Torrela-
nieu, Tossal. Tragó, Tudela, Vallfogona, Vilanova
de Meya y Vilanova de Segríá, reunint entre tots
57,520 liab. || Ciutat de la prov. de Lleida, bisb. de
la Séu d' Urgell, cap. del part. jud. y del antich
comtat del sen nóm; és a la vora del Segre, y té
4,903 hab. || — (COLL de). Otog. Coll que lií há entre

Segell de Balaguer

¿autuari del Sant Crist a Balaguer

Hospitalet y '1 Ferelló, a la carretera de Tarragona
a Valencia. Per extensió s' aplica aquest nóm a una
bona part d' aquella serra.

BALAIX. Miner. Pedra preciosa de color roig
foscli, que té la duresa del crestall de roca y se pot
pulir. Balaj, balaja.

BALANCEIG. m. .Acte y efecte de balancejarse
alguna cosa. Balanceo.

BALANCEJADOR, A. adj. Nánt. Embarcado pro-
pensa a balancejar niólt. Abalanceador.

BALANCEJAMENT. m. BALANCEIG.

BALANCEJAR. v. n. BALANSEJAR

BALANCÍ. ni. Barra que atravessa 1' eslisora del
carro o cotxe, ont entra la llanca. Balancín. || El vo-
lant petit ab que 's sagella la moneda. Balancín. ||
Tot pal equilibrat que tinga nioviinent de báscula.
II Fusta en quina 's gronxin dues persones. || Art. y of.
La pega de rellotgería, per quines oscilacions isocró-
niques vé a regularisarse '1 moviment del motor. ||
Mee. Pega oscilant al voltant d' un eix horizontal,
centrada per punt general. En la máquina de vapor
de Watt, sistema vertical, forma el balancí una pega
de fiind ció que, al extréin, s' enllassa ab el pistó de
vapor. Náut. Les cordes que penjen deis extrems del
pal major. 1| Zool. Aditaments al origen de les ales
de certs insectes. || Hidrol. Moviment de báscula, pro-
duít per una corrent d' aigua. Balancín.

BALANDRA, f. Náut. Embarcado de transport ab
un arbre y una vela. Balandra corsario.

BALANDRÁM. m. Vestidura talar a modo de ca-
pot, que usen els ecclesiástichs. Balandrán. || LLOBA.

BAL

BAL

187

BALANDRAU (Puig de), Orog. malandrau
(PUIG DE).

BALANDREIG. ni. BALANCEIQ.

BALANDREJAR. v. n. Moiire alguna cosa d' un
costal a un altre sense mudarla de siti. També s' usa
cóni recíproch. Bambolear, bambonear, bamba-
lean.

BALANER. m. Náut. BALANDRA.

BALANS. ni. Movhiient d' un costat a I' altra, es-
pecíalment de la ñau. Balanceo, balanceamiento ||
AI coméis, examen del estat del seu cabal. Avance,
balance, tanteo.

BALANSA. f. El seté signe del zodíach, conipost
de divuit estrelles. Libra. || Cada un deis plats cón-
cavos del pés. Balanza || Com. Els estats en que
s' expressa la especie, nombre y valor de les merca-
deries qu' entren o ixen a les aduanes. Balanza. ¡| pl.
Instruiuent pera pesar. Se compon de dos plats, ca-
nastro y llengiieta pera posarlo al fí. Balanza, peso.

CAURE LA BALANSA. fr. Inclinarse mes a una part
que a un' altra. Caer la balanza.

ESTAR EN BALANSA. fr. Met. Primparat, si cau no
cau. Estar en tanganillas.

FER CAURE LA BALANSA. fr. Met. Feria inclinar.
Hacer caer la balanza.

POSAR EN BALANSES fr. FER TITUBEJAR.

BALANSAMENT. m. BALANS.

BALANSAR. v. n. Com. Examinar el cabal. Hacer
el balance.

BALANSEGAR. v. a. Posar en equilibri les balan-
ses. Balancear, balanzar, equilibrar.

BALANSEJAR. v. n. Moure's un cós d' una part a
un' altre, especialinent la ñau. Balancear, fluctuar.
II Met. Estar indecís, dubtar. Balancear, fluctuar,
estar perplejo.

ANAR BALANSEJANT. fr. Met. VACILAR. || Estar en
perill de caure del séu estat. Andar en balanza ó en
balanzas.

BALANSERA. f. Cada un deis dos país drets ab
un forat al mitj, ont se posa 1' espadella pera donar
direcció a la viga, que forma la prempsa del molí do
1' oli. Guiadera.

BALANSETA f. dim. Balancica, balancita.

BALANSEYAR. v. a. BALANSEJAR

BALANSÓ. m. Plat de les balanses. Balanza.

BALANZA HERRERA (Joseph). Biog. Mestre de
música valencia. Nat en la capital en 1820 y niort en
la meteixa en 1880. Ensenyá d' armonía y composició
a niólts que foren deixebles disíingits. Coinpongué
gran quantitat de música de tota mena. Tenía fama
de savi.

BALANZET. Hidrog. Port de la part de tramon-
tana d' Ibissa (Balears).

BALAR, v. n. BELAR. || Ani. BALLAR.

BALARI Y JOVANY Goseph). Biog. Filólecli. Nat
a Barcelona en 1844 y niort aquí nieteix en 1904. Es-
tudia liéis y filosofía y lletres. Cursa taquigrafía ab
el mestre Garriga, quin sistema propaga, havent gua-
nyat una cátedra en oposicions (1872). En 1881 fon
catedrátich de grecli en 1' Universitat de Barcelona,
substituínt al insigne Bergnes de les Cases. Mantene-
dor deis Jochs Floráis en 1875 y president deis metei-
xos en 1894. Estudia mólt y escrigué poch, senipre de
taquigrafía y filología. Titols principáis de les senes
obres: Historia de la Taquigrafía de los griegos y ro
manos (1875); Etimologies catalanes (1885); Influencia
de la civilización romana en Cataluña (1888); Poesía
fósil 1890); Historia de la Real Academia de Cien-
cias y Arles (1895).

BALART (Francisco). Biog. Natural de Reus, de
ofici galoner, que a iiores perdudes douava lligons de
ball. Va compondré poesíes, danses y comedies, tot
d' aire popular. A n' el! és deguda la famosa compo-

sició catalana que 's canta per la Setmana Santa y
comensa: fesucrist la passió vostre, etc. Vivía en la
segona nieitat del sigle xvin.

— (GABRIEL). Biog. Mestre de música cátala; va
néixer a Barcelona V any 1824. En 1835 va dirigir
1' orquesta del teatre Reial de Milán, y després igiial-
ment al Principal y al Líricli, de Barcelona, y del
Circo y Jovellanos, de Madrit. Va ocupar la cátedra
d' armonía y composició del Conservatori del Licen.
Numerosa és la bibliografía de les senes composi-
cions inusicals, entre les que Iií figuren coros a varíes
ven?, travalls pera orquesta, operes y operetes, sar-
sueles, balls, etc. Va morir a Barcelona I' any 1893.

— Y GRANADA (RAMÓN). Biog. Llatinista y profes-
sor distingit cátala. Va néixer a Reus 1' any 1794 y
va morir a Barcelona 1' any 1876. Va imitar ab éxit
ais clássichs llatins.

BALARTÍES Hidrog. Riuet de la Valí q' Aran; re-
cull les aigiies de!s vessants compresos entre 'I port
de Caldes o deis Aranesos y '1 de Rius, y desaigua a
la vora del Carona, a la meleixa vila d' Artíes.

BALASCH. Geog. Caserin del díst. munpal. de Be-
navent de Tremp, prov. de Lleida.

BALASTUY. Geog. Poblet del dist. munpal. de
Peraniea, prov. de Lleida.

BALATJ. Geog. Valí del canigó ont s' oiígina la
rivera de Taurinyá.

BALB, A. adj. Entorpit per excés de fret. Arreci-
do, aterido.

ESTAR BALB. fr. Tindre entorpit 1' us deis membres
per causa del fret. Arrecirse, aterirse, pasmarse de
frío.

BALBUCENT, A. adj. Qui no pronuncia ab clare-
tat. Balbuciente.

BALBUÍTAR. v. n. Ant. TARTAMUDEJAR.

BALCA. f. Ter. BOYA, 1.

BALCELLS Y CAMPS (Joseph Antoní). Biog.
Apotecari de fama. Va néixer a Barcelona 1' any
1777. Va estudiar malemátiques a la Escola de Náu-
tica ab fra Canyeiles. Va cursar després física, ana-

Baleó de la casa de 1' Almoyna a Palma

tomía y cirugía fins 1' any 1818. Va esser el primer
catedrátich liagut al Colegí de Farmacia de Barce-
lona. L' any 1802 va introduir el roig d' Andrinópo-

BAL

BAL

lis en la fabricació del coto. Elseurenóm y activitat
eran extraordinaris, contantse ab ell seinpre que 's
tractava d' empresas científiques o be relacionades
ab r estudi, aixís és que va ésser nienibre de mol-
tes academies. Els seus escrits son mólt nombro-
sos y 'Is seus temes de profit, per mes que quasi
sempre fossin de curta extensió. Va morir a Barce-
lona 1' any 1857.

BALCÓ. ni. Obertura que 's fá a les parets exte-
riors de les cases, que comensa a nivell del trespol
en cada pis, a la que s' hi posa una llosana y una
barana de ferro, fusta o pedra, pera poguer exirhi
sense perill de caure. Balcón. 1^ Art. y of. Pega fo-
rana ab ampit y barretes pels vidres. Balcón.
EXIR AL BALCÓ. Loc. Asomarse al balcón.
BALCONADA, f. B.\LCO.\ERA.
BALCONÁS. m. aum. Balconazo.
BALCONERA. f. y

BALCONERÍA, f. El conjunt de balcóns que Iii há
a una casa. Balconaje.

BALCONET. m. dim. Balconcülo.
BALCOTADA. f. Ter. d' art. y of. Tro? o pega de
fusta, qu' essent plana primer, per efecte de la liumi-
tat se vinel!. Acanalada.

BALDA, f. Pega plana da fer o o fusta de diferent
llargaria, que serveix pera assegurar les portes des-
prés de tancades. Aldaba ¡i Ter. Pega de ferro que
fa correr la ciau díns deis panys pera tancar. Pes-
tillo. 11 — ROMANA. Art. y of. Les que s' usen pera les
portes de carre;.

BALDALLÓ. m. dim. BALDÓ.

¡BALDAMENT! interj. Pera expressar el desitj de
que succeeixi alguna cosa. ¡Ojalá! ¡quiera Dios!
¡plegué ó pluguiera á Dios! |i adv. Eücara que.
Aunque.

BALDANA. f. Ter. BUTIFARRA.
BALDEJAR. v. n. Fer soroil desagradable les bal-
des y altres coses mal ajustades. Cencerrear. ||
Fluixejar, anar baldera alguna cosa. Pasarse. || Dit
del vestit o calgat. Nadar. || Dit de la ferradura.
Cascabellejar.

BALDELLON. Geog. Poblé de la prov. d' Osci.
bisb. de LleiJa, part. jud. de Ta narit; és a la vora
del riu Noguera Ribagorsana y té 813 hab.

BALDER, A. adj. Lo que no ajusta bé. Holgado,
hornaguero. || Aní. alegría.
BALDETA. f. dim. Balda petita. Aldabilla.
BALDIRET, A. n. p. Diminutiu de Baldiri. Baudi-
lito.

BALDIRI. ni. Nóni d' home. Baudilio.
BALDIRÓ, NA. n. p. Diminutiu de Baldiri. Baudi-
lito.

BALDÓ, m. Balda petita. Aldabilla. Il Afront.
Baldón. Il Pega de ferro o de fusta que té per aga-
fador un botó y que fentlo girar s' ob.a. Colanilla,
pasadorcillo. i| El de fusta, dit en a'gunes parts pas-
tel!, assegurat ab un clau, de manera que pugiii voltar.
Taravilla, aldaba. 1, balda, 2.
BALDÓ DE CAP. ni. Art. y
Of. S' anoinena aixís, quan va
niogut per un póm a cada banda
de porta

BALDOFA. f. Bot. Planta de
la familia de les borragínees,
mena de buglosa. Buglosa.

BALDOMÁ. Geog. Poblé de
la prov de Lleida, bisb. de la
Seu d' Urgell, part. jud. de Ba-
laguer; és a la vora del Segre y té 796 habitants.
BALDOMER. n. p. Baldomcro.
BALDONET. m Dim. fie baldó. Aldabilla alda-
boncillo.

Segell da Bal loma

BALDOVi Y PALLARES (Miquel). Biog. Metge y
erudit valencia, nat a Fuente la Higuera 1' any 1792
y mort a Granada '1 1868. Va pendre '1 títol a Valen-
cia '1 1816 y un any després guanyava la plassa de
metge director deis banys de Bornos; en 1823 la de
Lanjarón y en 1836 la del establiment de Graena.
L' estudi niédich de les aigües minerals era la ca-
racterística de 'n Baldoví, que va publicar distiiites
monografíes d' aqueixa especialitat, esmentantse 'n
com mólt notables 1' Ensayo químico-analítico de las
aguas y baños de Lanjarón. publicat en 1833 y I' Aná-
lisis de las aguas termo -minero -medicinales délos
baños de Graena (Granada), imprés en 1851, acom-
panyats un y altre Ilibre, d' estudi médich.

BALDRICH Y PALAU (Gabriel). Biog. General
del exércit espanyol, nat a Plá de Cabra 1' any 1814
y mort a Madrit 1' any 1885. Aficionat a la carrera
de les armes y afiliat al partit Iliberal desde 1830.
perseguí ais carlins durant la guerra civil, arrivant
a coronel. En 1866 va secundar al general Prim en
les seues tentatives revolucionarles, per Tarragona
y Barcelona. L'aiiy 1868 va ésser nomenat brigadier,
arrivant a tinent general, havent estat al frente de
varíes Capitaníes Generáis y Direccions niilitars. Va
ésser diputat a Corts per la provincia de Tarragona.

— Y VALLGORNERA (ALBERT). Biog. Marqués de
Vallgornera. Natural de Raurel!. Militar, políticli, es-
criptor, bi'jliotecari del Senat y m nistre de la Gober-
nado. Va escriure el primer voliim, i'inicli publicat,
de la historia de la guerra d' Espanya contra Napo-
león, quina redacció s' havía confiat a una Coniissió.
És autor de bons travalls relatius a temes políticlis
y de sociología. Existeix m muscrit un quadern folio
titulat Noticias para una descripción de la villa y tér-
mino de Valls, a la Reial Academia de Ciencies. Va
morir a Madrit 1' any 1864.

BALDUFA. f. Tros de fusta tornejat de figu a qua-
si cónica, ab un clau a la punta; els nois la fan ba-
ilar ab un cordill. Peón, trompo. || fr. fam. Rame-
ra. II Art. y of. Aparell compost d' una pega macissa
que té la forma de la joguina d' aquest iióni, tras-
passada per un eix qual extrem superior acava en
anella. Per aquesta anella passa una cordela que se
ajunta ais caps d' una maneta unida al eix per un
forat central. A la part inferior de la pega macissa
hi há un forat pera colocarhi la broca. Movent la
maneta amunt y avall la corretja s'eniotlla al eix y
la baldufa pren un inoviiiient giratori Avui encara
s' usa, principalment pera foradar plaiixes. Berbiquí.

COP DE BALDUFA. El que donen els nois ab ella.
Cachada.

FER ANAR CÓM UNA BALD'JPA. fr. fam. Llevar como
un zarandillo.

BALDUFAIRE. m. Qui fa baldufes. Trompero.

BALEARS (Ules). Geog Ules situades a la costa
oriental d'Espaiiya al E. de Valencia y latitut igual
en el mar Alediterrá, orientades de N.E. a SO., for-
mant el grupo, Mallorca al
centre, al N.E Menorca y
al S.O. les d' Ibissa y For-
mentera. Escaiiipades entre
aqüestes, que son les ma-
jors, s' hi troven una niunió
d' illes, comprenent de 1' un
al altre cap 297 kilometres,
y essent la seua superficie
to 'al de 5,014 kilometres qua-
drals, ab 311,649 hab. Foren
conegudes en els primers
temps di la civilisació anti-
tiga per Afrodisiades, els
grechs les anonienaren Gím-

nesies a les de Aíallorca y Menorca, y Pitiuses a les de
Ibissa y Fo.-nientera, suposantse que prové '1 nóm de
Balears, de la desiressa ab que 'Is seus habitants
llensaven bales de pedra ab la fona. Ii Provincia

Escut de les Balears

DIC. CAT.

Illes Balears

Fot. Hauaer y Menef

Maó: Vista general de la ciutat; El Llagiret.— Ibiga: Vista general de la ciutat desde'l ca:ní ral de Santa Eularia.

Maó: Passeig de Isabel II. — Ibiga: El castell.

Illes Balears

Maó: Fortarega de Isabel II.— Ibiga: Monument al general Vara del. Rey.— Ibiga: Carrer de la Verge.

Palma: Vista general.

Illes Balears

Soller: El Torrent.— Palma: Museu de Raxa.— Palma: Oliverar.— Palma: Interior de la Llotge.
Palma: La ciutat desde'l castell de Bellver.

r
r
m

Co

DO
>

r
ni
>

73

BAL

BAL

189

de Balears, capital Palma, dividida en 59 ajiinta-
iiients, y sis partits judicials, dos a Paiiiia, y els de
Inca y Manacor a Mallorca; Mahó a Menorca; y el de
Ibis?a a 1' illa d' aquest iióin.

BALEIGS. ni. pl. La porció de grans de blat, etc.,
que per no liaver qiiedat proii batut se separa del
net a I' era. Corzuelo, granzar, rabera.

BALEJAR. V. n. Separar els baleigs del grá. Aba-
lear.

BALEJAT, DA. p. p. Abaleado.

BALENA. f. El niés gro3 deis cetáceus, que arriva
a créixer fins a setse metres. Té 'I eos cilindricli,
obscur, y prop del cap dues aleles carnoses y iin'al-
tra a la part posterior del cós, ab dos forats sobre '1
cap per ont llensa a gran distancia 1' aigua que beu;
pareix a la platja, y cría ais seus filU coni els ani-
máis de la térra. Ballena. || Astron. Una de les cons-
telacións australs. Ballena. || Ter. BRANILLA.

EL FiLL DE LA BALENA. Ballenato.

BALENCHANA (Joan Andreu). Biog. Metge ba-
lear, fisiólech eniiiient. Nat a Mahó 1' any 1782; niort
a Franca a initjans del sigle Xix Va cursar niedecina
a París, doctorantse ais trent'anys. Passá a Méxich,
fentse una fama per son talent. Va víndre a Mallorca
y després va retornar a Franqa. Deixá escrits vint
y quatre volums de lletra seua, entre ells un curs
coniplert de fisio'ogía y clínica. Era un esperit forta-
nient observador. Pub'icá un quadern titulat: Réfle-
Xíons sur l'instínct, ei sur sa perversión dans quelques
maladies. suivíes de quelques propositions relalives á
l'anatomie genérale, á la chirurgie et a la médecine,
etc. (París, 1820). Son quaranta dues planes forsa
interessants y personáis.

BALENER. ni. Ant. Barco de figura de balena,
obert y baix de costat, que s' usava antigament. Ba-
llenero.

BALENER, A. adj. El que pertany
a la pesca de la balena. Ballenero.

BALENYÁ. Geog. Poblé de la prov
de Barcelona, bisb. y part. jud. de
Vich; está tocant la carretera de Bar-
celona a Vich ; té estació de ferro-
carril y 643 Iiabitats.
BALESTA f. Ballesta.
BALÍANS Y LES DEUS. Geog. Ca
seríu del dist. municipal de Vallsebre, prov. de Bar-
celona.

BALIERA (Torrent). Hidrog. Prové de la Serra
Negra y s' uneix al Noguera Ribagorsana.

BALIGABALAGA. in. Persona de poch fonaiiient.
Badulaque, chisgaravís.

BALIRA (Pich d'en). Orog. Puig que hi há entre
la Cerdanya y la Valí d' Andorra y té 2,812 niet. da-
inunt del nivell del mar. || Veg. VALIRA. || - (RIU).
Hidrog. Riu de la Valí d' Andorra forniat de dos bra-
cos, o sigui del Balira oriental o riera de Canillo y
del Balira occidental o riera d' Ordino; passa per
Andorra la Vella, entra a la provincia de Lleida,
passa per entre Castellciutat y la Seu d' Urgell y
desaigua a la vora del Segre, després de haver reco
rregut uns 12 kilonietres y mitj. Veg. VALIRA.

BALISSA. f. Ndut. Boya.

BALISSAR. v. a. Ndul. Lligar boyes pera saver
ont paren les coses afonades. Aboyar.

BALÍSTICA, f. Ciencia que tracta de la manera
de Iliurar projectils. Balística.

BALISTRES (Coll deis). Grog. Coll del Pirineu g¡-
roní, a 260 niet. d' altitut, sota del qual hl há '1 tú-
nel internacional del F -C. de Barcelona a Franqa.

BALlVA. f Ter. MlNOVA.

BALMA. f. Ant. COVA.

BALiVlARSE. v. r. Espalmarse. || Parlant de te-
rrenos: fers 'ni coves.

Sagell
de Balenyá

BALMAS (Pau). Biog. Metge y botánich del sigle
XVIli, fundador, junt ab altres, de la Academia de
Ciencies y Arts de Barcelona, en la qual va exercir
cárreclis entre 'Is anys 1756 y 'I 1785. L' any 1768
va donar conferencies sobre el Tractnt del foch y en
1769 sobre '1 narcís conegut per Lliri de Nadal; so-
bre '1 jascint o «jonquillo»; sobre observacións ter-
moniétriques, y sobre la aurora boreal del 24 d' Oc-
tubre de 1769.

BALIVIE, Can. Geog. Caseríu del tenue d' Alcudia,
Mallorca.

BALiVlES (Jaume) Biog. Eminent filosof cátala.
Va néixer a Vicli el 28 d' Agost de 1810, niorint a la
meteixa ciutat 1' any 1847. Fou un deis poclis hotiies
universals del segle XIX. Les seues obres capdals son:
El Criterio: la Filosofía elemental: la Fi'osofia funda-
mental: El Catolicismo comparado coa el protestantis-
mo en sus relaciones con la civilización europea: Car-
ias á un excéptico en materias de religión; y PiO IX y
la libertad. Vegis lámina sola de retratos, lletra B.

BALMETA. f. Dim. de balma: coveta. Cuevecita.

BALJVIIS (Francisco X). Biog Doctor en niedeci-
na y botánich valencia, nat en el derrer ters del sigle
XVIII L' any 1803 va ésser enviat, per ordre del rei,
a propa.;ar la vacuna a Canarias, Cuba, Puerto Rico,
Caracas y '1 restant de les Aniériqnes. Haventla ja
introduida a Cuba, poch avans, el doctor Roiiiay,
Balniis coadjuvá a so idar la obra d' aquell d' una
manera profitosa. Va brillar també cóm a metge tant
cóm a botánich, haventlo celebrat en els seus ver-
sos el gran poeta Qu'iitana.

BALÓ. m. Fardo petit de mercaderies. Cabo, ba-
leta.

BALONA. f. El tro? de panyo o tela, que sobre-
posat al coll cau demunt les espatUes. Esclavina,
valona, cuello. II La del collet deis ecclesiástichs.
Cuello. II Plat, que agafat a la boca del candelero
serveix pera arreplegar la cera que cau. Arandela,
valoncita. || Trog rodó d' encerat que 's posa per cu-
riositat sota de la llumanera. Velonera.

BALONES. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és al
peu d' una montanya y té 377 hab.

BALONETA. f. dim. Valonita, valonilla.

BALÓNS. ni. pl. Mena de calsotets al us deis va-
lons, que 'Is intro 'uíren a Espanya Valones, bra-
gas.

BALOT. m BALÓ |1 aum. Balón.

BALS. ni. Timba, despeñadero.

BALS (Joan). Biog. Home de ciencia. Nat a Mahó
r any 1760 y mort allá nieteix en 1840 Apotecari
del hospital militar de Menorca, desde 1811. Soci de
r Academia de Medicina de Barcelona 1' any 1831.
Autor d' onze Uibres, la majoría inédits, versant so-
bre ciencia. Entre ells el tractat de telegrafía mes
antich d' Espanya, titolat: Nuevo sistema telegráfico
con el heptadictilo, que llamamos español, dislribuido
metódicamente en 216 cuadros, que comprenden 95,760
movimientos, etc., etc. Escrit 1' any 1830.

BALSA, f. Nául. Mena d' embarcado formada per
unes quantes pots mólt ben juntades. Balsa.

BÁLSAM. Bol. Planta de la fam..de les crassulá-
cees, que s' usa pera curar llagues y creniadures.
Hierba callera, bálsamo de jardín. |1 m. Reina de
olor suau que flueix d' algunes plantes naturalment o
per incisió. Bálsamo. |1 Farm. Ale icament de subs-
tancies aroniátiques p2ra les ferides y llagues. Bál-
samo. II Met. La sanch mes pura. Bálsamo. || — DE
COPAHÚ O COPAIB A. El que 's tren d' un arbre del
Brasil y de Caiena, de color blanch el nienys pur y
daurat el mes pur. Bálsamo de copahú ó de copaiba. ||
— DEJUDEA O DE MECA. Reina blanquinosa d' un ar-
bre d' Arabia. Bálsamo de Jadea ó de Meca \\ — DE
MARÍA. R ína blanca d' un arbre d' América semblant

190

BAL

BALL

Flanla de ba]satnita

al pi y de color vert qiiaii és fresch. Bálsamo de Ma-
ría. II — DE TOLÚ. Substancia balsámica d' un arbre
d' América que té les ineteixes propietats que '1 bál-
sam del Perú Bálsamo de Tolú. || —DEL PERÚ. Planta,
qu' en lloch de fullas fá cóni unes tabelles d' una
niolsa niólt sucosa, que serveix pera 'Is talls y altres
coses. Bálsamo del Perú ó peruviano. || — SUOR. Bál-
saní pur de la Meca. Opobálsamo. jj -- universal.
Qiiim. Lo nieteix que elíxir. Bálsamo universal.

ÉS UN BÁLSAM. Loc. fam. Denota qu' algún nienjar
o licor és niólt delicat y excel-lent. Es un bálsamo,
es un ámbar.

BALSAMAR, v. a. EMBALSAMAR.

BALSAMERA, f. Potet pera
conservar el bálsani. Balsa-
merita.

BALSÁMICH, CA. adj. Lo
que pertany al bálsaiii o té les
seues propietats. Balsámico.

BALSAMILLA. f. Bot. Plan-
ta anyal de la fani. de les cu-
curbitáceas, de tigas sarinen-
toses que s' enfilen, fullas
retallades, floretes blanques
y fruits ováis, llargaruts y
beirugosos y d' un bonich co-
lor groe''. Balsamina.

BALSAMITA Bot. Planta
de la fani. de les conipostes,
coniprenant dotze especies
propies del anticli continent. Balsamita.

BALSARENY. Geog. Poblé de la prov. de Barce-
lona, bisb. de Vicii, part. jud. de
Manresa ; és a la vora del Llo-
bregat, té algunes fabriques y
1,537 habitants.

BALSELLS Y PASQUAL (Joa-
quitn) Biog. Apotecari y cate-
drátich, fill de Satit Martí de Pro-
vensals. L' any 1830 va ocupar
la cátedra de física experimental
de r Universitat de Cervera y
niés tart la de 1' Escola d' En-
giuyeis Industriáis de Barcelona. Mes el niérit
principal d' en Balsells és 1' haver constatat en
1854 que la naturalesa del cólera era microbioló-
gica; per lo qual dau ésser tingut entra 'Is precursors
da la virada nova de les ciencias. Va morir a Barca-
lona r any 1879. És autor da diverses meinories
científiques, inédites nioltes d' ellas. Publica en 1854
Histología meteorice, en francés, castellá y anglés, so-
bre 'Is Macreolitos» caiguts 1' any 1851 a Nules y a
Vilabella.

BALSELLS (Sant Andreu de). Geog. Poblet del
dist. niunpal. de Vilanova de Sau, prov. de Barcelo-
na; és al cantó oriental de la prov., al peu de les
Quilleríes.

BALTAR (Son). Geog. Caseriu del teiine d' Inca,
Mallorca.

BALTARDAR. v. a. Anl ESBALDIR.
BALTASANA (Tossal de la). Orog. Tossal d' uns
1,200 met d' altitut, situat a uns dos kilóniatres a la
vora de Prades, prov. da Tarragona.

BÁLTICH. adj. Mar entre 1' Escandinavia, Dina-
marca y Russia. Báltico.

BALUART. ni. Fortificació de forma triangular
pera defensa de les muralles, que 's construeix al áu-
guls da les plasses regulnrs, y a la cortina de les
iriegulars. Baluarte, bastión. || Mel. Amparo, defen-
sa Baluarte

BALUERNA, f. S' aplica a les coses de más
envolúm que servei. Armatoste. || Dit de la per-
sona que 's prefcnta devant d' un altra y 1¡ fá nosa.
Sombrajo

Segell
(le Balsareny

BALUST. Geog. Poblet del dist. munpal. de Salas,
prov. de Lleida.

BALUSTRADA. f. Renglera de balustras. Balaus-
trada.

BALUSTRAT, DA. adj. Formal de balustras. Ba-
laustrado, balaustral.

BALUSTRE. ni. Mena de columneta de ferro, fusta
o padra travallada pera formar les baranes, balcons
y altres adornos. Balaustre. || Art. y ofic. Fulla o su-
perficie plana de fusta ab dibulx boiat a la serra.

BALUSTRET. ni. dim. Balaustrillo.

BALL. m. Diversió, saltant al so de qualsevol
instruniant o del cant. Baile. || SARÁu. || Espectacle
teatral ab que 's representa una acció per niedi de
la mímica y se fan varíes danses. Baile. i¡ — DE BAS-
TONS. Ball entra mólts ab bastons, que pegant uns
ab altres formen un só concertat al compás del ins-
trunient. Paloteo, paloteado. || — RODÓ. El qu' exe-
cuta la gent vulgar regularnient ab castanyoles.
Baile de botón gordo ó de candil ó de cascabel ó
en rueda. \\ -- SANT VÍCTOR. Med. Atach convulsiu
que sufreixen algunes persones y mes especialnient
les criatures. Se 1' h¡ ha donat aquest nóm perqué
s' invocava a Sant Víctor pera que cures ais que 'n
patíen. Baile de San Vilo, corea.

¿EN QUÉ VINDRÁ A PARAR AQUEST BALL? LoC. fam.

Denota 1' incartitut del fí d' alguna funció desagra-
dable o perillosa. ¿En qué vendrán d parar estas
misas?

ÉSSER L' AMO DELL BALL. fr. Mel Ésser el principal
en algún negoci. Ser dueño ó señor del argamandijo.

PER EL BALL DEL POLL. fr. Fam. Frisarse, neguite-
jarse, arronsant els muscles y espatlles per alguna
picor o per burla Concomerse.

PICAR EN EL BALL, fr. Met. Encloure a algú en al-
gún negoci. Meter en /a rfanza. || Atribuir maliciosa-
nient alguna cosa a qui no lii ha tingut res que veu-
re. Meter en la danza.

HAVERHI UN BALL DE BASTONS. fr. Met. fam. Ha-
verlii gran renyina, y regularnient garrotades. ha-
ber paloteo, paloteado, moros y cristianos.

UNA VEGADA POSATS AL BALL, BALLÉM. LoC. met.
Denota qu' algú está deterniinat a seguir 1' ampenyo
en que s' ha posat. Puesto en el borrico, en el empeño,
en el lance.

BALL (La). Geog. Arrabal del ternie de Canipmany,
prov. de Qirona.

BALLABRIGA. Geog. Poblet de la prov. d' Osea,
bisb. de Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la vora
del riu Isábena.

BALLADES. f. pl. Baile.

BALLADOR, A. m. y f. Qui baila. Bailador. || m-
Os que juga ab altre en algunes conjunfures del eos,
cóm: en el genoll, másele y anca. Chueca.

BALLADORET, A. m. y f. dim. Bailadorcillo.

BALLAR. V. n. Fer accions acompassades ab el
cós, paus y braqos. Danzar, bailar. || Moure's algu-
na cosa voltant niólt daprassa, cóm: la baldufa. Bai-
lar. II Vindre una cosa mólt ampia. Nadar.

BALLAR EN ALGÚN NEGOCI. fr. Met. fam. EntrevG-
nirhi o tíndrehi part. Se din comuntment del que 's
fica en algún negoci que no li toca. Jugar, danzar
en algún asunto.

BALLAR PÉL CAP. fr. Conservar confusament la es-
pecie d' alguna cosa. Bullir por la cabeza..

BALLAR SEGONS EL SO. fr. Met. Acomodarse a les
circunstancies. Bailar al son que se toca.

BALLAR SENSE ORDRE NI CONCERT. fr. Fer alguna
cosa sensa regles, fer disbarats. Desconcertarse.

FÁ DE MAL BALLAR AB EL VENTRE VUIT. Ref Ab que
els bebedors diseulp n 1' afició de beure mólt sovint.
Seca la garganta, ni gruñe ni canta.

PER BALLAR. fr. Obligar a algú a obrar ab autori-
tat y manya, hacer bailar.

TREURE A BALLAR. Sacar á danzar.

BALL

BALL

191

BALLARIDA. f. Bot. Planta petita y anyal de la
fam. de les papaverácees; creix ais sembráis, fá unes
floietes grogues, quines quatre fuUes son desiguals,
dos a dos. Pamplina, zadorija, zapatitos de la
Virgen.

BALLAROLA. f. Mena d' escarabat, no tan negre
ni rodó cóiu aquest, que 's cría ais Uoclis luunits y
ioscos de les cases. Corredera, cucaracha.

BALLARUCH, GA. adj. Ter. LLEUOER.

BALLARUGA. f. GALA, 4. || Ter. MOLINET DE VENT
pl. Fam. BALL RODÓ.

ANAR CÓM UNA BALLARUGA. fr. Ale/. Se diu de
aquell que 's belluga niólt o va niólt depressa. Ser
movedizo.

BALLARUMES. f. pl, Ter. PAMPALLUGUES.

BALLE. ni. Ant. BATLLE

BALLE (Nadal) Biog. Esculptor al niarbre, natu-
ral de Mallorca, que va comeiisar per afieló, sense
jnestre, essentne aviat coiiegut per tota 1' illa, no
haventse inogiit de la seua vila n idiua, Santa Maria.
Vivía a niitjans del sigle xvii. Son obres d' ell: el
presbiteri y socolada del altar niajor de la seua pa-
rroquia y la capella del beat Gaspar de Bono de la
iglesia deis niininis del seu poblé; tiavent travallat

senipre ab deseni-
brás y pulidainent.
BALLES. f. pl.

BALLADES.

ANAR A BALLES.
fr. Ab que 's sig-
nifica l'actedeanar
a bailar. Ir al baile
ó ir á bailar.

BALLESTA, f.
Mil. Máquina anti-
gua pera disparar
pedrés o sagetes
grosses. Ballesta.
II Arma pera dis-
parar flet.xes. Ar-
co, ballesta. II Arch
de fusta elástica,
corba, oprimida péls extrénis ab una corda, que
nioguda ab el peu fá voltar la pessa que s' ha de tor-
nejar. Ballesta.

A TRET DE BALLESTA, fr. Mef. A Uarga distancia.
A tiro de ballesta.

ALLARGAR POCH LA BALLESTA, fr. Met. ALLARGAR
POCH.

ARMAR LA BALLESTA, fr. Pararla. Armar ¡a ba-
llesta.

CAVALCAR LA BALLESTA. Montarla. Encabalgar la
ballesla.

ESTAR LA BALLESTA A TRiNQUER. Loc. ant. Estar a
punt de disparar. En el disparador.

NOU DE BALLESTA. Os per armar la corda. Nuez.
BALLESTA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
les Penelles. prov. de Lleida. || Poblé del dist. mu-
nicipal d' Arabell, prov. de Lleida.

BALLESTADA, f, Tret de ballesta. Tiro de ha-
ll ísta.

BALLESTAR. Geog. Poblé de la prov. de Cas-
telló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; té 446
habitans.

BALLESTASSA. f. auni. Ballestón.
BALLESTEJAR. v. a Ant. Tirar ab la ballesta.
Ballestear.

BALLESTER. ni. Qui fa ballestes. Ballestero. ||
Qui tira ab la ballesta. Ballestero. || Qnim. SOSA
DURA. I! —EN TAULA. Ant Allistat, inscrit a la taula
d' allistanieut que 's posava. De tabla. || - SOBERCH.
Ant. Bal les ter de rcfors. Ballestero de re'^tierzo.

— (JOAN). Biog. Relligiós de la ordre carmelitana
<ie la que va ésier general, y escriptor llati. Nat a

Ballesta

la vila de Canips (Mallorca) 1' any I30G y niort a
Palma 1' any 1374. Al capítol general de Tolosa
(1351) se li va confiar la ensenyansa pública de la
Sagrada Escriptura ais cursants del tercer any y la
exposició de les Qualre Sentencies ais del quart
any, a la universitat de París. Al capítol de Perpi-
nyá (1354), va ésser reelegit pera ensenyar abducs
assignatures y se li va donar la borla de doctor. Al
capítol de Burdeus (1353), fou elegit general de la
ordre en Occident, havent presidit els capítols de
Tréveris (1362); el de Montealbano, en la Lombar-
dia (1366); el deMontpeller (1359), y el de Aix, capi-
tal de la Provenga, en 1372. En tots ells Huí per son
talent, rectitut de judici y boiia erudició. Desde Pro-
venga, apessarat per sos seixanta vuit anys, torna a
Mallorca, desitjós de morir en la térra nadiua (1374).

— (JOAN BATISTA). Biog. Famós metge valencia del
sigle xvn. Era considerat cóm una eminencia nacio-
nal; pero son escasses les noticies biográfiques de
ell. Entre 'Is especialistes és niólt estimat el seu
tractat de ToxiCologia.

— (JOAQUIM). Biog. Gravador valencia que 's va
distingir a Madrit 1' any 1766, quan encara no 'n
havia complert ell vinticinch. Va gravar distints
retratos d' honiens ilustres y després s' lionrava
travallant en les estampes del Quijote (1780), edi-
ció publicada per 1' Academia. Va ésser premiat per
la de Sant Fernando y nomenat director lionorari de
la de Sant Caries 1' any 1778. Al Museo d' aquesta
institució lii figuren el seus giavats: Jesncrist niort,
sostingut per un ángel, tret d'AIonso Cano, y diverses
copies d' en Murillo.

— (josephV fi/o^g'. Patrici y polítich. Nat a Vinares
en r any 1802. S' enamora de la Ilibertat y prengué
armes per ella del 1802 al 1823, essent oficial de vo-
luntaris y coinandant de la Milicia Nacio:ial, durant
la guerra deis set anys, a Castelló. Son comporta-
ment fou lieróich, 1' any 1837, quan D. Caries y 'n
Cabrera sitiaren a Castelló de la Plana. En 1854 fou
novament comandant de la milicia. En 1868 forma en
la Junta revolucionaria. Fou alcalde, conseller, dipu-
tat provincial y governador inferí. Tenía mólt pres-
tigi. Alorí en 1876.

— (JULIA). Biog. Bon gravador mallorquí del si-
gle xviil. Va néixer a la vila de Camps I' any 1750 y
va morir a Sivilla de 1' epidemia de 1' any 1800. Va
ésser protegit pél cardenal Anto;ii Despuig, el crea-
dor del museo de Raxa, arquebisbe de Sivilla. Va
travallar ab el notable gravador Joseph Muntaner,
junt ab qui va fer el niap.i gran de la illa, acavat
r any 1785, baix la direcció del cardenal. Va gravar
a Madrit y a Sivilla, alternant dignament ab la pla-
na major deis artistes del període mes notable que 'i
gravat ha tingut a Espanya. Havia cursat filosoíía y
lletres. Fou treoorer y administrador genera! de la
mitra y arquebisbat de Valencia, desde 1' any 1795.

— (ramón). Biog. Músich, natural de Vilanova y
Geltrú (1819 a 1854). A 1' Habana va apendre de 'n
Bottessini a tocar el contrabaix ab la trassa admira-
ble del seu mestre, logrant una mercscuda fama.

— Y AIGUALS DE IZCO (JOAN). Biog. Pintor escenográ-
fich mólt notable, nat a Vinarós 1' any 1837 y niort a
Barcelona '1 1868. Havia estndiat el seu art a París,
establintse mólt jovenet a Barcelona, ont conseguí
una bona reputació en la seua especialitat. Va pintar
pera '1 gran tcatre del Liceu, pera 'Is ja desapareguts
de la «Sarsuela» y 1' «Odcon,» aixis cóm pera molts
d' altres. Entre les obres d' ell qu' han fet época, cal
citar la decoració del arbre del «manzanillo» pera
r Ópera L' Africana, pera '1 primer deis esmentats
teatres.

— Y BELLVER (FRANCISCO). Biog. Enginyer, natural
de Tortosa (1833), niort a Clieste en 1867. Feu grans
seiveis en la marina de guerra. En 1859 era a féres de
fragata, en 1861 ho era de navio y en 1863 tinent del
meteix. En 1868 agregat a la coinissió de marina, a
Londres, pe a inspeccionar el blindatge de la fragata

192

BAM

BAN

«Zaragoza.» Ocupa cátedra algiines vegades. Escri-
gué un notable curs d' arquitectura naval. Deixá es-
crits boiis estudis deis pesos que componen el total
d' un barco y pera progectarne la superficie sense
tanteigs, etc., etc.

—Y NOQUERA (RAMÓN). Biog. Metge niallorquí nota-
ble; era fill de Palma, ont va morir 1' 1794, ais qua-
ranta tres anys. Per les senes relacions ab el famós
metge anglés Jenner, autor de la profilaxis de la ve-
rola, en Ballester va practicar i' inoculació de la va-
cuna a Mallorca alguns anys avans d' ésser coneguda
a París y a Madrit. Pero el nostre metge fon amo-
nestat per 1' Inqiiisició a íí de que deixés els seus ex-
perinients prácticlis. Exerci en 1' hospital militar de
Palma; era niembre de distintes acadeniies y secre-
tari perpetual de la de Medecina de Mallorca. Conei-
xia bé quatre idionies forasters. Escrigué en Uatí no-
tables llibres de la seua carrera, ab punís de vista
teórichs y práctichs. L' any 1792 enviá a I' Acade-
mia de Medecina de Madrit la Memoria sobre el pode-
roso y saludable uso de la música en las enfermedades
nerviosas ocasionadas por pasiones de ánimo, y a la
de Barcelona altra memoria sobre '1 trismus nascen-
tlam. Quatre díes deprés de mort, la meteixa Acade-
mia premiava ab una medalla d' or el sen estudi so-
bre 1' epideni a de tos liaguda a Palnn 1" any 1793.

— Y ZAFRA (JOAN). Biog. Militar mallorquí, nat a
Palma 1' any 1701 y mort en 1766 A's nou anys va
entrar de cadet al reginienr de Soria, del que '1 sen
pare n' era capitá, prenent part a la guerra de suces-
sió entre les trepes d' en Felip V; y 'n els seus prin-
cipáis fets d' armes, gracies ais quals va arrivar a
niarescal de camp, va ésser governador militar y
politich de Granada; governador y comandant gene-
ral de la plassa y presiri de Ceuta; comandant gene-
ral interi de les Balears y Director d' Enginyers,
cnmplint a sat sfacció d' en Caries III algunes mis-
sions oficiáis que aquestü bavía confiat pera Nápols,
París y Lisboa.

BALLESTERA, f. Bot. elebor blanch.

BALLESTERÍA, f. L' art d' usar de la ballesta.
Ballestería. || El carrer ont se feien ballestes. Ba-
llestería.

BALLESTETA. f. dim. Ballestilla.

BALLETA. Geog. Poblet pertanyent al dist muni-
cipal de Culera, prov. de Girona.

BALLÍA. f. BATLLÍA.

BALLIRA, La. Geog. Veinat del dist. munpal. de
Urús, prov. de Girona.

BALL - MANETES m. pl. Joch de criaturetes pe-
tites que consisteix en picar de mans, tot cantant
una cansoneta.

BALLOT Y TORRES (Joseph Pau). Blog. Gramá-
tich distinglt, natural de Barcelona, ont va morir de
la epidemia 1' any 1821. S' liavía dedicat a 1' ense-
nyansa ab bou éxií y a les darreríes de la seua vida
se va ordenar de sacerdot. Entre 'Is llibres escrits
d' ell, algún deis quals s' ha reimprés moltes vega-
des, mereix citarse la Gramática y apología de la
llengua catalana (imp. Piferrer 1814), el primer Ilibie
que en pié ensopiment de la térra, seiiyalá 1' aubada
de la actual renaixensa.

BALLTARGA. Geog. Poblé del dist. munpal. de
Bellver, prov. de Lleida.

BALLUS (Collet de). Geog. Divisoria de les aigües
de les rieres d' Avia y Ciará, en el camí de Berga a
Casserrcs.

BAIVIBA. f. Sórt. casualitat. Chiripa.

BAMBALEJAR. v. n. BA.MBOLEJAR.

BAMBALINA, f. Tela pintada que representa la
part superior d' una mutació de teatre. Bambalina.

BAMBOLEJAR. v. n. balandrejar. || Met. Estar
una cosa poch ferma o seguía. Bambolear. Il Titu-
bejar.

BAMBOLLAR. v. n. y 'Is seus derivat?. Bombo-
llar.

BAMBÚ, m. Bot. Planta mólt alta de la fam. de
les gramínees; mena de canya originaria de les In-
dies que s' emplea en la construcció de cases, fabii-
cació de mobles y en móltes altres coses. Caña de
Indias, bambú.

BAN. m. CRIDA, MULTA, EDICTE. |1 pl. VEDATS. ||
Ant. Guerra entre plebéus o geiit a qui no era lícit
guerrejar. Bando. || Dret o tribut antich.

PAGAR EL BAN. fr. Incórrer en la pena establerta
per ell. Pagar la pena, mulla, etc.

SÓTS BAN. in. adv Ant. BAIX PENA.

BAÑA. Geog. Caseríu del dist. munpal. de Tírvia,
prov. de Lleida.

BANAT. Geog. Caseríu del terme de Vilanova de
Banat, prov. de Lleida.

BANCA, f. Banquet, assento de fusta sense res-
patller a manera d' una tauleta baixa. Banca. ||
joch de cartes, en que un deis jugadors les porta, y
els demés casen o apunten contra ell les cartes que
gira. Les que cauen a la dreta les guanya'l banquer,
y les de 1' esquerra Ms que casen. Banca. || El diner
que 's posa en cada carta. Banca.

CAURE DE LA BANCA, fr. Perdre la dona 'I dret de
la herencia paterna per haver sobrevingut varó. Caer
de la banca.

FER CAURE DE LA BANCA, fr. DESBANCAR.

BANCADA, f. Arqnit. Viga que trabada ab un' al-
tra servía d' adorno y fermesa en la arquitectura
antiga. Alfarda. || Llata de fusta de cinch dits de
gruix y set d' ampie, que regularment serveix pera
travessers de portes y finestres. Alfajía, alfarjía. ||
A les viiiyes, oliverars, etc , l'espai de térra entre tira
y tira de ceps o d' arbres. Almanta, entreliño. ||
Entre abaixadors el taulell cubert ab un matalasset
o coixí demunt del qual posen el panyo pera abai-
xarlo. Bancada. || Náut. Tauló doble y ampie que
passa de costal a costat de les petites embarcacións,
y serveix pera seure 'Is que remen. Banco remero.

BANCADES. p. f. Art. y Of. Els caps d' un urdidor
de beta, d' un aspí, d' una máquina de rodets, etc. ||
El bastigi que fixa els travessos d' una máquina. ||
Els costats d' un Hit. || El Uigant de travessos o
montants suspesos denuint d' un teler pera sostenir
les maquines Jacquard. Bancadas.

BANCAL, m. Feixa o tros de térra quadrilonga,
destinada a llegums o arbres. Bancal. || capsada, 2.
II Drap pera tapar els banchs y altres usos. Bancal.
II Ter. BANCADA, 3. || DEVANTAL. || Náut. BANCH
D' ARENA.

BANCAL DELS ARS. Geog. Caseríu del part. judi-
cial de Solsona.

BANCALET. m. Dim. de bancal; bancal petit.

BANCARROTA. L' acte d' abatre 's el mercader
o banquers públichs. Bancarrota, quiebra.

BANCAS, m. aum. Bancazo, bancaza.

BANCH. ni. Tauló groixut ab cames o petges so-
bre '1 qual travallen els artistes. Banco. || El en
que 'Is ferrers teñen la enclusa petita per adobar
claus. Macho, banco. || Ait. y Of. Taula ont els fus-
ters lii teñen
els accesoris
del sen ofici,
caragol, pala
de caragol, es-
carbot y canal.
Banco. || En-
tre sen adors^
el cava 11 de
fusta sobre 'I
qual serren.

Burro. || Siti deis galeots a les embarcacións de rems.
Banco. Ii A les prempses aquella pega sobre la qual se
posa lo que s' ha de preinpsar. Meseta. || Assienlo de

Banch del Museu de Vich

BAN

BAN

193

lusta proii llarcli pera que hi puguin séiirer varíes per-
sones a r hora; ti' hi há ab potes y n' hi há de com-
pletament cuberts peí devaiit; ab respatller y sense.
Banco, escaño. || La casa pública en que 's posa ')
diner ab segiiretat de premi. Banco. || — D'ARBO-
RAR. Náut. Bancli central d' una baica al que hi va
subgecte '1 pal. Banco de arbolar. \\ — DE LES MEN-
TIDES. Lloch en que 's reuneix gent ociosa pera con-
versar ¡nutilment. Mentidero. \\ — DE LA PACIENCIA.
Náut. El deis navios y fragates de guerra situat de-
vant del pal de niessana. Banco de la paciencia. \\ —
DE LA PIGRICIA. Banquet sense respatllera, out els
niestres fan sentar els nois per cástich. Cáncana. \\ —
DE L' OBRA. El que a les iglesies está destinat ais
obrers de la parroquia. Banco de los obreros. \\ — DE
PROA. Náut. Banch que hi liá entre '1 d' arborar y la
proa. Banco de proa. \\ — petjat. Ant. Arma de siti.
Banco pinjado. \\ — DE SORRA. Hidrog. Paratge pié
de sorra en que no hi há prou aigua pera navegar.
Banco de arena, bancal. || — DEL ters. Náut. El que
segueix després del d' arborar anant cap a popa.
Banco del tercio.

BANCHS DEL FRÉ. Part ont están iligades les bri-
des. Camas del freno.

ALGÚ SEU EN AQUEIX BANCH QUE A SÍ NO APROFITA
Y A ALTRE FA DANY. S' aplica ais quc ocupen algún
puesto o gosen de favors sense fruit propi y ab per-
judici d'altres. Alguno está en el escaño que á sí no
aprovecha y á otro hace daño.

ESSER AL BANCH DE LA PACIENCIA, fr. Met. Estar
sufrint alguna molestia. Estar en el banco de la pa-
ciencia.

QUEDARSE AL BANCH DELS ASES. fr. Se diu dels
nois d' estudi que 's queden ais derrers llochs. Que-
darse en el banco de los burros.

BANCO (Riera de la). Hidrog. Riera quebaixa del
Pía de la Calma y desemboca a la vora del riu Con-
gost, tocant a Ayguafreda, prov. de Barcelona. ||
Font intermitent, niolt abunJosa, quals aigües se
creu provenen de la riera de la Banco d' Ayguafreda;
és en la riera de Tenes, prop de Riells del Fay.

BANDA, f. Cinta ampia que 's porla per insignia
d' alguna ordre o grau militar. Banda. i| Costat.
Lado, banda. || Paratge. Paraje, lugar. || Partit.
Parte, bando. || Blas. Faixa que traspassa diago-
nalment el blasó. Banda.

DEIXAR O ANAR A LA BANDA ALGUNA COSA. Sepa-
rarla, deixarla apart. Separar, dejar á un lado.

DE BANDA A BANDA O D' UNA BANDA A V ALTRA.
Loe. De banda á banda, de parte á parte.

BANDARRA. adj. Fam. Dona que fuig de la feina.
Haragana, holgazana. || f. Dona deixada, poch cu
riosa. Sucia, abandonada.

BANDARRIA. f. Náut. Malí pera clavar els perns
y claus grossos. Bandarria.

BANDEIG. m. Ant. DESTERRO. |1 ABANDONO. *

BANDEJAR. V. a. Ant. DESTERRAR. || PREGONAR.
II ABANDONAR. || DESPULLAR.

BANDEJAT, DA. p. p. Ant. DESTERRAT.

BANDERA, f. Pega de tafetá ab un escut de les
armes de la nació o del eos a que pertany, assegu-
rada a una asta o llansa. Bandera, pendón. || In-
signia seniblant a la dita, regularment mes alta, la
qual s' usa a les professóns. Estandarte, pendón. Il
4^áut. Insignia en que 's posen íes armes de la nació
a que pertany. Bandera. || La partida de tropa des-
tinada a reclutar soldats. Bandera de recluta. ||
Mil. Toch particular pera anar a pendre les bande-
res. Bandera. || adj. Rodaire. Andariego, azota-
calles. II Com. Dret de recárrech sobre 'Is géneros
extrangers qu' entren a 1' aduana. Bandera. || —
BLANCA. La que s' enarbola en senyal de pau. Ban-
dera de paz.

A BANDERA OBERTA. Expr. Ab tota llibertat. A ban-
deras desplegadas.

DIO. CAT. — T. I. — 25.

ALSAR BANDERA, fr. Ferse cap d' un partit. Levan-
tar bandera, hacerse cabeza de bando.
. ASSEGURAR LA BANDERA, fr. háut. Tirar una cano-
nada ab bala al temps de desplegarla, per ésser con-
tra 'I dret de gens disparar ab bala sense la propia
bandera. Asegurar la bandera.

BAIXAR BANDERA, fr. Inclinarla al enemich en senyal
de rendició. Bajar bandera.

BATRE BANDERA fr. Indinarla a aigú en senyal de
reverencia. Batir bandera.

EIXIR AB BANDERES DESPLEGADES fr. Honor que 's
concedeix ais vensuis de la plassa que s' entrega.
Salir con banderas desplegadas.

ENARBOLAR LA BANDERA, fr. Alsarla. Enarbolar la
bandera.

SEGUIR BANDERA, fr. Fam. Ésser de la opinió d' un
altre. Seguir bandera.

BANDERADO, m. L' alféres destinat a portar la
bandera. Abanderado.

BANDEREJAR. v. n. Rodar, vagar. Bigardear,
biltrotear.

BANDERER. m. Ant. BANDERADO.

BANDERETA. f. diin. BANDERILLA. || ESPANTALL.
II BANDEROLA, 2.

BANDERETA DE CAMPANAR: PANELL. || Met. Perso-
na inconstant. Veleta.

FER DE BANDERETA. fr. Met. fam. Ésser portador
de noves. Chismear.

BANDERILLA, f. La bandereta que 's posa a les
torres, y la que Ms toreros claven ais toros. Bande-
rilla.

POSAR BANDERILLES ALS TOROS. Banderillear.

TIRAR BANDERILLES A ALGÚ. fr. Met. Dirli paraules
picantes. Poner una banderilla á alguno.

BANDERILLER. m. El torer qne clava les bande-
rines. Banderillero.

BANDEROLA, f. Bandereta ab que 's marquen les
distancies ais campaments. Banderola, jj La que 's
posa a les imatges de Jesucrist ressucitat, Sant Joan
Baptista y altres sants. Banderola. || Adorno de
tafetá que 's Higa sota '1 ferro de les llanses. Bande-
rola. II GALLARDET.

BANDEROLA. Geog. Caseríu del terme de María y
Mallorca.

BANDETA. f. dím. Bandita.

BANDINELLA. f. Tro? de tela que 's posa cóm a
franja o cortina ais prestatges de les botigues de
roba. Cortinilla.

BANDIT, DA. adj. bandoler.

BANDOL. ni. Edícte publicat solemnement. Bando.
II La solemnitat d' aquest acte. Bando. || Facció, par-
tit, parcialitat. Bando.

DIVIDIR EN bándols. Aquadrillar. Banderizar,
abanderizar.

publicar bándol. Loe. Echar un bando.

BANDOLA, f. Instrument músich de quatre cordes,
córb com el Ilaút. Bandola. || Ter BOLQUER.

BANDOLEJAR. v. n. Robar, saltear.

BANDOLER, A. ni. y f. Lladre de camí reial. Sal-
teador, bandolero, bandido. || Vagabundo. || Pros-
crit. Proscripto, bandido.

BANDOLERA, f. Banda de cuiro d' ont penja la
tercerola del soldat de cavall. Bandolera. || La
del guardia de Corps, ab galo de plata. Bandolera.
II Plaga de guardia de Corps. Bandolera. || La
dona que viu ab bandolers o pren part a llurs delic-
tes. Bandolera.

BANDOLERESCH, CA. adj. Lo qu' és o pertany al
bandoler. Bandoleresco.

BANDOLESCH, CA. adj. D' igual significació que
r anterior. Bandoleresco.

BANDOLÍ. m. Mena de guitarro. Bandolín.

BANDOLINA, f. VAGABUNDERÍA. » Decuit de goma,

194

BAN

BAN

Bandurria

de llevors de codony o d' aitres substancies, al qual
s' hi tira aigiia de Colonia o altre perft'ini y serveix
reía mantindre '1 cabell en la forma que se li dona al
pentinarse. Bandolina.

BANDONER. ni. Ant. PEN-
DONER.

BANDOSITAT. f. Ant. PAR-
CIALITAT, BAnDOL.

BANDUFELL. Ter. BALDÓ.
• BANDURRIA, f. Instrument
niúsich de quatre o cinch cor-
des, ab la caixa en figura de
mitja carabassa y niánech cóin
la guitarra. Se sóna ab una
púa de branilla, canya o cosa
eqiiivalent. Bandurria.

BAÑO. ni. Astron. Un deis
cans de la constelació Acteii.
Baño.

BÁNOVA. f. Cobrellit groi-
xut de coto ab dibuixos de re-
lien, generaliiient blanch; de-
vegades ab algún color barre-
jat, y voltat de sarrell. Colcha.
BANOVER. ni. Aquell que fá o ven bánovcs. Fa-
bricante, vendedor de colchas.

BANQUER. ni. Qui préii dlners a una part y 'n dona
a un' altra, girant la Metra per cert interés. Cam-
bista, banquero. || Al joch de la banca, qui porta '1
joch Banquero.

BANQUET. f. diin. Banquillo. || Convit espléndit
Banquete. II Mena d' abrassadera prop del extrém del
pany, per ont passa y se subgecta el pestell. Picolete.
BANQUETA, f. Tamburet; assenfo petit de tres
peus de que usen els tnenestrals. Banqueta. |1 Arq.
Basa llarga sobre la que 's funda 1' edifici. Embasa-
miento. II For. Esgraó arriinat a una fortificació al
peu del parapet, desde ont disparen els soldáis, abai-
xantse després pera carrejar a cubert. Banqueta. |i
Ter. VETLLADOR. || Núut. Banch situat entre 1' ano-
nienat del ters y la popa. Banqueta.

BANQUETES DE POPA. f. pl. Náiit. Els assentos que

rodejen interiornient els costats y '1 quadro de popa

pera assentarse'ls passatgers d'un bot. Bancos de popa.

BANQUETEJAR. v. a. y n. Donar couvits o fre-

qüentarlos. Banquetear.

BANY. 111 L' acció y efecle de banyar o banyarse.
Baño. II Les aigües pera banyarse y el lloch ont
son. Baño. II Ab tot y el pocli espai de tenips

Banys a'arbs qu' existían a Barcelona

que ¡nfluiren a Catalunya els alarbs, en alguns
indrets de nostra térra se coiiservaven edificis
destinats ais banys, costum que portaven ab llurs

doctrines relligioses els propagandistes de la llei
mahometana. A Barcelona fins a 1834, y enclós en
un antich edifici del cantó deis carrers de la Bo-
quería y deis
Banys Nous,
existía un bell
exeniplar d'ar-
quitectura, res-
te d' un casal
de banys de
aquesta mena,
y a Girona,
dins d' un con-
vent, s' enlaira
encara part de
uns banys
alarbs. A Pal-
ma de Mallor-
ca, ont la do-
minació deis
mahometans
va durar niés
temps, poden
admirarse al
carrer den Se-
rra els restes
de uns nota-
blesbanys,que
reflecten 1' es-
til y consuetut deis
nen banys. Baño. ||

Restes d' uns banys alarbs a Girona

alarbs. || Pica ont se pre-
Pint. Capa de color que 's

Banys alarbs a Palma de Mallorca

■..^¡¿^.¿^^^^^ÍM^^y^^JÍÍyii^

w

::;^jfc::

••. 'i

•■■. ^

— 'í

dona deinunt d' un' altra pera que ressalti mes.
Baño. II Arl. y of. Líquit colorit que 's dona a la
fusta peraeinbar-
nfsarla després. ||
Quim. Calor tem-
perat per inter-
posició d' alguna
materia entre 'I
foch y lo que 's
cálenla, cóin:
bany d' arena. Ba-
ño. II La crosta o
capa de sucre ab
que 's cubreixen
els biscuits, ele
També 's diu de
la cera y aitres
coses. Baño.

BANY DE MA-
RÍA. El d'aigua en
que aquesta ser-
veix de medi pera temperar el calor del foch. Baño
de María.

TINDRE NO MES QUE UN BANY. Loc. Tindre Una no-

^\:

/y

ñ

-Á

í*

Planta deis banys alarbs a Palma
de Mallorca

BAN

BAN

195

ció niólt superficial d' alguna cosa o assumpte. Tener
una ligera tintura.

BANYA. f. Excresseiicia dura de diverses formes
que surt al cap de certs rumlants. Cuerno, asta. ||
Cada una de les dues puntes que teñen algúns insec-
tes, cóm el caragol, la papallona, etc. Cuerno, ante-
nas. II Fam. Bony de resultes d' algún cop al cap.
Tolondrón, burujón, bollo, chichón. || Art. y of. Una
de les extreniitats de 1' enciusa, que té la forma có-
nica. II Un deis caps que teñen certs niartells. || Eina
en forma de creu, serveix pera donar tortes al ferro
de calent en calent, per I' istil del tornagonser. || —
DE CERVO. Bot. Herba semblant a les banyes del
cervo. Cuerno de ciervo.

ABATRE A ALGÚ LES BANYES. fr. Met. Reprimir la
superbia d' algú. Bajar los bríos.

ONT FICA o CLAVA LA BANYA NO Hl HÁ QUI LI TRE-
GUL fr. Fam. Denota qu' algú és mólt obstinat. Cla-
var un clavo con la cabeza.

APUNTAR LES BANYES. fr. Coniensar a sortir. Api-
tonar.

DE DETRÁS AL REÍ LI FAN BANYES. Ret. Reprén
ais que, en ausencia, judiquen mal de les accions
agenes. Gente loca, coméis de mi rabo y no de mi
boca.

FER PORTAR BANYES. fr. Fam. Faltar la muller
a la fidelitat conjugal. Poner los cuernos, encor-
nudar.

FICAR LA BANYA. fr. Fam. Afirmarse en alguna cosa
y perseverar en ella ab obstinado. Encarársele á uno
en la cabeza.

TOT ÉS HU PORTAR LES BANYES O FERLES DUR, Ref.
met. irón. Denota que no és igual manar u obeír.
Más vale con mal asno contender, que leña á
cuestas traer.

BANYES Y CABELLS BLANCHS NO VAN PER
ANYS. Aforisme ab que 's significa que no son
solsament els anys els que 'ns fan posar blandís
els cabells.

CARAGOL, TREU BANYA, etc. Cert joch de cria-
tures. Caracol, caracol, saca los cuernos al sol.

BANYA (Punta de la). Hidrog. Punta so-
rrenca que hi há entre les goles de 1' Ebre y
Sant Caries de la Rápita; és la que forma '1 port
natural deis Alfachs Punta de la Baña. *.

BANYA DE CABRA, f. Bot. Planta de la
fam. de les lleguminoses; té cosa de trenta cen-
timetres d' aleada, ab les fulles cendroses per
dessota y disposades c!e tres en tres y ab flore-
tes blanques, quin fruit és una tabella llarga,
plana, encorbada y estreta, que iá unes llevors
groguenques, fortes y pudentes. Alholva.

BANYADA. f. Cop de banya. Cornada.

BANYADOR, A. m. y f. Ant. BANYER. || Qui
banya. Bañador. || Lloch fangos en que 's re-
volquen els porchs senglars. Bañadero, baña,
bañil.

BANYAGAIRE. adj. Qui té banyes o les té
mólt pronunciades. Cornudo.

BANYALBUFAR. Geog. Vila de 1' illa de Mallorca,
part. jnd. de Palma; és a la vora del mar, al ponent
de r Illa, y té 709 liab.

BANYAMENT. m. Ant. BANY, 1.

BANYAR. v. a. Ant. mullar. || Donar banys. També
s' usa cóm recíproch. Bañar. || Tocar I' aigua alguna
cosa, cóm: el riu banya les muralles. BANYAR. || T:r.
NADAR, 1.

BANYARSE EN AiGUA ROS. fr. Met. Tindre gran com-
placencia. Bañarse en agua rosada.

BANYARRIQUÉ. m. Entom. Insecte negre ab les
entenes mes llargues que M eos. Algavaro.

BANYAT, DA. p. p. Bañado.

BANYER, A. m. L' amo deis banys o qui cuida
d' ells. Bañero. II El mosso que cuida deis banys. Ba-

Segell de Banyeres

ñero. II El maiiner que ais banys de mar ensenya a
nadar ais que 's banyen. Bañero.

BANYERA. f. La dona que cuida deis banys de les
dones. || Pica de marbre, d' obra, de zinch o de llau-
na que serveix ( era banyars'hi. Bañera.

BANYERES. Geog. Caseriu del terme de la Vansa,
prov. de Lleida. || Poblé de la
prov. de Tarragona, bisb. de Bar-
celona, part. jud. del Vendrell; té
776 hab || Vila de la prov. d' Ala-
cant, dióc. de Valencia, part. jud.
d' Alcoy; és al vessant ponentí
de la serra de Montcabra, y té
3,260 hab.

BANYES (Coll de). En el Ca-
nigó. (1,646 m.)

BANYET. m. dim. Bañuelo.

BANYETA. f. dim. Cuernecico, cuerneclto. ||
Fam. Nóm que 's dona al dimoni. Patilla, pateta. II
pl. Les que teñen algúns insectes
al cap. Antena. || Qnan apunta o
comensa a surtir. Pitón.

BANYETA (La). Geog. Veinat de
Palol de Rebardit, prov. de Girona.

BANYISTA. m. Qui prén banys.
Bañista.

BANYOLAS. V. BANYOLES.

BANYOLES. Geog. Vila de la
prov., bisb. y part. jud. de Girona.
Está situada a la vora de 1' estany
del séu rom; té un antich monestir, una font pudosa
(d' aigua sulfurosa), y 5,132 hab. I] — (COMARCA DE).

O

^ R0C¿t\)a>íl ■■ • ' Sl'jfíaT-ia:

Segell
de Banyoles

V"

Mapa comarcal de Banyoles

Regió que porta el nóm de la vila, qu' és la seua ca-
pital.

BANYOLÍ. m. L' ánima de la banya. Cuerno,
cuerna.

BANYOLS. Geog. Caseriu del terme d' Alaró (Ma-
llorca).

BANYONS. m. pl. Ter. Bajoques, tavelles de les
mongetes tendres. Vainas.

BANYOT. m. Art. y of. Trog de fusta sobrera que
se deixa en els travessos deis bastiments pera que
aquésts queriin mes fixes a la paret. Sobrant del mon-
tant d' una porta, vidriera, etc., que serveix de re-
forg al forat pera que, al falcar la pega, el montant
no s' esberli. Cuerno.

BANYOTS. m. pl. Náut. Els extrems de les cruse-
tes deis arbres. Cuernos.

196

BAQ

BAR

BANYS (Els). Geog. Veinat del tenue de Prats de
Molió, depart. deis Pirineus Orientáis. || —de sani-
LLES. Caseriu del dist. niunpal. de Llés, prov. de
Lleida. || —DE SANT vicents. Caseriu del tertne de
Castellnoii, piov. de Lleida. || — (PLÁ dels). En la
ribera del Essera, prop de Benasque.

BANYULS (Coll de). Orog. Coll del Pirineu de la
prov. de Qirona, al Nort de Sant Quirse de Culera. ||
— DELS ASPRES. Gcog. Poble del depart. deis Pirineus

1
1

■':??ffl^2í..

■■■-■,^

^

8

fe^-

ft^S

S

^íé

0

Vista de Banyuls-siir-Mer

Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Cerel; és a la
vora del riu Ter, y té 617 hab. |) —SUR MER. Geog.
Poblé del depart. dels Pirineus Orientáis, bisb. de
Perpinyá, cantó d' Argeles; és a la vora del mar, té
estació de F.-C. y 3.C99 hab.

BANYUT, DA. adj. Qui porta banyes. Cornudo. ||
Met El niarit quina niuller falta a la fidelitat conju-
gal Cornudo, cuclillo. || Ictiol. Peix de la familia
dels blenilts. CAPSIjRANY. || adj. Zool. Provist d' an-
tenes. Antenado.

BAO. ni. Náut. Viga que sosté 'I pont d' un vaixell.
Bao. II Cada una de les vigues grosses sobre les quals
descansa la cuberta principal o sostre de la bodega.
Bao. II — D' AIRE. Cada hu dels que sostenen un solla-
do llevadis. Bao dz aire, en el aire, vacio. \\ — DE
COFA. Cada una de les dues fustes qu' és posen a
babor y estribor d' un arbre o mástil en sentit de
popa a proa, descansant sobre les catxoles o assen-
tos d' encapilladura pera sostiiidre les cofes. Bao de
cofa, ij — LLEVADis. El qu' encaixa ab les traques pero
no s'hi clava, pera que's pugui treure fáciiment. Bao
falso, bao levadizo. || — .meSTRE. El mes Uarch de cada
cuberta. Bao maestro. \\ — DEIS TA.MBUTXOS. Els dos
baos grossos qu' atravessaiit els vapors de rodes per
los dos costats, surten al defora de diles rodes. Baos
de las ruedas, baos del tambor.

BAPTISMAL. adj. Lo que pertany al baptisme.
Bautismal.

BAPTISME. ni. El primer dels sagraments de la
Iglesia, ab el qnal rebém el se' de gracia y '1 carácter
de cristians. Bautismo. || Certificació en que consta
haver estat batejat algú. Fe de bautismo.

BAPTISSÉLIT, TA. adj. L' elegit pera 'I baptisme
o qui 's bateja per convicció. Baptisélito.

BAPTISSÉLITA. s y adj. Qui predica o alaba 'J
baptisme. Baptisélita.

BAPTISTA. n. p Bautista.

BAPTISTE. m. BAPTISME.

BAPTISTERI. m. Lloch ont eslá la pica de bate-
jar. Baptisterio, bautisterio.

BAQUEIRA. Orog. Cim de la Valí d' Aran.

BAQUEJAR. V. n. Mar. Navegar ab les veles al fil
del vent quan lii ha corrent favorable. Baquear.

BAQUERONA. f. Numis. Moneda de Bolonia equi-
valent a uns sis céntims. Baquerona.

BAQUETA, f. Burxa pera atacar la escopeta, el fu-
sell, etc. Baqueta. || pl. Les manetes pera tocar el
tabal. Baquetas, palillos. || Cástich militar ab co-

rretges o vergues corrent el delinqiient nu de mitj
cós en amunt entre dues files de soldats. Baquetas.

MANAR A BAQUETA, ir. Mel. fam. Manar despótica-
ment. Mandará baqueta.

PASSAR PER LES BAQUETES. fr. Castigar ab elles.
Pasar por ¡as baquetas, baquetear.

TRACTAR A BAQUETA, fr. Fam. Tractar ab rigor.
Tratar ú baqueta.

BAQUETEIG. m. L' acció de baquetejar. Ba-
queteo.

BAQUETEJAR. a. Ant. Acte d' executar el cástic'.i
de baquetes. Baquetear.

BAQUETES. f. pl. Nóm donat a una classe de ca-
ragols. Caracol. I! — Barbes, f. pl. Bot. Mena de
bolet.

BAQUETÓ. m. Barreta de ferro, mes groixuda que
la de fusell, que s' usava pera netejar les armes de
foch y descarregarles. Baquetón.

BAR. Geog. Caseriu del dist.
muiipal. de Bellver, prov. de Llei-
da. II Poblet del dist. munpal. de
Toloriu, prov. de Lleida.

BAR o BARA. m. Fals, trai-
dor. Es antonomasia del conite
Bara. Traidor, pérfido.

BARA o BERA. Biog. Cointe de
Barcelona, feudatari dels franchs,
a qui doná'l poder Lluis el Piados
r any 801. Va pendre part a les desgraciados empre-
ses contra 'Is alarbs de Tarragona, péls anys 809 y
810. L' any 817 va governar el ducat de la Septima-
nia, tenint la capitalitat a Barcelona. L' any 819, per
causes are desconegudes, el cabailer Cenila va acu-
sarlo de traidor deslleal al emperador Lluis. En Bara
va apelar al «judici de Deu» desafiantse ab en Cenila
y, cóm va ésser vensut, se '1 comdemná a mort, pena
que '1 sobirá li conmuta per el confinament perpetual
a Rúan.

BARÁ (Arch de). Arqueol. Un dels monuments
de r época romana conservats a Catalunya, a la .ca-
rretera de Barcelona a Tarragona, entre les pobla-

•^?aW

Segell de Bar

Arch de Bará

cions del Vendrell y Torredembarra. Opinen alguns
que fou consagrat al emperador Trajano. Va ésser
restaurat, mes no ha perdut la grandiositat del seu
aspecte.

BARÁ (Mare de Deu de). Geog. Santuari del ter-
me de Creixell, prov. de Tarragona.

BARALT Y TORRAS (Joseph). Biog. Pilotdistin-
git y bon patrici, fill de familia pobre. Nat en Arenys

BAR

BAR

197

Celesti Barallat y
B'alguera

de Mar 1' any 1740 y niort en la meteixa vila en 1829.
Estudia al Ferrol. Ais vintidós anys nianava una fra-
gata y feia viatges a 1' América. Tenía quaranta qua-
tre anys y una posició social guanyada, quan funda
r EstuJi deis Pilots (Escola de Náutica) en Arenys,
pera ensenyar científicament 1' art de navegar. Car-
ies IV conifirniá a en Baralt (1802) en l'cnsenyansa y
direcció de 1' Escola, donantli ademes el titol de ti-
nent de navili. Durant les guerres, per mar y per té-
rra, ajuJá generosanient a la patria.

BARALLA. f. Riña, pendencia. || pl. Raons, dispu-
tes. Brega.

BARALLES DE MULLER Y MARIT, DE LA TAULA AL
LLIT. Re;. Denota que les baralles entre niarit y mu-
11er duren pocli. De baldón de marido nunca za-
herido.

BARALLADOR, A. m. y f. Ant. Pendenciero, qui-
merista.

BARALLAR. v. a. Ter. RENYAR. || v. r. Reñir. ||
Tindre raons. Contender, escarapelarse.

BARALLAT Y FALGUERA
(Celesti). Biog. Advocat y publi-
cista que va morir a Barcelona,
sa ciutat natal, en 1903. Posseía
una educació literaria niólt re-
marcable, y va dedicarse a la
critica, liavent-'se publicat mólts
deis seiis articles en els primers
volums de la revista literaria La
Renaixensa. Va ésser man teñidor
deis Jochs Floráis de Barcelona
en 1875. Un deis seus travalls
mes acabats, va ésser 1' escrit
en 1874, encoiuiant 1' obra del
niúsich poeta Joseph Anselni Cla-
vé. Va figurar en política, afiliat al partit conser-
vador, essent regidor del Ajuntament de Barcelona
(1875 a 1877).

BARALLUGA. Ter. BALLARUGA. || BALDUFA.
BARANA. f. Serie de balustres units entre sí, re-
gularment pera les escales, balcóns y terrats. Baran-
da, barandilla || Obra de rajóles o pedrés fins a
r altura del pit pera preservar de caure de Uochs
alts, cóm: el terrat, etc. Antepecho, pretil. || La
deis ponts. Acitara, antepecho, guardalado.
BARANDAT. m. 1er. ENVÁ.
BARANETA. f. diin. Barandilla
BARAT. ni. Ictiol. Peix mólt comú ais mars d' Es-
panya. Es coinprimit, estret cap a la ci'ia, y de color
blau y vert ab ratlles negres. Caballa. || Ant. tram-
pa, ENGANY, FALSETAT.

BARATA, f. Caiiibi. Barata, trueque, cambio,
permuta y cambalache en coses de pocli valor.

BARATABLE. adj. Lo que 's pot baratar. Troca-
ble, cambiable.

BARATADOR, A. m. y f. Qui fá barates. Barata-
dor. II Ant. Estafa, trampós. Embaidor, trampista,
falso.

BARATAR, v. a. Cambiar. Trocar, permutar,
cambiar y cambalachear, camalachar, quan és en
coses de poch valor. || Fer trampes. Baratar, tram-
pear.

QUi BARATA 'L CAP SE GRATA. Aforisme ab que 's
significa que aquell que barata sovint pert.
BARATAT, DA. p. p. Trocado, cambiado.
BARATER. m. Ant. Qui de grat o per forsa cobra
el barato a les cases de joch. Baratero. || Qui va
mólt a cases de jocli. Garitero, d trampós.
BARATERA. í.Ant. PUTA, RAMERA.
BARATERÍA, f. Ant. ENGANY, FALSSTAT. II Soborn
del jutge que reb preii pera donar una sentencia
falsa. Baratería, cohecho, soborno. || Com. Tota
perdua causada voluntariament en barcos o géneros
pél patró. Baratería.

Barb de riu

BARATET, A. adj. dim. Baratito.

BARATILLO, ni. Conjunt de mobles de poch va-
lor. Baratillo.

BARATÍSSIM, A. adj. sup. Baratísimo.

BARATO, ni. Les estrenes que donen els jugadors
al qui cuida que no 's fassin trampes. Barato. || adj.
Lo que 's compra o ven per poch preu. Barato. || Fá-
cil d' executar, poch gravós. Barato. || adv. iii. Per
poch preu. Barato.

A BARATO, m. A cambi. A trueque.

A SON BARATO. 111. adv. Lleugerament. Ligera-
mente.

COBRAR EL BARATO, fr. Met. Significa que una per-
sona predomina sobre d' altres imposants'hi. Cobrar
el barato.

DONAR DE BARATO, fr. Fam. Concedir sense preci-
sió alguna cosa, o per no ésser del cas o perqué no
estorbl al fi principal que 's preté. Dar de barato.

FER BARATO, fr. Vendré a baix preu. Hacer ó ven-
der barato.

LO BARATO ÉS CAR. Ref. Denota que lo que costa
poch, val poch. Lo barato es caro; lo ruin y malo de
balde es caro; quien se viste de mal paño, dos veces se
viste al año.

NO Hl HA COSA MES BARATA QUE LA QUE 'S COMPRA
O NO HI HA COSA MES BARATA QUE LA QUE 'S PAGA AB
DINERS. Ref. Denota que a vegades els regalos costen
iiiés que lo que's compra. No fiay cosa más barata que
la que se compra.

BÁRATRO, m. Poét.

INFERN.

BARATURA, f. Preu
baix. Baratura.

BARAYAR. v. a. Ant.
RENYAR.

BARB. ni. Ictiol. Peix
de riu, espinos, ab una

mena de barba a cada part de la barra inferior. Bar-
bo. II pl. Granets que surten a la barba. Barros.

BARB PETiT. dim. Barbilla.

BARBA, f. La part de la cara sota la boca. Barba.
II El peí que neix a la part inferior de la cara. Barba.
II El grapat de peí de la barba del bestiar cabriu.
Barba. || Mena de bolet mengívol. Seta. || El qui ais
teatres representa 'I paper de vell. Barba. || —DE
AARÓN. Bot. SARRIASSA. || — DE CABRA. Planta de la
fam. de les compostes; és perenne, té cosa d' un nie-
tre d' alsada, tulles partides, dures, rustiques y arru-
gadas, y flors blanques y oloroses, que pengen for-
mant panolles. Barba de cabra, barbaja. || —DE CA-
PUTxi. Fam. Se diu d' aquella que és mólt llarga.
Barba de capuctiino. \\ — DE GITANO. Expr. Barba
mólt espessa y mal cuidada Barbas de zamarro. \\ =
DE JÚPITER. Bot. Planta de la qual n' hi ha moltes es-
pecies; té r arrel grossa y d' ella 'n surten molts
lluclis o brots, que cubreixen la térra a manera de
globo. Barba de Júpiter ó dejove. || herba puntera.

BARBES HONRADES. Loc. Hoiue honrat. El Iwmbre
honrado.

BARBA REMULLADA ÉS MITJ AFEITADA. Ref. literal.
Barba remojada, medio rapada.

CANTIN PAPERS Y MENTIN BARBES, af. Callen barbas
y hablen cartas.

CÓM MES ROQUES BARBES MES POCA VERGONYA.
Ref. Denota que la poca etat fá al honie atrevit.
A poca barba, poca vergüenza.

DiR A LES BARBES, f:*. Dir alguna cosa a algú de-
vant seu. Decir á la barba ó en las barbas.

FER BARBA, fr. FER CÓS PRESENT.

FER LA BARBA, fr. AFEITAR, 1.

FERSE BARBA D' OR. fr. Met. Ferse mólt rich. Hacer-
se de oro.

LA BARBA BANYADA PREN L' AIXUTA. Loc. met.
Alaba la ventatge d' ésser diligent. barba remu-
LLADA, etc.

198

BAR

BAR

LA BARBA DE MÓLTS COLORS SOLS LA PORTEN ELS
TRAIDORS. Af. La barba de muchos colores sólo la
llevan traidores.

MENTIR PER LA BARBA. LOC. atlt. MENTIR DESCARA-

DAMENT.

NEGRE DE BARBA. Barbinegro.
PER BARBA, m. adv. Denota que d' alió que 's parla
n' lii liá un per cada hu. Por barba, por persona, por
cabeza.
POSAR BARBA, fr. Eixirhi'l peí. Barbar.
PUNYIR LA BARBA, fr. Anl. Apuntar el bozo.
QUAN VEGIS LA BARBA DE TON VEHÍ PELAR, POSA LA
TEUA A REMULLAR. Ref. Denota que devéin escarmen-
tar ab lo que succeheix ais al tres. Cuando la barba
de tu vecino vieres pelar, echa la tuya á remojar.

QUi NO GUARDA, MAI ALSA BARBA. Ref. Denota que
pera prosperar se deu viure ab economía. Quien guar-
da, halla, y quien cria, mata,

TINDRE FOQUES BARBES, fr. Tindre poca experien-
cia, etat o carácter. Tener pocas barbas.

TINDRE UN PAM DE BARBA, fr. Met. Ésser una cosa
w.bM sabiida per mólt antiga. Tener tantas barbas.

TREMOLAR LA BARBA, fr. Temer, espantarse, estar
en recel. Temblar la barba.

BARBA (Anselm). Biog. No-
table compositor musical que
va néixer a Barcelona en 1848,
rr.orint a la meteixa ciutat en
1883. Va escriure nioltes y re-
marcables coniposicions pera
piano, y obtingué prestigi per
les seues obres de música rel-
ligiosa, entre quines s' lii con-
taven les partitures d' algunes
niisses. Va desempenyar el cá-
rrech de mestre de capella y
organista de la parroquial igle-
sia de Santa Agna.
BARBA Y ROCA (iVlanel). Biog. Advocat, filantrop
y patrici mólt distingit. Nat a Vilafranca del Pena-
dés r any 1752, mort allá nieteix 1' any 1824. Va
pendre part a la guerra de la Independencia, formant
en la Junta Suprema de Lleida, y després va ocupar
la Secretaría de la Junta Superior del Principat, al
raní de Gracia y Justicia. Va organisar 1' hospital y
r hospici de Vilafranca dedicanthi el seu temps, la
seua inteligencia y 'Is seus cabals. Va fer aventar la
agricultura y la industria, introduint lo conreu c'e la
patata y la filatura de coto al Penadés. Va fundar un
premi consistent en una medalla d' or, adjudicable
cada vinticinch anys per la Económica d'Aniichs del
País, de Madrit, al autor de la niillor memoria sobre

Anselm Baiba

Barbacana del monestir de Poblet

«Extinción de la mendicidad y establecimiento de
las juntas de caridad».

BARBA. Geog. Caseríu del terme de La Puebla,
Mallorca.

BARBABLANCH. adj. Qui té la barba blanca. Bar-
bicano, barbiblanco.

BARBACANA, f. Fortificació antiga devant de la
muralla pera defensa deis fossos. Barbacana, falsa-
braga. II La paret ab que olen voltar les plasses
d' algunes iglesies. Barbacana. || L' ala de la teulada
que surt fora la paret. Alero, alar, ala, socarrén. 1
La teuladeta o empostissat sobre les finestres pera
guardarles de 1' aigua. Sobradillo.

BARBADA, f. La part inferior de les barres, par-
lant de cavalcadures. Barbada. || Ictiol. Peix sense
escata de tres quarts de llarcii, cap gros y llis y de
carn blanca y gustosa, que 's pesca a les costes de
Galicia. Barbada. || f. Mar. Corda ab que 's subgecta
el bauprés per dos o tres punts a uns forats que pera
aixó hi ha a la pala del tallamar. Barbiquejo.

BARBADET. adj. dim. Barbadillo.

BARBAFORT. adj. Qui té '1 peí de la barba mólt
fort. Barbitaheño.

BARBAFRESCH. adj. Bonich, ben paregut. Barbi-
lucio. II Afeitat de poch. Barbihecho.

BARBAGRÍS. adj. Barbirrucio.

BARBALLA. f. Bot. APAGALLUMS. || CUXABARBA.

BARBALLEDA (Can). Geog. Caseríu del terme
de Pollensa, Mallorca.

BARBALLERA. f. Sotabarba. Papada, papo, pa-
padilla, gorja. II La deis cavalls. Barbada. || La deis
porchs o tocinos. Cogullada, barbada, papada. || La
deis galls. Barbas. |l Cadeneta o corretja que 's posa
sota la barba pera subgectar alguna cosa. Barbada.
II Cada una de les dues verrugues Ilargues y ovala-
des que teñen algunes cabres sota la barba, les quals
Eon indici de bona casta. Marmella.

BARBALLERAT. adj. Blas. S' aplica ais galls, po-
llastres y capóns que teñen les barbes d' altre color
que lo demés de la figura. Barbelado.

BARBALLERES. f. pl. Bot. Planta de la fam. de
les compostes; és petita, d' arrel cilindrica y niolsu-
da, de tany branquinós, fulles Uises en forma de llan-
sa y ondulades, y quines flors son unes capsetes gro-
gues que formen escates. Escorzonera.

BARBALLÓ. m. Ter. espíGOL.

BARBAMECH. adj. Sense gens de peí a la barba-
Barbilampiño.

BARBANEGRE. adj. Qui té la
barba negra. Barbanegro.

BARBAPUNYENT. adj. Ant.
Qui comeiisa a posar barba. Bar-
biponiente.

BARBAR. V. n. Ant. Apuntar
la barba, posar barba. Barbar.
II Fer surtir barbes. Barbar.

BÁRBARA, f. Nóni de dona.
Bárbara.

SANTABÁRBARA. Náut. El llóch
ont se guarda la pólvora a les embarcacións. San-
tabárbara.

NO PENSAR EN SANTA BÁR-
BARA SINO QUAN TRONA. Ref.
Reprén ais ingrats que després
d' háver rebut el benefici s' ol-
viden de qui 'Is hi há fet. Ro-
gar al santo hasta pasar el tran-
co; el rio pasado, el santo olvi-
dado.

BARBARÁ. Geog. Poblé de
la prov. y dióc. de Tarragona,
part. jud. de Montblanch; té
1,429 hab. || — (CONCA de). Re-
gió natural de la prov. de Tarragona, quina capital
és Montblanch. || —(SANTA MARÍA DE). Poblé de la

Segell de Barbará

Segell de Barbará
(Barcelona)

BAR

BAR

199

prov. y bisb.-de Barcelona, part. jud. de Sabadell;
és a la vora del riu Ripoll y té 787 hab.

BÁRBARAMENT. adv. m. Ab barbaritat, a la ma-
nera deis bárbres. Bárbaramente. II Ab barbarisme.
Bárbaramente. || Cruelment. Bárbaramente.

BARBARE, A. adj. De país mólt remot; entre
grechs y románs tots els que no eren de la seua na-
ció. Bárbaro. || Els naturals de Frigia y Berbería.
Bárbaro. || Fér, cruel. Bárbaro. || Temerari. Bárba-
ro. II GroUer, rústicli. Rudo, bárbaro. || Propi deis
barbares o de la barbaria. Bárbaro, barbárico. |1

BARBASSA. f. aum. Barbaza.

BARBAT, DA. adj. Qul té pels a la barba. Barba-
do, barbón, barbudo, jj De Uarga barba. Barbudo.

HOME BARBAT. En el seu estat viril. Hombre bar-
bado. II Met. De carácter viril. Barbado.

BARBATS (Coll de). Geog. Es al camí de Qironella
a Casserres. || —(TORRENTERA DELS). Afluent de la
riera de Ciará.

BARBA YÓ. ni. Ter. ESPlOOL.

BARBEJAR. v. a. AFAITAR. || Arrivar ab la barba
a algún lloch. Barbear.

\3

g

A, o

.La. Febro i ,'

i %ííf-^ Til i' ^ * ^ r5>

ae Lar7flarc <r ^ % ^^ . '^

efia¡/i ut ( abra ^

-^

c »

t^

Mapa comarcal de la conca de Barbará

Excel-lent, abundant; y aixis se diu: culliía bárbara.
Grande, abundante.

BARBARESCH. adj. Lo qu' és o pertany ais bár-
bres o barbares. Barbárico.

BARBARIA, f. Crueltat. Barbarie. || Ant. BARBA-
ÍISME.

BARBÁRICH, CA. adj. Bárbaro.

BARBARISME. m. Vici contra la puresa del llen-
guatge. Barbarismo. II Poét. La multitut de barba-
res. Barbarismo.

BARBARITAT. f. Feresa, crueltat. Barbaridad. ||
Excés, infinitat, cóm: té una barbaritat de ¡libres. Bar-
baridad, infinidad. || Disbarat, necetat. Barbaridad.
II Tenieritat, arrisch. Barbaridad.

ES UNA BARBARITAT. Loc. fam. Es un excés. Se diu
del nienjar, beure, etc. Es una atrocidad.

BARBA ROJA. Geog. Caseríu del dist. munpal.
d' Oriola, prov. d' Alacant.

BARBARROIG. ni. Ornit. Aucellet que té '1 pit
roig. Pitirrojo. || Aquell que té la barba roja, Barbi-
rrojo.

BARBARUENS. Geog. Poblet del dist munpal. de
Seira, prov. d' Osea.

BARBELL. m. Ictiol. Peix un poch niés petit que '1
barb. BarbeL

BARBELLAT. adj. Blas. barballeraT.

BARBENS. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, part.
jud. de Balaguer; té 800 hab.

BARBER. m. Qui té ofíci de
afaitar. Barbero. (| Ictiol. Peix
que dins de 1' aigua sembla de
color d' or y fora d' ella es vert
ab taques de color de taronja y
té r esquena y '1 ventre platejat.
Lampuga.

NO Hl HÁ BARBER MUT NI MÚ-
SICH QUE NO siguí SOMOOUT.
Denota el mólt parlar deis bar-
bers y el poch seny que solen
tindre 'Is músichs. M barbero mudo ni cantor sesudo.

BARBERA, f. La dona del barber. Barbera. || Ant

BABERA.

BARBERA (Gulllem de). Biog. Doniinich famós
del sigle XIII, natural de Reus. Del convent de Santa
Caterina, de Barcelona, va passar a inquisidor per
ordre del sant pare Gregori IX. S'honrava ab 1' amis-

Segell de Barbens

200

BAR

BAR

tat del gran rei en Jaume I. Va ésser enviat a les
Corts de Montsó pera tractar de la conquista del reg-
ne de Valencia. Mes tart va ésser nonienat biabe de
Lleida. Va morir 1' any 1255.

—Y CANTURRi ÍJOSEPH MARÍA). Biog. Sacerdot y
escriptor distingit, nat a Reus 1' any 1832. Va ocupar
les cátedres de retórica y de llengua grega al Semi-
nar! de Tarragona y la de psicología del Institut de
la propia capital, del que 'n fou també director. Era
boa orador, bon poeta y elegant prosista, fácil pera
la sátira. Va traduir del liebreu El cantar de los can-
tares, de Salomón, y las Lamentaciones, de Jeremías,
y al cátala La prosa deis difimis, en vers Es autor
d' una Historia de la iglesia de la Bonanova. Son d'ell
els sermóns fets a Tarragona y a Reus en les honres
d' en Prini. Es 1' autor anónim del poema burlescli
Lo prodigi del sigle, y de moltes composicións litera-
rias que deixá inédites al morir al plá de Barcelona
a principis del sigle xx.

BARBERET. m. dim. Barberillo, barberito.

BARBERÍA, f. La botiga y ofici del barber. Bar-
bería. II Ais convents la pessa destinada pera afai-
tar. Barbería.

BARBEROT. m. Mal barber. Barberote.

BARBES, f. pl. Les filasses de verdet que 's fan al
fons deis barcos que passen mólt temps al port.
Barbas. || Les arrels primes deis arbres y plantes.
Barbas. || Els costáis del paper de fil quan no está
tallat. Barbas. || Tot lo que presenta pels a la super-
ficie. Barbas. || Art. y of. La post del caragol de tra-
vallar que subgecta el ferro. 1| — DE CAPUTXi. f. pl.
Bot. PELS DE FARIGOLA.

BARBET. Orog. Puig de les montanyes del Cani-
gó, a 2,748 met. d' allitut.

BARBETA, f. dim. Barbilla, barbita. || El soroll
que fan les dents donant cops a la barba. Cascaru-
leta. II f. Ndut. Tros de filástica pera amarrar algún
efecte de poca consideració. BARBETA. || Bot. BARBA
DE CABRA.

A BARBETA, m. adv. Fort. Sense troneres ni mar-
lets. A barbeta. || Ndut. Se diu pera denotar que 's sub-
gecta una embarcado ab dues ancores y 'Is seus ca-
bles corresponents, quedant en disposició de girar
y presentar la proa a la corrent del vent. A barbeta.

FER LA BARBETA, fr. Pegar ab la má sota la barba
pera fer petar les dents. Hacer la cascaruleta.

TOCAR LA BARBETA, fr. Afalagar, fer festes tocant
la barba. Pasar la mano por el cerro.

BARBETAR. v. a. A'dut. Amarrar ab barbetes.
Barbetar.

BARBETAT. adj. Bot. Que té arreletes. Barbetado.

BARBÍGER, A. adj. Bot. S' aplica a les plantes
quins petáis son poch o mólt peluts. Barbígero.

BARBIVERIWELL. adj. Qui té vermell el peí de la
barba Barbirrojo, barbirrubio.

BARBÓLE, ni. Qui parla precipitada o confusa-
ment. Barbullón.

BARBOLLAR, v. n. Parlar precipitada y confusa-
ment. Barbullar.

BARBOLLEJAR. v. a. Ter. BARBOTEJAR.

BARBOTEJAR. v. n. Parlar entre dents. Barbo-
tar, hablar entre dientes.

BARBOTES. Hidrog. Fonts intermitentes que bro-
llen en la riera de Tenes, prop de Riells.

BARBRE. m. BÁRBARO.

BARBRES. m. Ant. BEREBERES.

BARBUDA (Tossal de la). Orog. Turó que hi há a
tramontana d' Albocácer, prov. de Castelló.

BARBUJA. Geog. Caseríu del dist. munpal. de To-
loríu, prov. de Lleida.

BARBULL. ni. Ant. BARBOLL. || TRÁFECH, MOVI-
.MENT.

BARBUT, DA. adj. Qui té mólta barba. Barbudo.

A DONA BARBUDA DE LLUNY SE LA- SALUDA. Rej.
Aconsella fugir d' ella per ésser de mala condició. A
la muier barbuda de leios se ¡a saluda.

BARBUTIJA. f. Campaneta d' aigua. Barbutija.

BARCA, f. Propiamentés enibarcació petita, sense
quilla; pero també s' extén a les deis pescadors y
altres que trafiquen per les costes del mar y pels
rius. Barca. || llanxa. || La que serveix pera atra-
vessar els rius. Barca, pontón. || La del pilot.
Barca de piloto. || De pescador. Barca de pes-
cador. II Met. V os del pit deis aucells. Caballete.
H Vas o capseta de metall, que acostiima teñir for-
ma de barqueta y serveix a 1' iglesia pera guardar
l'encens. Naveta. || pl. Nóm que donen els tintorers a
unes pesses de fusta semblantes a una barca, en les
que hi tenyeixen seda y fil, valentse de certes canyes
pera que 'Is tints surtin uniformes. Barcas. || — DE
CREU. Barco de cruz. || — CUBERTA. Ant. Embarcada
petita ab cubería. Albatoza. \\ — DE BON vent. fr.
Met. Dillgent. Activo. \\ — de PANescal. Ant. paneS-
CAL. II — de Riu. Mena de pontona plana del tot y
sense tallóns, de forma variada segóns els paíssos, y
serveix pera passar els rius ab gent, animáis, carruat-
ges y efect' s. Barca de pasaje.

BARCA parada NO GUANYA NÓLITS. Ref. Dona a
entendre que 'Is que viuen ociosament, no medren.
Badajo de campana, si florece no gana. Andando gana
la fiaceña, que no parada.

BARCA PLANA O DE Riu. f. La qu' es mólt plañera,
s' enfonsa poch al aigua, es capas de mólta cárrega
y serveix pera navegar pels rius y paratges de poch
fondo. Barca chata ó de rio.

BON VENT Y BARCA NOVA. Ref. Denota '1 desitj de
que no torni qui se 'n va. La ida del cuervo.

embarcarse en BARCA DE CANYA. fr. Met. Empen-
dre cosa que probablement no pot surtir be. Embar-
carse con poco ó sin bizcocho.

LA BARCA PEL BARQUER Y LA TERRA PEL MASOVER.
Ref. EL PAGÉS A LA TERRA Y 'L SOLDAT A LA GUERRA.

LA VENTURA DE LA BARCA ES ESSENT JOVE TRAVA-
LLAR Y A LA VELLESA CREMAR. Ref. Se diu dels que
sempre han estat desgraciáis. La mocedad trabajada
y la vejez quemada.

QUI BARCA HA DE PASSAR, AB JORNADA NO HA DE
CONTAR. Ref. Explica la contingencia que hi há de
arribar tart quan s' ha de passar un riu ab barca.
Quien barca ha de pasar no cuente ¡ornada.

TREURE LA BARCA A TERRA, fr. Sortir airós d' algút»
cárrech, negoci o dificultat. Sacar la capa ó su capa.

BARCADA, f. El cárrech que porta una barca.
Barcada. || El vlatge de la barca que passa un riu.
Barcada, jl Resultat de la pesca; el peix que porta
una barca al tornar de la pesca. Barcada.

BARCARÉS. m. pl. Conjunt de barques d' una plat-
ja. Conjunto de barcas de una playa ó localidad.

BARCAROLA. Mus. Mena de cansó italiana ab
acompanyament musical. Barcarola. |1 Cant suma-
inent arniónich, dóls y insinuant que usen els gondo-
lers de Venecia. Barcarola.

BARCAS m. aum. Barcote.

BARCASSA. f. aum. Barcaza, barcón, barcote.
II Barca que té la proa rodona ab un gran pal al
niitj y una sola vela. Barcolongo, barcolargo.

BARCATGE. ni. El dret de barca. Barcaje.

BARCEDANA (Sant IVlartí de). Geog. Poblet del
dist. munpal. de Arausís, prov. de Lleida.

BARCELÓ. Geog. Quadra del terme de Sant Martí
Sarroca, prov. de Barcelona. || — del pou. Serraduy,
provincia d' Osea.

BARCELÓ (Antonl). Biog. Famós mallorquí, almi-
rall de 1' armada espanyola. Nat a Palma 1' any 1717
y niort a la meteixa capital 1' any 1797. Ais divuit
anys capitanejava un xabech corren, ab el que hi
perseguía els moros que delmaven les costes de Ma-
llorca. En 1738 el rei el feu atieres de fragata. Ana

DlC. CaT.

Barbería

1. Molls pera rissar el bigoti. 2. Estisores. 3. Pinta. 4. Respall pera treure el peí. 5. Id. pél cap. 6. Id. pera respailar
la roba. 7. Máquina de tallar el cabell. 8. Respall pera posar brillantina al peí. 9. Navaja. 10. Tassa ab la
bronja pera deixatar'hi el savó. 11. Respall cilíndrich pél c.ip. 12. Pinta espessa o llemenera. 13. Fogó pera
els molls de rissar. 14. Mirall de má. 15. Afinador o suavisador. 16. Pot pera posar'hi el savó en pols. 17. Pas-
tilla antiséptica. 18. Aparell pera nefejar'hi les navajes. 19. Borla. 20. Polvera. 21. Respall pera netejar
les pintes. 22. Pulverisador. 23, Pot pera fer les friccions. 24. Cadira de bracos. 25. Estufa pera desinfectar.

Dic. cat. Pla de Barcelona y Fla de Llobregat

Fot Hanser y Menet

Rambla del Mitj y Teatre Principal.— Universitat literaria.— Cim del Tibidabo.— Palau de Belles Arts.

FlA de BARCELONyfi

:.':l^'

Barcelona: Vista general. — Barcelona: Iglesia de Sant Pau del

Pía de Barcelona:

Camp (sigle ix). — Horta: El Laberint.— Barcelona: Cripta
Ermita de Sant Cebriá a Sant Genis.— Barcelona: Iglesia

Pla de Llobregat

anta Eularia a la catedral. — Barcelona: Cascata del Parch. — Pedralbes: Cisterna de Santa Teresa de Cardona al monastir,
anta María del Mar. (Fots. Bressanini, Ass. Prot. Ens. Cat. y Hausery Men:t).

Pla de Barcelona y Fla de Llobregat

wBpP'^^^

1 n ' 1

Cornelia de Llobregat: El Castell.— Vallvidrera: Estany del pantano.— Corbera: Iglesia de Sant Pons.
Gavá: Ermita de Brugués y Castell d'Aramprunyá.— Corts de Sarria: Casa de Maternitat.

BAR

BAR

201

pujant de grau, fins arribar l'any 1762 a comandar
els xábechs reials, y vuit anys després feia presoner
al famós Selim, inutilisava dinou vaixells enemichs,
preiiía a mil siscents moros y
iliurava tiel esclavatge a mólts
cristians. En 1779 coniandava '1
bloqiieig de Gibraltar, inventan!,
pera el cas, les Uanxes bombar-
deres y millorant les canone-
res. En 1783 bombejá Alger vuit
díes segtiits; tornant'lii al any
següent, en que 'Is algerins li
presentaren combat, obligantlo a
retirarse, deixant, enipró, mal-
meses bona part de les naus ar-
gelines y destruida la ñau capi-
tana d' en Barceló. Per aquesta
arriscada empresa alcansá mer-
cés y honra. L' any 1785 rebía '1 grau de tinent general
de r armada reial, manant cinch anys mes tart les tro-
pes que se li ajuntaren a Algeciras. Ja vell se retirá a
Mallorca, morint en son pais nadiu ais vuitant'anys.

— (FRANCISCO). Biog. Procurador deis tribunals y
escritJá del ram de marina. Nat a Ciutadela de Me-
norca r any 1814, mort en 1858. Havía escrit obres
literaries y format una colecció de plans icnográfichs
déla illa. La majoría de sos travalls va esser crema-
da per haver mort ell de malaltía sospitosa. Enipró
queda salvat el nianuscrit original de la seva Histo-
ria de Menorca (dos vol. fol.) que 's judica el millor
travall históricli d' aquella illa.

— (TOMÁS). Biog. Frare dominich niallorquí, de

Antoni Barceló

talent extraordinari. Escriptor fecundíssim. Predica-
dor niólt atiactiu. Qian retórich; expert poeta; la
primera inteligencia de son temps en el cómput ecle-
siásticl'. Mólt entes en astronomía; matemátich nota-
ble y eloqüent panegirista. En 1' Estudi General de
Mallorca va ocupar les cátedres de retórica, filosofía,
teología y Mengua hebraica. Durant la guerra de suc-
cessió va ésser partidari del arxiduch Caries d' Aus-
tria. Va morir a Palma I' any 1723. D' entre 'Is seus es-
Ciits, la majoría inédits, citarém: Arte de poesía cas-
telluna (1696); Alfabeto griego: norma para leer y es-
cribir, ele, (1697); Cómputo eclesiástico reducido á
método breve, etc., etc.

— Y COMBis (FRANCESCH). Biog. Naturalista, es-
criptor y catedráticli, natural de Peratallada (1820).
Va morirá Palma de Mallorca l'any 1889. Era mem-
bre de distintes acadeniies d' Espanya y Franga. Ha-
vía cursat les carreres de medecina y de ciencies, y
va escriurer iniportants travalls sobre frenología y
craneoscopía. Es autor d' uns notables catálechs
d' aus, peixos, muscles, reptiis y mamífers de les
illes Balears. L' any 1879 va publicar la Flora Balear,
que és considerada cóm la seva obra capdal.

BARCELONA Geog. Cap deis 7 part. jud. del séu
iióm, que compren: Badalona, Barcelona, Sant Adriá
de Besos, Santa Coloma de Qramanet y Sarria, for-
inant un total de 560,259 liab. || — Una de les quatre
provincies en que ha sigut dividida Catalunya. Com-
pren 19 part. jiid. y 318 ajunt., tenint entre tots
1.052,977 hab. Els 19 part. jud. son: Arenys de Mar,
7 de Barcelona, Berga, Qranollers, Igualada, Man-
resa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat,

^'Igualada

;~^» ^/ '*/^

fe?;? "'^-

DIC. CAT. — T. I. — 26.

Mapa del pía de Barcelona

202

BAR

BAR

Escut de Barcelona

Tarrassa, Vich, Vilafraiica del Panadas y Vilanova y
Geltrú. II — (PLA DE}. Comarca que rodeija la ciiitat
de Barcelona, desde la boca del Llobregat fins la
vera del Besos. || Ciutat capital de la prov. y antiga
capital del coniptat del séu nóni.
Es a la voia del mar, entre les
desembocadures deis rius Besos
y Llobregat; té po:t, molta in-
dustria, alguns museus y biblio-
teques, universitat, instituí, se-
minari, escola de belles arts,
etcétera, etc. Es residencia del
capitá general del Principal,
del Goveriiador civil de ¡a pro-
vincia, del Bisbe de la dióce-
ssis, y té Audiencia territorial
per lo civil y lo criminal. Té 523,946 habitants.

BARCELONA ÉS BJNA SI LA BOSSA SÓNA; TANT SI
SÓNA COAÍ SI NO SÓNA BARCELONA ÉS BONA. Aforísme
ab que 's significa la bellesa y grandesa de la capi-
tal de Catalunya.

BARCELONA (Fra Lluis de). Biog. Arquitecte de
bona fama que va florir en el sigle XVli. Pertanyia al
ordre deis caputxins. L' any 1660, per encárrech del
capítol Sevilla, va formar part de la comisió exami-
nadora del sagrari de la catedral de Sevi la. Va pas-
sar una llarga temporada a Andalusia.

BARCELONETA (La). Geog. Arrabal del terme de
Centellas, prov. de Barcelona. || — Arrabal del ter-
me de Fornells de La Selva, prov. de Girona. i| —
Caseriu del terme de Llufríu, dlst. munpal. de Pala-
frugell, prov. de Girona. Il — Caseriu del terme de
Serch, prov. de Lleida. || — Caseriu del terme de
Sils, prov. de Girona. |¡ — Caseriu del terme de Vall-
cebre, prov. de Barcelona. Il — Caseriu del terme de
la Vaiisa, prov. de Lleida. || — Barri marítim de Bar-
celona, construit baix el govern del Marqués de la
Mina en el sigle xviii.

BARCELONÍ, NA. adj. Natural de o pertanyent a
Barcelon.i, capital del primcipat de Catalunya. Bar-
celonés, barcelonense.

BARCELLA. f. Icr. Mesura de grans que a Mallor-
ca conté sis ahnuts: a Valencia qiiatre celemins: y
aquesta és la que s' usa en algunes parís de Catalu-
nya. Barquilla, barcella, barchilla.
BARCINA, f. Ter. xábega.

BARCINO. G;og. ant. Nom de la ciutat de Barce-
lona al temps deis romans.

BARCINONE. Geog. Nóm antich de Barcelona.
BARCO, m Nóm comú de les embarcacions, encara
que propiament és embarcació petita ab quilla. Bar-
co. II — COSTER. m. Mar. El que s' emplea pera fer el
cabotatge. Barco costanero ó costero. \\ — DE COSTATS
RECULLiTS. El que té recullits els costats, o que desde
flotació en amunt disminueix de mánega. Buque ce-
rrado de bocas, jj —DE molta CODERNA. Aquell que té
la coderna mestra de molta capacitat. Buque de mu-
c/ia cuaderna. || — D' OBRA MORTA llensADA. El que
té llensada 1' obra morta. Buque abierto de bocas. || —
de VAPOR o BASTI.MENT DE VAPOR. El qu' és niogut
per maquines d' aquesta mena. Buque de vapor. || —
DE VELA, BASTI.MENT DE VELA. El qu' és mogut Úni-
cament per la forsa del vent. Buque de vela. |j — LLA-
Ti. El barco aparellat ab veles llalines, cóm: e/ xá-
iech, falutxo, etc. Buque latino. || — mercant, basti-
MENT MERCANT. El que fá 1' ofici d' una habitació o
magatsém surant pera el transport de gent y mercn-
deríes. Buque mercante. || —0 bastiment NO ARBO-
LAT. Náut. El casco acabat de construir avans de po-
sarhi 1' arboladura. Buque en rosca. \\ — QUADRO. Nóm
genérich de tots els que teñen les veles quadrades,
cóm: la fragata, el berganti, etc. Buque redondo, cua-
dro, de cruz.

BARCO AL AIGUA. fr. Mar. V acció de tirar a 1' ai-
gua un barco. Barco al agua.

BARCONS (Collada de). Orog. Coll de la serra
de la Magdalena, a la ratlla de les provs. de Barce-
lona y Girona, a mitjorn de Falgás de Bas.

BARCHETA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Xátiva, és a la vora de la riera
del séu nóm y té 1,100 liab. || — (RIERA DE). Hidrog.
Riera de la prov de Valencia; neix a la serra de les
Agulles, pnssa per Barcheta y Torre de Lloris y des-
aigua a la vora del Júcar.

BARDAIX, A. m. y f. Puto, sodomita.

BARDALETA. Ornit. V. CASTANYOLA TRIST.

BARDALOHIERES (Clot de). Orog. En la ribera
del riu Malo (Valí d' Aran).

BARDANA, f. Bol. LLAPASSA.

BARDAROLA. Ornit. Ausell insectívor niolt útil a
la agricultura. Zizi, verderón de los setos.

BARDAULA. Ornit. V. SlT GROCH.

BARDERIU. Hidrog. Afluent de 1' Arija; s' ano-
mena també JUNVENT.

BARDESANITAS. m. pl. Heretges del sigle il que
seguien a Bardesano, que a mes de ser valentiniá,
afegía que les accions deis homens dependeixen de
les circunstancies. Bardesanitas.

BARDISSA. f. Clós o cubert d'esbarsers o cosa seni-
blant. Barda, bardaL || f. Bot. Mena de cambró, esbar-
ser o mata espinosa de les montanyes. Camerubo.

FER BARDISSES. fr. Bardar.

BARDISSAL. m. LIócli en que hi abunden les bar-
disses. Cambronal. || El camp, prat o bosc i tancat
ab bardisses. Bardeza.

BARDISSETA. f dim Bardilla.

BARDO, m. Nóm que Ms anticlis donaven al que
feia o cantava versos en alabansa deis héroes. Bardo.

BARBOSA. Ornit V. bardaRJLA.

BARDÚM. Ornit. V. VERDÚM.

BARENA. f. BARENAR.

BARENADA. s. f. Acte de barenar. Merienda.

FER UNA BONA BARENADA. Estar de barenada. Ha-
cer una buena merienda.

BARENAR. m. La menjada de la tarJe entre diñar
y sopar. Merienda. || v. a. Menjar alguna cosa entre
diñar y sopar. Merendar.

BARESTA (Torrent de la). Hidrog. Torrent que
baixa del coll de Paratjes y s' uneig al Garona mes
amunt de Bosost (Valí d' Aran).

BARETGES. Orogr. Serralada que forma limit di
la Valí d' Aran peí NO.

BARGADERA. Hidrog. Barranch afluent del Garo-
na, que baxa de 1' Estanyo.

BARCAL (Sant Pere de). Geog. Caseriu del terme
d' Escaló, prov. de Lleida.

BARGALLÓ. ni. Bot. Palma borda. Palmito, mar-
gallón. II Arrel de pahua. Raíz de palma.

BARGALLÓ. Geog. Caseriu del terme de Sant Es-
teve Sasrovires, prov. de Barcelona.

BARGANT. adj. Dolent, fraudulent. Bribón, pica-
ro, belitre, bellaco, bergante. || Astut, sagas. Be-
llaco, taimado. II Brétol, malcriat y vicios. Pillo, pi-
caro, galopín, bribón.

BARGANTADA. f. Picardía.

BARGANTÁS, SA. m. y f. aum. y

BARGANTASSÁS, SA. m. y f. Picaronazo, ber-
gantón.

BARGANTEJAR. v. a. Portar vida de bargant, viure
Uicenciosament. Picardear, bribonear, haraganear.
II Perdre o emplear mal el temps. Perder el tiempo.

BARGANTERÍA. f. Deshonestetat. Deshonesti-
dad, picardía. || Dolentería, fraudulencia, astucia.
Bellaquería, picardía.

BARGAR. v. a. Separar el fil del cánem o del lli-
net de la palla que 'Is cubreix. Agramar, espadar,
espadillar.

BAR

BAR

203

BARGAS. Orog. Serra de la Valí d' Aran que do-
mina 'Is clots de 1' Iiifern.

BARGO. ni. Ter. Espadadora.

BARGONAR. v. n. Ter. Espadar.

BARÍ. MI. Qiiim. Metall bianch argentí, mes pesat
C|Ue r ácit sulfi'iricíi. Bario.

BARIDA. Geog. Caseriii del ternie de Gramos, pro-
vincia de Lleida.

BARIDÁ. Qeog. Antiga encontrada de Catalunya,
situada entre la Cerdanya propiament dita, la Valí
d' Andorra y 1' Urgell; comprenía la Batllía y ade-
mes Aransá, Aristot, Arseguell, Cava, Ellar, Lies,
Montellá, Prats y Sampsor, Prulláiis, Talltendre y
Vllech y Estaña. Avui forma part de la prov. de
Lleida.

BÁRIG. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. d' Alcira; és al peu de la serra de les
Agulles y té 489 liab.

BARIOLS (Huch de). Biog. Frare del ordre de nie-
nors. Bon escriptor deis priniers temps de la primiti-
va literatura catalana. L' any 1279 v.i esciiure el
Llibre de vicis e de virtiits. El ¡libre d'amoretes y Expli-
cado de les set hores canóniqíies.

BARITA, f. Sulfat de barí, térra blanca qu' és al-
calina y mólt pesanta. Barita.

BARÍTONO, m. Aíií5. Veu niitja entre '1 tenor y '1
baix jr es prén pél subgecte que canta ab aquesta
veu. Barítono.

BARJAU, LA. adj. Ter. BERGANT, TA.

BARJOLA. f. Saqiiet, sarro. Barjuleta

BARLET. m. Eina de ferro en figura de número
set, qu' usen els fustera pera assegurar la fusta que
travailan. Barrilete.

BARLIQUIBARLOQUL ni. Xarraiie que reuneix al
poblé y r estafa ab algunes coses que ven. Salta-
bancos, salta en bancos, birlibirloque. Il Met. Qu¡
parla niólt y ab poca formalitat. Badajo.

BARLOA, f. Núut. Corda ab que per popa y proa
s' atraquen y subgecten dues embarcacions. Barloa.

BARLOAR. V. a. Náiit. Posar un barco al costa t
'X un altre o junt a un nioU. Barloar.

BARLOCA. f. Fam. Tavola, soroll alegre. Broma,
zambra.

PROU DE BARLOCA. fr. Fam. Basla de broma ó de
chanzas.

BARLOES, f. Ndut. Les amarres ab que s' atraca y
subjecta un barco barloat. Barloas.

BARLONQUERA. Orog. Montanya situada deniunt
la coma de la Qireta, a la Valí d' Aran.

BARLOVENT. m. Ndut. La part d" ont ve '1 vent
respecte a unpunt o llóch determinat. Barlovento y
altura, en paratges de vents constants. |i Lo que res-
pecte d' un" altre cosa está mes aprop del punt de
ont ve '1 vent. Barlovento.

GUANYAR EL BARLOVENT. fr. Ndut. Avansar contra
el vent. Ganar el barlovento. || Met. Tindre mes sort
qu' un altre. Ganar el barlovento.

PERORE 'L BARLOVENT. fr. Ndiit. No poder avansar
canií. Perder el barlovento.

REGATEJAR O DISPUTAR EL BARLOVENT. fr. Ndut.
Maniobrar dues o mes naus en competencia pera co-
locarse r una a barlovent del altre o de les altres.
Regatear ó disputar el barlovento.

BARLOVENTEJADOR. adj. Ndut. El barco que
barloventeja mólt. Barloventeador.

BARLOVENTEJAR. v. a. Ndut. Navegar en direcció
contraria al vent tant cóm se pugui. Barloventear.
BARNABÉU. m Nóm d' home. BERNABÉ.

BARNABITA. m. Clergue regular de la congrega-
do de Sant Pau, que funda Antón María Zacarías
r any 1533, ab el fí de servir en les niissions, y 's
diuen beniabites per 1' iglesia de Sant Bernabéu de

Milán. Barnabita. || Altres relHgiosos que comensa-
ren a Milán el sigle xiv. Barnabltas, y apostolinos

perqué pretenían imitar ais Apóstols.

BARNADES (Miquel). Biog. Metge del rei y pri-
mer catedráticli de botánica del Reial jardí Botánicli
de Madrit, soci lionorari de la Reial Academia Matri-
tense. Era fill de Puigcerdá y va morir 1' any 1771.
Teníni d' ell dues obres: una de botánica, publicada
a Madrit 1' any 1767, y un' altre de postuma, estam-
pada allá meteix (1775), relativa al perill d' enterrar
persones en apariencia diíuntes y medís d' evi-
ta r'ho.

BARNATZ. m. Ant. VALOR, ESPERiT.

BARNEDA. Geog. Veinat del ternie niunpal. de
Cassá de la Selva, prov. de Qirona.

BARNICONS (Cap de 'n). Hidrog. Cap de 1' extréni
ponentí de 1' illa de Menorca.

BARNÍS. ni. Líquit mes o inenys espés ab que 's
cubreix tot alió que 's vol que siguí llustrós, cóm;
fustes, pintares, etc. Barniz. || Barreja de trementina,
olí de Uinosa o d' altres ingredients que 's barreja
després ab funí d' estampa pera fer la tinta d' ini-
prenitar. Barniz. || El que 's posa a la terrissa pera
feria llustrosa. Vidriado. 11 El que 's posa al calsat.
Charol. || — CRISTALL. Art. y of. Barnís mólt brillant.
L' usen mólt els fusters pera les fustes que han de
qnedar al tó natural. Se dona al pincell. || —DE MU-
NYECA. L' usat pels ebanístes y donat ab la niunyeca.
Se composa de goma laca y esperit de vi. Els mode-
listes r usen també pera 'Is niodels, si bé mes espés,
carregat de goma. El passen ab el pincell. || —DE
PINCELL. Barnís mes ordinari. En maquinaria s' usa
per aquelles peces de fusta que s' exposen a 1' oli,
cóm les caixes ci' untar la llana o estani. || — flat-
TING. Té les iiieteixes condicions del barnís crls-
tall, si bé és mes groch y menys brillant Se dona
també ab el pincell. 1| — tapa. Barnís á base de
alcofoll y trementina. Mólt útil pera les maqui-
nes de fusta destinades a la fabricació. Se dona
ab el pincell.

BARNISSAR. v. a. embarnISSAR.

BARNOLA. Geog. Caseríu del tenue de Llés, prov.
de Lleida.

BARNOYS. ni. pl. Suros grossos que inantenen a
flor d' aigua la part de ilait de la xarxa. Encorcha-
dura, cortizada.

BARÓ. ni, Títol entre vescoiiite y gentilhonie. Ba-
rón. II Ndut. Trog de corda grossa ab qu' asseguren
el timó. Barón. || Geog. Caseriu del tetme d' Estacli,
prov. de Lleida. 1| (Cases de). Geog. Caseriu del terme
d' Arcalís, prov. de Lleida.

BAROBÍS. ni. pl. Ndut. Son iins caps grossos de
corda, fermats a les anelles de la cinta de la niánega,
pera que la ñau no caigui mes del necessari quan
dona de quilla. Barloa.

BAROCH. m. Log. El quart modo de la segona
figura del silogisme, que consta d' una universal
afirmativa y dues particulars negatives. Baroco.

BAROMACRÓMETRE. m. Instrument pera averi-
guar la longitut y pes d' un noi acavat de néixer.
Baromacrómetro.

BARÓAIETRE. ni. Instrument compost d' un tubo
de vidre o crestall, ab argentviu, que serveix pera
midar la pressió atmosférica y anunciar la pluja, el
vent y el bon temps. També serveix pera conéixer
r altura de qualsevol indret de la térra deniunt el ni-
vell del mar. Barómetro. || — MARÍ. m. Instrument
análech al barómetre coinú, encara que monlat y dis-
posat en termes adequats al us de a bordo. Baró-
metro marino.

BARÓN A. f. Ant. y baronesa, f. La muller del baró
o la que posseeix una baronía. Baronesa.

BARONAL. adj. Lo que pertany al baró o a la ba-
ronía. Baronal.

204.

BAR

BAR

Segell de la
Baronía de Llinás

Segell de la
Baronía de Rialp

BARONÍA, f. Territori que pertany a un baró o
dignitat d' aquest lítol. Baronía

BARONÍA (La). Geog Arrabal de Puigcerdá, prov.
de Giroaa. 11 — (LA). Antiga encontrada de Cata-
lunya, prov. de Girona, entre la Cerdanya, la Valí de
Ribes y el Bergadá, que conipre-
iiía els pobles de Toses, Fornells,
Nava, Dorria y Planes y el vei-
nat de Espinosa. || — D' AUSIES.
Caseriu del di^t. niunpa!. de Oden,
prov. de Lleida. || — de llinás.
Antiga senyoría del Bergadá. ||
— DE LA VANSA. Reunió de po-
bles de la prov. de Lleida, bisb.
de la Séu d' Urgell, part. jud. de
Balaguer; está situada entre '1 Se-
gre, el Noguera Pallaiesa y la
serra de Montsecli; la seua capital és Llusás y té
ademes els pobles d' Argentera, Boada, Garsola y
Tórecli, reunint entre 'Is cinch
479 Iiab. 11 —DE RIALP. Conté 'Is
pobles de Bellfort, que n' és la
capital, Cases de Rialp, Doncell,
Giialter, Guardia, Monestir, Oli-
va, Palau, Pallerols, Peracolls,
Politg, Puig, Sant Cristófol, Se-
rres. Torra y Vilaplana, reunint
entre tots 1,248 liab. Pertany a
la piov. de Lleida, bisb. de la Séu
d' Urgell, part. jud. de Solsona.

BAROSÁNEM. m. ANAMÓ-
METRE.

BAROSCOP. ni. Instrument
mólt sensible que senyala les inés petites variacions
atmosfériques. Baroscopio.

BARQUEJAR. v. a. Ant. Tragnar alguna cosa en
una barca.^Barquear. II Ter. Passejar peí mar en bar-
ca, al rem o a la vela. Pasear por el mar.

BARQUER, A. ni. y f. Qiii governa una barca.
Barquero.

BARQUET. ni. dim Barquichuelo, barquillo.
BARQUETA. f. dim. de barca. Barca pescadora
que monten generalment cinch homes: el patró y
quatre reniitjers. Barquita.

BARQUITXÓ. m. dim. BARQUET.
BARRA, f. Trog de fusta o de metall llargarut-
Barra, palanca. || La de fusta pera referniar una
porta tancadí. Tranca, barra, tornapuerta || Trog
d' or, plata o d' altre metall en brut o sense trava-
Uar. Barra, lingote. || Les meteixes niateries quan
son en pasta y de figura circular, pero en castellá
sois s' aplica a la plata, a distinció de la d' or, que
anomenen tejo, y la de coure, ploni y estany. Galá-
pago. II L' os en qu' están encastades les dents y ca¡-
xals. Quijada, mandíbula. |i Joch en que 's tira una
barra de ferro o cosa equivalent lo mes lluny que 's
pot, y de modo que caigui de punta. Barra. || En el
blasó, cada Ilista que divideix 1' escut de dalt a
baix. Barra, bastón. 1| La vía o vio que fá defectuosos
algúns teixits. Barra. |1 A les fleques, una pega que,
nioguda del raig del llanteriió, tira la canaleta per
medí d' un cordill quan ja se 'n liavía toinat a son
llocli peí seu meteix pes. Barra. |1 Lloch ont se ven
la cassa, etc. Alcándara. || La de torrons. Barra. ||
pl. Al jocli de r anella, el front d' ella, senyalat ab
unes ratlles en forma de barres. Barras. |1 Parlant
d' armes de foc'i, cóm: fusel!, etc , el desparador.
Gatillo, patilla, perrillo. H A 1' orgue, uns Uistons
de fusta que divideixen les cañáis deis registres. Ba-
rras. II Banch de sorra o pedra a 1' entrada d' algún
riu o port. Barra. || Náut. Uns país cóm de dues bras-
ses de llarch qu' entren per uns forats del cabrestant
o arga pera virar o donar volta quan s' alsa mólt
pes. Barra. || Dret que 's pagava pera passar per al-
gún pas estret tancat ab una barra travessada, no

podentse passar per altre part, y equival a pontatge.
Barra, pasije.

ALSAR LES BARRES, fr. Posar 1' arma de foch al
punt de dalt. Calar el can, amartillar.

DE BARRA A BARRA, m. adv. Fam. Fermament, rodo-
nanient; aixís se diu: HO HA NEGAT DE BARRA A BARRA.
De barra á barra.

DEIXAR A ALQÚ O QUEDARSE AB LES BARRES ALTES,
fr. Met. No poguer un parlar quan deuría ferho. Apo-
rrar. II Quedar desairat en enipenyo o pretensió. Que-
darse con las manos en la cabeza, soplarse las uñas.

ESTAR EN BARRES, fr. Al joch de 1' anella, trovarse
algún jugador próxim a embocar'hi la bola. Estar en
barras. \\ Met. Tindre alguna pretensió a bon punt o
en bon estat. Estar en barras.

JUGAR O TIRAR A LA BARRA, fr. Exercitar el joch de
barra. Jugar, tirar la barra.

MAL DE BARRES. Mal de quijadas.

NO PODER TIRAR MES LA BARRA, f. Met. No quedar
esperansa de conseguir lo que 's desítja. No poder ti-
rar mds la barra.

PASSAR BARRA, fr. Esborrar algún escrit, passant
ratUa. Tachar y b.irrear.

PENJAR LES BARRES AL SOSTRE. Loc. fam. Morirse
de fam. Estar á dient^e, como haca de balero.

QUEDAR AB LES BARRES ALTES, fr. Met. QUEDAR AB
LA BOCA OBERTA.

SENTARSE LES BARRES, fr. Constrényerse les barres
de tal modo, que queden les dents tan apretades que
no 's poden obrir: malaltía tan grave, que quasisem-
pre és mortal quan se nianifesta a consecuencia de
una ferida. Afectarse de trismo, tener trismo.

TINDRE BONA BARRA, fr. Met, Esser mólt menjador.
Tener buena tijera ó buen diente.

TINDRE MÓLTA BARRA, fr. Fam. TINDRE MÓLT POCA
VERGONYA.

TIRAR BARRA, fr. Met. fam. Determinarse y empe-
uyarse en fer o conseguir alguna cosa. Tirar ¡abarra.

TIRAR LA BARRA MÓLT LLUNY. fr. Aventatjar en al-
guna materia. Tirar muy lelos la barra.

BARRA (Francesch). fi/oé. Mestre de 1' escola mi-
litar existent a Barcelona a mitjans del sigle xvii. Es
autor d' un Ilibre de balística que 's titula: Breu
tractat d' artilleria, estanipat a Barcelona 1' any 1642
per ordre del Consell de Cent.

BARRA DE CÓMICA (Collada de). Orog. Partió
d' aigues deis rius Tarón y Barrados (2,140 m.) en
la Valí d' Aran.

BARRABÉS. Baronía, feude del Pallars en la etat
mitjana; son cap era Montanuy, en la conca del Riba-
gorga.

BARRACA, f. Habitació petita y rústica. Barraca,
cabana. || Les que ocupen els venedors a la plassa.
Garabito, || La deis carrers ont se ven nienjar pels
pobres y gent de tráfech. Tabanco. || Ant. CORRAL DE
PORCHS.

BARRACARSE, v. r. Náut. Fer barraques a la
platja y abrigarse en elles després del naufragi. Ba-
rracarse.

BARRADA, f. Cop de barra. Trancazo.

BARRADOS (Riu). Hidrog. Riuet de la Valí de
Aran; neix sota '1 pont d'Orla y desaigua a la vora
del Carona, prop d' Arrós. !| — (COLL DE). Divisoria
entre la valí del meteix nom y la d' Liyola, (2,024 m.).

BARRAFUSTEJAR. v. a. Ter. CRIDAR, RENYAR.

BARRAGÁM. m. Tela de peí de cabra, a la que
no atravessa la pluja; n' hi há de diverses nienes.
Barragán. |1 Altra mena de roba de llana, de poch
mes de quatre pams d' ampie y de variats colors.
Barragán.

BARRAGANA, f. Concubina.

BARRAGANET, ni. Náut. Vulgarnient la derrera
pega alta d' enllás que compon la coderna. Entre
constructors, un revés curt pera completar la coderna
fins a la regala; y entre altres, un trog de fusta que

BAR

BAR

205

s' afegeix a 1' extrem deis revessos en algunes eiii-
barcacions menors. Barraganete, asta, apostura.

BARRAL. 111. Ampolla de cabuda d' una arroba.
Barral, redoma. Il Portadora tapada pera fraginar
líquits. Barral.

BARRALER, A. lu. y f. Ter. Qui beu nióltví. Cuba.
II Qui fá barráis. Cubero.

BARRALET. in. diiii. Botelleta, redomica.

BARRALET. Bol. ALL DE BRUIXA. CALABRUIXES.

BÁRRALO. 111. Carretell que fá la quarta part de
una cárrega. Barril, tonel.

BARRALINS, BARRALONS. Jocll. DESCARREGAR BOTS.

BARRALONER. ni. Qui fá barraloiis. || Qui porta '1
vi ab barralons. Vinatero.

BARRALONET. in diin. Barrilejo, barrilete.

BARRALS (A), ni. adv. Mólt abundant. A cántaros

PLOURE A BOTS Y A BARRALS. Ploure mólt seguit y
ab forga. Llover á cantaros.

BARRANCH. m. Éxcavació fonda que fan les
aigües de pluja. Barranco.

BARRANCH (Hortes del). Geog. Caseriu del tenue
de Ferreríes (Menorca).

BARRANCOS, A. adj. Pié de barranchs. Barran-
coso.

BARRAQUES. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
bisb. de Segorb, part. jiid. de Víver; té 478 hab. ||
Caseriu del tenue de Selva (Mallorca). || —(LES). Ca-
seriu del terine de Celrñ, prov. de Girona. || -- (les).

Barraques de la gola del Ebre

Caseriu del ternie de Qallines, dist. municipal de
Viladeiiiuls, prov. de Girona. || Veliinat de Gonibreny,
prov. de Girona. Il — (pla de LES). Orog. Al estret
de Puiginal, dalt del lloni de la serra (1,892 m.), a la
vera de Ventola, entre 'Is rius Rigart y Fresser, prov.
de Girona.

B ARRANQUET. m. dim. de barrancli. Barranquito.

BARRAQUETA. f. dim. Barraquilla.

BARRAQUETA. Geog. Barri del tenue de Gramnn-
íill, prov. de Lleida.

BARRAR, v. a. Tancar, fortificar ab barreres. Ba-
rrear. II Assegnrar ab barres els bagáis y coses sem-
blantes. Barretear. || Borrar 1' escrit passanthi una
ratlla. Barrear.

BARRASSA. f. aum. Barrón, barrerón.

BARRAT, DA. adj. Se diu deis panyos mal teixits
que treuen llistes que desdiuen de lo deiués. Barrado.
II Parlant del b'asó s' aplica a la pega del escut so-
bre la qual s' hi posen barres. Barrado. || p. p. Ba-
rrado, barreteado.

BARREIG. m. Ant. Pillatge. Pillaje, saco.

BARREJA. f. L'unió de diverses coses. Mezcla. |l
La irregular y extravagant de menjars. Comistrajo.
II Argamassa feta de ciment y sorra Mortero de ce-
mento y arena

BARREJADOR. m. Qui barreja. Mezclador. || Re-
ferintse a joclis de cartes. Barajador.
BARREJAMENT. in. BARREJA.
BARREJAR. v. a. Unir o juntar coses de diverses
meiies. Mezcla. || Parlant de jochs de cartes. Bara-
jar. 11 Ant. Introduir el desordre y la confusió. || Meii-
jar carn y peix en día iiiagre. Promiscuar.

BARREJARSE. v. a. Juntarse y confondres algunes
coses, cóiii: llinatges, colors, etc. Mezclarse.
BARREJAT, DA p. p. Mezclado.
BARRELETS. iii. pl. Bol. orella de monjo.
BARRELL. ni. Ant. BARRA, 3.

BARRELLA. s. f. Bol. Nóm genéricli de varíes
plantes de la fam. de les salsolácees, de les que se 'n
treu la sosa o la barrella. Barrilera, barrilla. || —
BORDA. Planta que 's distingeix de la comuna per es-
tar plena de piiiixes fortes. Barrilla borde. || — ESPI-
NOSA. Barrilla pinchada, espinardo. \\ — fina. Barri-
lla de Alicante. \\ — PRIMA. La que té tulles mólt pri-
mes. II —VERA. La que té les fiillcs niolsudes. Barrilla.
BARRELLADA. f. Munt o pila de barrella. Mon-
tón de barrilla. || Met. Resolucíó indeliberada y
prompte. Resolución indeliberada. || Inverossiaiili-
tut, falsetat. Fábula, falsedad.

FLOCARLi BARRELLADA. fr. Met. ^am. Resoldre proitip-
te y sense por algún assuiiipte. Decidir sin reparar ó
tropezar en barras.

TiRARLi A UN LA BARRELLADA. fr. Donarli la culpa
d' alguna cosa dolenta; carregarlí '1 niort. Colgarle el
milagro.

BARRELLAR. ni. Canip de barrella, y també '1
llóch ont se crema. Barrilar.

BARRELLAS (Esteve). Biog. Frare cátala, autor
d' un Ilíbre títulat: Centuria ó ¡listoria de los famosos
liechos del gran Conde de Barcelona D. Bernardo Bar-
cino y D. Zinofrc, su hijo, y otros caballeros de la pro-
vincia de Barcelona, estaiiipat a Barcelona, en fol. per
Cormellas, 1' any 1600, y reíiiiprés a fináis del sigle
XVIII, en octau, ab el títul de Blasón de Cataluña. És
un teíxit de faules que va valdré un tríst renóm al
seu autor, y va fer inventar el niot barrellada cóin si-
nónini d' inverossimililut y falsetat.

BARRALLETA. f. Bol. Varietat de barrella. Ba-
rraleta, caramillo, salado, sosa.

BARRERA, f. Barana de fusta pera impedir el pas.
Barrera. || Parapet de defensa. Barrera. || La barra
o barres que aturen ais passatgers ais ponts y camins
pera que pagnin el dret. Barrera. || La ciiitat o terre-
no que serveix de líiiiit o frontera. Barrera. || En la
moral, reparo, obslacle. Barrera. |i Barra pera impe-
dir el pas deis carrers. Barrera. 1| La que serveix
pera interceptar les víes transversals deis ferro-
carrils, al monient de passar els trens. Barrera.

BARRET. Hidrog. Torrentada del Conflent, que a
la vora del curs del Tet, baixa del Pich de Gallina?.

BARRET. m. Part de I' indumentaria que serveix
per adorno y abricli del cap. Sombrero, il En el bla-
só senyal de dignitat ecclesiástica. Sombrero. |j Met.
L' lióme cap de casa. Sombrero. || — Alabaix. Som-
brero gacho. II —DE CAPELLÁ. Sombrero de teja. \\ —DE
LA XEMENEYA. L' extréiii de la xemeneya; és de t ula
o rajóla y forma ángul. Caballete. || — de quatre
CORNS. Ant boneto. II — DE RiALLES. Home de poch
fonament. Cascaciruelas, pétale. \\ — DE TRES GRESOLS.
Sombrero de tres candi'es. \\ — de tres CORns. El que
té figura triangular. Sombrero de tres picos.

ONT HI HA BARRETS, NO HI CAMPEN CAPUTXES. De

nota que ont hi ha superiors callen els inferiors. Baza
mayor quita menor.

ANAR BARRET EN MÁ. fr. Ferli a algú obs-equis y
hwnenatges poch corresponents. Besar la correa, ha-
cerse chiquito.

DÍOASLI BARRET, DÍGASLI SOMBRERO. Ref. Repréll
ais que busquen diferencies a les coses que substan-
cialnient no les teñen; y ais que ab impertinencia re-

206

BAR

BAR

Francisco Barret

peteixen una ineteixa cosa ab diferentes paraules.
Olivo y aceituno todo es uno. Cual más, cual menos,
toda la lana es pelos.

PICARSE 'L BARRET FINS A LES ORELLES. fr. Calar el
sombrero.

TRÉURES EL BARRET. Loc. Treurese'l del cap en se-
nyal de cortesía y respecte. Quitarse el sombrero.

N' HI HA PER TIRAR EL BARRET AL FOCH. fr. Met.
Estar pera desistir d' alguna cosa si 1' incomoden
niólt. Hay para aborrecer los huevos, ó para echar rayos,
ó para patear el gorro, ó para echar el hatillo al mar.

TANTS CAPS, TANTS BARRETS. fr. Se din d' aquells
que pensen senipre diíerent 1' un de l'altre y niay es-
tán d' acort. Tirar cada uno por su lado.

BARRET Y SOMBRERO. Loc. met. fam. S' usa quan
alguna cosa está niés carregada de 1' ordinari, o quan
se repeteix alguna paraula sense necessitat. Albarda
sobre albarda.

BARRET Y DRUET (Francisco). Biog. Advocat y
economista, que liavía nascut a Barcelona en 1817,
morinta Blanesen 1881. Va ésser
un deis iurisconsults mes remar-
cables de son temps, y repre-
senta a Catalunya en el Congrés
de diputáis, afiliat al partit Ili-
beral, fent gran ressó les senes
oracioiis parlanientaries. Va des-
cnipenyar també els cárrechs de
sindicli de 1' Ajuntament y di-
putat provincial de Barcelona,
essent un deis fundadors de la
Caixa á' estalvis. Havía escrit y
publicat niolts estudis doctri-
náis y discursos elcqüents, mes
no va deixar reunides les senes
obres. Presidí el col-legi de advocats, dues vegades,
y en 1868 va ésser president del Ateneu Cátala.

BARRETA, f. dim. Barreta, barrita. || La de la
cortina. Varilla. || Tira ab que 's ciibreix interioi-
ment la costura de la sahata. Barreta. || Llisfó pro-
vist de galzes que, al ensemps que serveix de reforg,
fixa y enca'xa els vidres deis lialcons y les vidrie-
res. Barrita. || Al teler de brodar, cada un deis dos
Uistons de fusta mes grossos ais quals s' assegura la
tela que s' ha de brodar. Banzo. || Al meteix teler,
cada un deis dos travessers ab diferents forats pera
estirarlo o afliüxarlo posmt h¡ unes crivelles. Barras.
II pl. El mal d' assentáisels'lii les barres a les criatu-
res. Trismo, y mal de quijadas a las Antillas.

BARRETADA. f. Cortesía que 's fá llevantse '1 ba-
rret. Saludo que se hace con el sombrero.
PER BARRETADA. fr. LLEVARSE 'L BARRET.
BARRETAIRE. ni. Qui fá barrets o 'n ven. Som-
brerero. II — D' ACULLÁ. Ant. Qui fá gorres. Gorrero.

BARRETERA, f. Bot. Planta de la fam. de les com-
postes; és medicinal; té les fuUes en forma de cor, ab
una borra blanca per sota, fá floretes grogues y té uns
trenta centímetres d' alsada. Icánfara, tusílago.
BARRETET. ni. dim. Sombrerito.
BARRETETS. m. Bot. Planta de la fam. de les
crasulácees; les seues fulles, que surten directament
de r arrel, teñen la figura de paparinetes; caigudes
aqüestes, surt el tany, que fá unes floretes blanques.
Ombligo de Venus, sombrerillo. || Zool. Nóm que 's
dona en el litoral barceloní a les conxes del género
Patella, que teñen una sola valva y viuen arrapades
a les roques,

BARRETINA, f. Gorra de llana feta d' una pega
y de tres o mes pams de llarch y quin forro és tan
llarch cóm ella. Generalment és verniella o musca, mes
també n' hi ha de negres y de verdes. Gorra.

BARRETINOT. m. Barretina mólt usada y feta
malbé. Gorra vieja y estropeada. || Gorra negra de
punt y acabada en punta, que solen dur els cape-
llans y els vells. Gorro.

BARRETO (Collada del). Orog. Montanya que té
uns 1,200 met., al N.O. de Sant Quirse de Besora, y a
quin peu neix la liera de Parres, afluent del Ter,
prov. de Barcelona.

barrí, m. Cada una de les parts en que 's subdi-
videixen les ciutats o pobles grans. Barrio. || Clos al
exterior d' una casa de pagés. Cerca. || Arrabal.

ANARSE'N AL ALTRE BARRÍ, fr. Met. MORIRSE.

TOT LI ÉS barrí. Loe. fam. Denota qu' algú ix de
casa ab el vestit mes usual. Va de barrio, ó vestida
de barrio.

barrí de MAYANS. Geog. Caseriu de Castellfo-
llit del Boix, prov. de Barcelona. 1| — DE SANTA bu-
laría. Poblé del dist. munpal. d' Hospitalet, prov. de
Barcelona.

BARRICADA, f. Munt de pedrés, fustes o altres
obgectes pera formar una mena de parapet, que ser-
veix pera impedir el pas al enemich, usantse mes es-
pecialment en les revoltes. Barricada.

BARRIGUERA, f. Corretja o corda a modo de cin-
gla que les mules de carro porten a la panxa pera
sostindre 'Is aparells. Barriguera.

BARRIJA-BARREJA. modo adv. Barreja de coses
heterogénees o incoerentes. Mescolanza.

BARRIL, m. Eina de fusta en forma de bota; n' hi
ha de diferents tainanys y serveix pera posarhi diver-
.=íes coses. Barril, tonel. || El que serveix pera por-
tar galeta dins deis barcos. Bizcochero.

DESCARREGAR BARRILS. fr. Jocli entre quatre, aga-
fantse dos per la cintura, estant cap'culats, y asse-
gurant alternativament els peus a térra, donant vol-
tes muluament sobre les espatlles deis altres dos,
qu' están de mans y genolls a térra. Quebranta-
huesos.

ESTAR CÓM LES SARDINES AL BARRIL, fr. AREN-
GADA.

BARRILA. f. Fam. BROMA, TAVOLA.

PER BARRILA. fr. PER TAVOLA.

ANAR DE BARRILA. fr. Ir de bureo.

BARR1LET. m. dim. Barrilejo, barrilito. || Ndut.
Figura de barril petit que teñen algunes cordes y
serveix de ñus pera que no passin d' aquell paratge
en que deuen quedar fermes. Barrilete.

BARRINA. f. Eina de cer o de ferro acerat ab un
caragol o rosca a la punta pera foradar la fusta, y al
cap un mánech encreiiat. Barrena. || Barra de cer o
de ferro capsada de cer, Ilosada de certa manera,
pera foradar les roques. Barrena. || Met. Manía. Ma-
nía, tema. || —DE CAQOLa. Art. y of. L' acanalada en
sa banda interna y ab el cap convexe. S' utilisa pera
engrandir forats. || — espiral. La de cama recta y
buidada en sa part inferior, reniatant ab una punta
en espiral.

ANAR CARREQAT DE BARRINES ESPUNTADES. fr. Met.
PORTAR LOS PAPERS MULLATS.

BARRINADA. f. El forat que fá la barrina. Barre-
no. II El soroll que fá '1 disparo deis explosius, de
pólvora o dinamita, que 's posen al forat fet a la roca
pera feria saltar. Barreno.

BARRINAIRE. m. Aquell que barrina les roques.
Barrenero. Ij Ictiol. Nom vulgar del peix Ammodytes
terebrans.

BARRINAMENT. m. L' acció de barrinar. Ba-
rreno.

BARRINAR. v. a. Foradar ab la barrina. Barre-
nar. II Discórrer profundament. Maquinar. |1 v. a.
Obrir un o mes rumballs ais costats de la ñau sota
de la ratlla del aigua pera que se 'n vagi a fons. Ba-
rrenar.

BARRINAR LA CLOSCA DEL CAP AB EL TREPA. Loc,
Trepanar.

BARRINAR UNA ÑAU. Loc. Foradarla pera que hi en
tri r aigua y s' enfonsi. Barrenar, dar barreno d una
nave.

BAR

BAS

207

BARRINASSA. f. aiim. Barreno.
BARRINAT, DA. p. p. Barrenado.
BARRINETA. f. dini. Barrenica, barrenllla.
BARRÓ, m. Cada un deis travessers de 1' escala
de gat o de la part baixa de les cadires. Palo, barro-
te, travesano.

BARROCA (La). Geog. Caseriu del terme de Sant
Feliu de Boada, dist. niunpal. de Palau Sator, prov.
de Girona.

BARROCH, CA. adj. Mena d' arquitectura xocant
per lo uiólt carregada qu' és d' ornaments. Barroco.
PERLA BARROCA. La perla que no és rodona cóin
deuría esserho. Perla barroca.
BARROER, A. adj. GROLLER.
BARROERAMENT. adv. ni. GROLLERAMENT.
BARROMBA. Orog. Planet a 1,370 inet. d' altitut
al S.E. de Vallcebre, prov. de Barcelona.

BARROT. in. Pal de fusta atravessat sobre posts
pera assegurarles. Barrote. II A la marina Uistó de
fusta de dimensioiis proporcionades ais inolts obgec-
tes a que s' aplica a bordo. Barrote. || Ferro de la
reixa colocat verticalnient. Barrote.

BARROTADA. f. Jocli de caries en que 's pot ba-
rrotar la manilla. Se ju-a entre tres y, si son quatre
els jugadois, el que dona no juga. Malilla.
BARROTAR. v. a. y

BARROTARSE. v. r. AI joch de manilla, solo y al-
guns altres, deixar de jugar la manilla pera fer una
altra basa. Pasarse.

BARROTAT, DA. p. p. Pasado.
BARROTÍ. m. diiu. Nditt. Qiialsevulla de les fuste-
tes esquadrejades qu' atravessen a un engraellat o
quarté de babor a estribor. Barrotín.

BARROTS. ni. pl. Art. y of. Reforgos que 's posen
enmetxats o embuetats a la testa d'una porta, porte-
lia o tauler llis, pera privar que bol-
quin. Barrotes.

BARRUÉ, LLA. adj. Ter. ATO-
LONDRAT.

BARRUER, A. ni. y f. Matosser;
qui travalla toscament. Chapucero,
zamborrendón. || barrufet.

BARRUERA. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. de la Séu
d' Urgell, part. jud. de Tretnp; té
923 hab. És a la vora de la Noguera
de Tor.
BARRUFET. m. Noi entremaliat. Zarandillo, ar-
gadijo, saltabardales.

BARRUNTAR, v. n. Preveure, congecturar. Ba-
rruntar. II BARRINAR, 2.
BARRUSCA. f. Ter. RAPA.
BARRUXES. f. pl. Boí. BUXAROLA.
BARSA. f. y

BARSER. m. Ter. ESBARSER.
BARSERAR. m. Ter. esbarserar.
BARSOS. ni. pl. Mar. Taulons que fan fondo en
bitó. Barzos.

BART. m. Arniadu a antiga de ferro o cuiro que
cubría el pit, costats y anques del cavall. Barda.
BARTOMEU. n. p. Nóm d' home. Bartolomé.
BARTOMEU (Mestre). Biog. Argentar y arquitecte
cátala, qu' entre 'Is anys 1320 y 1325 travallava pera
la Catedral de Girona, en el famós retaule de 1' altai
niajor y en la construcció del edifici.

BARTRA. Hidrog. Congost del curs del Valira,
avans d' arribar a Encanip, a la Valí d' Andorra.

BARTRELL. ni. Mar. Boleta foradada que, unida
ab altres iguals, forma el racament ab que s' uneix
la verga ab el sen pal. Vertello.

Joaquim Barírina

BARTRELL DE CANAL, ni. El de forma particular que
té una canal al seu voltant. Vertello de canal.

BARTRELLS DE RACAA1ENT. Boletes foradades que,
enfilades al bastart, torinen el racament. Vertellos de
racamento

BARTRES (Les). Geog. Caseriu del dist. niunpal.
de Rojals, prov. de Tarragona.

BARTRINA Y DE AIXEMÚS (Joaquim). Biog.
Escriptor que va néixer a Reus 1' any 1850 y va mo-
rir a Barcelona el 1880. Passa a la posteritat cóni a
poeta per la seua original colecció de poesíes caste-
llancs titulada: Algo, degudes a
la seua brillant imaginació y
gran cultura, niés que a les
seues qualitats de poeta. Des-
prés de niort se reiiniren en un
voluin niólts deis seus travalls
esgarriats en algunes publica-
cions, ab el titol de Obras en
prosa y verso. La seua prodúc-
elo fou la mes genial de formes
y atrevida de tendencies del seu
temps a Espauya. Les seues ía-
nioses conferencies de 1' Ateneu
Barceloní mogueren les passions
per dessobre lo usual y en particular quan tractá
de r América precolombina. La cultura y dots so-
cials de 'n Bartrina, aixís cóm el seu esperit de
tolerancia, 1' liavíen fet allament simpátich, a des-
pit deis seus radicalismes.

BARTROL. m. Ter. BERTROL.

BARUDANA (Sant Martí de) Geog. BARCEDANA
(SANT MARTÍ DE).

BARUTELAR. v. a. Ant. PA-
SSAR FARIÑA.

BARUTELZ. m. Ant. Cedás.

BAS. prep. Ant. BAix, SOTA.
II adj. Ant. BAIX, PETiT. |i —
(COLL DE). Orog. Coll que hi há
entre Sant Esteve de Bas y Sant
Feliu de Pallareis. || - (SANT
ESTEVE DE). Geog. Poble de la
prov. y bisb. de Girona, part.
jud. d' Olot; és a la vora del
Fluviá, y té 1,725 hab. i| -(SANT
PRIVAT de). Poblé del Ripollés,
dist. d'Olot, a 500 melres de elevació, que té agre-
gáis els caserius, de El Ma-
llol, Puigpardines y Veinat nou,
comptant entre tots 1,677 iiabi-
tants.

BAS (Guillem de). Biog. Mi-
litar, descendent deis vesconi-
tes de igual títol y un deis
catorze primers que varen pen-
dre r háblt al fundar el rei
Jaume 1 1' humanitaria ordre de
la Mercé, redemptora de cap-
tius, el día 10 d' Agost de 1' any 1218, a la Séu de
Barcelona.

BASA. f. Arq. Pedra en que descansa una co-
lumna o estatua. Base, basa. Il Mat. En les figures
planes, les ratUes ont descansen les demés de la
figura. Base. íl Met. Principi o fouanient. Base,
basa. II Ais jochs de caries, el nombre de les que
arreplega el qui guanya la passada. Baza. || Anat.
La part superior del eos, qu' és inés ampie y opo-
sada a la seua punta; la part posterior del omó-
plate, qu' és la de mes aprop de les vertebres de
r espatUa. Base. || Bot. Part inferior o qúa de la
fulla. Nacimiento, base.

ARREPLEGAR LA BASA. fr. Recullír les cartes de
cada jugada. Asentar la baza.

BASA ÁTICA, f. Arq. La que 's compon de dos toros
ab una motllura entremitj. Base ática.

Segell de
Sant Esteve de Bas

Segell de
Sant Privat de Bas

208

BAS

BAS

DEIXAR CORRER LA BASA. fr. Deixar passar la ju-
gada, podent matar. Soltar la baza.

LES DONES NO FAN BASA. Modisme pera indicar que
les dones no fan cap paper.

POBRE, POCA O PETITA BASA. Loc. met. Dit del lióme
de pocli aicans. Corta pala.

SENTADA LA BASA O AQUESTA BASA. m. adv. SupO-
sat el principi. Sentada la baza ó esta baza.

BELLA BASCA 'M FÁ. Loc. íióti. No 'm dóna cap cui-
dado. Corran las cosas como corrieren.

CAURE EN BASCA, fr. Desmaíarse. Dar d alguno un
desmayo.

DONARSE BASCA: DONARSE ANSIA, 2.

DONAR BASCA ALGUNA COSA. fr. Donar ansia, ¡n-
quietut y cuidado. Pasar cuidados, penas, etc.

JA 'M VÉ BASCA DE PENSAR'HI. Loc. Dona a enten-

Basa;

1. Románica (Sant Martí Sarroca). — 2. Góiica (iglesia de Santa Af^na, Barcelona ). — 3. Gótica
(Sant Geroni do la Murtra). — 4. Gótica ( Catedral de Barcelona).

BASA (Francisca Verónica). Biog. Venerable
monja mallorquína, que va néixer a Palma l'any 1660
y morta a la nieteixa capital I' any 1709. Va pendre
.' liábit de r ordre de les agustines y 'I vel de les
niantelates 1' any 1701. En vida li atribuirán el dó de
la profecía, citants'en distints casaos, aixis cóm el
de fer miracles en la curació de malalts.

— (JOSEPH). Biog. Un deis jurisconsults mes savis
qu' ha tingut Mallorca. Escriptor. Nat a Palma l'any
1657 y mort en 1732. Ais disset anys era doctor en
jurisprudencia per 1' Universitat de Salamanca, de la
qual va ésser rector desde 1677 fins després del 1678,
al retornar a Mallorca per la mort de son pare. Va
reformar aquells estudis, que sapigué governar savia-
nient. En 1' illa va obtindre els primers lloclis de la
seua carrera, y a n' ell bagué de confiarse una com-
petencia famosa entre la jurisdicció reial y 1' eccle-
siástica I' any 1721.

BASACHS. Geog. Veinat de Qironella.

BASADA, f. Náut. V aparell que s' arma sota la
ñau pera botarla a 1' aigua o pujarla a la carena.
Basada.

BASALT. Miner. Roca silícea volcánica, dura cóm
el ferro, vitrificada y de color fosch. Basalto.

BASÁLTICH. adj. Format de basalt. Basáltico.

BASALTINA. f. Nóni comú del anfibol. Basaltina.

BASAMENT. ni. Arq. Qualsevol cós que "s posa
sota la columna. Basamento.

BASANITA, f. Geol. Pedra de tócli, roca basáltica
d' un color negrencli. Basanita.

BASANOMELANO. m. Miner. Mineral que 's pre-
senta en crestalls de color niólt negre, y en quina
composició hi entren 1' ácit titánich y els óxits fé-
rrich y ferros. Basanomelano.

BASAR, v. a. Posar, fundar, assentar, estribar, es-
tr.blir, assegurar. Basar. || m. Nóni oriental del mer-
cal púb'.ich. Bazar. || Gran magatzein ont s' hi venen
obgectes d' industria y arts. || La reunió de nioltes
botigues en un meteix edifici, passatge, etc. Bazar.
II m. Ant. PATO.

BASARDA. f. 1er. Por, y mes particularment por
de coses inmaterials. IVliedo, pavor.

BASARDOSAMENT. adv. m. D' un modo basardós.
Pavorosamente.

BASARDÓS, A. adj. Ter. ESPARTOS.

BASCA, f. Desmai. Desmayo. || Ansia de vomitar.
Ascos. II Gran desitj de fer alguna cosa. Ansia, an-
helo.

Segell de Bascara

dre la pena que s' ha de passar fins a enllestir algún
negoci. Mucha pena me da sólo el pensarlo.

NO MORIRÁ DE CAP BASCA, fr. Fam. NO POSARSE
CAP PEDRA AL FETGE.

BASCARA. Geog. Vila de la prov., bisb. y part-
jud. de Girona; está situada a la
vora del Pluvia y té 935 hab.,
junt ab els llochs de Calabuig y
de Orriols, que depenen d' ella.

BASCOLLA. m. L' honie rús-
tich. Agreste, rústico, patán,
zafío.

BASCOLLEJAR. v. a. y 'Is seus
derivats. Bescollejar.

BASCOS, A. adj. Met. ACTIU,
SOLiClT.

BÁSCULA. L Mena de balanza de palanca ont la
for^a y 'I pes se posen a igual distancia del punt de
apoio, cóm en la balanqa comuna, o bé a distancia
diferenta, cóm en la romana, de modo que fassi con-
trapés y pugui haver'hi equilibri. Báscula.

BASE. ni. Mat. BASA, 2.

BASEA, BASELLA o BASEYA. Biog. Lllnatge no-
ble niólt influient durant el sigle Xll, nascut a redós
de la cort feudal de Castelló d' Enipuries. Posseia '1
senyoriu de Juyá. El seu recort se conserva a Barce-
lona ab el carrer que li va ésser dedicat per la ven
popular d' altres centuries.

BASELLA. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb.
de la Séu d' Urgell, part. jud. de Solsona; té 855 ha-
bitants.

BASEOLOGÍA. f. Ciencia que tracta de les bases
quimiques. Baseología.

BASET (Pere). Biog. Arquitecte del sigle XV, qui,
en coloboració ab Jaume Alfons, va fer 1' any 1476
el claustre gótich del monestir de Montserrat, per
encárrech del cardenal La Rovére.

BASETA. f. Les quatre cartes que sobren en el
joch del revessí, després de repartides ais jugadors
les que 'Is hi toquen. Baceta. || Joch de cartes sem-
blant al canet o a la banca.

BASEYA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de CIu-
rana, prov. de Girona.

BASGART. Hidrog. Riuet de la prov. de Lleida.
Neix a la serra de Cadí, al vessant tramonta del col I
de Rendís, y desaigua a la vora del Segre, prop de
Bellver.

BASI. m. Tintura de coure y cer. Basio.

BAS

BAS

2Ü9

BASIAL. adj. El eos senas central deis non que
componen la vértebra deis animáis articulats. Basial.
BASICERINA. f. Fluorur básich de ceii. Basice-
rina.

BÁSICH, CA. adj. Qiiim. Coniposten el qual domi-
na la basa o el principi electrepositiu. Básico.

BASIFIXO, XA. adj Boí. Lo qu' está fixo o ade-
rit per la base. Basifíjo.

BASIGOT. m. Al jocli de la báciga és juntar qua-
tre cartes semblantes. Cuatrinca.

BASILAR, adj. Bot. Propi de la base o colocat en
ella. Basilar. || Anaí. V os esfenoides, que pertany
a la base del cráni y a 1' apófosis. Basilar.

BASILÉU. adj. S' aplica al animal mort natural-
ment y a la sena carn. Mortecino.

BASILI. in. n. p. Nóm d' lionie. Basilio. || adj. Qui
segueix la regla de Sant Basili. Basilio.

BASÍLICA, f. En un principi era un palau o casa
reial. Avui és iglesia suniptuosa, cóm la de Sant Pera
a Roma, la de Sant Ignasi a Pamplona, etc., etc. Ba-
sílica. II Anal Vena ciue s' uneix ab la cefálica, for-
mant la niitjana. Basílica.

BASILICÓN. m. Farm. Ungüent compost d' oli,
pega grega y cera groga. Basilicón, basalicón, un-
güento amarillo

BASILISA. f. n. p. Nóm de dona. Basilísa.
BASILISA, Santa. Biog. Natural de Xátiva. Va
anar a Roma ab son niestre en relligió, que 's diu si
era Sant Pau. Allá trova el niartiri, baix 1' iniperi de
Neró.

BASILISCH. m. Zoo!. Animal fabulós del que 's diu
que mata ab la vista. Basilisco || Asíroii. Estrella
fixa de la constelació del lleó. Basilisco, corazón
del león. 11 Lo que causa molestia. Basilisco.

BASISFENAL. adj. Anat. Se diu de la base o del
cós d' una de les quatre vertebres que constitueixen
el crani. Basisfenal.

BASOÍDICH. adj. Min. Prisma piramidal que té
una de les cares de la pirámide mólt mes alta que les
altres, de modo que a primera vista el crestall se
presenta baix la forma d' un prisma, terminal per una
base obliqua. Basoideo, basoides.

BASORINA o BASORITA. f. Qiiim. Principi vege-
tal análech a les gomes. Basorina, basorita.

BASQUEIG. m. Neguit, desfici que se sent al ven-
trell quan se teñen ganes de vomilar. Bascas, an-
sias.

BASQUEJAR. v. n. Tindre basques. Basquear. ||
Manifestar impaciencia pera fer alguna cosa. Anhe-
lar, ansiar.

BASQUEJARSE. v. r. Donarse ansia, enginyarse
pera evitar algtin dany o perill o pera obtindre algu-
na cosa desitjada. Componerse, espavilarse, arre-
glarse.

BASSA. f. Secreta, comuna. Necesaria, letrina,
privada, lugar común. || Toll, estany ont s' h¡ re-
cuU r aigua quan plou, pera beure y altres usos.
Balsa. II Ais molíns d' oli, estany ont va a parar el
solatge Balsa. I¡ Ais molíns de fariña, estany pera
recullir 1' aigua quan n' lii há poca. Cubo. || Sot,
clot, que hi há ais carrers y s' ompla d' aigua quan
plou. Charco. || La que 's forma de les aigües plu-
vials o vingudes de rius, en que s' hi renta la roba,
s' hi abeura '1 bestiar, etc. Lavajo. II La que queda
ais camps després d' haver plogut o haverse inundat.
Lagunajo. || VIVER. || Ter. Ait. y Of. Part vuida d'una
fusta. El lloch más baix. Part cóncava. || — DE OLAS.
Aquella ont s' hi recull aigua pera que 's geli. Char-
ca, poza.

ESTAR COM UNA BASSA D' OLI. fr. Estar en suma
quietut algún poblé o familia. Estar como una balsa
de aceite. || Dit del mar quan esiá en calma. Estar
la mar en leche ó en calma ó en bonanza.

DIC. CAT. — T. I. — 27.

BASSA (Coll de la). Orog. CoU a 2,205 met. de-
munt el nivell del mar que hi há al NE. del coll de
Toses, a la ratlla de la Cerdanya ab la Valí de Ribes,
prov. de üirona. Ii — DE SANT VICENS. Geog. Caseriu
del ternie de Muro, Mallorca.

BASSA (Guillem). Biog. Guardia fidel del castell
d' Alaró a Mallorca, que va sufrir martiri d' ordre del
rei Alíons 111 d' Aragó per no haver trencat el jura-
nient y homenatge fet al rei Jaunie II de Mallorca,
resistintse a entregarli '1 castell, en companyia de 'n
Guillem Cabrit, ab tot y 'I siti en regla que '1 rei de
Aragó va posar a 1' enlairada fortalesa.

— (PERE). Biog. Desgraciat general del exércit,
quina trista fí ha fet popular el seu nóm. Va neixe a
Reus cap a les derreries del sigle xviii. Cursava dret
a Barcelona quan esdevingué la guerra de la Inde-
pendencia y aleshores va abrassar la carrera de les
armes, portantse común brau. L' any 1830 era briga-
dier y tres anys després governador de Cádis, pas-
sant'ho a ésser de Barcelona 1' any 1835. Un movi-
ment politich, ocorregut entretant, prenía peu y
triunfava per la nació espanyola. Bassa, prime a au-
toritat interina, va volguer oposarse a la impetuosa
correiit popular, desoint els bons consells que alguns
Ii doiiaven, y fon victima de la seua tenacitat, arros-
segantse '1 seu cadavre péls carrers de Barcelona,
haventse intentat cremarlo en plena Rambla, demunt
de una pila de impresos arrebassals per la policía al
editor Oliveres, el meteix any 1835.

BASSADA. f. BASSAL. II Bassa niólt plena d'ai-
gua. Balsa muy llena.

MOLDKE A BASSADES. fr. Se diu del molí que, no
tenint prou aigua, té que esperar que la bassa siguí
plena pera poguer moldre.

BASSAGANYA (Pere). Biog. Farmacéutich y ca-
tedrátich notable. Va néixer a St. Pau de Seguries
(Girona) 1' any 1816. Va desempenyar la cátedra de
Farmacia a les universitats de Granada y de Barcelo-
na, havénisel elegit degá d' aquesta facultat 1' any
1888. Ademes de alguns travalls escríts pera revistes,
queda d' ell la Flora médico-
farmacéutica (1859).

BASSAGODA. Geog. Poblé de
la prov. y bisb. de Girona, part.
jud. d' Olot; té agregáis els po-
bles de Cursovell, Lliurona, Pin-
caró, Ribelles y Sóus, reunint en-
tre tots 493 hab. || -(COLL de).
Orog. Coll que hi há a Ilevant de
Sant Aniol, casi bé a la ratlla de
la Garrotxa ab les Valls de Ller-
ca, y que té uns 1,200 met. demunt el nivell del mar.
II _ (puicj DE). Orog. Puig que hi há a la partió de
les Valls de Llerca ab la Garrotxa y té 1,363 me-
tres demunt el nivell del mar.

BASSAL. m. Bassa d' aigua detinguda. Lago, re-
gajo, charco. II Xopoll, mullader. Regajal. II Lloch
Hotos ab alguna malesa. Balsar, charco, lago. || —
D' OLL fr. Qiiantitat d' eix liquit vessat. Aceitada.

BASSALET. ni. dim. Clot petit d' aigua. Char-
quillo.

BASSAMENT. m. Ant. BAIXESA. ¡| adv. m. Ant.
BAiXAMENT. Arqueol. La basa o pedestal de la colum-
na. Basamento.

BASSAR. v. a. Ant. BAIXAR.
BÁSSEGA. f. BÁCIGA.

BASSERA (Can). Geog. Caseriu deit erme d' Alcu-
dia, Mallorca.

BASSES DE MONAS. Hidrog. Estanyols que hi
há al NO. y a poca distancia de Monas, caseriu del
ajunt. d' Oix, prov. de Girona. || —DE fabert. Pla-
nell del pía d' Aygamolls, situat prop de Espinatell,
Pirineu de Camprodón.

BASSES (Plá de les). Orog. Planell de dos a tres
kilómetres de extensió dalt de les Costes de Garraf.

Segell
de Bassagoda

210

BAS

BAS

BASSETA. f. diiii Bassa petita. Balsilla. || Cadi-
leta ab un bassinet pera anar de eos les criatures.
Carretón.

CAVAR DE BASSETA. fr. Agr, AIXORBIR.

BASSETA (Coll de la). Orog. En la serra d' Ave-
llanet (1.800 m.) prov. de Lleida.

BASSETJA. f. Ter. FONA.

BASSEYA f. Ant. Fona.

BASSIA. f. ler. Menjadora deis ases o deis porclis.
Pesebre

BASSIBÉS. Orog. Piiig de la serralada del Canigó,
a 2,680 iiiet. á' altitut. || — (PUIGDE). Orog. Piiig deis
Pirineus Orientáis, prop de la frontera espanyola; és
a niitjorn de Thues (Confien!) y té 2,844 nietres de
altitut.

BASSINYOL. m. dim. de bassa d' aigua. Balsita

BASSIOLES (Plá de les). Orog. Planell situat
entre Vallirana y Begues.

BASSIVA. adj S' aplica a la ovella que per niólt
vella se la destina a la carnicería. Oveja cotral.

BASSÓ. ni. Diminutiu de bassa. Charquito.

BASSOLS (Joan). Biog. Franienor del convent de
Barcelona al sigle xiv. Per el seu talent fou enviat a
París a estudiar ab el faniós Scoto, havent estat el
seu deixeble predilecte. Va ésser bon filosoph y teó-
lech, orador sublini y nietge trassut. Va deixar es-
crits alguns tractats en llatí. Vivía per 1' any 1322.

— (LLUIS) (FRA LLUIS DE OLOT). BiOg. Caputxí,
natural de Olot, autor del curios Ilibre Origen y arte
de escribir bien, mena de paleografía y tractat de ca-
ligrafía, ilustrat ab vinticinch lamines tirades al tór-
col. Va pendre 1' liábit 1' any 1735, quan sois ne con-
tava quinze d' etat. Va ésser bibüotecari del seu
convent de Barcelona. Va morir 1' any 1793.

BASSOT. m. Ter. Bassa d' aigua detinguda que
després de les plujes sol liaver 'hi ais camins. Ba-
dino.

BASSOTES (Coll de les). Orog. En la serra de
Cadí (1.810 m.).

BAST. m. Mena d' albarda curta, embotida de
llana la part que toca a 1' esquena de la bestia. Bas-
to, baste.

ANIMAL DE BAST. Animal de cárrega. Acémila.

BAST, A. adj. Qroller, de qiialitat inferior. Basto,
tosco, grosero. || Meí. Home rústich o groller. Bas-
to, grosero.

BASTA, f. El punt Uarcli ab que s' iguala la roba
pera cosirla be. Basta, hilván. || Els punts que 's
fan de distancia en distancia ais matalassos pera que
no s' hi apiloti la liana. Basta. j[ Ant. BASTAnt, 2.

FER bastes, fr. EMBASTAR.

BASTADAMENT. adv. m. Ant. BASTANTMpNT.

BASTAIX. m. Ter. CAMÁLICH. || m. Qui 's guanya
la vida portant pés a coll Ganapán, palanquín,
faquín, esportillero, bastaje. |i El permódol en figura
de persona que 's posa al principi deis archs, colum-
nes o arquitraus en acció de sostíndreles. Atlante,
agobiada.

BASTAIXAR. v. a. Ant. Portar cárrega els bastai-
xos. Transportar, traginar al hombro.

BASTAMENT. ni. Ant. Provisió pera la manuten-
ció d' una plassa o exércit. Bastimento. || Ant. Su-
ficiencia, abundancia.

BASTANICHS. Geog. Caseríu del dist. munpal. de
Vilech y Estangues, prov. de Lleida.

BASTANIST. Orog Canal de la serra de Cadi
<2 400 ni.). Dessota hi té la hermita del mateix nom.

BASTANT. adj. Bastante. 1| adv. m. y

BASTANTAMENT. adv. m. BASTANTMENT.

BASTANTÍSSIM, A. adj. sup. Bastantísimo.

BASTANTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Bastantí-
simamente.

BASTANTMENT. adv. ni. Prou, suficientinent.
També serveix pera contenir a algú o per posar pau
entre 'Is que 's barallen. Bastante, bastantemente,
suficientemente, basta.

BASTAR. V. a. Ant. ABASTAR, 2, || n. Ésser su-
ficient, havern'hi prou Llegar, alcanzar, cumplir. ||
Ant. Sobrar.

BASTARD (Pich de). Orog. Puig de 2,095 met. de
altitut a ponent de Ralleu, depart. deis Pirineus
Orientáis (Conflent).

BASTARDA, adj. Dit de la lletra cursiva. Bastar-
dilla, bastarda. || Certa pessa de artillería. Bastar-
da. II Nciui. La vela niajor Uatina deis barcos d' aquest
aparen. Bastarda.

BASTARDEJAR. v. n. Degenerar alguna cosa ilel
seu origen. Bastardear. || Met. Degeneraren les obres
y costúms. Bastardear.

BASTARDEJAT, DA. p. p. Bastardeado.

BASTARDERÍA. f. y

BASTARDÍA, f. Qualitat de bastart. Bastardía.

BASTARENY (Riu). Hidrog. Riu que neix al ves-
sant S. de la serra de Cadí, al N. de la prov. de Bar-
celona, passa per Bagá y desaigua a la vora del Llo-
bregat a Sant Llorens.

BASTART, DA. adj. Qui degenera del seu origen
o naturalesa. Bastardo. || Dit del carácter de lletra
cursiva. Bastardo. || Ant. bast. ij bort, 1. || Náiit.
Vela mólt gran que 's posava a 1' entena de la ga-
lera quan era bo 'I temps y feia poch vent. Bas-
tarda.

BASTAT, DA. p. p. ABASTAT.

BASTAY. m. BASTAIX

BASTER. ni. Qui fa basts péls animáis y els ca-
rruatges de travall. Bastero.

BASTERO Y LLEDÓ (Antoni de). Biog. Canonge
de la seu gironina, natural de Barcelona, distingit
en la poesía, erudit, filosoph, historiaire y juriscon-
sult mólt remarcable. Es autor de la célebre obra
Crnsca Provenzale, en la qual s' estudia la Mengua,
la literatura y 'Is poetes de Provenga. Va deixar ma-
nuscrita una Historia de la lengua catalana. Visque
quinze anys a Roma, d' ont ne va tornar I' any 1724
després d' haver estudiat nióIt a la Biblioteca Vati-
cana. Va morir ais 62 anys, pél Septembre de 1737.

— Y LLEDÓ (BALTASAR). Biog. Bisbe de Qirona, na-
tural de Barcelona. Va ésser catedrátich de dret ca-
nónich y pél seu saver y la sena influencia va obtin-
dre moltes distincións lo meteix de part del arxiducli
Caries d' Austria que d' en Felip V. És autor de l'obra
Conferencias de la diócesis de Gerona sobre materias
morales y prudenciales prácticas, pertenecientes al es-
tado sacerdotal y pastoral (1750-51).

BASTETA. f. Entre sastres, el doblech que 's fa
ab puntades, a modo d' embasta menuda, ais caps de
la tela. Bastilla.

BASTETS (serra DELS). Orog. Es un estrep de les
niontanyes de Busa.

BASTÍA, NA n. p. Fam y

BASTIANET m. dim. SEBASTlA.

BASTIDA, f. Conjunt de taulons Iligats a unes en-
tenes deniunt deis quals hi travallen els niestre de
cases quan fan un' obra. || Ant. edificl || Banch o si-
tial pera posar en alt les botes del vi. Combo. || En
els molíns fariners empostissat ont descansen els
sachs, y també una porció de sachs posats els uns
deniunt deis altres. Estante.

BASTIDA. Geog. Caseríu del dist. munpal. de
Tost, prov. de Lleida. || — (LA). Poblé del depart.
deis Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de
Arles; és a la vora del riu Boles y té 453 hab. || — DE
BELLERA. Poblé del dist. munpal. de Barroca de Be-
llera, prov. de Lleida. || — D' ORTÓNS. Poblé del dist.

BAS

BAT

211

nuinpal. de Sercli, prov. de Lleida. || —de SORT. Po-
blé del dist. iiiunpal. de Sort, prov. de Lleida.

BASTIDETA DE CORRUNENY. Geog. Poblet del
dist. niunpal. de Viii de Llebata, prov. de Lleida.

BASTIDOR. 111. Obra coiminmeiit qiiacíriloiiga, feta
de quatre Uistóns de fusta pera clavar 'hi les teles que
s' han de pintar o brodar, pera ferne vidrieres, etc.
Bastidor. || La tela pintada que 's posa a dreta y es-
querra del escenari d' un teatre pera figurar el llocii
ont h¡ passa la escena. Bastidor.

BASTIGI. m. Art. y of. Un quadret de niontants o
travessos. Lligat de Uistons o pots. Bastidor.

BASTÍGICH. m. Pessa de fusta ont s' Iii fixen les
guies del teclat del piano. Camilla.

BASTiLLAT, DA. adj, Parlant del blasó se diu de
la pega que té 'Is niarlets cap baix. Bastillado.

BASTIMENT. ui. Dos inuntants ab travesser dalt
y baix, ont s' hi encaixa la porta, la finestra, etc.
Marco. || El de les vidrieres, portes, etc. Bastidor. ||
EDIFICI, 1. II FORTIFICACIÓ. llABAST, 1. \\ Nüllt. VAIXELL.
II — D' AMBÁ. Art, y of. El de giiix equivalent a la
paret de niaó de cantell. || —DE DUELLA. El bastiinent
forá. El que va encaixat a la duella o galze obert a
la paret. || — de balcó. El que va encaixat a la due-
lla. El compost de niontants ab cnnal o galze o de
dos travessos, el de dalt ab galze y el de baix ab
galze y escupidor fet del ineteix través. || —DE CANAL.
Van compresos els de baleó y finestra. En general
tots els que teñen els niontants ab una canal. || — DE
FALDA. El compost d' una sola cania o través, ja
forniant un angul recte agut u obtus, segons els cas-
sos. No porten galze, mes, sí un bordó cóni a ornat.
Es la base o sostenidor del boxit d' una xainaneia.
II — DE FINESTRA. El destinat a n' aquesta pega.
Guarda les meteixes condiclons que '1 de baleó. || —
DE MAÓ DE PLÁ. S' anomena aixís per ser els basti-
ments destinats a les parets luestres per lo general
fetes de maó de plá. || —DE tarja o AB tarja. El
bastiment que porta dos travessos destinats a dues
obertures, anomenantse tarja a la superior.

BASTIMENT DE TRES QUILLES. m. Nduf. El que té
carena. Buque de tres quillas.

BASTIMENT DE DUES RODES. El que té la popa seiii-
blant a la proa y 'I timó per fora, cóm els falutxos,
llaúts, etc Buque de dos proas.

BASTIMENT SENSE CUBERTA, El que no té cuberta.
Buque abierto.

BASTIMENTS. Orog. Puig del Pirineu, demunt la
comarcada d' Ull de Ter. En ses vessants hi neixen el
Ter y el Freser; s' anomena també Puig del Gegant
(2.881 m.).

BASTINA. adj. S' aplica a la carn cuita qu' es
dura y estiraganyosa. Carne correosa || Ictiol. Ter.
RAJADA.

BASTIÓ, m. Fort. Mena de trinxera o baluart
avansat. Bastión.

BASTIR. V. a. y 'Is seus derivats. Edificar. || Ant.

FORTIFICAR. II Ant. ARMAR, PROMOURE, EMMARANYAR.

II JVlontar. Posar els travessos d' una porta a llurs
respectius niontants. Preparar els bastigis pera en-
colar.

BASTIT. adj. m. of. Pega a modo d' enibut, usada
pels barretaires que 's forma juntant cara a cara al-
tres varies pesses triangulars. Bastido.

BASTO, m. El coll de les cartes en que hi há pin-
táis bastóns. Basto, palo. || L' as de dit coll. Basto,
palo. II Qualsevulla carta de dit coll. Basto, palo.

BASTOS SON TRUNFOS. Expr. Met. fam. Denota ha-
ver 'hi garrotades. Apalear, aporrear, andar el palo.

CAGAR EL BASTO. Loc. Met. fam. SEGAR L' HERBA
SOTA DELS PEUS.

BASTÓ, m. Tros de fusta llarch y rodó, disposat
pera diferents usos. Palo, bastón. || iWangala. ca-
nya o jonch d' Indies pera portar a la niá. Palo, bas-

tón. II El que porta '1 cegó per guía. Tiento. || Al art
de la seda el rodó en que 's recull la pega urdida pera
passarla al plegador. Bastón. || Met. Mando. Bastón.

BASTÓ AGUAT: AOULLA D' ENLLARDAR.

QUI NO ESCOLTA LA RAHÓ, I SCOLTA EL BASTÓ. Afo-
ris^me ab que 's significa que qui no cedeix al raona-
ment ha de cedir a la forsa. A fuerza de villano, hierro
en mano.

REGNAR EL BASTÓ, fr. Fam. Haver 'hi bastonades.
Andar el palo.

VESTEIX UN BASTÓ Y SEMBLARÁ UN BARÓ. Ref. De-
nota quan ajuden els adornos pera fer fer bon paper
o pera dissimular la lletgesa. Afeita un cepo y pare-
cerá mancebo; baza compuesta, á la blanca denuesto:
compon un cepillo, parecerá bonillo.

BASTÓ (Jofre). Biog. Tercer senyor feudal de
Cerviá y del castell de Pubol al sigle xi; tributari
deis conites de Barcelona, en quina cort era perso-
natge distingit. Va intervindre en la boda de Beren-
guer el Vcll ab Alniodis. L'any 1067 va formar part
de r assamblea deis vint-y-un que aprovaren les fa-
mosíssimes llcis Usatges de Barcelona.

BASTOiVlAR. V. n. Ant. BLASFEMAR.

BASTONADA, f. Cop de bastó. Palo, bastonazo,
bastonada.

BASTONADA DE CEGÓ. La que 's dona ab furia y
sense mirar ont se pega. Palo de ciego.

FER UN FART O SARRO DE BASTONADES. fr. BASTO-
NEJAR.

BASTONAGA. f. Ter. pastanaga.

BASTONEJAR. v. a. Pegar ab bastó. Apalear,
dar de palos, tundir, sobar. || Remenar el vi ab un
bastó pera desfer el tel de la superficie. Dar bastón,
bastonear.

BASTONEJAT, DA. p. p. Apaleado.

BASTONER. m. Ant. Oficial inferior de justicia.
Alguacil de vara y verguer ó verguero. jj Qui
porta el bastó de la justicia. Corregidor. || Qui guar-
da el bastó de una contraría y '1 porta a les profes-
sóns. Bastonero. || Mestre de danses. Bastonero,
alcalde. || Qui fa bastóns y també aquell que 'n
ven. Bastonero.

BASTÓN ET. ni. dim. Palillo, bastoncillo, bas-
toncito.

HAVER 'HI BALL DE BASTONETS. Ref. HAVER 'HI BALL
DE BASTÓNS.

BASTONOT. m. Bastó petit y mal format. Pali-
troque, palitoque.

BASTÓNS, Coll de. Orog. Coll que hi há entre les
Valls de Vianya y de Ridaura, prop de Sant Pere Es-
pulg, del dist. munpal. de Capsech, provincia de Gi-
roha.

BASTRACH. f. Ant. bestreTA.

BASTÚS. Geog. Poblé agregat a Orcau, prov. de
Lleida.

BASTÚS Y CARRERA (Vicens Joaquim). Biog.
Erudlt cátala que va consagrareis seus estudis a po-
pularisar ab ordre y claretat els coneixements y cu-
riositats de la arqueología y de la historia. Va néi-
xer a Tremp l'any 1799 y va desempenyar alguns
cárrechs oficiáis. Es autor del Diccionario Histórico
Enciclopédico, (18^3). Curso de Arqueología. Tratado
de declamación. (1833). Nuevas anotaciones al Quijote
de Cervantes, (\%Z^). Historia délos Templarios, (1834).
La edad media. El trivio y el cuadrivio, (1862). La sa-
biduría de las naciones, (1862-67). Memorándum anual
y perpetuo de todos los acontecimientos naturales ó
extraordinarios, históricos, civiles, etc., (1855-56). Va
ésser mantenedor deis Jochs Floráis de Barcelona
r aiiy 1860. Va morir a aquesta ciutat 1' any 1873.

BAT. m. Ant. EMBAT.

DE BAT A BAT. m. adv. Se diu de les portes quan
están del tot obertes. De par en par. || Numis, Mo-
neda de Alemanya que val dos quartos. Bat.

212

BAT

BAT

BATA. f. Cota, roba ta'ar ab niánegues. Bata. ||
Mena de capa ab cua o róssech, que usaven les se-
nyo es pera anar de visita y a les funcións. Bata.
BATAFALÚA. f. Ant. MATAFALUGA.
BATAFIÓ. m. Náut. Cap de corda priiii y curt, fet
fertn a la relinga del gratil de la vela, y ab lo qiial
s' aferra aquesta a la seua entena. Batafiol, mata-
fiol, matafión.

BATAFIOLAR. v. a. Náut. aferrar, 2.
BATALL. ni. Tro? de ferro en forma de porra,
afiansat al centre de la campana pera feria sonar.
Badajo, lengua. || Os pera fer sonar les esquelles.
Badajo, lengua.

BATALLA, f. Mil. Lluita, conibat de tropos o de
naus. Batalla. II m. Antiguament el centre del exér-
cit, ordenat entre la vanguardia y la retaguardia.
Batalla, centro, cuerpo de batalla. || L' exércit en
pié y les divisións grans que d' el! se íeíen antigua-
nient, d' oiit prevé M nóin de batalla. Cuerpo de ejér-
cito, batalla. II Met. Alterado de les passións, opo-
sició de pensainents. Batalla. || P/n/. El quadro que
representa una batalla o acció de guerra. Batalla.

BATALLA CAMPAL. La que 's dona entre dos e.xér-
cits ab totes Uurs forces. Batalla campal.

BATALLA DE TARONGES. Aiit. Festa, joch O slmula-
cre en que 'Is conibatents se batíen ab taronges.
BATALLA JUDICATA. Anl. DESAFÍO LEGAL.
BATALLA RELAL. Ant. Aquella en que '1 soldat gua-
nyava tot lo que podía arreplegar. Batalla real.

ARREAR DE BATALLA, fr. Ant. Aparejarse, preparar-
se, disponerse para el desafio

DONAR LA BATALLA, fr. Lluitar, combatre. Dar, ira-
bar la batalla, reñir á las manos, combatir, batirse.

E.\' BATALLA, m. adv. Escampada la tropa ab pocli
fondo. En batalla.

OUANYAR LA BATALLA, fr. Mil. Vencer al eneniicli.
Ganar la batalla.

LLiURAR BATALLA, fr. Presentar o donar la batalla.
Librar batalla.

PARAR BATALLA. Ant. PRESENTAR BATALLA.
PERDRE LA BATALLA, fr. Mil. Abandonar forsosa-
ment el camp ont se dona la batalla. Perder la ba-
talla.

PRESENTAR LA BATALLA, fr. Posarse devant del
enemich y desafiarlo. Presentar la batalla.

BATALLES ARRANJADES. Ant. En ordrc de batalla.
BATALLA (Coll de la). Orog. Coll que h¡ há a la
Serra de la Alusara, entre Vilaplana y La Selva, pro-
vincia de Tarragona.

BATALLADA, f. Cop de batall. Badajada.
BATALLADOR, A. m. f. y

BATALLANT, A. in. y f. Ant. Qni conibat. Com-
batiente, batallador, lidiador.

BATALLAR, v. a. Lluitar. Batallar, combatir, pe-
lear. 11 v. n. Met. Disputar. Pugnar, batallar, por-
fiar.

BATALLARESCH, CA. adj. Ant. Pertnnyent a la
bata! a. Bélico.

BATALLAS, ni. aum. Badajazo.
BATALLÉ (Plá). Orog. En el célebre bosch de Ba-
ricauba, entre Viella y Les Bordes, (Valí d' Aran).
BATALLER, A. m. y f. Batallador.
BATALLERA, f. Acte y efecte de batallar o tocar
les campanes. Repiqueteo.

BATALLEROS, A. adj. Ant. BÉLICOS.
BATALLET ni. diin. Badajuelo.
BATALLÍVOL. adj. Anl. BATALLARESCH,
BATALLÓ, ni. Mil. Cós d' infantería de cert nom-
bre de coinpanyíes. Avui es 1' unitat táctica usual a
tota Europa, y a vegades també 1' orgánica y atlmi-
iiistrativa, quan no dependeix de reginient y está
constituit pera obrar sol o en divisió o brigada. Ba-
tallón. II Anl. Esqiíadró de caballería. Escuadrón

II Hi há batallóns de línea, de cassadors, de guíes,
franclis, de reserva, etc.

BATALLÓLA, f. Náut. Cada una de les dues fustes
que s' asseguren a!s candeleros deis costats de la
ñau per la part exterior en que 's fan les enipalleta-
des. Batayola, batallóla. || Ferro que hi liavía a les
galeres pera alsar la cuberta. Batallóla.

BATALLÓLA, Coll de la. Orog. Coll a 1,225 met-
deniunt el nivell del mar, sitiiat » tramontana de
Sant jauíne de Frontanyá, prov. de Barcelona; separa
les aigües del Arija de les del Marlés.

BATAMENT. ni. Ant. Acte de batre o de pegar a
algi'i. Apaleamiento. |1 batament de peus. Ant.
PICAMENT DE PEUS.

BATÁN, in. Arl. y Of. Máquina coniposta de tapes
a dalt (anterior o posterior) d' una porta, al devant
de bancades de ferro, reclosa de la caixa interna que
és de fusta, de cilindres, molles, embuts, guía, llen-
gueta, escursa, corro y pesos. La base d' aquesta má-
quina es baleada perqué la roba Uisqui. Es 1' enginy
que atapaeix la loba filtrantla y uniforinantla. NOCH.
Batán. ¡I —DE masses. m. Ter. Barca de fusta de base
falcada ab armadura de ferro. A son deniunt, pero inde-
pendent de la barca, lii há el jocli de masses o siguin
dugues peces d' alzina o roure ben fermes y esgrao-
nades del cap, jocli que 'Is colzets donen el inoviinent
de va y ve, apilotant la roba y aniassantla.
BATANAR, v. a. ABATANAR.

BATANER. in. Qui cuida del noch o hi travalla.
Batanero.

BATARELL. m. Batíment, batent, y aixís se diu:
eslar al batarell del sol. Resistero.

BÁTAVO, A. adj. Natural de Batavia, avui Ho-
landa. Bátave.

BATAYA. f. Ant. BATALLA.

BATAYADA f. Ter. Batallada. 1| Toch de ba-
teix. Toque de bateo.

BATAYAR. v. n. Ant. BATALLAR.
BATAYLLA. f. Ant. BATALLA.
BATCOLL. m. Ant. BESCOLL.
BATCOLLADA. f, Ant. BESCOLLADA.
BATEA, f. hdut. Ñau rectangular o quadrilonga,
quíns costats, popa, fondos y proa son superficies
pía nes. Batea.

BATEA. Geog. Vila de la prov.
de Tarragona, bisb. de Tortosa,
part. jud. ( e Gandesa; és a la Valí
del seu nóm y té 3,246 hab. || —
(VAL DE). Hidrog. Riera que neix
a la serra de Pándols, prop de
Gandesa, prov. de Tarragona, reh
les aigües de la riera de Valí Ma-
jor, passa per Batea y desaigua a
la vora del riu Matarraña, a la
ratlla de les províncies de Tarra-
gona y Saragossa.

BATECH. 11). Movíinent alternatiu de contracció
y dílatació del cor y de les arteries. Latido. il Cop
produit al cor per aquell ineteíx inoviinent. Latido.
II El cop que se sent a les arteries de les parts del
cós que son mólt inflamades. Latido.
BATEDOR, A. m. y f. Qui bat. Trillador.
BATEGAR. v. n. Fer el cor y les arteries llurs na-
turals nioviments de contracció y dilatado. Latir.
II — V. a. BATRE

BATEIG. m. Administrado del baptisme. Bautizo,
bateo.

BATEJADOR, A. m. y f. Qui bateja. Bautizante
BATEJ AR V. a. Administrar el sa^ranient del bap-
tisme. Bautizar. JI Met Treure un renóm a alguna
persona o cosa. Bautizar. || Posar aigua al vi. Bau-
tizar, merar. || Calificar una cosa de bona o dolen-
ta. Canonizar || v. r. Bautizarse.

Segell de Batea

BAT

BAT

213

BATEJAT, DA. p. p Bautizado. || iii CRISTIÁ. ||
BATEJAT A LA HORA DE LA MORT. adj. Qui reb el bap-
tisme al Hit a la seua derrera hora. Clinico.

BATELL. m. Ant. Bot, llanxa. Batel, bote. || bata-
RELL. II BATEIG.

BATEMENT. m. Latido

BATENT. 111. Part del bastinient de la fiíiestra o
porta contra la que bat al tancaise. Llistó que forma
galze. Batiente. ll Sola, part oiit lii toca iiiólt el sol.
Solana. |J Rastell de sol. Resistero. || p. a. Lo que
bat, cóm: laporta, lafinestra, etc. Batiente || Parlant
de portes se diu: batent de porta; porta de dos batents,
significantse la que consta d' una o dues falles.

BATERÍA, f. Conjunt de peces d' artillería dispo-
sades pera disparar. Batería. || El llócli oiit se posa
r artillería pera batre una plassa o fortificació. Ba-
tería.HE! conjunt de canons de cada cuberta de ñau.
Batería. |1 Els arguiiients o nniltitiit d' enipenyos
pera qu' algú fassi '1 que se li deiiiana. Batería. || —
(PLÁ DE LA). Orog. Exteiis planell situat al peu del
pich de Bassagoda ; se 1' anomena també camp dels
EMKiRANTS.

BATET. Qeog. Poblé de la pro-
vincia y bisb. de Girona, part. jud.
d Olot; está dalt d' una iiion-
tanya y té 396 liab. 1| Veinat del
dist. munpal. de Ribes, prov. de
Qirona.

BATEU. m. Ant. BATELL, 1.

Segeil deBatet BATÍ ALLÁ. f. Ter. BATEIG.

BATIAR. V. a. Ant. BATEJAR.

BATIBAUMES (Plá de). Orog. Plá que h¡ ha sota
Puig Cerveris, a llevant de Serrat, caseriu del dist.
munpal. de Caraips, prov. de Qirona.

BATÍCUL. m. btáiit. La vela y '1 pal de mitjana
qiian son iiiólt petits. Batículo

BATIDOR, A. m. Soldat que va de descuberta.
Batidor. || Guardia de Corps que va devant del cotxe
d' alguna persona reial. Batidor. || El soldat de ca-
vall que va devant del general. Batidor. || Núul. Cor-
deta que porten les veles deis falutxos desde la pena
al puny de 1' escota, dins d' una veina de tela pera
<iue li serveixi de relinga. Batidor. || En la montería,
qui fá alsar la cassa. Batidor. || s. y adj. El barco
que va a la descuberta y a seguir altres barcos. Ca-
zado'

BATIDOR D' EMPEDRAT. Vagabundo. Azotacalles,
cerero, callejero.

BATIDORS o ESCUPIDERES. m. Nríut. Els tau-
lons triangulars qu' alguns coloquen sota de la bra-
gada de les masquetes inferiors. Batideros.

BATIFULLA. m. batifuller.

BATIFULLAR. y. a. Travallar els metalls. Batir
hoja.

BATIFULLEJAR. v. a. y Ms seus derivats. BATI-
FULLAR.

BATIFULLER. m. Qui fá tulles d' or o plata pera
daurar o platejar, balent'ho en una enclusa, fins
deixar'ho tan prim cóm un paper; després se posa en
un llibre quadrat y 's va aprimant una niultitut de
vegades. Batidor de oro ó plata, batihoja. || Qui
bat qualsevol metall, reduintlo a planxes, cóm: la
llauna. Batihoja.

BATIMENT m. Ant. L' acoló de pegar a algú. Apa-
leamiento. II Anl. ABATiAtENT. || — D' ALES. Aleteo, ale-
tada, sacudimiento de alas. || - DE COR. Latido, palpi-
tación. II Pint. ESBATIMENT. || —DE LLANA. V acció de
vergassejarla. Baqueteo, vergueo de lanas. || — DE
MANS; PICAMENT DE MANS. || —DE PÓLS. Batimiento,
latido del pulso.

BATÍN. ni. Asirán. Quiscuiia de les tres estrelles
que s' observen al veiitre d' Aries. Batín.

BATIPORT. m. Al taulell de les botigues la pega

ab golfes que s' alsa y baixa pera entrar y eixir.
Trampa. || La manpara o mitja porta en quadro del
carrer pera preservar del aire, aigua, etc., sense que
impideixi 1' entrada de la claror. Compuerta, guar-
dapuerta. II Art. Porta de tronera que defensa dels
trets contraris la pega de bateiía, y s' obra pera
dispararla. Mandílete. || Cada una de les peces que
formen el cantó baix y alt de les portes de les bate-
ríes, y '1 meteix cantó. Batiporte, batiporta. ||
Pany de cop. Picaporte. || Tiapa dels subterranis.
Trampa.

BATIPORTAR. v. a. Ndiií. Trincar els canons
contra 1' amurada de modo que ab les boques toquin
al batiportait de la respectiva porta. Batiportar.

BATISTA, m. Baptista. || Tela de Flandes mólt
blanca y fina. Batista.

BATISTE, ni. BAPTISTA.

BATISTERI. m. Anl. BAPTISTERI.

BATLE. m. Ter. y

BATLLE. m. Jutge ordinari en certs pobles de Ca-
talunya, Valencia y Mallorca, y antiyanient de se-
nyoriu en la corona d' Aragó. Alcalde, baile. || El
cap del Ajuntament. Alcalde. II — D' AIGÜES. aiqUA-

DER, 6. II — DE MOSQUES. m. AGUTSIL DE A10SQUES. ||

— GENERAL. 111. Ministre superior del reial patrimonl
Baile general. || — DE gitanos. El superior que s' ele-
geixen els gitanos. Conde, jj —LOCAL. Aquell que'n al-
guns territoris entenía en primera instancia sobre
rendes reíais. Baile local.

¿GUÉ NO HI HA BATLLE EN AQUEST LLÓCH? Loc. De-
nota la niolta confusió que hi ha en alguna part. ¿Qué
es esta Babilonia?

PER FALTA. D' ALTRE, MÓN PARE FOU BATLLE. Ref.

Por falta de hombres buenos á mi padre hicieron al-
calde.

POSAR BATLLE. fr. Ésser mólt familiar d' alguna
part, disposar ab tó de satisíacció y autoritat. Triü'
char.

BATLLE (Joseph). Biog. Frare francisca, natural
<r Alcover; va desempenyar alguns cárrechs fins a
ésser designat, en 1696, inquisidor de Barcelona y
avans, en 1694, cronista de 1' ordre de /rame/zors de
Catalunya, liavent escrit y presentat al capítol pro-
vincial del any 1715 la Crónica de la provincia, en
dos volums folio. És autor d' algunes altres obres de
temes piadosos. Vivía encare 1' any 1726.

— Y AtiR (JAUME). Biog. Pintor y niestre de Llotja
Va néixer a Barcelona 1' any 1801. És autor íie molts
retratos, quadios de género y pintures relligioses. La
seua obra capdal és una Escena del Diluvio ¡Ilumina-
da per un raig de sol entre núvols, pintada a Italia,
que existeíx en poder de la nostra Academia de Be-
lles Arts. En Batlle també va gravar al boíx. Va mo-
rir a Sarria I' any 1858.

BATLLÉS Y TORRES AMAT (IVlarian). Biog.
Remarcable metje y orador eloqüent, que va néi-
xer a Moya a les derreríes del sigle XVIII. Va morir
l'any 1865.

BATLLESA. f. La muller del batlle. Alca'desa.

BATLLET. m. dim. Bailecito.

BATLLÍA. f. Ofici d' alcalde y '1 territori déla
seua jurisdícció. Alcaldía.

BATLLÍA (CoU de la). Orog. Coll que hi ha a la
partió d' aigües del Ter y '1 Fluviá, a llevant de Cam-
prodón, prov. de Girona. |{ — (la). Geog. Antigua en-
contrada de Catalunya, compresa dins de la Cerda-
nya; la rega 'I Segre y 's componía de la vila de Beli-
ver, que n' era la capital, y dels pobles veins se-
güents: Badés, Balltarga, Bor, Coborriu, Cortariu,
Ingla, Ñas, Néíol, Osiá, Pedra, Pi, Riu de Santa Ma-
ría, Santa Eugenia, Santa Madalena, Talló y Vilella.
Avui pertany a la prov. de Lleída.

BATLLIU. ni. Cavaller profés del ordre de Sant
Joan que té comanda. Bailío.

214

BAT

BAU

BATLLIU (de Sas). Geog. Poblé de la prov. y bisb.
de Lleida, part. jud. de Tremp y a 50 kilónietres al
N.O. d' aqiiest \ vila, té 492 hab.

BATLLÓ Y BARRERA (Feliu). Biog. Fabricant
de filats y teixits que forniava part de la rao social
Batlló germans. Era natural d' Olot y va morir a
Barcelona 1' any 1878. Desde "Is catorze anys residí
a la capital, ocupat al comers deis seiis germans. Eli
niontá el íamós establiment sitiiat al carrer d' Urgell,
prop de Les Corts, quina superficie total és de
60,000 metras quadrats, deis que n' hi ha 24,000 de
cuberts per les construccions y 7,000 pera dipósits
d' aigua, poguentne contenir 25,000 nietres cúbichs.
Aquella fábrica, la niés iniportant d' Espanya al seu
temps, tenia 53,000 fusades, produint 1,100,000 kilogs.
de fil; centava ab 1,265 telers, que teixien cad' any
240,000 peces de 52 metres, o siguin 12,480,0C0 nie-
tres de tela. La fábrica tenía aprest y blanqueig; s'lii
elaborava '1 mido del que 'n feien 500,000 kilogs. al
any y podía arrivarne a produir 1,800,000 kilogs. Mo-
vien la fábrica catorze maquines de vapor ab forsa
nominal de 617 cavaüs y efectiva de 900, consumint
5,500 toneladas de carbó al any. Hi travallaven 2,200
persones, ab 2,100,000 pessetes de salaris. Pagava de
contribució al Estat 60,000 pessetes.

BATLLORL Geog. Veinat d' Esponellá, prov. de
Girona.

BATLLORIA. Geog. Caseriu del terme de Montne-
gre, prov. de Barcelona.

BATOLLA. f. Eina formada de dos bastons units
per medi d' una corda; serveix pera batre 'I gra a
i' era, Mayal.

BATOLLAR. v. a. BATRE, 3.

BATÓMETRE. m. Mar. Instrument que serveix
pera midar les profunditats del mar. Batómetre.

BATOJVIETRÍA. f. Art de midar les grans profun-
ditats del mar per medi del instrument anomenat ba-
tómetre. Batometría.

BATRACIA, NA. adj. Zool. Semblant a la grano-
ta. Batraciano.

BATRACIS. pl. m. Zool. Ordre de aquets reptils.
Batracios.

BATRACOCÉFAL, A. Zool. Que té '1 cap semblant
al de la granóla. Batracocéfalo.

BATRACOGRAFÍA. f. Descripció especial de 1' or-
ganisació y demés circunstancies de la granóla. Ba-
tracografía.

BATRAQUITA. f. Mineral de color gris verdencli
y Iluentor greixosa, que pél seu aspecte té alguna
seinblansa ab la granóla y se trova al Tirol. Batra-
quita.

BATRE. v. a. Pegar una cosa contra un' altre,
cóni: la mar contra les muralles. Batir, azotar. ;| Des-
granar el biat, llegiims, etc., ab trill o batolles, etc.
Trillar. || deixatar. 1| Fer caure ab una perxa '1 fruit
d' alguns arbres. Varear y batojar. || Met. pegar. ||
Entre peraires, basters y matalassers vergassejar la
llana o el peí. Arquear, batir, baquetear. |1 Vencer.
Vencer, batir. ¡, Aloure's violeníament alguna part
inferior del animal, cóm: el cor, el póls, etc. Latir,
palpitar. || jMoure alguna cosa ab violencia, cóm. els
rems. les ales, etc. Batir. !¡ Tocar el sol o 'I vent de
pié a pié a alguna part. Batir. H REBATRE. || Entre
xacolaters aplanar les rajo'es de la xacolata. Exten-
tender, allanar. || Acunyar o encuiiyar, cóm: batre
moneda. Acuñar. || Ant. Quebrar, hacer banca-
rrota.

AL BATRE; EN EL TEMPS DE BATRE. m. adv. Por la
trilla.

AL BATRE, SINO AQUEST L' ALTRE. Ref. Denota la
imposibilitat de fer alguna cosa. Cuando vengau los
nazarenos.

AL MAL DE CAP, EL jMENJAR l' abat. Ref. A la ca-
beza, el comer la endereza.

batre de rems. Loe. ant. ARMAR ELS REMS; BOGAR.
II fig. FUGIR.

BATRE EN FERRO FRET. f. Met. Machacar en hierro
frío.

BATRE LA COSTERA. Loc. ant. Batir la costa.

BATRE L' EMPEDRAT. Aixó és, perdre '1 temps péls
carrers. Matar el tiempo.

QUI NO BAT ALJULIOL, NO BAT QUAN VOL. Ref. De-
nota que dit mes és el temps de batre. En Agosto
trilla el perezoso.

BATRE'S. V. r. BARALLARSE.

BATSAGADA. f. Ter. XÁFACH. || Cop fort y sobtnt.
Sacudida.

BATUDA, f. El blat, ordi, etc., que s' extén a l'era
cada vegada que 's vol batre. Parva. || L' acció de
batre. Trilladura, trillar. || La deis arbres. Vareo,
vareaje. |1 Art pera pescar, compost de tres filats de
malíes diferentes, pero de la meteixa ampiaría y
llargaria. Batuda, solta, breja, trasmallo. ' Monte-
ría de caga major pera alsa;la y que vagí ais lloclis
ont r esperen els ca^adors. Batida. || pl. Filat tra-
vesser pera pescar. Red ba-redera. || Dret de la
trentena part deis írnits.

ALSAR LA BATUDA, fr. Recullif la erada. Desem-
pañar.

EXTENDRE O PARAR LA B.ATUDA. fr. Escamparla per
r era. Emparvar, aparvar.

BATUSSA. f. Renyina. Escaramuza, pendencia,
sarracina, zurribanda, marimorena, pelotera, re-
friega, reencuentro, y redopelo si és de nois. ||
Fam. Cástich, reprensió forta. Zurra, solfeo, felpa.
II p!. Batalla. I! - (COLLADA de la). Orog. En el camí
de Prats de Molió al Pich de Tretsevents, (1.220 m.).

BATUT, DA. p. p. Batido, trillado. || Ferit. He-
rido. II Vensut. Batido. I! Se diu del camí mólt trepit-
jat o freqüentat. Trillado. |1 adj. Molt d' ossos, can-
sat en extréni. Molido, majado, machacado.

BATUTA, f. Mus. Ven presa del italiá, que vol dir
mesura, compás. Modo d' acompassar els sóns y de
marcar In duració de cada temps. També se diu bat-
tnta. Battuta, batuta. || El bastonet ab que '1 direc-
tor d' orquesta marca 'i compás. Batuta.

BATXELLEJAR. v. n. Ant. BATXILLEREJAR.

BATXELLER. m. Ant. BATXILLER.

BATXELLERAT. m. Ant. BATXILLERAT.

BATXELLEREJAR. v. n. Ant. BATXILLEREJAR.

BATXILLER. in. Qui reb el primer grau d' alguna
íacultat. Bachiller ll Qui parla mólt y fora de pro-
pósit. Bachiller, picotero. || Qui vol averiguar lo que
no r iiiiporta. Curioso.

BATXILLERÁS. m. Aum. Bachillerazo.

BATXILLERAT. m. El grau de batxiller. Bachi-
llerato.

BATXILLEREJAR. v. a. Parlar mólt y fora de
temps. Bachillerear.

BATXILLERET. m. dirn. Bachillerejo, bachille-
rillo.

BATXlLLERiA. f. Parlería, tafanería. Chismogra-
fía, habladuría.

BATZEGADA. f. Cop fort. Golpazo, batacazo.

A BATZEGADES. m. adv. Fam Sense reflexió, ordre,
ni concert. De trompón, de golpe y porrazo.

BAU. m. Ndat. Bao. jj adj. balb.

BAU (Coll de la). Orog. Coll que hi há al S. E. de
r encontrada de Camprodón, prov. de Girona; té
1,070 met. demunt el nivell del mar.

BAUCAT. m. Pendo que usaren els cavallers tem-
plaris. Baucat.

BAUCI, A. adj. Ter. BUiT.

BAÚL. m. V. BAGUL.

BAULÓ (Son). Geog. Caseriu del terme de Santa
Margarida (Mallorca).

BAU

BAY

215

BAULÓ (Son). Geog. Caseriu del ternie de Sineu
(Mallorca).

BAUMA. f. Excavado natural que hi há al peu de

alguns espadáis, diferenciantse de la cova, en que
aquesta s' endintza en la tena, mentres aquélla és
sois superficial. Socavón. || —(LA) Geog. Poblé fa-
bril de la prov. de Barcelona, situat a la vora del
Llobregat, sota 1' estació de Monistrol. Pertany al
dist. munpal. d' aquest nóm. || — (COLL de la). En
el camí de Bagá a Gósol per les fonts del Bastareny
(1.550 ni.). II — (COLLET DE LA). Orog. CoUet que hi
há a mitjorn y a curta distancia de Vallfogona, prov.
de Qirona.

BAUMAT, DA. adj. Vuidat per sota. Hueco, soca-
vado.

BAUPRÉS, m. Ndttl. Pal agegut que surt de la
proa. Bauprés.

BAUPS (Collada de). Orog. Montanya que hi há
€ntre 'Is rius Ter y Freser, a tramontana de Ripoll y
a llevant de Campdevánol, prov. de Girona. || — (TO-
KRENT DE). Hidrog. Torrent que baixa de la collada
del seu nóm y desaigua a la vora del Ter, aigües
amunt de Ripoll.

BAUS. f. TIMBA, ESTIMBALL, PRECIPICI. || — DEL
ASE. Geog. Engorjat del Tech entre Prats de Molió y
El Tech.

BAUSA (Gregorí). Biog. Pintor mallorqui, nat a
Palma I' any 1590. Se va esfablir a Valencia, o:it va
perfeccionar el seu istil, aficionantse a 1' escola del
ilustre Ribalta, de qui va ésser el deixeble mes dis-
tingit. Segons testimoni de 'n Palomino, les pintures
de 'n Bausa se confoníen ab les del seu mestre. Les
seues obres mes notables, a Valencia, son: La resu-
rrecció de Jesucrist, a 1' iglesia parroquial de Sant
Andreu; Sant Lliiis Bertrán, a 1' iglesia de Sant Do-
mingo; Jesucrist mort, en bragos de la Verge, L' ado-
rado deis Reis, pintada 1' any 1645 pera S.int Miquel
deis Reis; El martiri de V apóstol Sant Felip, pera
r altar major deis Carmelites descalzos, y la Ver-
ge del Remei, pera els Trinitaris
calgats.
BAUSADOR. m. Ant. Traidor.
BAUSÉN. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. de la Séu
d' Urgell, part. jud. de Viella; és
a la vora del Qarona, y té 413
habitants. || Orog. V. SERRA BA-
CANERA.

BAUSÍA. f. Ant. Traició. Felo-
nía, traición, baucia.
BAUSSITJES. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Espolia, prov. de Qirona.

BAUZA (Felíp). Biog. Mariner y geograf distingit,
nat a Palma 1' any 1764 y mort a Londres en 1834.
Va estudiar a Cartagena y eixí a navegar 1' any 1779,
fent tot seguit campanya contra Inglaterra, interve-
nint en totes les principáis accions. Desde 1785 va
ajudar a formar 1' Atlas marítim d' Espanya, pre-
nent 'hi la part principal, fent el plan de Cádiz y de la
seua badía. En 1789 era director de niapes y plans a
la corbeta Descubierta, en el seu viatje al voltant
del mon. Retorna malait en 1794 per Valparaíso y
Buenos Aires. La formació de la seua carta del seno
Mejicano dona motiu a montarse la Direcció Hidro-
gráfica de Madrit, que mólt deu a la pericia y activi-
tat d'en Bauza. L' any 1808 li encomaná la Junta ge-
neral militar la formació d' un mapa de les fronteres
d' Espanya ab Fransa, en quin travall s' ocupava a
la invasió napoleónica, costantli prou d' evitar que 'I
francés Laborde s' apoderes deis seus estudis. Durant
la invasió (1808 a 1814) no reposa, en comissions pa-
triótiques adeqiíades a ses aptltuts y ciencia. En
1815 fou elegit director del Dipósit Hidrográfich. Es-
tudia la geografía y altures barométriques de les
Vascongades y deis voltants de Madiit fins a Sego-

Sejell de Bausén

v¡a y Serra del Guadarrama. En 1821 les Corts el
designaren membre de la Junta protectora de la lli-
bertat d' imprenta. També se li confia una nova divi-
sió del territori espanyol, que presenta llesta I' any
1821. Forma el plan pera aixecar el mapa d' Espanya
aprovat pél Gobern y per les Corts, y havéntsel fet
director d' aqueix travall renuncia els xexanta mil
rals de sou assignats. L' any 1822-23 sorti diputat
per Mallorca y en 1823 la política del reí Ferrán VII
1' expatría a Gibraltar y a Londres. Fou amnistiat
tres niesos avans de morir Deixá llestos nombrosos
materials geográfichs d' América y de la península.
Inglaterra I' honra sepultantlo a 1' Abadía de West-
minter.

— (JOAN). Biog. Metge mallorqui del sigle XVII
Era deixeble deis famosos Pizaeta, Mítjavila y Gas-
eó. Se va graduar 1' any 1737 a la universitat de
Montpeller, a quina ciutat hi va fundar la societat
médich-quirúrgica.

— (SLMON). Biog. Bisbe de Mallorca, nat a Palma
r any 1552 y mort I' any 1623. L' any 1571 va entrar
a r ordre deis Predicadors; va ésser enviat a Valen-
cia, estant baix la direcció del que are es sant Lluis
Bertrán, ordenants hi de sacerdot 1' any 1575. Relor-
nat a Mallorca y Iluint en la predícació, 1' elegireu
prior del convent de Manacor. A Puigcerdá y a Giro-
na (1593) fou lector de teología, prior a Palma en
1595, y el reí Felip III en 1607 el proposá pera bisbe
al sant pare Paulo V, havent pres possessió de la
mitra 1' any següent. Celebra sínodos en 161 1 y 1619.
Instituí algunes professons. Dedica a Santa Teresa
la primera iglesia que ha tíngut. Fou uiólt caritatiu
y estudios. Millorá el palau bisbal de Palma.

BAVAR. V. n. y Ms seus deriváis. BABEJAR.

BÁVARO, A. adj. El natural y lo pertanyent a
Baviera, regne d' Alemanya. Bávaro.

BAVASALL o BAVASSALL. m. Ter. Babero.

BAVECA. Ornit. V. OAMARÚS, XIVECA.

BAVECH. m. Ant. XARRAIRE. || TONTO.

BAYAROLA. f. Ter. BüRlNOT, 1.

BAYARRI (Pere). Biog. Advocat, polítích, minis-
tre de Ma ina. Natural de Benicarló. Entra a la polí-
tica en 1854, éssent secretari de la Junta revolucio-
nnria de Castelló. Diputat a Corts constituyents el
meteix any y secretari del Congrés. Al caure Espar-
tero (14 Juliol 1856) entra al ministeri presidit per
O'DonnelI, éssent ministre de Marina, fins al Octu-
bre del meteix any. En 1857 fou ministre del Tribu-
nal Suprem de Guerra y .Marina, desempenyant quin
cárrecti va morir.

BAYARRI. Geog. Caseriu del terme de Sosis, pro-
vincia de Lleida.

BAYART. ni. Eina formada de dos samalers ab
tres o quatre pots travesseres clavades demunt d'ells
que serveix pera portar a bracos materials pera edi-
ficis y altres coses. Angarillas. |I El del tabernacle
pera portar imatges. Andas.

BAYARTE (Joan de). Biog. Insigne militar ma-
llorqui del sigle xvii. Fixá mateináticament els ca-
libres de la artillería de montanya y de plassa, ha-
vent aceptat tota Europa les formules d' ell. Els fal-
conets sensills, que pesaven set quintars y niitj, se
reduiren a pesar un xich mts d' un quintar, en el nou
sistema; les mitjes culebrines sensilles que teníen de
pés vintivuit quintars, no'n pesaren sino dos, tenint
iguals o superior efectes; modifica igualment la mida
de les peces. En 1' any 1670 fou designat governador
de Menorca, ont fongué un cañó d' artillería inventat
per ell, obeint ais cálculs científichs de la resisten-
cia; niés la novetat no prospera entre 'Is técnichs
oficiáis. Repetí les proves a Saragossa en 1673 devant
de Don Joan d' Austria y 1' éxit fou complert y apro-
vada sa teoría. Desde aleshores se reforma per ses
iniciatives 1' armament del exércit espanyol, que
arrivá a ésser el mes perfet d' Europa. En Bayarte

216

BE

BE

fon, ademes, escriptor professional y figura entre 'Is
notables especialistas de la balística.

BAYASCA. Geog. Poblé del dist. iiiunpal. de Lla-
vorsí, prov. de Lleida. || — (RIUET de). Hidrog. Riuet
de la prov. t!e Lleida que naix al tenue del poblé del
seu nóni, passa per Arestuy y desaigua a la vora del
Noguera Pallaresa, devant d' Estaróii.

BAYDANA Orog. Ciin que domina els clots de
Feliu, mes amuiit de Set Cases (Cauíprodon).

BAYER Y ASARAU (Caries). Biog. Brigadier del
exércit espanyol. Nat a Castelló de la Plana en 1795,
ont niori en 1860. Segui ab el general Blake les ope-
racions que acavaren ab la capitulació de Valencia
(1812), anant a Franca presoiier de guerra. Retorna
en 1814, reincorporantse. Ana a Ultramar en 1819.
En 1827 tornava a servir en la península. Perseguí
ais carlins, en el Nort, durant la guerra del set anys.
Després fou comandant general de Córdoba, en tenips
d' Espartero. En 1844 lio fou de la provincia de Cá-
ceres. Fou també governador militar y diputat a
Corts.

BAYETA, f. Drap fluix de llana, de diverses am-
plaries. Bayeta. || pl. Se prén per el dol y draps deis
túmbols Bayetas, lutos.

FLUIX CÓM LA BAYETA, fr. Persoua inconstant, fá-
cil de fer mudar de parer. Vélela.

BAYETÓ. 111. La bayeta niés basta y estreta. Ba-
yetón, boquín.

BAYFAGO (Son). Geog. Caseriu del terme de Si-
neu, Mallorca.

BAYLET. m Noi que serveix ais pagessos pera
portar recados ais mossos del cainp, etc. Mochil, y
en algunes parís. MotriL

BAYLINA (Antoni). i5/o,?. Frare francisca, natural
de Berga; orador y poeta. Va morir a Barcelona l'any
1821. Va escriurer mólt en casteilá y llatí, liavent
colaborat a El Amigo de la Reunión, publicat a Bar-
celona. Ab el pseudóiiim de «Buenaventura Antonio
Anibaly» va publicar El Cándido, ó sea diálogos filo-
sóficos (vuit voluin 8.U). L' any 1814, éssent guardia
del Convent de Riudeperes, va escriure les Memorias
históricas del colegio de Santo Tomás de Riudeperas.

BAYLON (Anicet). Biog. Fou un deis millors com-
positors miisicals de la escola valenciana del si-
gle xviL

BAYNAR. V. a. Ani. BANYAR.

BAYONETA, f. Mena de daga ab el niánech vuit
pera assegurarla a la boca del fusell. Se diu aixís per
liaverse inventat a Baiona, ciutat de Fraiisa. Bayo-
neta. II —CALADA. Se diu de la baioneta assegurada
a la boca del fusell. Bayoneta calada.

CALAR LA BAYONETA, f. Mil. Prepararse pera aco-
nietre ab la baioneta calada. Entrar á la bayoneta.

BAYONETADA. f Cop de baioneta. Bayone-
tazo

BAYTLLE. m, Ant. BATLLE.

BE. Ter. m. Bel. || anyell. |i be magenCH o BENS
MAGENCHS. 11 Cert us o dret del senyor de la cosa do-
nada a cens.

TREURE 'L BE. fr. ESCAPSAR EL BE. |1 Met. fam. Tro-
var algú un medí ocult de fer cabal o ferse rich. En-
contrar ó hallar la piedra filosofal.

BE. f. Nóin que té la lletra B. BÉ. || m. Lo que fá la
felicitat d' algú. Bien. || L' obgecte que 'ns inclina al
amor. Bien. || Utilitat, benefici. Bien.

BÉ. adv. m. Rectament, ab acert. Bien. I] Deguda-
ment. Debidamente, bien. || Felisment. Felizmente,
bien. II Mólt, y aixís se diu: estudiar, menjar be.
Bien, mucho, grandemente. || Cómodainent, cóm:
Ja estich bé. Bien. || Oportunament, cóm: venia be.
Oportunamente, bien. || Prou, cóm: bé ho dona a en-
tendre. Bien, bastante. || De bon gust, cóm: en tal
casa mengen bé. Grandemente, bien. || Ja, cóm: bé fá
prou Ya, bien. || Serveix pera concedir o aprobar lo

qu' un altre diu. Bien. || interj. De despreci ab que 's
dona a entendie que no 's fá cas o no 's creu lo que
diueii. Bien, ya. || interj. D' enuig o amenassa. Bien,
bien está. II De bona gana, cóm: yo bé ho faría, pero
tinch por. Bien, de buena gana. || Després de nega-
ció denota enproiifeines, cóm: no bé 'm van veure,
guau van vindre a obsequiarme. Apenas, no bien, así
que, luego que. || interj. Irón. Malo. || Junt ab el
verb ésser li aumenta 1' afirmació, cóm: bé és veritat.
Bien. II Anteposada ais verbs ab que 's junta, lo nie-
teix que certament, cóm: ell bé ho diu. Bien, cierta-
ment, seguramente.

BÉ, BÉ. interj. Denot.i amenassa. Bien, bien, ya, ya.
II Denota que a algú li será perjudicial el no voler
seguir el consell que se li dona: cóm: bé, bé, ell se 'n
penedirá. Bien, bien.

BÉ CANTA MARTA DESPRÉS DE PARTA, fr. Ter. Que
ab el ventiell pie 's fan millor les coses. Bien canta
Marta después de harta.

BÉ O MALAMENT. De qualsevulla manera. Bien ó
mal

BÉ o MÓLT BÉ LI ESTÁ. Loc. Denota qu' algú té me-
rescut lo que pateix. Bien empleado, le está muy
bien.

BÉ O MÓLT BÉ LI VA. Loc. irón. Censura la disposi-
cíó que 'ns sembla mal presa. Buena va la danza.

BÉ QUE o A BÉ QUE. 11). adv. Encara que. Aunque,
bien que.

BÉ, TEMPRAT. Loc. ant. AIXERIT, DE BON HUMOR.

¿ONT VAS, BÉ? ONT MES NE SÉ. af. Ab que 's signi-
fica que ont lii ha, mes n' hi sol anar. A do va la abun-
dancia, á do más hay; dinero llama dinero.

AL BÉ BUSCARLO Y AL MAL ESPERARLO. Ref. Que
s' entén en sentit literal. Al bien buscallo y al mal es-
peralto

ANAR BÉ. Denota qu' algún negoci 's presenta favo-
rablenient. .4 buen viento va la parva, andar de ganan-
cias.

ANAR PER BÉ. fr. Trovarse millor el malalt. Ir bien,
mejorar.

ARA BÉ. ni. adv. Suposat aixó. Ahora bien, esto su-
puesto

DE BÉ A BÉ. m. adv. Amistosament, de bones en
bones. De bien á bien, amigablemente.

DE FER BÉ MAL NE PERVÉ. Ref. Dóiia á entendre la
gran ingratitut deis honres qu' ordinariament paguen
els beneficis ab males obres y danys. Haz bien y
guárdate.

EL BÉ LI VÉ PER UNA CANAL. Expr. fam. Pondera la
felicitat d' algú, que treu profit fins de les coses de
que seniblava impossible. La perra le parirá ¡echones.

EL BÉ o L MAL LA SALUT A LA CARA 'L TRAU. ReJ.
Dona a entendre que la cara denota la salut. El bien
ó el mat á la cara sale.

EL FER BÉ MAi SE PERT. Loc. Hacer bien nunca se
pierde; siembra beneficios para recoger fruto de buenos
oficios.

ÉS BÉ. Es sazón, es justo.

ÉS UN BÉ DE DÉu. fr. Fam. Denota abundancia de
alguna cosa. Es una bendición.

ESTAR BÉ. fr. Tindre 'I menester. Estar bien. \\ Tin-
dre aniistat ab algú. Estar bien con alguno.

ESTAR MASSA BÉ. Loc. fam. Denota qu' algú abusa
del bé que té, convertintlo en dany propi. El bien le
hace mal.

FER BÉ. fr. Afavorír. Hacer bien.

FER BÉ ALS DiFUNTS. fr. Hacer las honras, exequias,
funerales.

FES BÉ Y NO FASSIS MAL, QU' ALTRA COSA NO 'T
CAL. Ref. Anar a bon fí, que Déu ajudará. Al hombre
inocente Dios le endereza la simiente.

FES BÉ Y NO MIRIS A QUÍ. Ref. Ensenya que '1 bé se
ha de fer sense cap fí parlícular. Haz bien, y no mires
á quién,

L' HOME DE BÉ PER TOT ARRÉU ÉS BEN REBUT. af.
Ab que 's significa que 1' home honrat és apreciat. At
hombre de bien doquiera le acogen.

BEA

BEC

217

MAI TINDRÁS BE SI D' ALTRE NO 'T PERVÉ. af. Ab

que 's significa que sense ajuda no 's fá res. Para un
hombre, otro

MES AVIAT SE SAP EL MAL QUE 'L BÉ. fr. DÓna a eil-
tendre que mes aviat se saben les coses dolentes que
les bones. El bien suena y el mal vuela.

MES BÉ. Expr. adveibial de preferencia, lo meteix
qu' avans. Más bien, antes.

MÓLT BÉ. 111. adv. Francamente, muy bien.

NO 'S CONEIX EL BÉ FINS QU' ÉS PERDUT. LOC. El

bien no es conocido hasta que es perdido.

NO 'S FOT FER BÉ SINO A LES ANIMES DEL PURGA-
TORI Y ENCARA SEGONS A QUINES, af. lit. En el bien
cátate.

PER BÉ. ni. adv. Ab bona intenció. Por bien.

QUAN lE vlNGUi BÉ. Mi. adv. Citando te venga bien.

QUI BÉ 'T FARÁ O SE N' ANIRÁ O SE 'T MORIRÁ, fr.
Denota '1 poch que solen durar els béns d' aquest
nión, y que 'Is desgraciáis perden aviat a qui 'Is lii fá
bé. Quien bien te hará, se te irá, ó se le morirá.

QUl BÉ FÁ, BÉ TROBA. Loc. EL FER BÉ MAI SE PERT.

QUI ESTÁ BÉ QUE NO 'S MOGUI Ref. Contra qualse-
vulla inudaiisa que 's proposi a algú, si eli creu que
no li convé, respecte del estat en que 's trova. Bien
está San Pedro en Roma; Marta, si bien estás, no te
mudarás.

QUI "r VOL MAL TÉ FARÁ RIURE, Y QUI BÉ 'T FARÁ
PLORAR. Ref. Denota 1' utilitat de la correcció que
coniunnient la dona qui estima. Quien bien te quiere
te hará llorar, y quien mal, reir; quien te dio la hiél te
dará la miel.

SEMPRE o EN TOT TEMPS VÉ BÉ. Loc. Denota que
lo útil sempre vé bé, encara que vingui tart. Buenas
son mangas después de pascuas.

TINDRE TOT EL BÉ DE DÉu. fr. Tindre a casa totes
les conveniencies. Estar su casa como una colmena.

Y BÉ. Expressió pera comensar a preguntar alguna
cosa. Y bien.

BEABA. 111. Silabario.

BEAR (Cap). Hidrog. Promontori de la rada de
Portvendres; té 203 met. d'altitut.

BEARNÉS, A. adj. El natural de y M pertanyent al
Bearn, antiga provincia de Franga. Bearnés.

BEASSÉS. f. Ter. MALETA.

BEAT. m. Beato

UNGLES DE GAT Y CARA DE BEAT. Ref. Reprén als
Ilipócrites. Uñas de gato y cara de beato.

BEATA, f. Dona que ab hábit reliigiós viu en clau-
sura ab regla o sense. Beata. || Dona que viu retirada
a casa seua, ocupantse en obres de virtut. Beata. ||
Dit irónicanient de la dona que fingeix devoció. Bea-
ta, beatona, gazmoña, gazmoñera. || Ictiol. V. VIRA-
DOR, AURADA PLAT. || — FARiNERA. Expressió contra
les dones que fingeixen virtut y falten a les seues
obligacions. Beata con devoción, las tocas bajas y el
rabo ladrón.

BEATA, SI L' AAIOR NO 'M DESBARATA.. Loc. fam.
MONJA DE SANT AGUSTÍ.

BEATAMENT. adv. m. Beatamente.

BEATERI. m. Comunitat de beates. Beaterio.

BEATERÍA, f. Fiíigiment de virtut Beatería, gaz-
moñería, gazmoñada.

BEATET, A. m. y f. dim. Beatito.

BEATIFICACIÓ. f. L' acció de beatificar. Beati-
ficación.

BEATÍFICAMENT. adv. ni Teol. Ab visió beatí-
fica. Beatíficamente.

BEATIFICAR, v. a. Declarar oficialment qu' algú
és beato y gosa de Déu al cel. Beatificar.

BEATIFICAT, DA. p. p Beatificado.

BEATÍFICH, CA. adj. Teol. Lo que fá benaventu-
rat. Beatífico.

BEATÍSSIM, A. adj. sup. Beatísimo. || Tracta-
nient que 's dona al papa. Beatísimo.

DIC. CAT. — T. I.— 28.

BEATITUT. f. Tractament que 's dona al Sumnio
Pontífix. Beatitud. || benaventuransa || hipocre-
sía.

BEATO, A. adj. Felís, ditxós. Beato. || El sirvent
de Déu beatificat peí Sumino Pontífix. Beato. || Qui
s' exercita en (^bres de virtut. Beato. || Qui afecta de-
voció. Beato, beatón, gazmoño. |1 Qui porta hábit de
reliigiós sense regla fixa, ni viure en comunitat; qui
viu retirat. Beato.

BEATRIU. n. p Nóm de dona. Beatriz.
BEATUTXO, A ni. y f. Irón. hipócrita.

BEBEDÍS, SA. adj. Bo pera beure. Bebedizo, be-
bedero, potable.

BEBEDOR, A. iii y f. Qui béu niólt. Bebedor.

BEBEDORAS, m. aiiin. Qui béu ab excés. Bebedor,
beberrón.

BEBENDA. f. El gust deis licors. Sabor, boca, em-
bocadura.

BEBENT. ni. BEBENDA. || p. a. Bebiente.

BEBOTEJAR v. a. Fam. Beure sovint. Beborro-
tear.

BECA. f. Insignia, faixa de panyo que usen els co-
legiáis deiuunt de la cota o manto, encreuada peí pit
y penjant per les espatlles. Beca. || Plaga de colegial.
Beca. II Fig. El meteix colegial. Beca.

BECABUNGA. i. Bol. Planta indígena que a mes
de la propietat pectoral té 1' antiescorbútica. Veró-
nica, becabunga.

BECADA f. Ornit. Aucell de pas, mes petit que la
perdiu, pardo, ab pichs lleonafs, negres y blanchs,
vermellenclis per de-
inunt y mes clars per
sota; el béch llarch y
la carn niólt gustosa.
Becada, chochaper-
diz, pitorra, gallina
sorda. || Ter. Inclina-
ció del cap envers el
pit quan algú se va
adormint Cabezada.
II f. El menjar que 'Is
a ucells vells porten
als del niu pera criar-
los. Cebo de pájaro.
II Ictiol. Peix de la
familia deis aulortó-
mits. Pito real, trom-
petero. II — MARINA. Aucell de color un poch mes
foschque'l de la Hebra, potes Margues, béch mólt
prim y un poch encorbat. Zazapito , chochaperdiz
marina.

BAIXAR LA BECADA, fr. Rebre socorro, particular-
iiient si és sovint. També s' usa ab el verb ESPERAR.
Venir el cuervo.

BECADELL. ni. Ornit. Aucell mólt semblant a la
becada, pero inés petit. Agachadiza, chochín y be-
cardón.

BECAFIGUES. Ornit. V. menjafigues.

BECAR. V. n. Ter. V acte de deixar caure '1 cap
cnveis el pit aquell que s' adorm. Cabecear, dar ca-
bezadas.

BECARDOT m. Ornit. Aucell que té '1 béch gros
y encorbat del capdevall. Becardo.

BECARI. n. p. Becario.

BECASSA. f. Ornit. BECADA.

BECASSINA. f. Ornit BECADELL.

BECARRADA. f. PICADA.

BECAYRE. m Ant. mus. Bequadro.

BECEROLES. f. Cartilla en que 'Is niinyonets hi
aprenen les lletres. Abecedario.

APENDRE LES BECEROLES. Aixó és, apcndre els pri-
mers elements de qualsevulla materia.

«=^^s

Becada

218

BED

BEL

ANTÓN APRÉN LES BECEROLES. Aixó és: Antotí apién
de Ilegir. Aprender el abecé.

BECEYT (Ports de). Orog. Ports que li¡ ha al ex-
trém S.O de la serra de Caro, a la frontera de les
provs. de Tarragona ab la de Terol.

BÉCH. ni. Parlant d' aucells diies peces niés Mar-
gues qu' ampies, de la meteixa naturalesa que la ba-
nya, colocadas 1' una dalt y 1' altre baix de la boca.
Pico, II Met. L' extreniitat d' algunes coses, coni: de
la capa, mantellina, etc. Pico. 1| El broch deis gerros,
porrons, etc. Pico. || Parlant d' aparells de gas. Me-
chero. II Met. La boca del honie. Pico. || Ant. BOCH.
Art. y of. II — DE MÁ. D' ESTACA. 1| —A BÉCH. ni. adv.
Ant. CARA A CARA. |1 — D' ÁXECH. Eina de cirurgia,
dita aixís per la sena seniblaiisa ab el bécli del
á;iech. Pico de ánade. || —DE CIGOnya O DE grúa.
Eina de cirurgia. Pico de grulla, tirabala. || AGULLES
DE PASTOR. II — DE PARDAL. Eiiia de cirurgia. Pico
de gorrión. \\ —DE GRÚA. Bot. DE CIGONYA. II — MOLL.
Qui ab facilitat se deixa enganyar o diu lo qu' lia-
via de tindre reservat. Pico amarillo, boquimuelle. ]'
— TENDRÉ. S' aplica al aucell quin bécli es niassa
débil pera servírsen pera foradar els tronclis deis ar-
fares.

CAURE 'L GROCH DHL BÉCH. ff. Met. Ésser perspicás
y difícil d' enganyar. Tener colmillos o garrones, no
ser de pico amarillo.

COP DE BÉCH. fr. PICADA.

NO TINDRE SINO BÉCH fr. Ne tindre sino Uengua.
No tener más que lengua ó pico.

¿PENSES QUE NO M' HA CAIGUT EL GROCH DEL BÉCH,
O QUE SÓ DEL BÉCH GROCH? Loc. met. fam. Denota
qu' algú té experiencia pera no deixarse enganyar
No me mamo el dedo. ¿Piensas que estoy con la leche
en los labios?

PORTEULi AL BÉCH. Loc mei Doiiar alguna cosa a
algú tan explicada, que res li costa d' entendre. Dar
á alguno una cosa bien mascada. \\ DONARLI MASTEGAT.

TREURE DEL BÉCH. fr. Mel. fam. Per dir ab manya a
algú lo que no volía Sacar el alma de pecado.

BECH D' ALEMA. Ornit. Aucell que s' alimenta d' ani-
máis aquaticlis. Avócela común.

BECH DE FERRO. Ornit. V. DURBECH.

BECH D" ESPÁTULA. Ornit. V. ANEGH PALETER.

BECH DE SERRA GRAN Y PETIT. Ornit. Aus perju-
dicials que sois s" alimenten de peix. Anguiler. \\
MERGO.

BECH PLANÉ. Ornit. V. ESPÁTULA.

BECH VERMELL. Ornit. Especie d' anech. ANECH
GABAIG.

BECHÍ. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bisb.
de Terol, part jud. de Nules; és a la vora del riuet
del sen noni y té 2,235 liab. h Hidrog. Riuet de la pro-
vincia de Castelló; neix a la serra d' Espadan, passa
per Bechí y desaigua al mar prop de Burriana.

BECO. ni. FONDISTA

BECULA. Geo^. ant. Nóm de Beguda, prov. de Gi-
rona, en tenips deis ronians.

BEDELL. m. Parlant d' universitats, instituís y
escoles, mena de porter. Bedel.

BEDET (Puig de). Orog. Pnig proper a la fronte-
ra N.E. de la prov. de Lleida, vora de la Vallfarrera;
té 2,797 met. d' altitut.

BEDOGA D' ADONS. Orog. Tossal de la vessant
del Ribagor^a, terme d' Adons.

BEDOLL. ni. Bot. Arbre de la fam. de les betulá-
cees; té les tulles punxagudes y dentellades y de la
seua crosta se 'n treu l'oli ab que s' adoba y aroma-
tisa la pell de Russia. Abedul.

BEDRÁ. Geog. Illeta del dist. irunpal. d' Ibissa,
illa d' aquest nóm.

BEDRANELL Geog. Illeta del dist. munpal. d' Ibis-
sa, illa d' aq est nóm.

BEDREDA. Hidrol. Afluent del riu de Torán a la
Valí d' Aran.

Begonia

BEDUÍNS. m. pl. Els alarbs sectaiis d'Alí. Bedui-
nos. II Els que viuen errants y roben peí desert. Be-
duinos.

BEDULL. m. Bot. BEDOLL.

BEEMÍ. ni. Astron. Set estrelles de quarta magni-
tiit que 's troven a la corbatura del Elidan. Beemin.
BEFA. f. Burla. Befa, escarnio.
FER BEFA O BEFES, fr. Burlarse. Mofar, escarnecer,
befar.

BEFABEMÍ. m. y

BEFAMÍ. 111. El tercer signe de la música segons
el sistema de Guido Aretino, que consta d' una lletra
y dues veus. Befamí.
BEFAR. V. a. FER BEFES.
BEFARSE. V r. Mofarse.

BEFASÍ. m. Más. Terme que fa conéixer el tó de
sí. Befasi.

BEGAL m. Nóm qu' alguns autors donen a la es-
.trella brillant de la Lira. Begalo.

BEGONIA. Bot. Planta de la familia de les bego-
niacees, que se conreua mó!t a la regió de la costa
catalana, ont s' lian acli-
matat diferentes especies
de la meteixa. Es origi-
naria d' América, y el seu
nóm se li dona en honor
de Begon, governa or de
Santo Domingo. Te d' al-
tura uns quatre decínie-
tres, de tanys carnosos y
íulles grans en forma de
cor, de colors desde el
cendra al bronsejat, y fa
flors blanques, grogues, ro-
sades y rojes.

BEGÓS. Geog. Barri del terme de Benós, dist. mu-
nicipal de Les Bordes, prov. de Lleida.

BEGUDA. f. Qualsevol licor pera beure. Bebida. íl
L' aliment que soten pendre 'Is travalladors de la té-
rra entre 1' esmorsar y el diñar. Bocadillo. || Met.
Mala noticia. Trago, jarope.
PER BEGUDA. fr Comer algo.

BEGUDA ALTA (La). Geog. Caseriu del terme de
Masquefa, prov. de Barcelona. || Caseriu del terme de
Sant Esteve Sesrovires, prov. de Barcelona. || Ca-
seriu del terme de Sant Llorens d' Hortons, prov de
Barcelona. || — BAIXA. Caser ii del terme de Sant Llo-
rens d' Hortóns, prov. de Barcelona. || — D' ADONS.
Caseriu del dist. munpal. de Viu de Llebata, prov.
de Lleida.

BEGUDA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Girona, part. jud.
d' Olot; té 2,212 hab.

BEGUES. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona, part.
jud. de Sant Fetiu de Llobregat;
és a la vora de la riera de Canye-
Ues y té 1,126 hab.

BEGUT, DA. p. p. Bebido.
BEN BEGUT. ni. BORRATXO.

BEHETRÍA, f. Ant. Població en la que 'Is veins
eren amos absoluts y podien nomenar ells meteixos
Uur senyor. Behetría.

BEIXACH. Geog. Poblé del dist. munpal. de Vi-
lech, prov. de Lleida.

BEJANET, A. m. y f. dini. BAJANET.
BEJES. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb. de
Segorb, part. jud. de Viver; és prop del riu Palancin
y té 1,289 hab.

BEL. m. La veu de les ovelles, cabres y bestiar
semblant. Balido. II Trincii, só prim, ciar y violent
de la campana. || Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la vora

Segell de Begues

BEL

BELL

219

del riu Cérvol y té 242 hab || — (PENYA del). Orog.
Puig de 1,251 iiiet. d' altitut, entre Bel y Vallibona,
prov. de Castelló

BELA. Nóiii propi familiar de dona. Isabel, Isabela.

BELABARQUi. m. Trepa ab un niánecli en figura
de seniicércol ab una einpunyadura que s' apoia al
pit. Berbiquí.

BELADOR, A ni. y f. Qui bela. Balante.

BELAR. V. n. Fer bels. Balar. || Quan es niolt so-
vint. Balitar.

BELART (Bonaventura). Biog. Fainos cantant
que va néixer a Tarragona 1' any 1828 y va morir a
Irvy (prop de París) 1' any 1862. Va debutar al teatre
Reial de Madrit 1' any 1851, éssent extremadanient
aplaudit.

— (RAMÓN). Biog. Esculptor, natural de Mont-
blanch, que residía a Madrit a principis del sigle xix.
Va néixer 1' any 1776 y encara vivía '1 1832. Ala
Reial Academia de San Fernando s' hi conserva un
travall d' aquest autor premiat 1' any de referencia.

BELCAYDE. Hidrog. Riiiet de la prov. de Castelló;
neix a Alfondeguilla, passa per Valí d' Uxó y Mnncó-
far y desaigua al mar tocant la Torre de Moncófar.

BELEJAR. V. n. BELAR.

BELEMNITA.f. Hist. nat. Fóssil del que s' han dit
infinitats de patranyes, y no és mes que 1' os d' una
mena de sepia fóssil. Belemnita.

BELEMNÍTELA. f. Hist. nat. Mena de belemnita
que té una obertura interior a la vora anterior de la
cara. Belemnítela.

BELEP. Geog. Poblet del dist. munpal. de Gurp,
prov. de Lleida.

BELEROFONT. in Astrori. Nóm doiiat a la cons-
telado del Pegas Belerofonte.

BELESTA. Geog. Ciutat del comtat de Foix, are
pertanyent a Franga a la vora del Hers; té 2,038 liab.

BELETA. f. Nóm propi familiar de dona. Isabelica,
Belilla.

BELGA, adj. Natural de Bélgica. Belga.

BÉLGICH, CA. adj. Lo relatiu o
pertanyent a Bélgica. Belga.

BÉLGIDA. Geog. Vileta de la prov.
y bisb. de Valencia, part. jud. d' Al-
bayda; té 1,052 hab.

BELIANES. Geog. Poblé de la
prov. y par. jud. de Lleida, dióc. de
Tarragona; és a la vora del canal
d' Urgell y té 1,310 hab.

BÉLICH. adj. Pertanyent a la gue-
rra. Bélico.

BÉLICOS, A. adj. L' amant de la guerra. Beli-
coso, guerrero, marcial.

BELILLA (Joseph). Biog Apotecari de Tortosa
que va descubrir la manera de elaborar la magnesia
y les senes aplicacions medicináis sis anys avans
que r anglés Dr. Black. Va publicar el seu descubri-
nient a Saiagossa, 1' any 1750 a la imprenta d'en Jo-
seph Fort, baix el títol de Discurso físico-qiiimico
sobre el mejor método de elaborar la magnesia blanca,
ó leche de tierra para conseguirla más virtuosa.

BELITRALLA. f. Ant. Conjunt de pobres. Pobre-
tería ¡I Conjunt de brétols. Picaresca.

BELITRAMENT adv. m. Mendigando.

BELITRARIA f. Ant. Mendicitat. Gallofa.

BELITRE, m. Vil, dolent. Belitre, bribón, picaro.
Il Ant. Pobre, vagabundo, que demana caritat sense
necessitat. Gallofero, gallofo, belitre.

BELITREJAR. v. n. Ant. Demanar caritat els vaga-
bundos. Gallofar, pordiosear.

BELITRES (Coll de). Orog És el coll mes oriental
del Pirineu gironí; sota d' ell hi ha la foradada per
ont passa '1 ferrocarril de Barcelona a Franga; és
prop de Portbou.

BELMATX (Piló de). Orog. Montanya de 1,279
met. de altitut situada prop d' Amélie-les-bains, can-
tó de Ceret, depart. deis Piríneus Orientáis.

BELTRAN (Miquel). Biog. Capellá d' honor del
rei Felip III (1613), y bisbe de A!és y Torralba (Cer-
denya) desde 1638 al 1642 en que morí. Havía nat a
Castelló de la Plana en 1588 y finí a Cáller ais cin-
quanta qiiatre anys d'etat. El rei li conferí el prio-
rat de Sant Joan de Burriana y després el bisbat.

— (PERE). Biog. Bisbe de Tuy (Galicia) al sigle XV.
Era natural de Mallorca, fill d' una familia distingida
de Lluchmajor, de quina parroquia va ésser rector
a mitjaiis d' aquell sigle. Per la fama deis seus nié-
rits els reis católichs el feren bisbe 1' any 1486. Va
reunir un sínodo a Vigo 1' any 1497, esnienant abusos
y estatuint cánons memorables en aquell bisbat. Va
fer elevar a colegiata la parroquial de Vigo y va aca-
var la edifícació de les capelles tle Sant Jauíne y de
Sant Pere a la catedral (1499), morint a Roma a
piincipis del any 1505.

BELUA. f. Ant Bestia.

BELXIT. m. Especie de llana espanyola mólt esti-
mada a I' extranger. Belchite

BELL, A. adj. Hermós, bonich, primores. Bello. ||
Bó, apte, a proposit. Bello. || Excel-lent, cóm: bell
cnteninicnt. Bello. || Mólt o gran al seu ram, cóm: un
bell trog, una bella estona. Bello. || Agradable. Bello,
agradable, elegante. || S' usa pera donar mes forsa
a la expressió singularisant la cosa, cóm: estar a la
bella vora, al bell cantó, etc. Mismísimo. [1 Net, pur,
ciar, cóm: aigua bella. Limpio. || Irón. cóm: bell esta-
fa. Bello, bueno.

BELL ACUDiT. Expr. irón. Linda gracia, ¡qué gracia!

A BELL ULL. HI. adv. A bulto, sense pesar, mesurar
ni comptar. Á ojo, á bulto, á ojo de buen cubero.

AL BELL DEVANT. m. adv. Frente por frente, á la
misma frente. •

POSAR EN BELL. fr. Ant. Posar en ciar. Poner en
limpio ó en claro.

PER SA BELLA CARA. m. adv. Puf SU bella cara.

BELLACAMENT. adv. ni. Picaramente, bellaca-
mente.

BELLACO, CA. adj. Dolent, picaro: s' aplica a les
persones y a les coses. Bellaco.

BELLACO, NA. m. y f. aiim. Bellacón, bellaconazo.

BELLADONA, f. Bot. Planta de la fam. de les so-
lanácees; és narcótica y verinosa, té les fulles aova-
des y les flors grans. Belladona, solano furioso.

BELLAMENT. adv. m. Perfectament. Bellamente.

BELLAQUERÍA, f. Dolentería. Bellaquería, be-
Uacada. |1 Astucia, sagacitat. Bellaquería.

FER bellaqueríes. fr. Bellaquear, picardear.

BELLAQUET. m. dim. de bellaco. Bellacuelo.

BELLARACA. f. Bot. Planta de la fam. de les um-
belíferes, mólt perjudicial pels prats, puig que '1 bes-
tiar no la menja.

BELLAVISTA. Geog. Caseriu de la prov. y díóc.
de Tarragona, part. jud. de Valls.

BELLCAIRE. f. Vila de Franga
ont se fa la fira de Santa Atada-
lena. Belcaire. i| A Barcelona fira
de roba vella que 's feia tots els
dies al paseig Non o de Sant Joan
y avui se fá al carrer d' Urgell.
Baratillo. 1| Geog. Poblé de la pro-
vincia, bisb. y part. jud. de Girona,
té 471 hab. || Poblé de la provin-
cia de Lleida , bisbat de la Seu
d' Urgell, part. jud. de Balaguer;
té 1,734 hab.

BELLES ARTS. f pl. Aquelles que, ademes de re-
querir mes particularment 1' aplicado de la inteli-
gencia, teñen per obgecte la representado de la be-
Ilesa. Qeneralmeiit, s' aplica aquest dictat a la

220

BELL

BELL

pintura, 1' esculptura, 1' arquitectura y la música.
Bellas artes.

BELLESA: f. Hermosura. Belleza y beldad. Sois
se diu de les dones pera ponderar Uur hermosura. ||
Primor, elegancia. Belleza. || Abundancia. Abundan-
cia, bendición. || Adorno. Ornato, belleza.

DiR BELLESES. fr. Ale/. Parlar ab gracia. Decir be-
Uezas.

BELLFORT. Geog. Poblet del dist. niunpal. de la
Baronía de Rialp, prov. de Lleida.

BELLIDA. Orog. ftlontanya que hi liá al S. O. de
la prov. de Castelló, a mitjorn de Canales.

BELLIDOR y FOREST o TORÉS (Bernat). fiíoo.
Enginyer famós, distingit ais exércíts de Franca y de
Alemanya. Va néixer a Catalunya 1' any ¡698. Era
niólt jove quan va csser escuUit pera ajudar a Cas-
sini y La Hire a midar el Meridiá. Ha estat un escrip-
tor laboriosíssim. Les senes principáis obres son:
Science des ingénieurs (1729); Bombardier frangais
(1731); Archilcctiire hydraiilique (1737); Ttiéorie de
Vaction duvent. V any 1755 va publicar un diccio-
nari de termes d' arquitectura. Va ésser inspector
del arsenal de París y brigadier deis exércits. Va
deixar varíes obres inédites y, entre elles, un tractat
de fortificació. Va morir 1' any 17G1.
BELLÍSSIM, A. adj. sup. Bellísimo.
BELLÍSSIMAMENT. adv. m. Peifectissimament.
BelUsimamente, divinamente, grandemente.

BELL-LLOCH. Geog. Caseriii del dist munpal. de
La Roca, prov. de Barcelona. || Caseriu del dist. mu-
nicipal de Sant Climent Sasebes,
prov. de Girona. || Poblé agregat
al dist. munpal. de Santa Cristina
de Aro, prov. de Girona. |] Poblé
de la prov., bisb. y part. jud. de
Lleida; és a un plá y té 1,349
hab. Té estació de F.-C. || —(RIERA
DE). Hidrog. Neix al vessant N. de
la serra de Cadí, passa per Alas
Segell de y desai^ua a la vora del Sege,

Bell-lloch (Lleidaj n,és amunt de la Séu d' Urgell. Il -
(MONTANYA DE). Orog. En la Cer-
danya; hi há les ruñes d' un antich moiíastir.

BELLMUNT. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,

arxiprestasgue d' Ager, part. jud. de Ba'aguer; té

527 hab. y és a la vora del riu

Sió. II Poblé de la prov. y dióc.

de Tarragona, part. jud. de Fal-

set; és al cini d' una montanya,

té varíes mines de sulfur de plom

y 599 hab. || Orog Montanya que

hi há a la prov. de Barcelona,

a la vora del Ter, entre Sant

Quirse de Besora y Torelló; el

seu punt culininant té 1,175 met.

demunt del nivell del mar. || —DE

SEGARRA. Geog. Poblé del dist.

munpal. de Talavera, prov de

Lleida.

BELLOCH. Geog. Caseriu del terme d' Alas, prov.

de Lleida. || Poblet del dist. munpal. de Vilafranca

de Conflent, depart. deis Pirineus

Orientáis.

BELLOR. f. Ant. BELLESA.
BELLPRAT. Geog. Poblé de la pro-
vincia de Barcelona, bisb. de Vicli,
part. jud. d' Igualada; té 315 hab.

BELLPUIG. Geog. Vila de la pro-
vincia de Lleida, bisb. de Solsona,
part. jud. de Cervera; és estació de
F.-C. y té 2,412 hab. |l Poblet que
forma un sol ajuntanient ab Prunet,
depart. deis Pirineus Orientáis. ||
Caseriu del terme d' Arta Alallorca). || Orog. Turó
de 772 met. d' altitut, al Vallespir.

Seorell de Bellmunt

Segell
de Bellprat

BELLPUY. Geog. Poblé del dist. munpal. de No-
ves, prov. de Lleida.

BELLREGUART. Geog. Poblé de la prov. y bis-
bat de Valencia, part. jud. de
Gandía ; és a la vora del F.-C. de
Valencia a Alacant y té 2,557 ha-
bitants.

BELLTALL. Geog. Poblé de!
dist. munpal. i'e Passanant, pro-
vincia de Tarragona.

BELLUGADIS. adj. Persona o
cosa que 's belluga mólt. Zaran-
dillo. II m. Bot. BELLUOUET. Segell de Bellpuig

BELLUGADISSA. f. Multitut
que 's mou a un nieteix tenips. Hormiguero, her-
videro. II Bot. V. BELLUGUET.

BELLUGADOR, A. m y f. BELLUGUET, 1.

BELLUGAR. v. n. Posar en moviment alguna cosa,
y mes propiament la multitut de gent o animáis.
També s' usa cóm reciproch. Hormiguear, bullir,
rebullir, remecerse.

BELLUGÓ. f. BELLUGADISSA. f] Ter. BELLUGUET. 1.
Peix vermell ab clapes negres, que vola a estones.
Milano.

BELLUGOR. f. BELLUGADISSA.

BELLUGÓS. adj. BELLUGADÍS.

BELLUGUET. m. Se diu de la persona inquieta o
revoltosa. Bullebulle, argadillo, zarandillo, ardilla.
II Les ametlles de 1' arrecada, dites aixís a causa de
lo niolt que 's belluguen. Almendra, perilla. || m.
Bot. Planta de la fam. de les gramínees, quin fruit,
eu forma de desmai, se belluga continuament.

SEMBLAR UN BELLUGUET. fr. Moures mólt. Parecer
ana ardilla ó un azogado.

BELLULL. adv. m. Ant. A ull, a discreció d' algú.
Á ojo ó á ojo de buen cubero.

BELLÚS. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. de Játiva; té 326 hab.

BELLVEHÍ. Geog. Poblé del dist.
munpal. de Torrefeta, provincia de
Lleida.

BELL VER (Francisco). Biog. Es-
culptor valencia, nat 1' any 1812 y
establert desde mólt criatura a Ma-
drit, ont va morir 1' any 1390, és-
sent vis-director de 1' Academia de
Sant Fernando, en quines aules era
inestre de dibuix. Se va dedicar
mes especialment a 1' esculptura relliglosa. Era dei-
xeble del niestre Piquer.

— Y SANZ (LLuiS). fí/o^. Juriscousult y politich de
molta figura a la provincia de Castelló, en quina ca-
pital nasqué en 1825. Entra a la política en 1854, a
favor d' Espartero. Va ésser cronista de la ciutat, go-
vernador inferí de Castelló, dipu-
tat provincial y registrador de la
propietat, ademes de moltíssims al-
tres cárreclis Era bon escriptor y
periodista. Autor deis Ilibres: El
desierto de las Palmas y una Rese-
ña histórica de
Castellón.

BELLVER.

Segell de Beiivjr (j^^g p^big de

la prov.de Llei-
da, bisb. y part. jud. de la Séu
d' Urgell; és a la vora del Se-
gre y té 1,722 hab. || Poblé del
dist. munpal. d' Ossó, provincia
de Lleida Ij Castell del terme de
Palma (Mallorca).

BELLVEY. Geog. Poblé de la prov. de Tarragona,
bisb. de Barcelona, parL jud. del Vendrell; té 833
liabitants.

Segell de Bellveí

Sepelí de Bellvey

BEN

BEN

221

BELLViS (Berenguer de). Biog. B sbe de Vich,
elegit r any 1298 y morí 1' any 1301. Se li deu
una coinpilació de constitucions sinodals vigatanes.

Segell de Bellvis

Pati del castell de Bellver aprop de Palma de Mallorca

— (JAUME DE). Biog. Fainos juiiscoiisult del si-
gle XIII. Es autor d' algunas obres en llati.

BELLVÍS. Geog. Poblé de la prov de Lleida, bisb.
de 1,1 Séu d' Urgell y part. jad. de Balaijuer; és a la
vera del liu Corp y té 2,689 hab
BELLVITJES (Joseph). Biog.
Prébere coautor del Diccionario
catalán-castellano latino, publicat
a Barcelona 1' any 1803, en co-
laborado ab en Joaquiíu Esteve
y Antoni Jugla. Era de la Reia!
Academia de Bones Lletres de
Barcelona, en la quaí va llegir
l'any 1800 un travall titolat: Por-
qué tratado de ortoQrafia ó por
guales medios se arregló en lo an-
tiguo el modo de escribir en catalán. Era niestre de
retórica y poética al Colegi Episcopal de Barce-
lona r any 1790.
BÉ'M. adv. Contracció de bé me. Bien me.
BEJVIBÉ. adv. m. BEN BÉ.

BEIVIOLL. ni: Tercera propietat de la música, quan
comensa per la clan de re fa ut, y és una niitja veu
entre 'I punt a que s' aplica y 1' antecedent: se din
aixís perqué soiía niés suaii. Bemol. || Mus. Una b
que denota que la veu deu baixar niitj punt. Bemol.
DOBLE BEMOLL. Nota quina entonació és dos semi-
tons mes baixa que la del seu só natural. Doble be-
mol.

TINDRE TRES BEMOLLS. fr. Fig. y fam. Ab que 's
pondera lo mólt dificuitós d' algún assumpte. Tener
tres bemoles.

BEN. adv. S' anteposa a 1' adjectiu y li dona for^a
de superlatiu, cóm: ben savi. Bien, muy. || Lo meteix
que be, cóm: ben segur, etc. Bien.

BEN AFORTUNAT, DA. adj. Ditxós, felís, afortunat.
Bienaventurado, afortunado.
BEN BÉ. adv. ni. Muy bien.

BEN FET. Loe. Ab la qual s' aprova alguna cosa.
Bien hecho, bravo, excelente.

¡BEN HAJA! interj. qu' expressa desitj de algún bon
succés. ¡Bien haya! feliz, dichoso.

BENABARRE. Grog. Part. jud. de la prov. d'Osca,
format de 52 ajuntanients, que son: Aguinalín, Aler,
Aren, Barazona, Benabarre, Benavent, Beranuy, Be-
tesa Bonanza, Bono, Caladrons, Caivera, Capella,
Caserras, Castanesa, Castigaleu, Cornudella, Erdao,
Espés, Fet, Gabasa, Qraus, Qüell, Juseu, Laguarres,

Laspaúles, Luzás, Merli, Monesma de Benabarre,
Montanuy, Montanyana, Neril, Olvena, Panillo, Pe-
rarrúa, Pilzán, Puebla de Castro (La), Pobla de Fon-
tova (La), Pobla de Roda (La), Purroy, Roda, Sant
Esteve del Malí, Santa Liestra y Sant Quilcz, Santo-
réns, Secastilla, Senaduy, Sopeyra, Tolva, Torre la
Ribera, Torres del Obispo, Viacanip y Litera; entre
tots aqiiets ajuntainents no reuneixen inés que 26,229
hab. II Vila de la prov. d' Osea, bisb. de Lleidií, cap
del part. jud. del seu nóni; és al peu d' un turó y té
1,653 hab.

BENACANCIL. Geog. Caseriu del ternie d' En-
guera, prov. de Valencia.

BENACH (Antoni). Biog. Frare benet del nionestir
de Montserrat, que brillava a iiiitjans del sigle XVI
Era mólt celebrat cóm a poeta. Se conserva d' ell un
poema llati en vers heroich: Novem muses, noveni vi-
íce Sanctorum. També 'n va fer un altre ab 1' historia
de Montserrat.

BENAFER. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
bisb. de Segorb, part. jud. de Víver; té 473 hab.

BENAFIGOS. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Albocácer; és a la
vora del riuet Alonlleó y té 812 hab.

BENAFLOR. Geog. JVliraflor, prov. d' Alacant.

BENAGÉVER. Geog. Poblé de la prov. de Valen-
cia, bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a la
vora del riu Turia y té 645 hab.

BENAGUACIL. Geog. Vila de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Liria; és a la vora del riu Tu-
ria, té estado de F. - C. y 5,816 hab.

BENALAZ. Geog. Caseriu del ternie d' Enguera,
rrov. de Valencia.

BENALÍ. Geog. Caseriu del tenue d'Enguera, prov.
de Valencia || — Poblé del dist inunpal. d'Enguera,
prov. de Valencia.

BENAMAR. Geog. Barri del ternie de Muro, prov.
d' Alacant.

BENÁN. ni. Astron. Estrella de segona magntut.
que 's trova al cap d'avall de la ciia de la Ossa
major. Benán.

BENANTE. Geog. Caseriu del dist. niunpal. d' Es-
terri de Cardos, prov. de Lleida.

BENASCH. Geog. Vila de la prov. d' Osea, bisb.
de Barbastre, part. jud. de Boltanya; és a la vora del
riu Essera y té 1,598 hab.

BENASSAL. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, par. jud. de Albocácer; és dait
d' un barranch y té 2,926 hab.

BENASSAU. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
liióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és al
peu del niont Serrella y té 649 hab.

BENASSAYT. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Biar, prov. d' Alacant.

BENAURANSA. f. BENAVENTURANSA.

BENAURAT, DA. adj. Ant. BENAVENTURAT.

BENAVENT. Orog. Serra de la Conca de Tremp.

BENAVENT DE LLEIDA. Geog. Poblé de la prov ,
bisb. y part. jud. de Lleida; és a la vora del Se-
gre y té 493 hab. || — DE TREMP. Poblé de la pro-
vincia dj Lleida, bisb. de la Seu d' Urgell, part. jud.
de Tremp; és al peu de la Serra de Comiols y té
178 hab.

BENAVENTURADAMENT. adv. ni. y

BENAVENTURANSA. f. La gloria del cel. Biena-
venturanza II Felicitat, prosperitat. Felicidad, di-
cha, fortuna, bienaventuranza. || pl. Les vuit feli-
citats que va ensenyar Cristo ais séus deixebles.
Bienaventuranzas.

BENAVENTURAT, DA. adj. Qui gosa de Déu al
cel. Bienaventurado. || Afoitunat, ditxós, felís. Bie-
naventurado, afortunado, venturoso. || Irón. Mas-
sa sensill, ximple. Bienaventurado, bendito.

222

BEN

BEN

BENAVENTURÓS, A. adj. Ant. BENAVENTURAT.
BENAVENTUROSAMENT. adv. 111. Ab felicitat.
Bienaventuradamente, felizmente, dichosamente.
BENAVIRANSA. f. Ant. benaventuransa.
BENA VITES. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Sagunto; és a I' esquerra del
F.-C. de Valencia a Tarragona y té 426 hab.
BENCH. f. Bot. Colitxo.

BENE. Geog. Veinat del dist. munpal. d' Enveig,
depart. deis Pirineas Orientáis.

BENEDICCIÓ. f. L' acció y efecte de beneir. Ben-
dición. II Aciamació festiva. Bendición. || — EPISCO-
PAL o PONTIFICAL. La que donen en díes solemnes el
papa o '1 bisbe y altres prelats fent tres vegades la
senyal de la creu quan se anoriienen les tres persones
de la Santíssima Trinitat. Episcopal ó pontifical.

DONAR LA BENEDICCIÓ. fr. Beneir o desitjar tota
mena de béns a algú. Echar la bendición. \\ Mel.
Abandonar algún negoci. Echar la bendición.

ES UNA BENEDICCIÓ DE DEU. fr. Pondera 1' abun-
dancia d' algiuia cosa. Es una bendición.

FRUIT DE BENEDICCIÓ. Fill de ilegitim niatrimoni.
Fruto de bendición.

BENEDICTA, f. Bot. VALERIANA.
BENEDICTÍ, NA. adj. Que pertany a 1' ordre de
Sant Benet. Benedictino.

BENEDICTÍ REFORMAT. adj. Pcrtanyent a la ordre
de Sant Benet. Cainaldnlcnse.

BENEDICTINA, f. Ordre de Sant Benet; es anti-
quíssiina y está dividida en móltes eongregacións.
Benedictina. || Monja de Sant Benet. Benedictina.
II Licor niólt agradable que fan els frares benedic-
tins. Benedictina.

BENEDICTO (Roch). Biog. Pintor valencia inólt
distingit, del sigle xviii, quines obres solen confón-
dies ab les del seu niestre Gaspar de la Huerta, ab
tot y que és nienys perfecle el dibuix. Va morir a Va-
lencia r aiiy 1735.

BENEFACTOR, A. adj. Qui fa be. Bienhechor,
benéfico.

BENEFERRI. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
bisb. y part. jud. d' Oriola; és a la vora de la riera
d' Aba'niUa y té 991 hab.

BENEFICENCIA, f. La virtutde fer bé. Beneficen-
cia. II Liberalidad, beneficencia, largueza.

BENEFICENTÍSSIM, A. adj.sup. Beneficentísimo.
BENÉFICH, CA. adj. benefactor.
BENEFICI. MI. Favor, mcrcé. Beneficio. || El bé
que 's reb. Beneficio. || Adob de les terres y plan-
tes. Beneficio. || Profit, utilitat. Beneficio. || Ad-
quisició d' enipleus per niedi de diuer. Beneficio. ||
Cesió de crédits per menys del seu valor. Beneficio.
II Dret d' algú per Uei o privilegi. Beneficio. || La
entrada o producte d' alguna funció a favor d' algú.
Beneficio. || — CURAT. El que posseeixen els rectors,
o 'Is que teñen cura d' animes. Beneficio curado, cu-
rado. II — ECLESIÁSTICH. Cárrech u oflci al' Iglesia,
que 's confereix canónicanient, y se diu simple per-
qué no té obligació de cuidar de les animes a dife-
rencia del curat o rector. Beneficio eclesiástico.

BENEFICI DE CESSIÓ. Coni. Dret deis acreedors so-
bre 'is béns del qu' ha qnebrát. Beneficio de cesión.

BENEFICI D' INVENTARI. For. Herencia o aceptado
d' ella ab benefici d' inventari: de modo que no 's pot
obligar al heréu a pagar mes deutes de loque permet
la herencia. Beneficio de inventario.

BENEFICI DE PATRONAT. Benefici que dona algún
particular per dret de patronat. Beneficio de patronato.
A BENEFICI. m. adv. A FAVOR.
BENEFICIADOR, A. m. y f. Qui beneficia. Benefi-
ciador.

BENEFICIAL. m. Pertanyent al benefici eclesiás-
tich. Beneficia!.

BENEFICIAR, v. a. Fer bé. Beneficiar. || Millo-
rar una cosa, feria fructificar. Beneficiar.

BENEFICIAR!, A. m. y f. Usufructuar!. Benefi-
ciario.

BENEFICIAT, DA. p. p. Beneficiado. || ni. Qui
obté un benefici eclesiásticii. Beneficiado.

BENEFICIOS, A. adj. Útil, profitós. Beneficioso,
provechoso.

BENEGIDA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud, d' Alberique; és a la vora del riu
lúcar y té 484 hab.

BENEIR. v. a. Consagrar, dedicar algunes coses al
cult de r Iglesia y utilitat deis fidels; aixís se diu:
beneir i' aigua, una iglesia, un altar, etc. Bendecir. ||
Donar la bendició els pares ais filis desitjantlos bé.
Bendecir, echar la bendición. || Parlant deis camps.
armes, bauderes, naus, etc , dir sobre aqüestes co-
ses certes oracións ab certes ceremonies. Bendecir.
II Alabar, glorificar, donar gracies a Déu pels bene-
ficis rebuts. Bendecir. || Alabar a les persones a
qui 's desitja algún bé, cóm: beneir ais pares, etc.
Bendecir. || Assistir Déu a les criatures, cóm: Déu
nos beneeixi a tais. Bendecir.

DÉU vos BENEESCA DEL CAP FINS A LA VENTRESCA.
af. Ab que 's desitja qu' algú posi enteniínent. ¡Que
Dios os bendiga!

BENEIT, DA. p. p. Bendecido, bendito. || adj.
Consagrat Bendito.

BENEITO (Aureli). Biog. Eclesiástich notable, de
Morella, nat en 1713 y mort en 1775. Ocupa cárrechs
al palau reial, fou membre honorari de 1' Academia
de la Historia, catedrátich, vicari general y governa-
dor del bisbat de Segorb, aixís cóm del arquebisbat
de Toledo. En temps del arquebisbe Lorenzana se
feu baix la direcció de 'n Beiieito, una edició delBre-
viari y Misal Mozárabe y deis pares toledans.

BENEJAM (Pere). Biog. Prior del inonestir de Sant
Qeroni de la Murtra y mes tart de Sant Geroni de la
Valí d' Hebron; era natural de Barcelona y va morir
r any 1524. Va escriure algunes obres ascétiques.
Era niólt apreciat deis reis Ferrán V y Isabel I, aixís
cóm també de Caries I.

BENEJAMA. Geog. Vila de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Villena; és a la vora
del neixenient de la riera del Rei y té 2,573 hab.

BENEJUZAR. Geog. Poblé de la prov d' Alacant,
bisb. d' Oriola, part. jud. de Dolores; és a la vora del
riu Segura y té 2,108 liab.

BENEMÉRIT, A. adj. Digne d' algún honor o dig-
nitat péls seus mérits o servéis. Benemérito.

BENEPLÁCIT. m. Aprobació. Beneplácito. || Per-
mis. Beneplácito.

AB BENEPLÁCIT. m. adv. Ab permís d' algú. Con be-
neplácito.

A VOSTRES BENEPLÁCITS E HONOR APARELLAT. fr.
Ant. Soy de V. atento y seguro servidor.

BENES (Pere). Biog. Arquitecte del sigle XV, au-
tor del tabernacle de plata y pedrés precioses, aixís
com també del plan del famós altar major de la seu
de Qirona

BENES. Geog. Caseríu del terme de Batlliu de Sas.
prov. de Lleida.

BENESSAT Y VAYES (FeUp). Biog. Relligiós y
home de ciencia. Va neixer a Sant Julia de Vilatorta
r any 1815. Dedicat a la farmacia primerament,
conrreuá les ciencies fisich-quíniiques desde '1 punt
de vista de la seua aplicado práctica, essent notable
la Uista deis seus servéis, entre 'Is que s'hi compten
r establiment de les fabriques del gas a Sabadell,
Manlleu y Vich, y 1' estudi y plantejament d' una
fábrica de cándeles d' estearina. L' any 1863 aban-
dona 'Is estudis científichs pera ingressar al Semina-
ri de Barcelona, havent estat capellá de la casa de

BEN

BEN

223

Beneficencia de Sabadell fins a la sena iiiort, ocorre-
guda r aiiy 1878.

BENESTANT. adj. Ant. y.

BENESTANTZ. adj. Ant. Qui se la passa be. Aco-
modado, acaudalado, opulento.

BENESTAR. iil. COMODITAT, CONVENIENCIA.
BENET. m. Nóiii d' lioiiie. Benito.
BENET XIII (Pera de Luna) Biog. Antipapa fa-
inos, tingut per aragonés; segons Zurita va néixer a
la vila de Illueca; pero també se '1 eren flU del poblé
de Figuerola, de la Conca de Treinp.

BENETA. Geoo. Veinat de Castellar d' En Hucli.
BENETANT. adj. Ant. Afortnnat, ditxós. Bienha-
dado, afortunado, || RICH.

BENETÚSER. Geog. Poblé de la prov , bisb. y
part. jud. de Valencia; és a la vera del F.-C. d' Al-
iiiansa a Valencia y té 920 hab.

BENÉVOL, A. adj. Qni vol be. Benévolo.
BENEVOLENCIA, f. y

BENEVOLENSA. f. Ant. Afecte, amor, bona volun-
tat. Benevolencia

BENEVOLENTiSSIM, A. adj. sup. Mólt benévol.
Benevolentísimo.

BENEYT, A. p. p. BENEIT. || adj. BENAVENTURAT. ||
ni. Ximple. Bobo, sandio, modorro.

BENEIT DEL CABÁS. Sensill, de pocli alcans, igno-
cent. Bendito, bienaventurado. || De geni apocat que
se presta fácilnient a tot qnant se vol fer d' ell. Juan
Lanas.

BENEYTÁS, SA. adj. Mólt beneit. Simplón, ton-
iazo.

BENEYTERÍA. f. Sensillesa mólt gran. Senci-
llez.

BENEYTÍSSIM, A. adj. sup. SensiUíssim. Muy sen-
cillo, sencillísimo.

BENEYTÓ, NA. adj. BENEIT.
BENFET. m. Ant. BENEFICI.

BENFILAT. DA. adj Se din de la disposició de les
fnlles o altres orgnes deis vegetáis, qnan se troven
disposats en dues files oposades. Bienfilado.

BENGALA, f. Jonch d' Indies, y per exíensió qual-
sevol altre bastó travallat pera portarlo a la niá.
Bengala.

FOCHS O LLUM DE BENGALA. Artifici pirotécnicli que
consisteix en canons Uarchs y prinis de cartró, plens
d' una mixtura de salnitre, sofre y antinioni y pro-
dueix un llum blanch o d' altres colors, mólt brillant,'
Fuegos de Bengala.

BENI. ni. Filol. Páranla alarba, i'erivada de ben,
que vol dir fill, y és coniensaraent del nóm de moltes
tribus alarbes y del de moltes poblacions d' Espanya.
Beni.

BENiABONA. Geog. Aldea del ternie de Selva,
Mallorca.

BENIAFALQUI. Geog. Poblé del dist. niunpal de
Planes, prov. d' Alacant.

BENIAFER. Geog. Aldea del dist. munpal. d' AIco-
letxe, prov. d' Alacant.

BENIAGUAL. Geog. Aldea del ternie de Benissa-
leni, Mallorca.

BENIALÍ. Geog. Poblet del dist. munpal. de San-
celias, Mallorca. || Poblé del dist. munpal. de Valí
Gallinera, prov. d' Alacant.

BENIAMAR. Geog. Poblet del dist. munpal. de
Selva, Mallorca.

BENIARBEIG. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Denia; té 923 Iiab.

BENIARDÁ. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, patt. jud. de Callosa d' Ensarriá,
té 887. hab.

BENIARJÓ. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-

lencia, part. jud. de Gandía; és a la vora del riu Ser-
pis y té 983 hab,

BENIARRÉS. Geog. Vila de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la
vora del riu Serpis y té 1,385 hab

BENIASSIM. Geog. Caseriu del ternie de Beniardá,
prov. d' Alacant.

BENIATJAR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Albaida; és al peu de la serra
de Benicandell y té 583 liab.

BENIAYA. Geog Barri d' Alcalá de Chovada, pro-
vincia d' Alacant.

BENICARLÓ. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Vinarós; és prop del
mar, té estació de F.-C. y 7,293 hab. || Hidrog. Riuet
de la prov. de Castelló; neix a la serra de Valldan-
cha, passa per Sant Mateu de Cervera del Maestre y
desaigua al mar a la vora de Benicarló.

BENICASSIM. Geog. Poblé de la prov. y part. jud.
de Castelló, bisb. de Tortosa; és a la vora del mar,
té estació de F.-C. y 1,266 liab.

BENICIVA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Valí
Gallinera, prov. d' Alacant.

BENICHEMBLA o BENIGEMBLA. Geog. Poblé de
la prov. d' Alacant, dióc. de Valencia, part. jud. de
Pego; és al peu d' una niontanya y a la vora del riu
Qorgos y té 774 hab.

BENICOLET Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Albaida; és a la vora del riu
Benissa y té 552 hab.

BENIDOLEIG. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Denia; és al peu de
una inontanya y té 673 hab.

BENIDORM. Geog. Vila de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Vilajoiosa; és a la
vora del mar y té 3,640 hab. |1 Hidrog. lllot que hi ha
a mitjorn de la població del seu nóni, entre la punta
d' Escaleta y la d' Aguiló, prov. d' Alacant.

BENIET DELS CRISTIANS. Geog. Despoblat del
terme de Gandía, prov. de Valencia.

BENIFAIRÓ DE VALLDIGNA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Valencia, partit
jud. d' Alcira; té 1,350 hab. || —
DE LES VALLS. Poble agregat a
Quart de les Valls, prov. de Va-
lencia.

BENIFALLET. Geog. Vila de la
prov. de Tarragona, bisb. y partit
jud. de Tortosa; és a la vora de
l'Ebre y té 2,040 hab.

BENIFALLIM. Geog. Poble de
la prov. d' Alacant, dióc. de Va-
lencia, part. jud. d' Alcoi; és al peu de una mon-
tanya, no lluny del riu Serpis y té 599. hab.

BENIFASSA. Geog. Poblet del dist. munpal. de
Ballestar, prov de Castelló.

BENIFÁSSAR (Mont de). Orog. Montanya que hi
lia a mitjorn de la Pobla de Benifássar, prov. de Cas-
telló.

BENIFATO. Geog. Poble de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Callosa d' Ensarriá;
té 368 hab.

BENIFAYÓ D' ESPIOCA o DE FALCÓ. Geog. Po-
ble de la prov. y bisb. de Valencia, part. jud. de Car-
let; és estació del F.-C, d' Almansa a Valencia y té
4, 230 hab.

BENIFERRI. Geog. Poble del terme munpal. de
Valencia.

BENIFET. m. FAVOR, BENEFICI, PROSPERITAT. || S'a-
plica mes particularment ais beneficis ecclesiástichs.
Beneficio.

BENIFEYT, A. adj. Ant. Afavorit. Favorecido.

224

BEN

BEN

BENIFLÁ. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Gandía; és a la vora del riu Sér-
pis y té 152 hab.

BENIGÁNIM. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. d' Aibalda; és estació del F.-C. de
Xátiva a Onteniente y té 3,537 hab.

BENIGNAIVIENT. adv. m. Ab agrado. Benigna-
mente.

BENIGNE, A. adj. Afable, agradable. Benigno ll
Piados. Benigno, propicio, piadoso. || Trenipat,
suaii, apacible. Benigno. || Nóm d' home. Benigno.
II Met. BENEIT DEL CAB.4S.

BENIGNÍSSIM, A. adj. sup. Benignísimo.

BENIGNÍSSIMAMENT. adv. sup. Benignisima-
mente.

BENIGNITAT. f. Afabilitat, agrado. Benignidad.
II Pietat, huiiianitat, condescendencia. Benignidad.
II Met. Suavitat del teinps. Benignidad.

BENIGUENY. Geog. Caseriu del ternie d' Enguera,
prov. de Valencia.

BENIHUMEYA. Geog. Caseriu de! dist. niunpal. de
Pego, prov. d' Alacant

BENIJÓFAR. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
bisb. y part. jud. d' Orlóla; és a la vora del Segura
y té 751 hab.

BENILLOBA. Geog. Vila de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la
vora del riu Serpis y té 1,524 hab.

BENILLUP. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la
valí de Travadell y té 194 hab.

BENIMACLET. Geog. Poblé del terme niunpal. de
Valencia.

BENIMAGRELL. Geog. Barrí del terme de Sant
Joan, prov. d" Alacant.

BENIMAMET. Geog. Poblé del terme niunpal. de
Valencia.

BENIMANTELL. Geog. Poblé de la prov. d' Ala-
cant, dioc. de Valencia, part. jud. de Callosa d' En-
sarriá; és a la vora del riu Qtiadalest y té 962 hab.

BENIMARFULL. Geog. Poblé de la prov. d' Ala-
cant, dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és
a la valí de Travadell y té 794 hab.

BENIMARSOCH. Geog. Barri del terme de Beni-
rrama, prov. d' Alacant.

BENIMASOT. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la
Valí de Ceta y té 353 hab.

BENIMAURELL. Geog. Barri del terme de Lahuar,
prov. d' Alacant.

BENIMELI. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Denia; és al peu del
Segarria y té 454 hab.

BENIMODO. Geog. Poblé de la prov y bisb. de
Valencia, part. jud. de Carlet; és a la vora de la rie-
ra d'Algemesí y té 4,149 hab.

BENIIVIUSLEM. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d'Alberique; és a la vora del riu
Júcar y té 405 hab.

BENIOPA. Geog. Toble de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Gandía; és un xich apartat del
riu Sérpis y té 2,260 hab

BENIPARRELL. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Torrenf; és al N.O. de l'Albu-
íera y té 51 1 hab.

BENIPEIXCAR. Geog. Poblé de la prov y bisb. de
Valencia, part. jud. de Gandía; és a la vora del riu
Sérpis y té 655 hab.

BENIRRAMA. Geog. Poblé del dist. munpal. de
Valí Gallinera, prov. d' Alacant.

BENIRREDRÁ. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Gandía; té 565 hab.

BEMIS

BENISSA. Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióc
de Valencia, part. jud. de Callosa d'Ensarriá; ésdalt
d' un turó, a la vora del riu Gorgos y té 5,724 hab. |)
Hidrog. Riuet de la prov. de Valencia; nei.x entre les
serres de Benicandell y de la Cota, al S. de la prov.;
passa per Ayeta de Rugat, Monti- ^^^

chelva, Alniiserat y Alfahuir, y .^^B^^^
desaigua a la vora del riu Sérpis.

BENISSANET. Geog. Vila de la
prov. de Tarragona, bisb. y part.
jud. de Tortosa; és a la vora del
Ebre y té 1,981 hab.

BENISSANÓ. Geog. Poblé de
la prov. y bisb. de Valencia, part.
jud. de Liria; és a la vora del F.-C.
de Valencia a Liria y té 979 ha-
bitants.

BENISSILÍ. Geog. Poblet del dist. munpal. de Valí
Gallinera, prov. d' Alacant.

BENISSODA. Gei g. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d'Albaida; és al peu de la serra
d'Agullent y té 322 hab.

BENISSUAY. Geog. Barri del terme de Villain, dis.
niunpal. de la Valí d' Ebo, prov. d' Alacant.

BENISSUERA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Albaida; és dins d' una valí y
té 302 hab.

BENITACHELL. Geog. Poblé de la prov. d' Ala-
cant, dióc. de Valencia, part. jud. de Denia; és dalt
d' una niontanya, no gaire lluny del mar, y té 1,919
habitants.

BENITAYA. Geog Poblet del dist. niunpal. de
Valí Gallinera, prov. d' Alacant.

BENIURE. Geog. Poblé del dist. niunpal. d' Alsa-
mora, prov. de Lleida.

BENIVOLENSA. f. Ant. Benevolencia.

BENIXUART. Geog. BENISSUAY, prov. d' Alacant.

BENIZAHAT. Geog. Barri del ternie de la Valí
d' Uxó, prov. de Castelló.

BENJAMÍ. ni. Nóm d' home. Benjamín. || Met. El
fill o persona mes estimada, per alnsió a Benjamí, fill
de Jacob y de Raquel. Benjamín.

ÉSSER EL BENJAMÍ D' ALGÚ. fr. Ésser preferit en la
estiniació. Ser el ojo dereclio ó el Beniamín.

BENJUHÍ. m Goma pudenta, assafétida que 's
creu destilarse del lasserpici. Benjuí, asafétida. ||
Mena de goma o reina excelent que vé de les In-
dies Orientáis y de la qiial din Terreros havern 'hi
tres especies, totes diferentes de 1' assafétida. Men-
juí, benjuí.

BENLLOCH. Geog. Vileta de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Albocácer; té 1,818
habitants.

BENNASSER (Miquel). Biog. Moro mallorquí del
tenips de la reconquista pél rei en Jaume I: fill d' en
Benabet, va ésser convertlt a la fé cristiana y ba-
tejat pél dominich Miquel Fabra, prenent 1' liábit
deis predicadors, recorrent després tota 1' illa pera
convertir mahometans. Conten que, havent catequi-
sat al seu pare, va sortir aquést de la seua casa de
Alfabia pera ésser batejat a Palma y, desbocántseli
el cavall que '1 conduía, va morir xafat contra una
roca. La fama atribueix a Bennasser cures niiraculo-
ses. El seu eos senipre ha estat reverenciat y, des-
prés d'haver reposat en diferentes iglesies, és ara
a la seu de Palma.

BENÓS. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Les Bor-
des, prov. de Lleida.

BENPARLAT. adj. Qui parla cortesment. Bienha-
blado.

BÉNS. ni. pl. Hisenda, patrimoni, riqueses. Conve-
niencias, bienes, haberes. || — ADVENTICIS. EIs que
adquireix el fill qu' encara está baix la patria potes-

DIC. CAT.

Bergadá

Sant Jaunie de Frontany.i, - La Consolació (canií de Berga a Bagá). - Santuari de La Portella. - El P¡ de les
tres branques. - Plassa de Bagá. - Fonts del Bastareny. - Lourdes de La Nou. - Salt de la Farga valla -
Santuari de Corbera. — Font de La Badella (camí de B;rga a Bagá).

Bergada

Pont de Raventí. - Casserres: plassa de la Creu. — Sant Marcli. — Fas del Salt del Os.
Peguera. — Plassa de Bagá.

Bergadá

Pedraforca desde Gi.dareny. - Castell del Areny. - Santa María de Merola. - Castellar d' en Huch. -
Greixa. - Pedrafoica desde '1 coll de Morro Negre.

Bekgadá

Vista de La Pobia de Lillet Vista de Berga. - Borredá. - La Quar. - Sant Llorens prop Bagá. - ,.,esia de
^onolIet. - Creu del Cabrer. - Ermita de Queralt. - Vista de Queralt. - SantuLi de Queralt.

BER

BER

225

tat. Peculio, bienes adventicios. || — castrenses O
QUASI CASTRENSES. Els que s' adquireixen per la mi-
licia o la toga. Bienes castrenses ó casi castrenses. \\

— DE FORTUNA. Bienes de furttma ó temporales. \\ —
DE REBELLES Y ENEMICHS. Ant. Cert dret fiscal. II —
DEL COMÚ. Els que pertanyen a un poblé. Bienes con-
cejiles. II —DEL FiSCH. Els que pertanyen al rei. Bie-
nes del fisco. II — ESPIRITUALS. Els que pertanyen a la
salut de 1' ánima. Bienes espirituales. \\ — FORALS. For.
Els que, retenint el senyor son domini diiecte, con-
cedeix ab ells 1' utilitat a un altre, pagantli pen-
sió anual. Bienes forenses. || — GANANCials. For. Els
adquirits durant el niatrimoni. Bienes gananciales. ||

— IMMOBLES. For. Les finques. Bienes inmuebles, bie-
nes raices, bienes sedientes, bienes sitios ó sitos. \\ —
LLiURES. For. Els que no son vinclats. Bienes libres. ||

— MOBLES. For. Els mobles de casa. Bienes muebles.
11 — MOSTRENCHS. Els que, per no tindre amo cone-

gut, s' apliquen al princep. Bienes mostrencos. || —
MOVENTS. Ant. BÉNS MOBLES. || — PARAFERNALS O PA-
RAFRENALS. Els que porta la dona al matrinioni fea
del dot. Bienes paiafernales ó para/renales. || — PRu-
FECTICIS. For. Els que adquireix el fill baix la patria
potestat ab els del seu pare, o que 1¡ venen peí seu
respecte. Bienes profecticios. \\ Els que podía retindre
y gosar apart la dona a diferencia del dot y báns pa-
rafernals. Bienes profecticios. II — SEENts. Ant. BÉNS
IMMOBLES. II — VAOANTS. Ant. Bienes vacantes.

AB BÉNS Y PERSONA. Expr. fam. Pera significar
qu' algií concorre ab els seus béns y persona per
alguna cosa. Con mi real y mi pala.

BÉNS HAOUTS y per HAVER. For. Els adquirits y 'Is
que 's poden adquirir. Bienes habidos y por haber.

BÉNS DE CAMPANA, DÉU ELS DONA Y 'L DIABLE 'LS
ESCAMPA. Aforisme ab que 's reprén ais sacerdots
que no apliquen llurs béns al fí que marca 1' Iglesia.
Bienes de campana, dalos Dios y el diablo los de-
rrama.

BENSINA. f. Quim. OH volátil, carbur d' liidrógen
que s' obté destilant 1' ácit benzoich ab la cals viva.
Bencina.
BENTOST. adv. t. Ben aviat. Muy presto.
BENVINGUDA. f. La enliorabona que 's dona al
qui arriva ab felicitat. Bienvenida, parabién.

BENVINGUT, DA. adj. Qui arriva felisment ont se
desitjava. Bienvenido. || Nóni d' home o dona. Bien-
venido.

BENVIST, A. adj. Qui té boua fama. Bienvisto,
bienquisto, bienconceptuado, bienopinado.
BENVOLENT. m. Qui vol bé. Bienqueriente
BENVOLER. m. Amor, carinyo, afecte. Bienque-
rer. II V. a. Voler bé. Apreciar, bienquerer.
BENVOLOUT, DA. adj. Apreciat. Bien quisto.
BENZOAT, DA. adj. Quim. Sais que resulten de
la conibinació de 1' ácit benzoich ab una base. Ben-
zoado.

BENZOICH, CA. adj. Ácit tret del benjuí. Ben-
zoico.

BEQUADRO. m. Accident de la música que fa
natural el punt qu' era bemoll o sostingut. Bequa-
dro.

BEQUEJAR. V. a. Ter. Picar 1' aviram el menjar.
Picotear.

BERA. Biog. V. BARA.

BERANI. Geog. Poblé del dist. munpal. de Rialp,
prov. de Lleida.

BERANUY. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb.
de Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la vora del
riu Isábena y té 328 liab. || Poblé del dist. munpal. de
Monrós, prov. de Lleida.

BERARD Y GASSOL (Gabriel). Biog. Assesor de
les galeres de Catalunya. Va morir en les revoltes de
1640. És conegut per un Discurso sobre la celebración
de las Cortes de Aragón.

DIC. CAT. — T. I. — '¿d.

— Y CERONES (JOAN). íB/o^^ Jurisconsult mallorquí
del sigle XV. Jurat de Palma y del regne, desde 1401
al 1407. Síndich de Mallorca a la Cort d' Aragó
1' any 1404. Advocat perpetual de Palma. Projectá
els plans de fortificació pera defensar deis serrains
la vila d' Andraitx, segons acort ¿el govern balear
(1408). Aquest Berard, fill d' altre juriscoiisuit, és
1' autor de les Ordinacions del regne de Mallorca,
quin régini va coniensar en 1' any 1405. Passá de
aquesta vida en 1421.

— Y SOLA (GERONI). Biog. Artista mallorquí de
niólta ilustrado, nat a Palma 1' any 1742 y mort en
la meteixa ciutat I' any 1795. Va assistir a la coro-
nació del rei Caries III, a Madrit, delegat per la ciu-
tat de Palma. L' any 1775 rebía '1 títol d' académich
d' honor de Sant Fernando. Va coadjuvar a 1' esta-
bliment de 1' escola pública de dibuix de la seua ciu-
tat nadiua, oberta 1' any 1778. Va ésser dipositari
reial de 1' illa 1' any 1794 y desde 1' any avaus era
ja regidor perpetual de Palma. Va recorrer 1' illa de
Mallorca, reunint notes d' interés artístich y cientí-
fich ab r obgecte de formar una obra de consulta,
quins plans y vistes havía coinensat a gravar 1' exce-
lent artista Joseplí Montaner, y quedaren en projecte.
En Berard va fer la majoría de les imafges del altar
major de I' iglesia de Sant l'rancesch de Palma.

BERART (Geroni Boix de). Biog. Militar y artista
mallorquí, nat I' any 1679. Era capitá durant la gue-
rra de succesió. Va fundar preniis pera estimular ais
artistes y va leunir bona colecció de quadros. Tra-
vallava la cera y la térra cuita. Haventquedat viudo
r any 1732, se va ordenar de sacerdot.

BERBERA. f. Bot. VERBENA.

BERBERISCH, CA. adj. Natural de Berbería 0 lo
que h¡ és pertanyent Berberisco, berberí.

BERBITZ. f Ant. OVELLA.

BÉRBOL. ni. Ant. VÉHBOL.

BERBOLÓS adj. Ant. VERBOLÓS.

BERCANCi. ni. Pega de crestall, marfil, plata, etc ,
que 's fa rosegar a les criatures quan han de posar la
dentadura. Chupador.

BERCELITA. f. Min. Silicat d' alúmina descubert
a Suecia, que ratlla '1 vidre y treu espumes picantlo
ab el foguer. Bercelita.

BERENGUER. n. p. BERENGARIO.

BERENGUER. Biog. Fill d' Hunrich, compte de
Barcelona, dependent deis franchs, qui 1' any 832 va
substituir al conite Bernat. Hi há opinions diverses
respecte a si sois governá divuit niesos, rellevantlo
el seu antecesor Bernat, o si va morir 1' any 836, tor-
nant aleshoies el conitat de Barcelona y '1 ducat de
la Septimania a en Bernat. Sembla que 'n Berenguer
també va ésser comte del Roselló,

— BERENGUER. Biog. Bisbe de Girona, fill de Quifre,
comte de Cerdanya y germá de Ouillém, bisbe de
Urgell, y de Quifre, arquebisbe de Narbona. Es au-
tor d' una carta del any 1087, alabada per la seua
elegancia y copiada en el volum II, 18 de Mars, péls
PP. Bolandistes. Va morir 1' any 1091.

— (RAMÓN). Biog. Monjo del monestir de Scala
Dei, dedicat a la pintura. Va néixer a Lleida y va
morir 1' any 1675. Va ésser al monestir del Paular a
estudiar les obres del famós pintor Carducho, traient-
ne gran quantitat de copies y seguint son estil. El
claustre petit de Scala Dei contenía vintyquatre grans
teles origináis de frá Berenguer, dotze decoraven el
refetó, y les copies de Carducho, en tamany petit,
decoraven 1' espatller de les cadires del cor. Mes
tart va ésser elegit prior del monestir.

— D' entenqa. Biog. Famós capitá en la expedició
de catalans y aragonesos a Grecia, al sigle XIV; gran
amich del capdill Roger de Flor. Va morir assessinat
traidorament a la cort d' Ateiies.

— DE peralta. Biog. Bisbe de Lleida, al que 's
tingué y venera cóm a sant fins després del sigle xiv

226

BER

BER

a r iglesia catedral del seu bisbat. Va morir 1' any
1256, iiietelx any d' ésser elegit. Sembla que desde
r etat de qiiinze anys liavía estat canonge. La ven
popular r anomena Sanl Berenguer, y cóm a tal 1' in-
cloueii Doménech y Ferrario en llius catálechs de
Sants de Catalunya.

— DE ROCAFORT. Bíog. M litar famós de! sigle xiv,
de qiii 's teñen poques noticies. Va anar a la expedi-
ció de Grecia, y era un envejós den Berenguer d' En-
ten^a, no regoneixent superioritnt sino a Roger de
Flor, per lo qual, mort aquést, en Rocafort va ocasio-
nar la divisió deis expedicionaris en dos bándols.
Havent mort assessinat el d' Enteiiga, se creu que 'n
Rocafort va ésser cómplis d' aital traidoría.

— RAMÓN I, el Corvo. Biog. Conite de Barcelona, he-
reu en 1018 d'en Ramón Borrell, comptant no mes uns
tretze anys, per lo qual regenta 'i govern la seua
mare la comtesa viuda na Ermesinda. En 1020 exer-
cía la sobiranía per sí sol, casantse un any després
ab Sanxa, filia del ducli de Qasconya. Esdevingueren
discordies polítiques entre mare y fill, acavades niit-
jansant un tractat. Morta Sanxa, en 1027 va casarse
ab na Guisla, germana del comte d'Empuries. Son di-
veises y contradictories les noticies de la seua fí,
que 's siiposa ocorreguda 1' any 1035. El seu fill en
Ramón Berenguer, T hereu del primer nialrinioni,
mort el pare, va cenyir la corona. Berenguer Ramón,
ab tot y les dificiiltats oposades a les senes iniciati-
vas per la seua mare, fou 1' iniciador del drct y de les
llibertats populáis catalanes, donclis va confirmar les
íranqueses de Barcelona y d' altres pobles del com-
tat en 1025.

— II, el Fratricida. Biog. Comte de Barcelona, he-
reu d' en Ramón Berenguer I el Vell. Compartía la co-
rona conital ab el seu germá bessó en Ramón Beren-
guer, primerament sense dividir el comtat y després,
per manca de concordia, partintse '1 senyoriu, contra
lo disposat per llur pare, 1' any 1079. Berenguer Ra-
món fou senyor de diferents castells y alous, de la
nieitat de Girona y de les ciutats de Vich y Manresa;
ocupanl el paiau de Barcelona, un d' el!s, desde vuit
dies avans de la Pasqua granada fins a vuit díes
avans de Nadal, y 1' altre '1 restant del any. Mes la
ambició d' en Berenguer Ramón, no satisfeta, 1' apas-
sioná en termes, que anant de cassera pél Montseny
r any 1082 mata a son germá Ramón Berenguer II,
en e! Ilóch conegut desde alesliores per «gorcli del
co nte».

— RAMÓN. Biog. Foren distints els comtes catalans
d' aquest nóm durant els sigles xi y xii fins a consti-
tuirse la confederado catalana-aragonesa en 1150,
pél casament de Ramón Berenguer IV el Sant, ab
Petronella, filia de Ramón rei d' Aragó. D'aquestos
comtes parlaren! en els corresponents articles a Ra-
món Berenguer.

— Biog. Segón comte y marqués de Provenga,
vescomte de Milliaud y Gavaldá, segón fill d'en Ra-
món Berenguer III, el Gran, comte de Barcelona.
L' any 1131, havent mort el seu pare, entra a gover-
nar el comtat, aposentantse a Milhaud, qu' era la
capital, Prengué per esposa a Beatriu, comtesa de
Melgueil. Cóm un parent de fia Dolga de Pro-
venga, nomenat Raimond de Bauci, pretenía la
meitat del territori d' en Berenguer germá d' aquést,
comte de Barcelona, en Ramón Berenguer IV, va
enviar trepes a Provenga en ajuda d'ell. Morí en
Berenguer Ramón 1' any 1144, segóns uns assessinat
péls Baucis y segóns altres en conibat naval de ge-
novesos.

BERENGUERA o BERENGUELA Biog. Reina y
emperatriu, muí er d' Alfons Vil de Lleó y Castella.
Va néixer a Barce ona y era filia de Ramón Beren-
guer III y de na Dolga de Provenga. S' uní en matri-
moni l'any 1128 a Saldanya, eslant Alfons en brega
contra 'Is alarbs y seguí al seu espós a la guerra,
haventse distingit per lo arriscada. De son nóni que-

Segell de Berga

dá per Castella '1 costum de dir berenguela a una noia
agraciada quan se volia lloar la seua gentilesa. Va
morir 1' any 1 149 y '1 seu cós descansa a Sant Jaume
de Galicia.

BERENT. Gcog. Caseriu del terme de La Guardia,
prov. de Lleida.

BERET (Plá de). Orog. Plá que's trova a 1,899
metres demunt el nivell del mar, entre 'l riu Alalo y
'1 Noguera Pallaresa, prov. de Lleida.

BEREU. Geog. Poblet del dis. munpal. de Noves,
prov. de Lleida.

BERFULL. Geog. Poblet del dist. munpal. de Xáti-
va, prov. de Valencia.

BERGA. Geog. Part. jud. de la prov. de Barcelona;
compren 37 ajuntaments, que son: Alpéns, Avia,
Baells (La), Bagá, Berga, Borredá, Broca, Capolat,
Cardona, Casserres, Castellar
del Riu, Castellar de Nuch,
Castell del Areny, Espunyo-
la, Fígols, Gironella, Giscla-
reny, Llussá, Montclar, Mont-
niajor, Nou (La), OIbán, Ro-
bla de Lillet (La), Prats de
Llussanés, Puigreig, Quart
(La), Sagas, Saldes, Sant
Jaume de Frontanyá, Sant
Julia de Cerdanyola, Sant
Martí del Bas, Santa María
de Marlés, Serchs, Vallcebre,
Valdán, Vilada y Viver, reunint entre tots 33,262 hab.
II Ciutat de la prov. de Barcelona, bisb. de Solsona,
cap del part. jud. del seu nóni y de la regió natural
nomenada la Montanya o '1 Bergadá; té un canal in-
dustrial, moltes fabriques de filats y teixits de coto
y 5,268 hab.

BERGA (Guillém de). Biog. Poeta, baró y vescomte
de Berga, a mitjant sigle xiii, conegut per les seues
poesíes en llengua vulgar.

— Y SANTA CILIA (GABRIEL DE). Biog. Militar ma-
llorquí nat l'any 1662 y mort l'any 1706. Era cavaller
del Hábit de St. Jaume; capitá de cavallería de la
compauyía de paisans de St. Llorens, que ell mante-
nía, desde 1698 fins a les turbulencies dala isla, oco-
rregudes al designament de virrei a favor d'en Jo-
seph de Zabastida. Va seguir el partit d'en Felip V a
la guerra de successió, estant Mallorca dividida en
botiflels y baulels, aquests derrers partidaris d' en
Caries d' Austria. Quan la esquadra del arxiduch se
va apoderar de Palma, entre 'Is díes 26 y 27 de sep-
tembre del any 1706, el capitá Barga hi va pardra la
vida, víctima d' una temeritat, després de dispararla
seua pistola contra un haulet. Al tornar Mallorca a
la obediencia de Felip V, se buscava ab tal excés de
zel al causant de la seua mort, que d' aleshores ansa
corra el proverbi: que hem som Jo de sa mort d' en
Berga, pera significar ignocancia.

BERGADÁ (El). Geog. Regió natural al N. de la
prov. de Barcelona; també se 1' anomena La Monta-
nya y té per capital Berga. Confronta: a tramontana,
ab la Cerdanya; a llevant, ab la Valí de Ribes; a
mitjorn, ab el Llussanés y '1 Plá de Bages, y a po-
nent ab 1' Urgell.

BERGADÁ Y OSONA (María de les llagues).
Biog. Mística vigatana del sigle xvil, que funda '1
convent de Carmelites descalses, ont ingressaren
elle y ses dúes filies, a la seua ciutat nadiua. La
seua vida va ésser una seguida niortificació y va
morir 1' any 1650, dotza anys després de fundat el
convent.

— Y OSONA (SOR TERESA DE JESÚS). Biog. Filia de
la fundadora del convent de Carmelites descalses de
Vich. Notable peí seu misticisme. Va morir ais dinou
anys (1640).

BERGAMOTA, f. Bot. Arbre de la fam. de les au-
ranciácees; mena de llinioner quin fruit és amargant,

227

a de

Mapa comarcal de Bergadá

tenint, en cambi, mólt bona flaire. Bergamota. || Pe-
rera importada de Bérgamo, que fá les peres niólt sti-
coses. Bergamota, bcrgamoto.

ESSENCIA DE BERGAMOTA. La que s' extreu per
pressió de la pell de la llimona noinenada bergamo-
ta. Esencia de bergamota.

PERA BERGAMOTA. Pera niólt sucosa de la perera
bergamota. Bergamota.

BERGANTERÍA. f. Bretolada. Pillería.

BERGANTES (Riu). Hidrog. Riu que neix a la
serra de la Mola, prov de Castelló, passa per Mo-
rella, Zorcall, Ortells y Zorita y entra a la provincia
de Teíol.

BERGANTÍ. ni Ñau de dos arbres y vela quadra-
da. Bergantín.

BERGANTÍ GOLETA, ni. Ndtit. Sols se diferencia

del bergantí, en qu' és de construcció mes fina y
usa aparell de go-
leta al arbre nies-
tre. Bergantín go-
leta.

BERGANTINA, f.
Náut. Embaicació
de dos país, mixta
de xábech y bergan-
tí, abáleles a l'obra
1110 rta de popa y
figura y bauprés a la
proa. Bergantina.

BERGANTINET.
111. dim. Berganti-
nejo.

Borgantí

228

BER

BER

Antoni Bergnes

BERGIDUM. Geog. ant. Nóin de la ciutat de Berga,
prov. de Barcelona, en teiiips deis romans

BERGILS. Hidrog. Estanys situats al vessant del
macis de Coloniés, en la Valí d' Aran.

BERGINIA. f. ALBERQINIA.

BERGINIERA. f. ALBERGINIERA.

BERGNES DE LES CASES (Antoni). Biog. Filó-
lech y escriptor nat a Barcelona al comens del si-
gle XIX y niort a la nieteixa
ciutat el 17 de Novenibre de
1879. Fon r introductor de la
literatura extrangera a Cata-
lunya, traduint y editant ell
nieteix nioltes de les niillors
obres del ronianticisnie. Pu-
blica una gramática francesa,
un' altre d' anglesa y un'altre
de grega y una Crestomatía
d' aquesta derrera llengua.

BERGUSIA. Geog. ant. Nóm
de la ciutat de Balaguer en
tenips deis romans.
BERILL. Miner. Pedra fina qu' és un silicat de
alúmina ab glucina, d' un color vert de mar, en-
cara que també n' hi há de color blanch, groch o
blau. Berilo.

BERJAULA. f. TONTA, XIMPLA, BABAUA, PAVANA.
BERLA. f. ESBERLA.

BERLEIX. m. Ter. Llóch al defora fresch y ab
aigua. Umbría.

BERLEIXAR. v. a. Ter. Corre 'Is animáis pél ber-
leix. Corretear los animales por la umbría.

BERLINA, f. Cotxe de dos assentos, dit aixís per
haverse comensat a usar a Berlín. Berlina.
BERLINGA, f. Náut. PERXA.
BERNABEU. n. p. Bernabé.

BERNAD (Silveri). Biog. Un deis juristes mes no-
tables del sigle xvii. Nat a Morella en 1576. Desde 'I
1600 fou advocat reial y general de 1' ordre de Mon-
tesa, guanyant un famosíssim plet en favor d' ella.
Ocupa el cárrecli de regent de la R. Audiencia ríe
Cerdenya, éssent mólt estimat. Escrigué en Uatí uns
Comentaris sobre 'i privilegi que disfrutaven els reis
d' Aragó rebent els delnies y primicies.

BERNADET. m. TEixiDOR, 2. || Ictiol. Peix de mar
semblant a una aranya. Centrina.

BERNARDA, f. Nóm de dona. Bernarda.
BERNARDÍ. ni. Nóm d' home. Bernardino.
BERNARDITOS. m. pl. Nóm vulgar que donen a la
costa de Mataró a nns caragolets que 's tiren de car-
nada pera pescar pajell. Bernarditos

BERNARDO, A. m. y f. Relligiós o relligiosa de
I' ordre de Sant Bernat. Bernardo.

BERNAT. m. Nóm d' home. Bernardo. || Barra de
ferro enganxada a la paret pera apuntalar la porta.
Tranca, barra, barrote. || Ter. balda, 1. || — her-
MITÁ. Ictiol. Mena de crancli que busca un caragol
buit pera ficars'hi y poguer detendré la part de de-
rrera del seu cós, qu' és mólt delicada. Bernardo er-
mitaño, escita. II — PESCAiRE. Ornit. Aucell de béch
ángulos, Uarch, dret, piuixagut, la llengua molsuda,
les potes Ilargues y vernielles, la qúa blava y el ven-
tre pardo lleonat. Guardarlo. \\ Tarambana, de poch
judici o fornialitat. Tararira, chorlito, tarambana,
chisgaravis. \\ — pudent. Entom. Insecte ab dos or-
dres d' ales, les superiors niés curtes que '1 cós, color
cendres a la part anterior y de coure a la posterior:
li agrada '1 blat, y la fariña del grá que rosega no
fermenta. Calapatillo.

BERNAT, BERNAT, ENDEVINA QUI T' HA TOCAT.

Joch de nois en que teñen tapat d' ulis al que para y
els altres apartáis; va un, li pega un cop y se 'n
torna, després va el que para y si endevina qui li ha

donat el cop, para a ;uést en llóch seu. Adivina quién
te dio que la mano t3 cortó.

A LA CASA DE 'N BERNAT QUI NO HI ÉS NO HI ÉS
CONTAT. Ref. A quien está en su tienda no le achacan
en contienda.

BERNAT (Antoni). Biog. Predicador famós. Nat a
.Morella en 1 543 y niort per la epidemia de son país en
1612. Ocupa cárrechs iniportants.

— ARMENGOL. Biog. Frare dominich de Barcelona,
ont va néixer I' any 1330: mestre de Teología a 1' Uni-
versitat de París y que 1' any 1369 era definidor de la
provincia d' Aragó. Va morir I' any 1387, deixant es-
crita una obra titolada: Comentarios al maestro de
las Semencias.

— (FRA). Biog. Mestre de 1' obra de la Séu de Ta-
rragona. Va morir el 1 1 de Mars de 1' any 1256.

— CALVÓ (SANT). Biog. V. CALVÓ (SANT BERNAT).

— D' ALCIRA (SANT). Biog. Nat a Pintarrofes (Va-
lencia), fill d' Almangor, alarb poderos. Convertit al
cristianisme ell y ses germanes Qaida y Qoraida,
prengueren els nóms de María y Gracia, deixant el
el d' Almangor que portava. Sufriren el martiri per
má deis niaometants. Llurs cóssos están sepultáis en
Alcira, al convent deis trinitaris.

— METGE, Biog. V. METOE.

— Y BALDOVi (JOSEPH). Biog. Poeta valencia y
home de liéis popularíssim. Va néixer a la vila de
Sueca r any 1830 y va morir a Valencia el derrer día
del any 1864. Es considerat cóm el Quevedo valencia.
Cursada la carrera de Liéis a

r Univerrsitat d' aquella capital,
va exercir la facultat, ocupant
varíes cátedres de tal assigna-
tura, fins a ésser nomenat jut-
ge de primera instancia de Ca-
tarroja, éssent després diputat a
Corts per la sena vila natal.
Pero la seua fama prové del seu
geni festín, nianifestat en mol-
tíssímes poesíes de carácter po-
pular que viurán tant cóm la
llengua valenciana. En els pe-
riódiclis El Sueco, La Donsayna
y El Tabalet, tots bens populars
al regne de Valencia, hi va mostrar la seua gracia la
Musa del Júquer, cóm li deien els seus paisans, en
travalls de prosa y vers que son niodels del humor
valencia. Mereixen esmentarse 'Is articles: Serenar
del carrer d' Alboraya, La paella de Sueca, Els míste-
ris de Patraix; les «Sessions periodístiqíies» d' El
Sueco; els famosos versos: Carta de Sentó Beceroles y
la Contestado de Pasqualo Ratolí a la meteixa, ade-
mes de la Oda á la col y les Cartei de Rodrigo a Gre-
garia, del origiiialíssim Expediente poético prosaico y
del famós Cementiri de Canta-cucos. També conreuá
un poch el teatre valencia, escribint: El Gafaut, Qui
tinga cuchs que pele fulla, Pataques y caragols, L'agüe-
lo Pollastre (parodia de Don Juan Tenorio), La viuda
y V escolé (parodia del Sacristán y la vi^da) y un' al-
tra parodia mes.

— Biog. Comte de Barcelona, feudatari deis
franchs, que 1' any 820 va substituir al comte
Bara. Va fer un gran paper a la Cort de Lluís el
Piados. L' any 832 va ésser desposseít del seu cá-
rrech per la dieta de Joac (Llemosí), posant'hi al seu
llóch al comte Berenguer, y mort aquést, va recobrar
en Bernat el comtat de Barcelona y el ducat de la
Septiniania. Va morir 1' any 844, segons uns, condeni-
nat per justicia y, segons altres, assessinat a traició
pél reí Caries el Calvo, fíll d' ell segons totes les apa-
riencies.

— Biog. Comte de Besalú, feudatari de Franca,
r any 834. Va ésser el tercer d' aquella autoritat
comarcal instituida per Caries Magne, qui, a ran de
la reconquista, va dividir els territoris de Girona en
quatre comtats: Empuries, Besalú, Girona y Parelada.

Bernat Baldoví

BER

BES

229

—I. TALLAFERRO. Biog. Peí sonaf ge cavalleresch mol t
faniós, nové conite independent de Besalú. Regí entre
'Is anys 989 y 1020, en que morí ofegat a les aigiies
del Rose (Ródano), tornant de Provenga, ont ana a
concertar la boda del sen fill Giiilléin ab la noble
Adela. Va ésser gran benefactor del nionestir de Ri-
poll en 997; funda y protegí alguns cenobis de 1' alta
montanya. Se titolá comte de RipoU; sostingué cam-
panyes contra els alarbs y resulta victoriós deis
cristians revoltosos que assessinaren a son oncle
Guifre. En conipanyía deis seus filis va anar a Roma,
logrant del Sant Pare la iiistitució del bisbat de Be-
salú (1017 a 1030). Les seues cendres son al niones-
tir de Ripoll.

— II. Biog. Comte de Besalú en el sigle xi, fill de 'n
Guillém 1 el Gras, de qui fon liereu. Regí la comarca
desde 1' any 1052 al 1066, en conipaiiyía del seu ger-
niá Guillém, y liavent sigut assessinat aquest derier,
regná sol fins 1' any 1097. Ampara dins el seu castell
al bisbe Amat, llegat del Papa Gregori Vil, al esca-
parse de Girona en 1077, qui arma cavaller al comte
Bernat. Va morir sense filis y va tindre per succesor
al sen nebot Bernat III.

— III. Biog. Derrer comte de Besalú, fill de 'n Gui-
llém 11 y d' Estefanía. Va governar dit comtat desde
r any 1097 fins al 1111, en que va morir sense filis,
passant el comtat de Besalú, aixis cóm els de Ripoll,
Vallespir, Fenolleda y Perapertusa, a mans del comte
de Barcelona en Ramón Berenguer III, qu' era sogre
de 'n Bernat.

BERNAT (Coll) Orog. Coll a 2,646 met. d' altitut,
al S. O. del Conflent, prop de la frontera espanyola,
depart del Pirineus Orientáis. || — SALVATGE. Puig
de la serralada que forma la partió entre '1 Llenga-
doch y 'I Conflent; té 2,427 met. d' altitut y és a la
vora de Sanzá, depart. deis Pirineus Orientáis.

BERNIA, f. Ant. Burell, roba basta de llana. Ber-
nia. II La capa de dita roba. Bernia. || — (SERRA DE).
Orog. Petita serra que lii liá a Uevant de Callosa de
Ensarriá, prov. d' Alacant.

BERNÚS. m. ALBERNÚS.

BERNUY. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Altrón,
prov. de Lleida.

BERRA, f. Ter. TRUJA.

BERRINA (Son). Geog. Caseriu del ternie d' Inca
(Mallorca).

BERRONER (Punta del). Hidrog. Cap de la banda
N. O. de Formentera (Balears).

BERROS. Geog. Castell antich situat prop d' Esca-
ló en la Valí d' Aran.

BERROS JOSSÁ. Geog. Poblé del dist. munpal. de
Jou, prov. de Lleida.

BERROS SUBIRÁ. Geog. Poblé del dist. munpal.
de Jou, prov. de Lleida.

BERRUGA. f. Duresa que 's fá cóm un grá, regu-
larment a les mans o a la cara. Verruga. || Girasol
major que cura les berrugues. Verrucaria, heliotro-
pio, girasol mayor. || Art. y Of. Trog de fusta posat
al revés. Soca d' arbre sense llarch ni revés, íormant
aigües complexes.

BERRUGA. Orog. Cim de la Valí de Ribes

BERRUGASSA. f. aum. Verrugaza.

BERRUGÓS, A. adj. Qui té berrugues. Verrugoso,
averrugado.

BERRUGUERA. L Bot. Planta de la fam. de les
borragínees, que cura les berrugues. Heliotropio,
verrucaria, girasol mayor.

BERRUGUETA. f. dim. Verruguita, verruguilla.

BERRÚS. Geog. Antich poblat de la vora del Ebre,
entre Faió, prov. de Saragossa, y Ribarroja, prov. de
Tarragona. Avui no Iii há mes que I' ermita de Santa
Magdalena. || Hidrog. Barranch que neix a Villalba,
prov. de Tarragona, y desaigua a la vora del Ebre,junt

a r antich poblat del seu nóm. || Orog. Serra de la
prov. de Tarragona, situada entre Ribarroja y Faió.

BERRUSCA. f. Ter. RAPA.

BERTA, f. Blonda d' una quarta d' ampia que
usen les senyores unida al escot de la part superior
del vestit y cau sobre '1 pit y espatlles a manera de
valona. Berta.

BERTA. Geog. Petit veinat de Gisclareny.

BERTELL. m. Mar. BARTRELL.

BERTÍ (Cingles de). Orog. Famosos espadats que
h¡ há a la banda Oriental del Pía de la Garga, vora
del riu Congost, prov. de Barcelona. || — (sant pere
DE). Caseriu del dist iiuinpal. de Sant Quirse de
Safaja, prov. de Barcelona.

BERTOLD. n. p. Bertoldo.

BERTRÁN (Felip). Biog. Bisbe, nat en la Serra
d' Engarcerán en 1704 y niort a Madrit en 1783. El
rei Caries III el designa bisbe de Salamanca en 1763,
y en 1774 el feu Inquisidor general, havent estat el
primer valencia que ocupa tal cárrech. Escrigué ser-
nions y cartes pastorals, que s' han imprés, aixis cóm
les Constitucions del Reial Seminari de Sant Caries
de Salamanca.

— (SANT LLUIS). Biog. (V. LLUIS BERTRÁN, SANT).

— Y BROS (PAUj. Biog. Folk-lorista y poeta cátala,
nat a CoUbató 1' any 1854. Llicenciat en filosofía y
lletres, premiat en diíerents cer-
tamens, guanyá la Flor natural
ais )ochs Floráis de 1885 per la
seua poesía Lletra de convit. Vi-
vía al peu del Montserrat, recu-
Uint amorosament 1' esplet de
la musa popular, que li va ser-
vir pera formar els seus inte-
ressants llibrets: Canfons y fo-
llies populars y Rondallística.
L' any 1877 va donar a la es-
tampa una obreta, De flor a flor
(dotze posades d'un poema), que
revela un temperament de poeta
dolcíssim. Va morir 1' any 1890.

— Y PASTOR (MARCH). Biog. Metge y catedrátich
cátala. Va néixer a Tarragona 1' any 1804. Brilla en
la carrera, sobretot en toxicologia y en el professo-
rat. Éssent catedrátich de Fisiología de la facultat
de Barcelona, va ocupar la presidencia de 1' Academia
de Medecina, És numerosa la nota deis seus escrits
professionals, abundant'hi els estudis d' epidemiolo-
gía. Va morir a Barcelona 1' any 1863.

— Y ROS (JOSEPH). Biog. Militar y magistrat. Va
néixer a Barcelona 1' any 1795. Seguí la guerra de la
Independencia y, acabada la campanya, va cursar
liéis, havent desempenyat niólts cárrechs oficiáis. Va
escriure sobre la niendicitat per encárrech d' Espoz y
Mina, Capitá general de Catalunya. En 1854 va ex-
plicar en la «Societat Económica Barcelonina de
Ainichs del País» la manera d' establir un Banch
hipotecari y cóm se podría aplicar a la nostra térra
el crédit territorial. Aixó va esdevenir el punt de par-
tida pera la reforma de la llei hipotecaria. Va morir
r any 1855.

BERTRENADA. f. Ter. TONTERÍA.

BERTROL. m. Mena de cove ab un filat a la part
estreta, de modo qu' entrant el peix a les malíes, ja
no 'n pot sortir. Garlito, buitrón^ nasa. || Met.
Trampa.

CAURE AL BERTROL. fr. Met. fam. Caure algú al lias
o trampa que se li havía parat. Caer en el garlito.

BERUSA. f. Ant. Tela de coto procedent de Lió
(Franga). Berusa.

BES. m. BEDOLL. II Ter. PETÓ. || Ndut. Cada una de
les talles que formen la vela.

BESADA, f. Petó, 1' acte de besar. Beso. il Ani.
Llabi mólt abultat. Bezo.

230

BES

BES

Segellde Besalú

BESADOR, A. ni. y f. Qui besa. Besador. 1| Qui és
niólt aniich de besar. Besador, besucador.

BESALÚ. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Girona,
part. jud. d' Olot; está situada a la vora del Fluviá,
fon capital del antich comtat del
seu nóm y té 1,350 hab. || —(PA-
RROQUIA DE). Agregat de pobles
rurals que formen un sol districte
municipal. El cap de 1' ajuntament
és Sant Farreol, tenint ademes els
llóchs de Ahilar, Au-
ssinyá, Fáras, Ju-
nyá, Miaña y To-
Segell de Besalú rre. Pertauy aqiiest
dist. a la prov. y
bisb de Girona, part. jud. d' Olot y
té 795 hab.

BESAMANS. ni. L' acte de con-
corre niólta gent a besar les iiiaiis
al rei y persones reials. Besamanos.

BESAMENT. ni. Ant. BES.

BESAN. Geog. Caseriu del dist.
niunpal d' Ainet de Besan, provin-
cia de Lleida.

BESANT. f. Anl. nnmis. Moneda de plata que cir-
culava a Valencia en tenips rie Jauíne II; valía dos
vintidosos y setse niaravedissos. Besante.

BESAR, v. a. Tocar ab els Uavis alguna cosa en
senyal d' amor o reverencia. Besar. || Quan és repe-
tidanicnt. Besucar. || Met. Dit de les coses inanima-
des que 's toquen unes ab altres. Besar.

A BESAR, m. adv. Náiil. Fins a tocarse. A besar.

BESAR EL SAGELL. Senyal d' acatanient que 's feia
al rebre carta d' algún rei o princep. Besar el sello.

BESAR ELS PEUS O LES TREPITJADES. fr. Mel. Besar
la tierra que otro pisa

ARA 'M BESES, ARA NO 'M BESES. Loc. fam. Ab que 's
reprén la inconstancia d' algú. Desde que vi d tu
Ha muero de acedía; desde que no la veo, muero
de deseo. El fuego de la correhuela, cátale dentro y
cátale fuera.

BESARSE. V. r. Besarse. ]| Ensopegar de cop una
persona ab un' altra Besarse.

BESAT, DA. p. p. Besado. || Dit de la part del pá
que per haverse tocat ab altre queda pocii cuit
Suegra.

BESAVf, A. m. y f. Pare o niare del avi o avia; és
el tercer grau de parentiu directe. Bisabuelo, se-
gundo abuelo; bisabuela, segunda abuela.

BESCAMBRA. f. NECESSARIA.

BESCAMBRILLA. f. Jocli de cartes, que 's juga ab
trunfo. Al principi 's donen tres cartes a cada juga-
dor, y després se van prenent una a una fins que
s'acaven, y guanya qui té al fí niés punts. Brisca.

BESCANÓ. Geog. Poblé de la prov , bisb. y part.
jud de Girona; és a la vora del Ter; té agregats els
pobles de Estanyol, Montfullá y Vilana y coinpta
1,965 hab.

BESCANTAR. v. a. Desacreditar. Denigrar, dis-
famar, zaherir.

BESCARÁN. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. y part. jud. de la Seu d' Urgell; és a la falda me-
ridional de la serra del seu nóm y té 340 hab. |1 —
RlUET DE. Hidrog. Neix ais estanys del seu nóm; pas-
sa pels termes de Sesearán, Castellnou de Carcol-
se, Estimariu y Torres y desaigua a la vora del
Segre. || — (SERRA de). Orog Serra que forma la
frontera SE. de la Valí d' Andorra y la del NO. de la
Cerdanya espanyola.

BESCOLL. ni. La part posterior del coll. Pescue-
zo, cerviz, cerviguiüo, pestorejo.

BESCOLLADA. f. Cop al bescoU. Pescozón, pes-
cozada, pestorejón.

BESCOLLÁS. m. aum. Gran bescoll. Gran pes-
cuezo.

BESCOLLEJAR. v. a. Dar pescozones.

BESCOLLUT, DA. adj. Quité mólt gros el bescoll.
Pescozudo.

BESCOiVlPTARSE. v. r. Equivocarse al comptar.
Errar la cuenta. || Enganyarse, equivocarse ab al-
guna altra cosa. Engañarse, equivocarse.

BESCOIWPTAT, DA p. p. Errado.

BESCOMPTE. m. Equivocado al comptar. Traba-
cuenta, yerro de cuenta. 1| Met. EQUIVOCACIÓ. ||
Lo que 's fa maliciosament en un compte. Gabarro.

BESCUIT. m. Pasta de fariña, ous y sucre. Bizco-
cho II PÁAÍPOL. II CALETA. || adj. BESCUITAT.

BESCUITADA. f. Sopa de bescuits ab Ilet. Bizco-
chada.

BESCUITA]V\. f. Provisió de bescuit. Pantica.

BESCUITAR. V. a Recoure '1 pa pera que 's pugui
conseivar millor. Bizcochar.

BESCUITAT, DA. p. p. Bizcochado.

BESCUITELLA. f. Mena de rosquilla de dos óvals
units quasi en forma d' ulleres Bizcotela.

BESCUITER, A. m. y f. Qui fa o ven bescuits.
Bizcochero. || m. Eina que serveix pera posar bes-
cuits. Bizcochero.

BESCUITET. m. dim. Bizcochito.

BESEDA o BOSEDA. Geog. ant Nóm de Caldes
de Montbui, prov. de Barcelona, en temps deis ro-
mans.

BESELDUNUiVl o BESIDUNUiVl. Geog. ant. Nóm
de Besalú, prov. de Girona, en temps deis ronians.

BESELGA. Geog. Caseriu del ternie d' Estivella,
prov. de Valencia.

BESERO (Puig de). Orog. Puig de 2,583 met. de
altitut, situat a la vora del Noguera de Cardos, al
NE. de Tabescán, prov. de Lleida.

BESET. ni. dim. Besico. besito.

BESETS DE MONJA, f. Bot. ter. FANALS.

BÉSINES (Coll de) Orog. Collada del antich com-
tat de Foix, de 2,350 metres d' altitut, al N.E. deis pichs
PíJroux.

BESNÉT, A. m. y f. Fill o filia del nét o neta. Biz-
nieto.

BESNETOLÍ, NA. m. y f. Fill del besnét o besnéta.
Tataranieto, chosno.

BESNEULA. f. Bot. MANEULA.

BESNÉULIQUES. f. pl. Bot. Secció de la tribu de
les borratxínees, del género cinoglosa. Cinoglóseas.

BESORA (Joseph Geroni). Biog. Canonge de la
seu de Lleida, en el sigle xvii; era natural de Barce-
lona, doctor en Teología y gran humanista. Va ésser
diputatdel seu capítol al parlamentgeneral convocat
a Barcelona I' any 1653, havéntseli revocat els po-
ders mes tart. Va deixar en testament 5,577 volums
a la Biblioteca deis Carmelites de Barcelona. Va es
criure un Ilibre de Cosas memorables, y va mour a
Barcelona 1' any 1664.

BESORA. Geog. Poblet del dist munpal. de Naves,
prov. d-i Lleida. || — (SANta MARÍA DE). Geog. Poblé
de 448 hab., districte de Vich, prov. de Barcelona.
II — (COLLADA DE). Orog Tocant al poblé del nieteix
nom.

BESORI. Orog. Puig de 360 met. d' altitut de la se-
rra d' Aledua, part. jud. de Carlet, prov. de Valencia.

BESSACH. ni. Alforges de pell. Bizazas, biazas,
bisazas.

BESSES (Les). Geog. Poblé que hi havía a la vora
del riu Set, prop de Cerviá; avui és del tot arrunat.

BESSIANS (Sant Andreu de). Geog. Poblet de
la prov. d' Osea, bisb. de Barbastre, part. jud. de Be-
nabarre; és a la vora del riu Esséra.

BES

BET

231

BESSÓ, NA. 111. y f. El geriiiá o germana d'un me-
teix pait. Mellizo, gemelo.

BESSOGNA. í. Ani. URGENCIA, NECESSITAT.

BESSOGNAR. v. n. Ant NECESSITAR.

BESSOGNÓS, A. m. y f. Ant. MENESTERÓS, NECES-
SITAT.

BESSOGÓN. ni. Ant. MENESTER, NECESSITAT.

BESSONADA. f. Part de dos gernians. Mellizos,
gemelos.

BESTARD (Joan). Biog. Inteligent artista niallor-
qiií del sigle XVII, un de s millors del seu tenips. És
autor de grandioses y admirables composicions pic-
tóriques. N' existcixen avui algiuies, al Musen pro-
vincial y a casa la ciiitat de Palma (1629), a 1' altar
major de la parroquia de Randa, a )a sala rectoral
del colegí de la Verge de la Sapiencia, etc. Aquest
artista liavía adoptat el procediment (posat de moda
en temps posteiiors) de donar ais quadros la entona-
do general propia pera lograr 1' efecte desitjat en el
seu conjunt.

BESTIA, f. Animal irracional. S' aplica mes parti-
cularnient ais de quatre potes Bestia, bruto. 1| Met.
Persona ruda. Bestia, bruto.

BESTIA ASSENYALADA. Se diu de la persona con-
trafeta y dolenta. Hombre señalado.

BESTIA BRUTA. Sumament incapás, tonto. Bestia
bruta, zafio, salvaje.

BESTIA DE CÁRREGA. La que serveix pera portarla.
Bestia de carga, bestiaje.

DE BESTIA ASSENYALADA LIBÉRANOS DOMINE, fr.

Met. fam. Ab que 's denota que'ls contrafets acostu-
nien a ésser dolenfs, y que no 'iis devém fiar d' ells.
De hombre señalado líbranos. Señor.

FER TORNAR BESTIA, fr. Met. Fer qu' algú obri cóm
a bestia. Avilanar.

FEU PLERS A BESTIES Y OS HO PAGARÁN AB COSSES.
af. Ab que 's significa '1 desagraiment d' algú. Haz
bien y no cates á quién.

MITJ BESTIA. Semirracional, medio bruto.

QUI A.MENASSA Y NO PEGA PER BESTIA 'S QUEDA.
Ref. Ab que 's nota ais que amenassen y no teñen
valor pera executar. Quien amaga y no da, miedo ha.

QUI BESTIA VA A ROMA, BESTIA 'N TORNA. Rej. Que
indica, que qui és mólt tonto per mólt que fassi no' s
pot avispar. Fuinie d palacio, fui bestia y volvi asno.

SENSE DIR BESTIA QUÉ FAS. Loc. fani. SENSE DIR
ASE NI BESTIA.

VIURE CÓM UNA BESTIA, fr. Viure algú cóm si esti-
gués destituit de rao y sense cap fre. Vivir como una
bestia.

BESTIAL, adj. irracional. Bestial, brutal, estú-
pido.

BESTIALÍSSIM, A. adj. sup. Molt bestia, tonto,
etc. Muy estúpido.

BESTIALÍSSIMAMENT. adv. m. Estupidisima-
mente.

BESTIALITAT. f. Brutalitat, acció brutal. Bes-
tialidad, brutalidad, estupidez. || Ferocitat. Bestia-
lidad. II Pecat contra la naturalesa. Bestialidad.

BESTIALMENT. adv. ni. A manera de bestia. Bes-
tialmente.

BESTIÁM. m. Se diu de les besties de cárrega.
Bestiaje. II Bestiar de pastura. Ganadería.

BESTIAR. ni. Tot género d' animáis que 'serien
pél servei y utilitat del home. Ganado. || Met. fam.
S' aplica a les persones. Ganado. || — CABRíu O CA-
BRÚM. Ganado cabrío. \\ — DE CERDA. Tocinos, ganado
de cerda. \\ — de llana. Ganado lanar. || — DE llista.
Ter. Els bens triats pera femé marrans y moltons.
Ganado escogido. || — OROS. El que 's compon de caps
niajors, cóm: bous, mules, eugues, etc. Ganado mayor.
II — AÍENUT. El que 's compon de caps meniits, cóm:
ovelles, cabres, etc. Ganado menor. \\ Les críes d' a-
quest bestiar. Ganado menudo. \\ — MERÍ S' aplica al

qui passa d' una part a altra y té la llana fina y fri-
sada. Ganado merino, trashumante.

BESTIAR DE MÓLTS, EL LLOP SE 'L MENJA. Ref. De-
nota que lo qu' está a cárrech de niólts, ningú ho cui-
da. Asno de muchos, lobos le comen.

BESTIAR TENDRÉ, DEIXEULO BEN PASTURAR. Ref.
Vol dir que al jovent se li ha de deixar certa lliber-
tat pera que creixi y 's desenrotlli bé.

BESTIASSA. f aum. Bestiazo, bestión.

BESTIEJAR. v. n. Fer el boig. Bobear, loquear.

BESTIESA. f Bogería, tontería. Necedad, bo-
bería.

DIR O FER BESTIESES. Expr. met. fam. Decir neceda-
des, bobear.

BESTIETA. m. dim. Bestezuela.

BESTIOLA. f. dim. y

BESTIOLETA. f. dim. Bestieta.

BESTIOTA. m. y f. BESTIASSA.

BESTRACÁ. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Baget, prov. de Girona. || — (SE-
RRA DE). Orog. Serra que forma
la divisoria entre les rieres de
les Escales y Oix, prov. de Gi-
cim mes enlairat
demunt el nivell

Segell de Bestracá

roña, y quin
té 1,040 met
del mar.

BESTRER. V. a. Ant. Pagar
per endevant. Anticipar, adelan-
tar. II Met. Introdiiirse importu-
iiament a una conversa. Meter
su cucharada. || Met. Suplir lo que un altre deu pa-
gar ab el dret de reintegrarse. Bastar. Il Met. Pegar.

BESTRET, A. p. p. Anticipado, adelantado.

BESTRETA. f. Dinero adelantado.

BESTREURE. v. a. Pagar per endevant alguna
cosa o avensar diners sobre alguna feina. Pagar por
adelantado ó adelantar dinero.

BESUGADA. f. Menjada de besugos. Besugada.

BESUGO, m. Ictiol. Peix de mar mólt gustos, de
uns trenta centimetres de llarcli, comprimit, el Ilom
blau ciar y 'I ventre blandí: té una clapa negra prop
de les ganyes. Besugo.

BESUGUER. m, Haní pera pescar besugos. Besu-
guero.

BETA. f. Ndut. Qualsevulla de les cordes emplea-
des ais apareMs, cóm no sigui guindaleta o un' altra
corda que tingui '1 seu nóm particular. Beta. || Nóm
genéricli de tota mena de corda empleada dins deis
barcos.

BETAY. m. Ant Batallador.

BÉTERA. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. de Liria; és a la vora de la riera de
Caraixet, té estació de F.-C. y 2,829 hab.

BETES. Ictiol. Nóm vulgar del peix cepola rubes-
cens. Doncella.

BETESA. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb. de
Lleida, part. jud. de Benabarre; és al peu de la serra
de Sis y té 396 hab.

BETES BLANQUES. Orog. Montanyes de la prov.
de Girona, prop del Pirineu, en-
tre la encontrada de la Valí de
Ribes y la de Caniprodón.

BÉTICA. f. Nóm que'sdonava
a r Andalusía. Bética.

BÉTICH, CA. adj. Natural o
pertanyent a la Bética. Bético.

BETLÁN. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. de la Seu
d' Urgell, part. jud. de Viella; és
entre montanyes, a la vora del riu
Barrador, afluient de la dreta del Carona, y té 396
habitants.

Segell de Betlán

232

BEU

BIA

Segell de Béuda

BETLEMITA. ni. Relligiós del ordre de betlemites,
ais quals 1' any 1257 se 'Is hi concedí un establiment
a Cambridge, Inglaterra: el sen hábit era semblant
ais deis gerinans penitents, ab una estrella vermella
de cinch raigs al mitj d'iin escut blau, pera significar
la estrella de Betleni, qu 'és lo que dona 'I nóm ais
betlemites. Betlemita. || pl. Relligiosos hospitalaris
de les Lidies Occidentals. Innocenci XI els permeté
fer vots: avans havíen format una congregació secu-
lar de la tercera ordre de Sant Francescli, fundada
pél germá Pere Bethencourt, natural de la illa de Te-
nerife; també hi havía monjes hospitalaries betlemi-
tes. Betlemitas. || Natural de Betlém.

BETLEMÍTICH, CA. adj. Cosa de Betlém. Betle-
mítico.

BETLLANS. Geog. Veiiiat del terme de Conat, de-
part. deis Pirineus Orientáis.

BETREN. Geo^. Poblé del dist. munpal. d' Escu-
nyau prov. de Lleida.

BETÚM. m. Materia de diferent color, crassa y un-
tosa, que 's trova a algiíns Uachs, y és inflamable
cóm el sofre. Betún. || Compost de cals, sofre, seu y
altres ingredients pera unir canonades y altres coses.
Betún. II — DE FOCH. El compost de pega grega,
cera, encéns másele y polvos de pedra pera ajuntar
bé algún tro? d' estatua. Betún de fuego.

BETUMINAR. v. a. Anl. Embe-
tumar.

BETUMINÓS, A. adj. Lo que té
betúm o s' hi sembla. Betuminoso.

BÉUDA. Geog. Poblé de la prov.
y bisb. de Girona, part. jud. d' Olot;
está situat al peu d' una montanya,
té agregats els llochs de Lligordá,
Palera y Sagaró, reunint entie tots
645 liab.

BEULAIGUA. Geog. Caseríii de Sant
Martí de Bas, prov. de Girona.

BEURADA. f. El morter o guix da que 's tira ais
junts de les pedrés pera unirles. Lechada.

BEURADOR. m. ABEURADOR.

BEURATGE, ni. Ant. BEGUDA.

BEURE. m. a. Engullirse algún licor. Beber. || Si
la beguda és xacolata, té, café, purga, llimonada o
qualsevol refresch, se diu: pendre. Tomar. || Recon-
centrar, retallar, doblegar alguna cesa, cóm: la roba
d' un vestit quan s' eslreny. Embeber.

BEURE A GALET. Loe. y BEURE A LA REGALADA. Loc.
Beure deixant caure d' alt el licor. Beber á chorro. ||
Creure fácilment les noticies. Beber en pilón.

BEURE A LA SALUT D' ALGÚ. Loc. Brindar, beber d la
salud de alguno.

BEURE AMORRAT, O BOCA PER AVALL. Loc. Beber de
bruces.

BEURE A MORRO. Loc. Beure xuclant el galet. Mamar.

BEURE MÓLT Y ANAR DRET NO POT ÉSSER. Ref. Ame ■
nassa ais que per medís ilícits volen ferse richs en
poch tenips. Quien en un año quiere ser rico, al medio
le ahorcan.

BEURE Y BUFAR NO POT ÉSSER. Ref. Denota que
no 's poden fer a un temps coses incompatibles. So-
plar y sorber no puede junto ser; no se puede repicar y
andar en la procesión; muchos ajos en un mortero, mal
los maja un majadero.

BEURE Y TORNAR 'HI. fr Qu' explica 1' empenyo ab
que 's íá una cosa descansant y fent pausa pera tor-
nar 'hi ab esfois ¿Qué hemos de hacer? Descansar y
vuelta á beber.

DESCANSAR Y TORNAR A BEURE. f. I\íet. Explica la
porfía y tenacitat ab que se sosté alguna oposició,
en que apar se cedeix, y s' hi torna ab nou esfors.
Descansar y vuelta ú beber.

DONAR BELRE. fr. Dat de beber.

DONARLI BEURE AB UN ESCLOP O AB UNA BANYA DE
QAT. fr. Met. fam. Blll .mal se 'n fA.

MIREU LO QUE BECH Y NO LA SET QUE PATESCH.
Ref. Denota que algú aten ais efectes sense mirar les
causes Miráis lo que bebo y no la sed que tengo.

BEURE 'S. V. r. Empaparse d'aigua. Embeber.

BÉURESE' HO. Expr. fam. Creure alguna cosa.
Tragárselo.

BEURÍM. m. Ter. BEURADA.

BEVENDA. f. Ant. PURGA. |1 Ant. BEGUDA.

BEY. m. Governador del país o ciutat marítima de
Turquía. Bey. || Ratlla o detecte
d' unió que 's presenta a la massa
general d' algunes pedrés de fil,
per ont se solen trencar al picar-
les. Pelo.

BEYRE. m. Ant. Copa.

BÉZIERS. Geog. Ciutat de la
Catalunya francesa, are capital
del depart. del Herault, ab 52,268
habitants. És la Bceterrce Septi-
manorum deis romans, y fou una
de les poblacions que mes sofri- Escut de Béziers
ren durant la guerra deis Albi-
gesos. És una de les poblacions industriáis y agrí-
coles mes importantes del Mitjdía de Franca, y
serva monuments ben notables deis períodes an-

..¿Uz

n

Plassa y font de la Ciutadela de Béziers

tich y mitjeval, de 1' influencia catalana-aragonesa en
aquells indrels.

BEZOAR. in. Pedra o concreció que 's trova al
ventre d' algunes cabres de la India y 's creía qui-
era un reniei excelent contra del veri y altres mals.
Bezoar.

BEZOÁRDICH. m. Aíedicament que conté polvos
de bezoar. Bezoárdico. |1 adj. Tot lo que pertany al
bezoar. Bezoárdico.

BEZOÁRICH, CA. adj. Lo que conté bezoar, y
també 'Is medicaments contra del veií. Bezoar. || —
MINERAL. Med. Antimoni reduit a polvos blanchs per
medí de diferentes disolucions en els áciis de la sal
comuna y del nitie, y de repetides evaporacions. Be-
zoárico mineraL

BIADA (Miquel). Biog. Conierciant ardit y empre-
nedor, qui 1' any 1846 va tindre la idea de fer un ca-
rril entre Barcelona y Mataró,
quan encare no n'hi havía cap
a Espanya, aguantant impertur-
bable les burles deis escépticbs
y la desconfiansa general con-
tra '1 seu plan. Va comensar les
obres pél juny del any 1847, y
ab la seua perseverancia, havent
vensut tota mena de obstacles,
s' iiiaugurava la línia '1 día 28
d' octubre de 1848. Aquést fou
el desé carril establert al món.
S' encunyá una medalla en bron-
ze pera conmemorar aqiiest
avéns. En Biada no va poguer fruir el goig de veure
realisada la seua obra per haver morí avans.

BIB

BIF

233

BIAIX. ni. Cosa tallada o posada oblíquament,
Sesgo. II Ar. y Of. Pega posada obliquainent; el tall
de les esteses; sitiiació d' un obgecte. Sesgo.

A BlAiX. in. adv. Oblíquament, al través. Al ses-
go, sesgadamente. || — DE CARTABÓ. Ar. y Of. Bialx
tirat ab 1' instrunient que forma triángul rectán-
gul. II — PERDUT. Tot biaix que se separa del áii-
gul recte.

BIANYA (Ramón de). Blog. Esculptor cátala de
les derreríes del sigle XII y coniensainents del XIII.
Personalitat ariístlca mólt remarcable, segons és de
veure en les dúes lloses sepulcrals encastades avui
en les parets del claustre d' Elna (Roselló), fimiades
del propi artista. A judicar pél cognóm, tal vegada
sería einpurdaués.

BIAR. Geo^. Vila de la prov. d' Alacant, dióc. de
Valencia, part. jud. de Villeua; és al vessant N.O. de
la moutanya del Cavall y té 3,381 liab.

BIARSENIAT. m. Qiiim. Sil en que 1' ácit arsénicli
conté doble quantitat d' oxígeno que la base. Biar-
seniato.

BIATÓMICH, CA. adj. Quim. Se diu del cós que
coniparat ab un altre de idéntica composició, conté
en igual volumen doble número d'átonis simples.
Biatómico

BIBÁSICH, CA. adj. Quim. Se diu deis oxissals
que centellen dúes voltes tanta base cóin quan se
troven en estat neutre, y de les sais alóidees que re-
sulten de la conibinació d' un álom de la neutra y dos
del óxit del meteix radical. Bibásico.

BIBIÁ. n. p. Bibiano.

BIBILONI (Geróni). Bioa. Frare francisca y escrip-
tor. Nat a Palma 1' any 1802. Catedrátich de retórica
a Mallorca I' any 1826. En 1835 va fer oposicions, ab
éxit, pera la cátedra d'humanitats castellanes del
Instituí balear. Traduí del francés: Derrotero de! Bra-
sil. L' any 1818 va publicar un quadern de 55 planes,
titulat: Cristianos socialistas, y niés tart: Explicacio-
nes que, en descargo de su conciencia y rectificación
de sus ideas... presentó al... obispo Rafael Man-
so... (1855).

BIBLIA. Colecció deis Ilibres canónichs del Vell y
Nou Testament. Biblia, Sagrada Escritura, letras
sagradas.

BIBLIÁTRICA f. Art de restaurar els Ilibres. Bi-
bliátrica.

BÍBLICH, CA. adj. Lo que pertany a la Biblia.
Bíblico.

BIBLIÓFIL, A. m. y f. Aficionat ais Ilibres. Bi-
bliófilo.

BIBLIÓGRAF. ni. Qui posseeix un gran coneixe-
nient de la bibliografía. Bibliógrafo.

BIBLIOGRAFÍA, f. Descripció, coneixement de Ili-
bres, de llurs edicións, etc. Bibliografía.

BIBLIOGRÁFICH, CA adj. Lo que pertany a la
bibliografía. Bibliográfico.

BIBLIOMANÍA, f. Afany, ansia de tindre Ilibres.
Bibliomanía.

BIBLIOMANIÁTICH, CA. adj. Posseit de la biblio-
manía. Bibliomaniático, bibliómano.

BIBLIOTECA, f. Gran colecció de Ilibres posats
per ordre dins d' armaris o prestatges. Biblioteca.
II El local que conté 'Is Ilibres y quina entrada ge-
neralment es pública durantcertes liores. Biblioteca.
II L" obra que compiéii la Uista o catálech d' escrip-
tors, llurs obres y professións. Biblioteca.

BIBLIOTECARI. ni. Qui cuida d' una biblioteca.
Bibliotecario. || adj. Lo que pertany a la bibliote-
ca Bibliotecario.

BIBLIÓTOFO, A. m. y f. Aquell qi i es tan avar

deis seus Ilibres que no'ls deixa a ningú. Bibliótofo.

BIBLISTES. ni. pl. Certs heretgcs, que deien que

DIC. CAT. — T. I. — 30.

sois la Biblia era la regla de fé, despreciant la tradi-
ció apostólica y'ls concilis. Biblistas.

BIBRACTEOLAT, DA. adj. Bot. Se diu deis vege-
táis que teñen dues bráctees. Bibracteolado.

BICARBONAT. m. Quim. Nóni genérich de totes
les sais forniades per 1' ácit carbónicli, que '1 conte-
nen en doble quantitat que'ls carbonats. Bicarbona-
to. II adj. Se diu del segón grau de carbonisació del
hidrógen, que conté dues voltes mes carbono que '1
primer. Bicarbonado.

BICARBURO. m Quim. Caiburo que conté carbo-
no en doble propoició del contingut en un altre. Bi-
carburo.

BICARENAT, DA. adj. Bot. Que té dues carenes o
petáis inferiors. Bicarenado.

BICIANAT. m. Quim. Nóni genérich de les sobres-
sais en que 1" oxígen del ácit ciánicli és doble que'l
de la base. Bicianato.

BICIBERRI. Orog. Cini de la divisoria de la Valí
d' Aran ab el Pallars (3.000 m.) || — (CERCLE Y ES-
TANYS DE). Hidrog. luponent amfiteatre de !a seira
de Montarto.

BICOLORINA. f. Quim. Substancia que 's trova a
la tintura de quasia, a la disolució del subsulfat de
quinina, etc., y dona ais líquits en que 's disol la vir-
tut de pintar de blau. Bicolorina.

BICOQUET. s. m. BIGOTERA.

BICORDATURA. f. La doble escala en els instru-
luents músichs d' arch. Bicordatura.

BICORN. adj. Poét. De dos corns o puntes. Bi-
corne.

BICORP. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. d' Enguera; és a la vora de la riera de
Corralejo y té 961 hab.

BICOSA. f. Cosa de poca entitat o despreciable.
Bicoca, i; Fortificació petita y de poca defensa. Bi-
coca.

BICOTILEDONI, A. adj Bot. Calificació de les
plantes que teñen dos lóbuls o cotiledons. Bicotile-
dóneo.

BICROMAT. m. Quim. Nóni de les sais que conte-
nen dues parts d' ácit crómicli per una de base. Bi-
cromato.

BIDENT. adj. De dues dents o puntes Bidente.

BIDULF. n. p Bidulfo.

BIEL, BIELÓ. Nóm vulgar de Gabriel.

BIENNAL. adj. Cosa de dos anys. Bienal.

BIENNL m. L' espai de dos anys. Bienio.

BIERT. Geog. Poblé agregat al dist. munpal. de
Canet d' Adri, prov. de Girona.

BÍFER, A. adj. Bot. Que floreix dues vegades I'any.
Bífero, li Miner. Crestall en que cada ángul sólit y
cada canten de la forma primitiva experimenta dos
decreixenunts o niimves.

BIFI, A. adj. Se diu de qui té '1 llavi de baix niés
gros y sortit que '1 de dalt. Befo.

BIFOLIAT, DA. adj. Bot. Vegetal que té dues fu-
iles oposades. Bifoliado.

BIFOLIATAT, DA. adj. Bot. Se diu de les fulles
compostes de dues fuHetes. Bifoliatado.

BIFOSFAT. m. Quim. Sais dobles en que I' oxígen
del ácit fosíórich es doble del de la base. Bifos-
fato.

BIFOSFIT. m. Quim. Sal doble en que 1' oxígen
del ácit fósforos es duplo del de la base. Bifosfito.

BIFULLADES. adj. pl. Bot. Se diu de les fulles
que teñen el peciol coniú acabat ab dues fulletes.
Bidigitadas.

BIFURCARSE, v. r. Dividirse o partirse en dos.
Bifurcarse, ahorquillarse.

234

BIG

BIN

BIGA. f. Fusta llarga y grossa, pera formar els sos-
tres deis edificis. Viga. |¡ En el molí del oli, fusta
quadrada inólt llarga y grossa qu' apreta 'Is espar-
tíns pera expréiner 1' oli de la pasta. Viga.

BIGA CURTA. Barrote. || — DE viNT PAMS. Colaña.

BIGA DE LA ESQUENA: ESPINADA.

BIGA TRAVESSERA. La que 's posa de través. W^íi
traviesa.

CONTAR LES BlGUES. fr. Met. fam. Tractar d' unes
co;es y fixarse en altres. Mirar al cielo ó al techo;
mirar ó contar las vigas

BIGAL. m. Ter. ESPINADA.

BIGÁM. ni. Conjunt de bigues. Viguería.

BIGAMIA, f. Segón matrinioni que contráu el nia-
!it o niuller que sobreviu al altre. Bigamia. || L' es-
tat d' un casat ab dues dones a un meteix tenips o
d' una casada ab dos hoines. Bigamia.

BÍGAMO. ni Casat ab dues dones a un meteix
temps o ab viuda, o dues vegades ab soltera. Bi-
gamo.

BIGARRADURA. f. Varietat. Abigarradura.

BIGARRAMENT. adv. m. Variació. Abigarra-
miento.

BIGARRAR. v. a. Posar a una cosa diferents co-
lois o senyals sense ordre ni concert. Abigarrar.

BIGARRAT, DA p. p. Abigarrado, bigarrado,
gayado.

BIGART. adj. Nóni injuries que 's dona al relligiós
entremaliat. Bigardo, begardo.

BIGASSA. f. aum. Vigaza.

BIGASTRO. Gcog. Poblé de la prov. d' Alacant,
bisb. y part. jud. d' Oriola; és un poch apartat del
Segura y té 1,600 hab.

BIGAT. ni. Llóni de les cavalcadures. Palomilla.

BIGEMINAT, DA. adj. Bot. Fulla quin pecíol comú
acava ab altres dos secundaris ab un parell de fulle-
tes a cada liú Bigeminado.

BIGEST. m. ANY DE TRASPÁS.

BIGORNIA, i Art. y Of. Enclusa m61t petita al
bancli de travallar.

BIGOT. m. Ter. BIGOTI, MOSTATXO.

BIGOTA. f. Corrióla sense politxa o roda abforats
al niitj. Vigota.

BIGOTADA. f. Cop que donen els nois ab la pun-
ta de la baldufa deniunt d' un'altra baldufa. Ca-
chada.

BIGOTÁS. ni. aum. Bigotazo.

BIGOTER, A. adj. Ter. deixat. || Sense compas-
sió.

MARE BIGOTERA. Ter. La que tracta ais seus filis
sense ternura ni coinpassió, a vaqueta. Mala madre.

BIGOTERA, f. TroQ de panyo o cosa seinblantque
subjecta els bigotis. Bigotera. || Tro? de cuiro o
xarol que 's posa a les puntes del calsat fet de roba.
Bigotera.

TiNDRE SONES BIOOTERES. fr. Fam. Ésser liermosa
una dona. Ser bien parecida; tener buenas bigoteras.

BIGOTI. m. y

BIGOTIS. ni. pl. El peí que surt deniunt del Uavi
de dalt. Bigote. || llavi. || A 1' imprenta, adorno
ronipost de dues ratlletes en figura de bigotis. Bi-
gote.

BiGOTí REBANXINAT. Bigote á la fernandina.

CAURE DE BIGOTIS fr. Fam. Caure de cara a térra.

Dar de hocicos; caer de bruces; besar el suelo; hocicar.

CLAVAR PÉLS BIGOTIS. fr. Met. Dir en presencia de

algú lo que no voldría escoltar. Decir en las barbas,

ó en sus barbas; echar en cara; decir en sus hocicos.

HOME DE BIGOTIS. Loc. fam. Valent, grave. Hombre
de bigote, ó bigotes.

LLEPARSE'N ELS BIGOTIS. Expr. met. fam. Trobar
inólt de gust en alguna cosa. Chuparse los dedos.

Segell de
Bigues y Riells

NO SERÁ PÉLS SÉUS BIGOTIS. Expr. niel. fam. Ab
que 's prevea algú, que no logrará lo que intenta o
preté. No te verás en ese espejo. \\ Dit en alabansa
d' alguna dona, que no será per qui 's proposa, ja la
demani per ell o bé siguí per conversa. No se peina
para él.

PASSARSE LA LLENGUA PÉLS BIGOTIS. fr. Met. fam.
Lleparse 'Is llavís. Relamerse.

PEGAR DE BIGOTIS. fr. CAURE DE BIGOTiS.

TINDRE ALS BIGOTIS. fr. Mel. fam. Tíndre ni61t
aprop. Tener delante.

TINDRE BiOOTis. fr. Met. fam. Mantíndres feíni, tin-
dre constancia. Tener bigotes. || Ésser mólt valent y
ánimos. Tener pelos en el corazón. \\ Met. Tindre gran
dificultat, o ésser mólt entrincada alguna cosa. Tener
uñas ó pelos.

BIGUES (Pía de les). Orog.
Pía a 1,800 d' altitut a tramon-
tana de Camprodón, prov. de
Girona.

BIGUES (Sant Pere de). Geog.
Poblé de la provincia y bisb. de
Barcelona, part. jud. de Qrano-
llers; és en lloch montanyós, ai
iieixement de la riera de Tenes
y té 899 hab.

BIGUETA. f. dim. Vigueta.

BILA. f Anf. Bilis.

BILBAÍ, NA. adj. Natural de Bilbao o lo perta-
nyent al seu territori. Bilbaíno.

BILIARI, A. adj. Pertanyent a la bilis. Biliario.

BILIGONORREA. f.Malaltía deis ronyóns. Biligo-
norrea, gonorrea.

BILINGÜE, adj. Lo qu' está escrit en dues llen-
gües. Bilingüe.

BILIÓ. in. An7. Un inilió multiplicat per un altre,
o un inilió de milións. Billón.

BILIÓS, A. adj. Qui té molta bilis. Bilioso. || Mel.
Colérich. Bilioso.

BILIS, ni. Un deis liumors del eos liuniá; se forma
al fetje, es viscos, amargant y té un color groguench.
Bilis. II Met. Cólera, rabia.

BILORDA. f. Ter. BROSSA.

BILL. m. Veu inglesa que significa lo meteix que
progecte, petició, etc. Bill.

BILLAR, ni. Joch que 's juga ab boles de marfil
impulsjdes ab un taco sobre una taula rectangular
ab una barana d' uns quatre dits tot voltant, cuber-
ía de baieta, que té regularment una tronera a cada
un deis quatre cantóns y dues al mitj arrimades a la
barana. Billar. || Casa pública o lloch ont hi liá la
taula o taules pera jugar a billar. Billar.

BILLONALLA. f. Ant. MONEDA DE VELLO.

BIMÁ, NA. adj. Que té dues nians. Bimano.

BIMBALOT. m. Joguina de criatures. Traveja,
juguete.

BIMEMBRE, adj. Ret. Dit del període que consta
de dues parts o membres. Bimlembro.

BIMESTRE, adj. Lo que dura dos mesos. Bimestre.

BIMFARÓ. Geog. Caseriu del ternie de Alfés, pro-
vincia de Lleida.

BIMITJANA, adj. Geom. Línea total formada per
r unió d' altres dues commensurables en potencia.
Bimedia, bimedial.

BINARI. m. Arit. Número que consta de dues mei-
tats. Binario. || Más. Compás que consta de dos mo-
viments iguals. Binario.

BINATERA. f. Ndut. Cap de corda prim y curt que
seiveix pera subgectar la vela o un' altra corda pera
que no pengí. Binatera.

BINIALDALLA. Hidrog. Cala del dist. niarítim de
Maó (Menorca).

BIO

BIS

235

BINIALMARA. Geog. Caseriu del terme de Sance-
lles (Mallorca).

BINIANCOLLA. Hidrog. Cala del dist. marítiiii de
Maó (Menorca).

BINIARAIX. Ocog. Caseriu del terme de SóUer
(Mallorca).

BINIARROY. Geog. Aldea del terme de Selva (Ma-
llorca).

BINIBASSI. Geog. Aldea del terme de Fornalut.x
(Mallorca).

BINI-BECA (Punta de). Hidrog. Cap de la costa
S.E. de r isla de Menorca.

BINIDALI. Hidrog. Cala del dist. marítim de Maó
(Menorca).

BINIFALET. Geog. Aldea del terme de Lliibí (Ma-
llorca).

BINIFAT. Geog. Caseriu del terme de Sancelles
(Mallorca).

BfNIFERRI. Geog. Caseriu del terme de Sancelles
(Mallorca).

BINIFONBELL. Geog. Caseriu del terme de Sance-
lles (Mallorca).

BINIFONS Y CASES D' EBERA. Geog. Aldea de
la prov. d' Osea, bisb. d' Urgell, part. jud. de Bena-
barre.

BINIGOMAR. Geog. Caseriu del terme de Pollensa
(Mallorca).

BINIMELIS (Joan Baptista). Biog. Melge, cro-
nista, mateniátich y astrónem mallorquí. Nat a Po-
llensa r any 1538, mort pocli després d' entrar a la
carrera ecclesiástica 1' any 1616. Va estudiar a Pal-
ma, acabant la carrera de Medecina a Valencia ab el
célebre Lluis Collado. Després vaanara Roma, estu-
diant ciencies físiques fins 1' any 1570, que va retor-
nar a Menorca pera femé '1 mapa y '1 de 1' isla de Ca-
brera. Nonienal Cronista de Mallorca, va comensar el
seu travall en 1585, escrivint en sa llengua nadiua
tres volums en foli, acavats en 1606, que resten iné-
dils. Fou el primer cronista de 1' isla. Inventa Instru-
ments astronómichs. A n' ell se degué la instauració
deis foclis, o llums en les tálales, pera comunicarse
d' extrém a extrém de 1' isla el moviment de les em-
barcacions y sa procedencia. Escrigué en mallor-
quí un tractat pera fer oli, altre pera curar les
ferides y cops al cap y altre de les virtuts de
r herba nicoriana; en castellá una interessant no-
ticia de les rendes de la catedral de Valencia, y
en llatí un tractat de matemátiques y dues obres
d' astronomía. Hi han onze tractats mes de Medecina
escrits per ell.

BINI-PARRAIX. Hidrog. Cala del dist. marítim de
Maó (Menorca).

BINISAFULLA. Hidrog. Cala del dist. marítim de
Maó (Menorca).

BINISSALEM. Geog. Vila de 1' isla de Mallorca,
part. jud. d' Inca; té 3,938 hab.

BINOMI. ni. Arit. Quantitat de dos membres units
pél senyal mes o menys. Binomio.

BINOSSENARI, A. adj. Miner. Calificació d' un
crestall format en virtut de dos decrelxeinents, 1' un
per dues series y 1' altre per tres. Binosenario.

BIÓCUL. ni. UUera de llarga vista ab dues arma-
dures pera mirar'hi ab tots dos ulls. Blóculo.

BIÓGRAF. m. Escriptor de biografíes. Biógrafo.

BIOGRAFÍA, f. Historia o vida particular d' un
individuo. Biografía.

BIOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la biografía.
Biográfico.

BIOLOGÍA, f. Tractat sobre la vida en general.
Biología.

BIOLÓGICH, CA. adj. Lo qu' és relatiu o pertany
a la biología. Biológico.

Segell de Biosca

BIOMBO, ni. Mena de mampara de bastiment que
s' obra y tanca ab frontisses, y sol servir pera divi-
dir alguna sala o pera Uiurarse de les correnls del
aire. Biombo.

BIOQUIMIA. f. Quim. Part de la química que
tracta de les substancies produí-
des per 1' acció vital. Bioquimia.

BIOSCA. Gzog. Vileta de la
prov. de Lleida, bisb. y part. jud.
de Solsona; és a a vora del r u
Llobregós, tocant la carretera de
Tárrega a Pons y té 846 hab.

BIÓSFOR. m. Fisiol. Atom gló-
bulos que se suposa ésser la base
de tots els cossos vius. Biosfera,
biósforo.

BIOSOGRAFÍA. f. Coneixement o estudi descriptiu
de tots els éssers animats qu' existeixen demunt la
térra. Biosografía.

BIOT. ni. Tír. Bassa d' aigua. Balsa.

BIÓTICA. f. Fisiol. Substancia imponderable, hi-
potética, que 's suposa ésser 1' agent o principi vital
de la materia. Biótica.

BIOTINA. f. Min. Substancia mineral del Vesubi
que 's presenta en crestalls groguenchs transpa-
rents, en forma de romboedre obtús. Biotlna.

BIOTOMÍA. f.. Diddct. Ciencia que consisteix en
analisar les diverses formes en que pot presentarse la
vida. Biotomía.

BIPALP, A. adj. Zoo!. S' aplica a la boca deis in-
sectes que teñen dos palps maxilars. Bipalpeo.

BIPARÁSIT, A. adj. Hist. nal. Que viu sobre un
parásit. Biparásito.

BIPARTIT. m. Poét. Partit en dos trogos. Bipar-
tido.

BIRBADOR. m. Ter. AXARCOLADOR.

BIRBAR. V. a. Ter. AXARCOLAR.

BIRIL. m. Ter. ANYELL.

BIRLOTXO. m Carruatge obert de quatre rodes.
Birlocho.

BIRÓ. m. Zool. Larva d' un insecte que 's posa sota
de la llengua o del ñas d' alguns animáis. Andri-
na. II Cada un deis grans produíts per dita larva.
Andrilla.

BIROLET. m. Pega petita de fusta, que té cares
iguals y acava en punta, y en la part oposada hi té
un maneguet pera feria bailar ab dos dits. En una
cara hi té una S, que guanya un tanto si 's queda cap
per amunt quan deixa de bailar; a 1' altra una P, que
vol dir que s' hi posi altre tant; a 1' altra una D, que
ni guanya ni pert, y a 1' altra una T, que ho guanya
tot. Perinola. || El joch que s' hi fá. Perinola.
, BIROLLA. f. Cercolet de metall que 's posa al cap
de baix deis bastons, ganivets, etc., pera que no 's
gastin. Contera, casquillo. || Art. y of. Planxa de
ferro rodona ab un ull al mitj que serveix pera asse-
gurar les femelles deis caragols.

BIRRETA, f. Soliden vermell que '1 Papa posa ais
cardenals quan els nomena. Birreta.

BIRRETINS. m. pl. Nóin de certs relligiosos, que
després s' anomenaven humiliats. Birretinos.

BIRULÉ. m. An/. El rotllo que forma la niitja ca-
ragolantse demunt el genoll. Barulé.

BIS. m. Arl. y Of. Caragol ab cabota plana pera
clavar a la fusta. Tornillo aplastado || Ant. ictiol
Peix semblant a la tunyina. Bisa. || Caragol mólt
curt que serveix pera engranar ab les rodes de movi-
ment pera feries anar poch a pcch. Bis sin fin. ||
Ictiol, ter. BARAT.

BISANTÍ, NA. adj. Natural de o pertanyent a Bi-
sanci, avui Constantinopla, capital de Turquía. Bi-
zantino.

236

BIS

BIT

Segell-
de La Bisbal

BISANYAL. adj. Bol. Que dura dos anys. Bisanual.

BISARRAMENT. adv. ni. Bonicament, elegant-

ment. Bizarramente. || Excelentiiieiit. Bizarramente.

(1 CURIOSAMENT. || Valentnient. Bizarramente. Il

Suinptuosainent, ab ostentació. Bizarramente.

BISARRÍA f. Garbo, gallardía. Bizarría. |i Gene-
rositat, niagnificeiicia, Iluíment. Bizarría. Ii Faust,
vana ostentació. Bizarría.

BíSARRiSSIM, A. adj. sup. Bizarrísimo.
BISARRO, A. ndj. Qiii té bisarria. Bizarro.
BISART. ni. Ant. Aiicell. Sacre.
BISAURRl. Geog. Poblé de la prov, d' Osea, bisb.
de Barbastre, part. jud. de Boltanya; és a la valí de
Benasch y té 813 hab.
BISBAL. adj. Co;a de bisbe. Episcopal, obispal.
BISBAL (La). Geog. Part. jiid. de la prov. de G¡-
Toaa, formal per 35 ajunts., que son: Bagiir, Bisbal
(La), Calonge, Casavells, Castell
d' Enipurdá, Castell d' Aro, Cor-
sa, Cruilles, Foixá, Fontanilles,
Foiiteta, Qualta, Alonells, Montrás,
Palafrugell, Palamós, Palau-Sator,
País, Parlaba, Pera (La), Perata-
llada. Rencos, Rupia, Sant Feliii
de Guíxols, Sant Joan de Palamós,
Sant Sadurní, Santa Cristina de
Aro, Serra, Tallada (La), Torrent,
Torroella de Montgrí, Ullá, Ullas-
tret, Vall-Llóbrega y Vulpellach,
reunint entre tots 51,953 hab. || —(LA). Vila de la prov.
y bisb. de Girona, cap del part. jud. del seu nóm. És a
la vora del riu Daró y té 4,691 hab. || —DE falset. Po-
blé de la prov. de Tarragona, bisb. de Tortosa, part.
jud. de Falset; és a la vora de la riera de Cabacés
y té 708 hab. || — DEL PANADÉS
(LA). Poblé de la prov. de Ta-
rragona, bisb. de Barcelona, part.
jud. del Vendrell; és a la vora de
la riera de La Bisbal y té 1,645
hab. II —(RIERA DE LA) Hidiog.
Neix a la serra de Bufaganya, al
peu del puig de Montagut, prov.
de Tarragona; passa péls termes
de Celnia, Bisbal del Panadés y
Vendrell, y desaigua al mar, sota
de Calafell.

BISBAT. ni. Dignitat, territori o diócesis del bisbe.
Obispado, diócesis

BISBE. 111. Prelat superior d' alguna diócesis, en-
carregat del govern de 1' Iglesia al seu districte.
Obispo. II Butifarra que 's fá d' un deis budclls niés
grossos del porcli. Obispo, obispillo, morcón. || —
AUXILIAR O D' ANELL, y DE GRACIA. Anl. L' anomenat
pera ajudar al bisbe propietari. Obispo auxiliar de
anillo ó de titulo. || — FORASTER. m. Prelat que anti»
guament feia de bisbe ais poblets. Coroepiscopo.

EL MES TONTO ÉS BO PER BISBE. Loc. fam. Denota
la manya o astucia ab que algi'i fá el seu fet, afec-
tant ignorancia, descuit o indiferencia. El que menos
corre, vuela.

ÉSSER PETIT PERA BISBE. fr, Met. Tindre algú poch
mérit o no ésser a propósit perl' empleu que posseeix
o preté. Tener malos dedos para organista; ser muy
bobo para alcalde; ser chico pájaro para tan grande
jaula.

FER BISBE. fr. Deixar a algú sense diners. Pelar,
descañonar, quedarse á espadas II Estafar, pendre 'Is
béns d' un altre ab engany. Pelar. || Ocórrer a dos a
un teinps una nieteixa cosa, y aixís se din: Havém fet
un bisbe.

BISCARBÓ. Geog. Caseriu del dist. niunpal. de
Castellás, prov. de Lleida.

BISCARGIS. Geog. ant. Nóm de Forcall, prov. de
Castelló, en temps deis roiiians.

Segel de
Bisbal del Panadés

Jaume Biscarri

Segell de Biscarri

BISCARRI (Jaume). Biog. Músich compositor cá-
tala, que va néixer a Barcelona 1' any 1837 y va mo-
rir r any 1877. Era deixeble del niestre Andreví y va
fundar el periódich La España
Musical, publicanl'lii bons articles
d' historia y de crítica. Va com-
pondré música relligiosa y profa-
na, havent obtingut un éxit nota-
ble la seua melodía Teresa ab Me-
tra catalana. Era un artista fer-
vorós, bon professor y executant
de piano. Va deixar comensada
una Historia
cient ifica del
Arte muiical.

BISCARRI.
Geog. P o b 1 e t
del dist. muni-
cipal de Benavent de Treinp, pro-
\incia de Lleida.

BISCUTELA. f. Bot. Herba pe-
tita que fá una o inés carnes pelo-
ses, primes y d' uns trenta centi-
inetres de alsada, ab poques fulles, estretes per baix,
d' un vert viu y qtiasi ondejades per les vores, niólt
aspres y peludes. Les flors son grogues y '1 fruit cons-
ta de veguetes rodones y xafades que 's reuneixen
per una vora y formen cóni unes ulleres. Dobles-
cudo, anteojo.

BISECAR, a. Nal. Partir un ángul en dues parts
iguals. Bisecar.

BISECTOR. s. y adj. s. Geom. Plá que divideix un
ángul recte en dues parts iguals. Bisector.

BISECTRIU. s. y adj. f. Geom. Ratlla que divideix
un ángul en dues seccions iguals. Bisectriz.

BISELENIUR. m. Quim. Compost que conté dues
porcions de seleni. Biseleniuro.

BISERIAT, DA. adj Bot. Tot sistema d' orgues
disposats en dues series, una exterior y altra interior.
Biseriado.

BISILICAT. m. Quim. Sulfat que conté doble quan-
titat d' ácit que la sal neutra corresponent. Bislli-
cato.

BISLLAURAR. v. a. Llaurar els sembrats al tra-
vés pera arráncame les arrels de les niales herbes.
Arrejacar.

BISMUT. m. Min. Metall d' un color platejat un
poch roig, que a vegades presenta a la superficie
unes aigües rojes o blaves. Bismuto.
BISNAGA. Bot. ESCURADENTS.

BISOLITA. f. Min. Vegetació mineral en forma de
sedaUuenta. Bisolita.

BISONYO, NYA. adj. S' aplica al soldat o a la tro-
pa que tot just comensa a servir. Bisoñe, bozal.

BISSACH. m. Ant. BESSACH.

BISSO. m. Ant. Peix. BIS.

BISSONT. m. Zool. Bou selvatge. Bisonte. || Ani-
mal selvatge de crin mólt Marga, un corn en mitj del
front y en tot lo deniés semblant al cerv. Bisonte.

BISTORT, A adj RETORT.

BISTORTA. s. f. Bot. Planta perenne de la fam.
de les poligonácees; d' arrel llenyosa y de fulles ova-
lades d' un color vert fósch; de tanys senzills que
fan a llur extrém una espiga de floretes d' un vermell
ciar. Les seues arrels son astringentes. Bistorta.

BISTURÍ, ni. Eina de cirurgía pera tallar o fer in-
cisions. Bisturí, besturin.

BITÁCULA. L Náut. La ca xa en que 's porta la
brúixula. Bitácora.

BITADURA, f. Náut. Volta que 's dona pera ama-
rrar el cable alentorn de la creu de les bites. Bita-
dura. II Tro? del cable que 's pren desde 1' entellan-

BIU

BLA

237

gadura a la volta de les bites, segoiis el fons en que
se deixa caure 1' aiiella y 1' obgecte ab que 's fondeja.
II —PENDRE O COBRAR. Amarrar el cable a les bites
Tomar bitadura. || — treurh. Desamarrar el cable
de les bites. Quitar bitadura.

HITAR. V. a. Náiit. Amarrar el cable a les bites.
Bitar.

BITES. f. pl. Náut. Dues fustes ab que s' assegura
la corda de 1' áncora aferrada. Bitas. || Dues fustes
quadrades, rectes y grosses que pujen verticalment
sobre les costelles de la ñau fins aja uieitat del pun-
tal del entrepont y de la batería en les fregates, a les
que s' h¡ afirmen els caps de les ancores quan se fon-
deja. Bitas.

BITLLA. f. TroQ de fusta d' un pam de llarch, tor-
nejat en rodó, ab la basa mes ampia pera tíndres
dret. Bolo, birla. || Met. El canipanar que acaba en
punta. Torre. || pl. Jocli en que 's planten sis o mes
bitlles en tres fueres. Se tira de certa distancia ab
una o mes y 's guanya quan se fan caure, quedantne
una de dreta. Bolos. || El petit, en que juguen els mi-
nyons de poca etat. Chirinola.

SEURE A LA BITLLA. f. Met. ESTAR EN EL CANDE-
LERO.

BITLLAR. V. a. Entre carboneis, ficar a 1' ull de la
pila la llenya a que lii han de calar'hi focli.

BITLLET. m. Paper pera comunicarse faiiiiijar-
ment. Billete, esquela. || El paper de la rifa ab el
número y les condicions del sorteig. Billete.

BITLLET DE BANCH. m. Com. Cédula que 's fá cir-
cular entre '1 comers pél seu valor nominal, estant
obligat el bancli que 1' ha autorisada o creada a pa-
garla al portador en qualsevulla ocasió que se li de-
mani. Billete de banco.

BITLLO, BITLLO. m. adv. Denota 1' acció de pa-
gar al comptat. A toca teja.

BITLLOT. m. El rei de bitlles. Diez de bolos, y
cuatro al deis nois.

BITÓ. m. Náut. Porta pera entrar el cárrech a la
iiau. Escotilla.

BITSEGA. f. Eina de boix de cosa d' un pam de
llarch, de que 's serveixen els sabaters pera aliisar y
poiir la vora de la sola de la sabata. Bisagra, bru-
ñidor.

BITXACH. ni. Ornit. Aucell de la térra d' unes
quatre y niiija polsades; té '1 cap, la gorja y la qúa
mólt negres; els costats del coll, el cap de 1' ala y '1
carpo ben blanchs, y '1 pit roig foscli La femella té
taques blanques y rossenques a la gorja y altres pe-
tites diferencies. Menja escarabats, mosques y altres
insectes. Collalba.

BITXERA. f. Bot. Planta de la fam. de les solená-
cees, qu' és una mena de pebrotera que fá uns pe-
brots llarchs y prinis mólt coents. Guindillera

BITXO. m. Mena de pebrot llarch y prim, vermell
y mólt coent. Pebrina, guindilla.

BITZEGA. V. BITSEGA.

BIURE Y MARGARIT (Joseph de). Biog. General
cátala, el niés acérrím defensor de la térra contra la
jnvasió de Felip IV 1' any 1640. Va iiéixer l'any 1602
y va morir expatriat a Franqa el 1685. L' any 1640 va
defendre el pas de Tivisa, cap al coll de Balaguer. A
principis de 1641 va aixecar el somatent general.
Perseguí al marqués de Los Vélez quan dominava el
camp de Tarragona y va bátrel a Plá de Cabra. Re-
cobra la vila de Constantí, deslliurant a trescents
catalans presoners, éssent niólts els seus fets d' ar-
mes y alguns ben senyalats. L' any 1641 el govern
cátala va delegarlo prop de la cort de Franga pera
concertar la seua ajuda. Cóm el cardenal Richelieu
bagues mostrat algún rezel de la perseverancia o de
la llealtat catalana, en Biure va oferir els seus filis
en penyora. La cort francesa 'I distingí for^a, primer
nombrantlo mariscal de camp 1' any 1642 y tinent

general el 1651. Va ésser governador de Catalunya
durant aquells tenips de revolta, posant sempre la
seua vida en periil a favor de la causa catalana. Per
assegurar 1' éxit d' nn empréstit, hipoteca tots els
seus béns. En 1' iiidiilí general concedit per Felip IV
en els pactes de rendició de Barcelona en 1' any 1652,
en Biure fon 1' únicli excluit d' aquella gracia, vivint
frenta tres anys expatriat, fins al morir.

BIURE. Geog. Poblet agregat a Les Piles, prov.
de Tarragona. || — (SANT MARTÍ DE). Parroquia del
Bergadá ab hermosa, iglesia románica, al camí de
Püigreig a Sant Joan. || — (SERRES DE). Oiog. Porten
aquest nóm les que s' extenen di N. a S. desde Sa-
jars al cim de La Guardia, entre '1 Marlés y la Valí
de Qironella.

BÍVARO. ni. Ant. y

BÍVERO m. A/i/. CASTOR. II Peí d' aquest animal.
Castor.

BIXEST. m. Ant. BIGEST, ANY DE TRASPÁS.

BLA, NA. adj. Tou, suau al tacte. Blando. || Dit
del pá tou fet de poch temps. Tierno, blando. || Pas-
tos. Pastoso, blando. || Dit del temps, amorós, suau,
apacible. Templado, blando. j| Fluix, poch apte peí
travall. Blando, flojo. || Ant. Benigne de condició.
Blando.

BLADA. f. Bot. Arbre de la fam. de les aceráceas,
de fusta íorta, branques oposades, fulles senzilles y
flors pelites formant rairn o umbrel-la. La seua fusta
s' usa mólt pera fer tascons de les eines de obrar y
de bocellar, cóm també pera la elaboració de rodets
y esteles. Arce, falso plátano, moscón.

BLADER. m. Ant. CRUXIDELL. || m. Qui tracta en
blat. Triguero. Ii L' agavellador de blat. Triguero.
II adj. Lo que 's cría o fá entre '1 blat. Triguero.

BLAGA. f. Ter. BROMA, TAVOLA.

BLAIR. V. a. CREMAR.

BLA IRSE. V. r. Cremarse ab foch. Quemarse. ||
Ressentirse de paraules ofensives. Escocerse, que-
marse.

BLAN, A. adj. 1er. BLÁ.

BLANAMENT. adv. m. Blandamente.

BLANCA, n. p. Nóm de dona. Nieves.

BLANCAFORT (Castell de). Geog. Castell situat
a 1,218 met. denuint del nivell del mar, a la vora de
Berga, prov. de Barcelona.

BLANCAFORT. Geog. Poblé
del dist. munpal. de Tragó de No-
guera, prov. de Lleida. || Poblé de
la prov. y dióc. de Tarragona,
part. jud. de Montblanch; és a la
Conca de Barbará y té 1,208 hab.

BLANCAL, adj. XEXA.

BLANCALL. m. Tro? blanqui-
nós d' alguna cosa, peladura, es-
pai o clapa de térra sense plan-
tes. Blanquizal, blanquecino, mancha blanca.

BLANCARÍA. f. Conjunt de roba blanca. Mante-
lería.

BLANCAS (Joan). Biog. Cap principal de 1' auto-
ritat de Perpinyá quan 1' exércit francés va posar
siti a la plassa 1' any 1474. Conten que '1 fill de 'n
Blancas va caure presoner, intimantse al pare la ren-
dició de Perpinyá, baix pena de veure sacrificat al
seu únich fill. Ales, Blancas, recordant sa Ueialtat, se
va mantindre ferní, responent qne si ais sitiadors els
hi mancaven armes ell les hi deixaría les seues. Y
liavent sigut niort aquell infelís jove, continua la re-
sistencia deis sitiáis, que per fí tingueren de ren-
dirse per la fam. Perpinyá meresqué del rei Joan el
titol de fidelíssima, y a la casa ont habita el ferní pa-
trici hi fou colocada aquesta inscripció: Huj'us domus
dominas fidelitate cimctos superávit romanos, que 's
conservava encara 1' any 1628.

Segell de Blanca-
fort (Tarragona)

238

BLA

BLA

BLANCAS, SA. adj. Mólt blanch. Muy blanco.

BLANCATXO. ni. Lo que tira a blanch. Blanque-
cino, blancazo, blanquizco.

BLANCH, CA. adj. El color mes ciar de tots.
Blanco. 1| En els escrits el viiit que 's deixa pera oni-
plir després, o lo que 'I tenips ha consuniit. Laguna,
blanco. |i Qualsevol buit o interniedi. Blanco. || Entre
estampers, FRARE, 2. |1 Entre impressors, ésla primera
forma que 's posa a la prenipsa pera imprimir el fiill
o la cara d' ell que primeranient s' iniprimeix. Blan-
co. II Ndiit. Se din deis caps, etc., que no están enqui-
tranats. Blanco. || Home de bé. Blanco. Ii Senyal fixa
ont s' apunta el tret. Blanco, hito. Il Fí u obgecte
deis desitjos o accions. Blanco.

BLANCH Cóivi UNA LLET. Blanco como la leche.

BLANCH Có.\i UNA TOFA DE NÉU. Blanco como el
ampo de la nieve.

BLANCH CRU. m BLANQUET.

BLANCH DE BARBA: BARBABLANCH.

BLANCH DE LLET. Tela niólt blanca y fina. Coutray,
cotray, morlés, de morlés.

BLANCH D' OU: CLARA.

BLANCH D' OR. m. Bayo.

BLANCH DE CÁBELES, m. CatlO.

DEiXAR EN BLANCH. fr. Frustrar les esperanses de
algú. Dejar á uno en blanco.

EL BLANCH AL COSTAT DEL NEGRE RESSALTA MES.
fr. Fam. Cuanto más bajan las sombras, más suben
los resplandores; lo blanco luce más junto d lo
negro.

NO DISTINOIR EL BLANCH DEL NECRE. fr. Ésser un
ignorant. No distinguir de colores ó lo blanco de lo
negro.

QUEDARSE EN BLANCH. fr. No conseguir lo que 's
desitjava. Quedarse alpiste ó en blanco.

TIRAR A BLANCH. fr BLANQUEJAR.

TIRAR AL BLANCH. fr. TIRAR A SENYAL.

TOCAR AL BLANCH. fr. Met. Endevinar. Dar en el
blanco, en el hito.

TANT SE ME 'N DONA BLANCH CÓM NEGRE. Expr.
met. Explica la indiferencia ab que 's mira alguna
cosa. No me da frió ni calentura; tanto se me da por
lo que va como por lo que viene.

TORNARSE MES BLANCH QUE UN PAPER, fr. Fam.
Sortir dit color a la cara d' algú a causa d' haver re-
but un susto o sorpresa. Poner-
se más blanco que el papel; po-
nerse amarillo.

BLANCH (Joseph). Biog. Ca-
nonge de Tarragona, capellá de
Felip IV, anticuari y poeta, niort
i' any 1672. Les senes obres mes
notables son: Archiepiscologio de
Tarragona, y una colecció de poe-
síes titolades: Mátalas de tota
llana.

— Y CORTADA (ADOLF). Biog.
Excelent poeta; nat a Alacant,
de pares catalans, 1' any 1832 y
mort a Barcelona '1 1887. Va es-
tudiar liéis, pero 's va dedicar mes especialment
a la literatura. Desde 1850 va comensar a fer
poesíes en la nostra Uengua, éssent deis primers
premiáis al restaurarse els Jochs Floráis. L' any
1859 guanyava la viola d' or y argent; 1' any 1865
r englantina d' or ab la seua famosa poesía La
ven de les ruines y 'I 1868 obtenía la flor natural,
éssent proclamat mestre en Gai Saber el 1868 ab al-
Ire composició célebre, titolada: Lo castell feudal. Va
guanyar mólts altres premis y distincions, havent
presidit els Jochs Floráis de 1' any 1869. Ademes de
poeta y novelista, era historiador y gramátich. Es
autor d' una Historia de la guerra de la independencia
en el antiguo principado de Cataluña (2 vol. en quart,
Barcelona); coautor de la Gramática catalana, junt
ab en Bofarull (Barcelona, primera edició, 1867) y va

Adolf Blanch

deixar inédit 1' original d' un' altra Gramática de la
Uengua catalana.

— Y GRAELLS (JOSEPH). Biog. Natural de Vilafranca
del Penadés; abat del monestir de Montserrat 1' any
1824 y '1 1829, éssent després elegit general de 1' or-
dre deis benedictins.

— Y ILLA (NARCiS). Biog. Escriptor distingit, natu-
ral de Qirona y mort a la meteixa ciutat 1' any 1874.
Era redactor de la prempsa reaccionaria d' aquella
ciutat y de la de Barcelona. Desde 1864 era cronista
de la seua ciutat natal y menibre de diverses acade-
mies. Apart deis seus Ilibres de literatura castellana,
mereixen citarse d' ell: Gerona histórica-monumental
(tres edicions) y Fueros de Cataluña. Figurava al es-
tol deis primers catalanistas, y en política eslava
afiliat al partit carlí o tradicionalista.

BLANCOR, f. Blancura.

BLANCOS, A. adj. Ant. BLANQUINÓS.

BLANCURA, f. La qualitat de blanch. Blan-
cura.

LA BLANCURA MIL FALTES DISSIMULA. Ref. Denota
que la blancura en les dones tapa algunes faltes. La
blancura mil tachas disimula.

BLANCURIA. f. BLANCURA,

BLANDA. Geog. ant. Nóm de Blanes, prov de Qi-
rona, en temps deis roinans.

BLANDEJADOR, A. m. y f. El qui blandeja. Bam-
boleante.

BLANDEJAR. v. a. Anf. blandir. 1| balandrejar.

BLANDICIA, f. Ant. ADULACIÓ.

BLANDIR, v. a. Moure, fer tremolar la llanga o la
espasa ab moviment trémol. Blandir, vibrar, blan-
dear.

BLANDO, m. Atxa gran de cera ab un sol ble.
Blandón, ambleo.

BLANENCH, CA. adj. Natural de Blanes o ¡o que
hi pertany.

BLANES (Joan Bautista) Biog. Matemátich va-
lencia de mitjans del sigle xviii. Se va aficionar al
estudi de les ciencies exactes, resultant un gran ma-
temátich. Judiquen que hauría pogut ésser un deis
niés notables especialistes del seu tenips a no haver
abandonat 1' afieló pera anar a Méxich cóni a direc-
tor de mines. Les obres científiques escrites per ell
son encara ben estimades.

— (PERE DE). Biog. Ecclesiástich valencia, nascut
durant el sigle xiv. Se creu qu' ell fon el filosoph, fa-
inos en son temps, conegut per Pedro Hispano. Be-
net Xlll el feu cardenal, empró no seguí obeínt el
cisma. Assistí al Concili de Pisa en 1408. Va morir a
Roma r any 1414.

— (RAMÓN DE). Biog. Protomártir de 1' ordre de la
Mercé, que prengué 1' hábit a Barcelona entre 'Is
catorze primers esculUts 1' any 1218, quan 1' insti-
tuiren Jaume I, Sant Pere No-
lasch y Sant Ramón de Penya-
fort.

BLANES. Geog. Vila de la pro-
vincia y bisb. de Girona, part.
jud. de Santa Coloma de Parnés;
está situada a la vora del mar y
té 4,950 hab. Ii — (QUADRA DE).
Casa del terme de Badalona, pro-
vincia de Barcelona.

SARDINETA DE BLANES, FUGINT
DEL FOCH SE POSA A LES BRASES. fr. S' aplica a
aquell que, volent evitar un perill, cau en un altre
de mes gros. Huir de Málaga para dar en Malagón,
ó salir de Guatemala para ir á Guatepeor.

BLANET. m. dim: Blandillo, blandito.

BLANÍSSIM, A. adj. sup. Blandísimo.

BLANOR. f. Blanura.

BLANQUAIR. v. a. Ant. BLANQUEJAR.

Segell de Blanes

BLA

BLA

239

BLANQUEIG. ni. L' acció y efecte de blanquejar.
Blanqueo, blanqiieadura. || Se din deis metalls
avans d' encunyarlos. Dealbaclón. || La fábrica ont
bianquejen la roba. Blanqueo.

BLANQUEJADOR, A. m. y f. Qui blanqueja. Blan-
queador.

BLANQUEJADURA. f. y

BLANQUEJAMENT. ni. BLANQUEIO.

BLANQUEJAR. v. a. Fer tornar blandí. Blan-
quear. II V. n. Mostrar alguna cosa la seua blancura.

Vista de Blanes

Blanquear. || Tirar a blanch. Blanquear, tirar á

blanco. |¡ emblanquinar.

BLANQUEJAT, DA. p. p. Blanqueado.

BLANQUER. m. Qui té per ofici adobar les pells
de bon y de cavall pera convertirles en sola 0 ciiiro.
Curtidor, zurrador y blanquero.

BLANQUER (Jaume). Biog. Esculptor mallorqui,
considera! cóni el primer entre 'Is baleara. Va néixer
a la vila de Sineu al derrer ters del sigle xvi y va
florir en el següent. Son obra d' ell: el Sant Fran-
cesch de taiiiany natural del altar niajor de 1' iglesia
que li és consagrada, a Palma; les figures y grupos
que adornen el gran retaule de la capella del Corpus
Christi de la Catedral balear, fetes 1' any 1600, y M
sen relleu á^ Jesús a la sinagoga; el relleu del Ñai-^
xement de Jesús y I' adorado deis pastors, a la capella
de Sant Eloi; el Devallament de la creu, a la capella
del Sant Christ de la parroquia de Santa Bularla y
una imatge del Salvador, copiada de la de marfil feta
per en Miquel Ángel, que hi há a Roma al convent de
la Minerva. L' any 1627 va ésser nonienat gravador
d' encunys de la Qeca de Mallorca.

— (JOAN). Biog. Caoellá de Mallorca, luliá alta-
meiit distingit, que vivía en la primera meitat del si-
gle XVIII. Catedráticli de 1' Universitat de Palma.
Havía format la colecció mes coinplerta de les obres
d' en Ramón Lull, notant les variants y aclarint tex-
tos difícils, havent lograt acavar aquesta tasca 1' any
1740.

BLANQUERÍA, f. Maniobra del blanquer. Curtidu-
ría, curtidura. || La botiga del blanquer. Curtide-
ría, tenería. || Carrer o barri deis blanquers. Curti-
duría, tenería.

BLANQUESA. f. Ant. BLANCURA.

BLANQUET, A. adj. Blanquillo. |1 m. Mena de
boga pera cadires. Enea. || Plóni reduít péls vapors
del vinagre a una substancia semblant al guix, pero
blavenca, y mes suau al tacte. Albayalde, cerusa-
calde, plomo. || Afeit que usen les dones pera sem-
blar blanques. Blanquete.

BLANQUÍ, NA. adj. 7er. S' aplica al moltó.
Blanco.

BLANQUIMENT. m. Anl. EMBLANQUIMENT. || El
blanqueig del metall avans d' encunyarlo. Blanqui-
ción, blanqueación, blanquecimiento.

BLANQUININA. f. Quim. Álcali que s' obté per la
evaporació del such de certes plantes. Blanquinina.

BLANQUINÓS, A. adj. Lo que tira a blanch. Blan-
quecino, blanquizo, blanquinoso.

BLANQUIR. V. a. EMBLANQUIR. || BLANQUEJAR.

BLANQUÍSSIM, A. adj. sup. Blanquísimo.

BLANQUIT, DA. p. p. Anl. emblanquit.

BLANURA. f. Blanor, qualitat de blá. Blandura.
!l Suavitat, afabilitat, agrado. Blandura. || Delica-
desa, plaer. Blandura. || Templansa del temps hu-
mit. Blandura. || La que causa la rosada. Relente.

BLASCO (Francisco). Biog. Gravador al cer,
nat a Ruzafa. Deixeble de 'n Rocafort, va perfeccio-
nar els seus estudis a París, pensionat pél patrici
Lifián. Era mestre de gravat a 1' Academia de Sant
Caries, gravador de Cambra y menibre de diverses
academies. Es autor del retrato d' Aróles, que hi há
al frente de les senes poesíes (1840) y del de'n Cam-
poamor, que figura en el sen poema Colón (1853). Va
morir 1' any 1864.

— SOLER (TEODOR). Biog. Distingit gravador va-
lencia, deixeble de 1' Academia de Sant Caries y des-
prés de Rafel Esteve, havent anat a perfeccionarse a
r extranger, pensionat per Marián L'ñán. Va ilustrar
1' Historia de Napoleón, publicada a Valencia per Ca-
brerizo, y una edició del Telémaco, havent fet ade-
mes móltes estampes rellígioses. Va morir a Valencia
r any 1854.

BLASFEMABLE. adj. Execrable.

BLASFEMADOR, A. m. y f. Blasfemo.

BLASFEMAMENT. adv. m. Ab blasfemia o execra-
do. Con execración.

BLASFEMANT. p. a. Qui blasfema. Blasfemante.

BLASFEMAR, v. n. Dir páranles injurioses contra
Déu o 'Is sants. Blasfemar, votar. || Maleír, vitupe-
rar. Blasfemar.

BLASFEMAT, DA. p. p. Blasfemado.

BLASFEMENT. m. Ant. Blasfemo.

BLASFEMIA, f. Páranla injuriosa contra Déu o Ms
sants. Blasfemia. || Injuria, oprobi contra la reputa-
do d' algi'i. Blasfemia, infamia. || Páranla injuriosa
a alguna persona. Blasfemia.

BLASFEMO, A. adj. Lo que conté blasfemia. Blas-
femo, blasfemador. || També s' usa cóm substantiu
en llóch de blasfemador. Blasfemo.

BLASL m. Nóm d' home. Ant. BLAi.

BLASMAR. V. a. Ant. Blasfemar. || Rependre. In-
crepar, oprobiar.

BLASME, m. Ant. y

BLASMOR. m. Ant. VITUPERI, NOTA, TATXA.

DONAR BLASME O DONAR GRAN BLASME, fr. Ant. Re-
pendre fortanient Afear.

BLASÓ. m. Art d' explicar els escuts d' armes
Blasón. II Cada figura, senyal, pega que 's posa al
escut. Blasón. || Met. Honor, gloria. Blasón. || Armes
de Uinatge. Blasón.

BLASONADOR, A. m. y f. Qui 's jacta o vanaglo-
ria d' alguna cosa. Blasonador, jactancioso.

BLASONAMENT. m. Ant. Jactancia.

BLASONANT. p. a. Qui blasona. Blasonante.

BLASONAR, v n. Disposar 1' escut d' armes. Bla-
sonar. II Jactarse, vanagloriarse. Blasonar.

BLASTEMAR. v. n. Ant. Blasfemar.

BLASTOGENIA. f. Erupció que surt a la pell per
1' acció de qualsevol principi morbífich. Blasto-
genia.

BLAT. m. Bot. Herba que 's conreua per quasi tot
Europa y fá una espiga plena de grans continguts en
dos bolls o pellofetes; son durs y forts y de color
d' or quan son niadurs. Serveixen pél principal ali-
ment de la persona, reduits a fariña, de que 's fá '1
pá. Trigo. II pl. Els sembrats. Sembrados, trigos,
panes.

240

BLA

BLE

ANY GELAT, ANY DE BLAT. Ref. Año de heladas,
año de parvas.

BLAT BLANCAL y

BLAT CANDIAL. XEIXA. Trigo candeal.

BLAT CAIRUT. FAJOL.

BLAT BORT: TRAIGUERA, 2.

BLAT CUIT. El que 's nienja ciiit. Frangollo.

BLAT DE BONA LLUNA. Loc. met. Subgectc sensill y
fácil d' ésser enganyat. Bnen Juan. Juan de buena
a ma. \\ Apocat, qui fáciliiient se presta a tot quant
pot fer e\\. Juan Lanas.

BLAT DE COURE. El que té '1 grá rodó y abuitat. Se
pela y 's con cóiii 1' arrós. Trigo redondillo, blanquillo
o del milagro.

BLAT DEL DIABLE: BLAT BORT.

BLAT DE VAQUES XUCLADORS.

BLAT EN HERBA. Loc. Porrina.

BLAT Y Vi, UN ANV PER TÚ Y UN ALTRE PER MÍ. Ref.
Pan y vino, un año tuyo y olro de tu vecino.

BLAT FRESAT. iii. Potatge que 's feien els moros ab
blat torrat y iiiitj iiiólt. Acemite.

BLAT FORT. El que té 1' aresta negra. Arisprieto,
trigo fuerte.

BLAT MASCARÓ. Ter. BLAT ORB

BLAT MESTALL. El barrejat de xeixa y ségol. Trigo,
centeno.

BLAT DEL MiRACLE. Trigo del milagro.

BLAT Muxi. adj. Se diu d'iiua mena de blat quines
espigues no teneu arestes. Cañivano, chamorro.

BLAT NEGRE. Ant. FAJOL.

BLAT NET. El que no té cap barreja. Trigo limpio.

BLAT DE NOSTRE SENYOR. Blat bort que íá una es-
piga ab tres grans. Trigo de pobre.

BLAT ORB. El que té 'Is grans plens d' una póls ne-
gra en llocli de fariña. Tizón, alheña.

BLAT RODONELL. BLAT DE COURE.

BLAT ROIG O ROJAL. El que té 'Is grans rogenchs.
Rabión .

BLAT SÉGOL. Blat d' Una espiga estreta y mes Mar-
ga que la comuna, grá niés petit y color cendrós.
Centeno.

BLAT TARDA, NI PALLA NI GRÁ. Ref. El temprano
miente; el tardío siempre.

BLAT TORT DEL SÉGOL. Grá de la figura d' un es-
peró de gall ab tres estríes longitudinals, groguench
de dins y pardo de fora, de gi¡st agre un poch desa-
gradable. Cornezuelo, centeno corniculado.

BLAT TOSELL. El que no té espigues. Chamorro.

AJAURE'S EL BLAT. fr. Doblegarse les espigues fins
a térra. Encamarse, echarse los panes.

NO D1GU13 BLAT FINS QUE SIGUÍ AL SACH Y ENCARE
BEN LLIGAT. Ref. Que adverteix que no lii há seguri-
tat en les coses per iiiólta confiansa que 's tingui. De
la mano d la boca se pierde la sopa; no digas oliva que
no sea cogida.

PER SANTA CREU EL BLAT S' HI VEU. Ref. Voi dir
que a primers de maig ja comensa a treure espiga.

PER SANT ISIDRO 'L BLAT HA D' ÉSSER IQUALAT. RcT.
Por San Isidro se iguala el trigo.

TINDRE TOT EL BLAT EN HERBA. fr. Tindre '1 cap
vert o pocli seny. Estar barrenado de cascos.

TERRA NEGRA FÁ BON BLAT; TERRA BLANCA 'L FÁ
ESCAIMAT; altres diuen MIGRAT. La tierra negra buena
para ¡leva, o De la tierra morena sale el pan blanco.

TORNARSE ORB EL BLAT. fr. Tornarse póls negra.
Alheníarse, atizonarse.

BLAT DE MORO. Bol. Planta de la fam. de les
gramínees, d' un metre y mitj d'alsada; el tronch és
una canya nuosn, ab fulles Uargues, estretes y pun-
xagudes; fá unes panolles ab grans grossos cóni si-
grons, si bé hi há varietats que 'Is fan mes petits.
Maíz.

BLAT DE MORO ESGARRAT, BLAT DE MORO ENCER-
TAT. Ref.

BLAU, VA. adj. Lo qu' és de color seniblant al del
cel qnan está seré. N' hi liá de varíes nienes segons

és mes o menys pujat. Azul, y cerúleo quan s' aplica
a les aigües del mar, rius o estanys. || Met. ant. EN-
VEJÓS. II adj. Met. fam. ter. MENTiDER.

BLAU DE CEL. El més Ciar. Azul celeste.

BLAU D' AMPOLLA: BLAU TURQUÍ.

BLAU INDISOLUBLE, f. BIau d' indi soluble. Cerulina.

BLAU TURQUÍ. El fosch O mólt eixit. Azul turquí o
turquesado.

BLAU. m. senyal amoratada, efecte d' un cop o
contusió. Cardenal, ramalazo. || Ter. Art. y of. Ma-
cadnra de la fusta. La banda de la fusta que té
aquest color.

BLAUET. Bot. V. ANGELETS. |1 Planta. || BOTIGUEP,
aucell. II m. Pasta d' un color blau fosch, en forma
de boles del grossor de 1' avellana, que 's barreja ab
r aigua ab que 's renta la roba o ab el miJó que 's
deixata pera amidonarla, a fí de donar a aquella
cert viso blavench. Añil.

BLAUA. f. Fam. MENTIDA. Bola.

BLAVA (La). Geog. Caseriu del terme de Sant
Martí de Bas, prov. de Barcelona.

BLAVEJAR V. n. Tirara blau. Azulear.

BLAVENCH, CA. adj. Lo que tira a blau. Azula-
do, azulino, garzo, azulenco.

BLAVET. ni. Bot. ter. BLAUET. || Ornit. ter. BERNAT

PESCAIRE.

BLA VETA. Ornit Aucell del genre Sylvia, niólt útil
a ¡a agricultura, anomenat aixís per son color. Gar-
ganta azul.

BLAVÍS, A. adj. BLAVENCH.

BLAVOR. f. Qualitat que constitueix el color blau.
Azul, azulamiento.

BLAVÓS, A. adj. BLAVENCH.

BLAVURA.f. Ant. BLAU.

BLAY. m. Nóm d'home. Blas.

BLAY (Pere). Biog. Famós arquitecte y construc-
tor barceloní del sigle xvi. Era al meteix temps arqui-
tecte y mestre major de les catedrals de Tarragona y
Barcelona. Perpetúa el bon gust d'en Pere Blay l'obra
moderna del casal de la Diputació de Barcelona, feta
entre'ls anys 1598 y 1620, adjunta a l'obra gótica
construida '1 1436. Entre les senes obres hi figuren la
iglesia parroquial de la Selva del Camp, el sepulcre
del sabi arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, la
creu del portal de mar de Barcelona, etc. Blay va
morir a aquesta derrera ciutat el 3 de juliol de 1620.

BLE. m. Fil o cordó de coto pera fer Uum. Torci-
da, mecha. || Ant. BROCH DE llumanera.

BLEDA. f. Bot. Planta hortense de la fam. de les
salsolácees; té les fulles llargues, ampies y molsi:-
des, d' un vert més o menys pujat, y mólt sucoses.
N' hi há algunes varietats. Acelga. || Calificatiu que
s' aplica a les dones faves o parades. Tonta, boba.
II — BOSCANA. Planta de la meteixa fam. que la an-
terior, que 's cría en les Ierres salitroses de la costa
y del interior. Acelga silvesíre. \\ — VERMELLA, BLE-
DARRAVE. Remolacha.

DEIXARSE PLANTAR LA BLEDA AL CLATELL. f. Dei-
xarse amagar I' ou, deixarse enganyar. Ser fácil de
engañar.

PLÁNTAM LA BLEDA AL CLATELL. Expr. met. Denota
la resistencia que fá algú en creure alguna cosa.
Cuéntaselo á tu abuela.

BLEDA (Jaume). Biog. Erare dominich nat a Algc-
mesí, prov. de Valencia, 1' any 1550, y mort 1' any
1622. Exercint de rector en un vilaiet en que hi esta-
ven establertes moltes families moresque?, y notant
que no més en apariencia seguíen el cristianisme,
posa tota mena d' influencies pera lograr la expulsió
d' aquella rassa, decretada per en Felip III, en 1609,
causant 1' empobriment d' Espanya. El pare Bleda és
autor deis Ilibres: Defensio fidei in causa neophyto-
rum. Crónica délos moriscos de España. Tratado (lela
justa expulsión de los moriscos de España.

BLI

BO

241

— MIQUEL. Biog. Argenter de Barcelona a fináis del
sigle XIV. Va fer varíes obres notables, entre altres
una creu de plata pera la Contraría de la Sang de
Igualada y un'altre pera la iglesia de Sant Miqíiel
de Barcelona.

BLEDA (La). Geog. Illeta del dist. munpal. de Fe-
lanitx, Mallorca. || — santa maría de la. Caseriu
del part. jud. de Vilafranca del Panadés, a poca dis-
tancia d' aquesta vila. \\ — major. Illeta del dist.
munpal. d' Ibissa, illa d' aquest nóni.

BLEDAPLANA. Geog. Illeta del dist. munpal. de
Ibissa, illa d' aquest nom.

BLEDARRAVE. f. Bot. Planta de la meteixa fam.
que les bledes comunes; se diferencia d' elles en el
color vert inorat de les senes tulles y en 1' arrel, qu' és
mólt mes grossa y fá un such vennell. D' aquesta va-
rietat se' n treu el sucre dit de remolatxa. Remo-
lacha.

BLEDES. Geog. Dúes ilietes del dist. munpal. de
Maó, Menorca.

BLEDOS, adj. Que se sembla a la bleda. Acelgado.

BLEFARITIS. Med. Iiiflamació aguda o crónica de
les parpelles. Blefaritis.

BLEIRAR. V. a. PANTEJAR.

BLEIX. ni. Respiració fadigosa y 'I soroll roncii
que fá. Estertor, resuello.

BLEIXANT, A adj. Estertoroso.

BLEIXAR. V. a. Ter. RESPIRAR, SOSPIRAR.

BLENDA, f. Miner. Snlíur natural de ze¡icli. Blenda.

BLENERA. f. El canoiiet ont se posa'l ble pera fer
lluin. Mechero || Bot. Planta medicinal de la fam. de
les escrofulariácees; d' arrels perpendicuiars, blan-
quinoses y fibrose?; de troncli dur y cilindricli d' un
nietre a un metre y mitj d' alsada y ciibert tot ell, lo
ineteix que les demés parís de la planta, d'una borra
blanca. Gordolobo, candelaria, verbasco.

BLENENTERIA. f. Med. Catarro deis budells, dia-
rrea purulenta. Blenenteria.

BLENISIVIIA. f. Med. Afecció catarral de la faringe
y de la laringe. Blenismia.

BLENOMETRE. ni. Instrument que serveix pera
niidar y comparar la forsa relativa de les molles del
fusell. Blenómetro

BLENOPIRIA. f. Med. Febre mucosa. Blenopiria.

BLET. m. Bot. Mena de creixen bort, blandí y
vermell; és mólt insípit. Bledo. || — BLANCh. Planta
anyal de la fam. de les salsolácees, de fuUes triangu-
lars, que 's mengen bullides, y de qiiin tronch, de
dotze a quinze centimetres d' alt, ixen unes floretes
mólt petites, verdes y a munts. Armuelle cultivado.

BLET AlOLL. BLET BLANCH.

BLET MOLL DE BOSCH. Planta anyal de la meteixa
fam. que '1 blet blandí, d' uns quaranta centimetres
d' alsada, de fuUes triangulars d'nn vert foscli y de
floretes pelites formant raíui. Armuelle borde.

BLET VERT. Planta anyal de la fam. de les aiiiaran-
tácees, de tronchs rastrers, tulles ovalades, d'iin vert
fosch, y floretes petites apilades en forma de raini.
Se 'n mengen les tulles bullides. Bledo verde.

BLETS. BLET VERT.

BLETS DE PARET: MORELLA ROQUERA.

NO SE ME 'n Dona un BLET. Expr. met. No se me 'n
dona res. No me importa un bledo, un pito ó un co-
mino.

BLINCAR. V. a. TORCE.

SI VOLS BLINCAR L' ARBRE GRAN, ANS QUE 'S BLIN-
QUI 'S TRENCARÁ. Ref. Los uiños de pequeños, que no
hay castigo después para ellos.

BLINDA, f. Mil. Conjunt de rames, arbres o tronchs
uiiits uns ab altres pera cubrirse del focli enemich.
Blinda.

BLINDAR. V. a. Fer blindatge. Blindar.

BLINDATGE. ni. Mil. Resguart forniat de vigues,

DIC. CAT.— T. I. — 31.

taulons o raines disposades en plá inclinat pera de-
fensarse de les bombes, granades, etc. Blindaje. Il
Planxes groixudes de ferro o de cer ab que 's cubrei-
xen perfora les naus de guerra pera Iliurarles de les
bales enemigues. Blindaje.

BLITIRI. m. PRINCIPIANT, APRENENT, NOVICI.
BLONDA, t. f. Punta feta de seda ab la que 's
guarneixen les mantellines, vestits y altres robes.
Blonda, encaje de seda.

BLONDA ESTRETA. La que té poca ampiaría. Blon-
dina.

BLOQUEIG. m. El siti que 's posa a tret de cañó a
una plassa pera que no hi entri res. Bloqueo.
BLOQUEJAR. v. a. Sitiar una plassa. Bloquear.

BLOQUEJAT, DA. p. p. L' acció de bloquejar. Blo-
queada.

BÓ, NA. adj. Qui té bondat. Bueno. || Sensill, de
bón natural. Bueno. || Útil, a propósit per alguna co-
sa. Bueno, apto. II Gustos, agradable, díveitit. Bue-
no. II Lo que no s' lia malmés. Bueno. Il Saludable.
Sano, bueno, saludable. II Útil, convenient, cóm:
és bó passcjar, escriure, etc. Bueno. || Absalut. Sano,
bueno. || Gran, mólt, cóm: bon rato, bon troQ. Bueno,
buen. II Finaliueiit aquest adjectiu té sentits tan di-
versos y conformes a la naturalesa deis substantius,
que'ls pot calificar a tots, cóm: bon soldat, bon lla-
dre, bona gana, bona fé, bona boca, tona casa, etc. ||
adv. ni. Bastant. Bueno, bastante. || ínter), pera
aprobar alguna cosa, y proferida irónicameiit pera
reprobarla. Bueno.

A BONES. Expr. fam. Voluntarianient. Á buenas, de
grado.

ONT BONA. Expr. fam. ¿Adonde va? ¿dónde bueno?
¿qué aires traen á usted pot acá?

ANAR A LA BONA DE DÉu. fr. Confiar vanament. Al
estricote, al retortero, a mal traer.

ANAR Bó. Anar prósperament. Ir bueno ó bien; ir á
buen viento la parva.

ARRIMA 'T ALS BÓNS Y SERÁS UN D' ELLS. Ref. De-
nota que ab la freqüencia s' aprenen els costúms.
Anda con viejo y te dará buen consejo.

Aixó VA BÓ fr. Denota seguir una cosa prosperant.
Esto va bien.

BÓ BÓ VOL DIR BOBO. Loc.fam. MASSA BÓ VOL DIR ASE.

BÓNA NIT Y BÓNA HORA. Loc. Pera despedirse a la
nít y salutació familiar quaii a la nit se trova o 's
despedeix d' algú. Buenas noches. \\ Met. BÓNA NiT
VIOLA.

BÓNA NIT VIOLA, fr. Vol dír qu'una cosa ja no té
remei.

BÓNES LLETRES. pl. La gramática, retórica, poesía,
historia y antiguitats o varia erudició. Buenas letras,
bellas letras, humanidades, letras humanas.

BÓNES TARDES, m. adv. Pera saludar a la tarde.
Buenas tardes.

BÓ, POQUET Y SOVINTET, ÉS AL CÓS PROFITOSET.
af. Ab que 's significa que lo bó no' s deu deixar niai.
Lo bueno siempre aprovecha aunque á miajitlas se
tenga.

DE BÓ. Expr. fam. De veras. \\ De ferm. De firme, ||
Loc. Ab tota veritat. Con toda verdad; d fe mía.

DE BÓNES EN BÓNES. m. adv. Sense repugnancia.
De buenas á buenas; de bueno d bueno; buenamente; á
buenas.

DE BÓNES O DE MALES, m. adv. Quieras ó no quie-
ras. Mal que te pese.

DE BÓNES SE 'N DONEN, fr. Competir ab un altre,
igualarlo en alguna prenda, habilitat, etc. Medir lan-
zas. II S' usa quan els que tracten d' alguna cosa son
igualment destres y astuts. Entre bobos anda el juego.

DONAR ALGUNA COSA DE BÓ. f.'. Pondera 'I desitj
veement de lograr o de que succeeíxi alguna cosa.
Dar algo bueno, ó un brazo, ó una mano ó un dedo.

DONAR BÓ DE RiURE. fr. Fer vindre ganes de riure.
Hacer reir; excitar risa.

ENCARE BÓ. fr. Expr. fam Aun fortuna.

242

BOA

BOC

ESTIGUIN BÓNS. Expr. de comiat. Pásenlo bien;
queden ustedes con Dios.

FER BÓ. fr. Tindre bona disposició, simetría o ador-
no. Parecer bien.

FER BÓNA ALGUNA COSA. fr. Met. Eixime responsa-
ble. Hacer buena alguna cosa; abonarla; correr por
mano ó cuenta de uno.

LO BÓ És QUE. Expr. fam. Lo bueno ó el caso ó lo
más particular, extraño ó notable es que.

LO QU'ÉS BÓ PEL FETGE ÉS DOLENT PER LA MELSA.
Pef. Denota que no tot lo que 's pot aplicar a unes
coses se pot aplicar a altres. Lo que es bueno para el
hígado es malo para el bazo; con lo que Sancha sana.
Marta cae mala; lo que sana ¡a boca, enferma la bolsa.

ELS SONS SE 'N VAN Y 'LS DOLENTS SE QUEDEN. LoC.
Los buenos se van y los ruines quedan.

MASSA BÓ VOL DlR ASE. Ref. Denota que no's pot
demostrar massa bondat ais que 'n poden abusar.
Haceos miel y comeros han las moscas.

MES BÓ. adj. comp. Mejor.

MES VAL POCH Y BÓ QUE MÓLT Y DOLENT. ir. Met.
Más valen dos bocados de vaca, que siete de batata.

NO DEIXARLO BÓ PELS QOSSOS. fr. Levantarle ú uno
la paletilla; ponerle de lodo; echar las temporalidades;
poner banderillas.

NO ES BÓ SINO PERA MENJAR. Loc. No ser bueno
sino para si.

NO SER BÓ PERA PONDRÉ NI PERA COVAR. fr. Me/.
Ésser inútil pera tot. No ser para silla ni para at-
barda.

NO TINDRE LA BÓNA. fr. Met. No estar de bon hu-
mor. No estar con sus alfileres; no estar gracia en
casa; estar mal templada la guitarra; no estar la Mag-
dalena para tafetanes.

PEGÁRSELA DE BÓ A MILLOR. fr. Fam. S' usa quan
els que tracten alguna cosa son igualment destres y
astuts. Entre bobos anda el juego; d cual mejor.

PROCURA ESTAR BÓ QUE 'T PAGARÉ 'L METGE. Afo-
risme ab que 's significa lo que no 's té ganes de fer.

QUAN VÉ BONA MAY VÉ SOLA. af. Ab que 's signifi-
ca que 'Is mals may van sois. Bien vengas mal, si vie-
nes solo.

QUI NO ES BÓ PER ELL MENYS O SERÁ PELS ALTRES.
Aforlsme literal. Quien no cuida la hacienda propia
mal cuidará de la ajena.

SALVARSE O LLIURARSE D' UNA Y BONA. Salir del
barranco.

SER AL BÓ. niod. adv. Estar en lo mejor, en lo vivo
de alguna cosa.

ÉSSER BÓ PERA LLENSAR. fr. Sólo es bucno para ser
echado á la calle.

ÉSSER BÓ PERA TOT. Ser bueno para todo; ser para
silla y albarda; ser de monte y ribera.

ÉSSER MASSA BÓ. fr. Ésser ab excés pacifich, con-
descendent, sufert, etc. Ser demasiado bueno.

TAN BÓ VOL DlR BURRO. Loe. MASSA BÓ VOL DIR
ASE.

¡TANT DE BÓ! m. adv. ¡Ojalá.

TINDRE LA BONA. fr. Met. EsidiV á' humor. Estar gra-
cia en casa; estar de chunga, de chirinola, de buena, de
gaita; pisar buena hierba. \\ Entre jugadors. £s/ar rfe
suerte.

TOT LO BÓ COSTA. Loc. Denota que les coses bones
costen mólt travall. Nunca mucho costó poco.

TROVARSE AL BÓ DE... mod. adv. Encontrarse en
medio, en lo mas fuerte de. .

¿VA DE BÓ? ¿ Va de veras?

VINGUI LO QUE SEMPRE ES BÓ, FASSI FRET, FASSI
CALOR. Aforisnie ab que 's significa que '1 bó s' ad-
met sempre. Lo bueno, venga de do viniere.

BOA s. m. Erpet. Serp qu' es de les mes Margues
que 's coueixen, puig n' hi liá d' elles que teñen qua-
ranta pams. Boa. || Pell llarga y no gaire ampie que
les senyores se posan al coU al liivern. Boa.

BOADA. Geog. Caseriu del tenue de les Preses,
prov. de Qirona. || — Poblet del dist. munpal. de la

Baronía de la Vansa, prov. de Lleida. || — Vegis
SANT FELIU DE BOADA. || - V. SANT JULIA DE BOADA.

BOADES (Bernat). i5(0^. Historiaire cátala del si-
gleXV, natural de Salitja. És autor del Ilibre Feyts
d' armes de Catalunya, acavat l'any 1420, notable en
lo relatiu ais fets contemporanis del escriptor. Boa-
des era rector de Blanes, ont va morir 1' aiiy 1444.

BOATELLA. Geog. Iglesia dependeiit de la parro-
quial de Palnierola, en el Bergadá.

BOATO, m. Ostentado exterior de luxo y riquesa,
que móltes vegades no está en relació ab els medís
pecuniarls deis que 'n fan us. Es páranla presa del
castellá, cóni castellá, mes que cátala, es aquest vici.
Boato.

BOBADA, f y

BOBADELLA. f. Mar. Biombo colocat a proa de-
vant del bauprés ais vaixells de proa oberta. Boba-
dilla.

BOBAL. m. Terra ont s' hi fan bobes o bogues.
Enear, espadañal.

BOBALAR. Orog Montanya del part. jud. de Mo-
rella, fronterisa a la prov. de Terol.

BOBANSA. f. Ant. Bebería.

BOBANZ. adj. Ant. vanaglorióS.

BONANZAMENT. adv. m. Ant. VANAGLORIOSA-

MENT.

BOBANZARSE. v. r. Ant. Vanagloriarse.

BOBATÉ (El). Geog. Velnat de Ger, prov. de Qi-
rona.

BOBEJANT. m. adv. Fent el bobo. Bobeando, ton-
tamente, insulsamente.

BOBEJAR. V. n. Fer el boig, dir tonteríes. Bobear.
II Gastar el temps en coses vanes e inútils. Bobear.

BOBERA. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part.
jud. de Lleida; és prop del límit S. de la prov. y té
739 hab.

BOBERÍA. f. Necetat, tontería. Bobería, bobada.

BOBO, A. adj. Qui té poch enteniment. Bobo. ||
Graciós. Gracioso, bobo.

ENGANYA BOBOS. Loc. Se diu de qualsevulla cosa,
que tenint mólta apariencia, és de poca substancia o
valor. Ciega yernos, engaña bobos.

QUAN EL BOBO VA AL AlERCAT, EL MERCAT JA ESTÁ
ACAVAT. Ref. Adverteix qu' es convenient fer les co-
ses al seu degut temps. Cuando el necio es acordado,
el mercado es ya pasado.

EL BOBO TOT HO SAB FER FINS AL TEMPS QU' ES ME-
NESTER. Ref. Todo el bobo sabe hacer hasta que se ha
menester.

BOBO. m. Dols que 's dona a les criatures. Cho-
chos.

BOBOYA. f. Baboya.

BOCA. f. Part de la cara per ont se menja y 's des-
pedeix la veu. Boca. || Entrada d' algunes coses,
cóm: la boca del forn, del cañó, del carrer, etc. Boca.
II Obertura, forat, cóm. boca de térra. Boca. || Par-
lant de rius la part per ont entren al mar. Boca,
desembocadura. || Art. y Of. La juntura o centre de
dos batents. L' encaixainent de galzes. || f. Nául.
La obertura o ampiarla de les peces mitjes que pre-
senta la embocadura d' un riu, d' un canal, d' un
port, etc. Abra.

BOCA DE FOCH. Arma que 's carrega ab pólvora.
Boca, arma de fuego. || — DE GORJA. Art. y Of. Les
falles encaixades o ajuntades per una canal y un
bordó. I! — D' INFERN. Se diu de qui blasfema y diu
móltes malediccións. Boca, lengua infernal; carretero.
II Met. Paratge d' ont ix mólt de foch o calor. Boca
de infierno. || — DE LA CLAU. La obertura feta al ex-
trém d' una clau de collar femelles Boca de la llave.
II — DE LA ESCOTILLA. La Obertura de la metexa.
Boca de escotilla. \\ — del BOT. La garra per ont se
ompla o vuida. Piezgo, boca de pellejo. || — DEL COR

BOC

BOC

243

O DEL VENTRELL. Boca del estómago. || — D' OR. Se
aplica a qui parla bé. Pico de oro. \\ — DE pinyÓ. La
petita y agraciada. Boquila, boquilhi. \\ — DE TABAL:
BALADRE!?. || — FORTA O DUR DE BOCA. Se dill del
cavall que lii té certa duresa, de modo que la embo-
cadura no li fa r efecte corresponent. Boca dura,
boquiduro, duro de boca. || — DE torn. Pega de fusta
ab un forat rodó a dait colocada en un capsal del
torn de ballesta y corresponent al punt del capsal
oposat; serveix per quan s' ha de travallar o foradar
per testa una pega, que peí llarch ja estigui tornejada.

BOCA AMARGA NO POT ESCUPIR MEL. Ref. Denota
que cada liu parla de les coses segóns el profit o
dany que n' lia tret. Boca con duelo no dice bueno.

BOCA DE CALAIX O DE DRACH O DE RAP. Loc. fam.
La qu' es niólt gran. Boca de espuerta ó de costal.

BOCA MUDA, MAY FOU ABATUDA. Ref. Declara la
ventatge y bóns efectes que produeix el callar y 'Is
nials resultáis del parlar sense necessitat. Al buen
callar le llaman Sancho; en boca cerrada no entran
moscas.

BOCA PER AMU.NT. ni. adv. Boca arriba.

BOCA PER AVALL. ni. adv. Boca abajo.

BOCA QUE NO PARLA DÉu NO L' ou. Ref. Denota
que no 's remedía la necessitat oculta. Boca que no
habla Dios no la oye; el que no llora no mama.

BOCA QUE VOLS, COR QUE DESITGES. fr. Abundant-
nient. Qué quieres boca. || A la mida del seu gust.
A qué quieres boca; á pedir de boca.

BOCA TERROSA: BOCA PER AVALL.

A BOCA DE CANO. m. adv. De mólt prop. A boca de
jarro.

A BOCA DE FOSCH O DE NiT. ni. adv. Al anochecer ó
ü boca de noche.

A BOCA PLENA, ni. adv. y

AB TOTA LA BOCA. m. adv. Ab tota claretat. A boca
llena, abiertamente.

AB UN PAM DE BOCA. m. adv. Adalat, ab gran de-
sitj o afany. Desalado, con tanta boca.

ANAR AB LA BOCA BADADA. fr. AMAR ADALAT. || fr.
Aíe/. a«/. Desitjar sumament alguna cosa. Beber los
vientos por alguna cosa; abrir tanta boca; echar la len-
gua ó un palmo de lengua ó los bofes.

ANAR EN BOCA DE TOTHOM. fr. Denota ésser mólt
pública y sabuda alguna cosa. Ser público.

BADAR LA BOCA. fr. Abrir la boca.

CALLAR LA BOCA. fr. Met. No dir res. Callar la boca.

CAURE BOCA AVALL. fr. CAURE DE CARA.

CREIXER LA SALIVA A LA BOCA. fr. Met. Trovar mólt
de gust en alguna cosa. Hacerse agua ó una agua la
boca.

CUSIRSE LA BOCA. fr. Met. No respondre paraula.
Coserse la boca; no abrir la boca; no decir esta boca es
mía.

DE BOCA. ni. adv. Ab que 's moteja al blasonador
que no fa mes qu' enraonar. De boca, de pico; el mal
del milano, las alas quebradas y el pico sano. \\ DE

PARAULA.

DE BOCA EN BOCA. Loc. Ab que 's denota que una
especie s' escampa dientla'ls uns ais altres. Deboca
en boca.

DEIXARLO AB LA PARAULA A LA BOCA, fr Met. Anar-
se 'n sense voler escoltar a qui enraona. Dejarle con la
pulabra en la boca.

DELICAT o FLUix DE BOCA. Se diu del cavall que
per tlndre alts y tallants els assentos, té poch apoio
en ells y no pot sufrir el nios. Bocablanda, boquimue-
lle, blando de boca.

DIR AB MITJA BOCA. fr. Fam. Oferir alguna cosa
sois per cumpliment. Decir alguna cosa con la boca
chica; gastar pastillas de boca

DIR ALOÚ TOT LO QUE LI VÉ A LA BOCA. fr. Fam.
Parlar mólt y sense consideració. Irse de boca, ó Írse-
le á alguno la boca, ó decir uno cuanto se le viene á la
boca; despotricar. \\ Parlar fort, jurant y perjurant,
enfadat, sense sapiguer lo que 's diu. Echar de la ose-
ta ó por las de Pavía.

DIR D' AQUELLA BOCA. fr. Fam. Ab que 's pondera
el mal que algú diu. Echar por aquella boca.

EN BOCA TANCADA NO HI ENTRA MOSCA NI ALADA.
Ref. BOCA MUDA, etc.

EN LA BOCA DEL DISCRET LO QU' ES PÚBLICH ÉS SE-
CRET. Ref. Enconiana la reserva y prudencia en el
parlar. En la boca del discreto lo que es público es se-
creto.

ESCALFARSE DE BOCA. fr. Met. Proferir paraules
descompasades. Calentársele d uno la boca ó la len-
gua.

ESTAR AB LA BOCA OBERTA O BADADA. fr. Met.
Quedar admirat d' alguna cosa. Estar ó quedarse con
la boca abierta.

FERSE BOCADES D' ALGUNA COSA. fr. Met. Jactarse,
alabarse. Echar bocanadas. || Contar valentíes fal-
ses. Blasonar del arnés. || Fer alarde, jactarse de no-
blesa. Echar bocanadas ; echar sangre por la boca.

LA BOCA FA JOCH. Loc. met. fam. Denota que al jocli
s' ha de passar per lo que s' ha dit, encara que slgui
contra un ineteix. La boca hace el juego.

LA BOCA LI ES MESURA. Loc. met. fam. Denota que's
concedeix a algú tot lo que deniana. La boca le es
medida.

LA BOCA NO ADMET NOVES. Af. Ab que 's significa
que hi liá coses que no adnieten dilacións. El hambre
no consiente raciocinios.

LA BOCA NO VOL NOVES, fr. EL VENTRE NO VOL
RAÓNS.

LLEPAR AB LA BOCA Y MOSSEGAR AB LA QUA. Deno-
ta la falsetat deis que's deniost;en aniichs y 's por-
ten cóin a enemichs. Halagar con la boca y morder con
la cola.

NO BADAR BOCA. fr. Met. Callar quan sembla precís
queixarse o donar un parer. No desplegar la boca ó los
labios; no abrir la boca.

NO DIR AQUESTA BOCA ES MEUA. fr. Met. No dir pá-
ranla. No decir esta boca es mía.

NO DIR UNA COSA AB TOTA LA BOCA. fr. Fam. DIR
AB MITJA BOCA.

NO EixiR DE LA BOCA ALGUNA COSA. fr. Met. Callar-
la. No salir una cosa de uno ó de la boca de uno.

NO POSARSE A LA BOCA. fr. Met. No parlar d' algú
o d' alguna cosa. No tomar en boca.

NO TINDRE MES QU' UNA BOCA. Loc. jam. Dona a
entendre que no 's pot dir tot d' una vegada. No soy
costal.

NO TINDRE PROU BOCA. fr. Met. Denota que s' ala-
ba mólt alguna cosa. Hacerse bocas ó lenguas.

NO TINDRE UN NO LA BOCA fr. Met. fam. NO SABER
ÜIR QUE NO.

PUNT EN BOCA. Expr. Ab que 's prevé el silenci.
Punto en boca; chitan.

QUEDARSE AB LA BOCA BADADA U OBERTA. fr. Fam.
Quedarse suspés sense poder parlar quan deuría ter-
se. Aporrar.

¿QUE NO TENS BOCA? Expr. Que reprén al que no
parla quan den. ¿Estás mudo? ¿no tienes lengua?

RENTARSE LA BOCA GLOPEJANT. fr. Enjuagar.

RESPIRAR PER BOCA D' ALTRE. fr. Fam. Dir lo que un
altre ha sugerit. Hablar por boca de ganso.

TAPAR LA BOCA. fr. Met. Fer callar, convencer. Ta-
par, cerrar la boca. !| Obligar a algú a seguir un pa-
rer distint del qu' ell tenía. Ganar la boca. || Sobor-
nar. Tapar la boca; sobornar, cohechar.

TINDRE SEMPRE A LA BOCA, fr. Met. Fam. Repetir
ab freqüencia alguna paraula. No caérsele de la boca;
traer siempre en la boca.

TINDRE SEMPRE ALGUNA COSA A LA BOCA. fr. Par-
lar d' alguna cosa ab freqüencia. No caérsele de la
boca.

ÉSSER LA BOCA MESURA, fr. Mei. No tindrc mida en
pendre o en de manar A medida del deseo.

TORNAR A LA BOCA 'L MENJAR O BEURE. fr. Sentir
mal gust per no haverse assentat bé '1 menjar al vea-
trell. Repetir, venirse á la boca.

244

BOC

BOD

TREURE DE LA BOCA. fr. Anticiparse a lo que un
a!tre volía dir. Coger la palabra de la boca.

TRÉURES'HO DE LA BOCA. fr. Mel.fam, Privarse algi'i
de les coses niés precises y necessaries pera donar-
les a un altre. Quitárselo de la boca ó de su comer.

TREURE SANCH PER LA BOCA. fr. Mel.fam. ESCUPIR
SANCH.

VLMÜRE A LA BOCA O AL PENSAMENT. fr. Met. Ofe-
rirse algunes especies y páranles pera proferirles re-
gülarnient en defensa d' altre. Venirse d la boca.

VENT DE BOCA. Expr. met. Se din de qui promet
mólt y cunipleix poch. De boca; pasUllas de boca.

BOCAAMPLE. adj. Boquiancho.

BOCABADAT, DA. m. y f. Qui té la boca niólt
oberta. Boquiabierto. || avar.

BOCA BARTELLA. Orog. Goll que hi liá al extréni
occidental de la Serra alta de Monas, a tramontana
de Baget, prov. de Girona; té 1,060 met. deniimt el
nivell del mar.

BOCACER. adj. Se din del c ivall que lé mólt dura
la pell de les genives y que per aixó sent poch el fré
y no r obeeix. Boquiduro.

BOCACERS (Coll de). Orog. Collada del Canigó
a 2,285 m. d' altitut.

BOCADA, f. Anl. Bofetada. || MOSSEGADA.

BOCADUR. ni. S' aplica al cavall que sent poch el
fré. Boquiduro

BOCAESTRET, A. m. y f. Boquiangosto.

BOCAFLUIX. adj. BOCAMOLL.

BOCAFRESCH. m.Se diu del cavall que té la boca
salivosa, y es obedient al fré. Boquifresco.

BOCAGRÓS. m. Se diu del cavall de boca partida
y espaiosa. Boquihendido.

BOCALINA. m. Mar. La entrada que per algúns
paratges teñen les barres deis rius, ab fondo suficient
pera que lii puguin passar certes enibarcacións Bo-
calina.

BOCA DELLOP. Bot. CERVESA.

BOCAIRENTE(Benet de), fi/o^. Frare caputxí.nat
a Bocairente (Valencia) 1' any 1736 y niort a Al-
cira r any 1779. Va pendre 1' hábit ais disset anys;
se dedica a la prédica, liaventi sobresurtit, nierei-
xent el titol de missioner apostólich. Fou secretari
provincial. Traduhí del Italia algunes obres de vides
relligioses y de devoció, casi totes publicades (Va-
lencia a niitjans del sigle xviii).

BOCAMÁNEGA. f. La part de la mánega qu' está
niés prop de la munyeca. Bocamanga.

BOCAMOLL, A. adj. Persona que coiita tot lo que
sap, encara que fós mes convenient callar'ho. Blando
de boca, boquirroto. || in. Caragol quina closca té
la boca tova. Boquimuelle.

BOCANEGRA. m. Se diu del cavall que té la boca
negra. S' aplica també a una mena de caragol. Bo-
quinegro.

BOCARÁN. ni. Mena de teixit de llinet engoinat
niés groixut y ordinari que la holanda. Bocali.

BOCASSA. f. auni. Bocaza.

BOCASSECH, CA. m. y f. Se diu de qui té la boca
seca. Boquiseco. |1 Se din del cavall que no fa bru-
iiiera al inossegar el fré. Boquiseco.

BOCASSÍ. m. Bocarán.

BOCATERRÓS, A. adj. BOCA PER AVALL.

BOCA-TERROSA, fr. Se diu d' aquell que cau o be
s" ajen de cara a térra. De bruces.

BOCATORT, A. ni. y f Se diu de qui té la boca
torta. Boquituerto, boquitorcido.

BOCAYRENT. Geog. Vila de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Onteniente; és al peu de la
serra de la Mariola y té 4.067 hab.

BOCELL. m. Arquit. MotUura en forma de niitja

cauya. BoceL || Ribot pera fer aquesta motllura de
fusta. Bocel. || Ndul. Corrióla de fusta per ont pas-
sen els derivells. Motón.

BOCELLAR. v. a. Ant. Fer canaletes ab el bocell.
Bocelar. || Posar motllures, cadells, galzers y, en
general, tot lo reíerent a 1' adorno d' una pega de
fusta.

BOCELLÁS. m. aum. Bocelón.

BOCELLER. ni. Qui fá bocells. Bocelero.

BOCELLET. ni. dim. Bocelete.

BOCÍ. m. La porció de menjar que cab d' una ve-
gada a la boca Bocado. || Troq de qualsevtilla cosa.
Pedazo. || Distancia entre dos llóchs. Trecho. || El
tro? grouixiit y curt que 's talla d' alguna cosa, cóni
d' un cabiró. Zoquete. || ROSEGÓ DE PÁ.

BOCi DE PÁ. Loe. met. L' aliment que 's necessita; y
aixis se diu: un boci de pá. Pedazo de pan.

A MIQUES Y A BOCINS. m. adv. A pedazos ó en pe-
dazos, por pedazos.

BOCi MAL ASSENTAT. Bocado mal digerido.

CAR ÉS EL BOCi QUE A UN L' ESCANYA. Ref. Denota
que paga bé '1 gust del nienjar aquell a qui fa mal.
Amargo es el bocado que mucho cuesta.

CONTARLI A ALGÚ ELS BOCINS DE LA BOCA. fr. Fam.
Observarli lo que menja, donautli a entendre que
iiienja niassa. Contar los bocados.

ME.NJAR o PENDRE ALGÚN BOCÍ. fr. Fam. Tomar un
bocado.

NO TINDRE UN BOCÍ DE PÁ PER POSARSE A LA BOCA
fr. Fam. Ésser mólt pobre. No tener qué llevar d ¡a
boca; no tener para un bocado; no tener tras que pa-
rar, ó sobre que Dios le llueva.

BOCINA, f. Instrument nu'isich de banya o inetall y
córb. Bocina. || Mena de trompeta de llauna pera
parlar de lluny. Bocina.

BOCINALLA. f. menudall, rebrech.

BOCINEJAR. V. a. Fer bocins. Hacer pedacitos,
bocadillos.

BOCINER. m. Qui toca la bocina. Bocinero.

BOCINET. m. dim. Bocadillo. || Trocet. Pedacito.

BOCO!. m. Barril en que 's transporten certs géne-
ros. Bocoy.

BOCH. m. El másele de les cabres. Cabrón, ma-
cho de cabrío. || Ter. Al regne de Valencia y 'Is cata-
ians fronterissos. badoch, babau.

BOCH (Cala del). Hidrog. Caleta de la banda NE.
de r illa de Mallorca, |1 —(penyal del). Costa rocosa
de la banda NE de 1' illa de Mallorca.

BODA, f Casament. Boda, casamiento. || La festa
o convit en celebritat del casament. Boda.

A bodes me CONVIDES. Expr. met. fam. De mólt
boiia gana. De mil amores.

aquell que a les bodes va, nuvi ha de sem-
blar. Ref. Denota que cada hú deu acomodarse ais
usos y estils del país ont se trova. Por donde fueres,
haz como vieres.

bodes reialS. Nóm d' una contribució que 's pa-
gava antigament pera atendré ais gastos de les bodes
deis reis. Bodas reales.

DE TALS BODES, TALS COQUES. Ref. Denota que '1
qui va mal guiat no pot esperar tindre bona fí. De
tales bodas tales costras.

A LES BODES QUI MENYS MENJA ÉS LA NUVIA. Ref.
LO MES MAL CALgAT ÉS EL SABATER.

A LA BODA DEL FILLOL QUI NO T' HA CONVIDAT NO
T' HI VOL. Af. Ab que 's significa que un no 's deu
ficar allá ont no '1 demanen, o bé que ningú deu
anar a funcions no essent'hi convidat, especialinent
si en elles s' hi menja y beu. ¿Quién te manda tomar
vela en este entierro? A boda y á bautizado no vayas
sin ser llamado.

LA VIUDA PLORA Y 'LS ALTRES CANTEN A LA BODA.
Ref. Denota les vicisituts de la vida humana. La viu-
da llora y otros cantan en la boda.

BOF

BOG

245

NO HI HÁ CAP BODA POBRA NI CAP MORT RICA. Re}.
CASAMENT.

BODEGA. Ndut. V espai sota la cuberta. Bodega.
II Ais ports de mar la pe?a o pecis que serveixen de
iiiagatséiii ais iiiercaders. Bodega.

BODEGUETES. Geog. Caseriu del terme de Liria,
prov. de Valencia.

BODRIS. 111. Bot. Planta de la fani. de les solsolá-
cees; té uns trenta centinietres d' alsada, fiilles ova-
lades d' un vert grogiiencli y flors vernielloses, peti-
tes y aponiades al cap demunt de les branques. Bien-
granada, mil-engrana.

BOELLA (La). Geog. Caseriu del terme de La Ca-
nonja, prov. de Tarragona.

BOER, a. ni. y f. Qiii guarda els bous. Boyero.

BOERA (Miquel de). B'iog. General en cap del
exércit expedicionari que va anar a conquistar Trí-
poli, Bujía, Oran y Masalquebir. General de les ga-
leres d' Espanya, per Caries I. Boera, ja en tenips de
Ferrán V, el Caíóliclt, va pendre part a la batalla de
Rávena, tenint la efectivitat de general. És enterrat
a r iglesia de Santa Agua, de Barcelona, ab estatua
jaient.

BOFARULL Y DE BROCA (Andreu de). Blog. Va
néixer a Reus 1' any 1811. inorint'hi el 1882. Tenía el
títol d' advocat, y 's va distingir pél seu amor a la
historia y a 1' arqueología, havent ocupat fins a la
seua niort el cárrech d' arxiver municipal de Reus. El
seu principal Ilibre és el titolat: Anales históricos de
Reus (dos volunis en quart, Reus, 1845). En colabora-
ció ab Albiñana va publicar Tarragona monumental.

— Y DE BROCA (ANTONI DE). Biog. Escriptor y ar-
xiver distingit. Era geruiá del anterior y va néixer a
Reus r any 1821, morint a Barcelona M 1891. Les
seues principáis obres son: L' orfaneta de Menargucs,
y Costums que 's perden y rccorts que fugen, Reus de
1820 a 1840. Deis estudis histórichs sortits de la seua
ploma mereixen citarse: La Confederación catalana-
aragonesa, la Historia critica, civil y eclesiástica de
Cataluña y la Historia crítica de la guerra de la inde-
pendencia. Fou un deis restauradors deis Joctis Flo-
ráis, que va presidir. En 1' aubada del renaixenient
reuní y publica Los trobadors nous, aplecli notable
de poesíes. Travallá per la prempsa y pél teatre.
Fou inólta la seua laboriositat en el conreu de les
lletres y de 1' historia. Dtirant quaranta sis anys es-
tigué ocupat en l'Arxiu de la Corona d' Aragó. Morí
escrivint I' Historia de la guerra civil de los siete años
en Cataluña. Son iióm propi era Caries Antón!, y aixi
firiiiava la documeiitació oficial. Vegis lámina sola de
retratos, lletra B.

— Y DE SARTORIO (MANEL DE). Biog. Fill de don
Prósper, de qui heretá les aficions; va substituirlo al
frente de 1' Arxiu de la Corona d' Aragó. Era de la
Coniissió de Monuments y va recullir 6,506 volums
de les abandonades biblioteques deis convents y nio-
nestirs de Catalunya. L' any 1850 va rebre 1' encá-
rrech de cuidar de la conservado del claustre romá-

iiich de Sant Cugat del Valles. Se
li deu r instalado de 1' Arxiu al
palau deis virreis de Catalunya.
Va seguir publicant la Colección
de documentos inéditos, comensada
pél seu pare, donantue vintitrés
volums al públich Son notables
els seus travalls d' investigació
relatius a la nostra historia y an-
tigües costums. Va morir a Barce-
lona, d' ont era fill, 1' any 1892.

— Y MASCARÓ (PRÓSPER DE).
Biog. Arxiver de la Corona d'Aragó
y notable historiaire de la dinastía
catalana. Va néixer a Reus I' any
1777, morint a Barcelona '1 1859.
Desde 1802 era advocat, exercint a Madrit y Se-
villa fins r any 1814, en que va ésser nonienat

arxiver, deseiiipeiiyant quin cárrech morí, havent 'hi
conquerit gran renón. Va dirigir la publicació de
l'edició castellana de la Crónica de Cataluña de'ii
Pujades (1829 a 1832) Va replegar les despulles deis
arxius deis mouestirs de Sant Pau del Cainp y de
Sant Cugat del Valles, aixís cóni els códix de Ripoll.
És autor de 1' obra capdal d' historia catalana: Los
condes de Barcelona vindicados (2 volums en quart,
Barcelona, 1836) y va fer imprimir disset volums de
la Colección de documentos inéditos del Archivo de la
Corona de Aragón, que va continuar després el seu
fill Manel.

BOFET. m. Anl. y

BOFETADA, f. Cop a la cara ab el palinell de la
má. Bofetada, bofetón. || Met. Desaire. Bofetada,
bochorno.

BOFETADASSA. f. aum. Gran bofetón.

BÜFETADETA. f. Bofetoncillo.

BOFETEIG. m. L' acte de bofetejar. Abofeteo.

BOFETEJADOR, A. m. y f. Qui dona bofetades.
Abofeteador.

BOFETEJAMENT. m. L' acció de bofetejar. Abo-
feteamiento.

BOFETEJAR. v. a. Pegar bofetades. Abofetear,
dar de bofetadas.

BOFETEJAT, DA. p. p. Abofeteado.

BOFFIY o BOFILL (Guillém). Biog. Arqiiitecte de
la Catedral de Qirona, autor del plan celebérriin de
una sola ñau, que, per lo atrevit, va ésser causa de
tantes discussions al comensar el sigle XV, havent
estat precís que '1 bisbe Dalmau de Mur crides a
enietre parer ais millors arquitectes de Catalunya
y a alguns de forasters. Comensada l'enquesta el 23
de Janer de 1416, quin resultat va ésser favorable al
arquitecte Bofill, va acabar la qüestió ab el parer
eniés pél propi artista el 8 de Mars de 1417, pas-
santse a realisar el famós plan d' una sola ñau, que
caracterisa al temple gótich de la Séu gironina.

BOFIA. f. BOMBOLLA, BUTLLOFA. i| COFIA.

BOFIA. Geog. En el Bergadá y Cardona, és sínó-
nim de avcnch o cova. H — (DE LES CInGLADES). En la
serra d' En Cija, (2,200 m.) forma un avench de 10 m.
de diametre per 15 de fondaria. || — (DE SANTJAU-
ME). Prop de Berga, en la Boixadera deis Baiichs.

BOGA. f. Bot. Planta de la fam. de les tifácees, de
un metre y niitj a dos nietres d' alsada, ab fulles
llargiies y primes y un tany, a quin capdeinunt s' hi
fá una mena de cilindre que, un cop sech, deixa anar
una polsina blanca niólt pegalosa. S' usa pera fer
culs de cadira, forrar ampolles, etc. Enea, espadaña.
II Ictiol. Peix d' un pam, escalos, ulls grans y poca
espina. Boga, ojo de buey. |l L' acció de bogar o
remar. Boga. || — ARRANCADA Met. ndut. La que's fá
ab niólta forga y precipitació, servintse a un lemps
de tots els rems.

Boga arrancada. || ///7/7/I/f/í//^

— DE RIU. m. Ictiol. ~ ^^'"^ ''

Peix petit de riu,
un poch seniblant
a la boga. Cachue-
lo. II — LLAROA.
Loe. náut. La que's
fá extenent mólt
els rems pera donar impuls a la embarcació. Boga
larga. || — ravell. Ictiol. BESUGO. || BOJA, ravella.

ANAR O ESTAR EN BOGA. fr. Met. Estar en us o
ésser mólt corrent. Estar en boga ó en auge.

EMBOLICAR O ENREDAR LA BOGA. fr. Posar enredos
o dificultats a una cosa mólt clara. Meter enredos
donde no los hav.

BOGADA, f. Ndut. Remada. Bogada.

BOGADOR, A. ni. y f. Qui boga. Bogador, boga,
remero, bogante.

BOGAL. adj. FRANCH, GÉNEROS.

Boga

246

BOI

BOI

BOGANYO. m. Ter. Boga petita de riii. Cachuela.

BOGAR. V. n. Náiit. Remar. Bogar, remar. || — i A
CAMPANA. Repicar, tocar.

BOGAR A LA XINGA, XINGAR. v. a. Náiit. Fer cami-
nar un bot per iiiedi d' un sol reni colocat a popa,
movenüo alternativanient cap a un costat y altre.
Cinglar, bogar á ¡a cingla.

BOGARRÓ. Ictiol. V. BOGA.

BOGATIRADA. adj. Náiit. ant. Acció y efecte de
bogar, cop. de rem. || bogada, boga ARRANCADA.
BOGA, 3.

BOGAVANT. ni. Ndiit. El primer temer de cada
bancli que hi havía a les galeres. Bogavante.

BOGIR. V. a. Art. y Of. Serrar ab la serra de bogir.
Seguir ab la serra contorns accidentats. Calar.

BOGIT. p. p. Art. y Of. Cosa bogida; pega serrada
ab la serra de bogir.

BÓGIT. in. Carril que formen al entorn de la cinia
les petjades del animal que hi dona voltcs. Andén. Il
Vol de la xemeneia. Campana. || Ter. Campana de la
llar o deis fogons. |1 volta, cóm en: donar dos bógits
a la Iligacama. Vuelta.

FER BÓüiT. fr. Se diu deis arbres que extenen niólt
les branques. Hacer pompa.

BOQUETA, f. dim. SARDINETA.

BOHEMIA, NA. adj. Natural de Bohemia. Ab aquest
nóm s' entenia niólta gent dolentn. Bohemio, gitano.

BOHER (Pere). Biog Esculptor rossellonés de re-
marcable concepte. Vivía a niitjans del sigle XIV, per
qnin temps va fer algunes estatúes que ornen 1' igle-
sia deis Agustins a Perpinyá.

BOHÍ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Barruera,
prov. de Lltida. (| — (VALL DE). Orog. Valleta que co-
mensa al port de Rus, prov. de Lleida, y acavn a la
vora de la Valí de Caldcs, a la meteixa provincia.

BOHICH. m. FORAílOUER.

BOHIGA. f. Terra nov.iment ronipiida pera sem-
brarla. Artiga.

BOHIGÓ. Agrie, ter. FORMIGUER.

BOHIGUES DE MAR. Geog. Arrabal de Calafell,
prov. de Tarragona.

BOIG, JA. m. y f. Qui ha perdut el seny. Loco. Il
Met. Imprudent. Loco, imprudente. || Furiós, frené-
tich. Loco, furioso. 1| Llunátich. Loco, lunático. ||
Aixalabrat. Loco, calavera, tarambana. || adj. Met.
Abundant, exorbitant, coni: cullita baja. Loco.

A BOIG Y A CAVALLER TOT LI ESTÁ BÉ. Ref. Acon-
sella que 's procuri adquirir bona opinió perqué ab
ella 's dissinuila millor qualsevol detecte. Buena fa-
ma hurto encubre.

AGREGAT DE BOIGS. Conjunt d' ells. Gavilla, mana
da, hato, atajo.

A LA BOJA. m. adv. DE BOIG.

BOIGS AB BOIGS S' AVENEN, fr. Fam. Dios los cría y
ellos se juntan.

BOIG CÓM UNA CISTELLA. Expr. fam. Extreniat en
algún defecte o vici. Loco de clavo pasado, ó de rema-
te, ó de atar.

BOIG ÉS QUI NO SAP PERA SÍ. fr. Denota qu' és boig
aquell que no fá ús de la seua ciencia en bé de sí
nieteix. Loco es quien para si no es cuerdo.

BOix Y RiCH BASTÓ SOBREDAURAT. Ref. Ostentar lo
que no 's té. Ufano, sin sustancia.

BOJA PER BOJA, VINGUIN DiNERS. Ref. Denota que
les riqueses en el matrimoni tapen mólts defectes.
Dios me dé marido rico, siquiera sea borrico.

DE BOIG. m. adv. y

DE BOIG EN BOIG. m. adv. Sense ordre ni concert o
sense mirar res. A tontas y á locas, á la loquesca.

DÉU NOS GUARDE DE BOIG EN LLÓCH ESTRET. Ref.

Denota que 's deuen evitar disputes ab persones de

geni violente inconsiderat. Al loco y al aire darle calle.

DEIXARLO ESTAR PER BOIG. fr. Se diu referintse a

algú a qui no hi há medí de ferli entendre la rao o de

disuadirlo de fer alguna etzegallada. Dejarle freir en
su aceite.

EMBESTIR DE BOIG. fr. Acometre alguna empresa
sense reflexió ni prudencia. Acometer á ciegas.

¿ESTÁS BOIG? Expr. fam. S'usa pera retreure a
algú d' algún disbarat que va a fer. ¿Estás en tu ca-
misa ó en tu juicio? ¿te has vuelto loco? ¿has perdido
el juicio?

FER BOJERÍES Y FER EL BOIG. fr. BOJEJAR.

FER TORNAR BOIG. fr. Privar del judici a algú. En-
loquecer. \\ Met. Confondre ab la diversitat d' idees.
Volver á uno loco, desatentar. || Impacientar. Hacer
volver loco.

N'Hi HÁ PERA TORNARSE BOIG. fr. Fam. Enfadarse
mólt, irritarse. Hay para volverse loco ó para echar el
hatillo al mar.

QUI És BOIG DE NATURA MAI NE CURA. Ref. y

QUI ÉS BOIG QUAN NEix MAI NE GUAREix. Ref. De-
nota que ab dificultat se perden els costúnis de la
primera etat. Lo que se aprende en la cuna siempre
dura; lo que en la leche se mama, en la mortaja se de-
rrama; genio y figura hasta la sepultura; quien de lo-
cura enferma, tarde sana.

SAB MES UN BOIG A CASA SEUA QUE UN SAVI A LA
DELS ALTRES. Ref. Ensenya que deis negocis propis
mes sab aquell a qu¡ 1¡ pertanyen, per pocli que hi
cntengui, que no pas el qui niirantlos de lluny se fica
a judicarlos sense coneixement. Más sabe el loco en
su casa que el cuerdo en la ajena.

SI ÉS BOIG QUE 'L LLIGUIN O QUE 'L TANQUIN. Loc,
fam. Denota que algú no és digne de compassió si
¡nsisteix en fer lo que sab que no li convé. Quien es
cornudo y lo consiente, que sea cornudo para siempre.

TORNARSE BOIG. fr. Fam. Perdre 1' enteniment. En-
loquecer, volverse loco, volvérsele á uno el iucio. \\ Ma-
nifestar niólta alegría. Volverse loco de contento. || Es-
timar mólt alguna cosa, entretíndres 'hi. Andar loca
por alguna cosa; estar loco con alguna cosa.

UN BOIG NE FÁ CRNT. Ref. Denota lo que influeix
el mal exemple en els companys. Un loco ó cada loco^
hace ciento.

boíl (Bernat). Biog. Frare benet de Montserrat y
primer arquebisbe y patriarca de les Indies, company
de Cristófol Colón en el seu viatge de 1493; predica
r Evangeli a América y va morir 1' any 1 .520.

— JOAN TOMÁS. Biog. Orador sagrat del sigle xviii,
natural de Valencia; mort l'any 1807. Era doctor en
Teología y inesíre en arts. Tenía fama de pensador
recte y d'orador notable. Sossermons principáis, tots
ells impresos, se citen cóm exemples de bon art en
dir les coses.

— JOFRÉ. Biog. Eclesiástich valencia notable del
sigle XIV. Benet de Luna (papa XIIO el feu cardenal
en 1390. Morí a Avinyó el 1397.

— PERE. Biog. Miiítar valencia del sigle XIV. Fo-
ren notables ses campanyes

contra del Jutge d' Alborea,
en lemps d' en Pere IV. Va
ésser Capitá genera! del reg-
ué de Valencia, batlle gene-
ral, Governador de Mallorca
y General de 1' Armada en les
expedicions a Cerdenya.

BOIX. m. Bot. Mata de la
fam. de les euforbiácees, que
a voltes arriva a ésser arbre;
és mólt branquinosa; té les
fulles petites, d' un vert
fosch Ilustres y perennes; té
la fusta mólt dura y groguen-
ca y fá unes floretes blan-
ques. Boj. || — D' espar-
DENYA. Forma que serveix
pera fer la puntera de les

espardenyes. Horma de alpargatero. || — MARi. GAT-
SERÁNS. II — MASCLE. GATSERÁNS.

Brot de boix

BOI

BOJ

247

BOIX. Geog. Poblé del dist. munpal. de Tragó de
Noguera, prov. de Lleida. || Hidrog. Riuet de la prov.
de Lleida. Neix al Montsecli, segueix la valí de Meya
y desaigua a la vora del Segre, entre Vernet y Bal-
doniá. II — Riuet que baixa de les serres de Queralt y
desaigua a la vora del Qayá, un poch uiés aniunt de
Pontils, prov. de Tarragona. || — COLL DE. Orog. Coll
del Pirineu gironí, a 1,168 inet. d'altilut, situat al
N.O. de Monas. || — (SERRES DEL). Orog. És en el
Bergadá, prop de Saldes.

BOIX (Esteve). Biog. Gravador U' estampes nat a
Barcelona I' any 1774. Quan tenía 22 anys la Junta
de Coiners el va pensionar pera que aiiés a estudiar
a Madrit, ont va tindre per niestre a en Manuel Sal-
vador Carniona. L' any 1799 va guanyar el preini del
gravat en dols a I' Academia de S. Fernando. Va
deixar mólts y bons gravats fets d' ell, niarcadament
del género rel-ligiós.

— MiQUEL. Biog. Militar cátala del sigle xviii.
Comanda el regiment de fusellers organisat en 1735
a Barcelona. Quan se declara la guerra contra In-
glaterra y Portugal, en 1762, proposá al rei Car-
ies III la formació d' un regiment de miquelets, a
cost d' ell, compost de 1,200 voluntaris catalans.
El marqués de la Mina informa en bon sentit la
proposta y tot seguit s' organisá aquell cós, tito-
lat oficialnient «Primer regimiento de infantería
ligera de Cataluña».

— Y RiCARTE (VICENTS). Biog. Historiaire valencia,
el niés notable de la seua regió en el sigle xix. Va
néixer a Xátiva I' any 1813 y va morirá Valencia '1
1880. Va comensar els seus estudis vivint de caritat.
Prengué 1' hábit 1' any 1827, liaventne estat company
del famós poeta Aróles, junt ab qui a les Escoles Píes

va traduir la Vida de Sta. Fi-
lomena, que va ésser el seu
primer travall. Sugestionat
En Boix per la lectura d' un
Himno á la Libertad, que 's
feu popular en 1835 y 1836,
r any 1837 decidí abandonar
el convent pera ésser secre-
lari del marqués de Bellisca,
visitant algunes ciutats d' Eu-
ropa. Afiliat al partit Iliberal,
forma en la miicia ciutadana
y en 1839 entra a la carrera
administrativa, havent exer-
cit distints cárrechs. En ple-
na activitat política, 1' any 1843, va ésser secre-
tari de la Junta de Salvació, representant al ele-
ment avensat. Durant aquell temps va escriurer al-
gúns drames, aplaudits. L' any 1843 va ésser rector
del real colegí de nobles de St. Pau y 1' any 1844 se '1
coniissioná pera catalogar els monuments y obgectes
artístichs de la provincia, al nieteíx temps que se '1
feia membre de la comissió pera transformar la his-
tórica capella deis Reis, del convent de St. Domingo,
en sepultura deis valencíans ilustres. En 1847 gua-
nyá, per oposició, la cátedra de Historia en la Uni-
versitat de Valencia. En 1848 rebé el títol de cronis-
ta d' aquella ciutat y de socí de mérit de la Econó
mica d' Amichs del País. Fou censor de teatres y
conresá la poesía. En 1853 era académich correspo-
nent de mérit de la «Española de Arqueología» y
també de la de la Historia. L' Institut Histórich de
Fran9a, 1' Arqueológich de Roma y el de Berlín el
distingiren ab son títol. Havía sentat bellament la
seua fama d' atitllat y erudit, publicant I' any 1845,
els tres grans volunis de la Historia de la ciudad y
reino de Valencia, ais quals seguí tot un enfilall d' es-
tudis regionals ben ínteressants, entre ells: Apuntes
históricos sobre los fueros; El Encubierto de Valencia;
Historia de las calles de Valencia; Memorias de Xáti-
va; Memorias de Sagunto; Noticia de los artistas va-
lencianos, y nióltes relacions d' actes viscuts. Els

Jochs Floráis de Barcelona 1' any 1877 el tingueren
per mantenedor.

BOIX-GREVOL. ni. Bol. Planta de la fani. de les
celastrinácees, de fulles permanents, llustroses y
punxagudes per les vores que fá unes boletes verme-
lles. La seua fusta, qu' és groga y forta, s' usa pera
fer obgectes tornejats, cóm la del boix, y de la seua
segona crosta se 'n fá el vescli. Acebo.

BOIXA. f. Art. y of. Ánima de ferro colat foradada,
que lii há en el centre de les rodes deis carruatges,
dintre la qual gira el fusell d' aqüestes.

BOIXADORS (Joan Tomás). Biog. Electe general
deis fiares dominichs al Capítol presidit a Roma per
Benet XIV r any 1756. Era natural de Barcelona, y
va escriure '1 Ilibre Relación del martirio de Pedro
Mr. Sans, obispo de Mauricastro; de Francisco Serra-
no, electo obispo de Tipasia; de Fr. Juan Alcovcr, de
Joaquín Royo y de Francisco Díaz, de la provincia de
Fokyen (China) 1747 y 1748, impresa en Roma (1752)
y després ttaduida al llatí.

BOIXADORS (Sant Pere de). Geog. Poblé de la
prov. de Barcelona, bisb. de Vich, part. jud. d' Igua-
lada.

BOIXEDA. f. Llóch ont s' hi críen niolts boixos.
Bojedal. || — (COLL DE la). Orog. Coll a uns 1,100
inetres demunt el nívell del mar, a ponent de Roca-
bruna y al N. E. de Camprodón, prov. de Qirona. ||
— (RIERA DE LA). Hidrog. Riera que baixa del vessant
ponentí del coll del seu nóm y desaigua a la vora del
Ritort, prov. de Girona.
BOIXERICA. f. Ter. Buxarola.
BOIXET. m. Águila de fusta, generalment de boix,
que 's posava a la part posterior del cap de les dones
pera ferse '1 nionyo. Aguja del moño. || — Trog de
boix tornejat pera fer puntes, randes, etc. Palillo,
bolillo, majaderuelo.

MOLT SOROLL DE BOIXETS Y FOQUES PUNTES, fr.
MOLTA FRESSA Y POCA ENDRESSA.

BOIXETA. f. Eina de boix o de ferro semblanta a
un balaustre afuada de 1' un cap y ab una pota a
r altre; ab les extremitats giren els ^abaters els es-
carpins y ab el centre brunyen les soles. || bitseGA.
II Póm d'olors. Bellota.

BOIXETERA (La). Hidrog. Rieral de la vora del nu
Sagardell, a Uevant de Pardines, prov. de Girona.

BOIXINA. f. Essencia que s'extreu del boix y s'usa
cóm remei. Boxina.

BÓIXOLS. Geog. Poblet del dist. munpal. d' Abe-
lla de la Conca, prov. de Lleida.
BOJAL. adj. Lo que pertany a la bojería.
BOJALMENT. adv. m. BOJAMENT.
BOJ AMENT. m. adv. Furiosament, ab boixería. Lo-
camente, tontamente. || Neciament, imprudentment.
Locamente, imprudentemente. || Excessivament. Ex-
cesivamente, locamente.

BOJAR. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bisb.
de Tortosa, part. jud. de Morella; és en térra monta-
nyosa y té 602 liab.

BOJARRÓ. m. Sodomita. |t Met. Jam. Panxa; y
aixís se diu: omplir el bojarró. Pandorga, bartola,
baúl. II ESTROFA, TUNO.
BOJARRONA. f. BOJERÍA.

TINDRE LA BOJARRONA. fr. Estar enfadat, de mal
humor. Estar incomodado.
HOJAS, SA. adj. aum TRUA.

BOJEJANT. p. a. Fcnt bojeriespera divertirse. Lo-
queando, simpleando. || m. adv. Jocosa, festivamen-
te, por fiesta, en chanza, por juego, por diversión.
BOJEJANT CÓM LES CRIATURES. Expr. fam. Reto-
zando.

BOJEJAR. v. a. Fer o dir bojeríes. Loqueando. ||
Met. Tindre niassa alegría, folgantse o divertintse.
Loquear.

248

BOL

BOL

BOJERÍA. f. Malaltía que priva ilel us de la rao.
Locura. || Disbarat. despropósit. Locura, desatino.
II E'atuitat, ximpiesa. Locura, necedad, fatuidad,
bobería. || Extravagancia. Locura, extravagancia.
II Manía. Locura, manía. || Casa de boigs. Casa de
locos, manicomio.
BOJET, A. adj. dim. Loquillo.
BOJOT. ni. PLAGA, 3, 4. || adj. Rampeüut, qui té
idees extravagantes. Venático, lunático.

BOL. ni. Miner. Bolarmini. |1 1.' acció de tirar el
filat pera pescar, y la pesca que 's treu. Lance.

BOLA. f. Cós esférich. Bola. || La de niantega, bola;
sagí, etc. Pella. || La de pomada feta de odorífichs.
Pomo, poma. || Per donar els vots. Haba, || La sort
de fer algú toles les bases en ñlgnns jochs de car-
tes. Bola. II Met. Mentida. Bola, mentira.

DONAR LA BOLA. fr. Lleiisar unes pilóteles de vidre
niolt, veri o agulles pera matar gossos, gats, ra-
les, etc. Dar, echar zarazas. || Met. Treure a algú de
una casa, no volei'hi niés tractes. Dar dimisorias. ||
Treure a algú d' un enipleu. Ecliar, despedir; apear á
ii'io del empieo. \\ MATAR.

DONAR LA BOI A. (r. ANAR A SANT TRUTÍ.
BOLA D' AMUNT. Geog. Poblé del Vallespir, prop
del riu Boles, actnalnient al districte de Prades,
cantó de Vingá. Té 393 liab.

BOLA DE NEU. f. Bot. Planta de jardí, que fá
unes floretes blanques y apomades. Mundillo, bolas
de nieve.

BOLA (La). Geog. Poblé de la prov. de Barcelona,
bisb. y part. jud. de Vich; té 224 liab.
BOLADA, f. Cop de bola. Bolada, bolazo.
BOLADO, ni. Pá de sucre blanch o rosat. Espon-
jado, azucarillo.

BOLANDERA. f. Anella de ferro que va solía en-
tre la clavilla y la roda del carruatge. Estornija,
alfardón, volandera, arandela. (V. birolla).

BOLARMINI. ni. Miner. Terra roja y apegalosa.
Bolarménico, boloarménico.

BOLATERNERA. Geog. Poblé del VallesDir, a la
vora del riu Boles, ab estació del caiiií de ferro de
Perpinyá a Vilafranca de Conflent. Forma part del
districte de Prades, cantó de Vliiqá y té 863 hab. En
la collada del seu nóin lii liá la partió del Conflent
y '1 Rosselló. Se conserven quatre torres del anticb
castell y la porta románica de i' antiga iglesia

BOLATÓ. Hidrog. Rivera del Vallespir, provinenta
de les niontanyes de Prunet.

BOLBA. f. Borrelló de neu. Copo. || pl. Els pels o
altres bruticies que 's troven ais licors y que poch a
pocli se van assolant. Zurrapa.

BOLBAITE. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. d' Enguera; és a la vora del canal
de Navarres y té 1,560 hab.
BOLBETA. f. Zurrapilla.

BOLCADA. f. Roba de les criatures de bolqner.
Envoltura, mantillas, empañadura, panales.

BOLCADOR. ni. Ant. Llócli en que 's revolquen els
animáis. Revolcadero.

BOLCALL. m. Ter. BOLQUER.

BOLCAMENT. m. REVOLCAMENT. || L' acció de bol-
car les criatures. Envolvimiento.

BOLCAR. V. a. y n Posar els bolquers a les cria-
tures. Empañar, envolver.
BOLCARSE. V. r. Volcarse, revolcarse.
BOLDÓS-JOSSÁ. Geog. Poblet del dist. niunpal. de
Lladorre, prov. de Lleida.

BOLDÓS-SUBIRÁ. Geog. Poblet del dist. munpal.
de Lladorre, prov. de Lleida.

BOLDÚ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Torna-
bous, prov. de Lleida.
BOLEA, f. Pal ab una anella al mitj, que s' asse-

gura en la punta de la Manga del cotxe pera Iligarht
els tirants de les mules de devant. Bolea.

BOLEJAR. v. n. Jugar a boles. Bolear. || Al joch de
billar, jugar sense interés. Bolear.

BOLENCH ROIG. ni. Bot. POTA DE COLOM.
BOLERO, ni. Ball espanyol a modo de seguidi-
Ucs. Bolero. 1| Qui té per ofici bailarlo. Bolero. ||
Fani. MERDA.

BOLES. Hidrog. Riu del depart. deis Pirineus
Orientáis; neix a Torre Hatera; passa per La Bastida,
Bola d' Ainunt y Bolaternera y desaigua a la vora
del riu Tet.

BOLET. m. Cremallot que fá el ble del lluní d' olí.
Moco. II Bot. Nóm genéricli aplicat a les diferen-
tes varietats de plantes celulars, que 's presenten
generalment en forma de barret. Hongo. || Barret tou
de copa ovalada. Hongo. || Cop que 's dona ab el re-
vés de la niá al cap d' algú. Revés, jj — D' AIQUA.
m. Bot. Boiet d' una substancia niólt aiguosa que
s' asseca mólt aviat. Canta. \\ —DE BOU. Bolet que no
és bó pera inenjar, pero sí per altres menesters. || —
DE BRUCH. A Solsona s'anomena aixis el Panas stip-
ticiis. II — DE CABRA. Nóm vulgar de un Lactarias. ||
— D' GR. A Qirona se li diu aixís al Ammanita ccBsarea.
II — DE ROURE. A r Empalme se designa ab aqueix
nóm el collybia furipes. || — DE L' ESCA. El que 's fá a
les soques deis roures y alsines; no és mes que mitj
bolet dur y corretjós format d' escates entreteixides
y de color de canyella; se 'n fá l'esca. Hongo yesque-
ro II — D' OM. Bolet blandí que 's fá a les soques
velles deis oms. Agárico. || —DE SAULE. Bolet que 's
fá a les soques velles deis sanies. Hongo, agárico.

BOLET. Geog. Quadra del terme de Mediona, prov.
de Barcelona.

BOLETA, f. Art. y of. Eina pera bocellar, de fusta
y ab tascó y fulla cóm totes Uurs similars. És la que,
passada per una cara, prén la forma de S.

BOLETERA, f. Lloch ont s' hi acostumen a fer
bolets.

BOLETXES. f. pl. Ter. Enginy pera pescar. || 80-

LITX.

BOLI. 111. Ter. Bólit.

BOLIANA. f 1er. PAPALLONA.

FER BOLIANA. fr. Treure ales la papallona. Sacar
alas la mariposa.

BÓLICA. m. Fam. PLAGA.

BOLICH. 111. Ant. EMBOLICH.

BOLINA, f. Náut. La corda en que 's tira de la
vela desde la vora de barlovent pera que hi entri '1
vent sense brandejarla niassa. Bolina. || De revés
CAPS DE REVÉS. || Mar. Vela atravessada o inclinada
ais costats del barco. Bolina.

ANAR A LA BOLINA, fr. Náat. Rebre '1 vent de cos-
tal. Andar á bolina, á orza.

ANAR DE BOLINA, fr. Fani. Anar de tort o de través;
anar malament. Ir de través.

BOLINA LLARGA O FRANCA. LOC. uáut. La posició de

bolina en que les veles reben Uiurenient el vent sen-
se brandejarles massa. Bolina ancha, abierta, franca.

BOLINA DE GOLF. Loc. nátit. La llarga de que s' usa
regularment en vents conlraris pera atrassar lo
menys possible '1 viatge Bolina de golfo.

NAVEGAR EN BONA BOLINA, O A BOLINA LLARGA, O
DE BOLINA Y ORSA, O PER BOLINA Y RELINGA, fr. Náut.
Omplirse les veles de vent, navegar bé. Navegar d bo-
lina desahogada, ancha, abierta.

BOLINAR. v. a. Náut. Estirar toles les bolines de
r aparell després de ben brassejat aqueix per sota-
vent. Bolinear, bolinear.

BOLINEJADOR, A. adj. Nüul. El barco que té la
propietat de pendre bé '1 vent y sortir a barlovent.
Bolineador.

BÓLIT. ni. Trog de fusta arrodonit, d' un forch de
Ilargaria, ab una punta a cada cap pera ferio saltar^

BOL

BOM

249

pegantli ab un bastonet anomenat cana. Toña, es-
tornija. II Lo que 's posa pera assegurar la corda a
les portadores. Viretillo, botón, palitroque. || JOCH
CANA Y BÓLiT. || Metcor. Aereolit que esclata en l'aire
ab gran espatech. Bólido.

BOLITX. m. Boleta petita ont se procura acostar'hi
les altres. Traiña, boliche, bolín y mingo pr. Arag.
II Filat pera pescar el peix nieiiut. Boliche. || Bot.
Planta de la faniilia de les coinpostes, que s' ano-
mena aixís per la forma de ses flors.

BOLITXA f. Of. Mena d' art pera pescar corballs
y altres peixos semblants. Bolicha.

BOLITXADA. f. Fam. Cop de sort, operació afor-
tunada, pero feta ab poca conciencia. Bolichada.

BOLO. m. Tap de fusta péls safreigs, cisternes
banys, etc. Buzón. || m. Art. Pern llarcli y quadrat
que passa per les niuiiyoneres de la curenya y les
subgecta ab les posts. Bolón.

BOLONI. adj. Rudo, ignorant, tonto. Bolonio.

ÉSSER UN BOLONI. fr, Tindre pochs coneixements.
Ser un necio.

BOLONIA, f. y

BOLONYA. f. Ciutat d' Italia. Bolonia. || Capital
del Bolonyés a Picardía. Bolonia. |j Ciutat de Picar-
día, ú' Hungría, de Missia. Bolonia.

BOLONYÉS, A. adj. Lo pertanyenta Bolonya. Bo-
lones.

BOLORIU. Geog. Caseriu del terme de Figols,
prov. de Lleida.

BOLOS (Arnau de). Biog. Noble senyor del si-
gle XIII, originari de la vila de Ripoll, que vivía a
Olot r any 1293 y 's va casar ab Almanda de Roca-
bruna. D' aquest iiiatrimoni prové la distiiigida fami-
lia deis naturalistes olotins, que a través de setze
gene acions venen exercint la farmacia, residint sem-
pre a la meteixa casa y carrer d' Olot, comptant en-
tre sos membres al famós botánich D. Antoiii Bolos.

— (FRANCESCH.) Biog. Home de ciencia, natural de
Olot (1773), ont era apotecari. Va ésser membre de
móltes societats cientiíiques, corresponsal del Jardi
Botánicli de Madrit, És autor del IHbre: Noticia de
los extinguidos volcanes de la villa de Olot y desús in-
mediaciones hasta Amer. Va morir 1' any 1844.

— Y NOGUERA (DOMINGO). Biog. Apotecari distin-
git; natural d' Olot, mort a Nápols a 1' any 1772,
éssent apotecari del reí Ferrán IV, quin cárrech
exercí mólts anys.

BOLOS. Geog. Pobletpertanyent al terme niunpal.
de Freixinet, prov. de Qirona. || — (COLL de) Orog.
Coll a uns 900 met. d' altitut, prop del poblé del me-
teix nóm, prov. de Qirona. || — (RIERA DE). Hidrog.
Riera que ueix entre la Portella d' en Pitansa y '1
coll de Sivilla, passa per Bolos y 's junta ab la del
Bach-Morell, formant abdues la de Salarsa, prov. de
Qirona.

BOLQUER. m. Pega quadrada de tela pera embo-
ticar les criatures de mamella. Pañal, mantilla.

BOLQUERA. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Mont-Lluís; és
a la vera del riu Angort y té 456 hab.

BOLQUERS. m. pl. Tota la roba ab que 's bolea a
les criatures de mamella. Pañales, envoltura, man-
tillas.

ESTAR EN BOLQUERS. Met. Ésser una criatura, no tin-
dre experiencia. Estar en mantillas ó en pañales.

NO HAVER DEIXAT ELS BOLQUERS. fr. Met. Tindre
poch coneixement d' alguna cosa. Estar en pañales.

BOLQUÍM. m. Ant. BOLQUER.

BOLSICH. m. Ant. BUTXACA, BUTXACÓ.

QUI TÉ QUATRE Y GASTA CINCH NO TÉ DE MENESTER
BOLSICH. Ref. Ensenya que qui gasta mes de lo que
té, no pot estalviar res. Quien tiene cuatro y gasta
cinco, no ha menester bolsico.

BOLSO, m. Ant. BOSSA.

DIC. CAT. — T. I.— 32.

m4.

Segell de Bolvir

BOLTRERA. Geog. Caseriu del díst. munpal. de Fi-
gols, prov. de Lleida.

BOLULLA. Geog. Poblé de la prov. d'Alacant, dió-
cesis de. Valencia, part. jud. de
Callosa d' Eiisarriá; és a la vora
de la riera del seu nóm y té 922
habitants.

BOLVIR. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Qirona, part. jud.
de Puigcerdá; té 439 hab.

BOLL. m. La pelloía ab aresta
que cubreix el grá del biat, del
ordi, etc. Cascabillo, cascarilla,
folículo, il Panet de pasta fina.
Bollo. II Bony que 's fa a les peces de metall. Abo-
lladura, bolladura. || Boles de filassa que queden
deis panyos. Barullón. || Pelussa que surt deis te-
lers. Tamo.

ÉSSER TOT BOLL. Se diu de lo qu' es inútil o super-
flu. Ser todo paja.

BOLLA, f. El dret que paguen les cartes de jugar.
Bolla. II Segell de plom o de cera que 's posava ais
teixits de Catalunya pera conéixer de quina fábrica
eren. Bolla. || El dret que 's pagava pera vendré
dita roba. Hi há qui creu que 's posa ais ültinis del
sigle XIII pera ocórrer ais immeusos gastos que oca-
sionava la defensa del país contra 'is pirates y 'I frau
de teixits de llana, seda, coto y fil. Fou abolit per
Caries III a solicitut de Catalunya. Bolla. || Casa u
oficina ont se cobrava aquest dret. Bolla, jj Met.
Mentida, patranya. Mentira. || Met. Elsenyal de por-
quería que sol quedar ais faldons de les camises. Pa-
lomino.

BOLLA (La). G2og. Caseriu del terme munpal. de
Flassá, prov. de Qirona; té 257 liab.

BOLLADOR o BOLLAIRE. m. Qui posava 'Is se-
gells ais teixits. Bollador, marchamero.

BOLLAR, v. a. Ant. Posar un segell de plom ais
teixits pera conéixer de quina fábrica eren. Bollar.

BOLLARMINI. m. Ant. Bolarmini.

BOLLAT, DA. p. p. Bollado.

BOLLERÍA, La. Geog. Caseriu del terme de Torroe-
11a de Montgri, prov. de Qirona.

BOLLETA. f. El paperet que 's dona ais soldats
pera allotjarse. Boleta, boletín. || TARGETA. || BUT-
LLETA.

DONAR BOLLETA. fr. Despedir a algú. Dar el despido.

BOLLICIÓ, f. Ant. BULL.

BOLLO, m. BOLL. II Plech en forma de bola que 's
fá a les guarnicións deis vestits de les senyores y en
les de les cortines, etc. Bollo. || Panet flonjo fet de
pasta fina. Bollo.

BOLLÓ, m. Ter. BOLL, 1. || BESCAMBRA.

BOMBA, f. Bola de ferro vuida, que s' ompla de
pólvora pera carregar els morters d' artillería. Bom-
ba. II Máquina pera treure aigua de les naus, pous
y altres paratges fondos. Bomba. || Mar. máneOA,
METÉOR. II La que serveix pera apagar el foch. Ma-
tafuego, bomba. |I Mena de fanal rodó de paper
que 's posa ais carrers por les testes. Farol. || Fam.
PET. II Qlobo aerostátich. Globo.

A PROVA DE BOMBA, m. adv. Mólt fort. A prueba de
bomba, á maza de escoplo, d ley, á satisfacción. \\ Dit
deis edificís que poden resistir el cop y explossió de
les bombes. A prueba de bomba.

BOMBAR. V. a. Fer anar la bomba pera treure ai-
gua. Dar á la bomba.

BOMBARDA, f. Pe^a d' artillería antiga , curta
y de boca mólt ampia. Bombarda. || Náut. Ant. Mena
de fragata pera tirar bombes. Bombarda. || Fam. PET.

BOMBARDA (Punta). Hidrog. Punta del S. del
part. jud. de Callosa, prov. d' Alacant.

BOMBARDEIG. m. BOMBElO.

250

BON

BON

BOMBARDEJAR. v. a. y Is seus deriváis. Bom-
bejar.

BOMBARDER. ni. Soldat que carrega y dispara
les bombes deis iiiorters. Bombardero.

BOMBARDERA. f. BOMBARDA.

BOiVlBAT. ni. Cosa lleugeranient corbada.

BOiVlBEIG. 111. La acció de boiiibejar. Bombardeo.

BOMBEJAR. V. n. Tirar bombes. Bombardear.

BOMBEJAT, DA. p. p. Bombardeado.

BOIVIBER. 111. Qui fa anar la bomba quan se cala
foch, y per exteiisió cada luí deis individuos que for-
men la companyía de boiiibers que lii liá en algunes
grans población-. Bombero.

BOMBERÍA. f Kl pnratge destiiiat a la fundició
(le bombes. Bomberia.

BOMBETA. f. Globo petit de vidre pera fer llum.
Lamparilla.

BOjMBO. m. Tabal mólt grós pera acompanyar a
la música fent de baix. Bombo. || m. Ndiit. Barco de
gran capacitaf, de fondo pía y pocli calat, que ser-
veix pera cárrega y pera passar bracos de mar.
Bombo. II Reuóm que 's dona a un barco petit per
la classe d' aparell que porta, y inajormeiit si es de
niales qualitnts. Cachumbo. || Arl. y of. També ano-
nienat tambó. És la pega cilindrica que trausiiiet la
forga per iiiedi de corretges. Está compost per dos
jochs de plats de fusta, dos jochs de ferro y les del-
gues. II — DE LA M.4QUINA. Pega cilindrica ab cercles
de ferro colat y delgues de fusta. En la banda interna
del bombo y a íes testes de les delgues hi van collats
jins arclis de cremallera numeráis, qu' ab l'ajuda de
un cndell serveixen pera maicar ¡es passades de la
politxa pintadera. Aque^t bombo serveix de debana-
dora y pintadora, ja que primer capdella el fil que
després se pinta.

BOMBOLLA. f. Boleta que I' aire forma a 1' aigua,
iiiajorment quan plou. Burbuja, ampolla || Met. Fii-
llaraca, afectado en 1' estil. Bambolla, hinchazón.
II Met MENTIDA. II DE SABÓ. La que fan els nois
per medi d' un canonet ab aigua de sabó. Pompa de
jabón.

FER BOMBOLLES. fr. Se diu de 1' aigua quan fa bo-
letes d' aire. Burbujear.

BOMBOLLEIG. m. Seguit de bombolles que fa la
aigua quan plou o quan bull, y lo meteix qualsevol
altre líquit. Burbujeo.

BOMBOLLETA. f. dim. de bombolla. Burbujita.

BOiVlBÓNIT, DA. adj. Se diu delsinsectes que fan
renior al volar. Bombónido.

BOiVlBOSi. ni. Tela de coto, que regularment ser-
veix pera forros. Bombasí, fustán.

BOMPAS. Geog. Poblé del depart. deis Pirinens
Orientáis, bisb. y cantó de Perpiíiyá; és a la vora del
riu Tet y té 1,121 liab.

BON, A. adj. Terminació de bó quan precedeix al
substantiu masculí; cóni: bon día. Buen.

BON REOENT. fr. Bona cara, bon aspee te. Buen as-
pecto.

BONA NIT, CRESOL. Loc. fani. Indica que lia desa-
paregut repentinament alguna cosa bona. Buenas no-
ches, cuarta.

BON DÍA. Seré, alegre, divertit. Buen día. \\ Salu-
tació del demati. Buenos días.

BON HOME, PERO D' AQUÍ NO PASSA. Expr. fam.
Buen hombre, pero mal sastre.

BONA BADERNA. Mar. Crit que 's fa ais inariners,
manantíos que abadernin be y ab seguretat. ¡Buena
baderna!

BONA CARA. f. Ndut. La cara de qualsevol lligassó
sobre la que 's senyala la curvatura que deu tindre
segóns galip. Cara buena ó de encoramentar.

DE BONES A PRiMERES. m. adv. Sens reparo, preci-
pitadament. Sin más ni más; á secas y sin llover.

RER BONA ORDENACió. Loc. ant. Contraposat a lo
de pura necessitat. Por buena ordenación.

QUAN ES BONA MAi VÉ SOLA. Ref. Ensenya que ais
honiens regularment mai els hi vé una desgracia sola.
Bien vengas mal, si vienes solo.

BONA (Coll de la). Orog. Collet que hi há a 1' ex-
trem de llevant de Costa Bordn, a mitjorn de For-
nells, a la meteixa ratlla de la prov. de airona ab la
de Barcelona || Coll situat en la divisoria del Rigart
y del Merdás entre la Valí de Ribes y el Bergadá
(1,925 m.).

BONACOSA. adv. m, Mólt. Abundancia, mucho,
á manta, buen rato.

BONAFÉ (iWatías). Bot. Esculptor de talla, qui
r any 1457 va fer les cadires baixes del cor de la ca-
tedral de Barcelona.

— (RAFEL). Biog. Jesuíta mallorquí, nat 1' any 1606;
mort a Manila en 1668. Va entrar a la Companyía
r any 1622, embarcantse cap a Filipines en 1631, exer-
cint cárreclis d' importancia. Era home docte y pru-
dent. És autor d' una de les bones obres de literatura
ascética del sigle xvii, titulada: Excelencia y oficios
de piedad del arcángel San Rafael, (Madrid, 1659).

BONAIGUA. Geog. Caseríu del terme de Sorpe,
prov. de Lleida. |¡ — fiidrog. Riuet que neix al port
del seu nóni y desaigua a la vora dreta del Noguera
Pallaresa dins del terme de Valencia d' Aneu. || —
(PICH DE LA). Orog. Puig a 2,716 met. d'altitut situat
al S. E. de la Valí d'Arán, prov. de Lleida. || —(PORT
DE LA). Orog. Port a 2,072 met. d' altitut entre la
Valí d' Aran y '1 Pallars, prov. de Lleida.

BONAIRE. adj. Ant. BONÁS. || MANSUETUT, BENIQ-
NITAT.

ESTAR DE BONAIRE. fr. Met. Estar de bon humor.
Estar de buen humor.

BONAIRE. Geog. Casería del tenue de Santa Bu-
larla de Ronsana, prov. de Barcelona. || Veinat del
districte municipal de Sajars.

BONAIRE (Coll de). Orog. Coll a 1,290 met. d' al-
titut, entre Camprodón y Bolos, prov. de Girona. || —
(SERRAT DE). Orog. Montanya a 1,540 met. d' altitut,
situada a mitjorn de Vilallobent, prov. de Girona.

BONAMENT. adv. ni. Buenamente, espontánea-
mente. II Amistosament. Amistosamente. || Fácil-
ment, sense fatiga. Buenamente. || DEOUDAMENT,
LLEGiTIMAMENT. || QUASI.

BONANSA. f. Bon temps a la mar. Bonanza, cal-
ma. 11 yVíe/. Prosperitat. Bonanza. || Els quinse díes
de calma durant els quals, segons diuen, 1' aucell
pescador o rail cóva els cus. Alción.

BONANSA. Ocog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb.
de Barbastre, part. jud. de Benabarre; és en terreno
trencat, entre 'Is rius Éssera y Issábenes, y té 421
habitants.

BONANY. Geog. Caseríu del terme de Queralt,
provincia de Tarragona. || — (PUIG DE). Orogr.
Puig de 317 met. d' altitut, situat al S. O. y mólt
prop de Petra, illa de Ma-
llorca.

BONAPLATA (Teodor).
Biog. Coniediant del teatre
cátala. Nasqué a Barcelona
r any 1841. Comensá estu-
diant les belles arts a Llofja
y mes tart se dedica al tea-
tre. En 1870 s' embarca capa
r América del Sud, travallant
en els teatres de Montevideo,
Buenos Aires y altres capi-
tals. Retorna en 1883 y ales-
hores fou primer actor y di-
rector en el teatre Romea.
Se '1 conceptuava bon actor entre aquella distingida
companyía. Escrigué sobre 1' art draniátich y tradui
al castellá y acomoda a la escena obres forasteres.

Teodor Bonaplata

BON

BON

251

BONARBRE. Bot. SAUQUHR.

BONÁS, SA. m. y f. Auinent. de bó.

BONASTRE. Geog. Poblé de la prov. de Tarrago-
na, bisb. de Barcelona, part jud. del Vendrell; té 828
hab.

BONATXÁS, SA. ni. y f. auni. y

BONATXÓ, NA. ni. y f. auni. y

BONATXOT, A. iii. y f. auin. Pacífich, de bon na-
tural. Bonazo, bonachón, bonacho.

BONAVENTURA. m. Nóni d' lionie. Buenaventu-
ra II f. Ditxa, boiia sort. Buenaventura.

DIR LA BONAVENTURA. fr. Adivinar el pervindre de
algú guiantse per les ratlles de la nía o altres se-
nyals, com fan les gitanes. Decir la buenaventura.

BONAVISTA. Geog. Caseriu del ternie de Pía del
Penadés, prov. de Barcelona.

BONDADÓS, A. adj. De geni afable. Bondadoso.

II LLIBERAL.

BONDAT. f. Qualitat que constitueix aiguna cosa
bona. Bondad. || Docilitat, suavitat de geni. Bon-
dad. II Virtut moral que 'ns inclina a fer bé ais al-
tres. Bondad. || Senslllesa, falta de reserva; y aixísse
diu: la séua ruassa bondat li cansa aquets perjudicis.
Bondad. || Filos. La coiiforniitat d' un ncte ab la
recta rao. Bondad. || El predicat o atribut que té tot
ser o cosa criada coiii a tal. Bondad.

BONDAT SUMA. Atribut de la Divinitat, ja siguí coin
a qualitat del ésser de Déu, o com eíecte de la sena
misericordia. Bondad suma

MES VAL BONDAT QUE DINERS. Ref. Acoiisella que
al casarse 's miri mes la bondat del subgecte, que les
senes riqueses. Por codicia de florín no te cases con
ruin.

TINDRE TANTA BONDAT COM LES CABRES LLANA.
Ref. Tindre 'n iiiólt poca, ésser niólt dolent. Pedro,
¿cuándo serás bueno? Cuando las ranas tengan pelo.

BONELLS (Jaume). Biog. Metge del sigle xviii, na-
tural de Barcelona, que va exercir la carrera aquí y
a Madrit. L' aiiy 1781 va llegir una memoria sobre
els freqüents atachs de feridura y niorts repentines a
Barcelona. A Madrit va publicar, del any 1796 al
1800, junt ab el metge Lacaba, una notable obra ti-
tulada. Curso completo de anatomía del cuerpo huma-
no. Abans havía donat a l'estainpa (1792) un altre
Ilibre contra 1' abús de donar les criatures a dida.

BONESA. f. Ant. bondat.

BONESTARRE. Geog. Poblé del dist. munpal. de
Estalión, prov. de Lleida. Es a la vora de la riera de
les Bordes d' Estahóu.

BONET, m. dim. de bo. || Ant. GORRA, SONETO.

BONET (Eduart). Biog. Famós aventtirer, inaiit
d' una reina de Madagascar, del sigle xviii, remarca-
ble per la herencia, qu' encara ningú lia recullit. Se-
gons uns, era el tal Bonet natuial de Tortosa y, ha-
vent fugit de la llar paterna per no congeniar ab
algún sobrevingut a la familia, se va embarcar, arri-
vant a América, y corrent nión va anar a parar a
Madagascar, ont s' eminaridá ab la reina del país. Hi
há qui pretéu qu' era aragonés de naixensa, mes de
familia tortosina. Einpró no falta qui 'I fá francés y
nascut r any 1725 a Montreuil, liavent inort 1' any
1798. Densa que la familia francesa Bonnet se dirigí
r any 1897 a la Cambra de diputáis pera entaular
negociacions reclamant la herencia del rei Bonet, que
vé tramitantse 1' assumpte; sense qu' encara s' hagi
posat en ciar quín és 1' arbre de familia d' aquell
subgecte. Se calcula que passa de 800 o 900 milions
de franchs lo que tindría de fer efectiu ara el Tresor
anglés, si's presentessin cls coinprovants al dret de la
herencia.

— (FRANCESCH). Biog. Pintor valencia del sigle xiv,
sogre d' un altre pintor nomeiiat Domingo Pasqual.
Se troven noticies d' ell entre 'Is anys 1386 al 1390,
en que va fer testament.

— (JOAN). Biog. Carmelita y escriptor. Va néixer a
Olot 1' any 1621, éssent comissari perpetuo de la ter-
cera regla carmelitana desde 16G6. Era hoine de
niólta capacitat y orador eloqüent. Entre 'Is Ilibres
que va escriure deiien esmentarse: /ard/;; del Carmelo
y Elegancias de Paulo Manucio, tradu.'des al cátala.
Va morir 1' any 1691.

— (JOAN PAU). Biog. És autor de 1' obra mes an-
tiga, entre les impreses, que 's coneixen pera ense-
nyar de lletra ais muts, y 's titula: Reducción de las
letras y arle para enseñar á hablar á los mudos. (Ma-
drit, 1620).

— Y bonfill (FRANCISCO). Biog. Catedrátich de
física de mólt renóm ais instituís de Lleida y de Bar-
celona. Nat a Castellserá (Lleida) y niort a Barcelona
el 1889. Havía cursat la carrera de farmacia. Era
menibre de varíes academies y va ésser director del
Instituí de Barcelona. Va contribuir iiiolt al coneixe-
ment de les ciencies, cóm se pot veure péls seus
pochs escrifs.

— Y BONFILL MAOi). Biog. Catedrátich de física,
nat a Castellserá (Lleida) 1' any 1819. Havía cursat
la farmacia y prés el títol de llicenciat en ciencies.
Va ésser professor de física, de química y d' historia
natural a 1' Instituí de Barcelona y d' análisis quí-
mich a I' Universitat de Madrit. Fou ademes secre-
tari de la Comissió pernianent de pesos y mesures
métricli-décimals. Son iniportatits les Memories cien-
tífiques origináis senes o traduídes per ell.

— Y VINYALS (JOAQUIM). Biog. Catedrátich de náu-
tica y de matemátiques a 1' Escola especial de Bar-
celona. Va néixer y va morir a aquesta capital (1822
á ¡887). És autor d' un tractat de Trigonometria; de
les memories: Medida del tiempo, Sobre la resolución
del problema de la longitud, y, Movimientos de la luna
y fenómenos que resultan de dichos movimientos.

BONETER. m. Bot. Mata de dos a tres meties de
algada, de la fain. de les celestrinácees, de branques
quadrangulars, fulles oposades y fruit rojencli; fá
niólta pudor. Bonetero.

BONETES, f. pl. Ndut. Trogos de veles que s' afe-
geixen per la part de baix a la vela major y al trin-
quet. Bonetas. || Trogos d' or o plata. Boneta.

BONETET. m. dim. Bonetillo.

BONETO. ni. Sonibreret de cartró, ab quatr^
bechs, cubert de panyo o de seda, qu' usen els cape-
llans a les funcions ecclesiástiques. Bonete. || Met.
El clergue secular; y aixís se diu: No és el mellar bo-
neto del bisbat. Bonete. H Fort. Mena de fortificació
exterior, o sigui una tenalla doble o qúa d' oreneta.
Bonete.

BONICH, CA. adj. Hermós, graciós, pulit. Bonito,
lindo, mono. || Primoiós. Primoroso. || Net; y aixís
se diu: tindre la ¡lengua bonica. Limpio. || adv. Bé,
galantment. Bonita, bonitamente, lindamente. ||
Irón. Mal, Malamente. || pl. Adorno de les dones.
Aliños.

ANAR, EIXIR, ESTAR AB TOTS ELS BONICHS. fr. Anar

les dones ab tots els adornos possibles. Ir, estar, sa-
lir con todos los alfíle res, ó de veinticinco alfileres, ó
de mar á mar.

POSARSE BONICH. fr. Atildarse, aliñarse, engalanar-
ce, aderezarse.

BONICHS. m. Ter. Les joies y atavíos de les dones
que 's van a comprar avans del casori.

BONICIÓ. f. Ant. BRUNSIT.

BONICOT, A. adj. y.

BONICOI, A. adj. BONIQUET. || pl. BONICH.

ANAR A LES BONICOIES. fr. Mei. Pendre les coses ab
conioditat y sense gran empenyo. Andar á las bo-
nitas.

JUGAR A LES BONICOIES. fr. Jugar per nier enfrete-
niment o sense cap interés, fugar á las bonitas. || En-
tretíndres ab la pilota sense deixarla tocar a térra.
fugar á las bonitas.

252

BON

BON

Bonitact VIII

BONIFACI. n. p. Bonifacio. || adj. Ter. S' aplica al
iioiiie que obra ab Iota la bona fé y sense maliciar.
Bonifacio

BONIFACI VIII. Biog. Papa que va ésser originari
de Catalunya, ocupant el soli pontifici després de
Celestí V, a qui va obligar a
la renuncia de la tiara. S'ano-
inenava Benet Gaetani, y va
viure desde 1217 fins a 1303.
El sen geni violeiit el feu ene-
mistar ab els reis de son temps,
fins al puiit que '1 de Fran9a
va empresonarlo a Agnani, po-
santlo en Ilibertat el poblé.
Va ésser autor de dues butlles
prou remarcables en l'historia
ecclesiástica, anomenades Cle-
ricis laicos y Ausculta filii.

BONIFACI (Francisco).
Biog. Esculptor y arqueólech,
natural de Tarragona, que va
florir a fináis del sigle xviil.
Existeixen a Tarragona niól-
tes imatges fetes per ell, cóm
ho és també el retaule de la capella de Sant Ola-
guer, a la Catedral del arquebisbat cátala.

BONIFÁS Y iVlASÓ (Lluís). Biog. Esculptor notable
del sigle xviii. Va néixer a Valls 1' any 1688 y 's va
distingir en la estatuaria. El sant Miquel y 1' altar
niajor de la Barceloneta 's consideren cóm la seua obra
niestra. Va fer 1' obra de talla de les cadires del cor
de la Catedral de Lleida. Varíes estatúes de la Car-
toxa de Escala Dei y nióltes d' escampades per les
iglesies del Camp de Tarragona son obra d' ell. Era
meinbre de 1' Acadeuiia de Sant Fernando. Va morir
a Valls r any 1765, ais vuitanta dos d' ctat.

BONIFICAR, v. a. Ant. Abonar alguna quantitat.
Bonificar, abonar en cuenta. || Millorar una cosa,
feria útil. Abonar, bonificar. || Femar les terres. Es-
tercolar, abonar, bonificar.

BONIFICAT, DA. p. p. Bonificado.
BONILLA (Joseph María). Biog. Home popular a
Valencia durant una gran part del sigle XIX. Escrip-
tor y artista a la vegada, distingit peí seu humorisme.
Va néixer 1' any 1808 y va morir 1' any 1870. El mu-
nicipi valencia guarda el seu retrato autógraf pintat
a I'oli. Va fundar els periódiclis satírichs El Mole, de
política avensada, escrit en valencia, y El Cisne, lia-
vent tingut mólta circulado, particularment el pri-
mer. Va viure y va morir pobre, sense servirse mai de
les seues grans relacions, aptituts y simpatíes.
BONIQUESA. f. BELLESA.
BONIQUET, A. adj. dim. Bonitico, bonitillo.
BONIR. V. n. Ant. BRUGIR.
BONiSSIM, A. adj. sup. Bonísimo.
BONITERA. f. Mar. Aparell pera pescar els boní-
tols. Bonitera, bonitolera.

BONITO, m. y
BONÍTOL. m.
Ictiol. Peix sem-
blant a la tunyi-
na, de carn ma-
gra y macissa.
Bonito, boni-
talo.

BONÍTOL PE-
TIT. m. Ictiol. Al-
bacora.
BONLLABÍ üoan). Biog. Prebere lulista del si-
gle XV, natural de Rocafort de Queralt. Va traduír al
cátala '1 Ilibre Blanquerna, de 'n LluU (Valencia,
1521) y '1 Llibre d' oracions y contemplacions del ente-
ninient en Den.

BONNIN (Joseph). Biog. L' argenter mes notable

Bonitol

d' entre 'Is mallorquins. Va néixer a Palma a mitjans
del sigle XVIII y va morir allá meteix 1' any 1829 Va
apendre de dibuix a 1' escola de 1' Económica Mallor-
quína, ont va guanyar un primer prenii el 1779 per
haver dibuixat una copia de 1' «Andrómeda» del Ca-
raccio. Era a la vegada cisellador, diamantista y gra-
vador excelent L' any 1819 va fer un cálzer d' or,
plata y diamants «mólt mes rích per 1' execució que
pél seu material», segons opinió autorisada. Va gra-
var la medalla d' or ab que 's va premiar 1' any 1790
al inventor Joan Nicolau per ordre de Caries IV. Son
de 'n Bonnln els encunys de les niedalles de plata
fetes a Mallorca pera la proclamació de Caries IV. El
nóm de 'n Bonnln era una recomenació pera les joies
eixldes de les senes mans.

BONO. m. Cédula en que s' lii escriu la quantitat
qu' ha de pagar qui la firma. Bono. || Bitllet especial
que crearen les Corts espanyoles per alivi del Erari
durant 1' época de 1820 a 1823. || Boleta que 's dona
pera anar a recuUir pá o altres obgectes. Bono.

BONO (Francisco). Biog. Je=;uíta valencia, nasqué
a Alcira 1' any 1679 y morí a Valencia en 1740. Fou
mestre de retórica, de filosofía y de teología a distin-
tes ciutats, rector deis colegís del regne de Mallorca
y provincial d' Aragó. Existeixen d' ell mólts bors
seriiions.

— (GASPAR DE). Biog. Insigne relligiós, nat a Va-
lencia r any 1530 y mort en 1604 a la meteixa capi-
tal, conitpant prop de setanta quatre anys. Era també
fíll adoptiu del' illa de Mallorca. Passá cinch anys
ocupat en el comars de sedes, pera ajudar a sos des-
valguts pares; sentá plaga de soldat de cavallería y
ana a Italia sota les banderes de Caries V durant deu
anys. Creieiit perdre la vida en un accident de la
guerra, per haver caigut en un pou sech, qnedant
dessota '1 cavall, perseguit de sos enemichs, invoca a
la Verge y a Sant Francescli. Haventse salvat, cumplí
la prometensa feta y prengué 1' hábit francisca a Va-
lencia en 1560, professant per excepció a 1' any se-
güent. Cóm era tartamut, no "s dedica a la prédica,
sino a r eiiseyansa deis novicis, a Valencia, a Palma
y a la vila de Mur. En 1602 fou elegit pare provin-
cial de r ordre. Morí en opinió de sant. El bisbe de
Mallorca, en 1627, demaná al Sant Pare la beatifica-
ció de Gaspar de Bono; el meteix any s' hi interessá
el rei Felip y 1' ajuntament de Palma; y fet el procés,
Ignoscent XIII la decreta 1' any 1721.

— (IGNACI). Biog. Poeta valencia, nat a Concen-
taina en 1700 y mort 1' any 1786. Era capellá y poeta
fácil. Posa en vers castellá Los cuatro Evangelios de
la Sagrada Escritura, qnin original va pérdres al en-
viarlo a Madrit pera obtenir la Uicencia d' estam-
parlo.

— (JOSEPH). Biog. Teólech valencia, natural de
Albaida; morí a Valencia 1' any 1725. Prengué 1' há-
bit en 1674. Fou calificador del Sant Ofici yjutge or-
dinari, per niananient del bisbe de Segorb y del capí-
tol de Terol. Escrigué diverses obres en Ileugua
llatina, que justifiquen la seua fama.

BONO. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb. de
Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la vora del riu
Noguera Ribagorsana y té 340 hab

BONOSI o BONOS (Sant). Biog. Fill de I' antigua
Blanda (Blanes), sacerdot deis primers temps del
cristianísme, martiritzat a Blanes meteix el 21 de
Agost de r any 156 en companyía del seu coadjutor
sant Maximiá. Un y altre son patrons segons de la
vila de Blanes desde 1' any 1663.

BONREPÓS, Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Sant Salvador, prov. de Lleida. |1 —Y mirambell.
Poblé de la prov., bisb. y part. jud. de Valencia; és a
la vora de la riera de Carraixet y té 603 hab.

BONVIATJE. Geog. Caseriu del terme de Sant Joan
Despí, prov. de Barcelona.

BONY. m. Excrescencia que 's fá a la pell. Tu-
mor, bulto, chichón. || Lo que 's fá per adorno a les

BOR

BOR

253

peces de iiietall. Bollo. || En dites peces lo que re-
sulta d' un cop que no 's fá per adorno. Abolladura.
II Inflor al cap de resultes d' algún cop. Tolondro
tolondrón, burujón, bollo. || El bulto, morro, gep o
desigualtat d' alguna cosa. Pitón, desigualdad. ||
Vet. Eu els cavalls és una inflor cóm una avellana o
una nou que se 'Is h¡ fá a les junturas, prop de les
potes. Agalla.

CALDERA VELLA Y TERRAT, BONY O FORAT. Ref.
Hombre viejo, saco de azares.

BONYAGUER, A. adj. Desnianyat, poca trassa.
Chapucero. || adj. Lo qu' está fet tosca y groUera-
ment. Chapucero.

BONYÁS. ni. aum. Bubón, burujón.

BONYEGAR. v. a. y 'I seus derivats. ABONYEQAR.

BONYEGUT, DA. adj. Lo que té diferents bonys.
Abollado, lleno de cerros.

BONYET. m. dini. Tumorcillo, bultíllo, burujon-
cillo.

BONYIGO. m. Embolich, mala feina. Chapucería.

BOOTES. m. Astron. Un deis signes celestes. Boo-
tes. II Guardia de les osses. Bootes.

BOQUEJAR. V. n. Obrir la boca. Boquear. || Espi-
rar el moribónt. Boquear. || Fer bosses alguna pega de
roba. Boquear.

BOQUEJAT, DA. p. p. Boqueado.

BOQUENOLA (Serra de). Orog. Serra de la prov.
de Tarragona, entre 'Is rius Brugent y Milans
afluents de la ribera del Francolí.

BOQUERA, f. Portel! o boca per ont surt 1' aigua
pera regar. Boquera. II Indret ont un riu desaigua en
un altre. Desembocadura. || L' obertura que 's fá a
les heretats tancades pera 1' entrada del bestiar. Bo-
quera.

BOQUERÓ. m. Obertura gran. Boquerón.

BOQUEROL. ni. Ter. BOQUERÓ.

BOQUES, f. Art. y of. L' encaix de 1' un y de 1' al-
tre bateiit deis dos que fan parella. També s' anoine-
iia aixis a la juntura de diies peces.

BOQUETA, f. dim. Boquita. 1| —(CAN). Geog. Ca-
seriu del ternie d' Inca (Mallorca).

BOQUILLA, f. Parlant d' instruments de vent, la
part qu' entra a la boca. Boca. || Canonet ampie de
1' un cap, per ont entra la punta del cigarro, y es-
tret de 1' altre, que pera fumar se fica a la boca. Bo-
quilla.

BOQUILLA. Geog. Caserlu del terme d' Enguera
prov. de Valencia.

BOQUINA, f. Pell de bocli. Piel cabruna.

BOQUITJA. f. Llagúela que se sol fer a la boca de
les criatures de niamella per mamar niassa seguit o
pél calor de la llet. Ubrera.

BOR. Geog. Poblé del terme de
Bellver, prov. de Lleida.

BORACITA. f. Min. Compost na-
tural d' ácit bórich y magnesia.
Boracita.

BORBA MARINA, f. Zool. Au-
cell aqiiátich de pas, de niés de
setanta centimetres ele Uarch, ab
plomatje negre o bronsejat, colla-
ret blandí y potes negres. Menja
peixos y mes que tot anguiles. Gran cormorán.

BORBOLL. m. Mentida. Trapaza, trapacería, en-
redo. II Embolich, confusió. Enredo, embrollo. ||
Abundancia de páranles que 's pronuncien atropella-
dament. Borbollón. || Moviment particular del aigua.
Borbollón, borbotón.

BORBOLLAIRE. m. Mentider, enganyador. Trapa-
cista, trapacero, trapalón, embrollón. |1 Fam. PRO-
NÓSTICH, 3. II Qui parla atropelladament. Borbollón,
borbotón.

Segell de Bor

BORBOLLEIG. adj. Moviment particular del aigua.
Borbollón, borbotón, murmurio.

BORBOLLEJAR. v. a. Enganyar ab astucies. Tra-
pacear, trapazar. || Parlar atropelladament, vo-
lent'ho dir tot d' una vegada. Hablar á borbotones.

BORBOLLEJAT, DA. p. p. Embrollado.

BORBONÉS. adj. y

BORBÓNICH, CA. adj. Lo qne pertany o és rela-
tiu ais Borbons. Borbón, borbónico.

BORBOTO. Geog. Poblé del terme munpal. de Va-
lencia.

BORCEGUÍ, m. Calgat que puja fins deniunt del
fornell del peu y 's corda per devant, aixís cóm la
botina 's corda pél costal. Borceguí.

BORCEGUINER, RA. m. Qui fá o ven borceguins.
Borceguinero.

BORCEGUINERÍA. f. Botiga de borceguins. Bor-
ceguineria.

BORCH. m. Anl. BURCH.

BORDA, f. Ter. MAS, MASÍA.

BORDADA, f. Ndul. La derrota que entre dues vl-
rades fá una embarcació. Bordada. || La posició de
bolina. Amura.

BORDALOYA. f. ^áut. Una o dues fileres de fustes
que 's posen a la borda. Cubilete.

BORDAS Y MUNS (Lluís). Biog. Professor de
llengües, escriptor y traductor. Va néixer a Barce-
lona r any 1798, niorint'lii el 1875. Va escrinre sobre
tota mena de temes, pero el seu fort era la gramá-
tica.

BORDATGE. m. Nduf. Taulons que cubreixen les
costelles de la ñau per la banda de íora. Bordaje.

BORDAY. m. Ter. Mullader, xopoll d' aigua.
Charco.

BORDAZAR DE ARTAZU (Antoni). Biog. Editor
y escriptor; nat a Valencia en 1671 y niort en 1744.
Estudia per s¡ sol el llatí, arrivant a ésser un bon
filólech Tractá d' instaurar a Valencia una Acade-
mia de Ciencies y, no havéntsel secunda!, obrí per
son conipte, de franch, cursos d' arquitectura, d' arit-
mética y de geometría. Publica bous Ilibres. De sa
Ortografía española (1728) se 'n feren varíes edicions.
És d' ell també el Ilibre Proposición para el estableci-
miento de pesas y medidas uniformes.

BORDEGÁS, SA. m. y f. Minyó o minyona de poca
etat. Rapaz, rapaza.

BORDEGASSET, TA. m y f. dim. de bordegás.
Rapazuelo.

BORDEGASSOT, A. ni. y f. S' usa en sentlt des-
preclatiu. Grandullón.

BORDEJAR. V. n. Degenerar deis séus o de la seva
naturalesa. Bastardear, degenerar. || Mel. Degene-
rar en les obres y ccstúms. Bastardear. || Náuí. Do-
nar bordo a la embarcació. Bordear, barloventear,
ganar barlovento. || Navegar de bolina. |1 a.Ndut.
Donar bordadas o navegar de bolina, alternativa y
conseqüentment d' una y altra banda. Bordear.

BORDELENCH, CA. adj. Lo que pertany a Bur-
deus. Bórdeles. || El nat a Burdeus.

BORDELL. m. Casa pública de dones niundanes.
Burdel, lupanar, putaísmo, putanismo.

¿CÓM O quín BORDELL? Expr. fam., que's junta so-
vint a les expressións d' impaciencia o de admiració.
¡Cómo! ¡qué diantre! ¿cómo diablos?

VÉSTEN AL BORDELL. Loc. fam. Pera despedir a
algú ab despreci, o quan no 's vol atendré a lo que
diu o deniana ¡Vete al rollo!

BORDENCH, CA. adj Lo nieteix que fora de
temps. Fuera de tiempo. || Met. Falsificat, adulte-
rat. Falso, adulterado.

BORDER. m. Ant. L' amo 0 '1 masover d' una bor-
da. Colono, masadero.

254

BOR

BOR

Segell de Les
Bordes (Lleida)

Segell de Bordils

BORDES. Ter. Nóm. genérich ab que 's designen
les cabanes deis pastora en els Piíineiis de Lleida.

BORDES (Les). Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. de la Séu d' Urgell, part. jiid. de Viella; és a la
vora del Garona y té 475 hab. ||
— DE CUBERÉS. Caseriii del ternie
d' Espluga, prov. de Lleida. |i —
D' ESTAHÓN (RIERA DE ÍES). Hidrog.
Riera que neix a Ponent de Serra
Plana, passa per Estahón, Ainet
y Bonestarre, y desaigua a la vora
del riu Noguera de Cardos, dessota
de Ribera de Cardús, provincia de
Lleida.

BORDETA. Geog. Caseríu del
ternie de Les Bordes, prov. de Llei-
da. II — Caseriu del ternie de Llei-
da. II — (LA). Caseríu del tenue de Vilansós, prov. de
Lleida. 11 — Caseriu del antich terine de Sans, avui
agregat a Barcelona.

BORDILS. Geog. Poblé de la
prov., bisb. y part. jud. de Qi-
rona; está a la vora del Ter y
té 904 hab., contant ab els del
caseríu de la Fleca.

BORDIOL. ni. Bot. Mata de la
faiii. de les cistínees, de cosa de
un nietre cinquanta ceiitiinetres
de alsada, de tulles llargues y
rasposes peí revés y flors grans,
blanques ab una taca negrenca. Dona una reina
flairosa. Jara.

BORDÍS. ni. Bot. Arbre de la fam. de les oleácees;
olivera borda que 's diferencia de la vera en que
aquella es mes petita, té menos branques y 1' oliva
no es tan molsuda. Acebnche.

BORDISSENCH, CA. adj. Lo que tira a bort o sem-
bla bort. Parlant de plantes. Silvestre.

BORDISSOTS. adj. pl. S' aplica a figues de certa
mena y a les figueres que les fan. Burjacetas.

BORDiUS. Geog. Poblet del dist. munpal. de Ca-
neján, prov. de Lleida.

BORDO, m. Costat e.xterior de qualsevol einbarca-
ció y també tot ella; axis se diu: socli a bordo o vinch
de bordo. Bordo. || Volta de la ñau sobre '1 costat
pera guanear el vent. Bordo.

ANAR A BOBDO. fr. Embarcarse, ¡r á bordo.
DONAR BORDOS, fr. Náut. BORDEJAR, 3.

DONAR UN BORDO AB VELA Y AL-

TRE 'N FATXA. fr. Posar les gavies
en fatxa quan no 's pot voltejar vi-
rant, y deixarse anar a disposlció de
la marea, timó a la bni\áí\. Dar un
bordo en vela y otro en facha.

JA VINDRÁS A BORDO A MENJAR
CALETA. Loe. met. fani. Vol dir que
algi'i no deixará de pagar el mal que
hagi fet. Ya vendrás al pagadero.

BORDÓ, m. Bastó de pelegrí ab
una punta de ferro y una carbassela
o altre adorno al cap de dalt. Bor-
dón. II Els que porten els capiscols
al cor y a les professóns. Cetro. ||
.\rq. Cordó del fuserol d' una co-
lumna. Tondinotoro. 1| Parlant de
guitarres la corda mes gros;a. Bor-
dón. II Cós geométricli equivalent a
■ esmalts ( sigle ¡^ meitat d' un cilindre partit peí
xvi), procedent diámetre. || Eina coni un ribot priru,
deSantJoande ¿^ g^ij, y ^^^^ fonnant vuit de mitja
les Abadesses. Huiia y ab una guía coni el galzador y
adreqador. Serveix per fer bordons
en els cantells de post, llates, etc. || Eina de bo-
cellar. Es la que possada per cara o cantell deixa
un tordo. Qeneralnient s' emplea pels bastiments.

Bordó de plata ab

II pl. A'áut. Els niástiis que serveixen pera les ca-
bries. Bordón.

BORDO Y CARABASSA, VIDA REGALADA. Ref. Ab que
se reprén ais vagabundos que pretenen viure sense
travallar. Bordón y calabaza, vida holgada.

¡MAL H.AJA 'L ROMÉU QUE DIU jMAL DEL SEU BORDÓt

Ref. S' aplica ais que diuen nial de les senes propies
coses. ¡Mal haya el romero que dice mal de su bordón.'

PLANTAR EL BORDÓ A ALGÚN LLOCH. fr. Met. fam.
Domiciliarse en ell. Sentar el real.

TANTEJAR ALGUNA COSA AB EL BORDO O BASTÓ.
Bordonear.

BORDONAL. m. Cada una de les divisións quadri-
longues de 1' almadraba, ab una porta de la meteixa
xarxa que condueix ;il artet. BordonaL

BORDONER. m. Qui porta capa y bordó a les fun-
cións ecclesiásticas. Cetrero.

BORDONET. ni. dim. Bordoncito.

BORDOY. m. Borday.

BORDOY (Antoni). Biog. Qravador niallorquí nat
a Palma al comensar el sigle XVIII. Existeixen bones
estampes dibuixades y gravades d'ell, entre altres un
Sant Benet fet per encárrecli del bisbe fr. Benet Pa-
nyelles y Escardó, y distints travalls encomanats peí
municipi de Palma, que '1 tenía per un valiós artista.

— (JOAN BATISTA). Bíog. Famós moralista mallor-
quídel sigle xvi. Nat a Palma envers 1568. Va ferse
jesuíta r any 1584, anant després de visitador a Bar-
celona, ab son niestre Joan Bta. .Alberto; aqní va or-
denarse capeilá, passant després a Roma ab el mar-
qués d' Aytona. Va retornar, destinat a Saragossa,
exercint'hi la cátedra de teología y la decassos de con-
ciencia, (1613). Moría 1' any 1627, deixant escrits dos
volums en Uatí, a punt de donar a la imprenta. (De
bulla cruciata).

— Y TALLADAS (FRANCESCH). Biog. Relligiós fran-
cisca de Mallorca, saví y perseverant. Nat a Felanitx
r any 1768 y mort en la casa ont va néixer, en 1850,
per haverse retirat allá 1' any de la exclaustrado,
1835. Es r autor de la excelent Crónica seráfica de
la Santa provincia de Mallorca, edició ab portada del
any 1814, empró quines noticies liistóriques arriven
fins al any 1849.

BOREAL, adj. Lo pertanyent al vent Bóreas, o a
la part del Septentrió. BoreaL

BÓREAS, m. Vent fret y secli que vé del Septen-
trió. Bóreas.

BORÉN. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Sorpe,
prov. de Lleida.

BORET. Ictiol. V. TiSlCH.

BONGONYÁ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Cor-
nelia, prov. de Girona.

BORGONYÓ, NA. adj. Natural de Borgonya o per-
tanyent a ella. Borgoñón.

A LA BORGONYONA. ni. adv. Al estil de Borgonya.
A la borgoñona.

BORGONYOTA. f. Casco sense visera. Borgoñota

BORGUNY (Albert). Biog. Frare mallorquí del or-
dre de Sant Domingo; artista y poeta fecundíssim, si
bé de gust barrocli. Va néixer y va morir a Palma
(1707 y 1710). Era esculptor de talla y de figura, pin-
tor, gravador y poeta. Es considerable la qnantitat
de travalls qu' eixiren de les senes mans, y alguns
d' ells prou notables, pero pecaut del mal gust del
sen temps. La fama escampa '1 seu nóm fora de la
isla, obtenint alguns éxits.

— (PERE). Biog. Martri crisfiá, nat a Palma en el
any 1628; morí cremat en Alger en 1654. Passá una
vida accidentadíssima, en térra de cristians per son
temperament inquiet, y a morería per causa relligio-
sa. En 1680 els jurats de Palma demanaren al bisbe
la formació del procés ordinari, a fí d' entaular la
causa de la beatificació. En 1777 y 1778, 1' ajunta-
ment feu comensar les declaracións, mes foren sus-

BOR

BOR

255

peses aquell any per reial orde totes les causes de
bealificació, fins qu' en 1805 s' obri el judici nova-
iiieiit, dificuitantse seguirlo la invasió francesa.

BORI. ni. Ant. Marfil.

BORI. Geog. Caseríu del ternie de Sant Boy de Llo-
bregat, prov. de Barcelona.

BORIA. f. Ter. VINYA.

BÓRICH, CA. adj. Quim. Tota combinació en que
1ii entra '1 boro. Bórico. |1 Acit forniat peí oxígeno y
el boro. Bórico.

BORINOR. f. 1er. Renior confosa cóin la que fan
els burinots, les abelles, etc. Zumbido.

BORJA (Alfons de). Biog. Vegis Calist III.

— (GASPAR JOFRE DE). Biog. Bisbe, de la famosa
familia deis Borjas. Nat a Valencia y mort en 1' any
1556. Era bisnet de na Joana de Borja, germana del
sant pare Alexandre VI. Fou ardiaca major de la Séu
y tingué una canongía en la iglesia de Segorb. Final-
flient posseí la mitra d' aquest derrer bisbat y la de
Albarracin (1530). Prengué part en el concili de Tren-
te. En 1531 feu el Sínodo de Segorbe y Albarracin
celebrat en el conveiit de Sant Francesch, de la vila
de Xelva. Se 1¡ atribueix la correcció del Breviario
Segobricense.

— (JOAN BATISTA). Biog. Esculptor valencia; nat
en la capital del regne I' any 1692 y mort en 1756.
Fou deixeble d' en Lleonart Capuz. En Alacant tra-
vallá r esculpturat de la portada de la colegiata; el
retaule y demés ornaments en relien de la capella
del sagrari de Sant Nicoiau, aixis cóm la Verge y el
sant patró deis portáis d' aquella iglesia. D' ell son,
també, els baixos relleus deis sitiáis del cor de la
catedral de Oriola. Al retornar a Vaelncia esculpí la
estatua de Sant Francisco que lii há en el frontis de
Ja iglesia de Sant Felip Neri, en aquella capital.

— (peRE LLuiS OARCERÁN DE). Biog. Valencia, pri-
mer marqués de Navarrete, escriptor y derrer gran
Mestre de la Orde de Monfesa. Era germá del ducli
de Gandía (St. Francisco de Borja). Nasqué péls anys
1558 y tot just en contava dissét quan entra a éssej
Mestre de Montesa. Fou virrei y capitá general del
Treniecén y Túnis, Oran y Mazalquivir. Renuncia al
niaestrat, que s' incorpora a la Reial Corona d' Ara-
gó, empró se li respecta la dignitat fins a morir. En
1590 entra a I' orde de Calatrava. Pocli després era
virrei y capitá general de Catalunya y els comtats
•de Rosselló y Cerdanya, en quin cárrech morí en mars
<1e 1592. Cervantes I' alaba cóm a poeta deis millors.

Fou ta libé el Alecenas d'en
' ^íSv Jaume Falcó, poeta llatí, de

^^^^^^ P^ Valencia.

■^^'^^ |í^ _ (RODERICH DE). BiOg.

Vegis ALEXANDRE VI.

— (SANT FRANCISCO DE).
Biog. Va ésser duch de Gan-
día, y un deis personatges
mes remarcables a la Cort
de Caries I. Va néixer a Gan-
día (Valencia) en 1510, y morí
en 1572. Retirantse del món,
va ingressar a la Companyía
de Jesús, arrivant a ésser el
tercer general d' aquella or-
dre en 1565. Les seues vir-
luts li donaren concepte de

Sant, y obert l'expedient acreditant'Iio, va ésser ca-

nonisat pél papa Climent IX.

— Y LLANQOL (PERE LLUIS DE). Biog. Escriptor y
bisbe valencia, nevot del sant pare Alexandre VI.
Pél Juliol del any 1500 son oncle li dona la mitra de
Valencia, sa ciutat nadiua. Fou cardenal del títol de
Sant Ma cello y mes tart li cambiaren el capell do-
nantli el de Santa María in Via-lata; a la mort de son
germá, V arquebisbe Joan, possessor d' aquell carde-
nalat. Escrigué en Mengua valenciana, a instancies
de la reina de Sicilia na Joana, germana del rei ca-

(<^

Sant Francisco de Borja

Segell de les
Borjes del Camp

Segell de les
Rorjes d' Urgell

tólich en Ferran V, que havía estat virreina de Va-
lencia, el llibre, encara inédit, Capella de la Sánala
Mare Esglesia en la qual son moltes bellisimes exposi-
sions e rubriques. Morí a Nápols
r any 1511.

BORJES DEL CAMP. Geog.
Vila de la prov. y diócesis de
Tarragona, part. jud, de Reus; és
a la vora de la riera d' Alforja
y té 1,172 liab.

BORJES D' URGELL. Geog.
Vila important de la prov., bisb.

y part. jud. de

Lleida; és a un

extrém del pía
/^^^>^A d' Urgen y té

\ :i9'yJr?r^J^I borla, f. Póm de seda, fil, etc.,
de que penjen varis fils en forma
de campaneta. Borla, || Insignia
que els doctors porten deniunt 'I
boneto. Borla.

PENDRE LA BORLA, fr. Passarse
doctor, rebre '1 grau de doctor.
Tomar la borla, doctorarse.

BORLASSA. f. aum. Borlón.

BORLETA. f. dim. Borlita, borlilla. || Floch de
seda. Madroño.

BORM. m. Malaltía que pateixenels cavalls, quins
síntonies son treare un humor viscos peí ñas, y la
inflamació de les gláudules a la gargamella. Muermo.

BORN. m. Plassa de mercal. Mercado.

BORN, A. m. y f. y

BORNADA. f. Volta, passeig. Paseo.

BORNAR. v. n. Ant. Donar voltes. Dar vueltas.

BORNELLA. f. Art móit petit que s' usa a Catalu-
nya pera pescar Uagostíns. Bornelle.

BORN!, A. m. y f. Mancat d' unull. Tuerto.

DE CORNUT A BORNÍ, f. Ab que s' expressa la poca
diferencia que hi há entre dues coses dolentes. Cual
más cual menos, toda la lana es pelos.

FER borní, fr. Dejar tuerto á alguien.

BORNÍ, m. Ornit. Mena de falcó de vista mólt pers-
picás; té '1 eos cendrós, y 'I cap, pit, extréms de les
ales y les potes de un groch fosch; viu ais estanys y
fá 'I niu a la vora de 1' aigua. Borní.

BORNOL. m. Boya composta de quatre trogos de
suro, mes o nienys cónichs, posats I' un demunt del
altre, que serveix pera 'Is calaments deis arts sardi-
nals. Bornol.

BORO. m. Quim. Cos simple no metálich, sólit, in-
sípit, que combinat ab I' oxígeno forma I' ácitbórich.
Boro.

BORONAT (Elisseu). Biog. Notable miniaturiste
nat a Segorb 1' any 1697. El capítol catedral de la
seva térra li va facilitar medís pera cursar la carrera
ecclesiástica y un cop fou ordenat, el va destinar a
pintar Ilibres de cor, havent estat mólt laboríos y
afortunat en la seua tasca. En les revoltes hagudes
s' han destruit la majoría de les seues obres, empró
encare resta per honra del seu nóni un notable Capí-
tulari, que 's guarda a la catedral de la seua ciutat
nadina.

BORRA, f. La part mes grollera y curta de la
llana. Borra. || Bolbúm que 's fa per sota del Hit y
altres mobles per manca de curiositat. Tamo, borra,
pelosilla. 11 Peí de cabra pera umplír pilotes, coi-
xíns, etc. Borra. || Peí que 1' abaixador treu del
panyo ab les estisores. Tundizno, borra. || La que's
treu del panyo ab els palmassos. Curesca.

AFARTAR DE BORRA, fr. Fam. Donar cops, pegar.
Tundir á golpes, sobar; cargar de leña.

DRET DE BORRA, fr. Tribut d' un cap de bestiar, per
cada cinch cents. Borra.

256

BOR

BOR

FER BORRA DE BOU. fr. Mel. fam. Cuitar a fer algu-
na cosa sense pensar si eixirá ben o mal feta. Atraban-
car; obrar á locas.

TINDRE MÓLTA BORRA, fr. Met. fam. Estar carregat
d' idees disbaratades. Ser un cajón de sastre.

BORRADOR, m. Escrit ab correccións pera posar
en iiet. Borrador, borrón. || Com. Apuntacións de
comptes pera passarlos al Ilibre major Borrador.

BORRADURA, f. La acció y efecte de borrar uu
escrit. Tachón, testadura, borrón, raya, cancela-
ción, canceladura. || Aplecli de granets o butllofe-
tes que ixen a la pell. Salpullido.

BORRAIX. 111. Qiiim. Quiniicanient sub-borat de
sosa y que en manyería serveix pera preparar les
soldadures.

BORRALL. m. Geiis, mica. Nada.

NO ENTÉNDREHI BORRALL. fr. NO ENTÉNDREHI RES.

BORRALLÓ. ni. Pilotet de llana separat del vello.
Vedija, vellón, guedeja. || Cada porció de néu que
cau separada quan neva. Copo.

BORRALLONET. ni. dim Copillo.

BORRALLUT, DA. adj. Lo que té mólt peí o borra.
Vedijoso, vedijudo, velloso, velludo.

BORRAMENT. ni. BORRADURA, 1.

¡BORRANGO! adj. interj. Significa adniiració 0 ex-
tranyesa. ¡Diantre! ¡loco!

BORRAS, f. pl. y

BORRAS, m. Teixit grolier d' estopa. Malacuen-
da, rázago, cañamazo, estopón. || La part niés
grollera y plena de caranutxes y arestes que 's tren
del cáneni o del 111. Agramiza. || Tira de fusta ab
un galze y canal, proveída de puntes, que serveix
pera fixar les testes de les mantés en 1' estricador o
en la bota de les perxes.

A MAL BORRAS, ni. adv. De qiialsevol modo, sense
reflexió ni niirament. A trompón; á topa tolondre; al
estricote.

ANAR DE MAL BORRAS, fr. Fam Anar niólt niaia-
ment una cosa. Jr de capa caída.

BORRAS (Francisco). Biog. Metge y escriptor pro-
fessional, fill de Falset (1769). Era catedrátich de
niedecina entre 'Is anys 1799 y 1834. Tenía niolta
traga pera les preparacións anatóniiques y va cola-
borar en la publicació de la notable Anatomía del
nietge Bonells.

— (NICOLAU). Bioa. Frare y pintor faniós, nat a
Concentaina 1' any 1530 y niort a Gandía '1 1610, ais
vuitaiit'aiiys. Era aventatjat deixeble de Joan de Jua-
nes. Havent pintat el letaule del inonestir de Sant
Geroni, de Gandía, va deiiianar cóni a preu 1' há-
bil de 1' ordre. Va travallar nioltíssim pera '1 sen
convent, y ab tot y haver sigut molest peí seu carác-
ter nirviós, a la seva mort el capítol va declararlo
benefactor de 1' ordre per la gran quantitat d' obres
notables pintades pera '1 inonestir, dispossant que
cad'any li fossin dites cinquanta misses.

BORRAS. Geog. Caseriu del tetme de Castellvelly
Vilar, prov. de Barcelona.

BORRASCA, f. Tormenta de mar o alterado de les
seues aigües promoguda per la forga del vent. Bo-
rrasca. II Temporal fort a la térra. Borrasca. || Met.
RENYINA, BARALLA.

BORRASCÓS, A. adj. Lo que causa o está sub-
gecte a borrasca, cóni: el vent, la mar, el temps, etc.
Tempestuoso, borrascoso, proceloso. || Desgraciat;
se diu del temps y altres coses inanimades. Calami-
toso.

BORRASSA. f. Pega gran feta de borras que ser-
veix pera enibolicar coses y durles mes fácilnient.

BORRASSA (Lluís). Bíog. Pintor del sigle xiv y
principis del XV que tenía mólta fama. Va pintar els
retaules de Sant Joan, de Valls; de Sant Salvador, de
Guardiola; de Sant Antoni, de Manresa, y d' una
iglesia de Burgos, entre 'Is anys 1396 y 1410. Hi há

Segell de Borrassá
ínees, d' uns tren-

Branca de borratxa

indicis pera creure qu'és fill de Girona y germá d' un
altre pintor, Narcís Borras, mort en pié sigle xiv.

BORRASSÁ Geog. Poblé de la
provincia y bisb. de Girona, part.
jud. de Figueres; está situat en
una planura a la vora del riu
Algarra; té agregáis els caserius
de Creixells y Vilamorell comp-
tant 828 hab.

BORRASSADA. f. Loques por-
ta dins d' una borrassá, cóni una
borrassada de palla, de panolles,
etcétera.

BORRATXA. f. Bot. Planta
anyal de la familia de les borrag
ta a quaranta centinietres d' alsada, de tany bran-
quillós, de fuiles ampies y
ovalades y de floretes bla-
ves en forma de raím. Tota
ella és plena de pels aspres
y punxants. Es nienjívola y
les seues flors son suorífi-
ques, y és una de les tres
flors cordials. Borraja.

BORRATXADA. f. Nece-
tat, disbarat gran. Borra-
chada, borrachera. || Munió,
abundancia. Barbaridad,
mundo, sin número.

BORRATXEJAR. v. n. Em-
borratxarse ab freqüencia.
Borrachear.

BORRATXERA. f. y

BORRATXINA. f. L' efec-
te d' emborratxarse; 1' estat
d' una persona borratxa. Em-
briaguez, borrachera.

BORRATXÍSSIM, A. adj. sup. Qui está mólt pié
de vi. Borrachísimo.

BORRATXO, A. adj. Qui está prés del vi. Ebrio,
borracho, embriagado. || Qui 's deixa vencer de
una passió y especialment de la ira. Borracho. ||
Mel. A gunes fruites y flors del color del vi. Borra-
cho, II Mena de coet que 's tira entre les carnes de la
gent. Borracho.

AL BORRATXO FÍ NO LI BASTA L' AIQUA NI 'L VÍ.
Ref. Denota que qui está borratxo per haver begut
mólt vi, després ha de beure mólta aigiia. Al borra-
dlo fino ni el agua basta ni el vino.

BORRATXO CÓM UNA SOPA. Loc. fam. Estar fiecho un
cesto.

¿ESTÁS BORRATXO? fr. Fam. ¿ESTÁS BOIG?

BORRATXO, NA. adj. aum. de borratxo. Qui se
emborratxa ab freqüencia. Ebrio, vinolento, difunto
de taberna, zaque.

BORRATXONÁS, SA. adj. aum. de borratxo. Bo-
rrachonazo, borrachísimo, borrachón.

BORRATXONET, A. adj. dim. Borrachuelo.

BÓRRAX. m. Miner. Sal neutre que 's trova a va-
ríes fonts y estanys, especialment a les Indies Orien-
táis. S' usa en medicina y també pera soldar nietalls.
Afincar, bórax, borraj, y borra estant purificada.

BORRAYNA. f. Bot. ter. BO-

RRATXA. ^S^^^v

BORRAYNA DE CINGLE. Bot. HER-
BA TOSSERA.

BORRECH, GA. m. y f. Ter.
V anyell d' un any. Borrego, bo-
rro, borrega. || Met. Qui no niés se
coníessa d' any a any. Cadañego,
cadañal.

BORRECH DE DOS ANYS. AndoSCO.

BORREDÁ. Geog. Poblé de la prov, de Barcelona,
bisb. de Vicb, part. jud. de Berga; és a la vora de

LsrANCO

Segell de Borrada

BOR

BOS

257

la riera Mardaiisol y té 879 hab. || — (COLL DE). Orog.
Collet a 980 inet. d' altifut al N.E. de Borre á, prov.
de Barcelona.

BORREGA, f. Ter. Feíiiella d' un any qii' cucara no
cría. Borrega

BORREGO, ni Panellet rodó fet de la flor de la
fariña. Mollete.

BORREGUET, A. ni. y f. dini. de borrech. Borre-
guillo.

BÓRRELE. Nóni de tres cointes independents de
Barcelona:

— 1 O GUIFRE II. Biog. Conite sobirá de Barcelona,
fill de 'n Quifre I el Pilos. Va comensar a regir per
r Agost de i' any 898 y va acavar el seu govern per
TAbril del 912.

— II. Biog. Conite de Barcelona que 's va partir la
sobiranía ab son germá Miró I, filis abdós del conite
Siinyer I. Va comensar a regir el conitat el 15 d' Oc-
tubre de r any 934, niorint el 30 de Septenibre del
992. En Miró acavá els seus díes niólt avans, el 31
d' Octubre del 966. Baix son reiiiat els alarbs s'apo-
deraren de Barcelona, d' ont el conite va tindre de
fugir de nit y per mar, anant a refugiarse a Manresa,
ont convoca ais homens de paratge, acoruant recon-
quistar la capital catalana.

— III. Biog. Comte sobirá, fill de Borrell II. Ocupa
el poder 1' any 992 y morí en 1018. Ajudá ab armes
al califa de Córdoba destronat Muliamad el Alahady
(1009), esdevenintne una continuitat de fets desgra-
ciáis, cóni les batalles de .Akbatalbacar y del Qua-
diaro. Sembla que Borrell II morí combatent contra
r emir de Sara^ossa.

— Y FOLCH (A\ARiÁN). Biog. Pintor barceloní, quina
carrera va comensar 1' any 1839, niorint 1' any 1896.
Va ésser bou piofessor de Belles Arts y és autor de
obres de carácter didáctich y de bones pintures,

BÓRRELES. Gcog. Caseríu del dist. munpal. de
Lladurs, prov. de Lleida.

BORRELLUT, DA. adj. RASPÓS.

BORRIGA. f. La bagneta que 's fá al fil massa re-
tort. Oqueruela.

BORRILLOL. m. BORRISSÓ o BORRISSOL.

BORRÍM.m. Ter. BORRISSÓ o BORRISSOL.

BORRIOL. Geog. Vila de la prov. y part. jud. de
Castelló, bisb. de Tortosa; és entre 'Is torrents Al-
forjes y Adzavara y té 3,395 hab.

BORRIQUET. Ictiol. Nóni vulgar d' un peix de la
familia deis Gobits.

BORRISSÓ. in. BORRISSOL.

BORRISSOL. in. La borra que s treu de deniunt
del panyo. Flojel. ¡| La borra d' algunes fruites. Pe-
lusa, vello. II La deis aucells avans de treure ploma.
Flojel. II La borra de sota deis telers, Hits y altres
mobles. Tamo, borra, pelusilla. || Trog de barret o
cosa equivalenta, que 'Is ferrers y algúns altres se
posen sobre 'Is peus pera llitirarlos de les espumes
de focli. Angorra. Ij Bot. Planta de la fam. de les
cariofilácees, de íulles en forma de llana, mólt suaus
al tacte, que fá unes floretes en forma d' espigues
Uargnes, quina grana se dona ais canaris. Hierba
pajarera, pamplina de canarios.

BORRISSOLA. Geog. Caseríu del ternie de les Ma-
síes de Sant Hipólit de Voltregá, prov. de Barcelona.

BORRÓ, m. Topo, taca o gota de tinta que cau al
paper. Borrón, y pastor el deis cartipassos deis nois.
II Entre estampers, defecte que resulta d' haver do-
nat massa tinta o massa espessa. Pastel. I| borra-
dor. II Nóni que algúns autors donen per modestia ais
seus escrits. Borrón. I; Bot. El brot que apunta ais
arbres y ais ceps. Yerna, botón, germen. || El peí
que té '1 panyo. Lanilla. || Met. Acció indigna o que
perjudica la repufació. Borrón. || Qualsevulla iniper-
fecció. Borrón. || Mena d' espart. Esparto. || —(RIE-
RA DE). Hidrog. Riera de la prov. de Girona, que

DIC. CAT. — T, I. — 33.

baixa de Bassagoda y desaigua a la vora del Fluvlá,
prop de Besalú.

BORRONAR. v. a. Fer rasgos, ratlles y figures
pera passar temps. Borrajear, borronear. || v. n.
Bot. Treure borró els arbres y 'Is ceps. Abotonar.

BORRONAT, DA. p. p. Puesto en borrón.

BORRONEJAR. v. a. BORRONAR.

BOKRONET. ni. dim. Borroncillo.

BORROS, A. adj. Pié de borres. Razado, estopóse.

LLETRA BORROSA. La quc no té 'Is perfils fins. Le-
tra borrosa.

BORRUGAT. Geog. Caseríu del ternie de Castarner
de les Olles, piov. de Lleida. |1 m. Ictiol. Peix anonie-
nat aixís pél seu color foscii. Sombra.

BORRULL (Francisco). Biog. Bisbe de Tortosa,
nat a Valencia 1' any 1695 y mort a Sant Mateu en
1758. Cursa a Valencia, graduanise de doctor en
drets. Allá a estudiar a Roma y allá fon coadjutor del
auditor degá de la Rota, don Tomás Núñez. L' any
1735 el pare sant Clíment XII el feu canonge de Va-
lencia, desempenyant molts cárrechs, inclós el de vi-
cari general y rector de 1' Universitat en 1740. Fe-
rrán VI el noniená auditor de la Rota en 1752 y en
1757 bisbe de Tortosa, fins al morir. Escrigué algu-
nes obres Uatines, dues de elles notables, sobre dret
ecclesiásticli.

BORRLT, DA. adj. BORROS.

BORRUT (Serra del). Orog. Serra del N.O. de la
prov. de Girona, entre les rieres de Queralps y Fines-
trelles, quin pitnt mes enlairat se trova a 2,450 met.
d' altitut.

BORSA. f. Ant. BOSSA.

BORT, DA m. y f. Fill que 's té fora de matri-
nioni. Horecino. bastardo, cunero || Bot. L' arbre
que neix sense plantarlo. Borde, silvestre.

BORT BORDEJA Y AlARS MARSEJA. Ref. y

BORT Y MULA CADA DÍA SE 'N PENSA U.MA, O L DÍA
QUE NO LA FA, LA GUARDA PER L' ENDEMÁ. Ref. De-
nota 'I pocli que 'ns devéni fiar de gent ruina. El hijo
borde y la muía cada día se mudan.

BORTS. Hidrog. Barrandi afluient del Sahente a
la Valí d' Aran.

BORUR. ni. Qnim. Combinació del boro ab un al-
tre cós combustible simple, sempre que aquést tin-
gui qualitats electropositives. Boruro.

BOS. m. Mena de :noi ralles d' espart, corda, etc.,
que 's posen ais animáis pera que no niosseguin. Bo-
zaL II Trocet de fusta ab punxes de ferro que 's posa
al morro del animáis de cría pera que no puguin ma-
mar. Bozal. II Lo que 's posa a les fures pera que no
nialmetin ais ciuiills. Prisuelo.

POSAR EL BOS. fr. Embozar.

BOSCÁ, NA. adj. Cosa de bosch. Silvestre.

BOSCÁ ALMOGAVER Ooan). Biog. És el poeta
Bascan, aniicli de 'n Qarcilaso de la Vega. Va néixer
a Barcelona 1' any 1500 y va iiio ir 1' any 1540. Es
r introductor de 1' influencia italiana a la literatura
de Castella, éssent el primer a usar la forma cone-
guda per sonet. És Boscá tingut per excelent pro-
sista, degut a la sena tradúcelo castellana del Corte-
sano, de 'n Castiglione. Les poesíes de Boscá, mólt
celebratíes y quins metres van ésser presos per pa-
iró, s' han estampat generalment plegades ab les del
seu amicli Garcilaso de la Vega.

BOSCALL. m. Branca de Ilenya, groixuda, tallada
expresament pera cremar. Tuero.

BOSCALLADA. f. Cop de boscall o bastó. Tran-
cazo, estacazo, garrotazo.

BOSCALLET. ni. dim. Pequeño tuero, leñecito.

BOSCÁM. m. BOSCATGE.

BOSCASSAR. V. a. També desbastar. || Treure, pe-
lar o plaiiejar ab el ribot o garlopí la superficie d' una
post o tauló. Desbastar.

258

BOS

BOS

BOSCATER. ni. LLENYATER.

BOSCATGE. ni. Coiijunt d'arbres y plantes espes-
ses. Boscaje. I) Q adro que representa un país po-
blat d' arbres, mates y animáis. Boscaje.

BOSCH. m. Terreno inciilt, poblat d' arbres y bros-
sa. Bosque. !l La part del jardí poblada d' arbres
pera recreo. Bosquete || — CREMAT o TORRAT. Aquell
a que s' ha calat foch. Chamicera. \\ — ESPÉS. El que
está niólt poblat d' arbres y rebolls. Maleza. || —
PERA TALLAR. Se diu d' aquell en que 'Is arbres se po-
den tallar pera apróntame la fusta y la llenya. Ta-
lar.

REDUiR A BOSCH. fr. Convertir 'lii alguna térra.
Embosquecer.

ÉSSER UN BOSCH. fr. Met. Se diu d'iina cosa niólt es-
pessa y confosa. Ser un bosque.

BOSCH (Ulot del). Orog. lUot de la costa ponen-
tina d' Ibiza, Balears. || — DE TOSCA. Geog. Casería
de cases aislades, agregat al ternie de Les Preses,
prov. de Girona.

BOSCH (Andreu). Biog. Historiaire del sigle xvi,
natural de Perpinyá. Es autor del II bre: Epitome deis
titols de honor de Catalunya, Rossclló y Cerdanya,
«stainpat a Perpinyá 1' any 1628.

-- DE LA TRINXERÍA (GARLES). Biog. Escriptor mon-
tanyencti, nat a Prats de Molió 1' aiiy 1831. Va estu-
diar a Fransa fins a pendre M
grau de batxiller, dedicantse
després ais esludis agricols y a
les ciencies naturals. Ais de-
rrers anys de la seua vida, v¡-
vint en les senes posessións
deis Pirineus, se va aficionar a
les lletres catalanes, sobresur-
tint en les descripcióiis nion-
tanyenques. Ademes de iiiolts
travalls escampats en revistes
y periódichs, es autor de la no-
vela ¿' hereu Noradell, y deis
11 ib res Pld y montanya, Recorls
d' un excursionista y Tardantes.
Va morir en la seua casa pairal 1' any 1897.

— DE VERI (JORDI). Biog. Constructor d'orgues ma-
llorquí. Nat a miljan sigle XVHi eu la ciutat de Pal-
ma y mort en la illa 1' any 1810. Se distingí notable-
ment per sa constructivitat y enginy. Contruí Torga
de la iglesia de Beuisalem , ais divuit anys de
etat, gniantse per la observació deis sons de la na-
turalesa, mes que per les ensenyanses de son oncle
Pere; en vista de lo qual el bisbe Garrido 1' envía a
Granada per que fos deixeble d' en Leonardo, el m¡-
llor organer d' Espanya aleshores, qui al morir, ha-
vent coinensat 1' orga de la capella reial de Madrit,
reconianá a en Boscli com 1' únicli capas d' acavarla
bé, liavent el reí Caries III seguit el consell d' aquell
mestre. Construí Torga de la catedral de Sevilla, ab
cent vint registres, bona part deis qnals son invenció
seua, resultant el millor d' Espanya, liavant romput
ab la rutina deis constructors y adoptant les liéis
científiques. Inventa dos aparells, pera trenre obgec-
tes del fons del mar y pera posar a fió d' aigua els
barcos submergits. Fon bon artista y excelent niate-
niátich. Son d' eil les dues orgues de la catedral de
Murcia y la de Santany. Construí una guitarra armó-
nica.

— Y CARDELLACH (ANTONi). Biog. Metge y erudit,
natural de Sabadell (1758) mort a la meteixa pobla-
do T any 1829. Va publicar uiolts travalls sobre
epidemiología; és autor d' una Topografía médica de
Sabadell, de diverses memories y monografíes medi-
ques y traductor de bous travalls professionals. Deis
seas estudis histórichs cal esmentar els següents:
Memorias de Sabadell antiguo y su término desde el
año 1789, (1882); Breve historia de Cataluña, Mapa de
Cataluña antigua; Diario de ¡os siete años de la guerra
de Bonaparte, en Bráfim y su comarca.

Caries Bosclide la
Trinxería

Albert Bosch y
Fustegueras

— Y FUSTEGUERAS (ALBERT). Biog. Enginyer y
polítich, nat a Tortosa 1' any 1848, mort a Ma-
drit a 13 de Maig de 1900.
Era, ademes, doctor en ciencies
y Ilicenciat en dret. Va ésser
diputat a Corts, senador per la
Económica d' Amiclis del País
de Madrit, director general d'Es-
tabliments Penáis, ministre de
Foment ea 1895, baix la pre-
sidencia d' en Cánovas, y Al-
calde de Madrit, liavent'lii fet
algunes mil lores urbanes. Es
autor d' un Manual de Astrono-
mía popular; de Estudios trigo-
nométricos (1875); de El cente-
nario, apuntes para la historia
de la Sociedad Económica Ma-
tritense (1875). Absorvit per la política no lia pas
deixat la estela que del seu saber podía esperársen.

— Y JULIA (MIQUEL). Biog. Enginyer y metge, nat
a Martorell 1' any 1818 y mort cap al 1870. Va exer-
cirla carrera d'enginyer, desenipenyant els mes alts
cárrechs d' ella. Havía ocupat la cátedra d' Agricul-
tura a Barcelona y colaborat en el Diccionario de
Agricultura práctica y Economía rural. Va presidir la
Comissió nomenada pera estudiar els aiguats del riu
Xúcar en 1864, publicant una voluminosa Memoria
que conté bones ressenyes orográfiques, geognósti-
ques, meteorológiques y lii-

drológiques d' aquelles en-
contrades.

— Y LABRÚS (PERE). Biog.
Comerciant y polítich que va
figurar després de la revolu-
ció de 18G8. Va néixer a Be-
salú r any 1827 essent dei-
xeble del seu paisa el savi
Joan Zafont. Va presidir el
Fomento de la Producción Es-
panyola y altres institnció;is
económiques, y va anar com
diputat a les Corts en varíes
Uegislatures, dístingintse per
les senes manifestacións pro-

teccionistes. En 1881 va organisar una serie de
conferencies d' arts y oficis a Barcelona, en quina
ciutat va morir 1' any 1894.

BOSCH DE TOSCA. Geog Caseríu del terme de
les Preses, prov. de Girona.

BOSCÓS, A. adj. Ltoch mólt poblat de boscos.
Nemoroso.

BOSCURIA. f BOSCATGE. II Lloch pie d' arbres y
mates. Espesura.

BÓSFOR. m. Estret o canal per ont un mar se co-
munica ab un altre mar. Bosforo.

BOSÍA. Hidrog. Afluient del Flamissell, denominat
també Qarroca, q.ie s' origina en la
valí de Llebata.

BOSOST. Geog. Vila de la prov.
de Lleida, bisb. de la Seu d' Urgell,
part. jnd. de Viella; és a la vora del
Garona y té 921 hab. Il —(PORTILLÓ
DE). Al camí de Bosost a Bagnéres-
de-Luchon, dalt la carena divisoria.

BOSQUEIG. m. Dibuix o primera
má d' una pintura. Esbozo, bos-
quejo. II Qualsevnlla obra material
seasi acavar. Bosquejo. || Escrit u obra del ingeni
al qu' encara no se lí ha donat la derrera má. Bos-
quejo.

ESTAR EN BOSQUEIG O BOSQUEJAT. fr. Estar una
obra sense acavar. Estar en bosquejo.

BOSQUEJAMENT. m. AnL BOSQUEíO.

BOSQUEJAR. V. a. Dibuixar una imatge sense de-

Pere Bosch y Labrús

Segell de Bosost

BOS

BOT

259

finir els contorns. Bosquejar. I| Donar la primera
niá a un quadro, fer les apimtacióiis generáis per
un esciit. Bosquejar.

BOSQUEJAT, DA. p. p. Bosquejado.
BOSQUEROL, A. adj. BOSCÁ.

BOSQUEROLMENT. adv. ni. A estil de bosquerol.
Selváticamente, silvestremente, rústicamente.
BOSQUET. ni. dim. Bosquecillo.
BOSQUET. Geog. Caseriit del tenue de Montreal,
prov. de Tarragona. |1 Casería del terme de Mogent,
prov. de Valencia.

BOSQUETÁ, NA. adj. BOSCÁ, bosquerol.
BOSQUINA. f. BOSCATGE.

BOSSA. f. Saquet de cuiro o altra materia pera
portar els diners. Bolsa, bolso. || La de seda feta de
punt en forma d' alforjes. Bolsillo, bolsillico. II La
d' embolicar el cabells. Bolsa. || Coin. llotj.a. || Tú-
nica qne conté'ls testículs. Escroto, bolsa. || L' arru-
ga que fá '1 vestit mal tallat o qne no can bé. Bolsa,
fuelle, buche. || Aleña de cartera de cartró coberta
de tela pera giiardar'hi els corporals. Bolsa. || La de
posar les nav.ijes. Navajero, estuche, || La en que
descansa 1' extremitat de la eren y barra del tálem.
Carcaj. || Reixat de cordes al sol del cairo pera po-
sar'hi fato. Bolsa. || A les mines d' or, la part oiit se
trova el metall niés pnr. Bolsa || Pera portar la ban-
dera. Portabandera. || Cada una de les que servei-
xen pera posar les pistóles en la sél'a. Pistolera. ||
La de cuiro pera les cartes. Balija. || La qne sosté la
carrabina penjant de la sella. Portacarabina. |1 La
que sosté la llansa o bandera del cavaller. Cuja, h
El trog de tela que 's posa a les criatures pera que
no s' enibriitin a térra. Culero. || Meí. Cabal, quanti-
tat considerable de diners. Bolsillo. || RiDicUL, 3.

A LA BOSSA DEL JUGADOR NO HI CAL ESTRENYADOR,
O CORRE SENSE ATURADOR. Ref. Denota que Msjuga-
dors o perden o guanyen, y niai prosperen. El que pone
al juego sus dineros, no lia de hacer cuenta de ellos.

BOSSA DE FERRO. Se diu del miserable y del avar.
Bolsa de hierro.

BOSSA FORADADA: MÁ FORADADA.

BOSSA SENSE DINERS DÍGASLI CUIRO. Rcf. Denota 'I
poch que val lo que no serveix pera 'I fí a que eslá
destinat. Bolsa sin dinero, llámela cuero; candil sin
mecha ¿qué aprovecha?

CASTIGAR LA BOSSA. fr. Imposar alguna pena pecu-
niaria. Castigar en ¡a bolsa.

CONTAR o CONSULTAR AB LA BOSSA. fr. Met. fam.
Examinar algú si té prou cabal pera alguna empresa.
Consultar ccn el bolsillo.

ESPOLSAR LA BOSSA. fr. Fam. ESPOLSAR LA BUT-
XACA.

FER BOSSA. fr. Met. Arreplegar diners y guardarlos.
Hacer bolsillo.

FER BOSSES EL VESTIT. fr. Fer arrugues. Bolsear.
NO PICARSE 'N RES A LA BOSSA. fr. Met, NO PICAR-
SE 'N RES A LA BUTXACA.

QUI COMPRA V MENT A LA BOSSA HO SENT. Ref. Con-
tra 'Is que fan gala d' haver coniprat barato lo que
han pagat car. El que compra y miente, su bolsa lo
siente.

SEGONS LA BOSSA LA CARROSSA. Af. Ab que 's sig-
nifica que cadascn vagi segons li períoca. Cada cual
según su caudal.

TINDRE BOSSA O BONA BOSSA O BEN PERRADA LA
BOSSA. fr. Met. Tindre mólts diners. Tener talego, te-'
ner herrada la bolsa.

TREURE LA BOSSA. fr. ALLARGAR ELS CORDONS DE
LA BOSSA.

TREURE Y NO POSAR, TIRA LA BOSSA A RODAR. Ref.
Denota qne per mólt que 's tingui, si hi liá eixides y
no hi tiá entrades, vé que s' acava. Quien no pone y
siempre saca, suelo halla.

UNA BOSSA SOLSAMENT TÉ LA CASA QUE HI HÁ AR-
GENT. Ref. Denota que quan uns nieteixos cabals se

distribueixen per nióltes mans aviat s' acaven. En la
casa que hay dinero debe haber sólo un cajero.

BOSSASSA. f. aum. Bolsón.

BOSSER, A. m. y f. Qui fá bosses. Bolsero. || En
algúns monestirs, qui fá de majordóm. Cillerero.

BOSSERA. f. Monja que desempenya la majordo-
niia del convent. Cilleriza.

BOSSERÍA. f. Entre nionjos, la casa o celda del
bosser. Bolsería.

BOSSES. Bol. ter. Nóni que 's dona en el terme de
Llagostera al bolet clavaria pistiUaris.

BOSSES DE PASTOR, f. pl. Bol. Planta de la fam.
de les creuiferes, de cama sensilla branquinosa, pe-
lada o peluda, sense flaire, de gnst un poch coént y
astringenta. Paniquesillo, bolsa de pastor. || SA-

RRONETS.

BOSSES VERMELLES. f. pl. Bot. BUFETA DE GOS.

BOSSETA. f. dim. y

BOSSICH. m. dim. Bolsita.

BOSSINADA f. Bofetada, revés.

BOSTA (Antoni). Biog. Arquitecte del reial cas-
tell de Bellver, a Palma de Mallorca, per privileg-
del rei Alartí, otorgat 1' any 1402, segons el qual la
gracia concedida al pare, després de iiiort, quedava
vinclada en el fill, qne portava el meteix nóni, seguint
una disposició donada pél rei D. Joan de Aragó.

BOT. m. Pell de cabra o d' altre animal adobada
y cusida per tots els costats nienys per un deis caps,
que serveix pera posar'lii vi, oli o altres liquits. Cue-
ro, pellejo. II El salt que fá la pilota o qnalsevol eos
elásticli quan cau a térra. Bote. || Ictiol. V. mola.
S' anoniena també aixís el Balistes caprircus Pez ba-
llesta. II Nüut. Barco petit sense cnberta pera anar y
vindre per dins deis ports o pera portar gent ais bar-
cos grans. Bote. Ii Salt, brinco. Salto, brinco. || So-
bresalí, moviinent soptat causat per una sorpresa o
per un sust. Repullo. || Art. y of. El llócli mes alt
d' una superficie plana. Part convexa de la nieteixa.
Promontorio. || El que és de pell d bou. Odrina. ||
— DE'N FONT. Ter. Bnrinot. Abejorro. \\ —PETIT. Náut.
Serení, boteqnin.

A BOT Y VOLEA, m. adv. Quan se torna la pilota
apenes toca a térra sense donarli teinps de botar.
A bolivoleo

A BOTS Y A BARRALS. m. adv. A SAMALADES.

DESCARREGAR BOTS. Jocli entre quatre nois, de
modo que dos se posen de genolls y mans en térra
capiculats, sostenint a altres dos, qne s' agafen, ca-
piculáis també, y donen voltes sobre 'Is de térra,
quedant en posició inversa y seguint fent lo meteix
fins qne cauen, y llavors paren els dos qu' anaven
demunt y aguanten ais qu' eren sota d' ells. Zaina-
vaina.

PER EL BOT. fr. Ploricar. Se diu mes particular-
ment de les criatures. Hacer pucheros.

FER UN BOT. fr. Met. Irritarse. Saltar, saltar tan
alto, embotijarse.

INFLARSE COM UN BOT. fr. Omplirse de vent. Embo-
tijarse, abotargarse.

REVENTAR EL BOT. fr. Met. Explosió de sentiinent o
enfado algi'in tcnips contingut. Vo-
lar la mina.

SEMBLA UN BOT INFLAT. fr. Ésser

mólt gros. Parecer una bola.

TINDRE 'L BOT. fr. Fam. Els nois
quan s' ennjen y ploren. Estar
hecho una botija.

BOT. Geog. Vila de la prov. de
Tarragona, bisb. de Tortosa, part.
jud. de Qaiulesa; és a la vora de la
riera de Canaleta y té 1,470 hab.

BOTA. f. Eina de fusta ab cércols pera guardar'hi
vi, oli y altres líquifs. Cuba, pipa, bota, tonel, ba-
rrica, vasija. II Met. La persona mólt grossa. Cuba,

Segell de Bot

260

BOT

BOT

cachigordete, recoquín, rechoncho. || gat, 5. ||
Calijat de cuiro que arriba fins al geiioll o lués ainuiit
d'aqiiést. Bota. :i El doblech que fá la bocamánega
per deíora cóm adorno. Vuelta. || —DE MLNTAR. Bota
alta que porten algi'ins per auar a cavall. Bota fuerte
ó de montar. || —DE L' URDIDOR. Art. y of. La pe9a
montada ab circunferencies o valones de f jsta, en la
nietxa sisevada del arbre. || —de les napes. Pefa ci-
lindrica ab cercles de ferro y delgues de fusta. I| —
DE LA CARDA. Pe9a que serveix ti' atuell oiit s' lii en-
rotlla la cinta de corda.

HO.ME VALENT Y BOTA DE BON VÍ AVIAT S' ACAVA.
Ref. Lo bueno dura poco.

POSARSE o TORNARSE CÓM UNA BOTA. fr. Met. fam.
Tornarse mólt gras. Embastecerse; eslar hecho una
■botija.

ESTAR AB LES BOTES POSADES. fr. Mct. Estar a
punt d' anar de viatge. Estar con las botas puestas:
tener las espuelas calzadas.

POSARSE BOTES, fr. Embotarse.

POSARSE LES BOTES AL REVÉS fr. PENDRE 'L RAVE
PER LES FULLES.

BOTADA, fr. Fusta pera les botes. Duelas. || BO-
TÁM. II El VÍ que cab dins d' una bota. Bota.

BOTADOR, ni. Ndul. Perxa llarga ab un ferro de
punta y ganxo a un deis seus caps, que serveix pera
atracar els barcos petits. Bichero, botador. || adj.
Que s' aplica al saltador. Saltador.

BOTAFIONS. n. pl. Ndut. Cordills que uneixen les
xarxes. Cordones.

BOTAFOCH. m. Art. Pal ab la nietxa encesa a la
punta, que serveix pera calar focli al cañó. Lanza-
fuego, botafuego. |1 Bronquinós. Buscarruidos.

BOTAFORA. f. Ndut. Botavara curta en que 's
caga la niitjana en barcos aparellats del llatí, niístich
o catxeniari. Cazaescota.

BOTAL. 111. Anat. Obertura ampie que 's trova
al feto, a la paret que separa les auricules del cor y
per iiiedi del qual se comuniquen aqueixes dues ca-
vitats. Botal.

BÓTALO, m. Ndut. Pal pera posar a les veles y
peraltres usos. Botalón

BÓTALO D' ALA. m. Náut. Pal rodó, ferrat y apare-
llat convenienfment que descansa en les vergues de
juanet y de gavia y 's la lliscar fora d' elles pera ca-
qar les veles d' ala. Botalón de ala.

BÓTALO DE FLOCH. El mástil del arbre bauprés so-
bre '1 que 's coloca. Botalón de f loque

BOTALLENQAFOCHS. m. Eina d' artillería que
serveix pera posar'hi 'I llengafochs. Consta d' una
boca ab el seu passador de ferro, les virolles y un
¡nánecli de fusta. Botalanzafuegos.

BOTÁM. m. Munió de botes, regularment pera
proveír les embarcacions. Pipería, botamen, tonele-
ría, dolaje.

BOTANA, f. Pega rodona de fusta pera tapar els
forats deis bots o botes. Botana. || Brocli de les bo-
tes. Brocal. 11 fuada.

BOTANER. ni. Eina ab que Ms boters posen les
botanes, ais bots y a les botes. Botanero.

BOTÁNICA, f. Ciencia que tracta de la naturalesa
y propietat de les plantes. Botánica.

BOTÁNICH. m. Entes en botánica. Botánico,
botanista. || adj. Lo que pertany a la botánica. Bo-
tánico.

BOTANOMANCIA. f. Endevinació supersticiosa
per medí de les plantes. Botanomancia.

BOTANT. ni. Ndut. Falca que 's fica entre 'Is píca-
dors y la quilla a fí d' aixecar un pocii la ñau al for-
mar la barada pera botarla a 1' aigua. Botante.

BOTAR. V. n. Saltar la pilota o qualsevol eos que
cau a térra. Botar, saltar. || Tirar una ñau al mar
per la primera vegada. Varar, botar. || Ndut. Qover-
nar el timó pera dirigir la proa al Uóch que 's vol.

Segell de Botarell

Botar. H Enujarse, enfadarse ab senyals de voler plo-
rar. Hacer pucheritos o pucheros II Fer bots o salts.
Brincar, saltar.

BOTAR A FORA. fr. Treure a fora a a!gú. Botar.
QUI BOTA, NO SOPA. Ref. S' aplica a les criatures
que fan el bot o '1 ploricó. Quien
lloriquea, no cena.

BOTARELL. Geog. Vila de la
prov. y dióc. de Tarragona, part.
jud. de Reus; és a la vora de la
riera d' Alforja y té 408 liab. ||
Hidrog. Riera del ternie municipal
de Barcelona.

BOTAROLA. f. Art. y of. Eina
ab una concavitat esférica que ser-
veix pera arrodonir els eiiibutits de fusta o da metall.
N' hi há que van solles y altres que 's coloquen al
forat de r enclusa de forjar.
BOTARUT, DA. adj. Petit y gros. Rechoncho.
BOTAVANT. m. Ndut. Mena de llanga ab que 'te
mariners se defensen del abordatge. Botavante. ||
Pega de ferio acerat y afilat, en forma de la pala del
focli, qu' usen els ferrers pera igualar el cascos deis
cavalls, etc. Pujavante.

NI PER UN BOTAVANT. Expr. fam. Manifesta la re-
pugnancia en accedir a alguna cosa. Ni por un cristo;
ni por esas ni por esotras.

QUE SE 'N VAGI TOT AL BOTAVANT. Expr. fam. De-
nota '1 poch cuidado que li dona, al qui res li costa,
de que 's gasti mólt en alguna funció. Arda Bayona.
ÉSSER UN BOTAVANT. fr. Fam. Esser entramaliat.
Ser un diablo.

BOTAVARA, f. Ndut. Mena de bótalo que sub-
gecta ab jocli Iliure 1' arbre de popa, suspén 1' altre
extrém per una amantina, y serveix pera cagar 1' es-
cota d' una vela. Botavara.

BOTAVIRA. f. Cap de corda que 's passa pél vol-
tant d' una pipa, d' un cañó o d' un altre obgecte
que's porta rodant deniunt de corrons. Botavira.

BOTAYOL. m. Ndut. El bauprés que 'n els falut-
xes, balandres y altres barcos petits s' hi pot fer
lliscar per dintre quan convé. Botalón de proa.

BOTELLA, f. Ter. Barralonet al que s' hi posa un
galet a la panxa per beure. Barrilejo, cuñete, cu-
beto. II BOTET. II Eina de pell ab una xeramina al cap-
deiiiunt, a propósit pera dur y beure vi. Bota.

BOTELLAIRE. m. L' home que té per ofici fer bots
y botelles. Botellero.

BOTER. m. Qui fá bots o botets de pell. Botero.
II Qui fá botes de fusta pera posar'hi vi, aiguar-
dent, etc. Cubero, barrilero, carralero.

BOTERA, f. Ter. GATONERA. || La dona del boter.
Botera.

BOTERÍA, f. L' art u ofici de fer botes. Tonelería.
BOTET. m. Gat, cuiro cusit per un costat y empe-
gat per dins, de figura cónica, ab un broch de fusta o
de banya al coll pera beure'iii ab comoditat. Botillo,
bota, borracha. || Reclám pera cagar guatlles. Re-
clamo

TOCAR EL BOTET. fr. Met. fam. Afaligar a algú pera
ferli contar alguna cosa que desitjém sapiguer. Ten-
tar la ropa d alguno.

BOTET (Guillém). Biog. Notable lleidetá del si-
gle xm, mólt entes en dret. És autor de la recopila-
c¡ó deis antichs costums legáis o usatges de Lleida,
ais que hi va afegir els privilegís, les dotacions y 'Is
drets de la ciutat, concordades ab les Ileis romanes y
gótigues (any 1229).

BOTETA. f. dim. Cubeta, cubetilla. || La que ser-
veix pera portar'hi arengades. Pipote, barril, casco.
BOTÍ. m. Pega de cuiro o de panyo que té la forma
de la cama, cubrintla tota o part, abotonada a la
banda de fora y que cau demunt de la sabata. Po-

BOT

BOT

2G1

layna. 11 Mil. La presa que fan els soldats ais eiie-
niiclis. Botín.

BOTICARIO Geog. Caseriu del tenue de Ribarro-
ja, prov. de Valencia.

BOTIFLER, A. ni. y f. Qui té les galtes niólt gros-
ses. Carrillos de monja boba, ó de trompetero. ||
Motiu que saplicava ais partidaris de Felip V duraiit
ia guerra de Succesió.

BOTICA, f. El llácli ont travallen els nienestrals o
venen els merca lers. Tienda || La del apoteeari.
Botica. II La del barber. Barbería 1| La del Ilibreler.
Librería. || Ant. MAGaTSém. || La botigí del boter de
pells. Odrería. || La del cerer. Cerería. || La de cer-
<vesa. Cervecería. || La de cisteller. Cestería. Il La
de manya. Cerrageria. || La del fjster. Carpintería.
II La de argenter. Platería, joyería. || La de passania-
ner. Pasamanería, cordonería. || La de pells ado-
bades. Peletería. || La de pentiner. Peinería. || La
de perruquer. Peluquería. || La de rellotger. Relo-
jería. II La de roba. Ropería. || La de sastre. Sastre-
ría. |[ La de barretaire. Sombrerería. || La de vendré
trastos y roba vella. Prendería. II La de oUer. Al-
farería. II La de teles. Lencería. || La de sabater.
Zapatería, jj La de baster. Guarnicionería, etc., etc.

DE LA SEUA BOTIGA. Loc. met. fallí. Significa que lo
que algú conta o refereix és inventat per ell. De su
propio ingenio.

OBRIR, PLANTAR, PARAR BOTIGA fr. Poner Ó abrir
■tienda.

PLEGAR O TANCAR LA BOTIGA. fr. Quitar, alzar,
¡cerrar la tienda.

BOTIGUER. ni. Qui té botiga oberta o ven géneros
a la menuda. Tendero. || El de p.inyos. Panero. |1
De teles. Lencero. || Ornit. Aucell d' unes qiiatre
polsades de Uarch ab el bécli negre, prim y llarcli
y els dos dits externs deis peus, que son verinells,
units ab una membrana. Peí llóni es girassolat blaii,
vert y negre ab una hermosa latlla al niitj; pél ven-
tre y 'Is costats del coll y del bcch es veiniell. Habi-
ta a les vores del mar y deis rius. Se li dona aqueix
nóm perqué 's creu que posaiitlo a les hotigues de
panyos fa fugir les arnés. Pájaro polilla, martín
perico, martín pescador. II ni. Ornit. Aucell de la
ierra, d' unes set polsades, bécli llarcli, punxagut y
potes curtes y rojenques. Color blau, y el cap ver-
des; gorja y ulls blandís; parts baixes de color de
rovell. Meaja peixets, cuclis, sangoneres y caragols.
JWartín pescador

BOTIGUER DE TALL. El de robes que ven a la menu-
da. Tendero.

BOTIGUETA. f. dim. Tiendecilla, puesto.

BOTIL o BOTIRÓ. ni. Home petit y grós. Reco-
íjuín, botijón, repolludo, cachigordete, morcón,
retaco, rechoncho, tapón de cuba. |! Enginy pera
pescar.

BOTILÓ. ni. Ter. BÓTIL, 2.

BOTINA, f. Calgat modern que puja una mica mes
amunt del tonnell del peu y 's corda pél costat de
fora. Botina, botita.

BOTINFLAT, DA. adj. Ter. Mes que inflat. Abo-
tagado.

BOTIQUÍ. m. Caixonet o arniariet ab les eines de
cirurgía y les medicines mes indispensables pera fer
la primera cura. Botiquín.

BOTIRÓ. in. Noi mas-a grós. Botijo.

BOTIT, DA. adj. EMBOTIT.

BOTJA. f. Bol. Planta de la fani. deles composfes,
de uns cinquanta a vuitanta centinietres de alsada,
de fulles fines y blanquinoses y d' un olor suau y
agradable. S' usa cóni remei contra 'Is cuclis. Abró-
tano hembra, boja, lombriguera. || Planta de la
fam. de les compostes que s' usa cóni estiniulant.
Abrótano macho, hierba lombriguera, boja, esco-
billa parda. || — BLANCA. Planta de la fam. de les

Ileguminoses, de fulles sensilles y branques cnbertes
de pels sedosos, blanchs y apretáis, ab flors formant
espigues. Boja blanca. || — PUDENTA. Planta de la fa-
milia de les conipostes. || — D' ESCOMBRES. |¡ — PE-
LUDA, filantes de la fam. de les Ileguminoses.

BOTJAR. m. Ter. Terreno incult pié de mates y
maleses iWatorral. || Llocli pié de botjes. Estepar.

BOTJES. f. pl. Bol. HERBA PÜSSERA. \\ — DE SANT
JOAN. ESPARNALLACH.

BOTJET. ni. El biiit de la paret entre biga y biga
quan s' assenta la fusta. Tabica.

BOTÓ. m. Pe^a de fusta rodona y cubería de roba,
o boleta d' altra materia que 's passa pels traus pera
subjectar els , os costats d' un vestit o d' altra cosa
que 's vol unir. Botón. || El ñus o borró deis arbres
y plantes. Abollón, botón, grumo, yema. Ij Boleta
de ferro a la punta de 1' espasa pera no ferir. Botón.
II Poncella, la flor avans de badarse. Capullo, cá-
liz, botón. II Parlant de les rodes deis carruatges,
la pe^a grossa ont hi eiicaixen els raigs. Cubo. ||
Part generativa del animal. Testículo. || Ant. Qrá
a la cara. Pústula. || pl. Ant. BOLA, 4. || —DE FOCH.
Cauteri ab un ferro bullent que acava en figura de
botó. Cauterio botón de fuego.

CORDAR ELS BOTÓNS. fr. BOTONAR.

DESCORDAR ELS BOTÓNS. fr. DESBOTONAR.

NO PENDRE NI LA VÁLUA D' UN BOTÓ. Loc. ant. No

quitar ni tan siquiera una punta de alfiler.

BOTONADA, f. Joch de bolóns d' una pe^a de roba.
Botonada, botonadura.

BOTONADOR. m. Eina de cer o de ferro pera cor-
dar els bolóns deis guants o de les botes. Abrocha-
dor.

BOTONAMENT. m La acció de botonarse. Abro-
chamiento.

BOTONAR. V. a. Cordar el vestit ab botóns. Abo-
tonar, abrochar. || v. n. Treure ulls els arbres y
plantes. Abotonar. || Náut. Unir una boneta a la
sena vela o una pega a un' altra per medí d' una llas-
sada o botó. Abotonar.

BOTONAT, DA. p. p. Abotonado. || Lo que treu
botóns. Se diu deis arbres y plantes. Abotonado.

BOTONER, A. ni. y f. Qui fa botóns. Botonero, jj
f. Ter. TRAU.

BOTONERÍA, f. Botiga, comers o fábrica de bo-
tóns. Botonería.

BOTONET. m. dim. Botoncito, botoncico. ji pl.
Lo que serveix de llevor pera les flors artificiáis. Se-
milla.

BOTÓNS D OR. ui. pl. Bot. Planta de la fam. de
les ranunculácees, de tany dret, fulles ab tres divi-
sions y un poch peludes y flors grogues mólt llustro-
ses. Botón de oro. || de plata, ni. pl. Bot. Camanii-
lla doble, planta de jardí. Botones de plata.

BOTORNÓNS. m. pl. Tumor que 's fa entre la
orella y'l coll. Pápula, papera, lamparón, parótida.

BÓTRILS. MI. pl. Zool. Género de niiiscles despro-
vistos de petxines, agregats, aderits, o fíxes. Botrilos.

BOTRIS. Bot. BODRiS.

BOTXA. f. Bola pera jugar. Bocha. || Arruga que
fa '1 vestit quan no ajusta bé al cós. Fuelle, buche
y bocha. || pl. Mena ü' escómbrela de fit d' aráni
que usen els argenters pera netejar y brunyir les pe-
ces sobredaurades Gratas.

COP DÉ BOTXA. Bochazo.

JOCH DE BOTXES. El que 's juga entre dues o niés
persones ab unes boles niitjanes, que '1 jugador pro-
cura arrimar a una de petita anonienada boUtj, y
guanya '1 qui las lii fa quedar mes aprop. Juego de las
bochas.

BOTXAR. v. a. y 'Is seus deriváis. EMBOTXAR.

BOTXES o BOTJES. pl. f. Les que fa la roba o '1
vestit. Fuelles.

262

BOU

BOV

BOTXl. ni. Ministre de justicia qii' executa les pe-
nes de niort y corporals. Verdugo, mochín, ejecutor
de la justicia. || Oniií. Aucell de presa de niitj peu
d' alt, cendrós, ab les ales y la cua negras clapades
de blandí: la cua llarga y en figura de tascó. Alcau-
dón, caudón. || Met. Qui es niólt cruel y castiga ab
excés. Verdugo. 1| Al jocli del osset la pait niés
plana, oposada a la que'n diueii reí. Culo.

EL PENITENT NO DIU RES Y 'L BOTXi S' ESCANYA.
Rcf S' aplica ais cui s' apuren péls negocis d' altres
niés que'ls meteixos interessats. No suda el ahorcado,
y suda el icatino.

PAGANT, AL BOTXi FAN ROBA. Ref. Denota el dret
que cada iiu té a que se li doni de la mellor qualitat
alió que li costa dincrs. Por mi dinero papa le quiero.
BOTXINAMENT. ni. Ant. La accióde penjar. Tor-
mento de horca.

BOTXINEJAR. v. a. An^ PENJAR.
BOTZIGUÍ. ni. BORRISSOL.
BOTZINA. f. Anl. Bocina
BOTZINAR. V. n. y
BOTZINEJAR. v. n. RONDINAR.
BOU. ni. Toro capat y doniesticat que serveix pera
les feines del canip Buey. || Barca de pescar ab 1' art;
també 's din parclla del bou peí ésser dues les barques
que's necessiten pera manejar dit art, del qual tiren
aparelladas. Pareja. Il Fam. PALLISSA, COP. || — DE
CORPUS. Titol que's dói;a ais bous fi.sinrats qu'en al-
gúns paratges van devant de les professóns de Corpus
fcnt boberies pera fer riure. Tarasca, gomia. || — EN-
GREIXAT. Cebón. ,\ — ESQUELLER: BOU MENER. || —
FERÉSTECH O SELVATGE: TORO || — JOVE. El de pochs
nnys sense castrar ni domesticar. Novillo. || — mali-
CiÓS. El qu' es astut. Marrajo. || — MARI. Ictiol. Peix
gros de mar seniblant a la vadella. Buey mar ino, vaca
marina, foca. || — mener. El manso que va ab una es-
quella al coll y serveix de guía ais altres. Cabestro,
manso. \\ — vell, pera la matansa. Cotral.

AL BOU MAIMÓ LI FA POCH L' AGULLÓ. Ref. Denota
lo pocli que sei veixen els estímuls ais peresosos. Al
buey harón poco le presta el aguiión.

AL BOU VELL AlUDA 'L D' AIRE Y DEIXARÁ LA PELL.
Ref. Denota que 'Is homes vells mudant de clima y
d' alinients exposen llur salut y vii. a. Al buey viejo
múdale el pesebre y dejará el pellejo.

anar'hi tot, BOUS Y ESQUELLES. fr. Resolució de fer
alguna cosa, encara que sigui ab risch y perdua. Rozin
y manzanas, ó aunque se aventuren rocin y manzanas.
BOU SOLT SE LLEPA COM VOL. Ref. Denota quán
apreciable es la Uitiertat. El buey suelto bien se lame.
BOU VELL llaura DRET. Ref. Denota que la prác-
tica enscnya; y s' aplica ais que, guiats per sa inte-
ligencia y práctica, manejen be Ms seus assumptes,
cncárrechs, etc. Buey viejo, surco derecho.

BOU Y ARRÓS. fr. Met. Dona a entcndre la magnifi-
cencia d' algún coiivit. Arroz y gallo muerto.
CORRAL DE BOUS. Boyera, boyeriza.
CORRER BOU. fr. Liversió consistent eu deixar anar
un bou pels carrers pera torejarlo.

DONAR BOU. fr. Met. fam. Pegar. Bordonear.
EL BOU PER LA BANYA Y L' HOME PER LA PARAULA.
Ref. Denota que 1' home queda Iligat per la páranla
que dona, aixis cóm es bous se Iliguen per les ba-
nyes. Al buey por el asta y al hombre por ¡a palabra.

EL BOU TIRA L' ARADA, MES NO DE BONA GANA. Ref.
Denota que '1 travall repugna. El buey traba el arado,
mas no de su grado.

HAVER PERDUT ELS BOUS Y BUSCAR LES ESQUELLES.
Ref. Denota lo que 'ns enganya 'I desitj, puig ab pocli
fonament creyéni que podém obtindre lo que desit-
jem. Quien bueyes ha perdido, cencerros oye ó se le
antojan.

JA ES DUR EL BOU AL AST./?e/. Denota que a aigú
se li ha passat ja 'I temps d' apendre. Ya esta duro
el alcacer para zamponas; viejo es Pedro para cabrero;
tiene ya dura la mollera.

MES CAGA UN BOU QUE CENT ORENETES. Loc. fanT-
Denota que mes profit se treu d' una cosa gran que
de mol tes de pe ti les. Más caga un buey que cien go-
londrinos.

NO VEURE UN BOU A TRES PASSES. ir. Ésser mólt
curt de vista. No ver siete sobre un asno.

¿ONT ANIRÁS, BOU, QUE NO LLAURIS? Ref. Denot»

qu'en totes les coses hi há dificultáis y inconvenients.
¿Dónde irá el buey que no are?

PARLA 'L BOU Y DIGUÉ MU. Ref S' aplica ais tontos,
que per poch que parlin no diuen sino disbarats. Ha-
bló el buey y dijo mu.

PASSA BOU PER BESTIA GROSSA. fr. Met.Q\ia.n elde-
fecte o impeí fecció d'una cosa 's recompensa ab la bon-
dat o perfecció d'un'altra. Vayase mocha por cornuda^

PERORE BOUS Y ESQUELLES. fr. Met. Pérdreho tot.
Perder d remate.

POTA DE BOU. Bot. BARBA D' AARÓN.

TANT EL PUNXEN AL BOU QUE A LA DERRERÍA 'S
MOU. Ref. Denota '1 cuidado que 's deu tindre en no
irritar a algú, encara que mostri suavitat y mansue-
tut. Aunque manso tu sabueso no le muerdas en et
bizo; cada pajarica tiene su higadito.

BOUADA. f. Raniat o multitut de bous. Boyada.

BOUÁS. m. aum. Bueyazo.

BOUER. m. BOVER.

BOUET. m. dim, Bueyecico, bueyezuelo.

BOULETERNÉRE. Geog. Nóm francés del poblé de
Boluteinera al Vallespir.

BOULZANE. Hidrog. Riu del Milxdía de Fransa a
la regió del Fenoiillet.

BOUIWORT (Serra del). Otog. Serra de la prov.
de Lleida, entre Ms rius Noguera Palleresa y Segre.
Es mes aniunt de Trenip y va de N.E. a S.O.

BOURG- MADAME. Oeog. Poblé del depart. deis
Pirineus Orieutals, bisb. de Perpinyá, cantó de Sa-
Ilagosa; és a la vora del riu Segre, prop de la fronte-
ra espanyola y té 280 lab.

BOUS (Collet deis). Orog. És situat a la serra de
deniunt les mines de Fígols, Bergadá.

BOVA. f. BOGA, 1. II Ant. Piel de buey.

BOVATGE. ni. Dret qu' antigiiament se pagava a
Catalunya, desde '1 Segre firs a Salses, per cada pa-
rella de bous, dientse també per extensió al pagat
per altra mena de bestiar. Bovaje, boválico.

BOVER. ni. Pastor de bous. Boyero, boyerizo.

BOVER (Francisco). Biog. Esculptor, nat a Corbe-
ra r any 1769. Era deixebie de la Escola de la Junta
de Coniers, que '1 pensiona pera anar a Roma. L'any
1797 era tinent director de la propia Escola. En com-
paiiyía del esculptor M. Olivé va fer les estatúes que
hi Iiá al pati de Llotja y és autor del grupo de gla-
diadors del primer pis del nieteix edifici. Va morir en
el primer ters del sig'e XIX.

— (RAFEL). Biog. Poeta mallorquí del sigle XVII.
Resten inédites les obres d'aquest autor. Sobresurtí en
les coniposicións escrites en llengua niallorquina,
suaus y armonioses, producció

distingida d' aquell temps; en
cambi son de poca volada les
obres que va escriure en vers
castellá.

— DEROSELLÓ (J. MARÍA). Biog.
Escriptor bibliograf y erudit ar-
queólech que ab les senes digre-
ssions va contribuir a fonamen-
tar r esclat del rcnaixement lite-
rari de la seua térra. És autor
deis bous Ilibres; Noticias histó-
rico-topogrüficos de ¡a isla de Ma-
llorca (1836); Memoria de los po-
bladores de Mallorca después de

la última conquista por don Jaime I de Aragón,
(1838); Noticia histórico-artistica de los muscos del
cardenal Despuig, (1845); Varones ilus res de Ma-

J. María Eovtr
de Reselló

BOY

BRA

263

Horca (en colaboració de R. Medel; 1847); Historia
de la casa reial de Mallorca, (1855).

— Y MAS (JOSEPH). Biof>. Esciilptor barcelonf, pro-
fessor de Llotja en la sena especialitat. Es autor del
grupo La Justicia dominant a la Forfa (1835), de la
■estatua d' en Balnies que hi liá ais claustres de la
catedral de Vicli, y de les figures del reí en jaume y
del conseller Fivaller, del frontis de Casa la ciutat
de Barcelona, retocades are de pocli. Varíes testes
del cornisaineiit de la Capitanía General de Barcelo-
na, y molts niés travalls escanipats per CAdiz, Sevi-
lla y altres parts son obra d' en Bover, que va morir
a Barcelona 1' any 1866.

— Y MUNTADAS (JOSEPH). Biog. Enginyer de mines
y niecánicli. Era fill de Besalú y morí en Almería
r any 1885. Estant al servei de la «Conipanyía Pe-
ninsular Azucarera» organisá la explotació d' un deis
•priniers conreus de la canya de sucre moiitats a Es-
panya, baix el títol Monserrat, ais voltants de Alme-
ría. Primerament havía servil al Estat, desde 1865,
en Almadén, a la provincia de Granada, en Almería
y Ciudad Real. Derrerament I' Estat el destina a
Huelva.

— Y RAMONELL (miQUEL). Biog. Poeti mallorquí.
Nat a Palma I' any 1720 y mort allá meteix en 1799.
Deixá escrit un volum de poesíes líriques y dramáti-
ques. Va publicar a Barcelona, l'any 1792: D. Jaime I
4:onde de Barcelona, co.Tiedia en tres jornades; y La
■conquista de Mallorca, altre comedía, de la qual se
lian fetes algunes edicións.

BOVÍ, NA. adj. Lo pertanyent ais bous. Boyal, bo-
yuno, vacuno.

BESTIAR BOVi GELÓS. Toriondo.

BOVILA. f. Forn pera coure obra de térra, niaons,
totxos, rajóles etc.

BOVINA, f. Púa de les maquines de debanar.

BOY. prep. 7er. FiNS, cóm: boy ne va tostar.

BOY. n. p. BALDIRI.

BOYA. f. Niiut. Tro? de fusta o de suro que IHgat
a una corda y nadant damunt de I' aigua indica la
situació del áncora. Boya. II Senyal que 's posa a
les entrades deis ports y a alguns altres indrets pera
indicar la ruta que s' ha de seguir o senyalar algún
perill. Boya.

BOYETA. Mar. Grupia petita que solen tindre les
embarcacións petites y algúns filats. Boyarín.

BOYRA. f. Vapor espés que s' alsa pocli de térra
y 's desfá ab el calor del sol. Niebla. || La que no's
pot alsar de térra. Neblina. || La que 's fa al mar.
Bruma, brumazón. || La qu' en forma de nuvolet se
arrossega per les montanyes. Gata. || Ter. Malaltía
qu' enfosqueix la vista. Niebla. || El dany que la
jneteixa boira causa al blat. Niebla. || Met Confu-
sió, obscuritat d' idees. Cargazón. || f. BRUGiT, SO-
«OLL.

ANAR A ESCAMPAR LA BOYRA fr. Anar a distreures.
3alir a apacentar la vista.

BOYRA PIXANERA. fr. La que niulla. Niebla meona.

BOYRA PLORANERA. BOYRA PIXANERA.

¿QUÉ HI HÁ BOYRA? Expr. mel. fam. Que denota si
•está aigú perturbat o mólt carregat de cap. ¿Estás
pesado, abrumado?

TOCA BCWRES. fr. Se sol dir d' aquell que diu o fa
ximpleríes. Tarambana.

¡VIVA LA BOYRAI Expr. met. fam. Denota 'I brugit,
la satisfácelo y alegría qu'hi sol haver en algún con-
<uis. ¡Ande la zambra!

BOYRADA. f. Conjunt de boyres, molta boyra. Se
usa també en expressións cóm aquesta: ¡QUÍNA BOY-
RADA! ¡Cuánto niebla!

BOYRASSA. f. aum. Oran niebla.

BOYRES (Coll de les). Orog. Coll de 1,578 met. de
altitut, al Pirineu gironí y a la ineteixa ratUa de
Franga, a tramontana de Rocabruna.

BOYRETA. f. dim. Nleblecilla.

BOYRINA. f. Ant. Boyra espessa y baixa. Neblina.
BOYRÓS, A. adj. Cubert de boyra. Nebuloso. ||

Astron. Se diu de les estrelles fixes de poca llum.

BRAGADO, m. Art. y of. Eina de llauna, a mena de
ensofradora, usada pera distribuir les terres al fer
niosaicli.

BRACARENSE. adj. El natural o lo pertanyent a
Braga. Braearense.

BRACEJADOR. m. AnL Qiii té bon braq pera tirar
la barra, les botxes, etc. Bracero

BRACEJAR. V. n. Aloure 'Is bracos. Bracear. ||
Náut. Tirar de les braces per una o altra part pera
posar les vergues seguint el plá o direcció conve-
nient, segóiis I' ángul qu' liagi de fer ab la del veiit.
Bracear, brazar.

BRACEJAR EN CREU O A DOS PUNYS. fr. Náut Tirar
les braces de barlovent fins que les vergues quedin
perpendiculars a la direcció de la quilla. S' usa tam-
bé pera denotar les posicións de navegar en popa.
Bracear en cruz, por redondo, d dos puños.

BRACEJAR A CENYIR DE PUNTA A PUNTA. Náut. Bra-

cejar les vergues per sotaveiit totlo que pernietin les
xarxes. Bracear á ceñir ó en punta.

BRACEJAR EN CONTRA, PER DEVANT, EN FATXA.

Náut. Bracejar per barlovent fins que '1 vent toqui a
les veles per.derrera. Bracearen contra, por delante,
en facha.

BRACEJAR EN VENT. Náut. Bracejar per sotavent
fins que les veles rebin el vent pél indret. Bracear en
viento.

BRACER. m. Jorna!er de la térra. Gañán, bra-
cero.

BRACERA, f. Bot. Planta perenne de la fam. de
les conipostes, de tronch brancallut, de fulles en for-
ma de tíreles y de flors purpurines; és medicinal.
Centaurea mayor.

BRACET. m. dim. Brazuelo, bracillo.

FER BRACET. Ir. Fam. Donar el brag a alguna per-
sona pera que s' lii apoii. Dar el brazo.

BRACH. m. POSTERMA. II Ant. Gós de mostra.
Perro de muestra. || Gos fí del morro partít. Dogo,
braco.

BRACMITA. f. Mineral de nianganesa, de color
negrench, brill niitj metálich y pols parda: és infusi-
ble a la flesca; prén un color rogench al focli de re-
dúcelo y prodiieix lleugera efervescencia, quan se
fon ab borrax. Bracmita.

BRACONS (Coll de). Orog. Ais cingles de Llan-
cers y Joanetes, de la serra de Collsacabra (1,050
me tres).

BRAQ. lu. .Membre de la persona desde "1 muscle
fins a la nía Brazo. ll Cada una de les classes déla
societat: aixó és, estat ecclesiásticli, noblesa y poblé.
Clase, brazo. || La classe o gran a quepeitany cada
luí en una nació. Estamento, |1 A la cadira, bancli,
etc., el barró que surt del espatUer pera apoiar el
colze. Brazo. || Met. Forsa, valor. Brazo. || — DE
CAMPANA. La fusta que li serveix á' q\x. Brazo de
campana. \\ El ferro ont se Higa la corda. Cigüeña.
II — DE CARRO. El que serveix pera junyir'lii els que
deuen arrossegarlo, || — DE CREU. Cada una de les
dues parts del travesser. Brazos de la cruz. || -- DE
LA RODA. Ant. RAIG. || — D' ORGA. El mánech o aga-
fador deis registres. Asidero. || —DE mar. Canal que
se n' entra térra endíns. Brazo de mar. \\ — DE Riu.
Canal que surt d' ell. Brazo de rio. \\ — militar O
DE LA NOBLESA. Classe de milicia o noblesa. Brazo
militar ó de la nobleza. || — secular. L' autoritat
temporal qu' exerceixen els tribunals y magistrats
re\a\s. Brazo secular ó seglar. || — DE PALANCA m.
Náut. A la palanca recta és la distancia que separa
el punt d' apoio del punt d'aplicació, de la potencia
o de la resistencia. Brazo de palanca. \\ — DE VERGA.
m. Náut. Qualsevulla de les senes meitats. Brazo de
verga.

264

BRA

BRA

A BRACOS, ni. adv. Ab iiiollíssiiii travall. A duras
penas; á fuerza de brazos.

AB ELS BRAgos EN CREU. Loc. Cotí los brazos en
cruz.

AB ELS BRAQOS OBERTS. Loc. met, Ab agrado y amor.
Abizrios los brazos ó con los brazos abiertos.

DONAR EL BRAg. fr. Meí.fam. Oferiilo pera que algií
s' hi apoí'i. Dar el brazo.

DONAR ELS BRAgos. Abrazar.

EL BRAQ AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. Ref. Aconsella'l

cuidado que 's deu tiiidre quaii se te mal en alguna
de dites parts, y qu' en cada acció 's deueu aplicar
els medís oroporcionats al fi. La pierna en el lecho y
el brazo en el pecho.

ÉSSER EL BRAQ DRET D' ALOÚ. fr Met. Ésser el seu
principal apoio. Ser su brazo derecho.

ESTARSE AB ELS BRACOS ENCREUATS. Loc. nict. ES-
TARSE AB LES MANS PLEGAOES.

LLENSARRE ALS BRAgOS D' ALGÚ. ir. Met. Confiar
complert;iment un negoci o assumpte a la prudencia
d' un altre. Echarse en brazos de alguno.

MOSTRAR EL BRAQ FORT EN ALGUNA COSA. Loc.
Manifestar algú '1 seu valor y fottaltsa en alguna
cosa. Manifestar rigor.

NO ALLARGAR MES EL BRAQ QUE LA MÁNEGA. Ref.

Extender la pierna hasta donde llega la sábana.

NO ÉS DEL NOSTRE BRAg. Expr. füni. Ésser d'altre
classe o condició. No es de nuestra clase.

PENDRE 'L BRAg. fr. Acepturlo d' algú pera apoiar-
s'hi. Tomar el brazo.

SOTA 'L BRAg. in. adv. SOTA V AIXELLA.
TINDRE 'L BRAg LIARCll O DE GITANO, fr. Met. fam.
Coniptar ab el favor y protecció d' alguna persona
podeíosa. Tener brazos ó buenas aldabas; agarrarse á
luenas aldabas.

BRAQA. f. La mida de sis peus. Braza. || Núut.
Cap de corda al que s' hí subjecten els extréms de
les vergues de les embarcacións. Braza

BRAGADA, f. Movinient violent deis bracos. Bra-
zada, braceada. || bracat.

BRAQAL. m. Ant. Armadura aiitiga del brag. Bra-
zal, braceral, brazalete.

BRAQALET. m. Anella d' or, argent, o al tres ma-
teries, ab pedrés fines o scnse, que porten les dones
al bra? o a la munyeca. B.azalete, pulsera.

BRAQALOT. m. Náut. Trc? de corda, de gruix pro-
porclonat, fi.\o per un extrém al peñol de la verga y
provist al aitre ci' un lláq per ont passa la bra^a do-
ble. Brazalete.
BRABAS, m, aum. Brazazo.

BRAMAR. V. a. Art. y of. Espargir ciment pél de-
nuint deis mosaichs.

BRAQAT. m. Lo que s' abarca ab els bragos d'una
vegada. Brazado, brazada.

BRAQATGE. m. Tot travall de bragos, y en parti-
cular el de fer la moneda. Braceaje, brazaje. || m.
Cens d'una vintena part en friiits que 's pagava avans.
BRAQOLA. f. Náut. Cada luí deis qustre taulóns o
peces que sobrixen de la cubería, ais quatre costats
de les boques de les escotilles. Brazola.

BRAQOLÍ. m. Ten Cordiil mólt
fort que s' usa pera pescar; se fá
del cánem mes prim, després de
filat a má o a máquina. Bramante.
BRÁFIM. Gcog. Vila de la prov.
y dióc. de Tarragona, part. jud.
de Valls; és dins d'una fondalada,
té estació de F. C. y 1,161 hab.

BRAGA, f. Drap cue 's posa a
les criatures de mamella pera nete-
jarles sense desbolcarles. Mete-
dor, culero, il pl Mena de calses ampies y llargi:es
que portaven els persas, medos, gerniáns y sármates.
Bragas. Il pl. calsotets.

Segell de Bráflm

A QUI NO ESTÁ AVESAT A BRAGUES, LES COSTURES'
Ll FAN LLAGUES. ReJ. Denota que qui no está fet a
alguna penalitat la sent mólt mes qu' altres. A quien
no está hecho á bragas, las costuras le hacen llagas;
asno que no está acostumbrado á la albarda muerde la
ata farra.

MUDAR LES BRAGUES. fr. Posar a les criatures bol-
quers nets sense desbolcarles. Entremeter.

BRAGADA, f. Part del cós del animal desde ¡' an-
goiial fins a la sofraja. Bragada. I| f. Mar. La part
mes ampie d' una córba, d' ont arrenquen les senes
rames, formant un ángul mes o nienys obert. Bra-
gada.

BRAGASSES. m. pl. Home descuidat y fluíx. Vai-
nazas, Juan Lanas.

BRAGAT, Da. m. Se diu del animal que té 1' entre-
cuix de diferent color que lo uemés del eos. Bra-
gado.

BRAGUER. ni. Euvenadura pels trencats o potro-
sos. Braguero, ligadura, apretadero. || Les mame-
lies de les vaques, cabres y bestiar semblant. Braga-
dura, ubres. || Náut. Cap de corda groixut que se
assegura a la pala del timó. Braguero.

BRAGUETA, f. Obertura a la part del devant de
les calses. Bragueta.

BRAHÓ. ni. La part molsuda del brag. Muñón^
morcillo. II Met. Forsa. Brazo.

TINDRE BON BRAHÓ. fr. Met. Tindre niólta forsa.
Tener bravos jarretes; ser hombre de buen jarrete.

BRAHOL. m. Rugido.

BRAHOLAR. v. a. Fer brahols. Rugir.

BRAM. ni. La veu bronca d' algúns animáis. Bra-
mido. II El del ase. Rebuzno, roznido. || El del bou.
Mugido, bramido. || El del lleó. Rugido. || Del os.
Bramido. \] El del brau, vadell, y semblants. Berri-
do. II Met. Crit extraordinari de la persona quaii
está colérica. Bramido. || Met. Soroll espantos de
la mar, etc. Bramido. I| — del elefant. La veu que
fa r elefant quan brama. Barrito, berrido.

BRAMS D' ASE NO PUJEN AL CEL, O 'L CEL NO 'LS OU.

Ref. Denota que lo que 's fá de mala gana o 's dema-
na ab mal modo, regularment nos' estima o no's con-
segueix. Oración de perro no va al cielo. \\ A PARAU-

LES NECIES ORÉELES SORDES.

CORRESPONDRE AL BRAM. fr. Rebramar.

FER BRAMS. f r. Dar bramidos.

BRÁM (Coll del). Orog. Entre les cingleres de
Ayats y les de Cabrera (1,100 nietres)

BRAMA, f. Sois té us en la frase vulgar: correr la
brama, correr la veu. || 1er. Enginy pera pescar.

FER LA BRAMA, fr. Burlarse d' algú. Dar grita.

BRAMADISSA f. Bramido, rugido.

BRAMADOR, A. m. y f Qui brama. Bramador. |[
Poél. Lo que fa un soroll semblant al brani. Brama-
dor.

BRAMAIRE. m. Fam. BALADRER, 1.

BRAMAR. V. n. Fer brams. Bramar. |1 Met. Plo-
rar mólt fort. Bramar. || Se diu de la mar, del vent
y altres coses que fan un soroll semblant al brani.
Bramar. || Fer un soroll fort. Bramar.

BRAMAR CÓ,M UN TORO. fr. Bramar de comje.

BRAMAR L' ASE. Rebuznar, roznar. || El bou. Mugir.
II El lleó. Rugir. || El vadell. Berrear.

TORNAR A BRAMAR, fr. Rebramar.

BRAMASSACHS. ni. Qui brama o crida descom-
passadainent. Voceador, algarero.

BRAMIT. m. Ant. BRAM.

BRAMOS, A. adj Ant. DESITJÓS.

BRAMUL. nt. BRAMIT.

BRAMULADA. f. Ter. Cop de vent fort. Vento-
lera.

BRAMULAR. v. Fer vent mólt fort. Ventear.

BRA

BRA

265

BRAN. ni. Anl. espasa. || — D' ANGLATerRA. Mena
de ball que antigüanient s'usava a Espanya. Bran de
Inglaterra.

BRANCA, f. Bol. El lluch o grífol queixde la soca
del arbre o deis tronchs principáis de les plantes.
Rama, brazo. II La tallada o separada del arbre.
Ramo. II La esqueixada del arbre. Gajo, garrancho,
y gancho '1 troq que lii queda. || La inclinada en
veis térra. Alabe. || Mel. La part o divisió que re-
sulta d' una cosa ab dependencia d' ella. Ramal. i|
Lo qu'ha de servir pera plantar. Rampollo. || lluCH.
II Met. La persona que té '1 seu origen comú ab al-
tres del meteix troncli. Rama. || Parlant del fré,
cada una de les barretes ont s' lii assegura la brida.
Cama. || La part separada d' un tot, pero ab depen-
dencia d' ell. Ramo, parte.

AMARSE 'N PER LES BRANQUES O PER BRANQUETES

fr. Entretindres en lo insubstancial ú' un assuinpte,
oniitint lo niés iniportant. Andarse por las ramas.

BRANCA URSINA. Bot. Planta perenne que fá totes
les fulles radicáis, ampies, grans y retallades per la
vora, y una sola cania ab flors poch vistoses. Acanto,
hierba gigante, bronca ursina.

BRAN'CADA. f. El conjunt de branques o rnmes.
Ramaje.

BRANCA L. ni. Cada una de les dnes pedrés pica-
des qne formen els mtinfants del portal. Jamba. |¡
Ter. MARXAPÉU.

BRANCALADA. f. Arquit. Conjunt de pedrés que
formen una porta o finestra.

BRANCALLo BRANCÁM. in. BRANCATGE.

BRANCAR. v. a. Ant. ABRAONAR, AGAFAR.

BRANCAT. n. p. PANCRÁS. Pancracio.

BRANCATGE. ni. Conjunt de branques d' un ar-
bre. Ramada, ramojo.

BRANCH. 111. Ant. REMAT.

BRANCÓS, A. adj. BRANCUT.

BRANCUT, DA. adj. Pié de branques. Brancoso.

BRANDADA, f. Movinient d' un eos d' un costat
al altre. Vaivén. || f. Nánt. El niovinient de rotació
lateral y alternatiu que sufieix la ñau, ab 1' acció del
vent y de les ones. Balance.

BRANDADA FORTA. La que sense inclinar niólt la
ñau porta niólta velocitat. Balance duro, vivo ó vio-
lento.

BRANDADOR, A. adj. Se diu del barco propéns a
brandar. Balanceador.

BRANDAL, ni. Náiit. Cap de corda ab que's subjec-
ta un mástil de gavia a la tanla de guarnició del arbre
respectiu pera ajudarals seus obenclis. Brandal.

BRANDAR, v. n. Anar d' una part a 1' altra. || v. n.
Inclinarse una ñau tan avíat a un costat cóni al al-
tre ab moviments alternatius niés o nienys forts.
Balancear.

BRANDEJAR. v. a. Sonioure una cosa ab forga.
Sacudir, mover una cosa de un lado á otro.

BRANDÓ, m. Ant. BLANDO.

BRANGOLÍ. Geog. Veinat del dist. mnnpal. d' En-
veig, depart. deis Pirineus Orientáis.

BRANILLA. f. Bigotis o barba de la ballena. Ba-
llena. II Cada una de les barretes que formen els
paraigiies y vanos. Varilla, varillaje.

BRANILLA AíESTRA. La de cada costat del vano pera
reforsailo. Guardia, guia.

BRANILLATJE. ni. Conjunt de branilles o vergue-
tes. Varillaje.

BRANQUEJAR. v. n. Anar de branca en branca.
Andar por las ramas. || anarse 'n PER les BRAN-
QUES.

BRANQUETA. f. dim. Ramilla, ramita. || RameL
Ramito. II pl. Llenya prima deis esporganieats deis
arbres. Ramojo, ramiza, desbroce,

DIC. CAT. — T. I. — 34.

BRANQUIAT, DA. adj. Ictiol. Provist o guarnit de
branquies. Branquiado.

BRANQUIATS. ni. pl. Zool. Ordre d' anfibis que
respiren per bianqules. Branquiados.

BRANQUILLÓ. dim. de branca. Ramita.

BRANQUINYOL. m. dim. de branca. Ramita.

BRAQUIOCUBITAL. adj. Anat. Pertanyent al brag
y al colze. Braquiocubital. || ni. Nóm d' un Iligament
que s' extén desde 'Is cubiles fins a I' húmero. Bran-
quiocubital.

BRÁQUIT. m. Zool. Apéndix en forma de brag.
Bráquido.

BRASA f. La llenya o carbó enees o prés del foch.
Brasa.

ESTAR EN BRASES. fr. Met. Tindre gran inquietut
per algún cuidado o recel. Estar en brasas ó como en
brasas ó en ascuas.

ESTAR ENCÉS CÓM UNES BRASES O CÓM UNA BRASA
DE FOCH. fr. Met. Denota qu' algú té niólt enees el
color de la cara. Estar hecho unas brasas ó una
ascua.

DE POCA BRASA CERTAAÍENT SE FÁ GRAN FOCH Y
MÓLT ARDENT. || PETITA BRASA, CREMA, etc.

DONARSE BRASA O ANSIA. Ir. Componerse, menearse,
bandearse.

FUGIR DEL FOCH Y CAURE A LES BRASES. Ref. Hui.'
del fuego y dar en las brasas; saltar de la sartén y dar
en las brasas.

PARLAR MES QUE FETGE EN BRASES. Loc. ter. PAR-
LAR PÉLS COLZES.

PASSAR CÓM GAT SOBRE BRASES. Loc. met. Passar
sobre alguna cosa, qüestió o dificultat ab por o re-
cel. Pasar como sobre ascuas.

PASSAR PER LES ERASES, fr. BRASEJAR.

PETITA BRASA CREMA UNA CASA. Ref. Denota que
d' un no res a vegades s'obtenen grans resultáis. Con
pequeña brasa se quenia una casa; de pequeña centella
grande hoguera.

BRASCA. f: Barreja de póls de carbó y argila,
que 's posa al interior deis forns de reducció pera
preservar les parets de 1' acció corrosiva que hi po-
den exercir algúns óxits metáliclis. Brasca.

BRASEJAR. V. a. Ensajornar, niitj rostir una cosa
o rostirla lleugerament. Soasar, perdigar, emper-
digar.

BRASEJAT, DA. p. p. Perdigado.

BRASER. m. Eina de metall o de térra refractaria
ont s' lii posa foch pera escalfarse, y s' anoniena
també aixís jnnt ab la capsa. Brasero. || Pila de brases
enceses. Hoguera. || Llóch ont antiguament hi cre-
inaven els delinqüents. Brasero.

BRASERET. ni. dim. Caixeta forrada de Uauna per
dins y ab la tapa, que també és de llauna, foradada
a modo de reixa; serveix pera posar'hi foch y escal-
fars'lii els peus. Rejue'a, rejilla, maridillo, estufilla,
braseiillo, líbrete.

BRASERÍA. f. BRASER, 2.

BRASIL, ni. Estat d' América. Brasil || Arbre de
fusta pesada y de color enees que, bullida, serveix
pera tenyir de vermell: Brasil, palo brasil. || El co-
lor vermell que 's treu d' aquesta fusta. Brasil.

DE COLOR DE BRASIL. Brasilado.

BRASILET. ni. dim. Fusta nienys forta y de color
mes baix que la del brasil. Vé de les Antilles. Brasí-
lete, brasilillo.

BRASMOLOGIA f. Ciencia que tracta del fluix y
refluix del mar y d' esbrinar les causes que '1 moti-
ven. Brasmología. || Tractat de la fermentació. Bras-
mología.

BRATAR. V. a. Ter. baratar.

BRAU, VA. adj. Peros. Bravo, bravio, feroz. ||
Gran, bó, excel-lent. Bravo || Valent, esforgat. Bra-
vo. II Alborotat, enfurismat. Bravo. Il S' aplica a les
coses dolentes, cóin una mena d' aumentatin; aixís

266

BRE

BRE

se diu: brau ¡ladre, brau estrafalari, etc. Bravo. |1 m.
Bou petit d' un any. Becerro. (| adv. m. Bé. Bravo,
bien.

¡BRAV.\ cosa! Loe. iron. Cosa necia, disbarat.
¡Brava cosa!

EN LLÓCH BRAU. Loc. En camí desert. En camino
bravo ó desierto.

BRAUET, A. adj. dim. Bravlto
BRAULI. n. p. Braulio.
BRAUMENT. adv. m. Bravamente.
BRAUNITA. f. Quim. Dautóxit inipur de manga-
neso. Braunita.

BRAVADA, f Aleñada, tuf molest qu; llensa al-
guna cosa. Tufo, tuforada, vaharada, vaharina. ||
—DE FUiM. Zorrera. || —DE vi. Estocada de vino.

FER BRAVADA, fr. Eixír d' alguna cosa tuf molest.
Vahar, vahear.

BRAVAMENT. adv. ni. Bé. Bravo, bravamente.
l| Cruelnient. Bravamente. || Copiosanient, en gran
manera. Bravamente.
BRAVATA, f. y

BRAVATADA. f. .Ameiiassa arrogant y vana. Bra-
vata, ronca. || Fanfarronada. || Bravata, baladro-
nada. II pl. Fieros.

BRAVATEJAR. v. n. BRAVEJAR.
BRAVATEJAT. p. p. BRAVEJAT.
BRAVEJAR. V. n. Lleudar bravatas, insultar ab
menyspreu. Bravear, roncar, echar bravatas, fie-
ros, blasonar del arnés.

BRAVESA. f. Ferocitat, bravura. Braveza, bra-
vura.

BRAViSSIM, A. adj. sup. Bravísimo. || adv. sup.
Bravísimo.

BRAViSSlMAMENT. adv. ni. sup.
Bravísimamente.

BREDA (Sant Salvador). Geog.
Vila de la prov. y bisb. de Girona,
part. juJ. de Santa Colonia de Par-
nés; está situada a la banda orien-
tal del Montseny y té 1,469 hab.
BRÉDOLA. f. Arq. VOLTA.
SegelldeBreda BREGA, f. Disputa, baralles Bre-

ga, zambra, chacota, trulla, sa-
rracina, trapisonda.

ARMAR BREGA f. Moure raons o disputes. Armar
pendencia, chacotear.

MOURE BREGA, fr. Divertirse ab niólta gatzara,
crits y rlalles. Chacotear.

PLEGAR LES CAPES A BREGA AtOOUDA. Loc. met. Fer
negoci nientres la confasió y 'I desordre entretenen
ais deiiiés. A rio revuelto ganancia de pescadores.

BREGADELL. m. Ornit. Aucell de pas niólt seni-
blant al tayarol de cap negre. Curruca de los jar-
dines.

BREGADOR, m. y f. Qui brega '1 cánem o '1 llí.
Agramador.

BREGADORES, f. pl. Eina de fusta d' un metre
sixanta a dos metres de Ilaich, y al initj un crestall
ont hi encaixa un altra pe^a en forma de canal, em-
piulada per un cap y ab un máiiech a 1' altre, ab que
's mou fácilment pera bregar el cánem o '1 llí. Agra-
madera, grama y agramiza

TINDRE BONES BREGADERES. fr. Met. fam. .Menjar
mólt y depressa. Tener buena tijera; estar picada la
piedra; atacar bien la plaza.

BREGAR. V. a. Batre 'I cánem o 'I llí pera sepa-
rarlo de la riscla o caramuxa. Agramar. || Barallarse,
disputar. Bregar.

BREL (Joseph). Biog. Pintor valencia niólt eru-
dit. Va néixer envers 1' any 1835 y va morir 1' any
1894. Deixeble de I' Academia de Sant Caries, ha es-
tat un deis pintors de son temps que niés ha pro-

duít. En la seua derrera época va pintar toros y es-
cenes taurines. El seu millor quadro d' aquesta mena
és el titolat En pleno siglo XIX, que representa un
toril al initj del espectacle, inentres jau a térra un
cavall destrossat y porten un torero ferit a 1' enfer-
mería.

BRELL (Benet). Biog. Organer y compositor, mon-
jo de Montserrat, notable executant y fácil improvi-
sador sobre '1 teclat. Va néixer a Barcelona y va mo-
rir al seu monestir 1' any 1850. A I' arxiu d' aquella
Escolanía lii há bona quantitat de pesses origináis de
aqiiest iiionjo.

BREMAR. v. a. y Ms seus derivats. veremar.
BREÑAR, v. n. Ter. barenar.
BRÉNDOLA. f BARRA.
BRES. m. BRESSOL.

BRESCA f. Cós esponjós ab distintes cáseles en
que les abelles lii fan la inel. Panal.

BRESCA SENSE MEL. Expr. Que ademes del sentit
recte, significa cara gravada o picada de verola. Cara
apedreada, empedrada, de rallo.

BRESCA. Geog. Poblet del terme de Gerri, prov.
de Lleida.
BRESCADET. m. dim. Lagarejo.
BRESCADOR. m. Eina de ferro pera obrir les ar-
nés o buchs alsantne 1 tap. Tempanador.

BRESCADURA. f. L' acció de brescar les arnés o
buchs de les abelles. Castrazón. || El temps de bres-
car. Castrazón.

BRESCÁM. 111. La bresca sense mel un poch negra
y verda. Escarzo.

BRESCAMBRILLA. V. BESCAMBRILLA.
BRESCAR. V. a. Treure part de la mel deis buchs
de les abelles. Castrar, desmelar, y escarzar quan
se fa al mes de Febrer. || Anar sense ordre. Ir sin
concierto. || Parlant d' arnés, tallar les ceres vanes.
Despuntar.

BRESCAT. m. Llóch ont se trepitja la verema.
Lagar. Il Ter. MATÓ. || p. p. Desmelado.

BRESÉS. Geog. Veinat de Mosset, depart. deis Pi-
rineus Orientáis.

BRESSADOR, A. ni. y f. Qui bressa. Mecedor, cu-
nero.

BRESSAMENT. m. L' acció de bressar. Mecedura.
BRESSAR. V. a. Gronxar les criatures al bressol.
Mecer.

BRESSAT, DA. p. p. del verb bressar. Mecido.
BRESSET m. dim. BRESSOLET.
BRESSOL. ni. Mena de caixa estreta, disposada de
tal modo que 's pugui gronxar fácilment. Cuna. || La
que penja entre dos pilanets pera que no fassi soroll
quan se bressa. Cuna de viento.

CONÉIXER A ALGÚ DESDE 'L BRESSOL. fr. Met. Co-
néixe 'I desde mólt noi. Conocer á uno desde la cuna.
LO QUE S' APRÉN AL BRESSOL DURA MES QUE NO 'S
VOL. Ref. Expressa que les coses que s' aprenen y els
costúms que s' ad luireixen desde nois ab dificultat
s' olviden o deixen. Lo que se aprende en la cuna siem-
pre dura.

POSAR AL BRESSOL. fr. Encunar.
BRESSOLA (Puig de la). Orog. A la carena que
separa la valí de Carol de la de Vallbona (Cerdanya,
2,550 metres).

BRESSOLADA f. y
BRESSOLAMENT. m. Bressament.
BRESSOLAR. v. a bressar.

BRESSOLEIG. m. L' acte de bressar. Mecimiento.
BRESSOLER, A. m. y f. BRESSADOR.
BRESSOLET. m. dim. Cunita.
BRESSUY. Geog. Caseríu del terme munpah de
Sort, prov. de Lleida.

BRE

BRI

267

BRETANYA. f. Provincia de Fratiqa Bretaña. ||
Tela fina de dita provincia. Bretaña.

GRAN BRETANYA. Anglaterra, isla del Occeá Atlán-
tich. Gran Bretaña, Inglaterra.

BRETESSADES. f. pl. Referintse al blassó, peces
crenellades que teñen niarlets a dalt y bai.\ alterna-
tivainent. Bretesadas.

BRETÓ, NA. ni. y f. El natural y lo que perlany a
Bretanya. Bretón.

BRÉTOL. ni. Home sense criansa, sense vergonya,
rufiá. Pillo, soUastrón, ribaldo.

FER EL BRÉTOL. fr. Vagabundejar ab vida mal en-
tretinguda. Bigardear.

BRETOLALLA. f. Manió de brétols. Gavilla de
pillos.

BRÉTOLAMENT. adv. ni. Picaramente.

BRETÓNICA. f. Bot. BRUTÓNICA.

BRETUY. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Mon-
cortés, prov. de Lleida.

BRETXA. f. Forat que fá 1' artillería a les nuira-
Ues. Brecha. || La que 's fá a qualsevol edifici. Bre-
cha. II Met. ter. Bulla.

BATRE EN BRETXA. fr. MU. Tirar de cop I' artillería
grossa pera enrunar la nuiral'a. Batir en brecha. ||
Met. Peiseguir a alguna persona fins a ferli perdre M
seu valiinent. Batir en brecha.

OBRIR BRETXA. fr. Mil. Enrunar part de la muralla
d' una pla^a, torre o fort, de modo que hí pugui en-
trar r enemicl). Abrir brecha. || Meí. Persuadir a algú
o ferli mólta impressió alguna cosa. Abrir brecha.

BREU. adj. Lo qu' és de poca durada. Breve. || Dit
del estil o modo de parlar concís. Conciso, breve,
lacónico. || Compendios. Suscinto, breve, compen-
dioso. || m. Esciit del Papa péls reis, prímpceps o
inagistrats sobre algúns assuniptes públichs. Breve.
II Más. Nota que val dos conipassos o quatre míni-
nies. Breve. II Gram. La sílaba que 's pronuncia niés
depressa. Breve. || Anal. Nóni que 's dona a la munió
de niuscles. Breve

EN BREU. m. adv. Aviat, promptament. En breve,
dentro de, de aquí d poco. || En suma, en poques pa-
raules. En breve, en suma.

BREUET, A. adj. dim. Brevecito, brevecillo.

BREUGETAT. f. Ant. BREVETAT.

BREUMENT. adv. ni. Ab brevetat. Brevemente,
con brevedad. || EN BREU. || Suscinta, concisament.
Brevemente, concisamente. || Parlant de la quanti-
tat de les silabes. Brevemente.

BREUS. 111. pl. Coto de blens ab un paper enrot-
Uat al mitj, y quin contingut no 's deu llegir niai,
que 's Higa ais bracets de les criaturetes quan se les
desmama pera que no anyorin el pit. Amuleto.

BREVETAT. f. Curta durada d' alguna cosa. ||
Brevedad. || Concisió. Brevedad, concisión.

BREVIARI. m. Llibre que conté '1 reso ecclesiás-
tich. Pío V, Clement VIII y Urbano VIH reformaren el
breviari roma y també feren lo nieteix algúns bisbes
particulars en llurs diócesis. El breviari deis bene-
dictins, bernarls, cartuixos, premostratenses, etc.,
era diferent del coiin'i per haveise aquells valgut de
la Ilibertat que Pío V los lii va deixar de seguir 1' an-
tich reso. Breviari, antigament significava el llóch en
que 's guardaven els breiis o compendis, y d" aquí
prengué '1 nóm, qu' és lo ineteix que conipendi del
ofici diví. Breviario. || Entre estanipers, giau de lle-
tra mes petita que 1' entredós, y s' usa conuinment
péls breviaris, nianuals, etc. Breviario. I| SUMAR],
COMPENDL II — MOSSÁRABE. El qu' usaven els eccle-
siásticlis d' Espanya després que 'Is moros s' apode-
raren d' ella. El quart Concili foledá maná a totes
les iglesies d' Espanya qu' usessen aquest breviari;
després s' lii introduiren algúns defecles, que varen
ésser reformáis pél célebre cardenal Cisneros, y
s' usa avui en cinch parroquies de Toledo: a la ca-

pella del meteix cardenal, y a Salamanca a la del
doctor Salábrica. Aquest ofici té nióltes coses parti-
culars, pero santes y devotes. Breviario. mozárabe.

BREVIETAT. f. Ant. BREVETAT.

BREVÍSSIM, A. adj. sup. Brevísimo.

BREViSSIiVlAMENT. adv. sup. Brevísimamente.

BREVITAT. f. Ant. BREVETAT.

BRÉVOL, A. adj. adj. Fácil de trencarse. Endeble,
quebradizo, quebrajoso.

BRI. 111. Cama de cáneni, espart y altres coses
semblantes. Hebra. || Els fils de la carn. Hebra,
brizna. ll Drap de cánem. Lienzo, cáñamo. || Partí-
cula d' alguna cosa. Pizca || El de la flor de safra,
qu' és el meteix safra. Hebra, pistilo.

TREURE 'LS BRINS DEL SAFRA, fr. Desbriznar.

BRIÁ. m. Vermell ab llaga o granets coents ab
crosta escatosa cóni el sagó. Herpe. || vérvol.

BRIAL. m, Ant. Faldilles de tela o de seda que 's
Iligaven a la cintura y baixaven fií s ais peus. Brial,
basquina. |i Faldó de seda o altre tela que 'Is lionies
d' armes portaven desde la cintura fins demunt deis
genolls. Brial.

BRIAN Y SAÚCH (Domingo). Biog. Metge del
emperador d' Austria, en Caries VI. Nat a Castelló
de la Plana 1' any 1G64 y itiort el 1755 a Viena, en el
pié de la sena gloria professional. Cursa medecina a
Valencia y se 'n ana a 1' extranger a principis del s¡-
gle xvili, guanyant aviat mólta fama. Son retrato
és a 1' Academia de Medicina de
París.

BRIANÓS, A. adj. Pié de brians.
Herpético

BRIANSÓ. Geog. Poblet del
dist. niunpal. de Sant Antoli, pro-
vincia de Lleida. || Hidrog. Abun-
dosa font del Montseny; pot con-
siderarse cóm r origen de la riera
de Qualba.

BRIANT. m. Entom. Insecte de
dues linees de llargaria, qnasi rodó y ab vuit po-
tes. Arador.

BRIANTET. m. Entom dim. Aradorcico, arador-
cilio.

BRIBALL. m.
BRIBÓ.

BRIBALLA. f.
líos

BRIBÓ, NA. m. y f. Vagabundo, dolent. Haragán,
bribón, picaro, bellaco.

TORNARSE BRIBÓ. fr. Abribonarse.

BRIBONADA, f. Picardía. Bribonada.

BRIBONALLA. f. Estol de bribons. Picaresca,
gazapina, hampa, hería, gazapera.

BRIBONÁS, SA adj. aum. Bribonazo.

BRIBONEJAR. v. a. Fer picardíes o bribonades.
Bribonear, andar á la briba.

BRIBONERÍA, f. Vida y exercici de bribó. Ribal-
dería, bribonería.

BRIBONESCH, CA. adj. Pertanyent a la briba.
Hampesco.

A LA BRIBONESCA, ni. adv. A manera de brétol. A
la briba.

BRIBONET, A. ni. y f. Bribonzuelo, picarillo.

BRICANT (Saver mes que), fr. Met. Ésser mólt
sagas en beneflci propi. Tindre mólta vivor. Saber
más que las culebras; saber más que Briján.

BRICHBARCA o BRICHBARCH. m. Barco de tres
arbres o bergantí de mólt port ab un petit arbre de
mitjana aparellat cóm el major de la goleta. Corbeta.

BRICI. n. p. Bricio.

BRICÓ, NA. m. y f. Ant. BRIBÓ.

Segell de Briansó

Ter. XICOT. Rapaz, muchacho. ||
Ter. Canalleta, criatures. Chiqui-

268

BRI

BRO

BRIDA, f. Les corretges Iligades al fré. Brida,
rienda. |1 El ineteix fré. Brida, freno. Ii Met. FRÉ. ||
Pe?a de ferro. en forma d' arch que subgecta la xit-
xarra al ferro que forada.

A BRIDA BATUDA, ni. adv. A rienda suelta; á todo
correr. || Met. Ab violencia. A rienda suelta. \\ Met. Ab
tota Iliberfat. A rienda suelta.

AFLUIXAR LA BRIDA, fr. Soltar las riendas; abrir la
mano.

A MITJA BRIDA, m. adv. Met. Ab restricció. A treno
metido.

A TOTA BRIDA, m. adv. A rienda suelta.
MENAR PER LA BRIDA, fr Guiar els animáis, tenint
la brida a la má. Llevar del diestro, por la rienda.
POSAR LA BRIDA, fr. Embridar.
TINDRE LA BRIDA, fr. Mel. Contenir a algú, impedir
que 'n res s' excedeixi. Refrenar.

TIRAR LA BRIDA, fr. Subgectar ab ella les cavalle-
ries. Tener, tirar las riendas.

BRIDECÚ, m. Corretja que 's posa a la cintura
pera portar'hi 1' espasa. Biricú, tahalí, talabarte.
BRIDETA. f. dini. de BRIDA. Riendecita.
BRIDÓ, ni. diin. Brida petita. Bridón. || Aparell de
cuiro que porten els animáis al cap pera subgectar-
los per medi de les riendes. Bridón.
BRIDONET. m. dini. BRIDÓ.

BRIGADA, f. Mil. Agrupado de dos regiments o
de quatre o sis batallóns o esquadróns que consti-
fueix part del eos d' un exércit manat per un briga-
der. Brigada. || Conjunt d' animáis que serveixen
pera portar les provisións y lo deniés necessari pera
la tropa. Brigada II Conjunt de persones reunides
pera dedicarles a cerla mena de travalls. Brigada.

BRIGADER. m. Mil. Qui mana una brigada. És un
gran mes que coronel. Brigadier. || Qui té al sen cá-
rrcch els animáis de unabrigada. Capataz de brigada.
BRILLADOR. ni. Reclám, xiulet de llauna, llanto,
etc., pera ca^ar tórts, grives, etc. Reclamo, chilla,
pito, suspiro.

TOCAR EL BRILL O BRILLADOR fr. Cllillar.
BRILLANT, A. adj. Lo que brilla. Brillante, brilla-
dor. |i Resplandent, cóni: /a pedrfl prec/osa. Resplan-
deciente, brillante. || Reliuent. Brillante, relticien-
te. II Excel-lent, distingit. Brillante. II m. Diamant
abrillantat. Brillante. || Certa estrella de segona
niagnitnt. Brillante, lucidez del Águila.

BRILLAN! OR. m. Resplandor. Brillantez, brillo.

BRILLAR. V. n. Reunir, despedir raigs de llnni.

Relucir, brillar, resplandecer. || Imitar el cant

deis aucells ab el brillador. Reclamar. |1 Met. Lluir

algú peí seu talent, les senes prendes, etc. Brillar.

BRILLO, m. BRILLANTOR. jj Resplandor, elegancia
Brillo.

¡QUiN BRILLO! U. ¡Cuánta elegancia!
BRiM. m. Ter. BRi, 1.*

BRIMARADA. f. Ter. El resplandor o flama de la
fogaina. Llamarada, llama.

BRINDAR. V. a. Oferir alguna cosa voluntaria-
rnent, convidar a alsi'i. Brindar. || Beure a la salut
d' algú. Brindar. || Met. Excitar 1' apetit; y aixís se
diu: el dia brinda a passejar. Convidar, brindar.
BRINDIS, ni. La acció de brindar. Brindis.
FER L'N BRINDIS, fr. BRINDAR.

BRINÉUS m. pl. Ant. Joies de dones. Brinquillo,
brinquiño. || abaloris.

BRINÓS, A. adj. Lo que té mólts brins. Briz-
nóse.

BRÍO. m. Forsa, poder, coratge. Pujanza, brío. ||
Valor, resolució, esperit. Brío.

abaixar els bríos, fr. Met. Humiliar. Bajar los
bríos .

cobrar brIos. fr. Reanimarse, reforsarse. Reha-
cerse

BRIOF. Geog. Poblé del dist. munpal. de Sant M¡-
quel de Campmajor, prov. de Girona.

BRIOL, m. Ndut. Corda pera extendre y recullir les
veles. Briol.

BRIOLOGÍA. f. Tractat sobre les moisés. Brio-
logia.

BRIÓN. m. Astron. Constelació. Brión.

BRIONÍA. f. Bot. CARBASSINA

BRIONINA. f. Substancia extreta de la brionía.
Brionina.

BRIÓS, A. adj. Esforsat, ánimos, qui té brío. Or-
gulloso, brioso.

BRIOSAMENT. adv. m. Briosamente.

BRISA, f. Les pellofes y llavors del raini que que-
den després de xafat y d' haverse'n extret el vi. Lía,
orujo, casca.

BRISADA, adj. Blas. Lo que alguns filis externs
de nobles afegeixen al seu escut de familia pera di-
ferenciarlo del de 1' liereu. Brisada

BRISOLÍ. ni. Cordonet mólt prini que 's cus al en-
torn deis traus. Pasillo. || Cordillet niolt prini pera
pescar. Cordel.

BRISQUET (Pere). Biog. Pintor de la escola d' en
Ribalta. Va néixer a Valencia 1' any 1586 y va morir
de tristesa a Terol 1' any 1646, cieientse decadent
en les senes facultats, al no reeixirli 'I seu quadrode
L' adorado deis Reís, destinat a la catedral d' aque-
lla ciutat, a pesar deis seus esforsos. Son molt esti-
niades les obres d' aquest artista.

BRISURA. f. Blas Brisada

BRITÁNICH, CA. adj. Pertanyent a la Gran Bre-
tanya. Británico.

BRIVANT. m. Ant. Vagabundo.

BRIVIA. f. Horrible figura de fera que anava de-
vant de les professóns de Corpus a Catalunya junt
ab els gegants y els nanos, movent desaforadament
els ulls. Tarasca.

ulls DE BRIVIA. Loc. Ulls grossos y esparverats.
Ojos azorados.

BRIZ (Francesch Pelay. Biog. Escriptor y folk-
lorista mólt notable, de principis del renaixement
cátala. Va néixer a Barcelona 1' any 1833 y va
morir 1' any 1889. Ha estat un deis niés trava-
lladors del nostre tenips y que méi branques de la
literatura lia abraqat. Va fer traduccións del francés
al castellá y del castellá al cátala; va reimprimir la
edició de Ansies Marcli; va publicar durant niolts
anys el Calendari Cátala; va dirigir la revista Lo Gay
Saber; va ésser el primer en publicar música popular
catalana (Cansons de la térra, cinch volums, en 8.°,
ab Uetra y música); va escriiire noveles y poenies,
dranies catalans d' alta volada, poesíes, rondalles,
endevinalles, etc., etc. L' any 1869 va ésser procla-
niat Mestre en Gal Saber y M 1875 va presidir els
Jochs Floráis. Briz, va ésser un deis precursors de les
revindicacións polítiques de Catalunya.

BROCA, f Mena de punta de barrina que 's posa
al cap de valí del birbiquí pera fer forat. Taladro, ü
Eina de cer llarga, prima y rodona que serveix ais
carnicers pera esmolar llurs enes de tall. Eslabón.
II Ter BAQUETA, 1, 2. II Ter. Vergueta de vescí
pera cagar aucells. Vareta. || Verguetes encreua-
des pera aguantar les bresques ais bnchs de abe-
Ues. Trenca || agulles de fer mitja. || Ter. BAS-
TONET, TRO.nquet, punxÓ. || CIau rodó de cabota
quadrada ab que 'Is sabaters asseguren la sola a la
forma. Broca. || Entre pe-xers 1" instrunient en que
capdellen la seda. Carrete, broca. || — DE CU-
LLERA. La que té forma mitx acanyada. || — D' es-
trella. La que té una punta en al mitj del cap
y un tall a cada costat d' aquella. II— DE punta
DE llanca. La que té'l tall cóm el ferro d' aquesta
arma. || —DE barrina. La que té tall de rosca

BRO

BRO

269

Segell de Broca

cóm les barriiies. || — DE CASSOiA o DE Cullera.
Barreta de cer niólt ben trenipada, ainada y for-
iiiant anella en el cap groixnt.

BROCA. Geog. Poblé de la pro-
vincia de Barcelona, bisbat de
Solsona, part. jud. de Berga; té
209 hab.

BROCA Y CODINA (Joseph).
Biog. Notable tocador de si'i'a*
rra y niestre coinpositoi, nat a
Reus el any 1805 y mort a Bar-
celona '1 1882. En 1885 se van pu-
blicar les seues niillors obres.
BROCADA, f. Trog de sarment
que 's dcixa ais ceps al podarlos. Pulgar, saeta,
brocada. || Ant. Embestida. Arremetida.

BROCADELLA DE CAVALL. Cert iis, 0 dret. Broca-
de I la.

BROCAL, ni. Mena d' ampolla de diversos niate-
rials que serveix pera refrescar les begudes. Garrafa.
II El coll o boca del pou. Brocal.

BROCALET. m. dim. Vasijilla, vasijita.

BROCANT. adj. Blas. Qualsevulla figura sobrepo-
sada a un lleó. Brocante.

BROCANTITA. f. Miner. Substancia vidriosa,
transpa enta, d' un vert esmeralda, insoluble a 1' ai-
gua. Brocantita.

BROCAR. v. a. Anl. embestir || m. Ani. Encuen-
tro, escaramuza.

BROCAR SOBRE. Loe. Anf. Llenssr un cavaller el
sen cavall sobre algíi. Arremeter el caballo; echar en-
cima el caballo.

BROCAS, ni. Vi adobat ab mel. Hípocrás.

BROCAT. m. Teixit groixut y riquíssini fet de seda
y or o de seda y arsient. Brocado.

SEMBLANT AL BROCAT. Glaseado.

BROCATELL. ni. Teixit de seda, cáneni y or, no
tan groixut com el brocat, ni tan bó cóm aqtiest.
Brocadillo. || Marbie (ácil de poMr y deniólt bon as-
pecte. Mármol brocatel.

BROCATEK, A. m. y f. Teixi lor de brocat. Gla-
seador.

BROCH.m. Canaleta en figura de bécli d' aucell o
canonet que teñen es gerros, porróns, etc., pera beu-
re 'hi ab faciütat. Pico, gállete. |i El gros pera um-
plirlos. Boca. || El béch de la llumanera onts'liiposa
el ble. Mechero. || Parlant de salomóns y cornuco-
pies. Mechero, brazo, jj Pega de llauna o d' altra
materia que 's posa a la boca deis candeleros pera
recullir la cera o '1 séu que 's fon. Arandela. || bro-
cada, 1.

ab el BROCH oros. m. adv. Beure sense mida. A
pico de i a rra.

ANARSE' N CÓM EL BROCH DEL CANTL fr. Met. Patir
tin excessiu fluix de vantre. Irse como una canilla ó
de canilla. \\ PARLAR A TOLLA.

NO ESTAR PER BROCHS. fr. Met. Estar de mal Ini-
mor o de mala disposició d' ánini pera fer o concedir
alguna cosa. Estar de mal talante; no estarla Magda-
lena para tafetanes.

NO PICARSE EN BROCHS fr. Met fam. Abstindres
algú de lo que no I¡ períoca. No meterse en dibujos ó
en libros de caballería, ó en camisa de once varas. ||
Resoldre 's sense reparar en inconvenients. hacer
mangas y capirotes.

BROCOL Y BROCUL. m. Ter. BRÓQUIL.

BROCONTOMiA. f. Cir. Operació consistenta en
practicar una incisió a la traqui-arteria, pera donar
entrada al aire Iliure y eixida al deis pulmóns pera
extreure 'Is cossos extranys que s' liagin introduit
a la laringe. Brocontomía.

BROD.ADOR, A. m. y f. Qui broda. Bordador, re-
camador.

BRODADURA. f. La acció de brodar y la nieteixa
cosa brodada. Bordadura, bordado. || Els reixats y
dibiiixos que 's fan ab 1' águila de cusir a la roba
blanca imitant les puntes fetes al coixí. Calado.

BRODADURA DE REALS. La quc puja niólt deniunt
la tela. Recamo, bordadura de realce. || Si es de plata
u or. Argentería. || Al blasó pega que rodeja part del
escut pél interior. Bordadura.

BRODAR. v. a. Cubrir una tela, pell, etc., ab d¡-
buixos fets ab una águila y fils d' or, argent, seda,
llana, etc. Bordar. || — A la basta. Fer bastes que
vagin formant els dibuixos. Bordar al pasado. || —
AL BASTIDOR. Cusir la tela ais costats d' un bastidor
de fusta cscairat, de manera que quedi ben tivanta,
y fent 'lii després els dibuixos ab el punt que 's vul-
gui tenint una má sota y 1' altra demunt de la tela.
Bordar al bastidor. || — AL CORDONET. Fer els dibui-
xos cus nt un cordoiiet demunt de la tela. Bordar al
cordoncillo. || — A PUNT DE CADENETA. Fer els dibui-
xos ab aqtiest punt d' águila per medi d' un ganxet.
Bordar á cadeneta. || — AL REALS. P.)sar fils entre la
tela o cuiro que 's broda y Ms punts que s' lii fan, de
manera que 'Is dibuixos fassin relien. Bordar de real-
ce. II —AL TAMBOR. BroJar posant la tela a un basti-
dor quina part superior es un cércol en forma de ta-
bal, que descansa damunt de niitj cércol quina part
convexa té la broladora a la falJa. Bordar al tam-
bor. II — D' APLICACIÓ O SOBREPOSAT. Brodar primer
les figures de una en una, aplicantles després y cu-
sintles per tot el voltant de les meteixes a la tela o
pell a la que han de servir d' adorno. Bordado de so-
brepuesto.

BRODAT. m. Dibuix en relien que 's fá ab una
águila de cusir y ab fil de llinet, coto, llana, seda, or
o argent demunt d'una tela, panyo, cuiro o altra ma-
teria. Bordado, recamado.

BRODAT, DA. adj. Tela, panyo, vellut, cuiro, etc.,
cobert de dibuixos en relien fets ab águila y fils de
diverses menes. Bordado.

BROGIR. V. n. Ant. y derivats. Brugir.

BKOLL. m. La erupció que fa 1' aigua de baix dalt,
alsantse pél demunt de la superficie. Borbollón.

BROLLA f. Espessura de mates. Maleza, mato-
rral. II Boscli de mates. Monte bajo.

BROLLA. Geog. Poblé del Rosselló situat a la vora
del Tech.

BROLLADOR, m. Lloch ont hi surt 1' aigua a dolls.
Hervidero, ojo.

BROLLAR. V. n Beüugar, estar en movinient les
coses d' una mete xa mena. Hervir || Xurriar,
fluir, r aigua. Chorrear, brotar, manar. |] Eixir el
aigua a dolls de baix dalt deniunt de la térra. Bor-
bollar, borbollonear, borbotar. || Met, Abundar,
cóm: brollar la gent. Hervir.

BROLLAT, DA. p. p. Hervido.

BROM. ni. BORM. || Bol. Mena d' agrám. Bromo.

BROMA, f. BOIRA. II Fam. Bnigit, soroll que 's fa
divertintse. Tremolina, chacota, tabahola, zumba,
bulla, batahola. || Fam. Burla Ileugera. Zumba,
chanza. || bronquina. || Ter. núvol.

FER BROMA fr. Fam. Divertirse. Meter bulla, chaco-
tear.

BROMADA, f. És un derivat de broma ab que se
expressa 1' acte de fer gresca Chanza. || BOIRADA. ||

NUVOLADA.

BROMASSA. f. aum. BOIRASSA.

BROMAT. f. Qnini. Tota sal formada per la coni-
binació del ácit bórich ab una base. Bromato.

BROMATOLOGiA. f. Nist. nat. Tractat deis ali-
nients. Bromatología.

BROMEIG. ni. BROMA, BOIRA.

BROMERA. f. BRUMERA.

BROMEREIG. m. Acte de fer bromera Espuma.

270

BRO

BRO

BROMETA. f. diin. BOIRETA. || Ter. NUVOLET. I|
GATZARA.

FER BROMETA. fr. Divertirse ab algú de paraula.
Chancearse, divertirse.

¡QUINA BROMETA! fr. Iróti. Se diu quaiialgú fa bro-
mes ab poca substancia. ¡Qué gracia!

BROMILLA. f. Boira que s' alsa al mar. Bruma.

BROMISTA. m. y f. Aiiiich de bromes. Chacotero,
bromista.

BROMO, m. Quim. Cós líquit simple, aixís denomi-
nat a causa del olor fort y desagradable qu' e.xala.
S' extreu del aigua del mar. Bromo.

BROMOS, A. adj. BOIRÓS. i| Qui té '1 brom. Amor-
mado, muermoso.

BROMURO, in. Combinació del bromo ab un altre
CCS simple metálicli o no. Bromuro.

BRONCH, CA. adj. Desagradable a l'orella. Bron-
co, áspero. || Met. De geni aspre. Áspero, bronco,
brusco, carrasqueño. || Se diu deis iiistruments de
música. Bronco, áspero.

BRONCOTOM. m. Cir. Eina a modo de llanceta
pera per la broncotoniía. Broncótomo.

BRONCOTOMÍA. f. Cir. Operació que 's fa al tu-
mor iuflamatori format al cañó de la respirado Bron-
cotomia.

BRONCOTÓMICH, CA. Lo que pertany a la bron-
cotoniía. Broncotómico.

BRONDÓ. m. Ant. BLANDO.

BRONGINA. f. La principal y millor de les xarxes
o enginys pera pescar; té mil doscentes braces de
llargaria, y s' hi han arrivat a treure mil paneres de
peix, d' unes sis arrobes de pés cada una. Red mayor.

BRONJA. f. Pinzell gros de peí fí. Brocha.

BRONJASSA. m. aum. Brochón.

BRONJETA. f. dim. Pinzellet de peí mólt fí. Bro-
chica, brochuela.

BRONQUI. m. Anal. Cada una de les divisions de
la traquiarteria que serveixen pera conduír 1' aire
alspulmons. Bronquio.

BRONQUIAL, adj. Lo que pertany ais bronquis.
Bronquial.

BRONQUINA, f. Raons, disputes, comensament de
baralles. Bronquina, rencilla, zipizape, brega.

BRONQUINÓS, A. adj. Amich de moure bronquina.
Buscarruidos.

BRONQUIS. ni. pl. Anat. Els vasos del pulmó que
reben 1' aire. Bronquios.

BRONQUITIS, f. Inflamació deis bronquis. Bron-
quitis.

BRONSA. f. Bot. BRUCH.

BRONSA (Plá de la). Orog. Plá que hi há al cim
d' una montanya, entre 'I vessant de la riera de Vall-
fogona y'l de la riera de Tabérnoles, abdues afluientes
de la vora del Ter, entre Montesquiu y RipoU, prov.
de Girona.

BRONTÓMETRE. m. Fis. Aparell que serveix
pera midar 1' intensitat de la electricitat atmosférica
durant les tempestáis. Brontómetro.

BRONZE. m. Barreja de coure y estany, fosos a
r hora, a la que se n' hi afegeixin d' altres en menys
quantitat, tais cóm argent, ploni, zinc, etc. Bronce.

ÉSSER DE BRONZE. fr. Met. Ésser mólt fort. Ser de
bronce.

FORT CÓM UN BRONZE. fr. Fam. Fuerte como un ajo.

TINDRE UN COR DE BRONZE. fr. Met. Ésser inhuma,
cruel. Ser de bronce, tener un corazón de bronce.

BRONZEJAR. v. a. Colorir, per diferents procedi-
nients, ab una capa de bronze algúns obgectes de
uietall o d' altres materies. Broncear.

BRONZEJAT, DA. p. p. Bronceado. |1 m. L' acció
y efecte de bronzejar. Bronceado.

BRONZERÍA. f. Conjunt de peces de bronze. Bron-
cería.

BRONZO. ni. BRONZE.

BROQUER. m. Ant. Escut petit de fusta, cubert de
pell, ab la vora de ferro y una cassoleta d' aquest
metall al mitj. Broquel.

BROQUERAR. v. a. Ndiii. Tirar de les puntes de
les vergues cap a popa per la part de barlovent, pera
que '1 vcnt pegui a les veles per la cara de proa.
Abroquerar. || v. r. Met. Posarse al amparo o abrich
d' alguna cosa. Abroquelarse. || v. r. Cubrirse ab el
broquer. Abroquelarse.

BROQUERAT, DA. p. p. Ant. Cubert ab el bro-
quer. Abroquelado.

BROQUERET. m. dim. Broquelillo.

BRÓQUIL. m. Bot. Planta hortense de la fam de
les cruciferes; mena de col de fuUes mes fosques que
fá unes pinyes per 1' istil de les de la coliflor. Bré-
col, brecolera, brócoli.

BROS Y BARTOMEU (Joan). Biog. Mestre de
capella y compositor, nat a Tortosa 1' any 1777 y
mort a Oviedo el 1856. S' esmenten d'ell, cóm a nota-
bles, tres Misereres y Lanientacions, un Te-Deum, un
oíici de difunts y móltes misses y salas. Va ésser
mestre de capella a Barcelona, León, Málaga y
Oviedo.

BROS A Y ARNÓ (Marian). Biog. Mestre de pri-
mera ensenyanqa, nat a Sant Andreu de Palomar
r any 1831, mort allí ineteix 1' any 1881. Se va dis-
tingir en la seua carrera y va colaborar en diferents
periódiclis professionals, éssent director de la Re-
vista Andresense y alcalde primer de Sant Andreu.
Son travaü mes notable és el Manual completo de hi-
latura de algodón (1876), que 11 valgué '1 títol de soci
honorari del «Centro Industrial de Cataluña».

BROSSA. f. El residuo de la llenya y de les fu-
lles deis arbres. Broza, seroja. || Les mates inútils
de qu' están plenes algunes Ierres. Maleza, rebollar,
mato, maraña. Il La partícula de qualsevulla cosa
que 's fica a 1' ull. Mota. || Desperdicis. Rampoina,
broza. ¡I Entre estanipers, respall pera netejar la lle-
tra deis metilos. Broza, escobilla || Palles y resi-
duos vegetáis pera embolicar els mosaichs. Broza. |i
Les paraules inútiles del llenguatge. Broza, hoja-
rasca, fárrago. || Parlant de líquils, la part mes espes-
sa que poch a poch va assolantse. Zurrapa. 1| La que
cau deis telers. Caedura. 1| Les branques inútils deis
desperdicis deis arbres. Escamondadura. ll La que
deixen les aigües a les vores deis rius al retirarse.
Pozanco. || escombraríes.

FER Niu DE tota BROSSA. fr. Met. Aprofitar'ho tot.
Hacer á pluma y á pelo.

GENT DE TOTA BROSSA. Loc. Gent sense ofici ni be-
nefici. Gente de toda broza.

TREURE LA BROSSA. fr. Desbrozar.

BROSSA. Bot. BRUCH.

BROSSADA. f. Isleta de bardissa y brossa que 's
forma ais rius. Bardonera, bardomera.

BROSSAR. v. a. Entre estampers, netejar els mof-
lios ab la brossa. Brozar.

BROSSAT. m. Ter. MATÓ.

BROSSETA. f. dim. VOLVETA.

BROSSÓS, A. adj. Que té o cría mólta brossa.
Brozoso. II Aplicat ais licors. Zurraposo, zurra-
piento.

BROST (Joseph María). Biog. Bon tractadista de
teneduría de llibres cátala. Va néixer a .Vlataró l'any
1786 y va morir a Murcia '1 1844. Va estudiar engi-
nyería, matemátiques, dibuix y pintura. Va ésser
catedrátich de matemátiques en diverses ciutats de
Espanya, éssent mólt estimades les seues obres: Cur-
so completo de teneduría de libros por partida doble
y Aritmética mercantil. Va deixar inédita una Histo-
ria del Comercio.

BRU

BRU

271

BROSTA. f. Bot. Mates espesses. Maliza.

BROSTADA. f. BROTADA.

BROSTÁM ni. BROTÁM. || Conjunt de brosta. Ma-
leza

BROSTAR. V. a BROTAR.

BROSTATGE. m. Acte de brostar. Florecimiento,
brotar.

BROT. 111. Branqueta tendrá. Retoño, renuevo,
brote, vastago. || Plansó que surt de les ariels deis
arbres. Follón, pimpollo. || Lo inútil de la soca o ci-
nials deis arbres. Chupón. |1 Lo iniítil de la soca deis
ceps de la vinya. Gerpa. || Uil deis arbres. Grumo ||
Lo que surt de les arrels. Barbado. ¡| Mel. Mica, en-
gruna. Poco. || — CURT. Pitón.

NO TINDRE BROT DE RAO. fr. No tindrc gcns de rao.
No tener un átomo de razón.

PLÉ DE BROTS O LLUCHS. Pimpollado.

REMETRE BROTS. fr. REBROTAR.

BROTAD (Jaume). Biog. Naturalista y apotecari
Jiiallorquí. Nasqué a Palma I' any 1700. Escrigué la
Pharmacopea majoricence (un vol. fol.)

BROTADA. Germinación, b.-otadura.

BROTALL. n:. Ter. BROT.

BROTÁM. ni. Munió de brots. Ramaje.

BROTAMENT. ni. BROTADA.

BROTAR V. n. Treure brols els arbres o plantes.
Brotar, entallecer, germinar, pimpollecer, aboto-
nar, apitonar. || Els ceps. Abotonar. || brollar.

COMENSAR A BROTAR, fr. Mover.

BROTAS. 111. auni. Retoñazo, pimpollón.

BROTET. in. dini. Ramito, ramita.

BROTIM. ni. Ter. BROTET

BROTÓ, ni. Hebrot de la col verda. Brotón. || Brot
quan coniensa a eixir. Abollón.

BROTONAR. v. n. y 'Is seus deriváis. Brotar.

BROTONENCH, CA. adj. S' aplica a les plantes,
especialnient a la verdura destinada pera fer brots.
Brotonero.

BROTXA. \. Art. y of. Pinzell grós pera oinplir o
barnizar Bronja.

BROU. ni. CALDO. II — BUFAT. Caldo de butifarres.
Caldo de morcillas. || —de pá. L' aigua que 's fa bu-
llir ab pá. Substancia del pan.

ÉS BROU DE LLENOÜES. fr. Fam. Denota que
algú diu lo que no pensa fer. Es todo jarabe de
pico.

LI HAN DONAT BROU DE LLENGÜSS. Expr. met. fam.
Se diu de qui enraona inólt sense deixar parlar ais
altres. Todo se lo habla; no deja meter baza.

BROVILAMINl. m. Min. Mena de térra roja. Bro-
vilamini.

BROYDA. f. Bot. Planta de la íara. de les coinpos-
íes, que se sol usar cóin reniei contra 'Is cuclis.
Bubrótano macho, hierba lombriguera, tanaceto,

BROYDA FEMELLA. Bot. ESPER.NALLACH.

BRU. n. p. Bruno.

BRU, NA. adj. Color foscli, color de castanya.
Obscuro. U S' acostunia aplicar a la nit, per quina
rao 's diu: nii bruna. Obscuro.

BRU (Francisco). Biog. Pintor y esculptor distin-
git, nat y niort a Valencia (1733-1803). En pintura
era deixeble de 'n Vergara. L' any 1773 va deixar de
pintar pera consagrarse a 1' esculptnra. Va ésser di-
rector general de r Academia de Sant Caries. Móltes
iglesies d' aquella regió guarden obres d' ell, aixís
cóm el Mus2u provincial (núms. 5, 70 y 93). Al con-
vent de Sant Antoni hi há importants pintures mu-
ráis al fresch, fetes d' ell.

-■ (MANEL). Bioa Gravador valencia, genná del
pintor Francisco. Va morir a Valencia 1' any 1802,
després d' haver ocupat cárrechs ben importants a
r Academia de Sant Caries. Se citen d' ell diverses

Pegell del Bruch

estampes gravades al coure y altres a 1' aigua-fort, ab
punta seca y buril.

— (ViCENS). Biog. Pintor y capellá valencia. Va
néixer a Benigánim 1' any 1682 y va morir quan sois
ne tenía vint y tres d' etat. Va estudiar a 1' acade-
mia del pintor Cuchillos, mentres ccirsava la carrera
ecclesiástlca, y liaventse fet célebre éssent encare un
noi, va ésser escullit pera decorar 1' iglesia deis sants
Joans, quin sostre acabava de pintar el famós Palo-
mino. Allá meteix existeixen d' ell tres quadros:
Sant Francisco de Paula, El baptisme de Jcsucrist y
una Gloria, a la que hi figuren lots el sants veneráis
al meteix temple.

BRU (Son). Geog. Aldea del tenue de Puigpunyent,
Mallorca.

BRUCH. Bot. Mata de la fam. de les ericácees, de
fusta forta, de tulles mólt estreles y flors petiles y
d' un bonich color de púrpura. Brezo.

HO PODRÁS EMBOLICAR AB UNA FULLA DE BRUCH. fr.
Se sol dir d' aquell a qui li pro-
lueteren alguna cosa qu' és dub-
tós o segur que no li hm de
donar.

BRUCH. Geog. Poblé de la pro-
vincia y bisb. de Barcelona, part.
jud. d' Igualada; és al peu de la
montanya de Álontserrat v té
1,232 hab.

BRÚCICH, CA. adj. Qiiim. Ca-
lificado d' una sal quina base és
la brucina. Brúcico.

BRUCINA. f. Quim. Substancia salificable extreta
de r escorsa de certes plantes. Brucina. || Álcali vo-
látil que 's creia que hi havía a 1' arrel de certes
plantes. Brucina.

BRUEL. m. Ant. El bram del bou. Mugido ||
Ornit. REiETÓ.

BRUELAR. V. n. Bramar el bou. Mugir.

BRUFALAGA. f. Bot. BUFALAQA.

BRÚFOL adj. Dit del dia uuvolós. Pardo. Il Dit
del animal brau. Bravo. || ni. Búfalo.

BRUGA. f. Bot. BRUCH.

BRUGAR. ni Ant. BRUGUERA.

BRUGAROL. Geog. Caseriu del terme de Palafru-
gell, prov. de Qirona.

BRUGAT (Port de). Orog. Pas del Pirineu, a la
ratUa de Franga, a tramontana de la prov. de Lleida;
té 2,881 met. d' altitut.

BRUGENT. adj. SOROLLÓS, FRESSÓS.

BRUGENT (Riu). Hidrog. Riuet de la prov. de Ta-
rragona; neix a tramontana de la Musara, passa per
Capafons y Montreal y desaigua a la vora del Fran-
colí a la Riba. |1 Riuet de la prov. de Qirona.

BRUGIDET. m. Soroll sort y confós que 'n pro -
feines se sent. Murmullo.

BRUGIR. V. n. Fer un soroll sort. Zurrir, zumbar.

BRUGIT. in. SOROLL. h Reunió, el só bronch, des-
apacible y confós o sort. Zurrido, zurrió, zumbido.
II El só confós que resulta de parlar mólts a I' hora.
Murmullo, susurro, zumbido, zurrió, barbulla. ||
De r aigua o deis arbres. Murmurio.

FER BRUGIT. fr. BRUOIR.

BRUGUERA. f. Llóch ont hi creixen mólts bruchs.
Brezal. II Geog. Poblé del dist. niiinpal. de Ribes,
prov. de Qirona. || Caseriu del ternie de Sant Andreu
de Rabos, dist. munpal, de Sant Andreu del Terri,
prov. de Qirona. || —(LA). Caseriu del terme de Qa-
llinés, dist. munpal. de Vilademuls, prov. de Qirona.

BRUGUERA (Mateu). B/og. Historiaire cátala, nat
a Mataró 1' any 1820 y mort a Barcelona 'I 1882. Va
seguir la carrera ecclesiástlca. L'any 1862 va ésser
desigual pera prolonotari apostólich y 'I 1878 va en-
trar a la Academia de Bones Lletres de Barcelona.

272

BRU

BRU

És autor de la Historia de la invicta y memorable ban-
dera de Santa Eulalia, de la Historia del memorable
sitio y bloqueo de Barcelona, y heroica defensa de los
fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de la
Historia de los caballeros del Temple y d' alguiis arti-
cles pera revistes.

— (ONOFRE). Biog. Metge del sigle xvi, natural de
Barcelona, mólt famós y ben considerat alseu teiiips.
Va estudiar la epidemia catarral de Barcelona del
1562 y va descriure ab exactitut els seus síntonies y
causes, conforme al estat de la ciencia al seu teinps,
sostenint que '1 catarro no era encomanadí . Es no-
table el travall del metge Bruguera per referirse a la
tercera epidemia del seu género que hi havía liagut a
Europa desde la Etat Mitjana.

— Y RIBAS (JAUME). Biog. Metge barceloní dedicat
a les nialaltíes de la boca. Va neixer 1' any 1808 y va
morir a la seva ciutat natal 1' any 1870. És autor de
bon nombre de travalls professiouals escrits entre
1830 y 1859, quins manuscrits conserva 1' Academia
de Medecina y Cirurgia de Barcelona.

BRUGUEROLES. Geog. Veinat de Mieres, prov. de
Girona.

BRUIR. V. n. Ant. y 'Is seus derivats. BRUNZIR.

BRUIXA. f. Dona que segons el vulgo té pacte ab
el dimoni, per quin medi fa tota mena de malifetes.
Bruja, hechicera. 1| Dona vella, Iletja y espelüfada.
Bruja.

FER CORRER LA BRUIXA. ir. Enganyar a algu. Son-
sacar.

¡FORA BRUIXES DEL ROTLLO! Expr. S' iisa pera fer
que se 'n vagi algú quina companyía no convé ais
demés. ¡Fuera diablos del corro!

SEMBLAR UNA BRUIXA fr. Mct. Anar mal vestida o
mal endressada. Parecer una bruja. Parlant d' homes.
Estar hecho un Adán.

BRUIXERÍA. f. L' art d' embruixsr que se suposa
teñen les bruixes. Brujería, hechizo. || pl Met. jochs
de nians. Brujerías.

BRUIXES (Puig de les). Orog. Puig que hi liá a
tramontana de Talaixá, prov. de Girona, no gaire
lliiny de la ratlla de Franga, y quina altitut és de
poch mes de 1300 met.

BRUIXETA. f. dim. Brujita.

BRUIXÓ. m. Ter. Calamarsa.

BRUIXONADA. f. Ter. Calamarsada.

BRUIXOT. m. Home que segons el vulgo té pacte
ab el dinioni. Brujo, zángano. ll Ornit. Mena
d' ánech.

BRÚIXULA. f. Náut. Águila de navegar; barreta
de cer imantada que senyala '1 Nort y serveix pera
que 'Is mariners puguin seguir la direcció que 'Is hi
convé. Brújula, aguja de marcar.

BRUJO, m. Ant. BURXÓ.

BRULOT. m. Embarcado plena de qtiitrá y altres
niateries combustibles que servía pera calar focli a
les embarcncióiis enemigues. Brulote.

BRULL (Sant Marti del). Geog. Poblé de la prov.
de Barcelona, bisb. y part. jud. de Vich; té 331 habi-
tanls.

BRULLA. Geog. Poblé del depart deis Pirineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Thuir; és a la
vora del riu Tech y té 440 hab.

BRULLAR V. a. Ter. eSPORQAR.

BRUMERA. f. Escuma, materia Ileugera que s'alsa
de qualsevol líquit. Espuma. || La que treuen per la
boca els animáis irritats. Espumarajo, espumajo. ||
Laque fá '1 mar. Adarce.

PLE DE BRUMERA. Espumoso, cspumajoso.

TREURE BRUMERA PER LA BOCA. fr. Espumajear, es-
pumar. II Met. Estar mólt irritat. Echar espumarajos
de rabia.

BRUMEROT. m. Ter. BURINOT, 1.

BRUMIDOR. ni. Ter. Fusteta Migada ab un cor-
dill, que moguda ab violencia fa un só bronch. Bra-
madera.

BRUNA. i.Numis. Moneda que, segons Campmany,
en r any 1200 valía seixanta tres sous. Bruna.

BRUNESA. f. Ant. NEGROR.

BRUNET, A. adj. Negre ciar. Brúñete. 1| Ter. Bo-
let bo pera menjar Hongo.

BRUNETA. f. Mena de teixit de llana o panyo
bast. Bruneta.

BRUNEZIR. V. n. Ant. Enfosquirse, cubrirse '1 día.
Encapotarse, cerrarse el cielo.

BRUNIQUER (Esteve Gilabert). Biog. Barceloní
inteligent y erudit, que havent ocupat cárreclis des-
de 1597 durant trenta tres anys a casa la ciutat, va
escriure dos volunis en foli, guardáis al arxiu muni-
cipal de Barcelona encara iuédils, coneguts per la
rubrica de' n Bruniquer, y un altre ja publicat ab lo
títol de Relació sumaria de la antigua fundado, y
christianisme de la ciutat de Barcelona y del antich
Magistral y govern deis magnifichs Concellers y altres
coses de honor y bellesa de dita ciutat; ahon se tocan
maltes an'.igüelats, y coses dignes de memoria. Va ésser
notari públich de Barcelona desde 1591 a 1641. El
Concell de Cent el va enviar a Roma, estant 'hi dos
anys representant a la ciutat.

BRUNYIDÍSSIM, A. adj. sup. Bruñidísimo.

BRUNYIDOR, A. m. Qui s' ocupa en brunyir. Bru-
ñidor. II Eina pera brunyir. Bruñidor. || Pega de cer
ab que 'Is fusters treuen el filet a la ganiveta, y
un'altra ab que'ls pentiners afilen Ihirs eines. Afílón.
II Eina deis argenters pera brunyir 1' or y 1' argent.
Grata.

BRUNYIDORA. f. Fusteta de noguera ab la que 's
bruny la cera. Bruñidera.

BRUNYIDURA. f. y

BRUNYIMENT. m. La acció y efecte de brunyir.
Avans quan no s' aplicava el níquel, era mólt usat el
brunyiment. Bruñimiento.

BRUNYIR. V. a. Pulir donar Ilustre a les pedrés, a
la fusta y a altres coses. Bruñir, lustrar, tersar,
acicalar, alifar. || ParJant de metalls. Gratar. || Met.
Hermosejar la cara per medi d' afeits. Bruñir.

BRUNYOL. m. Ter. LLIRI BLAU. || Ter. BUNYOL.

BRUNYOLA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Gi-
rona, part. jud. de Santa Coloma de Farnés; está si-
tuat en térra montanyosa y té 1,428 hab., junt ab els
seus agregáis Sant Dalmay y Sant Martí deSapresa.

BRUNZENT. p. p. De brunzir. Zumbante.

BRUNZIMENT. m. BRUNZIT.

BRUNZINAR. v. n. brunzir.

BRUNZIR. V. n. Fér un soroll seguit y penefrant,
cóm el que fan al aire les bales y les pedrés tirades
ab furia. Zumbar,

BRUNZIT. m. Soroll seguit y penetrant que fan al
aire les coses que hi passen ab furia. Zumbido.

BRUSA. f. Mena de camisa que 's posa demunt la
roba principal pera preservarla, y a les criaures pert
adorno. Blusa.

BRUSAR. V. a. Ant. CREMAR.

BRUSCA, f. Tronquet. Palillo, astilla. || La brossa
que cau al ull. Mota. || La de cagar ab vesch. Vareta,
palillo.

BRUSCAMENT. adv. m. Rudamente, ásperamen-
te, broncamente. || Precipitadament. Precipitada-
mente.

BRUSCARIA. f. Ant. Asperesa de geni. Aspereza,,
dureza de genio.

BRUSCH, CA. adj. BRONCH, 2. i| ni. y f. Qui té '1
geni aspre. Brusco.

BRUSENTAT, DA. adj. Ant. BULLENT.

BRU

BUD

273

Antoni Brusi y
Ferré r

BRUSI, A. adj. Aiit. BRUSCH.

BRUSI Y FERRER (Antoni) Biog. Periodista cá-
tala, filí de Anloni Brusi y A\irabent. Va néixer a
Barcelona 1' any 1815 y va morir a la lueteixa ciutat
r any 1878. Va segiii, 1' obra
industrial del sen pare, einpró
va concedir iiiajor importancia
al Diario de Barcelona, que va
millorar mólt exercint influen-
cia les senes innovacióiis, que
persisteixen. Durant vintivuit
anys ne va ésser el director,
coadjuvant al enderrocament
de les niuralles de Barcelona, al
progecte d' engrandiment de la
meteixa y a la obertura del
Itsnie de Stiés. Va editar les
millors obres d' en Balmes.
Aplica la forsa del vapor a la
imprenta primer que ningú a
Espanya. El rei Alfons XII el va fer marqués de Casa
Brussi, títol viiiculat a la sena familia.

— Y MATARÓ (ANTONI M "). Biog. Segón marqués
d' aquest titol. Va néixer a Barcelona 1' aiiy 1846 nio-
rint a Sant Gervasi '1 1887. Era doctor en abdós
drets y redactor del Diario de Barcelona. A la niort
del seu pare va ocupar el lloch d' aquest, perseverant
en les tradicións de la casa.

— Y MiRABENT (ANTONI). Biog.Va néixer a Barce-
lona r any 1779. Era enquadernador y Ilibreter y va
adquirir la propietat del Diario de Barcelona ais seus
coiiieiisaments. Tenía imprenta propia, a laqualarri-
vá a haverhi reunides: fabricació de tintes, fundició
de tipos y enquadernació. En 1820 va introduir la
litografía a Espanya, perfeccionantla. Va morir a
Barcelona 1' any 1821.

BRUSIDOR. m. Eina de ferro de que 's valen els
vidriers pera brusir els vidres o 'Is cristalls. Brugi-
dor, crujidor.

BRUSIR. V. a. Igualar ab el brusidor les puntes del
vidre que no han quedat ben tallades ab el diamant.
Brugir.

BRUSSA. f. Respall rodó, fet de peí molt fort que
serveix peranetejar els cavalls, nuiles, etc. Bruza.

BRUSSAR. V. a Netejar ab les brusses. Bruzar.

BRUT, A. adj. Lo que conté substancies asquero-
sos. Sucio, puerco, bruto, cochino. || Met Tonto,
ignorant, rudo. Bruto. || Llicenciós, de mals cos-
túms. Bruto, licencioso, bestial. || Toix, sense
puliment. Bruto. || ni. Animal irracional. Bruto,
bestia. || Aquell qu' es porch y mal endregat. Co-
chino, puerco.

ANAR BRUT L' ASSUMPTE. fr. Met. Anar mólt ma-
lament. Ir mal.

EN BRUT. m. adv. Sense pulir. En bruto. || Sense re-
baixar les tares. En bruto.

PARAULES BRUTES. Paraules indecents. Palabras
torpes, sucias.

TINDRE 'LS BRUTS. fr. Met. NO ESTAR PER BROCHS.

BRUTAL, adj. Lo que imita o se sembla ais irra-
cionals, y s' aplica també al lióme dur, torpe, etc.
Brutal, bestial, irracional.

BRUTALITAT. f. Impuresa. Obscenidad, brutali-
dad, torpeza. || La quaiitat de brut. Suciedad. ||
Incapacitat, rudesa. Brutalidad, bestialidad, as-
nada.

BRUTALMENT o BRUTAIVIENT. adv. m. A mane-
ra de irracional. Brutal, brutalmente, bestialmen-
te. II Indignament. Indignamente, brutalmente. II
Impúdicament. Impúdicamente, obscenamente, tor-
pemente.

BRUTEDAT. i. Aní. BRUTALITAT.

BRUTESA. f. Ant. BRUTICIA.

BRUTET. m. dim. Cochinito.

DIC. CAT. — T. I. — 35.

BRUTICIA f. Porquería. Inmundicia, suciedad,
bascosidad, porquería. || La porquería que queda a
la roba peí seguit de fregar ab la carn. Grasa. II La
que 's treu de les coses que 's netejen. Limpiadura.

II MERDA. II POSTERMA. i| FANCH. || Met. CALAMARSA.

BRUTÍSSIMAMENT. adv. m sup. Brutísima-
mente.

BRUTÓNICA. f. Bot. Herba medicinal de la fani.
de les llaviades; és petita y nuosa; de cada ñus ixen
dues fuUes y fá les flors petites y morades o blanques.
Betónica.

BÚA. f. Tuiíioret ab materia. Búa, buba. II pl. Mal
veneren. Bubas.

BUADAS Y FRAU (Agustí). Biog. Pintor mallor-
quí, nat a Palma 1' any 18J4. Desde molt jove 's va
distingir copiant obres mestres. Se va caracterisar
cóm a retratista. A la Exposició celebrada a les Ba-
lears 1' any 1849 va guanyar medalla d' or. Va ésser
inembre de varíes acadeniies y hi há obres senes al
Museu Naval, de Madrlt, y a la casa consistorial de
Palma de Mallorca.

BUBATÉ (El). Geog. Caseriu del terme de Ger,
prov. de Girona.

BUBENAGA. f. Bot. BRASSERA.

BUBÓ. m. Tumor gran, pié de materia. Bubón.
II Tumor iiiés o menys grós de certes glándules.
Bubón.

BÚCAR. m. Vas de terrisa fina pera posarhi flors.
Búcaro.

BUCELLES. f. pl. Eina d' argenfer que té a un cap
unes pinses y al altre una paleta. Bucelas.

BUCH. m. Einbarcació. Buque, nave. || La capaci-
tat d' un COS. Buque. || Arna de les abelles. Colme-
na. II Fam. El ventre. Baúl, buche, arca del pan,
bartola. [! Art y of. Un deis diferents cossos que for-
men un moble, cóni: Buch de dalt o de baix.

BUCH DE Riu. Madre.

OMPLIR EL BUCH. fr. Mel. fam. Menjar mólt. Hen-
chir, llenar el baúl; llenar bien el buche.

TREURE DEL BUCH. fr. Fam. TREURE DEL BÉCH.

BUCHS (Coll deis). Orog. Collet entre les rieres de
Salarza v de la Valí del Buch, a mitjorn de Baget,
prov. de Girona.

BUCLE, ni. Caragol de cabells que les dones se fan
al pentinarse. Bucle, rizo.

BUCÓLICA, f. Poesía o diálech pastoril en la que
hi intervenen gent del camp. || Fam. El menjar. Bucó-
lica.

BUCÓLICH, CA. adj. Pertanyent a 1' égloga, ais
pastors, ais bous y a la pastura. Bucólico.

BUDA. Geog. Isla situada a les goles del Ebre.

BUDELL. m. Tripa que fá mol tes voltes y reb y
expeleix 1' alinient; té diferents nóms, segons el Iloch
que ocupa y la sena grossaria y figura. Intestino,
tripa. II —CEGÓ. El quart Uoq en que 's divideix la
tripa y comensa desde '1 tercer fins al saxoner. In-
testino ciego, li — CULAR O DERRER. El derrer deis
grossos. Tripa del cagalar, intestino recto. || — DEJÚ.
Trog de tripa que ordinariament se trova vuida, y
comensa ont acava '1 budell primer. Intestino yeyuno.
II — GIRAT. Malaltía, cólica qu' embussa el budeU
prim o tercer, y obliga a expelir els excrements per
la boca. Miserere, volvo ó vólvulo. || —PRIM. Se diu de
un qu' és mólt prim. Hila. \\ —PRIMER. Intestino duo-
deno. II —QUART: BUDELL CEGÓ. || — QUINT. El que co-
comensa ont acava 'I quart, y acava al cular o
derrer. Intestino colon. || — SAXONER: budell CULAR.
II —TERCER. Llarch, prim. Ilion, íleon, intestino ter-
cero, volvo.

GRUNYIR O RONCAR ELS BUDELLS Loc. Zurrir.

BUDELLER. m.Qui ven budells. Tripero.

BUDELLERES. f. Ant. Budells. Tripas, bandullo.

BUDELLET. m. dim. Intestinito.

274

BUF

BUG

BUDEROL. 111. Ter. CAGANIU.

BUELTES. Geog. Caseriu del terme de Carlet,
prov. de Valencia.

BUET. 111. Art. y of. Eina de bocellar que 's passa
péls cantells de les posts ajuntadjs pera feries en-
caixar.

BUET (Port de). Orog. Pas del Pirineu, a 2,583
iiiet. d' altitut, situat a tramontana del naixenient
del riu de la Vallfarrera, prov. de Lleida.

BUF. m. L' acció y acte de bufar. Soplo. || Ant.
Ressó. Retumbo. || perfum. || Al jocli de danies, 1' ac-
ció de pendre al contrari la pega ab que deu matar y
no mata. Soplo. ll L' aire jiiogut pél acte de bufar.
Soplo.

BUFA. f. Bossa d' una membrana forta que serveix
de receptacle a I' orina. Vejiga || Bosseta o depósit
del fel. Vejiga || Ter. La bossa que fá la roba.
Fuelle, bocha, buche, ü Interj. admirativa. ¡Sopla!
¡moscas! ¡jum, jum!

COP DE BUFA. Vejigaz \

BUFADA, f. Buf. Soplo. || Cop de vent que passa
aviat. Bocanaia de viento, pasavolante, ráfaga. ||
Meí. L' acció executada lleugeranient o sense refle-
xió. Pasavolante.

ÉSSER UNA BUFADA DE VENT. fr. Mel. Cosa que
passa niólt aviat. Ser nube de verano.

BUFADETA. f. dím Soplillo.

BUFADOR, A. ni. y f. Qui bufa. Soplador. |1 ni. bo-
cadillo, 1. II Qui incita, niou o encén alguna cosa.
Soplador. || m. pl. Forats subterranis deis quals ix
continuanient vent; n' hi liá a Olot y altres paratges.
Sopladero. || Art, y of. Canonet de llautó afuat y un
xicli corvat en sa banda mes prima, en el que se bufa
per recoure o soldar peces xiques de inetall o pe.'
travallar el vidreab el lluni. || Ter. Canonet de canya
ab un foradet a baix, bufant ab el qual treuen la pols
deis recons els que travallen la pedra.

BUFAFOCHS. m. pl. VENTAFOCHS. II Met. CUINERA.

BUFAFORATS. m. Ter. BURINOT.

BUFAGANYA (Serra de). Orog. Berra que s' ex-
tén entre 'Is partits d' Igualaga y de Montblanch, al
confí de les provs. de Barcelona y Tarragona.

BUFALAGA. f. Bot. Planta de la fam. de les daf-
nóidees, de branques curtes y grossetes, que serveix
pera tenyir de groch. Paserina.

BUFALI. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. d' Albaida; és a la vora del F.-C. de
Xátiva a Ontenient y té 302 hab.

BUFALÍ, NA. adj. Lo que pertany al búfalo. Bufa-
lino.

BÚFALO, m. Brúfol, bou selvatge. Búfalo.

BUFANAGUES. Bot. Vegis PASTANAGA.

BUFANDA, f. Prenda d' abrich, Uarga y estreta,
feta de filoja d' estám de diferents colora, que s' acos-
tunia a posar al coll a 1' hivern. També n' hi há de
panyo. Tapabocas.

BUFAR. V. a. y n. Expelír ab violencia el vent per
la boca. Soplar. Ij Met. Manifestar 1' honie enfado,
iniitant al animal que bufa. Bufar. il Dit del caval!,
toro y altres animáis. Bufar, resoplar. || Ant. Res-
sonar. Retumbar, resonar, rimbombar. || Al joch de
dames, fer perdre la pega quan el contrari se des-
cuida de matar. Soplar. || Roncar, fer el guapo. Bla-
sonar del arnés, echar plantas. || BURLAR, 2.

BUFAR A ALGÚ A L' ULL. fr. Mel. Envejarli o dispu-
tarli alguna cosa. Envidiar.

BUFAR A L' ORELLA. fr. Met. Portar noves. Chis-
mear, soplar.

BUFAR EL PEBRE, fr. Met. Ésser niólt moreno. Tener
la tez morena.

BUFAR LA dama, fr. Met. Lograr una cosa en com-
petencia ab altres Guindar.
BUFAR Y FER AMPOLLES, fr. Mel. Ésser fácil r exe-

cució d' alguna cosa. Sacar pajas de una albarda;
echar guindas á la tarasca.

¿PENSES QUE NO HI HÁ MES QUE BUFAR Y FER AM-
POLLES? Ref. Denota que les coses difícils no 's lo-
gren desseguida. ¿A la primera azadonada queréis
sacar agua?

BUFARUT. m. Ter. Ratxa de vent de poca durada
qu' alga la pols y 1' arremolina Bocanada de viento,
remolino

BUFASSA. f. Bot. CARDIGA.

BUFAT, DA. p. p. Estufat, desvanescut. Grave-
doso, engreído, envanecido, entonado, encasti-
llado, ufano.

BUFATALS (Coll de). Orog. Entre la serra del
Catllar y la de la Baga Negra, en el Bergadá.

BUFAVENTS (Plá de). Orog. Plá a uns 1,300 met.
d' altitut que hi liá al cim d' una de les estribacions
ponentines de la serra de la Magdalena, a mltjorn de
Vallfogona, prov. de Qirona.

BUFAYA. f. Ostentado, pompa. Boato, pompa.

BUFET, m. Taula pera estudiar o escriure. Bu-
fete. 11 La veu o soroll del animal que bufa. Bufido,
resoplido. I| PARAULADA. II Avui s' usa també pera
significar 1' arniari o moble ont s' hi posa la terrissa
fina y la crestallería. Bufete, aparador, fl Per exten-
sió 's compren aixís meteix el despaitx deis advocats,
notaris, etc. Bufete.

BUFETA. f. BUFA.

BUFETA DE GOS. f. Rol. Planta de la fam. de les
solanácees, d' uns trenta centimetres d' algada, ab
fulles ab forma de cor, flors en figura de roda y fruits
cóm cireres, plens de Uevors planes. Alquequenje,
vejiga de perro.

BUFETES, f. pl. Bot. BUFETA DE GOS.

BUFIT. m. BUFET, 2.

BUFO, A. m. y f. Graciós de 1' ópera italiana.
Bufo. II S' aplica a 1' ópera graciosa y a la veu del
bufo. Bufo.

BUFÓ, NA, adj. Graciós. Mono, donoso, lindo,
bonito. II Ant. bufat, tru.4. I! m. Rata que va per
r aigua y fá olor d' almesch. Almizclera, ratón
acuátil ó de agua. || m. y f. Persona que fá '1 paper
de graciós en Topera italiana. Bufo. || Jutglar que
serveix pera fer riure. Bufón.

FER EL bufó. fr. Fer gestos. Hacer el mono.

BUFONADA, f. Truhanería, fanfarronada. || Os-
tentado, presumpció. Pavonada.

BUFONAMENT. m. Ant. Altanería, orguU. Desva-
necimiento. II adv. m. Lindamente.

BUFONERÍA, f. Bufonada

BUFONESCAMENT. adv. m. Ant. DIVERTIDAMENT.

BUFONESCH, CA. adj. Ant. Truhán, chocarrero.

BUFONET, A. adj. dim. Monito.

BUGADA. f. Roba ficada dins d' un cossi ab cen-
dra demunt, a la que s' hi tira aigua cálenla que, fi -
trant'hi, la neteja y ix per un forat de baix feta llei-
xiu. Colada. || El conjunt de la roba ja netejada.
Colada.

A CADA BUGADA 'S PERT UN LLENSOL. fr. Significa
qu' una cosa va de mal a pitjor. Salir de Málaga para
ir á Malagón.

AMOR DE CENDRE BUGADA SENSE CENDRA. Ref. Ab
que 's significa lo lleuger o trivial de certes coses o
f ets. Amor de yerno, sol de invierno.

FER BUGADA. fr. Fam. Confesarse. \\ Fam. Orinarse
les criatures

PASSAR BUGADA. fr. Colar la ropa.

BUGADEJAR. v. a. Netejar la roba per niedi de la
filtrado de 1' aigua bullida ab cendra. Colar la
ropa.

BUGADEJAR EL FIL. fr. Posar les troques en lleixiu
pera adobarles. Empachar.

BUJ

BULL

275

BUGADER. m. Ter. CUBELL, cendrer, COSSI. || Qiii
fá bugades o '1 marit de la biigadera. Lavandero.

BUGADERA. f. Dona que fá bugades. Lavandera.

BUGADÓ. m. dim. Coladíta.

CADA BUQADÓ UN ESQUiNSó. Ref. Denota que les
coses van empiljorant ab 1' us. Cada coladita una
rasgad i ta.

BUGATER. m. Ter. CENDRER.

BUGAR. ni. Ant. ABELLAR.

BUGARRA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Liria; és a la vora del riu Turia
y té 1,425 hab.

BUGAT. m. Ant. BUGADA.

BÚGER. Geog. Vila de 1' isla de Mallorca, part.
jud. d' Inca; és a la vora del forrent de Sant Miquel
y té 1,173 hab.

BUGÍA. f. Ant. MONA, I. || Candela de cera blanca.
Bujía.

BUGIOT. ni. Ant. MICO.

BUGIR. V. a. Foradar una fusta, un metall, etc.,
seguint un dibuix que s' hi ha fet. Calar. || húut. Oin-
plir d' estopa les cabotes deis claus y donárles'hi la
derrera niá del calafateig, aixís cóni a les fenielles y
y HUSOS de les posts. Bugír.

SERRA DE BUGIR. Serreta prima que 's desmonta de
un cap ficant la fulla dins d' un foradet que s' ha fet
a la fusta o metall que's vol bugir, serrantla seguint
els dibuixos que s' hi han fet. Sierra de calar.

BUGLOSA. f. Bot. LLENGUA de BOU,

BUGONAR. V. a Ter. Fer fressa les abelles. Zum-
bar.

BUGONEIG. ni. Ter. Fressa que fan les abelles al
volar aplegades o en aixáni. Zumbido.

BUGUER. m. Ant. AbellaR.

BUiCH. m. Ter. FORMIGUER.

BUIGA. f. Se diu de la térra que 's travalla y sem-
bra per primera vegada. Arrompido, artiga, rompe-
dura, rotura, roza.

TREURE BUlGA. Rompre, conreuar les terres ermes
pera feries produír. Panificar.

BUIGÓ. m. Ter. FORMIGÓ.

BUÍRÁ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Batiliu
de Sas, prov. de Lleida.

BUIRA Y LATORRE. Geog. Poblet de la prov de
Osea, bisb. de Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la
vora del riu Noguera Ribagorsana.

BUIX m. Bot. BOIX.

BUIXALLEU. Geog. SANT FELIU DE BUIXALLEU.

BUIXAR. V. a. Ant. ullpendre

BUIXAROLA. f. Bot. A\ata de la fam. de les ericá-
cees; és r?strera, de tronchs llenyosos, de fulles ova-
lades y llustroses y de floretes blanques en forma de
jerretes y apomades; fá unes boles verinelles y ab
pinyol. S' usa contra '1 mal d' orina. Gayuba.

BUiXEDO (Barranch de). Hidrog. Afluent de la
vora del riu Noguera de Tor; neix al cercle de Fines-
trals.

BUIXERA. f. Ter. BOLO.

BUIXET (Puig de). Orog. Puig de la banda de
tramontana de la serra de Campirmé, prov. de Lleida;
té 2,845 niet. d* altitut

BUIXETA. f. Qaniveta de conre ab que 'Is blan-
quers o assaonadors rasquen les pells de color pera
anisarles y treure'n les taques. Estira.

BUJARIA. f. Ant. galindaina.

BUJARSE v. r. Ant. EMPOLTRONIRSE.

BUJARRONA. f. Fam. PANXA.

BUJOL. 111. Eina de fusta o de llauna de la forma
de la galleda, pero mes ampie, que serveix pera ren-
tar els plats y altres usos. Cubeto, cubeta.

BUJOLA. f. Cubell petit de fusta, tapat per dait.
ab un ansa y dos brochs, que serveix pera posar'hi
aigua y beure'hi a galet.

BULDÚ (Ramón). Biog. Frare francisca, nat a Cer-
vera 1' any 1815 y mort a Barcelona 'I 1889. Entre
1835 y 1844 va viure a Italia, havent ocupat a Rá-
vena la cátedra de filosofía, y la de teología a Par-
ma. Retornat a Catalunya, 1' any 1865 fou nomenat
comissari provincial. Va publi'car diverses obres de
carácter relligiós y va dirigir algunes publicacions,
haventse caracterisat en la Revista Franciscana.
Sembla que 'I pare Boldt'i és 1' autor del llibie Las
ruinas de mi convento, quin original corretgí y es-
mená en Patxot, quin nóni cóni autor no lii consta
pas en les primeres edicions. (V. lámina sola de re-
tratos, lletra B)

BULES D' AIV.UNT. Geog. Poblé del depart. deis
Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Vin-
sá; és a la vora de la Valí de Bules y té 393 iiab.

BULETO. Jll. BUTLETO.

BÚLGAR, A. adj. El natural y lo pertanyent a
Bulgaria. Búlgaro.

BULINOR. m. brugit.

BULINOT. m. BURINOT, 1.

BULÚ. Geog. VOLÓ, depart. deis Pirineus Orien-
táis.

BULTET. m. dim. Bulto petit. Bultico, bultillo,
bultito.

BULTO, m. El volúm d' alguna cosa. Bulto. || Cós
que per causa de la distancia o falta de lluiii no 's
pot ben distingir. Bulto. || La inflor d' un tumor.
Bulto. II Imatge d' esculptura. Bulto.

A BULTO, m. adv. Per demunt, sense examinar bó
la cosa. A bulto. || Tot junt, sense contar, pesar o
mesurar. A ojo, de montón en montón.

ÉSSER de BULTO, ir. Ésser una cosa mólt mani
festa. Ser de bulto.

BULL. ni. El movinient agitat deis liquits per
causa del calor extern o de la fernientació. Hervor,
ebullición. || El soroll y niovinient agitat de les
aigües del mar, ele, semblant al deis liquits quan
bullen. Hervor. || El movinient agitat del tint de la
caldeía. Bullón.

ARRENCAR EL BULL. fr. Coniensar a bullir. Alzar ó
levantar el hervor.

BULL DE LA JOVENTUT. Met. fam. Delit impetuós.
Hervor, fogosidad.

BULL DE LA SANCH. Alteració de la sanch per causa
del calor o de la ira. Efervescencia, hervor de la sangre.

FALTARLi UN BULL. fr. Se diu d' aquell que no hi és
tot y té coses de beneit. Estar guillado.

FER DONAR UN BULL. fr. Herventar.

BULLA, f. Qatzara, soroll. Bulla, algazara, cha-
cota, broma. H Alegría acompanyada de crits, ria-
lles y deniostracions semblantes. Chacota, bulla. ||
Soroll de baralles. Bolina. || Ant. BUTLLA.

FER BULLA, fr. Burlarse d' algi'i. Chancearse, bur-
larse, chacotear, hacer chacota; Jugar con alguno di
abejón. II MOURE BULLA.

FERSE BULLA, fr. FERSE JOCHS.

MOURE ALGUNA BULLA, fr. Excitar alguna disputa.
Levantar ó mover una cantera ó polvareda.

MOURE BULLA, fr. Parlar mólts a un temps, de ma-
nera que no s' entenguin. Meter bulla.

PENDRE PER BULLA O PER COSA DE BULLA, fr. Fam.
Echar d chacota; meter á bulla.

PER O DE BULLA, m. adv. Por juego ó por modo de
Juego; de chanza, de burlas.

BULLANGA, f. Alborot, motí. Alboroto, asonada,
motín, bullanga.

BULLANGUER, A. m. y f. y

BULLANGUISTA. m. y f. Qui mou alborots o mo-
tíns. Vocinglero, bullanguero, chisgaravís, chiqui-
licuarto.

276

BUR

BUR

BULLAROCH. iii. Ter. Manyoch de draps.

BULLENT, A. p. a. y adj. Herviente, hirviente.

BULLICI. ni. Remor, soroll de iiiólta gent Bulli-
cio. II Alborot, sedició. Bullicio.

BULLICIOS, A. adj. Inquiet. Bullicioso. || Dit del
mar alborotat. Bullicioso. |i bullanguer.

BULLICIOSAMENT. ni. adv. Bulliciosamente. ||

ALEOREMENT.

BULLIDO. Geog. Caseriu del dist. niunpal. de Bar-
bens, prov. de Lleida.

BULLIDOR, ni. Xuclador que hi há al mar, ais lius
o ais Uochs de iiiólta aigua. Tragadero, remolino de

agua. II SOROLLÓS. Bullicioso. II —DE SANT ESTEVE.

Hidrog. Abundosa den que brolla del Hit del Bas-
tareny.

BULLIDORS. Hidrol. Un deis nianantials termals
de Caldes de Malavella, utilisat ja pels ronians com
ho deinostren les piscines que hi há prop d' ells.

BULLIMENT. ni. Acte de bullir. Ebullición,

BULLIR. V. n. Moure 's violentment els líqiiits per
causa del calor exlern o de la fernientació. Hervir,
bullir. 11 BROLLAR. || Met. No parar ni estar assosse-
gat en lloch. Bullir. || Posarse la mar en extréni agi-
tada, fent mólt de soroll. Hervir. || Met. Posarse la
niultitut en nioviinent. Hormiguear. || Fer bullir al-
guna cosa posantla dins de 1' aigua. Herventar.

BULLIR LA SANCH. fr. Hervir la sangre. || Met. Ex-
pressa 1 vigor y vivesa d' algún jove. Hervir, bullir
¡a sangre.

BULLIR LA VIANDA A LA OLLA. fr. Cocer.

BULLIR EL VI AL CUP. fr. Fermentar, hervir el mosto.

FER BULLIR L' ENTENIMENT. fr. Abrumar. Abrumar,
sacar de quicio.

LA SANCH SENSE FOCH BULL, Ref. Denota que un no
pot ésser indiferent a les desgracies deis parents. La
sangre sin fuego hierve.

BULLIT, DA. p. p. Hervido. || m. Fam. EMBOLICH.
II m. Carn bullida. Cocido.

BUMBÚM. ni. Só continuat, sórt y confús. Susu-
rro, zumbido, runrún || Bnigit que resulta de par-
lar niólts a r hora. Murmurio, murmullo.

BUNA f. Rumor que fa la veu baixa al sach deis
gemeclis. Roncón.

BUNIO, f. El só confús de les abelles. Zumbido,
zurrido. Ij Soroll que se sent a les orelles quan s'hi
ha ficat Taire. Zurrió. Il El brugit o soroll seguit que
fan les coses al aire. Zumbido.

BUNIR. V. n. Ant. Brugir.

BUNYOL. Pasta batuda y fregida. Buñuelo, arre-
papalo, hojuela, lasaña, oreja de abad. || El de fa-
riiia, ous y niel. Pestiño, pretiño.

BUNYOL. Geog Vila de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. de Chiva; és a la vora del F. C. de Va-
lencia a Utiel y té 4,754 liab.

BUNYOLA. Geog. Vila de la isla de Mallorca, par-
t¡t jud. de Palma; és al peu d' una montanya y té
2,349 hab.

BUNYOLAT, DA. adj. En forma de bunyol. Abu-
ñuelado.

BUNYOLER, A. ni. y f. Qui fa o ven bunyols. Bu-
ñolero.

BUNYOLERÍA. f. Casa ont fan o venen bunyols.
Buñolería.

BUÓS, A. m. y f. Qui té búes. Buboso, bubático.

BURÁ. Geog. Caseriu del dist. niunpal. de Naves,
prov. de Lleida.

BURAT. in. Roba de llana o seda. Burato.
BURATÍ. m. diiii. Buratillo.

BURATILLO. ni. Mena de musseliiia de seda y lla-
na basta. Buratillo.

BURCEGA f. PARETSECA.

BURCH. m. Ant. Poblé. Lugar, pueblo. || Ant.
Arrabal. || Aldea dependent d'un'altra població prin-
cipal. Burgo.

BURCH. Geog. Poblé del dist. munpal. de Farrera,
prov. de Lleida.

BURCHS (Serra de). Orog. Serra situada a la vora
del riu Noguera de Tor, entre 'Is barranchs de Bui-
xedo y Rabassa, y quin cim culniinant té 2,631 met.
d'altitut.

BURDETA (La). Geog. Caseriu del terme de Vulpe-
llach, prov. de Girona.

BURELL o BUREY. m. Castany, roig fosch. Bu-
riel. II Panyo bast y castany. Buriel.

BURENG. ni. Art. y of. Eina, semblanta a la gubia,
sense forma de canal, utilisada cóm enformador péls
fusters, els esculptors y els ebanistes.

BURGA (Montanya del). Orog. S' alsa a tramon-
tana del plá del nieteix nóni, prov. de Tarragona.
II — (PLÁ DEL). Orog. Plá que s' extén entre la ribe-
ra del riu Sech d' Aiguadina y la montanya del Bur-
ga, a la vora del Ebre, prov. de Tarragona.

BRUGAT (El). Geog. Caseriu del terme munpal.
de Reus, prov. de Tarragona.

BURGÉS, A. adj. Lo que pertany a la ciutat de
Burges. Burgés. || Títol antich que equival a hisen-
dat o ciutadá honrat. Burgués. || Met. ter. Vaga-
bundo. II Ant En general era 1' habitant de la vila.
Burgués. II Amo o patró d' un establiment ont s' hi
travalla. Burgués.

BURGESIA. f. Conjunt de burgesos o ciutadáns de
la clase niitja. Burguesía.

BURGÍA. S' usa sois anteposant'hi '1 verb fer.
FER BURGÍA. fr. Ter. Esbombar, fer corre una nova.
Propalar.

BURGIR. V. a. Ter. Dir, esbombar. Propalar, ha-
cer platillo.

BURGIT, m. BRUGiT.

BURGO. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Unarre,
prov. de Lleida.

BURGONYÁ. Geog. Poblé que pertany al distrit
munpal. de Cornelia, prov. de Girona.

BURGUERA (Romea). Biog. Poeta mallorquí y fa-
niós relllgiós dominich del sigle Xlil. Nasqué a Pal-
ma; estudia a París y prengué 1' hábit en sa ciutat
nadina 1' any 1280. Fou mestre de teología en la Uni-
versitat de París; provincial de 1' ordre de la Corona
d' Aragó desde 1312. El nieteix any establí a Xátiva
una academia de llengua arábiga. Posa son talent y
sa influencia a favor del rei de Franca quan Felip IV,
el bell, cobdiciant les riqueses de 1' ordre deis tem-
plers, va fer extinguirla. La obra poética d'en Romeu
Burguera en llengua mallorquína, és forsa notable y
existeix a Sivilla a la Biblioteca Colombina. Conté
diversos títols, de tema relligiós, essent el principal
la versió de la Biblia posada en vers. Están en un
codix, incomplert, del sigle XIV. Burguera morí a
Pamplona 1' any 1313.

BURGUESA. Geog. Quadra del terme de Vilade-
cans, prov. de Barcelona, || —(SERRANÍA). Geog. Sena
del extrem S. O. de la isla de Mallorca.

BURGUET. Geog. Caseriu del terme de Vilallonga,
prov. de Tarragona. || — Poblet del dist. niunpal. de
Senterada, prov. de Lleida.

BURGUETS (Arnau). Biog. Insigne relligiós ma-
llorquí, nat a mitjans del sigle xiii. A principis del
XIV era provincial deis frares dominichsde la Corona
d' Aragó.

BURGUNYO. Geog. Caseriu del terme munpal. de
Alacant.

BURÍ. m. Eina de cer cantelluda y afilada a fals
escaire pél seu extrem que serveix ais gravadors
pera ratllar els metalls o '1 boix. Buril. || m. Ter.
Art y of. Escarpre de mes gruix que ampiaría, usada

BUR

BUR

277

1, Burinot negre de camp;
2, burinot ros

pels manyans. || Barreta de cer capsada de un tall
en un cap y un manech tornejat de fusta; és eina
de gravador. Buril.

BURlAS. m Ter. Verga.

BURILADA, f. Cop de burí, ratlla feta ab ell. Bu-
rilada.

BURILADOR. ni. Qui fá buris, o bé 'Is usa péls
seus travalls. Burilador.

BURILAR. V. a. Obrir o gravar ab el burí figures
o adornos. Burilar.
BURINA. f. Bulla.

BURINAR. V, n. BAMBOLEJAR. II V. a Ter. Purgar
la térra ab el morro; se diu deis animáis. Hozar.

BURINEIG. m. Ter. Pluja menuda y suau. Llo-
vizna.

BURINEJAR. V. n. Ter. PLOVISCAR.
BURINOR. m. BUNIO.

BURINOT. ni. Entom. Insecte ab ales, d'una pol-
sada de Uarch, cendres y ab unes clapes negras que
representen una calavera.
Quan vola senipre brun-
zeix. Abejarrón, abejo-
rro. II Aballa borda que no
travalla, persegueix a les
altresyinenja la niel. Abe-
jón, zángano. II Met. Home
iiiassa sofert. Borricón,
borricote. || Hotne de poca
fornialitat. Tararira, bo-
tarate. II Mct. locli entre
tres posats en fila, un deis
quals, colocat al mitj ab
les mans juntes devant de
la boca, fa un soroll seni-
blant al del burinot, y
entretenint aixís ais al-
tres dos, procura donar-
los bofetades y evitar les
d' ells. Abejón. || — Cistella: burinot, 5.

BURJASSOT. Geog. Poblé de la prov, bisb, y par-
tit jud. de Valencia; és estació de F. C. y té 3,988 Iia-
bitants.

BURLA, f. IWofa, burla, escarnio, irrisión. || En-
gany. Burla. || Xasco. Burla. || Paula, rondalla, qüen-
to de velles. Conseja.

BURLA ab dany NO FA L' ANY. Ref. Dona a enten-
dre que les burles perjudicials duren poch tenips.
Burla con daño no cumple el año.

DE BURLES, m. adv. En broma. De burlas, de burli-
tas.

DEIXA LA BURLA QUAN MES T' AGRADL ReJ. Dona a
entendre qu' un seguit de burles vé a parar en dis-
gustos y enfados. A la burla dejarla cuando más
agrada.
ÉSSER LA BURLA, fr. Ser el hazmerreír.
FER BURLA, fr. BURLARSE.
FORA BURLES. Expr. De bó. De veras.
LES BURLES SE TORNEN O PASSEN A VERES. Ref.
Denota la discreció o prudencia que 's deu tiiidre al
fer burles pera que nosiguin ofensives. A las burlas
asi vé á ellas, que no te salgan d veras.

LES BURLES SON CÓM LES PROFESSONS, QUE TOR-
NEN ALLÁ D' ONT SURTEN, fr. Vol dir que qui 's burla
d' un altre s' exposa a que també 's burlin d' ell.
Donde las dan, las toman.

NO HI HÁ PITJOR BURLA QUE LA VERDADERA. Ref.
Aconsella qu' entre bromes no 's descubreixin els de-
fectes o faltes. No hay peor burla que la verdadera.
PER BURLA, m. adv. Escarnecidamente.
TINDRE MALES BURLES, fr. Enfadarse aviat, ser
poch sofert. Tener malas burlas; no consentir cosqui-
llas.

BURLAR. V. a. Frustrar. Burlar. || Enganyar. Bur-
lar. II Despreciar. Burlar. || Xasquejar. Zumbar,
chasquear, burlar. || avergonyir.

TOT BURLANT BURLANT. Loc. }am. Tot broniejant.
Burla burlando.

BURLARSE, v. r. Mofarse, burlarse. || Escarnir.
Escarnecer, burlarse.

ABANS NO 'T BURLIS D' ALGÚ, MIRA BÉ QUI ETS TÚ.
Ref. Reprén al qui té les nieteixes faltes que reprén
en els altres. Reprende vicios ajenos quien está lleno
de ellos; todos somos hijos de Adán; dése una vuelta á
la redonda.

BURLARSE DEL MORT Y DE QUI 'L VETLLA, O DE LA
PROFESSÓ. fr. Met. No fer cas de les repreensións, ni
de lo que dirán. Tañe el esquilón y duermen los toros
a! zon.

NO 'T BURLIS DELS MÉUS DOLS, QUE QUAN ELS MEUS
SERÁN VELLS ELS TEUS SERÁN NOUS. Ref. Repren ais
que 's burlen de les desgracies agenes que probable-
inent han de sofrir ells també. Hoy por mi mañana
por ti; no te alegres de mi duelo, que cuando el mió
será viejo el tuyo será nuevo,

BURLAT, DA. p. p. Burlado.

BURLERÍA, f. Ant. BURLA.

BURLESCAMENT. adv. ni. Burlescamente, o á lo
burlesco, o á lo bufón.

BURLESCH, CA. adj. S' aplica al estil jocos o fes-
liu. Jocoso, burlesco, festivo.

BURLETA. ni. Qui té costuní de burlarse deis
altres. Burlón.

BURLÓ, m. y Ant. Burleta.

BURLOT. m. Qui es obgecte de la burla deis al-
tres. Hazmerreír.

BURMANIÁCEES. f. pl. Bot. Plantes herbácees,
de fulla estreta y punxaguda, del tipo burniania de
la familia da les mocotiledónees, originarias de les
regions tropicals del antich contínent: s' aclimaten
a la banda de la costa.

BUROT. ni. Nóm despectiu que s' aplica ais guar-
da-portes o guarda consums. Guardapuertas, con-
sumero.

BURQUE. m. Ant. BUCH, 1.

BURRA, f. La feniella del burro. Asna, burra,
borrica. || SOMERA. || f. Fig. y fam. La dona travalla-
dora, que resisteix ab energía els afanys y les fati-
gues. II Dona prasumida, ignoranta y sens instrucció.
Burra.

A LA BURRA QU' ESTÁ PRENYADA FESLA ANAR BEN
CARREGADA. RcT. Contra 'Is que donen mes feina a
qui 'n té ja niassa. A la borrica arrodillada doblarle la
carga.

BURRA DE BALÁAM. Hist. En els Ilibres de certs ra-
bins jueus, s' afirma que va ésser una de les deu cria-
tures privilegiades, criades per Déu al acavar el
sissé día, la que va dur la llenya pera el sacrifici de
Isaach, y la que ha de servir al Mesíes, pera cabal-
garla el día de sa triomfal tornada.

BURRADA, f. Colla de burros. Burrada. || Nece-
tat. Burrada. || Al joch del burro, solo, manilla y
algúns altres, jugades que 's fan contra llei. Renun-
cio, burrada.

FER BURRADA, fr. A algúns jochs de caries no servir
del coll que 's juga tenintne. Aquesta falta té la seua
pena, ja siguí per malicia, ja per descuit. Renunciar.

¡BURRANGU! interj. D' extranyesa o admiració.
¡Cáspita! ¡caramba! ¡zape!

BURRAS, ni. auni. Borricón, borricote.

BURRET, A. m. y f. dim. BorriquiUo.

BURRIACH. Geog. Castell enrunat que hi há de-
inunt d' Argentoiía, ai bell cini de la serra, prov. de
Barcelona.

BURRIANA. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Nules; és a la vora
del riu Sech de Bechí, no gaire lluny del mar; té es-
tació de P.-C. y 15,164 hab.

BURRICADA. f. BURRADA, 2.

278

BUR

BUS

Burro

rro.

inou

BURRICAL. adj. Cosa pertanyent al ase. Jumen-
til, borrical.

BURRICALMENT. ni. adv. A cavall d' un burro.
Pollinalmente, asnalmente.
BURRICÁM. m. BURRADA, 1.
BURRICO. m. BURRO, 2.

BURRIOL. Geog. Arrabal de Serinyá, prov. de Gi-
rona.

BURRIQUET, A. m. y f. dim. Borriquillo, borri-
quito.

BURRO, m. Animal deis mes pacients, serviciáis y
profitosos a 1' lióme. Asno, burro, jumento. 1| Ictiol.

Nóm vulgar de
un peix del gé-
nero Gobins.
Pez del diablo.
II Mct. Ignorant
o de poch seny.
Asno, burro. ||
Eina pera es-
calfar Hits. II
ASE, 3. II Náut.
Cada un deis
dos caps de cor-
y da que servei-
xen pera mane-
jarla vergamit-
jana y subgec-
tar el car. Bu-
Al toril de seda, la roda de fusta dentada que
i totes les altres. Burro. || Joch de cartes en
que se 'n donen tres a cada un deis companys, éssent
trunfo la que queda demunt després de donades:
guanya '1 qu¡ fá mes bases. Burro. || Qui no fá base
en aquest joch. Burro.

BURRO CARREGAT DE LLETRi S. Loc. fam. QuI ha
estudiat mólt y no sab valerse'n, o té poch discerni-
nient. Burro cargado de letras.

BURRO DE CAP A PEUS. Loc. Mólt tonto. Tonto de
capirote ó de cuatro suelas.

BURRO DE CINIA O DE TRAGÍ O GUIXER. LoC. Qui té
un excés de feina. Borricón.

BURRO GUIXETER. Ter. BURRO DE GUIXAIRE.
BURRO EUGASSER: ASE EUGASSER.

CARREGAR'HO TOT AL BURRO, ir. Met. A LA BURRA
QU' ESTÁ PRENYADA, etc.

COLLA DE BURROS: BURRADA, 1.

EL BURRO DEL TRAGINER SEMPRE VA DEVANT. Expr.
fam. Nota al que s' anoniena avans d' un altre o que
prén el primer lloch. El ruin delante; el burro delante
para que no se espante.

EL BURRO Y L' IGNORANT SON FILLS DE COSINS GER-
MANS. Ref. Denota que 1' ignorancia és mólt despre-
ciable. El rústico y el borrico nacieron de un mismo
parto.

ÉS CÓM ELS BURROS D' URGEL, QUE 'N VEIENT LA
CÁRREQA JA SUEN. Ref. Se diu deis que 's cansen ab
poch travall. El ruin buey holgando se descuerna; el
perro de Juan Denteja, que antes que le den se queja; es
de casta de Pedro Tierno, que se descotilla durmiendo.
MANADA DE BURROS: BURRADA, 1.
TROg DE BURRO. Expr. fam. met. Se diu d' aquell
qu' és ni61t tonto y ignorant. Rocin, tontazo, igno-
rantón.

BURTINA o BORTINE. Geog. ant. Nóm d' Almu-
dévar, prov. d' Osea, en temps deis ronians.

BURXA. f. Eina de ferro peía remenar el foch.
Hurgón, hurgonero, pincho. || La que usen els bu-
rots pera examinar les cárregues. Aguja, pincho.
BURXA D' ESCOPETA. BAQUETA.
BURXADA. f. Cop de burxa, ganivet, espasa o es-
toch. Pinchazo, estocada. || La ferida que resulta de
ella. Estocada.

BURXAR. v. a. Remenar ab la burxa. Hurgar, i
Punxar o ferir ab alguna eina de piinxa. Pinchar.

BURXAT, DA. p. p Pinchado.

BURXETA. f. dim. Pinchoncillo. || BOTAfoch, 1.

BURXÓ. m. BURXA, 1

BURXONET m. dim. de burxó. Pinchito. || Planta
de jardi. Caléndula, maravilla.

BUS. ni. Ter. Boix de la cotilla.

FER EL BUS. fr. Adular fingint humilitat. Hacer el
buzo.

BUSA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Navel,
prov. de Llelda || — (serres DE). Orog. En el terme
del poblé del meteix nóm.

BUSA (Gabriel). Biog. Frare de 1' ordre de predi-
cador?, que va publicar 1' any 1507, a Barcelona, el
primer vocabulari catalá-llatí y llatí-catalá que s'ha
estampat. Va sortir de les prempses del provensal
Caries Amorós y forma un volúm en foli de unes dues-
centes cinquanta planes en lletra gótica. L' obra,
avui rarísima, está calcada del vocabulari castellá-
llatí del gramátich Nebrixa, quins preliminars porta
elegantment traduíts al cátala.

BUSAROCA. Ornil. Vegis BISAROCA, MILANA.

BUSAROLA. f. y

BUSAYNES. f. pl Ant. ALOPECIA.

BUSCA, f. BRUSCA. || Ter. Bastonet pera senyalar
les lletres ais nois. Puntero. || Ter. BROCA, 3. j) f.
AGULLA.

EN BUSCA, m. adv. En demanda.

BUSCA FRESSES. fr. Fam. BUSCA RAONS.

BUSCAGATOSES. m. Vago, gandul, desenfeinat.
Vago, holgazán, zángano.

BUSCALAViDA. m. Se diu de la persona mólt di-
ligenta en procurarse la seua subsistencia y la de la
seua familia per tots els niedis lícits. Buscavidas.

És UN BÚSCALA, fr. Se sol dir d' aquella persona
que se la sab buscar, és dir, que se sab entendre y
arreglar pera viure bé. Buscavidas.

BUSCALL. Geog. Poblet del dist. munpal. de Les
.Vngles, depart. deis Pirineus Orientáis.

BUSCAR. V. a. Cercar ab diligencia pera trovar
alguna cosa. Buscar.

BUSCAR EL FILL, O 'L FILL DEL TONTO, fr. Met. fam.
Quedarse al últim pera aprofitarse deis desperdicis
deis altres. Quedarse á la espiga.

QUI BUSCA TROVA. Ref. Denota que regularment se
consegueix lo que 's desitja, quan s' hi posa mólt de
empenyo. Quien busca llalla.

BUSCARLA. Ornit. V. ESPANTA CAgADORS.

BUSCAROS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Cap-
many, prov de Giiona. || Veinat del terme de La Es-
trada, dist. munpal. d' Agullana, prov. de Girona. ||
Veinat de Serinyá, prov. de Girona.

BUSCARRAONS. m. Amich de buscar bronquina.
Buscarruidos, pendenciero, quimerista.

BUSCI. f. Nüut. ant. Ñau de costats tan pronun-
ciats que tenía gaire bé forma de bota. Segóns les
seues dimensións comptava el nombre de país, tenint
les majors fins a ti es en tenes. Buscia, buscio. || Ter.
náut. S' aplica el nóm de Busci, a algunes petites
embarcacións usades pera la pesca.

BUSEU. Geog. Poblet del dist. munpal. de Badent,
prov. de Lleida.

BUSNAGA. f. Ter. MOCA de peix.

BUSO. m. Ant. COET.

BUSQUETA. f. Ornit. ter. Ab aquest nóm se de-
signen varíes especies d' aucells del género sylvia.
REYETÓ, TAJARETA, MOSQUETA. || — ROSSINYOLENCA.
Aucell de bosch mólt semblant al taiarol, pero mes
petit. Curruca charladora.

BUSQUETS Y TORROJA (iVlarsal). Biog. Va néi-
xer a Reus 1' any 1832. Laboriosíssim traductor de
obres ingleses y franceses, aixís históriques cóm li-
teraries. Va esciiure en importants periódichs del

BUT

BUT

279

Busso

seu tenips y va fer algiines obres dramátiques en
castellá y cátala, havent estat afortunat en les da-
rreres Va morir r any 1878. Hi lid hagiit altres dos
escriptors del meteix cognóin, pero cap d' ells va
tiiidre Importancia: Modest, gerniá del anterior, y Mo-
dest Busquéis y Oliva, fill d'aqiiest i'iltim; abdós eren
de Reus. El derrer va
morir niólt jove a
Barcelona.

BUSSAL ni. Ter.
BADOCH, BABAU.

BUSSO. ni. Nada-
dor que va per dintre
de r aigna y 'n tren
els obgectes que hi
h.i al fons. Buzo. I!
Ant. BRUIXOLA. II
Arma usada ais
temps antichs pera
defensa de les pla-
ces fortes. Busaco.
II Zool. Aiis de pre-
sa, buteonines de la
familia de les falcóni-
des, d' ales ampies y Margues, y la qüa pocfi nienys que
quadrada. N' hi ha diferentes especies. Les mes co-
negudes a la regió pirenenca son de plomall fosch.
Buzo.

BUSSÓ. m. Forat per ont se tiren les cartes pera '1
correu. Buzón.

BUSSOT. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, bisb.
d' Oriola, part. jud. de Jijona; és al peu d' un turó,
no gaire Uuny del mar y té 1,359 hab.

BUSTIA. f. Ant. Caixeta ont s' hi posava 1' al-
moina que s' arreplegava. Cepillo, caja.

BUSTO, m. Estatua feta sois desde '1 pit en amunt.
Busto. II Parlant d' escuts d' armes, el cap d' un home
o d' una dona sense bracos y ab sois lo que hi há
desde '1 cap fins al pit: quan és de perfil se deu ex-
pressar. Busto. || — GEMINAT. Escult. El que té dues
cares, que representen a voltes el meteix personatge,
o diferents en altres, colocáis d' espatlla, fornnnt
un sol contorn unit a la banda superior del cap.
BUTAROLA. (V. BOTAROLA).
BUTEGA. f Ter. BOTIGA, MAQATSEM.
BUTIFARRA, f. Biidell pié de carn o altra vianda.
Morcilla.

BUTIFARRES DE SERVAR. Ter. Les qu' están fetes de
manera qua 's puguin conservar sense florirse ni pas-
sarse.

FER BOTIFARRES DE LA SANCH D' ALOÜ. fr. RENTARSE
AB LA SA.NCH D' ALOÚ.

BUTIFARRA. Met. Terme ¡biseiicli que s' aplica a
qui aparenta saver niólt y sab poch. patum. || —
(CAP DE). Hidrog. Cap de la costa S.E. de la illa de
Menorca.

BUTIFARRÓ. ni. Llóch ont s' hi penjen les buti-
farres.

BUTIFARRER. m. Mena d' aspi que serveix pera
penjar les butifarres. Morcillero.

BUTIFARRETA. ni. dim. Butifarra prima. Taran-
gana.

BUTIFARRÓ. m. dim. Butifarra petita. Morci-
llita.

BUTIGOY. ni. Ter. Mesura de vi que 's divideix en
dues mitjareres. Porrón.

BUTLETO. ni. Creu o diploma que dona '1 Papa.
Buleto.

BUTLLA. f. Lletres apostóliques despatxades per
la Curia romana que contenen alguna gracia o provi-
dencia. Bula. II Segell de plóni, que ab filalls de seda,
penja de certs documents pontificis. Té per una
banda en relleu el nóm del Papa, y per 1' altra les
lestes deis apóstols Sant Pere y Sant Pau. Sello de

Butlla d'or romana

Segell de butlla pontificia

Bula. Ais documents que '1 porten se 'Is anomena
Bullía plúmbea. || En tenips del predomini de Roma,
s' anomenava aixís la joia que portaven al coll els
filis de faniilles de la noblesa, fins qu' estaven a
r etat de vestir la toga.
Tarquino el Vell, va or-
denar que 'Is joves pa-
triéis, portessin al coll,
un anell d' or anomenat
butlla, fet en forma de
cor, pera esmentarlos
que liavíen de tindre pru-
dencia y valor. Aquest
joiell servía també cóiii
a símbol de victoria. Bu-
la. II La taca de porque-
ría que queda en la ca-
misa. Palomino || — DE
CARN. La en que '1 Papa
concedeix ais que teñen
la de la Creuada el po-
der nienjar carn els dies
proíbits, exceptuáis al-
gúus. Bula de carnes. \] —
DE COMPOSICIÓ. La que

dona'l comisari de la Creuada ais que posseeixen béns
d' altres quan no 'Is hi consta qui n' és 1' amo, y per
ella 's compon ab dit comissari. Bula de composi-
ción. II —DE DI-
FUNTS. La en
que, mitjansant
la paga de certa
quan ti ta t, se
aplica indul-
gencia plenaria
a r ánima de la
persona a quin
nóm s' ex ten.
Bula de difun-
tos. II —DE LA CENA. La que 's llegeix cada any el Di-
jous Sant devant del Papa. Conté nióltes excomu-
nions contra 'Is heretges desobedients a la Santa
Sede y contra 'Is que restrenyen o perturben la ju-
risdicció ecclesiástica, ab mólts casos reservats. No
és admesa a Franga, y totes les deinés nacions l'exa-
minen avans d' admétrela pera veure si conté alguna
cosa contra les Uive tats de 1' Iglesia galicana, y ab
sois que s' hl digui proprio motu n' hi ha prou pera
que se li negui 1' entrada. A Espanya les examinava
'1 Concell, y sí trovava inconvenient se pregava a la
Santa Sede, quedant sense efecte. Bula de la cena. \\
— DE LA CREUADA. La en que '1 Papa concedeix In-
dulgencia ais que fan caritat per la guerra contra
infidels. Bula de la Cruzada.

TINDRE BUTLLA DE FERRO, fr. Met. fam. Pensar algú
que tot li és lícit. Tener bula para todo.

BUTLLAIRE. m. Comissionat pera repartir les but-
lles. Bulero.

BUTLLARI. m. Colecció de butlles. Bularlo.

BUTLLETA. f. Papeleta ab la que 's perniet poder
entrar lliurement en algún llóch. Boleta, cedulilla.
II Lletiqueta de paper ab que 's dona algún avís. Pa-
peleta. II BOLLETA.

BUTLLETÍ. m. Bitllet de comunió. Cédu'a de co-
munión. II Publicado periódica destinada a tractar
d' assumptes especiáis, cóm: de comers, medicina y
cirurgla, administrado, etc. Boletín.

BUTLLOFA. f. La pell que s' alsa plena d' humor
aiguós. Ampolla, vejiga. || La que fá una cremadura.
Quemadura. || Me/, fam. Mentida. Bola, grilla.

BUTLLOFAR. v. a. Ferse butllofes al eos. També
s' usa cóm recíproch. Ampollar, levantar ampollas.
II Quan se fan a 1' aigua. Burbujear.

BUTLLOFASSA. f. aum. ButUofa gran. Ronchón.

BUTLLOFAT, DA. p. p. Ampollado.

280

BUT

BUZ

BUTLLOFETA. ni. dini. Vejiguilla, vejigüela, am-
polleta.

BUTNADA. f. Ter. MOCA DE PEIX.

BUTNÉ. Geog. Caseriu del dist. niunpal. de Gósol,
prov. de Lleida.

BUTS. m. Ant. De cop, a la una. De golpe, á la
vez.

BUTSENIT. Geog. Poblé del dist munpal. de Alont-
gai, prov. de Lleida. || Caseriu del dist. tnunpal. de
Lleida.

BUTSINAR. V. a. y

BUTSINEJAR. v. a. y 'Is seus deriváis. Rondinar.

BUTXACA. f. Mena de saquet que 's porta cusit al
gech, a la levita, a les calses, etc. Bolsillo. 1| La que
porten les dones cusida o sobreposada a les faldilles.
Faltriquera. II pl. Met. Home descuida! y fluix. Vai-
nazas.

ANAR FORT O CALENT DE BUTXACA, fr. Tindre y
gastar molts diners. Ir de fuerte.

CÓM SI HO TINGUES A LA BUTXACA. Loc. fam. Tin-
dre completa seguretat de lograr alguna cosa. Tener
como en la bolsa.

ESCURAR LA BUTXACA A ALGÚ. fr. Portársen'hi tots
els diners. Mondar.

ESPOLSAR O DEIXAR A ALGÚ NET DE BUTXACA. fr.
Met. fam. Guanyarli tots els diners al joch. Dejar á
alguno en buenas noches.

GRATARSE LA BUTXACA. fr. Fam. Treure diners.
Rascarse la faltriquera, y se sol afegir: pelo arriba.

NO PICARSE RES A LA BUTXACA. Loc. fam. Fer al-
guna cosa sense interés. No meterse o echarse nada
en la bolsa.

PAGAR DE LA SEUA BUTXACA. fr. Pagar alguna cosa
ab els seus diners. Pagar de su bolsillo.

QUEDAR ESCURAT DE BUTXACA. fr. Quedar sense
diners. Quedar limpio.

SANGRAR LA BUTXACA. fr. Met. fam. luiposar al-
guna pena pecuniaria. Castigar en la bolsa.

TINDRE A ALGÚ A LA BUTXACA. fr. Met. Tindre prou
intimitat ab algú pera ferli fer lo que se 1¡ deniana.
Tener de la oreja, ser dueño del cuchillón, del hato, de
los cubos.

BUTXACÓ. m. dim. Bolsillo.

BUTXAQUETA. f. dim. BolsilHto, faltriquerita.

BUTXERQUES. Geog. Aldea del ternie de Vllallon-
ga, prov. d' Alacant.

BUTXÍ. ni. BOTXi.

BUTXINEJAR. v. a. Fer patir, martirisar a algú.
Martirizar.

BUTXINEJAT, DA. adj. Martirizado.

BUVOR. m. 1er. baf.

BUYAL. m. Ant. FORAT, CLARABOIA.

BUYDAR.v.a. Desembrassar alguna cosa de lo que
tenía diiis. Vaciar. || Fer alguna figura de guix o de
metall fós en motllos bults. Vaciar. || Treure 1' aigua
d' algún llócfi. Agotar. || Llensar lo que hi há dins
d' un got, gerro, etc. Verter, vaciar.

BUYDARHO TOT. fr. Dir tot lo que un sab. Echar,
vaciarse.

BUYDOR. f. Qualitat de lo qu' és buit. Vaciedad,
vacio.

BUYNA. f. Ter. Excren.ent del bestiar boví. Bo-
ñiga.

BUYR. V, a. Ant. Abuyr, abundar.

BUYRACH. in. Capsa pera portar les fletxes. Al-
jaba, carcaj. || Cuiro pera einbolicar les broques o
les verguetes de vesch. Cuero. || Cuixi en que 'Is sas-
tres lii claven les agulles de cusir. Acerico.

BUYT, DA. adj. Lo que no h¡ há res dins. Vacio.
II Lo que no té res per la part de sota. Hueco, vacio.
II L' espai que queda desocupat per haverne tret lo
que hi havia. Vacío. || La concavitat desocupada que
hi há dins d' algunes co-
ses. Hueco, cavidad, va-
cio. II L' espai en que no
hi há res, cóni entre dues
cases, sota d' un arch de
pont, etc. Hueco, claro.

ANAR DE BUYT. fr. Se
aplica ais carruatges y a
les besties que van sense
cárrega. Ir de vacio.

UNA BUYDA. fr. NÚUt.
Intérval entre dues ona-
des fortes quan la mar vé
grossa. Una vacia.

BUYTRE. m. Ornit.
Voltor, au de presa de
dos a tres peus d'alsaria,
de vol pesat y color ne-

gre. Se nodreix de cadavres, vivint en tribu ab els
aucells de la seua especie. Buitre.

BUZGARRA. Geog. Caseriu del terme de Quesa,
prov. de Valencia.

Buytre

A <Sl <S9

^ ^ y^

DIC. Caf.

Retrats (Lletres C y D)

pp

PHj

a

^1

,^0g

>

/

1

■

Joseph A. Clavé (1824-1874)
pág. 400 :

LIuís Collado
pág. 419

Joseph Coroleu y Inglada (1839-1895)
pág. 469

Rupert Chapi (1851-1909)
pág. 385

Pau Claris (M. en 1641)
pág. 397

Antoni Despuig y Dameto
(1745-1813) pág. 561

Miquel Domenecii y Vaciana (1816-1878) Francesch Domingo y Garriga
pág. 599 (1841-1881) pág. 60U

Manel Duran y Bas (1823-1907)
pág. 611

Dic. Cat.

Retrats (Lletra C)

Manel de Cabanyes (1808-1833)
pág. 282

Calixt 111 (M. en 1458)
pág. 296

Damiá Campeny (1771-1855)
pág. 306

Antoni de Capmany y de Montpalau
(1742-1813) pág. 326

Pere Caro, Marqués de la Romana
(1761-1811) pág. 341

Narcis Carbó y de Aloy (Its2b-1890)
pág. 332

Rafe! de Casanova (1714)
pág. 351

Joseph Castell y Comas (1808-1850) Gabriel Ciscar y Ciscar (1769-1829)
pág. 360 pág. 392

c

C. Es la tercera lletra del nostre Abecé. Se pro-
nuncia tenint la boca regularnient oberta, els llabis
en la posició corresponent a la obertura vocal, la
¡lengua aderida per la part posterior ais caixals de
dalt y '1 vel del paladar alsat. En tal disposició 'Is
nienibres del aparato vocal, se dona sortida al aire,
pega aquést en el paladar, y al pegar y separarse les
barres, se produeix el só palatal c.

Aquesta lletra conserva '1 valor de palatal devant
les vocal a, o, u; mes, devant les e, i el rriodifica, con-
vertintlo en dental-llingual-xiulant. Aquesr doble va-
lor que s' atribueix a la lletra c és un ¡nconvenient
pera la escriptura, per la rao de no haver'lii una llei
que r aboni, y perqué 's confón la c en tal cas ab la
s suáu.

C. Lletra que a la numeració romana val per cent.
Algúns diuen que té tal valor, perqué la C en cert
modo és la L doble [^ invertida, y cóni la L val cin-
quanta, dues vegades cinquanta faii cent. La C val
per cent mil, com totes les lletres de la numeració
romana valen mil vegades mes, quan té dessobre una
ratlla lioritzontal. Repetida, combinada ab altres lle-
tres, y girada al revés, representa diferents valors,
cóni: ce, doscents; XC, noranta; CID. mil; IC, cinch-
cents. C.

CA. m. COS. II Expr. fam. Lo meteix que no. No.

CA MAJOR. III. Astron. Constelació del hemisferi
austral. Can mayor.

CA QUE CAQA ESQUIROLS. Ardero.

CA RABiós NO CONEix AL SEU AMO. Ref. Aconsella
que no s'apuri al qu' está enfadat, perqué cóiu ha
perdut el seny és niólt arriscat, puig no coneix ni
respecta a ningi'i. El perro con rabia á su amo muerde;
el can con rabia á su dueño vuelve la cara.

CANS AB CANS NO 'S MOSSEGUEN. Ref. Denota que
'Is d' unes meteixes inclinacions o costúms regular-
ment sempre s' avenen. De corsario d corsario no se
pierden sino los barriles.

A CA OROS NO CAL DIRLI QUITXO. Ref. Ensenya que
r lióme experimeutat y judiciós és niólt dificultós
d' enganyar. A perro viejo no hay tus tus.

CÓM UN CA BASTOtlEJAT O SANAT DE FRESCH. Expr.
Vol dir qu' aigú se 'n va niólt depressa d' algún llócli
ressentit o cremat per alguna cosa. Como perro con
vejiga, con cencerro, con maza ó con cuerno.

CONTENT COM UN CA AB UN OS. Expr. Alegre, con-
tent. Como una pascua.

EL CA QUE BE LLADRA, BE GUARDA LA CASA. Ref
Denota que la severitat deis amos evita sempre 'Is
excesos de la familia. Perro que mucho ladra bien
guarda la casa.

MES LLADRA 'L CA QUAN MES POR HÁ. Ref. Más
¡adra el perro cuando ladra de miedo.

NO PER TU SINO PÉL PÁ MENEJA LA CUA 'L CA. Ref.
Menea la cola el can, no por ti sino por el pan.

QUl VOL BE A BERTRÁN, VOL BE ALS SEUS CANS Ref.
Dona a entendre que '1 qui vol bé a algú, el vol tam-
bé igual ment a totes les seues coses. Quien bien
quiere á Beltrán, bien quiere á su can.

DIC. CAT. — T. 1.— 36.

QUAN ELS CANS LLADREN ALGUNA COSA S"ENTEN.
ReJ. Ab que 's significa que quan se diu alguna cosa
sol haver 'lii algún fonament. Cuando el rio suena
agua lleva.

SI VOLS QUE 'T SEGUEIXI 'L CA, TÍ-
RALi PÁ. Ref. ¿Quieres que te siga
el can? Dale pan.

CABA (Ignasi La). Biog. lacaba.

CABACÉS. Geog. Foble de la pro-
vincia de Tarragona, bisb. de Tor-
tosa, part. jud. de Falset; és a la
vora del rin Alontsant y té 890 hab.

CABACET. m. Ant. Peqa de la
armadura antiga que cubría "1 cap.
Capacete, celada.

CABAL, adj. Just, conforme al pes, nombre y me-
sura. Justo, exacto, cabaL || Cumpleí t, sencer, per-
fet. Cuadrado, cabal, completo. II Dit de les perso-
nes de totes prendes. Cabal, cumplido. || m. Lo que
correspón a cada hu. Cabal, i! Béns, liiseuda de qual-
sevulla mena. Medios, caudal, capa. II La quantitat
que concedeix el pare al fill y l'amo al esclau. Pe-
culio, pegujal. II Ant. capital || Diner deixat a
guany. Cabal. |i Fam. Abundancia de béns o hisenda.
Sebo. II pl. Géneros. Caudales

CABAL DE GUERRA, fr. Caudal de guerra.

ESTAR CABALS. fr. Ésser iguals. Estar cabales.

FER CABAL, fr. FER CAS.

FER CABAL D' ALGUNA COSA. fr. Apreciarla. Hacer
caudal de alguna cosa.

POCH CABAL, MALA VENTURA. Ref. S' aplica al qui
té pocti y encara ab penes y travalls. Poca lana y ésa
entre zarzas.

QUEDAR EN EL SEU CABAL, fr. Quedar en pau, sense
perdre ni guanyar. Quedar en paz.

QUI PAGA LO QUE DEU, FA CABAL PÉL SEU HERÉU.
Ref Aconsella pagar ab promptitut lo que 's deu pera
juir ab tranquilitat de lo que queda. Paga lo que
debes, sabrás lo que tienes.

CABALA, f Superstició ab que Ms juéus ab ana-
grames y diveises combinacions de paraules y lletres
de la Sagrada Escriptura pretenen averiguar els seus
sentits y misteris. Cabala. || Fam. Negociació secreta
y artificiosa. Cabala. || Tradició oral qu' entre 'is
juéus explicava y fixava '1 sentit de la Sagrada Es-
criptura, ja en lo moral y práctícli, ja en lo místich
y especulatiu. Cabala.

CABALER, A. m. y f. La persona que negocia. Ne-
gociante. II Qermá del heréu d' una casa. Segundón.

CABALET. m dim. Caudalejo.

CABALETA. f. Más. Frase curta d' una cadencia
periódica y nioviment animat ab que acá ven quasi tots
els dúos, tercetos y altres peces d' ópera. Cabaleta.

CABALÍSSIJVl, A. adj. sup. Cabalísimo.

CABALÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Cabalísima-
mente.

CABALISTA, m. El qui professa la cabala. Caba-
lista. II Intrigant, fals, artificios. Cabalista.

282

CAB

CAB

CABALÍSTICH, CA. adj. Lo que pertany ala ca-
bala. Cabalístico.

CABALMENT. adv. m. Justa, precisa, concisanient.
Por sus cabales, cabalmente.
CABALÓ. 111. dim. CABALET.

CABALÓS. A. adj. Acapdalat. Acaudalado, cau-
daloso II CAUDALÓS, PROFITÓS, CABAL, UAiPLERT.

CABALLERA. Geog. Pobletpertanyentalajunt.de
Freixenet, prov. de Giiona.

CABALLERA (Serra). Orog. Seira que s' extén
entre Ripoll y Ribes, separant la conca del Ter de la
del Fresser.

CABALLERA ALTA. Geog. Casería del dist. mu-
nicipal d'Oden, prov. de Lleida.

CABALLÓN. Orog. Montaiiya que hi há entre la
riera d'-Algemesí y '1 riu JJcar, a la partió deis part.
jud. de Carlet y Chiva, prov. de Valencia.
CABANA, f. CABANYA.

CABANABONA. Geog. Poblé de la prov. de Llei-
da, bisb. d' Urgell, part. jud. de Balaguer; és a la
vora del riu Llobregós y té 342 hab.

CABANASSA (La). Geog. Poblé del depart. deis
Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Mont-
Lluis; és a la vora del riu
Tet y té 222 hab.

CABANEL (Alexandre).
Biog. Remarcable pintor
francés, que va ésser deixe-
ble de Picot. Va néixer a
Montpeller en 1821, y va
morir en 1889. Entre 'is
quadros de Cabanel, hi
figuren el de la Agonía de
Crisl , Jesús al Pretori, que
1¡ va valdré 'I prenii de pen-
sioiíat a Roma; la Mort de
Moisés, la Magdilena arre-
pentida, el Naixement de Ve-
nus y la Mort de Frances-
ca de Rimini. Fou afecte al
moviment literari proven9al, havent pertenescut a
algunes de les corporacions establertes a Montpeller.
CABANELLAS Y CLAVERA (iVliquel). Biog. Met-
ge mallorqui. Nata la Pobla l'any 1760. Mort a Ma-
drit en 1830. Inspector general d' epideiiiies en els
regnes de Valencia y de Murcia Sub-inspector de
medecina y cirurgia de Madrit. És interessant la
seua prodúcelo d' escriptor epidemiólech, reduida a
set publicacions, de les quals resulta ésser en Caba-
nellas un deis metges mes avensats del seu temps.
En la epidemia de febre groga soíerta a Sevilla l'any
1800, va fer experiments en la seua propia persona
«para comprobar la virtud de los gases ácido-minera-
les, contra ¡as semillas ó gérmenes áe dicha enferme-
dad». Citaren!, deis seus escrits: Ciencia de ¡a vida ó
discurso phisiológico sobre la doctrina Browniana
(Cartagena, 1802), obra anterior a la del famós Bi-
chat. El Dr. Htilmann va \mpiignaT\a. — Memoria para
introducir en España las fumigaciones de Guitón de
Morveau, con motivo del contagio de
Cartagena. Estampada a Madrit 1' any
1805, per ordre del Govern.

CABANELLES. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Qirona, part. jud. de
Figueres Té agregáis els pobles de
Caixás, Espinavesa, La-Estela, Sant
Marti Sasserres y Vilademines, te-
nint entre tofs 1,039 hab. || — (CO-
LLADA DE). Prop de Prats de Molió,
en el canií d' eix poblé a Sant Gui-
llém de Combret (1,125 m.).
CABANES (Francisco de). Biog. Militar que va
né'xer a Solsona l'any 1781. Va anar a la expedido
contra Mahó y a la canipanya de Portugal. Va arri-

Alexandre Cabanel

e-A-BA
•íNA'Sv

Segell de Gabanes

Segell
de CabaneÜes

var a capitá per la guerra de la Independencia y 'I
1814 era brigadier, havent sigut que^e d' Estat Major
del exércit d' operacions. L'any 1833 era mariscal.
Va escriure iiiteressants estudis sobre la guerra de
la Independencia y va traduir algunes obres militars.
Va establir a Espanya '1 servei regular de viatges en
diligencia, comensat a Catalunya 1' any 1817, topant
y vencent moltes contrarietats, y va estudiar la pos-
sibilitat de la navegado del Tajo desde Aranjuez a
Lisboa, morint a Madrit l'any 1834.

— (PERE). Biog. Artista valencia del sigle XV.
Pot considerársel cóm un deis millors pintors del
seu temps, enamorat del art italiá. Entre 1493 y
1394 pintava '1 magníficli retaule de la capella de
la Diputado o Generalitat de Valencia, una de les
mülors obres valencianes d' aquella centuria. L' any
1506 acabava 'I retaule principal de la ig'esia de Je-
sús. L' any 1528 era elegit conseller de la seua ciutat
nadilla y 'I 1538 encare seguia pintant. L'Ajunta-
nient de Valencia conserva d' ell una preciosa taula
d'istil italiá, representant La Ceno. Un germá seu,
Martí Gabanes, era també pintor, mes no se 'n co.
neix cap quadro ni 's teñen noti-
cies de si valía poch o mólt cóm
artista.

CABANES. Geog. Poblé de la
orov. y bisb. de Girona, part. ju-
dicial de Figueres. Té 874 hab. ||
Vila de la prov. V part. jud. de
Castelló, bisb. de Tortosa ; és
dalt d' un turó y té 3,694 hab.

CABANILLES (Joseph). Biog.
Famós mestre organer del si-
gle xvn. L' any 1670 exercía '1
seu art a la catedral de la Seu
d' Urgell. Sembla qu' era, ademes, compositor mólt
distingit. — Se cita un altre mestre (vegis CAVANI-
LLES) que tal vegada sigui aquest meteix.

CABANNES (Les). Geog. Població de la Catalunya
Francesa, al depart. de 1' Ariége, situada a 533 me-
tres d' altitut.

CABANYA. f. Caseta rústega. Cabana. i| f. Al
joch de billar I' espai compres entre la barana y la
ratlla desde o.it se fa la surtida. Cabana, casa.

CABANYAL. Geog. Barri del dist. munpal. de Va-
lencia.

CABANYES (Joaquim). Biog. Coronel de artille-
ría, individuo de la Academia de Selles Arts de Bar-
celona y vocal de la Comissió de Monuments. Con-
reuava la pintura y fou un bon paisatgista. Va morir
I' any 1876.

— (MANEL dh). Biog. Poeta notable, fill de Vila-
nova y Qeltrú, nat 1' any 1808. Era Ilicenciat en
dret, mes no va exercir la seua carrera, haventse
dedicat a la literatura. Ha estat un delscatalans que
niillor han escrit en castellá, empró sense deixar de
ésser cátala per la concisió de la frase; segóns Quin-
tana en Cabanyes era 'I míllor poeta d' Espanya. Va
morir jove, 1' any 1833. Després d' un llarch oblít,
are de pochs anys se li ha fet justicia; la seua esta-
tua honora '1 frontis de la Bi-
blioteca-.Museu Balaguer, a Vila-
nova. Vegis lámina sola de retra-
tos, lletra C.

CABANYES. Geog. Poblé del
dist. municipal de Sant Fost de
Capcentelles, prov. de Barcelona.

CABANYES DEL PENADÉS
(Les). Geog. Poblé de la prov. y
bisb. de Barcelona, part. jud. de
Vilafranca del Penadés. Té 379
habitants.

CABARRÓ. Geog. Caseriii del terme de Noves,
prov. de Lleida.

CABÁS, in. Mena de senalla de Hala de palma o

CAB

CAB

283

espart ab dues anses a la vora. Esportillo, capazo.
II Mel. Abundó, cóiii: Mamarse un cabás d' indulgen-
cies. Montón, mundo, infinidad.

A CABASSOS Y A CABASSADES. 111. arfv. Ab Illólta
abundó. A fanegas, á montones.

FICAR AL CABÁS, fr. Encapazar, encapachar.
TRAGINAR ALGUNA COSA AB CABASSOS. Loc. Espor-
tear.

CABASPRE (Joan). Biog. Savi inallorquí, Doctor
en dres y distingit defensor de 'n Ramón Llull. L' any
1508 va entrar de mestre de doctrina luliana en el
Estudi General de Mallorca, liavent tingut per de¡-
xeble al faniós Nicolau Pax. Mereixía bona opinió al
rei Ferrán el Caíólich. Les poques obres que va es-
criure han esdevingut niólt rares. Va morir a Palma
en r any 1529.

CABASSADA. ni. Lo que cap dins d' un cabás.
Capazo.
CABASSAS. m. auni. Esportón.
CABASSAT. f. CABASSADA.

CABASSATGE. m. Ant. Dret que's pagava per cap.
Cabezaje.
CABASSET. m. dim. Esportillo, cenacho.
CABECILLA, in. Cap de partida aixecada ab armes.
Cabecilla. || capitost.

CABELL. m. El peí del cap. Cabello, pelo. || El
que cau dret del front. Copete.

AFE1NAR, ROLLAR ELS CABELLS. fr. Ant. Caragolar-
los. Encrespar, rizar ensortijar el cabello.
AGAFARSE PÉLS CABELLS. fr. AGAFARSE, 1.
AGAFARSE PER UN CABEI.L. fr. Met. Váldres d'algún
pretext mólt frivol Asirse, agarrarse de un cabello.

ALLISAR ELS CABELLS. fr. Passar lleugerament la
pinta o cosa equivalenta pera deixarlos plans. Tras-
peinar.

ANAR A ESTIRA CABELLS. fr. Se diu quan se llenga
una cosa ont hi há moltes criatures juntes pera que
r agafi qui primer pugui. Andar d la rebatiña.

ARRENCARSE 'LS CABELLS. fr. Demostrar estar mólt
enfadat. Palear.

ARRUFARSE 'LS CABELLS. fr. Posarse drets per efec-
te d' espant u horror. Espeluznarse.

BANYES Y CABELLS BLANCHS NO SURTEN PÉLS ANYS.
Ref. Que s' entén en sentit natural. Canas y cuernos
no son de vejez.

BUFAR CABELL. fr. Ceremonia que usen els neis
pera asseguiar que no faltarán a lo que han pactat
y convingut, especialment quan fan barates. Pelitos
ó pelillos ü la mar.

CABELL AFEGIT O POSTÍS. Cabello postizo.
CABELLS ARRUFATS O ERISSATS. Cabello rizado.
CABELLS BLANCHS. Canas.

CABELLS CARAGOLATS. Quan ho son naturalment.
Cabello ensortijado ó crespo. || Artificialment. Cabello
rizado.

CABEi L CASTANY. El que té '1 color de castanya.
Cabello castaño.

CABELLS D' ÁNGEL. Confitura feta d' una carabassa
cuín interior se desfá en fils mólt prims a manera de
cabells. Cabellos de ángel.
CABELLS DESFETS. Melena.
CABELLS EMBULLATS. Cabello enmarañado.
CABELLS ENTRUNYELLATS. Cabello crespo, ensorti-
jado.

CABELL GRIS. El mitj blanch y mitj negre o castany.
Cabello entrecano.
CABELL NATURAL. El que no es postís. Pelo propio,
CABELL ROS, CABELL POLLOS. Ref. Denota que dit
cabell cría polis. So el cabello rubio, buen piojo ra-
budo.

CRIAR CABELLS. fr. Encabellecerse.
EMBULLAR ELS CABELLS. fr. Embolicarlos, desorde-
narlos. Despeinar.

ESCLARIR ELS CABELLS. fr. Desembullarlos ab 1' es-
carpidor. Escarmenar el pelo.

NO SURTIR ELS CABELLS BLANCHS DEBADES. fr. Ma-
nifesta 1' efecte de la etat o deis travalls d' alguna
persona. No se van los dias en balde.

PARTIR UN CABELL AL AIRE. fr. Mel. Ésser mólt viu,
ésser astut. Partir ó hender un cabello en el aire ó por
medio; coriar un pelo en el aire. || ésSER mes viu QUE
LA TINYA.

POSAR CABELLS BLANCHS. fr. Encanecer.

ROIG DE CABELLS. Qui '1 té roig. Pelirrojo.

ROS DE CABELLS. Qu¡ '1 té ros Pelirrubio.

SORTIR CABELLS BLANCHS ABANS DE TEMPS. fr. Flo-
recer la almendrera.

TALLAR ELS CABELLS. fr. Cortar el pelo.

TIRAR O PORTAR PÉLS CABELLS. fr. ApMcar alguna
autoritat o sentencia que no vé prou al cas. Traer por
los cabellos.

CABELLERA, f. El conjunt de cabells. Cabellera.

CABELLERA DE BERENICE. Nóm que doná 1' astro-
nom Conón a les set estrelles de prop de la qüa del
Lleó y que 's dona encara avui día a aquesta conste-
lació. Cabellera de Berenice.

CABELLERA DESLLIGADA: CABELLS DESFETS.

CABELLERA EMBULLADA. La qu' está mal pcutinada.
Greña.

CABELLERA DE LA REINA f. Bot. Planta perenne,
rastrera, mólt comuna ais jardíns: té les fuUes llar-
garudes, rodonas y niolsudes; les flors vermelles, y
teñen la propietat de tancarse fora del sol. Cabazur.

CABELLET. m. dim. Cabellito, pelillo.

CABELLS. m. pl. Bot. PELS.

CABELLS DE LA MARE DE DEU. Bot. PELS DE FARI-
GOLA.

CABELLUT, DA. adj. Qui té *1 cabell mólt llarch.
També s' aplica a algunes plantes y fruites, cóni: pa-
notxes, etc. Melenudo, cabelludo. || Que té la cliu
mólt llarga. Cerrejoso.

CABES, m. Ant. BALONA. II COLL DE CAMISA.

QUI NO TÉ SINO UN CABES, MALALT ALDISSAPTE
És. Ref. Denota quan bó es tindre '1 necessari pera
viure bé. Quien no tiene más que una camisa, cada sá-
bado tiene mal día; quien no tiene más que una toca,
malos edisantos toma.

CABESSA. f. Bot. La cebeta que fan a les arrels
varies plantes, cóm: Iliris, francesilles, etc. Cebolle-
ta, cebolla. i| Ant. CAP.

CABESSA D' ALLS. Cabeza de ajos.

CABESSADES. f. pl. S' usa sois ab el verb donar.

DONAR CABESSADES. fr. Náut. CABESSEJAR.

CABESSAR. v. n. Fer cabesses les plantes. Con-
crear.
CABESSAT, DA. p. p. Concreado.
CABESSEIG. m. y

CABESSEJABENT. m. Náut. La acció y efecte de
cabessejar la ñau. Cabeceo.

CABESSEJAR. v. n. Náut. Fer la ñau un moviment
de proa a popa baixant y pujant alternativanient
r una y 1' altra. Cabecear.

CABESSETA. f. dim. Cebollita.

CABESSO. Gcog. Caseriu del dist. munpal. de Pi-
noso, prov. d' Alacant.

CABESSÓ (Mont). Orog. Montanya que hi há a
Uevant de Jijona, prov. d' Alacant.

CABESSOLS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Biar, prov. d' Alacant.

CABESSUDES. Bot. Planta de la familia de les
compostes. Escoba de cabezuela. || V. BRANALlons.

CABESSUT, DA. adj. Ant. TOSSUT.

CABESTANY (Guillém de). Biog. Poeta elegant
de la noblesa catalana; vivía en el s¡f;Ie Xii y segóns
sembla era natural del Rosselló. Ben escasses y pocli
conegudes son les seues composicións literaries y
más que al seu art déu el seu renóni a la fí trágica
de que, segóns la tradició, va ésser causa el seu ena-

284

CAB

CAB

iiiorament d' una dama, quin marit va assessinar y
esquarterar al poeti. A la iiiuller infidel li va donar
a nienjar, sense que ho sospités, el cor d' en Cabes-
tany, y despres presentantli 'I cap, li va revelar que
era d' ell el cor que liavía ineiijat. Y cóni ella con-
fessés tiaverlo assaborit a plaer y juras no véleme
probar d' altre, al monient que '1 marit ofés tractava
de venjársen, ella va correr a suicidarse.

CABESTANY. Geog. Caseríu del dist. niunpal. de
Moncortés, prov. de Lleida. || Poblé del dist. munpal.
de Montoliu de Cervera, prov.de Lleida. || Poblé del
depart. deis Pirineus Orientáis, bisb. y cantó de Per-
pinyá, de quina capita dista so!s uns 3 kilonietres.

CABESTRERA, f. Ndiil. La unió deis caps deis fi-
lats pera pescar ttinyines, anguiles, etc Cabestrei'a.
II Corda qu' assegura les anses a una distancia opor-
tuna del fons de V aigua. Cabestrera.

CABET. Iciiol. Pei.x del género Trigla. Cabete.

CABETA. f, Arqiüt. Alotllura cóncava formada per
una quarta part de la circunferencia. Cabeta.

CABEZAENT. Orog. Montanya de la prov. de Va-
lencia, al confi ab la de Castelló.

CABIMENT. m. CABUDA.

CABIRÓ. m. Fusta grossa de la tercera part de
ampiarla d' un tauló que serveix pera edificis y altres
coses; té uns quatre o cincli metres de llarch y uns
quinse cenfím. de gru x. Alfagia, cabrio, cuartón.

CABIRÓ (Coll del). Orog. CoUet situat al N. E. de
Pera, prov. de Girona, entre les rieres de les Escales
y d' Oix; té uns 810 met. d' altitut.

CABIROL. m. Isart, cabra selvatge. Cabra mon-
tesa, gamuza, bicerra, rupicabra.

CABIROY. m. t. Ornit. Aucell d' estany. Pájaro
de estanque.

CABISGOL. Geog. Caseríu del dist. munpal. de
Lladurs, prov. de Lleida.

CÁBIT. m. Cop que una bola dona a un' altra de
pie a pie en el jocli de 1' anella. Cabe.

CÁBiT DE PALA. Loc. met. Ocasió impensada pera
lograr alguna cosa. Cabe de pala ó de paleta ó de á
paleta. \\ Sort del meteix jocli, quedant la ■ islancia
d'una pala de bola a bola. Cabe de pala ó de paleta.

CABLE, ni. Náiit. Amarra.

GABLE, GÚMERA. ni. Náui. Coida niólt grossa de
cent vint braces de ¡largaria que serveix pera ama-
rrar 1' embarcació. Cable.

CABLE ELÉCTRICH O SUBMARÍ. m. Cordó grós que té
per ánima mólts filferros y que serveix pera trans-
metrc telegrames per mar a grans distancies. Cable
eléctrico ó submarino.

PICAR EL CABLE O 'LS CABLES, fr. Náiit. Tallarlos
ab la destral. Picar cables.

CABO. Ciasse inmediatanient inferior al sargento,
y és el grau mes baix de la milicia. Cabo.

CABO FURRIER: FURRIER.

QUATRE Y'L CABO. Expr.fam. Denota qu'algiines co-
ses sois costen el travall de péndreles. Cinco yin garra.

CABO (Francisco). Biog. Mestre de capella valen-
cia, del primer ters del sigle xix. Excelent organista.
Coinpongué obres de mólta im-
portancia. Morí r any 1832.

á'ma "^^^ CABO. Geog. Poblé de la prov.

f^>- fr^^A d? Lleida, bish. y part. jud. de la
Seu d' Urgell; és a la vora de la
riera del seu nóm y té 659 liab.
II —(RIERA DE). Hidrog. Riera de
U prov. de Lleida; neix a la serra
del Boumort y desaigua a la vora
del Segre, prop d' Organyá.
CABORCA. f. Ant. COVA.

CABORIA. f. Trencacap. Quebradero de cabeza.
CABORRELL. Geog. Caseríu del dist. munpal. de
Bellver, prop de L'eida.

Sejiell de Cabo

CABOSSA. 1er. Cabota.

CABOT. m. Ictiol. Peix de 10 a 12 centímetres de
longitut, de color fosch per la esquena y groch ais
costats, ab taques negres; de vegades taques bla:i-
qnes en les peces operculars; és molí comú en el Me-
diterrani. Burro.

CABOTA. f La part superior y ampie deis claus y
deis caragols d' entornillar. Cabeza de clavo.

VOLER FER ENTRAR UN CLAU PER LA CABOTA.fr.
Met Clavar un clavo con la cabeza.

CABOTADA. f. El cop que 's dona ab el cap. Ca-
bezada.

DONAR o PEGAR CABOTADES. fr. Fam. PESAR FI-
QUES.

CABOTAR. v a. Art. y of. Fer cabota a un clau, a
un caragol d' entornillar o a qualsevol altre obgecte
seniblant.

CABOTATGE. ni. La navegació o tráfech que 's lá
sense allunyarse gaire de la costa. Cabotaje.

CABRA, f. Bot. Nóm vulgar del bolet Lactarias
pubescens, en algunes comarques, jj Zool. Animal qua-
drúpede ab banyes y barbes, feniella del másele
cabriu. Cabra. II Entom. Insecte de sis potes, sem-
blant al poli; s' engendra a la pell, se multiplica
mólt, s' arrapa a les parts peludes del cós huma, y
fá mólta picor. Ladilla. |i Estrella de primera magiii-
tnt. Cabra. || Mena de cranch de mar. Centola. ||
Art. y of. Aparell de fusta forniant dues equis, que
s' emplea pera serrar caps de fusta.

CABRA CERVAL. Zool. Animal que participa de les
propietats de cabra y de cerv. Cervicabra.

CABRA DAYNA. Zool. DANYA.

CABRA MONTESA: CABIROL.
■ CABRA QUE TÉ BARBALLERES. Marmellada.

CARREGAR LES CABRES A ALGLi. fr. Met. Donar la
culpa a qui no la té. Echar, cargar las cabras á al-
guno.

FER CABRES, fr. iWe/. Jugarse 'Is companys quí pa-
gará sol lo qu' han perdut entre tots. Echar cabras ó
las cabras.

LA CABRA AVESADA A SALTAR, SALTA Y SALTARÁ.
ReJ. Significa que cada hu obra segóns el seu natu-
ral. La cabra siempre tira al monte; el que malas ma-
ñas há, tarde ó nunca las perderá; pies que son duchos
de andar, no pueden quedos estar.

LA CABRA DE MÓN VEÍ TÉ MES LLET QUE LA MEUA.
Ref. Reprén ais envejosos, que sempre teñen per m¡-
llor lo deis altres. La gallina de mi vecina más huevos
pone que la mia; la cabra de mi vecina tiene más leche
que la mia.

LA CABRA PER LA SEUA CULPA DIUEN TÉ LA CUA
CURTA, O LA CABRA PÉLS SEUS PECATs PORTA 'I S GE-
NOLLS PELATS. Ref. Significa qu'algi'i mereix el que
r lií haja succeit alguna cosa. Por mis pecados ó por
negros de mis pecados, pagar algu-
no su pecado.

CABRA. Geog. Poblé de la prov.
y dióc. de Tarragona, part. jud. de
Valls; és a niitjorn del coll del seu
nóm y té 952 hab.

CABRA (Coll de). Orog Coll
que hi há a la serra de Comavert,
entre la Conca de Barbará y '1
Camp de Tarragona.

CABRAFIGA f. La figa de la
cabrafiguera. Higo silvestre.

CABRAFIGADURA. f. Ant. La acció de cabrafi-
gar. Cabrahigadura.

CABRAFIGAR. v. a. Ant. Fer enfilades de figues
de la cabrafiguera y penjarles a les branques de la
figuera femella, quan aquesta no 'n té prop una de
másele, pera que la segona fassi fruíts assaonats y
dolsos. Cabrahigar, encabrahigar.

Segell de Cabra

CAB

CAB

285

S"gell de Cabrera

CABRAFIGUERA. f. Figuera borda del género
niasculí, quin íruit no madura. Cabrahigo.

CABRÉ. V. II. Poder contenirse una cosa dins
d' un 'altia o entre altres Caber.

HONRA Y PROFIT NO CABEN EN UN BOLSICH. Ref.
Vol dir que seneralnient qui guanya niólt y depressa
no pot pas fer 'ho honradanient. Honra y provecho no
caben en uu saco.

NO CABRÉ A LA PELL. f. Fani. Estar niólt gras. No
caber en el pellejo.

NO CABRÉ A LA PELL D' ALEGRÍA, f. Met. No Caber de
gozo, de contento.

CABREIG. ni. L' acte y efecte de cabrejar. Ca-
brilleo.

CABREJA. f. Mena de trabuch pedrer. Cabreja.
CABREJAR. V. n. FER CABRES. 1| v. a. Ndnt. For-
marse ones blanques quan comensa a bufar un vent
Iresch. Cabrillear.

CABRELL. ni. Ornit. Aucell d' estany. Pajaro de
estanque.

CABRELLES. f. pl. Set estrelles juntes que Iii há a
la constelado Tauro. Cabrillas, pléyades.

CABRER, A. ni. Pastor de ca-
bres. Cabrero, cabrerizo.

CABRERA, f. La cabanya o ba-
rraca ont s' h¡ guarden les cabres
a la nit. Cabreriza.

CABRERA. Geog. Poblé de la

prov. y bisb. de Barcelona, part.

jud. de Igualada; té 318 liab. Ii

Caseriu del tenue de Montreal,

prov. de Tarragona. || — (SAnt

FÉLIU DE). Poblé de la prov. y

b!sb. de Barcelona, part. jud. de Mataró; té 801 Iiab.

II —(SANT JULIA DE). Caseriu agregat al poblé del

Coreó, prov. de Barcelona.

CABRERA (Illa de). Geog. Illeta a niitjorn de la de
Mallorca, agregada al districte municipal de Palma.
CABRERA (Grau de). Bio". Poeta cátala del si-
gle XII, quin estudi encara no s'lia fet.

— (RAMÓN). Biog. Geni militar de les trlstissinies
guerres civils d'Espanya durant el sigle XIX. Va ntM-
xer a Tortosa 1' any 1806. Va cursar la carrera eccle-
siástica y anivant a Ordres
el bísbe les hi va negar per
ro considerarlo prou apte
pera 'I sacerdoci. Al principi
de la guerra carlina va sen-
tar plassa y, cóm tenía ta-
lent militar, era valent fins
a la temeritat y posseia uu
organisme fort a tota prova,
va ascendre iiiólt depressa.
Va trioinfar del exércit re-
gular en diverses batalles y
va sofrir també series derro-
tes. Manifestá instinfs fe-
réstechs contra 'Is presoners.
Fou presa sa mare pera refre-
narsa inhumanitat, y havent-
la íusellada, la seua crneltat
se refina terriblement contra 'Is infelissos de tota me-
ma que anaven a raure a les senes nians. En niitj de les
seues victories y ab la seua audacia arrivá a les por-
tes de Madrit, essent el mes temible deis capitostos
del carlisme. Per fí, després del any 1839, derrota! pél
general O'Donnell y esperonat pél comte de Lucha-
na, després d' liaver tractat inútilment de defensar a
Berga, qu' era '1 derrer balnart deis carlins, va tin-
gre de fugir a Franga ab les seues forces 1' any 1840.
Torna a vindre a Catalunya quan la guerra deis nia-
tiners (1848), mes, derrotat al Pasteral per en Nou-
viles, va retornar a Franca. Establert y casat a Lon-
dres, hi va morir r any 1877, després d' liaverlo de-
clarat traidor el pretendent Caries, per liaver accep-

Ramón Cabrera

tat la legalitat del rei Alfons XII qui Ii reconegué el
grau de Capitá general del exércit y els sens títols
nobiliaris.

CABRERÍA, f. Casa en que s' hi ven llet de cabra.
Cabrería. II Casa ont s' hi recullen les cabres a la
nit. Cabfería.

CABRES. Ter. bot. A la Selva s'anomena.aixís una
mena de bolet del género Lactarias.

CABRES JVIORTES (Coll de). Orog. Enire Sant
Jaume de Froiitonyá y Prats de Lluganés.

CABRESTANT. m. Arga. || Mena de torii vertical
que s' usa a bordo pera als.ir ancores, pujar niástils,
etc. Cabrestante.

CABRETA. f. dim. Cabrita, cabrilla.

CABRIA, f. Torn, máquina composta de vigues
que formen un ángiil al que s' hi assegura una currio-
la pera niuntar coses de mólt pes. Cabria. || f. Entre
corders corro de fusta ab quatre cañáis de llarch a
llarcli, ont s'lii ajusten les quatre cames que 's solen
unir pera fer corda. Alcachofa, galápago. || Joch de
puníais pera sostindre obgectes.

CABRIANES. Geog. Poblet del dist. niunpal. de
Sallent, prov. de Barce'ona.

CABRIDA. f. CABRETA.

CABRIDAR. V. n. Parir la cabra. Parir la cabra.

CABRIDET. m. dim. Cabritillo.

CABRIEL. Hídrog. Riii que forma la partió entre
les provincies de Cuenca y Albacete ab la de Valen-
cia y desaigua a la vora del Jú-
car, tocant a Coírentes, dins de la
derrera de dites tres piovincies.

CABRILS. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona, part.
jud. de Mataró; té 798 hab. Está
al peu del vessant E. de la serra
que limita la Costa de Llevant.
II Hidrog. Riera del Conflent, per-
vinenta de les montanyes de Ma-
dres, reunintse a Oleta ab les
aigUes de la d' Evol.

CABRILLES (Serra de les). Orog. Serra de la vora
de la riera de la Vega, al S.E. de Requena, prov. de
Valencia.

CABRINETi (Joseph). Biog. El militar niés popu-
lar de les tropes Uiberals de Catalunya durant la
tercera guerra civil. Va néi-
xer a Palma de Alallorca y
va morir víctima de la seua
temeritat, al voler entrar al
poblé d' Alpens, r any 1873,
essent brigader del exércit.
En els últims anys de la pri-
mera guerra carlina va fer
la campanya cóm cadet. Al
any 1843 s' havía sublevat
a Sarasossa a favor de la
Junta Central. També va
pendre part a la guerra de
África. Era incansable, va-
lent y cumplidor del sen de-
ver; per lo qual s' enduie
les simpatíes del element
Iliberal aixís cóm les deis liomens pacífichs del país.

CABRIOLA, f. Salts que fnn els que bailen encreu-
ant els peus en 1' aire. Cabriola, campanela. || Qual-
sevol brinco fet ab Ileugeresa. Cabriola.

FER CABRIOLES, fr. Dar, hacer cabriolas, cabriolar,
cabriolear.

CABRIOLÉ, m. Capot ab mánigues y valona. Ca-
briolé, capíngot. II Mena de birlolxo. Cabriolé. ||
La part devantera de les diligencies y d' altres cot-
xes. Cabriolé.

CABRIROLS (Turch de). Orog. Alteros cim de la
sirralada fronterissa de la Valí d' Aran (2,475 m.).

Segell de Cabrils

J--

Joseph Cabrineti

286

CAC

CAg

CABRIT. 111. El fill de la cabra quan es petit. Ca-
brito.

GABRiT DE LLET. El qu¡ mama. Choto.

CABRIT (Guillem). Biog. Vegis BASSA (GUILLEN).

CABRITA. {. Cabritilla.

CABRITAR. V. a. Cabridar.

CABRITEIG. ni. Acció y efecte de saltar o fer ca-
brioles. Cabrilleo.

CABRITEJAR. v. n. Saltar, fer cabrioles, fer salts
cóin les cabres. Cabrillear.

CABRITILLA, f. Pell adobada dequalsevol animal
petit, cóm: cabrit, anyell, etc. Cabritilla.

CABRIU o CABRUM. adj. Lo pertanyent a les ca-
bres. Cabrio.

CABRO. 111. Boch, Bode, cabrón. || Menadecrancli
de mar, ab els ulls negres y iins pels mólt forts al
cap. Serveix de coiiipany y guía a la pina. Esquila,
camarón, paguro. || CRESTAT. || Mel. Corniit, qui con-
sent r adulteri de la sena muller. Cabrón.

CABRONADA, f. Acció infame que permet algú
contra la sena honra. Cabronada. I| Incomoditat
gran. Cabronada.

CABRONÁS. m. aum. Cabronazo.

CABRONET. m. dim. Cabroncilio.

CABRONIL. adj. Ant. CABRiU.

CABRUNA, f. Bot Herba. Barba de cabra.

CABUDA. f. Capacitat d' alguna cosa pera conte-
nirne altra. Cabida, capacidad. || Aní. intervenCIÓ.

CABÜDET. Ictiol. V. CABUT.

CABURLÉ (Puig de). Orog. Puig situat a tramon-
tana de Talaixá, prop de la ratlla de Franca, prov.
de Girona.

CABUSSA. f. Mena de bony o berruga que 's fá ais
arbres. Berrugón.

CABUSSADOR. ni. Ant. Qui neda sota 1* aigua.
Buzo.

CABUSSAMENT. ni. Ant. CABUSSÓ.

CABUSSAR. V. a. Ficar alguna cosa sota 1' aigua.
Zabullir. || v. r. Picarse de cop sota 1' aigua. Zabu-
llirse, zambullirse, zampuzarse, chapuzarse.

CABUSSAT, DA. p. p. Zambullido, chapuzado.

CABUSSÓ m. L' acte y efecte de ficarse sota
r aigua. Zabullida, zabullidura, zambullida li adj.
Ornit. Aucell semblant a 1' oca; lé '1 bécli llarcli,
rodó, dentat y encorbat de la punta. iVlergo, cuervo
marino, merganzor.

FER UN CABUSSÓ. fr. Dar una zambullida ó un cha-
puz.

CABUSSOT. m. Ornit. Aucell d' aigua de que n'hi
liá de tres o quatre niene.s, pero se 'n venen peques
vegades: té les potes enderrera y és esquat, porta
monyo (nienys la mena mes comuna qu' es la mes pe-
tita), té varis colors, peio '1 qne mes se veu és cas-
tany del coll, y negre del pit y 'Is costats. Somor-
gujo castaño.

CABUT, DA. p. p. Cabido.

CABUT. Ictiol. Peix de 12 a 18 centimetres de lon-
gitut, de color roja, brillant a la esquena, rosat deis
costats y platejat del ventre; al cap lii té tres ratlles
gro^ues obliqües; es poch conegut al Mediterrani.
Cabezudo, borriquete.

CACA. Fani. Els excrements de les criatures. Caca
II Páranla ab que les criatures avisen que volen fer
de COS. Caca.

AMAGAR LA CACA. fr. Mel. Encubrir algún defecte
o vici. Ocultar la caca.

CACAREIG. m. La acció de cacarejar. Cacareo

CACAREJADOR, A. m. y f. S' aplica al gall o ga-
llina qne c careja. Cacareador. || Qui pondera o exa-
gera les accións propies. Cacareador.

CACAREJAR v. n. Cantar el gall o la gallina. Ca-

carear, cloquear || Mel. Exagerar les propies ac-
cións. Cacarear.

CACAREJAT, DA. p. p. Cacareado.

CACÁU. ni. Bot. Arbre d' América, de falles llus-
troses, llises, dures y ovalades: les flors son grogues
y vermelles, y 'I fruit llarch d' uns catorse centime-
tres d' iguals colors que la flor y lé de trenta a qua-
ranta llevors. Cacao. || El fruit cóm una ametlla cu-
tert d' una mena de volva prima y de color de canye-
11a fosch; és el principal ingredient de la xacolata.
Cacao.

EL LLOCH POBLAT DE CACÁUS. Cacaotal.

TINDRE MÓLT DE CACÁU. fr. Fam. Tindre niólts di-
ñe rs. Ser muy rico.

CACAUBARDISTES. m. pl. Eutiquiáns del sigle IV,^
que rebatien el concili de Calcedonia y sosteníen
que Déu no té mes que una sola naturalesa- Cacau-
bardistas.

CACAUET. m. Bot. Planta de la fam. de les llegu-
minoses, procedenta d' América y aclimatada a Es-
panya, que fá un friiít que té un gust semblant al ce
la ametlla. Cacahuete. || El fruit d' aquesta planta.
Cacahuete, maní.

CACCACH. m. La veu natural del ánech. Parpar.

CACCIONDA. f. Farm; Píndola que 's dona contra
la disentería. Caccionda.

CACÍ. m. Ictiol. Peix de mar. Cacin.

CACICAT. 111. Dignitat de cacich. Cacicazgo. || In-
fluencia que algún polítich exerceix sobre una pobla-
do, encontrada o provincia. Cacicato, cacicazgo.

CACICH. ni. Senyor de vassalls indis. Cacique. ||
f. Qualsevnlla de les persones principáis d' un poblé
qu' exerceixen excessiva influencia en assumptes po-
lítichs o adniinistratius. Cacique.

CACIQUISIVIE. m. Fam. Excessiva influencia deis
caciclis políticlis. Caciquismo.

CACÓFACH, GA. s. Qui menja coses repugnantes
al gust comú. Cacófago.

CACOFONÍA, f. Só aspre per la concurrencia de la
derrera sílaba d' una dicció ab la primera de la se-
güent. Cacofonía.

CACOFÓNICH,CA. Lo que pertany a la cacofonía.
Cacofónico.

CACOGRAFÍA, f. Mal modo d' escriure, cambiant
o partint malanient al fí de la ratlla alguna veu o si-
laba. Cacografía.

CACONIQUIA. f. Cir. Alterado en la formació de
les ungles. Caconiquia.

CACOPRAGIA. f. Vici deis órguens que serveixen
pera la nutricio. Cacopragia.

CACOQUILIA. f. Med. Conversió del aliment ere
quilo viciat, lo que causa la nialaltía de la cacoqui-
niia. Cacoquilia.

CACOQUIMIA. f. Med Excés de mals humors. Ca-
coquimia, caquexia.

CACOQUÍMICH, CA. m. Qui pateix cacoquimia.
Cacoquímico. i| Met. Melancólich, trist. Cacoqui-
mio.

CACORAQUITIS. f. Med. Deformitat de la espina-
da. Cacoraquitis.

CACOSÍNTETON. m. Figura gramatical viciosa
en que 's dis oquen y trenquen les paraules. Caco-
sínteton.

CACTONITA. f. Miner. Pedra mólt semblanta a la
cornarina y que 's cregué antigüament un talismán
pera assegurar la victoria al qui la duya al deinunt.
Cactonita.

CAQADOR. Cognóni. Vegis CASSADOR.

CALADORES, f. pl. Entom. Género de aranyes
que no filen y agafen la presa perseguintla. Caza-
doras.

CAQA-ESCOTA. f. Mar. Botavara curta ab que

CAD

CAD

237

cacen la initjana Ms faliitxos y altres embarcacións
menors. Caza-escota.

CAQAMOSQUES. in. Oniil. Aiicell de bécli llarch
y estret; la barra de dalt córba cap baix y 'Is peus
débiis y curts. Peí seti aspecte y costúms se sembla
ais papaniosques. Cazamoscas.

CAQAR. V. a. Buscar y perseguir els aucells y al-
tres animáis de caga. Cazar. || Adquirir ab destresa
alguna cosa que no s' esperava. Cazar. || Preguntar
ab manya pera que algú confessi lo que no vol. Ca-
zar, pescar, dar caza. II Captivar la voluntat d' algú
ab afalachs y enganys. Cazar. || Ndiit. Tir.ir les esco-
tes o escotins de les veles pera que quedin orieiita-
des o ben presentades al vent després d' aniurades.
Cazar, halar. || Ndtit. donar cassa. || Qitar, expelir,
foragitar, traure de c;isa, íer eixir d' una comarca.
Despedir, echar, expeler.
CAQAYRE, m. CAgADOR.

CADA. Veu que junt ab un' altra páranla la deter-
mina a especie, individuo o part certa, cóm: cada
■home. Cada.

CADA HU. Cada persona. Cada uno.
CADA HU PER O.NT LA ENFILA. Ref. Denota la tossu-
•dería ab que 's defensa '1 parer propi. Cada loco con
su tema, y cada lobo por su senda.

CADA HU DEL SÉU NE POT FER LO QUE VOL. Ref.
fam. Denota que qui es duenyo d' alguna cosa pot
disposar d' ella sense dame rao a niiigú. Cada uno
puede hacer de su capa un sayo.

CADA HU 'L QUE SIGUÍ SÉU. Ref. Adverteix que nin-
gú deu pendre lo que no li toca, ni deixar pendre lo
•que 1¡ pertany. Ni hagas cohecho, ni pierdas derech.

CADA PUNT O INSTANT O A CADA PAS. ni. adv. A
cada instante, por momentos.
CADACH. m. Bol. GINEBRA.

CADAF. m. Ter. Mesura d' oli, la quarta part d'un
quartá. Cadaf.

CADAFA. m. Ter. y

CADAFAL o CADAFALCH. m. CATAFAL.

CADAHÚ. pron. CADA QUAL.
CADALDÍA. adv. Cada día.
CADAP. m. 1er. CADAF.
CADA QUAL. pron. CADAHÚ,
CADASCÚ.

CADAQUÉS. Geog. Vila de la
prov. y bisb. de Girona, part.
jud. de Figueres; és a la vora
del mar y té 1,693 hab.

CADARIÁNS. m. pl. Sectaris
maometáns que atribueixen al
honie la facultat de obrar lliu-
it e independentment. Cadarianos.

CADARN. m. Fluxió o destilació que can excessi-
vament del cap al ñas, al coll o al pit. Catarro.

COURE o COURE 'S EL CADARN. fr. Per tornar al seu
€stat normal líquits alteráis pél cadarn. Sudar el res-
friado.

CADARNERA. f. Ornit. Aucell d' uns sis centíme-
tres de llarch, la esquena fosca, el ventre blanch y 'I
-cap vermell fort. S' atravessa ab el canari,y es apre-
ciable pél seu cant. Jilguero, colorín, pintadillo,
pintacilgo.

CADARNÓS, A. m. y f. encadarnat.
CADASCÚ. adj. indef. Ter. CADAHÚ. Cada uno.
CADÁVER, ni. El cós mort. Cadáver.
CADÁVER!, NA. Zool. Que v¡u sobre 'Is cadávers.
Cadaverino.

CADAVÉRICH, CA. adj. Pertanyent al cadáver y
lo que se li sembla peí color o 1' aspecte. Cadavé-
rico.

CADELL. m. El gos nat de pocli temps, y '1 fill pe-
iit d' algúns animáis, c6m: el lleó, el llop. I' os, etc.

■Segell de Cadaqués

Cachorro. || Entre íusters, mena de ribotpera fer ca-
ñáis a la fusta. Acanalador, avivador. || Pega de
fusta assegurada a la canal de la tramuja pera fer
taure 'I gra que s' ha de moldre, y senyalar quan se
para la mola. Citóla, taravilla. || En les botes o
barrils la regata o niossa ont s' lii encaixa '1 cul o'l
tap, y en el bastiment de finestra les posts que '1
formen. Gárgol. || Ter. El floquet que fan algúns at-
bres en llocli de flor. Espiguilla, candelilla. || Tro-
quela de fil o de seda. Cadejo, cadillo. 1| La unió de
niólts fils pera fer borles o altra cosa de passamaner.
Cadejo. || Maquin. Peqa de forma un poch córba, des-
tinada a encaixar ab les dents de la roda dentada
pera parar el seu moviment. Perrillo. || Ornit. Insec-
te que obra galeries diris de térra y és mólt perjudi-
cial ais sembráis. Grillotalpa.

CADELL (Galceran). Biog. Capitost deis cadells,
qui r any 1581 desde la Cerdanya va entrar per la
Valí de Querol comandant 225 honies, arrivant fins a
la Seu d' Urgell, essent derrotat ais camps de Llers,
per lo qua! se 'n va tindre de tornar a Franca.

— (JOAN). Biog. Senyor feudal del castell d' Ar-
segiiell, a Cerdanya, originar! de Piiigcerdá, qui
posat al devant d' una fracció política en el si-
gle XVI, dona nóm al bándol deis cadells, contraris o
enemiciis d' un altre bándol quins partidaris eren no-
nienats nyerros o narros. Sembla que 'Is cadells eren
apoiats, o per lo menys ben vistos, per la noblesa,
mentres que 'Is altres representaven quelcóm de 1' as-
piració popular, joanot Cadell va morir 1' auy 1594,
mes els nyerros y 'I cadells subsistíen encara ben en-
trat el sigle XVII.

CADELL. Ter. entom. Nóm que 's dona en algunes
comarques al grill real.

CADELLAR. v. a. Parir la goga, la Uoba, etc. ||
Met. Anar donant mes y mes de sí alguna cosa. Pa-
rir, cundir, dar de sí.

CADELLAT, DA. p. p. Parido.

CADELLET. m. dini. Cachorrillo, cachorrito.

CADELLS. m. pl. Bándols que h¡ bagué a Catalunya
durant el sigle xvi, contraris ais narros. Cadells.

CADELLS. m. pl. Bot. Planta de la fam. de les zi-
gofilácees, quins fruits petits, ovalats y plens de pels
forts, s' arrapen a la roba. Abrojos. || Els fruits de la
meteixa planta. Abrojos. || També 's dona aquest
nom a dos altres plantes de la familia de les unibilí-
feres. Cadillos, Guijones.

CADENA, t. La filera de móltes anelles enllagades
r una ab 1' altra. Cadena. || La serie o continuació
de íets o coses niaterials, cóm: una cadena de desgra-
cies. Cadena. || En les contradances, cert moviment
que 's forma donantse tres vegades la niá ab varíes
postures, que se'n diu cadena simple; y la que's forma
donantse cinch vegades les mans se 'n diu doble. Ca-
dena. II L' urdit del teler. Urdimbre, cadena. || El
conjunt de presidaris quan van a cumplir la pena.
Cadena. || Mida qu' usen els enginyers pera amidar
d stancies. Cadena. || L' enllá? de vigues juntades
péls caps. Cadena. || La d' or. Soguilla. || Met. Sub-
gecció. Cadena

CADENAIRE. m. Qui fá cadenes. Eslabonador.

CADENASSA. f. aum. Cadenón.

CADENAT, DA. m. PANY, 6

CADENCIA, f. L' armonía que resulta del nombre
y disposició de les silabes. Cadencia. || Mus. Cert
acabament del cant; totes y cada una de les parts de
la pega dividida en períodes. Cadencia. || Re'. Se diu
de les frases y períodes sonors y ab armonía v go-
rosa. Cadencia. || La prosa o parlar afectat ab la
mida del vers. Cadencia.

PARLAR AB CADENCIA, fr. Parlar en prosa afectant
la mida del vers. Hablar con cadencia.

CADENCIÓS, SA. adj. Lo que té cadencia. Caden-
cioso.

288

CAD

CAF

Cadira episcopal
de la catedral de Girona

CADENETA, f. dini. Cadenilla, cadenita. || Entre
cusidores, travall fet ab fil o seda en figura de ca-
dena. Cadeneta. II La que 's posa per adorno a les
guarnicións. Cadenilla.

CADENOT. ni. Náut. En 1' acepció vulgar, encara
que de forma particular, la que subgecta la vigota
inferior d' un obench gros al costal de la ñau. Ca-
dena.

CADERA f. Costat Cadera.

OS DE LA CADERA. Cía.

CADERATGE. m. Conjunt que formen les dues ca-
deres d' una persona y niés particularment ú' una
dona. Caderas.

CADET. u!. El soldat noble o distingit que serveix
en algún regiment aspirant a ésser oficial. Cadete. ||
Aluniiie d' algún colegí militar. Cadete.
CADETADA, f. Acció d.' cadet. Cadetada.
CADÍ. in. Entre turclis y moros, jutge de causes
civils. Cadí.

CADÍ (Serra de). Orog. Serra que divideix les
aigües del Segre de les de la Vansa, en el confi de les
provincies de Barcelona, Girona y Lleida, y quin puig
mes enlairat és el de la
Canal Bandana, que 's
trova a 2,678 met. d'alti-
fut. II— (VALL DE). Orog.
A mitjorn y poncnt deis
cims del Caniyó, en sa
part superior lii há 'Is es-
tanyo s deis que s' origi-
na el riu de Cadí.

CADIF m. pl. Ter. Nóm
donat a una tela groUera
de llana.

CADÍNS. m. pl. Drap
groller de llana. Cádiz.

CADIRA. f. Seti ab
respatUera pera una per-
sona sola. Silla. II La de parir. Puesto.

CADIRA DE BRAgos. La que té respatUera y apoio
pera posar'hi els bragos. Silla de brazos, sillón.

CADIRA DE FLAUTA.
Ter. C\D.R\ D'ESTISORA.
CADIRA MITJANA. La
qu' és un poch mes pe-
títa que les comunes.
Silla baja.

CADIRA DE REPÓS. La

\ ■ : - '■■ ^T^ '^^ '"^^ comoditat. Silla

|.i i i I I poltrona.

CADIRES DE COR. El
conjunt d'elles. Sillería.

S' HI PODEN LLOGAR
CADIRES. Loe. fam. De-
nota '1 mólt gust ab
que 's podría estar a
alguna part pera veure
o escoltar alguna cosa.
Se puede pagar dinero.

CADIRAiRE. (V CA-

DIRER).

CADIRASSA. f aum.
Sillón.

CADIRAT. ni. Conjunt de cadires del cor d' una
iglesia o bé d' una sala o cambra. Sillería.

CADIRER. m. Qui fá o ven cadires. Sillero.

CADIRETA f. dim. Sillica, sillita. 1| Assento que
formen entre dos agafantse de les mans. Silla de la
reina. || Parlant d' orgues, aquella part que té dlfe-
rents registres inferiors ont seu 1' organista. Silla
del órgano. || Pega ont descansa I' eix. Silleta, so-
porte. II Art. y of. Pega ont hi descansa '1 cap del
arbre de ferro d' un embarrat.

CADISSADELITES adj. pl. Sectarís niussulmans

Cadira deis bisbes de Vich
(sigle xv). — Musen de Vich

que s' inclinen a 1' estoicisme y fugen de les lestes y
diversions. Estudien indistintament 1' Evangeli y '1
Corán. Cadizadelitas.

CADISSOS. m. pl. CADINS

CADMI. m. Metall blanch un poch blavench, bri-
Uant y luólt semblant al estany, dúctil y fácil de-
ésser convertit en fulls, Els minerals que '1 contenen
son poch abundants y se '1 trova ordinarianient ab el
zencli. Cadmio.

CADMÍA, f. Óxit de zench sublimat durant la fun-
dició d' aquest metall y que porta ordinariament en
sí nieteix óxit de cadmi. Cadmía. || Per extensió s
designa ab aquest nóm qualsevulla sublimació metá-
lica aderida a una xenieneia o a la volta d' un forn.
Cadmía

CADOLLA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Sen-
terada, prov. de Lleida.

CADUCAMENT. adv. m. Débilnient. Caducamen-
te. II ni. L'estat de caduch. Caduquez, caducamiento.

CADUCAR. V. n. CADUQUEJAR.

CADUCAR EL LLEGAT, FIDEICOMÍS, CtC. fr. For. Ex-

tingirse per falta d' hereus Caducar el legado, el fidei-
comiso, etc.

CADUCARSE. v r. CADUQUEJAR,

CADUCAT, DA. p. p. CADUQUEJAT.

CADUCATS. ni. pl. For. Béns vacants qu' adqui-
reix r Estat per falta d' hereus. Caducados.

CADUCÉU. m. Verga que porta Mercuri, a la que
hi há enroscades dues serps. Era símbol de la pau.
Caduceo.

CADUCH, CA. adj. Decaigut per la vellesa. Cadu-
co. II Pocli durable. Perecedero, caduco, transitorio.

ETAT CADUCA. Caduquez.

CADUCITAT. f. For. La qualitat que fá caducar
alguna cosa. Caducidad.

CADUF. ni. Ter. y

CADÚFOL. m. Ter. CATÚFOL.

CADUQUEJAR. v. n. Obrar o parlar sense concerf
per causa de la mólta etat. Caducar, chochear. ||
Perdre la sena forga, per falta d' us o per altra rao,
un decret o instrunient públich. Caducar. || fig. Arrui-
narse o acavarse alguna cosa per antiga y gastada
Caducar.

CADUQUESA. f ETAT CADUCA.

CAEDÍS, SA. adj. Ant. Primparat, que fácilment
cau. Caedizo.

CAF. adj. Ani. Nombre señar. Impar, non. || Cám-
FORA.

CAFARÓ. m. 1er. tafaner.

CAFÉ. MI. Llevor petita, de la cual, torrada y
niolta, se 'n fá una beguda que facilita la digestió.
Café. II Casa pública destinada a conversar, diver-
tirse, beure café y altres liquits. Café. || La beguda
preparada ab dita llevor. Café.

CAFEÍNA, f. Quiñi. Un deis dos principis de la lle-
vor del café, que 's desenrotlla per la torrefacció y
que, si 's deixa cremar massa, desapareix per la cai-
bonisació. Cafeína.

CAFETAL, ni. Llóch de niólts arbres que produei-
xen el café. Cafetal.

CAFETER, A. ni. Qui ven café. Cafetero.

CAFETERA, f. L' eina en que 's prepara la beguda
noinenada café. Cafetera.

CÁFILA, f. Munió de persones, de bestiís o de co-
ses. Cáfila.

CAFÍS o CAFITS. m. Mesura de quaranta cele-
niins a Aragó y quaranta quatre a- Valencia. || ilít'/.
MÓLT. II Cahíz.

CAFRE, m. Natural de la costa d' África envers el
cap de Bona Esperanga. Cafre. || Met. BÁRBARO,

CRUEL, SELVATGE.

CAG

caí

289

CAGACALCES. iii. Cobart, poruch, pusilánini. Ca-
gón. II Met. L' lióme que 's deixa governar fácilinent.
Bragazas.

CAGADA, f. CAGARADA |i Met. Acció ridicula o de
un éxit iníelís. Cagada.

CAGADET. m. dini. CagadiUo, cagadito.

CAGADOR, A. ni. y f. CAGANER.

CAGADORA. f. BASSA, I.

CAGAFERRO ni. L' escunia del ferro y d' altres
nietalls. || Desferres del carbó y del ferro coinbinades
per 1' acció del foch de la fornal. Escorla, cagaflerro,
mocos de herrero.

CAGALLÓ. m. El feni dur que fan el niatxo, el ca-
vall y altres animáis grossos. Cagajón. || El de la
cabra, anyell y altre bestiar petit. Cagarruta.

CAGAMANECHS. Ornit. Aucell del género saxí-
cola que s' alimenta d' insectes. COBIT de PIT ROIG.

CAGAMENT. ni. Ant. CAGADA.

CAGAMOTXO. Bot. Planta de la familia de les
euforbiácees.

CAGANUJA. f. Bot. LLETATRESA.

CAGANELL (Riera de). Hidrog. Neix a la Creu de
Tenes, terme de la parroquia de Ripoll, prov. de Gi-
rona, y desaigua a la vora del Ter, un kilómetre inés
avall de Ripoll.

CAGANER, A. ni. y f. Qui caga niólt sovint. Ca-
gón, cagador. || Met. Cobart. Cagón, caco. || Mes-
quí, escás. Roñoso, mezquino, menguado, aga-
rrado.

CAGANERÍA. f. Met. Poquetat, miseria. Roñería,
mezquindad.

CAGANIU. m. Ornit. L' aucell que neix el derrer
de la cría. Postrero.

CAGAR. V. a. Viiidar el ventre, fer de eos. Cagar.
II Deis aucells se din: tullir. || Met. Deslluír, tirar a
perdre alguna cosa. Cagar, manchar, afear.

CAGARLA BEN AMARGA. Loc. fam. Costar una cosa
mes de lo que val o exposarse a algún períll. Ya te
costará la torta un pan.

CAGAR EL Tió. Diversió de noís el vespre de Nadal,
que consisteix en pegar bastonades a un tió posat a
la vora del foch y sota o derrera del qual una má
llenqa dolgos y lleniinadures. Hacer cagar al noche-
bueno.

CAGARSE DE POR. fr. Tíndre una por extraordina-
ria. Ciscarse de miedo

DONAR UNA AGLÁ PERA FER CAGAR UN ROURE. Ref.
AGLÁ.

CAGARADA. f. Lo que 's fá cada vegada que "s va
de cós. Cagada, caca.

CAGARINA. m. Met. CAGACALSES. || f. pl. Corri-
pies, flulx de ventre. Cagadera.

SEMBLA QUE TINGUI CAGARINES. Loc. fam. S' aplica
al que va niólt depressa. Parece que ha comido ca-
zuela.

CAGAROT. ni. CAGANER.

CAGARRET. ni. dim. Pequeño cagajón.

CAGARRO. in. Cagalló. Cagajón

CAGARSE, v. r. Escapárseli a algú la caguera
Ciscarse.

CAGAT, DA. p. p. Cagado. || ni. caganer, mes-
QUf,

ÉS UN CAGAT. Loc. fam. És un cobart. Es un ca-
.gado, un cagón, un gallina.

CAGAYRE. m. Cagón.

CAGIGAR. Geog. Poblé de la prov. q' Osea, bísb.
de Lleida, part. jad. de Benabarre; és a la vora del
riu Cuart.

CAGÓ, NA. adj. Aquel! que va de ventie mólt so-
vint. Cagón. II Fig. y fam. Aquell qu' és poruch y co-
bart. Cagón.

CAGUERA. f. Ganes d' anar de cós. Necesidad.

DIC. CAT.— T. I. — 37.

CAGUERRI. m. CAGANER, 2. || Vulgarmenr també 's
din: /es un caguerris! pera significar que s' és niólt
porucli o cobart.

CAGUETES. f. pl. CAGARINA.

CAHENT. p. a. Lo que anienassa ruina. Cadente.

CAHER. V. n. Ant. CAURE.

CAIMARÍ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Selva
(Mallorca).

CAIMARIS (Miquel Eugenl). Biog. Metge, escrip-
tor y poeta dístingit, nat a Ciutadella de Menorca
r any 1826. Al acabar la carrera ja tenía guanyat un
nóm honrós. Tant bé conreuá la ciencia cóni la lite-
ratura, havent ajudat al insigne Pifer er quan trava-
llava en els voluins relatius a Catalunya, de 1' obra
Recuerdos y bellezas de España. Les llengües llatina,
francesa y castellana li servien igualnient que la na-
diua pera ses galanes poesies. En el diari El Baice-
lonés, del any 1847, h¡ va publicar son notable es-
tudi: La fisiología del amor, tractat fisiológich moral
d' aquest sentiinent.

CAIRE, m. CANTELL.

CAIRELL. Bot. Planta de la familia de les poligo-
nees, que creix ais cainps de montanya.

CAIRELLS. ni. Bot. Planta de la fam. de les halo-
rágees; se cría ais estanys y aigües niortes deis rius;
fá les flors blanques y un fruit una mica niés gros
que una avellana, quina llevorés farinosa y menjivo-
la. Abrojo ó castaño de agua.

CAIRETES. f. Ter. GUIXES.

CAIRO, m. Art. y Of. Pega cuita de térra pera
enrajolar. N hi han de fins, mitjans y gruixuts. Bal-
dosa, ladrillo.

CAÍS. Geog. Barrí del terme de Villalonga, prov. de
Alacant.

CAITiU. adj. Ant. dolent.

CAIXA. f. Capsa gran de fusta mes Marga que am-
pia, ab una tapa plana assegurada ab írontisses.
Arca. II A les tresoreríes y cases de coiners la pega
pera rebre, guardar y entregar el diner. Caja. || Ofi-
cina pública de corréus ont hi porten les cartes de
algúns pobles pera enviarles a llurs destinos. Caja.
II Entre estanipers caixó ab nioltes separacións, ont
s' hi posen les lletres per classes. Caja. || La paret
de rajóles pera resguart de les canonades a' obra pera
pas d' aigues. Atarjea, atarjía. I| La pait del colxe
ont les persones van assegudesy a cubert. Caja. || La
de niorts. Ataúd, caja de muertos. || La d' alguna
pega d' artillería. Cureña. || f. El piló ont cau la fa-
riña quan surt de la mola. Alguarín. || Clós de fusta
que tapa les rodes d' una traasmissió; parets de fusta
que guarden el niecanisnie d' un engranatge. || Base
vnida d' una construcció qualsevol. |1 — DE BOMBES,
f. Separació que 's fá al voltant del pal major y deis
canóns de les bombes pera guardarlos de la pressió
de la cárrega. Caja de bombas. \\ — DE GROS. Lloch
pera teñir la sorra y el ciment barrejat pera fer nio-
saich. II — DE NUVIA. La que plena de roba 's donava
a les nuvies; n' hi havía de niólt ben fravallades per
dintre y per fora. Arca de novia. || — DE PONT. Qual-
sevol deis caíxóns calafatejats y surants que 's po-
sen sota les planxes ' e calafat. Cajón de suspender.
II —DE SUSPENDRE. f. Máquina coniposta de dos cai-
xóns que 's posen un a cada costat del barco pera
aguantarlo en 1' aire. També 's diu cainell. Ca-
mello.

EN CAIXA OBERTA 'L JUST HI PECA. Ref LA OCASO
FA 'L LLADRE.

ÉSSER CAIXA TANCADA. fr. Se diu de les persones
o coses no conegtides. Arca cerrada.

TREURE A ALGU A SO DE CAIXES DESTREMPADES.
Loe. fam. Despedir ab publicitat y estrépit a algú de
una casa, enipleu o cárrcch. Echar con cafas destem-
pladas.

CAIXA DEL MORO. Arqueoh Nóm ab que 's desig-

290

caí

CAL

Joseph Caixal y Estralé

na un dolmen situat al terme de Llauró al Va-
llesDÍr.

CAIXABANCH. m. Caixi pera guaidar'hi la roba.
Arca. II Banch, 1' asse;ito del qual es una ca xa cóni
els de les ig.esies y cases nobles. Cajab.nnco.

CAIXAL. m. Cada una de les dents del derrera que
niolen el inenjar. Muela, jl pl. Mei. LLIGADA. || Punxes
en forma de dents de serra que 's fau ais vestits, a
les rodes, etc. Diente.

CAIXAL DEL SENY. El que surt qunn un ja es gran
derrera de tots els altres. Cordal, muela del Juicio.

TINDRE CAIXALS. fr. Met.fam. Ésser mol difícil una
cosa. Tener uñas á pelos. \\ Esser algú difícil d' enga-
nyar. Tener colmillos.

CAIXAL Y ESTRADÉ (Joseph). Biog. Faniós bis-
be de la Seu d' Urgell. Va néixer al Vilosell 1' any
1803, y v2 morir a Ro-
ma '1 1877, després d' ha-
ver prés part a la derrera
guer.a civil a favor del
pretendent Caries de
Borbó. Havía sigut cate-
drátich de Sagrada Es-
criptura a la Universitat
de Cervera abans d' ésser
canonge de Tarragona. Al
a'iy 1853 va passar a ocu-
par la Sen bisbal d' Ur-
gell y el co-principat de
Andorra. Es autor de dues
obr-^s re ligioses: una en
llalí (Veni mecum pii, etc.
1856), y l'altra en castellá: Luchas del alma con Dios.
CAIXALADA. f. L' acte de mossegar. Mordisco,
mordiscón, tarascada. || Bocí de pá o porció curta
d'un'altre aliment que 's pren entre les liores del
nienjar. Bocado, bocadillo. || El tro? que 's separa
d' alguna cosa ab les dents. Mordiscón, mordisco,
bocado.

MENJARSE ALGUNA COSA AB QUATRE CAIXALADES.
Loe. Menjársela nióit dípressa. Comerse en uno o dos
bocados alguna cosa.

CAIXALADETA. f. dim. Bocadito, bocadillo.
C VIXALEJAR. v. a. Donar caixalades. Mordiscar.
II MOSSEGAR. II PEGAR CAIXALADES.
CAIXALEJAT, DA p. p. Mordiscado.
CAIXALER. m. Ant. Dentista. II xarraire.
CAIXALS. f. pl. Les rajóles que queden perpendi-
culars forniant dents pera seguir la obra. Agrajas.

CAIXALS DE VELLA. m. pl. Bot. Planta de la
fani. de les zigofilácees; és rastrera y fá un fruit
rodó ab cinch punxes triangulars. Abrojo.

CAIXÁNS. Geog. Poblé de la prov de Girona, bisb.
de la Seu d' Urgell, part. jud. de Puigcerdá; té agre-
gat el poblé de Pareres y conipta 268 hab.

CAIXÁS. Geog. Pobleí agregat al ajuntament de
Cabanelles, prov. de Girona. |1 Poblé del depar-
tament deis Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá,
cantó de Thuir; té 347 liabs.
CAIXASSA. f. aum. Cajón.

CAIXER. m. Qui fa caixes. Cajero. JI Qui té la cai-
xa d' un tresor. Cajero. || El qui reb o distribueix el
diner de les tresore.íes o de les cases de banca, etc.
Cajero. ll CAXiSTA.

CAIXETA. f. dim. Cajita, cajilla, arquilla II La
que serveix pera recullir 1' almoina. Cepillo, cepo.

CAIXISTA. m. Oficial d' imprenta qii' ordena les
lljtres pera imprimir. Cajista. |1 Qui compon les rat-
lles que serveixen pera fer les planes d' un Ilibre o
les coIn"nes d' un diari. Cajista.

CAIXÓ. ni. dial. CAIXETA. Ij Anl. ESCRIPTORI.
CAIXONÁS. m. aum. CAIXASSA.
CAIXONET. in. dim. CAIXETA.

CAJÚ. m. Entre enquadernadors la rebaba o celia
que tienen al ángul interior del Ilibre ont hi encai-
xen els c irlróns. Cajo.

CA.L. Contracció de casa el; seinpre va unit ab of¡
c¡, professi i, titol o empleo del amo que 1' habita,
cóni: a cal bal lie, a cal melge. Casa.

CAL BARBÉ. Geog. Caseriu del terme de Coll de
Nargó, prov. de Lleida.

CAL BASACHS. Geog. Caseriu del terme de Giro-
nella, prov. de Barcelona.

CAL MARCH. Gog. Caseriu d' Arabell, prov. de
Lleida.

CAL PUBILL. Geog. Caseriu de la Cava, prov. de
Lleida.

CAL RAJOLER. Geog. Caseriu del terme de Llisá
de Valí, prov. de Barcelona.

CAL ROS. Geog. Caseriu de Castel'ar de Nuch,
prov. de Barcelona.

CAL RUBIO. Geog. Caseriu del terme de Santa
Margarida, prov de Barcelona.

CAL SAMISSÓN. Geog. Caseriu del terme de Fon-
trubí, prov. de Barcelona.

CALA. f. Entrada petita que la la mar dins la térra.
Cala, ensenada. || Paper caragolat y untat ab sabó,
oli, sal o altres ingredients pera fer anar de eos.
Cala. II Desfiles posades en forma de clau que 's li-
quen a una llaga o ferida pera aixugarla y no díixar-
la tancar. Lechino, clavo, mecha. || Cir. Calador.

CALA CODOLAR (Punta de). líidrog. Cap de la
banda S. E de Formentera, Baleara.

CALA PIQUERA (Cap de). Hidrog. Forma l'extrem
ponentí de la badla de Palma, isla de Mallorca.

CALABOSSO. m. Lloch segur ont s'hi tanquen els
presos per deüctes greus. Calabozo.

CALABRÉS, A. ni. y f. Natural de Calabria. Cala-
brés. II adj. Lo pertanyent a Calabria. Calabrés. ||
RaTiii dit aixís per ha ver vingut de Calabria. Ca-
labrés.

CALABRIA, f. Regió del regne d' Italia. Calabria.

CALABRIA. Ornit. Au aquática del género podi-
ceps. Gran somormujo. I — GRÓS Mena d' anech
d-'l género colymbus qu; s' alimenta de peixos, insec-
tes y vegetáis aquatichs. anech CabuSSÓ. || — Petit.
Especie molt seniblanta a 1' anterior. || CABUSAIRE.
AOULLA. Colimbo de garganta roja.

CALABROT m. Náut. Corda prima. Calabrote.

CALABROTAR. Náut. Formar un cap de tres co:-
dóns, coiiiposíos cada un d' altres tres. Acalabrotar.

CALABRUIX o CALABRUIXÓ m. Ter. CALAMARSA.

CALABRUIXA. f. Bot. ALL DE BRUIXA.

CALABKUIXONAR. v. n. Ter. CALAMARSEJAR.

CALABUIG. Geog. Poblé que forma part del dist.
munpal. de Bascara, prov. de Girona.

CALADA f. Náut. V acció de calar. Calada. || El
resultat de la pesca. Pesca.

BONA CALADA, fr. Buena pesca.

ESGUERRAR LA CALADA, fr. Fam. Esbullar la mano.

CALADRONS. Geog. Poblé de la prov. d' Osea,
bisb. de Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la vora
d' un barranch y té 401 hab.

CALAF. Biog. Cognóm d' una familia d' artistes
argenters del sigle XVi, veíns de Barcelona, deis
quals n' hi há travalls firniats ais ilibres de passantia
que guarda la Diputació barcelonina.

— (GASPAR). Biog. Poeta m: 11 iriuí. Conseller d' a-
quell regne l'any 1500, repr se it ¡nt ais mercaJers,
Va ésser delegat pera informar al rei d' Aragó, per
discordies Iiagudes al publicarse a Barcelona El Dí-
reclorium del Inquisidor Ayiiierich ab la butlla con-
deninatoria de les obres d' en Lull, havent conseguit
el document de Saragossa (21 febrer 1503) declarant

CAL

CAL

291

Segell de Calat

Ant. CALAFATEJAR.

L'acte de calafatejar. Cala-

el rei que la doctrina luliana era luólt digne d' euse-
nyarse a les Universitats del país. El poeta Calaf
va ésser niembre del jurat en el certamen fet a lionor
d'enLuil, liavent Mil llegit una excelent coniposicló
laudatoria, en niallorquí, abans
del fallo.

CALAF. Geog. Vila de la pro-
vincia de Barcelona, bisb. de
Vícli, part. jud. de Igualada. Té
estació de F.-C , ajunt. y 1,438
habitants. És la antiga Ascerris
deis lacetants.

CALAFAT. m. L' lióme qui té
per ofici tapar els forats y les
escietxes de les enibarcacions.
Qui calafaleja. Calafate, cala-
fateador. II Betúni conipost de
pega, sen, reina y altres iiigredients pera caiafatejar
les naus. Brea.

CALAFAT (Nicolau). Biog. Mestre impressor nia-
llorquí del sigle XV, fill de la vila de Valldemosa.
Va ésser el primer impressor de Ilibres establert a
les illes Balears. Tenía la oficina a Miramary trava-
Ilava correcta y pulcrameiit. Va estampar el Tracta-
tus de Geison, un voluní en quart, 1' any 1485; Devo-
te contemplado y medilacions de la via-sacra, \' any
1487; y Visió deleitable, ben rares avui en dia.

CALAFATAMENT. ni. L' acció de calafatejar. Ca-
lafateria.

CALAFATAR. v.
CALAFATEIG. r
fateo

CALAFATEJADURA. f. Accíó y efecte de calafa-
tejar. Calafateadura.

CALAFATEJAR. v. a. Tapar les jiintures de les
posts de ks naus ab estopa y una coniposició de
cera o peg.i, pera que no h¡ entri I' aigua. Calafe-
tear, calafatear.

CALAFATEJAT, DA. p. p. Calafateado.
ESTAR MÓLT CALAFATEJAT. fr. Met. y fam. Rstar
niólt atropellat y mancat de salut, sobre tot si s'és
vell. Estar hecho un cascajo.

CALAFATÍ. m. Mar. Aprenent
~ de calafat. Calafatín.

CALAFELL. Geog. Poblé de
la prov. de Tarragona, bisb. de
Barcelona, part. jud. del Ven-
drell; té estació de F.-C. y 1,253
habitants.

CALAGUALA. f. Ant. Planta
del Perú, d' anel aspra y retorta,
les tulles inferiors ampies y les
superiors estretes, la llevor niólt
petita; 1' arrel és mólt medicinal, resolutiva y sudo-
rífica. Calaguala.

CALAGUALA DE MONTANYA. Planta anyal de la fam.
de les geraniácees, de fulles relaliades y fruit llarcli
y p Ini en forma d' águila. Aguja de pastor, pico de
cigüeña.

CALAIRE. m. DRAQADOR.

CALAIX. m. Caixa sense tapar que encaixa en al-
guns mobles, tais cóm: taules, armaris, etc., corrent
avant y enrera, y serveix pera ficar'lii coses que 's
velen tindre desades. Cajón.
ANARSE 'N AL CALAIX. fr. Met. Morirse.
CALAIX DESASTRE fr. Met. Se diu d' aquell quin
magí és pié d' idees desordenadcs y confoses. Cajón
de sast! e.

ÉSSER AL CALAIX. fr Met Ésser niort.
CALAIXÁS. m. aum. Cajón grande.
CALAIXERA. f. Mena de taula, mes alta que les
ordinaries, y plena de calaixos de dait a baix. Có-
moda.

Segeil de Cakafell

ARREGLAR LA CALAIXERA. Loc. fam. Preparar les ro-
bes pera casarse. Preparar el ajuar.

DONAR CALAIXERES. ARREGLAR LA CALAIXERA.

CALAIXET. m. dim. || CALAIXÓ. |1 CALAIXONET. Ca-
joncillo.

CALAMANDA. f Nóm de dona. Calamanda.

CALAMAR, m. Ter. y

CALAiViARS. m. Ictiol. Animal seinblant a la cipia;
té dos ossos en figura de ganivet y un altre en figura
de ploma. Calamar, calamarejo.

CALAiVlARSA. f. Pluja que 's glassa al aire y cau
en grans petits. Granizo.

CAURE CALAMARSA. fr. CALAMARSEJAR.

CALAMARSADA. f. La calamarsa que cau d' una
vegada. Granizada, granizo.

CALAMARSEJAR. v. n. Caure calamarsa. Gra-
nizar.

CALAMARSEJAT, DA. p. p. Gra-
nizado.

CALAMÁS. ni. Ant. CALAMARS.

CALAMÁSTECHS. m. pl. Cadena
de ferro clavada demunt de la llar
del foch ab un doble ganxo pera pen-
jar 'h¡ la caldera o I' olla. llar.

CALAmeNS. m. Bot. Planta pe-
renne de la fam. de les llabiades; té
móltes branques, fulles ovalades y
flors formant raíms; fá una olor mólt
agradable; és medicinal. Calamento,
calaminta, rementola.

CALAMENTA. f. Bot. CALÁMENTS.

CALAMINA, f. Mina abundant de
zench en forma de pedra, de color
groguench que tira a roig, y s' em-
plea, fonentlo ab coure, pera fer llan-
to y per alguns niedicanients Cala-
mina, piedra calaminar.

CALAMITAT. f. Desgracia, infor-
tuni, miseria. Calamidad.

CALAMITES. Orog. Nóm que 's
dona a uns clots eniboscats voltats
de cingleres, dessota 'I Qrau de Pe-
drís, prop de Sant Jaume de Fron-
tanyá.

CALAMITÓS, A. adj. Infelís, desgraciat. Calamito-
so. 11 Lo que causa trrvalls y m series. Calamitoso.

CALAMITOSAMENT. adv. m. Calamitosamente.

CALAMITOSÍSSIM, A. adj. sup. Calamitosísimo.

CALANCA. Hidrog. Cala petita, mena d' escletxa
grossa oberta a la costa. Caleta.

CALANDRETA. Ornit. COTURRET. TERRAROL.

Calamástechs
(sigle xviii)—
M u s e u mu-
nici pal de
Barcelona.

Calandria

CALANDRIA. Ornii. Aucell del género alauda, molt
útil a la agricultura y estiniat peí seu cant. Calandria.
CALANDRINA. Ornit. CAMA roja, trobat.

292

CAL

CAL

Galap

CALÁNICH. m. Nóm d' home. Calánico.

CALANYA. f. Casta, rassa. Calaña. || Fig. índole,
qualitat, naturalesa d' una persona o cosa. Aixís se
diu: Ésser de bona o mala calanya. Calaña.

CALAP. Zool. Géne-
ro de crustacis de la
familia deis colapi-
deus, que 's troba ais
niars calents y teni-
plats.

CALAPA. m. CALÁ-
PAT.

CALAPANDRIA. f
Fam. CONSTIPAT.

CALÁPAT. f. Zool.
Gripáu, animal verinós
semblant a la granota, pero niés grós. Sapo, es-
cuerzo, bufo, galápago.

CALAPET. m. diiii. Sapillo. || Boí. ALTIMIRA.

CALAR. V. a. Met. Penetrar, compendre. Calar. ||
Anl. BAIXAR. II Ant. CALLAR || Nául. Amainar les veles.
Amainar, calar. || Fam. Pegar, cóm: cdlali una bofe-
tada. Pegar, dar, echar. || m. LIócli abundant de pe-
dra pera fer cals. Calar, calero.

CALAR. V. a. Entre pescadors ficar les xarxes, les
nanses, etc., al aigua pera pescar. CALAR.

CALAR TANTS PEUS D' AIGUA. Nduí. Tindre la ñau
els meteixos peus de calat. Calar tantos pies de agua.

CALARSE. V. r. Menjar o beure alguna cosa. Zam-
par, echarse. II Fam. Posarse alguna pe^a de roba; y
aixís se diu: calarse 'I gech. Ponerse. || Jiint ab la par-
tícula a de devant d' un in?initiu significa comensar
r acció del verb, cóm: calarse a corre, a riure. Echar,
ponerse. || Entrar, ficarse a algún parat^e, anar, arri-
marse. Trasladarse, meterse, arrimarse.

CALARSE A JAURE. fr. Que a mes del sentit recte
significa no cuidarse de res. Echarse á dormir.

CALASTÓ. m. Ant. CANASTRO.

CALAT. m. La quantitat amidada verticalment
que la ñau té esfonsada a 1' aigua. Calado.

CALAT DE LA CRESA O D' ALEFRJS. S' auomena aixís
pera distingirlo del anterior o verdader, el calat
comptant desde la base del cós de construcció fins al
plano de flotació. Calado de alefris.

CALAT, DA. p. p. Calado. |1 Dit de la Mansa. En-
ristrada. II ni. Travall que 's fá en metall, fusta, pe-
dra y altres coses, foradantles de part a part. Calado.

CALATRAVA. \. Hist. Ordre militar de cavallería
instituida a Castella en el regnat de don Sauxo 111
r any 1158. Calatrava.

CALATRAVENY, A. adj. Natural de Calatrava.
Calatraveflo llPertanyent o relatiu a aquella antiga
fortalesa y vila de la Manxa o al seu camp. Calatra-
veño.

CALATRAVÍ. adj. De 1' ordre de Calatrava. Cala-
travo.

CALAVERA, f. El conjunt deis ossos del cap sense
la carn ni la pell. Calavera ll El conjunt deis ossos
deis animáis despullats de tota carn. Esqueleto II
Met. Home de poch seny. Calavera, mala cabeza.

CALAVERADA, f. Acció d' un home de poch ju-
dici. Calaverada, cabildada.

FER CALAVERADES fr. Per coses propies de qui té
poch seny. Calaverear.

CALAVERETA. f. dim. Calaverilla, calaverita ll
Met. Calavirilla.

CALCA, f. Cada un deis llistóns de fusta de niitja
cana de llargaria, que '1 teixidor mou alternativa-
inent ab els peus pera fer pujar y baixar la viadora.
Careóla. || adj. Alguna cosa. Alguna. || Troq de fusta
de forma especial que serveix, ab el paper de vidre
al deniunt, pera fregar motllures.

CALCADA. 4. Ant. TREPiTJADA.

Calcar de Yich

El cálcer del Redemptor
(Catedral de Valencia)

CALCAR, v. a. Ant. TREPITJAR. jj Passar o picar ab
una águila o punxó els perfils d' un dibuix pera que
s' estampin a un' altra part, estergint'ho ab una
munyeca de pols de carbó. Calcar. || Posar un trog
de paper-tela deniunt d' un dibuix y dibuixarlo en
aquéll. Calcar.

CALCÁREU, A. adj. Lo que té cals o participa de
ella. Calcáreo.

CALCEDONI, A. adj. Cosa de la Calcedonia. Cal-
cedonio.

CALCEDONIA, f. Ciutat de Bitínia. Calcedonia II
Miner. Pedra dura y senii-transparenta y d' un color
blanch Uetós; vé á ésser una mena d' ágata. Calce-
donia

CÁLCER. ni. Vas de metall daurat, interiorment al
menys, ont el capellá hi posa '1 vi que ha de consa-
grar al dir la missa. Cá-
liz. |l Ais priniers temps
del cristianisme els vasos
sagrats eren de fusta o
de pedra,
f e n 1 1 os
mes ende-
V a n t de
plom, de
b r onze,
de llanto,
de vidre,
de c r i s-
tall, y ja
desde el
sigle VIH,
els cál-

cers se feren de metalls
o de pedrés precioses, ha-
vent 'ni algui s també de
ambre. A la Catedral de
Valencia s' hi conserva un d' aquestos vasos sagrats,
que s'atribueix ésser el que va usar el Redemptor. A Ca-
talunya, de les primeries del període mitjeval, se guar-
den a 1 guns cal-
ce rs ben remarca-
bles, essent dig-
ne d' esmentarse
entr' ells, el que
va pertanyer al
b i sb e de Vich,
Sant Bernat Cal-
vo, que ara for-
ma part del tre-
sor de la Cate-
dral ausetana. ||
Bot. Coberta ex-
terior de les flors, gaire bé sempre verda y del me-
teix teixit de les fulles.

PASSAR ELS SET CÁLCERS D' AMARGURA, fr. Fam.
Passar tota mena de tribulacións. Pasar las de Caín.
CALCES, f. pl. Vestidura d' home, ab dos camalls
o cuixots que s' uneixen al entremitj. Calzón, calzo-
nes. 11 PANTALONS. II Ant. MITJES DE SOTA. |1 Entre gi-
tanos, grillóns. Calzas. II pl. Ant. BOTINS, POLAINES.
ABAIXAR CALCES, fr. ABAIXAR EL CAP.
DESFERSE LES CALCES fr. Descordarse 'Is botóns
ab que s' aguanten. Desatacarse.

PORTAR LES CALCES, fr. Met. Dominar la niuller al
marit. Llevar, ponerse, calzarse las bragas ó los calzo-
nes; en casa de Gonzalo más puede la gallina que el
gallo.

POSARSE LES CALCES D' ALGÚ. fr. Met. Governarlo,
manarlo. Calzarse á alguno.

SABERSE CORDAR LES CALCES fr. Tindre coneixe-
ment, poderse govcrnar sense ajuda d' altres. Salir
de mantillas ó pañales; estar criado.

CALCÉS, m. L' extrém superior de 1' arbre del
barco llatí ont s' obren les grueres pera la maniobra
de la drissa de 1' entena. Calcés.

1. Cálcer del si-
gle XII iMuseu
di Vich).

2. Cálcer de Sant
Bernat Calvo ísi-
gl9xiii)--M.Vich.

CAL

CAL

2D3

CALCETA f. Senyal que 's posa a les carnes de les
gallines pera conéixeries Travilla, calza.

POSAR CALCETA, fr. Notar a alguna persona per
alguna circunstancia o niotiu particular. S' usa co-
munnient en mal sentit. Marcar, señalar con el
dedo.

CALCETER. in. Ant. Qui fá niitjes o 'n ven. Fa-
bricante ó vendedor de medias.

CALCETES, f. pl. dim. Pantaloncillos.

CALCH. m. El dibiiix calcat d' un altre que queda
€stampat a un paper. Calco.

CALCI. m. Quiñi. Metall blandí, mólt alterable a
i' aire y 1' aigua que, coinbinat ab 1' oxígeno, forma
la cals. Calcio.

CALCIGAR. V. a. Ant. y Ms seus deriváis. TRE-

flTJAR.

CALCITES. f. Ant. Sulfat de ferro dessecat, Cal-
cítes.

CALCÓGRAF. m. GRAVADOR. Calcógrafo.

CALCOGRAFÍA, f. L' art de gravar, y 1' obrador
•ont s' h¡ grava. Calcografía.

CALCOMANÍA, f. Passatemps que consisteix en
retallar gravats de colors y passarlos al vidre, fusta,
porcellana, etc., mullantlos ab trementina o ab un
altre iíquit. Calcomanía.

CALCOPIRITA, f. Min. Pirita de coure. Calcopi-
rita.

CALCÓPTER. adj. Zoo/. Que té les ales bronseja-
des. Calcóptero.

CÁLCUL. m. Cómputo o compte que 's fa per ope-
Tacións aritmétiques o algebraiques; lii liá cdlcul di-
ferencial y integral. Cálculo.

CÁLCUL DIFERENCIAL. Part de les matemátiques
que tracta de les diferencies infinitament petites de
les quantitats que creixen o disminueixen. Cálculo
.diferencial.

CÁLCUL INTEGRAL. Part de les matemátiques que
«nsenya a descubrir les quantitats variables, una
■volta conegudes les seues diferencies infinitament
.petites. Cálculo integral.

CÁLCUL INFINITESSIMAL. El diferencial y integral
junts. Cálculo infinitesimal.

CALCULABLE, adj Lo que 's pot calcular. Calcu-
lable.

CALCULADOR, A. m. y f. Qui calcula. Calculador.

CALCULAR. V. a. Per cálculs. Calcular, hacer
cálculos.

CALCULAT, DA. p. p. Calculado

CALCULATORIA, f. Ant. Art de calcular. Calcu-
latoria.

CALCADOR, m. Llenca de banya o de metall pera
<al9arse ab comoditat les sabates. Calzador.

CALQAMENT. m. L'acció de calcarse. Calzadura.

CALQAR. V. a. Posar a aigú el ca'§at. Calzar. ||
Arrimar térra a certes plantes, cóm: ápits, escaro-
les, etc., pera que 's fassin tendres y blanques. Apor-
car, acogombrar. |i Cavar alentorn deis arbres y
arrimar un pocli de térra a la soca. Atetillar, calzar,
recalzar. || Tindre '1 peu certa llargaria, y aixis se
diu: calgar deu pnnts. Calzar. || Ésser el sabater de
algú, y aixís se diu: Fulano caifa mólls senyors. Cal-
car. II Treure 'Is bolquers a les criatures y vestirles
de curt. Sacar los pies, poner de redondo.

QUI CALgA AB AMICH O PARENT, CALQA CAR Y MES

• DOLENT. Ref. Denota que hi liá móits que ais amichs

los hi fan les coses mes dolentes y mes cares. Lo ruin

jne gaste el amigo, que lo bueno pronto es vendido; de

Jos amigos se vive.

CALQARSE. v. r. Calzarse.

CAL^ASSES. f. pl. aum. Calzonazos.

ÉSSER UN CAL^ASSES. Loc. Ésser mólt fluix y con-
descendent. Ser un calzonazos.

CALQAT, DA. p. p. Calzado. |l m. Botes, sabates,
espardenyes, mitjes y tot lo que cubreix el peu pera
'I seu resguart. Calzado. || Tot lo que cubreix y
adorna 'Is peus y carnes. Calzado. || El relligiós que
porta sabates y mitjes, a diferencia d' altres que no
mes porten espardenyes o sandalies. Calzado. ||
Ornit. Aucell que té les potes cubertes de ploma.
Calzado. || Animal que té les potes blanques y '1 cus
d' un altre color. Se diu regularmeiit deis cavalls.
Calzado.

EL SABÁTER ÉS EL MES MAL CALQAT. Ref. En que 's
manifesta que cóm millor se pot fer una cosa o ab
mes conveniencia, tant mes faltat se n' está. En casa
del tierrero peor apero, ó cucliitlo de pato.

CALDA, f. L' acció de caldejar. Calda. || Art.
y Of. Acció y efecte de caldejar el ferro y el cer
al forjarlos. || El temps que dura 1' efecte d' aques-
ta operado. Son frases correntes: donar una cal-
da, deixar perdre ¡a calda || Met. Qualsevol calor
que se sent. Calda. || Banys d' aigües minerals ca-
lentes. Caldas.

DONAR UNA CALDA, fr. CALDEJAR. || Met. Estimular
a algú, instigarlo pera que fassi alguna cosa. Dar
calda ó una calda á alguno.

CALDAICH. adj. Cosa de Caldea, avui Caldar.
Caldaico, caldeo.

CALDAMENT. adv. m. Ant. Ab ardor. Ardiente-
mente.

CALDARIA. f. Llei antiga que manava ficar la
má o M brag dins d' una caldera plena d' aigua
buUenta, pera provar 1' innocencia d' algú. Ley
caldaria.

CALDEGAS. Geog. Poblé del depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Salla-
gosa; és a la vera de la riera de la Verneda y té
170 habitants.

CALDEJAR. V. a. Fer tornar el ferro bullent o ver-
mell per medi del foch. Caldear. || Donar mólt calor
o foch a alguna cosa. Caldear. || Fam. Pendre caldo
sovint. Tomar caldo á menudo. || Tindre alguna
cosa gust de caldo. Saber á caldo.

CALDEJAT, DA. p. p. Caldeado.

CALDENTEY (Bartomeu). biog. Capellá, teólech
y catedrátich luliá a l' Estudi general de Mallorca.
El rei Ferrán, el Católicfi, V aiiy 1492 va fer donació
a n' ell y a n' en Francesch Prats de 1' ermita de Mi-
ramar y terres veínes, ont teníen una imprenta y en-
senyaven doctrina luliana. Va morir 1' any 1500.

— iGUiLLÉM) Biog. Famós mestre de medecina ma-
llorquí, nat a Felanitx a mitjans del sigle XV. Co-
rretgí una edició de les obres de Galeno publicada a
Pavía (Italia) ab el títol: Hugonis Senensis expósito,
in libros terliis (Mintegnon) Galeni, cum questionibus:
emmendata per Gullielmiim Caldentey, Majoricensem
Hispanium artium et medicina doctoreni 1496. El niet-
ge Caldentey morí 1' any 1510.

CALDER. m Ant. CALDERO, [j adj. Aficionat al
caldo. Amigo del caldo.

CALDERA, f. Vas de metall, rodó, ab una ansa gran
al mitj o dues de petites una a cada banda. Caldera.

CALDERES DE 'N PERE BOTERO. Expr. fam. L' infcru.
Calderas de Pero ó Pedro Botero.

CALDERA VELLA O TERRAT SEMPRE TÉ BONY O FO-
RAT. Ref. Denota que la vellesa porta niólts mals.
Hombre viejo, saco de azares; fiambre viejo, cada día
un duelo nuevo.

AB UNA CALDERA VELLA SE 'N TROVA UNA DE NOVA.
Ref. S' aplica ais joves d' abdós sexes que's casen ab
vells ab el fí d' heretar. Con un caldero viejo se com-
pra otro nuevo.

CÓM SI M'HAGUESSEN TIRAT UNA CALDERA D'AIGUA
BULLENTA. fr. Mct. Deíxar a algú parat o suspens ab
alguna nova impensada. Echarle á uno, ó como si me
echaran un Jarro ds agua

TIRAR A ALGÚ UNA CALDERA D' AIGUA BULLEN-

294

CAL

CAL

TA. fr. Mel. fam. Deixarlo siispéns y parat ab al-
guna cosa o dit iiiipensat. Echarle á uno un jarro
de agua.

CALDERADA, f. Lo que cab dirs d' una caldera.
Calderada. || El menjar o beuiim delsporchs. Calde-
rado.

CALDERASSA. f. aum. Calderón.
CALDERER. m Qui fá o ven calderes. Calderero.
II A!s reiitadors de llana qui íá focli a la caldera.
Calderero. || pl. El carrer deis calderers. Caldere-
ría.

CALDERERÍA, f. Botiga o barrí de calderers. Cal-
derería.

CALDERETA, f. dim. Calderuela, caldero, calde-
rillo, calderita. || La de treure aigua. Caldero, ace-
tre.

ANAR CÓM LA CALDERETA DE MATINES, fr. Ter. Por-
tar noves, batxillerejar. Ser el correvedile, corredor
de oreja.

CALDERi. m. Caldero.

CALDERILLA, f. dim. Caldereta pera portar aigua
benelta pera les ceriinonies religioses. Calderilla,
acetre, caldereta. || Numis. Moneda de vello. Cal-
derilla.

CALDERO, ni. diin. Caldereta. I| Els iiupressors
anonienen aixís aquesta senya:"fl ab que dlstingeixen
els párrafos o senyalen els fulis t:ue van fora de la
obra principal. Calderón. : Más. La nota o senyal
que adverteix la suspensió deis ¡nstrunients pera que
el qui canta execúti lo que vnlsui. Calderón. || Entre
comptistes aquesta ij. que denoia '1 niiler. Calderón.
CALDERO (Miquel de). Bios;. Inquisidor, natural
de Barcelona que vivía a les derreries del sigle XVII
y principis del XVlll. Essent fiscal del Reial Patrinioni
en 1671 va publicar la Defensa del real patronato de la
abadía de Bellpuig, y l'any 1685 les Decisiones crimi-
nales concilii cathalonice. Va ésser Regent de la Reial
Au'Jienci.T y també regent honora-
ri del Coisell Suprem d' Aragó.

CALDERO. GeoíT. Veinat del
terme de Riudellots de la Selva,
prov. de Giroiia.

CALDERONA. f. Marmita.
CALDERS. Geog. Poblé de la
prov. de Barcelona, bisb. de Vich,
part. jnd. de Mauresa; té 1,703
habitants.
CALDERS. Biog. Familia senyoril de les baroníes
de Segur y Pierola, quina casa a la Etat Mitja era '1
castell de Calders, prop de Mauresa. Desde '1 sigle
XII filis al XVII se troven els principáis niembres de
aqueixa familia tenint cárreciis iiuportants y prenent
part en fets d' armes cóm la presa de .Mallorca per
en Jauuie I, la d' Alger per en Caries I, la batalla de
Lepaut y les campanyes de Sicilia, Nápols, Cerde-
nya y Salses. L' any 1616 '1 duch de Aiburquerque,
vlrrei de Catalunya, va fer arrassar el castell de
Calders a causa d' liaversi fet forts els nyerros, pro-
tegits per en Miquel de Calders y Qilabert.
CALDES. f. pl. Calientes.

CALÓES (Pere). Biog. Faniós teólech, de la ordre
de la Mercé, al sigle Xlll, quins escrits eren tinguts
en gran estima y mólt buscats péls savis de fora de
Espanya.

— (RAMÓN DE). Biog. Degá de Barcelona en el si-
gle XIII; va escriure '1 notable Liber feudonim, guar-
dat avui cóm un joiell al Arxiu de la Co o.ia^i'Ara-
gó, a Barcelona.

CALDES (Port de). Orog. Coll que hi há entre la
Valí d' Aran y Caldes de Bolií, provincia de Lleida.
II — (RIERA DE). Hidrog. Neix a ponent deSant Feliu
de CoJiíies; passa pels termes de Caldes de Montbuy
y Palau Solitar y desaigua a la vora del riu Besos,

Segell de Calders

mes avall de Santa Perpetua de la Moguda, pro-
vincia de Barcelona.

CALDES DE BOHÍ. Geog. Poblé y esfabliment de

aigües temíais del dist n unici-

pal de Barrilera, prov. de Lleida.
CALDES DE ESTRACH. Geog.

Poblé de la provincia y bisb. de

Barcelona, part. jud. de Mataró;

és a la vora del mar y té 691

habitants. Es estació del F. C.

de Barcelona a Giroua. Vulgar-

nient se 1' anomena Caldetes.

CALDES DE
iVlALAVELLA.
Geog. Vi la de
la prov. y bis-
bat de Girona,

part. jud. de Santa Coloma de
Farués; té aigües temíais; té agre-
gats els llochs de Franciach y
Santa CecHna y compta 1,851 hab^
CALDES DE MONTBUY. Geog.
Vila de la prov. y bisb. de Bar-
de GranoUers;

Segell da Caldes
deEstrach

Segell de Caldes
de Malavella

igues

Segell de Caldes
de Montbuy

celona, parL jud.

és famosa per les seues

termals y té 3,570 liab.

CALDET. m. dim. Caldillo.
CALDETES. Geog. CALDES DE
ESTRACH.

CALDÉU, A. adj. CALDAICH.
CALDO, m. El such o aigua en
que s'Iii liá cuit la vianda. Caldo.
II pl. El vi, oli y altres líquits
que 's porten per mar. Caldos.

CALDO MEDICAT. El de vadella, perdius, granotes^
etc., junt ab diferentes herbes. Caldo alterado.

A QUI NO VOL CALDO TASSA PLENA Loc. prov. De-
nota que 'Is superiors deuen tindre carácter, quan
els inferiors se resisteixen al cumpliment de llurs
obligacións. Ahi le duele, alii te daré; al que no quiere
caldo, taza y media.

CALDOLIVER (Jaume). Biog. Esculptor barcelonf
del sigle xvi. L' any 1546 va fer per conipte de la
ciutat, una imatge de Cristo crucificat encarnada pét
pintor Alemany. També 'n va fer un' altra pél con-
vent de Mont-Sió.

CALDOR. m. Ter. Ardor.

CALDOS, A. adj. Lo que té mólt de caldo. Caldoso-^
CALDOSET. adj. dim. Caldosito.
CALDOT, m. Caldo mal fet, ab poca curiositat o
substancia. Calducho.

CALORE. V. imp. Ésser menester. Necesitarse. ||
Ésser alguna cosa cóm correspón. Ser conforme.

CALEDONITA, f. Mineral de color vert blavós,
trovat a Escocia y mes conegut per sulfat-carbonat
de plom eruptiíer. Caledonita.

CALEFACTOR, ni. Eina que
serveix pera escalfar. Calefactor.

C^LELL. m.
Pedreta intro-
duída per des-
cuit a les ra-
jóles o teules,
que 's conver-
teix en cals al
coure 's. Cali-
che.
CALELLA. Geog. Vila de la
prov. de Barcelona, bisb. de Gi-
rona, part. jud. de Arenys de
Mar. És a la costa y té 4,241
hab. 11 Barrí de pescadors dependent del ajuntament
de Palafrugell, prov. de Girona.

Segell de Caiella

CAL

CAL

295

CALENDA; f. Llissó del inarlirologi roniá, en que
:hi estíin escrits els fets de^s sants y festes perta-
íiyents al día. Calenda || pl Primer día del mes. Ca-
lendas.

CALENDAR, v. a. Posar la fetxa a un escrít. Da-
tar. II FER MENCIÓ.

CALENDAKI. m. PRONÓSTICH. Calendario, alma-
naque. II Meí. Cabal, cas; y aixís se diu: no 'n falg
calendari. No hago caso

CALENDARl GREGORIÁ O REFORMA T. El que ara usa
la Iglesia per disposíció del papa Gregori Xlll, qui
r any 1582 maná restituir 1' equinocci de la prima-
vera al día 21 de Mars, treient deu díes del mes de
Octubre, qu' eren els que 1' equinocci s' liavia aven-
■sat. Calendario gregoriano, nuevo ó reformado.

PER CALENDARÍS. fr. A més del sentit literal sig-
nifica fer pronóstichs o auguris sense cóm vá ni cóin
vé. Hacer calendarlos.

FER UN METEix CALENDARl. fr. Fam. Ab rigurosa
igualtat, sense la més petita diferencia. S' usa regu-
larment ab els verbs anar, portar, aniidar. Por un
mismo rasero.

CALENDARISTA, m. Qui fá calendaris. Calenda-
Tista.

CALENDAT, DA. p. p Datado.

CALENDER. ni. Ant. CALENDARl.

CALENDULINA. f. Bot. Substancia mucilaginosa,
tnólt semblanta a la goma extreta de les flors del
<t)oixach. Calendulina.

CALENT, A. adj. Lo que conté calor. Callente [|
ARDENT. II ACALORAT.

CALENT DE CAP. ni. adv. Qui ha begut mólt vi y co-
mensa a sentirne 'Is efectes. Calamocano.

DE CALENT EN CALENT. m. adv. Desseguida. En ca-
liente.

DE CALENT EN CALENT SE PELEN. Expr. fam. De-
inota que 's deu aprofitar 1' ocasió quan se presenta.
El llanto sobre el difunto; golpea el hierro cuando
'Cstá caliente; á hierro caliente, batir de repente.

TÍNDRE no CALENT. Loc. fam. Díssinuilar, portar un
aijgoci ab cautela. Tener reservado, callado.

TOT CALENT. Expr. fam. Pera burlarse del que té
alguna esperansa sense fon.iment. Átatela al dedo. \\
S' usa pera negar alguna cosa, pera tú SON ELS
■GUANTS.

VAOl JO CALENT Y RIGUI LA CENT. Ref. S' aplica al
que fá '1 sen gust sense fer cas de lo que puguin dir
■d' ell. Ande yo caliente y ríase la gente.

CALENTADOR, m. El Hoch qu' en algúns convents
se destina pera escalfarse 'Is relligiosos. Calefacto-
rio. 11 ASE, 3. II Eina en forma de tabal, que serveix
pera escalfar la roba. Mundillo.

CALENTAR, v. a. escalfar.

CALENTÓ, NA. adj. dim. de calent. Calentillo.

CALENTONET. adj. dim. Un poch calent. Tibio,
«alentito.

CALENTONETA. f. dim. Calorcillo.

CALENTOR. f. Calor.

CALEPÍ. m. RecuUiment de notes que un pren pera
«1 seu US particular. Calepino. || diccionari.

CALEPODI. m. Nóm d' lióme. Calepodio.

CALERA, f. Llócli d' Oiit se treu la pedra pera fer
«ais. Cantera de piedra caliza.

CALÉS, A. adj. Natural de Cales. CALÉS. || m. Fam.
Cuartos, moneda. Pistrinquis.

CALESA, f Carruatge obert per devant, sobre
^ues barres y ab diies rodes. Calesa.

CALESER. m. Qui mena una calesa. Calesero. ||
ijui lloga caleses. Calesinero.

CALES!, m. Volant, carruatge a propósit pera pas-
«ejar. Calesín.

CALESQUIST. m. Pissarra argilosa que conté ve-
nes calisses. Calesqu'Sto.

CALET. Geog. Arrabal de Riudellots de la Selva,
piov. de Giroiia.

CALET. Ictiol. Peix de la familia del esparrits.
Roncador, ollaca, chopa.

CALETA, f. Hidrog. CALANCA. || lllol que hi liá
dins de la badía de Palma, illa de Mallorca. || —(pun-
ta de la). Punt de la costa a Uevant de Denia, prov.
d' Alacaiit.

CALETRE, m. Fam. Scny, t no, discerniínent. Ca-
letre.

del seu caletre, m. adv. D' Ingcni propi. De pro-
pio Marte.

CALFRET. m. Indisposició del cós, en que al en-
senips se sent un fret y calor extrany. Calofrío, es-
calofrío, calosfrío.

sentir calfrets. fr. Tener escalofríos.

C.ALGUT, DA. p. p. de caldre. S' usa regulament
ab iiegació, cóm: no ha catgut. No ha sido menester.

CALIBIFORME. adj. Calificado de certs liquens,
quins filaments cilíndrichs semblen filferro. Calibi-
forme.

CALIBRAR, V. a. Regoiiéixer el calibre d' alguna
bala o arma de focli. Calibrar.

CALIBRE, m. Diámetre de la boca d' un' arma de
focli. Calibre, alma. || El diámetre de la bala. Cali-
bre.

ésser de bon o mal calibre, fr. Met. Ésser de
bona o mala qualitat. Ser de buen ó mal calibre.

CALICAL. adj. Bot. Calificació deis fils de les flors
quan están enganxats al cálcer. Calical.

CALICANT (Puig). Orog. Puig de 472 met. d'alti-
tut, a la part llevantina de 1' illa de Mallorca.

CALICÉRICH, CA. adj. Bot. Que té '1 cálcer aca-
vat en punta. Calicéreo.

CALICIFLOR, A adj. Bot. De cálcer florit. Calici-
floro.

CALICINARI, A. adj. Calificado del nectari quan
está colocat sobre '1 cálcer, y de les flors dobles quan
llurs petáis procedcixen de la multiplicació y trans-
formació deis petáis del cálcer. Calicinario.

CALICÓ, m. Mena de roba de coto prima que vé
de les Indies.

CALÍCUL. m. Bot. Mena de segon cálcer que teñen
algunes flors. Calículo.

CALICULAR. adj. Bot. Calificatiu de les flors que
teñen calícul. Calicular.

CALICUT. m. Certa tela de seda que vé de Cali-
cut. Calicut.

CALIDÍSSIM, A. adj. sup. CALENTlSSIM.

CALIDONI, A. aiij. Natural de Calídonia, ciutat
d' Etolia. Calídonia.

CALIDOSCOPI. ni. Instrunient óptich que serveix
generalnient pera passatemps. Consisteix en un tubo
que compren dos miralls inclináis y dues xapes de
vidre, transparent l'una y raspada 1' altre, y entre
elles mólts obgectes nienuts de vidres de colors, qui-
nes imatges se multipliquen simétricameut variant
fins al ínfinit, al fer volar el tubo 1' observador que
aplica r uU a un forndet. Aquest instrument s'ha co-
mensal a usar també deirerament a 1' industria pera
compondré dibuixos simétrichs. Calidoscopio.

CALIFA, ni. Entre 'Is maometáns era al principi el
vicari del profeta. És vea arábiga, y significa succes-
sor o lieréu; pero 's pren lo ineteix que summo sacer-
dot de Maoma; si bé ja s' han multiplicat els califes.
Califa.

CALIFAT. m. La dignitat de califa. Califato.

CALÍFER, A. adj. Que conté cals. Calífero.

CALIFICABLE, adj. Que pot o deu ésser calificat.
S' usa mólt més el negatiu incalificable. Calificable.

CALIFICACIÓ. í. L' acte de calificar. Califica-
ción.

296

CAL

CAL

CALIFICADAMENT. adv. ni. p. u Ab calificació.
Calificadamente.
CALIFICADÍSSIM, A adj. siip. CaUficadisimo.
CALIFICADOR, A, in. y f. Qui califica. Calificador.
CALIFICADOR DEL SANT OFiCi. iii. Teólech anomenat
per la Inquisició, destiiiat a censurar els Ilibres o
proposicions. Calificador del Santo Oficio.

CALIFICAR. V. a. Determinar les qualitats bones o
(iolentes d' alguna cosa. Calificar. || Autorisar, coni-
provar la habilitat d' alguna cosa. Calificar. || Met.
Ennoblir, acreditar, donar títols a aigú. També s' usa
cóm a recíproch. Calificar.

CALIFICAT, DA. p. p. Calificado.
CALIFICATIU, VA. adj. Qui té virtut pera cali-
ficaí; lo qu' és propi pera calificar o lo que califica.
Calificativo.

CALIFÓRNICH, CA. adj. Cosa de la California-
pafs d' América. Califórnico.

CALIG. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb. de

Tortosa, part. jud. de Vinaroz; és a la vora de la

riera de Cervera y té 3,534 hab.

CALÍGRAF. ni. Professor de caligrafía. Calígrafo.

CALIGRAFÍA, f. L' art d' escriure bé o de fer bona

lletra. Caligrafía.

CALIGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la caligra-
fía. Calígrafo.

CALILITA. f. Miner. Pedra silicosa hidratada, de
color rogench foscli. Se trova al comtat d' Autrin, a
Iilanda.. Calilita.

CALIMA, f. Náut. Mena de vapors a manera de fum
blanquinós, qu' en tenips de calina y de calor se con-
densen inés o menys a I" atmósfera. Bórea, calima
II Entre pescadors conjunt de siiros enfilats cóm uns
rosaris; equival a una boia. Calima.
CALIMERI. m. Nóm d' home. Calimerio.
CALINICA. f. Nóm de dona. Calinica
CALINICH. m. Nóm d' home. Calínico.
CALIOPA. f. Nóm de dona Caliopa.
. CALIOPI. m. Nóm d' home. Caliopio.

CALIPEPLA. f. Ornit. Género d' aucells que com-
pren les menes mes boniques de perdiu. Calipepla.
CALÍPICH, CA. adj. Se diu de certs musclos que
teiien el capdevall de la part posterior clapes de
color diferent de tot lo demis. Calípigo.

CALIPTE. m. Zool. Género de coleópters tetrá-
niers. Acalipto.

CALÍPTER. m. Patol. Carnositat que cubreix la
hemorroidal. Caliptero.
CALÍS, SA. adj. Calcáreo.

CALISSAIA. f. Mena de auinn de color groch de ta-
ronja; té l'escoixa plana y d'un gruix quefá que's dis-
tingeix fácilmeiit. Quina amarilla, quina calisaya.
CALISTRAT, in. Nóm d' home. Calistrato.
CALITAT. f. QUALITAT.

CALITJA. f Vapor espés, a manera de boira, que's
forma en temps de mólta calor, y enfosqueix 1' aire.
Calina.

CALITJÓS, A. adj. Espés, fosch, parlant del aire o
ce r atmósfera. Caliginoso.

CALIU. m. La cendra calenta ab algunes espumes
de focli. Rescoldo.

CUIT AL CALIU O ENTRE CENDRES. Subcinericio.
CALIUET. m. dim. Rescoldito.
CALIXT III. S/o?. Pare Sant, natural de la Torre
de Ganáis (Xátiva), niort a Roma en 1458, ais setan-
ta aiiys. Era fill de don Joan de Borja. Cursa primeres
lletres a Valencia y la carrera ecclesiástica a la fa-
mosa Universiiat de Lleida, de la que 'n fou cate-
drátich de teología, després de pendre M doctorat en
abdós drets. Fou canonge a Lleida y a Barcelona.
Rector de Sant Nicoiau y confés a Valencia. Mólt es-

timat del rei n' Alfons d' Aragó, qui 1' elegí membre
del seu consell y 1' enviá d' embaixador al concili de
Constansa. Fou auditor de la Rota y bisbe de Valen-
cia desde 1429. Creat cardenal en 1444 va ésser ele-
git pontífix el día 1 de maig de 1455.
CALIXTE. n. p. Calisto.

CALMA, f. Falta de vent. Calma. |1 La suspensió o
cessació d' algunes coses, cóm: deis dolors, negocis.
etc. Calma. || Met. Pau, sossego, repós, tranquilitat,.
etc. Calma. || catxassa.

EN CALMA, m. adv. Se diu de la mar quan está sosse-

gada. En calma, en leche, navegable, tranquilo, pacifico.

CALMA (Pía de la). Orog. Plá casi bé al cim del

Montseny, a tramontana de Fogás de Monclús, prov.

de Barcelona.

CALMANT. p. a. Calmante. || m Lo que té la pro-
pietat de calmar. Sedativo, calmante.

CALMAR, v. n. Posarse la mar en calma. Calmar.
II V. a. Moderar alguna cosa rigorosa, cóm: la cám-
fora calma 'I dolor. Adormecer, calmar, mitigar,
sosegar. || Sossegar els moviments del ánim, 1' alte-
ració de les passións, cóm: la ira, etc. Apaciguar,
aplacar, calmar, sosegar. il Aquietar els crits o
plors d' algú. Acallar, calmar, sosegar. || Dit del
vent. Encalmarse, calmarse
CALMAT, DA. p. p. Calmado.
CALMELLES. Geog. Poblé del depart. delsPírineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Ceret; és a la
vora de la riera d' Onis y té 285 hab.

CALMOS, A. adj. Se diu de les persones que par-
len pausat; que tot ho preñen a bé; que son pesades
en llurs accións, y no s'arrebaten de sanch. Calmoso.
CALMUCH, CA. adj. Habitant d' un districte de
Tartaria. Calmuco.

CALÓ. m. Mar. Sonda que pot arrivar al fons. Cala,
calón. 11 Llenguatge o dialecte que's parla entre cri-
mináis y gitanos. Caló.

CALOBRA (La). Geog. Aldea del terme d' Escorza,
Mallorca.

CALOCÉFAL. adj. Zool. Que té '1 cap hermós. Ca-
locéfalo.

CALÓFIL. adj. Bof. Que té fulles hermoses. Calófilo.
CALOGERS. m. pl. Monjos grechs que segueixen
la regla de Sant Basili y fan una
vida mólt austera; el nóm és grech
y significa bon vell. També hi há
monges de la meteixa regla. Ca-
logeres.

CALOMELANS. m. pl. Med. Pa-
nacea mercurial, aliga blanca,
mercuri deis. És el protoclorur de
niercuri sublimat, veranient alte-
rant y purgant segons la dóssis.
Calomelanos.

CALONGE. Geog. Poblé de la prov. de Barcelona,
bisb. de Vich, part. jud. de Igua-
lada; té 428 hab. || Vila de la
prov. y bisb. de Girona, part.
jud. de La Bisbal; té agregat el
caseriu de Sant Antoni y compta
ab 3,327 hab. I| Caseriu del ter-
me de Santany, Mallorca.

CALOR, f. La impressió que
fan ais cossos el foch y '1 sol.
Calor. II Met. Ardiment, activi-
tat, vivesa. Calor. || Lo mes
fort, viu o empenya t d' algún
combat o disputa Calor.

AB CALOR, m. adv. Ab em-
penyo. Con calor.

CALOR NATURAL. El propi O necessari pera conser-
var la vida. Calor natural.

DONAR CALOR, fr. Met. Accelerar alguna cosa. Dar
calor. II A les blanqueríes 1' operació de posar al ca-

Segell do Galonge-
(Barcelona)

Segell de Galonge
(Girona)

CAL

CAL

297

lor o al focli la pell, pera que prengui '1 color viu
que 'n diueii d' anta, iiitroduint'hi I' oli. Dar calor.

ENTRAR EN CALOR. Tomar calor.

FER CALOR, fr. Ésser el tenips calorós. Hacer calor.

GASTAR EL CALOR NATURAL EN ALGUNA COSA. fr.
Met. Posar'lii mes atenció de la que 's niereix. Gastar
el calor natural en aloiina cosa.

MORIRSE DE CALOR, fr. Tindre un grau excessiu de
calor. Freirse de calor.

NI PER CALOR NI PER FRET NO 'T LLEVIS LA CAPA NI
EL BARRET Ref. Denota que no devéni deixar les co-
ses necessaries, encara que 'ns causin alguna moles-
tia. Ni por frío ni por calara no dejes tu cobertura; ni
en invierno sin capa, ni en verano sin calabaza.

NI PER CALOR DEIXIS LA CAPA, NI PER FRET LA CARA-
BASSA. Reí, NI PER CALOR NI PER FRET, etC.

OFEGARSE DE CALOR. Estar niólt faligat per la ex-
cessiva calor. Ahogarse de calor. .

PENDRE CALOR, fr. ENTRAR EN CALOR.

PICAR LA CALOR, fr. Esser mólt calent el temps.
Di Jarse caer el sol.

CALORÍA, f. Fisc. Unitat de mida pél calor. Ca-
loría.

CALÓRICH, CA. m. Quiñi. Cós elemental, fluit y
stibtil que penetra o abandona e!s poros deis cossos,
dilatant o contraient llurs parts; n' lii liá de combi-
uat o interposat, segóns I' estat en que se '1 consi-
dera en els cossos. Calórico.

CALORICITAT. f. Propietat que teñen els animáis
y vegetáis de produir calor espontániament. Calori-
cidad.

CALORÍFER, A. adj. Que trasmet calor. Calorífero.

CALORIFICACIÓ. f. La acció per la qual se pro-
dueix la calor. Calorificación.

CALORÍFICH, CA. adj. Lo qu' escalfa. Calorífico.
II Aparell pera escalfar les habitacions, els cotxes
de ferro-carril, etc. Calorífero.

CALORÍMETRE. m. Instrument pera midar el ca-
lor específich deis cossos. Calorímetro.

CALORIMETRÍA, f. Fis. L'art de conéixer la quan-
titat de calor que "Is cossos teñen en deterniinades
circunstancies. Calorimetría.

CALORIMÉIRICH, CA. adj. Lo que pertany a la
calorimetría. Calorimétrico.

CALORiNÓS, A. adj. Se diu de les malaltíes ori-
ginades féls efectes d' una calor excessiva. Calori-
noso.

CALORÓS, A. adj. Lo que té calor o *n fa tindre.
Caluroso, caloroso.

CALOROSAMENT. adv. m. Ab calor. Calurosa-
mente, calorosamente.

CALOSTRACló. f. Malaltía a qu' est.in subgectes
les criatures acavades de néixer. Calostración.

CALOSTRE. m. La primera llet de la femella des-
prés d' haver parit. Calostro.

CALPE. Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióc. de
Valencia, part. jud. de Callosa d' Ensarriá; és a la
vera del mar y té 2,428 liab.

CALPES (Els). üeog. Castell del ternie de la Pobla
d" Arenoso, prov. de Castelló.

CALPURNI (Flacas). Biog. Retóricli de la época
romana, del qu.il han arrivat fins a nosaltres cinquan-
ta una Declamal iones, qus so\en afegirse seguidanient
a les de Quintilla. Calpurni pertanyia a una familia
tarragonina, y en aquella metrópoli lii queda memo-
ria d' aqiiell cognóin en una inscripció transcrita per
Finestres.

CALRADA. f. 7er. FLAMARADA, INCENDI

CÁLRER. V. Imp. Caldre.

CALS. Geog. ALCALS.

CALS. f. Pedra que cremada s' esponja y se torna
blanca. Cal.

DIC. CAT. — T. I. — 38.

CALS AMARADA. Cal muerta ó apagada.

CALS FOSA. CALS AMARADA.

CALS GRASSA. La que aumenta mólt de volum al
amararla. Cal grasa.

CALS HIDRÁULICA. La que s' enforteix aviat dins
del aigua. Cal fiídrdutica.

CALS MAGRE. La que aumenta poch de volum.

CALS VIVA. La que no está amarada. Cal viva.

CALSA. f. Ter. mitja. V. CALCETES.

CALSICH. m. Calsilla.

CALSIDA. f. Bot. Planta de lafam. de les compos-
tes; mena de cart que serveix pera nodrir els porchs
y 'Is pollets d' indiot. Cardo hemorroidal.

CALSIGAR. V. a. y 'Is seus derivats. TREPITJAR. 1|
V. a. Ter. calsinar, torrar.

CALSIGARSE. V. n Ter. Calsinarse, torrarse per
la forsa del sol. Calcinarse, tostarse.

CALSIGAT, DA. adj. Ter. CALSINAT, TORRAT.

CALSILLA. f. Aleña de niitja sense peu. Calce-
tón.

CALSINA. f. Cals a punt de servir pera emblan-
quinar. Lechada. II Barreja de cals, pedra menuda y
altres materials. Calcina.

CALSINACIÓ. f. y

CALSINAMENT. m. La acció de calsinar. Calci-
nación.

CALSINAR. V. a. Reduira pols les pedrés o 'Is me-
talls per medi del foch. Calcinar.

CALSINAT, DA. p. p. Calcinado.

CALSINAYRE. m. Qui fá cals o 'n ven. Calero.

CALSINER. m. Bassa pera amarar la cals. Calero.

CALSINERÍA. f. La casa o lloch ont s' lii ven cals.
Calería.

CALSINÓS, A. adj. Lo que té niolta cals. Calcáreo.

CALSÓ. ni. Botí sense sola. Botín, polaina.

CALSOBRA. f. Ant. Ruñes d' un edifici. Escom-
bros.

CALSÓNS. ni. pl. MITJES. || CALCES.

CALSOTES. ni. BUTXAQUES.

CALSOTETS, CALSETS o CALSOTS. m. Calces
de tela que 's posen desota deis pantalóns, etc. Cal-
zoncillos, pañetes.

CALSPAT. m. Miner. Mena de cals carbonatada
crestallisada. Calspato.

CALT, DA. adj. Ant. CALENT.

MENTRES ES CALT SE PELA. Ref. DE CALENT EN CA-
LENT SE PELEN.

CALTERISAR, v. a. Ant. CAUTERISAR.

CALTIRI. m. Ant. CAUTERi.

CALUIX. m. Ter. TRONXO.

CALUMNIA, f. Acusado falsa y maliciosa. Ca-
lumnia

AFIANSAR DE CALUMNIA, fr. For. Obligarse 1' acu-
sador a provar lo que dedueíx contra 1' acusat, sub-
jectantse a les penes establertes per la llei cas de no
c u m p 1 i r ' li o . A fian zar de ca lu nin i a.

M'RAR DE CALUMNIA, fr. For. Prestar les parts liti-
gants, al principi del plet, jurament de que no pro-
cedeixen ni procedirán de mala íé. Jurar de calumnia.

CALUMNIADOR, A. m. y f. Qui calumnia. Calum-
niador.

CALUMNIAL. adj. CALUMNIÓS.

CALUMNIAR, v. a. Acusar falsa y maliciosament
a aigú atribuínt'li un delicte que no ha comes. Ca-
lumniar.

CALUMNIAT, DA. p. p. Calumniado.

CALUMNIÓS, A. adj. Lo que conté calumnia. Ca-
lumnioso.

CALUMNIOSAMENT. adv m. Ab falsa acusació.
Calumniosamente.

298

CAL

CAL

CALVA, f. La closca del cap qiian li lian caigut els
cabells. Calva, calvicie, calvario, calvez, y calva-
trueno la que prén tot el cap.

CALVARL 111. El camí que té varíes estacións o
capelietes eu iiieiiiorii de la pujada de Jesucrist al
Calvari. Calvario. |1 Mel. Vida plena de penes y do-
lors, y aixis se diu: ¡Qtiin Calvari! Calvario.

CALVARI (Plá del). Orog. A la iiiontanya de
Sant Jaunie de Frontanyá.

CALVARÍA, f. Nóin d' unes relligioses de 1' ordre
de Nostre Senyora del Calvari. Calvarla.
CALVASSA. f. auni. Calvaza.
CALVEJAR. v. n. Anar faltant el cabell. Encal-
vecer.

CALVELL. Hidrog. Ribera del Vallespir que, des-
prés de passar per Taulís, descendint de Rocli Rodó,
s' uneix a la ribera de Castell.

CALVERA. Oeog. Poblé de la prov. d' Osea, aba-
diat de Sant Victoria, part. jud. de Benabarre; és a
la vera del riu Isábena y té 323 liab.
CALVESA. f. CALVA.
CALVET. m. diin. Calvete, calvillo.
CALVET (Damas). Biog. Poeta y autor dramá-
tich de la renaixensa catalana. Va néixer a Figueres
r any 1836 y va morir a Barcelona '1 1891. Va seguir
la carrera d' enginyer iiidust.ial, y durant uiólts anys
va ensenyar dibuix de progec-
tes a l'Escola Industrial de Bar-
celona. Havent aiiat 1' any 18G1
a les testes del Felibrige, a Ta-
rascó, va ésser nonienat Jelibre,
servint de lia? d' unió entre'ls
literats catalans y provengáis.
Mes tart va obtindre 'I mestrat-
se en Gai saber (1878). Colabora
en Los trobadors noiis y en El
conseller, en La Corona de Ara-
gón y en el Diario de Barcelona.
L' a:iy 1865 va tindre un gran
éxit literari ab el sen drama
La campana de I' unió. L' any
1874 va publicar la primera opereta catalana: A ¡a vp-
reta del mar, ab música de'n J. Qoula. Reuní ses poe-
sies en el Ilibre Vidrims (1881) y dona luostra desa po-
tencia literaria en el poema Mallorca cristiana (1886),
CALVIÁ. Geog. Vila de 1' illa de Mallorca, part.
jud. de Palma; és al vessant poneüti de la serra de
la Burguesa y té 2,551 hab.
CALVICIA. f. Calva, calvicie.

CALVINA o CALUINA. f. Ant. Meha de dart gros
que conuinnient s' usava pera la caga de selvatgins.
Jabalina.

CALVINISME. ni. Secta de Calvíno, qne 1' any
1685 fou desterrada de Franga pél edicte de Nantes.
Entre 'Is mólts erros del calvinísnie, son que Déu
predestina o reprova sois perqué vol, sense atendré
a mérit o desiiiérit; qui dona ais predestináis una fé
que no poden perdre, y una gracia que 'Is hi priva la
llíbertat; que 'Is justos no poden, a causa del pecat
original, fer cap obra bona, ni están obligats a feria
ni a guardar els ma;iaments, y altres erros condem-
nats per 1' Escriptura, els Concílis y 'Is Sants Pares
y per 1' Iglesia universal. Algúns diuen que 'Is erros
d3 Calvino son mil quatrecents. Calvinismo.

CALVINISTA, m. Sectari de Calvino, heresíarca
del sigle xvi. Calvinista.

CALVINYÁ. Geog. Poblé del dist. muupal. d' An-
serall, prov.de Lleida.
CALViSSlM, A. adj. sup. Calvísimo.
CALVO, A. adj. Qui té tot el cap o part d' cll sense
cabells. Calvo.

CALVO DEL TOT O CÓM EL PALMELL DE LA MÁ. Calvo
como una calabaza.

Damas C.a'vet

TORNARSE CALVO, fr. Pcrdre 'Is cabells. Encalve-
cer, encalvar.

CALVÓ (Pasqual). Biog. Mallorquí d' un talent
extraordinari en arts y ciencies. Va néixer 1' any
1752. Desde petit va estudiar dibuix y pintura, diri-
git pél famós Cliiessa. Passá cincli anys a Venecia,
desJe ont María Teresa d' Austria el crida a la seua
cort, y d' allá fou envíat a Roma 1' any 1774, aea-
vant de consolidar son renóm. Aquella protectora el
feu retornar a Viena 1' any 1779, 1' elegí primer pin-
tor de la cort, ocupantlo en sa imperial galería ab
setcents florins anyals. Mes, aviat 1' anyorament feu
presa del artista Calvó, prenent a voltes carácters
de bogería, ab tot y les mostres d' estima del prímp-
cep de Kanning y d' haverlo fet passar una tempo-
rada al Luxemburg Se '1 feu viatjar per Italia y Es-
panya; en 1787 ana a 1' América, y a son retorn a la
patria una parálisis li dificulta 1' exercici de la pin-
tura, ocupant son temps, fi:is al morir en 1817, aca-
vant sos Ilibres inédits, sobre: Fracciones decimales;
Logaritmos; Algebra; Geometría; Perspectiva; Arqui-
tectura; Construcción naval; Gnomónica; Fisica expe-
rimental; Estática é hidrostática.

— (SANT BERNAT). Biog. Va néixer 1' any 1180 al
Mas Calvó, prop de Reus. Cursats els estudis, va ves-
tir r hábit de Sant Benet al monestir de Santes
Creus, éssent elegit, 1' any 1226, abat perpétuu per
unanimitat. D' allí va passar, 1' any 1233, a ocupar
el bisbat de Vicli. A la conquista de Valencia va
Iluitar contra 'Is alarbs, rendint castells y viles, que
'1 reí Jaume I va cedir en feudo a 1' iglesia de Vich.
Penedit de les crudelitats de la guerra, se va retirar
a la vida contemplativa fins que 's va creure prou
purificat pera retornar a Vich a regir el bisbat, ont
va morir el 26 d' Octubre de 1' any 1243, comptant
73 anys d' etat. Ja en vida se li atribuíen niiracles y,
després de mort, 1' Iglesia 1' lia colocat entre'ls sants.
Era un bisbe notable y un predicador eloqüent. El
S2u eos se venera en capeila expressa a la catedral
de Vich.

— Y GUALBES (FRANCESCH). Bíog. Militar catalá,
nat a Barcelona en 1625 y mort en 1690. Li deien el
valent, perqué lio era de bó. Estigué afortunat al
guerrejar contra 'Is moros de Berbería. En la guerra
deis segadors se porta cóm a bon patrici. Un cop
finida la brega, passá al servei del rei de Frauga
Lluís XIV, ab qui ana a la campanya d' Holanda. Du-
rant aquella guerra, fou escullit pera governador de
Maestrich, havent defensada bé la plaga contra 'I
primpcep d' Orange. Per tal servei nieresqué ésser
tinent general de 1' exércit francés.

— Y PUio (BERNAT). Biog. Mestre de música mólt
distingit. Va néixer a Vich

r any 1819 y va morir a
Barcelona '1 18S0 Va ésser
organer del Pi en 1842, en
1844 de Santa María del
Mar; després ho va ésser de
la Catedral fins 1' any 1853,
en que va passar de mestre
de capeila a 1' iglesia de la
Mercé. Va escriure sobre '1
seu art en El Ancora. Va
ésser director de la secció
de música de La Filarmó-
nica, y va compondré niés
de setcentes obres de mú-
sica relligiosa, 1' ópera II so-
litario y algunes sinfoníes y
peces pera cant y piano, quarteto y orga. És mólt
apreciat el seu Método de solfeo.

CALZA o CALQA (Francesch). Biog. Historiaire y
docte en llengües grega y llatina. Va néixer a Barce-
lona a la segona meitat del sigle xvi. Era home de
gran cultura y va escriure d' historia de Catalunya,
haventne publicat no mes De Cathalonia líber pri-

"tí^ís^

Bernat Calvó y Puig

CALL

CAM

299

mus, en octau, 1' any 1588. Els altres tres Ilibres que
liavíeii de completar 1' obra resten inédits. L' any
1601 va publicar la relació de les festes de Sant Ra-
món de Penyafort a Barcelona. EIssciis contenipora-
iiís el teníen en gran estima.

CALL. ni. El canii estret y llarch en niitj de nionta-
nyes, parets, etc. Callejón.

CALL juiCH. Barri ont en les poblacións vivíen els
jueus durant 1' Etat mitjana. Judería.

CALL DE LA MA. Allí PALME! L.

¡CALLA! Usat cóni ¡nterjecció significa 1' extra-
nyesa (]iie causa alguna cosa, y aixís se diu: ¡calla,
qii és bol ¡Calla!

CALLADA, f. Ant. GAiATü.

A LA CALLADA, ni. adv. CALLADAMENT.

CALLADAMENT. adv. ni. Sense parlar. Tácita-
mente, callandico

CALLANDET. ni. adv. Ab veu baixa, sense fer so-
roU. Callandico.

TOT CALLANDET. ni. adv. Ocultaiiient, dissiniulada-
nient, sense fer soroll. A la calla callando.

CALLANSA. f Ant SILENCL

CALLAR. V. a. No parlar. Callar. || Guardar "se-
cret. Callar. || Dissiuiiilar, tindre algi'i reserva! el seu
intent. Callar. || No donarse per entes de lo que se
sent a dir o se sab. Callar. || Passar en silenci, onie-
tre alguna cosa de lo que 's diu o s tracta. Callar,
pasar por alto. || Tolerar, no oposarse a algún abús,
poguent'lio fer. Callar. || Parar de cantar els aucells,
les granotes, etc. Callar. || Guardar silenci. Callar.
II Poét. Calmar o disminuirse 'I soroll de la mar, deis
rius, del veiit, etc. Callar.

CALLA TÚ Y CALLARÉ JO, O CALLA Y CALLARÉ. Loc.
Penóla que a qui té detectes no li convé rependre 'Is
deis altres. Cállate y callemos, que sendas nos tenemos.

CALLAR Y FER LA SEVA Loc. fam. S' aplica al que
fá '1 seu negoci sense fer cas d' observacións. Parece
que cae y se agarra; callar y obrar por la ¡ierra y por
la mar.

FER CALLAR, fr. Convencer, flacer callar.

NO FA POCH, QUI CALLA Y FA 'L SEU JOCH. Ref. Se
aplica al qui en alguna conversa observa sense par-
lar, pera femé us al seu degut temps. Quien calla,
piedras apaña.

QUI CALLA OTORGA. Rej. Denota que, en les coses
favo abl s, qui calla consent. Quien calla otorga.

QUl NO SAB CALLAR LO SEU, MAL CALLARÁ LO DELS
ALTRES. Rej. Que 's prén en sentit literal Quien dice
lo suyo, mal callará lo ajeno; asno lerdo, tú dirás lo
tuyo y lo ajeno.

QUI NO SAB caí LAR, NO SAB PARLAR. Rej. Denota
que qui enraona niólt acostunia dir niólts disbarats.
Quien no sabe callar no sabe hablar.

QUI TÉ MES QUE CALLAR, MES ENRAONA. Rcf. Se prén

en sentit literal. Reprende vicios ajenos quien está
lleno de ellos; buen callar se pierde.

CALLARÍS. m. Ant. CALL.

CALLAT, DA. p. p. Callado. || adj. Qui guarda '1
secret. Reservado, callado. || Qui parla pocli. Taci-
turno.

CALLASTRES. Geog. Veinat d' Estavar, cantó de
Sallagosa, depart. deis Pirineus Orientáis.

CALLERÉS, A. adj. Cosa de Cáller, ciutat de Cer-
denya. Calieres.

CALLES. Geog. Poblé de la prov. de Valencia, bis-
bat de Segorb, part. jud. de Cfielva; és a la vora de
una riera y té 1,093 hab.

¡CALLÉU! interj. ¡Callad!

CALLIPOLIS. Geog. ant. Colonia fócense fundada
prop de Tarragona.

CALLIS (Antoni). Biog. Famós advocat vigatá de
la nieteixa familia d' en Jaunie Callís (Calido).

— (JAUME). Biog. Famós juriscoiisult que va néi-
xer a Vicli 1' any 1370. Péls seus mérits va obtindre

mis:

alts cárrechs deis ordres civils y niilitars. Els reis
Alfons IV, Martí I y Ferrán d' Antequera, s' honraren
ab la sena amistat y '1 derrer el va fer noble y 1' ar-
ma cavaller. L' any 1419 la nobksa '1 va elegir pera
representarla a les Corts do St. Cugat del Valles y 'I
bra? militar ¡'escullí I' any 1422 pera jutge provisor
y reparador. Va escriure Ilibres notables sobre '1
dret cátala, d' entre 'Is qu:ils deu citars : Comnien-
tarium super usaticos Catlialonice (1401).

CALLOSA (Serra de). Orog. Serra que lii há enire
Callosa de Segura y Benferri, prov. d' Alacant.

CALLOSA D' ENSARRIÁ. Geog. Part. jud. de la
prov. d' Alacant, format de 18 ajuntaments, que son:
Alfaz del Pí, Altea, Beniardá, Beniniantell, Benissa,
Bolulla, Calpe, Callosa d' Ensarriá, Castell de Cas-
tells, Coiifides, Cuatretoudeta, Faclieca, Famorca,
Guadalest, La Nucia, Polop y Tárbeiia. || Vila de la
prov. d' Alacant, dióc. de Valencia, cap del partit del
seu nóni; és a la vora del liu Guadalest y té 4,220
liab. II — DE SEGURA. Vila de la prov. d' Alacant, bis-
bat d' Oriola, part. jud. de Dolo-
res; és a la carretera de Murcia a
Valencia, al peu de la serra de la
Closa, y té 5,262 liab.

CALLÚS. Geog. Poblé de la pro-
vincia de Barcelona, bisb. de Vicli,
part. jud. de Maniesa; té 719 Iiab.

CAiVlA. t. Pailant d' homes la '"

part del cós entre '1 peu y 'I genoll Segell de Callús
y a voltes fias comprenent 'hi la
cuixa. Pierna. |1 El pal del cós de les lletres que tira
cap avall, cóni els de la ni, n. Pierna, || El pal o trag
de lletres que puja o baixa mes que 'I cós d' elles.
Palo. II Part del forcli d' alls, etc. Ristra, ramal ||
El cap de la fona. Ramal, pierna. || La part de la
mitja desde '1 taló fins al genoll. Caña. j| La del botó
y seniblants. Presillas. i| A la prempsa d' imprimir
cada un deis niontants que serveixen de peu y costat
pera estiebar y assegurar tota la máquina. Pierna.
II A les plantes el tronxo, troncli o (rompa. Tallo. ||
Parlant del bot, el coll per ont raja. Piezgo. || pl. Els
niontants de la taula. Pies.

AOAFAR PER LA CAMA. Apernar.

CAMA A CAMA. m. adv. TANT A TANT.

CAMA AS6Á CAMA ALLÁ. ni. adv. Ab les cames se-
parados. A horcajadas, á horcajadillas.

CAMA DE BLAT. Caña.

CAMA DE FIüUERA. Ant CAMATORT.

ÉSSER LA CAMA DEL MAL. fr. Fam. Denota qu' aigú
és la causa del mal que succeeix. Ser el dedo malo.

TINDRE UNA CAMA A LA SEPULTURA O AL FOSSAR.

fr. Met. Denota qu' algú és tant vell o está tant ma-
lalt que no pot trigar gaire a morirse. Tener un pie
en la sepultura.

AB LES CAMES NÚES O CRUES. fr. En pernetas, en
piernas, desnudas las piernas.

CAMES DE BRÓQUIL O DE GÁNGUIL. Qui les té Mar-
gues y primes. Zanquivano.

CARREGARSE LES CAMES A COLL. fr. ANAR A FEU.

tSTAR A CAMES. fr. Met. Haver eixit bé d' alguna
disputa o deis cárrechs que 's fan, o d' algún perill.
Sacar bien el caballo ó sacar el caballo limpio. \\ Met.
Fer alguna cosa difícil y perillosa evitant tot dany.
Sacar bien el caballo, ó el caballo limpio.

ESTIRAR ÍES CAMES. fr. Fam. Passejarse. Estirar,
extender las piernas.

HAVER A CAMES. ir. Fam. ACONSEGUIR.

MOURE VIOLENTAMENT LES CAMES. Loc. Pernear.

SEGAMENT DE CAMES. f. Paralisació momentánia
del nioviment de les carnes.

SEGAR LES CAMES. TRENCAR LES CAMES.

SEGARSE LES CAA1ES. fr. Parausarse llur movinient;
no poguer canñrar.

TALLAR LES CAMES PER LA CÓRBA. fr Debilitar
mólt. Desjarretar.

TALLAR O SEGAR LES CAMES. fr. Impedir els medís

300

CAM

CAM

pera fer fortuna. Desjarretar, cortar los pasos. \\ De-
bilitad les forces. Desjarretar.

TiNDRE BONES CAMES. fr. Ésser niólt caminador.
Tener pies ó buenos pies.

TORT D2 CAMES. CAMATORT.

TRENCAR O TRENCARSE LES CAMES. fr. ImpOSSibili-
tar o iinpossibilitarse pera alguna cosa. Cortar ó cor-
tarse ¡as piernas.

VALDíES DE LES CAMES. fr. Escapar corrent. Poner
pies en polvorosa; tomar las de Villadiego.

CAMACURT, A. adj. Dit de qiii té '1 pas curt. Pa-
sicorto.

CAMADA. f. Cop de cama. Pernada. || Ter. ban-
cada, 3. II Pas Ilarch. Tranco, gambada.

A CAMADES. ni. adv. A salts, apressurddanient.
A paso largo, á trancos. \\ Met. ter. A tires

CAMAFEU. m. Pedra fina gravada al relleu. Ca-
mafeo.

C.AMAL. ni. Ant. Qrillo.is de fusta que posats al
coll di les carnes inipideixen caminar Iliureiiient.
Cepo, corma. || Ais arbres les branques mes groixu-
des q.ie se 'n separen immediatament desde la soca.
Brazos. || Ter. Cuixot deis pantalons, etc. iVluslo,
calzón.

CAMALDULENSE. f. Ordre de relligiosos fundada
r any 1009 par Sant Romualt, baix la regla de Sant
Benet ab algunes constitucions particulars y liábit
blanch. El seu principal mo;iast¡r és el Mont de la
Corona, ais Apenins. Va ésser aprovada 1' any 1703
per Alexandre 11. || adj. Lo pertanyciit a la esmentada
ordre o ais seus relligiosos. || Relliojós que segueix
r ordre del meteix nóm. Camandulense, camaldu-
lense.

CAMÁLICH. m. A Barcelona, Madrit y algunes al-
tres parts qui s' está regularnient a les plasses o al-
tres paratges públiclis, ab unes cordes al coll, a fí
de que qualsevol pugui servirse d' e!l pera transpor-
tar coses de pes d' una part a 1' altre, guanyantse
aixís la vida. Mozo de cordel ó de esquina, gana-
pán, faquín.

CAMALS. m. pl. Ant. Mena de cal^at. Botas.

CAMALL. m. Cuixot deis pantalons o deis calso-
tets. Pernera.

CAMALLADA. f. El cop. que 's reb a la cama y '1
seu efecte. Pernada.

CAMALLARCH, GA. adj. Se diu de qui té les ca-
rnes llargues o de qui allarga mólt el pas. Pasilargo,
zanquilargo.

CAMALLEÓ. m. Zool. Mena de llarganJaix, d' ulls
graus y fondos; té quatre potes y a cada una tres
dits; la qua Uarga y plana, y s' agafa ab ella lo me-
teix que ab les potes; al cap h¡ té una mena de cres-
ta y dues oberturas que li serveixen de ñas; no té
o.^elles. El seu moviment és pausat y grave. Pren di-
ferents colors y 'Is mud:i fáciliiient. Camaleón. ||
Astr. Una de les dotse constelacions australs obser-
vades péls moderns. Camaleón.
II Bot. Planta medicinal. Angé-
lica.

CAMALLEOPART. m. Aslron.
Constelado septentrional. Cama-
leopardo.

CAMALLERA. Geog. Poblé del
dist. niunpal. de Saus, prov. de
Gírona.

CAMALLERES. f. Ter. CARA-

.MELI.ES.

CAMALLlGA.f. 7er. LLIGACAMA.

CAMALLOCH m. Ter. Eiiginy pera pescar. Red.

CAMALLUENT. A. ni. y f. Ter. Nóm que 's dona
ais pagesos richs de niontanya. Montañés.

CAMAMILLA D' ARAGÓ. f. Bo¡.. Planta aiiyal de
la fam. de les compostes, que té de trenta a quaranta

centínietres d' alsada y fá pomets de flors blanques
ab un botó groch al mitj; tota ella fá mólt bona olor.
Matricaria, botón de plata. || — BORDA. Varietat de
caniamilla que per les fulles se sembla al fonoll; treu
un tany y al cap de munt lii surt una flor de fulles
blanques al entorn y grogues al mitj. Magarza, ma-
tricaria. II — FINA. Varietat de 1' anterior; té poca al-
sada y fá mólt bona flaire. Manzanilla fina. \\ — PU-
DENTA. Planta de la meteixa fam. que les anteriors,
pero mes petita; s' arrapa a térra, té les tiretes de
les fulles mólt primes y fá tot' ella una pudor mólt
ofenosa. Manzanilla h'^dionda || — ROMANA. MANSA-
NILLA FINA. || — D' URQELL. MAN'SANILLA D' ARAGÓ. ||
— VERA. Varietat de les anteriors, de les que sois se
dist ngeix per la seua olor, que és mólt mes fina; les
seues flors so;i les que mes generalment s' usen en
medicina, sobre tot cóm tóniques y antiespasmódi-
ques. Manzanilla verdadera ó romana.

CAMAMIRLA. Ter. CAMAMILLA.

CAMÁNDULA, m. Irón. Se diu de qui la sab Mar-
ga. Camándula.

TINDRE AíÓLTES CAMANDULES, fr. Jrón. Ésscr inólt
astut. Tener muchas camándulas ó conchas; tener más
conchas que un galápago.

CAMANDULEJAR. v. n. Obrar cóm camanduler.
Camandulear.

CAMANDULER, A. m. y f. Qui té nióites caman-
dules, hipócrita. Camandulero.

CAMANDULERÍA, f. Camándula.

CAMAOBERT, A. adj. Qui té les cames obertes.
Perniabierto

CAMAPRIM, A. m. y f. Qui té les cames primes.
Zanquivano.

CÁMARA, f. La pe^a ont el rei dona audiencia, y
ont sois hi teñen entrada 'Is gentils homes, ajudes
de cámara y embaixadors. Cámara || Nóm comú ais
consells compostos de president y diputat sense nú-
mero fixo y també cada un deis cossos llegisladors
que sol liaver 'hi ais governs representatius, distin-
gintse ab els nóiiis de cámara alta '1 Senat y cámara
baixa '1 Congrés. Cámara. I| En anatomía part cón-
cava del craneu que va a parar al exterior de 1' ore-
11a. Cámara.

CÁMARA ALTA. A Anglaterra'l consell o tribunal
superior compost deis senyors quin número 's deixa
al arbitri del rei. Cámara alia.

CÁMARA APOSTÓLICA. Aquella en que 's tracten els
negocis pertanyeiits a la tresorería o doniinis de la
Iglesia. Cámara apostólica.

CÁMARA BAIXA. La qu' está composta deis dipu-
táis de les provincies, viles y pobles. Cámara baja ó
de los comunes.

CÁMARA IMPERIAL. Aquella en que 's judiquen els
negocis deis princeps del imperi. Cámara imperial.

CÁMARA OBSCURA. Terme d' óptica. Se redueix co-
muntnient a una caixa de fusta, en que hi há un cañó
ab el seu vidre lenticular, de manera que s' acosti y
s' aparti pera buscar el foco; rebut aixís el raig de
la llum, que va a parar a un miíall que íá un ángul
de quaranta ciuch graus ab ei plá lioritsontal de la
caixa, d' aquí ressalten els raigs, forniant ángul de
reflexió igual al d' incidencia, a un vidre desllustrat
qu' está sobre 'I mirall, forniant
ab ell el meteix ángul que 'I plá
inferior, y en aqucst vidre des-
llustrat, que no deu rebre altre
llum que la que passa per dit
cañó, s' hi pinta I' obgecte ab
tots els seus colors y propor-
cions. Cámara oscura.

CAMARASA. Geog. Vila de la
prov. de Lleida, bisb. d' Urgell,
part. jud. de Balaguer; és a la vora
del Segre y té 1773 hab. |! Caseriu del terme de la
Pobla de Mafumet, prov de Tarragona.

Segell de Camarasa

CAM

CAM

301

CAMARER. m. Digiiitat o enipleu; y aixís se din:
Canonje camarer. Camarero. || Criat distingit que
cuida de tot lo pertanyent a la cambra. Camarero.
CAMARER DEL REÍ. A la casa rcial de Castella s' a-
nonienava aixís al principal de la cámara del reí, fins
que s' hi introduireu 1' estil y nóms de la casa de
Borgonya, y allavors preiigué '1 nóiu de sumiller de
corps. Camarero mayor. || CAMBRER.
CAMARERA, f. Camarista. || CAMERERA.
CAMARERÍA, f. Cert tribut que's pagava en temps
del rei En Pere a la cámara reial; y consistía en qua-
ranta niaravedissos per niiler deis que'l rei pagava
ais seus criats. Camarería |¡ L' emplea u ofici de
camarer. Camarería.

CAMARIL. m. Pega que hi liá derrera del altar de
alguna imatge, ont s' hi guarden les joies y 'Is ves-
tits. Camarín.

CAMARILLA, f. Ais estudis de gramática la pega
out s' hi douaven surres. Camarilla. || Conjunt de
cortesans que, per estar niólt aprop de les persones
reials, influieixeii en e!s negocis del Estat. Camarilla.
CAMARISTA, m. Ministre del consell de la cáma-
ra. Camarista. || f. Dama queserveix a la reina, prin-
ceses o infante-. Camarista.

CAMARISTA MAJOR. La de més autoritat entre les
que serveixen a la reina. Ha d' ésser de la grandesa
d' Espanya y entre altres preeminencies té la de ma-
nar a totes les que serveixen a palau. Camarera ma-
yor.

CAMARLENCH. Títol de dignitat entre Ms carde-
nals de la santa Iglesia romana, tenint obligació de
presidir la cámara apostólica y exeicir 1' autoritat
papal quan hi há sede vacant. Camarlengo. || A la
casa reial d' Aragó equivalía a camarer de Castella.
Camarlengo.

CÁMARO, m. Ictiol. Cranch de mar, petit cóm el
dit xich de la má. Camarón.

CAMARÓN Y BORONAT (Joseph). Bies. Pintor
valencia notable, nat a Segorb 1' any 1730 y mort a
Valencia '1 1803, essent director jubilat de 1' Acade-
mia de Sant Caries. Era fill del esculptor Nicolau,
que li feia seguir la seua especialitat. Mort el seu
pare se va dedicar ab gran fe a la pintura, sobresur-
íint tot seguit lo nieteix en la figuia qu' en el paisat-
ge Conreuá ¡gualment la poesía y la música, essenl
autor de composicións que no passáren d' entre 'is
amichs. L' any 1752 va anar a Madrit pera estudiar
els grans p'ntors italians y espanyols. Alli va pintar
pera 1' embaixador d' Anglalerra alguns quadros que
avui figuren al palau de Windsor y al Musen de Lon-
dres. Es mólt llarga la nota de les pintures notables
d' en Camarón.

CAMARÓN Y MELIÁ (Manel). Biog. Pintor valen-
cia, fill del anterior y germá d' un altre de ben dis-
tingit. Va néixer I' any 1763, y '1 1799 va disputarse
el cárrech de director deis Estudis ab el famós pintor
en Vicens López, lloch que va ocupar dignament al
any 1801. Va pintar la mitja taronja del presbiteri y
els medallons de la volta de la catedral de Segorb.
Al Musen provincial de Valencia hi figuren d' ell ab
el número trenta dos una Dolorosa; Una Verge, ab el
número noranta; y el retrato de D Francisco X. As-
piroz ab el número vuitcens noranta sis.

CAMAROSIS. f. Cir. Fractura del crani, quins frag-
ments están disposats de modo que formen una volta
y teñen per base la duramáter. Camarosis.

CAMAROT. m. Petit compartlment que hi há ais
barcos per posar 'hi 'i Hit. Camarote.

CAMAROT Ds PROA. ni. Náiit. Aposento d' un barco,
situat cap a la proa. Camarotillo.

CAMAROT DEL TAMBUTXO. Aíííz/. Cada un deis que
ais barcos de vapor se fan a popa y a proa deis tam-
butxos de les rodes. Camarote del tambor.

CAMA ROJA BRODADA. Ornit. Nóm vulgar de
una au del género Lobipes. Caballero labrador.

CAMARROJA. f. Bot. MORELLA ROQUERA. || XI-
COIRA. II Ornit. Ab aqnest nóm se desinnen al menys
tres menes d' aucells deis géneros Antliiis, Himanto-
piis y Totaniís. Ruselinaó bermejina, zancudo co-
mún, caballero gambeta.

CAMA-SECH. m. Bot. Bolet mólt semblant al moi-
xernó, més quina aroma no es tan bona cóm la de
aqnest. Hongo de tallo muy delgado.

CAMASSA. f. aum. De cama. Pernaza.

CAMATIMÓ m. Barra de 1' arada. Timón.

CAMATORT. m. Sancallós eiidíns. Estevado, pa-
tiestevado. II Sancallós eiifora. Zambo, patizambo,
zancajoso, zancajiento.

CAMAURA. f. Mena de gorra ab dues puntes que se
baixen pera tapar les orellts. Papalina, becoquín.

CAMBl. in. Barata d' una cosa per altra. Cambio,
trueque, permuta. |l Aiiment o disminució del valor
que 's dona a la moneda, al temps de pagar, a les
provincies ont se destina. Cambio || L' interés o
ganancia pera pagar les lletres. Cambio. || L' acte de
pendre diners, obliganlse per cert premi o interés a
abonarlo a la pait que s' ajusta. Cambio. |1 Tornes
que 's donen al fer una barata. Premio. || El deis
presoners. Canje. || El de paper moneda en diners, y
al revés. Agio, agiotaje. (1 Mudansa, alterado, va-
ríetat. Cambiamiento, mudanza || Entre gitanos.
AMISTANSAMENT. || El llocli O casa out se fan els cani-
bis. Cambio.

A LES PRIMFRES DE CAMBI. Loc. met. Al coinensar
algún negoci. A las primeras de cambio.

CAMBl MENUT. La permuta o barata d' unes mone-
des ab altres pagant cert interés. Cambio minuto.

CAMBI SECH. El negoci que 's fá donant diner a
canibi ab Uetra fingida sens revelar el guany o inte-
rés que resulta a qu¡ dona '1 diner. Cambio seco.

DONAR A CAMBl. fr. CAMBIAR.

DONAR EL CAMBI. fr. Fer burla. Hacer burla, bur-
larse de alguna cosa.

EN CAMBI. ni. adv. En cambio, en recompensa.

PENDRE 'L CAMBI. fr. Deixarse ensanyar sense ado-
narse'n. Dejarse entrañar, dejarse embaucar.

TORNAR EL CAMBI. fr. Met. Tractar a algú cóm ell
nos lia fraclat. Pagar con la misma moneda.

CAMBIABLE, adj. Lo que 's pot cambiar. Cam-
biable

CAMBIADÍS, SA. adj. Mudable, variable.

CAMBIADOR, m. Qui cambia Cambiador, cam-
biante. II Ant. CORREDOR DE CAMBl, CAMBISTA.

CAMBIADURÍA. f. Ant. Corredoría.

CAMBIALAR!. m. For. Aquell a favor de qui'l cam-
biador fá la perniuta deis diners. Cambialario.

CAMBIAMENT. ni. Ant. CAMBl, MUDANSA:

CAMBIANT. p. a. Qui cambia. Cambiante.

CAMBIAR. V. a. Baratar. Cambiar. || Variar, alte-
rar. Cambiar. || Donar o pendre diner a canibi. Cam-
biar. II Mudar una cosa d'una part a 1' altra. Mudar,
trasladar, trasmudar. |l Náut. Girar les veles de
modo que hi pegui '1 vent. Cambiar.

CAMBIAT, DA. p. p. Cambiado.

CAMBIERA. f. Ant. CAMBI.

CAMBISTA. 111. Qui barata monedes o bitUets de
bancii mitjansant cert interés. Cambista.

CAMBRA f. Sala. Aposento, cámara. || ORAner.
II La saia de popa que hi há a les enibarcacións. Cá-
mara. II L' excrement de la persona. Cámara. || Ant.

MENJADOR, 2. II Flato.

ESTAR EN LA CAMBRA, fr. Ter. ESTAR EN CAPELLA.

TRAVAiLAR EN CAMBRA, fr. Travallar privadament.
Trabajar privadamente.

CAMBRA FOSCA. Orog. Clotarada dessota Roca
Colóni, plena de colo.^sals t rieres.

CAMBRA DE MONTMELL. Orog. Aspres cingle-
rats que formen un original recios en el que s' lii

302

CAM

CAM

tanquen grosses remades, en la serra del meteix n6ni
del Cadí.

CAMBRAHÍNA. f. CAMBRAY.

CAMBRAY. m. Tela ino t fina que pren el nóin de
la ciutat oat se fabrica. Cambray || Lo que se li
sembla o hi pertany. Cambrayado.

CAMBRAYNA. f. Tela que se sembla al cambray.
Cambrayón.

CAMBRAYÓ. 111. Tela semblant al cambray, pero
niés ordinaria. Cambrayón.

CAMBRER. m. Ant. CAMARER. || Ais liospitals, qui
cuida de la cambra. Camarero, cabo de sala.

CAMBRERA. f. La criada d stingiJa de casa de
senyors. Doncella, camarera.

CAMBREROL Geog. Veinat del terme de Massa-
nes, prov. de Girona.

CAMBRES. f. pl. Flui.xetat de ventre. Despeno,
cámaras, diarrea.

CAMBRES DE SANCH. fr. Fluix de ventre, en que "s
treu sancli. Disenteria.

QUI TÉ CAMBRES. fr. Camariento.
TINDRE CAMBRES. fr. Fani. Irse
/IV ^ ^^\ ''^ vareta.

'\ n ^^ CAMBRES D' ASE. Orog. Ciin

de la div seria entre la Cerdanya
y '1 Conflent (2,750 niet.).

CAMBRETA. f. dim. Camarilla,
camarita.

CAMBRILS. Geog. Vila de la
prov. y dióc. de Tanagoiia, part.
jud. de Reiis; és a la vera del
mar, té estació de F. C. y 2,676
habitants. || Caseriu del dist. nuinicipTl d' Odén,
provincia de Lleida. |] — (riera de). Hidrog. Curs
d' aigua a la vera de la esinen-
tada vila.

CAMBRÓ. m. Of. Cada un deis
quatre dentallóns de ferro, fixos
per inedi d'un eix al carro de la
preiiipsa, qu' entren a les cañáis
de les badanes inipedint que ixi
aquéll del seu lloch quan corre
per aquéixes. Cambrón. || pl. Pe-
ces de ferro, fixes antigiiament a
les caixes deis telers de seda,
que servíen de guía a les llensadores. Cambrón.

CAMBRONERA. Bot. Nóin vulgar d' una planta de
la fani. de les solanácees.

CAMBROTA. f Llcchdemals endreqos de la casa.
Chiribitil.

CAMBUCA. f. Pato!. Llaga venérea que 's fa al
entrecuix prop deis orguens genitals. Canibuca.

CAMEDRIS m. Bot.
Planta de la familia de les
llabiades qu'és niólt comu-
na a les nioiitanyes de roca
calar; té les falles petites
y retallades cóni les del
roure y les seues flors son
petites, vermelles y amar-
gantes. Camedrio.

CAMEDRIT. ni. Farm. Vi
preparat ab la infusió del
camedris. Camedrito.

CAMFJAR v. n. Moure
les carnes. Pernear. |1 Ca-
minar depressa. Pernear.

CAMELAS. Geog. Poblé
del depart. deis Pirineas
Orientáis, bisb. de Perpi-
nyá, cantó de Thuir; és a
la vera de la riera de Castcllnou y té 517 hab.

CAMELIA, f. Bot. Mata de la lani. de les cameliá-
cees; prové de I' Assia central y 's conreua ais jar-

Segell de Cambrils

Brot de camelia

dins per la boniquesa de les seues flors, que son
blanques, vermelles o niatisades, pero sense flaire;
aquesta mata creix fins a 1' alsada de dos y niés me-
tres y té les tulles d' un vert íosch llustrós. Camelia.
II La flor d' aquesta mala. Camelia.

CAMELL. m. Quadrúpede de cós iiiólt llarch ab dos
géps a! lloni; aguanta mólt de pes y passa iiiólts dies
sense beure. Camello.

CAMELLA, f. La femella del caniell. Camella.

CAMELLER. m. Qui mena y cuida els camells. Ca-
mellero

CAMELLET. m. dim. Camellejo.

CAMES LLARGUES. Ornit. Nóm vulgar d' au.
Zancudo común.

CAMETA. f. dim. Pierneclta. || La pega córba de
Tarada desde '1 dental fins al timó. Galápago, cama.

CAMETES y A FUGIR. Loc. ter. Pera denotar pronip-
titut o llestesa ensortejar el perill. Tomar las de Vi-
lladiego.

CAMETA DE PERDIU. Bot. Nóm que 's dona péls
encontorns de Badalona a una mena de bolet del
género Hygropliorus.

CÁMFORA. f. Producte immediat deis vegetáis:
una mena d' oli volátil concret que 's trova a va-
ríes plantes. Alcanfor, cámfora. || Pans niés o menys
voluminosos, rodonejats, cóncaus per una part, con-
vexes per 1' altra, perfectameiit blandís, transpa-
rents, llisos, d' olor fort y particular, de gust agre y
seguit d' una sensació de fret. Alcanfor refinado ó
purificado.

CAMFORAR. v. a. Posar cámfora a algún líquit
pera aplicarlo cóm remei. Alcanforar. I| Tirar pol-
vos de cámfora a alguna llaga o pósame a qualsevu-
11a cosa pera que no 's corrompí. Alcanforar.

CAMFORAT, DA. p. p. Alcanforado.

CAMÍ. 111. La térra batuda o trepitjada pera anar
d' un paratge al altre. Camino. || El viatge d' una
part a altra. Camino. |1 Cada un deis viatges que fá
el qui va a cercar alguna cosa, cóm: fer un cami de
aigua. Viaje, camino. || Medi o reciirs. Camino, me-
dio, recurso. || Carreter. Camino carretero de rue-
das, i; CUBERT. Mí7. Camino cubierto. ¡! de ferradu-
RA o .MORRALER. Camino de herradura. || ral o reial.
Carretera, camino real. ;| Met. El medi mes fácil,
coiiiú y segur pera la consecució d' algún fí. Camino
real, carretero, trillado.

CA.Mi DE SANT JAUME: VÍA LÁCTEA.

CAMÍ DRET. ni. adv. Directament. Camino derecho.

CAMÍ FERRAT. 111. Caiiií de ferradiira. Camino de
herradura.

CAMÍ GENERAL. La carretera reial deis sigles niit-
jáns. Camino general ó rea!.

CAMÍ ra.mader. Galiana, ügajo.

ANAR CADA UN PÉL SEU CAMÍ. fr. Se diu dels que
discorden en les opinións. Ir cada cual por su camino.

ANAR DE CA.Mi fr. Estar de pas en un lloch per anar
a un altre. Ir de viaje.

ANAR FORA DE CAMÍ. fr. Met. Obrar sense método.
Ir fuera de camino. \\ Anar errat Ir fuera de camino.

ANAR PÉL CA.MÍ REUL. fr. Met. Seguir la corrent o
avesarse a alguna cosa. Ir por ó con el chorrillo. \\
Met. Facilitar la consecució d' alguna cosa. Ir por el
camino real.

COSA DEL CA.MÍ. Vial.

DE CAMÍ. m. adv. Al meteix teinps. De camino, de
paso.

DESFER EL CAMÍ. f. Tornar enrera peí meteix camí.
Desandar.

Divisió DE TRES CA.MÍNS. El lloch ont se divideixen.
Trivio.

EiXiR AL CAMÍ. fr. Anar a esperar. Saür al encuen-
tro. \\ Parlant de Madres. Saltear. ¡| .Met. Previndre la
idea o intenció d' algú. Salir al camino.

ENSENYAR EL CAMÍ DE LA ESCALA O DE LA PORTA,
fr. Treure a algú de casa. Enseñar la puerta de la calle.

CAM

CAM

303

FER CAMi. fr. CAMINAR.

FER El. SEU CAMi, fr. Seguir aigú 'I cainí que ein-
préii. Ir á su camino.

GIRAR DE CAMÍ. fr. Apartarse del caiiií dret diri-
gin*se a un deis costáis. Torcer el camitw.

MES VELL QUE 'LS CAMÍNS. Loc. fain. Ab que 's de-
nota que una cosa és inftlt antiga. Mus viejo que la
■sarna, que el repelón ó que préstame un cuarto.

NO HAVER'HI CAMÍ NI CARRERA, fr. Met. No couéixer
iiiedi de conseguir alguna cosa. No haber medio.

NO TINDRE ALGUNA COSA CAMÍ NÍ CARRERA, fr. Met.

No tindre ordre ni concert. No tener pies ni cabeza,
arden ni concierto, ton ni son; no llevar camino.

OBRIR o DONAR UN CAMÍ. fr. Ferio ont no n' til iia-
vía. Romper, abrir, procurar un camino. \\ Met. Fae-iii-
tar el niedi d' eixir d' alguna dificultat, y aixís se diu:
Déu obrirá un cami. Abrir camino. || Met. Ésser in ver-
ter d' alguna cosa. Abrir camino.

PENDRE 'L CAMÍ DE LA PORTA, fr. Eixirse d' alguna
casa. Tomar, coger la puerta:

PER TOT HI hÁ CENT LLEGUES DE MAL CAMÍ. Ref.
Ab que 's significa les dificultats que 's troven en
tota empresa o assiimpte. Por doquiera hay su legua
de mal camino; tener alguna cosa su legua ó pedazo de
mal camino.

POSARSE EN CAMÍ. fr. Empendre un viatge. Ponerse
£n camino.

QUAN ANIRÁS DE CAMÍ, NO VIATGIS SENSE PÁ NI VÍ.
Ref. Denota quán convé pera tots els cassos la pre-
venció o preparado deis niedis oportuns. Quien no
■trae soga, de sed se ahoga.

QUI CAMINA MAL CAMÍ, NO FÁ BON PÉS A LA FÍ. Ref.
TAL LA VIDA, TAL LA MORT.

QUI SEMBRA EN CAMÍ RAL, PERT EL GRÁ Y PERT EL
JORNAL. Ref. Denota que travallen debades els que no's
valen deis luedis proporcionats al fí. Quien siembra
en el camino, cansa los bueyes y pierde el trigo.

TALLAR O TAPAR ELS CAMlNS. fr. Embrassarlos, fer-
3os intransitables. Cegar los conductos, pasos, vere-
das, caminos.

TINDRE O NO CAMÍ UNA COSA. fr. Met. Ésser o no
■ésser alguna cosa fundada. Llevar ó no llevar camino.

TORNAR A ALGÚ A CAMÍ. fr. Met. Per entendre la
rao a algú, deinostrant'li 1' erro en qu' eslava. Me-
ter en ó entrar por camino.

CAMÍ. Qeog. Santuari del terine de Granyena,
prov. de Lleida.

CAIV\Í-RAL. G^og. Caseriu del dist. niunpal. de
Abella de la Conca, prov. de Lleida.

CAIVIINADA. f. Passeig llarch pera fer exercici.
Caminada, caminata.

CAMINADOR, A. ni. y f. Qui camina mólt y de-
pressa. Andariego, caminador, andador. || m. pl.
Cordó, cinta o corretja cusid i a la parí superior del
eos del vestit de les criatures, que aguanta algú ab
la má pera ensenyarles a caminar. Andadores.

ANAR SENSE CAMINADORS O NO NECESSITAR CAMI-
NADORS. fr. Met. Denota que algú té prou industria
pera manejarse per sí nieteix sense ajuda d' altre.
Nadar sin corchos, sin calabazas; comer pan con cor-
teza.

CAMINAL, tn. Tet. Carrer o camí deis jardins o
passeigs. Calle.

CAMINANT. m. Caminante.

CAMINAR. V. n. Anar de viatge d' un llóch a 1' al-
tre. Caminar, andar.

CAMINAT, DA. p. p. Caminado.

CAMINATA, f. CAMINADA.

CAMINET. ni. dim. Caminillo, caminito.

CAMISA, f. Pe^a de roba interior ab coll y niáne-
gues. Camisa.

CAMISA DE FORCA. La que s' usa pera contindre
.ataclis de bogería, pera cásticli y per prevenció en
hospitals y manicomís. Camisa de fuerza.

CAMISA ROMANA. Part del vestit de ceremonia deis
reis d' Aragó. Camisa romana.

DEIXAR A ALGÚ SENSE CAMISA O AB LA CAMISA DE
L' ESQUENA fr. Fam. Pera explicar que a algú li han
prés tot lo que tenia Dejar d uno sin camisa, ó no
dejarle ni aun la camisa.

DONAR o PENDRE LA DONA AB LA CAMISA DE L' ES-
QUENA. Loe. Casars'hi sense dot. Dar ó lomar la mu-
jer en camisa.

EN CAMISA, ni. adv. Sense portar res niés que la
camisa. En paños menores. || Aní. Lleugerament. A la
ligera.

POSARSE O FICARSE EN CAMISA D' ONZE VARES.
Loe. S' aplica al que 's fica en assuniptes que no 1' im-
porten. Meterse en camisa de onze varas.

JUGARSE LA CAMISA, fr. Fam. Jugars'ho tot. Jugar
hasta la camisa.

NO TINDRE MES QUE LA CAMISA DEL DEMUNT. Ir.
Met. S' aplica al qu' és mólt pobre, sense ofici ni pa-
trímoui de qué mantenirse. No tener uno más que la
capa en el hombro.

PRIMER ÉS LA CAMISA QUE 'L GIPÓ Ref. Explica la
preferencia que deu donarse ais parents o persones
immediates respecte a les que no ho son. Más cerca
está la camisa de la carne que el jubón; más cerca está
la camisa que el sayo; en tal año naci, que quiero más
por mi que por ti.

QUEDARSE AB LA CAMISA DE L' ESQUENA, fr. Met.
Quedarse mólt pobre. Quedar sin camisa.

VÉNDRE'S LA CAMISA, fr. Véndres'lio tot. Vender
hasta la camisa.

CAMISASSA. f. auin. Camisa llarga. Camisón.

CAMISER, A. m. y f. Aquell qui fá camises. Ca-
misero, camisera. || Aquell qui ven camises. Cami-
sero.

CAMISERÍA, f. Botiga ont se venen camises. Ca-
misería.

CAMISETA, f. dim. Camisilla. || Pega basta de
cuiro, panyo o tela pera tapar alguna cosa. Funda.

CAMISÓ. m. PeQa de tela ab col! y sense espat-
lies, que 's planxa y 's posa demunt de la camisa.
Camisolín.

CAMISOL, ni. Anl. Peqa de 1' armadura antigua
que tenía la mánega llarga fins a la má. Camiseta

CAMISOLA, f. Camisa fina que 's posa demunt de
la interior, y sol estar guarnida péls punys y 1' ober-
tura del pit. Camisola. |1 Ter. ARMILLA.

CAMISOLÓ. ni. CAMiSÓ.

CAMISSA. f. Ant. TIMÓ DE L' ARADA.

CAMÓS (Narcís). Biog. Frare y escriptor de 1' or-
dre de predicadors, natural de Qirona. El seu mírit
principal consisteix en liaver publicat a Barcelona,
r any 1657, el Ilibre: Jardín de María plantado en Ca-
taluña. Pera compóiuirel visita totes les iglesies,
santuaris y ermites de la nostra térra dedicades a la
Mare de Deu, anant'lii sempre a peu. També va pu-
blicar el Compendio de la vida del V. F.-. Dalmacio,
estampat a Qirona 1' any 1690.

— Y DE REQUESENS (MARCH ANTONI DE). Biog. Va
néixer a Barcelona, éssent primerament militar y des-
pré"! relligiós. Felip II el va nomenar governador de
1' illa de Cerdenya. Haveutse enviudat y havéntseli
mort els filis, va ingresar a I' ordre de Sant Agustí
ais trenta vuit anys. En 1588 se va graduar de teolo-
gía. Eii 1600 va ésser elegit prior del seu convent y
visitador de la provincia de Catalunya. Va obtindre
del Papa Climent VIII un breu manant que quan se
celebri Capítol a Catalunya s' elegeixi un provincial
cátala, quan se celebri a Aragó aragonés y valencia
quan el Capítol so tingui a Valencia. Va fundar els
convents de La Selva y de Tárrega. Felip II el va fer
arquebisbe de Trani, empró va morir a Nápols 1' any
1606, abans d' ésser consagrat.

CAMÓS DE SANT VICENS. Geog. Poblé de la
prov., bisb. y part. jud. de Qirona. Está situat al peu

304

CAM

CAM

d' una niontanya y té agrega t el llóch de Santa María
de Camós, reuiiint entn; 'Is dos 467 liab || —(DE SAN-
TA MARÍA). SANTA MARÍA DE CAMÓS.

CAMOSA. adj. y

CAMOSINA. adj. Poma d' olor y gust niólt sa-
beros que s' usa en la medicina. Camuesa. || PO-
MERA.

CAMP. ni. Gran extensió de térra plana o quasi
plana fora de població. || Met. Extensió, áinbit, capa-
Citat. Campo. |1 Parlant de robes o de quadros al
oli. Fondo. II El seti o terreno que ocupa un exércit,
y '1 mete x exércit en disposició d' entrar en batalla.
Campo. II En el gravat y pintat, 1' espai llis o que no
té figures. Campo. || adj. Lo que pertany al camp,
cóm: ferra campa. Campesino, campestre.

A CAMP OBERT. m. adv. A campo abierto.

A CAMP RAS. MI. adv. A campo raso.

A CAMP TRAVÉS. Loc. Deixant el canií y atraves-
sant el canip. A campo travieso.

ASSENTAR EL CAMP. fr. Asentar el campo

ASSENYALAR EL CAMP. fr. Mi!. MARCAR EL CAMP.
Partir el campo.

CAMP CLOS. El camp preparat pera '1 desafiu o ba-
talla singular. Palenque.

CA.WP DE BATALLA. El llócli ont combaten dos exér-
cits. Campo de batalla.

CAMP DE DARRERA CASA. LoC. <am. El CUl. SulVO flC-

nor, trascorral, tabalario, nalgatorio, tabalario, rabel.

CAMP DE LLAURÓ. Camp de sembradura. Campo de
labranza.

CORRER EL CA.WP. fr. Mil. Correr el campo.

DEIXAR EL CAMP LLIURE. fr. Met. Desistir o' algún
enipenyo ab competencia ab altres. Dejar el campo
abierto, libre, desembarazado, despejado.

DESCUBRIR EL CAAip. fr. MU. Regoiielxer la situació
del exércit eiiemich. Batir el campo ó estrada, descu-
brir el campo. \\ Met. Averiguar alguna cosa. Descu-
brir campo ó el campo.

EIXIR AL CAMP. ir. Hacerse al campo. \\ SORTIR AL

CAMP.

EL CAjWP FÉRTIL NO DESCANSANT SE TORNA ESTÉ-
RIL. Ref. Denota la necessiiat del descaiis pera po-
guer seguir travallant. El campo fértil, no descan-
sando, tórnase estéril: alguna vez olvida tus tareas para
volver con nu vo aliento si deseas.

FUME 'L CAMP. fr. Fam. ESCAPARSE.

LLEVAR EL CAMP. fr. ¡MU. Recullir les despulles del
enemicli vensut al meteix camp de batalla, y també
llevar les tendes que serviren pera acampar. Alzar,
levantar el campo.

MANTINDRE 'L CAMP. fr. Mantener el campo.

MARCAR EL CAMP. fr. Mil. Senyalar el llóch que
ha d' ocupar un exércit o canipament. Marcar el
campo.

QUAN NO N' Hl HÁ PELS CAMPS, NO N' HI H.Á PELS
SANTS. Ref. Denota qu' en anys estérils no 's poden
donar móltes almoines. Cuando no lo dan los campos,
no ¡o han los santos; ó no han santos donde no dan
campos.

QUEDAR AL CAMP. Quedar algú vensut en desafiu o
batalla. Quedar en el campo.

QUEDAR EL CAMP PER ALGÚ, O QUEDAR AMO DEL
CAMP. fr. Met. fam. Vencer a algú en la disputa o em-
penyo. Quedar el campo.

REGONÉIXER EL CAMP. fr. Met. Previndre les difi-
cultáis que pot haver'hi en alguna cosa abans d' em-
péndrela. Reconocer el campo.

SORTIR AL CAMP. fr. Desafiar, barallarse. Salir d
campo ó al campo.

TiNDRE SEGUR O ASSEGURAR EL CAMP. Garantir als
combatenfs en les batalles a camp clós la Uibertat
del llóch y de les persones. Asegurar el campo.

CAMP D' ABAiX. Geog Caseriu del terme d' Al-
puente, prov. ¿e Valencia.

CAMP DE CHELVA. Geog. Caseriu del terme de
Titaguas, prov. de Valencia.

CAMP DE DALT. Geog. Aldea del terme d' Al-
puente, prov. de Valencia.

CAMP DE TARRAGONA. Geog. Regió natural de
Catalunya que s' extent per la cosía desde '1 riu
Gaya fins a 1' Hospitalet: té per límit, al N. y al NO.,
les montanyes que 'I separen de la Conca de Barbará
y del Priora t. Vegis Mapa comarcal, en lámina
sola.

CENT DEL CAMP, GENT DEL LLAMP. Ref. S' aplica

als filis del Camp de Tarragona, aludint al geni en-
furismat que se 'Is lii suposa.

CAMP DEL GRILL. Geog. Caseriu del dist. muni-
cipal d' Avinyonet, prov. de Barcelona.

CAMP DE L' ORACIÓ. Collet a 880 met. d' alti-
tut, entre Ms rius .Margansol y Marlés, a mitjorn de
Borredá, prov. de Barcelona.

CAMP DE LES FERRERÍES. Geog. Caseriu del
terme de Tuéjar, prov. de Valencia.

CAMP DELS EMIGRANTS. Orog. Plá a uns 1,100
met. d' altitut que \i liá a tramontana de Bassagoda,
dalt de la carena de la serra de Riu, estribació que
se desrrén del Piriheu gironí, en direcció de N. a S.

CAMP DE 'N SERRA. Geog. Caseriu del terme de
Santa Margarida (.Mallorca).

CAMP DES SOLDAT (Es). Geog. Caseriu del ter-
me de Campanet (Mallorca).

CAMP MAURi (Cova de). Interessant cova natu-
ral propera a Berga.

CAMP-SANGLÉS (Joseph). Biog. Poeta, natural
del terme de Roda (Vicli), mort 1' any 1879, quan sois
ne tenía vintidós d' etat. Deixá escrites no mes di-
vuit poesíes, aplegades péls seus amichs y publica-
des a Vicli 1" any 1881, en un volúni de 60 planes.

CAMP-VEY. Orog. Puig de 400 met. d' altitut, al
NO. d' Ibissa (Balears).

CAMPA (Climent). Biog. Metge y cirurgiá, natu-
ral de Vich, mort 1' any 1868. Se distingí a la sena
ciutat natal durant 1' epidemia de 1' any 1854, en
termes que '1 municipi va fer gravar el sen nóni a
una lápida a cásala ciutat, regalant'li una ploma de
or y un diploma. És autor de's articles corresponents
al partit de Vich del Diccionario Geográfico publicat
per en Madoz, y d' altres tra-
valls y nio;iografies.

CAMPAL, adj. Ant. CAMPE-
SÍ. I^ Aplicat a batalla. Bata-
lla campal.

CAMPAMENT. ni. Exércit
acampat, la forma d' acampar-
lo y llóch que ocupa. Cam-
pamento, campo, acampa-
mento.

CAMPANA, f. Pega de me-
tall en figura de copa boca
avall, ab un batall cue la fá

sonar. Campana. || Tot lo que se li sembla, cóni:
el bógit de la xemeneia, els vidres pera tapar els
rellotges de sobretaula y 'is ge-
rros de flors artificiáis, etc. Cam-
pana.

A SO DE CAMPANES. ni. adv.
A campana herida ó tañida, á to-
que de campanas

ASSENTAR LA CAMPANA, fr. Po-
sar en equilibri les canipanes al
tenips de ventarles, de manera que
quedn boca per aniunt. Sentar la
campana.

BÉNS DE CAMPANA DEU ELS
DONA Y 'L DIABLE 'LS ESCAMPA.
Ref. S' aplica a aquells qu' inver-
teixen els béns de 1' Iglesia en
altres fins diferents d' aquells a qu' están destináis.
Bienes de campana, dalos Dios, y el diablo los derrama.

Campana del sigle ix
al XI (Museu de Vich

Campana del sigle
xin ( Museu de
Vich).

Dic. Cat.

SIGNES

Lintii de Partit
_ FermcarfU
^ Trainvia
= Carretera
— Comí carreter

Cami irrferior

Cf^P dePeuUt

Poblé.

Farola

Ermita ó Saiiiuari

V a

dflfr Ahrrcír,-¿'' ^^< ó ' ^ r4

Garfeará ^í^-,^ ^^■^«<L/,,,<SaÍ^ '^ ^

Sarreal

tiijimijos

DlC. Cat.

Caaf de Tarragona

,j , "^.JM ^:j^^^

'4

Tarragona: viíta panorámica.

Tamarit: portal de la rectoría.

Reus: casa ont va neixer el general Prim.

Valls: vista parcial.

Caaf de Tarragona

.J!»!»!*^'^ . \>^^

Iglesia de Prades

Tarragona: pUqi del Pallol.

Interior de la catedral de Tarragona.

Tarragona : Rambla de Sant Joan y monument a Roger de Lluria.

Caap de Tarragona

Tarragona: muralles romanes. — Arcli de Bará entre Vendrell y Torredembarra. — Claustre del monastir
de Santes Creus. — Vista general de Reus.

Caap de Tarragona

.\ -SiV

'^h^.

Kjuj; plaga de Prini. — Tarragona: fatxada de la catedral. — Tarragona: interior di la catedral.

Vista general de La Riba.

Dic Cat

Caapanars

Campanar de 1' iglesia de Sant Miquel a la Seu d' Urgell. — Campanar de 1' iglesia de Sant Miquel d'Angii-
lastés (Andorra).— Campanar de 1' iglesia vella de Coll de Nargó. — Campanar de Santa María de
Ripoll. — Campanar de Sant Martí de Canigó. — Campanar de Sant Salvador d' Arles del Tech. —
Campanar de 1' iglesia de Breda. — Campanar de Sant Bertrán de Comminges.

CA/nPANARS

Campanar de Serinyá (Empurdá). — Campanar de Costoges (Vallespir). — Caiiipanar de Santa Ágata (Barce-
lona). — Campanars de la Catedral (Barcelona) — Campanar de la Catedral (Miqíielet) y de Santa Cate-
rina (Valencia). — Campanar de 1' Audiencia (Barcelona). — Campanar de Sant Feliu (Girona). — Campa-
nar de Sant Francesch (Palma de Mallorca).

CAM

CAM

305

CAMPANA DE BUSSO. Máquina comiiiiment de fusta
en forma de campana, que iisaven els biissos pera
poguer estar mes lemps dins de 1' aigua. Campana de
hiizo.

CAMPANA DE COMUNITAT. La de diiis dels coiivents
que serveix pera convocar a algúns actes. Segundilla.

CAMPANA PETITA. Esquila.

COP DE CAMPANA. El tocli repetit de les campanes.
Campaneo.

FER CAMPANA, fr. Fam. Faltar algún estudiant a la
classe. Hacer novillos.

JOU DE CAMPANA. Ter. BRAQ DE CAMPANA.

QUAL LA CAMPANA, TAL LA BATALLADA. Ref. Ense-

nya ésser mes o uienys soroUoses les accious segons
la qualitat de les peisoues. Cual es la campana, tal
es la badajada.

REPICH DE CAMPANES. Repique de campanas.

SEGONS LA CAMPANA 'L SO. fr. Ref. Ab que 's sig-
nifica que s' ha d' obrar segons les circunstancies.
A do fueres haz lo que vieres.

TINDRE CAMPANA, fr. Mel. Estar convaleixent o no
fer Hit. Andar ó estar en pie, tener hambre.

VENTAR LES CAMPANES. fr. Tocarles, féntles 'hi
donar voltes. Voltear las campanas ó llevarlas á pino.

CAMPANADA, f Batallada, 'I cop que dona 'I ba-
tall a la campana, y '1 so que 'n resulta. Badajada,
campanada. Il Met. Escándol o uovetat. Campanada.

CAMPANAR. ni. La torre o paratge ont h¡ liá les
campanes. Campanario. || El d' una sola paret. Es-
padaña. II Al torn de la seda cada un deis dos fusos
clavats en ell a modo de pilans ont s' h¡ assegnra '1
fus de ferro. Frailecico, canecillo.

PUJARSE 'N al CAPDEMUNT O AL CIM DEL CAMPA-
NAR. fr. Met. Enfadarse mólt. Subirse á las bovedillas.
CAMPANAR. Geog. Poblé del dist. munpal. de Va-
lencia.

CAMPANEIG. m. El toch repetit de campanes.
Campaneo.

CAMPANEJAR. v. n. Tocar sovint les campanes.
Campanear. || Tocar sovint les campanes. Campa-
nillear.

CAMPANER. m. Qui fá campanes o té per ofici to-
carles. Campanero.

CAMPANER (Nicolau). Biog. Advocat y poeta.
Va néixer a Palma de Mallorca 1' any 1742, morint
ais vuitanta nou de sa etat, en 1831. Se gradúa en
drets r any 1763. Passá a Madrit en 1771 y al any
següent forniava entre 'Is membres de la Reial Aca-
demia de Dret. Havent exercit dis-
tints cárrechs públichs per nom-
braiiient reial, en 1793 fou desig-
ual oidor de la Audiencia de
Mallorca, ont mostrá ésser con-
trari a 1' aplicado de la pena de
mort. A la invasió napoleónica
cumplí cóm a bon patrici y aca-
vada la guerra fou ministre hono-
rari del tribunal suprem d' Hisen-
da y se 'I designa pera regent de
la Audiencia de Ganarles, que re-
NicolauLampaner nunciá per sa mólta etat. En 1823
va estampar un poema polítich,
de tons suaus, que l¡ ocasiona persecucions y dis-
gustos. Escrigué en castellá y resten inédits bas-
tants dels origináis en vers d' en Campaner.

— Y FUERTES (ALVAR). Biog. Numismáticli mólt
eniés fill de Mallorca. Posseía a Barcelona un del
mlllors monetaris haguts a Cataltmya. Va escriure
les obres: Historia monetaria del Principado de Ca-
taluña; Historia monetaria del reino de Mallorca;
Apuntes para la formación de un catálogo numismá-
tico español (Barna. 1857); Ojeada histórica á la an-
tigua legislación mercantil del Principado de Cataluña
(Madrit, 1859); Dominación árabe en las Baleares.
Reseña cronológica de los gobernadores y emires de
estas islas (Palma, 1860).

DIO. CAT.— T. I. — 39.

Campaneta

del bigle XVI

(Mu.seu de

Barcelona).

CAMPANERIA. f. El conjunt y '1 só de móltes
campanes. Campaneo.

CAMPANES. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Valencia.

CAMPANET. Geog. Vila de 1' illa de Mallorca,
part. jud. d' Inca; té 2,987 liab.

CAMPANETA. f. dim. Campana pe-
tita. Campanilla, campanita. I Apa-
gador de llumaneres. Campanilla. ||
Membrana auricular formada pél quint
parell de nirvis, extesa y tivanta comí
la d' un timbal. Tímpano. || GARGA-
MELLÓ.

CAMPANETA D' AIGUA. Bombolla.
Burbuja.

TOCH FORT DE LA CAMPANETA. Cam-
panil lazo.

CAMPANETES. f. pl. Bot. Planta
de la familia de les convulvulácees;
té les fuUes ovalades o una mica
triangulars y fá unes campanetes blanques ab cincli
taques vermelles. Corregüela, enredadera. || CO-
RRETJOLA ORAN. || També s' anomena aixís una planta
de la fam. de les campanulácees. Farolillos.

CAMPANICH (Cap de). Hidrog. Cap del N. E. de
r illa d' Ibissa, Balears.

CAMPANIL, m. Ant. CAMPANAR.

CAMPANÓLECH. m. Cércol gran de fusta, armat
per la banda exterior d' algunes campanes, coloca-
des armónicament en diferents tons, les quals se to-
quen per medí d' una maneta que conninicant un mo-
viment de rotació al cércol, fá que 's vagi reproduint
armónica y sinuiltániament el so de les campanes.
Campanólogo. || Qui toca aquest instrument. || Qui,
ab alguns altres, ar-
mats tots de campanes
armóniques, toca peces
de música, movent la
sena campana a temps
y a compás, segons li
va corresponent. Cam-
panólogo.

CAMPÁNULA, f.
Bot. Genre de plantes
de les campanulácees,
ab mes de 230 espe-
cies; algunes de elles
se menjen amanides.
Canonistos.

CAMPANUT, DA.
adj. Retiimbant, preten-
siós. Hinchado, cam-
panudo. II Met. S' apli-
ca al estil y a les pá-
ranles retumbants.
Campanudo.

FERLA CAiMPANUDA. fr. Ferne una de grossa o mólt
sonada. Hacerla cerrada.

CAMPANYA. f. El temps que dura una guerra. Cam-
paña. II Cada any de servei militar actiu. Campaña.

ANAR A CAMPANYA. fr. Met. Anar a la guerra. Salir
á campaña.

BATRE O CORRER LA CAMPANYA. fr. Mil. Regonéi-
xerla pera sapiguer quin és 1' estat del enemicli. Co-
rrer la campaña.

ESTAR EN CAMPANYA. fr. Mil. Fer la guerra. Estar
ó hallarse en campaña.

CAMPANYOL. m. Rata dels camps. Ratón enano.

CAMPAR. V. n. Tindre de qué viure. Vivir. || Pro-
curarse la niauutenció. Buscar la vida. il Mil. Assen-
tar un campament. Acampar, campar. || Surtir d' al-
gún perill, cóni: campar de la presó, d' alguna malalíia,
etc. Escapar, ponerse en salvo.

CAMPARSE LA VIDA. fr. Fam. Sapiguérsela guanyar.
Ganarse la vida.

Brot de campánula

306

CAM

CAM

CAMPÁRSELA. fr. Met. Ésser felís o afortunat. Cam-
par con su estrella.

CAMPí QUI PUGUI. fr. Sálvase el qii" pueda.
SE LA CAMPA O SE LA CAMPA BÉ. fr. Fam. Vive ó
vive bien.

CAMPAROL. adj. Lo que pertany al camp y la
persona que h¡ és senipre. Campesino, campestre. ||
Fam. Qui és del camp de Tarragona. Natural del
campo de Tarragona |1 Mena de bolet nienjivol.

CAMPBLANCH. Geog. Caseriu del dist. niunpal.de
Clariana, prov. de Lleida.

CAMPCARDÓS (Pich de). Orog. Tossal de 2,914
niet. d' altitut, situat al N. E. de la prov. de Lleida,
quasi bé a la ratlla de la Cerdanya francesa || —
(VALL DE). Orog. Vállela de la banda esquerra de la
valí de Querol o d' Arabo, Cerdanya francesa, de-
partanient deis Pirineus Orientáis.

CAMPDERÁ Y CAMIN (Francisco). Biog. Polí-
graf, natural de Lioret de Mar, ont va morir (1793-
1862). Fet presoner péls Irancesos durant la invasió
napoleónica, qum va veure 's lllure va estudiar nie-
decina a Montpeller, ont va tindie la honra de subs-
tituir al professor Dunal en la direcció del Jardí de
Plantes. Al pendre 'I títol de nietge, I' any 1819, va
Uegir el seu travall: Propositions de seniéiologie ge-
nérale. Disprés va estab'.iise a Lioret, ont va fundar
la Torre Llunática, casa de boigs, potser la primera
d' Espanya (1844). Son obres d' ell les sígiients: Mo-
nographie des Runieanx; Silabario español metódico
con algunas reflexiones para ilustrarle (1830); Descrip-
ción de algunos ins'rumentos para enseñar las primeras
letras y la escritura en notas de música, por D. Jaime
Isern, ciego de nacimiento (¡837); Indagación estadís-
tica acerca de la reproducción y mortandad en la ciu-
dad de Gerona y en la villa de
Lioret de Mar, en el siglo últi-
mo y en los siete primeros años
del actual (1849); Clasificación
natural de los verbos castella-
nos (1859).

CAMPDEVÁNOL ( Sant
Cristófol de). Geog. Poblé de
la prov. de Girona, bisb. de
Vich, part. jud. de Puigcerdá;
és a la vora del riu Fresser y
té 1,312 hab. 1| — (SANT LLO-
RENS de). Poblé de la vora
del Fresser; formí part del dist. nninp .1. de Camp-
devánol, Sant Cristófol, prov. da Girona.

CAMPDURA. Geog. Poblé del terme de Celrá,
prov. de Girona.

CAMPEDRONI (Francesch). Biog. Esculptor per-
pinyanés, del sigle xiii, establert a Palma de Mallor-
ca, ont fou cridat per el rei en Jaunie II pera enten-
dre en les esculptures del paliu reial de Palma y
travallarl' ángel de bronse pera '1 cim d' una torre
del paiau, que a través deis sigLs ha servit de penell
marcant la d receló del vent. Aquest ángel fou tan
alabat que 'I rei maná l¡ portessin a sa residencia de
Sineu. Un fill d' aquest artista, de nom Antoni, dei-
xeble de son pare, fou mestre major d' esculptura de
la catedral de Palma (1330) y se 'I creu 1' autor del
antich retaule niajor d' aquella seu.

CAMPEJAR. V. n. Sobreixir entre altres o avantat-
jarlos en alguna habilitat, art o gracia natural. Cam-
par, campear, sobresalir. || Mil. Estaren campanya.
Campear.

CAMPELL. Giog. Poblé del dist. munpal, de Valí
de Lagiiart, prov. d' Alacant.

CAMPELLES. Geog. Poblé de la prov. de Girona,
bisb. de la Seu d' Urgell, part. jud. de Puigcerdá; té
agregat el caseriu de Baells y compta 440 liab; és al
cim del vessant de la dreta de la Valí deRibes, entre
aquesta vila y la Pobla de LiUet. || — (montanya
DE). Orog. Montanya que hi liá entre les provincies

de Girona y Barcelona, a la partió d'aigües deis rius
Rigait y Mardansol. f1 —(COLLADA DE). A la meteixa
montanya (1,300 niet).

CAMPENY (Damiá). Biog. Esculptor notabilíssim.
Va néixer a Alataró I' any 1771 y va morir a Sant
Gervasi, prop de Barcelona, 'I 1855. Mitj cursades les
priineres lletres el seu pare '1 va posar d' aprenent a
casa sena, ben a dísgust del noi. A estones vagatives
feia aquest figúreles de fanch ab tal intenció que
revelaven el seu temperament d' artista. Observa!
aixó per un entrant de la casa, va fer qu' en Caiu-
peny pogués cursar belles arts, de bon principi a
Mataró y després a Barcelona. L' any 1795 va gua-
nyar una plaga de pensionat a Roma, hont hi va viu-
re dinou anys. Va anendre de travallar el marbre al
taller de restauracións del Museu Vaticá, y 's v.\ fer
tan gran aniich del famós esculptor Canova que 's
consultaven reciprocament les senes obres. L' any
1816 va tornar a Espanya y va entrar de professor a
Llotja. L' any 1819 va anar a Madrit ont el van no-
menar esculptor de Cámara y soci de mérit de la
Academia de San Fernando, pregantli qui hi entres
de professor. Péls anys 1824, 25 y 26 va exposar a
Barcelona obres mólt importants, obtenint grans
éxits. Va ésser obgecte d' altes consideracións, mal
solicitades per ell. Se va distingir cóni a professor y
cóm a artista. A les distintes oficines de Llotja s' hi
conserven notables obres d' ell, entre les quals hi
figura Lucrecia moribunda en marbre de tamany un
xicli mes gran que'l natural. Va manar que al morir
se li dongués sepultura en plena térra, a flor d'aigua
y aixis han desaparegut les senes moríais despulles.
Veg s lámina sola de retratos. Lletra C.

CAMPEÓ, m. Héroe famós en armes que 's distin-
geix en algunes glorioses accións. Campeón. || Qui
antigament feia camp ais torneijs y desafíos y en-
trava en batalla. Campeón.

CAMPER. m. Fondo qu' és tot d' un color y llís.
Fondo.

CAMPER. adj.
CAMPEROL. adj. y
CAMPESÍ, NA. adj. Camparol.
CAMPESPÍN. Geog. Caseriu del terme de Caneján,
prov. de Lleida.

CAMPESTRE, adj. Lo pertanyent ais camps y la
persona que hi viu sempre. Campesino. || adj. Cam-
parol.

CAMPET. m. dim. de Camp. Campillo.
CAMPETXO m. Bol. Arbre que creix espontánea-
meiit a Méjicli, de gust un poch dóls, després amarch
y astringent y d' un olor agradable; exteriorment és
d' un color vermell fosch y conté una materia que
serveix pera diferents tints. Campeche. || Fusta de
dit arbre. Palo de campeche.

CAMPILLO Y MATEU (Antoni). Biog. Notari ma-
jor de la curia episcopal de Barcelona, en quina
ciutat va néixer (sigle xviii). Era mólt entes en
causes eclesiástiqnes , especiahnent en lo relatiu
a assumptos matrimoniáis y beneficiáis. El seu mé-
rit principal consisteix en haver
reunit apreciables noticies y ob-
servacións respecte al valor de
les monedes antigües y moder-
nes de Barcelona. Dominava la
paleografía, a la que tenia espe-
cial pre lilecció, havent inter-
preta! y publicat documenta in-
teresaiits pera la historia y la
cronología de Catalunya. L'any
1766 va publicar: Disqnisitio mc-
thodi consignandi annos aerae
christianae... etc.

CAMPÍNS. Geog. Poblé de la
provincia y bisbat de Barcelona, partit judicial de
Arenys de Mar; té 308 hab.

SegelldeCampins

CAM

CAM

307

Segell
de Campllonch

\

\

CAMPINYA. f. Planura gran de térra de conreu.
Campiña.

CAMPIÓ. m. y

CAMPIÓN. m. Ant. Campeó.

CAMPlR. V. a. Pintar d' un sol color ben extés.
Pintar.

CAMPIRMÉ (Alt de). Orog. Puig de la serra del
seu iióni que té 2,2!3 met. d' altilut. || — (COLL DE).
Orog. Pas a 1,957 met. d' alt tiit entre les valls de
Uiigaire y de les Bordes de Estalión, prov de Lleii'a.
II — (SERRA de). Orog. Serra que 's desprén del Pi-
rinea al Mont-Roig y va de tramontana a mitjorn
forniant la partió d'aigües del Noguera de Cardos y
del Noguera Pallaresa, acavant al aiguabarreig de
abdós rius, devant d' Escaló, prov. de Lleida.

CAMPIT, DA. adj. Pintat de
un sol color. Pintado.

CAMPLLONCH. Geog. Poblé de
la provincia, bisb. y part. jud. de
Girona Té 434 liab. || — (PLÁ DE).
Extens plá d' uns dos km. de
llargada per niitj d' ampiada, a
una hora de Berga, al caini
de Castellar del Riu. Al mitj d'ell
s' alsa '1 gigantesch Pí de les
tres branques.

CAIVIP MAGRE (Plá de). Orog.
Planellsituata tramontana deRocaColóm.

CAMPMAJÓ. Geog. Poblet del distric-
te inunpai. de Arabell, prov. de Lleida.

CAMPMAJOR (Sant Marti de). Geog.
Poblé agregat a Sant Miquel de Campma-
jor, prov de Girona.

CAMPMANY. Geog. CAPMANY.

CAMPMANY Y PAHISSA ( Narcis ).
Biog. Autor draniáticli mes afortunat que
corréete. Va néixer a Barce oiia 1' any
1837, y va morir 1' any 1886. No baixen
de trenta quatre les composicións d' ell
estrenades ais teatres de Barcelona, al-
gunas representades centenars de voltes.
LUirs títols, presos de boca del poblé y
llurs temes copiats deis costums y senti-
ments populars, tenían pera M publich
tot r encís de la vida, malgrat mancals'hi
el bon gust literari.

CAMPO (Bordes de). Geog. A la vera
de la ribera de Ruda, prop de Tredós
(Valí d' Aran).

CAMPO (Tuchs de). Orog. Cims que
tanquen el cercle lacustre de Saburedo,
origen de la conca del Garona. . ' . ,

CAMPO DE MIRRA. Geog. Poblé de
la prov. de Alacant, dióc. de Valencia,
part. jnd. de Villena; és a la votz de
la riera del Rei y té 945 habitants.

CAMPORIOL (Collet de). Orog. Collet que hi há
a la vora de la riera d' Oix, a niitjorn del poblé de
aquest nóm, prov de Girona.

CAMPORRELLS (Gertrudis). Biog. Marquesa de
Taniarit. Dama distingida que va costcjar la cons-
trucció de la capella de la cova ont fou trovada la
iniatge de la Verge de Montserrat y a les senes des-
peses va ferse el camí que avui ocupa el Rosari mo-
numental, esmersant'hiseixanta mil ducats (any 1631)
Tanibí va fer present al nionestir d' un relicari pera
les Snntes Espines, guarnit ab trescents trenta dos
diamants.

CAMPORRELLS. Geog. Poblé agregat al ajunta-
ment d' Albesa, prov. de Lleida. || — Poblé de la
prov. d' Osea, archip. d' Áger, part. jud. de Tama-
rit; és a la vora de la carretera de Binéfar a Be-
nabarre y té 997 hab.

CAMPORROBLES. Geog. Poblé de la prov. y bisb.

de Valencia, part. jud. de Requena; és a la vora del
riu Requena y té 1,973 hab.

CAMPOS (Vicents). Biog. Violinista valencia de
gran reiióni en son temps. Nasqué a la ciutat del
Turia r any 1702.

CAMPOS. Geo?. Vila de l'illa de Mallorca, part.
jud. de Manacor; té 8,645 hab. || —(MORRO DE). Orog.
Puig de 1,582 met. d' altitut, entre les provincies de
Caslelló y Terol, proo de Cortes d' Arenosso. || —
(D' ARENOSSO). Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
dióc. de Valencia, part. jud. de Viver; és a la vora
del liu Mijares y té 781 li;ib.

CAMPOSINES. Geog. Caseriu de La Fatarella, pro-
vincia de Tarragona. || — (VALL
DE). Orog. Valí que baixa desde
mes aiiiunt del poblé de Campo-
sines fins a la vora del Ebre, en-
tre Mora y Benisanet, prov. de
Tarragona.

CAMPOT. m Fam. Camp do-
lent.

CAMPRODÓN. Geog. Antiga
encontrada que constituia la ve-
guería del seu nóm. Confinava: a
tramontana, ab els Pirineas; a
llevant, ab les valls de Llerca; a mitjorn, ab la
Garrotxa y '1 Ripollés, y a ponent, ab la valí de

Segell
de Camprodón

-e

11

I del' 7'."

.. Pratsd-h

C

R

A'ü

I h/ lina:

P^RXb x£ó U

6

.SVif'u'

K 1 p

Vi- %,

<b

V

o-

Mapa de la comarca de Camprodón

Ribes. II Vila de la prov. y bisb. de Girona, part. jud.
de Pnigcerdá. És a la confluencia del Ritort ab el
Ter y té 1,603 hab.

CAMPRODÓN Y SAFONT

(Francesch). Biog. Poeta y
autor dramátich, natural de
Vich (1816), mort a 1' Hava-
na '1 1879. Havía cursat liéis,
enipró se va dedicar a la lite-
ratura. Va escriure Flor de un
día al comens de sa carrera
literaria, que s' estrena a Ma-
drit en 1851, y va fer la seua
reputació. Animal per I' éxit,
va fer la segona part, £spí//as
de una flor, que va consolidar el
seu crédit cóni escriptor. Va se-
guir fent pél teatre arreg'os del francés y origináis,
no baixant de trenta dues les produccións represen-

Francesch Campro-
dón y Safont

308

CAN

CAN

tades, algunes de les quals, cóm les sarsueles Marina
y El dominó azul son popularísinies encara avui, y
altres cóin: Asirse de un cabello, Los diamantes de la
corona, El diablo en el poder, Una vieja y El relám-
pago, ha'i tingut éxit a través deis anys. Escrigué
pera '1 teatre cátala Teta la gallinaire (1866) y La
tornada de 'n Tito (1867). Les seues poesíes feneii
poch de notable En Camprodón va ésser diputat di-
ferentes vegades, sense sobressortir. Les senes despu-
lles varen ésser trasladades de 1' Havana a Madrit,
ont hi sont enterrades, 1' any 1887.

CAMPS. Geog. Poblé del terme niunpal. de Fono-
llosa, prov. de Barcelona.

CAMPS Y CASTELLVÍ (Manel) Biog. Capellá y
tenor de gran renóm al sen temps. Va néixer a Vila-
franca del Penadés 1' any 1772 y va morir a Barce-
lona '1 1842. Va gnanyar per oposició la capellanía
de les «Descalzas reales» y va ésser tenor de la reial
capella y palau de S. M., a Madrit. Mes tart va ésser
beneficiat y niestre de capella en la parroquial de
Vilafranca durant dotze anys, y d' allí va vindre a
Barcelona de tenor de la capella de música de Santa
María del Mar. L' any 1831 va publicar la part teó-
rica del seu Ilibre: Escuela elemental del noble arle de
la música y canto. És autor, ademes, de gran quanti-
tat de peces de música relligiosa, pera orga y pera
orquesta.

— Y FABRÉS (ANTONI). Biog. Mestre en Gai saber y
mantenedor deis Jochs Floráis tres distintes vega-
des. Va néixer a Manresa 1' any 1822. Dedicat a 1' in-
dustria, va estudiar les qiiestións socials partint del
criteri católich, publicant en el Semanario de Man-
resa els arlicles «Apuntes sobre la cuestión indus-
trial», que devíen ésser la primera part d' una obra
sobre Economía po'.itica cristiana. Desde jove coii-
reuá la poesía en cátala y en castellá. Son íanioses
les seues coniposicións Los tres sospirs de I' arpa y
Al temps vell. La sena producció literaria és poca,
empró assaonada. En 1894 foren publicáis a Manresa
dos volúms conteniíit 1' un les Poesies y 1' altre Apun-
tes sobre la cuestión industrial.

CAMUSA. f. Zool Mena d' isart. Gamuza. || La
pell de dit animal que, adobada, serveix pera molts
usos. Camusa, gamuza.

CAN. Eam. Contracció de casa en. Casa de.
CAN GARLANDA. fr. Fam. Casa de mólta gent y de
mólt soroll. Casa de Tócamerroque.

CAN AGUILERA. Geog. Caseriu del dist munpal.
de Fiera, prov. de Barcelona.

CAN BALAGUER. Geo^'. Caseriu del terme de Cas-
tellet, prov. de Barcelona.

CAN BARRERES. Geog. Caseriu del terme de Re-
gás, prov. de Barcelona.

CAN BORRAS. Geog Caseriu del dist. munpal. de
Castellvell, prov. de Barcelona.

CAN BOU. Geog'. Caseriu del terme d' Orpí, prov.
de Barcelona. || Caseriu del terme de Llerona, prov.
de Barcelona.

CAN BROS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Mar-
torell, prov. de Barcelona.

CAN CANALETES. Geog. Caseriu del terme de
Cabrera, prov. de Barcelona.

CAN CARLOS (Coll de). És a la serra que,
arrencant del macis de Sant March d' Estiula, va
dret al plá de les Lloses, de la serra de Matamala.

CAN CRUSET DE LA CARRERA. Geog. Caseriu
del dist. munpal. de Sant Martí Sarroca, prov. de
Barcelona.

CAN FORIWIGA. Geog. Caseriu del terme de Ca-
brera, prov. de Barcelona.

CAN FREIXES. Oeoo' Caseriu del terme de Ca-
brera, prov. de Barcelona.

Caseriu del terme de Begues,

Caseriu del terme de Cor-

CAN MIRO. Geoé
prov. de Barcelona.

CAN MORISCOT. Geog
bera, prov. de Barcelona.

CAN PANXETA. Geog. Caseriu del terme de Cas-
tellví de la Alarca, prov. de Barcelona

CAN PARAIRE. Geog. Veinat de Sant Iscle de Va-
llalta, prov. Barcelona.

CAN PERA PAU. Geog. Poblet del dist. munpal.
d' Olérdola, prov. de Barcelona.

CAN ROIG. Geog. CORBERA DE BAIX.

CAN ROSSELL. Geog. Caseriu del terme de Subi-
rats, prov. de Barcelona.

CAN TRONA. Geog. Veinat del dist. munpal. de
S.nnt Esteve de Bas, prov. de Girona.

CANA f. Mida que s' usava a Catalunya y altres
parts; equivalía a 1 metre 555 milímetres. Avui está
fora d' US legal. Cana. || Llistó o bastó d' un a dos
pañis de llarcli pera jugar a bólit. Marro.

MIDAR AB LA SEUA CANA ALS ALTRES. fr. AB EL SfiU
MAL VOL CONÉIXER EL DELS ALTRES.

SAVER QUAN NE VAL LA CANA. fr. Met. Estar
escarmentat. Llevar el escarmiento ; llevarlo en la
cabeza.

SET CANES FONDO Y SOTA TERRA. Loc. met. Ab que
's significa qu' alguna cosa está mólt amagada. Siete
estados debajo de tierra.

CANA. Hidrog. Illot de la costa llevantina d'Ibissa
(Balea rs).

CANABASSA. f. Bot. Planta de la fam. de les
compostes; té de cinquanta a setanta centimetres de
alsada, fuUes semblantes a les del cánem, tronch pe-
lut y r arrel en forma de fus; fá flors grogues, és me-
dicinal y fá una mica d' olor. Eupatorio.

CANACI, A. adj. Bot. Que pertany o és semblant a
la canya. Canáceo.

CANACIÓ. f. L' acció d' acanar les robes. Vareo,
varaje. || Referintse a les terres. Apeo.

CANADALT. Geog. Caseriu del terme de La Jun-
quera, prov. de Girona.

CANADELL. m. Ter. CANADELLA.

CANADELL (Cap). Hidrog. Cap del depart. deis
Pirineus Orientáis, al NO. de
Cervera.

CANADELLA. f. Ant. CE-

TRILL.

CANADELLES. f pl. Am-
pólleles d' or, plata, vidre,
etcétra, pera servir el vi y
r aigua quan se diu la niissa.
Vinajeras.

CANADELLÓ. ni. Ter. Ce-
trillet de terrissa que 'Is pagesos se 'n duen pié
d'oli al camp. Aceitera.

CANADOR ni. Medidor de terres. Apeador, agri-
mensor.

CANAL, f. Cavítat llarga y descuberta per ont s'hi
condueix recuUida 1' aigua o algún altre líquit; se fá
de térra, pedra, fusta, plóm, etc. Serveix pera rega-
diu, navegació, desguás y altres fins. S' usa en gé-
nero mascnlí parlant deis cañáis grans, cóm: el canal
d' Urgell, el de Berga, etc. CanaL || La llarga, y re-
gularment de llauna, que posada sota de les cañáis
de la teulada, reb les seues aigües y les llensa lluny
de les parets, ais carrers o patis. Canalón. || La de
les teulades. Canal, canalera. Il Arq. Ais molins, la
de la bassa per ont cau 1' aigua al rodet. Saetín. ||
La cavítat qne 's forma entre les anques del cavall
quan está mólt gras. CanaL || A la cama, 1' os desde
'1 genoU fins al peu, y al bra?, desde '1 cotze fins a la
munyeca. Canilla. II Paratge estret del mar per ont
passa la corrent fins a trovar niajor ampiaría y mes
profunditat pera navegar, cóm: el canal de la Manxa,

Canadelles del sigle xiv
(Museu de Vich)

Dic. Cat.

CAnPRODÓN

Voltar.ts de Caniprodón: La Roca. — Riutort. — Passeig de la Font Nova. — Plaga del doctor Robeit.

CAN

CAN

309

el de Bahama, etc. Canal. || El recli pera concluir
r aigiia del riu ont se vol. Canal, brazal y caz
prov. Arag. || Ant. SÓlch. || Esborancli o esqiierda que
ratlla de dalt a baix una ciiiglera; és generaliueiit
estreta y casi inaccessible; se r anomena també xe-
maneia o bretxa. || El que 's íá '!s rius pera que lii eti-
tri 'Is peix y 's pugui pescar ab facilitat y abundan-
cia. Canal. || El de la respiració o la obertura per ont
surt r aire. Respiradero.

ANAR LES CANALS. Cauíe per elles 1' aigua per ha-
ver plogut ab abundor. Correr las canales.

CANAL BARIDANA (Coll de la). Orog. Coll de la
serra de Cadí, a 2,475 niet. d' altitut. || — (PUIQ DE
LA). Puig de la serra de Cadí, que té 2,638 met. de-
niunt el nivell del mar y és el mes alt de tota la
serra.

CANAL D' ORIVELL. Orog. Coll de la meteixa
serra de Cadí, entre 'I Sait del Sastre y '1 puig de la
Canal Baridana.

CANAL DE BASTANIST. Orog. Coll de la serra
de Cadí, partió d' aigües deis rius Segre y Llobregat,
entre Punta Aguda y 'I puig de Pedra Plana, entre
les provs. de Lleida y Barcelona,

CANAL DE QUÉ. Orog. Oberta cóm totes al caient
nort de la serra de Cadí, ab paorosos esboranchs.

CANAL DE RIAMBAU. Orog. Fonda collada que
sapara 'Is dos pitons del Pedraforca.

CANAL DEL CRESTALL. Orog. A la serra de
Cadí (2,500 met.)

CANAL DEL MORCART. Oro?. A la serra de
Cadí, estimbada y del tot inaccessible.

CANAL DEL VERDET. Orog. Esboranch que rat-
lla de dalt a baix un pitó del Pedraforca, y quasi
r únich punt per ont pot pujars'hi.

CANAL DELS CABIROLS. Orog. Al Pedra-
forca.

CANAL MALA. Orog. Puig de la ssrra del Catllar
a la partió d' aigües deis rius Ter y Fresser, prov. de
Girona.

CANAL ROJA. Orog. Al meteix Pedraforca.

CANALASSA. f. aum. Canalón.

CANALAT, DA. adj. Lo que fá canal. Acana-
lado.

CANALBONA (Puig de). Orog. Puig de 2,966 met.
d' altitut, situat a la ratlla de Franga, al NE. de la
prov. de Lleida.

CANALDA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Odén, prov. de Lleida.

CANALEJA. Geog. Caseriu del terme d' Alpuente,
prov. de Valencia.

CANALERA, f. CanaL

CANALETA, f. dim. Canaleja, canalita. || Arquit.
Motllura cóncava que 's fá al cañó d'una columna.
Estría.

CANALETA Hídrog. Riuet de la prov. de Tarra-
gona. Neíx al tenue d' Horta, passa péls de Bot y
Prat de Compte y desaigua a la vora del Ebre entre
Miravet y Xerta.

CANALÍAS (Jaume). Biog. Pintor barceloní del si-
gle XIV, que r any 1372 travallava al enteixinat de
Casa la ciutat de Barcelona.

CANALICULAT, DA adj. Calificació de varis ór-
guens vegetáis o animáis que teñen forma de canal.
Canaliculado.

CANALISACIÓ. f. Acció y efecte de canalisar. Ca-
nalización.

CANALISAR. v. a. Fer cañáis, establir un sistema
de canalisació ja pera regar les terres, ja pera trans-
ports, ja pera forsa motriu. Canalizar. II Regularisar
el fondo d' un riu pera ferio navegable. Canalizar.

CANALÓ. m. CANALETA.

Canalobre de
ferro, si gles
XIV al XV (Mu-
seude Vich).

CANALOBRE. ni. Candelero grós, generalment de
ferro, sostingut per tres peus y acabat ab una punxa
ont s' hi clavava I' atxa o '1 ciri. Can-
delabro.

CANALS (Antonl). Biog. Escrip-
tor del ordre de predicadors que vivía
a principis del sigle XV. Se coiiéixen
cóm escrits per ell aquestos Ilibres:
Escala de conlemplació, tres volums
en quart, maiiuscrits, dedicats al rci
d' Aragó; Rahonatncnt entre Scipió
África y Annibul, dedicat al duch de
Gandía. Va traduir al cátala '1 Ilibre
de Sant Bernat Ad sororem, dedicat
al camarlencli del reí Martí, baix e¡
títol: Caria de Saní Bernat a sa ger-
mana, sobre les virtuts y vicis. Alguns
creuen que fra Canals era valencia.

— (GASPAR). Biog. Argenter barce-
loní del sigle XVI. L' any 1522 era
membre del Concell de Cent.

CANALS Y MARTÍ (Joan Pau)
Biog. Nat a Barcelona abans de mit-
ján sigle XVIII. Conreuá la química
y en ella 's distingí per la seua apli-
cació a la tintorería, havent influit
móIl en el desenrrotllo de la industria
y de la agricultura per distints in-
drets d' Espanva, ajudat del govern.
Durant mes de quinze anys estigué
sempre amateiit a escriure sobre tais
materies pera divulgar coiieixements d'aplicació ini-
mediata, y és notable la llista de les niemories mo-
nográfiques publicades per ell. Va ésser diputat l'any
1760 a la Cort en representado de les fabriques de
Catalunya, essent ademes membre de distintes Acade-
mies y Societats Económiques. Era baró de Vallroja.

CANALS. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. ud. de Xátiva; és a la vora del riu Montesa
y té 4,744 Iiab. || Caseriu del dist munpal. de Riu,
prov. de Lleida. || Poblé del dist. munpal. de Pera-
mea, prov. de Lleida. \\ — (SERRA dels). Orog. Serra
situada entre la vora dreta del riu Noguera de Car-
dos y la esquerra de la riera de Noarre o de Queros-
so, qiiin punt culminant té 2,738 met. d' altitut; co-
mensa al Pirinea y arriva fins a Tabescán, prov. de
Lleida. II —DE SANT MiQUEL. Orog. Trencalls encin-
glerats de la ribera del Mardausol, a 1' antich camí
de Berga a Ripoll. || —DE santaniol. Orog. És a les
cingleres de Sant Aniol, valls del L'erca.

CANALLA, f. Els nois petits. Chiquillos.

CANALLADA, f. Cosa de canalla. Criaturada,
chiquillada.

CANALLETA CANALLOTA o CANALLUSSA. f.
Els nois petits. Chiquillos.

CÁNAM. m. CANEM.

CANAMÁ (Coll de). Orog. Collet que hi há entre
la encontrada de Camprodón y les Valls de Llerca, a
mitjorii de Bolos, prov. de Girona. Té uns 1,090 met.
d' altitut.

CAÑAMAR, m. Canemar.

CANAMÁS. m. Borras, tela que 's fá de la estopa
del cánem. Cañamazo. || aum. Cañamazo.

CANAMENT. m. Ant. CANACIÓ.

CANAMUIXA. f. Bot. La canya que fá '1 cánem o'l
lli quan se 1' agrama. Agramiza, cañamiza.

CANANA, f. Cartutxera gran de cuiro ab una di-
visió pera cada cartutxo que 's porta a la cintura.
Canana, cacerina.

CANANÉU, A. adj. Cosa de la térra de Canaá.
Cananeo.

CANAPÉ, m. Mena de sofá. Canapé.

CANAPOST. Geog. Caseriu del terme de Perata-
llada, prov. de. Girona.

310

CAN

CAN

CAÑAR. V. a. Aniidar robes ab la cana o véndreles
a canes. Varear. || Midar, fitar les terres, heretats o
edificis, seiiyalant els seus limits y files. Apear.

CANARI, A. adj. El natural de les illes Canarios.
Canario. || in. Ornil- Aiicell del nieteix taniany que '1
passarell, coniuntnient de color gruch, o de palla
ciar, de caiit fort y armonios. Es natural de Cañarles,
de difereats colors, y 's cría en gavies. Canario. ||
Eiiibarcació petita. Canario. || Ictiol. Peix de la fain.
deis lábriti. VAQUETA.

CANARIA, f. 0/71/7. La feínella del canari. Canaria.
II pl. Ules en 1' Occeá Atlánticli. Canarias.

CANASTRA. f. Paner gran foimat de vimets o
llístóns pelits y entreteixits. És conuiinieiit de figura
llargaruda y seiveix pera transportar fiuites y altres
coses N' hi há de varis t^nnanys y (ornies. Banasta,
canasta, canasto. || Ter. pl. Árguens.
OMPLIR LA CANASTRA. fr. Embanastar.
PORTAR CANASTRES. fr. Fer manto, anar clochpius
els aucells. Enmantarse los pájaros, estar enmantados
ó mantados.

CANASTRER. m. CiSTELLER.

CANASTRETA. f. dim. Canastra petita. Canas-
tilla.

CANASTRO, m. El bra? del peu de la creu de quins
caps penjen els cordills o cadenetes que aguanten els
plats de les balanses; y a la romana la barra per ont
corre'l piló. Astil. || Cada nieitat de dit bra? Brazo.
CANAT, DA. p. p. Midat a canes. Vareado.
CANAT. m. Ter. Paner gran de canya. Canasto.
CANAVELLES. Geog. Poblé del depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó d' Oleta; és
a la vora del riu Tet y té 249 hab.
CAÑAVERA, f. Bot. MALvi.

CÁNAVES (Jaume). Biog. Mallorquí, bisbe de Mal-
ta. Nasqué a Pollensa 1' any 1653 y morí en 1721.
Essent capellá entra a l'orde de Sant Joan de Jerusa-
lem y per ses qualitats el gran Mestre y el Consell
Suprem el designaren Prior de la Iglesia de Sant Jo.m
de la illa de Malta, liavent nierescut tan bella esti-
ma, fjue 'I poblé demaná se 1' escullís pera bisbe en
1713, y va regir aquella mitra durant vuit anys.

CÁNCAMO, m. Náut. Clivella rodona de ferro que
per un cap acava en punta y per 1' altre en ganxo.
Cáncamo.

CANCELL. m. Ambá de fusta ab que s'impedeix
la entrada del aire a les iglesies y entrades de cases
particulars. Cancel. || El qu' es de vldres pera dividir
una sala. Camón.

CANCELLACIÓ. f. La acció y efecte de cancellar.
Cancelación, cancelada, canceladura, testadura.

CANCELLAR. v. a. Anular un instrunient públicli,
esborrantlo o inutilisant el segell. Cancelar. il Met.
Esborrar de la memoria. Cancelar.

CANCELLAT, DA. p. p. Cancelado. || adj. Bot.
Orguens deis vegelals que afecten la forma reticular.
Cancelado.

CANCELLER, m. El qui a les universitats té l'au-
toritat pontificia y reciia pera conferir els graus. Can-
celario. II Nóm que 's donava al niestrescola d' algu-
nes iglesies. Canceller.

CANCELLERÍA, f. Tribunal superior de justicia
ont, ademes deis plets qu' en ell s' introdníen, se co-
neixia per apelado da lotes les canses deis juigcs de
les provincies qu' estaven dins del seu territori, y
privativament de les de la noblesa y propietats de
patrimonis vinclats. De les seues executories no hi
havía apelado, y sois s' admetía recurs per agravi o
injusticia noloria, y la súplica al reí en grau de mil
y cinchcentes. A Espanya n'hi havía una a Vallado-
lit y un altra a QranaJa. Chancillería.

CÁNCER, m. Signe boreal del Zodíach ontarriva'l
sol en el solstici del estiu. Cáncer. || CRANCH, 2.

CÁNCER (Jaume). Bioa. Autor aragonés, famós
tractadisia, d^I dret ca ala, nat a Barbastre 'I sigle
XVI y aveiiiat a Barcelona, ont va escriure la sena
obra, sovint esmeniada ais tribunals y cossos de dret:
Variarum Resolutionum Juris Cesarei Pontijicii et mu-
nicipalis Principatiis Cathalonice.

CANCERARSE, v. r. Ferse un cranch a alguna
part del cós. Cancerarse, encancerarse.

CANCERAT, DA. p. p. Cancerado.

CANCERÓS, A. adj. Lo qu' está tocat del cranch
o participa de la seua naturalesa. Canceroso.

CANCILLER, m. CANCELLER. || Anliguament el se-
cretari del rei, qui guardava'l segell reial. Canciller.

CANCILLER DE LA PURITAT. Qui tenia antlguament
el segell secret del rei y segellava les cartes. Canci-
ller del sello de la puridad.

CANCILLER MAJOR. Qui guardava 'I segell reial y
segellava 'Is despatxos reiais. Candil r miyor.

CANCILLER MAJOR DE CASTELLA. Titol honorífiCh
del arquebisbe de Toledo. Canciller mayor de Castilla.

CANCILLERÍA, f. CANCELLERÍA.

CANCRINITA. f. Min. Substancia vidriosa, de co-
lor blau fosch, transparent, de textura (ullosa, y com-
posta de silicat d' alúmina sosa y cals. Cancrinita.

CANDALISSA. f. Ndnt. Aparell ab corona que pen-
ja de cada un deis dos país majors y serveíx pera
ficar y treure les embarcacions menors del bnch y al-
tres pesos grossos. Candaliza.

CANDALOBRE. ni. Ant. Candelero.

CANDELA, f. Pega de cera, seu o altre materia en
forma de bastó, ab un bié al mitj que va de dalt a
baix y serveix pera encéndrel y fer Ihini. Vela, can-
dela. II Fam. El nioch que per descuit penja del ñas
sense netejarlo. Mocarro. || El floquet o espigúela
que fan en Uóch do flor algnns arbns, cóm 1' alba, el
castanyer, etc. Candelilla, espiguilla. || Arq. El pun-
tal llarch y dret que junt ab altres serveix pera sos-
tindre 'Is embaláis. Espárrago.

A MATA CÁNDELES. Expr. Ab que 's significa que
una cosa 's fá ab llestesa y sense retart. A mata can-
delas.

ACABARSE LA CANDELA, f. Met. Usada als encants
pera denotar que s' acava 'I temps de dir mes; se
medeix per la duració de una candela encesa. Aca-
barse la candela ó candelilla. || Fam. Se diu del ma-
lalt que está próxim a morir. Acabarse la candela.

CANDELA DE SEU. Vela de sebo.

CÓM UNA CANDELA CAP PER AVALL. Loc. fam. Dissi-
parse 'Is béns. Hacerse _^^

sal y agua.

DONA Y TELA NO LA
MIRIS AB CANDELA. Rcf.
La mujer y la cibera ó
la tela, no la cates con
candela.

FONDRE 'S CÓM UNA
CANDELA, fr. Mel. fam.
Impacientarse perqué no
's fá alguna cosa a gust
prop!. Quemarse.

FONDRE 'S LA CANDELA,
ATXA, ETC. Fondres fent
canal la cera o seu. Co-
rrerse la vela, el ftacha.

UNA CANDKLA A SANT
MARTÍ Y UN' ALTRE AL
DI A BLE. Af. Ab que 's
significa qui vol atrau-
res els favors de dos par-
tits oposats, o pera asse- candelabro de p'ata de la oa-
gurarse'n algún. La cruz tedral dñ Taima de Mallorca
en los pechos y el diablo (sigle xvín).
en los hechos.

CANDELABRE. m. Candelero ab un o mes brochs.
Candelabro.

CAN

CAN

311

CANDELER. m. Qui travalla la cera o té botiga
pera véndrela. Cerero. || Qui fá o ven cándeles de
seu. Velero.

CAND LER MAJOR. Qui té al seu cárrecli aquest ofici
a la casa reial. Cerero mayor.

CANDELERA, f. Festa de la Piirificació de Nostre
Senyora, en la que 's fá professó solemne ab cánde-
les beiieídes y s' assisteix a la niissa ab elles. Can-
delaria, Puriñcación. || BLENERA. || N6ni de dona.
Candelaria.

SI LA CANDELERA PLORA 'L FRE T ÉS FORA, SI RIU EL
FRET ÉS viu. Ref. Ab que 's significa que si plou min-
va 'I f et, y que del contrari aumenta.

CANDELERET. m. dim. Candelerillo.

CANDELERO. ni. lustrument de fusta, o altra ma-
teria; generalment té un peu que li serveix de base,
una columna que a la part de dalt lii té uu cañó out
s' lii posa la candela pera que s'aguauti dieta y se-
gura. Candelero. || El de ni6Its bracos o broclis. ||
SALAMÓ. II 1er. CARAMELL, 1. || El que s' aplica a la
paret, etc. palmatoria, 2. || El que porten els acólits
a les funcions d' iglesia. Cirial || Nául. Ferro que 's
posa a bordo de 1' embarcació y a altres parts pera
assegurar-h¡ alguna corda. Si té una anella a la
part de dalt, s' anoniena candelero d' ull, y si acava
seiise, candilero cegó. Candelero.

ÉSSER AL candelero. fr. Met. Ab que 's denota
qu' algú está colocat en puesto, dignitat o ministeri
de gran autoritat. Poner ó estar en el candelero.

CÁNDELES, f. pl, Bot. OASÓ. || A Caldes de Mala-
vella y sa comarca se dona aquest nóm a una mena
de bolet. Amanita saginata.

CÁNDELES DE BRUCH. Bot. Nóm vulgar de un
bolet: Clavaria pistillaria.

CANDELETA, f. dim. Candelica, velilla.

AB CANDELETES. m. adv. Pondera lo ben rebuda 0
desitjada qu' és una cosa. Como el a<^ua de mayo.

MÓLTES CANDELETES FAN UN CIRI PASQUAL. Met.fam.
Vol dir que no 's deu fer c.is omis de lo poch, perqué
mólts pochs, sigui pres en el sentit que 's vulgui, fan
un luólt. Muchas candelillas hacen un cirio pascual;
muchos pocos hacen un mucho; grano á grano llega
para ti el año, ó grano d grano hincha la gallina el
papo.

CANDELIER. m. Ant. CANDELER.

CANDELL. Geog. Caseriu del ternie de Rupia, pro-
vincia de Giiona. || Veinat de Caixás, depart. deis
Pirineus Orientáis.

CANDELLS. m. pl. Bot. ABRIULLS.

CANDI, adj. S' aplica al sucre crestallisat. Cande,
piedra. || n. p. Cándido.

CANDI, A. adj. Persona sensilla y sense cap mena
de malicia. Cándido.

candía, f. Nóm de dona. Cándida.

CANDIAL, adj. S' aplica al blat de superior quali-
tat. Candeal, escanda, escandía.

CANDIDACIÓ. f. Acció de crestallisarse M sucre.
Candidación.

CANDIDAMENT. a Iv. m. Sensillanient, ab candor.
Candidamente.

CANDIDAT. m. Qui pretén alguna dignitat o eni-
pleu lionorífjch. Candidato. II La persona proposada
o indicada pera algún cárrech, encare que no 'I soli-
citi. Candidato.

CANDIDATURA, f. Lllsta de candidats. Candida-
tura.

CANDIDESA. f. Sensillesa, innocencia. Candi-
dez.

CÁNDIDO, A. adj. Blanch. Cándido. || Met. Sen-
sill, sense malicia. Cándido. || Ximple, poch advertit.
Cándido.

CANDIOT, A. adj. Natural de Candía o Creta, illa
del Medíterrani. Candiota.

Segell de Caneján

CANDIR. v. a. Posar en conserva o ab sucre. Al-
mibarar.

CANDIRSE. V. r. DESMAIARSE, ESLLANOUIRSE. II
Parlant de les conserves. Almibararse.

CANDÍSSIM. sup. De cándit. Candidísimo.

CANDIT. p. p. Almibarado.

CÁNDIT, DA. adj. Cándido. || allanGUIT.

CANDJTA. f. Min. Varietat negre de aluminat de
magnesia. Candita.

CANDONGA, f. Fam. Carinyo fingit per enganyar
a algú. Candonga.

CANDOR, m. CANDIDESA.

CANEJADOR. m. Ant. Canador.

CANEJÁN. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. d' Ursell,
part. jud. de Viella; és a la voia
del Carona y té 701 liab.

CANEJAR, v. a. Ant. CAÑAR.

CANEJAT, DA. adj. El modo
cóm queda arrugada la pell del
eos liuiuá, especialment la de les mans, després de
estar bon rato a 1' aigua. Acanalado, arrugado, es-
triado.

CANEJERO. Geog. Caseriu del terme de Xátiva,
prov. de Valencia.

CANELLA. f. Ter. AIXETA.

CANELLAS (Agustí). Biog. Famós matemátich,
excelent astrónom, inteligentíssim en geografía; bon
literal y bon professor en tais materies. Va n.ixer a
Santa María deis Pens 1' any 1765 y va morir a Ale-
lla '1 1818. Havent estuliat náutica, va fer uu viatge
a Veracruz, cóm a nieritori, y al retornar a Barcelo-
na (1789), va pendre l'fiábitdels trinitaris. Entra a
r Acidemia de Ciencies, de Barcelona, en 1803, lle-
giut la seua notable memoria en pro de la base del
sistema decimal y de la gran conveniencia d' adop-
tarlo pels usos de la vida. Establí una cátedra de
cosmografía en la que hi ensenyava de frauch. Dele-
gat pél Govern va travallar, junt ab en Mech.iin y en
Delambre (1805) mentres se practicaven en el nostre
país les operacións geodésiques pera determinar la
verdadera configuració de la térra. En 1806, cóm a
premi 'I reí li confia la cátedra de náutica, havent
fet deis seus deíxebles excelents pilots. Durant la in-
vasió francesa guerrejá entre 'Is espanyols, distin-
gintse principalment en els travalls de topografía y
obres de cunpauya. AI tornar la pau en 1814 reco-
mensá les llissóns de náutica y aleshores va escriure
el seu llibre Elementos de astronomía náutica, únich
d'ell publicat, (2 tom. en quart, Barña, 1816). En
1817, estudia la manera d' aprofitar les aigües del
Llobregat pera regar una part del Valles y del plá de
Barcelona. Inventa un i;istrumeiit pera ajustar millor
les observacións geodésiques y astronómiques. Escri-
gué una memoria provant la conveniencia de formar
un bon mapa de Catalunya.

CANELLAS o CANYELLES (Vidal de). Biog. Fa-
mós ¡uriscolsult, bisbe de Osea, conceller del gran
reí en Jaume I al qual va seguir en totes les empre-
ses. Nasqué a Canelles, prop de Figiieres al coinens
del sigle XIIL Prengué part en la forniacióde les ¡leis
muiiicipals de la ciutat de Valencia y va assistir al
Concili allí tingut 1' any 1240. Va coleccionar les
liéis y furs del regne d' Aragó segons 1' acort de les
Corts hagiidcs a Osea en 1247. Fon diputat a les
Corts de Catalunya y Aragó en 1250. Regí el bisbat
de Osea entre 'Is anys 1223 a 1252. Ademes de les
liéis de Valencia y d' Aragó, compongué '1 llibre /n
excelsis Dei íhesauris, especie de comentaris de les
liéis d' Aragó.

CANELLES. Geog. Poblet pertanyent al ajunta-
Mient de Navata, prov. de Girona. || — (DE SEGRE).
Poblet del dist. munpal. de Fígols, provincia de
Lleida.

312

CAN

CAN

CÁNEM. m. Bot. Planta anyal de la fam. de les
cannabinácees; té niés de un nietre vint d' alsada;les
senes fulles son retallades en forma de dits y les flors
verdes cóm la planta;se conreua pera utilisarne 'Is fils,

que s' usen
pera f e r
cordes, tei-
xits, etc., y
les Ilevors,
que servei-
xen pera 'Is
aucells. Cá-
ñamo. l| El
nét de la
primera
operació en
la pinta.
Canal. |; El
de la sego-
n a . Ch o-
rrón.llDrap
f e t de cá -
nem. Lien-
zo, cáña-
mo.

C A N E M
BORT. Ve-
gis EBULS.

É S S E R
CÓM FL CÁ-
NEM DE LES
VORES. fr.
Fam. Sediu
de lo que
no serveix
pera res.
Ser ó valer
(arito como
¡a carabina
de Ambro-
sio.

LA LLE-
VOR DE CÁ-
NEM. Caña-
món.

MOCHS DE CANEM. Els desperdicis d' til. Desperdi-
cios del cáñamo.

CANEMAL adj. S' aplica a la térra bona pera
plantar cánem. Cañamal.

CANEMAR. ni. Terra plantada de cánem. Caña-
mar.

CANES (Coll de). Orog. Coll a uns 1,100 metres
d' altitut que hi há entre Vallfogona y Artigues, prov.
de Qirona, a la partió d' aigues deis rius Ter y Plu-
via.

CANESSÚ. ni. Cos de vestit de dona, curt y sense
mánigues. Canesú. || Part superior de la camisa, lo
nieteix d'honie que de dona, excepció feta de les má-
nigues. Canesú

CANET. ni. Cert joch de cartes, en el qiial el qu¡
les dona 's queda una carta, y reparteix les deiiiés,
pert quan surtí igual a la séiia, y guanya quan surten
les deis altres. Sacanete. || Incident enque'I qui porta
el joch guanya les tres primeres cartes, y aixís se
á\\i: fer canet. Ronda.

CANET DE TRENTA MIL DIMONIS. fr. Baralia entre
niólts ab conf sió y desordre. Sarracina, gresca.

PER CANET DE CUL. fr. Met. fam. FER BANCARROTA.

FER PETAR EL CANET. fr. Fani. met. FER PETAR LA
CLACA.

CANET (Joseph). Biog. Metge del capítol de Tarra-
gona, natural de Calaf, qui portat del seu patriotis-
me, durant la invasió francesa, entre 1808 y 1814, va
publicar gran nombre de fulles volants en favor de
la relligió y de la independencia. Va escriure també
de medecina y en particular sobre la vacuna.

Brot y fulla de cánem

D
MAR

Segell de
Canet de Mar

— (PERE JOAN). Biog. Doctor en drets y advocat
mallorquí del sigle XVII. Va ésser coniissionat, junt
ab n'Antoni Mesquida, pera recopilar els Privilegis
y Franqueses del regne de Mallorca; tasca coniplerta
1' any 1622; quin travall se guarda en un volum in-
foli, manuscrit, al arxiu del Ajuntanient de Palma.

CANET. Geog. Poblé del departament deis Pi-
rineus Orientáis, bisbat y Cantó
de Perpinyá; és prop de la de-
sembocadura del riu Tet y té 806
liab. II — (ESTANY DE). Hidrog.
Estany a les costes del Medite-
rrani al Mitxdia de Franga. Té
quatre kilonietres y mitj de Mar-
gada per un y mitj a dos y mitj
d' ampiada.

CANET D' ADRI Geog. Poblé
de la prov., bisb. y part. jud. de
Qirona. És cap del dist. munpal.
del seu nóni, teniíit coni agregáis els lloctis d' Adri,
Biert, Alontbó, Montcalp y Rocacorva. Té 983 hab.

CANET DE BERENGUER. Geog.
Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Sagunto; és
a la vora del mar y té 672 hab.

CANET DE MAR. Geog. Vila
de la prov. y bisb. de Barcelona,
part. jud. ti'Arenys de Mar; és a
la costa y té 2,996 hab.

CANET DE VÉRGES. Geog.
Poblé corresponent al ajuntament
de La-Tallada, prov. de Qirona.

CANET EL ROIG. Geog. Vila de la prov. de Caste-
lló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Sant Mateu; és
dalt d' un turó a la vora del riu Cerval y té 2,390 ha-
bitants.

CANEYLA. f. Ant. CANYELLA.

CANFÓGENO. m. Qiiim. Cós compost de carbono
e hidrógen. Alcanfógeno.

CANFÓN. m. Líquit incolor, olios, que s' obté ab
la destilació de la cámfora del Japó ab ácit fosfórich
anhidre y també ab la del artificial o clorhidrat de
cámfora ab la ca!s. Canfono.

CÁNFORA, f. CÁMFORA.

CANFORADA. f. Bot. Planta perenne de la fam.
de les quenopodíacees; está caiguda per térra, té les
fulles mólt primes y tot ella está cubería de pels y
fá olor de cánfora. Alcanforada.

CANFORAR. v. a. CAMFORAR.

CANFÓRIDA. f. Qiiim. Substancia d' origen vege-
tal que per les senes propietats se sembla a la cám-
fora. Canfórida.

CANGA (Coll de la). Otog. CoUet que lii há ais
.Monts Qabarras, entre La BIsbal y Calonge, prov.
de Qirona.

CANG€ m. Cambi. Sois s' usa en niateries diplo-
Miátiques, parlant de poders, presoners, etc. Canje.

CANGEAR. V. a. Fer el cange. Canjear.

CANGEAT, DA. p. p. Canjeado.

CANGURO, ni. Zool. Quadrúpet originar! de la
¡Nova Holanda, notable peí volúiu extraordinarl de la
seua qüa y per la llargaria desproporcionada deis
seus membres. La femella porta una bossa a la que
hi fica 'Is seus cadells. Canguro.

CANi, NA. Lo que pertany al gos o se 1¡ sembla.
Canino.

caníbal, ni. Home cruel o inhuma. Caníbal, ca-
ribe.

CANIBALISME. ni. Passió que teñen els caribes
per la carn humana. Canibalismo. || Ferocitat, cruel-
tat. Canibalismo.

CANÍCULA, f. Astron. Estrella de la constelació

CAN

CAN

313

d'aquest iióm. Canícula. II Temps en que aquesta
estrella iielx y 's pon ab el sol y en qu' és excessiva
la calor. Canícula.

CANICULAR, adj Lo que pertany a la canícula.
Canicular.

CANIGÓ. Orog. Montanya del Est pirenaich com-
presa are en territori francés. El picli mes enlai-
rat té una altitut de 2,785 nietres, constituint una
plataforma de 8 nietres per 3, de la qual ixen
varis estreps, formant diferentes collades que rema-
ten al E. el Puig Barbet de 2,748 metres, al S. el
Puig Sech de 2,600 y el de Trelze Vents de 2,763, y
al O. el de Quacemi que té 2,422 metres d' elevació.
Les mes fant;ist¡ques llegcndes y tradicións, s' ori-
ginen a la comarca del Canigó, servant 1' esperit
catalanesch, y cóni en les senes montanyes hi neixen
déus impetuoses, formant estanys fantástichs, de
son esguart brolla la poética inspiració pera els aima-
dors de les gestes catalanes

CANIGÓ (Sant Martí de). Arquit. Monestir si-
tuat prop del Vernet, quina valí domina desde '1
lloch ont está edificat al caire d' una timba. Empresa
la restaurado peí bisbe de Perpinyá Monsenyor Car-
selade, és d' esperar el couiplert restabliment de

Sant Martí de Canigó

aquella bella página del art románich, comensada a
les primeries del sigle XI. El canipanar es de forma
quadrada irregular, y el claustre tot just conservat
va ésser obra del sigle Xll. L'abatlía de Sant Martí
de Canigó es un deis monunients nacionals de Franca.

CANIGONENCH, CA. adj. Lo pertanyent al Cani-
gó. Canigonense.

CANIVELL Y DE VILA (Francisco). Biog. Famós
círurgiá nat a Barcelona en 1721 y mort 1' any 1797.
Era círurgiá honorari del rei, cirurgiá major de la
Armada en 1771, vicepresident de la Reial Academia
de Cirtirgía de Cádiz y soci de altres corporacións
científiques. Tenía fama principalment per la destre-
sa ab que feie les operacións de litotomía. Va escriu-
re '1 llibre Tratado de vendajes y apositos, publicat a
Barcelona l'any 1763 y reimprés a Cádiz.

CANNES (Francisco). Biog. Filólecli y relligiós del
sigle xviii. Nasqué a Valencia y morí a Madrit en
1775. Era jovenet quan prengué 1' hábit de 1' ordre
franciscana, havéntsel destinat a les missíóns de
Orient. Residí a Sant Joan de Damasch durant setze
anys, adquirint mólts coneixements de les Uengües
usuals d' aquells indrets del món. Aixís pogué es-
criure una Gramálica árabe y un Diccionario árabe-
español, publicat en 1774. Mes tart estampa en tres
volúnis en foli el Diccionario español-lalino-drabe.

CAÑÓ. m. Instrument bnít, cilíndrich y a manera
de canya, de metall, fusta, os, etc., que serveix pera
diferents usos. Cañón. || La ploma deis aucells quau
comensa a eixir. Cañón. || El del blat y altres herbes.
Caña. II El de la canya entre ñus y ñus. Cañuto ||
El de canya que posen a la llansadora deis teixi-

BIC. CAT. — T. I.— 40.

dors. Canilla. || El de plom, vidre o térra pera les ca-
nonades d' aigua. Caño. || Anat El de la freixura.
Garguero, traquiarteria, caña del pulmón. || El de
la xemeneia. Humero, cañón de chimenea. || Peqa
d' artillería. N' hi liá de diferents calibres y pera va-
ris usos, cóm: cañó de batre, de campanya, etc. Ca-
ñón.

CAÑÓ D' AGULLES. El de posar'tii agulles de cap o
de cusir. Alfiletero.

CANO DE FER MITJA. Aquell que 's posa a la trinxa
y serveix pera ficar'hi una de les quatre agulles ab
que 's fá mitja. Palillo.

CANONS granípuchs Els que serveixen pera tirar
ab pólvora sola contra 'Is núvols de mala estrugansa
pera ferlos desfer evitant que descarreguin pedra. Ca-
ñones granifugos.

FER CANÓNS. fr. Entre teixidors posarhi '1 fil. Enca-
nillar.

POSAR CANÓNS ELS AUCELLS. Encañonar, pelechar.
CANOA, f. Embarcado qu' usen els indis, feta de
una sola pega, en figura de pastera. Canoa.

CÁNOES. Geog. Poblé del depart. del Pirineus
Orientáis, bisb. y cantó de Perpinyá; és a mitjorn
d' aquesta vila, a la vora del riu Tet, y té 938
habitants.

CANON, ni. Decisió establerta en algún Concili
sobre '1 dogma o disciplina. Canon. || La part de la
inissa que comensa: Te igitur, y acaba ab el Paler
noster. Canon. |1 Catálech deis Ilibres sagrats accep-
tats cóm auténtichs per 1' Iglesia católica. || pl. L'es-
tudi o facnltat del dret canónich. Cánones.

CANONADA. f. Acueducte. conduele de canóns de
terrissa o d' altre materia pera conduír aigua. Enca-
ñado. II Mil. Tret de cañó d' artillería y 1' estrago
que fá. Cañonazo. || Entre abaixadors, vía de dife-
rent color qu' ix al panyo. Barra. || f. Fam. PET.
CANONÁS. m. aum. Cañonazo.
CANONEIO. m. Mil. L' acte y efecte de canonejar.
Cañoneo.

CANONEJAR. v. a. Mil. Disparar els canóns d' ar-
tillería. Acañonear, cañonear.

CANONER, A. adj. Náut. S' aplica a les Ilanxes
armades ab canóns. Cañonero. || m. Qui fá canóns
pera teixír. Canillero.

CANONET. m. dini. Cañoncico, cañoncillo I) Els
de canya o de vidre pera adornos de vestit. Cañu-
tillo.

CANONETER. ni. Art. Eina de llauner que serveix
pera fer canonets. Canutillero.

CANONGE. ni. Qui obté alguna canongia. Canó-
nigo.

CANONGE DE LA PESCATERÍA: PILLO.
CANONGE DOCTORAL. Aquell que obté la canongia
doctoral. Canónigo doctoral.

CANONGE LECTORAL. Aquell que obté la canongia
lectoral. Canónigo lecloral

CANONGE MAGISTRAL. Aquell que obté la canongia
magistral. Canónlj_o magistral.

CANONGE REGULAR. Qui obté canongía d' iglesia
regular, cóm la de Pamplona, y també 'Is relligiosos
premostratenses y altres que viuen
baix la regla de Sant Agustí. Canó-
nigo regular.

CANONGE (Fruitós). Biog. Pres-
tidigitador cóm no n' hi ha hagut
cap mes a Catalunya. Va néixer a
l'any 1824 a Montbrió, niorint a Bar-
celona el 1890. Comensa fent d' en-
llustre-botes, y per passatemps feia
jocli de nians, arrivant a ésser po-
pularíssim. Havent vist travallar ais FruitosCanonge
mes grans prestidigitadors, va arri-
var a igualarlos. Durant mólts anys recorregué les
principáis ciutats d' Europa y d' América donantses-

314

CAN

CAN

sións de jochs de iiians, éssent per tot arreu cele-
brada la sena llestesa y iietedat de travall. Posa la
seua popiilaritat y la seua trassa en nióltes ocasións
al servei d' actes benéficlis. Eli sol va lograr animar
el Cariiestoltes barceloní en la decena deis anys 1860
a 1870.

CANONGES. ni. pl. Bol. Planta indígena de la fani.
de les valerlanácees que 's cría ais canips y a les v¡-
nyes y fá floretes rojes y a po:iis al capdeniunt de la
branca. Hierba de los canónigos.

CANONGESA. f. La dona que viu en comunitat
relligloia observant alguna regla, pero r>ense vots
solé nnes, n¡ obligarse a perpetua clausura. Cano-
nesa. canonisa y canóniga.

CANONGET. m. dini. Canonjillo. || Fam. ter. XIM-
PLE.

CANONGÍA. f. Les prebendes o dignitats de les ca-
tearais y colegiates. Canongía, canonicato.

CANONICAL, adj. Lo pertanyent al canonge. Ca-
nonical.

CANÓNICAMENT. adv. ni. Conforme a la disposi-
ció deis sagrats cánons. Canónicamente.
CANONICAT. ni. CANONGÍA.

CANÓNICH, CA. adj. Lo qu' está fet o arreglat
segons els sagrats cánons, cóin: hores canóniques,
llissó canónica, etc. Canónico. || S' aplica ais Ilibres
y epístoles de la Sagrada Escriptura. Canónico. ||
DRET CANÓNICH.

CANONISABLE. adj. Lo que 's pot canonisar o és
digne de que 's canonisi. Canonizable.

CANONISACIÓ. f. L' acte y efecte de canonisar.
Canonización.

CANONISAR. V. a. Declarar el Papa soleninenient y
posar a la llista deis sants a algún beato. Canonizar.
CANONISAT, DA. p. p. Canonizado.
CANONISTA, ni. Professor o estudiant del dret
canónich. Canonista.

CANONJA. f. Ant El forn o
fleca deis canonges. Panadería
de los canónigos.

CANONJA (La). Geog. Poblé
de la prov., dióc. y part. jud. de
Tarragona; no és gaire lluny del
mar y té 1,426 liab.

CANÓNS. ni. pl. Peces de térra
cuita pera cana-
Hsar les a giles.
N' hi han de mol-
tes nienes: cañó de embut, cañó piu-
lat, niitj cañó, cañó de cotses, etc.

CANOS. Geog. Lloch de la pro-
vincia de Lleida, part. jud. de Cer-
vcra. Té 100 habitants.
CANOVELLES. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de
Barcelona, partit
judicial de Grano-
llers; és a la vora del Congost y
té 337 habitants.

CÁNOVES. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona, part.
jud. de Graiiollers; té 717 liab.

CANPIR. V. n. Ant. Tornarse
blandí de cabells. Encanecer.

CANS (Coll). Orog. Coll que
hi há a la serra de Santa Mag-
dalena, entre Vldrá, provincia de
Barcelona, y Sant Privat, provincia de Girona.

CANSADAMENT. adv. m. Fatigosanient. Cansa-
damente.

CANSADÍSSIM, A. adj. sup. Mólt cansat. Cansa-
dísimo.

.Segell
de La Canonja

Segell
de Canos

Segell (le Canovelles

Segell de Cánoves

CANSALADA. f. La carn grassa del porch, qu' és
enganxada a la conna. Tocino, lardo.

SUAR LA CANSALADA. fr. Met. fam. SUAR LA CAR-
CANADA.

CANSALADER, A. m. Qui ven
cansalada. Tocinero.

CANSAMENT. m. Rendit de for-
ces per cansanci.

CANSANCI. m. Manca de for-
ces a causa d' haverse afadigat.
Cansancio.

CANSAR, v. a. Causar can-
sanci. Cansar. || Met. importu-
nar. II Perdre la térra la subs-
tancia nutritiva per haverli fet
donar iiiassa cullites o bé a causa de la mena de
llevors que s' hi han sembrat y la han enipobrida.
Cansar.

NO CANSAR. Loe. ant. NO parar.

CANSARSE. V. r. AíaJigarse fent alguna cosa.
Cansarse. ll Disgustarse d' alguna cosa. Cansarse.

CANSARSE 'L CAP. fr. Pensar, meditar mólt sobre
alguna cosa. Devanarse los sesos.

ESTAR CANSAT D' ALOÚ O D' ALGUNA COSA. LoC.
Estarne mólt disgustat. Estar cansado, fastidiado,
aburrido.

NO CANSARSE O NO HI HÁ QUE CANSARSE, fr. Met.
Denota que no 's logrará uua cosa per mes medís
que s' empleín. No hay que cansarse; todo es trabajar
en vano.

QUI CANSA ALCANSA. Ref. Explica que 's deu tin-
dre molta constancia pera lograr lo que 's necessita.
Pobre importuno saca mendrugo; la porfía mata la
caza.

CANSAT, DA. p. p. Cansado. || adj Lo que ha per-
dut mólt de la celeritat del sen nioviment, y aixís se
diu: bala cansada. Cansado. || Qui respira ab dificul-
tat per haver caminat mólt depressa o causa sem-
blant. Exhalado. || Arraconat per haver servit niassa,
cóm: llelra cansada. Cansado. || Molest. Cansado,
pesado.

CANSÓ, f. Coniposició en vers pera cantarse. Can-
ción. II Repetido molesta. Cantinela.

DEIXARSE DE CANSÓNS. fr. Deixar 1' accessori y
anar a lo principal. Dejarse de cuentas.

TORNAR AB LA METEIXA CANSÓ, ff. Repetir impor-
tunament una meteixa cosa. Volver d la misma can-
ción; otra al dicho Juan de Coca; no hay olla sin to-
cino; toma su purga; dale bola.

CANSONEjAR. v. a. Anar ab cansóns y batxille-
ríes. Gastar romances, tener muchas camándulas.

CANSONER, A. m. Qui té nióltes sofisteríes, ex-
cuses, camandules, y s val de tcrgiversacions. Ro-
mancero. II MI. Llibre que conté varíes cansóns y
romansos. Cancionero, romancero. || adj. Fam. Se
aplica a qui va ab mólta pausa o usa de inólts ro-
deigs pera fer o dir alguna cosa. Remolón.

CANSONERÍA. f. Camándula, peresa. Román
cería

CANSONERÍES. f. p'. Camandules, excuses, pre-
textes; aixís se din: No 'm vinguis ab cansoneries o
¡qué tantes cansoneries! Camándulas, pretextos, ro-
deos.

CANSONETA. f. dim. Cancioncica, cancioncilla,
cancioncita. I' La que serveix pera fer dormir a les
criatures. Arrullo.

CANT. m. L' acció y efecte de cantar. Canto. ||
Poema curt en estil heroxh. Canto. |i Cada una de
les parts en que 's divideixen algúns poenies épichs.
Canto.

AL CANT DEL GALL. A media noche. \\ A punta de
día. Al canto del gallo.

CANT D' ORGA O FIGURAT. Mús. El que admet, en-
tre les sis veus del diapassón, altres notes, cóm: cor-

CAN

CAN

315

xeres, seiiiicorxeres. etc. Canto de órgano ó figu-
rado.

CANT FREQÜENT Y MOLEST. Fam. L' acte de cantar
sovint. Canticio.

CANT PLÁ o GREGORlÁ. El que sols cotista de sis
veus del diapassóii Canto llano.

FER ABAiXAR EL CANT. fr. Huiiiiliar, abátre a algi'i.
Bajar los bríos.

PASSAR EL CANT. fr. Se din deis aucells quan faii
les passades de cantar. Trinar.

CANTABLE, adj. Lo que pot cantarse. Cantable.

CANTAbRICH, CA. adj. Pertanyent a Cantabria.
Cantábrico.

CÁNTABRO, A. adj. El natural o pertanyent a
Cantabria. Cántabro.

CANTADA, f. Pe^a de música variada de recitáis,
.aries, un baix y móltes veus ab aconipayanient de
Instruments. Cantada, cantata.

CANTADETA. f. dim. Cantadilla.

CANTAD1SSA. f. Seguit de cantar. Canturía.

CANTADOR, A. m. y f. El qui canta o és aficionat
a cantar. Cantor.

CANTAL, in. Anl. ROCH,

CANTALAR (El). Orog. Montanya del part. jud.
d' Enguera, prov. de Valencia.

CANTALLOPS. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Girona, part. jud. de Figueres; té 796 liab. És a la
vora de la valí del seu nóni. || Poblé del dist. munpal.
de Subirats, prov. de Barcelona. || — (VAlL de). Orog.
Valí que comensa a la ratlla de Franca, Pirineu gi-
roní, y arriva fins a la vora del Llobregat, sota Vilar-
nadal.

CANTANT, A. p. a. Qui canta. Cantante.

CANTAR, v. a. Moure la veu ab compás y modu-
lado. Cantar. || Poét. Compondré o recitar alguna
cosa. Cantar. |1 Al joch c'e cartes, dir el punt.
Acusar. || Fam. Descubrir un secret. Cantar. 1| Nául.
Dlr o prevenir en veu alta alguna cosa. Cantar.

AQUÍ CANTA O AQUÍ ESTÁ QUI CANTA. Loc. fam. De-
nota que hi há docununts ab que provar lo que 's din.
Carta canta.

AIXÓ O AQUEST ÉS ALTRE CANTAR. Loc. fam. AIXÓ
SON FIQUES D' ALTRE PANER.

CANTAR DE PLÁ. fr. Confessar algú francament tot
lo que se li pregunta. Cantar de plano.

CANTAR DE REPENT. fr. Cantar d libro abierto.

CANTAR DELS CANTARS. ni. Llibre canónich deis
cántichs de Salomó. Cántico de los cánticos; cantar
de los cantares.

CANTAR LA CARTILLA A ALGÚ. Ref. CARTILLA.

CANTARANA (La). Hidrog. Riuet del depart. deis
Pirineus orientáis, que passa per Terrats, Trullas y
Pollastres, y desaigua a 1' estany de Canet.

CANTARELLA. f. Só monótono y desagradable
que 's fá al cantar, parlar, llegir, etc. Tonillo, son-
sonete, canticio. II dim. 1er. canteret. || Repeti-
do molesta é importuna d' una meteixa frase. Can-
tinela.

CANTARER. m. Pedrís o bnnch que sol haver'lii
a la cuiíia pe a posarhi 'Is cantis d' aigua. Zafari-
che, y cantarera pr. Arag. || Qui fá cantis. Alfarero,
cantarero.

CANTARERA, f. Ter. CANTARER, I.

CANTAR!, NA. m. y f. Qui canta a totes hores fora
de propósit. Cantarín, cantarína. || f. La dona que
té per professió cantar al teatre. Cantatriz.

CANTÁRIDA, f. Entom. Mosca verinosa de color
vert y de qualitat acre y corrosiva que, feta pols, se
aplica deninnt la pell pera que hi fassi butUofes.
Cantárida, cubillo. II El pegat de 1' esmentada pols
y la butllofa que 's fá Cantárida || pl. Insecte sense
ales de mes d' una polsada de Ilarch, negre y ab unes
rallles travesseres vermelles. L' oli preparat ab ell

d' alguna ex-
's canti. Can-

Canti del sigle xvi,
procedentde Sant
Martí Sarroca.
(Museu de Barce-
lona).

s' aplica cóni un vexigatori a les cavalleríes. Aba-
dejo.

CANTARÍDICH, CA. Que se sembla o 's refereix a
la cantárida. Cantarídeo.

CANTARIDINA. f. Quim. y mat. méd. Substancia
blanca, fuUosa y brillant, a la qual deuen les cantá-
rides la virtut vexicant. Cantaridina.

CANTAROPSIS. f. Anat. Ángul de I' ull. Canta-
ropsis.

CANTATA, f. Composició poética
tensíó pera que 's posi en música y
tata.

CANTAYRE. m. CANTADOR.

CANTELL. 111. Cap, cantó o vora d' alguna cosa,
majorment si fá caires. Canto. || L' extréni d' algu-
nes coses que 's poden partir fácilment, cóni: canlell
de pá, de formatgc, etc. Cantero.

de CANTELL. ni. adv. De costat. De canto.
CANTELLUT, DA. adj. Lo que té cantell. Esqui-
nado.

CANTER m. p. u. CANTÍ.

CANTERANO. m. Ter. Mena de calaixera. Có-
moda.

CANTERILLER. m. CANTERER.
CANTERETS. Bot. Planta de la
familia de les priniulácees.

CANTI. m. Eina de terrissa o
metall, estret de boca, ampia de
panxa y estret de cnl, ab un' ansa;
serveix regularment pera posar 'lii
aigua. Cántaro. || Met. El liqíiit
que cap dins d' un canti. Cánta-
ro. II Ter. Mesura de vi de dife-
renta capacitat. Cántaro, li Urna
en que's posen sorts per les quin-
tes y eleccions. Se diu aixís per-
qué antiguament se ficaven dins d' un canti. Can
taro.

A CANTIS. m. adv. A BOTS Y A BARRALS.
ANARSE "N CÓ.M
EL BROCH DEL
CANTI. fr. Irse
como una canilla.
ENTRAR O ES-
TAR EN CANTI. fr.
Entrar en sort.
Entrar ó estar en
cántaro ó en suer-
te. II Met. Estar
proposat per al-
gún enipleuoprop
de conseguirlo.
Estar en cántaro.

TANTES VEGADES VA 'L CANTI A LA FONT QUE A LA
DERRERÍA 'S TRENCA, O QUE AL ÚLTIM HI DEIXA 'L
COLL. Ref. Denota que qui s' exposa nióltes vegades
ix escarmentat o reb. Cantarilla que muchas veces va
á la fuente ó deja el asa ó la frente; tantas veces va el
cántaro á la fuente, que algunas veces se quiebra ó se
deja el asa ó la frente.

CANTICELA. f. Cantar o copla, composidó poéti-
ca breu destinada per lo comi'i pera cantar. Canti-
lena.

CÁNTICH. m. Composició métrica pera donar gra-
des a Déu. Cántico. || Qualsevol cant. Cántico.

CÁNTICH DELS CÁNTICHS: CANTAR DELS CANTARS.
CANTICI. ni. Fam. L' acte de cantar ab freqüen-
cia. Canticia. || cántiCH.

CANTIGA, f. Composició poética dividida en es-
trofes, després de cadascuna de les quals se repeteix
un estribillo Iligat per la rima ab elles Cantiga.

CANTIL, ni. Paratge del fons del mar, que forma
cóni un grao o vara tallada mes o menys a ploni.
Cantil.

Cantis

316

CAN

CAN

CANTILENA, f. CANSÓ.

CANTIMPLORA, f. Mena de brocal de coiire, es-
fany o un alíre nietall que serveix pera refrescar
r aigua. Cantimplora. || Cañó encorbat ab dos bra-
cos desiguals, un deis quals se fica a 1' aigua o licor
y '1 xucla per rao del pes de 1' aire sobre '1 nieteix li-
cor, y '1 Uensa pél bra? mes llarch. Cantimplora,
sifón. II Ferro que 's posa a la part de devant de les
selles, etc. Cantimplora.

FER LA CANTIMPLORA fr. Faní Fer el ploricó, pon-
derar miseria pera moure a compassió. Hacer la
guaya.

CANTINA, f. Mena de taberna o bodegó que sol
haver 'hi ais quartels deis soldáis y ais llóchs ont hi
travalla niólta gent. Cantina.

CANTINER, A. m. y f. Qui cuida de la caijtina.
Cantinero.

CANTINERA, f. Dona que serveix begudes a la
tropa fins durant les accions de «uerra. Cantínera.

CANTIRET. ni. dini. Cantarillo, cantarito.

CANTITAT o QUANTITAT. f. Magnitut. Canti-
dad. II Tot lo que, nuniéricanient parlant, está sub-
gecte a aument o disniinució. Cantidad, il Número,
porció considerable d' alguna cosa. Cantidad. || La
qualitat deser breu o llarga alguna sílaba y 'i tenips
que s' h¡ emplea en pronunciarla. Cantidad.

CANTÓ, m. L' ángul exterior d' un edifici. Esqui-
na. II Extréni, racó, punta d' alguna cosa, cóin: de
camp, de casa, de mátalas. Cornijal.

CANTÓ. Hidrog. Riuet que neix al port del seu
nóni, a la serra de Sant Joan, passa pél terine de So-
riguera, y desaigua a la vora del Noguera Pallaresa,
mes avall de Sort. || — (COLL DE) Orog CoU a 1,715
niet. d' allitut, a la serra de Sant Joan, vora del No-
guera Pallaresa, prov. de Lleida.

CANTÓN, m Ant. CANTÓ.

CANTONS DEL EXÉRCIT. Ant. Flanchs, costat del
exércit. Flancos del ejército.

CANTONADA, f. aum Esquina, esquinazo.

GIRAR LA CANTONADA, fr. Girar de cainí eixint d' un
carrer y entrant a un altre. Doblar la esquina.

CANTONAL, a.ij. Lo que correspón o té analogía
ab el cantó. Cantonal.

CANTONAT, DA. adj. Ant. CAYRUT.

CANTONERA, f. Pega de metall pera subgectar
els ánguls de les peces de fusta, cóm: taules, escrip-
ioris, etc. Cantonera. || raconera.

CANTONERES. f. pl. Adornos de cantonada, usats
per pintors, fusters, manyans, etc.

CANTOR, A. m. y f. Qui té per ofici cantar. Can-
tor. II Qui canta. Cantor.

canturía, f. Cant de música. Canturía. || El mo-
do y aire d; cantarse les composicions musicals.
Canturía. || La capella de música d' algunes iglesies.
Capilla de música.

CANTURRI. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Pallerols, prov. de Lleida. || — DE navinés. Caseriu
del terme de Navinés, dist. niunpal. d' Arfa, prov. de
Lleida.

CANTUSSEIG. m, Ter. Cant en veu baixa.

CANTUSSEJAR. v. a. Ter. Cantar en veu baixa.

CANUDERA, f. Bot. Herba de la íam. de les plum-
baginácies, que s' usa contra '1 mal de caixal. Bele-
sa, dentaria, dentelaria.

CÁNULA, f. Canonet mes o menys llarch y obert
per tots dos caps, que serveix pera nióltes operacions
quirúrgiques. Cánula.

CANUT. m. Cada una de les casetes que fan les
abelles a les bresques. Celdilla. || Ter. CanÓ, 4. || n.
p. Canuto.

CANXALAGUA. f. Bot. Planta anyal de la fam. de
les gencianácees, provinent d' América; té mólta

seniblansa ab el fel de térra y s' u a com medicinal
Chanchalagua.

CANYA. f. Bot. Planta perpetua de la fam. de les
arnudácees, ab les fulles Margues, estretes y punxa-
gudes, que 's cría ais paratges liumits, Caña. || La ca-
ma del blat, del moresch y a'tres semblants. Caña. ||
Mena de jonch d' América que serveix pera bastó.
Caña. II La de la freixura y del pulnió. CAÑÓ DE la
FREixuRA. II Mus. El canonet de canya o nietall, en
que iii há la Uengüeta del baixó y altres Instruments
de boca. Estrangul, pipa, caña. || Ndut. La part de
r áncora desde la creu fins a 1' anella. Caña, asta. ||
Ndut. Manuella de fusta o de ferro assegurada ab un
pern pera girar el timó. Caña. ll La part mes prima,
llarga y rodona del rem. Caña. || A les fabriques de
crestall o vidre, cañó de ferro, ab 1' extréni del qual
se pren la porció de pasta necessaria, bufant 'hi pera
donar la forma corresponent a la pega que 's vol fer."
Caña. II Canonet de palla, fusta o metall pera xuclar
algún licor. Caña. || Entre boters cañó de canya pera
inflar els bots bufant. Caña. || Entre canterers o ge-
rrers tro? de canya partida de llarch a llarch, que
apliquen pera unir la pe^a que treuen. Caña. || Entre
pescadors la que serveix pera pescar, y comunment
se compon d' un cert nombre d' elles Iligades entre
si. Caña de pescar, vara, y rabiza, la punta ont se
Higa '1 nyinyol. Arq. El cós de la columna entre la
basa y '1 capitell. Caña.

ARRIAR LA CANYA. fr. Náut. Deixarla en completa
Ilibertat pera que segueixi 'Is nioviments que H fá fer
la pala del timó, impelida péls cops de mar. Arriar
la caña.

CANYA BORDA: CANYA-SIDLA.

CANYA D' ESCOMBRES: CANYA-SIULA.

CANYA DE ROSARis. Planta anonienada aixís perqué
ses llevors serveixen de grans de rosari. caña de
CUENTAS, YERBA DEL ROSARIO.

CANYA DOLSA O DE SUCRE. Planta anyal semblanta
a la canya comuna pero de brots mes curts y plens
d' una substancia sucosa y dolsa de la que se 'n treu
el sucre. Caña dulce ó de azúcar, cañamiel.

CANYA PRIMA. Cañucela.

CANYA-SIULA. Mena de canya prima ab el plomall
negrench y mes ampie que '1 de la canya comuna,
que 's cría en paratges humits y s' usa pera fer es-
combres, cubrir barraques, etc. Cañizo, cañavera.

CANYA XIULA: CANYA-SIULA.

CORRER CANYES. fr. Lluítar diferentes quadrilles
de cavallers arniats de canyes pera simular un com-
bat y donar proves de Uestesa y agilitat. Se solía fer
en les festes púb'iques. Correr cañas.

¡DRETA LA CANYA! Ndut. Veu ab que 's mana al ti-
moner que posi la canya del timó al mitj o en direc-
ció de la quilla. ¡Derecha la caña!

ESTAR SECH, MAGRE, FLACH O PRIM CÓM UNA CA-
NYA. fr. Se diu del qu' está mólt magre. Estar como
un naipe.

PESCADOR DE CANYA, MES PERT QUE NO GUANYA.
ReJ. Pescador de caña, más come que gana.

QUI TÉ CANYES FÁ FLAUTES. Loc. prov. QUI TÉ TIONS
FÁ ESTELLES.

CANYA DE BAIX. Geog. Caseriu del terme de Sant
Joan les Fonts, dist. niunpal. de Begudá, prov. de Gi-
rona.

CANYA (La). Geog. Veinat del dist. munpal. de
Capsech, prov. de Girona.

CANYADA. f. Cop de canya. Cañazo, cañave-
razo.

CANYADA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Villena; és a la vora
de la riera del Reí y té 99-t hab.

CANYADA D' ALMENARA. Geog. Caseriu del ter-
me de Quesa, prov. de Valencia.

CANYADA DE CORTÉS. Geog. Caseriu del terme
de Monóvar, prov. d' Alacant.

CAN

CAP

317

CANYADA DE PASTORS. Geog. Caseriu del ter-
iiie d' Alpiieiite, prov. de Valencia.

CANYADA DEL TRIGO. Geog. Caseriu del tenue
de Pinoso, prov. d' Alacant.

CANYADA ROJA. Geog. Caseriu del ternie de Mo-
nóvar, prov. d' Alacant.

CANYADA SECA. Geog. Caseriu del ternie d" Al-
puente, prov. de Valencia.

CANYADES. Geog. Caseriu de) terme d'Elda, prov.
d' Alacant.

CANYADILLA. Geog. Caseriu del terme d' Alpuen-
te, prov. de Valencia.

CANYAFERA o CANYAFEKLA. f. Bol. Planta sil-
vestre semblant a la canya comuna; les falles y lie-
vors cóm les del fonoll. Cañaheja, cañaherla, cana-
reja, férula.

CANYAFERAL. adj. Lo pertanyent o semblant a
la canyafera. Feruláceo.

CANYAMÁS. ni. Ant. Dr.ip d' estopa del cánem.
Cañamazo. II Drap ciar de cánem pera brodar 'hi ab
seda o llana de colors, y serveix pera sabates, cobri-
taules, etc. També s'anomena aixís després de bro-
dat. Cañamazo.

CANYAMÁS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Dos
rius, prov. de Barcelona.

CANYAMEL. f. CANYA DOLSA.
CANYAMELAR. Geog. Barri del dist. munpal. de
Valencia.

CANYAMERAS (Joan). Biog. Regicida, fill d' una
familia pagesa del plá de Barcelona, qui 'i día 7 de
Desembre de 1' any 1492 va agredir al rei Ferran el
Calólich, ferintlo al coU, mentres baixava a presidir
€l Tribunal de Justicia tot parlant ab els Concellers.
De moment se va creure que 's tractava d' alguna
conspiració y fon gran l'efecte causal ais reis y a Bar-
celona; mes les declaracións d'aquell infelís, vellet
de seixant'anys, «que volgué matar al rei perqué li
tenía usurpada la corona, pertanyentli per dret; a la
qual renunciava si no'l martiritzaven y deixaven Uiu-
re,» revelaren que 's tractava d'un maniátich. El regi-
cida fou mort. El rei a les tres setmanes quedava curat.
CANYAR. m. Lloch plantat de canyes. Cañaveral,
«añar, cañizar, cañizal, ü Lloch pie de canya siules.
Carrizal.

CANYELÓ. m. Confit Uarch que té dins un trosset
de canyella o de confitura de poncém. Canelón.

CANYELLA f. Bol. La segona pell d'un arbre del
tneteix nóm, que 's cría a les illes orientáis, de color
roig groguench, d' olor y gust mólt aromátich y agra-
dable. Canela. ll La part de devant de la cama desde
el genoU fins al peu. Canilla, tibia. || Anal. L'os des-
de '1 cotse filis a la munyeca. Canilla, cubito. Il Bot.
L' arbre que fá la canyella. Canelón, árbol de la
canela. Il Hidrol. Font intermitenta propera al mas
Girvés, a la Cerdanya.

CANYELLA BLANCA. Bot. La escorsa del winter, ar-
bre de r América Meridional y de les Antilles; ser-
veix de condinient y té una propietat mó t enérgica.
A r América la empleen contra 1' escorbut y entra en
la composició de varis preparáis farmacéutichs. Ca-
nela blanca, falsa corteza de winter.

CANYELLADA. f. Menjar de canyella, sucre y moH
de garsa que 's dona ais falcóns. Canelada.

CANYELLER. m. Bol. Arbre de la canyella. Ca-
nelo.

CANYELLES (Magí). Biog. Historiaire local, adro-
guer de ofici; nat en la ciutat de Minresa en 1' any
1622 y mort a les derreríes del sigle xvil Sabía el
llatí, la paleografía, era bon calígraf y dominava les
matemátiques. Exerci iinportants cárrechs del govern
y administració local. Era sots veguer en 1651; in-
tervingué seguidament en els negocis de la ciutat
entre 1653 y 1635, havent estat conceller segón en

1653 y en 1662. En 1667 escrigué pera 'I municipi el
tractaty«rísrfíc¿/ó del Magnifich Mostasaph de la ciu-
tat de Manresa; en 1669 compongué el Llibre major
Rational; en 1678 la Tarifa o escandaU de les Fleques,
travalls administratius de carácter oficial mólt nota-
bles. Empró la obra capdal d' en Canyelles es la ti-
tulada Descripció de la grandeva y antiquitals de la
ciutat de Manresa, escrita en 1679; la mes antiga y
millor de les histories de Man-
resa, que ha restat inédita mes
de doscents anys.

CANYELLES. Geog. Poblé de ^^ ^

la prov. y bisb. de Barcelona, ^'^^^^v^
part. jud. de Vilafranca del Pe- ñ\ A

nades; té 563 hab.

CANYEM. m. Ant. CÁNEM.
CANYER. m. CANXAR. Segell de Canyelles

CANYET. m. Ter. Lloch ont s'hi
llensen les brosses o animáis morts. Buitrera, mu-
ladar. .. ,
¡VÉSTE'N AL CANYET! ir. Met. fam. ter. Ab que s
despedeix a algú de mal modo. /Vé/e al rollo!

CANYET. Geog. Caseriu del terme de Castellbis-
bal, prov. de Barcelona. |I Altre caseriu del terme de
Badalona, prov. de Barcelona.

CANYETA. f. dim. Cañita, canilla, cañuela.
CANYETILLO. m. Fil d'or o plata en forma de ca-
nonet. Cañutillo.

CANYiS. m. Teixit plá de canyes y cordill pera se-
car figues y altres fruites, criar cuchs de seda, fer
celsrasos, etc. Cañizo, zarzo. |1 pl. El deis carros.
Adrales.

CANYIULA. adj. Qui está mólt flach o débil. Ca-
nijo, agostizo, desmirriado, releco, bacalao, des-
vaído, poquito, hético, chupado.

CANYÓ. m. Ant. clavaGUERA. || Ter. GARGAME-
LLA, 2. II Ter. De paper. PAPERLNA.

CANYONER, A. adj. S' aplica a les embarcacións
que munten algún cañó. Cañonero.

CANYÓS. Geog. Poblé del dist. munpal. d'Aranyó,
prov. de Lleida.

CANYOTA. f. Bot. Planta de la fam. de les gra-
mínees que infesta 'Is sembráis. Cizaña, sorgo. ||
CANYA BORDA.

CAOBA, f. Bot. Arbre gran de les Indies, de fusta
forta y Uustrosa, de color castany mes o nienys ciar.
Serveix pera mobles d' adorno y gust, cóm: calaixe-
res, Hits, etc. Caoba, caobana. || La fusta de aquest
arbre. Caoba.

CAORCIS (Arnau). Biog. Mariner brau y mólt ex-
pert, nat a principis del sigle xiil, mort a Sivilla cap
al any 1270, ont 1' havia cridat el rei n' Alfons el
Savi, quan tractava d'organisar la marina de guerra
de c'astella. Aquell sobirá va contractarlo pera una
de les deu galeres armades per ell, fenti ademes
honroses mercés.

CAOS. m. Confusió, desordre. Caos. || Barreja con-
fosa de tots els elements y materies que se suposa
que hi havia en els primers temps del món. Caos.
CAÓTICH. m. Lo pertanyent a! caos. Caótico,
CAP. adj. Ningi'i. Ninguno. || m. Part superior del
COS. Cabeza. II Cada persona. Cabeza. || Superior en
aWuna corporació o comunitat. Cabeza. 1| El princi-
pal d'alguna societat. Jefe, caudillo. II El principi o
extrém d' alguna cosa respecte de la seua llargaria.
Extremo, cabeza || Capacitat, talent, disposició.
Cabeza. II Conducta, enteniment, judici. Cabeza. ||
Motilo de fusta que usen els perruquers pera fer
perruques. Fraustina. || Ant. CAPÍTOL. || La planxeta
de llauna o Uautó que 's posa al extrém del cordo,
tirela, etc. Herrete. 1| L' extrém del carrer. Salida,
cabo. II Terme o fí d' alguna cosa. Fin. 1| Cada bri o
cama del fil retort. Cabo, hebra. || Náut. Tro? de

318

CAP

CAP

corda. Cabo. \¡ Geog. Montanya o térra elevada que's
fica al mar. Cabo. || Ter res. || El ciiii d' alguna al-
tura. Cima, sumidad. || Part piiicipal de la t.iitla
quaii se junten varíes persor.es. Cabecera. || A les
troques de fil, coto, etc., el pr.inclpi. Cabo. || prep.
Eiivers. Hacia. || pl. Ndut. Les parts principáis que
formen 1' esquelet d'un barco, cóin son: quilla, codas-
te, roda, codernes, etc. Cabeza. || Els extrema o la
popa y la proa de la ñau. Cabezas. || pl Les varíes
especies que 's toquen al parlar d' un assunipte. Ca-
bos.

CAP .\ CAP. ni. aiv. Ab un altre. De persona á per-
sona, de silla á silla, mano á mano, cuerpo d cuerpo,
uno á uno.

CAP AIXALABRAT, ATOLONDRAT O ALBOROTAT. fr.
Subgecte ai.xalabrat. Tolondro, tolondrón, fargallón.

CAP A MAR. fr. Ndut. Algúns lio entenen solsanient
per donar tela a popa estant a la capa a fí de pre-
sentar bé la proa a la mar. Cabeza d la mar.

CAP A MUNT. ni. adv. Hacia arriba.

CAP AL TART. adv. t. Derrera hora de la tarde,
abans il' entrada de fosch. Al anochecer, á boca de
noche, sobretarde.

CAP AQUÍ. 111. adv. 11. Envers el llocli ont está qui
parla. Hacia aquí, acá.

CAP BOIG. Qui obra inconsideradament. Casquilu-
cio, alegre de cascos.

CAP D" ANY. L' ofici que 's celebra per algún d¡-
funt el día que fá l'any de la seua mort. Cabo de año.
II El primer día del any. Ailo nuevo.

CAP D' ASE. Met. Tonto, ígnorant. Sandio. \\ Ictiol.
Peíx de la familia deis tríglits, de 20 a 27 cm. de
Ilargada. Cachorabio.

CAP DE BANDO. Qui al^a partides de gent armada
y les dirigeix. Cabecilla, cabeza de partido, de bando,
cuadrillero.

CAP DE BESTIAR. Quadri'ipedo de la especie domés-
tica, cóni: bou, etc. Res, cabeza de ganado.

CAP DE BOU. Qui '1 té inólt gros. Cabeza de toro,
cabezudo. || Tossut. Cabezudo. || Ictiol. Peix. juliola.
II Ter. CULLERETA, 2.

CAP DE BURRO. Met. CAP D' ASE.

CAP DE CARABASSA. Met'. CAP SENSE CERVELL

CAP DE CASA O DE LLiNATGE. El principal de cada
familia a qui tots els deiiiés de la meteixa hi están
subgectes. Cabeza de fanii ia.

CAP DE COL: ULL DE COL.

CAP DE COLLA. El qui mana una colla de travalla-
dors. Capataz.

CAP DE CREU. Expr. fam. MALVINATGE.

CAP DE CUNILL. /c/ío/. Peíx seinblaut al Uargandaix,
pero sense peus. Lagarto de mar.

CAP DE DIT. La part carnosa de la punta del dit.
Yema ó pulpejo del dedo.

CAP DE DDL. El parent mes proper que presideix el
enterro o réb el pésain en nóm de tota la familia.
Dolorido.

CAP D' ESCALA. El mes alt d' ella. Alto, cabo de la
escalera.

CAP D' ESCAROLA. Expr. fam. Dit del cap iiiólt po-
blat de cabells curts y caragolats. Monte.

CAP D' ESQUADRA El soldat que mana una esqua-
dra. Cabo de esquadra.

CAP D' ESTOPA: CAP SENSE CERVELL.

CAP DE FERRO. El qui ocupantse en travalls inte-
lectuals no 's cansa may. Cabeza de hierro.

CAP DE ERARE. CIau de cer ab punta en figura de
barrína que serveix pera engrandir els forats que 's
fan al coure, ferro, etc. Escariador.

CAP DE GUAITES Ofici municipal inferior al sota-
batlle, encarregat de la vigilancia, qu' en un príncipi
desempenyaven els nobles. En els actes de ceremo-
nia duien cóm distiutiu o atríbut un bastó negre en
quins caps hi havía gravades dues creus.ye/e de vigi-
lancia.

CAP DE LA IGLESIA. Títol que 's dona al papa res-
pecte de la Iglesia universal. Cabeza de la Iglesia.

CAP DE MESTER. Prohóni d' ofici. Prohombre de
o/icio.

CAP DE MONTANYA O DE SERRA. La part més alta
d' ella. Cabeza de monte ó sierra.

CAP DE MORO. Plom de les peces de roba. Piorno^
sello. II Entre apotecarís el tap d' un alanibí que usen
sense refrígerant, de modo que cau l'aigua destilada.
Cabeza de moro.

CAP DE MORT. El conjunt deis ossos del cap, des-
pulláis de la cara y pell. Calavera. || Entre estampera
senyal que deixa la lletra posada al revés. Mortaja.

CAP DE MOTi. Levantador.

CAP DE NtJVOL. El núvol gran separat deis altres.
Nubada, nubarrada.

CAP D' OLLA. Ictiol. Mena de dofí de gran tamany,
poch freqüent al mar Me iterrani, que té '1 cap rodó
y dues aletes ais costats primes y llargues. || Ter.
fam. Persona que no serveix pera res. CAP DE TRÓNS.
II Home aixelabrat, sense cap ni centener. Cabeza de
chorlito.

CAP D' OVELLA Y GARRES DE LLOP. Loc. UNGLES DE
GAT Y CARA DE BEAT.

CAP DE PÁ. Es tupi t. Cabeza de tarro, cabeza re-
donda.

CAP DE PARTIT. Ciutat O vila de la qual dependei-
xen algúns pobles en lo judicial y governatiu Cabe-
za de partido. \\ CAP DE BANDO.

CAP DE PESSONERA. El Cap del fusell que ix fora de
la roda deis carruatges. Pezón.

CAP DE PIT: ESTERNÓN

CAP DE PROCÉS. For. Auto d' ofici del jutge pera
averiguar el delicte en causes crimináis. Cabeza de
proceso.

CAP DE REGNE O PROVINCIA. Capital, cóni ho es
Barcelona respecte a Catalunya. Capital; cabeza de
reino ó de provincia.

CAP DE TABOLA: CAP ALBOROTAT.

¡CAP DE tal! Expr. fam. Ab que 's denota 1' enfado-
que causa alguna cosa; mena d' amenassa. /Voío á
tal! ¡voto á quien! \\ Exclamació. ¡Cuerpo de Dios ó de
Cristo, ó de mi ó de tal!

CAP DE TIMÓ. Náut. L' extrem superior qu' entra
per la llimera y s'encasta a la canya. Cabeza de timón.

CAP DE TRÓNS. CAP D' OLLA.

CAP DEL ÑAS, LLENGUA, etc. Punta de la nariz, de
la lengua, etc.

CAP ESGABELLAT. Met. Persona que té moltesidees^
pero sense sapiguerles coordinar; qui no té ordre ni
concert en lo que fá. Madeja sin cuerda.

CAP FLUIX: CAP SENSE CERVELL.

CAP GASTAT. Náut. El qu' está un poch malmés
exteriorment per haver servit niólt. Cable lavado.

CAP GROS. El de grandaria despropo cionada. Ca-
bezorro. II Met. Neci, tonto. Cabeza de tarro, cabeza
redonda. \\ Ictiol. Cert peix de quaranta a seixanta
peus de Uarch, deis quals n' ocupa més de la meitat
el cap, en el que hi té un conducte per ont llensa
r aigua, y unes boles que contenen la substancia co-
neguda ab el nóm d' esperma de balena, y en altres
parts del sen eos l'altra que 's coneíx ab el á' ambre
gris. Es vivípar; té mamelles y habita en els mars
més calents d' Europa. Marsopa ó marsopla, cacha-
lote. II CULLERETA, 2.

CAP MAjOR. m. Ant. Jefe superior ó principal. CAP
DE CASA.

CAP NEGRE. Ornit. ABELLEROL.

CAP PELAT. fr. Qui no té cabell o 'I du afeitat.
Pelón.

CAP PER AMUNT. Dret. Cabeza arriba.

CAP PER AVALL. De Cap a térra. Cabeza abajo.

CAP PER CAP. m. adv. Tant per tant, sense tornes
en les barates. Pelo á pelo, taz á taz sin adehala.

CAP SENSE BARRET O SENSE CERVELL. Quí Obra dCS-

ordenadainent. Reloj desconcertado, casquivano; cabe-
za de chorlito ó de pollo ó de grillo.

CAP SENSE DENTS. Loc. fam. Desdeutegat. Muelas
de gallo.

CAP

CAP

319

CAP VERT: CAP S3NSE CERVELL.

CAPS D' ASE. 111. pl. Bot. Planta de la familia de
aas llabiades inolt abundosa en nostres boscos. RO-
MANÍ MASCLE. CARDIGAStiS.

CAPS DE LES BITES. Ndnt. Els extréms de la c eu
<iue sobreíxen per cada costal. Telas, cabezas de ía^
bitas.

CAPS DE REVÉS. Nditt. Les escotes de barlovent, y
les bolines y bolitxes de sotaveiit que no serveixen
en les posicions de bolina. Cabos de revés.

A CAP O CREU. Jocli de neis que 's fá tirant cinch
céiitims al aire; y 1' uu deinana cap o cara y 1' altre
creu. A cara ó era-:. \\ Met. Moltíssiiii barato. A huevo.

A CAP O TRAVESSES. Joch que 's fá posantse algú
dues aguUcs de cap al palni .-ll de la niá de la manera
que li acomoda, y preseiitant la má taiicada a 1' altre
jugador, li pregunta de quina manera están posades
les agalles, y s' hi ho endevina guanya, y sino pert.
Punta con cabeza.

ABAIXAR EL CAP. fr. Inclinarlo envers térra. Bajar,
iicünar ¡a cabeza. \\ Mel. Fer per forga lo que 'ns re-
pugna. Bajar la cabeza, las orejas, la cola; besar la
correa. || Met. Estar trist y pensatiu. Bajar la cabez.i,
estar cabizbajo, hacer calendarios.

AGAFAR ENTRE CAP Y COLL. fr. Apercollar.

AL CAP. m. adv. DETRÁS, DHSPRÉs. || Passat molt
teinps. A largo andar.

AL CAP DEL MÓN Expr. A qualsevuila part per Uuny
que sigiii. Al ó hasta el cabo del mundo.

AL CAP SOM. Loe. fani. Ab qu' algú denota voler
terminar alguna cosa. Hasta aqití hemos llegado; alto
ahí.

AL CAP Y A LA Fi o AL CAP Y AL ÚLTIM O AL CAP Y
AL RATO. Loe. Per últim; després de tot. Al cabo, ó al
cabo y á la postre, ó al cabo de la jornada.

ALSAR EL CAP. fr. Levantar ¡a cabeza. || Met. Pendre
áiiim qui está abatut. Respirar. || Met. Trobarse mi-
llor el malalt. Alzar cabeza. \\ Met. Millorar en fortu-
na. Alzar ó levantar cabeza.

ANAR CAP BAix. fr. Met Ir cabizbajo.

ANAR CAP PER AVALL. fr. Met. Tornar a menys,
a.iar perdent la salut, el crédit, etc. Andar de pie
quebrado, ir cuesta abajo ó de capa caída.

ANARSE 'N DEL CAP. f r. Met. ANARSE 'N DE LA ME-
AíORIA.

ANARSE 'N EL CAP, O ANARSE 'N EL CAP A PASSEJAR.
fr. Met. Desvanéixers el cap. Disvanec:rse, irse la ca-
ieza, andársele á uno la ctbeza.

BALLARO ANARPÉLCAP. Met. Recordar alguna cosa.
Bullir por la cabeza.

CANSARSE 'L CAP. fr. Afadigarse pensant mólt en
alguna cosa. Devanarse los sesos.

CARREGARSE DE CAP. fr. Fam. POSÁRSELI A UN EL
CAP CÓM UNS TRES QUARTANS.

CARREGÁRSELl 'L CAP A ALGÚ. fr. Sentir pesadés o
ensopiment al cap. Cargársele á alguno la cabeza.

CAURE DE CAP. fr. Dar de cabeza, caer cabeza abajo.

DE CAP A CAP. m. adv. De part a part, o d' extrém
a extrém. De barra á barra. || DE GOM a gom.

DE CAP A PEUS o DESDE 'L CAP FINS ALS TAPÍNS O
DiSDE 'L CAP FINS A LA QÜA. m adv. Enteraiiient,
desde '1 principi al fí. De la cabeza hasta los pies ó
de pies á cabeza, de alto á bajo, de pe d pa.

DE CAP Y DE Nou 111. adv. Desde '1 principi. Desde
e/ principio; de raíz, de nuevo.

DEL SEU CAP. ni. adv. Fam. Del seu propi ingeni o
i.ivenció. De su cosecha. \\ Al seu arbitre, sense se-
guir r ordre reg.ilar. De su ingenio.

DEMANAR EL CAP. fr. Met Demanarla mort d' algú.
Pedir, solicitar la muerte ó cabeza de alguien.

DONAR CAP. fr. Met. Donar ciirs a alguna cosa. Dar
vado, curso, salida.

EIXIRNE A CAP. fr. Met. Acabar, eixir bé alguna
cosa. Llevar á cabo.

EIXIR DEL SEU CAP. Met. Inventar algú alguna cosa
Inventar, idear, sacar de su cabeza || Fingir alguna
patranya. Sacar, hablar ó levantar de su cabeza.

EIXIRSE DEL CAP. fr. Met. EIXIRSE DE LA MISERIA.

ENTAVANAR DE CAP. fr. Envaneixe a algú ab ala-
banses excejsives o induirlo a fer alguna cosa. Le-
vantar de cascos.

ÉSSER CAP DE DANSA. fr. Met. Ésser el principa!
d' algún nea;oc¡ nial governat. Guiar la danza, ser el
amo ó el dueño de la baila.

ÉSSER CAP DEL DOL. fr. Met. Assistir a algún fune-
ral cóm a parent mes pióxim del difunt. Hacer el
duelo.

ESTAR CALENT DE CAP. fr. Met. Tindre un coniensa-
ment de borra txera. Estar ó ir calamocano; tener re-
servado ó callado; no estar para firmar.

FER BULLIR EL CAP. Perturbar. Aturdir la cabeza.

FER CAP. fr. Fam. Arribar a algún llócli deterniinat.
Acudir, dar, ir d dar.

FER DE CAP. fr. DIRIGIR. |i Ter. Acompanyar alguna
persona de confiansa a una niinyona. Hacer de padres.
II Esser el primer. Hacer de cabeza ó cabecera.

FER EL CAP viu. fr. Fam. Estar alerta, viure ab vi-
gilancia y cuida io Andar ó atar alerta ó sobre aviso.

FER o OBRAR DEL SEU CAP. fr. Obrar per sí o sensu
consell. Hacer por su cabeza.

FICAR EL CAP AL COVE O A L' OLLA. fr. Me.', fam.

Obstinarse algú en sostindre una cosa equivocada.
Me.er la cabeza en un puchero.

FUGIR DEL CAP. fr. ANARSE 'N DE LA MEMORIA.

JUGARSE 'HO A CAP Y CREU. fr. Met. Denota lo pocli
que s' aprecia alguna cosa. Echar á pares y á nones.

LLIQAR CAPS.'Coordinar alguna cosa. Atar cabos.

LLiQAR EL CAP. fr. Pentinar y Iligarse 'Is cabells
Atar, componer, recoger el cabello.

MENJAR DEMUNT DEL CAP D' UN TINYÓS. fr. Tindre
mólta gana, no ésser llamench ni escrúpulos en el
meiíjar. Comer sobre la cabeza de un tinoso.

MES VAL ÉSSER CAP DE LLUS QUÉ QÜA D' AVESTRÚS.
Ref. MES VAL ÉSSER CAP D' ARENGADA, ETC.

METRE A HU EL CAP ENTORN. fr. Met. Eiitavanarlo
de cap, posarli al cap alguna idea o progecte disba-
ratat. Hacerle perder la chaveta; ponerle en el magin;
ponerle en rueda.

MOURE O REMENAR EL CAP JA A UN COSTAT JA A
V ALTRE. fr. Cabecear, menear, mover la cabeza.

NO PODERSE TRtíURE DEL CAP ALGUNA COSA. fr.
Met. fam. Pensar contínuament en alguna cosa que
fá pena. No poderse quitar de la cabeza; no haber
quien quite alguna cosa d; la cabeza.

NO SAVER PER Q'JIN CAP COMENSAR. fr. No sapi-
guer cóm comensar alguna cosa. No saber por dónde
empezar

NO TINDRE CAP NI CENIENER. fr. Estar una cosa
tan intrincada que no se li trova medi pera posarla
en ciar. No tener cabo ni cuerda.

NO TINDRE CAP NI PEUS. fr. Estar una cosa mólt
confosa, sense ordre ni concert. No tener pies ni ca-
beza.

OBRiR EL CAP A ALGÚ. fr. Ferli un trench o ferida.
Descalabrar, abrir la cabeza. \\ Met. Molestar ab crits
o instancies. Quebrar, ó romper la cabeza ó los cascos.

PASSARLI O CÓRRERLI A ALGÚ ALGUNA COSA PÉL
CAP. fr. Met. Oferírseli a la iinaginació. Pasarle á al-
guno alguna cosa por la cabeza; ponérsele en la cabeza.

PELAT O RAPAT DH CAP. Qui té 'Is cabells talláis
mólt arrán. Raido de cabeza.

PÉL CAP MES BAix. ni. adv. Al nienys. A lo, por lo ó
cuando menos.

PER CAP. ir. Per cada individuo. Por cabeza.

PER CAP CAP. m. adv. Expressa la absoluta negació
o impossibilitat d' alguna cosa. Por ningún término
ó estilo ó medio; de ningún modo, por ningún cabo.

PERORE 'L CAP. fr. Met. Morir violentnient. Perder
la cabeza. || Tornarse boig. Volverse loco, enloquecer.

PORTARLA DE CAP. fr. Met. Tindre tramada ab dis-
siniulo la execució d' alguna cosa. Llevarla hecha.

POSARLI A ALGÚ AL CAP ALGUNA COSA. fr. Met Per-
suadirlo. Meter en la cabeza.

POSAR 'Hi 'L CAP. fr. Fam. Ab qu' algú assegura

320

CAP

CAP

alguna cosa; y aixís se diu: hi posaria 7 cap que no
és com vos diéii. Poner la cabeza.

POSAR SOBRE "L CAP ALGUNA COSA. fr. Metafórica-
ment manitesta 1' apreci que 's fá d' alguna cosa.
Poner alguna cosa sobre la cabeza.

POSAR UN CAP CÓM UN TABAL O CÓM UNS TRES
QUARTÁNS.'fr. Mel. Aturdir, atolondrar.

POSARSE AL CAP ALGUNA COSA. fr. Met Afirmarse
en un dictamen perseveraiit en el! ab obstinació. En-
cajársele á uno en la cabeza alguna cosa.

PUJARSE 'N AL CAP. fr Met. Denota la perturbado
que causen els vapors forts d' alguna cosa, cóm: del
tabaco, etc. Subirse á la cabeza, subirse el humo á la
chimenea, y subirse á predicar, dit del vi bó.

QUI BARATA, 'L CAP SE GRATA. Ref. AcoilSella '1
inólt cuidado que 's deu tindre en escullir y baratar
lo que 's posseeix. Quien bien tiene y mal escoge, por
mal que le venga no se enoje; por buscar más contento,
tornóse su tiempo viento.

RODAR EL CAP. fr. Flaquejar o torbarse 'Is sentits.
Desvanecerse. || Moure '1 a una part y altra en senyal
de negar alguna cosa. Cabecear. || Met. Despreciar al-
guna cosa. Torcer la cabeza.

SENTIR 'HO DE CAP DE ÑAS. fr. Met. Rastrejar, pre-
sumir o entendre lo que un altre vol fer. Husmear,
olear, dar en la nariz.

SI HO TÉ AL CAP QUE S' HO POSI ALS PEUS. Loc.fani.
Dona a entendre qu' algú deu desenganyarse d' algu-
na cosa. Que se lo quite de ¡a cabeza, que se desengañe.

TALLAR CAPS. fr. ^duL Tallarlos a cwps de destrals
en la necessitat urgent d' usar de la vela pera salvar
1' embarcació. Picar cable, cables ó amarras.

TANTS CAPS TANTS BARRETS. Loc. fam. Que reprén
la poca unió que hi sol haver én els d' una nieteixa
familia. Los hijos de Marirrabadilla, cada uno en su
escudilla.

TINDRE A CAP DE LLIBRE. fr. Met. Tindre rabia a
algú y observar els seus descuits pera aprofitarse'n y
venjarse. Tener hipo con alguno; tener ó traer entre ojos.

TINDRE AL CAP DE LA LLENGUA. fr. M t. TINDRE A
LA PUNTA DE LA LLENGUA..

TINDRE 'L CAP A TRES QUARTS DE QUINSE. fr. Met.
Tener la cabeza á las once. || Estar algú distret en
cosa que devia posar 'hi atenció. Pensar en las musa-
rañas.

TINDRE 'L CAP DE CARABASSA. fr. Met. fam. Tindre
poch seny. Tener cascos de calabaza; los cascos a la
jineta; barrenados los cascos.

TINDRE 'L CAP MÓLT OROS. fr. Met. fam. Ésser mólt
toixo. Tener el entendimiento gordo, embotado ó rudo.

TINDRE 'L CAP PLE DE VENT. fr. Met. fam. Ésser
presumit. Tener la cabeza llena de aire.

TINDRE 'L CAP CÓM UN TABAL O CÓ.W UNS TRES
QUARTÁNS. Estar mólt amoinat, o tindre mólt mal de
cap.

TINDRE PÉL CAP DELS DITS. fr. Met. Saver mólt bé
alguna cosa. Tener en las uñas, al pronto, d la mano.

TINDRE UN CAP BOIO. fr. Met. TINDRE 'L CAP DE CA-
RABASSA.

TIRA PÉL CAP QUE VULGUIS, O QUE TIRI PÉL CAP
QUE VULGUL Loc. TIRAR BARRA.

TIRARSE DE CAP A l'aigua. fr. Met. fam. Empendre
atrevidament alguna cosa perillosa o mólt difícil.
Echar el pecho al agua.

TREURE CAP. fr. Met. Ésser a propósit o vindre al
cas. Venir al caso.

TREURE DEL SEU CAP. fr. Met. Inventar o idear al-
guna cosa. Sacar de su cabeza.

TREURE DEL CAP. fr. Met. Dissuadir Quitar de la ca-
beza, quitar del casco.

TREURE 'L CAP. fr. Met. fam. Deixarse veure a al-
gún llóch, cóm: al baleó, a la finestra, etc. Asomarse,
asomar la cabeza. || Deixarse veure qui havía estat
ocult per algún temps. Sacar la cabeza. || Met. Mani-
festar desitj d' alguna cosa. Sacar la cabeza. || Me!.
Atrevirse a dir o fer alguna cosa '1 qui estava humi-
liat o abatut. Sacar los pies de las alforjas.

TREURE "l CAP DEL FIL. fr. Met. Averiguar ab mol-
tes diligencies 1' origen o causa d' alguna cosa. Sa-
car la púa al trompo.

TRENCAR EL CAP. fr. Met. OBRIR EL CAP, 1. || fr. Met.
AMOINAR.

TRENCARSE 'L CAP. fr. Met. Fadigarse la imaginació
en discórrer. Romperse los cascos; quebrarse la ca-
beza.

UMPLIR DE CAP. fr. Met. OBRIR EL CAP, 2.

UMPLiR EL CAP DE VENT. fr. Met. Adular, envanéi-
xer a algú. Llenar, henchir la cabeza de viento.

VINDRE A CAP. fr. Met. MADURAR UN TUMOR

XAFAR EL CAP. fr. Met. Humillar la superbia d' algú.
Quebrantar la cabeza.

CAP BLANCH. Hidrog. Cap déla costa S. de 1' ¡Ha-
de Mallorca.

CAP D' ARAN. Geog. Caseriu del terme de Tredós^
prov. de Lleida.

CAP DE CO LOMES (Estanys de). Hidrog. Petits
estanyols del cercle de Coloinés, mólt propers 1' un
de r altre.

CAP DE FRARE. m. Art. y of. Enxafranador de
punta cónica dentada.

CAP DE LLISET. Orog. Montanya de 2,359 metres
d' altitut, al S.E. d' Aspa, prov. de Barcelona.

CAP DE PERA. Hidrog. Cap de la costa N.E. de
r illa de Mallorca.

CAP DE ROQUES BLANQUES. Orog. CAP DE LLI-
SET, prov. de Barcelona.

CAP DEL REBATO. Geog. Caseriu del terme de
Abrera, prov. de Barcelona.

CAP DEL TUCH DE LA PICADA. Orog. Un deis
cims que formen la divisoria de la Valí d' Aran ab
Franca, (2,530 m).

CAP DE LA GALLINA PELADA. Orog. Qiop rocós
y nú que es un deis mes alts de la serra d' Encija.

CAP DE LA ORACIÓ (Collet del). Orog. Prop del
poblet de Sorribes al Bergadá.

CAP DE LA PORTELLA. Es al camí de Bagá
a Qosol peí Bastareny, y al serrat de la Salve
(1,780 m).

CAP-JUP. adj. Cap-baix, inclinat. Cabizbajo.

CAP-LEUCATA. Orog. Situat a les costes del
Alitjdía de Franga, y aixís anomenat per les roques-
blanques que 'I formen.

CAP-VESPRE. adv, t. CAP-AL-TART.

CAPA. f. Pega de roba llarga y sense mánigues,
oberta de devant, que porten els homens demunt del
vestit; és estreta de dalt y mólt ampie y rodona de
baix. Capa. II La que 's posa demunt d' altres coses
pera cubrirles, o donarles 'hi un bany que hi fá cóm
una mena de crosta Capa, mano. || La d' or a les mi-
nes. Alutación, manta. || Dit d' alguna cosa que s' ex-
tén demunt d' un' altre, cóm: capa de térra. Capa,
lecho, tongada. || La crosta que la barreja de fariña,
ous batuts y sucre fá demunt deis peus, de la llengua
de porch y d' altres coses semblantes, quan se guisen.
Bardilla. || El bany de sucre y nüdó ab que 's cu-
breixen els bescuits y altres pastes. Alcorza. || El
tel que 's forma a la superficie deis líquits. Nata,
tela, lama, flor. capa. || L' encubriment d' alguna
cosa, y aixís se diu: capa de lladres. Capa, alcahue-
te. II Ndut. Nóm que 's dona generalnient a la dispo-
sició de la ñau que trobantse al mar, y no faltant
vent, lio va o queda quasi parada Aquesta manio-
bra 's fá per conveniencia, cóm per esperar el día o
un' altre embarcació, o bé per precisió, cóm per
aguantar un temporal. Capa, ij Ndut. La vela princi-
pal que va al arbre del niitj, qu' es la niajor Capa
mayor. || En la seua accepció comuna té varies apli-
cacions a bordo, y aixís se diu: capa del timó, de fo-
gonadura, de qaitrá, etc., que son trogos de draps en-
quitranats, etc., ab que 's cubreixen y guarden de la
intemperie alguns obgectes. Capa. Ii Entre fundidors^

CAP

CAP

S21

Capa pluvial

de campanes el tercer motilo que 's posa devant del
segon. Capa.

CAPA CONSISTORIAL O MAGNA. La que 's posen els
arqueblsbes pera assistir ais divins oficis y alfres
actes capitolars. Capa magna ó consistorial.

CAPA DE LA BOTXA. La camisa del capell. Cadarzo.
CAPA DE COR. La que 's posen els canonjes y pre-
bendáis de les catedrals y colegiates pera assistir al
cor y a altres actes capitolars. Capa de coro.

CAPA DE reí. Tela fina
de llí y coto, de la que
solen fersesobrepellissos
els canonges, etc. Capa
de rey.

CAPA DEL CEL. Met. El
ineteix cel, dit aixís per-
qué cubreix totes les co-
ses de la térra. Capa del
cielo.

CAPA PLUVIAL. La que
usen els prelats y 'Is que
fan de preste en les ves-
pres, professons y altres
actes del cult di vi. Capa
pluvial.

AGUANTAR LA CAPA. fr.

Me/, fam. Fer d' arcabot.
Mcahuetear.

AGUANTARSE A LA CA-
PA, fr. Nánt. Sufrir o re-
sistir un temporal, mantenintse tot lo possible sense
girar la popa al vent. Aguantarse á la capa, capear.

ANAR DE CAPA CAiGUDA. fr. Met. fam. Aliar en de-
cadencia en els béiis, fortuna o salut. Andar ó ir de
capa caída.

BARCO A LA CAPA MARINER A L' HAMACA. Rcf. Ab
que 'Is mariners donen a entendre que posada la eni-
barcació a la capa, no hi Iiá res qué fer, ni la posició
y aparells ab que 's sosté ofereixen els grans cuida-
dos que son indispensables en altres circunstancies.
Barco á la capa, marinero en la hamaca.

FER CAPA, POSARSE A LA CAPA. fr. Náut. Amarrar el
timó a la llanda, disposar les veles de modo que 'I
barco s' aguanti ab la proa a la mar, o prengui'l mar
per 1' amura. Hacer capa, ponerse ó esperar á la capa.

FER UNA CAPA MAL TALLADA, fr. Met. fam. Arreglar
algún negoci dificultós prenent un ternie iiiitj. Dar
un corte, sesgo.

GUARDAR Y DEFENSAR LA CAPA. fr. Met. fam. De-
íensar 1' liisenda o 'I dret. Guardar, defender la capa.

LLENQAR LA CAPA. fr. Met. fam. Deixarla caure pera
obrar ab desembrás. Derribar la capa.

MANTiNDRES A LA CAPA. fr. Met. Estar en observr-
ció esperant ocasió pera lograr alguna cosa. Estar o
íslarse al pairo. \\ Náut. Disposar les veles d' una eni-
barcació de manera que caiuini mólt pocli o no cami-
ní gens Estar ó ponerse d esperar d la capa.

QUi TÉ CAPA DE TOT s' ESCAPA. Ref. Denota que
aquell que té d ners o vaiiment de tot surt bé. Quien
tiene capa de todo se escapa.

TIRAR LA CAPA. Loc. met. S' usa quan se sent una
exagerado mólt gran. Rebaja, compadre, y llevaréis la
galga.

TIRAR LA CAPA AL TORO. fr. Met. fam. Aventurarse
a algún daiiy pera evítame un altre de major o con-
seguir algún fi. Ec/tar la capa al toro. || Perdre la ver-
gonya y arriscar'ho tot. Echar la capa al toro.

TREURE'S LES CAPES NETBS. fr. Met. fam. Eixir sen-
se dany o perdua d' algún negoci. Sacar el caballo;
salir bien librado.

CAPACÍSSIM, A. adj. sup. Capacísimo.

CAPACITAT. f. L' ámbit, espai o extensió d' algún
llocli. Capacidad. || Talent, inteligencia, comprensió.
Capacidad. || Aptitut per alguna cosa. Capacidad.

CAPADA, f. Lo que cap dins de la capa. Capada.
II CABOTADA. || Cop de Capa. Capazo.

DIC. CAT.— T. I.— 41.

CAPADOCI, A. adj. El natural y cosa de Capado-
cia. Capadocio.

CAPAFONS. Gcog. Poblé de la prov. y dióc. de
Tarragona, part. jud. de Montblancli; és entre mon-
tanyes, a la vora de riu Brugent y té 443 liab.

CAPAIMONA. Geog. Caseriu del terme de Tollos,
prov. d' Alacant.

CAPARON, ni. Anl. CAPUTXO.

CAPARKADA. f. Cop de cap. Cabezada, cosco-
rrón, topetada.

CAPARRAS, m. auni. Cap gran y desproporcionat.
Cabezorro. || Met. Se diu del lióme mólt savi. Erudito.

CAPARRO, m. diiu. de cap o cap petil. Cabezuela,
cabecilla. I! Met. Home de pocli judici. Cabezuela.

CAPARRONADA. f. Caparrada.

CAPARRONET. m.diiii. CAPARRO.

CAPARROS, m. y

CAPARROSA, f. Sulfat de ferro impur deJ coniers;
és vert servint pera fer tinta d' escriiire y tenyir de
negre Caparrosa, caparrosa verde, sal de Marte.

CAPARROSA BLAVA. Sulfai de coure; serveix pera
fer el biau de Prussia. Caparrosa azul.

CAPARRUT, DA. adj. Capritxós, tossut Capitoso,
caprichoso, terco, tozudo.

CAPAS, SA. adj. Lo que té espai pera contindre
alguna cosa. Capaz. || Gran, espaiós. Capaz. |1 Met.
Apte, a propósit, suficient. Capaz. I| Home de talent y
instrucció. Capaz, hábil, talentoso. |1 Se diu d' algu
en ordre a les qualitats que requereixen les liéis;
cóm: el boi¡; no és capas de fer teslament. Capaz.

FERSE CAPAS D' ALGUNA COSA. fr. Enterarse 'n. Ha-
cerse capaz de alguna cosa.

CAPATÁS. Qui té al sen cárrecli cert número de
i;ent per algún travall. Mayoral, manijero, capataz.

CAPATXO. Ictiol. V. CAPUTXA.

CAPBAIX, A. ni. y f, Qui té '1 cap inclinat a térra;
(iuiestápensaliu,nielaucólicli. Cabizbajo. HHIPÓCRITA.

CAPBLANCHS. m. Bot. Herba de la fam. de les
crucíferes, de fulles estretes y blanquinoses, quina
grana s' usa contra 1' ofech y '1 poagre. HERBA BLAN-
CA. !| Aliso de mar.

CAPBLAU. Bot. Nóni que 's dona a Mallorca a
dues iiienes de bolets.

CAPBRÉU. ni. Llibre de capbrevacións. Cuader-
no, libro manual. Il El fruit líquit d' un benefici
ecclesiásticl!. Cabreo. || Ndul. ant. rol.

CAPBREVACÍÓ. f. L' obra de capbrevar. Capbre-
vación.

CAPBREVADOR. ni. CAPBREVER.

CAPBREVAR. v. a. Assegurar, liquidar y deixar ciar
y corrent el cens o cosa semblant. Cabrevar, apear.

CAPBREVAT, DA. p. p. CABREVADO.

CAPBREVER. ni. Qui capbreva. Cabrevador.

CAPBROT. ni. La flor o la fruita de cap de brot.
Flor ó fruto del extremo de una rama.

ÉSSER DE CAPBROT O DE CAP DE BROT. fr. Met.
Ésser de lo niellor de la seua mena. Ser de lo mejor,
de lo más selecto entre lo de su clase.

CAPBUSSAIRE. Ornit. Au aquática del género
Coíymbus. \\ calabria petit. || Colimbo de gargan-
ta roja.

CAPBUSSAR. v. a. Fer capbussóns dins de I' aigua.

CAPBUSSET. Ornit. Pequeño somormujo.

CAPBUSSÓ. m. Ter. TAMBORELLA. |1 Chapuzón.

CAPBUSSÓNS y CAPBUSSOT. Ornit. Aus acuá-
tiques del género Podiceps. Gran somormujo.

CAPCIGRANY. rn. Ictiol. Nóni vulgar de un peix
de la familia deis blennits de 15 a 20 cni. de llarch.
II BANYUT. II Cabruza, baboso. || Ornit. Aucell un
pocli inés petit que una guatlla, de color de cendra;
és de pas y sois resta vora de térra 'Is tres mesos

322

CAP

CAP

d' estiii. Abejaruco. || La persona ridícola, tonta o
d3 tráete enfados. Zoquete, abejaruco.

CAPCIÓ. f. Aní. CAPTURA.

CAPCIONAR. V. a. For. ant. CAPTURAR.

CAPCIÓS, A. adj. Enganyós, artificios. Capcioso.

CAPCIOSAMENT. adv. ni. Ab artifici, ab engany,
ab mala fé. Capciosamente.

CAPCIR. Geog. Valí de la Catalunya francesa, de
extensió 16 kilómetres per 12 d' ampiada, envoltat de
niontanyes y obert envers el N. peí curs del riii
Aude.

CAPQOLET. m. Tro? de fusta ab dos llistóns que
's colla al caragol del bancli pera serrar peces.

CAPDALT. adv. 11. CAP AMU.\T. |! Caudillo, prín-
cipe.

CAPDANSER. m. Qu¡ és cap d' una dansa. Maes-
tro de danzas. || Met. Cap d' una facci6 o pandilla.
Pandillero.

CAPDÉLL. ni. Pilota feta de seda, fil, llana, etc.,
capdellada. Ovillo.

COL DE CAPDELL. f. Repollo.

CAPDELLA. Geog. Poblé del dist. munpal. de la
Torre de Capdella, prov. de Lleida. || Hiürog. Riu de
la prov. de Lleida; nei.x a!s estanys del sen nóni, sota
'i port de la Bonaigua; passa pe s termes de Cap-
della, Espui, Aiguavella, Torre de Capdella, Astell,
Obeix, Monrós, Beranuy, Antist, Pobleta de Bell-
vehí, Estavill y Senterada, ont prén el nóm de Fla-
misell.

CAPDELLAR. v. a. Posar el fil, la seda, etc., al
entorn d' un encetall pera que després pugui servir
pera cusir, brodar, etc. Devanar, ovillar.

CAPDELLAR CENT. fr. An/. Reunir, arreplegar. /«"-
lar gente.

CAPDELLARSE. v. r. Apinyarse. Se diu de les
cois y algunes altres verdures. Acogollarse, repo-
llar.

CAPDELLAT, DA. p. p. Devanado.

CAPDELLET. m. dlm. Capdell petit. Ovillejo.

CAPDEMUNT. m. El cim d' alguna cosa. Cima.

CAPDEPERA. Geog. Vila de 1' illa de Mallorca,
part. jad. de Manacor; és a la vora del mar y té 2,735
habitans.

CAPDEPÓN Y MARTÍNEZ (Tomás). Biog. Home
politich alacantí. Nasqué en la vila d' Almoradi
r any 1820 y morí a Murcia el 1877. De jove fou mi-
litar: escrigué algunes obres que li valgueren la creu
de Caries 111 y '1 grau de capitá. Se distingí cóm a
periodista, éssent co-propietar¡ y redactor de El Co-
rreo, primer diari del partit de 1' Unió Iliberal. Pas-
sats els succesos de 1' any 1856 se retirá de 1' exér-
cit, fundaut el diari La Península ab en Romero Ortiz.
En 1858 fou elegit diputat per Orlóla. Quan el cólera
invadí la capital del seu districte en 1859, presta
servéis personáis que li foren agraíts ab la creu de
Beneficencia. Essent diputat 1' any 1866 firma la
famosa exposició a la reina Isabel II, per lo qual ba-
gué d' expatriarse, reíornant després de la rüvolució
de Septembre de 1868. Torna a sortir diputat, fou sub-
secretari del ministeri d' Hisenda y després director
general de propietats y dreís del Estat.

CAPDEVALL. ni. L' extréni inferior d' alguna
cosa. Extremo inferior, y sima lo del fondo d' una
concavitat.

CAPDEVILA (Antoni). Biog. Polígraf y doctor en
medecina. Nat a Barcelona a niitjans del sigle XVIII.
Va estudiar medecina a Cervera y matemátiques a Va-
lencia. Primer va ésscr ajudant consultor de 1' exér-
cit y després catedrátich de Sant Caries. Morí a Ma-
drit a una etat mólt avensada. Va escriure sobre
bibliografía, cronología, epigrafía, relligió, historia,
geografía, agricultura, arqueología, etc.; mes tant
sois s' han publicat d' ell qnatre obres de medicina,

una de les quals és el Manual para el modo de tratar
las lieridas por mordeduras de animales rabiosos (Bar-
celona, 1787).

— (ARMAU DE). Biog. Escfiptor del sigle xv, natu-
ral de Barcelona, de qui lia arrivat fins a nosaltres el
Tractat ó compendi fet de les monedes per lo qual pot
esser mes e compres com un regne e patria pot esser
robat e gasta t per art de billoneria, e aixis meteix com
ne pot esser preservat si diligentment es advertit attés
ó entes (1437).

— (JOSEPH MANEL DE). Biog. Metge y escriptor
professional. Nat a Barcelona en el derrer ters del
sigle XVIII y niort 1' any 1854. Serví en el eos d' ar-
tillería durant trenta cinch anys y en 1825 va passar
a la guardia reial. Va ésser examinador del Tribunal
de Cirurgía d; la provincia de Barcelona durant la
guerra de 1' Iniependencia És autor de tractats, me-
mories y discursos professionals, aixís cóm de dues
biografíes deis doctors Flotats, Bahí y Fonseca.
L' any 1839 va llegir a 1' Academia de Cirurgía de
Madrit el seu Raciocinio en el que se manifiesta que
el justo equilibrio d: la sensibilidad animal en el orga-
nismo es el sostén de la vida.

CAPDILL. m. Qui mana o dirigeix en temps de
guerra. Caudillo. || Qui és cap o director. Caudillo.

CAPEIG. m. L' acció de capejar al toro. Capeo.

CAPEJAR. V. a. Torejar ab la capa al toro. Ca-
pear.

CAPEL, m. Ant. BARRET.

CAPELO, ni. El barret verniell que porten cóm in-
signia de la seua dignitat els cardenals de la santa
Iglesia romana. Capelo. || La meteixa dignitat de
cardenal, y aixís se diu: el Papa ha donat el capelo.
Capelo. II CAPEL-LO. ni. Capelo.

CAPELL. m. Pega de tela, que 's posa per abrich
al cap de les criatures desde que neixen. Capillo. ||
Trog de córdoba que 's posa a la punta de les saba-
tes per la part de dins pera que fassin tou y no fas-
sin mal al peu. Capillo. || Adob que 's fá a la punta
de les sabates per la part de fora. Capellada. |1 La
obra que fá 'I cncli de seda ab la seua baba: és de
la figura d' un ou de eolóm, groch o blanquinós. Ca-
pullo, capillo, li El que fan dos o mes cuchs junts.
Ocal. II El d' un sol cuch y de la niillor qualitat. Al-
mendro. II El que está obert per una punta. Pitó. ||
La eucuruUa de cuiro ab que 's tapaven els ulls ais
falcóns y altres aucells de cassa pera que se esti-
guessin quiets. Capillo, capirote. || CAPEL. || Gibre-
11a o niitj cove que 's posa al revés en els buclis
de les abelles quan teñen niólta niel. Capirote II
CAPOLL. II Ant. PREPUCi. I| Ant. El de capa. CAPUTXO.
II El de cardenal. Capelo. || Gorra, bonete.

CAPELL DE FILAT. Gorra de xarxa, de punt o teixit
mólt ciar que portaven ajustada al cap els almogá-
vers y altres. Redecilla.

DEL CAPELL A LES SABATES. Loc. De pies d cabeza.

ENFILAR ELS CAPELLS. fr. Enrostrar.

CAPELLA. f. Edifici dins d' alguna iglesia ab al-
tar y advocado particular. Capilla. || Les iglesies
petites, ja estiguin separades, ja unides a altres igle-
sies. Capilla. II El cós de niúsichs assalariats per al-
guna iglesia. Capilla. |1 Els altars que fan els nois.
Altarcico.

CAPELLA REIAL. f. La qu' és de patronat especial
del reí. S' anoniena aixís mes comunnient la capella
que té 'I rei al seu palau. Capilla real.

ESTAR EN CAPELLA. Se diu del reu qu' és a la ca-
pella de la presó desdé que se lí notifica la sentencia
de mort pera prepararse a morir. Estar en capilla. ||
Met. Estar esperant per moments el resultat d' al-
guna pretensió o negoci que dona cuidado. Estar en
capilla.

POSAR EN CAPELLA. fr. Trasladar el reu condeninat
a mort a la capella de la presó pera que 's prepari a
morir cristianament. Poner, meter en capilla.

CAP

CAP

323

CAt»ELLÁ. ni. L' ecclesiástich que obté alguna ca-
pellanía. Capellán. || Qualsevol ecclesiáslich, encare
que no tingui capellanía. Cura, clérigo || El sacer-
dot que diu missa a la capella u oratori particular.
Capellán. II /c//o/. Peix de la familia deis sádits de
15 a 25 cin. de llarcli. Capellán. || A Mallorca se de-
signa ab aquest nóni la MOLLERA y la pelaya ROSSA.

CAPELLÁ D' ALTAR. El qui canta les niisses a la ca-
pella reial. Capellán de altar.

CAPELLÁ DE CALDERETA O DE MISSA D' ONSE. El qui
lio lia seguit carrera. Clérigo de misa y olla.

CAPELLÁ DE COR. Qualsevol deis capelláns que lii
liá a les cafedrals y. colegiates pera assistir al cor.
Capellán de coro.

CAPELLÁ D' HONOR. El qui diu missa a les persones
reials en un orarorl privat. Capellán de honor.

CAPELLÁ MAJOR. El cap o superior d' alguna coniu-
nitat de capelláns. Capellán mayor.

CAPELLÁ MAJOR DEL REÍ. Capaila que té jurisdicció
espiritual y ecclesiástica en les coses y setis reials.
L' exerceix el patriarca de les Iiidies y usa d' aquest
títol r arquebisbe de Santiago. Capellán mayor del
rey.

CAPELLÁ MAJOR DELS EXÉRCiTS. Aixís s' anouiena 'I
seu vicari general. Vicario general, capellán mayor de
los ejércitos ó castrense.

CAPELLÁ REIAL. El qui obté una capellanía per
nonibranient del rei. Capellán real.

TIRAR CAPELLÁNS. fr. TIRAR PERDIGÓNS.

CAPELLÁ. f. Art. y of. Aparell de ferro coiat pera
posar les cadenetes deis emba-
rráis d' lina fábrica. || Capella. i|

TRANSMlSSiÓ.

CAPELLA. Geog. Poblé de la
prov. d' Osen, bisb. de Lleida y
part. jud. de Beiiabarre; és a la
vora del riu Isábena y té 592 hab.
CAPELLADA, f. La part de
dalt de la punta de la espar-
denya. Capellada.

CAPELLADES. Geog. Vila de la

prov. y bisb. de Barcelona, part

jud. d' Igualada ; és a la vora

del riu Anoya y té 2,698 hab. Té

remarcable importancia industrial per les fabriques

de paper allí establertes, quina elaborado va prote-

gir el rei D. Garles III, assignant privilegi de noble-

Segell
de Capelladas

Vista de Capelladas

sa ais que les estabüren. Vora de la població se han
fet descubriments de restes prehislórichs.

CAPELLANET. m. diin. Capella jove. Curita.

CAPELLANÍA, f. Fundació d' algún particular
sense intervenció del ordinaii sb certa obligado de
missa o altres cárrechs. Capellanía.

CAPELLANIU. m. Qui obté alguna capellanía. Ca-
pellán.

CAPELLÁNS. ni. pl. Bot. Palitra.

CAPELLAR. m. Ant. Mena de capa ab caputxa a
la moresca. Capellar.

CAPELLASSA. f. Nüut. Tapa de llauna o de fusta
que preserva d' humitat les bitácores, etc. Capillo.

CAPELLER. m. Qui cuida d' alguna capella y de
lo pertanyent a ella. Capillero, capiller.

CAPELLET. ni. Ter. CAPSÓ.

CAPELLETA. f. dim. Capillita.

CAPELLINA, f. Pega de I' armadura antiga que cu-
bría la part superior del cap. Capellina. || El soldat
que iisava dita armadura. Capellina. || Ornit. Aucell.
Ave fría.

CAPER. m. El sacerdot que assisteix al altar o al
cor ab capa pluvial. Capero.

CAPERO, m. Ant. CAPERUTXO.

CAPERO Y AGRAMUNT (Andreu). Biog. Biabe y
escriptor, nat a Castelló de la Plana en 1646 y niort
a Valencia en 1719. Exeicí el professorat, essent
frare carmelita. Elegit provincial de Valencia, Aragó
y Navarra en el capítol de Roma del 1686. La Dipu-
tació de Valencia 1' envía d' eiiibaixador al rei Car-
ies II. Fou vicari general de tota l'ordre, guanyanise
la voluntat del sant pare Climent XI. Felíp V, el feu
bisbe de Lugo, (1714). Morí quatre anys després al
anar a pendre possessió del bísbat de Terol.

CAPEROL. m. Náiit. y

CAPERRÓ. m. Ndiit. La pega mes alta de la roda
de proa y "I cap de dalt de la meteixa. Caperol.

CAPERUTXA. f. CAPERUTXO.

CAPERUTXET. ni. dim. Caperucita, caperucilla.

CAPERUTXO. m. Abrich pél cap, sol o unit a una
valona o altre roba de eos, que forma cóin una mena
de paparina acavada en punta. Caperuza.

CAPERUTXOT. m. aum. Caperuzcn.

CAPET. m. dim. Cap pelit. Cabecilla. || Met. fam.
Jove de poch judici. Cabecilla. || ESTRtNYACAPS.

CAPETA, f. dim. Capa petitn. Capita.

CAPFICAT, DA. adj. Melancólich, afligit, trist.
Amodorrado, marrido. || Ensopit per causa d' algún
mal. Amodorrado. || m. Sarment llarcli d' un cep,
que s' enterra eixint solament el cap, pera ferne un
altre. Serpa, mugrón.

FER CAPFiCATS. fr. Fer passar el sarment llarch
per sota térra, de modo qu' eixint el cap se fornii un
nou cep. Amugronar.

CAPFLUIX, A. ni. y f. De poch judici. Casqui-
vano.

CAPPOQUERS. ni. pl. Ferros o pedrea que hi há a
les llars de focli y escalfapanxea pera posar'hi 'Is
tronchs atravessats. Morillos.

CAPGIRADA. f. CAPGIRAMENT. || Metáf. Fúgida,
nianyositat pera deslliurarse d' algún apuro. Regate.

CAPGIRAMENT. m. Trabucament. Tergiversa-
ción.

CAPGíRAR. V. a. Girar de dalta baix alguna cosa.
Volver de arriba abajo, trabucar. || Fer anar abaix
la punta o extréni d' alguna cosa. Volver de cabeza
ó de punta. || Trastornar, perturbar I' ordre de les
coses. Volver lo de abajo arriba ó lo de arriba
abajo.

CAPGIRELL. m. CAPGIRAMENT. II Met. Inestabilitat
de les coses humanes. Altibajo.

FER UN CAPGIRELL O UNA TOMBARELLA. fr. Caure
d' algún lloch. Dar abajo. || Met. Destruirse, acavarse
alguna cosa. Irse á pique ó á rodar.

CAPGIRELLAR. v. a. Ab que 's significa 1' acte
de capgirar, o trabucar, o rodar. Rodar.

CAPIALT, A. adj. Arquit. Se diu del arch que per
defora es escarser, y per dins está a nivell, o per fora
rodó, y per dins eacarser, de modo que la volta fassi
pendent cap fora. Capialzado.

CAPICULAR. V. a. Posar una cosa tocant a un'al-
tra pero en sentit contrari, cóm el cap de I' una ont
l'altra hi té Ms peus. Gualdrapear, contrapear.

324

CAP

CAP

CAPICULAT, DA. p. p. Gualdrapeado, contra-
peado.

CAPIGORRISTA, m. Fam. V ocios y vagabundo
que comuntiiient va de capa y gorra. Capigorrón,
capigorrista. || Qui té ordres iiieiiors, y 's maiité
sernpre aixís sense pendre les niajors. Capigorrón,
capigorrista.

CAPILACIÓ. f. Cir. Mena de fractura capilar del
craiieu. Capitación.

CAPILAR adj. S' aplica ais vasos dul eos que son
niólt subtiis y prinis. Capilar. || Fis. S' aplica ais tu-
bos niólt estrets. Capilar.

CAPILARITAT. f. Qualitat de capilar. Capilaridad.
II Fis. Propietat que teiien els cosaos sólits de fer
pujar per les seues parets fiíis a certa altura '1 líquit
que les mulla, coni: /' aií¡ua, y de repetir y formar al
seu entorn un vuit ab el líquit que no les mulla, cóni:
/' argentviu. Capilaridad.

CAPILLA, f. Mena de vel blancli en forma de ca-
putxa, que 's posa al cap de les criatures en a cere-
monia que 's fá acavant de batejarles. Capillo, ca-
pilla II Part del hábit deis relligiosos d' algunas
ordres, que serveix pera cubrir el cap. Capilla. ||
Frare profés de qualsevulla ordre. Capilla. || El pri-
mer exemplar de cada fult de l'obra que s'imprinieix.
Capilla.

HO HA PRES AB LA CAPILLA, Y HO DEIXARÁ AB LA
MORTALLA. Ref. GENI Y FIGURA FINS A LA SEPULTURA.

CAPILLA (Andreu). Bioa. Frare cartutxá, nat a
Valencia a mitjans del sigle xvi. Feíi grans servéis al
re¡ Felip II. Fon bisbe d'Urgell y escullí pera son pro-
visor al que després ha estat Sant Joseph de Calasanz.
Alorí en 1610.

-- (VICENTS). fíiog. Qravador, nat a Valencia l'any
1767. Era deixebte d' en .Monfort, gravant la medalla
conniemoradora de la beatificado del valencia Nico-
tau Factor, encunyada per acort de la Academia de
Sant Garles. L' any 1798 fon soci de mérit de la Reial
Academia de Sant Caries y en 1812 va ésser nomenat
director deis Estudis. La obra mes notable d' etl és
r iniatge de la Verge de Fontsanta.

CAPILLUT. DA. adj. Semblant a la capilla deis
fr.ires. Capilludo.

CAPIR. v. n FERSE CAPAS.

CAPIRÓ in y

CAPIROT. m. Arniussa ab una caperiitxa que usen
a leí imiversitats els doctors y mestres pera certs
actes públiclis. Cada facultat té '1 seu color diferent.
Capirote. |i El cop que 's dona al dit del mitx, apo-
iantlo sobre 'I polse, y deixantlo anar ab violencia.
Capirote, capirotazo.

CAPIROTADA, f. Ant. Mena de salsa d' herbes,
OMs, alls y altres ingredients. Capirotada.

CAPISCOL, m. L' ecclesiásticli qu' obté una capis-
colía Chantre, capiscol, sochantre.

CAPISCOLÍA, f. Dignitat que a les catedrals y co-
legiates té al seu cárrech dirigir el cant plá al cor.
Capiscolía, chantría.

CAPISSAYO. m. Vestidura que porten els bisbes
y prelats demunt del roqiiet, y que 'Is arriva mes
avall deis genolls, y ab dues obertures pera treure'ls
brassos. Mantelete, capisayo.

CAPISSET. ni. Mena de travesser usat en maqui-
naria, figurant martell [ éls dos caps. Capisete.

CAPISSOLA. f. Capacitat, talent; y aixís se diu:
fulano té bona capissola. Cholla.

CAPISTRAT, DA. adj. Zoo!. Que té una ratlla o
cordó de diferent color al morro. Capistrato.

CAPISTRE. 111. Part del cap deis aucells que rode-
ja la base del bécli. Capistrato.

CAPITÁ. ni. Qui mana una conipanyía de soldats,
distingintse pél nóni que se li afegeix; tóni capitá de
infantería, d' ingeniers, de cavallería, etc. Capitán. ||

Qui mana un barco de guerra o mercant. Capitán. ||
Qui fá de cap entre lladres. Capitán. || Home encarre-
gat de buscar feina pera una colla de travalladors,
contractar la sega d' un canip, etc., y de cobrar la
setinanada d' aquella o '1 preu fet y ferne la partió.
Capataz.

CAPITÁ DE BANDERA. A 1' armada qui governa '1
barco que porta 'I general. Capitán de bandera.

CAPITÁ DE BATALLÓ. El capitá que mana una de
les sis companyies de que consta un batalló de ma-
rina. Capitán de batallón.

CAPITÁ DE CLAUS. Qui a les places d' armes, té al
sea cárrecli obrir y tancar els portáis a les hores de
ordenansa. Capitán de llaves.

CAPITÁ DE FRAGATA. Qui la mana ab el grau de
tinent coronel. Capitán de fragata.

CAPITÁ DE GUARDiES DE CORPS. Qui manava una de
les tais companyies ab immediata subjecció al rei.
Capitán de guardias de corps.

CAPITÁ DE MAR Y GUERRA. Qui mana vaixell de
guerra de 1' armada. Capitán de mar y guerra.

CAPITÁ DE MESTRANSA. Qui a les adressanes té al
seu cárrech els aparells y '1 cuidado deis niagatséms.
Capitán de maestranza.

CAPITÁ DE VAl.XELL. QuI '1 mana y té grau de coro-
nel. Capitán de navio.

CAPITÁ DEL PORT. Qui cuida de la netedat y bon
ordre del port, y pren noticia de les embarcacíóns
qu' entren o ixen d'ell; sol tindre grau militar. Capi-
tán del puerto.

CAPITÁ GENERAL. Qui té 'I mando de la tropa d' un
exércit, ariuada o provincia. Capitán general.

CAPITÁ-MANAYA. m. Fam. Qui va devant deis
armats a la professó de Setmana Santa. Centurión.
II Qui tot ho mana. Padre mandón, marimandona.

CAPITACIÓ. f. Repartiment de contribucións per
caps. Capitación.

CAPITAL, m. La quantitat de diner que 's posa a
cens, rédit o ganancia. Capital. || El cabal de qual-
sevulla mena que aigú posseeix estimat en diner.
Capital II La ciutat qu' es cap de regne o provincia.
Capital. II adj. Lo que pertany al cap, cóm: accident,
capital. Capital. || Principal, mólt gran, cóni: enemich
capital. Capital. || S' aplica també ais pecats o vicis
que son origen d' altres, cóm: la superbia. Capital. ||
ni. Fort. La línea que 's baixa del ángul flanquejat
per iiiedi del baluart. Capital.

CAPITALISABLE. adj. Alió que 's pot capitalisar.
Capitalizable.

CAPITALISAR. v. a. Reduir a capital 1' import de
la renda, son o pensió anyal, que quedi redimida en-
tregant dit import. Capitalizar. || Afegir al capital
r import deis interessos ja vensuts, y ferne un capi-
tal mes gran, que guanyi majors interessos. Capita-
lizar.

CAPITALISAT, DA. p.p. Capitalizado.

CAPITALISTA, ni. El dnenyo d' un capital pro-
ductiu. Capitalista. || Qiii ab preferencia a altres ne-
gocis emplea '1 seu diner en el giro de lletres de
cambi al interés corrent en la plassa. Capitalista.

CAPITALITAT, DA. f. La qualitat de capital. Ca-
pitalidad.

CAPiTALMENT. adv. m. Grave, morlalment. Gra-
vemente, mortalmente, capitalmente. || principal-

.MENT. II RADICALMENT.

CAPITANA, f. La miiller del capitá. Capitana, jj
El principal vaixell d' armada o esquadra. Capitana.

CAPITANEJAR. v. a. Manar tropa o armada, fent
r ofici de capitá. Acaudillar, capitanear. || Guiar
alguna gent, encara que no sigui de tropa ni armada,
anant devant d' ella pera algun.i funció o festeig.
Capitanear.

CAPITANEJAT, DA. p. p. Capitaneado.

CAPITANET. m. dini. Capitancillo.

CAP

CAP

325

CAPITANÍA, f. L' empleo de capitá. Capitanía. ||
Dret que paguen al capitá d' un poi t els barcos que
lii fondejen. Capitanía. il Oficina del capitá del port.
Capitanía.

capitanía general, L'enipleu y '1 Uoch ont hi té'l
despaig el capitá seneral. Capitanía general.

CAPITELL. m. Arquit. La part superior que coron;i
la columna. N'hi há de diveises formes segons l'ordre

BONS CANONOES Y MAL CAPÍTOL. /?(,'/. Denota ésser
alguna corporació d' opinió diferenta de la que ninni-
festen els seiis membres per separat. Buenos canóni-
gos y mal capitulo.

CAPÍTOL GENERAL. Se diu d' aquell al que hi assis-
teixen tots els vocals d' una ordre relligiosa pera uo-
inenar el sen general. Capítulo general.

CAPÍTOL PROVINCIAL. Aquell en que 's reuneixen

Capitell del templa dllé reules a
Barcelona (corinti hispano-romá)

Capitell de! moneslír de Sant
Cugat del Valléi (románichi

r.apitell de .Juiíqneres,
Barcelona gótich)

Capilell de Santas
Creus (gótichj

Capitell de Mallorca
(SÓtich Corit)

Capitell de Mallorca
(estil plateresch)

a que pertany 1' edifici. Capitel, ctiapitel. || Bancli
prim y lleuger que serveix pera posarlii demunt el

teler de brodar y per altres usos.

Banquillo.

ADORNAT O FET EN FORMA DE

CAPiTELLS. Capitelado.

CAPITELLAT. adj. Bot. S' apli-
ca a les plantes quines flors hi
surten quasi dalt de tot. Capi-
telado.

CAPITELLS. Aparells de fusta
pera posar 'hi taulóns: supleixen a.
voltes el banch de fuster.

CAPITÓ. ni. Cir. El cap del feto
quan és iiiólt gros. Capitón.

CAPÍTOL. \\\. Ju;ita de relligio-
sos o clergues legulars, pera ele-
gir prelats y altres assumpies. Ca-
pítulo. II A les catedrals y colé-
giates el conjunt deis canonges.
Capítulo, cabildo. || La sala ont
se congreguen els canonges pera
tíndre 'hi llurs juntes. Cabildo. ||
La meteixa junta deis canonjes. Cabildo. || Parlant
de les ordres niilitars la junta deis cavallers y demés
vocals d' alguna d' elles, y també la que 's celebra
pera posar 1' liábit a algún cavaller. Capítulo. || La
divisió principal d' un escrit pera niés fácil inteligen-
cia d' ell. Capítulo. || Entre relli diosos la repreensió
que 's dona a algú en presencia de la comunitat per
alguna falta grave qu' há comes. Capitulo.

Cap i t ell d' estil
modern proj-jc-
tatpél Sr. Gaudi

els vocals d' una ordre relligiosa d' una provincia
pera elegir el provincial. Capítulo provincial.

CAPÍTOLS MATRIM0NIAL3. Els pactes que 's fan al
tractarse de fer un casament y que s' autorisen ab
escriptura pública. S'aplica aquest nóm a la meteixa
escriptura. Capitulaciones ó capítulos matrimoniales.

GUANYAR O PERORE CAPÍTOL, fr. Met. fam. Conse-
guir o no algú lo que pretenía o "s disputava entre
mólts. Ganar ó perder capitulo.

CAPITOLI. m. Nóm que s' apropiava durant l'épo-
ca romana ais temples principáis de les cintats, y
que niés endevant va apli arse ais edificis sumptuo-
sos fins del ordre civil. Aixis, a Tolosa s' anoniena
Capitoli, a la casa de la vila, qu' ocupa el nieteix
lloch ont eslava sitúala la del antich municipi, que
fins a les derreríes del sigle XVIII, va sostindre el
nóm de capítuls. La historia de les institucións del
Llanguedoc, a partir del sigle XIII esmentava sovint
el Capitoli d' aquella ciutat a 1' etat mitjana, quan
aquella regió estava unida a Catalunya.

CAPITOSA. m. Cap principal d' alguna cosa. Ca-
pitán, cabecilla.

CAPITOST. m. Ant. CAPDILL.

CAPÍTULA. f. Lo que 's resa després deis salnis y
aiitifones, a totes les hor^*s canóniques, nienys a les
matines. Capitula.

CANTAR LA CAPÍTULA. fr. Dir cantant al cor els
Uoclis de la Sagrada Escriptura pertanyents a les ho-
res canóniques nomenades capitules. Capitular.

CAPITULACIÓ. f. Concert o pacte entre dues o
mes persones sobre algún negoci comunment grave.
Capitulación. || pl. capítols, 6.

CAPITULADA, f. La resolució imprudent d' algún
capítol. Cabildada.

CAPITULANT. p. a. For. Qui capitula o fá cá-
rrechs a algú. Capitulante.

CAPITULAR, ni. L' individuo d' alguna comunitat
que hi tingui vot. Capitular. || adj. Lo que toca o
pertany al capítol. Capitular. || v. a. Pactar, fer al-
gún conveni. Capitular. || Fer cárreclis a algú. Capi-
tular. II Entregarse a 1' enemich una plaga de guerra
o un cós d' exércit baix determinades condicións.
Capitular.

CAPITULARL m. Llibre de les capitules. Capitu-
larlo.

CAPITULARMENT. adv. ni. En forma de capítol.
Capitularmente.

326

CAP

CAP

CAPITULAT, DA. p. p. Capitulado.
CAPITXOLA. f. Ant. Teixit de seda q e forma un
cordonet a manera de burat. Capichola.

CAPITXOLAT, DA. adj. Ant. Lo qii' és semblant
a la capitxoia. Capicholado.

CAPLEUTA. f. Ant. Fiansa que 's donava pera que
un reu pogués eixir de la presó. Fianza carcelaria.
CAPLLETRA. f. Ant. LLETRA MAJÚSCULA.
CAPMANY Y DE MONTPALAU (Antoni de).
Biog. Savi filólecli, preceptor literari y bon histo-
riaire, apart d' ésser honie polítich y tindre la ca-
rrera militar. Va néixer a Barcelona 1' any 1742 y
va morir a Cádiz víctima de la peste de 1' any 1813.
Acavada la guerra contra Portugal en 1762, se re-
tirá de r exércit. El Govern va comissionarlo pera
colonisar Sierra- Morena ab familics pageses y tra-
vallaiiores de Catalunya. Després se 11 encomená el
regoneixeiuent deis reíais arxius de Barcelona y la
formació d' una colecció diplomática. Mes tart va
ordenar 1' Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya,
donantli forma d'oficina y redactant'lii un reglament.
Per r ínvasió francesa va seguir el partit espanyol,
anant a Sivilla y a Cádiz cuidant la redacció de la
Gaceta del Gobierno. Va anar a les Coits extraordi-
naiies de Cátliz cóm diputat per Catalunya, éssent
de bastant relleu la sena personalitat. L'obra litera-
ria de 'n Capmany fon abundanla y bona, excepció
feta deis seus escrits polilichs, d' actualitat o de
compromís; tot lo demés, fill .de 1' estudi y sadollat
per la seua coiivícció y '1 sen saver, és encare frescal
y ben iiiteressai\t, partícularment els seus travalls de
erudició. El seu Centinela contra franceses, traduída
a les principáis llengües d' Europa, y al francés per
ordre de Napoleón I, va obtindre mólta fama. Merei-
xen estima molt particular els seus Uibres: Memorias
históricas sobre ¡a Marina, Comercio y Artes de la an-
ticua ciudad de Barcelona y 'Is seus interessantísíms
suplemeiits (6 volúms en quart, Madrit, 1779, 1791 y
1792), que maná imprimir pél seu compte la memora-
ble Junta de Comers de Barcelona; Filosofía de la
elocuencia, de la que se 'n hat fetes móltes edicións;
Teatro critico de la elocuencia española, y a I tres, son
recomenables. Vegís Lámina sola de retratos, lletra C.
CAPMANY. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Q¡-
rona, part. jud. de Figueres; té coni agregat el po-
blé de Buscaros y contenen entre 'Is dos 815 hab. És
al peu del vessant de la valí de Cantallops.

CAPMAS. m. Cambi o permuta entre coses regu-
larment de mena diferenta. Trueque. Il Cap de ma-
sía. Colono. II m. Especie de ventalla comunment de
cartró que 's posa devant del foch pera que no ofen-
gui la seua massa ardor. Abanico de chimenea.
CAPMASCLES. m. p. CALAMÁSTECHS.
CAPMAYL. m. Pega d' armadura antigua que cu-
bría y defensava '1 cap. Capacete. || Teixit de malla
pera cubrir y guardar principalment el cap. Capa-
cete.
CAPNEGRE. m. Ornit. TAIAROL.
CAPÓ. m. L' animal capat, cóm: el cavall, mat-
xo, etc. Capón. || Dit de 1' home. Eunuco. || El pollas-
tre que 's capa pera engreixarlo y menjarlo mes ten-
dré. Capón. II El que s' engreixa a la caponera.
Capón de leche. |1 CAPiROT, 2. || Ndut. Cap gros
forrat ab llengües de cuiro y filet, qu' está ferm a
les servíoles, y subgecta 1' áncora per 1' anella. Ca-
pón, boza.

AL QUl'T DONA UN CAPÓ, DÓNALI LA CUIXA Y L'ALÓ.
Rej. Denota que devém ésser agraíts ais que 'ns fan
algún bé. A quien te da el capón, dale la pierna y el alón.
CAPÓ BOSSA. ni. Ndut. Cap gros, ferní a la gata
que serveix pera tindre penjada 1' áncora pél arga-
nell. Capón.

CAPÓ D' AIGUA. Ornit. Ab aquest nórn se designen
varíes especies d' aus del género Árdea, com el ber-
NAT PESCAIRE y 1' ESPURGA BOUS.

Segell de Capolat

CAPÓ D' AIGUA ROS. Ornit. V. MARTINET ROS.

CAPÓ DE MAR. Ictiol. Cert peix semblant al molí.
Capón marino.

CAPÓ REIAL. Ornit. V POLIT CASTANY, IBIS.

POSAR EL CAPÓ A L' ÁNCORA, fr. Náut. Caponar.

QUAN FERRAVEN ELS CAPÓNS A LLEIDA. Expr. füm.
Ab que 's dona a eiitendre 1' antiguetat d' alguna
cosa. En tiempo de Maricastaña.

CAPÓ (N). Biog. Qravador al boix, mallorquí, que
floría a mítjans del sigle xviii. És el millor artista
mallorquí conegut en sa especialitat y del qual ne
exisfeixen bastantes lamines, empró no 'n tenim pas
noticies biográfiques. Se citen del seu buri: una es-
tampa gran de la Concepció ab el beat Lull y Scoto
(1774); un Sant Cristófol; el Naixement de Jesús; y
el Beat Ramón Lull esctivint.

CAPOLAMENT. m. Cansansi, desassossego en el
eos, que apar que trenca els ossos. Quebramiento,
quebrantamiento.

CAPOLAR. V. a. y 'Is seus deriváis, trinxar, pi-

COLAR, MACULAR.

CAPÓLAT, DA. adj. Molido. Trinxat, fet míques.
Trinchado, desmenuzado. II Re-
ventat de caminar o de cansa-
ment. Molido, magullado.

CAPOLAT. Geog. Poblet de la
prov. de Barcelona, bisb. de Sol-
sona, part. jud. de Berga; és a
la vora de la riera de Navet y té
324 hab.

CAPOLAT DE BUSA. Orog.
Cinglera que limita 'Is plans de
Busa.

CAPOLATELL. Orog. Macis
de roca separat per una esquer-
da del cingle de Capolat de Busa, formant un replá
rodejat de cingles.

CAPOLL. ni. V. CAPELL. || El botó de la rosa, del
que 'Is apotecaris ne treuen una aigua destilada per
medicina. Cabezuela, capullo, il PREPUCL
CAPOLLET. m. dim. Capullito.
CAPONA, f. Xarretera sense sarrell. Capona.
CAPONADA, f. Pá estovat ab aigua y amanit ab
sal, oli, vinagre y ceba. Gazpacho.

CAPONAR, v. a. SANAR. || Casar la uoia xica abans
que la gran. Dar capote.

CAPONAT, DA. p. p. SANAT.
CAPONERA, f. Gavia o pollera pera engreixar els
capóns. Caponera. || Comunicació desde la plaga a
les obres exteriors que 's fá excavant el fosso. Ca-
ponera.

CAPONET. m. dim. Caponcillo.
CAPORAL. Mil. ant. CABO D' ESQUADRA.
CAPOT, m. Vestidura en forma de capa, pero mes
estreta y ab mánegues. Capote. || En algúns jochs de
caries, la passada en que un deis jugadors fá totes
les bases. Capote.

DONAR EL CAPOT, fr. Meí. fam. Deixar sense men-
jar a algú per haver arrivat tart. Dar capote. || En al-
gún joch de cartes, no deixar fer cap basa ais con-
traris. Dar capote.

CAPOTA, f. Capa poch apreciable. Capotón. |1
Barret de senyora fet de tafetá, etc., ab arrugues o
veines. Sombrerillo, capota.
CAPOTAS, m. aum. Capotón.
CAPÓTEJAR. v. a. Moure '1 cap a una part y al-
tra. Cabacear.
CAPÓTET. m. dim. Capotillo.
CAPOTÓN. m. Ter. Capot curt qu' usaven les do-
nes. Capotillo.

CAPOULET. Geog. Poblé de la Catalunya francesa,
depart. de 1' Ariége. Prop d' ell s' hi troven les ruines
del castell de Miglos.

CAP

CAP

327

CAPPARE. m. Bot. El cap, brot o fruit principal.
Pendón.

CAPPLÁ Ictiol. V. LLISSA LLOBARRERA.

CAPRA. f. Ictiol. Mena de peix. Capra.

CAPRAT. m. Quim. Género de sais formades per
la conibinació del ácit cápricli ab les bases salifica-
bles. Caprato.

CARREÓLA f. Zool. Familia de mamííers que com-
pren la cabra y '1 cervo. Capréola.

CÁPRICH, CA. adj. Ácit descubert en la mantega
de la vaca y de la cabra. Cáprico.

CAPRICORNI. m. El desé signe austral del Zo-
díacli, al qiial hi arriva 'i sol al solstici d'hivern. Ca-
pricornio.

CAPRINA, f. Quim. Substancia grasa que pot con-
vertirse en ácit cáprich per la sapoiiificació. Ca-
prina.

CAPRITX. m, Concepte sense fonament. Capri-
cho.

CAPRITXADA. f. Acudit de realisar un progecte
sense fonament. Caprich.

CAPRITXO. L' idea que forma algi'i fora de les re-
gles ordinaries, quasi sempre sense fonament ni rao.
Capricho, antojo, gusto, genio, humorada, volun-
tad, ley del encaje. || En les obres de poesía, música
y pintura, lo que 's fá per la forga del ingeni niés que
per les regles de 1' art. Capricho.

CAPRITXÓS, A. m. y f. Qui obra sense atendré a
altra regla que '1 sen desitj y '1 sejueix ab terque-
tat. Caprichoso, caprichudo. (| adj. Lo que 's fá per
capritxo Caprichoso. |1 Lo qu' está fet per capritxo.
Caprichoso || Incoiistont, y aixís se diu: la fortuna
és mólt capriixosa. Caprichoso.

CAPRITXOSAIVIENT. adv. m. Ab capritxo. Capri-
chosamente.

CAPRITXOSÍSSIM, A. adj. sup. Caprichosí-
simo.

CAPRITXOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Capri-
chosísimamente.

CAPRÓICH. m. Quim. Nóm d' un ácit de propie-
tats semblantes al cáprich, que 's descompon per la
destilació. Caproico.

CAPSA. f. Pe?a vuida de plata, fusta, cartró o al-
tra materia ab una tapa solta o agafada que serveix
pera ficar'hi alguna cosa. Caja. || Ter. Copa d' arbre.
Copa.

CAPSA DE BARRET. La que serveix pera guardarlo
y prese vario de la pols. Sombrerera.

CAPSA DE BLAT DE MORO. Ter. PANOTXA.

CAPSA DE BOIX. Bujeta.

CAPSA DE BRASER. Especie de tarima de fusta ab
un forat rodó al niitj, ont s' hi fica 'i braser. Caja de
brasero.

CAPSA DE COLIFLOR, BRÓQUIL, etc. El conjunt de ra-
ines abans de florir. Pella.

CAPSA DE G\RRAFÓ. Capsa de suro que serveix
pera posar'hi 1' ampolla ab neu pera refrescar el
beure. Corcho, corchera.

CAPSA D' HOSTIES. Potet de llauna o bronse ont
s' hi guarden les hosties a les sagristies. Hostiario.

CAPSA DE LLL La capseta ont hi té la Uevor. Baga.

CAPSA DE SABÓ. La que serveix pera posar'hi '1
sabó per' afeitar. Jabonera.

CAPSA D' ULLERES. La de cartró o cuiro en forma
d' estoig, que serveix pera desar'hi les ulleres. Ante-
ojera.

ESTAR A LES CAPSES. fr. Significa qu' está mólt
apurat. Estar in albis.

CAPSACOSTA (Col! de). Orog. Coll que fá uns
1,020 met. d' altitut y está situat entre la valí de
Víanya y la de Ter, al NE. de Sant Joan de les Aba-
desses, prov. de Qirona.

CAPSADA. f. Entre Ilibreters, els cordillets ab
que 's junte:! els caps deis fulls al enquadernar el

Segell
de Capsanes

Ilibre, quedant'ne un al capdemunt y un alfre al
capdevall. Cabezada. II Cada divisió que 's fá a les
hortes. Tablar, era, banco, bancal. |1 Ter. Copa de
arbre. Copa.

FER CAPSADES. fr. Dividir les terres en capsades.
Tablear.

CAPSADA. Geog. Caseriu del ferme de Petrel,
piov. d' Alacant.

CAPSADURA. f. ABRASSADERA. || BROLLA.

CAPSAL. m. COlxi. || La part deis Hits ont se po-
sen els coixins. Cabecera de la cama. || El guarni-
ment de fusta ab que s' asseguren les campanes. Ar-
mazón, cabeza, contrapeso. i| Tronch o pedra sobre
que s' lii posen les botes pera preservarles de 1' liu-
mitat. Poino, combo. || El travesser del capdemunt y
del c.tpdevall, que junt ab els muntants formen el
bastiment de les finestres, portes, etc. Cabio.

RENYINA DE CAPSAL. Expr. Renyína de marit y niu-
Iler. Riñi de almohada.

CAPSALERA. f. La fusta dreta y mes o menys
adornada que 's posa al capdemunt del Hit derrera
deis coixins. Cabecera.

CAPSANA. f. Drap de cuina pera fregar y aixugar
les coses. Rodilla. I| Cércol o rodella de simolsa,
panyo o altra roba pera portar cantis o altres coses
de pés denuint el cap. Rodete. || Ter. AIXUGAMÁ.'h La
que 's fá de forc'is d' alls y serveix
pera posar'hi les oUes, calderes,
etcétera. Rodete.

CAPSANES. Geog. Poblé de la
prov. de Tarragona, bisb. de Tor-
tosa, part. jud. de Falset; és a la
vora de la riera de la Serra y íé
887 hab.

CAPSAR. V. a. Posar caps ais
bordóns , trensilles, etc. Herre-
tear, clavetear, echar herretes.
II Entre Ilibreters, cusir les capsades deis Ilibres. Ca-
becear. II Cusir ais extréms de les estores o robes un
travesser del meteix pera cubrirlo y reforsarlo. Ca-
becear II Art. y of. Deixar els caps de les barres de
ferro eti la forma convenient. Aquesta operació se íá
en calent ab el martell y en fret ab la llima.

CAPSASSA. f. aum. Cajón.

CAPSAT, DA. p. p. Guarnecido, claveteado.

CAPS D' ASE. ni. Bot. Planta de la fani. de les
llabiades; fá mólts brots, d' uns 50 centímetres de
llarch, llenyosos y braiiqulnosos; les tulles entre
llanseolades y linears, senceres y semblantes a les
del espígol, pero mes e^tretes, mes petites y mes
toves; les fl)rs formen espigues termináis, son llabia-
des y de color biau fosch; llur flaire és mes agrada-
ble que la del espígol; teñen un gust amargant. Can-
tueso.

CAPSECH. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Gi-
rona, part. jnd. d' Olot; está situat a la valí de Via-
nya y és cap d' ajuntament, del que 'n formen part
els pobles de Castellar de la Montaiiya, Sant Andreu
de Socarrats, Sant Marti del Clot, Sant Pere Des-
puig, Santa Margarida de Vianya, Valldelbach y '1
veinat de La Canya, reunint entre tots 1,801 hab.

CAPSEMPA. Ictiol. V. PEIX DE SANT FRANCESCH.

CAPSER. m. Qui fá capses. Cajero.

CAPSETA. f. dim. Cajita, cajilla.il Bot. El vaset
membranós o de closca y vuit, dins del qual hi há les
llevors. Cápsula, cajilla, cajita.

CAPSETES. Bot. Planta de la familia de les com-
postes, anomenada axis junt ab altres de la metexa
familia; es comú en els llochs humits del litoral y
del centre de nostra térra.

CAPSFERRATS. m. pl. Bot. Planta de la fam. de
les compostes; mena de calcida que 's fá a les terres
de conreu. Cardillos.

328

CAP

CAQ

CAPSIDA. Hidrog. Riera de la prov. de Tarragona.
Neix a les motitanyes del seu nóm y desaigua a la
vora del Ebre, prop de Tivenys. || — (montanya de
LA). Orog. Montanya que hi liá a la vora del riu
Sech de I' Agudina, prov. de Tarragona

CAPSIGRANY. ni. CAPCIGRANY.

CAPSIRÓ. ni. dini. Cabezuela, cabecilla, cabecita.

CAPSIROT. ni. CAPCIGRANY.

CAPSÓ. ni. El capeil que 's posa al cap de les
criatures. Capillo. || Puny de bastó.

CAPSOLS. in. pl. Art. y of. Dues peces del torn
anticli, en quines en una sola d'elles no niés, volta la
materia que 's torneja.

CAPSONET. m. dini. Cajetín.

CAPSÓU. ni. El dret del 10 per 100 entre procnra-
dors. Procura, procuraduría. !| El dret que 's paga
al senyor del doniini directe, quan se venen les pos-
sesslons donades a cens. Laudemio.

CÁPSULA f. Bot. Pell o envoltura de certs graiis
o Uevors. Cápsula. || Farm. Envoltura insípida y so-
luble de certs niedicaments desatrradables al pala-
dar. Cápsula. (I — .ATRABILIARIA. Zool. Cadascúu deis
dos cossos d' apariencia glanulosa colocats deinunt
deis ronyoiis. Cápsula. || — SINOVIal. Zool. La qu'és
a les articulacions de moviment y segrega la sino-
via. Cápsula.

CAPS Y TRAVÉS. Jocli de criatures. A CAPS o

TRAVESSES

CAPTA f. L' acció de denianar caritat o alinoina.
Demanda, cuesta. || La qu' en alguns pobles se fá '1
día de Pasqua pél predicador de la quaresina. Hor-
nazo.

CAPTADOR, A. ni. y f Qui fá la capta. Deman-
dador, cuestor.

CAPTAIRE. MI. Pobre que deinana caritat. Men-
digo, pordiosero.

CAPTAR. V. n Denianar caritat. Mendigar, pedir
limosna, pordiosear, il Atrenre l'atenció o voluntat
d' altres ab la dolsura y suavitat del tráete o del
discurs. Captar. || Procurarse iiiedis que dependeixen
d' altres pera conseguir algún fí. Mendigar.

CAPTARSE. V. n Atraure 's la voluntat, T apreci,
'1 respecte, etc. Captarse.

CAPTENENSA. f. Ant. Constancia, firmeza.

CAPTENER. MI. Ant. BON TRACTE, BON PORT, BON
ASPECTE. II V. a. Ant. GOVERNAR. || V. r. Ant. GOVER-
NARSE, PORTARSE BÉ

CAPTERRERA. f. Bardissa que s' assegura ab té-
rra o pedrés denuint les parets deis corráis, liorts y
herelats pera Ilur conservació. Barda.

CAPTINDRE. V. a. TRACTARSE BÉ. || V. r. COMPOR-
TARSE, CONDUIRSE, ESTAR SATISFET, MANEJARSE.

MAL CAPTINDRE. fr. Ant RESELLARSE.

CAPTIRI. ni. CAPTA. II La bacina de captar a les
iglesies, en que regularmeiit hi há la imatge del Sant
peí ciilt del qual se capta. Demanda.

CAPTIU, VA. MI. y f. CAUTiu. || Mel. Subgecte a al-
guna passió. Apasionado.

CAPTIVAR. v. a. Fer presoners ais eneniiclis en la
guerra, privantlos de la Ilivertat. S' aplica niés pro-
pianient ais cristians fets presoners péls turchs y 'Is
moros de Berbería. Cautivar. || Met. Subgectar les
potencies de 1' ánima. Cautivar.

CAPTIVARSE. v. r. CAPTAR, 2. Ij Ant. SOMetre 'S.

CAPTIVAT, DA. p. p. Cautivado.

CAPTIVATGE. m. Ant. y

CAPTIVERL m. y

CAPTIVITAT. f. Estat del qu' ha perdut la Iliver-
tat. Cautiverio, cautividad, captividad.

CAPTURA, f. For. L' acte d' agafar a algú pera
íicarlo a la presó. Captura.

CAPTURAR, v. a. Agafar a algú y posarlo a la
presó. Proceder á la captura, poner en captura. II

Fer pagar !a pena iniposada al qu' ha contravingut a
algún bándol. Multar.

CAPTURAT, DA. p. p. Multado, capturado.

CAPUÁ, NA. adj. Natural de Capua o lo que hi
pertany. Capuano.

CAPUTXA. f. Entre estampers accent circuniflexe.
Capucha. |1 Mena de mantellina que porten les dones;
és niült estreta y arriva fins a la cintura poch mes o
menys. Capucha. || caputxo. ¡I Certa reforma de l'or-
dre de Sant Francesch, fundada a Espanya pél beat
Joan de Guadalupe en temps d' Alexandre VI. Capu-
cha, orden de la Capucha. || Ictiol. Peix de la fami-
lia de les rayes, de luólt gros taniany. Capatjo, raya.

CAPUTXASSA. f. aum. Capuchón.

CAPUTXER, A. m. y L Qui fá caputxes. Capa-
chero.

CAPUTXET (Pich de). Orog. Puig de 2,025 met.
d' altitut, situat a ponent de Candiés, Conflent, de-
partament deis Pirineus Orientáis.

CAPUTXETA. f. dim. Capuchillo.

CAPUTXi. m. El frare deseáis de 1' ordre de Sant
Francesch, que porta barba Ilarga, I' hábit de color
de castanya, ab capa del meteix y un caputxó pun-
xagut que li can deniunt 1' esquena, y serveix pera
taparse '1 cap. Capuchino. || Sostenidor ont hi encai-
xa 'I picaport quan s' ajusta la porta. Nariz. || Lo
que pertany a 1' ordre deis caputxins Capuchino. ||
pl. Ter. TiRABÉCHS. II Náut. Corbes de curta bragada,
les quals se posen a proa y a popa per dins a les parts
inés esfretes. Capuchinos.

CAPUTXi FALS. Met. Hipócrita. Santo de pajares.

PER el CAPUTXi FALS. fr. Met. Fingir virtut y devc-
ció. Hacer la seráfica, ó la gata muerta.

SI D' AQUESTA PUCH SORTÍ 'M PARÉ FRARE CAPUTXf.
Ref. Ab que s' expliquen els que, escarmentáis d' al-
guna cosa fan propósit d' ésser mes cantes en ende-
vant. Si de ésta escapo y no muero, nunca más bodaf
al cielo, ó si Dios de ésta me escapa, nunca me cubrirá
tal capa.

CAPUTXINA. f. Monja descalsa de I' ordre de Sant
Francesch qne segi.eix la regla deis caputxins. Capu-
china. II Bot. MO-
RRITORT D'INDIES.
II Planta de la fa-
milia de les tro-
peólees, de tanys
sarmentosos, ab
flors en forma de
caputxa, de color
roig ataroiijat, és
un xich picanta de
gust y fá una flai-
re niolt suau. Se
cultiva en els jar-
dins, y s' aclimata
fácilment. És ori-
ginaria del Perú.

CAPUTXINA-
DA. f. Obra de ca-
putxí. Comuniiient
se pren en mal sen-
tit. Capuchinada.

CAPUTXO. 111. Cuberta del cap mes Marga qu' am-
pia, que acaba en punta, y 's fá caure deinunt les es-
patllcs. Capucho, capucha.

CAPVESPRE. m. Al coiiiensar la nit, o al ferse de
nit. Anochecer.

CAPVESPREJAR. v. n. Ferse vespre. Anochecer.

CAQUÉTICH, CA. adj. De mala constitució en la
sanch. Caquético.

CAQUEXIA, f. Síntoma de debilitat que pot tro-
varse en diferentes malaltíes. Caquexia.

Brot de
caputxina

CAR

CAR

329

CAR, A. adj. Lo que té iiiólt preii. Alto, caro. || Es-
tiniat, volgut. Querido, caro. 11 adv. iii. A preu alt.
Caro. II An!. Certamen. || coiíj. Ant. PUlG, PERQUP,
DOiNCHS. II 111. Ndiií. L' extrém iiiés groixut de les en-
fenes. CAR.

CAR. Ndut La initja entena que mira a proa. Car.

AL CAR. ni. adv. Ndul. Envers, a la part, a la ban-
da. A la parte, á ¡a banda.

CAR BOCi. Éxpr.fani. Lo que costa iiiólt y és difícil
de conseguir Caro bocado.

CAR CÓM FOCH. fr. Moltíssim car. Caro como aceite
de Aparicio.

CAR D' ENFORA. fr. Ndut. Mar que vé de lluny sen-
se fer sentir els seus eíectes a la costa. Car de fuera.

COSTAR CAR. fr. Resultar mólt perjudici d' alguna
cosa. Cosíarle á uno caro lo que lia hecho.

CUIDADO NO vos COSTi CAR. Loc. fíint. Dóna a en-
tendre que una cosa pot costar inés de lo que val.
Cuidado no os salga caro. || Denota qu'algú s' exposa
a un mal o perill que no ha previst. Mira que no te
cueste la torta un pan.

EIXIR CAR. fr. COSTAR CAR.

ÉSSER CAR DE VEURE. fr. Fani. Oferirse algú poch
soviiit a! (ráete, coii.unicació o visita deis que I o
preguen. Venderse caro.

TRÉURE 'HO DEL CAR Y POSAR Hj A LA PENA, TOT
QUEDA A L' ANTENA. Ref. Denota que les inutacions
accidentáis no destrueixen 1' ésser de la cosa. Que
vais abajo, que vais arriba, acá queda quien os trasquila.

CARA. f. La part anterior del cap desde '1 principi
del front fins a la punta de la barba. Cara. || Sem-
blant. Cara, semblante. || Falxada o frontis d' algu-
na cosa. Fachada, cara, frente. Il La superficie de
r aigua. Flor. || L' indret de la tela, panyo, etc. Haz,
cara. || L' indret de les pel!s. Flor. Il Ant. Carestía.

CARA A CARA. 111. adv. Manifestanient, descoberta-
ment. Cara d cara. \\ En presencia, devant a' algú.
Cara d cara, d vista, en faz, en presencia.

CARA D' ALIGOT. Fam. Se din del qui és c:irallarcli,
begut de galtes o té 'I ñas de lloro. Curiaguileño.

CARA DE CUL FET A LA MODA: fr. Fam. XLMPLE, BA-
BÁU, TONTO.

CARA D' ÉTICH O DE A^ERDA D' OCA. E.xpr. fam. La
qu' és mólt descolorida y groga. Cara de acelga ó de
gualda.

CARA DE JUDES. Expr. S' aplica al qui devant d' al-
gú diu una cosa y derrera 'n diu un' altre. Cara con
dos haces; hombre de Jos caras.

CARA DE JUÉU. Fam. Se diu d' aquella persona
qu' és Uetja. Cara de hereje.

CARA DE JUTGE O DE POCHS AMICH3 O DE VINAGRE.
Se diu del qui té 1' aspecte desagradable. Rosíritaer-
io, cara de pocos amigos, ó de vinagre.

CARA DE NOi. La que per les seues fesoniíes sempre
criatureja. Cara amuchachada.

CARA DE PASQUES. Se diu del qui la fá alegre y
placentera. Cara de pascuas, carialegre.

CARA DE POCA VEROONYA O SENSE VERGONYA. Des-
carat, desvergonyit. Carirraído, desuellacaras.

CARA DE POCHS DINERS. Se diu del qui íá la cara
trista. Cara de viernes.

CARA DE REiLOiGE. El cerc'e ont Iii están senyala-
des ks hores y llurs subdivisions. Muestra.

CARA DE TRtS DÉUS: CARA DE JUTGE.

CARA D' UNA PEDRA PULIDA. Cada una de les su-
perficies travallailes de la pedra. Faceta.

CARA DE VADELLA. f. Rot. Planta que creix fins a
r altura de dos o tres peus; fá les fulles niolsudes y
en figura de llansa, les flors vermelles, y '1 frtiit sein-
blant al ñas de la vadella. Becerra.

CARA DE V.AQUETA O SENSE VERGONYA O ENVERNIS-
SADA. Se diu del lióme que no té vergonya, y no fá
cas de que li dignen injuries, o 1' atrapen en mentida
o en alguna mala acció. Cara de baqueta.

CARA ESTRAFETA. La que té fesomíes extranyes y
defectuoscs. Cara ó figura dificiiltrsa.

UIC. CAT. — T. I. — 42.

CARA PER CARA. Loc. ant. A LA CARA, CARA A CARA.

CARA PICADA O APEDREGADA. Qu¡ la té niót picada
de verola. Cara de rallo, apedreada ó empedrada.

A CARA D' AIGUA, A LA CARA DE L' AIGUA. iii. adv.
A la superficie o prop la supeificie de 1' aigua. A flor
ó á la flor del ac^ua.

A CARA DESCUBERTA. m. adv. A vista de totliom.
A cara descubierta.

ANAR AB LA CARA DESCUBERTA. fr. Mct. fam. Anar
sense reparo ni temor de res el qui obra bé. Andar
con la cara descubierta.

BONA CARA Y DOLENTS FE I S. Ref. Ab que 's reprén
ais liipócrites. Cara de beato y uñas de galo.

CAURE LA CARA DE VERGONYA. fr. Met. fam. Passar
mólta vergonya per liaver incorregut en alguna mala
ñola. Caérsele á uno la cara de vergüenza.

CLAVAR PER LA CARA O PELS BiGOTis. fr. Met. Re-
pendre a algú viUiperant'li alguna cosa. Dar en rostro
ó en cara. || Dir a algú 'Is seus < efectes, fent'li al nie-
teix teinps memoria d' algún benefici qu' ha rebut.
Echará la cara ó en cara.

CONÉiXERSELí AB LA CARA. fr. Manifestar ;ilgú ab la
cara lo que li está passant o sent al sen interior.
Traerlo escrito en la frente; conocérsele en la cara.

DE CARA. m. adv. Enfront, y aixís se diu: el vent vé
de cara. De cara, enfrente.

DESFER LA CARA A REVESSOS. fr. Met. Bofetejar
mólt fort a algú. Deshacer los hocicos, las narices, la
cara.

DIR A LA CARA. Met. Parlar devant d' un alguna
cosa contra ell. Decírselo en su cara.

DIR 'HO LA CARA. fr. Met. .Manifestarse a la cara al-
gún afecte o passió. Salir d la cara, decírselo la cara,
conocérsele en la cara.

ENCÉS DE CARA. Qui está mólt vermell per algún
acalorament o agitació. Encendido de cara. || Qui na-
turaliiient está mólt roig. Encend.do de color; difunto
de taberna.

ESCUPIR A LA CARA D' ALGÚ. fr. Met. Burlarse d' al-
gú cara a cara fentne mólt despreci. Escupir en la
cara de alguno.

ESTRELLAR A LA CARA. fr. Mel. Dir devant d' algú
lo que '1 pot ofendre mólt. Dar enlre ceja y ceja

FER ALTRE CARA. fr. Met. Variar les circunstancies
d' algún assumpte. Ma'ar de semblante ó de color.

FER BONA CARA, ALTRE CARA, MiLLCR CARA. ir. Met.
Estar algún negoci en estat en que fá esperar bon o
mal resiiltat, altre resultat o millor resultat. Hacer
bueno, mejor li otro semblante.

FER BONA O MALA CARA. fr. Met. Estar de bon o
mal luiiiior. Estar de buen ó mal gesto ó talante.

FER CARA. fr. PLANTAR CARA. || Met. Estar un edifici
enfront n' un altre. Hacer fachada.

FER Cara a dos fr. Met. fam. Complaure a dos
oposats, donant la rao a 1' un y al altre. Comer á dos
carrillos

FER DUES CARES, fr. Met. fam. Manejarse ab astu-
cia en algún negoci, treieníne utilitat de tots els que
s' hi interessen, encare que tinguen interessos opo-
sats. Hacer á dos manos.

FER MALA CARA. fr. Manifestar enfado o enuig a la
cara. Poner gesto.

FER MALA CARA A ALGUNA COSA. fr. Donar algú sc-
nyals de que no li agrada, o mostrarse poch content
d' ella. Hacer gestos á alguna cosa.

FER PETAR PER LA CARA. fr. CLAVAR PER LA
CARA.

FER VeURE A HU LA CARA DEL LI.OP. Expr. fam. EN-
SENYARLI LES DENIS.

FRESCH O L! UENT DE CARA. De Cara afable, de sana
complexió. Carilucio.

GIRAR LA CARA. fr. Inclinarla a algún obgecte en se-
nyal d' afieló, y al contrari, desviarla en senyal de
despreci. Volver la cara ó el rostro.

QRABAT DE CARA: CARA PIGADA.

OROS DE CARA. Qui la té abultada. Carigordo.

JA 'N fA la CARA. Loc. irón. fam. Ya se le conoce.

330

CAR

CAR

LA CARA Ll Diu O Ll FÁ PROCÉS. Loc. fam. Expressa
la conforniitat entre les paraules o les obres y 'I sem-
blant d' algú; manifestarse a la cara algún afecte o
passió. Salir á la cara; decírselo lacara, en la cara se
Je conoce.

LA CARA TLNGUI NETA QUE 'L CUL NO IX A LA FINES-
TRA. Ref. Ab que 's volen disculpar els que procuren
aparéixer mólt bé exterioriuent, encara que 'Is hi
falti lo necessarl en lo que no se 'Is veu. La miiier
pálida, la casa sucia, ¡a puerta barrida. La mujer de
Alcorisa, ¡rapo de cuello y no camisa.

MALA CARA. El disgust o enfado que s' hi nianifes-
ta. Hocico, ceño.

MIRAR AB CARA DE MALICIA, fr. Manifestar malicia
en el modo de mirar. Mirar con ira ó con ceña, ó de
sobreceja ó de mal ojo.

MIRAR AB UNA CARA D' ENFADAT. ff. Manifestar en-
fado en el modo de mirar. Mirar de lado ó de medio
lado ó de través.

MUDAR O MUDARSE DE CARA. fr. Desfigurarse per
alguna nialaltía o accident rcpentí. Desencajarse lu
cara.

NEORE DE CARA. Quí es mólt moreno. Cari-negro.

NO GIRAR CARA. fr. Met. Prosseguir lo comensal
sense reparar en obstacles. No volver la cara atrás.

NO MIRAR LA CAR \ A ALGÚ. fr. Met. Tiudrelí qui-
mera o aversió. No mirar la cara á alguno.

NO TINDRE CARA PERA FER O DIR ALGUNA COSA. fr.
No atrevirse per vargonya o per por. No tener cara ó
valor para hacer ó decir alguna cosa.

PEK LA SÉUA BONA CARA. m. adv. Que jiint ab els
verbs voler, pret¿ndre y algúns altres equival a
solicitar o intentar alguna cosa sense cap niérit pera
lograrla. Por su bella cara; por sus ojos bellidos.

PLANTAR CARA. fr. Oposarse descaradament contra
alguna persona o cosa. Hacer Jrente.

PLANTAR CARA A TOTHÓM. fr. Fam. S' aplica a
les dones que donen conversa o festejen a tots
els que's presenten. Mi hija Antona uno la deja,
otro la toma.

PLÉ de cara. Oras de cara, de galtes molsudes.
Carilleno.

PORTAR'HO ESCRIT A LA CARA. fr. Met. No poder
algú dissimular lo que li succeheix, nianifestant'ho ab
la seua cara o 'Is seus actes o ab altres senyals visi-
bles. Traerlo escrito en la frente.

QUl CARA VEU, CARA HONRA. Ref. Denota que la
presencia del subgecte hi fá niolt pera lograrlo que's
pretén, y que per respecte no se li diu cara a cara lo
que se li diría al derrera. Cara á cara vergüenza se
cata.

RENTAR LA CARA A ALGÚ. fr. Netejarla. Lavarla
cara. || Met. fam. Adular. Lavar la cara ó los cascos.

RENTAR LA CARA A ALGU.VA COSA. Netejarla, donar-
li nou Ilustre. Lavar la cara á alguna cosa.

RODÓ DE CARA. Qui la té rodona. Carirredondo.

ROIQ DE CARA: ENCÉS DE CARA.

SALTAR A LA CARA. fr. Éiser una cosa mólt clara y
evident. Saltar á la cara. || fr. Enfadarse, airarse. Sal-
tar á la cara ó á los o/os.

SENSE MIRAR CARA NI ULLS. fr. Desbaratadament,
sense ordre ni concert. A tontas y á locas; á diestro y
á siniestro; sin ton ni son. || sense aíirament ni res-
PECrE. II a tort y a través

tan BONA cara FÁ AB UNA MENTIDA CÓ.Vl AB UNA
veritat. Loe. fam. Pera denotar qu' algú ment ab
tanta frescura, que no s' immuta gens. Tan buena
cara hace con una mmlira como con una verdad

TINDRE CARA. fr. Paréixer, semblar; y aixis se diu:
TÉ CARA DE SAVER LA LLISÓ. Te ler, hacer la cara.

TINDRE CARA DE POCA VERGONYA. fr. Quedarse algú
mólt satisfet de coses que deurían avergonyirlo. Te-
ner cara de corcho.

TINDRE LA CARA GROIXUDA O MÓLT GROIXUDA. fr.
Se diu de qui no té vergonya. Ser un sinvergüenza.

TINDRE UNA CARA CÓM UN ÁNGEL O CÓM UN SERAFÍ.
Tener la cara como una bendición ó como un ángel.

Carabassa

TREURE LA CARA. fr. Met. Presentarse cóm a inte-
ressat en algún assunipte. Sacar la cara.

UMPLIR LA CARA DE DITS. fr. ESTAMPAR ELS CINCH
DITS A LA CARA.

VEURE'S LES CARES, fr. Fam. Denota '1 desitj de
veures ab un altre pera manifestarli algún ressenti-
nient. Verse las caras.

CARABACINETA. Geog.
Caseriu del ternie d' Orba,
prov. d' Alacant.

CARABASSA. f. El fruit
del carabasser. Calabaza. I|
El meló vert. Calabaza

CARABASSA CONFITADA. La
confitu.a seca de carabassa.
Calabazate.

CARABASSA DE CABELLS
D' ÁNGEL. Carabassa que té

la escorxa llisa, ab capes blanquinoses y groguen-
ques y les Ilevors comunment negres. La niolsa es
sucosa, blanca y fá tants fils, que després de cuita
sembla una cabellera embullada, de la qual se 'u fá
confitura anomenada cabells d' ángel. Ciiracayote,
chilacayote.

CARABASSA D' EGIPTE. Carabass i gran y roJona.
Calabaza totanera ó confitera.

CARABASSA D' HIVERN. La que "s fá en aquesta es-
tació del any. Calabazana.

CARABASSA RABAQUERA. Calabaza confitera.

CARABASSA DE VI, VINERA O VINETERA. La que for-
ma dos globos y serveix pera posarlii vi. Ca'abaza
vinatera, calabacino.

ÉSSER TAP Y CARABASSA. fr Met. Ser olla y cober-
tera.

CÓM PLOUEN CARABASSES. Ref CÓM ARA PLOUEN
FIQUES.

DONAR CARABASSA. h. Met. fam. Reprobar a algú
ais exámens, no voler les dones ais que les denianen
per muliers. També 's diu PORTARSE'n CARABASSA
referintse al reprobat. Dar calabazas, llevar calaba-
zas.

ENCARA NO ÉS A LA CARABASSA Y JA'S TORNA VI-
NAGRE. Loe. fam. Denota que 's malogra alguna cosa
abáns de temps. Aun no está en la calabaza y ya se
torna vinagre.

nadar SENSE CARABASSES. fr. Met. fam. Denota
que algú té prou industria pera manejarse tot sol,
sens ajuda d'altre Nadar sin calabazas ó no necesitar
calabazas para nadar.

TINDRE 'L CAP DE CARABASSA. Loc. met. fam. Ab
que 's significa tindre pocli judici o cordura. Tener
cascos de calabaza.

CARABASSA (Can). Geog. Caseriu del tenue de
Santa Margarida, Mallorca.

CARABASSADA. f. Abundor de carabasses. Abun-
dancia de calabazas.

CARABASSAR. m. Llóch sembrat de carabasses.
Calabazal

CARABASSAT. m. Ant. CARABASSA CONFITADA.

CARABASSEJAR. v. a, RONDELLEJAR. || XASQUE-
JAR. II DONAR CARABASSA.

CARABASSER, A. m. y f. Qui ven carabasses. Ca-
labacero. 11 m. Bol. Planta anyal de la fam. de les
cucurbitácees; és rastrera, de tulles grans y de flor
groga, el fruit gros, rodó, ovalat o llargarut. Cala-
bacera, calabaza.

ENFILARSE O PUJAR CÓM UN CARABASSER. Creixer
mólt una cosa en poch teuips. Crecer á palmos, como
espuma. || Met. Encéndres de sancli, enfadarse avlat.
Ser muy vivo de genio.

PUjARSE'N AL CARABASSER. fr. Met. fam. PUJARSE'N
AL CAMPANAR.

CARABASSERAL. m. Ter. CARABASSAR.

CARABASSETA. f. dim. Calabacilla, calabacita.
II ler. CARABASSÓ.

CAR

CAR

331

CARABASSINA. Bol. V. CARBASSINA.

CARABASSÓ. 111. Carabnsseta llaigaiiida y iiiólt
tendré que 's iiieiija cuita. Calabacín.

GUISAT FET AB CARABASSÓNS. Calabacinale.

CARABASSONET. iii. tliin Calabacilla.

CARABASSOT. lu. Carabassa vuida. Calabaza
vana.

CARABELA, f. Náiil. Eiiibarcació Uarga y estret:i
ab una vela llatina. Carabela.

CARÁCTER, ni. Senyal, distintin deis hoities y de
les coses entre sí. Carácter. || Geni de cada luí. Ca-
rácter. (I Teol. Senyal espiritual o imborrable que ini-
prinieixeti a 1' ánima 'Is sagramenls del baptisnie,
confirmado y ordre. Carácter. || L' honra y preemi-
nencia que donen els enipieus y dignitals. Carácter.
(I Xifra, nota o lletra del alfabet. Carácter. || Certa
c.ualitat que iníundeix respecte a qui la coneix. Ca-
rácter, il Forma y figura de la lletra fefa a má Carác-
ter. II Bot. Senyal natural que distingeix les unes
plantes de les alties. Carácter, jj Fornialitat, cons-
tancia. Carácter, tesón. || Al teatre la qualitat per la
qual un persoiiatge 's distingeix d' un altre. Carác-
ter. II Cert aire, niodals y conjunt de prendes que 's
descubreixen en móltes senyals particulars, y que
distingeixen una cosa d'un'altra; y en aquest sentit
se din del enteninient, del discurs, del estil y d'altres
móltes accións y obgectes, cóni: la grandesa d' ánim
era 7 carácter deis románs; la prudencia d'Ulisses, etc
Carácter.

CARACTERISAR. v. a. Distingir, senyalar una
cosa ab les qualitats que li ; on mes propies. Carac-
terizar. !l Autorisar a aigú ab algún empleo o digiii-
tal. Caracterizar.

CARACTERISAT, DA. p. p. Caracterizado. || adj.
Distii:git. Caracterizado.

CARACTERISME. m. Bol. Semblansa de algunes
parts de les p'antes ab altres del eos huma. Carac-
terismo.

CARACTERÍSTICAMENT. adv. m. D' una mancipa
característica. Característicamente.

CARACTERÍSTICH, CA. adj. Pertaiiyent al carác-
ter. Característico. || Grain. Radical.

CARAGIRAR. v. a. Girar la cara. Volver el rostro.
II Tornarse fals, mudar de opinió o de modo de pen-
sar. Apostatar.

CARAGIRAT, DA. adj. Fals, traidor. Judas, após-
tata. II Bol. FASOLET.

CARACOL, m. Molusch gasterópod ab closca en
forma d' espiral; té quatre banyetes, a quines puntes
hi té 'Is lilis, y les allarga y arronsa com li convé.
Se cría en paratges humits, a les plantes y parets, y
és móltdoleiit pera les
hortalisses y plantes
de jardí. Caracol. !|
Closca univalva d' al-
gúns animalets de mar:
n' hi liá d' innumera-
bles especies; y algu-
nes sumament Iiermo-
ses y fines. Caracol. ||
Escala en forma de es-
piral. Escalera de caracol ó de ojo. || Parlant de
prempses y altres maquines és un cilindre ab rosques
espiráis, que encaixen ab altres que té la peg.i dita
íemella, y puja y baixa per dins d' aquesta. Husillo.
II Cilindre de ferro ab osques espiráis pera armar al-
gunes maquines, cóni: Hits, etc., o pera unir les peces
d' elles. Tornillo, jj La bagueta o doblech que fá la
seda, fil, etc., per estar massa retort. Oqueruela. ||
Anat. Certa cavitat de I' orella en forma de caragol.
Cóclea, caracol. || Bucle o anella que natural o arti-
ficialnieut fá 'I cabell. Rizo, sortija, bucle. || En la
arquitectura naval volta enroscaila que formen els
galóns de les borde.'^, de la toldilla y del castcll. Ca-

caraco!

racol, voluta, evoluta || Bol. Planta de la familia
de les geraniácees que viu peí cims del Montserrat.
11 Tcr. Xuclador, nioviment circular de 1' aigua. Re-
molino. II pl. Encenalls que fan els fusters ribotejant.
Virutas. II m. Revolta que fan les liebres pera eii-
ganyar al gos que les peisegueix. Regate. || bover.
Caragol ven'ós y gros. i| Ant. Campanar. || Maquln.
Tornillo pera travallar els lliniadors. Caracol. ||
Clau de rosca ab cabota rodona y una entalla pera
ficarhi '1 collador, o ^b cabota Uisa quadrada, sisa-
vada o vuitavada. || Aparell de ferro que usen els
manyans y altres industriáis pera subgectar peces
que 's travallen; consisteix principalment en dues
galtes que 's badán y 's clonen ab aiisili d' una rosca
y una molla que '1 trnvallador fa corre ab una ma-
neta que hi há al cap del másele.

CARAGO!. A L'ANGLESA. Aixís anonienaven els ma-
nyans a prlncipis del sigle Xix el caragol actual, per
diferenciarlo tlcl anterior que abans s' usava.

CARAGOL A LA CATALANA. Forma antigua de caragol
que 's diferencia principaliuent de la d' ara en no teñir
la pota que snbgecta 1' eina a un petge del banch.

CARAGOL DE MAR: CORN MARI.

CARAGOL, TREU BANYA, PUJA A LA MONTANYA, CA-
RAGOL boveR, puja al tarongei^ Loe. fam. Entrete-
niment de iiois que creiien que ab aqüestes páranles
els caragols tienen les banyes y caminen. Caracol,
caracol, saca los cuernos al sol.

caragol VINYAL. Caragol gros que 's cría a les vi-
nyes. Caracol de viña.

PER CARAGOLS. fr. Donar voltes. Caracolear. || Ter.
Moiire 's I' aigua circiilarment ais rius, etc., xuclantse
tot lo que se li presenta. Remolinar, remolinarse, re-
molinear.

CARACOLA, f. Caragol de closca blanca. Caracola.

CARAGOLAMENT. ni. L' acció y efecfe de carago-
lar y caragolarse alguna cosa. Enroscadura.

CARAGOLAR. v. a. Enrotllar, fer rodar la vora de
alguna cosa sobre ella meteixa, quedant en forma de
cañó. Arrollar, rollar. || Torcer, donar voltes en rodó
a alguna cosa flexible, de manera que quedi en forma
de rosca. Enroscar. || Fer caragols al fil, a la seda,
ais cabells, etc. Ensortijar, retortijar. i| Apretar els
caragols de la prempsa, etc., dins de la femella. En-
tornillar, apretar los tornillos.

CARACOLARSE. v. r. Enrrotllarfe naturalmentels
cabells, el fil massa retort, y les fulles deis arbres y
plantes. Encarrujarse, ensortijarse, retortijarse.

CARACOLAS, m. auin. Caracolazo

CARAGOLAT DA. p. p. Arrollado, rollado. || En-
roscado. II Fncarrujado.

CARAGOLER, A. m. y f. Qui busca y ven caragols.
Caracolero.

CARAGOLET. m. dini. Caracolito, caracolillo, ca-
racolejo. |i Denominació d' uia de les qualitats del
fondo del mar, perqué 's compon de caragols mólt
petits. Caracolillo.

CARACOLETA f. dim. CaracoHlla.

CARACOLI, ni. Bot. Planta semblant a la iiionje-
tera, que s' enaspra y fá la flor d' un blanch que tira
a blau morat, de mólt bona olor
y en figura de caragol. Caraco-
lillo. II ni. dim. CARAGOLET ||
Mena de fil que 's tenyeix ab el
color de porpra que piodueixeii
a América unes pelxinetes ano-
menades caragolíns. Caracolilla.

CARAGOLINET. m. Ter. Olle-
ta de les mes petites. Pucherito.

II TUPINET.

CARALPS. Geog. Poblé de la
prov. de Giroua, bisb. de la Seu
d' Urgell, part. jud. de Puig-
cerdá; té agregáis els pobles de Fustanyá y Se-
rrat y entre tots teñen 705 hal\

Segell de Caralps

332

CAR

CAR

CARALLARCH, GA. m. y f. Qiii té la cara Marga.
Carilargo.

CARAMALLERA. f. Barra ab dents, que general-
iiieiit teñen la figura de ganxos. Carainellera.

CARAMANYOLA. f. Fam. CARABASS.\ VINERA.

¡CARAMBA! ínterj. Ab que s' expiessa la sorpresa
que causa alguna cosa. ¡Zape! ¡caramba! ¡cáspita!

CARAMBOLA, f. Cop del joch de billar que 's fá
ab tres boles, tirant 1' una de modo que toqui a les
altres dues. Carambola. || Altre cop, quan have.it to-
cat una bola a 1' altra, va una de les dues a tocar la
tercera. Carambola.

CARAMELA, f. Anl. CARAmella.

CARAMEL-LO. ni. Pasta de sucre clarificat fins
que després de fet adquireix alguna consistencia. Ca-
ramelo, canelón.

CARAMELL. in. Trog de glás que's forma a les ca-
ñáis. Carámbano, calamoco, canelón, cerrión. || El
sen o cera que s' escorre de les atxes, de les cánde-
les, etc. Moco. II El bocí de ble mólt cremat que sol
formar com un bolet a! capdeiiiunt, especialnient en
temps d' humitat. Moco.

CARAMELLA. f. Fluviols ab el so de tiple mólt
agut. Caramillo, flautillo.

CARAMELLA. Geog. Casería del terme del Alas de
Barberáns, prov. de Tarragona. || fíidrog. Riuet que
neix al peu de la montanya de Car), passa per la Ca-
ramella y desaigiia a la vora del Ebre, mes avall de
les Roquetes.

CARAMELLAR. v n. Tocar la caramella. Tocar
el caramillo.

CARAMELLES. pl. f. Se diu de les cansóns que 's
canten la nit de Pascua, haventse pres la part per lo
tot. Alborada.

CARAMELLOT. m. CARAMELL, 2, 3.

CARAMENT. adv. m. A preu alt. Caramente, caro.

CARAMIDA, f. Imán.

CARAMORENO, A. m. y f. S' aplica al que té la
Cira mólt moren;i. Carinegro.

CARAMOT. ni. Fgura d' un Iiome ab escut a la má
esquena y alguna cosa a la dreta, ab que pega a!
que 's deté a la carrera del joch en que s' usa. Esta-
fermo. II Met. ni. y f. Qui 's queda parat y encantat.
Estafermo.

CARAMUIXA. f. La canya del cáneni després de
trocejada y separada de la fibra. Agramiza, cañami-
za, tasco, arisca. || Bol. porrassa.

CARANCA. f. Ter. CATANTONYA.

CARANQÁ. HiJrog. Nóni ab que 's designen varis
estanys que lii liá en la conca superior del riii del
ineteix nóm, afluent del Tet, els mes iinportants son
I' es'any blatt, 1' cstany negre y 1' eslany gran o de les
iriíiles. II Orog. Carena del Pirineu gironí, banda N.
de la valí de Ribes, que té 2,842 met. d' altitut. ||
(aORGES DE). Se troven en el curs inferior de la ribe-
ra de Carauíí ont aquesta passa entre cingles es-
padáis

CARANTONIES. f. pl. Caricies que 's fan a algú
pera lograr als^una cosa. Carantoña, arrumaco.

FER CARANTONIES. fr. Fam. Caraiiloñar.

CARAPLÉ, NA. ni. y f. Oras de cara. Carilleno.

CARARRODÓ, NA. m. y f. S' aplica al qui té la
cara rodona. Carirredondo.

CARARRUGAT, DA. m. y f. S' aplici al qui té la
cara arrugada. Carifruncido.

CARASCAT, DA. ni. y f. Ant. S' aplica al qui porta
la cara tapada. Enmascarado.

C.ARASSA. f. auin. Caraza. || La de pedra o de
fusta que 's posa a algúns edificis. Mascarón. || La
de cnrtró pera distressarse ab fesomíes grosses y r¡-
tiícules. Mascarón, carátula. || CARETA, 2.

FER CARASSES. f. FER GARETES.

CARASSÓ. m Ter. Enginy pera pescar. Red.

CARASSOL. ni. Indret o.it el sol lii toca de pié.
Albrigaño, solana.

CARAT (Ben o mal). Se diu del que té les fac-
cións regulars o deformes. Bien ó mal ajustado, bien
ó mal encarado.

¡CARATSUS! exclani. ¡Caramba!

CARAU. m. Nóm. d' honie. Carauno.

CARAULL. Geog. Quadra del terme de Munter,
prov. de Barcelona.

CARAVANA, f. Multitut de gent que a 1' Assia y
a r África 's reuneix pera fer algún viatge ab niajor
seguretat. Caravana.

CARAVANISTA. iii. Nóm que 's dona ais barcos y
ais marinéis que porten els géneros d' escala a es-
cala a Llevant. Caravanista.

CARAVELA. f. Ñau rodona ab forma de galera, ab
la popa quadrada. Caravela, saetía.

CARAVIA. f. Arrel cóm la de la x.iravía. Alca-
ravea.

CARBASSA. f. y Ms seus deriváis. CARABassa.

CARBASSERS (Plá de). Orog. Ampia replá de la
serralada que separa la Valí de Nuria de la Cerdanya,
per dessota '1 coU de Finestrelles.

CARBASSÍ. Geog. Poblé de la prov. de Barcelona,
bisb. de Vicli, part. jiid. d' Igualada.

CARBASSINA. f. Bot. Planta anyal de la fam. de
les cuciubitácces; té Ms tanys rasposos y s' enas-
pren; les fulles son retallades per 1' istil de les de la
parra y 'Is fruits esférichs, blanchs o negres. Nuera,
brionia.

CARBÓ. f. Tronos de llenya que, després d' haver-
los penetral el foch, s' apaguen ab térra y queden
en disposició de tornarse a encendre. Carbón. || La
brasa després d' apagada. Carbón. |1 Bolet que 's fá
a les graminees. Tizón.

CABBÓ D2 BRANQUETA. El que 's fá de tronchs y de
b.raiiques primes d' alsina, roure y alties arbres.
Carbón de canutillo.

CARBÓ DE PEDRA. Substancia mineral, mena de
betúni y térra, de color quasi negre. Carbón de pie-
dra.

CARBÓ DE PINYOL D' OLIVA. El que 's fá d' aquest
pin yol. Erraj.

CARBÓ DE RABASSA O DE RABASSÓ. El que 's fá de
les arrels arrancades. Carbón de arranque.

CARBÓ MAL CREMAT. El que no está ben penetral
del focli. 7/2:0.

CARBÓ PUR. Quím. El que no té cap barreja. Car-
bono.

CAREÓ DE TERRA. Turba.

CAVAR PERA TREURE 'L CARBÓ DE PEDRA. fr. Hor-
naguear.

PINTAR AB CARBÓ SOBRE MÁSCARA, fr. Met. Trava-
llar en vá. Sembrar en la arena; coger agua en un
cesto ó en un harnero.

TERRENO DE CARBÓ DE PEDRA. Hornaguero.

CARBÓ Y DE ALOY (Narcís). Biog. Metge de re-
iióni per la bise científica deis seus estudis y escrip-
tor profesional de valúa. Va néixer a Barcelona l'any
1826, inorint'hi '1 1890. Va estudiar pera militar y era
ajudant del seu pare el general Carbó. Abandona les
armes pera estudiar medicina, exercintla a Mitaró,
ont funda 1' Ateneu. Durant mólts anys va desempe-
nyar cátedres de medicina a la faciiltat de Barce-
lona. Els estiidls de niicrografía, hidrología, la botá-
nica y la física foren per ell seriament conreuats, fent
un paper mólt Iluít a les nostres Academies. Els seus
escrits cientificlis son mólt apreciats. Va ésser presi-
dent de 1' Ateneu Barceloní y d' altres corpora-
cións. Vegis Lámina sola de retratos, lletra C.)

— Y GONZÁLEZ (JOAN). Biog. Poeta de familia ca-
talana, nat a Curagao 1' any 1822 y vinj^ut a Barce-
lona éssent encara mólt petit. Va estudiar y va es-

CAR

CAR

333

criure entre nosalties, niorint aquí 1' any 1846. Va
«xercir el professorat, tenint al seu cárrecli els curs
preparatori pera 'Is aspirants a mestre a I' Escola
Normal de Barcelona (1845). Jtint a^ en Laurea Fi-
^uerola, director alesliores de la Normal, va publicar
ia Revista genera! de Instrucción púljlica, una de les
prinieres d' Espanya; va traduír del francés algunes
obres literar,es y de geografía pero tota la seua
fama la deu a les senes poeu'es castellanes publica-
des pél seu cusí en M Milá y Fontanals, que li lia'i
valgut el dictat de poeta pur y delicat. La seua
trassa influí en la bona orientació literaria de Cata-
lunya durant el ronianticisme.

— Y M\LFERiT (DAMiÁ). Biog. Metge mallorquí, nat
a Palma a fináis del sigle XV. Hone de mólta cultura
y expert en la carrera. Metge de sanitat del regne.
Va morir a Palma 1' any 1554. És autor del Ilibre —
«nteranient original y fill de ses observacións y ex-
periencia, titolat: Libro del arte de las comadres ó
madrinas y del regimiento de las preñadas y paridai y
de los niños, etc., quina primera part s' acavá d' es-
triure 1' any 1528, y fou estampat a Palma 1' any
1541. Se:nbla qu' és el Ilibre niés anticli d' aital ma-
teria iniprés a Espanya.

CARBONADA, f. L' excrement de les criatures
acavades de néixer. Ceconio, pez. alhorre. |1 Els fa-
cultatius ne diuen atrabilis, bilis negra, y també
meconío. || Pomada de carbó. Foya.

CARBONARI. m. Partidari de la Uivertat: membre
d' una associació política secreta que va tindre ori-
gen a Italia al coniensament del sigle Xixy que s' es-
pargi per varíes nacións ab 1' obgecte de combatre '1
despolisme y la tiranía. Carbonario.

CARBONARSE. v. r. Sa diu del blat o del ordi
quan se torna orb. Atizonarse.

CARBONAR. v. a. Fer caibó Hacer carbón.

CARBONAT. m. Min. Carbonat de cals que's p.'-e-
cipita ab certes aigües. També 's diu ADARS. Adarce,
«arbonato.

CARBOMAT, DA. p. p. Atizonado. || a I;. Lo que
conté carbó. Carbonado.

CARBONELL (Esteve). Biog. Navegant mallorquí
del sigle XVII, natural de Palma. Havía servit a les
ordres del fainos Peie de Santa Cilia y Pax. Va es-
criure una Relación al marqués de Cenalbo, virrei de
Méxich (1632), tractant del viatge fet pél capitá Joan
■de Iturbe abans de 1' any 1627 pera descubrir el
golf de les Californies, aixís cóm del viatge fet par
«n Carbonell meteix y al propi fi, ab el capitá Fran-
cescli Ortega, I' any 1632. Va presentar un Memorial
al marqués de Cadreyla, virrei, deinanantli consenti-
inent pera poblar el port de Sant Bernabé en el cap
■de Sant Lluch de les Californies. L' any 1655 prepa-
rava son retorn a Mallorca.

— (PERE MiQUEL). Biog. Arxiver de la Corona de
Aragó per espai de quaranta anys, notari acredita-
díssim, escriptor diligent, histo.iaire y notable poeta.
Va néixer a Barcelona 1' any 1434, ont hi morí ais
vuitanla tres anys (1517). La principal obra de que
^s autor se titula: Chroniqtu's d' Espa lya que tractcn
deis nobles e invictissims reys goths y gents de aqudls
y deis conites de Barcelona. (Un volúni fo!., Barcelona
1546, per Garles Amorós). Ha estat el primer liisto-
«•¡aire que s' ha apoiat en documents pera justificar
les seues opinións.

— PONS. Biog. Framenor, nat a Barcelona cap a
1' any 1260 y mort a la meteixa ciutat 1' any 1350. Va
professar 1' any 1287. Va ésser bisbe de Tolosa y
mestre de primpceps y d' infants, entre ells del que
ara és venerat cóm Sant Lluis. L' any 1334 era pro-
■vincial de la seua ordre, tenint jiirisdicció sobre Va-
lencia, Catalunya, Navarra, Balears, Córcega y Cer-
denya. Ab tal investidura va assistir a la junta
íinguda a Avinyó 1' any 1336 pél Sant Pare Benet XI
aixís cóm al Capítol general de 1' ordre 1' any 1337.
Va escriure en llatí uns bons comeiitaris a la Biblia

que han fet argíiir bastant pera posar en ciar si Sint
Tomás havía pogut pendre d' ells la seua famosa
Caleña áurea o bé si va ésser a 1' inversa. Empró
sembla qne abdós ignoraven lo que 1' altre havía es-
c.it. L' obra de 'n Carbonell (8 vol. manuscrits ei
pergamí) se guardava a Toledo al convent de San
Juan de los Reyes.

— Y BRAVO (FRANCISCO). Biog. Insigne home de
ciencia. Era 1' apotecari mes savi d' Europa y un
químich de primera for^a al seu temps. Nasqué y
morí a Barcelona (175S a 1837). Ais diset anys havía
prés el doctoral de Filosofía a Palma; 1' any 1789 el
Colegi de Farmacia de Barcelona li doiiava '1 titol,
dispensantli 1' etat, y a 1' any següent revía el me-
teix diploma del Colegi de .Madrit. L' any 1795 pre-
nía el títol de metge a Osea. Acavats els seus estudis
se va dedicar a la química, aplicant els seus conei-
xements a I' industria, escampant la seua fama per
Espanya y 1' extranger. La Junta de Comers de Bar-
celona li va encoMianar 1' any 1805 la cátedra pú-
blica y gratuita de la química aplicada. Passada la
guerra de r independencia va obiir un curs públich
de mineralogía, que va ésser el primer donat a Bar-
celona. L' any 1796 va publicar la tan celebrada
obra: PharmacicE elementa c/iemice, etc., traduída al
francés y al castellá y reimpresa sovint fins a 1' any
1824, declarada de text a Franga, obra que va ésser
el primer tractat metódicli, complert y d' ampie base
científica escrit sobre farmacia. A les Academies de
ciencies naturals y de medicina práctica de Barce-
lona hi va donar a conéixer estudis de mólta calitat
entre 'Is anys 1799 y 1823. Péls seus mérits profes-
sionals va exercir cárreclis de I' Estat, obtenint hon-
roses distincións. Era en Carbonell tan inteligent en
les ciencies cóm expert en les lletres. Va traduír im-
portantes obres de teoría y práctica industrial y tam-
bé de ciencies, aumentantles y anotaütles. Va es-
criure travalls magistrals, cóm els esmentats Ele-
mentos de farmacia, V Arle de hacer y conservar el
vino, con una noticia acerca de la fabricación del vina-
gre (1820), sovint reimpresa, y convertida en Manual
r any 1832, y la Memoria quimico-médica acerca de
la preparación farmacéutica y Uios medicinales del
prototastrato de mercurio y potasa (1831). Havía tro-
va! la manera de compondré 'Is colors a 1' oli sense
tortor, substituínt 1' oli de lünosa pél xerigot de la
sang, y va publicar el resultat deis seus estudis.

— Y SSLVA (MIQUEL). Biog. Pintor y poeta, nata
Molins de Reí 1' any 1854 y mort I' any 1896. Ar-
tista exquisit y delicat péls seus temes y la manera
de tractarlos. Era deixeble de Llotja, y les seues pri-
mares obres foren exposades a Barcelona 1' any 1873
(Rípds d' anatomía, El passelg de Sant Joan, Anyo-
ransa y un estudi). En 1874 va exposar: El pont de
Molins de Rei, Les deu hores y La miseria de la mort.
A Madrit (1834) va donar a conéixer els quadros:
Patria, Pides, Amor, Un retrato y Cándida. L' any
1837 va guanyar un premi pél seu quadro: Un cala-
dor. Cóm a poeta ha fet distints travalls y se 'n tro-
ven de p ibücats a la revista Lo Gay Saber y al Ca-
lendari Calalú de 'n Briz-(1882).

CARBONELL. Geog. Barrí del terme de Xátiva,
prov. de Valencia.

CARBONER, A. m. y f. Qui fá o ven carbó. Car-
bonero. II O.'nit. Aucell del género silvia. COTXA DE
CAP BLANCH. BITXACH GROS. ROSINYOL DE MURALLA.

CARBONERA, f. Ei forn o IIócli en que s' hi fá
carbó. Carbonera. || El llóch de les cases destinat a
guardar'hi el carbó. Carbonera. i| Forn petit ont s' hi
crenien els culots o carbóns mal penetráis del foch.
Tizonera. !| Ndat. Vela del estai major. Carbonaria.

II Orni/. TAIAROL DE CAP NEGRE.

CARBONERA. Hidrog. Meta que hi há a 1' entrada
del port de Campos, al S. de 1' illa de Mallorca.

CARBONERÍA, f. El llóch ont hi venen carbó.
Carbonería.

334

CAR

CAR

CARBONERS (Riera de). Hidrog. Riera que neix a
niitjorn de Plá Rebost y desaigiia a la vora del Ter,
un poch abans de que aquést passi per Setcases,
prov. de Girona.

CARBONET. m. diiii. Carboncillo. || Carbó menut,
terragada. Cisco.

CARBÓNICH, CA. adj. Lo qu' está foiniat per la
combinació del carbono ab 1' oxígeno. Carbónico. Il

Planol de Carcassonne

S' aplica a 1' ácit del carbó, qu' és el tuf que despe-
deix el carbó quan se crema. Ácido carbónico.

CARBONIJA. f. 1er CARBON'ISSA.

CARBONILS. Geog. Caseriu del tenue niunpal. de
Albaiiyá, prov. de Girona; és a la vora de La Muga.

CARBONISA. f. TERRAGADA.

CARBONISACIÓ. f. Rediicció d' un combustible a
r estat de carbó. Carbonización.

CARBONISAR. v. a. Qiiim. Combinar ab el car-
bono. Carbonizar. || Redm'r a carbó. Carbonizar.

CARBONISAT, DA. p. p. Carbonizado.

CARBÓNIT.ni. Qnini. Conipost salí del ácit oxá-
licli. Carbónito.

CARBONO, ni. Qiiim. CARBÓ PUR.

CARBUNCLE. ni. Pedra preciosa, niólt dura,
lluenta y no uiólt pesanta, de color verniel! de rosa
o de carnií. Rubí, carbunclo, carbunco. !l Tumor
punxagut y verinós, principalment quan fá materia.
Carbunclo, carbunco, hura.

CARBUR. m. Qiiim. Resuitat de la combustió del
carbó pur ab una substancia simple. Carburo.

CARBUR DE CALCI. Qiiim. Compost químich de
poch nienys de dos tersos de calci per poch niés d'un
tjrs de carbó pur; és un eos sólit d' uu color de ploni
fosch y s' usa pera la prodúcelo de gas acetilé y cóin
insecticida, particularinent a les vinycs. Carburo de
calcio.

CARCAGENT. Geog. Vila de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Alcira; és a la vora del riu Ju-
car, té estació de F.-C. y 12,351 hab.

CARCANADA. f. El conjunt d' ossos 0 calavera
que queda deis auceils després d' havérlos'hi tret els
quartos. Caparazón.

APLICAR'HI LA CARCANADA. fr. Met. fam. POSAR'HI
'L COLL,

SUAR LA CARCANADA. fr. Met. fam. Suar moltíssinn
Sudar el quilo; sudarle á uno el copete.

CARCANET Geog. Llóch proper a 1' Aude, a la
Catalunya francesa.

CARCANIÉRES. Geog. Pobiació al Miljdía de
Franga, celebrada per les seues aigües tenuals, que
brollen a una temperatura de 59°. Est.i eniplassada
a 700 met. d' aliitut, prcp del coll de les Hores.

CARCANYOL. m. Art;,
La part d' obra que hi há
a abdós costáis d' una
volta, entre 1' arcli d' ex-
trados y la part de dalt
de la meteixa. Seno, re-
lleno.

CARCASSONA (Arnau
de). Biog. ,\Ulitar d' una
noble fami ia, que 1' any
1218 va pendre I' hábit
de la Alerce, entre 'Is ca-
torze priniers que cousti-
tuiren la beuefactora or-
dre mercenaria.

— (BARTuMEU). Biog,
Autor dramátich, nat a
Barcelona 1' any 1830 y
mort 1' any 1888. Va fer
algiins versos pera les
primares tentatives musi-
cals de 'n Clavé. Va co-
laborar en distints perió-
dichs; va ésser actor y
director d' escena. L' any
1866 va organisar una so-
cietat pera representa-
cións catalanes. Darrera-
nient era majordoni del
teatre del Liceu. Algunes
de les seues produccións se representaren sovint
durant una Marga temporada, cóm: Cada ovella ab
sa pnrella (1866), L' íncendi de
Hostalrich (1866), Gent de bar: i F "^

(1877), ¡¡Ángel de Deuü (1867), ' <

etcétera. |

CARCASSONNE. Geo^?. Ciutat ' \

de la Catalunya francesa, bisb. i í Í

y capital del departament del f -< j

Aude, ab 30 976 hab. Forma dues "^— «,^ ^—-'^

agrupacións de pobiació ais ab-
dós costats del riu Aude, y ser-
va notables monuiuents y uiólts
recorts histórichs, éssent dignes
d' esMientarse 'Is anomenats Torres narboneses y I»
catedral de Sant Nassari. La part vella de la ciiitat,
constitueix un aplecli de remarcables edificacións
pertanyentes a I' etat mitjana, y fins de tenips mes
antich, donchs a la banda del Nort, se serven restes

Estuí de
Carcassonne

Vi^ta deis mura de Carcassonne

de les fortificacions romanes, demi:nt de quines bas-
tirán els vissigots, la seua urbs. Forma el clos forti-
ficat doble niur, ab cinquanta torres rodones, nioltes
d' elles deis sigles XII y Xlii, que va restaurar Violle!-

CAR

CAR

335

Se-duc desde 1855 fins a 1879, afiriiiant aquell eini-
iient archeólech, que cap mes població d' Europa,
podía compararse ab la fesomia mitxeval servada
per r aiitiga Carc.issoiia.

CARCATRÓS. m. Ter. ornit. Aiicell d' estaiiy que
persegueix a les gavines estreiiyentles de tal manera
<Iiie de pura por les fá femtar a 1' aire y tot volaiit
pren la femta, de la que s' alimenta. Pájaro de es-
tanque.

CÁRCAVA, f. Ant. RescLOSa

CARCAX, m. Ant. BUIRACH.

CÁRCEL (Miquel Ferrán de la) Bios;. Poeta ma-
llorquí del sigle XVII. Agutzil del rei a Alallorca. Va
morir 1' any 1652 a una etat mólt avensada. Autor de
V obra Vigilant despertador, qu' eslava a punt d' es-
tamparse r any 1633. És un poema en bon vers ma-
llorquí, ab diversitat de nietres, format de dinou
cants, relatius a conceptes moráis del viure, tan dis-
tingit y Iloable de forma y llenguatge com pél criteri
raonat de la filosofía.

CARCELL o CÁRCEL (Miquel Ferrán). Biog. Tei-
xidor y poeta mallorquí del sigle xvi. Mort V any
1594, a Palma. «Poeta célebre, mólt pobre de reals y
pobríssim de amichs» diu la partida niortuorii d'ell.
S' ha imprés y reiinprés el sen poema curiosíssim
Tractat deis vícis y mals costums de la present tempo-
rada, compost de duescentej vint-y-cincli quínteles.
És de factura popular, empró no vulgar ni baixa.
Vers fácil, armonios, bon llenguatge; se hi retreuen
sovint autors d' alta qnalitat y coses de 1' antiga his-
toria.

CARCELLER. m. Ant. ESCARCELLER.

CARCELLERÍA. f. Ant. L' ofici d' escarcelier. Al-
caidía.

CÁRCER. m. Ant. PRi-SÓ.

CÁRCER. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. iud. d' Alberique; és a la vora del riu
.Sellen! y té 959 hab.

CARCH. m. Ant. CArrech || p. p. Anl. CARREOAT.

CARCINOMA, f. Patol. Mena de mal viu o malaltía
■que presenta alguns deis carácters d' aquell. Carci-
noma

CARCRE. ni. Ant. PRESÓ.

CARCULLA. f. PETXINA.

CARDA, f. Instrument compost d' una fusta plana,
■en la qual s' hi asscgura un troQ de baqueta plena de
punxes de filferro. Serveix pera preparar el coto o la
llana a fí de que pugui filarse ab perfecció. Carda,
peine. || La de ferro pera cardar la llana Cardencha,
■carducha. || L' instrument ab que 's travalla la llana
per tercera vegada. Carda de rodilla. || CARDOT. 1|
Máquina de cardar.

DONAR UNA CARDA, fr. Met. Rependre fortament a
algú. Dar una carda.

CARDA (Punta de la). Hidrog. Cap al N.O. de La
Calobra, illa de Mallorca.

CARDADA, f. La l'ana que cab en una carda. Car-
dada. II L' acció de cardar. Cardadura.

CARDADOR, A. m. y f. CARDAIRE.

CARDAMENT. m. CARDADA, 2.

CARDAMOMO, m. Bot. Planta medicinal de la
fam. de les anioriácees; fá uns granets cóm pinyons
tie color de cendra, oloiosos y de gust un pocli coent.
Cardamomo, cardomomo, grana del paraíso.

CARDAR. V. a. Pentinar la llana o '1 coto pera po-
<ierlo filar. Cardar. || La primera vegada que 's fá
-aquesta operado. Emborrizar. |1 La segona vegada.
Emborrar.

CARDAR LA LLANA A ALGÚ. fr. Met. fam. Repéndrel
.ab severitat Cardarle á alguno la lana.

ELS UNS SE 'N PORTEN LA FAMA Y 'LS ALTRES CAR-
DEN LA LLANA. Ref. Unos tienen la fama y otros car-
dlan la lana.

S3gell
le Cxrdedeu

Escut de Cardenal

CARDASSA. f. aum. Carda grossa de ferro. Car-
ducha.

CARDAT, DA. p. p. Cardado.
CARDAYRE. m. Qui carda. Cardador.
CARDAYRE. Ictiol. Peix de la familia de les rayes,
mólt pocli comi'i; a les Balears se 1' anoniena Ca-
VACH, LLISÓ.

CARDEDEU. Gco^. Vila de la prov.
y bisb. de Barcelona, part. jud. de
Granollers; ésa la vora del Mogent; té
estació de F.-C. y reuneix 1,604 liab.
CARDELLACH Y BUSQUETS
(Pau). Biog. Notari mólt iuteligent
y de fama. Va néixer a Tarrassa 1' any
1814, exercint la sena carrera en al-
guues poblacions, fins que per as-
cens va ésser trasladat a Barcelona
1' any 1863, eii recompensa d' liaver escrit y publicat
la notable obra: Jurisprudencia prdccica ó fórmulas
contractuales coment ¡das según las leyes comunes, y
según la ley Hipotecaria, aplicadas á todas las provin-
cias de España. Va influir poderosaineut en les refor-
mes de la llei Hipotecaria. Els seus esciiis, publicáis
en les revistes professionals,
cridaven 1' atenció pe' seu vi-
tal interés. Va contribuir a
fer la Biografia Eclesiástica.
V any 1846 va publicar un
Compendio de substanciación
de juicios. Va deixar inédites
tres obres de carácter prác-
lich, entre elles una Gramática
catalana (1840). Va morir a
Barcelona 1' any 1879.

CARDENAL, m. Persona
ecclesiástica d' eminent dig-
nitat, niembre del sagrat colegí o consell del Papa
pé's negocis graves de 1' Iglesia. Hi há setanta carde-
nal?, y teñen ven activa y passiva en la elecció de
pontifix. Cardenal. || Ornit.
Aucell del tamany d'un tórt,
de color de sanch, ab una
faixa negra tot voltant del
béch que s' extén fins al coll.
Cardenal. || CARDADOR

CARDENALAT. m. La dig-
nitat de cardenal. Cardena-
lato.

CARDENALICi, A. adj. Lo
que pertany al cardenal. Car-
denalicio.

CARDENER. Hidrog. Riu que neix al N. de Pedra
y Coma, al vessant de mitjorn del coll de Port, pro-
vincia de Lleida; passa pels termes de 1' esmentat
Pedra y Coma, Castelltort, Sant Llorens de Morunys,
Quixes, Castelló, Busa, Olius y Clariana; entra a la
prov. de Barcelona y rega 'Is termes de Cardona,
Sant Salvador, Suria, Torruella, Alanresa, Vilador-
dis y Castellgalí, en quín indret desaigua al curs
del Llobregat.

CARDER, A. m. y f. Qui fá cardes. Cardero.
CARDEROLA. f. Ant. CADARNERA.
CARDET. m. Bot. Cart que 's ciía ais gurets; n' hi
há d' aspre que serveix pera forratge y purgar ais
animáis y n' hi há de suau y tendré que 's tira a
1' olla. A r Urgell ne diuen CARDETES. Cardillo, car-
doncillo.

CARDET. Geog. Poblé del dist. nuinpal. de Ba-
rruera, prov. de Lleida.

CARDÍACH, CA. adj. S' aplica a les malaltíes
del cor y ais reméis que les curen. Cardiaco, cor-
diaco.

CARDIALGÍA, f. Dolor agut a la boca del cor.
Cardialgía

Cardenal

336

CAR

CAR

CARDIALGICH, CA. adj. Lo que pertary a la car-
dialgia. Cardiálgico.

CARDIAS. 111. Anat. Forat superior del ventieT;
boca del cor. Cardias.

CARDIATOMÍA. f. Anat. Disecció del cor. Car-
diatomía.

CARDIECTASIA. f. Aneurisma del cor. Cardiec-
tasia.

CARDIGA. f. Bol. Planta anyal de la fam. de les
Cüinpostes; mena de cart quina arrel y cálcer de la
flor son menjívois. Cardo borrisquero ó yesquero,
toba.

CARDINA. üeog. Veinat de Saldes.

CARDINA. f. Ter. CADARNERA.

CARDINAL, adj. Principal, fundamental || S' api-
ca ais signes Aries, Cáncer, Lliura y Capricorni. Car-
dinal.

CARDÓ (Jaume) Biog. Jtirisconsult notable del si-
gle XV, natural de Vicli. Va adicionar 1' obra del fa-
niós Dr. Callís De pan y írciiga y va escriure diversos
tractats sobre 'Is Usatges.

CARDÓ (Desert de). Orog. t loterada que hi há a
llevant de la serra d' aquet nóiii, prov. de Tarragona;
hi liavía un convent transíoriiiat avui en establiment
balneari.

CARDÓ (Serra de). Orog. Serra que hi há a la
vora del Ebre, entre Benifallet y Tivenys, prov. de
Tarragona.

CARDONA. Biog. Cognóni d' una familia famosís-
sima, senyora, a 1' Etat Mitja, de la viia del piopi
nóm. Mes tart s' uní ab el de Altdinaceli, perhaverse
casat ab el duch d' aquest títol la octava duquesa de
Cardona, Catarina Antonia, a comensainents del si-
gle xviil. A les Corts catalanes el duch de Cardona
era president del Brag noble o militar, aixís cóm I' ar-
quebisbe de Tarragona lio eta del Brag eccles'ástich
y Barcelona tenía la presidencia del Bra5 popular o
leial. El duch de Cardona era a Catalunya senyor
d' una ciutat (Solsona), de trenta viles, de vint-y-
cinch castells, de doscents setantados Uóclis, de mes
de dues mil trescentes cases y de quatre ports de
mar.

— (ENRICH DE). Biog. Bisbe de Barcelona abans
de cumplir els vint anys (1505 a 1512); cardenal
(1520); arquebisbe de Monreal (Sicilia). Acoiiipanyá
al Papa Adriá en son viatge a Romp. Prefet del
castell de St. Angelo. Era germá d' en Lluts de
Cardona, que també va ocupar la séu barceloni-
na. Va morir a Roma i' any 1529 y reposa a la
iíílesia de Santa María de Montserrat. Havía nascut
a Urgell a 1485.

— (ESPERA-EN-DÉu). Biog. Jurisconsult barceloní
de mó t renóm en el sigle xv. Embaixador del rei Al-
fons al concili de Const.uisa 1' any 1416.

— (FRANCESCH). Biog. Monjo del monestir de Sant
Géroni de la Valí d' Hebron, autor d' una obra relli-
g iosa manuscrita que 's guardava en aquell monestir.

— (JOAN)! Biog. Literat i'el sigle xv, autor d' una
novela titolada, segons Torres Amat. Tratado nota-
ble de amor.

— (JOAN). Biog. Aitista elegit «pintor de ia ciutat»
de Valencia 1' any 1523, per mort de Joan Mari. Les
derreres noticies que 's teñen d' ell airiven a 1' any
1546, en que va rebre ui a comanda professional de
la Dipiitació d^I Regne de Valencia. Un fill seu, no-
nierat Bartonieu, era rcconegut cóm ajudant del pare
en r encárrech de pintor de la ciutat. En 1560 el fill
seguía exercint, y era substituit en les senes ausen-
cies per Onofre Falcó.

— (JOAN DE). Biog. Docte varó, primer abat coman-
ditári del monestir de les Avellanes (1527); canceller
d' Aragó y bisbe de Barcelona (1531 a 1546). Se li
deu el breviari barceloní de 1' any 1540. Va fer co-
niensar la construcció deis Estudis Generáis de Bar-

celona. Va morir V any 1546 a la torre Pallaresa, en-
tre Santa Coloma de Gramanet y Badalona. Haví»
nascut a Barcelona.

— (LLÁTZER). Biog. Autor llalí d' una obra sobre 'I
part de la Verge María, estampada a Venecia 1' any
1584.

— (LLUIS DE). Biog. Bisbe de Barcelona (1530 a
1531); excelent literat del sigle xvi, germá del carde-
nal Enrich de Cardona. Passá al arquebisbat de Ta-
rragona en 1531. Va morir 1' any 1532.

— (PERE DE>. Biog. Bisbe de Lleida desde I' any
1407 filis al 1411. Era fill del primer conite Huch Folch
de Cardona y de Beatriu de lluna. El papa Benet Xllt
li va donar una cai.ongía en la catedral de Lleida.
Era protonotari apostólich. A la mort del rei Marti "s
va declarar partidari d' en Jaume d' Urgell, enipró a
prechs del parlament de Barcelona va guardar nei.-
tralitat; va morir abans del compromís de Casp,.
en 1411,

— (PERE F. DE). Biog. Arquebisbe de Tarragona eir
1515. Abans bisbe d' Urgell, Conceller de Ferran de
Aiagó y de Caries I. Virrei y capitá general de Cata-
lunya, cárrechs junts per primera vegada, exercits
ab gran talent. En 1522 rebé a Tarragona al papa
Adriá al embarcarse cap a Roma, y en 1525 rebía a!
rei de Franca Francisco 1, presoner a Pavía de pas-
cap a Madrit. Celebra dos concilis. Autor del Ordi-
nariiim sacramentoriini, estampat a Barcelona per
Russembach, 1' any 1530.

— (PERE FOLCH DE). Biog. Embaixador prop del
papa Climent X. Autor de la Geometría militar, es-
tampada a Nápols 1' any 1678.

— (RAMÓN DE). Biog. Vescomte, padrí de Sant Ra-
món Nonat. Ell fou qui al visitar el cadavre d' una
párenla niorta de sobte al Portell, mancant'hi assis-
tencia facultativa y estant la difunta al derrer mes;
del seu embrás, va treure '1 seu punyal, li obrí el
ventre y salva al infante, portant'lo a les fonts bar-
tisnials, donant'll 'I seu nóm y el renóm de No-nat ab
que are 'I venera la Iglesia. Any 1200.

— (RAMÓN DE). Biog. Capitá del sigle xiv, notable
per les senes aventures a Italia. En diverses ocasións
va ésser general deis güelfes, y per cert inólt desgra-
ciat en les seues empreses. L' any 1320 era general
del exércit del papa, y '1 1324 Marco Visconli '1 va
fer presoner a la batalla de Nauri, retornant'li la II;-
vertat a condició de negociar ab la Santa Seu a fa-
vor deis gibelins y de no fer mai mes armes contra
ells. Empró el sant pare Joan XXII lo rellevá del jii-
rament fet y li va ordenar que capitaneixés ais güel-
fes florentins. Després d' alguna victoria 'Is florén-
tins li encomenaron el mes brillant exércit que liavien
tingut; empró passades alguiies accións de guerra fa-
vorables, caigué presoner (29 Jul. 1325) al pont de
Cappiano, junt ab son fill. Florencia no '1 rescata y
sois se sab d' ell que en 1328 seguía presoner.

— (RAMÓN DE). Biog. Es un deis poetes catalar.s
compresos en el Cansoner de París.

— Y MiRET (ENRICH). Biog. Metge que va distingir-
se péls seus estudis patologichs. Va neixer a Barce-
lona en 1851, y acavada la carrera va entrar al eos
de Sanitat de I' Armada. Trovantse a les ¡lies Filipi-
nes en 1887 el metge Cardona, complint la seua rnis-
sió humanitaiia va perdre la vida sacrificat péls na-
turals de Ponapé.

— Y ORFILA (FRANCISCO). Biog. Capellá mallorqi'i-
que a les derreiíes del sigle xix, \a consagrarse ais
estudis científichs. Va colaborar en varies revistes
de ciencies naturals, figura en varies corporacions y
fou autor de la obra doscientos coleópteros más de
Menorca. Va morir a Mahó I' any 1892.

— Y PARÍS (JAUME). Biog. Iiiipressor y poeta, nat a
Agramunt 1' any 1852. Va fundar a Maní esa el seí-
manari El Obrero Católico, continuat després a Llei-
da. Va guanyar algúns premis y accésits ais certá-
mens de la Academia Bibliográfica Mariana, y va
morir 1' any 1889.

DiC. Cat.

Cardona y Solsona

Cardona: vista general. - Solsona: absís de la catedral, -Solsona: pla^a de Sant Joan
Cardona: montanya de la sal roja.

Cardona y Solsona

Solsona: vista general. — Cardona: sepulcre d¿l primer duch de Cardona, En Joan Rainiont Folcii y de la seva
muUer a l'interior de 1' iglesia. — Coll de Port del Comte.— Cardona: vista general de les salines.

CAR

CARDONA Y SOLSONA. Geo?. Comarca natural,
de quina formen part les Ierres que pertanyíen al an-
tich comtat de Cardona. Té per líinits: al Nort, la
Cerdanya y 1' Alt Urgell; al Sur, la Segarra y coroar-
ca d' Igualada; al
Est, el Bergadá y
el Plá de Bages,
y al Oest, V Alt
Urgell y el cuis
del Segre.

CARDONA.
Geog. Vila de la

CAR

337

compostes; té la cama espinosa, la fulla llarga y es-
pinosa y fa una capsa ab quatre o cinch pues. Car-
dencha.

CARDOS. Orog. Vall del extrem N.E. del Pallárs-
comensa entre 'Is porls de Lladorra y Tabescán y
acaba ont se barrejen les aigüesde la ribera de Vall-
ferrera ab les de la Noguera de Cardos. EIs seus po-
bles niés importants son: Tabescán y Esterri de
Cardos. || Hidrog. Riu que recorre la vall del me-
teix nóm.

CARDOSA. Geog. Poblé del terme de Cedo, dist.
niunpal. de Prenyanosa, prov. de Lleida.

CARDOT. ni. Bot. Planta anyal de la fa-
milia de les compostes, de fulla llarga y
ampie coni la de la lletuga, pero
mólt espinosa y fá una espiga en
forma de pinya plena de punxes,
que serveix pera frisar els panyos.
Cardencha, cardón. ¡| La espiga
del cardot. Capota, carda.

CARDOT DE PERAYRE. Cardo de
cat dadores.

LLOCH PLANTAT DE CARDOTS.
Cardenchal, cardizal.

CAREGUÉ. Geog. Poblet del dist.
niunpal. de Surp, prov. de Lleida.

CAREiG. m. Comparació o con-
frontado. Careo.

CARÉIXER. V. n.

CAREJAR. V. a. Confrontar unes
persones ab altres pera averiguar
alguna veritat. Carear, acarar. ||
Comparar una cosa ab un'altra. Ca-
rear, acarar, cotejar. || Picar gro-
ilerament a punta d' escoda la cara
vista de les pedrés que 's posen en
una paret. Carear.

CAREJAT, DA. adj Pedra gro-
llerament picada de una sola cara.
Careado. || p. p. Careado.

CARENA, f. Nüut. Fusta o viga

grossa y llarga que passa de popa

a proa per sota de la em-

Cardoná,a{;'A'm,/,AP 1 á

barcació y serveix de fo-
nament a tot el fustam de
aquella. Quilla. Il L' adob
que 's fá a la ñau pera que
pugui tornar a servir. Ca-
rena. |l La biga llarga que
passa de un cap a 1' altre,
y serveix de l!om o cava-
llet pera sostindre les de-
més que formen la teulada.

de

B mesque tormén la teulada.

el y G S Gallo, parilera, puente. |)

El Ilom de térra entre sólcli

iMapa comarcal de
Cardona y Solsona

^

^'

^.

/"!$ „/ ^rClnreideCavullcrs ., esqu

tójrt l/ií ÍZ-zí^V"*"- MA, CANYELLA, 2. 11 La

^aU^arémf/^ /fe forma la intersécció del

^

^'^íada

prov. de Barcelona, bisb. de Solsona. part. jud de
Berga; és a la vora del Cardener, té unes famoses
m.nes de sal gema, és la capital del ántich comtat
del seu nóm y té 3,900 hab. comtat

CARDONER. V. CARDENER.

CARDONINA Qa//77. Substancia amarga que se
extreu del cart. Cardonina. ^

CARDÓNS. m. pl. Bot. Planta de Ja fam. de les

Dir.. CAT.— T. I.— 43.

y sólch. Loba, caballón, ca-
ballete, camellón, lomo,
esqueleto. || — de la ca-
ratlla ondulada que

dos vessants d' una

montanya a la part mes alta d' ella. Cuesta
DONAR carena, fr. Carenar.
CARENAR, v. a. Decantar el barco pera adobarlo
Carenar, dar á la banda, á la quilla, dar el costa-
do al barco. || Adobarlo pera que pugui tornar a
servir. Carenar.

CARENAT, DA. p. p. Carenado.

CARENCIA, f. Falta o privado d' alguna cosa. Ca-
rencia.

CARENERS. m. pl. Peces de térra cuita y enbar-
nissada pera acavament de teulada.

CARES, m. 7er. Pam de cara, pamet. Palmito. 11
Aspecte del cel o del temps. Cariz.

CARES, m. Aspecte, semblansa. Cariz.

338

CAR

CAR

CARES, ni. Mar. Aspecte que presenta 1' atmósfera
o 1' hofitsó. Cariz.

CARESMAR (Jaume). Biog. Relligiós, savi arqueó-
lech y erudit escriptor, nat a Igualada 1' any 1717.
Ais vinticinch anys va entrar al monastir de Bellpuig
de les Avellanes, ont lii va ensenyar filosofía y teo-
logía essentne inés tart l'abat. Va restaurar la biblio-
teca y va ordenar 1' arxiu d' aquel! casal, revelant
aptituts extraordinaries, per lo qual va ésser solici-
tat de distints indrets de Catalunya pera iguals em-
preses, y aixís va recorrer mólts nionastirs, recullínt
docunients importantíssims pera la nostra historia.
Va travallar setze anys en arreglar y extractar els
codix del arxiu de la Séu barcelonina. Havía classi-
ficat abans els arxius d' Ager, Gerri y Sant Cugat del
Valles. Va morir, víctima d' un atach de feridura,
quan feya tres anys que s' ocupava en ordenar 1' ar-
xiu del palau del bisbe de Barcelona 1' any 1791. Va
ajudar ais autors de la España Sagrada y del Viaje
literario á las iglesias de España. Abiindant y notable
és el travall fet per en Caiesniar en pro deis estudis
históriclis catalans, bona part del qual resta encare
inédit.

CARESTÍA, f. Falta o escassesa d' alguna cosa.
Carestía. || Preu niólt alt per causa de la escassesa.
Carestía.

CARESTIÓS, SA. adj. Ant. Estéril.

CARET, A. adj. S' aplica ais cavalls y eugas que
teñen una clapa de peí blancli extés en tota la llar-
garia del front y cara, y quasi en tota 1' ampiaría.
Careto. || Cosa rara. Carito.

CARETA, f. dini. Carita, carilla. || La postissa, co-
nuinment de cartró, que serveix pera disfressarse.
Máscara, mascarilla, careta, carátula. || Filat niólt
espés de fil ferro, que 'Is abellers se posen a la cara
pera brescar. Mascarilla, careta.

LLEVARSE LA CARETA, fr. Mel. Descubrirla intencíó
oculta. Quilarse el embozo.

TRELRE 's LA CARETA, fr. Mel. Parlar ab resolució,
deixar la vergonya pera dir o fer alguna cosa. Qui-
tarse la marcariila ó la máscara.

CAREY, m. Closca de tortuga de mar que 's tra-
valla, y després serveix pera ferne obgectes d'adorno
y de luxo. Carey.

CARGAREME, ni. Com. Document que sois se dife-
rencia de la carta de pago en que aquesta 's fá
cárrech de present y en aquell de futur cóm indica
la meteixa ven. Cargareme.

CARGÓLA, f. Ter. LLIMACH.

CARIA, f. Arquit. El eos de la columna o tota
aquella part que lii há desde la basa al capitell.
Caria.

CARIÁTIDE, f. Arquit. Figures de dones vestídes
ab robes llargues, de que 's servien els anticlis pera
fer la caria o eos de la columna jónica, y per exten-
sió qualsevulia figura humana que serveixi de colum-
na o de pilastra en qualsevol edlfici. Cariátide ó ca-
riátides.

CARIBE, m. Home bárbaro, cruel. Caribe.

CARICATO, s. y adj. Art. S' anotnena aixís al can-
tor que, tenint una mitjana veu de baix, está enca-
rregat de la part de graciós en les operes. Caricato.

CARICATURA, f. Retrato ridícol d' alguna perso-
na. Caricatura.

CARICÓS, A. adj. Med. Se diu deis tuniors quina
forma es semblant a la d' una figa. Caricoso.

CARIENTISME. m. Ret. Mena de tropo que consis-
teix en una ironía plena de dolsura y alegría, en una
broma poch coenta. Carientismo.

CARIES, m. Putrefacció d' algún os causada per
alguna materia corrosiva. Caries.

CARINYO. m. Amor, afició, benevolensa. Cariño.
II Pestes en senyal d' amor. Cariño, terneza, ter-
nura.

CARINYÓS, A. adj. Afectuós, amorós. Cariñoso.
CARINYOSAMENT. adv. m. Ab carinyo. Cariño-
samente.

CARINYOSiSSIM, A. adj. sup Cariñosísimo.

CARlNYOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Ab mólt
carinyo, ab mólt afecte. Car.ñosisimamente.

CARIOFILAT. adj. Bol. Coróles regulars formades
de cincli petáis aniagats del tot dins del cañó del
cálcer a cansa de tindre la part de baix mólt llarga.
Cariofilado.

CARIS, m. Náut. V aspecte de claretat o nuvolada
que presenta 1' atmósfera al horitsó. Cariz.

CARISMA. m. Teol. Dó gratuit que Déu concedeix
abundantnient a alguna criatura. Carisma.

CARÍSSIM, A. adj. sup. Mólt car o de mólt alt
preu. Carísimo. || Mólt estimat. Carísimo.

CARÍSSIMAMENT. adv. ra. A mólt alt preu. Carí-
simamente. |1 Ab mólt aprecí. Carísimamente.

CARITAT. f. Virtut teologal que consisteix en
amar a Déu sobre totes les coses y al próxini cóm a
nosaltres meteixos. Caridad. Il Lo que 's fá ais po-
bres pera socorrerlos. Caridad, limosna. || CASA DE
CARITAT. II f. Nóm de dona. Caridad.

DEMANAR CARITAT. fr. Implorar la compassió age-
na, o anar de porta en porta a fí de recullir algún
socorro. Pedir limosna, pordiosear, mendigar.

FER CARITAT. fr. Donar algún socorro a algún ne-
cessitat, especialment a qui lo demana. Maceró dar
limosna.

FER CARITAT AL DIABLE. Expr. fam. Denota 1' im-
prudencia d' aquell que dona, fins alió que a n' ell
meteix li fará falta, al qui no ho há de menester.
DaiK por Dios al que tiene más que vos.

LA CARITAT BEN ORDENADA COMENSA PER SÍ ME-
TEIX. Ref. Denota que la propia conservado es la
obligado primera, y que no devém oblidarnos de no-
saltres pera socorrer ais demés. La caridad bien or-
denada comienza por si mismo ó empieza en casa.

CARITATIU, VA. m. y f. Qui exercita la caritat.
Caritativo.

CARITATIVAMENT. adv. m. Ab caritat. Carita-
tivamente.

CARITEO. Biog. Famós poeta italiá, natural de
Barcelona que adapta 'I pseudónim de Gariteo ab que
és generalment conegut. (Vegis carreta).

CARLA, m. En algúns llochs de la corona d'Aragó
era un senyor que tenía certa jurisdicció y drels so-
bre algún territori. Carian. |i Tot vasall que tenía el
castell en feu d' un altre senyor. Carian.

CARLANÍA. f. La dignitat de caria y'l territori de
la seua jurisdicció. Carlanía.

CARLAT (Val! de). Orog. Nóm que 's dona al trog
de la Valí del Ter, compres entre 1' aigua barreja de
la riera de Carboners y la del torrent de la Coma de
Orri, mes amunt de Setcases, prov. de Girona.

CARLEMANY. n. p. Carlomagno.

CARLES. n. p. Carlos.

CARLET. Geog. Part. jud. de la prov. de Valencia
formal de II ajuntaments, que son: Alcudia de Car-
let, Alfarp, Alginet, Benifayó d' Espioca, Benimodo,
Carlet, Catadan, Llombay, Monserrat, Montroy y
Real de Montroy. || Vila de la prov. y bisb. de Valen-
cia, cap del part. jud. del seu nóm; és a la vora de
la riera d' Algeniesí, té estació de F. C. y 6,107 hab.

CARLETS. n. p. dim. de Caries. Carlitos.

CARLÍ. m. Home que segueix el pirtit de D. Car-
ies. Carlín, carlista, jj Gós cacer, petit de eos, que
té '1 morro xafat y negre. Dogo, carlín. j] carlina, 2.

CARLINA, f. Bol. Planta perenne deis Pirinéus, de
la fam. de les compostes; té les fuUes retallades y
espinoses. I' arrel grossa, molsuda y en figura de fus.
Picada y estovada ab aigua serveix pera fer el vesch.

CAR

CAR

339

AJonJera, cardo, ajonjero, aljonjera, aljonjero,
ajonje, angélica, carlina, cardo pinto. || Niimis.
Moiiedade plata del teiiips del emperador Caries V,
que valía sis sous a poca diferencia. Carlina, carlín,
carrilla, careta. || Ornit. V. Cardina, Cadarnera.

CARLISiVlE. ni. Idea que profeeseii els cariíns.
Partit políticli que formen els carlins. Carlismo.

CARLIT. Orog. Cini mes enlairat del Piriiieii cáta-
la desde les montanyes d' Andorra al mar (2.921 m.);
en les altes valls del Segre. || — (estanys de). Hidrog.
Regió hidrográfica del macis montanyós del me-
teix nóni.
CARLOTA, f. Nóm de dona. Carlota
CARME, m. Ordre regular de reliigiosos qu' han
prés el nóm de la montanya del Carmelo. Carmen. II
El convent deis carnielites. Carmen.
II f. Nóm de dona. Carmen, María de
monte Carmelo. || Aiit. VERS.

C.^RME. Geog. Poblé de la prov. y
bisb. de Barcelona, part. jud. d' Igua-
lada; és a la vora de la riera del seu
nóm y té 931 liab.

CARME (Riera de). Hidrog. Neix

_ „ , -, al vcssant llevantí de la serra de Bu-

Seeell de Carme , i c j . ■ . j

* faganya, al confi de les provincies de

Barcelona y Tarragonajpassa perOrpi,

Carme y Torre de Clarannint, y desaigua a la vora

del Anoia, entre la Pobla de Clarannint y Capellades,

prov. de Barcelona. |1 Geog. Arrabal de la ciutat de

Qirona.

CARMELITA, ni. y f. Frare y monja del Carme.
N' hi há de calíais y descalzos: els priniers porten
r hábit negre y la capa blanca, els altres 1' liábit de
color de castanya y la capa també blanca, pero más
curta y groUera. Carmelita, carmelitano.

CARMELITA, NA. ndj. Lo que patany a la relli-
gió del Carme. Carmelitano.

CARMES, m. Entom. V insecte que 's cría a la
grana, de quin va pendre '1 nóm el color carmesí.
Carmes.

CARMESÍ, NA. adj. S' aplica a les robes de seda o
de panyo de color porpra niólt pujat. Carmesí. || El
polvo que's fá del cuquet de la grana. Carmesí.

CARMETA. n. p. Dim. de Carme. Carmencita.

CARMÍ. m. Tint de cofxinilla o de brasil y alúni
de roca. Carmín. || El color enees semblant al carmi
Carmín.

CARAii BA1X. El que 's fá ab guix prini y cofxinilla.
Carmín bajo.

CARMINATIU, VA. adj. Farm. bot. Se diu deis
niedicaments y substancies que corretgeixen y disi-
pen els flatos. Carminativo.

CARMITG (Francesch). Biog. Frare de 1' ordre de
St, Agustí, natural de Barcelona, que va florir durant
el sigle XVII. Se va distingir per una memoria felicís-
sima y extraordinaria. Va ensenyar filosofía a les
Universitats de Tarragona y de Barcelona. Va ésser
rector del colegí de St. Guíllem de Barcelona, al-
cansant fama y admíració tant pél seu saver cóm per
les seues idees relligioses. Va escriure un tractat
llatí contra 'I Ilibre de Molinos Guía espiritual, per
créurel pervers, y contra la Concordia mística, del
propí autor. Va deixar inédites varíes obres sobre te-
mes reliigiosos, totes en llatí, qu' eren conceptuades
d' excelent doctrina. Va morir a Urgell en 1677, ais
trentasís anys d' etat.

CARMONA. m. p, dim. Fam. de Carme. Carmen-
cita.

CARNUIXA. f. Ter. CARAMUiXA.

CARN. f. La part molla del cós deis animáis. Car-
ne. II Un deis tres enemichs de 1' ánima, que inclina a
la sensualitat y a la lascivia. Carne. || El nienjar
que 's compon de parts d' animáis terrestres o volá-

tils, en contraposició de la que 's compon d' animáis
d' aigua que 's diu peix. Carne. || La que 's ven en
públich pél abast del comú. Carne. || La part tova de
la fruita qu' está cuterta ab la pell, escorsa o esclo-
folla. Pulpa, carne.

lA CARNl m. adv. Crít ab que un de!s dos partits
que hi havía a Catalunya animava ais seus pera aco-
mefre ab valor. ¡A ellos!

CARN DE PEL. La de cuiiill y altres animáis de caga
que teñen peí. Carne de pelo.

CARN DE PIT, CARI) DE POCH PROFiT. Re). Denota
que dita carn no és mólt profitosa. Carne de pecho,
carne sin provecho.

CARN DE PLOMA. La dels aucells que serveixen pél
regalo de 1' home, cóm: de gallines, capons, etc. Carne
de pluma.

CARN FÁ CARN Y vl FÁ SANCH. Ref. Denota que la
carn és el millor aliment pél cós. Carne carne cría, y
peces agua fría.

CARN FINGIDA. Tumor a 1' escrot, melich o a les
ingles, que conté aire o aígua, o alguna part de bu-
dell. Hernia muscular.

CARN MORTA. La dels animáis que 's maten. Car-
niza.

CARN MORTECINA. La dels auimals niorts de niort
natural. Carne mortecina.

CARN SELVATGE. La dels auímals montesos. Carne
salvajina.

CARN SENS' OSSOS. La que no té ossos y és de part
escullida. Carne momia. || Met. fam. Empleu de mólta
utilítat y poch travall. Carne sin hueso, bocado sin
hueso.

CARN TRINXADA. La que 's redueix a miqi;es. Pica-
dillo, jigote, carne picada.

CARN VIVA. Se diu d' aquella de les llagues qu' en-
care qu' está sense pell, se conserva sana y serse pu-
trefacció. Carne viva, carne sana.

CARN Y SANCH. Els germans y parents. Carne y
sangre.

ENTRE CARN Y PELL. ni. adv. Dins 1' interior del
cós, pero prop de la pell. Entre carne y cuero.

ÉSSER CAKN Y UNGLA. fr. Met. fam. Ésser mólt
amichs. Ser carne y uña; olía y coberlera; no haber
pan partido.

ÉSSER DE CARN Y OSSOS. fr. Met. Sentir cóm qual-
sevol altre 'Is travalls d' aquesta vida. Ser de carne y
hueso.

ÉSSER UN TROQ DE CARN BATEJADA. fr. Met. fam.
Ésser mólt tonto y íncapás. Ser un pedazo de alcor-
noque, de animal, de bruto.

FER CARN, fr. Parlant dels animáis carnícers, ma-
tar. Matar, hacer carnicería, riza. \\ Parlant d'homens,
ferír o maltractar a algú. Hacer carne

MES PROP ESTÁ DE LA CARN LA CAMISA QUE 'L OIPÓ.
Ref. Denota que ais parents y persones acostades se
'Is hi deu donar la prefeiencia. Más cerca está la ca-
misa de la carne que el jubón.

NO ÉS CARN NI PEIX. fr. Met. Denota qu' alguna
persona és del tot inútil. No es carne ni pescado, ni
frío ni caliente; este nuestro hiio don Lope ni es miel,
ni hiél, ni vinagre, ni arrope.

PASSARSE A ESCALFAIRSE LA CARN. ir. Fer mala
olor o comensar a corrompre 's. Aventarse las carnes.

PLÉ DE CARNS. Se diu del qui 'n té mólta. Carnudo,
carnoso, abultado de carnes.

POSAR CARNS. fr. Posarse grás. Cobrar, echar ó to-
mar carnes.

POSAR LA CARN A LES MANS DEL LLOP. fr. Met. En-
carregar els negocis o béns a qui sol perdre'ls o des-
truirlos. Encomendar las ovejas al lobo.

POSAR TOTA LA CARN A L' OLLA. fr. Met. Aventu-
rar 'ho tot d' una vegada. Poner toda la carne en el
asador.

PUJAR LA CARN. fr. Criar carn quan se va curant
una llaga o ferida. Escamar.

QUAN LA CARN ÉS DEL LLOP, PER ELLA METEIXA SE
n' hi VA. Ref. Denota que al qu' és desgraciat, tot 1¡

340

CAR

CAR

ix al revés. El que ha de morir á oscuras, á oscuras
muere, aunque tenga el padre cerero; al pajarillo que
se ha de perder, alillas le han de nacer.

QUI MENJA LA CARN QUE ROSEGUI 'LS OSSOS. Ref.
Denota que les conveniencies s' han de gosar ab els
seus cárreclis y penalitats Quien come la carne, que
roa el hueso; quien lleva las oblatas, que taña las cam-
panas; quien está á las maduras, debe estar á las duras.

SOFREGIR i.A CARN. fr. Passarla una mica pél foch,
per la cassola o la paella. Perdigar.

TREMOLAR LES CARNS. fr. Tindre gran por o horror
d' alguna cosa. Temblar las carnes.

TRINXAR CÓM A CARN DE BUTIFARRES. fr. RENTARSE
AB LA SANCH D' ALGÚ.

CARNADA, f. L' esquer fet de carn pera pescar
peix o pera cagar ilops. Carnada.

CARNADURA, f. La qualitat de la carn d' algú en
quant a la cura de les ferides; aixis diém: N. té bona
o mala carnadura. Encarnadura.

CARNAL, adj. Lo que pertany a carn. CarnaL ||
El teiiips de 1' any que no és quaresma. CarnaL ||
Met. Luxuriós, y lo que pertany a la luxiiria, cóm:
homc carnal, pecat carnal. CarnaL || Mundá. Carnal,
mundano. || Grau de parentiu niólt proper, cóm ger-
má, cosí, onde o iiebot carnal. || m pl. Una mena de
tela entrefina de que se 'n fá niólt us. Crea.

CARNALATGE. m. La carn feta tronos y salada
que serveix pera la provisió de les embarcacions.
Carnaje. || La destrona gran o mortaldat que resulta
d' alguna batalla. Carnaje, carnicería.

CARNALETS (Riera de). Afluent de la vora de la
riera de les Lloses, prov. de Girona Neix al coll de
Sant jaume, terme de Sant Jaume de Frontanyá, a la
meteixa ratlla de la prov. de Girona, passa peí terme
de la parroquia de Ripoll y desaigua al peu nieteix de
la pagesía de les Planes.

CARNALÍSSIM, A. adj. sup. Carnalisimo.

CARNALITAT. f. Concupiscencia, plaer de la
carn. Carnalidad

CARNALMENT. m. adv. Ab carnalitat. Torpe-
mente, carnalmente

JUNTARSE CARNALMENT. fr. Tindre unió carnal. Re-
volverse, tener cópula.

CARN A ROL. m. Anl. SARRO DE CASSADOR.

CARNASSA. m. Abundancia de carn. Carnaza. |i
pl. AIGUACUIT.

CARNATGE. m. CARNALATGE.

LLIURAR A CAR.viATGE. LoC. PASSAR A FIL D' ESPASA.
II m. Destrossa o gran mortaldat de gent que 's fá a
la guerra. Carnicería.

CARNAVAL, f. CARNestoltes.

CARNER. m. Ant. SEPULTURA. || Met. VENTRELL,
VENTRE.

CARNERA. f. Bot. Planta perenne de la fam. de les
acantáceas que té les fulles radicáis, ampies y reta-
Uades de les vores, ab una sola cama mólt poblada
de flors poch vistoses. Acanto, branca ursina, hier-
ba gigante.

CARNESTOLTES. f. pl. Els tres díes abans del di-
niecres de cendra. Carnestolendas. ¡I m. Figura ridí-
cola que 's fá en els tres díes de carnaval, y que s' a-
costuma posar a les finestres o balcons y 's crema '1
darrer dia. Judas. 1| Met Subgecte ridícol y despre-
ciable. Cascaciruelas.

ENTERRAR AL CARNESTOLTES. Divertirse '1 poblé 'I
derrer día de Carnaval, fingint un enterro en que 's
porta 'I carnestoltes a enterrar o cremar. En algunes
parts ixen el día de cendra al camp a divertirse y fer
menjades, etc. Quemar d Judas; enterrar la sardina.

CARNETA. f. dim. Carnecita, carnecilla, carne-
cica. II A LA BRASA, dim. Una carn cuita a la brasa.
Carbonillada.

CARNICER, A. m. y f. Qni talla y ven carn. Carni-
cero, cortador, cortante. || adj S' aplica al animal

Ramón Carnicer

que 'n mata d' altres pera nienjarse 'Is. Carnicero,
carnívoro. || El qui menja mólta carn. Carnicero. ||
Home crudel y sanguinari. Carnicero. || f. S' aplica a
la dona luxuriosa y lasciva. Carnal, lujuriosa. || f.
La iliura que a Catalunya pesa trentasís unses. Li-
bra carnicera. || Ant. BUTXi.

CARNICER (Ramón). Biog. Compositor musical
mólt famós al seu temps. Va néixer a Tárrega 1' any
1789. Ais disset anys va vindre a Barcelona pera
completar els seus estudis, coneixent ja 1' orga y '1
contrapunt. Desde 1' any
18l5el niestre Carnicerera
conegut cóm a músich no-
table. Entre les seues pri-
nieres composicions hi figu-
ra la Sinfonía de 1' ópera
// Barbiere di Siviglia, con-
ceptuada digne d' en Ros-
sini y mólt superior a la
que 'I gran niestre italiá
havía posat a 1' obra refe-
rida. L' any 1819 se va es-
trenar a Barcelona la pri-
mera ópera d' en Carnicer:
Adela di Lusagnano, quin
gran éxit va posar de re-
lien el talent de 1' autor.
La segona va ésser tam-
bé ben rebuda, mes a la

tercera va volguer eixirse de la escola italiana
y M públich va rebre fredament el Don Giovanni
Tenorio per estar tallat pél pairó de la música ale-
manya, y cóm en Carnicer tenía 'I convenciment de
la superioritat del seu travall, disgustat pél fracás
se 'n va anar a Madrit. Recorregué Italia, Franca y
Anglaterra. L' any 1827, mentres era director del tea-
tre de Barcelona, el Qovern 1* obliga a tornar a Ma-
drit per créurel indispensable en la formació de la
comp.inyía d' ópera. Després fou nombrat niestre del
Conservatoii de la Cort y en 1839 professor d' Armo-
nía del Liceu Artísticli y Literari. A la mort de la
reina Amalia va fer una Missa de difunts notabilíssi-
ma. A Madrit hi van estrenar les seues operes Elena
y Malvina, Colombo, Eufemio de Messina, Ismailia,
totes ab éxit, essent mólt extraordinari '1 de les dúes
primeres. Mes, la guerra que li feien els seus ene-
niichs va disgustarlo fins al extrém de comprar eines
de fuster pera abandonar el conrea de la música. Va
escriure: sis operes; vuit composicions relligioses a
gran orquestra; nou sinfoníes; vint y vuit himnes; y
mes d' un centenar de peces de diversa mena pera
cant y orquestra, ademes d' haver instrumentat y
arreglat mes de duescentes peces, tot ben estimat en
son temps. Després de mort (Madrit, 1855) 1' Estat
tractá d' adquirir les obres d' en Carnicer.

CARNICERÍA, f. Llóch o'nt s' hi ven la carn pél
abastdel comú. Carnicería. || Met. Destrossa, matan-
sa de gent. Carnicería.

FER CARNICERÍA, fr. Met Fer móltes ferides o tallar
mólta carn a algú. Hacer carnicería.

CARNIFICACIÓ. f. Med. Conversió d' un os, etc ,
en carn. Carnificación.

CARNIFICAR, v. a. Convertir en carn o donar I' apa-
riencia de tal: s' usa especialnient parlant de certs
medicaments que s' apliquen ales llagues. Carniflcar.

CARNIFICARSE, v. r. Med. Convertirse en carn
algún os, etc. Carnificarse.

CARNÍVOR, A. adj. S' aplica ais animáis que s' ali-
menten de la carn crua deis cossos morts. Carnívoro.

CARNÓS, A. adj. Lo qu' és de carn. Carnoso. ||
Med. Se diu de les parts compostes principalment de
carn. Carnoso, carnudo.

CARNOT. m. Carn snperflua que 's cría a alguna
llaga. Carnosidad. || Excrescencia que 's fá a la vora
de les ungles y causa bastant dolor. Uñero.

CAR

CAR

341

CARNSALADA. f. CANSALADA.
CARNÚM III. CARNASSA, 1.

CARNUMQUERA. Boí. Nóm que 's dona a la Valí
d' Aran a la CARLINA.

CARNÚS, SA. adj. Brut, asquerós. Asqueroso, su-
cio, hediondo. II Ter. ROSSA.

CARNUSSA. f. CARNASSA.

CARNUT, DA. adj. Qui té niólta carn. Carnoso,
carnudo.

CARO (María Pasquala). Biog. Doctora y cate-
drática de filosofía. Va néixer a Palma 1' any 17G8.
Va morir monja de Sta. Caterina a Palma en 1827.
Era dona de mólt talent. Ais dotze anys sostenía coii-
clusions a la Universitat de Valencia. Dominava les
llengües llatina, italiana y francesa. L' any 1781 va
publicar a Valencia '1 Uibre Ensayo de historia, física
y matemáticas. Es autora de bona quantitat de poe-
síes reiligioses castellanes.

CARO Y SUREDA (Joseph). Marqués de la Roma-
na. Biog. General del exércit. Va néixer a Palma de
Mallorca 1' any 1764, ont va morir en 1813. L' any
1777 havía entrat al servei de 1' armada cóin a guar-
dia marina y essent capitá de fragata, no poguent
vencer el mareig, va passar al exércit, fent móltes y
notables cainpanyes, arrivant a tinent general. Va
ésser capitá general de Valencia. És autor del Cate-
cismo político arreglado á la constitución... para ins-
trucción de la juventud y uso de las escuelas de prime-
ras letras (Palma, 1812), que comptava onze edicions
r any 1836, y estava traduit al mallorqui.

— (JOAN). Biog. Militar mallorqui, germá del mar-
qués de la Romana. Va néixer a Palma en 1775 y
mori en Alcalá de Henares 1' any 1829. Comensá a
servir de cadet en 1' infantería pél Abril de 1787. En
1801 estava a la guerra contra Portugal y en 1807
forniava part de 1' exércit del Nort, havent ajudat
mólt a son germá pera reembarcar les tropes espa-
nyoles en les costes de Dinamarca y retornar aquí a
Iluitar per 1' independencia. Maná la cavallería vic-
toriosa en la batalla y bloqueig de Lugo, éssent bri-
gader. Forma en 1' exércit de Catalunya, y per sos
niereixements ascendí a marescal de camp en 1810.
Éssent governador militar de Valencia, se '1 destina
a regir la cavallería en la desgraciada batalla de Sa-
gunto (25 d' Octubre de 1811) éssent ferit y prés per
r enemich, que '1 porta a Fran9a. Feta la pau, re-
torna a Espanya en 1815, ascendint a tinent general.
Ocupa varies Capitaníes generáis y, per últini el reí
el destina de quartel a Alcalá.

— (PERE). Biog. Marqués de la Romana. Militar
famós, heme de lletres y bibliófil. Va néixer a Pal-
ma de Mallorca en 1761 y morí a Cartajó (Extrema-
dura) en 1811. Estudia primer a Franca y després a
Salamanca y a Madrit. L' any 1775 entiava al servei
de la Marina. En 1779 era oficial, prenent part en el
siti de Gibraltar en 17 2. De 1783 al 84 estudia llen-
gües, protegí les arts y viatjá per Alemania y per
Austria. De retorn fou destinat a les ordres de Gra-
vina, y en 1790 rebía el grau de capitá de fragata;
mes, en la guerra del 1793 entre Espnnya y Franca,
passá a 1' exércit de térra, a Guipúzcoa. En 1794 la
Romana vingué a Catalunya baix les ordres del
comte de la Unión, mort en 1' acció de Montnegre,
en la qual el militar mallorqui feu prodigis. El
francés triomfava; el castell de Figueres se rendía el
27 de Novembre y la tropa espanyola s' arreplegava
a Girona; granejaven les derrotes y únicament la di-
visió del marqués de la Romana guarda ordre en la
retirada, contenint a 1' enemich. Éssent marescal de
camp, secunda ¡nteligentnient y ab coratge el plan
del genital Urrutia pera deslliurar deis francesos a
la plassa de Roses en Janer de 1' any 1795, éssent no-
tables ses operacións mes enllá de Besaiú. Pél Maig
invadí la Cerdanya. A Catalunya 's creia qu' era un
cop descisiu aquella invasió; mes, al firmarse la pau
de Basilea, quan el general Urrutia ja 's creia vence-

dor, ab 1' esforQ de la Romana, sentintse oíés, renun-
cia la Capitanía. La Romana, fet tinent general se
retirá també a Alacant pera conreuar els estudis de
arqueología. En 1800 ocupa iíiterinament la Capita-
nía general de Catalunya y poch després era del
Consell Suprém de Guerra. En 1807 li fou confiat
r exércit d' onze mil espanyols que, d' acort ab Na-
poleón, ana a Holanda pera tallar el pas ais angle-
sos. Ajudant ardidament al francés en Ierres de Sue-
cia, trovantse lluiiy y entre enemichs, el general
Bernadotte li ordena que jures fidelitat al reí d' Es-
panya Joseplí Bonapart, venint aleshores en conei-
xement de la traició feta al ésser invadida la nostra
térra. D' una situació tan compromesa n' eixi ben
airós, salvant perfectament la seua dignitat y son
exércit, podent retornar a Espanya gracies a son ta-
lent y serenitat. Arrivá a Galicia, trovaiit derrotat al
general inglés Blake, en 1808, y el marqués de la Ro-
mana se feu cárrech de V exércit del Nort, ajuntat al
de Galicia, éssent general en quefe de les provincies
septentrionals d' Espanya. Ses glorioses campanyes
per Galicia reanimaren el país y expulsaren d' aque-
lles Ierres al francés. Separat del govern de Galicia
per son excés de zel, poch després entra a Castella
cotnandant vint y cincli mil hoines. Se dirigí a Extre-
madura a fí de protegir Badajoz. Havent sabut que
'I duch de Wellington era a Portugal y desitjava po-
sarse d' acort ab ell pera combatre al general Mas-
sena, anava a compláurel y greu malaltía '1 deturá
pél camí, morint en pochs díes el 23 de Janer de
1811. (V. Lámina sola de retratos, Uetra C)

CARO. Orog. Montanya que hi há a la vora del
Ebre, a ponent de Tortosa; és una de les estribacións
deis Ports de Beceit.

CAROL. Geog. Caseriu del terme de Santa Lloga-
ya del Terri, prov. de Girona. || Poblet del dist.
munpal. de Porta, depart. deis Pirineus oiientals. ||
Orog. QUEROL (VALL DE).

CAROLINA, f. Bot. Poli de la Carolina, aclimatat
a Catalunya. || Planta de la familia de les llegumino-
ses que 's conreua y neix espontania en el Flá del
Llobregat. Coletuy.

CAROS. Geog. Caseriu del terme de Prenyanosa,
prov. de Lleida. || — (SANT MARTÍ DE). Llóch que for-
ma part del ajunt. de Vilanova de Sau, prov. de Gi-
rona.

CAROSIS, f. Patol. Certa enfermetat de les caióti-
des. Carosis.

CAROTA, f. Gesto que 's fá ab la cara, ab lo qual
se manifesta 'I fástich que 'ns fá alguna cosa o 'I
disgust que 'ns causa. Visaje.

FER CAROTES. fr. Denotar ab les accións de la cara
'1 dessabriment que 'ns causa algún menjar aspre,
agre, etc. Alargar los dientes ó poner los dientes lar-
gos. II Se diu també del sol quan tan aviat Uú cóni se
amaga deirera 'Is núvols. Hacer corazas.

CARÓTICH, CA. adj. Patol. Pertanyent a la caro-
sis. Carótico.

CARÓTIDES. f. pl. A/m/. Venes del coll. Caróti-
das, venas yugulares.

CAROTINA, f. Alateria crestallisable que s' ex-
treu del such fre?ch de la pastanaga. Carotina.

CARP. m.A/ií.
Part del brag y '1
palmell de la má.
Carpo. II m. Anat.
Una de les tres
parts de la má
que s' articula
ab 1' antebrág y
'1 metacarp. Car-
po. Carpa

CARPA, f. Ic-
tiol. Peix que's cría ais estanys y ais gorchs y basses
deis rius: és mólt semblant a la tenca. Carpa.

342

CARR

CARR

CARPADELL. ni. Bot. Nóiii deis fruits heterocarps,
indeiscents y pliiriloculars, que 's componen d' un
pericarpi sech, rodejat pél cálcer. Carpadelo.

CARPANELL. adj. -Arq. Se diu de la volta que
imita una niitja elipse formada sobre 1' eix mes
llarch, encara que ab porcións de cercle. Apaine-
lado, carpanel.

CARPELL. m. Bot. Quiscún deis fruits o pístils
parcials d' una meteixa flor. Carpelo.

CARPERA, f. Estany ont s' hi conserven les car-
pes. Carpera.

CARPERA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Va-
lencia.

CARPETA, f. Coberta de carta. Sobrecarta, cu-
bierta. I! Cada un deis cartróns entre 'Is quals s' hl
guarden papers, dibuixos, etc. Carpeta.

CARPETADA. f. A les secretaríes significa sus-
pendre la resolució d' algún expedient, ro donantü
curs. Carpetazo. H Cop que 's dona ab una carpeta.
Carpetazo.

CÁRPICH, CA. Bot. Pertanyent ais fruits. Cár-
píco.

CARPÍDERO, A. adj. Bot. Nóm deis fruits parcials,
que s' han unit entre sí al temps de la maduració.
Carpidero.

CARPIÓ, m. Ictiol. CARPA.

CARPO m. La punta o capdevall de 1' espinada.
Coxis, rabadilla. il Parlant deis aucells, 1' osset que
'Is fá remenar la qúa. Rabadilla, obispillo.

CARPÓFACH, GA. adj. Zool. Animal que s' ali-
menta de fruita. Carpófago.

CARPOFALANGIÁ, NA. adj. Anat. Que pertany
al carp y a les falanges deis dits. Se diu d' aquells
dos niuscles que corresponen al dit grós y al dit
xicli. Carpofalangiano

CARPOLEPIT, DA. m. Bot. Género de plantes que
compren les especies quins Iruits son solidaris y es-
tán sota escates sobreposades y distintes de les tu-
lles. Carpolépido.

CARPOLOGÍA. \. Ciencia o coiieixement deis
fruits. Carpología. |1 Patol. Agitació automática de
les mans, cóm volent agafar alguna cosa a 1' aire o
palpar la roba del Hit.

CARPOMETACARPI, NA. adj. Anat. Que pertany
al carp y al metacarp. Se diu deis dos muscles que
corresponen al dit gros y al dit xich. Carpometacar-
piano.

CARPOÍVIÍS, A. adj. Bot. Que viu del such de les
plantes. Carpomizo.

CARPOTERIGI, A. adj. Zool. Que té braqos en
forma d' atetes o atetes en forma de braqos. Carpo-
terigio.

CARQUEXIA. Bot. Especie de ginesta que 's fá
en la regió subalpina de la alta montanya ca-
talana.

CARQUINYOLI. m. Tro? de pasta niólt torrada
feta ab fariña, ou, sucre y ametlles. Bizcocho.

CARRABINA. f. Arma de foch semblant a 1' esco-
peta, pero un pocli mes curta. Carabina. ll — l?AT-
LLADA. La que té '1 cañó ratUat per dins. Carabina
rayada.

VAL TANT CÓM LA CARRABINA DE L' AMBRÓS, y Se

sol anyadir: CARREGADA DE SAGÓ. Loe. fam. Se diu
de les coses que no serveixen pera res. Es lo mismo
que la carabina de Ambrosio, ó vale tanto como la ca-
rabina de Ambrosio.

CARRABINADA. f. Soroll que fá '1 tret de la ca-
rrabina. Carabinazo || Mal causat pél tret de la ca-
rrabina. Carabinazo.

CARRABINER. m. Mil. Soldat destinat a impedir
o perseguir el frau. Carabinero. Il Fam. Home niólt
aficlonat a les dones. Mujeriego.

CARRADOR, A. adj. Qui fá carrachs o carra '1
suro pera ferne taps. Escuadrador de corcho.

CARRALL. m. Massa porosa o esponjosa que que-
da de la fundició deis niinerals. Escoria.

CARRAÑA, f. Ter. Enveja carregada de malicia.
Envidia.

CARRANXO, CA. adj. Fam. S' aplica al que coi-
xeja. Renco, rengo, zanqueador. || Vell atxacós y
inipedit Carraco, carcamal.

CARRANCOL. m. Ornit. ant. VERDÚM.

CARRANQUEJANT. m. adv. Pocti a pocli y ab
pena. Pian, pian, un pie tras otro.

CARRANQUEJAR. v. n. Anar coxeijant, decan-
tantse a un costat y altre. Renquear.

CARRAS, m. Ter. Penjoll de ra'íms. Colgajo, cuel-
ga. II Gotím de ra'i'm. Gajo.

CARRASCA, f. Bot. Arbre. Mena d' alsina petita
que té les fulles ovalades, entre espinoses y retalla-
des, y llises per abdós costats; a la seua escorsa s'hi
fan uns grans a manera de gales petites y dins uns
insectes. Coscojo, carrasco, carrasca.

CARRASCA. Geog. Caseriu del terme d' Alpuente,
prov. de Valencia.

CARRASCAL, m. Llóch plantat de carrasques-
Coscojar, coscojal, carrascal.

CARRASCAL. Geog. Barri del terme de La Jana,
prov. de Castelló. |! — (SERRA DEL). Orog. Serra que
s' extén de Ponent a Llevant, al S. del part. jud. de
Alcoy, trovantse el sen punt culminant a 919 met. de
altitut.

CARRASCALET. m. dim. Carrascalejo.

CARRASCASSA. f. aum. Carrascón.

CARRASQUET (Serra de). Orog. Serra del NE. de
Xixona, prov. d' Alacant.

CARRASSELLA. f. Bot. BRUCH.

CARRAT, DA. adj. Rom, sense punta. Romo.

CARRAU. m. Ter. Xarricli-xarrach. Carraca.

CÁRRECH. m. L' acció de carregar. Cargo. II Met.
Ofici, empleu o comissió. Cargo. || Covern, direcció u
obligació de fer o cumplir alguna cosa. Cargo. H Par-
lant de coniptes, el conjunt de partides rebudes.
Cargo. II Les niercaderies que porta una embarcado.
Cargamento, cargazón, carga. || La culpa o falta de
que s' acusa a algi'i en el cumpliment del seu em-
pleu. Cargo.

CÁRRECH DE CONCIENCIA. Lo que 1' agrava. Cargo
de conciencia.

CÁRRECH NOU. El que 's fá novament a algú. Re-
cargo.

DEMETRE A ALGÚ DEL SEU CÁRRECH fr. Ant. Privar
a algú del seu enipleu o degradarlo deis lionors y
dignitats que té. Deponer.

DEMETRE'S DEL SEU CÁRRECH. fr. Ant. Fer dimissió
del empleu. Dimitir el empleo; hacer dimisión del
empleo.

FER CÁRRECHS A ALQiJ. fr. Reconvenirlo. Hacer car-
so á alguno.

FERSE CÁRRECH D' ALGUNA COSA. fr. Enterarse de
ella, compéndrela bé. Hacerse cargo de alguna cosa.

PENDRE AL SEU CÁRRECH. fr. Encarregarse de fer
alguna cosa. Tomar á su cargo.

CÁRRECH. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Ca-
neján, prov. de Lleida.

CÁRREGA. f. Qualsevulla cosa que pesi demunt
d' un altra. Carga. || El pes regular que porta sobre
sí r home o bestia pera traginarlo d' una part a 1' al-
tra, y també 'I que porta un carro o enibarcació.
Carga. || Quantitat determinada de certes coses, cóm:
de vi, que son quatre barralóns; d' oli, trenta quar-
tans; de blat, etc. Carga. ll Tribut, gravamen. Carga.
II La obligació que 's té per rao de 1' estat, ofici o
empleu. Carga. || Porció de pólvora y munido que 's
fica al cañó de les armes de foch. Carga. || CÁRRECH.

CARR

CARR

343

A CARREGUES. ni. adv. Ab mólta abundó. A cargas.

CÁRREGA QUE PLAU NO PESA. Ref. Denota que lo
que vé de gust no incomoda per inolest que sigui.
Sarna con gusto no pica.

ÉSSER CARREGÓS. f. Causar molestia o enfado. Ser
pesado.

IGUALAR LA CÁRREGA. fr. Repartirla en dues parts
d' igual pes, una per banda. Terciar la carga.

NO PODER PORTAR O AGUANTAR LA CÁRREGA. fr.
Met. No poder cumplir I' obligació propia d' un eni-
pleu. Acodillar con la car^a, rendir á la carga.

PESAR LA CÁRREGA. fr. ^e/. Ferse molesta 1' obliga-
ció. Sentarse la carga.

PORTAR LA CÁRREGA. fr. Met. Sufrir tot el cuidado
y travall d' alguna cosa. Llevar la carga.

SACUDIRSE LA CÁRREGA. fr. Met. Lliurarse d' algiín
gravanien de cuidado. Echar la carga de si.

TREüRE'S LA CÁRREGA DEL DEMUNT fr. Met. Apar-
tarse voluntariament d' alguna obligació. Soltar la
carga.

CARREGADÍSSIM, A. adj. sup. Cargadísimo.

CARREGADOR. m. Lloch d' ont s'lii carrega. Em-
barcadero, cargadero. || El qui embarca les seues
mercaderíes. Cargador. || Eina de fusta pera cariegar
els canóns d' artillería. Cargador.

CARREGAMENT. m. Els géneros o mercaderíes de
alguna enibarcació. Cargamento, cargazón. || El pes
que se sent a alguna part del eos, cóni: al cap, al
ventre, etc. Cargazón.

CARREGAR. v. a. Posar pes a un home, a una
ñau, etc. Cargar. || Mil. Acometre ab vigor al ene-
mich. Cargar. || Posar la pólvora y municións a les
armes de focli. Cargar. || Menjar mólt. Cargar mucho
ó demasiado. || I.nposar un gravamen sobre les per-
sones o coses. Cargar. || Fer provi5ió d' alguna cosa.
Cargar. || Apuntar al Ilibre de comptes lo que algú
deu. Cargar. 1| Aumentar el pes d' alguna cosa. Car-
gar. II Imputar o atribuir alguna cosa a algú. Cargar,
achacar. 1| Parlant de jochs de caries tirarne una
superior a la jugada. Cargar. || Carregar les vigues
a la paret. Atizonar. || Estribar o descansar una cosa
demunt d' un' altra. Cargar, armar. |1 Pendre algú
sobre sí alguna cárrega. Cargar. || Met. Beure niassa
vi. Asomarse. || Aumentar el preu d' alguna cosa.
Cargar, encarecer. || Donar la culpa a algú. Cargar,
echar la culpa.

CARREGARSE. v. r. Inclinar tot el cós a alguna
part. Cargarse. || Com. Ferse cárrech de les quanti-
tats rebudes. Cargarse. || Parlant de malalts, ferse
la nialaltía inés molesta. Agravarse. |1 Referintse a
r atmósfera y al temps; ennuvolarse. Cargarse, enca-
potarse, oscurecerse.

CARREGAT, D.A. p. p. Cargado. || adj. Abundant
d' alguna cosa, cóm: arbre carregat de fruit, home ca-
rregat de paciencia, de pessetes, etc. Lleno, cargado.

CARREGÓS, A. adj.Molest, gravós. Gravoso, mo-
lesto.

CARREGUETA. f. dini. Carguilla, cargiiita.

CARREJAMENT. ni. Ant. CARRETEIG.

CARREJAR. V. a. Ant. CARRETEJAR.

CARRELL. m. Entre corders rodet que, assegurat
per una clavilla a una creu, volta per medi del cor-
dill de la roda, y serveix pera retorcer y formar el
fil, que s' enganxa ab una anelleta que dit carrell té
a r extrém. Carrete.

CARRER. ni. L' espai que queda entre dues reu-
gleres de cases. Calle.

DEIXAR A ALGÚ AL CARRER. fr. Met. fani. Péndreli
els béns o enipleu ab que 's mantenía. Deiar d uno en
la calle.

EN MiTj DEL CARRER. m. adv. En públícli, devant de
tothóiii. En público en medio de la calle.

GIRAR DE CARRER O 'L CARRER. fr. Mudar de canií
eixint d' un carrer y entraiit a un altre. Doblar la es-
quina, doblar la calle.

LLENSAR AL CARRER. fr. Met. Malnietre 'Is diners,
r hisenda, etc. Tirar ó tirar á la calle.

PASSEJAR ELS CARRERS. fr. Anar continuanient de
carrer en carrer sense cap necessitat. Callejear, paja-
rear, azotar las calles, corretear.

QUEDAR AL CARRER. fr. Met. Pcrdre tots els niedis
de subsistencia. Quedar ó quedarse en la calle.

TREURE AL CARRER. fr. Fer niarxar a algú per forsa
de 1' liabitacíó qu'ocupava. Echar de casa. \\ Met.Des-
patxar a algú de la casa ont servia o eslava colocat.
Echar á la calle, poner en la calle.

TÚ PASSARÁS PEL MÉU CARRER. Loc. met, S'amenas-
sa ab ella ai qui nega algún favor, donantli a enten-
dre que quan ell lo necessitará se li donará la nietei-
xa paga. Arrieros somos y en el camino nos encontra-
remos.

CARRER DE CAL ROSSELL. Geog. Arrabal del
terme de Lavid, prov. de Barcelona.

CARRER DE CAPUTXINS. Geog. Arrabal del ter-
me de Qranollers, prov. de Barcelona.

CARRER DE COLLSUSPINA. Geog. Arrabal del
terme de Centelles, prov. de Barcelona.

CARRER DE DALT. Geog. Arrabal del terme de
Avinyó, prov. de Barcelona.

CARRER DE JESÚS. Geog. Arrabal del terme de
Centelles, prov. de Barcelona.

CARRER DE MANRESA. Geog. Arrabal del tenue
de Badalona, prov. de Barcelona.

CARRER DE MOYA. Geog. Arrabal del terme de
Castelltersol, prov. de Barcelona.

CARRER DE SANT JAUME. Geog. Arrabal del ter-
me d' Avinyó, prov. de Barcelona.

CARRER DE SANT MAMET. Geog. Arrabal del
terme de Centelles, prov. de Barcelona.

CARRER DE TURCO. Geog. Arrabal del terme de
Avinyó, prov. de Barcelona.

CARRER DEL BOSCH. Geog. Arrabal del terme de
Lavid, prov. de Barcelona.

CARRER DEL CANONGE. Geog. Arrabal del ter-
me d' .Avinyó, prov. de Barcelona.

CARRER DE L' HOSTAL. Geog. Arrabal del terme
d' Avinyó, prov. de Barcelona.

CARRER DEL MITJDÍA. Geog. Arrabal del terme
de Qranollers, prov. de Barcelona.

CARRER DELS MOLINS. Geog. Arrabal del terme
de Lleida, prov. de Barcelona.

CARRER DEL PLA D' AGUILAR. Geog. Arrabal
del terme d' Avinyó, prov. de Barcelona.

CARRER DEL PEDREGAL. Geog. Arrabal del ter-
me de Castelltersol, prov. de Barcelona.

CARRER DEL PELICHS. Geog. Arrabal del terme
de Roda, prov de Barcelona.

CARRER DEL SERRAT. Geog. Arrabal del terme
de Centelles, prov. de Barcelona.

CARRER DEL SURO. Geog. Nóm vulgar de Vilal-
ba del Llobregat, prov. de Barcelona.

CARRER DE LES FALGUERES. Geog Arrabal del
terme de Centelles, prov. de Barcelona.

CARRERA, f. Cami ral que va d' una part a altra.
Carrera. || Els carrers destináis pera passar'hi les
professóns y altres solemnitats semblantes. Carrera.
II Ant Els carrers mólt frequentats per passar'hi 'Is
reus que 's castigaven públicanient. Carrera, calles
públicas. II Met. La professió de les armes, de les
lletres, de les ciencies, etc. Carrera. |i El curs o du-
rado de la vida humana. Carrera. || El curs o camí
que algú segueix en les seues accións. Carrera. || La
seguida de punts escapats a la niitja. Carrera. ||
Parlant de música la pujada o baixada que fá '1 qui
toca o canta, pujant o baixant per lo coinú una oc-
tava, passant lleugerament pels punts intermedis.
També s' anomenen aixís les notes que la expressen.

344

CARR

CARR

Joaquim Carrera
y Sayrol

Carrera, carrerilla. || Ant. CARRER. || Cada renglera
d" escachs del joch de daiiies. Calle.

ElxiR A CARRERA, fr. Eixir a rebre a algú. Salir á
recibir; al encuentro.

ESTAR EN CARRERA, fr. Haver comensat algú a ser-
vir algún destino o professió. Estar en carrera.

SEGUIR LA CARRERA DE LES LLETRES. fr. Aplicarse
ais estudis. Seguir las letras.

CARRERA. Geog. Caseriu del dist. niunpal. de Ca-
neján, prov. de Lleída.

CARRERANY. ni. Corriol.

CARRERA Y SAYROL (Joaquim). Biog. Enginyer
que va néixer a Barcelona, ont seguí sos estudis y
després de brillants exaniens va obtenir els titols de
niestre d' obres y director de caniius en 1' época en
que's comensá el ferrocarril de Bar-
— . celona a Mataró, primera línea

construida a Espanya , per engi-
nyers extrangers y a les ordres
deis que travallá el senyor Carre-
ra, fins al any 1848, en que s' inau-
gura aquesta via. .Mes tart fou
encarregat per la junta directiva
de la citada línea, de sa prolon-
gació fins a Qirona, per lo qual vin-
gué a ésser el primer constructor
espanyol de ferncarrils. D' ell van
ésser també els progectes que's van
fer de la meteixa vía de Girona fins
a la frontera francesa, qu' en bona part també va
dirigir, cóm també a n' ell se deuen el progecte de
ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat
y el funicular del Tibidabo, els dos avui en explota-
do. Morí ais seixanta sis anys.

CARRERAS (Francisco). Biog. Metge faniós y es-
criptor proíessional, nat a Perpinyá 1' any 1622 y
mort a Barcelona '1 1695. Va estudiar a la Universi-
tat de Barcelona prenent el títol 1' any 1654. Pél seu
saver va ésser cridat a Madrit, y 1' any 1676 era pri-
mer metge del exércit d' Espanya, cárrech que va
tindre durant catorze anys. Es autor deis Ilibres: De
vario omniqne falso astrologice concepta (Barcelona,
1657, en quart); De salute militum tuenda (Madnt,
1677, en 8.°). Va ésser origen de tota una familia de
metges notables, nats a Perpinyá, quin cognóni els
francesos ortografíen Carrére. Cal esnientar entre 'Is
seus descendents al metge, liistoriaire y poeta fran-
cés, mort a Barcelona en 1802 y nascut a Perpinyá
en 1740, que va ésser metge de la reial casa y ins-
pector general de les aigües del Rosselló.

— (MARIAN). Biog. Pintor escenógraf. Va travallar
principalnient pera '1 teatre del Liceu de Barcelona.
Desde América li van fer algunes comandes, aixís
cóm també pera'ls teatres de la península. De la qua-
litat del travall d' en Carreras n' és bona mostra el
liaver alternat dignament ab el famós Soler y Rovi-
rosa al ferse '1 decorat de 1' ópera Don Carlos, pera
el Liceu, essent deguda a en Carrerras la sala-des-
paig d'en Felip II. Domenyava magistralment la pers-
pectiva y sentía bé el color, no estant pas mancat
de la cultura que exigeix 1' art escénich. Va morir a
Barcelona 1' any 1888.

— Y ARAGÓ (LLUIS). Biog. Metge oculista y escrip-
tor proíessional mólt laboríos. Va néixer a Barcelona
r any 1835. Acavada la carrera va perfeccionar e!s
seus estudis al extranger. Va modificar algúns Ins-
truments de la seua especialitat, senyaladament
r optónietre astigmómetre, pera reconéixer y mldar
les alteracións de la refracció y la agudesa visual.
Ha ocupat cárrechs oficiáis y merescut nióltes distin-
cións. Ademes d' haver colaborat en les principáis
revistes oftalmológicas d' Espanya , de Portugal,
Franga y Alemanya, publica per son compte la Revista
de Ciencias Médicas a Barct\o\'i3i durant luólts anys.
Ajudá a formar la estadística geográfica de les ma-
laltíes deis ulls y de la ceguera en Europa. Son no-

Lluis Carreras
y Lastortras

tables els seus estudis nionográfichs especialistes y
les obres Esludios oftalmológicos (Barcelona 1875);
Examen y mejora de ¡a visión, (Barcelona, 1880), y
La ceguera en España, (Barcelona 1881).

— Y DAGAS (JOAN). Biog. Mestre de música, com-
positor y erudit. Va néixer a Qirona 1' any 1828. De
1851 a 1860 va ésser mestre de capella de la séu gi-
ronina. L' any 1860 era professor a 1' orquesta del
Liceu de Barcelona y al any seí;üent va guanyar per
oposició'l cárrech de mestre director de la Escola de
cegos, que va renunciar 1' any 1872 pera tornar a
Qirona, ont se va dedicar a I' ensenyansa de la mu-
sica. Entre les seues nióItes coniposicións, aixís relli-
gioses cóm d'altra mena, deuen senyalarse tres ope-
res: una en castellá, Los Pastorcillos, y dues en Ita-
lia, // renegato y Rosmunda en Rávena, estrenades, la
primera a Madrit y les altres dues a Qirona. El mes-
tre Carreras va obtindre premis a Espanya y a Fran-
ca per algunes composicións. Va morir a la Bisbal.

— Y LASTORTRAS (LLUIS). Biog. Escriptor, dedícat
principalment al periodisme. Nat a Mataró l'any 1840
y mort a Barcelona '1 1888. Va fer

la crítica artística y la literaria,
havent comensat a escriure a El
Café (1859) y a El Noticiero de
Barcelona ab el pseudónim de «Ma-
nuel Manrique de Lara». En 1867
colaborava en La América (Ma-
drit) y niés tart va escriure al
diari barceloní titulat primer El
Principado, després La Imprenta y
mes tart El Diluvio. Era home de
idees mólt personáis, a voltes exa-
gerades. Conreuá, sense éxit, el tea-
tre y la novela. Els seus millors
travalls son els estudis de critica
literaria; Los malos novelistas españoles; Retratos á
la pluma (1884); Los prosistas contemporáneos en
Madrid, (1885). Residí a Italia y a Franca.

CARRERES. Geog. Veinat del dist. munpal. de
Montagut, prov. de Qirona.

CARRERETA f. dim. Carrerilla, carrerita.

CARRERO, m. El carrer estret y excusat per ont
no s' hi passa gaire Callejuela, callejón. || L' estret
y llarch que formen dues parets. Callejón.

CARRERO QUE NO PASSA. El que no té eixida a un
altre carrer. Callejón sin salida.

FER PASSAR PER UN CARRERO, fr. Encallejonar.

CARRERONET. ni. dIm Callejoncillo, callejon-
cito.

CARRET. m. dim. Carretón. |1 El que serveix pera
jugar les criatures. Castillejo, carretillo. || El que
usen els pobres tulits pera anar pels carrers dema-
nant caritat. Carretón. || El deis esmolets, que té
una roda ficada entre dues barres ont hi porten la
mola, ab una eina ab aigua que raja quan la necessi-
ten. Carretón. || El que serveix pera ensenyar de
caminar a les criatures. Carretilla, carretón, casti-
llejo.

CARRETA, f. Mena de carro llarch y estret de
dues rodes, que té 'I plá format solsament de tres o
cinch llates, ab la del mitj mes llarga, que serveix
de llansa, ont s' hi enganxen els bous pera tirarla.
Carreta, carro.

CARRETADA, f. La cárrega que porta una carreta
o carro d' una sola vegada. Carretada. |1 Munió de
coses de qualsevulla mena. Carretada.

A CARRETADES. m. adv. Coplosamcnt, ab mólta
abundó. A carretadas, á cargas.

CARRETÁM. m. Conjunt de carros o carretes. Ca-
rretería.

CARRETATGE. m. Acció y efecte de carretejar
Acarreo.

CARRETEIG. m. L' acció y efecte de traginar ab
carro o carreta. Acarreo, carretaje, acarreamiento.

CARR

CAR

345

CARRETEJADOR, A. m. y f. Qui carreteja. Ca-
rreteador.

CARRETEJAR. v. a. Traginar alguna cosa ab carro
o carreta. Carretear, acarrear.

CARRETEJAT, DA. p. p. Carreteado.

CARRETEL-LA. f. Cotxe construit ele manera que
's pot usar tapat o descubert. Carretela.

CARRETELL. ni. Bota petita que regularinent ser-
veix pera guardai'hi 'I vi bo. Barril, tonel.

CARRETELLET. ni. dim. Barrilete.

CARRETER. m. Qui fá carros. Carretero, car-
pintero de carretas, de prieto. || Qui mena carro
o carreta. Carretero. II adj. S' aplica al cami piiblich
prou ampie pera passar carros y cotxes. Camino
carretero. || Ornit. V. ROSINVOl d'aigua.

RENEGAR CÓM UN CARRETER. fr. Fam. Renegar
inólt. Echar la oseta; jurar como un carretero.

SUAR CÓM UN CARRETER. fr. Fam. Suar copiosa-
nient, ab inólta abundó. Sudar á chorros.

CARRETERA, f. El camí públich pera carros y
cotxes. Carretera.

CARRETERA EMPEDRADA. Calzada, arrecife.

NO DEIXIS LA CARRETERA PER ANAR PER LA DRES-
SERA. Ref. Ensenya que pera lograr algún fí devém
sempre preferir els medis mes regulars y segurs, en-
cara que mes lents, ais que 'ns hi poden conduir mes
aviat, pero que no presenten tanta seguretat. Por
ningún tempero no dejes el camino real por el sendero.

CARRETERÍA, f. CARRETÁM. || Ofici de carreter.
Carretería. || El paratge ont hi fan els carros y ca-
rretes. Carretería.

CARRETIER. m. Ant. CARRETER.

CARRETILLA, f. Ter. Coet borratxo. Carretilla,
buscapiés.

CARRETÓ. 111. Mena de caixó petit ab una roda
per la part del devant y dos máiiechs per la de de-
rrera pera ferio correr: serveix pera portar cals, pe-
dra, sorra, etc. Carretón.

CARRETONET. m. dim. CARRET, 2.

CARREU. m. Pedra picada escairada pera 'Is edifi-
cis. Sillar. II Art y of. Llima grossa de quatre caires
isuals, totes elles picades.

CARREU. Geog. Quadra del dist. inunpal. d'Abella
de la Conca, prov. de Lleida.

CARREUADA. f. L' obra feta de carreus posats en
rengle. Sillería.

CARRÍCOLA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Albaida; és a tramontana del
pich de Benicadell y té 195 liab.

CARRIL, m. El senyal que deixen a térra les rodes
deis carruatges. Carril, bache, rodada, jj Camí es-
tret en que sois hi há I" ampiada justa pera passar'hi
un carro. Carril. || ferrocarril.

CARRILERA, f. Cada una de les dues corretges,
comunment cubertes d' escates de metall, ab que 'Is
soldats se subgectaven el morrió. Barboquejo.

CARRINCLÓ, NA. adj. CARRANCO, 2.

CARRIÓ (Maurici). Biog. Alanresá, fill benemérit
de la ciutat, quin retrato figura a la galería de man-
resans ilustres. Va néixer en 1779, morint a Manresa
r any 1859. Al combat del Bruch, capitanejava part
deis somatents, nomenantlo capitá la Junta de guerra.
Va seguir la carrera de les armes arrivant a tinent
coronel. Fou 1' Iniciador de la crema de paper sellat
francés a Manresa.

CARRISQUEIG m. Ter. Petament de dents. Rechi-
namiento de dientes.

CARRISQUEJAR. v. a. Ter. Petar les dents. Re-
chinar los dientes. || v. n. CRUIXIR.

CARRITX. Bot. Planta de la familia de les gra-
niínees que 's fá en els niarges deis rius, estanys y
lloclis salina de fons humit en l' Urgell. Carrizo.

DIC. CAT. — T. I.— -14.

CARRO, m. Máquina de fusta que serveix pera
portar cárrega. Qeneralment, consisteix en un empos-
tissat iiiés llarcli qu' ampie, ab baranes ais costats,
posat deiiiunt d' un fusell ab dues rodes; té dues ba-
rres y va tirat per cavalleríes. Carro. || Constelació
anomenada Ossa major. Carro, Osa mayor. || En els

(2arro

cotxes, la máquina sense la caixa. Carro, ¡j ni. Entre
estampers, máquina sobre la que fan correr la forma
pera estampar o imprimir. Carro. || m. A les maqui-
nes de filar, és la part que va dernunt de rodes y se
separa estirant el fil y torna a acostars'hi capde-
Uantlo ais fusos. Carro.

CARRO DE CARREGA. m. Carro de transport tirat
per dues o mes cavalleríes. Carromato.

CARRO QLE ORUNY MÓLT. Chirrión.

CARRO TRIOMFAL. El que s' usa mólt adornat a les
professóns, representacións y altres festes. Carro
triunfal.

QUI 'L CARRO UNTA, ELS SEUS BOUS AJUDA. Rej. De-
nota que 'I qui vol lograr alguna cosa, és menester
que fassi algún regalo. Quien su carro unta, sus bue-
yes ayuda.

UNTAR EL CARRO. Ir Met. fam. Regalar o gratificar
a aigú pera conseguir lo que 's desitja. Untar el carro.

CARROBLA. Ant. GARROFA.

CARROCHA. Orog. Puig de 1,120 met. d' altitut, a
la partió deis parts. juds. d' Enguera y Ayora, prov
de Valencia.

CARROJA Geog. Barrí del ternie d' Alpatró, prov.
d' Alacant.

CARROLL. m. Ter. GOTm.

CARRONYA. m. RUI.

CARROSSA. f. Cotxe gran y mólt ben adornat que
regularment se fá pera funcións publiques. Carroza.
II .Mena de galera o carro llarch de quatre rodes.
Galera. || ROSSA.

CARRUATGE. m. Tota mena de maquines ab ro-
des que, tirada per animáis, serveixen pera portar
pes. Carruaje. 1| Conjunt de
carros, carretes, cotxts, etc.
Carruaje.

PASSEJAR AB CARRUATGE.
Loe. Ruar.

QUI ADOBA CARRUATGES.
Aperador.

RECULAR UN CARRUATGE.

Cejar.

CARRUTXA. f. Moble de
fusta pera ensenyar de ca-
minar a les criatures. Anda-
deras, carretilla, castillejo.

CARSUS. m. Bot. CALSI-
DES.

CART. m. Bot. Planta
anyal de la fam. de les com-
postes; té les fulles o pen-
ques unides a la cama, y de
cartxofa. Cardo. || CARDOT.
II — BORT. Cardillos. || — DE
ASE. II — DE MARÍA. Cardo

María. || — ESTRELLAT. Cardo estrellado ; trepacaba-
llos encarnado. || - OALlofer. Cardo lechal; alcachofa

Cart

346

CAR

CAR

borriquera. \\ — panical. Cardo corredor. \\ — SANT.
Cardo santo; centaurea bendita.

CARTA, f. Paper escrit y comunment clós ab hos-
tia, lacre o goma, ab que 's comuniquen els ausents.
Carta. II Llibret que conté les lletres del abecedari y
'Is primers rudiments pera apendre de Uegir. Car-
tilla, silabario. || Trocet de cartró mólt fí ab figures
pintades en nombre de quaranla vuit, dividides en
quatre colls, o siguin oros, copes, espases y bastos,
pera jugar a diferents jochs. Naipe, carta. || Ant.
Testiinoni per escrit. Escritura. || Ant paper.

A CARTA CABAL, m. adv. Del tot, a tot ésser, y aixís
se diu: N. és un tiome de bé a CARTA CABAL. A carta
cabal.

AGAFAR o PENDRE LES CARTES. fr. Posarse algú a
enraonar sense donar tanda. No dejar meter baza; to-
mar la taba; moler de represa.

ANÁRSE'N DE LES CARTES. Descartarse. Irse de las
cartas.

APARTAR LES CARTES. No enclóureles a les llistes
del correu. Apartar las carias.

ARMAR O ENCORTAR LES CARTES. fr. Ant. Arreglar
les caries ab alguna trampa pera guanyar el joch.
Armarla.

ASSEGURAR LES CARTES. fr. Respondre les oficines
de correus que arrivarán ont van dirigides. Certificar
las cartas.

CARTA ACORDADA. Aquella ab que un tribunal su-
perior reprén o adverteix reservadanent alguna cosa a
una corporació o persona de carácter. Carta acordada.

CARTA ARRUMBADA. Nául. Carta de navegar a la
que hi há marcades una o mes roses de rumbos. Carta
rumbada ó rumbeada.

CARTA BLANCA. Als jochs de cartes, la que no té
figura de sota, cavall, rei, ni as. Carta blanca. || El
tftol o despaig d' algún empleu quan se deixa en
blandí el nóm del agraciat pera omplirlo a favor de
qui 's vulgui. Carta blanca. || L' autorisació que 's
dona a algún magistrat pera que obri cóin li sembli,
segóns les circunstancies. Carta blanca \\ Cada full
de paper sense lletres que 's posa al principi y al fí
del Ilibre Guarda. || La capiitxa de paper o d' altra
cosa que 's posa a la filosa pera assegurar lo que 's
fila. Rocadera, rocador, capillo, cucurucho.

CARTA CIRCULAR. L' escrit concebut en el meteixos
termes, que 's dirigeix a móltes persones d' igual
categoría. Carta circular.

CARTA CREDENCIAL. L' escrit que 's dona a algún
embaixador o ministre d' un soberá, a fí de que '1 re-
coneguém o admetém per tal. Carta credencial, creden-
ciales, carta de creencia.

CARTA DE CiUTADÁ. Carta de vecindad.

CARTA DE CRÉDiT. Se diu d' aquella en que 's pre-
vé a algú que dongui a un altre lo que necessita a
compte de qui 1' escriu. Carta de crédito.

CARTA DE CREENSA: CREDENCIAL.

CARTA DE COREES. Ndit. La de navegar en que hi
están senyalades les córbes magnétiques. Carta mag-
néiica.

CARTA DE DEUTE. An!. DEBITORI.

CARTA DESAFORADA. Despaig en que 's deroga al-
guna exempció o privilegi. Carta desaforada

CARTA D' ESPERA. Document que '1 jutge o tribunal
a qui toca concedeix al deutor pera que 1' acreedor
no '1 pugui apremiar fins passat el tenips senyalat.
Carta de espera ó dilato/ ia ó moratoria.

CARTA D' EXAMEN. El despaig d' aprobació pera
qu' algú pugui exercir el seu oíici o professió. Carta
de examen.

CARTA DE FÉ: APOCA.

CARTA DE FELICITACIÓ. Carta respectuosa en que 's
dona 1' enhorabona per algún succés favorable. Carta
de felicitación.

CARTA DE OERMANDAT. El títol que dona '1 prelat
d' alguna ordre relligiosa a favor del que admet cóm
a germá. Carta de hermandad.

CARTA DE GRACIA. For. Se diu aixís un contráete
particular ab que '1 comprador s' obliga a tornarla
cosa comprada sempre y quan el venedor li torni '1
preu. Pacto de retrovendcndo \\ La que concedeix al-
gún fur, gracia o exempció. Carta de gracia, forera ó
desaforada.

CARTA DE NATURALESA. El privílegi reial ab quin
se concedeix a algún extranger la naturalesa en al-
tres regnes pera que pugui obtindre beneficis eccle-
siásticlis y altres privatíves, de que no podría gosar
cóm a extranger. Carta de naturaleza.

CARTA DE NAVEGAR. Náiit. Mapa en el que s' hí
descriu la mar o una part d' ella ab les seus costes y
llochs ont hi há perills y banchs de sorra. Carta de
navegar.

CARTA DE PAGO. Instrument públich o privat en
que r acreedor confessa haver rebut del deutor lo
que aquést li devía. Carta de pago, recibo de apoca.

CARTA DE POBLACiÓ. Diploma de repartiment de
térra als noiis pobladors d' algún lloch ont s' hi fun-
da un poblé. Carta puebla.

CARTA DE PROCURACIÓ O DE PERSONERÍA. Ant. PO-
DER O PODERS.

CARTA DE RECOMANACió. Aquella ab que 's reco-
mana una persona a un' altra. Carta de recomendación.

CARTA DE REPUDi. Acte O escriptura de repudi.
Carta de quito, de quitación, de repudio.

CARTA DE RESIDENCIA, DE SEGURETAT O DE PERMA-
NENCIA. El despaig que 's dona a algú pera que siguí
regonegut y tractat cóm a veí d' alguna vila o lloch
y pera que pugui gosar deis seus furs y privilegis.
Carta de vecindad.

CARTA DE SANITAT. Ndut. PATENT.

CARTA DE VENDA. L' escriptura que 's fá pél notari
devant de dos testinionis pera vendré alguna cosa.
Carta de venta.

CARTA DOTAL. CAPÍTOLS.

CARTA FALLA O FALSA. La que, en el joch de car-
tes, no és trumfo o no val cap tanto. Carta falsa.

CARTA FAMILIAR. La que s' adressa a un parent o
amich. Carla familiar.

CARTA GENERAL. Mapa que representa un gran es-
pai de mar. Carta general.

CARTA GEOGRÁFICA: MAPA.

CARTA LLIURE. Saldo de comptes, y la certificació
d' estar ajustats y satisfets d' alcáns. Finiquito, libe-
ración.

CARTA MONITORIA. Despaig en que s' avisa alguna
cosa. Carta monitoria ó notificatoria ó de aviso.

CARTA NEGRA. Ter. FIGURA, 7.

CARTA PARTICULAR. Ndut. La que 's contreu a una
extensió determinada de mar y costes. Carta parti-
cular.

CARTA PARTIDA PER A, B, C. Instrument que s' es-
crivia dues vegades en un meteix paper o pergamí ab
les lletres a, b, c. al mitj: se partía '1 pergamí divi-
dint aqüestes lletres, corresponent la meitat d' elles
a cada meitat de paper, y en abdues meitats quedava
escrit del meteix modo el contráete. Carta partida
por a, b, c.

CARTA PASTORAL. Imprés que 'I prelat dirigeix al
clero y fidels del seu bisbat donantlos instruccións,
consells, etc. Carta pastoral.

CARTA PLÚAiBEA. Escriptura ab sello de plóm. Car-
ta plomada.

CARTA VISTA. Se diu aixis la que toca a algú en al-
gúns jochs, que 's pot veure y deixarse si no acomo-
da. Carta vista.

CARTA VIVA. La persona que anant a alguna part
está encarregada de dir de paraula lo que s'havía de
enviar per escrit. Carta viva.

CARTES APARTADES. Les que no 's posen a la Mista,
sino que 's donen per separat. Cartas apartadas..

CARTES, DAUS, DONES Y VÍ FAN TORNAR AL RICH
MESQUÍ. Ref. Denota que 'Is jochs, les dones y '1 vf
fan fer a 1' home lo que no és decent. Dados, mujeres
y vino, sacan al hombre de tino.

CAR

CAR

347

CARTES FORMADES. Les que s' enviaven les ¡sle-
sies en els priiiiitius sigles del cristianisnie pera con-
servar r unitat. N' hi havía de tres menas: comuni-
catories, dimissories y comendatories. Les comiiiiica-
tories eren les que doiiava '1 bisbe ais fidels que
eixíeii de la seua diócesis pera que poguessin acredi-
tar que no estaven exclosos de la coniunió de 1' Igle-
sia; les dimissories eren una mena de Uicencia que M
bisbe concedía ais ecclesiástichs pera passar a una
altra diócesis, y les comendatories eren les que 's
donaven ais fidels qu' havíen contret algún mérit
particular ab I' Iglesia, pera que a les iglesies ont se
presentessin se 'Is hi tingues una especial considera-
ció. Carlas, letras formadas.

CLOURE LES CARTES. fr. Plegarles y posar'hi hostia
o lacre, pera que no 's pugnen obrir; ficarles dins de
un sobre y tancarlo. Cerrar las carias.

DESCLOURE LES CARTES. fr. Obrir el sobrescrit.
Abrir las cartas.

DONAR LES CARTES. fr. Parlant de jochs de cartes
repartirles entre Ms jugadors. Dar cartas.

ENDEVINAR CARTES. Joch de cartes. Sacar carias.

FRANQUEJAR LES CARTES. Loc. Posar'hi sello de
franqueig. Franquear las cartas.

EL MILLOR JUGADOR SENSE CARTES. Ref. Que a més
del sentit recte, s' aplica ais subgectes que no s' han
ficat en algún assuinpte del que teñen major conei-
xement que 'Is demés. El mejor jugador sin cartas.

NO VEURE 'S CAP CARTA, fr. Tindre mal joch. No
ver carta, tener mal naipe.

PERORE AB BONES CARTES. fr. Met. No conseguir
alguna pretensió tenint medís y mérits suficienfs.
Perder con buenas cartas.

PERDRE LA CARTA DE NAVEGAR, fr. PERORE L' ORE-
MUS.

PUJAR LES CARTES. fr. Al joch de cartes, vindre bo-
n s. Acudir el naipe.

PUNTEJAR, RUMBEJAR EN LA CARTA, fr. Náut. Mane-
jar els compassos demunt la carta de navegar pera
posar'hi '1 punt, o situar'lii '1 paratge en que 's con-
sidera estar la ñau, segóns el resultat de les obser-
vacións particulars. Echar ó marcar el punto; cartear,
compasar, arrumbar, puntear, rumbear.

QUEDARSE LES BONES CARTFS. fr. Al ¡och de cartes
reservarse les bones pera tindre niá; y per extensió
prevenir qualsevol perill. Tenerse en buena.

SI ALGÚ LLEGEIG UNA CARTA, UN POCH LLUNY DE
AQUELL T' APARTA. Ref Denota que devém retirarnos
un poch d' aquel! que llegeig algún escrit. Ni ojo en
tu carta, ni mano en el arca.

VENDRÉ A CARTA DE GRACIA, fr. Vendré alguna fin-
ca ab la condició de rescatarla qiian se pugul o 's
vulgui tornar el capital. Vender al quitar.

CARTABÓ. m. Ant Clós que péls extrema de popa
y proa 's forma al caraiiianxel pera que no entri el
aigua al combés. Cartabón. || Entre fusters, etc., la
regla ab que senyalen la fusta en ángul recte o a es-
caire. Té la forma d' un triangul rectangul y serveix
pera marcar ánguls de 45° y també paraleles. Car-
tabón

CARTABÓN A. f. Entre Ms fusters de ribera s' ano-
mena aixís un' eina de cinch o sis polsades d' ampie
y deu o dotze de llarcli, circular o retallada pél cantó
de fora pera posar els cartabóns a escaire ais tau-
lóns. Cartabona.

CARTAGENER, A. adj. Natural de y pertanyent a
Cartagena d' Espanya. Cartagenero.

CARTAGINÉS, adj. Natural de Cartago y lo per-
tanyent a aquella antiga ciutat d'Africa. Cartaginés.

CARTAGO VETUS. Geog. ant. Nóm de Cantavieja,
prov. de Tero!, en temps deis romans.

CARTAMINA. f. Quim. Principi colorant de les
flors de la safranera borda. Cartamlno.

CÁRTAMO, m. Bot. SAFRA BORT.

CARTANYA. Geog. Caseriu del terme de Sempe-
re, prov. de Valencia.

Cartela d' estil
gótich

CARTEJAR. v. a. Ant. Fullejar un llibre. Hojear.

CARTEJARSE. v. r. Correspondre's unes persones
;ib altres per medí de cartes. Cartearse.

CARTELA, f. Entre esculptors repéu pera sostindre
algún pes, y entre ferrers el ferro que sosté 'Is bal-
cóns que ixen mólt enfora. Car-
tela, repisa, ménsula. ll Arqnit.
Banqueta qu' eixint del plá ont
está colocada serveix pera sos-
tindre o rebre algún aditament
de la constrticció. Ménsula.

CARTELL. ni. V escrit que 's
posa a algún paratge públicli
pera anunciar alguna cosa Car-
tel, rótulo. II El paper escrit ab
que un desafía a un altre pera
bátre's'hi. Cartel.

CARTELL D' EXCOMUNió. La carta o despaig d' ex-
comunió qu' expedían els tribunals pontificis pera '1
descubriment d' alguna cosa que 's suspitava haver
estat robada o be amagada maliciosament. Paulina.

PLANTAR CARTELLS. fr. Fixar papers infamatoris o
satíriclis contra aigú en llochs públichs. Poner cedu-
lones; fijar edictos. II Fixar en llochs públichs els
edictes d' algúns tribunals, o 'Is d' excomunió a les
iglesies. Poner cedulones.

CARTELLÁ. Geog. Poblet del ajuntament de Sant
Gregori, prov. de Qirona.

CARTELLATGE. m. Bot. TORTELLATGE.

CARTELLES. f. pl. Blas. Peces rectangulars en
forma de cartes de jugar que 's posen al escut for-
niant cinch rengles o bé alternativament, set sense-
res y deu mitjes, les sis talledes y les quatre parti-
des Cartelas

CARTELLER. m. Qul fixa'ls cartells per les parefs
y les cantonades. Cartelero.

CÁRTER, ni. Qui porta les cartes del corréu a
les cases deis subgectes a qui van dirigides. Cartero
II Qui fá cartes pera jugar. Naipero, cartero.

CARTERA. Bossa feta de pell o de roba pera guar-
dar'hi cartes y altres papers doblegats. Cartera. ||
Bossa de cuiro o de cartró cubert de badana pera
posarla demunt la taula d' escriure y ficar'hi 'Is pa-
pers dins. Cartera, carpeta. || Bossa de badana o de
altra cosa en que 'Is nois hi porten e!s Ilibres y '1
cartipás quan van a estudi. Vademécum, cartapacio.
II El trocet de roba que tapa la boca de les butxa-
ques de les americanas y d' altres peces de cós. Car-
tera, portezuela, golpe.

CARTERETA. f. dim. Carterica, carterilla, car-
terita.

CARTESIÁ, NA. adj. Qui segueix el sistema de
Descartes o lo que li pertany. Cartesiano.

CARTETA. f. dim Cartita.

CARTÍLACH. m. Anat. TENDRUM.

CARTILAGINÓS, A. adj. Anat. Lo que consta de
tendrúms. Cartilaginoso.

CARTILLA, f. Testimonial que 's dona ais eccle-
siástichs pera que consti que son ordenats. Cartilla.
II Paper pautat que 's posa sota del d' escriure pera
fer les ratlles dretes Falsilla, pautilla. || CARTA, 2.
Náut. Llibre o tractat en que 's defineix el nóm y us
de les peces, aparells y maniobres d' una ñau; y ai-
xís se diu: cartilla marítima, cartilla de maniobra, tic.
Cartilla.

CANTAR LA CARTILLA A ALQÜ. fr. Fam. Rependre '1
dihentli lo que deu fer. Cantarle ó leerle á alguno la
cartilla.

CARTIPÁS. ni. Quadern de paper comunment pau-
tat y ratllat, pera 'Is nois que comensen a escriure a
fi de que s' avesin a fer la lletra ab igualtat. Carta-
pacio. II Quadern de paper blanch. Cartapacio. ||

CARTERA, 3.

348

CAS

CAS

cartografía, f. Tractat de les caries geográ-
fiques; art de feries. Cartografía.

CARTOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a
la cartografía. Cartográfico.

CARTÓGRAFO, in. Autor de cartes geográfiques.
Cartógrafo.

CARTOIX. m. Reüigiós del ordre de Sant Bruno.
Cartujo.

CARTOIXA. f. Ordre relligiosa nióltestreta funda-
da per Sant Bruno. Cartuja. |¡ Monestir de cartoixos.
Cartuja.

CARTOIXA. ni. Ter. Mena de raini. XAREL-LO.
CARTOLARI. m. Ant. El Ilibre eii que '1 notari
posa y guarda peí seu ordre 'is registres de les es-
criptures y altres ¡nstruments, pera qu' en tot tenips
se trovin. Protocolo. || Ant. Llibre de perganii ont h¡
liá copiats els privilegis y escriptures de les iglcsies,
nionastirs y altres corporacións. Cartulario, tumbo.
II Ant. For. El notari. Cartulario.
CARTOLOGÍA. f. Cartografía.
CARTOMANCIA, f. Endevinació per niedi de les
cartes. Cartomancia.

CARTRÓ. ni. Fulles de paper enganxades unes ab
altres ab aiguacuit o pasteles. Cartón || Fulls de
paper groixtits y grans. Cartón.

CARTROLINA. f. Cartró prim y fí, regularment
blandí, que fet llenques, serveix pera brodar, fer
traus y altres coses. Cartulina. || Les nieteixes llen-
ques cubertes de seda, or o argent. Cartulina.
CARTRONER. ni. Qui fá cartróns. Cartonero.
CARTUTXERA. f. Bossa de cuiro en que Ms sol-
dáis hi porten els cartutxos. Cartuchera.

CARTUTXO. ni. La quantitat de pólvora y niuni-
cións corresponent a cada tret d' alguna arma de
foch, eiiibolicada en paper o drap pera carregar ab
facilitat; are els cartutxos son nietálichs. Cartucho.
CARTXOFA. f. La pinya y flor de la cartxofera. És
aperiiiva, t eu les obstruccións, purifica la saiicli y
és de mólt alinient. Alcachofa. i| Llás o flocli en for-
ma de cartxofa. Alcachofado, alcarchofado. || Mct.
Dit de la dona dcixada, fliiixa, peresosa. Panfila, ba-
bieca.

CARTXOFA BOSCANA. La borda. Alcacil, alcarcil, al-
caucil.
QUISAT o MENJADA DE CARTXOFES. Alcachofado.
TOT LO QUE TÉ FORMA DE CARTXOFA. Alcachofado.
CARTXOFAR. ni. Tro? de térra plantat de cartxofe-
res. Alcachotal.

CARTXOFER. m. CARTXOFERA.
CARTXOFERA. f Bot. Planta conreuada de la fam.
de les coinpostes, de 1' alsaiia de tres a quatre peus,
que té les falles Mar-
gues y retallades, d' un
vart ciar pél indret y
cendrós pél revés ab
les penques ampies,
groixudes, acanalades
y fibroses. Alcachofa,
alcachofera

CARTXOFERAL.
111. y

CARTXOFERAR. m.
C.ARXOFAR.

CARTXOTYCART-
XOT DE FRARE. m.
Ter. BESCOLLADA.

CARTXOTEJAR. v.

a. Ter. BESCOLLEJAR.

CAS. ni. Succés, esdevenimeiit. Caso. || Casuali-

tat. Caso, acaso. || Assumpte que 's proposa a algú

pera consultaili y demanarli 'i seu parer. Caso. ||

Grani. La diferenta significació deis nóms per niedi

Cartxofera

de la terminació o preposició que 'Is acompanya.
Caso. II Ant. La forma o aire de les lletres de niá.
Caso. II Entitat, importancia, estimació, apreci. Caso.
II Cosa, cóni: // ha passat un cas xocant. Caso || Ter.
La esquena del ganivet. Recazo, lomo. 1| adj. De cap
valor. Nulo, de ningún valor, caso.

A CAS PENSAT ni. adv. Expressanient, ab tota in-
tenció. De caso pensado.

ANÉM AL CAS. Loe. fant. S' usa pera que, deixant
apart lo accessori 's passi a tractar de lo principal.
Vamos al caso.

AQUÍ ÉS, O ESTÁ, O AQUEST ÉS EL CAS. Loc. Aquí
está la dificultat. Ese es el diablo.

AQUÍ SERÁ 'L CAS. Loc. fam. Manifesta que 's tcm
que pugul succeir un perill. Ahi será el diablo.

AlXÓ NO ÉS DEL MÉU CAS. Expr. fam. Aixü no 'in
toca a mi o no es de la meua obligado. Eso no es
cuenta mia, ó no es de mi incumbencia.

CAS APRETAT O APURAT. Lo de difícil resolució.
Caso, trance apurado, apretado.

CAS DE CONCIENCIA. Teol. Se diii de les accións de
les persones, ab relació ab la seua conciencia. Caso
de conciencia.

CAS DE CORT. For. La causa que deu ésser portada
a un tribunal supréni, o que pot conieiisars'hi pres-
cindint deis inferiors. Caso d: corte

CAS DEL DLMONI O DE MIL DIMONIS: CAS APRETAT.

CAS DE MENYS VALER. La acció de que resulta des-
prestigi o deshonor. Caso de menos valer.

CAS DE PRiviLEGi. For. Se diu respecte del delicie
de que deu entendre un altre jutge distiiit del coniú.
Caso de privilegio.

CAS DE VENTURA. Desgracia impensada. Azar, caso
siniestro.

CAS FAVORABLE. For. El que '1 dret afavoreix par-
ticularnicnt. Caso favorable.

CAS IMPENSAT. Succés iiupensat. Caso fortuito,
emergencia.

CAS QUE: EN CAS QUE.

CAS RESERVAT. Pecat de tal naturalesa que sois el
pot absoldre 'I superior o algún altre que estigui ex-
pressaiiient autorisat pera ferho. Caso reservado.

DE GRAN CAS. 111. adv. De iiiólta coiisideració, im-
portancia o entitat; y aixís se diu: ES COSA DE ORAN
CAS. De lomo y lomo.

DONAT CAS, O EN CAS QUS, O EN CAS DE, O EN TAL
CAS. ni. adv. Siiposat, si succeeix. Dado ó pues/o caso,
demos caso, supongamos, dado que, caso ó en caso que,
demos de barato, aun cuando

EN ALTRE CAS. ni. adv. EN ALTRA OCASIÓ.

EN CAS D' IGUALTAT, VALERSE' S DEU AL AMICH.
Loe. prov. Denota que 1' ordre de la caritat prefereix
els propis ais extranys. La caridad bien ordenada em-
pieza por si mismo.

EN TOT CAS. m. adv. Sigui lo que sigui, o de qual-
sevulla maneía que sigui. En todo caso

ES CAS NEOAT. Loc. fam. Ésser qitasi impracticable
o iinpos'^ible alguna cosa. Es caso negado.

ÉSSER CAS. fr. CONVINDRE.

ÉSSER O NO DEL CAS. fr. FER O NO AL CAS

ÉSSER TOT UN CAS O UN CAS DE CASSOS. fr. Fam.
Ésser un cas apuradíssiiii. Ser un caso del diablo.

ESTAR O NO AL CAS. fr. Fam. Atendré o no, estar o
no entera t de lo que 's parla. Estaj ó no en el caso.

FER O NO FER AL CAS. fr. Vindre o no a tom de lo
que 's tracta, o convindría per algún efecte. Venir ó
no al caso, ser ó no de! caso.

FER o NO FER CAS D' ALGUNA COSA. Apreciarla o
no. Hacer ó no caso, ó cabal.

NO FER CAS DE RES. fr. Denota qu' algú no s' inco-
moJa per res, o que no 1¡ fa res que succeeixi lo qtie
succeeixi. Echarlo todo d palacio; tanto se le da por lo
que va como por lo que viene.

NO FER CAS D' ALGÚ. fr. Despreciailo o no recor-
darse d' ell en lo que devía ésser ates. Contar con los
muertos ó entre los muertos.

NO FOS CAS QUE. Loc. fam. Denota que 's tem que

CAS

CAS

349

succeelxi lo que no 's voldría que succeis. Mo fuese
que.

FER EL METEiX CAS. III. adv. FER LA METEIXA RAO.

¡QU' ES CAS! O ¡QU' ES CAS D' AIXÓl O ¡QU' ES CAS
D' ULLERES SI NO TÉ ÑAS! Locucións negatives. No
puede ser; de ningún modo: en ninguna manera.

SI PER CAS. 111. adv. EN CAS QUE.

viNDRE PER UN CAS RODA T. fr. Succeir alguna cosa
per casualitat, pero a teiiips oportú. Venir rodado.

CAS CONGOS. Geog. Caseriu del terme de Fela-
nitx, Mallorca.

CASA. f. Edifici fet per habitar. Casa. || Conjunt
de persones que formen una familia. Casa. || La des-
cendencia o llinatge que té un meteix nóiii de casa y
vé del meteix origen. Casa || Al joch deis escachs
y de les dames, cada quadret de la taula. Casa, ca-
silla. II Els interessos y profit que dona una casa; y
aixís se diu: la casa 'ns manté. Casa.

CASA ADOBADA, LA MORT DEL HERÉU. Ref. Que 's
diu perqué 'Is que 's fan cases, solen morir enprou-
feines coniensen a disfrutarles. La casa hecha, y el
huerco á la puerta, ó casa hecha sepultura abierta.

CASA D' AROENTER. Ant. SECA.

CASA D' AIOUA: BOTELLERÍA.

CASA DE BOiGS: BOGERÍA. || Aquella en que hi há
falta de govern. Casa de locos ó de orates.

CASA DE BOMBES. L' edifici ont hi liá les bombes
de vapor pera disminuir 1' aigua d' una resclosa. Ca-
sa de bombas.

CASA DE CAMP. La construida fora de la població
pera passar 'lii cert temps del any. Casa de campo ó
de recreo; quinta.

CASA DE CARiTAT. Establinient ont s' lii recullen els
pobres sense amparo. Casa de caridad; de beneficen-
cia, hospicio.

CASA DE DESPESES O DE POSADA. Casa particular
ont s' lii admeten alguns hostes pagant lo que 's con-
vé. Casa de huésp?des; casa de posada ó de posadas.

CASA DE DÉU O DEL SENYOR, D' ORACIÓ O DE
üEVOClÓ. La iglesia. Casa de Dios ó del Señor ó
de oración.

CASA DE JOCH. La casa pública ont s' hi reuneixen
alguns pera jugar. Casa de Juego.

CASA DE MONEDA: SECA.

CASA DE PAGÉs. Casa de llaurador. Cortijo, casa de
labranza.

CASA DE PAGO. Llóch públich ont s' hi paga. Paga-
(iuria.

CASA DE RELLIGIÓ. CoHegi, convent, nionastir. Casa
de religión

CASA DE DUES PORTES FÁ DE MAL GUARDAR. Ref. li-
teral. Casa con dos puertas, mala es de guardar; lo que
quieras le haré, mas casa con dos puertas no te guar-
daré.

CASA DEL COMÚ. La Casa de la vila o ciutat ont
r ajuntaiiieiit hi té les seues juntes. Casa consistorial
é casas consistoriales.

CASA DEL DELME. La qu' era destinada pera guar-
dar 'I delme. Casa diezmera ó excusada.

CASA DE LA CIUTAT, DE LA VILA: CASA CONSISTO-
RIAL.

CASA DELS BORTS O BORDERÍA. La casa pública
ont hi recullen y críen ais borts y altres criatures
desamparades. Inclusa, casa de expósitos.

CASA FORTA. La que per la qualitat deis materials
y estar ben construida és de mólta duració. Casa
juerte. \\ La que serveix d' habitació y está fortifica-
da pera defensars 'hi contra 'Is eneiiiichs. Casa fuer-
te. II Mólt rica. Casa fuerte ó poderosa.

CASA NOVA, SEPULTURA DE LA AtORT. Ref. CASA
ADOBADA, LA MORT DEL HERÉU.

CASA PAIRAL. Aquella de que treu origen un llinat-
ge. Casa paterna.

CASA PER CASA O DE CASA EN CASA. m. adv. Anar
de r una al altre sense deixarne cap. Calle hila, casa
por casa, de casa en casa.

CASA PRINCIPAL. La qu' és gran o rica respecte d' al-
tres. Casa principal.

CASA PÚBLICA O DE PROSTiTUCió. La de les dones
de mala vida. Burdel, casa de prosti ación.

CASA RElAL. El Palau del rei. Casa real. \\ Les per-
sones reials y '1 conjunt deis seus familiars. Casa real.

CASA SANTA. La de Jerusalém ont hi há '1 Sant se-
pulcre de Jesucrist. Casa santa.

CASA SOLAR. La de noble antiguetat. Casa solar ó
solariega.

ANAR DE CASA. fr. Anar ab roba sensilla o d' estar
per casa. Estar de casa, estar ó hallarse de trapillo.

A QUI FÁ UNA CASA O 'S CASA, LA BOSSA Ll TOR.NA
RASA. Ref. Denota qu' en dites ocasions se gasta mólt
de diner. A quien hace casa ó se casa la bolsa le queda
rasa.

BENEITA CASA ÉS AQUELLA QUE TÉ OLOR DE VELL
TOTA ELLA. Ref. Significa que 1' antigor de les cases
denota que son principáis o riques. Bendita casa es
aquella que huele á anticua toda ella.

BÓ ÉS ANAR A VISITAR, PERO ÉS AllLLOR A CASA ES-
TAR. Reí. Ab que s' aconsella '1 retiro. No hay cosa
más buena que eslar uno en su celda.

CADA CASA ÉS UN MÓN. LoC. fam. CADA TERRA FÁ
SA GUERRA.

CADA HÚ A CASA SEUA FÁ L QUE VOL. Ref. CADA
HÚ DEL SEU 'N FÁ 'L QUE VOL.

CADA HÚ A CASA SEUA Y DÉU A LA DE TOTS, O CADA
HÚ QUE S' ESTIGUI A CASA SEUA O QUE 'S CUIDI DE
CASA SEUA O QUE 'S CUIDI DE LA SEUA CASA. Ref. Sig-
nifica que convé que les fainilies visquiíi separades
pera evitar disputes y disgustos. Cada uno en su casa
y Dios en la de todos.

CADA HÚ SAB A CASA SEUA ONT HI PLOU. Ref. De-
nota que cada hú coneix millor que un altre lo que li
convé. Cada uno sabe dónde le aprieta el zapato.

CASES FETES DE ROBAR, LES VEURÁS ENDERROCAR.
Ref. QUAN DE MAL JUST VÉ L' ANYELL, MAL PROFIT
FARÁ LA PELL.

CÁURELI A ALGÚ LA CASA SOBRE, fr. Met. fam. Pa-
tir alguna gran opressió. Caérsele á alguno la casa á
cuestas.

CÓ.M UNA CASA. lu. adv. Molt notable, d' importan-
cia o coiisideració; y aixís se diu: és un füósop cbm
una casa. De consecuencia, como una casa, ó como una
loma, ó de tomo y lomo, de gran tomo.

DE CASA. m. adv. Se diu del vestit ordinari o sen-
sill que s' usa a casa, cóm: Va de casa. Casero. || Fa-
miliar d' alguna casa. Casero.

DE FORA CASA O FORASTERS VINDRÁN QUE DE CASA
'NS TREURÁN, O HOSTES ViNGUEREN QUE DE CASA 'NS
TRAGUEREN. Ref. Ab que 's reprén ais que volen ma-
nar a la casa deis altres. De Juera vendrá quien de casa
nos echará.

DITXOSA LA CASA EN QUE HI HÁ CORONA RASA. Ref.
Denota que 'Is ecclesiástichs solen ésser 1' amparo
deis seus. Do no hay cabeza raida, no hay cosa cum-
plida.

A CADA CASA COUEN FAVES, Y A LA NOSTRA A CAL-
DERADES. Ref. Denota que a tot arreu hi há travalls y
cada hú creu que 'Is seus son els mes grans. En todas
partes cuecen habas y en mi casa á calderadas.

A LA CASA DE'L JUGLÁS, TOTHOM BALLA'L CONTRA-
PÁS O LA CANALLA ÉS SALLADORA. Ref. Denota que
les costums de la familia o del súbdit solen ésser
conformes a les deis pares o superiors. En la casa del
gaitero todos son danzantes, ó en la casa del alboguero
todos son albogueros.

A LA CASA QUE NO HI HÁ PÁ, TOTHOM CRIDA, Y
TOTHOM TÉ RAO. Ref. Denota que la miseria sol
ocasionar disputes o baralles al sí de les families.
Donde no hay harina ó en la casa donde no hay hari-
na, todo es mohína.

A LA CASA QUE NO S' HI RENYA, NO HI HÁ PÁ. Ref.
Denota que pera aumentar els interessos és necessa-
ria 1' activitat en els que governen, y qu' és mólt
perjudicial llur descuit. Casa reñida, casa regida.

350

CAS

CAS

EIXIR DE CASA. fr. Se diu de la primera vegada que
ix d' ella 'I qui no podía eixii per iiialaltía o per altre
iiiotiu. Salir de casa.

ÉSSER A LA DARRERA CASA. fr. Ésser mólt pobre.
No tener tras que pasar ó sobre que Dios le llueva.

FER CASA. fr. Adquirir, procurarse interessos. Hacer
casa.

FER L' HOME A CASA. Volar manar a casa ab exage-
ració y gallejant. Oler la casa á hombre.

FERNE UNA CÓM UNA CASA. fr. Fer alguna malifeta
de consideració. Hacer una como un templo.

LA CASA EN CANTÓ Y LA VINYA EN RACÓ. Ref. De-
nota que la casa cantonera té nióltes ventatges, y
que convé que la vinya estigui lluny del canií pera
que 'Is que passen no 'n cuUin raíms. Casa en canto
y viña en pago, ó casa en cantón y viña en rincón.

LA CASA ONT S' HI TRAVALLA, MAI HI FALTA PÁ NI

TALLA. Ref. Denota que '1 travall proporciona la sub-
sistencia y 'Is auinents de la casa. Qnien trabaja me-
dra, ó quien trabaja tiene alhaja, ó la casa en que se
trabaja, nunca está sin pan ni paja.

LA CASA QUE NO TÉ PAU, MÓLTES NITS NO "S TANCA
AB CLAU. Ref. Denota que 'Is niarits y mullers que
no viuen bé, 1' un per 1' altre descuiden la casa y 'Is
interessos. La casa en que siempre hay guerra muchas
noches no se cierra.

MUDAR DE CASA. fr. Deixar la casa en que s' habi-
tava pera passar a viure a un' altre. Mudar de casa.

NO CABRÉ EN TOTA LA CASA. fr. Met. fúm. Estar
r amo mólt enujat ab tots. No caber en toda la casa.

NO EIXIR DE CASA. fr. Estars 'iii per necessitat.
Guardar la casa.

NO TiNDRE CASA NI ALBERCH. fr. Fam. Estar algii
mólt pobre. No tener casa ni hogar, ó sobre que caerse
muerto.

OFERIR LA CASA A ALGÚ. fr. Donarli entrada pera que
hi vagi sempre que vulgui. Franquear, ofrecer la casa.

PARAR CASA A ALGÚ. fr. Moblarla pera que pugui
habitar 'hi. Poner la casa á alguno.

PARAR CASA APART. Separarse 'Is que vivíen junts.
Poner casa aparte.

PARAR O PLANTAR CASA, fr. Pendre casa, establirse
de nou cóm a cap de familia. Poner, asentar casa.

PER SA CASA MIRA POCH EL QUI JUGA O MIRA AL
JOCH. Ref. Denota lo mólt perjudicial qu' és 1' aficio-
narse massa ais jochs. No tiene á su casa apego el que
juega ó mira el juego.

PLEGAR CASA. fr. Fam. Mudar de residencia o do-
micili. Levantar la casa.

QUl GASTA MES DEL QUE TÉ, HA D' ANAR CASA A
LLOGUER. Ref. Denota que cada hú ro deu gastar mes
de lo que li permeten les senes facultáis. Quien gasta
más de lo que gana, vestirá de telaraña.

QUI NO TÉ CASA PER SÍ, DE MÓLTS HA D' ÉSSER VE¡.
Ref. Denota que qui no té casa propia, ha de mudar
sovint de casa. El que no tiene casa de suyo, vecino es
de todo el mundo.

QUI TOT HO VOL AVERIGUAR CASA SEUA HA DE PLE-
GAR. Ref. Denota que '1 qui s' éntrete mólt en averi-
guar les coses d' altres per forsa ha de descuidar les
seues. Quien las cosa mucho apura no tiene vida segura.

¿QUi 'T FA CUIDAR DE CASA D' ALTRE? Loc. Jam. Ab
que 's reprén a qui 's cuida de lo que no li períoca.
¿Quién le dio vela para este entierro?

ÉSSER LA CASA D' EN GARLANDA O DE MAL GOVERN.
fr. Fam. No haver 'hi ordre ni concert Andar manga
por hombro.

ÉSSER MÓLT DE CASA. fr. Tindre algú mólta fran
quesa ab una familia. Ser muy de casa.

ÉSSER TOTS DE CASA. fr. Fam. Denota que no s' han
de gastar cumpliments ab les persones ab qui 's té
mólta amistat Ser todos de casa.

SI A TA CASA HI ENTRA MÓLT BÉ, MIRA SE.MPRE CÓM
HI VÉ. Ref. Denota que s' ha de tindre mólt de cuida-
do ab els uiedis d'adquirir. Si tu casa mucho tiene,
mira siempre cómo viene; ten hacienda, y mira bien de
dónde venga.

SI A TA CASA HI HÁ BONANSA, NO HI SERÁ SI FAS
FERMANSA. Ref. Denota que '1 fer fiansa per algú sol
perturbar la tranquilitat y causar mólts nials ratos.
Si haces por alguien fianza, no habrá en tu casa bonanza.

TINDRE LA CASA PLENA CÓM OU. fr. TJNDRE 'HI TOT
EL BÉ DE DÉU.

CASA ANTÜNEZ Geog. Barriada del dist. niunpal.
de Barcelona.

CASA-BLANCA. Geog. Caseriu del terme de Que-
sa, prov. de Valencia.

CASA CREMADA. Geog. Caseriu del dist. munpaL
de Corbera. prov. de Barcelona.

CASA DE LA PATRIA. Geog. Caseriu del terme
de Tuéjar, prov. de Valencia.

CASACA, f. Vestidura o' home que s' ajusta al cós
demuut 1' armilla, ab niánegues y faldons estrets que
penjen sois per derrera. Casaca, fraque.

CASACA D' ARNÉS, f. Anl. COTA DE MALLA.

GIRAR LA CASACA, fr. Met. fam. Ferse algú del par-
tit contrari al que seguía. Volver la casaca, mudar de
casaca.

PASSEJAR LA CASACA, fr. Met. fam. Anar péls ca-
rrers sense cap obgecte ni fí determinat. Pasear la
casaca.

CASACASSA. f. aum. Casacón.

CASACÓN. ni. Casaca gran que 's porta demunt
de tota la demés roba pera abrigarse. Sobretodo.

CASADA f. La familia d' alguna casa. Familia. Ii
La muller d' algú. Casada.

LA MILLOR CASADA ÉS LA QUE NO TÉ SOGRA NI CU-
NYADA. Ref. literal. Aquella es bien casada, que no tie-
ne suegra ni cuñada.

CASADEMUNT (Joseph). ntog. Arquitecte distin-
git nat a Barcelona 1' any 1804 y niort V any 1868>
Va ésser director de la Escola d' Arquitectura de
Barcelona, catedrátich de la Escola professional de
Mestres d' obres y membre de la Academia de Belles
Arts de la meteixa ciutat. L' any 1837, al nioment
d' aterrarse '1 famós convent de Sta Caterina, un
deis millors edificis gótichs de la ciutat comtal, cre-
mat dos anys abans, la Junta de Comers va comissio-
nar al Sr. Casademunt pera que 'n fes els plans. Ab
els borradors d' ell, 1' any 1886 se publica la mono-
grafía de la iglesia y del claustre d' aquell convent.

CASADESÚS (Plá de). Grog. Planet que hi há en-
tre La Baells y La Nou, prov. de Barcelona.

CASADET, A. m. y f. dim. Casadillo, casadilla.

CASADEVALL (Gayetá). Biog. Mestre compositor
de música relligiosa, organer y pianista. Va posar en
música bona part de les poesíes místiques de mossen
Jascinto Verdaguer y va morir a Barcelona l'any 1903.

CASADOR, A. m. y f Se diu de la persona que ja
té prou etat pera casarse. Casadero.

TINDRE LA CASADORA. fr. ANAR ACASARAT.

CASAFABRE. Geog. Poblé del depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Virgá; és
a la vora de la valí de Bules y té 103 hab.

CASAFAGES (Gabriel). Biog. Doininich del s¡-
gle XV, teólech y escriptor tomista, natural de Bar-
celona. Va ésser un del tres escuUits pera anar l'any
1463 a Roma a tractar una qüestió que havía fet mólt
de soroll. L' inquisidor barceloní Rossell havía con-
demnat, per herética, la afírmació, sostinguda péls
franciscans, sobre si la sanch vessada per Jesucrist a
la passió, havía de créurer's unida a la divinitat hipos-
táticament lo meteix que '1 cós quan va ésser sepultat.
Durant tres díes se va discutir en presencia de Pío II,.
deis cardenals y de mólts savis, sostenint irá Casa-
fages la téssis en favor de la condemna feta pél inqui-
sidor Rossell, confirmant el papa '1 seu parer, aixó
és: que la sanch de Cristo niereixía adoració per es-
tar unida ab la divinitat. Casafages va escriure algu-
nas obres relligioses en llatí, ce les quals n' esmenfa
quatre títols en Torres Amat en les seues Memorias.

CAS

CAS

3j1

CASAFONT. Geog. Caseriu del tertiie de Naves,
prov. de Lleida.

CASAFORT. Geog. Caseriu del tenne de Nuiles,
prov. de Tarragona.

CASAL, in. Ant. Arrabal. || BUCH D' abelles. ||
L' área que compren la superficie de térra ont se vol
edificar. Solar, casal.
CASALOT. m. Casa gran. Caserón.
CASALS. Geog. Caseriu del terme de Serinyá,
prov. de Girona.

CASAMADA Y COMELLA (IVlanel). Biog. Frare
de la Mercé, graniáticli y orador distiiigit. Nat a Bar-
celona r any 1772 y iiiort 1' any 1841. Va ésser exa-
minador sinodal de Girona y niembre de 1' Academia
de Bones Lletres. Queden d'ell algúns sernións sobre
aconteixeinents importants. Es autor d' algunas
obres didáctiques sobre gramática poesía y elo-
qüencia, estainpades a Barcelona.

CASAMATA, f. Volta que 's fá en alguna part de
la muralla, ont s' hi posa una batería pera defensa
del fosso. Casamata, plaza baja. || Pou que 's fá al
terraplé deis baluarts pera sentir si s' hi fá alguna
mina. Casamata. 1| Obra que ix al fosso, a la cavitat
que fá la muralla per sota deis rebellins y baluarts,
ont s' lii posa una pega d' artillería cuberta pera
ofendre ais assaltants y fer mal a les trinxeres ene-
migues. Casamata.

CASAMENT. ni. Contráete íet entre lióme y dona
ab les degudes ceremonies per 1' Iglesia pera viure
niaridablement. Casamiento.

EL CASAMENT HA D' ÉSSER A OUST. Loc. fam. De-
nota que la elecció de marit o de muller ha d' ésser
Iliure y espontánea. Matrimonio y señorío no quieren
fuerza ni brio; el casado descontento siempre está en
tormento.

FER UN CASAMENT. fr. Proposarlo a les parts y fer
que hi convinguin. Ajusfar una boda.

FER UN CASAMENT DOBLE, fr. Casarse pare y fill ab
inare y filia, o niare y fill ab pare y filia. Hacer un
casamiento doble.

NO Hl hA CAP CASAMENT POBRE NI CAP MORT RICA.
Denota que al tenips de celebrarse 'Is casaments, co-
munment se pondera mes de lo que 's té, y 's dismi-
nueix quan arriva '1 cas de morir. Ni boda pobre, ni
mortuorio rico.

NO HI HÁ CAP. CASAMENT SENSE FLORS, NI CAP MORT
SENSE PLORS. Rej. Denota que 'Is casaments se cele-
bren ab alegría, y que la trisíesa y sentiment acom-
panyen a la mort. No hay boda sin canto ni mortuorio
sin llanto.

SI VOLDRÁS BÉ ACERTAR, AL CARRER T' HAS DE CA-
SAR. Ref. SI VOLS ÉSSER BEN CASAT, etc.

SON CASAMENTS DE DÉU NOS DÓ O QUE DÉU ELS
BENEESCA. Loe. fam. Se diu deis que 's fan per al-
gúns fins partlculars, que
a qui menys convenen és
ais que 's casen. De es-
tos casamientos que Ma-
riparda tiace, á unos pesa
y á otros place.

CASAMENTER, A. m.
y f. Persona que propo-
sa y ajusta casaments.
Casamentero.

CASAMÍ. Orog. Un
deis pichs mes enlairats
del macis del Canigó
(2.422 m.).

CASAJVIITJANAYAL-
SINA (Joan). Biog. Com-
positor musical y flau-
tista de mérit. Va néi-
xer a Barcelona 1' any
1805 y morir a Valencia '1 1881. Va estar algúns
anys fo.niant part de 1' exércit francés en quali-

Joan Casamitjana y Alsina

tat de músich. L' any 1830 va tornar a Barcelona y
ais dos anys se 'n va anar a Cuba, éssent músich de
regiment fins al 1857. El 1866 guanyava un prenii en
concurs públich obert per 1' Ateneu Cátala de Bar-
celona, cridant 1' atenció del jurat per les notables
qualitats artístiques del seu travall.

CASANELLA. f. Gala del roure, ballaruga.

CASANOVA DE VALLS. Geog. Caseriu del terme
de Giiixes, prov. de Lleida.

CASANOVA o CASANOVAS (Rafel de). Biog.
Derrer conceller en cap del govern municipal de Bar-
celona. Elegit pera 1' elevat cárrech 1' any 1713, tro-
vantse la ciutat sitiada per les trepes castellanes y
franceses, va cumplir els seus devers de ciutadá y de
conceller fins a caure ferit al Portal Nou el día 11 de
Septembre de 1714, al entrar a Barcelona 1' exércit
que arrebassá les Ilivertats de Catalunya.

— (JOAN). Biog. Cardenal y escriptor notable. Nat
a Barcelona després de'niitjans del sigle XIV y mort
a Florensa 1' any 1436. El Sant Pare Marti V el va
fer mestre del Sacre Colegi en 1418 y mes tart bisbe
de Cerdenya, éssent'ho després d'Elna. L'any 1427 va
tornar a Barcelona ab la cort d' Alfóns V d' Aragó.
de quin reí era confessor. En 1430 l'esmentat Papa el
va nonienar cardenal Va ajudar a Eugeni IV contra
'Is cismáticlis de Basilea y 1' any 1431 va rebre '1
titol d' administrador perpetuo del bisbat de Girona.
Qnan se tractava d' escullir un succesor al Papa Eu-
geni, el rei d' Aragó '1 va posar entre 'Is niereixedors
de la tiara. És autor deis tractats: De potestate Papce
supra concilium y Contra sclüsmaticos Basileenses.

— Y ESTORACH (ANTONI). Biog. Pintor d' historia y
de costums, nat a Tortosa 1' any 1847 y mort 1' any
1896. Va passar a Madrit y a París els millors anys
de la seua carrera, liavent'hi exposat obres niólt ce-
lebrades péls inteligents. Havía estat pensionat a
Roma en 1871 per la Diputació de Barcelona. Va ob-
tindre algúns premis y distincións en públichs con-
cursos.

— Y MIR (RAMÓN). Biog. Home públich niólt entes
en agricultura. Va morir a Barcelona 1' any 1875. Eli
y '1 conite de Fonollar varen fundar 1' Institut Agri-
col Cátala de Sant Isidro. Havía estat comissari regi
d' Agricultura a la provincia de Barcelona, diputat
provincial, president de 1' Económica d' Amichs del
País, membre de 1' Academia de Ciencies y de mól-
tes mes. Va escriure algunes memories agrícoles de
temes prácticlis ben interessants, quins origináis
queden inédits, éssent niólt poch lo que va fer es-
tampar

CAS A NOVES (Antoni). Biog. Pintor bareeloní del
sigle XVII que, junt ab un altre pintor, en Ramón Pla-
nella, va fer de nou 1' any 1653, per encárrech de la
ciutat, el gegant y la gegantesa pera les professóns
del Corpus.

CASAQUETA. f. y

CASAQUILLA, f. dim. Casaquilla.

CASAR, v. n. Contreure matrimoni. Coinunment
s' usa cóm recíproch. Casar. || v. a. Autorisar ab la
seua presencia, el rector o un altre sacerdot, ab lli-
cencia expressa, el sagrament del m itrimoni. Casar.
II Met. Unir o juntar una cosa ab un' altra. Casar. ||
En el joch, posar el diner que s' ha de jugar o tra-
vessarlo a la sort. Meter. || Met. Disposar algunes
coses de manera que íassen joch o tinguen correspon-
dencia unes ab altres. Casar.

A QUI 'S CASA LA BOSSA SE Ll TORNA RASA. Ref.
Pondera 'I mólt gasto que un casament implica. El
que se casa ya puede preparar el bolso.

CASARSE AB LA PROMESA D' ALTRE. fr. Soplar la
dama-

EL QUI LLUNY SE 'N VA A CASAR, VA ENGANYAT O VA
A ENGANYAR. Ref. Adverteix que per encertar el ma-
trimoni convé mólt que 's coneguin y 's tractin els
que s' han de casar. Quien lejos va á casar, va enga-
ñado ó va á engañar.

352

CAS

CAS

ESTAR CASAT AB ALGUNA COSA. fr. Met. Ésser mólt
aficionat u obstinat ab alguna cosa, cóiii: dictamen,
opinió, etc. Estar casado.

¿QUÉ NO Hi HÁ MES QUE CASARSE? Loc. fam. De-
nota que pera casarse 's uecessiteii algunes conve-
iiieiicies. Casar, casar ¿y el gobierno?

QUI 'S VOL CASAR, MÓLT S" HI HÁ DE PENSAR. Ref.

<^ue a mes del sentit recte, adverteix que 'Is assuiup-
tes d' importancia 's deuen premeditar abans d' eni-
péndrels. Antes no te cases, mira lo que liaces.

SOLS FOS CASARSE, 'S CASARÍA AB LA FILLA DEL
BUTXi, O cóm diuen altres: ENCARA QUE FOS AB UN
HASTÓ VESTIT D' HOME. Loc. fam. Ab que 's denota '1
gran desitj que té de casarse alguna dona. Sea mari-
dillo, siquiera de lodillo.

VAL MES CASARSE QUE CREMARSE. Ref. Ab que se
aconsella el matrimoni cóm a lemei contra la con-
cupiscencia. Más vale casarse, que abrasarse.

CASARILL. Oeog. Poblé del ternie d' Escunau,
prov. de Lleida.

CASAS Y AMIGÓ (Francesch). Biog. Poeta d' ce-
tre relligiós, quina vida va ésser ben curta. Va néixer
a Barcelona 1' any 1859 y va morir l'any 1887. Havía
seguit la carrera de liéis. Va guanyar distintes joles
ais certñniens literaris celebráis per la Joventut Ca-
tólica de Barcelona els anys 1885 y 1886. Aquest de-
rrer any va publicar un Ilibret titolat: La nit de Na-
dal, ramet poétich. Després de mort se reculliren els
seus travalls en un volúm titolat: Poesies (1888).

— Y BARBOSA (JOSEPH). fífo^'. .Electricista distin
git y un deis primera divulgadors de 1' electricitat
entre nosaltres. És autor deis Ilibres: Luz y color y
Manual de electricidad popular. V any 1890 publicava
la revista La Ciencia Eléctrica. Va morir 1' any 1886.
CASASSA (Riera de la). Hidrog. Afluent de la vora
del Ritort, que neix al coll de Fembra-niorta y des-
aigua una mica mes amiint d' Espinavell, prov. de
Qirona.

CASAT, DA. p. p. Casado.

CASAT Só, QUÉ M' HI DiÉHU. Denota qu' algi'ins nia-
trimonis, després de celebráis, se troven faltats de
tot lo que 'Is pot fer felissos, lo qu' és causa de que
se n' empenedeixin. Casado y arrepentido; casado y
mal día todo en un día.

CASAT Y ENMAINADAT. Expr. fani. Se diu del casat
que té filis. Casado con hijos, padre de familia.

PEPA ÉSSER UN MAL CASAT, VAL MES QUEDARSE FA-
DRÍ. fr. Que 's prén en sentit literal. Para mal casar,
miis vale nunca maridar.

QUI FESTEJA LA CASADA, LA VIDA PORTA EMPRES-
TADA. Ref. Denota que perilla niólt la vida del que
obsequia a les casades, perqué '1 marit procurará
venjarse. Quien adama ó corteja una casada, lleva la
vida emprestada.

QUI NO SIGUÍ BÓ PER CASAT, QUE NO ENGANYI A LA
DONA. fr. Fam. Se prén en sentit literal. També vol
dir que qui no serveixi per una cosa no s' ha de coni-
prometre a feria.

SI VOLS ÉSSER BEN CASAT, CASAT PÉL VEiNAT.
Ref. Aconsella que pera contreure matrimoni és
preferit un conegut de bones circunstancies, en-
cara que pobre, a qualsevol altre per riqueses
que tingui. Al hijo de tu vecina qui-
late el moco y cásale con tu hija, ó
al hijo de tu vecino mételo en casa y
dale vestido.

CASAU. Geog. Poblet del dist.
munpal. de Qausach, provincia de
Lleida.

CASAVELLS. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Qirona, parf. jud.
de La Bisbal; té agregat el poblé
de Matajudaica, tenint entre abdós
343 hab.
CASCABELL. ni. Boleta vuida de metall, ab una
nanseta, y en la part oposada un tal! que acava ab

r.ascabells
Colecció Rrmñol

un foradet a cada cap y té un ferret dins pera que
soni al bellugarse. Cascabel, cascabillo. I| CASCA-
BELLS. pl. Sonajer. || Met. Home
de poch seny. Cascabel, cabe-
cilla.

OMPLIR EL CAP DE CASCABELLS.
fr. Alborotar a aigú ab esperan-
ces falagueres pera ferli fer al-
guna cosa. Cascabelear .

SONAR ELS CASCABELLS. V. r.
Cascabelear.

TINDRE CASCABELLS AL CAP. fr.
Fam. Ésser alborotat y sense ju-
dici. Ser un cascabel.

CASCABELLADA. f. Esquc-
llada feta ab cascabells. Cas-
cabelada.

CASCABELLEJAR. v. a. Fer
soroll la lerradura per Cbtar mal
clavada. Chacolotear, chocolo-
tear, guachapear, chapear.

CASCABELLET. m. dim. Cascabelillo, cascabe-
Uto.

CASCABELLITO. m. Bot. Mena de pruna petita y
rodona, de color purpúreo fosch, de gust dols, y que
se 'n treu fácilment el pinyol. Cascabelillo, ciruela
de dama.

CASCADA, f. Salt d' aigua natural o artificial.
Cascada, catarata.

CASCADURA, f. Ter. Cop, contusió. || El mal deis,
pits de les dones que
críen, proceden! de la
llet que se 'Is lii glassa.
Pelo.

CASCALL m. Bot.
Planta anyal de la fam.
de les papaverácees, me-
dicinal , de fulles llar-
gues, partides alentorn
y agafades sense qúa a
les cames; les flors son
semblantes a les roses y
de diferents colors, ab
una capseta al niitj ple-
na de llevors negres que
fan vindre son. Adormi-
dera, dormidera.

CASCALL BLANCH. El
que fá la flor blanca; del
seu fruit se 'n treu el
millor opi. Adormidera
blanca.

CASCALL BORT. Ador-
midera silvestre.

CASCALL CORNUT. El
que 's cría a la sorra de la platja y está pié d' uit
sucli groch que fá mólta pudor.
Adormidera marina, amapola boyuna.

SUCH DE CASCALL. Fam. Meconio.

CÁSCALES o CASTAYLS (Jaume). Biog. Arqui-
tecte y esculptor del sigle xiv, que va néixer a Ber-
ga, y entre quines obres niés selectes pot admirarse
el retaule major de 1' iglesia de Cornelia de Con-
flent, en marbre blandí, executat en 1345, represen-
tant escenes de la vida de Jesús. Per ordre del rei en
Pere IV, va fer a Poblet les quatre sepultures deis
infants reíais: en Pere, na María, en Jaume y Alfons.
Les obres varen ésser comensades 1' any 1366 y eren
acossades a les parets de la capella de Sant Benet.
Els fragnients arrivats fins a nosaltres mostren la
válua d' aquest artista a qui alguns crítictis anome-
nen Cascall.

CASCANAR. Geog. Caseriu del terme de Saucelles
(Mallorca).

CASCAR. V. a. Fam. Pegar. Cascar, dar, plantar.

Cascall

CAS

CAS

353

Snposat casco del rei
Jaume I el Conqueridor

CASCARILLA, f. Bot. Escorsa d' un arbre d Amé-
rica, amarga, aromática, medicinal y seniblanta a la
quina; quaii se crema fá una olor cóni de niescli. Cas-
carilla.

CASCARSE. V. a. Fam. Menjarse o béure 's al-
guna cosa. Echarse al coleto ó á cuestas, soplar,
zamparse. || envellirse.

CASCAT, DA. p. p. Cascado.
CASCATA. f. Cascada.

CASCO m. Mil. Pe^a pera cubrir y defendre'l cap.
Casco. II La mena d' ungía que teñen les cavalcadu-
res y a la qual se 'Is hi
clava la ferradura. Cas-
co, uña. 11 Anal. La clos-
ca del cap. Casco, crá-
neo. II Núat. El buch o
capacita! de la ñau. Cas-
co, buque. Il L' ámbit o
espai que ocupa una po-
blació. Casco. || Al bla-
só, '1 timbre que 's posa
sobre 1' escut cóm ador-
no principal. Casco. ||
Ariill. Qualsevol tróQ de
bomba o granada. Casco.
CASCO ACOPAT. S' apli-
ca al cavall o euga que'l té reJuit, cóm les niules.
Casquimiilerio.

CASCO AFRISONAT. Se diu del cavall o euga que '1
té ampie. Casquiderramado.
CASCÓ o CASCÚN. pron. indefinit. Ant. CADA HU.
CASCUNHORA. Expr. ant. CADA INSTANT.
CASCUT, DA. adj. Se diu del animal que té mólt
casco. Cascudo.

CASE.\T. in. Quim. Sal formada per la combinació
del ácit caséich ab una base. Caseato

CASÉICH, CA. adj. Quim. Calificació d' una sal,
un óxit y un ácit produits per la desconiposició del
forniatge. Caseico.

CASEÍNA, f. Quim. Substancia blanca, esponjosa
sense olor ni sabor, sólida y soluble a 1' aigua, que
hi liá al fonnatge. Ciseína.

CASELL. m. Cada una de les separacións per medi
d' envás, que hi liá ais niolíns d' oli pera que 'Is que
hi porten oHves les puguin tindre separadesfins que's
molguin. Atajadizo, algorín.

CASELLAS (Guillem). Biog. Inquisidor mallorquí
dal sigle XV, nat a la vila de Felnnitx. Vestí l'hábit
de Sant Domingo a Palma 1' any 1469. Fou lector de
teología en aquell convent y en el de Tortosa, arri-
vant prompte a mestre. Una visita d' ell feta al
sant pare Sixt IV, a fi de consultarli un dubte d' or-
todoxia respecte a la inscripció posada al peu d' una
imatge del convent de Palma, produi la butlla ponti-
íicia del 11 de Septembre de 1483, que fou un Irionif
pera en Casellas. Assisti al capítol de 1489 a Franga;
a les juntes de Saragosa en 1490 y al capítol de Cop-
lliure, en 1491. Exerci tots els cárrechs de la ordre,
iiiclós el de vicari general en els convents balears y
finalnient fou elegit inquisidor deis regnes de Cata-
lunya, Cerdenya y Mallorca. En 1503 provoca seria
disputa contra 'Is lulians sobre la virginitat de Ma-
ría, y a Roma aprobaren la doctrina d' en LuU. La
vila de Felanitx és acreedora al inquisidor Casellas
del aigua de la font de Santa Margarida, deis abeu-
radors y safreigs deis defores, constrnits a despeses
d' ell. Mori a Palma 1' aiiy 1516.

CASELLES. Geog. Caseriu del terme de Fonollosa,
prov. de Barcelona.

CASELLES (Les). Geog. Caseriu del terme de Vi-
lert, dist. munpal. d' Esponellá, prov. de Qirona.

CASENYAU. Geog. Caseriu del Uoch de Canejan,
en la prov. de Lleida.

CASER, A. adj. Lo que 's fá a casa o hi pertany.

DIC. CAT. — T. I.— ió.

Casero. II Lo que 's fá a les cases entre persones de
confiansa sense aparato ni cumpliments, cóm: h:ill ca-
ser, comedia casera, etc. Casero.

CASERES Geog. Poblé de la prov. de Tarragona,
bisb. de Tortosa, part. jnd. de Gandesa; és al confi
de la provincia, al peu de la serra de Pándols y té
608 hab.

CASERÍA, f. y

CASERIU. m. El conjunt de cases d' un poblé o
ciutat. Caserío, jl Conjunt de cases de pagés que no
arriven a formar poblé. Casar, caserío.

CASERNA, f. Magatsém, volta feta a proba de
bomba sota deis baluarts pera allotjat'hi tropes y
altres usos. Caserna.

CASERRES. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bis-
bat de Lleida, patt. jud. de Benabarre; és en terreno
trencat y té 489 hab.

CASES (Magi). Biog. Mestre de retórica barcelo-
ni del sigle XVII; bon teólech y missioner. Va ésser
ell qui, en un sermó predicat a la iglesia del Hospital,
va induir ais con cellers de Barcelona a fundar la casa
de dones arrepentides, obra feta 1' any 1677. Va es-
criure algnns Ilibres relligiosos de divulgació, en cá-
tala y castellá, aixís cóm també una obra literaria
en frexametres llatins.

CASES (Les). Geog. Caseriu del ter,ne de Naves,
prov. de Lleida.

CASES ALTES. Geog. Poblé de la prov. de Valen-
cia, bisb. de Segorb, jiart. jud. de Chelva; és al recó
d' Aldcmur, a la vora del riu Guadalaviar o Turia y
té 720 hab.

CASES BAIXES. Geog. Poblé de la prov. de Valen-
cia, bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és al recó
d' Aldemur, a la vora del riu Guadalaviar o Turia y
té 1,228 hab.

CASES DE CAL AVI (Les). Geog. Caseriu del dist.
munpal. de Subirats, prov. de Barcelona.

CASES DE CAMPREDÓ. Geog. Caseriu del dist.
munpal. de Tortosa, prov. de Tarragona.

CASES DE CONILL. Geog. Caseriu del dist. muni-
cipal de Tortosa, prov. de Tarragona.

CASES DE JOAN BLANCO. Geog. Caseriu del ter-
me de Monóvar, prov. d' Alacant.

CASES DE LACALLE. Geog. Caseriu del dist. mu-
nicipal de Tortosa, prov. de Tarragona.

CASES DE PATERNA. Geog. Caseriu del terme de
Ayora, prov. de Valencia.

CASES DE RIALPS. Geog. Caseriu del dist. muni-
cipal de la Baronía de Rialp, prov de Lleida.

CASES DE RIBES. Geog. Caseriu del terme d' En-
guera, prov. de Valencia.

CASES DE VINALLOP. Geog. Caseriu del dist.
munpal. de Tortosa, prov. de Tarragona.

CASES DEL BATISTA (Les). Geog. Caseriu del
dist. munpal. de Subirats, prov. de Barcelona.

CASES DEL CARTRÓ (Les). Geog. Caseriu del
dist. munpal. de Subirats, prov. de Barcelona.

CASES DEL DOSAL. Geog. Caseriu del terme de
Salardú, prov. de Lleida.

CASES DEL MAR. Geog. Caseriu del terme d" Al-
canar, prov. de Tarragona.

CASES DEL MOJÓN. Geog. Caseriu del terme de
Jarafuel, prov. de Valencia.

CASES DEL NÉGOCIANT (Les). Geog. Caseriu del
dist. munpal. de La Qarriga, prov. de Barcelona.

CASES DEL PORT (Les). Geog. Caseriu del dist.
munpal. de Barcelona.

CASES DEL RIU. Geog. Caseriu del terme de Re-
quena, prov. de Valencia. || Caseriu del terme de
Rossell, prov. de Castelló. || Caseriu del terme de Ja-
rafuel, prov. de Valencia.

354

CAS

CASS

CASES DEL SENYOR. Geog. Caseríu del tenue de
Monóvar, prov. d' Alacant.

CASES DEL SENYOR DEL CASTELL. Geog. Ca-
seríu del terine de Cornelia, piov. de Barcelona.

CASES DEL XUM (Les). Geog. Caseríu del dist.
iminpal. de Canyelles, prov. de Barcelona.

CASES DE LA CREU (Les). Geo»'. Caseríu del dist.
niunpal. de Les Cabanyes, prov. de Barcelona.

CASES DE LA RIERA. Geog. Caseríu del dist.
municipal de Castellví de la Marca, prov. de Bar-
celona.

CASES DE LA GESSERA. Geog. Caseriu del ter-
nie de Senterada, prov. de Lleida.

CASES DE LA VEGA. Gzog. Caseríu del terme de
Ayora, prov. de Valencia.

CASES DE LOS PATRONES. Geog. Caseríu del
terine de Teresa de Cofrentes, prov. de Valencia.

CASES D' EN FAMADES (Les). Geog. Caseríu del
dist. niunpal. de Cornelia, prov. de Barcelona.

CASES D' EN MATEU (Les) Geog Caseríu del
dist. niunpal. de Les Cabanyes, prov. de Barcelona.

CASES D' EN MILLAS. Ceog. Caseríu del dist.
niunpal. de Cornelia, prov. de Barcelona.

CASES D' EN ROCA (Les). Geog. Caseríu del dist.
niunpal. de Corbera, prov. de Barcelona.

CASES D' EN ROIG (Les). Geog. Caseríu del dis.
niunpal. de Corbera, prov. de Barcelona.

CASES NOVES. Geog. Veinat de Cornelia, prov.
de Girona. || Arrabal de Sant Marti de Sarroca, prov.
de Barcelona. || Arrabal del terme de Cornelia, prov.
de Girona. || Arrabal del terme de Vilademat, prov. Ce
Girona. || Arrabal de Vilanant, prov. de Girona. ||
— (LES). Caseríu del dist. niunpal. de Sant Martí Ba-
rroca, prov. de Barcelona. || —(les). Caseríu del dist.
muiipal. de Fontrubí, prov. de Barcelona. |I — (DEL
GORNAL). Caseríu del dist. niunpal. de Castellet, pro-
vincia de Barcelona. |1 — (del marcas). Caseiíu del
dist. niunpal. de Castellví de la Marca, prov. de Bar-
celona. II —(DE TORRENT). Poblé del dist. munpal. de
Paiporta, prov. de Valencia. || —(DE VELLVER). Case-
riu del terme de Vilorí, prov. de Barcelona.

CASET. m. dim. Irón. Cas dificultes. Casillo.

CASETA, f. dim. Casilla, casita. || El canipanaret
o panxa que fan les costelles de les filoses. Rocade-
ro, castillejo. II Cada un deis qiiadrets del joch de
dames. Casa, casilla. || Cada una de les petites di-
visións del calaix ont s' hi posa '1 xacolata sobre '1
paper pera batre '1 y donarli la forma de rajóla. Ca-
silla. II La barraca ont hi há 'Is burots. Casilla.

CASETES (Les). Geog. Barri de Rodonyá, prov. de
Tarragona. 1| Veinat del dist. munpal. de Plañóles,
prov. de Lleida. || Caseriu del terme de Collsuspina,
prov. de Barcelona, ij Caseriu del terme de Sant Sa-
durní d' Anoia.

CASETES D' EN RASPALL (Les) Geog. Caseriu
del dist. munpal.de Fontrubí, prov.de Barcelona.

CASETES D' IBÁNYEZ. Geog. Caseriu del terme
de Monóvar, prov. d'Alacant.

CASETES DE CORDOLLA. Geog. Caseriu del dist.
munpal. de Senterada, prov. de Lleida.

CASETES DEL CORTÉS (Les). Geog. Caseriu del
terme de Callús, prov. de Barcelona.

CASI. adv. QUASI.

CASIMIR, m. Tela niólt fina feta ab la llana de les
cabres del Tíbet, India Anglesa. Casimir, casimira.
il Xal indi brodat a ma y fet de trocets aplicats a
una tela de casimir. Chai de casimir.

CASINOS. Geog. Pob'e de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Liria; és a la vora de la riera Sa-
lada y té 1,732 hab.

CASINVÁU. Geog. Poblet del dist. munpal. de Ca-
neján, prov. de Lleida.

CASINYOT. m. Fam. Casa petita y despreciable.
Casucha, caseta.

CASIOPEA. f. Asírol. Constelació boreal que té,
entre altres, cin<li estrelles iiiólt brillantes. Ca-
siopea.

CASÓLA, NA. adj. CASER. || Qui s' está inólt en sa
casa y cuida del govern y economía d' ella. Casero.
II Dit d' alguns aninials feréstechs que 's domesti-
quen, cóm: cimills, etc. Casero, doméstico.

CASONS DE PALJVIEROLA. Geog. Veinat del ter-
me munpal. de Palmerola, prov. de Girona.

CASORL m. Fam. Casament fet sense judici. Ca-
sorio.

CASOS. Geog. Caseriu del dist. munpa!. de Llesp,
prov. de Lleida.

CASOT. m. Nóin despreciatiu. Casucho.

CASOVALL. Geog. Poblet del terme munpal. de
Pallerols, prov. de Lleida.

CASPA, f. Crostetes cóm molletes de sagó que 's
fán arrán deis cabells y a les llagues quan se curen.
Caspa.

CASPAR. V. a. Netejar, treure la caspa. Des-
caspar.

CASPERA, f. Pinta espessa pera treure la caspa.
Lendrera.

CASPÓS, A. adj. Cubert, pié de caspa. Casposo.

CASQUET. m. Cuberta de roba, etc., pera tapar la
closca del cap. Casquete. || Pegat compost de pega y
móltes herbes cefáliques, que 's posa al cap deis t¡-
nyosos, y arrancantlo després de cert teiiips seguei-
xeii les arrels deis cabells, y curen. Casquete.

CASQUET ESFÉRICH. Tota secció d' esfera tallada
per un plá. Casquete esférico.

CASSA. f. L' acció de cassar. CA^A. Caza, jj Els ani-
máis abans y després de cassats. Caza.. \\ Eina de me-
tall que té un mánech ab un ganxo al extréni, y serveix
pera treure olí o aigua de les gerres, etc. Cazo. || f.
Capiitxa de la lloriga deis antichs. Almófar. || Ndul.
La diligencia que fá un barco per atrápame un altre.
Caza.

CASSA D' AfCELLS. Caza de aves.

CASSA DE CüLO.MS AL VOL. Palomería.

CASSA MAJOR. La de les feres, cóm: llops, porchs
senglars, cabirols, etc. Caza mayor.

CASSA MENOR. La de liebres, perdius, etc. Caza
menor.

ABANDONAR LA CASSA. fr. Náut. Ordre que per se-
nyal sol donar el general d' una esquadra, pera que
executin aquesta maniobra, desistint d' aquesta dili-
gencia y posantse al rumbo convenient. Abandonar^
desamparar la caza.

ALSAR, MOURE O AiXECAR LA CASSA. fr. Fer de ma-
nera que 'Is aucells se posin a volar pera tiráis 'hi al
vol Volar. \\ Fer surtir del jas o cau a la que no vola
pera matarla o agafarla. Levantar la caza.

ANAR A LA CASSA D' ALGUNA COSA. fr. Solici-
tarla ab móltes diligencies. Andar á caza de al-
guna cosa.

DONAR CASSA. fr. Náut, Perseguir una embarcació
a un' altre. Dar caza. \\ Mil. Perseguir al eneniich.
Dar caza.

ESPANTAR LA CASSA fr. ALSAR LA CASSA. [i Met.
Malograrse algún negoci per haverse anticipat els
medis, o per no haverse empleat els que feien al cas.
Espantar la caza.

EL QUl VULGUI BONA CASSA, VAJA A COMPRARLA A LA
PLASSA. Rej. Denota que la cassa que 's compra surt
mes barata y 's tría cóm se vol. El que quiera buena
caza, vaya d comprarla d la plaza.

FER ALSAR LA CASSA. fr. FER ALSAR LA CASSA.

POSARSE EN CASSA. fr Ndut. Maniobrar pera que
una iiau fugi d' un' altre que la persegueix. Ponerse
en caza.

UN ALSA LA CASSA Y ALTRE LA MATA. Ref. Denota

qu' algú sense travall logra lo qu' altres han prepa-

CASS

CASS

355

Segell de
Cassá de la Selva

rat ab móltes diligencies. Uno levanta la caza y otro
¡a mata.

CASSÁ DE PETRAS. Geog. Poblé agregat al ajun-
tametit de Corsa, prov. de Girona.

CASSÁ DE LA SELVA. Geog. Vila
de la prov., bisbat y part. jud. de
Girona; té 'Is veiiiats de Barneda,
Esclet, Les Serres, Llabrés de Baix,
Llabrés de Dalt, Mataiiiala, Mont-
roi?, Miiscaroles, Perles, Sangosta y
Serinyá, reiinint entre tots 4,935
habitants.

CASSACIÓ. f. For. L'acció d'anu-
lar algim iiistrimient piiblich. Casa-
ción. II TRIBUNAL DE CASSACIÓ. ||
RECURS DE CASSACIÓ.
CASSADA. f. Llóch ont se cassa, o al menys bó
pera cassar 'Iii. CAQADOR. Se 'n diu també cassera.
CAgADA. Cazadera.

CASSADOR, A. in. y f. Qui cassa. CAgADOR. Caza-
dor. II Dit deis aiiiuials que per inst nt iie cassen de
altres. Cazador || CORSARI. || Ndut. Nóiii que 's dona
al barco des.inat a donar cassa y a fer la descuber-
ta. Cazador, batidor. || pl. Soldats de tropa lleugera
mólt ág Is, que son els mes a propósit pera rompre 'I
foch y pera les guerrilles. Cazado.

CASSADOR D' ALFORJA O DE GOSSOS. Qui CaSsa ab

gossos, llassos o altres trampas. Cazador de alforja.

CASSADOR D' ART Y MANYA. Qui cassa ab trainpes,

cóm son: llassos, esparlons, etc. Parancero, chuchero.

CASSADOR DE BARRACA. El qui espera la cassa ficat

diiis d' una barraca. Paradislero.

CASSADOR DE PERES. Montero.

CASSADOR DE MOIXONETS GUANYA, PERO MENU-
DETS. Ref. Denota que 'I cassador d' aucells petiis no
lii pot fer ganancia. Cazador de pajaritos ganará po-
cos cuartitos.

CASSADOR DE VOL. Qui mata Ms aucells volant. Ca-
zador al vuelo.

CASSADOR Y PESCADOR, O FAM O FRET O CALOR.
Ref. Denota que 'Is uns y els altres solen patir dites
coses. Cazador y pescador, ó hambre, ó frío, ó calor.

EL CASSADOR QUE VOL CASSAR, A LA CASSA NO
AMENASSA. Ref. A SÓ DE TABALS NO S' AGAFEN LLE-
BRES.

CASSADOR o CAQADOR (Guillem). Biog. Bisbe
d' Alguer, nat a Vicli 1' any 1477. Primer va ésser ca-
nonge de la séu vigatana, després auditor de la Rota
romana, secretari del Papa Lleó X, embaixador de
Julius II a la cort d' en Ferrán el Católich y autor de
diverses obres llatines sobre dret canónich, estampa-
des al sigle XVI, a París y Lió. Va morir a Roma
r any 1527.

— (GUILLEM). Biog. Bisbe de Barcelona desde 1561
fins 1570. Nebot del Guillem anterior y successor del
seu onde Jaume en la mitra barcelonina. Va ésser, al
concili de Trento, assessorat pél faniós lulista cáta-
la Vileta. Va presidir el con-
cili de Barcelona de 1' any
15G9 a nóm del arquebisbe de
Tarragona en Gaspar de Cer-
vantes. Va escriure 1' Ordina-
rium Barcinonense.

— (JAU.ME). Biog. Bisbe de
Barcelona, desde 1' any 1546
al 1561. Era natural de Vich
y gerniá y oncle deis dos an-
teriors. És autor del Brevia-
rium Barcinonense nunc denuo
confectum. (Barna. imp. Trin-
xeria, 1560).

— (JOAN). Biog. Escriptor
del sigle xvi y mestre de la Academia de Barcelona.
Autor de la comedia Malina Claudias, estampada a
Barcelona 1' any 1573, y d' algunes altres obres.

C.'VSSANELLA. f. GALA DE ROURE PERA FER TINTA.

T.'.

Jaume Cassador

Segeli
de C.asserres

La que usen

CASSAR. V. a. For. Anular. Casar, anular, de-
rogar.

CASSARET. in. CAgARET. Una de les parts que com-
ponen r art de pescar anonienat xávaga. Cazarete.

CASSAROLA. f. Bina rodona de metall, ab un má-
necli llarcli; serveix pera cuinar 'lii. Cacerola.

CASSAT, DA. CAgAT. p. p. Cazado.

CASSERA. f. CACERA. La cassa entre mólts pera
divertirse. Cacería. || Ant. matalAs
DE PLOMA.

CASSERRES. Geog. Vila de la
prov. de Barcelona, bisb. de Sol-
sona, part. jud. de Berga ; és dalt
d' tin turó a la vora del Llobregit
y té 1,457 hab. || — (SANT PAU DE).
Arquit. Antich monastir situat prop
la vila del meteix nóm.

CASSETA. f. dim. Cassó petit ab
un peu, que usen els apotecaris pera
despatxar certes medicines. Caceta.
els fusters, etc., pera fondre 1' aiguacuit. Cazo.
La que usen els argenfers pera netejar y blanque-
jar els metaLs. Balanzón. || Bina de coure pera
treure y portar 1' olí a les piques. Taceta.

CASSI. n. p. Casio.

CASSIA. f. Acacia. || Bot. Escorsa aromática o me-
na de canyella diferenta de la comuna, d' una classe
de llorer del meteix nom. Casia leñosa. || CASTAnyer

D' INDIES.

CASSIA FISTOLA, f. CANYA FÍSTOLA.

CASSiA VIRGILIANA. Certa canyella que fá la cama
quadrada; la fulla cóm la del remaní y '1 fruit roig.
Casia virgiliana.

CASSIA. n. p. Casiano.

CASIBRÓS. Geog. Poblet del dist. munpal. de la
rivera de Cardos, prov. de Lleida.

CÁSSICH, CA. adj. Lo que pertany al género cas-
sia. Cásico.

CASSIDONIA. f. Pedra preciosa tornassolada que
usaren els antichs pera fer vasos. Casidonia.

CASSIGALL. m. Ter. PEDAS, parrach.

CASSIMBA. f. Mar. Aparell ab que 'Is pescadors
de canya ajuden a treure '1 peix, que podría trencár-
los Mii la canya o '1 nyínyol Casimba.

CASSIMIR. n. p. Casimiro.

CASSINO. m. Tertulia, societat, punt de reunió de
gent pera conversar, instruirse o entretíndres hones-
tament. Casino.

CASSÓ. m. CAgó. Eina de metall, en forma de mitja
taronja, ab un mánech de ferro pera posarla y tréurela
del foch. Cazo. II Ictiol. Ab aquest nóm se designen
varíes especies de peixos de les families deis espiná-
cits y deis escímnits. Águila, ferrón, pintarroja,
pez clavo.

CASSOLA. f. CAgoLA. Eina de terrissa, mes ampie
que fonda; serveix pera guisar y altres usos. Cazue-
la. II BI menjar que s' hi guisa y en particular el de
peus de porch, ous, etc., que 's fá '1 dijous grás. Ca-
zuela. I) p. U. GALLINER, 2.

CASSOLA DE PESSA. La gran en que s' h¡ pot coure
mólta carn. Cazuela carnicera.

CASSOLA TRIPERA, f. Cassola gran en que s' hi pot
coure mólta vianda. Cazuela carnicera.

EIXIRSE DE CASSOLA. fr. Met. fam. Prorronipre en
páranles injurioses contra d' algú. Desbocarse, despe-
pitarse.

PORTAR LA CASSOLA AL FORN. fr. Met. Dirigir o
ésser el principal en algún negocí en que hi interve-
nen niólts. Menear el ajo.

CASSOLADA. L CAgoLADA. Lo que cap a la casso-
la. Cazuela.

CASSOLASSA. f. CAgOLASSA. aum. Cazolón.

CASSOLETA. f. CAgoLETA. dim. Cazoleja, cazueli-

355

CAS

CAS

ta. II Parlant d' armes de foch pega en forma de initja
canya, inmediata al polvorí ont s' hi posava 1' encep.
Cazoleta, eja. || Pega de metall sota de la guarnicióo
puny de 1' espasa pera resguart de la niá. Cazoleta.
II Os rodó que facilita '1 jocli del genoll. Chaquezue-
la, rótula. || A I' escnt pega rodona de cer, que 's po-
sa fora y cau sobre la niá, pera preservarla. Cazole-
ta. 11 Vas en que 'Is abriUantadors posen la soldadu-
ra. Cazoleta. || Ndiit. Pega de fusta lornejada, qua
serveix pera coidar o botonar. Cazonete.

CASSOLETA (La). Orog. Montanya que hi há a la
partió del part. jud. de Chiva, Liria y Requena, prov.
de Valencia.

CASSONAT. m. CAgONAT. Lo que pot cabré en un
cassó. Cazado.

CASSUSSA. f. Fam. FAM canmna.

CAST, A. adj. Pur, honest, oposat a la sensualitat.
Casto. 11 Ignocent. Casto, candido, puro. \\ Dit de les
coses inanimades que conserven la puresa o perfec-
ció corresponents. Casto. || n. p. Casto.

CASTA, f. Generado, Uinatge. Se diu també deis
irracionals. Casta, raza. || Sort o qualitat de les pe;-
sones o coses. Casta, calaña, raza, ralea.

mala casta. Expr. fam. Que s' aplica al maliciós
y de nial natural. Mala cuca.

QUl NO 'N VÉ DE CASTA, '.N FÁ POCH O 'N FÁ MAS3A.
Ref. QUl NO 'N VÉ Dli RASSA, 'N FÁ POCH O 'N FÁ
MASSSA.

VINDRE 'N DE CASTA, fr Met. Haverse contiuuat y
continuarse alguna cosa en els d' alguna conuinitato
familia, y ésser ja cóin una propietat inseparable
d' ella. Llevar de suelo y propiedad.

CASTALLA. Geog. Vila de prov. d' Alacant, dióc.
de Valencia, part. jud. de Jijona; és a la vora del riuet
del seu nóni y té 4,428 hab.

CASTAMENT. adv. m. Ab castedat. Castamente.

CASTANESA. Geog. Vila de la prov. d' Osea, bisb.
d' Urgell, part. jud. de Benabaire; és al peu d' una
serra, a la vora del riu Noguera Ribagorsana y té
479 hab.

CASTANITA. f. Miner. Pedra argilosa del color y
'1 taniany d' una castanya. Castanita

CASTANY, A. adj. S' aplica al color cóm el de la
esclofoUa de la castanya. Castaño. || Se diu del ca-
vall y inatxo que té '1 color foscli rogench. Bayo,
castaño.

CASTANYA. f. Fruit del castanyer niólt nndritiu
y gustos, de la grossaria d' una non, de figura de cor,
y ciibertn d' una esclofolla estiraganyosa y de color
foscli que tira a vermell. Castaña. || El cabell de les
dones Iligat al derrera en forma quasi rodona. Cas-
taña. II Cop que 's dona al cap ab les nians plegades.
Castañetazo.

CASTANYA D' AIGUA. Bol. Planta que neix a les vo-
res deis estanys y rius; té les fulles cóm les del alba,
ab puntes a la sena cincuniferencia y la qüa llarga,
les flors petites el fruit espinos y rodó ab una llevor
dins seniblant a una castanya. Castaña de agua, abro-
Jo acuátil.

CASTANYA BORDA. La del castanyer bort. Castaña
regoldana, silvestre, esp nosa.

CASTANYA DE MAR. Equinit de forma rodona y pié
de punxes cóm 1' erissó, ab la boca al mitj de la
part de sota. Erizo. || Altra mena d' equinit en figura
de globo, la part superior plana, ab sis ordres de
pues loiigitudinals, y una berruga a la basa de cada
una. Castaña marina, erizo marino.

CASTANYA SECA. La que s' lia fet assecar pera que
's pugui guardarse tot 1' any. Castaña pilonga.

CASTANYES PER NADAL SABEN BÉ Y 'S PARTEl.XEN

MAL. Ref. Que 's pren en sentit literal. Castañas por
Navidad saben bien y párlense mal.

COP DE CASTANYA. Castañetazo. || Esclafit, pet o
soroll que fá la castanya quan se posa sencera al
foch. Castañetazo.

CASTANYA (Sant Cristófol de la). Geog Poblé
agregat al de Briill, prov. de Barceloua.

CASTANYADA. f. Menjada de castaiiyes y méspar-
ticularnient la que s'acostuma fer la nit de Totsants
ab panellets de massapá y vins bous. Castañada.

CASTANYADELL (Sant Pere de). Geog. Poblé
agregat al de Sau, prov. de Barcelona.

CASTANYAL*m. y

CASTANYAR. lu. Lloch plantat de castanyers.
Castañal, castañar y castañedo.

CASTANYEDA (Gregori). Biog. Artista valencia
deis sigles XVI y XVIL Pintor quina qualitat principal
es r haver sigut deixeb'.e y gendre del insigne Ribal-
ta y no distingirse avui prou be, quines son les obres
del deixeble, per coiifóndres ab les del mestre, ha-
veut travallat junts en algunes ocasións. Va- morir a
Valencia 1' any 1629.

CASTANYEDA. n. y f. Lloch pié de castanyers.

CASTANYER.
111. Bot. Arbre gros
y ramos de la fa-
milia de les hipo-
castanácees, de
fulles semblantes
a les de la nogue-
ra, y fá '1 fruit
anomenat casta-
nya. Castaño. ||
m. y f. Qui ven
castanyes. Cas-
tañero.

CASTANYER DE
INDIES. Bot. Ar-
bre mólt gran y
sembiant al cas-
tanyer comú, qui
na escorsa tépro-
pietats tóniques
mólt enérgques;
y encara qu' han
volgut que subs-
tituís a la quina,
numerosos expe-
riments han pro-

vat que no pot reemplassar a la peruviana. Casta-
ño de Indias.

CASTANYET. Geog. Poblé agregat al ajuntament
de Santa Coloma de Parnés, prov. de Qirona.

CASTANYETA. f. Esclafit que 's fá apretant el dit
del initj ab el dit grós y fentlo separar d' ell ab vio
lencin. Se sol usar en mólts balls. Castañeta. || Ter.
CASTANYOLA. ,¡ Náut. Mena d' ansa de fusta o de ferro
que 's clava ais costats, amurades, cubertes, etc.,
pera amarrar'hi les cordes. Castañuela. || Trog de
fusta ab un forat gran al mitj, ont s' hi assegnra bé
la corrióla de l'amura major. Castañuela galápago,
postelero de amura.

CASTANYOLA. f. Bot. Herba medicinal sembiant
al joncli; és de la fam. de les ciprenácees, té 1' arrel
llarga, negra y olorosa, brots triangulars, y a cada
un d' ells una
panolla d' es-
pigues petites.
juncia oloro-
sa. II Ictiol.
Peix plá cóm
el pagell, pero
de color de
plom cóm el
de les orene-
tes. Castaño,
coracina. || pl.
Instrunient de dues meitatj cóncavas, de fusta de
noguera, castanyer, etc., que, unides ab una beta
o cordó, teñen la forma de dues petxines o d' una

Brot de castanyer

Castanyola

CAS

CAS

357

castanya, y serveixen pera tocarles tot ballant. Cas-
tañuela, castañeta. Il Dos testos que posats entre 'Is
dits, y fentlos pegar un ab altre, imiten un pocli el
só de les castanyoles. Tarreñas tejoletas, tejuelas.
II Toca I ent, So o repich de castanyoles. Castañe-
teado.

SONAR LES CASTANYOLES. fr. Castañetear.
CASTANYS y SOLA (Francisco). Biog. Fundador
del Poblé Nou (suburbis de Barcelona). Nat a Olot
r any 1810 y niort a Salamanca '1 1859. Catedráticli
de Jurisprudencia a Barcelona y a Salamanca. Dipu-
ta! a Corts per Girona en 1840. L' any 1841 era bi-
bliotecari de la biblioteca provincial de Barcelona.
L' any 1843 la junta suprema '1 va nomenar ministre
interí de la Qobernació. L' any 1845 se va retirar al
soiral del tenue de Sant Maní de Provensals y s' hi
va fer una casa y aquesta va ésser 1' origen del po-
pules barri del Poblé Nou. L' any 1855 va annr a
Madrit, en representació deis industriáis harceloníns,
a gestionar contra la reforma araiizelaria que 's pro-
jectava. Era de la milicia nacional, redactor de El
Constilitcional, del Boletín de Jurisprudencia y Legis-
lación, etc., y al morir va dei.xar manuscrita una De-
fensa de los derechos de los titulados en Cataluña he-
reus y pubíllas.

CASTARNÉ DE LES OLLES. Geog. Poblé del dist.
inunpal. d' Espluga de Serra, prov. de Lleida.

CASTARNER. Geog. Poblet de la prov. d' Osea,
bisb. d' Urgell, part. jud. de Benabarrc; és a la vora
del riu Noguera Ribago sana.

CASTEDAT. f. Virtut que consisteix en guardar
puresa y moderado en tot lo referent a la sensualitat
o plaers carnals. Castidad.

CASTEDAT CONJUGAL. La fídelitat que 'Is casats
deuen guardarse mutiiament. Castidad conyugal.

CASTEILLON (CoU de). Orog. Pich de 1720 niet.
d' altitut al Mitxdía de Franga.

CASTELL. m. LIocli fortificat ab muralles, ba-
luarts, fossos, etc. Antiguament se feien rodóns, pero
sense flanclis laterals que 'Is defensessin cóm ara.
Castillo. II Náut. Cubería en forma de castell, tant a
la proa cóm a la popa, y serveix pera resguardara 'hi
la gent. Castillo.

CASTELL DE FOCH. Máquina de fusta en forma de
castell, guarnida de foclis artificiáis pera diversió del
públich. Castillo ó árbol de fuego.

CASTELL NO TERMENAT. El que no té territori. Cas-
tillo.

CASTELL TERMENAT. El que té ternie o territori
propi y fitat o que se li coneguin els límits per tra-
dició. Castillo amojonado.

CASTELLS LLEVADISSOS. Els que posaven a les naus
pera arniarles pél coinbat. Castillos portátihs.

FER CASTELLS A L' AIRE, fr Met. fam. Fer plans o
progectes sense fonament. Hacer torres de viento ó
castillos en el aire.

FORTIFICAR AB CASTELLS. fr. Encastillar.
TANCAR A ALGÚ A UN CASTELL. fr. Posarlo pres en
ell. Encastillar, encerrar, meter en un castillo.

CASTELL. Geog. Poblé del depart. deis Pirineas
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Prades; és a
la vora del riu Majó y té 151 hab. || Caseriu del dist.
munpal. d' Oliana, prov. de Lleida. || Hidrog. Rivera
del "('allespir quines aigües se reuneixen ab les de la
de Calvell, mes enllá de Taiilis.

CASTELL D' ESTAHÓ. Geog. Poblé del districte
municipal de la Pobleta de Bellveí, provincia de
Lleida.

CASTELL DE ARO. Geog. Poblé de la prov. y bis-
bat de Girona, part. jud. de La Bisbal. Té ajunta-
nient y 1,191 hab.

CASTELL DE CABRES. Geog. Poblé de la prov.
de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella;
té 460 hab.

CASTELL DE CASTELLS. Geog. Vila de la prov.

Segell de
Castell del Areny

d' Alacant, dióc. de Valencia, part. jud. de Callosa
d' Ensarriá; té 1,594 liab.

CASTELL DE EMPURDÁ. Geog. Poblé de la pro-
vincia y bisb. de Girona, part. jud. de La Bisbal; té
150 hab.

CASTELL DE MONTBUY. Geog. Caseriu del ter-
me de Sant Mateu de Montbuy, provincia de Bar-
celona.

CASTELL DE SANTA MARÍA. Geog. Poblet del
dist. munpal. de Freixanet, prov. de Lleida.

CASTELL DE VILAMALEFA. Geog. Vila de la
prov. de Castelló, bisb. de Valen-
cia, part. jud. de Lucena; és a
la vora del riuet de Vilaliermosa
y té 1,353 hab.

CASTELL DEL ARENY. Geog.
Poblé de la prov. de Barcelona,
bisb. de Solsona, part. jud. de
Berga ; és a la vora d' un afluent
del Mergansol y té 251 hab.

CASTELL DE LA PERA. Geog.
Poblé de la prov. de Girona.

CASTELL DELS MOROS. Orog.
Puig que hi há a la vora del Ter,
a tramontana y a curta distancia de Catllar, pro-
vincia de Girona.

CASTELL-LLEÓ. Geog. Antich castell quals ruñes
doiniíien la vila de les Bordes a a Valí d' Aran.

CASTELL-LLUBÍ. Geog. Aldea del terme de Muro,
Mallorca.

CASTELL- ROSSELLÓ. Geog. Caseriu del depar-
tament deis Pirineus Orientáis, bisb. y cantó de Per-
pinyá, de quina vila es prop. És 1' antiga Ruscino
deis románs que va donar nóm al Rosselló.

CASTELL SA ESPASA. Orog. Ciin de roques
a la vora de la riera de Les Escaldes y a la con-
fluencia de aquesta ab la de Sant Aniol, prov. de
Girona.

CASTELLA. Geog. Antiga regió d' Espanya. Hi há
dues Castelles: la Vella y la Nova. La primera té per
capital Valladolit y la segona Madrit, que és també
la capital de la nació. Castilla.

CASTELLA. Geog. Caseriu del terme de Tost, prov.
de Lleida.

CASTELLA, NA. m. La llengua que parlen els de
Castella. Per extensió y per ésser la llengua oficiala
Espanya se'n din també, mólt impropianient per cert,
llengua espanyola. Castellano. || Governador d' algún
castell. Castellano, castellán. || adj. El natural o
propi de Castella. Castellano.

A LA CASTELLANA, ni. adv. Al US de Castella. A la
castellana.

CASTELLADA. f. Blas. Brodadura, creu, banda y
altres peces carregades de castells
en que no s' especifica '1 número.
Castillada.

CASTELLADRAL. Geog. Poblé
de la piov. de Barcelona, bisb. de
Solsona y part. jud de Manresa; és
a la voia de la riera d' Ortóns y
té 1,449 habitants, contant ab els
deis se US agregáis Valdeperas y
Úrriols.

CASTELLANADA. f. Fam. Pá-
ranla dita en mal castella. Caste-
llanada.

CASTELLANÍA. f. Senyoriu y jurisdicció del cas-
tella, que tenía liéis particulars y jurisdicció apart
pera '1 seu govern. Castellanía.

CASTELLANISAR. v. a. Fer castellana alguna cosa
o qvie sembli castellana; y aixís diém: No sé per qué
s' fian de castellanisar els ncnis cataláns. Caste-
llanizar.

Segell de
Castelladral

358

CAS

CAS

Segell de
Castellar del Riu

CASTELLANISAT, DA. p. p. Castellanizado.
CASTELLAR, m. CASTELLÁ, 2.
CASTELLAR (Joan del). Biog. Valencia del si-
gla XV. Arquebisbe y prebere cardenal en 1503. Va
morir a Valencia, essent electe arquebisbe de Mon-
real.

CASTELLAR. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. y part jud. de Solsona; ¿s a la vora de la riera
Salada y té 405 liab. II Caseriu del ternie de Ruzafa,
avui del dist. nninpal. de Valen-
cia. II — (SERRA DE). Orog. Estrep
niontanyós que 's desprén de la
part de llevant de Puigllanqada
y forma la divisoria de les aigües
del Llobregat y del Rigalt.

CASTELLAR DhL KIU. Geog.
Poblé de la prov. de Barcelona,
bsb. de Solsona, part. jud. de
Berga; és a la vora del riu Aigua
de Valls y té 310 habitants.

CASTELLAR
DÉLA MONTA
NYA. Geog. Po-
blet que forma part del ajunta-
nient de Capsech, prov. de Girona.
CASTELLAR DE LA SELVA
Geog. Poblet del terme miinpal. de
Quart, prov. de Girona.

CASTELLAR Segell de Castellar
D' EN HUCH. de la Selva

Geog. Poblé de

la prov. de Barcelona, bisb. de
Solsona, part. jud. de Berga; és
al neixement del riu Llobregat y
té 617 hab.

CASTELLAR (Sant Esteve de).

Geog. Poblé

de la prov. y

bisb. de Barcelona, part. jud. de

Sabadell; és a la vora del riu

Ripoll y té 3,540 hab.

CASTELLAR Y QUADRAS.
Geog. Poblé de la provincia de
Barcelona, bisb. de Vich, partit
jud. de Manresa.

CASTELLARNAU (Joan Bau-
tista). Biog. Erudit uionjo de
Sant Cugat i1el Valles, colabo-
rador deis bolandistes, els quals
en les Acles. voluní Vil dei mes
de Juliol, plana CLI, faii gran elogi d' ell. Va ésser
prior y sagristá niajor del mouastir. Va escriiire la
historia deis abats de Sant Cugat, aixís cóm un gros
volum titolat: índice ó repertorio por orden alfabético
de las cosas notables del archivo de Sant Cugat, inédi-
tes una y altra. Va morir 1" any 1673 essent abat de
Sant Pere de Roda.

CASTELLÁS. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. y part. jud. de la Seu d' Urgell; és a la vora
del Segre y té 267 hab. || Poblet del dist. niunpal. de
Malpás, prov. de Lleida.

CASTELLBELL (Marquesat de). Biog. Pertany a
la f imilia Amat, provinenta deis comptes d' Empu-
ries y emparentada ab els sobirans de Barcelona per
part de la reina Almodis, muller de Ramón Berenguer
elVell. Mes el primer marqués d' aquest titol ho va
ésser En Joseph de Amat, T any 1702 per concessió
d' en Felip V, encare qu' el segón marqués, del me-
teix nóm de fonts va ésser partidaii de T arxiduch
Caries d' Austria. El fill del primer marqués. En
Manel de Amat, va ésser tiuent general del exércit y
virrei del Perú, y en Joseph, fill del segón marqués,
va ésser govcruador de Tarma (Perú).

CASTELLBERGADÁ. Geog. Turó situat junt al

Segell de Castellar
d' En Huch

Segell de Sant
Esteve de Castellar

Segell
de Castellbisbal

santuari de Queralt y de niólt difícil accés (1.292

metres).

CASTELLBISBAL. Geog. Poblé de la prov. y bisb.

de Barcelona, part. jud. de Ta-

rrasa; és a la vora del Llobregat

y té 1,462 hab.

CASTELLBÓ. Geog. Vila de

la prov. de Lleida, bisb. y part.

jud. de la Seu d' Urgell; té 190
hab. I! Hidrog.
Riuet que neix
al vessant lle-
va n t i de la
montanya de
Sant Joan del
Herm, passa
pels termes de

Castellbó y Adrall y desaigua a
la vora del Segre sota de Arabell.
II — (VALL DE). Orog. Vállela que
hi há a la vora del Segre, a la
part alta de la prov. de Lleida.

CASTELLCFR. Geog. Poblé de

la prov. de Barcelona, bisb. y

part. jud. de Vich; té 257 hab.

II — (RIERA DE). Hidrog. Neix a

la Sauva Negre, passa per Cas-

tellcir, provincia de Barcelona,
y forma I' ori-
gen del riu Te-
nes, afluent del
Besos.

CASTELLCIU-
TAT. Geog.VÚBi
de la prov. de

Lleida, bisb. y part. jud. de la Seu
d' Urgell; és a la vora del Segre y
té 486 hab.
CASTELLDÁSENS. Geog. Poblé

de la prov., bisb. y part. jud. de Lleida; és a la

vora del riu Set y té 1,323 hab.

Segell de Castellcir

Vista de Casteilciutat

CASTELLDEFELS. Geog. Poblé déla prov. y bisb.
de Barcelona, part. jud. de Sant Feliu de Llobre-
gat; está al peu de la montanya,
prop del mar y té 280 hab.

CASTELLDOSRIUS (Marque-
sat de). Biog. Tí ol donat 1' any
1695 per Garles II a En Manel
Oms de Santa Pau, embaixador
a Portugal y a Franga, qui per
rao del seu cárrech va entregar
a Felip V el faniós tcstaiuent pél
que va passar a regir la Espanya.
El primer marqués de Castell-
dosrius va ésser també virrei de
Mallorca, de Lima, de Terrafer-
ma y de Xile. El títol va passar
1' any 1842 a En Pere Caries de Sentmenat, per
haver mort sense hereu En Francisco Xavier, essent
tii'.ent general.

Segell de
CastelUletels

CAS

CAS

35a

Segell de
Castellet de Gomal

CASTELLET. m. dim. Castillito, castillejo, cas-
telluelo, castellete. II Plomall que 's posa per ador-
no a les cabessades deis cavalls. Garzota.

CASTELLET (Bonaventura). Biog. Home de cien-
cia dedicat a V agricultura, nat a Tarrasa y niort a
Argeiitoua I' any 1890. Se va dlstingir notablement
en r especiaütat vitícola. Havía cursat la fariuacia.
L' any 1855 va publicar a Tarrasa '1 Ilibre: EnolOQÍa
española, tractant de la nieliora deis vins y de la
manera d' imitar els mes celebráis de 1' extranger.
L' any 1869 va publicar la Viticultura y enología es-
pañola, tractat del conieu de la vinya y deis vins.
Per abdues obres va meréixer grans dislincións. Va
estudiar la filoxera, seiiyalant de bou principi 1' in
troducció deis ceps aniericans cóm a luedi de salvár-
se'n. És notable laseua monografía sobre '1 Tintorero
híbrido de mosto negro.

CASTELLET. Geog. Llocli del
dist. munpal. de la Espluga de
Berra, prov. de Lleida. || — (SANT
VICENTS DE). Roble de la prov.
de Barcelona, par. jud. de Man-
resa ab 1,300 liab. || — de COR-
NAL. Roble de la prov. y bisb. de
Barcelona; part. jud. de Vilanova
y Geltrú. És a la vora del riu
Foix y té 1,878 hab. Conipta cóm
agregats els caserius de Les Ca-

setes de Gornal ab 236 hab., Clariana ab 145, Gomal

ab 372, Les Masuques ab 182 y Torrelletes ab 224.
C ASTELLFORT (Marquesa de). Biog. (Vegis Egual

(María).

CASTELLFORT. Geog. Vileta de la prov. de Cas-

telló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és al

peu d' una niontanya y té 1,491 hab.

CASTELLFRAUMÍ. Geog. Ro-
ble de la prov. de Lleida, bisb.
y part. jud. de Solsonn; és a la
vora del riu Aigua de Valls.

CASTELLFULLIT DEL BOIX.
Geog. Roble de la prov. de Bar-
celona, bisb. de Vich, part. jud.
de Manresa ; és
a la vora de la
riera de Guar-
diola y té 826
hab.
CASTELLFULLIT DE LA RO-
CA. Geog. Vila de la prov. y bisb.

de Girona, part. jud. d' Olot; és
a la vora del
Pluvia y té 9S6
hab.

CASTELL-
FULLIT DE
RIUBREGÓS.

Geog. Vileta de la prov de Bar-
celona , bisb. de Solsona , part.
jud. d' Igualada; és a la vora del
Segell de Casleil- riu Llobregós y té 420 hab.

fuUit de Riubregós CASTELL-
GALi. Geog.

Roble de la prov. de Barcelona,

par. jud. de Manresa. Té 600 hab.
CASTELLNOU (Joan de). Biog.

Roeta, un deis set mantenedors de

la Gaia ciencia de Tolosa; vivía

allá per la primera nieitat del sl-

gle XIV. Existeixen dues obres

o' ell: Compendi de la conexen(;a

deis vicís que poden esdevenir en

los dictáis del Gay saber, etc., etc.,

y Del víci apellat sobrelans. En Castellnou devía ésser

n<.ólt afectat a la didáctica literaria, atenent a lo que

'ns resta deis seus escrits, y ho demostra I' haver

into de 1 nuir; es

Segell
de Castellnou

de

Sagell de Cas-
tellnou d'Olujes

Segell tle Cas-
telltullitdelBoix

Segell de Cas-
tellfullit de la Roca

Segell
(ie Castellgali

coleccionat les poétiques catalanes de 'n Berengucr
de Noia, Jofre de Foxá y Ramón Vidal.

— (VESCOMTE DE). Bíog. Alniirall del regne d' Ara-
gó, al primer ters del sigle XIV. Va ésser nonienat
almirall de 1' armada castellana ab motlu de la con-
quista de Ceuta y Qibraltar (1415), ajudant a la pre-
sa d' abdues places ab vaixells catalans y castellans,
per haverse negat I' almirall de Castella a tal em-
presa, disgiistant ai seu rei en Joan I.

CASTELLNOU. Geog. Roble del depart. deis Riri-
neus orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Thuir; és
al costat de la riera del seu nóm
y té 340 hab. || Vileta de la prov.
de Castelló, bisb. y part. jud. de
Segorb; és a la vora del riu de
Palencia y té 1,322 hab. jl Barri
de Basella, prov. de Lleida. ||
Case.iu del dist. nuinpal. de Saiit
Salvador de Tolo, provincia de
Lleida.

CASTELLNOU D'AVELLANÓS.
Geog. Caseriu del dist. munici-
pal de Batllíu de Sas, prov
Lleida.

CASTELLNOU D' OLUJES.
Geog. Poblet del dist. munpal. de
Prenyanosa, prov. de Lleida.

CASTELLNOU DE BAGES.
Geog. Roble de la prov. de Bar-
celona, bisb. de
Vich, part. jud.
de Manresa; és
al neixemer.t de
la riera de Riudor y té 329 hab.

CASTELLNOU DE CARCOLSÉ.
Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Aristot, prov. de Lleida.

CASTELLNOU DE MONTFAL-
CÓ. Geog. Poblet del dist. mu-
nicipal d'Ossó, prov. de Lleida.

CASTELLNOU DE IWONT-
SECH. Geog. Poblet del dist. mun-
pal. d' Alsaniora, prov. de Lleida.

CASTELLNOU DE SEANA.

_»^^ Geog. Roble de la prov. y part.

jud. de Lleida, bisb. de Solsona;

és a la vora del riu Corp y té

1,171 hab.

CASTELLNOU DEL CAMÍ. Geog.
Roble de la prov. de Barcelona,
bisb. de Vich, part. jud. d' Igua-
lada.

CASTELLÓ (Pich de). Orog. Un
de s cims mes enlairats que sepa-
ren e! Conflent del Capcir (2.045 m ).
CASTELLÓ Y AMAT (Vicents). Biog. Pintor va-
lencia, nat a les derreríes del sigle XVII. Deixeble
de 'n Vicents López, qu¡ 'I presenta a Caries IV per
la precocitat artística de que havía donat mostra
desde nen y que li valgué ésser excluít del servei mi-
litar. Eia académich de mérit y mestre de dibuix del
antich a V escola de 1' Academia de Sant Caries, en
quin Musen s' hi guarden diferents quadros d' ell. A
les iglesies de Valencia y en coleccións particulars
hi figuren obres seues de for^a válua. Va morir 1' any
1860.

— Y ANGLARILL (ROMA). Biog. Qravador de metaüs
barceloní; destre pél gravat de punxóns pera la fun-
dició tipográfica, autor deis tipos de 1' escrlptuia
bastarda espanyola, que son un prodigi de correcció
caligráfica, unida a una trassa professional mai supe-
rad.), quins punxóns foreii graváis 1' any 1887. En
Castelló va morir a Barcelona quan sois tenia uns
trenta cinch anys.

— Y GINESTA (PERE). Biog. Metge famós, nat a

Segell de Cas-
tellnou de Bages

.Segell de Cas-
tellnou de Seana

360

CAS

CAS

Segell de Caste-
lló d'Empuries

Guissona 1' any 1796 y iiiort a Madrit 1' any 1850. Va
estudiar a Barcelona, exerciiit el professorat aquí y a
Sant Jsuiiie de Galicia. L' any 1801 va ésser esciillit
pera '1 cárrecli de cirurgiá de la reial familia y '1 1814
elevat a catedrátich de la Facultat de Madrit, ont va
fer la seua reputació científica, que va posar de re-
lleu cuidant una feria nialaltía de 'n Ferrán VII. Va
fer grans reformes a 1' ensenyansa de la Medecina y
Cirurgiá, a 1' organisació de Sanitat, a la direcció de
banys, Acadeniies mediques, etc., etc. Se li deu la
construcció del edifici de la Facultat de Medecina de
Madrit. En 1863 la reina habel II va fer esculpir al
inarbre la testa de! nietge faniós,
que ha deixat poca cosa escrita
il' ell.

CASTELLÓ D' EMPURIES Geog.
Vila de la prov. y bisb. de Girona,
part. jud. de Figueres. Está situa-
da no gaire lluny del mar y és una
de les inillors pohlacións de 1' Eni-
purdá. Té 2,613 liab.

CASTELLÓ D' ENCÚS. Geog.

Poblet del dist. niunpal. de Ta-

larn, prov. de Lleida.

CASTELLÓ DE FARFANYA. Geog. Vila de la

prov. y bisb. de Lleida, part. jud. de Balaguer; té

1,410 hab.

CASTELLÓ DE TOR. Geog. Caseriu del dist. mu-
nicipal de Llesp, prov. de Lleida.

CASTELLÓ DEL DUCH. Geog. Vila de la prov. y
bisb. de Valencia, part. jud. d' Álbaida; és fronterisa
a la provincia d' Alacant y té
1,498 liab.

CASTELLÓ DE LA PLANA.
Geog. Una de les tres provs.
en que va ésser dividit 1' an-
ticii regne de Valencia; con-
fina a tramontana ab la prov.
de Tarragona, a llevant ab el
mar, a initjorn ab la prov. de
Valencia y a ponent ab la de
Terol. Té partit judicial, 140
ajunts. y 318,200 hab. || Part.
jud. de la prov. del sen nóm.
Compren 9 ajunts., que son:
Almasora, Benicassíni, Bo-
rriol, Cabanes, Castelló de la
Plana, Oropesa, Pobla Tor-
nesa, Torreblanca, Vilafamés
y Vilarreal. || Ciutat, capital
de la prov. del seu nóm ; és
al niitj d' un gran plá, no gaire lluny del mar; té
estació de F.-C. y 29,966 hab.

CASTELLOLÍ. Geog Poblé de
la prov, de Barcelona, bisb. de
Vicli, part. jud. d' Igualada; té
541 hab.

CASTELLONET DE LA CON-
QUISTA. Geog Poblé de la pro-
vincia y bisb. de Valencia, part.
jud. de Gandía; és a la vora del
riu Benissa y té 243 hab.

CASTELLS (Joan). Biog. Cap-
dill carlí, nascut a Áger 1' any
1802. L' any 1835, en la primera guerra, comen-
sá a fer armes a favor del preiendent Caries,
distingintse pél seu valor y atrevinient, comandant
un batalló. Va aconipanyar a Cabrera al retirarse
aquést a Franca. Després del conveni de Vergara va
emigrar, y a la guerra deis matines va tornar a gue-
rrejar per Catalunya, desde 1847 a 1849, arrivant a
general e.itre 'Is cailíns. Va emigrar de nou, fins al
mes d' Abril de 1872, en que de sobte 's va presentar
a Gracia al cap d' una partida de seixanta homes,
iniciant la tercera guerra civil, en quina tanta ini-

Escut de Castelló
de la Plana

Segell de Castelloli

Martina Castells

Segell de Castells

portancia va adquirir. A les derreries de 1' any 1875
se va retirar de nou a Franga.

— (M.ARTiNA). Biog. Primera doctora en medecina
y cirurgiá que lii ha hagut a Espanya. Va néixer a
Lleida 1' any 1855 y va pen-
dre '1 grau a Madrit 1' any
1882, morint a Barcelona al
any 1884. Era filia y germana
de nietges lleidetans distin-
gits. El seu germá Fiederich
va exercir la carrera a Llei-
da y a Barcelona, éssent re-
dactor y director d' inipor-
tants revistes professionals
entre 'Is anys 1879 y 1881;
va coloborar a la redacció
del Diari Cátala, primera pu-
blicado diaria estampada en
la nostra llengua.

— Y COMAS (JOSEPH). Biog.

Catedrátich de medecina. Nat
a Sant Boi de Llobregat l'any

1808 y mort 1' any 1850. Va ésser director anató-
mich del Colegí de Medecina de Barcelona. L' any
1838 va llegir a la Academia de Ciencies una me-
moria sobre I' utílitat y 'I plan d' un curs d' ana-
tomía aplicada a les belles arts, logrant que 's fes
tal innovado. Va ésser ais congressos cientifichs
de Turin y de Florencia (1842)
y de Nápols (1846). Cóm escrip-
tor proíessional no mes resten
d' ell algunes poques memories y
la tradúcelo castellana del Diccio-
nario de medicina, cirugía, far-
macia, medicina legal, etc., d' en
Nyster.

CASTELLS. Geog. Poblé del
dist. munpal. de Tahús, prov. de
Lleida.

CASTELLSERÁ. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. d' Urgell, part. jud. de Balaguer; és a la vora
de la carretera de Tárrega a Ba-
laguer y té 1,186 hab.

CASTELLTALLAT. Geog. Poblé
del dist. munpal. de Sant Mateu de
Bages, prov. de Barcelona.

CASTELLTER-
SOL (Sant Frui-
tuós). Geog. Vila
de la prov. de
Barcelona, bisb.
de Vich, partit
judicial de Qra-
nollers; és dalt
d' un turó y té 1,387 hab.

CASTELLVELL. Geog. Poblé de
la provincia y dióc. de Tarragona,

part. jud. de Reus; és a la vora
de la riera de les Animes y té
716 hab. II— (SANT VICENTS DE).
Poblé de la prov. de Barcelona,
bisb. de Vich,
partit jud. de
Manresa; és a
la vora del Llo-
brega t y té
2,023 hab. II -
DE BELLERA.
Poblet del dis-
trícte municipal de BatUiu de Sas,
prov. de Lleida.

CASTELLVÍ DE LA MARCA.
Geog. Poblé de la prov. y bisb.
de Barcelona, part. jud. de Vila-
franca del Penadés; és a la vora de la riera de
Marniellá y té 1,366 hab.

Sogell de
Castellvell del Cap

Segell de
Castellvell y Vílar

Dxc. Salvat

?^ ',#:■'/

«*^4r

^

^

A "E^

^'^ ^^ vi s^ / <

CAT^LPM^Í^

Divisio política

Escala.
o s lo uo .to 40 so/Cal.

> * t Limits d 'Estat

— >i de^Regió

» de ñwvúida^
Ferrocfirnls

— ., eti oonstm-cdo
= Carreteres

Camms ntuMcifUzís

— Vies-^arMmes

ÍU.Saluaiif C'.'(S:mC.) Baronía

CAS

CAS

361

Segell de Cas-
tellví de la Marca

Segell de Cas-
tellví de Rosanes

CASTELLVi DE ROSANES. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona, part. jud. de Sant Feliu
de Llobregat; és a la vora del riii
Anoia y té 281 tiabitants.

CASTELLVi Y OBANDO
(Francisco). Biog. Patrici, es-
criptor deis comensos del sigle
xviii. Va néixer a Montblaiich
y va morir a
Vi en a 1' any
1757. Va dei-
xar niaiiuscrits
quatre volúins
en qiiart, titu-
láis: Narracio-
nes históricas
de España desde el año 1700 á
1725, ociipantse detingiida y do-
cumentalment deis successos de
Catalunya y en particular del siti
de Barcelona entie 1713 y 1714. Va escriure, ade-
mes, una obra de geografía, contenint 293 niapes.
Va morir quan tractava d' iinprim r els seus tra-
valls. Per manament reial els origináis se dipositaren
a la Biblioteca imperial de Viena.

— Y PALLARES (FRANCISCO). Biog. Metge distingit
y escriptor professional Va néixer a Bot (Tarragona)
l'any 1812 y morir 1' any 1879. Va ésser metge del
hospital de Tortosa fins l'any 1857, desprds catedrá-
tich de Filosofía a Qirona, de quin Instituí va arrivar
a esserne director. Va coloborar a les revistes pro-
fessionals, donant mostra de gran laboriositat a les
academies de qu' era membre.

CASTELLVINY. Üeog. Caseriu del dist. munpal.
d' Enviny, prov. de Lleida.

CASTERÁS (Plá de). Geog. Plá aglebat que 's
trova en el camí de Bossost a Arres, en la Valí
d' Aran.

CASTERASSOS. Geog. Nóm que "s dona a uns
prats de la vila de Vilacli, cóm a recort del castell
que antignament hi liavía.

CASTERET. Geog. Nóm que 's dona a la Valí de
Aran a les ruñes de les torres romanes, cóm el CAS-
TERET DE LES.

CASTEYL. m. Aiit. CASTELL.

CASTIAR. v. a. Anl CASTIGAR.

CÁSTICH. m. La pena que s' imposa a aigú per al-
guna falta o delicie. Castigo.

CASTICH EXEMPLAR. L' extraordinari pera major
escarment. Castigo ejemplar.

CÁSTICH LLECGER: REPRENSIÓ.

SENSE CÁSTICH. m. adv. Impune.

CASTIELFABIB. Geog. Vila de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Clielva; és al recó d' Ademar,
a la vora de la riera Ebrán y té 2,427 hab.

CASTIGADÍSSIM, A. adj. sup. Castigadísimo.

CASTIGADOR, A. m. y f. Qui castiga. Castiga-
dor. II Anl. REPRENSOR, CORRECTOR.

CASTIGALÉN. Geog. Roble de la prov. d' Osea,
bisb. de Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la vora
del riu Cuart y té 266 Isab.

CASTIGAMENT. m. Ant. CÁSTICH.

CASTIGAR, v. a. Executar, donar alguna pena
corporal. Castigar. || Mortificar, afligir. Castigar,
mortificar, cohibir. || Ndiit. Exercir una cosa massa
esforsos, ja de pressió, ja de percussió, sobre una
altra cosa, fastigar. || Ant. ESCARMENTAR. Il v. a.
Advertir, sernionejar, amonestar. Sermonear.

QUI A UN CASTIGA, A CENT AVISA. Rcf. Pera deno-
tar que 'I cástich d' un és escarment de mólts. Quien
d uno castiga, d ciento hostiga.

CASTIGAT, DA. p. p. Castigado.

CASTILBLANQUE. Geog. Caseriu del terme de Cor-
tes de Pallas, prov. de Valencia.

DIC. CAT.— T. I. — 46.

CASTILLO DE SOS. Geog. Poblé de la prov. de
Osea, bisb. de Barbastre, part. jud. de Boltanya; és
a la Valí de Benasch, a la vora del riu Éssera y té
813 hab.

CASTILLONROY. Geog. Poblé de la prov. d'Osca,
bisb. de Lleida, part. jud. de Tamarit; és al peu de la
serra de Pinyana y té 803 liab.

CASTINA. f. El fundent calis que s' emplea pera
facilitar la fosa de mineral de ferro. Castlna.

CASTINYA. f. Mineral o térra seca que sois se
trova a les mines de ferro, y serveix pera fondre 'I y
pera fer productives les Ierres fortes, humides, etc.
Castiña.

CASTÍS, SA. adj. De bona casta. Castizo. |i Dit
del estil pur, propi, natural, expressiu y corréete.
Castizo. II Se diu deis filis d' una espanyola casada
ab un indi, fill d' espanyol y d' india. Castizo.

CASTISENT. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Eró-
les, prov. de Lleida.

CASTÍSSIM, A. adj. sup. Castísimo.

CASTLÁ o CATLÁ. m. Ant. CASTELLÁ, 2. || m. Un
deis cincii o deu cavallers que pél servei Ce guerra
devíeu tindre 'Is vescomtes anomenats conidois val-
vassors, y reblen sou per la seua manutenció y la de
son cavall. Catlán.

CASTLANÍA. f. CASTELLANÍA.

CASTOR, m. Zool. Animal quadrúped y anfibi pocli
mes grós que un gat; del sen peí, conuinment pardo,
mólt espés y fi, 'n fan barréis: té tant d'instint qu'ell
meteix se fabrica la casa, inütant perfectament 1' ar-
quitectura civil. Habita al Assia, a 1' América Sep-
tentrional y al nort d' Europa. Castor. || Mena de
roba qu' imita '1 peí del castor. Castor.

CASTOR Y PÓLUX. Astron. Signe boreal, el tercer
deis del Zodiach, que correspón al mes de maig. Gé-

niinis, Castor y PÓlUX. || LLUMENETES DE SANT TELM.

CASTORAT. m. Quim. Sal produída per la combi-
nació del ácit castórich ab una base salificable. Cas-
torato.

CASTORET. m. Roba de llana teixida cóm 1' esla-
menya, ab el peí semblant al del panyo. Castorcillo.

CASTOREU. m. Med. Secreció de les glándules
prepucials del castor. Castóreo.

CASTÓRICH, CA. adj. Quim. Calificació d' un ácit
que 's produeix per 1' acció de 1' ácit nítrich sobre la
castorina. Castórico.

CASTORINA, f. Min. Principi grás extret del cas-
toreu. Castorina.

CASTRAMETACIÓ. f. L' art d' acampar un exéi-
cit ventatjosament. Castrametación.

CASTRAMETADOR. s. y adj m. L' indivíduu del
exércit destinat a disposar y trassar 1' acampament
de les tropes. Castrametador.

CASTRENSE, adj. Lo que pertany a la guerra o a
la milicia. Castrense.

CASTRO (Joan de). Biog. Valencia del sigle XV.
Qovernador del castell de St. Angelo a Roma, bisbe
de Agrigento y cardenal de Santa Prisca, creat pet
Alexandie VI en 1501. Va morir a Roma.

— (GUILLEM DE). Biog. Poeta valencia mólt famós,
nat a la capital en 1569 y mort a Madrit a 1' Hospital
de la Corona d' Aragó en 1631. L' enterraren de ca-
ritat. Ses obres dramátiques foren ¡mitades y fins
traduídes al francés pél gran poeta Corneille (El Cid
una d' elles). Meresqué 'Is elogis deis principáis es-
criptors de son temps. Títols de les seues comedies
notables: Las mocedades del Cid (primera y segona
part). El amor constante; La piedad en la justicia; El
Narciso en su opinión; La fuerza de la costumbre; Los
mal casados de Valencia.

CASTRUM OCTAVIANL Geog. Ant. Nóm de Sant
Cugat del Valles, prov. de Barcelona, en temps deis
romans.

362

CAT

CAT

Casulla catalana (ojival)

CÁSTULA. f. Faixa o cinturó que portaven anti-
guanieiit les dones Cástula.

CASTULONÉS, A. adj. Natural de Castulona. Cas-
tulonense.

CASÚ. pron. indef. Ant. CADA Hú, CADA QUAL.
CASUAL, adj. Fortuit, contingent o que succeeix
per casualitat. Casual. 11 ni. Eventual, s' aplica al peu

del altar odret
d' estola. Ca-
sual.

CASUALI-
TAT. f. Sue-
cas impensat.
Casualidad. ||

VENTURA.

PER CASUA-
LITAT. fr. Ca-
sualmente.

CASU AL-
MENT. adv.
111. linpensada-
ineiit, sense
prenieditació.
Casualmen-
te, por casua-
lidad.

CASUISTA.
ni. T e ó 1 e c h
qu' escriu o a
qul li consul-
ten casos de
conciencia.
Casuista.

CASUÍSTI-
CA, f. Part de
la teología moral que tracta deis casos de con-
ciencia. Casuística.

CASUITISME. ni. El sistema deis casuístes. Casul-
tismo.

CASULLA, f. Vestidura sagrada que '1 sacerdot se
posa demunt deis demés ornaments pera dir la niissa.

Les primeres
eren rodones
y sois ab un
forat pera pa-
ssar 'hi '1 cap,
fins que Hono-
r¡ IV maná
obrirles péls
costats. En la
primitiva Igle-
sia era'l vestit
comú deis sa-
ce rdots. Ca-
sulla.

CASULLER.
m. Qui té per
ofici fer casu-
llas. Casulle-
ro.

CASULLES
(Veinat de
les). Geog. Es-
campan de ca-
ses de pagés
s i t u a t entre
coU de Jou y
el riu de Sal-
des.
CATACLISME. m. Trastorn universal del globo
terrestre. Cataclismo. |i DILUVI, INUNDACIÓ, DEVAS-
SALL. II Per extensió qualsevuUa desgracia grossa.
Cataclismo.
CATACRESIS, f. ReJ. Metáfora que consisteix en

Casulla catalana (época moderna)

la reunió de varíes paraules que semblen disbarats,
essent, eiiipró, les úniques que poden fer compendre
la idea que 's tracta d' expressar, cóm: a cavall d' un
burro. Catacresis.

CATACUMBES. f. pl. Soterrani ont antiguament
s' hi enterraven els inorts. Catacumbas.

CATACÚSTICA. f. Part de 1' acústica que tracta
de les propietats del ressó. Catacústica.

CATADÁU. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Carlet; és a la vora de la riera
d' Algemesi y té 1,831 hab.

CATADIÓPTRICH, CA. adj. Fis Lo que reuneix la
reflexió y la refracció. Catadióptrlco.

CATAFAL. ni. Bastida que 's fá ab taulons per es-
tar ab comoditat en alguna funció pública. Tablado,
andamio. || El que 's fá pera executar'hi ais senten-
ciáis a morí. Cadalso. || Túmbol niólt alt y adornat
que 's posa al niitj de la iglesia pera les exequies de
princeps y grans personatges. Catafalco.

CÁTALA. NA. adj. El natural de Catalunya o lo
que hi pertany. Catalán.

EL BON CATAl.Á FINS DE LES PEDRÉS TREU PÁ. Ref.
Ab que's significa 1' activitat que regularment distin-
geix ais catalaus. lodo buen catalán de las piedras
saca pan.

CATALAGA. f. Ant. Catálech.
CATALANESCH, CA. adj. Ant. CATAlA.
CATALANISAR. v. a. Adaptar al llenguatge cáta-
la alguna paraula d' un' altre Mengua. Catalanizar.
CATALANS (Els). Geog. Castell del terme d' Ara-
nyuel, prov. de Castelló.

CATALÁUNICH, CA. adj. Pertanyent a 1' antiga
Catalunya. Cataláunico.

CAMPS cataláunichs. fr. Camps ont Atíla, re! deis
huns, va ésser completament derrotat. Campos cata-
Idunicos.

CATÁLECH. ni. Llista de persones o inventari de
Ilibres o altres coses. Catálogo.

CATALEPSIA. f. Med. Accident nervios repentí, de
carácter histéiich, caracterisat per les sensacions y
la imniovllitat del cós en qualsevuUa postura en que
se '1 pos!. Catalepsia.

CATALÉPTICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a la
catalepsia. Cataléptico. || Atacat de catalepsia. Ca-
taléptico.

CATALICÓN. m. Farm. Electuari purgatiu. Cata-
Hcón.

CATÁLISIS, f. Quim. Facultat excitativa d' alguns
cossos, que ab llur sola presencia posen en niovi-
nient certes afinitats que d' altre modo quedaríen in-
actives. Catálisis.

CÁTALO (Otger). Biog. OTGER.
CATALOGAR, a. Apuntar, registrar ordenadament
Ilibres, nianuscrits, etc , formantne catálech. Cata-
logar.

CATALUNYA, f. Regió del N.E. d' Espanya limita-
da péls Pirineus, el mar Mediterrani y els antichs
regnes de Valencia y d' Aragó.
Avui está dividida políticament
en quatre provincies, que son:
Barcelona, Girona, Lleida y Ta-
rragona. Els pobles aborígens de
Catalunya, constituiren els gru-
pus definits en 1' historia de la
antigor, baix els nóms de cere-
tans, russillións, indigetes, ause-
tans, lacetans, betulons, cede-
tans, suessetans, cossetans, iler-
getes y altres. Cóm totes les
nacións occidentals, fou inva-
dida per les races d' Orient pri-
mer, mes tart péls romans y péls
pobles que provinents del Nort baixaren per aquest
indret de 1' antiga Europa. Les invasions anteriors al

Escut de Catalunya

CAT

CAT

363

temps mitjevals fóren a Catalunya, les deis Ligurs;
les deis Grechs, qu' establiren a la costa algunes co-
lonies; les deis Celtes; les deis Cartaginesas, que tro-
varen torta resistencia; les deis Romans, que 'ns ¡m-
posaren la seua civilisació després de dos sigles de
Iluita: y després del antich període, la deis Goths,
que establiren a Barcelona la seua capitalitat; y la
deis Alarbs, que s' apoderaren de tot Catalunya, pro-
inovent la reconquesta ab el concurs deis franchs, y
ab el nioviment coinensat, la formació deis conitats,
que van donar llóch a la independencia, y al origen
de la llengua y del dret cátala. La historia de Cata-
lunya marca en sa divisió les següentcs époques: la
de les invasions desde 'Is temps primitius fins al si-
gle VIH; la creació deis conita.s y constituc ó de la
nacionalitat catalana, desde 'I sigle Vlii al Xli; Con-
fedeíació catalana aragonesa, desde 1137, pél casa-
ment del comte Ramón Beienguer IV ab Petronella
d' Aragó, fins a Ferran el Católich; unió personal de
Catalunya ab Castella fins 1' adveninient de Felip V;
centralisació de Catalunya, desde la guerra de suc-
cessió fins ais nostres díes. Son remarcables els ser-
veis que Catalunya ha prestat a la causa de la civi-
lisació al Occident y ab especialitat a Espanya,
introduint la cultura grega y llatina, y arrelant el
cristianisme; essent la primera regió de la penilla en
fer reculareis alarbs, ajudanta altres regions d' Es-
panya pera Iliurársen; donant les primeres liéis náu-
tique que admeteren després els pobles mes avensats
d' Europa; portant a 1' Orient civilisació, després de
oíegar al Mediterrani el poder niarítim deis turchs;
arrelant el bon gust literari y arlístich; establint la
redemptora ordre de la Mercé; contribuint al descu-
briment de les Indies Occidentals; y proniovent la
adopció de tots els avensos de les ciencies y de les
arts. Els limita polítichs de Catalunya determinats
pél rei En Jaume I, a les derreríes del sigle xiii eren:
«Coinenga per Salces al Rosselló, Vingrau, Taltaull,
Astagel, Regla, Margévol, Arbufols, Musset, Coll de
Jou, Puig-Valedor, Font-Rubiós, Partes, l'Avet-coro-
nat; d' a^í peí Port de 1' Argenter al de Savesacorba,
Martellat, Boet, Nostra Senyora de Montgaria, Sant
Lup, Oñá, Harás de Seis, y baixa perBausen al Port
de Pedrés Blanques, que 's trova a la Valí d' Aran; y
d' agí cap a Benabarre y a les fonts del Cinca, se-
guintlo tot ell fins a topar ab I' Ebre, y travessantlo
puja la línia fins a Berrusa y a la Pobla de Massalú
fins al riu d' Algas, qu' és el que divideix a Catalu-
nya d' Aragó al Ponent; y prenent aquesta línia, s' en-
camina-cap al Mitjorn pujant pél riu d' Algas a les
Pinyeres, Caseres, Arenes y al Port de Bersau; y
d' agí atravessa 'I riu de la Cenia, deixa a má dreta'l
convent de Benifagá, que ja és de Valencia, y dit riu
Cenia divideix a Catalunya de Valencia al Mitjorn,
passant a una vilade Catalunya dita Cenia que dona
el nóm a n' el riu y el qual seguint son curs passa en-
tre Dos ven tes, una de Valencia y r al t re de Catalunya,
ont atravessa '1 Canii Reial, deixades les viles d'Ull-
decona y el Cañar, que son de Catalunya, a la má es-
querra; fineix son curs en el mar Mediterrani, y des-
d' allí per la costa aniunt fins a Salces altre vegada».
De mes a mes, en el període mitjeval, els catalans
exerciren la seua influencia política a Nápols, Sicilia,
Cerdenya, Córcega, Atenes y Neopatria.

CATALUNYA (Cala de). Hidrog. La cala mes tra-
montanenca de 1' illa de Mallorca.

CATAMARRUCH Geog. Poblé del dist. munpal. de
Planes, prov. d' Alacant.

CATAÑY (Bartomeu). Biog. Relligiós mallorquí
niólt venera t, que degué néixer a les derreríes del si-
gle XIV y morí a Palma en 1462. Funda els primers
convents d' observants a les Balears, a Palma: un al-
tre a Sóller y altre a Menorca. Meresqué la confian-
sa deis reis y 1' amistat del Sant Pare Píus II. Aquést,
pél inaíg de 1461, li demaná que poses el seu vali-
ment pera posar la pau a 1' illa en les discordíes po-

pulars de mítjans del sigle XV; y quan coniensava
r autoritat a exercir els seus rigors contra 'Is ven-
suts, ell se presenta al virrei, ab aquesta noble elo-
qüencia: «Trenipau, senyor, la Justicia ab la miseri-
cordia». Sos consells y arbitratge eren solicitats deis
poderosos; considerantsel are cóm el Fenelon mallor-
quí. Fon custodi deis franciscans de Mallorca y des-
prés guardia del convent de Jesús de Palma. Escrigué
homilies y sermons en llatí. Les seucs despulles mor-
íais son venerades d' abans de la butlla d' Urbá VIII.

CATAPLASMA m. Med. Pegat fet d' arrels, tulles
o llevors buUides, picades o moltes, que s' aplica ex-
teriorment cóm reniei. Emplasto, cataplasma.

CATAPULTA, f. Máquina militar que usaven an-
tiguament pera tirar pedrés y sagetes. Catapulta.

CATAPUSSIA. f. Bot. LLETATRESA.

CATAR A NY A. f. Ornit. Aucell de nit. Cataraña.

CATARATA, f. Tel blanch que 's fá demunt la
nina del uU y que no de xa veure. Catarata. || Sait
natural d' un riu mólt capdalós. Catarata. 1| Mel. Nú-
vol cairegat d' aigna. Catarata.

TINDRE CATARATES. fr. Met No entendre o no co-
iiéixer bé les coses per ignorancia o passió. Tener ca-
taratas.

TREURE LES CATARATES. fr. Treure deis ulls el tel
que tapa la vista. Batir las cataratas.

CATARINA. Nóm de dona. Catalina, Catalnica. ||
Ornit. Lloro menor que '1 conii'i que té mitj cap ver-
mell. Catalina, Catalnica.

CATARINETA. n. p. Dim. de Catarina. Catalinita.

CATARRAL, adj. Pertanyent al catarro. Catarral.

CATARRO, ni. Fluix o destilado que ataca '1 nás,
la boca o '1 pit. Catarro. Ii Tos mólt forta que solen
tindre les criatures. Tos ferina.

CATARROJA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Torrent; és estació del F.-C.
d' Almansa a Valencia y té 6,999 hab.

CATARROS, A. adj. Qui pateix catarro. Cata-
rroso.

CATÁRTICH, CA. adj. S' aplica ais medicanients
purgants. Catártico.

CATARTINA. m. Quiñi. Substancia increstallisa-
ble, soluble al alcofoll, a 1' éter y a 1' aigua. Catar-
tina.

CATASTRE. m. Contribució que pagaven nobles y
plebéus y s' imposava sobre totes les rendes fixes y
possessions que produíen fruits anyals. Catastro ||
Cens o padró estadístich de les terres y cases pera
sapiguer la contribució que n' han de pagar llurs
amos. Catastro.

CATÁSTROFE, f. Desgracia extraordinaria que al-
tera r ordre regular de les coses. Catástrofe.

CATÁU. m. Cau, llóch ont s' hi recull algú. Maní-
da. II AMAGATALL. || El llóch ont sol fer cap algú ab
freqüencia. Guarida, nidal, nido, madriguera

CATECISME. m. Llibre que conté 1' explicado de
doctrina cristiana. Catecismo

CATECÚ. m. Substancia medicinal, semblant a la
térra, de color de canyella, de gust un poch aniarch,
que 's treu per decocció d' un arbre de les Indies
Orientáis. Cato, tierra japónica. || Medicament en
forma de granets que 's fá d' almesch, ambre y del
arbre dit caiús en la India Oriental; serveix pera for-
tificar la boca del cor. Cachunde.

CATECUMENAT. m. Estat de cateciimeno. Cate-
cumenado.

CATECUMENIA. f. Galería alta de la iglesia ont
s' hi posaven els que devíen ésser instruits en Ta doc-
trina cristiane. Catecumenla.

CATECÚMENO, A. m. y f. Qui s' está instruint en
la doctrina cristiana pera poguer rebre '1 baptisme.
Catecúmeno.

364

CAT

CAT

CÁTEDRA, f. Mena de trona ab seti desde ont ex-
pliquen els catedrátichs les llissons a llurs deixebles.
Cátedra. i| L' empleu y exercici de catedrátich. Cá-
tedra. II La facultat qu' ensenya algiin catedrátich
Cátedra. || La dignitat pontificia o episcopal. Cáte-
dra. II El seti o
cadira pontifi-
cal. Cátedra.

CÁTEDRA DE
SANT PERE. La
dignitat de Papa
y a vegades se
pren péi tneteix
Papa. Cátedra de
San Pedro.

CÁTEDRA DEL
ESPERIT SANT:
TRONA.

POGUER PO-
SARNE CÁTEDRA,
ir. Met. S« din
pera ponderar la
perfecció ab que
algú posseeix al-
guna ciencia, art
o materia. Poder
alguno leer ó po-
ner cátedra, ó
leer de oposición.
CATEDRAL.
adj. Iglesia prin-
cipal en que re-
sideix e! bisbe o
arquebisbe ab el
seu capítol. Ca-
tedraL || També
s' usa cóm subs-
tantiu feniení.
CatedraL |1 En cátala les catedrals son també ano-
menades Séu, encara que abdues denominacións

ral del bisbe. Les catedrals, baix aquest concepte,
y després del sigle X, a semblansa de les antigües
basiliques construídes, teñen en quant al trassat de
la seua planta, diverses formes. En les Matines se
subgecta '1 plánol a la eren Uatiua, posada al fons

Planol déla Catedral antigua de L'eida

Planol de la Catedral de Girona

del absis la cadira del bisbe, que mes endevant, ab
les que formen el chor deis canonges, se colocaren a
la ñau central, pera remarcar aixis que a 1' iglesia
principal sejornen els ecclesiástichs revestits de les
dignitats esnientades. Seguiren els estils arqultec-

Pi'anol de la Catedral de Tarragona

teñen conseniblant origen y deteiminació deis mots
cathedra o scedes, per referirse a la qualitat de
contindre dins de son recinte la cadira pasto-

Planol de la Catedral de Barcelona

tónichs que marquen época, y podriem citar a Ca-
talunya exeniplars dignes d' estudiarse baix aquest
punt de vista, encara que posteriors innovacións ha-
gen minvat la puresa del seu clásich progecte. Son
romániques 1' antigua catedral de Lleida y la de Ta-
rragona, y gótiques la de Barcelona, quines enlaira-

CAT

CAT

365

des naus formen una ben combinada proporció, re-
llevada per les llums del seiis íinestrals, y la de
Girona, digne d' ésser ailmirada per 1' ardldesa de la
seua ñau central. El nóm aplicat a 1' iglesia capitu-
lar a la nostra térra, ha servit ademes d' origen a la
etimología d' algún poblé, cóiu : la Sen d' Urgell.

CATEDRATICH. m. Qui té cátedra pera ensenyar
alguna facultat. Catedrático.

CATEGORÍA, f. Log. Una de les classes a que 's
redueixen totes les coses y entitats físiques. Predi-
camento, categoría. || Carácter o circunstancies que
fan mólt apreciable alguna cosa o persona. Cate-
goría.

CATEGÓRICAMENT. adv. m. Decisivamenf, afir-
niant o negant sensillament alguna cosa. Categóri-
camente.

CATEGÓRICH, CA. adj. S' aplica al discurs o pro-
posició en que diiectament s' afirma o nega alguna
cosa. Categórico.

CATEQUISAR. v. a. Instruir a algú en la doctrina
cristiana y misteris de la relligió. Catequizar. || Mel.
Induir a algú a fer o consentir lo que li repugna. Ca-
tequizar

CATEQUISAT, DA. p. p. Catequizado.

CATEQUISME. m. L' exercici d' instruir en la doc-
trina cristiana. Catequismo.

CATEQUISTA, m. Qui instrueix ais deniés en la
doctrina y misteris de la relligió. Catequista.

CATERÉTICH, CA. adj. Cir. S' aplica ais cáus-
tichs lleus que sois obren superficialnient sobre Ms
teixits del cós liumá. Caterético.

CATERVA, f. Munió de persones o coses reunides
en algún paratge, y regularment sense ordre ni con-
cert. Caterva, cáfila. || ventregada.

CATÉTER, m. Cir. Sonda metálica ab un canal a
la convexitat de la seua corvadura ont s' hi fiquen
les eines tallantes pera fer la operació de la cistoto-
mía. Catéter.

CATETERISAR. v. a. Introduir una sonda a la bu-
feta. Cateterizar.

CATETERISME. m. Cir. Operació d' introduir un
catéter a la bufeta de 1' orina. Cateterismo. || Explo-
rado de la trompa d' Eustaqui per niedi d' un catéter
o sonda. Cateterismo,

CATETO, m. Geom. Cada un deis dos costats que
formen 1' ángul recte d' un triángul. Cateto. || Arquit.
Perpendicular que passa peí eix de la voluta del ca-
pitell jónich; línea vertical que passa per un sólit de
revolució. Cateto.

CATETO DE INCIDENCIA. Opt. Raig lluminós perpen-
dicular al pía del mirall. Cateto de incidencia.

CATETO DE REFLEXió. Raig lluminós que va desde
el pía del mirall al uU. Cateto de reflexión.

CATI. m. Mena d' engoniadura y prempsat que 's
dona a les teles pera que tinguin Ilustre Cati.

CATÍ. Ceog. Vila de la prov. de Castelló, bisb. de
Tortosa, part. jud. d' Albocácer; té 2,444 hab. || Ca-
seriu del ternie de Petrel, prov. d' Alacant.

CATIFA. f. Teixit de llana o seda de diferents co-
lors ab que 's cubreix 1' enrajolat de les habitaclóns
pera abrich y adorno de les meteixes. Alfombra, al-
catifa.

CATIFA MORESCA. Mena de califa que usen els mo-
ros. Zotra.

CATIFER. m. Qui fá catites. Fabricante de alfom-
bras.

CATIFETA. f. dim. Alfombrilla.
CATILINARIA. f. Nóm que 's dona a cada un deis
quatre famosos discursos que va fer Cicero contra
Catilina. Catilinaria. || Se diu per extensió de tot
discurs eloqüent que té per obgecte increpar a una
persona o posar de manifest les senes malifetes. Ca-
tilinaria.

Segell de Catllar

CATIPÓ. m. Mena d' adorno que 's posa al cap
de les cavalcadures y besties de cárrega; regular-
ment és de llana o d'estáui de diferents colórs. Qui-
tapón.

CATIU, VA. m. y f. CAPTIU. |l m. Ant. CAUTiVERI.

JUGAR ALS CATIUS. fr. Jocli de nois en que 's fingeix
una batalla entre moros y cristiáns. yí/gar a moros y
cristianos.

CATIVAR. V. a. y 'Is deriváis. CAPTivar.

CATLLAR. Geog. Poblé de la prov., dióc. y part.
jutí. de Tarragona; és a la vora del riu Gaya y té
1,317 hab. Té estació de F. C. || Poblé del depart.
deis Pirineas Orientáis, bisb. de
Perpinyá, cantó de Prades; és a la
vora de la riera de la Castellana y
té 608 hab. || Santuari a 1,165 met.
d' altitut, situat a la vora del Ter,
a tramontana de Tragurá, prov. de
Girona. II — (hermita del). Esla-
va emplazada en lo alt de la serra
que separa la valí del Freser de la
de les Lloses, prop Ripoll; avni és
enrunada. II — (SERRA DEL). Grog.
Serra de la banda N.O. de la prov.
de Girona, que forma la partió d'aigües entre '1 Ter
y M Freser y quin punt mes enlairat és a 2,450 met.
d' altitut. II — (VALL DEL). Valí de la vora del Ter,
mes amunt de Tragurá, prov. de Girona.

CATLLARÁS. Orog. Enlairat planell (1,625 m.) en
qiial centre s' aixeca una gegantina roca anomenada
Rocli del Catllarás; és aprop de Sant Roma de la
Clusa.

CATÓLICAMENT. adv. m. Conforme a la doctrina
católica. Católicamente

CATÓLICH, CA. adj. Universal, y per aquesta qua-
litat s' aplica a la Iglesia romana Católico. Ij Cert,
infalible, de fe divina; y aixís se diu: dogma católich.
CATÓLiCH. II El cristiá que té a Jesucrist per cap in-
visible de la Iglesia y al papa per cap visible. Cató-
lico. Ij Renóin mólt antich deis reis d' Espanya, reno-
val per En Ferrán V. y Na Isabel I, dits per antono-
masia 'Is Reis Católichs. Católico. || Lo que és sá y
perfet. Católico. || Lo que pertany a la relligió cató-
lica, cóm: Iglesia católica. Católico.

ÉSSER o NO ALGÚ CATÓLICH. fr. Met. Estar o no algú
sá y de bon humor. Estar ó no católico.

ÉSSER o NO ALGUNA COSA CATÓLICA, fr. Met. Tin-
dre o no les perfeccións que 's requereixen. Ser ó no
alguna cosa católica.

CATOLICISME. m. La creensa de la Iglesia cató-
lica. Catolicismo. || Comunitat universal deis que
viuen en la relligió católica. Catolicismo.

CATOLICÍSSIM, A. adj. sup. Catolicísimo.

CATOLIU. Zool. Aucell. Galerita,

CATORSÁU, VA. adj Cada una de les catorse
parts en que 's divideix un tot. Catorzavo.

CATORSE. adj. Se diu del número cardinal que 's
compon d' una desena y quatre unitats. Catorce.

CATORSÉ, NA. adj S' expressa ab ell el número
catorse posat en relació ab altres números. Catorce-
no. II Certa mena de panyo groller y ordinari. Cator-
ceno.

CATRACÓLICA. f. Casaca gran y antiquada. Ca-
sacón.

CATRAL. Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióc.
d' Oriola, part. jud. de Dolores; és a l'horta d'Oriola
y té 2,597 hab.

CATRE, m. Llit lleuger pera dormir una sola per-
sona. Regularment té '1 pía ont se jau de drap fort, y
els barróns de manera que poden plegarse. N' hi há
de varies formes, pero la mes general és d' estisora.
Catre.

CATRE DE BAGÚL. Caixa ab uns bastidors que ser-
veixen de catre, plegantlo y desplegantlo. Caticofre.

366

CAT

CAU

CATÚFOL. m. Vas de terrissa en forma de gerro
que serveix pera treure aigua de les sinies y altres
llochs. Arcaduz, cangilón.

FER CATÚFOLS. fr. Mel. Se diu del vell que ja té la
memoria y 'I judici débils per rao de la etat. Cho-
chear, caducar.

CATXALAGUA. Bot. V. CENTAURA.

CATXALOT. ni. Mena de balena. Cetáceo, cacha-
lote, marsopa, ó marsopla.

CATXAMARINA. m. Barco de dos país, ab veles
al ters y algúns flochs y gavies volanls en temps de
bonansa. Cachamarín ó cachemarín || El barco que
usa aquest aparell cóm: la calxamariiia, el lugre, etc.
Buque de vela al tercio.

CATXAMONA. f. Cop que 's pega a la gaita. Ca-
chete. II Fam. E\ cop suáuque's dona per diversió
ab la iná oberta, tocant sois ab el dit polser y ab
r índex a les galtes deis nois, que les inflen expres-
sament. Buchete.

LA PRIMERA 'L REÍ PERDONA, LA SEQONA CATXAMO-
NA. fr. Fam. Joch de nois que a la segona marrada 's
castiguen ab una catxamona. Buchete. [| Ref. Qu' en-
senya que la repetido ú' una meteixa falta és imper-
donable. A la segunda va la vencida.

CATXAPIT. m. Ter. Barana, generalment macisa,
qu' arriva a 1' alsada del pit que 's posa ais llochs
alts pera que no caigui ningú. Antepecho.

CATXASSA f. Fleuma o lentitut en el modo de
obrar. Cachaza. || Met. La persona que la gasta.
Pelmazo, pachón, posma, panfilo.

CATXASSUT, DA. adj. Qui té mólta catxassa. Ca-
chazudo.

CATXET. m. Ganivet curt, ampie y móltpunxagut.
Cachetero. || Cadell, instrunient qu' encaixa en una
roda dentada pera deturnr o regularisar la rotació de
un cilindre. Perrillo. || catxeta.

CATXETA. f. El cop que 's dona a la cara ab el
puny clos. Cachete.

CATXETER. m. Qui acava de matar al toro a la
plassa ab el catxet. Cachetero.

CATXIFOLLAR. v. a. Fam. TROMPAR.

CATXILLAR. v. a. Ter. Cadellar.

CATXO. m. Joch que 's juga ab la meitat de les
cartes, desde 'Is sisos fins ais reis, o ab 1' altra mei-
tat, graduant per aquest ordre '1 valor de cada una
d' elles, y aumentantse '1 punt segóns se van liigant
els colls, essent el major el del sis o cinch de cada
un. Se reparteixen les cartes d' una en una fins a tres,
y en totes se pot envidar; quan Iliguen les tres d' un
coll se fa catxo, y 's diu catxo majar el de tres reis.
Cacho.

HAVÉM FET BON CATXO. Expr. fam. L' HAVÉM PETA
BONA.

CATXOLA. f. Náuf. Cada un deis taulóns que, co-
locats a una y altra banda del cap del bauprés, ser-
veixen de pas peí estai y fals estai del masteler del
velatxo. Cachola. || pl. Les corves ab que 's forma '1
coll d' un pal y en quines pernades superiors s' hi
assenten els baus que sostenen les cofes. Cacholas

CATXOLES DEL MASTELER. Tro? de cabiró pernat al
coll deis mástils de les gavies. Cacholas del maste-
lero.

CATXOLA o CALTERES. f. Mar. Cada una de lesdues
corves que teñen les pernades verticals clavades al
coll del arbre, una a cada costat. Cachola.

CATXURRAL. in. Lloch de moltes catxurreres.
Cadillar.

CATXURRERA. f. Bot. Herba que 's fá regular-
nient entre 'Is sembrats; fá '1 fruit rodó ab uns pelets
forts que s' enganxen fácilment ais vestits. Cadillo.

CATXURRO. m. El fruit de la catxurrera. Cadillo.

CATXUTXA. f. Mena de gorra ab figura de plat o
giradora. Cachucha.

CAU. m. Lloch pera amagarse. Guarida, madri-
guera. II Paratge ont s' hi recuU algú. Manida. || El
lloch ont s' hi recullen els cervcs y les daines. Vena-
dero. II El forat ont viuen y críen els cunills. Madri-
guera, conejera, conejal, vivar, vivero, gazapera.
II El forat ont s' hi fiquen els grills. Grillera. |1 La
cova ont s' hi recull la guinéu. Raposera. || El lloch
ont s' hi amaguen els Madres. Ladronera, cueva de
ladrones. || El forat ont s' lii fiquen els llangardaixos.
Lagartera. || La cova ont hi viu 1' os y hi cria 'Is
seus filis. Osera. || El lloch ont hi fan el jas y viuen
en la montanya 'Is porchs senglars. Porquera. |i El
forat dins del qual hi críen les rales. Ratonera, jj
Met. El lloch retirat ont s' hi reuneix mólta gent de
mala vida. Madriguera, nido, conejera, conejal.

CAU D' ORELLA. m. Anal. Concavitat ont s' hi re-
cull la cera de les orelles. Alveario.

TREURE DEL CAU. fr. Met. fam. Esquivar o allunyar
d' algún lloch ais que acostumen amagars'hi. Desa-
nidar.

CAU (Joseph). Biog. Notable mestre de capella y
compositor relligiós. Va néixer a Barcelona en la se-
gona meitat del sigle xviii, morint a la meteixa ciu-
tat r any 1812, essent jove encare y quan s' espera-
va que arrivaria a ésser un deis primers compositors
d' Europa. Se citen d' ell algúns oratoris, la missa
cantada 1' any 1802 a Santa Alaría del Mar, devant
deis reis d' Espanya y una missa pastoril qu' encara
s' executa.

CAUBA. Orog. Montanya propera a Bausen en la
Valí d' Aran.

CAUCIÓ. f. For. Seguretat que dona una persona
a un' altra de que cumplirá lo pactat, promés o ma-
nat. Caución

CAUCIÓ D' LNDEMNITAT. La que algú dona a un'altre
prometentli tréure '1 salvo d' alguna obligado. Cau-
ción de indemnidad.

CAUCIÓ FIDEJUSSORIA. For. La caució que 's dona
ab fiansa. Caución fideyusoria.

CAUCIÓ JURATORIA. Jurament ab que promet tornar
a la presó '1 pobre que ix d'ella sense fiansa. Caución
iura loria.

PRESTAR CAUCIÓ. fr. CAUCIONAR.

CAUCIONAMENT. m. Ant. CAUCIÓ.

CAUCIONAR. V. a. Obligarse per un altre assegu-
rant que fará o no fará alguna cosa. Dar ó prestar
caución.

CAUDA, m. Ant. Róssech o qüa de la capa consis-
torial qu' usaven els arquebisbes y els bisbes al chor.
Cauda.

CAUDACIÓ. f. Patol. Prolongado extraordinaria
y anormal del clítoris. Caudación.

CAUDAL, m. Quantitat de diners, hisenda o béns.
Caudal II Abundó d' alguna cosa Caudal.

CAUDALÓS, A. adj. S' aplica a les corrents deis
rius, rieres, etc., que porten mólta aigua. Cauda-
loso.

CAUDALOSAMENT. adv. m. Ab mólta abundó.
Caudalosamente.

CAUDALOSÍSSIM, A. adj. sup. Caudalosísimo.

CAUDAT, DA. adj. Bot. Se diu de certs órguens
vegetáis prolongats en forma de qüa; d' un animal
que tingui la qüa mólt llarga; del cés deis insectes,
guan acava ab qüa, y de les ales d' una papallona,
quan a la part del derrera hi té una prolongado o
que sobreíx mes o menys. Caudado.

CAUDATARI. m. L' ecclesiástich doméstich del
bisbe o arquebisbe, destinat a portarli '1 róssech de
la capa consisiorial. Caudatario.

CAUDÁTIL, A. adj. Que té forma de qüa o sem-
blansa o analogía ab ella. Caudátil.

CAUDETE. Geog. Pobl de la prov. y bisb. de Vf-
lencia, part. jud. de Requena; és a la vera del riu Re-
quena y té 1,432 hab.

CAU

CAU

367

CAUDÍ (Joseph). Biog. Artista valencia del sigle
XVII. Conreuá al ei'.seiiips la arquitectura, la pintura,
el dibuix y '1 gravat. En les seucs diferentes facultats
va colaborar en els festeigs y ceremonies publiques
y en la estanipació de Uibres. Es autor d' un bon re-
trato a cavall de D. Francisco Folcli de Cardona.
Caries II el va nonienar pintor y projectista major de
les obres del Alcázar de Madrlt y Sitis Reials Va
cuidar de la part artística de la comed a d' en Mar-
silla, representada devant d' en Caries II y de la seua
primera muller. Va morir a Valencia en 1' any 1696.

CAUDIEL. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb.
de Segorb, part. jud. de Viver; té 1,849 liab.

CAUDIÉS. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Montlluís; és
a la vora de la riera del seu nóm y té 207 hab. II (RIE-
RA DE). Hidrog. Riera que neix a la vessant llevan-
tina del coll de Dorado, passa per Caudiés y Ralléu
y desaigua a la riera de Cabils, Conflent.

CAUDIMÁ. ni. Denominació que s' ha donat a to-
tes les mones del nou continent, perqué la qiia les hi
serveix de má. Caudimano.

CAULA, f. 1er. Cucala.

CAULE. m. Arquil. L' ullet que surt de les tulles
del capitell corinti, acavant per un tronch o una
toranca al mitj y un altre ais ánguls del cimaci.
Caule.

CAULÉS DE VIDRERES. Geog. Caseriu del terme
munpal. de Vidreres, prov. de Qirona.

CAULICINAL. adj. Boí. Calificació de certes plan-
tes parásites que creixen ais tronchs y branques se-
ques d' altres. Caulicinal.

CAULOCARP. ni. Bol. Branca de les plantes vivá-
<:ees que dura niólt y móltes vegades fá fruit. Caulo-
carpo.

CAURE. V. n. Anar a térra alguna persona o cosa
desde un indret mes alt. Caer. || Estar situada una
cosa a alguna part, cóm: /' Assia cau al Orient. Caer.
II Anar a parar alguna cosa a diferent llocti del que's
pensava. Caer. || Cometre alguna falta. Incurrir,
caer, jj Cumplirse '1 temps d' algún plasso, pensió,
paga, arrendament, etc. Caer. || Perdre la prosperi-
tat, valiment o empleu. Caer. || Tocar o eixirli a algú
alguna cosa per sort, cóm: la lotería, ésser soldat,
etc. Caer. || Ferse alguna festivitat en cert temps o
día, cóm: Corpus cau sempre en dijous. Caer. || Met.
Menjar, beure; aixís se diu: hi hd caigut una costella,
un porro de vi Caer. || Met. Acavarse alguna cosa; y
aixís se diu: ja ha caigut tot el porch, una bota de vi,
«te. Caer.

CAURE A SOTAVENT. V. a. Náut. Separarse la ñau
•cap a sotavent del rumbo ont se dirigeix, per causa
de la for^a del mar, del vent o de la corrent. També
's diu abatre. Abatir.

_ CAURE BE o MAL ALGUNA COSA AB ALTRA. fr. Met.
Ésser'hi proporcionada, o convenient y oportuna, o
ésser'hi totalment oposada. Caer bien ó mal una cosa
■con otra ó á otra.

CAURE DE MADUR. fr. Met. Ésser algú mólt vell y
■decrépit. Caerse de maduro.

CAURE ENSEMIT. Ter. CAURE TOT D' UN COP O D' UN
PLEOAT.

CAURE TOT PLEGAT. fr. CAURE CÓM UN SACH

CAURE UN TEMPS. fr. Náut. Nos ha caigut un temps,
diuen els pescadors a qui ha arreplegat una tambo-
rinada.

DEIXAR CAURE. fr. Deixar de la má alguna cosa.
Dejar caer \\ Deixarla de la má expressament, apa-
rentant liaver'ho fet per descuit. Hacer caediza al-
guna cosa de la mano.

DEIXAR CAURE ALGUNA ESPECIE EN LA CONVERSA,
fr. Met. fam. Fer vindre a tóm el parlar d' algún
assumpte. Dejarse caer alguna cosa en la conversación.

DEIXARSE CAURE A ALGUNA PART. fr. Met. fam. Dí-
ligirs'hi. Cargar á ó sobre alguna parte.

FER CAURE. fr. Tirar a térra. Derribar.

QUI NO HA CAIGUT ESTÁ PER CAURE. Ref. Ensenya
que no 's deuen censurar els defectes deis altres, per-
qué tots estém exposats a tíndre 'Is. Quien tiene hijo
varón, no diga á otro ladrón.

SI CAU O NO CAU. Expr. fam. Se diu d' una cosa
qu' está primparada. Si cae ó no cae, estar una cosa
en tanganillas.

CÁURE'HI. fr. Met. fam. Vindre en coneixement de
alguna cosa, compéndrela, recordarse 'n. Caer en
ello.

CAUSA, f. Principi que produeix alguna cosa.
Causa. II Motiu o rao para feria. Causa. || Negoci en
que s' hi prén interés o partit. Causa. || For. Plet.
Pleito, causa. || Procés criminal. Causa. || Pretext.
Pretexto, causa, color, título. || Ant. COSA. || El dret
que 's té a alguna cosa. Motivo, dereclio.

CAUSA ADEQUADA. FU. La que produeix 1' efecte
sense que n' hi intervinguin d' altres. Causa ade-
cuada.

CAUSA BEN FUNDADA EN DRET. For. Causa jUSta.
Causa fundada en derecho.

CAUSA CIVIL. For. Causa ordinaria, cóm és un
plet, etc. Causa civil.

CAUSA CRIMINAL. Procés que 's fá contra algú per
algún delicte, ja essent d' ofici, ja a instancia de
part. Causa criminal.

CAUSA D' APELACió. For. La que 's segueix per ha-
verse apelat. Causa de apelación,

CAUSA EFiCiENT. FU. La que ab la seua virtut fá o
produeix algún efecte. Causa eficiente ó efectrlz.

CAUSA EQUÍVOCA. FU. La que no és sola ni seni-
blant a 1' efecte que produeix. Causa equivoca ó comi-
tante ó coeficiente.

CAUSA EXEMPLAR. FU. La que dirigeix en 1' acció.
Modelo, causa ejemplar.

CAUSA FINAL. FU. El fí ab qué o per qué 's fá al-
guna cosa. Causa final.

CAUSA FÍSICA. FU. La que produeix algún efecte
sensible. Causa física.

CAUSA FORMAL. FU. La meteíxa forma que deter-
mina la denominació o classe a qué pertany el sub-
gecte. Causa formal.

CAUSA IMPULSIVA. FU. La raó o motiu que inclina
a obrar, y aixís se diu: Defendre la causa de Deu, etc.
Causa impulsiva ó motiva.

CAUSA INADEQUADA. FU. La que produeix 1' efecte
en companyía d' altres. Causa inadecuada.

CAUSA INSTRUMENTAL. FU. La que serveix d' ins-
trument, cóm la ploma, qu' és la causa instrumental
de r escrit. Causa instrumental.

CAUSA LUCRATIVA. For. El títol ab que 's posseix o
adquireix alguna cosa per donació o llegat, a diferen-
cia de r onerosa, que sempre té algún «árrech u obli-
gació Causa lucrativa.

CAUSA LLIURE. Aquella de quina dependeix que
s' obri o no. Causa libre.

CAUSA LLUNYANA. FU. Un segón fí. Causa remota.
'CAUSA MAL FUNDADA. For. La duptosa. Causa fun-
dada en derecho.

CAUSA MATERIAL. FU. Materia de la que se 'n fá
alguna cosa, cóm: el fe/ro de la clau, etc. Causa ma-
terial.

CAUSA MORAL. FU. La que produeix algún efecte
reial, pero en coses purainent moráis, y aixís un au-
tógrafo será causa moral deis exemplars que multi-
plica per medi del motilo. Causa moral.

CAUSA NECESARIA. FU. La que no pot deixar de pro-
duír el seu efecte, cóm: el foch, que necessariament
ha de cremar; la ploma, que moguda per la niá no
pot deixar de formar les lletres. Causa necesaria.

CAUSA OCASIONAL. FU. Aquella que encara que no
obri verdaderament en la prodúcelo de 1' efecte, dona
ocasió a la causa primera pe a que '1 produeixi, o bé
r ocasió solament y no la causa directa de lo que
gucceeix. Causa ocasional.

368

CAU

CAU

CAUSA ONEROSA. La lucrativa ab alguna obligado.
Causa onerosa.

CAUSA PARTICULAR. FU. La qi;e produeix un efecte
particular. Causa particular ó singular.

CAUSA PER ACCIDENS FU. La que produeix un
efecte per una casualitat. Causa por accidente.

CAUSA PER SE. Fií. La que per naturalesa o per
propia voluntat está destinada a la prodúcelo del
efecte. Causa per se.

CAUSA PÍA. Fundació piadosa, aniversari en memo-
ria d' algú. Memoria, obra pía.

CAUSA PRLMERA. FU. La que obra ab independencia
absoluta, y aquesta sois és Deu. Causa primera.

CAUSA PRINCIPAL. FU. La que dona 'I moviment
principal a 1' instrument que obra, y aixís la má del
qu'escriu és cuusu principal de la lletra que forma.
Causa principal.

CAUSA PROXLMA. FU. El fí imuiediat que s' intenta.
Causa próxima.

CAUSA PÚBLICA O COMUNA. L' utilitat O '1 bé comú.
Causa pública ó común.

CAUSA SEGONA. FU. La que obra ab dependencia
de la primera. Causa segunda.

CAUSA UNÍVOCA. FU. La qu' és semblant al seu
efecte. Causa univoca.

AB CAUSA O AB JUSTA CAUSA, tu. adv. Ab rao. Con-
razón.

ACRIMINAR LA CAUSA, fr. For. Agravar, aumentar el
delicte. Acriminar la causa.

CONÉiXER D' UNA CAUSA fr. For. Ésser el jutge de
ella. Conocer de una causa ó pleito.

DECAURE EN LA CAUSA, fr. For. ant. Pérdrela. Per-
der la causa.

DEFENDRE ALOÚ LA SEUA CAUSA, fr. Defendre algú
els seus drets o interessos. Defender uno su causa.

DONAR PER CONCLUSA LA CAUSA, fr. No poguer ale-
gar res mes; estar al cas de donar la sentencia. Dar
por conclusa la causa.

EI.XIR A LA CAUSA, fr, For. EIXIR A LA DEMANDA:

FER CAUSA COMUNA, fr. MANCOMUNARSE.

FORMAR CAUSA A ALGÚ. fr. For. Instruir o formar
procés a algún criminal o que se M té per tal. Hacer
ó formar causa á alguien.

GUANYAR LA CAUSA, fr. GUANYAR EL PLET.

MOURE, INTENTAR CAUSA O POSAR EN CAUSA A
ALOÚ. fr. ARMAR PLET A ALGÚ.

PER CAUSA, m adv. Per respecte d' alguna cosa.
Por causa.

PER CAUSA D'ALGÚ. m. adv. Per la seua culpa. Por
culpa ó causa de alt^uno.

¿PER QUINA CAUSA? ¿Per qué? ¿Por qué?

PORTAR o MENAR UNA CAUSA, fr. For. Deféndrela
r advocat. Defender una causa.

CAUSADOR, A. m. y f. Qui causa. Causador,
causa, causalite.

CAUSAFINALISTA. m. El filosopfi que prefereix
i' estudi de les causes fináis. Causafinalista.

CAUSAL, f. Se diu de qualsevulla rao o cosa im-
pulsiva Causal. II adj. Gram. Se diu d' alguna partí-
cula, íbm: perqué. Causal.

CAUSALITAT. f. La relació de la causa ab 1' efecte.
Causalidad.

CAUSANT. p. p. Causador. || m. For. La persona
de qui 's deriva '1 dret que algú té, y aixís el pare és
causant deis drets que V hereu té a I' tierencia. Causante.

CAUSAR. V. a. Produír la causa '1 seu efecte.
Causar || Ésser causa, motiu u ocasió de que suc-
ceeixi alguna cosa. Causar.

CAUSAT, DA. p. p. Causado. || m. FU. Efecte.
Causado.

CAUSATIU, VA. adj. Lo que fá la controversia y
constitueix I' estat de la causa. Causativo.

CAUSETA. f. dini. Fam. Causa petita. Causa pe-
queña, pleitéenlo. II Motiu petit. Ocasioncilla, oca-
sloncita. .

CAUSÍDICH, CA. adj. For. Lo que pertany al se-
guiment de causes y plets. Causídico. || L' advocat
que porta les causes y 'Is plets. Causídico.

CÁUSTICH, CA. adj. Med. Medicament corrosiu.
Cáustico. ¡I Met. Salírich. Cáustico, satírico. || En la
catóptrica y dióptrica se diu del raig de lluui reflexe
o refracte que s' uneix ab altres a un punt, de modo
que crema a la materia que se li aplica. Cáustico,
ustorio.

CAUTAMENT. adv. m. Cautelosamente.
CAUTELA, f. Precaució, reserva ab que 's fan al-
gunes coses. Cautela.

ABSOLDRE AB CAUTELA, fr. Se diu en el judici
ecclesiástich quan, en el dubte de si algú ha incorre-
gut o no en 1' excomunió, se '1 absol. Absolver á cau-
tela.

CAUTELAR, v. a. Previndre, precaucionar. Cau-
telarse. II V. r. Cautelarse, precaverse.
CAUTELAT, DA. p. p. Cautelado
CAUTELÓS, A. adj. Qui obra ab cautela o malicia.
Cauteloso, taimado. |1 Prudent, mlrat en dir o fer
alguna cosa. Cauteloso.

CAUTELOSAMENT. adv. ni. Ab precaució y pru-
dencia. Cautelosamente, cautamente. || Ab reserva.
Cautelosamente. || maliciosament.

CAUTELOSÍSSIM, A. adj. sup. Cautelosísimo.
CAUTELOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Cautelo-
sísimamente.

CAUTERI. m. Barreta de ferro rodona que acava
en forma de botó, y la qual, bullent, usen els cirur-
gians pera estroncar la sanch, etc. Cauterio, botón
de fuego. II L' acció de cauterisar. Cauterio, caute-
rización II La llaga o font que 's fá ab el cauteri.
Cauterio. || Medicament cáustich. Cauterio. || Aíe/.
Lo que corregeix o preserva d' algún mal moral o ma-
terial. Cauterio.

CAUTERI ACTUAL. El botó de ferro bullent. Cauterio
actual.

CAUTERI POTENCIAL. El que s compón de reméis
mólt forts y corrosius o la pedra pera cremar la part
a que s' aplica. Cauterio potencial.
CAUTERISACIÓ. f. CAUTERI, 2,
CAUTERiSADOR, A. m. y f. Qui cauterisa. Caute-
rizador, cauterizante.

CAUTERISAR. v. a. Foguejar ab el cauteri. Cau-
terizar, dar botón. Ij Met. Corregir ab aspresa y ri-
gor. Cautsrizar.

CAUTERISAT, DA. p. p. Cauterizado.
CAUTÍ. m. Of. Eina de coure ab espiga de ferro y
inánech de fusta, que serveix pera soldar ab estany.
Cautín.

CAUTIU, VA. m. y í. CAPTIU.
CAUTIVAR, v. a. y tots els seus derivats. CAPTI-
VAR.

CAUTO, A. adj. Qui obra ab precaució. Cauto. ||
adj. Ant. OCULT, RESERVAT.

CXMTXO. Nat. Especie de reina lleugera d' Amé-
rica. Caucho.

CAUTXUCH. ni. Substancia sólida, inodora, parda,
insípida, flexible y mólt resistenta que s' extreu per
incisió d' algúns vegetáis d' América y de les Indies
y té mólt US en les arts. Cauchuc, caucho.

CAUTXUCH MINERAL, m. Mena de betúm que pre-
senta r aspecte, la pastositat y elasticitat del caut-
xucli vegetal descrit anteriorment. Cauctiuc mineral.
CAUTXUCH VOLCANISAT. m. El qu' está combiuat ab
certa quantitat de sofre y posseeix una elasticitat
que no s' altera ab 1' us ni ab les variacións de tem-
peratura. S' emplea geueralment en la fabricado de
tubos pera ficar'Iii els fils metálichs que serveixen
pera conduír 1' electricitat. Cauctiuc volcanizado.

CAUVÓ (Puig). Orog. Puig de la serra deis Ga-
náis, prov. de Lleida; té 2,672 met. d' altitut.

CAV

CAV

369

Sejell do Cava

CAVA. f. CAVADA. II La vena mes grossa del cós,
qii' entra a la cavitat de derrera del cor. Cava. || Ter.
GRUTA.

CAVA. ücog. Poblé de la prov. de LleiJa, bisb. y
part. jud. de la Seu d' Urgell; és
a la banda N. de la serra de Cadí
y té 316 h.ib.

CÁVACH. rn. Aixada ampia. Aza-
dón de pala. l| mag.^ll. || Tam-
bé 's lüu CÁVECH.

CAVADA. L' acció de cavar la
térra. Cava, cavadura. || La man-
tornada o segona que 's fá a les
vinyes. Renda. || Náitl. Se din de la
mar ab referencia ais vuits que dei-
xen entre sí les onades. Cava, cavada.

CAVADÍS, SA. adj. Se diu de la térra o de la sorra
que 's separa cavant. Cavadizo.

CAVADOR, A. m. y f. Qui cava la térra. Ca-
vador.

CAVADURA, f. CAVADA, 1.

CAVAFÉMS. m. Ter. GRAPES.

CAVAFRÍA. Geog. Caseriu del terme de Monóvar,
prov. d' Alacant.

CAVALCADA. fr. Presa feta saquejant. Correría,
cabalgada, presa. II — reial. La en que tot lo que "s
percassava a 1' enemich era del percassador, sense
haver de donar ni '1 quint ni res al rei. Cabalgada
real. || f. Correguda de cavalls, etc., pera guanyar
algún preiiii qui arriva primer al terme senyalat.
Carrera. II Comitiva a cavall. Cabalgata. || Tribut o
dret senyorlal. Derecho de cabalcada.

CAVALCADOR, A. m. y f. Qui vá a cavall. Cabal-
gador, ll PUJADOR, PEDRiS.

CAVALCADOR DE CETRERÍA. El sirvent montat que
anava a la cassa de cetretía. Montero de cetrería.

CAVALCADURA. f. Bestia de bast o sella. Cabal-
gadura, caballería.

DOLENTA CAVALCADURA. Loc. met.fam. Pervers, de
mal natuial. Mala cuca, mala pécora.

CAVALCAR. v. a. Anar a cavall. Cabalgar. || Ésser
ampia o mal assentada una peqa de roba o part de
ella. Venir holgado.

CAVALCAT, DA. p. p. Cabalgado.

CA VALERIA (Cap). Hidrog. Cap de la banda N.de
r illa de Menorca.

CAVALIER. in. y 'Is seus derlvats. CAVALLER.

CAVALL. m. Zool. Quadrúpede de potes ab casco,
de coU y qüa coberta de pels llarchs y abiindants.
E! seu color mes comú es el roig; pero n' lii há també
de blanchs, negres y clapats d' aquests colors. És
animal que 's domestica ab facilitat y deis mes útiis
al lionie. Caballo. || Al jocli d' escachs es una pega
en figura de cavall. Caballo. || Al joch de cartes la
que té per figura un lioine a cavall. Caballo. || Banch
de quatre peus ab taulons per deiiuiiit, qu' usen els
niestre-de-cases en llocli de basiida. Caballo. || El
tumor o posternia que s fá a 1' an:;onal, y prevé del
mal gálicli. Caballo. Ij El soldat de a cavall, y aixís
se diu: els acometeren treílla cavalls. Caballo. || El
aguUer de íil que s' encreua al aspi o al urdidor al
formar el rain o madeixa. Caballo. || La canya o bas-
tó que 'Is neis se posen entre les carnes pera diver-
tirse. Caballico, caballito. || Entre estainpers, quan
la frasqueta pega contra la forma y desordena algu-
nes lletres. Caballo. |1 El blandí de la pota dreta y
má esquerra. Caballo trastrabado. || El del peí
blanch, gris y daurat foscli. Roano, rodado. || El
blanch de quatre potes. Caballo cuadralbo. || El que
té pels blandís a la qüa. Rubicán, rubicano. || L'afi-
cionat a les nuiles. IVlulero. || El queportaven les da-
mes a les fuiícións publiques. Palafrén. IJ El de bas-
tos al joch del truch. Perico. || Eina de fuster forma-
da de tres fustes obliqües en que s' hi posa la fusta
d:c. caí .— T. I.— -i?.

pera desbastarla. Borrico, burro. i| — (AR.viAT). Cu-
bertde ferro. Armado. || — (alforrat). Cubert de cu¡-
ro o tela pera major lleugeresa. Ahorrado, horro. || —
ENCUBERTAT. Encubertado \\ — GUARNIT. Guarnecido.

CAVALL CAPO. El capat. Caballo capón.

CAVALL DE BONA BARRA. Met. fam. La persona que
a tot s' acomoda. Se diu coinunment parlant de coses
de menjar. Caballo de buena boca.

CAVALL DE CÁRREGA. Caballo de carga, albardón.

CAVALL DE CARRETA. Caballo de carreta.

CAVALL DE CARROSSA. Caballo de carroza.

CAVALL DE COTXE. Caballo de coche.

CAVALL DE FUSTA. Expr. met. fam. QualsevuUa eni-
barcació. Caballo de palo. j| El potro ont se donava
torment ais reu^. Caballo de palo.

CAVALL DE GUERRA. Caballo de guerra.

CAVALL DE LLITERA. Caballo de litera.

CAVALL DE LLOGUER. Caballo de alq liler.

CAVALL DE MALA AtoRT. El flacli, lleig y de males
manyes. Gurrufcro.

CAVALL DE MON i'AR. Caballo de montar.

CAVALL DE POSTA Ci.ballo de posta.

CAVALL DE REGALO O DE MA O DE PARADA. El quC

se té reservat pera Iluiment. Caballo de regalo, de
mano, de aldaba, de ostentación.

CAVALL DE REMUDA. Caballo de remuda.

CAVALL DE VALOR. El de bona casta. Caballo cas-
tizo.

CAVALL DE VAPOR. La unitat que serveix de mida
pera valuar la forsa de vapor y conslsteix en una po-
tencia capas d' alsar en un segón de tenips un pes
de setanta cinch kilográms a la alsaria d' uii nietre.
Caballo de fuerza.

CAVALL EMBUFEGAT. El que lespira ab dificultat.
Caballo asmático.

CAVALL FOGUEJAT. El que uo té por al soroll de ks
canona Jes. Caballo fogueado.

CAVALLS FüRSATS. Hist. Companyía de cavallers
de janets costejada pels nobles de Palma, obligats
desde '1 repartiiiient al féu de cavalleries, y servíen
de guardias y escoltes diaries al rei y a la noblesa y
escoltaven també al virrei y deniés empleats reíais.
Caballos forzados.

CAVALL FRISÓ O DE FRISA. MU. Cilindre de fusta ab
pues o travessers pera impedir el pas a la cavalleria
eneiiiiga. Caballo de Frisa ó Frisia.

CAVALL FUST. Ant. MATZINA.

CAVALL GUARNIT. El qu' está a punt de poderse
montar. Caballo montado.

CAVALL LLEUGER. E que no porta armes defensi-
ves, per lo que 's maneja ab mes facilitat y Ueugere-
sa. Caballo ligero.

CAVALL MARi. Cei t anfibi seniblant al cavall de
térra. Caballo marino, de agua, de mar, hipopótamo,
hipocampo.

CAVALL REGUITNADOR. El que tira cosses. Caballo
falso.

CAVALL DE SERP. Entom. Caballito del diablo.

CAVALL TROTADOR. El que té mal pas. Caballo tro-
tón.

A CAVALL DONAT NO Ll MIRIS EL DENTAT. Ref. Re-

prén la impertinencia deis que busquen faltes a les
coses que 'Is hi regalen, manifestant el seu geni des-
contentadís. A caballo presentado ó regalado no hay
que mirarle el diente; de lo ajeno, lo que quisiera su
dueño.

A MATA CAVALL. ni. adv. Atropelladaineut. A mata
caballo.

A UNGLA DE CAVALL. fr. A tot córrcr. A uña de ca-
ballo.

ALSARSE EL CAVALL DE MANS. fr. Suspenderse el ca-
ballo.

ANAR A CAVALL. fr. ¡r, andar d cavallo. \\ Si es cama
ensá cama eullá. A caballo, á horcajadas, á horcadi-
llas y á escarramanchones, pr. Arag. || Si és cóm les
dones. A asentadillas, á mujeriegas. || Si s' hi va aje-
gut. Atasajado.

370

CAV

CAV

ANAR EL CAVALL A PAS CUBERT. Cubrir en part la
latlla del trepitj o M sol d' una pota ab el de 1' altra.
Andar oscuro el caballo.

ANAR CÓM UN CAVALL DESENFRENAT. fr. Abando-
narse, entregarse desenfrenadament ais vicis. Correr
sin freno.

ANAR A CAVALL DEL DE SANT FRANCESCH. LoC. met.

Jam. Anar a peu. Ir en el coche de Sant Francisco, ó
de don Juan Zapata, ó con la cruz de los calzones.

CUBRIR EL CAVALL A L' EUGA. fr. Acaballar.

CUBRIRSE L CAVALL. fr. Cubrirse algún tant el tre-
pitj d' una pola ab le de 1' altra. Taparse el caballo.

EMPINARSE 'L CAVALL. fr. Alsarse M cavall sobre
les potes de derrera. Enarbolarse, encabritarse.

ENSENYAR UN CAVALL. fr. Adestrarlo. Trabajar un
caballo.

ÉSSER CAVALL DE DUES SELLES. Expr. Ésser bó pera
tot. Ser bueno lo mismo para un fregado que para un
barrido.

ESTAR ENTRE LES POTES DEL CAVALL. fr. Met. fani.
Estar niólt abatut, despreciat. Estar á los pies de los
caballos.

FER ANAR EL CAVALL A TOT CORRER, fr. Ferio co-
rrer ab extraordinaria violencia. Escapar el caballo.

FERLi FER ANQUES AL CAVALL fr. Ferio abaixar en-
cullint les anques. Derribar el caballo ó derribar las
caderas al caballo.

GIRAR EL CAVALL. fr. Mudarto 0 girarlo d' una iná
al altra. Trocar el caballo.

MENEJAR, MENAR, GOVERNAR O PORTAR EL CAVALL.
Llevar el caballo.

PICAR UN CAVALL. fr. Exercitarlo, ensenyarlo 'I pi-
cador. Picar.

PORTAR BÉ 'L CAP EL CAVALL. ir. Portar el cap dret
y ben posat. Enfrenar bien el caballo.

PROVEIR DE CAVALLS. fr. Encabalgar.

PUJAR A CAVALL. fr. Montar á caballo. || Met. Sub-
jugar. Ensillar, domar, hollar, poner el pie encima.

QUI SOL MENJA 'L SEU GALL, SOL ENSELLA 'L SEU
CAVALL. Ref V. GALL.

TIR DE QUATRE CAVALLS. Cuadriga.

TOT BON CAVALL ENSOPEGA. Loc. Indica que per
avisat que slgui 1' home algunes vegades s' equivoca.
El más diestro la yerra.

TREURE BÉ 'L CAVALL. fr. Sacar bien el caballo asa-
car el caballo limpio.

CAVALLA. f. Ictiol. Peix mólt coniú ais niars de
Espanya; té de vint a trenta centinietres de llargada,
és inólt estret per la qüa, de color biau y vert ab rat-
lles nej;res y de carn roja y poch estimada. Caballa.

CAVALLADA. f. Munió de cavalls. Reunión ó con-
junto de caballos.

CAVALLAR. adj. Lo que pertany al cavall. Caba-
llar, caballuno.

CAVALLÁS. m. au ii. Caballón.

CAVALLER. m. Persona de calificada noblesa. Ca-
ballero. II Qui niunta a cavall. Caballero, jinete.

ARMAR CAVALLER. fr. Posar el rei a un cavaller les
armes, cenyintli 1' espasa ab varíes ceremonies. Ar-
mar rí uno caballero. || Admetre a algú en alguna or-
dre de cavalleria, segóns les ordres prescrites y des-
prés de les deguies ceremonies. Armar ó ser armado
caballero.

CAVALLER AVENTURER. Anl. Qtii anava peí nión
cercant aventures. Caballero andante, aventurero.

CAVALLER DE BRAGUETA. Ant. Qui gosava d' aquest
privilegi o noblesa per haver tingut set filis máseles
seguits, de llegítini matrimoni. Hidalgo de bragueta.

CAVALLER DE PiCOREA. ni. Ant. El soldat de cava-
Hería que corría térra d' eneniiclis ab 1' algara. Alga-
rero.

CAVALLERS, CADA QUAL AB SES MULLERS. Ref. Que
denota que cada qual se contenti ab el seu estat,
Igualantse sois ab els de la seua esfera, sense pre-
tendre ésser mes ni abaixarse tampoch a ésser menys
del que II correspón. Cada asno con su tamaño; cada

oveja con su pareja. || — DE janet. Els qui nuintaven
certs cavalls petits y Ileugers que 'n deien janets.
Caballero de jinete.

CAVALLER SELVATGE. Ant. El justador d' ofici, me-
na de gladiador de 1' Etat Mitjana. Caballero salvaje.
CAVALLERÁS. m. aum. Lo qu' es mes distingit
entre 'Is de la seua classe. Caballerote. || Qui 's por-
ta cóin a cavaller. Caballeroso.

CAVALLEREJAR. v. n. Portarse cóm un cavaller.
Caballerear, hacer el caballero, portarse caballe-
rosamente.

CAVALLERESCH, CA. adj. Lo que pertany ais ca-
vallers o 'Is Mi és propi. Caballeresco.

C AVALLERET. ni. dini. Caballerito. I! El jove pre-
suinit. Caballerete, caballerito.

CAVALLERIA. f. Bestia pera anar a cavall. Caba-
llería. II Tropa de a cavall. Caballería. || Preemi-
nencia, privilcsi del cavaller. Caballería. |i Art de
r equitació. Caballería. || Instituí propi deis cava-
llers que feien professió de les armes. Caballería. ll
Ant. Conjunt de qualitats propies de cavallers. Caba-
llería.

CAVALLERiA DE TERRA. Ant. Part de térra de valor
10 sextercis o sextaris de blat o sien 80 quarteres de
renda a rao de 8 quarteres cada sextari, que's dona-
va al cavaller militar y 's judicava prou pera tindre
cavall y armes aparellades seinpre que se 'I necessi-
tés pera la defensa del principal. Caballería de tierra.
CAVALLERiA D' HONOR, fr. Ant. La que conferíen els
richs-homes ais seus cavallers. Caballería de honor.

CAVALLERiA DE MAINADA. fr. Ant. La que conferíen
els reís. Caballería de mesnada.

EL DÍA DE LA CAVALLERIA D' ALGÚ. fr. Añt. El día
en que havía estat armat cavaller. El día en que fué
armado caballero.

LLEVAR CAVALLERiA O LLEVARSE CAVALLERIA D' AL-
GÚ. Loe. ant. Aventatjarlo en coses de cavalleria.
Aventajar en caballería.

PENDRE CAVALLERiA D' ALGÚ. Ant. Esstr amiat per
ell cavaller. Recibir la orden de caballería.

CAVALLERÍS. m. Qui té al seu cárrech la cavalle-
rissa. Caballerizo.

CAVALLERÍS DEL KEI. Quí té I' ofici d' anar a cavall
a r esquena del cotxe del rei. Caballerizo del rey, ca-
ballerizo del campo.

CAVALLERÍS MAJOR DEL REI. Quí té al seu cuidado
la cavallerissa del rei. I' armería y casa deis cava-
llers patjes. Caballerizo mayor del rey.

PRIMER CAVALLERÍS DEL REI. Quí en ausencia del
cavallerís major governa la cavallerissa del rei. Pri
mer caballerizo del rey .

CAVALLERISSA. f. Estable, lloch destinat pera les
cavalleríes. Caballeriza.

CAVALLEROT. m. aum. El cavaller tosch y gros-
ser. Caballerote.

CAVALLET. m. dim. Caballito, caballico, caba-
llejo. II Bastidor en que descansa la tela que s' ha de
pintar. Caballete. || Entre estampers molla o tro? de
fusta assegurat ab un tornillo a la cama esquerra de
¡a prempsa pera que hi descansi la barra. Caballete.
II Entre pellaires unes fustes en figura d' esquena de
ase pera penjar y aixugar la llana. Caballete. || PON-
TET. II Dues peces de ferro que lii há a la llar del
foch pera a;4uantar la llenya. Morillos. || Entre tei-
xidors una parella de armadures fetes de tres fustes
obliqües cada una, que aguanten un cilindre pera
plegaihi'l teler. Caballete, borrico. || Perniódol trian-
gular pera sostíndre prestafges. Palomilla. II ferret
DE GERRER. || Llóm O crestall que 's fá dalt de les pa-
réis pera que no les fassi malbé I' aigua. Albardilla,
caballete. || Entom. ter. pregadeu de ROSTOLL.

CAVALLÓ. ni. El llóm de térra que hi há entre
solch y sólch. Cabellen, camellón, albardilla.

CAVALLONA. f. Al joch d' escachs la dama quan
pot saltar. Caballona.

CAV

CAY

37J

Antoni Joseph
C&vanilles

CAVALLOT. ni. CAVALL DE MALA MORT.
CAVANILLAS (Joseph). Biog. ürganer de la cate-
dral de !a Sen d' Urgel), que va morir l'any 1725.
Era tiiigut cóiii el primer artista del sen temps en la
seua especialitat. Va compondré unes vuitcentes pe-
ces pera orga. Vegis CABAnillas.

CAVANILLES (Antoni Joseph) Biog. Remarcable
botánich y savi jestiita. Va neixer a Valencia en 1745
y fou professor de filosofía a
Murcia. En 1777, va marxar
a París acompanyant ais
duchs del Infantado, y en la
capital de Franga va con-
reuar ab éxit els estudis de
les ciencias naturals, espe-
cialment la botánica, publi-
cant una obra mólt notable
ab el títol de Menadelphia
clussis disserlationes decem.
Va aumentar 1' herbari del
Jardí botan ch de Madrit ab
12,000 especies, y publicar
diverses obres fruit de les
seues observacions científi-
ques, entre quines, resulta-
ven les Disertaciones de la
clase monadclfia, ab 300 dibuixos d' ell metcix; les
Observaciones sobre el articulo España de la nova
Enciclopedia , defensant ais sens conipatricis, y la
Icones et descripliones plantariim. Va morir en 1804.

CAVAR, v a. Estovar o moure la térra ab el cá-
vech o aixada. Cavar. || Per algún clot cavant. Ca-
var. II Treure la térra de les mines d' or. Escopetar.
II Ndiit. Per ais taulóns la cavitat que necessiten
quan han d' aplicarse a algún llocli convexe. Acopar,
cavar. |1 Ant. ribotejAR. || v. n. Anar algunes coses
profundisant y pudrint la carn. Socavar, cavar, j!
Met. Reflexionar, pensar interiornient. Cavar.

CAVAR FONDO O E.NDÍNS. fr. ENFONDIR. || Mí/. Dis-
córrer profnudament, penetrar mólt. Profundizar, pro-
fundar, ahondar.

CAVARRASA. Qeog. Caseriu del tenue de Mouó-
var, prov. d' Alacant.
CAVAT, DA. p. p. Cavado.

CAVATINA, f. Mus. Pega de cant, de curta dura-
ció, executada per uu sol cantant. Cavatina.
CAVAYL. ni. Ant. CAVALL.

CAVERNA, f. Gran cova o cavitat a la térra o a
alguna roca. Caverna. || Anat. La concavitat que fá
la materia o postcriua a les llagues o nafres. Caver-
na. II Entre gitanos. Casa.

CAVERNETA. f. dim. Cavernita.
CAVERNÓS, A. adj. Lo que té móltes cavernes.
Cavernoso. i| Se diu de les llagues o nafres que te-
ñen cavernes. Cavernoso.

CAVERNOSITAT. f. p. u. Qualitat de cavemos.
Cavernosidad.

CAVET. Arquit. Alotllnra rodona, vuida, que for-
ma un qtiart de cercle. Caveto.
CAVIAR, m. Ou salat d' estnrió. Caviar.
CAVÍCOLA. adj. Se diu deis animáis que viuen a
les cavernes. Cavícola.

CAVILACIÓ. f. La acció y efecte de cavilar. Cavi-
lación. II Reparo o dificultat de poca monta. Quisqui-
lla. II Sofisma.

CAVILACIONETA. f. dim. Cavilacioncilla, cavi-
lacioncita.

CAVILADOR, A. m. y f. CAVIlós.
CAVILAR. V. a. Pixar la iinag nació en vanes sub-
tileses. Cavilar.

CAVILÓS, A. adj. MANIÁTICH. || Inquiet, imperti-
neiit, enredador. Caviloso. || Dit de les coses fetes
per les persones de dita condició. Caviloso.

CAVILOSAMENT. adv. m. Ab cavilado o engany.
Cavilosamente.

CAVILOSITAT. f p. u. CAVILACIÓ.

CAVITAT. f Espai vuit. Cavidad.

CAVOLINITA. f. Miner. Silicat d' alúmina y de po-
tassa, substancia blanca, brillant, de color de niara-
perla, que crestal isa en prisnies rectangulars, se fá
opaca al focli y és soluble dins deis ácits. Se trova al
Vesubi. Cavolinita.

CAXAL (Antoni). Biog. General de 1' ordre de la
Mercé, natural de Tarragona. Era doctor en drets y
teología; va ésser catedráticii de cánons a Lleida y
a Osea, y enibaixador d'AlfonS IV al concili deC^ons-
tansa (1416), en quina poblacióva morir 1' any 1417.
Era no sois personatge iniportant socialinent parlant,
sino també d' inteligencia clara y escriptor elegan-
tissim.

CAXANES (Bernat). Biog. Notable nietge barcelo-
ni, nat 1' any 1560. Va publicar el Ilibre Adversus va-
lentinos, et quosdam alias nostri tempori médicos: de
ratione nnttendi sanguinent in febribus putridis. (Bar-
na., inip. Malo, 1592, en octau). Pél contingut de tal
Ilibre resulta que Caxanes era contrari ab fonanient
cientificii del costuní deis metges espanyols del seu
temps que abusaven de les sangríes.

CAYENT, A p. p. CAURE.

CAYGUDA. f. L' acció y efecte de caure. Caída. ]!
La llargarfa de la tela, cortina, capa, etc. Caída. !|
CULPA.

ANAR DE CAIGUDA. fr. Met. fam. ANAR AL BAIX, 1.

CAYGUT, DA. p. p. Caído. || adj. Met. Desmaza-
lado, desmadejado.

CAYMÁN. lu. Zool. Reptil d' Indies, mena de llar-
gandaix mólt semblant al cocodrilo, encare que niés
petit. Caimán. || Met Qui afecta prudencia péls seus
intents. Caimán, redomado. |1 Ter. BRASER, 1.

CAYMENT. lu. Ant. CAIGUDA.

CAYMÓ Y BASCOS (Pere). Biog. Home polítich,
mólt prestigios y popular al Empurdá a niitjans del
sigle XIX. Va néixer a Sant Feliu de Guixols 1' any
1819; va ésser mólt perseguit, prés
diferentes vegades y expatriat. L'any
1868 va ésser deslliurat de la presó
y portal en trionif a la casa con-
sistorial pera que formes part de la
junta revolucionaria, nientres a Sant
Peliu era elegit president de la en-
titat igual, y mes tart batHe pri
mer. L' any 1869 va ésser elegit
diputat de l'Assamblea Constituient
per Qirona, cóm a membre del par-
tit rep\iblicá federal. Havent estat el
capitost de 1' alsament de La B;s-
bal al octubre de 1869, va ésser
condemnat a niort, essentli coniiuitada aquesta pena
per la de desterro.

CAYRAT. ni. Arquit. Pust qu' atravessa diagonal-
nient d' una carrera a altre en els ánguls entrants.
Cuadral. || pl. Les vigiies niés petites que ixen del
cavallet de la teulada. Asnas.

CAYRE. m. Cantó o ángul exterior que formen
dues superficies. Esquina. || Ant. QUADRO.

EN CAIRE, ni. adv. EN QUADRO.

CAYREJAR. v. a. Treme caires a alguna cosa,
aplicantse mes particularinent a la fusta y a la pe-
dra. Escuadrar.

CAYRELL. ni. CAYRE, 1. || Ferruca postissa que
imita y supleix el cabell natural. Cairel. || A«/. FLET-
XA. II Mena de sageta de fusta creniada y quadrada.
Cuadrillo. || Mar. La cinta niés alta que 's posa en
un vaixell a la punta del alcássar, castell y toldet.
Cairel.

CAYRENT. Geog. Caseriu del terme d' Ayelo de
Malferit, prov. de Valencia.

Pere Cayraó y
Bascos

372

CEB

CED

Ceba

CAYRETA. f. 1er. GUIXA.
CAYRÓ. ni. Rajóla quadrada. Baldosa.
CAYRUT. adj. Ab que 's significa lo qii' és angular
o agut. Agudo.

CE. Nóm de la lletra C. Ce.

CEAT. m. Sal produída per la coinbinació del ácit
céicli y una base salificable. Ceato.

CEBA. f. Bot. Planta de rcgadiu de la fain. de les
liácees; té 1' alsaria de quiraiita a seixanta centíme-
tres, les falles fistuloses, la cama estufada del niitj,
y acava ab una mena de paiiotxa
globosa. L' arrel és una cabessa del
meteix nóin, formada de varíes capes
tendres y sucoses, d' un olor fort,
agre y coent. Cebolla.

CEBA MARINA. Bot. Planta silves-
tre que 's fá a les platjes de mar y a
les niontanyes; té les fuUes d' un
vert bonich, ampies y sucoses, la
cabessa semblant a la de la ceba
comuna; composta de niólts grills
que 's dvideixeii en tres capes ben
distintes; primera de tels niólt prinis,
foliaceus, sechs y blandís; la segona
de grills espessos, molsnls, viscosos,
niólt agres y amarchs; la tercera de
grills no desanollats, poch espessos,
viscosos, blanciis y niucilaginosos.
La medicina sois usa'ls de la segona
capa, qu' aplicáis a la pell 1' infla-
men inólt aviat, y en altes dosis obren cóm els veris
narcótichs agies; serveix contra les feridiires passi-
ves, y exerceix una influencia estiniiilant mólt nota-
ble en la secreció de les nienibranes viscoses; 1' us
deis preparáis d' aquesta planta produeix grans
ventatges pera la curació de la tisis pulmonar. £5-
cila, cebolla, alba/rana.

CEBA iMARRANA. Bot. CEBA MARINA.

CEBA SICOTRÍ. SmcIi extractiu reinos que 's treu de
mol íes plantes exótiques. Áloe siicoUino, ó socolrino,
acíbar.

CEBES. Joch de nois en que comuninent s' assenten
alguns a térra, abrassanlse cada liú al del seu devant,
form.int cóju una cadena, y dos qu' están drets, fent
r un d' amo y 1' altre de comprador, proven d' alsar
al de devant. Arráncate nabo, arráncate cepa.

FER MENJAR O ROSEGAR CEBA. fr. Met. fani. Fer ra-
biar o mortificar a algi'i. Hacer morder el ajo á uno.

QUi VEN o CONREA CEBES. Cebollero.

CEBACI, A. adj. Bot. Que té 1' olor de la ceba o
del all. Cebáceo 1' Que té una forma semblant a la
de la ceba. Cebáceo.

CEBADA, f. Guisat fet ab ceba. Cebollada.

CEBALLONS. m. pl. Cuchs que 's fan a la carn.
Cresa.

CEBASSA. f. aum. Cebollón.

CEBER. ni. Prodncte vegetal que 's treu per inci-
sió de la planta del meteix nóm, qu' és semblant a la
atsavara, y 's presenta en niunts de variats colors,
trencadissos, de fractura brillant, que fan una póls
daurada y de gnst aniargant. Acíbar

CEBER DE CAVALL. 111. El que 's presenta en niunts
de color moreno, brut y qnasi ncgre, y pleiis d'impn-
reses, que fan una póls parda fosca. .Acíbar cabaliudo.

CEBER HEPÁTICH. ni. El de segona classe, d' olor
semblant al fetge, nienys traiisparent y brillant, pero
mes obscur que '1 sicotri y d' olor forta semblanta al
de la mirra. Acíbar hepático.

CEBETA. f. dim. Cebolleta.

CEBOLLÍ. ni. Llevor de cebes. Cebollin ). || Plan-
ter de cebes. Cebollino.

CEBOLLUT, DA. adj. Se diu de les pl.intes que te-
ñen cabessa cóm les cebes. Cebolludo.

CEBRA, f. Zool. Quadrúpet d' África semblant al

matxo, de color groguench, ab llistes transversals
pardes o negres. Cebra.

CEBRIÁ. m. Nóm. d' hoine. Cipriano, Cebrtano,
Cebrián.

CECA. f. Mesquita de moros que hi liavia a Córdo-
ba, ont hi anaven ab la meteixa reverencia que a la
Meca. Ceca

ANAR DE CECA EN MECA. fr. Met. fam. Anar ociosa
y inútilnient d' una part a 1' altre. Andar de Ceca en
Meca.

HAVER CORREQUT LA CECA Y LA MECA Y LA VALL
D' ANDORRA, fr. Met. fam. Ésser algú mólt experinien-
tat y astut. Ser muy corrido

CECADERO. m. Ferro córb, al qu' en els cotxes y
galeres se Uignen els tirants de corda o de cuiro as.-
segurats a la retranga, y serveixen pera fer recular el
carniatge. Cejadero.

CECAL, f. Una de les venes del cós liumá. Cecal.

CECERITA. f. Min. Silicat de ceri. Cecerita, ce-
rita.

CECH. m. Ant. CEGÓ.

CECIFORME. adj. Bot. Tubus curts pléns d' oli vo-
látil que 's troven a les umbeliferes. Ceciforjne.

CECINA, f. Carn salada, aixuta y secada al fnni, al
sol o al aire. Cecina.

CECOGRAFÍA, f. Métode d' escriptiira pera ')s
cegos. Cecografía. Il Art d' ensenyar d' escriure ais
cegos. Cecografía.

CECRÍFAL. m. Anat. Un deis ventres deis animáis
reniugadors. Cecrífalo. ll Ant. Filat ab que 's cubríen
els cabells les dones gregues. Cecrífalo.

CEDARÓ. m. Astron. Estrella de tercera magnitut,
que 's trova al pit de Casiope. Cedarón.

CEDAS, m. Eina formada d' un riscle rodó y una
tela íeta comnnment de cerdes pera passar fariña o
colar líquits. Cedazo. || El que serveix pera passar
perles, pedrés fines, etc. Quilatera.

PASSAR PÉL CF DAS. fr. Separar ab ell la fariña del
segó, o les partíciiles d' altres niateries, de modo que
quedin les giosses deniunt de la tela y les petites cai-
guin dessota. Cerner. \\ Met. Examinar mólt els fets
d' algú. Examinar la conciencia de alguno.

VÉURE 'HI PER UNA TELA DE CEDAS, fr. Fam. Signi-
fica judicar de les coses no cóm son en sí, sino del
modo que les presenta la preocupado. Ver ó adivinar
por tela de cedazo.

CEDASSER, A adj. Qui fá cedassos. Cedacero. il
Met. Qui porta qüentos y enredos de 1' un a I' altre a
fí de ferlos barallar. Chismoso.

CEDASSERÍA. f. Botiga ont fan o venen cedassos.
Cedacería.

CEDASSET. 111. dim. Cedacillo, cedacito, ceda-
zuelo.

CEDIBLE. adj. For. Lo que 's pot cedir o donar.
Cesible.

CEDIR. v. a. Donar, transferir o traspassar a un
altre cosa, acció o dret. Ceder. || v. n. Donarse per
vensut, reniiiise. Ceder. |¡ Resultar alguna cosa en bé
o mal, alabansa o estiniació d' algú. Ceder. !1 Concc-
dir alguna cosa que repugnava. Ceder. || Minvar la
forsa d' alguna cosa, cóm: del venl, de la febre, del
fret, etc. Menguar, ceder, bajar,
mitigar, ií Parlant d' algún negoci
afluixar 1' ardor o enipenyo ab que
s' havía emprés. Cejar.

FER CEDIR. fr. Fer condescendir
o mudar de pcnsament a algú. Blan-
dear, doblar.

CEDO. Geog. Poblet del dis-
tricte municipal de Torrefeta, pro-
vincia de Lleida.

CEDO (Francisco). Biog. Vicari general a Espanya
de r ordre deis Esclaus de María. L' any 1663 va fun-

.'r^egell de Cedo

CEF

CEG

373

Cedre

<3ar a Barcelona la professó del Diumenge de Ranis y
de la Congregado deis Dolors, que va ésser la pri-
mera y la originaria de (otes les del país. Va escriure,
entre altres, una obra sobre Ms convenís de la sena
ordre a Calalunya, niólt incorrecto, segons judici

d' en Torres
Aniat. Va morir
l'any 1671.

CEDRAL. m.
Llóch ont lii liá
ni ó 1 1 s cedres.
Cedral.

CEDRE. III.
Arbredel Lib;in
niólt alt, fron-
des y fragant,
sempre vert, y
quina fusta iio's
corea ni pu-
dreix. Pertany
a la fam. de les
cnpressácees.
Cedro.

CEDRELAT.
m. Bol. ant. Ar-
bre conífer, ge-
gantesch y mólt
s e 111 b 1 a n t al
cedre. Cedre-
lato.
CEDRELLEÓ. m. Farm. Olí preparat ab el fruit del
cedre. Cedreleón.

CEDRÍ, NA. adj. Lo qu' és de cedre o li pertany.
Cedrino.

CEDRIA, f. Sucli goiiiós que destila '1 cedre. Ce-
dria.

CEDRIT. ni Bot. Fruit del cedre, mena de boleta
•d' un color roig blaveiich niólt seinblant al gine-
bró. Cédride. || Farm. Vi uióIt ardent preparat ab vi
<ióls y reina de cedre. Cedrito.

CÉDULA, f. TroQ de paper escrlt o per escriure,
vale o paper d' obligació. Cédula.

CÉDULA DE PREEMINENCIES. La que 's donava a
algi'i per liaver fet mólts anys del seu ofici, conser-
vantli '1 salari, honors y facultat pera concórre'hi
sempre que volgués. Cédula de preeminencias.

CÉDULA INTRODUCTORIA. For. Petició O memorial.
Libelo introductorio.

CÉDULA PERSONAL. La que té obligació de pendre,
mitjansant el pago de certa quantitat, tothom qui té
catorze anys coinplerts. Serveix pera identificar la
personalitat de cada lu'i per mes que no hi liá cap se-
iiy^personal. Cédula personal.

CÉDULA REIAL. Despatx del rei, ab el qual se con-
cedeix alguna gracia, o 's pren alguna providencia.
Cédula real.

CEDULARI. m. La reunió de reials ordres. Cedu-
lario.

CEDULATGE. m. El dret que 's paga per les cédu-
les. Cedulaje.

CEDULETA. f. diin. Cedulilla.
CÉFALA. f. Entom. Papallona diurna del género
deis sátires. Céfala.

CEFALÁCENO, NA. adj. Ictiol. Que té espines al
cap. Cefaláceno.

CEFALAGRA. f. Aíeccíó gotosa del cap; irritado
del ineteix. Cefalagra.

CEFALALGIA, f. Med. Mal de cap. Cefalalgia.
CEFALANT, A. adj. Bot. De flors reunides en for-
ma de cap. Cefalanto.

CEFALARI, A. adj. Nóm que 's dona ais nódols
<i' una roca graiiullosa quan son tan grossos cóin un
cap huma. Cefalario.

Celnlaria

CEFALARIA. Bot. Planta de la familia de les dis-
pácees semblantes al género dipsoqite.s y escabioses.
Se 'n coneixen unes 30 espe-
cies, algunos conreuadas ais .jj
nostres jardins. M

CEFALASPIDÓFEN, A. adj.
Erpet. Replils que teiien el cap
cubert d' escates. Cefalaspi-
dófeno.

CEFALÁSTICH.CA.adj.Aíerf.
Reiiiei contra '1 mal de cap. Ce-
falástico.

CEFÁLAT, DA.adj. Califica-
ció deis iiiolusclis que teñen
cap. Cefalado.

CEFALEA, f Ant. MIGRANYA.
CEFÁLICA, f. Anat. Vena su-
perior del brag nomenada aixís
per liaverse ciegut que treia la
sancli del cap. Cefálica.

CEFÁLICH, CA. adj. Lo que pertany al cap. Cefá-
lico.

CEFALOBRANQUI, A. adj. Que té 'iS branquis
prop del cap. Cefalobranquío.

CEFALODIAL. adj. Bot. Calificatiu de la fructifi-
cado d' alguns líquens. Cefalodial.

CEFALOFARINGEU. adi. Anat Tro? del muscle
constrictor superior de la laringe que s' inserta supe-
riorment a la part inferior de I' apófisis basilar. Ce-
falofaríngeo.

CEFALOFRAGMA. ni. Hisf. nal. Diafragma que di-
videix intcriorment en dues parts, una anterior y al-
tre posterior, el cap deis iiisectes. Cefalofragma.

CEFALÓIDICH, A. adj. Bot. Que té la forma de
cap. Cefalóideo.

CEFALOMÁTOM. iii. Med. Tumor sanguini del cap
de les criatures acavades de néixer. Cefalomá-
tomo.

CEFALOMELIA. f. Anat. Inserció d' un niembre
accessori al cap. Cefalomelia.

CEFALOMETRÍA. f. Cir. Tractat del art de parte-
jar. Cefalometria.

CEFALÓNICH, CA. adj. El natural de 1' illa de Ce-
falonia y lo que lii pertany. Cefalonio.

CEFALOPAOIA. f. Anat. Reunió de dos animáis
per la part superior
del cap Cefalopagia
CEFALÓPODO, A.
adj. Med. Que té 'Is
orgues motrius al
cap. Cefalópodo,

CEFALÓPTER, A.
adj. Zool. Que té un
iiionyo de ploma en
forma de girassol al
cap. Cefalóptero. ||
Ictiol. Peixos de l'or-
dre deis plagiosto-
ir.es, familia de les
rajados, ab grans ales
pectorals, ampies y
punxagudes. El no-
menat Massena, tipo

del género, a voltes so pesca ab la tnnyina al mar
Mediterrani.

CEFALOXIA. f. Med. Indinado viciosa del cap que
can envers un deis muscles. Cefaloxia.
CEFALLÓS, A. adj. Ter. PALPISSOT.
CEFERÍ. n. p. Ceferino.
CEFÉU. f. Constelado celest. Cefeo.
CEGADOR, A. s. Qui priva a un altre de la vista
Cegador. || Lo que fá perdre la vista. Cegador.

Cefalópter

374

CEL

CEL

CEGALLOS, A. adj. Qui té habitiialment els ulls
carregats, verniells y plorosos. Cegajoso, cegatoso.

CEGAMENT. adv. ni. A cegiies. A ciegas. || Mel.
Teiiierariameiit. Ciegamente, alucinadamente.

CEGAR. V. a. Fer cegó a algi'i. Cegar. || Mel. Ofus-
car 1' enteniíiient o la lliiiii de ia rao els afectes y pas-
sións desordenades. Cegar. || Tornarse cegó. Cegar.

CEGARSE. Tomarse cegó. Cegarse. Il Fí^'. Obce-
carse, endurirse, posarse cegó de passió, no volguer
fer cas de raóns, per convincentes que siguen. Cegar,
cegarse.

CEGAT, DA. p. p. Cegado.

CEGÓ, A. ni. y f. Qui no lii veu. Ciego. || Afe/. Pos-
seít d' alguna passió. Ciego.

A CEGUES. ni. adv. CEGAMENT.

ANAR A CEGUES. fr. Fam. Anar a ulls cluclis. Andar
ciegamente.

A LA TERRA DELS CEGOS QUi NO TÉ MES QUE UN ULL
ÉS reí. Loo. fam. Denota qu' entre iiiólts que teñen
alguna falta, és preferit el que la té nienys grossa.
En ¡a tierra de los ciegos el tuerto es rey.

ELS CEGOS NO DIST1NGEIXEN DE COLORS. fr. CADA
HÚ DEL SEU OFICI.

ÉSSER CEGÓ. fr. Mct. No entendre be o desconéixer
les coses per ignorancia o per passió. Ser ciego, te-
ner cataratas.

MÓLT CEGÓ ÉS, QUI NO Hl VEU PER UNA TELA DE
CEDAS. Ref. met. fam. Denota 'I pocli coneixement
de qui no entén les coses mes clares y f.icils d' en-
tendre. Harto ciego es el que no ve por tela de ce-
dazo.

QUALSEVOL CEGÓ HO VEU. Loc. fam. S' usa pera de-
mostrar 1' evidencia d' alguna cosa. Eso lo verá un
ciego.

SOMNIAVA 'L CEGÓ QUE HI VEÍA Y SOMNIAVA 'L QUE
CREÍA. Denota la facilitat ab que tothoin creu alió
que r hl convé Soñaba el ciego que veia, y soñaba lo
que quería.

CEGUEJAR. V. n. Escursarse la vista. Ceguear.

CEGUEJAT, DA. p. p. Cegueado.

CEGUERA, f. Gran defccte o privado total de la
vista. Ceguera. || Fat-lera o gran afieló a alguna
cosa. Manía, tema.

CEGUET, A. ni. y f. dini. Cieguecito.

CEGUETAT. f. Privado de la vista. Ceguedad. ||
Passió que ofusca la rao. Ceguedad, alucinación,
alucinamiento.

CEGUTA. Bot. V. CICUTA.

CEJÍN. ni. Astron. Estrella de tercera niagnitut de
la constelado Bootes, Cejin.

CEL. in. L' espai imniens en que giren tots els as-
tres. Cielo. II La gloria celestial. Cielo. || L' atmós-
fera. Atmósfera, cíelo. || Clima; y aixís se diu: Es-
panya té un bon cel. Cielo, clima. Il La cubería de
algunes coses, y aixis se diu: el cel del Hit, del cot-
xe, etc. Cielo. || pron. AQUELL. || ni. Ormeig de pescar.
Cierto aparejo de pescar.

CEL ROQHNT A LA VESPRADA, LA PLUJA SE N' ÉS
AÑADA. Ref. Que 's prén en sentit literal. Arreboles de
la noche, á la mañana son soles.

CEL ROGENT AL DEMATÍ, LA PLUJA JA ÉS AQUÍ, Ref
Que 's prén en sentit literal. Arreboles de la mañana
á la noche son agua.

CEL ROGENT, PLUJA O VENT. Ref. Que s' entén en
sentit literal. Aurora rubia, ó viento ó lluvia.

AGAFAR EL CEL AB LES DENTS. fr. Met. Denota M
gran enfado que algi'i lia rebut ab una cosa, iiianifes-
tant'iio ab deinostracións exteriors. Tomar el cielo
con las manos.

ANÁRSE'N O PUjArse'n AL CEL. fr. Met. Salvarse.
Ir, volar al cielo. \\ Met. Se diu del qui ha perdut tots
els seus béns. Irse como la sal en el agua. \\ Met. Se
diu del qui ha eniprés algún negoci y s' hi ha tornat
pobre. Caer de cabeza.

BAiXAT o VINGUT DEL CEL. fr. Prodigios, excel-
lent. Bajado, venido del cielo.

ESCUPIR AL CEL. fr. Met. Procedir contra algú ab
medis que 's converteixen en perjudici de qui 'Is usa.
Escupir al cielo.

ÉSSER AL CEL. Met. fam. Estar liiure de tota moles-
tia. Estar en la gloria.

GUANYAR EL CEL. fr. Met. Pera denotar que 's con-
segueix ab virtuls y bones obres. Ganar, comprar,
conquistar el cielo.

MUDAR DE CEL. fr. MUDAR DE CLIMA.

PENSARSE TOCAR EL CEL AB EL DIT. fr. Se diu del
home vanitós que 's creu tindre un niérit iiiólt supe-
rior al deis altres. Engreído como un gallo de cortijo;
pensarse tocar el cielo con el dedo.

QUI AL CEL ESCUP A LA CARA Li CAU Ref. Quien al
cielo escupe en la cara le cae.

SEMBLAR UN CEL. fr. Pera denotar qu' algún tem-
ple o algún altre lloch causa niólta satisfácelo, per
estar iiiólt ben lUuniinat o adoriiat, o per haver'hi
una gian música, etc. Estar hecho un cielo.

SI 'L CEL CAU, A TOTS ENS ATRAPARÁ A SOTA. Fam.
Ab qne 's respón a qui per tot hi veu perills y entre-
banclis. ¿Y si cae el cielo y nos coge debajo? Si et
cielo cayera se cogerían muchas cogujadas.

VINDRE o BAIXAR DEL CEL. fr. Pera denotar que
alguna cosa és niólt bona. Venir ó bajar del cielo.

véste'n AL CEL. Loc fam. Ab que 's desprecia lo
que un altre diu o proposa; Vete al cíelo, al rollo, á
pasear.

VEURE L CEL OBERT. fr. Presentarse una ocasió fa-
vorable pera eixir d' algún apuro. Ver el cielo abierto
ó los cielos abiertos.

VEURE 'L CEL PER UN FORAT O PÉL FORAT DE L' AI-
nÜERA fr. Fam. S' aplica a aquells que teñen poch
coneixement del iiión. Ver el cielo por un embudo.

VOLER PUJAR AL CEL A DESPIT DELS SANTS. fr. Ab
lo qunl se reprén a una persona einpenyada en satis-
fer els seus desitjos o en fer la sena voluntat, justa
o injustament. Quiere mi padre Muñoz loque no quiere
Dios. II Ésser imprudencia, volguer un inipossible o
lograr un fi sense posar'hi els medis corresponents.
Querer subir al cíelo sin alas ó sin escalera ó dar una
puñada en el cielo.

CELA DE NÚÑEZ. Geog. Poblé del dist. niunpal.
de Muro, prov. d' Alacant.

CELADA, f. Armadura antigua del cap. Celada,
casco. II Ant EMBOSCADA. Celada. || amagatall

CELADAIVIENT adv. ni. Ant. a.mAGADAment.

CELADOR, in. Qui vetlla per la conservació del
ordre y bon govern. Celador. || Parlant de congrega-
cións y altres societats, el que cuida de qne 's cuni-
pleixin llurs estatuís. Celador. || A estudi, qui cuida
de que 's guardi silenci. Celador.

CELAR, v. a. Ant. Amagar. Celar, encubrir, ocul-
tar. II Procurar ab cuidado 1' observansa de les
liéis, obligacións o encárrechs. Celar. II Obs rvar ab
atenció els moviments y accións d' aquell de qui 's
tem alguna cosa. Celar.

CELAYA (Joan de). Biog. Famós doctor en teolo-
gía, natural de Valencia. Va estudiar a París, exer-
ciut el vicaiiat general en distints arquebisbats de
Franca. En 1525 va retornar a Valencia pera visitar
sa niare y parentela; havent admirat tantissini la
seua oratoria, que '1 municipi deiiianá a I' emperador
Caries I deixés quedar En Celaya a son pais, en el
qual fou rector perpetual de 1' Universitat. Escrigué
obres distingldes. Moti I' any 1558.

CELDA, f. L'aposent que '1 relligiós o la relligiosa
té al seu convent. Celda.

CELDONL n. p: Celedonio.

CELDETA. f. dim. Celdilla, celdita. j] fio/. Cada
un deis vuits que ocupen les llevors a les capses, els
grans a les tabelles, etc. Celdi la.

CELEBANDICUS PROIWONTORIUM AVIENI,

CEL

Ci:LL

375

iJeog. ant. Nóin de Palafrugell, prov. de Girona, ea
teiiips deis romans.

CELEBÉRRIM, A. adj. siip. Mólt célebre. Celebé-
rrimo.

CELEBRACIÓ. L' acció de celebrar. Celebración.
Aceptació, aplauso. Aplauso, aclamación, celebra-
ción.

CELEBRADÍSSIM A. adj. sup. Mólt celebrat. Ce-
lebradísimo.

CELEBRADOR, A. in. y f. Qui celebra o aplau-
deix. Celebrador.

CELEBRANT. p. a. Celebrante. H iii. El sacerdot
que diu la niissa. Ceiebrante.

CELEBRAR, v. a. Alabar. Aplaudir, celebrar, en-
carecer. II Reverenciar, venerar solemne y pública-
jnent els misteris de la Relligió y la memoria deis
sants. Celebrar. || Fer solemnement y ab els requisits
necessaris alguna ftinció o contráete. Celebrar. || Dir
luissa. Decir misa, celebrar.

CELEBRAR CONTRACTE MATRIMONIAL. LoC. Autori-

sar ab escriptura pública 'Is pactes que serveixen de
base a un casament. Celebrar capítulos matrimonia-
les ó contrato matrimonial.

CELEBRAT, DA. p. p. Celebrado.
CÉLEBRE, adj. Famós. Célebre. || Festiu, xistós,
que té agudeses agradables. Célebre.

CÉLEBREMENT. adv. m. Ab celebritat. Célebre-
mente.

CELEBRITAT. f. Fama, renóm o aplauso que obté
una persona o cosa. Celebridad. || Solemnitat ab
que 's celebra alguna festa o aconteixement. Apa-
rato, celebridad, pompa, solemnidad, fausto, mag-
nlflcencia, majestat.

CELELLES (Francesch). Biog. Home de liéis mólt
versat en dret mercantil, que vivía en pié sigle XV a
Barcelona. Va corretgir y esmenar les famoses liéis
mercantiis catalanes, publicantles ab el títol de
Consolaí, estampades 1' any 1494 per en Pere Posa
a la ciutat comtal.

CELEMÍ, ni. Mesura de grans.que conté la dotsava
part d' una fanega. Celemín. || La quantitat que hi
cap. Celemín.

CELERITAT. f. Promptitut, llestesa. Celeridad.
CELEST. adj. Lo pertanyent al cel o a la gloría.
Celeste. || De color de cel. Celeste, celúreo, de co-
lor de cielo. || Poéí. Lo que pertany al cel. Celestial,
celeste.

CELESTE, n. p. Celestino. || ni. Rellígiós de 1' or-
dre de Sant Pere Celestí. Celestino.

CELESTIAL, adj. Celeste. || Met. Agradable, per-
íecte, deliciós. Celestial.

CELESTíALMENT. adv. ni. Per disposició del cel.
Celestialmente. || Perfecta, deliciosa, admirable-
nient. Celestialmente.

CELESTINA, f. Bot. Género de plantes notables
per r liermós blau de llurs flors. Celestina. |1 Relli-
giosa de 1' ordre deis celestíns. || Miner. Nóm de 1' es-
tronciana sulfatada || Nóin de dona. Celestina.

CELÍ ACÁ. f. Vena que porta la sanch al ventre in-
ferior. Celíaca. || Met. Fhiix de ventre ab que surt el
quilo junt ab els excrements. Celíaca.

CELÍACH, CA. adj. Qui pateix de celíaca. Ce-
líaco

CELIANDRA. f. Boi. Herba de la fam. de les um-
beliferes, de fulles meniides y arraTmades, les llevors
de la qual son uns grans rodóns. Se posa ais plati-
llos. Cilantro, culantro.
CELIBAT. m. L' estat de solter. Celibato.
CÉLIBE, ni. Fadrí, que no ha prés estat de niatri-
moni. Celibato, célibe.

CÉLICH, CA. adj. Poél. Lo pertanyent al cel. Cé-
lico.

Brot de Celidonia

CELIDONIA, f. Bot. Herba de la fam. de les crucí-
feres, que per qualsevulla part que 's trenqui o 's
talli li surt lui such grocli que amargueja. La flor té
quatre fulles, és rodona
y groga. Golondrina,
celidonia.

CELIER. m. Aní. CE-
LLER.

CELISTIA. f. L' es-
cassa claror que fan les
estrelles. Resplandor
de las estrellas.

CELMA. Geog. Poblé
del dist. niunpal. d' Ai-
guamurcia, provincia de
Tarragona.

CELOBERT. m. Es-
pai desc uber t que 's
deixa al niitj d' algúns
edificis pera donar Uum.
A r aiticle pati 's dirá

la diferencia que lii há entre aqüestes dues páran-
les. Patio.

CELRÁ. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part. jud.
de Girona; és a la vora del Ter, té agregat el llócli
de Canipdurá y compta 1,648 hab.

CELSA o CELSONA. Geog. ant. SETELSIS.

CELSITUT. f. L' elevació y excel-lencia d' alguna
cosa. Celsitud. || Ant. altesa, aiagestat.

CELTA, adj. S' aplica al individuo de la Galia cél-
tica. Celta.

CELTES. ni. pl. Els pobles de dita nació. Celtas.

CELTIBERIA. Geog. ant. Antiga regió d' Espanya.
Celtiberia.

CELTIBÉRICH, CA. adj. El natural de o perta-
nyent a la Celtiberia. Celtibérico, celtiberio, celtí-
bero.

CÉLTICH, CA. adj. Lo pertanyent ais celtes. Cél-
tico.

CÉLULA, f. Bol. Cavitat que teñen algunes fruites
pera tancar la llevor. Célula.

CELULAR, adj. Pertanyent o relatiu a les células.
Celular. || Bot. y zool. S' aplica al teixit orgánich
compost de fulletes o filaments entrecreuats formant
celuletes en contacte 'Is uns ab els altres. Celular.
II Se diu de les presóns y establiments penáis ont hi
há celdes pera guardar ais presos o penats, parcial o
absolutament incomunicats, segóns els nous sistemes
penitenciaris. Celular.

CELL, A. pron. Ant. AQUELL.

CELLA. f. Coniunt de pels que hi há demunt de la
concavitat superior deis ulls de les persones. Ceja. ||
La de fava. Ceja.

CREMARSE LES CELLES. fr. Met. fam. Estudiar mólt.
Quemarse ¡as cejas.

CEL-LA. f. Ant. CAMBRA.

CELLAJUNT, A. adj. Qui té les celles mólt plenes
de peí, de modo que quasi 's toquen 1' una ab 1' altra.
Cejijunto.

CELLER. ni. Llóch ont s' hi té '1 vi. Bodega. || Ant.

TAVERNA.

CELLERER. m. Ant. CELLER.

CELLERET. m. dim. Bodeguilla.

CELLETA. f. dim. Cejuela.

CÉLLES Y AZCONA (Antoni). Biog. Arquitecte
distingit, niort a Barcelona 1' any 1835. L' any 1817
va inaugurar les Uissóns d' arquitectura, espléndida-
ment organisades per la Junta de Comers, quina en-
senvaisa era gratuita; mes abans havía sigut envíat
a Roma (1793) y a Madrit (1803) pera estudiar I' art
monumental. Va publicar a Barcelona diversos es-
crits relatius a belles-arts, forsa ben rebuts. L' any

376

CEN

CEN

1820 va fer estampar un quaderii litolat: Noticia de
la aplicación de las materias volcanizadas de la villa
de Ólot d ciertas especies de construcciones de obras, y
mayormente á las de hidráulica. Per encárrech de 1' es-
mentada Junta de Comers, va estudiar lo que que-
dava del temple roma de Barcelona, ea conipanyía
de 'n Gabanes, dediiíut que les celumiies y arqui-
traus del carrer del Paradís eren del autich temple
d' Hércules.

CELLÉS (Onofre Pau) Biog. Caiionge barceloni
del sigle XVI, compilador de les Constitucións de Ca-
talunya (1585).

CELLUDO, DA. adj. Ant. Qui arruga '1 front en
seuyal d' enfado. Ceñudo, ceñoso. || Qui té les celles
mólts grosses. Cejudo.

CELLUY. Geog. Parroquia anexa a Aiichs, prov. de
Lieida.

CEMENT. ni. Quim. Composició de sais o altres
inateries, ab la que s' embolica algún metall, ab el fí
de purificarlo o redtiírlo a 1' estat que 's desitja. Ce-
mento II Zool. Una de les substancies que formen les
dents de cerls mamifers. Cemento.

CEMENTACIÓ. f. Quim. .\cc\ó y efecte de cenien-
lar. Cementación.

CEMENTAR, v. a. Alodificar 1' estat d' un mineral
per medi de la calor y d' una substancia nonienada
cement. Cementar.

CEMENTERI. m. Ter. CEME.NTIRI, FOSSÁR.

CEMENTIRI. ni. Fossar, Uóch sagrat ont s' hi en-
terren els fidels. Cementerio,

CENACLE. ni. y

CENÁCUL. m. La sala ont Jesucrist va fer el seu
derrer sopar. Cenáculo.

CENDAL o CENDAT. m. Tela de seda o de fil
mólt prima y transparent. Cendal.

CENDERA. f. Filat pera agafar cunills, liebres, etc.
Capillo.

CENDRA, f. Residuo polvos que queda de les co-
ses cremades. Ceniza. || pL Els restes d' un cadavre.
Cenizas.

CENDRA CALENTA: CAI.IU.

CENDRES BLAVES. Pint. Color biau, hcrmós, cspe-
cialnient pera iluiniíiacións y niiniatures y pintar al
temple. Cenizas azules.

CENDRES GARBELLADES. Cenizas gaivilladas.

AMOR DE CENDRE BUGADA SENSE CENDRA. Ref. Que
significa lo pocli inténs d' aquest amor. Amistad de
yerno, sol de invierno.

DÍA DE CENDRA. Primer día de quaresma. Miércoles
de ceniza.

TINDRE ENTRE CENDRES. Amagar alguna cosa pera
que no 's descubreixi. Ocultar bajo cenizas.

FER CENDRA, fr. Que s' usa sois en aquesta o pa-
rescuda forma; ¿quán fem cendra? ¿CHdndo es miér-
coles de ceniza?

POSAR cendra, fr. Practicar el sacerdot el día de
cendra la cerinionia posant cendra al front deis fi-
dels. Poner ceniza.

' fer cendres, fr. Destruir totalment alguna cosa.
Reducir á cenizas.

CENDRADA, f. Cendra de bugada Cernada. ||
Pegat fet de cendra y altres substancies que Ms ina-
nescals apliquen a les cavalcadures. Cernada.

POSAR cendrada, f. Cubrir ab cendrada alguna
cosa; regularment se diu quan s' aplica al ventre de
les criatures. Acernadar, encernadar.

CENDRAR. V. a. Purificar al gresol 1' or, 1' argent
o qualsevol altre metall. Acendrar.

CENDRAT, DA. p. p. Acendrado.

CENDRE. V. . Ter. PASSAR FARIÑA. || Cerner.

CENDREJAR. v. n. Alanossejar la cendra. JWano-
sear la ceniza. || Tirar a color de cendra. Ser ceni-
ciento.

Segell do La Cenia

CENDRER. m. Drap bast de fil ab cendra que 's
posa demunt del cubell pera passar bugada. Cerna-
dero.

CENDRERA. f. Llodi pera posar'hi la cendra. Ce-
nicero. II — (LA). Dolmen mitj arruinat situat prop
de Cadaqués.

CENDRÓS, A. adj. De color de cendra. Cenicien-
to, cenizoso, cenizo. || Cubert de cendra. Cenizoso.

CENIA. í. Ter. Cinia.

A QUI TE CENIA Y MALA ML'LLER NO Ll FALTA MAI

QUE FER. Ref. S' entén en el seu sentit literal, puig si

la mala muller dona sempre mólta íeina no 'n dona

inenys la cenia, péls adobs que

seguidament necessita. Pot ira-

duirse aixís: A quien tiene noria

y mala mujer, nunca le falta que

hacer.

CENIA (La). Geog. Vila de la
prov. de Tarragona, bisb. y part.
jud. de Tortosa; és a la vora
del riu del seu nóm y té 3,390
hab. ¡I —(LA), Hidrog. Riu que
forma la partió entre la prov.
de Tarragona y la de Castelló;
ueix ais ports de Beceit, passa
per La Cenia, Ulldecona y Alcanar y desaigua al
mar.

CENEFA, f. Llenca que 's posa al cap de munt o
al cap de valí deis dossers, taplceríes, cobrellits, etc.,
ja de la nieteixa tela o d' un 'altra de que son fels
aquells, pera que 'Is hi serveixi d' adorno. Cenefa. ||
Llenca de tela que teñen al mitj algunes casuUes de
diferent color que la deis costats. Cenefa. || El cap
de valí de les faldilles quan es una llenca de diferent
color del de aquelles. Cenefa.

CENEFA GULDERA. f. Náut. Qualfcvol dels cantells
circulars de 1' armadura dels tambutxos de les rodes
al barco de vapor. Cenefa.

CENESTESIA. f. Med. Sensibilitat general del eos
Iiuiná. Cenestesia.

CENILL. m. Ant. Bol. Herba filosa de la fam. deles
algues, que 's fá a 1' aigua embassada. Verdín, ova,
alga.

CÉNIT, m. Astron. El punt de la esfera celeste que
ve a plom demunt del indret en que'ns trobém. Zenit.

CENOBI. m. Ant. monestir.

CENOBIAL, adj. Ant. monáSTICH.

CENOBITA, m. Ant. MONJO.

CENOBITICH, CA. adj. Ant. MONÁSTICH.

CENOLBOLOGÍA. f. Part de la economía política
comparada, relativa ais medis de promoure y fomen-
tar la conveniencia pública. Cenolbología.

CENOPEGIES. f. pl. Festa dels Tabernacles, que
celebraven els hebréus ab gran solemnitat. Cenope-
gias.

CENOSIS. f Med. Evaqnació. Cenosis

CENOTAFI. ni. Monument sepulcral en memoria
d' alguna persona. Cenotafio.

CENRA. f. Ter. y Ms seus derivats. CENDRA.

CENS. m. Contráete en que 's transfereix el donii-
ni útil d' una finca a un tercer, pera que tregul 1' us
de fruit, qnedant el domini direcí ' y alodial en poder
del transferent, qu' en el dret se iliu enfiteusis, obli-
gantse'l qui accepta la concessió o traslació a pagar
al senyor directe certa pensió anya! en regoneixe-
ment del domini directe y recompensa de la utilitat
que 's cedeix; y encara que, segóns práctica de Ca-
talunya, 's paga d' entrada una petita quantitat res-
pectiva al contráete, no es d' essencia del cens. Cen-
so. El dret u obligació del qui liá de pagar pensió de
cosa concedida baixaqneixa cárrega; y també la nie-
teixa pensió. Censo. |l CONTRACTE. || empadróna-
me nt.

Dic. Cat.

Cerá^mca

1 Pre-npsa de caragol. 2. Torn pera modelar gerros. 3. Prempsa de balanci. 4. Máquina pera fabricar

e!s productes ccranuchs.

Dic. Cat.

Cerería

1. Torn (anella), trona, vül del perol y fogaina. 2, 3 y 4. Rotllanes de ferro pera enmotllar. 5 Olla de fondre
6. Llosa. 7. Esplana. 8. Tallador o capgador. 9. Rotllana de fusta pera enmotllar les atxes. lU. lamen
d' esplanar.

CEN

CEN

377

CENS AB SENYORÍA DIRECTA, f. El Ceus eilfitéuticll
quan la finca en que s' estableix és alodial, y '1 coiice-
dent se reserva '1 dret d' usar de fadiga, de firmar
per rao de domini y cobrar llnisine segóiis les cir-
cunstancies al ferse Ms tr;ispassos successius. Censo
con señorío directo.

CENS AB SENYORÍA MITJANA. For. El que 's posa en
algúns paratges de Catalunya, especialnient a Bar-
celona, quan la finca ja está subgecte a un cens ab
senyoria directa, y és anexe al nieteix que 'I conce-
dent tingui dret a usar de fadiga, o bé fiíniar a la
escriptura del traspás y cobrar part del Iluisiue, lo
que s' explicará mes extensanient al article SENYO-
líJA. Censo con señorío mediano.

CENS CONSIONATIU. Aquell en que 's reb una quan-
titat per la qual s' ha de pagar una pensió anyal,
assegurant el capital ab finques. Censo consignativo.

CENS ENFITÉU riCH. Dret de exigir pensió anyal de
aquell a qui s' ha trasladat el domini útil d' algnna
finca, reservantse '1 domini directe. Censo en/itéiitico.

CENS EN NUA PERCEPCió. For. Mena de cens cnfi-
téutich, conegiit particularment a Catalunya y apro-
bat per una de les senes constitucións municipals, y
al que van anexes tres drets: el d' amparar a fí de
cobrar les pensións; el de firmar a les escriptures
deis traspassos, y '1 d' usar de fadiga al ímich fí de
quedarse la finca peí preu y pactes ab que s' liavía
venut a un' altre. Se sol usar quan s' estableix una
finca en la qual ja hi há senyor directe y '1 ni'imero
legal de mitjáns, en aquells ferritoris en que 's po-
den posar tres senyoríes mitjanes a mes de la direc-
ta. Aquest dret de fadiga sois pot usarlo el perceptor
del cens quan no ha estat protestat pél dener senyor
mitjá de la finca. Censo en nuda percepción.

CENS PERPETUO. Imposició sobre béns immobles ab
obligado de no poguerlos vendré sense coneixement
del senyor del cens, pera usar de dues accións, que
son: o quedarse la finca pél nieteix que 'n dona un al-
tre, apercibir la vintena part del preu que se 'n ti cu.
Censo perpetuo.

CENS REDIMIBLE. El que 's pot redimir o treure.
Censo redimible ó al quitar.

CENS RESERVATIU. Aquell en que 's transfereix el
domini d' alguna cosa, reservantse '1 dret d' alguna
pensió anyal. Censo reservativo.

CENS VITALICI. p. U. VIOLARI.

CARREGAR LN CENS. fr. Imposar segón cens demunt
d' un altre. Cargar un censo.

FUNDAR CENS. fr. Establir alguna renda hipotecant
una finca o altres béns. Fundar un censo.

LO PERTANYENT AL CliNS. Censal.

CENSAL, ni. Contráete de venda que s' executa
entrevenint per part del comprador cert preu y per
part del venedor una pensió anyal, que abáns era
del 5 y avui és del 3 per 100, ab pacte de retroven-
dido, que s' anomena de Huir, donantse comunnient
una mena d' hipoteca d' una finca, que respongui del
capital y pensións. No val el pacte de que 's pagui
anticipadament la pensió, per estar proibit per una
constitució del papa Pius V. Censo. || Lo que s' im-
posa sobre 'Is béns del comi'i. Juro.

CREAR UN CENSAL, fr. Fundarlo. Crear un censo.

ÉSSER UN CENSAL, fr. Met fam. Pondera '1 gasto
continuat d' alguna cosa; y aixís se diu: un rellotge
es un censal. Ser un censo ó un censo perpetuo.

LLUIR O TREURE UN CENSAL, fr. For. Extlngirlo,
tornar el capital Iliurant ¡'hipoteca. /?et//mí> «n cetiso.

PENDRE UN CENSAL, fr. ASCENSAR.

SI COMPRAS RES A CENSAL, NO 'N PAGUIS MES DEL
QUE VAL. Ref. Contra les usures en els censáis. Cuan-
do á censo comprarás, paga lo justo y no más.

CENSALISTA, m. Qui cobra o té a favor seu algún
censal. Censalista.

CENSOR, m. Qui d' ordre del tribunal competeut
examina obres literaries. Censor. || ¡Murmurador, que
sindica les persones o llurs actes. Censor.

Din. CAT. — T. I.— í8.

CENSORI, A. adj. Lo pertanyent al censor. Cen-
sorio.

CENSURA, f. Jiidici o dictamen sobre algún escrit.
Censura. || Nota, correcció o reprobado. Censura. ||
Ofici del censor. Censura. || Pena ecclesiástica del
foro exterior ;ib arreglo ais cánons. Censura.

EXPOSARSE A LA CENSUiíA. fr. Surtir alguna cosa
al públicli. Salir d la barrera.

CENSURABLE, adj. Digne de censura Censurable.

CENSURADOR, A. ni. y f. Qui censura. Censura-
dor. II Qui a tot té que dir'hi. Censurador.

CENSURAR. V. a. Formar judici d' alguna obra.
Censurar. || Murmurar, vituperar. Censurar. || Re-
probar, corretgir, criticar. Censurar.

CENSURAT, DA. p. p. Censurado.

CENSURATIU, VA. adj. Qui censura. Censurativo.

CENSURATORi, A. adj. Lo que 's refereix a la
censura. Censuratorio.

CENT. m. CENTENAR. i| Numeral cardinal. Ciento.

CENT EN BOCA. fr. Fam. XANGUET.

CENT EN BOCA Y GUARDA LA BOSSA. Ref. Prometre
niólt y donar poch. Ni obra buena, ni palabra mala;
apuntar y no dar; mandar potros y dar pocos; cacarear
y no poner huevo: gastar pastillas de boca.

CENT EN GRANA. Bot. V. HERBA DE LA PEDRA.

DELS CENT ELS NORANTA NOU. Loc. Denota que
pochs s' exceptúen d' alió de que 's
parla y comunment s'entén en mala
part. San Nicolás de los vinos agu-
dos, treinta vecinos los veintinueve
cornudos.

CENTÁU. m. CENTÉSSIM.

CENTAURA, f. Bot. CART SANT.
II Familia de plantes cinárees, com-
prenent 470 especies de plantes her-
bácees anyals.

CENTAURE. m. y

CENTAURO, m. Astron. Una de
les setse constelacións australs.
Centauro, ij pl. Els primers habi-
tants de Tessalia. Centauros.

CENTAVA, f. Zool. Mena de
cranch. Maya esquinado.

CENTCAMES. m. Entom. Insecte verinós, llarch y
estret, ab mol-
tes cametes ais
costats. Escolo-
pendra, cien-
piés.

CENTCAPS.
ni. Bot. PANICAL
O ESPINACAL.

CENTÉ, NA.
adj. Numeral ordinari. Centeno, centesimo, cente-
nario.

CENTELLA, f. Poét. Llamp. Centella, rayo.

ÉSSER VIU CÓM UNA CENTELLA, fr. Fam. Se diu de
qui té mólta vivesa o ingeni.
Ser una cendra ó vivo como una
cendra.

CENTELLANT. adj. Blas. Se
diu de les faixes, bandes, bas-
tóns, vergues y altres peces que
fan ondes punxagudes per tots
dos costats. Centellante.

CENTELLES (Santa Coloma
de). Geog. Vlla de la provincia
de Barcelona, bisbat y partit
judicial de Vich; és a la vora Segell de Santa
del riu Congost y té 2,007 ha- Colonia de Centelles
bitants. || — (SANt martí de).
Geog. Poblé del districle municipal de Balenyá,
provincia de Barcelona.

Gentcames

378

CEN

CEP

CENTENA, f. Ant. La companyía d' exércit com-
posta de cent homes. Centena.

CENTENAR, m. El lu'iinero de cent unitats. Cen-
tena, centenal, centenar.

A CE.NTENES. in. adv. Ab qiie's pondera '1 gran nú-
mero d' alguna cosa. A centenares, á centenadas.

CENTENARI, A. adj. El temps de cent a cent anys.
Centenario. || ni. La fasta que 's celebra de cent a
cent anys. Centenario, centenar.

CENTENELL o CENTENELLA. m. y f. Mena de
regla movible que usen els fusters, picapedrera, etc.,
pera midar ángiils de totes menes. Falsa escuadra.

CENTENER. m. Cert cordoiiet que divideix la ma-
deixa pera que no s' emboliqui. Cuenda. || Ant. Cen-
TURió.

CENTÉSSIM, A. adj. Numeral ordinari. Centesi-
mo, il Un centáu, una part de cent. Centesimo.

CENTÍGRADO, adj. Lo qu' está divídit en cent
parts iguals o graus. Centígrado.

CENTIGRAM. m. La centésima part d' un gram.
Centigramo.

CENTÍLITRE. m. La centésima part d' un litre.
Centilitro.

CÉNTIM, A. adj. CENTÉSSIM. |I m. .Moneda que val
la centéssima part d' una pesseta. Céntimo.

CENTÍMETRE. m. Centéssima part del metre, mi-
da de longitut. Centímetro.

CENTINELLA. f. El soldat que vigila allí ont 1¡
manen. Centinela. |1 La persona qii' está d' observa-
ció. Centinela.

CENriNiíLLA .JlVANSADA. MU. Soldat destinat a ob-
servar els movinients del enemich desde M piint mes
distant del cós del exércit. Centinela avanzada.

CENTINELLA PéRDUDA. Mil. La que s' envía a re-
correr la campanya pera observar al enemich y que
está exposada a perdre's. Centinela perdida.

PER CENTINELLA. fr. Estar e! solJat guardant de
fixo algún punt. Hacer ó estar de centinela.
CENTiPLICAR. v. a. Centuplicar.
CENTPÉUS. m. Entom. CENTCAMES.
CENTRADOR. m. Capsalets corredissos, pera pro-
var si está ben centrada una peqa, abans de posarla
al torn.

CENTRAL, adj. Lo que pertany al centre. Central.
CENTRALISACIÓ. f. La acció de centralisar. Cen-
tralización.

CENTRALISADOR, A. s. y adj. Lo que centralisa.
Centralizador.

CENTRALISAT, DA. adj. Lo qu' está reconcentrat
o dependeix d' un centre. Centralizado.

CENTRALISTA m. Qui es partidari de centralisa-
c¡ó o del poder central. Centralista.

CENTRAT. m Al blasó és un globo impé'rial dins
d' un o di mitj cércol en forma de cinta, que passa
peí mitj del globo. Centrado.

CENTRE, ni. El punt del mitj d' una figura cerco-
lar, que dista igualment de tots els punts de la cir-
cumferencia. Centro, punto céntrico. |i El fons de
alguna cosa. Centro, profundo. || Referintse a figu-
res corbilínees el punt ont se reuneixen eis raigs re-
flexos. Centro, foco. || Mil. Aq lella part del exércit
ordenat qu' está entre la vanguardia y retaguardia.
Centro, cuerpo de batalla, il Bot. El mitj de la flor,
que's compon de flórusculs units entre sí, formant una
figura plana un poch convexa. Disco, centro. ll Ndnt.
Sobrenóm que ad uireix la ñau qu' en una línea o
columna d' altres navega preceida de la meitat y se-
guida de 1' altra meitat. Centro. Il En les figures po-
lígonas regulars el punt en que 's tallen les diago-
nals. Centro, n Met. L'obgecte o fí qu'algú's proposa,
cóm: el mando es el centre a que aspira V ambició.
Centro. II Met. Qui está al mitj o quasi al mitj de
alguna cosa; aixis se diu: el centre de la ciutat, etc.

Centro. || El lloch en que hi há abundor d' algu-
na cosa, cóm: Barcelona es el centre del comers.
Centro.

CENTRE D' EQUiLiBRí FORSAT. Punt ont está colo-
cat un eos entre dues molles que fan igual esfors pe-
ra dilatarse en direccións oposades, el qual manté el
equilibri. Centro de equilibrio forzado.

CENTRE DE GRAVETAT. El punt per ont, passa la
ratlla vertical que divideix el eos en dues parts de
igual pes. Centro de gravedad.

CENTRE DE GRAViTAció. El punt en que s' equili-
bren les forses de dos o mes cossos que actúen mu-
tuament entre sí, ja units en un sistema, o ja per
efecte de la gravetat. Cen'.ro de gravitación.

CENTRE DE ROTACIÓ. El punt sobre que 's verifica
la rotació ü' u\\ eos o sistema de cossos. Centro de
rotación.

CENTRE D' UN ARBRE. m. Náut. El punt en que'lseu
eix talla '1 plom o ratlla al llarcti de la qual s' ha si-
túa t. Centro de un palo.

CENTRE D' UNA QUADERNA. Náut. La ratlla qu' en
el plá de qualsevulla d' elles divideix exactament la
seua figura per meitat, en el sentit d' alt y baix. Cen-
tro de una cuaderna.

CENTRE DE VOLÚM. El de solidesa o de figura de tot
COS. Centro de volumen.

CENTRE DEL ESCUT. Al blasó '1 mitj del escut que
representa '1 cor d' un home d' ont dimana 'I valor y
la generositat. Centro del escudo.

CENTRE DEL VELÁ.vt. m. Ndut. El centre de grave-
tat comú o resultant de les árees de totes les veles
sltuades en llurs llochs respectius. Centro de velamen.

CENTRE DIVISOR. Entre rellotgers es el punt al plá
del relloíge, que representa '1 centre del món, y ser-
veix pera dividir en graus la representació d' un cér-
col máxini de V esfera. Centro divisor.

CENTRE VÉLICH. Náut. PUNT VÉLICH.

ESTAR AL SEU CENTRE, fr. Met. Trovarse bé y con-
tent en algún lloch o empleu. Estar en su centro.

CÉNTRICH, CA. adj. Céntrico.

CENTRÍFUGU, A. adj. Fis. Qui fuig o s' aparta
del centre. Centrífugo.

CENTRÍPET, A. f. Fis. Qui busca o s' encamina al
centre. Centrípeta.

CENTUPLICADAMENT. adv. ni. Ab multiplicació
de cent vegades. Centuplicadamente.

CENTUPLICADOR. s. y adj. Que centuplica. Cen-
tuplicador.

CENTUPLICAR, v. a. Aumentar una cosa cent ve-
gades. Centuplicar.

CENTURIA, f. Sigle o espai de cent anys. Centu-
ria, siglo.

CENTURIÓ. m. Capitá-manaia.

CENYIDOR. m. -Mena de faixa pera cenyir el cós;
la que gasten els capellans pera Iligarse la sotana al
cós. Ceñidor.

CENYIR. V. a. Rodejar alguna cosa a un' altre, cóm
la faixa al cós. Ceñir.

CENYIR EN TANTES QUARTES. a. Nduf. Tindre un
barco la propietat de navegar contra '1 vent en 1' án-
gul expressat, essent aquést mes petit que M de 6
quartes o 67 i/./ en que generalinent cenyeixen els
barcos de creu. Ceñir en tantas cuartas.

CEP. m. Bot. Planta de la fam. de les ampelidá-
cees; és la que fá els raínis. Vid, cepa. II Trampa de
fusta pera agafar llops, guinéus y altres animáis.
Cepo II Instrument de dues fustes bastant grosses,
Margues y quadrades, ab uns forats rodóns al mitj
pera tancar'hi el coll o la cama del reu. Cepo. || Eina
pera capdellar seda abans de torcerla. Cepo. || La
caixa de 1' escopeta o fusell. Cepo, caja.

CEP DE PRESÓ. Grilló de ferro que 's posa ais peus
deis presos. Cepo, brete

CEP DEL ÁNCORA. Náut. Cepo del ancla.

CEP PERA CREMAR. Ceporro.

CER

CER

379

CEP BLANCH. Bot. Planta perenne indígena de
la familia de les cucurbitácees ; és niólt comuna
entre les bardisses; se trova a Montserrat, Mont-
seny y ais prats deis Pirineas. Brionia, nueza. Vc-
gis CARBASSINA.

CEP FOLL. Bot. MATAPARENT.

DE BON CEP PLANTA I A VINYA, Y DE BONA MARE LA
PILLA. Ref. Qne aconsella elegir per muller nna dona
virtuosa, perqué del seu bon exeníple dependeix la
bona criansa deis filis. De buena vid plañía la viña, y
de buena madre la hija.

CEPAS, ni. anni. Cep grós. Cepón.

CEPELL. ni. La pell del cep. Césped.

CEPTRE. in. Ant CETRli.

CEQUIA, f. Recli o canal d' aigua. Acequia.

FER CEQUIES. fr. Acequiar.

PARATGE ONT HI HÁ MÓLTES CEQUIES. Acequial.

QUi FÁ O CUIDA CEQUIES. Acequiero.

CER. m. Ferro combina! ab carbono, en la propor-
ció d' hu a dos per cent d' aquest derrer, que és sus-
ceptible de transformarse en un nietall mólt fort per
niedi del tremp. Acero.

CERA. f. Materia reínosa que travallen les abelles,
y queda després de separada la mel. Cera. || El con-
juut de ciris o atxes de cera. Cera.

CERA ALEDA. Betiím ab que les abelles unten els
buclis o arnés per dintre. Cera aleda.

CERA GROGA. f. La que té '1 color que tren natnral-
ment de la bresca. Cera amarilla.

CERA DE LES ORELLES. Humor gias qiie 's cría dins
de les orelies. Cera, cericia.

CERA, TELA Y FUSTANY, GRAN TENDA Y POCH
GUANY. Ref. literal. Cera, tela y fustán, gentil tienda y
poca ganancia.

CERA VERGE. La qu' está melada, o a les bresques,
noinenada aixís per ésser mes pura. Cera virgen.

ÉSSER CÓM UNA CERA. fr. Ésser dócil. Ser una cera.

GASTAR CERA. fr. Fani. Tindre catxassa. Gastar pa-
chorra.

NO HI hA MES CERA QUE LA QUE CREMA, fr. Fam.
Ab que 's denota que un no té mes de lo que 's ven
d' alió de que 's tracta. No hay más cera que la que
arde.

PORCió DE CERA SENSE TRA VALLAR. Marqueta.

POSAR A ALGÚ CÓM UNA CERA. fr. Ferio dócil. Hacer
de alguno cera y pábilo.

CERÁMICA, f. Nóm que s' aplica a la fabricado
de tota mena d' obgectes de (errissa, de pisa o de
porcellana y al art d' ornamentarlos, sigui ab ador-
nos fets del mateix material, sigui ab pintares o es-
malts. Cerámica.

CERAT. m. Mena d'ungüent conipost de cera, oli
y altres ingredients; mólt apégalos y molí cóm un
emolastre. Cerato. || adj. Lo que pertany al cer, o 's
fá d' el!. Acerino.

CERATIES. in. Asíron. Cometa que té dues qües
o que presenta la forma d' una mitja lluna. Ce-
ratias.

CERATOTOMÍA. f. Cir. Operació que consisteix
en tallar la córnea transparent. Ceratotomía.

CERATÓTOMO. m. Cir. Eina que serveix pera ta-
llar la córnea transparent en la operació de la cera-
totomía. Ceratótomo.

CERAUNITA. f. Min. Substancia minera! compos-
ta de silex, alúmina y magnesia; d' un color vert
transp;irent. Els anticlis creien que queia ab el llamp
y la tenien cóm un gran remei contra inóltes malal-
tíes. Ceraunita.

CERBATANA, f. Ganó de fusta o altre materia,
ont s' lii fiquen ciuróns, pedretes, etc., pera tirarles,
bufant ab violencia per un deis caps; s' lii poden ma-
tar aucells. Cerbatana.

CERBÉRE. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Argeles; és es-

tació d' empalme del F.-C. de Barcelona a Franga
ab el de Perpinyá y París y té uns 1,500 habi-
tants. II — (CAP DE). Orog. Cap a les costes me-
(literránies en territori francés, d' ont parteix la
ratlla divisoria ab Espanya.

CÉRBOL (Riu). llidrog. Riuet de la prov. de Cas-
telló; neix mes amunt de Vallibona y desaigua al mar,
part amunt de Vinaroz.

CERCA, f. CAPTA. II p. u. L' acció de buscar.
Busca.

CERCADA. Geog. SANT PERE DE CERCADA, prov.
de Giiona.

CERCADIT. m. PANADis.

CERCADOR, A. adj. CAPTADOR. || Escudrinyador,
investigador. CERCADOR.

CERCAPÓUS. m. Ganxos de ferro pera treure lo
que cau ais pous. Rebañadera.

AGAFAR AB EL CERCAPÓUS. fr. Garfear.

CERCAR. V. a BUSCAR..

QUI CERCA TROVA. Ref. Quien busca halla.

QUI MAL CERCA PREST EL TROVA. Ref. Denota que 'I
qui preveient el mal no 1' aparta cau en ell. Quien
mal busca, pronto lo halla; el pez qne busca el anzuelo,
busca su duelo.

CERCAVORES Ornit. Aucell del género Accentor,
que s' alimenta sois d' insectes. CURRUCA DE LOS
ALPES.

CERCAT. m. p. p. Buscado.

CERCELLA. f. Ornit. Mena d' ánech d' uns qua-
ranta centímetres de llarch que viu a la vora del mar
y 's nudreix de peixos; el másele és negre, la femella
parda: teñen el béch clapat de negre y vermell, les
potes vermelles y les ungles negres. El másele té
ademes una mena de berruga al principi del béch.
NEGRETA.

CERCETA, f. Ornit. Aucell d' aigua del tamany
íV un colom ; té '1 béch gros y ampie de la part
superior, pardo cendrós, salpicat d' unes clapetes
negrenques y a les ales un rengle de plometes
blanques y un altre de verdes girassolades. Ga-
viota, cerceta.

CERCIORAR, v. a. Enterar a algú d' alguna cosa.
Cerciorar.

CERCIORARSE, v. r. Enterarse d' alguna cosa.
Cerciorarse.

CERCIORAT, DA. p. p. Cerciorado.

CERCLADOR. m. Cercolador.

CERCLAR. V. a. Encercolar.

CERCLE. m. a. y

CERCO, m. a. CÉRCOL. || Ant. CLOS, TANCA.

CÉRCOL. m. Pega de fusta, ferro o altte materia
en figura cercolar. Aro. || En les botes, barralons, etc.
Fleje, arco, aro. i| El primer que 's posa a les botes.
Rumo. 11 El segon. Sotalugo. || El del botó de la roda
del carro. Manguito. || Ant. ROTLLO, RODONA. || CÍR-

COL. II 1er. PANERA.

CERCOLADOR. m. Qui posa 'Is cércols a les bo-
tes. Arquero.

CERCOLAMENT m. Ant. ENCERCOLAMENT.

CERCOLAR. V. a. Ant. ENCERCOLAR. || adj. Circu-
lar.

CERCOLAT, DA. p. p. ENCERCOLAT.

CERCOLER. m CERCOLADOR.

CERCOLET. m. dim. Arillo.

CERCOSA (Collet de). Orog. En el camí de Vilada
a Sant Jaume de Frontauyá (1,100 m.).

CERDA, NA. adj. El natural de o pertanyent
a la Cerdanya. Cerdanio, ceretano. |i Met. Astut.
Astuto.

CERDA (Ildefons). Biog. Enginyer famós, autor del
plano! d' engrandiment de la ciutat de Barcelona

380

CER

CER

Ildefons f'.crdá

(ensanxe). Va néixer al mas Cerda, entre Centelles y
St. Feliu de Codines, 1' any 1816. Va cursar llatí y
filosofía a Vich; a Barcelona, les mateniátiques y i' ar-
quitectura; y la carrera d' enginyer, a Madrit. Va
ésser diputat a Corts 1' any
1850; sindich del Ajuntanient
de Barcelona y comandant
del batalló de sapadurs de
la milicia "1 1854; regidor
deu anys després y diputat
provincial 1' any 1871. Se
dístingi cóm a publicista y
és autor del Tratado de ur-
banización (dos volums pu-
blicats y un de inédit) mólt
notable y únicli de la seua
mena, iniprés perconipte del
Estat en 1857. Va dedicar la
seua vida y 'I seu talent a
les minores urbanes de la
capital catalana. Va deixar
progectades la reforma del
interior de Barcelona y la
iirbanisació de Montjuich. Va morir ais banys de
Caldes de Besaya V any 1876.

— (TOMÁS). Biog. Matemátich y ex-jesiiiía, nat a
Tarragona 1' any 1715. Va ésser un deis reformadors
de la ensenyansa de la fi'osofía a la Universitat de
Cervera y va exercir el professorat a! colcgi de no-
bles, a Barcelo.ia. És autor deis '.libres: Elementos
generales de aritmética y álgebra (Barna , 1758); Lec-
ciones de geometría y trigonometría (Barna); un trac-
tat sobre Artillería, publicat a Madrit al obrirse la
escola militar de Segovia, y Prolusiones phllosophicce;
quedant incdites: De secciones cónicas, un volum; Del
cálculo diferencial é integral, dos voluius; De mecáni-
ca, un volum, y altre de Óptica, aixis cóm dos vo-
lums de Geometría sublime y Mecánica, a punt d' im-
primir.

— o CERD.4N (JOSF.PH). Biog. Capitá mólt brau del
sigle XVI, fill de Tortosa. Durant les famoses campa-
nyes de Flandes, se distingí notablement pél seu va-
lor (15S4), y al seti de la vila de Graves (1586) va
rebre una ferida d' arcabús.

— DE LLOSCOS (ANTONI). Biog. Cardenal mallorqui
Nat a la vila de Santa A\argar¡da cap a 1' any 139Ü.
Estudia a la Universitat de Lleida, de la que 'n fou
niestre, exercint ab méiode propi. Ocupa diversos cá-
rrechs ecclesiástichs, fins a examinador sinodal de
Lleida en 1428. Reforma les constitiicións de I' ordre
deis trinitaris. Fou visitador y comissari general de
Anglaterra, Hibernia y Escocia durant dos anys y
acavat l;o fou a Espanya y a Italia, liavent estat pro-
curador general de 1' ordre. Píus II 1' escullí pera teó-
lecli consultor seu, y 1' enviá d' embaixador al rei
Anfós d' Aragó, qui '1 feu bisbe de Lleida (1449 a
1459). Fou cridat a Nápols pera ésser niestre deis
primpcep'j d' Aragó, Iluint son ta'ent y domini en la
pedagogía. A instancies del rei escrigué '1 Ilibre: De
educatione principum, que 's publica mólt després
Una temporada (1447) fou arquebisbe de Messina,
desd' ont ana a Roma, pera ajudar a son amicli el
Sant Pare Nicolau V, essent cardenal en 1448, inqui-
sidor supreni y diputat per la Santa Congregació de
regulars. Ana a Florensa, delegat pél Papa, a calmar
la sublevado contra '1 rei Aníós, eixintne airó.^. Al
tornar a Roma fou elegit canonge de la seu mallor-
quína y aprés morí a 1' any 1459, a Roma.

— DE viLLARESTAU (FRANCISCO). Biog. Pintor de
Cámara. Nat a Barcelona (1814) y mort a Madrit
(1881). Deixeble de les Escoles de la Junta de Comers.
Fcnsionat per cínch anys a Roma en 1834. Viatjá per
Italia, Alemanya, Polonia y Turquí.». L' any 1843 va
establirse a Madrit, ocupantse en fer copies deis qua-
dros de Velázquez y de Rafael, y també pintantne de
origináis, de temes relligiosos, mitológichs y histó-
richs, aixís cóm també retrats.

— DE ViLLARESTAU (MANEL). Biog. Taquígraf y ar-
queólech. Nat a Tarra.-<ona (1811) y mort a Valencia
(1866). Va cursar filosofía, mateniátiques, francés y
taquigrafía a Barcelona y la carrera del dret a Va-
lencia, ont lií va enseiiyar la Uengua francesa. L' any
1834 era primer laquigraf de la Gaceta de Madrid ^
del Diario de la Administración. Va escriure y publi-
car cincli edicions del Repertorio geog/ afleo (1.* edi-
ció, 1836), y r any 1855 el Repertorio histórico, pera
'Is Instituís. Va coleccionar monedes, Ilibres, qua-
dros, gravats y antigüetats de tota menn. L' any 1853
va publicar un catálecli de les seues monedes arábi-
gues espanyoles (2.^ edic, 1861), y '1 1858 va publi-
car, ab noticies, un catálech general de les monedes
autónomes d' Espanya.

CERDA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. de Xátiva; és a la vora del riu Monte-
sa y té 394 liab.

CERDANS (Sant Llorens deis). Geog. Vila del Va-
Uespir, a 659 met. d' altitut, a la vora del riu La
Quera. Pertany ara al cantó de Piats de Molió; té
2,362 liab. Se distingeix cóm una de les seues pro-
duccións característiques, la fabricado d' esparde-
nyes. || Veinat del dist. niunpal. d' Aibucies, prov. de
Qirona. || — (COLL de). Orog Coll de la banda N. de
la serra del Montseny, enire Viladrau y Cerdans,
prov. de Girona.

CERDANYA (Comtes de). Biog. La Cerdanya és
considerada cóm el primer territori independent de
Catalunya y per lo tant els seus comtes cóm els so-
birans mes antichs de la nostra térra (sigle Xlil). Se-
n ofre y 'I sei fill Miró consten entre 760 y 780. L'any
863 era cornte en Salomó, discutít conile Barcelona,
mort r any 873. A n' ell segueix Miró I, fill de Senio-
fre d' Urgell; després Miró 11, fill qiiart d' en Guifre '1
Pilos. Va morir 1' any 928 y 1 seu liereu Seniofre va
ocupar el conitat y, morint sense filis, va íieretar el
senyoriu el seu germá terc2r n' Oliva Cabreta, qui
r any 990 "s va fer monjo a Monte Casino; governant
després d' ell en Guifre (990 a 1025), Ramón Guifre
(1025 a 1068), Guillem Ramón (1068 a 1095), Guillem
Jordá y Bernat Guillem (1095 a 1109), abdós junts,
mes en Bernat regí sol desde 1109 a 1117. Aquést va
morir sense filis y aleshores la Cerdanya va passar
al domini del cornte de Barcelona, que ho era '1 gran
Ramón Berenguer III, parent mes próxini d' en Bernat.
En mitj d' algunes alternatives, senipre mes la Cer-
danya va tindre pr comtes ais reís d' Aragó.

CERDANYA (La). Geog. Comarca natural del NO.
de la prov. de Girona, dividida en dues pél tractat
deis Pirineus. La Cerdanya és regada pél riu Segre,
que I' atravessa de NE. a SO.

CERDANYA ESPANYOLA. Geog. Part mítjornenca
de 1' antich comptat de Cerdenya, que va quedar
éssent d' Espanya després del tractat deis Pirineus;
té per capital Puigcerdá y forma part de les provs.
de Giiona y Lleida. Compren els ajuntanients d' Alp,
Bolvir, Caixans, Das, Ger, Guils, Isóbol, Llivi.i, Ma-
ranges, Puigcerdá, Urij, Urús y Vilallobent, a la
prov.de Girona; y Aristot, Arseguell, Bellver, Cava,
Ellar, Llés, Monlellá, Musa y Aransá, Prats y Sam-
pror, Prullans, Riu, Tallsendre, Toloriu y Vílecli
y Estaña, a la prov. de Lleida.

CERDANYA FRANCESA. Geog. Part tramonta-
nesca de 1' antich comptat de Cerdanya, cedida a
Franca pél tractat deis Pirineus (1659); forma part
del actual depart. deis Pirineus orientáis y té per
capital Mont-Lluis. Compren els ajuntaments d' Au-
gustrina, Bolquera, Bourg-Madame, Cabanassa (La),
Caldegas, Dorres, Egat, Enveig, Err, Estavar, Eina,
Lio, Mont-Lluís, Nahuja, Odelló, Osseja, Palau, Pla-
nes, Porta, Porté, Sallagosa, Sant Pere deis Forcats,
Santa Llocaya, Targassona, Tour de Carol (La), Ur,
Vallsabollera y Vilanova de les Escaldes.

CERDANYOLA (Sant Julia de). Geog. És cap de

OlC. CAT.

La Cerdanya

Vi;ta general de Puigcerdá. — Vista general d' Ur prop de Bourg /ladame. — Vista general de Palau.

La Ci

Vista de Llivia. - L' ermita del Calvari a MontUuis. - La Batllía y les escoles de Bourg Madanie. - Villeneuve d

)ANYA

caldes. — Vallsabollera. — Balneari de Travesseres Senillés. — Aldea d' Hix. — Vista de Martinet. — Pobla de Carol.

La Cerdanya

p^m^^-mmmm^'^^.'i ^j^

Iglesia de Talló a Bellver, — Puigcerdá: Estatua del brigadier Cabrinety. — Un recó de Puigcerdá.
La porta de Franga a Montlluis.

CBR

CER

381

ajuntament que'l forma ab Guardiola, Sant Llorens
de Bagá y 'Is veinats de La Quingueta y Torra de
Foix, en la prov. de Barcelona.

CEREAL, adj. Nóm que, per referencia a la deesa
Ceres, qu' ensenyá ais homes el conreu de la térra,
se dona a les plantes quins friiits son farinosos y ais
grans d' aqüestes nieteixes plantes, tal cóm: el blat.
I' ordi, el ségol, etc. Cereal.

CEREMONIOSAMENT. adv- in. Ab ceremonies.
Ceremoniosamente, afectadamente.

CEREPOLL. 111. fío/. SERFULL.

CERER. ni. Qui ven cera o ciris. Cerero. || f. y ni.
Fábrica o obrador ont se travalla la cera. Cerería.
CERERÍA, f. Botiga de cerer. Cerería.
CERESSUS. Geog. anl. Nóm, segóns uns, de Cer-

Capcii»

^ A'fefl3^"7-""'iM , IVlulelaPalxna

lir ;; ^ 'i',if( un. i.,

RchdekFoiitXf.ii

/ aí^tieiTiassa.
Uhvdc¿s

n,,, =\ forcats
-1 laru í ^ Vi ^
■..víJUlK.is w%?

°^*- 7',\ liases "^

\Fiiigiaal

r S-

Mapa comarcal de La C.erdanya

CEREBRAL, adj. Lo que pertany al cervell; s' apli-
ca a les afeccións que ocupen o semblen ocupar el
cervell. Cerebral.

CEREBRE. ni. Ter. CERVELL.

CEREMONIA, f. Acció exterior segóns llei, estatut
y costum pera adorar les coses divines y reverenciar
les profanes. Ceremonia. ll Cumplinient atectat. Ce-
remonia.

DE CEREAíONiA. m. adv. Ab tot r aparato correspo-
nent. De ceremonia, de etiqueta.

FER CEREMONIA, m. adv. Per cumpliment. De cere-
monia, por ceremonia.

FER Cf-.RF.MONlES. fr. Cansonejar. Hacer gestos á al-
guna cosa.

GUARDAR CEREMONIA, fr. Fer lo qu' és de costúni o
estil, especialnient en els tribunals o comunitats.
Guardar ceremonia

CEREIVIONIAL. m. Llibre en que li¡ há les ceremo-
nies que s' lian de fer en actes pi'iblichs. Ceremonial,
ritual. II adj. Tot lo que pertany a 1' us de les cere-
monies. Ceremonial.

CEREMONIER. adj. y

CEREMONIÓS, A. a Jj. Qui és ainant de ceremonies
o de cumpliiiieiits. Ceremonioso, ceremoniático.

vera, prov. de Lleida y, segóns altres, de Santa Co-
lonia de Querait, prov de Tarragona, en temps deis
romaiis.

CERET. Geog. Cantó del dist. del meteix nóm,
depart. deis Pirineus orientáis (Franga); el formen els
15ajunts. següents: Banyuls deis Aspres, Botó (El),
Calmelles, Ceret, Esclusa (L'), liles (Les), Maurelles,
Montoriol, Oiiis, Porlús (El), Reynés, Riunogués,
Sant Joan de Plá de Corts, Tallet y Vives. || Vila del
Vallespir, emplassada a 1' altitut de 177 niet., que
forma part del depart. deis Pirineus orientáis, bisb.
de Perpinyá, y és subprefectura y cap del cantó y
dist. del seu nóm. Té 3,629 liab. Conserva restes de
les antigües muralles y una iglesia del sigle xi!, res-
taurada posteriorment, éssent notable el poiit de Ce-
ret, un deis monuiiients nacionals de Franga, atribuít
ais romans, encara que algún arqueólech el consideri
d' época posterior. Ab aquest pont s' enllagen móltes
iradicións populars.

CERETANIA. Geog. ant. Nóm de la Cerdanya en
temps deis romans. Ceretania.

CERETANS. Geog. ant. Habitants de la Cerdanya
en temps deis romans. Ceretanos.

CERETÍ, NA. m. y f. CERDA.

382

CER

CER

CERI. 111. Quim. Substancia melálica terrosa que
abunda niólt poch y no té cap aplicació industrial.
Cerio o ccrium.

CERÍFICH, CA. adj. Lo que pertany a la cera. Ce-
rifico.

CERILLA, f. Candeleta niólt prima y llarga, ple-
gada de diferents modos, que servía pera fer llum
auant d' un llócli a 1' altre quan no 's coneixía '1 gas
ni 1' electricltat. Cerilla.

CERITA. f. Min. Minera) coinpost de sílex y óxit
de ceri. Cerita.

CERLER. Geog. Poblet del dist. niiinpal. de Be-
nascli, prov. d' Osea.

CERMENYA, 1. Pera inólt primercnca y petita,
qu' en alguiies parts ne diuen mosquerola. Cermeña.
CERMENYONER. m. Bot. Arbre que íá les peres
cermenyes. Cermeño.

CERNEDA (Valí de). Orog. En la vessant de mit-
jorii de la serra de Cadl; ses aigües van al riu de
Lavansa, afliieiit del Segre.

CERNÍCALO. 111. Mena de falcó ab el cap grós, la
qúa llarga y en forma de vano quan la desplega, les
potes grogues y les plomes de color de canyelta. Cer-
nícalo.

CERNIDORES f. pl. Escaletes de pastera. Va-
rilla

CERNIR, v. a. Ant. Passar alguna cosa pél cedas,
purgador, etc. Cerner, cribar.

CERO. ni. Ni'im. Zero. || Ictiol. Peix del tamany de
un fórt. Tordo acuátil.

CERO. Geog. Poblé del terme de Tudela, prov. de
Llcida, bisb. d' Urgell.
CEROFERARI. m, y

CEROFERER. ni. AcóHt que porta M candelero.
Ceroferario.

CEROMANCIA. f. Endevinació per medí de les
figures de cera. Ceromancia.
CEROT. ni. Farm. CERAT.

CERQUEDA. Geog. Caseriu del terme de Navinés,
prov. de Lleida.

CERQUILLO m. Cércol de cabella que forma la
corona del cap deis frares. Cerquillo.
CERRA, f. p. u. CERDA.
CERRALLER. m. MANYA.

CERRALLERÍA. f. y in. Botiga y obrador de ma-
nya. Cerrajería.

CERRAR. V. a. Náiit. Fer girar la canya del timó
fins que 'I seu extrém toqui ab 1' amurada a una y
altra banda. Cerrar á la banda el timón.

CERRO m. Manyoch de cáneni o llí pentinat y net
pera poderse filar. Cerro, copo.

CERS. m. Vent fret que bufa del Nort. Cierzo, bó-
reas.

CERT, A. adj. Segur, Indubitable. Cierto. || Inde-
terminat, cóm: en cert temps. Cierto. || adv. Cierto,
ciertamente.

DE CERT. m. adv. Ciertamente, de cierto.
DEiXAR LO CERT PER LO INCERT. fr. Que 's prén en
sentit literal. Dejar lo cierto por lo dudoso.
JA ÉS BEN CERT. Loc. fam. A buen seguro.
Sí, CERT; PER CERT. m. adv. Cierto, por cierto.
CERTA, adv. ni. CERTAMENT.
CERTA, adj. Ant. CERT.

CERTAMEN, m. Disputa literaria. Certamen.
CERTAMENT. adv. m. Per cert. Ciertamente.
CERTER, A. adj. Qui sab encertar ab un tret el
punt que 's proposa. Certero.

CERTERAMENT. adv. iii. D' un modo certer, des-
tre, hábil, segur. Certeramente. ,

CERTES. m. adv. CERTAMENT

DE CERTES, SÍ PER CERTES. 111. adv. Por Cierto, sf
por cierto.

HOC CERTES. m. adv. Cierto, ciertamente.
CERTESA. f. Coneixenient cert y segur d' alguna
cosa. Certeza, certidumbre.

CERTIFICACIÓ f. Escrit en que s' assegura la
verifat d' algún fet. Certificación, certificado.

CERTIFICADOR, A. m. y f. Quí certifica. Certifi-
cador.

CERTIFICAR, v. a. Afirmar, donar per certa al-
guna cosa. Certificar. || for. Afirmar alguna cosa ab
instrument pi'iblicli. Certificar.

CER T i Fíe A T. p. p. Certificado. || CERTIFI-
CACIÓ. II m. Mil. La certificado que dona 1' arcal-
de de cada Ilócli per ont fá tránsit la tropa al co-
niandant d' ella, expressant que cap soldat ha fet
violencia en aquell llóch. Contenta. || Certificació
que 'n iguals casos, y a petició de 1' alcalde, dona el
comandant de la forga, nianifeslant haver estat bcii
assistida la tropa en aquell llóch. Contenta.

CERTIFICATORI, A. adj. Lo que certifica o ser-
veix pera certificar. Certificatorio, fehaciente.
CERTIFICATORIA, f. Anl. CERTlFlCAClO.
CERTÍSSIM, A adj. sup de cert. Certísimo, cier-
tísimo.

CERTÍSSIMAMENT. adv. ni. sup. Certísimamente,
ciertísiniamente.

CERTITUT. f. CERTESA. || MORAL. || La que 's té
d' ésser tan certa una cosa, que judicar lo contrari
sería temeritat. Evidencia ó certitud moral.
CERTÓS, A. adj Certero.

CERVA. f. La femella del cervo. Cierva. || SERVA.
CERVAL, adj. Lo que peitany al cervo. Cerval,
cervino, cervario, cervuno.

CERVANTESCH, CA. adj. Propi y característicli
de Cervantes, cóni escriptor o que té semblansa ab
qualsevol de les dots o qualitats que distingeixen les
seues obres. Cervantesco.

CERVANTISTA, adj. Admirador o apassionat de
Cervantes. Cervantista.

CERVANTÓ (Agna). Biog. Llatinista notable y
bona escriptora del sigle xvi. Va néixer a Catalunya
y era filia d' una familia noble de Cerdenya, mes
provinenta de la nostra térra. Son mólt alabades lea
seues cartes Matines adressades a diferents savis de
Europa, y diuen qu' excedeix a tota ponderació una
al célebre humanista Marineo Sículo. Es autora del
Uibre: De Saracenorum apud Hispaniam damnis.
CERVARINA. f. Bot. Plantatoe CORONAT.
CERVATELL. m. Zool. Cervo novell que ja no
mama Cervato.

CERVATELLET. m. dini. Zool. Cervo petit qu' en-
cara mama. Cervatillo.

CERVELL. m. La substancia pastosa continguda
dins de la closca del cap de qualsevol animal. Seso,
cerebro. || Met. Prudencia, judici, saviduría. Seso,
cerebro. |1 Imaginació, comprensió. Cerebro.

BÉURE 'S el CERVELL. fr. Haver perdut 1' enteni-
ment. Tener el juicio en los talones.

CERVELL DE QAT. Loc. fam. S' aplica al que no té
enteniment o, si 'n té, 'n fá poch us. Encaprichado.
II En algunes comarques catalanes se dona aquest
nóm a una argila agromoUada, plena de ronyons o
nóduls.

DESSUCARSE 'L CERVELL. fr. Fam. Calentarse '1 cap
discorrent mólt sobre alguna cosa. Devanarse los
sesos.

DONAR CERVELLS DE MOSQUIT A Al-OÚ. Ref. met.
Haverse guanyat 1' afecte y voluntat d' algú pera
ferli fer tot lo que un vol. Dar sesos de mosquito á
alguno.

ESCALFAR EL CERVELL A ALOÚ. fr. Enfadarlo. Inco-
modar.

CER

CER

383

ESTAR ALGÜ EN CERVELL D' ALGUNA COSA. Expr.
Eiitossuniíse en ella. Empeñarse en alguna cosa.

FiCAr^SE AL CEUVELL. fr. Fam. niel. So din d' ua so-
roU niólt violent, que apar qu' entra dins el cap. Ta-
ladrar la cabeza.

NO ÉS COSA DE CUIDADO, SE Ll VEU EL CERVELL.
Ref. Ab que 's pondera per antífrasis algún gravíssiin
dany. No es nada lo del ojo y lo llevaba en la mano;
no es nada la meada, y calaba siete colchones y una
frazada.

TINDRE 'L CERVELL SEGUR, fr. Tindre bon cap pera
'I mando. Tener carácter y rigidez para el mando; te-
ner entereza.

TOU CÓM UN CERVELL. fr. Denota qii' algún inenjar
cuit és niült tendré. Tierno como una leche.

CERVELLERA. f. Ant. MORRIÓ.

CERVELLET. ni. dim. Cós niólt proper al cervell
per la part niés baixa del cap. Cerebelo.

CERVELLINA. f. Bol. Planta de la fam. de les
compostes, que fá raYniels de floretes blanques. Cer-
vellina.

CERVELLO. Biog. Familia extingida de la noblesa
catalana, que se suposa provenia d' un deis nou fa-
bulosos baróns de la Fama, en Qrau Qalcerán o Qui-
lléni de Cervelló, deis priiners tenips de la recon-
questa de Catalunya. Mes, faules apart se sab que
Caries Carlemany erigí en baronía el senyoriu de
Cervelló. A través deis sigles el iióm Cervelló se 'I
trova en totes les grans enipreses de Catalunya,
Iluínt en les Naves de Tolosa y en la conquesta de
Mallorca, y quan va comensar la decadencia de la
nostra nacioiíalitat, els Cervelló lo propi que 'Is
Cardona y altres faniilies nobles, Ilueixen en els fets
d' armes de I' Estat espanyol. Felip IV dona '1 titol
de conite de Cervelló, I' any 1654, a Grau de Cer-
velló péls seus servéis en la guerra.

— (GABRIEL DE). Biog. General d' artillería del s¡-
gle XVI. L' any 1571 va Huirse a la batalla de Le-
pant. Mes, deu la sena fama a que éssent governa-
dor de Tunis 1' any 1574, pocli després de la sena
conquesta, els turclis se prepararen pera recobrar la
ciutat, y havent rebut en Cervelló ordres d' abando-
narla y retirarse al fort de la Goleta, se negá a cum-
plirles pretextant que niai havía fugil devant del
enemicli. Resistí ab gran heroisnie 1' empenta deis
turchs, fins que les seues forces varen quedar reduí-
des a trenta honies, caient tots ells presoners. Sem-
bla qu 'en Cervelló va morir a Constantinopla prés y
engrillonat.

— (QRAU DE). Biog. Disseté baró de la casa. Va
pendre part a les campanyes del regnat d' en Pere III,
de quin rei va ésser padrí a Burdeos en el faniós de-
safío lio realisat, a que '1 va provocar el rei de Ná-
pols. Caries d' Anjou (1282), que per cert no hi va
acudir. El seu fill del ineteix nóm va ésser el derier
baró de Cervelló, haventse incorporat després la ba-
ronía a la Coron.i d' Aragó 1' any 1297, per en
Jauíue II.

— (GUILLÉM DE). Biog. Noble y militar del sigle xn.
Va pendre una part distingida a la conquesta d' Al-
mería, quan va ésser presa a's alarbs pél comte de
Barcelona en Berenguer IV (1147).

— (GUILLÉM DE). Biog. Quiuzé baró de la casa. Va
pendre part a la batalla de les Naves de Tolosa
(1212), foriuant a 1' exércit d' en Pere II d' Aragó y
va morir a la conquesta de Mallorca 1' any 1236.

— (GUILLÉM DE). Biog. Cavaller del sigle xiv, bon
capitá y famós cotiiand;int de 1' armada que va de-
vastar les costes de Genova y va bloquejar el seu
port r any 1331. Després se 'n va anar a les illes de
Córcega y Cerdenya iiiterceptant la navegado y 'I
tráíecli comercial deis genovesos. Cap a I' any 1347
era virrei y governador de Cerdenya; mes, se li va su-
blevar el país y va ésser vensut, havent vist morir
els seus dos filis al caiiip de batalla y morint'hi ell
ineteix de cansament y de sed.

Segell de Cervelló'

— (JOAN). Biog. Militar valencia mólt remarca-
ble del sigle xvi. Lluí en la famosa batalla de
Pavía.

— (PERE GUILLÉM DE). Biog. Noble cavaller del si-
gle XIII, que va ésser un deis catorze primers que va-
ren pendre I' liábit al fundarse I' ordre de la Mercé
redeiuptora de captius.

(SANTA MARÍA DE). Biog. La persona mes famosa
de la noble familia Cervelló. Va uéixer a Barcelona
el primer de Desenrbre de 1' any 1230 y va morir a la
meteixa ciutat el día 19 de Setembre del 1290. Desde
petita s' liavía distingit per la seua bondat y 'Is seus
seutimeiits caritatius. Va passar la vida a I' ordre de
la Mercé, morint en olor de san-
tetat, éssentne canonisada I' any
1693. És coneguda vulgarnient
ab el nóm de Santa Maria del
Socos.

CERVELLÓ. Geog. Poblé de la
provincia y bisb. de Barcelona,
part. jud. de Sant Feliu de Llo-
bregat; és a la vora de la riera
del seu nóm y té 1,754 liab. || —
(SANTA COLOMA DE). Poble de
la meteixa prov. y part. jud., a
la vora del Llobregat; té 1,050
hab. y en son tenue hi há esta-
blerta la xaiuosa Colonia Gíiell, qu' envolta la no-
nienada fábrica de velluts y de felpes.

CERVER. adj. Cerval.

CEKVERA (Francisco). Biog. Músicii valencia de
móita fama, que llulií en el sigle xvii.

— (RAFEL). Biog. Escriptor barceloní, del sigle
XVII, que r any 1628 era ciutadá y conceller segon de
Barcelona. És autor d' una genealogía de la casa
deis Cardona; de uns discursos liistóriclis relatius a
Barcelona que arriven fins al 1621; de unes notes a
la Historia d' en Pere Tomich; y

d'unes observacióus sobre la his-
toria de Catalunya. Va traduir al
castellá, anotantla, la Crónica d' en
Desclot, estampada a Barcelona
I' any 1616 per en Cormellas.

CERVERA. Geop. Ciutat de la
prov. de Lleida, bisb. de Solsona;
és cap de partit, té una bona igle-
sia gótica, una universitat qu' en
altre teiiips sigue mólt famosa y
are no utilisa la ensenyansa ofi-
cial; és a la vora del riu del seu nóm; té estació
de F.-C. y 4,232 hab. || — (CAP). Hidrog. Cap del
N.E. de Torrevieja, prov. d'Alacant. |1 —(CAP). Orog.
Vegis CERBÉRE. II — (COLL). En el camí de Gironella
a Prats de Llusanés (573 m.). |1 — (RIU). Hidrog. Neix

^^S%-

segell de Cervera

^Mm^fÁ""^^* -^--^-^

Vista de Chivera

a la frontera S.E. de la prov. de Lleida, passa per
Cervera, Tárrega y Anglesola y desaigua a la vora
del Segre, prop de Vallfogona.

CERVERA DEL MESTRE. Geog. Vila de la prov.
de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Sant Ma-
ten; té 2,553 hab.

384

CES

CEV

CERVERI, NA. adj. Natural de Cerveía o lo per-
tanyent a aquesta clutat. || f. Bot. CervelHna.

CERVERi. Biog. Literal cátala, deis sigles XIV o
XV, natural de Girona, autor de la Faiüa del Rossi-
nyol y de la Cansó deis Deus d' amor.

CERVERIS (Puig). Orog. Pul:? a 2,180 met. d' alti-
tut, situat a la partió d' aigiies deis rius Ter y Saga-
dell, a tramontana de Par.lines, prov. de Lleida.

CERVEROLA. f. Bot. Herba de la fani. de les rosá-
cees. Es ramosa, d' uns vuitaiita centimetres d' alt;
té les fuUes Margues y obertes y fá una flor de color
de palla: la usen els blanquers pera adobar els cul-
tos. Agrimonia, hierba de San Guillermo.

CERVESA. f. Beguda d' ordi o biat y de la flor de
r herba nonienada corvesa o aspárguls. Cerveza. H
Herba de la fani. de les cannabíiiees que 's fá a les
tanques y voretes deis camíns, de fulla retallada en
forma de pámpol y de quina flor se'n fá la cervesa.
Lúpulo, hombrecillo.

CERVESER, A. m. y f. Qui per ofici fá o ven cer-
vesa. Cervecero.

CERVESERÍA. f. Fábrica o botiga de cervesa. Cer-
vecería

CERVÍ (Pich). Orog. Punt doniinant de li serra
de iVIanyanet en el Pallars.

CERVIÁ (Berenguer). Biog. Arquifecte notable y

estatúan'. Vivía en la segona nieitat del sigle XV, per

quiíi teiups (1434 a 1458) dirigía

les obres de la séu de Girona en

qualitat de niestre major,

CERVIÁ, Geog. Poblé de la prov.,
bisb. y part. jud. de Girona; és a
la vora del Ter, té agregat el ca-
seríu de Rasset y compla ab 825
Iiab. II Poblé de la prov., bisb. y
part. jud. de Lleida; és a la vora
del riu Set y té 1.762 hab.

CERVINO Y FERRKRO (Joaquim
Joseph). Biog. Home de liéis y escriptor. Nat a Tor-
tosa r any 1817 y mort en 1883. L' any 1863 era
magistrat de 1' Audiencia de ^^adrit y en 1875 ho va
ésser del Tribunal Suprem. Per la sena iniciativa,
varen ésser creades (1844) les cátedres del Dret
pera 'Is estudiants del notariat, que donaren fona-
ment pera que 1' any 1857 s' establis la carrera supe-
rior, elevada ilesprés a facnltat. En Cervino va redac-
tar la llei del Notariat, 1' any 1862, el reglament del
any 1874 y el decret de 1881. Ademes de bons arti-
cles proíessionals publicáis en revistes, és autor del
tractat refer nt ais vestits y cerimonies del poder
judicial espanyol, inclós a la Historia de las Ordenes
de Caballería, (Dorregaray editor), de dos drarnes bi-
blichs, d'algúns poenies y cants épiclis en castcllá.

CERVO. m. Zool. Quadrúpedo selvatge de banyes
ganxudes, llises y mólt enramades. Ciervo.

CERVO VOLANT. Escarabat pardos ab dues bauyes
de varíes puntes cóm les deis cervos, y quatre ales.
Ciervo volante, escarabajo cornudo.

CÉS. ni. Orifici per ont 1' animal expeleix els ex-
crements. Ano, sieso.

CÉSAR, n. p. D' home. César.

CESAREÜ, A. adj. Lo pertanyeut al emperador, al
imperi o nw.jestat imperial. Cesáreo.

CESARI, A. n. p Cesáreo, a.

CESARIENSE. adj. Natural de Cesárea. Cesa-
riense.

CESARISME. m. Sistema de govern en que una
persona resumeix y exerceix tots el poders en nóm
de la soberanía nacional. Cesarismo.

CESCLA. ni. Ter. CÉRCOL.

CESCLAYRE. m. Ter. CERCOLADOR.

CESILLES (Joan). Biog. Artista barceloní del si-
gle XIV. L' any 1382 va pintar el retante de la iglesia

Segell de Cerviá

de Sant Pere de Reus ab tot 1' apostolat. El retaule
actual és de 1557, obra d' en Perris d' Austriach.

CESSACIÓ. f. La acció y efecte de acavarse algu-
na cosa. Cesación, cesamiento.

CESSACIÓ A DiviNis. Pena ecclesiástíca per la qual
se suspenen els divíns oficis. Cesación á divinis.

CESSAMENT. m. CESSACIÓ.

CESSIÓ. f. Renuncia a favor d' algi'i. Cesión.

CESSio DE BÉNS. For. Renuncia que fá '1 deutorper
no poguer pagar ais acreedors pera que '1 jutge pagui,
a prorrata deis crédits. Cesión de bienes.

FER CESSIÓ DE BÉNS. Ceder, hacer cesión, etc.

CESSIONAR. v. a. Transferir. Ceder.

CESSIONARI, A. m. y f. La persona a quin favor
se fá la cessió Cesionario, cesonario.

CESSULIS o CEZOLIS. (Jaume de). Biog. Faniós
escriptor del sigle Xili qui segons en Torres Amat,
era frare del convent de dominiclis de Barcelona, y
segons els franceses ho era del de Reínis. Autor del
I libre De les costums deis homes e deis oficis deis no-
bles, sobre 'I joch deis cscachs; la obra tnés celebrada
y lleg da deis s'gles xiv y XV. Se creu escrita en
llatí, y traduida tot seguít a les principáis llengües
d' Europa. Tracta de 1' aplicació moral y política del
joch deis escachs al ordre social. Se 'n conserven qua-
tre manuscrits en llengua catalana, de les derreries
del sigle xiv, y son: a l'Arxiu de la Corona d'Aragó,
a la Catedral de Girona, a la Biblioteca Nacional de
Madrit y a la Biblioteca Vaticana. Fins 1' any 1900
no s'havía estampat cap versió catalana.

CESSURA. f. En la poesía llatína, la sílaba que
queda al fi de la dicció després de la forniació de
algún peu. Cesura.

CEST. pr. dem. Aquest és. Este es.

CESTA, f. Ant. CISTELLA.

DIR TAN AVIAT CESTA CÓM BALLESTA. Ref. No ésser
consegüent en lo que 's diu. Decir unas veces cesta y
otras ballesta.

ESTAR SI ES CESTA, SÍES BALLESTA. Duptar d' una
cosa. Estar si son fritas, si son asadas.

CETACEU, A. adj. Se diu deis anímala vivípars de
la mar. S' usa també cóm a substantiu. Cetáceo.

CETOGRAFÍA. f. Part de la zoología que tracta
de la descripció de la balena y demés cetaceus. Ce-
tcgrafía.

CETRA, f. PITXELL.

CETRE. 111. Bastonet de materia preciosa, insignia
d' emperadors y reis. Cetro.

CETRELL. m. Ter. y

CETRILL. m. Mena d' ampolleta de vidre, llauna o
terrisa, generalment ab ansa y un broch prim, que
serveix pera posar'hi 1' oli. Aceitera, oliera, alcuza.
II El de v nagre. Vinagrera. || pl. Les ampólleles er.
que s' hi posa oli y vinagre pera M servei de taula.
Vinagreras.

CETRILLADA. f. L' oli que cap dins d' un cetrill.
Alcuzada.

CETRILLÁS. ni. aum. Alcuzón.

CETRILLER. m. Qui fá o ven celrills. Alcucero.

CETRILLERES. f. pl. Pe<;a o guarniment de fusta^
crestall, etc., pera posarhi 'Is celrills del olí y vina-
gre. Vinagreras, ó vinageras.

CETRILLET. m. dim. Alcucilla.

CEVAR. V. a. Ant. Encevar.

CEVER. m. Herba de la qual se'n fá un such aniar-
guíssím. Procede X d' África; pero ja 's trova aclima-
tada a les costes meridíonals d' Espanya. Es nióll
seniblant a 1" adsavara, pero no aguanta tan bé 'I
freí, ni les senes tulles acaven en punxa, ni té la flor
a manera d' embut, y neix mes baixa que '1 fruil. Za-
bida, zábita. II El such que 's tren d' aquesta planta.

CEVO. s. y m. Ant. ESQUER, ENGRANAIL.

DlC. CAT

Cervesería

1 Aparen pera rentar les ampolles. 2. Máquina pera prempsar la pasta. 3. Máquina pera colarla.
4. Compresor al anioniach, ab máquina de vapor.

CHE

CHI

385

CEYA. f. Ter. CELLA.

CEYL. pr. Ant. AQUELL.

CEYLANITA. f. Miner. Mena de granet negre. Cei-
lanita.

CEYTÓ. m. SAITÓ.

CHAFRIÓN (Llorens). Biog. Pintor del sigle XViii,
deixeble de Qiacuinto. Va néixer a Valencia en 1690
y va morir nialliauradanient en 1749. En 1747 va pen-
dre 1' hábit de caputxí, anomenanlse en relligió Fray
Malíes de Valencia. Les seues obres píctóriques foren
d' assuniples iiiístichs.

CHAPÍ (Rupert). Biog. Músich contemporani, mort
el día 26 de Mars de 1909, a Madrit. Va néixer a Vi-
llena (Alacant) a 27 de Mars de 1851, y va coinensar
la seua carrera cóm a músich de regiiiient. Pensionat
a Roma per V Academia de Belles Arts, va fer eru-
dits estudis a 1' arxiu de la Capella Sixtina, paesant
després a París pera perfeccionarse en la composició
y 1' armonía Va ésser autor nieritissim, d' estil íor^a
elegant, y la seua derrera obra, Margarita ¡a Tor-
nera, lia sigut prou elogiada poclis díes abans de
ocorrer la mort del illustre compositor. De mes a mes
de la seua Fantasia morisca y de móltes altres coni-
posicións enlairades, perpetuarán 1' obra de 'n Chapí
les operes Ro'ger de Flor y la Filia de Jefté, y sarsue-
les de música tan esquisida cóm; La tempestad, El
rey que rabió, Curro Vargas, etc. (Vegis lámina sola
de retraías, lletra C.)

CHARISEMÍ. Hidrog. ant. Nóm del cap de Gata,
prov. d' Alacant, en temps deis romans.

CHARTRAN (Joan Jascinto Sebastiá). Biog. Mili-
tar francés que va néixer a Carcassona 1' aiiy 1779,
esmenlantse les seues proeses a les batalles d' Fleu-
rus y de Waterlóo. Afecte a Napoleó Bonapart, al
retorn de 1' illa d' Elba, fou un deis mes fidels adep-
tos de r emperador, y després de 1' expatriació de
aquén, va ésser perseguit y sotmés a un consell de
guerra, condemnat a mort y fusell it en 1816.

CHELLA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. d' Enguera; és a la vora del canal
de Navarres y té 2,689 hab.

CHELVA. Geog. Part. jud. de la prov de Valencia;
compren els 22 ajuntaments següents: Ademuz, Al-
puente, Andilla, Aras d' .Mpuente, Benagéver, Calles.
Cases Altes, Cases Baixes, Castielfabib, Chelva, Chu-
Hlla, Domengo, Higueruelas, Loriguilla, Losa del
Obispo, Pobla de Sant Miquel, Sinarcas, Titaguas,
Torre Baixa, Tuéjar, Vallanca y Yessa (La). || Vila de
la prov. de Valencia, bisb. de Segorb, cap del part.
jud. del seu nóm; és a la confluencia de la riera de
Alcotes ab la de La Yessa y té 11,957 hab.

CHELVÁ, NA. adj. y s. m. y f. Nadiu de Chelva o
lo pertanyent a 1' esmentada vila.

CHERA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. de Reqiiena; és a la vora de la riera de
Sot y té 985 hab. || — (PICH DE). Orog. Puig que hi há
entre Requena y Chelva, prov. de Valencia.

CHEVALLO. Geog. Caseriu del dist. munpa!. de
Sarroca de Bellera, prov. de Lieida.

CHERTA. Geog. Vila de la provincia de Tarrago-
na, bisbat y partit judicial de Tortosa; és a la vora
del Ebre quin cabal d' aigües b' utilisa a la resclosa
pera el regadiu de la comarca. Té 2,866 habitants.

Murs prehistórichs a Chert

CHERT. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb.
de Tortosa, part. jud. de Sant Mateu; és a la vora de
la riera de Sant Mateu y té 2,644 hab.

DIC. CAT. — T. I. — 49.

'''•^ ''^"

Resclosa de (^herta

CHESTE. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valen-
cia, pait. jud. de Chiva; és a la vora del barranch de
Chiva, té estació de F.-C. y 6,036 hab.

CHÍA. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb. de
Barbastre, part jud. de Boltanya; és a mitj costé de
la banda dreta de la Valí de Benasch y té 662 hab.
II — (SERRA DE). Orog. Serra que forma la vessant
dreta de la Valí de Benasch desde 1' estret del Run
fins mes amunt de Vilanova.

CHILCHES. Geog. Vileta de la prov. de Castelló,
bisbat de Tortosa, part. jud. de Nules; és estació
de F.-C. y té 813 hab.

CHINCÓN (Bernart Pérez de), fi/o?. Ecclesiástich
del sigle xvi, que va distingirse per les seues obres
literaries y péls seus estudis de teología. Va ésser
canonge de la seu de Valencia.

CHINCHILLA (Astasi). Biog. Metge remarcable
deis comensos del sigle XIX. Va néixer a la vila de
Ayora (Valencia) 1' any 1801. La seua obra Anales
liisíóricos, perpetuará el saver d' aquell facultaliu
il-lustre, que va prestar rellevants servéis a la medi-
cina, desempenyant prou importantes comissións, y
éssent un deis primers en fer estudis médich-mono-
gráficlis.

CHINES. Geog. Caseriu del terme de Quadalest,
prov. d' Alacant.

CHINORLA. Geog. Caseriu del ternie de Monóvar,
prov. d' Alacant.

CHINORLET. Geog. Caseriu del terme de Monó-
var, prov. d' Alacant.

CHIRIVELLA Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Torrent; és a la vora del riu
Turia y té 1,429 hab.

CHIRIVETA. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bis-
bat d' Urgell, part. jud. de. Benabarre; és a la vora
del riu Noguera Ribagorsana.

CHIRLES. Geog. Caseriu del ternie de Poiop, prov.
d' Alacant.

CHIVA. Geog. Part. jud. de la prov. de Valencia,
format per 10 ajuntaments que son: Alborache, Bu-
nyol, Cheste, Chiva, Dos Aigües, Qodelleta, Macas-
tre, Sét-AigUes, Turís y látova. [l Vila de la prov. y
bisb. de Valencia, cap del part. jud. anomenat; és
entre M barranch del seu nom y '1 d' Ampúes, té esta-
ció de F.-C. y 4,945 hab. |1 —(SERRA DE). Orog. Serra
que hi há a ponent de la vila del seu nóm, prov. de
Valencia. || — (de morella). Geog. Poblé de la prov.
de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Alorella;
té 687 hab.

386

cía

cíe

CHODOS. Geog. Vileta de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Lucena; és entre nion-
tanyes y té 928 hab.

CHOPITEA Y DE VILLOTA (Dorotea de, viuda de
Serra). Biog. Virtuosa dama, que duraiit la segona
meitat del sígle xix, va inspirar a Barcelona les obres
benéfiques niés remarcables, protegint ab quantiosos
cabals totes les que ja existíen. A les senes iniciatives
va deurers la creació del Hospital del Sagrat Cor de
Jesús y 1' establinient deis tallers salesians a Sarria.

CHOPO. Geog. Caseriu del terme d' Alpuente,
prov. de Valencia.

CHORRILLO. Geog. Caseriu del terme d' Elda, pro-
vincia d' Alacant.

CHÓVAR. Geog. Poblé de la prov.de Castelló, bis-
bat y part. jud. de Segorb; és a la vora del riu Pa-
lancia y té 769 hab.

CHRESTIANESCH, CA. adj. Ant. CRiSTlA.

CHRISTIANl o CRISTIÁ (Pau). Biog. Frare domi-
nich del sigle xiii, iiiólt erudit en la Mengua hebraica.
Era famós el seu zel pera convertir jueus al cristia-
nisnie, qualitat ben sintetisada en la célebre contro-
versia tinguda devant del rei en Jaunie l.er entre fra
Cristíá y '1 jueu gironí Moisés, a 20 de Juliol de 1263,
en la qual triunfa '1 nostre autor, liavent manat el
rei esténdre'n acta.

CHULILLA. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Clielva; és a la vora del riu Tu-
ria y té 1,588 hab.

CÍA. f. Os del anca. Cía, cea.

CIABOGA, f. Náut. La volta en rodó d' una embar-
cació de rems, reniant els d' una part y ciant els de
r altra. Ciaboga. |l La acció de girarse '1 barco,
cainbiant en sentit oposat la situació de la popa en
un canal o paratge estret pera fondejar o després de
haver deixat caure 1' ancla. Ciaboga.

CIANHiDRlCH, CA. adj. Qiiim. Acit líquit, incolor,
de gust fresch al principi y abrasador després; se
compon d' una part d' hidrógeno y altra de cianógeno;
existeix en combinado a la película de les ametlles
amargues y en altres varies substancies. Es el veri
inés actiu que 's coneix. Cianhídrico.

CIÁNICH, CA. adj Quim. Lo pertanyent al cianó-
geno. Ciánico.

CIANIRROSTRE. adj. Que té biau el béch. Ciani-
rrostro.

CIANISME. m. Intensitat progressiva del blau del
cel , que 's gradúa per inedi del cianómetre. Cla-
nismo.

CIANODÉRMICH, CA. adj. Merf. Referent a la cia-
nodermis. Cianodérmico.

CIANODERMIS, f. Med. Color anormal de la pell,
que conserva un tó entre blavós y morat. Cianoder-
mis.

CIANOFTALMÍA. f. Coloració blava y anormal
deis ulls. Cianoftalmía.

CIANÓGENO. m. Quim. Combinació gasseosa de
dues parts de carbono y una d' ássoe. Cianógeno.

CIANÓMETRE. m. Instrunient que serveix pera de-
terminar els diíerents graus d' intensitat del color
blau. Cianómetro.

CIANORINA. f. Quim. Materia colorant que te-
nyeix algunes vegades de blau 1' orina. Cianorina.

CIANOSA. f. Miner. Sulfat natiu de coure. Cia-
nosa.

CIANURO, m. Quim. Combinació del cianógeno ab
un cós simple, a excepció del oxigeno. Cianuro.

CIAR V. a. Ndiit. Tornar el barco enderrera sense
girarlo Ciar.

CÍAS. Geog. Caseriu del teime de Monells, prov.
de Oirona. || —(serra d'en), Orog. En les montanyes
de Bnsa.

Cibori sense columnes, de Tavcrnoles

CIÁTICA, f, Med. Malallía que prové d' un humor
que 's fica a I' os de la cadera. Cía, ciática

CIÁTICH, CA. adj. Quí pateix ciática y lo perta-
nyent a aquesta malaltia. Ciático, ceático.

CIATIFORME. adj. Bol. Se diude les plantes, flora
o tulles que presenten la forma d' una gavoletera o
d' un cono posat cap per avall. Ciatiforme.

CIBADER. m. Sach de tela groUera ab una beta o
corda que 's passa al coll y serveix pera portar'hi '1
menjar. Zurrón.

CIBADILLA. f. Bot. MATAPOLL.

CIBADILLINA. f. Quim. Materia crestallina blan-
ca, en forma de prisnies exagonals agrupats formant
estrelles: és insoluble a 1' éter, soluble a 1' aigua bu-
Uenta y 's combina ab els ácits formant sais cresta-
Uisades; s' obté fent bullir la veratrina impura preci-
pitada per un álcali Cebadillina.

CIBAT (Antoni). Biog. Metge y escriptor cientí-
ficli barceloni y catedrátich de Física experimental.
Va servir a I' exércit francés durant la guerra de la
Independencia y va ésser metge de Joseph Bonapart.
Va morir a .Madrit 1' any 1812 y ais funerals se li van
fer els honors de general de divisió del exércit fran-
cés, concedits ja en vida. Va escriurer sobre 1' acústica
(1795); la febre groga (1800), y sobre la influencia del
gas hidrógen y del oxígen a 1' organisme. És autor de
uns Elementos de

Matemáticas y de ^&^a^-^ i^,»^,,^^^

uns altres Ele- ■^" — "
meníos de fisica
experimental.

CIBET. f. Zool.
OAT D' ALGALIA.

CIBORI. ni. CO-
PÓ. Arquit. Pabe-
Uó que corona un
altar o taberna-
cle, destinat al

Santíssim Sagrament. || Hist. reí. Vas o urna pera
coiiservar'hi les hosties consagrades. Ciborio.

CICATEJAR. V. n. Regatejar. Regatear, cicatear.

CICATER, A. adj. Me quí, avar. Mezquino, cica-
tero, roñoso, ruin.

CICATERÍA, f. Avaricia. Mezquindad, cicatería.

CICATRISACIÓ. f. L' acció de cicatrisar. Cicatri-
zación.

CICATRISAR. V. a. Tancarse, apellarse les llagues
o ferides després de curades. També s' usa cóm recí-
proch. Cicatrizar.

CICATRISAT, DA. p. p. Cicatrizado.

CICATRIU. f. Senyal que queda a la pell després
de tancada una llaga o ferida. Cicatriz.

CÍCERO. ni. Entre estampers cert carácter de Metra
d' un grau iiiés que la d' entredós y un menys que
r atanasia. N' hi há de xicli y de gros. Lectura.

CICERONIÁ, NA. adj. S' aplica a lo que imita a
cosa de Cicero, c6ni: l'estil, la eloqüencia, etc. Cice-
roniano.

CICLAN, m. Qui té solsanient un testícul. Ciclan.

CÍCLICH, CA. adj. Cercolar o circular. Orbicular,
cíclico.

CICLO, m. Ciclan. || Cert número d' anys, que un
cop acavats se tornen a comptar de cap y de nou.
Ciclo.

CICLO DECEMNOVENAL O DECEMNOVENARI, O LLU-
NAR. Curs periódich de non anys al cap deis quals
els novilunis tornen a caure en els nieteixos díes. Els
románs els seiiyalaven ab lletres d' or. Áureo número,
ciclo decemnovenal ó decemnovenario.

CICLO PASQUAL. Pe íode de cinchcents trenta dos
anys solars, que resulta de la multiplicació deis ci-
clos llunars de nou anys y deis solars de vint y vuit.
Ciclo pascual.

CID

CIG

387

CICLO SOLAR. Número de vint y vtiit anys després
del qual torna a caure '1 diumenge en el nieteix día
del mes. Ciclo solar.

CICLÓ, ni, Huracá mólt fort. Ciclón.

CICLOCANT. adj. Que presenta la forma d' un co-
no invers. Ciclocanto.

CICLOIDE, f. Geom. Línia córba formada, o per un
punt de la circumferencia d' un cércol sobre una linia
recta, o per la extremitat superior del diámetre cer-
colar tirat perpendicularment sobre dita línia. Ci-
cloide.

CICLÓMETRE. m. Instrument propi pera amidar
cércols cíclichs. Ciclómetro.

CICLOMETRÍA. f. Art d' amidar cércols o ciclos.
Ciclometría

CÍCLOP. ni. Qegant fabulós. Cíclope.

CICLOPEU, EA. adj. Lo que pertany ais cíclops.
Ciclópeo. II Estil de construcció primitiva, aplicat

Murs ciclópeus de Tarragona

especialment ais murs de les poblacións edificades
en tenips reraots. Ciclópeo.

CICLÓPICH, CA. adj. Lo qu' és o pertany ais cf-
clops. Ciclópico.

CICLOPIÓ. n. El blanch del ull. Ciclopión.

CICLOTOMÍA f. Cir. Operació o extracció de la
catarata. Ciclotomía.

CICUTA, f. fio/. JULIVERTASSA.

CICUTARIA. f. Rot. Una de les tres principáis va-
rietats de la cicuta o julivertassa y mólt semblanta a
aquesta. Cicutaria.

CICUTINA. f. Quím. Alcaloide particular que s'ex-
tréu de la cicuta y és considerat cóni el seu principi
actiu. Cicutina.

CID (Serra del). Orog. Petita serra de la prov. de
Alacant, a llevant de Monóvar.

CIDRA, f. Beguda feta de such de pomes o peres
que supleix al vi. Cidra.

CIDOSTRA. f. Pintura preparada pera donar la
primera má a certa obgectes.

CIENCIA, f. Sabiduría de les coses humanes ab
principis certs y evidents. N' lii há de varíes classes,
cóm exactes o mateniátiqíies; naturals, que tracten
de la naturalesa; les varíes facultáis, que 's dividei-
xen en practiques y especulatives, infuses y adquiri-
das, divines y hunianes, etc. Ciencia.

AB CIENCIA Y PACIENCIA, m. adv. Ab coneíxement,
permís y tolerancia d' algú. A ciencia y paciencia; con
noticia y tolerancia de alguno.

CIENCIA CERTA. Ciencia cierta, pleno conocimiento.

CIENCIA DE SIMPLE INTELLIGENCIA. Tcol. La que

versa sobre lo que no és, ni fou, ni será; aixó és, so-
bre la estabilitat de les coses a 1' estat de mera pos-
sibilitat. Ciencia de simple inteligencia.

CIENCIA GAIA: POESÍA.

CIENCIA MITJA. f. Teol. La que ab Déu veu les coses
qu' han de succeir condicionalment, cóm: la ab que
va veure o coneixe la conversió deis di Tiro, si ha-
guessin vist els miracles de lesucrist. Ciencia media.

DE CERTA CIENCIA. Ab coneíxement cert. Con pleno
conocimiento.

VAL MES CIENCIA QUE DINERS. Ref. Ab que 's signi-
fica '1 valor que teñen pera 1' home 'Is coneixements.
La ciencia es preferible al dinero.

SENSE CIENCIA MÍA. Loc. fam. Sense saber 'ho jo.
Sin mi conocimiento.

CIENT, A. adj. Qui sap alguna cosa. Cíente.

CIENTÍFICAMENT. adv. m. Conforme ab les re-
gles d' alguna ciencia. Científicamente.

CIENTÍFICH, CA. adj. Científico.

CIENTMENT. adv. m. ADRETES.

CIÉRVOLES. Geog. Poblé del dist. munpal. de Sen-
terada, prov. de Lleida.

CIESSO. Geog. Nóm que 's dona a la alta conca
del riu Barrados en la Valí d' Aran.

CIFRA (Isabel). Biog. Venerable relligiosa mallor-
quína. Va néixer a la ciutat de Palma I' any 1467.
Prengué una part ímportantíssima en la fuiulació de
la Casa de la Criansa (1510), notable ínstitució edu-
cadora del canonge Qeroni Qenovart, qu' en 1521
comptava mes de cent pensionistes de families dis-
tíngídes. Essentne la priora Isabel Cifra dicta sávia-
ment les obligacións de la casa, partiiit del principi
que «les regles fian d' ésser poques, pera que sien ben
guardades». Morí en la opiníó de santa pél Maig de
r any 1542, y totes les autoritats de la illa demana-
ren al sant pare que la santifiques. S' obrí una infor-
mació y el papa Paulus III consentí fos enterrada a la
catedral en un vistos sepulcre.

CIGAL. m. Mar. Forro que 's posa al argamell del
áncora. Cigalo.

CIGALA, f. Entom. Insecte del tamany d' una Ma-
gosta qu' a r istíu fá un cant roncli y desapacible.
Cigarra, chicharra. || Vulg. Punta de cigarro barato,
apagada y tornada a encendre. Colilla.

CANTAR CÓM UNA CIGALA, fr. CANTAR CÓM UNA CA-
LANDRIA, 2.

CIGALASSA. f. auni. Cigarrón.

CIGALES. m. pl. Bot CERVELLINA.

CIGALETA. f. dim. y

CIGALÓ m Cigarra pequeña. || cigala, 2.

CIGALERA (Estany de). Hidrog. Petit estanyol
situat en el plá del nieteix nóm a la Valí d' Aran. No
te foiit d' alinientacíó visible, y son desaigua consti-
tueix el barranch de Lanados, afluent del d' Esteix,
que a la vegada forma '1 riuet de Bausen.

CIGARRER, A. m. y f. Qui fá o ven cigarros. Ciga-
rrero.

CIGARRET. dim. De cigarro. Purillo. Il Cigarret
de paper. Cigarrillo, pitillo.

CIGARRO, m. Rotllet de tulles de tabach. Cigarro
puro. II L' embolicat ab tulles de blat de moro. Pa-
jilla. II L' embolicat ab paper. Pitillo, cigarrillo.

388

CIM

CIM

CIGNE. m. p. u. Cisne.

CIGONY. 111. Ant. El poli de la cigonya. Cigoñino.

CIGONYA. f. Ornit. Aucell de pas, semblant a la
giua, blandí, ab algunes plomes negres a les ales,
y '1 col! y 'I bécli llarch. Cigüeña. || Ferro de la
campana, ont s' hi Higa la corda pera tocarla. Cigüe-
ña. II Instrunient pera traure aigua. GRÚA, 5. || Entre
estanipers la maneta de les prempses. Cigüeña |i Met.
Bnrla que 's fá a algú per detrás posant els ilits re-
torts sobre 1' índix. Cigüeña. Ter. perxa. || f. Árt. y
of. Maquineta pera trepar llauna.

CIGONYAR. V. a. Mar. Acompassar a térra les fi-
gures de les qiiadernes pera que resultin iguala de
les diies baiides. Cigüeñar.

CIGONYETA. f. dim. Cigüeñuela.

CIGONYÍ. m. ClGOtlY.

CIGRÓ. m. CIURÓ.

CIGOeLA. f. Ant. CIGALA.

CIJA (Serra d' En). Orog. Macis montanyós que
está s tuat entre 'Is ayguavessos del riu de Saldes y
'Is d' Aygua de Valls y Ayguadora en el Bergadá.

CIJAR o CITJAR (Pere). Biog. Escrlptor del si-
gle XV, y frare de la Mercé: catedráticli de teolo-
gía a Lió y procurador general de la seua ordre a
Roma. L' any 1446 era comendador del convent de
Saragossa. Entre les seues obres, escrites en llatí, hi
figura una liistoria de 1' ordre mercenaria fins a 1' any
1459. Enipró 'I seu escrit niés afortunat sembla liaver
sigut un fascicle, titolat Tantum quinqué; qii' és el
parer donat ais reís católichs quan se tractava d' a-
plicar a atencións del Estat les caritats recullides
pera !a redempció de captius.

CIL Y BORÉS (loaquim). Biog. Metge, catedrá-
ticli y escriptor professional, nat a Barcelona 1' any
1805 y mort 1' any 1882 a la iiieteixa ciutat. Va des-
empenyar els niés alts cárreclis professionals a les
corporacións oficiáis y acadeniies. Amicli y coiiipany
d' en Roca y Cornet y d' en Balines, va colaborar ab
ells en La Religión y El Pensamienlo de la Nación. Va
redactar El Áncora y va dirigir la revista El sentido
católico en las ciencias médicas. Va llegir a la Univer-
sitat els discursos inauguráis de 1838 y 1868. Fou es-
cassa la seua prodúcelo bibliográfica, descomptantne
Ms travalls acadéniiclis, abundosos, interessants y
notables per la seua forma y 'Is seus temes.

CILICI. ni. Sacli o vestidura aspre que s' usava an-
tiguament per penitencia. Cilicio. || Cinturó de cordes
o filferio que 's porta tocant la can: pera mortifica-
ció. Cilicio.

CILICIÁ, NA. adj. El natura! de Cilicia a 1' Assia
Menor. Ciliciano.

CILINDRAR. V. a. Passar un full de paper, de car-
tró, etc., per entre dos cilindres pera que quedi mes
fort y Iluent. Cilindrar.

CILINDRE, m. Geoni. Cós sólit, llarch y rodó en
forma de columna, que té per bases dos cercles para-
léis. Cilindro. Il Mecdn. Lo qu' en les maquines de
vapor impedeix que passi '1 vapor. Cilindro.

CILÍNDRICH, CA. adj. Lo que té figura de cilin-
dre. Cilindrico.

CILINDRISTAQUI, A. adj. Bot. Se diu d' algunes
plantes que teñen les flors disposades en forma d' es-
pigues cilíndriques. Cilindristáqueo.

CILINDRITA. f. Nóm genérich baix el qual se com-
prenen algúns moluschs fósils, cóni: els conos, les
olives y altres. Cilindrita.

CILIOGRADANT. adj. Que camina per medi d' a-
péndix ciliformes. Ciliógrado.

CILÍOL. m. Bot. Perllongació del peritoni intern
de les moisés, quan llurs apédix son mólt petits. Ci-
liolo.

CILLA, f. Bot. CEB.A MARINA.

CIM. m. y

CIIVIA. ni. El punt mes alt de les niontanyes, deis ar-
bres, etc. Cima, cumbre. || Met. El grau superior a que
's pot arrivar. Colmo, cima. || La part superior del mo-
rrió o r adorno que s' lii posa. Cimera. 11 L' extréni
en qu' está assegurat el nyinyol a la canya de pes-
car. Rabiza. || Bot. Conjunt de móltes qües o pun-
xóns, qu' eixint d' un meteix punt, se divideixen re-
gularment en altres raigs que porten flors, de modo
que pot anomenarse umbela irregular, cóm el del
saúch. Cima.

CIMA DE CAP. f. Náut. L' extrém d' un cap. També
se 'n diu xicote. Chicote.

ESTAR FINS A LA CIMA DELS CABELLS. fr. Met. fam.
Estar cansat de sufrir qui no hi té cap obligació. Es-
tar hasta las cachas, hasta las cejas, hasta e! gollete.

CIMA (Pere). Biog. Bisbe mallorquí del sigle xiv,
mort a Palma, regint la mitra 1' any 1387. De joye
entra al servei deis reis de Mallorca y després se feu
frare francisca; exercí tots els cárrechs, fins a ésser
elegit bisbe d' Elna (Rosselló). Funda a Palma '1 m¡-
llor establiment benéfich de son femps. Era confés
del rei d' Aragó en Pere IV, al usurpar aquést el reg-
ué de Mallorca a son malaventurat parent en Jau-
nie III (1349). Al morir el bisbe Galiana (1375) po-
gué pretendre el bisbe Cima la mitra de Mallorca al
cap de dos anys, rebent la confirmació de Roma en
1378. Ajudá forsa la construcció de la catedral y res-
tablí la disciplina ecclesiástica. Al morir Gregori XI,
fou molestat pél cisma, al ésser falsejada pél inquisi-
dor Aymerich la butlla sobre Ramón Lull.

CIMAL. ni. Arq. CIMBORI. || Adoino superior d' un
frontis. Remate.

CIMAR. V. a. Náut Passar el car de 1' entena, ais
falutxos y deniés barcos de vela llatina, d' una part a
altre per 1' immediació del arbre y per la cara de
proa, al virar de bordo, pera que la vela quedi de la
bona volta. Cimar.

CIMARRÓ. m. Ndul. Nóm que 's dona al mariner
indo ent, rondinaire y poch amich del travall. Cima-
rrón.

CIMAS o CIMACI. m. Arq. Molllura en forma de s,
composta de dues parts de cercle, que acaven V am-
pie ¿'aquella sense fer caires. Cimacio.

CIMBARULL. m. Ter. Y 'Is seus derivats. CURULL.

CIMBELL. ni. Cordill que 's Higa a la punta del
bastó en que s' hi posa 1' aucell que serveix d' ensa
o reclam pera cassarne d' altres. Cimbel. II m. Ter.
Y 'Is seus derivats. CURULL.

CIMBORI. m. Arq. Cúpula petita demunt la mitja
taronja. Cimborio, cimborrio. || Met. ENTENIMENT. ||

ETZEGALLADA.

CIMBROS, m. pl. Robles germánichs. Cimbros.

CIMENT. m. Material natural o artificial conipost
d' argila cuita y de cals que s' endureix dins de 1' ai-
gua y s' usa en obres hidráuliques. Cemento. || Gar-
lopa mólt grossa y sense maneta que teñen els boters
posada de sola en 1' aire ab un cap tocant a térra y
r altre cap alt sostingut per dues cames: la usen per
rebaixar el cantell de les dengues. Juntera.

CIMENTAR. V. a. Entre fusters, 1' acció d' aplanar
la sola del ribot o la garlopa que s' ha malniés frava-
llant.

CIMER. m. Ant plÓmall.

CIMERA, f. Blas. Adorno sobre la cima del elm o
celada, cóm: nn cap de gós, un castell, etc. Cimera.

CIMERI, A. adj. L' liabitant de terres mólt fredes.
Cimerio

CIMINTERI. m. Ant. CEMENTIRI.

CIMITARRA, f. Sabré ampie y mólt encorvat. Al-
fanje, cimitarra.

CIMOFAMIA. f. Miner. Varietat d' aluminat de glu-
cina en qual interior se veuen reflexes blavenchs; sol
presentarse generalment en masses rodonejades grans

CIN

CIN

389

com un pésol y en prismes de vuit cares que acaven
en cúspides exáedres; és transparenta, trencadissa y
de fractura concoidea; ratlla I' agustita y '1 quars,
s'electrisa ab el refrech y és infusible a la flesca. Ci-
nofamia.

CIMOLITA. f. Miiier. Mena d' argila que s' usava
pera desengreixar y blanquejar les teles. Cimolita.

CIMONTÁ, NA. adj. Lo qu' está de la part ensá de
les moiitanyes, y encare sois se diu parlant deis Alps.
Cimontano.

CIMÓS, A. adj. Bot. Se diu de les flors que presen-
ten inflorescencia al cini de les branques. Cimoso.

CINABRI. m. Miner. Sultat natural d' argent viu o
mercuri; és de color roig fosch y mólt pesant. Cina-
brio.

CINAMEYNA. f Qiiim. Prodiicte artificial oUós y
sense color que s' obté per la destilado del Ijálsem
del Perú ab una disolució de potassa cáustica. Cina-
meína.

CINÁMICH, CA. adj. Quim. Callficació d' un ácit
<;restallí de color blancti, que s' obté exposant a
r aire r essencia de canyella o tractant el bálsein
del Perú per una disolució de patassa: se transforma
en oli essencial de canye-
lla exposat a 1' acció del
ácit nítrich y en altre eos
niólt seniblant a l'ácit ben-
zoicli. Cinámico.

CINAMIL. m. Principi ra-
dical de la canyella. Cina-
milo.

CINAMÓiVt. ni. Bol. AR-
BRE DE PLATA. |1 Arbre de
adorno de la familia de les
uieliácees, d' uns sis nie-
tres d' elevació ab fuUes
nlternes, ab flors axilars de
color de viola. Té la fusta
dura y fa una olor agra-
dosa. Cinamomo.

CINAPI. Bot. Planta de
la fani. de les umbelíferes,
tnena dejulivert. Cinapio, perejil canino.

CINAPINA. f. Quím. Materia crestallina, insolu-
ble a r éter, soluble a 1' aigua y a 1' alcoíoU, que se
cxtreu del cinapi. Cinapina.

CINÁRICH, CA. adj. Calificació d' un extracte que
s' obté evaporant, per medi d' un calor suau, el sucli
depurat y filtrat de les tulles de la carxofa. S' usa en
niedecina coin tónicli y digestiu. Cinárico.

CINCA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Lladurs,
prov. de Lleida. || Hidrog. Riu de la prov. d' Osea;
neix al peu del picli de Posets (Pirineus) y desaigua
a la vora del Segre, sota La Granja d' Escarp, pas-
sant per la ciutat de Fraga y '1 poblé de Aíasalcoreig,
aquella de la prov. d' Osea, si be 'Is seas habitants
parlen cátala, y aquesta de la de Tarragona.

CINCELL. ni. Eina de ferro que té la boca y '1 tall
ée cer, y serveix pera tallar ferro fret ab el niartell.
Cortafrío. || Ferro pera treure 'Is claus que no 's po-
den arrencar ab les estanalles. Botador.

CINCH. Numeral cardinal. Cinco. || La carta que
té cincli senyals. Cinco.

¿PER QUÍNS CINCH SOUS? Loc fam. Per quín niotiu
o rao. ¿Por qué carga de agua?

CINCHANYAL. adj. Ant. De cinco años.
CINCHCENTS. Numeral cardinal. Quinientos.
CINCHENRAMA. f. Bot. Herba de la fam. de les
iosácees, que 's cría en els paratgcs huniits y té la
fulla semblant a la menta. PEU DE CRIST. Cincoenra-
ma, potentila, pie de Cristo.

CINCHCLAUS. Geog. Caseriu del terme d* Empu-
ries, prov. de Qiroiia.

Brot de Cinamóm

Cindria

CINCHDITS. m. Piíicell pera imitar la fusta.
CINCHMESÓ, NA. adj. Qui neix al cap de cinch
inesos d' ésscr engendrat. Cincomesino.
CINCHNERVIS. Bot. PLANTATJE.
CINCH-TORRES. Geog. Vila de la prov. de Cas-
telló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la
vora del riuet Caldes y té 1,G96 hab.

CINCOGESMA. f. Anl. Pascua de Pentacostés.
CINCOGRAFÍA, f. L' art de gravar el zinc. Cinco-
grafía.

CINCONINA, ni. Quim. Un deis dos alcaloides ve-
getáis que hi há a la quina; és menys actiu que la
quinina, pero tampoch trasbalsa tant els cossos.
Cinconina.

CINCOVATINA. f. Quim. Alcaloide de color blandí,
inodor y amargant, que s'obté d' una var etat de la
quina pél nieteix procediment que la quina y la cin-
conina. Se cres-
tallisa en pris-
mes. Cincova-
tina.

CINDRI A. f.
Mena de meló
que té la niolsa
vermellenca y és
mólt ai gua 1 i t.
Melón de agua,
sandía. || Arq.
Motilo de fusta
pera f erhi de-
niunt els arclis
y les voltes de

obra. Cimbra, cercha. || Ter. Els fusters acostunien
anomenarne Xindri aplicant'ho pera punt de portal.
CINDRIAR. m. Llóch plantat de cindrieres. San-
diar.

CINDRIERA. f. Bot. Planta de la fam. de les cu-
curbitácees; és semblant a la melonera, de brots
quasi igualment extesos, pero de fulla mes petita y
d' un vert mes fosch. Sandía.

CINECOMASTE. m. Home que té 'Is pits tan gros-
sos cóni les mamelles de la dona, lo qual s' observa
en els subgectes de temperament linfátich y escrofu-
lós. Cinecomasto.

CINEMÁTICA, f. Part de la mecánica qu' estudia
'I moviment en les seues condicións d' espai y temps,
prescindint de 1' idea de for?a. Cinemática

CINEMATÓGRAF. m. Espectacle públicli que con-
sisteix en la projecció, denuint d' una tela, d' una
llarga Henea d' un nieteix assumpte, preses a tan
curts espais 1' una de 1' altre que reproduixen ab tota
exactitut y naturalitat els moviments y accións de
les persones o deis animáis de qui han sigut preses.
Cinematógrafo.

CINERARIA, adj Recordant lo antich se diu: urna
cineraria, aixó és, urna ont s' hi guardaven les cen-
dres d' algú. Cineraria.

CINEREU, REA. adj. De color de cendra. Ceni-
ciento, cinéreo.

CINERICOLI, A. adj. Zool. Se diu deis animáis que
teñen la part de devant del coU de color de cendra.
Cinericolio.

CINGLA, f. Faixa pera assegurar 1' albarda o sella.
Cincha. |1 Fam. Banda. Banda. || Beca de colegial.
Beca. II Ter. Mena de faixa d' e.^part que usen els nia-
riners pera tirar 1' art.

CINGLADURA. f. L' acció de cinglar. Cinchadura.
Nául. SINGLADURA.

CINGLAR, v. a. Apretar la sella o 1' albarda ab la
cingla. Cinchar. II Engolfarse en alta mar. Engol-
farse, entrar en alta mar. || Náut. Fer caminar el
bot ab un sol rem colocat a popa. ll Engolfarse eu
alta mar. Singlar.

390

CIN

CIR

CINGLAT, DA. p. p. Cinchado.

CINGLADA DE MAL DE VENTRE. Mal de ventre mólt
íort. Retortijón de tripas, dolor de vientre.

CINGLE. 111. y

CINGLERA. f. Roques espadades. || Despeñadero.
II TIMBA.

CINGLETA, f. diiii. Cinchuela.

CÍNGUL. ni Gordo ab una borla a cada cap, ab
que "1 sacerdot se cenyeix 1' alba. Cíngulo.

CINIA. f. Aiáquina feta de rodes pera treure 1' ai-
gua deis pous. Noria.

CÍNICH, CA. adj Secta de filosops moráis fundada
per Antistenes. || Persona que fá ostentado deis seus
vicis y defectes. Cínico.

CINISME. ni. Doctrina deis cinichs. Cinismo. II
Descaro en defensar o practicar accións o doctrines
vituperables. Cinismo.

CINITA. f. Min. Pedra en que s' ha cregut descu-
brir'hi la figura d' un gos. Cinita.

CINNA. Geog. ant. Noni de Guissona, prov. de
Lleida, en lemps deis romans.

CINOCÉFAL. adj. Zool. S' aplica a 1' animal que té
'1 cap seniblant al del gos. Cinocéfalo.

CINOFALÓFOR, A. adj. Bot. Que dona fruitssem-
blants a la qüa del gos. Cinefalóforo.

CINOGLOSA, f. Bot. LLEPASSERA.

CINOGRAFÍA. f. Descripció o historia del gos y
de les seues admirables qualitats. Cínografía.

CINOREXIA. f. Patol. Apetit insaciable, fam ca-
nina, inomeutaniament satisfeta y seguida de vómits
violents. Cinorexia.

CINOSURA, f. Astron. Constelació boreal que
consta de set estrelles. Cinosura, Osa menor.

CINOVELLA. f. Ronya que teñen els cavalls. Cino-
vella.

CINQUAGÉSSIJVIA. f. El diumenge abans del pri-
mer de Quaresnia. Cincuagésima.

CINQUANTA. adj. numeral c rdinal. Lo que té
cinch desenes. Cincuenta.

CINQUANTÉ, NA. adj. Lo que pertany al número
cinqiianta. Quincuagenario, cincuenteno, quincua-
gésimo. II 111 La cincuenten 1 part d' alguna cosa.
Cincuenteno. || f. Ant. Companyía de cinquanta sol-
dats. Cincuentena.

CINQUÉ, NA. adj. Quinto.

CINQUENA. f. Far¡t. Moneda d' or de cinch duros,
o siguin vlnticinch pessetes. JVIoneda de oro de cin-
co duros.

A LA CINQUENA. fr. Parcería o sistema d' arrenda-
nient de terres en que '1 parcer o arrendatari paga a
r amo de 1' hisenda el quint deis
fruits. Al quinto.

CINQUENAMENT. adv. m, Anl-
En quinto lugar.

CINQUILLO. m. Anell de cinch
pedrés. Cintillo.

CINT, A. p. p. CENYIT.
CINT (El). Geog. Poblet de la
prov. de Barcelona, bisb. de Sol-
sona, part. jud, de Berga; és a la
vora de la riera Espital.

CINTA, f. Teixit Uarch y estret. Cinta. || La ab
que 's cenyeixen la sotana els ecclesiástichs. Ceñi-
dor. II La conuuiment de color de rosa que teñen a
les oficines pera Iligar e's pleclis deis papers. Baldu-
que. II Llenca de cuiro de tres o quatre dits d' ampie,
ab que, per medi d' una civella, s' estreny regular-
nient la cintura. Cinta. || cintura. || Náiit. Les fustes
que van per fora del costat de la ñau, de popa a
proa, pera reforg del empostissat. Cinta || La que 's
posa al voltant de la copa del barret, a la part de

Segell d'El Cint

fora. Cintillo. || Ter. Enginy pera pescar. Cinta. || f
Naut. A les embarcacións petites y barcos costaners,
és la filada de taulóns posada sota de la sala. Cinta.
11 Mena de corniseta que corre alllarch déla barca y
separa la falca de les taules. Cairel, cinta, fajadura.
II —DE BAix. La inferior immediata a la cinta de cá-
rrega. Cinta principal, primera o de la manga. |1
pl. Filades de taulóns mes grossos que 'Is demás del
forro exterior que 's coloquen desde la ratUa de flo-
tació cap a la clau. Cintas.

CINTA, n. p. Cinta.

CINTASSA. m. aum. Cinta grande.

CINTAT, DA. adj. Arq. Que té cintes o faixes.
Cintado.

CINTER. m. PERXER. || CORRETGER. || Anl. CINTA,
CINTURÓ.

CINTERÍA, f. El coujunt, botiga o coiiiers de cin-
tes. Cintería.

CINTET, A. m. y f. Corromput de Jascintet. Ja-
cinto.

CINTETA. f. dim. Cintilla. || n. p. diiii. de Cinta.
Cintita.

CINTIRI. m. Ant. Fluix de ventre ab barreja de
sanch. Disentería.

CINTO, m. Kóm d' home. Jacinto.

CINTO, m. CINTURÓ.

CINTURA, f. La part inferior del eos ont a' hi cen-
yeixen els vestits. Cintura.

CINTURÓ. m. Cinto pera portar 1' espasa. Tala-
barte, cinturón, tahalí, biricú. || La cinta que anti-
guament regalaven els marits a les dones casades de
nou, y ara s' ha fet d' us general. Cinturón.

CINYANA. Hidrog. Riera que baixa del terme de
Vilademuls y desaigua a la vora del Ter, entre Cer-
viá y Sant Jordi Desvalls, prov. de Girona.

CINYELL. m. Ant. ciNGiL. ij ni. Ab que 's significa
lo que clon o tanca o limita. Cinto.

CIONIS. f. Palol. Inflamació y prolongado preter-
natural del gargamelló. També 's diu cionitis. Cionls,
cionitis.

CIP.-^YO. m. Entre 'Is habitants de 1' India anglesa
r indígena que s' allista pera servir ais européus o a
les files deis seus conquistadors. Cipayo. || Nóm que
's donava vulgarnient ais voluntaris de la liivertat
qu' estaven a sou de les diputacións provincials ca-
talanes després de la revolució de Septembre de 1868.
Voluntario.

CIPIA. f. Ictiol. Peix mólt semblant al calamars,
del qual se diferencia per ésser mes gros y no tindre
qúa. Té un os sobre 1' esquena que s' usa en farma-
cia y altres arts. Jibia.

CIPOLÍ. m. Geol. Marbre d' estructura tullosa, en
la qual s' ha cregut trovar'lii certa semblansa ab els
grills de les plantes bulboses. Cipolino.

CIPRI. adj. Natural de Xipre, y lo pertanyent a
aquesta illa. Ciprio.

CIRAT. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb. de
Valencia, part jud. de Viver; és a la vora del ría
Mijares y té 1,591 hab.

CIRET Geog. Caseriu del terme de Vidrá, prov. de
G roña.

CIRCENSE, adj Lo pertanyent al circo. Circense.

CIRCINAT, DA. adj. Bot. Calificado de les plantes
quines fulles neixen enrotllades o que teñen el tronch
format d' anells, protuberancies o cercles ficats els
uns dins deis altres y quines Uevors solen emplearse
pera fer collarets y nianilles. Circinado. i| Epítet deis
aucells que teñen les plomes senyalades ab ratlles
transversals de diferent color que '1 fons; de les serps
que teñen cercles transversals mes o nienys regulars,
y de les closqucs en que s' hi noten cercles en relleu.
Circinado.

CIR

CIR

391

CIRCO, m. Llóch destinat ais exercicis gimnás-
ticlis o eqüestres. Circo.

CIRCO, m. Min. Mineral que 's trova a la natura-
lesa; se compon de 65 parts de circoiii, 33 de sílex y
2 d' óxit de ferro. Circón.

CIRCONA. ni. Quim. Óxit de circoni blandí, sense
gust ni olor, d' un pes específicli de 4, 2; irreduíble
per medi del calor, insoluble a 1' aigua, pero capas
d' ennegrirse a r estat d' hidrat. S' oblé tractant en
«n gresol de plata a focli viu el circo reduit a pols
mólt fina. Circona.

CIRCONDUCCIÓ. f. Anal. Moviment pél que un
menibre descriu un cono que té '1 cim al capde-
iiiunt de 1' articulació superior y la base al cercle
que descriu 1' extréni inferior de dit nieinbre. Circun-
>ducción.

CIRCONDUCTE. p. p. De circonduír. Borrado,
cesado.

CIRCONDUÍR. V. a. Ant. Ab que 's significa Pacte
d' esborrar o acavar una cosa. Borrar, cesar.

CIRCONI. ni. Miner. Metall que se presenta en
írocets petits de grá coerent y fí, de color negre que
torunyintse 's torna lluent y de color de cendra foscli.
Circonio.

CIRCUICIÓ. m. Ant. Parlant de camíns, marrada,
jodeig.

CIRCUÍR. V. a. Rodejar. Circuir, cerrar, rodear.
CIRCUIT, DA. p. p. Circuido. || m. Espai de te-
rreno compres dins certa circnniferencia y la nieteixa
íirciimferencia que '1 rodeja. Circuito.

CÍRCUL o CERCLE. m. Geom. Figura plana com-
presa dins d' una ratlla tancada, nomenada circum-
íerencia, quins punts disten tots igualment d' un
altre que hi liá al milj nomenat centre. Círculo. ||
Conjunt d' assentos posats en forma de cercle.
Círculo.

CÍRCUL VICIOS. Log. Vici de r oració, que 's comet
quan una cosa s' explica recíprocanient per un'altra,
queda nt les dues sens explicació. Circulo vicioso.

CÍRCULS D' ALTURA O DE DEPRESSIÓ. Els paralelos
al horisó o superior a ell, que determinen 1' altura
deis astres; o sota d' ell, en quin cas determinen llur
depressió. Almicantarados.

CÍRCULS DE POSICIÓ. Son els sis mes grans de la
esfera, aixó és, equador, eclípticli, primer meridiá,
lioritsontal y 'Is dos coluros que divideixen el meri-
diá. Circuios de posición.

CÍRCULS HORARis. Aslron. Els que senyalen les llo-
res; els principáis son dotse, que divideixen 1' equa-
dor en vint y quatre parts iguals o en quinse graus
per hora. Circuios horarios.

CÍRCULS VERTICALS. Astron. Els inajors que passen
peí zenit y nadir, y son perpendiculars al lioritsó. Cir-
cuios verticales.

CIRCULACIÓ. f. Acció de circular. Circulación.
CIRCULANT. p. a. Qne circula, que s' admet sen-
se repugnancia, que circula mólt. Se diu especial-
ment de noticies, monedes, documents de crédit, etc.
Circulante.

CIRCULAR, adj. Lo que pertany al circuí. Circu-
lar. II f. La carta escrita d' orde superior, donant al-
guna ordre o noticia. Circular. || v. n. Pass ir una
cosa per nióltes mans, cóm la moneda. Circular. ||
Parlant de la sancli, correr per les arteries y venes
desde '1 cor a les demés parts del eos. Circular la
sangre.

CIRCULARMENT. adv. m. Circularmente.
CIRCULAT, DA. p. p. Circulado.
CIRCULATORI, A. adj. Fisiol. S' aplica al niovi-
111 ent de la sancli. Circulatorio.

CIRCULET. m. dim. CERCOLET, CERCLET.
CIRCUMCIDAR. v. a. Tallar el prepuci. Circun-
cidar.

CIRCUMCiS. p. p. irreg. de circumcidar. Circon-
ciso.

CIRCUiVlClSSIÓ. í. L' acte de circumcidar. Circun-
cisión. II Fcsta que celebra la Iglesia el primer día
del any. Circuncisión.

CIRCUMDAR. V. a. RODEJAR.
CIRCUIVIDAT, DA. p. p. RODEJAT.
ClRCUiVlFERENCIA. f. La ratlla córba que tanca-
da per totes parts forma un cercle. Circunferencia.
CiRCUMFKRENCiA CÓN'CAVA. La ratlla que tanca 'I
circuí considerada per la part de dins. Circunjerencia
cóncaea.

CiRCU.v\FERENClA CONVEXA. La nieteixa considera-
da per la part de fora. Circunferencia convexa.

CIRCUNFERENCIAL, adj. Lo que pertany a la cir-
cumferencia. Circunferencial.

CIRCUMFERENCIALMENT. adv. ni. Circunferen-
cialmente.

CIRCUMFLEXE. adj. S' aplica al accent compost
d' agut y grave. Circunflejo, capucha.

CIRCUMNAVEGACIÓ. f. L' acció y efecte de cir-
cumnavegar. Circunnavegación.

CIRCUMNAVEGAR. v. a. Donar la volta almónper
mar. Circunnavegar.

CIRCUMPOLAR, adj. Lo qu' es proper del polo.
Circumpolar.

CIRCUMSPECCIÓ. f. Atenció, cordura, prudencia.
Circunspección. II Severitat y gravetat en les ac-
cións y páranles. Circunspección.
CIRCUMSPECT. adj. y

CIRCUMSPECTE, A. adj. Remirat, prudent. Cir-
cunspecto. II Serio, grave, respectable. Circunspecto.
CIRCUMLOCUCIÓ. f. Figura retórica que consis-
teix en explicar ab iiioltes páranles lo que podría ex-
plicarse ab mólt poques o ab una sola. Perífrasis,
circunlocución.

CIRCUMLOQUI. m. Lo que 's diu ab nioltes parau-
les poguentse dir ab nioltes menys. Circunloquio.

CIRCUNSCRIPCIÓ. f. Acció y efecte de circuns-
criure. Circunscripción. || Divisió administrativa,
militar o ecclesiástica d' un territori. Circunscrip-
ción.

CIRCUNSCRIT, A. p. p. Circunscrito.
CIRCUNSCRíURE. v a. Geom. Descriure una figu-
ra alentorn d' altra. Circunscribir. |! Reduir a cerls
liniits. Circunscribir.

CIRCUNSTANCIA, f. Accident de temps, lloch,
modo, etc., unit a la substancia d'algún fet. Circuns-
tancia. II Condició, qua'itat, requisit. Circunstancia.
EN LES CIRCUNSTANCIES PRESENTS. ni. adv. Equival
a lo meteix que a 1' estat actual de les coses. En las
presentes circunstancias.

CIRCUNSTANCIADAMENT. adv. m. Ab totes les
circunstancies. Circunstanciadamente.

CIRCUNSTANCIAL, adj. Que implica o denota al-
!?una circunstancia. Circunstancial.

CIRCUNSTANCIAR, v. a. Explicar detalladament
les circunstancies d' alguna cosa. Circunstanciar.

CIRCUNSTANCIAT, DA. p. p. y adj. Lo que s' ex-
plica ab totes les seues circunstancies. Circunstan-
ciado.

CIRCUNSTANT, A. adj. Lo qu' está alentorn d' un
altra cosa. Circunstante, jj pl. Els que son presents,
assisteixen o concorren a algún lloch. Circunstan-
tes.

CIRCUNVALACIÓ. f. La acció de circunvalar. For-
tificación, circunvalación. || AÍ/7. Seti, cordó. Cir-
cunvalación.

CIRCUNVALAR, v. a. Rodejar una ciutat, un exér-
cit, etc. Circunvalar.
CIRCUNVALAT, DA. p. p. Circunvalado.

392

CÍR

CIS

CIRCUNVEÍ. adj. Proper. Circunvecino, contiguo.

CIRCUNVISIÓ. f. Acció de véurer ab una mirada
tots els objectes que 'ns rodejen. Circunvisión. II
L' acte mental que 'ns presenta resumits tots els
aconteixements interessanls, ab relació a nosaltres,
qu' están succeint aprop y les consequencies que po-
den tindre pera nosaltres nieteixos. Circunvisión.

CIRENAICH. adj. Se diu d' una secta de filosops
que va néixer de la divisió deis peripatéticlis, y de la
que 'n va ésser autor Aristipo. Cirenaico.

CIRENÉU. adj. El natural de Cirene. Cireneo.

CIRER. m. CIRERER. II BOSCÁ. SANGUINYOL.

CIRER DE BETLÉM. Bol. GATSERÁNS.

CIRERA. f. El fruit del cirerer. Cereza.

CIRERA BORDA, f. Cirera petita, mólt dura y amar-
ganta Amargiiilla.

CIRERA D' ARBÓS. Madroño.

CIRERA DE PASTOR. El fruit del ars blandí. Majue-
la. II Ter. CIRERA D' ARBÓS.

CIRERA GARRAFAL. Les més grosses y de mellor gust.
Cirera garrafal.

CIRERA GUINDA. Cirera igual a les comunes pero un
xicli niés agre. Guinda.

ÉSSER CÓM EL PANER DE LES CIRERES, QUE ESTIRANT-

NE UNA SURTEN TOTES, fr. Fam. S' aplica a les raóns
que 's mouen entre varies persones, perqué 's van
enredant les unes ab les altres y llavores surt tot lo
que lii há pera dir y fins lo que s' hauría de callar.
PESAR CIRERES. fr. PESAR FIQUES.
CIRERA. Geog. Caseriu del terme de Mataró, prov.
de Barcelona. 1| — (COLL DE LA). Orog. Al Canigó, en-
tre'1 Puig de Pél
de Cá y 1 Puig
de l'Estela.
CIRERAL. m.y
CIRERAR. m.
Lloch plantat de
cirerers. Cerezal.
CIRERER. m.
Bot. Arbre d' es-
corsa dura, llisa
y un pocli verme-
llenca; el sen fruit
son les cirerts.
Cerezo.

CIRERER BORT.

Cornejo, cerezo

silvestre, cerezo de

racimo.

CIRERER DE BOSCH. Cerezo de aves, de monte ó negro.

CIRERER DE CIRERES COSTALERES. Cerezo, garrafal,

durazno.

CIRERER DE LLOP. Ter. ARBÓS, ARBOSSER.
CIRERER íMOLL. Cerezo mollar.
CIRERER DE PASTOR. ARS BLANCH.
CIRERER DE SANTA LLUSSIA. Cerezo de Mahoma o de

Santa Lucia.

CIRERET. m.
dini. Cerecito.

CIRERETS
(Plá deis). Oro^.
En la serra de
Cadí (1,600 m.).
CIRERETA. f.
di ni. Cerecilla,
cerecita. ||0r/!í7.
Aucell d'iins den
centinietres de
llarch, d' ales de
color de cendra,
blandí de ventre
y potes rojes. Se
éntrete jugant entre les canyes y 'Is jonchs. Aran-
dillo. II —(DE PASTOR). Bot. ARS BLANCH.

Brot de cirerer

"¿M%H

Cirereta

CIRI. m. Candela de cera d' un sol ble, llarga y
grossa. Cirio. || Ter. Candela cóni les de dir misa.
Vela.

CIRI PASQUAL. El que 's beneeix el dissapte sant, y
crema durant els oficis divinsfins al día de la Ascen-
sió. Cirio pascual.

DRET CÓM UN CIRI. fr. Mólt dret. Tieso como un ajcy
ó como un hueso.

ENCARCARAT COM UN CIRI. fr. Dret cóni un ciri,

MOLTES CÁNDELES FAN UN CIRI PASQUAL. fr. Met.
fam. Explica que moltes vegades la repetido de co-
ses petites arriva a ferne una de grave. També se
usa en el sentit de que petits estalvis arriven a fer
un gros cabal. Muctias candelillas hacen un cirio pas-
cual, muchos pocos hacen un mucho.

MOLTES GOTES DE CERA FAN UN CIRI. fr. MOLTES
CÁNDELES, etC.

SORTIR AB CIRIS IRENCATS. fr. Mel. Surtir ab espe-
cies impertinents, extranyes o fora del cas. Con su
pata de cabra ó de gallo, ó con su media espada.

CIRIACH. n. p. Ciríaco.

CIRIAL, ni. Candelero. Cirial.

CIRIÁS. ni. auni. Cirio grande.

CIRIER. m. Ant. CANDELER, 1.

CIRIET. tn. dini. Cirio pequeño.

CIRILOT. m. Ter. Ornit. Aucell d' estany. Pájara
de estanque.

CIRINÉU. ni. Qui ajudá a portar la creu a Jesu-
crist. Cirineo. || Per extensió qui ajuda a un altre en
algún empleo o travall. Cirineo.

CIROFERARI. m. L' acólit que porta ciri a 1' igle-
sia Ceroferario.

CIROT. m. Ter. Cubert de rames pera guardarse
del sol. Sombraje, sombrajo.

CIRQUE. m. Circo.

CIRRAT, DA. adj. Hist. nat. Provist d' una pro-
longado cóm el filanient llarch que 's percibeix per
devant de 1' obertura posterior d' algunos filacies, o
que conté un plomall que cau sobre '1 coll, cóm en
algúns falcóns. Cirrado. II Bot. Calificació d' un ór-
gue que té la forma y fá 1' ofici de cirro, cóm la punta
llarga y prima d' algunes fulles y pedúnculs comúns.

CIRRIGRAT, DA. adj. Zool. Se diu deis animáis
que 's serveixen deis cirros pera caminar. Cirri-
grado.

CIRROSIS, f. Patol. Granulado d' un color groch
rogench, que 's fá devegades al fetge. Cirrosis.

CIRRUS. m. Nóni d' una de les quatre formes prin-
cipáis que presenten els núvols: es aquella en que
aquestos semblen füaments encreuats. Cirras.

CIRURGÍA. f. Art de curar les malaltíes del eos
huma operant certes parts d' ell ab eines adequades.
Cirugía.

CIRURGIÁ. ni. Qui professa o exerceix 1' art de la
cirurgía. Cirujano.

CIRURGIÁNS. m. pl. Ictiol. Certs peixos. Acantu-
ros, cirujanos.

CIRÚRGICH, CA. adj. Lo pertanyent a la cirurgía.
Quirúrgico.

CISALPÍ, NA. adj. Lo qu' está situat entre Roma
y 'Is Alps. Cisalpino.

CISCAR Y CISCAR (Gabriel). Biog. Home polítich
valencia. Nat a Oliva en 1769. Director de 1' Acade-
mia de Guardas Marinas, de Cartagena; Brigadier de
la Reial Armada; Comandant general d' Artillería de
Marina; Secretari general de la junta Suprema de
Sivilla (1808) y un deis que formaren la Regencia
triunviral d' Espanya y Indies en 1813. Morí a Qibral-
tar en 1829.

CISCO, n. p. Nóm vulgar de Francisco. Paco.

CISELL. m. Eina de cer tallanta que serveix pera
travallar ab primor pedrés, metalls, ets. Cincel.

DIC. CAT

ClSELLADOR

<¿*)

<ñ>

7

¿3

«?&.

WP

^

2

10

Cisell. 2. Diferentes testes de cisells. 3. Bola. 4. Rodet. 5. Rascadors. 6. Martell. 7. Burí5

9. L'.ima corva. 10. Llima usual.

8. Lupa.

CIS

CIT

393

Cisne

CISELLAR. V. a. Tiavallar, gravar pedrés o me-
talls ab el cisell. Cincelar.

CISMA. 111. Divisió o separació entre 'Is individtius
d' algún COS. Cisma. || Discordia entre la gent d' al-
gún poblé o familia. Cisma.

CISMÁTICH, CA. adj. Rebelde a la verdadera Igle-
sia. Cismático. II Qiii introdueix la discordia a algún
lloch o corpoiació. Cismático.

CISMONTÁ, NA aaj. Lo qu' está situat d' aquesta
banda de les niontanyes, respecte de la sitiiació ont
un se trova. Citramon-
tano, cismontano.

CISNE, m. Ornit. Aii-
cell blandí, de bécli
grocli, coll niólt llarcb,
potes negres y dits units
ab una pell o membrana
cóni els de 1' ánech; se
cría a les vores deis es-
tanys y rius. Cisne. il
Astrol. Una de les vint
y dues constelacións boreals. Cisne. || Met. Bon poe-
ta o inúsicli excel-lent. Cisne.

CANTAR CÓ.M UN CISNE, ir. Cantar mólt bé. Cantar
como un cisne.

EL CANT DEL CISNE, fr. Mel. El derrer cant d' aigú;
les revivalles de la mort. El canto del cisne.

CISPADA, NA. adj. Lo qu' está entre Roma y '1
riu Po. Cispadano.

CISQUELLA. Geog. Caseriu
del dist niiinpal. de Sant Pere
d'Arquells, prov. de Lleida.

CISQUET. n.p. dim. de Cis-
co. Paquito, Francisquillo.

CISTELL. ni. Teixit de ví-
ineclis jonchs o altra materia,
de forma coinunnient rodona
y cóncava, que serveix pera
posar'hi fruites y altres coses.
Cesto. II Cistell gran. Arga-
dijo, argadillo.
CISTELLA. f. Paner o panera. Cesta. || La de pa-
lla. Escriño.

BOiQ CÓM UNA CISTELLA. Expr. fam. Que s' aplica
al qiii ab les seues accións se porta cóm a boig. Loco
de atar.

OMPLIR LA CISTELLA PLENA, fr.
PUJAR LA MOSCA AL ÑAS.

CISTELLA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Girona, part. jud.
de Figueres; té agregat el poblé
de Vilaritg y compten entre abdós
772 hab.

CISTELLADA. f. Cistellat.
CISTELLÁS. m. aum. Cestón.
CISTELLASSA. f. aum. Cestón.
1. Lo que cap diiis d' una cistella.
Cesta. II Cistell gran. Cesto grande.

A CISTELLATS. A cestOS.

CISTELLAYRE. ni. y f. Qui fá o ven cistelles. Ces-
tero.

CISTELLER. m. Qui fá o ven cistells o cistelles.
Cestero.

CISTELLERÍA. f. Botiga de cisteller. Cestería.

CiSTELLET. ni. dim. Cestillo, cestíco.

CISTELLETA. f. dim. PANERET, 2.

CISTER. ni. Ordre de relligiosos fundada per Sant
Robert y Sant Esteve. Es antiquíssinia y ha donat
grans honies y pontífix a 1' Iglesia. Cister, cistel. ||
Bujol que posen só!a les botes pera recullir'lii el vi
que cau de I' aixeta. Cubeto.

CISTERCIENSE. adj. Lo pertanyent a 1' ordre del
Cister. Cisterciense.

DIC. CAT.— T. I. — 50.

^fcáífeíiiíift

Cistell

Segell de Cistella

CISTELLAT.

Cit deis grochs
y Ilevors. Ave tonta de

CISTERNA, f. Pon ont s' lii recull 1' aigna de la
pluja. Aljibe, cisterna.

CISTERNER. ni. Qni cuida de les cisternes. Alji-
bero.

CISTERNETA. f. dim. y
CISTERNÓ. m. dim. Cisternilla.
CISTERÓ. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Pa-
Uargas, prov. de Lleida.

CISTINA. f. Quim. Materia groguenca, crestallina,
que 's disol dins deis ácits minerals y forma ab ells
coiiipostos crestallíns; s' obté disolent les pedrés uri-
naries y biliaries ab 1' anioníacli cáusticii. Cistina.

CISTO. m. Bot.
Estepa.

CISURA, f.
Obertura sutil en
algún COS. Cisu-
ra. II El tallet que
fá '1 sangrador a
la vena. Cisura.

CIT D E L S
GROCHS. m. Or-
nit. Aucell d' uns
quinse centime-
tres de llarch, cap
negre, y .c:roc s
els costats, coll
y ventre. Meiija insectes
los setos.

CITA. f. Senyal o avís del lloch y temps pera veu-
re 's o parlarse dues o mes pe sones. Cita. ¡| Referen-
cia a alguna llei, autoritat o escrit pera comprovar
lo que 's diu. Cita.

CITACIÓ. f. L' acció de citar. Emplazamiento,
citación.

CITACIÓ DE REMAT. For. Notificació O intima al
deutor, de la venda que 's va a fer deis seus béns.
Citación de remate.

CITADOR, A. m. y f. Qui cita. Citador.

CITAR, v. a. Avisar a algú senyalantli '1 temps y
lloch pera tractar d' algún assuniple. Citar. || Referir
o anotar al niarge d' algún escrit els autors o textos
pera coniprobació de lo que 's diu o s' escriu. Citar.
For. Notificar a algú que comparegui devant 1' auto-
ritat. Alegar, citar, producir. || Anomenar a cada
hu peí seu nóm. Citar.

CITAR DE REMAT. fr. For. Notificar al deutor qu' és
executat, el remat que 's va a fer deis seus béns. Ci-
tar de ó para remate.

CÍTARA, f. Mena de guitarra rodona ab cordes de
metal! que 's toca ab una punta de cer. Laiíd, cítara.

CITARÍNS. ni. pl. Robles de Sicilia prop de Pa-
lerin. Citarinos.

CITARISTA, m. Qui toca la cítara. Citarista.

CITARÍSTICH, CA. adj. Poét. Lo que pertany a la
cítara. Citarístico.

CITAT, DA. p. p. Citado.

CITATORI, A. adj. For. El manament ab que 's
cita a algú. Citatorio.

CITATORIA, f. CITACIÓ.

CITEA. f. Cítara.

CITERIOR, adj. Lo qu' está a la part d' aquí res-
pecte de lo qu' está a la part d' allá. Citerior.

CITORIA, f. Bot. CENTAURA PETITA.

CITOYÉN. m. Ant. Vestit de dona ajustat al cós,
dos pél pit y ab una mena de collet. Chamerluco.

CITRA. f. Ant. Cítara. || Mesura de treure vi. PIT-
XELL. II Aparell de llauna o zinc pera posar olí.

CITRAGO. m. Bot. tarongina.

CITRAMARl, NA. adj. Lo qu' está a aquesta ban-
da del mar. De esta parte del mar, de acá del mar,
citramarino.

394

CIU

CIV

CITRAMONTÁ, NA. adj. CISMONtá

CITRAT. m. Quim. Nóm genérich de les sais for-
inades per la coinbinació del ácit cítrich ab una base.
Citrato.

CITRELL. in. Ter. CETRILL.

SI VOLS TINDRE OLÍ VELL GUARDA L' OLÍ DEL CI-
TRELL. Ref. Indica que pera tindre una cosa s' ha
de guardar. 5/ quieres vino añejo guarda el vino
del pellejo.

CITRELLA. f. Ter. CANTI, CANTIRET.

CÍTRICH, CA. adj. Quim. Lo que pertany al pon-
céin o a la llimona. Cítrico.

CITRÓ. ni. Bot. RABANISSA OROGA.

CITRONELUA Bot. tarongina.

CIURANA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Gi-
rona, part. jud. de Figueres; té agregat el caseríu de
Baseya y teñen entre abdós 258 hab. || Poblé de la
prov. y dióc. de Tarragona, part. jud. de Falset; és a
la dreta del riu del seu nóm y té 164 hab. || — (RIU).
Hidrog. Riu de la prov. de Tarragona; neix a la serra
de Prades, passa per La Febró, Ciurana, Poboleda,
les dues Vilelles, Qratallops y Lloá y desaigua a la
vora del Ebre, un pocli más avall de García.

CIURET. Geog. Caseriu del ternie de Vidrá, prov.
de Oirona. il — (COLL DE). Grog. Coll de la serra de
la Magdalena, prov. de Girona, situat a la partió
d' aigües deis rius Oes y Fluviá, al S.E. del poblé de
Ciuret. II — (RIERA DE). Hidrog. Afluent de la vora del
riu Gés, prov. de Girona.

CIURÓ. m. SIGRÓ.

CIURÓ ASTURIÁ. Sigró propi d' Asturies; és niés dur
y niés petit que 'I de Castella. Arvejo.

CIURONAR. m. Terra plantada de ciuróns Gar-
banzal.

CIUTADÁ, NA. m. y f. Veí o fill d' alguna ciutat.
Ciudadano. || Home bó. Ciudadano. || Qui gossa '1
dret de ciutadá. Ciudadano. || adj. Lo pertanyent a
la ciutat y ais ciutadáns. Ciudadano.

CIUTADÁ HONRAT. Títol d' honor. Ciudadano hon-
rado.

CIUTADÁ MAjOR. Ant. Primera classe o estat deis
habitaiits de ciutat, que cómprenla 'Is mes honrats y
estiniats que no exercíen art mecánich. Ciudadano
mayor.

CIUTADÁ MENOR. Ant Tercer estat que cómprenla
'Is menestrals. Éssent els ciutadáns y 'Is burgesos
iguals en dret, sois se diferenciaven: !.«•■ En la pre-
cedencia deis primers, y 2.ón En els privilegis espe-
ciáis de cada vila o ciutat, de manera que un bnrgés
de la vila de Perpinyá portava avantatge a niólts
ciutadáns de móltes ciutats de Catalunya. Ciudadano
menor.

CIUTADÁ MITJÁ. Ant. Segón estat o classe de ciuta-
dáns, cóm mercaders, etc. Ciudadano mediano.

CIUTADEJAR. v. n. Semblarse a lo qu' és de ciu-
tat. Ciudadear.

CIUTADELA. f. y

CIUTADELLA. Geog. Ciutat de 1' illa de Menorca,

ji -fe

SiikailS^

Torre de la ciutadelia (Barcelona)

Vista de Ciutadelia

part. jud. de Mahó; és a la costa ponentina de 1' illa,
és port de mar y té 8,645 hab.

CIUTADELLA. f. Anl. Fortalesa ab baluarts situa-
da en paratge ventatjós pera subgectar o detendré
una població. Cindadela. || Hist. Quan els exércits
aliats de Franga y d' Espanya, triunfaren en la Ihiita
de successió,
una yol ta Fe-
lip V, va posse-
ssionarsede Bar-
celona, a 11 de
S eptem bre de
1714, resolgué
alsar una ciuta-
delaque fósame-
nassa constant
pera els veins de
la ciutat, dic-
tant una reial
ordre a l.er de
Juny de 1716 pe
ra que s' enlai-
rés aquella de-
munt del llócli
qu' ocupava el
barri mes ricli
de la capital de
Catalunya, no-
menat el de la

Ribera. Aterrades les nombroses cases en ell contin-
gudes, iniposant onerosos tributa y flus la prestado
personal ais habitants de la població, s' encomená al
enginyer flamench Prósper de Werboom, que dirigís
r edificació d' aquell fort estratégich que devía me-
morar la perdua de les llibertats catalanes. Tant sóls
de r antigua barriada de la Ribera, va conservarse
el campanar del convent de Santa Clara, destinantlo
a presó militar, en quina tants patrióles foren redo-
sos, eixint d' ella, pera pagar ab la mort el civisme
de detendré les seues opinións. La anomenada torre
de la ciutadela, va ésser aterrada després de la revo-
lució de 1868, quan el govern provisional va cedir al
ajuntament de Barcelona la fortificado, pera desti-
narla a parch. La primera exposició universal, allí
celebrada en 1888, ha minvat els
ominosos recorts de aquell monu-
ment.

CIUTADETA. f. dim. Ciudadilla.

CIUTADILLA. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida bisb. de Tarragona,
part. jud. de Cervera; és a la vora
del riu Corp y té 787 hab.

CIUTAT. f. Població gran que
gosa de niajors preeminencies que
les viles. Ciudad. i| Conjunt de ca-
rrers y edificis de que 's compon.
Ciudad. II L' ajuntament d' ella.
Ayuntamiento, cuerpo municipal,
ciutadáns. Ciudad, ciudadanos.

CIVADA. f. Bot. Planta semblant a la cugula, y I
seu gra al del ségol. Avena.

CIVADAR. ni. Camp senibrat de civada. Avenal.

CIVADER. m. Ter. Saquet pera posar 'hi la civa-
da, garrofes, segó, etc., pera donar menjar a les ca-
valleríes. Morral.

CIVADERA. f. Ant. Morral pera donar civada, etc.,
a les cavalcadiires. Cebadera.

CIVELLA. f. Pe^a de metall de varíes formes ab
una puiixa al mitj pera subgectar les corretges, etc.
Hebilla. || Pega de fusta de lladoner en forma de fe-
rradura, qne 's posa al cap de la cingla. Anillo.

CIVELLADA. f. y

CIVELLAm. m. Abundancia de civelles en els guar-
niments d' una cavallería. Hebillaje.

CIVELLAR. v. a. Cordar ab la clvella. Heblllar.

CIVELLASSA. f. aum. Heblllaza.

ciudad.

Els

CLA

CLA

395

CIVELLAT, DA. p. p. HeblUado.

CIVELLER. ni. Qui fá o ven civelles. Hebillero.
CIVELLETA. f. dini. Hebillica, hebillita, hebille-
ta, hebilluela.

CIVERA. f. BAYART.

CIVETA. f. Zool. Maniífer carnívor d' África. Ci-
veta.

CÍVICH, CA. adj. CIUTADÁ. || doméSTICH. II S' apli-
ca a la milicia urbana y ais seus indivfduus. Urba-
no, cívico.

CIVIL, adj. Lo que pertany a la ciutat. CivíL || So-
ciable, urbá, atent. Civil. || Fcr. Lo que pertany a la
justicia en punt a interessos y no en lo criminal.
CiviL II Soldat de la guardia civil. Guardia civil.

CIVILISACIÓ. f. L' acció y efecte de civilisar. Ci-
vilización. II Política, urbanitat, cultura. Urbani-
dad, cultura, civilización, civilidad, sociabilidad.
CIVILISADOR, A. adj. Qui civilisa. Civilizador.
CIVILISAR. v. a. Fer cult y sociable. També s' usa
cóm reciproch. Civilizar.
CIVILISAT, DA. p. p. Civilizado.
CIVILITAT. f. CIVILISACIÓ.
CIVILLA. f. CIVELLA.

CIVILMENT. adv. ni. Ab política, urbanitat. Ur-
banamente, civilmente, cortesmente. || For. Con-
forme al dret civil. Civilmente.

CIVIS. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. y
part. jud. d' Urgell; és a la vera del riu de Santa
Magdalena y té 592 liab.

CIVISME. m. Virtut patriótica.
Civismo.

CIVIT. Geog. Poblé del districte
municipal de Talavera, prov. de
Lleida.

CLACA f. Verbositat, conversa-
ció impertiiient. Garla, cliarla.
Segell de Civil fer PETAR LA CLACA. fr. Fam.

Se diu vulgarment deis que teñen
llarchs enraonaments sobre coses de poch interés.
Tender el paño d I pulpito.
CLACAR. V. n. XARRAR.

CLADELLS (Sant Miquel de). Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Qirona, part. jud. de Santa Coloma
de Parnés; té agregat el caseriu de Sauleda y reuneix
381 hab.

CLADERA (Cristófol). Biog. Escriptor niallorquí
erudit, y polítich de renom. Nasqué a la vila de La
Pobla r any 1760. Després de doctorat s' ordena de
primera tonsura y li conferiren una capellanía a Sivi-
lla y després la dignitat de tresorer a la séu de Ma-
llorca (1792). Passá a Madrit y fou secretar! de la
interpretado de llengües; se feu notable per sa eru-
dició; acredita sos coneixenients en 1' exercici del
dret; viatjá per Anglaterra y Franga y retorna a Ma-
drit quan la ocupació francesa, entrant a la secreta-
ría d' Estat, éssent ministre del Interior. Aixó va con-
griarli la inalavolensa deis patriotes, vegentse obli
gat a emigrar. Havéntseli format un procés canónich
pera desposseirlo de la dignitat de tresorer de la ca-
tedral de Palma, que encare conservava, retorna al
país nadiu pera defensarse, ab Ilicencia del rei Fe-
rran VH. S' establí prop d' Alcudia 1' any 1814, y allí
acavá sos díes a fináis del 1816. La eneniistat d' ell
ab en Leandre Fernández de Moratín traspúa en els
escrits de 1' un y de 1' altre. Diiien que I' ilustre poe-
ta castellá, en sa come, ia El café, pinta a en Cladera
ab el ridícol paper de «D. Hermógenes». De la activi-
tat y del valer d' En Cladera né donen bona mostra els
onze voh'ims de El espirilu de los mejores diarios que
se publican en Europa (Madrid, 1787 fins al 1793), mes
tart reimpresos; onze voh'ims de Los sacrosantos con-
cilios generales y particulares desde el primero celebra-
do por los Apóstoles en Jerusalen, hasta el Trldentino,

según el orden cronológico de su celebración, y el aná-
lisis del P. Ricard. ■— Investigaciones históricas sobre
los descubrimientos de los españoles en el mar Océano,
en el siglo XV y principios del XVI (Madrid, 1794).—
Noticias históricas de Mallorca (inédites). — Examen
de la tragedia de Hamlet. — Ademes va deixar dotze
volúnis de traduccións del anglés y del francés

CLADES. in. Ter. BARBACADA.

CLAFOLL. m. Ant. CAPOLL. || Ter. ESCLOFOLLA.

CLAM. m. Ant. for. Queixa, querella. Instancia,
querella. || CLAMOR. || Primera demanda executiva.
Instancia, demanda.

FER CLAM. fr. Ant. Queixarse. Quejarse.

MENAR CLAM. fr. Ant. Seguir plet. Seguir pleito.

CLAMADOR, A m. y f. Clamant.

CLAMALLS y CLAMALLERS. m. CLAMÁSTECHS.

CLAMANT. m. For. ant. Querellosso, querellan-
te, instante.

CLAMAR, v. n. Cridar llastimosament demanant
favor o ajuda. Clamar || Dit d' algunes coses inani-
mades, cóm: la térra clama aigua; ' I delicie clama cás-
tich. Clamar.

CLAMARSE, v. r. For. ant. Quejarse, querellarse,
poner instancia ante el juez.

CLAMÁSTECHS. V. CALAmASTECHS.

CLAMAT, DA. p. p. Clamado.

CLAMATER. m. For. ant. Clamador.

CLAMIDOTIS. f. Ornit. Género d' aucells fundat
per una especie d' avutarda. Clamldotis.

CLAMOR, ni. Crit gran y esforsat. Clamor || Veu
I astimosa d' aflicció, o passió d' ánini. Clamor.

CLAMOREIG. m. El clamor, crits y confusió de
veus. Clamoreo.

CLAMOREJAR. v. a. Pregar ab instancia y veu
■ lastimosa. Clamorear.

CLAMORÓS, A. adj. Dit del rumor Ilastimós d'una
iiiultitut de gent. Clamoroso.

CLANDESTÍ, NA. adj. Secret, ocult. Clandestino.

CLANDESTINAMENT. adv. m. Ocultament, sense
cap testimoni. Clandestinamente, á escondidas.

CLANDESTINITAT. f. La qualitat de clandestí.
Clandestinidad.

CLAP. m. y

CLAPA. f. Taca. Manclia. || La part de diferent
color d' algún cós. Mancha. || CLARIANA, 1. || Al bosch
y altres plantatges 1' espai de térra en que no hi há
arbres. Calva.

CLAPA (Puig de la). Orog. Pulga 1,652 met. d'al-
titut, situat a la partió d' aigües del Ritort y del
Tech, a la nieteixa ratlla de Franga, al N.E. d' Espi-
nabell, prov. de Qirona.

CLARADA, f. DIRNE O FERNE alguna DE CLAPADA.

II fr. Fam. ter. dirne o ferne alguna de crespa.

CLARAR. V. a. Pigar, fer clapes a alguna cosa.
Manchar.

CLAPARADA. f. CLAPA.

CLAPAT, DA. p. p. adj. Manchado.

CLAPEJAT, DA. adj. Manchado, salpicado.

CLAPEJAR. V. a. Omplir de clapes. Salpicar,
manchar.

CLAPER. m. Clapa de térra sense vegetado al mitj
d' un bosch. Claro. || Ter. Munt de Uenya. TINADA. ||
Sepulcro de gegants. CLAPER.

CLAPER A. f. Ter. RODERA.

CLAPERÓS (Antoni). Biog. Notable esculptor bar-
celoní del sigle XV, autor de la omamentació arqui-
tectural de la glorieta del sortidor al claustre de la
séu barcelonina (1449) y de nióltes gárgoles del propi
claustre (1450). Entre 'Is anys 1458 y 1460 va fer les
dotze imatges de térra cuita avui existentes, al portal

396

CLA

CLA

deis Apóstols de la séu de Girona. El Concell de Cent
de Barcelona li va confiar una iinatge de pedra, re-
presentant a Sta. Eularia, que tenía setze pams d'al-
saria.

— (ANTONI). Biog. Esculptor barceloní del sigle XV,
fill del anterior. L' any 1449 ajudava al seu parea
fer r obra de la preciosa clau y crestería de la volta
del Surtidor de la séu de Barcelona, travallant així-
nieteix en altres ornanients de pedra del indicat
claustre.

— fjOAN). Biog. Esculptor barceloní del sigle xv,
fill del insigne Antoni y gerniá del anterior. L' any
1460 va firmar un contráete ab el Capítol catedral de
Girona, en n6ni propi y del seu pare, pera fer, de té-
rra cuita, un grandiós tenia representant 1' Assumpció
de la Verge, que no 's devía realisar per les revoltes
polítiques esdevingndes a la inort del príincep de
Viana.

CLAPIR. V. n. Lladrar de certa manera '1 gós quan
persegueix la cassa. Latir, gañir. -

CLAPISSA. f. Llócli rocós ont no hi há cap mena
de vegetado. Manchón de roca. Il 7er. Caos de pe-
nyes, roques, pedrés que anumtonades, cobreixen
gran extensió de terreno. || — (del os). Orog. Gran
estiniball de blochs de roca despresos del macis de
Septhomes en el Canigó.

CLAPIT. m. Grinyol interromput, quan el gós per-
segueix la cassa o sent algún dolor. Latido.

CLAPOTEJAR. v. a. Pegar cops alternatiiis alguna
cosa a un' altre, cóni: clapotejar les ánades a ia costa.
Golpear.

CLAR, A. adj. Lo que té claretat Claro. II Trans-
parent cóm 1' aigua y '1 crestall. Claro II Net, pur,
desembarassat, cóm: ven, vista, pronunciado clara.
Claro. II Líqiiit barrejat ab algi'nis iugredients que '1
fan poch espés. Claro. 11 Parlant de teixits, lo que no
té la densitat o espessor convenient. Claro. || El co-
lor poch carregat de tint. Claro. || Evident, manifest.
Claro. II L' espai o intermedi que hi há en algunes
coses, cóm: en sembráis, professóns, etc. Claro. ||
Poch comú, cóm. els savis verdaders son clars. Raro,
claro, poco. || Lo que té niés intermedis de lo regu-
lar. Claro. II Lo que 's diu ab Ilibertat o sense repa-
ro. Claro. II Ras, seré, cóm: dia ciar. Despejado, cla-
ro. II Perspicaz, agut. Despejado, claro, agudo. ||
Ant. Esclarecido, ilustre. || Lo que Iii liá a la narra-
ció o escrit a causa deis punts suspensius o també
per faltar 'hi alguna cosa. Claro. || Pint. La porció
de llum que banya la pintura. Claro.

CLAR ESTÁ. Expr. Ab que's dona a compendre ésser
certa y assegurada la cosa que 's diu. Claro está.

CLAR Y CÁTALA, ni. adv. Ab tota claretat, sense cap
reparo ni miranient. En buen romance.

CLAR Y OBSCUR. Pint. Dibuix que no té mes que un
color al fons en que 's pinta. Claio y oscuro, claros-
curo.

A LA CLARA O A LES CLARES, m. adv. Sense emba-
rás, sense reparo, sens enipaig. A las claras; por lo
claro.

ANÉM CLARS. Expr. fam. Ab que 's manifesta 'I de-
sitj de que lo que 's tracta s' expliqui ab tota sensi-
llesa y ingenuitat. Vamos claros.

CANTAR CLAR. fr. Denota la Ilivertat ab que 's diu
alguna cosa. Cantar claro; decir alguna cosa tan clara
como el a^ua; cantarle á alguno la cartilla.

DE CLAR EN CLAR. m. adv. Manifestament, ab cla-
retat. De claro en claro.

ÉSSER UNA COSA MES CLARA QUE L' AIGUA O QUE 'L
SOL, etc. fr. Ser una cosa más clara que el sol ó que el
agua, etc.

FERSE CLAR. fr. FERSE DÍA.

POSAR EN CLAR. fr. Explicar ab claretat. Poner en
claro.

TOT CLAR. ni. adv. Clarament, sense fer'hi embuts.
Por lo claro, en puridad, claramente.

TREURE EN CLAR. fr. Met . Deduir la substancia

d' algún discurs; averiguar alguna cosa. Sacar en
claro ó en limpio.

CLARA, f. Nóni de dona. Clara. || La materia blan-
ca y líquida que circueix el rovell del ou. Clara. ||
CLARISSA.

CLARA Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. y
part. jud. de Solsona; está entre la riera Salada y '1
riu Giiardiola. || Poblé del dist. nuinpal de Torredeni-
barra, prov de Tarragona. || Poblé del Depart. deis
Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Pra-
des; és a la vora de la riera de Taurinyá y té 289
hab. II Quadra del ternie d' Avia, prov. de Barcelona.
II Quadra del ternie de Viladecavalls, prov. de Bar-
celona. II — (RIERA DE). Hidrog. Riera que neix prop
de Cofort y desaigua a la vora del Llobregat, mes
avall de Gironella. || — (PLÁ DE). Orog. En el canií
que va de La Baells a La Nou.

CLARA o CLARESVALLS Ooan). Biog. Escriptor
llatí del sigle Xiv, predicador notable y catedrátich
de teología a la Uiiiversitat de Montpeller, natural
del Rosselló. L' any 1327 era provincial de 1' ordre
del Carine. Ademes deis comentaris ais quatre Uibres
de les Sentencies y deis dos voli'ims de Lectura Ubi i,
va deixar escrits tres Uibres de sermona predicats a
Avinyó devant deis Papes Joan XXII y Benet II. Va
morir a Cerdenya 1' any 1340.

CLARABOYA, f. Finestra alta sense portes. Traga-
luz, claraboya. || La qu' és a les teulades. Buharda.

CLARABOYAR. v. a. ENTRETALLAR.

CLARABOYAT, DA. p. p. ENTRETALLAT. II adj.
Met. Se diu de qui 's posa '1 vestit nió t foradat. Cla-
raboyado.

CLARAMENT, adv. m. Ab claretat. Claramente.

CLARAMUNT (Geroni). Biog. Argenter barceloní
del sigle xvi. L' any 1584 era Conceller de la ciutat.

CLARAMUNT. Geog. Poblet del dist. munpal. de
Eróles, prov. de Lleida. || — (SERRA DE). Orog. Serra
de la prov. de Lleida que va de N. a S. entre les de
Sant Gervás y '1 Montsech y sepa-
ra 'Is vessants del Flaniisell y No-
guera Pallaresa de les del Noguera
Ribagorsana. || Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, bisbat d' Urgell,
part. jud. de Cervera; és a la vora
de la carretera de Tárrega a Agra-
niunt y té 625 hab.

CLARAVALLS. Geog. Poblé de
la prov. d' Osea, bisb. d' Urgell,
part. jud. de Benabarre; és a la vora
del riu Noguera Ribagorsana.

CLAREA, f. Beguda de vi blanch,
sucre o niel, canyella y altres aromátichs. Néctar,
clarea.

CLAREDAT. f. CLARETAT

CLAREJAR. V. n. Comensar a sortir la llum del
día. Clarear, clarecer. || Traspassar la llum per al-
gún cós per massa prini. Traslucir, clarear.

CLAREJAR DE FAM. Loc. fam. Tindre niólta fam.
Clarear de hambre.

CLAREJAT, DA. p. p. Clareado.

CLARELL. m. El cánem de sego:ia sort tret el brí.
Cáñamo inferior.

CLARESA. f. Ant. CLARETAT.

CLARET, A. adj. dim. Clarito. Il Se diu del vi ne-
gre qu' és un poch ciar. Clarete.

CLARET Y BARRERA (Francisco). Biog. Catedrá-
tich y académich de la de Ciencies Naturals y Arts de
Barcelona, en quina corporació va donar a conéixer
algúns estudis origináis sobre cálculs aritniétichs y
economía entre 'Is anys 1849 y 1869. Va morir a
Barcelona pél Janer de 1877.

— Y CLARA (ANTONI MARÍA). Biog. Bisbe fa-
niós, nat a Sallent 1' any 1807 y mort a Font Preda

Segell
de Claravails

CLA

CLA

397

Antoni María
Clare t y Ciará

Segell de Claret

Segell de Claret
deis cavallers

(Narbona) I' any 1870. Va comensar ésseiit teixidor a
Sallent y a Barcelona. A ratos perdiits va estudiar
Uatí, dibuix y matemátiques. En 1827, a Vich, lornia-
lisá r estiidi de la carrera ecclesi.istica, y un cop
acavada 's va dedicar a predicar
a r hospital de Vicli, fentse aviat
faniós per tota Catalunya. Va ésser
bisbe de Trajanópolis y presentat
per 1' arquebisbat de Santiago de
Cuba, que va desenipenyar fins
r any 1868, época en que va lindre
d' emigrar d' Espanya pél canibi
de govern. Ha estat també pro-
pagador relligiós, servintse del lli-
bre, del quadern y de la fulla vo-
lant, éssent quantiosísima la seua
prodúcelo, reinipriinintse a través
deis aiiys móltes de les seues
obres. La mes popular és el Cami dret y segur per
arrivar al Ce!.

CLARET. Geog. Poblé del dist.
munpal. de Tremp, prov. de Llei-
da. II Caseriu del dist. munpal.
d' Olióla, prov. de Lleida.

CLARET DELS CAVALLERS
Geog. Caseriu
del termedeSant
Mateu de Bages,
prov. de Barce-
lona.

CLARETAT. f. Efecte de la llum.
Claridad, jj Modo d'tsplicarse sen-
se confusió. Claridad. Il Un deis
quatre dols del c6s glories. Cla-
ridad. II Perspicacia ais ulls pera
véure'hi. Claridad de la vista ó
de los ojos. II La propietat de pro-
nunciar clara y distiiitament. Claridad de la voz.
CLAREYA. f. Anl. clareja.

CLARÍ. m. Instrument músich És un cañó de me-
tall que va aixaiuplantse desde la boca fins al cap-
devall y acava ab una mena de trompa. Clarín. ||
Qui té per ofici tocarlo. Clarin, clarinero.

CLARÍ DE CAMPANYA. Instruiuent músich de metall,
mena de corneta, pero niés eslret y ab mes tortes.
Clarin de campaña.

CLARIANA. f. Intermedi desocupat. Claro. || Entre
'Is núvols, quan coniensen a dividirse, 1' acte de do-
nar pas a la llum. Claricia.

CLARIANA (Joseph) Biog. Mestre de música dis-
tingit y bou composilor de valses, nascut a Reus
r any 1810 y mort a Barcelona 1' any 1861. Va ésser
director de 1' Escola de Cegos de Barcelona. Era niólt
bon violinista y notable tocador de figle. Va escriure
diverses composicióiis niusicals mólt populars dintre
y fora de Catalunya.

CLARIANA. Geog. Poblé de la prov. de Barce-
lona, bisb. de Vich, part. jud. d' Igualada; és a 1' es-
querra de r Aiioia. || Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. y part. jud.
de Solsona; és a la vora del Car-
dener, y ab els seus agregats Bui-
dasachs y Borelles, reuiieix 373
hab. II — (RIERA DE). Hidrog. Neix
a Montargull, prov. de Tarragona;
passa per baix de Rodell y Bell-
munt; provincia de Lleida; entra
a la de Barcelona y passa per
Clariana, desaiguant a la vora de
r Anoia, entre Albarols y Jorba.

CLARIANYA. f. Espai entre dues coses. Claro.
CLARIFICACIÓ. f, L' acte de clarificar. Clarifica-
ción.

CLARIFICAR, v: a. Aclarir alguna cosa fraient'ii la

Segell de Clariana

bruticia que 1' enterbolía. Clarificar. || Purificar lo
que té solatge, cóm: licors, sucre, etc. Clarificar.

CLARIFICAT, DA. p. p. Clarificado.

CLARIFICATIU, VA. adj. Lo que té la virtut de
clarificar. Clarificativo.

CLARÍFICH, CA. adj. RESPLANDENT.

CLARIMENT. ni. Pini. Els clars d' un quadro. És
mes usat en plural. Clarimento.

CLARINADA, f. Toch repetit deis claríns o alguna
senyal que 's fá tocantlos. Clarinada.

CLARINAT, DA. m. y f. En termes de blasó, és
r animal que porta esquelles o campanes, cóm va-
ques, moltóns, camells, etc Clarinado

CLARINET. m. Instrument músich de vent, que vá
aixamplantse proporcionalment fins al capdevall.
Clarinete. I| Qui '1 toca. Clarinete.

CLARÍNS. m. pl. Roba mólt prima y clara. Cla-
rines.

CLARIÓ. m. Pínt. Pasta de guix blanch y greda
pera dibuixar en tela o drap lo que s' ha de pintar.
Clarión.

CLARIR. V. n. Ant. resplandir.

CLARIS (Pau). Biog. Patrici insigne, natural de
Barcelona; canonge de la Séu d' Urgell desde 1* any
1612 fins que va morir, en 1641. Per les seues altes
qualitats el Capítol de la Séu li va conferir senipre
les comisións mes delicades. L' any 1638 va ésser
elegit, per sorteig, diputat del braq ecc esiástich y
cóm a tal president de la Diputació o Qeneralitat de
Catalunya y portador d' iniciatives. Feia vuit anys
que havíen comensat y creixíen les queixes del país
per les exaccións ilegals imposades per 1' exércit
castellá, en guerra contra Franca. Ja feia catorze
anys que anaven en aument les contrafaccións del
dret públich, y eren intolerables les vexacións y ini-
quitats comeses per la soldadesca, consentides y fins
atiades pél rei Felip y '1 comte-duch d' Olivares. Per
lo qual havía crescut y 's multipHcava el zel del go-
vernant Pau Claris en pro de la justicia y del dret.
Alarmats a Madrit, que teníen per honie temible a en
Claris, atesa la seua influencia en el pais y conside-
rant'lo eneniich del poder castellá, al propi temps que
entussiasta per les Uivertats catalanes, manaren al
virrei que 1' empresonés (Mars 1640). En la revolta
del 12 de Maig, que desUiurá ais diputáis Tamarit y
Quintana y ais concellers Vergós y Serra, en Claris,
convertit ja en apóstol de la causa .catalana, tingué
d' ésser qui calmes al poblé amotinat. Desateses a
Madrit les queixes y reclamacións respectuoses, pél
Septenibre els catalans convocaren els tres estamenls
en la sala de Sant Jordi, revestint 1' acte el c rácter
d' unes Corts. Presidí en Pau Claris, pronunciant'hi
el famós discurs que decidí al país a llensarse a la
guerra. En Claris afronta la situació ánimos, seré y
atent sempre a tot, en mitj del tribuí propi del cas.
Era la personalitat mes vistosa y en la qual el pais
lenia posada la confiansa en la critica situació que
fou empresa la guerra deis segadors Apura primera-
ment els recursos per la vía diplomática, a fí de no
trencar r armonía ab el govern de Madrit, que usa
tota mena d' ardits en contra d' ell. Declarada la
guerra, assistía personalment al llochs de perill, si
era necessari Diirant la famosa batalla de Montjuich
concorregué a la muralla. Quan no hi hagué mes re-
mei, negocia 1' ajuda de Franqa y son protectorat, en
el cas de constituirse Catalunya en República. Mes
tart solicita lleialment 1' anexió per pura necessitat.
Accedí el rei de Franqa. Empró, rendit a la fatiga el
cós de r insigne patrici, queia greument malait quan
entraven a Barcelona les tropes franceses pera auxi-
liarnos. El poblé feu pregarles per la sahit d' en Cla-
ris, a qui 's tenía per pare de la patria; mes, ais vuit
díes s' extingi aquella vida, sembrant arreu el des-
consol mes gran que s' hagi vist a Barcelona, (27 Fe-
brer 1671). (V. Lámina sola de retratos, Uetra C.)

398

CLA

CLA

CLARISSA. f. Monja de Santa Clara. Clarisa, clara.

CLARÍSSIM, A. adj. sup. Clarísimo. || Mólt il-lus-
tre. Esclarecidísimo, clarísimo.

CLARÍSSIMAMENT adv. sup. Clarisimamente.

CLARIT, DA. adj. RESPLANDENT.

CLARÓ, m. adj CLARi.

CLAROR, f. L' efecte que causa la llura il-lutninant
algún espai. Resplandor, claridad.

DONAR CLAROR, fr. Comunicar la llum. Esclarecer,
iluminar.

PASSAR LA CLAROR, fr. Véure 's la claror d' una
part d' un cós a 1' altra éssent prim. Clarecerse.

passArse 'n la claror, fr. Ésser una cosa ab mólt
aparato o contra 1' estat que convé. Salir de su quicio
ó de sus quicios; ser de padre y muy señor mió.

CLARTAT. f. Ant. Claretat.

CLASCA. f. Ant CLOSCA.

CLASCAR (Pau). Biog. Prebere, natural de Barce-
lona, autor d' obres relligioses y d' iiistoria, publica-
das a Barcelona entre 1616 y 1627. Va escriure la
Relación de la entrada de Felipe IV en Barcelona á 21
de Marzo de 1626; va traduír del italiá y ademes va
compondré un tractat de la niissa en llatf. Cóm es-
criptor era ni6U travallador; va vialjar mólt y va fer
la volta al món.

CLASSA. f. ACASSIA.

CLASSA FISTOLA, f. Ant. CANYA FÍSTOLA.

CLASSE. f. Número de persones d' un meteix esta-
nient u ofici. Clase. || Cada divisió d' estudiants que
estudien materia diferenta. Clase. || La nieteixa aula.
Clase. II Ordre de coses pertanyentes a una meteixa
espec e, cóm: vegetáis, minerals. etc. Clase.

CLÁSSICH, CA. adj. Distingit, notable, cóm: au-
tor, error clássich. Clásico.

CLASSICISME. m. Sistema de classificació. Clasi-
cismo. 11 Sistema o cós de doctrina de la literatura
greco-romana. || Escola, gust, forma deis anomenats
clássichs per oposició ais romáiitichs.

CLASSIFICACIÓ. f. L' acció y efecte de dasslfi-
car. Clasificación.

CLASSIFICAR. v. a. Distribuir en classes. Clasi-
ficar.

CLASSIFICAT, DA. p. p. Clasificado.

CLASTES y CLASTRES. ni. Ant. CLAUSTRE.

CLATELL. m. Part de derrera del cap y coll sobre
la punta de 1' espinada. Cogote, colodrillo

CLATELL D' ESTELLES. Loe. Jam. LLANUT.

ÉSSER NET DE CLATELL. fr. Ésser astut. Sentir na-
cer la hierba; tener colmillos.

GRÓS DE CLATELL: DESCOLLUT.

CLATELLADA f. BESCOLLADA.

FÉRSE 'Hi A CLATELLADES. Loc. fam Ab que s' in-
dica qtie deu ferse entendre la rao a algú a for^a de
cops. Hacer al loco cuerdo con la pena.

CLATELLÁS. m. aum. Cerviguillo.

CLATELLEJAR. v. a. Donar cops al clatell. Dar
pescozones.

CLATELLEJAT, DA. p. p Popado.

CLATELLET. m. dim. Pescuecillo.

CLATELLINA. f. CLATELL.

CLATELLUT, DA. adj. Qui lé '1 clatell grós. Pes-
cozudo, cervigudo || Met. Tonto. Necio, estúpido.

CLAU. ni. Tro? de ferro prim ab cabota y punta.
Clavo. II El rodó y de cabota quadrada que usen els
sabaters. Broca 1| Ant. clavell. |1 El que no té ca-
bota. Saetín. || El de civella. 1| punoant o punxant.

II cala, 3. II Met. Dolor agut, cuidado grave o pena
que dona congoixa. Clavo. i| f. Eina de ferro pera
tancar y obrir els panys. Llave. || Eina pera carago-
lar o descaragolar. Llave. || Eina de nietall pera do-
nar corda al rellotge. Llave. |1 Met. Medi pera descu-
brir lo qu' está ocult. Llave. || Principi que facilita'!

coneixement d' alguna cosa. Llave. !| Martellet pera
afinar els instrumenta músicfis. Llave, afinador. ||
Más. El senyal que 's posa al principi de la pauta,
que, segóns la ratUa en qu' está, senyala '1 tó. Clave.
II Parlant d' armes de focti. PANY. || Arq. La pedra
que clou 1' arch. Clave. || Met. Explicació al comens
deis escrits pera interpretarlos. Clave. || capona. ||
pl Ais molins de fariña, fustes pera posar el collfe-
rro al mitj de 1' arbre. Cuñas, clavos. || m. Ter. ULLAL.
APRETAR EL CLAU. fr. Met. APRETAR LES CLAVILLES.
AQUÍ VAN LES CLAUS. Loe. met. Denota que algú 's
desprén del maneig d' algún negoci sense donar cap
rao. Alii te quedan las llaves.

CLAU ANGLESA. Eina que 's pot graduar segóns
convinga pera extreurer caragols.

CLAU CIGONYA. Eina d' un gruix determinat pera
extreurer caragols.

CLAU COMUNA O MESTRA. La que tanca y obra tots
els panys d' una casa. Llave maestra.

CLAU D' ALA DE MOSCA. El que té la cabota sem-
blant a 1' ala de dit insecte. Clavo de ala de mosca.

CLAU DAURADA. La deis gentilshomes del rei en
exercici. Llave dorada.

CLAU D' ENTRADA. La deis gentilshomes del rei
sense exercici, pera tindre entrada a algunes sales
del palau. Llave de entrada.

CLAU DE ROSCA. El que té caragol y serveix pera
unir les peces d' una máquina o pararles apretantse
a les femelles. Tornillo

CLAUS DE L' IGLESIA. Potestat espiritual pél go-
vern y direcció deis fidels. Llaves de la Iglesia.
CLAU DEL PEU. Ant ULL DE POLL.
CLAU DEL REGNE. Pla?a forta a la frontera. Llave
del reino.
CLAU DEL" ULL. Taca al blanchdel' ull. Clavo del ola.
CLAU DINAL. El clau grós que serveix pera clavar
les bigues y fustáni de resistencia. Clavo de chifla.

CLAU DOBLE. La que, a mes de les dents regulars,
ne té d' altres pera donar segona volta al pastell.
Llave doble.

CLAU FALSA. La feta d' amagat pera forjar un
(lany. Ganzúa.

CLAU OANXUT. Escarpia.

CLAVAR UN CLAU A LA RODA DE LA FORTUNA, fr.
Met. S' aplica ais que havent arrivat a un alt grau de
fortuna procuren assegurarse una prosperitat dura-
dera. Echar un clavo d la rueda de la fortuna.

CLAVAR UN CLAU AL COR. fr. Met. Causar gran
aflicció o sentiment. Clavarle á uno el corazón.

FER ENTRAR O VOLER ENTRAR EL CLAU PER LA CA-
BOTA. fr. Ésser tossut y tenas en el seu dictamen.
Clavar un clavo con ¡a cabeza; en dando que el perro
rabia, ha de rabiar.

GIRAR LA CLAU fr. Tancar ab ella. Echar la llave.

LA CLAU És LA PAU. Ref. Denota que pera evitar

sospites y raóns y viure ab seguretat convé tancar

bé. Llave en cinta hace buena á mi y á mi vecina; más

vale vuelta de llave que conciencia de fraile.

NO DEIXAR UN CLAU A LA PARET. fr. Despullar una
casa de fot quan fii iiá. No dejar clavo ni estaca en la
pared.

NO SE ME 'N DONA UN CLAU. Expr. Ab que' s denota
el despreci o pocli cuidado que 's té d' alguna cosa.
No importa un clavo; no se me da una castañeta, un
pito, un bledo, un higo ó un ptpino; se me da lo mismo
que de las coplas de Calaínos ó de don Gaiferos ó de la
zarabanda; no se me da nada; nada se me da

PERORE LA CLAU. Loc. met. Tindre correnses o co-
rribies. Irse de vareta.

PRESENTAR LES CLAUS. fr. Acte de sumissió y obe-
diencia al soberá, quan entra a una ciutat o Ja con-
quista. Presentar las llaves.

REBLAR EL CLAU. fr. Met. Impugnar, rebatre ab
raóns. Rebotar, rechazar, remachar el clavo.

SOTA CLAU O TANCADA AB PANY Y CLAU. m. adv.
Denota que una cosa está ben guardada o tancada
ab clau Debajo de llave, tras llave.

CLA

CLA

399

TINDRE LES CLAUS DEL CEL A LA BUTXACA. fr. Met.
Tindre la potestat espiritual que té 1' Iglesia pera
absoldre pecats y concedir indulgencies. Tener las
llaves del cielo en el bolsillo.

TINDRE UNA COSA TANCADA AB CENT CLAUS. fr.
Estar cerrado con cien llaves.

UNA AL CLAU Y CENT A LA FERRADURA. fr. Met. fam.
Ab que 's denota ais qu' enraonen mólt y fora de
propósit. Una en el clavo y ciento en la herradura.

CLAU DE MIRALLES. Geog. Quadra del terme de
Sant Pere Desvíns, prov. de Barcelona.

CLAUDI. n. p. Claudio

CLAUDICACIÓ. f. Obra y efecte de claudicar.
Claudicación.

CLAUDICAR. V. n. Obrar desarreglada o defectuo-
sament. Claudicar.

CLAUDICAT, DA. p. p. Claudicado.

CLAUER. m. Anella pera posar'hl les claus, regu-
larment penjant d' una caden '. Llavero. || CLAVARI.
II Ant. A les ordres militars era '1 cavaller que tenía
la dignitat y cárrech de guardar y detendré '1 castell
o fort principal. Clavero, clavarlo. || f. Qui cuida de
les claus y té encarregada I' econoniia de la casa.
Ama de llaves.

CLAUET. m. dini. Clavete, clavillo, clavito.

CLAUETA. m. dim. Llavecilla, Uavecita.llavecica.

CLAUS DE NOSTRE SENYOR. Bol. CALABRUIXES.

CLAUSÓ. m. Arq. Pedra que sosté alguna part que
reíx d' una obra arqu tectónica. Ménsula.

CLAUSTRA f. Ant. Claustro.

CLAUSTRAL, adj. Que s' aplica en Espanya, a
principis del sigle xvi, a algúns relligiosos francis-

A CLAUSTRE PLÉ. in. adv. Se diu quan a' examina a
algú en presencia de tot el claustre pera guanyar al-
gún any que no ha cursat. A claustro pleno.

CLAUSTRE MATERN. El ventre d' una mare. Claustro
materno.

CLAUSTRET. ni. dim. Claustrillo.

CLAUSTRÓ, m. dim. CLAUSTRET.

CLÁUSULA, f. Períotle de perfet sentit. Cláusula.
II For. En eis testaments y escriptures, cada dispo-
sició del testador o fundador. Cláusula.

CLÁUSULA CONSTITUIENT. For. La que 's posa a
algu es escriptures constituint a algú possessor per
altre. Cláusula constituyente.

CLÁUSULA GUARENTIOIA. La que 's posa a algunes
escriptures donant facullats ais jutges pera procedir
a r exacció en íorqn de la nieteixa cóni si aixis se
llagues sentenciat o transigit. Cláusula guarentigia.

CLÁUSULA IRRITANT. For. La que cassa o anula
alguna cosa. Cláusula irritante.

CLAUSULAR, v. a. Terminar el període a la rao.
Clausular.

CLAUSULAT, DA. p. p. Se diu del estil de clausu-
les curtes. Clausulado.

CLAUSULETA. f. dim. ClausuHlla.

CLAUSURA, f. Ais convenís de frares és el recinte
ont no hi poden entrar dones, y ais de monjes aquell
en que no hi poden entrar ni homes ni dones Clau-
sura. II L' obligació de les persones relHgioses de no
eixir de son lloch y la proibició de poguer'hi entrar.
Clausura. II Lloch de retiro. Encierro, encerramiento.

CLAVA, f. Qarrot acavat ab una porra plena de
claus o altres coses pera ajuda. Aixís s' anomena la
porra d' Hércules. Clava.

Secció del claustre dsl raonastir de Poblet

caas separats de 1' observancia, havent'nhi encara
actualment a Italia. Claustral. || Lo que pertany al

claustre y ais indi-
viduos que hi viuen.
Claustral.

CLAUSTRALI-
TELA. adj. Se diu
de les aranyes que
teixeixen la tara-
nyina en forma de
celdes ováis. Claus-
tralitela.

CLAUSTRE, m.
Claustro.

CLAUSTRE, m.
Galería que volta'i
pati principal d'al-
gUna iglesia o con-
Planol del claustre de la seu vent. Claustro. || A
de Lleida les universitats, la

junta que 's com-
pon del rector, catedrátichs, doctors y mestres.
Claustro

CLAVAGUERA. f. Conducte subterrani de bruticia
y aigües corrompudes. Albañal, albañar, cloaca,

Clavaguera

alcantarilla, caño. || El forat que hi há a les parets
deis horts pera que hi passi 1' aigua quan plou. Cla-
vijera.

CLAVAGUERA MESTRA. La principal. Cloaca madre.

CLAVAOUERÓ. ni. El que surt de les cases y se
junta ab la clavaguera mestra. Atarjea, atajía.

400

CLA

CLA

CLAVAMENT. lu. La acció de clavar alguna cosa.
Enclavación.

CLAVAR. V. a. Ficar un clau diiis d' un eos sólit.
Clavar. || Introduir alguna cosa puiixaguda dins al-
tra, cóm una águila a la roba. Hincar, clavar, il Fam.
Pegar, cóni: clavar una bofetada. Encajar. || Met. En-
ganyar. Engañar. || Rependre a algú. Reprender.

CLAVARL.'V A TOTHÓM. fr. Met. No perdonarla a nin-
gii. No ahorrarse con nadie, ni con su padre; no perdo-
nar á Cristo.

CLAVARI. ni. Qui té a son poder la clau d' algún
lloch de confiansa. Clavero. || MAJORDÓM. || Empleo
de clavari. Clavería.

CLAVARSE. V. r. Fam. Menjarse o beure 's alguna
cosa. Zamparse. II Posarse a fer alguna cosa, cóm:
clavarse á correr, a riure. Echarse á correr, á reir.

CLAVASSÓ. m. El conjunt de claus. Clavazón.

CLAVAT. Expr. fam. Just, cabal, exacte, aixó nie-
teix Clavado, clavadito. || Blas. Collaret y ferradu-
res que teñen els claus de diferent color qu' aqueixes
peces.

CLAVE, ni. Instrunient de música, ab cordes de
filferro y tecles cóm el piano. Clave, clavicordio.

CLAVÉ (Joseph Anselm). Biog. El inúsich-poeta
liles popular de Catalunya, sobressurtint en el geiire
descriptiu de color local. Va néixer a Barcelona 1 any
1824, niorint'lii 1' any 1874. Va fundar les societats
coráis de la nostra térra, ab elenients de la classe
travalladora, de la que ell procedía. En 1845 funda
la societat Aurora y en 1850 la Euterpe, avui subsis-
lent. Tantes ne va organisar que va despertar d' un
cap a r altre de Catalunya 1' amor al caiit. En 1861
hi havía vuitaiita cinch societats coráis. Qiiatre grans
festivals donats a Barcelona, de mil y dos mil can-
tors y de dos y trescents niúsichs, constitniren nota-
bles aconteixeinents ais que s' hi interessava tot el
nostre país, entre 'Is anys 1860 y 1862, Per aquells
temps va anar ab els seus coros a Saragosa y a Ma-
drit despertant'hi gran entussiasme. Va compondré
lletra y música, en castellá y en cátala. La esponta-
neitat, la bellesa y el pié carácter de:s nostres sen-
tinients brollen de les notes cóm deis mots que va
rima en Clavé abans de deixondirse '1 inodern esperit
catalanescli. Les flors de Maig, Les nines del Ter, La
Verema, Els pescadors. Los xiquets de Valls, La Ma-
quinista y altres, son obres capdals que viuen tras-
passant les modes, y totes les generacións les troven
frescals y complertes. De La verema, digué en Caste-
lar que la seua música era digna deis versos de Virgi-
lius. En Clavé 's va dedicar també al periodisme, cóm
artista, fundant El Metrónomo y cóm a polítich La
Vanguardia. Esniersá forsa d' activitat en les bregues
deis partits, afiliat al repiiblicá-federal entre quins
prohoms va figurar. En 1873 era diputat a Corts. Va
ésser prcsident de la Diputació barcelonina y gover-
iiador civil de Castelló de la Plana, ont va escriurer
la seua derrera composició, Goig y planys. Entre 1850
y 1868 havía estat pres a la torre de la Ciutadela,
confinat a les Balears y expatriat a Lió. Pássan de
cent les senes obres, tres d' elles teatrals (1851-1858)
y dues musicals polítiques. La Mar-
sellesa, en cátala, y La Revolución.
Per siiscripció pública se li cons-
truí en 1876 una sepultura monu-
mental y en 1888 el monument con-
nienioratiu alsat a Barcelona en la
Rambla de Catalunya. (Vegis lámina
sola de retratos, Lletra C.)

— Y ROQUE (PELEGRl). Biog. Artis-
ta inteligentíssim, nat a Barcelona
r any 1811 y mort a la nieteixa ciu-
tat r any 1880. Quant era petit va
estudiar música, empró atret per
la pintura va cursar a Llotja; ais
diset anys feia Ms retratos deis seus pares y comen-
sava a treu e profit deis seus travalls. En 1834 va

Brot (ie claveil

Pelegii Clavé y
Roque

guanyar, per oposició, una pensió a Roma per cinch
anys. De 1835 a 1836 va pintar El somni d' Elias y
en 1839 la Parábola del Samariíá, mólt celebrats a
Italia y que figuren are a Llotja, cóm també unes
academies correctissimes fetes ab negre y clarió. A
Madrit en 1846 exposá un quadro d' historia niólt ce-
lebrat. Mes tart, quan se reorgaiiisá la Academia de
Sant Carlos, a Méxich, obtingué la plassa de director
de Pintura, en oposicions fetes a 1' Aca(.!eniia de Sant
Lluch de Roma. A Méxich pinta la cúpula de la Pro-
fessa, els quadros El amor filial y La Sibila, ademes
de bon número de retratos, presentats en la Exposi-
ció feta en 18-18 per la Academia mexicana. Després
de vint anys de regentar brillantment aquella cátedra
de Alé.xicli retorna a Barcelona en 1865, havent figu-
rat pocli en sos derrers quinze anys.

CLAVELAR. v. a. y 'Is seus deriváis. Ant. Clavar.

CLAVELL. m.
Bot. La flor del
claveller. Cla-
vel. II Poncella
d' un arbre cié
Assia, niólt seni-
blant al llorer;
té la figura d'un
clau petit, rodó,
ab quatre pun-
tes a la cabola,
de color pardo,
d'olor aroniáticli
y agradable y de
gust un poch pi-
cant. S e r V e i X
cóm medicina y
cóm especia pe-
ra 'Is platillos.
Clavo, clavillo.

II El claveil que s' ha conservat dos anys al arbre.
Madreclavo.

CLAVELL D' AQOST. Tapeta.

CLAVELL D' ASE. NIELLA DEL BLAT.

CLAVELL D' INDIES. Flor, la planta de la qual, dita
en castellá Otoña, és de cosa d' un nietre d' alsaria^
mólt ramosa y plena de nusos. Clavel de Indias, da-
velón.

CLAVELL DE MAR: MADRÉPORA.

CLAVELL DE MORO. Flor, la planta de la qual puja
uns tres peus, y forma mólts rams que acaven ab la
flor matisada de groch y de morat obscur. Clavel de
moro ó morisco.

CLAVELL DE PASTOR. Clavel silvestre.

CLAVELL DE POM O DEL AMOR. Mena de clavellina
que fá poms de clavellets ab els cálcers rodejats de
moltes fulletes llargues y estretes en forma de bar-
bes. Minutisa, manutisa.

CLAVELL DE SANT ISIDRO Y DE POM. Planta. Clavel
de ramillete.

CLAVELL DE LA XINA. Flor ab cinch fulles, blanquea
per la part de sota y mes o menys enceses y purpu-
rees per la de demunt, y '1 tot, encara que petit,
mol hermós. Clavel de la China. •

CLAVELL AlORESCH O MORISCO. Tageta.

CLAVELLAR. m. Lloch plantat de clavells.

CLAVELLÁS. m. aum. Clavelón.

CLAVELLES. Geog. Quadra del ternie de Manlleu,
prov. de Barcelona.

CLAVELLER. m. Bot. Planta perenne de la fam. de
les cariofilácees, que 's multiplica per esqueix y fá
els clavells. Clavel. |l L' arbre que fá Ms clavells de
especia y creix fins a 1' altura d' uns vuit metres. Gi-
roflé.

CLAVELLER D' ÁFRICA. Bot. Planta que té una arrel
de la que ixen distintes cames d' uns trenta centime-
tres de Uarch, cubertes, aixis cóm també les fulles,
de pels aspres, y les flors en forma d' espiga, venne-
Ues y semblantes a les de la viola. Alboquerón.

CLA

CLE

401

CLAVELLET. ni. diiii. Clavelillo ó clavelito.

CLAVELLETS. f. Bot. Clavel dentado.

CLAVELLINA, f. Bot. Planta de la fam. de les ca-
riofilácees de fiilles Margues, estretes, punxagudes,
de color vert fort; la flor de diferents colors y d' olor
agradable mólt seniblanta a la del claveller pero mes
petita. Clavellina. |1 Ter. VlOLiiR DOBLE. || Entre cons-
tructors de naus la figura que fá la rebladura deis
perns sobre 1' anella. Clavellina.

CLAVELLINA DE MORT. Bot. GOJATS.

CLAVELLINADA. f. Abundor de clavells ó de cia-
velllnes. Multitud de claveles.

CLAVELLS. m. pl. Les flors del claveller que s'usen
cóni especia. Clavos.

CLAVER. m. CLAUER.

CLAVER (Sant Pere). Biog. Vegis pere claver
(Sant).

CLAVERA, f. Forat o motilo pera formar la cabota
deis claus. Clavero, clavera. Il Eina de cerraller pera
reblar els claus. Clavera. 1| Entre calderers eina de
ferro ab la que fan els claus d' arám pera adobar les
calderes. Embutidera. |1 El forat oiit s'introduheixel
ciau quedant'hi encastada la cabota. Clavera.

clavera de PONT. Entre clavetaires pega de ferro
quadrada, de quatre a cinch pams y ab varis forats
pera fer les cabotes ais claus grossos, y ab un petge
punxagut a cada cap pera clavarla a una fusta en-
castada a térra. Clavera de puente.

CLAVERES. f. pl. Aparells pera fer claus.

CLAVERÍA. f. La dignitat de claver. Claveria.

CLAVEROL. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. d' Uigell, part. jud. de Tremp; és a la vora del
Noguera Pallares?! y té 467 hab.

CLAVETA, f. Ter. dim. CLAUETA. || f. pl. Peces
que serveixen pera ficar les politjes y rodes al punt
del eix que sigui necessari, fent una entalla en aqües-
tes y un'altra a 1' arbre. Clavetas. || f. Pega de ferro
o cer, xica contraplana y cap y ampie que posada en
una entalla o un encast, serveix pera reteñir alguna
altra pega de manera que pugui despendres quan
convinga. || Pega de ferro en forma de tascó que 's
coloca en els entalls pera fixar la roda al arbre.

CLAVETAIRE. ni. Qui té per ofici fer claus. Cha-
pucero, clavetero.

CLAVETEJAR. v. a. Guarnir de claus. Clavetear.

CLAVETEJAT, DA. p. p. Claveteado.

CLAVETER. m. n. p. CLAVETAIRE.

CLAVIA. Pega de ferro que atravessa 1' extrém del
fusell deis carruatges pera que no fugi la roda. Pezo-
nera II Un cilindre ab cabota ab rosca a 1' altre ex-
tremitat per ont corre la pega dita femella; serveix
pera subgectar ferros o fustes.

CLAVIARPA. f. Instrument niúsich del género del
harpa, ab cordes de budell verticals que 's feien to-
car per medi de tecles. Claviarpa.

CLAVICÉMBALO, m. CLAVICORDL || Instrument
niúsich de cordes de filferro, que 's toca per medi de
tecles cóm el piano. Clavicémbalo.

CLAVICILINDRO. m. Instrument miísich ab tecles,
de la forma d' un clave, quin só 's produía peí refrech
d' un cilindre de vidre. Clavicllindro.

CLAVICITERI. m. Mus. Mena d' harpa ab cordes
de budell verticals. Claviciterio.

CLAVICORDI. m. Mus. Instrument de cordes de
filf rro y tecles. Clavicordio.

CLAVICORN. m. Instrument músich de llautó y de
vent setnblant al cometí y de les dimensións del fi-
gle; consta de tres pistóns y acá va ab una gran cam-
pana cónica de mólta obertura. Clavicorno.

CLAVÍCULA, f. Med. Cada un deis dos ossos del
eos huma, que ixen de les espatlles y clouen el pit
per la part de dalt Clavícula.

IJIC. CAT. — T. I. — 51.

CLAVICULAR, adj. Met. S' aplica ais muscles de
les clavicules. Clavicular.

CLAVICULAT, DA. adj. Al blasó és la pega que
sembla forrada, de modo que se 'n veu un'altra pél
niitj d' ella. Claviculado.

CLAVIESTERNAL. adj. Pertanyent o relatiu a la
clavícula y a la post del pit. Claviesternal.

CLAVIFOLIAT, DA. adj. De fulles daviformes.
Clavifoliado.

CLAVIFORME. adj. Que té forma de clau. Clavi-
forme.

CLAVIGER. m. Ant. PORTER.

CLAVIHUMERAL. adj. Nóni d' un deis muscles
del brag de la granóla. Clavihumeral.

CLAVILLA. f. Pega de fusta o de ferro en forma de
clau, qu' entra per un forat pera assegurar alguna
cosa. Clavija, espiga, tarugo. || Trocet de ferro o
de fusta pulit pera assegurar les cordes de la guita-
rra y d' altres Instruments setnblants. Clavija. || Ais
penjarrobes la pega acavada en forma de botó ont
s' hi penja la roba. Bolillo. || Náat. TIMÓ. || Pega de
fusta a mitj escaire, ab una civella de fusta que ser-
veix pera lligar els bous a la Uansa de la carreta.
Clavija. II Ais cotxes el ferro que 's posa a un deis
tres forats de la llansa pera que no s' escapin les bo-
lees. Clavija. II Náiit. Trog rodó de ferro o de fusta,
que passat per un forat deis clavillers, serveix pera
amarrar o pendre volta ais caps. Cabilla. || Cada un
deis caixals o peces de fusta en forma de tascó, en-
caixades de ferm y exteriorment a la circumíerencia
de la roda del timó a punt corresponent al cap de
cada hu deis seus raigs. Cabilla || f. Pega xica de
fusta y cilindrica que serveix per unir altres peces
entre si. || Peces tornejades ab un cap aiuple y plá
que teñen algúns instruments cóm el violí y la gui-
tarra, pera tivar les cordes. jj Bloch de fusta tornejada
posat en forma horitzontal, ont els tintorers extreuen
el fil en troca.

APRETAR A ALGIJ LES CLAVILLES. Loc. met. PosarlO
en algún compromís mólt fort ab algún discurs o ar-
gument. Apretar á alguno las clavijas.

CLAVAR o ASSEGURAR AB CLAVILLES. fr. Ndut. En-
cabillar, cabalar.

NO HI HÁ PITJOR CLAVILLA QUE LA DE LA METEI.XA
FUSTA. Ref. Expressa que 1' enemich mes dolent és
el qui es estat amich, o es del meteix ofici o profes-
sió. A^o hay peor cuña ó astilla que la del mismo palo.

CLAVILLAR. v. a. Apuntar alguna cosa ab clavi-
lles. Enclavijar. 1| Posar clavilles a la guitarra o a
un altre instrument seniblant. Enclavijar.

CLAVILLASSA. f. aum. Ant. Cabillón.

CLAVILLAT, DA. p. p. Enclavijado.

CLAVILLER. m. Núut. Taulonet pié de forats per
ont passen les clavilles pera amarrar els caps. Cabi-
Uero. II Qui fá clavilles pera les.naus. Cabulero. ||
.Ant. TURMELL.

CLAVILLERÍA. f. Náut. Conjunt de clavilles. Ca-
billería.

CLAVILLOT. m. Ndut. Clavilla.

CLAVIORGA. m. Instrument músich ab cordes cóm
el clave y flautes cóm 1' orgue. Claviórgano.

CLAVÓ, m. CLAVASSÓ.

CLEDA. f. Tanca al enlorn d' un camp o d' una
heretat qualsevulla. Cerca. || Ter. Enreixat de porta
o finestra. Verja.

CLEDOMANCIA. f. Endevinació per medi de les
claus y de les páranles. Cledomancia.

CLEMENCIA, f. Virtut que modera '1 rigor de la
justicia. Clemencia. || Pietat, misericordia, compas-
sió. Clemencia. || f. Nóm de dona. Clemencia.

CLEMENT. adj. Qui té clemencia. Clemente.

CLEMENTINA. adj. Qualsevulla de les constitu-
cións de la colecció del dret canónich dit Clementi-

402

CLI

CL!

nes. Clementina. ll f. pl. Part del dret canónicli
composta de les constitucióiis del papa Cliiiient V y
deis cáiions dc\ concili de Viena, publicáis peí papa
Joan XXíI en 1317. Clementinas.

CLEMENTISSIM, A. adj. s. Clementísimo.

CLEMENTÍSSIMAMENT. adv. iii. sup. Clementí-
simamente.

CLEMENTMENT. adv. ni. Misericordiosament. Cle-
mentemente.

CLENCA. ni. 1er. La persona débil o de poca sa-
lut. Enfermizo, débil.

CLENXA. f. La ratlla o partió del cabell. Crencha,
carrera.

CLENXADOR. ni. Anl. L' águila pera partiréis ca-
bells. Partidor.

CLENXAR. V. a. Fer la cleii.xa del cabell. Partir
la raya.

CLENXINARSE. v. r. Ferse la clenxa. Partirse la
raya del cabello.

CLEPSA. f. Fam. La closca del cap. Cascos. || u.
Fam. CAP.

CLEPSIDRA, f. Rellotge d'aigua de que se servíen
els antichs pera amidar el teinps; era niólt inexacte.
Se colocava devant del orador a qui 's concedíen
una, dues, o tres hores sesóns el discurs. Clep-
sidra.

CLEPSINA. f. Erpet. .Mena de saní;onera mes pe-
tita que les coiiiunes, d' un color pardo obscur, sense
clapes y ab una sola ratlla longitudinal y groga a la
esquena. Clepsina.

CLERCH. 1)1. Anl. clergue.

CLERECÍA, f. Conjunt de persones ecclesiástiques
que formen el clero. Clerecía. || El nombre d' eccle-
siásticlis qu' assisteixen a alguna funció d' iglesia.
Clerecía. || La tonsura o privilegi del clergue. Cleri-
cato.

CLERGÁS. w. aum. Clerigazo.

CLERGUE. m. Qui mitjansaut les ordres nienors o
iiiajors está destinat al servei del altar y del cult
(livi. Clérigo. II El tonsurat. Coronado, I Ant. SABI.

CLERGUET. m. dim. Cleriguillo.

CLERICAL, adj. Lo que pertany al clero, cóni: há-
bil, estat, etc. Clerical.

CLERIC.ALMENT. adv. m. De la manera que co-
rrespón al estat clerical. Clericalmente.

CLERICAT. m. L' estat de clergue. Clericato, cle-
ricatura.

CLERICATURA, f. L' estat clerical. Clericatura.

CLERICIA o CLERIGIA. f. Clericia.

CLÉRIGUE. m. CLERGUE.

CLERIGUECH DE CÁNCER (Martí). Biog. Bisbe de
Osea. Es autor de un mannscrit existent a la Reial
Biblioteca, titolat: Discurso de las leyes, privilegios y
libertades del reino de Aragón en forma de cuestiones
escolásticas.

CLERO, ni. Conjunt d' ecclesiástichs. Clero. || CLE-
RECÍA, 2.

CLERO REGULAR. Qui fá 'Is vots solemnes de pobre-
sa, obediencia y castedat. Clero regular.

CLERO SECULAR. Qui no fá 'Is vots solemnes. Clero
secular.

CLEROMANCIA. f. Endevinació per niedi deis
daus. Cleromancia.

CLET. n. p. Cleto.

CLETA. L y

CLETXA. f. ESCLETXA.

CLETXADA. f. Blas. La rodonesa deis claus de la
eren, Clechada.

CLIC-CLAC. ui. Mimologisme del so del fuet o del
espetech d' un eos sonor al trencarse. Clic-clac.

CLIDOMANCIA. f. Eudevinació supersticiosa per
medi de les claus. Clidomancia.

CLIENT, m. Qui está baix la protecció y tutela de
algú. Cliente.

CLIENTELA, f. La protecció y amparo d' algún
poderos. Tutela, clientela. || El conjunt de clients.
Clientela.

CLIENTET. ni. dim. Clientículo.

CLIMA, m. Espai de térra compres entre dos para-
lelos de 1' equinoccial Clima. || Temperanient parti-
cular de cada país. Clima, cíelo.

BON CLIMA. El qu' és sá. Clima bueno.

MUDAR DE CLLWA. fr. Que 's diu qnan algú s' ha po-
sat malait a algún lloch y se 'n va a un altre pera
veure si lii trova millora. Mudar de aires, de clima, de
atmósfera.

CLIMATÉRICH, CA. adj. Dit del any que supers-
ticiosament se creu que és funest, per concórre'hi
certs números de set en set. Climatérico. || L' any 63
entre 'Is egipcis. Climatérico.

ESTAR CLIMATÉRICH. fr. Fam. Trovarse de mal hu-
mor, no rebre bé lo que 's diu. Estar climatérico.

CLIMATOLOGÍA, f. Ciencia deis dimes y llurs fe-
nómenos. Climatología.

CLIMATOLÓGICH, CA. adj. Lo que pertany o és
rclatiu a la climatología o a les condicións propies
de cada país. Ciimatológico.

CLIMATURA, f. Influencia, qualitats y reunió de
circunstancies relatives a cada clima. Climatura.

CLÍMAX. ni. Retór. Figura pera establir la grada-
ció d' un discurs, elevantlo o baixantlo segóns con-
vingui y cóm per graus. Climax.

CLIMENT. m. Nóni d' home. Clemente.

CLIMENT (Joseph). Biog. Bisbe de Barcelona, es-
criptor notable; un deis homes mes distingits de son
temps. Nasqué a Castelló de la Plana en 1706 y morí
en la meteixa en 1775. Fou un deis millors oradors
del sigle. Canonge magistral de Valencia en 1748.
En 1766 r elegiren bisbe de Barcelona, ont sa fama
encare es duradora. Funda deu escoles tranques, de
prinieres lletres, (1767): restaura el paiau bisbal; feu
construir un cementir, y va corretgir al clero. Des-
prés de nou anys el trasladaren a Málaga; mes ell va
preferí retirarse a Castelló, tenint la salut delicada.

— V CAVEDO (MANEL). Biog. Pianista y compositor
valencia notable. Nat a Gandía el cap d'any del 1810.

CLIN. ni. Crin. || El conjunt de pels llarchs que te-
ñen algúiis animáis deniunt del coll; comuntnient se
usa en plural. || Conjunt de peí que serveix pera fer
coixíns. Crin, pelote.

CLÍNICA, f. Part de la medicina qu' ensenya de
visitar els malalts y ordenar els reméis péls séus
mals. Clínica. II Llocli deis hospitals destinat pera
la práctica d' aquesta part de la medicina. Clínica.

CLÍNICH. in. Metge dedicat a la observancia de la
nialaltia deis que guarden Hit. Clínico. H leol. Nóm
que 's donava ais que rebien el baptisme al Hit en
la sena derrera malaltía. Clínico.

CLINOYDÉ. m. Anal. En forma de Hit. Clinoide.

CLÍPER, adj. Náut. Nom anglés que 's va intro-
tluint entre nosaltres y significa lleuger, veler. Clíper.

CLISÓMETRE. m. Cir. Instrument pera amidar la
inclinació de la pelvis y determinar la relació del
eix d' aquesta cavitat ab la del eos. Clisómetro.

CLISOMETRÍA. f. Cir. Art d' amidar la inclinació
de la pelvis. Clísometría.

CLÍTORIS. m. Cos carnós y eréctil que sobressurt
a la part mes alta de la vulva. Clítorls.

CLIVELL m. Obertura llarga y estreta cóm la de
les figues. Grieta.

CLIVELLA. f. CLIVILLA.

CLIVELLARSE. v. r. CLIVILLARSE.

CLO

CLO

403

CLIVILLA. f. ESCLETXA. II La de la térra y del cu-
tis. Grieta. || La obertura seiise cíosta que 's fá al
pá al courel al forn. Regaño. || f. El trog de fusta ro-
dó o quadrat y cónich pera fixar les nietxes d' una
montura. || Petita pega que serveix pera evitar que
un ferro ajustat a un altre s' escorri.

CLIVILLA DE FER MANS. {. La pega de fusta forta,
fina y tornejada, fixa a una part ferma, que serveix
pera retorcer les troques.

CLIVILLAR. V. a. Estrellar, esberlar. Rajar, hen-
der.

CLIVILLARSE. v. r. Obrirse, partirse. Resque-
brarse, resquebrajarse.

CLIVILLAT, DA. p. p. Resquebrajado.

CLIVILLÉS (Ras de). Orog. Plá que hi há dait d2
la serra de la Magdalena, al peu de Puigsacabra,
prov. de Girona.

CLIXÉ. m. Planxa de nietall a la que hi há estereo-
tipada una plana de carácters movibles de ¡mpremp-
ta o un gravat, poguent imprimirse y conservarse
pera altres edicións. Clisé. || El vidre en que queda
impresa 1' imatge fotográfica. Clisé.

CLO. ni. El so que fá la veu de la gallina Iloca.
També s' aplica a les donzelles casadores. Cío.

CLOCA. f. LLOCA.

CLOCA (ÑAS DE). Expressió equivaUnt a ñas de
campana.

CLOCALOU. Geog. Caseriu del terme de Sant An-
dreu de Socarráis, prov. de Giiona.

CLOCAR. V. n. CLOQUEJAR.

CLOCH, CLOCH. m. La veu de la gallina Iloca.
Cío, cío. II Lo que fá I' ampolla de coll estret. Cío,
cío.

CLOCHPIU. adj. Met. fam. S' aplica al home débil
y de poca salut. Clueco.

CLOÉNDA. f. El fi o acabament d' alguna cosa.
Conclusión, remate.

CLOENT. p. Del verb CLOURE.

CLOFIA. f y

CLOFOLLA. f. ESCLOFOLLA.

CLOGUT, DA. p. p. Ant. ClOS.

CLOÍR. v. a Ant. CLOURE.

CLONARD (Comte de). Biog. Vegis SOTO.

CLÓNICH, CA. adj. Se diu deis moviments convul-
sius y espasmódichs quan son irregulars y mólt fre-
quents. Clónico.

CLÓNODES. m. Páranla grega usada pera desig-
nar estat particular del póls, en quin se perbibeix
quelcóm de convulsiu y desigual. Clónodes.

CLOP. m. Bot. POLL, POLLANCRE.

CLOQUEIG. m. La acció de cloquejar. Cloqueo.

CLOQUEJADOR, A. m. y f. Qui cloqueja. S' aplica
al aucell que cóva. Cloqueador.

CLOQUEJAR. V. n. Fer la Iloca cloch, cloch. Clo-
quear, clocar.

CLOQUER. m. Anl. CAMPANAR.

CLOQUERA, f. L' estat de la Iloca. Cloquera.

CLORAL. m. Producte de la reacció del cloro pur
en gran excés sobre 1' alcofoll. Cloral.

CLORAT. m. Quiñi. Sal formada per la combina-
ció del ácit clórich ab una base. Clorato.

CLORÁXILA. f. Quim. Producte de color groguencli
que s' obté fent arrivar una corrent de cloro a una
disolució de clorisatina. Cloráxila.

CLORHÍDRAT. m. Qiiím. Sal produida per la com-
binació del ácit clorhídrich ab una base. Clorhi-
drato.

CLORHÍDRICH. m. Qiiím. Compost de cloro e hi-
drógeno. Clorhídrico.

CLORINDINA. f. Quim. Cos pulverulent, de color

de viola que s' obté tractant la clorisálida peí foch.
Clorindina.

CLORISATIDA. f. Quim. Cos blandí, polsós que 's
descomposa per la acció del calor en clorisatina y en
clorindina. Clorisátido.

CLORISATINA. f. Qu//;). Producte groguench cres-
tallí, a la temperatura de 100 graiis se sublima y 's
descompon en parts. Clorisa.lna.

CLÓRIT. m. Quim. Combinado del cloro ab els
cossos que son menys electrenegatius qu' ell. Clóri-
do. II Género de sais formades per la conibinació del
ácit cloros ab les bases salificables. Clorito.

CLORITA. f. Miner. Silicat aluminós , hidratat,
quina base son la magnesia y '1 protóxit de ferro.
Clorita.

CLORO, m. Quim. Cos simple que 's trova a la na-
turalesa coiiibinat ab altres cossos. En estat de gas
es d' un grodi verdós, de gust astringent y olor sofo-
caiit; a I' estat líquit es descompost pél calor y la
lluní, y 's transforma en ácit hidroclórich per la seua
combinado ab 1' hidrógeno de 1' aigua. Cloro, ácido
muriático, ácido muriático ozigenado, deflogisti-
cado.

CLORO ANTIMONIAL, m. Quim. Nóiii que preñen les
combinacióiis del clorur antimónich ab els dorus de
altres metalls mes electrepositius qu' ell. Cloro anti-
monial.

CLOROFACITA. f. Miner. Una de les Ierres verdes
que 's troven ais basalts y altres roques amigdala-
ries. Clorofacita.

CLORÓFANO, A. adj. Bot. Que 's grocli o verdós o
que té tendencia a pérdrer aquets colors. Clorófano.

CLOROFORMO, m. Quim. Substancia liquida, in-
colora, oliosa, aromática que s' obté tractant I' alco-
foll pels clorurs d' óxits. S' emplea en medicina pera
fer insensibles ais malalls a qui s' lian de fer opera-
cións niés o menys cruentes. Cloroformo.

CLOROFOSFÓRICH, CA. adj. Quim. Calificació
deis cossos compostos de cloro y fósforo, que 's di-
ferencien entre si en que la segona expressa major
quantitat de fósforo que la primera. Clorofosfórico.

CLOROGASTRE, A. adj. Se diu deis animáis que
teñen 1' abdomen vert o groch. Clorogastro.

CLORÓMETRE. m. Aparell destinat a valuar la
quantitat de cloro combinat ab 1' aigua o ab una
base. Clorómetro.

CLORONAFTALASSA. m. Quim. Compost de naf-
talina y de certa quantitat de cloro, que substitueix
a una part equivalent d' hidrógeno. Cloronaftalasa.

CLORÓPTER, A. adj. Ictiol. D' ales nadadores o
elitres verts. Cloróptero.

CLOROSPINELLA. f. Miner. Varietat verda del alu-
iiiinat de magnesia, en la que '1 peróxit de ferro y la
aUimina's constitueixen cóm isomorfis. Clorospinela.

CLOROSULFUR. m. Quim. Combinació d' un clo-
rur ab un sulfur. Clorosulfuro.

CLOROXALAT. m. Quim. Sal produida per la com-
binado del ácit cloroxálich ab una base salificable.
Cloroxalato.

CLORUR, A. adj. Calificació deis oeixos que leñen
1' aleta capdal verda. Cloruro. || Quim. Combinació
del cloro ab un metall o ab algún deis nieta'oides.
Cloruro.

CLORUR DE CALS. Cos sólit, blanch groguench,
gromullut, d' olor fort de cloro, de gust acre y desa-
gradable; soluble en part al aigua, que separa la cals
y deslrueix els colors deis vegetáis. Serveix pera
desinfectar y pera blanquejar el paper y les teles.
Cloruro de cal, oximuriato de cal, polvos de Tennant,
muriato sobreoxigenado de cal.

CLORUR D' OR Y SOSA: MURIAT D' OR Y SOSA.

CLORUR DE SOSA LiQUlT. És un líquit comunment
sense color, suáu al tacte, d' olor de cloro y de gust
cognt y salat. Cloruro de sosa, licor de Zabarraque.

404

CLO

COA

CLOS. ni. Lloch circuit de paret o d' altra tanca.
Cercado, cerrado. || Lloch circuit de ferro, fusta, etc.
Ceto varaceta ó varaceto. || Lo que 's fá de caiiyes
ais jardíiis. Arrieta. arriate, cañaL || Lloch circuit
de banchs o altres coses, ont s' h¡ fá una funció pú-
blica. Coso. II Circuit de plantes, mates, etc. Rapa-
jo. il Lo que serveix pera festes. Tela. || Lloch pera
fer'hi correr cavalls. Hipódromo. I] El petit. Cerqui-
to. II p. p. Cerrado. || Ant. CONClós.

CLOSA. f. 7er. Cráter.

CLOSCA. f. La pell dura d' algunes fruites, arbres,
etc. Cascara, corteza. |í L' esclofolla de les anietlles,
nous, etc. Cascara. |! La del peix, coni: la de la tortu-
ga, la llagosla, etc. Concha. 1| La del ou. Cascara,
cascarón. || La del cap. Casco, cráneo. || La del ge-
noU. CASSOLETA || La de 1' ostra. Desbulla. || La deis
testaceus. Valva.

ENCARA NO HA EIXIT DE LA CLOSCA DEL OU, QUE TOT
HO PORTA EN RENÓU. Ref. Contra Ms nois o jovens
que tenint poca experiencia de les coses, volen sem-
blar lio:nes fels. Aun no ha salido del cascarón, y ya
tiene presunción.

CUBERT DE CLOSCA. D¡t del animal. Conchudo, con-
chado.

LO QUE TÉ DUES CLOSQUES O PETXINES. Bivalvo.
■ LO QUE TÉ LA CLOSCA GRAN Y GR0S3A. Cascarudo.

SENSE CLOSCA. ni. adv. Met. A niitj fer, sense tin-
dre la derrera má o perfecció. En fárfara.

CLOSCASSA. f. aum. Cascara grande.

CLOSQUERA. L Ant. Lloch deis barcos destinat a
posar'hi bescuit o galeta. Bizcochera.

CLOSQUETA. f. dini. Cascarilla, cascarita.

CLOT. ni. Concavitat que 's íá a algunes superfi-
cies. Hoyo, hoya. || Fossa o sepultura. Hoya, sepul-
tura. II Lo que 's fá pera plantar'hi arbres. Gavia. ||
Els sots o tolls que 's fá quan plou. Charco. Ii El que
se fá al peu de les plantes o arbres pera deturar el
aigua. Socavo. || El que fá algún animal quan rasca.
Freza. || El que fan els niinyóns pera jugar. Bache. ||
El que fan els carruatges y cavalleríes ais carrers y
camíns. Bache. || A les mines. Ornacho. || A la pedrn
picada. Saltadura.
FER CLOTS. fr. Ahoyar.

PLE DE CLOTS. Hoyoso.
TIRAR AL CLOT. fr. Met. fam. MA-
TAR, i! ENTERRAR.

CLOT. Geog. Barriada de Sant
Marti de Provensals, prov. de Bar-
celona, avui agregat a la ciutat de
aquest ncm. || — (COMA DEL). Orog.
Llonia de la vora esquerra de la
Valí de Nuria, a llevant y al me-
teix peu del santuari, prov. de Girona.

CLOT DEL BARRANCH. Geog. Caseriu del dist.
munpal. de la Abella de la Gótica, prov. de Lleida.

CLOT DEL MORO. Geog. En la conca del Llobre-
gat, part demunt de La Pobla.

CLOTADA. f. L' espai de terreno fondo. Hondo-
nada. II La qu' está entre dues niontanyes. Cañada.
CLOTAR. v. a. Agrie. Fer colgats. Acodar, cer-
char.

CLOTARELL. m. Ter. Clotada petita. Hoyadita.
CLOTET. m. dim. Hoyuelo.

CLOTO (Estany). Hidrog. Un deis estanys del cim
de Colomés, que lé forma circolar y una illa en son
centre.

CLOTXES DEL PUIGMAL. Hidrog. Rieral queneix
al peu de Puigmal y desaigua a la vora esquerra de
la riera de Caralps, prov. de Girona, després de ha-
ver barrejat les seues aigües ab les de la riera de
Setfonts.

CLOTXETA. f. Joch de nois que consisteix en tirar
cada hu un quarto al clotet que teñen fet a térra, y
aquell que '1 fá anar dins o mes prop guanya la má

Segell del Clot

o coniensa a jugar, fent ficar quartos dins ab 1' ungía
del dit polzer, y aixís'n guanya tants cóm n' hi fica.
Boche, uñate, uñeta. ll Se 'n diu també clotxa de
aquest joch. Hoyuelo.

CLOTXETES, m. pl. Certes peces del teler de mit-
jes. Clochetes.

CLOURE. V. a. Tancar, posar algún estorb que ini-
pideixi entrar a algún lloch. Cercar, ceñir, rodear,
cerrar, circuir. || Ant CONCLOURE. || Posar les dents
les cavalcadures. Cerrar. || Plegar y posar hostia a
alguna carta o altre paper pera que no 's pugui lle-
gir. Cerrar.

CLOURE AL MiTj. fr. Tindre rodejat a algú pera que
no s' escapi. Entrecoger, cerrar.

CLOURE la cláusula, fr. Acavar el período o la
rao. Clausular.

CLOURE'S. v. r. Tancarse una cosa per sí meteixa
o per altre medi. Cerrarse. || Parlant de llagues. Ci-
catrizarse. II Acavar de ferse fosch. Anochecerse.

CLOVAR. V. a. ENFE1XAR, FEIXAR.

CLOVELLA. f. ESCLOFOLLA.

CLOXA. f. Ant. Roba de vestir llarga que aplegava
fins a térra. Vesta, túnica.

CLUA. Geog. Poblet del dist. munpal. de Baldoma,
prov. de LleiJa. i| — (l.^). Poblet del dist. munpal. de
Basella, prov. de Lleida. || — (de la CONCA). Poblet
del dist. munpal- de Alsamora, prov. de Lleida.

CLUB. m. Junta o societat política, o de sport.
Club. II Societat ont se tracten els assumptes públichs.
Club. II Per extensió se diu de tota associació que
professa opinións exaltades y violentes. Club. il Nóm
de certes societats excursionistes extrangeres pera
estudiar la topografía, les arts y les ciencies. Club.

CLUBISTA, m. Membre d' un club. Clubista.

CLUCA. f. Bot. ter. cunillets.

CLUCH. adj. Tancat; s' aplica ais ulls. Cerrado ó
ciego. II pl. S'aplica ais ulls poch oberts. Cegarritas,
cegato.

A ULLS CLUCHS. fr. A OJOS cerrados.

FER CLUCH. fr. Acavar alguna cosa, morir. Finir,
morirse.

CLUELL. m. Ter. Cequia de desaigua a la part de
valí deis molins. Acequia ó canal de desagüe.

CLUFARSE. V. r. AJOCARSE.

CLUFIR. V. a. MORIRSE.

CLUIXAR. V. a. Ant. acluCAR.

CLUIXAT. p. p. CLUCH.

CLUIXIR. V. n. Ant. CRUixiR.

CLUNIACENSE. adj. Lo pertanyent al monastir o
congregació de Cluni, ciutat de Franga. Cluniacense.

CLUQUENT. ni. adv. A ULLS CLUCHS.

CLUS. adj. Ant. CLOS.

CLUSA (Coll de la). Orog. Coll a 1,665 met. d' al-
titut a tramontana de Sant Roma de la Clusa, prov.
de Barcelona. || — (Collet de la ). Orog. En el camí
deGironella a Prats de Llussanés, prop d' Olvan.

CLUSCA. i. y

CLUSQUET. m. CAPIROT.

COA. f. Ter. QUa.

TÓLRER LA COA ALS CAVALLS. fr. Ant. Costúm de
menar detrás del difunt cavaller a 1' acte del seu en-
terro algúns deis seus cavalls desangiantse per la
qúa acavada de tallar, en niajor honra y mostra de
dol. Cortar la cola á los caballos.

COACCIÓ. f. For?a o violencia que 's fá a alguna
persona pera obligarla a dir o a fer alguna cosa. Co-
acción.

COACTIU, VA. adj. Lo que té for^a obligatoria.
Coactivo.

COACUSADOR, A s. y adj. Qui fá una acusació
en companyía d' un altre. Coacusador.

COA

COB

405

COACUSAT, DA. s. y adj. Qui és aciisat al me-
teix teriips qu' un altre o altres y cóm a cómplice
d' ells. Coacusado.

COADJUTOR, A. ni. y f. Qui ajuda a un altre. Co-
adjutor. ¡I D' un bisbe. BISBS D' ANELL o AUSILIAR. ||
El que en virtut de butlles pontificies tenia la posse-
sió futura d' alguna prebenda ecclesiástica y la ser-
vía sense rendes lü eiiioluinents. Coodjutor. || El je-
suíta que no feia professió solenine: el sacerdot se
deia espiritual y M llech temporal. Coadjutor.

COADJUTORI. m. COADJUTOR, 1.

COADJUTORÍA, f. Facultat o cárrech de coadju-
tor. Coadjutoría. || La facultat que per butlles apos-
tóliques se concedía a algú pera servir dignitat o pre-
benda ecclesiástica en vida del propietari, ab dret
de succeírlo després de la seua mort. Coadjutoría.

COADJUVADOR. m. COADJUTOR.

COADJUVANT. adj. Qui ajuda. Coadyuvante.

COADJUVAR. V. a. Contribuir a la consecució de
alguna cosa. Coadyuvar.

COADJUVAT, DA. p. p. Coadyuvado.

COADUNACIÓ. f. Incorporado d' una cosa ab una
altra. Coadunación, coadunamiento.

COADUNAR. V. r Barrejar o incorporar unes co-
ses ab altres. Coadunar, incorporar, mezclar. || Anl.

AQUADRILLAR.

COADUNARSE, v. r Unirse, barrejarse. Coadu-
narse. II Conformarse. Conformarse.
COADUNAT, DA. p. p. Coadunado
COÁGUL. m. El grumoll que 's fá a algún líquit.
Coágulo, cuajo. || Med. Sancli presa. Coágulo, san-
gre cuajada.

COAGULACIÓ. f. y

COAGULAMENT. m. L' acció y efecte de grumu-
llarse o pendres algún líquit. Coagulación.

COAGULAR. V. a. Fer grumullar líquits, cóm la
lleí, etc. També s' usa cóm recíprocli. Coagular,
cuajar.

COAGULAT, DA. p. p. GRUMULLAT.
COALESCENCIA. f. Med. Aderencia, unió de dues
parts poch tenips abans separades. Coalescencia.

COALICIÓ. f. Lliga, unió, alian-
sa. Unión, liga, asociación, coa-
lición.

COANER. Geog. Poblet de la
prov. de Barcelona, bisb. de Sol-
sona, part. jud. de Manresa; és a
la vora de la riera del sen nóm.

COANIMACIÓ. f. L' acte d' ani-
marse una cosa ab una altra. Coa-
nimación.

COAPÓSTOL, m. El qui és com-
pany d' un altre en 1' apostolat. Coapóstol.

COAPTAClO. f. Anl. La proporció y coiiseqüencia
d' una cosa ab un' altra. Coaptación. || Med. L'aLCió
per la qual se tornen a llar situació natural els frag-
ments d' una articulació dislocada. Coaptación.

COAPTAR v. a. Anl. Proporcionar, ajusfar o fer
que s' avingui una cosa ab un' altra. Coaptar.

COARRENDADOR, m. Qui junt ab un altre dona
en arrendament alguna cosa. Coarrendador.

COARRENDAR, v. a. Arrendar en conipanyía de
altre. Coarrendar.

COARRENDAT. DA. p. p. Coarrendado.
COARKENDATARI. m. Qui arrenda junt ab un
altre. Coarrendatario.
CÓART. m. Anl. COBART.

COARTACIÓ. f. For. Obligació que imposa '1 be-
nefici ecclesiásticli d' ordenarse dins cert tenips. Co-
artación.

SegeH de Coaner

COARTAR, v. a. Limitar, restringir quelcóm, cóm:
la voluntal, la jurísdicció, etc. Coartar.

COARTAT, DA. p. p. Coartado. |1 adj. Se diu del
esclau qu' ha pactat la seua redempció, y lia donat
part del diner a 1' amo, qui ja no '1 pot vendré a
ningú. Coartado.

PROVAR LA COARTADA, fr. For. Fer constar el supo-
sat reu haver estat ausent del paratge en que 's co-
mete 'I delicte al meteix tenips y hora en que aquéll
se va cometre. Probar la coartada.

COARXO. m. Mar. Corda que 's lliga per un cap a
1' almadraba y per 1' altre a una áncora fondejada;
sosté r art de pescar anomenat cobarxo y fá per la
part de mar el nieteix ofici que '1 coto de 1' almadra-
ba per la part de térra. Coarcho.

COATL m. Zool. Mamífer carnívoro, plantígrado.
Coatí.

COAUTOR, RA. ni. y f. Autor o autora junt ab un
altre o ab uns altres Coautor.

COBALT. m. Min Metall de color blanch platejat,
que 's trova comunment a les mines ab 1' arsénich y
altres metalls; el seu óxit, qu' és de color de rosa,
serveix pera donar el color blau ais esmalts y al vi-
dre. Cobalto.

COBALTINA, f. Quim. Arseni-sulfur de cobaltque
s' emplea a les arts. És de color cendrós alterat per
una tinta lleugerament roja y de crestalls nets y brl-
llants; treu espumes ab el foguer, se fon a la flesca,
desprenent vapors arsenicals, y dona al vídre del bo-
rrax un color blau niólt intens. Cobaltina.

COBARDAMENT. adv. m. Cobardemente, con co-
bardía.

COBARDÍA, f. Falta de coratge. Cobardía

COBART DA. adj. Qui no té valor. Menguado,
cobarde, gallina.

ÉSSER COBART. fr. Cobardear.

DE COBARTS NO N' HI HÁ RES ESCRIT. fr. Se prén en
sentit directe, perqué 1' historia sois s' ocupa deis
valents.

HOME COBART MAI TROVA DONA BONICA. Re). Ab
que 's significa la prevenció o poca inclínació que lii
há péls cobarts, sobre tot per part de les dones.

COBARXO. m. Part essencial de 1' almadraba,
que consisteix en utia fila d'art de pescar prou llarga
que 's dirigeix cap a mar ab una inclínació a la costa
y torna al punt de partida. Cobarcho.

COBBLA. f COPLA.

COBDICIA f. Apetit desordenat de riqueses. Co-
dicia. II Met. Desitj veemeiit de coses bones. Codicia.
II Ter. Cuidado, afany. Cuidado, solicitud, afán.

LA COBDICIA MATA LA FAM. Ref. Denota que el
afany d' atresorar porta 1' abundancia. La codicia
mata el hambre.

LA COBDICIA ROMP EL SACH. Ref. Qu' és cóui din
QL'I TOT HO VOL, TOT HO PERT.

COBDICIABLE. adj. Desitjable. Codiciable, en-
vidiable.

COBDICIADOR, A. m. y f. Qui cobdlcia. Codi-
ciador.

COBDICIAR. V. a. Desítjar ab ansia les riqueses o
altres coses. Codiciar.

COBDICIAT, DA. p. p. Codiciado.

COBDICIÓS, A. adj. Qui té cobdlcia. Codicioso. |I
Met. y jam. Travallador, solícit. Codicioso.

COBDICIOSAMENT. adv. tn. Ab cobdicia, ab an-
sia. Ansiosamente, codiciosamente, avaramente,
con codicia.

COBDICIOSET, A. adj. dim. Codiciosito.

COBDICIOSSÍSIM, A. adj. sup. Codiciosísimo.

COBEA. f. Ant. COBDICIA.

COBEJAMENT. m. An/. DESITJ, COBDICIA. ||

ABRICH.

406

COB

COC

COBEJANSA. f. Ant. COBDICIA. || INCLINACIÓ, PAS-
SIÓ.

COBEJANT. adv. ni. cobdiciosament.

COBEJAR. V. a. Ant. cobdiciar, desitjar.

COBEJÓS, A. adj. Ter. ant. COBDICIÓS.

COBELLA. f. Erpet Mena de serp. Cobela.

COBERT, A. p. p. CUBERT.

COBERTADA. f. Náut. Cárrega que s' estiva de-
munt de la cuberta d' una barca tapantla ab draps o
esteres.

COBERTORA. f. y

COBERTURA, f. Cubertora.

COBÉS, A. adj. Ant. COBDiciÓS.

COBEYTAT. f. .Ant. COBDICIA.

COBEZESA. f. Ant. COBDICIA

CÓBICH. ni. Ornil. Aucell exclusivament ¡nsectí-
vor, de bech fort y de plomatge negre, blanch y té-
rros. Collalba, cubiblanco. |I cobich de pit ROIG.

V. CAGAMÁNECHS.

CÓBIT. Ornit. COBiCH.

COBLA. f. Copla.

COBLAR. V. a. Juntar. || Posar per ordre les car-
tes d' un meteix coU. Ligar, arrumflar.

COBLAT, DA. p. p. JUNTAT.

COBLEJADOR. ni. COBLEJAIRE.

COBLEJAR. V, n. COPLEJAR.

COBLEJAT, DA. p. p. COPLEJAT.

COBLEJAIRE. m. Qui fá copies. Coplista, ver-
sista.

COBORRIU. Hidrog. Riuet de la prov. de Lleida.
Neix a la vessant N. de la serra de Cadí, prop de Co-
borriu de Bellver y desaigua a la vera del Segre,
prop de Bellver. 1| —DE bellera. COBORRIU DE bell-
ver. II —DE BELLVER. Caseriu del dist. munpal. de
Bellver, prov. de Lleida. || —DE LA LLOSA. Caseriu del
dist. munpal. de Lies, prov. de Lleida.

COBRA, f. Erpet. Nóni que 's dona ais escorsóns
que sois teñen al cap escates sobreposades y en for-
ma de quilla, al igual que a 1' esquena. Cobra.

COBRADER, A. adj. S' aplica a lo qu' és fácil de
cobrar. Cobradero.

COBRADOR, m. Qui está encarregat de cobrar.
Cobrar. H Cobrader. || Qui está encarregat de cobrar
a les caneteres el dret que paguen els carruatges y
cavalleríes. Portazguero. || Qui cobra el dret d' en-
trada que paguen les mercaderies y ramats de bes-
tiar. Peajero. || Qui cuidava de cobrar el dret dit de
la roda q e pagava '1 bestiar. Rodera.

EL MAL COBRADOR FÁ 'L MAI. PAGADOR. Ref. Reprén
ais que 's descuiden en lo que "Is importa niólt, oca-
sionantse '1 no ésser atesos, fins en lo que 'Is és de-
gut. Mal cobrador hace mal pagador.

COBRAMENT. m. Anl. y

COBRANSA. f. Recaudado de diners o d' altres
coses que 's deuen. Exacción, cobranza.

COBRAR. V. a. Rebre la paga deis deutes. Co-
brar I! Recobrar lo perdut. Recuperar, recobrar.
:i Junt ab algúns substantius, cóm : afieló, cari-
nyo, voluntat, odi, etc., significa pendre, posar di-
tes coses a algún obgecte. Cobrar, tomar. |1 Junt
ab algúns substantius, adquirir, y aixís se diu:
cobrar fama, crédit , enemichs, esperií, valor, etc.
Tomar, cobrar. || Ant. Cantar. Cantar |1 v gr. Co-
brar aleluya.

COBRA FAMA Y CÁLAT A JAURE. Ref. Ab que 's Sig-
nifica que lo primer és lo que mes costa. Cobra buena
fama y échate d dormir.

COBRAR TERRA, f. Met. íam. Convaléixer d' alguna
inalaltía. Alzar, ir alzando.

COBRAT, DA. p. p. Cobrado.

COBRECÁLCER. m. Tro? de tela fina pera tapar

el cálcer litúrgich: regularment és del meteix color
de la casulla. Paño de cáliz.

COBRECEL. m. SOBRECEL.

COBRELLIT. m. Cuberta superior ab que s tap» '1
Hit. Colcha.

COBRETAULA. m. Cuberta que 's posa demunt la
taula pera que fassi mes goig. Tapete.

COBRICELAR. v. a. Acte de cubrir. Cubrir.

COBRO, m. Exacció deis deutes. Cobro, cobranza.

DONAR COBRO, fr. Acudir a temps al remei d' al-
guna cosa. Atajar.

POSAR EN COBRO, fr. Posar alguna cosa en paratge
segur. Poner en cobro.

POSARSE EN COBRO, fr. Refugiarse en paratge se-
gur. Ponerse en cobro.

COCA. f. Pasta de fariña, aplanada y de varies
figures. Torta. || La de la flor de la fariña pastada ab
llet pera regalo. MoUeta. || La que té mantega. Al-
mojábana. II La que 's cou al forn guarnida d' ous
ab escloíolla. Hornazo. || La que 's compon de fa-
riña, niel y altres especies. Melcocha. || La que 's fá
per la colació de la vigilia de Nadal ab ametlles,
nous y altres Imites. Nochebuena. || Ndut. Navio
rodó, ampie de popa y proa, curt, alt de bordo y de
mólt calat, que tenía dues y tres cubertes. Coca.

FERSE UNA COCA. fr. Met. Xafarse. Hacerse tor-
tilla.

POSAR A ALGÚ PLÁ CÓM UNA COCA. fr. Fam. Obli-
gar a algú a fer lo que no vol. Hacer venir á la ga-
mella.

QUEDAR FET UNA COCA. fr. Quedar xafat del tot.
Quedar hecho una torta.

COCA Y CIRERA (Antoni). Biog. Metge mólt dis-
tingit y bon escriptor professional. Va néixer a Igua-
lada 1' any 1807 y va morir a Barcelona 1' any 1872.
Va comensar a exercir la carrera 1' any 1841, havent
entrat ben aviat al professorat, guanyant la cátedra
de Patología de Valencia en 1848, passant al cap de
dos anys a ocupar la cátedra de Clínica médica a
Granada y venint finalment al Colegi de Medecina de
Barcelona. No cal dir que posseia forces titols hono-
rificlis de diverses academies. Ademes d' algunes me-
mories de la seua especialitat. Coca va escriure dues
obres de certa importancia: Tratado de terapéutica
general (dos volúms en quart. Barcelona 1862) y Pro-
legómenos clínicos de clínica médica, obra postuma
completada réis doctors Bruguera y Crous, publi-
cada a Barcelona r any 1873 (un volúm en quart).

COCARDES. f. Peces d' adorno que van a abdós
costats de les frontaleres de la brida. Cocardas.

COCCEISTES. m. pl. Sectaris del sigle xvii, que
consideraven tota 1' historia del Antich Testament
cóm el qiiadro de la de Jesiicrist y 1' Iglesia, opinant
que abans d' acavarse '1 món devia haver'hi a la
térra un regne temporal presidit per Cristo. Cocce-
yistas.

COCCINA. L Materia animal de la cotxinilla. Coc-
cina.

COCCIÓ. f. L' acció de conre o coure 's alguna
cosa. Cocción, cocimiento, ij Alteíació particular
que sufreixen els aliments quan s' han introduít al
orgue digestiu. || Med. Cambi que 's realisa en la
materia morbífica abans d' ésser assimilada o elimi-
nada. II Acció sostinguila de calórich sobre les subs-
tancies animáis o vegetáis y 1' efecte d' aquesta me-
teixa acció.

COCENTAINA. Geog. Part. jud. de la prov. de
Alacant, format de 21 ajuntaments, que son: Agres,
Alcocer de Planes, Alcolecha, Alfara, Alniudaina, Al-
quería de Aznar, Balones, Benassán, Beniarrés, Be-
nilloba, Benillup, BenimarfuH, Benimassot, Cocen-
taina, Qayanes, Qorga, Lorcha, Millena, Muro, Planes
y Tollos. II Vila de la prov. d' Alacant, dióc. de Va-
lencia, cap del part. jud. del seu nóm; és a la vora
del riu Serpis y té 7,032 hab

COD

COD

407

COCH. ni. Cuiner. II COK. II Cocinero. || m. 7er
Mena de coques llargues fetes ab espinachs, mató,
sucre, tunyina o altres coses. Torta. || TroQde pasta
de bórrese que 's tira o reparteix quan hi há bateig.
Bizcocho.

SOBRK-COCH. m. Primer cuiner. Cocinero mayor.
COCH Y BORDILS (Bartomeu). biog. Jesuíta y
predicador maliorquí. Nat a la vila d' Inca 1' any
1526 y inort a Palma en 1587. üesprés de pendre or-
dres fou rector del colegi de Monte-Sión per espai de
oiize anys, liavent sigut uiólt profitosa la sena regen-
cia. De tanta qualitat devia ésser la seua oratoria,
que a Mallorca, pera ponderar un bon predicador,
deien que semblava en Coch. A I' illa de Cerdenya
exerci '1 cárrech de pare provincial. Tenia fama de
lionie virtuós y recte.

cocí m. Ter. CUBELL. || Eina gran de terrissa. Ti-
najón, cuenco, cuezo.

COCLEARIA. f. Bot. HERBA DE LA FLUXIÓ.
COCLEARIACIA. f. So^ Tribu de la fani.de les
creuades, que teñen per tipo el género codearía. Co-
cleariácea.

CLOCLEIG. m. La veu que fan algúns aucells, cóm:
el corb, la gralla, etc. Graznido.

CLOCLEJADOR, A. m. y f. Qui cloqueja. Grazna-
dor, gaznador.

COCLEJAR. V. n. Cantar d' algúns aucells. Graz-
nar, gaznar.

COCO, m Fruita d' América del taniany d' un
meló mitjanser vert: té dins un such mólt fresch, y
quan é3 niadur una molsa blanca que tira a gust de
avellanes. Coco. || La closca interior y dura del coco,
del que se 'n tan xtcres, vasos y altres coses. Coco.
COCO. s. m. Nüín vulgar ab que en algunes eiicon-
trades catalanes se designa a les persones d' etat.
Abuelo.

COCO o COCÚ. m. Nóm que donen els nois a 1' ou.
Huevo.

COCODASTO. m. Onomatopeia significativa del
cacareig de les gallines. Cocodasto.

COCODRIL. m. Zool. Animal que te '1 cós recobert
de plaques dures, gran corpulencia y moltsemblant
al llaiigardaix per sa forma. Cocodrilo
COCOLLIS. m. Ant. COSCOLL.
CÓCORA, s. y adj. Persona impertinenta que in-
sisteix en molestar ais demés repetidament y sense
oportunitat. Cócora.

COCOTAL, m. El lloch ont lií han plantats mólts
cocos. Cocotal.

COCOTER. m. Bot. Mena de palmera d' América
que té les fulles compostes d' altres en forma d' es-
pasa y plegades cap enderrera, y que regularment fá
íruit dues o tres vegades cada aiiy: d' aquest fruit
se 'n diu coco. Cocotero.

CODALET. Geoa. Poblé del depart. deis Piríneus
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Prades; és a
la vora de la riera de Taurinyá y té 323 liab.

CODALS. Hidroa. Illots de la costa N.O. de 1' illa
de Mallorca, Balears.

CODEÍNA. f. Qiiim. Nou principi alcaloide descu-
bert al op¡ y a 1' hidroclorat de morfina comuna; és
una substancia blanca, crestallina, soluble a 1' aigua,
y d' acció mólt diíerenta que 'Is de;nés principis del
opi; és un remei excelent pera la curació de les gas-
tralgies o plectoneuralgies, y també pera les afec-
cions cerebrals. Codeína.

CODERA, f. Calabrot que 's dona per la popa, ale-
ta o quadrada de popa, a un' altre embarcado pera
posar la ñau atravessada o niantindrela en la posició
conveníent. Codera.

CODERCH (Antoni). Biog. Músicli organer d' ano-
menada. Va néixer .a Olot I' any 1770 y va morir
r auy 1336. Exercía a la catedral de la Seu d' Urgell.

CODERNA. f. Náut. Una de les peces que 's oosen
a les proes de les embarcacións pera major perfecció
del tallamar. Varenga, cuaderna, orenga.

CODERNA D' OMPl.IR O DE REMETJOS. La COdema

que's travalla després y 's posa entre les pates d' ar-
mar, un cop feta la gavia. Cuadernas inlermedias ó de
henchimiento.

CODERNA MESTRE. La que té niés área, situada al
punt mes ampie de la mánega. Cuaderna maestra ó
principal.

CODERNA RBVIRAUA. f. Nóm que pren la coderna
quan les dues branques de que 's compon están res-
pecte al diametral en plans inclináis simétricament
cap al extrém respectiu del cascli. Cuaderna revirada.
CODERNES FALSES. f. pl. Náut. Les scccións Irans-
versals que 's tiren en el plá entre les verdaderes deis
extréms pera la major justificado y cóm auxilíars
pera 'I trassat de les codernes reviradas. Cuadernas
falsas.

CODEKNtS FORTES, f. pl. Ndul. Les primeres que 's
travallen y s' arbolen, deixant entre elles Uóch pera
les altres d' entremltj. També 's diuen d' armar. Cua-
dernas de armar.

CODERNES VERDADERES. f. pl: Les seccións trans-
versal del plá que representen les codernes malc-
riáis ab que deu formarse 1" enremat. Cuadernas ver-
daderas.

CODERNAL. m. Náut. Un trog de fusta quadrat ab
dues o tres politxes grans, que serveix pera arbolar
la ñau. Cuadernal.

CODl. m. Ant. CÓDICH.

CODIA. f. Med. La cabessa del cascall. Codia.

CÓDICE, m. Llibre nianuscrit que serva obres o bé
noticies antigües. Códice. Il En els arxius diploniá-
tichs de r antigua Catalunya, se 'u guarden algúns

Primer full del Cóiic3 de privilegis (S'gle xiv, al
arxiu histórich ds Mallorca

prou remarcables, dietaris, bans y ordres, privilegis,
etc. mólts d'ells miniaturats y altres ab indicacions
gráfiques, que no per la sensillesa de la factura,
deixen d' ésser prou dignes d' estudi.

408

COD

COE

CÓDICH. 111. Colecció de liéis o constitucións. Có-
digo.

CODICIA, f. Y 'Is seus deriváis. COBDICIA.

CODICIL. tn. Escrit en que algú declara la seua
derrera voluntat pera treure o afegir alguna cosa al
sen testaiiient o explicarlo ab mes claretat. Codicilo.

CODICILAR. adj. Lo pertanyent al codicil. Codi-
cilar.

CODIFICACIÓ. f. L' acció y efecte de codificar.
Codificación. || Forniació de códichs. Codificación.

CODIFICAR. V. a. Reunir en un o mes códichs les
liéis que no ho estaven. Formar códich o códichs.
Codifícar.

CODILLO, m. Agr. La part de la branca tallada
que queda unida al tronch pél nús. Codillo. || Al jocli
del tresillo l'acfe de perdre la posta 'I qui entra, fent
niés bases un deis contraris. Codillo. || A les enibar-
cacións un deis extréins de la quilla. Codillo de
popa.

GUANYAR DE CODILLO, fr. Mel. Usar d' alguna as-
tucia pera lograr lo que un altre solicita. /ííg^arse/a a
uno de codillo.

CODINA f. Nóni que donen els minaires a una té-
rra verniella o argila ferruginosa, compacta, mólt di-
fícil d' arrancar. Codina. |1 Clot natural que hi há
demunt d' algunes roques y que s' oniple d' aigua de
pluja, que s' hi conserva algún tenips. || Roca llisa a
flor de térra.

CODINA (Bonaventura). Biog. Bisbe de Canaries
eu 1847, qu' era fill de Barcelona. L' any 1845 va pu-
blicar a Madrit, sense nóm d' autor, la obra llatina:
Exposilio asceíico-moralis pontificalis romani, tit. de
Collatione sacramenti ordinis, in í^ratiam adspiran-
tiuní ad slatum saccrdotalem elucúbrala.

— Y FRANCH (JAUME). Biog. Apotecari peritíssim y
docte en belles lletres, nat a Barcelona 1' any 1805 y
niort aquí meteix 1' any 1881. Va íer el doctoral a
r anticli colegí de St. Victoria y la práctica a la ofi-
cina del famós Carbonell. Després va nuintar un la-
boratori de productes químichs y faniiacéutichs en
unió deis doctois Bastús y Balvey. Va ocupar niolts
anys la presidencia, efectiva y honoraria, del Colegí
d' Apotecaris de Barcelona, aixís cóni diversos cá-
rrechs administratius y oficiáis, havent estat alcalde,
diputat provincial y a Corts, per Barcelona, y sena-
dor, per Lleida. Junt ab els doctors Ronquillo y Qrau
funda '1 periódich La Botica (1853-1854), en el qual,
ademes d' articles científiclis hi publicava, en folletí,
el Ilibre Guia del farmacéutico práctico (138 planes en
quart), que no 's va acavar.

CODINETA. f. y

CODINOIA. f. Diminutiu de codina.

CODIÓFIL, A. adj. Bot. De fuUes peludes o cuber-
tes de borríssol. Codiófilo.

CODODELL. m. Ter. y

CÓDOL. m. Pedra. Canto.

CODOLADA. f. Cop de códol, pedrada. Pedrada,
cantazo, peñazo.

CODOLAR. m. Pedregáin, pedregal. Pedriscal, pe-
dregal, cascajar.

CODOLET. m. dim. Piedrecita. il Met. Iniportú,
iinpertinent. Mosca.

1 ER EL CODOLET. fr. Fer burla d' algú, penjant un
códol a r anella de la porta. Hacer el ladrillejo.

CODOLÓS, A. adj. Pedregós. Pedregoso, guija-
rreño.

CODOMÁi m. Med. Cara dorsal del carp. Codo-
mano.

CODONY. Geog. Caseriu del tenue de Perafort,
prov. de Tarragona.

CODONY. m. y

CODONY A. f. Fruita rodona, groga, granillosa, as-
pre y d' olor agradable Membrillo.

CODONYAR. m. Llóch plantat de codonyers. Mem-
brillar.

CODONYAT. m. Confitura de codony. Carne de
membrillo, codoñate.

CODONYAT AROAIATISAT. m. Cidonita.

CODONYER. m. V arbre que fá codonys. Membri-
llero, membrillo.

CODONYER D' EMPELT. Zamboa.

CODONYERA (La). Geog. Poblé déla prov.de Te-
lol, bisb. de Saragossa, part. jud. d' Alcanyís; te
1,342 hab.

CODONYERAR. m. CODONYAR.

CODONYET. ni. dim. MembrilHto.

CODORNAL. m. Núut. CODERNAL.

CODORNIU (Antoni). Biog. Orador sagrat notabi-
líssim, nat a Barcelona 1' any 1699 y mort a Ferrara
r any 1770. Va entrar a la Companyía de Jesús I' any
1719, ensenyant filosofía a Barcelona y teología a
Glrona. Escampada la fama de les senes qualitats
naturals d' orador, el seu nóm fou celebrat per Cata-
lunya d' un cap al altre; donchs la seua vivesa, ac-
cionats, el tó de la ven, la clara pronunciació feien
que tot segult 1' auditori que.lés atret per la seua
páranla. En temps de Ferrán VI va ésser comissionat
pera recullir a Girona la documentació y memories
relatives a la historia ecclcsiástica y civil d' Espa-
nya. Compongué una Vida de D. Ramón de Marinión
y de Corbera, bisbe de Vicli. (Barna., 1763, un vol.
en quart).

— Y FERRERES (MANEL). Biog. Metge militar de
gran renóm al seu temps, actiu y organisador. Nat a
Esparraguera I'any 1788, va morirá Madrit, en plena
fama. I' any 1857. Fet el doctoral a Cervera, va ser-
vir al exércit durant la guerra de la Independencia,
passant I' any 1819 a ésser primer metge del exércit
expedicionari de Ultramar, anant després a Méxich
V any 1821, ont hi va fundar escoles d' ensenyansa
gratuita y va organisar 1' Academia de Medecina.
Tornat a Espanya 1' any 1834, dos anys després era
subinspector de Medecina del exércit del Nort y va
proposar uns leglaments pera Ms hospitals militars
que fou acceptat. D' aleshores ensá '1 seu tenipera-
ment organisador no va parar; ascendí a director ge-
neral de Sanitat; organisá les Academies facultatives,
funda la Biblioteca médich-castrense y ditigi el Bo-
letín de Medicina. Fou senador y soci fundador de la
Academia de Cíencies. Son nombrosos y ben interes-
sants els seus estudis impresos, relatius a medecina
militar.

— Y NIETO (ANTONI). Biog. Metge y entes escriptor
professíonal. Va néixer al Clot, prop de Barcelona,
r any 1817, éssent el seu pare '1 metge Manel Codor-
niu. Cursa les primeres lletres a Franca y la carrera
a Madrit, rebent el títol 1' any 1838 ab dispensa de
1' etat. Durant la guerra carlina deis set anys fou
metge en la campanya y després metge de reginient.
En 1844 ana a Filípines, exercint 'hi la carrera y es-
tudiant aquell país, que recorregué en gran part, for-
mant la Topografía médica de Filipinas, principal tra-
vall de son autor, estampada en 1858 y reimpresa eu
el Boletín de la Sociedad Económica de Amigos def
Pais de Filipinas (1882-1883).

CODOSCEL. ni. Tumor inflamatori venéreu que 's
presenta a les glánoles angonolaries. Codescele.

CODRET. m. Materia greixosa, barrejada ab pe-
troli. Codret.

COECUACIÓ. f. Igualtat, repartiment equidistri-
butiu de lo que cada contribuient ha de pagar. Co-
ecuación.

COEFICACIA. f. L' acció o forsa unida de móltes
coses. Coeficacia.

COEFICIENT. 111. Multiplicador d' una quantitat
algebraica. Coeficiente. || La quantitat que precedeix
¡inmediatatnent a un' altre y la multiplica. Coeficien-
te, il Pot usarse cóm adjectiu.

COF

COG

409

COÉNT. Particip present del verb coure. Ca-
liente.

COERCIÓ, f. L' acció de refrenar algún desordre
o r efecte de dominar a aquells que '1 pronioguéren.
Coerción.

COERCITIU, VA. ad. Que coarta, refrena o repri-
nieix. Coercitivo.

COÉRENCIA. f. Conexió o relació d' unes coses ab
altres. Coherencia.

COÉRENT. adj. Conforme, adaptat. Coherente.

COERETA. ni. Ornii. CUERETA.

COÉRÉU, VA. ni. y f. Qui és heréu juntanient ab
altres. Coheredero.

COÉSIÓ f. Acció y efecte de reunirse les coses en-
tre si. Cohesión. |1 Fis. y quim. Unió intima entre les
niolécules d' un cós; forsa d' atrácelo que les manté
unides. Cohesión.

COESSENCIA. f. Participació de la ineteixa essen-
cia. Coesencia.

COÉT. m. Ganó de paper o de canya, reforsat ab
nyinyol y atacat ab pólvora. Cohete.

COET BORRATXO. El que quan s' hi cala foch corre
anguilejant per entre 'Is peus del públich. Buscapiés,
carretilla, rapapiés, cohete rastrero.

COET DE CORDA. El que corre per una corda, tra-
vessant d' un cap a altre. Cohete corredor.

COETA f. dim. CUETA. || Ornit. CUERETA.

COETANI, A. El qu' és d' una meteixa etat. Coe-
táneo, coevo.

COETADA. f. Munió de coets. Cohetería.

COETAIRE. m. Qui té per ofici fer coets y altres
artificis de foch. Cohetero.

COÉTER. m. Qui fá o ven coets. Cohetero.

COETEJAR. V. a. Acció de móurers anguilejant.
Culebrear.

COETERN, A. adj. Igualnient etern. S' aplica a les
tres divines persones. Coeterno.

COETERNITAT. f. La qualitat, ésser y estat de lo
coetern. Coeternidad.

COEVO, A. adj. COETANI.

COEXISTENCIA f. La existencia d' una cosa jun-
tament ab un' altre. Coexistencia.

COEXISTENT. p. a. Lo qu' existeix junt ab un' al-
tre cosa. Coexistir.

COEXISTIR. V. n. Existir una cosa juntament ab
un' altre. Coexistente.

COEXISTIT, DA. p. p. Coexistido.

COFA y COFFA. f. Ant. COFIA. || Ndut. Mena de
tauleta xica que 's coloca dalt deis arbres majors so-
bre 'Is baos, de figura d' una D majúscula. Cofa. ||
Ter. Cofa gran. Esportón.

COFAL. m. Ant. COFIA

COPARSE. V. r. Posarse repantigat, arrepapat a
r assento o a un' altre part. Arrellanarse, repanti-
garse, aclocarse, recalcarse.

COFAT, DA. p. p. Arrellanado.

COPEA, f. Bot. Nóm científich del café. Cófea.

COFÍ. ni. Covenet d' espart, etc., pera posar pan-
ses, figues, etc. Fspuerta, cofín. || Ter. ESPORTÍ.

COFIA, f. Mena de gorra que porten les dones cóin
abricli o cóni adorno del cap. Escofieta, cofia.

POSAR LA COFIA, fr. Escofiar.

COFIERA. f. La dona que fá o ven cofies. Co-
fiera.

COFIETA. f. dim. Cofiezuela.

COFIS Y MOFIS. Loe. fatn. Se din del conveni o
contráete de persones unides pera algún mal fí. Mo-
nipodio,

FER COFIS Y MOFIS. Loc. met. Per compares y co-
mares. Hacer mangas y cabezones.

LIO. CAT.— T. I.— 52.

COFOI, A. adj. satisfet, content, estufat, en-
VANIT. Vano, satisfecho.

COFORT. Geog. Poblé de la prov. de Barcelona,
bisb. de Solsona, part. jud. de Berga.

COFRE, m. Mena de caixa de tapa quasi plana
que 's tanca ab pany y clau y serveix resularment
pera posar 'hi roba. Cofre. 1| Entre estanipers, qua-
dro formal de quatre llistóns, que abrassa y sub-
gecta la pedra en que 's posa '1 motilo a la premp-
sa. Cofre.

COFRE REIAL. Ant. L' erari reial. Erario, arcas
reales.

COFRENTES. Geog. Vila de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Ayora; és a la confluencia deis
rius Gabriel y Júcar y té 1895 hab.

COFRER. m. Qui fá o ven cofres. Cofrero.

COFRET. m. dim. Cofrecillo, cofrecito, cofre-
cico.

COFTO. adj. CÓPTICH. || Goncernent ais coptos o
cristiáns originaris d' Egipte. Copto.

COFURNA. f. Aposent petit. Tabuco.

COGITACIÓ. f. Ant. pensament, 1' acció y efecte
de pensar.

COGITAMENT. m. Ant. reflexió, pensament,

PENSA.

COGITAR. V. a. Pensar, reflexionar, concebir.

COGITAT, DA. p. p. Ant. PENSAT.

COGNACIÓ. f. Parentiu de consanguinitat per la
línia femenina entre 'Is descendents d' un pare comú.
Cognación.

COGNAT, DA. m. y f. El parent per consanguinitat
respecte d' altre, o quan tots dos o aigú d' ells des-
cendeix per línia masculina d' un pare comú. Cog-
nado.

COGNICIÓ. f. Ant. C0NE1XEMENT.

COGNITIU, VA. adj. Qu' és capas de conéixer.
Cognitivo.

COGNÓM. m. Ant. Sobrenóm o apellido. Cognom-
bre.

COGNOMENARSE. v. r. ANOMENARSE.

COONOMENAT, DA. p. p. Ant. anomenat.

COGOLL. m. BROt.

COGOLLS o CUGOLLS. Geog. Poblé agregat al
ajunt. de Sant Feliu de Pallarols, prov. de Girona.

COGOMBRE. ni. Bot. Planta indígena d' Egipte,
que 's conreua a totes les provincies d' Espanya; és
de la fani. de les cucurbitácees, fá la rama sucosa,
rastrera y mólt llarga, les tulles rodones y partides,
les flors grogues, éssent unes máseles y altres feme-
lles; el fruit és cilíndrich o oval. Pepino. II El fruit de
dita planta, qu' és de dotze a setze centímetres de
llarch, vert mes o menys ciar per la part exterior, y
blanch a la interior, y conté llevors ovalades y pun-
xagudes per un deis seus extréms. Pepino.

COGOMBRE AMARCH. COOOMBRET.

COP DE COGOMBRE. Pepinazo.

QUI HA FET EL COGOMBRE QUE 'L TREGUI A L' OM-
BRA. Ref. met. fam. Denota que qui ha contret una
obligació, la deu cumplir. Quien hizo el cohombro que
lo lleve al hombro.

COGOMBRER. m. Terra plantada de cogombres.
Pepinar, cohombral.

COGOMBRET. m. Bol. Planta silvestre de la fam.
de les cucurbitácees; fá la fulla de vert blanquinós,
el fruit cóm un cogombre, pero mes petit, y per poch
que 's toqui la planta cau el qu' és madur. Cohom-
brillo, pepino del diablo.

COGULL. m. Jonch de les Indies que treu un sar-
ment Uenyós cóm un vímech. Cogul.

COGULL. Geog. Poblé de la provincia, bisbat y
partit judicial de Lleida; és a la vora del riu Set y
té 490 hab.

410

COJ

COL

Cogullada

COGULLA, f. L'híbit de chor que vesteixen alguns
iiionacals Cogulla.

COGULLADA, f. Ornit. Aucell un poch niés petit
que una guat)la, de
color térros y que té
un plomallet al niltj
de1 cap. Cogujada.
:i Bot. FUXARÜA.

COGULLADA.
Oeog. Poblet de la
prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de
.\lcira; és a la vora
del ferrocarril d'AI-
niansa a Valencia
y no forma ajunt.
COGULLÓ Orog. En la comarca de Berga se dona
aquest nóm ais cims cónichs y enesprats de les mon-
tanyes. || — D' ESTELA. Orog. Cini avengat del extrém
meridional deis Rasos de Peguera, que domina tota
la valí del Metge y la de Castellar del Riu.

COGULLÓNS. Geog. Caserlu del terme de Rojals,
prov. de Tarragona.

COHABITACIÓ. f. L' acte d' habitar junt ab altres.
Cohabitación.

COHABITAR, v. n. Fer vida conjugal els casats.
Cohabitar

COHABITAT, DA. p. p. Cohabitado
COIBICIÓ. f. Acció y efecte de coibir. Cohibi-
ción.

COIBIR. V. a. Ant. contindre, REPRIMIR, Re-
frenar.
coibit, da. p. p. contingut, refrenat.
COINCIDENCIA, f. L' acte o efecte de coincidir.
Coincidencia.

COINCIDENT. p. p. Coincidente.
COINCIDIR, v. n. Conviiidre, ésser conforme una
cosa ab altre. Coincidir.

COINCIDIT, DA. p p. Coincidido.
COINDAMENT. adv. m. Ant. AIROSAMENT.
COINDICANTS. pl. Met. Seuyals que coiicorren ab
cls sintomes particulars. Coindicantes.
COINQUINACIÓ. f. y

COINQUINAMENT. m. Ant. L' acció y efecte de
coinquinarse. Coinquinación, mancha.

COINQUINAR. V. a. Fani. Molestar, importunar,
cóm: coinquinar la paciencia. Moler, reventar, ma-
chacar, apurar, abrumar, marear, majar, jorobar.
COINQUINARSE, v. r. Ant. Disfamarse, envilirse.
Coinquinarse.

COINQUINAT, DA. p. p. Coinquinado.
COIR. V. a. Ant. Tindre tráete carnal ab dona. Te-
ner acceso á mujer.

COISSÓ. f. Sensac 6 que causa lo que cou. Esco-
zor, picazón, resquemazón, resquemo, escoci-
miento.

COIT. 111. CÓPULA, 2.

COIX, A. adj. La peisona o animal qu' al caminar
no assenta igualinent els dos peiis. Cojo. || El bancli
o taula que té algún deis peus mes curt que 'Is ai-
tres. Cojo.

ANAR A PEU COIX. fr. Ir á la pata coja.
NO ÉSSER COIX NI MANCO, fr. Met. Ésser expert, in-
telligent. No ser cojo ni manco.

QUI VA AB UN COIX, AL CAP DEL ANY ÉS TAN COIX
CÓM ELL. Ref. Se refereix al influxe que teñen les ma-
les companyíes pera pervertir ais bons y sensills.
Quien con lobos anda, á aullar S2 enseña; la manzana
podrida, pierde á su compañía; oios malos, ú quien los
miran pegan su malaltia.
COIXARIA. f. COIXERA..

COIXEJAR. V. n. No poder assentar igualnient els
peus. Cojear. || Met. Faltar a la rectltut en algunes
ocasións. Cojear.

SABER DE QUÍN PEU COIXFJA. fr. Saber ó conocer de
qué pie cojea.
COIXERA. f. y

COIXESA. f. Accident que Inipedelx poder cami-
nar sense decantarse a 1' un costat ni a 1' altre. Co-
jera.

COIXET, A. adj. dim. Cojuelo, cojecito.
COIXÍ. m. Mena de sach petit pié de llana, coto o
ploma pera posar 'hi 'I cap o séures 'lii. Almohada.
II El de cotxo. Almohadón. || El de fer puntes. Mun-
dillo, bolo II El que serveix pera daurar. Plumazón.
CONSULTAR 'H j AB EL COIXÍ. fr. Fam. met. Pendre 's
teiiips pera meditar algún negoci. Consultar con la
almohada; dormiréis sobre ello y tomaréis acuerdo.

COIXINERA. f. La funda del coixi. Funda de al-
mohada.

COIXINET. m. dim. Almohadilla. || El de posar
aguUes. Acerico. || El que usen les dones pera cusir.
Almohadilla. || El que 's posa sobre 1' inclsió de les
sangries. Cabezal. || El que 's posa sobre 'Is coixíns
del Hit pera dormir mes cómodament. Cabezal.

COIXINETS. 111. pl. Art. y of. Les dues peces que
s' aixamplen y estrenyen pera roscar en la filera
oberta. || Els soports sobre 'Is quals gira un arbre en
les maquines. Cojinetes.
COIXO. m. Ter. coix.
COIXOT. m. CUIXOT. II pl. SARAGÜELL.
COK. m. Producte de la carbonisació de la hulla que
s' emplea en les maquines de vepor ab preferencia a
aquesta, perqué no conté sofre ni fá fum, y per con-
següent no destrueix tan
aviat les peces d' arám. Cok.
COL. f. Bot. Hortalissa
menjívola de la fam. de les
crucíferes; té les tulles am-
pies y verdoses y és prou co-
neguda. Berza, col. || adj.
Ant. Alguno.

COL BORRATXONA O BO-
RRA TJENCA. Ter. Berza.

COL CARACOLADA. Col de
cántaro.

COL DE BROT O D' HlVERN.
Ter. Bretón.

COL DE CAPDELL O CAPDELLADA O DE SOLDAT Ter.
Repollo.

COL GITANA, ROMANA, CRESPADA. Ter. Col de cán-
taro.

COL VERDA, ALOMA O PRIMERENCA. Ter. Col rizada,
llanta.

COL Y BROQUIL. BRÓQUIL.

A ELLES, COMPANYS, VOS A LES COLS Y JO A LA
CARN, Rej. Censura ais egoistes. A ellas, padre, vos á
las berzas y yo á la carne.

ENTRE COL Y COL LLETUGA. Ref. Que denota ésser
necessari el variar algunes coses pera que no fasti-
guexin. Entre col y col lechuga.

PARLE 'M DE COLS, LA MARE 'N CUINA. Expr. fam.
.\b que 's reprén ais que parlen fora de propósit. Si
preguntan por berzas, mi padre tiene un garbanzal.

REMENAR LES COLS. fr. Met. fam. Manejar algún
assumpte o negoci. Menear el ajo.

SEMPRE COLS AMARGUEN, fr. Met. fam. Denota que
per bona y gustosa que sigui una cosa, acava per
cansar si se n' abusa. Cada din olla amarga el caldo;
cada dia gallina amarga la cocina.
COLA. f. AIGUACUIT.

COLA DE BOCA. La que basta inullarla ab saliva
pera que enganxi. Cola de boca.

COLA DE PEix. Mena d' aiguacuit blandí que 's fá
de la pell y d' algunes tendrums de varis peixos y

Col

COL

COL

niés especialment de la bufeta d' aire deis esturións,
qu' és la millor. Cola de pescado.

COLA DE RETALL. Mena d' aiguacuit ciar que 's fá
de retalladures de luda y serveix pera pintar al tremp
y preparar teles, donar consistencia al paper, etc.
Cola lie reí al.

COLABORACIÓ f. L' acció y eíecte de colaborar.
Colaboración.

COLABORADOR, A. m. y f. Qui travalla ab un al-
tre. Colaborador.

COLABORAR, v. n. Travallar ab altres. Cola-
borar.

COLABORAT, DA. p. p. Colaborado.

COLACIÓ. f. Refecciónela que 's fá les nits ce de-
juni. Colación || L' acte de conferir els beneücis
ecclesiástichs y graus a les universitats. Colación. |1
Comparació, coteig. Colación, comparación, cotejo.
jl Anl. Conferencia.

FER COLACIÓ. fr. Hacer colación.

COLADA, f. Llet presa. Cuajada. || nata, 1. || Nóni
que 's dona a una espasa del Cid, y després ha pa-
ssat a significar lo niefeix que una bona espasa.
Colada.

COLADÍS, SA. adj. Lo que 's cola fácilnient. Fil-
tradizo.

COLADOR, ni. Cedasset o drap pera colar el.s li-
quits. Colador, coladero. || Xuclador d'aigua. Sumi-
dero. !| Forat ont s' hi cola 1' aigua o un altre líquit.
Tragadero. || Bebedor de vi. CUP. II COLLADOR, 2. jl
ni. Qui dona colació d' algún benefici. Colador.

COLADORA, f. Eina de llauna sense niánecli que
hi lia ais niolins d' oli y serveix pera treure oli deis
pouets o cups. Escullador.

COLADURA, f L' acció y efecte de colar alguna
cosa líquida. Coladura.

COLAMENT. ni. L' acció y efecte de colar. Cola-
dura.

COLARSE, ni. Mel. Postració repentina de les for-
ses vitáis, determinada per debilitat a 1' influencia
necessaria deis centres nerviosos. Colapso.

COLAR. V a. Passar algún líquit pél colador. Co-
lar. II Fam. Beure niólt vi, aigua, etc. Colar. || v. n.
Passar per algún llóch estret. Colar. || ni. Llócli plan-
tat de cois. Berzal.

COLARSE. V. r. Fam. Picarse d' ainagat a algún
llóch Colarse.

COLASSA. f. auni. Berzasa.

COLAT, DA. p. p. Colado.

COLAT. m. Bot. Planta de la fam. de les cariofilá-
cees que 's creía que aunientava la Ilet de les vaques
que la pastuiaven. Jabonera.

COLATA. Geog. Caseriu del terme de Montaber-
ner, prov. de Valencia.

COLATERAL, adj. Se diu de la part o del adorno
qu' está ais costal de la part principal. Colateral. ||
El parent que no ho és en línia recta. Colateral

COLATIU, VA. adj. S' aplica al benefici ecclesiás-
ticli y a tot lo que no 's pot gosar sense colació ca-
nónica. Colativo. II Lo que té virtut de colar y nete-
jar. Colativo.

COLÁU. n. p. Nóm vulgar de Nicoláu. Colas.

COLBÓ Geog. Santuari del terme d' Áger, prov. de
Lleida.

COLGAR, v. a. L' acte d'anar a cavall. Cabalgar.

COLCÓM. m. QUELCÓM.

COLCÓM mes. adv. m. Alguna cosa mes. Algo más.

COLCOTAR. Miner. Substancia que hi liá en gran
abundor a la naturalesa; forma masses mes o nienys
voluminosos, d' un color roig mes o menys fosch, que
embruta Ms dits: té un olor un poch coént y un gust
una mica ferruginós; absorbeix 1' ácit carbónich del
aire, és insoluble a I' aigua y soluble a algúns ácits.

Tritóxido o peróxido de hierro, óxido rojo de hie-
rro, azafrán de Marte astringente, colectar.

COLORE y CÓLRE. v. a. Honrar, celebrar alguna
festa. Celebrar. || Parlant de refredats és curarlos
procurant suar. Cocer.

COLECCIÓ. f. Conjunt de varíes coses ti' una nie-
teixa mena, cóm: d' escriís, mapes, medalles, etc. Co-
lección. II L' obra de colectar. Colección.

COLECCIONAR, v. a. Fer o formar coleccións de
varis objectes. Coleccionar.

COLECTA, f. Aplega. Recaudación, colectación,
recaudamiento. || Oració que 's diu a la missa. Co-
lecta. II Repartiment d' alguna contribució per un
veinat. Colecta. || El llóch ont se recauda 'I dret ais
portáis, etc. Oficina de recaudación.

COLECTACIÓ. f. L' acte de cobrar Recaudación,
colectación.

COLECTADOR, m. Colector.

COLECTAR, v. a. Cobrar. Recaudar, colectar, co-
brar.

COLECTAT, DA. p. p. Cobrado.

COLECTICI, A. adj. Dít del cós de tropa de dife-
rents paratges sense disciplina. Colecticio.

COLECTIU, VA. adj. Lo que té virtut de recullir o
reunir. Colectivo. |1 Gram. Nóm qu' en singular signi-
fica pluralitat, cóm: /' apostolat, que significa 'Is dot-
ze apóstols. Colectivo. || Lo que pertany a una colec-
tivitat. Colectivo.

COLECTIVISME. m. Sistema social que consisteix
en fer que cada branca de 1' industria 's dongui en ús
de fruit a la colectívitat d' obrers que hi travallen.
Colectivismo.

COLECTIVISTA, adj. S' aplica al qu' és partidari
del colectivisme. Colectivista.

COLECTIVAMENT. adv. m. En coniú, ab unió.
Unidamente, colectivamente, juntamente.

COLECTOR m. Cobrador. Recaudador, colector,
exactor. || L' ecclesiástich que reb les almoines de
les misses pera dislribuirles entre 'Is celebrants.
Colector.

COLECTOR DE LA CÁMARA APOSTÓLICA. Qui recauda
les rendes, drets, etc., pertanyents a la curia y treso-
rería apostólica. Colector de ¡a cámara apostólica.

COLECTOR D' ESPOLIS. Qui está encarregat de recu-
llir els béns que deixen els bisbes, pertanyents a la
mitra. Colector de espolias.

COLECTOR REIAL. La persona que té al seu cárrech
cobrar els drets reials. Tablajero.

colectoría. í. Minísteri de recaudar algunes
rendes. Colecturía. || La oficina del colector. Colec-
turía. II El cárrech del colector de les misses, y '1 pa-
latge destinat pera aquest ofici. Colecturía.

COLEDOGRAFÍA. f. Descripció de quant té rela-
ció ab la bilis. Coledografia.

COLEGA, m. Company d' ofici o de professió. Co-
lega.

colegí, m. Cós de persones en una meteixa casa,
destinat a la ensenyansa, baix certes regles y un su-
perior. Colegio. II La meteixa casa. Colegio. || Con-
vent de regulars destinat ais estudís. Colegio, || Cós
de persones d' una meteixa professió ab certes cons-
titucións, cóm: colegi d' advocáis, notaris, melges, etc.
Colegio

COLEGÍ APOSTÓLiCH. El deis Apóstols. Colegio apos-
tólico.

colegí ELECTORAL. Llóch designat pera que segóns
les liéis, els electors hi exerceixen els seus drets en
les votacións de cárrechs públichs. Colegio.

COLEGÍ SAGRAT. La comunitat deis cardenals de la
Iglesia romana. Colegio de cardenales; sacro colegio.

ENTRAR AL COLEGÍ, fr. Ésser 'hi admés. Entrar en el
colegio.

COLEGIA, m. Colegial.

412

COL

COL

COLEGIADA, f. Colegiata.

COLEGIAL, A. in. y f. Qui té plassa en algún cole-
gí. Colegial. II Ant. Conipany de colegí o de coniiiní-
tat. Colega. || adj. Lo pertanyent al colegí. Colegial.

COLEGIALMENT. adv. ni. En forma de colegí o
coniunítat. Colegialmente.

COLEGIAT. ni. Colegiado.

COLEGIATA, f. Iglesia que no tenint bísbe o ar-
qiiebisbe 's compon de digiiítats y canonges seculars.
Colegiata, iglesia colegial.

COLEGIATURA, f. Beca de colegial. Colegiatura.

COLEGIR. V. a. Inferir una cosa d' un' altre. Infe-
rir, colegir, deducir, sacar, seguirse, concluir. ||
For. En les causes o plets fer un resúm de lo alegat
per les parts. Recopilar, resumir.

COLEGIT, DA. p.p. Inferido, colegido, deducido.

COLÉLITA. f. ñled. Pedra biliaria. Colélita.

COLENT. p. a. Qui celebra o dona cult. Cele-
brante.

COLEÓPTER, A. adj. Entom. Noin que s' aplica
ais ínsectes que teñen les ales fícades díns d' un es-
toix de materia dura. Coleóptero.

COLEORANFO. adj. Ornit. Aucells quina barra su-
perior ciibreix una vaina córnea. Coleoranfo.

COLEOPIRA. f. Patol. Febre biliosa. Coleopira.

COLERA. Bot. HERBACOL.

CÓLERA, f. Un deis quatre huniors del c6s huma;
se cria al fetge. Bilis, cólera. || Enf ido, ira. Cólera.

AMAINAR LA CÓLERA, fr. Sossegarla. Amainar la có-
lera.

APLACAR LA CÓLERA A ALGÚ. fr. Humíliarlo ab ame-
naces, etc. Cortar la cabeza á alguno.

CEGAR LA CULERA, fr Cegar la cólera.

DESCARREGAR LA CÓLERA CONTRA ALGÚ. fr. Descar-
gar en alguno la ira, la cólera.

EMBORRATXARSE DE CÓLERA, fr. Met. Enfadarse
niült. Emborracharse de cólera; tomarse de la ira ó de
¡a cólera.

EXALTARSE LA CÓLERA, fr. Encendre's la ira. Exal-
tarse la cólera, la bilis; montar en cólera.

FUMAR DE CÓLeRA. fr. Met. Arder en cólera.

CÓLERA-MORBO, ni. Malaltía epidémica qu'entra
ab rampa. Cólera morbo. || — ASSIáTICH. Se diu as
síáticli perqué procedeix del Ganges. Cólera morbo
asiático. II — ESPORÁDiCH. El cólera indígena que
presenta quasi 'Is nieteixos carácters y qu' és efecte
d' abusos en el inenjar fruítes y en el betire. Esporá-
dico. II — FULMINANT. Se din aixís quan acnva ab la
persona en poques liores. Fulminante.

COLÉRICAMENT. adv. m. Ab cólera. Iracunda-
mente.

COLÉRICH, CA. adj Lo que pertany a la cólera.
Colérico. II Qui s' enfada fácilment. Colérico. || Per-
tanyt-nt o relatiu al cólera-morbo. Colérico. || Atacat
de cólera-morbo. Colérico.

COLERIFORME. adj. Mcd. Malaltía que se sembla
al cólera o té la forma de cólera. Coleriforme.

COLERINA, f. Patúl. Mena de cólichper 1' estíl del
ocasionat pél cólera. Colerina.

COLERO, adj, Blas. El lleó que amaga la qüa entre

les potes fent pocli honor al esciit, o favoríntlo cóin

niostra de suiíiissíó y obediencia segóns la significa-

cíó deis denles eniblemes que 1' acompanyen. Colero.

COLET. Bol. Nóm vulgar de una planta saponaria.

COLETA, f. dim. Bercica. || banya de cabra.

COLETA, NA. adj. Rellígiós d' una reforma de 1' or-

dre de Sant Francesch, feta per la Beata Coleta. Co-

letano.

COLETO, ni. Ant. Vestidura d' anta, ab faldóns per
abrich del cós. Coleto.

COLGADURA f. COLGAMENT.

COLGAFOCHS. m. L' honie que mai se niou de
prop del loch. Torreznero. || Bot. matafochs

COLGAMENT. m. V accíó de colgar o calsar plan-
tes. Acogombradura, aporcadura.

COLGAR. V. a. Tapar alguna cosa, cóni: el focli ab
la cendra, etc. Cubrir. || Agr. Acostar térra a les
plantes, cóm: a I' escarola, ais ápits, carts, etc. Aco-
gombrar, aporcar. || entapissar. || Ant. pondré 's el
SOL. II Ter. anar al llit.

COLGARSE, v. r. Ter. Anarse 'n al Hit, || Acostar-
se. II Pondré 's, parlant del sol. Ponerse.

COLGAT m. El sarment soterrat peía fer un nou
cep. Acodo, mugrón, codal, provena. || La part so-
terrada. Codadura. || p. p. Cubierto.

FER COLGATS. fr. Soterrar el sarment llarch d' un
cep, fentlí eixir el cap al llócii ont se vol que lii hagi
un nou cep. Amugronar, acodar, arrodrigonar.

COLÍ (Francesch Miquel). Biog. Escriptor, jesuí-
ta, botáních; nat a Ripoll 1' any 1592 y mort a Fílípi-
nes r any 1660. Va ésser rector del colegí de Manila,
y autor d'algunes obres que justifiquen 1' alt concep-
te que niereixía, éssent les principáis les títolades:
Judia sacra; Vida del santo liermano Alfonso Rodríguez,
Historia universal de la provincia de Filipinas, de la
Compañía de Jesús, desde 1581 d 1615 y la obra Labor
evangélica, niólt estimada per la enumerado que con-
té de les plantes del Arxipélach. En les obres se lí
dona al seu nóni la forma castellana cColín».

COLIBRÍ, s. m. Ornit. Aucell mólt petít semblant
ni aucell-mosca, haventn'hi de varíes nienes. Colibrí.

CÓLICA, f Dolor fort que causa cursos y vóniits.
Diarrea, cólica.

CÓLICH. m. Dolor que se
sent al intestí o ais budells.
Cólico, dolor, cólico.

COLIFLOR, f. Bot. Col
mólt gustosa que fá una me- ,
na de pinya coniposta de gru-
mets blanchs. Coliflor.

COLIGACIÓ. f. y

COLIGANSA. f. Ant. La
accíó y efecte de coligar.
Liga, coligación, confede-
ración, alianza, unión,
coaligación. || Unió d' unes coses ab altres. Enlace,
coaligación, trabazón, coligadura, trabamiento.

COLIGARSE. V. r. Unirse, confederarse uiis ab al-
tres. Mancomunarse, coligarse, confederarse.

COLIGAT, DA. p. p. Coligado, confederado, man-
comunado.

COLIMENT. m. Ant. Culto.

COLINAP. f. Col de fulles blanques y crespades,
de tronch groíxut y d' arrel abultada. Colinaba.

COLIRI. m. Mcd. Nóm genérich de totes les medi-
cines que s' apliquen ais ulls o a la conjuntiva. Coli-
rio. II Ant. Tot munt de desfiles en forma de clau que
se fica a les fístules o llagues. Colirio.

COLIRITA. f. Miner. Alúmina hidratada silícífera
que sois se diferencia de I' alcotana en que té menys
quantitat de sílice. Colirita.

COLISA, f. Armadura giratoria demunt de la qual
s' hi munta un cañó d' artillería. Colisa.

COLISEU. m. Edifici destinat a representacións
teatrals. Teatro, coliseo,

COLISIÓ. f. Fregadura o accíó y efecle de toparse
\\\\ eos sólit ab un altre. Colisión.

COLIT. Ornit. Nóm vulgar de un petit aucell del
género saxícola mólt útil a la agricultura.

COLITIGANT. m. Qui pledeja en companyía d' un
altre. Coligante

COLITXO. m. Planta de la fam. de les caríofílá-
cees, de fulles verdes, blanquinoses y suaus y les
flors blanques formant panolla; quan es tendré se

Coliflor

COL

COL

413

iiienja cóm verdura, ja bullida, ja fregida o en truita
cóm els espinaclis. esclafidors. Colleja.

COLOCACIÓ. f. Acció y afecte de colocar. Empleo,
colocación, destino. || Estat social en que un se tro-
va. Situación.

COLOCAR. V. a. Posar alguna cosa al seu degut
llocb. Colocar. || Acomodar a algú en algún estat o
empleo. Acomodar, colocar. 1| S' usa també cóm re-
-cíprocli. Colocarte.

COLOCAT, DA. p. p. Colocado.

COLOCUTOR, m. Qiialsevol de les persones que
preñen part a una conversa. Colocutor.

COLOESPINÓS, A. adj. Entom. Insecte que té dues
«spines a la esquena. Coloespinoso.

COLOFONA. f. PEGA GREGA.

COLOIDES, m. Med. Cáncer gelatiniforme. Degene-
rado particular que no conté cap producte patoló-
gich del cáncer. Coloides.

COLÓM, A. m. y f. Ornit. Aucell doméstich de va-
ríes castes, que 's diferencien principalment en el
.color o la grandaria. Palomo, paloma. || El criat en
coloniar y que surt.al camp. Palomariego. || Met. La
persona d' un geni pacificli. Paloma. || Se pren tam-

^^¿^.<:r--¿

C.olóms

bé per sinibol de la ignocencia y sensillesa. Paloma.
II Constelació sota del Cá. Palomo. || Cosa mólt
blanca. Palomo. || Entre gitanos, llansol, tonto.

COLÓM BOSCATÁ, DE BOSCH, FERÉSTECH, ROQUER O
SELVATGE: TUDÓ.

COLÓM BOTAT. El blau ciar ab una ratlla negra al
cap devall de la qüa. Palomo botafogo.

COLÓM CALSAT. El que té les carnes y 'Is peus ves-
tits de ploma. Paloma calzada.

COLÓM CASÓLA. El domesticat que 's cría a casa.
Paloma duende ó casera ó zurita.

COLÓM CORONAT. El que té una porció de plomes
del cap en forma de mitj cércol. Paloma tripolina ó
tropolina.

COLÓM CULIBLANCH. El que té la qüa blanca y lo
•lieinés del eos de qualsevol altre color. Palomo culi-
blanco.

COLÓM CULINEGRE El que té la qüa negra y tot lo
demés blanch. Palomo culinegro.

COLÓM CULiTENAT. El que té la qüa d'un color en-
tre café y canyella y lo demés tot blanch. Palomo
culitenado.

COLÓM DE LA TERRA. El qu' es més gros que'ls co-
iiu'ins. Paloma mestiza.

COLÓM DE MONYO. El que té una mena de plonia-
llet al cap. Paloma de moño ó moñuda.

COLÓM D' ULL GROS: COLÓM FLAMENCH.

COLOM FILICOTÓ. Colóni petit de ploma mólt fina y
de color blanquinós ab algunes ratlles groguenques.
Palomo filocotón.

COLÓM FLAMENCH. El mólt gros que té '1 béch ca-
rral y 'Is ulls vermells ab més cercles qiie'ls comúns.
Paloma flamenca.

COLÓM GLASSAT. El que té les plomes crespades.
Paloma tizadcL

COLÓM GROSSA-GORJA. Varietat de pap mólt grós
y plomatge vistos. Els més característichs son origi-
naris d'Anglaterra y de Fransa.

COLÓM MONGÍ. El que té algunes plomes del cap de
les ales y la qua blanques, y tot lo demés d' un altre
color. Palomo monjin ó monjil.

COLÓM PAPATATXL El que té altes les plomes des-
de M cap fins al pit cóm una mantellina. Paloma de
toca.

COLÓM PAVO. El que té la qüa dreta y extesa cóm un
vano. Paloma jalaiidiina, y »\gúns paloma tripolina.

COLÓM PEONER: COLOM CALSAT.

COLÓM ROQUER. Mena de falcó o colóni boscá que
va mólt per les roques. Roques, halcón roques, palo-
mo bravio.

COLÓM ROVELLAT. El que té la ploma de color de
rovell. Palomo royo.

COLÓM XAREL-LO. El qu' és tot blanch. Paloma
blanca.

COLÓMS APARIATS. El mascle y la femella que se
uneixen pera la cria. Palomas casadas ó pareadas.

CASSAR COLÓMS. fr. Palomear.

CUIDAR COLÓMS. fr. Palomear.

FER EL COLÓM. fr. Fam. GITAR.

FINS ELS COLÓMS TEÑEN FEL. Ref. Denota que una
persona, per quieta y pacífica que sigui, ve de vega-
des que s' enfada. Cada pajarito tiene su hi^^adito, ó
cada pajarilla tiene su higadilla.

LO PERTANYENT ALS COLÓMS. Columbino.

RONCAR ELS COLÓMS. fr. MARRUCAR.

COLÓM. Geog. Illeta de la costa llevantina de Me-
norca.

COLÓiVl (Joan). Biog. Eloqüentíssim orador ma-
llorquí nat a Palma 1' any 1749 y mort 1' any 1806.
En 1778 se ordena de sacerdot y onze anys despréí
era canonge y després vicari general de Mallorca. En
Torres Amat cita divuit obres llatines escrites del
doctor Colóm, apart d' algúns sermons. Més de cin-
quanta voltes va predicar a Madrit, per encárrech
del reí, de la reial familia y del suprem concell de la
Iiiquisició.

COLOMA. f. Nóm de dona. Coloma.

COLOMA SURANA. Ant. TUDÓ.

COLOMÁ. n. p Colomano.

COLOMAIRE. m. Qui cría o ven colóms. Palomero.

COLOMAR, ni. Llóch destinat a la cría de colóms.
Palomar. || Quan és petit. Palomera.

MENJAR HI HAJA AL COLOMAR, QUE COLÓMS NO 'N
FALTARÁN. ír. Met Se diu de la protecció y foment
que s' ha de donar a les arts, al comers, etc. Haya
cebo en el palomar, que ellas vendrán

QUAN ES FET EL COLOMAR EL COLÓM ES MORT. Ref.
Significa que solen morir els que fan cases al cap de
poch temps que les disfruten; perqué generalment
quan un té medís de térsela ja es vell. La casa hecha
V el huerco á la puerta, ó casa hecha, sepultura abierta.

COLOMASSA. f. El fém de colóm. Palomina.

COLOMBINA, f. Qaim. Substancia extreta de les
arrels d'un arbre d' América o d' unes mates d' Áfri-
ca, nonienades colombo, servint de remei pera les
afeccións de les víes digestives. Colombina.

COLOMÉ (Tuch). Orog. Montanya de forma cónica
que 's trova anant de Viella al port del meteix nóm.

COLOMER. m. Ant. COLOMAR.

COLOMER (Conrat). Biog. Actor
y autor cómich, fill de Barcelona.
Va coniensar la carrera d'enginyer
militar, y la va deixar 1' any 1866.
üedicat al teatre cátala va ésser
wn bon actor y director de compa-
nyía. Va escriurer algunes come-
dies, algún drama, sarsueles y pe-
ces, colaborant en altres en com-
panyía de 1' Eduard Vidal y Valen-
ciano y d' en Canipmany. Algunes
de les senes obres s' han tepresentat moltes vega-
des, y les que va fer en els derrers anys de la sena
vida, varen ésser mólt aplaudides.

Conrat Colomer

414

COL

COL

— (MARiÁN). Biog. Pintor vigueta del coinsnsament
del sigle XIX. És autor deis quatre quadros que h¡ há
a la capella del Sant Misteri de la parroquia de Saiit
Joan de les Abadeses. Junt ab en Ronieu va pintar la
colecció de retratos de bisbes de Vich que hi há a
aquella séu.

— (PERE). Biog. Ecclesiástich remarcable per son
saver y virtut. Va néixer a Qirona l'any 1822, aca-
vant la carrera a Roma en 1845. Al retornar a Es-
panya, després d' ordenat, se li va conferir cátedra
al seminar! de Girona, explicant'hi filoíofía y teol02;ía
dogmática, fins a pendre possessió en 1876 del bisbat
lie Vicli, morint a la capital de la diócesis en 1881.
Era coneixedor de les llengues clásslques, y bon
poeta llatí, havent'hi escrit Himnes y poesies el-logia-
des, entr' elles un poema ab el titol de María Virgo.
Seu de vita Bealce Maricc Virginia Libri Qiiinqnagintci.

COLOMER. Geog. Illot del dist.
miinpal. de Pollensa, .Mallorca.

COLOMÉS. Geog. Poblé de la
prov. bisb. y part. jiid. de Girona;
té 395 hab. || — (CeRCle DE). Orog.
Ccrcle de montanyes de I' extrem
S.E. de la Valí de Aran dins del
que h¡ há sran nombre d' estanys
y de estanyols. i| — (PICH DE).
Orog. Puig de la frontera S.E. de
la Valí d' Aran; té 2,926 met. de-
munt el nivell del mar. I| — (PORT DE). :| — (PORTELL
DE). Accidents geográfichs que 's troven en la me-
teixa regió.
COLOMET. m. dim. Palomito.
COLÓMETA. f. dim. Palomita.
COLOMÍ. m. El fill del colóm casóla, que té poch
temps. Pichón. || El del colóm roquer. Palomino
torcaz.

COLOMINA. f. Bol. FUMDETERRA.
COLÓN, ni. Part principal del período. Colon.
COLÓN PERFET. Gram. Dos punts en aquesta forma
(:) que serveixen peía distingir els menibres d' una

Segell de Colomés

COLÓN IMPERFET. Gram. Punt y virgula en aquesta
forma (;) que serveix pera senyalar una part de la
cláusula. Colón imperfecto.

COLÓN, m. Ant. MASOVER.

COLONA. f. Ant. Columna.

COLONIA, f. Gent enviada pél govern a establirse
a un altre país. Colonia. II Territori mes o menysllu-
nyá de la nació que se 'n va apropíame, pera fins
comerciáis, políticlis, etc. Catalunya durant el pe-
riode mitj eval va extendie la seua influencia políti-
ca a les illes heléníques y a la banda Sur d' Italia.
II Paratge ont s' hi estableix la colonisació. Colonia.
II Vivendes y poblacións construides al voltant de
algún establiment industrial sejornant' hi en elles els
travalladors que allí teñen feina. Acostumen adoptar
el nóm del establiment a quin deuen el seu origen.
Colonias industriales. || Institució que ?rrela d' uns
quants anys ensá, organissaiit al estíu eixides de
alguns dies pera que sejornin, fora de les ciutats
populoses, els alumnes de les escoles publiques, pera
deixondlrse ab la vida del camp. Colonias escolares.
II Ciutat, arquebisbat y electorat sobre '1 Rhin. Co--
lonia. II Ciutat de Vestfalia. Colonia Agripina.

FER O ENVIAR UNA COLONIA, fr. Establecer una co-
lonia. ¡I Qui hi habita. Colono.

COLONIA SERRA. Geog. Caseriu del dist. munpal.
d' Alguaire, prov. de Lleida.

COLONIAL, adj. Pertanyent a les colonies. Colo-
nial. II ULTRAMARÍ. En aquest concepte 's parla de
fruits colonials. Coloniales.

COLONIENSE. adj. El natural de o lo pertanyent
a la ciutat de Colonia. Coloniense.

COLOQUI. m. Conferencia entre dues o mes perso-
nes pera tractar d'algún negoci particular. Coloquio.

COLOQUINTA. f. y

COLOQUÍNTIDA. f. Bot. Planta de la fam, de les
cucurbitácees, mena de cogombre de fruit mólt sem-
blant a la cindria, pero del tamany d' una pilota pe-
tita; és mólt amarch, y útil en medecina cóm pur-
gaht. Coloquíntida. alhandal.

Mapa de la colonisació catalana en els temps mitírevals

oració, de manera que'l sentit que "Is preceéix queda
ja perfet, y lo que segueix sois serveix pera mes ex-
plicació y claretat de lo que queda escrit. Colon per-
fecto.

COLOR, m. Modificació deis raigs de la Ihim que,
segóns la dísposició deis cossos, els fa véurer blaus,
verts, vermells, etc. Color. II L' impressió que fan ais
ulls els raigs de la llum que reflexa la superficie de

COL

COL

415

algún Cüs. Color. (| Parlant de vestits, el que no és
jiegre ni blanch. Color. || El tint que presenten les
plomes deis aucells. Jaldre. || El tint que s' observa
ais núvols segóns llar gruixaria o segóns c6m els hi
toca 'I sol. Celaje. II Referlntse al blasó, la materia y
•ornament de ks arineríes, en que primer hi havia
blanch, roig, blau y vert; després s' hi va afegir el
á' or y de porpra, y derrerament s' hi varen intro-
<Juír el iiegre, el d' armini, etc. Color. || afeit, 1. ||
pl. Pint. Els materials de varis colors preparáis pera
pintar. Colores.

COLOR ARTIFICIAL. En el tint, pintura, etc., el com-
post de varis colors simples. Color artificial.

COLOR BAIX. El fluix o que no resulta gaire. Color

¿HIJO.

COLOR D' AIRE. Cert color groch sumament baix y
<lelicat. Color de aire.

COLOR D' AROMA. Color grocli que 's fá ab 1' arrel
<1e la carciima. Color de aroma.

COLOR D' AURORA. El que resulta de la barreja del
blau, blandí y vermell. Color de aurora.

COLOR DE CANARL El groch semblant al del dit
^ucell. Color de canario.

COLOR DE COURE. El roig ferruginós. Color de co-
iire.

COLOR DE FOCH. El vermell fosch que no té la per-
íecció del carmesí. Color de fuego.

COLOR ESMORTuiT O APAQAT. El que no té vivesa.
Color amortiguado ó apagado.

COLOR FORT. El que no pert. Color permanente.

COLOR MUSCH. El pardo obscur. Color musco.

COLOR NATURAL. Aquell qu' és propi de cada ob-
«ecte. Color natural ó propio || A les blanqueríes, el
d' anta: Color de ante ó natural.

COLOR TRENCAT O ESBLAIMAT. El baiX quC nO té

vivesa. Color quebrado ó quebradizo.

COLOR viu, PUJAT O EixiT. El que ressalta. Color
rivo ó subido.

COLORS PRiMiTiUS. Els fonainentals, de la conibina-
ció deis quals resulten tots els altres que, segóns
Newton, son els següeiits: vermell, groch, blau, vert,
niorat, indi y de taronja; pero el P. Lluís Castell, je-
suíta, diu que n' hi há prou ab el blau, el groch y '1
vermell pera fer tots els altres. Colores madres ó pri-
mitivos. II Entre tintorers, el blau, el vermell, el
inusch, el negre y '1 de palla. Colores primitivos.

BAIXAR EL COLOR, fr. Met. pint. Perdre la seua vi-
vesa. Caer el color.

BÉ Li DIU PROU EL COLOR. Loc. Dona a entendre
que a algú se 1¡ coneix alguna cosa ab el color de la
■cara. Quien no cree en dolor, crea en color.

COSA DE DOS COLORS. Berrendo.

DE COLOR D' ALBERGINIA. Aberengenado.

DE COLOR D' ANTA. El de color semblant al d'ante.
Anteado.

DE COLOR D' ARQENT. Plateado, argentado.

DE COLOR D' ESMERALDA. De color de esmeralda ó
de verde esmeralda.

DE COLOR D' OLIVA. Aceiteado.

DE COLOR D' OR. Dorado.

DE COLOR DE BRONZE. Bronceado.

DE COLOR DE BURELL. Aburelado.

DE COLOR DE CAFÉ. Tostado, de color de café.

DE COLOR DE CASTANYA: CASTANY.

DE COLOR DE CASTANYA CLAR. Acabellado.

DE COLOR DE CENDRA. Ceniciento, cinericio.

DE COLOR DE FUM. De color de humo.

DE COLOR DE GAMUSSA. Gamuzado.

DE COLOR DE GOS QUAN FUIG. fr. Fam. Color inde-
linit, de cap color. De un color inde/inido.

DE COLOR DE LILA S' aplica a les coses de color
en're inorat y cendrós. De color de lila.

DE COLOR DE LLIMONA. D' un groch verdós. Limo-
n ida.

DE COLOR DE MAREPERLA. Blanch ab un punt de
■color de rosa. Nacarado.

DE COLOR DE MORA: MORAT.

DE COLOR DE NOGUERA. Noguerado.

DE COLOR DE PALLA. Pajizo, melado.

DE COLOR DE PLOM. Plomizo.

DE COLOR DE PORPRA. Purpúreo.

DE COLOR DE PUNSÓ. Se diu del color de foch niólt
viu. De color de punzó.

DE COLOR DE ROSA. Róseo, rosado.

DE COLOR DE ROSA BATUDA. Se diu d' algunes teles
en que 1' iirdit és de color de rosa comuna y la trama
blanca, o al contrari. De color de rosa batida.

DE COLOR DE SAFRA. Azafranado.

DE COLOR DE SANCH. Sanguíneo, sanguino.

DE COLOR DE TARONJA Anaranjado.

DE COLOR DE VERT D' ESPERA, y se sol afegir: FO-
RRAT DE PASSATEMPS. Loc. fam. Ab quc se sol re.s-
pondre a les criatures quan demanen alguna pega de
roba y iio se 'Is hi vol fer. De color de aire.

DE COLOR DE VIOLA. Violado, violáceo.

DE COLOR FOSCH. Obscuro.

DISTI.NGIR DE COLORS. fr. Met. Tindre prou discer-
iiiuient pera no confoiidre les coses y acomodar a
cada una lo que li correspón. Distinguir de colores.

DONAR COLOR O COLORS. fr. Pintar. Dar color ó co-
lores, meter de color, colorar, colorir.

FER El.XIR ELS COLORS A LA CARA. fr. Fer tornar
roig a algú avergonyintlo. Sacarle los colores, ó sacar
los colores á la cara ó al rostro, ó ponerle ú alguno
colorado, ó abochornarle.

FER PERDRE 'L COLOR, fr. Disminuirlo O ésser causa
de que 's perdí el color natural. Robar el color, hacer
caer de color.

MUDAR DE COLOR, fr. Manifestar ab la cara alguna
alterado d' ánim. Mudar de color.

MUDAR MIL COLORS O DE COLOR A CADA INSTANT.
ir. Denota la turbado o la por de que 's descubreixi
a algú lo que li convé que no se sápigui. Un color se
le iba y otro se le venia.

PENDRE COLOR fr Comensar a madurarse algúns
fruits, donantne senyal ab el color que teñen quan
son madurs. Tomar color, pintar.

PENDRE 'L COLOR, fr. Tenyirse, empaparse d' ell
les robes que 's tenyeixen. Tomar el color.

PERDRE 'L COLOR, fr. Descolorirse algú. Caer de
color.

PUJAR EL COLOR, fr. Donarli mes vivesa carregantlo
mes, o afegintli algúns íngredients pera que ressalti.
Subir el color.

TENYIR DE TOTS COLORS. fr. Met. fam. BALLAR SE-
GÓNS EL SÓ.

TORNARSE DE MIL COLORS. fr. MUDAR MIL COLORS.

TRASAIUDÁRSELI A ALGÚ EL COLOR, fr. Anarse 'n el
color natural per algún accident repenti. Demudár-
sele á alguno el color.

COLORAMENT. m. L' acció de donar colórala
pintura. Coloración.

COLORAR, v a. Meí. Disfressar alguna cosa, ama-
gant la veritat. Colorear, pretextar, colorir.

COLORAT, DA. p. p. Met. Dissimulat ab alguna
rao aparent. Coloreado.

POSARSE COLORAT. fr. Tornarse roig. Ponerse colo-
rado.

COLORAINA. f. Color viu que ressalta en contra-
posició d' altres. Colorín, angaripolas, garambai-
nas.

COLORET. m. dini. AFEIT, 1.

COLORETES, f. pl. Roba ordinaria de varis co-
lors. Angaripolas.

COLORÍGRADO. m. Fis. Instrument pera determi-
nar el grau de coloració deis cossos. Calorígrado.

COLORIR. V. a. Pint. Donar color a lo que's pinta.
Colorir.

COLORISTA (Bon o mal), m. Pint. Qui dona be o
malament els colors a lo que pinta. Buen ó mal co-
lorista.

COLORIT, DA. p. p. Colorido.

416

COL

COL

COLÓS. ni. Estatua d' enorme grandaiia. Coloso.
II Persona de desconiunals proporcións. Coloso. ||
Qui té gran poder, tant en lo físich cóni en lo moral.
Coloso.

COLOSSAL. adj. Lo que pertany al colós o és molt
niés gran que 1' ordinari. Colosal.

COLOSTRE. m. La primera llet que té la dona
després del part. Calostro.

COLRADURA. f. Pint. Vernís que, aplicat deniunt
d' una peqa. argentada, la fá semblar daurada Corla-
dura. II Cremadura del sol. Asoleamiento.
DONAR COLRADURA. Pint. COLRAR.
COLRAR. V. a. Pint. Aplicar el vernís nomenat
colradura demiint d' un obgccte argentat a fí de que
senibli daurat. Corlar, corlear || Creniar, fer tornar
moreno '1 sol. Asolear.

COLRARSE. V. r. Tornarse moreno per anar mólt
pél sol. Asolearse, tostarse del sol. || subtarse, 2.
COLRAT, DA. p. p. Pint. Corleado. || Del sol. Aso-
leado, quemado del sol. ü subtat.
CÓLRER. V. a. Ant. COLORE.

COLSA. f Bot. Mena de col; n' hi há de borda y
de conreuada. Colza.

COLSADA. f. Ángul, revolta. Recodo, ángulo, re-
vuelta. II Cop de colse. Codazo. || Mida de la raá al
colse. Codo.

PEGAR COLSADA. {r. Fam. Tocar a algú pera que
se 'n adoni d' alguna cosa. Dar del codo.

COLSADURA. f. La part del sarment enterrada
pera que 's fassi un altre cep. Codadura.

COLSE. m. La part exterior del brag ont fan el
joch els dos ossos de que 's compon. Codo.

AIXECAR EL COLSE. fr. Fam. Beure mólt vi. Levantar
de codo ó el codo.

COP DE COLSE: COLSADA, 2.
TOCAR AB EL COLSE: PEGAR COLSADA.
XARRAR PÉLS COLSES. fr. Fam. Pera denotar que 's
parla mólt. Hablar mucho.

COLSEJAR. V. a. Ant. PEGAR COLSADES.
COLT, A. p. p. de coldre. Celebrado.
COLTEL. m. y

COLTELL. m. y Ms seus derivats. GANIVET. || Mólts
diueu erradament contell. \\ Ganiveta llarga subgecta
a un banch, ab una articulado a ran d' aquést y un
mánech a 1' altre cap. || L' eina de fer formes de sa-
bates y de travallar esclops. || Ganiveta xica, solta,
ab un mánech a cada cap, usada
pera la construcció de cadires.
/ ' ^!^1 COLTELLADA. f. Ant. GANIVE-

¿^,a--i^ TADA.

•?"?/ f* -^ COLTELLER. m. Ant. DAGUER.

COLUBÍ (Joseph María). Biog.
Militar mallorqui, nat 1' any 1785.
Fill d' una familia distingida en la
milicia desde '1 sigle xvil, entra
mólt jove a fer armes, primerament
' ' en la guerra contra 'Is anglesos y

després Iluitant per 1' independen-
Joseph M.T.olubi cia entre 1808 y 1814. Era subtinent
en 1807 y tenía '1 grau de capitá
en 1809. Se porta cóm un brau en el siti de Qirona y
rebé '1 títol de cavaller de 1' ordie de Sant Fernando.
Seguí tota la campanya per terres de Catalunya ab
mólt Uuínient. En el primer tenips constitucional pre-
sidí a Barcelona el consell de guerra pera jutjar
a Jordi Bessiéres (1821); fou governador interí de
Hostalrich y en propietat de la Ciutadella de Barce-
lona. Senipre maná torces, y a Orsavinyá (Maig de
1822), a Blanes (Juny) y en 1' acció d' Alforja (15
d' Agost), acredita ses qualitats de militar. Quan els
francesos entraren per abolir la Constitnció, En Co-
lubí emigra a terres forasteres, retornant a la mort
de Ferrán VII. Desde 1830 serví a les ordres del ge-

neral Llauder péls regnes d' Aragó y Navarra, ve-
nint ab ell a Catalunya en 1832, de primer quefe de
estat major. Arrivada la guerra civil deis set anys,
organisá els nous cossos de 1' exércit y presta bons
servéis en la Capitanía general de Catalunya, ascen-
dint a brigader. Sorti a montanya pera combatre ais
carlíns; mes, arrivat 1' any 1834, ana de governador
militar a Tortosa, ciutat flagellada per la guerra y
per una epidemia, havent sigut tal son comportament
que ascendí a marescal de camp, fins que a les de-
rreríes de 1' any fou en\íat de governador a Tarra-
gona y comanda les forces de la baixa Catalunya,
del Llobregat a 1' Ebre, posant a ratlla a 1' enemich.
Tal confiansa mereixia al govern y al país, que li fou
en 1839 encarregada la causa en averiguació de lo
succeit en la desgraciada expedido del general Oraá
contra .Morella, ésent acceptat plenament son parer,
notable document de jurisprudencia militar. El me-
teix any fou segón cabo en la Capitanía general de
les Balears, y en 1841 el Govern li maná escullir
quartel fora les illes, mes se revoca 1' ordre.

COLUBRAMET. m. Nóni d' una estrella de tercera
magnitut situada a la má del Serpentari. Colubra-
met.

COLOMBIANA, f. Roba de llana teixida a I' en-
cordillat y atafetanatada. N' hi há de varis colors.
Columbiana.

COLUMBRINA f. CEP BLANCH. i| Alt. Culebrina.

COLUMNA. Pilar rodó que sos-
té o adorna algún edifici, taber-
nacle, etc. Columna, coluna. í|
En els Ilibres, cada part en que
está dividida una plana per medi
d' un blanch o ratlla de dalt a
baix Columna. || Mil. Porció de
soldats formats de modo que pre-
sentin poch front y mólt fondo.
Columna, coluna, i Met. La per-
sona o cosa que serveix d' am-
paro o protecció a un' altra. Co-
lumna. II La qu' és mes ampia
de la part del capitell que de la
basa. Columna abalaustrada. !|
— VERTEBRAL. Anat. El conjunt
de les vertebres que formen 1' es-
pinada.

COLUMNA ACANAL.ADA. Arq. La
que té algunes ratlles de dalt
baix en forma de mitja canya.
Columna acanalada, estriada.

COLUMNA AISLADA. Arq. La que
está separada de les parets. Co-
lumna aislada, suelta.

COLUMNA ÁTICA. Arq. La qu'és
quadrada y deixa véurer els seus
quatre costáis. Columna ática,
cuadrada.

COLUMNA CO.MPOSTA. Arq. La
mixta d' ordre jónich y corinti; té les meteixes pro-
porcións que les de aquells dos ordres, pero 's dife-
rencia d' elles en el capitell. Columna compuesta.

COLUMNA CORINTIA. Arq. La de proporcións iguals a
les del ordre jónich, pero '1 seu capitell o copada é&
diferenta. Columna corintia.

COLUMNA DÓRICA. Arq. La que té una alsada igual
a set vegades y mitja la seua gruixaria o diámetre.
Columna dórica.

COLUMNA JÓNICA. Arq. La que té d' altura vuit ve-
gades la seua gruixaria, pero després se li dona mitj
gruix mes. Columna Jónica.

COLUMNA AULLAR. La que senyalava les milles a les
víes romanes. Columna miliar.

COLU.MNA SALOMÓNICA. Arq. La que puja en forma
espiral, donant algúns toms, que regularment son sis.
Columna salomónica.

COLUMNA TOSCANA. Arq. La que pertany a 1' ordre

*??

Colnmna safomóni-
ca d'estil barrocb.
a r iglesia de Cal-
des de Montbni.

COLL

COLL

417

tosca. Té d' alsacia set vegadcs el gruix o diámetre
de la seua base. Columna toscana.

COLUMNES D' HÉRCULES. Nóiii que 's dona a les
motitaiiyes d' abdós costats de 1' estret de Qibraltai
que seiiyalen la partió entre les aigiies del Medite-
rrani y les del Atlántich. Columnas de Hércules.

COLUMNES DEL MOLINET. f. pl. Náut. Les dues grans
peces verticais que sostenen el eos del niolinet, re-
bent el seu eix en els daus encastáis a la seua cara
de popn. Columnas del molinele.

COLUMNES DE LA RODA DEL TIMÓ. Ndut. Els dOS

puntáis tornejats que sostenen 1' eix de la nieteixa.
Columnas de la rueda del timón.

COLUMNACIÓ. f. Arq. Dlsposició, ordre o propor-
ció de les colunines. Columnación.

COLUMNANTERl A. adj. Bot. Reunit en forma de
columna; se diu deis fils de la flor y deis filets o
fibres de les plantes. Columnantéreo.

COLUMNARI, A. adj. S' aplica a la moneda de
plata encunyada a les Iiidies, que tenía les dues co-
lumnes y 1' iiiscripció plus ultra, y aixís se deia: pes-
seta columnaria, etc. Colutnnario.

DONA COLUMNARIA. fr. Fam. La qu' está prenyada.
COLUMNATA, f. La serie de colunines que soste-
nen o adornen un edifici Columnata.

COLUMNATA POLISTILA. fr. Arq. La que 's compon
d' un gran número de colunines de diferents estils.
Columnata polistila.

COLUMNETA. f. dim. Columnita.
COLUMNÍFER, A. adj. Bot. COLUMNANTERI. || Co-
lumnífero.

COLUMNILLA. f. Bot. Eix central de la flor; re-
sulta de la soldadura de varis carpels y sosté al seu
entorn els granets de la planta. Columnilla.

COLUMPL ni. Corda que 's Higa péis dos caps a
les vigues del sostre o ais tronchs de dos arbres pera
gronxars'lii. Columpio.

COLURO, m. Astron. Cada un deis dos cercles má-
xims de 1' esfera que 's creuen ais polos forniant an-
gles rectes y passen, 1' un péls punts equinoccials y
1' altre péls punts solsticials. Coluro.

COLUSIÓ. f. For. Conveni fraudulent y secret ab
que s' afavoreix a la part contraria en un plet. Colu-
sión.

PER COLUSIÓ. m. adv. Fraudu-
lentment. Por colusión, fraudulenta-
mente.

QUi FÁ O USA coLUSiO. Pastelero.
COLUTORl. m. Tot líquit que
serveix pera rentar la boca. Colu-
torio.

CÓLXICH. m. Bot. Planta indígena
de la fam. de les colxicácees, que 's
trova a mólts punts d' Espanya; té
la cabessa niés o nienys grossa y
molt ficada a térra, comprimida d' un
costat y convexa de 1' altre, d' olor
desagradable y dé gust agre y corro-
siu. Cólchico ó quitameriendas de
otoño.

COLZET. Art. y of. ter. Post recol-
sada d' una máquina. Codillo.
COLL. m. Part del animal que uneix el cap ab el
cós. Cuello. |l Llóch estret entre dues montanyes.
Collado. II El del brocal, ampolla, porro, etc. Cuello.
II De la cama o del peu. Garganta del pie. || El de la
camisa, Cabezón, cuello, y abans de cosirlo tirilla.
l| La boca del pou. Brocal. || Del bot. Piezgo. ||
Adorno de puntes que usen les dones. Escote. || En el
joch de cartes, cada una de les quatre especies, cóm
oros, copes, etc. Palo. || En el vestit, cóm: en la ca-
saca, i'upa, etc. Gorjal. || espatlles. || m. La part de
r arbre o mástil compresa entre 1' encapilladura de
la xarxa respectiva y la creu de la verga. Cuello. ||

DIC. CAT.— T. I. — 53.

Cólxich

El punt del rem que separa '1 guió de la canya que
descansa a 1' escalaniera y juga a 1' estrop fent de
punt d' apoio. || —DE GAT. L.a part posterior del coll
quan la vora superior del meteix és niassa carnós y
grós. Tamlié 's diu bescoll. Cerviz de gato. || —DEL
GAO. Náut. El punt de 1' arreiicanient d' ont comensa
la roda. Arranque de roda.

A COLL DE MATXOS. LoC. A BAST.

A COLL Y BE Y A COLL SARRO, fr. Fam. Sobre les
espatlles. A cuestas.

AOAFAR PÉL COLL. fr. Apercollar.

ALSAR EL COLL. fr. ALSAR EL CAP.

ANAR AB EL COLL DRET. fr. Met. Tindre algú mólta
superbia y orgull. Ir con ¡a cabeza erguida.

CARRÉGAT'HO AL COLL. fr. Pera denotar que algú
deixa algún negoci sense donar rao de cóm el deixa.
Ahi te quedan las llaves.

ÉSSER D' UN METEIX COLL. fr. Ésser de la nieteixa
opinió o partit. Ser de la pega, ó de una misma opi-
nión ó lobo de una manada.

ESTARNE FINS AL COLL. fr. Met. fam. Estar apurat,
cansat de sufrir indegudanient. Estar hasta el go-
llete, hasta los ojos.

PORTAR AL COLL. fr. Met. Mantindre a algú o acre-
ditar mólt d' ell. Llevar en hombros, traerá llevaren
las ancas.

POSAR'Hl 'L COLL. fr. Met. fam. Travallar ab acti-
vitat pera lograr alguna cosa. Poner, arrimar el hom-
bro; tomar d pechos.

QUEDARSE PENJAT PÉL COLL. fr. Quedarse burlat en
els intents o pretensións. Quedarse colgado de la
agalla.

SALTAR AL COLL. fr. Abrassar a algú. Echarse al
cuello.

TANT LI HAURiA VALOUT TRENCARSE 'L COLL. Loc.
fam. Denota qu' alguna cosa causará gran mal o per-
judici a qui r ha feta. Cantó al alba la perdiz, más le
valiera dormir.

TOTS DOS HI HEM DE POSAR EL COLL. Loc. fam. De-
nota que tant la muller cóm el marit deuen travallar
pera mantindre la casa. Mientras anda el jugo, ande
el huso.

COLL (Antonl Martí). Biog. Organer del reial con-
vent de Sant Francesch el Gran, de Madrit en el si-
gle xviii. Era natural de Reus y va pendre l'hábit de
r ordre franciscana a Castella. Va publicar a Madrit
r any 1714 VArte de canto llano (un vol 4t.), reimprés
1' any 1719 afegint'hi V Arte del canto de órgano.
Es autor del Ilibrc Flores musicales. Sembla que va
deixar inédita 1' obra El Arte del Peregrino cantor.
Firmava 'Is seus Ilibres ab el nóm de Fray Antonio
Martin Coll.

— (BERNAT DEZ O DEL), fí/og. Vegis DEZCOLL (BER-
NAT).

— (JAUME). Biog. Frare francisca, nat a Vilafranca
del Penadas a derrers del sigle xvn. Era orador no-
table y cronista de la seua ordre a Catalunya. Figu-
ren entre'ls seus escrits la traducció de la Vida del V.
Buenaventura Gran (1733), el Sermón de N. Señora de
la Gleba (1725), etc. Mes la obra principal, consulta-
da encare avui ab profit, es la Crónica seráfica de la
santa provincia de Cataluña, que tracta deis orígens
de 1' ordre franciscana fins al any 1400. (Un vol. fol.
Barcelona, 1738).

— (JOSEPH SEBASTiÁ). Biog. Metge cátala, que a
mitjans del sigle xix exercia '1 prolessorat a la Escola
de Medecina de Madrit. És autor deis Ilibres: Examen
crítico-filosófico de las doctrinas médicas homeopática
y alopática comparadas entre si. (Madrit, 1843, imp.
Lalania); Elementos de fisiología; Elementos de obste-
tricia, etc.

— (SEBASTJÁ). Biog. Frare barceloní del sigle XViil,
mort r any 1787. És autor de una Breve noticia de la
fábrica y construcción del nuevo barrio de la Barcelo-
neta, etc.

— Y BRITAPAJA (JOSEPH). Biog. Advocat y escrip-

418

COLL

COLL

íor; aniericá de naixensa, pero fill d' un mataroní. Va
cursar a la uiiiversitat barcelonina y entre iiosaltres
se va desarrollar y va escriurer. Després de la revo-
lució de 1868 va colaborar en les iiiillors publicacións
repiiblicanes de Barcelona. Després va deixar !a po-
lítica pera dedicarse al teatre, Iiavent escrit en cáta-
la y castellá. Se feu popularissini envers l'any 1872
ab r éxit inacabable del Robinson Pelit, al que va
seguir De Sant Pol al Polo Nort (1872) y La Fantas-
ma üroga (1873); liavent arreglat del francés Les
cení doncclles y Giroflé- Giroflá. Les sarsucles Los
Banys Orientáis y L' Angeleta y /' Angelet, d' acepta-
ció popular, son obra d' ell, Iletra y música. Es abun-
danta la seua prodúcelo, quina qualitat única és la
d' ésser popular. EnColl y Britapaja va néixer a Are-
cibo (Puerto Rico) I' any 1840 y va morir a Barcelo-
na r any 1904.

— Y MASADAS (EDUART). Biog. Economista, que va
néixer a Barcelona en 1824, cursant fins al doctorat
la carrera de liéis. Per oposició fou nomenat en 1856,
catedrática de Economía política y en 18G0 de Geo-
grafía y estadística comercial, del Instituí de Barce-
lona. Al crearse en 1887 la carrera de comers fou no-
nienat director de la escola superior de Barcelona,
desempenyant el cárrech fins a la seua mort. Deixá
publicades varíes obres, entre elles la Geografía co-
mercial y la Economía política.

— Y PRAT (NARCiS). Biog. Arquebisbe de Caracas
y Venezuela, nat en el sigle xviii, probablement a
Girona, y mort a Madrit 1' any 1822. Va ésser Fiscal
de la Curia y era capiscol de la séu gironina, en 1 796.
Era soci de la Academia de Bonos Lletres de Barce-
lona en quin arxiu s' lii conserva un travall seu !le-
git l'any 1805, titolat: Los caracteres principales de
los catalanes en tiempos de nuestros condes. En 1807
va ésser nomenat arquebisbe, arribant a la Guaira
r any 1810. Quan va esdevenir la revolució lliberta-
dora de Venezuela, va intervindre en aquells afers y
cóm lii reprcsentava paper important, creieiitlo sim-
páticli al movinient de Independencia, el Capitá Ge-
neral li maná 1' any 1816 que 's presentes a Madrit.
Allá va ésser acusat de liaver fomentat la sublevació
y li privaren tornar a 1' América. Se 'I preconisá bis-
be de Palencia pero va quedar sense efecte la desig-
nació y va morir essent arquebisbe de Caracas, ont
va enviars 'lii '1 seu cor, 1' any 1843, conforme a sa

voluntat postrera. El municipi
de Caracas posa el retrato del
Ilni, Coll al costat deis lliber-
tadors Bolívar y Miranda.

— Y VEHi (jOSEPH). Biog.
.^quest distingidissim catedrá-
tich de literatura castellana va
néixer a Torrent (Girona) al
any 1823 y va morir a la nie-
teixa 1' any 1876. Va deixar
publicades, entre altres, les
següents obres: Elementos de
Literatura, Refranes del Quijo-
te, Diálogos literarios. La sá-
tira provenzal. Elementos de
arte métrico y latino, etc.

— Y VEHi (NARCis). Biog. Metge, poeta y niúsich,
nat a Palaniós 1' any 1825 y mort a Camprodón l'any
1851. Va posar la música a una ópera castellana de
Víctor Balag,uer, titolada El doctor Burlado, (1846).
L' any 1849 va llfgir en la Societat Filomática de
Barcelona una Memoria sobre los deberes del faculta-
tivo en el ejercicio áe ¡a PAedicina legal.

— DE VALLDEMiA (ARMüNGOL). Biog. Distingit ora-
dor sagrat y bon professor, nat a Moya 1' any 1810
y mort a Mataró i' any 1876. Va entrar a 1' ordre
deis escclaris I' any 1826. Tenía gran facilitat pera
la Uengua üatína y pera la poesía. Pocli després de
pendre ordres (1834) va anar a Aiuérica, dedicantse
a la predicado y a la ensenyansa. A Puerto Principe
va ésser director del Colegi Calasanciá. Retornat a

Joseph Coll y Vehí

ife^-=

Armengol Coll y Valdemía
— (D' ESPINA). Caseriu

mm

Segell de Nargó

Espanya 1' any 1852, va fundar a Mataró 1' establi-
ment d' ensenyansa conegut peí Colegi de Valldemia,
altament celebrat. Se citen
d' ell diferents sernions,
mólt notables.

COLL. Geog. Poblé del
dist. muupal. de Barruera,
prov. de Lleida. || — (ER-
MITA DE LA MARE DE DEU
DEL). Esplanada a 620 d'al-
titut en el Vallespir prop
de Calnielles; és lloch de
aplechs y festes popuiars,
especialment durant el mes
de Septembre. || — (EL).
Veinat de Orriols, prov. de
Girona. || — (el). Caseriu
del terme d' Orriols, dist.
munpal. de Bascara, prov.
de Girona. || — (D' AMAT).
Poblet del dist. munpal. de
la Vansa, prov. de Lleida.
del dist. munpal. de la Abella de la Conca, prov. de
Lleida. || — (DE BOix). Casería del dist. munpal. de
Abinyá, prov. de Lleida. || —(DE CARRERA. Orog. Pas
a uns 650 met. d' altitut entre la Valí del Bach y la
del Coll de la Carrera, al N.O. de Castellar de la
Montanya, prov. de Girona. || — DE CARRERA (RIERA
DE). Hidrog. Riera que neix a
mitjom del coll del seu. nóni y
desaigua a !a vora del Fluviá,
aigües amunt de Castellfullit,
prov, de Girona. || — (DE NAR-
GÓ). Geog. Poblé de la prov. de
Lleida, bisb. y part. jud. de la
Seu d' Urgell; és a la vora del
Segre y té 728 liab. |1 — (del rat). Poblet del dist.
munpal. de Tudela, prov. de Lleida.

COLL. Hidrog. Lloch ont les aigües d' un riu teñen
molta corrent. Pendiente fuerte en los ríos.

COLL-ROIG. Orog. Coll a 1,625 met. d' altitut si-
tuat a la serra de Montgrony, a tramontana de Gom-
breny y entre Ms naixements de les rieres de Pardi-
nella y Santou, prov.de Girona. 1| Coll a 1,480 met.
d' altitut al N.O. de la Pobla de Lillet, prov. de Bar-
celona. II Coüet a uns 800 met. d' altitut, a la vora
de la riera de Sant Aniol y a ponent de Bassagoda,
prov. de Girona.

COLL-SACREU. Orog. Coll de la costa de Llevant
per ont lii passa la carretera d'Arenys de Mar a Sant
Celoni, prov. de Barcelona.

COLL-TORT. adj. Cuellituerto. || Met. Mal incli-
nat, revés. Díscolo. || Hipócrita.

COLL-TRENCAT. adj. Desnucado.

COLL-VENTÓS. Orog. Collada del Vallespir a la
elevació de 505 metres prop les riveres de Carol y
de Llinasó.

COLLA, f. Junta, aplech de varíes persones pera
algún íí, cóm: de segadors, mestres de cases, etc. Cua-
drilla, mano. || Reunió de persones dolentes sense
ordre ni concert. Gavilla, manada, hato. || Conjunt
de besties de cárrega. Recua. |1 Conjunt de burros.
Burrada, borricada. || Met. Miiltitut d' ignorants.
Manada, hato de borricos, etc. || Multitut de gossos.
Perrería. || Náut. La estopa que últimament se fica
a cada escletxa del barco. Colla. || Ventada pera fer
sortir les embarcacións. Colla.

ESTAR A la colla, fr. Náut. Tíiidre Mío tot com-
plert y a punt pera ferse a la vela. Estar á la colla.

COLLADA, f. Seguida de cartes d' un nieleix coll.
Runfla, rumflada. II Anl COLL, 1. II Forsa que 's fá
ab el coll pera deglutir. Deglución. || Náut. Duració
d' un meteix vent per algún temps. Collada.

COLLADA DE VENT. Conlinuació de vents d' una
nieteixa banda, o duració d' un meteix vent. Collada
de viento.

COLL

COLL

419

COLLADA BAIXA. Oros;. Coll a 1,130 met. d' al-
titut, a tramontana de Berga, prov. de Barcelona. ll
— (FONDA). Orog. Coilada de la serra de Monas, a
1,370 met. d' altitut, situada a la rallla de Franga,
a' tramontana y a curta distancia de Monas, prov. de
Girona. 1| Estribado de Costabona, a 1,890 met. de
altitut, situada a la vora del neixement del Ritort,
prov. de Girona.

COLLADA CELADA. Orog. Coll a 2,060 metres de
altitut entre la Valí del Noguera Ribagorsana y la
de Caliies, prov. de Lleida.

COLLADA VERDA. Orog. Té uns 1,600 metres de
altitut y está situada al extrém de mitiorn del Mont
Roig, a la partió d' aigUes deis rius Ter y Sagadell,
a ponent de 1' Abella, prov. de Girona. II Collada a
mitjorn de la anteiior, a 1,850 met. d' altitut y a la
meteixa vora dreta del Ritort.
COLLADETA. f. dim. Colladito.
COLLADO (Joan). Bíog. Pintor valencia y bon
poeta Ueniosí, mort en 1707. Va pintar entre les se-
ues produccións mes remarcables el retaule major de
r iglesia de Noriega.

— (LLUlS). Biog. Metge valencia del sigle xvi,
famosissim en son temps. Nat a la capital envers
1520. Catedrálicli de prima y d' anatomía en la Uni-
versitat valenciana. Descubrí 1' osset esíapeda que
forma 1' orsue del oír. Trova cura a les malaltíes
lientéssiques. Refusá el cárrecli de metge de la reina
Isabel de la Pau, pera no semblar inferior en catego-
ría al famós Francisco Valles, qu' era primer metge
del reí Felip II. Escrigué algunes obres de medecina.
Morí a les derreríes del sigle XVI.

COLLADO (El). Geog. Aldea del terme d'Alpuente,
prov. de Valencia. || — (DE MONÓVAR). Caseríu del
terme de Monóvar, prov. d' Alacant. || — (de noVEL-
DA). Caseríu del terme de Monóvar, prov. d' Alacant.
II — (DE SALINES). Caseriu del tenue de Monóvar.
prov. d' Alacant. || — (DE SAX). Caseriu del terme de
Salines, prov. d' Alacant. || - (DE VICTORIANO) Ca-
seriu del terme de Monóvar, prov. d' Alacant. || —
(DE viLLENA). Caseríu del terme de Salines, prov. de
Alacant.

COLLADOR. m. Caragolador. Eina de ferro pera
caragolar y descaragolar. Destornillador. |j Arfuí.
Mena de tina gran, foradada de baix, que serveix
pera que s' escorrin y aixuguin les cordes enquitra-
nades. Artesa, colador. || m. Arl. y of. Bocí de cer
contraplá y cap y ampie, ab mánecli tornejat; per
r estremita't inferior s' ajusta a la entalla o xopadera
del caragols y serveix per coliarlos o descollarlos.

COLLALBA, f. Maga de fusta dura ab la que 'Is
jardiuers desfan terrossos. Collalba.

COLLAR, m. Adorno que 's posa al coll. Gargan-
tilla, collar. II El deis homes. Barbicacho. || Corretja
ab punxes pera 'Is gossos de ramat. Carlanca. || Co-
xí de pell pié de peí que porten els animáis pera llau-
rar, o tirar d' una
carreta Collera, co-
llar. II La cadena
que 's posa al coll
deis escláus. Colle-
ra. II La anella que
per cástich se posa
ais malfactors. Co-
Collar de Ierro pera gos lie ramat, jj^j.^ collera, argo-
siglexvui. ProcedeixdeCapiie- Ua. '(| Met. La vía o
Ha (Lleida). (Museu de Barce- {gf^a de diferent co-
'°"a). lor que teñen algiins

aucells al coll, cóni
les tortores. Collar. ||E1 que's posa sobre la dalmática.
Collar. II Adu^ Baga deis extréms superior e inferior
del estat major. Collar. 1| v. n. COBLAR. || CARAGOLAR.
Fam. LLIGAR, AVENIRSE. || Unir, juntar dues peces de
fusta per alguna obra. Ensamblar, jj Conferir un be-
nefici ecclesíásticli. Colar. || Ant. PUJAR. I| Subir. I!

Segell de CoUbatá

de Coíldejou

Importar, o arribar una quantitat a certa suma.
Montar, subir, llegar.

COLLARET. m. dim. Collarlto, collarejo, gargan-
tilla.

COLLARET. m Persona que tragína coses a coll.
S' usa mólt a montanya quan no lii liá medí de ferho
ab carros ni a bast.

COLLAT, DA. p. p. Collado. ||

CARAGOLAT.

COLLBATÓ. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona, par-
tit judicial d' Igualada; és al peu
de la montanya de Montserrat y
té 672 hab.

COLLDECANAS (Guillem).
Biog. Monjo ripollés del sigle XIII
y prior de Panissars; és autor del Ilibre VUce So-
litaria.

COLLDEJOU. Geog. Poblé de la prov. de Tarrago-
na, bisb. de Tortosa, part. jud. de

Falset; és en una de les estriba-
cións orientáis de la montanya de
la Mola y té 458 liab.

COLL DE LA VENA. Geog. Vei-
nat de cases proper a Gisclareny.

COLLEGATS. Hidrog. Llarchcon-
gost per ont passa la Noguera Pa-
ilaresa, entre Gerri de la Sal y la
Pobla de Segur, prov. de Lleida.

COLLEJAR. v. n. Moure '1 coll.
Menear el cuello. II Fer collades
algú quan engull ab dificultat. Deglutir con vio-
lencia. II Alsar el coll. Levantar, erguir, enhes-
tar el cuello.

COLLELL (Santuari del). Geog. Veinat del dist.
municipal y parroquia de Besalú, Té un seminari
menor ont 12 ecclesiáslichs donen la primera y sego-
na ensenyansa ais deixebles. || — (el). Orog. Coll a
1,820 met. demunt el nivell del mar, sitnat entre el
Bergadá y la Valí de La Vansa, al O. de Puig, prov.
de Barcelona.

COLLERA, f. COLLAR, 4, 8.

COLLET. m. dim. Cuellecito. || Altura de térra
que no arriva a ésser montanya. Colina. || m. Cert
coll postís que sois usen els ecclesiástichs. Alza-
cuello.

COLLET de ruixa. fr. Coll fet de puntes frisades.
Golilla rizada.

COLLET ROIG DE MUNTDERM. Orog. CoUet a
1,325 met. d' altitut al S.E. de Gavarrós, prov. de
Barcelona.

COLLPRET. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Arte-
sa de Segre, prov. de Lleida. || Veinat del dist. muni-
cipal de Vidrá, prov de Girona.

COLLFORMICH. Orog. Serra divisoria entre la
conca del Besos y la del Tordera.

COLLFORNICH. Geog. Veinat del terme de Massa-
nes, prov. de Girona.

COLLISES (CoUet de les). Orog. En el Canigó en-
tre la tartera del Pas Cabrera y '1 collet deis Cor-
talets.

COLLIURE. Geog. Població al extrém oriental deis
Pirineus a Franqa, ab 2,940 hab. Té un petit port,
per quin s' exporta vi del Rosselló y suro, y ont fins
a 1703 se celebrava una tradicional profesó náutica,
consemblanta a la de Santa Cristina de Blanes. Con-
serva un anticii castell y está dominada envers el
S.E. per 1' antich tort de Sant Elm.

COLLMORTÉ. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Mur, prov. de Lleida.

COLLÓ. m. Botó o testícul del animal. Botón, tes-
tículo. II Dit d' un lióme cobart. Collón, gallina, ca-
gón.

420

COM

COM

COLLÓNS DE CA. m. Bot. Planta de la fatn. de les
orqiiidácees, de fulles ampies y grosses semblantes a
les del Iliri, de troncli caragolat, de trentaa quaranta
centiiiietres d' alsaria, y que treu al cini un pom de
flors vermelles: I' arrel té dos bultos en forma de tes-
tículs. Salep, testículo de perro.
COLLONADA, f. Cobardía.

COLLS. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb. de
Urgell, part. jud. de Benabarre; és a la vera del riu
Noguera Ribagorsana. || — (serra de). Orog. Monta-
nya que fá partió d' aigües entre '1 Noguera Riba-
gorsana y la riera de Caldes de Bohí, qu' és un deis
tributaris del seu curs, prov. de Lleida.

COLLSABADELL. Geog. Aldea del dist. munpal.
de Llinás, prov. de Barcelona, a la vora de la riera
de Mogent que té 204 hab.

COLLSACABRA. Orog. Serra divisoria entre la
Plana de Vich y la comarca d'Olot.

COLLSACREU. Orog. Serra di-
visoria entre la conca del Torde-
ra y la conca del litoral del Est.

COLLSUSPINA Geog. Poblé
de la prov. de Barcelona, bisb. y
part. jud. de Vich; és a la serra
del seu nóm y té 359 hab. 1| —
(SERRA DE). Orog. Montanya de
la prov. de Barcelona, entre 'Is
parts. juds. de Vich y Manresa.

COLLTÓRCER. v. a. Torcer el
coll. Torcer el cuello. || Morir-
se o estarse morint, defallir. ||
Desfallecer, morirse.

y f. Hipócrita. Colitorlo, cabe-

Segell de
Collsuspina

COLLTORT, A.

za torcida, gazmoño, beatón.

CÓM. m. Oubi pera donar menjar ais tocinos. Ga-
mella. II adv. m. Como. || El modo o forma ab que
succeéix alguna cosa. Como. || Comparació de dos
extréms que se semblen en alguna cosa; aixis se diu:
blanch córn una neu, etc. Como. II En quín estat; y
aixís se diu: ¿cóm esta'l malalt? Como. (| Segóns, con-
forme; y aixis se diu: cóm tu valgáis. Como. || Al prin-
cipi d' interrogado val, per qué, y aixís diém: ¿cóm no
has vingut? Como. || Serveix pera explicar el modo, y
aixís se diu: ¿cóm ho farém? Como. |1 Senyal d' admi-
rado; aixis diém: ¡cóm t' has posat! ¿Cómo, hola y
esto? II Ab verbs en temps de subjunctiu equival a si
condicional o a gerundi; aixis diém: cbm sigui aixis, no
temis. Como, con tal que, sí. !| Després de segona
oració és que á' infinitiu; aixis se diu: ¿no veiéu cóm
sóu uns mata masques? Como, que. || adv. QUANT. ||
Pera que, o a fi de que. Como.

COM Aixis. ni. adv. Como, que, porque.

CÓAl ARE PLOUEN FIQUES. £.xpr. /fl/í!. Serveix pera
ponderar 1' impossibilitat de que una cosa succeeixi.
Como mi abuela; como ahora Hueven albardas.

CÓM ÉS ARE, Y Aixis CÓM. m. adv. Per exeniple. Por
ejemplo.

¿CÓM NO? ¿Per qué no? ¿Cómo no? ¿Por qué no?

CÓM SE VULGUI. Loe. Como quiera.

CÓM SI L' HAGUESSIN BASTONEJAT. Expressió ab
que 's pondera '1 cru ximent o defalliment. Estar mo-
lido como una alheña.

SENSE CO.M VA NI CÓM COSTA, fr. Fam. Sense mirar
res. A troche moche; d tontas y á locas; sin mds ni
más: á ojo de cubero; á secas y sin llover; sin mds acá
ni mds allá.

COMA. f. Signe d' aquesta figura (, ) pera dividir
les parts mes petites d' un periode. Coma, inciso. II
Altitut petita y Ilargaruda. Loma. || Valí o dotada
entre montanyes enlairades. || L' octava o quasi oc-
tava part d'un tó. Coma, diesi.

SENSE FALTAR 'HI UNA COMA. fr. Pera denotar que
una cosa és enteranient perfecta. Sin faltar una coma,
ó punto ni coma, ó un ápice.

COMA (Pere Mártri). Biog. Bisbe d' Elna al si-

gle XVI. Havía prés 1' hábit al convent de predicadors
de Barcelona, éssent després provincial de 1' ordre y
lector a la cátedra de Tarragona. Va assistir al con-
cili de Trento cóm teólech del bisbe de Qirona, en
companyía d' aquést, y va morir 1' any 1578 o 1580,
deixant escrites algunes obres relligioses, de les
quals el Directorium Parochorum, que 1' autor va tra-
duir, va ésser estampat a Saragossa, 1' any 1587; a
Sivilla, r any 1569; a Valladolid, 1' any 1618, etc.

COMA. Geog. Caseriu del dlst. munpal. d' Ortone-
da, prov. de Lleida, || Poblé del dist. munpal. de Pe-
dra y Coma, prov. de Lleida. || — ARGENTERA. Orog.
En el camí de Vilada al santuari de La Quar. || —

ARMADA (GORGES, PLANS V VALL DE). En la nietCixa

localitat. 11 — AR.MADA (PUIG DE). En la valí superior
del Ter, demunt 1' Estret de Murens. || — ARMADA
(PUlG DE). Puig de la serra que separa la Valí de
Ribes del Mardás; té 2,491 met. d' altitut y és a
mitjorn de Nava, prov. de Giiona. |¡ — ARNAU. En la
valí de la riera de Vallcebre. |1 — (CIM DE). Turó de
caires cantelluts, de la serra de Cadí (2,525 m.). || —
(COLL DE). Entre les aigues de la riera de Vilada y
de Castell de 1' Areny (1,010 m). || — DE CAMP MAU-
RI. Aíontanya de 1,165 met. d' altitut al N.O. de
Berga, prov. de Barcelona. || — DE LA PERDIU. Prop
del santuari de Nuria. || —DE vallsabollera. Puig
de 2.265 niet. d' altitut, que domina la Cerdanya,
desde 'I plá de la Perxa, fins al forat de la Seu. II —
DELS CANERS. En els estreps del Pedraforca. i| —
DELS CORTILS. En la serra Pedregosa, aresta sepa-
rada de les montanyes de Cadí. jj — DELS MOROS.
Petita valí deis encontorns de Gombreny, prov. de
Girona. 11 — NEGRA (PUIG DE). Forma dos puigs se-
paráis per un esboranch, en la frontera pirenenca, a
tramontana de la Rivera de les Falgueres de les Valls
del Llerca (1,615 m.). || — PREGONA. En la vessant de
la collada d' Estela, prop de Berga. |I — SALIES (ri-
bera DE). Hidrog. Afluent del riu Jueu, en la Valí
d' Aran. || — SALIES (TUCH de). Orog. Serra de la Valí
d' Aran. || — TABANERA. Prop del Plá de les Por-
qués, en el camí de Ribes a Cerdanya per la creu de
Mayans.

COMABELLA. Orog. Tossal que 's desprén de!
Padró deis Quatre Batlles.

COMABONA. Orog. Cim de la serra del Cadí
(2,525 m.).

COMADOU. Orog. Clotada abrupte de prop les
fonts del riu Segre.

COMA FORMOSA (Coll de). Oroár. Coll a 1,265 met.
d' altitut, sítuat al N.E. de Vallfogona, prov. de Girona.

COMALADA (Valí de la). Orog. Valleta de la vora
del Ritort, aigües amunt d' Espinabell, prov. de Gi-
rona. II — (TUCH de LA). Enlairada serra de la Valí
d' Aran.

COMALIA. Mena d' hidropesía crónica del bestiar
de llana, que la contreu menjant els galápats que 's
formen a conseqüencia deis xáfechs dei estiu. Coma-
lia, comalición.

COMALLONGA (Coll de la). Orog. Coll que hi há
a llevant y al peu meteix del Taga y a mitjorn de
Pardines, prov. de Girona.

COMANADOR. m. El cavaller que té comanda en
alguna de les ordres militars. Comendador.il El prelat
d'alguns convenís de la Mercé y de Sant Antón Abat.
Comendador. '] Qiii dona comandes. Comendador.

COMANADORA. f. Entre relligioses mercenaries,
la prelada. Comendadora.

COMANAMENT. m. Manament, encárrech. Orden,
encargo.

A COMANAMENT D' ALGÚ. Loc. Unt. A SA DISPOSICIÓ,
A SES ORDRES, BAIX DE SON AlANDO.

COMANAR. V. a. Ant. ENCARREQAR, encOMANAR.
II V. n. 1er. Encomanar una malaltía, un costum, etc.
Pegar.

COM

COM

421

COMANDA, f. Dignitat de les ordres niilitars, y 'I
seu territori y rendes. Encomienda, bailiaje. || Ant.
ÜNCÁRRECH. , . .

COMANDA DEL BARCO. A^du/. S' entenia quan el patro
primitiu y verdader, tlegit péls accionistes, encarre-
gava pera un viatge detenninat el seu barco ab totes
Fes seues facultáis a un altre sub?ecte; pero ab con
sentiment de la niajor part deis interessats, puig que
<lel contrari ell quedava responsable de qualsevol
perjudlci. Encomienda del huqne.

COMANDA DELS GÉNEROS. Ndiit. Contráete relal no-
Tuinat entre '1 propietari d' uns efectes y '1 que 'Is reb
en dipósit, ab coinissió pera portarlos a cert destí, ja
siguí pera consignarlos a un altre, o bé pera ven-
dré 'Is o negociar 'lii niitjansant algún premi del _be-
nefici que resultes de qualsevuUa de dites operacións.
Encomienda de los géneros.

COMANDAMENT. m. Ant. COMANAMENT.
A COMANDAMENT. m. adv. Bajo la orden.
COMANDANCIA, f. Enipleu de coniandant. Co-
mandancia. 11 La provincia subgecte en lo militar a
4\lgun comandant. Comandancia.

COMANDANT. m. Mil. Oficial que mana una plas-
ma, un Ilóch o qualsevulla tropa. Comandante. 11 El
que mana a altres subalterns. Comandante.

COMANDANT GENERAL. El d" un regne o provincia.
Comandante general.

COMANDANTA, f. Ndtit. Titol de la ñau conian-
•danta d' una esquadra o divisió, que 's diu reial si és
de tres ponts. Comandanta. II La muller del coman-
dant. Comandanta.

COMANDAR, v. a. Manar un exércit, plassa, des-
íacamenf, etc. Mandar, comandar, imperar.
COMANDAT, DA, p. p. Comandado
COMANDATARI. m. Qui porta encárrcclis d' un al
.altre, y s' obliga a dóname compte. Encomendero.
II Ecclesiástich secular que té en comanda algún be-
iiefici regular. Comandatario.

COMANDATICI, A. adj. S' aplica a la carta o des-
paig de reconienació. Comendaticio.

COMANDITA (Socíetat en). í. Companyía d' es-
peculado industrial o comercial, constituida ab arre-
glo a les formalitats de la llei, y en quina ademes
del anomenats socis industriáis, figuren els comandi-
taris, que son els qu' aporten el capital. Sociedad en
^comandita.

COMANDITARI, A. adj. Nóm deis socis capitalis-
tes en una comandita. Comanditario.

COMANIR. V. a. Exorcisar. Qeneralment s' aplica
.a les oracións que '1 capellá diu contra 'Is núvols
tempestuosos pera allunyarlos del terme de la seua
parroquia. Exorcisar.

COMARCA, f. Territori que compren varis pobles
ab tots Uurs encontorns. Comarca.
COMARCA, NA. adj. Veí. Comarcano.
COMAS (Aleix). Biog. Músicli, nat a Tarrassa a
fináis del sigle XVIII. Va estudiar a la famosa Escola-
nía de Montserrat desde 1' any 1802 al 1807. Se '1
considerava cóm un deis niés distingits mestres de
oboe. Va morir a Barcelona.

— (ALFONS). Biog. Distingit músich natural de Ta-
rrassa. Era deixeble de la Escolanía de Montserrat a
les derreríes del sigle XVIIL Va ésser un notable con-
<:ertista de fagot, de flauta y d' oboe, y a la fí orga-
ner de la iglesia de St. Pau del Camp, a Barcelona.

— SEGIMON. Biog. Un deis presidents de la Acade-
mia de Bones lletres al sigle XVlil Era capellá y doc-
tor en dret, caledráticli de retórica a 1' Universitat
de Barcelona, y després a la de Cervern. Va millorar
la retórica que 's donava de text al sen temps, y la
-va refundir, donantli mes ctaretat y métode. Va ésser
estampada a Barcelona 1' any 1779, per un deixeble
seu, catedrátich del Seminari.

COMASSA (Serra de la). Orog. Prop ile la carrera

fronterissa de la Valí d' Aran. II Hidrog. Estany del
Carlit.

COMAVERT. Orog Serra que formen la partió
d' aigües entre '1 riu Gaya y la riera de Rocafort,
prov. de Tarragona.

COMBAT. m. Lluita entre persones o besties. Com-
bate. Il Batalla inteiior del ánim o de les passións.
Lucha, combate. II Debat, disputa forta. Debate,
combate.

DEIXAR A ALGÚ FORA DE COMBAT. fr. Quedar algú
inútil pera la lluita. Estar ó quedar Juera de combate.
COMBATENT. p. a. Qui combat. Combatiente.
COMBATIDOR. ni. Qui combat. Combatidor.
COMBATRE v. n. Lluitar. Pelear, combatir. 1| v.
a. Acoiuetre, embestir. Combatir. || Mel. Contradir,
impugnar. Combatir. II Agitar l'ánim, els afectes y les
passións. Combatir II Disputar. Combatir. || Dit de
les onades del mar y deis vents. Batir combatir.
COMBATUT, DA. p. p. Combatido.
COMBENEFICIAT. Qui és beneficiat junt ab altres
d' una meteixa iglesia. Combeneficiado.

COMBÉS, m. Náut. L' espai que hi há entre l'arbre
niajor y '1 de trinquet a la cubería de la batería que
és dessota del castell: alguns constructors el definei-
xen: la segona cubería de les naus de dos ponts. Com-
bés.

COMBETS (Pleta deis). Geog. En la vessant de la
montanya de Palmerola a la Valí d' Aran. Hi há ade-
mes el Pilar y la Eont deis Comlets.

COMBINABLE, adj. Lo que 's pot combinar. Com
binable.

COMBINACIÓ. f. Acció de combinar. Combina-
ción. II Unió de dues coses en un meteix subgecte.
Combinación || Agregat de veus posades per ordre
alfabéticli. Combinación.

COMBINAR, v. a. Ordenar, disposar coses diferen-
tes entre sí pera formar un compost, cóm: lletres. nú-
meros, etc. Combinar. |1 Comparar, cotejar una cosa
ab un' altre. Combinar, cotejar, comparar. Il Formar
algún plan. Combinar. || Juntar tropes o esquadróns.
Juntar, combinar, formar.

COMBINAT, DA. p. p. Combinado.
COMBINATORI, A. adj. S' aplica al art de com-
binar les coses. Combinatorio.

COMBO!, m. Escolta, guarda pera portar ab segu-
retat alguna cosa. Convoy. II La provisió que 's por-
ta. Convoy. II Met. fam. acompanyament, séquit.

COMBOIANT. m. manifasser. H p. a. Convo-
yante.

COMBOIAR. v. a. Escoltar un convoi. Convoyar.

II MAN1FASSEJAR.

COMBOIAT, DA. p. p. Convoyado.

COMBREGADOR, m. Llóch ont s' hi dona la sa-
grada comunió. Comulgatorio. II Ais convenís de
monjes la finestreta per ont se les hi dona la comu-
nió. Cratícula, comulgatorio.

COMBREGAR, v. a. Donar la sagrada comunió.
Comulgar. H v. n. Pendre la sagrada comunió. Co-
mulgar. II m. Viático.

combregar al malalt. fr. viaticar.

COMBREGAR GENERAL Y ENTERRO PER AMOR DE DÉU.

Loe. niel. Denota la desproporció del fí respecte del
principi d' alguna cosa. O calzad como veslis, ó vestid
como calzáis; en cueros y con sombrero, traer guantes
y cañizuelo.

PORTAR EL COMBREOAR. fr. Llevar el viático.

COMBREGAT, DA. p. p. Comulgado.

COMBURENT. adj. Quim. Epitet que 's dona ais
cossos que, al combinarse ab altres, produeixen la
combu^tió o nflamació. Comburente.

COMBUSTIBLE, adj. Bó pera cremarse. Combus-
tible.

422

COM

COM

COMBUSTIÓ. f. Acte y efecte de cremar. Combus-
tión.

COMDOR o COMITOR. m. Títol y dignitat entre
vescointe y valvessor, tenint ofici de soci del cotnte,
pera aconipanyarlo y administrar justicia en iióm sea
en tot el conitat després del vesconite. Tal títol sois
va durar desde '1 tenips deis conites particiilars fins
abans de 1' unió de Catalunya ab Aragó. Comdor.

COMEDIA, f. Poema draniátich en que 's presenta
alguna acció familiar entre particulars y 's dirigeix a
la correcció de les costúms. Comedia.

COMEDIA DE CAPA Y ESPASA. Aquella quina acció
passa entre persones que no excedeixen de 1' esfera
de nobles y cavallers. Comedia de capa y espada.

COMEDIA DE FIGURÍN. Aquella que té per principal
obgecte rependie algún vici ridícol y extravagant de
un personatge. Comedia de figurón.

COMEDIA DE FOLGA. Aquella que té per principal
obgecte assuniptes jocosos. Comedia de farsa.

COMEDIA DE GRACIÓS. f. Aquella quin principal
obgecte és rependre algún vici ridícol y extravagant.
Comedia de figurón.

COMEDIA HEROICA. Aquella quina acció se suposa
passar entre primpceps. Comedia heroica.

ÉSSER UNA COMEDIA O UN PAS DE COMEDIA. Expr.
fam. Pera significar la diveisió o riure que causa
alguna cosa. Ser una comedia ó un paso de comedia.

FER LA COMEDIA, fr. Mct. Portarse ab dissiniulació
engany adora. Representar la comedia.

COMEDIANT, A. ni. y f. Qui representa come-
dies o tragedles ais teatres públichs. Comediante,
cómico. II Mct. Enganyador, fingit, sátrapa. Simu-
lado, fingido. 11 Bobo.

COMEDIDAMENT. adv. m. Ab moderado y urba-
nitat. Comedidamente.

COMEDIMENT. ni. Uibanitat, moderació. Come-
didamente.

COMEDIRSE. V. a. Arreglarse, moderarse, contín-
drers. Comedirse.

COMEDIT, DA. p. p. Moderat. Comedido. || En
menjar y beure. Sobrio, templado, frugal, jj Cortés,
atent, ben criat. Urbano, cortés.

COMELLA (Riera de la). Hidrol. Afluent de la
vora de la riera de Sant Aniol; baixa del Mas Subirá,
pasa pél de la Cornelia y desaigua dessota de Sant
Aniol, prov. de Qirona.

COMELLAR. m. Llóch ont lii liá móltes comes.
Lugar en que abundan las lomas.

COMELLAS Y CLUET (Antoni). Biog. Notable
filosoplí nat a Berga 1' any 1832 y mort allá meteix
essent un niodest capellá. Cursada la carrera eccle-
siástica, va pendre ordres 1' any 1856; després va
ésser mestre de Ilatí y catedrátich de teología al se-
minarí de Solsona. Els seus coneixenients en filoso-
fía, teología y filología eren niólt grans, y posseía
perfectament les llengiies llatina, francesa, italiana,
alenianya, anglesa, hebraica y grega. Dos Ilibres de
cstudi mólt intens varen fer conéixer el seu nóni y
van fonamentar la seua fama: 1' un és: Demos ración
de ¡a armonia entre la Religión y la Ciencia (un vo-
lúni en quart, Barcelona 1880), y 1' altre, considerat
cóni un deis millors monuments elevats a la filosofía
cristiana, és: introducción á la filosofía, ó sea doc-
trina sobre la dirección al ideal de la Ciencia (Barce-
lona, 1883).

COMENDATARI. m. Ecclesiástich secular que té
en comanda algún benJici. Comendatario.

COMENDATIU, VA. adj. y

COMENDATORI, A. adj. Carta o despaig de reco-
menació. Comendaticio, comendatorio.

COMENJA. f. Provincia y ciutat de Franca. Comin-
ges, Comenge.

DIU EL BISBE DE COMENJA, QUI NO TRA VALLA NO
MENJA. Ref. Denota que 'I travall és necessari pera

guanyar el sustent. En la tierra de mala duca; quien
no trabaja no manduca.

COMENS. ni. Ant. COMENSAMENT.

COMENSADOR, A. adj. Qui comensa alguna cosa^
Principiador.

COMENSAL, m. Qui habita o nienja junt ab una
altra persona. Comensal. || En algunes catedrals y
colegiates, prebendat ímniediat al canonge. Racio-
nero, comensal.

COMENSALÍA. f. En algunes catedrals y colegia-
tes, prebenda iminediata al canonicat Ración, co-
mensalta.

COMENSAMENT. m. y

COMENSANSA. f Ant. Principio.

COMENSAR. V. a. Empezar, comenzar, dar prin-
cipio. II V. n. Empezar, principiar, tener principio
alguna cosa.

COMENSAR A DONAR PREU. fr. Abril ó romper ef
precio.

COMENSAR EN BÉ O EN FORTUNA ALGUNA COSA. En-
trar con el pie derecho, ó con buen pie.

COMENSAR DE CAP Y DE NOU. fr. Fam. Tornar a em-
pendre una obra mal acavada. Empezar de nuevo.

COMENSA Y MAi ACAVA. Expr. fam. Ab que 's de-
nota que un té mólt que dir, o que per mólt que di-
gu¡ sempre li queda qué dir, o que per niassa llarclv
se fá pesat. Comienza y no acaba.

COMENSAT, DA. p. p. Principiado, empezado.

COMENT. m. Ant. COMENTARL || EXPOSICIÓ.

COMENTADOR, A. m. y f. Qui comenta. Comen-
tador.

COMENTAR, v. a. Explicar, glosar, aclarir alguna
obra literaria. Comentar.

COMENTARL ni. Interpretació, explicació, decla-
ració del sentit d' alguna obra literaria. Comentario,
comento. || pl. Histories escrites ab brevetat, cóni les
de Céssar, les del marqués de Sant Felip, etc. Co-
mentarios. II LLIBRE DE MEMORIA.

COMENTAT, DA. p. p. Comentado.

COMERCIABLE, adj. y

COMERCIAL, adj. S' aplica ais géneros ab que 's
pot comerciar. Comerciable. || Met. ant. De tráete
afable. Sociable, comerciable.

COMERCIANT, A. m. y f. Qui comercia. Comer-
ciante.

COMERCIAR. V. a. Negociar, traficar coniprant y
venent o canibiant mercaderíes. Comerciar. || Met.-
Tindre coniunicació o tráete, coniunment ilícit, unes
persones ab altres. Comerciar.

COMERCIEJAR. v. a. COMERCIAR.

COMERS. ni. Negociació comprant y venent. Co-
mercio. II Coniunicació o tráete d' uns ab altres. Co-
mercio. II Cós de conierciants. Comercio. Il Met.
Tráete secret y ilícit entre persones de diferent sexe.
Comercio. II Joch de cartes entre quatre o mes perso-
nes, en que 's donen a cada hu tres cartes tapades,
se 'n posen a la taula quatre destapades y guanya '!■
que 'n reuneix tres d' un coU superior a les deis al-
tres jugadors. Comercio. || El paratge mes concorre-
gut deis pobles grans. Comercio. || BOTIGA.

COMERSAR. V. a. Ant. COMERCIAR.

COMES (Joan). Biog. ll-lustrat ecclesiástich con-
temporani, nascut a mitjans del sigle XIX a la vila de
Artes. Va ésser bisbe de Ciutadella y de Terol, y va
morir jove encara. Les seues despulles foren enterra-
des a la Séu de Manresa, en un artistich sepulcre.en
quin epitafi se consignen els mereixements d' aquell
prelat, un deis honies de niajor cultura del seu
temps.

— (JOAN BAPTISTA ). Biog. Faniós mestre de mú-
sica valencia, nat envers 1' any 1560. Era mestre de
capella a la Séu y en el colegí del Patriarca.

COM

COM

42:

— (JOSEPH). Biog. Notari de la curia de Vich, nat
a Centelles al sigle xvii y niort 1' any 1722. Era bat-
■xiWcT en dret y esciivá del cointe de Centelles. L'any
1701 va publicar a Qirona (iinp. J. Oliva) dos volúiiis
•in-folio titolats: Viridariiim artis nntariatiis, deis
quals se 'n va fer una traducció castellana, publicada
a Barcelona 1' any 1828. Va deixar dos volúnis ma-
nusciits, inédits, relatius a la seua carrera.

— (PERE JOAN). Biog. Primer canonge seglar de la
colegiata de Santa Asna, de Barcelona, en quina ciu-
tat va néixer 1' any 1562, niorint'lii l'any 1G21. Era
niólt versat en notaría, que liavía exercit a la seua
joventut. De la seua laboiiositat y afieló a 1' liistoria
ne queda bona niostra a 1' arxiu municipal de Barce-
lona ab el Llibre de algiines cosrs assetiyalades succe-
hides en Barcelona y altres parís, fet 1' any 1583 y pu-
jDlicat 1' any 1878 (inip. de La Renaixensa), y també
a r arxiu de la colegiata de Santa Agna ab el nianus-
crit, inédit, titolat: Instiítiliones sen hicernce. La pri-
mera obra va ésser escrita d' ainagat dnrant dos anys
y mitj exercint d' escrivent a cá la Ciiitat; mes, l'any
1584 se li va descubrir, 1¡ formaren causa els conce-
llers y '1 llibre queda a 1' arxiu, ja qu' era extret
-sense perniís deis docunients de la casa, y estava
nroíbida la copia y extracció deis escrits diploniá-
■tichs que figuraven arxivats.

COMES. Geog. Poblet del dist. munpal. d' Errs,
■depart. del Pir neus orientáis. || — (COLL DE les).
Orog. Coll a 1,370 uiet. d' altitnt, al SE. de Vallce-
bre, prov. de Barcelona a I' extrcm del plá d' en Ba-
rromba, dalt d'un murallám de cinglateres. || —(COLL
T)E LES). Está situat entre '1 Plá del Burga y La
y\nietlla, prov. de Tarragona.

COMES, A. p. p. Cometido. || Anl. Encoinanat, en-
carregat, confiat a algú. Cometido, confiado.

COMESTIBLE, adj. Lo que 's pot menjar. Comes-
tible. II ni. pl. Comestibles.

COMETA, m. Cós celest de la naturalesa deis pla-
netes, que descriu una órbita niés excéntrica que
aquells, per quina rao sois se pot veure de llarch en
Jlarch temps; generalment va acomp.myat d' una qúa
o cabellera Uuniinosa. Cometa. || Joch de caries dit
en algunes parts al hu y al dos: el qui té niá juga les
cartes per ordre, cóm: as, dos, tres, etc., fins que pert
r ordre, y en tal cas juga '1 del costat, si la té, se-
guint aixís els demés. Cometa. || El nou d' oros del
aiieteix joch, y val per qualsevulla carta. Cometa. ||
Orog. Coma petita.

COMETARI, A. adj. Astron. Pertanyent o referent
ais cometes. Cometario.

COMETOGRAFÍA. f. Tractat deis cometes. Come-
tografía.

COMETOLOGÍA. f. Part de 1' astronomía que
tracta deis cometes. Cometología,

COMETRE. v. a. y

COMÉTRER. v. a. Encarregar algún negoci a algú.
Cometer, confiar. || Fer algún delicie, etc. Perpe-
trar, cometer.

COMETRE'S. V. r

FIAlíSE.

COMÍ. m. Bot Herba
de tulles partides niólt
menudes, ab niólts raniets
de flors pe ti tes, I le vor ova-
lada, d" un costat convexa
y plana de 1' altre, aro-
mática, acre, medicinal y
bona pera les salses. Co-
mino. II CUMi.

comí BORT. Especie de
niatafaluía borda. Comi-
no silvestre.

COMÍ DE MADRIT: CARVI.
COMÍ (Grau). Biog. Arquitecte del sigle Xiv, autor
•del projecte de 1' iglesia parroquial de Santa Colonia

Brot de comí

de Queralt, elegant obra gótica, comensada a bastir
per ell nieteix 1' any 1330.

COMIÁ. Geoo, Poblé de la prov. de Barcelona,
bisb. de Solsona, part. jud. de Ber^^a; és al peu de
la serra del Pinos y a la vora de la riera de Marlet.
II —(COLL DE). Orog. Coll a uns 900 niet. d' altitut
per ont passa la carretera de Sant Quirse de Besora
a Berga; está situat entre Alpens y Borredá, a la vora
del riu Marlés, prov. de Barcelona.

COMIAT. m. Despedida.

DAR COAAIAT. fr. DESPEDIR
PENDRE COMIAT. fr. DESPEDIRSE.
CÓMICAMENT. adv. m. A la manera deis cómíclis.
Cómicamente.

CÓMICH, CA. m. y f. COMEDIANT. || adj. Lo per-
tanyent a la comedia, cóm: estií cániich, etc. Có-
mico.

COMICI. m. Llóch ont el poblé va a votar ais regi-
dors y diputats. Comicio, colegio electoral.

COMINAL. adj. Anl. Indiferent. Común. || Nánt.
TRiPULACió. II Qui té part a la niassa comuna. Partí-
cipe de la masa comuna. || comunal. Náut. ant. ofi-
cial DE LA MAR. 1| adj. Ant. ACCEPTABLE.

COMINALESA. f. A/;/. JUDICI D' ARBITRES.

COMINALMENT. adv. FÁCILMENT.

COMINES (Pere). Escriptor del sigle XVII, proba-
blement militar, autor d' una Relación diaria de lo
sucedido en el ataque y defensa de la ciudad de Barce-
lona, cabeza del principado de Cataluña, antemural de
toda España, dedicada pél seu autor al reí d' Angla-
terra Guilléin II (un volúm en octau, estampat a La
Haya 1' any 1699). En Pere Comines parla cóm testi-
nioni presencial del siti de Barcelona de I' any 1697.

COMIOLS. Geog. Poblet del dist. munpal, d'Anya,
prov. de Lleida. |1 — (COLl de). Orog. Coll de la serra
de Montsecli per ont passa la carretera de Tárrega a
Tremp, prov. de Lleida; és al NE. del poblé del seu
nóm. II —(SERRA DE). Serra que s' extent entre les del
Montsecli y Boumort, prov. de Lleida.

COMÍS. m. Pena de perdre la mercadería '1 qui co-
mercia en géneros proibits. Comiso. || Els nieteixos
géneros comissats. Comisso.

COMISSAR v. a. Declarar que una cosa ha caígut
en la pena de coniís. Dar de comiso, comisar.

COMISSARI. Qui té facultat d* un altre pera al-
gún negoci. Comisario.

COMISSARI DE GUERRA. Qui passa revista general a
la tropa. Comisario de guerra.

COMISSARI DEL SANT OFICI O DE V INQUISICIÓ. El
saceidot qu' entenía en els cárreclis d' ella. Comisa-
rio del Santo Oficio ó de la Inquisición.

COMISSARI GENERAL. Antiganient, qui manava part
de la cavallería en els exércits. Comisario general.

COMISSARI GENERAL DE CRUSADA. Ecclesíáslich que
per nomenament del rei y facultat pontificia té al séu
cárrech els negoc s pertanyents a aquesta gracia.
Comisario general de cruzada.

COMISSARI GENERAL DE JERUSALÉM O DE LA TERRA
SANTA. Relligiós francisca resident a la cort per no-
menament del rei en lo tocant ais cabals deis con-
vents y liospicis deis sants Uóchs. Comisario general
de Jerusalén ó Tierra Santa.

COMISSARI GENERAL D' INDIES. A I' Ordre de Sant
Francesch, era 'I relligiós encarregat de les seues
provincies d' Indies. Comisario general de Indias.

COMISSARI ORDENADOR. L' ¡mmediat en autoritat a
r intendent d' exércit, a qui supleix en cas d' ausen-
cia. Comisario ordenador.

COMISSARÍA. f. y

COMISSARIAT. m. Empleu y oficina del comissari.
Comisaria, comisariato.

COMISSAT, DA. p. p. El género que ha caigut en
comís. Comisado, comiso. || Anl. COMISSIONAT.

424

COM

COM

COMISSIÓ. f. Ordre, encárrech, facultat qu' algu-
na corporació dona de paraula o per escrit a algú,
pera qu' executi o entengui en algún assumpte. Co-
misión.

PECAT DE COMISSIÓ. El que 's coniet infringint la
llei de Déu en algún precepte negatiu. Pecado de co-
misión.

COMISSIONAR. V. a. Donar comissió a algú pera
entendre en algún nes^oci. Comisionar.

COMISSIONAT, DA. p. p. Comisionado. || La per-
sona encarregada d' algún negoci. Comisionado, co-
misionista.

COMISSIONISTA. ni. La persona que té comissió
per algún nesoci comercial. Comisionista.

COMISSURA. f. Anat. Unió de les diverses parts
de la closca del cap per medi d' unes dénteles cóiii
les de la serra. Comisura.

CÓMIT. m. Oficial qu' estava encarregat de les
maniobres y deis cásticlis deis forsats a les galeras.
Cómitre.

COMITIT, DA. adj. Ant. COMISSIONAT.

COMITIVA, f. Aconipanyanient. Séquito, comitiva.

COMMEMORABLE. adj. Lo qu' es digne d' ésser
coniniemorat. Conmemorable.

COMMEMORACIÓ. f. Memoria que 's fá d" alguna
cosa. Conmemoración. || A 1' ofici ecclesiástich, la
memoria que 's fá d' algún sant, festivitat, etc. Con-
memoración.

COMMEMURACIÓ DE VIUS Y DE MORTS. Plegaria
commeniorativ.i en obsequi de vius y niorts. Conme-
moración de vivos y difuntos.

C0MA1EM0RAC1Ó DELS DIFUNTS. Aniversari que ce-
lebra r Iglesia '1 día dos de Novembre per les animes
del Purgatori. Conmemoración de los dijuntos.

COMMEMORADOR, A. s. y adj. Qui commemora
o lo que coinuiemora o recorda algún fet. Conmemo-
rador.

COMMEMORAR. v. a. Fer memoria o commemo-
ració d' algún fet o d' alguna cosa. Conmemorar.

COMMEMORAT, DA. p. p. Conmemorado.

COMMEMORATIU, VA. adj. Lo que representa o
fá commemoració de quelcom. Conmemorativo. II
Les senyes o circunstancies exteriors al aconietiment
d' una malaltía y totes les qu' han preceit a 1' época
en que s' ha donat avis al facultatiu. Conmemora-
tivo.

COMMENSURABLE. adj. Lo que 's pot amidar ab
una nieteixa mida o ab igualtat. Conmensurable.

COMMENSURACIÓ. f. La mida o proporció d' una
cosa ab un' altra. Conmensuración

COMMENSURAR. v. a. Midar ab igualtat o ab la
deguda proporció. Conmensurar.

COMMENSURAT, DA. p. p. Conmensurado.

COMMENSURATIU, VA. adj. Lo que serveix pera
comniensurar. Conmensurativo.

COMMERCI. m. Ant. COMERS.

COMMERSANT. m. Ant. COMERCIANT.
COMMERSAR. v. a. Ant. Comerciar.

COMMINACIÓ. f. Anienassa del superior al súb-
dit o al inferior pera corretgirlo o per altres fins.
Conminación.

COMMINAR. V. a. Anienassar ab pena al reu pera
que s' esnieni, digui la veritat o pera altres fins.
Conminar.

COMiVllNAT, DÁ. p. p. Conminado.
COMMINATORI, A. adj. Lo que conté amenassa.
Conminatorio.

COMMINUTA. f. Cir. Se diu de la fractura en que
els ossos han quedat reduits a fragments mes o
nienys petits. Conminuta.

COMMINUTIU, VA. adj. Med. Que presenta com-

niinució o fractura. Fracturat, romput, partit era
trossos petits. Conminutivo.

COMMISERACIÓ. f. Compassió. Conmiseración

COJVIMIXTIÓ. f. Barreja de coses diferentes. Con-
mistión, conmixtión.

COJVIMOCIÓ. f. Moviment, perturbado violenta del
ánim o del eos. Conmoción, perturbación, altera-
ción. II Alsament, rebelió d' algún partit, poblé, pro-
vincia, etc. Conmoción, tumulto, levantamiento,
movimiento.

COMMOGUT, DA. p. p. Conmovido.

COMMONI rORI m. Memoria, relació de noticies
per escrit. Conmonitorio.

COMMÓS, A. p. p. COAIMOOUT.

COMMOURE. v. a. Perturbar, inquietar, alterar,
móurer. Alterar, conmover, agitar, perturbar.

COMMOURE 'S. V. r. Conmoverse.

COMMOVEDOR, A. m. y f. Perturbador.

COMMOVIMENT. m. Ant. COMMOCIÓ.

COMMUNIDOR. m L' exorcisant contra les tem-
pestáis. Exorcista. || El lloch destinat pera conjurar
les tempestáis. Lugar para exorcismos.

COMMUNIR. v. a. Corroborar, confirmar, jl Exor-
cisar el tenips. Conjurar.

COMMUNIT, DA. p. p. Conjurado. |i CORROBORAT.

COMMUTA. f. COMMUTACIÓ.

COMMUTABLE. adj. Lo que 's pot commutar.
Conmutable.

COMMUTACIÓ. f. Barata, cambi. Conmutación,
trueque, cambio, permuta.

COMMUTAR. V. a. Cambiar, baratar. Trocar, con-
mutar, cambiar, permutar.

COMMUTAT, DA. p. p. Conmutado.

COMMUTATIU, VA. adj. Lo qu' arregla 1' igual-
tat o proporció que hi deu haver entre les coses quait
se donen unes per altres. Se diu de la justicia. Con-
mutativo.

CÓMODAMENT, adv. m. Ab comoditat. Cómoda-
mente. II Oportuna, convenient o utilment. Cómoda-
mente.

COMODANT. m. For. Qui presta a un altre gratui-
tament una cosa tangible pera que se 'n serveixi fins
a cert temps o pera cert us y se li retorni després.
Comodante.

COMODAR. V. a. For. Deixar gratuitament alguna
cosa pera cert temps. Comodar.

COMODAT. m. For. Contracta peí qual se dona o-
reb alguna cosa ab obligado de tornarla. Comodato

COMODATARI. m. For. Qui pren alhajes o diners^
a fiar. Comodatario.

COMODÍ m. Lo que serveix pera tot. Comodín.

COMODITAT. f. Conveniencia. Comodidad. || La
bona disposició de les coses pél us que se n' ha de
fer. Comodidad. || Utilitat, interés. Comodidad.

CERCAR LES SEUES CO.MODITATS. fr. Buscar els seus-
interessos y utilitats. Ser amigo de sus conveniencias.

CÓMODO, A. adj. Oportú, proporcional. Cómodo.

A CÓMODO, m. adv. Que denota la moderació del
preu. A precio acomodado, á moderado precio.

COMODORO, m. Títol que 's dona a Anglaterra,
Holanda y América a un capitá de navio, encarregat
de manar mólts vaixells reunits. Comodoro.

COMOLO FORNO. Oroo. Montanya de la partió S.
de la Valí d' Aran, a ponent del Port de Caldes; té
3,032 metres demunt el nivell del mar.

COMOLOS-PALES. Orog. Serra de la prov. de
Lleida, quina alsada máxima és de 3,000 metres da-
munt el nivell del mar: está entre la Valí de Bohi y
la de Sant Nicolau, sota la frontera S. de la Valí de
Aran.

COM

COM

425

COMPACTE, A. adj. Unit, trabat, apretat. Com-
pacto.

COMPADÉIXER. v. a. Sentir llástinia péls nialsde
un altre, tindren 'n compassió. Compadecer.

COMPADÉIXERSE. v. r. Tindre llástima o com-
passió d' algú. Compadecerse.

COMPADESCUT, DA. p. p. Compadecido.

COMPAGINACIÓ. L' acte y efecte de compaginar-
Compaginación

COMPAGINADOR, A. ni. y f. Qiii compagina. Com-
paginador.

COMPAGINAR, v. a. Ordenar coses que teñen re-
lació o connexió entre elles. Compaginar.

COMPAGINARSE, v. r. Correspondre 's les planes
d' un Ilibre, ésser colocades per 1' ordre de la nume-
ració. Compaginarse.

COMPAGINAT, DA. p. p. Compaginado.

COMPANATJE. ni. Vianda que pot menjarse fre-
da. Fiambre.

COMPANEJAR o COMPANAJAR. v. n. Compartir,
distribuir alguna cosa ab economía. Economizar.

COMPANY. m. Qui acompanya o s' acoinpanya ab
un altre. Compañero. || Qui ésa una meteixa oficina,
empleu, etc Compañero. || Cómplice. II Qui viu en
companyía d' altres. Compañero. || Al joch els que
s' ajudeu mutuanient contra altres. Compañero. ||
Lo que fa joch o simetría ab un' altra cosa. Compa-
ñero. II Lo que s' acostuma usar o portar ab sí me-
teix, com: el ¡libre, etc. Compañero.

ANAR DE COMPANYS. fr. Ir en compañía.

COMPANY DE SORT. ni. Participant, company de la
meteixa sort ab altre o altres. Consorte.

TROVAR COMPANY. fr. Descubrir en algú el meteix
geni o 'Is meteixos gustos y afícións que un té. En-
contrar Sandio con su rocín.

COMPANYA. f. Familia o filis petits. Familia, hi-
jos. II Ant. El servei. Gente, servidumbre. || 1er.
COMPANYÍA. II Náut. El petitretret de popa a les naus
reduides. Cámara. 1| Ant. náut EQUIPATGE, tripula-
ció. II f. companyera.

QUI AB COMPANYA 'S FICA, CAGAT SE LLEVA, fr. Met.
QUI AB CRIATURES SE FICA, etC.

COMPANYERA. f. La dona que acompanya o se
acompanya ab un'altra pera algún fí. Compañera.

COMPANYERISME. m. Intimitat propia de com-
panys que s' aprecien ab especialitat. Compañe-
rismo.

COMPANYETA. f. dim. QUITXALLETA.

COMPANYÍA. f. Societat o junta de persones.
Compañía. || El marit respecte de la nuiller, y aques-
ta respecte d' aquell. Compañía. || Qui va junt ab un
altre. Compañía, jl Com. Societats de conierciants.
Compañía. || Mil. Cert número de soldats ab el seu
capitá. Compañía. || Número de coiiiediants que for-
men un eos pera representar ais teatres públichs.
Compañía.

CO.MPANYÍA D' ESPARDENYÁ. Expr. fam. Se díu de
aquell que havent eixit en companyía d' un altre, '1
deixa quan mes aquest 1' ha menester. Compañía del
ahorcado.

COMPANYÍA DE JESÚS. Relligió fundada per Sant
Ignasi de Loyola. Compañía de Jesús.

COMPANYÍA DE NOSTRA SENYORA. L' ordre de relli-
gioses que 's diuen de 1' Ensenyansa, fundada péls
jesuites. Orden de Nuestra Señora.

COMPANYÍA DELPELEQRÍ. Náut. ant. EQUIPATGE.

AB ALEGRE COMPANYÍA, SE SUFREIX LA TRISTA VIDA.
Ref. Que 's pren en sentit literal. Con alegre compa-
ñía, se sufre la triste vida.

COMPANYÍA PER HONOR, AB IGUAL ANS QUE AB MA-
JOR. Ref. Denota que 1' amistat ab els iguals, es mes
segura que no pas ab els que son o teñen mes que
nosaltres. La compañía para lionor, antes con tu igual
que con tu mayor; cada cual con su igual.

DIC. CAT. — T. I.— 54.

LES MALES COMPANYÍES NO PORTEN RES DE BÓ. Loc.
prov. Aconsella lo molt que convé evitar les males
company íes. Huye del malo, que trae daño.

MÓLTS ME FAN COMPANYÍA. Loc. fam. Denota ésser
algú de la meteixa condició o modo de pensar d' al-
tres. Ser iguales.

PER COMPANYÍES. m. adv. Por compañías.

COMPANYÓ, NA. m. y f. Compañero, compañe-
ra. II PARIÓ.

QUE HO DIGUI 'L MEU COMPANYÓ, QU' ES TAL CÓM
JO. Ref. Denota qu' entre dos companys tant motiu
de descoiifiansa hi há en un com en altre. Tan bueno
es Pedro como su compañero; preguntadlo á Muñoz
que miente más que vos.

COMPANYONA. f. Ant. muller.

COMPAR. adj. Más. Correlatiu de si meteix, par-
lant deis tons que n' acompanyen d' altres. Compar.

COMPARABLE, adj Lo que 's pot o és digne de
compararse. Comparable.

COMPARACIÓ. f. L' acte y efecte de comparar.
Comparación. || for. ant. Comparecencia.

EN COMPARACIÓ. m. adv. En comparación.

TOTA COMPARACIÓ ES ODIOSA, fr. Fam. Per que un
o altre deis comparats ha d' eixirne rebaixat. Toda
comparación es odiosa.

COMPARADAMENT. adv. ni. COMPARATIVAMENT.

COMPARANSA. f. COMPARACIÓ.

COMPARAR. V. a. Confrontar una cosa ab un' al-
tra pera véurer si son iguals o quina diferencia hi h;i
entre abdues. Comparar, cotejar. || v. r. Igualarse
ab altres. Compararse con otro.

COMPARAT, DA. p. p. Comparado.

COMPARATIU, VA. adj. Lo que compara o ser-
veix pera fer comparació d' una cosa ab un'altra.
Comparativo. || Gram. La frase o adjectiu que rela-
ciona 'Is termes de la comparació, cóm: millor ab bó,
pitjor ab dolent, etc. Comparativo.

COMPARATIVAMENT. adv. in. Ab comparació.
Comparativamente.

COMPARE, m. Padrí de batejar o confirmar. Pa-
drino, compadre. |i S' aplica també ais amichs y co-
neguts. Compadre.

DEL PA DEL MEU COMPARE BON TROQ AL MEU FI-
LLOL. Rej. Denota que coniunment s' és pródich en lo
deis altres y ranci de lo propi. Del pan de mi compa-
dre, gran zatico á mi ahiiado.

PER COMPARES Y COMARES. fr. FER COFIS Y MOFIS.

COMPARECENCIA, f. For. L' acte de presentarse
devant del jutge. Comparecencia, comparición.

COMPAREGUT, DA. p. p. Comparecido.

COMPARÉIXER. v. n. Presentarse una persona
devant d' un' altra personalment o per poders Pare-
cer, comparecer. || Trovarse una cosa que s' havía
perdut. Parecer, comparecer. || Deixarse veure a
alguna part, o anar'hi. Parecer, comparecer.

COMPARENDO, m. Despaig o citació ab que '1 su-
perior o jutge mana a algú que se li presentí. Es veu
usada ais tribunals. Comparendo.

COMPARENT. p. a. Compareciente.

COMPARER. i. COMPARÉIXER.

COMPARET. m. dim Padrinito. || Fadrí forro,
travallador de la térra. Bracero. || m. Ter. Travalla-
dor de la térra. Labrador, labriego. i| Entre mari-
ners, qui no és del art de navegar. || Entre gcnt del
poblé, qui no és menestral ni senyor. Labriego.

COMPARICIO. f. For. Comparecencia. || L' aute
ab que '1 jutge mana comparéixer. Comparición.

COMPARSA, f. Acompanyanient que sol haverhí
a les representacións teatrals. Comparsa. || Compa-
nyía de disfresses. Comparsa.

COMPART. f. For. Qui té part ab altres en algún
negoci civil o criminal. Comparte.

42b

COM

COM

COMPARTICIÓ. f. REPARTICIÓ.

COMPARTIDOR. m. Qiii comparteix. Comparti-
dor. i; adj. Lo que 's pot compartir. Compartible.

COMPARTIMENT. m. Distribució y repartiment
d' un tot en parts iguals. Compartimiento.

COMPARTIR. V. a. Distribu r un tot en part iguals
O propoicionades. Repartir, compartir.

COMPARTIT, DA. p. p. Repartido, compartido.

COMPÁS, m. Instrument iiiateniáticli de fusta o
metal], compost de dues peces unides al cap ab un
pern y que s'aixaiiipla o estreny segóns convé. Com-
pás. II Met. Regla o modo de viure o d' obrar. Com-

f.ompassos

pás. II Mus. Temps que 's gasta a cada nota o figura.
Compás. II El moviment de la niá del que dirigeix la
orquesta. Compás. || Ratlla perpendicular que's posa
a les pautes de solfa. Compás. || En V esgrima és la
deguda proporció en els moviments. Compás. || Ter.
Ntiut. BRÚXULA.

COMPÁS DE CALIBRES. Lo que serveix pera amidar
el calibre de les peces d' artillería. Compás de cali-
bres.

COMPÁS DE DISTANCIES, m. El que serveix pera
midar escales en planols y mapes.

COMPÁS DE GRUixos. Compás de branques corbes
que serveix pera amidar els diánutres de les barres,
cilindres, columnes, etc. Ccmpds de gruesos.

COMPÁS DE PROPORCIÓ. El que té quatre puntes y
un pern o carago', corredís que 's posa ont convé
pera que entre 1' obertura de les dues puntes d' un
cap y la de les dues del altre lii hagi la proporció
que 's desitja. Compás de proporción.

COMPÁS DE VARES. Aquell que té les puntes ferma-
des ab unes tanques rectangulars que corren per la
llargaria d' un regle y
s'hi subgecten per me-
di d'un caragol de pre-
ssió. Compás de vara.

COMPÁS MAJOR. fr.
Mus. Un deis temps de

1 a m ú s i c a . Compás
Compás major ^^^^^

C0A1PÁS MENOR. AÍÍÍS.
Altre temps de la música. Compás menor.

COMPÁS MESTRE D' ANSES. m. Aparell que per un
costat abasta tot el cós midat y pél altre precisa el
gruix del meteix.

PORTAR EL COMPÁS, fr. MUS. Dirigir una orquesta.
Llevar el compás. || fr. Met. Dirigir o governar alguna
cosa. Echar el compás.

TREURE DE COMPÁS. Loc. met. Treure de tino. Sa-
car de tino.

COMPASSET. ni. dim. Mus. COMPÁS MENOR. ||
Matem. Compás petit. Compasito.

COMPASSIBLE. adj. DIGNE DE COMPASSIÓ.

COMPASSILLO. ni. Más. Un deis quatre temps que
s' usen a la música, en lo qual la nota dita máxima
val vuit coinpassos. Compasillo.

COMPASSIÓ. f. Sentiment que 'ns fan les desgra-
cies deis altres. Compasión.

DIGNE DE COMPASSIÓ. Qni niereix ésser compades-
cut. Digno de compasión, compasible.

FER COMPASSIÓ. fr. Fer llástima.

MOURE's A COMPASSIÓ. fr. Moverse á compasión.

COMPASSIU, VA. adj. Qui fácilment se compadeix
deis altres. Compasivo.

COMPASSIVAMENT. adv. Mod. Ab compassió.
Compasivamente.

COMPATERNITAT. f. El parentiu espiritual que'l
padri de batejar o confirmar contreu ab els pares de
la criatura. Compaternidad.

COMPATIBlLiTAT. f. Aptitut d' una cosa pera
unirse ab un'altra. Compatibilidad.

COMPATIBLE, adj. Lo que té aptitut pera con-
córrer en un meteix llocli o en un meteix subgecte.
Compatible.

COMPATRICI, A. m. y

COMPATRIOTA, m. y f. Qui és de la nostra me-
teixa patria. Compatricio, compatriota.

COMPATRÓ, NA. m. y f. Patró juntament ab altre.
Compatrono, compatrón.

COMPATRONAT. m. Dret y facultat de compatró.
Compatronato.

COMPAYNA. f. COMPANYA.

COMPELACIÓ. f. For. Interrogatori basat sobre
fets y articles. Compelación.

COMPELIDOR, A. m. y f. Qui compeleix. Impul-
sor.

COMPELIMENT. m. Incitatiu, estímul. Impulso,
compulsión, impulsión. ll COmpui sió.

COMPELIR. V. a. Obligar. Compeler. 1] Incitar.
Compeler. 1| .Ant. necessitar.

COMPELIT, DA. p. p. Compelido.

COMPENDI. ni. Breu recopilació. Epítome, com-
pendio.

COMPENDIADOR, m. Qui compendia. Compen-
diador.

COMPENDIAR, v. a. Reduir a compendi. Compen-
diar, compendizar.

COMPENDIARIAMENT. adv. m. COMPENDIOSA-
MENT.

COMPENDIAT, DA. p. p. Compendiado.

COMPENDIOS, A. adj. Abreviat, reduit. Abrevia-
do, compendioso.

COMPENDIOSAMENT. adv. m. En compendi.
Compendiosamente, compendiariamente.

COMPENDRE, v. a. Entendre profundament algu-
na cosa. Penetrar, comprender, alcanzar. Ij Rode-
jar per totes parts. Abrazar, comprender, ceñir, jl
v. n. Contindre, encloure en sí. Incluir, comprender,
abrazar, abarcar.

COMPENETRACÍÓ. f. La acció o efecte de com-
pmcírar. Compenetración.

COMPENETRAR, v. a. Lóg. Penetrar fins lo mes
minuciós de les coses. Compenetrar.

COMPENSA, f. Ant. COMPENSACIÓ.

COMPENSABLE, adj. Lo que s pot o es digne de
compensar. Compensable.

COMPENSAClO. f. La acció o efecte de compen-
sar. Compensación. Il premi.

COMPENSAR. V. n. Indemnisar algún dany, agra-
vi o perjudici. Resarcir, compensar. || v. n, Qosarde
algún bé en grau equivalent al dany que s' ha patit.
Compensar.

COMPENSARSE, v. r. Resarcirse una cosa ab la
seua contraria, cóm: les perdues ab les ganancies.
Compensarse. II Resarcirse un a sí meteix el dany
qu'un altre li ha ocasionat. Compensarse.

COMPENSAT, DA. p. p. Compensado.

COM

COM

427

COMPENSATIU, VA. adj. Lo que compensa. Com-
pensativo.

COMPENSATORI, A. adj. Lo que serveix de com-
pensació. Compensatorio.

COMPERMUTAR, v. a. Permutar un benefici eccle-
siástich ab un altre. Compermutar.

COMPETENCIA, f. Disputa entre dos o niés sub-
i?ectes sobre algiines coses. Competencia. || Incnm-
bencia, pertenencia. Incumbencia, competencia, per
tenencia.

A COMPETENCIA, ni. adv. A competencia, á porfía.

ESTAR EN COMPETENCIA. Pretendre dues o niés per-
sones una nieteixa cosa. Estar en competencia.

COMPETENT. ni. En la primitiva Iglesia '1 catecu-
men ja instruit y mes adelanta! en els dognies de la
relligíó cristiana. Competente. II adj. Convenient,
proporcionat, a-dequat, bastant. Competente. || De-
gut, llegítini. Competente

COMPETENTMENT. adv. Proporciaiíada, adequa-
dament. Competentemente. || Llegítimanient. Legí-
timamente.

COMPETICIÓ. f. Ant. COMPETENCIA.

COMPETIDOR, A. m. y f. Qui competeix. Compe-
tidor.

COMPETIR. V. n. Aspirar dos o mes subgectes ab
empenyo a una nieteixa pretensió. Competir. || Per-
tányer. Competir, corresponder, tocar, pertenecer.

II RIVALISAR.

COMPETIT, DA. p. p. Competido.

COMPILACIÓ. f. Colecció de varies noticies o ma-
teries. Compilación.

COMPILADOR, A. m. y f. Qui compila. Compi-
lador.

COMPILAR. V. a. Juntar en un cós varies noticies
o niateries. Compilar.

COMPILAT, DA p. p. Compilado.

COMPINXE. ni Fam. Aniich, camarada. Compin-
che.

COMPLACENCIA, f. Condescendencia. Compla-
cencia, condescendencia. II Satisfacció, alegría, gust.
Complacencia.

COMPLACENT, A. adj. condesCENDENT. || p. a.
•Qui compláu. Complaciente.

COMPLANCTA o COMPLANTA, f. Ant. Poesía de
grans dimensións y de género trist. Elegía.

COMPLANGUT, DA. p. p. Complacido.

COMPLANT. f. Ant. Lamento.

COMPLÁNYER. v. n. Ant. PLÁNYER || Plorar ab
¡lagrimes y sospirs. Plañir. || CONDÓLDRE 'S.

COMPLAURE. V. a. Donar gust o plaer a un altre.
Complacer, condescender.

COMPLAURE 'S. V. r. Tindre satisfacció en algu-
na cosa. Complacerse, alegrarse.

COMPLEMENT. m. La derrera perfecció d' alguna
cosa. Complemento. || Lo que la completa. Comple-
mento.

COMPLEMENTAR!, A. adj. Lo que constitueix el
coniplement d' una cosa. Complementario.

COMPLERT. adj. y

COMPLET, A. adj. Cabal, perfet. Completo. !l
Obsequias, atent. Cumplido.

COMPLETAMENT. adv. m. Sense que hi manqui
res. Completamente, cumplidamente.

COMPLETAR, v. a. Fer cumplida y perfecte algu-
na cosa. Acabalar, completar.

COMPLETAT, DA. p. p. Completado.

COMPLETES, f. pl. Derrera part del reso eccle-
siásticli. Completas.

COMPLEXIÓ. f. Temperament y graduació delshu-
mors del cós huma. Complexión. || Ret. Figura per

quina móltes oracións coniensen y acaven per una
nieteixa páranla. Complexión.

DE BONA O MALA COMPLEXIO. Loc. Bien O mal com-
plexionado.

COMPLEXIONAL, adj. Lo pertanyent a la com-
plexió. Complexional.

COMPLEXE. m. El conjunt o unió de dues o mes
coses. Complejo. II adj. Anal. Se diu d' un deis cator-
se miiscles del cap pél seu movinient. Complexo,
cruzado. || Lóg COMPOST.

COMPLICACIÓ. f. Concurrencia y barreja de di-
verses coses. Complicación.

COMPLICAR. V. a. Barrejar, unir les unes ab les
allres, coses diferentes. Complicar.

COMPLICAT, DA. p. p Complicado.

CÓMPLIX. m. Company en la comisssió d' algún
delicte. Cómplice.

COMPLICITAT. f. Qualitat de cómplix. Compli-
cidad

COMPLIR. V. a. Ant. Y Ms seus derivats. cum-
plir.

COMPLIT. p. p. COMPLERT.

COMPLOT, ni. CONSPIRACIÓ, TRAMA, JUNTA SE-
CRETA.

COMPLOTAR. v. a. Preparar un complot ab varis
subgectes. Completar.

COMPOME. Gcog. Poblé del depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Pra-
des; és a la vora de la riera de la Castellana y té
261 hab.

COMPONDRÉ, v. a. Formar de varies coses una de
sola, colocantles ab cert ordre. Componer. || Consti-
tuir, formar algún cós o agregat de varies coses o
persones. Componer. || Parlant de números, sumar o
pujar a una quantitat determinada. Componer. || Or-
denar lo desconcertat, adobar lo espatllat. Reparar,
componer, aderezar, ordenar, concertar. || Escriure
o fer alguna obra d' ingeni. Componer. || Entre es-
tampers formar diccións juntant les lletres. Compo-
ner. II Adornar. Componer. || Reforsar, corroborar,
cóm: el vi ranci compon el ventrell. Componer, corro-
borar. II Posar pau entre Ms desavinguts. Ajustar,
componer.

ANEU 'HO VOSALTRES A COMPONDRÉ. LoC. ANEO 'HO
A ENTENDRE.

COMPONDRÉ 'S. v. r. Adornarse. Adornarse,
componerse. il Formar un tot de varies p.arts, cóm:
la segona d' activa 's compon de supósit, verb y acusa-
liu regit. Componerse. || Ter. Se diu de la néu quan
comensa a posarse y Iligarse. Helarse, jj Dit del

tenips. ALSARSE, 7.

QUE 'S COMPONGUIN. Loc. fam. Allá se les avinguin.
Allá se las campaneen; allá se las hayan; allá se las
avengan; allá se las ahurejen; allá se las avenga Marta
con sus pollos, críe muchos ó crie pocos.

COMPONEDOR, ni. Entre estanipers eina de ferro
o de fusta, ab

un gálser a un ^ TrOri 1

deis caires pera ! €p^ IlII I

arreglar'hi les ^^™ *

lletres. Compo-
nedor. II COM-
POSITOR.

MÓLTS COMPONEDORS DESCOMPONEN LA NUVIA. /?e/.
Denota qu' en les coses de gust o d' ingeni no convé
que hi intervingui niassa gent. Muchos componedores
descomponen la novia.

COMPONENDA, f. Eldret que's paga a la dataría
de Roma per les bu ti les o 1 licencies que no teñen tatxa
fixa. Componenda. || Arreglo entre varis que estaven
desavinguts. Componenda.

COMPONIBLE, adj. Lo que 's pot compondré. Com-
ponible.

Componedor

428

COM

COM

COMFORT, m. Ant. TOLERANCIA.
COMPORTA, f. Porta petita que s' alsa y baixa
ais cañáis, preses, maquines y fortaieses. Compuerta.

Comportes del canal d'Urgell (riberes del Segre)

COMPORTABLE, adj. Sufrible Tolerable, com-
portable, soportable, llevadero, sufrible, permi-
sible.

COMPORTAMENT. m. Modo de portarse. Com-
porte, comportamiento.

COMPORTAR. V. a. Permetre, sufrir. Sufrir, tole-
rar, comportar.

COMPORTARSE, v. r. Modo de conduirse. Com-
portarse, portarse.

COMPORTAT, DA. p. p. Comportado.

COMPOSADET, A. m. y f. dim. Compuestito.

COMPOSADOR, A. m. y f. Componedor.

COMPOSAR. V. a. Ant. Carregar contribucións.
Imponer. || Transigir, compondré 's. Transigir, ave-
nirse, componerse. 'I Compondré una cosa de parts.
Componer. || Met. COMPROMETRE. 1| Fer pagar massa
cara alguna cosa. Exigir dos precios.

COMPOSARSE. V. r. avenirse, COMPONDRÉ 'S.

COMPOSAT, DA. p. p. Impuesto

COMPOSICIÓ. f. L' acció y efecte de compondré.
Composición, i Aiust, conveni. Composición. || Más.
Artificiosa composició de diferents sons. Composi-
ción, li Obra del ingeni. Composición. || Gram. Lo
que '1 mestre dicta ais deixebles pera tradiiir 'ho a la
Uengua qu' aprenen. Composición, tema. |I Adob
d' alguna cosa espatUada. Compostura.

COMPOSICIÓ DE FORCES. f. La operació per la qual
se dedueix la forsa resultant de dues o mes compo-
nents donades. Composición de fuerzas.

COMPOSITOR, til. Qu¡ compon, especialment trac-
tantse de música. Compositor, componedor. || Entre
estampers qui arregla les lletres pera estamparles.
Compositor, i] For. arbitre.

AMIGABLE COMPOSITOR. Arbitre quin fallo 's com-
prometen acceptar dos o mes pledejants. Amigable
componedor.

COMPOST, A. m. Agregat de varies parts. Com-
puesto. II MODEST, ADORNAT. || adj. Bot. Les flors que
resulten de la unió de dues o mes floretes sentades
al receptacle y redejades d' un cálcer comú. Com-
puesto. II Se diu de les fulles quin pecíolo sosté dues
o mes floretes d'stintes les unes de les altres, cóm:
les deis aufals deis prals. Compuesta. || Quim. Se diu
del cós format de dos o niés elements, cóm 1' aigua,
que ho és d' oxígen y d' hidrógen. Compuesto. H Farm.
Medicament format de móltes substancies actives.
Compuesto. || p. p. Compuesto.

COMPOSTELÁ, NA. adv. Lo que pertany a Sant
Jaunie de Galicia o de Compostela. Compostelano.

COMPOSTURA, f. Adorno. Aseo, compostura,
aliño, adorno. |l Modestia, gravetat, circunspecció.
Compostura. || composició, 2.

AB CO^MPOSTURA. m. adv. COMPOSTAMENT.

COMPOTERA, f. Copa gran de vidre o d' altre
materia, ab tap de lo meteix, ont s' hi guarda la com-
pota o confitura. Compotera.

COMPRA, f. L' acció y efecte de comprar. Com-
pra, i! La d' ous, gallines y altres coses pera véndre-
les. Recova. || La meteixa cosa comprada. Compra.

COMPRADÍS, SA. adj. Lo que's pot comprar. Com-
prable, compradizo.

COMPRADOR, A. ni. y f. Qui compra Compra-
dor. II De gallines, ous, etc., pera revendré. Reco-
vero. II La persona destinada pera comprar, particu-
larment en comunitats relligioses. Comprador.

EL MAL COMPRADOR MENJA DOLENTA VIANDA. ReJ.

Que 's pren en sentit literal. El mal comprador come
lo peor.

COMPRAR. V. a. Adquirir per diner el domini d' al-
guna cosa. Comprar.

COMPRÁRSELA, fr. Fam. Anarse 'n, fugir. Tomar
las de Villadiego; dar la grupa: poner ó echar los pies
en polvorosa; volar golondrino, escurrirse.

QUI COMPRA MES DEL QUE POT, APRÉS HO HA DE
VENDRÉ TOT. Ref. Aconsclla que no fem mes de lo
que 'ns permeten els nostres cabals. Quien compra lo
que no puede, vende lo que le duele.

QUI COMPRA Y MENT, A LA BOSSA HO SENT. Ref.
Denota que la mentida del comprador sempre recau
en perjudici seu. El que compra y miente, su bolsa lo
siente.

QUI NO 'T CONEGUI, QUE 'T COMPRL Ref. Se diu
d' aquell que preté enganyar ab bones páranles a
qui 'I coneix massa. Quien no te conoce ese te compre.

COMPRAT, DA. p. p. Comprado. || SOBORNAT. ||
Joch entre quatre ab vuit cartes cada liú, y les vuit
que resten fins a quaranta 's venen a qui "n dona
mes. Comprado, compradillo.

COMPREÉNSIBILITAT. f. Possibilitat de que les
coses siguin compreses. Comprensibilidad. || Lo que
íá les coses compreensibles. Comprensibilidad.

COMPREÉNSIBLE. adj. Lo que 's pot compendre.
Comprensible.

COMPREÉNSIÓ. f. L' acte de compendre. Com-
prensión. II Facultat, perspicacia pera compendre.
Penetración, comprensión. || Gram. Reunió de dues
o mes silabes en una sola, cosa de que per altre nóm
se 'n diu sinéresis. Comprensión, contracción.

COMPREÉNSIU, VA. adj. S' aplica a la facultat
de compendre o entendre alguna cosa. Compren-
sivo.

COMPREÉNSOR, A. m. y f. Teol. El benaventurat
que gosa de la presencia de Déu. Comprensor. || Qui
compren o alcansa alguna cosa. Comprensor.

COMPRES, A. p. p. Comprendido. || Contingut.
Contenido, comprendido.

COMPRESICAUDE, A. adj. Zool. De qüa compri-
mida. Compresicaude.

COMPRESICAULO, A. adj. Bot. De tronch com-
primit Compresicaulo.

COMPRESICORNI, A. adj. Entom. D'antenes com-
primides. Compresicórneo.

COMPRESSIBILITAT. f. La propietat de poder
ésser un cós comprimit o reduit a menys volúm per
medi de la pressió o de la percussió. Compresibi-
lidad.

COMPRESSIBLE. adj. Capas d' ésser comprimit.
Compresible.

COMPRESSIÓ. f. L' acció y efecte de comprimir.
Compresión.

COMPRESSIU, VA. adj. Lo que coniprimeix.

COMPRIMIR, v. a. Exprémer, apretar, estrényer.
Comprimir. || Reprimir, contíndrer. Reprimir, com-
primir, refrenar. II Obligar. Comprimir.

COM

COM

429

COMPRIMIRSE. V. r. Contíndrers, refrenarse. Com-
primirse.
COMPRIMIT, DA. p. p. Comprimido, compreso.

Ii adj. Bot. Se din de la cania xafada que té dues ca-
res laterals coiivexes, cóni: la deis pésols d' olor.
Comprimido.

COMPROBACIÓ. f. L' acte y efecte de coniprovar.
Comprobación.

COMPROBAR. V. a. Confirmar alguna cosa com-
parantla ab un' altre y acreditantla ab proves. Com-
probar.

COMPROBAR LES SECCIÓNS. a. Ndiit. Tallar el cós
de construcció per altres seccións de diferenta mena
pera veure si les que ja son tirades y arnionisades te-
ñen o no algún defecte. Comprobar las secciones.

COMPROBAT, DA. p. p. Comprobado.

COMPROMÉS, A. p. p. Comprometido. || m. Aní.
COMPROMiS.

COMPROMETEDOR, A. s. y adj. Lo que compro-
met. Comprometedor.

COMPROMETIMENT. ni. COMPROMiS, 4.

COMPROMETRE. v. a. Fer a algú responsable de
algún encárrech. Comprometer. || Deixar a la discre-
ció d' un tercer 1' acabament d' una disputa, d' un
plet, etc. Comprometer.

COMPROMETRE 'S. v. r. Arriscarse, posarse en
algún compromís. Comprometerse.

COMPROMÍS. m. Un deis tres modos d'elecció ca-
nónica, quan tots els electors donen a un o mes sub-
gectes d' entre ells poder pera elegir. Compromiso.
11 Conven! entre pledejants pera aderirse al judie!
d' un arbitre. Compromiso. |1 Escriptiira ab que Ms
pledejants nomenen arbitres. Compromiso. || Dificul-
tat, embrás, empenyo. Compromiso. !| PERILL.

ESTAR O POSAR EN COMPROMIS. fr. Posar o estar en
incertitut: Estar ó poner en compromiso.

COMPROMISSAR. v. a. Ant. COMPROMETRE.

COMPROMISSARI. m. L' arbitre que nomenen els
pledejants pera decidir el plet. Compromisario. || En
les eleccións caiióniques aquell a quin favor s' ha fet
el compromís. Compromisario. || El que s' elegeix
pera 1' elecció de senadors. Compromisario.

COMPROMISSORI, A. adj. For. Entre litigants, lo
pertanyent al compromís. Compromisorio.

COMPROMITENT. m. El qui en els plets dona '1
dret d' elecció o d' adjudicació al corapromissari.
Compromitente.

COMPTADOR. m. Ant. COMTADOR.

COMPTAR. V. a. Y derivats. contar.
COMPTE. m. L' acció y efecte de coniptar. Cuen-
ta. II Cálcul, cómput. Cuenta, cálculo, cómputo. ||
Paper en qu' están escrites les partides d' alguna su-
ma o iniport d' alguna cosa. Cuenta. II Milió, deu ve-
gades cent mil. Millón, cuento. || Ant. RONDALLA,
PAULA. II pl. ARITMÉTICA. || m. Ant. COMTE.

COMPTE DE LA VELLA. El que 's fá ab els dits. Cuen-
ta de la vieja.

COMPTE ERRAT QUE NO VALGUI. ir. Fam. Pera sal-
var les equivocacións que pugui haver 'hi. Cuenta
errada que no valga.

COMPTE Y RAO SOSTENEN L' AMISTAT. Ref. Vol dlr

que fins entre amiclis hi há d' haver formalitat en ma-
teria d' interessos. Cuenta y razón conservan la amis-
tad.

A BON COMPTE. ni. adv. Segóns lo dit abans. A la
cuenta. || En conclusió, en compendi. En cuento, á bue-
na cuenta.

A COMPTE. m. adv. En part del pago de lo que 's
deu A cuenta, d buena cuenta \\ A cárrech. A cargo.

AjuSTAR ELS SEUS COMPTES. fr. Examinar les mides
que convé pendre en algún negoci. Ajuslar uno sus
cuentas.

AL PASSAR COMPTES ENS VEURÉM. Ref. Al pasar
cuentas me lo diréis.

A MÓN C0A1PTE: PER MÓN COMPTE: O A COMPTE
MEU. m. adv. Al meu cárrech y cuidado. Por mi cuenta.

CO.MPROVAR UN COMPTE. fr. Comparar les partides
ab els seus justificatius. Pelotear.

COMPTES VELLS, BARALLES NOVES. Ref. Indica que
lio deu dcixarse passar temps en materia de comptes,
perqué de lo contrari pol haver 'hi oblits que donguin
Uóch a disputes. A cuentas viejas, barajas nuevas.

DEMANAR COMPTE. fr. Pedir cuenta.

DONAR BON O MAL COMPTE DE LA SEUA PERSONA. ,
fr. Correspondre bé o malament a la coiifiansa o en-
cárrechs fets. Dar buena ó mala cuenta de su persona.

DONAR COMPTE. fr. Donar noticia o rao. Dar cuenta.

EN COMPTE. m. adv. En llóch. En cuenta.

ENTRAR EN COMPTES AB SÍ METEIX. fr. Considerar
lo que passa al seu interior pera arreglarse del mi-
llor modo que convingui. Entrar en cuenta consigo.

ESTAR FORA O HAVER EIXIT DE COMPTE. fr. Haver
cumplert la dona els nou mesos de prenyada. Estar
fuera de cuenta.

ESTAR o ANAR LLUNY DE COMPTES. fr. ANAR LLUNY
D' OSQUES.

FER COMPTE. fr. SUPOSAR.

FER EL COMPTE A ALGÚ. fr. Meí. Matarlo. Hacerle
¡a cuenta. || Notar les partides que i' han de compon-
dré. Llevar ¡a cuenta, || despedir.

FER ORANS COMPTES. fr. Fer partides arbitrarles y
no justificades. Hacer la cuenta del Gran Capitán.

FER O TREURE COMPTES ALEGRES, fr. Tindre vanes
esperances. Hacer cuentas galanas, hacer castillos en
el aire.

FERSE COMPTE. fr. FERSE CÁRRECH.

HOME DE COMPTE. Loc. Persona de suposició, de
cabals. Hombre de arraigo.

JA PASSARÉM COMPTES. fr. Met. fam. Ab ques'ame-
nassa a algú. Ya ajustaré cuentas contigo, ya ajusta-
remos cuentas, ya nos veremos.

LIQUIDAR ELS COMPTES. fr. Igualar el cárrech ab la
data. Liquidar las cuentas.

NO TROVAR'Hi 'L COMPTE. fr. Met. fam. Eixir una
cosa al revés de lo que s' esperava. Burlar las espe-
ranzas.

PENDRE A ALGÚ PÉL SEU COMPTE. fr. Met. fam.
Pendre de tema a algú. Tomarla con alguno. || Enca-
rregarse d' alguna cosa. Tomar por su cuenta.

PENDRE A COMPTE O A BON COMPTE. fr. Admetre
alguna partida en part de pago. Tomar en cuenta.

PERORE 'L COMPTE fr. Ésser niólt difícil reduír a
número alguna cosa per havern' hi niassa. Perder la
cuenta.

POSAR EN COMPTE. fr. Poner en cuenta.

REBRE COMPTE. fr. Ant. DONAR COMPTE.

REBRE COMPTE PRIM. fr. Ant. Donar compte estret.
Dar estrecfia cuenta.

¡TENTE COMPTE! Loc. D' amenassa. Cuenta con la
cuenta; cuidq^o con ello.

TINDRE COMPTE. fr. Atendré a alguna cosa, o cuí-
dame. Tener cuenta. || Cumplir, fer exactament lo
que 's mana. Observar, tener cuenta.

TINDRE COMPTE EN EL MENJAR. fr. Guardarse la
boca.

TINDRE 'L SEU COMPTE. fr. Tener su cuenta.

TIRAR EL COMPTE. fr. TREURE COMPTES.

TREURE COMPTES fr. Calcular 1' iniport d' alguna
cosa. Echar la cuenta.

TREURE COMPTES. fr. Ésser alguna cosa útil o pro-
fitosa. 1 ener cuenta.

TREURE 'LS SEUS COMPTES. fr. Met. Considerar lo
que pot resultar a favor o en dany propi. Ajuslar sus
cuentas.

VINDRE A COMPTE. fr. Ésser útil, convenient o pro-
fitosa alguna cosa. Tener cuenta.

COMPTE (Francisco). Biog. Notari y escriptor
rossellonés del sigle XVI, natural de la vila d' Illa.
L' any 1586 va fer una Geografía deis comíais de Ros-
selló y Cerdanya, Uactant deis límits entre Espanya

430

COM

COM

y Franca. A la Reial Biblioteca de Madrit hi havía un
maniiscrit seu ab prólech de 1' historiador Esteve de
Corbera, titolat: Ilustraciones á los condados de Ros-
sellón, Cerdaña y Conflent. També és autor d' una
Historia de Cataluña. Els estiidis d' aquest autor han
aprofitat bastant ais historiaires catalans de s si-
gles XVII y XVIII, y la seua Geografía s' ha traduít al
francés.

— (PERE). Biog. Arquitecte valencia del sigle xv.
Autor de la famosa Llotja de Valencia, coniensada
r any 1482 y acavaJa en 1498, de la qual, en coni-
pensació de son precios travall, el Consell general de
Valencia nomená alcaide perpetual al arquitecte, ab
el sou de trescentes Iliures anyals. El nieteix artista
prosseguí y acavá 1' obra d' aquella séu.

COMPTE. Geog. Poblet del dist. nuinpal. deFigue-
rola d' Orcau. prov. de Lleida. || — (COLL DE). Orog.
Collet que hi há a les niontanyes de la Vansa, a lle-
vant d' Alinyá, prov. de Lleida. || —DE PALLÁs. Geog.
Caseriu del ternie nuinpal. de Peraniea, prov. de
Lleida.

COMPTET. m. dim. Petit compte. Cuentecita.

COMPTISTA. m. Qui sab de comptes. Cuentista.

COMPULSA, f. For. Copia, trasllat d' una escrip-
tura, etc., fet judicialment y cotejat ab 1' original.
Compulsa.

COMPULSAR, v. a. For. Treure alguna compulsa.
Compulsar. || Obligar a algú a fer alguna cosa. Com-
pulsar.

COMPULSAT, DA. p. p. Compulsado || Obligat a
fer alguna cosa. Compulso, compelido.

COMPULSIÓ. f. For. Aprenii, forqa que 's fá a algt'i
obligantlo a fer alguna cosa. Compulsión.

COMPULSIU, VA. adj. Lo que té virtut de compe-
lir. Compulsivo.

COMPULSORI, A. adj. For. Se diu del manament
o provisió del jutge pera compulsar algún ¡nstru-
nient. Compulsorio.

COMPUNGIÓ, f. y

COMPUNGIMENT. m. Dolor, sentiment interior
d' haver pecat. Compunción.

COMPUNGIRSE, v. r. Tindre compunció de les cul-
pes comeses. Compungirse. || Ant. Remordir alguna
cosa la conciencia. Compungir.

COMPUNGIT, DA. p. p. Compungido.

COMPURGACIÓ. f. PURGACIÓ CANÓNICA. || PURGA-
CIÓ VULGAR.

COMPURGAR, v. a. Passar per la prova de la
compurgació pera acreditar la seua innocencia. Com-
purgar.

COMPURGAT, DA. p. p. PURGAT.

COMPÚS. adv. Cóm mes aviat. Como ó cuanto
más pronto.

CÓMPUT. m. La ciencia de computar per les es-
trenes pera 1' ordenació del temps. Cómputo.

COMPUTACIÓ. f. Cálcul o compte de temps que'.s
necesita pera alguna cosa. Computación.

COMPUTAR, v. a. Contar o calcular per números.
Se diu comunment del anys, del temps y de les etats.
Computar.

COMPUTAT, DA. p. p. Computado.

COMS (Plá deis). Orog. Planura que 's trova a un
leplá de montanya, a llevant de Castellar d' En
Huch, prov. de Barcelona.

COMSEVULGUI. mod. adv. De qualsevol modo, en
qualsevol circunstancia o situació. Como quiera,
como se quiera.

COMSEVULLA. m. adv. COMSEVULGUI.
COMTAT. m. Dignitat y domini del conite. Con-
dado.

COMTE. m. Títol d' honor, dignitat o distinció.
Conde. || Capitá o superior entre 'Is gitanos. Conde.

II Antiguament, qui tenía la guarda y custodia d' un
districte, auxiliat péls seus oficiáis, ab jurisdicció ci-
vil y criminal, éssent el verdader senyor; per aixó li
estaven subgectes el vescomte, el comdor y '1 valves-
sor, els quals sois en nóm d' ell adiiiinistraven justi-
cia, excepte en les causes deis vassalls y '!s seus
rústichs, homes propis y altres enfiteuticaris que cóni
a causes feud.^ls tocaven ais senyors y baróns.
Conde.

COMTE DEL REIAL PATRIMONI. Anl. BATLLE DEL

REIAL PATRIMONI. Baile del real patrimonio.

COMTESA. f. Dama titolar o la niuller del comte.
Condesa.

COMTESSA (Tuch). Orog. Macis que domina per
llevant el fons del port de Viella a la Valí d'Arán;
és el límit superior de la conca de recepció del No-
guera Ribagorgana (2,780 m.).

COMTET, ESETA. m. y f. dim. de comte. Conde-
sito.

COMÚ, NA. adj. Lo qu' és de niolts. Común. || Co-
rrent, admés de tothóm o de la major part. Común.
II Ordinari, bast, despreciable, d' inferior condició.
Común. II m. La gent que compon una provincia, ciu-
tat, poblé, vila, etc. Común, comunidad. || gremi. ||
UNIVERSAL. II A r ofici divi, el reso general destinat
pera tols el sants d' una meteixa mena. Común de
los santos. || m. Astron. S' anomenen aixís Géminis,
Virgo, Sagitari y Piscis, perqué aqueixos signes par-
ticipen unes vegades de les qualitats deis seus ante-
cedents y altres de les deis seus consegüents. Bicor-
póreos.

COMÚ DE DOS. Gram. El substantiu que convé ais
dos sexes. Común de dos.

CO.MÚ DE TRES. Gram. L' adjectiu d' una termina-
ció que 's pot acomodar al substantiu masculí, fe-
meni y neutre. Común de tres.

EL COMÚ NO 'S PROlBEIX A NINGÚ. Ref. Que 's prén
en sentit literal. Lo común no se prohibe d ningún.

EL QU' ÉS DEL COMÚ NO ÉS DE NINGÚ. Ref. Vol dir
que ningú 's cuida en particular de lo qu' és de mólts
y ningú ho estima com cosa propia

EN CO.MÚ. ni. adv. En común, en general. \\ Junta-
ment, en comuniíat. En común, de comunidad.

PARLAR EN COMÚ. fr. Hablar en común.

PER LO COMÚ. m. adv. Generalment. Por lo común.

QUI PARLA EN COMÚ NO PARLA AB NINGÚ, O NO
agravIa a ALGÚ. Ref. Denota que ningú 's deu
donar per agraviat d' alguna páranla picant di-
rigida a mólts. Quien habla en común no habla con
ningún.

QUI SERVEix AL COMÚ, SERVEix A NINGÚ. Ref. De-
nota que 'Is servéis fets a una coniunitat no son re-
goneguts. Quien sirve al común, sirve á ningún.

TINDRE ALGUNA COSA EN COMÚ. fr. Tener, gozar, ó
poseer en común.

VIURE EN COMÚ. fr. FER COMUNA.

COMUNA, f. NECESSARIA. II DESPESA.

COMUNA D' ESTUDIANTS O DESPESERS. Companyía
d' aquestos a una meteixa casa contribuínt al gasto
en parts iguals. Comunidad.

FER COMUNA, fr. Viure varies persones juntes a
una meteixa casa contribuínt al gasto en parts iguals.
Hacer escote.

COMUNAL, adj. Lo que pertany al comú. Comu-
nal. II Una cosa regular, ni massa grossa ni massa
petita. Comunal.

COMUNALMENT. adv. y

COMUNAMENT. adv. COMUNMENT.

COMUNER, A. adj. Lo pertanyent a les comuni-
tats o bándols de Castella en temps de 1' emperador
Caries V. Comunero. 11 m. y f. El partid.iri d'aquelles
comunitats o bándols. Comunero. || Generalment,
parlant qui porta la veu popular contra del prímp-
cep. Comunero. || Qui té part ab altres a una hi-
senda. Comunero.

COM

CON

431

COMUNIA. f. Ant. CONVENl, AJUST, COMPANYfA.
COMUNICABILITAT. f. La faciiltat o qualitat de
ésser coiiiuii cable. Comunicabilidad.

COMUNICABLE, adj. Lo que 's pot comunicar o és
digne de comunicarse. Comunicable. || Hiiniá, tracta-
ble. Sociable, comunicable, tratable.

COMUNICACIÓ. f. Acte y efecte de comunicar o
o de comunicarse. Comunicación. || Tráete, corres-
pondencia. Comunicación. || Tráete ilícit entre ho-
nies y dones. Comunicación. || Unió, corresponden-
cia d' unes coses ab unes altrcs, cóm: d' aires, d' un
quarto ab altre, etc. Comunicación. Il Reí. Figura ab
que 's consulta ais jutges o contraris sobre lo que 's
deu fer en el cas que 's posa. Comunicación.

COMUNICACIÓ DE PROCÉS. Loc. for. Providencia del
jutge pera que s' entreguin els autes o '1 procés a la
part que 'Is demaiia. Comunicación de proceso.

COMUNICANT. p. a Qui comunica. Comunicante.
COiVlUNICAR. V. a. Fer participar a un altre de lo
que algú té. Comunicar. || Descubrir, manifestar a un
altre lo que algú sab. Comunicar. || Conversar, trac-
tar ab algú de paraula o per escrit. Comunicar. |1
Consultar, demanar parer a un altre sobre un assnnip-
te. Comunicar. || Fer sapiguer els cuidados, pensa-
ments, etc , que un té. Comunicar.

COMUNICARSE, v. r. Tractarse de paraula o per
escrit. Comunicarse. || Juntaise o estar contigua una
cosa ab un' altra. Comunicarse.

COMUNICAT. m. Article, per lo comú aclaratori,
vindicatiu o en resposta d' un altre, y algunas vega-
des didáctich, políticli, financier, etc., que 's posa a
algún diari, subscrit comunment per persona ex-
tranya a la redacció. Comunicado.
COMUNICAT, DA. p. p. Comunicado.
COMUNICATÍU, VA. adj. Apte pera comunicar o
comunicarse. Comunicativo.

COMUNICATORI, A. adj Lo que serveix pera co-
municar. Comunicatorio. II lletres COMUNICATO-

RIES.

COMUNIÓ. {. Comunicació, participació de lo que
és comú. Comunión. || La sagrada Eucaristía. Comu-
nión. II Recepció de la sagrada Eucaristía. Comu-
nión.

COMUNIÓ DELS SANTS. La mutua participació deis
béns espirituals que teñen els fidels entre si cóm a
nienibres d' un nieteix eos. Comunión de la Iglesia ó
de los Sanios.

COMUNIÓ DE FÉ. f. Reí. Creeusa uniforme de mól-
tes persones, que les uneix baix un sol cap en una
nieteixa loiesia, sense lo qual no podría aquéixa tin-
dre unitat. Comunión de fe.

DONAR o PENDRE LA COMUNIÓ. fr. COMBREGAR.

COMUNIDOR. Arq. Porxada a quatre vents que lii
há prop de les parroquíes rurals, desde ont el rector
maleeíx les pedregades. (V. COMMUNIDOR).

COMUNIR. V. a. Ant. ter. Exorci,sar, conjurar.

(V. COMMUNIR, 2.)

COMUNISME. m. Doctrina o sistema social, que 's
funda en la comunitat deis béns Tuatcrials y en la
abolició de la propietat particular. Son mólts els filo-
sops qu' han concebut teoríes mes o nienys singulars
sobre aquest sistema ensalsat péls primers cristiáns
y practicat péls frares, teoríes insinuades després
per Fenelon, Rovert Owen, Esteve Cabet y altres.
Comunismo.

COMLNÍSSIM, A. adj. sup. Comunísimo.

COMUNÍSSIMAMENT. adv. m. Comunísima-
mente.

COMUNISTA, s. y adj. Partídari del comunisme.
Comunista.

COMUNIT, DA. p. p. EXORCISAT.

COMUNITARÍ, A. adj. Pertanyent al sistema co-
munista. Comunitario.

COMUNITAT. f. La qualitat que fá que les coses
siguin comunes, de manera que qualsevol pugui
usarne. Comunidad. || Lo qu' és comú d' algún poblé.
Común. II Congregació o societat de peisones que
viuen baix unes meteixes regles. Comunidad. || Junta
de persones en cada poblé de Caslella, qu' en temps
de 1' emperador Caries V seguía el partit de les co-
Miunitats. Comunidad. II pl. Avalots, alsament deis
pobles de Castella en temps de 1' esmentat Caries V.
Comunidades.

COMUNMENT o COMUNAMENT. adv. m. Fre-
qüent, ordinari o regularment. Comunmente.

CONANGLA (Cingles de). Orog. Estribado del
macis montanyós d'En Cija en el Bergadá.

CONANGLELL. Geog. Caseriu del terme de Sant
Hipólit de Voltregá, prov. de Barcelona.

CONANGLES (Barranch de). Hidrog. És en la
conca superior del Noguera Ribagorsana, prop del
port de Viella.

CONAT. ni. Propósit, intent, comensament de la
comissió d' un acte que no arriva a consumarse. Em-
peño, conato, esfuerzo.

CONAT. Geog. Poblé del depart. del Pirineus
orientáis, bisb. de Perpiny.á, cantó de Prades; és a la
confluencia de la riera d' Urbanyá ab la de Nohedes,
y té 283 liab.

CONCA. f. Vas gran de metall, de fusta o d' altra
materia. Cuenca. || La cavitat de 1' ull. Cuenca del
ojo. II 7er. La de fusta pera donar beure ais porchs.
II GABADAL, ÓUBIT. || Espai de térra gran enclotat, y
aixis se diu: conca d' un riu. Cuenca. || Gibrella.

CONCA. Biog. Pintor del sigle xviii, nascut a Va-
lencia, autor d' algúns quadros d' assunipte rel-
ligiós.

— Y ALCARAZ. Biog. Rcl-Iigiós que va néixer a On-
teniente 1' any 1746 y va morir en 1820. Pertanyía a
la Companyía de jesús, y al ésser expulsat d' Es-
panya en temps de Caries III, va passar a Italia, me-
reixent les mes enlairades distincións pél seu saver.
Al retornar a la seua patria, va ésser nonienat rector
del Colegí de Nobles. Les seues obres foren mólt es-
timades, fentse remarcar entre elles la titolada: Elo-
gio del cardenal Ximenez de Cisneros.

CONCA DE BARBARÁ. Geog. Encontrada natural
de la prov. de Tarragona, situada entre '1 Camp, Pra-
des, r Urgell y la conca de 1' alta Anoia, y quina ca-
pital és Montblancli.

CONCA DE TREMP. Geog. Enco.itrada natural de
la prov. de Lleida; situada entre les serres de Clara-
nuint, Montsech, Comiols y Bou- _

mort, y quina capital és Tremp.

CONCABELLA. Geoá'. Pobletdel
dist. munpal. de Aranyó, prov. de
Lleida.

CONCADA. f. Ant. La cabuda
d' una conca y també '1 seu con-
tingut. Concada.

CONCAGAR. V. a. EAIMERDAR.
CONCAGARSE, v. r. ESCAGAT-

XARSE.

CONCAGAT, DA. p. p. EMMERDAT, ESCAQATXAT.

CONCAMBI. m. p. u. CAMBI.

CONCAMERACIÓ. f. Arq. Corvatura d' una volta.
Concameración.

CONCANONGE. m. Qui és canonge al meteix temps
qu' un altre del meteix capítol. Concanónigo.

CONCASSAR. V. a. FERIR, BATRE.

CONCAUSA, f. Lo que obra junt ab un' altra cosa
y és causa d' un meteix efecte. Concausa.

CONCAVACIÓ. f. Patol. Mena de gep que surt al
pit. Concavación.

CONCAVIFOLIAT, DA. adj, Bot. De fullea cónca-
ves. Concavifoliado.

432

CON

CON

fí^atUiu í lÜV

j,<y,- inertes

O

•H

^^°*-^«tf>í, V v~-x ijiíisticla '-

- ~ ' ' J \-%J>erraí/eli '¡crH».».-^\. ,

»-,,..<^"~^5'""'. 'P-f-ÍV.. ''■^f'^r,% '.

CONCEBEMENT. ni. Ant. CONCEPCió.
CONCEBIBLE, adj. Lo que 's pot concebir o ima-
ginar. Concebible.

CONCEBIMENT. m. Ant. CONCEPCIÓ.
CONCEBIR, m. y

CONCEBRE. V. a. Ant. Ferse prenyada la fe-
mella. Concebir. II Formar idees o conceptes d' al-
guna cosa. Concebir. |] peucebir. [| For. Expressar.
Concebir.

CONCEBUT, DA. p, p. Concebido.

CONCEDIBLE. adj. Lo que 's pot con-
y<A cedir. Concedible.

^ CONCEDIMENT. m. Ant. CONCESSIÓ.

CONCEDIR. V. a. Donar, otorgar, fer

V gracies de alguna cosa. Otorgar, conce-

V der. II Aderirse al dir de un altre. Con-

y^ ceder. |j Consentir, perme-

y

<5>

^

,y\

..■#..

!í^

.Í*>S

iGurp

éSAdriá <
■i'í Terulrm

J' Erbasdii

^S

_^!^>v#

\ \^"

Isóha-

Llordá^

>•■ ; Moniesqmu.

'f \^ rr> ^l'' - utdliner V».r*tf""*^ '

'^ mal. I^'op.^fhñsr-^'''^—*-'-^-

'Esfonn, o l5o*/>^'v "X. ^t"i«(«ro - ■«• — ^-^ *- ^

o, foro T|^ r'^isis^, A\t^ ^Aocbet^Sií^'

5**?fel ««¿fe' *

nrf'i

onca

Mapa comarcal de la Cenca de Tremp

CONCAVITAT. f. El clot que forma qualsevol su-
perficie que tingui les vores altes. Concavidad. II La
d' una volta. Concavidad.

CÓNCAVO, A. adj. Superficie que forma concavi-
tat. Cóncavo.

CÓNCAVO-CÓNCAVO, adj. Que presenta cavitat
péls seus costats o cares; que té dues superficies cón-
caves. Cóncavo-cóncavo.

CÓNCAVO-CONVEXE. adj. Qu' és cóncavo d' un
costat y convexe de 1' altre. Cóncavo-convexo.

tre. Conceder, ceder.

CONCEDIT, DA. p. p-
Concedido.

CONCELLAR. v. a. Ant.
ACONSELLAR.

CONCENT. m.AÍMS.Cant
armonios de móltes veus.
Concento.

CONCENTRACIÓ. f.
Quim. La major densitat o
forgaqueadquireixen certs
cossos per la substracció
d' algún d' extrany interpo-
satentrelesseues
niolécules. Con-
centración. II f.
L'acció de reunir
envers un centre
comú, c5m, quaii
se reuneixen els
raigs del sol al
foco del mi rail
abrasador, y se
aumenta en gran
manera peraques-
ta operado 1' in-
tensitat del ca-
lor. Concentra-
ción.
CONCENTRAR.
V. a. reconcen-
trar.
CONCENTRAR
SE. V. r. RECON-
CENTRARSE.
CONCENTRAT,
DA. p. p. RECON-
CENTRAT.
CONCÉNTRICH.
CA. adj Geom.
Se diu de les figu-
res que teñen un
meteix centre.
Concéntrico.

CONCEPCIÓ. L
Acte y efecte de
concebir. Concepción. || Per antonomasia, la de la
Verge María. Concepción il La festivitat que cele-
bra 1' Iglesia ab aquest títol. Concepción. |I f. Nóni
de dona. Concepción.

CONCEPCIONARIS. m. pl. Certs teólechs de Pa-
rís que al sigle XVI sostenien ésser ja de fé que la
Verge María havía estat concebuda sense mácula de
pecat original. Concepcionarios.

CONCEPTÁCUL. ni. Bot. Receptácle, cápsula pe-
tita ont lii fiá endoses les llevors o corpúsculs repro-

3

\S.Miqugif

>\e5'

Dic. Cat.

CoNCA DE Barbará

^fim^^""^^^"'"

Monastir de Poblet: Paiau del rei D. Martí, — Poblet: Porta de la iglesia. — Montblanch: Absis de la iglesia
de Santa María. — Montblanch: Iglesia de la Serra. — Espluga de Francolí: Masía de la Capella.

CoNCA DE Barbará

Poblet: Vista general del Munastir. - Poblet: Sala Capitular. - Espluga de Francolí: Font de la Santa Fe.

Montblancli: Pla^a Major.

te

CON

CON

433

(luctors de les plantes que pertanyen a la classe de
les criptóganies. Receptáculo.

CONCEPTACULARI. m. Bot. Que té forma o tras-
sa de conceplncul. Conceptaculario.

CONCERTÉ, ni. Idea que coiicibeix o forma 1' en-
teniíiient. Concepto. || Opiíiió o judici que 's forma
d' alguna cosa. Concepto.

AL MEU CONCERTÉ, m. adv. Segóns la meva opinió
o segoiis el meu molo de pensar. A mi ver; á mi modo
de pensar.

CONCEPTEJAR v. n. Dir freqüentment conceptes
nguts. Conceptear

CONCEPTET. ni. dim. Concepte ridícol, petit. Con-
ceptillo.

CONCEPTIBLE, adj. Concebible.

CONCEPTISTA, m. Qiii din o escriu conceptes in-
geniosos o agut^. Conceptista.

CONCEPTIU, VA. ;idj. Qu' es propi pera concebir
o imaginar. Conceptivo.

CONCEPTUAR, v. a. Formar concepte o judici.
Conceptuar.

CONCEPTUAT, DA. p. p. Conceptuado.

CONCEPTUÓS, A. adj. Pié d' agudeses y concep-
tes. Sentencioso, conceptuoso.

CONCEPTUOSAJVIENT. adv. ni. D' una manera
conceptuosa. I| Ab agudesa y concepte. Conceptuo-
samente.

CONCERNENCIA, f. RELACIÓ, 2, PERTENENCIA.

CONCERNENT. adj. Lo que pertany a alguna cosa.
Concerniente.

CONCERNIR. V. imp. Tocar, pertányer. Concernir.

CONCERT. m. Bon ordre y disposició de les coses.
Concierto. || Ajust, conveni. Concierto. |l Composi-
ció musical de niólts Instruments. Concierto. || Coin-
posició de dues o tres veus sobre só baix o cant pía.
Concierto. || Avingut, concordat. Convenido.

ANAR ALGUNA COSA SENS ORDRE NI CONCERT. fr.

Pera significar que 's fan les coses sense meditació.
Ir de trastes.

DE CONCERT. ni. adv. De conní consentiment. De
concierto, de acuerdo, de mancomún, de conformidad,
unánimemente.

CONCERTA, f. CONCERT.

CONCERTACIÓ. f. Acció y efecte de concertarse.
Concertación.

CONCERTADAMENT. adv. m. Ab ordre y concert.
Concertadamente.

CONCERTADiSSIJVl, A. adj. sup. Concertadísimo.

CONCERTADOR, A. m. y f. Qui concerta. Concer-
tador.

CONCERTADOR DE PRIVILEGIS. Qui té al seu cárrech
el despaig de les confirmacións deis reials privüegis.
Concertador de privilegios.

CONCERTANDO, m. Gram. Certa variació del in-
finitiu. Concertando.

CONCERTANT. adj. La persona que toca o canta
una part a un concert. Concertante. || Mus. S' aplica
a la pega composta de dues o mes veus, entre les
quals se distribueix el cant. || p. a. Lo que concerta.

CONCERTAR, v. a. Tractar del preu d' alguna co-
sa que 's compra. Ajustar, concertar. || Pactar, trac-
tar, concordar alguna cosa. S' usa cóm a recíproch.
Pactar, concertar, ajustar, concordar. || Unir, con-
ciliar ais desíivinguts. Concertar, conciliar. || v. n.
Gram. Convindre dues parts de la oració en alguna
circiuistancia. Concertar, concordar. || v. r. avín-
DRES.

CONCERTAT, DA p. p. Concertado.

CONCESSIO. í. Gracia, permis, otorgament. Con-
cesión. II Ret. Figura per la que 's dona per sentada
la opinió d' un altre ab el fí de váldrerse'n pera re-
dargüirlo. Concesión.

DIC. CAT.— T. I.— ó¿.

CONCESSIONARI. m. For. La persona a qui 's fá
una concessió. Concesionario.

CONCHILLOS Y FALCÓ (Joan). Biog. Pintor nat
a Valencia 1' any 1641 y mort 1' any 1711, a la nie-
teixa ciutat. Era deixeble d' Esteve March y protegit
de D. Joseplí Hidalgo. Va fundar una academia de
dibuix al carbó, a la que s' h¡ va formar la nova ge-
neració d' artistes del seu tenips. En Palomino admi-
rava la correcció del dibvix de'n Conchillos, artista
mólt original en tot. També gravava al aigua foit.
Abunden les pinlures notables d aquest autor a les
iglesies, colecciona particulars y al Musen provin-
cial. Hi liá d' ell un retrato autograf al oli, en poder
deis seus descendents.

CONCIENCIA, f. Ciencia y concixement interior
del bé que devém fer o del mal que devém evitar.
Conciencia. || Se pren per la bona conciencia; y aixis
se diu: fulano no té conciencia. Conciencia. || ESCRÚ-
POL.

CONCIENCIA ERRÓNEA. Teol. La que ab ignorancia
judica lo verdader per fals. Conciencia errónea.

ACUSAR LA CONCIENCIA, fr. Sentir remordiments.
Acusar, remorder, argüir la conciencia.

CARREGAR LA CONCIENCIA, f. Agravarla ab el pecat.
Cargar la conciencia.

CONSULTAR AB LA CONCIENCIA, fr. Aíe/. Atendré y
obrar segons lo que dicta la conciencia. Ajustarse
con su conciencia.

DE CONCIENCIA AMPLA. m. adj. Se diu del que ab
pocli fonament obra o aconsella contra '1 rigor de les
liéis. Ancho de conciancia

DE CONCIENCIA ESTRETA. Se diu del qu' és mólt
ajustat al rigor de les Ueis. Estrecho de conciencia.

EN CONCIENCIA. Expr. Arreglat a ella. En concien-
cia, según conciencia, á conciencia.

ENCAkREGAR LA CONCIENCIA, fr. Met. Recordar a
algú '1 seu deber. Encargar la conciencia. || Fer a
algú responsable d' alguna cosa. Encargar la con-
ciencia.

ESCARBOTAR LA CONCIENCIA, fr. Met. Estar pocli
segur de lo que s' ha fet. Escarbar la conciencia.

ESTAR TRANQUIL DE CONCIENCIA, fr. No tindrc res
que causi remordiments. Estar tranquilo de conciencia.

NETEJAR LA CONCIENCIA, fr. Fam. Confessarse o sa-
tisfer obligacións de justicia. Z)escar^or ía conciencia.

NO TINDRE CONCIENCIA, fr. Met. Esser mólt descui-
dat en el cumpliment de les obligacións. No tener
conciencia.

PER LA MEVA CONCIENCIA. Loc. Que servcix pera
assegurar o afirmar la veritat d' alguna cosa. Por mi
conciencia; á fe mia.

PREDICA CONCIENCIA Y VEN VINAGRE, ff. FES LO QUE
JO'T DICH Y NO MIRIS LO QUE JO FAS.

CONCIENCIÓS, A. adj. Que té bona conciencia.
Concienzudo.

CONCIENCIOSAMENT. adv. m. Segóns bona con-
ciencia. Concienzudamente.

CONCILI. m. Junta o congrés pera tractar d' una
cosa. Concilio. || juma o reunió Ilegítima de prelats
de I' Iglesia católica pera deliberar y decidir sobre
materies de dogma y disciplina. Concilio. || La co-
lecció deis decrets d' algún concili. Concilio.

CONCILI CLANDESTÍ: CONCILIÁBUL.

CONCILI ECUMÉ.NICH O GENERAL. Aquell a que lii
assisteixeu els prelats de tots els estats y regnes de
la cristiandat, baix la presidencia del summo pontí-
fice o deis seus legats. Concilio ecuménico ó general.

CONCILI NACIONAL. Aquell en que s'ajunten elsbis-
bes y arquebisbes d' una nació, baix la presidencia
del patriarca, o del primat, si n' hi há. Concilio na-
cional.

CONCILI PROVINCIAL. Aquell a que assisteixen els
bisbes d' una provincia, presidint el metropolita.
Concilio provincial.

JU.NTAR UN CONCILI. fr. Congregarlo. Convocar un
concilio.

434

CON

CON

CONCILIABLE, adj. Lo que 's pot conciliar o arre-
glar. Conciliable.

CONCILIÁBUL. ni. El concili que no és convocat
per autoritat llegítina. Conciliábulo. || La reunió de
gent que tracta de ler alguna cosa dolenta. Conci-
liábulo.

CONCILIACIÓ. f. La acció y e ecte de conciliar.
Conciliación. || Conveniencia o semblansa d' una
cosa ab un'altra. Conciliación. || Favor o protecció
qu' algú s' adquireix. Conciliación.

CONCILIADOR, A. ni. y f Qui concilía. Conci-
liador.

CONCILIAR. V. n. Posar d' acort els caniins deis
qu' eren co;itraris. Conciliar. || Guanyar els áninis y
benevolenses; alguna vegada 's ciu també del odi y
aburrinient. Conciliar, concillarse, granjearse. ||
Concordar proposicións que seiiiblaven contraríes.
Conciliar. i| adj. Lo que pertany ais concilis, cóm:
decisiJ, decret conciliar. Conciliar. || La persona que
assisteix a un concili. Conciliar.
CONCILIAT, DA. p. p. Conciliado.
CONCILIATIU, VA. adj. Lo que concilía. Conci-
liativo.

CONCINNITAT. f. Armonía que resulta de la colo-
cació de les paraules esculüdes, respecte de les lletres,
que les fan mes o menys agradables. Concinidad.
CONCIÓ. f. Ant. SERMÓ.
CONCIRÓS, A. adj. CAPFICAT, PENSATIU.
CONCiS, A. adj. Lo qu' está dit o escrit ab conci-
sió. Conciso. II La persona que paria ab concisió.
Conciso.

CONCISAMENT. adv. m. Ab concisió. Concisa-
mente.

CONCISIÓ. f. La qualitat de d¡r les coses no mes
que ab les paraules mes precises. Concisión.

CONCITACIÓ. f. Acció y efecte de concitar. Con-
citación.

CONCITADOR, A. ra. y f . Qui concita. Concitador.
CONCITAR. V. a. Instigar a algú contra un altre.
Concitar.

CONCITAT, DA. p. p. Concitado.
CONCITATIU, VA. adj. Lo que concita. Concita-
tivo.

CONCIUTADÁ, NA. m. y f. El ciutadá respecte de
altres veíns (ie la meteixa ciutat. Conciudadano.

CONCLAMACIÓ. f. La acció de conclamar. Con-
clamación

CONCLAMAR, v. n. Cridar o clamar juntament.
Conclamar, aclamar.

CONCLAMITACIÓ. f. Conjunt tumultuós de cla-
mors y crits. Conclamitación.

CÓNCLAVE, m. Junta de cardenals pera elegir
papa, y 'I lloch de la elecció. Cónclave.

CONCLAVISTA, ni. El familiar o criat qu' entra
al cónclave. Conclavista.

CONCLOENT. p. a Concluyente.
CONCLÓS, A. p. p Concluido, concluso.
DONAR PER CO.NCLÓS. fr. For. Donar la causa per
terminada, y no haver'hi ja lloch a probar ni alegar
res. Dar por concluso.

CONCLOURE. V. a. Acabar, terminar. Acabar, con-
cluir, dar fin. || Determinar, resoldre alguna co.?a.
Concluir. || Inferir, treiire alguna consequencia. Con-
cluir. II Convencer a algú ab la rao, de manera que
no li quedi que replicar. Concluir. il For. Posar fí a
les causes. Concluir. |[ Parlant d' obres de pintura
donar'hi la derrera má, deixant ab perfecció totes les
seues parts. Definir.

CONCLUDA. f. Celr. Menjar compost de sucre, ca-
nyella, molí de garsa, etc., que 's dona ais falcóns
pera animarlos a cagar la garsa rcial. Concluda.

CONCLUENT. p. a. CONCLOENT.
CONCLUENTJVIENT. adv. m. D' una manera que
conclóu o convéiis. Cancluyentemente.
CONCLUIR. V. a. CONCLOURE
CONCLUiT, DA. p. p. CONCLÓS.
ÉSSER COSA concluída. fr. Ésser acabada. Ser cosa
concluida, terminada.

CONCLÚS, A. p. p. CONCLÓS.

CONCLUSIÓ. f. L' acte y efecte de concloure Con-
clusión. II El íí y resolució d' alguna cosa. Conclu-
sión II El determini sobre alguna materia que s' ha
ventilat. Conclusión. || For. La terminació deis ale-
gats jurídicainent a un plet. Conclusión. 1| Proposi-
ció que 's defensa a les escoles: regularment s' usa en
plural. Conclusión. i| La proposició que 's dedueix
d' altres. Conclusión. || Parlant d' esgrima, acció ab
la má esquerra, agafant la guarnició de la espasa del
contrari, y prenentli, ja sigui per forsa torcentli la
iiiá, ja sigui amenassantlo ab la punta de la espasa
al pit. Conclusión. || Ant. L' oració que 's diu a la
misa després de la couiunió. Postcomunión.

DEFENSAR CONCLUSIÓNS. fr. Ais estudis públichs
sostinJre alguna opinió o doctrina, responent a les
dificultats deis qu' argumenten. Defender acto, con-
clusiones.

EN CONCLUSIÓ. m. adv. En suma, finalment. En
conclusión.

CONCLUSIONISTA. m. ACTUANT.
CONCLUSIU, VA adj. Lo que conclóu o termina
una cosa, o serveix pera conclóurela o terminarla.
Conclusivo.

CONCO, A. m. y f. Vell que no es casat. Viejo, an-
ciano, solterón.

CONCO-ANTÉLIX s. y adj. Anat. Aluscle petit del
oído extern, y qu' algúns denominen transvers de la
órela. Conco-antélix.

CONCOIDAL. adj Miner. Semblant a una pelxina.
Concoidal.

CONCOIDE, m. Geom. Especie de córba que's pro-
longa indefinidamcnt acostantse sempre a una recta
sens atravessarla mai. Concoide.

CONCOLEGA, m. Qui és del meteix colegí qu' un
altre. Concolega.

CONCOLOR, A. adj. Zool. Que té la part supe-
rior d' igual color que la inferior Concoloro.

CONCOMITANCIA, f. Concurrencia d' una cosa
ab un'altra. Se sol usar d' un modo adverbial, /er
concomitancia. Concomitancia.

CONCOMITANT, adj. Lo qu' acompanya u obra
junt ab un' altra cosa. Coacomitante.

CONCORDABLE, adj. Lo que 's pot concordar ab
un'altra cosa. Concordable.
CONCORDABLEMENT. adv. y
CONCORDADAMENT. adv. m. De concert. Con-
cordemente, de común acuerdo, de común consen
timiento, de concordia.

CONCORDADOR, A. ni. y f. Qui concordj. Con-
cordador.

CONCORDAMENT. adv. CONCORDABLEAIENT.
CONCORDANCIA, f. Correspondencia o conformi-
tat d' una cosa ab un'altra. Concordancia. ¡I Gram.
Conformitat d' una part de l'oració ab un' altra con-
venint en alguna circunstancia. Concordancia. ||
Miís. La justa proporció entre sí de les veus que so-
nen juntes. Concordancia. || pl. Index alfabétich de
totes les paraules de la Biblia ab les cites deis Uochs
corresponents. Concordancias.

CONCORDANT. p. a. Lo que concorda ab un'altra
cosa. Concordante. !l pl. S' anomenen aixís aquells
versos de diferentes veus comunes, que teñen un sen-
tit contrari per rao d' altres paraules que se 'Is lu
afegeixen. Concordantes.

CON

CON

4á5

Concordar, v. a. conformar, convindre una cosa
ab un' altra, cóni la copia d' una escriptura ab 1' ori-
ginal. Concordar, convenir, corresponder, concer-
tar. II Concitar ais qu' están desavinguts. Concor-
dar, oonciliar, ajusfar. !l For. Ajustar una causa o
plet. Ajustar, concordar una causa ó pleito. || Mus.

CONSONAR, 1.

NO CONCORDAR L' UNA COSA AB L' ALTRA. LOC. fam.

Denota la desproporció e inconsequencia de les ac-
cións. No viene el son con la castañeta.

CONCORDARSE, v. r. Avíndres, compondré 's.

CONCORDAT, DA. p. p. Concordado. !l ni. Trac-
tat o conveni entre algún príncep y la cort de Roma
sobre punts de disciplina ecclesiástica. Concordato,
concordata.

CONCORDE, adj. Conforme, d' un meteix sentit y
parer. Uniforme, concorde.

CONCORDEMENT. adv. m. D' acort. Concorde-
mente

CONCORDÍ. n. p. Concordio.

CONCORDIA, f. Coiiforiiiitat, unió. Concordia. ||
Ajust o conveni entre 'Is desavinguts. Avenencia,
concordia. || Instrument jurídícli que conté lo tractat
0 convingut entre les parts. Concordia. |{ Pau, quie-
tut. Concordia.

DE CONCORDIA, ni. adv. D' ACORT.

CONCORPOREU, A. adj Teol. S' aplica al qui
combrega ab les degudes disposicións, que diuen se
fá un meteix cós ab Cristo. Concorpóreo.

CONCORREGUT, DA. p. p. Concurrido.

CONCORRENSA. f. Concurrencia.

CONCORRENT. p. a. CONCURRENT.

CONCÓRRER. V. n. Juntarse a un meteix lloch y
temps varíes persones, successos o coses. Concurrir.
II Contribuir ab alguna quantitat. Contribuir, con-
currir. II ENTREVINDRE.

CONCORT. adj. Concorde.

CONCREACIÓ. f. Teol. La acció de criar móltes
coses a un meteix temps. Concreación.

CONCRECIÓ, f. Conjunt de móltes partículas que
s' uneixen, formant una massa mes o meuys compac-
te y sense forma determinada. Concreación.

CONCRECIONARI, A. adi. Geol. Estructura de les
roques que formen mas^es. Concrecionario.

CONCRECIONAT, DA. adj. Miner. Que té '1 carác-
ter de concreció. Concrecionado. || ücol. Lo que s'lia
format per vía de filtració pausada y seguida, o per
dipósits successius dins de les coves que hi há entre
les roques. Concrecionado.

CONCRECIÓNS ARTRÍTIQUES. f. pl. Les subs-
tancies calísses que 's formen a les cavitats articu-
lars. Concreciones artríticas.

CONCRESCIBILITAT. f. Virtut de solidificarse
que té la materia. Concrescibilidad.

CONCRET, A. adj. Lóg. Qualsevol obgecte consi-
derat en sí meteix, abexclusió de quant li pot ésser
extrany y accesori. Concreto. || Geol. S' aplica a al-
gunes substancies que formen una massa, resultat
de r unió de les partícules. Concreto.

CONCRETACIÓ. f. Acció y efecte de concretar y
concretarse. Concretación.

CONCRETAR, v. a. Combinar, concordar algunas
especies o coses. Concretar, contraer. || v. n. Recí-
procli. Reducirse, limitarse.

CONCRETAT, DA. p. p. Concretado.

CONCRIAR. V. a. Criar inolles coses a un meteix
temps. Concrear.

CONCRÍAT, DA. p. p. Concreado.

CONCRÓS. Orog. Feréstega comarcada de la conca
superior del Ter a ponent de Roca Colóm; hi há al-
gúns estanyols y colossals tarteres.

CONCUASANT. adj. Se diu del dolor del part
quan ja no pot ésser mes inténs. Concuasante.

CONCUBÍ. m. Ant. CONCUBINARI.

CONCUBINA, f. La dona que cohabita ab algún ho-
me cóm si fós el seu marit. Manceba, concubina,
amancebada.

CONCUBINARI. m. Qui té concubina. Concubi-
nario.

CONCUBINAT. m. y

CONCUBINATGE. m. Tráete o comunicació del
home ab sa concubina. Amancebamiento, concubi-
nato.

CONCÚBIT. m. Unió carnal. Concúbito, coito.

CONCULCACIO. f. Acció y efecte de conculcar.
Conculcación.

CONCULCAR. V. a. Trepitjar ab els peus alguna
cosa. Conculcar.

CONCULCAT, DA. p. p. Conculcado.

CONCUNYAT, DA. m. y f. El germá o germana del
cunyat o cunyada. Concuñado.

CONCUPISCENCIA, f. .Apetit desordenat deis
bens terrenals. Concupiscencia. |l Apetit deslionest.
Concupiscencia.

CONCUPISCENT. adj. Posseit o dominat de la
concupiscencia. Concupiscente.

CONCUPISCIBLE, adj. Se diu del apetit sensitiu,
al que pertany desiljar lo que convé a la conserva-
ció o coinoditat del individuo o especie. Concupis-
cible.

CONCURRENCIA, f. Reunió de móltes persones a
un meteix lloch. Concurrencia. || Ocurrencia o con-
curs de diferents successos. Concurrencia.

CONCURRENT. p. a. Concurrente.

CONCURRIMENT. m. y

CONCURS. ni. Concurrencia. || La oposició lite-
raria que 's fá en certes pretensións questiouables.
Concurso. || Assistencia o ajuda pera alguna cosa.
Concurso.

CONCURS D' ACREEDORS. Cessió de béus a mans de
la justicia pera pagar ais acreedors. Concurso de
acreedores.

CONCURS DE DIVERSIÓ. m. Reunió. Ais coleg s ma-
jors eren divertinients que 's feien per Nadal y Car-
nestoltes. Alcobas.

CONCURSAR, v. a. Manar el jutge que 's posin a
concurs d' acreedors els béns d' aquell que no paga
lo que den. Concursar.

CONCURSAT, DA. p. p. Concursado.

CONCUSSIÓ. t. Commoció violenta. Concusión. ||
Arbitrarietat, exacció injusta de diners feta per una
autoritat que ven la justicia. Concusión.

CONCUSSIONARI. m. Magistrat o superior que
exigeix injustament una quantitat o 's deixa sobor-
nar. Concusionario.

CONDAL, adj. COMTAL. Condal.

CONDAL. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Cer-
vera, prov. de Lleida.

CONDECENDRE. v. a. Ant. Y 'Is seus derivats.

CONDESCENDIR.

CONDLCENT. adj. Convenient, corresponent Con-
decendente.

CONDECORACIÓ. f. L' acció y efecte de condeco-
rar. Condecoración. || Distintiu honorifich. Conde-
coración.

CONDECORAR, v. a. Concedir una condecoració
a algú. Condecorar.

CONDECORAT, DA. p. p. Condecorado.

CONDEIXEBLE. m. Qui estudia o ha estudiat junt
ab un altre. Condiscípulo.

CONDELMADOR, A. s. Qui rebía 'Is delmes en
companyía d' un' altre persona. Condezmero.

436

CON

CON

CONDELMER, A. s. y adj. Qui en cotnpanyía d' al-
tres tenía part ais delmes d' una parrocuia o perso-
na, y també qui 'Is pagava junt ab un altre o uns al-
tres. Condezmero.

CONDEMNA. f. Testimoni de la sentencia donat
pél notíiri del tribunal pera que consti '1 cásticli
que 's dona a algún reu. Condena. || La del reu en
ausencia o rebeldía. Encartamiento.

CONDEMNA BLE. adj. Qui niereix ésser condem-
nat. Condenable.

CONDEMNACIÓ f. L' acció y efecte de condem-
nar. Condenación. || pena, CÁSTICH. || Per antonoma-
sia la condemnació eterna. Condenación eterna.

CONDEMNADOR, A. m. y f. Qui condemna, cen-
sura o reprova alguna cosa. Condenador.

CONDEMNAR. v. a. Pronunciar el jutge la senten-
cia, iniposant al reu la pena corresponent. Condenar.
II Reprovar alguna doctrina o opinió, declarantla
perniciosa y dolenta. Condenar. || Desaprovar algu-
na cosa que no agrad.i. Condenar. || Met. Paredar
alguna porta o fínestra. Condenar.

FER CONDEMNAR. fr. Met. Fer desesperar. Infernar,
irritar.

CONDEMNARSE. v. r. Incórrer en la pena eterna.
Condenarse. || Culparse a sí meteix. Condenarse.

CONDEMNAT, DA. p. p. Condenado. |1 Qui és al
infern. Condenado

CONDEMNATORI, A. adj. Testimoni de la con-
demna. Condenatorio.

CONDENSABiLITAT. f. La qualitat d' ésser con-
densable. Conde.isabilidad.

CONDENSABLE, adj. Lo que 's pot condensar.
Condensable.

CONDENSACIÓ. f. L' acte y efecte de condensarse
alguna cosa. Condensación.

CONDENSADOR, A. m. y f. Qui condensa. Con-
densador. II Maquin. Caixa ont va '1 vapor a la sor-
tida del cilindre y a la que s' hi fá anar aigua freda
pera condensarlo. Condensador.

CONDENSADOR DE FORCES. m. Punt de reunió ont
concorren els esforsos successius d' un motor princi-
pal pera distribuirlos y aplicarlos oportunament, se-
gons sigui necessari. Condensador de fuerzas.

CONDENSAR, v. a. Comprimir, apretar, espessir,
donar consistencia ais líquits y també a altres coses.
També s' usa cóm reciproch. Condensar.
CONDENSAT, DA. p. p. Condensado.
CONDENSATIU, VA. adj. Lo que té la virtut de
condensar. Condensativo.

CONDEPUTAT. m. Condiputado.
CONDESCENDENCIA, f. L' acció y efecte de con-
descendir. Condescendencia.

CONDESCENDENT. p. a. Condescendiente.
CONDESCENDIR. v. a. Complaure, acomodarse a
la voluntat d' algú. Condescender.

CONDESCENDIT, DA. p. p. Condescendido.
CONDESSA. f. COMTESA.

CONDESTABLE, m. Antiguament se deia aixís al
qui obtení.i la primera autoritat a la milicia. Con-
destable. II Náut. Qui fá de sargent niajor a les bri-
gades d' artillería de niaiina. Condestable.

CONDESTABLESA. f. La muller del condestable.
Condestablesa.

CONDESTABLÍA. f. Cárrech o dignitat de condes-
table. Condestablía.

CONDEUTOR. m. Qui deu junt ab un altre a algú
y a un meteix temps. Condeudor.

CONDIClO. f. La naturalesa o estat de les coses.
Condición. || Llei o pacte. Condición, calidad, con-
que. II El natural o geni de les persones. Condición.
II La qualitat del neixement o estat de les persones,

cóm: noble, plebéti. Condición. !| La constitució pri-
mitiva y fonaniental d' un poblé. Condición.

CONDiClÓ CASUAL. For. La que no dependeix del
arbitre del home. Condición casual.

CONDICIÓ CONORUENT O CONVENIBLE. For. La que
convé al pacte que 's celebra y al qual s' hi posa.
Condición convenible.

CONDICIÓ DESCONVENIBLE O INCONGRUENT. For. La
que s' oposa a la naturalesa del contráete o ais seus
fins. Condición desconvenible.

CONDICIÓ HONESTA. La qne no s' oposa ais bons
costúms. Condición honesta.

CONDICIÓ IMPOSSIBLE DE DRET. For. La que s' opo-
sa a la honestetat de costúms o al dret natural. Con-
dición imposible de derecho.

CONDICIÓ IMPOSSIBLE DE FET. For. La que no 's pot
cumplir per aquel! a qui s' imposa. Condición imposi-
ble de flecho.

CONDICIÓ MIXTE. For. La que dependeix en part
del arbitre y en part de la casualitat. Condición mez-
ciada.

CONDICIÓ NECESSARIA. For. La que 's precisa pera
que valgui algún contráete. Condición necesaria.

CONDICIÓ POSSIBLE. For. La que dependeix del po-
der y arbitre deis homens. Condición posible.

CONDICIÓ TÁCITA O CALLADA. For. La qu' encara
sense expressarse se sobreentén. Condición tácita.

CONDICIÓ TORPE O DESHONESTA. For. La que s' opo-
sa directament a la llei. Condición torpe.

DE CONDICIÓ. m. adv. De modo, de manera. De con-
dición, de suerte.

PURIFICARSE O VERIFICARSE LA CONDICIÓ. fr. Arri-
var el cas d' haverse d' executar lo qu' estava pro-
més condicionalnient. Purificarse la condición.

CONDICIONAL, adj. Lo que té endosa alguna con-
dició. Condicional

CONDICIONALMENT. adv. m. Ab condició. Con-
dicionalmente.

CONDICIONAR, v. a. Ant. PACTAR.

CONDICIONAR!, m. Astron. El planeta nocturn
que ix de día. Condicionarlo.

CONDICIONASSA. f. aum. Geni fort. Condicío-
naza.

CONDICIONAT, DA. adj. Condicional. || p. p. Ant.

PACTAT.

CONDICIONETA. f. dim. Se prén sempre per con-
dició aspre. Condicioncilla.

CONDIGNAMENT. adv. m. Ab la igualtat y pro-
porció deguda entre 'I mérit y '1 premi, '1 delicie y la
pena. Condignamente.

CONDIGNATARI. a. y adj. Qui és dignatari junta-
ment ab un altre. Condignatario.

CONDIGNE, A. adj. S' aplica al premi o pena co-
rresponent al mérit o a la culpa. Condigno.

CONDIGNITAT. f. La proporció del mérit ab el
premi. Condignidad.

CÓNDIL. m. Aiiat. Les eminencies articulars, rodo-
nes d' un costat y aplanades del altre. Cóndilo.

CONDILOMA. f. Patol. Excrecencia carnosa pro-
duida pél mal veneren que sol eixir per les vores del
cés. Condiloma.

CONDIMENT. m. Lo que serveix pera assaonar y
donar bon gust al nienjar. Guiso, condimento.

CÓNDIT. m. Ant. MENJAR.

CONDITÍPET, DA. adj. Crustaceu o animal de
closca que té 'Is peus amagats. Conditipedo.

CONDOL. m. Dolor, Uástima, aflicció o sentiment.
Duelo.

CONDOLDRES 'S. v. r. Tindre compassió y Uásti-
ma de lo que un altre pateix. Condolerse.

CONDOLENCIA, f. CONDOL.

CONDOLGUT, DA. p. p. Condolido, condolecido.

CONDOLIT, DA. adj. Cansat, capolat. Molido

CON

CON

437

CONDOLIR. V. a. y

CONDOLRES. v. r. Ter. CONDOLDRE 'S.

CONDOMINI. in. Dret de doinini juntament ab
un' altre persona. Condueño.

CONDOMINO, A. s. y íidj. Jttr. Qui té '1 domiiii
d' alguna cosa juntament ab un' altre persona. Con-
dueño.

CONDONACIÓ. f. L' acte y efecte de condonar.
Condonación.

CONDONADOR, A. ni. y f. Qui condona. Perdona-
dor, perdonante, condonador.

CONDONAR. V. a. Perdonar alguna pena o dente.
Condonar.

CONDONAT, DA. p. p. Condonado.

CONDONATARI. m. For. El qui juntaban altre
reb una donació. Condonatario.

CÓNDOR, ni. Ornit. V aucell inés grós y de niés
forsa de tots els coneguts y és també '1 que vola
niés alt. Cóndor.

CONDORMIR. V. a. Fer vindre son. Adormecer. ||
Fig. Acallar, entretindre. Adormecer. || Calmar, sos-
segar. Adormecer.

CONDKET. m. CONRÉU. || adj. Náiií. Entre cons-
tructors de naus. se diu de la pe^a ajustada al parat-
ge a que deu estar 'h¡. Aclopado, armado. || p. p.
CONREAT. II Bon estat. Buen estado.

EN CONDRET. m. adv. En segur. En seguro.
■ CONDRINA. f. Materia que 's trova ais tendrúnis y
filaments, y 's treu d' aquestos fentlos bullir ab aigua
per espai de deu o dotse liores, deixant 'ho despré.-i
ref redar y trac tan t 'ho per un ácit o pél sulfat d' alú-
mina. Condrina.

CONDRITIS, f. Med. Inflamació deis tendrúms.
Condritis.

CONDRO. m. Bot. Llevor mólt semblanta al blat
pero mes viscosa. Condro.

CONDRODITA. f. Min. Substancia que 's presenta
en forma de grans rodonejáts, groguenchs o negrenchs.
Condrodita.

CONDRÓMETRE. m. Instrument que serveix pera
conéixer pél pés les qualitats deis grans y de les fa-
rines. Condrómetro.

CONDUCCIÓ. f. Acte y efecte de conduir, portar o
guiar alguna cos.i. Conducción. |1 El contráete d' a-
rrendanient. Conducción.

CONDUCENCIA, f. L' acció de convindre o d' ésser
conduent per alguna cosa. Conducencia.

CONDUCTA, f. Modo o ordre ab que cada hú go-
verna y dirigeix la seua vida y accións. Conducta. ||
El salari que dona un poblé al metge pera que assis-
teixi y cuidi ais malalts veins del meteix. Iguala.

CONDUCTAR. v. a. Assilariar un metge, un apo-
lecari, etc. Igualar.

CONDUCTARSE. v. r. Concertarse ab el metge,
apotecari, etc. Igualarse.

CONDUCTAT, DA. p. p. Igualado, concertado. ||

CLIENT.

CONDUCTE o CONDUCTO, m. Canal o canonada
pera les aigües. Conducto. || Met. La persona o niedi
per la qual se dirigeix algún negoci o pretensió. Con-
ducto. II Anal. Vagina.

TAPAR ELS CONDUCTES. fr. Embussarlos ab alguna
cosa. Cegar los conductos.

CONDUCTIBILITAT. f. Fis. La propietat que te-
ñen certs cossos de donar pas ai calórich y al fluit
eléctrich. Conductibilidad

CONDUCTIER. m. Aní. Conductor.

CONDUCTIU, VA. adj. Lo que té virtut de con-
duir. Conductivo.

CONDUCTOR, A. m. y f. Qui condueix. Conduc-
tor. II ni. Fis. S' aplica a tot cós que té la propietat

de donar pas al calórich y al fluit eléctrich. Con-
ductor.

CONDUCTOR D' E.'WBAIXADORS: INTRODUCTOR D' EM-
BAIXADORS.

CONDUENT. p. a. Conducente.

CONDUENTÍSSIM, A. adj. sup. Conducentísimo

CONDUIMENT. m. Ant. CONDUCCiÓ.

CONDUINT. p. a. Ant. CONDUENT.

CONDUIR. v. a. Portar alguna cosa d' una part a
un' altre. Conducir. || Guiar o encaminar. Conducir.
II Dirigir algún negoci. Dirigir, conducir, cuidar,
gobernar. || Menar. Conducir. ,\ Ajustar o Hogar per
algún preu o salari. Igualar. || v. n. Convindie, ésser
a propósit per algún fi. Conducir.

CONDUIRSE. V. r. CONDUCTARSE. II APORTARSE.

CONDUIT, DA. p. p. Conducido. || CONDUCTAT.

CONDUPLICACIÓ. f. Ret. Consisteix en repetir
una páranla al comensament o a la fi d' una frase.
Conduplicación.

CONDUPLICAT, DA. adj. Bot. Qu' está doblegat
pél niitj, en el sentit de la seua llargaria. Se diu deis
cotiledóns quan se toquen per llurs cares estant do-
blegáis a 1' hora, y de les tulles quan son dins de la
poncella colocades les unes al costal de les altres,
sens abrassarse, y doblegades longitudinalmeut. Con-
duplicado.

CONDURMENTS. s. y adj. pl. Sectaris deis si-
gles XIII y XIV que ab 1' excusa de la caritat evangé-
lica consentíen que dorniissin a una meteixa habita-
ció persones de diferent sexe. Condurmientes.

CONEGUDAMENT. adv. m. Clarament. Conocida-
mente.

CONEGUDÍSSIM, A. adj. sup. Conocidísimo.

CONEGUDiSSIMAMENT. adv. m. sup. Mólt clara-
ment. Conocidisimamente.

CONEGUT, DA. p. p. Conocido. || m. y f. Familiar,
mólt tractat. Conocido. || Comú, sabut. Conocido. ||
Distingit, acreditat, il-lustri. Conocido.

ÉSSER MES CONEGUT QUE LA MALA HERBA. fr. Fani.

Ab que 's pondera que una persona és mólt conegu-
da. Ser más conocido que la ruda ó tan conocido como
la ruda.

CONEIXEDOR, A. m. y f. Qui coneix. Conocedor.

CONEIXEMENT. ni. L' acció y efecte de conéixer.
Conocimiento. |1 For. Obra de conéixer y judicar una
causa. Conocimiento. || Document que firma 'I capitá
d' una embarcado donant conipte de lo que ha ca-
rregat. Conocimiento, póliza de carga. || INSTRUC-
CIÓ. II DISCRFCIÓ.

AB CONEIXEMENT. m. adv. Ab instrucció y ciencia.
Con conocimiento.

SENSE CONEIXEMENT. m. adv. Sense instrucció ni
ciencia. Sin conocimiento.

ViNDRE EN CONEIXEMENT. fr. Conéixer alguna cosa
despiés d' haverla dubtada o oblidada per algún
temps. Venir en conocimiento.

CONEIXEMENTS. ni. pl. Instrucció variada, no-
cións adquirides sobre ciencies, lletres, arts, etc. Co-
nocimientos.

CONEIXENSA. f. CONEIXEMENT, 1, 3. II La persona
que 's té coneguda y tractada. Conocido. || Noticia.
Conocimiento.

TINDRE MULTA CONEIXENSA. fr. Fani. Tractar y co-
néixer aigú mol tes persones. Ser muy conocido.

CONEIXENT. p. a. Conociente. || Ant. Coneguf.
Conocido.

CONÉIXER. v. a. Entendre, tindre idea d' alguna
cosa. Conocer. || Saber, advertir. Conocer. || Tiudie
idea clara de la fisonomía o figura d' alguna persona.
Conocer. || Tindre tráete, conuinicació y amistat ab
algú. Conocer. || Presumir, conjccturar, cóni: conech
que plourá. Conocer. II Met. Tindie I' home acte car-
nal ab alguna dona. Conocer.

438

CON

CON

Segell de Conesa

ABANS QUE CONEGUIS NO ALABIS NI VITUPERIS. Re}.
Que 's preii en sentit literal. Antes que conozcas, no
alabes ni cohondas.

CONÉIXER AB EL BLANCH DELS ULLS O AS LA CARA,
fr. Fam. Penetrar 1' intenció d' a!gú. Conocérsele á
alguno alguna cosa en lo blanco de los ojos.

¿DE QUÁN ENSÁ QUE 'ns coneixém? fr. Fam. Re-
prén la niassa familiaritat d' algú ab qui s' havía tin-
í'ut poch o gens de tráete. ¿En qué bodegón hemos co-
mido juntos?

DONAR o DONARSE A CONÉIXER. fr. Fam. Manifestar
el geni o condició. Dar ó darse á conocer, hacer ó ha-
cerse ver.

CONEIXERSE. v. r. Judicarjus-
tament de sí meteix. Conocerse.

CONEIXÉRSELI. fr. LLUIR EL PEL.

CONEJERA. Hidrog. lUeta si-
tuada a tramontana de la de Ca-
brera, Balears.

CONESA. Geo£. Poblé de la prov.
y dióc. de Tarrasona, part. jud. de
Montblanch; té 453 liab.

CONESTABLE. in. Ant. Cap de la part d' exércit
que 's deia coiiestablía. Jefe de condestablía.

CONESTABLÍA. f. Ant. Coinpanyía o partida de
exércit. Condestablía.

CONFABULACIÓ. f. Conferencia, conversació en-
tre diies o inés persones. Se sol pendre en mal sentit.
Confabulación.

CONFABULADOR, A. ni. y f. Qui confabula. Con-
fabulador.

CONFABULAR, v. a. Tractar d' alguna cosa entre
dues o niés persones. Confabular, conferenciar.

CONFABULARSE, v. r. Convíndres dues o mes
persones sobre algún negoci en perjudici d' un altre.
Confabularse.

CONFABULAT, DA. p. p. Confabulado.

CONFALÓ. m. Ant. GANFARO, PENDO.

CONFECCIÓ. f. Medicament de diferentes substan-
cies pulverisades y barrejades ab aixeiop fi s tiiidre
consistencia y forma de conserva. Confección.

CONFECCIONADOR, A. m. y í. Qui confecciona.
Confeccionador.

CONFECCIONAR, v. a. Fer confeccións. Confec-
cionar. II FER.

CONFECCIONAT, DA. p. p. Confeccionado.

CONFEDERACIÓ. f. Lliga, unió, aliansa entre al-
giines persones; comunment se diu de la que fan les
nacións. Alianza, confederación.

CONFEDERADOR, A. s. Qui confedera. Confede-
rado

CONFEDERAR, v. a. y

CONFEDERARSE, v. r. Fer aliansa, lliga o unió
ab altres. Confederar, confederarse.

CONFEDERAT, DA. p. p. Confederado.

CONFEDERATIU, VA. adj. Lo que confedera.
Confederativo.

CONFEGIDOR, A. m. y f. Qui confege x. Dele-
treador.

CONFEGIR. V. a. Pronunciar cada Iletra de per sí,
juntant les consonanfs ab les vocals de cada sílaba,
pera unir aixis totes les d' una dicció. Deletrear. ||

EXAMINAR, CO.N'ÉIXER.

CONFERENCIA, f. L' acció de conversar o trac-
tar entre dues o mes persones. 'Conferencia ||
El repás o explicació que fan els conferenciants
ais seus deixebles. Conferencia, repaso. || A al-
gunes universítats y colcíjis, 1' acte en que 's re-
uneixen totes les aules. Academia, conferencia. ||
A algunes universítats, la llissó que 's dona cada
día. Conferencia.

FER CONFERENCIA. ExpUcaf privadament alguna

ciencia o facultat a algún deixeble. Pasar, hacer con-
ferencia.

CONFERENCIANT. m. Qui íá conferencia o ense-
nya privadament a algún estudiant. Pasante.

CONFERENCIAR, v. a. Tractar, conversar. Con-
ferenciar. II Consultar.

CONFERENCIAT, DA. p. p. Conferenciado. ||

CONSULTAT.

CONFERENCItJAR. v. n. Conferenciar.

CONFERIR. V. a. Comparar una cosa ab un' altra.
Conferir, cotejar. || Examinar alguna cosa junt ab
altres. Conferir. || Donar o concedir alguna cosa,
cóm: dignitats, etc. Conferir. |] Conferenciar.
CONFERIRSE, v. r. Apersonarse.
CONFERIT, DA. p. p. Conferido.
CONFERMAR. v. a. Ant. Confirmar.
CONFERVA. f. Bot. Nóm genérich de certes
plantes aquátiques y marines que son capilars. Con-
ferva.

CONFÉS. m. El sacerdot que ou la confessió sa-
cramental. Confesor. II m. y f. For. El reu que confe-
sa 'I seu delicie. Confeso.

CONFÉS DE LA MÁNEOA AMPLA. S. Qui absol fácil-
ment els pecats. Confesor de manga ancha.

CONFESSAR. v. a. Oir el sacerdot els pecats del
qui 's confessa. Confesar. || Manifestir algú lo que
sab. Confesar. |j Regonéixer o declarar per la forsa
de la rao lo que d' altre mo. o no s' hauría declarat.
Confesar. || Declarar el penitent al confessor en el
sagrament de la penitencia 'Is pecats qu' ha comes.
Confesar.

CONFESSAR DE PLA. fr. Fam. Declarar una cosa
ab tota sinceritat sense amágame res. Confesar de
plano.

QUI LA CONFESSA, QUE LA PAOUI. Ref. QUI XERRA,
PAGA.

CONFESSARSE. v. r. CONFESSAR, 4.
CONFESSAT, DA. p. p. Confesado.
CONFESSIÓ. f. Declaració de lo qu' algú ."¡ap, ja
sigui voluntariament, ja pregnntat per altre. Confe-
sión. II La declaració que '1 penitent fá deis pecats
al confessor en el sagrament de la penitencia. Con-
fesión. II For. La resposta que dona '1 reu, ja sigui
confessant, ja negant el delicte que se 1¡ imputa.
Confesión.

CONFESSIÓ GENERAL. La que 's fá deis pecats de
tota la vida o de gran part d' ella. Conjesión genera!.
II La fórmula u oració que té la Iglesia pera prepa-
rarse 'Is fidels a rebre algúns sagraments, que co-
mensa: Jo pecador, etc. Confesión general.

OIR DE CONFESSIÓ. fr. Exercir el ministeri de con-
fessor. Oir de confesión ó de penitencia.

CONFESS;ONARI. m. El lloch desfinat pera oir
les confessións sagramentals. Confesonario, confe-
sionario. II Tractat o discurs pera sapiguer confessar
y confessarse. Confesionario.

CONFESSIONERA. f. En al.;úns convents de mon-
jes la relligiosa que té '1 cuidado deis confessionaris,
o está encarregada de la clau. Confesionera, confe-
sionariera.

CONFESSIONISTA. ni. Luterá de la branca de
Asburg. Confesionista.

CONFESSOR. m. El sacerdot que ab la aprobació
del seu prelat ordinari confessa ais p^nitents. Con-
fesor II Titol que dona la Iglesia católica ais sants
que no son máriirs. Confesor.

CONFESSOR DE MÁNEGA AMPLA. CONFÉS DE MÁNEGA
AMPLA.

EXAMINARSE DE CONFESSOR. fr. Obtindre del prelat
ordinari, mitjansant examen, llícencia de confessar.
Exponerse de confesor.

CONFi. m. Terme que divideix les provincies y
regnes, y senyala llurs límits. Confín, lindero.

CON

CON

439

CONFIABLE, adj. Lo que 's pot confiar a un'altra
persona. Confiable.

CONFIADAIWENT. adv. m. Ab confiansa y segure-
tat. Confiadamente.
CONFIADÍSSIM, A adj siip. Confiadísimo.
CONFIADOR, m. Fiador ab un altre o coiiipanyen
la fiansa. Confiador.

CONFIANSA. f. Seguretat y esperansa ferma que
se té en alguna pers na o cosa. Confianza. || Animo,
vigor. Confianza. || Presuinpció, vana opinió de si
meteix. Confianza.

AB CONFIANSA. m. adv. Sense reserva. Con con-
fianza.

A LA CONFIANSA Hi HÁ 'L PERILL. Loe. prov. Denota
qu' algunes coses se malogren per descuidarles a cau-
sa de tenir'hi massa confiansa. En la confianza está
el peligro.

DE CONFIANSA. m. adv. Se diu de la persona en qui
pot fiarse. De confianza.

DONAR CONFIANSA. fr. Donar aigú esperansa de
que 's conseguirá alguna cosa. Confiar.

EN CONFIANSA. m. adv. En secret, baix secret. En
confianza, en secreto, bajo sigilo.
FER CONFIANSA. fr. CONFIAR.

CONFIAR. V. a, Fiar d' algii. Confiar. || Esperar ab
íerniesa y seguretat. Confiar. || Encarregar y fiar al
cuidado d' un altre algún negoc. Confiar.
CONFIAT, DA. p. p. Confiado.
CONFIDENCIA, f. confiansa. || Les noticies que
donen els espies. Confidencia.

CONFIDENCIAL adj. Lo oue 's fá o 's diu entre
dues o mes persones en recíproca confiansa. Confi-
dencial.

CONFIDENCIALMENT. adv. m. Ab confiansa.
Confidencialmente.

CONFIDENCIARI. m. Qui dona '1 seu nóm pera
posseir un beneüci y qui '1 reb y pot disposar d'ell
y de la renda que li correspón. Confidenciario.

CONFIDENT. in. La persona de qui 's fá confian-
sa. Confidente. H Fidel, segur, de confiansa. Confi-
dente. II Qui serveix d' espía y porta les noticies de
lo que pasa entre 'Is enemiclis. Confidente. II Moble
a mena de sofá emboeat, que seivia pera asseures'hi
dues personas. Confidente, canapé.

CONFIDENTÍSSIM, A. adj. sup. Mólt fiat. Confi-
dentísimo.

CONFIDENTMENT. adv. m. En confiansa. Confi-
dentemente. II Ab fidelitat. Confidentemente.

CONFIGURACIÓ. f. Disposició de les parts d' un
eos que li donen certa forma o figura. Configuración.
II Impressió externa que forma la vista d' un cós
corpóreu. Configuración.

CONFIGURAR, v. a Donar certa forma o figura a
alguna cosa. Configurar.

CONFIGURAT, DA. p. p. Configurado.
CONFINAMENT. m. Desterro a un lloch determi-
nat que arbitrarianient se sol imposar a un enemicU
polítich, ab condició de no poguerne surtir sense lli-
cencia especial. Confinamiento. || Cordemna impo-
sada per delicies coniuns, impedint que per temps
determinat sejorni al terme de son domicili el que la
sofreix. S' usa també, referintse ais que 's troven
condenáis a establiinents penitenciaris.

CONFINANT. adj. Lo que confina ab un'altra cosa.
Confinante.

CONFINAR, v. n. Ésser proper d' un altre poblé,
provincia o regne. Lindar, confinar. || v. a. Deste-
rrar a aIgú, senyalant'li un llocli determinat, del que
no 'n pugui surtir durant el temps del seu desterro.
Confinar.
CONFINAT, DA. p. p. Confinado.
CONFÍNS DEL MON. m. pl. Els mes apartats de

la térra ab relació al punt ont un se trova. Sol usar-
se per hijiérbo'e. Confines del orbe.

CONFIRMACIÓ. f. Revalidació d' algún fet apro-
bat abáns. Confirmación. || Prova de la veritat. Con-
firmación. II El segón deis sagraments de la Iglesia.
Confirmación. || Ret. Aquella part del discurs que
r orador presenta pera probar la seu proposició.
Confirmación

CONFIRMADAiVlENT. m. adv. Ab firmesa, segure-
tat y aprobació. Confirmadamente.

CONFIRMADOR ni. Qui confirma. Confirmador,
confirmante.

CONFIRMAR, v. a. Revalidar lo qu'esiava ja apro-
bat. Confirmar. || Corroborar la certesa o veritat de
alguna cosa. Aseverar, confirmar, comprobar, con-
testar, corroborar, firmar. || Assegurar, donar a al-
guna persona o cosa major seguretat. Confirmar. ||
Administrar el sagrameut de la confirmaciñ Confir-
mar, il Met.fam. Donar una bofetada. Confirmar.

CONFIRMARSE, v. r. Ratificarse en el seu dicta-
men o opinió. Ratificarse, confirmarse.
CONFIRMAT, DA. p. p. Confirmado.
CONFIRMATORI, A. adj. For. S' aplica al aute o
sentencia que confirma 'Is dónats abáns. Confirma-
torio.

CONFISCABLE, adj. Loque 's pot confiscar. Con-
fiscable.

CONFISCACIÓ. f. L' acte y efecte de confiscar.
Confiscación.

CONFISCAR. V. a. Privar deis seus béns a algú, y
aplicarlos al fiscli. Confiscar.

CONFISCAT, DA. p. p. Confiscado.
CONFIT. m. Anís y altres grans ensucrats. S' usa
mes comunment en plural. Confite, confitura. ||
A nioltes poblacións catalanes, se conserve cóin
a tradició industrial 1' elaborado d'ametiles, avella-
nes y altres fruites seques ensucrades, cóm per
exemple les ametlles d' Arenys.

CONFIT D' A.METLLA. El que té una ametlla cubería
de sucre Peladilla.
CONFiTS CORDELLATS. Deixuplines. Azotes, confiles.
FER CONFITS. f. CONFITAR

POT O ALTRA COSA PERA POSAR'HI CONFITS. Con-
fitera.

CONFITAR. V. a. Posar viandes o fruites dins de
algún such, al que s' hi sol barrejar herbes o altres
ingredíents forts, cóni: vinagre, sal, etc., pera que 'n
prenguin el gust. Adobar, encurtir. || Coure ab su-
cre clarificat les fruites preparades pera fer c nfitu-
ra. Confitar. || Mel. Guardar alguna cosa ab recel y
mólt cuidado. Guardar para simiente.
CONFITAS. 111. aum. Confitón.
CONFITAT, DA. p. p. Adobado.
CONFITER, A. m. y f Qui fá o ven confits. Confi-
tero. II ADROGUER.

CONFITERÍA, f. La casa o botiga ont s' hi fan o
venen confits. Confitería. U ADROGUERía.
CONFITIER. m. Ant. CONFITER.
CONFITURA, f. La fruita o altra cosa qu' está
confitada. Dulce, confitura

CONFITURA DE CABELL D'ÁNGEL: CABELLS D' ÁNGEL.
CONFITURA DE CARABASSA : CARABASSA CONFI-
TADA.

CONFITURA DE CONSERVA: CONSERVA.
CONFITURA DE PERES: PERA.

CONFITURA DE PONCÉM. f. Poncéni confitat ab su-
cre. Acitrón.

CONFITURA DE SUCH. f. Dóls que 's fá generalment
ab fruites, deixant'hi bona quautitat de sucli. Com-
pota.

CONFITURERA, f. Eina en forma de tassa ab ta-
padora, que serveix pera treure a taula les confitures
en conserva. Compotera.

440

CON

CON

CONFLAGRACIÓ. f. La acció y efecte de confla-
grar. Conflagración.

CONFLAGRAR, v. a. Creniar , abrasar. Confla-
grar.

CONFLENT. Geog. Antiga encontrada catalana,
pertanyent a Franqa desde '1 Tractat deis Pirineiis
(1659); la formen els cantons de Prades y Oleta y
part deis de Vingá, Alontlluís y Soiiniía. Confina al N.
ab el Llanguedocli y 'I Rosselló, al E. y S.E. ab 1' alt
Vallespir, al S. ab les encontrades de Camprodón y

zarse, correrse. || Huniiliarse ab el coneixement de
sí nieteix. Anonadarse, confundirse. || Torbarse y
no sapiguer cóm fer'ho pera explicarse. Confundirse.

CONFORMACIÓ. f. Colocació o distribució de les
parts que formen alguna cosa. Conformación.

CONFORMAR, v. a. Coiivindie, concordar una
cosa ab altra. Conformar. |l Ferse una persona de la
opinió d' un' altra. Mes comunmeut s' usa cóm reci-
proch. Conformar. ' v. a. Ajustar, concordar una
cosa ab un' altra. Acordar, conformar, ajustar.

&

tvguecio ^^

CollJeJau'

Ji I J I Prsseilc

S<Ȓi '> /

^-^och de T I /r ^ X^ i

^^.#-;p;''''^lj^^-¿^ 4._^4|..,

í¿¿¿7/í,]S^^^'^%'=^

'ñchdelSYenU

4

©•

<^ /' '"*"*' Camproddñ* .

^*^ Mapa comarcal de Conflent

h^

Valí de Ribes y al O. ab la Cerdanya y 'I Capcir. Té
per capital Prades y conta ab 53 ajuiitanients que
pertanyen tots ells al departament deis Pirineus
Orientáis.

CONFLICTE. m. Lo mes fort y renyit d' uncombat
o batalla. Conflicto. Il Met. Angoixa, agitació del
ánim. Conflicto.

CONFLUENCIA, f. y

CONFLUENT. ni. Concurrencia o unió de les ai-
gües de dos rius, de dues rieres, etc. Confluencia. ||
adj. Med. S' aplica ais granets de la verola que ixen
ab abundor. Confluente.

CONFLUIR. V. n. Juntarse dos o niés rius a un me-
teix paiatge. Confluir. || Concórrer a un nieteix pa-
ratge gent de díterentes bandes. Confluir.

CONFONDIMENT. m. Ant. CONFUSIÓ.

CONFONDIT. p. p. Ant. CONFÓS.

CONFONDRE. v. a. Barrejar dues o mes coses d -
ferentes de modo que les parts de les unes s' iiicor-
porin ab les de les altres. Confundir. || Pendre una
cosa per altra, perturbar, deso denar alguna cosa.
Confundir, h Convencer, deixar a algú sense parau-
la. Aturrullar, confundir.

CONFONDRE 'S. v. r. Avergonyirse. Avergon-

CONFORMARSE. v. r. Avíndre's a fer lo que rc-
pugnava. Resignarse, conformarse, reducirse, so-
meterse. II Convindre £b 1' opinió d' un altre. Adhe-
rirse, conformarse.

CONFORMAT, DA. p.p. Conformado.

CONFORME, adj. Igual, proporcionat, convenient,
corresponent, just, semblant. Conforme. II D' un me-
teix parer. Conforme. || adv. m. Segóns. Conforme, á
tenor, según, en conformidad. || Ab corresponden-
cia y proporció. Conforme.

CONFORMEMENT. adv. m. Ab unió y conformitat.
Conformemente.

CONFORMISTA, s. Nóin donat ais protestants de
Anglaterra. Conformista.

CONFORMITAT. f. Semblansa entre dues perso-
nes. Conformidad. II Igualtat, correspondencia d'una
cosa ab un' altra. Conformidad. || Unió y bona co-
rrespondencia entre dues o mes persones. Conformi-
dad. II Simetría y proporció entre les parts que for-
men un tot. Conformidad. || Adhesió al dictamen de
un altre. Conformidad. || Resignado, paciencia y su-
friment en les adversitats. Conformidad.

CORRER DE BONA CONFORMITAT. fr. Fam. CORRER
BÉ AB ALGÚ.

CONFLENT

Vista general de Oleta. — La valí de Cadi al Conflent. — Hotel del Parcli a Vernet les Bains.
Vista general de Vilafranca del Conflent.

DIC. Cat.

CONFLENT

ViJta geoeral de CatUar. ^ Plaga de Pí. - Vista <*e Swainyá. - Vista del veinat de Jonctt.

CON

CON

441

DE CONFORMiTAT. m. adv. De comú acort y con-
sentiment. De conformidad.

EN CONTORMITAT. 111. adv. CONFORMITAT, 3. || Baix
aquesta coiidició. En conformidad, en este supuesto,
bajo es/a condición.

PENDRE EN CONFORMITAT ALGUNA COSA. fr. PEN-
DRE AB PACIt-NCIA ALGUNA COSA.

CONFORT, ni CONFORTACIÓ.

CONFORTACIÓ. f. L'acció y eíecte de confortar.
Confortación. || Consolació. Consolación, conforta-
ción, consuelo.

CONFORTADOR, A. ni. y f. Qiii conforta. Confor-
tador.

CONFORTANT. p. a. També s' usa cóm a subs-
tantiu. Confortante. 1| m. pl. MiTÓNS

CONFORTAR, v. a. Donar vigor, esperit y forges.
Confortar. || Animar, consolar al qu' está afligit.
Consolar, confortar, alentar, animar.

CONFORTAT, DA. p. p. Confortado.

CONFORTATIU, VA. adj. Lo que té virtut de Con-
fortar. Confortativo.

POSAR UN CONFORTATIU ír. Posar alguna cosa
confortant a alguna part del cós. Epitiniar.

CONFÓS, A. p. p. Confundido. || Barrejat. Re-
vuelto, confuso.

CONFRACCIÓ. f. Rompiment. Confracción.

CONFRARE. m. Qui és allistat a una confraría.
Cofrade.

QUI ÉS CONFRARE PRÉN CANDELA. Ref. Denota que
qui 's ressent de lo que 's repréii en general, dona
indici de que ell s' lii eren compres. Quien se pica,
ajos come.

QUI siguí CONFRARE QUE PRF.NGUI CANDELA. Ref.
Denota qne qui 's cregui compres en algún cárrech
o repreensió que 's fá en general, procuri esnienarse.
Quien se quemare, que sople.

CONFRARESSA. f. La dona qu' está allistada a
alguna confraría. Cofrada.

CONFRARÍA. f. Congí egació d' algúns devots pera
exercitarse en obres de pietat ab 1' autorisació coni-
petent. Hermandad, cofradía. || Grenii o conipanyía
de gent pera algún fí determinat. Cofradía.

CONFRATERNITAT. f. Aniistat íntima, gernian-
dat. Hermandad, confraternidad.

CONFRICACIÓ f. L' acció de reduir a póls una
substancia trencadissa, niaurantla ab els dits, o be
exprenier ab les nians el such d' una planta: Confri-
cación.

CONFRIDES. ücog. Vila de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part jud. de Callosa d' Ensarriá;
és a la vora del riu Guadalest y té 864 hab.

CONFRINGIR. v. a. Infringir. || v. a. Ant. TREN-
CAR, FER TROgOS.

CONFRONTACIÓ. f. Comparació que 's fá d' una
cosa ab un' altra. Confrontación, cotejo, careo ||
El límit que divideix una heretat d' un' altra. Linde,
lindero. || Met. Simpatía, conformitat natural entre
algunes persones o coses. Confrontación.

CONFRONTANT. p. p. Confrontante.

CONFRONTAR, v. a. Comparar una cosa ab una
altra. Confrontar. I| Acarar una persona ab un' altra
pera sapiguer la verltat d' alguna cosa. Confrontar,
carear || v. a. Confinar. Alindar, confrontar, lin-
dar. II Ésser una cosa semblanta a uu' altra. Con-
frontar.

CÓNFRONTAT, DA. p. p. Confrontado.

CONFUGL m. Ant. REFUGI.

CONFUGIR. V. a. Ant. Anar a trovar a aigú en
busca d' ausili, reniei, protecció, etc. Recurrir.

CONFÚS. A. adj. Barrejat, desordenat. Confuso. i|
Poch perceptible, difícil de distingir. Confuso. ||
Turbat, pié de por. Confuso.

DIC. CAT, — T. T. — 56.

EN CONFÚS. m. adv. CONFUSAMENT.

CONFUSAIVIENT. adv. ni. Ab confusió y desondre.
Confusamente, en confuso, desordenadamente.

CONFUSIÓ. f. Desordre, perturbado. Confusión.
II Perplexitat, turbació d' ánini. Confusión. || Falta
de método al explicarse. Confusión. || Abatinient, liu-
luillació. Confusión. || Vergonya, afront, ignominia.
Confusión.

POSAR CONFUSIÓNS. fr. Fam. Ficar la discordia en-
tre algunes persones. Levantar ó armar un caramillo,
enredar, enzarzar.

CONFUSIONER, A. m. y f. Qui posa confusións.
Zizañero.

CONFUSÍSSIM, A. adj. sup. Confusísimo.

CONFUTACIÓ. f. L' acte v efecte de confutar.
Confutación, refutación.

CONFUTAR. V. a. Rebatre 1' opinió contraria, con-
venceutla d' errada. Refutar, confutar, rebatir,
combatir.

CONFUTAT, DA. p. p. Confutado.

CONGELADLE, adj. Lo que 's pot congelar. Con-
gelable.

CONGELACIÓ. f. L' acció y. efecte de congelarse
'Is líquits. Congelación.

CONGELAR, v. a. Fer gelar algún líquit. Con-
gelar.

CONGELARSE, v. r. Glassarse algún líquit. Con-
gelarse.

CONGELAT, DA. p. p. Congelado. || adj. glassat.

CONGELATIU, VA. adj. Fís. Lo que té virtut de
congelar. Congelativo.

CONGEMINACIÓ. f. Formació doble y simultánea
d' un engendro. Congeminación.

CONGÉNERE, adj. Lo qu' és del meteix genre o
género, derivació o procedencia. Congénere.

CONGENÉRICH, CA. adj. Del meteix género que
un altre de que 's parla. Congenérico. |j PARAULES
CONGENÉRIQUES. || f. pl. Giam. Deriva des d' un me-
teix género o d' una meteixa veu. Palabras conge-
néricas.

CONGENIAL, adj. S' aplica al qu' és del meteix
geni que un' altre. Congenial.

CONGENIAR v. n. Tindre algú un meteix geni
que un altre. Congeniar.

CONGÉNIT, A. adj. Lo que s' engendra juntament
ab un' altra cosa. Congénito. || Qne vé de neixensa o
que 's va engendrar junt ab el feto. Congénito. II
Patol. Epítet que 's dona a certcs afeccións que de-
pendeixen de 1' organisació primitiva de 1' individuo.

CONGESTA, f. Apilotament de neu en certs re-
plechs o valls enlairades de les montanyes ont triga
luólt a fóndrers'fii o no s' hi fon inai. Ventisquero. ||
Ter. CELADA.

CONGESTIÓ. f. Med. Aplecli d' humors detinguts
a alguna part del cós. Congestión.

CONGESTIU, VA. adj. Detíngut, aglomera!, propi
pera causar congestíó, parlant deis humors. Conges-
tivo. II Bot. Se diu de les flors quan les seues fuUes
se caragolen sobre sí meteixes d' una manerra irre-
gular. Congestivo.

CONGI. m. Vas gran en forma de canti, pera po-
sar'hi aigua, vi, etc. Cangilón.

CONGLOBACIÓ. f. Unió de coses o parts que for-
men una pila. Conglobación. || Met. Unió y barreja
de coses immaterials, cóm: f/' afectes, páranles, etc.
Conglobación. || Ret. Figura que consisteix en co-
mensar y acavar la frase o sentencia ab una meteixa
páranla. Conglobación. || Aglomerament de proves.
Conglobación.

CONGLOBAR, v. a. Unir, juntar, aiuoutonar coses
o parts de modo que fassin pila. Conglobar, conglo-
merar.

442

CON

CON

CONGLOBAT, DA. p. p. Conglobado.
CONGLOMERACIÓ. Acció y efecte de conglome-
rar. Conglomeración.

CONGLOMERAR, v. a. Reunir. || r. Juntarse o
agruparse parts o átoms de substancies ii;iials o di-
ferentes ab tal coessió que 'n resiilti una niassa com-
pacte. Conglomerar.

CONGLOMERAT, DA. p. p. Jiintat. unit. Conglo-
merado. II Bol. S' aplica a les flors agrupades a un
meteix botó. Conglomerado. || Mincr. Conjunt de pa-
lets o de trogos üe pedra reunits per una pasta o ci-
ment natural, formant una nisssa compacta y de
gran duresa. Conglomerado.

CONGLUTINACIÓ. f. L' accó y efecte de conglu-
tinar. Conglutinación. || Med. L' acte d' unirse, ade-
rirse, apegarse o Iligarse dues o mes coses entre sí
y '1 niedi d' haver'Iio verificat. Conglutinación.

CONGLUTINAR, v. a. Unir una cosa ab un' altra.
Conglutinar. || r. Unirse, juntarse iguals o diversos
elenients constituínt masses compactes. Conglu-
tinar.

CONGO. Bot. Especie de té indígena de 1' África,
ont s' usa y s' hi conreua. Congo. || La regió del
África coneguda ab aquest nóm. Congo.

CONGOIXA. f. Ansia, aflicció de 1' ánini. Angus-
tia, congoja. II Basca, angunia, desniai. Congoja. II
Xafagor. Bochorno. II Rigor, desgracia, desfet, des-
arreglo a la naturalesa, inclemencia del temps; aixis
se diu: gran congoixa ds nctis. Inclemencia del cielo.
DONAR CONGOIXA. fr. CONGOIXAR.
CONGOIXADiSSIM, A. adj. sup. Congojadísimo.
CONGOIXAR. V. a. Angustiar, fatigar, afligir.
Acongojar, congojar, angustiar.

CONGOIXARSE. v. r. Angustiarse, afligirse. Acon-
gojarse, congojarse, angustiarse.

CONGOLENY, A. adj. Pertanyent al Congo o ais
naturals cl'aquell país. Congoleño.

CONGOST. m. Llóch estret per ont passen els rius
quan s' estrenyen entre dues montanyes. Garganta,
hoz, boquete, gollizo.

CONGOST. Hidrog. Riu de la prov. de Barcelona,
Neix a Aigíies Partides, prop de Balenyá; passa per
Centelles, Aiguafreda, El Figaró, Granollers, Palau y
Montmeló, ont, juntantse ab el Mogent, forma '1 riu
Besos. II Gorga oberta peí Flaniissell. || — (SANT MI-
QUEL DEL). Lloch ab una iglesia del sigle xi fundada
pels Conites de Pallars, en la prov. de Lleida.

CONGOSTELL. m. Congost petit. Hocino, hocen-
tejo.

CONGRACIARSE, v. a. Ferse ben voler d' algú.
Congraciarse.

CONGRATULACIÓ. f. L' acció y efecte de congra-
tular. Congratulación.

CONGRATULADOR, A. m. y f. Qui congratula.
Congratulador.

CONGRATULAR, v. a. Manifestar a la persona a
qui li ha passat un cas felís, 1' alegría y satisfácelo

que un ne té. Se
usa també cóm
recíproch. Con-
gratular.

CONGRATU-
LAT, DA. p. p.
Congratulado.

CONGRATU-
LATORI.A.adj.
Lo que pertany
a la congratula-
ció. Congratu-
latorio.
CONGRE. m. Ictiol. Peix de mar sense escata, de
la forma de I' anguila, pero mes corpulent y pié de
espines. N'hi há de varíes menes. Congrio, zafío.

Congre

CONGRE NEGRE. Negrilla.

CONGRE ROS. Varga.

CONGRE SERPENTER. Martina, Culebra prlnda.

CONGRE SERPET. Congrio.

CONGREGABLE. adj. Lo que 's pot congregar. So-
ciable, congregable.

CONGREGACIÓ f. Junta de varíes persones pera
tractar d' alguna cosa. Congregación. Il confRARía.
II Nóm que 's donava antiguameut a algiins partits o
bándols. Congregación. || La reunió de mólts mo-
nastirs baix un meteix superior general. Congre-
gación. II El capítol d' algunes ordres relligioses.
Congregación, capítulo. || A la cort romana, qual-
sevulla de les juntes deis cardenals y altres per-
sones, pera despatxar varis negocis, cóm: congre-
gado del concili, de rilas, etc. Congregación. Il
Comunitat de sacerdots seculars dedicáis ais exer-
cicis deis ministeris ecclesíástichs baix certes cons-
titucións, cóm: la del Salvador, de Sant Felip Neri,
etcétera. Congregación.

CONGREGACio DELS FiDELS. L' Iglesia católica o
Congregación de los fieles.

CONGREGACIONAL. adj. Lo pertanyent a una o
varíes congregacións. Congregacional.

CONGREGANT, A. m. y f. Individuo d' una con-
gregado. Congregante.

CONGREGAR, v. a. Juntar, convocar, reunir. Con-
gregar.

CONGREGARSE, v. r. Reunirse, juntarse. Congre-
garse.

CONGREGAT, DA. p. p. Congregado.

CONGRENY. m. Eina de fuster, mena de prempsa
de fusta pera fer ajustar les posts encolades. Con-
griel, cepo.

CONGRENY DE MENESCAL: POTRO, 2.

CONGRÉS. m. Junta de varies persones, comun-
ment pera tractar d' assumptes de govern y ajustar
la pau entre prímpceps o repúbliques. Congreso. 1|
Actualment un deis cossos deliberatius que, junt ab
el Senat, formen les Corts. Congreso.

CONGRIAR. v. a. Fer eixir o formar d' una manera
extraordinaria; aixís se diu: les bruixes congrien un
temporal. Formar. || També s' usa cóm recíproch.
Formarse, levantarse.

CONGRIARSE. v. r. Avivarse o estimularse; se diu
mes particularment deis temporals. Avivarse, for-
marse.

CONGRUA, f. La renda ecclesiástica assenyalada
pél sínodo pera la manutenció del que ha de rebrer
ordres ecclesiástiques. Congrua.

CONGRUAMENT, adv. m. Convenientment, ab
oportunitat. Congruamente.

CONGRUENCIA, f. Conveniencia, oportunitat.
Congruencia.

CONGRUENT. adj. Convenient, oportú, a propó-
sit. Congruente.

CONGRUENTÍSSIM, A. adj. sup. Congruentí-
simo.

CONGRUENTÍSSIMAIVIENT. adv. m. sup. Ab
mólta oportunitat y conveniencia. Congruentísima-
mente.

CONGRUENTMENT. adv. m. CONGRUAMENT.

CONGRUÍSME. m. Teol. Sistema sobre la gracia
eficás, que defensa que Deu la dona ais homes en
aquelles circunstancies en que preveu que seguirán
les senes inspiracións. Congruismo.

CONGRUÍSTA. m. Teol. Qui segueix el congruís-
me. Congruísta.

CONGRUITAT. f. CONGRUENCIA.

CONGRUO. A. adj. Oportú, convenient. Opor-
tuno, congruo.

CONHORT. s. m. Consol, animació. Conforte.

CON

CON

44á

CONHORTAR, v. a. Acte de consolar o animar.
Confortar.

CÓNICH, CA. adj. Geom. Lo que pertany al cono,
cóni: secció, superficie cónica, etc. Cónico.

CONÍCICH, CA. adj. Quim. Se diu d' un ácit que's
tieu de la julivertassa o cicuta, y de les sais pro-
duides per les senes conibinacións ab la conicina.
Conícico.

CONICINA. f. Qííí>7!. Álcali que hi há a la juliver-
tassa o cicuta, al que se 1' lii atribueixen les pro-
pietats verinoses d' aquesta planta. Conicina.

CONICITAT. f. Forma llengeranient cónica que
presenta la llanta de les redes de les maquines y
vagons deis ferrocarrils. Conicidad.

CONICRITA. f. Miner. Substancia blanca, compac-
ta, transparent, quina classificació no és encara se-
gura; té mólta analogía ab la peroscl^rita. Conicrita.
CONIDÓMETRE. m. Fis. Instrument pera mesurar
la densitat del sucre. Conidómetro.
CONIELLS. m. pl. COLITXOS.

CONÍFLORO, A. adj. Bot. De flors cóniques. Coní-
floro.
CONIFORME, adj. De forma cónica. Coniforme.
CONILITA. f. Miner. Substancia blanca y en for-
ma de pols, insoluble ais ácits, y que per medi de la
flesca dona un granet crestallí. Se compon de carbo-
nat de cals y de magnesia, d' óxit de ferro y d' aigua.
Conilita.

CONJECTURA. f. Judici probable que 's fá de les
coses pels senyals que 's veuen u observen. Conje-
tura.

CONJECTURABLE. adj. Lo que's pot conjecturar.
Conjeturable.

CONJECTURADOR, A. m. y f. Qui conjectura. Con-
jeturador.

CONJECTURAL. adj Lo que sois se funda en con-
jectures. Conjetural.

CONJECTURALIVIENT. adv. m. Per conjectura.
Conjetural mente.

CONJECTURAR. v. a. Jiidicar de les coses per al-
gúns indicis y observacións. Conjeturar.
CONJECTURAT, DA. p. p. Conjeturado.
CONJUGABLE, adj. Lo que 's pot conjugar. Con-
jugable.

CONJUGACIÓ. f. Gram. Diferenta terminado del
verb, per modos, tenips y persones. Conjugación. |1
Anat. Copulació de nervis. Conjugación.

CONJUGAL, adj. Lo que pertany a 1' unió entre
marit y muller. IVlaridable, conyugal.

CONJUGALJWENT. ady. m. Ab unió conjugal. Con-
yugalmente.

CONJUGAR. V. a. Gram. Variar un verb per mo-
dos temps y persones. Conjugar.
CONJUGAT, DA. p. p. Conjugado
CONJUGUES, ni. pl. El marit y la muller. Cónyu-
gues, consortes.

CONJUIVIINAR. V. a. Arreglar, adobar negocis, ob-
jectes Miaterialso iinmaterials. Componer, disponer,
arreglar. || Arreglar les coses de manera que vinguin
bé y cóm un desitxa. Arreglar, preparar las cosas.
II n. Arreglarse les coses o les circunstancies per
pura casualitat o a favor d' una cosa. Compararse.

CONIUNCIÓ. f. Unió. Conjunción. || Gram. Part
indeclinable de 1' oració que junta entre sí les clau-
sules u oracións senceres. Conjunción. || Astron.
Concurrencia de dues o tres estrelles a un meteix
cercle de longitut. Conjunción.

CONJUNCIÓ DE LA LLUNA. Coincidencia d' aquesta
ab el sol a un meteix cercle de longitut o sigui a un
meteix punt de 1' eclíptica. Conjunción de la ¡una.
CONjUNCTAMENT. adv. m. CONJUNTAMENT.

CONJUNCTIU, VA. adj. Lo que uneix una cosa ab
un' altra. Conjuntivo.

CONJUNT, A. adj. Unit, apropat. Conjunto. ||
Me!. A\iat, parent. Conjunto, consanguíneo. || Barre-
ja de nióltes coses diveises. Conjunto.

CONJUNTAIVIENT. adv. m. Unidament. Conjun-
tamente.

CONJUNTÍSSIM, A. adj. sup. Conjuntísimo.

CONJUNTURA, f. Ocasió favorable. Oportunidad,
coyuntura. || Unió d' ui os ab altre. Coyuntura.

CONJUR. m. La acció y efecte de conjurar els
exorcistes. Exorcismo conjuro. || Imprecació mági-
ca o supersticiosa. Conjuro. || Precíi fort ques 's
fá a algú. Conjuro.

CONJURACIÓ. f. Conspirado premeditada contra
r estat o la forma de govern. Conjuración.

CONJURADOR, A. m. y f. Qui conjura. Exorcista,
conjurador, conjurante.

CONJURAR. V. a. Dír 1' exorcista les oracións dis-
posades per T Iglesia, pera treure 1' esperit maligne
del cós deis energumens. Conjurar. || Demanar algu-
na cosa ab instancia y ab certa mena d'autoritat.
Conjurar.

CONJURARSE, v. r. Conspirar unintse algúns con-
tra llur sobeiá o superior. Conjurar. || Met. Conspi-
rar contra algú unintse móltes persones o coses pera
ferli dany o perdre'l. Conjurar.

CONJURAT, DA. p. p Conjurado. || m. Qui forma
part d' alguna conjurado. Conjurado.

CONJUTGE. m. Anl. MATRIMONl. || Qui es jutge
junt ab un' altre en una meteixa causa. Conjuez.

CONNA o COTNA. f. La pell de la cansalada. Per
semblansa 's dona també aquest noni a la pellocros-
ta dura d' altres coses. Corteza de tocino.

CONNAR. V. a. Causar algún gravamen. Agravar.
II Fer pasar excessivament alguna cosa. Cargar ó
apretar la mano, pelar.

CONNAT, DA. p. p. Agravado.

CONNATURAL, adj. Lo qu' es propi o conforme a
la naturalesa del vivent. Connatural.

CONNATURALISACIÓ. f. La accíó y efecte de
connatural isa rse. Connaturalización

CONNATURALISAR. v. a. Donar a un extranger
els drets y privilegis deis naturals del país ont habi-
ta. Connatural.

CONNATURALISARSE. v. r. Ferse veí d' alguna
part ab els meteixos privilegis que 'is naturals. Con-
naturalizarse II Familiarisarse, avesarse algú a co-
ses a que no hi era fet, cóm: al travall, al clima, etc.
Naturalizarse, connaturalizarse.

CONNATURALISAT, DA p. p. Connaturali-
zado.

CONNATURALMENT. adv. m. D' un modo propi
a la naturalesa de la cosa de que 's parla. Connatu-
ralmente.

CONNEXIÓ. f. Enllás O relació d' una cosa ab una
altra. Conexión. || pl. Drets y coses annexes'a la
principal. vTonexidades.

CONNEXIU, VA. adj. Lo que pot juntar una cosa
ab un'altra. Conexivo.

CONNEXO, A. adj. Lo que té enllás o connexió ab
altra cosa. Connexo.

CONNIVENCIA, f. Dissimulo en lo superior de les
infraccións o transgressións deis seus subalterns.
Connivencia. || complicitat.

CONNIVENT. adj. Lo qui incorre en connivencia.
Connivente.

CONNOTACIÓ. f. Relació que indirectament dona
a conéixer una altra cosa, cóm: lo blanch connota la
blancura. Connotación. || Parentiu en grau reuiot.
Connotación.

444

CON

CON

CONNOTADOR, A. m. y f. Qui connota. Conno-
tador.

CONNOTAR. V, a. Fer relació una cosa ab un' al-
tra. Connotar.

CONNOTAT, DA. p. p. Connotado.
CONNOTATIU, VA. adj. Gram. S' aplica ais nóms
priiiiitius o al ofici o coses que 'n connoten un'altra
de principal. Connotativo.

CONNOVICI, A. m. y f. Qiii és novici ab un' altre
en alguna ordre relligiosa. Connovicio.

CONO. ni. Geoiii. Figura sólida qu' está contingu-
da en dues superficies, la una es un cercle, que 's diu
base, y 1' altra es la reprodúcelo continuada de la
circuinferencia de dit cercle que 's va estrenyent fins
a reduirse a un punt. Cono.

CONO OBLICH. Geom. El cono que té I' eix inclinat.
Cono escaleno.

CONO RECTE. Geom. Aquell que té 1' eix perpendi-
cular a la base. Cono recto.

CONOIDE, f. Geom. Cós semblant al cono que té
per base una elipse en lloch d' un cercle perfet. Co-
noide.

CÓNOP. adj. Calificació aplicada ais bolets que
teñen la cania cónica. Cónopo.

CONQUERIDOR, m. Ant. Con-
quistador.

CONQUERIR. V. a. Ant. Adqui-
rir. II Conquistar.

CONQUERRER. v. a. Ant. CON-
QUISTAR.

CONQUES. Geog. Vila de la pro-
vincia de Lleida, bisb. d' Urgell,
Segell de Conques part. jud. de Trenip ; és a la vora
de la carretera d' Artesa de Segre
a Tremp y té 490 hab. Ii —(RAS DE). Orog. Carena de
la niontanya que forma '1 vessant esquerra de la riera
de Santa Magdalena, prov. de Lleida; és a continua-
ció de la serra d' Ases, anant de llevant a ponent.
CONQUESTA, f. Ant. CONQUISTA.
CONQUILIOLOGÍA, f. Hist. nat. Ciencia que trac-
ta de les petxines y caragols. Conquiliología.
CONQUILLA. f. Ter. PETXINA.
CONQUERIR. V. a. Ant. Y 'Is seus deriváis. CON-
QUISTAK.

CONQUISTA, f. Adquisició feta a forsa d' armes
d' una plassa, ciutat, etc. Conquista. I| Met. L' acció
y efecte de conquistar o atreure alguna persona al
seu partit o guanyar la seua voluntat. Conquista. I]
La meteixa cosa conquistada. Conquista.

CONQUISTADOR, A. ui. y f. Qui conquista. Con-
quistador.

CONQUISTAR, v. a. Adquirir a forsa d' armes al-
guna plassa, ciutat, etc. Conquistar || Met. Guanyar
la voluntat d' algú fentse del seu partit. Conquistar.
CONQUISTAT, DA p. p. Conquistado.
CONRAT. n. p. Conrado.

CONREADIU, UA. adj. Lo que pot ésser conreat.
Cultivable, laborable.

CONREADOR, A. m. y í. Qui conreua. Culti-
vador.

CONREAR. V. a. Travallar la térra pera que don-
gui fruit. Labrar, cultivar.

CONREAT, DA. p. p. Labrado, cultivado.
CONREGNAR. v. a. Regnar junt ab un altre a un
meieix regne. Conreinar.
CONRESAR. V. a. conreuar.

CONRÉU. ni Cuidado, bon estat y conservado
d' alguna cosa. Conreo, ij Cultiu. Labranza, cultivo,
labor.

SEGON CONRÉU. Se diu aixís la segona llaurada que
's dona a les terres. Binazón.

CONSABEDOR, A. m. y f. Qui sab una cosa junta-
nient ab un altre. Consabidor.

CONSABUT, DA. adj. S' aplica a la persona o
cosa de que s' ha tractat anteriornient. Consabido.
CONSAGRACIÓ. f. L' acció y efecte de consagrar.
Consagración.

CONSAGRADOR. m. y
CONSAGRANT. p. a. Consagrante.
CONSAGRAR, v. a. Fer sagrada alguna persona o
cosa. Consagrar. || Pronunciar ab inienció '1 sacer-
dot les paraules de la consagració a la niissa. Con-
sagrar. II Erigir un monument pera perpetuar el nóin
d' alguna persona, o succés notable. Consagrar. ||
Oferir, emplear el temps en alguna cosa, cóm: la vida
al be de la patria. Consagrar. || Oferir, dedicar a Déu
alguna persona o cosa. Consagrar. || Destinar alguna
expressió o páranla pera particular y determinada
significa ció, coni: les paraules consubstancial, tran-
substancial, etc. Consagrar.

CONSAGRARSE, v. r. Dedicarse o entregarse al
servei d' una idea y mes particularnient al de Déu.
Consagrarse.

CONSAGRAT, DA. p. p. Consagrado.
CONSANGUINEU, A. adj. Parent per consanguini-
tat. Consanguíneo.

CONSANGUINITAT. f. Unió per parentiu natural
de varies persones que descendeixen d' un meteix
tronch. Consanguinidad.

CONSECTARI. m. COROLARI.

CONSECUCIÓ. f. L' acte de lograr lo que 's preté.
Consecución.

CONSECUTIU, VA. adj. Lo que segueix imniedia-
tanient a un' altre cosa. Consecutivo.

CONSECUTIVAMENT. adv. m Ininiediatament
després, pél seu ordre. Consecutivamente.
CONSÉGRER. v. a. Ant. CONSEGUIR.
CONSEGÜENT. m. Ais entimenies la segona pro-
posició que 's dedueix de 1' antecedent. Consecuen-
te, consiguiente. || Geom. arit. El segon terme d'una
rao ab que s' hi compara '1 primer, dit antecedent.
Consecuente. || adj. Met. Lo que 's segueix per ordre
respecte d' alguna cosa. Consecuente.

DE O PER CONSEGÜENT. m. adv. Dóna a entendre
que una cosa 's segueix o 's dedueix d' un' altre. De
consiguiente, por consiguiente, consiguientemente, por
el consiguiente, por consecuencia.

ÉSSER O NO consegüen't. fr. Fam. Ésser o no cons-
tant en el modo d' obrar. Ir, proceder o no consiguien-
te, guardar consecuencia.

CONSEGÜENTMENT. adv. rn. PER CONSEGÜENT.
CONSEGUIMENT. in. Ant. CONSECUCIÓ.
CONSEGUIR V. a. Lograr lo que 's preté o 's de-
sitja. Lograr, conseguir, alcanzar.
CONSEIL. m. Ant. CONSELL.
CONSEILARÍA. f. Ant. CONSELleríA.
CONSEILER. m. Ant. CONSELLER.
CONSELL. m. Parer, dictamen que 's dóna o 's
prén pera ter o deixar de fer alguna cosa. Consejo. ||
Tribunal superior de diferents ministres ab un go-
vernador pera 'Is negocis de govern y administrado
de justicia. Consejo. || La casa o paratge ont s' lii
reuneix. Consejo. || Congrés de varies persones. Jun-
ta. [| PRUDENCIA. II Teol. pl. Els secrets de la Divina
Providencia. Juicios, consejos.

CONSELL COLATERAL. Tribunal suprém de Nápols,
dit aixís perqué 'Is seus ministres s' assentaven al
costat del virrei. Consejo colateral.

CONSELL DE CENT. L' instituit pél rei Jaume I,
pera el régimen municipal de Barcelona y d' altres
poblacions importantes de Catalunya, suprimit pél
decret de Nova Planta, després de la guerra de suc-
cessió. Consejo de Ciento.

CON

CON

445

CONSELL DE LA CREUADA. El que judicava de les
rendes y assuinptes pertanyents a la Butlla de la
Santa Creuada. Aviii está rediiit a un tribunal que 's
diu Coniissaría. Consejo de la Cruzada.

COUSELL D' ESTAT. Ait cós consultiu qu' entén en
els negocis mes iniportants del Estat. Consejo de Es-
tado.

CONSELL D' ORDRUS. Tribunal superior que 's com-
pon d' un president y varis cavallers elegits entre les
ordres inilitars. Consejo de órdenes.

CONSELL DE MINISTRES. El constituit per els minis-
tres y presidit per un d' ells o pél rei. Consejo de mi-
nistros.

CONSELL REIAL D' AGRICULTURA. El qui entenía en
els assuniptes rurals y s'ocupava de llur direcció y
foment. Consejo real de Agricultura.

CONSELL REIAL D' ESPANYA E INDIES. Tribunal SU-

préni que acoiisellava al rei sobre negocis governa-
tius. Consejo real de España é Indias.

CONSELL REIAL D' ESPANYA Y ULTRAMAR. El que per

espai d' algúns anys substituí al d' Estat y que fou
supriniit y mes tart restablert. Consejo real de Espa-
ña y Ultramar.

CONSELL SENSE REMEI, CAGA'T EN ELL. ReJ. Denota
que de pocli serveix el consell si no va acompanyat
de remei. Consejo sin remedio, cuerpo sin alma.

CONSELLS EVANGÉLICHS. Aquells que dona 1' Evan-
geli en general, encara que no obliguin comí de pre-
cepte, cóni: la pobresa voluntaria, la castedat, etc.
Consejos evangélicos.

ASSISTIR A CONSELL. fr. Concurrir, asistir al con-
sejo.

CABRÉ AL CONSELL LoC. ant. ASSISTIR AL CONSELL.

CRIDAR A CONSELL. fr. Convocar, llamar á consejo.

DONAR CONSELL. fr. ACONSELLAR.

ENTRAR EN CONSELL. fr. Tindre consell y deliberar
lo que s' ha de fer. Entrar en consejo, consultar.

MÓLTS GERMÁNS EN UN CONSELL EL BLANCH FAN
TORNAR VERMELL. Ref. Ab que 's significa la varietat
de parers que hi há a tota reunió. Pon lo tuyo en con-
sejo, nnos dirán que es blanco y otros que es negro.

PENDRE CONSELL. fr. Consultar a un altre lo que 's
deu fer en algún casduptós. Tomar consejo, dictamen,
parecer, consultar.

QUI PREN CONSELL D' ELL METEIX, ELL TOT SOL SE
PENEDEIX. Ref. QUI SOL S' ACONSELLA, SOL SE PENE-
DEIX.

SI TENS DE PENDRE CONSELL, PRENLO SEMPRE DE
HOME VELL. Rej. S' entén en sentit literal. Del viejo,
el consejo.

TIRAR A CONSELL. Loc. ant. CRIDAR A CONSELL.

VOL DONAR CONSELL, Y LA CASA LI CAU. Ref. Re-
prén ais que donen consells ais altres, y no 'Is pre-
ñen per ells meteixos. Alcaraván zancudo, pata oíros
consejo, para ti ninguno.

CONSELL. Geog. Poblet del dist. munpal. d' Alaró,
Mallorca.

CONSELLER. m. Qui aconsella. Consejero, con-
sultor. II El magistral o ministre d' algún consell.
Consejero, consiliario. || Nóni que desde '1 sigle Xiii
al reinat de Jaume I tingueren els magistrats muni-
cipals de Barcelona, de Manresa y altres ciutats y
viles catalanes, que representaven els diferents esta-
ments, y eren elegits anyalment per insaculació a la
diada de Sant Andreu. Iniposat a Catalunya el decret
de Nova Planta per Felip V, va ésser suprimida aque-
lla organisació municipal. Conseller, conceller. ||
Ant. Cónsul.

CONSELLER DE CAPA Y ESPASA. Qui no es Uetrat, y
no té vot pera 'Is negocis de justicia. Consejero de
capa y espada.

CONSELLERA. f. La muller del conseller. Conse-
jera.

CONSELLERÍA. f. Empleo de conseller. Conseje-
ría.
CONSEMBLANT. adj. semblant.

CONSEMBLANTMENT. adv. m. SEMBLANTMENT.
II Ant. coiíj. També, lo ineteix. También, lo mismo,
otro tanto.

CONSEMBRAT, DA. adj. Agr. Terra sembrada de
móltes inenes de grans. Conseminado.

CONSENCIENT. p. a. Qui consent alguna malifeta.
Consenciente.

CONSENSUAL. adj. For. Contráete que 's perfec-
ciona ab el consentiment. Consensúa!.

CONSENT. p. a. De consentir. Consentiente.

CONSENTIMENT. Aprobado, adesió al parer de
un altre. Asenso, consentimiento.

FER CONSENTIMENT. m. adv. Med. Per la connex:ó
que les parts del eos huma teñen les unes ab les al-
tres. Por consentimiento.

CONSENTIR. V. a. Permetre. Consentir. || v. n.
Aderirse al parer d' altres. Consentir. || Admetre,
ésser compatible. Consentir. || Creure, pendre per
certa alguna cosa. Consentir. || Badar, esquerdar ab
algún cop. Cascar.

NO CONSENTIR, fr. No admetre, oposarse, contra-
dir. Discutir, contradecir, no conformarse.

CONSENTIRSE, v. r. Rebre un cós sólit algún
dany, de modo que aiiienassi ruina. Sentirse.

CONSENTIT, DA. p. p. Esquerdat, en perill de
trencarse. Sentido, cascado. || S' aplica al honie ca-
sat que consent la vida Iliure y Ilicenciosa de la sena
dona. Consentido, cabrón.

CONSEQÜENCIA. f. Lóg. La proposició que 's de-
dueix de les dues primeres en un silogisme. Conse-
cuencia. II Fet o succés que resulta d' un altre. Con-
secuencia.

EN CONSEQÜENCIA. m. adv. S' usa pera denotar que
una cosa que 's fá o s' ha de fer és conforme a lo
manat o convingut abans. En consecuencia.

ÉSSER O NO DE CONSEQÜENCIA. fr. Ésser O no d' im-
portancia. Ser o no de consecuencia, de consideración,
de monta.

PER CONSEQÜENCIA. m. adv. PER CONSEQÜENT.

CONSEQÜENT. m, CONSEQÜENT.

CONSEQÜENTMENT. adv. PER CONSEQÜENT.

CONSERGE. m. La persona que té al seu cárrech
les claus d' uo paláu, castell o casa d' algún gran
senyor, o d' alguna societat, institució, etc. Conserje.

CONSERGERÍA. L' empleu y habitacíó del conser-
ge. Conserjería.

CONSERVA, f. Confitura que 's fá bullint algunes
fruites ab sucre, etc. Conserva. || Náut. La mutua
unió de móltes embarcacións pera auxiliarse y de-
fensarse. Conserva. || La que 's fá de trogos mólt
menuts, cóin de carabassa, etc. Conserva trojezada.
II La que 's fá de rainis cuits ab most fíDs a pendre
cert punt. Uvate.

FER CONSERVA, fr. Bullir les fruites ab sucre o niel
fins que preñen cert punt. Conservar.

CONSERVACIÓ. f. La acció y efecte de conservar.
Conservación.

CONSERVADOR, A. m. y f. Qui conserva. Conser-
vador. II Jutge ecclesiástich o secular per defensar
a r Iglesia o ais ecclesiástichs. Conservador, juez
conservador.

CONSERVADORÍA. f. La dignitat de jutge conser-
vador. Conservatoria, conservaduría.

CONSERVAMENT. m. Ant. CONSERVACIÓ.

CONSERVAR, v. a. Mantindre alguna cosa, cui-
dar de que no 's nialnieti. Conservar. || Guardar,
retindre. Conservar. || Parlant de costúms, vicis,
virtuts, etc., seguir practicantles. Observar, con-
servar.

CONSERVARSE, v. r. Durar alguna cosa. Sub-
sistir.

CONSERVAT, DA. p. p. Conservado.

CONSERVATGE. m. Náut. CONSERVA, 2.

446

CON

CON

CONSERVATIU, VA. adj. Lo que conserva. Con-
servativo.

CONSERVATORF, A. adj. La cosa que conté y 'n
conserva un' altra. Conservatorio. || La casa desti-
nada pera ensenyar de música y fomentar aquesta
ensenyansa. Conservatorio.

CONSERVATORiA. f. Autoritat, jurisdicció del
jutge conservador. Conservatoria. Il L' indult o lie-
tres apostóliqíies ab qu' algunas coinunitats fan jut-
ges conservadors. Conservatoria. || pl. Les cartes
o lletres deis jutges conservadors donades a favor
de les parts pera conservar llura drets. Conserva-
torias.

CONSERVERÍA. í. Art de fer conserves. Conser-
vería.

CONSEYL. m. Ant. CONSELL.

CONSEYLER. ni. Ant. CONSELLER.

CONSIDERABLE, adj. Digne d' ésser considerat.
Considerable. || Gran, quantiós. Considerable.

CONSIDERABLEMENT. adv. ni. Ab excés, en gran
manera. Considerablemente.

CONSIDERACIÓ. f. L' acte y efecte de considerar.
Consideración. || Mirainent, atenció que té algú o
que se 11 té. Miramiento, consideración, atención,
respeto.

CARREGAR LA CONSIDERACIÓ. fr. Meí. Reflexionar
ab atenció alguna cosa. Cargar ¡a consideración.

EN CONSIDERACIÓ. ni. adv. En atenció. En conside-
ración.

ÉSSER ALGUNA COSA DE CONSIDERACIÓ. fr. Ésser de
importancia, de coiisequencia. Ser alguna cosa de
consideración, de monta, de importancia, de peso.

PARAR LA CONSIDERACIÓ. fr. Aplicarla particular-
nient a alguna especie. Parar la consideración.

SENSE CAP CONSIDERACIÓ, m. adv. Sense reflexió
ni niiranient. Sin consideración.

CONSIDERACIONETA. f. dim. Consideración-
cilla.

CONSIDERADAMENT. adv. m. Ab considerado.
Consideradamente.

CONSIDERADOR, A. m. y f. Qui considera. Con-
siderador, considerante. || Ant. considerable, 1.

CONSIDERANT. m. Preámbul d' un decret, rao
expositiva d' una ilei. Considerando, consideran-
dum II For. Un deis fonaments que deuen tindre les
sentencies judicials. Considerando.

CONSIDERAR, v. a. Pensar, meditar, reflexionar
alguna cosa ab inólt de cuidado y atenció. Conside-
rar, contemplar.

CONSIDERAT, DA. p. p. Considerado.

CONSIGNA, f. L' acció de consignar. Consigna-
ción. Il Mil. Les ordres que 's donen a la centlnella.
Consigna.

CONSIGNACIÓ. í. CONSIGNA, I. || La quantitat de
diner destinada a fer algún pago. Consignación.

CONSIGNADOR, in. Com. Qui consigna les seues
mercaderies o enibarcacións a disposició d' algún
corresponsal. Consignador.

CONSIGNAR. V. a. Senyalar o destinar els rédits
d* alguna finca pera algún pago. Consignar. |l For.
Depositar judicialnient alguna quantitat. Consignar.
II Com. Enviar les mercaderies a algún corresponsal.
Consignar. || Destinar algún lloch pera posar'hi o
colocar'lii alguna cosa. Designar. || Manifestar algú
la sena opinió sobre deterniinat assumpte o questió.
Consignar.

CONSIGNAT, DA. p. p. Consignado.

CONSIGNATARI. m. For. Qui reb en dipósit, per
acte judicial, el diner de qu' un altre fá coiisignació
Consignatario. || For. U acreedor que cobra M pro-
ducte d' alguna finca o prenda en pago del seu cré-
dit. Consignatario. || El mercader que reb el cárrech
qu' un altre li envia. Consignatario.

CONSILIARI. m. A les universitats, colegís, etc.,
qui assisteix cóni a consultor del superior d' elles.
Consiliario. || conseller.

CONSIRAR. V. a. Anl. Considerar.

CONSIRÓS, A. adj. Anl. pensatiu, inquiet, impa-
cient.

CONSISTENCIA, f. Duració, fermesa, solidesa.
Permanencia, consistencia.

CONSISTENT. p. a. Lo que té consistencia. Con-
sistente.

CONSISTIR. V. n. Estar fundada una cosa en una
altra. Estribar, consistir, depender. || Estar una
cosa coniposta de tais o quals parts. Consistir, cons-
tar.

C0NSISTEIX EN EL PADRÍ. fr. Fam. S' emplea pera
donar a entendre que no se sab en qué consisteix en
que un siguí premiat o considerat y un altre no,
essent persones d' iguals circunstancies. Ello va en
la comadre, o más va en la comadre que en la que lo
pare.

CONSISTORI. m. En algunes ciutats y viles prin-
cipáis d'Espanya 1' ajuntament. Consistorio, cabildo.
II Junta o consell que celebra '1 papa ab assístencia
deis cardenals. Consistorio. || La casa o paratge ont
se junten els consistorials. Consistorio.

CONSISTORI DELS DIPUTATS. Mar^ La reunió que a
les galeres s' anomenaven diputats del general. Con-
sistorio de los diputados.

CONSISTORI DELS JOCHS FLORALS. El que anyal-
ment, el-legeixen els adjunts de aquesta instituc 6,
restaurada a Barcelona en 1859, pera organisar la
festa que 's celebra el primer diumenge del mes de
Maig.

CONSISTORI DIVI. Tribunal o trono de Déu. Consis-
torio divino.

CONSISTORI PÚBLiCH. El que celebra '1 papa al seu
paláu pera consultar els assuniptes del govern de la
Iglesia, y proclamar els bísbes y altres prelats. Con-
sistorio público.

CONSISTORI SECRET Y DE CEREMONIA. Acte ab que
el papa reb ais princeps y dona audiencia ais enibai-
xadors. Consistorio secreto o de ceremonia.

CONSISTORIAL, adj. Lo que pertany al consisto-
ri. Consistorial. || S' aplica a la dignitat que 's pro-
clama al consistori del papa. Consistorial.

CONSISTORIALMENT. adv. m. En consistori o
pél consistori del papa y cardenals. Consistorial-
mente.

CONSOCI, A. m. y f. Soci respecte d'un altre. Con-
socio.

CONSOGRE, A. ni. y f. El pare o la niare de una
de les dues persones unides en matrímoni, respecte
del pare o de la mare de 1' altra. Consuegro.

FERSE CONSOGRE, fr. Contreure aquest parentiu
peí matriinsni deis respéctius filis. Consuegrar.

CONSOL, m. Cónsul. || Ndut. Qui cuídava de la
venda del vi y deis queviures y de la seua distribu-
cíó, pes y mesura. Cónsul, maestro de raciones.

CONSOL, ni. Alivi d' alguna pena o aflicció. Ali-
vio, consuelo, consolación. || Goig, alegría, plaer.
Alivio, consuelo.

DONAR CONSOL: CONSOLAR.

CONSOLA, f. Mena de taula estreta y niés o nienys
artísticament feta, ab una post casi al capdevall de
les potes, que 's posa arrimada a la paret y serveíx
pera tenirlií un rellotge, floreros y altres adornos;
n' hi liá que teñen un mírall daniunt. Consola.

CONSOLABLE, adj. Qui és capas d' ésser consolat.
Consolable.

CONSOLACIÓ. f. L'acte y efecte de consolar o de
consolarse. Consolación. || Ñóni de dona. Consola-
ción.

CONSOLACIÓ (Ermita de la). Geog. En la valí del

CON

CON

447

Llobregat prop de Fígols; és de construcció del si-
gla XVii y está bellament situada entre penyals.

CONSOLADÍSSIM, A. adj. siip. Consoladi'simo.

CONSOLADOR, A. iii. y f. Qui consola. Consola-
dor. II S' aplica a les paraules o coses que consolen.
Consolador.

CONSOLAR. V a. Aliviar la pena o aflicció d' aloú.
Tambes' usa cóin recíprocli. Consolar. |j Confortar o
recrear. Consolar.

CONSOLAT, DA. p. p. Consolado.

CONSOLATÜRI, A. adj. Lo que consola, com: pa-
rantes consolatories. Consolatorio, consolador, con-
solativo.

CONSOLDA. f. Bot. N5m que 's dona a plantes de
diverses fainilies Consuelda, consuélida.

CONSOLDA MITJAN.A. Herba de la lam. de les llabia-
des. Consuelda media, biigula ó bugiila rastrera.

CONSOLDA MAJOR. CONSOLVA MAJOR,

CONSOLDA MATAFOCH. Herba de la fain. de les cre-
sulácees. Siempreviva mayor, hierba puntera.
CONSOLDA ROJA. Tormentilta.

CONSOLIDACIÓ. f. L' acte y efecte de consolidar.
Consolidación.

CONSOLIDADOR. m. y

CONSOLIDANT. p. a. Med. S' aplica ais reméis
que consoliden. Consolidador, consolidante.

CONSOLIDAR . v a. Donar forsa y solidesa a al-
guna cosa. Consolidar. || Juntar els trogos d' una cosa
trencada de modo que 's mantinguin ferins. Consoli-
dar. ¡I Met. Assegurar mes y niés alguna cosa, coui:
I' amistat. I' aliansa, eic. Consolidar. Ij For. Reunir
r US de fruit ab la propietat. S' usa també cóni a re-
ciproch. Consolidar.
CONSOLIDAT, DA. p. p. Consolidado.
CONSOLIDATIU, VA. adj. Lo que té la virtut de
consolidar. Consolidativo.

CONSOLVA. f. Bot. Her-
ba perenne medicinal, de la
fam. de les llabiades, de fa-
lles semblantes a la llengua
de bou, cubertes de borri-
ssol y aspres; la cama aca-
nalada, la flor groga cóm
la de la ruda, y 1' arrel,
qu'és negra de fora y blan-
ca y viscosa de dins, apli-
cada a les ferides té la pro-
pietat de tancarles. Con-
suelda mayor ú oficinal,
consólida, suelda.

CONSONANCIA, f. Mus
Proporció de diferents tóns
a un nieteix temps. Con-
sonancia. II Poét. Confor-
mitat o correspondencia de
unes consonants ab altres. Consonancia. || La refa-
ció d' algunes coses entre sí. Consonancia.

CONSONANT. m. La paraula que desde la vocal
accentuada fias a la fí té les meteixes lletres que
un' altre ab la que 's correspón. Consonante. || Mus.
El só que pot formar consonancia ab un altre. Con-
sonante. II adj. Met. Lo que té relació d' igualtat ab
un' altre cosa. Consonante. !| La Metra que no 's pot
pronunciar sense auxili d' una vocal. 8' usa també
cóm a subsfantiu. Consonante.

CONSONAR, v. n. Donar a dos o mes instruments
o veus acordes un meteix tó. Consonar. || Poél. Tin-
dre dues paraules les meteixes iletres desde la vocal
en que cau 1' accent fins a la fí. Consonar. |1 Tindre
algunes coses igualtat, conformitat o relació entre sí.
Consonar.

CÓNSONO, A. adj. Miis. Lo que consona, está en
armonía o acorde ab un' altre cosa. Cónsono.

Consolva

CONSORCI. m. Unió o companyia deis que viuen
junts. Consorcio. (| La participació d' una meteixa
sort. Consorcio.

CONSORT. adj. com. Qui és company d' un altre y
participa de la seua meteixa sort. Consorte. I| m. y f.
Ant. El marit respecte de la muller y aquesta respec-
te d' aquell. Consorte. || pl. For. Aquells que plede-
jen junts ja cóm a demandants, ja cóm a demandáis.
Consortes.

CONSPiCU, A. adj. Il-lustre. Conspicuo.

CONSPIRACIÓ. f. L' acte de conspirar. Conspira-
ción.

CONSPIRADOR, A. m. y f. Qui conspira. Conspi-
rador, conjurado.

CONSPIRAR. V. n. Unirse nióltes persones secre-
tament pera tramar quelcóm contra un sobirá o con-
tra '1 govern. Conspirar. || Unirse móltes persones
contra algún particular. Conspirar, conjurarse. |1
Concórrer varíes coses a un meteix íi. Conspirar,
concurrir, encaminarse, dirigirse.

CONSPIRAT, DA. p p. Conspirado, conjurado.

CONSTANZA DE SICILIA. Biog. Muller del rei en
Pere 111 d' Aragó y II de Barcelona, anomenat el Gran
o el deis Francesos. Era filia de Manfret, rei de Si-
cilia, y 's va casar a Montpeller el día 13 de Juüol de
12G2. Va tindre quatre filis y dues filies del seu ma-
trimoni; n' Alfons H, hereu de la corona del seu pare
(1285-1291); en Jaunie II, que essent rei de Sicilia va
lieretar la corona del seu germá, mort sense filis
(1291-1327); en Fadrich, proclamat rei de Sicilia qiian
el seu germá Jaume va passar a ocupar el trono
d' Aragó; en Pere, casat ab na Guilleuma de Montea-
da, vescomtesa del Bearn; na Isabel, reina de Portu-
gal avui santa; y na Violant o Constanga, reina de
Nápols per haverse casat ab el rei Robert. Na Cons-
tanza de Sicilia va morir a Barcelona, mólts ans des-
prés del rei en Pere, en 1302.

CONSTANCI. n. p. D' home. Constancio.

CONSTANCIA, f. Fermesa y perseverancia d' ánim
en les bones resolucións y fins en alió qu' és dolento
del tot indiferent. Constancia. || Nóm d' algunes ciu-
tats. Constancia. || Nóm propi de dona. Constancia.

CONSTANCIENSE. adj. Els habitants o naturals
de Constancia o cosa que hi pertany. Constanciense.

CONSTANS (Joan Pau). Biog. Canonge de la co-
legiata de Pons y de Vich. Va néixer a Mataró a de-
rrers del sigle XVlii. Va escríurer sobre'l Tribunal de
la Inquisició (1814, Manresa), y Consideraciones sobre
ta naturaleza del gobierno constitucional (1827, Vicli).
Se titolava «comandant del cós relligiós militar ano-
menat la Creuada».

CONSTANT. adj. Qui té constancia. Constante.
II Lo que consta de varíes parts. Constante. |1 p. a.
Cert, manifest. Contante.

CONSTANT EL MATRIMONI. fr. For. Mentres duri '1
inatrimoni. Durante el matrimonio; constante el ma-
trimonio.

CONSTANTÍ. n. p. Constan- ,****y*»»»
tino. / i^i \

CONSTANTÍ. Geog. Vila de la
prov., dióc. y part. jud. de Tarra-

gona; és a la vora del riu Francolí *^(

y té 2,314 hab.

CONSTANTINOPOLITÁ, NA.
adj. Natural de Constantinopla o lo Segell

pertanyent a aquella ciutat. Cons- de Constanti
tantinopolitano.

CONSTANTINS. Geog. Poblé del terrae munpal.
de Sant Gregori, prov. de Qirona.

CONSTANTÍSSIIVl, A. adj. sup. Mólt constant.
Constantísimo.

CONSTANTÍSSIMAMENT. adv. ra. sup. Ab mólta
constancia. Constantísimamente.

448

CON

CON

CONSTANTMENT. adv. m. Ab constancia. Cons-
tantemente. II Ab coneguda certesa. Indubitable-
mente, constantemente, indefectiblemente.

CONSTAR. V. n. Ésser una cosa certa y manifesta.
Constar. || Estar un tot compost de les seues parts.
Constar.

CONSTELACIÓ. f. Astr. Conjunt de varíes estre-
lles fixes a que s' ha doiiat el nóm d' algún animal o
d' altre cosa pera poderles indicar ab niés ordre y fa-
cilitat. Constelación. || Med. Passa d' alguna malal-
tía. Constelación. || Astral. Aspecte deis astres al
iiéixer algú o al succeir algún fet. Constelación.

CONSTERNACIÓ. f. Gran turbació y abatiment
del ánim. Consternación.

CONSTERNAR, v. a. Conturbar y abatre 1' ánim o
fer perdre '1 coratge. Consternar.

CONSTERNAT, DA. p. p. Consternado.

CONSTIPACIÓ. f. Anl. med. Restrenyiment de ven-
tre. Constipación. || CONSTIPAT.

CONSTIPAMENT. ni. REFREDAT, CONSTIPAT.

CONSTIPAR. V. a. Tancarse 'Is poros inipedint la
traiispiració. Regularnient s' usa cóm a recíprocli.
Constipar, constiparse.

CONSTIPARSE, v. r. Ant. med. Restrényerse '1
ventre. Constiparse, estreñirse el vientre.

CONSTIPAT, DA. p. p. Constipado. || REFREDAt.

CONSTITUCIÓ. f. La essencia y qualitats d' una
cosa que la diferencien de totes les deniés. Constitu-
tución. II Llei, edicte. Constitución. || La forma o sis-
tema de govern o les liéis fonainentals de cada estat.
Constitución. || L' estat actual y circunstancies en
que 's trova algún regne, cós, faní lia, etc. Constitu-
ción, estado, circunstancias, situación. || Regla, or-
denansa, estatuí o forma de govern d' algún cós o
comunitat. Estatuto, constitución. || Parlant de per-
sones, teniperament o comple.xió. Constitución,
complexión.

CO.NSTITUCIÓ APOSTÓLICA. Decisió O manament so-
lemne del papa referent a algún punt de dogina o dis-
ciplina. Constitución apostólica. || pl. Colecció de
cánons de 1' Iglesia, qu' alguns liavíen atribuit ais
apóstols, pero qu' en el día tots convenen en que son
apócrifs. Constituciones apostólicas.

CONSTITUCIÓ DE DOT O DOTAL. For. Acte pél qual
se senyala '1 dot a la nuvia obligantse a satisferlo al
marit desseguida o a plassos. Constitución de dote.

CONSTITUCIÓ DiiL MÓN. La seua creació. Constitu-
ción del mundo.

CONSTITUCIÓNS DE CATALUNYA Colecció de Ueis,

drets y privilegis de 1' antigua nacionalitat catalana.
Constituciones de Cataluña.

CONSTITUCIONAL, ndj. Lo que pertany a la
constitució. Constitucional.

CONSTITUCÍONALISME. m. Esperit constitucio-
nal. II Sistema constitucional. Constitucionalisme.

CONSTITUCIONALMENT. adv. m. D' un modo
constitucional. Constitucionalmente.

CONSTITUCIONARI. m. Se diu aixis per excel-len-
cia '1 qui admet la constitució o butlla Unigenitus.
Constitucionario.

CONSTITUIDOR, A. m. y f. CONSTITUENT.

CONSTITUIENT. p. a. Qui constituelx o estableix
alguna cosa. Constituyente, constituidor. I] Qui es-
tableix o funda algún cens, dot, patrimoni, etc. Cons-
tituyente.

CORTS CONSTITUIENTE. Les convocades pera donar
nova constitució a un estat o pera donarla per pri-
mera vegada. Cortes constituyentes.

CONSTITUIR, v. a. En la física y moral formar,
compondré. Constituir. || Estatuir, ordenar. Estable-
cer, constituir. || Fer qu' alguna cosa tinguí certa
qualitat o condició. Constituir. || Posar o colocar a
algú en alguna dignitat o enipleu. Constituir. || Po-

sar, fer consistir, cóm: la benaventuransa 's dea cons-
tituir en el Summo Be. Constituir.

CONSTITUÍT, DA. p. p. Constituido.

CONSTITUT. m. For. Punt principal d' una es-
criptura pública. Constituto, cláusula. || FU. El tot
que 's coinpón deis constitutius. Todo. i".onstituto.

CONSTITUTIU, VA. adj. Lo que constitueix al-
guna cosa al seu ésser, de modo que la distingeix de
les altres. Constitutivo.

CONSTRÉNYER. v. a. Obligar a algú a fer alguna
cosa. Constreñir, compeler, precisar, apremiar. Il
Med. Apretar, oprimir. Constreñir.

CONSTRÉNYERSE. v. r. Dissimular, reprimirse.
Reprimirse, contenerse.

CONSTRENYIBLE. adj. Lo que's pot constrényer.
Ccnstreñible.

CONSTRENYIDAIVIENT. adv. m. Ab forga o vio-
lencia. Constreñidamente.

CONSTRENYIMENT. m. Porga o violencia que 's
fá a algú pera obligarlo a fer alguna cosa Constre-
ñimiento. II APREMI.

CONSTRENYIT, DA. p. p. Constreñido, com-
pulso.

CONSTRET. adj. Lligat, cenyit o breu. Constre-
ñido.

CONSTRICCIÓ. f. L' acció y efecte de constré-
nyer. Constricción.

CONSTRICTIU, VA. adj. Med. CONSTRINGENT.

CONSTRICTOR. m. Anat. Cada un deis muscles
del ñas. Constrictor.

CONSTRINGENT, A. adj. y s. Med. Lo que apreta
y deté. Constrictivo. || Constrictiu, que constreny,
tanca o apreta. Constringente.

CONSTRINGIR. v. a. CONSTRÉNYER.

CONSTRINGIT, DA p. p. CONSTRENYIT.

CONSTRUCCIÓ. f. L' acte y efecte de construir.
Construcción. || Gram. La recta disposició de les
parts de 1' oració entre sí. Construcción. |! Tradúc-
elo d' un idioma a un altre. Traducción, construc-
ción. II Naut. V art de construir les embarcacións.
Construcción. || Med. Disposició deis membres del
cós huniá pera fer la disécelo. Construcción.

CONSTRUCTOR, m. Ndut. Qui sab y exerceix l'art
de construir embarcacións. Constructor. || Qui edi-
fica y construeix qnalsevulla obra. CONSTRUCCIÓ.

CONSTRUCTOR NAVAL, m. El fuster de ribera que
posseeix de 1' arquitectura 'Is príncipis y regles ne-
cessaris pera trassar, calcular y construir embarca-
cións. Constructor naval.

CONSTRUCTOR PARTICULAR. L' individuo niatricu-
lat de mestransa que, liavent cumplert els seus qua-
tre anys d' aprenentatge en alguna dressana y sense
correspondre al cós d' ingeniers de 1' armada, s' em-
plea en la construcció de barcos. Constructor parti-
cular.

CONSTRUÍR. V. a. Fabricar, edificar. Edificar, la-
brar, construir, fabricar. || A les aules de gramática
traduír del llatí al castellá, prenent primerament les
parts o colocant les paraules pél seu ordre natural.
Construir. 1| Fer, formar. Construir.

CONSTRUÍT, DA. p. p. Construido.

CONSUBSTANCIACIÓ. f. Paraula ab que 'Is lute-
ráns expressen la presencia reial de Cristo a 1' Euca-
ristía. Consubstanciación.

CONSUBSTANCIADORS. m. pl. Nóm que do-
nen els teólechs católiclis ais luterans qu' adnieten
la consubstancia de 1' Eucaristía. Consubstancia-
dores.

CONSUBSTANCIAL, adj. Teol. S' aplica a la San-
tíssima Trinitat, pera significar que les tres persones
son una meteixa y única substancia, naturalesa y
essencia. Consubstancial.

CON

CON

449

CONSUBSTANCIALITAT. f. Teol. Unitat, ideiiti-
tat de substancia. Consubstancíalidad.

CONSUBSTANCIALMENT. adv. m. D' un modo
consubslaiicial. Con substancial mente.

CONSUETA, ni. APUNTADOR. || Llibre que conté les
consuetuts. Consueta.

CONSUETES. pl. Conimeinoracións al fí de laudes
y vespres. Consuetas.

CONSUETUDINARI, A. m. y f. Tcol. for. Se diude
la persona que té per costiirii fer algún pecat. Con-
suetudinario. II adj. Lo qu' és de costúin. Consuetu-
dinario.

CONSUETUDINARIAMENT. adv. ni. De costúm o
segóiis costúm, d' una manera consuetudinaria. Con-
suetudinariamente.

CONSUETUT. f. Costúm. Costumbre.

CONSUÍT, DA. p. p. Ant. De cusir. CUSIT.

CÓNSUL, ni. Un deis jutges que coinposen el tri-
bunal de comers. Cónsul. || Representant que té
cada nació a les plasses de comers de 1' extranger
pera protegir la navegació del seu país y pera admi-
nistrar justicia. Cónsul.

CÓNSUL DEL SAGELL. Anticli ofici municipal. Cónsul
del sello.

CÓNSUL GENERAL. L' encarregat de la correspon-
dencia ab els cónsuls particulars. Cónsul general.

CONSULAR, adj. Lo que pertany al cónsul. Con-
sular.

CONSULARMENT. adv. m. A manera de cónsul. A
modo de cónsul, consularmente.

CONSULAT. ni. El tribunal de comers compost de
prior y cónsuls. Consulado. || L' ofici de cónsul d' al-
guna potencia, y '1 districte que compren. Consu-
lado. II Casa u oficina ont despatxa '1 cónsul. Con-
sulado.

CONSULTA, f. Conferencia entre advocáis, iiiet-
ges o altres persones pera resoldre alguna cosa. Con-
sulta. II La pregunta o proposta que 's fá sobre algún
dupte. Consulta. || El dictamen que 'Is magistrats,
tribunals o altres corporacións presenten al reí pera
la seua aprobació. Consulta. || La que fan els corse-
llers al rei. Consulta.

CONSULTABLE, adj. Lo que 's pot consultar.
Consultable.

CONSULTACIÓ. f. Ant. CONSULTA.

CONSULTAMENT. adv. m. Ant. A POSTA, DE PRO-
PÓSIT.

CONSULTAR, v. a. Conferenciar, tractar ab al-
tres sobre algún negoci. Consultar. || Demanar pa-
rer o consell a algú. Consultar. || Presentar els
tribunals supréms o altres corporacións algún es-
crit que requereix 1' aprobació reial. Consultar.
II Deliberar algú ab sí meteix sobre alguna cosa.
Consultar.

CONSULTAT, DA. p. p. Consultado.

CONSULTIU, VA. adj. Lo que 's pot y deu consul-
tar. Consultivo.

CONSULTIVAMENT. adv. m. D' acort o ab con-
sulta. Consultivamente.

CONSULTOR, A. m. y f. Qui consulta. Consultor.
II Qui dona '1 consell consultat. Consultor.

CONSULTOR DEL SANT OFICI. Ministre del tribunal
de r Inquisició que suplía en les ausencies ais advo-
cáis de presos. Consultor del Santo Oficio.

CONSÚM. m. El gasto que 's fá d' alguna cosa,
cóm: queviures, begudes, robes, etc. Consumo.

CONSUMACIÓ. f. L' acte de concloure y perfec-
cionar alguna cosa. Consumación. Ij Extinció, su-
pressió. Consumación.

CONSUMACIÓ DEL MATRIMONI. El primer acte car-
nal ab que 's paga el deute conjugal. Consumación
del matrimonio.

DIC. CAT. — T. I. — 57.

CONSUMACIÓ DELS SIGLES. La fí del món. Consuma-
ción de los siglos.

CONSUMADAIVIENT. adv. m. Enterament, perfec-
tament. Consumadamente.

CONSUMADÍSSIM, A. adj. sup. Consumadísimo.

CONSUIVIADÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Mólt pe.-^-
fectanient. Consumadísimamente.

CONSUMADOR, A.m. y f. Qui acava y perfecciona
alguna cosa. Consumador.

CCNSUiVlAR. V. a. Acavar, perfeccionar Perfec-
cionar, consumar, dar la última mano. || Consumir.
Aniquilar, consumar. || Parlant del matrimoni, pa-
garse per primera vegada 'I deute conjugal. Consu-
mar. II Perdre, arruinar, llensar a perdre, fer malbé,
devastar. Perder, arruinar, echar á perder, mal-
tratar, devastar.

CONSUMAT, DA. p. p. Consumado.

CONSUIWATIU, VA. adj. Lo qu' és la perfecció o
coniplement d' altres coses, cóm: el sagrament de la
Eucaristía, qu' és el complenient deis demés. Consu-
mativo.

CONSUIVIIDOR, A. m. y f. Qui consúm o destrueix.
Consumidor.

CONSUiVlIMENT. ni. L' acció y efecte de consu-
mir. Consumimiento.

CONSUJVllR. V. a. Gastar, destruir, extíngír. Con-
sumir. II Molestar, apurar, afligir. Consumir. || Par-
lant del sacerdot a la missa, rebre '1 eos y la sancli
de Nostre Senyor. Consumir.

CONSUMIRSE. V. r. Gastarse, destruirse, extin-
girse. Consumirse. || Afligirse, apurarse. Consumirse.
Il Dessecarse poch a poch el malalt. Extenuarse,
consumirse, secarse || Preferir patir alguna neces-
sitat abans que demanar ausili. Secarse.

CONSUMIT. DA. p. p. Consumido.

CONSUMPCIÓ. f. CONSUMiMENT. || Med. La falta
de vida que 's inanifesta paulatinament. Consuma-
ción, consunción.

CONTABILITAT. f. Aptitut de les coses pera po-
guer reduírles a conipte o cálcul. Contabilidad.

CONTABLE, adj. Que 's pot contar o referir. Con-
table.

CONTACTE, m. L' acte de tocarse dos cosaos.
Contacto.

CONTADOR, adj. Lo que 's pot contar. Contador.
II m. Arit. Qui conta. Contador, contista, calcula-
dor. II Qui té r enipleu de portar el compte d' entra-
des y eixides de diners. Contador. || La persona ano-
nienada pél jutge competent o per les nieteixes parts
pera liquidar algún compte. Contador.

CONTADOR D' EXÉRCIT. Qui té al seu cárrecti el
compte y rao de lo que gasta un exércit. Contador de
ejército.

CONTADOR DE PROVINCIA. Qui té 1' adminístra-
ció de les rendes, y dona compte y rao de les
contribucións deis pobles y producte de les ren-
des de la provincia en que és empleat. Contador
de provincia.

CONTADOR DE VAIXELL. Qui porta '1 conipte y rao
de lo que s' lii gasta per compte de 1' Estat. Contador
de navio.

CONTADOR DE VAIXELLS. m. Qui, ais arsenals, porta
'1 compte y rao de la marinería baix el meteix sis-
tema que a un barco armat. Contador de bajeles.

CONTADOR GENERAL DE LA DISTRIBUCIÓ. Qui está
encarregat de fer la de la Reial Hisenda. Contador
general de la distribución.

CONTADOR PRINCIPAL DE MARINA. Qui porta 'I
compte y rao de tot lo que 's gasta al ram de marina
per lo que toca al departament a qu' está destinat.
Contador principal de marina.

CONTADORET. m. dim. Contadorcillo.

CONTADORÍA. f. y

450

CON

CON

CONTADURÍA, f. L' oficina ont se porta '1 conipte
y rao del producte d' algunes rendes y de la seua
distribució. Contaduría. || L' enipleu ii ofici de con-
tador. Contaduría || La casa o llócli ont está esta-
blerta. Contaduría.

CO.n'TADURÍa d' exérCit. Oficina ont se porta '1
conipte y rao de tot lo que costa l' exércit, y deinés
gastos de guerra pertanyenls a una provincia. Conta-
duría de ejército.

CONTADURÍ.A DE PROVINCIA. Oficina ont se porta '1
compte y rao de les contribucións y productes de les
rendes de la provincia. Contaduría de provincia.

CONTADURÍA GENERAL. Oficina subgecta a algún
tribunal á' liisenda que califica 'Is coniptes deis di-
ners relatius al seu rain. Contaduría general.

CONTADURÍA GENERAL DE DISTRIBUCIÓ. Oficina que
porta ') compte y rao de la distribució de la Reial Hi-
senda. Contaduría general de distribución.

CONTADURÍA PRINCIPAL DE AíARiNA. Oficina esta-
blerta a cada departament de marina, pera portar el
compte y rao de lo que s' lii gasta pertanyent a
aquest ram. Contaduría principal de marina.

CONTAGI. f. Malaltía que s' encomana. Contagio.
II Met. La perversió que resulta del nial exemple.
Contagio.

CONTAGIAR. V. a. INFESTAR, CONTAMINAR.
CONTAGIOS, A. adj S' aplica ais nials que son
enconianadissos. Contagioso, ij Qui té contagi. Con-
tagioso. II Met. Vicis y costúms que s' encomanen ab
el tráete. Contagioso

CONTALLA, s. f. TRADICIÓ.

CONTAMENT. ni. Anl. Narració d' algún fet.
Cuento II Ant coaípte, 3.

CONTAMINAR, v. a Penetrar 1' imniiindicia a al-
gún eos, fent'hi taques y mal olor. S' usa també cóni
recíproch. Contaminar. || Enconianar un nial. Conta-
minar, contagiar. || Met. Corrompre, viciar, alterar.
Contaminar. || Pervertir, corrompre les costúms o la
puresa de la fé. Contaminar. |1 Parlant de la llei de
Deu, infringirla, profanarla Contaminar.
CONTAMINAT, DA. p. p. Contaminado.
CONTANT. m. D1NER CONTANT.
AL CONTANT. m. adv. A DINER CONTANT.
CONTAR. V. a. Numerar, computar progressiva-
ment lo que 's pot distingir pél seu número. Nume-
rar, contar. 1| Treure comptes segóns les regles de
r aritmética. Contar, calcular, computar. || Referir
algún succés verdader o fabulós. Contar || Posar en
compte. Contar. || Posar a algú al número, classe u
opinió que li correspón. Contar.

CONTAR AB ALGUNA PERSONA O COSA PER ALOtlN FÍ.
fr. Confiar que servirá pera conseguir lo que 's de-
sitja. Contar con alguna persona ó cosa para algún
fin.

CONTAR CENT Y PAGAR HÚ. Ref. Ab que 's significa
la facilitat ab que un pot equivocarse.

CONTAR O NO CONTAR AB ALGÚ. Fer O no fer memo-
ria d' alguna persona, cóm: conta o no contis ab mí
pera tal o qual cosa. Contar ó no contar con alguno.

CONTAR PER FETA ALGUNA COSA. fr. Donar igual
valor al desitj o promesa de fer alguna cosa cóm si
ja realment s' hagués fet. Contar por hecha alguna
cosa.

CONTARHO A SA TÍA. fr. Fam. Expressa la incredu-
litat del qu' escolta y la inutilitat de que li contin lo
que no ha de creure. Contárselo á su abuela.

¡A Qui HO VÉ A CONTAR! Expr. fam. Denota que de
algún fet n' está mes enterat aquell a qui 's conta
que'l meteix que lio conta. ¡Mira á quién se lo cuenta!
QUI NO Hi És NO Hi És CONTAT. Loc. fam. Denota
qu' entre niólts que teñen interés en alguna cosa, re-
gularment queda perjudicat qui no hi es. Quien no
parece, perece.

CONTARSE, v. r. Referirse. Contarse.

CONTAT, DA. p. p. Contado. || m. Ant. COMPTAT, 2.

CONTELL GROCH. Bot. LLIRI GROCH.

CONTELL VERMELL. Bot. LLIRI DELS BLATS.

CONTEIMPERAR. v. a. SUAVISAR, MODERAR.

CONTEMPLACIÓ. f. L' acte y efecte de contem-
plar. Contemplación. || El carinyo, regalo y condes-
cendencia excessiva ab que se sol tractar a les cria-
tures. JWimo, condescendencia. || Condescendencia.
Condescendencia. || La excessiva condescendencia
que té '1 marit ab la seua muller. Gurrumina.

CONTEiWPLADOR, A. m. y f. Qui contempla.
Contemplador.

CONTEMPLAR, v. a. Mirar atentament alguna
cosa. S' usa també cóm recíproch. Contemplar. ||
Considerar profonament alguna cosa. Contemplar. IJ
Teol. Meditar les coses divines. Meditar, contem-
plar, considerar. Il Complaure ab adulació. Contem-
plar. II Condescendir o consentir algunes coses que,
encara que de poca importancia, poden ésser perju-
dicials. Contemplar, il Tractar ab excessiu carinyo
y regalo, particularnient a les criatures. Mimar, con-
templar.

CONTEMPLARSE, v. r. Regalarse, cuidarse bé.
Regodearse. || Mirarse, observarse cuidadosament a
sí meteix. Contemplarse.

CONTEMPLAT, DA. p. p. Contemplado. I| adj. Se
aplica a les criatures ab qui s' usa d' excessiva con-
descendencia. Mimado, contemplado. || Melindros,
delicat. Mimoso.

CONTEMPLATIU, VA. adj. Lo que perfany a la
contemplació. Contemplativo. || Qui medita intensa-
ment. Contemplativo. || La persona entregada a la
meditació de les coses divines. Contemplativo. || Qui
condescendeix ab adulació a la voluntat d' un altre.
Contemplativo.

CONTEMPLATIVAMENT. adv. m. Ab contempla-
ció. Contemplativamente.

CONTEMPORANEU, A. adj. Lo que existeix al me-
teix temps qu' alguna persona o cosa. Contemporá-
neo

CONTEMPORISACIÓ. í. La acció y efecte de con-
teniporisar. Contemporización.

CONTEMPORISADOR, A. s. y adj. Qui contempo-
risa. Contemporizador. || Condescendent, ja sigui ab
artifici, estudi o interés determinat, ja sigui per cál-
cul. Contemporizador.

CONTEMPORISAMENT. m. Ant. CONTEMPORI-
SACIÓ.

CONTEMPORISAR. v. n. Acomodarse al gust o
dictamen d' un altre, per respecte a algún fí parti-
cular. Contemporizar, ir al amor del agua, blan-
dear con otro. || Entretindre 1' execució d' alguna
cosa per algún fi particular. Diferir, contempo-
rizar.

CONTENCIÓ. f. Competencia o emulació. Conten-
ción. II Brega, disputa. Contención, contienda.

CONTENCIONAL. adj. Relatíu a la contenció. Con-
tencional.

CONTENCIÓS, A. adj. Lo qu'está en disputa. Con-
tencioso. II Qui té costúm de ¿ontradir tot lo que 'Is
altres afirmen. Contencioso. || For. S' aplica a la dis-
puta que teñen es pledejants en presencia del jutge.
Contencioso. || Disputable, duptós. Contencioso.

CONTENCIOSAMENT. adv. m. D' un modo con-
tenciós. Contenciosamente.

CONTENIÓ, f. Ant. y

CONTENDA. f Lluita, disputa ab armes o raóns.
Contienda, contención, disputa, altercado.

CONTENDENT, A. p. a. Qui lluita o 's baralla.
Contendiente.

CONTENDRÉ, v. n. Ant. Lluitar, barallar. Con-
tender.

CONTENEMENT. m. Ant. SENYAL, INDICI, moSTRA.

CON

CON

451

CONTENENZA. f. Anl. Continencia. || Anl. FER-

MESA.

CONTENGUT, DA. p. p. Contenido, compren-
dido.

CONTENIR. V. a. CONTINDRE.

CONTENT, A. adj. Satisfet, alegre, gustos. Con-
tento.

CONTENT ESTICH DE LO QUE TINCH. Loc. Denota
que la iiiudansa que's proposa a algú no li es conve-
n ent, ates 1' estat en que 's trova. Bien está San Pe-
dro en Roma.

CONTENT JO, CONTENT TOTHOM. Ref. Denota que
algú está content de la seua sort o '1 seu estat. Mi
marido es tamborilero, Dios me lo dio y asi me lo
quiero.

CONTENTACIÓ. f. Ant. Contento.

CONTENTADÍS, SA. adj. S' aplica al qni ?s fácil
d' acontentar. Contentadizo.

CONTENTAR v. a. ACONTENTAR.

ÉSSER DE BON O MAL ACONTENTAR, fr. Fam. Ser di'

buen ó mal contentar; ser de buen ó mal contento; ser
bien ó mal contentadizo.

CONTENTARSE, v. r. ACONTENTARSE.

CONTENTIÓ. f. Ant. CONTENCIÓ.

CONTENTÍSSIM, A. adj. sup. Mólt alegre o satis-
fet. Recontento, contentísimo.

CONTENT. m. Goifr, alegría, satisfácelo. Conten-
to, contentamiento, placer, alegría.

ESTAR FORA DE SÍ DE CONTENT. fr. Met. fam. Estar
excessivanient alegre. Volverse ó estar loco de con-
tento.

CONTENZÓ. f. Ant. CONTENCIÓ.

CONTERRANEU, A. adj. S' aplica ais que son na-
turals d' una nieteixa térra. Conterráneo.

CONTERTULI, A. ni. y f. CONTERTULIÁ.

CONTERTULIÁ, NA. adj. Que pertany o concorre
a una tertulia. Contertuliano.

CONTESA. f. Ant. Contenda.

ESTAR EN CONTESA. fr. Ant. No estar acordes, Ges-
tar dispiitant. Discordar, contender.

CONTESSA. f. Ant. RELACIÓ, NARRACIÓ, RON-
DALLA.

CONTESTA, f. RESPOSTA.

CONTESTA. Geog. ant. Nóm de Cocentaina, pro-
vincia d' Alacant, en temps deis roniáns.

CONTESTABLE, adj. Que 's pot impugnar o con-
testar. Condestable.

CONTESTACIÓ. f. RESPOSTA. |1 Altercat, disputa.
Contestación.

CONTESTAR, v. a. Conformarse 'Is testiiuonis en
tot ab la declaració d' altres. Contestar. || Respon-
dre a les preguntes o escrits. Contestar. || For. Res-
pondre 'I reu a la demanda del actor. Contestar.

CONTESTE, adj. S' aplica al testimoni que decla-
ra lo nieteix qu'un altre sense discrepar en res. Con-
teste.

CONTEXT. m. La serie del discurs, narració o
historia. Contexto. || m. El contingut textual. Con-
textura, contexto.

CONTEXTACIÓ. f. RESPOSTA.

CONTEXTAR. v. a RESPONDRE.

CONTEXTURA, f. Combinació respectiva de les
parts que formen un tot. Contextura. || Met. La con-
íiguració corporal de la persona. Contextura.

CONTIGNACIÓ. f. Astron. Reunió de les peces que
serveixen pera fixar un instrument astionóniich. Con-
tignación.

CONTIGUAIVIENT. adv. m. Ab immedíació de
temps o de llocli. Contiguamente.

CONTIGÜITAT. f. Immediació de dues coses. Con-
tigüidad.

CONTIGUO, A. adj. Inmediat. Contiguo.
CONTINDRE. v. a. Encloure, tindre dintre una
cosa. S' usa també cóm recíproch. Abrazar, conte-
ner, comprender. || Detindre, destorbar. Reprimir,
contener, refrenar, cohibir, contener. Il Reprimir o
moderar alguna pa=sió o sentiment. S' usa també
cóm recíproch. Contener.

CONTINENCIA, f. Virtut que modera y refrena les
passións. Continencia. || Abstinencia deis plaers de
la carn. Continencia. || L' acte de contindre o de con-
tindres. Continencia.

CONTINENCIA DE LA CAUSA. For. Unitat en tot ju-
dici, de modo que sien una la acció principal, un el
jutge y unes les persones que '1 segueixen fins a do-
nar la sentencia. Continencia de la causa.

CONTINENSA. f. CONTINENT, 1.

CONTINENT. m. L' aire de la cara o '1 garbo del
COS. Continente. || adj. Moderat, qui practica la vir-
tut de !a continencia. Continente. || m. Lo que conté
un' altra cosa dintre de sí. Continente. || Geog. Una
gran extensió de térra unida que '1 mar rodeja per
tot arreu y qu' abarca varias nacións, provincies, etc.
Continente, tierra firme.

EN CONTINENT. adv. Luego, al instant. Luego, al
instante, en continente.

CONTINENTAL, adj. Lo que pertany al continent.
Continental.

CONTINENTiSSIiW, A. adj. sup. Qui és mólt mo-
derat. Continentísimo.

CONTINENTMFNT. adv. m. Moderadament, ab
continencia, ab templansa. Continentemente.

CONTINENZA. f. Continencia.

CONTINGENCIA, f. Accident, ventura, cas forluit.
Contingencia.

CONTINGENT. adj. S' aplica a les coses que po-
den succeir o deixar desucceir. Contingente, casual.
II La part ab que cada hu contribueix pera un meteix
fí. Contingente.

CONTINGENTMENT. adv. m. Casualnient. Con-
tingentemente.

CONTINGIBLE, adj. Possible, que pot succeir.
Contingible.

CONTINGIR. v. n. Ant. SUCCEIR, ESDEVENIR.

CONTINGUT, DA. adj. Contenido. || adj. Moderat.
Moderado, contenido, sobrio. || m. Cosa de que 's
tracta en algún escrit. Contenido.

CONTINUACIÓ. f. Acte y efecte de continuar.
Continuación. || Ret. Figura en que 's repeteixen les
paraules y se perfeccionen les sentencies. Continua-
ción.

AB LA CONTINUACIÓ. m. adv Ab la prossecució de
lo comensat. Con la continuación.

CONTINUADAIVIENT. adv. m. Seguidament. Segui-
damente, continuadamente, sin intermisión. Il De
continuo. Continuadamente, á la continua, conti-
nuamente.

CONTINUADOR, A. ni. y f. Qui continúa una
cosa comensada per un altre. Continuador.

CONTINUAMENT. adv. m. CONTINUADAMENT, 2.
II m. Ant. CONTINUACIÓ.

CONTINUAR, v. a. Prosseguir lo comensat. Conti-
nuar. II Durar, perseverar, permanéixer. Continuar.

CONTINUARSE, v. r. Seguir, extendres. Conti-
nuarse.

CONTINUAT, DA. p. p. Continuado. Ij Ant. adj.
Continuo.

CONTINUATIU, VA. adj. Que implica o denota
continuació. Continuativo.

CONTINUITAT. f. L' unió natural que teñen entre
sí les parts de relació. Continuidad.

CONTINUO, A. adj. Lo que dura, obra o 's fá sen-
se interrupció. Continuo. || Lo que té unió entre sí.

452

CON

CON

Continuo. || Perseverant en íer alguna cosa. Conti-
nuo. II ni. El tot conipost de parts iinides entre sí.
Continuo.

DE CONTINUO, m. adv. CONTINUADAMENT.
CONTÍRAL. in. Anl. Igual. i| Ani. adveRSARí, CON-
TRAR, CONTRINCANT.

CONTONITA. f. Min Substancia groguenca, tro-
vada a les laves de Vesubi. Contonita.

CONTORESOS m. pl. Nóni que 's dona ais albi-
geiises Contoreses.

CONTORN. ni. Terieno o lloclis veíiis de que está
rodejada una població. Contorno. || Pint. y esciilt.
Deüneació o perfil exterior que anava la figura.
Perfil, contorno.

CONTORN DE CONSTRUCCIÓ. m. Náut. El conjunt de
ratUes que tanquen o coinprenen el eos de construc-
ció d' un barco. Contorno de construcción.

CONTORNS ESPIRALS. Arq. Se diuhen aixís els ador-
nos que 's fan en qualseviilla part de la fábrica, en
figura espiral. Contornos espirales.

EN CONTORN. ni. adv. Tot voltant, al entorn. En
contorno, alrededor.

CONTORSILA. adj. f. Bot. S' aplica a la fulla quin
iiianech es susceptible de tórcers. Contorsil.

CONTORSIÓ. f. Moviment violent y afectat d'una
persona. Contorsión.

CONTRA, f. Oposició. Contra. || prep. Ab que 's
denota la oposició y contrarietat d' una cosa ab un
altra. Contra. || Áparell que serveix pera aguantar la
botavara de la cangreja contra la seua escota quan
el vent es llarcli a fi de que no 's iiiogui ab el balan-
ceig. Contra. || enfront.

CONTRA GUSTOS NO Hl HÁ DISPUTA. Significa que
contra '1 gust que té algú no hi valen raóns. Sobre
gustos no hay disputa.

AL CONTRA, m. adv. AL CONTRARL
EN CONTRA, ni. adv. Oposadainent. Contrariamente,
en contra, en contrario.

FER LA CONTRA, fr. Oposatse a alguna cosa. Opo-
nerse, impugnar.

CONTRAALETA. Náut. Pe?a que s' emperna per
la cara de la proa a la aleta en barcos de gran tone-
latge o de iiiólt sólida construcció. Contraaleta.

CONTRAALMIRANT o ALMIRALL. ni. Oficial ge-
neral de r ármala inimediatanient inferior al viceal-
inirant. Equival a mariscal de caiiip a 1' exércit de
térra. Contraalmirante.

CONTRAAiVlARLETAT, DA. adj. Blas. Se diu
deis iiiarlets que teñen una pega péls dos costats
quan no son perpendiculars. Contraalmenado.

CONTRAAMURA, f. Mar. Corda grossa pera re-
forsar 1' amura. Contraamura.

CONIRAAQUARTEL o CON-
TRAQUARTEL. m. Blas. La part
del escut contraaquartelat. Con-
tracuartel.

CONTRAAQUARTELAIVIENT.
in Blas. Acció y efecte de con-
traaquartelar. Contracuartela-
miento.

CONTRAAQUARTELAR. v. a.
Blas. Partir cada un deis quartels
d' un escut ja aquartelat, en qua-
tre quartels, de modo que per la
nova divisió resulti ab setse quar-
tels. Contraacuartelar.

CONTRAAQUARTELAT, DA.
adj. Blas. Que té quartels contra-
posals en metall o en color. Con-
tracuartelado.

CONTRABAIX. ni. Mus. La veu
niés baixa que '1 baix. Contraba-
jo, n Instrument músich de corda, de la figura d' una
viola, pero mes gros. Contrabajo.

Más. Professor, tocador
' entén o li agrada. Con-

Escut ab
contrabanda

Escut contrabarrat

f'ontrabaix

CONTRABAIXISTA. m.

de contrabaix, que '1 toca,
trabajista.

CONTRABAIXÓ ni. Mus. Instrument de vent que
dona la octava baixa del baixó.
Contrabajón.

CONTRABALANCEJAR. v. a.
CONTRAPOSAR.

CONTRABALANSA. f. CON-
TRAPES.

CONTRABANDA, f. Blas.
Banda dividida en dues parts
metáliques diverses, I' una de
color y r altra no. Contra-
banda

CONTRABANDISTA, m. Qui
entra /rau. Contrabandista.

CONTRABANDO, m. FRAU.
CONTRABARRA, f. Blas. Ba-
rra de diferent color. Contra-
barra.

CONTRABARRAT. adj. Blas.
Qu' está pié de barres de dife-
rent color. Contrabarrado.

CONTRA-
BARRERA. L
La segona ba-
rrera que hi
há a les pla-
sses de toros.
Contraba-
rrera.
CONTRABASTÓ. m. Blas.
Bastó dividit en dos, diferents
de color o de la materia de que
están fets. Contrapalo.

CONTRABATERÍA, f. Batería
que 's posa oposada a un' altra. Contrabatería.
CONTRABATRE. v. a. Tirar contra les bateríes
del enemich. Contrabatir.

CONTRABITES. f. pl. Náut. Cada una de les cor-
bes que sostenen ies bites per la part de la proa.
Contrabitas.

CONTRABOLINA. f. Náut. El cap que s' assegura
envers la meitat de la relinga de Ja caiguda d' una
vela pera ajudar a penjarla coin convingui. Contra-
bolina.

CONTRABOTIR. v. a. Ant. REBUTIR.
CONTRABRAGUER. m. Mar. Segcn braguer que's
posa ais canóns de gros calibre cóm a refors del pri-
mer. Contrabraguero.

CONTRABRASSA. f. Náut El cap qu' ajuda a les
braces pera subjectar les vergues en la posició aco-
modada, pera que les veles prenguin vent. Contra-
brazada.

CONTRABRASSEJAR. v. a. Náut. Biassejar les
unes vergues en contraposició
de les altres. Contrabracear.

CONTRABRASSOLES. f. pl.
Náut. Nóm particular que algúns
donen a les brassoles que van
de babor a estribor. Contra-
brazolas.

CONTRABRETES, m. Blas.
Fila d' una mena de rosques de
esnialt diferent sobre una nie-
teixa banda o barra. Contra-
bretes. Escut

CONTRACAIVIBI. m. El gas- contrabretesejat
to que té que fer el donador
d' una lletra peí segón cambi que causa. Contra-
cambio.

CON

CON

453

CONTRACANAL, m. Canal secundari que ix del
principal, ja sigiii per desguás d' aquest, ja per un
altre obgecte. Contracanal.

CONTRACÁS. in. Cert uiigüent bó pels cops. Un-
güento.

CONTRACCIÓ. f La acció d' arronsarse 'Is cossos
elásticlis, quan son copejats o apretáis per uns al-
tres. Contracción. || La acció d' arronsarse 'Is nirvis
al cós deis vivents. Contracción. || Gram. Supressió
de lletres y silabes senceres en una o mes diccións.
Contracción.

CONTRACCIÓ DE LA VENA LÍQUIDA. FiS. La que SU-

freix el liquit al sortir d' un for.it. Contracción de la
vena liquida.

CONTRACÉDULA, f. For. Cédula que revoca 1' an-
terior. Contracédula.

CONTRACiBADERA. f. Ndtit. Vela que 's sol po-
sar deniunt de la del bauprés. Contracebadera.

CONTRACLAROR, f. La llum que passi per algún
eos diáfano, sutil o ciar, o la que 's percibeix de cos-
tal pera examinar el Ilustre o viso d' alguna roba o
pintura. Trasluz.

CONTRACLÁU. f. Clau pera deixifrar o entendre
alguna xifra Contraclave.

CONTRACODASTA. m. Náut. Afegidura postissa
de fusta que 's posa a les naus, aumentant el rasell,
pera que governin bé les que no ho fan. Contraco-
daste.

CONTRACOINDICACIÓ. f. Terap. Tot síntoma o
fenómen del malait que corrobora y fortifica la coin-
dicació. Contracoindicación.

CONTRACOLUMNA, f. Náut Cada una de les se-
gones columnes que "s posen al vaixell a la basada
quan té excessiva estella niorta. Contracolumna.

CONTRACOR. adv. ni. De mala gana. De mala gana.

CONTRACORDA. f. Mar. La pega que 's posa con-
tra la corda dorment al costat, quan aquesta no és
d' un gruix suficient pera assegurar bé '1 bao. Con-
tracuerda.

CONTRACORDAR. v. a. Posar cordes dobles a un
instrument Contracordar.

CONTRACORRENT. f. Corrent contraposada a
im' altre. Contracorriente. || adv. ni. Contra la co-
rrent. Contracorriente.

CONTRACOSTA, f. La costa d' alguna illa o peni-
Ha, oposada a la que troven primer els qui naveguen
envers ella péls rumbes acostuniats. Contracosta.

CONTRACTA, m. CONTRACTE. || La esciiptura que
conté 'Is pactes y condicións d' algún contráete. Con-
trata.

CONTRACTACIÓ. f. Comers y tráete de géneros
vendibles. Contratación.

CONTRACTAR. v. a. Negociar, fer contraetes.
Contratar.

CONTRACTAT, DA. p. p. Contratado.

CONTRACTE. m. Pacte, conveni entre parís de
fer o de donar alguna cosa. Contrato. |1 El de vendré
totes les mercaderíes d' uu plegat. Pancada. || f. Ins-
trument, escriptura o sensilla obligació firmada ab
que les parts asseguren els contraetes qu' han fet.
Contrata. || El rueteix contráete, ajust o conveni.
Contrata. || Contráete que 's fá ab el govern, el pú-
blicii o algún particular pera fer una obra material
per deterniinat preu. Contrata.

CONTRACTE DE COMPRA Y VENDA. For. El COnveni

entre '1 venedor y '1 comprador, ab que s' obliga 'I
primer a entregar la cosa veñuda, y 1' altre '1 preu
convingut per ella. Contrato de compra y venta.

CONTRACTE DE LOCACIÓ Y CONDUCCIÓ. For. Con-
veni pél qu il r amo d' una cosa s' obliga a concedir
ii un altre 1' tis d' ella per temps determinat, niitjan-
sant cert preu convingut qu' ha de pagar qui la reb.
Contrato de locación y conducción.

CONTRACTE ENFITÉUTICH. For. El conveui niútuu,
pél qual r amo d' una finca que 's ven se reserva '1
domini directe, y passa la utilitat al comprador, qui
no la pot vendré sense consentiment del senyor di-
recte. Contraía de enfilcusis ó enfitéutico.

CONTRACTE ILÍC1T. El celebrat contra les liéis y
bons costúms. Contrato ilicito.

CONTRACTE INNOMINAT. For. El que 's compren en
el nóm genérich del contráete, per no tindre nóm es-
pecífich y determinat. Contrato innominado.

CONTRACTE LÍCIT. El qu' está arreglat a les liéis y
bons costúms. Contrato licito.

CONTRACTE NOMINAT. For. El que a mes del nóm
genérich té 1 particular, cóm el contráete de compra
y venda. Contrato nominado.

CONTRÁCTIL, adj. Capas de contraure 's ab faci-
litat. Contráctil.

CONTRACTILITAT. f. En fisiología és aquella
propietat viril en virtut de la qual les parts solides
deis cossos organlsats teiien la facultat d' executar
qualsevol moviment, cóm de contraure 's, de dilatar-
se, d' obrar, de progressar, etc. Contractilidad.

CONTRATISTA, m. Persona que per contracta fá
una obra material pera '1 govern, para 'I públich o
pera algún particular. Contratista.

CONTRACTIU, VA. adj. Que contreu o determina
una contracció. Contractivo.

CONTRACTUAL, adj. For. De contráete, que per-
tany a contráete o conveni. Contractual.

CONTRADA. f. Ant. CONTORN, COMARCA.

CONTRADANSA. f. Ball figurat, en el qual hi ba-
ilen móltes persones a un temps. Contradanza.

CONTRADANSISTA. m. Qui és mólt aficionat a
les contradanses. Contradancista.

CONTRADECLARACIÓ. f. Declaració contraria a
un' altre de feta anteriorment. Contradeclaración.

CONTRADICCIÓ. f. L' acte de contradir o contra-
dirse. Contradicción. || Oposicló. Contradicción.

IMPLICAR CONTRADICCIÓ. fr. Ab que 's dona a enten-
dre que una proposició afirma coses contradietories.
Envolver, implicar contradicción.

CONTRADICTOR, A. adj. Qui fá contradicció a
un altre. Contradictor.

CONTRADICTORI. adj. Lo que té contradicció ab
un' altre cosa. Contradictorio.

JUDICI CONTRADICTORI. For. Juicio Contradictorio.

CONTRADICTORIA, f. Lóg. Se diu aixís qualsevu-
lla de dues proposicións, de les quals la una afirma
lo que r altre nega. Contradictoria.

CONTRADICTORIAMENT. adv. m. Ab contradic-
ció. Contradictoriamente.

CONTRADIMENT. m. Ant. CONTRADICCIÓ.

CONTRADIR. v. a. Negar lo que un altre afirma o
al contrari. S' usa també cóm recíproch. Contra-
decir.

CONTRADISAMENT. m. Ant. CONTRADICCIÓ.

CONTRADIT, A. p. p. Contradicho. || m. Ant. CON-
TRADICCIÓ.

CONTRADRISSA. f. Náut. Segona drissa pera aju-
dar a la primera y assegurar mes la verga. Contra-
driza.

CONTRAEMBOSCADA, f. Emboscada que 's fá
contra d' un' altre. Contraemboscada

CONTRAEMERGENT. adj. Blas. Se diu deis ani-
máis arrimats d' espatUes y quins caps y potes ixen
d' una pega del escut. Contraemergente.

CONTRAEMPIT. m. Ar/. j; o/. Travesser de fusta
mes amunt del empit de les portes.

CONTRAEMPUNYADURA. f. Mar. El cap fixo ais
penols de les veranes de gavia que 's posa cóm re-
fors de la empunyadura quan se preñen rissos. Con-
traempuñadura.

454

CON

CON

^' 'iii

Escut confrafaixat

CONTRAENDOSSAR. v. a. Donar una lletra de
c.imbi pera pagar a una persona que n' havía endos-
sat un' altre. Contraendosar.

CONTRAESCAQUEJAT, DA. adj. Blas. Que té es-
cachs contraposats a les faixes del escut. Contraes-
caqueado.

CONTRAESCARPA, f. For. La peiident de la ban-
da de iiuiralla qu' és dintre '1 íosso. Contraescarpa.
CONTRAESCOTA, f. Ndiit. Cap del giulx de 1' es-
cota, que s' assegura a un deis extréins de la vela
pera subgectarla quan hi há temporal. Contraescota.
CONTRAESCOTi. ni. Ndiit. Cap que serveix pera
donar mes seguretat ais escotíns de les gavies Con-
trescotín.

CONTRAESCRIPTURA. f. Instrument otorgat pera
anular o protestar un' altre escriptura anterior. Con-
traescritura.

CONTRAESTAI. ni. Náut. Cap gros qu' está de-
niunt del estai pera ajudarli a sostindre 'I pes. Con-
traestay.

CONTRAFACCIÓ. f. Anl. CON-
TR.¡\ VENCIÓ.

CONTRAFAEDOR. m. Ant. y
CONTRAFAENT. ni. Ant. CON-
TRAVENTOR.

CONTRAFAIXAT, DA. adj.
Blas Que té faixes contraposa-
des, éssent la nieitat de la fai-
xa de diferent metall y color que
r altre meitat. Contrafajado.

CONTRAFALLAR. v. a. Par-
lant de caries, retrunfar. || For.
Decidir el jutge alguna cosa contra lo que abans
havía determinat. Contrafallar.

CONTRAFALLO, ni. RETRUNFO. |1 For. Sentencia
del jutge, en la que decideix alguna cosa contra lo
que abans havía determinat. Contrafallo.

CONTRAFER. v. a. Escarnir, imitar alguna cosa.
Imitar, remedar, escarnecer. || Fer alguna cosa
semblant a un' altre. Contrahacer. || Ant. CONTRA-
VINDRE.

CONTRAFERSE. v. r. Fingirse lo que no és. Fin-
girse, contrahacerse.

CONTRAFET, A. p. p. Contrahecho. || S' aplica al
que té algún menibre esgarrat. Deforme, contrahe-
cho.

CONTRAFILERA. f. La filera que serveix de de-
fensa o resguart d' un' altre o d' unes altres fueres.
Contrahilera.

CONTRAFILET. ni. Blas. La part del escut sem-
blant a r orla, de la que 's diferencia en que sois
ne té la nieitat de la ampiaría, separantse ab igual
distancia de la circunferencia del escut. Contra-
filete.

CONTRAFIRMA. f. For. Inliibició contraria a la de
la firma. Contraflrma.

CONTRAFIRIWANT. p. a. For. Se díu de la part
que obté inliibició contraria a la de la firma. Contra-
firmante.

CONTRAFIRMAR. v. a. For. Guanyar inh bició
contraria a la de la firma. Contrafirmante.

CONTRAFISURA, f. Cir. Clivell o esberla oposada
a aquella en que s' ha rebut el cop. Contrafisura.

CONTRAFITXA. ni. Fiisí. Entre fusters, la clavüla
o espiga que 's trova en un' altre espiga o clavilla.
Contrafija.

CONTRAFLAMANT. adj. Blas. Se diu de les pe-
ces oposades, punxagudes y ondejades en forma de
flanies. Contraflamante.

CONTRAFLORAT, DA. adj. Blas. L' escut que té
flors contraposades en el color y metall, estant opo-
sades les bases. Contraflorado.

Contrafort

CONTRAFLORONEJAT, DA. adj. Blas. Se diu de
un escut quins floróns alternen aixís en el color cóm
en el metall. Contrafloroneado.

CONTRAFOCH. m. Operació per la qual s' aturen
els progressos de la crema d' un boscli. Contrafuego
II Ndul. La vela triangular que s' enverga al contra-
estai de velatxo. Contrafoque.

CONTRAFOR o CONTRAFUR. m. Infracció de for
o fur. Contrafuero.

CONTRAFORT. m. Mil.
Fort oposat al deis ene-
niichs. Contrafuerte. || Ar-
quil. Macis d' obra, pera
donar inajor resistencia ais
murs verticals, servint pera
apoiarlos. Contrafuerte. ||
Pedas de coto que 's posa
entre la tela y '1 forro deis
vestits pera que tinguin mes
forsa. Entretela, trape. ||
Corretja de dos dits d' am-
piaría, que 's clava ais ar-
sóns de la sella pera asse-
gurar les cingles. Contra-
fuerte. II Llenca de cuiro ab
que's reforsa'l calsat. Con-
trafuerte.

POSAR CONTRAFORTS ALS VESTITS. fr. Reforsarlos
ab tela, coto, o un altre drap cusit entreniitj de la
roba y '1 forro. Entretelar.

CONTRAFOSSO. m. For. El segon fosso que 's fá
pera resguart del primer. Refoseto, contrafosso.

CONTRAFUGA. f. Más. Mena de fuga que obra de
un modo oposat al d' una fuga primitiva. Contrafuga.

CONTRAFULLA, f. La cara d' una pedra picada^
contraria a la que tenía a la pedrera. Contralecho.

CONTRAGALIBAR. v. a. Mar. Senyalar la figura
d' una pe§a per la cara oposada a la que s' ha escai-
rat primer. També 's diu contraescaira. Contraguar.

CONTRAGIRAR. v. a. com. Tornar a girar una
lletra de cambi, no pagada al seu venciinent, contra 'I
qui 1' havía endossada. Recambiar.

CONTRAGUARDIA. f. For. Obra exterior de dues
cares que formen un ángul devant deis baluarts, pera
cubrir les seues tares y rebre al enemicli. Contra-
guardia.

CONTRAGUINYAR. v. a. Náut. Tornar un barc»
al seu rumbo fentli fer un niovinient contrari a la
guinyada. Contraguiñar.

CONTRAINDICANT. ni. Med. Síntoma que des-
trueix la indicació del reniei que havía seniblat con-
veiiient. Contraindicante.

CONTRAINDICAR, v. a. Med. Regoneixer 1' inuti-
litat d' un reniei que per altre part semblava conve-
nient. Contraindicar.

CONTRAINDICAT, DA. p. p. Contraindicado.

CONTRAJÓU. ni. Ndut. El tauló que 's clava ai
jou pera donarli mes resistencia. Contrayugo.

CONTRALMIRANT. m. Mar. Contralmirante.

CONTRALOR, m. Ofici honorífich de la casa reial^
segóns la etiqueta de la casa de Borgonya; entreve-
nia en els comptes y gastos, tenía al seu cárrech el
cuidado de les joles y mobles y exercía altres fun-
cións. Contralor. || Al cós d' artillería y ais hospitals
militars aquell qui porta '1 compte y rao deis fondos
y deis efectes. Contralor.

CONTRALT. in. Veu entre la de tiple y tenor. Con-
tralto. II Qui canta ab la veu del meleix nóm. Con-
tralto.

CONTRALLAMBORDA. f. Llosa posada al costat
y al meteix nivell d' una llamborda. Contraadoquín.

CONTRALLISSOS. ni. pl. OJ. Barretes de fusta que
hi há ais telers pera nioure 'Is fils. Contralizos.

CON

CON

455

CONTRAMALLA, f. Filat de pescar ciar que 's

posa derrera d' un altre niés espés, a íí d' aturar els

peixos que passcn per les seues malíes. Contramalla

CONTRAMANAMENT. ni. CONTRAORDRE.

CONTRAMANAR. v. a. Manar lo contrari de lo

que s' havía nianat abans. Contramandar.

CONTRAMARCA, f. La segona marca, diferenta de
la primera, que 's posa ais fardos o cmbalalges a fí
de que siguin mes coiiegiits. Co:itramarca.

CONTRAMARCAR, v. a. Posar segona seiiyal o
marca. Contramarcar.

CONTRAMARCAT, DA. p. p. Contramarcado
CONTRAMARCH. m. El segó:! niarcli que "s clava
al bastiment qu' está fixo a la paret, pera posar 'hi
Jes vidrieres. Contramarco.

CONTRAMAREA, f. Ndut. La marea qu' és oposa-
da a un' altre. Contramarea.

CONTRAMARXA. f. Tornada enrera en el camí
que s' havía fet. Contramarcha. || Mil. Evolució ab
que un batalló muda de fiont o de costats. Contra-
marcha. II Nánt. El moviment successiu de tota els
vaixells d' una Unta que maniobren a un nieteix llóch.
Contramarcha.

CONTRAMARXAR. v. ii. Tornar enrera, desfer el
canií que s' liavia fet. Contramarchar.

CONTRAMESSANA. f. Mar. Arbre de la ñau prop
•de popa. Contramesana.

CONTRAMESTRE. m. Ndui. Oficial subaltern del
■capitá o mestre. Contramaestre.

CONTRAMETXA. f. Mar. Cada una de les peces
que s' endenteii a la metxa deis país niajors deis vai-
xells grans Contramecha.

CONTRAMINA, f. La mina oposada a la deis con-
traria, pera inutilisarla. Contramina. || Comunicació
-de dues o mes mines pera netejarles y tretire 'n lea
ruñes o '1 mineral. Contramina.

CONTRAMINADOR. ni. Qui contramina. Contra-
minador.

CONTRAMINAR, v. a. Per contramines. Contra-
minar

CONTRAMINAT, DA. p. p. Contraminado.
CONTRAMINER, A. s. y adj. Qui contramina. Con-
Iraminero.

CONTRAMITJANA. f. Náuf. Arbre de la ñau pro-
per de popa. Contramesana.

CONTRAMOTIU. m. Motiu oposat a un altre. Con-
íramotivo.

CONTRAMOTLLO. m. Motilo fet ab un altre.
Contramolde.

CONTRAMUNYÓNS. m. pl. Mena de ressalts o
contraforts de metall que rodejen els munyóns del
cañó pera reforsarlos. Contramunones.
CONTRAMURA. f. co.mtraamura.
CONTRAMURALLA, f. Muralla baixa pera major
defensa de la principal. Falsabraga, antemuro, con-
tramuralla, contramuro.

, CONTRANATURAL, adj. Lo

que s'oposa al ordre de la natu-
ralesa. Contranatural.

CONTRAOBERTURA, f. Cir.
Tall del cráneu a la part opo-
sada a la que ha rebut el cop.
Contraobertura.

CONTRAORDRE. m. Ordre
que revoca ía donada anterior-
nient. Contraorden.

CONTRAPAL. m. Blas. Bastó

dividit en dos diferents, un y

altre del color o de la materia

També 's diu contrabastó. Con-

Escut ab contrapals

de que son
trapalo.

fets.

CONTRAPALANCA, f. Alsaprém doble pera aixe-
car pesos. Contrapalanca.

CONTRAPALANQUl. m. Ndut. Qualsevol deis dos
caps que serveixeii pera assegurar la verga en cas de
faltar algún deis palanquíns. Contrapalanquín. ■

CONTRAPALAR. v. a. Blas, Formar contrapal.
Contrapalar.

CONTRAPALMEJAR. m. Mar. La post grossa que
per la part interior del barco refoiga '1 plá que hi liá
entre la quilla y '1 palmejar. Contrapalmejar.

CONTRAPARET. f. Arq. Qualsevulla paret baixa
que's posa alentorn d'unedifici pera reforjarlo. Con-
trapared, contramuro, falsabraga.

CONTRAPART. f. Mus. Concordancia armoniosa
de veus compostes. Contraparte.

CONTRAPARTIT, DA. adj. Blas. Se diu de les
peces que 's troven partides a un escut aquartelat y
tangent cada meiíat al quartel del seu costat. Con
trapartido.

CONTRAPÁS. ni. Más. El segón pas que canten
unes veus iiientres d'altres canten el p:imer. Contra-
paso. II En algúiis llóchs de Catalunya, ball en que
inóltes parelles, agafadea de la má y fent rodona,
bailen a 1' ensenips ab diferents paasos, ja a la dreta,
ja a r esquerra, segóns el passatge de la música,
que sol ésser la meteixa ab que 's canta la passió.
Contrapaso.

A CASA DEL JUGLÁS TOTHÓM BALLA 'L CONTRAPÁS.
Ref. Qu' explica la tendencia in-
nata a r lióme de fer lo que ven
fer. En casa del tamborilero in-
dos son danzantes, ó en casa del
alboguero todos son albogueros.

CONTRAPASSAR. V. n. fí/as.
Estar dues figures d' animáis
en acció de passar encontra-
des. Contrapasar.

CONTRAPERFILAR. v. a.
Entretallar perfil ab perfil una
pega de fusta sobre d' un' al-
tra, de modo que les motllures
en relleu de 1' una omplin exac-

tanient els vuits de 1' altra que les cubreix. Con-
traperfilar.

CONTRAPÉS. m. El pes que 's posa a la part con-
traria d' un altra pera equilibrarles. Contrapeso. ||
Barra que usen els volatins pera conservar 1' equili-
bri. Contrapeso, chorizo, tiento. || Met. Lo que 's
considera suficient pera equilibrar una cosa exces-
aiva. Contrapeso.

CONTRAPESAR, v. a. Posar una cosa contra de
un' altra. Contrapesar. || Met. Igualar una cosa ab
un' altra en valor o niérit o altra circunstancia. Con-
trapesar. II Pesar una cosa tant cóm un' altra. Equi-
librar, contrapesar, equiponderar.

CONTRAPESAT, DA. p. p. Contrapesado.

CONTRAPESTE, f. Se diu del remei o preservatiu
contra la peste. Contrapeste.

CONTRAPILASTRA, f. Arq. Pilastra unida a la
paret. Contrapilastra.

CONTRAPORTA, f. La segona porta gran que se-
para r entrada de lo demés de la casa. Contra-
puerta, portón.

CONTRAPOSAR. v. a. Comparar una cosa ab una
altra. Contraponer, comparar, cotejar, equiparar.
II Oposar. Oponer, contraponer.

CONTRAPOSAT, DA. p. p. Contrapuesto.

CONTRAPOSICIÓ. f. Comparació de coses contra-
ríes. Contraposición, contrabalanza. || OPOSICIÓ.

CONTRAPOU. m. Artill. Fornet practicat a alguna
distancia deniunt de la volta de les galeríea de con-
tramina, y susceptible de causar explosió, sense que
s' esllavissi ni enruni la galería. Contrapozo.

Escut contrapassat

456

CON

CON

CONTRAPRINCIPf. m. Principi contrari a un al-
tre. Contraprincipio.

CONTRAPROBA. f. Medi de comprobació que se
usa pera assegurarse de 1' exactituí d' una operació
qualsevuüa. Contraprueba.

CONTRAPRODUENT. adj. Lo que prova lo con-
trari de lo que 's vol provar. Contraproducente.

CONTRAPROJECTE. ni. Designi, plan, projecte
que 's íornia pera contrarrestar o combatre 'n un al-
tre. Contraproyecto.

CONTRAPUNT. ni. Mus. Concordancia armoniosa
de veus contrnposades. Contrapunto.

CANTAR DE CONTRAPUNT. fr Fer armonía ab con-
cordancia de veus contraposades. Contrapuntea'',
cantar de contrapunto.

CONTRAPUNT FIGURAT, FLOREJAT. ni. MUS. Concert
quines diferentes parts armóniques s' expressen ab
tons y cadencies distintes, cóni si c¡te;s¡m la varie-
tat incidental del contrapás. Conlrapunto figurado ó
florido.

CONTRAPUNT SENSILL. in. MUS. Concert filarmónicli
en que totes les parts procedeixen imissones nota per
nota. Contrapunto simple ó sencillo.

CONTRAPUNTADES f. pl. Blas. Les armes que
están punta contra punta. Contrapuntadas.

CONTRAPUNTAR. v. a. Blas. Posar punta contra
punta les armes d' un escut. Contrapuntar.

CONTRAPUNTARSE, v. r. Competir un contra un
altre en algún empenyo. Medir las armas. || Dirse pá-
ranles picantes. Contrapuntearse, contrapuntarse.

CONTRAPUNTEJAR. v. a. Miis CANTAR DE CON-
TRAPUNT.

CONTRAPUNTISTA, s. Más. Qui sab, coneix o
entén perfectament les regles del contrapunt. Con-
trapuntista.

CONTRAPUNXÓ. m. Eina de cer, comunrnent ci-
lindrica, acavada en una punta afuada, que serveix
pera senyalar sobre 'Is nietalls 1' indret ont s' ha de
foradar. Gránete. |I Eina de ferro, ab que marquen els
manyans els punts al ferro.

CONTRAQUEIXA. f. For. La queixa que proposa '1
querellat contra '1 querellant. Contraquerella.

CONTRAQUERELLA, f. For. Queixa del querellat
contra '1 querellant. Contraquerella.

CONTRAQUILLA, f. Ndui. Pe^a que cubreix per
la part de dins tota la quilla del barco de popa a
proa. Contraquilla.

CONTRARI, A. adj. Oposat, repugnant. Contrario.
II Lo qu' és dolent o perjudicial per algú. Adverso,
contrario. || m. Eneniich. Enemigo, contrario, ad-
versario, desafecto. || Qni segueix un plet contra un
altre. Contrario.

AL CONTRARI. m. adv. D' una manera oposada. Al
contrario, al revés.

DEL CONTRARL ni. adv. A no ésser aixís, si no és
aixís. De lo contrario, donde no.

MÓLT AL CONTRARI. in. adv. D' una manera niólt
oposada. Muy al contrario, muy al revés.

CONTRARIAR, v. a. Ant. CONTRADIR, OPOSARSE.

CONTRARIEJAR. v. a. Ant. CONtradir.

CONTRARIETAT. f. L' oposició que té una cosa
ab un' altra. Oposición, contrariedad.

CONTRARIETAT DE LLEis. Oposició de lleis en el
dret escrit o de dos Uóchs d' una ineteixa llei. Anti-
nomia.

CONTRARIISSIM, A. adj. sup. Contrariisimo.

CONTRARIOS, A. adj. Ant. CONTRARI.

CONTRARIVIONÍA. f. Mus. Vici o defecte d' armo-
nía. Contraarmonia.

CONTRARRACAMENT. m. Mar. Segón racament
que 's posa sota del primer pera sostindre la verga
en cas de que falti aquést. Contrarracamento.

CONTRARRAMPANT. adj. Blas. Se diu de dos
animáis rampants mirantse recíprocament 1' un al
altre. Contrarrampante.

CONTRARREBLÓ. m. Eina usada péls Uauners y
'Is manyans pera reblar el nietall en planxes.

CONTRARRECIBO. m. El recibo que 's dona revo-
cantne un altre d' anterior. Contracédula.

CONTRARRELLEIX. m. Addició feta lateralment a
una muralla, pera que pugui aguantar mes pes. Con-
trarrelex.

CONTRARRÉPLICA, f. Réplica que's fá contra del
que ha replicat. Contrarréplica.

CONTRARREPRESENTACIÓ. f. Rep r ese n taci 6
que s fá contra de la feta per un altre. Contrarre-
presentación.

CONTRARREPRESENTAR. v. a. Representar con-
tra un' altre representado. Contrarrestar.

CONTRARREQUESTA. f. Acció y efecte de con-
trarrequerir. Contrarrequerimiento.

CONTRARRESTA, f. Acció y efecte de contra-
rrestar y contrarrestarse. Contrarresto.

CONTRARRESTAR, v. a. Resistir, oposarse. Con-
trarrestar.

CONTRARREVOLUCIÓ. f. Revolució en sentit
contrari a 1' immediata anterior. Contrarrevolu-
ción.

CONTRARRODA, f. Ndut. Peqa que tapa y reforga
la roda de la ñau, guardant la meteixa figura. Con-
trarroda, il Parlant (Je falutxos y embarcacións peti-
tes, és lo nieteix que contracodasta y que córba coral
quan son d' una sola pega. Albitana.

CONTRARRONDA, f. Mil. Segona ronda pera asse-
gurarse mes de la vigilancia deis puestos. Contra-
rronda.

CONTRAS, m. pl. Mus. Els baixos mes fondos de
algunes orgues. Contras.

CONTRASSACUDIDA f. Esgrim. Moviment que s
fá ab r arma pera oposarse a la sortida del contrari.
Contrasacudida.

CONTRASSAGEL. m. Ant. y

CONTRASSAGELL. m. Ant. CONTRASELLO.

CONTRASSAGELLAR. v. a. Ant. CONTRASELLAR.

CONTRASSALVA. f. Descárrega d' artillería ab
que 's contesta al qui n' ha feta abans. Contrasalva.

CONTRASSÁTIRA. f. Sátira responentne un' altra.
Contrasátira.

CONTRASSELLAR. v. a. Posar segón sello. Con-
trasellar.

CONTRASSELLO. m. Segón sello que 's posa a un
meteix document. Contrasello.

CONTRASSEMBLE. adj. Ant. CONSEMBLANT,
IGUAL. II ADVERSARI, CONTRARI O RIVAL D' IGUAL
VALÍA.

DONAR PER PAR E PER CONTRASSEMBLE. Parlant de
desafíos, presentar un contrari d' igual valia. Dar por
adversario.

CONTRASSENTIT. m. Interpretado contraria £vl
sentit natural de les paraules o expressións. Contra-
sentido.

CONTRASSENYA. f. Senya que 's dona reservada
mutuament pera entendre's entre sí. Contraseña. ||
Mil. La senyal pera conéixer's els uns ais altres, y la
que 's dona a la centíneila pera no deixar passar al
qui no la dongui. Contraseña.

CONTRASSOSTRE. m. La part que reforja '1 sos-
tre. Contratecho.

CONTRAST. m. CONTRADICCIÓ, OPOSICIÓ. j] Ofici
de marcar les joies d' or y plata. Contraste. || Llóch
ont se marca 1' or y la plata. Contraste. II Met. Com-
bat entre persones o coses. Contraste, contienda. II
Ndut. Mutació repentina y contraria del vent. Con-

CON

CON

457

traste. || Pint. y escult. Oposició entre '1 carácter de
les figures, o entre lUirs parts o colors Contraste. ||

OBSTACLE.

FIEL CONTRAST. La persona que té al seu cárrecli
el marcar els pesos y mesures, la plata y altres me-
talls.

CONTRASTAI. m. Nüut. Cap grós sobre 1' estai,
pera ajudar a sostindre 1' arbre, inclinantio cap a
proa. Contraestay.

CONTRASTAMENT. m. L' acte y efecte de con-
trastar. Sacudimiento, concusión.

CONTRASTANT. p. a. Qui resistei.x. Opuesto,
contraste.

CONTRASTAR, v. a. Resistir, oposarse a un altre
ab obres o ab raóns. Contrastar. || Exercir 1' oficl de
contrast. Contrastar. || Fer tremolar alguna cosa.
Contrastar, conmover, hacer temblar. || Tirar per
térra. Derribar. || Fer desistir. Hacer titubear, ha-
cer vacilar. || Aiit. obstar.

CONTRASTAT, DA. p. p. Contrastado.

CONTRATAPA. f. La part que reforga la tapa.
Contratapa.

CONTRATAST. m. Especie de martell pera us deis
manyans.

CONTRATELA. f. Filat de malla gran que "n té
derrera un altra de malla mes petit. Trasmallo.

CONTRATELA DE PESCAR. Filat de malíes ampies y
fortes pera pescar que 's posa detrás d' un altre de
malíes mes estretes y de cordill mes prim. Contra-
malla, contramalladítra.

CONTRATEMPS. m Infortuni, calamitat, travall.
Contratiempo.

CONTRATIRANT. m. Tirant de ferro pera sub-
gectar 1' escala d' un cono.

CONTRATRACA, f. Náiit. Traca escairada que se
encaixa de popa a proa per sota deis baus. Cuerda
durmiente.

CONTRATRANCANILLS. m. Ndiit. Qualsevulla de
les dues o tres fileres de taulóns de la cuberta pro-
pera al trencanill y encastats ais baus a tina aura-
nella. Contratrancanlles.

CONTRATRETA, f. Astucia pera desbaratar al-
guna treta o engany. Contrateta.

CONTRATRINXERA. f. For. Trinxera deis sitiáis
contra Ms sitiadors. Contratrinchera.

CONTRAVALLACIÓ. f. L' acció y efecte de con-
travallar. Contravalación.

CONTRAVALLAR, v. a. Mil. Formar els sitiadors
una serie de trinxeres paraleles al circuít de les mu-
ralles de la plassa sitiada. Contravalar.

CONTRAVENCIÓ. f. Transgressió d' algún mana-
nient. Transgresión, contravención, quebranta-
miento, infracción.

CONTRAVENENO, m. contraverí.

CONTRAVENINT. p. a. CONTRAVENTOR.

CONTRAVENTOR, A. m. y f. Qui fá lo contrari
de lo qu' está manat y disposat. Contraventor.

CONTRAVERAR. v. a. Blas. Posar contraveros.
Contraverar.

CONTRAVERÍ. m. Remei pera destruir els efectes
del veri. Contraveneno.

CONTRAVERO. m. Blas. El vero oposat a un al-
tre o '1 metall o 'I color oposat a un altre. Con-
travero.

CONTRAVIDRIERA, f. Segona vidriera que ser-
veix pera major abricli. Contravidriera.

CONTRAVINDRE. v. a. Fer lo contrari de lo que
está manat. Contravenir.

CONTRAVINGUT, DA. p. p. Contravenido.

CONTRA VIRAR, v. a. Mar. Viraren sentit contra-
ri. Contravirar.

DIC. CAT.— T. I. — 58.

CONTRAVOLTA. f. Mar. La part que li liá entre
el primer y 'I segcn ángul de les gambotes de proa.
Contrabovedilla.

CONTRAVOLUTA, f. Voluta que duplica la prin-
cipal. Contravoluta.

CONTRAXIFRA. f. La clau pera cntendre 'Is es-
crits xifrats. Contracifra.

CONTRAY. m. Panyo fí que 's fabricava a Cour-
tray de I'landes. Contray. i| Panyo ordinari que feien
a Valencia. Contray.

CONTRAYENT. p. a. Qui contréu. Contrayente.

CONTRAYT. m. AtU. CONTRACTE.

CONTRESCARPA. f. CONTRAESCARPA.

CONTRESCRIPTURA. f. y

CONTRESCRIT. m. Escrit pera protestar d' un al-
tre anterior. Contraescritura.

CONTRET, A. p. p. Contraído. || adj. Esgarrat de
algún membre. Lisiado, estropeado. || OBLIGAT.

CONTREURE. v. a. Estrényer, juntar una cosa ab
un' altra. Contraer. || Aplicar a un sentit determinat
alguna proposició o máxima general. Contraer. ||
Parlant de costums. Adquirir.

CONTRIBUCIÓ. f. Paga de la part que 's deu en
una pena, tribut o gasto comú. Impuesto, contribu-
ción. II El meteix tribut que 's paga. Contribución.

ÚNICA CONTRIBUCIÓ. Repartiment que 's fá respec-
te ais bens y utilitats de cada hu deis contribuients
a f¡ de reunir en una sola paga lo que ordinariament
está dividit en varis drets y trib.its. Única conlribit-
ción.

CONTRIBUIENT Y CONTRIBUENT. p. a. Qui
contribueix. Contribuyente.

CONTRIBUIDOR, A. m. o f. Qui contribueix. Con-
tribuido, contribuyente, tributario.

CONTRIBUIR. V. a. Pagar cada hu la quota o part
que 11 toca per alguna imposició, repartiment, etc.
Contribuir. || Met. Ajudar, concórrer al logro dalgún
fi. Contribuir, concurrir.

CONTRIBUIT, DA. p. p. Contribuido.

CONTRIBULAT, DA. adj. ATRIBULAT, 1.

CONTRIBUTIU, VA. adj. Concernent a la contri-
bució. Contributivo.

CONTRIClO. f. Dolor o sentiment d' haver ofés a
Déu, sois per ésser ell qui és Contrición.

CONTRINCANT. m. Competidor. Contrincante. ||
A les oposicións qui és d' una meteixa trinca qu' un
altre, pera argüirse niutuament. Contrincante.

CONTRISTAR, v. a. Afligir, entristir. Contristar.

CONTRISTAT, DA. p. p. Contristado.

CONTRIT, DA. adj. Qui sent contrició. Contrito.

CONTROVERSIA, f. Disputa, especlalment en ma-
teries de relligió. Ventilación controversia.

CONTROVERSISTA, m. Qui escriu o tracta sobre
punts de controversia. Controversista.

CONTROVERTIBLE, adj. Disputable. Controver-
tible.

CONTROVERTIR, v. a. Disputar sobre alguna
materia. S' usa també cóni recíprocli. Ventilar, con-
trovertir.

CONTROVERTIT, DA. p. p. Controvertido,

CONTUIVIACIA. f. Tenacitat, terquetat, obstina-
ció en algún error. Contumacia. || For. La omissió o
tardansa a coniparéixer a un judici o cumplir algún
requisit del meteix, dins del terme corresponent. Re-
beldía, contumacia.

CONTUMÁS. adj. Perfidiós a mantindre algún
error. Contumaz. || For. Qui no vol comparéixer a ju-
dici. Rebelde, contumaz.

CONTUIVIASIVIENT. adv. m. Ab porfía y contuma-
cia. Tenazmente, contumazmente, con contumacia.

458

CON

CON

CONTUMELIA, f. Injuria, insult, afront de paraula
dita a alguna persona a la cara. Oprobio, contu-
melia.

CONTUMELIÓS, A adj. Ofensiu, injuriós. Afren-
toso, contumelioso.

CONTUMELIOSAMENT. adv. ni. Ab contumelia,
d' un modo contunieliós. Contumeliosamente.

CONTUNDENT. adj. Cir. S' aplica a 1' eina que fá
contusióiis. Contu idente. || Log. Argunient fondat.

CONTURBACIÓ. f. Inquietut, turbació. Conturba-
ción.

CONTURBAR, v. a. Inquietar, trastornar, alterar.
Alterar, conturbar, turbar. || Met. Connioure el
ániín. Turbar, conturbar, agitar.

CONTURBARSE, v. r. Inquietarse, turbarse. Alte-
rarse, conturbarse.

CONTURBAT, DA. p. p. Conturbado.
CONTURBATIU, VA. adj. Lo que conturba. Con-
turbativo.

CONTÚS, A. adj. Cascat, niacat. Majado, contuso,
magullado, cascado.

CONTUSIÓ. f Cascadura, macadura. Contusión.
CONTUSIONAR v. a. Med. Causar co:itus¡óns.
Coutusionar.

CONTUTOR, m. Tutor juntanient ab un altre.
Contutor.

CONTUVERNL ni. Coabitació ilícita. Contuber-
nio.

CONUSFUSORIUS. ni. Of. Cresol de coure o de
ferro que té la forma d' un cono invers y que s' usa
pera la extracció deis iiietalls. Conusfusorius.

CONVALÉIXER. v. n. Referse d' alguna malaltía.
Convalecer.

CONVALESCENCIA. f. La millora del malalt fins
qu' está bo del toí. Convalecencia. || Casa u hospi-
tal pera convaléixer els malalts. Convalecencia.

CONVALESCENT. p. a. Qui convaleix. Convale-
ciente.

CONVALESCUT, DA. p.p. Convalecido.
CONVENCEDOR, A. m. y f. Qui convéns. Conven-
cedor.

CONVENCER. V. a. Persuadir a un altre que mudi
de dictamen a forsa de rao. També s' usa com recí-
proch. Convencer. |{ Provar un fet o delicie que 's
negava. Convencer.

CONVENCIBLE. adj. Lo que pot convencerse.
Convencible.

CONVENCIMENT. m. La acció y efecte de conven-
cer. Convencimiento, convicción.

CONVENCIÓ, f. Conven!, concert. Convención,
convenio, concierto, ajuste. || Assamblea deis repre-
sentants d' un país que assumeix tots els poders.
Asamblea. || Assamblea política de Franga a les de-
rteríes del sigle xviil. Convención.

CONVENCIONAL, adj. Lo pactat y convingut.
Convencional. || m. Menibre de la convenció france-
sa. Convencional.

CONVENCIONALMENT. adv. m. Per convenció.
Convencionalmente.

CONVENENZA. f. Ant. CONVENI.
CONVENGUT, DA. p. p. De convindre Convenido.
CONVENI. ni. Ajust, convenció. Convenio, con-
cierto, convención, conveniencia, ajuste. || Aquell
que fá algún estat ab la cort pontificia. Concordato.
CONVENIBLE, adj. CONvenient.
CONVENIENCIA, f. Utilitat, profit. Conveniencia.
II Acomodo, proporció. Acomodo, proporción, con-
veniencia. II Comoditat. Conveniencia. || Confornii-
tat d' una cosa ab un' altra. Conveniencia, congru-
encia. I! pl. Havers, rendes o béns. Conveniencias.

CONVENIENT. adj. Útil, profitós, oportú. Conve-
niente. II Congruent, conforme, corresponent, propor-
cional, decent. Conveniente.

CONVENIENTiSSIM, A. adj. sup. M61t conve-
nient. Convenientisimo.

CONVENIENTÍSSIMAMENT. adv. ni. sup. D' un
modo niólt convenient. Convenientísimamente.

CONVENIENTMENT. adv. m. Útil y oportuna-
ment. Convenientemente.

CONVENIR, v. n. CONVINDRE.

CONVENIRSE, v. r. CONVINDRES.

CONVENSUT, DA. p. p. Convencido. I| adj. For.
S' aplica al reu qu' está convensut del delicte, encara
que no 1' liagi confessat. Convicto.

CONVENT. m. La casa ont lii viuen en coinunitat
els frares o les monjes Convento. || La meteixa co-
munitat. Convento.

CONVENT. Geog. Caseriu de Bellpuig, prov. de
Lleida. || Caseriu de Sanahuja, prov. de Lleida.

CONVENTET. m. dim. Conventito.

CONVENTÍCUL. m. Reunió ilícita o clandestina
d' algunes persones. Conventículo.

CONVENTÍCULA, f. Anl. CONVENTÍCUL.

CONVENTUAL, adj. Lo que pertany al convent.
Conventual. || El reliií;iós que viu a algún convent.
Conventual. || A algunes ordres el relligiós que és el
predicador de la casa. Conventual.

CONVENTUALITAT. f. V habitado deis relligio-
sos que viuen a un meteix convent. Conventualidad.
II L' assignació d' un relligiós a un convent determi-
nat. Conventualidad.

CONVENTUALMENT. adv. m. En comunitat. Con-
ventualmente.

CONVERGENCIA, f. Fis. y mal. Direcció de les
ratlles y deis raigs de la llum a un meteix punt. Con-
vergencia.

CONVERGENT. adj. Fis. y mal. S' aplica a les rat-
lles y raigs de llum que 's van acostant els uns ais
altres, de modo que si s' allargaven se reuniríen a uu
meteix punt. Convergente.

CONVERGIR, v. n. Geom. Dirigirse dues o mes rat-
lles a un meteix punt. Converger. II Per extensió s' a-
plica a coses immaterials, cóm: dictamens, opinións,
etc. Converger.

CONVERS, A. adj. Convertit. Se diu especialment
deis moros y juéus que 's converteixen a la relligió
católica. Converso, convertido.

CONVERSA, f. Enraonament familiar entre dues o
mes persones. Conversación. || Les persones que en-
raoneii entre sí familiarTiient. Conversación.

CONVERSA DE POCA SUBSTANCIA. Se diu aixis aque-
lla en que's tracten assuniptes de poch o cap interés.
Palique.

MUDAR DE CONVERSA, fr. Enraonar d' un assumpte
diferent del que 's tractava. Echar ¡a plática á otra
parte, volver la hoja.

TRENCAR LA CONVERSA, fr. Interrompre la conversa
comensada. Romper, cortar la conversación.

CONVERSABLE, adj. Tractable. Sociable, con-
versable.

CONVERSACIÓ. f. CONVERSA.

DEIXAR CAURE EN LA CONVERSACIÓ ALGUNA ESPE-
CIE, fr. Diría afectant descuit. Dejarse caet alguna
cosa en la conversación.

LA MÓLTA CONVERSACIÓ ÉS CAUSA DE MENYSPRÉU.
Ref. Denota que '1 familiarisarse massa ab la gent és
la causa que no 's conservi '1 degut respecte. La mw
cha conversación es causa de menosprecio.

TINDRE UN GRAT RATO DE CONVERSACIÓ. fr. Fam.
Ésser una cosa de llarga durada. Aun hay quehacer
para rato; aun hay un buen ralo.

TREURE LA CONVERSACIÓ. fr. Fam. Tocar 'hi algún
assumpte cóm per incidencia. Sacar la conversación.

CON

COO

459

CONVERSAR, v. n. Enraoiiar faniiliarnient unes
persones ab altres. Conversar,, platicar, departir.

CONVERSIÓ, f. L' acte y efecle de convertirse.
Conversión. || Mutació d' una cosa eu un' altre. Con-
versión. II Canibi de mala a bona vida. || Conver-
sión. II Ret. Figura de pnraules, que 's coinet quan
dues o inés clausules acaveii d' una nieteixa manera.
Conversión. || Mil. El nioviinent que fá la tropa gi-
rantse a un altre costat. Conversión. 1| Lóg. La mu-
tació de subgecte en predicat o al contrari. CONVER-
SIÓ. II Anl. INVERSIÓ.

QUART DE CONVERSIÓ. Mil. Cuarto de conversión.

CONVERSIU, VA. adj. El qui té virtut de conver-
tir. Conversivo.

CONVERTIIVIENT. ni. Ant. CONVERSIÓ.

CONVERTIBLE, adj. Lo que pot mudarse o con-
vertirse. Trasmudable, convertible.

CONVERTIR. V. a. Mudar una cosa en un' altre.
També s' usa cóni recíproch. Trasmutar, convertir,
transformar. || Portar a la verdadera reliigió o a la
práctica de les bones costi'iiiis al qui va errat. Con-
vertir. II Emplear alguna cosa pera un fí diferent
d' aquell a qu' era destinada. Convertir.

CONVERTIT, DA. p. p. Convertido.

CONVEXITAT. f. La elevació de la superficie cer-
colar d' un cós, mes alta del centre que de les veres,
cóm el segment de la esfera vist per la part de fora.
Convexidad.

CONVEXE, A. adj. S' aplica a la superficie que té
convexitat. Convexo.

CONVICCIÓ. f. Prova nianifesta y ev dent d' una
veritat negada. Convicción.

CONVICTE, A. m. y f. CONVENSUT, 2.

CONVICTOR. m. Qui viu a algún seminar! o colegi
sense ésser de la comunitat. Convictor.

CONVICTORI, A. adj. Ais colegís de jesuites 1' lia-
bitació ont vivien els pension¡stes. Convictorio.

CONVIDADOR, A. ni. y f. Qui convida Convida-
dor.

CONVIDAR. V. a. Pregar alguna persona a un' al-
tre que li fassa companyía a nienjar, a passeig, o bé
a alguna funció o divertiment. Convidar. || Met. Moa-
ré, incitar; aixís se diu: El temps convida a passejar.
Convidar.

CONVID.-XR A ALGÚ A ALGUNA COSA. fr. Oferírl 'hi.
Ofrecer á alguno alguna cosa, convidar á alguno con
alguna cosa.

CONVIDARSE, v. r. Oferirse voluntariament pera
alguna cosa. Convidarse.

CONVIDAT, DA. p. p. Convidado. |l m. Qui menja
en companyía d' aquell que 1' ha convidat. Convi-
dado.

QUAN ESTIGUIS CONVIDAT, MENJA SOLS LO ACOSTU-
MAT. A donde vayas cumple cnal debes.

CONVINCENT.adj. Lo que convéns. Convincente.

CONVINCENTMENT. adv. m. Ab convenciment.
Convincentemente.

CONVINDRE. V. n. Ésser d' una nieteixa opinió.
Convenir. || Ésser convenient. Convenir. |I Corres-
pondre, pertányer. Convenir. || Reunirse alguns en
algún llóch. Convenir. || Gram. CONCORDAR.

NO CONVÉ UNA COSA AB L' ALTRE. fr. Fani. Indica
la desproporció o contradicció de les accións. No vie-
ne el son con la castañeta.

SI MÓLT CONVÉ. ni. adv. Denota la possibilitat d' al-
guna cosa. 5/ d mano viene.

CONVÍNDRES. v. r. Ajustarse, concordarse. Ave-
nirse, convenirse.

CONVINENT. adj. Ant. CONVENIENT.

CONVINEN^A. f. Ant. CONVENI.

CONVIT. m. Acció y efecte de convidar. Convite.
II La funció a quina és convidat algú. Convite.

Planta convolvulácea

CONVIT DE SANT BRUNO. Expr.fam. Aquell en que's
paga a taiit per barba. Convite con porra.

EL CONVIT DE BARCELONA. Expr. Ab que 's nota ais
qui conviden sois per cumpliment. El convite del tole-
dano; bebiérades si hubiérades almorzado.

CONVOCACIÓ. f. L' acció de convocar. Llama-
miento, convocación.

CONVOCADOR, A. m. y f. Qui convoca. Convo-
cador.

CONVOCAR. V. a. Citar a mólts pera que conco-
rrin a un llóch determi-
nat. Convocar

CONVOCAT, DA. p.p.
Convocado.

CONVOCATORI, A.
adj. Lo ciue convoca.
Convocatorio.

CONVOCATORIA, f.
La carta o despaig ab
que 's convoca. Convo-
catoria.

CONVOL ni. COMBOI.
CONVÓLVOL. m. En-
iom. Cuch que's cría ais
pámpols y destrueix els
ceps. Convólvulo.

CONVOLVULÁCEÜ,
CEA. adj. Bot. Se diu
deis arbres, mates y her-

bes que 's distingeixen per tindre fulles alternes,
corola en forma de tubo o cam-
pana, ab cinch plechs, y llevors
ab albumen mucilaginós, cóm
la batata, la maravella, la cus-
cuba, etc. Convolvuláceo. || pl.
Bot. Familia d' aquesls arbres,
mates y herbes. Convolvuláceo.
CONVOLVULÍCOLA. adj. En-
tom. Insecte que viu a 1' alco-
foll. Convolvulicola.

CONVULSIÓ. f. Moviment, agi-
tació extraordinaria y alternada
de coiitracció y estiranient de
nervis. Convulsión.

CONVULS, A. adj. Qui pa-
teix convulsió. Convulso.

CONVULSIÜ, VA. adj. Lo que
pertany a la convulsió. Convul-
sivo.
CONXA. f. Roba de Hit formada d' una doble tela
de color, embotida de coto fluix y cusida forniant di-
buixos. Colcha. || Nóm vulgar castellanisat de Con-
cepció. Concha.

TINDRE MÓLTES CONXES. fr. Met. Denota qu' una
persona és mólt reservada y astuta. Tener muchas
conchas, ó tener más conchas que un galápago, ó tener
mucha trastienda.

CONXARSE. V. r. Fam. Convenirse móltes perso-
nes pera algún fí, regularment dolent. Conchabarse.
CONXETA. n. p. Diminutiu del móm vulgar Conxa.
Conchita.

CONXI. m. Bot. Mena de canyella. Conchl.
CONXORXA f. Reunió de persones que desitjen un
fí, parlant baix y ab por d' ésser descubertes. Con-
chabanza.

COONESTAR. v. a. Donar proves o apariencies de
ésser bona alguna cosa. Cohonestar.
COONESTAT, DA. p. p. Cohonestado.
COOPERACÍÓ. f. L' acció de cooperar. Coopera-
ción.

COOPERADOR, A. m. y f. Qui coopera. Coope-
rador.

Planta

convolvulácea

460

COP

COP

COOPERAR. V. a. Contribuir, obrar juntament ab
altres per un nieteix fi. Cooperar.
COOPERARI. m. Cooperador.
COOPERAT, DA. p. p. Cooperado.
COOPERATIU, VA. adj. Lo que coopera o pot co-
operar. Cooperativo.

COOPERATORI. ni. Litúrg. Vel de seda ab que 's
cubríen antiguanient els dóns sagrats. Coopertorio.
COOPOSITOR, m. Qui concorre ab un altre a
fer oposicións pera obtindre alguna prebenda. Com-
positor, competidor, contrincante.

COORDINACIÓ. f L' acció y efecte de coordinar.
Coordinación.

COORDINADAMENT. adv. m. Ab coordinació.
Coordinadamente.

COORDINAR. V. a. Posar per ordre y método al-
gunas coses. Coordinar.

COORDINAT, DA. p. p. Coordinado.

COP. ni. Encontré d' un eos ab un altre. Golpe. II
Ferida, contusió que resulta d' una bastonada, pe-
drada, etc. Golpe. || Infortuni, nialauransa. Golpe,
contratiempo. || Multitut, abundancia. Golpe. I! Es-
puma, admirado, sorpresa. Golpe, admiración, sor-
presa. II A las obres d' ingeni, aquella part que té
mes gracia y oportunitat. Golpe. || Al joch de billar,
la jugada en que 's guanyen algi'ins tantos, cóm:
bitlla, etc. Golpe. || Mena de salabre petit usat a les
voreres del Llobregat pera pescar sabogues. || VE-
GADA.

COP D' AGULLA. Agujazo.

COP D' AIGUA: XAFACH.

COP D' ALA. El que dona ab ella I' aucell. Aletazo,
alazo. I! El moviment de les ales quan les bat 1' au-
cell. Aletada.

COP D' ALETA. El que dona ab ella el peix. Aletazo.

COP D' AMPOLLA. Botellazo.

COP D' ANELLA. El que 's dóna ab ella a la porta de
la casa. Aldabada.

COP D' AST. Asadorazo.

COP DE BAIONETA. Bayonetaz\

COP DE BALA. El que dóna aquesta, disparada d' un
fusell o escopeta. Balazo.

COP DE BANYA. Cornada.

COP DE BARRA DE LA PORTA, Trancazo.

COP DE BARRET. Sombrerazo.

COP DE BASTÓ. Bastonazo.

COP DE BIT DE BOU. Corbachada, corbachazo.

COP DE BURi. Burilada.

COP DE CABESTRE Jaquimazo.

COP DE CA.MA. El moviment violent que 's fá ab
ella. Pernada.

COP DE CAMPANA. El que hi pega '1 batall, y també
'1 só que fá. Campanada. \\ El toch repetit y continuat
d' elles. Campaneo.

COP DE CANO: CANONADA.

COP DE CANTi. Cantarazo.

COP DE CANYA. Cañazo.

COP DE CAP. El que 's dóna pegant ab el cap. Ca-
bezada, calabazada, casquetazo, calamorrada, casca-
rrón, viaraza. ¡] Met. fam Deíerminació pocli preme-
ditada. Ventolera.

COP DE CARRABINA. Soroll que fá la carrabina quan
se dispara, y '1 dany que causa '1 seu tret. Carabi-
nazo.

COP DE CÁVECH O D' AIXADA. El que 's dóna ca-
vant. Azadada, azadonada, azadonazo.

COP DE CÓDOL O DE ROCH. Cantazo.

COP DE CORDILL. Cordelazo.

COP DE CORDÓ. Cordonazo.

COP DE COSSA. El que 's pega ab el peu. Acocea-
miento.

COP DE CULATA. Culatazo.

COP DE CULLERA. Cucharazo.

COP DE DESTRAL. Hachazo.

COP D' ESCOAÍBRA. EscobaZO. II ESCOMBRADA.

COP D' ESPARDENYA. Alpargatazo.

COP D' ESPASA. Cintarazo.

COP D' ESTACA. Estacazo.

COP D' ESTISORES. Tijerada, tijeretada.

COP DE FLETXA. Flechazo.

COP DE FONA. Hondazo.

COP DE fjRTUNA. El succés e-xtraordinar¡ament fa-
vorable que logra algú, ab el qual aumenta la seua
fortuna. Golpe de fortuna.

COP DE FUET: FUETADA.

COP DE FUSELL El que 's dóna ab ell, y '1 tret que
dispara. Fusilazo.

CÓP DE GARROT: GARROTADA.

COP DE (lENOLL. Rodillada, rodillazo.

COP D2 CENT. Concurrencia de móltes persones.
Gentio, golpe de gente.

COP DE LLANSA: LLANSADA.

COP DE MÁ. Manotada.

COP DE MAR. Onada forta contra les embarcacións
o les costes. Golpe de mar.

COP DE AíARTELL. Martillazo.

COP DE MASSA. Mazazo.

COP D' OLLA. OlldZO.

COP DE PAELLA. Sartenazo.
COP DE PALA. Palazo.
COP DE PALET. Guijarrazo.
COP.de PANDERO. Panderazo.
COP DE PEDRA: PEDRADA.
COP DE PENCA. Pencazo.
COP DE PESCAR: NANSA.

COP DE PICA. Picazo.

COP DE PICAPORTA: COP D' ANELLA.
COP DE PiLOTA. PllOtaZO.

COP DE PISTOLA. El tret d' aquesta arma y la fe-
rida que 'n resulla. Pistoletazo.

COP DE PLÁ. Lupo.

COP DE PLANTOFA: PLANTOFADA.

COP DE PLOMA. El rasgo o lletra adornada que 's
fá sense aixecar la ploma del paper. Plumada.

COP DE PLUJA: XÁFACH.

COP DE PORRA. Porrazo.

COP DE PORTA. Portazo.

COP DE POST. Tablazo.

COP DE PUNY: PLiNYADA. Puñetazo.

COP DE QÜA. El moviment de la qüa deis peixos y
altres animáis. Coleadura.

COP DE RAJÓLA. Ladrillazo.

COP DE RELLA. Rejazo.

COP DE RONSAL. Remalazo.

COP DE SABATA. Zapatazo.

COP DE SABRÉ. Sablazo.

COP DE sageta. Saetazo, saetada, flechazo.

COP DE TAPi. Chapinazo.

COP DE TARONJA. Noranjazo.

COP DE TEULA. Tej'azo.

COP DE TRABUCH. El tret disparat per aquesta arma
y la ferida que 'n resulta. Trabucazo.

COP DE TRANCA. Ant. COP DE BARRA.

COP DE TRAIDOR O A TRASCANTÓ. Sosquin.

COP D' ULL. Punt de vista agradable. Golpe de vista.

II ULLADA.

COP DE VANO. Abanicazo.

COP DE VERGA. Vardascazo.

COP DE XURRIAQUES: XURRIACADA.

COP EN BOLA. El que 's dóna a una bola ab altra,
sense que rodi ni toqui a térra la que porta 1' impuls.
Golpe en bola

COP EN SECH. El que 's dóna de ferm a alguna cosa
pera aturar el moviment d' un' altra. Sequete.

COP FORT D' ANELLA. Aldabazo.

COPS AL BOT O AL BULTO. Expr. fam. Ab que se
anima a algú pera que fassl una cosa regularment
difícil. Animo á las gachas.

A COP. m. adv. A FORgA.

A COP CALENT. m. adv. Met. Aviat, a 1' instant. En
caliente.

A COP DE BOIO. adv. m. A TALL DE BOIG.

COP

COP

461

A COP DE DiNERS. iii. adv. Ab abundor de diners
A copia de dinero, á fuerza de dinero.

A COPS DE PUNYS. ni. adv. Sense reflexió. A ga-
lope, de oalope.

A DRET COP. Loe. aiit. De froiit, cara a cara al
conibat. De frente, cara á cara.

ANAR A COPS DE PUNYS. ff. Fam. Rarallarse, pe-
ganlse cops ab els puiiys Andar á puñadas, á la mo-
rra, a! morro, al pescuezo, al pelo, d mia sobre la luya.
APLANAR A COPS. fr. Pegar niólt a algú. Moler.
DE COP. 111. adv. Tot plegat, d' improvís. De golpe,
de repente, de sopetón.

DE COP Y VOLTA. ni. adv. Sense reflexió ni niedita-
ció. De golpe y porrazo, de golpe y zumbido, de bote y
voleo.

D' UN COP. m. adv. D' una sola vegada, en una sola
acció. De un solpe.

D' UN SOL COP. 111. adv. D' una sola vegada, sense
aixecarse. Di una asentada ó sentada.

DESCARREOAR COPS. fr. Donar a algú cops ab forga
violencia. Descargar golpes.

DESCARREOAR EL COP. fr. Donar un cop a algú. De?-
ca'gai el golpe.

DONARSE COPS AL PiT. fr. Pegarse ab la má o '1
puiiy al pit en senyal de sentiment péls pecats come-
sos. Darse golpes de pechos || BARALLARSE,

ERRAR EL COP. fr. Met. Frustrarse 1' efecte d' alguna
acció. Errar el golpe.

FER A COPS DE PUNYS. fr. Met. Fer depressa alguna
cosa, sense mirar si está ben o mal feta. Atrabancar.
FER COP. fr. Fer for9a alguna rao o argunient. Ha-
cer sangre, dar golpe.

FER COP. fr. Impresionar, cridar 1' atenció. Dar
golpe, llamar la atención.

FER COPS DE PUNYS. fr. ANAR A COPS DE PUNYS.
FER O DONAR COP ALGUNA COSA. fr. Causar sor-
presa o adniiració. Dar golpe alguna cosa || Causar
iiovetat o extranyesa. Dar ó hacer choz alguna cosa.
FET A COPS DE PUNYS. fr. Fet depressa y, per lo
nieteix, malanient. Galopeado.

QUl PEGA PRIMER PEGA DOS COPS. Loc. Denota el
avantatge que teñen els niés diligents o 'Is que son
éls primers en certes coses. No hay tal venta como la
primera.

TANCA DE COP. fr. Met. fam. Se din de la rao que
conclou y no 's pot impugnar. No tiene quite, no tiene
réplica ó vuelta de hoja, es incontestable.

TOT D' UN COP. ni. adv. TOT D' UN PLEGAT.
COPA. f. Vas petit, regularment de crestall en for-
ma de cálcer. Copa. || El raniatge del arbre. Copa. II
La part vuida del barret ont s' Iii fica '1 cap. Copa.
II Braser que té la figura de copa y és d' araiii, llan-
to o d' altra materia, ab dues anses pera portarlo de
una part a 1' altra. Copa. II Cada una de les cartes
del coll que té pintades copes. Copa.

FER TREMOLAR LES COPES DELS GENOLLS. fr. Fam.
Fer por a algú. Hacer temblar la paiarilla.

TREMOLAR LES COPES DELS GENOLLS. fr. Fam. Ma-
nifestar el temor o respecte que 's té a alguna perso-
na o cosa. Temblar la contera, temblar la barba.
COPABLE. adj. Ant. Culpable.
COPADA, f. Art. y of. Ribot ab la sola y '1 tall
arrodonits pera fer niitges canyes a la fusta. Copada.
II Arquit. Motllura vuida, que uneix un cós horitzon-
tal ab altre vertical. Copada.

COPAIBA. f. Bol. Arbre del Perú, que té les bran-
ques petites, les tulles conipostes d' altres de inés
reduides, y les flors blanques en forma de raims.
Del troncli se 'n treu el balseni del nieteix nóm. Co-
paiba.

COPAL, adj. Bol. Rei'na casi incolora mólt dura y
sense olor ni gust, que s' emplea pera fer vernissos
durs de bona calitat. Copal.

COPALXL ni. Bol. Escorsa prima, de color groch,
graiiullosa, d' un amargor desagradable y gust as-
tringent; és considerada cóm febrífuga. Copalchi.

COPAR, v. a. Posar a una carta una quantitat
igual a la que té la banca al joch del ineteix nóm o
al del monte. Copar. || Apoderarse d' un conjunt de
persones o coses sense deixarne escapar cap. Copar.
II Mil. Sorpendre o impedir la retirada a una forsa
fentla presonera. Copar.

COPARRET. ni. dim. COPET.

COPASSA. f. aum. Copaza.

COPAT, DA. adj. S' aplica al arbre que té mólt
ramatge. Copado, copudo.

COPEJADOR, A. m. y f. Qui pega cops. Golpeador.

COPEJAMENT. m. La acció y efecte de copejar.
Golpeo, golpeadura.

COPEJAR. V. a. Donar niólts cops demunt d' algu-
na cosa. Golpear. || Donar cops a algi'i, nialtractarlo
ab ells. Golpear, sacudir. || fer SOTRACHS. || MACAR.

COPEJARSE. V. r. MACARSE

COPEJAT, DA. p. p Golpeado. || macat.

COPELLA. f. GreiOl que 's fá de cendres rentades
u ossos calcinats pera cendrar o purificar 1' or y la
plata. Copela.

COPELLACIÓ. f. La acció y efecte de copellar.
Copelación.

COPELLAR. V. a. Cendrar.

COPELLAT, DA. p. p. CENDRAT.

COPER, A. 111. y f. Ant. Qui tenía per ofici servir
ab la copa al seu senyor. Copero.

COPER MAJOR DEL reí O DE LA REINA. Qui 'Is servía
la copa. Archicopero, copero mayor del rey.

COPERA, f. El lloch ont se guarden o 's posen les
copes. Copera.

COPERNICÁ, NA. adj. Lo que pertany al célebre
astrononi Copérnich, y al seu sistema respecte al
movinient de la térra e inimovilitat del sol. Coperni-
cano. II ni. Astronom que segueix el sistema de Co-
pérnich. Copernicano.

COPÉRNICH. ni Astron. Nóm qu' en memoria del
célebre Nicoláu Copérnich se dona a una taca de la
lluna. Copérnico.

COPET. ni. dim. Golpecillo.

COPETA, f. dim. COPiT. || ESCALFETA.

COPIA, f. Trasllat d' algún escrit o solfa. Copia.
II Abundó d' alguna cosa. Copia. || Pint. y escult. La
obra que no es de propia invenció, sino que 's treu
exactament d' un' altra. Copia.

COPIA SIMPLE. La que no és autorisada ab la firma
del notari o d' altre funcionari. Copia simple.

PER COPIA, m. adv. En trasllat, en compendi. Tra-
suntivamente, en copia.

COPIADOR, A. m. y f. Qui copia. Copiante, co-
pista, copiador. || Com. El Ilibre ont s' iii copia la
correspondencia. Copiador. || plagiari.

COPIAR, v. a. Tréurer copia d' algún escrit o de
alguna composició de música. Trasladar, copiar. ||
Treure copia d" alguna obra de pintura o escultura.
Copiar. II Imitar la naturalesa en les obres d' escul-
tura y pintura. Copiar. || Met. Imitar les faccións y
costúnis d' algú. Remedar. || escarnir.

copiar DEL NATURAL. Pint. y escult. Copiar el mo-
delo viu, qu' es una persona nua. Copiar del natural.

COPIAT, DA. p. p. Copiado.

COPiÓS, A. adj. Abundant, nombrós, quantiós.
Copioso.

COPIOSAMENT. adv. m. Abundantment. Copio-
samente.

COPIOSÍSSIlVl, A. adj.s. Copiosísimo.

COPIOSÍSSIMAMENT. adv. m.sup. Copiosísima-
mente.

COPIROTADOR. m. A«/. Qui posava '1 capirot a
les aus de presa que s' usaven pera la cassa. Albar-
dillador.

462

COP

COP

Copó del si-
gle XIII. (Mu-
seu de Vich).

COPLA, f. Cada estrofa d' una composició poética,
ja sigui terceto, quintilla, octava, etc., y per antono-
masia la quarteta ab assonancia, consonancia o sen-
se ella. Copla. |! COLLA. || Ter. El cós de iniisica de
alguna iglesia. Capilla. || La música que toca ais
balls o a les testes majors. Orquesta. || Ter. A 1' Alt
Valles s' apropia el nóm de copla, a les cavallerías
que s'iitilisen pera batre ei grá a les eres.

COPLA D'ART MAJOR. Estrofa de vuit versos de dot-
se silabes, que concerten entre sí '1 1, 4, 5 y 8; el 2,
3, 6 y 7. Copla de arte mayor.

COPLA REIAL. La de dues quintilles d' uns nieteixos
o de varis coiisonants. Copla real.

COPLES DE CEGÓ. Les deis romansos qtiesolen can-
tareis cegos, y comunment les despreciables. Coplas
de esquina ó de ciego.

CANTAR, DIR O FER COPLES. Coplear.

COPLEJAR. v. n. Fer copies, dirles. Coplear.
COPLETA. f. dim. Coplílla. (| pl. Les sentencioses y
moráis que canten els inissionistes y 'Is congregants.
Saetilla, saeta.

COPLISTA, m. Qui fá copies do-
lentes. Coplero, coplista. 11 Qui ven
copies o romansos. Coplero, co-
plista.

COPO. in. Acció de copar. Copo.
COPÓ. m. Mena de cálcer, de copa
mes baixa y ampia
que '1 de d ir niissa,
ont s' hi guarden les
hosties consagrades.
Copón.

COPOLL. ni.B0TÓ,2.
COPOLLET. ni. dim. PONCELLETA.
COPÓNS. Biog. Llinatge famós a
Catalunya, quina casa radicava a V¡-
lafranca del Penados, empró quina
familia 's trova a Santa Coloma de
Querait, a Barcelona ya altres piints,
durant els anys esplendorosos de la
nacionalitat catalana. Els Copons
eren barons y senyois de Balsareny.
Un deis seus derrers representants al
sigle Xl.x, va ésser el general Franccsch de Copóns y
Navia, que va néixer a Málaga, al sigle XVlil, si bé
va ésser identificat ab 1' esperit de la térra deis seus
ascendents.

— (ANDREU). Biog. Arquitecte de Santa Coloma
de Querait a niitjans del sigle xiv.

— (ANTÓN! DE). Biog. Canonge de la séu de Bar-
celona, natural de Vilafranca del Penadés (1678).
Era germá del arquebisbe de Tarragona 1' Iltre. Pere
de Copóns.

— (EMERECIANA DE). Biog. Natural de Vilafranca
del Penadés, filia de Onofre de Copons, que vivía a
les derreríes del sigle XVI, y va morir 1' any 1650. Se
va distingir com a relligiosa del ordre de les caput-
xines, liavent professat a Barcelona en inans de la
fundadora Angela Margarida 1' any 1602. Al cap de
cinch anys va ésser enviada a fundar la casa de Va-
lencia, ateses les senes quaütats de prosselitisme.
De allá, va anar a la vila d' Alcira a organisar un
non convent y d' Alcira a Madrit, Granada y Toledo,
seinpre cridada, a causa de la fama de santetat que
guanyava per tot arreu.

— (JAUME DE). Biog. Bisbe, nat a Vilafranca del
Penadés a principis del sigle xvil y niort l'any 1680.
Era ardiaca d' Andorra, a la Seu d' Urgeli, l'any
1665, quan va ésser nomenat bisbe de Vich, quina
mitra va ocupar fins 1' any 1674. El papa Climent el
traslada al bisbat de Lleida, que va regir desde 1674
a 14 d' Abril de 1680.

— (JOSEPH DE). Biog. Framenor, natural de Vila-
franca del Penadés, de la familia deis marqueses de
Moja. L' any 1670 era provincial de la seua ordre a

Copó del si-
gle xiii. (Mu-
sen de Vich).

Catalunya y va ésser procurador general a Roma.
D' ell hi há imprés a (Roma, 1676) un volum folio tl-
tolat: Apología de la V. Juana de la Cruz. Va morir
al seu convent de Jesús, l'any 1697, a la etat de vui-
tanta cinch anys.

— (JOSEPH DE). Biog. Natural de Vilafranca del
Penadés. Era marqués de Moja. En Torres Amat
r esmenta c6in escriptor.

— (PERE DE). Biog. Bisbe d' Urgeli, nat a Vilafran-
ca del Penadés 1' any 1622. Va morir a Balaguer
r any 1691. Den anys abans (1681) havía prés pos-
sessió de la mitra.

— (PERE DE). Biog. Arquebisbe de Tarragona des-
de l'any 1729 fins al 1753. Va néixer a Vilafranca del
Penadés 1' any 1675 y va morir al seu paiau de Ta-
rragona '1 13 d' Abril de 1753, havent merescut el
dlctat de pare deis pobres.

— (PONS DE). Biog. Abat perpetual del monestir de
Sta. María de Poblet; va comensar a regir 1' abadía
el 20 de Maig de 1316 y acavá '1 29 de Juliol de 1' any
1348, per haver inort de la peste que flagellá aquell
gran casal. Ell va ésser qui va manar escriure a Ce-
lestí Destorrent la preciosa copla del Libre deis feyts
esdevengiits en la vida del mólt all seiiyor Rey en Jaume
lo Conqueridor, acavat I' any 1343, quina edició de
bibliófil feu estampar el mestre

Agulló hi há poclis anys.

— Y NAVIA (FRANCi;SCH DE).
Biog. General descendent de la
familia catalana d' aquest cog-
nóm, encara que nascut a Mála-
ga en el derrer ters del sigle XVIll.
Va ésser a son tenips un deis mi-
litars niés distingits y 's feu re-
niarcat durant la guerra de la
Independencia per les senes proe-
ses. A la defensa de la plassa
de Tarifa, sitiada péls francesos,
va enlairarse, obtenint renóm me-
rescut. Va ocupar la Capitanía
general de Catalunya a les de-
rreríes de la Uuita sostinguda

ab els francesos, y desempenyant aquest cárrech va
ésser desigual pera rebre en 1814, al rei Ferran Vil a
son retorn de Franga, presentantli
la Constitució de 1812.

COPÓNS. Geog. Poblé de la pro-
vincia de Barcelona, bisb. de Vich,
part. jud. d' Igualada; és a la vora
del riu Anoia y té 777 hab. || —(riera
DE). Hidrog, Baixa de Puig Malla y
Solanelles, en la ratlla de les pro-
vincies de Lleida y Barcelona ; passa
per Prats de Rei, Sant Pere Desvins y
Copóns y desaigua a la vora del Anoia,
entre Santa María del Camí y Jorba.

COPORÍSTICH. adj. Cir. Que cu-
ra 'is ulls de poli. Coporístico.

COPOS, m. Palol. Laxitut, fadiga, cansament.
Copos.

COPOSIS. f. Med. Disposició del cós en que la ma-
jor part de facultáis animáis s' exerceixen ab menys
vigor que lo regular. Coposis.

COPRAGOGO. m. Farm. Electuari purgatiu suma-
ment dolg y benigne. Copragogo.

COPRE, adj. Zool. Que viu de fempta. Coprldo.

CÓPS. m. pl. Renda de la mitra de Barcelona y de
alguns particulars; de cada quartera de blat, etc., que
's desembarcava 'Is ne tocava una cullerada. Cops

CCPSAR. V. a. Acte de recullir o guardar. Reco-
ger. II V. a. Ter. retindre, cassar, atrapar.

COPSAT, DA. adj. CURULLAT, DA.

COPTOGRAFÍA. f. Art. de retallar trocets de car-
tró o pergaini representant varíes figures. Copto-
grafía.

Francesch de
Copons y Navía

de Copóns

COR

COR

463

COPTOLOGÍA. f. Tractat sobre coptografía. Cop-
tologia.

CÓPULA, f. Lligadura, unió d' una cosa ab un' al-
tra. Cópula. || Acte carnal. Cópula, concúbito, acce-
so, coito, acto ó ayuntamiento carnal. I Dial. El
veib qne uneix el predica! .ib el subgecte. Cópula. ||
Gram. COPULATiu, 2.

COPULATIU, VA. adj. Lo que uneix una cosa ab
un' altra. Copulativo. || Gtam. Se din de la conjunció
que uneix les parts de la oració o té oracións sence-
res. Copulativo.

COPULATIVAMENT. adv. in. Juntament. Copula-
iivamente.

COQUELUTXA f. ni. CATARRO.
COQUELLS. Geog. Caseriu del ternie de Vilanaht,
prov. de Girona.

COQUESSA. f. Ant. CUINERA.

COQUET. ni. Enibarcació niólt petita, seniblant al
xinxoiro, que s' usava antiguanient. Coqueta.

COQUETA, f. dini TortiUita. || Fam. Dona de poca
delicadesa, que té especial gust y vanilat en ésser a
un tenips festejada de niólts, y no coirespondre a cap.
Coqueta. || Ter. palmeta, 2. II palmetada, 1.
COQUETERÍA, f. y

COQUETISME. ni. L' art, vida y modo d' ésser de
les coquetes. Coquetería, coquetismo.

COQUÍ, NA. adj. Avar, miserable. IVlezquino, mi-
serable, roñoso, agarrado, menguado, apretado,
estreñido. || Qn¡ estilvía o redueix el seu gasto niés
de lo racional. Ahorrativo.

MES PERT EL COQUÍ QUE 'L LL1BERAL. Ref. Denota
que '1 voler estalviar niassa causa a vegades niajors
gastos. Piensa el avariento que gasta por uno, y gasta
por ciento.

COQUINERÍA. f. Avaricia, ratería. Mezquindad,
miseria, sordidez.

COR ni. Porció de carn inólt sólida, quasi oval de
la part superior y acavada en punta obtusa girada al
costal esquena. Corazón. || Met. Coratge, ánini, es-
perit. Corazón. || Voluntat, amor, benevülensa, cóni:
//// del mea cor. Corazón. || L' interior de les coses
inanlniades, cóiii: el cor del arbre. Corazón. || ti cen-
tre d' alguna cosa. Corazón. || El trog de roba o altra
cosa que 's talla en forma de cor. Corazón || m. Pa-
ratge o llóc'i del temple ont s' lii reuneix el clero peía
cantar els oficis divins. CHOR. Coro. || Conjunt d' ec-
clesiástichs, relligiosos o relligioses qne canten o re-
sen els oficis divins. CHOR. Coro. || El reso y cant de
les hores canóniques. CHOR. Coro. || Cada una de les
dues bandes en que 's divideix el cor pera cantar al-
ternativanient. CHOR. Coro. || Número de persones
que canten totes a una ven. CHOR. Coro || El conjunt
de tres o quatre veus. chor. Coro. || Poét. Versos
destináis pera cantarse ab móltes veus juntes. CHOR.
Coro. II Dram. El cant de les coses que teñen cone-
xió ab el drama, y que 'Is anticlis solien posar a la
fí de cada acte. CHOR. Coro. || iVlultitut d' esperits
angelicals y benaventurats que alaben al Senyor en
el cal, cóin els deis ángels, de les verges, deis niár-
tirs, etc. CHOR. Coro. || Número de persones que 's
reuneix pera cantar, fer broma, etc. CHOR. Coro. ||
Interjecció ab que s' anima a algú. Animo.

COR DE LLEÓ. fr. VALENT, BRAU.

COR DE POLLASTRE, DE BE O DE GALLINA: COBART.
COR DEL ALL. La part interior del all.
COR DEL COCO. f. El inoll dels cocos de les palmes.
Copra.
COR DEL Pí. La part interior del pí.

COR FRANCH. f. FRANCH.

COR FRET, COR GELAT. fr. adj. FRET, GELAT.

COR GRAN. S' aplica a la persona de sentiments
niagnánims. Gran corazón, magnánimo.

COR NOBLE. Se diu de la persona magnánima, gene-
rosa, de bones intencións. Corazón noble.

COR OBERT. fr. COR FRANCH. || IMPRUDENT.
A COR INQRAT MAL ANY EL MAT. Ref. Ab que 's sig-
nifica lo perversa qn' és 1' ingratitut. El ingrato es
de todos aborrecido.

ALEGRARSE 'L COR. fr. Alegrarse el corazón.
ANAR AB EL COR A LA mA. fr. Met. fam. Denota la
ingennitat y bona fé d' algú. Llevar ó tener el corazón
en las manos.

ANAR AB t:L COR OBERT. fr. ANAR AB EL COR A LA MÁ.
ANAR AL COR. fr COMMOURE.

ANAR EL COR. LoC. ant PENETRARSE, FERSE CA-
RRECH, FER PENSAMENT O RESOLUCIÓ.

ANARSEN 'Hi 'L COR. fr. Met. Desitjar ab ansia algu-
na cosa. Irse tras al^o; írsele d alguno el alma por al'
gana cosa ó á alguna cosa.

APENDRE DE COR. Aprender de memoria.
ARRANCAR EL COR. fr. Met. Exagera '1 dolor, senti-
ment y commiseíació per algún cas llastiniós. Arran-
carse el alma, el corazón, las entrañas.

SALLAR EL COR. Estar niólt alegre. Bailar el co-
razón.

BATRE 'L COR. LoC. AFECTARSE, INQUIETARSE, SO-
BRESSALTARSE.

BRINCAR EL COR. fr. BALLAR EL COR.
CAURE LES ALES DEL COR. fr. ABATRE 'S, POSTRARSE.
CAVAR EL COR. LoC. ant. PARTIRSE 'L COR, TRENCAR-
SE 'L COR.

CLAVAR O FERiR EL COR. fr. Mct. Moure a algú a
Uástinia y compassió. Atravesar, clavar, traspasar el
corazón.

COR QUE VOLS, COR QUE DESITGES. fr. Ab la que
algú expressa lo niólt ates y cuidat qu' és péls que
rodejen que 's desviuen pera satisfer tots els seus
desitjos. Bailarle el agua delante d uno.

DE COR. fr. Ab veritat, ab Uealtat, en bona fé. De
corazón.

DE L' ABUNDANCIA DEL COR NE PARLA LA BOCA. fr.
ABUNDANCIA.

DEL COR Li NEIX A MARÍA 'L FILAR, fr. Met. Víndrerli
a algú alguna cosa del seu natural. Salir de pelo.

DiR EL COR ALGUNA COSA. fr. Met. Pronosticarla
sense niotius suficients. Decir ó anunciar algo el co-
razón.

DOBLAR EL COR. LoC. ant. DOBLAR L' ÁNIM, L' ESPE-
RIT, EL VALOR.

DONAR COR. fr. DONAR ÁNIM.
DONAR EL COR: PRESSAGIAR, PRESSENTIR.
EIXIRLI A ALGlj DEL COR ALGUNA COSA. fr. Met. Feria
O diría ab tota veritat o realitat. Salir á uno alguna
cosa del corazón.

«¡EL COR M' HO DEíA!» fr. En que s' acostuma a
prorroinpre quan se veu qu' ha succeít algún cas que
's temía. Me lo decía el corazón.

EL COR NO ENGANYA O NO MENT. fr. Denota '1 pres-
sentimeiit que se sol tindre dels successos futurs. El
corazón no es traidor.

ÉSSER DUR DE COR. fr. No tindre sentiments. Ser
duro de corazón.

ÉSSER HOME DE COR. fr. Tindre sentiments, valor,
esperit. Ser hombre de corazón.

FALTAR EL COR. fr. Met. TREURE EL COR.
FER COR. fr. Reparar les forces ab aliment o be-
guda. Restaurar las fuerzas. [\ REPOSAR, BEURE, ANI-
MARSE, MENJAR. II BEGUDA.

FER EL COR FORT. fr. Esforzarse pera dissiniular la
por o algún altre sentinient interior. Hacer de tripas
corazón; aparentar serenidad.

FER MAL AL COR. fr. Congoixarse per alguna cosa
que fá patir. Hacer daño al corazón. \\ TOCAR AL COR.
FERNE MAL EL COR. fr. Met. Estar ab cuidado o re-
cel d' alguna cosa. Estar uno en ascuas.

FER TRIP TRAP EL COR. fr. Móure 's el cor violent-
ment. Latir el corazón.

FER UN SALT O SALTS EL COR fr. BALLAR EL COR.
HAVER A COR. fr. Ant. DESITJAR.

HAVER A HU CORDIAL AL SEU COR. Loc. ant. Esti-
marlo de debo. Tenerle un verdadero cariño.

464

COR

COR

HAVER COR SOBRE COR. Loc. ant. Redoblar 1' espe-
ijt, r ánim, el valor. Redoblar el valor.

LLARCH DE COR. Loc. ESPLÉNDIT.

MAL COR. ir. DOLENT, INSENSIBLE. Mal corazón.

MAL DE COR. fr. Met. CUIDADOS. |1 MAL.

MANCAR EL COR. Loc. FALTAR EL COR.

NO TINDRE COR. fr. No tindre sentinients, valor o
esperit. No tener corazón, no tener alma.

OBRIR EL COR. fr. CONFIARSE, CO.MUNICAR, FRANQUE-
JARSE. Abrir el corazón.

PARTIRSE 'L COR. fr. Denota M dolor y sentiiiient
viu qu' alyí'i seiit. Partirse el corazón.

PENDRE A HU 'L COR. Loc. ter. Dóldre's mólt d' al-
guna cosa. PARTIRSE 'L COR.

RESAR O CANTAR A CORS. fr. Resar alternativa-
ment, comensant els uns y responent e!s altres. Re-
zar á coros.

SAPIQUER DE COR. fr. Sapiguer de nienioria. Saber
de coro.

SI 'L COR POS DE CER, NO 'L VENCERÍA 'L DINER. Ref.
Denota que 's difícil que 1" lióme resisteixi les tenta-
cións de la cobdicia. 5/ el corazón juera de acero, no
le venciera el dinero.

TINDRE BON COR. fr. TINDRE BON SANGRO.

TINDRE COR. Loc. TINDRE ÁNIM, VALOR, PENSAMENT,
DESITJ, RESOLUCIÓ y també SENTIMENTS.

TINDRE EN COR. Loc. ant. Tindre cor d' alguna cosa,
o tíndrela present. Tener voluntad de alguna cosa ó
tenerla presente.

TINDRE 'L COR ALEGRE, fr. ESTAR ALEGRE.

TINDRE 'L COR EN UN FIL. fr. Met. fam. Agitarse
per la por d' algún perill o travall. Estar con el alma
en un hilo.

TINDRE 'L COR NAFRAT. fr. Estar mólt adolorit. Te-
ner llagado el corazón.

TINDRE L COR OPRI.MIT: FER MAL EL COR.

TINDRE 'L COR PETIT. fr. COBART, POCH, MESQUÍ.

TINDRE 'L COR TRIST. fr. ESTAR TRIST, AllGRAT.

TINDRE UN COR CÓM UN BRAU. fr. Tindre mólt CO-
ratge y esfor?. Tener pelos en el corazón.

TINDRE UN COR DE BRONZE. fr. Esser insensible y
poch compassiu. Ser de bronce; tener un corazón de
bronce.

TINDRE UN COR DE TIGRE, fr. Met. Ésser inhuma y
fér. Tener corazón de tigre; tener pelos en el corazón.

TOCAR AL COR. fr. ANAR AL COR.

TRENCARSE 'L COR. fr. Causar a algú alguna cosa
iiiólta llástima y coinpassió. Quebrársele d uno el co-
razón,

TREURE 'L COR. fr. Descorazonar, amilanar.

CORACHAR. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; té 244 liab.

CORACIÁ, NA. adj. Ornit. Paregut al córb; cu' és
o participa de la seua naturalesa o propietat. Cora-
ciano.

CORACOIDES. f. Anal. Apófisis del omóplat, que
s' aseiubla al béch d' un córb. Coracoides.

CORADELLA. f. Les entranyes de 1' animal. Asa-
dura.

CORADELLETA. f. dim. Asadurilla.

CORADILLES. Orog. Montanyes de la Valí d' Aran.
CORAGRE. m. y

CORAGROR. m. Med. Indisposició del esófacli, en
que s' experimenta una sensació coenta y ardorosa
acompanyada, de rots agres. Acedía.

CORAL, m. Hist. nal. Substancia calissa en forma
d' arbret formada per uns pólips que viuen al fons
del nía ; n' lii luí de blaiicli, de color rosa y de ver-
mell; aquest derrer és el mes estimat; se 'n fan ob-
gectes d' adorno. Coral. || Lo que pertany al coral.
II adj. CORDIAL.

CORAL (Santuari de). Geog. Caseriu emplassat en
el Vallespir, a 1,075 met. d' altitut.

CORALAR. v. a. Ant. Pescar coráis. Pescar co-
rales.

CORALER. m. Qui travalla '1 coral o hi trafica.
Coralero.

CORALET. m. Ter. BlTXO, 3.

CORALETS. m. Bol. Mata de la fam. de les berbe-
riácees, quines branques y tulles, d' un vert Ilustres,
son plenes de pues. Agracejo, agracillo, agranzo-
nes.

CORALÍGENO, A. adj. Que produeix coral. Cora-
lígeno.

CORALINA, f. Bot. Herba marina de la fam. de les
algues, que se sembla al coral. Coralina de Ma-
llorca.

CORALIOGRAFÍA. f. Descripció científica del co-
ral. Coraliografía.

CORALITES. f. pl. Coráis o coralines fóssils. Co-
rautas.

CORALMENT. adv. m. Ant. CORDIALMENT.

CORALT. n. p. Coraldo.

CORAMBOVIS. ni. Fam. Se diu de les persones
abultades y de bona presencia, quan afecten grave-
tat. Corambovis.

CORÁN o CORA. ni. El Uibre en que 'Is mussul-
nians conserven la llei de Maoma, ab els'seus ritus y
ceriiiionies. Corán.

CORANDELL. m. Entre estainpers, la regleta que
s posa al motilo de dalt a baix pera dividir la plana
en columiies. Corondel.

CORANTA. adj. num. y Ms seus deriváis. || Ter^
QUARANTA.

CORASSA. f. Armadura que 's compon de peto y
espatller, y s fá de ferro o de cer; antiguament se
feia de corretges nuades les unes ab les altres. Co-
raza II Zool. Armadura exterior d' algúns reptils,
composta de dues peces soldades péls costats ab
obertures pera que hi pugui passar el cap, la qüa y
les potes. Coraza.

CORASSER. m. El soldat de cavallería arniat ab
corassa. Coracero.

CORASSETA. f. dim. Coracilla.

CORATGE, ni. Valor, esforg. Valor, coraje, áni-
mo, corazón. II Ant. COR. || Inc. Pera animar. Animo.

DONAR CORATGE. fr. Esforgar, donar ánim. Animar.

HAVER CORATGE. fr. Ant. FER ÁNIM.

HAVER A CORATGE. Loc. ant. Estar muy enojado
por alguna cosa.

PENDRE CORATGE. fr. COBRAR ÁNIM, ANIMARSE.

CORATJÓS, A. adj. Briós, ánimos. Valeroso, ani-
moso, resuelto, brioso. 1| Valent. Valiente.

CORATJOSAMENT. adv. m. Ab brío y ánim. Va-
lerosamente, animosamente.

CORATJUT, DA. adj. Anl. CORATJÓS.

CORAYL. m. Ant. CORAL.

CÓRB, A. adj. Lo que té forma d' arch. Corvo,
corvado. II Ant. GEP.

CÓRB DE L' ARADA: CAAIETA, 2.

CÓRB DE LA CAMA. Ant. SOFRAJA.

CÓRB. :ii. Ornit. Aucell negre, carnívor, del ta-
many d' una gallina.
Cuervo. || Astron. Una
de les constelacións
australs Cuervo.

CÓRB CALVO. Corne-
ja encapotada.

CÓRB CARNICER.
Cuervo.

CÓRB D' ÁFRICA, ni.
Ornit. Córb del niitj-
día de África. Cor-
biral.

CÓRB MARÍ. m. Ornit. Aucell semblant a 1' ánech;
té Ms dits units ab una membrana, el béch llarch, ci-
líndrich, dentat y encorvat de la punta. Cuervo ma-
rino, merso, merganasar, corvejón.

Córb

COR

COR

465

Corball

CüRB PETIT. CuervecillO. || CORNELLA, CDCALA.
CRIEU CÓRBS Y VOS TREURÁN ELS ULLS. Ref. Repréll
ais ingrats que no sois no agreeixen els benifets, sino
que niólt sovint tornen mal per bé. Cria cuervos y te
sacarán los ojos.

El. CÓRB DIU NEGRA A LA OARSA, O 'L CÓRB DIU A
LA GARSA, GOMARE, MÓLT NEGRA SOU Ref. Reprén a
aquells que imputen ais altres els nieteixos vicis y
delectes qu' ells teñen. Dijo la corneja al cuervo, qui-
late allá, negro, y el cuervo d la corneja, quitaos vos
allá, negra; dijo la sartén á la caldera, íirate allá, cu-
linegra; dijo la sartén al cazo, quítate allá, que me
tiznas.
LO QUE PERTANY AL CÓRB. Corvino.
NO POT ÉSSER MES NEGRE 'L CÓRB DE LO QUE HO
SON LES ALES. Ref. Denota que no lii liá que te-
mer major mal que 1' liaver ja succeít lo pitjor que
podía vindre. No puede ser el cuervo más negro que
las alas.

CÓRBA. f. Ornit. CUCALA. |1 f. Fusta córbaonthi
encaixen els raigs de la roda per la part interic r la
qual, per la part exterior, se guarneix de ferro. Piua.

II Motilo de
x^ fer teules. Ga-

lápago

CORBA. Ic-
tiol. CORBINA.
CORBALL.
m. Ictiol. Peix
de jiiar d' un
paní y niitj de
llarch, decolor
fosch clapat de
negre, el cap
cuit, les dents de dalt mólt mes petites que les de
baix y '1 llóm negre ab dos raigs o agullóns. Corvi-
na. II REIG. II Se dona també aquest nóm a un peix
del género Umbrina. corbinata, verrugato.

CORBALLERA. f. Pese. Mena de filat pera pescar
corballs. Corvinera.

CORBAMENT. m. La part per ont alguna cosa 's
doblega. Corvadura. I| La part córba deis arclis y de
les voltes. Curvatura.

COREARSE. V. r. L' acte de doblegarse. Encor-
varse. II Fig. Inclinarse, humillarse, abaixarse. Hu-
millarse.

CORBATA, f. Adorno de roba fina que 's porta al
voltant del coll. Corbata. || Art. y of. Part de la
prempsa de niosaiclis.

CORBATÍ. ni. dim Mena de corbata que no dona
niés qu' una volta al coll, ajustantse al derrera ab
civella o gafets. Corbatín.

CORBATURA. f. Qualsevol desvío de la direcció
recta. Curvatura.

CORBELLA. f. Fals de fulla mes ampie que la or-
dinaria. Hoz.

CORBELLA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Talladell, prov. de Lleida.

CORBERA (Bernat de). Biog Noble cavaller del
sigle XIII, un deis catorze niilitars catalans que varen
pendre 1' hábit de la Mercé al fundarse a Barcelona
la benefactora ordre redeniptora deis cautius.

— (ESTEVE DE). Biog. Historiador, ciutadá de Bar-
celona, investigador inólt erudt. Va morir 1' any
1635. La seua obra mes celebrada porta '1 títol de
Cataluña Ilustrada, (un volum fol. Nápols 1678), pu-
blicada peí seu admirador el P. Gómtz de Porres,
qui creu que 'I bisbe Marca 's va aprofitar deis nia-
nuscrits d" en Corbera pera la famosa Marca Hispá-
nica. Corbera, desterrat de Catalunya, va ésser pri-
merament magistrat de 1' Audiencia de Milán, al cap
d' oiise anys Regent del Supiem d' Aragó y ademes
Gran Canceller de Milán y Lloctinent de la Cambra
de Nápols. Altres obres d' ell sobre Catalunya: Pros-
peridades infelices (manuscrita); Vida de Doña María
DIC. CAÍ .— T. I.— 59.

í-'ogell de Corbera
(Tarragona)

Segell di Corbera
(Barcelona)

de Cervelló ó del Socos (Barcelona 1629); Genealogía
de la... casa de Queralt y breves relaciones... de los...
Condes de Barcelona y reyes de Aragón.

CORBERA. Geog. Vila de la prov. de Tarragona,
bisb. de Tortosa, part. jud. de
Gandesa ; és a la carretera de
aquesta derrera ciutat a Mora
d' Ebre y té 2,271 hab. y Poblé
de la prov. y bisb. de Barcelona,
part. jud. de Sant Feliu de Llo-
bregat; té 959
habitants. || —
(d'alcira). Po-
blé de la prov.
y bisb. de Va-
lencia, p a r ti t
judicial d' Al-
cira; té 2,102
Iiabitants. |1 —

(D'AMUNT). Arrabal de Corbera,
prov. de Barcelona. || — (DE BAIX).
Arrabal de Corbera, prov. de Bar-
celona. II — (SANTUARI DE). Prop
de Berga, a 1,444 met , la iglesia
es del sigle xvii, pero la Verge es mes antiga. || —
(SERRA DE). Orog.
Aixis s' anomena la
que te en sa vessant
el santuari del me-
teix nóm.

CORBETA, fem.
Náut. Embarcado
Ueugera de tres ar-
fares y vela quadra-
da; a vegades té 'I
pal messana sense
cofes ni vergues.
Corbeta.

CORBiNS. Geog.
Poblé de la prov.
bisb. y part. jud. de
Lleida; és a la con-
fluencia del Nogue-
ra Ribagorsana ab
el Segre y té 980
habitants.

CORBO (Serra
del). Orog. Serra

que hi há a tramontana de Xixona, prov. d' Alacant.
CORCADURA. f. La acció y
efecte de corearse una cosa. Car-
comedura.

CORCAR. V. a. Rosegar el corch
alguna cosa. Carcomer, bromar.

CORCARSE. V. r. Omplirse de
corchs alguna cosa. Carcomerse.
II Parlant de llegúms y fruites.
Picarse. 1| Parlant deis grans.
Agorgojarse, gorgojarse.
p. p. Carcomido. || adj. Parlant deis
grans. Gorgojado.

CORCE. f. Náut. ant. Especie de gorab. Cárabo.
CORCER. m. Cavall lleuger. Corcel.
CORCESCA, f. Arma semblant a 1' alabarda, que
segóns sembla se diferenciava ü' aquesta en que 'I
ferro acabava ab una sola punta cóm la Mansa. Cor-
cesca.

CORCH. m. Entom. Insecte que rosega la fusta y
la tá pols. Carcoma, broma. || La póls que fá'l corch
a la fusta y a les llegums. Carcoma. || El vuit que 'I
corch fá al tronch deis arbres. Hueco, hueca. || El
cuch que 's cría a les llentíes, guixes y altres lle-
gúms. Mida. II L' insecte que corea les dents y' Is ca¡-
xals. Guijón. || El de la roba. Arna. || El de les llevors

Corbeta

SegelldeCorbíns
CORCAT, DA.

456

COR

COR

Segell de Santa
María de Coreó

y friiites. Coco. || Met. Cuidado grave y continuo que
niortinca interioriiient. Carcoma. || La persona o cosa
que va gastant la hisenda pocli a poch. Carcoma. ||
MORRUT.

CORCÓ. III. ROSF.CH, NEGUIT,
CORCH, 8.

CORCÓ (Santa María de)
Gcog. Lloch de la prov. de Bar-
celona, part. jud. de Vicli. Té
1,000 hab.

CORCOBA f. GEP.
CORCOLILLA. Geog. Poblé de
la prov. de Valencia, bisb. de Se-
gorb, part. jud. de Chelva; és a
la vora del neixenient de la riera de la Yessa.

CORCOR. f. ROSECH.

CORQOS. in. Zoo!. Animal un poch niés gran que
la cabra, de color gris gioguench, banyes petites
berrugoses y en forma de forquilla cap a la punta.
Corzo.

CORDA, f. Conjunt retort de fils o brins de cánem,
espart o altra materia. Cuerda. || La qu'és mólt groi-
xuda. Soga, cuerda, maroma. || La de curriola ab
que 'Is mestres de cases pujen els niaterials. Tiro.
II La de viola, guitarra y altres instruiuents músichs.
Cuerda. || La metxa de cáneni sense filar pera calar
foch a les peces d' artillería. Cuerda. || Ais rellotges
de butxaca una cadeneta agafada per un cap al ci-
lindre y peí altie al tambor, que propaga '1 moviment
que reb de la n)olla. Cuerda. || La qu' es feta de vi-
inechs. Crizneja, jj La qu' es feta de cordiUs. Torzal.
II La que 's posa a la prempsa quan se fa vi, pera im-
pedir que caigui la brisa. Briaga. Il La que serveix
pera apretar y assegurar la cingla a les cavalcadu-
res. Latiguera, látigo. || La que serveix pera compri-
mir algúns instrumenís. Tiradera. || Ndut. Les que
a les embarcacións no teñen nóm particular. Triza,
beta, il Ndut. La qu'es felá d' espart Estrenque, es-
trinque. II La de dos o tres caps. Piola. || pl. Els
nirvis del eos huma. Cuerdas. || Geom. La ratUa rec-
ta tirada per la part interior d' una córba, y aca-
vada en dos punts d'ella. Cuerda.

CORDA FALSA. Mús. La que no 's pot posar en con-
sonancia ab les deinés del instruinent. Cuerda falsa.

CORDES DE SOBRE CUBERTA. f. pl. Náíit. Traques de
taulóns grossos endentats de popa a proa sobre 'Is
baus al mitj de la cuberta pera la seua niajor solide-
sa longitudinal. Cuerdas superiores.

CORDES DE TELER DE MA. f. pl. Ar. y Of. Les que
baixen en sentit vertical y serveixen pera sostindre
el moviment de relació entre les calques de dalt y
les de baix.

AFLUIXAR LA CORDA, fr. Met. Moderar el rigor.
Aflojar ¡a cuerda, las riendas.

DONAR MES CORDA, fr. Met. Exasperar al qui está
enfadat. Dar soga.

ESTIRAR LA CORDA, fr. Met. Portar les coses ab
iiiassa rigor. Tener la cuerda tirante, apretar la cuerda.

LA CORDA SEMPRE'S TRENCA PER LA PART MES FLA-
CA O MES PRIMA. Ref. Denota que 'I mes débil queda
oi'dinariament vensut, encara que tingui mes rao que
la part contraria. Quebrarse por lo más delgado.

LLIGAR AB CORDES. fr. Enmaromar.

PUJAR ALGUNA COSA AB CORDA. Guindar.

PUT A CORDES, O 'L COLL LI PUT A CORDA. Expr.
fam. Denota que 'Is malfactors y facinerosos están
continuament en perill d' ésser penjats. Le huele el
pescuezo d cáñamo ó la garganta á esparto.

TANT Y TANT SE VOL ESTIRAR LA CORDA QUE VÉ
QUE'S TRENCA, O TANT TIRARÁS LA CORDA QUE 'S
TRENCARÁ. fr. Met. Denota que no és prudent portar
les coses fins ni extrém. Tanto pica la piedra en la
raiz del torvisco, hasta que quebranta el pico.

TINDRE O PORTAR CORDA DE PENJAT. fr. Vulg. Se
diu d'aquell a qui tot li va bé. Tener soga de ahor-
cado.

TIRAR DE LA CORDA, fr. Ndut. Halar.

TIRAR LA CORDA FINS QUE 'S TRENQUI. fr. Met. Apu-
rar la paciencia d' al gú. Apreíar hasta que salte la
cuerda.

TIVAR LES CORDES. fr. Náut. Posarles tivantes.
Tesar.

CORDADA, f. El conjunt de presos Iligats y mes
especialiiient els que 's porten a presidí. Cuerda.

CORDÁIVl. m. Conjunt de cordes. Cordería, corde-
lería. II Ndut. El conjunt de cordes d' una einbarca-
ció. Cordaje, cordelería, jarcia.

CORDAR. V. a. Ajustar al cós alguna pe^a de roba
per iiiedi de botóns, gafets o cordó. Abrochar, ata-
car. II Passar el botó pél trau. Abotonar.

CORDAT, DA. p. p. Abotonado, abrochado, ata-
cado.

CORDELL. m. y

CORDELLA. f. Ant. CORDILL.

CORDELLAR. v. a. y n. Mar. Relingar, o sigui
cusir o reforsar les relingues. Cordear. II v. a. Em-
bolicar la baldufa ab un cordill pera feria bailar.
Rodear.

CORDELLAS (Francesch de). Biog. Abat del mo-
nestir de Gerri. t5on patrici en els moments mes crí-
ticlis pera la nació catalana. Va presidir la memora-
ble sessió del día 30 de Juny de 1713, durant el famós
siti de Barcelona.

— (.MIQUEL). Biog. Doctor en drets, un deis reco-
piladors de les Cotistitucions de Catalunya.

CORDELLAT, DA. adj. Entre passamaners s' apli-
ca a unes cintes que imiten el cordill. Cordelado. ||
ni. Roba basta de llana aixís anomenada perqué la
trama fá un cordillet. CordiUaje.

CORDER. m. Qui fá o ven cordes. Soguero, cabes-
trero. II Ter. ANYELL.

CORDERET. m. diin. Ter. anyellet.

CORDERETA. f. Ter. ANYELLA.

CORDERÍA, f. CORDÁM, 1 II Botiga ont venen cor-
des. Cordelería.

CORDERO (Joan Martí). Biog. Ecclesiástich va-
lencia que va néixer en 1520, y va morir en 1584. Va
distingirse cóm antiquari, y dedicat al conrreu de la
literatura, se li deuen moltes publicacións, unes ori-
gináis y traduides altres.

CORDEROURE. Orog. Collades divisorias de les
aigües de la riera de Merola que van al Llobregat y
les de la del Cint que desaigüen al Cardoner, en el
catní de Casserres a Cardona.

CORDESES (Antoni). Biog. Relligiós jesuíta mólt
notable; nat a Olot I' any 1518 y mort a Sivilla '1
1601, ais vuitanta dos anys. Va entrar a la Companyía
a Barcelona (1545). Va ésser un éxit la seua euse-
nyansa pública de doctrina cristiana, a la que hi
assistia gent de totes classes y etats. Va assistir a
la primera congregado general de la companyía, tin-
guda a Roma 1' any 1558, cóm a procurador general
de Aragó. Li varen ésser confiats els colegís de Gan-
día y Coimbra y la penitenciaría de Roma. Després
de fet el quart vot (1559), el P. Lainez, general del
ordre, '1 va escullir pera prepósit de la provincia de
Aragó (1560) y després de la de Toledo, havent estat
ab tal calitat, a la segona, tercera y quarta congre-
gacions generáis de la companyía. Va publicar di-
versos Ilibres devots a Italia y a Espanya, dexantne
algúns de inédits.

CORDETA. f. dim. Cuerdeclca, cordezuela.

ESTIRA CO!?DETES. fr. Fam. S' aplica a qui té un
gust especial en fer barallar a les persones. Zizafle-
ro. II Se diu també al que valguentse de manyes y
tretes, perjudica els interessos de un tercer. Ava-
riento.

CORDIAL, adj. Afectuós, de cor. Cordial. || Lo que
té virtut pera confortar el cor. Cordial, cardíaco, jj

COR

COR

457

111. Beguda coniposta de varis ingredients pera con-
fortar el cor Cordial.

CORDIALÍSSIIVl, A. adj. sup. Cordlalísimo.

CORDIALÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Ab iiiólt de
afecte, de tot cor. Cordialísimamente.

CORDIALITAT. f. Afecte profón. Cordialidad.

CORDIAI MENT. adv. iii. Afectuosaiiient, de cor.
Afectuosamente, cordialmente.

CORDIERITA. Miner. Silicat d' alúmina o de mag-
nesia, de color blavench, a vegades transparent, de
brill parescut al cuars ratllant '1 vidre. Cordierita.

CORDIFOLIAT. adj. Bot De fulles cordiformes.
Cordifoliado.

CORDIFORME, adj. En figura de cor. Cordiforme,
acorazonado.

CORDILL. ni. Reunió de fils de cánem retorta.
Cordel, bolantín. || El que fan servir els mestres de
cases pera pujar a plom les parets. Tendel. || El que
serveix pera calsar les abarques. Calzadera.

CORDILL ESCARRITXAT DE LA CORREDORA, ni. Náut.

El tro9 qiie's deixa sortir abáns de comeiisar a tallar
les divisións que senyalen les niilles a fí de donar
temps a que la barca y 'I cnrdlll prenguin assento a
I'aigua. Cordel escarreado de la corredera.

ÉSSER ALGUNA COSA TIRADA A CORDILL. fr. Estar

alguna cosa en línea recta, cóm: els edificis, etc.
Estar d cordel, á línea.

TIRAR A CORDILL. fr. Posar algunes cordes tivan-
tes en línea recta, pera alinear alguna cosa. Acordelar.

CORDILLET. m. dim. Cordelejo, cordelito.

CORDÓ. ni. Mena de cordill, comunnient de seda,
coto, estám, etc. Cordón. 1| La corda ab que's lli-
gueii r hábit al cós els relligiosos o' a'gunes ordtes.
Cordón. || Mil. Tropa colocada de distancia en dis-
tancia pera impedir la comiinicació d' un terrilori ab
altres o '1 pas de la gent. Cordón. || El conjiint de
tropes pera impedir el pas ais eneniichs. Línea. ||
Quarnicioneta que 's fá a la vora de les monedes.
Gráfila, cordoncillo. 1| Arq. El que rodejauna colum-
na. Astrágalo. || A les peces d' artillería lo que s'hi
posa per ac'orno a distancia de initj peu de la boca.
Astrágalo. || La divisa que porten els cadets al mus-
ele. Cordones || Fort. La obra exterior que 's com-
pon d' un baluart. Corona. II Arq. BOCELL. || Náut.
Unió de filasses retortes que formen cóm una corda
y serveix pera fer cables y altres caps. Cordón.

ALLARGAR ELS CORDÓNS DE LA BOSSA. f Met. Pre-
parar els diners pera fer un gasto gros. Alargar la
bolsa, desatesorar.

CORDOÁ. m. Ant. y

CÓRDOBA, ni. La pell de cabra o de boch adoba-
da. Cordobán.

CÓRDOBA Y MIGUEL (Bonaventura de). Biog.
Advocat y escriptor, nat a Tortosa I' any 1806 y
mort a Valencia, essent magistrat, 1' any 1854. Va
exercir la carrera a Barcelona y a Madrit y desde
1847 va ésser diputat a Corts en diverses ocasións,
Iluints 'h¡ cóm orador. L' any 1851 era segon quefe de
la Direcció de lo Contenciós. Va escriurer la Vida
mUitar y política de Cabrera, publicada entre 1844 y
45, a Madrit (qiiatre volums). També és autor d' una
extensa Noticia histórica literaria del Dr. D. Jaime
Balmes. (un vol. quart; Madrit, 1848), y tenia comen-
sada una Historia de San Vicente Ferrer.

CORDOBÉS, A. adj. El natural de Córdoba y lo
pertanyent a aquesta ciutat d' Espanya. Cordobés.

CORDOLIA. f. Patol. Dolor de cor. CordoUa.

CORDONADA. f. Cop de cordó. Cordonazo.

CORDOÑAS. m. aum. Cordonazo.

CORDONÁS O CORDONADA DE SANT FRANCESCH.
Nóm que donen els mariners ais temporals que sol
haverhi al mar algúns díes abáns o després del equi-
nocci de la tardor. Cordonazo de San Francisco.

CORDONERA, f. CORDÓ, 1.

CORDONET. m. dim. Cordoncito. || En certs tei-
xits, llistes estretes y abuiuioses. Cordoncillo.

CORDOVER. m. Carta blanca.

CORDURA, f. Prudencia, seny, judici. Cordura.

CORECH. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Gane-
jan, prov. de Lleida.

CORELLA (Mossén Joan de). Biog. Cavaller y
niestre de teología, que suposen la majoiía deis es-
criptors, era nadiu de Valencia. Va viure al sigle XV,
éssent autor de nioltes obres en prosa y en vers.

COREIME. Ant. Quaresma.

COREOGRAFÍA, fr. Art de compondré balls. Co-
reografía. II Art de representar en el paper un ball
per niedi de signes, cóm s'hi representa un cant per
medí de notes. Coreografía. || En general, art de la
dansa. Coreografía.

COREOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a
la coreogafía. Coreográfico.

COREÓGRAFO, m. Compositor de balls. Coreó-
grafo

CORESMA. f. Ant. QUARESMA.

CORET. m. dim. Corillo. || Rodelleta de cuiro que
posen els basters sota d' un ciau pera que no hi fre-
gui lo que s'hi posi al deniunt. Corete.

CORIARINA. f. Qiilm. Alcaloide que 's treu del
roldó. Coriarina.

CORIFÉU. m. Met. Qui és seguit d' altres en algu-
na opiíiió, secta o partit. Corifeo.

CORÍLLA. Hídrog. Riuet de la Valí d' Aran. Neix
a la niontanya de Sant Martí, passa a llevant de la
ermita d'aquest sant y desaigua a la vora dreta del
Garona, sota meteix de Gessa.

CORIMBtFLOR, A. adj. Bot. Que té les flors dis-
posades en corimbo. Corimbífloro, corimbífero.

CORIMBO. m. Bot. Inflorescencia caracterisada
per un conjunt de flors que neixen a diferents punts
del tronch y s' alsen quasi a la nieteixa altura. Co-
rimbo.

CORIMORL ni. En llenguatge familiar el defalli-
ment del qui té gana de nienjar. DEFALLIMENT. !| TRE-
MOLOR DE COR.

CORINDÓ. ni. Min. Alúmina pura crestallisada; és
pedra preciosa quasi dura cóm el diamant. Corindón.

CORINTI, A. adj. El natural y lo pertanyent a Co-
rinto. Corintio. || Un deis cinch ordres d' arquitec-
tura. Corintio

CORINTIA, f. Bot. Tulipa groga, blanca, daurada
y vermella. Corintia.

CORIÓN. m. Anat Membrana exterior de les dues
que cubreixen el feto. Corión.

CORISTA, m. Entre 'Is regulars, qui assisteix al
chor; pero mes propiainent se dona aquest nóm ais fra-
res destinats al chor desde que professen fins que te-
ñen la niissa. Corista. || Cada un deis que canten for-
mant el chor a les operes y sarsueles. Corista. || Más.
Instrument de cer en forma de forqueta que fentlo
pegar a una post per un deis ganxos y apoiat després
a i' esmentada post, hi dona un tó constant, al que
s' hi arreglen tots els Instruments de música. Tono.

CORISTAT. m. Entre 'Is regulars, el temps que
passen els frares o les monjes baix la direcció d' un
mestre després d' haver professat. També té aquest
nóm el llócn ont viuen y 's reuneixen. Jovenado.

CORMINAS Y GÜELL (Joan). Biog. Canonge y es-
criptor, fill de Manlleu. És principalment conegut per
haver continuat les «Memorias» sobre escriptors ca-
talans publicades pél bisbe Torres Aniat. Va ésser
catedrátich de la Universitat de Cervera y després
secretari del arquebisbe de Burgos. L' any 1848 era
subdelegat castrense y governador ecclesiástich d'a-
quell arquebisbat. Va publicar diferents sermóns y

468

COR

COR

tractats ademes del seu Ilibre Suplemento á las ^Me-
morias para ayudar á formar un diccionario de los
escritores catalanes», quina edició és feta a Burgos
r. any 1849.

CORMULL. m. Y 'Is seus deriváis. CURULL.

CORN. iti. Costal d' alguna cosa, cóni: cora del al-
tar. Lado, cuerno. || La tropa que cubreix el centre
del exércit per qualsevol deis dos costáis. Ala. || La
punta de la rnanla, mátalas, sarria, etc. Cogujón,
cornijal. || L' instrument que leiien els porquers pera
cridar y arreplegar els porchs. Corneta, cuerno. |!
El que teñen els cagadors de cervos pera aixecar la
caga. Cuerna. || Molusch niarí. Molusco.

CORN AB PUES. Nóm que 's dona al petit caragol
del género Murex, niólt coinú en nostra mar.

CORN ANGLÉS. Más. Instrument de fusta que fá una
gran córba y acava ab una bomba. Produeix sons
niólt melodiosos, semblants a la veu humana. Corno
inglés.

CORN DE L' ABUNDANCIA. Mlt. Cert vas en figura de
banya del que 'n cauen fruits y flors, ab que 'Is gen-
tils significaven 1' abundor. Cornucopia, cuerno de la
abundancia.

CORN MARI. Caragol gran de mar que per un deis
caps acava en punta; aquesta es forada y serveix pera
tocarlo cóm una trompa. L' usen els pescadors y al
bufarlo se fá sentir a grans distancies, malgrat el so-
roll del mar: segons el veiit, desde Caldetes se senten
els que toquen en aigües de Canet.

SÓ DE CORN. Dret pél qual el senyor d' algún cas-
tell obligava a tocarlo en certs cassos. Son de bocina.

TOCAR EL CORN. fr. Sonarlo Tañer la bocina. || Me!.
Anarse 'n d' ¡mprovis d' algún llóch sense despedir-
se. Tomar el trote, escurrir el bullo.

CORNADO (Puig). Orog. Puig que hi há a lievant
de Bafet, prov. de Qirona, entre les vores deis rius
Fresser y Sagadell.

CORNAILLA. Ictiol. MARTELL.

CORNALERA. f. Ansa de la portadora. Brazo.

CORNARÍA. f. Pedra preciosa niólt transparenta,
de color comunmeiit de taronja y mólt liermosa. Ser-
veix pera gravar 'hi segells. Cornerina, corniola,
cornelina.

CORNAVAQUES (Puig de). Orog. Puig de 545 met.
d' altitut al N. de 1' illa de Mallorca.

CÓRNEA, f. Anal. La segona túnica del ull. Cór-
nea.
CÓRNEA OPACA. Zool. La que forma '1 blanch del
ull. Córnea opaca.

CÓRNEA TRANSPARENT. Zool.
Disch central del ull per el
qual penetren els raigs llumi-
nosos y 's veu el color del fons
del ull. Córnea transparente.
CORNELL n. p. Cornelio.
CORNELLA. f. Ornit. Mena
de córb, ab el cap, gorja, ales
y qüa negres y lo deniés de
color de cendra negrench. Corneja. || Hi ha la COR-
NELLA DE BECH BLANCH y la COR-
NELLA BLANCA.

CORNÉELA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona, part.
jud. de Sant Feliu de Llobregat;
és a la vora d' aquesl riu y té
2,165 hab. || Poblé de la prov.,
bisb. y part. jud. de Girona. Está
situat a la vora del Terri; té
agregáis els pobles de Burgonyá,
Cors, Pujáis deis Cavallers, Pujáis seg,,ii de Cornelia
deis Pagesos y Sors, que formen la (Barcelona)

Valí de Cornelia. És cap de dist.
niunpal. y té 1,256 hab. || — (DE LA RIBERA). Poblé
del depart. deis Pirineus Orientáis, bisb. y cantó de

í>egell de Cornelia
(Girona)

Perpinyá; és a la vora del riu Tet y té 1,358 hab. ||
— (DEL BERCOLL O DEL VERCOL). Poblé del depart.
deis Pirineus Orientáis, bisb. y
cantó da Perpinyá; és estació de
F.-C. y té 344 hab. || — (DEL CON-
FLENT). Població de 512 hab. al
dist. y cantó de Prades, a una al-
titut de 534 met., en el punt de
unió de les valls de Fillols y del
Vernet. La seua iglesia, del si-
gla XII, és una de les creacións mes
remarcables del art románich, y
exquisides les ferrameiites que or-
nen la porta d' entrada.

CORNELLANA Geog. Poblé del dist. munpal. de
Fórno s, prov. de Lleida.

CORNÉELAS (Climent). Biog. Filólech nal a Pera-
fila r any 1815. Era Ilicenciat en dret civil y canó-
nich, professor del Instituí de Barcelona. Mes tari va
ensenyar 1' anglés a 1' Escola de Comers de Madrit.
Se coneixen catorse edicións de la seua Gramática
francesa teórico-práctica y sis d' una d' anglesa. És
autor del El Antigalicismo, Ilibre de lectura francesa
pera evitar els galicisnies en la versió espanyola.

CÓRNER, m. Bot. SANGRINYOL.

CORNET Y MAS (Gayetá). Biog. Periodista y autor
de diverses obres de viajes per Catalunya. Era fill
de Barcelona y havia cursal la carrera d' enginyer
industrial. Va ésser professor y un deis fundadors de
la Academia de Taquigrafía de Barcelona, de la qu' era
president. Va fundar y dirigir la primera Revista Taqui-
gráfica liaguda a Espanya (1874). En 1856 havia fun-
dat la Revista Industrial. Desde 1853finsa la seua morí
va ésser redactor del Diario de Barcelona. Va publi-
car un Compendio de taquigrafió española (1852), y
entre altres Guies, les de Barcelona, Manresa y Car-
dona, Caldes de Montbui y SI. Miquel del Fai, Mont-
serrat y Una excursión por Cataluña ( 1888).

CORNET. Geog. Caseriu del lerme de Sallent, prov.
de Barcelona.

CORNETA, f. Instrument músich de metall formal
d'un tuboenroscatque té la boca ampia y acampanada.
Corneta. !| Qui loca aquest iiistrunienl. Corneta.

CORNETA DE CAQADOR. La que toquen els cagadors
pera donarse algún avís o senyal. Corneta de monte.

CORNETA DE POSTILLÓ. La que tocaven els posti-
llóns quan hi havia dilligencies. Corneta de posta.

CORNETA O TROMPETA DE CLAUS. m. Instrument
músich mólt paregut a la corneta conuina, pero que
per medí d' un mecanisnie de sel claus produeix sóns
mes arniónichs. Corneta de llaves.

CORNETÍ. m. Más. Instrument mes petit que la
corneta que té cinch voltes o tons Cornetín. || Qui
toca aquesl instrument. Cornetín.

CORNETÍ DE TRES PISTÓNS. Mús. Instrument de Mau-
ló semblanl al cometí, que té sel voltes conegudes
ab el nóm de lous. Coi-
netin de tres pistones.

CORNICABRA, f. Bot.
GARROFER BORT.

CORNICER. m. Bot.
ter. SANGRINYOL.

CORNICELLIS. m. Bo/.

PLANTATGE CORONAT.

CORNICERVI. m. BA-
NYA DE CERVO.

CORNIER.m.fioA SAN-
GRINYOL.

CORNIFORME, adj
Estel ab qüa córba. Cor-
niforme.

CORNIOLS. m. pl. Bot. CORNS.

CORNISA, f. Conjunl de varíes motllures que coro-
nen un cós o ordre d' arquitectura. Cornisa, comiza.

Cornisa gotea del sigle xiv

COR

COR

469

CORNISA D' ARQUITRÁU. f. Tot comisanicnt quin
f[¡s s' ha suprimí t. Cornisa de arquitrabe.

CORNISA DE LA CANTONADA, f. Arquil. La part su-
perior del enteulaineiit. Cornija.

CORNISAMENT. ni. Arqiiit. Cós d' .irquitectura
compost ti' íirqiiitráu, fris y cornisa. Cornisamento
o cornisamiento.

CORNISAMENT MUTXAT. m. Aquell en que s' ha su-
priiiiit 1' arquitráu y '1 fris posaiit 'h¡ en ilóch d' ells
un anell de columna y un filet. Cornisamento ó corni-
samiento mutilado.

CORNISETA. f. diin. Cornisita.
CORNS. 111. Bot. Mata de la fam. de les cornácees,
que fá poiiiets de flors grogucs y un fruit de la gros-
sor d' una avellana, venuellencli, un pocli agre y nien-
jívol. Cornejo macho.

CORNUCOPIA, f. CORN DE V ABUNDANCIA. || Ador-
no que consta d' un inarcli de fusta daurat ab un lui-
rall al initj y una palmatoria al peu. Cornucopia.

CORNUDELL(SantJoan de). Geog. Petita liermiía
sománica que domina la valí de 1' Arija prop de Cas-
tellar d' En Huch.

CORNUDELLA. Geog. Vila de la
prov. y dióc. de Tarragona, part
jiid. de Falset; és al vessant de
niitjorn del Montsant y té 2,386
Imb. |i Poblé de la prov. d' Osea,
bisb. d' Urgell, part. jud. de Bena-
barre; és un poch apartat del No
güera Ribagorsana y té 491 hab.

CORNUT, DA. adj. Qui té ba-
nyes. Cornudo y cornijero. || Marit
a qui la niuller ha faltat a la fé
conjugal. Cornudo.
CORNUT Y PAGAR EL BEURE, O CORNUT Y POBRE.
Loe. fam. S' usa quan a algú, després d' liaverii fet
algún agravi o causat algún perjudici, encara se '1
tracta malanient. Sobre cuernos, penitencias; tras cor-
nudo, apaleado y mándanle á bailar.

DE CORNUT A BORNÍ. Loc fam. S' usa pera denotar
que 's pot escullir entre dues coses dolentes. Cual
más, cual menos, toda la lana es pelos.

EL CORNUT ÉS EL DARRER QUE HO SAB. Ref. Denota

que qui és inés interessat en alguna cosa que s' ha
íet, és el darrer a qui 's participa. El cornudo es el
último que lo sabe.

CORÓGRAF. ni. Qui descriu algún país. Corógrafo.

COROGRAFÍA, f. Desciípció d' algún regne, país,
o provincia. Corografía.

COROGRÁFICAMENT. aJv. m. Segóns les regles
de la corografía. Corográficamente.

COROGRÁFICH, CA. adj. Lo que pertany a la co-
rografía. Corográfico.

COROLA, f. Part principal de la flor, generalment
olorosa y de color viu, que cubreix les parís que sei-

Segell de Cornu-

della

(Tarragona)

Coróles

veixen pera la generacíó; está formada d' una o va-
ríes parís nomenades petáis. Corola.

COROLARI in. Proposició que 's dedueix de la
demostrada anteriorment. Corolario.

COROLEU Y INGLADA (Joseph). Biog. Advocat
y escríptor distingit, nat y mort a B ircelona (1839-

1895). L' any 1869 va ésser agregat a 1' embaixada
d' Espanya a París, d' ont era corresponsal d' El Te-
légrafo, de Barcelona. L' any 1880 va assistír, per d' -
legació, al Congrés Cátala de Jurisconsults. L' any
1882 r Academia de I' Historia li va encanegarla co-
pia de les actes de les Corts Catalanes, d' Aragó y
de Valencia, aixís cóin les generáis deis tres regnes,
y a niés la de les lleís dictados desde 'is Usatges fins
al sigle XVIII. Va colaborar a les principáis revistes y
per'ód clis de Barcelona y Madrit. Va publicar un
bon resúm deis Dietaris de la Generaliiat de Cata-
lunya, en un sol voli'im. Va traduir gran quantitat de
obres del francés, de 1' italiá y de 1' anglés, tenint la
meteixa extraordinaria facilitat pera la traducció
que pera prodtiír textos origináis. Son d' ell les Cró-
niques d' en Desclot, d' en Miintaner y d' en Pere IV,
reimpreses a Barcelona els anys 1885 y 1886. És
abundantísima y bona la seua prodúcelo liistóricli-
literaria y jurídica. Citarém: El feudalismo y la ser-
vidumbre de la gleba en Cataluña, Gírona, 1878; El
condestable de Portugal, Giroria, 1878; Claris y son
temps, Barcelona, 1878; Historia de Villanueva y Gel
Irá, Vilanova, 1878: Deis contráete^ d' enfiteusis y ra-
hassa moría, Barce oiia, 1878; Biografía de Pablo Cla-
ris, llegida al posarse '1 seu retrato a la Galería de
Catalans Ilustres; Apuntes para la historia de Grano-
llers, premiada al certamen local de 1881; Episodios
de la guerra de la Independencia, premí al certamen
d' Igualada, 1884; Cartas d un obrero, premí en el
certamen d' Igualada, 1885; Prirn, Barcelona, 1885;
El monasterio de Vilabertrdn, monografía premiada a
Figueres, en 1885; Progecte d' una constitució munici-
pal en un Estat federal, fundat en V estudi deis muni-
cipis ronians y en lo deis catalans de /' Etat Mitja,
premí al certamen de La Bisbal, 1886; Algunos datos
sobre la historia de Hostalrich, premi a 1' Associació
Literaria de Gírona 1' any 1886, igualinent cóm la
monografía, Noticias históricas sobre los muros de
Gerona: Barcelona y sus alrededores, 1887; Los fueros
de Cataluña y la sociedad política moderna, 1888;
Memorias de un menestral, 1792-1864, Barcelona, 1889;
Documenls histórichs catalans del sigle XIV, Barce-
lona, 1889; América, historia de su colonización é in-
dependencia, 4 volútiis en quart, Barcelona, 1894.
Ademes d' una obra títolada: Supersticiones de la Hu-
manidad, feta per encárrech editorial. En Coroleu y
En Pella en colaboració escrigueren: ¿os Cortes Ca-
talanas, 1876; Lo Somaten', 1877; Los fueros de Cata-
luña, 1878. (V. Lámina sola de retratos, Metra C.)

COROLÍ, NA. adj. Bot. S' aplica a tot lo relatíu a
la corola, cóm pels del petáis, perígoni, estanis o fils
de les flors, etc. Corolino.

COROLÍPAR, A. adj. Bot. S' aplica a la flor quins
orgues han prés la forma de corola. Corolíparo.

COROLÍSTICH, CA. adj. Arq. S' aplica a les co-
lunines adornades ab una guirlanda de flors en forma
d' espiral. Corolístico.

COROLOGÍA. f. Discurs sobre la descripció d' un
país. Corología.

COROMINA (Bartomeu Tomás). Biog. Qravador
d' encunys, nat a Barcelona 1' any 1808 y mort a Ma-
drit r any 1867. Va estudiar a Llotja, ont ais disset
anys va obtindre un premi. Després va anar a Ma-
drit, ont va travallar ab el notable gravador Marián
González Septilveda. L' any 1832 En Coromina va
guanyar el premí extraordínari pél gravat de nieda-
lles, otorga! per 1' Academia de Sant Fernando, de
quina corporació va ésser nomenat individuo de mé-
rít 1' any 1844 y mes tart proíessor, fins a 1' any 1864.
Aleshores va entrar a la Fábrica Nacional del Sello
ab el cárrech de dí'ector facultatiu. Entre móltes
altres, va gravar la medalla de 1' Exposíció Nacional
de Belles Arts (1856) y la conmemoradora de la gue-
rra d' África (1860).

COROMINAS (Bernardí). Biog. Jurisconsult y
poeta de renóm del sigle xvi, natnial de la Sen de

470

COR

COR

Urgell. Posseía niólt bé 'I grech y '1 llatí, éssent iiiolt
notables les seues poesíes, pero encara está per fer
r estudi de 1' lióme y de les seues obres.

— (JOSEPH). Biog. Qrav.-idor d' estampes, al coure,
nat a Barce-ona 1' any 1756. Va estudiar a Llotja,
éssentne niés tart tinent director de 1' Escola de Pin-
tura, director de la secció de gravat y acadéniich de
niérit de la de Sant Fernando. A 1' Exposició cele-
brada a Llotja r any 1825 hi va presentar un gravat
representant Sant Lluís.

COROMINES. Geos. Quadra del ternie de Solane-
lles, prov. de Barcelona.

CORONA, f Ornament honorífich que cenyeix el
cap, y per diversos respectes correspón a diferentes
persones. Corona. || El clni del cap. Corona, coro-
nilla. II Regne o monarquía Corona. || La tonsura ro-
dona que's íá ais ecclesiástichs, afeitantlos el cabell
en senyal de qu' están dedicáis al niinisteri de la
Iglesia. És mes o menys gran, segóns la diferencia
deis ordres. Corona. || L' aureola ab que 's coronen
els sants. Laureola, corona, diadema, aureola. ll
Rosari de set denes. Corona, ji Met. Prenii, honor, re-
compensa. Corona. || Fí y acavanient d' alguna obra.
Corona, coronación, remate. || Meteor. Céreo! que 's
forma al voltaiit del sol o de la lluna. Halo, corona.
II Fort. Obra exterior que 's compon de dos baluarts,
dues cortines y dos mitjos baluarts. Corona. Il Met.
Honor, espíen; or. Corona. || Aiq. La part de la cor-
nisa qu' és sota la cimassa y la gola. Corona. II Náui.
Cap grós qu' está fixo per la meitat de la sena llar-
garia a la gargamella; té unes grans corrióles per ont
hi passa la corda de 1' aparell. Corona.

CORONA AUSTRAL. Constelado de 1' hemisferi meri-
dional. Corona austral.

CORONA BOREAL. Coustclació de r hemisferi sep-
tentrional. Corona boreal.

CORONA DE BARÓ O BARONAL. La d' or que porten
els baróns, y forma c6m un boneto ab dues íileres de
parles comunes al voltant. Corona de barón.

CORONA DE COMTE O COMTAL. La qu' és insignia
deis comtes y está guarnida de divuit perles grosses.
Corona de conde.

CORONA DE DUCH O DUCAL. La qu' és oberta sense

diademes, ab perles y pedrería tot voltant y ab vuit

floróns semblants a les fulles

de r ápit. Corona de duque ó

ducal.

CORONA DE FERRO. La que
usaven els emperadors quan se
coronaven reis deis lombarts.
Corona de hierro.

CORONA DE FLORS. La forma-
da de diferentes flors. Pancarpia.
CORONA D' iNFANT. La qu' en tot és semblant a la
del rei, pero sense diademes. Corona de infante.

CORONA DE MARQUÉS. La que té quatre floróns y
quatre rams conipostos cada un de tres perles. Coro-
na de marqués.

CORONA DE PRÍMPCEP D' ASTURIES. La qu'és igual
a la del rei, sino que no té mes que quatre diademes.
Corona de principe de Asturias.

CORONA DE RAIGS. La que 's posa al cap de les di-
vinitats gregues o romanes. Corona radíata, radial ó
de rayos.

CORONA DE REI. Bot. HER-
BA DE TALL.

CORONA DE VESCOMTE.
La d' or guarnida ab quatre
perles grosses ab puntes
del meteix nietall. Corona
de vizconde.

CORONA IMPERIAL. La que
té móltes perles ab vuit flo-
róns y un boneto d' escar-
lata en forma de mitra, pero no tan llarga ni aca-
vada en punxa. Corona imperial.

Corona de ferro

r.orona reial

Corona imperial

CORONA IMPERIAL. Bot. Planta anyal de la fam. de
les liliácees, originaria de Orient y que's conreua ais
nostres jardins; íá les flors a poms y penjant cap per
avall; tota ella fá una flaira mólt forta y 's considera
cóni verinosa. Corona imperial.

CORONA MURAL. La que 's dónava al soldat que
primer escalava la muralla. Corona mural.

CORONA NAVAL, ROSTRADA O ROSTRATA. La que 'S
dónava al soldat que saltava primer al barco del ene-
mi ch. Corona naval, rostrada ó rostrata.

CORONA OLÍMPICA. La de branques d' olivera pera
premiar al vencedor ais jochs olínipichs. Corona olím-
pica.

CORONA OVAL. La de murtra que portava 'I general
a r acte de la ovació. Corona oval.

CORONA PAPAL. La formada de (res corones sobre-
posades que representen al papa cóm a sunimo pon-
tifex, jutge suprém y lle-
gislador deis cristians. Co-
rona papal, tiara.

CORONA REIAL. La que
usen els reis en alguues
ocas óns: és d' or y pedrés
precioses. Corona real.

DITXOSA ÉS LA CASA EN
QUE HI HÁ CORONA RASA.
Ref. Adverteix que'ls eccle-
siásticlis son pél regular

r amparo de les families. Do no hay cabeza raída,
no hay casa cumplida.

CORONACIÓ. f. L' acte de coronarse algún sobirá.
Coronación. || La fl d' alguna obra. Coronación.

PENDRE CORONACIÓ. fr. Ant. Coronarse, acte y ce-
limonia de coronarse o ésser coronat el rei. Acto de
la coronación.

CORONADOR, A. m. y f. Qui corona. Coro-
nador.

CORONADES. m. pl. Planta anyal de la fam. de
les compostes; se conreua ais jardins y fá flors de
molt diferents colors. Crisantemas.

CORONAL adj. Anat. S' aplica al os del front y a
lo que li pertany Coronal.

CORONAMENT. m. CORONACIÓ. || Arq. L' adorno
que 's posa a la part superior del edifici, y que li ser-
veix cóm de corona. Coronamiento. || m. Ndut. La
part mes alta de la popa. Coronamiento.

CORONAR, v. a. Posar la corona al cap, cerimonia
que regularment se 'Is hi fá ais papes, emperadors y
reis, quan entren a regnar. Coronar. || Met. Perfec-
cionar, completar alguna cosa. Coronar, dar la últi-
ma-mano. II Posar alguna cosa a la part superior de
una fortalesa, eminencia, etc. Coronar. || p. us. Um-
plir un vas fíns a la vora. Coronar. || Formar copa 'Is
arbres. Coronar. |1 Al blasó posar una corona sobre
les armes. Coronar. || Met. Premiar, recompensar.
Coronar. || Al jocli de dames posar un peo demunt
d' un altre quan arriva a ésser dama pera distinglrlo
deis demés peóns. Coronar. || Met. Tallar la soca del
arbre en rodó a fí de que torni a brotar. Coronar.

CORONARIA, adj. Anat. S' aplica a T arteria y
també a la vena particular del cor. Coronarla.

CORONAT, DA. p. p. Coronado. |1 m El cleigue
tonsurat, o I' ordenat d' ordres menors. Coronado.

FERLA CORONADA O SEN CORONADA, fr, Fam. Co-
metre un gran erro o ferse mólt de mal. Hacerla ce-
rrada ó de clavo pasado.

CORONATGE. m. Ant. CORONACIÓ. || m. Ant. Dret
péls gastos de la coronado del prímpcep que s' exi-
gía a cada veí del regne d'Aragó y comtat de Barce-
lona. Coronaje.

CORONEL, m. Mil. L' oficial que té al seu cárrech
el mando d' un regiment. Coronel. il Al blasó, lo me-
teix que corona. Coronel.

CORONELA, f. Mil. La muller del coronel. Coro-
nela. II Forsa armada que la ciutat de Barcelona po-

COR

CORR

471

sava en peu de guerra pera la seua defensa o la de
Hurs iiistitucións. Coronela.

CORONELL m. Ter. MONYO. || Ant. CORONEL.
CORONETA. f. dim. Coronita. || La part superior
del cap. Coronita.

CORONETA. Orog. Cini prominent de la nioatanya
de Síiunuiga a la Valí d'Aián.
CORÓNICA. f. CRÓNICA.
CORONISA. f. Arq. CORNISA.
CORONISTA. ni. CRONISTA.

CORONOIDES. adj. Anat. S' aplica a les apófisis
■semblantes al bécli d' una encala y situades la una a
la part superior de les branques de la barra inferior
y r altra en la part anterior y superior del cúbitus.
Coronoldes.

CÓRP. m. CÓRB.

CÓRP. Hidrog. Riu que neix a Guillalmons, prov.
•de Tarragona, passa per Llorach y Segura, entra a
la prov. de Lleida, rega'ls termes de Vallfogona, Qui-
mera, Ciutadilla, Nalecli, Rocafort, Maldá, Sant Alar-
ti, Belianes, Vilanova de Bellpuig y Palaii d' Angle-
sola, y desaigua a la vora del Segre, perdut sota
térra.

CORPENDRE. v. a. Conmoure, adniirat ab alguna
cosa sorprenent, ensisadora y impensada. Sorpren-
der, conmover.

CORPENTA. f. Viilg. El cós d' una persona patita
y rodanxona. Corpanchón, corpazo.

CÓRPMARÍ (Puig). Orog. Puig de 159 met. d' al-
titut al S.E. de 1' illa d' Ibissa, Balears.

CÓRPORA. f. Fam ter. Cós, referintse al de per-
sones o animáis. Cuerpo.

CORPORACIÓ. f. Societat, comunitat. Corpora-
ción.

CORPORADURA. f. Ter. CORPULENCIA.
CORPORAL, adj. Lo que pertany al cós. Corpo-
ral, corpóreo.

CORPORALMENT. adv. m. Ab el cós. CORPORAL-
MENT.

CORPORALS. m. pl. Drapet quadrat de llí fí que's
desplega y 's posa deniunt de 1' altar pera posar 'hi
1' hostia y '1 cálcer quan se dlu niissa. Corporales.
CORPOREITAT. f. La qualitat de cós. Corporei-
dad, corporalidad.

CORPOREU, A. adj. Lo que té cós o pertany al
COS. Corpóreo.

CORPORIFICACIÓ. f. Quím. Acció de tornar els
esperits al ésser y cós que teníen abans d' haverlos
extret. Corporificación.

CORPORIFICAR, v. a. Quim. Fixar y reduir els es-
perits a cós per niedi de la corporificació. Corpori-
ficar.

CORPORIFICAT, DA. p. p. Corporificado.
CORPOSSOARI, A. adj. Hist. nat. Que té Ms ór-
guens de la nodrició animal. Corpozoario.

CORPRENEDOR, A. adj. Lo que coiprén. Sorpren-
dente, conmovedor, admirable, seductor.

CORPRÉS, A. p p. De corpendre. Admirado, con-
movido, hechizado, sorprendido.

CÓRPS. m. Ant. Veu francesa adniesa a Espanya,
pera significar alguns empleus pertanygnts a la per-
sona reial. Corps.

CORPULENCIA, f. La grandaria y magnitut d' al-
gún cós. Corpulencia. || Met. Excés de carns que té
algú. Humanidad, corpulencia.

CORPULENT, A. adj. Lo qu' és de gran cós. Cor-
pulento.

CORPUS, ni. Veu purament llatina pera designar
la diada o festa anyal del Santíssim Sagrament del
cós de Jesucrist. Corpus.

CORPÚSCUL. m. Fis. Cós mólt petit. Corpúsculo.

II Fis. Nóiii ab que 's designen les parts tenues de la
materia, que no poden distingirse ab la vista sino
auxiliada del iiiicroscopi. També 's dona aquest nóni
ais C03S0S que 's veuen a cop de vista revolotejant
pél aire de les liabitacións quan lii entra un raig de
sol per alguna escletxa o foradet. Corpúsculo. I| Med.
Cossos petits, que sembla que's mouen y revolotejen
o passen y traspassen devant deis ulls en alguns es-
táis patológichs o afeccións. Els que pateixen de ca-
tarates incipients creuen que sense parar están veient
aqueixos obiícctes y procuren apartarlos ab les máns.
Quan les febres atáxiques o malignes arriven al punt
niés alt d' intensitat, els nialalts se figuren també
tindre devant aqueixos corpi'iscols bellugadissos y Ms
persegueixen ab les máns, ab un silenci iiiólt gran.

CORPUSCULAR, adj. S' aplica al sistema deis
filosophs que adineten els corpúsculs cóni materia
elemental. Corpuscular.

CORRAL, m. Llócli clos y descubert que hi há a
les cases o al despoblat destinat a diferents usos.
Corral, corraliza. || Pati tocant a la meteixa casa
pera '1 seu desembrás o pera tirar'hi les escombra-
ríes. Patio. II Llóch tancat ont els pastors hi recullen
el bestiar pera resguardarlo de les incleniencies del
tenips. Aprisco, redil, paridera.
CORRAL DE BESTIAR. Encerradero.
CORRAL DE BOUS. Boil, boyera, vaqueriza, majada,
paridera.

CORRAL DE CABRITS. Chibítal, chibitero.
CORRAL DE PORCHS. Cochinera, zahúrda, chiquero,
chochiquera, pocilga. || Met. Llóch brut y asquerós.
Zahúrda, pocilga.
CORRAL DE VADELLS. Novillero.
TREURE DEL CORRAL, fr. Dcscorralar,
CÓRRALAS, ni. aum. Corralón.
CORRALET. m. dim. Corralillo.
CORRANDES. f. Cansóns populars. Cantares po-
pulares.

CORREA. Geog. Poblé de la prov. de Barcelona,
bisb. de Solsona, part. jud. de Berga; és a la vora de
la riera del Espital.

CORRECAMES. m. pl. Coet que corre anguilejant
per térra. Cohete corredor.

CORRECCIÓ. f. Reprensió d' algún delicte o de-
tecte. Corrección. || Esniena y censura deis erros de
alguna cosa. Equivocación, corrección. || Ret. Figura
que substitueix una páranla pera explicar millor la
precedent. Corrección. || Farm. La preparació del
medicament pera atemperar 1' activitat niassa vio-
lenta d' algún simple esperit, etc. Corrección. ||
Náut. L' acció de corretgir els defectes de la navega-
do per medí de les senes regles. Corrección.

CORRECCIÓ DE SENTENCIA. Ret. Figura que s' usa
pera esmenar alguna cláusula que abans s' havía dit
o ponderat. Corrección de sentencia.

CORRECCIÓ FRATERNA. Reconvenció que 's fá priva-
dament al próxim pera corretgirlo d' algún detecte.
Corrección fraterna ó fraternal.

CORRECCIÓ GREGORIANA. Se din de la que 's va ter
per disposició del Papa Qregori XIII I' any 1582, per
la que 's vareí treure deu dies al mes d' Octubre de
aquell any, fent que's contés día 15 el qu'era día 5;
que després, a cada 400 anys, se treguessin tres dies
pera corretgir 1' error que resultava d' haver interca-
lat cada quatre anys o cada bisest un dia cabal de
24 hores, no devents'hi afegir mes que 23 hores, 16
minuts y 48 segóns pera que 'I cómput fos del tot
exacte. Corrección gregoriana,

CORRECCIONAL, adj. Lo que condueix o porta a
la correcció. Correccional.
CÓRRECH. m. Ter. XARAGALL.
CORRECTAMENT. adv. m. Ab correcció. Correc-
cional.

472

CORR

CORR

CORRECTE, A. adj. Exacte, segóiis regles. Co-
rrecto. II Lo que no té detecte, tant si 's tracta de
obres l.teraries coiii d' altra mena. Correcto.

CORRECTiSSIM, A. adj. sup. Correctísimo.

CORRECTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Correctí-
símamente

CORRECTIU, VA. adj. S' aplica ais luedicanients
que teñen la virtut de corretgir, y s' usa també cóm
a substantiu niasculí. Correctivo.

CORRECTOR, m. Qui corretgeix. Corrector. i¡ Qul
eslava encarregat pél govern de confrontar els im-
presos ab r original pera veure si estaven confor-
mes. Corrector. || El superior o prelat local que hi
havía ais convenís de 1' ordre de Sant Francesch de
Paula. Corrector. || A 1' imprenipta s din aixís el qui
está encarregat de cotejar ab 1' original les proves
deis fulls que s' iniprimeixen. Corrector

CORRECTORA, f. La superiora d' algún convent
de monjes de 1' ordre de Sant Francesch de Paula.
Correctora.

CORRECUITA (A). Expressió ab que 's significa
aquell que va u obra mólt depressa; aixís se diu:
anar a correcuila, fer'ho a correcuila, que 's dirá en
castellá: Ir á prisa, hacerlo á la ligera o rápida-
mente.

CORREDEIVIPTOR, A. ni. y f. La persona que re-
dinieix junt ab un' altra. Corredentor.

CORREDISSA. f. Correguda curta. Carrera, co-
rrida, correrilla.

CORREDOR, A. ni. y f. Qui corre mólt. Corredor.
II Galería estreta y llarga que serveix de pas dins
deis pisos. Pasadizo, corredor. || Qui per ofici en-
trevé a les compres y vendes. Corredor. || El que té
varíes peces o cambres ais costats. Claustro, crujía,
tránsito. || El que rodeja tot o gran part d'un edifici.
Ándito. II Ant. El soldat qu' entrava per les terres de
r enemich y les arrasava y saquejava. Corredor. ||
Nduf. La part estreta de cnberta que 'Is barcos petits
teñen a cada costat de 1' obertura de passadís de
proa a popa, careixent de cnberta complerta cóm els
hi passa ais Ilaúts, etc. Corredor. || Oalerí.¡\. [| Tira
horitsontal o passadís que crusa a cada costat de la
barca de proa a popa.

CORREDOR DE COLL O D' ENCANT: CORREDOR, 3.

CORREDOR D' ORELLA O DE CAMBI. Qni solicita lle-
tres o diner emmanllevat, y ajusta 'Is canibis d' inte-
ressos que s' han de donar y les seguretats o res-
guarts. Corredor de cambios.

FER DE CORREDOR, fr. Entfevenír cóm a tercer a
les compres y vendes de géneros. Trujimanear.

CORREDORET. m. dim. Corredorcillo.

CORREDURÍA, f. L' ofici y diligencia del corredor
en qualsevol negocí de comers. Correduría, corre-
taje. |¡ El dret o estipendí de corredor. Corretaje.

CORREDURA, f. Ant. CORREDURÍA.

CORREGADA. f Ter. XARAGALL.
CORREGENCIA, f. La regencia en que 's compar-
teix el poder ab un altre Corregencia.

CORREGENT, TA. adj. Qui té o exerceix la re-
gencia jnnt ab un altre. Corregente.
CORREGER. m. CORRETGER.

COTREGIDOR. m. Aní. CORRECTOR, 1. || Magistral
que a algunes parts d' Espanya exercía la jurisüicció
reial ab mer mixto imperi y coneixía de les causes
contencioses y guvernatives y del cástich deis de-
licies. Corregidor. || Modernament era 'I president
deis Ajuntaments y era nonienat de Reial ordre. Co-
rregidor.

CORREGIDORA, f. La muller del corregidor. Co-
rregidora.

CORREGIMENT. ni. Eiiipleu de corregidor. Corre-
gimiento. II El lerritori de la jurisdicció del corregi-
dor. Corregimiento.

CORREGUDA. f. Moviment apresurat de 1' honie o
de la bestia pera anar ab proniplitut d' un llóch a un
altre. Corrida, carrera. il Ant. Fluix d' algún humor.
Corrimiento. || Hoslilitat que feia la tropa enlranl a
país enemich y talantlo y saquejantlo. Correría.

ANAR A LES CORREGUDES DE BOUS. fr. Ir á las co-
rridas de toros.

DE CORREGUDA. ni. adv. Ab llestesa, nióll depressa.
De corrida.

CORREGUDETA. f. dim. Correrilla, correndilla.

CORREGUT, DA. p. p. Corrido. || adj. Aqotat pú-
blicamenl. Azotado.

CORREIG. m. La llenqueta de cuiro que serveix
pera Ilisar les sabates. Majuela. || CORREtJa

DESFER ELS CORREIGS DE LA SABATA. fr. Desllígar-
los. Desmajolar.

CORREJA. in. Ant. CORRETJA.

CORREJER m. Ant. CORRETGER.

CORRELACIÓ. f. Analogía o relació recíproca de
ilues o mes coses. Correlación.

CORRELATIU, VA. adj. S' aplica a lo que té co-
rrelació. Correlativo.

CORRELATIVAMENT. adv. m. Ab relació ab al-
guna allra cosa. Correlativamente.

CORRELIGIONARI. adj. Qui és de la meteixa re-
Uigió o del meteix partit que un allre. Correligio-
nario.

CORRENDES. f. pl. fluix de ventre.

TINDRE CORRENDES. fr. Palir de fluix de ventre.
Estar ó andar corriente, tener despeño ó diarrea, irse
de vareta.

CORRENSA. f. FLUIX DE VENTRE. || FLUIX DE
SANCH.

CORRENT. adj. S' aplica a lo que no té impedi-
ment o embrás pera '1 seu us y efecte. Expedito, co-
rriente. II Lo qu' és admés y autorisat per 1' us y la
costúni. Corriente. || S' aplica a la cosa llesta y aca-
vada. Corriente, moliente. || Dit del estil. Fluida,
corriente. || Aplicat ais diferents períodes en que 's
tlívídeix el teinps, lo qu' está passant actualment,
cóm: any corrent, etc. Corriente. || Se diu de la mo-
neda de bona llei y admesa al comers. Corriente ||
p. a. Qui corre. Corriente. || m. El curs constant de
les coses. Corriente. || El curs deis ríus o de les
fonts. Corriente. II Cert moviment precipítat de les
aigües del mar a alguna part, sense conéixer's a la
superficie. Corriente. 11 El paratge del mar, riu o
riera en que 1' aigua corre mes depresa. Corriente. ||

adv. ni. CORENTMENT.

CORRENT FORTA. f. Mar. Corrent niés forta que la
ordinaria y de direcció desigual, encara que mai opo-
sada. Correntín.

CORRENT IMPETUOSA. Aquella qn' arrebassa sopta-
dament tot lo que trova. També se 'n diuen marors
vives. Aguaje, marea.

DEIXARSE PORTAR DE LA CORRENT. fr. Met. Confor-
marse ab r opinió comuna, encara que 's conegui que
no és la mes acertada. Dejarse llevar del, ó de la co-
rriente.

PENDRE LA CORRENT. fr. Met Contreurc '1 víci de
fer alguna cosa. Tomar el chorrillo.

POSAR CORRENT. fr. Met. Posar alguna cosa en dís-
posició de servir pera algún obgecte. Poner corriente.

POSARSE CORRENT. fr. Met. Pagar algú tots els den-
les, quedarse solamenl ab !o propi. Redondearse.

SEGUIR LA CORRENT. fr. Met. Seguir 1' opinió de la
niajoria sense preocuparse si és bona o dolenta. Se-
guir la corriente, irse iras el chorrillo ó tras la co-
rriente.

TOT CORRENT. m. adv. Depressa, ab llestesa. Co-
rriendo. II Iron. Resposta que 's fá quan no 's vol fer
una cosa.

CORRENTMENT. adv. m. Sense dificultat ni con-
tradicció. Corrientemente.

CORR

CORR

473

CORRER. V. II. Anar mólt depressa. Correr. |1 Met.
Moure's progressivatiient els liquils y fluits. Correr.
II Seguir les coses el seu ciirs natural. Correr. || Dir-
se o donarse per certa alguna cosa. Correr la voz,
correr la fama. II Cuidar d' alfiun negoci o fer les
dilligencies. Correr, entender con. i| Apressurarse a
fer alguna cosa. Correr. || Passar algún n-igoci per
ont li correspón. Correr. 1| Ésser adniesa o rebuda
alguna cosa. Correr. || Passar alguna cosa a 1' any
o al tenips de que 's tracta. Pasar, correr. || Reco-
rrer, acudir al valinient o ajuda d' algi'i. Recorrer,
correr. \) Parlant de la moneda, passar, ésser adnie-
sa. Valer, correr. || Parlant del aire o aigua. Susu-
rrar. II Ant. ACORRER. II Ant. kmpaitar. II Anl. anar a
PARAR.

CORRER AL DERRERA D' ALGÚ. fr. Empaitarlo ab fu-
ria y crits. Dar iras uno. \\ Perseguirlo pera ferli al-
gún dany. Correr d aI<^iino.

CORRER O NO CORRER BE AB ALGÚ. fr. Tindre'hi o
no bona correspondencia. Correr ó no correr, llevarse
bien ó mal con alguno, estar ó ponerse de cuerno con
alguno.

A CORRECUITA. m. adv. Atropelladament, ab tota
pressa. Á mata caballo, d uña de caballo.

A TOT CORRER, ni. adv. Ab tota velocitat. A iodo
correr, d mala caballo, d escape.

DEiXAR CORRER ALGUNA COSA. Loc. Deixarla estar,
prescindir d' ella. Dejarla correr.

DEIXARSE CORRER SOBRE ALGÚ. Loc. anl. Tirárseli
sobre. Echdrsele encima.

QUI MENYS CORRE, VOLA. fr. Fam. met. Denota que
regularment qui afecta descuit o indiferencia en al-
guna cosa, és qui la solicita ab inés eficacia. El que
menos corre, vuela.

CORRERÍA, f. Hostiiitat de la gent de guerra, ta-
lant y saquejant el país eneinich. Excursión, corre-
ría, Incursión.
CORRESPONCIÓ. f. Correspondencia.
CORRESPONDENCIA, f. La relació d' una cosa ab
un'altra. Correspondencia || Conformitat, propor-
ció, simetría. Correspondencia. || Tráete recíprocli
d' una persona ab un' altra. Correspondencia. || En-
tre conierciants el tráete que teñen entre sí sobre
coses del seu coniers. Correspondencia. || Coniuni-
cació per escrit o de paraula. Corresponder:cia. ||
Retribució del benefici rebut. || Correspondencia. ||
L' obertura per la qual se comuniquen els aires. Co-
rrespondencia.

CORRESPONDRE. v. a. Fer algún favor pera pá-
game un'altre que s' ' a rebut. Corresponder. || Per
tányer. Tocar, corresponder, pertenecer. || Tindre
una cosa proporció o conforniitat ab un'altra. Co-
rresponder.

CORRESPONDRE' S. v. r Comunicarse per escrit
iins ab altres. Corresponderse jl Estimarse recíprc-
cameiit. Corresponderse.

CORRESPONENT. adj. Proporcíonat, conforme,
convenient. Correspondiente. || ni. Qui té correspon-
dencia o tráete ab un'altre. Correspondiente, co-
rresponsal.

CORRESPONSAL, m. CORRESPONENT. || Qualsevu-
11a persona, resident a distinta població, ab quina
s'hi está ab correspondencia, ja per negocis mercan-
tils o d' interessos, ja per assumptes artístichs, polí-
ticlis o literaris. Corresponsal.

CORRETATGE m. Diligencia y travall que posa
el corredor ais contractes y vendes. Corretaje. ||
Premi y estipendi que obté 'I corredor per la sena
dilligencia. Corretaje.

CORRETGIBLE. adj. Lo qu'es pot corretgir. Co-
rregible, enmendable.

CORRETGIR. v. a. esmenar. || Advertir, rependre.
Corregir.
CORRETGIRSE. v. r. esmenarse.
CORRETGIT, DA. p. p. ESMENAT.

DIC. CAT. — T. I.— 60.

CORRETJA. f. Llenca de cuiro que serveix pera
Iligar o subgectar alguna cosa. Correa. i| Met. La
que leñen els barbers pera passar 'lii les navajes pera
que vagin niés fines. Suavizador. || La de la cabessa-
da deis cavalls que 'Is cenyeix el bescoU. Ahogade-
ro. II La que penja del estrep y 1' aguanta. Ación. ||
La qu'está quarnida ab civella. Francalete. || La
que subgecta les barres del cavall. Muserola. |'. La
que sosté penjat la esquella. Castigadera. || La que
serveix pera portar el fusell. Portafusil. || Ictiol. RA-
JADA ESCRITA. NEGRITO.

CORRETJA PORTA, f. La que pél sen gruix y ampia-
ría pot calificarse de corretjassa. Correan.

TINDRE CORRETJA. fr. Met. fam. Sufrir les bromes
o burles sense enfadarse. Tener correa.

CORRETJÁM. ni. Conjunt de corretjes. Correaje.
CORRETJASSA. fr. aum. Correón.
CORRETJER. m Qui fá corretjes. Correero.
CORRETJERÍA. f Ofici de fer corretjes o botíga
ont se venen. Correería.

CORRETJETA. f. dini. Corregüela, correhuela.
FER LA CORRETJETA. fr. Tréurer en rodó una tireta
d' escorsa del tronch d' un arbre pera que no pugui
passar 'h¡ la sava y 's mori
CORRETJÓ. m. Ter. CUIROL.

CORRETJOLA. f. Bot. Planta anyal de la fam. de
les convolviilácees que 's trova ais c. mps y ais seni-
brats, té les flors blrnques, en forma d'enibut o cam-
paneta y les fulles en forma de fletxa. Corregüela,
correhuela, atabaquillo.

CORRETJOLA GRAM. Bot. CAMPANETES.
CORRETJOLA VERA Bot. CAMPANETES.
CORRETJÓS, A. adj. S' aplica a lo que 's doblega
fiicilment sense trencarse. Correoso.

CORRÉU. m. Qui té 1' ofíci de portar les cartes de
un Uocli a I' altre. Correo. || La casa o lloch ont s' h¡
reben y 's despatxen les cartes. Correo. Il Conjunt de
cartes que 's reben y 's despatxen. Correo.

CORREU D' ESPARDENYA. Qui té I' ofici de portar
les cartes desde una administrado de corréus alspo
bles que son fora de la carrera. Balijero, hijuela.

CORRÉU DE PEU. El peató que porta les cartes d'un
llocli a r altre. Propio.

CORRIBLE. adj. Ant. CORRENT.
CORRIMENT. m. Ant. CORREGUDA. || Fluxió d' hu-
mor que 's posa a ;ilguna part del cós, cómt ais ulls,
ais caixals, etc Escurribanda, corrimiento. || Ma-
laltía que consisteix en un fluíx
d' un humor acre y corrosíu que
ix peí conducte ordínarí. Gono-
rrea.

CORRIMORT. m. CORRI-

MENT, 3

CORRIOL. m. Caminet estret.
Senda. 1| Ornit. Cuereta.

CORRIÓLA, f. Roda que 's
niou sobre un eix y per quina
circumferencia o canal hí passa
una corda pera pujar coses de
pés. Garrucha, carrucha, polea.
II La que serveix pera pujar y
de les iglesies. Carrecón.

CORRIOLÁM. ni. Muníó de corrióles. Poleame.

CORRIOLAYGA. f. Ter. ornit. Aucell d' estany.
Pájaro de estanque.

CORRIÓLES, f. pl. Ter. CORRETJOLA.

CORRIÓLES BORDES. Ter. A 1 Urgell se dona aquest
nóm a una planta de la familia de les aporinácees.

UNTAR LES CORRIÓLES, fr. Met. Regalar diners pera
conseguir lo que 's desítja. Untar el carro.

CORRICLET. ni. dim: de Corriol. Senderito, sen-
dita, senderito.

CORRIOLETES. m pl. Bot. moxernó.

Corrióla del sigle xvi
(Museu de Vich)

baixar les llantíes

474

CORR

COR

CORRIPIES. f. pl. Fluix de ventre. Escurribanda,
cagalera, desconcierto.

CORRIU. Geog. Poblet situat junt al torrent de la
Rasa prop Sant Llorens de Morunys.

CORRO, ni. Cilindre de fusta que serveix pera
arrossegar ab niés facilitat alguna cosa de niólt pes.
Rodillo, rodo, ruejo. || Coixí rodó que agafa de part
a part del Hit. Travesero, larguero, cabezal, trave-
sano. II Rodet pera nioldre Ms materials ais forns de
vidre. Muela. || A les maquines de cardar coto 's diu
aixís cada un deis cilindres de fusta vestits de car-
des, y 's distingeixen entre sí ab varlats nónis. Se
diu corro gros. al que ocupa 'I centre de la máquina
y comunica '1 moviment a tots els deniés; //, al que
está entre '1 gros y '1 caragolador; esmolet, al qu'está
a la part oposada.al fí derrera del gros; dormidor, al
que pren el coto de la tela, y xichs a tots els demés.
Cilindro.

PUJAR A CORRO, fr. Nlet. Enf idarse. Atufarse, amos-
carse, subírsele d uno el humor, la mostaza á las na-
rices.

CORRO DE MUNT. Geog. Poblé del dist. munpal.
de Lleroiia, prov. de Barcelona. || —(DE VALL). Poblé
del meteix dist. munpal. que 1' anterior.

CORROBORACIÓ. f. Esfors y vigor que 's dona al
que está desalentat o débil. Corroboración.

CORROBORANT. p. a. Lo que corrobora. Corro-
borante. II m. Medicament que té la virtut de corro-
borar. Corroborante.

CORROBORAR, v. a. Aumentar el vigor, donar no-
ves forses. Corroborar. || Donar nova forsa a la rao,
argunient u opinió. Esforzar, corroborar, roborar.

CORROBORAT, DA. p. p. Corroborado.

CORROBORATIU, VA. adj CORROBORANT.

CORROIR. V. a. Fer nialbé o menjar alguna cosa
rosegantla. Corroer.

CORROMPEDOR, A. m. y f. Corruptor.

CORROMPIMENT. m. Ant. CORRUPCIÓ.

CORROMPRE. V. n. Alterar o mudar la forma de
alguna cosa. Corromper, contaminar, depravar. ||
Falsificar alguna cosa. Adulterar, corromper, de-
pravar. II Pervertir o seduir alguna dona, especial-
ment donsella. Violar, corromper, estuprar. || Per-
vertir o viciar les bones costúms d' algú. Pervertir,
corromper. |1 Sobornar al jutge o a un' altra persona
ab regalos o d' altra manera. Sobornar, corromper,
cohechar.

CORROMPRE 'S. v. r. Pudrirse, ferse malbé. Po-
drirse, corromperse, malearse.

CORROMPUDAMENT. adv. m. Errada, viciada-
ment. Corrompidamente.

CORROMPUT, DA. p. p. Corrompido.

CORRONCUY. Geog. Poblet del Pallars que té una
típica i.íles¡a románica.

CORROSAR. v. n. Ant. ENFADARSE, ENRABIARSE.

CORROSIÓ. f. La acció y efecte de corroir. Co-
rrosión.

CORROSIU, VA. adj. Lo que corroeix o té la vir-
tut de corroir. Corrosivo, corroente.

CORROSOS, A. adj. Ant. ENFADAT, ENRABIAT.

CORRÚA. f. Nombres seguici de gent. Séquito,
serie, fila. || Munió de persones, de besties, etc., que
van les unes derrera de les altres. Procesión, reata.

CORRUBÍ. Geog. Poblet corresponent al terme de
Viladonja, prov. de Qirona.

CORRULLA, f. Náiit. Espai sota la cuberta que
toca '1 costat de la galera. Corrulla. Ii El panyol de
les xarxes en la galera.

CORRUPCIÓ. f. La acció y efecte de corrompre o
de corrompre's alguna cosa. Corrupción. || Alteració
o vici en algún llíbie o escrit. Corrupción, contami-
nación, depravación. || Fltiix de ventre. Corrup

ción. il Vici o abús introduiten les coses ¡mniaterials,
cóm: corrupció, de costums, de Henguatge, etc. Corrup-
ción.

CORRUPTAMENT. m Ant. CORRUPCIÓ. || adv.

CORROMPUDAMENT.

CORRUPTE. m. CORROMPUT. || Corrupto.

CORRUPTELA, f. CORRUPCIÓ, 3. jj For. Mal cos-
túm o abús introdnit contra llei o dret. Corruptela.

CORRUPTIBILITAT. f. Qualitat per la qual un
cós físich está subgecte a corromprer 's. Corrup-
tible

CORRUPTÍSSIM, A adj. sup. Corruptísimo, co-
rrompidisimo.

CORRUPTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Corruptí-
simamente.

CORRUPTIU, VA. adj. Lo que té virtut pera co-
rrompre. Corruptivo.

CORRUPTOR, A. ni. y f. Qui corromp. Corruptor,
corrompedor.

CORS, A. adj. El natural o pertanyent a 1' illa de
Córcega. Corso. || m. Anl. COS. | CURS.

HU SON CORS. Loe. ant. personalment.

CORS (Guillém de). Biog. Arquitecte y esculptor
notable del sigle XIV. Se va encarregar de la direcció
de les obres de la catedral de Qirona 1' any 1330. Se
considera, ab fonament, que deu ésser ell 1' autor de
r excelent estatua de marbre nomenada de Sant Car-
lemany, acavada cap a 1' any 1345, qu' és una de les
niillors esculptures mitjevals catalanes, y representa
un rei de la nostra térra.

CORS. Geog. Poblet del dist. munpal. de Cornelia,
prov. de Qirona.

CORSA, f Ant. ESCORSA.

CORSA. Geog. Poblet de la prov. y bisb. de Qi-
rona, part. jud. de La Bisbal; té agregat el caseriu
d' Anyells y reuneix 639 hab. || Poblet del dist. mu-
nicipal d' Áger, prov. de Lleida.

CORSARL m. COSSARl.

CORSECAR. V. a. Acte de secarse '1 cor o morir.
Morir. II Expressa també una niort lenta; aixís se diu:
María anava corsecantse per moments y no va poguer
resistir mes.

CORSECANT. p. Present del verb corsecar. El que
mata ó muere.

CORSECH, CA. adj. Qui no té sava al cor. S' apli-
ca ais arbres y plantes y, per extensió, a les persones
y ais animáis que 's van consumint poch a poch o
que ja s' han consumit del tot.

CORSER. m. Ant. CORCER.

CORSIA. f. Corredor de la ñau pera passar de proa
a popa. Pasamano, crujía, tilla.

CORSIER. m Ant. CORCER.

CORSO, A. adj. CORS, 1. || m. Zool. Animal de la
classe deis que remuguen, mólt lleuger y poruch,
semblant al cervo, de color cendrós, ab banyes que
acaven en figura de forca y quasi sense qüa. Corzo.

CORSONA. f. Zool. La femella del corso. Corza.

CORT, A. adj. Ant. CURT. 1| f. La ciutat o vila ont
resideix el sebera. Corte. || estable. || tribunal. || f.
pl. Junta o congrés deis tres bracos del regne, eccle-
siástich, noblesa y poblé. Cortes. || A Catalunya, el
congrés general legislatiu del estat, que '1 rei con-
vocava y presidía en persona. Cortes. || A Nava-
rra, la reunió deis tres estaments del regne, eccle-
siástích, noblesa militar y '1 de les repúbliques.
Cortes.

CORT CELESTIAL. La reunió deis ángels y benaven-
turats qu' están glorificant a Deu al cel. Corte celes-
tial.

CORT DE PORCHS: CORRAL DE PORCHS.

CORT DHLS SOBIRANS O DELS SUPERNALS. Ant. CORT
CELESTIAL.

COR

COR

475

Joan Cortada

CORT PLENERA. ¿oc. a/i/. Eii plena cort. En plena
corte.

FER LA CORT. fr. Obsequiar o procurar enamorar a
alguna dona. Hacer la corte, festejar, galantear, corte-
iar, enamorar.

CORTA, ni. QUARTÁ.
CORTADA (Joan). Biog.
Nat a Barcelona 1' any 1805;
hi va morir 1' any 1868. Les
seues noveles deixen mólt
que desitjar; en canibi, els
seus articles de crítica y de
coti'inis, que firmava ab els
pseudóninis de Aben Abále-
nla y de Benjamín, son tan
clássichs que no desdiuen
deis de Larra y de Lafuente.
CORTALS (Els). Geog.
Pobet del dist. niunpal. de
La Llagona, depart. deis Pi-
rineas orientáis. || Arrabal
del ternie de Gombreny, prov. de Girona.
CORTAN, ni. Ant. QUARTÁ.

CORTANA. f. QUARTANA.

CORTARIU. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Bellver, prov. de Lleida.

CORTAS. Geog. Poblet del dist. munpal. d' Hilar,
prov. de Lleida.

CORTER. m. Ant. La quarta part. QUART.

CORTES D' ARENOSSO Geog. Vila de la prov. de
Castelló, bisb. de Valencia, parí. jud. de Lacena; és
entre niontanyes y té 1,504 hab.

CORTES DE PALLAS. Geog. Poblé de la prov y
bisb. de Valencia, part. jud. d' Ayora; és a la vora
del Júcar y té 1.359 hab.

CORTÉS (Geroni). Biog. Valencia que va viure
durant les derreríes del sigle XVI y coniensos del XVii
dedicantse al conrea de les niatemátiques y de les
ciencies naturals. Va ésser 1' autor de la obra nome-
nada Lunario y pronóstico perpetuo, de quina se
n' han fetes moltes reimpressions, y d'altres Ilibres
prou remarcables, encare qu' escrits ab lleuguatge
vulgar.

CORTESA, NA. adj. Lo que pertany a la cort.
Cortesano. || CORTÉS. || m. Qui serveix al reí a la
cort y sab els usos d' ella. Áulico, cortesano.

CORTESANAMENT adv. m. Ab cortesía. Corte-
sanamente, cortesmente.

CORTESANÍA, f. Atenció, urbanitat. Cortesanía.

CORTESANÍSSIM, A. adj. sup. Cortesanísimo.

CORTESÍA, f. Acció, deniostració d' atenció o res-
pecte que té una persona a un' altra. Cortesía. ||
CORTESANÍA. || BARRETADA.

FER CORTESÍA, fr. LLEVARSE 'L BARRET.

CORTIADA (Miquel). Biog. Advocat y escriptor
nat a Lleida y mort el 6 de Febrer de 1691. Era cate-
drátich de dret roniá a 1' uníversitat de la seua ciu-
tat natal, éssent després regent a 1' Audiencia de
Catalunya. És mólt conegut per la seua obra de dret:
Decissiones Rev. Cancellarii Sacri regii Senatus Ca-
thalonice. sive pars prima pro praxi cantentiorum, et
competentiarum Regnorum inclyice Coronce Arago-
num, etc., escrita entre 'Is anys 1650 y 1660. La se-
gona part se va publicar a Barcelona 1' any 1665 y
forma un altre volúm in-foli. És autor pesat y de ca-
rácter práctích. L' obra citada és un tractat de dret
comparat ab el deis estats d' Aragó y Valencia y sos
jurisconsults.

CORTIADA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Peramola, prov. de Lleida.

CORTICATÍ, NA. adj, Bot. El grá de les gramí-
nees quan está cubert ab la seua pallofa exterior.
Corticáceo.

CORTiCIFER, A. adj. Entom. Se diu deis insectes
cuberts d' una mena de closca. || pl. Hist. nat. Pólips
que teiien un ex córneo o calis cubert d' una crosta
contráctil y viva. Corticífero.

CORTICINA. f. Quim. Extracte oxidat del tañí; se
li ha donat aquest nóni perqué 's trova a la major
part de les ecorses deis arbres. Corticina.

CORTICÓS, A. adj. Bot. Nóni que 's dona a les
traites que son carnoses per dins y teñen una escorsa
cuirosa, cóni: la llimona y la toronja. Corticoso.

CORTILS Y VIETA (Joseph). Biog. Escriptor
folk-lorista, nat a Blafies 1' any 1839 y mort a la me-
teixa localitat en 1898. Se dona a conéixer cóm a
folk-lorista a l'_ Associació d' Excursións, de la que
n' era delegat. És autor deis següents travalls: Etno-
logía de Blanes (1886); Ressenya histórica de la vila de
Blanes (Anuari de 1882), Festa popular de la platja de
Santa Cristina (Anuari de 1881); Marinescas, cnn-
tars, premiáis a Sant Feliu de Giu'xols; La propie-
tat, etc., y diversos escrits en revistes y certá-
mens. La vila de Blanes ha posat el nóm d' en Cortiis
y Vieta a un deis seus carrers.

CORTINA, f. Drap gran fet de roba de coto, llana,
seda, etc., pera tapar y adornar portes, finestres,
balcóns. Hits, etc. Cortina. || Fort. Tro^ de muralla
que hi há entre baluart y baluart. Cortina. || La que
és derrera la pórtela del sagrari. Palia.

POSAR CORTINES. fr. Adornar ab elles alguna cosa.
Encortinar.

TIRAR O FER CORRER LA CORTINA, fr. Feria correr
per la barreta pera tapar o cubrir alguna cosa. Co-
rrer la cortina. \] Feria correr tota a un costat pera
descubrir lo que tapava. Correr, descorrer la cortina.

CORTINA Y FARINÓS (Antoni). Biog. Pintor va-
lencia, nat a Almácera 1' any 1841 y mort de repent
a Madrit 1' any 1891. Concebía y executava ab mólta
facilitat. Derrerament s' havía dedicat a la pintura
decorativa d' iglesies y salons.

— Y ROBERTO (ivo DE LA") Biog. Arqueólech y pin-
tor cátala, nat a Vilanova y Qeltrú 1' any 1805. Des-
prés d' estudiar pintura ab En Pau Rigalt, va exercir
cárrechs administratius a distintes ciutats d' Espa-
nya, aprofitant les seues estades en elles en benefíci
de r art y de I' arqueología. Va ésser un deis priniers
que va dibuixar sobre pedrés litográfiques (1820-
1829). Va ajudar a formar el Museu de Belles Arts a
Mérida y va dirigir les excavaclóns fetes 1' any 1840
a les ruñes d' Itálica. Son mólt nonibroses les seues
aquareles y litografíes de monuments y restes ar-
queológichs d' Espanya, escampades en Ilibres y re-
vistes o guardades en álbums per societats caracte-
risades. Va ésser perseguit pél tristement famós
Caries d' Espanya, en ocasió d' haverlo comissionat
per anar a Roma 1' Academia de Belles Arts de Bar-
celona.

CORTINATGE. m. Conjunt de cortínes. Corti-
naje.

CORTÓ, m. CROSTÓ. II 7er. QUARTErÓ.

CORTONEJAR. v. a. Treure les escates o crostes
de les llagues. Escarizar.

CORTS. L' unió del Congrés y Senat. Teñen la fa-
cultat de fer les liéis, etc. Cortes.

CORTS GENERALS D' ARAGÓ, DE CATALUNYA, etc.
La congregado de cada un deis estats de la confede-
ració catalana aragonesa a la seua capital respec-
tiva pera tractar d' un obgecte especial. També 's
deia PARLAMENT. Cortes general s, parlamento.

CORTS GENERALS DE LA CORONA. Congregació dels
representants dels tres bragos de la confederació ca-
talana-aragonesa, a un punt mitjancer que solía
ésser Montsó. Cortes generales de la corona.

CORTS (Joseph). Biog. Militar y escriptor nat a
Cervera 1' any 1666 y mort allá meteix cap ais vui-
tanta anys, després d' haver ajudat ab mólt bona fé
a les armes d' en Felip V, per lo qual va ésser prés y

476

eos

eos

Segell de les
Corts de Sarria

desterrat. Havi'a estat regidor perpetual de la ciutat
de Cervera y secretar! d' aquella Uiiiversitat litera-
ria. Ab el pseudónim de «Diego Bravo de Villasante»
va publicar Discursos políticos y morales deducidos de
la historia de los emperadores romanos, traduida del
italiá. Va deixar escrit y esmenat 1' original del Ilibre
Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cerveía,
«recopilado por don José Corts,
regidor perpetuo de la referida
ciudad, y capitán de infantería
española en el regimiento de los
naturales de Cervera >. L' any
1723 el lei 1¡ va donar Ilicencia
d' estamparla.

CORTS DE SARRIA (Les).
Geog. Anticli poblé agregat are
a la ciutat de Barcelona.

CORTSAVI o CORSAVY. Geog.
Poblé del Vallespir, are del de-
part. deis Pirineus Orientáis, en
un deis estreps del macis de la
Soca, a 793 met. d' altitut. Per-
tany al cantó d' Arles, dist. de Ceret, bisb. de Per-
pinyá y té de veinat 787 liab.
CORUNYER. Bot. PERALLONER.
CORVA, f. Art. y of. Cada arch deis que formen
una roda, ja sía de máquina o de carro.

CORVASSIL o CURBASSILL. Geog. Veinat del
dist. inunpal. de Porta, depart. deis Pirineus Orien-
táis.

CORVATERA. Geog. Veinat del dist. munpal. de
Sora, prov. de Barcelona.
CORVO, A. adj. CÓRB.

CORXERA. f. Mus. Una de les set notes o figures
musicals; val la nieitat de la seminima. Corchea.

CÓS. m. Campanya que 's fá per mar pera perse-
guir ais pirales y embarcacións enemigues. Corso. ll
A algunes festes publiques la correguda de persones
a peu o a cavall pera guanyar algún premi. Carrera,
curso, coso, cosetada. |i Náut. Navegació o s.rvei
que 's fá en temps de guerra ab patent del govern, ab
Y obgecte principal de impossibilitar el comers del
enemich. Corso. i| Plassa pública ont s' hi solen cele-
brar festes solemnes. Coso. II Entom. Cuch bastant
grós que 's cria ais tronchs deis arbres.

ANAR EN CÓS. fr. Perseguir ais pirates y embarca-
cións deis eneniichs. Andar, ir á corso, corsear.

COS. m. Qualsevulla substancia material y exten-
sa. Cuerpo. II El Ironcli del cós huma, a diferencia del
cap, bragos y cames que 's diñen extremltats. Cuer-
po. I! Cadávre. Cuerpo. || L' agregat de persones que
formen un poblé, república o conuinitat. Cuerpo, cor-
poración. II Cert nombre de soldats ab lliirs respec-
tius oficiáis. Cuerpo, jj La empresa, emblema o figura
que significa alguna cosa. Cuerpo. || Arq. V agregat
de parts que formen un edifici fins a la cornisa. Cuer-
po. II Ten eno de trenta pams d' ampie pera fer 'hi una
casa. Cuerpo. || Par ant deis Ilibres, la obra sense 'Is
Índex y preliminars. Cuerpo. II A la Suma de Sant
Tomás la explicació del article íora 'Is arguments.
Cuerpo. II A les liéis civils y canóiiiques, la colecció
auténtica d' elles Cuerpo. || Parlant de la roba, la
seua doblarla o grossor. Cuerpo. || A les agulles de
cusir, el forat pera enfilarles. Ojo, hondo, culo. ||
Quantitat que té les tres dimensións d' ampie, llarch
y gruix o fondaria. Cuerpo. || Arq. La part de la co-
lumna compresa entre '1 capitell y la basa. Escapo,
fuste, cuerpo. || m. En sentit familiar se tradueix per
coleto, en la frase tirarse al cós alguna cosa, que lo
nieteix s' entén pera llegirla, que pera menjarla o
béurela. Echarse al coleto alguna cosa.

cós DE CAMISA. Bot. L' arbre sense mánigues ni
coll. Árbol, cuerpo.

CÓS DE CONSTRUCCIÓ, Náut. La part del casch del
barco sobre 'Is membres compresos entre la línia su-

perior del espatller y '1 cantell interior de la gresa.
Cuerpo de cons'rucción.

eos DE MOLINET. Náut. La part del casch compresa
entre les columnes. Cuerpo del molinete.

CÓS D' IGLESIA. L' espai d' ella sense comptar la
capella major, ni les colaterals, ni '1 creuer. Cuerpo
de iglesia.

CÓS DE LA BOMBA. La part superior y mes ampia
del cañó per ont hi puja y baixa'l pistó. Cuerpo de la
bomba.

CÓS DEL CABRESTANT. Náut. La part del barco com-
presa entre '1 barret o topa y la cubería. Cuerpo del
cabrestante.

CÓS DEL DELICTE. La cosa ab que s' ha comes el
delicte o hi I á senyals d' havers'hi comes. Cuerpo del
delito o de delito.

CÓS LLUMINÓS. El que despedeix llum. Lumbrera,
luminar.

CÓS PRESENT. ni. a 'v. Se diu del mort exposat al
públich. De cuerpo presente.

A CÓS DESCUBERT O PERDUT. ni. adv. Sense res-
guart. A cuerpo descubierto.

BUSCAR EL cós. fr. Promoure disputes, buscar
raóns. Buscar la lengua

DESENTERRAR COSSOS MORTS. fr. Met. Murmurar
d' alguna persona qu' ha deixat d' existir. Desente-
rrar los muertos.

DONAR O FER PENDRE CÓS. fr. Espessir els líquits
fins al punt corresponent. Dar cuerpo, espesor.

EN Cós. m. adv. En comunitat presidida pél que
n' és cap. En cuerpo, en comunidad.

EN CÓS DE CAMISA, ni. adv. Vestit de mitj cós en
avall y de mitj en aniunt ab la sola camisa. En cuerpo
de camisa.

EN CÓS Y ÁNIMA, tti. adv. Met. fam. Completament,
sense deixar res. En cuerpo y alma.

FER CÓS PRESENT. fr. Concórrer algú a alguna fun-
dó o junta sense pendre 'hi part. Hacer cuerpo pre-
sente.

FER DE CÓS. fr. Fam. Evacuar el ventre. Hacer del
cuerpo.

FER PASSAR PER UN CÓS D' AGULLA. fr. Met. Limitar
a algú 'I menjar. Dar de comer por onzas, por adar-
mes, por alambique. Met. \\ Tindre a algú mólt sub-
gecte. Meter en un puño ó en un zapato.

FUGIR o RETIRAR EL CÓS. fr. Apartarlo pera Uiurar-
lo d' algún cop. Huir, hurtar el cuerpo. II Met. Fugirde
ficarse en embolichs. Huir, hurtar, echar el cuerpo
fuera. || Fugir de tractarse ab alguna persona. Huir el
cuerpo.

PENDRE CÓS fr. Aumentarse alguna cosa. Tomar
cuerpo.

POSAR LA POR AL CÓS. f r. Fam. Fer que algú agafi por
o 'n tingui d' algú altre. Meter ¡as cabras en el corral.

QUEDARSE ALGUNA COSA AL CÓS O A LA PANXA. fr.
Met. fam. Callar algú lo que tenía intenció de dir.
Quedarse con alguna cosa en el cuerpo.

CÓS. Geog. Veinat del dist. munpal. de Montagut,
prov. de Qirona.

COS-GAYÓN Y PONT (Ferrán). Biog. Home poli-
tich, nat a Lleída 1" any 1825. Va ésser inspector ge-
neral de la Ceca de Madrit, director general de
Contribucións y ministre d' Hisenda. Pertanyía a
r Academia de Ciencies moráis y poliliques. És autor
deis Ilibres: Historia de la Administración públi. a en
España (un vol. octau, Madrit, 1851); Histor. a jurídi-
ca del patrimonio real (un vol., Mndrid, 1881); El dé-
ficit de ayer, el de hoy y el de mañana, computados por
datos oficiales (Madrit, 1882); La cuestión obrera y el
socialismo (1890); y algunes altres de menys inipor-
tants.

COSA. f. Tot lo que té entitat: Cosa || Ant. CAUSA.

COSA COTADA. Tatxada, tassada, fixa, midada. Ta-
sada.

COSA DE. m. adv. Prop de, poch mes o menys. Cosa
de, cerca de, poco más ó menos.

eos

eos

477

COSA DE CONSIDERACIÓ O ENTITAT. Cosa de subs-
tancia y de valor. Cosa de consideración, de entidad,
de valor, de momento, de peso, de consecuencia.

COSA DE MALA MORT. Expr. fam. La niólt inferior o
despreciable a la seua esfera. Cosa de mala muerte.

COSA DE RIURE. Expr. Denota qu' alguna cosa fa
jiure. Cosa de risa.

COSA DE VEURE. Expr. Cosa digna d' ésser vista.
Cosa de ver.

COSA DEL ALTRE MÓN. Expr. fam. Fet extravagant
que fá mólt temps qu' ha passat. Cosa del otro jueves.

COSA DURA. Met. Cosa rigorosa, insoportable. Cosa
dura.

COSA PORTA O PORTA COSA. Cosa molesta, difícil y
travallosa. Fuerle, recia cosa.

COSA PRIVADA ES DESITJADA. Ref. TOT LO PRIVAT
ES DESITJAT.

COSA PÚBLICA Lo qu' es sabut de tothóm. Cosa
pública.

¡COSA rara! Expr. Denota 1' adniiració y extranye-
sa que causa alguna cosa. ¡Cosa rara!

COSA SABUDA. Quantitat fixa, promesa o estipulada
a día deterniínat; preu, pacte de obligació de pagar.
Cosa cierta, estipulada o prometida.

COSES MOVENTS. Ant. BÉNS MOBLES.

COSES SEHENTS. Ant. BÉNS IMMOBLES.

ABANS DE PER UNA COSA, PREN CONSELL SI ES PERI-

•LLOSA. Ref. S' entén en sentit literal. Si una empresa
es peligrosa, antes consulta la cosa.

A PE QU' ES PESADA COSA LA PERSONA MELINDROSA.

i?e/. Se pren en sentit literal. Es cierto pesada cosa
Ja persona melindrosa.

ALGUNA COSA. Algo.

ALGUNA COSA HI HAURÁ. Loc. QUAN ELS GOSSOS
LLADREN, etC.

ANAR UNA COSA PER ALTRA. fr. Denota que deu su-
frir les incomoditats d' un empleu u ofici qui 'n té
les comoditats y profits. Vayase mocha por cornuda;
vayanse las duras por las madres, ó quien está á las
maduras que esté á las duras.

¡BELLA O BRAVA COSA! Expr. Denota 'I despreci
<iue 's fá d' alguna cosa. ¡Gran cosa! ¡gran cosa pot
cierto! ¡brava cosa!

BONA COSA. m. Adv. Molt. Mucho. || Expr. Ab que
s' alaba la gracia d' algíi. Regularment s' usa en sen-
tit irónich. ¡Donosa cosa!

CADA COSA VÉ AL SEU TEMPS CÓM LES FIQUES AL
AGOST. Ref. Denota que les coses perden molt quan
son fora de lloch y temps. Cada cosa en su tiempo y
.¡os nabos en adviento.

¿CÓM VA LA COSA? Loc. fam. Pera preguntar 1' es-
lat en que 's trova alguna cosa. ¿En qué altura nos
.hallamos?

DiSPOSAR LES SEUES COSES, fr. Fer testament y pre-
pararse pera morir cóm a crístiá. Disponer sus cosas.
ÉS COSA BONA. Loc. fam. irón. Ab que s' expressa
la irregularitat d' algún íet. Donosa cosa es.

ÉS COSA LLARGA. Loc fam. Denota que lii há mólt
^ue dir sobre un a^suiiipte. Es cuento largo.

ÉS COSA PER DEMÉS. Loc. fam. Expressa qu' alguna
■cosa 's trova a un gr;ui superior. Es cosa por mayor.
ÉSSER COSA DE NYiGui NYOQUI. fr. Ser de poch va-
lor y despreciable. Ser cosa de chicha y nabo.

ÉSSER GRAN O MÓLTA COSA. fr. Ab que 's pondera
inólt alguna cosa. Ser mucho cuento.

ÉSSER MÓLT LLUNY DE PER O SUCCEIR ALGUNA CO-
SA, fr. Ésser algú enemicli de feria, o no haver'lii cap
senyal de que suxeeixi. Estar lejos de hacer ó suceder
■alguna cosa.

ORAN COSA. Mólt comunnient s' usa ab negació; y
•aixís se díu: no ha plogut pas gran cosa. Mucho.

LES COSES D' AQUEST MON VtRDES Y MADURES SON.
J?e/. Denota la inconstancia de les coses tenenes. En
■este mundo cansado, ni bien cumplido, ni mal acabado.
MAI PERDÍ COSA QUE MES ME DOLGUI. Loc. fam De-
jiota 'I despreci que 's fá d' alguna cosa. Ahi me las
den todas.

NO DIR UNA COSA PER ALTRA. fr. Fam. Dir la veri-
tat. No decir una cosa por otra.

NO ÉS COSA O NO VAL O NO ÉS GRAN COSA. fr. Ex-
pressa qu' alguna cosa és de pocfi valor. No es ó no
vale nada. || interj. ¡priolera!

NO ÉS COSA DE RIURE. fr. Fam. Dona a entendre la
importancia o gravetat d' alguna cosa. Ahi es un gra-
no de anís; no es cosa de por aquí.

NO PA SINO UNA COSA Y AQUESTA MAL PETA. Rcf.

Denota que 'Is ociosos quan volen fer alguna cosa la
llensen a perdre per la seua poca trassa. Arremangó-
se mi nueía, y volcó en el fuego la caldera.

NO HI HÁ CÓM VIURE PERA VEURE COSES. Expr. Se

usa pera manifestar la extraiiyesa d'alguna cosa que
no s'esperava d'alguna persona. Bueno es vivir para
ver.

NO Hl HÁ CÓM VOLER PERA PER LES COSES. Ref. Re-
pten ais que no volen fer lo que se 'Is mana, excu
santse dient que no saben fer'lio. Donde hay gana,
hay maña.

NO 111 HÁ TAL COSA. fr. No éS aixís. No hay tales
carneros; no hay tal cosa; no hay tal haca.

NO SERÁ COSA QUE 'T QUADRE, FET PER UN TRAI-
DOR O LLADRE. Ref. Ensenya que no devém protegir
al home malvat. No abrigues por compasión al que es
traidor ó ladrón.

PARLANT D' ALTRA COSA. fr. Fam. S' usa pera mu-
dar de conversa. Dejando una cosa por otra.

PASSAT A COSA JUDlCADA, O A AUTORITAT DE COSA
JUDICADA. fr. For. Se díu de qualsevulla cosa que ja
se suposa, y de qu' es inútil tractar. Pasado en cosa
Juzgada ó en autoridad de cosa Juzgada.

PER TAN POCA COSA MES VAL NO RES. Loc. prov. Ab
que 's denota no apreciar una cosa pera ésser en
poca quantitat. Para tan poca salud, más vale mo-
rirse.

PER UNA COSA DE NO RES Loc. fam. Per cosa de
poca importancia. Por quítame allá esas pajas.

POCA COSA. Se din de la persona débil de cós o del
ánim. Poquito, poquita cosa.

¿QUINA COSA? Loe. fam. ¿Qué dius que hi fiá? ¿qué
vol? ¿qu'és? II Loc. Que 's sol usar quan se proposa
alguna endevina la. ¿Qné es cosa y cosa?
¿QU' ES UNA COSA COSETA? QUE COSA, 2.
¡QUÉ TANTA COSA! Loc. ¡QUÉ TANTA COTILLA!
SI NO VOLS QUE'S SÁPIGA LA COSA NO LA DIGDIS.
Ref. Adverteix el cuidado ab que havém d' anar en
comunicar els nostres secrets. Quien dice su puridad,
vende su libertad; el mejor secreto es el que queda en-
cubierto.

UNA COSA. Qualsevulla materia indeterminada que
se calla per algún motlu. Una cosa. || S' usa pera fer
separado entre 'Is extréms d' alguna materia, cóm
concedint alguna cosa pera negar les demés. Una
cosa.

UNA COSA CÓM AQUEIXA. Loc. fam. Aixó meteix.
Eso mismo.

UNA COSA DE NO RES. Loc. Una cosa de mólt poch
valor y entitat. Una nadería, una bagatela, una frus-
lería.

UNA COSA o ALTRA SERÁ O RES. Loc. Que s' USa

quan algú diu de diferents modos una cosa abáns de
endevinarla. O es buey, ó tortilla, ó sarmientos en ga-
villa.

VEURE LA COSA MAL PARADA, fr. Conéixer el perill
en que 's trova algú, o la perdua que sufreix alguna
cosa. Ver el pleito mal parado.

COSCASTELL. Geog. Poblé del dist. munpal. de
Peramea, prov. de Lleida.

COSCÓ. Geog. Poblet del dist. munpaL de Olióla,
prov. de Lleida.

COSCOLL. m. Mena d' alsina petita, de fulles es
pinoses. Coscoja, carrasca, chaparro, chaparra. ||
Bol. Mena d' ápit que 's cría a les montanyes; les
seues fulles se coniposen de fulles partides y les flors
blanques en forma de girasol. Apio montano.

478

eos

eos

COSCOLL. m. Bot. GARRICH.

COSCOLL DEL VESCH. Bot. BOIX GRÉBOL.

COSCOLLA. f. Bot. GARRICH.

COSCOLLER. Orog. Serrat de les montanyes de
Busa.

COSCOLLS. Bot. TURBIT.

COSCONAL. ni. Lloch ont s'hi críen coscolls. Cos-
cojal, coscojar.

COSCONILLA. f. Bot. Planta de la fam. de les
conipostes, que 's cría al peu deis marges y a les vo-
res deis caniins y sembráis que fá floretes grogues;
quan la planta és tendrá és bona pera menjar crua y
ensiamada. Cosconilla.

COSCOYA. Orog. Ser/a del terme de Sineu, Ma-
llorca.

COSENO, m. Matem. El seno del complement d' un
ángul. Coseno.

COSENTÍ, NA. adj. El natural y lo pertanyent a
Cosensa. Cosentino.

COSERÁ. .Ant. MÁTALAS.

COSERANS. Hist. Antiga comarca romana que
s' extenía per les conques deis rius Ariege y Ca-
rona.

COSETA f. dim. Cosilla. ll Met. El subgecte deli-
cat. Alfeñique.

COSÍ, NA. m. y f. Fill del gerniá o germana del
pare o de la mare. Primo o primo hermano.

cosí GERmA: cosí. |1 Met. Cosa mólt semblant a al-
tra o que té les meteixes propietats. Primo fier-
mano.

COSÍA, f. Ant. CURSIA.

COSIMENT. adv. Ant. ALBIR, voluntat, DISCRE-
CIÓ, MERCÉ.

A COSIMENT. Loe. ant. A VOLUNTAT, A DISCRECIÓ.

COSIR. V. a. y 'Is seus derivats. CUSIR.

COSIR A PUNYALADES. V. a. Causar a algú móltes
ferides ab punyal. Acribillar de heridas.

COSMÉTICA, f. La part de la higiene qu' ensenya
r us deis cosmétichs pera dissimular o corretgir els
detectes de la pell. Cosmética.

COSMÉTICH. m. Preparado que té per obgecte
conservar la frescura y hon semblant de la pell. Cos-
mético.

COSMETOLOGÍA. f. La part de la higiene que té
per obgecte la netedat del cós y de la roba. Cosme-
tología.

CÓSMICH, CA. adj. Lo relaMu al Univers y a la
materia de qu' és formal. Cósmico.

COSMOGONÍA, f. Ciencia o sistema de la forma-
ció del univers. Cosmogonía.

COSMÓGRAF. m. El professor o escriptor de cos-
mografía. Cosmógrafo.

COSMOGRAFÍA, f. Descripció del univers. Cos-
mografía.

COSMOGRÁFICH, CA. adj. Lo que pertany a la
cosmografía. Cosmográfico.

COSMOLABL m. Instrumenl pera pendre les altu-
res deis astres y representar els cercles de la esfera.
Cosmolabio.

COSMÓLECH. m. Professor de cosmología. Cos-
mólogo.

COSMOLOGÍA, f. Ciencia de les liéis naturals per
les que 's regeix 1' univers. Cosmología.

COSMOMETRIA. f. Ciencia que tracta de la mida
de tol r univers. Cosmometría.

COSMONOMIA. f. Conjunt de regles que governen
r univers. Cosmonomia.

COSMOPOLITA, m. Ciutadá del món; qui fá cas
omís de la seua patria y viu indiferentment a qualse-
vol país, nianifestant igual afecte a lots els homes.
Cosmopolita.

COSMOPOLITISME. m. Disposició del esperit que
fá que un consideri tot el mon com patria. Cosmopo-
litismo. II Disposició oposada al esperit de patriotis-
me exclusiu. Cosmopolitismo.

COSMORAMA. m. Ilusió óptica que per medí de
un crestall convexe fa que semblin de bulto y reial
les coses pintades. Cosmorama. || La sala y també
r instrument que serveixen pera produir aquesta ilu-
sió. Cosmorama.

COSMOS, m. MON.

COSMOSOFÍA. f. Estudi del univers segons els
princip s niístichs. Cosmosofía.

COSP. Orog. Valí atravessada per la riera de Gas-
ten de l'Areny en el camí de Vilada a Sant Jaume
de Frontanyá. || — (santjuliá de). Arqueol. Iglesieta
románica situada en la meteixa valí. || — (PLANS DE).
Orog. Entre '1 coUet de Puig Lluent y la collada de
Faig prop Sant Jaume de Frontanyá.

COSPRONS. Geog. Poblel del terme de Port-Ven-
dres, depart. deis Pírineus Orientáis.

CÓSSA. f. Cop forl y cap enrera que donen les ca-
valcadures ab 1' una o les dues potes del derrera, y
per traslació 's diu també de les persones que fan lo
meteix ab els peus. Coz. || El cop que peguen ab
aquest moviment. Coz. || El cop de culata de les ar-
mes de foch al temps de dispararles. Coz, culatazo.

PAGAR AB UNA CÓSSA AL CUL. fr. Met. Ésser desa-
grait o pagar els favors ab ingratituts. Dar una coz,
dar el pago.

PEGAR O TIRAR CÓSSES. fr. Donar les cavalcadurea
patades ab les potes del derrera. Acocear, cocear. ||
Met. Resistir, repugnar, no voler convindre ab algu-
na cosa. Disparar doces, tirar coces, cocear.

COSSACH, CA. adj. Habitant de varis districtes
de Russia y lo pertanyent a n'ell. Cosaco. || m. So'.-
dat rus de tropa lleugera. Cosaco.

COSSADERS. m. pl. Ndut. Els taulóns del forro
exterior del barco compresos entre la cinta principal
y la ratlla de flotació liviana. També 's diuen cossa-
deros. Cosaderos.

COSSALET. m. dim. de COSSET.

COSSAR. v. a. Fer eos, posar eos ais vestits, apre-
tar lo que va cenyit al eos. Ajusfar los vestidos al
cuerpo, ceñir el cuerpo. || v. a. y 'Is seus derivats.
Vestir.

COSSARI, A. m. y f. Qui mana alguna embarcació
armada, en cós. Corsario. || adj. S' aplica a la me-
teixa embarcació armada en cós. Corsario, corsaria.

COSSÁS. m. aum. COSSEGÁS.

COSSAT. p. p. de COSSAR.

anar COSSAT O BEN O MAL COSSAT. Ir Ceñido; lle-
var ajustado el cuerpo.

COSSATGE. m. Disposició del eos. Talle.

COSSECANT. f. Matem. La secant del complement
del ángul. Cosecante.

COSSEGÁS. m. aum. Corpazo, corpachón.

COSSEJADOR, A. m. y f. Animal guil, que tira
cosses. Coceador, falso, ruin.

COSSEJAR. V. a. Donar, pegar cosses. Acocear,
cocear. || v. n. Anar al cós. Corsear, ir á corso.

COSSEJAT, DA. p. p. Coceado.

COSSELET. m. Mil. Armadura antigua composta
de gola, pelo, espatller, manllles y celades. Coselete.

COSSET. m. dim. Corpezuelo, corpecillo. |l Mena
de gipó sense mánigues ni faldes. Corpezuelo, cor-
piño, almilla. || Zool. Part anterior ovalada deis mo-
luschs de petxines bivalves. Corselete, jj —DE MON-
TANYESA. Coleto petit. Coletillo. |i cotilla.

COSSETÁ. Geog. ant. Habitant de la Cossetanía y
també lo pertanyent o propi d' aquella regió. Cose-
tano.

cossetanía. Geog. ant. Nóm donat péls antichs

eos

eos

479

a la regió de la costa catalana compresa entre 'Is
rius Gaya y Ebre; venía a ésser lo que avui ne diéin
Catnp de Tarragona. Cosetania.

COSSIADA. f. Bot. FUIXARDA.

COST. in. El preu d' alaiina cosa. Costa, coste,
costo. II Travall, fadiga. Costa, costo.

Mapa comarcal de la Costa de Llevant

A COST Y COSTES, in. adv. Pél preu y gasto que té
una cosa sense cap ganancia. A coste ó ti costo y
costas.

A TOT COST. tn. adv. A tot gasto. A toda costa.

COST. Bot. MENTA ROMANA.

COSTA, f. Terreno que fa pcndent. Cuesta. ||
COST. II La vora del mar y la térra que té prop.
Orilla, costa, marina. || Ter. Trog de fusta d' un
pam de llarch y dos dits d' ampie, que usen eis sa-
baters pera aixamplar les sabates. Costa. || Ant. COS-
TELLA.

COSTA AMUNT. m. adv. Anant pujant. A repecho,
cuesta arriba. || ni. adv. Ab repugnancia.
A repelo, cuesta arriba.

COSTA OBERTA. f. La qu' és seguida y
sense cap mena d' abrich de punta ni de
altra cosa. Costa abierta.

A COSTA DE. m. adv. A for^a de. A cos-
ta de.

ANAR COSTA AMUNT. fr. Anar pujant la
costa. Repechar, ir cuesta arriba.

ANAR COSTA COSTA, O COSTA A COSTA.
Costejar, seguir la costa marítima. Costear.

A TOTA COSTA, m. adv. A TOT COST.

FER LA COSTA, fr. Pagar per algú. Hacer
¡a costa. II Posar els medis pera qu' algú
consegueixi alguna cosa. Hacer ¡a costa. ||
Met. Portar una sola persona la conversa,
ésser 1' obgecte d' ella o de la murmuració
de tots. Hacer el gasto.

A COSTES Y DESPESES, m. adv. Fam. Pa-
gant tots els gastos. A expensas, d costas.

CONDEMNAR A COSTES, fr For. Fer pagar
tots els gastos. Condenar d costas.

COSTA. Geog. Caseriu agregat a Gane-
jan, provincia de Lleida. || — (COLlet de).
Orog. Collet a 1,165 metres d' altitut, a
la vora del Ritort, entre les rieres de Gi-
nesfosa y de la Boixeda, al SE. de Molió,
prov. de Girona.

COSTA DE LLEVANT. Geog. Encontrada
que se extén entre el Plá de Barcelona
y '1 promontori de Tossa; per la banda del
mar, y fins les properes serres que formen
la partió d'aigües deis rius Besos, Mogent y
Tordera ab el mar, per la banda de térra.

COSTA DE PONENT. Geog. Llenca de
costa, compresa entre la desembocadura
del LlobrLgat y la del Foix al Penadés,
prov. de Barcelona.

COSTA DEL MORO. f. Term. de Blanes.
S' emplea pera designar les costes del Ma-
rroch.

COSTA (Pere). Biog. Esculptor natural
de Vich. Va morir a Berga l'any 1761. Tant
péls seus mérits personáis cóm per la bene-
factora influencia exercida en ell, cóm en
el gran pintor Viladoniat, péls extrangers
Qalli Biviena y Conrat Rodolfo, va ésser un
deis millors artistes catalans del seu temps.
Gracies a n' ell, unit a altres artistes, se
sostenía aleshores 1' estudi de les belles-
arts a Barcelona. En Costa va ésser un deis
primers académichs de mérit de la Reial de
Sant Fernando. Aficionat a 1' heráldica va
escriurer 1' obra Nobiliario catalán, dos vo-
lúms manuscrits servats a la biblioteca de
Sant Felip Neri, a Barcelona. Les principáis
iglesies de Barcelona, Vich, Girona, Cerve-
ra, etc., li encarregaren travalls.

— (RAMÓN). Biog. Provincial deis domi-
nichs de la Corona d' Aragó y escriptor. Va
néixer a Barcelona 1' any 1640 y va mo-
rir r any 1703. Va pendre 1' hábit de la
ordre deis predicadors y va estudiar a
Salamanca, prenent' hi el grau de mestre
en teología y '1 de doctor en les universítats de
Valencia y de Barcelona. Va ésser catedrátich de
aquesta derrera y prior del convent de Santa Ca-
terina. Era bon predicador y va deixar escrites al-
gunes obres.

480

eos

eos

— DE RISPA (FELISA). Bio^. Professora molt distin-
gida per la seua il-Iustració. Va ésser desde 1855
mestra de 1' escola municipal de cegos y de sorts y
niuts de Barcelona, niorint a n' aquesta ciutat 1' any
1880.

— Y BOF.ARULL (DO.MINGO). Biog. Capellá y escrip-
tor del sigle XVili, fill de Solsona. Ademes d' alguna
obreta de carácter relligiós, va tieixar inédits aques-
tos travalls: Memoria de la ciudad de Solsona y de su
iglesia, y catálogo de sus antiguos prelados; Episcopo-
logio de los obispos de Solsona; Apéndice de documen-
tos inéditos, comprovants de 1' historia de Solsona;
Vida del obispo de Solsona don Rafael Lasala; Histo-
ria de Cataluña.

— Y BORRAS (JOSEPH DOMINGO). Biog. Arquebisbe
de Tarragona. Va néixer a Vinarós 1' any 1805 y va
morir a Tarragona 1' any 1864. La fama del ssu ta-
lent va fer que ja durant els seus estudis se '1 con-
sultes en cassos diííciis ab marcada preferencia. Al
any 1828 va fer oposicións a les canongíes doctoráis
de Tortosa y Saragossa, despertant interés les seues
facultáis, y a r any segiient va tornar a feries per
una canongía de Sant Felip de Xátiva, obtenint el
primer llócli. Poch després prenia ordres menors.
Desde aleshores va guanyar mólt la seua personali-
tat, mostrantse intrausigeiit en relligió. Va topar
algunes vegades ab els fiomes de 1' Estat, per lo qual
sufrí desterro. Era mólt actiii y travallador. L' any
1865 se va publicar a Barcelona, d' out havía estat
bisbe, una colecció de les seues obres coniplertes.

— Y HUGAS (JOSEPH). Biog. Tocador de guitarra
mólt notable, flU de Tonoella de Montgrí y niort
r any 1881. És consíderat cóm el quart o quint deis
millors guitarristes del sigle XIX. Havía estudiat a
Torroella y a Barcelona, haventse períeccionat a Va-
lencia, tenint per guía al mestre Pasqual Pérez, or-
ganer de la séu, qui li va ensenyar el contrapunt y li
va fer estimar la música clássica.

— Y GALLISÁ (LLUCIÁ). Biog. Jesuíta que va ésser
catedrátich de retórica y filosofía a la Uní ersitat de
Cervera, y autor de varíes obres. Era nadiu de Vich,
en quiua ciutat va néixer en 1731, y va morir a Fe-
rrara r any 1811, per haverse retirat a Italia, quan
1' expulsió de la Companyía de Jesús pél reí Caries III.

COSTA (La). Geog. Poblé del dist. niunpal. de Fo-
gás de Alone ús, prov de Barcelona. || Arrabal de
Juyá, prov. de Girona. 1| — CABIROLERA. Orog. Un deis
cims mes aguts de la serra de Cadí (2,572 m.). || —
GEPERUDA. Pendent de forma combada al peu del
Puig Llansada.

COSTA, prep. Prop, junt, cerca, tocant. Cabe.

COSTABONA (Puig de). Orog. Puig a 2,464 met.
d' altitut; és a la ratlla de Franga, al N.E. de Setca-
ses, prov. de Girona.

COSTABORDA. Orog. Montanya que hí há entre
les provincies de Barcelona y Girona, a tramontana
de Castellar d' En Huch, que pertany a la primera.

COSTADA, f. COST, COSTES, GASTOS.

COSTALGIA. f. Med Dolor que 's posa a la regió
de les costelles. Costalgia. || mal de CÓStat.

COSTANA, f. Ais carros de carbó, cada un deis en-
canyissats deis costats. Costana.

COSTANER, A. adj. Lo que pertany a la costa.
Costanero, litoral.

COSTAR. V. n. Valdré, ésser de cost. Costar. I
Met. Causar cuidado o travall alguna cosa. Costar.
II COSTAR ALGUNA COSA 'L DOBLE O MÓLT MES DE LO
QUE VAL. fr. Fam. Denota que se n' ha donat mes
preu del que valía. Gastarle la torta un pan.

COSTAR CAR. ir. Met. fam. Resultar un gran perju-
díci de 1' execució d' alguna cosa. Costarle d uno
caro, ó cara alguna cosa.

LO QUE POCH COSTA, POCH DOL. Ref. Denota que
lo que costa poch travall y fadiga s' estima poch.
Biio sin dolor, madre sin amor.

TANT COSTA DIR SI CÓM NO. Ref Denota qu' és
prudent algunes vegades concedir alguna cosa; axis
cóm altres el negarla. La boca que dice no, dice si.

VOLRiA QUE AITAL LLÓCH FÓS NOSTRE, BE PAR QUE
POCH VOS COSTA. Ref. ant. LO QUE POCH COSTA, POCK
DOL.

COSTARJAS (Tuch de). Orog. Montanya de la
Valí d' Aián (1,950 m.).

COSTAT. m. Cada meitat del cós del animal des-
de '1 peu fins al cap. Lado, costado. || Met. La perso-
na qu' assisteix o acompanya a un' altra. Lado, apo-
yo. II Geom. Cada una de les ratUes qu' enclouen una
figura plana, o cada un deis plánols que coniprenen
un sólit. Lado. || Met. La part dreta o esquerra d' al-
guna cosa. Lado. || Qualsevol deis paratges qu' es-
tán al voltant d' un cós. Lado. '1 La persona qu' afa-
voreix y protegeix a un' altra. Lado. || El modo, medí
o camí que 's prén per alguna cosa. Lado. i| Mil. La
part dreta o esquerra d' una porció de tropa, cóm de
una columna, un batalló. Flanco, costado. || m. Náut.
Cada un deis dos costats que formen el casch del
barco, de popa a proa, desde la ratlla d' aigua fins a
regala. Costado.

COSTAT PER COSTAT. m. adv. Serveix pera explicar
r inimediació d' una cosa respecte d' un' altra, quan
les dues no están separades sino per una paret. Paret
en medio.

COSTAT, PUNY, PEÑOL DE BARLOVENT O SOTAVENT.
m. Els meteixos obgectes de la ñau al costat d' ont
bufa '1 vent no navegant en popa o rodó. Costado^
paño, peñol de barlovento.

AL COSTAT. m. adv. COSTAT PER COSTAT. || Mólt
aprop. Al lado.

ANAR AL COSTAT. fr. Anar acompanyant a algú. Ir
al lado.

ANAR COSTAT PER COSTAT. fr. Denota la igualtat
de dues o mes persones quan se passejen juntes. Ir
lado á lado.

ANAR DE COSTAT. fr. Tombarse cap un costat lo-
que 's mou o 's porta. Ladearse.

ESTAR DE COSTAT. fr. No estar alguna cosa enfront
del qui la mira. Estar ladeado.

GIRAR DE COSTAT. fr. Decantar envers un costat
alguna cosa. Ladear.

LO QUE PERTANY AL COSTAT. Lateral.
MIRAR AL COSTAT. fr. Mirar ab despreci o dissimu-
lo. Mirar de lado ó de medio lado.

NO SABER PER QUIN COSTAT GIRARSE DE FEINA. fr.
NO POGUER DONAR L' ABAST

POSARSE O GIRARSE DE COSTAT. fr. Posarse de modo
que '1 costat vingui al devant de la persona o cosa
de que 's parla. Perfilarse.

TIRAR CADA HÚ PÉL SEU COSTAT. fr. Anarse 'n cada
hú per diferenta dírecció. Echar cada uno por su lado.
II Met. Estar discordes en algún dictamen. Ir, echar
cada cual por su camino.

TIRAR PER ALTRE COSTAT. fr. Met. Seguir diferenta
opinió que un altre, o deixar la que un meteix havía
adoptat pera seguirne un' altra de diferenta. Echar
por otra parte, por otro lado.

COSTASANA (Lluis). Biog. Esculptor del sigle xvi,
natural de Ripoll. L' any 1583 va fer 1' imatge de
Sant Pere, de la iglesia de Montgrony.

COSTAVANA. Geog. COSTUMÁ, prov. de Tarra-
gona.

COSTEJAR. v. a. Fer 0 pagar el gasto. Costear. ||
Anar les embarcacións p^-- la vora de la costa. Cos-
tear, perlongar, navegar costa a costa.

COSTELLA. f. Qualsevol deis ossos llarchs y en-
corváis que ixen de 1' espinada, y venen envers el
pit. Costilla. II pl. Met. La muller. Costilla. ¡| Ndul.
Fustes corves qu' estreven péls caps a la carena, y
formen els costats del barco. Cuadernas. || Se din
impropiament de les espatUes. Costillas. 1| La de carn
pera manjar. Chuleta.

COSTELLES. f. pl. Art. y of Les diferentes peces

Costa de Llevant

Calella, vista de les afores.— Calella, carrer de Marina.— Areiiys de Munt, vista general.— Canet de Mar, vista
de! castell de Santa Florentina. — Mella, casa Biló. — Tordera, vista general.

DiC. Cat.

Costa de Llevant

Mataró, vista general.— Calella, carrer de Mar. — Mataró, torre del Palau. — Teyá, Ig'esia y escoles.—
Canet de Mar, torre de la carretera. — Vilasar de Dalt, castell. — Caldetes, vista de la població. —
Arenys de Mar, vista general.

ÜIC. Cat.

CosTuns popuLARS (Dancesj

Torroella de Montgrí: Ballant la sardana. — Lloret de Mar: BjU de les monatxes. — Valencia: Ball de la jota
valenciana al firal. — Granollers: Ball de les gitanes a la plaía.— Castelltersol: Ball del ciri.

COSTUAS POPULARS íFeSTES)

Lloret de Mar: Arrivada de la professó de Santa Cristina a la platxa. — Font-Romeu: Anticli pelegrinatge. —
Tarragona: El xiquets de Valls, niontant un castell a la plaga de la Catedral. — Barcelona: La professó ge-
neral de Corpus, eixint de la Catedral.— Valencia: Una parella a la cavalcata del firal.— Barcelona: Els
gegants de la Ciutat. — Sant Caries de la Rápita: Cursa de bous. — Barcelona: Concert del Orfeó Cátala
al bosch de Vallvidrera.

COSTUAS POPULARS (TraVALL'»

Vilajuiga: Ventant el blat a l'era. — El correu de la Seu d'Urgell a Andorra la vella.— Llenyater d' Andorra.—
Bmpurdá: Eixint a pescar sardina. — La Escala: Pasturant prop de la mar.— Mataró: Esperant la barca de
pesca. — Bosost: Firade Sant Joan.— Organyá: Piral de bous. — Vilademat: Matant l'estona jugant a la bes-
cambrilla el día de festa.

COSTUAS FOFULARS (TRAVALL)

La Escala: La sega. — Calella: Tirant el bolitx. — Castelló d'Enipuries: Rentant a la Muga.— Costa de Llevant:
Enllestint palangres.— Roses: P€sca a I'almadraba.— Enipurdá: La brema.

eos

COT

481

compreses en travalls distints, ja per sosteniment, ja
per Iligats cóm per guíes y limits: de /' áspit, pera
devanar troques; del revólver, calaixos per les llen-
^adores; del urdidor, ab forals per les clivilles que
limiten la fa xa de 1' urdit.

COSTELLES FALSES. f. pl. Aiiat. Les que no s'apoien
a la part del p¡t o 1' esternó. Costillas falsas.

ANAR DE COSTELLES. fr. Caure d' esquena. Ir de
costillas, tomar las pajas con el cocote, ó alzarlas pa-
jas con la cabeza. \\ Met. Eixir malament d' alguna
empresa superior a les seues propies forses. Dar al
través.
PEGAR A LES COSTELLES. fr. Descostillar.
COSTELLÁM. m. El conjunt de costelles. Costi-
llar, costillaje.

COSTELLETA. f. diiii. CostílHta, chuletita.
COSTELLÓS, A. adj. Que té costelles. Costífero.
COSTELLUT, DA. m. y f. S' aplica al que té grans
ossos y costelles. Costellado.

COSTER. m. Ant. COSTA, 2. || La post esguerrada
que queda a les vores qiian se serra algún tronch o
biga. Costera, ripia. || Paper tarat que surt a cada
raima. Costero.

COSTERA, f. Ant. NAFRA. || adj. S' aplica a cada
tina de les dues ni.ins de paper coster que hi há a
cada raima. Costera. || Ant. Costa marítima.

COSTERAMENT. adv. m. Sense separarse de la
costa. Costeramente.

COSTEREJAR. v. a. Ant. COSTEJAR.
COSTERS. m. pl. Náut. Els taulóns exteriors que
queden d' una pega serrada al fil y se 'n solen fer
ventreres, soles, tuquins, etc. COSTONES.

COSTERUT, DA. atlj. Lo que fá costa. Costanero.
il Met. Lo qu' és pesat de fer. Costoso.

COSTES (Les). Geog. Caseriu del terme de Casa-
vells, prov. de Girona. || Caseriu del terme de Mollet,
prop Perelada, prov. de Girona. || Orog. Serra que va
desde '1 coU de Jou al de Toses, entre les prov. de
Girona y Barcelona, y parteix les aigües del Ter de
les del Llobregat. || — (de LA malesa). Dessota la
collada ú' Estela per demunt de Cainpllonch.

COSTETA. m. dim. Cuestecilla, cuestezuela, cos-
tanilla.

COSTINYOLA. Orog. Montanyeta que h¡ há a tra-
montana y mólt a la vora de Cainprodón, entre '1 riu
Ritort y la riera de Feitus, prov. de Girona.

COSTITX. Geog. Poblé de 1' illa de Mallorca, part.
iiid. d' Inca; és a la vora del torrent de Muro y té
1,326 hab.

COSTOGES. Geog. Poblé del Vallespir, are del de-
partament deis Pirineus Orientáis, que 'Is franceses
anomenen Coustouges. Está situat a 832 inetres de
altitut, y és d' origen mólt antich, conservantse en
ell una de les iglesies, considerada cóm a monument
nacional de Franga. Forma part del cantó de Prats
de Molió, bisbat de Perpinyá, y té 565 hab.

COSTOGES (Riera de). Hidrog. Riera del alt Va-
llespir que neix al coll de la Creu y desaigua a la
vora de la de La Quera.

COSTOS, A. adj. Lo que costa mólt o es de mólt
preu. Costoso. |1 Met. Travallós, difícil. Costoso. 1|
Lo que fá mólt de mal o mólt de sentiment. Cos-
toso.

COSTOS AMENT. adv. m. Mólt car. Costosa-
mente.

COSTOSÍSSIM, A. adj. sup. Costosísimo.
COSTOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Moltíssim
car. Costosísimamente.
COSTRÉNYER. v. a. Ant. COSTRENYIR.
COSTRENYIMENT. m. Ant. COSTRENYIMENT.
COSTRET, A. p. p. Ant. De costrényer. CONSTRIN-
GiT.

DIC. CAT.— T. I.— 61.

COSTUM. m. Hábit adquirit de fer alguna cosa per
haverla feta móltes vegades. Costumbre. || Práctica
mólt usada y rebud.i que té forsa de llei. Costumbre.
II Lo que per geni o propensió 's fá mólt sovint. Cos-
tumbre. II Us deis pobles, temps y nacións. Costum-
bre. II pl. Les bones o males accións moráis que ca-
lifiquen a cada persona. Costumbre.

COSTÚM LMMEMORIAL. Lo que per ésser mólt an-
tich no hi há memoria de quan va comensar. Costum-
bre inmemorial.

LES COSTÚMS Y 'LS DINERS FAN ALS HOMES CAVA-
LLERS. Ref. Denota que la riquesa y bons costúiiis
son els principis de la noblesa. Costumbres y dineros
hacen los hilos caballeros.

MAL COSTÚM. Lo qu' es oposat a la bona moral.
Vicio, resabio.

PÉNDREHO DE COSTÚM. fr. Fer ab mólta frequen-
cia alguna cosa. Tomarlo por oficio.
COSTUMA. f. Ant. COSTUM.
COSTUMÁ. Geog. Caseriu del terme de Benifallet,
prov. de Tarragona.

COSTUMANSA. f. Ant. COSTÚM. || Dret. Derecho
COSTUMAR. V. n. Ant. ACOSTUMAR.
COSTUR. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bis-
bat de Tortosa, part. jud. de Lucena; és entre 'Is rius
Lucena y Monlleó y té 979 hab.

COSTURA, f. L'unió de dues peces cusides. Cos-
tura. II Casa ont s' ensenyen a les noies les feines
propies del seu sexe, baix la direcció d' una mestra.
Escuela, amiga. |1 Senynl que queda d' alguna feri-
da o llaga després de curada. Cicatriz, costurón.

ANAR A COSTURA, fr. Anar les noies a la casa de
la mestra pera apendre les feines propies del seu se-
xe. Ir á la labor, ú la maestra.

COSTURA PLANA, f. La que 's fá ais veis fora del
teler, quedant el íil cavalcant sobre les vores de la
tela. Costura plana.
POLL DE COSTURA. Piofo pegadizo.
COSTURER. 111. Ant. Sastre.

COSTURERA, f. La dona que té costura pera en-
senyar noies. Maestra, amiga. || CUSIDORA.

COSTURETA. f. Lo qu' está cusit grolleranient.
Costurón.

COT. m. CAPOT. II Ant. Cota.
COT, A. adj. BAIX, INCLINAT.

COTA. f. Roba talar ab niánigues, que usen els
homes pera anar per casa. Bata. 1| Vestidura que por-
ten els reis d' armes a les funcións publiques. Cota.
II La que porten els es-
coláns. Bata, brandis.
II QUOTA.

COTA D' ARMES. Me-
na de capot ab máni-
gues que portaven els
cavallers a la guerra y
ais torneigs demunt de
les armes. Cota de ar-
mas.

COTA DE MALLA. Ar-
madura antiga del cós
feta de malíes, filferro
o llautó groixut. Cota,
loriga, jubón ojeteado.

VESTIR AB COTA DE
MALLA. Lorigado.

FER COTES DE MALLA
O ARMAR AB ELLES. fr.
Maltar.

COTA (Serra de la).
Orog. Serra del S.E.

de la provincia de Valencia, a la seua partió ab
la d' Alacant.

COTABISME. m. Mal. med. Nóm d' un medicament
mólt alabat péls casos de caquexia. Cotabismo.

Cota de malíes

482

COT

COT

COTADOR. m. L' animal que cota. Corneador,
acorneador. || m. El toro que fereix sovint ab les
banyes. Cornúpeta.

COTAMALLER. m. Qui fá cotes de malla. Ma-
llero.

COTANDA (Joseph). Biog. Esculptorde les derre-
ríes del sigle xvili. Va néixer a Valencia 1' any 1753
y va morir en 1802. Va distingirse péls seus travalls
d' ornamentació, y va obtindre la plassa de mestre
de l'Academia de Sant Caries.

COTANGENT. f. Matem. La tangent del comple-
ment d' un ángul. Cotangente.

COTAR. V. a. Ferir ab les banyes o jugar ab elles.
Acornear, cornear, amurcar. || Tatxar, medir.

EN TERRES ESTRANYES LES VAQUES COTEN ALS
BOUS. Ref. Dona a entendre que quan un és foraster
y no té qui '1 protegeixi, fins els inferiora 1' insulten
y atrepellen. En tierra ajena, la vaca al buey acornea.

COTAT, DA. p. p. Acorneado, corneado.

COTEIG. m. Comparació, confrontació d' una cosa
ab un' altra. Cotejo, comparación, parangón, pa-
ralelo.

COTEJAR, V. a. Confrontar, comparar una cosa
ab un' altra. Cotejar, comparar, parangonar, cola-
cionar.

COTEJAT, DA. p. p. Cotejado, comparado.

COTES. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. d' Alberich; és a la vora del Júcar y
té 232 Iiab.

COTET, COTET. Loe. A pleret, a poch a poch,
d' amagat y sense remor. A hurtadillas.

COTETA. f. dim. Batita.

COTÍ. m. Roba de fíl regularment ratllada , que
serveix pera diferents usos y mes particularment pera
teles de mátalas y trespontins. Coti.

COTÍCUL. m. Min. Mena de pisarra fina, que 's
fon a la flesca, donant un esmalt fosch; forma banchs
y a voltes filóns y venes. Serveix pera afinar nava-
les. Cotículo, novaculita.

COTíDIÁ, NA. adj. Lo de cada día. Cotidiaao.

COTIDIANAMENT. adv. m. Diariament. Cotidia-
namente.

COTILEDÓN, m. Bot. La fulla del embrió de les
plantes fanerogames. Cotiledón.

COTILLA, f. Justillo de tela o seda ab barnilles o
espart, ab que les dones s' apreten el eos. Cotilla.

IQUÉ TANTA COTILLA! Expr. Ab que 's deniostra '1
disgust que causa algú ab les senes impertinencies.
¡Qué tanta jeringa! ¡Qué tanta jeta!

COTILLAIRE, A. m. y f. Qui té 1' ofici de fer coti-
lles o 'n ven. Cotillero, corsetero.

COTILLO, m. Mena de vals en que s' h¡ fan varíes
figures. Cotillón.

COT SACIÓ, f. For. Tribut que s' imposa a algúns
repartinient del tribut, determinació de la quota que
ha de pagar cada hu. Cotización. || La quota o'l tant
que paga cada persona que pren part a un diñar o
altra festa, pera cubrir els gastos. |1 Acció de tassar
o imposar tassa. || Acció de valuar el preu del paper
y les accións al mercat d' efectes públichs. Cotiza-
ción.

COTISAR. V. a. Com. Publicar en alta veu a la
Bossa el preus deis documents de la deuda del estat,
o'l de les accións mercantils que teñen curs públich.
Cotizar.

COTISAT, DA. adj. Blas. Se diu del camp o escut
pié de bandes de colors alternáis. Si no se n' esmen-
ta '1 nombre se suposa que son deu. Cotizado.

COTISSA. f. Blas. Banda que no té mes que la ter-
cera part de la seva ampiaría ordinaria. Cotiza.

COTiYDE. f. Cavitat del os ¡lio que reb 1' os del
fémur. Cotiyde.

COTNA. í. CONNA.

COTO. m. Lloch ont s' hi apleguen pobres que no
teñen posada. Cotarro.

COTO (Serra del). Grog. Serra de 881 metres de
altítut, al S. del part. jud. de Monóvar, prov. d' Ala-
cant.

COTO. m. Bot. Borra blanca y Marga que emboli-
ca les llevors de la cotonera, y una volta cardada y
filada serveix pera fer tota mena de teixits. Algodón.

COTO DE BLENS. El que 's posa ais llums pera que
creniin. Mectia.

COTO FLUix. El qu' encara no es filat. Algodón en
rama.

COTOLINA. f. Cotonina.

COTOLIU. f. Ornit. Aucell sedentari , mes petit
que r alosa y quin becli es menys fort que'l d'aques-
ta; el seu cant es mólt melodiós. TlTiT, TlTiRET, Tl-
TERELLA. Cogujada, pipi de los prados.

COTOLIVA. f. Ornit. Aucell semblant a la cogu-
llada, pero un póch mes petit y sense monyo. Toto-
vía, gulloría, galerita.

COTONER. m. Qui tracta ab coto. Algodonero.

COTONER (Bernat). Biog. Bisbe, germá deis dos
grans mestres de Malta. Va néixer a Palma 1' any
1613 y va morir 1' any 1684. De rector de Manacor
va passar a canonge de Palma (1644) y mes tart,
essent vícari general, va regentar el bisbat, captant-
se tantes simpatíes que '1 rei va proposarlo pera bis-
be d'Oristany, a la illa tíe Cerdenya. Després els
mallorquins varen pregar al rei que demanés al Sant
Pare la mitra de Mallorca pera '1 bisbe Cotoner, ac-
cedint'hi Climent X, (1671). Al poch temps d' ésser en
la seua térra nadiua, 's va promoure una forta qiies-
tió entre la mitra y la Inquisició, per haver estat
ferit dins del temple de Sant Francesch, don Joseph
Villalonga. Va tíndre de bregar mólt contra la Inqui-
sició; aquesta '1 va escomunicar, aprovant el rei els
actes del inquisidor, fins que a 1' any 1678 la Sagra-
da Congrcíació va fer anular aquella escomunió. El
pontifix Climent X li va demanar informes respecte
a la fama de santitat de la beiata mallorquína Cata-
rina Tomas, en quin afer va cumplir a satisfácelo del
poblé y del cap de la Iglesia, qui pera demostrarlí la
merescuda estima en que '1 tenía, lo va nomenar pre-
lat mallorqiií, donantli la dignitat de bisbe de Santa
Justa, prelat doméstich del Sant Pare y vexilari de
la Santa Mare Iglesia. Mentres feia la visita pasto-
ral per el bisbat de Mallorca, a mitjanfs del mes de
Janer, un atach d' aufech li va arrebassar la vida.

— (BERNAT LLUiS). Biog. Notable lióme de liéis, nat
a Palma de Mallorca a les derreríes del sigle XVL Va
estudiar dret a Avinyó fiís a doctoraise, passant la
seua joventut fora del seu país, no tornant'hi fins a
les seues velleses, entiant a 1' estat ecclesiástich. Va
obtindre un benifet primer y una canongía després a
la catedral de Palma. Era mólt bon predicador, y '1
va escullir el Sant Pare pera inquisidor apostólich de
Cerdenya, éssent mes tart inquisidor general d' Ara-
gó, Catalunya y Valencia. Visitant la Sicilia, va mo-
rir a la capital d' aquell regne 1' any 1641.

— (FERRAN). Biog. Un deis militars que mes remar-
cable historia tingueren al sigle xix. Va néixer a
Palma en 1810 y va morir a Barcelona 1' any 1888. En
sa Uarga carrera, y cumplidor seiiipre deis seus de-
bers, va desempenyar cárrechs de niólta importancia,
entre altres els de capitá general de Burgos, de les
Balears, de Puerto Rico, d' Aragó y de Catalunya,
president de la seccíó de Guerra y Marina al Consell
d' Estat, ministre inferí de la Guerra, director gene-
ral de la guardia civil y del eos y quartel d' inválits,
diputat per les Balears en 1843 y senador en 1853.
Posseía varíes condecoracións, y en 1871 se li va
concedir el titol de marqués de la Cenia, a^ quin uns
anys després, se li va unir la grandesa d' Espanya.
Va entrar de cadet a 1' exércit en 1825, lluítant ab

COT

COT

483

\1\

.1 V í

Francesch Gotoner

valor al promoure's la primera guerra civil, vencent
ab poch temps el niovimeiit insurreccional de Tala-
vera. En 1843 era coniandant general del eos d' ope-
ció a Galicia, obtenint péis seus servéis 1' enipleu de
mariscal de canip. Va lluitar de^présenles provin-
cies de Cartagena y Alacant, someten! ais que s' ha-
víen revoltat en elles, y en tots els nonienaments que
havía obtinsut, va distingirse per la seua energía y
1' acert, que 'I feia volguer y respectar péls pobles y
péls seus subordinats.

— (FRANCESCH). Biog. Militar mallorquí, nat a
Palma 1' any 1724. Va ésser regidor d' aquella ciutat

desde 1752 fins a 1763. A
r any següent se va cons-
tituir la milicia provincial,
a la qiie hi va entrar En
Cotoner guíant una compa-
nyía, cáriech que va exer-
c r dinou anys. L' any 1783
el varen fer capitá de gra-
naders y 'I 1788 revía '1
grau de tinent coronel de
infantería, y '1 1794 arriva-
va a coronel. Un any des-
prés sortía del cós provin-
cial y entrava a 1' exércit
ab els galóns de briga-
der. Aleshores va anar a
la guerra de Franga y assis-
tí a r acció de Tolón y a
la campanya de Catalunya,
baixles ordresdel niarescal
de camp don Valentí de Bellvís, portantse senipre
dignament. Morí a mitjans de 1' any 1807.

— (MARCH-ANTOM). Biog. Relligiós mallorquí, nat
r any 1604. Era jutge de competencies del regne de
Mallorca. Inquisidor de Sicilia y savi jurisconsult,
del que 'n queden diverses alegacións de dret, éssent
notable la de 1' any 1654 relativa al fidei-comis de
Francesch Desclapcz.

— (NICOLAU). Biog. Cavaller mallorquí, gran, nies-
tre de 1' ordre de Sant Joan de Jerusalém; era germá
de Rafel. Va néixer a Palma 1' any 1608 y va morir a
Malta el 16S0. Diirant el niestrat de son germá, ell
ocupava la batllía de Mallorca, y a la niort d' aquell
ocupa ab Iluiment la nieteixa alta dignitat. Va eos-
tejar la fortificació de Malta anomenada La Cotonera,
deixant 'hi rendes pera '1 sosteniment de la fundació
y de les senes trepes, havent subsistit fins a 1' entra-
da d' en Napoleón. En Cotoner funda també una cáte-
dra de medecina y de anatomía a 1' hospital de Malta.

— (RAFEL). Biog. Cavaller mallorquí de 1' ordre de
Sant Joan de Jerusalém, germá d' en March-Antoni;
nat a principis del sigle xvii. Va ésser batlle de Ma-
llorca. El 5 de Juny de 1660 va obtindre la dignitat
de gran mestre de Sant Joan. A Malta millorá la casa
del hospital, enriquint artísticament 1' iglesia y au-
mentant les rendes de 1' ordre. Poch temps va exercir
el mestrat, morint a Malta a 1' Octubre de 1663.

— Y SALAS (JOSEPH). Biog. Mallorquí distingit, nat
a Palma 1' any 1773; era fiil del militar Francesch.
Fou deixeble d' en Francesch Montaner. Era militar
y regidor perpetual. Desde 1807 era soci de mérit de
r Academia de Sant Fernando, de Madrit. Va pintar
algúns paissatges. A 1' altar major deis caputxins de
Palma hi há un Sant Miquel, y a la parroquia de la
Santa Creu una imatge de Santa Agna, que son obres
pintades d' ell.

— Y SUREDA (MARCH-ANTONI). Biog. Militar, nebot
de 'n Rafel y, cóni aquést, nascut a Mallorca. Se feu
remarcar ais comensos del sigle xviii cóm partidari
de Felip V, y liavent Iluitat a la batalla d' Almansa,
li va conferir aquell rei el tito! de marqués d' Ariany.

COTONERA. f. Bol. Mata de la fam. de les malvá-
cees; té prop d' un nietre d' alsada; les falles en for-
ma de cor, les flors grogues y vistoses y '1 seu fruit
és una capsa que té de quinse a vint llevors emboli-

cades ab una mena de borra blanca y llarga, qu' és
el coto, de que tan gran us ne fá la industria de tei-
xits. Algodón, algodonero y algodonal.

COTONERÍA. f. Fábrica ont s' hi travalla '1 coto.
Algodonería. || m. pl. La seda desfilada, raspadures
de banya o altre materia posada ais tinters pera re-
cuUir la tinta perqué la ploma d' oca no 'n prengués
massa. També se 'n deien blens y flochs. Algodones.
COTONINA. f. Roba grollera de coto, teixlda co-
inunment a 1' encordillada. Cotonía.

COTOQUÍA. n. p. Nóm vulgar d' Agatoquía. Aga-
toquía.

COTOQUIETA. n. p. Diminutiu de Cotoquía. Aga-
toquita.

COTORLIU. Ornit COTOLIU.

COTORRA, f. Ornit. Mena de lloro petit. Cotorra,
catalnica, catalina, catalinica. || La femella del
lloro, qu' aprén y repeteix ab facilitat les páranles
que sent. Cotorrera. || Met. La dona mólt parladora.
Cotorra, cotorrera.

PARLA MES QUE UNA COTORRA, fr Ab que 'o pon-
dera lo mólt qu' algií parla. Hablar más que una
urraca, que un sacamuelas.

COTORRERA, f. Gavia de cotorres. Cotorrera.
COTORRETO. Ornit. TARRAROL, CALANDRETA.
COTORRISTA. m. Qni no té ofici ni benefici y
no fa mes que anar de taberna en t iberna. Catavino.
COTORRO, m. El llóch o casa ont hi van a jugar
els jugadors de professió. Garito, tahurería.

COTS Y AVINYÓ (Antoni). Biog. MetgecatUá,
que va morir en 1883. Va publicar remarcables tra-
valls professionals, algúns d' ells destináis a comba-
tre la relació deis costúms.

COTUMI. m. Min. Clorur de plom griseiich en for-
ma d' agulles o fullets prims que 's trova ais cráters
deis volcans. Cotumita, cotumio y cotumito.

COTURNAT, DA. adj. Entom. Epítet dónat t an

ii.secte, que té 'Is quatre genolls negres. Coturnado.

COTURNO, m. Cal^at antich ab sola de suro niólt

groixuda que sois el duien els reís, 'Is potentats y

'li actors trágiclis pera semblar mes alts. Coturno.

CALQAR EL COTURNO, fr. Met. Usar 1' estil sublim,
niajorment els poetes. Calzar el coturno.

ÉSSER D' ALT COTURNO, fr. Met. Ésser d' alta posi-
LÍó o mólt privilegiat. Ser de alto coturno.

COTXA. f. Ornit. Nóm que 's dona a tres o mes
especies d' aucells, de les que sois una és de la
térra, qu' és la de cap blanch, que 's trova ais jar-
dins perseguint cuques. Teñen uns quinse centimc-
tres de Uarcli, y son de color blanch, negre y ro-
gench. Pezpita, ruiseñor de pared. || — DE CAP
BLANCH. CARBONER, BITXACH GRÓS, ROSSINYOL DE
MURALLA. II — FUMADA. CUA ROJA, RUMIA, CAUDIROJO.
COTXARELLO. m. Att. y of. Nóm desprecia tiu de
gaveta entre paletes y manobres.

COTXARSE. V. r. Colgarse ab les robes del Hit.
Abrigarse, arroparse.

COTXE. m. Carruatge de quatre rodes, ab una
caixa ab assentos pera algunes persones. Coche.

COTXE DE CAMÍ. El que serveix pera viafjar. Coche
de camino.

COTXE DE COLLERES. El q.u' és tirat per niules
guarnides ab colleres. Coche de colleras.

COTXE DE DILLIOENCIA: DILLIGENCIA.

COTXE DE LLOGUER. El que 's lloga públicament.
Simón.

COTXE Y COTXADURA Y CIVADA PERA LA MULA. ReJ.
Reprén ais ambiciosos que no 's contenten ab lo nc
cessari y desitgen coses superflues. Conde y conda-
dura y cebada para la muía; abad de zarzuela, comis-
teis la olla, pedis ¡a cazuela.

GUIAR o MENAR EL COTXE. fr. Conduir els animáis
que '1 tiren. Cochear.

484

cou

CRA

PARAR EL COTXE. fr. Detenirlo devant d' algú en se-
nyal de respecte y cortesía. Parar el coche.

POSAR o TREURE COTXE. fr. Comensar a tenirne.
Echar coche.

COTXERA. f. La muller del cotxero. Cochera.

COTXERET. ni. dim. Cocherillo, cocherito.

COTXERÍA. f. Lloch pera guardar cotxes. Cochera.

COTXERO. 111. Qiii mena les mules o 'Is cavalls
d' un cotxe. Cochero.

LO QUE PERTANY AL COTXERO. Cocheril.

COTXET. m. dim. Cochecillo.

COTXINADA. f. COTXINERiA.

COTXINAMENT. adv. m. D' un modo indecoros,
indecent. Indecentemente.

COTXINES. f. pl. Els pots de terrissa que 's posen
sota 'Is talls fets ais arbres pera recuUir 'h¡ la reina
o '1 such que 'n raja. Cochinas.

COTXINERiA. f. Acció indecorosa y grollera. Co-
chinería, cochinada.

COTXINILLA. f. Entom. Insecte sense ales de figu-
ra ovalada; el seu cós fá cóm anelletes de color cen-
dres fosch; se cría péls paratges humits y quan el to-
quen forma una bola. Cochinilla, cucaracha. || Insec-
te del tamaiiy d' una xinxa; té '1 cós depriniit y
arrugat transversalnient y després de sech y fet pols
serveix pera donar el color de grana a la llana y la
seda. Cochinilla.

COTXINO, A. adj. Persona niólt bruta. Cochino.

COTXO. m. COTXE. II Ter. PORQH.

COTXOT. m. Cotxe vell o mal girbat. Carri-
coche.

COU-DINAR. m. Entreteniment de les criatures,
figurant que couen diñar a Iliirs cassoletes, fogonets
y altres eines de fireta. Comidilla.

FER COU-DINAR. Hacer la comidilla.

COUENT, a. adj. Lo que dona coissó. Quemajo-
so. II Picant. Picante.

COURE. m. Min. Metall qu" és menys dúctil que
r or y la plata, de color rogench. Se trova natiu y
també en combinació ab el ferro, plata, sofre, ácit
carbónich, antimoni, etc. Lligat ab 1' estany forma '1
bronze, y lligat ab el zench forma '1 llautó, metall
blanch, etc. Cobre.

COURE ABIGARRAT. m. Mineral de color pardo, ro-
gench, de brillantor quelcóm metálica y rtflexes bla-
venchs o violats. Se trova a les mines de coure quasi
senipre unit ab la calcosina. Cobre abigarrado.

ALSAR EL COURE. fr. Alborotar y avergonyir a algú
a forsa de crits. Mover el alambre, dar grita.

COSA DE COURE. Cobreño.

LO QUE TÉ BARREJA DE COURE. Encobrado.

LO QUE TÉ PART DE COURE. Cobrizo.

COURE. V. a. Preparar les viandes crues per medí
del foch y algún líquit pera que's puguin menjar. Co-
cer. II Donar per medí del foch al pá, les rajóles, etc.,
la consistencia necessaria. Cocer. || Digerir el ven-
trell el menjar. Digerir, cocer, descocer. |l Estar o
estarse coent alguna cosa líquida. Hervir, cocer.HFer
coissó alguna cosa. Escocer, morder. || Causar pena o
sentiiiient alguna cosa. Escocer. HCausar al paladar al-
guna cosa una sensació picanta. Quemar, requemar.

COURÉR. m Qui travalla '1 coure. Latonero, ve-
lonero.

COURE 'S. V. r. Met. Escalfarse massa ab el calor
excessiu del foch o del sol. Achicharrarse. || Resti-
tuirse a llur estat natural els líquits alteráis pél cos-
tipat. Cocer, cocerse el resfriado.

LO QUE NO 'S COU PER TU, DÉXEU CREMAR. Rcf. De-
nota que no devéni ficarnos ab lo que no 'ns importa.
Lo que no has de comer déjalo bien cocer; ni mío es ti
trigo, ni mía la cibera, muela quien quiera.

COURÍM. m. Les eines de coure que serveixen pera
la ciiai. Cobre.

COVA. f. Cavitat subterránia formada per la natn-
ralesa o pél art. Cueva, caverna, guarida. || La que's
fá a les montanyes pera extréure 'n alguns minerals
o terres. Hornacho.

COVA SANTA Geog. Santuari del terme d' Al-
tura, provincia de Castelló. || Orog. Montanya que
hi há al N.E. d' Andilla, entre les provincies de Cas-
telló y Valencia.

COVADA. f. Els ous que 1' aucell cóva d' una ve-
gada. Empolladura, nidada. || Pollada, niuada. Ni-
dada.

COVADOR. m. El llóch senyalat ont la gallina hi
va a pondré o a covar els ous. Ponedero, nidal,
nido. II El vuit que 's fá a les parets del colomar pera
que hi ponguin els colóms. Hornilla.

COVAMENT. m. La cría o poli de les abelles. Em-
polladura.

COVAR. V. a. Acció d' escalfar els aucells els ous
pera fer eixirne 'Is pollets. Empollar.

AQUÍ CÓVA, AQUÍ ESTÁ COVANT. fr. Irón. Denota
haverse algú descuidat pera trovar alguna cosa. Voló
el golondrino, átatelo al dedo.

COVARÓ. m. y

COVAROT. m. L' ou que 's posa al covador pera
que la gallina hi pongui 'Is seu?. Ponedero, nidal.

COVAT, DA. p. p. Empollado.

COVATXA. f. COVETA.

COVATXOLA. f. COVATXA.

COVE. m. Cistell gran fet de víiuechs y canya, mes
ampie de la boca que del cul y que serveix pera po-
sar'hi varíes coses Cuévano, cestón. |i El que no té
anses. Macona. || El que serveix pera posar "hi la roba
de la bugada. Carriego.

EL QUI UN COVE SABRÁ FER, JA POT DIR QU' ÉS CIS-
TELLER. Ref. QUI FÁ UN COVE, FÁ UN CISTELL.

FERNE U.\A CÓM UN COVE. fr. Conietre alguna tor-
pesa, fer una gran tontería. Hacerla cerrada ó sonada
ó de clavo pasado.

LO QUE HI HÁ AL COVE ÉS PEIX. Loc. ter. NO HI HÁ
MES CERA QUE LA QUE CREMA.

QUI FÁ UN COVE, FÁ UN CISTELL. fr. Vol dir que qui
'n fá una 'n pot fer móltes. Quien hace un cesto, hace
ciento... si le dan mimbres y tiempo.

COVENET. m. dim. Cove petit. Covanillo, cova-
nilla.

COVES BLANQUES. Hidrog. Cap de la banda N.
de r illa de Mallorca.

COVES DE VINROMÁ. Geog. Vila de la prov. de
Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. d'Albocácer; és
a la vora del riu Sech y té 4,430 hab.

COVET. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Isona,
p;ov. de Lleida.

COVETA. f. dim. Cova petita. Covacha, cuevecl-
ta, covezuela.

COX. Geog. Poblé de la prov. d'Alacant, bisb. de
Oriola, part. jud. de Dolores; és a 1' horta d' Crióla y
té 1,736 hab.

COXIS, m. Anat. Os petit, triangular, encorvat cap
endarrera, articulat ab 1' interior del sacro. Coxis.

¡COY! ínter. Ter. ¡Caramba! ¡Vaya! ¡Cuernos! || m.
Llit de mariner: terme aportat del anglés. Coy.

CR. Ab tres punts demunt és abreviatura de cró-
mich. Cr.

CRA. m, El cloqueíg del corb. Cra.

CRABE. m. Escoriació de les callositats, que 's
considera cóm un síntoma de sífilis. Crabe.

CRABERA (Tuch de). Orog. Serra de la Valí
d' Aran.

CRABES (Tuch de). Orog. Montanya de la Valí
d' Aran.

CRACH. m. Ter. CRUXIT, PET.

CRACHS. m. pl. CRAQUES.

CRA

CRE

485

Escut cramponat

CRAMBES. Orog. Montanya de deniunt Bossost,
prov. de Lleida.

CRAMER. ni. Bol. Plantes dicotiledónees semblan-
tes a les poligólees. Cramero.

CRAMERAT. m. Quim. Sal produída per la combi-
nació de bases salificables ab
l'ácit craniéricli. Cramerato.

CRAMERI. m. Zool. Insectes
dípters de la familia deis calip-
teris. Cramerio.

CRAMÉRICH. adj. Quim. Acit
que procedeix de les arrels del
cramer. Cramérico.

CRAMPA. f. Med. Contrac-
cións nirvioses que se senten a
les caincs. Crampa.

CRAMPONAT. adj. Blas. Se'n
diu deis escuts que teñen as
extréms una mitja potensa, for-
mada per un pal atravessat. Cramponado.

CRANCERLÍ. m. Blas. Porció de corona de floróns
posada a modo de banda a través del escut. Crance-
lín, crancerlín.

CRANCH. m. Crustaceu de deu a quinse centíme-
tres de llarcli ab vuit carnes, les dues de devant mes
Uargues que les deniés.
cada una ab dues ungles
Margues en forma d' ali-
cates. Se crien a les rie-
res y al mar: aquests de-
rrers son mólt grossos y
quasi rodóiis. Uns y al-
tres son bons pera men-
jar y niólt substanciosos.
Cangrejo. Il Tumor ma-
ligne, dur y negrench que
rosega la carn y és de
dificüíssima curació. Za-
ratán, cáncer. || Llaga maligna que 's fá a la cara,
que s' endanya ab els reméis. Nolimetángere. |1 Mena
d' osea que té la lletra d' estampa a la part de baix
pera conéixer si 's posa o no al revés. Cran. || m. pl.
Fam. DITS.

CRANCH D' AIGUA DOLSA. Aslaco.
CRANCH PETiT. Cangrefuclo.
FERSE UN CRANCH. fr. Cancerarse.
CRANEOGRAFÍA. f. Descripció científica del cra-
neu. Craneografía.

CRANEOLOGÍA. f. Tractat especial del craneu.
Craneología.

CRANEOMETRÍA. f. L' art d' amidar o calcular la
grandiaria del craneu. Craneometria.

Cranch

Crangó

CRANEOSCOPIA. f. Inspecció frenológica del cra-
neu. Craneoscopia.

CRANEU. m. La closca del cap, que tapa '1 cervell.
Cráneo, casco.

CRANGÓ. m. Zool. Género de crustacis del ordre
deis decapodis macruris. Grangón.

CRÁPULA, f. Borratxera. Crápula.

CRAPULAT, DA. adj. Ant. Eniborratxat. Embria-
gado.

CRAPULÓS, A. adj. Entregat ais vicis. Crapu-
loso.

CRAQUES, f. pl. Ter. Nóm ab que 's designen els
pinyons, avellanes, atmetlles, etc., per 1' analogía
del pet que fan al trancarse. Cascajo.

CRAS, A. adj. Oras, espés. Craso. || Junt ab els
substantius erro, engaiiy, ignorancia, etc., significa
indisculpable. Craso.

CRASSA. f. A les cases de moneda es el gibrell
ont hi cau el nietall fós. Craza.

CRASSAMENT. adv. m. Sense disculpa. Crasa-
mente.

CRASSES. f. pl. La bruticia que queda a les bres-
ques quan se'n treu la cera. Cerón.

CRASSIOGRAFÍA. f. Ciencia que descriu els di-
versos temperaments. Crasiografía.
CRASSÍSSIM, A. adj. sup. Crasísimo.
CRASSITUT. f. Grossaria. Gordura, crasitut.
CRÁTER, m. La boca en forma d' embut per ont
respiren els volcans. Cráter.

CRATERITA. f. Varietat d' ágata mólt dura, y de
un color groch verdós. Craterita.

CRATÍCULA, f. Finestreta per ont se dona la co-
munió a les monjes. Cratícula. |l Referintsea la pers-
pectiva es la redúcelo d' una figura que 's fa per
medí de quadrets dividits en forma de persiana. ||
Quim. Reixeta que 's posa deniunt de la cendra ais
forns.

CREACIÓ. f. L' acte de crear Déu el món. Crea-
ción. II La nova erecció d' un empleu o cárrech.
Creación. || El nombrament de cardenals que fá '1
papa. Creación. |1 S'aplica a les obres literaries y ar-
tístiques quan se distingeixen per la seua concepció
y composició. Creación.

CREACIÓ DE CENSAL. For. V acte ab que 's reb un
capital sobre determinades hipoteques, pactant pa-
garse la pensió permesa per la llei. Constitución de
censo.

CREADOR, m. Criador. || ni. Ant. Acreedor.
CREAR. V. a. Criar. || Erigir, instituir alguna nova
dignitat o empleu. Crear.

CREAT, DA. p. p. CRIAT. 1| Creado.
CREATIU, VA. adj. Que pot crear. Creativo.
CREATURA. f. Ant. Criatura.
CRECA, f. Ter. Aixís s' anomena a Ibissa 1' esquer-
da de paret o de marjada.
Grieta.

CRECENCL n. p. Cre-
cencio.

CREDENCER. m. Ant.
Qui té '1 cuidado de la ere-
densa. Credenciero.

CREDENCIAL, adj. Lo
que acredita un noniena-
nieiit. Credencial. !l ni. pl.
Carta credencial.

CREDENSA. f. La taule-
ta del costat del altar ont
s' hi posen les caiiadeiles
quan se celebren els ofi^is
divíns. Credencia, apara-
dor. II Prestatge ont anti-
gament s' hi posaven les
ampolles de vi y aigua de
que 's feia salva abáns de
beure '1 rei. Credencia. ||
Ant. Creencia.

CREDIBILITAT. f. Fonament o rao pera ésser ere-
guda alguna cosa. Credibilidad.
CREDIBLE. adj. A/!/. Creíble.

Credensa

48b

CRE

CRE

CREDIBLEMENT. adv. m. Ant. Creíblemente.

CRÉDIT. ni. Deute qu' aigú té al seu favor. Cré-
dito II Abono, apoio, cabuda, valiiiient. Crédito. |1
Reputació, iama. Crédito. || Lliuranient o abono de
alguna quantitat. Crédito. || El favor, poder o auto-
ritat que 's logra ab algú o a alguna cosa. Crédito.
II Com. Facilitat que té algú pera que se 1! deixi '1
d ner o se li fíín els géneros que necessita. Crédito.
II pl. Eíectes a cobrar. Créditos.

DONAR A CRÉDIT. fr. Deixar diner sense altra ga-
rantía que'l crédit d'aqnell que'l reb. Dar á crédito.

DONAR CRÉDIT. fr. ACREDITAR.

DONAR O POSAR CRÉDIT. fr. CREURE.

FER CRÉDIT. fr. FER FÉ.

CREDO, ni. El símbol deis Apóstols, que conté Ms
principáis articles de la religió católica. Credo.

CREDO DE LA MISSA. L' ordenat en la forma que
avui se diu peí concili Niceno, afegint alguna cosa
al deis Apóstols contra 'Is arriáns. Credo de la misa.

CADA CREDO. Expr. fam. Cada monient, ab niólta
fiequencia. Cada credo.

EN UN CREDO, ni. adv. En mólt breu temps. En un
credo.

CREDUL, A. ni. y f. Qui creu fácilment tot lo que
se ii diu. Crédulo, creedor.

CRÉDULAMENT. adv. ni. Ab niólta credulitat.
Crédulamente.

CREDULITAT. f. Facilitat en creure. Credulidad.

CREEDOR, A. ni. y f. Ant. Acreedor. |1 Ant. Cu-
rador, administrador.

CREENCIA, f. Crédit o fe que 's dona a alguna
cosa. Creencia, i Relligió, secta. Creencia. Ij Ant.
CONFIANSA.

CRÉENLA. CRÉDIT, 1.

CREENSA. f. CREENCIA, 1.

FER CREENSA. f. Ant. Assegurar, confirmar la reali-
tat de lo que 's diu. Asegurar en verdad. \\ Ant. FER
ACATAMENT O REVERENCIA.

CREENT. 111. CREYENT. II p. pres. Ant. de creure.
CREYENT.

CREGUT, DA. p. p. Creído.

creíble, adj. Lo que 's pot creure Creíble, cree-
dero.

CREIBLEMENT. adv. m. PROBABLEMENT, VEROSÍ-
MILMENT.

CREIRE. V. a. Ant. CREURE.
CREIX. m. ESCREIX. II AUAtENT.
CREIXELL. Geog. Poblé de la prov. y diócesis de
Tarragona, part. jud. del Vendrell; és prop de la cos-
ta y té 421 hab. || Caseriu del ter-
nie niunpal. de Borrassá, prov. de
Girona.

CREIXEMENT. m. Ant. CREI-
XENSA.

CREIXEMONI. m. Ter. A Ibissa
equival a Auaient.

CREIXENAR. m. Lloch pié de
créixens. Berrera.
Segell de CreixeÜ CRHIXENERA. CRÉIXENS BORTS.
CRÉIXENS. m. Bot, Herba aquá-
tica de la faiii. de les crucíferes que té un gust coent
y quines tulles se menjen ensiamades. Berro, mas-
tuerzo acuático.

CRÉIXENS BORTS. Planta de la fam. de les um-
beliferes que 's cría a les vores deis rechs y de les
aigües niortes, quines tij;s cilindriques teñen nioltes
branques; té les tulles llises, dentellades y d' un vert
iiiólt bo;iich y fá unes floretes blanques agrupades
en forma de luiibel-la. Berrera, berra^'a.

CRÉIXENS DE PRAT. Herba de la fam. de les cru-
cíferes, de fuUes retallades y floretes blanques; és
amarganta y antiscorbútica. IVlastuerzo pratense.

CREIXENSA. f. L' acte y efecte de créixer. Creci-
miento.

CREIXENT. m. CREIXENSA. 1| Ais rius 1' aument de
aigua per causa de les pinjes o per fon.lre's la néu.
Crecida. || AUMENT. || llevat, 2. || Al blasó la forma
en que la lluna d' un escut té les puntes girades.
Creciente. |l p. a. Creciente.

CREIXENT DE LA LLUNA. El tenips que passa desde
el noviluni al pleniluni, durant el qual sembla mes
grossa. Creciente de la luna.

CREIXENT DE LA MAR. La pujada que ía '1 mar a
algunes costes dues vegades al día. Creciente de la
mar, flujo, marea, creciente, entrante, montante, esta-
ción.

FER EL CREIXENT DE LA LLUNA: CRÉIXER, 7.

CRÉIXER. V. n. Aumentarse ¡nsensiblenient els
cossos naturals en altura, extensió o nombre. Cre-
cer. II Aumentarse alguna cosa per afegirsen 'hi exte-
riorment, com: els rius, etc. Crecer. || Pujar 1' aigua
de la mar dues vegades al día. Llenar, crecer, jj
Allargarse, progressar alguna cosa en el seu curs,
com: la borrasca, el día, etc. Crecer. || Espargirse,
extendre 's material o nioralnient, com: la taca, la
peste, etc. Crecer, cundir. || Aumentarse '1 volúni de
algunes coses estovantse o inflantse, com: /' arrós,
etc. Crecer, cundir. || Parlant de la lluna, descubrir-
se mes part d' ella. Crecer. || Redundar. || v. a. Fer
crescudes a la niítja. Crecer. |1 Aumentar el preu o
iinposició d' alguna cosa. Aumentar, subir. || Poét.
Aumentar, afegir. Crecer.

CRÉIXER PER AVALL. fr. CRÉIXER COM ELS NAPS.

FER CRÉIXER ALGUNA COSA. fr. Aixamplarla, do-
nantli mes ámbít o extensió de la que tenía. Dilatar,
extender.

CREIXIDERA. f. Ter. HALLADORA.

CREIXIJVIENT. m. AUMENT. || CREIXENSA. jj EXAL-
TACIÓ.

CREIXIMONI. ni. L'auínent quefá'l blat al gra-
iier o al trasplantarlo. Creces.

CREMA, f. La acció de cremar. Quema. '1 L' in-
cendi d' algún edifici, bosch, ete. Quema, incendio.
II Menjar de llet, ous, mido o fariña, sucre y canye-
lla, bullít flus a cert puut, en que 's treu del foch y's
torra del deniunt ab una planxa de ferro bullent.
Natillas. II Els dos punts que 's posen deniunt d' una
vocal, pera denotar que deu pronunciarse ab tot el
seu valor. Crema. || Parlant d' enrajolats regata,
juntura entre rajóla y rajóla. Degolladura. |! pl. XAN-
CRES.

CREMACERA. m. Fam. Se diu del capellá qu' és
niólt pesat en dir la niíssa. Quemacera.

CREMADA. f. Tros de bosch o de malesa que ha-
ventse cremat té'ls tronclis sense tulles ni escorsa y
és mólt negre del foch. Chamicera, quemada.

CREMADOR, A. ni. y f. Qui crema o cala foch
Quemador. || Qui fá o lo que fá enrabiar. Quemador, jj
Llocli ont s' h¡ cremaven es sentenciats. Quemadero.

CREMADURA. f. La acció de cremar o creniarse.
Quema, quemadura, quemazón. || La llaga o senyal
que fá'l foch o un'altra cosa mólt calenta. Quema-
dura. I! La de les plantes per causa del fret, etc.
Quemadura, tizón.

CREMAIOT. ni. Ter. A Ibissa el moch del llum
ben cieniat. Moco.

CREMAL (Gorja). Orog. Estret esboranch obert
pél riu de Nuria que h¡ passa.

CREMALLEJAR. v. a. Cremar poch a poch y a es-
fones. Arder á intervalos, arder despacio ó poco
á poco.

CREMALLER. m. Ter. GRAELLA.

CREMALLERA, f. Fis. Barra de ferro dentada, que
engranant ab un pinyó serveix pera que un moviment
rotatori ne produeixi un altre de rectilineu. Crema-
llera.

CRE

CRE

487

CREMALLERS. m. pl. CLAMÁSTCCHS.

CREMALLOT. iii. CREMELL.

CREMAMENT m. CREMA, 1, 2.

CREMAR. V. a. Consumir per tnedi del foch. Que-
mar. II Escalfar ab molla activítat, com: el sol al fort
del esllu. Quemar, abrasar. || Assecar, enmostigar
les plantes la forsa dtl fret o de la calor. Quemar,
abrasar. |1 Per enfadar niólt a algú. Quemar, encen-
der, enardecer, exasperar. || Parlant de licors.
Alambinar. || v. n. Obrar a les coses 1' acció del focli.
Arder. || Ésser massa calenta alguna cosa. Quemar.

LO QUE NO 'S COü PER TÚ DÉIXAHO CREMAR. Ref.
Pora significar que no'ns havéni de ficar en lo que
no'ns hi va ni vé res. Lo que no has de comer déjalo
bien cocer.

NO HI hA Mes CERA QUE LA QUE CREAíA. fr. Metafó-
rica y familiar. No hay más cera que la que arde.

CREMARSE. v. r. Sentir massa calor. Quemarse,
abrasarse. || 13espacientarse algú perqué no's fá una
cosa al seu gust. Quemarse. || Met. Sentir la forsa rie
alguna passió o afecte. Quemarse. || Fam. Estar prop
d' endevinar o trovar alguna cosa. Quemarse. || Sub-
tarse'l pa quan se cou. Churruscarse. || Dit del gu¡-
sat per falta de such. Churruscarse, quemarse.

CREMAT, DA. p. p. Quemado.

CREMAT SIGUL Loc. fam. Pera assegurar la veritat.
Que me maten.

ESTAR CREMAT fr. Met. Estar mólt enfadat. Estar
volado, ó dado á las furias, ó á Barrabás.

CREMELl, CREMELLÓ o CREiVlELLOT. m. El
nioch del llum fet cendra. Moco, seta, jeta.

CRÉMOR, f. Com un foch que sesent interiorment.
Ardor, quemazón.

CRÉMOR DE TARTRA. m. Quim. Tartrat ácit de
potasa que crestallisa en prismes quadrangulars, de
color blanch y d' un gust ácit desagradable; s' usa
com purgant. Crémor cristal ó crémor tártaro,

CRENELLAT, DA. adj. Blas. Muralla que té mar-
lets. Crenelado.

CRENXA. f. CLENXA.

CREOFAGIA. f. Voracitat per la carn. Creofagla.

CREOSOTA, f. Líquit incolor y transparent, de
consistencia semblanta a la del oli d'ametlles, d'olor
poch agradable, cóni de carn fumada. Es remei eficás
contra '1 mal de caixal y pera estancar la sanch y
tancar aviat les ferides y llagues. Creosota.

CREPÁ. V. a. Ter. A Ibissa vol dir desesperarse.

CREPITACIÓ. f. Acció y efecte de crepitar. Cre-
pitación. II Med. SoroU que produeix el frech mutuo
deis caps d' un os trencat y a vegades 1' aire al pe-
netrar ais pulmóns. Crepitación.

CREPITANT. adj. Lo qu'espurneja. Chisporroteo.

CREPITAR. V. n. Espurnejar, fer espetechs cóm la
llenya qtian crema. Crepitar.

CREPÓ. m. Ant. CARPÓ.

CREPÚSCUL. m. La claror que fa desde que apun-
ta '1 día fins q le ix el sol, y desde que 'I sol se pon
fins a la nit. Crepúsculo.

CREPUSCULAR, adj. Llustrench, lo que pertany
al crepúscul. Crepuscular.

CREPUSCULi. adj. Llustrench. Crepusculino.

CRESCUDA. f. L' acte o efecte de créixer alguna
cosa. Crecimiento. || L' aument d' aigua que preñen
els rius, etc , a causa de les plujes, etc. Crecida. ||
f. pl. Els punts que s' aumenten a la mitja pera a¡-
xamplarla. Crecido.

FER CRESCUDA. fr. Aumentarse '1 preu d' alguna
cosa. Subir, tomar aumento.

CRESCUT, DA. p. p. Crecido. || m. pl. CRESCUDES.

CRESOL, m. GRESOL. || Ant. LLUM, LLUMANERA.

CRESP, A. adj CARACOL, 6. || Ter. Capa oespessor
que 's fá a la superficie deis liquits. Capa, nata, jj

Segell de Crespiá

La materia que s' endureix a la superficie de les vian-
des. Costra.

PELLA CRESPA, fr. PERLA CORONADA.

CRESPADOR. m. Cilindre de ferro demunt del
qual s' hi ajusta de llarch a llarch un altre ferro en
forma de niitja cnnya pera crespar els cabells. En-
crespador, tenacillas de rizar.

CRESPAR. v. a. Caragolar els cabells, fer tabelles
a la roba. Rizar.

CRESPAT, DA. p. p. Rizado.

CRESPELL. m. Mena de bunyol mólt p im. Oreja
de abad, lasaña, albardilla. || CARAMELL, i.

CRESPELLA. f. Ter. Mena de tortell. Rosca.

CRESPELLET. m. dim. Hojuela.

CRESPÍ (Joan). Biog. Capdül de la revolta deis
agermanats csdevinguda a Mallorca en 1521. Era
niajordóm del gremi deis pe/aíre.9, y designat capitá
de les companyíes d' artesans, v.i assaltar el castell
de Bellver. Vensuda la levolta en 15: 3, va ésser prés,
sofrint la niort al castell reial. || — Y BORJA (LLUiS).
Escriptor valencia de la segona nieüat del s gle xvil.
Va desempenyar cárrechs d' impor-
tancia, entre alties els de catedrá-
tich de teología y ardiaca de Sa-
gunto.

CRESPIÁ. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Qirona, part. jud.
de Figueres. És a la vora del Plu-
via; té agrtgats els caserius de
Llavanera, Pedrinyá, Pompiá y Por-
tell, reunint entre tots 634 hab.

CRESPINELL. m. Bol. Planta de
la fam. de les crassulácees, que
creix a les parets velles, a les teulades y ais Uócl s
pedregosos. Siempreviva menor, racimillo, uvas de gato.

CRESPINELL BLANCH. Varietat del anterior, quines
fulles crasses son mengívoles, si bé un xich acides;
és refrescant y antioftálmica. També se 'n diu: rai'ms
de llop. Uñas de gavilán, vermicular, uvas de gato.

CRESPINELL GROCH: CRESPINELL PICANT.

CRESPINELL PICANT. Varietat de crespinell que fá
les flors grogues; el such de les seues fulles és febrí-
fugo, diuréticli y antiescorbútich. Vermicular, raci-
millo, siempreviva picante,

CRESPO, m. Mena de glassa en que 1' urdit está
mes retort que la trama. Crespón. || Tela de seda
crespada a modo de pelfa. Crespón.

CRESSIÓ. f. Ant. CREIXEns.

CRESSO. m. Se diu de tot home opulent per refe-
rencia al Cresso de 1' historia. Creso.

CRESTA, f. Excrescencia natural de carn mólt
roja que '1 gall y altres animáis de la meteixa espe-
cie teñen demunt del cap. Cresta. || El monyo que te-
ñen algúns aucells, cóm: la puput, etc. Cresta, mono,
copete, airón, penacho. || La part de la celada que
s' alsa sobre '1 cap y ont s' hi posen les plomes.
Cresta. || Anat. Tota part que té semblansa ab la
cresta de la gallina. Cresta.

CRESTA DE GALL. Bot. Planta de la fam. de les lla-
biades, mena de salvia de fulles un poch semblantes
a la cresta del gall, la cama cairuda y la flor ver-
mella, ab una mena de llavi. Gallocresta, horminio u
liar mino.

CRESTA MARINA. Bot. FONOLL MARÍ.

ALSAR LA CRESTA, fr. Posarla tiessa. Encres-
tarse.

LLEPAR LA CRESTA, fr. Me/. Procurar guanyar ab
sumissións y prechs la voluntat d' aquell que repar-
teix mercés. Andar abajado.

LLEVAR LA CRESTA, fr. Tallarla o separarla de l'au-
cell. Dcscresíar.

PICARSE LES CRESTES. fr. Met. fam. Contrapuntarse
y dirse paraules picantes. Darse de las astas, apito-
narse.

4S8

CRE

CRE

CRESTADOR. ni. Instrument acerat pera tallarles
bresques qiian se cresten les ames. Castradera, cor-
tadera, tajadera.

CRESTADURA. f. El tenips y acció de crestar les
arnés. Castrazón.

CRESTALL. ni. CRiSTALL. || La Henea de térra que
s' alsa entre dos solchs. Caballete, caballón, loma
loba, camellón, entresurco, |i El cordó de térra que
d videix airols o parades deis horts. Albardilla, ca-
ballete, camellón. || ni. Les teules que formen la ca-
rena entre les dues vessants de la teulnda Caballete.

CRESTALL. m Fis. y quim. El cós que 's presenta
baix d' una forma regular de nióltes superficies pla-
nes, com: les sais, metalls, alúms, etc. Cristal. || Vi-
dre iiiólt fí y transparent, que resulta de la fusió de
tres parts ab una de sosa, y una petita quantitat de
cals y de litargi. Cristal. || Poét. Aigua clara. Cristal.

CRESTALL DE ROCA. Miner. Quarts hialí incolor
conipletament transparent; és la sílice pura y '1 mes
dur de tots els quartsos. Cristal de roca.

CRESTALLERA. f. Máquina en que 's travalla '1
crestall. Cristalera. || Arq. Adornos que 's posen
arrenglerats a lo niés alt de la teulada o a les vores
que donen al carier. Crestería.

CRESTALLET. m. dini. Crestalico

CRESTALLÍ, NA. adj. Lo qu' és de crestall o s' h¡
sembla Cristalino. H Pur, ciar, transparent. Crista-

tados. li p. p. Castrado. || Lo que té cresta. Cres-
tado.

CRESTEJAR. v. a. Anar per les crestes o cims de
les montanyes.

CRESTERÍA, f.
Arq. Adorno ca-
lat propi d' arqui-
tectura gótica.
Crestería.

CRESTETA. f.
dim. Crestita.

CRESTIÁ, NA.
adj. Atit. CRI3TIÁ.

CRESTIANIS-
IVIE. m. Ant. CRIS-
TIANISME.

CRESTIENTATZ. f. Ant. CRISTIANDAT.

CRESTIRL ni. Ant. CRISTERL

CRESTÓ. m. CRESTAT.

CRESTOMATÍA, f. Colecció de tro?os escullits de
diferents escriptors, ordenats de tal manera que van
presentant per graus les dificultats pera anar iniciant
progressivament ais principiants en el coneixement
d' un o mes Idiomes, Crestomatía.

CRETENSE, adj. Cosa de Creta. Crete ise, cré-
tico.

Crestería

Creu aneüada

Creu cantonada

Creu de St. Andreu

Creu llalina

Creu potensada

lino. 11 L' humor espés que forma '1 globo deis ulls,
oat s' hi refracten els raigs de la llum. Cristalino. ||
Mena de mal gálich qu' és mortal. Cristalino.

CRESTALLISACIÓ. f. L' acció de crestallisar o
crestallisarse. Cristalización.

CRESTALLISAR, v. a. Reduir a crestall les sais y
altres substancies. S' usa també cóm recíproch.
Cristalizar.

CRESTALLISAT, DA. Cristalizado.
CRESTALLISORL m. Quim. Vas ont s' hi posa la
materia crestallisable, Cristalizorio.

CRESTALLOGRAFÍA. f. Fis. y quim. Descripció
de la forma que preñen els cóssos al crestallisarse.
Cristalografía.

CRESTALLOMANCIA. f. La superstició d' ende-
vinar per niedi deis mlralls, fent'hi veure 'Is obgectes
que 's vol. Cristalomancia.

CRESTALLONOMÍA, f. Coneixement de les liéis
de que dependeixen les diverses propietats geomé-
triques deis crestalls. Cristalonomía.

CRESTAR. V, a. Treure de les ames les bresques
ab la inel, deixant'hi sos les necessaries pera que les
abelles puguin alimentarse y fabrícame mes. Cas-
trar, cortar y escarzar, si 's fá al mes de Febrer. |1
Ant. Capar, castrar.

CRESTAT. m. El boch o másele de les cabres quan
és sanat. Castrón, cabrón, castrado. || Met. fam.
CORNUT. II m. pl. Al blasó, els galls que teñen la
cresta de diferent esnialt que lo demés del cós. Cres-

CRETI, NA. adj. Subgecte afectat de cretinisme.
Cretino.

CRETINISME. m. Med. Malaltía endémica que
regna ais colls de certes monlanyes, caracterisada
per una mena d' embrutiment moral junt ab una con-
formació viciosa de la major part deis órguens que
desempenyen els oficis de relació. Cretinismo.

CRETLLA. f. Ter. y

CRÉTUA, f, 1er. ESCLETXA,

CREU. f. Figura formada de dues peces que 's ta-
llen feíit angles rectes. Cruz. || Insignia y senyal del
cristiá, en memoria d' aquella en que hi va morir Je-
sucrist. Cruz. || A les ordres niilitars, insignia d' ho-
nor, mes o menys semblanta a la creu regular. Cruz,
encomienda, venera. || Pega d' honor del blasó,
Cruz. II La que 'Is bisbes porten al pit. Pectoral. ||
La que va devant de les professóns. Guión, cruz. ||
La de Sant Antoni. Tau. || La que hi há a les mone-
des deis prímpceps cristians. Cruz. || Esgrim. L' ac-
ció en forma de creu quan Iluiten. Cruz. || Astron.
Petita constelació de quatre estrelles en figura de
creu. Cruz, crucero. || Náut. El punt o centre de tota
verga simétrica o de braqos iguals, y també '1 de la
vela que s' hi enverga, Cruz. || El punt en que sft
uiieix r asta de 1' áncora eb els seus bracos. Cruz. |j
Met. Aflicció, cárrega, travall, gravamen. Cruz. || Doc-
trina cristiana, y aixis se diu: que Sant Francesch Xa-
vier va anar a plantar la creu entre 'Is infidels. Cruz.

CREU ANELLADA. Creu anclada.

CREU CANTONADA. La que té figures en els seu3
extrems que omplen els espais.

DlC. CAT.

Crestallería

Bufadors de vuriís menes. 2 y 3. Pinses mes usuals. 4. Motilo pera fer ampolles. 5 y 6. Finses pera
diverses aplicacións. 7. Ganive'. 8. Compás de gruixos. 9. Compás d' arrodonir, 10. Compás dret.
11. Estisores de vidrier. 12. Compassos tórts. 13. Peu de rei. 14. Mida llarga.

CrEUS de TER/nE

Creu de Validara.- Creu de ca 'n Sogues a Vilafranca del Penadés. - Creu salomónica de Cardedeu.
Creu de Tarragona. — Creu de Moutauban a Luclion. — Creu del Tort a Manresa. — Creu de Gavarníe.
Creus de Berga prop del santuari de Queralt. -- Creu deniunt de Sant Martí de Canigó.

Dic. Cat.

Creus de terae

' • íSr'***'*"lC^

^.P--

Creu de Vilafranca del Penadés. — Creu de Bellpuig, — Creu de Puigreig. — Creu de Castellbó (endret). —
Creu de Castellbó (revés). — Creu de Sitges. — Creu de L' Estany. — Creu de Centelles.— Creu de
Sant Cugat del Valles.

CRE

CRE

489

Creu de St. Anloni

CREU DE CARAYACA. La que té quatre bra?os. Cruz
ác Carayaca.

CREU DE SANT ANDREU. La atravessada al biaix.
Aspa de San Andrés, cruz de Borgoña.

CREU DE SANT ANTONI. La que
té es brassos en forma de T.

CREU GEOMÉTRICA. Instrument
ópticti de dues regles ab certes
graduacións, pera observar les
altures de les estrelles y amidar
qualsevulla distancia o alsada.
Cruz geométrica, báculo de Jacob,
ballestilla.

CREU LLATINA. La disposada
de manera qu' está partida ab
igiialtat.

CREU POTENSADA. La que por-
ta en els seus extréms petits
travessaiiys.
AIXÓ HO DEIXARÁ AB LA CREU O AB LA MORTALLA.
Ref. Denota que sois la niort pot desarrelar un liábit
o inclinació. Eso lo acabarán la pala y el azadón.

DE LA CREU A LA FETXA. m. adv. Completanient,
del principi al fí. De la cruz d la fecha.

DERRERA LA CREU HI HÁ 'L DIABLE. Ref. Adverteix
el perill de que 's vicien les obres per la vanitat o
hipocresía. Detrás de la cruz está el diablo; el rosario
en el cuello y el diablo en el cuerpo.

EN CREU. m. adv. En figura de creu. En cruz.
ESTAR PER AQUESTA CREU DE DEU, fr. Fam. Que-
darse sense diners, sense empleu, etc. Quedarse por
esta cruz.

ÉSSER MENESTER LA CREU Y 'LS GANFARÓNS. fr.
Fam. Ésser menester totes les diligencies pera lograr
alguna cosa. Ser menester la cruz y los ciriales, ó
Dios y ayuda.

FER CREUS. fr. Fam. FER BADALLS Y CREUETES.
FER LA CREU O 'L SENYAL DE LA CREU D' ALGUNA
COSA. fr. Signarla.

FER CREU Y RATLLA A ALGÚ. fr. Denota que voléni
evitar tot tráete y correspondencia ab algú. Hacerle
la cruz. II Abandonar qualsevulla cosa. Echar la ben-
dición.

FERSE CREUS. fr. Demostra la gran admirado y ex-
tranyesa que causa alguna cosa. Hacerse cruces, ma-
ravillarse, asombrarse, pasmarse.

NO TINDRE SINO LA CREU DEL FRONT. fr. Met. fam.
Ésser mólt pobre. No tener casa ni hogar, ó sobre que
Dios le llueva; no tener blanca ni cornado.

PER LA CREU TOTHÓM HI VEU. Ref. Denota que 1' in-
terés nos mou a obrar. Por dinero baila el perro y por
pan si se lo dan.

QUEDARSE SENSE UNA MALLA NI UNA CREU. fr. Que-
darse pobre del tot qui tenía algunes conveniencies.
Quedarse en cruz y en cuadro; andar ó estar á la cuarta
pregunta; no quedarle á uno cera en las orejas.

SENSE LA CREU NINOÚ HI VEU. Ref. SENSE LLUM
NINGÚ HI VEU.

TINDRE vuiT CREUS. fr. Fam. Tindre vuitanta anys.
Ser ochentón.

TOIHÓM SE MOSTRA AMICH DE LA CREU. Ref. PER
LA CREU TOTHÓM HI VEU.

CREU. Geog. Poblet del dist. munpal. de Mata-
mala, depart. deis Pirineus orientáis. || — (COLL DE
LA), Orog. CoU a 1,712 met. d' altitut que hi há al
NO. de Rallen, depart. deis Pirineus orientáis. || —
(LA). Geog. Alta collada t^e prop Castellar d' En
Huch, entre les aigues de 1' Arija y les del Llobregat.
II — (PLÁ DE LA). Orog. Plaque hi há entre Doria,
prov. de Girona, y '1 coll de la Creu de Mayans; té
uns 1,780 met. d' altitut. 1| — D' EN SOLER (COLL DE
LA). Entre les vessants de 1' Arija y del Marlés
(1,300 m). II —D' ESPADES. Coll ont hi há una mo-
desta creu de ferro prop de La Nou (1,400 ni.). || —
D' ESTRÉMERA. Geog. En un collet prop del veinat
d' Aranyonet, prov. de Girona. || — D' ORDAL (COLL DE
LA). Orog. Pas de la carretera de Tarragona a Barcc-

DIC. CAT.— T. I.— 62.

lona entre Vallirana y Cantallops, a la segona de di-
tes provincies; té poch mes de SCO met. d' altitut. I| —
DE BUSA. Dalt de la cinglera y a la sortida del Plá
de Busa (1,370 m.). || —DE CAMPDEVÁNOL. Geog. Vei-
nat de Campdevánol, compost de una dotsena de
cases. II —DE CAMPLLONCH (COLL DE LA). Dcniunt el
plá de Caniplionch dominant la clotada del riu Metge
y la valí d'Espinalbet ( 1,250 m.). || — DE FERRO. En
la serra d' En Cija (2,300 m.). || —DE fumanya. Orog.
Collada oberta en un contrafort de la serra d'En
Cija, prop del poblé del meteix noni. || — DE JOVELL.
Coll de la estreta aresta de la serra de la Quar, par-
tint aigües de la rivera de La Portella y de la de
Marlés. I| —de la llipodera. Puig de la serralada
del Canigó, depart. deis Pirineus orientáis; té 2,040
met. d' altitut. || —DE LES COLLADES, A la entrada
del Plá de Busa. || — DE mayans (COLL de LA).
Coll a 2,025 met d' altitut, entre la Cerdanya y la
Valí de Ribes, gaire bé a la ratlla de Franga, a la
voia de Toses, prov. de Girona. || — de molosa. En
la collada entre '1 Plá del Calvari y '1 cap de la cos-
ta deis Combs, entre Guardiola y Sant Jaume de
Frontanyá. || — DE montbardó. Geog. En el cim de
la serra, en el camí de Montelar a Senateix. || — DE
NOU COMES. Orog. En un collet de Berga a Peguera
(1,633 m.). II —DE SALGA. Geog. Entre 'Is aiguavessos
de la valí de La Portella y 'Is de la ribera de Borre-
dá. II — DE TEUi ATS. Prop de Llanars, en la valí de
Marlés. || — dhl cabañal. Orog. En la collada oberta
en un estrep del Pedraforca, demunt la valí de Sal-
des. II — del cabrer O DELS RASOS. En una collada
oberta en un estrep de serra avanqat occidentalment
deis Rasos de Peguera. || — del HOME MORT. En el
coll siluat entre les valls d'Estiula y del Mardás, en
el Bergadá (1,275 m.). || —DEL PUlO. Geog. PUE-
BLA DE FARNALS, prov. de Valencia. || — DELS SANTS
(PUIG DE LA\ Orog. Puig de la serra de Cardó, a 943
met. d' altitut, situat al N.E. de Tivenys, prov.de
Tarragona, jl — verme-
LLA (COLLET DE). ^
el camí de Sant Jaume
de Frontanyá a Prats
de Lliíganés.

CREUER. m. Arquit.
V espai format per la
ñau principal d' una
iglesia y la transversal
que la atravessa per-
pendicularment al in-
dret en que s'encreuen.
Crucero.

CREUERA.f. Els dos
ferros quesurtíntde la
guarnició de 1' espasa
formen ab ell una creu

y serveixen pera defensar la má y M cap deis cops
deis contraris. Gavilán. || Art. y of. Dues. fustes en-
creuades. || Bot. Planta de la familia de les rubiácees,
molt general a Catalunya.
CREUERA GROGA. Bot. Espunyidola groga.
CREUETA. f. dim. Crucecíta.
CREUETA (Coll de la). Orog. Coll de la serralada
del Canigó, a uns 1,400 met. d' altitut. || —(COLL
DE LA). En la serra de la costa de Llevant prop
d' Arenys. || — ( COLL DE LA ). En la alta valí del Llo-
bregat forniant divisoria entre la conca ú' aquest riu
y la del Rigart, tributari del Frefer (1,820 ni.).

CREURE. V. a. Tindre per cert. Creer, asentir,
dar crédito. || Donar ferní assentiment a les veritats
de íé. Creer. || Pensar, judicar, suspitar, estar persua-
dit d' alguna cosa. Creer. || Opinar ab fonament o
tindre alguna cosa per verossímil. Creer, opinar. ||
Fiarse de lo qu' altre ensenya. Creer.

CREURE DE FLUix O DE LLEUGER. fr. Creure sense
fonament. Creer ó creerse de ligero, ó tener buenas tra-
gaderas.

Creuer

490

CRE

CRI

FER CREURE. fr. Met. S' usa quan aigú s' ha deixat
enganyar tontament. Engatusar, engañar.

NO HO CRECH O NO HO VULL PAS CREURE FINS QUE
HO VEGI, O PERA CREURE 'HO ÉS MENESTER VÉURE 'HO,
O QUAN HO VEURÉ HO CREURE. Loc. fam. Denota que
no 's pot creure alguna cosa fins assegurarse 'n bé.
Ver y creer.

QUI NO HO VULGUI CREURE QUE HO VAOI A VEURE, Y
TANT SE VAL QUE HO CREGUIS CÓM QUE NO HO CRE-
GUIS. Loe. fam. Denota ésser cert lo que 's diu, y
que 's desprecia si algú no lio vol creure. Quien no lo
quiera creer, que lo vaya á ver.

CREUS (Cap de). Orog. És entre La Selva de Mar
y Cadaqués éssent el niés llevanti de Catalunya
Cabo de Creus. || — (COLL DE). En la serra de Cadí
(1,400 ni.).

CREUS DE MALTA, f. pl. Bot. Planta perenne que
's conreua per adorno deis jardins; té '1 tany nuós,
les fulles oposades y fá floretes vernielles de quatre
o cincli fulles. Cruz de Jerusalén.

CREUS Y COROMINAS (Leandre). Biog. Escriptor
barceloiií, autor de varíes poe^íes. Va ésser director de
Diario de Villanueva y Geltrü, y va morir al any 1846.

— Y MARTÍ (JAUME). Biog. Relügiós mataroni, nat
r any 1760 y mort 1' any 1825. Va ésser rector de La
Ganiga, catedrátich del Seniinari de Barcelona, ca-
nonge dí la Séu d' Urgell y diputat a Corts a les fa-
inoses y trascendentals de Cádiz. L' any 1815 era
bisbe de Menorca y '1 1823 va ésser nonienat arque-
bisbe de Tarragona, niorint ais dos anys d exercir
tan enlairat cárrecli. Quan 1' entrada deis exércits
franceses a Espanya pera restablir el régim polítich
contrari a la Constitució, 1' arquebisbe Creus va for-
mar part de la regencia d' Urgell.

CREUS (Santas). Arqueol. Monastir arruinat de la
prov. de Tarragona, part. jud. del Vendreli, que per-
tanyía a 1' ordre de Sant Bernat. Va fundarlo en Gui-
lléiii Ramón de Moneada a 1' any 1151, y servava se-

Porta principal del monasür de Sanies Creus

pulcres reials y deis personatges mes remarcables de
la nostra historia, Roger de Lluria, els de la fami-
lia Moneada, y els deis reis Pere III y Jaume II. La

iglesia, el claustre y el palau del reí Jaume II, aixis
cóm les esmentades sepultures, donen, ab tot y la de-
vastació soferta en 1835, concepte de la grandiositat
y magnificencia d' aquell casal. La part exterior de
1' iglesia, té 1' aspecte de fortalesa enniarletada.

CREVADURA. f. Ant. TRENCADURA.

CREVELAR. v. a. Ant. GARVELLAR.

CREVERA. f. Ter. BROCA, 3.

CREVETA. f. dim. Ter. CREUETA.

CREVILLENT. Geog. Vila mólt important de la
prov. d' Alacant, bisb. d' Oriola, part. jud. d' Elche;
és a la carretera de Novelda a Oriola y té 10,865 hab.
II Orog. Serra que hi há a la vora del riu Vinalop, al
N.O. de Crevillent, prov. d' Alacant, y quin punt
culriiinant té 835 met. d' altilut.

CREXELL o CREIXELL. Biog. Familia distingida
de la noblesa catalana de la Etat Mitja, de la que 'n
varen eixir mólts individuos de renóin. Era casa em-
pordanesa, radicant al ternie de Borrassá. Desde les
derreries de la Etat Mitja y fins ben entrat el s¡-
gle XIX, varen tindre casa-palau al terme d' Horta,
del plá de Barcelona.

— (DALMAU DE). Biog. Famós cavaller del Empor-
dá. Éssent ja vell va dirigir la celebérrima batalla de
les Naves de Tolosa (any 1212), en que tots els reis
cristians d' Espanya s' acoblaren pera abatre ais se-
rraíns. Va ésser testimoni, junt ab el seu parent Gui-
llem de Crexell y altres nobles empordanesos, del
testament del rei Alfons I, el Catt, fet a Perpinyá
I' any 1194.

CREYENT. p. a. Qui creu. Creyente.

CREYENSA. f. Aní. CREENCIA.

CREZÓ. m. Ant. Honor, estima que s' adquireix o
guanya ab alguna acció gloriosa. Prez. || FAMA, en
bona y mala part.

CRÍA. f. La procreació deis animáis en general.
Cría. II Entre pastors 1' aument qu' adquireix el remat
ab la nova procreació. Cria. |1 El temps de la procrea-
ció deis animáis. Cría. Il Fam. La criatura mentres se
cría, y aixís se diu: ont va aquesta ab la cria al cali.

CRÍA D' OQUES Ansarería.

CRÍA DE POLLS. MENJANSA.

FER CRÍA. fr. CRIAR, 6.

CRIABLE. adj. Lo que fácilment se pot criar. Crea-
ble.

CRIADA, f. Dona de servei. Fámula, criada. ||

CRIATURERA.

CRIADERO, m. Terra que 's reserva pera planter
d' arbres. Acotado.

CRIADETA. f. dim. Criadilla, criaduela.

CRIADOR, ni. Atríbutpropi de Déu. Criador. Met.
Inventor, autor. || Qui per oflci cuida de la criansa
d' alguns animáis. Criador. || Met. Se diu d' alguna
persona o térra respecte de les coses de qu' abunda,
cóm: aquest noi és mólt criador de polis, etc. Criador.

CRIAMBA. f. Ter. Mena de bolet. || vermella.
Ter. Bolet bó pera nienjar. Seta.

CRIAMENT. m. Ant. CRIANSA. || CREACIÓ.

CRIANSA. f. Atenció, cortesía, urbanitat. Crianza.
II EDUCACIÓ.

DONAR CRIANSA. fr. EDUCAR.

CRIAR, v. a. Fer les coses de no res, qu' és propi y
peculiar de Déu. || Engendrar, produir, cóm: aquesta
térra cr'.a bones vinyes. Criar. || INVENTAR. || Donar de
mamar ais filis propis o d' altres. Criar. || Alimentar,
cuidar aucells y altres animáis. Criar. || Instruir,
educar. Il Aumentar, fomentar. || Fer cría les bes-
ties. Procrear, encastar, criar, hacer cría. 11 Anye-
llar, produir el bestiar. Ahijar, jl Treure brots els ar-
bres y les plantes. Ahijar, echar renuevos.

CRIARLES TOVES. fr. Fam. MAMÁRSELES FRESQUES.

CRIARSE CÓM ELS ARBRES DE LA RAMBLA. Loc. Criar-
se sense que ningú se 'n cuidi.

CRI

CRI

491

CRiÉu cóRBS Y US TREURÁN ELS ULLS. Ref. Pera Sig-
nificar que s' ha d' anar ab cuidado a fer favors, per-
qué'Is fets a ingrats serveixen móltes vegades d' ar-
mes pera pagar mal per bé. Cria cuervos y te sacarán
los oíos.

EL CRIAR ENVELLEIX Y 'L PARIR ENTENDREIX. Ref.
Denota que la dona que cría sol desmillorarse, y que
la que pareix se posa de millor semblant. El criar
arruga y el parir alucia.

NO TÉ PÁ Y VOL CRIAR CA. Ref. Pera significar
aque Is que treuen mes al sol que no hi há a rombra.
No tiene que comer y convida huéspedes.

CRIAT, DA. p. p. Criado. Il adj. Que ab els adver-
bis bé o mal se diu deis que han tingut bona o mala
criansa. Bien ó mal criado. ¡{ m. Qui serveix per una
soldada. Criado.

CRIAT DE VOSTÉ. Expr. De cortesía ab que aigú se
ofereix al serve! d' un aitre. Servidor de usted.

CRIAT MAJOR. Ant. GENTlLHOME. i| Qui serveix de-
penent inmediatament del seu amo. Criado de esca-
lera arriba.

CRIAT MENOR O INTERIOR, El cuincr, cotxero, etc.
Criado de escalera abajo.

ESTAR CRIAT. fr. Saberse arreglar sense necessitat
d' altres. Eslar criado.

CRIATURA, f. Tota cosa criada. Criatura. |1 In-
1 fant, nat de poch. Criatura. || El feto avans de néixer.
Criatura. || Met. L' home fet pero que té poca expe-
riencia, o no és bó pera certes coses. Criatura. II Met.
Qui obra puerilment. Criatura. || Un respecte d' un
aitre a qui deu 1' empleu o llóch que ocupa. Hechu-
ra, criatura. || Desgraciat, y aixís se diu: ¡qué has
fet, criatura, o criatura d: Déul Criatura.

CRIATURA DE MAMELLA. La qu' encara mama. Niño
de teta.

CRIATURA VERDA. Ter. SACH DELS GEMLCHS.

D' AIXÓ PLORA LA CRIATURA. Loc. fam. Dóna a en-
tendre qu' algú no vol una cosa quan se mort per ella.
La gata de Marirramos. \\ NO 'N VULL, NO 'N VULL, DO-
NEUME 'N BON TROg.

DESDE CRIATURA, ni. adv. Desde la primera etat.
Desde niño.

ENCONAR A UNA CRIATURA, fr. Donarü la primera
llet. Hacer las entrañas d una criatura.

És UNA CRIATURA. Loc. fam. Expressa qu' algú té
poca etat o coses propies de noi. Es una criatura. ||
No ésser home per aixó.

FER CALLAR LA CRIATURA, fr. Entretíndrerla, feria
callar quan plora. Acallar el niño.

FER CRIATURES. fr. Fam. PER CONCEBIR A LA DONA.

FER DE O LA CRIATURA, fr. FER CRIATURADES.

FER DORMIR LA CRIATURA, fr. Cantarli pera que li
vingui la son. Dormir al niño.

FER UNA CRIATURA CRISTIANA, fr. Fam. BATEJARLA.

FINS LES CRIATURES HO SABEN. Loc. Pera rependre
ais que ignoren o dupten lo qu' és públich y notori.
Es público y notorio, ó anda en coplas, ó los niños lo
saben.

JA NO ÉS TAN CRIATURA, O JA NO ÉS CAP CRIATURA.
Expr. fam. Pera denotar qu' algú té mes etat de la
que 's judica o representa. Ya no es niño.

LES CRIATURES DIUEN LO QUE SENTEN A DIR. Ref.
Aconsella que 'Is pares deuen tindre mólt de cuidado
en no obrar o parlar, mal devant deis filis, perqué
aquestos no fassin altre tant pél mal exeniple. Dicen
los niños en el solejar lo que oyen d sus padres en el
hogar.

¡MIRÁU QUÍNA CRIATURA! Expr. fam. EL NEN D' EN
SISES.

¡NO 'M siguí CRIATURA O TAN CRIATURA! LoC. fam.
Pera rependre a algú que no procedeix ab la deguda
reflexió. No seas niño.

PERDRE LA CRIATURA, fr. MALPARIR.

PLORAR CÓM UNA CRIATURA, fr. Fam. Plorar ab
desespero per algún sentiment. Llorar d lágrima viva;
llorar lágrimas de sangre ó como una Magdalena.

QUI AB CRIATURES SE FICA, CAQAT NE SURT. Ref.
Adverteix el perill d' encarregar el maneig de les co-
ses a persones sense práctica ni reflexió. Quien con
niños se acuesta, sucio se levanta; ara con niños y se-
garás cadillos. II Denota la poca seguretat que 's deu
tindre en el carinyo deis nois. Amor de niño, agua en
cestiUo.

SEMPRE siiRÁS CRIATURA. Loe. fam. Ab que 's deno-
ta qu' algú obra cóm si fos un noi. Siempre has de ser
niño.

CRIATURADA. f. Acció o páranla propies de nois,
y reprensibles a 1' etat varonil. Niñada, muchacha-
da, niñería, puerilidad.

FER CRIATURADES. f. Obrar sense reflexió o cóm
una criatura. Niñear, muchachear, aniñarse.

CRIATUREJAR. v. a. Fer coses de criatura. Chi-
quillear.

CRIATURER, A. m. y f. Afícionat a les criatures.
Niñero.

CRIATURERA. f. MAINADERA.

CRIATURETA. f. dim. Criaturica.

CRICH. adj. Fam. COQUÍ. Il Pobre que vol aparen-
tar lo que no pot. Quiero y no puedo. || m. Ter. A
Ibissa s' anomena aixís el pot de vidre qu' és estret
de boca.

CRICH-CRACH. m. El soroll que 's fá trepitjant
alguna cosa seca, cóm: avellanes, ele, y s' extén a
qualsevol altre soroll semblant. Trisca.

CRICOIDES. s. y adj. Epítet del cartílago anular
de la laringe, que ocupa la part interior d' aquest
orgue. Cricoides.

CRICTONITA. f. Substancia d' un negre amoratat,
compost d' un óxit de ferro y ácit tatánich que 's
trova a les esquerdes de les roques alpines. Cricto-
nita.

CRIDA, f. Publicació d' alguna cosa en veu alta y
en públich pera que arrivi a noticia de tothóm Pre-
gón. II Ant. NUNCI.

FER FER UNA CRIDA fr. Ab que 's nota a algú de
mólt xarraire o que no sab guardar cap secret. Dar
un cuarto al pregonero.

FER UNA CRIDA, fr. Publicar en veu alta lo que
convé que arrivi a noticia de tothóm. Pregonar. \\ fr.
Met. Publicar lo qu' estava ocult y devía callarse.
Pregonar.

CRIDADISSA. f. CRITS.

CRIDADOR, A. m. y f. CRiDAIRE. II Ant. ACUSADOR,
NUNCI.

CRIDAIRE, A. m. y f. BALADRER.

CRIDAR. V. a. Avisar ab la veu o ab senyals a
algú pera que vingui. Clamar, dar voces. Il FER UNA
CRIDA. II Avisar a algú pera que vagi a algún llóch.
Llamar. || Inspirar, y aixís se diu: Deu el crida a la
relligió. Clamar. 1| Convocar, y aixís se diu: cridar a
capítol, a consell. Llamar, convocar. || Demanar a
algú pera qu' entrevíngui en alguna cosa, cóm: cridar
al metge. Llamar. || encantar, 3. || Met. Atreure,
cóm: cridar els humors, etc Llamar. II Fer acudir els
aucells per medí del recláni. Reclamar. || v. n. Fer
crits. Gritar, clamar, vocear, vociferar, dar gritos.
II Parlar ab veu alta. Levantar la voz, gritar. || Al-
sar la veu ab orgull. Levantar el grito. || Trucar a
la porta. Llamar.

JA POTS CRIDAR OUS A VENDRÉ, fr. És CÓm dir: ja
pots predicar si ningú 'n fa cas. Predicar en desierto.

QUI MES CRIDA, AQUELL QUANYA. Loc fam. Explica
r astucia y la malicia d' aquells que perqué no teñen
rao solen ferse temer ab crits pera conseguir lo que
desitjen. Fingir ruido por venir apartido; el que mal
pleito tiene ü barato lo mete.

A LA CASA ONT NO HI HÁ PÁ TOTHÓM CRIDA Y TOT-
HÓM TÉ RAO. Ref. Ab que 's significa que la falta de
recursos sol portar la perturbació a les families. En
la casa que no hay harina, todo es mohína.

492

CRI

CRI

CRIDAT, DA. p. p. Llamado.

CRIDORIA. f. Ter. GATZARA, AVALOTS, CRITS.

CRIM. m. Delicte grave ab la formal intencíó d' in-
iuriar o perjudicar. Crimen.

CRIM DE LESA MAjESTAT. El comés contra la per-
sona o dignitat del rei o contra 1' Estat. Crimen de
lesa majestad.

PURGARSE D' UN CRIM. fr. Justificarse.

CRIMINACIÓ. f. ACRIMI.NACIÓ.

CRIMINAL, adj. Lo que pertany a crim. Criminal,
criminoso. |1 Delinqiient. Criminoso, criminal.

CRIMINALISAR. v. a. For. Fer criminal un plet
qu' era civil. Criminalizar.

CRIMINALISTA, ni. Escriptor de materies crimi-
náis, r advocat molt versat en elles, y '1 notari o es-
crivá que les actúa. Criminalista.
. CRIMINALITAT. f. Qualitat o circunstancia que
constitueix critnínal una acció. Criminalidad.

CRIMINALMENT. adv. ni. D' un modo criminal.
Criminalmente, criminosamente.
. CRIMINAR. V. a. ACRIMINAR.

CRIMINAT, DA. p. p. y adj. ACRIMINAT.

CRIMINÓS, A. adj. CRIMINAL.

CRIMINOSAMENT. adv. m. CRIMINALMENT.

CRIMÓFIL, A. adj. Aniich deis dimes o paíssos
frets, parlant d' aucells. Crimófilo.

CRIN. m. El conjunt de cardes o pels aspres que
algúns animáis teñen al coll y a la qüa. Crin, clin,
crines.

CRINAL. adj Lo que per-
tany al crin. Crinal.
CRINAT, DA. adj. Poét.

CRENUT.

CRINOLINA, f. Especie
de teixit de seda, que ser-
veix pera fer corbatins,
gorres, etc. Crinolina.

CRIOLL, A. m. El fill de
europeiis que neix a Amé-
rica. Criollo.

CRIPINETA. f. Prepa-
rat de carii de porch trin-
xada ab tófunes y '1 tot
embolicat ab un bossí de
tela de porc i.

CRIPSIDA. Bot. Género
de plantes de la fam. de
les graminees, que com-
prenen varies especies al
mitj-día d' Europa, ab
fullas planes y espigues especifornies. Cripsida.

Cripsida

Cripta

CRIPTA, f. Bóveda o volta grossa subterránea, es-
pecialment en les iglesies. Cripta.

CRIPTOBRANQUI, A. adj. Nóm que 's dona al
peix que respira per medi de branquies amagades.
Criptobranquio.

CRIPTOCIES. f. pl. Bot. Nóm d' una fam. d'algues
microscópiques composta de ciiich géneros, quines
especies (que poden considerarse cóm el primer grau
de la vegetado) se presenten en forma de granets
niólt sensills y casi sense color. Criptocóceas.

CRIPTOGAM, A. adj. Se d¡u de les plantes quins
orgues sexuals son amagats o poch aparents. Crip-
tógamo.

CRIPTOGAMIA. f. Bot. Nóm de la classe de plan-
tes que compren els vegetáis quin sistema de fecun-
dació és quasi nul, poch visible o aniagat del tot.
Criptogamia.

CRIPTÓGRAF. m. Qui escriu criptográficanient.
Criptógrafo.

CRIPTOGRAFÍA, f. Art d' escriure en xifres o de
un modo secret. Criptografía.

CRIPTOGRÁFICAMENT. adv. m. D' un modo
criptográficli. Criptográficamente.

CRIPTOGRAFICH, CA. adj. Lo que pertany a la
criptografía. Criptográfico.

CRIPTOLOGÍA. f. Tractat sobre la manera de con-
siderar totes les ciencies en quatre grans grupos de
coneixements generáis, pera després subdividirlos en
nombroses classifica-
cións especifiques.
Criptología.

CRIPTOPÓRTICH.
ni. Arq. Llóch soterrani
y abovedat, mena de
pórtich de catacumba.
Criptopórtico. || Volta
que aguanta o sosté
una obra antigua. || De-
coració arquitectónica
d' una cova. Cripto-
pórtico.

CRISÁLIDA, f. L'es-
tat de 1' insecte men-
Ires está al cogoll.
Crisálida, ninfa.

CRISANTEMA, f.
Bot. Mena de coronado
doble ab fulles niólt
llargues. Crisantema.

CRISIS, f. Judici
que 's fá d' alguna co-
sa després de ben exa-
minada. Crisis. II Mutació considerable que fá al-
guna malaltía, ja sigui pera minorarse o pera agra-
varse niés el malalt. Crisis. || Les circunstancies mes
critiques o ardues d' algún negoci. Crisis, estado
critico. II Esíorg violent y involiintari.
Crisis.

CRISMA, m. y f. Oli y bálsem barre-
jat que consagren els bisbes al dijous
sant, pera administrar els sagraments
del baptisme, confirmació, ordre y ex-
tremaunció, y ungir ais bisbes quan
els consagren. il Monógram del nóm de
Jesucrist, que '1 forma una P (r deis
greclis) y una X o creu de Sant Andreu. S' escriu
també XPS y XPI. Crisma, jl JUDlcí, enteniment.

FER PERORE LA CRISMA, fr. Fam. Irritar, enfadar
niólt. Descrismar, descristianar, desbaulizar.

NO TINDRE CRISMA, fr. Fam. Denota qu' aigú no té
cap feta bona. No vale nada fuera de la crisma. \¡ Dit
de qui obra desbaratadament. Estar fuera de Dios, ó
ser lionibre de la vida airada.

PERORE O LLEVARSE LA CRISMA, fr. DESCRISMARSE.

QUI COMPRA CRISMA. Loc. fam. Pera donar a enten-
dí e qii'aigú té poch seny. Ponerle sal en la mollera.

Crisantema

Crisma

CRI

CRI

493

TE TRENCARÉ LA CRISMA. Loc. fani. Ab quc aine-

nassen els baladrers. le quitaré ó romperé ¡a crisma.

CRISMACIÓ. f. L' acte d' imposar la santa crisma.

Unción, crismación. || Aní. Untura que feien ab oli a

algúns nialalts. Untura, crismación.

CRISMAL, ni. Aní. Vas en que 'Is nionjos portaven
oli beneít pera ungir ais malalts. Crismal.
CRISMAR. V. a. Ungir ab crisma. Crismar.
CRISMERA, f. El vas o ampolleta ont s' lii guarda
'I crisma. Crismera.

CRISOBERIL. m. Miner. Pedra preciosa de color
vert grogueiicii, mes dura que '1 topaci y ab vesllums
bianchs o blavenchs. Crisoberilo.

CRISOCALCH. m. Qiiim. Lliga o barreja de coure
y zencli, que presenta certa apariencia d' or y, entre
altres nóms, porta també '1 de similor. Crisocalco.

CRISÓCOLA. f. Miner. Pedra preciosa, quadrada y
de color d' or. Crisócola. || Soldadura pél or y al-
gúns altres metalls; la niillor és verda com una es-
meralda, y la destila '1 coure. Crisócola.

CRISOGASTRE, A. adj. Zool. De ventre mes o
menys semblant al or. Crisogastro.

CRISÓGENO, A. adj. Zool. De galles de color d' or.
Crisógeno.

CRISOGONÍA. f. Nóm qu' en llur llenguatge mis-
terios donaven els alquimistes a la póls d' or sepa-
rada d' una disolució del nieteix metall. Crisogonía.
II Bot. Llevor aurífera.

CRISOGRAFÍA. f. L' art d' escriure ab lletres d'or.
Crisografía.

CRISÓLIT. m. Miner. Pedra preciosa, menys dura
que '1 topaci, diáfana y de color d' or barrejat de
vert ab un foch maravellós. Crisolita.

CRISOLOGÍA. f. La ciencia de les riqueses. Criso-
logía.

CRISÓPAL m. Miner. Varietat d' aluminat de glu-
cina, en quin interior s' hi distingeixen reñexes bla-
venchs; sol presentarse en cossos rodonejats, grossos
cóm ciuróns y en prismes de vuit cares que acaven
per cúspides exaedres; és transparent, trencadissa y
de fractura petxinenca; ratUa 1' agustita y '1 quars,
s' electrisa ab el frech y és infusible a la flesca. Cri-
sópolo.

CRISOPEYA, f. Art ab que 's pretenía convertir
els metalls en or. Crisopeya, piedra filosofal.

CRISOPRASI. m. Miner. Ágata d' un color vert de
poma. Posada al foch se torna blanca. Crisoprasio.

CRISPAR. V. a. Causar contracció repentina y lleu-
gera al teixit muscular o a qualsevol altre de natu-
ralesa contráctil. Crispar.

CRISPATURA, f. Cir. Contracció deis nirvis. Cris-
padura, crispatura.

CRISPELL. ni. Ter. TORTELL.
CRISPÍ, n. p. Crispin.
CRISPINIÁ. n. p. Crispinlano.
CRiSPUL. n. p. Crispulo.
CRISSA. f. Aní. Crisis.

CRISSOLIT COMÚ. Min. Cals fosfatada que cris-
talisa en prismes mes llarchs qu' ampies; és menys
•dura que '1 crestall de roca y té un color groch ver-
dench. Crisolita comúin. 1| —(ORIENTAL). Pedra fina
transparent, dura cóm el quartz y d' un bonich color
groch verdench; és un silicat de alúmina. Crisolita
oriental.

CRIST. m. El Fill de Déu fet home. Cristo. H
SANTCRIST.

CRIDAR A ALGÚ'L CRIST. fr. EMPAITAR ALS LLADRES.
SANTCRIST. Qualsevulla iniatge de Crist crucificat.
Crucifijo, Cristo.

CRISTALL. m. y 'Is seus deriváis. CRESTALL.
CRISTERL m. xeringa.

CRISTf. s. y adj. Nóm que diirant els anys de 1833
a 1840 se dónava ais partidaris de donya María Cris-
tina de Borbó. Cristino.

CRISTIÁ, NA. adj. Lo que pertany a la relligió de
Crist. Cristiano. || m. y f. Qui professa la relligió
de Crist, que va rébrer ab el baptisme. Cristiano.
II Fam. Se diu del vi al que s' hi ha tirat aigua.
Aguado, cristiano. || Germá, proisme, cóm: toís som
cristidns. Cristiano. || Fam. Qui, aixís díém: no lii liá
cristiá que 'I pugui enlendre, aguantar, etc. Quien.

CRISTIÁ PER FORSA NO PLAU A DEU. Ref. Contra 'Is
que no obren bé sino per forsa. Reniego del árbol que
á palos ha de dar el fruío. || S' usa també pera repen-
dre al mesquí que fa 'Is benifets de mala gana. La
zarza da el fruto espirando y el ruin llorando.

CRISTIÁ ViiLL. Qiii ve de cristiáns sense barreja de
moro, de juéu ni d' altra rassa. Cristiano viejo.

CRISTIÁNS DE LA CORRETJA. Els autichs cristiáns y
juéus qu' habitaven a la Messopotamia y Siria 'Is
quals, per ordre superior, portaven una corretja llar-
ga; avui quasi tots son nestoriáns y jacobites. Cris-
tianos de la correa.

CRISTIÁNS DE SANT JOAN. Secta que bateja sois
cóm balejava Sant Joan: no adoren la Santíssima
Trinitat, etc. Cristianos de San Juan.

CÓM SÓ CRISTIÁ, O A FE DE CRISTIÁ. LoC. í. Pera
assegurar lo que 's diu. A fe ó á ley de cristiano; en
justos y en creyentes.

ÉSSER O NO ÉSSER CRISTIÁ. fr. Fam. Se diu de la
moneda bona o dolenta. Ser ó no ser de ley.

NO ESTAR CRISTIÁ. fr. Fam. NO HSTAR DE FILIS.

NO ESTAR DEL TOT CRISTIÁ. fr. Fam. Tindre un co-
mensament de bonatxera. Estar calamocano.

NO ESTAR O NO TROVARSE MÓLT CRISTIÁ. fr. Fam.
No estar del tot be de salut. No estar muy católico.

PARLAR CRISTIÁ. fr. Fam. Parlar ciar y de modo
que ho entenguin els qu' escolten. Hablar cristiano.

SANT CRISTIÁ. Persona de bon geni pero de poca
capacitat. Buen hombre, hombre de Dios, sanio varón.

CRISTIANAMENT. adv. m. Segóus la llei de Cristo.
Cristianamente. || relligiosament, fidelment.

CRISTIANAR, v. a. BATEJAR.

CRISTIANAT, DA. p. p. Del verb cristianar. Bau-
tizado.

CRISTIANDAT. f. El país qu'habiten els cristiáns.
Cristiandad. |1 Virtut cristiana, cóm: home de mólta
cristiandat. Cristiandad. || La congregado de tots
els fidels cristiáns, la meteixa relligió u observancia
de la llei de Cristo. Cristiandad.

CRiSTIANESCH, CA. adj. Poét. CRISTIÁ.

CRISTIANET, A. m. y f. dim. Cristianito.

CRISTIANI (Fr. Pol). Biog. Relligiós cátala que
a les derreríes del sigle xiii, se feu remarcable péls
coneixemeiits que posseia en les llengues orientáis.
A 20 de Juliol de 1263, va sostindre a presencia del
reí Jaume l.er una discussió filosófica ab el savi rabí
Moisés de Gerona, que va declararse vensut peí frare
Cristiani. El rei va manar que s' escrivissin les actes
d' aquella disputa pera perpetuarla, haventse defen-
sat en ella els següents temes: Messías venit; Deas
veras et veras homo Ule est; Pro sálate hominum pas-
sus esí et morluus; Legis ceremonia cum advenía Mes-
sies cessarunt.

CRISTIANISAR. v. a. Conformar alguna cosa ab
el ritu cristiá. Cristianizar.

CRISTIANISME. La doctrina y relligió de Jesu-
crist. Cristianismo. || El conjunt deis fidels cristiáns.
Cristianismo.

CRISTIANÍSSIM, A. adj. sup. Cristianísimo. ||
Renóm que tenien els reis de Franc i. Cristianísimo.

CRISTINA, f. Nóm de dona. Cristina.

CRISTINETA. n. p. Diminutiu de Cristina. Cristi-
nita

CRISTIRI. m. Aní. xeringa.

494

CRI

CRO

CRISTOFOL. n. s. Cristóbal.
CRISTOLOGiA. f. Tractat de Crist o del enviat
de Déu. Cristología.

CRIT. m. Veu inólt forta y penetrant donada per
algú. Grito. || Mel. Fama, anomenada. Nombradía,
nombre. ll pl. Confiisió de veus altes. Gritería, gri-
ta, vocería, vocinglería.

CRlT D' ALARMA. Aquell ab que s'avisa pera pendre
les armes en algún perill. Grito de alarma, días armas.
CRITS DELS ANIMALS. m. pl. Ter. Moyd. El so gutural
que llensen les besties, apropiant diversos nónis quan
se particularisen, cóni: el bou esbmmalla ; el burro
brama; la cabra esbalalega; el cavall saina; el gat es-
miola; el garrí esguella; el gós borda; el xai bcla. etc.
A CRITS. m. adv. En veu alta y forta. A gritos, d
voces, á voz en grito.

ALSAR EL CRIT. fr. Alsar la veu ab orgull y desa-
foradanient. Alzar, levantar el grito.

És UN CRIT DE NO MOURE'S KL REÍ. fr. Fam. Dema-
nar un preu excessiu de lo que's ven. Es un desuello.
FER UN CRIT A ALGÚ. fr. Cridarlo. Llamar, dar una
voz d alguno.

FER CRIT. fr. Correr la veu, dirse niólt. Sonarse,
correr ¡a voz.

FER CRITS. fr. Esforsar la veu repetides vegades.
Vocear, dar voces, dar gritos, gritar.
CRITERI. m. Discerniment, judie!. Criterio.
CRÍTICA, f. Bon gust, discerniment y capacitat
pera juuicar d' una obra o peía feria. Crítica, crite-
rio. II Judici que 's fá de les obres, segóns les regles
del bon gust. Crítica. || Censura maliciosa y solapa-
da de qualsevulla cosa. Zaherimiento, crítica.

CRITICABLE, adj. Lo que pot o deu ésser críticat.
Criticable.

CRITICADOR, A. m. y f. MURMURADOR, CRÍTICH, 1.
CRITICAR. V. a. Examinar una obra, y judicar se-
góns les reg.es del bou g st. Criticar. || muraiurar.

CRITICASTRE. m. despee. Aquell que sense fona-
nient censura y satirisa ais demés o a Uurs obres.
Criticastro.

CRÍTICAT, DA. p. p. Criticado.
CRITICISME. m. FU. Secta filosófica quin princi-
pal obgecte es determinar els líniits y 1' exercici lle-
gítim de les nostres facultats. Criticismo.

CRÍTICH. m. Quí ju 'ica segóns les regles de la crí-
tica. Crítico, censor. |1 Fam. Qiii afecta parlar ab
cultura. Culto. || CRITiquejador, 2. || adj. Lo queper-
tany a la crítica. Crítico. |1 Judiciós, cóm: tiistoria

critica. Crítico. |1
Med. Lo que per-
tany a la crisis, coni:
sintomes , accidents,
íemps y muíacións
notables. Crítico. ||
Se diu de tota cir-
cunstancia oportu-
na , ardua , urgent,
etc. Crítico.

CRITIQUEJADOR,
A. m. y f. Qui en
tot té que dir sense
perdonar la mes pe-
tita falta. Aristar-
co, criticón, mor-
daz, crítico. II Qui
censura les obres de
ingeni a tort y a
través Criticastro,
zoilo.
CRITIQUEJAR. v. a. Criticar. || Abusar de la críti-
ca, criticar injustament. Critiquizar. || Vituperar les
accións o la conducta d' algú. Criticar, censurar.

CRITMO. m. Bot. Género de plantes unibelíferes,
gairebé sense calcer en la flor. Compren una sola

Critmo

mena mólt abundosa a les costes del Mediterrani.
Critmo.

CRIVELAR. V. a. Ant. GARVELLAR.

CRIVELLA. f. CLIVILLA, 1, 2.

CRIVELLARSE. v. r. Badarse. Henderse. || CLivi-

LLARSE.

CRIVELL. m. Ter. ibissenc/i. Escletxa. Rendija.

CRIVILLER (Joseph). Biog. Militar y escriplor
científicli, natural d' Alforja. Era capitá retirat quan
va publicar, en colaboració ab el tinent de fragata
Joseph Ruiz un volúin acompanyant el mapa geográ-
ficli de la provincia de Tarragona (181G), descrivint-
ne la topografía de la niajoria deis pobles y 'Is ca-
mins, rius, forrents, rieres y barranchs d' aquella
provincia.

CROAT. m. Natural de la Croacia, provincia de
Hungría. Croata.

CROCA. f. METZINES. II COCA DE LLEVANT,

CROCANT. ni. Certa pasta d' amctlles, avellanes,
etc., endurida ab caramel-lo. Crocante.

CROCH. m. Ganxo ab que 'Is mariners acosten les
unes barques a les altres. Cocle, cloque. || Eina per
armar la ballesta, que estira ab forsa la corda fins a
montarla a la ñau Gafa

CROI. adj. Anl. DUR, RÚSTICH, INTRACTABLE.

CRÓIXER. V. n. Ant. CRUIXIR.

FLR CRÓIXER. fr. Menjarse a'guna cosa ab mólta
I les tesa. Despavilar.

CROLLAR. v. a. Ant. Per tremolar alguna cosa.
Estremecer.

CROM. m. Min. Metall d' un blanch brut ab certa
brillantor, trencadís y feblenient magnétich, prou dur
pera ratllar el vidre. Cromo.

CROMÁIVIETRE. m. Mus. Instrunient que facilita
r operació d' afinar el piano ais que no 'n son gaire
práctichs. Cromámetro.

CROMAT. m. Quim. Combinado de I' ácit crómich
ab una base salificable. Cromato.

CROMÁTICH, CA. adj. Mus. Un deis tres géneros
del sistema músich, y és el que proceeix per semi-
tóns. Cromático. II Opt. Se diu del crestall o del instru-
ment ópticli que presenta al ull del observador els ob-
gectes ab les faixes y colors del arch iris. Cromático.

=P=^

^

Escala cromática

ESCALA CROMÁTICA. MUS. Aixis s' anomena 1' esca-
la composta de dotse sóns, ab la sola diferencia d' un
semitó.

CROMATISME. m. Opt. Calitat de lo cromátich.
Cromatismo.

CRÓMICH, CA. adj. Min. Pertanyent al crom. Cró-
mico.

CROIVIIS. m.
Ictiol. Género
de p ei xos de
la familia deis
pomacéntrichs
de carn mólt
pochestimada,
qire son abun-
dosos al Me-
diterrani. Cro-
mis.

CROIVILEK.
m. Monument druidich format de pedrés posades a
plom en una o mes fileres cercolars. Cromlek.

Cromis

CRO

CRO

495

CROMOLITÓGRAF. m. Qiii exerceix 1' art de la
cromolitografía. Cromolitógrafo.

CROMOLITOGRAFÍA, f. Proceiment que 's segueix
pera estampar dibuixos de colors per medi del ácit
cróiiiicli ab diferentes bases, usantse comuntment els
cromats de potassa. Cromolitografía, litografía al
cromo. II Estampa o lámina obtinguda ab aquest pro-
ceiment. Cromolitografía.

CROMOLITOGRAFIAR, v. a. Exercir I' art de la
cromolitografía. Cromolitografiar.

CROMOLITOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la
cromolitografía. Cromolitográfico.

CRÓNICA, f. Historia que conserva 1' ordre deis
temps. Crónica, corónica.

CRÓNICAMENT. adv. ni. D' una manera crónica.
Crónicamente.

CRÓNICH, CA. adj. Se din de la nialaltía habitual
o que dura niólt de temps. Inveterado, crónico. || Dit
de la malaltía, etc., en que r humor té '1 seu movi-
nient regular, o per díes, cóm: quint, seté, etc. Cró-
nico.

CRONICITAT. f. Patol. Estat de lo qu' és crónich.
Cronicidad.

CRÓNICO, f. Narració histórica y breu, seguint
r ordre deis anys. Cronicón.

CRONIÓMETRE. m. Fís. Instrunient pera mesurar
la duració de la pluja. Croniómetro.

CRONISTA, m. Autor de cróniques. Cronista.

CRONÓGRAF. ni. Savi en o escriptor de cronogra-
fía. Cronógrafo. || Máquina destinada a midar y a
representar la marxa continua del temps. Consta de
dues parts. D' un cronometre o rellotge de mólta
precísió y d' un cilindre que té moviment, sobre '1
qual s' hi apoia periódicament un punxó-plonia qu' es-
tampa, si aixís se pot dir, les petxades del temps. La
conexió entre abdues parts se verifica per medi de la
electricitat. Cronógrafo.

CRONOGRAFÍA, f. Descripció del temps. Crono-
grafía.

CRONOGRÁFICH, CA. adj. Lo que pertany a la
cronografía. Cronográflco.

CRONOGRAMA. i. Inscripció quines lletres ini-
ciáis de cada paraula, unides entre sí, indiquen la
fetxa del fet a que aquella fá referencia. Crono-
grama.

CRONÓLECH. m. CRONOLOGISTA.

CRONOLOGÍA, f. Ciencia que tracta del computo
del temps. Cronología.

CRONOLÓGICAMENT. adv. m. D' un modo crono-
lógich. Cronológicamente.

CRONOLÓGICH, CA. adj. Lo que pertany a la cro-
nología. Cronológico.

CRONOLOGISTA, m. Escriptor o professor de cro-
nología. Cronólogo, cronologista.

CRONOMERISTA. m. Mus. Quadro que conté totes
les descomposícións possibles del compás. Crono-
merista.

CRONOMETRE, m. Mida del temps, y cert rellotge
de moviment quasi uniforme, que serveix ais nave-
gants pera averiguar la longitut geográfica del punt
en que 's trova la ñau. Cronómetro, tempómetro,
reloj de longitud ó reloj marino.

CRONÓSTICH. m. Poéí. Composició poética en la
que les prinieres lletres de cada vers preses cóm nu-
meráis formen la xifra de certa época. Cronóstico.

CROQUER. m. Entre pescadors qui porta '1 croch o
ganxo pera enganxar les tonyines quan se les pesca
ab r aliiiadrava. Croquero.

CROQUETA, f. Mena de mandonguilla d' arrós,
panses, gallina, patates, etc., que 's fá fregir. Cro-
queta.

CROQUIS, m. Disseny sensill d' algún terreno o

posició militar, fet a ull seiise regles geométriques.
Croquis. || Dibuíx lleuger. Croquis.

CROS (Joseph). Biog. Argenter valencia mólt re-
marcable que va víure al sigle XVIH.

CROS. Hidrog. CROUS || Geog. Veinat d' Argen-
tona.

CROSSA. f. Bastó ab un travesser al cap, que ser-
veix pera apoiars 'hi 'Is que no poden caminar bé.
Muleta. II Forqueta pera sostinJre 'Is baiarts y ta-
bernacles. Horquilla. I Xancra pera passarles rieres,
etc., sense nuillarse. Zanco. || Bastó alt y en forma
de gaiato que usen els bisbes cóm insignia de llur
dignitat. Báculo pastoral. || Escull. Adorno lleuger
en forma de crossa episcopal pera sostindre '1 coro-
nament d' a!<;una obra d' esculptura o arquitectura.
Ménsula calada. || f. Art. y of. Tro? de fusta en quin
extrém hi ha-ji colze

PARAR CROSSA. fr. Fam. Detíndrers per algún temps
a algún llóch. hacer pie. || ESTABLIRSE, domiciliarse.

CROSSETA. f. Mossa, pega de ferro pera aguantar
el máncch de la caceta del aiguacuit. Pie.

CROSTA. f. Cuberta o capa exterior, que s' endu-
reix al entorn d' alguna cosa molla. Costra. || La part
exterior y dura del pá, formatge o de qualsevulla al-
tra cosa tova. Corteza. |1 La del pá separantla de la
molla. Descortezadura. || La capa dura que queda
de resultes d' altiuns mals quan se van curaiit. Pos-
tilla, pústula, escara, costra, pupa. || La que 's íá a
les matadures. Uña. || El sol del pá. Suelo. || La deis
arbres. Corteza. || Ictiol. La closca d' alguns peixos,
cóm: tortuga, etc. Concha. || La closca de la tortuga
que serveix pera fer capses, ornaments, eiiibutits y
altres usos. Carey, caray.

BONA CROSTA. Fam. BRIBÓ.

CUBERT DE CROSTA. Costroso.

ÉSSER DE LA CROSTA DE BAix. fr. Fam. Ésser mólt
tonto. Ser cerrado de mollera.

CROSTES DE LA LLET. fr. Les que acostunien a sor-
tir a les criatures que mamen. Lactumen.

UMPLIRSE DE CROSTES. fr. Apostillarse.

CROSTÁM m. Betúm pera les naus. Zulaque, brea.

POSAR CROSTÁM A LA ÑAU. fr. Ant. Embetumarla.
Embrear, dar zulaque á la nave.

CROSTETA f. dini. Costrilla. || La que Ms grans
deixen a la pell. Lentejuela.

CROSTÓ. m. L' extrém d' algunes coses que 's po-
den partir fácilment, cóm: de pá, formatge, etc. Can-
tero. II El bocí de pá tallat del cantó, a diferencia de
la Ilesca que 's talla de cap a cap. Zoquete. || Cop
que 's pega al cap ab el ñus del dit del mitj y ab el
puny clos. Capón.

CROSTONET. m. dim. Petít crostó de pá. Cante-
rito.

CROTAFITE. m. Anat. Muscle que ocupa la cavitat
del póls y alsa la barra inferior. Crotafite, crotafito.

CROTO. m. Ornit. Auceli d' aigu.i del tamany del
cigne, pero ab les potes mes curtes, de color blanch,
qu' ab el temps degenera en roig. Sota del bécli hi té
una bossa ont hi guarda la pesca qu' agafa pera men-
jársela després ab comoditat. El modo d'obrir aques-
ta bossa pera donar aliments ais seus polis ha nioti-
vat la fábula de que s' obra 'I pit pera alimentarlos
ab la seua sanch. Pelícano, alcatraz, onocrótalo.

CROTS. f. Ant. CREU.

CROUS (Riera de). Hidro'^. Naix al peu de les
Agudes al Montseny y és 1' afluent principal de la
riera d' Arbucies; s' anomena també riera de Vilanova.

CROUS Y CASELLAS (Joseph). Biog. Metge de
mólt de renóm nat a Barcelona 1' any 1846 y mort a
Valencia I' any 1887. Desde mólt jove 's va dedicar
al professorat, havent obtingut la cátedra de patolo-
gía médica de la Escola de Medecina de Valencia
r any 1875 en brillants oposicións, desempenyantla
tot el restant de la seua vida, ab mólt de Iluinient.

496

CRU

CRU

Va colaborar a la prempsa professíonal de Barcelo-
na, fundant a Valencia Los Archivos de ¡a Medicina.
Ademes de niólts estudis y discursos, va publicar un
Tratado elemental de Frenopatologia. L' any 1866 va
ésser un deis fundadors del Instituí Médich de Bar-
celona.

CROZAT (Antoni). Biog. Marqués del Chatel, que
va viure desde 1655 a 1738. Va néixer a Tolosa
(Franga) y fou un deis hisendistes mes remarcables
del seu teinps.

CRU, A. adj. Se diu de la vianda que no está pre-
parada per 1' acció del focli y de la que no és prou
cuita. Crudo. || Se diu d' algunes coses que no están
preparades, rentades o tenyides, cóin: de la seda,
drap, etc. Crudo. || Met. Cruel, desapiadat. Crudo. ||
Se diu del tenips mólt fret y destemplat. Crudo. ||
Met. Se diu del tumor que no és prou madur. Crudo

A VOLTES SE 'N TREU MES DEL CRU QUE DEL NU.
Ref. Que mes caritat o favor material se pot esperar
del dur de cor, pero ricli, que del que no té res. Más
se saca del crudo que del desnudo.

CRUADA. f. Ant. CRUSADA. || Llóch ont se creuen
dos o mes camins. Travesía, encrucijada.

CRUAMENT. adv. m. Rigurosament. Áspera, cru-
damente. II CRUELMENT.

CRUCIADA. f. Bot. ESPUNYIDELLA.

CRUCIAR. V. a. Ant. Y 'Is seus derivats. Atormen-
tar. II Ant. CRUCIFICAR.

CRUCiFER, A. adj. Poét. Qui porta o té 1' insignia
de la creu. Crucifero. 1| Bot. S' aplica a les lierbes y
mates que 's distingeixen per llurs fulles alternes,
quatre sepáis en dues files, corola cruciforme, estáms
ab glándules verdoses a Uur base y llevors sense al-
bumen, cóm: la col, la mostassa, etc. Crucifero.

CRUCIFERARI. m. Qui porta la creu a algunes
funcións. Cruciferario, crucero, crucifero y crucí-
gero.

CRUCIFERAS, f. pl. Se diu de les flors que te-
ñen les fulletes disposades en forma de creu. Cru-
ciferas.

CRUCIFEROS, m. pl. Relligiosos de 1' ordre de la
Santa Creu, fundada 1' auy 1160. Cruciferos.

CRUCIFICADOR, A. m. y f. Qui crucifica. Crucifi-
cador.

CRUCIFICAMENT. m. Ant. CRUCIFixiÓ.

CRUCIFICAR. V. a. Clavar a la creu. Crucificar,
martirizar. || Met. fam. Molestar, incomodar ab ex-
cés. Crucificar.

CRUCIFICAT, DA. p. p. Crucificado.

EL CRUCIFICAT. Per antonomasia Jesucrist. El cru-
cificado.

CRUCIFIU, CRUCIFIX, CRUCIFIXI o CRUCIFIXO.
m. SANTCRIST.

CRUCIFIXIÓ. f. Acció y efecte de crucificar. Cru-
cifixión. II Met. MORTIFICACIÓ.

CRUCIFORME, adj. En forma de creu. Cruci-
forme.

CRUDELMENT. adj. m. Ant. CRUELMENT.

CRUEL, adj. Qui 's compiau en fer mal ais altres.
Cruel. II Inhuma, qui no 's compadeix del mal o des-
gracia d' altres. Inhumano, cruel. || Met. Insufrible,
cóm: dolor, malaltla cruel. Cruel, acerbo. || Sagnant,
dur, violent, cóm: batalla cruel. Cruel. || Dit del tenips
fret, rigurós. Cruel.

CRUELÍSSIM, A. adj. sup. Cruelísimo.

CRUELÍSSIMAMENT. adv. m. Ab crueltat. Cruel-
mente, cruentamente.

CRUELTAT. f. luliumanitat, feresa d' ánim. Cruel-
dad. II Acció cruel. Crueldad. || Insensibilitat, cóm:
és una crueltat no donar una educado ais filis. Cruel-
dad.

CRUELLA ( Joan Francisco). Biog. Remarcable

pintor valencia de la segona meitat del sigle XIX. Va
pintar obres mólt el-lo^iades, y va ésser un deis mes
laboriosos membres de la Academia de Sant Garles.
Va morir en 1886.
CRUENT, A. adj. Sagnant. Cruento, sangriento.

II INHUMA, CRUEL.

CRUENTACIÓ. f. L' acció d' ensangrentar. Cruen-
tación.

CRUESA. f. Estat d' algunes coses que no te-
ñen la deguda suavitat o sao. Crudeza. || Met. Ri-
gor, aspresa. Crudeza. || Indigestió. Crudeza de es-
tómago.

CRUILLES. Biog. Familia noble de 1' Ampurdá, a
la qual s' uniren els Peratallades en el sigle Xlll, al
casarse Na Quilleuma de Peratallada ab Gilabert
de Cruilles. Deis Cruilles figuren a 1' historia de Ca-
talunya famosos almiralls, diplomátichs y prelats.
L' origen de la familia se pert en la boira deis temps.
Teníen llur castell a les Qabarres. Llurs qüestións y
plets ab els bisbes de Girona, quins senyorius eren
veíns, varen arrivar a ésser mólt graves. Els Crui-
lles, durant els sigles Xl y XII, eren mólt poderosos y
temuts.

— (BERNAT DE). Biog. Un dels nobles catalans que
van figurar al si^le xiv a 1' expedido feta a 1' illa de
Cerdanya. Va ésser 1' heroich defensor del castell de
Guardamar en 1357.

— (GALCERÁN DE). Biog. Cavaller de les derreríes
del sigle xi, que va ajudar militarment al re¡ en els
seus afers de Provensa (1176). Vint anys després,
durant el regnat d' Alfóns 1, el Cast, figura va entre Ms
alts personatges de la cort.

— (GILABERT DE). Biog. Noble distingit del temps
d' en Jaume I, el Conqueridor. Se va portar brillant-
ment al costat del rei a la conquesta de Mallorca
r any 1229, havent estat un dels primers que va des-
embarcar a Santa Ponsa, prenent part al primer com-
bat que 's va Iliurar contra 'Is serraíns. D' ell fa
nienció honorable 'I meteix rei Jaume en la seua cró-
nica. Aquest personatge va ésser pare del mes famós
del meteix nóm de fonts.

— (GILABERT DE). Biog. Noble ampurdanés del si-
gle XIII y fill de r anterior; va ésser una de les pri-
mares figures polítiques de Catalunya y d' Aragó al
seu temps. Militar valent y distingit, company a' ar-
mes d' en Pere III al coniensanient del seu regnat;
conseller y amich íiitim del rei pél seu talent y les
senes virtuts. Era senyor del castell y poblats de
Cruilles, Peratallada, Bagur, Calonge y d' altres
parts. Va mereixer 1' estima de quatre reis d' Aragó,
en Jaume I, el Conqueridor; en Pere II, el Gran; n' Al-
fóns II, el iliberal y en Jaume II, el Just. El primer
r enviá d' embaixador a pactar les paus ab el rei de
Navarra 1' any 1273; el segón 1' enviá al comte de
Foix en 1277 y a París en 1278 cóm a diplomátich; en
Jaume II I' enviá d' embaixador a Roma pera negociar
les paus ab el Papa y el rei de Franca els anys 1288
y 1293. Y quasi no 's trova cap aliansa, pacte o con-
veni de trascendencia política o social d' aquells
reguats en que no hi hagi la firma d' en Gilabert de
Cruilles. Va mereixer la confiansa del rei en Pere 11,
a qui va secundar admirablement en la seua temera-
ria y gloriosa empresa de comparéixer a Burdeus,
fentne aixecar acta notarial, V any 1283, el día fixat
pera 'I desafío del rei Caries d' Anjou. En Cruilles va
ésser niarmessor, pél testament del rei Pere, junt ab
les primeres figures de 1' Iglesia y de la noblesa. Va
morir tenint a la ratita de vuitanta anys, deixant al
seu hereu en Berenguer un nóm ¡lustre y a la patria
un recort honrat.

— (HUCH DE). Biog. Bisbe de Barcelona, que va
morir a 1' any 872, Iluitant ab els alarbs.

— (JOFRE DE). Biog. Cavaller ampurdanés del si-
gle XI, que va acompanyar al comte Ramón Beren-
guer III, el Gran, a la conquista de Mallorca 1' any
1114.

CRU

CUA

49?

CRUILLES. Geog. Vileta de la prov. y bisb. de G¡-

rona, part. jiul. de La Bisbal; és cap d' ajuntanient

deis pobles agregáis Saiit Cipria deis Alls, Sant

Cipria de Liado, Sant Miquel de

Cniüles y Santa Pelaya, reunint

entre 'Is cincli 929 hab.

CRUIXIDELL. m. Ornit. Aucell
de color negrencli, un poch mes
grós que una cogullada; va inólt
péls blats. Triguero, gorrión tri-
guero.

CRUIXIDERA. f. CRUIXIMENT.
CRUIXIDOR, A. adj. Lo que
cruix. Rechinador.
CRUIXILLARDA. f. Boí. FUIXARDA.
CRUIXIMENT. m. Cansanient, fadiga. Molimiento,
molienda, quebrantamiento. || Ant. Cruixit, 2, 3.

CRUIXIR. V n. Cansar, capolar. Moler, quebran-
tar. II Fer un soroU agiit alguna cosa per la frotació.
Crujir, rechinar, chirriar, roncar. |1 Fer soroll o es-
trépit alguna cosa quan se trenca. Crujir. || Petar la
fusta. Chasquear. || Batre les dents depressa a causa
del fret, d' una convulsió, etc. Dentellear, dentear,
dar diente con aiente.

CRUIXIRSE. V. r. Esquerdarse, consentirse una
paret, etc. Sentirse.

CRUIXIT. ni. Soroll o estrépit. Estallido. || Pet
que fá la fusta qnan s' esquerda. Chasquido, cru-
jido. II Pet que fá '1 niandró o M fuet. Chasquido, ji
El pet o tro que fá 1' arma de focli al dispararla. Es-
tampido. 11 adj. Fadigat, capolat. Molido, quebran-
tado.

CRUMULLAR. v. a. y

CRUMULLIR. V. a. y 'Is seus deriváis. Curullar o
curmuliir.

CRÚOR, m. Poét. sanch.

CRUP. m. Med. Varietat d' angina, a volles mor-
tal, que ataca especialnient ais nens petils y está ca-
racterisada per 1' inflamació de la membrana mucosa
del canal respiratori. Crup.

CRUPAL, adj. Lo que pertany o és relatiu al crup.
Crupal.

CRURAL, adj. Anat. Pertanyent a la cama. Cru-
ral.

CRUREU. m. Anat. Muscle de la cama que ab al-
tres seniblants donen moviment al peu. Crureo.

CRUSADA. f. CREUADA. II Expedido militar contra
'Is infidels, que publicava '1 Papa, concedint indul-
gencies ais que hi anaven; s' hi allistaven voluntaris
de tota la cristiandat y portaven per divisa una creu,
ésent la de cada nació de diferent color. El meteix
nóm se donava a la tropa. Cruzada. || La concessió
d' indulgencies que '1 Papa va fer ais reis y ais de-
más que contribulren per fer dita guerra. Cruzada. ||
Ordre de relligiosos o canonges regulars que porta-
ven una creu per distintiu. Cruzada. || El tribunal
pera 'Is assumptes de dita guerra, etc. Cruzada. || La
creu que dita tropa portava demunt del vestit. Cru-
zada.

CRUSAMENT. m. Ndut. La longitut de les vergues
d' un barco de creu. Cruzamen.

CRUSAR. v. a. encreuar. || Atravessar algún camí,
canip, etc., passant d' una part a 1' altra. Cruzar. ||
Ndut. Navegar en totes direccións per un espai deter-
niinat a íí de protegir el coniers, etc. Cruzar. || ar-
mar CAVALLER.

CRUSARSE. v. r. Vindre tot d' un plegat mólts
negocis. Amontonarse, cruzarse. Ij ARMARSE CA-
VALLER.

CRUSAT. m. Qui s' allistava a les crusades. Cru-
zado. II El cavaller que porta la creu d' alguna ordre
militar. Cruzado. || El paratge ont s' encreuen dos o
mes camitis. Encrucijada, cruzada, cruce.

DIC. CAT.— T. I.— 63.

CRUSER. m. CRÜCIFERARI.

CRUSERO. ni. Entre estampers, la part del paper
que divideix els dos mitjos fulls ont s' hi claven les
puntures. Crucero. || Ndut. Determinada exfensió de
la mar ont crusen les naus destinades a dit efecte.
Crucero, cruzadero. |] La ñau o naus destinades a
crusar. Crucero.

CRUSPIRSE. v. r. Fam. Menjarse. Zamparse,
echarse á cuestas ó al coleto. !| Ter. Ressecarse
niassa lo que 's cou. Churruscarse.

CRUSPIT, DA. p. p. Zampado. || Ter. Churruscado.

CRUSTACI, A. adj. Zool. S' aplica ais animáis cu-
berls d' una closca dura, pero flexible y dividida per

Crustagis: 1. Tribolit ( lóssil ). — 2. Cranch de riu.
3. Limulo. —4. Llagostí. — 5. Cranch.

conjuntures. També se 'n diuen animáis de closca.
Crustáceo.

CRUSTERA. f. Ter. d' Ibissa. Crosta. Corteza.

CRUXENT (Gayetá). Biog. Metge homeópata, nat
a Mataró 1' any 1801 y niort 1' any 1863. Va obtindre
nombroses distincións académiques. Era escriptor
professional mólt dilligent, defensor y propagador de
1' homeopatía y de la frenología, entre 'Is anys 1846
y 1863.

CRUZELITAT. s. f. Ant. CRUELITAT.

CRUZELMENT. adv. ni. Ant. CRUELMENT.

CU. Ab un punt demunt és la fórmula de crúpichen
la quiniica, y si té un 3 dait a la dreta, vol dir ses-
qiiicúprich. També és abreviatura de cuprós. jj Nóm de
la lletra q. Cu.

CUA. V. QÜA.

CUADRAS (Pere). Biog. Esculptor y niestre de di-
buix, nat a Vich envers 1' any 1770 y mort 1' any
1854. Va estudiar a la Llotja de Barcelona y la Junta
de Comers li va donar una pensió pera estudiar a
Roma. Establert a Vich, se va dedicar a l'ensenyansa
y va fer diversos altars, d' entre 'Is quals se 'n es-
nienten cóni els millors I' altar major de 1' iglesia
deis Carnielites calgats, 1' altar de Sant Pau, les figu-
res del nionuinent de la catedral y 1' altar niajor de
Sant Domingo. Era trassut en 1' especialitat del baix
relleu.

CUADRELLS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Molsosa, prov. de Lleida.

CUALBRES LLORES. || VERMELLES. Nóm que 's
dona a la valí d' Ainer a unes menes de bolets del
género Russula.

498

CUB

CUB

Cuasia

CUALSEVOL. adj. Ter. d' Ibissa. Qiialsevulla.
CUALL. 1)1. FORMATJERA. |1 Ventrell, pap. Cuajar,
cuajarejo, buche, papo.

CUALLAMENT. m. COAGULACIÓ.
CUALLAR. V. a. Aiit. COAGULAR.
CUAR DE POBLET. Geog. Poblé de la prov. y bis-
bat de Valencia, part. jud. de Torrent; té estació de
F.-C. y 1,808 liab. || — (DE LES VALLS). Poblé de la
prov. y bisb. de Valencia, part. jud. de Sagiiiito; és
a la esquerra de la carretera de Valencia a Castelló
y té 930 hab.

CUARENTENA. Geog. llleta del port de Maó (Ale-
norca).

CUARETA. f. Ornit. CUSCUETA, PASTORETA.
CUARTELL. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, pirt. jud. de Sagunto; és a la carretera de
Valencia a Castelló y té
982 hab.

CUASIA f. Dot. Gé-
nero de plantes de la fa-
milia de les rutacees,
ab una sola especie de
1,90 a 2,80 met. d' al-
ta, ab raines de fulles
espargides y flors de
un roi" lierniós que for-
men raYin. Es medicinal.
Cuasia.

CUATRETONDA
Geog. Vila de la prov. y
bisb. de Valencia, part.
jud. d' Albaida; té 2,147
habitants.

CUATRETONDETA.
Geog. Poblé de li pro-
vincia de Alacant, dióc.
de Valencia, part. jud. de Callosa de Ensarriá; té
476 liab.

CUATROCORZ. Geog. Poblet del terme nuinpal.
de Peralta de la Sal, prov. d' Osea.

CUBELL. m. Coci o tina pera
passar bugada. Cuezo, cuenco,
coció

CUBELLADA. f. Lo que cap
dintre un cubell. Cuezada, co-
lada. II Met. Certa mesura. Cue-
zada.

CUBELLES. Geog. Vila de la
prov. y bisb. de Barcelona, part.
jud. de Vilano-
va; és a la vora
del mar y té 917 habitints.

CUBELLS. Geog. Vila de la pro-
vincia de Lleiiia, bisb. d' Urgell,
part. jud. de Balaguer; és a la
carretera de Balaguer a Artesa de
Segre y té 1,325 hab.

CUBERE (Pont de). Geog. En la
r¡b:;ra de 1' Essera, a poca distan-
c a de Benasque.

CUBERES. Geog. Caseriu del di>t. niunpal. de
Bahcnt, prov. de Lleida. || — (SERRA DE). Montanya
d2 deinunt 1' estret de Collegats.

CUBERT, A. p. p. Cubierto. 1| in. El plat, gahivet,
cuUera, forquilla, o sois la cullera, fo qi illa y gani-
vet que 's posa a cacta hu a la taula. Cubierto. ||
La casa o altre paralge ab sostre, pera llitirarse de
la inclemencia del t'nips. Cubierto. || Llocli resguar-
da! de la pluja ont s' lii recull el bestiar. Tinada,
tinado, tinador, cobertizo. || Cuberta. || posada,
HOSPEDA'-GE. II Dit del cel nuvolós. Pardo, nebulo-
so, sombrío, encapotado.

ESTAR A SOTA CUBERT. fr. Que ademés del sentit

Se^e'l lie Cnbelles

SegíU de Cuballs.

recte significa estar fora de perill. Estar en salvo ó á
cubierto.

POSARSE A CUBERT. fr. Met. Previndres contra '1
dany que 's tein Ponerse a cubierto.

SOTA CUBERT. m. adv. Debajo de cubierto.

CUBERTA. f. Lo que 's posa demunt d' alguna
cosa pera resguardarla o per adorno. Cubierta, co-
bertura. II Núut. Cada sostre que divideix les estáñ-
eles de la ñau Cubierta. || El paper ab qu' está closa
una carta. Sobre, carpeta. || Lo que 's posa demunt
del cavall peía resguart de la sella y guarniments.
Gualdrapa, caparazón. || L' encerat de demunt deis
cotxes pera resguardarlos. Caparazón. I| A les em-
barcacións p anes el drap qu' alsen pera guardarse
del sol. Tienda. || El sostie de la caixa del cotxe.
Tejadillo. || 1er. SOSTRE. || La de la bossa o coixine-
ra. Funda, almohada. || Al blasó 's diu de la torre
que té sostre. Cubierta. || Parlant de Ilibres el perga-
mí o altra pell ab que 's cubreixen els fuUs. Cubier-
ta. II A les taules y altres mobles. Tapete.

CUBERTA DE RODÉELES. A'it. mil. Máquina a ma-
nera de tortuga, formada ab les rodelles pera defen-
sarse de les armes que tiraven de la muralla. Testu-
do, tortuga.

PRIMERA CUBERTA. Náut. El poiit inferior de la ñau,
qu'eslá meiys elevat demunt del aigua. Primera ó
principal cubierta.

ABRIGAR LESCUBERTES.fr. I\áut. Fer tot lo qiieconvé
pera defens arles del temnoral. Abrigar las cubier tas .

APUNTALAR LES CUBERTES. fr. Ndut. Posar'hi pun-
táis pera evitar que s' ensorrin y pera subgectar els
costáis de la ñau contra 'Is temporals. Apuntarlas
cubiertas.

ENTRE O SOBRE CUBERTES. m. adv. Ab que s' ex-
pressa la iliferenta siluació d' un individuo u obgec-
te, qu' e-tá resguarda! d' alguna cuberta, o al ras.
Enlre ó bajo cubiertas.

OBRiRSE LES CUBERTES. fr. Ndiit. Desconju.itarse
les peces que la formen. Abrirse Lis cubiertas.

PER LES CUBERTES. m. adv. Pera significar qu'algú
que té obligació d' estudiar no estudia. No mirar un
libro, ó mirarlo por las cubierias.

RECORRER LES CUBERTES. fr. Náut. Adobarles. Re-
correr la': cubiertas.

RENDIRSE LES CUBERTES. fr. Ndut. Doblegarse, en-
sorrarse les cubertes per faltar'hi'ls puntáis. Rendir-
se las cubiertas

RODAR CUBERTES. fr. Ndut. Indica haver navegat
mólt y en mólts barcos. Rodar cubiertas.

CUBERTORA. f. Plat ab un niugró o ansa al niitj,
que serveix pera tapar les olles, etc. Cobertera. ||
Met. ARCABOTA. II En les prempses de fer vi, fnsta
rodona que apreta la vereina pera exprénierla. Tabla.

CUBERTORASSA. f. aum. Coberteraza, coberte-
ra grande.

CUBERTURA, f. L' acte de cubrirse 'Is grans de
Espanya devant del rei la
primera vegada. Cobertura.

CUBET (Coll de). Orog.
Entre les valls de S.inta Llu-
cia y de líidaura, en la co-
marca d'Olot.

CUBi Y SOLER (Marian).
Biog. Eniinent írenólecli nat
a Malgrat, provincia de Bar-
celona, 1' any 1801 y niort a
aquesta capital 1' any 1875.
Ademés de varíes, obres di-
dácliques sobre Mengües, va
publicar un Manual de Fre-
nología y La Frenología y
sw; i;lorias y inóltes d' altres

sobre aquesta materia. Perseguit péi tribunal eccle-
siástich de Santiago va lograr feíse absoldre y va
obtindre la declar;c ó de qu.' la Frenología tal cóin
ell la explicava no era contraria al dOj^ma católich.

Marian Cubi y Soler

cuc

cuc

499

CUBICACIÓ. f. L' acte y efecte de cubicar. Cubi-
cación.

.CUBICAR. V. a. Multiplicar un número pél sen
quadrat, o sigui diies vegatles per el! nieteix. Cubi-
car. II Midar la capacitat o'l voluni d' alguna cosa.
Cubicar.

CÚBICH, CA. adj. Geom. Lo que té les propietats
del cubo. Cúbico.

CUBICULARI. ni. Anf. CAMBRER.

CUBIL (La). Orog. Un deis ciuis de la serra que
arrancant de Puigllangada va a morir a la valí del
Freser deinunt Coma Armat!a.

CUBILLS. m. pl. Bot. BALLARIDA.

CUBITAL, adj. Lo que té la mida del colze a la
niá. Cubital.

CÚBITUS. ni. Anal. L' os mes llarch y groixut deis
dos que formen el bras desde '1 colze a la má. Cu-
bito.

CUBO. m. Geom. El sólit coinpost de sis quadros
perfectes, y per consegüent iguals en les tres dimen-
sións de llarch, ampie y alt. Cubo. || La tercera po-
tencia d' una quantitit, o siyui aquesta quantitat
niult'plicada dues vegades per ella meteixa. Cubo.

CUBOIDES ni. Anat. Un deis ossos del peu. Cu-
boides.

CUBRIDOR, A. adj. Lo que cubreix. Cubriente. ||
III. Encubridor.

CUBRIMEMT. v. a. L' acció y efecte de cubrir.
Cubrimiento.

CUBRiMENT DE COR. V. a. Defalllmetit, basca.

CUBRIR. V. a. Tapar. || També s' usa cóni recí-
proch. Cubrir. || Amagar una cosa nianifest.intne o
deixantne veure altra. Cubrir. || Umplir la superficie
d' una cosa, encara que no quedi cnberta del tot,
cóm: cubrir de fanch, etc. Cubrir. || Defensar, impedir
que un llocli pugui ésser atacat Iliurenient peí ene-
mich. Cubrir. I| Arq. Posar la cuberta ais edificis.
Techar, cubrir. || Tapar les plantes delicades ab es-
tores, pera Iliurarles del fret, etc. Acogollar, cubrir.
II Calsar, colgar els ápits, carts, etc., pera que 's
tornin blanchs y tendres. Acogombrar, aporcar. ||
Juntarse '1 másele ab la femella pera fecundirla. Cu-
brir, tomar, cabalgar. i| Dit deis aucells. Pisar. ||
El gall a la gallina. Gallear. || El bou a la vaca. Va-
quear. II Donar bany de sucre y niidó ais bescuifs.
Alcorzar, cubrir de alcorza. || Encubrir, ocultar.
11 Dit de les coses moráis, cóm: cubrir de vergonya,
etc. Cubrir. || For. Portar una lesposta o defensa.
Cubrir. |1 Donar, a la vianda una capa d' ous, fari-
ña, etc., pera fregirla després. Rebozar, arrebozar
II Parlant de comptes igualar el cárrech ab la data.
Cubrir la cuenta, jj COVAR.

CUBRIRSE. V. r. Posarse 'I barret, la gorra, etc.
Cubrirse. II Defensarse deis trets enemiclis per medí
d' algún reparo. Cubrirse, jj Tornarse rojes le? peces
de nietall per la pudor, etc. Tomarse. || ROvfllarse.
II Dit del temps, del cel, etc., ennuvolarse. Encapo-
tarse y aborregarse si es ab núvols blandís. ||
Aliarse reteniíit alguna quantitat de diner pera reco-
brar lo que 's té avansat o suplert. Cubrirse, jj Com.
resguardarse, assi-gurars"^. II Dit del cor. Contris-
tarse, cubrírsele á uno el corazón.

CUCA. Entom. Nóm que "s dona a diverses tiienes
de bestioletes de varios grandaries, figures y colors.
Bicho, sabandija. || ORUGA. || CUCH.

CUCA DE CENT PEUS O DE LA MARE DE DÉU: PANA-
ROLA.

CUCA DE LLUM O DE SANT JOAN: LLUERNA,

CUCA DE SEDA. Larva d' un insecte lepidópter petit
d' uns set centimetres de llarch, que 's nodreix de
fulles de morera, y travalla un capell de seda, trans-
fornianlse al eixirne en papellona. Gusano de seda. ||
CUCH, 5.

CUCA DELS POLLS. Ant. LLÉMANA.

CUCA H/ hA al foRAT. Loe. fam. tretse son
TRETSE.

CUCA LLAURADORA. Insecte niolt petit y quasi rodó,
qu'és mólt perjudicial a les plantes. Arador. || Espe-

Cuques de seda (Fot. J. Esquí nd de ha Escala^.

cié de taup o toixó, que torada la térra y talla les
arrels de les plantes. Turón, cortón.

CUCA LLUMENERA. Ter. ILUERNA.

CUCA VIÑADERA. Insecte sense ales, de mes de tres
centimetres de llarch, negre, ab unes ratlles trans-
versa!s vermelles. Abadejo, carraleja.

MALA CUCA. Expr. fam. Maliciós, dolent. Mala bes-
tia, mala pétora.

MORTA LA CUCA, MORT EL VERI. Ref. Denota que
faltant la causa falten els eíectes. Muerto el perro,
muerta la rabia. (1 Ensenya qu'en faltant el motiii del
interés, s' acá va l'amistat, correspondencia o cari n y o.
Quitósele el culo al cesto, y acábasele el parentesco.

TREURE LA CUCA DF.L FORAT AB LES MANS DELS AL-
TRES, fr. Met. Fer execntar per altres alió de que 'ns
pot resultar algún perjudici. Sacar el ascua con la
mano del gato ó con mano afena.

CUCAFERA. f. Ter. Bestia de bulto, disforme y
monstruosa que 's porta devant la professó de Cor-
pus pera denotar la idolatría vensuda pél Santíssim
Sagrament. Tarasca.

CUCALA. ni. Ornit. Mena de córb que té '1 cap,
el coll, les ales y la qua negres y tot lo demás ceii-
drós fosch. Corneja.

CUCALES. f. pl. Les dues rodones d'espart abque
se tapen els ulls de les cavalleríes que donen voltes
a la cinia o a un molí. Antiparras.

CUCANYA. f. MAio, 2. II Met. Lo que 's consegueix
ab pocli travall. Ganga, cucaña.

CUCARATXA. f. Mena d' escarabat de quatreales,
negrencl), ab dos apeiidix llarchs al cap y altres dos
niés curts y grossos a la qua. Cucaracha.

500

cuc

CUE

CUCARDA, f. Escarapel-la.

CUCARRAI. f. Ter. Ibissa. Coca ab espinachs
que 's nienja els díes de vigilia.

CUCERANITA. f Min. Silicat d' alumina d' un ne-
gre pardos que a voltes tira a blau, y qu' abunda
nióit ais Pirineus. Cuceranita.

CUCH. 111. Nóm de inóltes especies d' insectes que
no teñen vertebres, caminen arrossegantse y s' enfi-
len. Gusano. |1 Animal de saiicli roja, sense meinbres,
llarch, cilíndrich, dividit en gran nombres d' anelles,
a cada una de les quals hi té a la part de sota pels
tiessos dirigits endarrera. Se críen a la térra y al
ventre de les persones. Lombriz, lambrija. || Mena
d' aruga d' una papallona de nit. Té cosa de cinch
centímetres de llarch, els costats peluts ab clapes
blanques, tres desllorigadors groguenclis prop del
cap, y 'Is demés pardos, ab una ratlla rogenca a la
esquena; rosega les fulles deis arbres fruiters. Cuco.
II Nóm de varíes especies d' animalets que 's críen a
les llevors y fruite^. Coco II Insecte que 's cría ais
budells deis aucells, principalment deis de presa. Fi-
landria. || PAPATERR.A. jj Nóm d' alguiis insectes que
faii una mena de taranyina, y s' emboliquen ab ella.
Arañuelo. || Nóm de diíerents insectes petits y de va-
ríes formes que 's críen a 1' aigua y Ilóchs fiuinits.
Gusarapo.

CUCH BLANCH Larva que 'I saltiró deposita a les
arrels deis cereals pera que se 'n nodreixL
CUCH DE LA CARN: SAVALL.

CUCH DE LA CONCIENCIA. El reinordiment que té
1' honie quan obra mal. Gusano de ¡a conciencia.
CUCH DE LA TERRA: TARTANYA.
CUCH DE SEDA. El que 's manté de fulles de morera
y fá la seda. Gusano de seda. Vegis Cuca.
CUCH LLEVAT: MORRUT.
CUCH LLUENT: LLUERNA.

CUCH REVOLTÓ. Insecte que s' embolica ab els pám-
pols deis ceps y 'Is rosega. Revoltón.

PICAT DEL CUCH. Loc. Se diu de les llevors y fruites
tarades pé!s animalets que s' hi crien. Cocoso.

QUI TÉ CUCHS QUE PELI FULLES. Ref. Denota que no
divém pendre part en lo que no 'ns importa. Al que
le duela la muela échala fuera.

TINDRE BONS CUCHS O MOLTS CUCHS O ESTAR AB
UNSCUCHS.fr. Mel. fam. Tindre p6r d' alguna cosa.
Tener cerote, estar en ascuas

CUCÍFERA. f. Género de plantes de la fam. de les
palmeres. El seu tronch té de cinch a set metres d'al-
sada y de cinquanta a ynitanta centímetres de cir-
cumferencia a la base. És planta exótica. Cucífera.
CUCLEJAR. V. n. Y 'is seus deriváis. COCLEJAR. ||
Cantar el cucut. Cuclear.

CUCO. ni. Fig. y fam. Astiit, que mira pél seu propi
bé sense cuidarse del deis altres. Cuco.
CUCÓ. m. CODINA.

CUCÓ (Pasqual). Biog. Gravador valencia, consi-
derat extranger en obres forasteres, que vivía a mit-
jans del sigle xviiL Pél mes d' agost del any 1770 re-
bla 'I titol d' académich de la valenciana de Sant

Caries. Va morir
r any 1793.

CU COR NA. f.
Ter. Joch de nois
o noies. Gallinita
ciega.

CUCOS, A. adj.
Lo que cría cuclis.
Gusaniento, ver-
minoso, vermi-
cular.

CUCÓU. m. Bo-
let que no és bó
vermell de sobre.

Cucut

Cucurbitácees

pera nienjar y sol ésser blanch
Hongo II Ter. fam. OU.

CUCÚ. m. Veu o cant del cucut. Cucú.

CUCURBITACEU, CEA. adj. Bot. Lo que sembla
una carabassa. Cucurbitáceo II f. pl. Bot. Familia de
plantes quin tipo característich és la carabassa. Cu-
curbitáceas.

CUCURULLA o CUCURUTXA. f. Cubería del cap,
alta y acava en punxa cóm solen durla 'Is congre-
gaiits, etc. Capirote, caperuza. || Paperina de cartró,
en que hi liá pintades varíes figuies, o guarnida de
flochs ridícols, que 's posava al cap de les dones que
treien a la vergonya. Coroza.

FER CUCURULLA. fr. Fam. PER CAMPANA. || FER
FIOA.

POSAR LA CUCURULLA. fr. Posar al cap d' aigú
aquesta senyal d' afront. Encorozar.

CUCURRUCH. Ter. Ibissa. V occipuci del cap.

CUCUT. m. Ornit. Aucell de passada, de color cen-
dres, llustrós, y per sota blanch, brut, ratllat de par-
do, ab la qiia negrenca. Cuclillo, cuco, cuquillo. Il
CUECH. II Joch. CUNILLETS.
II Joch de caries en que
se 'n dona una a cada ju-
gador, y comensant el qui
és má, si no n'está contení,
la cambia ab la del qni li
segueix y aquést ab 1' al-
tre, etc., fins a aquell que
té un reí que diu; ¡cucut! y
no está obligat a cambiar-
la: el derrer pren la derre-
ra carta del joch, qu' en

algunes parts no li serveix si és reí; y descobertes
les cartes pert el qui té la mes baixa. IVIalcontento,
cuco. II Veu ab qu' en dit joch se manifesta que 's
té 'I reí. Zape, cuco.

CUDOLET. m. S' usa ab la frase fer el cudolet, y
significa parlar secretament o a la orella d' algú.
Hablar al oído.

CUDÓNY. m. Ter. Ibissa. El codony.

CUDUNYAT. Ter. ibissench. Dols de codony.

CUDULÁ. m. Ter. Ibissa. Pedregani.

CUECU fr. 1er. ibissench. Ganyota.

CUEJAR. v. n. Cuajar.

CUÉNT. m. Ter. Ibissa. Picant.

CUENTO o QÜENTO. ni. Relació d' alguna histo-
ria o cas inventat pera eiitretindre a les criatures.
Cuento, conseja. || Xisnie que 's conta a algú pera
ferio barallar ab un altre. Cuento, chisme, chincho-
rrería. II pl. DISPUTES.

AQUÍ ESTÁ 'L CUENTO, fr. Fam. En aixó está la difi-
cultat, o la substancia de lo que 's tracta. Ese es el
di.iblo ó el cuento. \\ Denota 'I major perill que 's tein
o sospita en lo que pot succeir. Ahí será el diablo.

CUENTO DE VELLES. Noticia que's té per falsa. Alu-
deix a les rondalles que les velies solen contar a les
criatures. Cuento de viejas; pajarota, burlería, patra-
ña, gallofa.

DEiXARSE DE CUENTOS. Loc. fam. Deixarsc de raóns
y concretarse a la substancia de la cosa. Dejarse ó
quitarse de cuentos, ó historias ó rodeos.

És UN CUENTO. Loc. Denota qu' alguna cosa és gra-
ve o de mal aguantar. Recia cosa es.

ESTRIPAR UN CUENTO, fr. Fam. Literrompre '1 dis-
curs ab un' aitra relació o pregunta iinpertínent. De-
gollar un cuento.

NO ESTAR PERA CUENTOS, fr. Fam. Abstíndrer's algú
de fer o de dir impertinentmeiit mes d' alió que co-
rrespón. No meterse en dibujos. || NO ESTAR PERA
JOCHS.

CUERA, f. O.-nit. CUERETA, 1. || GROPERA, RABAS-
TA. ti RETRANCA.

CUERETA f. Ornit. Pastorella, aucell d' uns dotse
centímetres de llarch, de color cendrós y negre; té
una vía blan:a transversal a les ales y la qüa llarga;
aquesta sempre está en moviment. Aguzanieve, p¡z-

CUI

CUL

501

pita, nevatilla, motolita, motadla, andarlo, pizpi-
tillo, nevereta, pizpita, pajarita de las nieves.

CUERETA D' AIÜUA. Bot. CULLEKETA D' AIOUA.

CÜERINS. III. pl. Tcr. Ibissa. Paperets que 's posen
enrastrats a la qüa de les grues y estéis.
CUERNA, f. QÜERNA.

CUERNAR. V. a. Y'ls seus deriváis. ENCUADERNAR.
CUET. m. COET.

CUETA. f. dim. Colita, colilla, rabito || CUERETA.
CUEVARRUZ ALTA. Geog. Aldea del tenue de
Jessa, prov. de Valencia. || — BAIXA. Aldea del tenue
d Alpuente, prov. de Valencia.

CUFFl. ni. Bot. Herba de la fain. de les ranunientá-
cees qu' és una mena d' espuela borda. Espuela sil-
veslre.

CUFI. m. Ter. Ibissa. Sonalla.
CÚFICHS. m. pl. Allí. Certa mena de lletres inven-
lades péls alarbs. Cúficos.

CUFOLL. m. Ter. Ibissa. Grá vegetal, agid, etc.
CUFORRA. f. Ter. COFIA.
CUGAT. n. p. Cucufate.

CUGAT (Joseph Pau). Biog. Apotecari de Barce-
lona, que r any 1851 va inventar el gas portátil, en
colaboració del seu confrare Golferichs.

CUGUCIA. f. ADULTERi. II Dret que percibía 'I se-
nyor feudal si una dona de remensa era declarada
adúltera, en quin cas se feieu dues parts del dot o
béns de la culpable, 1' una pera '1 senyor y 1' altra
pera '1 niarit, a nienys d' ésser aquést culpable també
per haver'ho consentit. Cugucia. II DRET DE CUIXA.

CUGUL. ni. El cor de la cabessa deis alls, que fá
cóni una trompa y té la Uavor al capdemunt. Ma-
chuelo. II GRILL DE L' OU. || Ant. CUCUT.

CUGULA. f. Civada borda, que 's cría entremitj
deis sembráis, éssentlos' lii mólt perjudic al: fá una
espiga blanca y prima ab sis o mes grans, que ixen
alternativament deis dos costáis del cini a modo de
espigúeles, y contenen dins d' una pellofa negra una
llavor mes xica que la del blal. Ballueca, egílope,
zizaña.

CUGULL. in. Ant. CUCUT.

CUGULL. Geog. Caseriu del lernie de Vallvert,
prov. de Tarragona.

CUGULLA, f. L' hábil exterior d' algúns monjos.
Cugulla, cogulla. il Ant. CAPUTXO || La punía o cu-
lera de la manía. Cornijal.

CUGULLADA. f. Ornií. Aucell de color de térra,
un pocli mes grós que '1 pardal, ab un plomellel o
monyo al cap. Cogujada, cugujada, copada, gale-
rita.

CUGULLADA MARINA. Ornit. Aucell d' uns divuit
centinielres de llarch: lé '1 cap, 1' esquena y les ales
iiegrenques; el ventre blanch, la qüa clapada de
blaiich y negre, la part inferior del coll clapada de
negre, els peus verdosos y '1 béch llarch y negre. Pi-
cudilla.

CUGUiWELLA. Bol. Mena de bolel. Hongo.
CUGÚS o COGUT. m. ADÚlteR.
CUÍ. v. a. Ter. d' Ibissa. Cullír, recuUir.
CUI-CUL Ornit. PIULA.
CUICH. m. Ter. MOSQUIT.
CUIDA, f. Ter. d' Ibissa. Cullila.
CUINAT. m. Ter. d' Ibissa. Polatge.
CUIRASSA. f. Anl. CORASSA.
CUIROL. m. Ter. Blanes. Cordill.
CU'ÍT. m. Ter. mosquit.

CUIUNETS. m. pl. Ter. Blanes. Ornaments que 's
posen al bordó fora del Uagnl.

CUIXA. f. La parí del animal compresa desde
r anca fins al genoll. Muslo. || La deis aucells y bes-

tiar que 's despafxa a la carnicería. Pierna. || A les
prempses, cada un deis dos montanls que subgeclen
Iota la máquina. Pierna.

CUIXAL. m. Pe^a de 1' armadura antigua pera cu-
brir y defensar la cuixa. Quijote. ll Tiós de barret o
de pell que 's posen al revés sobre la cuixa 'Is perai-
res o cardadors de llana. Cojal. || pl. CALSES, SARA-
GÜELLS.

CUIXERA. f. CUIXAL, 1.
CUIXETA. f. dim. Muslillo.
CUIXi. m. COiXi.

CUIXINS DE MONJA, in. Bot. Planta de la fam. de les
lleguminoses. Tragacanto.

CUIXIVICH. Orog. Montanya de la conca del Ba-
rrados, en la Valí d' Aran.

CUIXOT. m. Ter. cuiXAL, 3. || pernil. || Camall de
les calses o deis calsotets. Calzón, manga de cal-
zones.

CUL. m. Les anques o parí carnosa que leñen les
persones desde 1' acavament de 1' espinada fins al co-
inensament de les cuixes, y encare que poques vega-
des, se sol dir lambe deis irracionals. Culo, trasero.
|¡ El cés o foral per onl s' expeleix 1' excremenl.
Culo, ano. || La parí inferior de les olles, cas o-
leí, ele. Suelo, culo, fondo, asiento. |l L' exlremital
inferior o posterior d' alguna cosa. Culo. || Bocí que
queda del exlréin inferior d' alguna cosa, cóm: de ci-
ris, cándeles, etc. Cabo. !l Met. Recó, cóm: morir en un
ciíl d' liospital. Rincón, culata.

CUL ARRERES. Expr. fam. Roculant. A reculones, re-
culando.
CUL blanch. Ornit. Aloran.

CUL DE BUGADERA O DE PASTERA, fr. Se diu de les
anques móll abultades. Culón.

CUL DE CANONGE. fr. CUL DE BUGADERA.
CUL DE GALLINA O DE VELLA: CULCUSIT.
CUL DE MONA. QualsevuUa cosa lletja o ridicula.
Culo de mona.
CUL OROS. Qni té les anques abultades. Nalgudo.
AL CUL DEL SACH S' HI TROVEN LES ENGRUNES. ReJ.
Contra 'Is que dissipen les coses de que deuen res-
pondre. Al dar la cuenta me lo diréis; al fin se ven las
zurrapas. \\ Denota que a la derrería 's descubrirá lo
qu' eslava o'vidat o amagal. Todo saldrá en la co-
lada.

ANAR CUL ARRERES, fr. Fam. Estar enderrerit de ca-
bals, déurer diners. Estar ó andar alcanzado.

ARA QUE LI HA VIST EL CUL DIU QU' ÉS FEMELLA.
Denota que no és menester mólta advertencia pera
conéixer lo qu' és patenl y nolori. Lo que con el ojo
veo, con el dedo lo adivino.

ARRIVAR AL CUL. fr. Fam. ARRIVAR AL SOL.
CAURE DE CUL. fr. Perdre 1' equilibri fins a tocar de
cul a Ierra. Dar de culo ó de coaote.

ENTRE CUL Y CLETA 'S FICA UNA NETA. Ref. Ab que
algú reprén a algú allre que li va prop fenl'li nosa.
Meterse ó venir entre pies.

EL CUL D' EN JAUMET, QUE NO SAP SEURE NI ESTÁ
DRET. Ref. Peía dir que algú no está mai quiel. Estar
siempre de hvante.

ELS MES VALENTS CAUEN DE CUL. Ref. Significa que
'I qui freqüenmenl s' exposa ais perills, fial en la seua
deslresa o habilitat, regularment hi cau. El mejor na-
dador se ahoga.

ESTAR DE CUL. fr. ESTAR D' ESPATLLES.
FiCAT'HO AL CUL. fr. Fam. Pera despreciar algú lo
que se li ofereix. Arrópate ó arrebózate en ello, ó bien
te puedes arropar con ello.

JO SÓ 'L CUL DEL FRARE. Loc fam. TOT HO PAGA 'L
CUL DEL FRARE.

NO FER UN CUL DE DÍA. Loc. No fer día pera res.
No liacei día para nada.

PÉL CUL ENTRA LA LLETRA. Ref. Denota que l'apen-
dre o adelantar alguna cosa ha d' ésser a forsa de
mólt de travall. La letra con sangre entra; no se al-
canza la victoria sin haber bien peleado.

502

CUL

CUL

¿QUÉ TE QUE VEURE'L CUL AB LES QUATRE TÉMPO-
RES? Ref. Contra 'Is que parlen fora del cas o del
assiiiiipte de que 's tracla. ¿Qué tienen que hacer las
bragas con la alcabala de las habas? ó ¿qué tiene que
ver el culo con las cuatro témporas?

QUi LLOGA 'L CIL NO SEU QU\N VOL. Ref. Denota la
precisió que té 'I criat d' estar subgecte a la volun-
fat del seu amo encara que siguí contra la séva.
Qu:en sirve, no es libre.

QUI MÓLT S' ABAIXA 'L CUL ENSENYA. Ref. Denota
que la suiuissió y Inunilitat no han de desenerar en
baixesa. Quien mucho se abaja el culo enstña.

QUI VOL PEIX S' HA DE MULI.AR EL CUL, O QUI VUL-
OUi PEIX QUE 'S mullí 'l CUL. R^f. Ab que 's significa
que no s' obtenen les coses fácilnient. No se pescan
truchas d bragas enjutas.

REMENAR EL CUL. fr. Moure 'I afectada o despro-
porcionadanient caniinant. Nalguear, contonearse.

SAPIGUFR MES QUE 'L CUL DE MESTRE VIDAL. LOC.
fam. SAPIGUER MES QU'CLI DE BASSES.

SUAR EL CUL, O' L CAP DEL ÑAS. fr. Costar niólt
afany y travall la consecució d' alguna cosa. Sudar
el oio.

TINDRE 'L CUL PELAT D' ANAR PER LES AULES. LoC.
Tindre niólfa experiencia del nion. Haber andado ó
corrido las siete partidas; saber de toda costura.

TOT HO PAGA'L CUL DEL FRARE. Loc. fam. Que se
usa quan a algú li carreguen totes les nio esties que
deuríen repartirse entre altres, o li don.'n toles les
culpes. Que lo pague el culo del fraile; yo soy el culo
del fraile.

TREURE 'L CUL A ALGUNA COSA. fr. Descular.

CULADA, f. Cop de cul. Culada. || El cop que 's
dona ab el cul quan se can. Culada.

DONAR O PEGAR UNA CULADA, fr. Qi\e a niés del
senlit recto equval a caure algú del seu estat, hon-
ra, fortuna, etc. Dar de cabeza ó de culo.

CULANA. {. Boiifarra feta del budell cular del
porcl). Marcón, obispiHo.

CULAR. lu. Biidell ont s' hi atura y pren forma el
excrenieiit. Cular. il v. a. DONAR la VACA.

CULÁS. n). aum. Culón, culazo.

CULASSA (Circh de la). Geog. En la alta valí del
Segre prop la font origen d'aqucst riu.

CULATA, f. La part posterior de la caixa del fu-
sell y armes semblantes Culata. || La part posterior
del coixe. Culata || Arf. La part posterior del cañó
d' artillería desde les anses fins al fí de la pega per
ont está mes rcforsada. Culata. II Fam. CUL.

CULATADA, f. Cop de culata. Culatazo, mocha-
zo, culatada. || Cóssa que pega 1' arma de focli al
dispararla. Culatazo, coz.

CULATXO. m. Drap que 's posa a les criatures
sota del bolquer. Culero.

CULCUSIR. V. a. Surgir un forat o esquíns arru-
gant la roba de tot voltant en llocli de deixarla ben
Uisa y estirada. Corcusir.

FER CULCUSITS. fr. CULCUSIR.

CULEBRA, f. Corretja pera cenyir el cós. Pretina.
II Corretja en que 'Is caqailors lii porten la ca^a al
coll. Percha. 1| Bossa llarga y estreta a manera de
corretja, a la que solen portarlii 'Is diners els que
van de canií. Culebra. || Constelado prop del pol
antárticli. Culebra.

CULEBRINA, f. Art. Pega d' artillería mólt llarga
y de pocli calibre qu' allarga mólt tret. Culebrina.

CULEBRÓN. Geog. Caseriu del terme de Pinoso,
prov. de Valencia.

CULEJAR. V. n. REMENAR EL CUL.

CULERA (Sant Miquel de). Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Qirona, part. jud. de Figueres; té
agregat el poblé de Balleta o Sant Silvestre. Está s¡-
tuat a la vora del mar y és estació de F. C. de Qiro-
na a Franga.

CULET. m. dim. Culíto.

CULGÁ. v. a. Ter. de Ibissa. Encendrar les brases.

CULINARI, A. adj. Lo que pertany a la cuina. Cu-
linario.

CULIVAT, DA. adj. AJUPIT, ARRUPIT.

CULMINACIÓ. f. Astron. La major altura d' un
astre. Cu'tninación.

CULMINANT. p. pr. Se diu de lo mes alt d' una
casa, d' una niontanya, etc. Culminante || fig. Su-
perior, principal, sobressurtit. Culminante. || Asiron.
Punt del meridiá per quin passa un astre. Culmi-
nante.

CULMINAR. V. n. Passar un astre pél meridiá.
Culminar.

CULO. Hidrog. Riuet de la prov. de Lleida. Neix al
co 1 de Creus, de la serra de Cadí, passa peí terme
de la Bastida de Ortóns y desaigua a la vora del Se-
pre devant de la Seu d'Urgell.

CULOT. m. El carbó que fá fum per no haver estat
ben penetrat del focti. Tizo.

CULPA, f. Falta comesa voUintarianient. Falta,
culpa, yerro.

CULPA JURÍDICA. For. Falta de dilligencies que deu
fer r encarregat d' alguna cosa. Culpa jurídica.

CULPA LATA. Oniissió d' aquelles coses que ni'l mes
negligent descu:daria. Culpa lata.

CULPA LEVE. Oinissió d' aquelles dilligencies que
no descuidaría un home cuidados y exacte. Culpa
leve.

CULPA LEVÍSSIMA. Omissíó que pot cometre '1 mes
cuidados fins en els seus propis negocis. Culpa le-
vísima.

CULPA TEOLÓGICA. Pecat. Culpa teológica.

A CULPA, ni. adv. A causa. A causa.

¿A QUÍ DONARÁS LA CULPA? Loc. Ab que 's rcprén
al qui 's queixa d' algún dany de que ell meteix n' és
la causa. Amansa su saña, quien por si mismo se en-
gaña.

DONAR LA CULPA, fr. Atribuir a algú la falta que 's
presúm lia comes. Echar la culpa ó la carga; dar cul-
pa; culpar.

DONAR LA CULPA A UN ALTRE. fr. Disculparse algú,
imputan! la falta a un altre. Echar la culpa ó las ca-
bras á otro.

DONAR LES CULPES A QUI NO LES TÉ. fr. La CUlpa
del asno echarla á la albarda; cargarle á alguno las
cabras.

¡NO 'N TINDRÍES TÚ LA CULPA! Expr. fam. Ab que's
nega lo que un meteix ha de menester o que 's veu
claranient que no convé concedir'lio. Guarda, Pablo,
no en mis días.

QUI TÉ LA CULPA QUE PAOUI LA PENA. Ref. Es mólt
just que qui fa '1 mal el pagtii. Quien tal hace que tal
pague.

¿QUiNA CULPA TÉ 'L CIRERER, SI 'L SEU AMO 'T FA
UN DESPLER? Ref. Contra 'Is que no podenfse venjar
d' aquell de qui lian rebut agravi 's venjen de qui
no 'n té la culpa o de les coses inaniínades. ¿Qué cul-
pa tiene la viña, que su amo contigo riña?

¿QUlNA CULPA TÉ LA GATA, SI LA MOSSA NO'S RE-
CATA? Ref Denota qu' aquell que pateix algún dany
o perjndici per li seua cu'pa, no té niotiu pera quei-
xarse. Justo es el mal que viene, si le busca el que le
tiene; el mozo no ha la culpa, que la moza se lo busca.

TANTA CULPA TÉ QUI MATA LA CABRA, CÓM QUI LI
TÉ LA GARRA. Ref Denota que tan culpables son els
que consenten el mal, cóm els que '1 fan o hi contri-
bueixen, de qualsevol modo que siguí. Hacientes y
consencientes merecen la pena igual.

TINDRE ALGtJ LA CULPA, fr. Haver dónat ocasió a
que succeeixi alguna cosa dolenta. Tener alguno la
culpa.

CULPABILÍSSIM, A. adj. sup. Culpabilísimo.

CULPABILÍSSIiVlAJVlENT. adv. m. sup. Culpabilí-
simamente.

CUL

CULL

503

CULPABILITAT. f. La qualitat de culpable. Cul-
pabilidad.

CULPABLE adj Qiti té culpa. Culpable.
CULPABLEMENT. adv. tu. Ab culpa. Culpable-
mente, culpadamente.

CULPACIÓ. f. Acció de culpar o culparse. Culpa-
ción.

CULPAR. V. a. Donar la culpa. Culpar, echar la
culpa. II V. r. CONDEMNARSE.
CULPAT, DA. p. p. Culpado.

CULROIG, JA. ni. y f. Ornit. Aucell un poch mes
xicli que uii paidal; té la qüa roja. Cola rubia.
CULSIGÁ V. a. Ter. d' Ihissa. Trepitjar. Pisar.
CULT. adv. ni. Ab cultura d' estil. Culto. || ni. Ho-
nor o reverencia que 's tributa a alg ma persona o
cosa que la representa. Culto. || Adoració y lioine-
natge que 's rendeix a la Divinitat. Culto. II adj. Se
diu del estil par y corréete y de qui 1' usa. Culto. Ij
Dit del estil afectat y de qui 1' usa. Culto. || Se diu de
r lióme ben instruit y del país ont s' lii coiireueu les
ciencies y les arls. Culto || Corlesá, polílich. Culto.
CULT DE DUlIa. Honor que 's dona ais ángels y
sants per les excel-lencies ab que Deu els lia dotat.
Culío de dalia.

CULT DE hiperdulIa. El que 's dona a María San
tísima per és>er Mare de Deu; és superior al que 's
dona ais sants y ais ángels. Culto de hiperdulia.

CULT DE LATRÍA. Adoració que 's dona solanient a
Deu per la seua infinita grandesa. Culto de latría.

CULT Divi O DIVINAL. El que 's dona a Den ais tem-
ples ab adoracións, sacrificis y ceremonies que mana
1' Iglesia. Culto divino.

CULT EXTERN. L' adoració a Deu y ais sants ab
sacrificis, professóns y altres coses visibles. Culto ex-
terno

CULT INDEGUT. Superstició ab que 's dona a Deu
honor aparent y fals, cóiii predicar iiiiracles fal-
sos, etc. Culto indebido.

CULT INTERN. Adoració a Deu a 1' interior de^s nos-
tres cors, ab actes de fé, esperansa y caritat. Culto
interno.

CULT SAGRAT Y RELLIGIÓS. El que 's dona a Deu y
ais sants. Culto sagrado ó religioso.

CULT SUPÉKFLUO. El qiie 's dóiia per medí de coses
vanes y inútils o ab algún íí contrari al de I' Iglesia.
Culto superfino.

CULT SUPERSTICIÓS. El que 's dona d' un modo in-
degut o a qui no 's lieu donar. Culto supersticioso.

CULTAMENT. adv. in. Ab cultura. Elegantemente,
cultamente. II Irón. Ab aíectació. Cultamente.
CULTELL. ni. Ant. GANIVET.
CULTELLADA. f. Ant. GANIVETADA.
CULTERA, m. Qui usa del estil afectat y poch in-
teligible. Culterano, culto, cultero.

CULTERANISME. m. Estil deis que parlen o es-
criuen afcctadanient. Culteranismo.

CULTILATINIPARLA. adj. Fcst. Se diu de la dona
set ciencies o que tot ho vol saver. Cultilatiniparla.
II Llenguatue afectat y esttidiat que usen els culti-
parlistes. Cultilatiniparla.

CULTIPARLAR, v. a. Parlar ab afectado o ab
niassa cultura. Cultiparlar.

CULTIPARLISTA ni. y f. Qu! parla ni61t y ab veus
afectades. Cultiparlista.

CULTiSSIM, A. adj. sup. Cultísimo.
CULTIU. 111. CONREU.
CULTIVABLE, adj. CONREUABLE.
CULTIVADOR, A. ni. y f. CONREuador.
CULTIVADOR (El). Geog. Caseriu del terme de la
N icía. prov. d' Alacant.

CULTIVAMENT. m. Ant. CONREO.

CULTIVAR. V. a.cONREUAR. ll Posar els medís pera

niantindre y aumentar el coneixenient, tráete y aniis-
tat ab algú. Cultivar. || Ab els nónis talcut, virtut,
ciencies, etc., ex.rcitais'lii Cultivar.
CULTIVAT, DA. p. p. CONREUAT.
CULTURA, f. CULTIU, 1. II Met. Els medís pera au-
mentar y fomentar alguna cosa. Cultivo, cultura, jj
Heiniosura, elegancia d' estil, Ueuguatge, etc. Cul-
tura.

CULTURAR. V. a. Ant. CONREUAR.
CULLA. Geog. Vüa de la prov. de Caslelló, bisb.
de Tortosa, part. jud. d'Albocácer; és a una mon-
tanya y té 2,819
habitants.

CULLÁ. Ter. Ibi-
ssa. Pendre punt un
nienjar. Cuajar.

CULLER Ter. CU-
LLERA. II CULLEROT.

CULLERA. f. Culera ái plata trovida a Elx
Eina de fusta pía- i Alacant 1. Pertaiiy a los derreriss
ta, maifil, etc., ab del sigle xvi

una paleta cónca-
va y un niánecli pera pendre la vianda del plat y
portarla a la boca y per altres usos. Cuchara. || Plan-
xa de ferro en figura de barca, ab un niánech de fusta,
pera infrodiiír la pólvora ais canóns. Cuchara.

CULLERA ACANALADA, f. Eina que s' utiiisa pera la
fabrícació de mosaichs.

CULLERA. Geog. Vila de la prov. y bísb. de Valen-
cia, part jud. de Sueca; és a la vora del mar, no
lluny del riu Júcar; té estació de F.-C. y 11,957 liab.
II Hidrog. Cap que hi há al NE. de la vila d' aquest
nóm, prov. de Valencia.

CULLERA DE PASTOR. Bot. PINYA DE SANT JOAN.
CULLERADA. f. La porció de menj.ar que cab dins
de la cullera. Cucharada | Fer. Mida d' una cutiera
que Iii cab quasi niitj i unsa. Cucharada. || Se diu de
les páranles d' aquell que 's fíca en alguna conv.rsa,
regularment sense cap necessitat. Cucharada. || Cop
de cutiera. Cucharazo

A CADA CULLERADA BEU. Loc. fam. Ab que 's nota
al que beu ab niólta freqüencia nientres nienja. Tras
cada pregón, azote.

DONAR CULLERADA. fr. Met. Ficarse inoportuna-
ment a la conversa d' altres, o en assumptes que no
li pertoquen. Meter su cucharada.

CULLERADETA. f. dim. Cucharadlta.
CULLERASSA. f. aum. Cucharón.
CULLERCJAR. v. n. Remenar ab la cullera. Cucha-
retear. II Met. iVlANIFASSEJAR.

CULLERER. ni. Qui fá o ven culleres. Cucharero,
cucharetear. || Llistó de fusta ab caixals pera pen-
jar'iii ks culleres y forquilles. Cucharero, cuchare-
te. o de cocina.

CULLEKETA. f. dim. Cuchareta. II L' embríó de :a
granota o del galipau quan surt de 1' oii, qu' és de
color negrencl), cilíndrich, d' uns tres o qu itre centi-
metres de Uarcli per un o dos d' ampie per la pa t
del cap, desde '1 qual se va aprimant fins acavar en
una qiii punxaguda. Passats uns quinse díes, li nci-
xen dues potes, y d' allí a pocli temps altres dues; y
.lixís viu sobre uns quaranta díes, fins que pert la
qüa, y queda fet una granota o un galipau perfecte.
No té veu; viu continuament dins de 1' aigua, de la
qual treu el cap pera respirar; és sumament ágil y
s' alimenta de petits insectes. Renacuajo.

CULLERETA D' AIGUA. Dot. Planta de fulles mólt
partides ab els talls de tres en tres, menys les del
cini, que son sensilles y mólt estretes. És tan cáus-
tica, que tallada y aplicada a la pell 1' excita y pio-
iiiou inflamacións. Ranúnculo, codearla.
CULLERETES. Bol. PINYeS DE SANT JOAN.
CULLEROT. m. Cullera grossa y fonda pera pen-
dre viandes cal oses. Cucharón. |1 Ter. LLOSSA.

504

CUM

CUN

CULLETA. f. Ant. Cert tribut. Colecta. |1 Ter. CU-
LLITA.

CULLIDA. ni. Anl. CULLITA. || Ant. Colecta.

CULLIDOR, A. m. y f. Qui culi. Cogedor, cogede-
ro. II Colector. || adj. Lo que 's pot cullir. Cogedizo.
II Se diu de la persona que ha arribat al estat de ca-
sarse. Casadero. || Dit deis fruits. MADUR. || Met.
VELL. II Arrendador de drets. Asentista.

CULLIDURA. f. L' acte de cullir alguna cosa. Co-
gedura.

CULLINT. ger. Cogiendo.

CULLIR. V. a. Arreplegar algunes coses, cóin: els
fruits de la térra, ttc. Coger, recoger, jl Arreiicar ab
les nians alguna cosa, cóin: les flors, etc. Coger. ||
Atrapar a algú dcscuidat. Sobrecoger, coger de ma-
nos á boca. II Atrapar a algú en mentida. Pescar,
coger. II Agafar al que fuig. Atrapar. || RecuUir o al-
sar de térra alguna cosa. Alzar, coger, levantar del
suelo. II Convencer ab raóns a algú. || Enganyar ab
astucia. Engañar, coger al espartillo. || Agafar ca-
ga. Cazar. || Captivar la voluntat d' algú. Cazar. ||
Ant. Colectar. || ni. La acció de cullir. Cogedura.

CADA HU CULL LO QUE SEMBRA. Expr. Denota que
el prenii y'l profit correspón al servei o travall. Como
sembráredes, cogeredes.

CULLIT, DA. p. p. Cogido. || Atrapat, desprevin-
gut. Sorprendido, sobrecogido.

CULLITA. f. Els fruits que dona la térra. Cosecha.
II La temporada de cullir o arreplegar els fruits. Co-
secha, agosto. II La ocupació de recullir els fruits.
Cosecha. || Met. Multitut de coses que no son fruits,
cóni: culata depusses, etc. Abundancia, cosecha. ||
La abundor de coses iminaterials, cóm: /né/-/7s, v/r/a/s,
vicis, etc. Cosecha. || El profit o fruit abundós que 's
treu d' alguna cosa- Vendimia, cosecha.

CULLITA ABUNDANT. Guilla.

A BONA O MALA CULLITA. m. adv. Pera denotar que
el preu d' algún arrendanient de ierres o fruits fia de
ésser el nieteix un any estéril, qu' un any abundan!.
A fruto sano.

ÉSSER O NO ALGUNA COSA DE LA CULLITA D' ALGlj.
fr. Fam. Esser o no de la propia invenció. Ser ó no
de su propia cosecha.

CULLITÓ. m. Ter. CISTELL.

CUMEDÁN (Barranch de). Hidrog. Desaigua en el
riuet de Bausen en la Valí d' Aran.

CUMENT. Ter. Blanes. Lo que pot obrirse ab el
ferro de canal a la ñau.

CUMI. Vegs COMÍ.

CUMPANATGE. ni. Ter. Ibissa. Lo que 's menja
ab pá.

CUMPLEANYS. m. El día en qu' algú fa 'Is anys.
Cumpleaños.

CUMPLERT, A. p. p. Cumplido. || adj. Abundós,
llarch, pié, cóni: vestit, manjar, cumplert, etc. Cum-
plido. II Dotat de totes les prendes estimables. Cum-
plido, cabal. II Mólt atent, cortés, obsequios. Cum-
plido.

MES CUMPLERT QU' UN LLENSOL DE TALLA Y MITJA.
fr. Fam. Se diu d'aquell que sempre cumpleix ab tots
y en tot. Es muy cumplido.

CUMPLIDAMENT. adv. m. Cumplidamente. ||

ABUNDANTMENT.

CUMPLlDiSSIM, A. adj. sup. Cumplidísimo.
CUMPLIDÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Cumplidí-
simamente.

CUMPLIDOR, A. m. y f. Qui cumpleix. Cumpli-
dor. II Plasso o cosa que s' ha de cumplir. Cumpli-
dero.

CUMPLIMENT. m. Acció y efecte de cumplir. Cum-
plimiento. II Obseqiii, deniostració d'urbanitat. Cum-
plimiento, cumplido. 11 Oferta per mera urbanitat o
ceiimonia. Cumplimiento. || ABAST, PROVISIÓ.

ENTRE AMICHS Y SOLDATS ELS CUMPLIMENTS SON
EXCUSATS. Ref. Entre amigos y soldados cumplimien-
tos excusados.

ESTAR o ANAR DE CUMPLIMENT. fr. Fer 0 rebre al-
guna visita per pura cerimonia. Estar ó ir de cumpli-
miento.

FER CUMPLIMENT. fr. C0A1PLETAR. || CUMPLIR.

OFERIR ALGUNA COSA PER CUMPLIMENT. fr. Oferir
alguna cosa per cerimonia, ab la confiansa de que
no será acceptada. Ofrecer alguna cosa por mero cum-
plimiento.

TOT SE'N VA EN CUMPLIMENTS. fr. Denota qu' algú
en fa masa. Todo es cumplimiento.

CUMPLIMENTAR, v. a. Donar la enliorabona o
fer visita de cumpliment. Cumplimentar. || For. Po-
sar en execució 'Is despaigs ti ordres superiors. Cum-
plimentar. II Saludar a algú. Cumplimentar.

CUMPLIMENTAT, DA. p. p. Cumplimentado.

CUMPLIMENTER, A. adj. Qui fa mólts cumplí-
ments. Cumplimentero.

CUMPLIR, v. a. Fer lo qn'es d' obligació. Cum-
plir. II Esser el temps o'l día en que termina algún
plasso u obligació. Cumplir.

CUMPLIR AB ALGÚ. fr. Satisíer 1' obligació o corte-
sía que se li té. Cumplir con alguien.

CUMPLIR AB TOTHÓM. fr. Fer a cada hu 1' obsequi
que li correspón. Cumplir con todos.

CUMPLIR PER ALTRE. fr. Per algutia cosa en nóni
d' un altre. Cumplir por olro.

CUMPLEIXI JO Y 'LS DEMÉS DIGUIN LO QUE VULGUIN.
fr. Ter. Significa qu' algú queda satisfet en cumplir
la seua obligació sense reparar en miraments ni res-
pectes. Cumpla yo y tiren ellos.

FER ALGUNA COSA PER CUMPLIR, fr. Aparentar algú
que cumpleix, a fí de que no '1 tinguin per descuídat.
Hacer alauna cosa por cumplir.

CÚMUL. m. Pila, arreplech de moltes coses. Cú-
mulo. II Tropell de desgracies. Cúmulo. || Suma de
negocis, travalls, raóns, etc. Cúmulo.

CUMULATIVAMENT. adv. m. For. Ab prevenció.
o a prevenció. Cumulativamente.

CUMULINAR. V. a. Ant. y 'Is seus deriváis. Cu-^
rullar.

CUNA. f. Ant LLIBRE D' ÓBITS.

LO QUE 'S DEPREN A LA CUNA TOT TEAÍPS DURA.
Ref. ant. HO HA PRES AB LA CAPILLA Y HO DEIXARA.
AB LA MORTALLA.

CUNDARO (Manel). Biog. Frare francisca, nat a
Barcelona al derrer ters del sigle xviil. Se va distin-
gir mólt en el famós siti de Girona, éssent capitá de
la 7.* companyía de la Creuada gironina ordenada
per la Junta de Govern, haventli sigut confíat el ba-
iuart de la Mercé durant el siti, ateses les senes ap-
tituts personáis. Feta la pau, les autoritats de Giro-
na y'ls seus superiors en relligió el varen instar pera
que escrigués la historia del siti, que va deixar iné-
dita baix el títol: Historia político-militar de la plaza
de Gerona, etc. N'hi há una copia al arxiu municipal
de Girona y se 'n va publicar la part histórica en el.
volum quint de la Revista d' aquella localitat. El
P. Cundaro va fer els-sermons a les honres de Alva—
rez de Castro y al retorn de Fernando III 1' any 1813.

CUNDIR. V. n. y'ls seus deriváis. ESPARCIR.

CUNEIFORME, adj. S' aplica a les varíes parís
deis vegetáis que desde la base a la punta s' allar-
guen en forma de tascó. Cunearlo, cuneiforme.

CUNEIRROSTRE, A. adj. S' aplica ais aucells que
teñen el bech en forma de tascó com els pardals.
Cuneirrostro.

CUNETA, f. Valí que 's fá ais íossos sechs de les
plasses pera que 1' aigua no s' hi embassi, y també a
cada costat de s desmunts de les carreteres y ferro-
carrils pera que s' hi escorrí 1' aigua. Cuneta.

CUNGOLLS. Hidrog. En la conca del Freser, en el.
camí de Mayanells a Serrat.

CUN

CUR

505

CUNÍ Y MARTORELL(Miquel). fiíOá-. Enlomólech,
nat a Calella 1' any 1827. Va escriurer ab deliciosa
¡iigenuitat els seus estudis y excursions entoniológi-
ques per Calaliinya. Va pendre part a lei tasques de
la Associació U' Excursions Catalana y desde 1884 a
la Academia de Cieiicies y Arts de la qual fou secre-
tari de la Secció d' Historia Natural. Va morir a
Barcelona el 14 Maig de 1902. Els seus principáis
escrits, son: Paseo entomolóíiico por los a'rededores
de Barcelona; Contribución á la fauna enloinológica de
Cataluña, Barcelona y sus alrededores; Fauna entomo-
lógica de Calella; Noticia de un nuevo Neuróptero des-
cubierto en Ca' aluna; Relaciones de las plantas con los
insectos. Va fundar la Societat Catalana d' Historia
Natural.

CUNIELL. Hidrog. Barrancli situat entre Cantallops
y '1 barri de Vilaseca, prop de Calella.
CUNIELLS. m. p1. Bot. COLITXOS.
CUNILL. ni. Zool. Animal qnadrúpedo, feréstech y
casóla, regularment pardo cendrós, ab les potes cn-

bertes per sota
de peí roig; és
niólt fecundo y
socava la térra
Conejo. II Se diu
' de la carn que 's
ven a la carnice-
ría y que no té
os ni greix, cóni:
canil I de bou, de
molió, etc. Car-
ne momia.

(.iunill de bosch

Cunill llebrer

CUNILL CASÓLA. Conejo casero.

CUNILL DE BOSCH. Conejo silvestre.

CUNILL DE GARRIO.\ O DE BOSCH. Cutlill feréstecll.

CUNILL FERÉSTECH. Co-
nejo de monte.

CUNILL LLEBRER. Conejo
lebrel.

CUNILL PORQUÍ. Quadrií-
pedo d' uns dos pams de
llarch, cubert de pels er¡-
ssats, pardo de 1' esque-
na y rogencli deis costats
y de la panxa, la qüa y
potes niólt curtes, les ore-

lles petites y rodones. Grufiy cbm: el porch y 's do-
mestica fácilment. Paca.

FER CUNILL. AI joch de dames arraconar, posar al
contrari en estat de no poder passar abant ni arrera
les peces que li queden, sense faltar a les liéis del
joch. Encerrar o engorrinar.

TREURE 'L CUNILL DEL CAU AB LES MANS D' ALTRE.
fr. Fam. TREURE LA CUCA DEL FORAT, etC.

CUNILL. Geog. Caseriu de prop de Calaf, prov. de
Barcelona. Ij Caseriu del dist. niunpal. de Figuerosa,
prov. de Lleida. || — (PLÁ DE). Orog. Dessota la Valí
de Rus al Bergadá.

CUNILLA. f. La femella del cunill. Coneja. || Met.
fam. Dona niólt fecunda. Coneja.

CUNILLADA. f. Conjunt de cunills parits d' un sol
cop per una cuiiilla. Carnada.

CUNILLAR. V. n. Parir la canilla. Parir la co-
neja.

CUNILLÁS. m. auni. Conejazo.

CUNILLER. ni. Llocli destinat a criar'hi cunills o
paratge ont lii abunden. Conejal, conejar, jj Qui
caga cunills. Conejero. || Dit del gos que serveix
pera cagar cunlls. Podenco, conejero. |j Qui cría o
tracta en cunills. Conejero.

CUNILLERA. Hidrog. Lleta de la costa ponentina
d' Ibissa, Balears.

CUNILLES. f. pl. Bot. CUNILLETS.

CUNILLES (Santjoan de). Geog. Caseriu del ter-
niede Mediona, prov. de Barcelona.

DIC. CAT.— T. I.— 6J-.

CUNILLET. ni. dim. Gazapito, conejito.

AMAGAR CUNILLETS. jocli de nois en que uns se
amaguen y altre 'Is va a buscar y paga aqueil a qui
atrapa. Escondite.

CUNILLETS. m. pl. COLITXOS. || Bot. GALLARETS.
CUNIT. Geog. Poblé de la prov. de Tarragona, bis-
bat de Barcelona, part. jud. del Vendrell; és a la
vora del mar y té 328 liab.

CUNTENDRE. v. a. Ter. Ibissa. Succeir. Acon-
tecer.

CUNTINAL. ni. Ter. Ibissa. Perseverant, constant,
igual.

CUNYAT, DA. m. y f. Gerniá o germana del niarit
respecte de la muller, o de la niullcr respecte del
niarit. Cuñado.

CUÓ. m. Ter. Ibissa. Coissor. Escocer.
CUOCIENT. m. QUOCIENT.

CUOT. ni El cabell llarch del derrera que 's duia
Iligat ab una cinta y queia a la esquena en forma de
qüa. Coleta.

CUOTA, f. QUOTA.

CUP. ni. Lloch destinat a tirarhi 'Is raims després
de trepitjats pera que fernientin, y 's fassi '1 vi.
Lagar.

CUPET. m. dim. Lagarejo, tinülo.
CUPIDOS, A. adj. Ant. DESITJÓS, COBDICIÓS.
CUPO. m. Quota, part senyalada o repartida a un
poblé o a un particular en qualseuol inipost, eniprés-
tit o repartició. Cupo.

CUPO. ni. Com. Cada una de les parts d' un docu-
nient del dente públich o d' una societat de crédit,
que periódicament se van tallant presentantles al co-
bro d' interessos vensuts. Cupón.

CUPRAT. ni. Quim. Combinació del deutóxich de
coure ab alguns óxits nietáliclis electrepositius. Cu-
prato.

CÚPRICH, CA. a j. Qulrn. Lo que pertany al coure
o que '1 conté. Cúprico.

CUPSAR. V. a Fam. Agafar. Agazapar.
CÚPULA, f. La volta en forma de niitja taron-
ja que 's construeix ais edificis grans pera her-
mosejarlos y donarlos 'lii claror. Cúpula, media
naranja.

CUQUER, A. adj. PORUCH.
CUQUET. m. dim. Gusanillo, raplllo.
CUQUET (Pere). Biog. Pintor barceloní, de les de-
rreiíes del sigle XVI. Va morir a Barcelona 1' any
1666. Poques noticies hi liá d' ell; mes, se sab qu'era
un artista de gran trassa y alta vo'ada, tan fort en la
coniposició cóni en el colorit. Al convent deis Carme-
lites y al de Sant Francesch de Barcelona, hi liavíen
moltes obres fetes d' ell, desde la gran coniposició
fins al retrat. Els inteligents que varen pogtier fruir
veientles, están d' acort en que les pintures d' en Cu-
quet eren tan personáis que no se semblaven a les de
cap altre pintor.

CUQUÍ, NA. m. Y 'Is seus derivats. Coquí.
CURA. f. Aplicació deis reméis necessaris pera re-
cobrar la salnt. Cura. || CURACIÓ. || CURADORÍA. || Ant.
CUIDADO.

CURA D' Animes. El cárrech que té '1 rector de cui-
dar en lo espiritual ais seus feligresos. Cura de al-
mas, rectoría, rectorado.

ALLARGAR LA CURA. fr. Que, a mes del sentit recte,
denota allargar sense cap necessitat algún r.egoci per
propia canvenicncia. Alargar la cura ó la mecha.
ENCARA HI HÁ O TÉ CURA. fr. ENCARA TÉ REMEL
NO HAVER CURA. Ant. No fer cas d' alguna cosa.
Estar sin cuidado, no hacer caso.

NO TINDRE CURA. fr. Que a mes del sentit recte, de-
nota r impossibilitat d' algún efecte, en particular
r esmena. No tener cara.

506

CUR

CURR

POSARSE EN CURA. fr. Eiiipendre la curació d' algún
mal crónich. Meterse, ponerse ó entrar en cura.

TiNDRE o HAVER 'Hi CURA. fr. Poguerse curar. Se
diu lo meteix del nialalt que de la malaltía. Tener
cura.

CURABLE, aaj. Lo que 's pot curar. Curable.

CURASAO, ni. Licor que s' obté per la infusió en
aiguardent de les escorxes d' una mena de taronja
agre que 's cría a 1' illa de Curagao; 1' infiisió 's ba-
Treja ab almíbar bastant espés. Cura9ao.

CURACIÓ. f. Acte y efecte de curar. Curativa, cu-
ración, cura. II La preparado del fil y drap pera 'I
blanqueig. Curación. || Ant. CURADORÍA.

CURADOR. III. La persona anomenada jurídica-
inent pera administrar ets bens y negocis deis menors
o del qui no és apte pera governarse 'Is. Curador,
curador ad bona. || Qui cura 'is malalts. Sanador,
curador.

CURADOR AD LITEM. m. For. La persona anomenada
pél jutge pera seguir els píets y defensar els interes-
sos del menor. Curador ad litem.

CURADORÍA, f. Ant. CURADURÍA.

CURADRIU. f. Ant. Feíuení del cárrech de curador.
Curadora.

CURADURÍA, f. Ant. L' encárrech de curador deis
menors. Curaduría.

CURALOTOT. m. Bot. Planta de la fam. de les lii-
periácees que fá les flors apanollades y s' aplica en
cataplasmes pera curar les cremadures y 'Is escola-
nients de sanch. Toda buena, toda sana. || Farm. Ca-
taplasnie pera tots els nials. Sanalotodo, panacea, jj
Met. El inedi que s' intenta aplicar generaliiieiit a tot
o ab que 's creu poderse remeiar qualsevol dany. Sa-
nalotodo.

CURALOTOT BORT. Bot. Figuera infernal borda. Hi-
guera loca, estramonio.

CURANDER. ni. Qui fá de iiietge sense ésser 'ho.
Medicastro, curandero, sacapotras, ensalmaaor.

CURAPÉU. 111. Instrunient que serveix pera iietejar
la part inferior del casco de les cavalleríes. Curapíé.

CURAR. V. a. Aplicar al malalt els reméis que 's
creuen convenients. Curar. || Tornar la salut a un
malalt. Sanar, curar. || Costejar al nialalt tot lo ne-
cessari. Curar. || Beneficiar les peces pél blanqueig.
Curar, j! Ant. cuidar, procurar. || Met. Aliviar les
dolencies o passióiis del ánim. Curar. || Met R¿nieiar
algún dany. Curar. |; v. n. Recobrar la s.ilut perduda.
També s' usa cóm recíproch. Sanar, curar. || v. r.
■cuidarse.

curarse en salut. fr. Fam. SANGRARSE EN SALUT.

CURARE, m. Substancia venenosa que 'Is indis de
r América del Sur extreuen per d cocció d' una plan-
ta que allí lii creix, afegint 'h¡ suchs mucilaginosos y
se 'n serveixen pera enverinar llurs armes de caga y
<le guerra. El curare és sólit, negre, d' aspecte reinos
y amarch, encara que no agre ni picant. La seua acció
tónica se sembla a la del veri de la serp de cascaban.
Inficiona la economía animal en quant se posa en
contacte ab la sanch. Té per contraveri '1 cloro y '1
bromo. Curare.

CURARINA. f. Qiiim. Alcaloide que 's considera
<:óm el principi actiu del curare. Curarina.

CURAT, DA. p. p. Sanado, curado. || f. RECTORÍA,
•fELlGRESSÍA. 11 m. RECTOR.

AIXÓ ESTÁ CURAT AB AIGUA BENEITA. fr. EsO Se CUra

con una telaraña.

CURATIU, VA. adj. Lo que serveix pera curar. Cu-
rativo

CURBÁS (Coma de). Orog. Jnnt a la ermita de
Sant Joan de Torán, a la Valí d'Arán.

CURBATÓ. m. Náut. CURVATÓ.

CURCAT, DA. p. p. CORCAT. || Met. Pervertit Ma-
leado, inficionado.

CURCUDELLA. f. Entom. íer. CURCULLANA, esti
SORETA.

CURCULLANA. f. Entom estiSORETA.

CÚRCUMA, f. Bot. Arrel semblant al gingebre, del
meteix olor y un poch amargaiita. Cúrcuma. || Quim.
Substancia reinosa y groguenca que s' extreu d' a-
questa arrel. Pren un color roig sanguinos ab 1' acció
deis álcalis y serveix de reactiu en química. Els tin-
torers 1' usen pera tenyir de roig. Cúrcuma.

CURDANES. f. pl. Ter. de Blanes. Les oles del mar.

CURENYA. f. Carro pera portar y manejar fácil-
ment les peces d' artillería. Cureña. || A les fabriques
de fusells, pega de noguera en forma de bast pera fer
la caixa del fusell. Cureña. Ij Bastó de ballesta. Cu-
reña.

A CURENYA RASA. ni. adv. Sense parapeto o defensa
que cubreixi la batería. A cureña rasa.

POSAT A LA CURENYA. fr. Dit de la pe?a d' artille-
ría colocada sobie '1 seu carro. Encureñado.

CURETA. f. Eina pera netejar els palmassos o car-
des. Pierme.

CURIA, f. Tribunal de negocis ecclesiástichs. Cu-
ria, audiencia eclesiástica.

CURIA DELS TERSOS. Oficina d' un jutjat ordinari,
oiit s'inscriuen les obligacións ab cláusula guarenti-
gia. Curia de los tercios.

CURIAL, adj. Lo pertanyent a la curia. CuriaL ||
Ant. PRÁCTICH, EXPERT. || ni. Qui cuida deis expe-
dients o negocis de la cort romana. Curial. ;| Ant.
CORTESA.

CURIALISME. m. El conjunt de máximes y doctri-
nes deis curiáis. Curialismo

CURIOS, A. adj. Persona neta y amiga de la nete-
tat. Limpio, curioso, aseado. II L' obgecte que per
la seua extranyesa mou la curiositat. Curioso.

CURIOSAMENT. adv. ni. Ab curiositat. Curiosa-
mente. II ANSIOSA)\\ENT, DESITJOSAMENT.

CURIOSÍSSIM, A. adj. sup. Curiosísimo.

CURIOSiSSIMAMENT. adv. ni. sup. Curiosisima-
mente.

CURIOSITAT. f. Netetat Aseo, limpieza, curio-
sidad. II Cosa digna d' ésser vista o sabuda. Curio-
sidad.

CURLANDÉS, A. s. y adj. El natural de y lo que
pertany a Curlandia. Curlandés.

CURMULLAR. v. a. y

CURMULLIR. V. a. Y 'Is seus derivats. Curullar.

CURONA. f. Ter. Nóm que a Blanes se dona a la
corda que Higa 1' aparell al pal de la ñau.

CURÓS, A. adj. Ant. CUIDADOS.

CUROSAMENT. adv. m. Ant. CUIDADOSAMENT.

CURRADORS. m. pl. Náut. ter. A Blanes y a altres
llóclis de la costa llevantins, s' anomenen aixis les
taules posades al Uagut pera privar que en cas de
temporal s' hi fiqui 1' aigua.

CURRAYA. Bot. Planta de la fam. de les orquídees.

CURREDORA DE LA CAMBRA, f. Náut. ter. Bla-
nes. La post que serveix pera tapar la cambra.

CURRIA. Náut. ter. A la costa de Ilevant, y inarca-
dament a Blanes, s' anemena aixís la politxa o co-
rrióla pera ¡sar les cordes.

CURRICÁN, m. ¿Mena de xarxa pera pescar mólt
usada a les costes del Mediterrani. Curricán.

CURRIOL. m. Vegis CORRIOL.

CURRIOL. Ornit. Se dona aqnest nóm a tres espe-
cies d'aucells del género Charadrins nió't beneficio-
sos a la agricultura. CURRIOL petit, andario.

CURRIOLA. V. CORRIÓLA, f. Bot. CORRETJOLA.
CURRIOLAIRE. ni. Manobre que puja 'Is niaterials
a un' obra per nieJi de la corrióla. Peón de albañil.
CURRIOLES. Bot. ESTIRAVELLES.

CUR

CUR

507

CURRO, m. Ter. MANCO, primera accepció.

CURRÚA. f. Ter. COLLA, RÚA.

CURRUCA, f. Ornit. Aucell petit, verdós, que can-
ta niólt bé y cóva 'Is ous del cucut, que li treu del
niii els d' ell y li posa 'Is seus. Curruca.

CURRUNCUY. Geog. Poblet del dist. munpal. de
Viu de Llebata, prov. de Lleida.

CURRUTACO, A. adj Se diu de qui sol anar maco

y pulit. II FESTEJAUOR.

CURS. m. La direcció que té o 's dona a alguna
cosa. Curso. || Met. Serie o continuació, cóni: el curs
del temps. Lapso. || A les universitats y colegís el
temps asseiiyalat cada any pera anar a les aules.
Curso. II Cada facultat que s' estudia a les universi-
tats. Curso. II El temps que s' emplea en estudiar al-
guna facultat ais estudis públichs, cóm: els anys de
filosofía, els de teología, etc. Curso, li Colecció deis
tractats princ país péls que s' ensenya alguna facul-
cultat. Curso. || Evacuació del veutre. Curso. || El
camí que fá o 'Is carrers per ont passa alguna pro-
fessó, etc. Vía, carrerra, curso. Il La duració y pro-
grés de les coses, cóm de la vida, etc. Curso. || Med.
El camí que preñen els humors dins del cós huma.
Curso. II El nioviment deis astres. Curso. || L' estat
de les coses, per rao de llur positura o de les perso-
nes de que dependeixen. Curso.

CURSA, f. Ter. CORREGUDA, CAMINADA.

CURSANT. m. Qui cursa alguna facultat. Cur-
sante.

CURSAR, v. a. Assistir a la universitat o al colegi
y oir r explicado d' alguna facultat. Cursar.

CURSAT, DA. p. p. Cursado. || adj. Avesat o entes
en alguna cosa. Cursado.

CURSL adj. Fam. Se diu de la persona que presu-
meix de fina y elegant sense ésser'ho. Cursi. || S' apli-
ca també a tot lo qu' ab apariencia de riquesa o de
elegancia és ridícol y de mal gust. Cursi.

CURSIU, VA. adj. Carácter de lletra d' estampa
que imita la de má. Bastarda, cursiva.

CURSIVAMENT. adj. m Ant. depressa.

CURSOR, m. Ant. CORREU. || Ant. Escrivá de dili-
gencies. Cursor.

CURSOVELL. Geog. Poblé que forma part del
dist. munpal. de Bassagoda, prov. de Qirona.

CURT, A. adj. Lo que té poca extensió. Corto. ||
Cosa de poca duració. Corto. || Lo qu' és petit en
comparado d' altres coses de la seua meteixa espe-
cie. Corto. II Defectuós, escás. Corto |1 La moneda
que no té '1 degut pes. Feble. || Met. Qui té poch ta-
lent o instrucció. Limitado, corto, de pocos alcan-
ces. II Apocat, vergonyós. Encogido, corto, tímido,
II Qui és poch hábil en el scu art o facultat. Zanca-
rrón, cortapala. || Se diu del fadrí poch expedit en el
travall. Corto. 1| Tivat, cóm: tindre la brida curta.
Tirante. 1| adv. m. Ant. breument.

CURT de GAMBALS. fr. De poch alcans. Corto sas-
tre, corto pala.

CURT DE PARAULES. fr. Faltat de paraules pera ex-
plicarse. Corto.

A LA CURTA O A LA LLARQA. m. adv. Expressa que
ab temps ha de verificarse alguna cosa. A la caria ó
la larga; tarde ó temprano.

ANAR CURT. fr. Estar faltat de medis. Estar alcan-
zado de medios; andar d tres menos cuartillo.

ANAR o VESTIR DE CURT. fr. Anar els ecclesiástichs
sense hábits talars. Ir de corto. || S' aplica també a
les jovenetes qu' encara porten faldilles curtes. Ir de
corto.

CURTACIÓ. f. Astron. La diferencia que 's consi-
dera entre la distancia del centre del món al d' un
planeta en la seua órbita, y la del centre del món, al
punt de la eclíptica, en que 's suposa que hi há 1' es-
nientat planeta. Acortamiento, curtación.

CURTAiVlENT. adv. m. Ant. BREUMENT, EN BREU.

CURTARIA. f. Poca extensió. Cortedad, peque-
nez. II Falta de talent, instrucció, valor, etc. Corte-
dad. II Escassetat de béns. Cortedad.

CURTE, m. Niiut. Ter. Blanes. Planxa de fusta de
esquena d' ase a la cuberta pera posar'hi les botes
d' aigua y la cuina.

CURTEDAT. f. CURTARIA.

CURTEJAR. V. n. Ésser alguna cosa curta pera lo
que ha de servir. Ser corto. || Faltar, no ésser prou
abundant. Escasear, no bastar.

CURTES. A^íJH^ Ter. Blanes. Topes de 1' escu-
tilla.

CURTESA. f. CURTARIA.

CURTET, A. adj. Cortito.

CURTIE. Geog. Poblet del dist. munpal. de Les An-
gles, depart. deis Pirineus orientáis.

CURTIELLA (Col I de). Orog. Coll que hi há a la
partió del Priorat ab el Camp, al camí que va de Po-
rrera a Alforja, prov. de Tarragona.

CURTIENT, A. Quím. Calificació donada a una
substancia polsosa en forma d' extracte; de color
roig pardos sense olor, de gust ainaich y un pocli
agre, soluble a 1' aigua y a 1' esperit de vi y insolu-
luble ais olis fixos. És el principi astringcnt deis ve-
getáis, y per la propletat que té de formar ab la ge-
latina un principi insoluble y quasi incorruptible, els
blanquers 1' usen pera adop de les pells. Curtiente.

CURTÍSSIJVl, A. adj. sup. Cortísimo.

CURTRiCONO. ui. Geom. Cono tallat per un plá
paralelo a la base. Curtrícono.

CURUCA, f. Ant. CURRUCA.

CURULL. m. La porció de grá, fariña, etc., que
surt per demunt de la boca de la mesura, etc. Colmo.
II Lo que puja mes amunt de la vora de les copes
de gelats. Copete. || Parlant de x¡-
meneies, I' extrém que sol formar
de dues o mes teules o rajóles dre-
tes pera que isca '1 fum y no hi
entri la pluja. Caballete.

CURULL (Riera de). Hidrog. Neix
a Plá-Travé, terme de Falgás, pro-
vincia de Qirona; passa pél terme
de Sant Andreu de la Bola, prov.
de Barcelona, y desaigua a la vora
del Gés, al Molí Nou de Vidrá.

CURULLADA. Geog. Poblé del
dist. munpal. de Granyenella, prov.
de Lleida.

CURULLAR. V. a. Omplir la mesura, vas, etc., fins
mes amunt de les vores. Colmar.

CURULLAT, DA. p. p. Colmado.

CURUMELL. m. Ant. CURULL.

CURUMELLAR. f. Ant. CURUMULLAR.

CURUMULL. m. CURULL.

CURUiVlULLAR. v. a. y 'Is seus deriváis, CURU-

LLAR.

CURUNYER. Bot. CÓRNER.

CURVA o CÓRBA. f. Geom. Se diu de tota ratlla
que no és recta. Curva. || Ndut. Pega de fusta que
per la part exterior forma un ángul y per 1' interior
és córba; n' hi há móltes y serveixen pera unir una
part de la ñau ab 1' altra per la banda de dins.
Curva.

CURVA BANDA. Náut. Cada una de les que, coloca-
des horitsoiitalment, subgecten el tallamar contra la
proa per una y altra banda. Curva banda.

CURVA CAPUTXINA. Náut. La que subgecta '1 talla-
mar a la roda. Curva capuchina.

CURVA CORAL. Náut. La que junta 'I codaste ab la
quilla. Curva córale.

CURVATÓ. m. Náut. Curva petita. Corvatón.

Segell
de Gurullada

508

CUS

CUT

Jo33ph Cusachs

CURVATURA, f. Qualsevulla separació de la di-
recció recta Curvatura, curvidad.

CURVÉIS. Ter. Moyii. Mena d' escala pera por-
tar'lii deiiiunt sarrións.

CURVERÍA. f. Conjunt de curves. Curvaría.
CURVILINEU, A. adj. Geom. Se diu de la figuia
liiüitada per ratlles corves. Curvilíneo.

CUSA (Collet de). Orog. En la carrete a de Giro-
nclla a Prats de Llussanés, prop d'Olvan.

CUSACHS (Joseph). Biog. Pintor de costúms nii-
litars. Nat y mort a Barcelona (1850-1909). Va cur-
sar la carrera militar, éssent tinent d' artillería en
1871 y capitá en 1879. Sen-
tiiit vocació per les belles
arts, va estudiar la pintura
al taller d' En Simó Gómez,
retiran tse del exércit en 1882,
tenint fama de artista. Va re-
tratar algúns generáis y pri-
meres personalitats de Barce-
lona, ont tenía '1 taller. La
seua obra, enipró, és carac-
terisada per tipos y escenes
niilitars. Va rebre comandes
del rei de Portugal y de al-
gunas repúbliques america-
nes. La reína-regent de Es-
panya va adquirir les seues
obres enviades a 1' Exposició de Madrit en 1887.
És autor de la i-llustració del Ilibre: La vida militar
en España.

CUSCH, CA. adj. Ant. PERESÓS.

CUSCUETA. f. Ornit. Aucell de pas, de qüa y ales
llargues, cendrós per demunt y b'.anquinós per sota.
Lavandera.

CUSCURULLA. f. Ter. PETXINA.

CUSCUSSÓ. m. Ant. FARINETES.

CUSCUSSÚ. m. Pasta de fariña y niel reduída a
granets roJóns que, cuita després al bau d' aigua Ca-
lcuta, se guisi de varíes maneres. És nienjar niólt
usat entre 'Is moros. Alcuzcucú, alcuzcuz.

CUSCUTA, f. Bot. PELS O CABELLS DE FARIOOLA.

CUSÍ, NA. m. y f. COSÍ.

CUSIBLE. adj. Lo que 's pot cusir. Cusible.

CUSIDOR. m. Bina d' enquadernador, formada de
tina taul-ta ab un caragol de fusta a cada cap, a la
part superior deis qiials s' hi posa un travesser fora-
dat a la mida deis caragols, de modo que 'Is nianté
en una sítuació vertical, y en niitj d' ell s' hi llíguen
les cordes pera cusir els Uibres. Telar, cosedor.

CUSIDORA. f. La dona que cus per altre. Costu-
rera.

CUSIDURA. f. Costura.

CUSINATGE. 111 Parentiu de cosins. Primazgo.

CUSIR, v. a. Unir ab fil y águila dos trogos de
roba, ciiiro, Data d' espart, etc. Coser. H Met. Unir o
juntar dues coses de manera que semblin cusides.
Coser.

CUSIR A PUNYALADES. fr. Acribillar, coser á puña-
ladas.

ELL S' HO TALLA, ELL S' HO CUS. Loc. fam. Pera sig-
nificar que un meteix s' lio guanya fot. El arriero de
Arganda, él se lo cuece, él se lo cuaja, y él se lo lleva á
vender á la plaza.

CUSIT, DA. p. p. Cosido. || Met. Mólt pié de coses
d' una meteixa mena. Plagado. || GANYADA, COSTURA.

ESTAR CUSITS. fr. Met. Jam. Se diu de les persones
qu' están mólt apretades a algún l\óch. Es :ar como
piojos en costura ó como sardinas en banasta.

CUSITA. adj. Se diu deis descendents de Cus, fill
de Cam. En etnografía y filología s' usa pera desig-
nar els pobles o rasses que crearen els primers grans
imperis. Cusita

CÚSPIDE, f. El punt en que 's reuneixen els can-
tóns d' una pirámide. Cúspide. || La part superior de
les montanyes que acava en piuita. Cúspide.

CUSPINERA (Climent). Biog. Escriptor y mestre
de nu'isici. Va néixer a Caldes de Montbui 1' any
1842 y va morir 1' any 1889. Va ajudar a Clavé en la
seua obra de les societats chor.ils, havent estat di-
rector de r Eulerpe Cuídense; va compondré les peces
choráis: Los segadors y Los Uenyaiers. Va ésser or-
ganer de la parroquia de Caldes' y del monastir de
Santa Clara, a Barcelona; director de 1' escola de
música de la Casa de Caritat; critich musical de la
prempsa barcelonina y autor de diverses composi-
cións de música relligiosa.

CUSSIA. f. Núat. Galería de la ñau pera passar de
popa a proa. Galería, crujía, tilla.

ANAR DE CUSSIA. fr. Met. Buscar ab cuidado alguna
cosa que 's desitja. Irse á ojeo.

CUSSOGUES. f. pl. Ter. PESSIGOLLES.
CUSSÓN. m. Ant. PICADOR DE CAVALLS.
CUSSONS. Geog. Veinat de Sora, prov. de Barce-
lona, il — (RIERA DE). Hidrog. Neix al collet de Sant
Agustí, carretera de Sant Quirse de Besora a Alpens,
prov. de Barcelona ; passa peí ter-
nie de Sora y desaigua devant per
devant de Sant Quirse, a la vora
del Ter.

CUSTODI. m. Qui guarda alguna
cosa. Custodio. || A la rellígió fran,-
ciscana qui governa alguna custo-
dia. Custodio. II Dit del Ángel de la
Guarda, Custodio

CUSTODIA, f. La acció de guar-
dar alguna cosa. Custodia. || SA-
CRARi. II Pega d' or o d' altre metall
precios, a la qual
s' lii exposa a la
pública venerado
el Santíssím Sa-
grament. Custo-
dia. II La persona o escolta que
gualda algún prés. Custodia. ||
A la reiligió franciscana cert nom-
bre de convenís que no basten a
formar provincia. Custodia. ||
Clausura, retiro. Encierro, clau-
sura. II Art. y of. Peu dret ab
una osea semicircular a dalt
que 's posa cóm a soport sota
d' una barra llarga, pera que no
fimbri quan se torneja. També
se 'n diu Llaneia.

TINDRE EN CUSTODIA, fr. Tin-
dre alguna cosa resguardada. Te-
'— ner en custodia, ó en cobro.

Custodia de la cate- CUSTODIAR, v. a. Guardar ab
dral de Barcelona cuidado y vigilancia Custodiar.

CUSTO

DIAT, DA. p. p. Custodiado.

CUSTUMA. f. Ant. COSTÜM.

CUTA. V. a. Ter. Ibissa.

Topar.

CUTANEU, A. adj. Lo que
pertany al cutis. Cutáneo,
cuticular.

CUTCHET Y PONT (Lluis).
Biog. Un deis patriarques de
la renaixensa catalana. Nat a
la Cerdanya 1' any 1815 y
niort a Barcelona 1' any 1891.
Va estudiar medecina a Alont-
peller; mes la seua vocació li-
teraria r inclina al periodisnie y a la política Ilibe-
ral, haventse distingit per la seua serietat y per lo

L'u'.s r.utchet

CUY

CUY

509

estudios de son carácter. Va abandonar després el
periodisnie pera 'Is estudis econóniichs y les investi-
gacións históriques. L' aiiy 1859 va anar a Itiilia ab
€l sen gran aniich en Víctor Balaguer y al seu retorn
se va dedicar novament al periodisnie, fins cap al
any 1868, que 's va retirar. Son notables, entre altres
Ilibres d' ell, els següents: Cataluña vindicada (1858)
estudi del alsanient contra el rei en Joan II; una Me-
moria sobie el coniproniís de Casp, en la que seiitá
que la decisió en pro del rei Ferran no fon legal O
justa, ni noble ni admirable, cóm se surosava; en
1868 publica a Barcelona la Historia del sili de Giro-
na en 1809. Els seus folletos de política se distingíen
per sa profundltat y modeíació. Va ésser president
■deis Joclis Floráis de Barcelona 1' any 1876,

CÚTER, ni. Náut. Barco ab veles al ters, una init-
jana, colocada en un arbre petit cap a popa, y varis
floclis. Cúter.

CUTERO, ni. Terme de Santa Coloma de Qtieralt.
tSCOLÁ. Monaguillo.

CUTÍCOLA. adj. Zool. Que viu sota de la pell. Cu-
lícola.

CUTÍCULA, f. Anat. Epidermis.
CUTICULAR, adj. CUTÁNEU.

CUTICULÓS, A. adj. Hisl. nat. Que té la forma de
lina pell petita. Cuticuloso.

CUTIS, ni. y f. La pell sutil que cubreix exterior-
juent el eos huiiin. Cutis.

CUTIS RECREMAT. Color ennegrit, torrat. Cutis ate-
j^ado.

DELICAT DE CUTIS PERO NO DE CONCIENCIA. Vol
dir persona d' aspecte bonicli y sentiments perversos.
Delicado de cutis pero no de conciencia.

CUTXARRETA. f. Náut. Cada un deis dos cutxa-
rros superiors de popa, 'Is extréms deis quals agafen
«Is caps del jou principal. Cucharreta.

CUTXARRO. m. Náuí. Corbitat que forma la figu-
ra del casco de la ñau a la popa y a la proa, desde
la ratlla d' aigua fins a la cinta, y a un y altre cos-
tat de codaste y roda. Cucoarro. Il Cada un deis en-
llassos que formen aquesta corbitat, y deis taulóns
de ferro, que s'assenten sobre ells. Cucharro.

CUYAS (Vicents). Biog. Compositor musical nota-
toilíssim, fill de Palma de Mallorca (1816) y resident
í» Barcelona, ont va morir, ais vintitres anys, el 7 de
Maig de 1839. De bell prin-
cipi va estudiar literatura,
niedecina y dibuix. Mes, ais
disset anys, la seua vocació
per la música ü feu estudiar
1' armonía, avjnsanti'lii pas-
niosainent, baix la direcció
del inestre Vilanova. Al cap
d' uns anys va comensar a
compondré peces, lebudes ab
forsa éxit y se,<;uint ab acti-
vitat la tasca empresa, fins
a coiiipondie 1' ópera, o me-
lodrama líricli en dos actes,
La Fatttichiera, estrenada al
teatre Principal 1' any 1838,
admir.nit ais ¡nteligents y al
públich. En Piferier va con-
íiigiiar que 'n Cuyas seguía a Bellini, aventatjant'lo
€11 expressió dramática y en iiiés abundancia de ima-
ginació, essent, per lo tant, niólt mes variat en la
creació de formes noves, bó y posseint un criteri es-
téticli elevadissim. Segons la autorisada opinió del
meteix críticli, en Cuyas coiisiderava la ópera cóm
un drama cantat, cóm una representació deis sóns, ja
«iguin armoníes o inelodíes, y a la música o ais sóns
cóm un complement, cóm una expressió espiritual de
lo que mai pot dir 1 1 poesía. Conceptes que niólts
anys després en Wagner va adoptar y lian constítuit
el foiianient de la seua celebritat, coincidint ab el

Vicents Cuyas

nostre niestre preinaturament perdut, tot just assolit
el seu gran triomf.

CUYDADO. ni. CUIDADO. |I Atenció pera fer bé al-
guna cosa. Cuidado || Dependencia o iiegoci a cá-
rrecli d' algú. Cuidado. || Ansia, solicitut, dilligencia.
Cuidado. II Recel, temor. Cuidado. il Vigilancia. II
ANGUSTIA, CONGOIXA. || Veu ab que s'avisa a un
altre pera que s .iparti del perill que l'anienassa.
Guarda, cuidado. || interj. Que equival a poch a
pocli, pararse Tate, tate.

CUYDADO, o CUIDADO QUE ME LA PAGARÁS Loc.
fam. D'amenassu. Cuidado me llamo.

AB CUYDADO. m. adv. Ab judici y reflexió. Quedo,
con tiento. || Ab esmero. Con cuidado.

AB MÓLT DE CUYDADO. adv. lu. Con mucho cuida-
do, poderosamente.

CORRER AB CUYDADO D' ALGUNA COSA. fr. Estar
obligat a respondre d' ella. Correr al cuidado de uno
alguna cosa.

DONAR CUYDADO. fr. Causar temor el mal estat de
alguna cosa. Dar cuidado ó que pensar.

ELS CUYDADOS DEL ASE MATEN EL TRAGINER. Ref.

Denota qu' es de tontos passar cuydado de lo que
no 'Is interessa. Cuidados ajenos matan al asno.

ESTAR DE CUIDADO, fr. Estar el malalt en perill.
Estar de cuidado ó de peligro.

NO'N PASSI O PERDÍ CUYDADO. Loc. fam. No'n passi
ansia. No le dé cuidado ó pena.

NÓ'T DONGUIONO'N PASSIS CUIDADO. LoC. irón.
NO ANIRÁS A ROMA PER LA PENITENCIA.

NO PASSAR CUYDADO. Loc. No tindre cap congoixa
ni pena. Dormir a pierna suelta ó tendida.

PASSAR, TINDRE O ESTAR AB CUYDADO. fr. Estar en
temor o recel d' alguna cosa. Estar en cuidado.

POSAR CUYDADO. fr. Fer alguna cosa ab solicitut y
atenció. Poner cuidado.

POSAR EN CUYDADO. fr. Fer qu' algú estigui ab recel
o temor. Poner en cuidado. \\ Alarmar, 2.

POSAR NOU o MAjOR CUYDADO. fr. Aumentarlo.
Montar en cuidado.

TREURE DE CUYDADO. f. Donar a algú una noticia
favorable sobre alguna cosa que '1 tenía en recel.
Sacar de cuidado ó de pena. || Ajudar a algú a eixir de
algún apuro. Sacará uno de cuidado ó de un arduo
empeño.

CUYDADOS, A. adj. CUIDADOS. || Solícit, dilligenf.
Cuidadoso. || Vigilant. Vigilante, cuidadoso.

CUYDADOSAMENT. adv m. CUIDADOSAMENT. ||
Atenta, dilligeiitment. Próvidamente, cuidadosa-
mente, guardadamente.

CUYDADOSiSSIM, A. adj. sup. CUIDADOSiSSIM. ||
Cuidadosísimo.

CUYDAR. V. a. CUIDAR. || Posar cuidado al fer al-
guna cosa. Cuidar. II Pensar, presumir, intentar, cóm:
cuydá matarlo. Intentar, creer. || Estar quasi a punt
de verificarse lo que significa 1' altre verb ab qui se
acompanya. Estar á pique. || Guardar, procurar. Per-
catar, proveer, guardar. || Parlant deis malalts,
governarlos. Cuidar. || GUARDAR el besTIAR.

A NO CUYDAR. m. adv. IMPENSADAMENT.

CUYDARSE. v. r. CUIDARSE. || Mirar bé per la pro-
pia salut. Cuidarse.

CUYDAT, DA p. p. CUIDAT. || Cuidado.

CUYERA. f. Ant. CUIXAL, 1.

CUYLITA. f. Ant. CULLITA.

CUYNA. f. CUINA. II Pega de la casa, destinada
a coure '1 menjar. Cocin^. || Vianda cuita. Coci-
nería.

COMBREGAR ALA CUYNA, fr. Mef. BEURE A GALET, 2.

FER LA CUYNA. fr. CUINAR.

LA CUYNA TANCADA Y 'L GAT DINS. Ref. Que 'S diu
de les persones descuidades qu' afecten ésser cuida-
doses. Las llaves en la cinta, y el perro en la cocina.

CUYNAIWENT. ui. Ant. V acció de cuinar. Coce-
dura. II OLLA, 2.

510

CUY

CZA

CUYNAR. V. a. CUINAR. || Coure, guisar la vianda.
Guisar, cocinar.

CUYNAT, DA. p. p. cuiNAT, DA. ii Cocinado. H
OLLA, 2.

CUYNER, A. ni. y f. CUINER. || Qui té per ofici cui-
nar. Cocinero.

CUYNETA. f. dini. CUINETA. || Cocinica, illa, ita.

CUYR. ni. Ant. CUIRO.

CUYRÁM. m. CUIRÁM. il Provisió de cuiros. Co-
rambre.

CUYRASSA. f. Ant. CORASSA.

CUYRASSER. m. Ant. CORACER.

CUYRO. m. CL'IRO. II La pell que cubreix la carn
deis animáis. Cuero. II La pell de bou y altres ani-
máis semblants adobada y dura pera les soles del
calsat, etc. Cuero.

BOSSA SENSE DINERS, DÍOASLI CUYRO. fr. Fam. Bolsa
sin dinero.

DEIXAR 'Hi 'L CUYRO. Met. fam. Morir. Dar la piel ó
el pellejo: doblar la servilleta.

DEL CUYRO S FAN LES TIRETES. fr. Fam. De lo prin-
cipal ix lo accessori. Del cuero salen las correas.

POSAR CUYRO Y CORRETGES. fr. Fam. Fer alguna
obra o dilligencia per algú, y ademes pagar els gas-
tos. Poner cuero y correas; el sastre del Campillo, que
cosía de balde y ponia el hilo.

CUYROL. m. CUIROL. Tro? de córdoba o badana
que usen els terrissaires pera allisar l'obra abans de
cóurela. Alpañata.

CUYSSOR. m. Ant. OJISSOR.

CUYT, A. p. p. CUIT. Cocido. i| adj. dioerit. 1| AVE-
SAT. Envejecido. || Ter. Joch. CUNILLETS, 1.

ESTAR 'hi CUYT. fr. Met. fam. Estar molt versat en
alguna cosa. Eslar curtido ó cocido en alguna cosa.

MAL CUYT O MITJ CUYT, MITJ CRU. Expr. Se diu de
la vianda que no és proa cuita. Sancochado, salcocha-
do, medio cocido.

MASSA CUYT. Expr. Recocho, recocido.

¿QUÉ SERÁ DESPRÉS DE CUYT? Loc. A qué vindrá a
parar. ¿Qué será en resumidas cuentas, ó en sustancia^
ó en limpio, ó en conclusión; en qué vendrán d parar
estas misas?

TANT ME FÁ O TANT SE ME'N DONA CUYT CÓM CRU.
Expr. fam. TANT SE ME 'N DONA NAPS CÓ.M COLS.

CUYTA. f. CUITA, FORNADA. || La porció de xaco-
lata que 's fá regularnient en un jornal. Molienda. ||
Aflicció, desgracia, miseria. CUITA. || PRESSA, ANSIA.

A CORRE-CUYTA. m. adv. Desseguida, tot corrents.
Aprisa y corriendo; á toda prisa.

CUYTA-CORRENTS. m. adv. A CORRE-CUYTA.

DE CUYTES. m. adv. Tot corrent. A toda prisa.

CUYTADAMENT. adv. m. Cuitadament, APRES-
SURAMENT.

CUYTAMENT. m. Ant. CUITAMENT, PRESSA.

CUYTAR. V. n. CUITAR. Fer les coses depressa.
Darse prisa, apresurarse, despacharse |i v. a. Do-
nar pressa. Dar prisa, meter prisa. || Anticipar la
instrucció d' alguna cosa. Acelerar. 1| empaitar.

NINGÚ 'NS CUYTA. Loc fam. No hi há cap motiu ur-
gent pera anar depressa. Nadie nos sigue el alcance,
ó nadie nos corre.

CUYTAT, DA. adj. Ant. APRESSURAT.

CUYTÓS, A. adj. CUITÓS. Lo que 's cou fácilment.
Cocedero, cocedizo || CUYTAT.

LLEGUAt CUYTÓS. fr. Llegum que 's cou fácilment.
II Met. Persona enguniosa.

CUYTOSAMENT. adv. m. CUITOSAMENT, APRES-
SURADAMENT, ANSIOSAMENT.

CUYUL. Ornit. CUCUT.

CYSELA AVIENI Geog. ant. Nóm de Sant Feliu de
Qaíxols, prov. de Girona, en temps deis romans.

CZAR. m. Emperador de Russia. Czar.

CZARINA, f. Emperatriu de Russia. Czarina.

9 $

•^

D

D. És la qiiarta lletra del nostre Abecé. Se pronun-
cia tenint la boca lleugerainent oberta, 'Is llavis, per
Jo tant, un poch separats, la Mengua aderida suau-
nient per la punta a les dents superiors, y '1 vel del
paladar alsat. En tal disposició'ls menibres, se forma
com un cañó quin forat de sortida 's trova tapat per
la punta de la Mengua. Si 's dona sortida al aire, xoca
ab la Uengua, la fá despendre y 's produeix el só d,
<]ue 's diu dental per laó d' intervindre 'lii principal-
ment les dents. En cátala nial figura a fí de páranla.
La lletra d entre 'Is ronians valia 500.
A la nomenclatura química significa '1 vidrio'.
Abans de nóni propi significa don o donya O doctor.
Posada aixis d/d a les lletres de cainbi val, per díes
data; aixis d/fha, per díes fetxa y d/v, per díes vista.
DD. Abreviatura de doctors. || Cóm lletra d' ordre in-
dica '1 quart llóch. || És la quarta lletra dominical;
senyala diumenge en els calendaris modenis y dinie-
cres en els del ritual anficli. (| En música senyala '1
tó de re y és abreviatura de la paraula italiana dolce.
Al antich abecedari quimich indica '1 sulfat de ferro.
II A r álgebra denota una quantitat coneguda. || En
•Q. D. G. vol dir: Que Déu giiardi. || En Q. E. P. D.,
Que en pau descansa o descansi.

DA. m. Mus. Cop fluixet donat ab la má esquerra
al timbal, y 's diferencia del ta, qu' és mes íort. Da.
DABANELL. ni. Ant. DEVANADORES.
DABELLA o D' ABELLA (Pere). Bioa. Poeta cá-
tala mitjeva!, de qui lii liá alguna poesía en el Cango-
ner, de la Biblioteca de París (íol. 207), que va donar
a conéixer en Tastú. És un altre de tants catalans
que no han sigut historiáis.

DABLE, adj. Possible Factible, dable, hacedero.
DA^Á. adv. 11. Ant. Del costat d' aquí, d' aquesta
banda. De acá, del lado de
acá, de este lado.

DACÉN. adv. Ant. D' assó,
d' alió, d' aquí. De esto, de
ello, de aquí.

DACI, A. adj. El natural de
y lo pertanyent a Dacia, pro-
vincia d' Europa Dacio.

DACIÁ. m. Nóm d' home.
Daciano.

DACIANANT. m. y
DACIAVANT. adv. t. Ant.
D' aquí eiidevant, en lo suc-
cessiu. En adelante, de aquí
en adelante.

DACIÓ. f. For. ant. Dona-
c ó. II Ant. Data.

DACRIÓ. f. Med Secreció
linfática deis ulls. Dacrión.
II Bot. Such de plantes que al
concretarse prén la forma de
una llágrima.
DACROIDE. f. Med. Se diu de les llagues que 'n
raja continuanient materia. Dacroide.

Dáctil

DACSE. m. Ter. ibissench. Bot. BIat de moro.
JVIaíz.

DÁCTIL. m. Nóm genérich que 's dónava a totes
les closques perllongades subcilíndriques, poch mes
o nienys semblantes a dits. Dáctilo. || m. Bot. Planta
de la fam. de les gramínees, composta d' especies vi-
vácees nombroses y múltiples. S' emplea mólt a les
bordures deis quadros ais jardins.

DACTILAT, DA. adj. Lo que té forma de dit. Dac-
tilado.

DACTÍLETRE. m. Instrument que s' usava pera
atormentar y aixafar els dits del pacient. Dactí-
letro.

DACTÍLICH, CA. adj. Lo que pertany al dáctil.
Dactilico.

DACTILIÓ. m. Más. Instrument de ressort, inven-
tat r any 1836, destinat a donar ais dits mes forsa y
agilitat pera tocar el piano. Dactiiión. || Med. Adhe-
rencia congénita o accidental deis dits entre sí. Dac-
tiiión.

DACTILIOMANCIA o DACTILOMANCIA. f. Ende-
vinació que 's feia per medi d' un anell penjat a una
taula en que hi liavía les lletres del abecedari, ende-
vinaiit segous ellas, y '1 punt en que qneia 1' anell.
Dactilomancia.

DACTILIOTECA. f. Ant. Caixeta en que s'hi guar-
daven els anells preciosos y les pedrés gravades, y
també la cambra en que s' hi couservaven. Dactilio-
teca.

DACTILITIS. f. Inflaniació d' un dit. Dactilitis.

DACTILOGÍA. f. L'art de parlar fent signes ab els
dits. Dactilogía.

DACTILONOMIA f. Ciencia de comptar péls dils.
Dactilonomia.

DACTILÓPTER, A. adj. Zoo!. Que té les ales o
aleles guarnides de raigs Iliures en forma de dits.
Dactilóptero.

DÁDIVA, f. Lo
que's dona. Dádiva,
don, merced, re-
galo.

DADIVÓS.A.adj.
Lliberal, géneros,
propéns a donar. Da-
divoso.

DADIVOSAIVIENT.
adv. Lliberalment,
generosament. Da-
divosamente.

DÁFILA.f.r. Zoo/. Tikñ.\a.

Au de la fam. fame-

lirrostre, del grupus de les anatines. Té '1 coll llarch
y prim, el cap perllongat, el bech tant llarch cóm el
nieteix cap, y la qüa punxaguda.

DAFNE, m. Ordre deis moluschs. Dafne. || Bot. Gé-
nero de plantes que compren mes de cinquanta me-

512

DAG

DAL

Dafne

nes d' arbustes espargits per 1' un y 1' altre conti-
nent, quines flors niólt sovint agloiiierades y d' olor
suáu, son verdoses, blan-
ques, grogues, rossenques,
blavoses, purpurines o vio-
lades.

DAFNIA, f. Zool. Género
d' animáis de closca. Dafnia.
II Mili. ant. Pedra preciosa
que no 's coneix aviii día y
a la que 'Is anticlis li atri-
buíen la propietat de curar
la epilepsia.

DÁFNICH, CA. adj. Lo
pertaiiyent al llorer. Dáf-
nico.

SAGA. ni. Arma blanca
a y aginia, de dos talis
y a vegades de quatre. Daga.
DAGA. ni. DEOÁ.
DAGANAT. m. DEGANAT.
DAGASSA. f. aum. De
daga. Dagón.

DAGOBERT. in. Nóin propi d' lionie. Dagoberto.

DAGUER. 111. Qui fá tota mena de ganivets. Cu-
chillero. || L' art de la dagueria catalana, va tindre
significació en els primers tenips de 1' etat mitxaiia,
y en nosties niuseus arqueológichs se 'n poden ad-
mirar niólts exemplars remarcables. Aixís a les ciu-
tats coin ais pobles de montanya, de 1' estudi deis
organismes econóniichs d' aqiiells temps, se 'n de-
dueixen apleclis de curioses noticies de les agieiuia-
cións y contraríes deis dagueis catalans, y no son
peques les poblacións catalanes entre elles Barce-
lona, que cóin a recort d' aquella prodúcelo, serven
carrers anomenats de la Dagueria.

DAGUERÍA. f. Barri, carrer o botiga deis daguers.
Cuchillería.

DAGUERROTIPAR, v. a. Ab que's significa 1' acte
de íixar les imatges per medí del daguerrotipo. Da-
guerrotipar.

DAGUERROTIPIA, f. Art de daguerrotipar. Da-
guerrotipia.

DAGUERROTIPO, ni. Conjunt de procediments ab
els quals se fixen les imatges en una planxa metálica.
Daguerrotipo. i| El daguerrotipo, que va fonanientar
els procediments de la fotogr.-iíí.i, va ésser cercat
ab afany per Niepce desde 1814, que mes endevant
va associarse ab Lluis Daguerre, pintor decorador
y físich francés que desde 1822, feia investigacións
pera descubrirlo, segons va esdevenir a 1' any 1839,
qiian sis aiiys abans liavía mort En Niepce.

DAGUETA. f. dim. Daguilla.

DAGUÍ. Biog. Personatge pirenench del temps de
la reconquista. Primer abat del iiionastir de Ripoll,
que desde Monagals ont era ab elsscus monjos, va
passar al mona^tir fundat pél comte Qiiiíre I, el Pilos,
entre 'Is anys 875 y 877. El seu abadiat va durar
desde 1' any 873 al 902.

DAGUÍ o DEGUÍ (Pere). Biog. Mestre lulliá, na-
tural de Montblancli; mort a Sivilla en 1500. Va suc-
ceir al famós Llobet, l'any 1481, a la cátedra mallor-
quina liilllana fundada per na Agiiés Qiiiiit. Va bri-
llar a les derreríes del sigle XV. En 1484 escrigué
Janua artis Magna Raimundi Liilli. Al comens de la
centuria era capellá deis Reís Católichs. Conten que
fonamentantse en 1' art d' en Lull y sense prep.iració,
li bastaren set mesos pera adquirir tota la ciencia ab
que admira a Italia. Mólt; se deien da'i^uins y segiiien
les inspiracióiis del mestre. Algiins 1' acompanyaren
a Roma, qiian Iii ana a defensarse, devaiit del Sant
Pare Sixte IV, contra les censures deis teóleclis espa-
nyols, liavent resixit. Se cita d' ell la Melaphysica,
escrita a Randa en 1485, y alguns altres lascicles lu-

llians. (Barcelona, un sense any, per Pere Posa; altre
del 1488, del nieteix impressor; altre del any 1489,
id.; altre fet a Sivilla, 1500, per Stanisiau Polo-
no; etc.)

DAIXONSES. Fam. Veu indeterminada que sol sig-
nificar a/xó, /«/ano, etc., y regularment s' usa quan
no 's recorda '1 nóm de la cosa o no 's vol dir. Eso,
esto.

DAIXONSES Y DALLONSES. Loc. fam. Que sol usarse
contra 'Is que no saben donar rao certa de res. Pre-
gonaron no sé qué, que fueran á no sé dónde, so pena
de uo sé cuánto.

DAJÚS. prep. DEVALL, DESSOTA.

DALA í. Ndut. Canal de fusta pera llensar a la mar
r aigua que tren la bomba. Dala, adala.

DALE. m. Ansia, desitj vgement. Anhelo.

DALERA. f. DALE.

¡DALÍ! interj. Pera excitar a fer alguna cosa. ¡Va-
mos á ello! II interj. Pera excitar a algú a pegar a un
altre. ¡Dale! || També s' usa pera rependre o contin-
dre ais perfidiosos.
¡Dale! || La veu ab
que '1 forjador crida
al apreiient pera que
agafi '1 malí y piqui.

DALÍ QUE DALL
Expr. fam. Manifes-
ta Tentado que cau-
sa una perfidia o
repetició indiscreta.
Dale que dale; dale
que le darás; dale
bola, otra al dicho
Juan de Coca, toma
si purga, amuela Si-
món.

DALIA, f. Bot.
Planta anyal de la
familia de les coni-
poites, mena de les
arleroidees, que va
descriure el botá-
nicli Dalil, quin nóm
memora y va ésser
conreuada a Europa

desde les derreries del sigle XViii. Compren set o
vuit diferentes especies, ab nombroses varietats, ob-
tingudes péls empelts y la jardineria. Fa una flor
hermosa, frisada blanca unes vegades, altres verme-
lia, groga o d'altre color, cóni n' lii han també de
matisades. Dalia, ji La flor d' aquesta planta.
Dalia.

DALINA. f. Materia blanca, polsosa, poch solu-
ble a r aigua freda, mólt semblanta al mido, que 's
treu deis tnbérculs de la dalia. Dalina.

DALIRSE. V. n. Ter. GLATIR.

DALIT. m. ÁNIM, CORATGE.

DALMASES Y ROS (Pau Ignasi de). Biog. Histo-
riaire, nat a Barcelona y mort aquí meteix I' any 1718.
A les Corts celebrades de 1701 a 1702 va ésser elegit
primer cronista de Catalunya, y 1' any 1709 tenía llest
el primer voluiii (inédit) de la sena Historia General
de Cataluña, que 'I tenue de la vida li feu deixar in-
complerta. Va ar.ar d' embaixador a Anglaterra, per
delegació de les Corts catalanes, en la crisis polí-
tica de les derreríes de la nostra nacionalitat. Va
ésser un deis fundadors de la Academia de Bones
lletres de Barcelona, y d' ell s' esmeiiten algunes
composicióiis poétiqíies És autor d' un voluminós
estudi provant que Pau Orosi és natural de Tarra-
gona y i:o de Braga (Barcelona, 1702) y d' una Vida
de Sta. Eulalia.

DÁLMAT, A. ni. y f. Natural de Dalmacia, provin-
cia de la Iliria, Europa. Dálmata.

Brot de dalia

Dic. Cat.

Dagueria

1. Banch ab torn. 2. Mola 3. Afinador. 4. Forja o fornal. 5. Llimes ordinaries. 6. Estenalles
7. Llima especial. 8. Martell. 9. Enclusa.

DAL

DAL

513

DALMÁTICA, f. Cota blanca de mánegues curtes
y ampies, ornada de porpra que usaven els antichs
dalmates y que 'Is romans adoptaren ais seus trajos
de cerimonia. Dalmática. || Vestimenta sagrada ab
ampies ombreres formant una creu, que usen els dia-
ques y subdiaques en la celebració deis divins oficis.
Dalmática. || Cota oberta deis costats que duien els
guerrers y usen encare els macers y els heralts a les

Dalmática catalana, brodada estil del renaixement,
ab l'escut de Sant JorJi. (Lloret de Mar)

cerimonies a quines concorren. A móltes localitals
de r antiga Catalunya, les diades assenyalades se
usen aquestas dalniátiques, móltes d' elles servadas
deis temps en quins les institucions municipals teníen
apropiat organ sme. Dalmática.

DALMAU. m. Nóm propi d' borne. Dalmaclo.
DALMAU. Biog. Famós y habilíssim en 1' art deis
jochs de mans, natural de Tarragona, que vivia a les
derreríes del sigle XV. Va viatjar per Italia, Flandes,
Alemanya, y va recorrer tota Espanya y altres parts
del món. A la nostra península va ésser prés distintes
vegades péls inquisidors, que teníen per art de brui-
xería lo que ell demostré sempre era sois llestesa de
dits y enginy en manejar les car-
tes y les monedes, y en fer veure
el blancli negre, cóm se sol dir.

DALMAU (Eussebj). Biog. Mú-
sich cátala y excelent director de
orquestra. Fill de D. Joan Bta.,
im'isich també. Va néixer a Bar-
celona r any 1841. Va estudiar
piano, cant y coniposició al Li-
ceu; r any 1855 ja era mestre
acompanyant de piano. Poch des-
prés era substiíut del mestre
Obiols a la direcció del Liceu, y
V any 1866 va tindre de dirigir L' Africaua, sen-
se haver prés part ais ensaigs, donant moslra del
seu talent musical. Va dirigir les orquestres de dife
rents teatres del país y durant mólts anys va ésser el
mestre director preferit deis de Trieste, Madrit, Sant
DIC. CAT. — T. I.— C5.

Eussebi Dalmau

Petersburg, Lisboa y Barcelona. Va moiir a aquesta
darrera ciutat V any 1886, al pié de les seues facul-
tats d' artista.

— (JOSEPH). Biog. Poeta y noble barceloní, que
floría a principis del sigle xvii. Era del Consell de Sa
Magestat a 1' Audiencia de Barcelona. Va fundar el
convent de carmelites descalsos de Gracia, quina
iglesia, quasi tota construida a les seues despeses, és
coneguda vulgarmeut ab el nóm delsjoscpets, ont s' lii
guarden les seues despulles. En Dalmau vaescriure una
Relación de ¡as fiestas que se celebraron en Barcelona
y en otras partes de Cataluña por la beatificación de
Sta. Teresa de Jesús, estampada a Barcelona l'any 1615.

— (RAIMONT). Biog. Bisbe de Lleida, desde 1' any
1076 fins al 1094. Va ésser elegit per aclamació del
poblé y del clero, éssent instituit bisbe pél Sant Pare
Gregori VII d' acort ab el rei Sanxo. Va ésser a dis-
tints concilis, va reformar les costums ecclesiásti-
ques y va restablir la vida canónica en la sena pu-
resa. Entre les gracies y donacións que va obtindre
deis reis s' hi conta la otorgada ais canonges de
Roda de poguer elegir llur bisbe. Era '1 bisbe Dal-
mau conseller del rei, mereixía la consideració de
savi y era tingut per sant. Va morir 1' any 1094.

— (SEBASTlÁ). Biog. Un deis capdills catalans mes
remarcables durant la Multa de successió. En 1713,
nonienat coronel, va recorre Catalunya, acoblant les
forces defensores de les liéis catalanes. Va caure pre-
soner de 1' exércit sitiador de Barcelona y va morir
a la presó de Penyíscola.

— DE BAQUER (LLuIs). Biog. Notari cátala del si-
gle XIX, qu' exercía la carrera a la Séu d' Urgell, de
ont era fill. És autor d' una Historia de la República
de Andorra, publicada a Barcelona, imp. de P. Riera,
I' any 1849. Era nebot del bisbe de la Séu, D. Simeó
de Guardiola.

— DE ROCABERTí (RAIMONT). Biog. Escriptor y po-
lítich cátala del sigle XVli, comte de Peralada y ves-
comte de Rocaberti. Era adiete a Felip IV, a qui va
dedicar el seu Ilibre: Compendio de las grandezas y
prerrogativas soberanas de la antiquísima casa de los
vizcondes de Rocaberti... condes de Peralada, barones y
marqueses de Anglesola (Madrit, 1651), obra feta per
r advocat Joseph Torner, pero retocada y comple-
tada per En Dalmau. L' any 1646 va fer estampar a
Saragossa: Presagios fatales del mando francés en Ca-
taluña, també dedicada a Felip IV. Publica ademes:
Memorial ó defensa del marqués de Aitona.

— DEL viu (LLUis). Biog. Notable pintor cátala de!
sigle XV, vei de Barcelona. És autor de la famosa
taula del Museu de pintura barceloní, representant la
Verge deis Concellers, encoiiianada a I' artista pél
govern de la ciutat 1' any 1443 y acavada '1 1445. És
la pintura a 1' oli mes antigua d' Espanya, probable-
ment la primera feta aquí per tal procediment. Se-
góns ella, resulta ésser en Dalmau afiliat a 1' escola
del mestre flaniench Van Eick, si és que no n' hagués
estat deixeble, cóm és de creure. Poques noticies se
'n teñen d' En Dalmau, llevat de que 1' any 1453 en-
cara exercía 'I seu art a Barcelona.

— MONER (SANT). Biog. Frare dominich deis si-
gles XIII y XIV, fill de Santa Coloma de Farnés. Va
estudiar a Girona y a Montpeller. Dominaí per la
seua vocació relligiosa, va entrar al convent de pre-
dicadors de Girona, distingintse tot seguit per 1' hu-
militat y el menyspreu del benestar corporal. Va ob-
tindre permís pera fer vida penitenta a la cova de
Marsella habitada per Santa María Magdalena, pas-
sant'lii una bona temporada prenent un aspecte ca-
davérich. Se 'I va fer tornar al convent de Girona y
allá va pendre per estada un' altra cova oberta a la
roca viva, fins a perdre la salut a causa de tantes
mortificacións nioiint el día 24 de Setembre de l'any
1341, ais cinquanta anys. Després de moltíssims anys
de rebre la venerado popular espontania el Papa
Ignoscent XIII el va canonisar.

—Y FAURA (FRANCESCH). Biog. Ópticli y escriptor de

514

DAM

DAM

la seua especialitat, que va morir a Barcelona l'any
1886, deixant escrita, entre altres obres, la titolada:
Tesoro de la vista y su conservación hasta la vejez.

— Y MAYOL (JOAN BAPTISTA). Biog. Músicli nata
Barcelona 1' any 1814. De xeble de 1' escolania de la
Mercé, ais setze aiiys entrava a la banda d' artille-
ría; poch tenips després era director d' orquestra de
teatres y 1' any 1837 niestre de violí al Liceu. Den
anys mes tart dirigía 1' orquestra del nostre gran tea-
tre, del que 'n va ésser suplent y primer violí. Du-
rant mes de vint anys va ésser niestre de capella de
Santa María del Mar. Va morir 1' any 1880.

DALMAY. n. p. DALMAU.

DALT. adv. 11. Denota la part alta d' algún llócli.
Arriba. 1| En els escrits s' usa referintse a lo dit
nbans. Arriba, sobre, antes. || D' alsaria. De alto,
de altura, de alzada

DALT DE TOT. Al cim d' alguna cosa. En lo más
alto; cima por cima.

ANAR DE DALT A BAix. Loc. fam. Caure, precipi-
tarse. Dar, venir abajo, venir al suelo.

DE DALT A BAix. m. adv. De cap a peus, del prin-
cipi al fí. De arriba abajo.

NO TOCAR DALT NI BAIX. fr. NO HAVERN'NI PERA
DENTS ENCEVÁR.

POSARSE DALT. fr. En algúns joctis de cartes, do-
nar per perdu(!a la niá. En'rarse ó meterse en baraja.

VINDRE ALGUNA COSA DE DALT. ir. Estar decretada
per Déii. Venir de arriba ó de lo alto.

DALTABAIX. m. El cop que 's dona al caure de un
llóch alt. Altibajo, zaparrazo, zaparrada, batacazo
I! Desgracia que sobrevé perdeiit fortuna. Zaparrazo

DONAR UN DALTABAIX. LoC. fam. DONAR UNA PA-
LLISSA. II ANAR DE DALT A BAIX.

DALTRI. m. D' altri. De otro.

DALLA, f. Mena de fals de fulla mólt ampie que té
un mánecli dret y llarch y serveix pera segar. També
és r insignia de la mort. Guadaña.

LA DALLA SEGÓNS LO QUE MENJA TALLA. Ref. tcr.

Vol dir que quant niés bon jornal se paga al dallador
ab tant mes de dalit travalla.

DALLA, adv. 11. De 1' altra part. Del otro lado, de
la otra parte.

DALLADOR, ni. Qui dalla. Guadañero, guadañil,
dallador.

DALLAIRE. ui. DALLADOR.

DALLAMENT. ni. Acte ú obra de dallar els prats.

Dallamiento.

i

DALLAR, v. a
Sesarab dalla. Da
llar, guadañar.

DALLÍ. adv. 11.
D' ALLÍ.

DALLÍ EN AVANT.
adv. Ter. D' allí
EN AVANT.

DALLIUS (Pía
deis). Orog. En la
Valí d' Alan, pél
camí de Bausen a
Gonaux.

DALLÓ, adv. De
alió. De aquello.

DALLONSES.
ni. DAIXONSES.

DAM. ni.. Ant.
DANY.

DAMA
señora.

" Joch de dames

noble y de distinció. Dama,

d' honor de la reinn, o de grans senyores,
II Dona herniosa, de bon eos y disposició
II Dona galantejada u' algún honie. Dama.

comedies, la que fá 'Is papers principáis,

f. Dona
Criada
Dama.
Dama.

II A les
fora la

Damajoana

graciosa. Dama. || Al joch de les dames, el peo o pega

coronada que pot correr tota la ratlla. Dama. || Al
joch d' escaclis, la pe^a principal després del reí, la
qual se pot moure en totes les direccións. Reina. ||
Ant. MESTRESSA. || Ter. MASSÓ PITJADOR. || pl. Joch
entre dos en una fusta que hi há seixanta quafre
quadrets o casetes ab dotse peces cada jusiador, y
guanya'l qui primer acava les del contrari. Dama.

DAMA CORTESANA. Ramera. Dama cortesana.

DAMA DE CARRERA, Nóm que 's dona a les dones
niundanes. Dama de carrera.

DAMA DE CORT O D' ESCACHS Met. PUTA.

DAMA DE PALAU. La dona qu' entrava en classe
de dama a servir a la reina fins que podía posarse
tapíns. Menina.

DAMA D' HONOR: DAMA, 2.

BELLA DAMA: BELLA DONA.

BUFAR LA DAMA. fr. Al joch de dames, feria perdre
al contrari per no haver mort quan devía. Soplar la
dama. \\ Met. Lograr una cosa en competencia d' al-
tres. Guindar. || Met. fam. Casarse 1' un ab la pro-
mesa d' altre. Soplar la dama.

CORONAR LA DAMA, fr, Posar un peo sobre allre
quan arriva a la derrera caseta
del contrari. Coronar, señalar una
dama.

FER O ENTRAR DAMA. fr. Arrívar
un peo a la derrera caseta del
contrari. Hacer ó entrar dama, lle-
gar á dama

DAMAJOANA. f. Ampolla mólt
gran cubería generalnient ab un
teixit de bímechs. Damajuana.

DAMAS, ni. Ant. DOMAS.

DAMAS, n, p. Dámaso.

DAMAS (Sant). Biog. Pare Sant, nat 1' any 304 a
la vila ú' Argelaguer (La Garrotxa), a qui iins autors
creuen roma y altres tarragoní. Va nioxir a Roma
r any 384. Era eniinent cóm a escriptor y cóni a pon-
tífix. Al concili de Constantinopla, éssent Papa Aga-
tó, se califica de «diamant de la fé» a sant Damas.
Va ocupar niés de setze anys la cadira de sant Pere.
Va fer erigir dues basíliques a Roma. Celebra '1 segón
concili de Constantinopla. Son estiniades les seues
obres literaries y filosófiques. Va tindre gran aniistat
y Marga correspondencia ab 1' insigne sant Qeroni.

DAMASCENO, A. adj. El natural de y lo perta-
nyent a Daniasch. Damasceno, damasquino.

DAMASQUÍ, NA. adj. Damasceno. || m. Mena de
sabré portat de Dainascli. Damasquino.

A LA DAMASQUINA, m. adv. A 1' estil de Damasch. A
la damasquina.

DAMASSA, f. aum. Dama elegant. Damasa.

DAMESES (Les). Orog. Turó d' uns 1,500 met. de
altitut, situat a mitjorn de la Pobla de Lillet, prov.
de Barcelona.

DAMETO (Joan). Biog.
Historiaire niallorquí del
sigle XVII. Era mólt erudit
y essent jesuíta va exerci
el professorat a Catalunya.
Després va deixar 1' hábit
y va entornarse 'n al sen
país, preneiit 'hi '1 títol dé
doctoren dret. El gran Con-
sell de Mallorca '1 va escu-
llir pera cronista del regnc,
És autor de les obres: Vida
de San Iñigo monje y pa-
trón de Calatayud, estam-
pada en aquella ciutat; Historia general del reino
de Mallorca, déla qnal sois n' arrivá a publicar el
primer voluní, en 1631, a compte deis adniinistradors
del regne. En Vicents Mnt y en Qeroni Alemany va-
ren ésser els continuadors de la Historia general d^l
reino de Mallorca. Va morir 1' any 1636.

DAN

DAR

515

— Y SUREDA DE SANT MARTÍ (ANTONI). Biog. Pin-
tor dil sigle xviii, natural de Palma de Mallorca.
Era deixeble del famós artista Mesquiíla. Pertaiiyent
a les nobles faniilies mallorquines deis cognónis que
porta, va ésser ademes, un protector de les arts, ha-
vent contribuit a la restauració del bon gust. És au-
tor d' una colecció de paisatjes sobre vitela, fets a
la ploma, y entre 'Isseus quadros al olis'esmenta un
Sant Gayetá cóm a supeiior. Al proclamarse '1 re¡
Ferran sisé, l'ajuntanient de Palma li va encomanar
r ornamentació del frontis de la Casa del Coniú,
fent'lio a satisfácelo de tothom.

DAMlA. m. Nóni propi d' lióme. Damián.

DAMIANISTA. m. Secta que no regoneixía distin-
ció de persones en Déu. Damianista. || Nóni que 's
donava ais seus principis a les relligioses de Santa
Clara. Damianistas, damianitas.

DAMISELA, f. Noia aixerida, estufada. Damisela.
II Senyoreta. Damisela.

DAMNABLE, adj. Ant. CONDEMNABLE.

DAMNACIÓ. f. Ant. CONDEMNACIÓ.

DAMNADAMENT. adv. ni. Ant. Penosament. Pe-
nosamente.

DAMNADURA. f. Ant. CANCELACIÓ.

DAMNAR. V. a. Ant. condemnar. || Reprobar, re-
vocar, anular. || v. r. CONDEmnarse.

DAMNAT, DA. p. p. Ant. CONDEMNAT.

DAMNATGE. ni. Ant. DANY.

DAMNEJAR v. a. A«/. DANYAR.

DAMNIFICACIÓ. f. Ant. V acte de causar dany.
Damnificación.

DAMNIFICADOR, A. m. y f. Anl. Qui causa dany.
Damniflcador.

DAMNIFICAR, v. a. y 'Is seus deriváis. Ant. DA-

NYAR, PERJUDICAR.

DAMNÓS, A. adj. Ant. DANYÓS.
DAMONIAT, DA. adj. Ant. ESPERITAT.
DAMONT. prep. Ant. DEMUNT.
DAMPNIFICAR. v. a. Ant y 'Is seus deriváis.

DAAWAR.

DAMUNT. prep. y adv. 11.

DEMUNT.

DAN. m. Ant. DANY.
DAN AIDE. f. Eníom. Insec-
te lepidopter diurn, de ori-
gen exótich, de colors vius
y variats, éssent el dañar e\
género niés conegut.

DANSA. f. Ball a compás
de la música. Danza. || Cert nombre de balladors
que's junten pera alguna dansa pública. Danza. ||
L'art de dansar. Danza.

DANSA D' ESPASES. La que 's fá ab espases a les
nians ab les quals se donen cops al so d' algún ins-
trument. Danza de espadas.

DANSA BARREJADA Ball del tenips de don Pere IV
d'Aragó, que tal volta's cantava pels meteixos dan-
sants o altres. Danza.

DANSA PARLADA, f. El ball en que hi entren perso-
nes vestides a propósit pera representar un pas his-
tórich. Ball parlat. Danza hablada.

ANAR o ENTRAR EN DANSA. fr. Met. fam. Ficarse o
trovarse ficat en algún negoci. Andar, entrar, estar ó
meterse en danza, danzar.

FICAR O POSAR EN DANSA. fr. Fam. Atribuir mali-
ciosament a algú una cosa en que no lii ha pas tingut
cap part. Meler alguno en la danza. \\ Procurar ab
manya qu' algú entri en algún negoci. Meter en danza.
SEGUIR LA DANSA. fr. Seguir la bulla. Ande la
danza.

DANSADOR, A. m. y f. Qui dansa. Danzador.
DANSAR. v. a. Bailar a compás ab ordre y niéto-

Danaide

do. Danzar. II Moure 's alguna cosa depressa. Dan-
zar. II BALLAR EN ALGÚN NEGOCI.

TREUREA DANSAR. fr. TREURE A BALLAR

DANSARÍ, NA. in. y f. BAILADOR.

DANTA, f. Zool. Quadrúpedo d' América, de la
grandaria d' un mulat, cap gros y llargarut, ab una
mena de trompa elástica, a quin extrem hi té'ls fo-
rals del ñas; té Ms ulls petits, les orelles semblantes
a les del porch y '1 peí espés, curt y negrencii. Dante,
alce, gran bestia, orinac.

DANTONIÁ, NA. acij. Se diu de la eloquencia tri-
bunicia, enérgica y aspre, aludint al carácter oratori
del famós revolucionari francés Dantón. Dantoniano.

DANUBIÁ, NA. adj. Lo qu' está próxim al Danubi
o pertany al meteix. Danubiano.

DANÚS (Miquel). Biog. Un deis pintors mes no-
tables de la illa de Mallorca durant el sigle XVII. Va
estudiar a Italia al obrador d' en Caries Maralta y
era niólt considerat a Roma per les seues obres. Va
tornar a Mallorca cap a les derreríes de la centuria.
Ais quatre cantons del claustre deis agustins de Pal-
ma hi havía quatre quadros pintats per ell, pero re-
tocáis per una má inexperta.

DANY. 111. Detriment, perjudici. Daño.

A DANY D' ALGÚ. m. adv. Del seu compte. A daño
de alguno, d su cuenta y riesgo.

DANY EMERGENT. For. Lo quc té principi d'altra
cosa, cóm ais contractes lo que's senueix de la re-
tenció del diner. Daño emergente, lucro cesante.

ÉSSER TINGUT A RETRET EL DANY. fr. Ant. Ser res-
ponsable á resarcir el daño.

LO QUE NO ÉS AL MEU ANY NO ES EN MON DANY.
Ref. Lo que no fué en mí año, no fué en mi daño.

PAGAR DANYS Y PERjUDicis. fr. Pagar tots els danys
y gastos qu' ocasiona alguna cosa. Pagar daños y
perjuicios.

QUAN És VINGUTJA 'L DANY, ÉS EN VA PARLAR DE
ANTANY. Ref. QUAN FOU MORT LO COMBREOAREN.

SOSTINDRE DANY E INTERÉS, fr. PAGAR DANYS Y
PERJUDICIS.

DANYADOR, A. m. y f. Lo que danya. Dañador,
damnifícador.

DANYAR. V. a. Fer o causar dany. Tambes' usa
cóm recíproch. Dañar, damnificar. || Ofendre, inco-
modar, cóm: la mólta llum a la vista, etc. Molestar,
dañar. || Maltractar, fer inalbé alguna cosa. Dañar.

DANYAT, DA. p. p. Dañado.

DANYÓS, A. adj. Lo que danya. Dañoso, dañino,
nocivo, dañable || molest.

DANYOSAMENT. adv. m. Ant. Ab dany y perill.
Dañosamente.

DANYOSISSIM, A. adj. sup. Dañosísimo.

DAPNAR, V. a. y 'Is seus deriváis. PERJUDICAR,

CONDEMNAR.

DAQUÉN. adv. Ant. D'AQui.

DAQUEST. adv. D'aquest. De esto.

DAQUÍ. adv. D' AQUÍ

DAQUi AMUNT' m. adv. Ant. De ahí arriba.

DAQUIAVANT. adv. y

DAQUIENANT. adv. t. D' AQUÍ EN AVANT.

DAR. V. a. DONAR.

DAR CALDA. Ter. d' arts y oficis. Possar carbó al
forn, a la caldera, etc.

DAR FOGUERADA. Ter. d' arts y oficis. Possar Ue-
nya al forn d' obra.

DARÁ Y DE ZAMORA (Lluisa). Biog. Baronesa
de Purroy. Va néixer a Tortosa 1' any 1808 y niorta
a la metelxa ciutat 1' any 1888. En els set sitis que
el carlí Cabrera va poss ir a la plassa de Gandesa,
durant la guerra civil, la baronesa de Purroy va
ésser valenta fins al heroisme y altament humanita-
ria; haventse posat montada a cavall devant deis
voluntaris cada vegada que sortíen fora muralla a

516

DAR

DAT

escometre al enemich, sense perdre mai la serenitat.
La bontat del sen cor era tanta cóm la fortalesa del
seu esperit, segons ho va probar repartint queviures
y niedecines ais necessitats.

DARDANARI. iii. Anl. Monopolista.
DARDAR. V. n. Fam. Rondar mólt pels carrers
sense cap necessitat. Biltrotear, ruar, callejar,
corretear.

DARDARON (Joseph). Biog. Artista mallorqui del
sigle XVIII, que 's dedicava a la especialitat de la
pintura al fresch. A Palma hi va pintar mólts sostres
de grans sales a casa'l niaiqués de Vivot, ab compo-
sicións mitológiqíies, fabuloses y batalles d' Alexan-
dre Magne; ab temes decoratius, nens, flors y frisos,
segons l'estil del seu temps.

DARDAYRE. m. y f. Qiii roda mólt pels carrers.
Callejero, biltrotero, ruante, azotacalles y ce-
rero.

DARDEJAR. v. n. Ferir ab el dart. Dardear. ||
Manejar el dart; dispararlo. Dardear.
DARDELL. m. Ant. DART.

ANAR DARDELL. fr. Oscilar alguna cosa que volta
sobre algún eix. Oscilar, temblar, bambolear, bamba-
lear.

DARDER (Geroni). Bios. Menescal cátala de fama,
que va néixer a Barcelona 1' any 1804 morint'hi l'any
1889. Va conreuar els estudis científichs de la seua
especialitat y'n va ésser un bon divulgador. Va co-
laborar a El Eco de la Veterinaria, que 's publicava
a Madrit entre 'Is anys 1853 y 1857, a quina redacció
hi prenia p;irt en Viñas y Martí. Va traduir la obra
de Lafore Tratado de las enfermedades de los grandes
rumiantes, (Barña. 1850). A la Revista de Agricultura
Práctica hi va publicar 1' estudi titoiat: «Perineumo-
nía epizoótica». A Madrit, jiint ab en Miquel Viñas
y Martí, 1' any 1859, va fer 1' Apéndice al tratado
completo del arte de herrar y forjar, de M. Rey. Al
esdevenir la terrible nialaltia «triquinosis» deis
porchs r any 1879, ell ne va publicar un breu
estudi.

DARDERES. Instltució barcelonina pera l'assisten-
cia deis malalts de cases particulars. Darderas.
DARGA. f. Ant. Adarga.
DARMÓS. Geog. Poblet del ter-
nie niunpal. de Tivisa, prov. de Ta-
rragona.

DARNIUS. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Girona, part. jud.
de Figueres; és dalt d' una mon-
tanya, a vora del riu Arnera y té
1,168 hab. Té agregat el poblet de
Montroig.

DARÓ. Hidrog. Riuet de la pro-
vincia de Girona. Neix a la vessant
llevantina de les niontanyes Gavarres, passa per La
Bisbal, Ullastret, Gualta y Fontanilles y desaigUa
al mar a tramontana de la Torre de País.
DAROGAR, V. a. y Is seus deriváis. Derogar.
DARRER, A. adj. Ultim en la seua especie u ordre.
Último, postrero, postrimero y postrer si s' ante-
posa al substantiu.

¡MALHAJA 'L DARRER! Loc. proverb. Que usen eis
nois pera animar a correr al que 's va quedant de-
rrera. / Mala sarna le coja al último ! ¡ á puto el
postre!

DARRERA. m. Fam. CUL. || adv. II La part poste-
rior d' alguna cosa. Tras, detrás. || Al últim, detrás
lie tot. Al último. || prep. Qu' indica 1' ordre deles
coses. Tras, detrás. || adv. m. En ausencia d'algú.
En ausencia, detrás. || m. pl. La part posterior deis
vestits, etc. Cuartos traseros.

AL DARRERA. m. adv. DARRERA.

ANAR DARRERA D' ALGÚ. fr. Perseguirlo, córrerli
detrás. Ir ó andar tras de alguno.

Segell de Darnius

ANAR DARRERA O AL DARRERA. fr. Continuarse, suc-
ceirse una cosa a l'altra per ordre, torn enumero.
Seguirse.

ANARLI DARRERA. fr. Fer medis pera conseguir al-
guna cosa. Ir ó andar tras alguna cosa.

ESTAR A LA DARRERA CASA. fr. Estar en gran
pobresa o necessitat. No tener sobre qué caerse
muerto.

QUEDARSE DARRERA O ENDARRERA. fr. Quedarse de-
trás. Rezagarse.

TANT DONARÁS A EN PERE QUE LI HAURÁS D' ANAR
DARRERA. Rej. Tanto le darás que pobre quedarás.

DARRERAMENT. adv. t. Desprís de tot. Última-
mente, posteriormente, postreramente.

DARRERATGES. m. pl. Ant. enderrerits.

DARRERENCH, CA. adj. tarda.

DARRERÍA. f. FÍ. || El termini d' alguna cosa, y
comiintment '1 darrer període de la vida del heme.
Postrimería.

DARRERÍES DEL HOME. Mort, judici, infern y gloria.
Postrimerías, novísimos.

LO QUE 'L BOlO FA A LA DARRERÍA, 'L SABI HO FA A
LA PRIMERIA. Ref. Ensenya que M neci, després de
mólts desenganys, ha de fer lo que '1
prudent fá ab previsió. Lo que el loco
hace d la derrería, hace el sabio á la
primeria.

DÁRSENA, f. La part mes resguar-
dada d' un port pera conservar caienes
y habilitar les embarcacións. Dársena.

DART. m. SAOETA. 1| Arma afilada
semblanta a la punta de Uansa, que's
Mensa ab la má Dardo. || m. Astron.
Nóm d' una petita constelació boreal.
Dardo. 11 Arquit. Part que divideix els
óvuls esculpits en quatre parts de cer-
cle y acava en punta de fletxa. || Bot.
Sol anomenarse aixís cada una de les
punxes de 1' ortiga. Dart

DARTOS. m. Anat. Membrana con-
tráctil, filamentosa y rogenca que cubreix els tes-
tículs. Daríos.

DAS Geog. Poblé de la prov. de Girona, bisb. de
Urgell, part. jud. de Puigcerdá;
és a la Cerdanya, a la vora de
la carretera de Barcelona a
Puigcerdá; té agregats els po-
bles de Moroll , Sanabastre y
Tartera, reunint entre tots 354
habitants.

DÁSSA. Imp. Ter. ibissench.
Dóne'm iniperatiu del verb dó- Segell de Das

nar. Dame.

DASSÁ. adv. II. D' aquesta part. De acá, del lado
ó de la parte de acá.

DAT, DA. p.p. DONAT.

DAT Y NO CONCEDIT. Loc. fam. Denota que's pe -
niet una proposició encara que sigui falsa, perqué
no fa '1 cas. Dado y no concedido.

DATA. f. Nota del día y lloch en que's firma un
paper. Data. || Partida d' un conipte pera descárrech
de lo rebut. Data.

ESTAR DE BONA O MALA DATA. Loc. fam. Estar de
bon o mal humor. Estar, quedar; ir de buena ó mala
data. II ESTAR O NO ESTAR DE FILIS.

POSAR EN DATA O PER DATA. fr. Assentar una par-
tida en compte pera descárrech de lo rebut. Adatar,
datar.

DATARI. m. Prelat que presideix y governa'l tri-
bunal de la dataría, Datario, y prodatario si és un
cardenal.

DATARÍA, f. Tribunal de la curia lomana, que
despatxa les provisións de beneficis no consistorials,
les reserves de pensións sobre ells, les dispenses ma-

DlC. CAT.

Daurador de /aetalls

^

^ "1' '■' "'""1 m

1
1

1
1 1

1

^1 1

ii ,|i'''' iii i i''

ip

12

l.Diposit pera daurar y platejar al flam. 2. Pesalíquits pera els banys. 3. Respall. 4. Pot pera els ácits.
5. Fogó eléctrich pera escalfar els banys. 6. Cercapols. 7. Torn pera netejar. 8. Bany galvanich sense pila.
9. Pila pera banys galvanoplástichs. 10. Aparell pera midar fils y planxes. 11. Pila de bany galvanich.
12. Bany de crestall. 13. Amperimetre pera marcar les corrents del bany.

DAU

DAY

517

trimonials, les d'etat y altres, les facultáis d'ena-
genar béns ecclesiástichs, y les provisióiis d' oficis

veiidibl es
de la metei-
xa curia.
Dataria.

DÁTIL.
m. El fruit
de la pal-
mera, qu'es
c ó ni una
pruna peti-
ta y llarga-
ruda.groch,
niólt gustos
y que té '1
pinyol cilín-
dricli ab un
sólchde cap
a cap. Dá-
til. II Espe-
cie de cara-
gol de mar,
de la figura
del dátil. Dátil. II Cert fóssil. Dátil,
belemnita.

DATILET. m. d m. Datilillo.
DATIU. m. Gram. El tercer cas de
la declinació. I) Expressa a qui va '1
dany o profit. És el cas que correspóii
al compleiiient indirecte. Dativo.

DATO. m. Document, proba. Dato.
pl. Mateni. Quantitats conegudes pera
trobarne d' altres de desconegudes. Da-
tos. II Iiidicis de que 's treuen conse-
quencies. Datos.

DAU. m. Pega cúbica d' os, mar-
fil, etc., que té de un fins a sis punts a
les seues cares y serveix pera varis jochs
de fortuna. Dado. || Pega cúbica de me-
tall, que serveix de punt d' apoio pera mantindre en
equilibri algunes maquines, cóm: la porta, 7 rodet
de la mola. Tejuelo, dado, rangua. ll Cada un deis
corróns en que descan-
sen els bragos de la cam-
pana y altres maquines.
Palomilla. Il La planta o
part superior que coro-
na M capitell. Abaco. ||
Al blasó 'Is quadrets que
resulten de les divisións
del escut, tallat al nienys
dues vegades. Dado. || Náut. Pega quadrada, per lo
regular de broiize, encastada a una politja que gira
en el seu codernal íobre un pern de ferro pera res-
guardar el forat de dita politja. Dado, alma, ánima,
palometa, chapeta. || Maquin. Pega que frega ab
r eix y va ajustada a la cadireta Bronce.

DAU FALS. El de jugar, qu' está disposat de manera
que tenint mes pes a un costat que ais altres quasi
sempre cau de la nieteixa cara. Dado falso.

CARREGAR ELS DAUS. fr. Falsificarlos introduínt'iii
ploin pera que caigui sempre d' un nieteix costat.
Sistema usat ja a 1' antigor, segóns ho proven ui:s
daus servats al Museu arqueológich de Tarragona.
Cargar los dados.

CÓRRERLi BÉ X DAU A ALGtJ. fr. Tindre sort. Tener
suerte favorab.e, correr el dado.

DEIXAR EL DAU A ALGLI. fr. DEIXAR A LA MÁ, etC.
EL DAU ÉS TIRAT. Loc. fam. La cosa está resolta.
El dado está tirado.

EL MILLOR DELS DAUS ÉS NO JUGARLOS. LoC. Que
denota ésser lo mes prudent evitar els danys y pe-
rills. El mejor de los dados es no tugarlos.

MUDARSE 'LS DAUS. fr. Mudarse 1' estat de les co-
ses. Mudarse ó trocarse los bolos.

Daus

SEGÓNS CÓM PINTI 'L DAU. fr. Conforme '1 temps y
les circunstancies Conforme diere el dado.

TINDRE 'L DAU. fr. Met. TINDRE LA PAELLA PÉL MÁ-
NECH.

TINDRE MAL DAU. fr. Met. Tindre mala sort. Correr
mal el dado ó la suerte..

TIRAR DAU FALS. fr. Met. Enganyar. Dar, echar
dado falso.

viNDRE BÉ 'L DAU. fr. Afavorir la sort. Tener la
suerte favorable, correr el dado, acudir ó dar bien el
Juego, acudir el naipe.

DAUET. m. dim. Dadillo.

DAURADA. f. Ictiol. ORADA.

DAURADELLA. i. Bol. Herba medicinal de la fam.
de les falgueres; és alta d' un pam, se fá entre les ro-
ques ais llóchs aubachs, té les fulles partides y cuber-
tes del revés d' una pelussa pardogroguenca. No té
cama y fá la llevor a les fulles. Doradilla, escolo-
pendra.

DAURADOR, A. m. y f. Qui daura. Dorador.

DAURADURA. f. Obra de daurar. Doradura.

DAURAR. V. a. Cubrir d' or. Dorar. || Met. Inter-
pretar favorablement les males obres. Dorar.

DAURAR D' ESTANY. fr. Ant. MENTIR, FINGIR, AMA-
GAR O DISFRESSAR LA VERITAT.

DAURAT, DA. adj. Cubert d' una capa d' or. Do-
rado, h m. DAURADURA.

DAURER o DEURER (Joan). Biog. Pintor mallor-
quí del sigle XIV. Poqiies noticies hi há d' ell, Ilevat
que va ésser un excelent artista, segóns lio proven
les seues obres, una d' elles— qu' és una taula gótica
de la parroquia d' Inca, representant la verge María,
d' estatura mes del natural— está firmada al peu ab
la llegenda: Joan Deurer pintor ma pintada lany
MCCCLXXIII. És autor d' un sant Aliquel fet pera
la iglesia de Sant Joan de Mur 1' any 1374. Se li
atribueixen mólt belles pintures que 's guarden
a r illa.

DAVALLAR. v. n. y 'Is seus deriváis. DEVALLAR.

DAVANT. m. y 'Is seus derivats. devant.

DAVASSAL. m. Cop de pluja forta y de poca du-
rado. Turbión, aguacero, chaparrón, grapada,
aguaducho. |1 Met. fam. Abundor excessiva de pá-
ranles. Tropel, flujo, chorreada de palabras, tara-
villa

DAVASSALL. m. DEVASSALL.

DAVINA, f. Min. Silicat d' alúmina y de cals. Da-
vina.

DAVIT (Kimhi Rabbi). Biog. Vegis KiMHi (DA-
VIT).

DAVIU (Llorens). Biog. Monjo gerónim, nat a Ma-
taré r any 1541 y mort 1' any 1598. Va desempenyar
distingits cárrechs a la seua ordre. És autor d' un
bon Ilibre llati que tracta de la passió de Crist (645
planes en octau), encara inédit.

DÁVOL. adj. Ant. VIL.

DAVOLTES. adv. Ant. A VOLTES.

DAYA NOVA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
bisb. d' Oriola, part. jud. de Dolores; és a la vora del
riu Segura y té 691 liab. || — VELLA. Poblé de la prov.
d' Alacant, bisb. d' Oriola, part. jud. de Dolores; és a
la vora del riu Segura y té 212 hab.

DAYMÓS o DAYMUZ. Geog. Poblé de la prov. y
bisb. de Valenc a, part jud. de Gandía; és a la vora
del mar y té 896 hab.

DAYNA. f. Zool. Mena de cervo petit, ab les ba-
nyes brancudes, córbes y aplanades per la punta, y
la qüa curta. La femella no té bauyes. Gamo, dama.
II Pell de r animal. Piel gamuna.

ÉSSER UNA DAYNA. fr. Fam. Ab que 's pondera la
lleugeresa d' algú. Ser un ave.

DAYNETA. f. dim. Gamezno, gamito.

518

DEB

DEC

DE Nóiii de la lletra D De. || Negació, o expressió
contraria a la que significa '1 nóiii o verb a que pro-
cedeix en coniposició, cóui: degenerar, demérit; o que
aumenta la sigiiificació, cóni: devastar, devorar; o que
la disni nueix, cóm: demanar. \\ prep. de genitiu, quan
dependeix del nóni substantiu. De. || prep. d' ablatiu,
quan dependeix de verb. De. || prep. d' acusatiu, quan
dep.ndeix d' un' altra pieposició, cóni: fora de la ciu-
tat, després de tot. De. || Denota la materia de que 's
fá o consta alguna cosa, cóm: callera de plata. De. ||
Denota el contingut d' alguna cosa, cóm: ampolla de
vi. De. 11 També s' usa en lljch de ab, majorment de-
notant el fí d' a gana acció, cóm: picar de peas, de
intent. De. II Indicant la causa equival a per, cóm: els
nois se 'n alegren de ¡a niort del porch. De. || També
equival a per a les oracións de passiva, cóm: va ésser
enviat de parí de I' ajuntament. De. || Aixís meteix és
per. denotant 1' exercici actual d' alguna dignitat o
empleu, cóm: N. está de governador a Tarragona. De,
por. II Expressant distancia de temps o de llóch és
desde, cóm: de ahir a avui. de cap a peus. De, desde. II
Regeix també 1' infinitiu en sentit de gerundi Uati,
cóm: després de sopar és hora de dormir. De. Il S' usa
cóm conjunció comparativa, v. gr.: ros parlo de amich.
Como. II Serveix p^^ra determinar el temps, cóm: de
dia, de nit. De. || Denota 1' assumpte de que 's tracta.
De. II Acompanyada de la preposició a significa lo
meteix qu' entre, cóm: vindreu de sis a set. || Entre,
de. II Colocada entre un adjectiu y 'I sen substantiu
dona niólta energía a 1' expressió, cóm: no dorm el
traidor dejudcs. De. || També se sol posaren llócli de
en, cóm. fou feril de la cama. De, en. || Nota d' ilació,
cóm: de aquí se segueix. De. || Lo meteix qu' en 1' es-
pai, cóm: de dos anys a agües a parí. De. Il Se posa en
llóch de pera, cóm: la ploma de escriure. Para. ||
Acompanyada de la pieposició en, indica la distribu-
ció del temps, cóm: de dues en dues hores. De, cada.
II DEL. II També modifica una infinitat d' expressións;
aixís diém: de pocfi en poch, de passada, etc.

DE NO. m. adv. Al contrari, cóm: el superior ha de
ésser humil, DE NO, será despreciat. De no, donde no,
de lo contrario, sino.

DEA. f. Ant. poét. DEESA.
DEBADES. adv. Ter. ant. A VEGA-
DES ||idv. EN VÁ.IJDE FRANCH, GRA-
TUITAMENT.

DEBADES TANT. Expr. irón. Per
aixó meteix. Por eso mismo.

DEBANADORES. f. pl. Aparell
fet de canyes o de Uistóns de fusta
creuats que giren al voltant d' un
eix vertical fixat en un peu, pera
devanar'lii les troques. || Ais teatres,
aparell que conté un bastidor pera
presentarlo ab rapidesa de 1' un o
de r altre costat. Devanaderas.

DEBAT m. Disputa, altercado.
Debate, disceptación. || Baralles,
Iluita. Debate. || Qualsevulla cosa
qu;; impresiona 1' ánim. Debate.
¿QUÍN DEBAT Y VOL FARIÑA? Loc. met. fam. S' apli-
ca ais que havent tingut prou temps pera ferse fer
una cosa, van esperant a 1' última hora y Ilavors ma-
ten ab presses, sense donar prou temps ais que I' han
de fer. El mozo del gallego que andaba iodo el año
descalzo, y en un dia qucria matar al zapatero.

DEBATEGAR. v. a. Ab que 's significa qui Iluita
pera salvarse o defensarse. Luchar.

DEBATRE. v. n. Altercar, disputar. Altercar, de-
batir, disceptar. II COMBATRE, LLUITAR. |i Remenar al-
guna cosa pera que 's condensi o 's barreji, se liquidi
o 's desfassi. Batir.

DEBATRE'S. v. r. BATRE'S, LLUITAR.
DEBATUT, DA. p. p. Debatido. || Remenat, deixa-
tat. Batido.

Debanadores

DEBEDOR. m. Ant. DEUTOR.

DEBER, m. Obligació. Deber.

FER EL SEU DEBER, fr. Coniplir la seua obligació.
Hacer su deber.

DÉBIL, adj. De poch vigor y resistencia. Débil ||
Met. De poch esperit. Débil.

DEBILESA. f. DEBILITAT.

DEBILITACIÓ. f. DEBILITAT.

DEBILITADiSSIM, A. adj. sup. Debilitadísimo.
DEBILITAMENT. ni. DEBILITAT.
DEBILITANT. p. a. Lo que debilita. Debilitante.
DEBILITAR, v. a. Disminuir el vigor o for^a d' al-
guna persona o cosa. Debilitar. || v. r. Anar per-
dent la forga o vigor. Debilitarse, flaquear, desgas-
tarse.

DEBILITAT. f. Falta de for§a o vigor. Debilidad.
II Flaquesa d' esperit o d' enteniment. Debilidad. ||
p. p. Debilitado.

DEBILITAT DE LA NATURALESA HUMANA: FRAGILI-
TAT.

DEBILITAT DE VENTRELL. Falta de forga pera dige-
rir el menjar. Debilidad ó desconsuelo del estómago.
DÉBILMENT. adv. m. Débilmente.
DÉBIT. m. DEUTE. II Obligació recíproca entre 'Is
casats. Débito, deuda conyugal.

DEBITORI. m. Escriptnra de débit. Debitorlo.
vale. II AUTÉNTICH.

DEBITORI SIMPLE. Rebut O escriptura privada. De-
bitorio simple ó privado.

RECULLIR UN DEBITORI. fr. Pagar lo que 's deu en
virtut del meteix. Recoger un vale.

DEBUTAR, v. a. Llensar, botar fora. Arrojar,
echar, expeler.

DEBUIXAR. v. a. Y Ms seus derivats. DlBUlXAR.
DEBUT, ni. Comensanient d' un succés, obra o dis-
curs. Debut. || Primera obra d' un autor. Debut. ||
Primera sortida d' un actor al teatre. Debut.
DEBUTANT. ni. Qui debuta. Debutante.
DEBUTAR, v. a. Fer el debut. Debutar.
DECA. f. Partícula aumentativa que en el nou sis-
tema métrich designa una unitat de mida o pes deu
vegades major que la unitat generatriu, per exeniple:
un decálitre és deu litres o deu vegades un litre.
Deca.

DECACORDI. m. Miis. ant. Instrument ab deu ror-
des, de figura triangular. Era una mena d' arpa. De-
cacorde, decacordio.

DÉCADA, f. Narració deis fets ocorreguts en 1' es-
pai de deu anys. Década. || En general se diu de tot
lo qu' enclóu una desena. Década.

DECADENCIA, f. Declinació, principi de la ruina
d' alguna persona o cosa. Decadencia. ll Se diu de
les coses moráis, cóm: la decadencia del imperi o de
les arts, etc. Decadencia.

ANAR EN DECADENCIA, fr. DECAURE.
DECAEDRE. s. y adj. Geom. Sólit de deu cares o
costats. Decaedro.

DECAENT. p. a. Lo que decáu. Decadente.
DECÁGONO, m. Geom. Figura plana de deu ánguls
y deu costats. Decágono.

DECAGRAM. m. Deu gram£. Decagramo.
DECAIMENT. m. Debilitat, falta de forses. Decae-
cimiento.

DECALCH. m. Acció de calcar un dibuix. Decalco.
DECÁLECH o DECÁLOGO, m. Els deu manaments
de la llei de Déu. Decálogo.

DECÁLITRE ni. Mida de capacitat que té deu li-
tres. Decalitro.

DECÁLOBO, A. ni. Que té deu divisións rodones.
Decálobo.

DEC

DEC

519

Decámetre

DECALVACIÓ. f. Acte y efecfe de decalvar. De-
calvación.

DECALVAR. v. a. Tallarli a algú 'Is cabells arrán
de! cap en cásticli d' algnn delicie. Decalvar.

DECAMÉRIDA. f. Más. La 3,010" part de la octava
dividida priiiierainent en 43 parts; cada una d'aqiiei-
xes 7 en 10, pera establir el siste
ma niés exacte de teniperament
deis sons. Decamérida. II Divisió
en 10. II Desena part.

DECÁMETRE. ni. Mida loii.qitu-
dinal de deu nietres. Decámetro.

DECAMPAR. V. n. Alsar el cam-
panunt la tropa. Decampar, le-
vantar el campo ó los reales.

DECAMPAT, DA. p. p. Decampado.

DECANAT. ni. DEGANAT.

DECANDIMENT. ni. Acte y efecte de decandir. De-
caimiento.

DECANDIR. V. n. Decaure, vindre a menys alguna
persona o bestia. Decaer, descaecer. || També s" usa
c6in recíproch. Abatirse.

DECANDRÍA. f. Boi. Desena classe del sistema
sexual de Linnéu, que compren tots els vegetáis ab
flors hermafrodiies y que teñen deu fils de flor. De-
candría.

DECANÍA. L Subdivisió d' un comtat en deu fami-
lies o cantóns, en temps del feíidalisnie. Decania.

DECANO, in. El n,és antich d' una corporació. De-
cano. II El nomenat pél rei pera presidir algún consell
o tribunal, encara que no siguí '1 niés antich. De-
cano.

DECANTAMENT. m. L' acció y efecte de decan-
tar. Lado, torcimiento. || L' acció d' abocar un' eina
poch a pocli pera que c.iigui '1 líquit y quedi '1 solat-
ge. Decantación. || El declive o inclinació d' una pa-
ret. Torcimiento.

DECANTAR, v. a. Moure alguna cosa torcentla o
inclinantia a algún costat. També s' usa cóm recí-
proch. Ladear, torcer, decantar. || Met. Fer qu' algú
s' inclini al nostre partit u opinió. Llevar, atraer. ||
Inclinar poch a poch alguna eina pera treure '1 líquit
sense que caigiii '1 solatue. Decantar. || Ponderar,
exaltar, aplaudir. Decantar. || Apartarse del camí
recte. Torcer, decantar.

DECANTARSE, v. r. Determinarse a seguir algún
partit u opinió. Ladearse, inclinarse, abalanzarse.
II Perdre alguna cosa la línia perpendicular. Torcer-
se, ladearse.

DECANTAT, DA, p. p. Ladeado, decantado. ||
Ponderal per mólt bó. Decantado.

DECAPITACIÓ. f. Acció y efecte de tallar el cap.
Decapitación.

DECAPITAR. V. a. Tallar el cap. Decapitar.

DECASSÍLABO. adj. Vers de deu silabes. Decasí-
labo.

DECAURE. V. n. Anar a menys, lo meteix tractant-
se de béns de fortuna que de la salut. Decaer, men-
guar, descaecer, decaer, ir en decadencia.

DECAYCIÓ. f. Ant. decaiment.

DECAYGUDA. f. Ant. DECADENCIA.

ANAR EN DECAYGUDA. fr. DECAURE.

DECAYGUT, DA. p. p. Decaído.

DECAYMENT. m. Anl. CAYGUDA.

DECEBEMENTZ. m. Ant. ENGANY.

DECEBRE. V. a. Ant. ENGANYAR.

DECEBUT, DA. p. p. Ant. ENGANyat.

DECEDENT. adj. Bot. Qne 's desprén y cau algiin
temps després del seu desenrotllament, parlant deis
diversos órguens d' una planta. Decedente.

DECELAMENT (de secrets). fr. Publicacíó o des-

cubriment de secrets. Publicación ó descubrimien-
to de secretos.

DECELAR. v. a. y

DECELERAR, v. a. Publicar o descubrir un secret.
Publicar ó descubrir un secreto.

DECELAR A ALGÚ ACUSANTLO. fr. Delatar.

DECEM. Ven llatína que equival a deu y entra a
la composició de nióltes parnules. Decem.

DECEMNOVENAL. ad'. Epítet que 's dona al ciclo
llunar de dinou anys. Decemnovenal.

DECENCIA, f. Asseo, compo.^tura y adorno corres-
ponent a cada persona o cosa. Decencia. || Recato,
honestetat, modestia. Decencia.

DECENLOCULARI, A. adj. Bot. Qu' está compar-
tít en deu compartiments, parlant d' un ovari o d' un
fruit. Decenloculario.

DECENT. adj. Honest, just, degut. Decente. || Co-
rresponent, conforme al estat o qiialitat de cada
cosa. Decente. II Adornat sense luxo, pe.'o ab nete-
tat. Decente. || Modest, ben criat. Decente. || Ben
vist, de bona reputado. Decente. || Se diu de la per-
sona que no és noble, pero que té bon comportament
y bona reputado. Decente.

ÉSSER DECENT. fr. Estar bé alguna cosa, donar ca-
rácter. Ser decoroso ó decente.
DECENTÍSSIM, A. adj. sup. Decentísimo.
DECENTMENT. adv. m. Ab decencia. Decente-
mente.

DECEPCIÓ. f. ENGANY.
DECEPTIU, VA. m. y.
DECEPTORI, A. adj. enganyóS, CAPCIós.
DECERNIR. v. a. Distingír, advertir la diferencia
que h¡ há entre dues coses. Discernir, jj Ant. deter-
minar.

DECESSIÓ. f. Ant. PRECEDENCIA.
DECESSOR. m. Ant. predecessor.
DEC!. Partícula qu' en el sistema métrích designa
una unitat deu voltes mes petita que la unitat gene-
rativa, per exemple: un decílitre, és la desena part de
un litre. Deci.

DECIANA. Geog. ant. Nóm de Bascara, prov. de
Girona, en temps deis romans.

DECIÁREA. f. Mida superficial que té la décima
part d' una área. Deciárea.

DECIDIR, v. a. Determinar, resoldre. Decidir.
DECIDIRSE, v. r. Determinarse, resoldre 's. Deci-
dirse.

DECIDIT, DA. p. a. Decidido, resuelto. Il adj. De-
terminat, qui manifesta mólt empenyo per alguna cosa.
Resuelto, decidido. || Prompte, expedit. Resuelto.

DECIGRAM. Metrol. La desena part d' un gram.
Decigramo.

DECÍLITRE. m. Metrol. Mesura de capacitat qu' és
la desena part d' un litre. Decilitro.

DÉCIM, A. adj. Ab que 's significa la desena part
d' una cosa. Décimo.

DÉCIMA, f. La desena part d' alguna cosa. Déci-
ma. II DELME. II Poét Estrofa de deu versos de vuit
silabes cada un. Va ésser el primer d' usarla I' espa-
nyol Viceiis Espinel. És forma que s' usa mólt pera
felicitacións. Décima.

DECIMADOR, A. m. y f. DELMER, 2.
DECIMAL, adj. Se diu de cada una de les deu
parts iguals en que 's divideix una quantitat. Deci-
mal. II Lo que pertany al delme. Decimal.

DÉCIMANOVENA. f. Ab que 's significa un deis
registres de trompetería de les orgues. Décimano-
vena.

DECÍMETRE. m. La desena part d' un metre. De-
címetro.

DECIO (Francesch). Biog. Catedrátich de retórica

520

DEC

DEC

<1e la Universitat de Valencia. Excelent llatinista va-
lencia, que vivía a niitjans del sigle XVI y va deixar
estampaJes algunes obres. Va despertar entre'ls seus
deixebles 1' amor pés autors clássichs Uatins.

DECÍS, A. p. p. Ant. De decidir. Decidido.

DECISIÓ. f. Determinació en alguna cosa duptosa.
Decisión. || Sentencia pronunciada en les causes ci-
vils y crimina's. Decisión.

DECISIÓ DE ROTA. f. La sentencia que dona a Roma
'1 tribunal de la Rota sobre qualsevol causa. Decisión
de la Rota.

DECISIONISTA. m. Compilador, comentador de
decisións. Decisionista.

DECISIR. v. a. Anl. DECIDIR.

DECISIU, VA. adj. Lo que decideix. Decisivo, de-
cisorio.

DECISIVAMENT. adv. ni. Per decisió, determina-
danient. Dacisivamente.

DECLAMACIÓ. f. Discurs oratori, quasi sempre
fingit, pera exercitarse en les regles de la oratoria.
Declamación. || Sátira, discurs veement y acalorat.
Declamación, invectiva. ;! Qualsevulla oració retó-
rica. Declamación. || El tó y accionat del qui decla-
ma. Declamación.

DECLAMADOR, A m. y f. Qui declama. Decla-
mador.

DECLAMAR, v. a. Perorar, dir un discurs en pú-
blich, o pera exejcitarse en les regles de la oratoria.
Declamar. || Parlar ab ardor y íogositat contra Ms
vicis. Declamar.

DECLAMATORI, A. adj. Se diu del estil massa
veement y retumbant o aíectat. Declamatorio.

DECLARACIÓ. f. Manifestació o interpretació de
lo que 's dupta o s' ignora. Declaración. |1 For. Depo-
sició d' algún reu, testinioni o périt en causes crimi-
náis o civils. Declaración.

DECLARACIÓ DE GUERRA. L' acció d' intimarla. De-
clarad jn de guerra.

DECLARACIÓ DE QUIEBRA, f. Com. Deposició del co-
merciant, nianifestaiit a un tribunal que no pot pas
pagar ais seus acreedors y acció de manifestarla al
públich. Declaración de quiebra.

DECLARADAMENT. adv. m. Manifestament. De-
claradamente, notoriamente.

DECLARADOR, A. ni. y f Qui declara o explica. Il
TESTIMOM.

DECLARAMENT. m. Aní. DECLARACIÓ.

DECLARANT. p. a. Qui declara. Declarante.

DECLARAR, v. a. Interpretar, explicar lo descone-
gut o duptós. Declarar. || For. Determinar, decidir.
Declarar. ¡1 Prestar jurament en causa civil o cri-
minal. Declarar, deponer. II Manifestar l'ánini o la
intenció. i declararse a algú. || Proclamar. || Pro-
testar.

DECLARAR LA GUERRA, fr. Manifestar oficialment
una nació que va a fer la guerra a un' altra. Declara-
ción de guerra.

DECLARARSE, v. r. Decidirse per algún partit.
Declararse, decidirse. || Fam. Donarse a conéixer
per alguna mala qualitat. Declararse. || Dit de les
coses inanimades, deixarse veure, com: la victoria se
ha declarat peí reí. Declararse.

DECLARARSE A ALGÚ. fr. Conflarlí al?ún secret.
Declarar su peclw ó corazón, declararse á alguno.

DECLARAT, DA. p. p. Declarado.

DECLARATIU, VA. adj. Lo que explica alguna
cos.i poch clara. Declarativo.

DECLARATIVA, f. La facilitat de produirse o ex-
plicarse ab claretat y elegancia. Declarativa.

DECLARATORI, A. adj. For. Aute o cláusula que
declara alguna cosa. Declaratorio.

DECLINABLE, adj. Gram. El nóm que 's pot decli-
nar. Declinable.

DECLINACIO. f. Dícliu o pendent. DecHnacíon.
II Met. Decadencia. || Gram. La variació per cassos.
Declinación. || Astron. Lo que un astre s' aparta de
la equinoccial envers algún deis pols. Declinación.
II A r art de fer rellotges de sol la diferencia d'algún
plá per estar de cara a orient o ponent. Declinación.
II Náut. Lo que 1' águila s' aparta de la direcció nort.
Lo nieteix se diu c!e la ñau que s" aparta de la seua
derrota. Ceclinación.

NO SAPIQUER LES DECLINACIÓNS. fr. Ésser mólt
ignorant. No saber el Cristas ó ¡as declinaciones.

DECLINANT. p. a. Que declina. Declinante. || adj.
Geom. S' aplica al pía o paret que té declinació. De-
clinante.

DECLINAR, v. a. Gram. Variar per cassos el nóm,
pronóm y particir. Declinar. || v. n. Inclinarse envers
alguna part. Declinar, decaer, menguar. i| Acavarse
o arrivar al últini, com: el sol, el día. Declinar. || De-
caure l'us o exe.cici d' alguna cosa fins a tocar a
l'extrém contrari, com: la virtut ha declinat en vid.
Declinar. li For. Parlant de la jurisdicció no regonéi-
xer per llegitim el jutge del plet per incompetencia.
Declinar. || v. n. Astron. Allunyarse un astre del
equador. Declinar.

DECLINARSE, v. r. Gram. Variarse péls seus cas-
sos el nóm, pronóm y particip. Declinarse.

DECLINAT, DA. p. p. Declinado.

DECLINATORI. m. Insfrument que 's compon de
una fusta quadrada ab una bruixula, y serveix pera
observar la declinació de la paret. Declinatorio.

DECLINATORIA, f. For. Petició en que's declina
el fur, o no's regoneix a algú per jutge llegitim. De-
clinatoria.

DECLIVE, m. La pendent o rampa d' alguna cosa.
Declivio, declive.

DECOCCIÓ. f. L' acte y efecte de coure 's alguna
cosa. Decocción. || Digestió. Decocción.

DECOLACIÓ. f. Med. Estat d' un orgue separat de
les parts a que naturalment devía aderirse, a con-
sequencia de la destrucció del teixit celular que 'Is
unía. Decolación. || Separado del cap del feto del
seu troncb, quan ais mals parts se queda aquést a
la matriu. Decolación.

DECOLLACIÓ. f. Ant. DEGOLLACIÓ.

DECONTINENT. adv. m. Ant. encONTINENT.

DECORACIÓ. f Mutació d' escena y '1 seu adorno
en les representacións teatrals. Decoración.

DECORADOR, RA. adj. Qui decora o adorna. De-
corador.

DECORAR, v. a. Adornar, hermosejar. Decorar. ||
Apendre de memoria. Decorar.

DECORAT, DA. p. p. Decorado.

DECORO, m. Honor, reverencia o respecte que's
deu a alguna persona pél seu neixement o la seua
dignitat. Decoro. || Circunispecció, gravetat, serietat.
Decoro. 11 Puresa, honestetat, recato. Decoro. || Hon-
ra, punt, estimació. Decoro.

DECOROS, A. adj. Lo que té decoro. Decoroso,
honroso.

DECOROSAMENT. adv. m. Ab decoro. Decorosa-
mente.

DECÓRRER. v. n. Anl. FLUIR.

DECORRIMENT. m. Ant. DECURS.

DECORTACIÓ. f Agr. .Malura que ataca y des-
trueix la part superior deis arbres y particularment
la copa de les alsines, y s' atribueix a la esterilitat
del terreno, a la forsa del sol o a una gran gelada.
Decortación.

DECRÉIXER. V. n. Baixar, disminu'r alguna cosa.
Decrecer.

DECREIXENT DÉLA MAR. m. REFLUIX.

DECREMENT. m. DIS.WINUCIÓ.

DED

DEF

521

Déctich

DECRÉPIT, A. adj. S' aplica a la etat mólt avan-
sada, o al qui per ésser vell té pocli clares les poten-
cies. Decrépito, caduco, carraco.

DECREPITUT. f Sumnia veliesa. Decrepitud, se-
nectud.

DECRET. m. Decisió, resolució o determinació del
reí o d' algún tribunal sobre algún assumpte o nego-
ci. Decreto. || Al dret canónich, la constitució que
forma '1 papa consultant ais cardenals. Decreto. || El
Ilibre del dret canónich recopilat per en Gracia. De-
creto.

DECRET IRRITANT. El que invalida alguna altra pro-
videncia anterior. Decreto irritante.

DECRETACIÓ. f. Ant. DECRET.

DECRETAL, f. Epístola ab que '1 papa declara al-
gún dupte per sí sol o ab el parer deis cardenals. De-
cretal. II pl. Recopilació de les epístoles o decisións
pontificies. Decretales.

DECRETALISTA. m. Expositor o interpretador de
les decretáis. Decretalista.

DECRETAR, v. a. Resoldre, decidir. Decretar.

DECRETAT, DA. p. p. Decretado.

DECRETISTA. ni. Comentador del Ilibre que'n dret
canónich s'anoinena Deere/. Decretista

DECRETORI.
// adj. S' aplica al
-y día que 'Is met-
ges solen senya-
lar pera formar
judici de la ma-
laitía. Decreto-
rio.

DÉCTICH. m.

Entom. Insectes

ortopters, mena

de Magostes del Mitjdía d' Europa abundoses en les

nostres regións. Se creía abans que 'I such viscos de

la seua baba, era remei contra les berrugues.

DECÚBIT. m. Med. El pósit que fa algún humor
passant d'una part a un' altra del cós. Decúbito.

DECUMBANT. adj. Bol. Qu' está ajagut. Decum-
bante.

DÉCUPLO, A. adj. S' aplica a la quantitat qu' es
deu vesades mes gran que 1' altra ab que 's compara.
Décuplo.

DECURENCIA. f. Estat d'un orgue decurent. De-
curencia.

DECURENT adj. Bot. Epítet que 's dona a les
flors quina vora's prolonga pél llarch de la branca,
aderintshi cóm si les fulles nasquessin d'ella. Decu-
rente.

DECURS. m. La continuació del temps. Decurso,
discurso, curso. || Astron. Disminució successiva de
la grandaria aparent de la lluna, desde '1 plenilluni
fins a la lluna nova. Decurso.

DECURSIVA PÉNEA. adj. Bot. Epítet que 's dona
a les fulles pluinoses, quines fuUetes se prolonguen
per la base sobre '1 pedícul que les sustenta. Decur-
siva pénea.

DECUSAT, DA. adj. Bol. Qu'está dlsposat en for-
ma de creu. Decusado.

DECUSATIU, VA. adj. Bot Epítet que's dona a
les parts d' una planta que s' encreuen en ánguls
recles. Decusativo.

DECUSORI. m. Cir. Instrument que s'ha usat pera
deprimir la dura-máter y facilitar la sorlida de les ma-
teries purulentes escampades sota d'ella. Decusorio.
DECUYT. m. Such bullit ab herbes o altres subs-
tancies medicináis. Serveix pera beure y també per
altres usos. Cocimiento, decocción.

DEDÁLICH, CA. adj. És veu usada pels arquitec-
tes pera significar cosa enginyosa. Dedálico.
DIC. CAT.— T. I.— 66.

DÉDALO, ni. Laberinto, lloch ont un s'hi pert per
lo intrincat. || Met. Enredo, enibolich, confusió. Dé-
dalo.

DEDEU (Joseph). Biog. Jesuíta valencia, mort
r any 1882. Era orientalista mólt distlngit. La mort
el va sorpeiidre ocupat en la tasca de formar un
«Diccionari de veus valencianes procedentes del ará-
bich».

DEDICACIÓ. f. Consagrado, aplicació d' alguna
cosa al cult diví. Dedicación. |¡ Celebritat del día en
que 's fa memoria d' haverse dedicat algún temple o
altar. Dedicación. || Inscripció de la dedicado d' al-
gún temple o edificí gravada a una pedra d' ell. De-
dicación.

DEDICAR, v. a. Consagrar alguna cosa al cult de
Déu o deis sants. Dedicar. I] Erigir algún nionument
a la memoria d' algún héroe o d' alguna victoria. De-
dicar. II Emplear, destinar, aplicar. També s' usa
cóm recíproch. Dedicar. || Dirigir, enviar alguna cosa
a persona determinada. Dedicar.

DEDICAT, DA. p. p. Dedicado.

DEDICATORI. adj, Que conté o suposa dedicado.
Dedicatorio.

DEDICATORIA, f. Carta que's posa al principi de
alguna obra pera endressarla a qui 's dedica. Dedi-
catoria.

DEDIGNAR. v. a. Desdenyar, despreciar. Dedig-
nar, desdeñar.

DEDIGNARSE. v r. DESDENYARSE.

DEDÍNS. adv. 11. Dentro.

CRIDAR ALS DE DINS. Llamar d los que se encuentran
en el interior.

ÉSSER O ESTAR DE DINS. Estar dentro.

LO DE DINS D' UNA CASA. El inlerlrt de una casa.

PER DEDÍNS Y PER DEFORA. Por dentro y por fuera.

VINDRE DE DINS. Salir del interior.

DEDUCCIÓ. f. Ilació, derivació. Deducción. || Re-
baixa d' alguna quantitat. Deducción, descuento,
rebaja. || Mus. Progress ó natural de sis veus: do, re;
mi, fa, sol, la. Deducción.

DEDUIBLE. adj. Lo que 's pot deduir. Dedu-
cible.

DEDUIR. v. a. Treure la conseqüencia d'una cosa
per altra. Inferir, deducir. || Rebaixar alguna partida
d' una quantitat. Deducir, rebajar. || For. Presentar
les parts llurs defenses o drets. Alegar, deducir.

DEDUIT o DEDUYT, DA. p. p. Deducido.

DEDUPLICACIÓ. f. Reprodúcelo de certes plantes
microscópiques que 's multipliquen dividintse en
dues parts que constitueixen dos individuus sem-
blants. Deduplícación.

DEÉ. adj. Anl. DESÉ.

DEÉIVIBRE. m. Ant. DESEMBRE.

DEÉN, NA. adj. Ant. DESÉ.

DEÉNEMENT. adv. Ant. En desé lloch. En décimo
lugar.

DEESA, f. Qualsevol divinitat femenina. Diosa. ||
Diosa.

DEFALCACIÓ. f. Ant. y

DEFALCAMENT. m. Ant. DESFAlch.

DEFALCAR, v. a. Ant. DESFALCAR.

DEFALCAT, DA. p. p. DESFALCAT.

DEFALCH. m. Ant. DESFALCH.

DEFALDRE o DEFALRE. v. n. Ant. DEFALLIR.

DEFALENT. adj. Ant. DEFECTIBLE.

DEFALIMENT. m. Ant. FALTA, CULPA.

DEFALIR. V. n. Ant. DEFALLIR.

DEFALL. m. Ant. FALTA, MORT.

DEFALLENSA. f. Ant. DEFALLIMENT.

DEFALLENT. adj. A/!/. DEFECTIBLE. i.>

522

DEF

DEF

DEFALLIMENT- m. Mancanient de torces, de vigor
o de áiiim. Desfallecimiento, defallecimiento, deja-
miento, lasitud, caimiento, languidez. || Basca,
desinai. Desfallecimiento. || Lo que vé per falta de
aliment. Ahilo. || Ant. Falta, culpa, carencia.

DEFALLINT. adj. Aní. Defectible

DEFALLIR. v. n. Ant. Perdre 1' ánim. Desfallecer.
il Conietre alguna falta. Faltar. || Anl. Morir. Falle-
cer, fenecer. || Ant. DISMINUIR, minvar. || Faltar, no
haver'lii prou d' alguna cosa. Faltar.

DEFALLIRSE. v. r. Perdre la salut, el vigor. Des-
caecer, debilitarse, caer en languidez.

DEFALLIT, DA. p. p. Desfallecido.

DEFALT, ni. Anl. FALTA, DEFECTE, CARENCIA. |1
adj. Ant. FALTAT.

DEFALTAR. v. a. Ant. DEFALLIR.

DEFECACIÓ. f. Acció y efecte de defecar. Defe-
cación. II Quim. y farm. Separado del solatge que
fan els líquits. especialinent els suchs vegetáis, du-
rant l'evaporació. Defecación.

DEFECAR. V. a. Fer els excrenients. Defecar. ||
Q/í/m. Treure'l solatge o pósit d' un líquit pera po-
guerlo clarificar. Defecar.

DEFECCIÓ. f. L' acte de separarse públicament
d' una causa, partit o secta. Defecación. || CONJURA-
CIÓ, SUBLEVACIÓ.

DEFECTE. ni. Iinperfecció natural o moral. Defec-
to, imperfección.

DEFECTET. m. dim. de detecte. Defectillo.

DEFECTíBILITAT. f. Dualitat de lo qu' es defec-
tible. Defectibilidad.

DEFECTIBLE, adj. Lo que pot mancar. Defectible.

DEFECTIU, VA. adj. Lo que té algún defecte o
falta. Defectivo.

DEFECTIVA, adj. Geom. Se diu de la córba hiper-
bólica del tercer grau que sois té una asíntota recti-
línea. Hipérbole defectiva.

DEFECTUÓS, A. adj. Lo qn' es imperfet. Defec-
tuoso, imperfecto, tachoso, manco, trabajoso.

DEFECTUOSAMENT. adv. m. Ab defecte. Defec-
tuosamente.

DEFENDENT. p. a. Defendiente, defensor, de-
fendedor.

DEFENDENT DE CONCLUSiÓNS. Qui defensa en acte
públich literari algunes proposicións, y respón ais
arguments que se 1¡ fan en contra. Sustentante.

DEFENDIBLE, adj. Lo que 's pot o 's deu defendre.
Defendible.

DEFENDRE. v. a. Ant. DEFENSAR. || PROTEQIR, AM-
PARAR.

DEFENDRE 'S. v. X. Ant. LLIURARSE, EXCUSARSE.

DEFENENT. p. a. Ant. defendent. || Ant. Defen-
dible.

DEFENIMENT. ni. Ant. Defensa.

DEFENRE. v. a. Ant. DEFENSAR.

DEFENSA, f. La acció de defensar o defensarse.
Defensa. || Reparo, resgiiart. Defensa, defensivo. ||
Arma o iiistruinent ab qu' algú 's defensa d' algún pe-
rill. Defensa. || Amparo, protecció. Defensa. || Qual-
sevulla obra de fortificació. Defensa, defensas. II
Manifest en abono d' alguna persona o cosa. Defen-
sorio, apología. II Ant. PROHIBICIÓ. || f. Náut. Pega de
fusta qu' entre les posts de guarnició del arbre niajor
y del trinquet, se fixava al costat a trets y de dalt a
baix, pera evitar qu' aquéll se fes malbé ab el frech
de les nau3 menors y deniés obgectes pesats y volu-
minosos que s' introdueixen o s' extreuen de bordo
per medí deis aparells. || s. pl. Náut. Trogos de ca-
bles vells que penjen de les bandes fins al aigua. De-
fensas. II Dents Incisives, caixals, urpies, banyes,
etc., partant de besties.

POSARSE EN DEFENSA, fr. Posarse en disposició de
resistir al que intenta fer algún mal. Ponerse en de-
fensa, estar ó ponerse á ¡a defensiva.

DEFENSABLE. adj. Lo que 's pot defensar. Defen-
sable.

DEFENSAR. v. a. Preservar d' algún dany. Defen-
der. II Mantindre o sostindre alguna cosa contra '1
dictamen d'un altre. Defender. || Advocar a favor de
altre. Defender. || Anl. Proibir, vedar, impedir. De-
fender. II Sostindre la certesa d' alguna cosa. Defen-
der. II V. a. Al joch del tresillo encarregarse de la
partida quan el que hi anava no la pot guanyar. De-
fender.

DEFENSARSE. v. r. Preservarse d' algún dany.
Defenderse.

DEFENSAT, DA. p. p. Defendido.

DEFENSIÓ. f. An/. DEFENSA.

DEFENSIONAT, DA. adj, y

DEFENSIU, VA. adj. Lo que serveix pera defensar
o defensarse. Defensivo. || Que serveix pera defensar,
reparar resguardar. Defensivo. || ni. Defensa, reparo,
preservatiu, resguart Defensivo. || Drap xupat ab
algú.i líquit que s' aplica a qualsevulla part del cós
ont hi há algún mal o dolor. Defensivo.

DEFENSIVA, f. Estat del que 's defensa sense aco-
metre. Defensiva.

ESTAR O POSARSE A LA DEFENSIVA, fr. Posarse en
estat de defensa sense voler acometre al enemlch.
Estar d, ó ponerse sobre la defensiva.

DEFENSOR, A. ni. y f. Qui defensa. Defensor. ||
111. For. La persona anonienada pél jutge pera defen-
sar els béns d'un concnrs a fí de que defensi ais au-
senfs Defensor.

DEFENSORI. m. p. u. Defensa.

DEFENSORÍA. f. L' exercici o ministeri de defen-
sor. Defensoria.

DEFERENCIA, f. Adesió al dictamen o modo de
obrar d'un altre per respecte o per excessiva mode»
ració. Deferencia.

DEFERENT. ni. Asirán. En el sistema de Ptoloméu
les córbes que porten els planetes ab el seu epicicle.
Deferente. || Anal Els vasos deis testículs que con-
tenen el semen. Deferente. || adj. S' aplica al que se
adereix al dictamen d' un altre sense renunciar a
sostindre '1 séu. Deferente.

CONDUCTE DEFERENT. Anal. Canal secretor! deis
testiculs: son dos y al reunirse formen el canal eja-
culador. Conducto deferente.

DEFERIR. V. n. Convindre ab el dictamen d' un
altre. Deferir. || v. a. Comunicar, donar part de la
jnrisdicció o poder. Deferir.

DEFÉS, A. p. p. Ant. De detendré. Vedado, defen-
dido, prohibido.

DEFFALT. Ant. DEFALT.

DEFFALLENT. adj. Ant. DEFECTIBLE.

DEFFECTIU, VA. adj. Ant. defectuóS.

DEFFENDRE. v. a. Ant. DEFENSAR.

DEFFENEDOR, A. m. y f. Ant. DEFENSOR.

DEFFENENT. p. a. Ant. DEFENDENT.

DEFFEN MENT. m. Ant. y

DEFFENSIÓ. f. Ant. DEFENSA.

DEFFÉS, A. p. p. Ant. DEFÉS.

DEFFET. Ant. DESFET.

DEFFIAR. v. n. Ant. y

DEFIAR. v. n, Ant. DESCONFIAR.

DEFICIENCIA, f. Defecte e iniperfecció. Deficien-
cia.

DEFICIENT. adj. Defectuós, imperfet en alguna
cosa. Deficiente, ij adj. Aril. Se diu del número qui-
nes parts alí.iuotes sumades formen una quantitat
mes petita qu'ell. Deficiente

DEF

DEG

523

DÉFICIT, m. Veu llatina que usen els conierciants
pera significar el descubert que resulta, coiiiparaiit
el capital existent ab el que lii ha posat a la empre-
sa; y a l'adniinistració pública la part que manca pera
oniplir les atencións del Estat reuiiides totes les su-
mes destinades a cubrirles. Déficit. || La nota que in-
dica dita falta. Déficit.

DEFINIBLE, adj. Que pot ésser definit. Definible.

DEFINICIÓ. f. Explicació clara y exacta de la
essencia d' alguna cosa. Definición. || Decisió, deter-
niinació. Definición, n pl. En les ordres militars,
nienys a la de Sant Jaume, '1 conjunt d' estatiits y or-
denanses que serveixen pera llur govem. Definicio-
nes.

DEFINICIÓ DE COMPTES. El remat deis comptes, o
la certificació que 's dona pera que consti qu'han
qtiedat ajustats, y satisfet 1' alcans que'n resultava.
Finiquito.

DEFINIDOR, A. m. y f. Qui defineix o determina
alguna cosa. Definidor. || A les ordies relligioses ca-
da relligiós qu'ab el prelat principal formen una me-
na de consell, anonienat definilor pera '1 govem de
la relligió, y resoldre 'Is casos mes arduos. Defini-
dor.

DEFINIMENT. m. Ant DEFINICIÓ, 2.

DEFINIR. V. a. Explicar la essencia d' alguna cosa.
Definir. || Determinar, resoldre. Definir.

DEFINIT. adj. Bol. Se diu deis fils de flor y deis
petáis quan no passen de dotse; éssent mes, se diuen
indefinits. Definido.

DEFINIT, DA. p p. Definido.

DEFINITIU, VA. adj. Lo que decideix, resol y con-
clou decissivament alguna cosa. S' usa en lo forense,
y s' aplica a la sentencia que compren la totalitat del
plet. Definitivo.

DEFINITIVAMENT. adv. m. Decissivament, reso-
lutivament. Definitivamente.

DEFINITORI. m. Llócti destinat pera celebrar les
juntes de definidors relligiosos. Deflnitorio. || La
junta o eos deis definidors. Definitorio. || Els que, ab
el general o provincial de una ordre, componen els
relligiosos definidors generáis o provincials. Defini-
torio.

DEFLAGIVIACIÓ. f. Qaim. Acció de flagmar; d' ex-
treure deis líquits espirituosos les parts aquoses que
contenen. Deflagmación.

DEFLAGRACIÓ. f. Quim. Acció de fer creniar una
substancia cóm flama. Acte y efecte de deflagrar.
Conibustió flamígera. Deflagración.

DEFLAGRADOR, m. Fis. Aparell electre-magné-
tich de gran potencia, per qnin medi 's produeixen els
cfectes de la combustió. Deflagrador.

DEFLAGRAR, v. n. Cremarse repentinament una
substancia sense fer flama, ni explotar. Deflagrar.

DEFLAQUIMENT. m. enflaquiment.

DEFLEGMACIÓ. f. Quim. Nova destilació a la
qual se somet un licor obtingut per niedi del foch al
obgecte de separar les parts mes aquoses. Deflegma-
ción.

DEFLEGMAR, v. a. Tréurer la part aquosa d' una
substancia. Deflagmar.

DEFLOGISTICAR. v. a. Quim. Extréurer d' una
substancia el principi inflamable. Deflogisticar.

DEFLUIX. m. Moviment que fá la lluna apartantse
d' un planeta del que no distava mes que dotse graus
y acostantse cap a un altre. Deflujo.

DEFLUXIÓ. f. Ant. FLUXIÓ.

DEFOLIACIÓ. f. Caiguda prematura de les fulles
deis arbres y plantes produída per una malura o per
r influencia atmosférica. Defoliación.

DEFORA. adv. 11. Exteriorment o per la part exte-
rior. Defuera, por defuera.

DEFORES. m. pl. Els alentorns d' algún llóch. Al-
rededores.

DEFORMACIÓ. f. Acció y efecte de deformai o de-
formarse. Deformación.

DEFORMADOR, A. adj. Qui deforma. Deforma-
dor.

DEFORMAR, v. a. Fer deforme una cosa. Defor-
mar.

DEFORMATORI, A. adj. Se diu de lo que deforma
o serveix pera deformar. Deformatorio.

DEFORME, adj. Desfigurat, imperfet, lleig, despro-
porcionat. Deforme.

DEFORMEMENT. adv. m. Ab imperfecció o des-
proporció. Deformemente.

DEFORMITAT. f. Imperfecció o desproporció de
una flgura. Deformidad, disformidad. || Erro gro-
11er. Deformidad.

DEFRAUDACIÓ. f. Acció y efecte de defraudar.
Defraudación.

DEFRAUDADOR, A. m. y f. Qui defrauda. Defrau-
dador.

DEFRAUDAMENT. m. defraudació.

DEFRAUDAR, v. a. Usurpar els drets d' algú. De-
fraudar. II Frustrar, deixar sense efecte alguna cosa.
Defraudar. || Met. Llevar, privar, destorbar, emba-
rassar. Defraudar.

DEFRAUDAT, DA. p. p. Defraudado.

DEFRONT. adv. II. En frente, en paz, cara á
cara, en presencia, á rostro.

DEFUGI. m. Excusa pera evitar alguna diflcultat.
Efugio.

DEFUGIR v. n. Evitar, evadir algún compromfs o
qualsevulla altra cosa que no 's creu acceptable.
Evadir, eludir. També s' usa cóm recíproch. Eva-
dirse.

DEFUITA, f. Ant. EFUOI.

DEFUIR. V. n. FUGIR.

DEFUNCIÓ. f. Defunción, muerte.

DEFUNCT. adj. Ant. y

DEFUNT, A. adj. DIFUNT.

DEFUYTA. f. Ant. DEFUGI.

DEGÁ. m. El mes anticti d' una corporació. De-
cano. II Qui a les iglesies catedrals obté '1 deganat.
Deán. i| Ecclesiásticli que té jurisdicció determinada
fora de la curia del bisbe. Vicario foráneo.

DEGAST. p. p. Ant. DEQASTAT.

DEGASTAR. v. a. Ant. PER MALBÉ.

DEGEL. m. Ant. y

DEGELAMENT. m. Ant. DESOLÁS.

DEGELAR. v. n. Ant. DESGLASSAR.

DEGENERACIÓ. f. Decaiment, declinació d' alguna
osa. Degeneración.

DEGENERAR, v. n. Decaure, perdre, desdir alguna
cosa del seu primitiu estat. Degenerar. || Met. De-
caure algú de la noblesa deis seus antepassats, no
correspondre a llurs virtuts o a les que ell meteix te-
nía en altre temps. Degenerar, bastardear. || Pint.
Desfigurarse alguna cosa. Degenerar.

DEGENERAT, DA. p. p. Degenerado.

DEGLUCIÓ. {. Acció y efecte de deglutir. Deglu-
ción.

DEGLUTIDOR. m. Engullidor per ont se degluteix
l'aliment. Engullidor. deglutidor.

DEGLUTIMENT. m. L' acció y efecte d' engullir.
Deglución.

DEGLUTIR, v. n. Engullir, passarse alguna cosa.
Engullir, tragar.

DEGLUTIT, DA. p. p. Engullido, tragado.

DEGOLAR. V. a. Ant. degollar.

524

DEG

DEI

. DEGOLLACIÓ. f. L' acció y efecte de degollar.
Degollación, degüello.

DEGOLLADA (Rafel). Biog. Advocat, polítich y
escriptor que va ésser en 1843 president de la Junta
Centj-al establtfta a Barcelona. Va ésser un deis pro-
pagandistes niés resolfs dé les idees modernes, y va
Sufrir persecucións per haverles sostingudes.

DEGOLLADER. ni. El lloch destinat pera degollar
el bestiar. Degolladero.

POSAR O PORTAR AL DEGOLLADER. fr. Met. PoSar
a algú en gravíssim perill de perdre la vida o de
sufrir algún mal grave. Llevar al degolladero ó al
degüello.

DEGOLLADOR, A. ni. y f. Qui degolla. Degolla-
dor. II m. La part de 1' animal per ont se 'i degolla.
Degolladero.

DEGOLLADURA, f. DEGOLLADOR, 2. || f. Esc. La
part mes prima deis baluslres y reixes. Degolladura.
,11 Mar. L' esqueix d' una vela que 's degolla.

DEGOLLAIWENT. m. p. u. degollaciÓ.

DEGOLLAR, v. a. Tallar la gargamella a algún
home o a alguna bestia. Degollar. |1 Met. Ésser algú
sumanient niolest, pesat, importú. Degollar. || v. a.
Mar. Esqiieixar una vela ab el ganivet quan hi há bo-
rrasca o perill. Degollar. || Esqueixar una vela perla
meteixa faixa de rissos.

FULANO 'M DEGOLLA. fr. Fam. Pondera lo pesat o
repugnant de la persona a qui 's fá referencia. Fu-
lano me degüella.

PASSAR A MATA DEGOLLA. fr. Matar als enemichs
després d' haverlos guanyat alguna plassa per assalt.
Pasar á cuchillo.

TREUME D' aquí Y DEGOLLE'M ALLÍ. Ref. S' USa
quan un vol donar a entendre que desitja sortir aviat
d' un apuro, encara que després tingui de caure a un
.altre de iiiés grós. Sácame de aquí y degüéllame alli^

DEGOLLAT, DA p. p. Degollado.

DEGOSTAR. v. a. Ant. DEVASTAR, DESTRUIR.

DEGOTALL. m. Llóch per ont cau 1' aigua gota a
gota. Se sol dir de les roques que gotejen. Gotera.

DEGOTAMENT. m. Ant. DESTILACIÓ.

DEGOTANT. p. a. Lo que degota. Goteando.

DEGOTAR. V n. Caure algún líquit gota per gota.
Gotear.

DEGOTER m. Ter. y

DEGOTiS. m. gotera.

DEGOYLAR. v. a. DEGOLLAR.

DEGRA. Teinps del veib deure, deuría. Debiera.

DEGRADACIÓ. f. L' acte de degradar solemnement
a alguna persona deis honors y privilegis que tenía.
Degradación. || La privació del grau u honors que
algú tenía. Degradación. || Humillació, baixesa. De-
gradación. II Pint. La disiiiinució qu' en virtut de la
perspectiva adquireix per medi de la distancia qual-
sevol deis cóssos qu' en ella 's fingeixen, declinant
del seu tamany natural. Degradación.

DEGRADACIÓ DE LA LLUM. Pin{. Templansa deis
clars d' aquelles coses que son als derrers termes.
Degradación de luz.

DEGRADACIÓ DEL COLOR. Pint. Moderació de tons
que s' observa als termes que 's consideren mes o
nienys lluny. Degradación de color.

DEGRADACIÓ REIAL O ACTUAL. La que s' executa ab
les solemnitats previngudes pél dret o per 1' us intro-
duít. Degradación real ó actual.

DEGRADACIÓ VERBAL. La que dicta M jutge compe
tent, pero sense arrivar a 1' execució. Degradación
verbal.

DEGRADANT. adj. Lo que degrada o rebaixa. De-
gradante.

DEGRADAR, v. a. Privar a algú de les dignitats,
honres y privilegis que tenia. Degradar. || Humillar,
rebaixar, envilir. Degradar.

DEGRADARSE, v. r. Humillarse, abaixarse a lo
que no 's deuría. Degradarse,

DEGRADAT, DA. p. p. Degradado.

DEGRADUACIÓ. f. Ant. DEGRADACIÓ.

DEGRE. Tenips del verb deure, debes. Debiera.

DEGÚ, NA. adj. Ant. NINGÚ.

DEGUASTAR. v. a. y 'Is seus deriváis. DESTRUIR,
MALBARATAR.

DEGUDAMENT. adv. m. Justament. Debida-
mente.

DEGUSTACIÓ. f. Anl. TAST.

DEGUSTADOR, A. m. y f. Ant. Qui tasta. Cata-
dor, probador.

DEGUSTAR, v. a. Ant. TASTAR.

DEGUT, DA. p. p. De deure. Debido. || adj. Corres-
ponent. Correspondiente, debido, proporcionado.
11 Just. Debido, justo.

DEHÉ, NA. adj. DESÉ.

DEHENA. f. Ant. DESENA.

DEIDOR. Ant, y

DEICIDA. m. S' aplica als que van donar la mort
a Nostre Senyor o bé hi contiibuiren. Deicida. ||
Ant. ENRAONADOR, XISTÓS.

. DEICIDL m. Honiicidi de Jesucrist Déu y home ver-
dader. Deicidio.

DEIFICACIÓ. f. Transformació que causa la gra-
cia a r ánima del just unintla ab Déu. Deificación.
II Alabar niassa a una persona. Deificación. || Entre
'is gentils r acció de posar al nombre deis déus a
llurs héroes y emperadors. Deificación.

DEIFICAR. V. a. Divinisar alguna cosa per medi
de la participació de la gracia. Dei-
ficar. II Entre 'Is gentils posar a
llurs héroes y emperadors al nombre
deis déus. Deificar.

DEILO. m. Entom. Insecte mólt
abundes a les costes del Medite-
rrani. Pertany a la fam. deis cera-
nieicides y té un color vert fosch.

DÉIPARA. adj. Títol que no mes
se dona a la Verge Santíssima, per
ésser Mare de Déu. Deípara.

DÉISME. m. Error deis oue rego-
neixen únicanient a Déu cóni autor
de la naturalesa, y neguen la reve-
lació. Deísmo.

DEÍSTA, ni. Sectari del deísme. Deísta.

DÉITAT. f. Ésser o essencia divina. Deidad, jl En-
tre 'Is gentils nóm que dónaven a llurs falsos déus, y
que usen ara mólt els poetes. Deidad.

DEIÚS. prep. Ant. DEJÚS.

DEIVIRIL. adj. Qui participa de dues naturaleses,
divina y humana, cóm Jesucrist. Deiviril.

DEISCENCIA. f. Bot. Estat deis orgues de les plan-
tes que al arribar cert teiiips s' obren naturalnient
pera deixar sortir lo que teñen dins. Se diu mes par-
ticularment de les llevors. Deiscencla.

DEISCENT. adj. Bot. Se diu deis orgues closos de
les plantes que s' obren per ells meteixos. Dehis-
cente.

DEIX. m. Manera particular que teñen d' accen-
tuar les fináis de les paraules alguiies persones y en
especial els naturals de determinades regións o en-
contrades. Dejo. || El gust que 's sent al acavar de
nienjar o beure. Dejo. || Debilitat o fluixetat. Dejo. ll
Apostrofada aquesta páranla és la primera persona
del present d' indicatiu del verb deixar.

DEIXA. f. Donació o llegat que fá algú al fer tes-
tament. Manda.

FER UNA DEIXA. fr. Deixar un llegat a favor d' algú.
Hacer una manda.

Deilo

DEI

DEI

525

DEIXADESA. f. Negligencia, peresa, abandono de
sí meteix o de les seues propies coses. Dejadez.
DEIXALLES. f. pl. Lo que 's deixa. Sobras.
DEIXAMENT. m. Abatinient, falta de íorses. Deja-
miento. II DEIXADESA.

DEIXAR V a. Despendre 's d' alguna cosa, reti-
rarse apartarse d' ella. Dejar. II Omitir, no fer. De-
iar II Desamparar, abandonar. Dejar || Permetre, no
impedir que 's fassi alguna co>a. Dejar. || Anomenar.
instituir, cóm: deixar lieréu, marmessor a alga. Dejar.
11 Cessar, anarse 'n, cóm: el dolor, la fehre m' ha det-
xat Dejar || Renunciar el vestit, el calqat, no voler-
lo portar niés. Desechar el vestido, el calzado. II
Donar a un altre alguna cosa pera que n' usi algún
temps, ab la oblgació de tornarla al seu amo. Pres-
tar H Cessar, desistir, no prosseguir. Dejar.

DEIXAR A ALGÚ DESPULLAT, EN CAMISA, POBR^, PE-
LAT AB LA ROBA DE LA ESQUENA, fr. Robar, pendre,
port'ársen 'hi a aigú tot lo que tenía. Dejar á alguno
en cueros, en pelota.

DEIXAR A ALGÚ SENSE RES. fr. Llevarli 1' empleu o
acomodo que tenía. Deiar á alguno en pie.

DEIXAR A ALGÚ TAPAT, SENSE RESPOSTA, SENSE SA-
PIGUER QUÉ DIR, AB LA PARAULA A LA BOCA. fr. Fer
c illar a algú, quedant confós, sense sapiguer qué res-
pondre. Aturullar. . ,. ■ .

DEIXAR A LES FOSQUES. fr. Mel. Deixar burlat a
algú. Dejar á oscuras

DEIXAR ANAR. fr. Soltar lo que 's té a la má o que
estava detingut. Soltar. || DEIXAR CORRER.

DEIXAR, DEiXARSE ANAR. fr. Llensar alguna cosa de
dalt a baix o llensarse un meteix desde un llóch alt.
Dar abajo consigo, con algo.

DEIXAR O DEIXARSE CAURE DE DALT A BAIX. fr.
Met. DEIXAR O DEIXAKSE ANAR.

DEIXAR CORRER, fr. Permetre, tolerar, dissimular.
Dejar correr.

DEIXAR DE CONÉIXER. fr. Haver perdut la coneixen-
sa d' alguna cosa. Desconocer.

DEIXAR DE PONDRÉ LA GALLINA, fr. Desponerse la
gallina.

DEIXAR DINERS A GUANY. fr. Dar, prestar.
DEIXAR ENCANTAT, PARAT. fr. Causar admirado,
pasme, espant ab algún succés raro. Deiar pasmado,
parado, atónito.

DEIXAR ENDARRERA. fr. Adelantarse, aventatjarse

Deiar atrás.

DEIXAR ESTAR, fr. Abandonar alguna empresa, no
insistir en ella, deixar de perseguir o inquietar, d' exi-
gir alguna cosa d' algú. Dejar.

DEIXAR EL CAMINAR PÉL CORRER, fr. Anar depressa,
precipitadament, ab violencia. Ir, ó andar, más que
de paso.

DEIXAR LO CERT PER LO DUPTÓS. fr. No aprofitar la
ocasió d' adquirir algún bé per les esperanses d' un
a tre de mes favorable. Dejar lo cierto por lo dudoso.

DEIXAR 'HI 'L CUYRO O LA PELL. Loc. vulg. Morirse
Dar la piel.

DEIXARiA D' ÉSSER QUI SÓ. LoC. PRIMER SE PERDE-
RÍA 'L MEU NÓM.

DEIXAR MOCAT. fr. Met. No deixar lograr a algú lo
que pretenia o desitjava. Dejar á buenas noches.

DÉIXE 'L CORRER, QU' ELL S' ATURARÁ. Expr. Acon-
sella que deixa a algú en el seu empenyo lemerari
fins qu' ell meteix se desenganyi. Déjalo correr que
ello se parará.

HO DEIXARÁ AB LA CREU O AB LA MORTALLA. fr. Eso
lo acabará ó apartará la pala y el azadón.

HO HA PRÉS AB LA CAPILLA O CAMISA V HO DEIXARÁ

AB LA MORTALLA. fr. Lo que en el capillo se toma, con
la mortaja se deja.

NO DEIXAR A ALGÚ BÓ PERA 'LS GATS. fr. Vulg.
Tractar nialament a algú de páranles. Poner á uno
cual digan dueñas.

NO DEIXAR DE. fr. Tractar a algú de mala manera,
aixís se diu: de ¡ladre no I' he deixaí. Tratar.

NO DEIXAR MAl, NO DEIXAR DE PETGE. fr. No apar-
tarse d' algú, seguirlo, acompanyarlo per tot. No de-
iar á uno.

NO DEIXAR 'HI RES. fr. Denota 1' estrago que ha cau-
sat alguna cosa, cóm una pedregada a les vinyes.
Asolar, talarlo, destruirlo, llevárselo todo.

NO DEIXAR PARAR, SOSSEQAR O REPOSAR UN INS-
TANT. fr. Cansar mólt a algú. No dejar poner los pies
en el suelo.

NO DEIXAR PERORE RES. fr. Aprofitar ho, arreple-
gar 'ho tot. No perder ripio. _

NO DEIXAR UN CLAU A LA PARET. fr. Fam. No dejar
clavo ni estaca en la pared.

NO DEIXARNE CAP PER COIXA NI PER GEPERUDA. fr.
NO DEIXAR RES PER VERT.

NO VULGUIS PER LA DRESSERA DEIXAR MAI LA CA-
RRETERA. ReJ. Quien deja el camino real por la vereda,
piensa atajar y rodea.

SI VOLS TINDRE ENEMICHS, DEIXA DINERS ALS
AMiCHS. Ref. Hombre que presta sus barbas mesa.

DEIXARSE. v. r. Abandonarse, no cuidarse de sí
meteix. Dejarse, abandonarse.

DEIXARSE ANAR DE RIURE. fr. Riure desordenada-
inent. Caerse de risa.

DEIXARSE ANAR O DEIXARSE ANAR ATERRA, fr. Lien-
sars 'hi, tirars 'lii. Echarse, arralarse al suelo, derri-

DEl'xARSE DE COSES, D' HISTORIES. No distreurC 's,
no fixarse en futeses o impertinencies. Dejarse de
cuentos. || Cóm exclamació o interjecc ó sol significar
provocació o amenassa, usat 1' imperatin ab veu ac-
tiva, cóm: deixa, deixa. Déjale, déjale. DEIXA 'L VIN-
DRE,' DEIXA 'L ANAR Déiale que venga, déjale

DEIXARSE PERORE, fr. Se diu del que pert volunta-
iament al joch pera complaure al contiari o per altra
causa. Hacerse perdidizo.

DEIXARSE VENCER, fr. Cedir ais impulsos d alguna
cosa. Dejarse llevar.

DEIXARSE VEURE. fr. Comparéíxer a alguna part.
Parecer, parecerse.

NO 'T DEIXARÁS DE CASAR PER AIXO. r::pr. fam.
S' usa pera denotar que no 's pert la estimacio
d' algú per fer alguna cosa. No perderás por eso ca-
samiento.

DEIXAT, DA. p. p. Dejado, prestado, mandado.
¡I adj Fluix, negligent, qui no cuida de les seues con-
veniencies. Dejado. || Postrat, abatut. Postrado. II
Malfet, malganós. Desazonado, postrado, dejado. II
Omís en qüestió d' interessos. Dejado, delativo.

ANAR TOT DEIXAT. fr. Anar tot desgairat. Caerse a
pedazos.

BEN DEIXAT. m. adv. Se diu d' una obra primorosa,
ben a cavada. Delicado. .

DEIXAT DEIXAT ANAR. Loc. fam. Caigut, desgairat.
Desmazalado. \\ Dit del vestit y coses semblantes.
Caído.

DEIXATAR. V. a. Desfer les parts d' algún cós per
nedi d' algún líquit. Desleír, desatar.
DEIXATAT, DA p. p. Desleído, desatado.
DEIXEBLE. m. La persona qu' aprén ab un mestre
o va a estudi. Discípulo. || Qui segueix la opinió d' al-
aú encara que sigui de temps mólt mes anticli. Dis-
cípulo. II pl. Más. Qualsevol deis tons que venen a
parells, cóm: 2, 4, 6, 8, a diferencia del 1, 3, 5 y 7.
Discípulo.

DEIXEPLINAR. v. a. Y '.s seus deriváis. DE xu-

PLINAR.

DEIXES. f. pl. Les despulles o peces de vestir que
deixa algú després d' haverles tisades. Deshechos. II
Les sobres del menjar que queda ais plats. Escamo-
chos.

DEIXIBLE. adj. Lo qu' és digne de deixarse. Cosa
dejada, digna de dejarse.

DEIXIFKAR. V. a. Explicar lo que no és prou ciar.
Descifrar.

526

DEL

DEL

DEiXIOCARDIA. f. Desviació del cor cap al costat
dret. Dexíocardia.

DEIXO. 111. DEIXAMENT. |1 DEIX.

DEIXONDIR. V. a. Despertar al que donn. Des-
adormecer, despabilar. |1 v. a. Met. TREURE LA LLA-
NA DEL CLATELL.

DEIXONDIRSE. v. r. Sacudir la son. Despabi-
larse.

DEIXONDIT, DA. p. p. Desadormecido, despabi-
lado.

DEIXUPLINA. f. L' acció de deixuplinar y deixu-
pünarse. Disciplina. || pl. Els agots que serveixen
pera deixuplinar y deixuplinarse. Disciplinas.
DEIXUPLINANT. in. DEIXUPLINAT, 2
DEIXUPLINAR. v. a. Acotar, donar deixuplines per
niortificació. Disciplinar. |] Instruir, ensenyar a algú
la seua professió donantli llissóns. Disciplinar.

DEIXUPLINARSE. v. r. Agotarse, donarse cops ab
les deixuplines per niortificació. Disciplinarse.

DEIXUPLINAT, DA. p. p. Disciplinado. II m. Qui
els díes de la Setmana Santa anava ileixuplinantse
per varis paratges del poblé, resant les estacións.
Disciplinante, disciplinado.

DEJECTAMENT. m. Obra de dejectar o tefusar.
Desechamiento.

DEJECTAR. V. a. Despreciar, desestimar. Des-
echar. II Reprobar, excloure. Desechaa.
DEJECTAT, DA. p. p. Desechado.
DEJORN. adv. Mólt aviat. Temprano.
DEJÚ, NA. adj. Qui no ha nienjat res. Ayuno. || Met.
Qui no té noticia d' alguna cosa o no 1' entén. Ayuno.
II Qui 's priva d' algún gust o diversió. Ayuno.

tN DEJÚ. ni. adv. Seiise haver nienjat res. En ayu-
nas. II Met. Sense tindre noticia o sense enteiidre al-
guna cosa. S' usa ab els verbs estar y quedar. En
ayunas.

DEJUNAR. V. n. Abstíndres de menjar. Ayunar. |1
Mei. No haver entes res. Quedarse en ayunas.

DEJUNAR DESPRÉS DE FART O DESPRÉS D' HAVER DI
NAT. fr. Se reprén ab ella a aquells que aparenten
niortificació y viuen regaladament. Ayunar después
de fiarlo.

PROu DEjUNA QUI MAL MENjA. Ref. Denota que '1
qui nienja malament se mortifica tant c6m qui de-
juna. Harto ayuna quien mal come.

DEJUNI. m. Abstinencia de menjars proíbits, sense
fer niés que un mrnjar en tot el dia pera cumplir ab
el precepte ecclessiastich o per devoció. Ayuno.

DEJUNI NATURAL, fr. Abstinencia de tot menjar y
beure desde les dotse de la nit anterior. Ayuno na-
tur al.

DEJUNTAR. v. a. Ant. DESUNIR, SEPARAR.
DEJUNYIR. v. a. Ant. DESJUNYiR.
DEJÚS. prep. Ant. SOTA, DEMUNT.
DEJUTJAT, DA. adj. Ant. JUDICAT.
DEL. Contracció de la preposició de y 1' article el,
cóiii: tía comprat pá del forn; la vinya del rector, etc.
Del.

DELACIÓ. f. Acusació, denunciació. Delación.
DELANAGAR. v. n. Ant. relliscar.
DELANTER, A. adj. DEVANTER.
DELAT, DA. adj Ant. Acriminat, acusat. Acrimi-
nado, acusado, delatado, denunciado.

DELATABLE. adj. Digne d' ésser delatat. Dela-
table.

DELATADOR, A. m. y f. DELATOR.
DELATANT. p. a. Qui delata. Delatante.
DELATAR, v. a. Acusar, denunciar a alguna per-
sona al jutge o tribunal corresponent. Delatar. ||
Descubrir, revelar alguna cosa. Delatar.
DELATAT, DA. p. p. Delatado.

DELATOR, A. ni. y f. Denunciador, acusador. De-
lator.

DELAY. adv. Ant. A 1' altra vida. En el otra
mundo.

DELE. 111. DALE.

DELECTABILÍSSIM, A. adj. sup. De'eitabilíslmo,
deleitosísimo.

DELECTADLE, adj. Lo que dona gust o agrada.
Deleitable, deleitosa.

DELECTABLEMENT. adv. ni. Ab mólt d' agrado o
plaer. Deleitosamente, deleitablemente.

DELECTACIÓ. f. Deleite.

DELECTACió MOROSA. La Complacencia o contem-
plació deliberada en algún obgecte o pensanient proí-
bit, sense ánim de posarlo per obra, sino sensiUaiiient
deleitans'hi. Delectación morosa.

DELECTANT. p. a. Lo que delecta. Deleitante.

DELECTAR, v. a. Agradar o donar mólt gust. Se
usa també cóm recíproch. Deleitar.

DELECTAT, DA. p. p. Deleitado.

DELEGACIÓ. f. For. V acte y efecte de delegar.
Delegación || Facultat pera que algú txerseixi juris-
dicció en nóin d' altre. Delegación.

DELEGADOR. m. y

DELEGANT. p. a. Qui delega. Delegante.

DELEGAR, v. a. For. Donar a algú la jurisdiccí6
qu' un altre té pera que obri en nóni del que li dona.
Delegar.

DELEGAT, DA. p. p. Delegado. || m. La persona
en qui 's substitueix alguna jurisdicció. Delegado. ||
Jutge comissionat per un d' ordinari. Delegado.

DELEITABLE, adj. DELECTABLE.

DELEITANSA. f. Ant. DELEYTE.

DELEITANT. p. a. Deleitante.

DELEITAR, v. a. Donar mólt gust o plaer. També
s' usa cóm recíproch. Deleitar, complacer.

DELEITAT, DA. p. p. Deleitado.

DELEITE, m. Delicia, plaer, complacencia. Com-
placencia, deleite. 1| Gust carnal venéreu. Deleite.

DELEITE SENSUAL. Lo que 's percibeix péls sentits
corporals. Deleite sensual.

DELEITÓS, A. adj. delecTABLE.

DELEITOSAMENT. adv. m. DELECTABLEMENT.

DELEITOSÍSSIM, A. adj. deleCtabilíssim, DELI-
CIOSiSSIM.

DELFÍ. m. Zool. Animal de mar, de cosa d' un iiietre
y mitj de llarch, negre per deinunt, negre blau deis
costats, blanquinós de sota, ab el morro prim y llar-
garut, la boca mólt gran, les dents en figura d' aleña,,
els ulls petits y pestanyes grosses, y la qüa en figura

Delti

de mitja lluna; és el mes xich y lleuger deis cefá-
ceus. Delfín. || Títol del priniogénit del rei de Franga.
Delfín. II Mena de caragol marí. Delfín, col. || Una de
les vintidues constelacións boreals. Delfín.

DELFIÁ. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Rabos,
prov. de Girona.

DELFINA. f. La niuller del delfí de Franga. Delflna.
II Quím. Alcaloide blanch, crestallisat, de gust mólt
aspre; forma ab el ácits sais solubles mólt acres.
Delfína.

DEL

DEL

527

DELFINAT. m. Provincia de Franca. Delfinado.
DELFINES, A. adj. Natural del Delfinat. Delfines.
DELFINET. in. diiii. Delfinito.
DELFiNICH, CA. adj. Quim. Epítet d' un ácit par-
ticular, ilegut a i'acció de la potassa sobre l'oli del
delfí. Delfinico.

DELFINOIDES. ni. pl. Hist. nat. Nóm que com-
pren tots els cetáceas que per llur forma exterior se
semblen ais delfíns. Dalfinoides.

DELFINORINCH. m. Ictiol. Género de cetaceus
qu' arriba a gran deseiirotllo; és mólt coini'i al mar
glacial y notable per la forsa y 'I soroll ab qu' enge-
ga r aigua. Delfinorinco.

DELFÍNULA. f. Ictiol. Género de moluschs, grossos
y de color de mareperla, generalnient plens de tubér-
culs o d' espines mes o menys Margues. Delfinula.

DELIBAT. m. Ter. Ibissench. Moviuient, trají.
Trajín.

DELIBERACIÓ. f. Resolució premeditada. Delibe-
ración. II Premeditació, reflexió. Deliberación. || PA-
I?ER, ACORT.

DELIBERADAMENT. adv. m. Ab deliberació. De-
liberadamente.

DELIBERADOR, A. ni. y f Qui delibera. Delibe-
rador.

DELIBERANT. adj. Que delibera, que té dret o
es instituit pera deliberar. Deliberante.

DELIBERAR, v. a. Reflexionar, examinar, pesar les
raóns d' alguna cosa pera feria o no feria. Deliberar.
II Resoldre ab premeditació. Deliberar. || DETERMI-
NAR. II Escullir lliurenient. Escoger, deliberar, ele-
gir-

DELIBERAT, OA. p. p. Deliberado.
DELIBERATIU, VA. adj. Lo que pertany a la deli-
beració. Deliberativo.

DELICADAMENT. adv. m. Ab delicadesa. Dalica-
damente. || Agudament. Delicadamente, agudamen-
te. II REGALADA.MENT.

DELICADESA. f. Debilitat, flaquesa, falta de vi-
gor o consistencia. Delicadez. || Geni que per un tres
y no res s' altera. Delicadeza. ¡I Suavitat, dolsura.
Delicadeza. || Fluixcdat, condescendencia. Delicade-
za. II Met. Sutilesa. Delicadeza. || Finura y curiosi-
tat ab que 's fá alguna cosa. Delicadeza. || afímina-
CIÓ. II Referintse al llenguatge, lomes fí del idioma.
Delicadeza. || Met Miranient, escrupulositat, pundo-
nor. Delicadeza.

DELlCADiSSiM, A. adj. sup. Delicadísimo.
DELICADURA. f. Ant. y

DELICAMENT. ni. Ant. DELICADESA, REGALO.
DELICAT, DA. adj. Snáu, blá, aniorós. Delicado.
II Flacti, débil, faltat de vigor, decaigut, afemellat.
Delicado || Gustos, regalat. Exquisito, delicado. ||
Difícil, exposat a contingencies, cóni: punt delicat.
Espinoso, delicado. ¡| Agraciat.bén paregut. Delica-
da. II Sutil, ágil, ingenios, cbm: pensamint delicat. De-
licado. II Priniorós, ben travallat. Delicado. || Frágil,
trencadís. Delicado. || Llamench en el inenjar. Golo-
so, delicado. || Tendré. Tierno, delicado. |1 Met. Qui
se ressent o s'eníada ab facilitat. Delicado, vidrio-
so, cosquilloso.

EL DELICAT D' EN TENDRÉ, QUE PUJANT AL LLIT SE

VA ALLOMAR. ./?t'/. Contra ')s que son niassa delicats
o que's queixen de poch. Es de casta de Pedro Tier-
no, que se descostilló durmiendo.

ÉSSER MASSA DELICAT PÉL INFHRN. fr. Se diu de qui
se queixa per fnteses o s' afecta ab poch niotiu. Ser
muy delicado para el infierno.

DELICATESA. f. DELICADESA.

DELICIA, f. Gust, recreo. Delicia, deleite, placer,
recreo. |i Se diu d'aiguna cosa delitosa de sobte. De-
licia, delicias.

NADAR EN LES DELICIES, fr. Disfrútame móltes. Na-
dar en las delicias.

DELICIÓS, A. adj. Falaguer, agradable, gustos.
Delicioso, deleitoso.

DELICIOSAMENT. adv. m. Ab delicia. Deliciosa-
mente, deleitosamente.

DELIClOSiSSIM, A. adj. sup. Deliciosísimo.

DELICTE. ni. Infracció de la llei. Delito.

DELICTE Q ÍAVE. CRIM.

DELICTE NOTORi. For. El que's comet devant del
jutge o en públich o en altra forma en que's pot pro-
ceir d'ofici ab dos testimonis. Delito notorio.

DELIGAR. v. a. Ant. deslligar.

DELIGENTJWENT. adv. m. dilligentment.

DELINEACIÓ. f. L' acció y efecte de delinear. De-
lineación, lincamiento, delineamiento. || L' obgecte
delineat. Delineación. i| Arq. Modelo.

DELINEADOR, A. ni. y f. Qui delinea. Delineador.

DELINEAMENT. m. DELINEACIÓ.

DELINEANT. ni. El dedicat al art de delinear. De-
lineante. II p. a. Que delinea. Delineante.

DELINEAR, v. a. Tirar els perfils exteriors d' al-
gún COS. Delinear. || Mei. Explicar alguna cosa ab
tots els seus detalls. Delinear.

DELINEAT, DA. p. p. Delineado.

DELINQÜENCIA o DELINCUENCIA, f. Calitat de
delinqüent. Delincuencia.

DELINQÜENT o DELINCUENT. adj. Qui delin-
queix. Delincuente.

DELINQUIMENT. m. FALTA, MANCAMENT.

DELINQUiNT. m. Ant. DELINQÜENT.

DELINQUIR, v. n. Conietre un delicte, infringir al-
guna llei o precepte. Delinquir.

DELIQÜESCENCIA. f. Qnalitat de deliqüescent.
Delicuescencia.

DELIQÜESCENT. adj. Que's liquida poch a poch
al contacte del aire huinit. Delicuescente.

DELIQUI. ni. Defallinient , desniai. Deliquio. ||
Arrebatament, desacort. Arrebatamiento, deliquio.

DELIQUI DEL SOL: ECLIPSE.

DELIR. V. a. Ant. ESBORRAR, DESTRUIR. || m. DE-
LIT, 2.

DELIRANT. p. a. Qui delira. Delirante.

DELIRAR, v. n. Perturbarse la rao per cansa de
vellesa, debilitat ó nialaltí <. Delirar. || Met. Dir o fer
disbarats. Delirar, desvariar.

DELIRL ni. Desvari, p3rturbac¡ó de la rao. Deli-
rio. II Met. Despropósit, disbarat. Delirio, desvarío.
II ANSIA. II Poét. Estro, inspiració poética. Delirio.

DELIRI FEBROS. El produit per la violencia de la
íehre. Delirio febril.

DELIRI coi^ULSlu. Tremolor nervios, agitació deis
muscles. Delirio convulsivo.

DELIRIUM TREMENS. ni. Deliri ab gran agitació
y tremolor a causa del abi'is de begudes alcolfólli-
ques. Delirium tremens.

DELIT, DA. p. p. Ant. ESBORRAT. || m. Vigor, for-
sa, agilitat. Brío, vigor, buena disposición. || Gana,
ilesitj. Gusto, placer.

DELITABLE. adj. Ant Delectable.

DELITANSA. f. Ant. Deleit.

DELITAR. a. a. Ant. Deleitar.

DELITARSE. v. r. Ant. Deleitarse.

DELITESCENCIA. f. Med Desaparició súbita de
tots els fenómenos inflamatoris.Delitescencia. [| Quim.
Fenómeno en virtut del qual un eos crestallisat pert
la seua aigua de crestallisació. Delitescencia.

DELITOS, A. adj. Qui té ganes de fer alguna cosa.
Ansioso, ganoso. || Ant. DELICIÓS. || Qui té bona sa-
lut. Bien dispuesto.

52S

DEM

DEM

DELITOSAMENT. adv. m. VIGOROSAMENT.

DELIURA. in. Lliiire, parlant del mar. Mar libre,
alta mar.

DELIURACIÓ. f. Ant. y

DELIURAMENT. ni. Ant. L' acte y efecte de salvar
a algú d' algún perill. Libramiento.

DELIURANQA o DELIURANSA. f. Ant. Libertad.

DELIURAR. V. a. Ant. DESLLIURAR, ENTREGAR, CON-
SIGNAR.

DELIURE, A. adj. Ant. Lliure, no coartat. Libre.
II Franch. Libre, horro.

DELMABLE. adj. Lo qiiestá subgecte a delme.
Dezmable.

DELMADER. m. Qui cuida de cobrar el delme.
Dezmero.

DELMAR. V. n. Cobrar el delme. Diezmar, dez-
mar. II V. a. Met. Castigar de cada deu un. Diezmar,
dezmar. || Separar de cada deu un. Diezmar. || Pa-
gar els delmiís. Diezma, dezmar.

DELMARI. m. Territori del qual se'n cobra '1 del-
me. Dezmatorio, dezmeria.

DELME. m. La part de fruits que pagaven els fi-
dels a la Iglesia, que regularment era la desena.
També 's pagava a algúns seculars. Diezma, déci-
ma. II La desena part d' i.n tot. Décima, diezmo.

COBRAR SEGÓN DELME. fr. REDELMAR.

DELMER, A. adj. Lo que pertany al delme. Dez-
mero, decimal, diezmal. || m. y f. Qui paga delme.
Diezmero, dezmero. || delmader.

DELÓTICH, CA. adj. Miner. Epítet que 's dona a
un crestall que a unes varietats presenta cares al
nucleu y a altres no. Delótico.

DELTA, f. Planuria triangular formada a la des-
embocadura d' algiins rius y mólt semblant per la
seua figura a la delta majúscula del abecedari grech.
Delta. II Triángul voltat de rai? que 'Is pintors di-
biiixen ab un ull al niitj, o les lletres de la paraula
Jehová, cóm emblema de la Trinitat. Delta.

DELTOCARPI, A. adj. Bot. Que fá fruits triangu-
lars. Deltocarpio.

DELTOIDES, m. Muscle de forma triangular que
tenim a la part de dalt del brag. Deltoides.

DELTOTÓ. m. Astron. Constelado boreal, anome-
nada també triángul. Deltotón.

DELL, A. Contracció de les veus de y ell. Del, de
él, de ella.

DELLÁ. prep. Ant. De part d'allá.

DELLAVORS. adv. t. DESPRÉS. || D' aleshores.
Desde entonces.

DELLIBERAR. v. a. y 'Is seus derivats. Deli-
berar.

DELLIBRAR. v. a. y Ms seus derivats. DESLLIURAR.
DELLIURAR. v. a. Ant. DESLLIURAR.
DELLIURE. adj. Ant. DESLLIURE.
DEMÁ. m. adv. t. El día que segueix al d'avui.
Mañana. || Met. El temps venider indeterminat. Ma-
ñana. II Aviat, abáns de mólt temps. Mañana. || Expr.
Ab u'algú nega lo que se li demana. Mañana.

DEMÁ AL matí. Al deniatí del día que segueix al
present. Mañana por la mañana.

DEMÁ A LA TARDE. Tai de del día segiient d' aquell
en que 's parla. Mañana por ¡a tarde.

DEMÁ AL MiTj DÍA. El niitj del día que segueix a
aquell en que's parla. Mañana al mediodía.

DEMÁ AL VESPRE O A LA NiT. Vetllada del día se-
giient d' aquell en que 's parla. Mañana por la noclie.
DEMA, DEMÁ, O JA HO FARÉ DEMÁ. Loc. fam. irón.
' Contra 'Is peresosos que deixen sempre les coses pera
feries un altre día. Hoy me iré, eras me iré, mala cuta
mantendré.

DEMÁ Í>ASSAT, O PASSAT DEMÁ, O DESPRÉS DEMÁ.
m. adv. El día segiient al de deniá. Pasado mañana.

II Expr. met. fam. Ab qu' algú denota que no fará lo
que se li diu. La semana del otro viernes.

NO PENSAR AB DEMÁ. fr. Viure ab tota alegría sa-
tisfácelo, sense pensar en lo venider. No pensar en
mañana.

DEMAGOGIA, f. Ambició de dominar en una sedi-
ció popular, y '1 desordre qiie'n resulta. Demagogia.
II Desbordament de les passións populars. Demago-
gia.

DEMAGOGO, GA. m. y f. El cap d' una sedició po-
pular dominat per 1' ambició de manar. Demagogo.
II Perturbador, amich de bullangues y motiiis. De-
magogo.

DEMANADA, f, Ant. DEMANDA.

DEMANADISSA. f. REQUESTA, 3.

DEMANADOR, A. m. y f. Qui demana, pretendent.
Pedidor, demandador, pretendiente. || Pidolaire.
Pedidor, pedigüeño. || captador. || Qui demana en
judici. Demandante. || suplicant.

DEMANANT. p. a. SUPLICANT.

DEMANAR. v. a. Instar a algú pera que dóni o
fassi alguna cosa. Pedir, demandar. || Pregar que 's
fassi caritat pera socorrer alguna necessitat o pera '1
cult d' algún sant. Pedir. || preguntar. || For. Expli-
car algú '1 seu dret o la seua acció devant del jutge.
Demandar, pedir una demanda, pedir en justicia.
II Posar preu a la mercadería. Pedir. || Voler, desit-
jar, cóm: el pagés demana pluja. Pedir. || Avisar des-
de la porta, pera veure 's ab algú de 1' habitació.
Llamar. || Expressar algú la seua vohintat de que un
altre compareguí a la seua presencia, cóm: /' amo de-
mana al criat. Llamar. il Ad()ulrir una cosa o altra,
cbm: els sembráis demanen pinja. Pedir, requerir |1
BUSCAR, inquirir, PRETENDRE. !I Proposar ais pares o
parents d' alguna dona 1' intent de que la donguin a
algú per esposa. Pedir. || En alguns joctis és pregun-
tar ais miradors si la jugada és Ilegítima o no, fent-
los jutges del cas. Pedir. || Cridar a algú. Llamar.

DEMANAR A ALGÚ, O PER ALGÚ, O PER ALGUNA CO-
SA, fr. Pregúntame. Pedir, preguntar por alguno, O por
alguna cosa.

DEMANAR PÉL BENESTAR D' ALGÚ. fr. Preguntar per
la seua salut. Preguntar por la salud de alguno.

¿A QUi DEMANA? Pregunta que 's fá al qui busca a
un altre pera sapiguer a qui busca. ¿Por quién pre-
gunta?

DEMANA MÓLT Y TINDRÁS POCH. Loc. fam. Pedir so-
brado por salir con lo mediano.

PICARSE ALGÚ ONT NO 'L DEMANEN. fr. Meterse don-
de no le llaman.

NO Hi HÁ MES QUE DEMANAR. Loc. Denota que a al-
guna part hi liá abundor de tot lo que 's desitja. No
fiay más que pedir.

¿QUi DEMANA? Pregunta que 's fá al qui truca a la
porta pera sapiguer qui és ¿Quién llama? ¿quién va
allá?

DEMANAT, DA. p. p. Pedido, solicitado.

DEMANDA, f. Petició, súplica, solicitut. Demanda.
II For. Deducció en judici expressant la pretensió,
agravi o dret. Demanda.

DEMANDA OBSCURA: ENIGMA.

DEMANDES Y RESPOSTES. Els altercats que ocorren
en algún assunipte. Dimes y diretes.

EixiR A LA DEMANDA, fr. Defensar alguna cosa, o
posarse cóm part en un plet. Salir a la causa ó á la
demanda.

FER DEMANDA A ALGÚ. fr. Demanar en justicia. Po-
ner una demanda.

RESPONDRE A LA DEMANDA, fr. For. Presentarse en
judici pera respondre a la pretensió del actor. Con-
testar d la demanda.

DEMANDADER, A. ni. y f. RECADER.

DEMANDANT. p. a. For. Qui presenta una denian-
d;\ Demandante, demandador.

DEMANDAR, v. a. Ant. DEMANAR.

DEM

DEM

529

DEMARCACIÓ. f. Rntlla o senyal que divideix el
terme d' algún territori. Demarcación. || Jurisdicció,
dlstricte a que s' extén 1' autoritat d' algú. Demar-
caci n.

DEMARCADOR, A. ni. y f. Qui demarca. Demar-
cador.

DEMARCAR, v. a. Senyalar els termes d' algún
país o terreno. Demarcar. || Ndut. Senyalar per inedi
de la brúixula la direcció o rumbo. Demarcar, mar-
car.

DEMARCAT, DA. p. p. Demarcado.

DEMASÍA f. Y 'Is seus derivats. DESMASiA.

DEMATÍ. m. MATÍ. 1| adv. t Al princípi del matl,
les prinieres hores del di i. De mañana, temprano.

LLEVARSE DEMATf. fr. MATINFJAR.

QUI 'S LLEVA DEMATÍ TÉ TEMPS PERA TOT. fr. Prov.
Denota que qui és dilligent logra lo qu' altres no po-
den lograr. Quien madruga halla el pájaro en el nido,
y quien duerme fiállale vacio.

DEMATINET. ni. El princípi del mati. Mañanita.
II adv. t. MATINET.

DEMENCIA, f, Bogería, enagenació de la rao. Lo-
cura, demencia.

DEMENT. adj. Faltat de judici. Demente. || IMPRU-
dent, extkavagant.

DEMENTARSE, v. r. És verb poques vegades actiu.
Perdre '1 judici. Dementarse.

DEMENTAT, DA. p. p. Dementado.

EL DEMENTAT PER LA PENA ÉS AVISAT. Ref. Signifi-
ca que '1 cásticii corretseíx els vicis fins deis boigs.
El loco por la pena es cuerdo.

DEMENTRE. adv. t. Anl. MENTRE, ENTRETANT.

DEMENTRES. adv. t. Ant. MENTRES.

DEMENYS. adv. m. DE MENOS.

DEMERÉIXER. v. a. Ant. MERÉIXER. || DESMERÉI-
XER.

DEMÉRIT. m. Falta de mérit. Demérito. || L' acte
y efecte de desmeréixer. Demérito. || Culpa, delicte.
Demérito.

DEMERITORI, A. sdj. Lo que causa demérít. De-
meritorio.

DEMÉS. adv. m. Excés en el número, pes o mesura,
cóm: n' hi lid dues de mes. Demás, jj adv. Ab els artí-
cles lo, la, los, las, significa lo restant o 'Is restants.
Demás.

ADEMES DE QUE. Pera niajor abundament. A más de
que. II Fora de que, prescindint d" aixó. Demás ó ade-
más que.

DEL DEMÉS O AL DEMÉS. m. adv. Que 's refereix a
un' altra cosa de que s' ha tractat. Por lo demás, ó en
cuanto á lo demás.

ÉS PER DEMÉS. Loe. ÉS UN GROS.

ÉSSER 'HI DEMÉS O PER DEMÉS. fr. Ésser inútil, 8U-

perfluo. Estar demás.

LES DEMÉS VEQADES. Ant. Les més de les vegades.
Las más de las veces.

PER DEMÉS. m. adv. En vá, inútilment. Por demás,
en vano.

DEMÉS, A. adj. Destituit d'un ofici, cárrech o dig-
nitat. Demitido o dimitido.

DEMETRE. v. a. Privar a alguna persona del em-
pleu, o degradarla deis lionors y dignitats que tenía.
Deponer, apear. || Renunciar algún cárrech, etc. Re-
nunciar, dimitir, hacer dimisión. || Lllcenciar, en-
viar diiiiissorics, caries d' exonerado, etc. || Perdre
1' amparo d algú. || Deixarse d' arrogancies. || Rennn-
Ciar a peticións.

DEMETRL m. Quím. Nóm qu' alguns químichs do-
nen al ceri. Demetrio.

DEMISSIÓ. f. DIMISSIÓ. II SUMISSIÓ.

DEMNÁ. V. r. Ter. ibissencli. Enfadar, fer enfadar.
Disgustar.

DIC. CAT.— T. I.— 67.

DEMOCRACIA, f. Govern popular. Democracia.

DEMÓCRATA, m. Partidari de la democracia. De-
mócrata.

DEMOCRATICAMENT. adv. ni. D'un modo demo-
crálich. Democráticamente.

DEMOCRÁTICH, CA. adj. Lo que pertany a la de-
mocracia. Democrático.

DEMOCRATISAR. V. a. Introduir o propagar doc-
trines, princlpis o costúnis democrátiques. Demo-
cratizar.

DEMÓCRIT. n. p. Demócrito.

DEMOCRÍTICH, CA. adj. Pertanyent a Demócrito
y a la seua filosofía. Democritico.

DE MODO. adv. m. De manera.

DEMÓFIL, A. adj Que té amor al poblé. Demófllo.

DEMOLICIÓ. f. L' acció 0 efecte de deniolir alguna
cosa. Demolición.

DEMOLIDOR, A. m. y f. Qui demoleix. Destruidor,
asolador.

DEMOLIR. V. a. Arruinar, enderrocar. Demoler.

DEMOLIT, DA. p. p. Demolido.

DEMONÍACA, f. Secta d' anabaptistes, que ense-
nyava que 'Is dimonis a la fi del mon s' havíen de
salvar. Demoniaca.

DEMONÍACH, CA. adj. Lo que s' atríbueíx o per-
tany al dimoni. Demoníaco. II Met. endemoniaT.

DEMONÓGRAF. m. Aquell qu' escriu o ha escrit
sobre Is dinionis. Demonógrafo.

DEMONOLATRÍA. f. Adoració deis dimonis. De-
monolatría.

DEMONOMANÍA, f. Bogería que consisteix en
creure's estar endenioniat. Demonomania.

DEMONÓMANO, A. adj. El pobre boig que s' ima-
gina estar endemoniat. Demonómano.

DEMONSTRAR, v. a. y 'Is seus derivats. demos-
trar.

DEMORA, f. y

DEMORANSA. f. Ant. Trigansa, dilació. Demora.
II háut. La direcció o rumbo en que 's trova o s' ob-
serva un objecte, ab relació a la d' un altre conegut.
Marcación, demora.

DEMORAR. V. n. Trigar, aturarse a algún lloch.
Demorar, retardar. || Náut. Correspondre un objecte
a un rumbo o direcció determinada respecte a un al-
tre lloch o al paratge desde ont s' observa. Demorar.

DEMOSTÉNICH, CA. adj. Caüficació que 's dona
al género d' eloquencia més o nienys semblant al de
Denióstenes. Demosténico.

DEMOSTRABILITAT. f. Qualitat de lo demostra-
ble. Demostrabilidad.

DEMOSTRABLE, adj. Lo que 's pot demostrar.
Demostrable.

DEMOSTRABLEMENT. adv. m. D' un modo de-
mostrable. Demostrablemente.

DEMOSTRACIÓ. f. Proba d' alguna cosa per prin-
cipis certs. Demostración. || Manífestació, senyal,
significació. Demostración. || Festa, significació de
alegría, regositj o contento. Exaltación, demostra-
ción.

DEMOSTRACIÓ A POSTERIORL La que 's pren del
efecte posterior a la que 's tracta de probar. Demos-
tración á posteriori.

DEMOSTRACIÓ A PRIORI. La que 's treu de les cau-
ses; la que 's pren d' una cosa preexistent pera pro-
barne un' altra. Demostración á priori.

DEMOSTRACIÓ A SIMULTANI. La que 's treu d' una
cosa que té siniultaneitat o connexió ab lo que 's trac-
ta de probar. Demostración á simultáneo.

DEMOSTRACIÓ ANALÍTICA, f. Filos. Método de ra-
ciocini que proceeix passant de lo conegut a lo des-
conegut y d'una proposició ais seus elements, fentla

530

DEN

DEN

dependre d' un' altra ja demostrada o evideut per la
seua propia forsa; deduint, per medi d' hipótesis, con-
sequencit'S snccesves, fins que s' arriva a un resultat
fals o evidentment cert. Demostración analítica.

DEMOSTRACIÓ SINTÉTICA. La que proceeix per com-
posició, resnint varies veritats enilassades per certes
relaciona y fentne derivar altres veritats. Demostra-
ción sintética.

DEMOSTRADOR, A. m. y f. Qui demostra. De-
mostiador.

DEMOSTRANSA. f An/. DEMOSTRACIÓ.

DEMOSTRANT. adj. Que demostra. Demostrante.

DEMOSTRAR, v a Probar alguna cosa per prin-
cipis certs y evidents. Demostrar. || Manifestar, se-
nyalar. Demostrar. |1 Lóg. Mostrar, fer veure que una
veritat particular está compresa en un' altra d' uni-
versal, de la que se 'n té bona certesa, d'ont se de-
dueix qu' es tan certa la veritat o cas particular de
que 's tracta cóni el principi o veritat universal que
'i conté. Demostrar.

DEMOSTRARSE. V. r. DECLARARSE, APAREIXERSE,
MANIFESTARSE.

DEMOSTRAT, DA. p. p. Demostrado.

DEMOSTRATIU, VA. adj. Lo que demostra. De-
mostrativo. ,1 Reí. Un deis géneros que s' usen pera
1er panegírichs e invectives, o alabar y vituperar
Demostrativo. || Gram. Se diu del pronóm que se-
nyala o demostra algún objecte, cóm: aquest, aqueix,
agiiell. Demostrativo.

DEMOSTRATIVAMENT adv. m. Clara, convin-
cent. Demostrativamente.

DEMÓTICH, CA. adj. 8' aplica a lo que pertany al
poblé. Demótico. || La escriptura egipcia feta ab ca-
rácters vulgars y no ab jeroglíficlis. Demótico.

DEMPERE (Anselm). Biog. Frare de la Mercé, nat
en Alcalá de Cliisvert, prov. de Castalio 1' any 1727.
Va pendre 1' hábit a Tortosa 1' any 1743 y va profes-
sar a Valencia. Per les seues aficions paleográfiques
va ésser elegit arxiver del convent de la vila del
Puig. Ai morir (1799), va deixar quaranta volúms
manuscrits historiant coses y persones de la seua
ordre, y ademes una obra titolada: La púrpura Mer-
cenaria, tractant deis cardenals qu' ha tingut 1' ordre
redeniptora de captius.

DEMPNADOR, A. m. y f. Aní. danyador.
• DEMUDAClÓ. í. Alterado de la fesomía, del
tráete o deis costúms. Demudación.

DEMUDADAMENT. adv. m. D' una manera de-
mudada. Demudadamente.

DEMUDAMtNT. m. DEMUDAClÓ.

DEMUDAR, v. a. Mudar, variar, trasmudar. De-
mudar, li Alterar, disfrefsar, desfigurar. Demudar. ||
r. Trasmudarse. Demudarse. || Alterarse, imniutarse.
Demudarse.

DEMUDAT, DA. p. p. Demudado.

DEMUNT. prep y adv. 11. Dalt d' alguna cosa. En-
cima, sobre, de sobre. || Aní. montanyéS.

ANAR DEMUNT O PER DEMUNT. fr. SURAR.

DEMUNT, DEMUNT O PER DEMUNT. m. adv. SUPERFI-
CIALMENT. II PER ALT, A ULL.

FER ANAR DEMUNT DEVALL. Trastornar r ordre de
les coses. Volver lo de abaio arriba, ó lo de arriba
abajo.

DENA. f. En el rosari, cada part que consta d' un
parenostre y deu aveniaríes Decenario, diez de ro-
sario. 11 El grá inés grós o asseiiyalat que 's posa ais
rosaris pera dividir les desenes, y també la desena
deis xichs. Diez de rosario. || desena.

DENANT. prep. Aní. Devant O DAVANT. || ABANS.

DENARIT. adj. Ab que 's significa aquell qu' és
poca cosa per la seua constitució física. Delgado,
pequeño, débil, flaco.

DENDRÁGATA. f. Min. Ágata naturalment arbo-
risada. Dendrágata.

DENDRITA, f. Min. Figura arbriforme que 's vea
a la superficie d' algunes pedrcs; és deguda a la
crestallisació de diverses substancies metálllques in-
filtrades a la massa. Dendrita.

DENDRÓFAGO, A. adj. y s. Zool. Que rosega
fusta. Dendrófago.

DENDRÓFORA. f. Min. Pedra u obgecte en que
s' hi veu la figura d' algún arbre o planta. Dendró-
fara.

DENDROGRAFÍA. f. fio/. Tractat o historia deis
arbres. Dendrografia.

DENDROLOGÍA, f. Bot. Part de la botánica dedi-
cada al coneixement deis arbres indígenes y exótichs.
Dendrología.

DENDRÓMETRE. m. Geom. Instrument per medi
del qual se poden resoldre gráficament lots els pro-
blenies de la trigonometría rectilínea. Dendrómetro.
II Instrument pera niidar els arbres. Dendrómetro.

DENEB-ADEJEJE. f. Aslron. Estrella que 's trova
a la qüa del Cigne. Deneb-adejeje.

DENEB-ALECET. f. Astron. Estrella altrament
anonienada qüa de Lleó. Deneb-alecet.

DENEB-ALEIDE. f. Astron. Estrella que 's trova
en el cós del Cigne. Deneb-aleide.

DENEB-ALJEDI. f. Asíron. N6m de tres estrelles
de sexta magnitut que 's troven a la constelació del
Capricorni. Deneb-aljedi. | Altra estrella que 's tro-
va a la qüa de la meteixa constelació.

DENEGACIÓ. f. Acció de negar. Denegación, re-
pulsa. II Desaprovació, 1' acció de desdirse. Denega-
ción, retractación. || f. For. Acte en virtut del qual
un jutge 's declara incompetent. Denegación.

AB DENEGACIÓ. fr. Sense demora ni dilació. Con
denegación

DENEGACIÓ DE PATERNITAT. Acte en vírtutdel qual
un marit se nega a regonéixer cóm a seu un fill de
la seua muUer. Denegación de paternidad.

DENEGAMENT. m. DENEGACIÓ.

DENEGAR, v. a. No concedir lo que 's demana.
Negar. || For. No admetre una demanda. Denegar.

DENEGAT, DA p. p. Denegado.

DENEGATORI, A. adj. Que denega; lo que conté
denegació. Denegatorio.

DENGÓS, A. adj. MELINDROS.

DENGOSA, f. La dona melindrosa. Denguera, den-
gosa.

DENGÚ. pron. Ant. NINGÚ.

DENGUE, m. Delicadesa afectada, desdeny que fan
les dones, y a vegades de lo que mes desitxen. Den-
gue, melindre.

DENIA. Geog. Ciutat de la prov. d'Alacant, bisb.
de Valencia, cap del part. jud. del seu nóm; és a la
vora del mar; actualnient se li fa un bon port; és es-
tado de F.-C. y té 12.463 hab. || Part. jud. de la pro-
vincia d'Alacant, format de 18 ajuntaments, que
son: Alcalalí, Beniarreig, Benidoleig, Benimali, Beni-
tacheli, Denia, Gata, Jalón, Jávea, LHber, Mirafior,
Ondara, Pedreguer, Sanet y Negrals, Senija, Setla y
Mirarrosa, Teulada y Vergel. Reuneixen entre tots
48,746 hab.

DENIGRACIÓ. f. La acció de denigrar. Denigra-
ción.

DENIGRADOR, A. m. y f. Qui denigra. Zaheridor.

DENIGRANT. Particip present de denigrar; qui
denigra o lo que denigra. Denigrante.

DENIGRAR, v. a. Infamar, ofendre, parlar mal ds
alguna persona. Denigrar.

DENIGRAT, DA. p. p. Denigrado.

DENIGRATIU, VA. adj. Lo que denigra. Denigra-
tivo.

DEN

DEN

531

DENIGRATIVAMENT. adv. iii. Ab desdoro. Deni-
grativamente.

DENiS. n. p. Dionisio.
DENOMENAR. v. a Denominar.

DENOMiNACIÓ. f. Títol, reiióm ab que 's distin-
geixen les persones o coses. Denominación.

DENOMINADOR. 111. Arit. El lumiero que ais que-
bráis expressa les paits en que 's divideix 1' unitat.

DENOMINADOR COMÚ. Arit. El resultat de direrents
denominadors multipiicats entre sí pera que tots els
ciuebrats tinguin el nieteix. Común denominador.

DENOMINAR, v. a. Anonienar alguna cosa deter-
Miinadanient. Denomirar. || Posar algún títol o re-
nóni a les persones o coses. Denominar.

DENOMINAT, DA. p. p. Denominado.

DENOMINATIU, VA. adj. Lo que denomina. De-
nominativo.

DENOTACIÓ. f. La acció y efecte de denotar. De-
notación.

DENOTAR. V. a. Indicar, anunciar, significar. De-
notar.

DENOTAT, DA. p. p. Denotado.

DENOTATIU, VA. adj. Lo que denota. Denota-
tivo.

DENÓU. adj. Ter. dinóu.

DENOVÉ. adj. Ter. El dinóu en ordre. Decimo-
nono.

DENS, A, adj. Espés. Denso. || Met. Apilotat, apre-
tat. Denso.

DENSÍFLOR, A. adj. Bot. De Hors apretades les
unes ab les altres. Densífloro.

DENSÍMETRE. ni. Fis. Instriinient ab que 's mideix
el pes específicli deis líquits. Densímetro.

DENSIRROSTRE. adj. Ornit. De béch fort, dur.
Densirrostro

DENSÍSSIM, A. adj. sup. Densísimo.

DENSITAT. f. Espessor, crassitut. Densidad. ||
Fis. Pes d'un eos per un voluní deternünat; relació
de la seui massa al sen voluni.

DENT. f. Cós petit, blandí, llis y niólt dur, encas-
tat a la geniva y en la seua niajor part descubert:
propiament s' entéii cada un deis quatre que son al
niitj de les barres, y serveixen pera fallar el menjar.
Diente. |1 Met. Cada una de les puntes de varíes ci-
nes que serveixen pera tallar, serrar, etc. Diente. ||
pl. A les claus de ferro és la part del capdevall que's
fica dlns del pany y serveix pera obrir y tancar les
portes, els calaixos, etc. Dientes, guardas. || A les
ferradures és la punta retorta que se les hi fá ais ex-
trénis. Callo. || Cada un deis engranatxes de les ro-
des d' engravació. Diente.

DENT AGEGUDA. Les que hi han en les fulles de se-
rra o xerrach.

DENT CANINA: ULLAL, 1.

DENT CORCADA. La gastada o podrida. Diente gas-
tado, neguijón.

DENT DE LLEÓ. Bot. PIXALLIT.

DENT DRETA. Les que a les fulles del xerrach o de
la serra son properes.

DENT SOBRE DENT. La dent que surt demunt d' un
altra. Sobrediente.

A LLOP DORMENT NO LI ENTRA RES EN DENT. Ref.
A raposo durmiente no le amanece la gallina en el
vientre.

ARRANCAR LES DENTS. fr. Esdentegar. Desdentar,
sacar ó arrancar los dientes.

CLAVAR LES DENTS. fr. Agafar ab forsa alguna cosa
ab les dents. Hincar ó clavar el diente, dentellear.

CRUIXIR O PETAR LES DENTS. fr. Batre les unes ab
les altres per causa del fret o d'alguna convulsió.
Dentellear, dar diente con diente. \\ Explica la rabia o
desesperado ab que 's pateix alguna pena o torment.
Apretar, rechinar, crujir los dientes.

ENSENYAR OREGANYAR LES DENTS. fr. Fer cara 3
aigú, ferli la contra. Mostrar dientes ó los dientes ó
el diente.

ENTRE DENTS. ni. adv. Se diu quan algú parla sen-
se deixarse entendre. Entre dientes.

ESCURAR LES DENTS. fr. Netejarles. Mondar, lim-
piar, escarbar los dientes.

ESMOLAR LES DENTS. fr. Met. Prepararse pera men-
jar. Aguzar los dientes.

ESMUSSARLES DENTS. fr. Causárles'hi una seiisació
desagradable, cóni fá 1' agror fort d' alguna fruita o
d' algún altre menjar mólt agre. Alargar los dientes,
poner los dientes largos, dar dentera.

FA CAURE LES DENTS; O NO, QUE 'T CAURÍEN LES
DENTS. Expr. Ab que 's nega alguna cosa de menjar,
especialnient dó\q, a les criatures. IVo, que se te cae-
rán los dientes.

FER ESGARRIFAR LES DENTS. fr. Causar'hi una sensa-
ció desagradable algún soroll, cóni quan s'esquinsa
alguna tela o's rasca algún nietall. Dar dentera.

OUARNIT DE DENTS: DENTAT, 1.

LES DENTS TE SÚEN. Loc. Irón. Que's diu d'aquell,
que havent travallat poch afecta estar mólt cansat
y haver travallat mólt. Arrópale que sudas.

LLUCiAR LES DENTS. fr. Met. Prepararse pera men-
jar. Aguzar ¡os dientes.

MASTEGAR'HO ENTRE LES DENTS. fr. Pronunciar ma-
lament, o per dificultat, o per no voler t'eixarse en-
tendre. Mascullar, mascujar, mascar.

NO HAVÉRN 'HI PERA DENTS ENCEBAR O NO TOCAR A
MiTjA DENT. fr. Ha verlii poch menjar. A^o haber para
untar un diente; no llegar d un diente; no tener para
un diente.

NO PASSAR DE LES DENTS, O NO ENTRAR DE LES
DENTS EN AVALL. fr. Manifesta la repugnancia que 's
té a alguna cosa. No entrar de los dientes adentro.

PARLAR O DIR ENTRE DENTS. fr. Butsinejar, murmu-
rar. Hablar entre dientes, refunfuñar, gruñir.

PERORE DENTS V CAIXALS. fr. Met. Passar mólt
tenips fent alguna cosa y adquirir'hi experiencia. £«-
canecer.

POSAR DENTS O 'L DENTAT. fr. Dentar, endentecer,
echar los dientes.

TANT PROP TINCH LES DENTS QUE NO 'M RECORDÓ
DELS PARENTS, O D" AMICHS NI PAIENTS. Ref. Denota
que cada hu mira mes aviat per sí, que péls altres,
per mes acostats que siguin. Antes son mis dientes
que mis parientes; más cerca están mis dientes que mis
parientes.

TE DESFARÉ O'T TRENCARÉ O'T LLEVARÉ LES DENTS
OLES DENTS DE LA BOCA. Loc. Ab que s' amenassa
donar un cop a les barres d' algú. Te quitaré ó rom-
peré los dientes ó te haré escupirlos dientes.

TiNDRE LA DENT SOBRE D' ALGÚ. Tíndrerli quimera
o parlar nial d' ell. Tener, tomar ó traer alguno entre
dientes; tenerle ojeriza.

TINDRE UNES DENTS MÓLT LLARGUES. fr. Fam. Tin-
dre niólta gana. Estar á diente, ó estar d diente como
haca de balero.

TREMOLAR LES DENTS. fr. Batre les unes ab les al-
tres per causa del fret o de la por. Tiritar, dar diente
con diente, castañetear los dientes.

VALENT DE DENTS. Expr. Contra aquell que s'alaba
de valent, donantli a entendre que sois es bó pera
menjar. Valiente por el diente.

DENTAL, m. La fusta ont s' encaixa la relia a la
arada. Dental. || adj. Gram. Que 's pronuncia tocant
1.1 llengua a les dents. Dental.

DENTAL (Coll). Orog. Prop del Plá del Moixaró,
entre la valí del Forat y '1 clot d' En Pere, al Ber-
gadá.

DENTAR. V. n. Fosar les dents. Foliar dientes.

DENTARRA. f. y

DENTASSA f. auni. Dent mes grossa del regular.
Dentón. || pl. Qiii té les dents desproporcionades.
Dentón, dentudo.

532

DEN

DEP

Dentelló

DENTAT, DA. adj. Lo que té dents. Dentado. ||
m. Dentadura. || Al blasó 's diu d' algunas parts d'ell
que acaveii en punta aguda en forma de dents. Den-
tado, endentado, tronchado, partido, danchado,
endanchado. || Entre niestres de
cases es un' eina que té tall per
dos costats, y serveix pera perfec-
cionar el quadro, y plntures deis
enrajolats. Aciche.

POSAR EL DENTAT. fr. POSAR LES
DENTS.

DENTELARIA, f. Bot. MAL-
VESCH. II Género de plantes de la
familia de les plombagínees, que
abans se empleaven contra '1 mal
de caixals. Dentelaria.

DENTELL. m. ArquiL Quadrat
sobre'l qual se tallen els dente-
llóns. Dentelete. || Faixa quadra-
da que forma part de la cornisa
jónica o corintia. Dentelo.

DENTELLAR, v. n. CRUIXIR LES
DENTS.

DENTELLAT, DA. adj. DEN-
TAT, 3.

DENTELLAR, v. a. Mordi-

quear. || Met. Murmurar d'algú, dirne nial. Morder.
DENTELLÓ, m. Arq.

Motlluraen figura dedents

que 's posa per adorno sota
la corona de les comises
dóriqíies y corinties. Den-
tellón, dentículo.

DENTETA.f. dim. Den-
tezuelo, dientecico, illo,
ito.

FER DENTETA. fr. Fer
vindre a algú ganes de
posseir 6 menjar alguna cosa, po.ántl'lii a la vista.
Dar, dentera.

DENTICIÓ. f. L'acte y efecte de posar les dents,
y' 1 temps en que 's posen. Dentición.
DENTICUL. Vegis DENTELLÓ.
DENTICULAR, adj. Lo que té figura de dent. Den-
tario, denticular, dentellado.

DENTÍFRICH, CA. adj. Lo qu' és a propósit pera
manejar les dents y conservar sá el dental. Dentí-
frico.

DENTISTA, m. Qui té per ofici arrencar o nelejar
la dentaiiura. Dentista, sacamuelas, sacamolero.

DENTOL. m. Ictiol. Peix de mar de bon gust, un
poch semblant al besugo, el cós variat de colors, y
que té a la barra de dait dues dents sortides en fora
que li donen el nóm. Dentón.

DENTOLLABIAL. adj. Gram. Que's pronuncia ab
les dents superiors sobre 'I llavi inferior cóm la /.
Dentolabial.

DENTOTA. f. aum. Dentarra.
DENTUT, DA. adj. Que té les dents disformes.
DENUNCIA, f. La acció y efecte de denunciar.
Denuncia, denunciación.

DENUNCIADLE, adj. Lo que's pot o 's deu denun-
ciar. Denunciable.

DENUNCIACIÓ. f. DENUNCIA. || Al comers y na-
vegació exhibido de les factures del cárrech que
un capitá fa a 1' aduana. Manifiesto, denuncia-
ción.

DENUNCIADOR, A. m. y f. Qui denuncia. Denun-
ciador, delator, denunciante.

DENUNCIAMENT. m. Ant. Denuncia.
DENUNCIANT. p. a. Denunciante.
DENUNCIAR, v. a. Fer sapiguer, avisar o pronos-

ticar alguna cosa. Denunciar. || Acusar, delatar en
judici. Acusar, delatar.

DENUNCIAT, DA. p. p. Denunciado.

DENUNCIATORI, A. adj. Lo que pertany a la de-
nuncia. Denunciatorio.

DEODÁCTIL, A. adj. Ornit. Que té 'Is dits divi-
dits. Deodáctilo.

DEODALITA. f. Varietat de íeldespat. Deoda-
lita.

DEODATITA. f. Miner. Pedra que té l'aspecte de
la pega grega o siguí una brillantor reinosa, efecte,
probablemcnt, de la gran quantitat d'aigua que conté
sempre. Té'l color vert o roig y mólt poca densitat.
Se compon de sílice, aigua y peróxit. Deodatita, re-
sinita.

DEO GRACIES. Salutacíó llatína que s' usa al en-
trar a alguna casa. Deo gracias.

DEOGRACIES (Collet de). Orog. En el cami de
Bagá a Puigcerdá per coll de Jou y prop d'aquest.

DEONTOLOOÍA. f. Ciencia o tractat deis debers.
Deontología.

DEPARTAMENT. m. Cada una de les parts en que
se divideix qualsevol territori, o un edifi i, un veí-
cul, una caixa, etc. Departamento, r Districte a que
s'extén la jurisdicció de cada capllá general o inten-
deiit de marina. Departamento. || Pega pera tfndre'lil
incomunicats ais presos. Apartamiento, departa-
mento. II Divisió de país o ¿'administrado. Depar-
tamento.

DEPARTIDAMENT. adv. m. Separadamente, dis-
tributivamente.

DEPARTlDOR, A. adj. Repartidor.

DEPARTIMENT. m. Ant. V acció de partir alguna

cosa. II DESPEDIDA. || DIVISIÓ, SEPARACIÓ.

DEPARTIR. V. a. Ant. DISTRIBUIR, REPARTIR ||
DESPARTIR. II SEPARAR, DIVIDIR.

DEPARTIRSE, v. r. Ant. PARTIR, ANÁRSE'N. ||
APARTARSE, SEPARARSE. || DIVIDIRSE.

DEPARTIT, DA. adj. Ant. APARTAT, SEPARAT, Dl-
VIDIT.

DEPARTRE. v, a. Ant. APARTAR, DIVIDIR.

DEPAUPERAR, v. a. Ant. EMPOBRIR.

DEPÉIXAR. V. a. Ant. DESTROSSAR.

DEPENDENCIA, f. Necessitat que tením d» una
altra cosa pera ésser o existir. Dependencia. || Su-
bordinació, subgecció. Dependencia. || Negoci o en-
cárrecli. Dependencia. || Coiiexió, relació de parentiu
o amístat. Dependencia.

DEPENDENT. p. a. Qui dependeix o lo que depen-
deix d' un' altra cosa. Dependiente. || m. Qui serveix
o está enipleat ab subordinado a algú. Depen-
diente.

DEPENDENTMENT. adv. m. D' un modo depen-
dent. Dependientemente.

DEPENDIR. v. n. DEPENDRE.

DEPENDIR D' ALGÚ. fr. Necessitar del seu auxili o
protecció. Depender de alguno.

DEPÉNDRER. v. a. apéndrer.

DEPENJAR. V. n. Tindre subordinado a alguna
cosa, vindre d' ella cótn del seu principi, tindre al-
guna cosa conexió ab un' altra o deduirse d' ella.
Depender. || Estar dependent d' algún superior, etc.
Pender, depender. || També 's diu en lo moral y es-
piritual, cóm: la eiernitat dependeix d' un momeni.
Depender, pender.

DEPERIR. V. u. Ant. MORIR.

DEPILAR. V. a. Produir la caiguda del peí per
medí de substancies o medicameiits depilatoris. De-
pilar.

DEPILATORI, A. adj. Lo que té la virtut de fer
caure el peí. Depilatorio.

DEP

DEP

533

DEPLECIÓ. f. Med. Acció y efecte de viiidar o dis-
minuir la niassa de líquits del cós. Depleción.

DEPLETIU, VA. adj. Med. Lo que produeix deple-
ció. Depletivo.

DEPLORABLE, adj. Digne de compassió, o capas
de nioure a llástima, o que quasi no té remei. Deplo-
rable, lamentable.

DEPLORABLEMENT. adv. ni. D' un modo deplo-
rable. Deplorablemente

DEPLORAMENT. m. Lamento.

DEPLORAR. V. a. Tindre mólt de sentiment, llás-
tima o compassió Deplorar. || Lamentarse.

DEPLORAT, DA. p. p. Deplorado.

DEPONENT. adj. Gram. S' aplica ais verbs de
terininant passiva que teñen ab tot siunificació ac-
tiva. Deponente. || Qui deposa. Deponente.

DEPOPULAR. V a. y 'Is seus deriváis. Despo-
blar.

DEPORT. m. Anf. Divertiment, recreació, passa-
temps. Deporte.

FER DtPORT. fr. Ant. DEPORTAR.

PENDRE DEPORT. fr. Ant. DIVERTIRSE. || DESCANSAR,
REPOSAR.

DEPORTABLE. adj. Que pot o deu ésser deste-
rrat. Deportable.

DEPORTACIÓ. f. Desterro a alguna illa o llóch de
enllá del mar. Deportación.

DEPORTAR. V. a. Desterrar a algú Uuny de sa
térra. Deportar. || Ant. anar de cambra,

DEPORTARSE, v. r. Ant. DIVERTIRSE.

DEPORTAT, DA. p. p. Deportado.

DEPOSAR. V a. Privar a algú de 1' emplea, digni-
tats u honors qtie té. Deponer. || Afirmar, assegurar.
Deponer. I| For. Declarar jurídicament. Deponer.

DEPOSAT, DA. p. p. Depuesto.

DEPOSICIÓ f. Declaració presa ab jurnment. De-
posición. II Degradado, privació d' enipleu. Deposi-
ción. II L' acció y efecte de depositar, particularment
un cadáver a 1' iglesia. Deposición.

DEPOSICIÓ ECCLESIÁSTICA. Frivació perpetua de
ofici y benefici ab reteiició del privilegi del fur y del
canon. Deposición eclesiástica.

DEPÓSIT. m. Obligació de tindre guardada la
cosa que 's reb. Depósito. || La cosa depositada. De-
pósito. II El llóch ont se deposita alguna cosa. Depó-
sito, depositaría. |! For. El contráete que 's fá abans
de constituir el depósit. Depósito. || Pato!. Colecció
de posternia o altres humors que 's foinia a qualse-
vulla part del cós. Depósito.

COMÚNS DEPÓSITS. Llócli píiblich oiit se depositen
algunes coses. Comunes depósitos.

DEPÓSIT D' AIGÜES. El llóch ont se recullen pera
distiibuirlee a altres punts. Depósito de aguas.

DEPÓSIT GENERAL DE L' AIRE. A les Orgues, cert
cañó que reparteix 1' aire ais demés. Depósito general
del aire.

EN DEPÓSIT. fr. Ab calitat de reintegro, interina-
ment, á interés. En depósito.

DEPOSITABLE. adj. Que pot o deu ésser deposi-
tat. Depositable.

DEPOSITADOR, A. m. y f. Qui deposita. Deposi
tador.

DEPOSITAMENT. m. Ant. DEPOSICIÓ.

DEPOSITAR. V. a. Posar en poder d' algú alguna
cosa pera guardarla y respondre d' ella. Depositar.
II Posar alguna persona en llóch ont pugui manifes-
tar Iliurenient la seua volunta't, traientla '1 jutge del
llóch ont se temía que li fessin violencia. Depositar.
II Enterrar un cós interinament ab ineiició de tras-
ladarlo a un' altra sepultura. Depositar. || Mjí.
Fer confiansa d' algú, enconianarli un secret. De-
positar.

DEPOSITAR!, A. m. y f. Qui reb el depósit. De-
positario. II Qui anualment s' anomena pera cuidar
els grans del paiol, [ortant el compte d' entrada y
sortida. Depositario.

DEPOSITARI GENERAL. Aquell qu' exerceix la depo-
sitaría general. Depositario general.

DEPOSITARÍA, f. El llóch ont se fan els depósits.
Depositaría. || Einpleu de depositari. Depositaría.

DÉPOSITAT, DA. p. p. Depositado.

DEPRAVABLE. adj. Lo que pot ésser depravat.
Depravable.

DEPRAVACIÓ. f. Corrupció, desordre de costúms,
d' idees, etc. Depravación.

DEPRAVADAMENT. adv. m. Ab intenció perver-
sa. Depravadamente.

DEPRAVADÍSSIM, A. adj. sup. Depravadísimo.

DEPRAVADOR, A. m. y f. Qui deprava. Depra-
vador.

DEPRAVAR, v. a. Corrompre, viciar, adulterar.
Depravar.

DEPRAVARSE, v. r. Abandonarse, viciarse. De-
pravarse, viciarse.

DEPRAVAT, DA. adj. De costúms o idees corrom-
pudes. Depravado.

DEPRECACIÓ. f. Prech, petició. Deprecación,
ruego. II Ret. Figura ab que 1' orador implora '1 fa-
vor de Déu, de la naturalesa, etc. Deprecación.

DEPRECADOR, A. adj. y s. Qui depreca. També
's diu pregador. Deprecador.

DEPRECAR. V. a. Pregar, demanar ab eficacia O
ab vives instancies. Deprecar.

DEPRECARÍA, f Ab que 's significa 1' acte de su-
plicar. Suplicatlva

DEPRECAT, DA. p. p. Rogado, deprecado.

DEPRECATIU, VA. adj. y

DEPRECATORI, A. adj. Lo que pertany a la de-
precació. Deprecatorio, deprecativo.

DEPREDACIÓ. f. Pillatge, furt, nialversament ma-
liciós que 's fá deis bens U'un altre. Depredación.

DEPREDADOR, m. Destruidor. Talador.

DEPREDAR, v. a. Robar, saquejar ab violencia y
ab sauya. Depredar.

DEPREGÓN, adv. m. DE PRESENT, PRIMOROSA-

MENT.

DEPRÉMER. v. a. Ant. OPRIMIR.

DEPREMUT, DA. p. p. Ant. DEPRIMIT.

DEPRÉS, A. p. p. Ant. APRÉS, COMPRES, 00-

NEGUT.

DEPRESSA. adv. m. Ab prestesa, ab promptitut.
Aprisa.

DEPRESSIÓ. f. Abatiment, humillació. Depresión.
II Astron. Arch d' un cercle vertical que amida 1' in-
clinació d' una estrella sota de 1' horitsó. Depresión.
II Náut. Iiiclinació de la visual tangent a 1' horitsó, o
I' ángul vertical que forma ab I' horitsontal que passa
perl'ull del observador, a causa de I' elevació de
aquést sobre 'I nivell del mar. Depresión.

DEPRESSIU, VA. adj. Lo que rebaixa o deprimeix.
Depresivo.

DEPRESSIVAMENT. adv. m. D' una manera de-
pressiva. Depresivamente.

DEPRESSOR, A. m. y f. Qui abat y humilla. De-
presor. II Anat. Muscle ab que 's baixa '1 cap envers
el pit y també un altre que serveix pera baixar els
ulls. Depresor.

DEPRIMIR, v. a. Abatre, humillar. Abatir, de-
primir.

DEPRIMIT, DA. p. p. Deprimido.

DE PROFUNDIS. Paraula llatina usada pera de-
notar el saim que 's canta ais niorts. De profundis.

534

DER

DERR

CANTAR ELS DE PROFUNDIS A ALOÚ. fr. Fam. Pera
dir qii' algi'i és iiiort o enterrat. Cantar el de prof un-
áis.

DEPROMPTE. .idv. ni. DE PROMPTE.

DEPUIX. adv. t. Ant. DESPRÉS.

DEPUNIR. V. a. Anl. CASTIGAR.

DEPURACIÓ. f. Acte y efecte de purificar alguna
cosa. Depuración. || Patol. Evaquació que purifica la
econoiiiia aninial. Depuración. || Secreció y purlfica-
ció de les partíanles qu' enterboleixen un líquit. De-
puración.

DEPURADÍSSIM, A. adj. sup. Depuradísimo.

DEPURADOR, A. m. y f. Qui depura. Depurador.

DEPURAR. V. a. Purificar, netejar. Depurar. || Po-
sar a prova qualitats nioials. Depurar. || Qtiím. Cla-
rificar un líquit, aquilatar un nietall, alambinar una
substancia. Depurar.

DEPURAT, DA. p. p. Depurado.

DEPURATIU, VA. adj. Lo que serveix pera depu-
rar. Depurativo, depuratorio.

DEPURATORI, A. adj. Med. Se diu de certs mals
que, segÓMS se eren, serveixen pera purificar la niassa
de les sanclis. Depuratorio.

DEPÚS. adv. t. II. y ord. Ant. DESPRÉS.

DEPUTAR. V. a. Y 'is seus derivats. DIPUTAR.

DEPUYS. a ¡V. t. Ant. y

DEPUYX. adv. t. Anl. DESPRÉS.

DEQUE, ni. adv. Que ind ca la materia de que 's
tracta. De qué. || Histnda, renda, etc. De qué.

DEQUÉN. pron. D' aquell. De aquel.

DEQUENT adv. D' AQUÍ.

DEQUINIA. f. Zoo!. Certs infusoris. Dequinia.

DERADELFIA. f. Reunió monstruosa de dos cossos

que Heixen enganxats pél col! y pél cap. Deradelfla.

DERADELFIA, NA. adj. Que té

dos cosscs y un sol cap. Deradel-

fiano.

DERCIS. m. Astron. Kóm que 's
dó a a la constelació Piscis. Dercis.
DEREFISIA. f. Enlom. Insectes
hemipters, de forma ció gairebé
transparenta, qu' habiten ais paí-
ssos ateniperats.

DERELINQUIR. v. a. Anf. Y 'Is
seus detivats DEIXAR, ABANDONAR.
DERENCÉFAL. m. Monstre que
té '1 cervell niólt petit embolicat ab les vertebres
del coll. Derencéfalo.

DERENCEFALIA. f. Cir. Implantació d' un cervell
iniperfecte sobie '1 coi!, carencia de molí de la espi-
nada a la regió del clatell. Derencefalia.

DÉRIA. f. Manía, inclinació, propensió a fer o vol-
guer una cosa determinada. Manía.

DERIVA, f. Ndut. Separado de la ñau del seu ver-
dader rumbo. Deriva, abatimiento, caída á sota-
vento.

PORTAR A LA DERIVA. Estirar un filat de pescar en-
tre dos barcos, deixantse aquestos anar de costat ab
la corrent o ab el vent. Llevar á la deriva.

DERIVACIO. f. Dediicció, descendencia, origen.
Derivación. || Gram. Derivació d' ima veu respecte
d' un' altra segóns la etimología. Derivación. || Met.
Acció ab que 'Is liun;ors passen d' una part a 1' altra
del cós. Derivación.

DERIVAR. V. n. Treure una cosa '1 seu origen d' un
altra. També s' usa cóni recíprocli. Derivar, deri-
varse. II Descendir una persona de certa familia o 1¡¡-
natge. Derivar, derivarse. || Deduir una cosa d' una
altra. Deducir, derivar. || Náut. Separarse la ñau
cap a sotavent del rumbo a que 's dirigeix. Derivar,
abatir, davalar, decaer, drivar, gribar.

Derefisia

DERIVAT, DA. p. p. Derivado.

DERIVATIU, VA. adj. Gram. Lo que 's forma o 's
dedueix del seu estat primitiu. Derivativo.

DERMATINA. f. Miner. Varietat de magnesia. Der-
matina.

DERJWATITIS. f. Med. Inflainació del dermis. Der-
matitis.

DERIVIATÓLECH. m. Qui 's dedica a les malaltíes
de la pell. Dermatólogo.

DERMATOLOGÍA. Med. Tractat de les malaltíes
de la pell. Dermatología.

DERMATOPNONTE. adj. Med. Qui respira per la
pell. Dermatopnonte.

DERMATOSA. f. Med. Nóm genérich de les malal-
tíes de la pell. Dermatosa.

DERMATOSIS, i. Med. Malaltía de la pell que 's
manifesta ab taques, grans, crostes o qualsevol altra
mena d' erupció. Dermatosis.

DÉRMICH, CA. adj. Lo qu' és relatiu al dermis.
Dérmico.

DERMIS, m. La pell de la persona. Dermis. || L
Anat La mes fonda de les tres capes que formen el
aparato o sistema tegumentos. Té 1' aspecte d' una
membrana blanquinosa, flexible, pero mólt resistent,
en la que s' hi veuen una infinitat de fibres entrellas-
sades. Constitueix quasi tot el gruix de la pell.
Dermis.

DERMITIS, f. Med. Inflamació de la pell. Der-
mitis.

DERMOGENIA. f. Med. Conjunt o teoría deis fenó-
mens de la pell. Dermogenia.

DERMÓGRAF. m. Med. L' autor d' una descripció
de la pell o que 's dedica a la dermografía. Dermó-
grafo.

DERMOGRAFÍA. f. Descripció anatómica de la
pell. Dermografía.

DERMOLOGÍA. f. Med. Part de 1' anatomía, que
tracta de la pell. Dermología.

DERMOTOMÍA. f. Dissecció anatómica de la pell.
Dermotomía.

DEROGABLE. adj. Lo que pot derogarse. Dero-
gable.

DEROGACIÓ. f. Acte y efecte de derogar. Aboli-
ción, derogación.

DEROGAR, v. a. Anular, abolir alguna llei o cos-
tum. Derogar.

DEROGAT, DA. p. p. Derogado.

DEROGATORI, A. adj. Lo que deroga. Deroga-
torio.

DERRENDI. v. r. Ter. ibissench. Desistir per forsa.

DERRER, A. adj. DARRER.

DERRtRAMENT. adv. m. ÚLTIMAMENT.

DERRERENCH, CA. adj. Lo que madura tart o
fora de temps regular. Tardío.

DERRERÍA (A la). Loe. adv. Al úHim, a la fí, des-
prés de tot. Al fin, al cabo, á la postre, á lo últi-
mo, etc.

DERRETIBLE. adj. Lo que pot derretirse. Derre-
tibie, fusible, fúsil, liquidable, licuable, licuefac-
tible.

DERRETIDOR, A. ni. f. Qui derreteix. Fundidor.

DERRETIMENT. ni. Acció y efecte de derretir o
derretirse. Derretimiento, licuación.

DERRETIR, v. a. Liquidar, disoldre per medí del
calor. També s' usa cóm recíprocii. Derretir, licuar,
liquidar.

DERRETIRSE, v. r. Inflamarse en amor, o enamo-
rarse ab niólta facilitat. Derretirse.

DERRETIT, DA. p. p. Derretido.

DERROBAR. v. a. Ant. robar.

DES

DES

535

DERROCA, f. Ant Derrota.

METRE EN DERROCA. Expr. ant. Derrotar.

DERROCADOR, A. ni. y f. Qui derroca. Destruc-
tor.

DERROCAMENT. m. L' acció y afecte de derro-
car. Derribo, destrucción, demolición.

DERROCAR, v. a. Tirar a térra algún edifici. De-
rrocar, derribar, derruir, demoler. || Precipitara
aigú desde una roca. Derrocar, despeñar, derrum-
bar. II Derrotar, desbaratar. || Met. vencer. || Fer
caure a algú del seu estat, fortuna, empleu, etc. De-
rrocar.

FORTA ÉS LA ROCA, PUS O MES FORT ÉS QUI LA DE-
RROCA. ReJ. Que la forsa vens la forsa. La fuerza
vence ú la fuerza.

DERROCAT, DA. p. p. Derrocado. H Ant. Derro-
tat, desordenat, desbaratat.

DERROTA, f. Direcció o runibodelesenibarcacións.
Derrota, derrotero, vía, rumbo, camino, ruta. ||
Fúgida desordenada d' un exércit vensnt. Derrota.

DERROTA COMPOSTA. Náui. La que consta de varis
rumbos, o navegant en varíes direccións. De.roli
Compuesta.

DONAR LA DERROTA, fr. Nául. Determinar la direc-
ció del viatge. Dar la derrota.

FER DERROTA, fr. Navegar á rumbo; hacer derrota.

NAVEGAR PER DERROTA Y ALTURA, fr. Dirigir la de-
rrota del barco combinant 1' estima ab 1' observació.
Navegar por derrota y altura,

PORTAR LA DERROTA, fr. Dirigir y portar el diari de
la ruta que s' hagi de seguir durant el viatge o co-
niissió. Llevar la rula, llevar la derrota.

DERROTAR, v. a. Mil. Desbaratar, fer fugir des-
ordenadament al exércit contrari. Derrotar. |1 ARRUI-
NAR, DISSIPAR. II Destruir, arruinar la salut o 'is bens
d' algú. Derrotar. || Dissipar, llensar a perdre alguna
cosa. Derrotar.

DERROTARSE, v. r. Náut. Extraviarse una em-
barcado de la derrota a causa del vent o de la co-
rrent, etc. Derrotarse.

DERROTAT, DA. p. p. Derrotado.

DERROTERO, m Náut. Llibre que conté la situació
geográfica deis punts mes notables de les costes y
uiars adjacents e interniedis, ab les noticies necessa-
ries pera facilitar y assegurar la n.ivegació. Derro-
tero.

DERRUIR. V. a. ARRUINAR, DERROCAR, 2.

DERTOSA. Geog. ant. Nóm de Tortosa en temps
deis ronians.

DERTUCH o DEL TRUCH (Cap). Hidrog. Cap del
S.O. de 1' illa de Menorca, Bilears.

DES. Partícula prepositiva qu' entra a la composi-
ció de nióltes ve is, y comunnient denota negació,
cóni: desventura, sense ventura. Des. || Ant. D¿sde.

DES QUE. Contracció de desde que. Desde que.

DESABARROTAR, v. a. Mar. Desfer 1' estiva aba-
rrotada. Desabarrotar. || Desembarassar la ñau de
alguna part de la cárrega que 1' ocupava fins a les
canibres. Desabarrotar.

DESABITAR, v, a. Mar. Desfer la botadura forma-
da a les bites o desfer les voltes del cable donades
en elles. Desabitar.

DESABONYEGADOR, A. m. y f. Eina pera treure
€ls bonys de les peces de metall. Desabollador.

DESABONYEGAR. v. a. Treure Ms bonys de les
peces de metall. Desabollar.

DESABONYEGAT, DA. p. p. Desabollado.

DESABORDARSE, v. pron. Náut. Separarse una
iiau després d' haverne abordat im' altra. Desabor-
darse, desatracarse.

DESABORIR. v. a. Fer perdre 'I gust a alguna
cosa, disgustarla. Desazonar, desabrir, quitarle el
sabor, el gusto á alguna cosa.

DESABORIT, DA. adj. Lo que no té cap gust.
Desaborido.

DESABOSSAR. v. a. Mar. Treure les voltes de
bossa donades aqualsevulla cosa. Desabozar.

DESABOTONAR, v. a. DESCORDAR. || v. a. Mar.
Treure les bonetes de les veles o desunir qualsevuUa
altra cosa qu' estigués cordada. Desabotonar.

DESABRICH. ni. Falta d'abrich o de roba pera
abrigarse. Desabrigo. || Met. DESAMPARO.

DESABRIGADA, f. Mar. Rada oberta. Desabri-
gada.

DESABRIGADAMENT. adv. ni. Sense abrich. De-
sabrigadamente.

DESABRIGAR v. a. Treure l'abrich. També s'usa
cóin recíprocli. Desabrigar, desarropar. || Ndut,
Treure Ms aparells ais arbres. Desabrigar.

DESABRIGAT, DA. p. p. Desabrigado, jl adj. Met.

DESAMPARAT. || DESCUBERT. || MALVESTIT. ¡j Ndut.

Fondejadero exnosat ais vents y cops de mar. Desa-
brigado, descubierto.

DESACALORARSE, v. r. Desaogarsedel calor que
se pateix. Desacalorarse, descalorarse, desaho-
garse.

DESACATADAMENT.adv.nl. Ab desacato. Desa-
catadamente.

DESACATAMENT. ni. Desacato.

DESACATAR v. a. Faltar a la reverencia y res-
pecte degut a algú. Desacatar.

DESACATAT, DA. p. p. Desacatado.

DESACATO m. Mancament de reverencia y res-
pecte comes contra 'Is superiors o contra les coses
sagrades. Desacato, desacatamiento.

DESACERT. ni. Acció y efecte de desacertar. De-
sacierto, desacuerdo.

DESACERTADAMENT. adv. m. Ab desacert. Des-
acertadamente.

DESACERTAR, v. a. Errar, obrar sense acert. De-
sacertar, no tener acierto.

DESACERTAT, DA. p. p. Desacertado. II adj. Lo
qu'está fet sense acert. Desacertado. || m. Inconsi-
derat, qui obra sense acírt. Desacertado.

DESACOMODAR, v. a. Privar de la comoditat,
íer perdre alguna conveniencia. Desacomodar.

DESACOMODARSE, v. r. Perdre algún acomodo o
conveniencia. Desacomodarse.

DESACOMODAT, DA. p. p. Desacomodado. || adj.
Qui no té acomodo o colocació. Desacomodado. ||

DESEMPLEAT.

DESACOMODO, m. Falta de feina del ofici o de
colocació. Desacomodo.

DESACOMPANYAR. v. a Retreure's de la compa-
nyía d'algú. Desacompañar, dejar solo.

DESACOMPANYAT, DA. adj. SOL.

DESACOMPASSAR. v. a. descompassar, desQA-

VELLAR.

DESACONSELLADAMENT. adv. m. Imprudent-
ii'eut, precipitadament. Desaconsejadamente, desa-
cordadamente.

DESACONSELLAMENT. m. DISSUASIÓ.

DESACONSELLAR. v. a. Dissuadir. Desaconse-
jar, disuadir, quitar de la cabeza.

DESACONSELLAT, DA. p. p. Desaconsejado. ||
adj. Qui obra capritxosament o sense consell. Desa-
consejado.

DESACONTENTAR, v. a. DESCONTENTAR.

DESACORDADAMENT. adv. ni. Ant. Sense acort.
Desacordadamente, indeliberadamente, inconsi-
deradamente.

DESACORDAMENT. m. Ant. OLVIT.

DESACORDANSA. f. Ant. Discordancia

53b

DES

DES

DESACORDAR, v. n. Ant. Discordar.

DESACORRALAR, v. n. Tieure'l bestiar del co-
rral. Desacorralar.

DESACORT. 111. Ant. DISCORDIA.

DESACOSTUMADAMENT. adv. m. Ant. Fora de
lo regular. Desacostumbradamente, fuera de cos-
tumbre.

DESACOSTUMAMENT. m. Ant. Desvesament.
Falta de costumbre.

DESACOSTUMAR. v. n. Ant. DESVESAR.

DESACOSTUMARSE. v. r. Ant. DESVESARSE.

DESACOSTUMAT, DA. adj. Lo que está fora de
l'us o de r ordre coniú. Desacostumbrado, insólito.

DESACREDITAR, v. a. Fer perdre'l crédit o la re-
putació a aigú, o '1 valor y restimació d'alguna cosa.
També s' usa cóm a recíproch. Desacreditar, des-
lustrar, oscurecer, disfamar.

DESACREDITAT, DA. p. p. Desacreditado.

DESADORNAR, v. a. Treure 'Is adornos d' algún
lloch o d' alguna cosí. Desadornar, desaliñar.

DESAFAVORIR. v. a. Deixar d' afavorir. Desai-
rar, desfavorecer. || Contradir, fer oposició a algú
afavorint al sen contrari. Desfavorecer.

DESAFAVORIT, DA. p. p. Desfavorecido.

DESAFECTE, m. Falta d' afecte. Desafecto, des-
amor, descariño. || Aversíó, eneinistat. Enemistad,
aversión, ojeriza. || adj. Oposat, contrari. Desa-
fecto.

DESAFEINAT, DA. adj. DESOCUPAT.

ESTAR DESAFEINAT. ir. No tindre res que fer. An-
dar ó estar de vagar.

DESAFERRAR, v. a. DESAGAFAR. 1| Náut. Llevar
els caps ab qu'está aferrada una vela. Desaferrar.

DESAFIADOR, A. m. y f. Qui desafía. Desafiador,
retador, duelista.

DESAFIAMENT. m. Ant. Carta o cartell de desa-
fíu. Cartel.

DESAFIAR, v. a. Provocar al combat. Desafiar,
retar. || Provocar a entrar en comptt:ncia sobre co-
ses que reqiiereixen forsa, agilitat, destiesa, etc. De-
safiar. II Ant. Rompre 'I senyor feudal la fé y amistat
que ab el feudatari tenía. Desafiar.

DESAFIAT, DA. p. p. Desafiado.

DESAFICIONAR, v. a. Fer perdre a algú 1' amor o
afició a alguna persona o cosa. Desaficionar.

DESAFICIONARSE, v. r. Perdre 1' amor o afició a
alguna persona o cosa. Desaficionarse, desapasio-
narse.

DESAFINADAMENT. adv. m. Sense la perfecta
entonado. Desafinadamente, desentonadamente,
desacordemente.

DESAFINAMENT. ni. Dissonancia en les veus o
cordes d' algú.i instrument, etc. Destemple, desafi-
namiento, desentonación, desentono.

DESAFINAR, v. a. Mus. Discordar les veus o apar-
tarse Ms instruments del punt de la entonació. Desa-
finar, disonar.

DESAFINAT, DA. p. p. Desafinado, desentonado.

DESAFÍO, m. y

DESAFÍU. m. Acte y efecte de desafiar. Desafio.
II Provocació en general. Desafio. || Combat singu-
lar proibit per les liéis divines y fiumanes. Desafío.
II El combat que segueix a la provocació. Desafío,
duelo.

DESAFOR o DESAFUR. m. Acció violenta contra
llei, costúm o rao. Desafuero.

DESAFORADAMENT. adv. m. Fora de mida. De-
saforadamente.

DESAFORAR, v. a. Anular, trencar els furs o pri-
vilegis que corresponen a algú. Desaforar. 1| Privar

a algú del fur o exempció que gosa per haver comes
algún delicte deis senyalats per aquest cas. Desa-
forar.

DESAFORARSE, v. r. Desvergonyirse, propassar-
se. Desaforarse, descomponerse, descomedirse,
desmandarse, propasarse.

DESAFORAT, DA. adj. Gran en excés. Desafo-
rado, desmedido, excesivo, enorme, desmesura-
do. II ni. y f. Qui obra sense llei, qui tot ho atrope-
lla. Desaforado, desatinado.

DESAFORTUNAT, DA. adj. Qui no té fortuna.
Desafortunado.

DESAGAFAMENT. m. Ant. V acció y efecte de
desagafar. Desasimiento, despegadura.

DESAGAFAR. v. a. Desunir, separar lo agafat.
Desasir, desprender. |l Desapegar.

DESAGAFAT, DA. p. p. Desasido.

DESAGARRAR, v, a. Deixar solt o lliure lo que
era agafat. Desagarrar, desaferrar.

DESAGARRAT, DA. p. p. Desagarrado.

DESAGENZAR. v. a. Ant. Llevar 1' adorno a al-
guna persona o cosa. Desadornar.

DESAGERMANAR. v. r. Treure la conformitat
que hi há entre dues coses, desapariarles. Desher-
manar.

DESAGERMANARSE. v. r. Faltar a la germanor o
unió fraternal. Deshermanarse.

DESAGERMANAT, DA. p. p. Deshermanado.

DESAGRADABLE, adj. Lo que desagrada. Des-
agradable.

DESAGRADABLEMENT. adv. m. Ab desagrado.
Desagradablemente, desapaciblemente.

DESAGRADAR v. a. Disgustar, fastiguejar, cau-
sar desagrado. Desagradar. i| També s' usa cóm re-
cíproch. Desagradarse.

DESACRADAT, DA. p. p. Desagradado.

DESAGRADO, ni. Falta d' afabilitat. Desagrado.
11 Disgust, descontent. Desagrado.

DESAGRADUAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis.
DEGRADAR.

DESAGRAÍDAMENT. adv. m. Ant. Ab desagraí-
ment. Desagradecidamente, ingratamente.

DESAGRAIDÍSSIM, A. adj. sup. Desagradecidí-
simo.

DESAGRAÍMENT. m. L' acció y efecte de des-
agraír. Desagradecimiento.

DESAGRAÍR. v. a. No correspondre ais beneficis
rebuts, no agraírlos. Desagradecer.

DESAGRAÍT, DA. p p. Desagradecido. || adj. Qui
desagraeix. Ingrato, desagradecido.

DESAGRAVI m. y

DESAGRAVIAMENT. m. Ant. Satisfácelo del agra-
vi u ofensa feta. Desagravio. || Compensació del dany
causat. Desagravio.

DESAGRAVIAT, DA. p. p. Desagraviado.

DESAGREGAR, v. a. Ant. y 'Is seus deriváis. Dis-
gregar.

DESAGRIR. V. a. Fer perdre 1' agror o a?presa de
alguna cosa. Desacerbar.

DESAGRIT, DA. p. p. Desacerbado.

DESAIRAR. V. a. Desatendre, desestimar una cosa.
Desairar.

DESAIRAT, DA. p. p. Desairado. i| adj. Qui rel>
un desaire. Desairado. I! desgarbat.

DESAIRE, m. L' acció y efecte de desairar. Desaire.

DESAJUDAR. v. a. Fer nosa lo que pot servir de
ajada. Desayudar.

DESAJUDARSE. v. r. Ésser negligent. Desaya-
darse.

DES

DES

537

DESAJUDAT, DA. adj. Negligent. Desayudado.

DESAJUST. ni. L' acció de desnjustar. Desajuste.

DESAJUSTAR, v a. Desigualar, desconcertar, no
ajustar una cosa ab un' altra o ab ella nieteixa. Des-
ajustar.

DESAJUSTARSE, v. r. Apartarse de 1' ajust o
conveni fet o a punt de ferse. Desajustarse, descon-
venirse, descomponerse.

DESAJUSTAT, DA. p. p. Desajustado.

DESALABAR, v. a. Vituperar, posar faltes o tares
a alguna cosa. Desalabar.

DESALABAT, DA, p. p. Desalabado.

DESALAPAT, DA. adj. Desvergonyit, descocat.
Desvergonzado, deslavado.

DESALBARDAR, v. a. Treure !' albarda a les ca-
valcadures. Desalbardar, desenalbardar.

DESALBARDAT, DA. p. p. adj. Sense albarda.
Desalbardado.

DESALBERGAMENT. ni. L' acte y efecte de lle-
var o negar 1' hospedatge. Deshospedamiento.

DESALBERGAT, DA. adj. Qui no té hospedatge.
Deshospedado.

DESALENAT. adj. desalentat. || Sense alé. Sin
aliento.

DESALENTAR, v. a. DESANIMAR.

DESALENTARSE, v. a. DESANIMARSE.

DESALENTAT, DA adj. desanimat.

DESALENTÓ, ni. Decaíinent d' ánini, falta de vi-
gor o forga. Desaliento.

DESALFOMBRAR, v. a. Acte de treure les alfom-
bres de les habitacióiis. Desalfombrar.

DESALFORJAR, v. a. Acte de llevar les alforjes a
íes cavalleries. Desalforjar.

DESALT. ni. Ant. DESCONTENTAMENT, DISGUST.

DESALTAR, v. a. Ant. y 'Is seus derivats. DIS-
<jUSTAR.

DESALTERAR, v. a. Ant. Fer passar la set. Apa-
gar ó matar la sed.

DESALLOTJAMENT. m. Acte y efecte de des-
allotjar. Desalojamiento.

DESALLOTJAR. v. a. Treure d' algún llóch, fer
abandonar a la forga 'I llóch, fortificat o no, ont hi
havía r eneniich arinnt. Desalojar.

DESALLOTJARSE. v. r. Deixar voluntariament
r allotjament. Desalojarse. || Cedir a un altre la
propia casa. Desalojarse.

DESALLOTJAT, DA. p. p. Desalojado.

DESAMAR, v. a. Ant. ABURRIR. || Deixar d' amar.
Desamar.

DESAMARRAR, v. a. Treure les amarres. Des-
amarrar. II Náut. Separar una embarcado d' un' al-
tra o del llóch ont era amarrada. Desamarrar, des-
atracar.

DESAMARRARSE, v. r. Náut. Faltar per qualse-
vulla causa un o tots els cables ab que la ñau és
amarrada. Desamarra se.

DESAMARRAT, DA. p.p. Desamarrado.

DESAMAT, DA. p. p. Desamado.

DESAMBALAR. v. a. Ant. ESCORCOLLAR.

DESAMENT. m Acte de desar alguna rosa. Re-
servación, reserva, encerramiento, escondimiento.

DESAMICH. in. Ant. ENEMICH.

DESAMISTANSAR. v. a. Descompondré 1' amlstat
d' algúns. També s' usa cóm reciproch. Desamistar,
descompadrar.

DESAMISTAT. f. Ant. ENEMISTAT.

DESAMOBLAR, v. a. Treure 'Is mobles d' alguna
part. Desamueblar.

DESAMOBLAT, DA. p. p. Desamueblado.

DIC. CAT.— T. 1. — 68.

DESAMOÍNAR. v. a. Ant. DESENFADAR.

DESAMOÍNO. ni. Ant. DESENFADO.

DESAMONESTAR, v. a. A/í/. DISSUADIR.

DESAMOR, ni. Desafecte, mala correspondencia.
Desamor. I| aburriment, enemistat.

DESAMORAT, DA. adj. y

DESAMORÓS, A. adj. Mal agrados, qui no té
agrado, o no '1 nianifesta. Desamorado, desamoroso.

DESAMORTALLAR. v. a. Treure la mortalla a un
difunt. Desamortajar.

DESAMORTALLAT, DA. p. p. Desamortajado.

DESAMORTISACIÓ. f. Acte y efecte de desamor-
tisar. Desamortización.

DESAMORTISADOR, A. adj. Qui desamortisa.
Desamortizador.

DESAMORTISAR. v. a. Deixar Iliures els béns
amortisats. Desamortizar.

DESAMORTISAT, DA. p. p. Desamortizado.

DESAMOTLLAR. v. a. Fer perdre a una cosa la
figura que prengué del motilo. Desamoldar. II Fig.
Descompondré la proporció d' una cosa, desfigurarla.
II Desamoldar.

DESAMPARADAMENT. adv. m. Sense amparo.
Desamparadamente.

DESAMPARADOR, A. m. y f. Qui desampara.
Desamparador.

DESAMPARAR, v. a. Abandonar, no donar favor
o amparo a qui '1 demana o '1 necessita. Desampa-
rar. 11 Ausentarse d' algún llóch. Desamparar. i|
Abandonar alguna fortlficació o altra cosa, deixantla
sense defensa. Desmantelar. 11 Náut. Despullar una
ñau de tots els seus arreus y apaiells abandonant el
casco per inútil. Desamparar. || desarbolar, jl For.
renunciar.

DESAMPARARSE, v. r. Ant. APARTARSE, DIVI-
DIRSE, SEPARARSE.

DESAMPARAT, DA. p. p. Desamparado. || adj

DESERT.

DESAMPARATS (Nostra Senyora deis). Geog.
Aldea del terme munpal. d' Crióla, prov. d' Alacant.

DESAMPARO, m. L' acció y efecte de desamparar.
Desamparo. || Falta de socorro y protecció. Des-
amparo.

DESAMPÚS. adu. t. Ter. deSPRÉS.

DESAMURAR. v. a. Deixar anar les aniures de les
veles. Desamurar.

DESANCHNAR o DESANGRAR, v. a. Treure la
sanch a una persona o animal en gran abundor o ex-
cés. Desangrar. I! /^'íg'. Empobrir a aigú gastantli y
malversantli 1' hisenda insensiblement. Desangrar.

DESANCHNARSE. v. r. Perdre la sanch per una
ferida o una sangría. Desangrarse.

DESANIMACIÓ. f. Falta d' animarió en algún
concurs. Frialdad, indiferencia, desaliento.

DESANIMADAMENT. m. adv. Sense ánim ni alé.
Desanimadamente.

DESANIMAR, v. a. Fer perdre 1' ánim, acobardir.
També s' usa cóm recíprocli. Desanimar, desalen-
tar, descorazonar.

DESANIMAT, DA. p. p. Desanimado. || adj. Fér,
cruel, inhuma. Desalmado.

DESANUIG. ni. Desenfado. Desenojo.

DESANUJAR. v. a. Fer perdre I' enuig, desenfa-
dar. També s' usa cóm reciproch. Desenojar, des-
ensañar, desatufar.

DESANUJAT, DA. p. p. Desenojado, desatufado.

DESANUJÓS, A. adj. Propi pera desanujar. Des-
enojoso.

DESAOGADAMENT. adv. ni. Ab der.aogo o desem-
barás. Desahogadamente. |i Ab desinvoltura, ab
massa Ilibertat. Desahogadamente.

538

DES

DES

DESAOGAR. v, a. Aixamplar el cor a algi'i, ali-
viarlo en els seus travalls o afliccións. Desahogar.
II Aliviar r ániín d' alguna passió o cuidado que
r oprimeix. Desahogar.

DESAGUARSE, v. r. DESACALORARSE. || Queixarse
ab algú deis ressentinients que 's teñen ab ell. Desa-
hogarse. II Comunicar a algú les propies penes y tra-
valls. Desahogarse.

DESAOGAT, DA. adj. Desvergonyit, ¡nsolent.
Desahogado, descarado. H Se dlu del llóch deseni-
barassat y expedit, en que no hi há confusió de gent
ni de coses. Desahogado. || Ndut. Se diu del ángul o
de la posició en que 's navega ab el vent, y de la que
la ñau conserva sense tonibar, y ab desembarás.
Desahogado.

DESAGGO. ni. Alivio de les penes, travalls o aflic-
cións. Desahogo, desahogamiento. í] Esbarginient.
Desahogo. || Aixaniple, dilatació. Desahogo. || Des-
embarás, Ilibertat, desinvoltura. Desahogo.

DESAPACIBILILAT. f. Aspresa, desagrado. Des-
apacibilldod.

DESAPACIBLE, adj. Lo que causa disgust o enfa-
do o és desagradable ais sentits. Desapacible.

DESAPACIBLEMENT. adv. ni. DESAGRADABLE-
MENT.

DESAPAKEGUT, DA. p. p. Desaparecido.

DESAPARÉIXER v. n. Perdrers de la vista ab
prestesa. També s' usa cóm recíproch. Desaparecer.
II MORIR.

DESAPARELL. ni. Náiit. Desarmament de la ñau
y r acte de t^esaparellarla. Desaparejo.

DESAPARELLAR. v. a. DESAPARIAR.

DESAPARIAR. v. a. Separar a una de les coses
que feien parella. Desaparejar, desemparejar, des-
parejar. II Desgavellar, desbaratar alguna cosa. Des-
parpajar. II Desguarnir, descompondré. Descompo-
ner, desaparejar. || Náut. Treure a una ñau els
aparells, quedant arbolats solanient els arbres ma-
jors. DESMANTELAR, DESGUARNIR.

DESAPARICIÓ. f. L' acció y efecte de desaparéi-
xer. Desaparición.

DESAPARROQUIANARSE. v. r. Deixar de com-
prar a la botiga ont se solía anar seguidament. Des-
aparroquiarse.

DESAPARRGQUIANAT, DA. p. p. Desaparro-
quiado.

DESAPASSIONADAMENT. adv. m. Sense passió.
Desapassionadamente.

DESAPASSIONAR. v. a. Desarrelar la passió que
's té a alguna peisona o cosa. S' usa coniunment cóm
recíprocii. desapassionar. || despreocupar.

DESAPASSIGNAT, DA. p. p. Desapasionado.

DESAPEGABLE. adj. Lo que 's pot desapegar.
Desapegable.

DESAPEGADAMENT. adv. m. Ab desapego, ab
desamor. Desapegadamente.

DESAPEGADÍSSIM, A. adj. sup. Desasidísimo.

DESAPEGADOR, A. m. y f. Qui desapega. Desa-
pegador.

DESAPEGAMENT. m. Desunió de les coses que
eren apegades. Desapegadura. |1 Desapego.

DESAPEGAR^ v. a. Separar les coses qu'eren ape-
gades. Despegar, desapegar. || Separar lo qu* esta-
va unit. Despegar, desasir.

DESAPEGARSE, v. r. Desprendre 's d' alguna cosa.
Desprenderse, desasirse || Desaficionarse, no dei-
xarse dominar d' algún afecte o passió. Despegarse,
desapegarse.

DESAPEGAT, DA. p. p. Desapegado. || adj. Poch
amable en el tráete. Despegado, desamorado.

DESAPEGO, m. Indiferencia, desinterés de les co-

ses temperáis. Desapego, desprendimiento, déspe-
gamiento.

ab desapego, iiiod. adv. D' una manera malagra-
dosa. Desapegadamente.

DESAPENDRE. v. a. Oblidar lo que s' havía aprés.
Desaprender.

DESAPERCEBIDAMENT. adv. m. Descuidada-
ment. Desapercibidamente.

DESAPERCEBIMENT. m. Desprevenció. Desaper-
cebimiento.

DESAPERCEBIT. adj. Ant. y

DESAPERCEBUT, DA. adj. DESPREVINGUT.

DESAPIATADAMENT. adv. m. Sense pietat. Des-
apiadadamente.

DESAPIATAT, DA. adj. Qui no té pietat. Desa-
piadado, inhumano, impío.

DESAPLICACIÓ. f. Falta d' aplicació o de cuida-
do. Desaplicación.

DESAPLICADAMENT. adv. m, Sense aplicació.
Desaplicadamente.

DESAPLICAT, DA. adj. Qui no té aplicació. Des-
aplicado.

DESAPODERADAMENT. adv. m. Precipitada-
nient, ab veemeiicia y sense poderse contindre. Des-
apoderadamente.

DESAPODERAMENT. adv. ni. L' acció de desapo-
derar. Desapoderamiento.

DESAPODERAR, v. a. Despullar a algú de lo que
tenía o d' alió de qu'estava apoderat. Desapoderar,
desaposesionar, desposeer. || For. Llevar el poder
donat ú otorgat. Desapoderar.

DESAPODERARSE, v. r. DESAPROPIARSE.

DESAPOSENTAR, v. n. Anaise 'n d' algún Ilóch,.
deixar voluntariament la posada. Desalojar. || v. a.
Treure a alcú d' una habitado, privar del aposenta-
nient. Desaposentar, desalojar. || Mil. Fer fugir ais
soldats del llóch qu' ocupaven. Desapostar.

DESAPOSENTAT, DA. p. p. Desalojado.

DESAPROBACIÓ. f. Acte y efecte de desaprobara-
Desaprobación, reprobación.

DESAPROBAR, v. a. No aprobar, no consentir al-
guna cosa, no considerarla bona. Desaprobar, re-
probar.

DESAPROBAT, DA. p. p. Desaprobado.

DESAPROFITADAA'ENT. adv. m. Sense profit.
Desaprovechadamente, sin provecho.

DESAPROFITAMENT. m. Falta d' aplicació o de
profit. Desaprovechamiento.

DESAPROFITAR. v. a. Emplear mal els bens o-
altra cosa. Desaprovechar, desperdiciar. || Perdre
lo que s' havía adelanta!. Desaprovechar.

DESAPROFITAT, DA. p. p. Desaprovechado. Il
adj. Inútil, peresós, descuidat. Desaprovechado.

DESAPROPI. m. Acte y efecte de desapropiarse.
Desapropiamiento, desapropio.

DESAPROPIACIÓ, f. y

DESAPROPIAMfcNT. m. DESAPROPI.

DESAPROPIAR, v. a. Ant. ENAGENAR.

DESAPROPIARSE, v. r. Despéndrer 's del domínl
de les coses propies. Desapropiarse.

DESAPROPIAT, DA. p. p. Desapropiado.

DESAPUNTALAR, v. a. Treure 'Is puntáis qu' es-
trevaven alguna cosa. Desapuntalar.

DESAQUEFERAT, DA. adj. p. n. DESOCUPAT.

ESTAR DESAQUEFERAT. fr. ESTAR DESENFEINAT.

DESAR. V. a. Posar alguna cosa en llóch segur.
Guardar, alzar, reservar. 1| Apartar de la vista una
cosa. Retirar. || Fam. Posar a algú prés. Aprisionar.

DESARBOLAMENT. m. Náut. Acte y efecte dfr
desarbolar. Desarbolo.

DES

DES

539

DESARBOLAR, v. a. Llevar a una embarcado 'Is
arbres, o trencarli a un' altra 'Is setis en un combat.
Desarbolar. || Perdre 'Is arbies una ñau per causa de
temporal. Escupir, desarbolar.

DESARBOLAT, DA. p. p. Desarbolado.

DESARBORAR. v. a. Abatre alguna cosa. Derri-
bar.

DESARET. ni. Ani. DESHERETAMENT II Anl. ROBO,
DESPULLA.

DESARMADURA, f. Ant. y

DESARMAMENT. m. Acció y efecte de desarmar
o de desarmarse. Desarmamiento, desarmadura,
desarme. || Nául. Acció y efecte de desarmar algún
barco. Desarme.

DESARMAR. V. a. Llevar o fer deixar les armes.
Desarmar. || Desguarnir les peces de que 's compon
alguna máquina. Desarmar, desmontar. 1| NáuL Lle-
"var a la embarcació 1' artillería y 'Is aparells. Des-
armar, desartillar. || Met. Aplacar, assossegar la
ira d' algú. Desarmar, cortar la cólera. |1 Meí. Lle-
varli a algú'ls iiiedis de poguer fer lo que volía. Des-
armar, cortar los pasos.

DESARMARSE, v. r. Deixar les armes. Dejar, de-
poner las armas.

DESARMAT, DA. p. p. Desarmado || Qui está
sense armes. Inerme, desarmado. || Met. Desprevin-
gut. Inerme, desprevenido.

DESARREBOSSAR. v. a. Treure 1' embós. També
s'usacóm reciproch. Desarreborar, quitar el em-
bozo.

DESARREGLADAMENT. adv. m. Ab desarreglo.
Desarregladamente.

DESARREGLAMENT. m. Desarreglo.

DESARREGLAR, v. a. Desordenar, treure de regla.
Desarreglar.

DESARREGLARSE, v. r. Desordenarse, eixirse de
regla. Desarreglarse, desreglarse.

DESARREGLAT, DA. p. p. Desarreglado, desre-
glado, inmoderado. Ii Fet contra regla. Desarre-
glado.

DESARRELAMENT. m. Acte y efecte de desarre-
lar. Desarraigo, extirpación.

DESARRELAR. v. a. Arrancar d'arrel. Desarrai-
gar, descepar. || m. Extingir complertament alguna
passió o vici. Desarraigar, extirpar.

DESARRELAT, DA. p. p. Desarraigado.

DESARREMANGAR, v. a. Abaixar la faldilla que
eslava arremangada. També s' usa cóm reciproch.
Desenfaldar, desarremangar.

DESARRENDAR, v. a. Deixar sense arrendar al-
guna cosa. Desarrendar.

DESARRIMAR, v. a. Apartar alguna cosa d'allí
«nt era arrim.ida. Desarrimar.

DESARRIMAT, DA. p. p. Desarrimado.

DESARROLLAR, v. a. y'ls seus deriváis. DESEn-
RROTLLAR.

DESARRUGAMENT. m. Acció y efecte de desa-
rrugar. Desarrugadura.

DESARRUGAR, v. a. Treure les arrugues d' algu-
na cosa, estlrantla. Desarrugar.

DESARRUüAT, DA. p. p. Desarrugado.

DESARSE. v. r. Aniaa;arse pera no ésser vist o des-
cubert. Detraerse, ponerse en salvo.

DESARTICULACIÓ. f. Med. La acció y efecte de
desarticular. Desarticulación.

DESARTICULAR, v. a. Cir. anat. Separar dos o
niés ossos qu' estaven articulats entre sí. Desarti-
cular.

DESARTILLAR, v. a. Treure 1' artillería a un bar-
co o a una fortalesa. Desartillar.

DESASSABORAR. v. a. Ant. DESSABORIR.

DESASSATIAR. v. a. Ant. y Ms seus deriváis. DE-
SASSITIAR.

DESASSATJAR. v. a. Ant. DESASSITIAR.

DESASSENYALAR. v. a. Treure Ms senyals. Qui-
tar las señales, desmarcar.

DESASSET. adj. Ter. DiSSET.

DESASSETIADOR, A. m. y f. Qui obliga al ene-
niicli a alsar el siti. Desacercador.

DESASSETIAMENT. m. Acte y efecte d* alsar el
siti. Descerco.

DESASSETIAR. v. a. Alsar el sltl. Levantar el
cerco.

DESASSOSSEGADAMENT. adv. m. Ab desassos-
sego. Desasosegadamente.

DESASSOSEGAMENT. m. An/. DESASSOSSEOO.

DESASSOSSEGAR. v. a. Perturbar la tranquilltat
o sossego. Desasosegar.

DESASSOSSEGAT, DA. p. p. Desasosegado. ||
adj. Inquiet. Desasosegado.

DESASSOSSEGO. m. Turbació, Inquietut. Desa-
sosego.

DESASTRADAMENT. adv. m. Desgraciadanient,
a'i desastre, malhauradament. Desastradamente.

DESASTRADÍSSIMAMENT. adj. sup. Desastfa-
dislmamente.

DESASTRAT, DA. adj.Desgraciat, malhaurat, des-
venturat. Desastrado.

DESASTRE m. Calamitat, malhauransa, gran
desgracia. Desastre.

DESASTROSAMENT. adv. m. Desastrosamente.

DESASTRUCH, GA. adj. Ant. DESASTRAT. || m.
DESASTRE.

DESAT, DA. p. p. de desar. Alzado, recogido,
guardado. || Lloch retirat. Retirado.

DESATAVIAR, v. a. Ant. Desguarnir, treure 'Is
adornos. Desataviar.

DESATAVIAT, DA. p. p. Desataviado. || adj. An/.
Qui ha perdut el tino. Desatentado.

DESATAVIU. m. Anl. Descompostura de la perso-
na. Desatavio, desaliño, desaseo.

DESATENCIÓ. f. Descortesía, manca d'urbanitat o
de respecte. Desatención. || DiSTRACCló.

DESATENDAR. v. n. Ant. Alsar les tendes d' un
catnpament pera marxar. Levantar el campo ó los
reales.

DESATENDRE. v. a. No parar atenció a lo que
un altre diu o fá. Desatender. || No fer cas d' alguna
persona o cosa. Desatender.

DESATENT, A. adj. Qui no té cortesía, urbanitat
o respecte. Desatento.

HAVER'HI UN DESATENT. fr. Fam. HAVER'HI UN DES-
FET.

DESATENTAMENT. adv. m. Ab desatencló o des-
cortesía. Desatentamente.

DESATES, A. p. p. Desatendido.

DESATINADAMENT adv. Sense tino ni conslde-
ració. Desatinadamente, desatentadamente. || Ab
excés. Desatinadamente.

DESATINAR, v. a. Tréurer de tino Desatinar,
desatender. || v. n. Dir o fer desatinos. Desatinar. ||
Perdre '1 tino. Desatinar, perder el tino, desaten-
tar, desembanastar.

DESATINARSE, v. r. Desesperarse, perturbarse
la rao. Desatinarse.

DESATINAT, DA. adj. Qui obra sense judici ni
rao. Desatinado.

DESATINO, m. Despropósit, disbarat, bojería. De-
satino, locura, sinrazón, ilesburro. || Falta ^'e tino.
Desatino. || pl. Disbarats deis adormíts. Desatinos.

540

DES

DES

DESATONTIR. v. a. Ant. Fer tornar en sí. També
s' usa cóm recíproch Desatontar, desatolondrar,
desaturdir.

DESATRACADA, f. lAar. L' acte y afecte de desa-
tracar. Desatracada.

DESATRACAR, v. a. Náut. Separar un obgecte de
un altre. També s' usa cóm recíproch. Desatracar,
desabordar. || Desembarassar un port. Desatracar.

DESATROSSARSE. v. r DESENFADARSE, DESARRE-
MANGARSE.

DESAUCIAR. V. a. Treure a aigú tota esperansa
d'obtindre '1 que desitja. Desahuciar. || Fer perdre
la esperansa de viure; desesperar els metges de la
curació del malalt. Desahuciar.

DESAUCIAT, DA. p. p Desahuciado.

DESAURAR. v. a. Ant. Treure 1' or ab qu'estava
daurada ai°:una cosa. Desdorar.

DESAURAT, DA. p. p. Desdorado.

DESAUTORISAR. v. a. Treure a aigú 1' autoritat
o poder que tenía. Desautorizar. |l DESAPROBAR.

DESAUTORISAT, DA. p. p. Desautorizado.

DESAVÁNS. ni. Rebaixa d' una part del deute.
Descuento. || pl. Perdua d' una part y no del tot.
Pérdidas.

DESAV ÁNSAR, v. a. Ant. No avanzar.

DESAVANTATGE. m. Perdua, detriment. Desven-
taja.

DESAVANTATJADAMENT. adv m. Sense ven-
tatja. Desaventajadamente.

DESAVANTATJAT, DA. aaj. Inferior, poch ven-
tatjós. Desaventajado.

DESAVENENCIA, f. Discordia, oposició, contra-
rietat. Desavenencia.

DESAVENTURÓS, A. adj. Ant. DESVENTURAT.

DESAVINDRE. v. a. Ant. Desunir.

DESAVÍNDRERSE. v. r. Discordar, no convindre
els parers o voluntats. Desavenirse. || barallarse,

ENEMISTARSE.

DESAVINENSA. f. Discordia, oposició, contrarie-
tat. Desavenencia.

DESAVINENT. adj. Se diu del Iloch que no vé de
passada y que pera fer'hi alguna dilligeiicia s' hi ha
d'anar expresament, y per lo meteix es incómodo y
molest. Apartado.

DESAVINGUT, DA. adj. Qui está discorde o no 's
conforma ab un altre. Desavenido.

DESAVISAR v. a. Donar avís contrarl al que se
havía donat. Desavisar.

DESAVUYT. adj. Ter. DIVUYT.

DESAVUYTÉ, NA. adj. Ter. DIVUYTÉ.

DESAYGUAR. v. a. Fer eixir l'aigua d' algún punt
ont hi és detinguda. Desaguar, desaguazar, esgua-
zar.

DESAYRE. m. Desaire.

DESBACH Y MARTORELL üoan Bautista). Biog.
Inquisidor LI. del catálech deis mallorquins (1677).
Era natural de Pollensa, canonge de la catedral de
Palma y mes tart bisbe de la Seu d' Urgell, ont va
morir 1' any 1688. Era escriptor de válua.

DESBALLESTA R. v. n. DESATINAR.

CAP DESBALLESTAT. fr. Cap boix. LoCO.

DESBALLESTAT, DA. adj. Fet malbé, desgave-
llat. Desbaratado.

DESBANCAR. v. a. Al Joch de banca és guanyar
al banquer tois els diners que posa pera jugar. Des-
hancar. II Me/. Fer perdre a algú l'amislat o l'esti-
mació que li tenía un' altra persona, guanyantla p^ra
sí. Deshancar.

DESBANDARSE, v. r. Mil. Deixar o desamparar
els soldats les banderes. Desbandarse. 1| Escampar-
se, parlant de persones y besties. Dispersarse.

DESBARAT. m. Ant. DISBARAT.

DESBARATADAMENT. adv. m Sense ordre ni
concert. Disparatadamente. II Fora de rao y de pro-
pósit. Disparatadamente.

DESBARATAMENT. m. Desarreglo, desconcerté
Desbaratamiento.

DESBARATAMENT DE VENTRE. Repetició mólt fre-
quent de cambres o cursos Desbarate de vientre.

DESBARATAMENT DE VENTRELL. Descomposició qUfr

s'hi experimenta y que priva de fer bé la digestiói
Descomposición ó desconcierto de estómago.

DESBARATAR, v. a. Desfer, fer malbé alguna
cosa. Desbaratar. || Mil. Desordenar, desconcertar;,
posar en confusió ais contraris. Desbaratar. || De-
sencaminar a alnú fentlo tornar dolent. També s' usa
cóm recíproch. Distraer, malear. |; Desconcertar,^
cóm: desbaratar un ajust. Desbaratar. || v. n. Dir
disbarats. Disparatar, desbarrar. || L'acte y efecte
de desbaratar. Desbarate, desbarato.

DESBARATARSE, v. r. Desenfrenarse en els cos-
túms. Desbaratarse, desenfrenarse || Dit del temps.
Descomponerse. |l Apartarse algú de la seua obliga-
do. Distraerse.

DESBARATAT, DA. adj. S' aplica a la persona
de mala vida, conducta o govern. Desbaratado, des-
concertado. II Qui diu o fa disbarats. Disparatado.

DESBARBAT, DA. adj. El qui no té barba. Des-
barbado, lampiño.

DESBARRAMENT. m. La accíó y efecte de dislo-
car les barres. Desquijaramiento.

DESBARRAR, v. a. Dislocar les barres a algú..
Desquijarar.

DESBARRAT, DA. adj. Ant. S' aplica a la porta o
altra cosa, a la qual se li lia tret la barra que impe-
día obrirla. Desatrancado.

DESBAST. m. La acció y efecte de desbastar.
Desbaste, desbastadura.

DESBASTAR, v. a. Treure les parts mes bastes y
groUeres d'alguna materia que s' hagi de pulir. Des-
bastar. |i Fer perdre a algú la rusticitat y groUería
que té per la mala educado qu' ha rebut. Desbastar,^
descortezar.

DESBASTAT, DA. p. p. Desbastado.

DESBAYNAR. v. a Ant. desenvainar.

DESBGBAIVIENT. ni. Acció y efecte de desbobar.
Desbobamlento, desasnamteiito.

DESBOBAR. v. a. Treure la llana del clatell a
algú. Desasnar.

DESBOBAT, DA. p. p. de desbobar. Qui 's torna
astut. Desbobado, desasnado.

DESBOCAMENT. m. La acció y efecte de desbo-
carse. Desbocamiento.

DESBOCARSE, v. r. Comunment se diu del cavalt
que 's posa a correr y no vol obeir al fre. Desbocar-
se, dispararse. || Met. Prorromore en páranles inju-
rioses y ofensives; parlar desatinada y perjudicial-
ment sense cap respecte a les liéis de la rao. Desbo-
carse.

DESBOCAT, DA. adj. Qui pert el fre y diu páran-
les indecentes, ofensives y desvergonyides. Desbo-
cado.

DESBOLCAR. v. a. Treure 'Is bolquers a les cria-
tures. Desempañar, desenvolver.

DESBOLCAT, DA. p. p. Desenvuelto, desenpa-
ñado.

DESBOSSAMENT. m. Ant. BOSQUEIG.

DESBOSSAR. v. a. Ant. Bosquejar. || Ter. DESEM-
BUSSAR.

DESBOTAR v. a. ENFONSAR. || Tirar a térra. De-
rribar.

DESBOTAR, v. n. Descarre^arse 'I ventre per vó-
mit o cambra, o per les dues vies. Desaguarse. ir

DES

DES

541

Parlant de I' atmósfera, ploure mólt. Descargar el
cielo ó el nublado.

DESBOTONAR, v. a. Descordar els botóns. Tam-
bé s' usa cóin recíprocli. Desabotonar.

DESBOTONAT, DA. p. p. Desabotonado, desa-
brochado.

DESBRAGUETAT, DA. adj. Ab la bragueta des-
cordai'a. Desbraguetado.

DESBRAVADOR, iii. Qiii desbrava. Desbravador.

DESBRAVAR, v. a. AMANSIR.

DESBRAVARSE, v. r. ESBRAVARSE.

DESBRIDAR, v. a. Rompre o treure la brida.
Desbridar.

DESBROCAR. v. a. Troncar el broch d' alguna
eina. Desbrocar, desgolletar.

DESBROSSAR. v. a. Treure la brossa d' algún
bosch o (l'alguiia térra. Desbrozar.

DESBUCLAR. v. a. Anl. Esniocar, treure 'Is bu-
dells. Sacar las tripas.

DESCABALAR, v. a. Treure algunes de les parts
necessaries pera que una cosa sigui coniplerta o ca-
bal. Descabalar.

DESCABALSAR. V. a. DESENCAMINAR, CORROMPRE,
SOBORNAR.

DESCABALSAT, DA. p. p. DESENCAMINAT.

DESCABELSAT. Ter. ibissench. Atolondrat, Ato-
londrado.

DESCABELLADAMENT. adv. m. Sense ordre ni
concert. Descabelladamente, descabezadamente.

DESCABí LLAMENT. m. Acte y efecte de desca-
bellar. Descabelladura.

DESCABELLAR, v. a. Desfer el cabell. També se
usa cóni recíprocli. Descabellar, desgreñar.

DESCABELLAT, DA. p. p. Descabellado, desgre-
ñado. II adj. Disbaratat, sense oidre ni concert. Des-
cabellado, disparatado, sin pies ni cabeza.

DESCABESSAR. v. a. Ant. ESCAPSAR.

DESCALABRAR, v. a. Ferir a aigú lleugerament
al cap. Descalabrar. || Me/. Llevar part d' alguna
cosa aixis en lo fisich cóni en lo moral. Desca-
labrar.

DESCALABRAT, DA. p. p. Descalabrado. || adj.
Aixalabrat, iniprudent. Descalabrado, arrojado.

EIXIR DESCALABRAT. fr. ANARSE'N ESCAMAT.

DESCALABRO, m. Contratemps, infortuni, dany,
perdua. Descalabro.

DESCALQ, A. adj. Qui vá ab els peus nusos. Des-
calzo. II El frare que fa vot d' anar descaí?. Des-
calzo.

DESCALCADOR, m. Posteta ab un forat de la mi-
da de la sabata o bota pera descalcarla. Descalza-
dor.

DESCALCAR, v. a. Llevar el calgat. També s'usa
cóm recíproch. Descalzar. || Met. Treure 1' impedi-
ment que 's posa pera travar el moviment d' alguna
roda; o la falca que's posa a les caines d' una taula
0 altres coses semblantes. Descalzar. |l Anar gratant
l'aigua algún terreno. Derrubiar. || Met. TREURE del
BÉCH.

NO DESCALgARSE. fr. Met. MENTIR A TRENCACOLL.

NO ÉSSER BO PERA DESCALCAR A ALGÚ. fr. Serli
mólt inferior en alguna cosa. No llegar á la suela del
zapato.

DESCAL^AT, DA. p. p. Descalzado.

DESCALFAR. v. a. Anl. REFREDAR

DESCAMBIAR, v. a. Permutar, donar una cosa
per un' altra. Se diu del d ner que's cambia en mo-
nedes menmies. Trocar.

DESCAMBIAT, DA. p. p. Cambiado.

DESCAMISAT, DA. adj Qui no té camisa. S'apli-
ca al home perdulari o iacinerós. Descamisado.

DESCAIWPS (Antonl Ignacl). Btog. Escriptor del
sigle XVII, natural de Perpinyá. L'any 1630 va en-
trar a la Companyía de Jesús, ensenyant retórica y
filosofía en aquella Universitat. Va escriuie la vida
del P. Suárez (Perpinyá, 1671-72, dos vol. 4t.) y '1
Ilibre titoiat: Congregado de la Verge Mar a del So-
cos aprobada per Alexandre VII (Perpinyá, 1666).

DESCANIJA (Pere). Biog. Pintor cátala, que vivía
a Barcelona a mitjans del sigle Xiv.

DESCAÑONAR, v. a Treure 'Is canóns ais aucells,
gallims, etc. Descañonar. || fig Passar el barber la
navaja per segona vegada y a repel per la cara de
aquell a qui afeita. Descañonar.

DESCANS. m. Quíetut, repós. Descanso. || Lo que
física o moralment causa algún alivi a la fadiga y en
els cuidados. Descanso. i| L' assento sobre que se
apoia y assegura alguna cosa. Descanso. !l L' espai
de temps en que aIgú está sense travallar. Huelga,
tregua. il Ter. Dos pols en sentit vertical que servei-
xen pera que no s' inclinin els bracos d' un carro
quan se detura.

AB TOT DESCANS. m. adv. Ab tota tranqullitat,
sense cap mal de cap. A pierna su lia ó tendida.

PENDRE DESCANS. f. Descansar. Tomar d.scanso.

DESCANSADAiVlENT. adv. m. Sense travall, sen-
se fadiga. Descansadamente.

DESCANSADOR. m. El siti o Ilóch ont s' hi des-
cansa o s' hi pot descansar. Descansadero.

DESCANSAR, v. a. Aliviar a algú en el travall,
ajudarlo. Descansar. || v. n. Sospendre 'I travall, re-
pararles torces ab el repós o ab la quietut. Descansar.
II Tindie algún alivi en els cuidados. Descansar. ||
Desaogarse, tindre algún consol comunicant les pe-
nes y travalls a alguna persona de confiansa. S' usa
comunment cóm reciproch. Descansar. [| Reposar,
dormir. Descansar. 1| Estar sense cuidado en la con-
fiansa deis oficis o en el favor d' algú. Descansar. ||
Estar una cosa assentada y apoiada deniunt d' una
altra. Descansar. || Estar la térra un o mes anys
sense conreu. Descansar. || Estar enterrat, jeure a la
tomba. Descansar. || fer causa.

DESCANSAR EN PAU. fr. Descansar en paz.

DESCANSAR LES TERRES. fr. Descansar las tierras.

DESCANSAR SOBRE LES ARMES, fr. Descansar sobre
las armas.

DESCANSAT, DA. adj. Lo que no porta gran fa-
diga ni travall. Descansado.

ESTIGUl DESCANSAT, VÁGISSEN DESCANSAT. fr. Ab
que s' assegura a algú que 's fará lo que vol o de-
mana. Descanse usted.

DESCANTELLAR. v. a. Trencar alguna cosa pél
canten Descantillar.

DESCAPDELLADAMENT. adv. m. Descabellada-
mente.

DESCAPDELLAR. v. a. Desfer algún capdell. Des-
ovillar. II Met. Dir tot quan se sap y s' havía tingut
ocult. Desembuchar, desbuchar.

DESCAPDELLAT, DA. p. p. Desovillado. || adj,
Ant. DESUNIT, ESBARRIAT.

DESCAPSAR. v. r. ESCAPSAR.

DESCARADA (A la), fr. adv. y

DESCARADAMENT. adv. ni. Ab descaro. Desca-
cadamente, con descaro ó descoco.

DESCARAGOLADOR. m. Eiiia de ferro o de cer
que serve ix pera descaragolar. Destornillador.

DESCARAGOLAR. v. a. Desfer el paper, perga-
mí, etc., qu' eslava caragolat. Desarrollar. il Desfer
els toms que s' han donat a un caragol pe: a treure '1
o afluixarlo. Destornillar.

DESCARAGOLAT, DA. p. p. Desarrolado, des-
entornillado.

DESCARARSE, v. r. Parlar n obrar ab desvergo-
nyiment, descortesía, atrevinient o sense pudor. Des-
cararse.

542

DES

DES

DESCARAT, DA. p. p. Descarado. || adj. Desver-
goiiyit, qui parla u obra seiise cap respecte huma.
Descarado. ¡I ^4/!/. Descabert de cara. Descubierto
de cara ó de rostro.

A LA DESCARADA, ni. adv. DESCARADAMENT.

DESCARNADOR. ni. Eiua que usen els dentistes
pera separar deis caixals o de les dents la carn de la
geniva. Descarnador.

DESCARNADURA, f. L' acció de descarnar. Des-
carnadura.

DESCARNAR, v. a. Apartar o separar la carn de
r 03. Descarnar. 1 Meí. Escarbotar, gratar alguna
cosa. Descarnar.

DESCARNAT, DA. p. p. Descarnado, escar-
nido

DESCARO. MI. Desvergonyiment, insolencia, falta
de respecte. Descaro, descaramiento.

DESCÁRRECH. ni. L' acció de descarregar alguna
cosa. Descargo || La data o descompte ab que 's sa-
tisfá la rebuda de que aigú s' ha fet cárrech. Des-
cargo. || Justificado, resposta o excusa del cárrech
que 's fá a alsú. Desca'-go. I| Satisfácelo de les obll-
gacións de justicia o que graven la conciencia. Des-
cargo.

DESCÁRREGA. f. L' acte de disparar la tropa les
armes de focli. Descarga.

DESCARREGADOR. ni. Siti destinat pera desca-
rregar'lii alguna cosa. Descargadero. || Eina de ferro
unit a la part de baix de la baqueta, fet en forma es-
piíal, ab unes rosques punxagndes pera treure 'Is ta-
cos de les armes de foch Sacatrapos.

DESCARREGAR. v. a. L'evar o aliviar la cárrega.
Descargar. || Treure 1' os de la carn pera deixarla
niés útil. Descargar. H Disparar les armes de foch.
Descargar. || Treure de qualsevulla arma de foch la
pólvora y nuinicións ab qu' eslava carregada. Des-
cargar. II Parlant deis núvols, ploure copiosament.
Descargar el nublado.

DESCARREGARSE. v. r. Purgarse '1 reu deis cá-
rrechs que se 1¡ fan. Descargarse. Il DESEncaRRE-

■OARSE.

DESCARREGAT, DA. p. p. Descargado.

DESCARRIAR, v, a. ESCARRIAR.

DESCARRILAR, v. n. Eixir del carril. Se diu deis
trens quan fui;en fora deis ralis. Descarrilar.

DESCARRILAMENT. m. Acte y efecte de descarri-
lar un tren. Descarrilamiento.

DESCART. m. Les caries del joch que 's llensen o
queiien sense donar. Descarte. || L' acció de descar-
tarse. Descarte. || Met. Excusa, efugi. Descarte.

DESCARTAR, v. a. Met. Dejectar alguna cosa o
.apartarla de si. Descartar. |1 Ant. DESCARTARSE.

DESCARTARSE, v. r. Tornar algunes de les car-
íes que 's creuen inútils a la pila de les que no s'lian
dónat prenentne aitres tanles. Descartarse. || Anar
llensant les cartes que 's creuen inútils o perjudicials
pél joch que 's vol fer. Descartarse || Excusarse
una persona de fer alguna cosa. Descartarse.

DESCASABLE. adj. Que pot ésser descasat. Des-
casat.

DESCASAMENT. m. La declaració de nulitat del
matrimoiii. Descasamiento. || Anl. DIVORCI.

DESCASAR, v. a. Separar ais que no son casats
Uegítimament y viuen cóm a tais de bona o mala fé:
declarar per nul el matiimoni. Descasar.

DESCASAT, DA. p. p. Descasado.

DESCASTAR, v. a. Acavar ab una casta. Descas-
tar. II /'íg. Desnaturalisar. Descastar.

DESCASTAT, DA. p. p. De descastar. Descas-
tado. II Se diu del que manifesta poc i carinyo ais
seus parents. Descastado.

DESCATLLAR (Matíes, Fra Geroní de Ripoll).

Biog. Frare caputxí ripollés del sigle xvii, que va
morir en olor de santitat.

— Y TORT (JOAN). Biog. Abat del monestir de Sant
Esteve de Banyoles (1703 al 1744). Pertanyía a la
ilust e y antigua familia bergadana del seu cognóm.
Havía estat dispenser al monestir de Sant Cugat del
Valles y va seguir el partit d' en Felip V a la gue-
rra de Successió, y havent estat intervingudes les
seues rendes (1705) pél govern de Catalunya, se va
embarcar a Mataró (1708) cap a Italia, fins que feta
la pau y morta la nostra nacionalitat, va tornar al
any 1715. Va restaurar el monestir, malmés al aquar-
telars'hi les tropes, y va acavar bona part d' obres
del temple, morint a Banyoles 1' any 1744.

DESCAUDALAT, DA. adj. Que s' aplica al que ha
perdut els seus cabals. Descaudalado.

DESCAVALCADOR. m. Pedrís que hi há prop de
la porta de les cases pera baixar de cavall. Apea-
dero.

DESCAVALCAIVIENT. m. Acte y efecte de desca-
valcar. Apeamiento, descabalgadura.

DESCAVALCAR. v. n. Baixar de cavall. Descabal-
gar, desmontar, apearse.

DESCAVALCAR A ALGÚ DE LA SEUA PRETENSIÓ.
DESCAVALCAR A ALGÚ DE LA SEUA DIGNITAT.

DESCAVALCAT, DA. p. p. Descabalgado, des-
montado.

DESCEBRE. v. a. Ani. burlar, enganyar.

DESCEBUT, DA. p. p. Aní. BURLAT, enGANYAT.

DESCENDENCIA, f. Propagado, succesió, línea
continuada y derivada d' una persona, qu' és cóm el
principi coniú de tots els que descendeixen d' ella.
Descendencia.

DESCENDENT. p. a. Qui descendeix. Descen-
diente, descendente.

DESCENDIR o DESCÉNDRER. v. n. Procedir per
natural propagado d' un meteix principi o d' una me-
teixa persona, qu' és el cap de la familia. Descen-
der. II Derivarse o procedir una cosa d' un' altra.
Descender.

DESCENS. m. Baixada. Descenso. |1 Caiguda de
alguna dignitat o estat a un altre mes inferior. Des-
censo.

DESCENSIÓ. f. L' acció de baixar. Descensión.

DESCENSIONAL. adj. Astron. Descensional.

DESCENTRALISACIÓ. '. Acció y efecte de des-
centralisar. Descentralización.

DESCENTRALISAR. v. a. Transferir a diverses
corporacións o persones una part de 1' autoritat que
abans exercía M govern suprém de 1' Estat. Descen-
tralizar.

DESCENTRALISAT, DA. p p. Descentralizado.

DESCENYIR. v. a. Deslligar o treure M cenyidor,
faixa o altra cosa que 's porta alentorn del eos. Des-
ceñir.

DESCENYIRSE DE RIURE. fr. Riure ab mólta violen-
cia y excés. Desperecerse, deslornillarse, descalzarse,
despedazarse, descoyunlarse de risa.

DESCENYIT, p. p. Desceñido.

DESCEPAR. V. a. Mar. Treure 'Is ceps a les anco-
res y aniures. Descepar. || Arrancar d' arrel els ceps.
Descepar.

DESCERRALLAR. v. a. Ant. DESPAnyar.

DESCINGLAR. v. a. Llevar la cingla a algún ani-
mal. Descinchar.

DESCLAPÉS (Gabriel). Biog. Canonge de la Séu
de Barcelona y rector de 1' Universitat. Era a SiviUa
a mitjans del sigle XV, y desde allí va enviar la nova
d' haver mort a Mallorca el famós mestre luUiá Joan
Llobet, de quines virtuts y sabiduría va fer 1' elogi.

DESCLAVADOR m. Eina de ferro que usen els
fusters y manyans pera desclavar. És u:i niánech de

DES

DES

543

cosa d' uns 20 centiiiietres de llarch, rodó, nienys
del capdevall, qu' és plá, y acava eii tall. Descla-
vador.

DESCLAVAMENT. ni. L' acció y efecte de descla-
var. Desclavamiento.

DESCLAVAR. V. a. Arrancar els claiis ab qu' está
clavada alguna cosa. Desclavar, desenclavar. Il
Treure o dtspendre alguna cosa del ciau o claus ab
qu' está assegurada. Desclavar, desenclavar. ||
Arrancar lo qu' está fix t a algún llócíi, cóni: descla-
var la estaca. Deshincar.

DESCLAVAT, DA. p. p. Desclavado.

DESCLAVILLAR. v. Treure les clavilles. Descla-
vijar.

DESCLOFOLLAR. v. a. Ter. esCLOFOLLAR.

DESCLÓS, A. p. p. Abierto.

A LA DESGLOSA. Ant. A LA DESCUBERTA.

DESCLOT (Bernat). Btog. Cronista cátala militar
del sigle xin. Pertanyia a un Ilinatge noble. Va es-
criure 1' liistoria del seu temps, o sigui deis regnats
d' en Jaiinie primer y d' en Pere '1 Gran, ab el títoi:
Cróniques o conquestes de Catalunya, y també ab la
variant: De les histories d' alguns comtes de Barce-
lona y reys de Aragó. En aque>t Ilibre contá '!s fets
qu' ell mete X va p.esenciar, o que podíen explicarli
els que 'is presenciaien, ab esperit de justicia y es-
crupulosa senceritat. El rei don Jauíne, en Desclot y
'n Ramón Muntaner son els tres croiiistes catalans
de r Etat Mitja, éssent en Desclot el menys plástich
y literari, empró oferint en el seus textes passatges
de vera inspirado. L' any 1616 en Rafel Cervera va
extractar y traduír al castellá la Crónica, y a 1' any
1793 el govern espanyol va fer editar ab mires pa-
triótiques la part relatant la desgraciada expedició
del rei de Franca en Fe íp, 1' any 1285, a fí de
tocar 1' amor propl deis catalans. A la colecció de
Cfironiques élrangéres re'atives aux expeditions fran-
faises pendanl le XIII siécle, el recopilador Mr. J.
Bouchon va inclóure'iii la Crónica d' en Desclot, co-
piada d' un manuscrit del sigle XIV, que 's guarda a
la Biblioteca de P.irís L' any 1885 se 'n va publicar
a Barcelona una edició en la Mengua origina', ab
prefaci d' en Coroleu.

DESCLOURE. v. a. Obrir lo qu' estava clós. Tam-
bé s' usa cóm recíprocli. Abrir.

DESCIOURE'S. V. r. Separar y extendre les flors
les fulles que teñen recuUides a la poncella. Abrir-
se, desabotonarse.

DESCLUCAR. v. a. Obrir els ulls. Abrir los ojos.

DESCOBRIMENT. m. Ant. DESCUBRIMENT.

DESCUBRIR, v. a. Ant. DESCUBRIR.

DESCOCAT, DA. adj. S' api ca al que demostra
niassa descaro y desenibarás Descocado.

DESCOLAR, v. a. Deshonrar, no guardar las
fiestas.

DESCOLGAR, v. a. Destapar lo qu' estava colgat
Descubrir, desenterrar.

DESCOLGAT, DA. p. p. Descubierto, desente-
rrado.

DESCOLORIMENT. m. Acte y efecte de perdre '1
color alguna cosa. Descoloramiento.

DESCOLORIR, v. a. Treure o rebaixar el color.
També s' usa cóm a recíproch per perdre '1 color.
Descolorar, descolorir.

DESCOLORIT, DA. adj. S' aplica a lo que té color
pálit o baix en sa filera. Descolorido,

DESCOLRAR. v. a. Acte de treure '1 colrament de
la pell produit pél sol. Colrado.

DESCOLXAR. v. a. Nduí. Desfer els cordóns deis
caps. Descolchar.

DESCOLL. m. L' acte de descollar la ballesta.
Desempulgadura.

DESCOLLAR, v. a. Treure la corda deis caps del
arch de la ballesta. Desempulgar. || v. n. Sobrepu-
jar. Descollar, descollarse. || Arl. y of. L' accló de
treure tensió a un caragol de femella, sarjant o cara-
gol d' estrényer. Descollar.

DESCOMBREGAR. v. a. Ant. EXCOMUNICAR.

DESCOMBREGAT, DA. p. p. Ant. EXCOMUNICAT.

DESCOJVIEDIDAMENT. adv. ni. Desvergonyida-
ment. Descomedidamente.

DESCOMEDIJVIENT. m. Desvergonyiment, descaro,
falta de respecte. Desaguisado, desentono, desme-
sura, descomedimiento.

DESCOMEDIRSE, v. r. Faltarli a algú al lespecte
de páranla o d' obra. Descomedirse, descompa-
sarse.

DESCOJVIEDIT, DA. adj. Desvergonyit, insolent.
Descomedido, desmesurado.

DESCOMPADRAR, v. a. Ant. Fer desaviiulre ais-
qu' eren ainichs o fer rómprer 1' aniistat que hi havia
entre dues o Tués persones. Descompadrar.

DESCOMPARTIDOR, A. m. y f. despartidor.

DESCOMPARTIR. v. a. despartir.

DESCOMPASSADAMENT. adv. m. Sense compás,
sense mesura. Descompasadamente.

DESCOMPASSAR. v. a. desbaratar.

DESCOMPASSARSE. v. r. DESCOMEDIRSE.

DESCOMPASSAT, DA. adj. Excessin, despropor-
c onat, fora de lo regular. Descomedido, descompa-
sado.

DESCOMPONDRÉ, v. a. Trastornar 1' ordre o la
composlció d' alguna cosa. Descomponer, desorde-
nar, desbaratar. || Reduir algún cós ais principis o
eleinents de que 's compon. Descomponer. || Des-
guarnir, treure Ms adornos. Desadornar, descolgar.
II DESFER.

DESCOMPONDRÉ 'S. v. r. Faltar a la moderad*
y modestia deguda, alborotarse, eixirse ^ie les regles
de la prudencia y bona criansa. Descomponerse. ||
Parlant del cós és perdre salut. Descomponerse.

DESCOMPONDRÉ 'S EL TEMPS. fr. Descomponerse el
tiempo.

DESCOMPONDRÉ "S EL VENTRELL. fr. Descomponerse,
desconcertarse el estómago.

DESCOMPONIBLE, adj. Lo que pot ésser descom-
post. Descomponible.

DESCOMPOSICIÓ. f. L' acte y efecte de descom-
pondré o de descompondré 's. Descomposición.

DESCOMPOST, A. p. p. Descompuesto. Il adj. Im-
niodest, atrevit. Descompuesto.

DESCOMPOSTAMENT. adv. ni. Ab descompos-
tura. Descompuestamente.

DESCOMPOSTURA, f. Descnro, falta de modestia-
Descompostura. || Falta de netetat. Descompostura,
desaseo, desaliño.

DESCOMPTAR. v. a. Com. Adelantar al que té una
lletra, compte o pagaré o altre document que té ven-
sut a plasso deterniinat 1' import corresponent, des-
comptant o deduint 1' interés o tant per cent estipu-
lat o convingut. Descontar. || Rebaixar alguna quan-
titat d' una suma. Descontar. || Met. Rebaixar algún
poch del mérlt o virtuts que s' atribueixen a algú.
Descontar.

DESCOMPTAT, DA. p. p Descontado.

DESCOMPTE. m. Rebaixa, compeiisació de part
del deute. Descuento. || Acció y efecte de descomp-
tar. Descuento || Com. Negoci deis banchs y capita-
listes que consisten en pagar en diner (cobrant un
tant per cent previament anticipat) lletres, pagarés,
quin venciment no lia arrivat encara; valors no cir-
cnlants, o qualsevol altre article o mercadería. Des-
cuento. II Com. La suma en tal concepte estipulada o
convinguda. Descuento.

544

DES

DES

VAGI EN DESCOMPTE DELS MEUS PECATS. fr. Ab la
qual algú 's dona consol d' algún mal, desitjant que
li serveixi en part de la pena que niereixen les seues
culpes. Vaya en descuento de mis pecados.

DESCOMUNAL, adj. Extraordinari, monstruos,
niólt díferent de lo regular en la sena especie. Des-
comunal, enorme, descompasado, descomedido.

DESCONCEPTUAR, v. a. DESACREDITAR.

DESCONCERT. ni. Falta de coiicert, desordre a les
parts d' algún cós o máquina. Desconcierto. il Lleu-
geresa, imprudencia en les páranles o accións. Des-
concierto. II Falta de gove n y economía doméstica.
Desconcierto. || Desbaratanient de ventre. Descon-
cierto, despeño, desate de vientre. II L' acció y
efecte de desconcertar y desconcertarse. Descon-
cierto.

DESCONCERTADAMENT. adv. m. Sense concert.
Desconcertadamente.

DESCONCERTADOR, A, m. y f. Qui desconcerta.
Desconcertador.

DESCONCERTAR, v. a. Desbaratar, perturbar l'or-
dre y concert o composició d' alguna cosa. Descon-
certar, desordenar, descomponer, turbar, perver-
tir.

DESCONCERTARSE v. r. Desavinensa de les perso-
nes o coses qu' estaven ab concert Desconcertarse.
II Fer o dir les coses sense 1' ordre o prudencia co-
rresponents. Desconcertarse, echar por las de
Pavía. II Ferse malbé alguna cosa. Desconcertarse.
II Desllorigarse algún os. Desconcertarse, desven-
cijarse, dislocarse. || Debilitarse '1 ventrell, no fer
bé la digestió. Desconcertarse. |l Desbaratárseli a
algú les idees o 'is niedis de conseguir algiin fí. Des-
concertarse.

DESCONCERTAT, DA. p. p. Desconcertado. ||

adj. DESBARATAT.

DESCONEGUDAMENT. adv. m. Ant Ab ingrati-
tut. Desconocidamente.

DESCONEGUT, DA. p. p. Desconocido. || adj.
DESAGRAIT. || Ignorat, no conegut abans. Desco-
nocido.

DESCONEIXENSA. f. Ant. Ingratitut. Desconoci-
miento.

DESCONEIXENT. adj. Aní. DESCONEGUT, 2.

DESCONÉIXER v. a. No conservar la idea d' al-
guna cosa, haverse 'n olvidat. Desconocer. |I Met.
Notar la visible mudansa que 's tiova en alguna per-
sona o cosa. També s' usa cóm recíproch. Descono-
cerse. II No voler regonéixer un a alguna persona o
cosa cóm a propia. Desconocer. || Fer el desentés
afectant ignorancia d' alguna cosa. Desconocer.

DESCONFIADAMENT. adv. m. Ab desconfiansa.
Desconfiadamente.

DESCONFIANSA. f. Mancar la confiansa. Descon-
fianza.

DESCONFIAR, v. n. No confiar, tlndre poca espe-
ransa. Desconfiar.

DESCONFIAT, DA. p. p. Desconfiado. || adj. Qui
desconfía. Desconfiado.

DESCONFIR. v. a. Ant. DERROTAR, DESFER, DES-
TRUIR.

DESCONFITA. f. Anl. y

DESCONFITURA. f. Ant. DERROTA.

DESCONFORMAR, v. n No convindre una cosa ab
un' altra. Desconformar, discrepar, disentir.

DESCONFORME, adj. Lo no conforme. Descon-
forme, disconforme.

DESCONFORMITAT. f. Diferencia, falta de sem-
blaiisa d' unes coses ab altres. Desconformidad, dis-
conformidad. II Oposició, desunió, contrarietat en els
parers o en les voluntáis. Desconformidad, discon-
formidad.

DESCONFORTAR, v. a. Ant. Y 'Is seus derivats.
Desanimar.

DESCONORTARSE. v. r. Ant. Desconsolarse.

DESCONORTAT, DA. p. p DESCONSOLAT.

DESCONORT. m. Ant DESCONSOL.

DESCONJUNTAMENT. m. L' accíó y efecte de
desconjuntar o desencaixar els ossos del seu llóch.
Descoyuntamiento, descoyunto, desencajamiento,
desencaje.

DESCONJUNTAR, v. a. Desencaixar els ossos del
seu llóch. Descoyuntar, desvencijar, desencajar,
desgobernar. || Desunir, afluixar les parts d' alguna
cosa qui deuen estar unides. Desvencijar.

DESCONjUNTAKSE. v. r. Eixirse del seu encalx
1' os de r espatlla. Respaldarse.

DESCONIUNTAT, DA. p. p. Descoyuntado.

DESCONSENTIR, v. n. No consentir, deixar de
consentir. Desconsentir.

DESCONSENTIT, DA. p. p. Desconsentido.

DESCONSOL, m. Aflicció, mólta pena per falta de
consol. Desconsuelo desconsolación.

DESCONSOLABLE. adj Que no admet consol; que
está desconsolat. Inconsolable.

DESCONSOLADAMENT. adv. m. Ab desconsol.
Desconsoladamente.

DESCONSOLADÍSSÍM, A. adj. sup. Desconsola-
disimo.

DESCONSOLAR, v. a. Privar de consol a algú,
afligirlo de manera que no tingui consol. També s'usa
cóm recíproch. Desconsolar.

DESCONSOLAT, DA. sdj. Qui no té consol. Des-
consolado. II Met. Qui en la sena cara y discursos
dona mostres d' un geni nielancólich, trist y afligit.
Desconsolado. || Met. S' aplica al venirell o ventre
que pateix cert defalliment o debilitat. Desconso-
lado.

DESCONTENT, A. adj. Dísgustat, malcontent, des-
agradat. Descontento.

DESCONTENTADÍS, A. adj. De mal acontentar.
Descontentadizo.

DESCONTENTAMENT. m. Ant. DESCO.NTENTO.

DESCONTENTAR, v. a. Disgustar, desagradar, fer
malcontent, causar descontento. Descontentar.

DESCONTENTAT, DA. p. p. Descontentado.

DESCONTENTÍSSIM, A. adj. sup. Descontentí-
simo.

DESCONTENTO, m. Disgust, desagrado, falta de
contento. Descontento, descontentamiento.

DESCONTINUACIÓ. f. Cessació, interrupció. Des-
continuación, interrupción.

DESCONTINUAR, v. a Interrompre la continuació
d' alguna cosa. Descontinuar, interrumpir.

DESCONTINUAT, DA. p. p. Descontinuado, dis-
continuado.

DESCONTINUO, A. ac^j. Lo que no és seguit.
Descontinuo, discontinuo.

DESCONVENIBLE adj. Lo que no és acomodat o
proporcionat a un' altra cosa. Desconvenible. || ni.
Qui a res s' ave, posant dificultats allá ont no n' hi
há. Desconvenible.

DESCONVENIENCIA, f. Incomoditat, perjudici,
desacomodo. Desconveniencia.

DESCONVENIENT. adj. INCONVENIENT.

DESCONVINDRE. v. n. No convindre en les opi-
nións. També s' usa cóm recíprocli. Desconvenir,
disconvenir. || No ésser a propósit o proporcionada
una cosa ab un' altra. Desconvenir, disconvenir.

DESCONVIDAR, v. a. Revocar el convit O avís dó-
nat pera alguna funció. Desconvidar.

DESCONVIDAT, DA. p. p. D-sconvidado.

DES

DES

545

DESCONVINGUT, DA. p. p. Desconvenido.
DESCORATJAMENT. m. Fig. ant. Decaigiidament
de ánim. Descorazonamiento.

DESCORATJAR. v. a. Ab que 's significa que se
arranca o tren el cor. Descorazonar. ll Fig- Desani-
n>ar, acobardir. Descorazonar. || Fig. Desmaiar, per-
dre r ánim. Descorazonar.

DESCORATJÓS. adj. Qui está descora tjat. Desco-
razonado.

DESCORDAR, v. a. Treiire les cordes d' algún
instrument. Descordar, desencordar. || Treure 'Is
botóns del trau ont son ficats. Desabotonar. || Par-
lant de gafets, cordóns y altres coses qu' aguanten
la roba, treurels del llóch que Ms manté tivants. Des-
abrocliar. || Parlant de les calses o d' altra pe?a de
roba, deixar anar lo que la manté ajustada. Desata-
car. II Ant. DESTORCER.

DESCORDARSE, v. r. Desfer o afluixar la roba
cordada, a fí de desaogarse. Desabotonarse, desal-
forjarse.

DESCORDAT, DA. p. p. Descordado. || Desabo-
tonado, desabrochado.

DESCORRER, v. a. Replegar lo qu' abans estava
estirat, cóin les cortines, la tela, etc. Descorrer.

DESCORSADOR. m. Ant. Qui treu 1' escorsa deis
arbres. Descortezador.

DESCORSADURA. f. Acfe y efecte de treure la es-
corsa ais arbres. Descortezadura.

DESCORSAR. v. a. Treure la escorsa ais arbres.

DESCORT. ni. Poét. Coniposició poética de metre

irregular, introduida y calificada pél poeta Garíns

d' Apxier, y aplicada a diferents assumptes. Polí-

nietra.

DESCORTÉS, A. adj. Faltat de modos y cortesía.
Descortés.

DESCORTESAMENT. adv. m. Sense cortesía. Des-
cortesmente.

DESCORTESÍA, f. Falta de modos, d' atenció, po-
lítica, o uibanitat. Descortesía.

DESCÓS (Arnau). Biog. Savi del sigle XV nat a
Palma de Mallorca. Va estudiar humanitats a Nápols,
desd' ont va retornar a la seua patria. Va conreuar
Mengües, poesía, filosofía y teología, ajudant forsa a
revivar 1' amor al estudi en el jovent mallorquí, do-
nant 1' exeinple, facilitant medís y fent de mestre.
Estava en correspondencia ab dos savis del sen
temps, particularment ab frá Buíl, el delegat apostó-
lich en la expedició de Cristófol Colomb a les Indies.
A la mort den Pere Deguí 'Is jiirats de Palma li pre-
garen ocupes la cátedra lullíana. Queden d' ell dís-
tintes composicións llatines en prosa y en vers.

— (FRANCESCH). Biog. Gravador mallorquí del si-
gle XV, nat a niitjans de la centuria. Era fill d' en
Bernat Deseos, excelent orador, poeta y helenista, y
net del famós erudit Arnau Deseos, segóns el qual el
seu net gravador ja despuntava pél seu enginy a la
etat de deu anys. Va estudiar al Puig de Inca ab el
mestre Bartoiiieu Far. És autor d' una de les estampes
mes antigües d' Espanya, que está firmada y porta la
data de 1493. Representa al beat Ramón Lull, porta
1' escut deis LuUs y '1 deis Descots; és gravada al
boix mólt destrament, al perfil, y no se 'n coneíxsino
un exemplar trovat al arxiu de Banyalbufar, y ara se
guarda a Madrit, a 1' Academia de la Historia.
DESCOSIDURA. f. Ant. DESCUSIT.
DESCOSIR. v. a. Ant. DESCUSIR.
DESCOSSAR. V. a. Trencar el cós de 1' águila.
Descular, desojar.

DESCOSTÜM. m. Ant Desús, mancanient d' us.
Desuso.

DESCOTXAR. v. a. Desabrigar a algii traientli la
roba del demunt. També s' usa cóm recíproch. Des-
arropar, descobijar, desarrebujar.

DIC. CAT. — T. I. — 69.

DESCOTXAT, DA. p. p Desarrebujado.
DESCRÉDIT. m. Perdua o mengua de la reputa-
ció. Descrédito.

AB DESCRÉDIT. m. adv. Scnse crédit. Menguada'
mente.

DESCREGUER. v. a. Ant. DESCREURE.
DESCREIXENSA. f. Ant. L' acció de minvar. Des-
crecencia.

DESCRÉIXER. v. a. Ant. Minvar alguna cosa. De-
crecer.

DESCREURE. v. n. Deixar de creure, no donar
crédit. Descreer.

DESCRIDAR. V. a. Ani. PROSCRIURE. || DESACRE-
DITAR.

DESCRIDAT, DA. adj. Ant. PROSCRlT. || DESACRE-
DITAT.

DESCRIPCIÓ. f. Figura o dibuix d' alguna cosa,
representantla menudament y per parts. Descrip-
ción. II Narració, representació d' alguna cosa per
medí de paraules, describintla menudament ab totes
les parts y circunstancies. Descripción.

DESCRIPTIU, VA. adj. Lo que descriu, cóm: defi-
nido descriptiva. Descriptivo.

DESCRISMAR, v. a. Fam. Donar a algú un gran
cop al cap. Se diu per alusió a la part ont s' hi posa
el crisma. Descrismar, descristianar. 1| Donar a
algú motiu d' enfadarse molt. Descrismar.

DESCRISMAT, DA. p. p. Descrismado, descris-
tianado.

DESCRIT, A. p. p. Descrito, descripto.
DESCRIURE. V. a. Dibuixar, figurar alguna cosa
representantla menudament y per parts. Describir.
II Referir una cosa per peces menudes, represen-
tantla ab les paraules cóm si 's dibuixés. Describir.
II Definir alguna cosa explicant minuciosament les
seues parts y propietats. Describir.

DESCROSTAR. v. a. Treure la crosta d' alguna
cosa. Descostrar.

DESCKOSTARSE. v. r. Caure la crosta d' alguna
cosa. Descascararse.

DESCUARTERAR. v. a. Ant. ESCORTERAR.
DESCUAT, DA. adj. ESQUAT.

DESCUBERT, A. p. p. Descubierto. || adj. Usat
ab els verbs anar, estar y altres, significa portar el
cap descuberi. Descubierto. || m. Llóch sense cuberta.
Descubierto. 1| m. Déficit. II Ter. Ibissench. Pati.

ESTAR o QUEDAR EN DESCUBERT. fr. Parlant de
comptes, és faltar alguna quantitat pera satisfer el
cárrech. També 's diu del que no pot desferse d' al-
guna reconvenció. Estar ó quedar en descubierto.
" QUEDARSE AL DESCUBERT. fr. Quedarse sense
abrich, exposat a 1' inclemencia del temps. Quedarse
al descubierto.

DESCUBERTA. f. Mil. El regoneixement que a
certes hores fá la tropa pera observar sí a les imme-
diacións hi há 1' enemich, o pera averiguar la situa-
ció d' aquést. Descubierta.

DESCUBERTAMENT. adv. m. Clarament, sense
cap empaig. Descubiertamente, al descubierto, á
la descubierta.

DESCUBRIDOR, A. m. y f. Qui descubreix o trova
alguna cosa amagada o no coneguda. Descubridor. ||
Qui revela algún secret. Revelador, descubridor. ||
Qui indaga y averigua alguna cosa. Descubridor. ||
Se diu per antonomasia de qui ha descubert terres
desconegudes. Descubridor. || Mil. Explorador, bati-
dor del camp. Descubridor.

DESCUBRIMENT. m. Manifestació de lo qu' es-
tava amagat o secret. Descubrimiento. || Per anto-
nomasia, el trovo d' alguna térra desconeguda. Des-
cubrimiento. II El terrítori que s' ha regonegut o
descubert. Descubrimiento.

546

OES

DES

DESCUBRIR. V. a. Manifestar, fer patenta alguna
cosa. Descubrir. || Destapar, Descubrir. || Trovar lo
qu' eslava ignorat o aniagat. Descubrir. || Veure de
Iluny. Descubrir. || Tindre coneixement d' a'guna
cosa que s' ignorava. Descubrir. |1 Revelar, manifes-
tar lo qu' est.iva secret. Descubrir. || Mil. Dominar,
veure algún siti o paratge a 1' interior de la fortifica-
ció desde fora d' ella a menor distancia que la que
alcansa '1 tret de cañó. Descubrir.

DESCUBRIRSE, v. r. Llevarse '1 barret, la go-
rra, etc. Descubrirse.

DESCULPA, f. Ant. y 'Is seus derivats. DISCULPA.

DESCURAT, DA. adj. Anl. descUIDAT.

DESCUSIR. V. a. Desfer o trencar els punfs de les
coses qu' eren cusides. Descoser.

DESCUSIT, DA. p. p. Descosido. || m. La part des-
cusida d' alguna roba. Descosido.

PÉGALI PÉL DESCUSIT. Loc. Ab que 's reprén 1' im-
pertinencia de qui diu o fá sempre '1 nieteix. Oíra al
dicho, Juan de Coca.

PEGARLA PÉL DESCUSIT. fr. Parlar sense reflexió,
dir tot lo que vé a la boca. Hablar á tontas y á ¡ocas

DESCUID\DAMENT. adv. m. Ab descuit o ne-
gligencia. Descuidadamente. || Ant. inadvertida-

MENT.

DESCUIDAR, v. n. No posar 1' atenció y dilligencia
degudes al fer les coses. Descuidar.

DESCUIDARSE, v. r. Distreure's d' alguna cosa,
no pen^ar'lii. Descuidarse. || Met. Fer alguna cosa de
que pervé vergonya o ignominia. Descuidarse.

DESCUIDAT, DA. p. p. Descuidado. || adj. Negli-
gent. Descuidado. || De^xat, que cuida pocli del seu
modo de vestir. Descuidado, ij Desprevingut, no ad-
vertit. Desprevenido, desapercibido, descuidado.
II Qui s' oblida fácilnient de les coses. Olvidadizo.

ATRAPAR DESCUIDAT. fr. Sorpendre a algú. Coger
de rebato.

DESCUIT. m. Omissió, negligencia, manca de cui-
dado. Descuido. || Oblit, inadvertencia. Descuido. ||
Acció desatenta que desdiu d' aquell que la fá o de
aquell a qui 's fá. Descuido. || Acció vergonyosa.
Descudo, desliz.

DESCHUNDÍ. v. a. Ter. Ibis. Espavilar, desvetllar.
Desvelar.

DESDAURAR. v. a. Treure 1' or ab qu' estava
daurada alguna eos i. Desdorar.

DESDE, prep. Serveix pera denotar principi de
tenips o llóch, cóm: desde aquí, desde luego, desde ara.
Desde. |l Després de. Desde.

DESDEJUNARSE v. r. Pendre '1 primer aliment al
matí. Desayunarse.

DESDEL. Contracció de desde lo. Desde él.

DESDENTAR, v. a. Ant. Llevar les dents. Des-
dentar.

DESDENTAT, DA. adi. Qui ha perdut les dents.
Desdentado.

DESDENY. ni. Esquivesa, desapego que manifesta
algún desaire o despreci. Desdén.

DESDENYAR. v. a. Trcctar ab desdeny. Des-
deñar.

DESDENYARSE. v. r. Tindre a menys fer o dir
alguna esa creientla indecorosa. Desdeñarse.

DESDENYAT, DA. p p. Desdeñado.
. DESDENYÓS, A. adj. Qui desdenya. Desdeñoso.

DESDENYOSAMtNT. adv. m. Ab desdeny. Desde-
ñosamsnte.

DESDEYÁ. V. a. Ter. Ibis. Esclafir. Estrellar.

DESDINERAR. v. a. Pendre o robar el diner a
algú. Desdinerar.

DESDINERARSE. v. r. Gastar mólt, quedarse
sense diners. Desdinerarse.

DESDINERAT, DA. adj. Qui no té diner. Desdi-
nerado.

DESDIR. V. n. Degenerar alguna cosa del seu ori-
gen. Desdecir || No conformarse una cosa ab una
altra. Desdecir.

A DESDIR. Loe. A TENTI POTENTI.

DESDIRSE. v. r. Retractarse de lo dit. Desde-
cirse.

DESDITXA. f. Desgracia, infortuni, infelicitat,
malhauransa, dissort. Desdicha. || Pobresa, suma
miseria, necessitat. Desdicha.

DIR DESDITXES D' ALGÚ. fr. Dime mólt de mal. De-
cir mal de alguno.

DESDITXADAMENT. adv. m. Ab desditxa. Desdi-
chadame-te.

DESDITXAT, DA. adj. Desafortunat, infelís. Des-
dichado.

DESDOBLEGAR, v. a. Extendre una cosa qu' era
doblegada. Desdoblar.

DESDONAR, v. a. Deixar sense efecte algún pacte.
Desdonar.

DESDORAR, v. a. Deslluír la virtut, reputado o
fama d' algú. Desdorar.

DESDORO, m. Tot alió que desHueix o disminueix
la reputació o la fama d' algú. Desdoro.

DESÉ, NA. adj. Lo que té '1 número deu. Deceno,
décimo. II ni. Cada una de les deu parts iguals en
que 's divideix un tot. Décima, diezmo.

DESECOLAGAR. v. a. Ant. DESAPARIAR.

DESECONJUYR. v. a. Ant. DESAMISTANSAR.

DESEDIFICACIÓ. f. Met. MAL EXüMPLE.

DESEDIFICAR, v. a. Ant. Donar mal exeniple. Dar
mal ejemplo, escandalizar.

DESEIXIDA. f. EixiDA.

DESEIXIMENT. m. desempenyo.

DESEIXIRSE. V. r. DESEMPALLEGARSE.

DESEMBAFAR. v. a. Treure 'I fásticli que 's tenía
al Dienjar després d' haver estat embafat o sense
■^ana. Desempalagar.

DESEiVlBAFAT, DA. p.p. Desempalagado.

DESEMBALAR, v. a. Des'er les bales y treure les
mercaderíes. Desembalar, desenfardar.

DESEMBALAT, DA. p. p. Desembalado, des-
enfardado.

DESEMBALATGE. m. L' acció de desembalar.
Desembalaje.

DESEIVIBARÁS. m. Expedició, Ilestesa en parlar u
obrar. Desembarazo, despejo, desparpajo, soltura.
II Acte y efecte de desembarassar o desocupar. Eva-
cuación, desembarazo. || desempenyo

AB dese.mbarAs. m. adv. Sense perturbado ni em-
paig. Despejadamente.

DESEMBARASSADAiVlENT. adv. m. Ab desemba-
rás. Desembarazada, suelta, expedita, despejada-
mente

DESEMBARASSAR. v. a, Treure 'Is embarassos
d' algún 11 ch. Desembarazar. || Desocurar alguna
casa, inagatsem, etc. Desembarazar, desocupar,
evacuar. II Parlant de la taula és treure les estova-
lles y demés servei. Desembarazar, alzar. || Treure
d' un port les naus vuides pera que n' lii entrin altres
de carregades. Desembarazar un puerto.

DESEMBARASSARSE. v. r. Apartar un de sí lo
que 1' estorba o incomoda pera conseguir algún fí.
Desembarazarse. || Ñau/. Separarse, lliu:arse d' al-
gún perill. Zafar, desembarazarse, rebasar.

DESEMBARASSAT, DA. p. p. Desembarazado. ||
adj. Qui té expedició y Ilestesa. Desembarazado,
despejado, suelto.

DESEMBARBOLLAR. v. a. Ant. DESEMBOLICAR.

DESEMBARCADERO, m. y

DES

DES

547

DESEMBARCADOR, ni. Lloch destinat pera de-
sembarcar'lii gent o mercaderíes. Desembarcadero.

DESEMBARCAMENT. m. Ant. desembarch.

DESEMBARCAR, v. a. Treure a térra la cirrega
d' una embareació. Desembarcar. i| v. a. Saltara
tena qui eslava enibarcat. Desembarcar. || Mel. Bai-
xar d'un carriiatge. Desembarcar.

DESEMBARCAT, DA. p. p. Desembarcado.

DESEMBARCH. in. L' acte de desembarcar les
persones. Desembarco. || L' acte y efecte de desem-
barcar les coses, mercaderíes, etc. Desembarque.

DESEMBARGAR, v. a. For. Alsar l'embarch. De-
sembergar.

DESEMBARGAT, DA. p. p. Desembargado.

DESEMBARRAR, v. n. Tretire la barra ab qu' es-
lava assegurada alguna porta. Desatrancar.

DESEMBASTAR, v. a. Desfer els punfs ab qu' al-
guna cosa eslava embastada. Deshilvanar. || Par-
lant de les peces de panyo es desfer les bastes ab
qu' están apuntades. Descodar.

DESEMBOCADURA, f. La obertura o estret, per
ont s' ix. Desembocadero, desembocadura. || La
obertura per ont desaisiien al mar els rius, canals,
etc. Desembocadero, desembocadura, desembo-
que.

DESEMBOCAR, v. n. Eixir, c5m per alguna boca
o estret. Desembocar. || Entrar o desaiguar al mar
els rius, can lis, etc. Desembocar.

DESEMBOLICAMENT. m. Ant. DESEMBOLICH.

DESEMBOLICAR. v. a. Desplegar lo qu' era ple-
gat. Desenvolver. || Desfer els pleclis d'un paper al
que hi liavía embolicada una cosa. Desempapelar. ||
Desfer algún emboliih de fil, seda, cordill, etc. De-
senredar, desenmarañar. || Desfer la envenadura de
alguna part del eos ont s' hi té mal. Desatar, desli-
gar. II Desenrolllar la roba ab qu'algú está emboli-
cat. Desarrebujar. || Met. Posar en ciar lo qu' eslava
confós. Desenmarañar, desentrañar, poner en cla-
ro. II Met. Explicar lo que no era fácil d'entendre.
Aclarar.

DESEMBOLICARSE. v. r. Met. Eix'rse d' algún ne-
goci en que s' hi era comproniés. Desenredarse. ||
DESEMBOSSARSE.

DESEMBOLICAT, DA. p. p. Desenvuelto.

DESEMBOLICH. m. L' acte de desembolicar. De-
senredo. II Ais drames y poenies épichs. DESENI.lAs,
SOLUCIÓ.

DESEMBOLS. m. La entrega d' alguna partida en
diner efeciiu y de contant. Desembolso.

DESFMBOLTURA. f. Ant. y 'Is seus deriváis. De-
sinvoltura.

DESEMBORRATXAR. v. a. Curar la borratxcra a
algú. També s' usa cóm recíproch. Desemborrachar,
desembriagar.

DESEMBORRATXAT, DA. p. p. Desembriagado.

DESEMBÓS. ni. L' acte de treure 's 1' embós. De-
sembozo.

DESEMBOSCARSE, v. r. Eixir del bosch o de la
emboscada. Desemboscarse.

DESEMBOSSA.Í. v. a. Treure diners de la bossa.
Desembolsar. || Fer algún desenibols. Desembolsar.
II Treure l'enibós. T.inibé s' usa c5in recíproch. De-
sembozar, besarrebozar.

DESEMBOSSARSE. v. r. Llevarse 1' embós. De-
sembozarss, desarrebujarse, desarrebozarse.

DESEMBOSSAT, DA. p. p. Desembolsado.

DESEMBOTAR, v. a. Treure al^ún liquit d' una
bota, cóm: desembotar el vi. Desembotar.

DESEMBOTIMENT. ni. Aní. EVAQUACIÓ.

DESEMBOriR. v. a. y 'Is seus deriváis. Desin-
flar. II Ant. Evacuar.

DESEMBOTIRSE. v. r. DESINFLARSE.

DESEMBOTXACAR. v. a. DESEMBOSSAR, 1.

DESEMBOTXAR. v. a. Treure 'Is capolls deis
cuchs de seda de les bolxes. Desembojar.

DESEMBRAGAR, v. a. Mar. Treure '1 cap ab que
s' ha embragat alguna cosa. Desembragar.

DESEMBRÁS. m. y 'is seus deriváis, desemba-
rAs.

DESEMBRAVIMENT. m. Ant. AMANSAMENT.

DESEMBRAVIR. v. a. Ant Amansar, domesticar.
Desembravecer.

DESEMBRE. ni. El desé mes del any segóns con-
taven els románs. Ara es el dotsé y derrer. Diciem-
bre.

DESEMBRIDAR, v. a. Ant. y 'Is seus deriváis.
Treure la brida ais animáis. Desenfrenar, desfrenar.

DESEMBROLLAR, v. a. desenredar.

DESEMBRUIXAR. v. a. y 'Is seus deriváis. Desen-
cantar.

DESEMBULL. m. y

DESEMBULLAMENT. m. Ant. L' acte de desem-
bullar. Desenredo.

DESEMBULLAR, v. a. Desfer 1' embull. Desenma-
rañar, desenredar. |1 Parlant de cabells, seda, fil,
etc., arreglar els caps que s' han fet un munyoch.
Desenredar.

DESEMBULLAT, DA. p. p. Desenredado, desen-
marañado.

DESEMBUSSAR. v. a. Treure 1' embús o embarás
que s' ha posat a alguna canonada, conducte o altre
pas estret. Desatrampar, desatancar, desembara-
zar, desbrozar, desembarrar.

DESEMBUSSAT, DA. p. p. Desembarazado, des-
atancado.

DESEMBUTXACAR. v. a. DESEMBOSSAR, 1.

DESEMPACAR, v. a. Treure les mercaderíes de
les paques. Desempacar, desenfardar.

DESEMPACAT, DA. p. p. Desempacado.

DESEMPAIG m. Desaogo, desenibarás. Desenfa-
do, desahogo, desembarazo, despejo, desparpajo.

DES MPALIAR. v. a. p. u. DESCOMPONDRÉ.

DESEMPALLEGARSE. v. r. Despendre 's, deslliu-
rarse d' alguna cosa molesta. Desasirse, desenre-
darse, desprenderse, sacudirse.

DESEMPALLEGAT, DA. p. p. Desprendido.

DESEMPAPERAR. v. a. Tréureli a alguna cosa el
paper que l'embolicava o la cubría. Desempapelar.

DESEMPAPERAT, DA. p. p. Desempapelado.

DESEMPAQUETAR, v. a. Desfer paquets. Desem-
paquetar.

DESEMPARAR. v. a. Ant. y'ls seus derivats. des-
amparar.

DESEMPARENTAT, DA. adj. Qui no té parents.
Desemparentado.

DESEMPASTELLAR. v. a. Impr. Distribuir la lle-
tra enipastellada. Desempastelar. Il Netejar una cai-
xa d' impiempta, treienl deis caixetíns les menes de
Metra y deniés que no 'Is hi corresponen. Desempas-
telar.

DESEMPATAR, v. a. Treure 1' igualtat que hi há
entre dues coses. Desempatar.

DESEMPATADA, f. Acte y efecte de desempatar.
Desempate.

DESEMPATXAMENT. in. Anl. DESEMPAIG.

DESEMPATXAR. v. a. Treure 1' embarás del ven-
Irell. També s' usa cóm recíproch. Desempachar,
desahitar. || Ant. despatxar.

DESEMPATXARSE. v. r. Vencer la vergonya y
cobrar atreviment. Desempacharse, desembarazar-
se, despejarse.

548

DES

DES

DESEMPATXAT, DA. p. p. Desempachado.

DESEMPEDRAR, v. a. Arrancar les pe iras que
formen algún empedrat. Desempedrar. || Frequentar
els carrers sense cap necessitat. Ruar, rondar.

DESEMPEDRAT, DA. p. p. Desempedrado.

DESEMPEGAR, v. a. Treure la pega d' alguna
cosa. Desempegar.

DESEMPELLEGARSE. v. n. Desferse d'alguna cosa
o persona incómoda o molesta. Sortir d'un mal ne-
goci. Deshacerse, librarse.

DESEMPENYAMENT. m. Acte y efecte de desem-
penyar. Desempeño.

DESEMPENYAR. v. a. Rescatar la penyora, pa-
gant la qiiantitat per la qual estava einpenyada.
Desempeñar. || Lliurar a algú deis deutes o eni-
penyos que tenía contrets. També s' usa cóm recí-
proch. Desempeñar. || Cumplir alió a qu' está obli-
gat. Desempeñar. || Treure airós a algú del em-
penyo en qu' estava. També s' usa cóm recíproch.
Desempeñar.

DESEMPENYAT, DA. p. p. Desempeñado.

DESEMPENYO. m. DESEMPENYAMENT II Cumpli-
ment de la obligado. Desempeño. || Primor, esmero,
complement de grandesa y magnificencia d' alguna
cosa. Desempeño.

DESEMPENYORAR. v. a. Ant. DESEMPENYAR, 1.

DESEMPERESAR. v. n. Anl. y

DESEMPERESIRSE. v. r. Sacudirse la peresa. Des-
emperezar, desemperezarse, desperezarse.

DESEMPESAR. v. a. Treure l'enipesa d'alguna
pe^a de roba. Desatusar.

DESEMPETAR. v. a. y 'Is seus derivats. Desem-
patar.

DESEMPOSSESSIONAR. v. a. p. u. despOSSEHIR.

DESEMPOSTAR. v. a. y

DESEMPOSTISSAR. v. a. Arrencar les posts, des-
fer un empostissat. Desentablar.

DESEMPOSTISSAT, DA. p. p. Desentablado.

DESEMPOTRAR, v. a. Arrancar alguna cosa del
Uocli ont era empotrada. Desempotrar.

DESEMPOTRAT, DA. p. p Desempotrado.

DESEMPOUAR. v. a Treure del pou. Desem-
pozar.

DESEMPRESONAMENT. m. Ant. L'acte de treure
a algú de la presó. Desencarcelamiento.

DESEMPRESONAR. v. a. Ant. Treure de la presó.
Desencarcelar. || Met. Treure de pena o d'embarás.
Sacar de pena.

DESEMPRESONAT, DA. p. p. Desencarcelado.

DESENA. f. La reunió de deu unitats. Decena. I|
Mus. La octava de la tercera. Decena. || Anl. Conipa-
nyia de deu homes d' armes. Decena.

DESENAL. adj. Lo que compren o dura deu anys.
Decenal.

DESENAMORAR, v. a. Ant. Fer perdre l'amor
que 's tenía a alguna cosa. També s' usa cóm recí-
proch. Desenamorar.

DESENAMORAT, DA. adj. Ant. Qui no té amor o
no 'I mostra. Desamorado.

DESENARI. adj. S' aplica al carácter o xifra que
representa la desena. Decenario.

DESENCABESTRAR, v. a. Treure '1 cabestre a les
cavalcadures. Desencabestrar. || p. u. Treure del
cap alguna especie. Quitar, traer del casco.

DESENCADENAR, v. a. Treure la cadena al qu'hi
és amarrat. Desencadenar. || Desfer la cadena. Des-
encadenar, deslabonar, desenlabonar. || Met.
Rompre '1 vincle de les coses immaterials. Desenca-
denar, deslabonar.

DESENCADENAT, DA. p. p. Desencadenado.

DESENCAIX. m. Acte y efecte de desencaixar. Des-
encaje, desencajamiento.

DESENCAIXAMENT. m. Ant. DESCONJUNTAMENT.

DESENCAIXAR. v. a. Desunir, treure alguna cosa
del encaix. També s' usa cóm recíproch. Desencajar,
destrabar. Il Treure de la caixa. Sacar del arca. ||
Treure un os del seu llocli. Dislocar, desencajar,
descoyuntar. |1 Desfer les peces de fusta qu' eren
unides. Desencajar, desensamblar. || Arrancar els
golfos o frontisses. Desgoznar, desgonzar.

DESENCAIXAT, DA. p. p. Desencajado.

DESENCAIXONAR. v. a. Treure lo qu' es flcat ais
caixóns o calaixos. Desencajonar.

DESENCÁIXONAT, DA. p. p. Desencajonado.

DESENCALLAR, v. a. Treure 1' embarcació del
llocli ont era encallada. Desencallar. || Treure un
carruatge del lloch ont és encallat. Desatascar. ||
Met. Treure a algú de la diflcultat en que's trova y
de la que no'n pot eixir tot sol. Desatascar.

DESENCAMINAMENT. m. Anl. V acte de desen-
caminar o la marxa que's fa fora de camí. Descami-
no. II Mel. L' acte de separarse de lo just. Desca-
mino.

DESENCAMINAR, v. a. Desviar o fer perdre '1 ca-
nil a algú. Descaminar, desencaminar. 1| Met. Apar-
tar a algú del seu bon propósit e índuirlo a que fassi
lo que no és just ni li convé. Descaminar, desenca-
minar.

DESENCAMINAT, DA. p. p. Descaminado, desen-
caminado.

ANAR DESENCAMINAT. Ir desencaminado ó fuera de
razón.

DESENCANT. m. DESENCANTAMENT.

DESENCANTADOR, A. m. y f. Qui desencanta.
Desencantador.

DESENCANTAMENT. ni. L'acte de desencantar.
Desencanto, desencantamiento.

DESENCANTAR, v. a. Desfer 1' encantament, des-
lliurarne a algú. Desencantar, deshechizar.

DESENCANTAT, DA. p. p. Desencantado, des-
hechizado.

DESENCAPOTAMENT. m. L' acte de desencapo-
tar. Desencapotadura.

DESENCAPOTAR, v. a. Llevarli a algú '1 capot
qne duia. Desencapotar.

DESENCAPOTARSE, v. r. Se diu del cel, etc. Se-
renarse, desfencapotarse.

DESENCAPOTAT, DA. p. p. Desencapotado.

DESENCAPRITXAR. v. a. Desimpressionar, dis-
suadir a algú d' algún erro o capritxo. També s' usa
cóm recíproch. Desencaprichar.

DESENCAPRITXAT, DA. p. p. Desencaprichado.

DESENCAPUTXAR. v. a. Llevar la caputxa .t algú.
Desencapillar, quitar la capilla, descaperuzar.

DESENCAPUTXAT, DA. p. p. Desencapuchado.

DESENCARNAR, v. a. DESCARNAR.

DESENCARREGARSE. v. r. Despendre 's de les
obligacións o responsabiiitat d' alguna comissió,
cárrecli, etc-, encomanant 'ho a un altre. Descar-
garse.

DESENCARRILAMENT. m. Acció y efecte de des-
encarrilar. Descarrilamiento, desencarrilamiento.

DESENCARRILAR. v. n. Desviarse lo qu' anava
per un carril o encarrilat. Descarrilar, desencarrl-
lar.

DESENCASTAR, v. a. Arrancar lo qu' estava en-
castat. Despegar.

DEStNCASTELLAR. v. a. Treure d' un castell o
Hóch fort la gent que'l defensa. Desencastillar.

DESENCAUAR. v. a. Fer eixir del cau. Sacar de
la madriguera.

DES

DES

549

DESENCEBAR. v. a. Treure la pólvora de la cas-
soleta de les armes de foch quan encara no n'hi havía
de pistó. Descebar.

DESENCODERNAR. v. a. Y'ls seus derivats. DES-

ENQUADERNAR.

DESENCOLAMENT. m. L' acte y efecte de desen-
colar. Desencoladura.

DESENCOLAR, v. a. Separar lo qu' era encolat o
agafat ab cola Desencolar.

DESENCOLAT, DA. p. p. Desencolado.

DESENCORBAR. v. a. Adressar lo qu' és tort 0
corbo. Desencorvar. || desGUERXAR.

DESENCORDAR, v. a. Treure les cordes d' alguna
cosa. Se diu coinunment deis Instruments músiclis.
Desencordar, descordar.

DESENCORDAT, DA. p. p. Descordado.

DESENCORDILLAR. v. a. Treure'ls cordills d'al-
guna cosa qu' está Hígada o assegurada ab ells. Des-
encordelar.

DESENCORDILLAT, DA. p. p. Desencordelado.

DESENCORRALAR, v. a. Treure o fer eixir del
corral; s' aplica generalment al bestiar. Sacar del
corral.

DESENCRESPAR, v. a. Desfer els rissos del ca-
ben. Desrizar, descrespar.

DESENCREUAR. v. a. Desfer la figura de creu de
alguna cosa. Se diu principalment de les mans. Des-
cruzar, desplegar las manos.

DESENCROSTAR. v. a. DESCROSTAR.

DESENCUGIMENT. m. Esperit, desembarás. Des-
encogimiento, desahogo.

DESENCUGIRSE. v. r. Estirarse, allargarse lo que
abans era arronsat. Desencogerse. (| Met. Perdre
r encugiment. Desencogerse, desatarse, desemba-
razarse, desempacharse.

DESENCUGIT, DA. p. p. Desencogido.

DESENCUNGIRSE. v. r. Vulg. DESENCUGIRSE.

DESENDAYAR. v. n. Ant. DESDENYARSE.

DESENDEMONIAR, v. a. Treure 'Is dimonis. Des-
endemoniar, desendiablar.

DESENDEUTAR. v. a. Lliurar de deutes a algú.
S' usa iiiés comunment cóm recíproch. Desadeudar.

DESENDEUTAT, DA. p. p. Desadeudado.

DESENDIABLAR, v. a. DESENDEMONIAR.

DESENDOLAR. v. a. Llevar el dol que hi havía a
les cases, cotxes, etc. Desenlutar.

DESENDOLAT, DA. p. p. Desenlutado.

DESENDRESSAR. v. a. Descompondré, desarre-
glar alguna cosa. Desaderezar.

DESENEMICH. m. Ter. fam. Bocinet de pell que
s' alsa prop de les ungles de les mans, y causa dolor
y fá nosa. Padrastro, repelo. || Ant. enemich.

DESENFADADAMENT. adv. m. Ab desenfado.
Desenfadadamente.

DESENFADAR, v. a. Fer perdre 1' enfado. També
s' usa cóm recíproch. Desenfadar.

DESENFADAT, DA. p. p. Desenfadado.

DESENFADO, ni. Desaogo, esperit, desembarás.
Desenfado. || Díversió o desaogo del ánim. Desen-
fado.

DESENFALLONIR. v. a. Y 'Is seus derivats. DES-
ENFADAR.

DESENFALLONIRSE. v. r. Ter. DESENQUIMERARSE.

DESENFANGAR, v. a. Netejar, treure '1 fanch de
alguna cosa. Desembarrar, desenfangar. || Treure
del fanch. Desatascar, sacar del lodo.

DESENFANGAT, DA. p. p. Desembarrado.

DESENFARCELLAMENT. m. La acció y efecte de
desenfarceltar. Desligadura.

DESENFARCELLAR. v. a. Desfer un farcell, deslli-
garlo. Desllar.

DESENFARCELLAT, DA. p. p. Desenfardelado,
desliado.

DESENFARDAR, v. a. Obrir y desfer els fardos.
Desenfardar, desenfardelar.

DESENFARDAT, DA. p. p. Desenfardado.

DESENFARDO, m. L' acte de desfer un fardo.
Desenfardo.

DESENFEINADAMENT, a.1v. m. Sense feina ni
ocupació. Desocupadamente, libremente.

DESENFEINAT, DA. adj. Qui no té feina o está
en vaga. Ocioso, desocupado.

DESENFILAR, v. a. Despassar lo qu' estava enfi-
lat. També s' usa cóm recíprocli. Desenhebrar.

DESENFILAT, DA. p. p. Desenhebrado.

DESENFITAR. v. r Treure 1' enfit, curar qualse-
vulla indigestió. Desempacharse, desahitar.

DESENFITARSE. v. n. Desahitarse.

DESENFITAT, DA. p. p. Desahitado

DESENFORNAR. v. a. Treure del forn lo que s' hi
havía ficat pera cóure 'ho. Desenhornar.

DESENFORNAT, DA. p. p. Desenhornado.

DESENFRÉ. ni. La acció y efecte de desenfrenarse.
Desenfreno, desenfrenamiento.

DESENFRENADAÍVIENT. adv, in. Ab desenfré.
Desenfrenadamente.

DESENFRENAIVIENT. ni. DESENFRÉ.

DESENFRENAR, v. a. Llevar el fré a les cavalle-
ríes. Desenfrenar, desfrenar.

DESENFRENARSE, v. r. Entregarse desordenada-
nient ais vicis y maldats. Desenfrenarse. Il Posarse
furiós, eixirse de tino. Desenfrenarse.

DESENFRENAT, DA. p. p. Desenfrenado. || adj.
Dísolut. Desenfrenado.

DESENFRENO, m. desenfré.

DESENFURISMARSE. v. r. Passarlí a algú '1 fu-
ror. Desenfurecerse, desatufarse.

DESENFURISMAT, DA. p. p. Desenfurecido.

DESENGAVIAR, v. a. Treure de la gavia. Desen-
jaular.

DESENGAFETAR. v. a. Desfer els gafets. Desabro-
char.

DESENGANXADOR. m. Qui desenganxa o lo que
serveix pera desenganxar. Desenganchador.

DESENGANXAR. v. a. Desagafar una cosa d'algún
ganxo. També s' usa com recíprocii. Desenganchar.
II DESAGAFAR.

DESENGANXARSE. v. r. Met. Desenmaranyarse.
Desenmarañarse, desenredarse.

DESENGANXAT, DA. p. p. Desenganchado, des-
asido, despegado, desenmarañado.

DESENGANY. m. Coneixement de la veritat ab
que s' ix del engany y erro en que s' estava. Desen-
gaño. II La cosa que desenganya. Desengaño. || Cla-
retat o veritat que 's diu a la cara. Desengaño, cla-
ridad, libertad.

DESENGANYADOR, A. m. y f. Qui desenganya.
Desengañador.

DESENGANYAR. v. a. Fer conéixer 1' engany, ad-
vertir r erro. Desengañar. i| Apartar del erro a qui
hi estava obstinat. Desengañar, desencasquetar,
desencastillar, desencalabrinar, desimpresionar.
|i Parlar ab franquesa en lo que haver'hi podía algún
engany. Desengañar.

DESENGANY ARSE. v. r. Cerciorarse, eixir de
dupte. Desengañarse.

DESENGANYAT, DA. p. p. Desengañado. || adj.
DESALAPAT.

550

DES

DES

DESENGOMAR, v. a. Treure la goma deis teixits,
niantellines, etc. Desengomar.

DESENGORRONIR. v. a. Desensopir material o
moraltnent a algú. Despabilar. || S' usa també com
recíprocli. Despabilarse, espabilarse.

DESENGREIXADOR, A. m. y f. Qiii desengreixa.
Desengrasador. || El Uocli ont se desengreixa. Des-
engrasadero.

DESENGREIXAMENT. ni. L' acte de desengreixar.
Desengrasamiento.

DESENGREIXAR. v. a. Ant. Treure '1 greix o bru-
ticia d' alguna cosa. Desengrasar. || Treure '1 greix
o llart a algún animal. Desainar.

DESENGROSSAR. v. a. Disminuir el gruix. Desen-
gruesar.

DESENGRUTACIÓ. f. La acció de desengrutar
alguna cosa. Desengrudamiento.

DESENGRUTAR. v. a. Ant. Treure 1' engrut. Des-
engrudar.

DESENGRUIXAR. v. a. Ant. y

DESENGRUIXIR. v. a. Apiimar alguna cosa. Des-
engrosar, adelgazar.

DESENI. m. L' espai o curs de deu anys. Decenio.

DESENLLÁS. m. La acció y afecte de desenllassar-
se alguna cosa. Deslazamiento. || Ais drames y poe-
mes épiclis la so iici6 deis perills y dificultats que
impedíen el fí de la acció. Desenredo, desenlace,
solución.

DESENLLASSAMENT. m. DESENLLÁS.

DESENLLASSAR. v. a. Deslligar els Ilassos. Des-
enlazar, deslazar. |1 Met. Separar, distingir, aclarar.
Desenlazar.

DESENLLASTRAR. v. a. Ndui. Treure '1 Ilastre
de les embarcacións. Desenlastrar.

DESENLLATAR. v. a. Treure les llates d' algún
llócli. Deslatar.

DESENLLEPISSA. v. a Ter. Ibis. Desferse d' una
cosa.

DESENLLOSAR. v. n. Desfer 1' enllosat. Desenlo-
sar.

DESENLLOSAT, DA. p. p. Desenlosado.

DESENLLOTAR. v. a. Treure M llot. Deslamar.

DESENLLOTARSE. v. r. D senfangarse.

DESENMARANYAR. v. a. Desenredar. Desenma-
rañar, desmarañar, desenredar. || Met. Posar en
ciar alguna cosa qu' era fosca y enredada. Desenma-
rañar, desmarañar.

DESENMARANYAT, DA. p. p. Desenmarañado.

DESENMASCARAR, v. a. Treure la careta, descu-
brir r hipocresía. Desenmascarar.

DESENMASCARAT, DA. p. p. Desenmascarado.

DESENMATZINAR. v. a. Curar a algú del mal
que li havíen fet les matzines, o llevar a alguna cosa
les seues qualitats verinoses. Desemponzoñar.

DESENMOTLLAR. v. a. Treure del motilo alguna
cosa. Sacar del molde. || Fer perdre a alguna cosa
la figura qu' liavía piés al motilo. Desamoldar.

DESENMURRIARSE. v. r. Fam. DESENFADARSE.

DESEMURRIAT, DA. p. p. DESENFADAT.

DESENOSSAR. v. a. Ant. DESOSSAR.

DESENQUADERNAR. v. a. Desciisir, desfer un
IHbre. Desencuadernar, descuadernar.

DESENQUIMERARSE. v. r. Desenfadarse, des-
enujarse. Desatufarse, desencapotarse.

DESENQUIMERAT, DA. p. p. Desatufado, des-
amostazado.

DESENRAONABLE. adj. Lo qu' és o 's fá fora de
rao. Irrazonable, desrazonable.

DESENRAONAT, DA. adj. Qui procedeix sense
rao. Desenrazonado. 11 m. TEMERARL

DESENRAJOLAR. v. a. Treure o arrancar les ra-
jóles de térra. Desembaldosar.

DESENREDAR, v. a. Desfer 1' enredo. Desenre-
dar. II Met. Posar per ordre y sense confnsió algunes
coses qu' estaven desordenades. Desenredar. || Ant.

ABLANIR.

DESENREDARSE, v. r. DESEMPALLEOARSE.

DESENREDO, m. L' acte de desenredar. Des-
enredo.

DESENRONQUIR. v. a. Treure la ronquera. Des-
enronquecer.

DESENROSCAR, v. a. Treure '1 caragol de la fe-
mella. Desentornillar.

DESENROTLLAR. v. a. Desplegar lo qu' era en-
rotllat. Desarrollar, desenrollar, desenvolver, des-
encoger, descoger.

DESENRUNAR. v. a. Treure la runa d' algún
llócli pera deixarlo desembarassat. Escombrar.

DESENSACAR, v. a. Treure del sach. Desembau-
lar, vaciar el saco.

DESENSACULACIÓ. f. Acte de desensacular. Des-
insaculación.

DESENSACULAR. v. a. Treure de la bossa '1 nóni
d'alcú, excluintlo de la elecció. Desinsacular, des-
cantaran

DESENSELLAR. v. a. Llevar la sella a alguna
cavalleria. Desensillar.

DESENSENYAR. v. a. Ant. Fer oblidar a algú lo
qu' liavía apiés pera eiisenyarlo de nou ab propietat
y acert. Desenseñar.

DESENSENYORIRSE. v. r. Renunciar, despos-
seirse de lo seu. Hacer donación en vida.

DESENSISAR. v. a. desencantar.

DESENSOPIR. v. a. Treure de l'ensopiment. Des-
modorrar.

DESENSOPIT, DA. p. p. De desensopir. Desmo-
dorrado.

DESENSORRAR. v. a. Náut. DESENCALLAR.

DESENSOTERRAR. v. a. Ant. DESENTERRAR.

DESENSUPERBIRSE. v. r. Deixar la superbia.
Desensoberbecerse.

DESENTABORNIMENT. m. L' acte y efecte de
desentabornirse. Desaturdimiento, desatronamien-
to, desatolondramiento.

DESENTABORNIR. v. a. Fer tornar en sí al que
está entabornit. També s' usa cóm recíproch. Des-
atolondrar, desatundir, desatronar.

DESENTABORNIT, DA. adj. Qui fia recobrat els
sentits qu' havía perdut, regularment per causa de
algún cop. Desaturdido, desatronado.

DESENTELAR, v. a. Netejar el crestall o qualse-
vulla altre cosa llustrosa qu' está entelada. Des-
empañar.

DESENTELARSE, v. r. Anarse 'n el tel deis cres-
talls, etc. Desempañarse.

DESENTELAT, DA. p. p. Desempañado.

DESENTENDRE'S. v. r. Fingir que no s' entén
alguna cosa, afectar ignorancia. Desentenderse. ||
Prescindir d' alguna cosa, no péndre'hi part. Des-
entenderse.

DESENTERRADOR, m. Qui desenterra. Desente-
rrador.

DESENTERRAMENT. ni. L' acció y efecte de des-
enterrar. Desenterramiento.

DESENTERRAMORTS. m. Met. Qui murmura deis
difunts. Desenterrador, desentierramuertos.

DESENTERRAR, v. a. Descubrir, treure lo qu' és
sota térra. Desenterrar. || Met. Retreure, fer memo-
ria de lo que s' liavía olvidat y era cóm sepultat en
el silenci. Desenterrar.

DES

DES

551

DESENTERRAT, DA. p. p. Desenterrado.

DESENTERRO, m. DESENTERRAMENT.

DESENTÉS, A. p. p. Desentendido. || adj. IGNO-
RANT.

PER EL DESENTÉS. fr. Desentendre's d' alguna
cosa, afectar que no s' entén. Hacerse el desenten-
dido, hacerse el memo ó de nuevas, hacer la disimulada
ó deshecha, darse por decsntendido.

DESENTEULAR. v. a. Trenre les teules de les
teulades. Destejar.

DESENTONACIÓ. f. Desproporció en el tó de la
veu. Desentonación, desentono, desentonamiento.

DESENTONADAMENT. adv. in. Desentonant, fora
del tó natural. Desentonadamente.

DESENTONADOR, A. ni. y f. Qu¡ desentona. Des-
entonador.

DESENTONAMENT. ni. DESENTONACIÓ.

DESENTONAR, v. n. Eixir del tó y punt que co-
rrespón. També s' usa cóm recíproch. Desentonar,
desentonarse.

DESENTONARSE, v. r. Ant. DESENTONAR.

DESENTONTIKSE. v. r. Eixir algú de 1' entonti-
ment en qu' estava. Desatontarse.

DESENTORPIMENT. ni. Agilitat deis nieinbres,
aclarinient del cap o de la rao. Desentorpecimiento.

DESENTORPIR. v. a. Agilitar, instruir, fer capas.
També s' usa cóm recíproch. Desentorpecer, des-
adormecer, habilitar, agilitar, desentumecer, des-
entumir, desasnar.

DESENTORTOLLIGAR. v. a. Desfer lo qu' era en-
tortoUigat. Desenroscar, desenrrollar, descoger.

DESENTORTOLLIGAT, DA. p. p. Desenroscado.

DESENTRANYAR. v. a. Llevar o arrancar les en-
tranyes a algú. Desentrañar. || Met. Averiguar, pe-
netrar lo mes dificultes d' alguna materia. Desentra-
ñar, profundizar, sondear, acrisolar.

DESENTRANYARSE. v. r. Desapropiarse als;ú de
tot lo que té, donant'lio a un altre. Desentrañarse.

DESENTRAVESSAR. v. a. Treure lo qu' era po-
sat al través. Desatravesar.

DESENTRENAR, v. a. Desfer la trena. Destren-
zar.

DESENTRICAR. v. a. Ant. desembullar.

DESENTRISTIR. v. a. Fer passar la tristor. Des-
entristecer.

DESENTRONISAR. v. a. DESTRONAR. || Met. Des-
pullar a algú de 1' autoritat que tenía. Desentro-
nizar.

DESENTUMIRSE, v. r. DESINFLARSE.

DESENUJAR. v. a. DESANUJAR.

DESENVAINAR, v. a. DESENVEINAR.

DESENVE NAR. v. a. Treure la veina de 1* espasa
o alguna altra arma. Desenvainar.

DESENVELAR, v. a. Náut. Tréureli a 1' embarca-
ció les veles. Desenvelejar. || Treure la vela que 's
posa devant de les botigues. Desentoldar.

DESENVENAR. v. a. Treure les venes d' algún
mal o deslligarles. Desenvendar, desvendar.

DESENVERGAR, v. a. Náut. Deslligar les veles de
les vergues. Desenvergar.

DESENVERINAMLNT. ni. L' acció y efecte de
desenveriiiar. Desenvenenamiento.

DESENVERINAR. v. a. DESENMATZINAR. || DES-
ENCOLERISAR. 1| Mct. Mitigar la inflamació. Coniun-
inent s' usa cóm recíproch. Desenconar.

DESENVESCAR. v. a. y niés comunment recíproch.
Desenredar I' aucell del vescli. Desligar.

DESENVESCAT, DA. p. p. Desligado.

DESENVOLT, A. adj. Ant. DESINVOLT.

DESEPARAR. v. a. Ant. SEPARAR.

DESEPARAYR. v. a. Ant. DESAPARIAR.

DESEQUILIBRAR, v. a. Fer perdre V equilíbrí.
Desequilibrar.

DESEQUILIBRAT, DA. p. p. Desequilibrado.

DESEQUILIBRL m. Manca d' equilíbrí. Desequili-
brio.

DESERCIÓ. f. L' acte de desertar. Deserción. ||
For. Desamparo o abandono que la part que apela fa
de 1' apelado interposada. Deserción.
• DESERMAR. v. a. Ronipre o conreuar un terreno
erm. Romper, artigar, panificar.

DESERT. m. Llóch despoblat d' edificis y gent.
Desierto. || adj. Despoblat, sol, inhabtat. Desierto.
II Ant. Mancat, Falto. || i;RM. || For. Desainparat. De-
sierto, il apartat, lluny.

PREDICAR EN DESERT. ir. Fam. Ab que's dona a en-
tendre que'ls oients no están disposats, abáns bé re-
pugnen a adulete la doctrina o consells que se Ms
donen. Predicar en desierto.

DESERTAR, v. a. Desamparar, abandonar el sol-
dat les seues banderes. Desertar. |1 Met. Abandonar
les concorrencies que 's solíen freqüeiitar. Desertar.
II Met Separarse d' alguna corporació. Desertar.

DESERTAT, DA. p. p. Desertado.

DESERTÍCOLA. adj. Que creix en paratges de-
serts. Desertícola.

DESERTOR, m. El soldat que desampara les seues
banderes. Desertor, tránsfuga, trásfuga, trásfugo.
II Fugitiu d' algún art, ciencia, partit, etc. Desertor.

DESERVEY. ni. Ant. MANCA.

DESERVIR, v. a. Ant. DtlXAR. || INJURIAR.

DESESPER. m. Ant. y

DESESPERACIÓ. f. Perdua total de la espermsa.
Desesperación. || Cólera, rabia, despit. Desespera-
ción.

ESTAR EN DESESPERACIÓ. fr. DESESPERAR.

ÉS UNA DESESPERACIÓ. Loc. Denota qu' alguna cosa
és insoportable. Es una desesperación.

DESESPERADAMENT. adv. m. Ab desesperado.
Desesperadamente.

DESESPERANCIA. f. Ant. y

DESESPERANSA. f. Ant. DESESPERACIÓ.

DESESPERANSAR. v. n. y

DESESPERAR, v. u. Perdre la esperansa. Deses-
perar, desesperanzar. || v. a. Fer perdre la esperan-
sa. Desesperar. || Desconfiar de la salvado. Deses-
perarse.

DESESPERARSE, v. r. Caure en desesperació, in-
tentar matarse o fer'ho efectivauíent. Desesperarse.
II Met. Despacientarse niólt. Desesperarse.

DESESPERAT, DA. p. p. Desesperado, jl adj. FU-
RIÓS, FRENÉTICH. || ATREVIT. || DESAUCIAT.

OBRAR DE DESESPERAT. fr. Obrar ú lo desesperado.

DESESPERO, m. DESESPERACIÓ, 2.

ÉS UN DESESPERO, fr. Fam. Ab que 's pondera que
alguna cosa és molesta y insoportable. Es una deses-
peración .

DESESPESSIMENT. ni. ACLARIMENT.

DESESPESSIR. v. a. Aclarir lo qu' era espés. En-
rarecer. II Parlant deis líquits. ASSOLARSE

DESÉSSER. V. a. Ant. Deixar d' ésser No ser, de-
jar de ser. || m Ant. La no existencia. No existen-
cía.

DESESTANCAR, v. a. Fer obgecfe de coniers Uiure
lo qu' era estancat. Desestancar.

DESESTANCH. ni. Acció y efecte de desestancar.
Desestanco.

DESESTIMACIÓ. f. El poch aprecí que 's fa d' al-
guna cosa. Desestimación, desestima.

DESESTIIWAR. v. a. No fer cas ni aprecl d' alguna
cosa que ho mereix. Desestimar.

552

DES

DES

DESESTIVA. f. Ndut. Acció y efecte de desestivar.
Desestiva.

DESESTIVAR. v. a. Desfer la estiva d' un barco.
Desestivar.

DESESTORAMENT. ni. L' acta y efecte de deses-
terar. Desestero.

DESESTORAR. v. a. Treure les estores. Deses-
terar.

DESESTOVAR, v. a. Descompondré o pitjar lo que
era estovat. Desmullir.

DESETJA. m. Ter. ibissench. Fet malaurat.

DESETXISAMENT. m. Ant. DESENCANTAA\ENT.

DESETXISAR. v. a. Ant. DESENCANTAR.

DESEXECUTAR. v. a. For. ant. Deslliurar de la
execució. Libertar de la ejecución.

DESFAIXAR. v. a. Treure la faixa. Desfajar.

DESFALCAMENT. ni. DESFALCH.

DESFALCAR, v. a. Treure part d' alguna cosa y
disminuirla. Desfalcar. || Treure les falques. Quitar
las cuñas.

DESFALCH. m. La acció y efecte de desfalcar.
Desfalco.

DESFALLIMENT. m. Ant. FALTA, CULPA.

DESFALLIR. v. a. Ant. Cometre alguna culpa.
Faltar.

DESFARDARSE, v. r. Met. fam. Afluixarse o des-
cordarse la roba deixantla en desordre pera desao-
garse de la calor o del cansament. Desalforjarse.

DESFAVORABLE, adj. Lo que fa disfavor. Desfa-
vorable.

DESFAVORIR. v. a. y 'Is seus derivats. Desafa-
vorir.

DESFER. V. a. Destruir lo fet. Deshacer. |1 Dispo-
sar segons el propi arbitri, alterant o niudant lo que
era fet per un altre. Deshacer. || Deixatar. Deshacer.
II DESCUSIR. II Descompondré, cóm: desfer una má-
quina. Desmontar, desarmar. i; Desembolicar. Des-
envolver. II DESLLIGAR. I| Derrotar. Deshacer. ,i Pon-
dré, cóni: el sol a la néu. Deshacer. || Descompondré
algún tráete o negoci. Deshacer. Ij descordar. || Ant.
Excedir, sobrepujar, y aixis se deia: la ieva hermosu-
ra no pot pas desfer la meua. Exceder. || desplegar.
II Parlant de civelles treure 'Is pungants d' ont eren
clavats, o deixar anar lo qu' estava subgectat ab
elles. Deshebiliar. || Deslügar el ñus, vaga o llassa-
da ab que la cinta, beta o cordó assegurava alguna
cosa. Correr. || Tornar a pendre cada hu la cosa que
havia cambiat per altra. Destrocar. || Desbaratar els
intents. Burlar, frustrar, eludir. || Ofuscar el mérit.
Oscurecer, ofuscar. ¡| extingir. || Desacreditar,
gastar, consumir. || Desfigurar, desgraciar, afear.
II .MALTRACTAR. 1| LLICENCIAR LES TROPES. || Soltar
els dubtes o arguments. Soltar, desatar. 1| Parlant
d' erros, etc., esmenarlos. Enmendar, deshacer. ||
ACABAR. II r. Ant. ARRUINARSE.

DESFER LA CARA A REVESSOS, LES GALTES, etC. fr.
Deshacer los hocicos, las narices, la cara.

DESFER LES DENTS. fr. Quitar los dientes.

DESFER LES MESSIÓNS. Expr. ant. PAGAR ELS GAS-
TOS.

DESFERMAR. v. a. Deslligar el ronsal d' alguna
bestia que s' havía Uigat a alguna estaca, etc. Sol-
tar, desatar.

DESFERMARSE. v. r. Se diu de les besties que
eren fermades y han lograt desfer el ronsal y quedar
Uiures. Soltarse, desatarse.

DESFERRA. f. Els tronos resultants d' haverse
desfet o arrunat algún edifici, y que poden aprofitar-
se. Despojo, derribo. || Les sobres o desperdicis d' al-
guna cosa. Desechos.

DESFERRA. v. a. Ter. ibissench. Desenganxar.
DESFERRADURA. f. El mal que sobrevé a les ca-

valcadures per haver anat desferrades. Desherra-
dura.

DESFERRAMENT. m. Obra de desferrar les ca-
valcadures. Desherramiento.

DESFERRAR, v. a. Treure les ferradures a alguna
cavalcadura. Desherrar. Il Arrancar els ferrros d' al-
guna caixa, porta, etc. Desferrar. || Ant. Tréureli a
algú 'Is ferros, cóm les cadenes, grillóns, etc. Deshe-
rrar. II Art. y of. Treure la claveta de les entalles.

DESFERRAT, DA. p. p. Desherrado. || adj. Fam.
DESCALS.

DESFERSE. v. r. Perdre les coses llur natural con-
sistencia. Deshacerse. Ii Ant. MATARSE. || Parlant de
viandes coure 's massa, en termes d' anárse'n a mi-
ques. Deshacerse. || Descaragolarse Ms bucles o ca-
ragols. Caerse. Aflaquirse, perdre les carns. Desha-
cerse. II Descompondré 's. Descomponerse. |1 Pon-
dré 's cóm la néu o cóm la sal a 1' aigua. Deshacer-
se. II Treure 's, llevarse la roba o alguna part d' ella,
cóm: desferse la capa, la mantellina, etc. Quitarse. ||
DESEMPALLEGARSE. || Rehre algún cop fort a! ñas, ais
llavis, etc. Hacerse, deshacerse, aplastárselas na-
rices, etc. II DESFERSE 'HI, 1, 2. || ALTERARSE, INMU-
TARSE. II CONSUMIRSE, AFLIGIRSE. |i DESAPARÉIXtRSE.
II Dit del cel núvols, etc., ploure moltíssim. Desga-
jarse.

DESFERSE D' UNA COSA. fr. Despéndrese 'n, desa-
propiarse 'ii enagenantla. Deshacerse de una cosa.

DESFERSE 'HI. Per nioviments extranys y violents.
Desgoznarse. || Per alguna cosa ab mólt empenyo y
veemencia. Deshacerse, hacerse añicos ó rajas; exha-
larse, despizcarse; quitarse la funda.

DESFERSE 'HI TOT. fr. Desitjar alguna cosa ab mól-
ta ansia. Echar el bofe ó los bofes, exhalarse, finarse,
desvivirse por alguna cosa.

DESFET, A. p. p. Deshecho. || Dit de la bonique-
sa, passat. Ajado, desmejorado, desfigurado, des-
hecho. II m. DESORDRE, CONFUSIÓ. || Desunit. Desa-
masado, deshecho. || BOIG, ORAX.

DESFET DE TE-v.ps. Loc. Borrasca, temporal mólt
fort. Borrasca, temporal, tormenta deshecha.

HAVER 'HI UN DESFET. fr. Ab que 's pondera que hi
liá un gran avalot, disputa o baralla. haber una de
todos los diablos ó la de Dios es Cristo, ó la de San
Quintín.

ÉSSER LESFET. fr. Quedar miserable, arruinat. Que-
dar arruinado.

DESFETA. f. Un tel blanch que sol ferse dins del
ull y enfosaueix la vista. Nube, niebla. || Derrota de
un exércit. Rota, derrota.

DESFETA DE TEMPS. Temps de turbulencia o revo!-
ta. Revuelta de tiempo, tiempo revuelto.

DESFEXi. v. r. Ter. ibissench. Desunir.

DESFEYT, A. p. p. Ant. DESFET.

DESFIAR. v. n. Ant. y Ms seus derivats. Descon-
fiar.

DESFICI. m. Inquieíut, alterado, manca de sosse-
go. Desasosiego ll IMPACIENCIA. || Deixament, des-
deny. Displicencia, desmadejamiento, descaeci-
miento.

SI NO VOLS TINDRE DESFICI, AL TEU FILL DÓNALI
OFICI. Ref. Denota que 'Is filis que no teñen ofici do-
nen mólt que sentir a llurs pares. Por no ver tu sa-
crificio, á tu hijo dale oficio.

DESFICIEJARSE. v. r. Estar mólt impacient e in-
quiet. Deshacerse.

DESFICIÓS, A. adj. IMPACIENT.

DESFIGURACIÓ. f. DESFIGURAMENT.

DESFIGURAMENT. m. La acció y efecte de desfi-
gurar o defigurarse. Desfiguración, desfiguramiento.

DESFIGURAR, v. a. Destruir, alterar la configura-
ción de la cara. També s' usa cóm recíproch. Desfi-
gurar, desencajarse. IJ Met. Disfressar, dissimular,
fer que no 's vegi la cara, la intenció o altra cosa,

DES

DES

553

amagantla baix 1' apariencia d'un'altra. Desfigurar.
II Met. No contar ab exactitut lo que 's diu, y con-
tar'lio variant'hi les circunstancies. Desfigurar. ||
Met. Ofuscar e impedir que 's percibeixin les formes
y figures de les coses" Desfigurar.

DESFICURAT, DA. p. p. Desfigurado. || Lleig.
Desfigu-ado.

DESFILA, f. La acció de desfilar o desteixir la
roba. Deshiladura. || pl. Els fils que'svan freient
deis bocíns de tela, que junts serveixen pera curar
les llagues y ferldes. Hilas.

DESFILADERO, m. CONGOST.

DESFILAR. V. a. Treure 'Is fils de la vora d' alguna
roba, liesfeiit el teixit. Deshilar, deshebrar. deshi-
lacliar, desfilar. || Mil. Marxar en ordre y formació
niés reduitla que la que s'havía giiardat fins aleslio-
res. Desfilar.

DESFILAT, DA. p. p. Desfilado, deshebrado, des-
hilachado, desfilachado. Ij Guarnició que queda
penjant al capdevall d' algunes robes a modo de
sarrell. Cairel.

A LA DESFILADA, m. adv. Ab que 's denota la marxa
d' alguna tropa quan els so'dats van I' un derrera de
r altre. A la deshilada. || Poch a poch, un derrera del
altre, ab dissimulo. A la deshilada.

DESFISSI. tu. Ter. ibissench. Agitació, desassossego.

DESFLORACIÓ. f. DESFLORAMENT, 1.

DESFLORADA, f. Se diu de la donsella enganyada
o conompucia. Desflorada.

DESFLORADOR, A. m. Qui desflora una donsella.
Estuprador.

DESFLORAMENT. m. La acció y efecte de desflo-
rar. Desfloración, desfloramiento. || La acció de
treure les flors a una planta. Desfloramiento.

DESFLORAR, v. r. Estuprar, corronipre o forsar
alguna donsella. Desflorar. || Llevar la floro'l Ilustre
a alguna cosa, cóm: llet, etc. Desflorar.

DESFLORAT, DA. p p. Desflorecido.

DESFLORIR. v. n. Ant. Perdre la flor. També
s' usa cóm recirrocli. Desflorecer. II Treure la flori-
dura. També s' usa cóm reciproch. Desenmohecer.

DESFOGAMENT. f. L' acte de desfogar. Desfo-
gue.

DESFOGAR, v. a. Manifestar ab veeniencia alguna
passió. També s' usa cóm reciproch. Desahogar.

DESFOGARSE, v. r. Esbravarse, ciir algú ab lli-
vertat els seus sentiments. Desfogarse, desahogarse.

DESFOGONAR. v. a. Treure o rompre Is fogóns a
les peces d' artillería o altres armes de foch. S' usa
niés comuntment cóm reciproch. Desfogonar.

DESFONAR. v. a. Arrancar la fonadura o cul deis
bagi'ils, barrils, etc. Desf3ndar, descular.

DESFONAT, DA. p. p. Desfondado.

DESFONDRAR. v. a. Ant. Tirar a pico la ñau.
Dar barreno á la nave.

DE FORRAR, v. a. Treure '1 forro a alguna cosa.
Desforrar.

DESFRARAR. v. a. S' usa niés comunment cóm re-
Cíprocli. SECULARISAR.

DESFRASSAR. v. a. Ant. disfressar.

DESFREGAT, DA. adj. Desproporcionat, fora de
lo regular. Descomedido. Ji Desarreglat, desprovist
de tot. Desmantelado.

DESFRENAR, v. a. A/i/. y 'Js seus deriváis. Des-
enfrenar.

DESFRESSAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis. DIS-
FRESSAR, DISSIMULAR.

DESFRULL (Orau). Biog. Bisbe vigueta del si-
gle XIV.
DESFULLADOR, A. m. y f. Ant. Esfullador.
DESFULLADOR DE VINYA: DESPAMPOLAMENT.
OIC. CAT.— T. I.— 70.

DESPULLAR, v. a. Ant. eSFUllaR.

DESGANA, f. Inapetencia, falta de gana. Desga-
na. II INDISPOSICIÓ, 2.

DESGANARSE, v. r. Perdre les ganes de nienjar.
Desganarse. || Tindre alguna indisposició. Indispo-
nerse.

DESGANAT, DA. adj. INDISPOST.

DESGARRATADAMENT. adv. ni, DESATINADA-

MENT.

DESGARRATAR. v. a. Desatinar, parlar sens or-
dre ni coucert. Desbarrar, desatinar, desatarse,
despotricar.

DESGASIFICAR, v. a. Treure 'Is gasos d' un lí-
quit. Desgasificar.

DESGASTAR, v. a. Ant. Talar, devastar, asolar.

DESGASTARSE, v. r. Gastarse o consumirse poch
a poch part d' alguna cosa. Desgastarse.

DESGAVELL. m. DESO.xDRE, DESCONCERT.

DESGAVELLAR. v. a. Desbaratar, descompondré
alguna cosa. També s' usa cóm reciproch. Desenta-
blar, desconcertar, descuadernar, desparpajar,
confundir, trastornar.

DESGAVELLAT, DA. p. p. Desconcertado, de-
sordenado. II adj. Alborotat, sense seny. Destorni-
llado.

DESGEL. in. DESGLÁS,

DESGELAR. v. a. desglassar.

DESGENERALISAR. v. a. Privar a una cosa de
laqualitat que la generalisa. Desgeneralizar.

DESGLÁS. m. y

DESGLASSAiVlENT. ni. La acció y efecte de des-
glassar. Deshielo, desheladura.

DESGLASSAR. v. a. Liquidar lo qu' era glassat.
També s' usa cóm reciproch. Deshelar.

DESGLASSAT, DA. p. p. Deshelado. || Dit de la
néu. Desnevado.

DESGLÓS. ni. La acció de desglosar. Desglose.

DESGLOSAR, v. a. Treure la nota o glosa a algu-
na cosa. Desglosar. || Treure algunes fulles d' una
pega d' autes Desglosar.

DESGORNIR. v. a. DESGUARNIR.

DESGOVERN. m. Desordre, mancament de govern.
Desgobierno.

DESGOVERNAR. v. a. Confondre '1 bon ordre y
govern. Desgobernar. |i Dislocar els ossos. Desgo-
bernar, desencajar, descoyuntar. || Náut. Descui-
darse'1 pilot de dirigir el timó. Desgobernar.

DESGOVERNAT, DA. p. p. Desgobernado.

DESGRACIA, f. Lo que succeeix a algú contra
lo que desitjava, s'htvía proposat o creia convenirli.
Desgracia, jj Perdua de la gracia, favor o valiment.
Desgracia. || Desabriment, asperesa en dir o fer al-
guna cosa. Desgracia. |1 Falta d'habilitat. Desgra-
cia, desmaño.

CAÜRE EN DESGRACIA, fr. Met. fam. Perdre algú el
afecte y satisfácelo ab que un altre '1 tractava. Caer
en desgracia.

FERSE ALGUNA COSA SENSE DESGRACIA, fr. Acabar-
la com se desitjava sense cap destorb ni contra-
temps. Hacerse alguna cosa sin desgracia.

PER MA DESGRACIA. Loc. fam. Por mi desgracia;
por mis desdichas: por mi ma'a suerte.

¡QUÍNA DESGRAClAi interj. ¡Qué desgracia!

TINDRE DESGRACIA fr. NO tindre sort en lo que un
se proposa. Correr en desgracia.

DESGRACIADAMENT. adv. m. Ab desgracia.
Desgraciadamente.

DESGRACIADÍSSIM, A. adj. sup. Desgraciadí-
simo.

DESGRACIAR, v. a. Malaurar. També s' usa cóm
reciproch. Desgraciar.

554

DES

DES

DESGRACIARSE, v. r. Perdre la gracia, favor o
amistat d'algú. Desgraciarse. || Ferse nialbé, nial-
aurarse alguna persona o cosa. Desgraciarse.

DESGRACIAT, DA. p. p. Desgraciado. || adj. De-
sagradable. II s. y adj. Iiifelís, miserable. Desgracia-
do. II adj. DESCUIDAT, PERDULARI.

ÉSSER DESGRACIAT. fr. No tindre sort. Tener des-
gracia.

DESGRAIR. V. a. y'Is seus deriváis. Ésser agrait.

DESGRANAR, v. a. Treure '1 gra d' alguna cosa.
Desgranar. I| v. r. Ferse malbé o desgastarse M gra o
l'anella de les armes de foch. Desgranar. || ESGRA-
NAR.

DESGRAT, A. adj. Ant. descontent. || m. >ln/. DE-
SAGRADO.

HAVER DESGRATS. fr. Ant. DESAGRADAR.

DESGROIXIR. V. a. Art. y of. Feina de guixaire.
Passar la paleta péls sostres.

DESGRUNAR. v. a. Desfer alguna cosa, dividintla
en parts petites. Desmenuzar.

DESGUARNIR. v. a. Treure la guarnició que ser-
vía d' adorno a alguna cosa. Desguarnecer. || Llevar
la forsa o fortalesa a alguna cosa, cóm: a una plassa,
casiell, etc. Desguarnecer. || Treure tot lo qu' es ne-
cessari peí us d' un instrunient mecánich, cóm: el
mánech al martell, etc. Desguarnecer, || Ndut. Desar-
mar, llevar de la ñau qualsevol aparell que passa
pél codernal, les corrióles, etc. Desguarnir, desar-
mar, desaparejar, desnudar, despasar.

DESGUARNIRSE. v. r. Ndut. Obrirse'l buch pels
trancenils, ferse malbé, desunirse les peces de que
consta, etc. Desguarnirse, abrirse, desguazarse,
desligarse, desmantelarse.

DESGUÁS. m. La acció y efecte de desguassar.
Desagüe. || Conduele o canal que serveix pera donar
sortida a les aigiies sobrer s a fí de que no fassen
mal. Desaguadero, desagüe, emisario.

DESGUASSAR. v. a. y'ls seus deriváis. DESAY-

GUAR.

DESGUEVELLAT. adj. Ter. ibissench. Desordenat.

DESGUSTAR, v. n. Ant. y 'Is seus derivats. Dis-
gustar.

DESHABILITAR. v, a. Anl. DEBILITAR.

DESHABITAR, v. a. Deixar o abandonar T habi-
tació. Deshabitar.

DESHABITAT, DA. p. p. Deshabitado. II adj. Se
aplica al lloch o paratge no habitat. Deshabitado.

DESHABITUAR, v. a. Fer perdre l'hábito'l cos-
túm que 's tenía de fer alguna cosa. També s' usa
cóm recíproch. Deshabituar. || Ant. DESHABITAR.

DESHABITUAT, DA. p. p. Deshabituado. || adj.

Ant. DESHABITAT.

DESHERETAMENT. m. La acció y efecte de des-
heretar. Desheredación, desheredamiento, exhere-
dación.

DESHERETAR. v. a. Excluir a algú de la heren-
cia. Desheredar, exheredar.

DESHERETAT, DA. p. p. Exheredado, deshere-
dado.

DESHIDROGENACIÓ. f. La acció y efecte de des-
hidrogenar. Deshidrogenación.

DESHIDROGENAR, v. a. Extreure 1' hidrógeno de
una substancia. Deshidrogenar.

DESHIPOTECAR, v. a. Treure una o mes hipote-
ques. Deshipoteca,r.

DESHIPOTECAT, DA. adj. Lo qu' está Iliure de
hipoteques. Deshipotecado.

DESHONEST, A. adj. Impúdich, lasciu. Deshones-
to, inhiesto, || Lo que no es conforme a la rao y a
les idees rebudes per bones. Deshonesto.

DESHONESTAMENT. adv. m. Ab deshonestetat.

Deshonestamente, inhonestamente 1| m. Ant. Pa-
raula injuriosa. Denuesto. || deshonestedat.

DESHONESTAR, v. a. Ant. Infamar, injuriar. Des-
honestar, denostar.

DESHONESTAT, DA. p. p. Ant. Deshonestado.

DESHONESTETAT. f. Impuresa, torpesa en ac-
cións o paraules. Deshonestidad, inhonestidad.

DESHONESTÍSSIM, A. adj. sup. Deshonestísimo.

DESHONESTÍSSIMAMENT. adv. m. Deshonestí-
simamente.

DESHONOR, m. Perdua o disminució del bon nóm
y estimació en que s'estava. Deshonor, j] Afront,
deshonra. Deshonor.

DESHONORAR, v. a. Degradar, privar deis honors
y dignitats. Deshonorar, degradar.

DESHONRA, f. Descrédit, pérdua de la fama o es-
timació d' algú. Deshonra. || L' afront que resulta de
alguna acció indigna y baixa. Deshonra.

TINDRE PER DESHONRA ALGUNA COSA. fr. Créurela
indecent, pensar que desdiu de la qualitat y esfera
d' alguna persona. Tener á deshonra alguna cosa.

DESHONRADAMENT, adv. m. Ab deshonra. Des-
honradamente.

DESHONRADOR, A. m. y f. Qul deshonra. Des-
honrador.

DESHONRAR, v. a. Llevar la honra. Deshonrar.
11 Forjar o conéixer torpement a una dona honesta.
Deshonrar.

DESHONRAT, DA. p. p. Deshonrado. || adj. In-
fame.

DESHONRÓS, A. adj. Indecoros, poch decent.
Deshonroso.

DESHORA, m. adv. Lo qu' és fora de temps. A
deshora, á deshoras.

DESIDERI. n. p. Desiderio.

DESIG. m. Ant. DESITJ.

DESIGAR. V. a. Ant. DESITJAR.

DESIGNABLE. adj. Lo que pot ésser designat.
Designable.

DESIGNACIÓ. L' acció de designar. Designación.

DESIGNAR. V. a. Assenyalar y destinar alguna
persona o cosa pera algún fí determinat. Designar. ||
Pensar o tindre pensada alguna cosa. Designar.

DESIGNAT, DA. p. p. Designado.

DESIGNATIU, VA. adj. Especificant que designa,
especifica. Designativo.

DESIGNE, m. y

DESIGNI. m. Pensament, idea, determinado del
enteniment. Designio, intento, proposito.

AB DESIGNI. m. adv. Ab intenció. De propósito,
con designio, con intención.

DESIGUAL, adj. Lo qu' és major o menor que una
altra cosa ab la qual se compara. Desigual. || Infe-
rior, de mala qualitat. Desigual. || Barrancos, poch
plá. Desigual. || Met Inconstant, vari. Desigual,
intercadente.

DESIGUALAR, v. a. Fer una cosa desigual a una
altra. Desigualar. || Desapariar, desajuntar. Des-
igualar, desemparejar.

DESIGUALÍSSIM, A. adj. sup. Desigualísimo.

DESIGUALMENT. adv. m. Ab desigualtat. Des-
igualmente.

DESIGUALTAT. f. Excés, defecte d' una cosa res-
pecte d' un' altra. Desigualdad. II La diferencia y
distinció que hi há d' una persona o cosa respecte de
un' altra. Desigualdad. || La qualitat que constitueix
un c6s aspre y desigual. Desigualdad, jj Varietat,
inconstancia. Se diu del temps, del geni, etc. Des-
igualdad.

DESIGUAR. V. a. Ant. DESITJAR.

DESIJAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. DESITJAR.

DES

DES

555

DESILUSIÓ. f. Mancament, pérdua de la llusió.
Desilusión.

DESILUSIONADAMENT. adv. ni. Ab desllusló.
Desilusionadamente.

DESILUSIONAR, v. a. Llevar les ilusións, despre-
ocupar, desimpresionar, desenganyar, desencantar.
Desilusionar. || S' usa també cóm recíproch.
DESILUSIONAT, DA. p. p. Desilusionado.
DESIMPOSAR. V. a. Separar els caixistes d' im-
prenta les planes d' imposició, llevant aquesta des-
seguida de la rama. Desimponer.

DESIMPRESSIONAR. v. a. Desenganyar, treure
a algú del erro en qu' estava. S' usa també cóm re-
cíproch. Desimpresionar.

DESIMPRESSIONAT, DA. p. p. Desimpresio-
nado. ^

DESINCORPORARSE. V. a. Separarse lo qu' era
unit. Desincorporarse.

DESINENCIA, f. Ret. El modo d' acavar alguna
cláusula. Desinencia. || Gram. El modo d' acavar de
una paraula. Desinencia. || Bot. El modo d' acavar
algún nienibre de les plantes. Desinencia.

DESINENT. adj. Que fá o constitueix desinencia.
Desinente.

DESINFART. m. Resolució d' un infart. Des-
infarto.

DESINFATUAR. v. a. Treure a algú de la seua fa-
tuitat o engrcíment. Desinfatuar.

DESINFECCIÓ. f. L' acció de desinfectar. Des-
infección.

DESINFECTANT. adj. Lo que serveix pera des-
infectar. Desinfectante.

DESINFECTAR, v. a. Treure 1' infecció O deslUu-
rar d' ella a lo que 'n tenía. Desinficionar.
DESINFECTAT, DA. p. p. Desinfícionado.
DESINFLAMACIÓ. f. L' acció y efecte de desinfla-
mar o desinflamara-'. Desinflamación.

DESINFLAMAR, v. a. Treure o curar 1' inflimació,
fer que 's resolgui lo qu' está inflamat. Desinflamar,
desenconar.

DESINFLAMAT, DA. p. p. Desinflamado, des-
enconado.

DESINFLAMENT. m. L' acció y efecte de des-
inflar o desinflarse. Deshinchadura.

DESINFLAR, v. a. Fer desapareixer 1' inflor. Des-
hinchar. II Met. Fer passar la malicia. També s' usa
cóm recíproch. Deshinchar.

DESINFLARSE, v. r. Reduirse 1' inflor, abaixarse
'1 tumor o bony, reduintse la part a la deguda pro-
porció que abans tenía. Deshincharse. II Met. Deixar
la vanitat o presumpció. Deshincharse.
DESINFLAT, DA. p. p. Deshinchado.
DESINFLOR. f. DESINFLAMENT.
DESINSACULACIÓ. f. L' acció de treure de la
bossa o del canti les boletes deis nóms deis qu' han
d' exercir els oficis de justicia. Desinsaculación.

DESINSACULAR, v. a. Treure les boletes deis
nóms insaculáis de les persones pera exercir els ofi-
cis de justicia. Desinsacular.

DESINTERÉS, m. Desprendiment, indiferencia per
r interés o utilitat. Desinterés.

DESINTERESSADAMENT. adv. m. Ab desinterés.
Desinteresadamente.

DF.SINTERESSAMENT. m. DESINTERÉS.
DESINTERESSAT, DA. adj. Qui obra ab despren-
diment o sense cap mena d' interés. Desinteresado.
DESINTRINCAR. v. a. Ant. desembullar.
DESINVOLT, A. adj. Qui és Iliure y expedit eu les
seues accións. Desenvuelto. |1 Deshonest o que té
poca modestia en el seu modo d' obrar. Desenvuelto.

DESINVOLTAMENT. adv. m. Ab desinvoltura.
Desenvueltamente.

DESINVOLTURA. f. Desembarás, expedido en les
accións. Desenvoltura. || Desvergonyiment, desaogo,
mancament de modestia. Desenvoltura.

DESIR. tn. Ant. y

DESIRANZA. f. Ant. DESiTJ.

DESISTIMENT. m. La acció y efecte de desistir o
apartarse d' alguna pretensió, empenyo, empresa o
intent comensal ja a executar. Desistimiento. || For.
Apartament d' alguna acció o demanda. Desisti-
miento.

DESISTIR. V. a. Apartarse d' alguna empresa o in-
tent. Desistir. || For. Parlant d' algún dret és abdi-
carlo o abandonarlo. Desistir.

DESITJ. m. Moviment de la voluntat pél qual se
apeteix alguna cosa. Deseo. || L' antoix que solen
tindre les dones prenyades. Antojo, golondro.

COMPLIR O COMPLÍRSELI A ALGÚ 'L SEU DESITJ. ff.
Conseguir algú lo que desitjava. Cnmplir su deseo, 6
cumplírsele á uno su deseo.

TINDRE ALGÚN DESITJ. fr. Apetéixer ab veSmencia
alguna cosa. Se diu especialment de les dones pre-
nyades. Antojdrsele.

DESITJABLE. adj. Lo qu' es digne de ésser desit-
jat. Deseable, apetecible.

DESITJADÍSSIM, A. adj. sup. DeseadísImo.

DESITJAR. v. a. Apetéixer alguna cosa, volguerla.
Desear. || Pretendre, intentar, solicitar. Pretender,
desear. II Pretendre ab vives ansies. Anhelar.

DE MASSA QUE HO DESITJO NO HO CRECH. LoC. Que
se pren en sentit literal. Lo que mucho deseo, no lo
creo, aunque lo veo.

DESITJAT, DA. p. p. Deseado.

DESITJÓS, A. adj. Qui desitja alguna cosa. De-
seoso, sediento, ganoso.

DESITJOSAMENT. m. Ab desitj. Ansiosamente,
ansiadamente.

DESITJOSÍSSIM, A. adj sup. Deseosísimo.

DESJECTA. adj. Ter. Ibissa. Contrafet.

DESJECTE. adj. Ant. MAL endresSAT.

DESJUNCCIÓ. f. Ant. DISJUNCCIÓ.

DESJUNCTIU, VA. adj. Ant. DISJUNCTIU.

DESJUNTAMENT. m. Ant. DESUNIÓ.

DESJUNTAR, v. a. Ant. Separar, dividir, apartar.
Desjuntar.

DESJUNYIMENT. m. La acció y efecte de des-
junyir. Desuncimiento.

DESJUNYIR. v. a. Treure del jou les mules o is
bous. Desuncir, || desunir, Separar.

DESJUNYIT, DA. p. p. Desuncido.

DESLAVAMENT. m. Ant. La acció y efecte de ren-
tar alguna cosa per demunt sense deixarla ben neta.
Deslavadura.

DESLAVAR, v. a. Ant. Rentar superficialment.
Deslavar.

DESLIBERAR. v. a. Ant. y'ls seus deriváis. Deli-
berar.

DESLIGÜAR. v. a. Ant. DESLLIGAR.

DESLIURACIÓ. i. Ant. DESLliurament.

DESLIURADAMENT. adv. m. Ant. lliuremenT.

DESLIURAMENT. m. Ant. DESLLIURAMENT.

DESLIURAR. v. a. Ant. DESLLIURAR.

DESLOAR, v. a. Ant. vituperar.

DESLLEAL. adj. Qui falta a la deguda llealtat.
Desleal.

DESLLEALMENT. adv. m. Ab desllealtat. Des-
lealmente.

DESLLEALTAT. f. Falta de llealtat. Deslealtad.

556

DES

DES

DESLLENGUAMENT. adv. ni. Ab desvergonyiment
en el parlar. Desbocadamente, desenfrenadamente.
II m. La acció y efecte de desUenguarse. Deslengua-
miento, desbocamiento.

DESLLENGUAR. v. a. Arrancar o tallar la Ilengua
a algú. Deslenguar. || Llevar la Uengüeta a algún
instrument. Deslengüetar.

DESLLENGUARSE. v. r. Descomedirse, propassar-
se de páranla. Desmandarse.

DESLLENGUAT, DA. p. p. Deslenguado. 1| adj.
Met. Desvergonyit en el parlar. Deslenguado, len-
guaraz, desbocado.

DESLLIBERAR. v. a. Anl. y 'Is seus derivats. De-
liberar.

DESLLIGADURA. f. y

DESLLIGAMENT. ni. La acció y efecte de deslli-
gar. Desatadura, desligadura, solución.

DESLLIGAR. v. a. Desfer o posar lliure lo qu' era
Iligat. Desatar, desligar, soltar. || Absoldre de les
censures ecclesiástiqíies. Desligar.

QUi BE LUGA, BÉ DESLi.iGA. Ref. Quien bien ata,
bien desala.

DESLLINDAR. v. a. Ant. FITAR,

DESLLÍS. ni. Ant. lliscada, RELLISCADA. II Met.
Caiguda en alguna flaquesa. Desliz.

DESLLISAR. v. a. Ant. LLISCAR, RELLISCAR.

DESLLISSAR. v. n. Afe/. Dir o fer alguna cosa ab
descuit y sense deliberació. Deslizar, deslizarse.

DESLUURADA. f. Anl. PARTERA.

DESLLIURAMtNT. ni. L' acte y efecte de deslliu-
rar a algú d' un perill. Libramiento. II Ant. EL PART.

DESLLIURAR. v. a. Treure a algú d' algún travall
o fatich. Librar. II Preservar a algú d'algún nial o
perill. Librar, libertar. || Posar a algú en Ilibertat,
treure '1 de la esclavitut o siibjecció. Libertar, jj Exi-
mir d'obligació. Libertar, eximir de obligación.

DESLLIURE, A. adj. Anl. LLiURE.

DESLLOAR. v. a. Ant. VITUPERAR.

DESLLOMAR. v. a. Ant. allomar.

DESLLORIGADOR. m. Articiilació o juntura mo-
vible d' un os ab un altre. Coyuntura.

TROVAR EL DESLLORIGADOR. fr. Met. Descubrir algún
medi útil, abáns ignorat, pera conseguir frícilnient lo
que 's desitja. Dar en la tecla ó vena, ó hallar la vena.

DESLLORIGADURA. f. Acte y efecte de desllori-
gar o desllorigarse alguna cosa. Descoyuntarse.

DESLLORIGAMENT. m. L' acte y efecle de des-
conjuntarse algún os. Dislocación, dislocadura,
dislocamiento. || D ::sllorigadura.

DESLLORIGAR. v. a. DESCONJUNTAR.

DESLLORIGARSE v. r. Desconjuntarse algún os.
Desgobernarse, desconcertarse || Descompondré 's
el eos ab nioviments extranys y violents. Desgoznar-
se, desgonzarse, dislocarse.

DESLLORIGAT, DA. p. p. Dislocado.

DESLLUIDiSSlM, A. adj. sup. Deslucidísimo.

DESLLUIMENT. m. Falta de iluiment. Desluci-
miento, deslustre.

DESLLUIR. V. a. Treure '1 Iluiment a alguna cosa.
Deslucir. || Met. Desacreditar.

DESLLUIT, DA. adj. S' aplica a les coses ja usades,
y qu'lian perdut el Ilustre. Deslucido.

DESLLUMAR v. a. Anl. ALLOMAR.

DESLLURIGAR. v. a. Ant.y'\s seus derivats. DES-
LLORIGAR.

DESLLUSTRADiSSIM, A. adj. sup. Deslustradí-
simo.

DESLLUSTRAR. v. a. Treure '1 Ilustre a alguna
cosa. Deslustrar. || Met. DESACREDITAR || enlluer-
NAR.

DESLLUSTRAT, DA. p. p. Deslustrado.

DESMADEIXAT, DA. adj. Ant. EMBULLAT.

DESMALLADURA. f. La acció y efecte de desma-
llar. Desmalladura.

DESMALLAR, v. a. Desfer les malíes pera treure
la sardina de la xarxa ont está presa. Desmallar.

DESMAMADOR, m. Instrument ab pues que'sposa
a les niamelles d'algunes besties, especialment de les
vaques, a fí de desmamar els vadells. Destetadera.

DESMAMAMENT. ni. Destete, desteto.

DESMAMAR, v. a. Apartar la criatura deis pitsde
la mare o dida, y 1' animalet de les niainelles de la
mare, a fl de que 's mantingui menjant y no mainant.
Destetar, desmamar. |1 Dit deis anyells. Descorde-
rar. 11 Dit deis cabrits. Descabritar. || Dit deis vade-
llets. Desbecerrar. || Met. Apartar els fi Is del regalo
de casa sena quan se'ls posa 5ii carrera. Destetar.

DESMAMARSE AB ALGUNA COSA. fr. Met. Qu' explica
haver tingut desde criatura noticia o us d' alguna
cosa. Destetarse con alguna cosa.

DESMAMAT, DA. p. p. Destetado, desmamado.

DESMAMELLAR. v. a. Tallar les mamelles. Qui-
tar, cortar los pechos.

DESMÁN, ni. L' acció de propassarse de paraula o
d'obra. Desmán, exceso, tropelía.

DESMANEO 4 MENT. ni. Desordre, confusió, des-
gavell. Desarreglo.

DESMANEGAR. v. a. Treure 'I niánech a alguna
cosa. També s'usa córn recíproch. Desguarnecer,
desenastar.

DESMANEGAT, DA. p. p. Desenastado. || adj.
Descompost y sense orlre. Destartalado. i| DESGAI-
RAT. II Eina íora del inánecli.

DESMANYOTAT, DA. adj. Aturat, qui no té art
pera fer les coses cóin si tingues les mans Iligades.
Modrego, desmañado, desmanotado, zopo.

NO ÉSSER CAP DESMANYOTAT. fr Fani. Ab que se
expressa la intelligencia o noticia qu' algú té de la
materia de que's tracta o deis assumptes que mane-
ja. No mondar nísperos; no ser cojo ni manco.

DESMARCAR, v. a. Treure la marca. Dezmarcar,
quitar la marca.

DESMARXAR. v. a. Descompondré, desconcertar.
Descomponer.

desmasía, f. Excés, superfluitat. Demasía. |I
MALDAT, DELICTE, 1.

DESMAY. m. Defalliment de forces, privació deis
sentits. Desmayo, desfallecimiento, deliquio. || m.
Bol. Mena de sálzer, dit de Babilonia, que té les
branques mólt caigudes de manera, que tots els brots
penjen cap a térra. Sauce de Babilonia, sauce llorón.

DESMAYADAMENT. adv. ni. Ab pocli ánini, débil-
nient. Desmayadamente.

DESMAYAMENT. ni. DESMAY.

DESMAYAR, v. a. Fer perdre I' ánim. Desmayar,
desalentar, desanimar. || v. n. Perdre 1' ánim. Des-
mayar.

DESMAYARSE, v. r. Caure en basca. Desmayar-
se, ahilarse, amortecerse.

DESMAYAT, DA. adj. S' aplica al color baix. Des-
mayado, apagado.

DESMEDRAR, v. n. p. u. Tornar a menys. També
s' usa cóni recíproch. Desmedrar.

DESMEMBRADURA. f. y

DESMEMBRAMENT. f. La acció y efecte de des-
membrar. Desmembración, dismembración.

DESMEMBRAR, v. a. Dividir y separar els mem-
bres del cós. Desmembrar. II Met. Separar, dividir
una cosa d' un' altra. S' aplica niés comuntnent a les
parts d' un tot. Desmembrar. || Malgastar part de la
hisenda. Menguar, desmembrar. || v. n. Anl. OBLiDAR.

DESMEMBRAT, DA. p. p. Desmembrado.

DES

DES

557

DESMEMORIARSE, v. r. Oblidarse, mancarla me-
moria. Desmemoriarse, trascordarse.

DESMEMORIAT, DA. adj. Mancat de memoria.
Desmemoriado, olvidadizo.

DESMENJAMENT. m. Desgana, manca d' apetit.
Desgana, inapetencia.

DESMENJARSE. v. r. Perdre la gana. Desga-
narse.

DESMENJAT, DA. p. p. Desganado.

FER EL DESMENJAT fr. Fam. Ab que's nota a algi'i
de que dissimuladanient y ab desdeny pretén alguna
cosa, dónant a entendre que no la vol. La gata de
Marirranios.

DESMENTIDOR, A. m. y f. Qui desment. Desmen-
tidor.

DESMENTIMENT. m. La acoló de desmentir. Des-
mentida

DESMENTIR, v. a. Dir a algú que ment, probar
que és fals o incert lo que un altre lia dit. Desmen-
tir. II Met. Desvanéixer y dissimular alguna cosa pe a
que no 's conegui, cóni els indicis, les suspites. Des-
mentir. II Proceir ;ilguna persona distintanient de lo
que 's podía esperar del seu neixanient o de la seua
educació y estat. Desmentir. || No igualar alguna
cosa a lo que 's devía, o no tindre la justa coniniensu-
ració. Desmentir.

DESMfcNTIT, DA. p. p. Desmentido.

DESMENUAR. v. a. Ant. esmicolar.

DESMENUIR. v. a. Ant. DISMINUIR.

DESMEREIXEDOR, A. m. y f. Qui desmereix o és
indigne d' alguna cosa. Desmerecedor.

DESMERÉIXER. v. a. Ferse indigne de premi, fa-
vor o alabansa. Desmerecer.

DESMERESCUT, DA. p. p. Desmerecido.

DESMERXAR. v. a. Ant. HUMILIAR.

DESMESURA, f. Desconiediment, ¡inmodestia. Des-
mesura.

DESMESURADAMENT. adv. m. Ab excés, sense
mida. Desmesuradamente.

DESMESURAT, DA. adj. S' aplica a lo qu' és ex-
cessiu y iiiés gros de lo regular. Desmesurado, des-
medido, enorme, desaforado.

DESMILLORAMENT. m. Acció y efecte de desmi-
llorar o desmillorarse. Desmejoramiento.

DESMILLORAR. v. a. Fer perdre a alguna cosa '1
seu Ilustre y peifecció. Desmejorar.

DESMILLORAT, DA. p.
p. Desmejorado.

DESMINA. f. Min. Varie-
tat de la estilbita que cres-
tallisa en ploniallets sedo-
sos. Desmina.

DESMOBLAMENT. m.
Acte y efecte de deSiiioblar.
Desmueble.

DESMOBLAR, v. a. Treu-
re 'Is mobles d' una liabita-
ció. Desamoblar.

DESMODI. m. Bot. Plan-
ta tropical de la fani. de les
lleguiiiinoses papillunácees,
que 's conreua ais jardins
cóii' a plantes d' ornament.
Desmodio.

DESMOFLOGÍA. f. Med.
Tuniefiícc ó deis lligaments.
Desmoflogia.
DESMOGRAFÍA. f. Anat. Descripció deis lliga-
ments. Desmografía.

DESMOLOGÍA. f. Anal. Tractat deis lligaments.
Desmología.

Desmodi

DESMONETISAR. v. a. Convertir a la moneda en
pasta pera aplicarla a qualsevol ús. Desmonetizar.
II Treure '1 seu valor legal a la moneda o al paper
moneda. Desmonetizar.

DESMORALISACIÓ. f. Acció y efecte de desmora-
lisar. Desmoralización. || Corrupció, depravado.
|l Manca de ptiresa, de castetat, d' lionradesa. Des-
moralización.

DPSMORALISAR. v. a. Corrompre 'Is costúms.
Desmoralizar.

DFSMORALISAT, DA. adj. Qui té mals costúms.
Desmoralizado.

DESMOTXAR. v. a. y 'Is seus deriváis, esmotxar.

DESMUDARSE, v. a. Llevarse la roba bona y po-
sarse la d' anar per casa. Cambiar de ropa.

DESMUNTAR. v. a. Desfer, desarmar una máqui-
na. Desmontar. |) Parlant de canóns y altres pec-s
d' artillería treure 'Is de la cureiiya. Descabalgar,
desencabalgar, desmontar. || Parlant de canóns y
altres peces d' artillería significa també impossibili-
tar llur ús ab la violencia deis tirs del eneniicli, des-
truint la curenya. Descabalgar. || Abaixar les barres
de la escopeta, etc., pera que no 's dispari. Desmon-
tar.

DESMUNTAT, DA. p. p. Desmontado.

DESMURRIAR. v. a. Vtilg. poét. Fer passar a algú
la murria. Desmurriar.

DESNANSAT, DA. adj. Sense anses. Desasado.

DESNARIT, DA. adj. RAQUÍTICH.

DFSNASSAMENT. m. Acció y efecte de desnas-
sar. Desnarigamlento.

DESNASSAR. v. a. Llevar el ñas. Desnarlgar.

DESNATURALISACIÓ f. Privació deis drets de
ciutadá. Desnaturalización.

DESNATURALISAR. v. a. Privar a algú del dret
de naturalesa y patria. També s' usa cóni recíproch.
Desnaturalizar. || Qaím. Fer perdre la naturalesa
d' alguna cosa. Desnaturalizar.

DESNATURALISARSE. v. r. Perdre 'Is sentiments
d'hunianitat, ferse cruel. Desnaturalizarse, encrue-
lecerse. II Ant. Donarse per lliure '1 feudatari del ju-
ranient de fidelitat que tenía fet al seu senyor natu-
ral. Desnaturalizarse.

DESNATURALISAT, DA. p. p. Desnaturalizado.
II adj. INHUMA.

DESNATURAR, v. a. Ant. DESNATURALISAR. Tam-
bé s' usava cóm recíproch.

DESNEGRÍ. V. a. Ter. ib ssench. Matar certs insec-
tes, cóm pnces, xinxes, etc.

DESNERIT, DA. adj. Subgecte de poch vigor y re-
sistencia. Enclenque.

DESNIVELE, m. Manca de nivell. Desnivel.

DESNIVELLARSE. v. r. Perdre '1 nivell. Desnive-
larse.

DESNIVELLAT, DA. p. p. Desnivelado.

DESNOELAT, DA. adj. Ant. Desconjuntat. Desco-
yuntado.

DESNONAR. v, a. DESCOMPROMETRE.

DESNÚ, A. adj. Ant. NU.

DESNUADOR. ni. Ant. Qui despulla. Desnudador.

DESNUADURA f. Ant. y

DESNUAMENT. m. Ant. V acció de desfer un ñus.
Desañudadura. || adv. ni. Sense inipedíment. Desnu-
damente. II Desenredanient d' alguna dificultat. Acla-
ración, solución, desenredo.

DESNUAR. V. a. Desfer un ñus. Desanudar, des-
añudar. II Ant. DESPULLAR.

DESNUAT, DA. adj. Ant. Nu, despullat de tots
els medís o conioditats. Desnudo.

DESO. m. Recó o llocli retirat y ociilt que serveix
pera amagar 'hi alguna cosa. Escondite, escondrijo.

558

DES

DES

DESOBEDIENCIA, f. L' acció y efecte de desobeir.
Desobediencia, desobedecimiento.

DESOBEDIENT, adj. Qui no obeeix. E ísobedien-
te, demandado.

DESOBEDIENTMENT. adv. m. Ab desobediencia.
Desobedientemente.

DESOBEIR. V. a. No fer algú lo que 1¡ mana '1 seu
superior. Desobedecer.

DESOCUPACIÓ. f. Ociositat, mancat d' ocupació.
Desocupación.

DESOCUPADAMENT. adv. m. D' un modo des-
ocupat. Desocupadamente.

DESOCUPAR. V. a. Desembarassar algún Uoch.
Desocupar, desembarazar, despejar. H Ter. PARIR.

DESOCUPARSE, v. r. Desembarassarse d' algún
negoci o ocu.^ació. Desocuparse.

DESOCUPAT, DA. adj. Qui no té ocupació. Des-
ocupado, holgado.

DESOÍR. V. a. Desatendre, deixar d'oir. Desoír.

DESOLACIÓ. f. Destrucció, ruina y perdua total
d' alguna cosa. Desolación. || Met. Aflicció, angustia,
sentinient. Desolación.

DESOLADOR, RA. adj. Desconsolador.

DESOLAR. V. a. Tirar a térra algún edifici. Des-
olar, asolar, derribar, demoler. Il Arruinar algún
regne o provincia, nialuietre tot lo que vé al pas.
Desolar, asolar, talar, devastar.

DESOLAT, DA. p. p. Desolado, asolado.

DESOLRE. V. n. Ant. No doldre's. No dolerse.

DESONRANSA. f. Ant. DESHONRA.

DESOPILACIÓ. f. L' acció de desopilar. Desopi-
lación.

DESOPILAR. V. a. Curar la opilació. Desopilar.

DESOPILAT, DA.p. p. Desopilado.

DESOPILATIU, VA. adj. Lo que té virtut de curar
la opilació. Desopilativo.

DESORDENADAMENT. adv. ni. Ab desordre, con-
fusió y sense regla Desordenadamente.

DESORDENADiSSIM, A. adj. sup. Desordenadí-
simo.

DESORDENAMENT. m. Ant. y

DESORDENANSA. m. Ant. DESORDRE.

DESORDENAR, v. a. Confondre, perturbar 1' or-
dre. Desordenar.

DESORDENARSE, v. r. Eixirse de regla, excedir-
se. Desordenarse.

DESORDENAT, DA. p. p. Desordenado. 1| adj.
Qui fa les coses sense ordre ni concert. Desordenado.

DESORDRE. m. Confusió, desconcert, manca d' or-
dre. Desorden, desordenamiento. |1 Desmasía, ex-
eas. Desorden.

UN DESORDRE PORTA UN ORDRE. Ref. Ab que 's de-
nota que 'Is gastos superfluos y les prodigalitats obli-
guen després a viure ab mólta economía. El mucho
desorden trae mucho orden.

DESORELLAR. v. a. Llevar les orelles. Deso-
rejar.

DESORELLAT, DA. p. p. Desorejado.

DESORGANISADOR, A. m. y f. Qui desorganisa.
Desorganizador.

DESORGANISAR. v. a. Desordenar, desarreglar.
Desorganizar.

DESORGANISAT, DA. p. p. Desorganizado.

DESORI. ni. Desgavell, desordre, confusió. Zala-
garda, zacapela.

DESORIENTAR, v. a. Fer perdre a algú la direc-
c ó del orieiit. Desorientar. i| Fer perdre a algú '1
rastre, '1 rumbo que un astre segueix o ha seguit. ||
Confondre a algú en termes que no sápiga ont és ni
lo que passa. || v. r. Perdre '1 coneixement del orient

o llevant. Desorientarse. || v. r. Met. Perdre la idea,
confondre's mentalment. Desorientarse.
DESORIENTAT, DA. p. p. Desorientado.
DESORMEIG. m. Desaparell. Desaparejo.
LLEVAR EL DESORMEIG. fr. Náut. DESAMARRAR.

DESORMEJAR. v. a. Llevar els ormeigs, etc. Des-
aparejar

DESOSSAR. V. a. Separar els ossos de la cani.
Desosar, deshuesar.

DESOSSAT, DA. p. p. Desosado, deshuesado.

DESÓU. m. Obra de desovar. Desove.
DESOVAR, v. a. Poidre 'Is peixos, les tortugues,
etc. Desovar.

DESOXIDAR. V. a. Treure 1' óxit o rovell format
a la superficie d' algún metal!. Desoxidar.

DESOXIGENAR, v. a. Treure 1' oxígeno a un eos
qualsevol. Desoxigenar.

DESOXIGENESES. f. pl. Med. Malaltíes que pro-
venen d' una disniinució d' oxígeno a la economía
animal. Desoxigeneses.

DESPACIENTAR. v. a. IMPACIENTAR.

DESPAGAR. V. a. Ant. y'ls seus derivats. Disgus-
tar, descontentar. 1| Ter. r. SORPENDRE'S, SUSPEN-
DRE'S, QUEDARSE PARAT. Quedarse suspenso.

DESPAIG. m. L' acció y efecte de despatxar. Des-
pacho. II El Uóch ont se despatxen els negocis. Des-
pacho. II Cédula, títol o comissió que 's dona per
algún enipleu o neaoci. Despacho. || Llestesa, des-
embarás. Desenvoltura, despejo, desembarazo, ex-
pediente.

DESPAIG teleorAfich. Expressió ab que 's signi-
fica qualsevulla comunicació transmesa pél telégrafo.
Despacho telegráfico.

CORRER ELS DESPAIGS. fr. Donarlos curs sense re-
tardarlos. Correr los despachos.

TiNDRE BON DESPAIG. Expressió ab que 's significa
aquell qu' és expedit o hábil. Tener uno buen des-
pacho.

DESPALMAR, v. a. Netejar el plá de les embarca-
cións de la brossa q i' arrepleguen ab 1' aigua, y do-
nar'hi seu. Despalmar, espalmar.

DESPAMPOLADOR, A. m. y f. Agr. Qui despam-
pola. Despampolador, deslechugador.

DESPAMPOLADURA. f. y

DESPAMPOLAMENT. m. Agr. L' acció y efecte
de despampolar. Despampanadura

DESPAMPOLAR. v. a. Agr. Treure 'Is pámpols ais
sarments pera que fructifijuin millor. Despampanar,
deslechugar, deslechuguillar.

DESPANYAMENT. m. L' acció de despanyar. Des-
cerrajadura.

DESPANYAR. v. a. Arrancar el pany d' alguna
porta, bagul, etc. Descerrajar.

DESPANYAT, DA. p.p. Descerrajado.

DESPARAMENT. m. Ant DILPARO.

DESPARAR, v. a. Descompondré lo qu' estava pa-
rat y arreglat. Descomponer. || Disparar.

DESPARAR LA TAULA. fr. Treure tot el servei de
taula, incloses les estovalles. Levantar la mesa, ó los
manteles.

DESPARAR UN ALTAR PERA PARARNE UN ALTRE. ff.
Descomponer un sanio para componer otro.

DESPAREDAR. v. a. Desfer una paret. Destapiar.

DESPARÉIXER. v. n. Ant. desaparéixer.

DESPARENSAR. v. a. desmillorar, DESFIGURAR.

DESPÁRER. V. n. Ant. desparéixer.

DESPARIAR. V. a. deSAPARIAR.

DESPARTIDOR, A. m. y f. Qui desparteix, Des-
partidor.

DESPARTIR. V. a. Separar ais que 's barallen o
renyeixen, posar pau entr' ells. Despartir.

DES

DES

559

DESPASSAR. V. a. desenfilar.

DESPATX. m. DESPAIO.

DESPATXAR. v. a. Abreviar y concloiire algún
negoci o altra cosa. Despachar. || Resoldre, deter-
minar les canses y negocis. Despachar. || Enviar,
cóm: despatxar un correu. un propi. Despachar. ||
Vendré 'Is géneros desfentse d' ells, o canibiantlos
ab altres. Despachar. || Met. matar. || Consumir
proniptanient alguna cosa, cóni: el diner, els béns.
Despabilar, despachar brevemente || despedir, 4.

II ENLLESTIRSE.

DESPATXARSE. v. r. Desenibarassarse. Despa-
charse.

TOT SE DESPATXA. Loc. fant. EN AQUEST MON, etC.

DESPATXAT, DA. p. p. Despachado. 1| Despedir.

DESPAl. adv. m. Poch a poch, a pieret. Despacio,
lentamente.

DESPEADURA, f. El mal que 's fá ais peus per
haver caminal mólt. Despeadura, despeamiento.

DESPEARSE v. r. Ferse malbé 'Is peus per haver
caminat mólt. Despearse.

DESPECCIÓ. f. Ani. DESPRECI.

DESPECTAR. v. a. DESPRECIAR.

DESPECTIBLE. adj. Ant. DESPRECIABLE.

DESPECTIU, VA. adj. DESPRECiATiU. Ij Gram. La
páranla qu' expressa despreciació en 1' idea que sig-
nifica '1 positiu. Despectivo, ofensivo.

DtSPEDASSADOR, RA. m. y f. Qui despadassa.
Despedazador.

DESPEDASSAMENT. m. L' acció y efecte de des-
pedassar. Despedazamiento.

DESPEDASSAR. v. a. Fer trogis d' alguna cosa,
dividintla en parts sense ordre ni concert. Despeda-
zar, dilacerar. || Espatllar la roba o '1 calgat. Rom-
per. II Met. Maltiactar, desfruir algunes coses no
materials, cóm: /' ánima. Despedazar.

DESPEDASSAT, DA. p. p. Despedazado, roto. ||

ESPELLIFAT.

ANAR TOT DESPEDASSAT. fr. Portar la roba mólt
dolenta. Estar hecho un Judas, ó un Adán, ó un
arambel.

DESPEDICIÓ. f. Ant. DESPEDIDA. || EXPEDICIÓ,
DESEMBARÁS.

DESPEDIDA, f. L' acció y efecte de despedirse.
Despedida, despedimiento.

DESPEDIDAMENT. adv. m. Ant. Ab llestesa y
desembarás. Expeditamente

DESPEDIMENT. m. Despedida. || L' acció de des-
pedir al llogater o arrendador. Desahucio.

DONAR DESPEDIMENT. fr. DESPEDIR, 4, 5.

DESPEDIR, v. a. Deixár anar, despendre, llensar
alguna cosa, cóm: /a //e/xa, /a peí/ra, etc. Despedir.
II Met. Llensar de sí, cóm: despedir olor, llum, etc.
Despedir, difundir, esparcir. || Apartar de sí alguna
cosa no material, cóm: el dolor, el mal, etc. Despe-
dir. II Treure a aigú de 1' empleu, ofici u ocupació,
cóm: despedir al criat, les trapes, etc. Despedir. || In-
timar al llogater, arren 'ador, etc , qu' ha de deixar
la cosa llogada. Desahuciar. || Negar a algú lo que
demana. Despedir, negar. || donar repulsa. || Dit
de r espeilt, ánima, etc. Morir. || v. n. Ant. ENLLES-
TIRSE.

DESPEDIRSE, v. r. Fer alguna expressió de corte-
sía o d' afecte pera separarse una persona d' una
altra. Despedirse.

DESPEDIT, DA. adj. Ant. Llest en obrar. Expe-
dito.

DESPEDREGAR, v. a. Treure les pedrés d' un
camp, heretat, etc. Despedregar, despedrar.

DESPEGAT, DA. adj. Ant. desacreditat.

ÉSSER DtSPEQAT. fr. DESACREDITARSE.

DESPEIT. m. Ant. DESPIT.

DESPELLISSÁ. V. a. Ter. Ibis. Estripar.

DESPÜNDRER. V. a. Ant. GASTAR. iJ Met. MALBA-
RATAR. II Ant. Descargar.

DESPENDRE'S. v. r. Baixar ab furia alguna cosa
de dalt. Desgajarse, desprenderse. || Desapropiarse
d' alguna cosíh. Desprenderse, deshacerse.

DESPENJARSE. v. a. Treure alguna cosa del
llóch en qu' és penjada. També s' usa cóm recíproch.
Descolgar.

DESPENJAT, DA. p. p. Descolgado.

DESPENS (Pere). Biog. Jurisconsult cátala, co-
mentador deis Usatges. Vivía a principis del s¡-
gle XIV. Era catedrátich de I' universitat de Lleida y
homo de mólta importancia al seu temps. L' any 1315
va ésser testimoni d' un jurament del rei Jaume al
palau de Barcelona. Sembla que 's teníen en gran es-
tima els escrits d' en Pere Despens, de qui 's teñen
ben poques noticies certes.

DESPENSA, f. DISPENSA.

DESPENSER. m. Ant. y

DESPENSIER. ni. Ant. DISPENSER.

DESPENTINAR. v. a. Desfer el pentinat. Despei-
nar, desgreñar.

DESPENTINAT, DA. p. p. Despeinado.

DESPENYAMENT. adv. m. Ant. DESPENJAMENT.

DESPERADAMENT. adv. m. Ant. DESESPERADA-

MENT.

DESPERANSA. f. Anf. DESESPERACIÓ.

DESPERAR, v. n. Ant. DESESPERAR.

DESPERFECTE. m. y

DESPERFET. m. Lo qu' está lleugerament fet
malbé. Desperfecto. Il Falta que desvirtúa algún
tant el valor y utilitat de les coses o les desmillora.
Desperfecto.

DESPERFILAR. v. a. Pini Suavisar la duresa
deis contorns o de les ratlles foranes d' un cós, a fí
de que sembli rodó. Desperfilar.

DESPERFILARSE v. r. Perdre la postura que té
alguna cosa qu' estava de perfil. Desperfilarse.

DESPERFILAT, DA. adj. Lo qu' está mancat d'un
perfil corréete. Desperfilado.

DESPERT, A. adj. No adormit. Despierto, dls-
pierto. II Met. Viu, sagas, advertit. Despierto, des-
pabilado. II Met. Atent, cuidados, vigilant. Des-
pierto.

ESTAR DESPERT. fr. Met. fam. Estar ab vigilancia y
prevenció a fí de no ésser enganyat. Abrir el ojo.

SOMNIAR DESPERT. fr. Met. fam. Delirar, desgarra-
tar. Soñar despierto.

DESPERTADA, f. MATINADA.

HORA DE DESPERTADA, f. A LA MATINADA.

DESPERTADOR, A. m. y f. Qui desperta ais al-
tres. Despertador, dispertador. || m, /Vláquina de
rellotge pera despertar a algú per medí del soroll
que fá a 1' hora qu' está posat. Despertador. 1| Met.
Lo que dona mólt de cuidado y desvetlla. Desper-
tador.

DESPERTAR, v. a. Fer interrompre la son. Des-
pertar, dispertar, desadormecer. || Met. Desentor-
pir algún membre adormit, cóm: la cama, el pea, etc.
Desadormecer. || Excitar, cóm: despertar la fam, la es-
pecie, etc. Despertar, dispertar. i| Fer que algú 's
posi sobre sí o recapaciti. Despertar.

DESPERTAR A QUI DORM. fr. Suscitar especies que
mouen a algú a fer o dir lo que no pensava. Desper-
tar á quien duerme.

DESPERTARSE, v. r. Deixar de dormir. Desper-
tar, despabilarse, recordar el sueño. H Met. Ferse
algú mes advertit y entes de lo qu' era abans. Des-
pertar. II Conéixer 1' erro y abandonarlo. Despertar.

DESPERTARSE LA VENDA, fr. Picar.

DESPES, A. p. p. de despendrer. Expendido.

560

DES

DES

DESPESA. f. An{. COST, GASTO. I Lo que ordina-
riament se consúm pél nienjar diari. Despensa. || El
diari o la mesada que paga '1 qui viu a una casa de
despeses. Pensión. I| Ant. Provisió de comestibles
pera '1 camí. Despensa, viático.

CASA DE DESPESES. Casa de huéspedes ó de pupilos.

ESTAR A DESPESA. fr. Vlure a la casa d' un altre,
pagant per la luanutenció y cuidado un tant diari o
mensual. Estar a pupilaje.

DESPESAR, m. Ant. PESAR, sentiaíent.

DESPESAR!, m. y

DESPESER, A. ni. y f. Qui té despeses. Despen-
sero.

DESPESSECH. m. Ant. DESPERDICIADOR.

DESPESSEGA. f. Ant. TROQ, DESPERDICI, 2.

DESPESSEGAR. V. a. Ant. DESPERDICIAR, DES-
TROCAR.

DESPICAR. V. a. Pendre satisfácelo d' algún agra-
vi. Comunment s' usa cóm recíproch. Despicar, des-
picarse.

DESPICARSE. V. r. Venjarse o pendre satisfácelo
d' algún agravi Despicarse.

DESPICAT, DA. p. p. Despicado.

DESPICH. ni. Satisfácelo que 's pren d' algún
agravi. Despique.

DESPIDO, m. DESPEDIDA, DESPEDIMENT.

DESPINTAR. V. a. Esborrar el pintat. També
s' usa cóm recíproch. Despintarse.

NO DESPINTÁRSELI A ALQÚ ALGUNA COSA. fr. Met.
Conservar bé la memoria o la especie d' alguna cosa
encara que 1' hagi vista poques vegades. No despin-
társ le á alguno alguna cosa.

DESPINTAT, DA. p. p. Despintado.

DESPIT. ni. Iidignació, furor, desesperació. Des-
pecho II m. DESFICi, AFLICCIÓ.

A DESPIT. m. adv. A pesar d' algú, contra 'I seu
gust y voluntat. A despecho.

AB DESPIT. m. adv. Despechadamente.

VOL PUJAR AL CEL A DESPIT DELS SANTS. fr. Quiere
mi padre Muñoz lo que no quiere Dios.

DESPITAR. V. a. p. u. NEGUITEJAR.

DESPITARSE. v. r. Indignarse, cnfurismarse, des-
esperarse. Despecharse.

DESPITÓS, A. adj. Ant. NEGUITÓS.

DESPLÁ (Pere). Biog. Pintor del sigle XIV, natu-
ral de Xátiva, fill de Xiiiien y de María Llop. A prin-
cipis de la qiiinzena centuria era veí de Valencia.

— (RA.MÓ.x). Biog. Remarcable patrici cátala que
va distingirse per la identificació sentida envers els
drets de la seua térra ais coinensos del sigle XV, a
les corts de Montblanch aplegades en 1414, y presi-
dides per Ferrán (d' Antequera). Va ésser conseller
de Barcelona y un deis que visitaren al rei al trovar-
se moribond a Igualada. Tres anys mes tart formava
part de 1' embaixada catalana que va presentarse
devant de! rei Álfons, per.i ferli avinent el disgust de
Catalunya, pél proceciir deis monarques de la nova
nissaga.

DESPLACENT. adj. Ant. DISPLICENT. || DESAGRA-
DABLE.

DESPLAENT. p, a. Ant. Lo que despláu. Despla-
ciente.

DESPLAENTMENT. adv. m. Ab disgust. Despla-
ciblemente.

DESPLAER. m. Disgust. Desplacer.

DESPLASSENSA. f. Ant. DISPLICENCIA.

DESPLAURE. v. n. Disgustar, desagradar. Des-
placer.

DESPLECH. m. y

DESPLEGADURA, f. La acció y efecte de desple-
gar. Desplegadura.

DESPLEGAR, v. a Extendre lo qu' eslava plegat
o doblegat. Desplegar, desdoblar, descoger. || Mil.
Passar les tropes del ordre compacte al obert y ex-
tés, cóm: del de columna al de batalla, del de batalla
al de gurrilla, etc. Desplegar.

NO DESPLEGAR LA BOCA, 'LS LLAVIS. fr. No ObrirlOS

pera parlar. No desplegar los labios, la boca.

DESPLER. m. Ant. DESPLAER.

DESPLOM. m. El delecte d' algún edifici o paret
per no estar a plom o per mancar 'hi rectitut. Des-
plomo.

DESPLOMAR, v. a. PLOMAR, jj Fer qu' alguna pa-
ret, edifici o altra cosa perdí la ratlla perpendicular.
Desplomar.

DESPLOMARSE, v. r. Perdre la perpendicular. Se
diu especialment deis edificis. Desplomarse. || Caure
a plom alguna cosa de gran pés. Desplomarse.

DESPOBLACIÓ. f. Manca de la gent que poblava
algún llocti. Despoblación, despueblo.

DESPOBLADOR, A. m. y f. Qui despobla. Despo-
blador.

DESPOBLAMENT. m. DESPOBLACIÓ.

DESPOBLAR, v a. Quedar desert o erní lo qu' era.
habitat y poblat. Despoblar. |I Disminuir el nombre
d' Iiabitants d' una població. Despoblar. || Quedarse
un llóch sense habitants. Despoblar. || Met. Despu-
llar algún llóch de les coses que lii havia; y aixís
dieiii: despoblar un camp d' arbres, etc. Despoblar.

DESPOBLARSE, v. r. Quedarse algún llóch sense
habitants. Despoblarse.

DESPOBLAT, DA. m. Desert, erm. Despoblado.

DESPOCAR. V. a. Ant. DISMINUIR.

DESPODERAR. v. a. Ant. DESPOSSEIR.

DESPODERAT. p. p. De despoderar. Despode-
rado.

DESPOLIS m. pl. ESPONSALS.

DESPONCELLAR. v. a. Ant. DESFLORAR.

DESPONDRE 'S. v. r. Deixar de pondré la gallina
y altres aucells després de certa temporada. Despo-
nerse.

DESPONYAR. V. a. Ant. DESPOSSEIR, DESPULLAR.

DESPÓNYER. V. a. Ant. DEPOSAR.

DESPOSAR. V. a. Autorisar el niatrimoni cóm a
rector. Desposar.

DESPOSARSE, v. r. Casarse. Desposarse.

DESPOSORl. m. La promesa que home y dona 's
fan niutuament de contreure niatrimoni. Ara s' entén
del casament per paraules de present. Se sol usar en
plural. Desposorio.

DESPOSSEIMENT. m. La acció y efecte de des-
posseir. Desposeimiento.

DESPOSSEIR. V. a. Privar a algú de lo que pos-
seía. Desposeer, desaposesionar.

DESPOSSESSAR. v. a. Ant. DESPOSSEIR.

DÉSPOTA, m. El soberá o senyor absolut que go-
verna sense subgecció a les liéis. Déspota. || Fig.
Persona que tracta ab duresa ais seus súbdits o criáis
y abusa del seu poder o autoritat. Déspota.

DESPÓTICAMENT. adv. m. Ab despotisme. Depó-
ticamente.

DESPÓTICH, CA. adj. Absohit, independent, no
subgecte a les liéis. Despótico. II Fam. malbarata-
dor, MALGASTADOR. || m. MALBARATAMENT.

FER DESPÓTICH D' ALGUNA COSA. fr. Fam. MALBA-
RATAR, MALGASTAR.

DESPOTISME. m. Autoritat absoluta que no és
limitada per les liéis. Despotismo.

DESPREAR. v. a. Ant. DESPRECIAR.

DESPRECI. m. Desestimado o poch apreci. Des-
precio.

FER DESPRECI fr. DESPRECIAR.

DES

bES

561

MIRAR AB DESPRECI. Mirar ab superioritat o enfado
alguna cosa, no ferne cas. Mirar sobre hombro ó por
encima del hombro.

DESPRECIABLE, adj. Digne de desprecl. Despre-
ciable.

DESPRECIACIÓ. f. Rebaixa de preu o estima que
ha sufert alguna cosa. Depreciación

DESPRECIADÍS, SA. adj. Ant. DESPRECIABLE.

DESPRECIADOR, A. ni. y f. Qui desprecia. Des-
preciador.

DESPRECIAR, v. a. No fer apreci o tindre en poch
alguna cosa. Despreciar, menospreciar, desestimar.

II INJURIAR, VILIPENDIAR.

NO P GUERSE DESPRECIAR RES. ff. No perdre ni
malograr la ocasió. No perder ó no desechar ripio.
DESPRECIAT, DA. p. p. Despreciado.
DESPRENDIMENT. m. Poch apego, desinterés.
Desprendimiento, jj La acció de despendre 's una
cosa d' un' altra. Desprendimiento, desasimiento.
DESPREOCUPACIÓ. f. L' efecte de despreocupar.
Despreocupación.

DESPREOCUPADAMENT. adv. m. Sense cap
mena de preocupació. Despreocupadamente.

DESPREOCUPAR, v. a. Desimpressionar; treure
de la preocupació. També s' usa cóm recíproch. Des-
preocupar.

DEiPREOCUPAT, DA. adj. Lliure de preocupa-
cións. Despreocupado.

DESPRÉS, A. p. p. Desprendido.
DESPRÉS adv. t. 11. y ord. Que denota posterio-
ritat. Después. || adv. t. Següent, coin: un any des-
prés. De pues.

DESPUÉS D' Aixó. Loe. Scnse perdre un monient
després de lo que s' indica. Enseguida, de seguida,
luego, liieiO después.

DESPRESTIGI. ni. Manca de prestigi. Despresti-
gio.

' DESPRESTIGIAR, v. a. Treure '1 prestigi. Des-
prestigiar. II Peidie '1 prestigi. Desprestigiarse.
DESPRESTIGIAT, DA. p. p. Desprestigiado.
DESPREVENCIÓ. f. Manca de prevenció o de pre-
paració. Desprevención.

DESPREViNGUDAMENT. adv. m. Sense preven-
ció. Desprevenidamente, desapercibidamente, des-
proveidamente.

DESPREVINGUT, DA. adj. Qui está sense pre-
venció. Desprevenido, desapercibido, desprovisto,
desproveído.

DESPROPORCIÓ. f. Manca de la proporc ó degu-
da. Desproporción.

DE5PR0P0RCI0NADAMFNT. adv. m. Ab des-
proporci '. Desproporcionadamente.

DESPROPORCIONAR, v. a. Fer perdre la propor-
ció a alguna cosa, tréurela de regla y mida. Despro-
porcionar.

DESPROPORCIONAT, DA. adj. Lo que no guarda
les deludes proporció is. Desproporcionado. || Des-
niesiiiat, excesslu. Desmedido.

DESPROPÓSIT. 111. Dii o íet fora de lloch, opor-
tunitat y temps. Despropósito.

DESPROPOSITAT, DA. adj. Lo qu' és fora de
propósit Despropositado.

DESPROVEIR. V. a. Llevar a algú les senes provi-
sións o lo neciissari pera la seua consirvació. Des-
proveer.

DESPROVIST, A. p. p irreg. Desprovisto. || adj.
Mancat de lo necessari. Desprovisto.

DESPUÉS o DESPUIX. adv. t. 11. DESPRÉS.
DESPUIG (Ausíes). Biog. Ecclesiástich valencia
del sigle XV. arqueb sbe de Montreal. Va ésser fet car-
denal l'any 1473 pél Saiit pare Sist IV, qui'l va enviar

DIC. CAT.— T. I. — 71.

deembaixador a la cort del emperador d'Alemanya en
Frederich III, en quina qualitat va assistir a la dieta
de Francfort. Va morir a Roma y jau en magnífica
sepultura a la iglesia de Santa Sabina.

— O DESPUIX (BARTOMEU). fi/o?. Esculptor del si-
gle XIV, ocupat a la obra déla catedral de Barcelona
I' any 1382.

— (CRISTOFOL). Biog. Cavaller y ciufadá natural
de Tortosa, escriptor y pairici excelent que brillava
a niitjans del sigle XVI. Son obra d' ell Los Coi-loquis
de la insigne ciutai de Tortosa, dedicáis a don Fran-
cesch de Moneada, comte d' Aytona l'any 1557. De
aquesta obra curiosissima, d' esperit fomlanient ca-
talan.scli y Uenguatge digne d' estudi, Ilibre que
liavía restat inédit durant tres centuries, se'n va pu-
blicar una edició en 8.°, a Barcelona 1' any 1877.

— (MACiA). Biog. Cavaller tortosí del sigle xv,
personatge de mólt valiment a la cort deis reis de
Aragó. Va ésser enviat pél rei al concili de Constan-
sa r any 1417.

— (MIQUEL). Biog. Bisbe cátala del sigle XVL Al-
guns l'anomenen Puig. Era doctor en drets y canon-
ge de Barcelona. Va ésser bisbe d'Elna, assistint
cóm a tal al concili de Trente, protestan! contra la
supresió del mets-ix. Del bisbat d'Elna va passar al
d' Urgell y d'allí a la seu de Lleida, prenentne pos-
sessió '1 mes de Juny de 1556. A Lleida lii funda 'I
colegí de la Concepc ó pera dotze estudiants pobres.
Va morir al seu palau bisbal el mes de Novembre
del any 1559.

— (RAMÓN). Biog. Era arquitecte de 1' obra de la
catedral de Vich I' any 1325.

— Y DAMETO (ANTONi). Biog. Cardenal nat a Pal-
ma de Mallorca 1' any 1745 y mort a Lucca (Italia)
l'any 1813. Va estudiar y pendre ordres sacerdotals
a la esmentada illa, obtenint grans distincións en
la carrera ecclesíástica fins a ésser bisbe de Crió-
la, arquebi!-be de Valencia y després de Sivilla. El
Govern d' Espanya '1 va enviar a cumplimentar al
Sant Pate Pius VI, jnnt ab el bisbes Muzquiz y Lo-
renzaiia, havéntseli confi.it assumptes de gran im-
portancia, en agraiment de lo qual el poiitifix desde'l
Hit del dolor, li va concedir el patriarcat de Anlio-
quía. Mort el Sant Pare, va renunciar 1' arquebisbat
de Sivilla. Va assistir al Cónclave que va donar la
tiara a Pius VII, portant'lii comissio del rei d' Espa-
nya. El non papa '1 va fer cardenal del títol de Sant
Calixte (1803). Va ésser arrestat junt ab el Sant
Pare d' ordre de Napoleón I, passant el captiverí ple-
gáis, filis qu' esdevingué la derrera nialaltía del car-
denal y se'n va anar a Lucca. Es gran la obra de
cultura feta a Mallorca peí cirdenal Despuig. Va
fundar y protegir la escola de dibuix; va formar una
íinpoitant bibliotepa pública y una preciosa colecció
de pintiires de bons niestres; y en la finca de Raxa lii
va organisar el riqíiíssim musen que lia sub;istit
fins al nostre temps, compost per gran quantitat de
estatúes, testes, rellens y altres obg.ctcs de la anti-
giiítat greqia y romana, trováis principalnient en les
excavacións de Ricci. Va fer gr.ivar a les seues des-
peses el inillor mapa tie Mallorca y a ell se den tam-
bé la sumptuosa sepultura de la beyata Catarina
Tomas. Va escriurer la vida d'aquesta relligiosa, Pal-
ma (1816); Decisións de la Rota; y sobre'l terratréniol
de Calabria en 1783.

DESPUJOL (Bernat). Piog. Canonge de la Seu de
Vich. A despeses d' ell se va fer la custodia del San-
tíssim Sagrament de la Catedral y 'I retaule del al-
tar niajor. És autor de un Tratado sobre la paz y
tregua.

— (EULOGI). Biog. Militar cátala contemporani que
va distingirse durant la derrcra lluita civil (1372-75)
en les accións de guerra per ell dirigides al Balx
Aragó y al Maestratge. Proceía del cós d' Estat
Major, y va obtindre la faixa de general y el titol de
Comte de Casp, al guanyar el combat que allí va

562

DES

DES

lliurarse ab els partidaris de Caries VII. Va arribar
a tiiient general, y havía desemnenyat les capitaníes
generáis de Castella la Nova, Puerto Rico, Filipines
y Catalunya, aíxís com niólts alls cárrechs mllitars.
Va ésser també diputat a Corts y senador del regne.
Va morir a Valencia el 18 d' Octubre de 1907.

— (SEGIMON). BiO!. Escriptor de dret cátala, de
principis del sigle xvil. Natural de Sant Hipólit de
Voltregá, Doctor en abdos drets y advocat a Barce-
lona. Va ilustrar ab notes la obra P.ácticas del Real
Consejo de C a aluna, de'n Miquel Ferrer, advocat de
Lleida (Barna. 1608, fol.); índice de las materias de
los D.D. prácticos de Cataluña para demostrar las os-
curidades del aparato de Tomás Mieres. (Barna. 1610).

— Y DUSAY IJOSEPH MARJA DE). Biog. D' una de les
families nobíliaries de Barcelona, fou tinent d' arcal-
de de la nieteixa ciut.it y diputat a Corts per Torto-
sa. Va traduir en vers castella el poema La Atlántida
de mossen Jascinto Verdaguer. Va morir en 1880.

DESPULCELLAR. v. a. Ant. Desflorar.

DESPULLA, f. L'acció y efecte de despullar. Des-
pojo. || L' empleu que resulla vacant per ascéns del
que 1' obtenía. Resulta. || La pell que deixa la serp
de temps en temps. Camisa. |I pl. Tot lo que 's trova
abandonat per la destrossa d' un exércit, naufragi o
altra nialhauransa. Despojos. || La panxa, cap y peus
del bestiar y les ales, coll y demés nienuts de qual-
sevol aucell. Despojos. || Les peces de roba qu'algú
deixa després d'liaversen servit. Desechos. || Ant.
Pellofes de les Ileguins. Vainas, cascaras, camisas.

DESPULLAR, v. a. Llevar o privar a algú de lo
que gosa o té. Despojar. || Llevar j irídicament la
possessió deis béns o habiíació qu' algú tenía, pera
donarla al sen llegítiin amo, preceint la corresponent
sentencia. Despojar. (| Llevar a algú '1 vestit o la
roba que porta. Desnudar, despojar. II Llevar a al-
guna cosa lo que la cubreix y adorna, cóm: despullar
els altars, etc. Desnudar, despojar.

QUI DE ROBA D' ALTRE 'S VESTEIX A LA PLAQA 'L

DESPULLEN. Ref. Quien de ajeno se viste en la calle le
desnudan.

DESPULLARSE, v. r. Llevarse la roba. Desnu-
darse. II Met. Desnsenyorirse voluiitariament d' al-
guna cosa. Despojarse.

DESPULLAT, DA. adj. Qui no té roba pera posar-
se o está mólt mal vestit. Desnudo. jjMancat d' algu-
na cosa no material, cóni: despullai de mérits. Des-
nudo.

DEIXAR A ALGÚ DESPULLAT. fr. Péndreli tot lo que
tenía. Dejar á uno en cueros ó en pelota.

QUEDAR DESPULLAT. fr. QUEDARSE AB LA CAMISA
DE LA ESQUENA.

DESPUNTADURA. f. Obra de despuntar. Des-
puntadura.

DESPUNTAR, v. a. ESPUNTAR. II v. n. Manifestar
agudesa e in^eni. Despuntar. || Met. Adelantarse,
lerse veure. Despuntar.

DESPÚS. adv. t. y 11. DESPRÉS.

DESPUSAÍ. adv. t. y

DESPUSAIR. a v. t. Dos díes abáns del present.
Anteayer, antes de ayer.

DESPUSANIT. adv. t. La nit immediata anterior
a la derrera qu' ha passat. Anteanoclie.

DESPUSDEMÁ. adv. t. El día que vindrá imme-
diatament després de demá. Trasmañana, pasado
mañana.

DESPUYAR. V. a. Ant. DESPULLAR.

DESPUYLAR. v. a. Ant. y 'Is seus derivats. DES-
PULLAR.

DESPUYS. adv. t. y 11. Ant. DESPRÉS.

DESQUIT. m. La acció y efecte de desquitarse.
Desquite. Ii Met. Desagravi, despich o satisfácelo
que's pren. Desquite.

DESQUITAR, v. a. Recobrar y reintegrarse de lo
que s' ha perdut. Resularmt nt se diu del joch y s'usa
mes cóní recíprocli. Desquitar. || Mel. Pendre satis-
fácelo, venjarse d' algún disgust o mala obra que
s' ha rebut d' un altre. Coniunment s' usa cóm reci-
proch. Desquitar.

DESRAIGAR v. a. Ant. DESARRELAR.

DESRAONABLE. ni. adj. Ab que 's significa lo que
és contrari a la rao. Desrazonable.

DESRAONABLEMENT. m. Acte u obra de des-
raon.ir. Desrazonablemente.

DESREGLADAJVIENT. m. y'ls seus derivats. DES-
ARREGLADAMENT.

DESREIGAR. v. a. Ant. DESARRELAR.

DESRELAR v. a. DESARRELAR.

DESREMANGAR, v. a. Desarremanqar.

DESROVEIAR. v. a. Ant. Desrovellar.

DESROVELLAR. v. a. Treure '1 rovell d' alguna
cosa. Desherrumbar. || Ter. fam. Se diu al tornar la
activitat ais menibres del eos huma, després d' estar
entorpits. Desentumecido.

DESRUGAR, v. a. Ant. DESARRUGAR.

DESSÁ. adv. 11. D' aquest costat, de la part de
aquí. De acá, de este lado.

DESSABOR, ni. Ant. Disgust, pena. Sinsabor.

DESSABORAR. v. a. Ant. desSABORIR.

DESSABORIMENT. m. Mancat de sabor y gust al
menjar. Desabrimiento, desabor, desazón.

DESSABORIR. v. a. Llevar el sabor o gust a al-
gún menjar. Desazonar.

DESSABORIT, DA. adj. Lo que té poch sabor.
Desaborido. || Ant. Disj;ustat, indisrosat. Desazo-
nado. II Ant. De mal geni y condició. Desabrido.

DESSABRIMENT. m. DESSABORIMENT. II Disgust,
neguit. Desabrimiento, desazón.

DESSABRIR. v. a. Disgustar, exasperar I* ánim de
algú. Desabrir, desazonar.

DESSABRIT, DA. adj. DESSABORIT.

DESSALAR, v. a. Treure la sal a alguna cosa. De-
salar.

DESSALT. m. Ant. y'ls seus derivats. ENFADO,

ACRA VI, FELLONÍA.

DESSAMAR, adv. Ant. D' aquesta part del mar.
De acá, de esta parte, de la banda ó parte del
mar.

DESSANGRAR, v. a. Treure massa sanch a algu-
na persona o animal. També s' usa cóm recíproch.
Desangrar. || Escurar o desaiguar una bassa, es-
tany, etc. Desangrar.

DESSARRAIGAR. v. a. Ant. Desarrelar.

DESSECACIÓ. f. Acció y efecti de dessecar. De-
secación, desecamiento.

DESSECANT. adj. Lo que té la virtut de desse-
car. Desecativo, desecante.

DESSECAR. V. a. Treure 1' humitat d' alguna cosa.
Desecar. || consumir.

DESSECATIU, VA. adj. Lo que té la virtut de des-
secar. Desecativo, desecante.

DESSEMBLANSA. f. D.ferencia, diversitat. Dese-
mejanza.

DESSEMBLANT. adj. Diferent, lo que no se sem-
bla a res mes de la sena mena. Desemejante.

DESSEMBLAR, v. n. No semblarse alguna cosa a
un' altra de la sena mena. També s'usa c6ni recí-
proc'i. Desemejar.

DESSEMBLE, adj. Ant. DESSEMBLANT.

DESSEMBRESSAR. v. a. Art. y of. Treure ab un
obgecte de ferro, les partícules qu' embrassen forats
de la fusta.

DES

DES

563

DESSEPARADA, p. p. De desseparar. Separada.

DESSEPARAR, v. a. Acció de separar. Separar.

DESSERVEI. m. Culpa coniesa contra aigú a qui
se té oblieació de servir. Deservicio. || Ant. DISFA-
VOR. II Anl. MAL PAPER.

DESSET. adj. Ant. DISSET.

DESSIDIA. f. Peresa, negligencia, deixament. De-
sidia.

DESSIDIÓS, A. adj. Negligent, deixat. Desidioso.

DESSIRIER. ni. Ant. DESITJ.

DtSSOBRE. prep. Daniunt d' alguna cosa. Enci-
ma. II adv. Ant. AD3MÉS.

PER DESSOBRE, adv. Superflcialment, sense examen.
Por encima..

DESSOLDAR, v. a. Treure la soldadura a alguna
cosa. Desoldar.

DESSONILLARSE. v. r. Despertarse '1 qui dormía
subtiinient. Despabilarse, desadormecerse.

DESSORRAR. v. a. Ant. Treure la sorra que ser-
veix de lastre a les enibarcacións. Deslastrar.

DESSOSSEGO. m. desassossego.

DESSOTA. adv. 11. En lloch inferior respecte al
superior. Debajo.

DESSOTERRAR, v. a. DESENTERRAR.

DESSUADOR. m. Drap pera aixugar la suor. Su-
dadero, sudario.

DESSUAIVIENT. f. Malaltia de la pell que consis-
teix en una erupció de petits tubérculs. Desudación.

DESSLJAR. v. a. Aixugar la suor. S' usa mes c6m
recíproch. Desudar.

DESSUBSTANCIAR, v. a. Dessucar, treure la
substancia a alguna cosa. Desustanciar. || Parlant
de la térra cansada de donar fruit. Esquilmar, de-
sustanciar.

DESSUBSTANCIAT, DA. p. p. Desustanciado. ||
Cansat de donar fruit. Desustanciado, disipado.

DESSUCAMENT. m. La acció y efecte de dessu-
car. Desucición.

DESSUCAR. V. a. Treure '1 such d' alguna cosa.
Desjugar, dejugar. || Treure '1 such de les fruites,
iierbes, etc. Deszumar. || Treure l.i substancia, hu-
mor o virtut d' alguna cosa. Desustanciar, desubs-
tanciar. || Met Anarse'n portant els diners y béns de
aIgú ab bones manyes. Chupar.

dessucarse 'l cervell, fr. Alambicarse los sesos,
el cerebro,

DESSUCAT, DA. p. p. Deszumado.

DESSÚS. p. Ant. dessobre. || adv. II. Ant. DALT.

VINDRE dessús. Expr. ant. tirarse dessobre, em-
bestir.

DESSUSDIT, A. adj. Ant. SOBREDIT.

DESSUSPITACIÓ. f. Obra de dessuspltar. Inda-
gación.

DESSUSPITAR. v. a. Examinar, averiguar pera
eixir de suspita. Indagar

DESTACAMENT. m. Mil. Porció de tropa separa-
da del cós principal del exércit o de la guarnició de
«na plaga pera alguna expedido, guardia o altre fí.
Destacamento.

DESTACAR, v. a. Elegir o separar del eos princi-
pal una porció de tropa pera alguna acció, guardia o
altre fí. Destacar.

DESTACAT, DA. p. p. Destacado.

DESTALONAR, v. a. Doblegar ab alguna trepit-
jada la part de la sabata que cubreix el taló. Des-
carcañalar.

DESTAPADURA f. La acció de destapar. Desta-
padura.

DESTAPAR. V. a. Treure la tapa o '1 tap a alguna
cosa. Destapar. || Met. Descubrir alguna cosa treient

lo que la tapava. També s' usa cóm recíproch y 's
diu especialinent parlant de la cara. Destaparse.

destapar un forat pera taparne un altre. Ref.
Hacer un hoyo para tapar otro.

DESTAPAT, DA. p. p. Destapado.

DESTEIXIR. v. a. Desfer el telxit. Destejer.

DESTEixiRSE DE RIURE. fr. Descenyirse, esclafarse
de riure, no poguerse aguantar de riure. Descoyun-
tarse, despedazarse, descalzarse, desternillarse de risa.

DESTEIXIT, DA. p. p. Destejido.

DESTEJVIPLADAIVIENT. adv. m. DESTREMPADA-
MENT.

DESTEMPLANSA. f. Desigualtat de temps, excés
de calor, fret o hiimitat. Destemplanza. I| Excés en
els efectes o en I' us d' algunes coses. Destemplanza.
II Alteració del póls que no arriba a febre. Destem-
planza. II Met. Desordre, falta de nioderació en les
paraules o accións. Destemplanza.

DESTEMPLAR, v. a. y

DESTEIVIPRAR. v. a. Ant. DESTREMPAR.

DESTEMPTANTIVIENT. adv. m. Ant. Encegat,
emborratxat. Desatentadamente.

DESTEIVITAMENT. adv. m. Ant. Perturbado de
la rao, mancament de tino. Desatiento.

DESTEiVlTAR. v. n. Ant. Perdre '1 tino. Desa-
tinar.

DESTENYIJVIENT. m. Obra o acció de destenyir.
Desteñido.

DESTENYIR. v. a. Llevar el tint a alguna cosa,
borrar els colors. Desteñir.

DESTENYIT, DA. p. p. Desteñido.

DESTERJWENAR. v. a. Ant. Exterminar.

DESTERRACIÓ. f. Ant. y

DESTERRAJWENT. m. Ant. DESTERRO.

DESTERRAR, v. a. Treure a algi'i per justicia de
algún lloch o territori. Desterrar. |1 Deposar o apar-
tar de sí alguna cosa, cóm: la tristesa. Desterrar.

DESTERRAT, DA. p. p. Desterrado. || PRESIDARI.

DESTERRO, m. Expulsió judicial d' una persona
d' un lloch o territori determinat. Destierro.

DESTERROSSAR. v. a. ESTERROSSAR.

DESTILACIÓ. f. L' efecte de caure de gota en gota
algún Kquit. Destilación. || La acció y efecte de des-
tilar. Destilación. || Finxió d' humor que corre d' una
part del eos a 1' altra. Destilación.

DESTILADOR, A. m. y f. Qui té per ofici destilar.
Destilador. || El lloch ont se destila. Destilador,
destilatorio. || Eina pera destilar. Sol ésser un mor-
ter gran de pedra porosa per la qual passen les
aigues. Destilador, destiladera. || alambí.

DESTILADORA, f. DESTILADOR. 3.

DESTILAR. V. n. Caure algún líquit de gota en
gota. Destilar, jj Treure per alambí algún licor mit-
jansant 1' acció del foch. Destilar. || Purificar l'aigua
per meti del destilador. Destilar.

DESTILAT, DA. p. p. Destilado.

DESTILATORI, A. adj. Lo que pertany o es propl
pera la destilado. Destilatorio.

DESTINACIÓ. f. Ant. DESTINO.

DESTINAR. V. a. Determinar o senyalar alguna
cosa per algún fí o efecte. Destinar.

DESTINAT, DA. p. p. Destinado.

DESTINO, m. Providencia superior que ordena y
determina les coses ais seus fins. Destino. || Fat,
sort. Destino. || Aplicado d' alguna cosa a determi-
nat fí. Destino, destinación. || El lloch o empleu que
se senyala a algú. Destino.

DESTINYAR. v. a. Ant. Netejar els buchs o ames
de les abelles. Limpiar las colmenas. || deSARnar.
També s'usa com recíproch.

564.

DES

DES

DESTIRAR. V. a. p. u. Desfer les calces. També
s'usa cóin recíprocli. Desatacar. || Anl. Dispararla
artillería. Disparar, hacer faego.

DESTITUCIÓ. L' acte de priv.ir a aigú del empleu,
cárrech o di!;nitat que tenía. Destitución.

DESTITUIR. V. a. Privar a aIgú del empleu, cá-
rrech o dignltat. Destituir. Il DESAMPARAR.
DESTITUiT. p. p. Destituido.

DESTOLDRE. v. a. Ant. DISTRAURE, DESTORBAR,
IMPEDIR.
DESTOLRE. v. a. Ant. DESFER, EVITAR.
DESTORB. m. Obstacle, impediment. Estorbo.
SENSE DESTORB. m. adv. DESEMBARASSADAMENT.
DESTÓRBADOR, a. m. y f. Qui destorba. Estor-
bador.

DESTORBAR. v. a. Posar embarassos a 1' execu-
ció d' alguna cos.t. Estorbar.

NI LA M SSA NI GIBADA DESTORBEN LLAROA JOR-
NADA. Ref. Por oir misa y dar cebada, nunca se per-
dió Jornada.

DESTORBAT, DA. p. p. Estorbado.
DESTORCER, v. a. Dosier lo qu' és tort afluixant
les voltes o donaiitles al revés. Destorcer. || Adres-
sar lo qu' eslava tort Dastorcer.

DESTORNAR, v. a. Anl. GIRAR, DESVIAR.
DESTORT, A p. p. Destorcido.
DESTRA. f. Anf. RONSAL. Diestro,
MENAR EN DESTRA. fr. Anl. DESTRAR.
DESTRABAR, v. a. Treure les trabes. Destrabar.
W Desagafar o sep rar u la cosa d' un' altra ab la
qual era trnbad.i. Destrabar. || Parlant deis animáis,
treure Is les trabes o la pota d' entre les cordes ont
s' havia íicat. També s' usa com recíproch. Desme-
near.

DESTRADOR. m. Anl. Qui amida. Medidor. |1 GA-
NADOR, MESURADOR.

DESTRAGAR, v. a. Anf. Causar estrago. Hacer
estrago.

DESTRAL, f. Eina de ferro que a la part inferior
té '1 tall y en la superior un forat ont s' hi encaixa '1
mánecli y serveix cofiiiiniiient pera estellar llenya.
N' hi há que teñen dos talls y 1' ul o forat al mitx.
Hacha, segur, destral.

DESTRALASSA. f. aiim. Segurón.
DESTKALEJAR. v. a. Moure la destral o travallar
ab ella Hachear. 11 Einiallevar diners o cosa que 'a
valgui Dar sab'azo.

DESTRALER. m. Mil. Cada un deis soldats que hi
há a cada batalló, destináis principalment a des-
embarassar el pas en les marxes, pera lo que porten
pales, destrals y escodes o ma^alls. Gastador, ha-
chero. II Tcr. Lie'inote«.

ÉSSFR BON d:íSTRALER. fr. Fam. Menjar mólt y ab
gana. Teujr buena tijera; estar picada la piedra.
DESTRALETA. f. dim. Segureja, destraleja.
DESTRAMAR, v. a. Treuie la trama de la tela.
Destramar.

DESTRAMENT. adv. m. Ab destresa. Diestra-
mente.

DESTRAR. V. a. Ant. Menar les cavalcadures, ti-
rades del rcnsal. Llevar díl diestro ó de diestro. 11
Ant. AMiDAR. II An;ir al costal del que cavalca, a peu
o a cavall. Ir al diestro.

DESTRE, A. adj. Hábil, expert en algún art. Diestro.
destre DE A\AR. Expcit eu coses de mar. Diestro,
perito.

DESTREDOR. m. Ant. DESTRADOR.
DESTREMPADAMENT. adv. ni. Ab destemplansa.
Destempladamente

DESTREMPAMENT. m. Dissonancia de cordes en
algún instrument niúsich. Destemple.

DESTREMPAMENT DE VENTRE. Cambras, fluix de
ventre. Desconcierto, despeño.

DESTREMPANSA. f. Destemplansa.

DESTREMPAR. v. a. DEIXATAR. || Aíás. Destruir
la concordancia y armonía. També s' usa cóni recí-
proc'i. Destemp'ar jl Met. Destruir, desconcertar el
bon ordie y concert d' alguna cosa. Destemplar. ||
Fer perdre '1 trenip ais inslruments d' acer o altre
metall. També s' usa cdm recíproca. Destemplar.

DESTREMPARSE. v. r. Met. y fam. Posarse de
mal liiinior qui eslava alegre y trempat. Ponerse de
mal humor.

DESTREMPAT, DA. aaj. Ant. Desarreglat en els
seus costums. Inmoderado.

DESTRENAR. v. a. Desfer la trena. Destrenzar.

DESTRÉNYER. v. a. Ant. Precisar, obligar per
forga a algú a fer quelcóm. Constreñir, compeler.

DESTRESA. f. Habilitat, art, primor o propietat
ab que 's fá alguna cosa. Destreza.

AB DESTRESA. m. adv. Diestramente, expertamente.

DESTRET. A. p. p. Constreñido, compelido. || m.

Ant. DISTRICTE. jl APREMl.

DESTRETAMENT. adv. m. Ant. ESTRETAMENT.

DESTREYT. m. Ant. ESCASESSA.

DESTRIARSE, v. r. DESCOMPONDRES.

DESTRICH. m. Ant. DANV, PÉRDUA, PERJUDICI.

DESTRIFICAR. v. a. ensinestrar, ensenyar.

DESTRIGAT, DA. adj. Ant. detinGUT.

DESTRÍSSIM, A. adj. sup. Diestrísimo, destrí-
simo.

DESTRÓQ. m. p. u. y

DESTRONA, f. L' acte y efecte de destrocar.
Destrozo.

DESTROZADOR, A. m. y f. Qui destrona. Des-
trozador.

DESTROCAR, v. a. Fer tronos d' alguna cosa.
Destrozar. H Espatllar la roba, el ca'gat, etc. Des-
trozar, romper. II Mel. Gistar mólt sense considera-
do, fer malbé 1' hisenda o 'Is bén^. Derrochar, dila-
pidar, destrozar, destruir, abrasar. Il Mil. Derrotar
ais enemlclis ab molla pérdua per part d' aquestos.
Destrozar.

DESTROIR. V. a. Ant. DESTRUIR.

DESTROLETJÁ. v. a. Ter. Ibis. Desbarrar, dir
disbarats.

DESTRONAMENT. m. L' acció y efecte de destro-
nar. Destronamiento.

DESTRONAR, v. a. Deposar o privar del regne a
algú. Treure '1 del trono. Destronar, desentronizar.

DESTRONAT, DA. p. p. Destronado.

DESTRUCCIÓ. f. L' acte y efecte de destruir.
Destrucción, destruición, eversión, e'^trago.

METRE A DESTRUCCIÓ. LoC. anl. DESTRUIR, ENTRAR
A FOCH Y A SANCH.

DESTRUCCIONISTES. s. y adj. pl. Els que creuea
que 'Is dolents serán castigáis reduíntlos a no res.
Destruccionistas.

DESTRUCTIBILITAT. f. Qualitat de destructible.
Destructibilidad.

DESTRUCTIBLE, adj. Lo que pot destruirse o
ésser destruit. Destruible.

DESTRUCTIU, VA. adj. Lo que té virtut o poder
pera desfruir Destructivo.

DESTRU:TIVAMENT. adv. m. Ab destrucdó.
Destructivamente.

DESTRUCTiVlSME. m. Doctrina deis que creuea
en la futura destrucció complerta de la naturalesa.
Destructivismo.

DESTRUCTIVITAT. f. Inclinació a destruir. Des-
tructividad.

DES

DES

565

DESTRUCTOR, A. m. y f. Qul destrueix. Des-
truidor, destructor.

DESTRUIBLE, adj. di STRUCTIBLE.

DESTRUIDOR, A. in. y <. DESTRUCTOR.

DESTRUIMENT. in. DESTRbCCiÓ.

DESTRUIR. V. a. Desfer, arrimar, assolar alguna
cosa. També s' usa cóm recíproch. Destruir. || Met.
DESTROSSAR, 3. II Parlaiit d' arguiiieiits y raóns, lle-
varlos la forqa ab raóns o aríjuineiits contraris. Des-
truir. II Llevar a algii 'Is medís ab que 's mantenía, o
impedirli adquirirlos. Destruir.

DESTRUIT, DA. p. p Destruido.

DESTRUMFAR. v. a. Treure de trumfo, fer gastar
cls trumfos. Destriunfar.

DESTRUYIWENT. iii. Aní. DESTRUCCIÓ.

DESTRUYR. v. a. Ant. DESTRUIR.

DESUETUT f. Cessació d' us. Desuetud.

DESULLARSE. v. r. Anl. ENLLUERNARSE.

DESUMPLIR. V. a, Anl. BUIDAR.

DESUMPTE. m. Ant DEDUCCIÓ.

DESUNGLAR. v. a. Treure o arrancar les ungles.
Desuñar.

DESUNIÓ, f. SepTració de les parts que componen
algún tot o de les coses qu' eren juntes y unides.
Desunión. || Met. Disconlia, divisió entre 'Is qu' es-
taven ben avinguts. Desunión, discordancia.

DESUNIR. V. a. Sep;irar les coses qu' eren unides.
També s' usa cóm recí;)rocli. Desunir. || Met. Intro-
duir la discordia entre 'Is qu' estaven ben avinguts.
També s' usa cóm recíproch. Desunir.

DESUNIT, DA. p. p. Desunido.

DESÚS, ni. Mancament d' us o exercici d' alguna
cosn. Desuso.

DESUSAR. V a. y mes coinunnient recíproch. Des-
acostumar. Perdre I' us. Desusar, desacostumbrar.

DESUSAT, DA. p. p. Desusado.

DESUSDIT, A. adj. Anl. SOBREDIT.
DESVAGARSE. v. r. Poguer desembrassarse de la
feina. Desocuparse.

DESVALGUT, DA adj. Desamparat, mancat de
ajuda y socorro. Desvalido. || Mancat de forces, de
ealut. Desmarrido.

DESVALIMENT. m. Desamparo, mancament de
ajuda o de favor. Desvalimiento.

DESVALISADOR. ni. Anl. Lladre de camíral. Sal-
teador.

DESVALISAR. v. a. Ant. Robar al caminant lo que
porta. Desbalijar.

DESVALLS Y DE ARDENA (Joan). Biog. Mar-
qués d' Alfarrás y de Llupiá. Nat y mort a Barcelona
(1740-1820). Va fundar 1' Academia de Ciencies y
Arts, establerta 1' ;iny 1764 ab el nóm de «Conferen-
cia Física», ab el fi d' estudiar les ciencies naturals
y exactes. Prinierament lii va exercir el cárrecli de
secretari y després (1799) el de vispresident, donchs
la presidencia eslava reserv.ida al capitá general.
Va exercir difereiits cárreclis públlchs locáis. L' any
1808 el general Duliesme 1' obliga a empendre 'I
viatge pera assistir al Cn:igrés de Bayona; va tindre
mólts perjudicis y hagué de residir alUinyat fins al
1814. Va ésser elegit representant de Catalunya a
les Corts generáis y extraordinaries, no pofjiient'lii
concórrer per la seua etat y poca salut. Quan la
guerra ab Anglaterra va portar foita miseria al nos
tre país, va fer fer els famosos jardins de la finca de
Horta conestida pél Laberinto, a fí de donar sosteni-
ment a mil families obreros ile les que linvíen quedat
en vaga al tancarse les fabriques. Existeixen algúns
escrits cientificlis del marqués d' Alfarrás.

DESVANEIXEMENT. m. DISTRACCIÓ. || Presump-
ció, vanitat o superbia. Desvanecimiento. || Pertur-

bació deis sentifs, que sol ésser efecte de debilitat o
flaquesa. Desvanecimiento, vértigo, vahido.

DESVANÉIXER. v. a. Separ;ir les parts d' alguna
cosa de modo qu' arrivin a perdre 's de vista, cóm:
el vent separa Us del fiim, el sol les de ¡a boira, etc.
També s' usa cóm recíproch. Desvanecer || Dis-
TREURE. II TREURE DEL CAP. || Met. DtS'er O anular al-
guna cosa, cóm: el dnple, lasuspila, ele. Desvanecer.
II Donar a algí motiu de presuinpció o vanitat. Des-
vanecer, envanecer. II Ensuperbiise. Envanecerse,
desvanecerse. |l Periurbarse'ls sentits, tindre un ro-
dament de cap. Desvanacerse, írsele á uno la ca-
beza.

DESVANESCUT, DA. p. p. Desvanecido. ll adj.
Qui té niólta presumpció, vnnitat o superbia. Desva-
necido, envanecido. |l diSTRET.

DESVANIMENT. m. Ant. DESVANEIXEMENT.
DESVANIRSE. v. r. Ant. deSVANéixerse.
DESVARAR, v. a. Ndul. Posarse en nioviment la
embarcació qu' era varada. Desvarar.

DESVARI. m. Accident que sobrevé ais malalts, ab
que perden la rao y deliren. Desvarío, deli-io, de-
vaneo. || Accident, pertnrbació de la rao o fant sía,
originada d' alguna malaltía. Desvarío, delirio, de-
vaneo. II Pataula u obra sense ordre ni conceri. Des-
varío, desatino. || Met. Cosa que ix del ordie regular
de la naturalesa. Desvarío, fenómeno, monstruosi-
dad. II pl. PATRANYES FOLÍES, PAULES.

DESVARIAR, v. n. DESVARIEJAR. || Ant. DESVIARSE.
DESVARIEJAR. v. n. Delirar, dir desatinos. Des-
variar, delirar, devanear. || Demanar, proposar o
dir coses fora de llóch o de rao. Desvariar.

DESVEDAR, v. a. Alsar o revocar la proibició de
alguna cosa. Desvedar.

DESVEDAT, DA. adj. Lo que no está proibit ha-
vent 'ho estat. Desvedado.

DESVELAR, v. a. Ant. Llevar el vel. També s' usa
cóm recíproch. Quitar el velo

DESVENAR, v. a. Llevar les venes d' alguna llaga
o ferida. Desvendar.

DESVENTATJA. f. Lo contrari de ventalja. Des-
ventaja.

DESVENTATJÓS, A. adj Lo qu' ocasiona desven-
tatges. Desventajoso.

DESVENTATJOSAIVIENT. adv. m. Ab desvenfatja.
Desventajosamente.

DESVENTURA, f. Malauransa, infelicitat, mala
sort. Desventura.

DESVENTURADAMENT. adv. m. Ab desventura,
ab dissort. Desventuradamente.

DESVENTURAT, DA. adj. Desgraciat. Desventu-
rado.

DESVERGONYA. f. Anl. DESVERGONYIMENT.
DESVERGONYAT, DA. adj. Ant DESVERGONYIT.
DESVERGONYIDAMENT. adv. m. Ab desvergo-
nyiment. Desvergonzadamente.

DESVERGONYIDÍSSIM, A. adj. sup. Desvergon-
zadísimo.

DESVERGONYIMENT. m. Alanca de vergonya,
atrevinient, excés de Ilivertat. Desvergüenza, pro-
cacidad, petulancia, descaro, descoco, descomedi-
miento.

DESVERGONYIRSE. v. r. Parlar o bé obrar ab
desvergonyiment. Desvergonzarse, descararse, des-
cocarse.

DESVERGONYIRSE A ALGÚ. fr. Pérdreli 'I respecte.
Atreverse á alguno. \\ Mancar 1' inferió al resnccte del
superior. Subirse d las barbas, levantarse d mayores

DESVERGONYIT, DA. adj. Qui parla o bé obra ab
desvergonyiment. Desvergonzado, descarado, pro-
caz.

566

DET

DET

DESVESAR. V. a. Fer perdre o deixar 1' ús y cos-
tiím que s tenía. També s' usa com reciproch. Des-
acostumbrar, deshabituar.

DESVESAT, DA. p. p. Desacostumbrado.

DESVESTIR. V. a. Anl. DESPULLAR. També s' usa
cóm recípiocli. despullarse.

DESVETLLADAMENT. adv ni. Ab desvetllanient.
Desveladamente. || Ab vigilancia y gran cuidado.
Desveladamente, vigilantemente.

DESVETLLADÍSSIM, A. adj.sup. Desveladísímo.

DESVETLLADOR, A. adj. Lo que desvetlla. Vigi-
lativo.

DESVETLLAMENT. m. Manca de son. Desvelo,
desvelamiento, insomnio. || Atenció, aplicació exac-
ta. Desvelo. || Cuidado, travall. Desvelo.

DESVETLLAR. v. a. Impedir la son, no deixar dor-
mir. També s' usa cóm reciproch. Desvelar, quitar
el sueño.

DESVETLLARSE. v. r. Met. Posar gran cuidado y
atenció en lo qu' aigú té al seu cárrech, o desitja fer
o conseguir. Desvelarse.

DESVETLLAT, DA. p. p. Desvelado. Il adj. Qui no
dorm el temps regular, y '1 meteix temps, cóm: nit
desveilUida. Desvelado.

ESTAR DESVETLLAT. fr. No tindrc son al temps re-
gular de dormir. Estar desvelado.

DESVIACIÓ. f. Acció y efecto de desviar o des-
viarse. Desviación. || Astron. Cambi de direcció deis
cossos celestes. Desviación. Il Aled. Pas deis Iiumors
per fora deis seus coniluctes naturals. Desviación. ||
Med Cambi de la posició natural deis orgues y en
particular e's ossos. Aixis se diu: Desviado de la es-
pina d rsal. Desviación.

DESVIAMENT. ni. La acció de desviar o desviar-
se. Desvío.

DESVIAR. V. a. Apartar, desviar del seu llóch o
canii alguna cosí. També s' usa cóm reciproch. Des-
carriar, desviar. 11 Met. Dissuadir o apartar a algú
de la inteució, propó-jit o dictamen en q i' estava.
Tamb' s' usa cóm reciproch. Desviar. || Esg. Apartar
del punt la espasa contraria. Desviar. || Dit deis ulls,
etc., apartarlos del obgecte en que s' iiavíen fixat.
Desviar.

DESVIARSE. V. r. FER MARRADA. II Apartarse de lo
que dicta la rao. Desviarse. || Ketreure 's, apartarse
de la obligado. Desviarse.

DESVIAT, DA. p. p. Desviado.

DESVILUIR. v. a. Ter. ABOLIR.

DESVIRAR, v. a. Retallar ab la falsilla lo que so-
bra de la sola de la sabata després de cusida. Des-
virar. II Náut. Donar votes al cabrestant en seutit
coutrari a les de virar. Desvirar.

DESVIRGINAMENT. m. Ant. Desfloramiento.

DESVIRGINAR. v. a. Ant. y 'Is seus derivats. Des-
florar.

DESVIRTUACIÓ. f. La acció y efecte de desvir-
tuar. Desvirtuación.

DESVIRTUAR, v. a. Llevar la virtut, substancia o
vigor d' alguna cosa. Desvirtuar.

DESVIRTUAT, DA. p. p. Desvirtuado.

DESVITRIFICAR. v. a. Destruir 1' estat de vitrifl-
cació. S' usa cóm a reciproch. Desvitrificar.

DESVOLER. v. a Ant. No voler. No querer.

DESXIFRAR. v. a. Declarar, explicar lo qu' está
escrii ab xifres. Descifrar. || Interpretar lo qu' és difi-
cultós. Descifrar.

DESXIFRAT, DA. p. p. Descifrado.
DETALL, m. Relació circimstanciada. Pormeno-
res, circunstancias, particularidades y detalle ó
detall. II Mil. Régimen que observen els oficiáis pera
ordenar a cada hú lo que li toca. Detalle, detall.

EN DETALL, m. adv. A la menuda. Por menor, por
menudo, menudamente.

DETALLAR, v. a. Indivi 'ualisar, referir per peces
menudes. Especificar, particularizar, individuali-
zar, referir, contar los pormenores, detallar.

DETALLAT, DA. p. p. Detallado.

DETALLISTA, s. y adj. Qui 's distingeix al re-
ferir, pintar, explicar o fer apreciar els detalls. De-
tallista.

DETARDAR. v. a. Ant. RETARDAR.

DETENCIÓ. f. Dilació, tardansa. Detención, dila-
ción, demora, tardanza. || suspensió. 1| retenció.

DETENCIÓ D' humors, etc. Rebalsa.

DETENGUDA. f. Ant. DETENCIÓ.

DETENGUT, DA. p. p Detenido.

DETENIDOR. m.Ant. DETENTOR. || m. Ant. POSSEI-
DOR.

DETENIMENT. ni. La detenció que fa la ñau al
port. Detención, estadía, demora, estara.

DETENIR. V. a. y 'Is seus derivats. detindre.

DETENTA, f. Mar. Pega del cercle de reflexió pera
assegurar niés la situació d' una de les alidades. De-
tenta.

DETENTAR, v. a. For. Retindre algú sense dret la
possessió de lo que no li perlany. Detentar.

DETENTOR, A. m. y f. Qui deté. Detenedor.

DETERIORACIÓ. f. y

DETERIORAMENT. ni. Dany o detriment que reb
alguna cosa. Deterioración deterioro, menoscabo.
II La acció de deteriorarse. Deterioración.

DETERIORAR v a. Pitjorar, fer de pitjor condició
alguna cosa. S' usa mes cóm reciproch. || Deteriorar,
menoscabar, empeorar.

DETERIORAT, DA. p. p. Deteriorado.

DETERMENAR. v. a. Ant. y 'Is seus derivats. De-
terminar.

DETERMINACIÓ. f. La acció y efecte de determi-
narse. Determinación. || Disposi ió, resolució. De-
terminación. II Valor, atreviment. Determinación.

DETERIWINADAMENT. adv. m. Ab determinació.
Determinadamente. |1 Ab resolució, ab valor. De-
terminadamente.

DETERMINADÍSSIM, A. adj. sup. Determinadí-
simo

DETERMINANT. p. a. Qui o lo que determina. De-
terminante. II in. Gram. El verb que a la oració 'n
determina un altre. Determinante.

DETERMINAR, v. a. Resoldre lo que s' ha de fer
en alguna cosa. També s' usa cóm reciproch Deter-
minar. II Distingir. diferenciar alguna cosa. Determi-
nar. II Senyalar, fixar alguna cosa per algún efecte,
cóm: determinar día. hora, etc. Determinar, fijar. ||
Contreure alguna cosa a determinada especie. De-
terminar. II For. Sentenciar, definir la causa o plet.
Determinar.

DETERMINAT, DA. adj. Resolt, atrevit. Deter-
minado.

DETERMINATIU, VA. adj. Lo que determina o
resol alguna cosa. Determinativo.

DETERIVIINISME. m. Sistema en que's subordina
la determinació de la iiostra voluntat a la influencia
d' un niotiu superior. Determinismo.

DETESTABLE, adj. Abominable, digne d'aborri-
ment. Detestable.

DETESTABLEMENT. adv. ni Abominablement.
Detestablemente.

DETESTACIÓ. f. L' acte d' abominar, aborrir o
condemnar alguna cosa perdolenta. Detestación.

DETESTAR, v. a. Aborrir, abominar. Detestar.

DETESTAT, DA. p. p. Detestado.

DEU

DEU

567

DETINDRE. v. a. Suspendre alguna cosa, impe-
dir que passi endavant. Detener. || Agafar, posar
pres. Detener. || Retindie, conservar o guardar. De-
tener.

DETINDRERSE o DETINDRE'S. v. r. Retardarse
oanarse'n pocli a pocli. Detenerse. |1 Met. Fer sus-
pensió, pirarse a considerar alguna cosa. Detener-
se. II Parlant del menjar ineiiicines y altres coses
semblantes, no restituirles. Retener en el estómago.

DETINDRE 's EL RiURE. fr. Conlindre les rialles.
Comerse la risa, ó contener la risa.

NO DETINDRERSELI RES A ALGÚ. fr. NO DETINDRER-
SELI RES AL VENTRELL.

DETINGUT, DA. p. p. Detenido.
DETONACIÓ. f. La acció y efecte de detonar. De-
tonación. II Cointnoció sobtada acompanyada de gran
soroll, cóm: el del tro. Detonación.

DETONAR, n. Produir gran soroll a causa d'una
sobtada inflamació material. Detonar.

DETORSIÓ. f. Med. Extensió Violenta d' un muscle
o nirvi. Detorsión.

DETRACCI ). f. La acció de treure. Detracción,
deducción, descuento. || Murmnració, conversa ab
la que's perjudica la fama del proisme dientne mal.
Detracción.

DETRACTACIÓ. f. Acte y efecte de detractar. De-
tractación.

DETRACTADOR, A. m. y L Ant. Detractor.
DETRACTAR, v. a. Infamar.
DETRACTOR, A. m. y f. Infamador. Detractor.
DETRAIR. V. a. Aní. TRAIR.
DETRÁS, m. DERRERA.

DETRELL Y VÍA (Francescli). Biog. Escriptor g¡-
roní del slgle xix y catediáticli de castellá, llati y
grech a 1 Institut provincial de Qirona. L' any 1849
va publicar la elegía sagra la La agonía de N. S.Je-
sucristo. Va morir 1' any 1867, quan anava a fer es-
tampar una colecció de poesíes origináis d'ell, mo-
ráis y relligioses.

DETRET, A. p. p. irreg. de detréure. Descontado,
deducido.

DETREURc. v. a. Descomptar. Descontar, de-
ducir.

DETRIMENT. m. Dany, perjudici. Detrimento,
menoscabo.

DETRITUS, m. Veu tlatina empleada científica-
ment pera designar els restes mes subtiis d'una subs-
tancia o eos. Detritus. || Met. Residuo inorgánicli que
ocupa '1 lloch de teixit a les parts degenerades. De-
tritus.

DETUMESCENCIA. f. Med. Resolució d' un tumor.
Detumescencia.

DETURADA. f. Detenció, parada. Alto, detención.

DETURAR. V. a. y Ms seus derivats. ATURAR.

DEU. adj. Numeral que s'aplica al número que

conté deu unitats. Diez. || m. La xifra que representa

el número format de deu unitats. Diez. i| En algunes

locucións desé, cóm: el día dea. Diez.

DÉU. m, Font IVlanantial, fuente. || Lloch ont ix
aigua. iVlanantial.

DÉU. m. Nóni sagrat del Éser Suprém, qu' ha criat
el mon y 'I conserva y regeix per la seua providei-
cia. Dios. 11 Cada una de les fa'ses divinitats que
.adoraven els gentils. Dios. i| Met. La cosa estimada
en extrém. Dios.

DÉU AjUDARÁ. Expr. Ab que animém la nostra con-
fiansa per.i socorrer lliurement les necessitats del
proisme. Dios dará.

DÉU DE TOTA PEORA 'N FA PARET. Ref. Ensenya
que no lii ' á que fiarse en la joveiitut, perqué tant
mor el jove cóm el vell. Tan presto va el cordero como
el carnero.

iDÉU DEL CEL HO SABI Expr. Ab que s'assegura la
veritat y certesa d' alguna cosa desconeguda. D/os es
testiQO.

DÉU DiU: «AjúDAT Y T' AJUDARÉ.» fr. Que 'ns ense-
nya, que si desitjém alguna cosa, devém emplear to-
tes les nostres forces pera lograrla, sense exigir que
Déu fassi miracles. A Dios rogando y con el mazo
dando; Dios y vida componen villa; piedra sin agua
no aauza en la /ragua.

DÉU DONA FABuS A QUI NO TÉ CAIXALS. Ref. Que
s' acostuma a dir quan les riqueses o convenienc'cs
recauen en aigú que no pot o no sab disfrularne. Da
Dios almendras al que no t'ene muelas; da Dios habas
á quien no tiene quijadas; da Dios mocos á quien no
tiene pañuelo.

DÉU DONA 'L FRET SEGÓNS LA ROBA. Ref. Qu' advcr-
teix que Déu dona 'I socors segóns la necessitat.
Dios da el frío conforme la ropa

DÉU EL BENEELXI O 'L FASSA BÓ O UN SANT. LOC.

Pera manifestar a aIgú que no está al corrent de lo
que 's fa o 's tracta. Dios le bendiga.

DÉU EL GUART. Expr. Que s' usa regularment al
trovarse ab algú y al despedirse 'n. Dios guarde á
usted.

DÉU EL TINGUI AL CEL O A LA SEUA SANTA GLORIA.
Expr. S' usa quan s' anomena algún difunt, y mani»
festa '1 desitj de qu' hagi íet una bona fi. Dios haya;
Dios le tenga en su gloria.

DÉU EL TINGUI DE LA SFUA MÁ. Loc. Pera manifes-
tar algú 'I desilj de que Déu no 'I deixi. Téngale Dios
en su mano.

DÉU ELS CRÍA Y ELLS S' AJUNTEN. Ref. Denota que
Ms d' un nieteix geni y incliiiacións se busquen els
uns ais altres. Comunment s' aplica ais dolents.
Dios los cria y ellos se Juntan.

DÉU FASSI QUE... Loc. Ab que s'expl'ca la descon-
fiansa de qu' alguna cosa ixqui tan bé cóm se pensa.
Quiera Dios.

DÉU Hi SiA. Expr. Ab que s' avisa quan s' entra a
la casa d' un altre. Dios sea en esta casa.

DÉU HO SAB. Expr. Ab que 's vol assegurar alguna
cosa. Dios lo sabe.

DÉU HO VOL, ¿CÓM SERÁ? O DÉU HO VOL, PACIEN-
CIA; O DÉU HO FA, ELL SAB PER QUÉ; O S'HA DE PEN-
DRE CÓM DÉU HO ENVÍA. Loc fam. Ab que manifestém
la resígnació en els travalls, consider«ntlos cóm en-
viats de Déu, que sempre busca 1 nostre major pro-
fit. Lo que Dios da, llevarse ha,

DÉU HO VULGUI, O DÉU HO FASSI. Expr. Ab que 's
manifesta 'I desitj de que succeeixi alguna cosa. Dios
lo quiera; Dios lo haga.

DÉU L' AMPARi O DÉU LI 'N DÓ. Exp. Ab que 's res-
pón al pobre a qui no 's fa carita t. D/'os le asista;
Dios le ayude; Dios le ampare; Dios le socorra; Dios
le provea.

DÉU L' HA VINGUT A VEURE, Loc. fam. Pera denotar
qu' ha succeít alguna cosa favorable a qui estava en
necessitat. Vinote Dios á ver.

¡DÉU L' HAGI perdonat! Expr. Ab que 's manifesta
'1 desitj de que algún difunt sigui a la gloria. /D/os
le haya perdonado! || Explica que no 's trova lo que 's
busca. Orus.a le dio.

DÉU LI DÓ BON DÍA. Expr. BON DÍA.

DÉU LI DÓ BON part. Expr. Ab que's manifesta a
alguna dona '1 desitj de que tlngui un part felís.
Dios alumbre á usted con bien; Dios dé á usted feliz
parto ó feliz alumbramiento.

DÉU LI PAGUi. Loc. Pera donar les gracies a algú
manifestantli '1 desitj de que Déu el reconipensi.
Dios se lo pa^ue.

DÉU LI PERDÓ. Expr. Denota que no's pretén satis-
fácelo del dany o injuria rebuda. Dios se lo perdone.
II DÉU L' HAGI PERDONAT.

DÉU LI siguí BONA AJUDA. Loc. JWanifesta '1 desitj
de que Déu assisteixi a algú. Dios le asista.

DÉU MANTINGUI AL MEU CRIAT, PER POR D' UN AL-
TRE MES MALVAT, Y DÉU MANTINOUI AL MEU SENYOR,

568

DEU

DEU

PER POR D' DN ALTRE PITJOR. Ref. MES VAL UN DO-
LENT CONEGUT QU' UN BÓ PERA CONÉIXER.

DEU ME DONGUI G^NT QUE M' ENThNGUI. Ref. Que
ensenya qu' és niillor tractar ab gent qu' entengui lo
que disputa. Dios me dé contienda con quien me en-
tienda.

DEU ME GUART DE L' HOME DE BE, QUE DEL DOLENT
JA ME 'N GUARDARÉ. Denota que devéiii anar ab iiiólta
precaució a fiarnos deis que's teñen per liomes debe
per quant ens poden ésser traidors solapáis. Dlí
bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo;
del agua mansa me libre Dios, que de la recia ó brava
ya me guardaré yn, ó guárdale del agua mansa.

jDÉU ME N GUART! Expr. Ab que 's nianifesta la
por o desagrado que 'ns causa alguna cosa. ¡Dios me
libre!

jDÉU MEU! Expr. Que s' usa com interjecció pera
significar adniiració, extranyessa y sobressalt. ¡Dios
mío!
DÉU NO HO PERMETL Loc. Lo que Dios no quiera.
DEU NOS EN FASSI LA GRACIA. Expr. DÉU HO VULLA.
DÉU NOS EN GUART O DÉU NOS GUART. Expr. Que
pondera '1 mal que seguiría d' alguna cosa. Dios nos
libre.

DÉU NOS GUART D' AIGUA QUE NO CORRÍ NI DE GAT
QUE NO MIOLI. Ref. Dona a entendre que les persones
d' un geni aparentnient quict y pacífich quan arriven
a enfadarse son niés inipetuoses y tenib es. De agua
mansa me libre Dios, que de la recia ó brava me guar-
daré yo.

DÉU NOS GUART DE BOJOS EN LLÓCH ESTRET. Ref.
Adverteix que 's deuen evitar disputes ab persones
de geni violent y inconsiilerat. Al loco y al aire, dad-
le ca le.

DÉU NOS GUART DE POLL RESSUCITAT. Ref. Adver-
teix que la niudansa de fortuna fá ensoperbir y obli-
dar 1' estat iiuinil, especlalnient ais t!e baixa má.
Cuando el villano está en el mulo, ni conoce á Dios ni
al mundo; contra peón fiecho dama no para pieza en
tabla; vióse el villano en bragas de ceno y él fiero que
fieio; vióse el perro en bragas de cerro y no conoció á
su compañero.

DÉU NOS GUART D' UN JA ESTÁ FET. Ref. Ensenya
que devém confonnarnos ab lo que ja está fet, en-
cara que liagi eixit malament, perqué ja no té reniei.
A lo liecho, pecho.

DÉU NOS GUART D' UN MAL VEÍ Y D' APRENENT DE
VIOLÍ. Ref. NO HI HÁ MES MAL VEÍ QU' UN APRENENT
DE VIOLi.

DÉU PAGA O CASTIGA Y NO DIU CÓM. Ref. QuP re-
corda la justicia y cástich de Déu al que obra nial,
confiat en la sena espera y misericordia. Dios con-
siente y no para siempre; Dios no se queja, mas lo
suyo no lo deja.

DÉU POT MOLT O MES QUE TOTS ELS DIABLES. Expr.
S' usa pera consolarse en alguna iiialauransa o dis-
sort, recorrent al gian poder de Déu, de qui s'espera
'1 reniei. Dios es grande.

DÉU PR0VEIR.4. Expr. Ab qu' en els travalls ens po-
séni baix la providencia de Déu. Mi padre es Dios, ó
Dios proveerá

DÉU PROVEIRÁ PER MITJES, Y NO TENÍA CAMES.
Ref. Pora rependre ais que s' alimenten d' esperan-
ses sense fer res de part seua. Dí niinus providebit,
decía el cura, y arrastrábale la muía.

DÉU SAB LO QUE SERÁ O LO QUE 'N SERÁ. LoC. Ex-
plica '1 dupte del cumpliinent o certesa de lo que 's
promet, o la incertitut de 1' éxit d' alguna cosa. Dios
dijo lo que será.

DÉU SOBRE TOT. Loc. De que s' usa quan se dubta
del su cés d' alsru^ia cosa. Dios sobre todo.

DÉU TÉ UN BASTÓ QUE PEGA SENS FER REMÓ. Ref.
Indica que la justicia de Déu se f.i sentir en coses
que aparentnient no semblen relacionades ab la
culra.

DÉU TE CLOGU' LA MOLLERA. Ref. DÉU LO FASSI BÓ.
DÉU TE GUi'l Y L' ÁNGEL. Loc. ANÁRSE N A LA DE DÉU.

DÉU TE LA DÓ BONA. fr. Ab que 's dona a entendre
'I dubte o recel que "s té de que no ixi bé lo que se
intenta. Dios te la depare buena. || Explica la contin-
gencia que té alguna cosa quan s' einprén sense pro-
babilitat d' alcansarla. Dios te la depare buena.

DÉU TOT HO VEU. Loc. Que recorda la presencia de
Déu en tot Uóch pera que obréni conforme, per qui
hein d'és^er judicats, essent qui veu lotes les nostres
obres. Dios no come ni bebe, más juzga ¡o que ve.

DÉU VOL EL COR DE LES PERSONES. LoC. Denota
que pera que les obies siguin nieritories devant de
Déu deuen ésser fetes ab bóna intenció. Dios mira el
corazcn.

AB L' AJUDA DE DÉU. Expr Ab la voluntat de Déu.
Dios mediante ó delante; queriendo Dios, siendo Dios
servido, con la ayuda de Dios.

AJUDANT DÉU. Expr. Volent'ho Déu. Dios mediante.

¡ALABAT SiA DÉu! Expr. Denota complerla confor-
initat ab la voluntat de Déu, en les adversitats. /A la
voluntad de Dios! sírvase Dios con todo; deiarlo á
Dios; santas pascuas.

¡A LA BÓNA DE DÉUI Expr, Ab tota sensillesa. ¡A la
buena de Dios!

ALSAR O LLEVAR DÉU. fr. Alsar V fiostia y '1 cálcer
després de la consagrado en el sant sacriflci de la
niissa. Alzar.

ANÁRSE "N A LA DE DÉU. fr. Que serveix pera des-
pedir uioralnient a al.'ú que molesta. Irse en buen
hora, en paz, á la paz de Dios.

A QUI MUDA DÉU L' AJLDA. Ref Qu' aconsella de
mudar de medis quan els primers no ixen bé. Quien
se muda Dios le ayuda.

AVIAT ESTÁ DIT: «MALALT DÉU T' AJUT». Ref. De-
nota la facilitat que lii liá en aco:isellar ais altres la
paciencia y la tolerancia en el mal que no 's pateix,
o en persuadir o posar medís niólt dificils y desagra-
dables pera Iliurarse d' algún dany, del qual el qui
'Is dona n'está ben lluny. El sano al doliente so regla
lo mete.

¡AY DÉU MEU! o ¡GRACIES A DÉU! EL PARE ÉS MORT
Y JO SERÉ L' HERÉU. Ref Denota q le 1' interés sofoca
'1 sentiment. El llanto del heredero es risa disimulada;
apaña, sueoro, para quien te fierede; manto de luto co-
razón alegre.

CÓM DÉU siguí SERVlT. Expr. Que s' usa pera con-
formarse ab la vnhin'at divina en els travalls y ad-
versitats. Snase Dios con todo.

CÓ.\i DÉU VOL. Expr. Si Déu vol y lio perniet. Como
Dios es servido; si Dios es servido; siendo Dios ser-
vido.

DEVANT DE DÉU Y DE TOT EL MON. Expr. Ab tOta
publicitat. Delante de Dios y de todo el mundo

DE DÉU EN AVALL. m. adv. En tot lo qu' ha criat.
De Dios abajo.

DEDICARSE A DÉU. fr. Emplearse al seu servei. De-
dicarse á Dios.

DEIXA DIR, QUE DE DÉU DIGUEREN. Ref. Aconsella
no fer cas de les calumnies e injuries, perqué també
va ésser calumn'at e injuriat Nostre Senyor malgrat
les seues viituts. D gan, que de D os dijeron.

DESPRÉS DE DÉU. Expr. Sig:iifica la causa natural
entre les principa. s qu' han produit algún efecte. Des-
pués de Dios.

ENCARA DÉU NO ÉS MORT. Loc fam. Dóna a enten-
dre que no está perduda la esperansa de conseguir
alguna cosa. Aun hay sol en bardas.

ÉS MENESTER DÉU Y AJLDA. Expr. fam. Ab que 's
pondera la dificultat d' alguna cosa o que son menes-
ter móltes dillisencies pera lograrla. Es menester
Dios y ayuda, ó la cruz y los ciriales.

ÉSSER DE DÉU. fr. Significa qu' alguna cosa 's creu
disposada per la Providencia y que, per lo nieteix,
no pot evitarse. Estar de Dios.

GOS.^R DE DÉU. fr. Ilaver mort y conseguit la bena-
venturansa. Gozar de D os.

JO M' ENTENCH Y DÉU M' ENTÉN. Loc. Denota que
lo que 's diu no va fora de rao, encara que no 's pu-

DEU

DEÜ

569

gu¡ explicar per algún niotiii o respecte, y p6l nieteix
senibli un despropósit. Dios me entiende.

LO QUE DÉU FA, BEST ÍES NO HO HAN DE JUDICAR.fr.
Denota que ninf;ú pot oposarse a la disposició de
Déu que tot lio fa bé. Lo ordenado en el cielo, forzoso
se ha de cumplir en el suelo.

MES POT DÉU QUE 'L DIABLE O QUE TOTS ELS DIA-
BLES DEL INFERN. fr. Prov. Ab que s' anima a prosse-
guir en algún bon piopó>it, eucara que 's troven obs-
tacles maliciosos. Más puede Dios que el diablo.

NO ÉSSER BÓ Pt-RA DÉU NI PERA 'L DIABLE. fr. Ex-
plica la iuutilitnt o iueptitut d' alguna persona o cosa.
No servir á Dios ni al diablo.

NO SAB A DÉU PREGAR QUI PER MAR NO VA. Ref.
Explica que la vista del perill mou a recorrer a Déu.
Si quieres aprender d orar, enlra en la mar.

¡NO SÉ QUIN DÉU ME DETÉ! Loc. Usada cóm inter-
jecció pera expressar que 's conté 1' enfado o la ven-
jansa per algí n réspede. ¡Si no mirara á Diosl

NO TINDRE ALTRE DÉU, O ALTRES DÉUS QU'ADORAR.
Expr. Ab que 's denota 1' excessiu amor, passió y ca-
rinyo que 's té a alguna cosa. No haber más Dios ni
Sania María para alguno

NO TINDRE ALTRE DÉU QUE'L SEU VENTRE. fr. Ésser
ni6lt aniich de les senes propies conveniencies, y en
particular de manjar y beure ab excés. Servir al vien-
tre.

OBRAR BÉ Y DEIXAR FER A DÉU. fr. Ensenya que 'I
qui cunipleix ab la sena obligado no té que fer cas
de murniuracións, que Déu faiá que surtí bé de tot.
Obrar ó vivir bien, que Dios es Dios.
OFENDRE A DÉU. fr. Pecar. Ofender á Dios.
ONT DÉU siguí SERVIT. Expr. Ab que 's significa
algún Uóch o paratge indeterniinat. Donde Dios es
servido.
PER DÉU. Fórmula c!e jurament. Par diez, por Dios.
PLAGUi O PLAGUES A DÉU. Expr. S' usa pera mani-
festar el desiij de que succeeixi alguna cosa. Plegué
d Dios, pluguiese d D'os.

POSARSE BÉ AB DÉU. fr. Recobrar la seua divina
gracia. Ponerse bien con Dios.

QUAN DÉU NO VOL, ELS SANTS NO PODEN. Ref. Etl-
senya que quan no 's té guanyada la voluntat del
subgecte qu' ha de concedir alguna gracia no hi há
que reliarse de les mediacións d' am chs o interces-
sors. Cuando Dios no quiere, los santos no pueden.

QUAN DÉU siguí SERVIT. Expr. Ab que manifestém
la nostra coníormitat pera esperar que Déu vulgui
afavorirnos en lo que desitgém y no havéni pogut lo-
grar encara. Cuando Dios sea servido.

QUAN DÉU VOL AB TOT VENT O SENSE NÚVOLS PLOU.
Ref. Ensenya que tot obeeix a la voluntat de Déu,
qui a vegades fa produir certs efectes ab els niedis
que hi semblaven mes oposats. Cuando Dios quiere,
con todos aires llueve.

QUI CAU V S'ALSA, DÉU L' AJUDA. Ref. Dona a en-
tendre que 's deuen dissimular les faltes de les que
un meteix s' ha corretgit. Quien yerra y se enmienda
d Dios se encomienda.

SE FA TOT LO QUE DÉU VOL. Ref. Que 'ns adverteix
que Déu té part a tots els successos, disposantlos o
pernietentlos. Eso se hace, lo que á Dios place.

SEMBLA 'L DÉU DE LA TERRA, fr. Fam. Ab qu' ex-
pressa qu' aigú té mólta superbia, altanería o vaní-
tat, y afecta superioritat o domíni. Tiene mucho,
gallo.

SI DÉU És SERVIT. Loc. Ab que manifestém estar
promptes a conformarnos ab la voluntat divina, en-
cara que siguí contraria a lo que desitjaveni. Siendo
Dios servido.

SI DÉU HO VOL. Loe. De que usém quan anunciém
que farém o succeirá alguna cosa, regoneixent la ¡n-
certitut de tot lo d' aquest mon. Si Dios quiere.

SI DÉU HO VOLGUÉS. Loc. Denota 'I viu desitj de
que succeeixi alouna cosa. ¡Si quisiera Diosl

¡SI NO FÓS PER TEMENSA O TEMOR DE DÉUl LoC. |N0
SÉ QUlN DÉU ME DETÉI

DIC. CAT. — T. I. — 72.

jSOLS DÉU PER COMERCIANTI fr. Denota les vicissi-
tuts a que está expos.it el coniers. ¡Cuál era Dios
para mercaderl

¡TANT DE BÓ DE DÉu! fr. Ab que s' espressa '1 de-
sitj de que succeeixi una cosa. ¡Oialá Dios!

TENTAR A DÉU. fr. Executar o dir algunes coses,
cóni si 's volgués fer experiencia del seu poder. Ten-
tar á Dios.

TINDRE A DÉU DEVANT DELS ULLS. fr. Proceír y
obrar ab rectitut de conciencia, sense timlre cap res-
pecte ais interessos muudáns. Poner á Dios delante
de los OJOS.

TOT UN DÉU. Expr. Hiperbólica, que significa la di-'
ficultat d' alíiuna cosa. Todo un Dios.

TOT VA CÓM DÉU VOL. Loc. Ab que 's manífesta >
qu' alguna cosa va mólt mal cuidada y a la bona de'
Déu. Va como Dios es servido.

TRACTAR AB DÉU. fr. Meditar y orar a soles y al¡
fons del cor. Tratar con Dios.

TRACTAR DE TÚ A DÉU. fr. No tindre respecte a nln- ,
gú. Tratar á Dios de tú.

¡VÁLGALI DÉu! Expr. D' urbanitat, que 's fa al que.
estornuda. ¡Dios le ayude!

¡VALGA 'M DÉu! Expr. Pera manifestarla sorpresa,
l'espant, Padmíració y alties afectes. ¡Válgame DioSf'

VAL MES DÉU AJUDAR QUE MATINEJAR. Ref. Contra
'Is que confien mes en llurs dilligencies qu' en 1' aju-
da de Déu. Más vale á quien Dios ayuda que quien mu-
cho madruga. ,^

DEU (Jordi de). Biog. Artista tarragoní molt fa-
niós, que va florir al sigle XIV. L' any 1367 va acabar,
el notabilíssim retaule d' alabastre existent a 1' altar
de St. Llorens, de la vila de Sta. Coloma de Queralt,^
esculpturat, pintat y daurat per ell meteix, per encá-
rrech de na Elísendis viuda d'en Pere Ferrer, havent-
ne cobrat nou-cents-cinquanta sous barceloníns. '_""'

DEUANYAL. adj. Cosa de deu anys. Decenal. ,

DEUGA. f. DOGA.

DEUME. m. Ter. delme.

DEUMESÓ, NA. adj. Lo qu' és de deu mesos. Diez-
mesino.

DEURE. V. a. Estar obligat per paraula, contráete
o altra causa a pagar alguna cosa. Deber. || Tindre
obligado de fer alguna cosa o de no feria. Deber. || .
Junt ab algún infinitiu denota la mólta probabilitat
de que ha succeit, succeeix o succeirá lo que signifi-
ca '1 verb ab que 's junta; y aíxis se diu quan hi há
senyals evidents de pluja: deurá ploure. Deber de.

NO DEURE UN DINER O UN QUARTO A NINOÚ. fr. No
deber blanca á nadie; no deber un maravedí.

QUI AB BON MESTRE ÉS, APENDRE DEU. Ref. Ai CabO
de un año tiene el mozo las mañas de su amo.

SI A QUI DEUS NO POTS PAGAR, HUMILMENT LI HAS'
DE PARLAR. Ref. Denota que quan no podém pagar ais
acreedors devém donarlos 'hi satisfácelo ab humili-
tat. Quien no tiene dinero en bolsa ha de tener miel en ''
boca; más apaga buena palabra que caldera de agua, i

DÉUS. m. Ant. Déu, 2.

DEUS EX MACHINA. Locució escolástica que indica
la intervenció d'un poder sobrenatural en el desen-
lias d' alguna gran difícultat. Deas ex machina.

DEUTA. m. Ant. y

DEUTE. m. Obligació qu' algú té de pagar, satisfen
o reintegrar a un altre alguna cosa: comunment se
diu parlant de diners. Deuda, débito.

CARREGAT DE DEUTES. fr. Qui está mólt endeutat. :
Cargado de deudas.

CONTREURE DEUTES. fr. Empenyarse. Contraer deu-
das; adeudarse. >

CüRRENT DE DEUTES. fr. Desempenyat. Solvente,^
desempeñado.

HAVER DEUTE. fr. Ant. CONTREURE DEUTES.

DEUTENOTIÓNICH, CA. adj. Epítet del segón
ácit format peí ácit sulfúrich al obrar sobre 1' aleo-:
foll. Deutenotiónico.

570,

DEV

DEV

DEUTERÍA. f. Med. Els accidents prodnlts per la
retenció de la placenta a la matríu. Deuteria.

DEUTEROCANÓNICH, CA. adj. Teo!. Se din deis
lübres bíbl chs que han estat posats després deis al-
tres al canon de la Sagrada Escriptura. Deuteroca-
nónico.

DEUTEROGAMIA. f. Estat del qu'ha contret se-
gones nupcies. Deuterogamia.

DEUTEROLOGÍA. f. Med. Tractat sobre la pla-
centa, Deuterología.

DEUTERONOMI. ni. El l'ibre quint del Penta-
teuch, escrit per Mo:sés. Deuteronomio.

DEUTERCPATÍA. f. Med. Mena d' estat morbos
que 's deseiitrotlla baix la influencia d' un'altre nia-
laltía. Deuteropatía.

DEUTEROSIS. f. Nóm de la segona llei deis juéus.
Deuterosis.

DEUTO. ni. Quím. Segón grau de conibinació me-
nor que '1 trilo y inajor que 'I proto. Deuto.

DEUTOR, A. ni. y f. Qui deu o está obligat a sa-
tisfer aisún deute. Deudor. || Aiit. ACREEDOR.

DEUTÓXIT. m. Quim. Segón grau d'oxldacióde
un cós. Deutóxido.

DEVADES, adv. m Ant. EN vA.

DEVALL. prep. Sota. Debajo, bajo. || AVALL.

DEVALLADA. f. Baixada. Bajada, declive, de-
clivio, pendiente.

DEVALLADA AVALL TOTA MERDA CORRE. Ref. EN
BONA MAR TOTHÓM ÉS BON MARINER.

FER DEVALLADA. fr. per baixada algún terreno.
Hacer declivio; venir en declivio.

DEVALLAiVIENT. ni. L' accló de devallar. Des-
cendimiento, descensión, descenso. !l Per antono-
masia 'I del sagrat eos de No^tre Seiiyor, bnixantlo
de la creu reial y figuradanient. Descendimiento.

DEVALLANT. m. Fam. Gorja. Tragadero, esófa-
go. II adj. Mólt pendent. Pino, empinado.

FER DEVALLANT. fr. FER DEVALLADA.

TINDRE BON DEVALLANT. fr. Creure ab niólta faci-
litat. Tener buenas tragaderas. \\ Met. Menjar niólt.
Trabar, ser tragón, ser bUitia tijera, estar picada la
piedra,

DEVALLAR, v. n. BAIXAR.

DEVANAR. V. a. Debanar. || CAPDELLAR.

DEVÁNELE, ni. Tcr. DEBANADORES.

DEVANT. ni. La part anterior. Frente, de'antera.
II adv. 11. A la part onosada. Enfrente, delante,
frente. || adv. iii. En presencia Ante, delante, á pre-
sencia, á vista. II Náut. ter. A Blanes s" aplica a la
operació de fer maniobrar 1' entena.

DEVANT DARRERA. m. adv. ENTRE PEUS.

DEVANT DE LA CAMBRA. Ant. La pe?a immediata
que lii liá abáns de la sala principal d' alguna casa o
palau. Antecámara.

DEVANT DE ML For Fórmula ab que 'is notaris do-
ne 1 fé deis Instruments que s' otorguen devant d' ells.
Ante mi.

DEVANT DlT. Loe. Pera denotar que ais escrits se
fa referencia a una cosa ja dita. Arriba dicho.

DEVANT PFR DEVANT. lu. adv. De caia, tot dret.
Fren e afrente, por frente.

ANAR DEVANT. fr. Met. Ésser 'I primer en alguna
fuiíció. Ir en la delantera ó llevar la delantera. || Fam.

PASSAR DEVANT, 3.

APÁIÍTAT O FUIG.ME DE DEVANT. Loc. fam. Ab que
's dtíspedeix a algii, o per despreci o perqué no se '1
vol atendré en lo que diu o demana. Anda, vefe á
freír espárragos ó á esparragar, ó al rollo ó á espulgar
un galgo, ó á escardar cebollinos.

EN DEVANT. m. adv. D' AQUÍ EN AVANT. || ENDEVANT.

PAS5AR DEVANT. fr. Anticiparse a un altre en algu-
na cosa. Coger la delantera; cañar por la mano. \\ Ca-
minar o correr mes qu'un altre. Adelantar. \\ Excedir

a un altre. Adelantarse; aventajarse; coger ó tomarla
delantera; echarle á alo uno la pierna encima.

PER DEVANT. m. adv. A la part anterior. Por dC'
lante.

POSAR DEVANT. fr. Met. Reprrsentar, ferli veure a
algi'i lo que no voldría. Poner d lante. \\ Fer evident
alfjuna cosa, particularnient els danys e inconve-
nients que poden seguirse'n. Poner delante de los
ojos.

trei;re A ALGú DE DEVANT. Loc. fam. Despedirlo
ab desnreci. Quitarle de cnmedio.

TINDRE PER DavANT. fr. Met. Tindre present al-
guna cosa, pera femé un' altia. Llevar por atlante.

DEVANTAL. ni. Tro^ de roba que 's posen les do-
nes deiuunt de la part de devant del vestit pera no
enibiutarlo o per adorno. Delantal, avantaL || Trog
de roba que tapa I' obertura del devaut de les cal-
ses, etc. Portañuela.

DEVANTALADA. f. FALDADA.

DEVANTBRÁS. m. Ant. ANTEBRAs.

DEVANTER, A. adj. Lo qu' és o va al devant.
Delantero.

DEVANTERA. f. DEVANT, 1. || La part anterior de
qualsevnila cosa. Delantera.

DEVASSALL. ni. DiLUVi, INUNDACIÓ.

DEVASTACIÓ. f. Destrucció, dessoladó d' algún
terriiori Devastación.

DEVASTADOR, A. m. y f. Qui devasta. Devasta-
dor, talador, depopulador.

DEVASTAR, v. a. Destruir, desolar algún terrl-
to:i. Devastar, talar.

DEVASTAT, DA. p. p. Devastado.

DEVEGA DES. adv. Ter. A veoadeS.

DEVEKES. adv. m. En veritat, serianient. De ve-
ras.

DEVERS. prep. y adv. m. Ant. y

DEVÉS. pren. y adv. m. Ant. ENVERS, RESPECTIVA-

MENT, RELATIVAMENT.

DEVESA. f. Porció de térra destinada pera pastu-
rar el bestlar. Dehesa, soto, pasto, pastura, prado,
y boalage si és pe s bous.

PER DEVESES DE LES TtiFRFS COML'NES. LoC. Desti-
narles pera pasturar el best ar Dehesar.

DEVESSEIG. m. Ter. Ibis. Agitació.

DEVi. ni. Ant. END3VINAD0R.

DEVIAR. V. n. Ant. DESVIARSE.

DEVICCIÓ. f. Ant. EVlCCiÓ.

DEVINADOR, a. ni. y f. Ant. ENDEVINADOR.

DEVíNALL. m. Ant. y

.DEVINALLA. f. Ant. ENDEVINALLA.

DEVINAR. V. a Alt. endevinar.

DEVINDRE V. n. Succeír. sobrevindre. Devenir,
suceder, aconte:er, sobrevenir.

DEVINGUT, DA. p. p. De devlndre. Sucedido,
acontecido, devenido.

DEVISAM..NT. adv. m. Ant. SEPARADAMENT.

D.iVISAR. v. a. Ant. DIVISAR. || v. n. CONVERSAR,
ENRAONAR.

DEVOCIÓ. f. Acte rellisiós ab que 's dona cult a
Déu, a María Saiitissinia y ais sanis. Devoción. || El
fervor y reveientia ab que 's fan els acies de relligió
y s' assisteix a ells. Devoción. || Mcl. lucliuació cor-
dial, afició especial. Devo.iin.

NO ÉS SANT DE LA MEUA DEvOCIÓ. fr. Fam. S' USa
pera denotar que una persona no 'ns agrada. No es
santo de mi devoción.

DEVOCIONARI. ni. Llibre de devoció is. Devocio-
nario.

DEVOCIONETA. f. dim. Devocioncllla, devocloQ-
cita.

DEY

DfA

57 1

DEVOLUCIÓ. f. Rcstitiició d' alguna cosa a 1' es-
tat que tenía o a la persona que la posseia primer.
Devolución.

DEVOLUT, A. adj. Restituit a 1' estat que fenfa o
a la persona qu' lio posseia primer. Devuelto.

DEVOLUTA, f. Colació que 'I Papa fá d' un bene-
flci vacant per la nulitat del títol o incapacitat de
aquell n qui s' liavía donat. Devoluta.

DEVOLUTARI. m. Aquell a qui 's va fer la co-
lació ú' un benefici per dret de devolució. Devolu-
tarlo.

DEVOLUTIU. adj. For. EFECTE.
DEVORADOS, A. m. y f. Qui devora. Devorador,
voraz. II Qui niei\ja nióit y dépressa. Tragón, traga-
mallas, tragaldabas, tragantón, voraz.

DEVORAMENT. ni. L' acció de devorar. Devora-
mleiito.

DEVORAR. V. a. Tragir, consumir. Devorar. ||
Mel. Menjar niólt y depressa. Tragar, embocar, em-
borrar, devorar.

NO MENJA, QUE DEVORA; NO MENJA, SINO DEVORA.
Loe. fant. N>> come, que engulle.
DEVORAT, DA. p. p. Devorado.
DEVOT, A. adj. Fervorós, dedicat a obres de p:e-
tat y re ligio. Devoto. Ii S' aplica al' iniatge, temple
o llóch que mou a devoció. Devoto. || Afecte, aficionat
a alguna persona. Devoto. || Qui proiuóu alguna obra
pia pagantla ell de la seua butxaca. Devoto.

DEVOTAMENT. adv. ni. Ab devoció. Devota-
mente.

DEVOTÍSSIM, A. adj. sup. Devotís:mo.
DEVOTiSSIMAMENT. adv. m. sup. Devotísima-
mente.
DEVUYT. adj. num. Ant. DIVUIT.
DEVUYTÉ, NA. adj. Ord. ant. DIVUITÉ.
DEXTRA. f. La Tiiá dreta. Dextra.
DEXTRe o DEXTER (Flavi Lluci). Biog. Famós
escriptor barceloní y magistrat principal del seu
temps. Era fill del bisbe sant Paciá y vivia a priuci-
pis del sigle V. Cursats els seus estudis, se 'n va
anar a viire a Roma, aleshores capital de 1' imperi, y
va ésser elegit prcfette del Pretori, cárrecli el mes
important de la magistratura. Va tindre correspon-
pondencia ab sant Geroni, que fa honroses mencións
de Dextre en els seus escrits. Va escr ure una histo-
ria universal en llati que arriva fins 1' any 430, y
porta per titol: Omnímoda historia, dedicada a Paulo
Orosi. Alguiies de les llei^ de 1' emperador Teodosi
varen ésser coisultades a Dextre. Va morir 1' any 444.
Baix el seu nóm, Ciitre altres, se dona a conéixer en
1594 una falsificació de Cióniqu^s qu' empestá la
Espauya durant duts cenfuries, y les liavia escrites
el jesuíta toledá Geroni Román de la Hig era, qui
suposá liaver rebnt de Fulda (Alemanya), copia de la
Obra de Dextre, nieuiida que costa prou d' esvair.

DEXTRINA. f. Quim. Substancia sólida, blanca,
gomosa y increstallisable, seise olor ni sabor, solu-
ble a r aigua; té la propietat de desviar cap a la
drela 'Is raigs lluminosos polarisats. S' obté escal-
fant tan solament el mido a doscents graus; pot re-
emplasar la goma y s' usa pera 1' aplicació de nior-
dents en tintorería, y en cirurgia pera certs vendatges.
Dextrina.

DEXTRO. m. Ant. V espai de térra de setanta dos
y vuitama passos en quadro que antiguanient tenien
les ig esies, quns fiuits eren destinats al cult de la
dívinitat. Dextro.

D.-Y. m. Cap o prínipcep de la regencia d' Alger.
Dey

DEYÁ (Joan). Biog. Esculptor mallorquí que va
viu.e al sií4le.XViiI. S' esmenten com les seus obres cap-
dais els travalls escul tóriclis de la capella de Santa
Bárbara, a I' iglesia de Banyalbufar.

DEY A. Geog. Vila de 1' illa y bisb. de Mallorca,
part. jud. de Palma; és prop del mar y té 822 hab. ||
— (SÍNOULA DE). Hidrog. Punta de la banda NO. de
1' illa de Mallorca.

DEYL pron. Ant. D' ell. De él.
DEYLA. adv. 11. Ant. D' ONT.
DEYLS. pron. Ant. pl. D' ells. De ellos.
DEYNAR. V. n. Ant. DIGNARSE.
DEYNE, A. adj. Ant. DIGNE.

DEYTAT f. Encara que 's prén per Déu y deesa,
's din també de tot ésser divt. Deidad, divinidad,
numen. (1 Met. poét. L' obgecte de la nostra passió.
Deidad.

DEZ MAS (Jaume). Biog. Arquítecte y esculptor
cataiá finios del sigla XiV. Va construir una bona
part de 1' antich edifici del nionasfir de Montserrat,
éssent obra d' ell el célebre refetó reial. Va pendre
part mólt activa a I' assait y matansa de jueus y des-
tniccló del Cali de Barcelona pél mes d' Agost de
1391, salvantse da la persecució de la justicia, per
aquesta feta, gracies a 1' influencia de I' abat de
Montserrat, que logra perdó excepcional del rei per
En Dez Mas en Febrer de 1392, tractantse d' un ar-
tista tan intelligent y expert cóui era.

DEZ POU (Jaume). Biog. Pintor barceloní del si-
gle XIV, quin rastre 's trova entre 'Is anys 1374 y
1389.

DEZ VALL (Joan). Biog. Artista cátala de fináis
del si le XIV y priiicipis del XV. L' any 1409 era ¡Ilu-
minador de Ilibres del rei d' Aragó, en quin travall
era una especialitat.

DEZCOLL (Bernat). Biog. Cronista y conseller
reial. Nat a Mallorca I' any 1300 y mort a la meteixa
illa en 1391. En temps del rei Joan I cobrava doscents
rals d' or anuals. Durant bona part del ngnat d' En
Pere 'I Ceremonias y al coincns del d' En Joan I era
Uoclitinent de mestre racional de la cort catalana. Va
concórrer a la conquista de Cerdenya, rebentne he-
retats y vivint'hi niólts anys, fins que va retornar a
Barcelona. És l'autor de li Crónica del rei En Pere IV
d' Aragó, que 's suposa escrita pél nieteix rei (1370
al 139)), á la qual hi manca 'I capítol relatiu a la
con niista de Cerdenya, esgarriat o perdut Va com-
pondré, també per encárrech reial, la Genealogía deis
reís de Sicilia y la deis reis de Franga, una part de la
qual és coneguda per Crónica de San Juan de la Peña,
traduída al castellá, y per Crónica pinatense . tradui-
da al llati entre 1337 y 1390. — Deis escrits d' en
Dezcoll n'aprofitá una part en Carbonell (fols. 27 a
96 de les Cróniques d' Espanya) V any 1547. La f.imo-
sa Crónica de San Juan de la Peña, escrita primitiva-
nient en cátala baix el títol de NeolO"Ja deis reis
d' Aragó, es d' en Dezcoll. — L' any 1388 va cobrar
noranta sis mil sous de una sola paga per els tra-
valls históriclis íets per compte del rei.

DEZÉ, NA. aiij. Ant. DESÉ.

DEZEBRE. V. a. Ant. ENGANVAR. || DEIXAR.

DEZEMBRE. m. Ant. DESEMBRE.

DEZENA. f. Ant. DESENA.

DEZENER. m. Ant. DECURIÓ.

DI. Partícula qu' entra en la composició inicial de
algunes paraules pera expressar diviiió, separado y
a voltes aument del significat. Di.

DÍA. m. L' espai de temps que dura la llum del sol
demunt de I' horitsó. Día. || L' espai de temps que
gasta '1 sol ab el seu nioviment diurno aparent desde
que ix d' un meridiá fins que torna al mcteix, donant
una volta complerta a la térra. Se divideix en vint y
quatre liores, que couiponen les de llu'n y les de
fosca, y 's din: dia natural. Día. || pl. Els que 's con-
cedeixen finit el terme del plasso. Cortesía.

oía abAns: vigilia.

DÍA ABCIACH. Dia infelís o malaurat. Dia aciago,
infausto. I! DÍA DE FEINA.

P72

DÍA

DÍA

Día artificial. El temps que dura '1 sol desde que
neix filis que 's pon. Día artificial.

DÍA ASSENYALAT O DIAT. El destiiiat O prefixat pera
fer alguna cosa. Día diado ó adiado ó señalado || Día
notable per alguna festivitat, etc. Día señalado, no-
table.

Día ASTRONÓmich. L' espai de temps que triga un
punt del eqiiador desde que s' aparta d'un nieridiá
iins que hi torna. Aquestos díes son ¡guals entre sí,
pero quatre niinuts poch mes o niénys niés curts que
els nat'jrais. Dia astronómico ó del primer móvil.

DÍA BÓ. Aiuell en que'ls que teñen tercíanes repo-
sen o no teñen accessíó. Dia de huelga.

DÍA CAPRIFICAL. Aquell en que 'Is mosquits ixen
c6ni eixáins de les figues al princípi de la canícula.
Dia caprifical.

DÍA CLAR o ALEGRE. El día seré. Día claro.

DÍA COVAT. Aquell en que no corre aire y fa calor
per la niólta calma. Dia bochornoso.

DÍA CRiTlCH. Aquell del qual dependeix la decisió
d' alguna cosa. Dia critico.

DÍA DE CAMP. El día destínat pera divertirse fora
de la poblado. Dia de campo.

DÍA DE CAP D' ANY. El día primer del mes de Janer.
Dia de año nuevo.

DÍA DE CARN o ORAS. Aquell en que no es pecat
nienjar carn. Dia de carne.

DÍA DE CENDRA. El primer día de quaresnia. Miér-
coUs de ceniza, miércoles corvillo.

DÍA DE CORPUS. El primer dijous després del diu-
menge de la Trinitat, en el qual se celebra la festa
de l'institució de 1' Eucaristía. Día del Corpus, del
Señor ó de Dios.

DÍA DE CUMPLEANYS. El en qu' algú fa anys. Día de
cumpleaños.

Día de DEjUNi. Aquell en que la iglesia mana deju-
nar. Dia de ayuno.

DÍA de descánS. Entre menestrals aque'l en que
no travallen y 's passejen. Dia de huelga.

DÍA DE FESTA O DE VAGAR. El díunienge 0 M día se-
nyalat per i' Iglesia en honor d' algún niisteri o sant
ai) obligado de dedicarlo a Déu. oir niissa y no tra-
vallar. Día de jiesta ó festivo.

DÍA DE FEINA O DE TRAVALL, O FEINER O FAHENER
El en que 's pot travallar. Dia de trabajo, de labor,
de entresemana, de cutio.

DÍA DE FOLGA. Ant. DÍA DE DESCÁNS.

DÍA DE GALA. Aquell en que per algún motiu de ce-
lebri at la cort se vesteix de gala. Dia dz gala.

DÍA Da NADAL. El día vínt y cínch de Desembre en
que riílesia celebra '1 neixenient de Jesús. D/'a de
Navidad.

DÍA DE PEIX o MAGRE. Aquell en que hi há obliga-
do d' abstindres de menjar carn. Dia de pescado ó de
viern-s.

DÍA DE PRECEPTE. Aquell en que hi há obligació de
oir inissa, y no's pot travallar. Día de precepto, día
de guardar.

DÍA DEL ANELL. Aquell en que'l promés dona l'anell
a la promesa. Dia de la joya.

DÍA DEL jud:cl El día en que finirá '1 mon, y en el
qual Déu judicará ais viusyals morís. Dia del Juicio.
|| Met. Día de confusió o malaurat. Dia aciago ó de
'juicio.

DÍA DHL NEIXEMENT. Aquell en qu' algú fa anys.
Dia de años.
■ DÍA DHL SANT APARICI. Ant. DÍA DELS REÍS.

DÍA DELS MORTS. El de la comnienioració deis di-
íunis, qu'és rimniediat després de Totsants. Dia de
los finados.

DÍA DELS RAMS. El día primer de la Setmana Santa.
Día ó dominio de ramos ó de los ramos.

DÍA DELS REÍS O DE LA epifanIa. El día 6de Janer,
en que I' Iglesia celebra la festa de la Epifanía. Diade
la Ép'fanla del Señor, dia de la adoración de los reyes.

DÍA DOLENT. Aquell en que molesta '1 fret, el vent,
etc. Dia desabrido.

DÍA ECCLESiAsTiCH. El día natural que pél cult
ecclesiástich en els resos y ofici diví comensa 1' Igle-
sia desdi r hora de vespres fins al dia següent a la
meteixa hora. Día eclesiástico.

DÍA FERIAT. Aquell en qu' están tancats els tribu-
nals, y's suspén el curs deis negocis de justicia. Dia
feriado.

DÍA INTERCALAT. El que s'introdueix cada quatre
anys després del 23 de Febrer, forniant els anys de
traspás, y resulta de les sis liores escasses que triga
el sol mes deis 365 dies pera completar el seu curs
annual. Dia intercalar.

DÍA JURÍDICH O D' AUDIENCIA. Aquell en que 's dona
audiencia judicial, y'ls tr bunals despatxen els nego-
cis d' adniinistració de justicia. Dia de tribunales ó
de audiencia.

DÍA LECTIU. A les universitats és aquell en qu' es-
tán obertes les aules. Dia lectivo.

DÍA NUVOLÓs. Aquell en que '1 cel es cubert de nú-
vols. Dia nublado ó nubloso ó nuboso.

DÍA OBRER. Ant. DÍA DE FEINA.

DÍA PER ALTRE m. adv. UN DÍA PER ALTRE.

DÍA PER DÍA. ni. adv. Ab que s' expressa '1 día fixo
en que 's va fer o va passar alguna cosa; y aixís
dihém: aixó va succeír dia per dia de corpus. El día
mismo.

DÍA PESAT. Aquell en qu' está mólt carregada lá
atmósfera. Día pesado.

DÍA RODÓ. El día de feina entre dues festes. Dia
quebrado.

DÍA TAPAT, TRIST, FOSCH, CUBERT. Aquell en que
hi há núvo's prinis y no fá sol. Día parado.

ACLARiRSE 'L DÍA. fr. Eixir el sol després d' haver
estat núvol. Abrir ó despejarse el día.

AL APUNTAR EL DÍA. m. adv. Al comensar a deixar-
se veure la claror del día. Al amanecer, á primera luz,
al rayar el dia.

ALLARGARSE O CREIXER EL DÍA. fr. Aumentarse la
duració diaria del sol demunt del horitzó, lo que suc-
ceeix desde 21 de Dése. ubre fins al 22 de Juny, péls
habitants del septentrió, y desde 22 de Juny fins a
21 de Desembre pels meridionals. Crecer el dia.

ALTRE DÍA. Expr. Ab qu' algú 's nega a fer lo que
se l¡ demana. Mañana.

ABÁNS DE DÍA. ni. adv. Al temps u hora inimediata-
ment després de la qual se fá de día. Antes del alba.

APUNTAR EL DÍA. fr. Coniensar a deixarse veure la
lUim del día. Despuntar el dia, esclarecer, aibotear.

AVUI EN DÍA. m. adv. Al temps present, a aquest^
época. Hoy dia, hoy en dia, el día de hoy.

BON DÍA o MÓLT BON DÍA TINGUI. Salutació fami-
liar de que s' usa trovant al deniatí gent coneguda.
Buenos dias.

CADA DÍA. m. adv. En tots els díes. Todos los días,
cada día.

CADA DÍA NO ÉS FESTA MAJOR, O NO'N PASSEN CADA
DÍA, O NO ÉS CADA DÍA. Loe. Ab que 's denota que les
coses costoses o extraordinaries no son pera repetir-
les fora de la ocasió. Agosto y vendimia no es cada
día, y si cada año unos con ganancia y otros con daño.

CADA DÍA TENÍM UN DÍA MES. Loc. Ab que s'expres-
sa r efecte que la etat causa a les peisones debili-
tant llur robustesa, brío y salut. No se van ¡os días
en balde.

CAURE'L DÍA. fr. Acostarse a la seua fí. Caer el día.

CLAREJAR EL DÍA. fr. CLAREJAR, 1.

CUBRIRSE 'L DÍA. fr. Ennuvolarse. Encapotarse, ce-
rrarse ú oscurecerse el dia.

DE CADA DÍA. m. adv. Diari, ordinari, cóm: EL VES-
TIT DE CADA DÍA. Diario. II Successivament, ab con-
tinuació, cóm: El nostre pá de cada dia. De cada dia.

DE DÍA. m. adv. Mentres dura la llum del día.Ded/a.

DE DÍA A DÍA. m. adv. DE SOL A SOL.

DE DÍA EN DÍA. m. adv. Manifesta qu' alguna cosa
's va diferint niés de lo que's pensava. De día en dia.
II Denota la continuado del temps en que s' espera
o 's va fent alguna cosa. De día en día. ■■ ^

día

día

573

DEL UN Día al ALTRE. til. adv. Expressa 1' afany ab
que s' espera algún siiccé-;. De un dia á otro, de día á
día. II Expressa la niudansa esdevinguda desde '1 día
abáiis. De un día para otro.

DEMÁ SERÁ UN ALTRE DÍA. Loc. Qii' explica la vicis-
situt de les coses humanes. Mañana será otro día.

DONAR EL BON DÍA. fr. Saludar a algu al deniatí,
desitjantli bon di i. Dar los buenos días.

EixiR DEL DÍA. fr. Meí. Eixir d' algún apuro, dificul-
tat, etc., pél proaipte. Salir del dia.

EL DÍA D' AVUI. ni. adv. AVUI EN DÍA.
' EL DÍA DEL SEU SANT. Aquell en que 's celebra la
festa del sant del nóin d' algú. Su día.

EL DÍA NUVOLÓS ENQANYA AL PtRESÓS. Ref. Día de
nublo, la mañana larga y el día ninguno.

ENTRE día. ni. adv. Durant el dia, per algún espai
d' ell. Entre día.

ESCURSARSE 'L DÍA. fr. Anarse disminuint la duració
diaria del sol demunt del horitzó, lo que succeeix
desde 21 de Jnny a 21 de Desenibre pél septentrió y
desde 21 de Deseinbre á 22 de Juny péls habitan is del
mitjdía. Descrecer el día.

ÉSSER, SEMBLAR UN DÍA DE JUDICL fr. Denota la
gran confusió, crits, etc., que hi há en algún llóch.
Ser, parecer un día de juicio.

FER DEL DÍA NIT Y DE LA NIT DÍA. fr. PaSSEt el día

en les ocupacións propies de la nit, y la nit en les
propies del día, invertint aixís 1' ordre natural. Hacer
del día noche y de la noche día.

FERSE DÍA o DE DÍA. fr. Coniensar a deixarse veure
la lluní del dia. Amanecer, abrir ó romper el día.

NÉIXER EN ALGÚN DÍA U HORA. fr. Met. Significa que
algú ha eixit o s' ha Iliurat d' un gran risch o perill
de la vida. Nacer en algún da ú hora.

NO DIGUIS MAL DEL DÍA QUE PASSAT NO SIGUL Ref.
Ensenya que no pot ferse judie! de les coses fins que
s' han vist del tot. No digáis mal del año hasta que
sea pasado.

PASSÉM EL DÍA D' AVUI QUE DEMÁ DEU PROVEIRÁ.
Loe. No cuidar de l'esJevenidor. Tirar solo ü salir del
día.

QUI A GRAN DÍA 'S LLEVA TOT EL DÍA TROTA. Ref.
Reprén ais peresojos a qui la dessidia priva regular-
ment el fruit que podien conseguir ab la dilllgencia.
Quien se levanta tarde no oye misa ni come carne.

QUI DÍA PASSA ANY EMPENY. Ref. Ab que s' aconse-
11a eixir del apuro, en qu' algú troba, espcrant que 's
minorará la sort. Quien pasa punió, pasa mucho; sá-
came de aquí y degüéllame allí.
■ RATLIAR EL DÍA. fr. CLAREJAR, 1.

SANT Día. Tot el temps d' un dia. Coniunment s' usa
pera rependre a algú que'l gasta tot ociosament, sen-
se aplicar part d' ell a coses bones o indiferentes.
Santo dia.

tal Día fará UN any. Loe. Pera denotar el poch o
cap cuidado que causa alguna cosa. Tal día hará un
año.
'■ taparse 'L día. fr. CUBRIRSE 'L DÍA.

TRENCAR O ROMPRE 'L DÍA. fr. Comensar a ferse de
día. Amanecer, alborear, reír el alba; romper, abrir,
despuntar el día.

un DÍA PER ALTRE O L'UN DÍA SÍ, L' ALTRE NO. ni.
adv. Alternant els díes. Un día sí, otro no.

UN DÍA PER ALTRE Y DOS ARRÉU. Loc. DoS dies SÍ y

un no. Cada tercer día. || Loc. fam. Pera expressar
qu' alguna C03a 's fa niólt sovint y quasi continua-
«lent. Casi todos los días.

UN DÍA QU' ALTRE O UN O ALTRE DÍA. Loc. Ab que
s' expressa qu' alguna cosa 's fa o succeeix poch so-
vint o deixant passar niólts díes. Uno que otro día.

VUI DÍA. m. adv. AVUI EN DÍA.

DIABATRE. m. Cal9at antich de dona. Diaba-
tro.

DIABET. ni. Máquina hidráulica disposada de modo
qu' en estant plena del tot torna a buidarse. Dia-
beto.

DIABETES, f. Med. Malaltía que consisteix en
una secreció excessiva d' orina inólt ensucrada. Dia-
betes. 11 111. Mena de Ihidró. Diabetes.

DIABÉTICH, CA. adj. Med. Fertanyent o relatiu a
la diabetes. Diabético. |1 Med. Qui
pateix diabetes. Diabético.

DIABLA o DIABLE ni. Carruat-
ge de dues rodes, descubert y niólt
lleuger. Carretó ab due^ rodes pera
transportar fardells. Diabla. || Má-
quina que consta d' un cerró ü' uns
quatre pañis de diánietre y sis de
llarch, cubert de puntes y ganxos
de ferro que passen entie altres gan-
xos clavats en una baña o niontant
paralelo al corro. Serveix pera car-
dar llana, coto, etc. Diabla. |1 Agr.
Instrument pera batre'l blat, l'ordi,
etc. Diabla.

CUSIR A LA DIABLA. Loc. Se diu
aixís la enquadernació en rústca
que consisteix en la unió, per medi
d' una sola puntada, de tots els plechs de que 's com-
posa un Ilibre. A la diabla.

DIABLE. ni. Nóni general deis ángels llensats al
abisme, y de cada un d'ells. Diablo, demonio. || Met.
El qui té mal geni o és niólt través, tenierari y atre-
vit. Diablo. II Met. Qui és niólt Heig. Diablo. I! Met.
L' astut, sagas, que té subtilesa y manya fins per les
coses bones. Diablo. || Nóni aplicat a Catalunya a

Diabla

Pont del Diable a Martorell

varis ponts de 1' antigor ab quins s' enllacen tradi-
cións prou remarcables. PONT DEL DIABLE. Puente
del diablo.

DIABLE ENCARNAT: DIMONI ENCARNAT.

DIABLE PREDICADOR Nóni que 's dona a la persona
qu' éssent de costúins escandaloses, se posa a donar
bons consell ais altres. Diablo predicador.

ANAR EL DIABLE APROP. fr. Fam. Trovarse en greu
apuro o perill próxiin. Ver las orejas al lobo.

ANAR o RODAR EL DIABl E PER CASA. fr. Fam. Ha-
ver' hi dissensións. Andar el diablo en CantUlana ó
suelto.

ANARSE 'N AL DIABLE. fr. Condemnarse. Irse al in-
fierno.

BALLAR 'HI 'L DIABLE. fr. ANAR EL DIABLE PER CASA.

DEL DIABLE, DE MIL DIABLES. Expr. Ab que s' exa-
gera alguna cosa per dolenta ó incómoda. Del diablo,
de los diablos, de mil diablos, de todos los diablos.

DONARSE A TOTS ELS DIABLES. fr. Estar sumamefit
irritat. Darse al diablo.

EL DIABLE QUAN ES VELL SE FA HERMITÁ. Ref. Que
dona a entendre lo que regularnient succeeix ais
hoines que quan son jovens desitjen honors y diver-
sións, y solanient a la ve'lesa's donen a la virtut.
De mozo á palacio, de vieio á beato.

ENCARA QUE TOT SE 'N VAOI AL DIABLE. Expr. Ab

que 's dona a entendre la resolució de fer alguna

574

día

día

cosa, encara que hi hagi perill y perdua. Rocín y
manzana, ó aunque se avenltiren rocín y manzanas.

ENVIAR O TIRAR AL DIABLE. ff. Met. fam. Despedir
a algú per despreci, o per no volerlo atendré en lo
que diu o deniana. Enviar al rollo ó á escardar cebo-
llínos. II Despedir a algú ab cólera. Echar á uno más
alto que sopas en queso.

HI HÁ ALGÚN DIABLE ENTRE MITJ. Loc. Qu' exprCSSa
la nialicla amainada, embol clt etc., que hi há en al-
gún cas o negoci. Aquí hay mucho diablo.

MES QUE 'L DIABLE. Expr comp. Qu' explica l'excés
d' alguna cosa; y aixís se diu: p.sa mes que 7 diable.
Como el diablo.

NO ESTA'L DIABLE PERA FER CREUS. ¿OC. Ab que
algú denota que's guardará mólt bé de fer alguna
cosn. Guarda, Pablo; no en mis días.

NO FES EL DIABLE QUE... E.xpr. Denota que's deu
evitar algún perill o contin-.;encia, pera que no suc-
ceeixi algún mal. No sea el diablo que...

PARLAR AB EL DIABLE. fr. Que s' aplica al subgecte
qu' és niólt astut y averigua coses difícils de saberse.
Hablar con el diablo.

QUAN EL DIABLE VA A RESAR, MIRA QUE 'T VOL EN-
QANYAR. Ref. Reprén ais liipócrites, y generalnicnt a
tots els qu' ab boiies apariencies encubreixen niales
Intencións. Cuando el diablo reza engañarle quiere,

¡QUÉ DIABLE! Modo de parlar que 's junta frequent-
ment a les expressións d' impaciencia o d'admiració.
¡Qué diablosl ¿Cómo diablos?

SAB EL DIABLE ONT JAU Loc. Expressa qu'algú es
mólt sagas y advertit. Sabe más que Merlin ó que
Lepe; más que la zorra,

TOT SE N' HA ANAT AL DIABLE. Expr. fam. Denota '1
mal éxit qu' ha tinüiit alg na cosa. Llévaselo el diablo,

TRENCARSE 'L COLL EL DIABLE, O ALGÚN DIABLE.
fr. Usaila quan se logra alguna cosa que feia teuips
que's desitjava y mai se lograva. Quebrar el ojo al
diablo.

¡UN DIABLE! £xpr. /am. Manifesta la repugnancia
que tenini a executar una cosa que se 'ns proposa.
¡Un diablo!

DIABLEJAR. V. n. Dir o fer diablures. Diablear.

DIABLERÍA. f. Influencia secreta qu' en altre
temps s' atribuía al diable. Diablería. || Suposada
maquinació diabólica Diablería.

DIABLET. m. diin. Diablllo.

DIABLETUT. f Ter. Diablura.

DIABLÍA. f. Cosa de diables. Diablura.

DIABLILLO, m. dim. DIABLO, 3.

DIABLO, m. dim. Diablillo, jj El minyó que vestit
de diable va a la proles ;ó de Corpus y altres festes.
Diablillo. II Mel. Qui és agut y enjogassat. Diablillo.

DIABLOT. m. DIABLO. 2.

DIABLURA, f. Travessura extraordinaria, acció
temeraria exposada a periil y fora de rao o tenips.
Diablura.

DIABOLICAL. adj. Anl, DIABÓLICH.

DIABÓLICAMENT. adv. ni. D' un modo diabólich.
Diabólicamente, diablamente. || Serveix pera au-
mentar la forsa d'una expressió, y equival a en gran
manera. Diabólicamente.

DIABÓLICH, CA. adj. Lo qu' es propi del diable.
Diabólico. II Mel, fam. Lo excessivanient dolent,
cóin: temps diabólich. Diabólico.

DIABÓT.'VNO. m. Emp^astre resohitiu que s'aplica
a les Uupies o glándules iiifartades. Diabótano.

DIABROSIS. f. Med. Erupció espontánea produida
per substancies corrosivcs. Diabrosa, diabrosis.

DIACA. m. Ministre ecclesiástich y de grau segón
en dignitat, immediat al sacerdoci. Diácono.

DIACALASIA. f. Med. Interrupció del os del cra-
neu. Diacalasia, diacalasis.

DIACALCÍTEOS. m. Einpiastre astrinsrent de sul-
iat de ierro pera cicatrisar les llagues. Diacalciteos.

DIACALIMINTO. m. Antídot antich en quina com-
posició hi entrava '1 calanicnt. Diacaliminto.

DIACATOLICÓN. m. Farm. Electuari purgant.
Diacatolicón.

DIACAUSIA. f. Med. La calor excessiva en un ma-
lalt. Diacausia.

DIACISMINÓ. m. Emplastre de cumí. Diacisml-
nón.

DIACLISME. m. Mena de gargarisme que s' usa
contra rescorbutí. Diaclismo.

DIACO. m. Clersue conventual de l'ordre de Mal-
ta, que servía deu anys abáns d'ésser capellá. Diaco.

DIACOLOQUÍNTIDA. f. Farm. Electuari, confec-
ció medicinal a mena d' op ata. Diacoloquintida.

DIACOMÁTICH, CA. adj. Epítet d' un género de
transicióiis arnióiiiques. Diacomático.

DIACONAT. ni. L' ordre sagrat iininediat al sacer-
doci. Diaconato diaconado.

DIACONÍA. f. El districte y ternie en que antigua-
ment estaven dividides les iglesies pera'l socorro deis
pobres al cuidado d u.i diaca, y també la casa en que
vivía. Diaconia.

DIACONIL. adj. Lo que pertany al diaca. Diaco-
nal. II ni. El clergue que a algunes iglesies té la obli-
gació de cantar l'evangeli a les misses solemnes.
Evangelistero.

DIACONISAR v. a. Ordenar de diaca. Diaconi-
zar. II V. r. Rebre '1 diaconat. Diaconizarse.

DIACONISSA. f. Dona empleada y dedicada al
servei de 1' Iglesia. Diaconisa.

DIACCPE. m. Esquerda o trencadura longitudinal
d' un os. Diácope.

DIACOPREGIA. f. Preparac ó medicamentosa feta
ab excrement de cabra. Diacopregia.

DIACOREMO. m. Med. Tota mena d'evaquació
excrementicia. Diacoremo, dlacoresis.

DIACORÉTICH, CA. adj. Lo qu'es propi pera ope-
rar la diacoresis o lo pertanyent a aquesta malaltía.
Diacorético.

DIACORISIS. f. Tota mena de separado de parts
al eos liumá. Diacorisis.

DIACORO. m. Electuari que té per base 1' acoro.
Diacoro.

DIACRAMIANA. f. La barra inferior. Diacra-
miana.

DIACRISTA. m. Ant. Gargarisme detersiu. Dla-
crista.

DIACRÍTICH, CA. adj. Lo que serveix pera dis-
tingir o diferenciar. Diacrítico. || Gram. Punts dia-
crítichs. Diéresis.

DIACROCIÓ. m. Colirí preparat ab safra. Diacro-
ción.

DIACÚRCUMO. m. Medícament que té per base la
cúrcuma. Diacúrcumo.

DIACÚSTICA. f. Part de la acústica que té per
obgecte l'estudi de la refraccíó deis sons. Diacüs-
tica.

DIADA, f. Día.

DIADA D' ORDINACIÓ. f. Ter. Moyd. El día designa!
pera fer un ordinari el sen viatge.

ANAR A DIADES Y TINDRE DIADES. fr. ANAR A DÍES.

DIADELFIA. f. Bot. Setena classe del sistema se-
xual de Liniiéu. Diadelfia.

DIADELFO, A. adj. Bol. Epítet deis estáms de le?
flors units uns ab ait.es per llurs filets. Diadelfo.

DIADEMA, f. v. Corona.

DIADEXIA. f. Med. Transformació d'unprinclpl
morbificlt en un altre diferent. Diaaexia

DIADOCA. f. Med. Canibi d' una malaltía en una
altra de nienys greu. Diadoca.

día

día

575

DIADOCOS. m. Pedra groga seniblant al berll, a
la qual atiibuíen virtuts extraordinaries els mágiclis
j cabalistes. Diadocos.

DIADOSIS. f. Distribució de la materia nutritiva
a la econoniía animal. Diadosls.

DIAFANITAT. f. Transparencia. Diafanidad.
DIÁFANO, A. adj. Transparent. Diáfano.
DIAFANÓGENO, A. adj. Que produeix la diafani-
tat. Diafanógeno.

DIAFANÓMETRE. ni. Instrument que serveix pera
midir la diaf nitat de T atmósfera. Diafanómetro.

DIAFANOMETRÍA. t. Art de midar la diafanitat.
Dlafanometría.

DIAFANORAMA. m. Mena de quadro en perspec-
tiva, qne iluminat perderrera fa aparéixer cóm si ios
reial lo que s'hi veu. Diafanorama.

DIÁFISIS. f. Med. Tot lo que separa dos cossos o
está situat entre dues parts del eos huniá. Diáfísis.
DIAFONÍA. f. Música de dues veus. Diafonia.
DIAFORESIS. f. Med. Estat mitjá entre la transpi-
ració y el suor. Diaforesis.

DIAFORÉTICH, CA. adj. Med. S' aplica a certs
niedicaiuents que faciliten la suor. Diaforético.

DIAFRAGMA, ni. Anat. Menibre, part carnós y
part teiidrunós que cóm una volta flexible separa la
cavitat del pit de la del ventre. Diafragma.

DIAFRAGMÁTICH, CA. adj. S' aplica a tot lo que
pertany al diafragma, cóm: venes, arteries, etc. Dia-
fragmátíco.

DIAFRAGMATITIS. f. Mecí. Inflamació del diafrag-
ma. Diafragmatitis.

DIAFRAGMATÓCELE. f. Trencadura del diafrag-
ma. Diafragmatócele.

DIAGNÓSTICA, f. Coiieixement de's síntomes de
les malalties. Diagnóstica, diagnosis.

DIAGNÓSTICH, CA. adj. Lo que pertany a la diag-
nóstica. Diagnóstico.

DIAGO (Francisco). Biog. Historiaire valencia,
nat a Viver (Ca=teiló) y niort 1' any 16 '5. Va pendre
riiábit de Sant Domingo 1' any 1578, a Valencia. Va
ésser lector de teología del convcnt de Santa Cate-
rina de Barcelona y calificador de la Inquisició.
L' any 1603 va ésser elegit pi ior del convent de Sant
Onofre de Valencia. El rei Felip III el va nomenar
cronista de la corona d' Ar.igó. Les senes obres prin-
cipáis son: Historia de la proviicia de Ara<^ón de la
Orden de Predicadores, (Barcelona 1599, fol); físto-
ria... d' S. Vicente Ferrcr. . (Barcelona 1600 en 4t.,
reimpresa en 161 1 en 8.°); Historia de la vida de San
Raimundo de Píñaforle, (Barcelona 1601 en 8.°); His-
toria de Fray Luis de Granada, (Barcelona 1605);
Calálech Mels bisbes de Giroiia, en llatí; historia de
los... Condes de Barcelona (Barcelona 1603); Anales
del reino de Valencia (Valencia 1613 fol.); Catalonia
descriptio.

— (SALVADOR). Biog. Frare del ordre de predica-
dors, nomenat en relllgió «fra Aiitonino.» Va néixer a
Valencia cap a mitjans sigle XVill, estudiant a les Es-
c >les Píes y prenent 1' liábit del convent de Sant Do-
mingo (1781). Al convent d'Oriola va arribar a mes-
tre de la facultat de teología, éssent després elegit
Examinador Sinodal per l'arquebisbe Simó LopeQ.
Va escribiré quelcóm sota'l pseudónim Di más palos.
És autor d' algnnes poesies contra 'Is enemiclis del
esfat regular. Se li deu la li sloria de la vida y mort
deis tres frares dominiclis fusellats péls francesos
r any 1812 a Murvedre, estampada a Valencia per
J. Tormos y Nebot en 1813.

DIAGÓMETRE. ni. Mena d' electróscopo niólt sen-
sible. Diagómetro.

DIAGOMETRÍA. f. Art de comparar per medí del
diagóir.etre la candiictibilitat eléctrica de diferentes
substancies. Diagometría.

DIAGONAL, adj. Geom. Ratlla recte que en qual-
sevol polígono va desde un ángul qualsevol a un al-
tre ángul que no siguí 'i seu ínmediat oposat per dins
de la figura. Diagonal || pl. En la esgrima les ratlles
que tallen d' ángul a ánsul els dos quadrats, que se
imaginen, 1' un al pit y 1' altre a la cara. Diagonales.

DIAGONALMENT. adv. m. D' un modo diagonal.
DiagO'ialmente.

DIAGRAFÍA, f. Art de dibuixar ab el diágralo.
Diagrafía.

DIAGRÁFICA. f. Art de delinear, o la meteixa de-
lineac'ó o dibuix Diagráfica.

DIAGRAFITA. f. Miner. Roca que proporciona
fragments a tall de llapíj. DIagrafita.

DIAGRAFO. m. Instrument que serveix pera donar
en petit la imatge d' un obgecte mólt mes gran. Dia-
grafo.

DIAGRAMA, m. Figura o construcció de línea que
serveix pera demostrar una proposició. Diagrama. ||
Ant. Extensió deis sons en el sistema músicli deis
greclis, qu' equival a lo que 'n diém escala. Dia-
grama.

DIAGRIDI. m. Med. Escamonea preparada ab el
such de la llimonn. Diagridl.

DIALACA. f. Farm. Preparado que té per base la
goma laca. Dialaca.

DIALAJA. f. m. Vegis DIALATOE.

DIALATGE. m. Vegis DIALATJE.

DIALATJE. m. Miner. Silicat de magnesia y cals o
ferro, de color vert mes o menys toscli, que ratlla '1
carbonat de cals y 's funtleix pocli a poch deixant una
escoria grisenca. Dialaja. || Ret. Figura que consis-
teix en fer us de niólts arguments pera demostrar
una sola proposició. Dialaje.

DIÁLECH. m. Conferencia escrita o de viva veu
entre dues o mes persones que alternativament dis-
corren preguntant y responent. Diálogo.

PARLAR EN DIÁLECH. fr. DIALOGISAR.

DIALECTE. m. Forma particular que presenta la
Mengua nadina d' uu país en alguna de les senes re-
gions. Dialecto.

DIALÉCTICA, f. Art de dirigir bé'l raciocini. Dia-
léctica.

DIALÉCTICAMENT. adv. m. D' un modo dialéc-
ticli. Dialécticamente.

DIALÉCTICH, CA. adj. Lo que pertany a la dia-
léctic.i. Dialéctico. || m. Qui proíessa la dialéctica.
Dialéctico.

DIALEGMÁTICH, CA. adj Epítet de les arts o
ciencies analisadores deis signes per medí deis quals
ens transmetém les idees. Dialegmático.

DIALEPSIS. f. Med. Espai que 's deixa entre les
circumvolucións de certs envenafs. Dialepsis.

DIALIBANÓN. m. Med. Nóni de certs medicaments
que teñen per base I' incéns. Dialibanón.

DIALOGAR, adj. DlALOGiSTiCH.

DIALOGAR. V. n. Fer diálechs o parlar en diálech.
Dialogizar, poner en diálogo, dialogar.

DIALOGÍA. f. Figura que's comet auan se junten
niólts arguments pera un sol efecte. Dialogía.

DIALOGISAR. v. n. Dialogar.

DIALOüISME. m. Met. Mena de prosopopeia que
se comet quan algú, siguí reial o fingidament, se fa
preguntes y resposles cóm si parles ab altres. Dlalo-
gismo.

DIALOGÍSTICH, CA. adj. Lo pertanyent al diá-
lech o lo qu' está escrit en diálecli. Dialogístico.

DIALTEA. f. Ungüent compost principalment de
r arrel de mal vi. Dialtea.

DI AMA NT. ni. Miner. Pedra fina que té la trans-
parencia del crestall de roca; és carbono pur y la

576

día

día

mes dura de totes les pedrés fines, ptiig que les rat-
lla totes, sense ésser ratllada per cap d'elles. Dia-
mante. II Eiiia de fusta o de nietall ab una punteta
de diamant al capdevall qu'usen els vidriers pera
tallar el vidre. Diamante.

DIAMANT EN BRUT. El qu' está sense pulir o tal
cóni surt de la mina. D amante bruto ó en bruto, nai-
fe. II Qiialsevulla cosa animada y sensible, cóm: Ven-
teniment, la vo'untat. ele , quan no té 7 lluiment que
donen la educado y la experiencia. Diamante bruio ó
en bruto.

DIAMANT MÓLT PETIT. Chispa.

DIAMANT TAULA. El qu' és travallat per la part de
dalt ab una supcificie plana y quatre rebaixats alen-
torn. Diamante tabla.

DIAMANTÍ, NA. adj. Lo pertanyenf al diamant y,
metafóricanient, la duresa o fortalesa d' alguna cosa.
Diamantino.

DIAMANTISTA, ni Qui travalla o engasta dia-
niants o altres pedrés fines. Diamantista.

DIAMETRAL, adj. Lo oue pertany al diánietre,
cóm: radia diametral. Diametral. || A 1' esgrima,
ratlla cue 's suposa baixar del cap ais peus per la
part anterior, dividint 1' lióme en dues nieitats. Dia-
metral, vertical.

DIAMETRALMENT. adv. m. D' extrém a extrém.
Diametralmentc.

DIÁMETRE. :ii. Geom. La ratlla recta que passant
pél centre del cercle y acavant a la circiiniferencia,
'1 divideix en dues parts iguals. Diámetro. || Calibre.

DIÁA\ETRE APARENT. As'ron. Aquella porció del
cercle niáxini, tirat pél centrj d' un astre, que ocupa
d' un.T a altra banda del eos. Diámetro aparente.

' DIÁ.METRE VERDADER. Astron. El del meteix eos es-
férich de 1' astre. que 's determina en semidiánietres
de la térra. Diámetro verdadero.

DIANA, f. AÍ/7. Un deis toctis de guerra que 's fá a
punta de día pera indicar que cessa 'I sant y senya
ques'havia dónat a fi de regonéixers durant la nit.
Diana.

TOCAR DIANA, fr. Bafre 'Is tambors pera donar a
éiitendre la vinguda del día. Tocar la diana.

DIANA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Sant
Jbrdi Dcsvaüs, prov. de Giiona.

DIANDRIA. f. Bot. Segona classe del sistema se-
xual de Linnéu. Diandria.

DIANDRO, A. adj. Bot. S' aplica a les flors que
teñen dos estams. Diandro.

DIANEMO, A. adj. Bot. Qu' acava en

\^ dos filaments. Dianemo.
(^ )/ DIANGE. m. Ter. Ibis. Dimoni. Dia-

blo.

DIANGI, A. adj. Bot. Que té doble
fructificació. Diangio.

DIANITRA. f. Med. Preparado ni-
trosa. Dianitra.

DIANIUM ARTEMISIUM. Geog. ant.
Nóii de Deiiia, prov. d' Alacant, en temps
deis romans.

Diano

DIANO. m. Entom. Género d' insec-
tes coleóp-
ters bra -
quelifres, indígenes de
Europa. Diano.

DIANTACI, A. adj.
Semblan t al dianto.
Diantáceo.

DIANTECIA. f. En-
tom. Insectes coleópters
nocturna qu'abunden a
Europa. Diantecia.

DIANTERI, A. adj. Que té dues anteres. Dían-
tero.

Diantecia

DIANTO. m. Bot. Que té dues flors. Dianto. || Noni
científicli del clavell Dianto.

DIANTÓN. m. Polvos extrets de gran nombre de
plantes aromáfiques. Diantón.

jDIANTRE! m. Fam. Diab!e. Diantre, dianxe. Ij
interj. ¡Diantre! ¡Diablo!

DI.ANUCH. ni. Substancia gelatinosa preparada ab
nous verdes. Dianuco.

DIANXE. ni. Fam. Diantre.

DIAPALMA. f. Emplastre dessecant compost del
decuit de palma, oli comú y litargiri. Diapalma.

DIAPASME. m. Tota composició de polvos aro-
mátichs, d' essencia, etc. Diapasmo.

DIAPASSÓ. ni. Mus V intérval que consta de
cinch tons, tres majors y dos menors, y de dos semí-
tóns majors, que son: diapente y diatesarón. Dia-'
pasón.

DIAPENTE, m. ilíús. El qtiint intérval que consta
de tres tons y d' un seniitó menor. És consonancia
perfecta Diapente. I! Fam. Compost de cinch men€S
de drogues. Diapente.

DIAPNÓTICH, CA. adj. Propi
pera excitar 1' acció exlahint de
la pell. Diapnótico.

DIAPRURA. f. Varietat de co-
lor. Diaprura.

DIAPTOM. m. Zool. Crustacis
nadadors calanits. Son petits ani-
máis aquátichs, abundosos ais
estanys. Diaptomo.

DIAPTOSIS. f. Mus. Interpo-
sició qu' en el cant plá consis-
teix en repetir dues voltes el
final d' un cant, colocant entre elles la nota sensi-
ble. Diaptosis.

DIAQUÉ, NA. adj. Bot. Compost de dos ovaris.
Diaqueno.

DIAQUILÓN, m. Pegat que 's fá de litargiri, oli j
mucílach d' algunes herbes. Diaquilón.

DIARI, A. adj. Lo que correspón a tots els díes,
cóm: salari diari, etc. Diario. || m. Relació liisfórica
de lo que ha anat succeínt cada día en una expedició,
viatge, etc. Diario. || Periódich que 's publica cada
día y conté varíes noticies. Diario. || El valor o "^1
gasto corresponent a lo qu' és menester pera mantin-'
dre la casa en un día, y lo que 's g.ista y menja cada
día. Diario. 1| Astron. diurno. || Llibre que porten els
conierciants ont hi apunten diarianient les operacións
que fan. Diario.

DIARIA, f. La provisió de queviures y ormeigs
pera quinse díes que 's dona ais barcos d' un depar-
tanient pera que no gastin els destinats pera la tra-
vessía. Diaria.

DIARIAMENT. adv. t. Cada día. Diariamente,
día por día.

DIARISTA, m. La persona que fá o publica algún
diari Diarista, periodista.

DIAROMATICÓN. m. Medicament compost de va-
ríes substancies aromátiques. Diaromaticón.

DIARRAGE. f. Anat. Fractura deis ossos tempe-
ráis. Diarraje.

DIARREA, f. Med. Fluix de ventre de varis hu-
mors, pero sempre liquits. Diarrea.

DIÁRRICH, CA. adj. Med. Pertanyent o relatiu a
la diarrea Diarreico.

DIARRODÓN. m. Electuari compost principal-
ment de roses. Diarrodón. || Polvos compostos de
varíes substancies medicináis, que serveixen contra
la leucorrea y pera parar el vómit. Diarrodón.

DIARTRODIAL. adj. Med. Pertanyent a la diartro-
sis. Diartrodial.

DIARTROSIS. f. Anat. Articulació movible que fá

día

DIC

577

Diasemia

que 'Is ossos puguin móures en tots sentits. Diar-
trosls.

DIASCORDI. in. Confecció medicinal, qtiin ingre-
dient és 1' escoidi. Diascordio.

DIASEMIA. f. Entom. In-
sectes lepidópters, abundosos
deis ni esos de Maigal d'Agost.
Diasemia.

DIASÉN. ni. Med Electua-
ri purgant, conipost princi-
palment de fulles del senet.
Diasén.

DIASFAGE. f. Med. y
DIASFAGIA. f. Med. Obertura d' una llaga o de
una ferida. Diasfagia.

DIASFIXIA. f. Med. Pulsació de les arteries o del
cor. Diasfixia.

DIASÓSTICA. f. Med. Parí de la medicina que
tracta deis medis de conservar la salut. Diasóstica.
DIASPÉRMATON. ni. Pegat de varies llevors y
principalment de fonoll. Diaspérmaton.

DIASPORÓIVIETRE. ni. Instrnnient pera aniidar
r ángul de dos prismes d' un vidre diferent, qu' és
necessari pera establir 1' acromatisnie. Diasporó-
metro.

DIASQUISME. m Mus. ant. Meitat d' un seniitó
menor. Diasquismo.

DIASROFIA. f. Med. Dislocado de totes les parts
d' un iiienibre. Diasrofia.

DIÁSTASIS. f. Med. Separado deis ossos articu-
láis per un ginglinio lateral. Diástasis.

DIASTEMA. ni. Interval niúsich sensill. Diastetna.
II Nóni deis poros espargits deniunt la superficie deis
cóssos. II Interval entre 'Is ullals y 'Is caixals de la
niajor part deis niamífers. || Part del cap deis anélits.
Diastema.

DIASTEMATELITRIA. f. Divisió anormal de la
vagina en dues parts. Diastematelitria.

DIÁSTILO. m. Arq. Órdre d' arquitectura en que
les columnes se coloquen a distancia de tres diáme-
tres r una de 1' altra. Diástilo.

DIÁSTOLE. m. Anat. Un deis dos moviments sen-
sibles del cor, pél qual se dilata. Les arteries teñen
tambe '1 seu diástole, que comunnient s' anomena
pbls Diástole. || f. Gram. Figura que sois té us en
poesía, y consisteix en allargar la sílaba breu. Diás-
tole.

DIASTÓLICH, CA. adj. Lo que pertany o és con-
cernent al diástole. DlastóHco.

DIASTOMOTRIS. m. Cir. Instrument que serveix
pera aixamplar cavitats. Diastomotris.
DIASTRADURA. f. DIABLURA.
DIASTRE. m. DIABLE, || Met. Enjogassat, atrevit,
inquiet. Diablo, travieso, revesado, trasgo. || DiA-

BLE, 4.

DIASTREMA. m. Med. Dislocado d' algún mem-
bre. Diastrema.

DIASTROFIA. f. Med. Torcement deis ossos, más-
eles, tendóns y ncrvis. Diastrofia.

DIATERÉTICA. f. Part de 1' higiene que tracta de
la conservado de la salut en tot el seu vigor. Diate-
rética.

DIATERMA. adj. Fís. El eos que dona pas ais
raigs calorífichs, cóin el diáfano ais lluminosos. Son
diatermans per excel-lencia els gasos en general; deis
líquits, el sulfur de carbono, y deis sólits, la sal
gema. Diatermano.

DIATESARÓN. m. Más. L' interval que consta de
dos tons, major y menor, y d' un semitó major. Dia-
tesarón. II Triaca composta de 1' arrel de I' aristolo-
gía, genciana, mirra y llorer. Diatesarón.

DIC. CAT.— T. I. — 73.

DIÁTESIS, ni. La constitució natural de 1' lióme.
Diátesis. II f. Med. Estat de 1' economía animal, pre-
dispositiu a contreure certes malaliíes. Diátesis.

DIATÓ. m. Deseans que fá la veu sobre una vocal
apoiants'lii ab niés forga qu' en les demés de la me-
teixa páranla. Diatono.

DIATÓMICH, CA. Calificado deis cossos que, en
igual voliiiii, contenen doble nombre d' átoms sim-
ples. Diatómico.

DIATÓNICH. adj Mus. S' aplica a un deis tres gé-
neros del sistema iiiúsicli que proceeix pera dos tons
y un semitó. Diatónico.

DIATÓNICH CROMÁTICH. Se diu del género de músi-
ca mixte del diatónicli y del cromáticli. Diatónico
cromático.

DIATÓNICH CROMÁTICH ENARMÓNICH. S' apliCa al

género de música mixte de tots els tres géneros del
sistema nu'isicli. Diatónico cromático enarmónico.

DIATRIBA, f. Discurs que versa regularinent sobre
materies poléniiques y dirigit per lo comú a impug-
nar ab acrimonia y serenitat les produccións del ¡n-
geni. Diatriba.

DÍAZ (Genis) Biog. Pintor valencia del sigle xvii,
nat a Villena. L'any Í675 era frare cartoixá de Porta-
cceli. A la sala capitolar d'aquella cartoixá lii va pií;-
tar algunes composicións de la vida de St. Brú. Tenía
adoptada la manera de pintar de la escola valenciana
y sois se va ocupar de temes relligiosos. Sentía bé la
coinposició, empio '1 seu colorit era ingrat y dur.

— (JOSEPH). Biog. Poeta de renóni. Nat a Pe-
nyíscola en 1713 y niort a Ferrara (Italia) en 1783.
Entra a la Conipanyia de Jesús en 1729. Exercí la en-
senyansa a Barcelona, Urgell, Vich y Toitosa. Com-
pongué varies tragedles, que no s' estamparen a can-
sa de la expulsió manada per Caries III.

— Y SICART (JASCINTO). Biog. Catedrátich y llati-
nista cátala, nat a Vallgorguina, que havia estudiat
a Cervera, en quina Universitat va ésser mestre de
cánons. Després va desempenyar cátedres a Sivilla y
a Barcelona. Dominava la Mengua llatina y era forqa
coneixedor d' abdues literatures clássiques. Era aca-
démicli de la de Bones Lletres de Barcelona. Qiian va
poguer jubilarse, va pendre I' hábit deis benets a
Montserrat. Morí a Sarria (Barcelona) en 1885. A la
sena laboriositat se deuen mólts estudis relatius a la
literatura llatina. Va escriure en llatí y en castellá.
D' entre 'Is seus travalls citarém: Discurso sobre el
lugar que ocupaba junto á Lérida el campamento de
César, etc., (volúm segon Mem. Acad. Buenas Letras);
Biografía ó panegirico de D. Ramón Lázaro de Dou y
de Bassols (1870), y altres estudis llegits a 1' Aca-
demia.

DIBUIX. m. Representado d' un obgecte per medis
gráfichs. Hi há dibuixala ploma, al llapis, al pastell,
al carbó, etc. Dibujo.

DIBUIX AL CARBÓ. El que's fa ab una barreta prima
de carbó tou. Dibujo al carbón.

DIBUIX AL LLAPIS. El que 's fa ab llapis negre. Di-
bujo al lápiz.

DIBUIX A LA ESTAMPA. El que 's fa ab el sumillo y
po'.s de llapis. Dibujo al esjumino.

DIBUIX A LA SANGUINA. El que 's fa ab Ilapis ver-
mell. Dibujo á la sanguina.

DIBUIXADOR. ni. DIBUIXANT. || Mena de burí. Pun-
tilla, dibujador.

DIBUIXANT. p. a. Qui dibuixa. Dibujante, dibu-
jador.

DIBUIXAR. V. a. Delinear demunt d' un paper o
de qualsevuUa altra superficie, imitant de ciar y obs-
cur la figura d' algún cós. Dibujar. || Met. Descriure
ab propietat alguna passió del ánim o alguna cosa
inanimada. Dibujar.

DIBUIXAT, DA. p. p. Dibujado.

DICACITAT. f. Ant. Agudesa y gracia en ferir ab
paraules: mena de mordacitat. Dicacidad.

578

DIC

DIE

Diccrco

DICASTÉRICH, CA. adj. Med. De dues castes. Di-
castérico.

DICCIÓ. f. Qualsevulla de les parts que composen
la oració en una llengua. Dicción. || Se diu també del
modo de parlar, del bon o mal llenguatge. Lenguaje,
estilo, dicción.

DICCIONARI. m. El Ilibre en forma de catálech
que conté per ordre alíabétich totes les diccions de
una o mes llengües, o de les pertanyenles a alguna fa-
cultat o materia determinada, explicada regularment
en el meteix idioma. Diccionario

DICCIONARISTA, m. L' autor de
». / algún di ccionari. Diccionarista,

glosógrafo.

DICÉFAL, A. adj. De dos caps o
apéndix. Dicéfalo.

DICERCO. m. Entom. Insecles
coleópters pentamers, quin tipo és
el dicerco pipano, un deis bupres-
tits mes bells d' Europa. Dicerco.

DICH. m. Mar. El vuit que 's fa
a les adrassanes pera carenar les
naus. Dique, seno.

DICLINISME. m. Bot. Separació deis dos sexes a
les plantes. Declinismo.

DICLINOÉDRICH, CA. adj. Min. S' aplica al cres-
tall natural que té dos ánguls aguts y un de recte a
cada cara. Diclinoédrico.

DICOGAMIA. f. Bol. Modo de fecundar els vege-
táis unissexuals, quines flors máseles y femelles se
obren en diferentes apoques. Dicogamia.

DICORDI. m. Mus. Instrument anticli de dues cor-
des, en forma de Ilaút. Dicordio.

DICOTILEDÓ, NA. adj. Bot. Calificació de les
plantes que teñen dos cotiledóns. Dicotiledón.

DICOTOM. adj. Asirán. S' aplica a Venus, M?rcu-
r¡ y a la lluna, quan no 's veu mes que la lueltat de
aquells planetes, y d' aqnest satélit. Dicótomo.

DICOTOMAL, A. adj. Bot. Que ix del ángul for-
mat per dues branques. Dicotomal.

DICOTOMÍA, f. Astron. Estat de la lluna quan no
'n veiém mes que la meitat. Dicotomía. |i Ángul for-
mal perdues branques dicotemes. Dicotomía.

DICOTÓMICH, CA. adj Que 's divideix en dos.
Dicotómico. II Referent a la dlcotomia. Dicotómico.

DICROTO. m. Med. Se diu del póls desigual, que
bat dues vegades quasi en un meteix instant. Di-
croto.

DICT.'VDOR. m. Autoritat superior que s' abroga
un poder absolut. Dictador.

DICTADURA, f. La dignitat del dictador. Dicta-
dura.

DÍCTAM. m. Bot. Nóm genérich de varies plantes
niolt aromátiques. Díctamo. || GITA.M.

DiCTAM BLANCH. m. Bot. Herba de la fam. de les
rutác es; és ramosa, té les fulles semblantes a les de
la freixa, les carnes cilíndriques, dretes, peludes, y de
color rogencli y les flors comunment blanques. La
seua arrel del gruix d' un dit, y la sena escorxa se
usen en la Medicina. Díctamo blanco, fresnillo.

DÍCTAM CRÉTICH. Herba medicinal de la fam. de
les Ilabiades, mena d' orenga, ab les fulles d' una
sort de borra blanca per dins, que conté la fructifi-
cació. Serveix d' adorno ais jardíns, y les seues flors
fan una fortor mólt desagradable. Díctamo crético.

DICTAMEN, m. Opinió o judici que 's forma sobre
alguna cosa. Dictamen. || Inspirac ó o moviment ab
qu' avisa la conciencia. Dictamen. 1| Ant. Dictadura.

PENDRE DICTAMEN, fr. PENDRE CONSELL.

DICTAR. V. a. Pronunciar poch a poch les parau-
■les pera que un altre tingui temps d' anarles escri-
vint. Dictar. |i Met. Inspirar, sugerir. Dictar.

Dictina

Didáctico, didascá-

Didal

DICTAT, DA. p. p. Dictado. || m. Títol de dignitat,
honor o senyoríu. Dictado.

D CTATORI, A. adj. Lo pertanyent a la dignitat
del dictador. Dictatorio.

DICTERI. m. Ditxo o ex-
pressió mordás y picanta que
fereix o insulta. Dicterio.

DICTINES. f. pl. Entom.
Aranyes que 's fan entre 'Is
grans de raiin. Dictinas.

DIDA. f. La dona que cría
ais seus pits alguna criatura
d' altre. Nodriza, ama ó ama
de leche, nutriz.

DONAR A DIDA. fr. Met. fam.
Despreciar, despedir a algú ab
desagrado. Dar dimisorias,
mandar al botaban.

DIDÁCTICH,
CA. adj. Lo que
és pertanyent a
la ensenyansa.
lico.

DIDAL. m. Bina de metall o d' os
pera empényer 1' águila y defensa del
dit pera cusir. Dedal. || El que usen
els segadors y altres que travallen de
nians, pera que no 's fassin mal
ais dits. Dedil. || El capell que
corona 1' aglá. Capullo, cascabi-
llo. |i Met. Vas mólt petit. Dedal.

DIDALERA. f. Bot. Planta sil-
vestre de la fam. de les escrofu-
lariácees que fa una flor de figura
de campaneta. Campanilla digi-
tal.

DIDASCÁLICH, CA. adj. Dl-
DÁCTICH.

DIDIMOPRIÓN. m. Alga que's
cría a algunes fonts. Didimo-
prión.

DIDINAMIA. f. Bot. Catorsena
classe del sistema sexual de Lin-
néu. Didinamia.

DIDIPLASSO, A. adj. Califica-
ció mineralógica de dos crestalls
compostos de dos romboides y
dos decaedres. Didiplaso.

DIDOECAEDRE, A. adj. Epítet
d' uns crestalls de vint y quatre
cares. Didoecaedro.

DIDOT. ni. El marit de la dida. Amo, marido del
ama de leche.

DIE. m. DÍA.

DIEDRE. adj. Geom. V. ÁNGUL DIEDRE.

DIENAEDRE, A. adj. Min. Qu' acava per divuit
cares, disposades de nou a nou envers cada vértix.
Dienaedro.

DIÉRESIS, f. Figura poética per la qual una sí-
laba 's parteix en dues al vers. Diéresis. || Els dos
punts que 's posen demunt de la ü pera denotar
que 's deu pronunciar. Crema, diéresis.

DÍES. ni. pl. de DÍA.

ANAR A DÍES. fr. Variar algú o alguna cosa en al-
gúns dies, cóm el qui un día está alegre y un altre
trist. Tener dias-,

DÍES hA. Loe. Ab que s' explica qu' alguna cosa
va succehir mólts díes abáns del temps en que 's re-
fereix. Dias hd.

DONAR ELS BONS DÍES. ir. Saludar o visitar a algú
'1 día del seu sant, desitjantli felicitat. Dar los dias.

EN DÍES DE DÉU. Loc. Pera expressar que mai ha
succeit o 's verificará alguna cosa. En días de Dios.

Brot de didalera

DIF

DIF

579

ESTAR EN DiES DE PARIR, fr. Se diu de les dones
pretiyades que teñen aprop el part. Andar ó estar en
días de parir.

HI HA MES DÍES QUE LLANGONISSES. Loc. fain. De-
nota que no urseix el dir o fer alguna cosa. Más días
hay que longanizas. || Ab que's reprén ais que s'apres-
suren massa en els neí;ocis que donen temps. Más
días iiay que longanizas.

NO ÉSSER NAT A DÍES. fr. Ant. Haver nascut abáns
de teinps o fora de teinps. Precoz

NO PASSAR DiES PER ALGú. fr. No envellir, conser-
varse fresch. No pasar días por uno.

PASSANT DÍES Y MES DÍES. Loc. Passant el temps
sense definitiva resolució. Yendo y viniendo dias.

TINDRE 'LS SEUS DÍES. fr. ANAR A DÍES.

TINDREN PER DÍES. Loc. Haver rebut algún nial de
niólta consideració, o que no 's pot renieiar per de
pronipte. Tener ó ¡levar que lamer.

TRES DÍES HÁ. Expr. Tres dies abáns del present.
Anteanteayer, trasanteayer.

DIESI. f. Mus. Una de les parts niés petites y sen-
silles en que 's divideix el tó. Diesi.

DIETA, f. El régimen que 's fá observar en el
menjar y beure ais malalts y convalescents. Dieta. ||
La junta o congrés deis estats del iniperi d' Ale-
manya pera deliberar sobre 'Is negocis públichs o de
relligió, y també les corts de Polonia y les assam-
blees deis estats de Suissa, que s' anomenen: DIETES
GENERALS. II DIETA. || El salar! que guanya cada día
un jutge de comissió, ¡nformant, etc. Dieta.

DIETARI. m. Mena de calendari qu' usen els
ecclesiástichs, disposant 1' ordre y rito del reso y
ofici diví de tot l'any. Añalejo, cuadernillo, epacta,
burrillo. || DIARI, 2. || Llibre d'anotacións diaries.

DIETÉTICH CA. adj. Lo que pertany a la dieta o
régimen que s fá observar ais malalts. Dietético.

DIEVA. p. imp. de dir. Ter. DEYA.

DIEZ, DIEQ o DÍAZ (Manel). Biog. Valencia del
sigle XV, senyor de la vila de Andilla, majordom del
rei Alfous V d' Aragó, a qui va acompanyar a la
conquista del regne de Nápols. Allí '1 rei li va orde-
nar compondré '1 Llibre de menescalia, tractat de les
nialaltíes del cavall, imprés distintes vegades a Bar-
celona, en pié sigle XV y també per Rosenbach, en
1515. L' obra va ésser traduída «de la llengua cata-
lana en llengua castellana por el magnifico Martín
Martínez Dampies fidalgo, natural de la villa de
Sos.» S' en coneixen edicions castellanes de Sara-
gossa 1499 y 1545, y de Valladolit en 1500.

DIEZ (Pere). Blog. Argeuter cátala del sigle XV.
Era artista del Sant Pare Calixte III (Alfons de Bor-
ja o Borgia) y va travallar a la cort pontificia
junt ab 1' altre argenter saragossá, n' Antoni Pérez
de les Celles, que van fer algiines joyes en colabora-
ció y altres per separat, destinades a ésser estrenes
del Sant Pare a sobirans. Diez ja travallava a Roma
r any 1455, y va seguir fent d' argenter durant el
pontificat d' Ignoscent VIH, essent la derrera noticia
que se 'n té, una del any 1433. Per ordre de Calix-
te 111, en Diez y '1 seu compaiiy elaboraren la rosa
d'or regalada al rei Caries Vil de Franca pél Maig del
1457, una de les mes antigües de que hi liá noticia.

DIFERENCIA, f. La rao perqué una cosa 's distin-
geix d' un' altra. Diferencia. || Varietat entre coses
d' una meteixa mena. Diferencia. || Disputa, contra-
rietat u oposició d' algunes persones entre sí. Dife-
rencia. Ii Arit. y Geoni. L' excés d' una quantitat
respecte d' un' altra. Diferencia. || Más. El diferent
só que 's fá baix un meteix compás. Diferencia.

DIFERENCIA ASCENSIONAL. Astron. La que hi há
entre 1' ascensió recta y la obliqua d' algún astre.
Diferencia ascensional.

DIFERENCIA DESCENSIONAL. La que hi há entre la
descensió recta y la obliqua, contada una y altra en
la equinoccial. Diferencia descensional.

A DIFERENCIA, ni. adv. Que serveix pera explicar
la rao de la divergencia que hi há entre dues coses
semblantes o comparades entre elles. A diferencia.

A POCA DIFERENCIA, m. adv. Pocli niés o menys.
Con poca diferencia.

HAVER 'Hl MOLTA DIFERENCIA DE L' UN AL ALTRE.

Loe, Mucho va de Pedro á Pedro.

NO FER DIFERENCIA ENTRE DUES COSES, fr. No pre-
ferir 1' una a 1' altr.i. No hacer diferencia. \\ No tindre
discreció pera distingir el mérit particular de cada
cosa. No distinguir de colores.

PARTIR LA DIFERENCIA, fr. Cedir cada hu de la seua
part en alguna controversia o ajust pera poguer po-
sarse d' acort. Partir ¡a diferencia.

DIFERENCIAL, adj. Lo que pertany a la diferen-
cia d' algunes coses entre elles. Diferencial.

DIFERENCIAR, v. a. Fer diferencia, coneixer la
diversitat y semblansa de les coses. Diferenciar. ||
Variar, mudar I' us que 's fá de les coses. Diferen-
ciar.

DIFERENCIARSE, v. r. Distingirse una cosa de
un' altra. Diferenciarse, diferir. II Ferse notable
algún subgecte per les senes accións o qtialitats.
Diferenciarse.

DIFERENCIÓMETRE. ui.Instrument pera coneixer
la velocitat d' una embarcació. Diferenciómetro.

DIFERENCIOMETRÍA. f. Mar. Art d' averiguar
quánt cala una embarcació. Diferenciometría.

DIFERENSAR. v. a. Anl. Diferenciar.

DIFERENT. adj. Diveis, distint, no paregut a altra
cosa. Diferente.

DIFERENTÍSSIM, A. adj. sup. Diferentísimo.

DIFERENTMENT. adv. ni. De diferenta manera.
Diferentemente.

DIFERIR. V. a. Dilatar, retardar o suspendre la
execució d' alguna cosa. Diferir, endurar.

DIFIA. f. Ictiol. Animal marí, cartilaginós, d'aspec-
te crestallí. Difía.

DIFÍCIL, adj. Lo que no's logra o executa sino ab
mólt de travall. Difícil, arduo, espinoso, grave.

DIFICILÍSSIJVl, A. adj. sup. Dificilísimo

DIFÍCILMENT. adv. m. Ab dificultat. Difícilmen-
te, dificultosamente.

DIFICULTAR, v. a. Posar dificultáis a alguna cosa,
tíndrerla per difícil. Dificultar. || Fer difícil alguna
cosa ficant'hi destorbs o inconvenients que abáns no
tenía. Dificultar.

DIFICULTAT. f. Destorb, oposició o circunstan-
cia que fá difícils les coses. Dificultad. || Dupte, ar-
gunient o réplica proposada contra alguna opinió.
Dificultad.

AB PROU DIFICULTAT. Ab mólt de travall y moles-
tia. Con dificultad.

APRETAR LA DIFICULTAT. fr. Instar ab nou argu-
nient. Apretar la dificulíad

APURAR LA DIFICULTAT. fr. Enténdrela, aclarirla.
Apear una dificultad; ponerse de pies en la dificultad.

AQUÍ ESTÁ LA DIFICULTAT. LoC. AQUÍ ÉS O ESTÁ 'L
CAS.

ESTAR AB LA METEIXA DIFICULTAT. fr. No quedar
resolta. Quedarse en pie la dificultad.

POSAR DIFICULTATS. fr. DIFICULTAR.

SENSE DIFICULTAT. ui. adv. Sense reparo, sens in-
convenient. Sin dificultad, sin reparo. || Fáciinient.
Sin dificultad.

TRAURE DE LA DIFICULTAT. fr. Feria entendre a qui
no podía fer'ho ell sol. Desatascar.

DIFICULTÓS, A. adj. Difícil, pié de destorbs. Di-
ficultoso.

DIFICULTOSA MENT. adv. m. DIFÍCILMENT.

DIFICULTOSÍSSIM, A. adj. sup. Dificultosísimo.

DIFIDENCIA, f. Manca de fidelitat. Difidencia.

530

DIG

DIJ

Difiera

DIFLUENCIA. f, Estat o qualitat de lo qu' es d¡-
fluent. Difluencia.

DIFLUENT. adj. Lo que flueix escampantse. Di-
fluente.

DIFORME, adj. Disforme.

DIFRACCIÓ. f. Opt. Quart modo de deixarse veure
la llum, que no es reíracció, reflexió o direcció. Di-
fracción.

DIFRACTAR, v. a. Fer obrar la difracció a la
llum. Difractar. || v. r. Separarse un raig Uuminós de
la linea recta quan passa prop de la extremitat d'un
cós. Difractarse.

DIFRACTIU, VA. adj. Lo
que pot produir la difracció.
Difractivo.

DÍPTERA, f. Eniom. In-
sectes lepidopters nocturnes,
de colora diferents, que acos-
tunien a vegetar en els hos-
cos de pins. Diftera.

DIFTERIA, f. Med. Crup.

DIFTÉRICH, CA. adj. Med. Pertanyent o relatiu a
la difteria. Diftérico.

DIFTERITIS, f. Med. Inflamado diftérica. Difteri-
tis. II Género de malaltíes caracterisades per la seua
tendencia a formar falses niembranes. Difteritis.

DIPTONGAR. V. a. Unir dues vocals formant en
la pronunciació una sola sílaba. Diptongar.

DIFTONGAT, DA. adj. Diptongado.

DIPTONGO, ni. L'unió de dues vocals que sempre
se pronuncien a un sol temps y formen una sola si-
laba. Diptongo.

DIPUGI. m. EFUGI.

DIFUNDIR. V. a. Extendre, esbarriar. Se diu pro-
piament deis fluits, y també s' usa cóni recíproch.
Difundir. || Divulgar, publicar. També s' usa cóm
reciproch. Difundir.

DIFUNDIT, DA. p. p. Difundido.

DIFUNT, A. adj. La persona morta. S' usa també
cóm substantiu en les dues terniinacións. Difunto. ||
Se pren nióltes vegades pél cadáver. Difunto.

DIFÚS, A. adj. Ampie, dilatat. Difuso. || Lo qu' es
redundant en veus y expressións. Difuso.

DIFUSAMENT. adv. m. Ab difusió. Difusamente.

DIFUSIÓ. f. Prolixitat, anipliació viciosa del dis-
curs. Difusión. || Acció ab que s' extén o espargeix
alguna cosa. Difusión.

DIFUSIU, VA. adj. Lo que té la propietat de di-
fundir o difundirse. Difusivo.

DIGÁSTRICH, CA. adj. Anal. Se diu d'un muscle
doble que dona moviment a la barra inferior. Digás-
trico.

DIGENIA. adj. Epítet de la generado que s'efectúa
ab el concurs deis dos sexes. Digenia.

DÍGENO, A. adj. Que té 'Is dos sexes. Dígeno. ||
Miner. Que té dues superficies de creixement. Dí-
geno.

DIGERIBLE, adj. Lo que 's pot digerir. Digesti-
ble, digerible.

DIGERIR. V. a. Pair el ventrell l'aliment, aixa-
fantlo y desfentlo pera convertirlo en quilo y nodrir
al animal. Digerir, actuar. |1 Met. Sufrir ab pacien-
cia alguna desgracia u ofensa. Digerir. || Met. Exa-
minar cuidadosanient alguna cosa, uieditantla pera
enténdrela o executarla. Digerir. || Met. Posar les
coses en ordre. Se diu en particular de les obres del
ingeni. Digerir. || Qiiim. Coure algúns suchs o altres
niateries per niedi d'un calor semblant al del ven-
trell. Digerir.

, NO POGUER DIGERIR A ALGLJ O ALGUNA COSA. fr.
Esser niólt repugnant. No poder digerir á alguno ó
alguna cosa.

Di^losa

DIGERIT, DA. p. p. Digerido.

DIGEST. m. La colecció de les decisións del dret
roma. Digesto.

DIGESTA. f. Ant. DIGEST.

DIGESTIÓ. f. La modificació que reben els ali-
ments dins del ventrell pera convertirse en quilo. Di-
gestión. II Quím. La fermentado qne poch a poch se
causa a les materies crues per medi d' una calor ar-
tificial semblant a la del ventrell, cóm: la deis fems,
la de la cendra cálenla, etc. Digestión.

DIGESTIU, VA. adj. Lo qu' es bo pera ajudar a la
digestió. Digestivo. || Cir. Medicament que prepara
la materia a la supuració. Digestivo.

DIGITÁLICH, CA. adj. Que té per base la digita-
lia, parlant de sais Digitálico.

DIGITALINA. f. Álcali que 's trova
a les fulles de la didalera. Digitalina.

DIGITÍGRADO, A. adj. Que cami-
na sobre les puntes deis dits. Digi-
tígrado.

DIGLOSA. m. Entom. Insectes co-
leópters, braquelitres, que viuen prop
del mar a la sorra. Diglosa.

DIGMENGE. m. Ant. diumenge.

DIGNACIÓ. f. Condescendencia en
lo que pretén o demana 1' inferior,
deferencia pera afavorir a algú. Dig-
nación.

DIGNAMENT. adv. ni. D' una manera digna y con-
forme al niérit de la cosa. Dignamente.

DIGNARSE v. r. Determinarse a honrar y afavo-
rir a algú. Dignarse.

DIGNAT, DA. p. p. Dignado.

DIGNE, A. adj. Benemérit, acreedor a alguna cosa,
cóm: honors, premis, etc. Digno. |! Se diu per antífra-
sis del que mereix alguna pena, cóm: digne de morí.
Digno. II Corresponent, proporcionat al mérit y dig-
nitat d' algú. Digno.

DIGNIFICAR, v. a. Fer digne, donar valor a algún
subgecte, etc. Dignificar, condignificar.

DIGNÍSSIM, A. adj. sup. Dignísimo.

DIGNÍSSIiVlAMENT. adv. ni. sup. Dignísima-
mente.

DIGNITAT. f. Qualitat que constitueix digna al-
guna cosa. Dignidad. || Excel-lencia, reials. Digni-
dad. II Cárrech o enipleu honorífich. Dignidad. || A
les catedrals y colegiates qualsevuUa de les preben-
des de qu' es propi algún ofici honorífich y la perso-
na que la posseeix. Dignidad. || Per antonomasia la
del arquebisbe o bisbe. Dignidad.

DIGNITAT IMAGINARIA O BURLESCA. Archipámpano.

DÍGONO, A. adj. Geom. De dos ánguls. Dígono.

DIGRESSIÓ. f. Vici en la eloquencia, que's coniet
quan sense necessitat se distreu el discurs a coses
inconnexes ab l'assumpte. Es a vegades disculpable
aquest vici quan una justa causa mou a cometre 'I.
Digresión.

DIHÍDRICH, CA. adj. Loque conté doble quantitat
d' hidrógen. Dihídrico.

DIHIDRITA. f. Miner. Fosfat de coure que conté
dos átoms d' aigua. Dihidrita.

DIJÓUS. ni. El quint día de la setmana. Jueves.

DIJÓUS de les GOMARES. El penúltim abáns de
carnestoltes. Jueves de comadres.

DIJÓUS DELS COMPARES. L' anterior al de les co-
mares. Jueves de compadres.

DIJÓUS GRAS O LLARDER. L'immediat a carnestol-
tes. Jueves gordo ó lardero.

DIJÓUS SANT. El de la Set:nana Santa. Jueves santo.

LA SETMANA DELS TRES DIJÓUS. fr. Usada pera ex-
pressar que una cosa no passará mai. La semana que
no tensa viernes.

DIL

DILL

581

DILACIO. f. Detenció, l'acció de retardar alguna
cosa, la espera d' algún tenips favorable, etc. Dila-
ción, prórroga. || Temps que 's dona pera fer alguna
cosa, cóiii: pera pagar els plassos, etc. Dilación. ||
pl. Allargiies. Largas.

DILAPIDACIÓ. f. La acció y efecte de dilapidar.
Dilapidación.

DILAPIDADOR, A. m. y f. Qui dilapida. Dilapi-
dador.

DILAPIDAR. V. a. Destruir o malgastar els béns
propis. Dilapidar.

DILATABILITAT. f. Qualitat de dilatable. Dilata-
bilidad.

DILATABLE, adj. Loquepot dilatarse. Dilatable.

DILATACIÓ. f. La acció y efecte de dilatar. Dila-
tación. II Fis. L'alteració que reb un cós quan ocupa
mes llocli que 1' ordinari. Dilatación. || Descáns,
desaogo del esperit, efusió de cor. Desahogo, dila-
tación.

DILATADAMENT. adv. ni. Ab dilatació. Dilata-
damente.

DILATADÍSSIM, A. adj. snp. Dilatadísimo.

DILATADOR, A. ni. y. f. Qui dilata o extén. Dila-
tador. II Cir. Instrument pera aixamplar les llagues
si convé. Dilatador. || pl. Aiiat. Dos niuscles del ñas.
Dilatadores.

DILATAR. V. r. Extendre, allargar alguna cosa de
modo que ocupi mes llocli. Dilatar. || Diferir, retar-
dar alguna cosa. Dilatar. || Aixamplar 1' ánim, des-
aogarse. Dilatar.

DILATARSE, v. r. Explaiarse, extendre 's ab pro-
xilitat en algún discurs o narració. Dilatarse.

DILATAT, DA. p. p. Dilatado. |1 adj. Nonibrós,
cóm: familia dilatada. Dilatado.

DILATATIU, A. adj. Lo que té virtut de dilatar.
Dilatativo.

DILATORI, A. adj. For. Lo que serveix pera pro-
rrogar y extendre '1 termini judicial d' una causa.
Dilatorio.

DILECCIÓ. f. Amor, voluntat honesta. Dilección.

DILECTÍSSIIVI, A. adj. sup. Dilectísimo.

DILEMA, m. Log. Argument forinat de dues propo-
sicións contraríes disjunctivament, ab tal artifici,

que negada o conce-
^ did.i qualsevulla de
les dues, queda de-
mostrat lo que s' in-
tenta provar. Di-
lema.

DILOBO. m. En-
tom. Insectes lepi-
dópters mólt grossos,
de color pardo, ab
taques verdoses y 'I
cap blau. Dilobo.

DILOF, A. adj. Que té dues crestes o dues qües.
Dilofo.

DILOGÍA, f. Ambigüetat, doble sentit. Diología.

DILUCIDACIÓ. f. Illustració, claretat y explicació
que 's dona a alguna obra d' ingeni, proposició o dis-
curs. Dilucidación.

DILUCIDADOR, A. m. y f. Qui dilucida. Diluci-
dador.

DILUCIDAR. V. a. ¡Ilustrar, declarar y explicar
alguna obra d' ingeni, proposició o discurs. Dilu-
cidar

DILUCIDARI. m. L' escrit ab que 's dilucida o
¡Ilustra alguna obra. Dilucidario.

DILUCIÓ, f. DEIXATAMENT.

DILUENT. adj. Lo que serveix pera diluir. Di-
luente

Dilobo

DILUIR. V. a. Deixatar, extendre un líquit o diso-
lució afegint'lii aigua. Diluir.

DILUVI. ni. Inundació de la térra o d' alguna part
d' ella, provinguda de plujes mólt copioses. Diluvio.
II Per antonomasia s" anoniena 1' universal ab que
Den va castigar ais liomes en temps de Noé. Diluvio.
II Met. fam. Abundor excessiva de qualsevulla cosa,
cóm: un diluvi de páranles. Diluvio.

DILUVIA, NA. adj. Pertanyent al diluvi. Dilu-
viano.

DILUVIAR, v. n. Ploure moltíssim. Diluviar.

DILUVIÓ, m. Geol. Terreno de transició, format,
segóns s' opina, per una inundació del mar, anter or
ais temps histórichs. Diluvión.

DILLIGENCIA. f. Aplicació, activitat y cuidado en
fer alguna cosa. Diligencia. || Promptitut, agilitat y
pressa. Diligencia. |1 Negoci, dependencia. Diligen-

Dri,LiGENC(A : 1. Vaca. — 2 Vano. — 3. Guardapolvos.—
4. Estrinquet. — 5. Bolea. (Mots de Moya).

cía. II For. L'execució y cumpliment d' un aute, acort
o decret judicial, la seua notificació, etc Diligencia.
II f. y 'Is seus deriváis. |1 Cotxe gran, reparlit en va-
ris compartiments, que abans de construirse les
víes ferees, felá el transport de viatgers per les grans
carreteres, y que ara s' utilisa pera fer tragectes mes

1. Varaguardia. — 2. Balancí.— 3. Roscón. — 4 Llansa. —
5. Secaderos. — 6 y 7. Estrinquets. (Mots de Moya).

reduits. A Espanya va establir les diligencies, a les
derreríes del sigle xviii, una empresa catalana, la
del barceloní senyor Roca. Diligencia.

EVACUAR UNA DILLIGENCIA. fr, Finalisarla, eixir de
ella, conclóurela. Evacuar una diligencia.

FER o FER'HI LES DiLLiGENCiES. fr. Posar tots cls
medís pera conseguir algún fí. Hacer sus diligencias;
diligenciar.

FER UNA DILLIGENCIA. fr Descarregar el ventre, fer
de cós. Hacer una diligencia.

LA DILLIGENCIA ÉS MARE DE LA BONA VENTURA. ReJ.
Denota que qui és diligent consegueix lo que d' altre
modo no conseguiría. La diligencia es madre de la
buena ventura.

DILLIGENCIAR. v. a. Posar els medís necessaris
pera M logro d' una solicitut. Diligenciar.

DILLIGENT. adj. Cuidados, exacte y actiu. Di-
ligente. II Prompte, prest, lleuger en obrar. Dili-
gente.

DILLlGENTlSSIiVl, A. adj. sup. Diligentísimo.

582

DLM

DIN

DILLIGENTMENT. adv. ni, Ab dilügencia. Dili-
gentamente.

DILLUMS. m. Ter. y

DILLUNS. m. El segón día de la setmana. Lunes.

DIMANACÍÓ. f. L' acció de dimanar. Dimana-
ción.

DIMANAR. V. n. Perviiidre, procedir una cosa de
un' altra. Dimanar, manar.

DIMARS. 111. El tercer día de la setmana. Mar-
tes.

DIMAS Y GRAELLS (Joaquim). Biog. Actor y au-
tor cóniich, nat a Barcelona 1' any 1822. Va co-
inensar escriviiit la pega en un acte: Una nil de Car-
nestoUes, estrenada a 1' Odeón 1' any 1851, a la qual
seguiren: Las tres rosos, bilingüe (1855); La fesla deis
Ignoscents (1856); En Paiiet y la Pepeta o la reixa de
la Uivertat (1857); La sombra de D. Pascual (1857);
Set morís y cap enterro (1858); Cap gcperut se vea el
gep (1860); Bó és /' anar, millar quí a casa s' está
(1866); Lafesta major (18(^9V De rebol (1877), estre-
nada al Romea. En Dimas V,' ''i estat vintidós anys
enipresari de 1' Odeón. Va donai i'A.an r5.de declama-
ció pera 'Is actors catalans. Móltes de les seues pro-
diiccións, en vera, son bilingües, obeint a 1' ordre de
Madrit (1867), que proibía les obres de teatre pura-
nient catalanes.

DIMECRES, ni El quart día de la setmana. Miér-
coles.

DIMENSIÓ. f. Mida, taniany y extensió d' algún
COS. Dimensión. 1| Geom. .Mida de 1' extensió deis
cóssos per la seua longitut, latitut y altura. Dimen-
sión. [I Mus. La mida deis conipassos. Dimensión.

DIMENSIONAL, adj. Lo pertanyent a alguna d¡-
niensió. Dimersional.

DIMIDIAR. V. a. Partir, dividir en nieitats alguna
cosa. Dimidiar.

DIMINUAR. V a. Ant. DISMINUIR. 1| v. n. MINVAR.

DIMINUCIÓ. L DIS.MINUCIÓ.

DIMINUIT, D.\.Ant. ENXIQUIT.

DIMINUT, A. adj. Defectuós, niancat de lo que de-
vía tiiidre pera '1 seu coniplenient o perfecció. Dimi-
nuto, il .Mólt petit. Diminuto.

DIMINUTIU, VA. adj Gram. 'S' aplica al nóm que
disniinueix la significació del primitiu. Diminu-
tivo.

DIMINUTIVAMENT. adv. ni. Gram. En forma di-
minutiva. Diminutivamente.

DIMISSIÓ. f. Renuncia, desapropi d' alguna cosa
que 's possee^x. Se diu deis empleus y coinissións.
Dimisión.

FER DIMISSIÓ. fr. Renunciar, deixar algún em-
pleu, etc. Hacer dimisión.

DIMISSORIES. f. pl. Despaig que 'Is prelats eccle-
siástichs donen ais seus súbdits pera que lícitament
puguin rebre ordres sagrades d' un altre. Dimiso-
rias, reverendas.

DON'.AR DiAUSSORiES. f. Fam. Despedir a algú apar-
tantlo ab desagrado. Dar dimisorias.

DIMONI. ni. DIABLE.

Di.v.ONi ENCARNAT. L' liome pervers y maligne.
Diablo ó demonio encarnado.

CÓM CENT MIL DIMONIS. Expr. fam. D' enuig o de
enfado, y aixis se diu: SI COM CENT MIL DIMONIS NO
S' HAQUÉS FIAT DE QUl NO DEVÍA. Como mil santos.

DONARSE AL DIMONI. fr. Estar mólt irritat. Estar
dado al diablo.

EL DIMONI QUE HO ENTENGUi. Loc. fam. Ésser una
cosa mólt intrincada o incomprensible. No lo enten-
derá Galvdn.

EL METEIX DIMONI NO 'N PARÍA MES. Loe. fam. Pon-
dera la gran dissonancia que causa alguna acció o
expressió. No lo hiciera, ó no lo dijera ó no dijera más
paleta.

ÉSSER UN DI.MONI O 'L METEIX DIMONJ. fr. Fam. Ab
que 's significa la niólta travessura o habilitat de
algú. Ser un demonio.

posseít DEL DIMONL Se diu del subgecte que té
'Is esperits malignes dins del eos. Poseso.

DIMONIAT, DA. adj. ENDEMONIAT.

DIMONIÓ. m. dim. Demoñuelo. || Met. DIABLO, 3.

DIMONISME. m. Creensa en els dinionis. Demo-
nismo.

DIMONOMANÍA, f. Bogaría melancólica del que
s' imagina ésser posseít del dimoni. Demonomania.

DIMONTRE. m. Fam. DIABLE.

DIMORFISME. m. Diferencia que presenten en
llur forma els cóssos que teñen una meteixa conipo-
sició química, mes no un idéntich estat molecular.
Dimorfismo.

DIMORFO, A. adj. Susceptible de presentarse baix
dues formes diferentes. Dimorfo.

DIMOSELLA. f. Ter. SENYORETA.

DIÑADA, f. Manat de llenya prima, cóm: bruch, et-
cétera, pera encendre '1 foch. Fagina, enjutos, yes-
cas, fogOte. II DIÑAR, 2.

DINAMARQUÉS, A. adj. El natural de Dinamarca
y lo que pertany a aquell regne. Dinamarqués.

DINAMIA, f. Med. Unitat de mida expressiva de la
forga capas d' aixecar un kilogram de pes a 1' altura
d' un nietre en un espai de tenips deterniinat. Di-
namia.

DINÁMICA, f. Ciencia que tracta de les forces o
potencies que donen nioviment ais cóssos. Diná-
mica.

DINÁMICH, CA. adj. Lo pertanyent o relatiu a les
forces. Dinámico.

DINAMISME. m. Sistema que considera la materia
cóm resultáis de forces constantment oposades. Di-
namismo.

DINAMITA, f. Barreja de polvos de pedra fogue-
ra, guix o cendra ab la nitroglicerina, pera aprofitar
la enorme forga explosiva d' aquesta, evitant o dis-
minuint els perills que porta '1 seu maneig y trans-
port. Dinamita.

DINAMOGENESIA. f. Med. Tractainent apropiat
al restabliiuent de les constitucións débils. Dinamo-
genesia.

DINAMOLOGÍA. Tractat de les forces en abs-
tráete. Dinamologia.

DINAMÓMETRE. m. Mee. Instrument que serveix
pera apreciar la resistencia de les maquines y valuar
les forces niotrius. Consisteix en una pega de ressort
ab una águila que marca 'Is graus a un quadrant.
Dinamómetro.

DIÑAR. V. a. Pendre I' alinient acostuniat a mitj
día. Comer, ij m. L' aliment que 's pren al niitj día.
Comida. »

A QUl HAS DE DONAR DIÑAR, NO LI PLANYIS L' ES-
MORSAR. Ref. Denota que quan convé fer un gasto
no 's deu econoniisar, perqué s' hauría de fer des-
prés. Quien merienda d la cena lo
encomienda; d quien has de dar de
cenar, no te duela darle de merendar.

UN BON DIÑAR FA DE BON ESPE-
RAR. Pef. Que anima a portar ab
paciencia 'Is travalls a que ha de
seguirse una gran recompensa.
Hambre que espera hartura, no es
hambre.

DIN ARDA. f. Entom. Insectes
coleópters, que viuen en els for-
miguers. Dinarda.

DINASTÍA, f. Serie de princeps
pertanyents a una familia; temps que dura llur suc-
cessió. Dinastía.

Dinarda

DIN

DIN

583

DINÁSTICH, CA. adj. Lo pertanyent o relatiu a
la dinastía. Dinástico. II Partidari d' una dinastía.
Dinástico.

DINASTIT, DA. adj. Seniblant a un escarabat.
Dinastido.

DINAT, DA. p. p. Comido.

DINATS Y DEJÚNS NO SON PAS TOTS UNS. Rcf. AVIAT
ESTÁ DIT: «MALALT DÉU T' AJUT».

DINDI (Gall). ni. Ornit. Gall de la India.

DINEMO, A. adj. Bot. Que té dos filanients. Di-
nemo.

DINER. m. Numis. La nioneJa corrent. Dinero. ||
ARDIT, 3.

DINER COMPTANT O CONTANT O DE CONTANT O

EFECTIU. Diner prompte, efectiu y corrent. Dinero
contante, ó de contado ó en tabla.

DINER FA DINER. Ref. Qu' ensenya, que '1 medí mes
segur d' aumentar el cabal es emplear el diner.
Dinero llama dinero; cobre gana cobre, que no los bra-
zos del liombre.

DINER LLARCH. Expr. fam. Abundor de diner. Mu-
ctio dinero.

DINERS FAN Avui AL MON EL JOCH. Ref. Denota
que qui té diners logra tot lo que vol. Quien dinero
tiene alcanza lo que quiere.

DINERS Y BOGERÍA NO 'S PODEN AMAGAR. Ref. Ex-
plica lo fácil qu' es conéixer qui es rich y qui es
boig, puig generalment el port y gasto del primer
y 'Is desatinos del segón lio donen a entendre. Amor
y dinero no pueden estar encubiertos.

A NINGÚ DEMANARÁS ELS DINERS QUE GUARDARÁS.
Ref. Denota que devém estalviar y no malgastar per
no haver de molestar ais altres. Quien guarda, halla.

ARREPLEGAR DINERS. fr. Juntarlos. Juntar dinero.

AIXÓ SON DINERS SEOURS O COMPTATS. Expr. met.
Denota ésser una cosa certa y clara. Eso son liabas
contadas.

BON DINER. El del bon pagador. Buen dinero.

DE DINERS Y DE BONTAT LA MEITAT DE LA MEITAT.
Ref. Ab que 's dona a entendre que 1' opinio sol
«quivocarse al judicar el cabal o la bontat d' algú.
De dineros y bondad la mitad de la mitad.

DEiXAR o POSAR DINERS A OUANY. fr. Donarlo a
interés. Dar dinero á interés.

DIRNE CENT PER UN DINER. fr. DIR EL NÓM DEL
PORCH.

DONAR 0 PENDRE DINERS A DANY. fr. Donarlos O
pendre Ms a usura. Dar ó tomar dinero á interés ó á
daño.

DÓNEUME DINERS QUE CONSELLS NO ATIPEN. Ref.
Denota que qui té necessitat no s' acontenta ab con-
sells, sino que voldría '1 remei. Dame dineros y no me
des consejos.

ELS DINERS DELS CAPELLÁNS CANTANT VENEN CAN-
TANT SE 'N VAN. Ref. Denota que lo que costa pocli
de guanyar se gasta ab mólta facilitat. Dineros del
sacristán cantando se vienen cantando se van. \\ Reprén
a algi'ms ecclesiástichs que no apliquen llurs béns ais
fins pera que 'Is destina 1' Iglesia. Bienes de campana
dalos Dios y el diablo los derrama,

ELS DINERS SEMPRE VENEN BÉ. Ref. loc. prov. De-
nota que vinguin d' ont vinguin sempre 's reben ab
gust. El dinero bien huele salga de donde saliere.

EN DINER CONTANT O EFECTIU. ni. adv. En moneda
prompte y corrent. En dinero efectivo, á dinero con-
tante, á dinero seco, al contado, pecuniariamente.

FER ANAR O TINDRE 'LS DINERS A PALADES. fr. Fam.

Ab que 's pondera la riquesa d' algú. Apalear el dinero
á los doblones.

FER DINERS. fr. Procurarse 'Is, venent o empenyant
alguna cosa. Hacer cuartos, dineros.

LO QUE NO 'S PAGA AB DINERS SE PAGA AB DINA-
DES. Re}. Denota que no sois consisteix la recompen-
sa en diners, sino també en altres coses equivalentes.
Lo que no va en lloros va en quebrantos; oro es lo que
oro vale; lo que no va en lágrimas va en suspiros.

NO DEURE UN DINER A NINGÚ. fr. NO DEURE UN
QUARTO A NINGÚ.

NO ÉS PAGAT AB DINERS O AB CAP DINER. LoC. De-
nota lo apreciable qu' és alguna cosa per les seues
particulars qualitats. Vale á precio de oro ó no tiene
precio.

POCHS DINERS POCA AlÚSICA O POCHS SANTS ANTO-
NIS. Ref. Denota que no 's fan les coses grans a poca
costa. Á poco dinero poca salud; poco dinero, poco ser-
món.

¿QUE TENS MASSA DINER? Loc. fam. Ab que 's nota
a algú que fa un gasto extraordinari o fora de tenips.
¿Qué ha parido la gata?

QUI DINERS D' ALTRE GUARDA NO SE 'N VA AL LLIT
SENSE SOPAR. Ref. Adverteix quán raro és manejar
interessos d' altres ab tota puresa. Administrador que
administra y enfermo que enjuaga algo traga.

QUI DINERS HA DE COBRAR, MÓLTS PASSOS HA DE
DONAR. Ref. Denota lo mólt que costen de cobrar els
deutes. Quien dinero ha de cobrar muchas vueltas ha
de dar.

QUI NO TÉ DINERS EN BOSSA, HA DE TINDRE MEL EN
BOCA. Ref. Denota que qui deu y no pot pagar, ha de
donar satisfácelo y bones esperanses. Quien no tiene
miel en orza téngala en la boca.

QUI TÉ DINERS DE TOT IX BÉ. Ref. Que denota que'l
diner fa fer niólts torts ais administradors de justi-
cia. El dinero hace lo malo ser bueno; todo lo vence el
dinero; no hay cerradura si es de oro la ganzúa.

QUI TÉ DINERS FA 'LS SEUS AFERS O HO TÉ TOT, O
NO LI FALTA RES O TÉ TOT ADRES. Ref. Denota que 'I
rich, per tonto que sigui, fácilnient logra '1 que vol.
Quien tiene dineros pinta panderos; asno con oro al-
cánzalo todo; quien dineros y pan tiene, consuegra con
quien quiere; quien tiene argén tiene todo bien

SE PODRÍEN ANAR A ROBAR ELS DINERS. fr. Pera de-
notar la baratura d' alguna cosa. Á huevo.

TINDRE DINER O DINERS. fr. Ésser rich. Tener dine-
ro, tener monises.

TINDRE MAL DINER. fr. Ésser mal pagador. Ser duro
de bolsa.

TOCAR DINERS. fr. Cobrarlos. Cobrar dinero.

TOTHÓM Hi És PÉL DINER. Loc. prov. Explica la for-
sa del diner que influeix fins en aquells que no '1 ne-
cessiten. Por dinero baila el perro, y por pan si se lo
dan.

UN DINER DE MAL CINCH SOUS D' EMPLASTRE. Ref.
Que reprén a les persones delicades, particularment
quan demanen un gran remei pera un petit mal. A pi
cada de mosca, pieza ó pierna de sábana; poco mal y
bien quejado; picóme una araña y atéme una sábana.

UN DINER PERQUÉ CANTI Y UN DINER PERQUÉ CALLI.
Ref. Ab que 's reprén al qui 's fa mólt de pregar pera
comensar alguna cosa, y després arriva a molestar
ab el meteix. Ruegos porque cante, ruegos porque calle.

DINERAL, m. Quantitat gran de diner. Dineral,
dinerada, doblonada.

DINERET. m. dim. Dineruelo.

DINERETS DE SANTA PAU. Nóm que 's dona en
la comarca d' Olot ais fossils nuiíuilites.

DINERÓNS. m. pl. Petita quantitat de diner. Di-
nerillo.

DINÓU. adj. Numeral cardinal. S' aplica al número
que conté una desena y nou unitats. Diez y nueve.

DlNOU CENTS. Numeral cardinal. Ter. En certs
indrets y marcadament al Valles aixís se diu de la
suma corresponenta a mil noucents.

DINOVÉ, NA. adj, numeral ordinal. Lo que com-
pleta '1 número de dinóu. Decimonono.

DINS. adv. DINTRE.

DINTELL. m. Arquit. Part de dalt d' una porta o
finestra construida horitsontalment. Dintel.

DINTRE. adv. II. y t. Ab que s' explica que una
cosa és endosa en un' altra. Dentro.

O DINS O FORA. Expr. Ab que a algú se li deniana

584

DIO

DIP

tina pronipte deterniinació en algún assumpte duptós.
Ó dentro ó fuera; ó herrar ó quitar el banco.

DIOCESÁ, NA. adj. Lo que pertany a una diócesis.
Diocesano || Se din del bisbe o arquebisbe que té
diócesis. Diocesano.

DIÓCESE. f. y

DIÓCESIS, f. Dístricte o territori en que té y exer-
ceix jurisdicció espiritual un preiat, arquebisbe, bis-
be, etc. Diócesis, diócesi.

DIOCTAEDRE, A. adj. Geom. Que presenta dos
octaedres diferents. Dioctaedro.

DIOCTONAL. adj. Que presenta la combinació de
un octaedre ab un sólit de vuit cares pero de diversa
mena. Dioctonal.

DIODECIA. f. Bot. Classe vintena del sistema se-
xual de Linnéu. Diodecia.

DIONCOSIS. f. Med. Mena de tumefacció produida
per la difusió deis líquits circulants o per la retenció
de les niateries destinades a excrecióiis. Dioncosis.

DIONÍS (Narcís de Sant). Biog. (Vegis Sant dio-

NÍS, NARCÍS DE).

DIONISSI. ni. N6m d' honie. Dionisio.

DIONISSIA. f. Pedra de color negre, espurnejada
de piclis verniells. Dlonisia. || f. Nóni de dona. Dio-
nisia.

DIONISSISSÉU, A. adj. S' aplica a les eminencies
óssoses que ixen de les parts laterals del front. Dio-
nisiseo.

DIOPTASIS. f. Min. Mena de silicat de coure.
Dioptasis.

DIOPTRA. f. Opl. Certa regla, que té ais dos ex-
tréins diies pínules ab llurs foradets, 1' un enfront del
altre, péls quals se dirigeixen els raigs visuals qiian
se vol observar algún obgecte. Dioptra, alidada.

DIÓPTRICA. f. Ciencia que deniostra les propie-
tats deis refractors de la lluní y la forniació deis
crestalls ópticlis. Dlóptrica.

DIÓPTRICH, CA. adj. Lo que pertany a la dióptri-
ca. Dióptico.

DIOPTRICISTA. ni. Qui estudia la dióptrica. Diop-
tricista.

DIOPTRISME. m. Aplicado d' un instrument qui-
rúrgicli anoinenat dilatador, Dioptrismo.

DIORAMA, m. Espectacle óptich que consisteix en
la exposició d' una o varíes pintares deniunt de teles
verticals, dependint la ilusióde ladiversitat deis jochs
de llum. Diorama. || Llócli destinat a tal passatenips.
Diorama.

DIORÁMICH, CA. adj. Pertanyent al diorama.
Diorámico.

DIORESIS. f. Fluix excessiu de serositat. Dioresis.

DIORITA. Miner. Roca basáltica coniposta de fel-
despat y anfibolita. Diorita. || —(ORBICULAR). Mena
de sienita formada d' una pasta d' anfibol ab cres-
talls arronyoiíats de feldespat. Diorita orbicular.

DIORÍTICH, CA. adj. Que conté diorita. Diorítico.

DIOROSIS. f. Med. Conversió d' humor animal en
fluit seros. Diorosis.

DIORRESIS. f. Med. Sortida de les parts consti-
tuients deis orgues per la vía urinaria. Diorresis.

DIORROSIS f. Med. Diorresis.

DIORTOSIS. f. Med. Reducció d' un membre tren-
cat o dislocat. Diortosis.

DIORTÓTICH, CA. adj. Que pertany a la diortosis
o és a propósít pera poguerla fer. Diortótico.

DIOSDADO CABALLERO (Raimont). Biog. Eru-
dit mallorquí de gran renóni. Va néixer a Palma l'any
1740. Va entrar a la Companyía de Jesús 1' any 1754
y 's trovava a Madrit exercint la cátedra de retórica
quan Caries III va expulsar d' Espanya Ms jesuites.
Va arrivar a Italia 1' any 1773 y va fer el quart vot a

Forli. Era company deis Llampilles, Pou y Masdeu a
qui igualava en talent. Va escriure gran quantitatde
obres castellanes, italianes y llatines, de literatura,
d' historia y de relligió. El problema políticli americá
el feu escriure basfant. Mereixen esmentarse, d' entre
les seues móltes y bones obres: De prima typo^raphice
átate specimen (Roma, 1793, en 4.t); Suplemento cri-
tico de la tiistoria de Méjico, tres volúins, esiiienant la
obra de Clavigero. Medios para estrecliar más la unión
entre los españoles americanos y europeos. Suplemento
copioso de los escritores de la Compañía de Jesús,
(quatre voU'ims manusctits).

DIOSSA. f. DEESA.

DIOSSIA. f. Enfoni. Papallona nocturna negra, que
té reflexos verts. Diosia.

DIPÉTAL, A. adj. Bot. Que té dos petáis. Dipé-
talo.

DIPIRO. m. Min. Substancia que sembla tindre for-
mes prismátiques petites. Dipiro.

DIPLA. f. Signe que s' usa ais manuscrits pera in-
dicar les cites de la Sagrada Escriptura; vé a ésser
una V horitsontal; és també un signe de distinció y
de dupte. Dipla.

DIPLOCEFALIA. f. Anat. Monstruositat que con-
sisteix en dos caps reunits en un sol cós. Diploce-
faüa.

DIPLOCEFÁLICH, CA. adj. Anat. Pertanyent a la
diplocefalia. Diplocefálico.

DIPLÓCOP. m. Med. y cir. Ganivet pera operar la
secció de la córnea transparent. Diplócopo.

DIPLOE. m. Anat. Teixit celular que 's trova entre
les dues lamines de que 's composen els ossos plans.
Dlploe.

DIPLOGASTRIA. f. Anat. Reunió monstruosa de
dos ventres sobre una sola pelvis. Diplogastria.

DIPLOGÁSTRICH, CA. adj. Anaf. Que presenta '1
íenómen de la diplogastria. Diplogástrlco.

DIPLOGENESIA. f. Anat. Reunió de dos o mes gér-
mens. Dlplogenesis, diplogenesia, diplogenlsis.

DIPLOICH, CA. adj. Anat. Pertanyent al diploe.
Diploico.

DIPLOMA, m. Despaig, butlla, privilegi o altre
instrument autorisat ab segell y armes d' algún so-
berá, dignitat o corporació, l'original del qual queda
arxivat. Diploma.

DIPLOMACIA, f. Ciencia o coneixement deis inte-
ressos y relacióiis d' unes nacións o regnes ab altres.
Diplomacia.

DIPLOMÁTICA, f. Art qu' ensenya les regles pera
conéixer y distíngir els diplomes. Diplomática.

DIPLOMÁTICAMENT. adv. m. Segóns els princi-
pis diplomátichs; ab mólta reserva. Diplomática-
mente.

DIPLOMÁTICH, CA. adj. Lo que pertany al diplo-
ma o a la diplomacia. Diplomático. || S' aplica ais
negocis d' Estat que 's tracten entre dues o mes corts.
També s' usa cóm substantiu en la terminado mas-
culina. Diplomático.

DIPLOMATISAR. v. a. Fam.
Aparentar posseir coneixe-
ments diplomátichs. Diploma-
tizar.

DIPLONIA. í. Med. Turba-
ció de la vista que fa veure
dobles lots els obgectes. DI-
plonla.

DIPLÓPTER, A. adj. Ornil.
Que té les ales dobles. Diplóp-
tero.

DIPLOSIS. m. Entom. Insec-
tes dípters galícols, ab algu-
nes de les seues especies, perjudicials ais grans de
blat, d' ordi, etc.

Diplosis

DIP

DIR

585

"=%.

\

Dipoena

a, mosca; h, cresa o cuquet; c, nimfa

DIPNÉU, A. adj. Zool. Que té dos puliiióiis. Dip-
neo.

DIPNEUMON, A, adj. Zool. Dotat de puliiións do-
bláis. Dipnéumono.

DIPOENA. f. Entom. Insec-
tes aracnoides, de quins son
tipo els anoiiienats dipoena
melanogaster.

DIPSECTOR. m. Mar. Iiis-
truineiit que serveix pera anu-
dar la depressió del lioritsó.
Dipsector.

DIPSÉTICH, CA. adj. Med.
Que promóu la set. Dipsé-
tico.

DIPSOMANÍA, f. Med. De-
liri ab set ardenta. Dipso-
manía.

DIPSOMANIÁTICH, CA.
adj. Med. Que pateix la
dipsomanía. Dipsómano.

DÍPTER, A. adj. Arquit. Temple anticli que tenía
dues series de columnes formant cóm dues ales, una

a la d re ta y
a be altre a la es-

querra. Dípte-
ro. II Zool. Ca-
lificatiu deis
insectes que
teñen dues
ales. Dípte-
ro.

DIPTERÓ-
LECH. m. Na-
turalista dedi-
cat al estudi de la dipterología. Dipterólogo.

DIPTEROLOGÍA. f. Tractat deis insectes dípters.
Dipterología.

DIPTEROLÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la dip-
terología. Dipterológico.

DÍPTICH, CA. m. y f. Taula o Ilibre en ques'acos-
tumava entre 'Is primititis cristians assentar els
nóms deis prelats y deis benefactors de les iglesies.
Díptica, díptico. II Retaule primitiu. Díptico.

DIPUTACIÓ. f. El conjunt de diputats. Diputa-
ción. II La comissió donada al dipntat. Diputación.

DIPUTACIÓ GENERAL DE CATALUNYA. Desde que al
regnat de 'n Pere II el Gran, foren convocades les
Corts llegislatives de Catalunya, que succeiren les
antigües assainblees, va atribuirse a una comissió
pernianenta de les meteixes, la seua representació,
nientres les Corts restaren tancades. S' anomenava
aquell cós, Diputado o General de Catalunya, com-
posta per un representant de cada Bra( o estament,
r ecclesiásticli, el de la noblesa o militar y el popu-
lar o reial, que preníen el nóm de d putats, y ademes
del advocat fiscal, d' altres tres representants ano-
menats Revisors assessors, y constituía un tribunal
de remarcable significació pera vetllar per la vigi-
lancia del territori, per 1' observansa de les Ileis y
Ilivertats, pera fer complir les constitucións, els ca-
pítols y els actes de Cort, y pera repartir y cobrar
els tributs acordáis. Vestíen els diputats 1' emble-
mática gramalla, semblanta a les deis concellers,
duent en el collar que 'Is distingía 1' escut de Sant
Jordi, patró de Catalunya, y en totes les soleninitats
els preceíen els porrers, cóm ais consuls romans els
lictors. Ab el decret de nova planta, dictat per el
gobern triomfant de 'n Felip V, va desaparéixer
aquesta institució, una de les mes gloiioses de la
nostra historia.

DIPUTACIÓ GENERAL DELS REGNES. El COS de dipu-
tats de les ciutats de vot en Corts, que residía a la
del rei. Diputación general de los reinos.

DIC. CAT.— T. I.— 74.

DIPUTAR. V. a. Senyalar o elegir alguna persona
o cosa pera algún us o ministeri. Diputar, deputar.
II Destinar o elegir algún eos un o mes deis seus
individuos pera que '1 representin en algún acte o
solicitut. Diputar.

DIPUTAT. m. La persona nombrada per un eos
pera representarlo. Diputado.

DIPUTAT A CORTS. El subjecte designat pera con-
córrer a les Corts ab vot en elles. Diputado d Cortes.

DIPUTATS DEL GENERAL. Individuos que s' embar-
caven a la galera capitana, y representaven els tres
estainents de la república, ecclesiástich , noble o
militar y reial. Diputados del general.

DIPUTAT DEL REGNE. El regidor o persona d' algu-
na ciutat de vot en Corts, que servía en la diputació
general deis regnes. Diputado del reino.

DIR. v. a. Expressar un ab parauies el seu propi
pensament. Decir. || Asseverar, assegurar. Decir. ||
Persuadir, exortar, amonestar. Decir. || Anonienar.
També s' usa cóm recíprocli. Decir, llamar. || Con-
formar, correspondre una cosa ab un' altra. Decir,
caer bien una cosa con otra ó á otra. || Sugerir a
algú la especie qu' ha de proferir, y no s' acerta o ig-
nora. Soplar. II DONAR DITA. || Recitar alguna oració.
Rezar. || m. máxima, sentencia.

DIR MES. fr. Aumentar el preu que s' ha posat a
alguna cosa que 's ven o s' arrenda. Pujar, hacer
puja.

DIR PER DIR. fr. Parlar sense fonament. Decir por
decir, hablar por hablar.

DIR PER RIURE. fr. Parlar de burles. Hablar de bur-
las, de chanza, por juego, por modo de iuego.

DIR QUE NO O DE NO. fr. Negar alguna cosa. Decir
de no, decir nones.

DIR TU. fr. Tractar de tu, tutejar. Tutear.

DIR Y PER. fr. Executar alguna cosa ab mólta Ileu-
geresa y promptitut. Decir y hacer.

A TU T' HO DICH, SOGRA, ENTENT'HI NORA. Ref. A
tí te lo digo, hijuela, entiéndalo tú, mi nuera.

AIXÓ VOL DIR POCH O SÍ QUE VOL DIR POCH. Loc. Ab
que 's preté minvar el mal qu' lia succeit en algún
cas o disgust. No es nada; eso quiere decir poco.

CÓM SI M'HO DIGUESSIS. LoC. CÓM SI 'M DIGUESSIS
LLUCIA.

CÓM QUI NO Diu RES. Expr. Que 's diu pera ponde-
rar. Como quien no dice nada.

DIGUIN LO QUE VULGUIN. Loc. fani. Ab que algú
desprecia la murmuració o lo que puguin dir d' ell.
Digan, que de Dios dijeron.

DÍGASME ab QUI VAS Y 'T DIRÉ QUI SERÁS. Ref. En-
senya lo niólt qu' influeixen les bones o males coni-
panyíes en la manera de portarse d' un. Dinie con
quién andas y te diré quién eres.

DIGAS QUE SI Y DESPRÉS NEOA. Ref. Se díu contra
Is que volen dissimular lo que tothom veu, procu-
rant desmentir ab apariencies y ficcións lo que no's
pot negar. Canas son que no lunares, cuando comien-
zan por los aladares.

DIR'HO TOT. fr. No lindre discreció pera callar lo
que 's den. Hablarlo todo.

DIRLI A ALGÚ SENTENCIES, IMPROPERIS, TEMPES-
TATS. fr. Decir el sueño y la soltura.

EL DIR DE LA GENT. La nota que la gent pot posar
a alguna acció. El decir de las gentes.

EN UN DIR JESÚS, fr. En un decir Jesús; en un san-
tiamén.

INFANT Y ORAT DIU LA VERITAT. Ref. Los niñOS y
los locos dicen las verdades.

JA HO DIU, NO HO FARÁ. Loc. fam. Ab que 's niani-
festa qu' algú diu lo que no ha de fer. Ser jarabe de
pico. II Denota qu' és niés fácil amenassar qu' execu-
tar. Más son los amenazados que los acuchillados.

JA Li DIRÁN. Expr. fam. Ab que 's significa amenas-
sa. Allá se lo dirán de misas.

JO SÉ PER QUÉ HO DICH. LoC. JO M' ENTENCH Y DÉU
M' ENTÉN.

586

DIR

DIS

MES DIENT. El qui ofereix mes preu perla cosa que
's ven o s' arrenda. Meior postor.

NO CAL QUE DIGUIS, O POTS DIR DELS ALTRES. Loc.
Pera denotar qu' algú té les faltes que nota ais al-
tres. Mira quién habla.

NO DIR o NO DIR'HI RES NI EN BE NI EN MAL. fr. No
contestar. No decir malo ni bueno.

NO DIR RES. fr. Callar. No decir ó no hablar pa-
labra.

NO DIR SI NI NO o QUE SI NI QUE NO. fr. Callar en-
terainent o no respondre al cárrech que 's fá. No de-
cir ó no responder un si ó un no.

NO DIR UNA COSA PER ALTRA. fr. No faltir a la ve-
ritat. No decir una cosa por olra.

NO DIR'HI RES. fr. No volguer explicar el seu modo
de pensar sobre algún assumpte. No decir malo ni
bueno.

NO ÉS CERT TOT LO QUE 'S DIU. Loc. Qu' ensenya
que no 's cregui tot lo que se sent dir, especialinent
al vulgo, que sol parlar sense reflexió ni reparo. No
todo es vero lo que suena el pandero.

NO GOSAR A DIR QUE L' ÁNIMA FOS SEUA. LoC. No
OSÓ chistar.

NO Hi HÁ MES QUE DIR. fr. De que s' usa pera pon-
derar lo que s' alaba o vitupera. No hay más que
decir.

NO HO DIGUIS TAN ALT O RIENT. Expr. DE MES VER-
DES NE MADUREN.

NO 'M FASSIS DIR LO QUE NO 'N TINCH GANES. Loc.
No me saques la lengua á pasear.

NO POGUcR DIR FABA. fr. Fam. No poguer respirar
de cansat. No poder echar el aliento.

NO SAPiGUER QUÉ DIRSE. fr. Qujdar algú convensut
de manera que li falten páranles pera prosseguir la
disputa; no tindre páranla o resposta. No tener qué
decir.

NO VA DIR AQUESTA BOCA ÉS MEUA. LoC. No díj'o
esta boca es niia.

PER AIXÓ NO 'T DIRÁ QUE NO. LoC. fam. NO 'T DEI-
XARÁS DE CASAR PER AIXÓ.

PER DIR'HO MILLOR. Loc. Pera corregir lo que s' ha
dit o anipliant o restfingint o aclarint la enunciació.
Por m ?jor decir.

¡QUÉ VAIG HAVER DiTl Expr. fam. Que significa la
prompta commoció que va causar alguna especie.
jTú que tal dijiste!

¿QUE VOLS QUE T' HO DIGUI CANTANT? Loc. fam
Ab que 's sol rependre a la persona que no 's dona
per entesa de lo que se li din. ¿Lo he de decir can-
tado ó rezado?

SENSE DIR ASE NI BESTIA. Loc. Sin decir oste ni
mosle.

¡SENSE DIR AIGUA VA! Loc. met. ¡Sin decir agua va!

SENSE DIR FESTE ENSÁ NI FES TE ENLLÁ. LoC. /am.

Sense dir res, sense avisar, atropelladament, sense
justa causa. Sin más acá ni más allá.

VES DiENT. Loc. Ab que s' insinúa a algú que se-
gueixi contant alguna cosa. D/', adelante.

DIRECCIÓ. L' acció y efecte de dirigir. Dirección.
II Coiicell, ensenyansa y preceptes ab que s' enca-
mina a algú a lo millón Dirección. || La posició
recta y dreta d' algún eos, ratlla, paret, etc. Direc-
ción. II El conjuiit de persones que teñen a llur cá-
rrech el inaneig y govern d' alguna companyía. Tam-
bé 's dona aquest nóni a la casa en que "s junten y
al ofici de director en qnalsevol ram. Dirección. || El
cárrech de director. Dirección.

DIRECTAMENT. adv. m. Tot dret. Directamente.

DIRECTE, A. adj. Lo qu' está dret o en linea rec-
ta. Directo. II DOMINI DIRECTE. |] Ar/Y. RAO DIRECTA.

DIRECTE NI INDIRECTE. adv. m. llat. S' useu quasi
senipre jnnts y signifiquen ni directa ni indirecta-
nient. Directo ni indireclo.

DIRECTIU, VA. adj. Lo que té faculfat o virtut de
dirigir. Directivo.

DIRECTOR, A. m. y f. La persona que té al seu

cárrech la direcció d' alguna cosa. Director. || El
president de les acadeniies que s' han establert en
algúns regnes y provincies. Director. 1| El subgecte
que sol, o acompanyat d' altres, está encarregat de
la direcció deis negocis d' alguna companyía. Direc-
tor. II Qui dirigeix la conciencia d' alguna persona.
Director.

DIRECTOR GENERAL. Qui té la dirccció superior de
algún eos o d' algúi ram. Director general.

DIRECTORI. m. L' obra que serveix pera dirigir
en algunes ciencies o negocis, cóm: directori espiri-
tual. Devegades s' usa per instrucció pera governarse
en algún negoci. Directorio.

DIRECTORIAL. adj. Lo concernent al directori.
DirectoriaL

DIRECTRIU. f. Geom. La ratlla a lo llarch, de quina
passa un' altra ratlla o superficie pera determinar
una figura plana o un sólit equivalent. Directriz.

DIRIGIBLE, adj. Lo que pot ésser dirigit. Diri-
gible.

DIRIGIR, v. a. Conduir, encaminar rectament al-
guna cosa a algún terme o llóch senyalat. Dirigir. ||
Guiar donant les senyes d' algún camí. Dirigir. ||
Aíe/. Encaminar la intenció y les operacións a deter-
minat fí. També s' usa cóm recíproch. Dirigir. || Re-
gir, donar regles pera '1 inaneig d' alguna dependen-
cia o pretensió. Dirigir. || Regir la conciencia de
alguna persona. Dirigir. || DEDICAR.

DIRIGIT, DA. p. p. Dirigido.

DIRIMENT. Lo que dirimeix. Dirimente.

DIRIMIR, v. a. Desfer, disoldre, desunir. Se diu re-
gularment de les coses immaterials, cóm: dirimir el
matrimoni. Dirimir. |1 Ajustar, compondré alguna
controversia. Dirimir.

DIRRADIACIÓ. f. Fis. Espargiment de la lluní que
dimana d' un eos. Dirradiación.

DIRRADIAR. v. a. Fis. Espargir els raig Ilumino-
sos. Dirradiar.

DIS. Partícula que preceeix a nióltes veus y sig-
nifica negació. Dis.

DISAFIA. f. Med. Alterado del sentit del tacte.
Disafia.

DISANOGOGÍA. f. Med. Dificnltat en expectorar.
Disanogogía.

DISANOGOGNECH. adj. Med. Se diu de les materies
viscoses que s' agafen ais bronquis en certs cadarns,
y que 's llensen ab dificnltat. Disanogogo.

DISARTRITIS. f. Med. Malaltía consistent en un
poagra irregular. Disartritis.

DISARTROSIS. f. Anat Conformació viciosa de
una articulació. Disartrosis.

DISBARAT. m. Fet o ditxo fora de rao o regla.
Disparate, dislate.

DISBARAT DE TEMPS. DESFET DE TEMPS.

DIR DISBARATS. fr. DESBARATAR.

ÉS UN DISBARAT. Loc. Ab que 's pondera 1' excés o
multitut confusa de persones o coses. Es un juicio.

GRAN DISBARAT. Gazafatón, gazapatón, dispuratón.

NO FASSIS UN DISBARAT. Expr. Serveix pera preve-
nir a algú qu'obri ab acert. No hagáis cosa que hieda.

DISBARATAR, v. n. Dir o parlar fora de rao y
sense tino. Disparatar.

DISBAUIXA. f. Fam. EXCÉS.

DISBAUIXAT, DA. adj. Fam. DESARREGLAT.

DISCATABROSIS. í. Med. Dificnltat d' empassar-
se 'Is aliments greixosos y niólt substanciáis. Disca-
tabrosis.

DISCATAPOSIS. f. Med. Dificnltat en einpassarse
els líquits. Discataposis.

DISCEPTACIÓ. f. La acció y efecte de disceptar.
Disceptación.

DISCEPTAR. V. n. Disputir, argüir. Disceptar.

DIS

DIS

587

DISCERNIDOR, A. ni. y f. Qui discerneix. Discer-
nidor.

DISCERNIMENT. in. Jiidici recte per medi del
qual se distingeixen les coses. Discernimiento. 11
Ñombrameiit judicial ab que s' habilita a alguna per-
sona pera alguna acció. Discernimiento.

DISCERNIR. V. a. Distingir una cosa d' un' altra
per la diferencia que hi há entre elles. Discernir. |1
Disfingir y conipendre la diferencia de les coses per
medi deis sentits. Discernir. || For. Encarregar el
jutge d'ofici a algií la tutela d' un menor o altre
cárrecii. Discernir.

DISCERNIT, DA. p. p. Discernido.

DISCH. ni. Astron. La figura circular y plana ab
que 's presenten a la nostra vista 'Is astres. Disco.
II Fis. El crestall o vidre tallat en forma rodona pera
la máquina eléctrica. Disco.

DISCÍCOL, A. adj. Zool. Calificatiu deis animáis
que teñen el coU y '1 tórax en forma de disch. Dis-
cícolo.

DISCiFER, A. adj. Bot. Que té un disch, parlantde
plantes. Discifero.

DISCIFORiVlE. adj. De forma plana y orbicular.
Dlsciforme.

DISCINESIA. f. Med. Dificultat de moure's. Disci-
nesia,

DISCINESIES. f. pl. Med. iUalaltíes que consti-
tueixen el tercer ordre de les debilifats. Discinesies.

DISCIPLINA, f. Doctrina, instrncció d' alguna per-
sona, particularment en lo moral. Disciplina. || Regla
y niétode de viure; se diu parlant de la milicia y deis
estats ecclesiástichs secular y regular. Disciplina.

DISCIPLINABLE. adj. Lo qu' es capas de discipli-
na. Disciplinable.

DISCIPLINADAIVIENT. adv. m. Ab disciplina e
instrucció. Disciplinadamente.

DISCIPLINAR. V. a. Instruir, ensenyar a algú la
seua professió. També s' usa cóm reciproch. Disci-
plinar.

DISCIPLINARLA, adj. S' aplica al régimen que
estableix subordinado y arreglo, aixís cóm també a
qualsevulla de les penes que s' imposen, per vía de
correcció. Disciplinario.

DISCIPLINAT, DA. adj. Instruit, subordinat, bri-
llant pél seu estat, parlant de cossos militars. Disci-
plinado.

DISCIPULAT. m. Ant. L' exercici y qualitat de
deixeble. Discipulado. || Ant. DOCTRINA, ensenyan-
SA o EDUCACIÓ.

DISCLASITA. f. Min. Silicat hidratat de cals. Dis-
clasita.

DISCO, m. DISCH.

DÍSCOL, A. adj. Alborotat, indócil, perturbador
de la pau. Díscolo.

DISCOLIA. f. Med. Alterado de la bilis. Discolia.

DISCONTINUACIÓ. f. INTERRUPCIÓ.

DISCONTINUAR, v. a. etc DESCONTINUAR.

DISCONVENIENCIA, f. Ant Discordancia.

DISCONVINDRE. v. n. desconvindre.

DISCORDANCIA, f. Contrarietat, diversitat, des-
conformitat d' unes coses ab altres. Discordancia.

DISCORDANT. p. a. Lo que discorda. Discor-
dante

DISCORDAR. V. n. Ésser oposades, contraríes o
notablement dessemblantes unes coses d' altres; no
convlndre ab les opiníóiis o '1 parer d' un altre. Dis-
cordar. |1 Más. No estar acordes les veus o Instru-
ments. Discordar.

DISCORDE, adj. Sense conformifat al dictamen, opi-
nió y judici. Discorde. || Aííis. Dissonant, niancat de
consonancia. Discorde.

DISCORDIA, f. Oposició de volnntats, desunió de
áninis y contrarietat d' opinións. Discordia. || DIS-
CORDANCIA.

posarse en discordia AB ALGÚ. fr. Enemistarse
ab ell. Encontrarse con alguno.

DISCORREGUT, DA. p. p. Discurrido.

DISCÓRRER. V. a. Inventar, pensar alguna cosa^
cóm: arbítrl, medi, etc. Discurrir. || Deduir, Inferir.
Discurrir. || v. n. Parlar, tractar sobre alguna cosa.
Discurrir. || Ant. Divagar, correr per diverses parts.
Discurrir.

DISCORT. adj. Ant. Discorde.

DISCOYDAL. adj. Anl. Seniblaiit a un disch. Dis-
coide, discoidal.

DISCRASSA. f. Miner. Cert antlmoni d' argent.
Discrasa.

DISCRASSIA. f. Med. Alteració deis humors. Dis-
crasía.

DISCRÁSSICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la dis-
crassia. Discrásico.

DISCRECIÓ. f. Rectitut de judici, per medí de la
qual se distingeixen les coses, y 's governen les ac-
cións. Discreción. || Agudesa, acert y promptltut en
discórrer y explicarse. Discreción. |j El metelx ditxo
o expressió discreta. Discreción. || Pena pecuniaria
iniposada peí govern ais que no paguen les contribu-
cións al temps preflxat. Apremio.

A DISCRECIÓ. m. adv. Al arbitri y voluntat d'algú.
A discreción.

ENTREGARSE O RENDIRSE A DISCRECIÓ. fr. Mil. En-
tregarse sense capitulado, al arbitri del vencedor.
Darse ó rendirse d discreción.

navegar a DISCRECIÓ. fr. Ndut. ant. Se déla del
mariner o altre allistat de la ñau que servia en un
viatge sense salar! determlnat, sino que per lo que'l
seu travall o habilltat mereixía a judici del patró o
del contraniestre. Navegar d discreción.

DISCRECIONAL, adj. Lo que 's deixa al arbitri y
dlscreció d' algú. Discrecional.

DISCRECIONALMENT. adv. m. D' una manera
discrecional. Discrecionalmente.

DISCREPANCIA, f. Diferencia, desigualtat que re-
sulta de coses diferentes entre si. Discrepancia.

DISCREPANT. p. a. Lo que discrepa. Discre-
pante.

DISCREPAR. V. n. Desdir una cosa d' un' altra,
diferenciarse. Discrepar.

DISCRET, A. adj Judlciós, que sab discernir les
coses Discreto. || Ingenios en les seues páranles y
accións. Discreto. || Met. Dlt deis escrits y de les
accións. Discreto. || quantitat DISCRETA. || m. y f.
A algunes coniunitats la persona elegida pera assis-
tir al superior cóin coiiciliari pél govern de la coniu-
nitat. Discreto.

A LA BOCA DEL DISCRET LO QU' ES PÚBLICH ÉS SE-
CRET. Ref. Pera ponderar la bona qualitat que dls-
tlngeix al discret y !o bó qu' és. En boca del discreta
lo que es público es secreto.

FER EL DISCRET. fr. Ostentar discreció. Discretear.

DISCRETAMENT. adv. Ab discreció. Discreta-
mente.

DISCRETlSSIIVl, A. adj. Discretísimo.

DISCRIMEN, m. Cir. y med. Envenatge que s' usa
pera fer la sangría de la vena frontal. Discrimen.

DISCROIA. f. Med. Alteració del color de la pell.
Discrola, discroya.

DISCROMÁTICH, CA. adj. Med. De mal color; que
altera '1 color. Discromático.

DISCULPA, f. La rao y causa que 's dona pera
excusarse y purgarse d' alguna culpa. Disculpa.

DISCULPABILITAT.f Qualitat de lo disculpable.
Disculpabilidad. || Facllitat y possibilitat de discul-
parse. Disculpabilidad.

588

DIS

DIS

DISCULPABLE, adj. Lo que niereix disculpa. Dis-
culpable.

DISCULPABLEMENT. adv. ni. Ab disculpa. Dis-
culpablemente.

DISCULPAR. V. a. Donar raóns o proves que des-
carreguin d' alguna culpa. També s' usa cóin recí-
proch. Disculpar, sincerar, justificar.

DISCULPAT, DA. p. p. Disculpado

DISCURRIR. V. n. Aní. DISCÓRRER.

DISCURS. ni. Facultat racional ab que s' infereixen
unes coses d' altres. Discurso. |1 L' acte de la facul-
tat discursiva. Discurso. 1| L' ús de rao. Discurso. ||
Reflexió, raciocini sobre algúiis antecedents o prin-
cipis. Discurso. || Tractat que conté varíes reflexións
ordenades sobre alguna materia, dirigides a ensenyar
o persuadir. Discurso. || Serie de paraules y frases
enipleades pera significar lo que 's pensa o lo que 's
sent. Discurso. || Espai de tenips. Discurso.

DISCURSAR. V. a. Ant. DISCÓRRER.

DISCURSISTA. in. Qui sobre tot fa discursos per
cavilositat y oci. Discursista.

DISCURSIU, VA. adj. Qui discorre o té capacitat
pera formar discursos. Discursivo. || Pensatiu, entre-
gat a profóns discursos. Discursivo.

DISCÚS, A. p. p. Ant. DISCLTIT. || m. Ant. DIS-
CUSSIÓ.

DISCUSSIÓ. f. La acció y efecte de discutir algu-
na materia. Discusión. || Examen de negocis, etc.
Discusión.

DISCUTIBLE, adj. Lo qu' es susceptible de dis-
cussió. Discutible.

DISCUTIR, v. a. Examinar atenta y particular-
ment alguna materia, fent investigacións molt nienu-
des sobre les seues circunstancies. Discutir

DISCUTIT, DA. p. p. Discutido.
DISDACRIA. f. Med. Aiteració sen-
sible de la facultat de plorar. Dis-
dacria.

DISDERI. ni. Entom. Aracnoidi, que
del mes de Maig al de Novembre, se
trova al Mitjorn d' Europa. Disdero.

DISEMORREA. f. Med. Nóm donat
ais accidents que resulten de la su-
pressió del fluix hemorroidal. Dise-
morrea.

DISERT, A. adj. Qui parla bé y ab
facilitat y copia de raóns. Diserto.

DISERTACIÓ. f. La acció y efecte de disertar. Di-
sertación. II Discurs en que 's proposen les raóns
que h¡ há a favor d' alguna opinió y s' impugnen les
contraríes. Disertación.

DISERTAMENT adv. ni. Ant. eloqüentment.

DISERTAR, v. n. Raonar, disputar sobre algu-
na materia, alegant raóns a favor d' alguna opinió,
y refutant les contraríes. Disertar.

DISERTÍSSIM, A. adj. sup. Disertísimo.

DISESTESIA. f. Med. Disminució de la sensibíU-
tat. Disestesia.

DISESTETERIA. f. Med. Lessió deis sentits ex-
terns. Disesteteria.

DISFAGIA. f. Med. Difícultat o impossíbilitat de
engollír. Disfagia.

DISFAMACIÓ. f. La acció y efecte de disfamar.
Difamación, disfamación.

DISFAMADOR, A. m. y f. Qui disfama, Difama-
dor, disfamador.

DISFAMAR, v. a. Desacreditar a algú publican!
coses contra la seua bona opinió y fama. Difamar,
disfamar. || Paiiant del blasó llevar la qüa a algún
animal. Disfamar, desrabar.

DISFAMAT, DA. p. p. Disfamado. || adj. Referint-

Disderi

se al blasó 's diu d' un animal sense qüa. Disfama-
do, desrabado.

DISFAMATORI, A. adj. INF.4MAT0RI.

DISFAVOR, va. Desaire, desatenció. Disfavor.

DISFONÍA. f. Med. Debilítat gran de la veu. Dis-
fonia.

DISFORME, adj. Lleíg, desproporcionat. Disfor-
me, deforme.

DISFRESSA. f. Persona vestida de modo que sigui
difícil conéixela. Máscara. Il El vestit que 's posa
pera disfressarse. Disfraz. || Met. L' artifici ab que
s' amaga o dissimula alguna cosa pera que no sigui
entesa o coneguda. Dizfraz.

DISFRESSAR. v. a. Desfigurar ab alguna cosa
sobreposada 1' apariencia y forma exterior de lo que
's vol amagar. Disfrazar. || Met. Dissimular ab pa-
raules y raons aparentes lo que 's pensa, 's judica o
se sent. Disfrazar. \\ Donar un altre color o seniblant
a les coses pera que semblin diferentes de lo que son.
Disfrazar, enmascarar, pretextar, colorear.

DISFRESSARSE. v. r. Posarse un vestit de más-
cara. Disfrazarse. |[ Usar d' algún artifici pera no
ésser conegut. Disfrazarse.

DISFRESSAT, DA. p. p. Disfrazado.

DISFRUTAR, v. a. Cullir, lograr, percebre 'Is pro-
ductes y utilitats d'alguna cosa. Disfrutar. II Gosar de
salut, comoditat, regalo o conveniencia. Disfrutar.

DISGALIA. f. Med. Aiteració de la llet deis pits
de la dona. Disgalia.

DISGENESIA. f. Med. Funció penosa deis orgues
genítals. Disgenesia.

DISGREGACIÓ. f. L' acció o efecte de disgregar.
Disgregación.

DISGREGAR, v. a. Separar, desunir, apartar lo
qu'era unit. Disgregar. || Op/. Escampar els raigs de
lluni. Disgregar.

DISGREGATIU, VA. adj. Lo que té virtut o facul-
tat de disgregar. Disgregativo.

DISGUST. m. Fástich, tedi que causa '1 menjar.
Fastidio, aversión, hastío, náusea, repugnancia,
disgusto. II Sentinient, pesar. Disgusto, pesar.

A DISGUST. m. adv. Contra la volunfat y gust d'al- ,
gú. A disgusto.

DISGUSTADAMENT. adv. m. Ab dísgust. Disgus-
tadamente.

DISGUSTADÍSSIM, A. adj. sup. Disgustadísimo.

DISGUSTANT. p. a. Disgustante.

DISGUSTAR, v. a. Treure '1 gust a les viandes.
Desazonar. 11 Met. Causar enfado o sentiment Dis-
gustar, desazonar.

DISGUSTARSE, v. r. Enfadarse ab un altre, o de¡-
xar d' ésser 'hi amich. Disgustarse.

DISGUST AT, DA. p. p. Disgustado. |1 adj. Se diu
de la vianda mal amanida. Desabrido, disgustado.

DISGUSTET. m. dim. Disgustillo.

DISGUSTOSAMENT. adv. m. Ant. DESAGRADABLE-

MENT.

DISIALIA. f. Med. Aiteració de la saliva. Disialia.

DISJUNCCIÓ. f. La accióo efecte de separaro des-
unir les coses. Disyunción. |i Gram. La partícula que
serveix pera separar el sentit d' una oració, si bé que
uneix y Higa 'Is termes d' ella. Disyunción, jl Ret.
Figura que 's comet quan cada oració porta totes les
seues parts necessaries, sense que necessiti valdres
de cap de les que la preceeixen o segueixeii. Disyun-
ción.

DISJUNCTA. f. Mus. La mutació de veu ab que 's
passa d' una propietat musical a un'altra. Disyunta.

DISJUNCTAR. V. a. etc. DESUNIR.

DiSJUNCTIU, VA. adj. Lo que té la qualitat de se-
parar o desunir. Disyuntivo.

DIS

DIS

589

DISJUNCTIVAMENT. adv. m. Separadainent, cada
cosa de per sí. Disyuntivamente.

DISJUNYIR. V. a. Ant. DESJUNYIR.

DISLALIA, f. Med. Dificultat en el parlar. Dis-
lalia.

DISLOCACIÓ. f. La acció o efecte de dislocar. Or-
dinariament se diu deis ossos quan ixen de la seua
posició natural. Dislocación, dislocadura.

DISLOCAR. V. a. Treure alguna cosa del seu llóch.
Dislocar.

DISLOCARSE, v. r. Eixirse del seu respectiu llócli
r os d' algún menibre, córn: el peu, el brap, etc. Dis-
locarse, desconcertarse

DISLOCAT, DA. p. p. Dislocado.

DISLOQUIA. f. m. Dificultat pera 1' eniissió del
íluix loquial. Disloquia.

DISLUITA. f. Min. Varietat d' alurninat de zinch.
Disluita.

DISMENESIA. f. Med. Debilitat o perdua de la me-
moria. Dismenesia, disminesia.

DISMENIA. f. Med. Menstruació difícil. Dismenia.

DISMENOFANIA. f. Med. Aparicio difícil de les re-
gles. Dismenofania.

DISMENORREA. f. Med. Menstruació dolorosa o
<lifícil. Dismenorrea.

DISMENORREICH, CA. adj. Relatiu a la dismeno-
rrea. Dismenorreico.

DISMINUCIÓ. f. Minvar o decreixer alguna cosa,
tant en lo físich cóin en lo moral. Disminución, de-
crecimiento, diminución. || Ret. Figura ab que s'au-
inenta una cosa al meteix tenips que sembla que 's
disminueix. Disminución, litote.

ANAR EN DISMINUCIÓ. fr. Que's diu de la salut, cré-
<l¡t y altres coses quan se van perdent. Ir en dismi-
nución.

DISiVIINUIMENT. m. Ant. DISMINUCIÓ.

DISJVIINUIR. V. a. Reduir a menor quantitat alguna
•cosa. També s' usa cóni recíproch. Disminuir. || Mel.
Minorar. Se diu de les coses encara que no síguin
juaterials o físicament divisibles, cóni: la fama, el
concepte, etc. També s' usa cóm recíproch. Menguar,
mermar, disminuir.

DISMINUIT, DA. p. p. Disminuido. || adj. Se diu
del siibgectc prini y petit. Menudo.

DISNAR. V. a. Ant. DIÑAR.

DISNEA, f. Med. Dificultat de respirar. Disnea.

DISNITA. f. Min. Cert silicat de nianganes. Dis-
nita.

DISOCRECIA. f. Mancar la gana. Disocrecia.

DISODILA. f. Min. Mena de liquit bituminós de
fulls prims y flexibles, que al cremar fa una gran fe-
íor. Disodila.

DISODONTÍASIS. f. Med. Dentició penosa. Diso-
dontíasis.

DISOLDRE. V. a. Separar, desunir les coses unides
de qualsevol modo. Disolver. || Desfer o interrompre
la continuació d' alguna cosa. Disolver || Deixatar,
desfer un cós sólit en algún liquit desunint les seues
partícules Disolver.

DISOLRE. v. a. Ant. DISOLDRE.

DISOLT, A. p. p. Disuelto.

DISOLUBLE, adj. Lo que 's pot disoldre. Disolu
ble.

DISOLUCIÓ. f. La acció o efecte de disoldre. Di
solución. II Met. Relaxació de vida y costúms, 1' aban-
dono ais vicis. Disolución. || Ret. Figura, que consis-
teix en la separació de parts. Disolución.

DISOLUT, A. adj. LHure, llicenciós. Disoluto.

DISOLUTAMENT. adv. m. Ab disolució. Disolu-
tamente, licenciosamente.

DISOLUTIU, VA. adj. y m. Lo que té virtut de di-
soldre. Disolutivo.

DISOLVENT. p. a. Lo que disol. Disolvente.

DISPARADOR, m. Qui dispara. Disparador. ||
A les armes de foch és la pega sobre que descansen
les barres quan son alsades. Coniunment s' anoiuena
punt de dalt. Disparador, desarmador, piñón, pun-
to. II A les ballestes és la pega que deté la corda. Dis-
parador, desarmador. || Ndut. Petita máquina de
ferro que s' assegura a la serviola pera penjar 1' án-
cora quan se va a donar fons y fer aquesta maniobra
ab promptitut y facilitat. Disparador.

DISPARAR. V. a. Tirar, descarregar les armes de
foch. També s' usa cóm recíproch. Disparar, desce-
rrajar. II Tirar ab alguna máquina, cóm: ballesta,
mandró, etc. Disparar, arrojar, asestar.

DISPARITAT. f. Dessemblansa, desigualtat y di-
ferencia de les coses entre si. Disparidad.

DISPARO, m. La acció o efecte de disparar. Dis-
paro. II Maq. Aparell que hi liá a totes les maquines
pera posarles en moviment o pararles. Disparo.

DISPENDI. ni. Gasto considerable. Dispendio.

DISPENDIOS, A. adj. Costos, d' un gasto conside-
rable. Dispendioso.

DISPENSA, f. Privilegi, excepció graciosa de lo
ordenat per les Ileis generáis. S' usa comunment par-
lant deis privilegis concedits pél papa y 'Is bisbes.
Dispensa, dispensación. || L' instrumeiit o escrit que
conté la dispensa. Dispensa.

DISPENSADLE, adj. Lo que pot ésser dispensat.
Dispensable.

DISPENSACIÓ. f. Acte y efecte de dispensar. Dis-
pensación.

DISPENSADOR, A. m. y f. Qui dispensa. Dispen-
sador. II Distribuidor, repartidor. Dispensador.

DISPENSAR V. a. Exceptuar, eximir d' alguna llei
general. Dispensar. || Permetre, donar Ilicencia pera
faltar a alguna obligació. Dispensar.

DISPENSAT, DA. p. p. Dispensado. |1 Desobliga-
do, exceptuado, dispensado.

DISPEPSIA, f. Med. Digestió penosa o mal feta.
Dispepsia. "

DISPÉPSICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la dis-
pepsia. Dispépsico.

DISPERGIR. V. a. ESPARCIR.

DISPERMA. adj. Bol. Que té no mes que dues lle-
vors. Disperma.

DISPERMASSIA. f. Med. Dificultat pera la emissió
del semen. Dispermasia.

DISPERMÁTICH, A. adj. Bot. Que so's té dos
grans. Dispermático. || Med. Impotent pera la gene-
rado. Dispermático.

DISPERMATISME. ni. Med. Emissió difícil o lenla
del liquit seminal. Dispermatismo.

DISPERMIA. f. Med. Alteració de la esperma. Dis-
permia.

DISPERS, A. adj. Separat, espargit per diversos
llóchs, pobles o provincies. Disperso, desparrama-
do. II Mil. L' individuo que no és agregat a cap cós.
Disperso.

DISPERSA, f. DISPERSIÓ.

DISPERSAR. V. a. Espargir, separar varíes parts.
També s' usa cóm recíproch. Dispersar, desparra-
mar.

DISPERSARSE, v. r. Fugir la tropa desordena-
dament en totes direccións. Dispersarse, desban-
darse.

DISPERSAT, DA. p. p. Dispersado.

DISPERSIÓ. f. Separació, escampament. Disper-
sión.

DISPESA. f. y ' s seus deriváis. DESPESA.

590

DIS

DISS

DISPIONIA. f. Med. Depravació de la part greixo-
sa del cós huma. Dispionia.

DISPLICENCIA, f. Desagrado, disgust. Displicen-
cia.

DISPLICENT. adj. Lo que desagrada o disgusta.
Displicente. 1| De mal humor. Displicente, desa-
brido.

DISPNEA. f. Med. Dificultat de respirar. Dispnea.
DISPNEICH, CA. adj. Pertanyent a la dispnea.
Dispneico.

DISPONDÉU. m. Peu de vers que consta de dos
espondéus o sigui de quatre silabes llargues. Dis-
pondeo.

DISPONDRÉ. V. a. Ant. DISPOSAR.
DISPONENT. p. a. Qui disposa. Disponente.
DISPONIBLE, adj. Alió de que 's pot disposar.
Disponible.

DISPOSADOR, A. m. y f. Qui disposa y ordena
les coses. Disponedor.

DISPOSAR. V. a. Colocar, posar les coses en or-
dre y situació convenienta. Disponer. || Deliberar, de-
terminar. Disponer. || Preparar, previndre. També
s' usa com recíproch. Disponer. || Obrar algú lliure-
ment en el deslí o enagenació deis seus béns per do-
nació, venda, etc. Disponer.

DISPOSAT, DA. p. p. Dispuesto.
BEN O MAL DISPOSAT. Ab bona salut o sense ella.
Bien ó mal dispuesto.

DISPOSICIÓ. f. Acció y efecte de disposar. Dispo-
sición. II Aptitut, propo ció per algún fí. Disposi-
ción, dispositivo. II L'estat de la salut. Disposición.
II INCLINACIÓ. II Gallardía, gentilesa en la persona.
Disposición. II Expedició, maneig. Disposición, ex-
pediente. II Deliberació, ordre o manament d' algún
superior. Disposición. || Reí. Part de la retórica, que
consisteix en ordenar les probes y arguments. Dis-
posición. II Arquit, Una de les vuit parts essencials
d' un edifici, y consisteix en la oportuna colocació y
agradable conjunt de totes elles segóns la qualitat
de cada una. Disposición. || FU. Preparació de les
causes pera la producció d' algún efecte. Disposición.
A LA SEUA DISPOSICIÓ. Expr. Ab qu' algú s' ofereix
a altre. A la disposición.

ESTAR o TROVARSE 'N DISPOSICIÓ. fr. Trovarse en
estat y en aptitut per algún fí. Estar ó hallarse en
disposición.

DISPOSITIU, VA. adj. Qui disposa y prepara.
Dispositivo.

DISPOSITIVAMENT. adv. m. Ab ordre dispositiu.
Dispositivamente.

DISPOST, A. p. p. Dispuesto. || adj. Prepara t,
disposat. Dispuesto, presto, aparatado. II Galán,
ben fet, ben proporcionat. Dispuesto, gallardo.

DISPUTA, f. Controversia o qüestió que 's ventila
entre dos o mes. Disputa. || Baralla, renyina. Dispu-
ta. II Porfía acompanyada de crits y altercació. Dis
puta, debate.

DE DISPUTES Y DE PLETS, BEN HAJA QUI ME 'N HA
TRET. Ensenya ésser ventatjós fugir de plets y dis-
putes. A celada de bellacos, mejor es el hombre por los
pies que por las manos.

NO TINDRE UNA DISPUTA DE RES. fr. ExpHca la COn-
formifat de voluntats, y la pau y concordia que reg-
na entre 'Is que viuen junts o 's tracten. No haber
entre algunos ó no haber ni un si ni un no.

SENSE DISPUTA, m. adv. Sense dificultat. Sin dis-
pala.

DISPUTABLE, adj. Lo que 's pot disputar o és
problemátich. Disputable.

DISPUTADERA. f. Ter. Moyd. Renyina.
DISPUTADOR, A. m. y f. Qui disputa o té '1 vici
de disputar fins per les coses mes evidentes. Dispu-
tador.

DISPUTAR. V. a. Controvertir, defensar una opi-
nió o conclusió contra un' altra. Disputar. || Resistir
ab forsa defensant alguna cosa. Disputar. || Porfiar
ab crits y alteració. S' usa cóm neutre junt ab algu-
nes partíciiles, cóm: de, sobre, etc. Disputar. || Exer-
citarse 'Is estudiants disputant Disputar.
DISPUTAT, DA. p. p. Disputado.
DISQUILIA f. Med. Depravació del quilo. Disqui-
lia.

DISQUIMIA. f. Med. Depravació deis humors. Dis-
quimia.

DISQUISICIÓ. f. Examen rigurós que 's fa d' algu-
na cosa, considerant cada una de les seues parts.
Disquisición.

DISSAPTE. m. El seté y derrer día de la setmana.
Sábado.

NO HI HÁ DISSAPTE SENSE SOL, NI VIUDETA SENSE
DOL, NI DONSELLA SENS AMOR, NI PRENYADA SENSE
DOLOR. Ref. Que s' aplica a qualsevulla cosa que
succeeix freqüeiitment en determináis tenips o per-
sones. Ni sábado sin sol ni moza sin amor; ni sábado
sin sol, ni vicia sin arrebol.

DISSECADOR, m. Qui disseca. Disector, dise-
cador.

DISSECANT. adj. Med. Epítet d' una mena de di-
latado mórbida. Disecante.

DISSECAR. V. a. Anal. Dividir en parts artificio-
sament algún animal o '1 seu cadáver pera examinar
la seua formació o algún vici que haja contret vi-
vint. Disecar. || Preparar una bestia moría de mane-
ra que 's pugui conservar. Disecar.

DISSECCIÓ. f. Anat. Acte y efecte de dissecar.
Disección, disecación.

DISSECRISIS. f. Med. Excreció dificCiltosa. Dise-
crisis.

DISSECTOR, m. Anal. Qui disseca o íá les opera-
cións. Disector.

DISSEJVIIA. f. Alteració de la sanch. Disentía.
DISSEMORREA. f. Nóm donat ais accidents que
resulten de la supressió del fluix hemorroidal. Dise-
morrea.

DISSENSIÓ. f. Oposició o contrarietat de varis
subgectes en llurs opinións. Disensión. || Renyina o
altercació. Disensión, discordia.
DISSENSO. m. DISSENTIMENT.
DISSENTERÍA. f. Fluix de ventre ab cólich y al-
guna barreja de sanch. Disentería.

DISSENTÉRICH, CA. adj. Lo qu' es propi o per-
lany a la dissentería. Disentérico.

DISSENTIMENT. m. L' acte de dissentir. Disenti-
miento, disenso.

DISSENTIR. V. n. No avíndres ab el modo de pen-
sar d' un altre. Disentir, discordar. || Anl. No con-
sentir.

DISSENYAR. v. a. Delinear algún edifici o figura
pera que serveixi de patró. Diseñar.

DISSENYO. m. Plan, delineació, dibulx. Diseño.
II Pint. Se diu parficularment d' aquell dibuix fet al
llapis o a la ploma. Diseño.

DISSEPULÓTICH, CA. adj. Med. Qu' és difícil de
tancarse, parlant de llagues, etc. Disepulótico.

DISSET. adj. Número que conté una desena y set
unitats. Diez y siete.

DISSET CENTS, adj. Ter. Numeral equivalent a
1700.

DISSETÉ, NA. adj. Número ordinal que s' aplica
a lo que complerta '1 número de disset. Decimosép-
timo.

DISSIDENCIA. f. La acció y efecte de sustraure 's
déla obediencia deguda al superior. Disidencia.

DISSIDENT. adj. Qui se sustreu a la obediencia
deguda a les potestats Ilegitimes. Disidente.

DISS

DIS

591

DISSÍLABO, A. adj. De dties silabes. Disílabo.

DISSIIVIETRÍA. f. Mancat de simetría. Disimetría.

DISSIJVIÉTRICH, CA. adj. Mancat de simetría. Di-
simétrico.

DISSÍMIL. adj. Dessemblant, diferent. Disímil.

DISSIMILITUT. f. Dessemblansa. Disimilitud.

DISSÍJVIILMENT. adv. ni. DIFERENTMENT.

DISSIMULACIÓ. f. La acció y efecte de dissimu-
lar. Disimulación. || dissimulo. || Tolerancia afec-
tada d' alguna inconiotlitat o disgust. Disimulación.

DISSIMULADAiVIENT. adv. ni. Ab dissiniulo. Di-
simuladamente, á la disimulada.

DISSIMULADOR, A. m. y f Qni dissimula fingint
o tolerant. Disimulador.

DISSIMULAR. V. a. Encubrir ab astucia la inten-
■ció, desentendre 's del coneixeinent d' alguna cosa.
Disimular. || Encubrir algún afecte del ánini, cóni:
la ira, o algunes altres coses, cóin: la pobresa, etc.
Disimular. || Tolerar, fer la vista grossa. Tamba se
usa cóiii reciproch. Disimular. || Disfressar, desfigu-
rar les coses, representarles distintes de lo que son.
També s' usa cóni reciproch. Disimular. || Barrejar
ttna cosa ab un'altra pera que no 's conegui. Disi-
mular. II Pernietre, perdonar. Disimular.

DISSIMULAT, DA. adj. Qni dissinuila o no dona a
entendre lo que sent, tenint'ho per costuin. Disimu-
lado.

FER EL DISSIMULAT. fr. Afectar ignorancia o no do-
rarse per entes. Hacer la disimulada.

DISSIMULO, ni. Art d' encubrir la intencíó. Di-
simulo.

AB DISSIMULO, ni. adv. DISSIMULADAMENT.

DISSINUSIA. f. Med. Impotencia generativa. Disi-
nusia.

DISSIPABLE. adj. Capas o fácil de dissiparse. Di-
sipable.

DISSIPACIÓ. í. Acció y efecte de dissipar. Disi-
pación. II Separació, desunió de les parts que coni-
poníen alguna cosa. Disipación. || Resolució d' algu-
na cosa en esperits y vapors. Disipación. || DISOLU-

CIÓ, LLIBERTINATOE.

DISSIPADOR, A. m. y f. Malgastador. Disipador,
disipada, desperdiciador, manirroto.

DISSIPAR. v. a. Desvnnéixer y separar les parts
que formen per aglonieració algún eos; y aixís se din:
■el vent dissipa'ls nüvols. Disipar. || Ferse inalbé o
analgastar els béns. Disipar.

DISSIPAT, DA. adj. Distret, entregat a diversións.
Disipado.

DISSiPULA. f. ERISSIPELA.

DISSÓ. m. Mas. Só aspre, desigual y sense conso-
nancia. Disón.

DISSOCIACIÓ. f. Separació de coses unides. Diso-
ciación.

DISSOCIAR. V. a. Separar una cosa d' un' altra.
Disociar.

DISSODIA. f. Med. Exhalació fétida que surt de
varíes parts del eos huma. Disodia.

DISSODONTÍASIS f. Mecf. Dentició penosa. Diso-
■dontíasis.

DISSOMO. ni. Zool. Género d'infusoris. Disomo.

DISSOMOSA. f. Min. Nóin donat a un arsénicli
sulfuro de niquel. També se 'n diu níquel gris. Diso-
tnosa.

DISSONANCIA, f. 86 desagradable. Disonancia.
II Aííís. La barreja de dos o mes sóns desproporcio-
nats y aspres al oído, deis qiials se serveix la música
harrejantlos y dissimiilantlos ab les consonancies, y
fentlos fer aixís un efecte agradable. Disonancia. ||
Met. Manca de la coníoriiiitat o proporció que iiatu-
ralnient devíen tindre algunes coses. Disonancia.

FER DISSONANCIA. fr. Semblar extranya y fora de
rao alguna cosa. Hacer disonancia.

DISSONANT. p. a. Lo que dissona. Disonante. ||
adj. Met. Lo que no té consonancia o regularitat, o
no es conforme ab altres coses. Disonó, disonante.
II Aíiís. S' aplica a aquells tons que per altre nóni
se'n diuen dissonancies y son acceptats pél art. Di-
sonante.

DISSONAR, v. a. Sonar desapaciblement, faltar a
la consonancia y armonía. Disonar. || Tlíeí. Discrepar,
estar faltades de conformitat algunes coses entre sí.
Disonar. || Repugnar, aparéixer mal y extranya al-
guna cosa. Disonar.

DISSOPIA. f. Med. Debilitat de la vista. Dlsopia.

DISSOREXIA. f. Med. Mena d' inapetencia o des-
gana. Disorexia.

DISSORT. f. Malauransa. Desventura, desgracia.

DISSORTAT, DA. adj. Desgraciat, malaurat. Des-
graciado, desventurado.

DISSOSFRESIA. f. Med. Depravado del sentit del
olfat. Disosfresia.

DISSOSMIA. f. Mea. Debilitat del olfat. Disosmia.

DISSÓSTOSIS. f. Med. Vici 0 mala conforniació
deis ossos. Disóstosis.

DISSUADIR. V. a. Procurar ab raóns apartar a
algú del sen íntent o dictamen. Disuadir.

DISSUACIÓ. f. Concell que indueix a mudar de
íntent o dictamen. Disuasión. |1 Ret. Discurs que
exagera 'Is inconvenients d' alguna cosa, pera pro-
curar que no 's fassi. Disuasión.

DISSUASIU, VA. adj. Lo que dissuadeíx o pot dis-
suadir. Disuasivo.

DISTANASIA. f. Patol. Mort lenta y dolorosa.
Distanasia.

DISTANCIA, f. L' espai o interval de llóch o temps
que hi há entre dues coses o entre dos fets. Distan-
cia. II Met. Diferencia, dessemblansa notable entre
dues coses y altres. Distancia.

DISTANT. p. a. y adj. Lo qu'és mólt lluny y re-
Miot. Lejano, distante.

DISTANTiSSIM, A. adj. sup. Distantísimo.

DISTANTMENT. adv. ni. Ab distancia o interval
de llóch o temps. Distantemente.

DISTAR, v. n. Estar apartada una cosa d' un' altra
cert espai de llóch o de temps. Distar. || Met. Dife-
renciarse. Distar.

DISTAXIAT, DA. adj. Bot. Que té dues espigues.
Distaxiado.

DISTEGO, A. adj. Min. Calificatíu deis crestalls
que presenten pináculs sobreposats. Dístego.

DISTELASIA. f. Med. Inaptítut de la dona pera
donar mamar. Distelasia.

DISTENA. m. Min. Substancia mineral que 's pre-
senta en forma de crestalls lanieliformes mólt pro-
longats, blavenclis y blanquinosos. Distena.

DISTÉNICH, CA. adj. Min. Que conté dístena.
Disténico.

DISTENSIÓ. f. Acció d' estirar ab alguna forga.
Distensión.

DISTESIA. f. Med. El mal humor deis nialalts.
Distesia.

DÍSTICH. ni. Poét. Composíció Uatina d' un vera
exámetre y un pentámetie. Dístico.

DISTIGMATÍA. f. Bot. Estat d' una planta que té
dos estígmes. Distigmatía.

DISTIGMÁTICH, CA. adj. Bot. Que té dos estíg-
mes. Distigmático.

DISTIL, A. adj. Bot. Que té dos estils. Distilo.

DISTILAR. V. n. Ant. DESTILAR.

DISTIMIA. f. Med. Decandiment. Distimia.

592

DIS

DIT

DISTINCIÓ. f. Acció y efecte de distingir. Distin-
ción. II Diferencia. Distinción. II Prerrogativa, excep-
ció de preferencia. Distinción. || Declaració d' una
propos ció que té dos sentits. Distinción.

A DISTINTIÓ, m. adv. Explica la diferencia que hi
há entre dues coses que 's poden confondre. A distin-
ción.

FER DISTINCIÓ. fr. Fer judici recte de les coses, es-
timarles en lo que niereixen. Hacer distinción.

SENSE DISTINCIÓ. m. adv. Sense diferencia. Sin dis-
tinción.

DISTINCT, A. adj. DISTINT.

DISTINCTAMENT. adv. ni. DISTINTAMENT.

DISTINCTIU, VA. adj. DISTINTIU.

DISTINGIBLE. adj. Lo que pot distingirse. Distin-
gible.

DISTINGIR. V. a. Conéixer la diferencia de les co-
ses. Distinguir. || Fer que una cosa 's diferencie de
un' altra. Distinguir. || Separar unes coses d' altres
pera evitar la confiisió. Distinguir. || Divisar, veure
de Iluny les coses cóm son en sí. Distinguir. || Met.
Estimar niés a una persona o cosa que a un' altra.
Distinguir. || Explicar una proposició de dos sentits.
Distinguir.

DISTINGIRSE. v. r. Senyalarse, Huir entre altres.
Distinguirse, señalarse, lucir.

DISTINGIT, DA. p. p. Distinguido, jj Separat ab
punts. Distinguido, jl adj. Illustre, noble, sobresor-
tint. Distinguido. I| Mil. El soldat qu' éssent noble
y no tenint lo necessari pera mantíndres de cadet,
gosava d' algunes distincións al servei, cóm eren l'us
de r espasa, 1' exempció de les niecániques del quar-
tel, etc. Distinguido.

DISTINGO, m. Veu que s' emplea pera marcar els
dos o mes sentits d' una proposició, deis qual se 'n
nega un pera concedir 1' altre o altres. Distingo.

DISTINT. adj. Lo que no és idénticament lo me-
teix que un' altra cosa. Distinto. || Diferent, de di-
versa mena o qualitat. Distinto. || Inteligible, ciar,
sense coníusió. Distinto.

DISTINTAMENT. adv. m. Ab distinció o claretat.
Distintamente. | Diversament, d' un modo distint.
Distintamente.

DISTINTIU, VA. adj Lo que té facultat de distin-
gir. Distintivo. II m. Insignia, divisa. Distintivo. ||
CARÁCTER.

DISTIQUIASSIS. f. Med. Malaltía de la vista. Dis-
tiquiasis. || Disposició defectuosa deis parpres. Dis-
tiquiasis.

DISTOCIA, f. Med. Part dificultós. Distocia.

DISTOCOLOGiA. f. Med. Tractat deis parts difi-
cultosos. Distocología.

DISTOCOLÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la disto-
cología. Distocológico.

DISTOMÓGENO, A. adj. Se diu d' un fenómen pro-
duit per certs cuchs. Distomógeno.

DISTOMOGENOSIS. f. Aíerf. Malaltia produida per
cuchs paiássits. Distomogenosis.

DISTONÍA. f. Med. Al.eració d' un teixit qualsevol
del eos. Distonía.

DISTORSIÓ. f. Med. Torsió mes o menys violenta
de les parts del cóssos organisats. Distorsión.

DISTORSIÓ DELS ULLS. Med. ESTRABIS.ME.

DISTRACCIÓ. f. L' acció y efecte de distreure.
Distracción, distraimiento. || Diversió del pensa-
nient o de 1' ¡maginació en coses diterentes de les
que 's tracten o 's fan. Distracción. || Sobrada lli-
vertat en la vida y costúms. Distracción. || diversió,
RECREO.

DISTRÁCTIL, A. adj. Que s' aparta naturalment
d' un altre obgecte. Distráctilo.

DISTREURE. v. a. Fer apartar 1' atenció o 1' afec-

te que 's tenía a alguna cosa. També s' usa cóm re-
cíproch. Distraerse. || Alegrar, divertir. Solazar.

DISTREURE'S. v. r. Esbargir 1' ánim. Distraerse-

DISTRET, A. p. p. Distraído. || adj. Entregat a la
vida Uicenciosa. Distraído. || Qui no posa en les co-
ses r atenció que deu. Desatento. || m. Ant. DIS-
TRICTE.

ESTAR DISTRET. fr. No estar atent. Estai divertido^
dist raido ó en babia.

VIURE DISTRET. fr. VIURE DIVERTIT.

DISTRETAMENT. adv. m. Ab dístracció. Distraí-
damente.

DISTRIBUCIÓ. f. Repartido entre mólts. Distri-
bución. II Colocació oportuna de les coses. Distribu-
ción. II Repartido entre 'Is assistents a algún acte
que té consignada pensió, y per antonomasia la deis
capítols ecclesiástichs. Distribución. || Divisió del
temps, destinant les seues parts a varis fins y opera-
cións. Distribución. Ret. Figura que 's cumpleix
quan se posen al díscurs móltes parts juntes, y des-
prés s' hi apliquen altres tantes pél seu ordre. Dis-
tribución.

DISTRIBUIDOR, A. m. y f. Qui distribueix. Dis-
tribuidor, distributor.

DISTRIBUIENT. m. y adj. Distribuyente.

DISTRIBUIR, v. a. Repartir entre mólts. Distri-
buir. II Colocar les coses per ordre. Distribuir. 1| En-
tre estampers, desfer els motiles, tornant les lletres
a llurs respectius caixetins. Distribuir. || Gastar en
varíes coses. Distribuir.

DISTRIBUIT, DA. p. p. Distribuido.

DISTRIBUTIU, VA. adj. Lo que té virtut o facul-
tat de distribuir. Distributivo.

DISTRIBUTIVAMENT. adv. m. En sentit dístribu-
tiu. Distributivamente.

DISTRICCIÓ. f. Ant. RIGOR.

DISTRICTAMENT. adv. n\. Ant. RIGUROSAMent.

DISTRICTE. m. Espai de terreno subgecte a de-
terminat ternie. Distrito. || Espaí que ocupa y com-
pren alguna provincia o jurisdicció. Distrito.

DISTURBI. m. Turbació de la pau. Disturbio.

DISUREXIA. f. Med. Dificultat d' orinar. Disure-
xia, disuria.

DISÚRICH, CA. adj. Qui pateix de disurexia. Di-
súrico. II Pertanyent al meteix mal. Disúrico.

DIT, A. p. p. Dicho. II m. Una de les cinch parts
prolongades que neixen del palmell de la má y de la
planta deis peus. Dedo. || QualsevuUa de les dotse
parts iguals en que 'Is astrónoms divideixen el diá-
metre del sol o de la Uuna pera 1' observació deis
eclipses. Dígito, dedo.

DIT ANULAR. El quart de la má, anomenat aíxís
perqué s' hi portaven el anells. Dedo anular ó mé-
dico.

DIT DEL MITJ. El tercer de la má, qu' és el mes
llarch de tots. Dedo del corazón, cordial, de enmedio.

DIT ÍNDICE. El segón de la má, que rcgularment
serveix pera senyalar alguna cosa extentatlo envers
la part que 's vol indicar. Dedo Índice, saludador ó
mostrador.

DIT GRÓS. El primer y mes grós de & má y deis
peus. Dedo pulgar.

DIT XICH, PETIT O MANOVELL. El derrer y mes petit
de la má. Dedo meñique ó auricular.

DIT Y FET O TAN AVIAT DIT CÓM FET. Expr. Ab que
s' explica la promptitut ab que 's fá o s' és feta al-
guna cosa. Dictio y ¡lecfio.

ALSAR EL DIT. fr. Que 's diu cóm per senyal pera
significar alguna cosa. Alzar el dedo.

CONTAR AB ELS DITS. fr. Fer un compte senyalant
la numerado ab els dits. Contar por los dedos.

DONAR UN DIT DE LA MÁ PER ALGUNA COSA. fr. Ab
que 's pondera "1 veenient desítj de lograr de que-

DIT

DIV

)93

succeixi alguna cosa. Dar algo bueno; dar un brazo;
dar una mano; dar un dedo de ¡a mano.

ELS Dirs DE LA MÁ NO SON IGUALS. fr. Dóiia a en-
tendre que hi há diferencia entre Ms estats y classes.
Los dedos de la mano no son iguales.

ESTAMPAR ELS CINCH DITS A LA CARA D' ALGÚ. fr.
Fam. Dónarli una bofetada. Poner d uno los cinco de-
dos en la cara; llenar la cara de dedos.

FER ANAR O MOURE 'LS DITS fr. Donarse pressa a
executar lo que 's fá ab els dits. Menear los pulgares.
II Móure 'Is cóni qui toca les tecles. Teclear.

FER PETAR ELS DITS. fr. Fer castanyetes. Castañe-
tear.

FÍCALI 'L DIT o 'LS DITS A LA BOCA. LOC. Ab que Se
assegura que aigú no és tonto cóm se presumía. Mé-
tele el dedo en la boca.

FiCAR ELS D.TS A LA BOCA. fr. Met. Inquirir, subs-
treure ab manya a algú lo que sab. Meter los dedos.

HAVER DE CAPS DE DITS. fr. Met. Explica '1 desitj
de castigar a algú o venjarse d'ell. Coger en las uñas
ó entre uñas.

LO DIT, DIT. Expr. Ab que algú dona a entendre
que 's ratifica y manté en lo qu' ha dit. Lo dicho,
dictio.

MAMARSE 'L DIT. fr. Irón. Fer el ximple y manifestar
que no 's compren lo que no 's vol. Mamarse el dedo.

NO FALTARSE'N UN DIT. fr. Estar mólt aprop de fer
o succeir alguna cosa. Estar dos dedos de hacer, etc.

NO HAVER 'HI UN DIT DE DIFERENCIA, fr. Que ponde-
ra la mólta semblansa o igualtat entre les coses. No
discrepar un dedo.

NO MAMARSE 'L DIT O NO MAMARSE 'L DIT PER CRIA-
TURA, fr. Irón. Que 's diu del qu' es despert, y no 's
deixa enganyar. No mamarse el dedo.

NO SAPIOUER ELS DITS QUE, O QUANTS DITS TÉ A
LA mA. fr. Ésser algú mólt ignorant y tonto. No saber
cuántas son cinco.

PICAR ELS DITS fr. ESCAMAR.

POSAR ELS DITS A LA BOCA D' ALGÚ. fr. Incitarlo O
provocarlo a que digui alguna cosr. que d'altre modo
no diría. Poner en el disparador á alguno.

SENYALAR AB EL DIT. fr. Notar a algú per alguna
circunstancia o motiu o pera guardarse d'ell. Seña-
lar á alguno con el dedo.

SE PENSA TOCAR AB EL DIT AL CEL. Expr. fam. SE
PENSA TOCAR EL CEL AB LES DENTS.

SI LI 'N DEU CÓM EL DIT, SE 'N PENDRA CÓM LA MA
O CÓM EL BRAQ. Que 's diu d'aquells que per tot se
fiquen, y per poch motiu que se 'Is dóngui 's preñen
mes IHvertat de lo que coriespón. Dame donde me
siente, que yo liaré donde me acueste.

TINDRE'L DIT AL ULL A ALGÚ. fr. Tíndterll rabia,
antipatía. Tener hipo con alguno.

TOCAR AB EL DIT. fr. Met. Ab qu' algú expressa
que fácilnient endevinaria alguna cosa si arribava '1
cas d'haverho de fer. Adivinar con el dedo.

TOCAR AB EL DIT AL CEL. fr. Ésser felfs per alguna
cosa. Dar con el dedo en el cielo.

TREURE D' ENTRE DITS. fr. Fer deixar lo que 's tenía
mólt apretat ab ells. Desengarrafar.

DITA. f. El preu que '1 comprador posa a lo que 's
ven y arrenda. Postura.

A DITA DE TOTS, DE TOTHÓM. etc. m. adv. Expressa
qu' alguna cosa 's té generalment per certa y verda-
dera per assegurar'ho quasi be tots. Según pública
voz y fama.

DONAR DITA. fr. Posar preu '1 comprador a alguna
cosa que 's ven, arrenda o encanta. Hacer postura. \\
fr. Met. DONAR CULLERADA.

TREURE DE DITA, fr Ofcrir mes qu' un altre per lo
que s' arrenda o encanta. Sacar de la puja. || Exce-
dir, superar. Sacar de la paja.

DITADA. f. La porció d' alguna cosa que no és
del tot líquida, cóm: mel, etc., que 's pren ab el dit.
Dedada. || La impresió que deixa un dit brut ó untat
demunt d' un obgecte.

DIO. CAT.— T. I. — 75.

DITADA DE MEL. Met. Lo que 's fa en benefici d' un
altre pera ferli creuie que obtindrá '1 que desitja o
pera consolarlo de lo que no ha lograt. Dedada de
miel, almendrada, floreo, lamedor.

DITAXI. m. Bot. Fruit capsular que conté dues
series de receptacles. Ditaxlo.

DITERS. m. Bot. Mena de niareselva o lligaboscli.
Madreselva.

DITET. m. dini. Dedillo, dedito. || Mena de pasta
dolsa de la forma de dit que serveix pera pendre la
xocolata.

DITETRAEDRE, A. adj. Qu' és en forma de prisma
tetraedre. Ditetraedro.

DITIRAMBICH, CA, adj. Lo que pertany al diti-
rambo. Ditirámbico.

DITIRAMBO, m. Poema curt que serveix pera so-
nar, cantar y bailar al ensemps. Ditirambo.

DITO. m. y

DÍTONO, m. Mus. L'interval que consta dedos
tons. Ditono.

DITXA. f. Fortuna, succés felís. Dicha.

PER DITXA. m. adv. CASUALMENT.

DITXA RATXO. m. Fam. Ditxo baix, no gaire de-
cent. Dicharacho.

DITXO. m. Expressió. Dicho. |1 ADAOI, SENTENCIA.
II Graciositat, agudesa. Chiste. || Dicteri, motiu.
Apodo, mote.

DITXO AGUT Y PICANT. Pulla, chufleta..

PER DITXO O PER DITXO M' HAN DITXO m. adv. Per

noticia o relació d' un altre, sense haver vist la cosa.
Délo por oídas.

DITXÓS, A. adj. Felís, afortunat. Dichoso, bo-
yante. II Lo qu' enclou o porta ab sí alguna ditxa:
soletat ditxosa en tot. Dichoso. || Graciós, xistós. De-
cidor, chistoso.

DITXOSAMENT. adv, m. Ab ditxa. Dichosa-
mente.

DITXOT. m. Fam. DITXARATXO.

DIUMENGE. m. El primer día de la setmana, que
está dedicat especialment al Senyor y al seu cuite.
Domingo.

DIUMENGE DE PASQÜETES. El de la octava de la
Pasqua de Resurrecció. Domingo de cuasimodo, pas-
cuilla.

DIUMENGE DE PASSIÓ. El quint de la quaresma. Do-
mingo de Lázaro.

DIUMENGE DE QUINQUAGÉSSIMA. La dominica que
preceeix a la primera de quaresma. Quincuagésima.

DIUMENGE DE RAMS. El derrer de la quaresma; el
primer día de la Setmana Santa. Día ó domingo de
ramos ó de los ramos.

DIUMENGE DE SEPTUAGÉSSIMA. La dominica que
celebra la Iglesia tres setmanes abáns de In primera
de quaresma. Septuagésima,

DIUMENGE DE SEXAGÉSSIMA. La dominica segona
de les tres que 's conten abáns de la primera de qua-
resma. Sexagésima.

DIURESIS, f. Med. Secreció abundant d' orina.
Diuresis.

DIURÉTICH, CA. adj. Med. Lo que facilita 1' ori-
na. Diurético.

DIURN, A. adj. Lo que pertany al día. Diurno. ||
Astron. S' aplica al curs que un astre fa ab vint y
quatre hores, de llevant a ponent. Diurno. || m. Llibre
del reso deis ecclesiástichs que conté les hores me-
nors desde laudes fins a completes. Diurno.

DIUTURNITAT. m. Espai llarguíssim de temps.
Dluturnidad.

DIUTURN, A. adj. Lo qu' ha durat osubsistlt mólt
de temps. Diuturno.

DIVA. f. Poét. Deesa. || Bot. baladre.

DIVA. m. Mena de sofá sense respatller y cubert
de coixins. Diván.

594

DIV

DIV

DIVAGACIÓ. f. Acció y efecte de divagar. Diva-
gación.

DIVAGANT. p. a. Qui divaga. Vagante, vaguean-
te, errático.

DIVAGAR. V. n. Anar per varíes parts sense deter-
niinació de siti o llóch, o sense especial deteiició en-
llócli. Vagar, divagar. || Anar per despoblat sense
trovar canií o lo que 's busca. Vagar, divagar. ||
Met. Discórrer sobre varietat d' especies sense parar
el pensanient en cap. Vagar, divagar.

DIVELENT. adj. Quim. Se diu de 1' afinitat que
pera juntar o unir dos elements els separa d' altres,
ab els que cada hu d' aquells estava conibinat. D¡-
velente.

DIVENDRES. ni. Sisé día de la setniana. Viernes.

DiVENDRES SANT. El de la Sctniana Santa. Viernes
santo, Parasceve.

DIVERGENCIA, f. Opf. La separado o desunió deis
raígs de llum qu' lian sufert la refracció o reflexió.
Divergencia. || Met. Diversitat d' opinións o parers.
Divergencia.

DIVERGENT. adj. Lo que divergeix. Divergente.
II Opt. S' aplica ais raig de la llum qu' havent sufert
refracció o reflecció s' aparten deis deniés. Diver-
gente.

DIVERGIR. V. n. Sortir d' un meteix punt pera anar
en direccións contraríes. Divergir. I! Opt. Patír diver-
gencia 'Is raigs de lUini. Divergir, divergirse.

DIVERS, A. adj. Lo qu' és de distinta naturalesa,
especie, número, figura, etc. Diverso. || Desseniblant.
Diverso.

DIVERSAMENT. adv. Ab diversitat. Diversa-
mente.

DIVERSICOLOR, A. adj. Bot. De distints colors.
Diversicoloro.

DIVERSIFICAR, v. a. Diferenciar, variar. Diver-
siñcar.

DIVERSIFORIWE. adj. De forma alterable, muda-
ble, etc. Diversiforrae.

DIVERSIÓ. f. L' acció o efecte de divertir o diver-
tirse. Diversión, divertimiento. || Entreteniment,
passatenips. Diversión, deporte. || Mi!. La acció de
cridar o atreure al enemich a una o mes parts pera
dividir les seues forces o adquirir altra ventatja.
Diversión.

DIVERSÍSSIIW, A. adj. sup. Diversísimo.

DIVERSITAT. f. Varietat, desemblansa, diferen-
cia. Diversidad. Il iMultitut de coses diferentes. Di-
versidad. II OPOSICIÓ.

DiVERSIU, VA. adj. Se diu del medicament que 's
dona pera divertir o apartar els humors del paratge
en que ofenen. Diversivo.

DIVERTICAL. adj. Med. Se diu de totapéndix vuit
que acava ab un fons tancat que s' alsa de la super-
ficie del conducte intestinal y quina cavitat comuni-
ca ab la del budell. Divertical.

DIVERTÍCUL. m. És 1' apéndix de la definido an-
terior. Diverticulo.

DIVERTIDAMENT. adv. ni. D' un modo divertit.
Divertidamente.

DIVERTIMENT. m. DIVERSIÓ, 2. !| Fundó casera
de ball, música; entreteniment de iiiólta concurren-
cia. Fiesta.

DIVERTIR. V. a, Distreure. Divertir. || Entretindre,
recrear. També s' usa cóm recíproch. Divertir. || Met.
Fer acudir 1' humor a un' altra part. Divertir. || Mil.
Cridar V atenció del enemich a varíes parts. Divertir.

DIVERTIT, DA. adj. Alegre, festiu, de bon humor.
Divertido, entretenido || DISTRET, 2. || Entregat a
una vida Ilicenciosa y desordenada. Distraído.

VIURE DIVERTIT. f. Tindre amors que distreuen de
les ocupacións ordinaries. Andar divertido. 11 Viure

disfret ab dones, jochs o altres vicis. Andar 6 estar
mal divertido.

DIVÍ, NA. adj. Lo que pertany a Déu. Divino. || Lo
que pertany ais déus falsos. Divino. || Met. Molt ex-
cel-lent, primorosíssim. Divino.

DIVIDENDO, m. Arit. El número que s'ha de divi-
dir o partir en tantes parts iguals cóm unitats té '1
divisor. Dividendo. || Pago d' interessos del deute
públich o de les accións d' alguna companyía. Divi-
dendo. II Quota que paga 1' accionista fins a comple-
tar r import total de les accións que té. Dividendo.

DIVIDIDOR, A. adj. Lo que 's pot dividir. Dividi-
dero.

DIVIDIR, v. a. Partir, separar en parts alguna co-
sa. Dividir. II DISTRIBUIR, REPARTIR. || Arit. PARTIR. ||
Met. Desunir els ánims y voluntáis, introduint discor-
dia. Dividir.

DIVIDIRSE, v. r. Separarse de la companyía, aniis-
tat y confiansa d' algú. Dividirse.

DIVIDIT, DA. p. p. Dividido, diviso.

DIVINAL, adj. Divi.

DIVINAMENT. adv. ni. D' un modo diví. Divina-
mente, ji Admirablement, ab gran perfecció y propie-
tat. Divinamente.

DIVINISABLE. adj. Digne d' ésser divinisat. Divi-
nizable.

DIVINISAR. v. a. Fer divina alguna cosa, atribuir-
li les propietats de divina. Es gentiis divinisaven ais
homens, de lo que se 'n va originar la idolatría. Di-
vinizar. II Se diu per participado de l'amistat y gra-
cia de Déu. Divinizar.

DlVINiTAT. f. La naturalesa divina y essencia del
ésser de Déu. Divinidad. || Al gentilisme era 1' ésser
diví que 'Is idolatres atribuíen a llurs falsos déus.
Divinidad. || Met. Se diu d' una cosa excel-lent, nia-
ravellosa. Divinidad. || Irón. RIDICULESA, EXTRAVA-
GANCIA.

DIVÍS, A. p. p. Ant. DIVIDIT.

DIVISA, f. Insignia distintiu. Divisa.

DIVISAMENT. adv. m. Ant. Separadament.

DIVISAR. V. a. Veure, percibir encara que confu-
sament algún obgecte. Divisar. |l Dit deis actes del
enteniment. Descubrir, conjeturar, divisar.

DIVISIBILITAT. f. L' aptitut y disposició de po-
derse dividir alguna cosa. Divisibilidad.

DIVISIBLE, adj. Lo que 's pot dividir. Divisible.

DIVISIDAMENT. adv. m. Ant. SEPARADAMENT.

DIVISIÓ. f. L'acte y efecte de dividir. División. ||
Distribució. División. Ji La part d' un exércit que
opera o niarxa separadament. División. || Arit. PAR-
TICIÓ. II La que 's fa ab dues ratlles pera posar la
suma o qualsevol resultat d' una operado aritmética.
Galera. || Met. Discordia, desunió deis ánims y opi-
nións. División. II Lóg. Modo de conéixer les coses,
pera dóname una idea clara. División. || Ortogr. La
ratlleta que serveix pera denotar la partido o divisió
d' alguna veu a la fí d' una ratUa, passant alguna
part d' ella a la següent. División, guión. || Ret. DIS-
TRIBUCIÓ. II Ret. PROPOSICIÓ.

DIVISIONAL, adj. Lo que pertany a divisió. Divi-
sional.

DIVISIR. V. a. Ant. DIVIDIR.

DIVISIU, VA. adj. Lo que serveix pera dividir. Di-
visivo.

DIVISOR, ni. Arit. El número pél qual s' ha de
partir un altre. Divisor, partidor.

DIVISORI, A. adj. Lo que serveix pera dividir. Se
usa comunnient en lo forense. Divisorio. || ni. Entre
estampers fusta ont s' hi posa 1' original, assegurat
ab el mordant, pera anar component. Divisorio.

DIVORCI. ni. Separado de dos casats en quant a
la cohabitado y Hit. Divorcio.

DOB

DOC

595

DIVORCIAR. V. a. Separar el jutge ecclesiástich
per sentencia a dos casáis eu qiiant a la cohabitació
y Hit. També s' usa cóm recíproch. Divorciar.

DIVORCIAT, DA. p. p. Divorciado.

DIVUIT. adj. niíni. Número conipost d' una desena
y vuit unitats. Diez y ocho.

DIVUíT CENTS, adj. Cardinal equivalen! a mil
vuit cents a mólts indrets de Catalunya.

DIVUITÉ, NA. adj. núni. ord. El que coniplerta '1
número de divuit. Decimoctavo, diezioclieno.

DIVULGACIÓ. f. Acció y efecte de divulgar. Di-
vulgación.

DiVULGADÍSSIJVl, A. adj. sup. Divulgadisimo.

DIVULGADOR, A. ni. y f. Qui divulga. Divul-
gador.

DIVULGAR, v. a. Publicar. Divulgar.

DIXIR. V. a. Ter. DEIXAR.

DO. Más. Primera veu de la escala qii' al sistema
niodern substitueix al ut. Do.

DO. m. Dádiva, present, regalo. Don. || Qualsevol
deis béns naturals que tenim respecte de Déu de qui
*ls rebéni. Don. Il Gracia o habilitat especial. Don.

DÓ D' ACERT. El tino particular en pensar o fer al-
guna cosa. Don de acierto.

DÓ DE CENT. Acert y oportunitat de saver tractar
a cada hu segoiis coiivinga.

DO DE LLÁGRIMES. Facilitat pera plorar. Don de lá-
grimas.

DOBLA. Numis. Moneda antiga d' or coneguda a
Espanya y principalment a Castella y que va tindre
varis valors, liéis y figures en diversos temps. Dobla.

DOBLA CASTELLANA, MORISCA, MARROQUINA, BALA-

Di, BLANQUILLA, CEBTÍ, SAMORÍ, BUDÍ. Diferentes me-
nes de dobles. Dobla castellana.

DOBLA DE DOS. Moneda d' or de pes y valor de qua-
tre escuts. Doblón de d cuatro.

DOBLA D'OR O DE QUATRE DUROS. Moneda d' or de
pes y valor de dos escuts. Doblón de oro.

DOBLA DE QUATRE. Moneda d' or de pes y valor de
vuit escuts d' or. Doblón de ú ocho.

DOBLA SENSILLA. Moneda imaginaria de seixanta
rals. Doblón sencillo.

ÉSSER CURTA LA DOBLA, fr. Met. fom. Ab que 's
nota la poca capacitat d' algú. Alcanzársele poco á
alguno; ser de pocos alcances.

MITJA DOBLA DE QUATRE: DJBLA DE DOS.

DOBLADAMENT. adv. m. Al doble. Dobladamen-
te. II Anl. Ab malicia y engany. Dobladamente, do-
blemente.

DOBLADURA, f. Ant. DOBLEGADURA.

DOBLAMENT. m. Anl. DUPLICACIÓ.

DOBLAR. V. a. Aumentar alguna cosa altre tant
mes. Doblar. || Al joch de billar, fer que la bola to-
cada per ua' altre se 'n vagi al costat oposat de
aquell en que 's trova. Doblar.

DOBLARÍA, f. Qruix. Grueso.

DOBLARSE, v. r. Cedir a la persuassió O a la for-
qa. Doblarse.

DOBLAT, DA. p. p. Doblado. || adj. Mel. ant. Qui
fingeix y dissimula, amagant el seu modo de pensar.
Doblado, doble, simulado, artiflcioso, solapado.

DOBLE, adj. Altre tant mes. Doble. || Groixut, de
niólt cós. Doble. || Dit del subgecte petitó y rabas-
sut. Doble, doblado, dobladillo. |1 Gram. Lletra que
ne va. dues, cóm: la x al llati. Doble. || Mus. Se diu
d' una consonancia respecte d' altra. quan la una és
repetida y teñen un terme comú. Doble, redoble. ||
En el reso ecclesiástich se diu de la festa mes solem-
ne que la simple y semidoble, y 's repeteixen sense-
res les antífones, etc. Doble. || Parlant de tercianes
la que no deixa cap día de descáns. Doble. || DO-
BLAT, 2. II Dit de la clau que té niés guardes de les
regulars. Doble.

DOBLE OCTAVA, f. Mus. Interva! musical compost
de dues octaves. Doble octava.

DOBLE QUüTiDiANA. f. Med. Pebre que 's repetcix
dues vegades cada día. Doble cotidiana.

AL DOBLE, m. adv. Dobladament.. Al doble, otro
tanto más.

COSTAR DOBLE, fr. Pagar alguna cosa niólt mes de
lo que val. Costar la torta un pan.
EL DOBLE m. adv. Al doble.

PAGARLA, O PAGARLO DOBLE, fr. Sufrir cástich do-
blat. Pagarlo doble.

DOBLECH. m. La part que 's doblega y '1 sechque
hi queda. Doblez, dobladura. || El sacsó o tabella
que 's fa a la roba. Repulgo. || inflexió, ENCORVA-
DURA. II PLECH. II VORA DE LA ROBA. || Art. y of. Ma-
quineta pera foradar el ferro.

DOBLEGABLE, adj. y

DOBLEGADÍS, SA. adj. Lo que 's pot doblegar &
es fácil de doblegarse. Flexible, doblegadizo, cim-
breño.

DOBLEGADURA. f. p. u. y

DOBLEGAMENT. m. p. n. Ant. DOBLECH.

DOBLEGAR, v. a. Plegar una cosa, torcer una
cosa sobre altra. Doblar, doblegar. || Vinclar, brin-
car. Doblar, cimbrar. || Met. Obligar, inclinar a fer
lo contrari de lo que 's pensava o intentava. Doblar,
doblegar. || Dit del ferro. Acodillar. 1| Pegar ab cosa
prima. Cimbrar.

DOBLEGAT, DA. p. p. Doblado, cimbrado, do-
blegado.

DOBLET. m. Al joch de billar és la sort que 's
guanya per dirigirse la bola, després de tocar a la
taula o Ijarana, al punt que s' intenta. Doblete.

DOCENT. adj. Aquell qu' ensenya. Docente.

DOCETAS. ni. p1. Sectaris del r.igle il, partidaris
de Marció que sosteníen que Jesucrist solament havia
nascut, niort y ressucitat en apariencia. Docitas,
docetas.

DÓCIL, adj. Suáu de condició. Dócil. || Apte pera
ésser ensenyat. Dócil. || Dit de la pedra, nietall, etc.,
fácil de travallar. Dócil.

DOCILÍSSIM, A. adj. sup. Dócilísimo.

DOCILÍSSIMAJVIENT. adv. m. sup. Docilísima-
mente.

DOCILITAT. f. Bona disposició pera apendre o
fer alguna cosa. Docilidad. [| Suavitat de geni. Do-
cilidad.

DÓCILIVIENT. adv. ni. Dócilmente.

DOCIMASSIA. f. Min. Art d' ensajar els minerals
pera sapiguer la quantitat y qualitat de nietall que
contenen. Docimasia. || Med. Conjunt de proves a
que 's someten els pulmóns d' un feto pera averiguar
si ha respirat, y per consegüent si ha nascut viu o
niort. Docimasia.

DOCIMASSISTA. m. Qui s' ocupa de la docimas-
sia. Docimasista.

DOCIMASSOLOGÍA. f. Med. Part de la obstetricia
que tracta de les regles pera dirigir acertadament
el orgue del tacte al assistir ais parts. Docimaso-
logía.

DOCIMASSOLÓGICH, CA. adj. Med. Pertanyent a
la docimassología. Docimasológico.

DOCIMÁSTICA. f. Min. DOCIMASSIA.

DOCIMÁSTICH, CA. adj. Min. Pertanyent a la do-
cimassia. Docimástico.

DOCK. m. Cala ciiberta pera construir'hi embarca-
cacións. Dock. || Establiment y explotació comercial
ont hi han magatzems pera deposifar'hi les mercade-
ríes. Dock.

DOCOFOR. ni. Entom. Género d' insectes que se
desarrolla en tots els aucells nienys en els colóms y
en les gallinácees. Docoforo.

596

DOD

DOL

DOCTAMENT. adv. m. Ab erudició y doctrina.
Doctamente.

DOCTE, A. adj. Savi, eriidit. Docto.

DOCTÍLOQUO, A. adj. Que parla ab verbositat.
Doctilocuo.

DOCTILOQÜENT. adj. Doctíloquo.

DOCTÍSSIM, A. adj. siip. Doct simo.

DOCTÍSSIMAMENT. adv. ni. sup. Doctíslma-
mente.

DOCTOR, A. m. y f. Qui ensenya alguna ciencia o
art. Doctor. || Qui ha rebut soleiunenient en alguna
universitat el derrer y niés preemiiient grau, per niedi
del qual pot ensenyar a totarreu sobre aquella facul-
ta! o ciencia en que 's gradúa. Doctor. || Títol que
la Iglesia dona a algúns sants que ab major profun-
ditat de doctrina defensaren la nostra santa relligió
o ensenyaren lo pertanyent a ella. Doctor. Ii METGE.

SEMPRE Hl HÁD' HAVER MES DOCTORS QUE APOTE-
CARIS. Loe. prov. ÉSSER ADVOCAT DE CAUSES PERCU-
DES.

DOCTORAL, adj. Lo que pertany al doctor. Doc-
toral. II Canonicat que 's dona per oposició a un gra-
duat en dret canónicli o civil. Doctoral. || Dit del
nieteix canonge que 1' obté. Doctoral.

DOCTORAMENT. m. L' acte y efecte de docto-
raise. Doctoramiento.

DOCTORANDO, m. Qui está próxini a rebre la
borla y grau de doctor. Doctorando.

DOCTORAR. V. r. p. u. Donar el gmu de doctor.
Doctorar.

DOCTORAT. ni, Grau de doctor. Doctorado.

DOCTOREJAR. v. a. Fam. Fer el doctor, aparen-
tar gravetat y sabiduría. IVlaestrear, doctorear.

DOCTORET. m. diiii. Doctorcillo.

DOCTRINA, f. Ensenyansa, instrucció. Doctrina.
II Ciencia, erudició. Doctrina. || La plática que 's fa
al poblé explicant la doctrina cristiana. Doctrina. ||
La opinió d' un autor sobre qualsevulla materia.
Doctrina. || LUbret que conté 1' explicado de la doc-
trina cristiana. Catecismo.

DOCTRINA CRISTIANA. La que deu saber el cristiá
per rao de la seua professió de fé. Doctrina cristiana.

NO S' APRÉN LA DOCTRINA PARLANT AB LA CATARI-
NA. Ref. QUI VOL PEIX QUE 'S MULLÍ 'L CUL.

DOCTRINAIRE. ni. Qui explica la doctrina cris-
tiana. Doctrinero.

DOCTRINAL, adj. Moral. || m. Llibre que conté
preceptes y regles. Doctrinal.

DOCTRINALIVIENT. adv. m. D' una manera doc-
trinaria. Doctrinalmente.

DOCTRINER. m. DOCTRINAIRE.

DOCUMENT. ni. Instrucció que 's dona a algú so-
bre qualsevulla materia y niés particularinent avís y
consell pera apartarlo d' obrar mal. Documento. ||
Escriptura o instrunient ab que 's prova o confirma
alguna cosa. Documento.

DOCUJVIENTAL. adj. Que 's funda en documents o
n' es relatiu. Documental.

DOCUMENTALMENT. adv. ni. Ab documents. Do-
cumentalmente.

DOCUMENTAR, v. a. Provar, justificar la veritat
d' una cosa ab dociuiieiits. Documentar.

DOCUMENTAT, DA. adj. Se diu del memorial,
pediinent, etc., acompanyat deis documents necessa-
ris. Documentado.

DODECACORDE. m. Más. Sistema peí qual s' afe-
geixen altres quafre tons ais vuit qu'hi havía al cant
ecclesiástich roma. Dodecacorde.

DODECADA. f. Grupo de dotse. Dodécada, do-
cena.

DODECADACTILITIS. f. Med. Inflamació del bu-
dell primer. Dodecadactilitis.

DODECAEDRE. m. Geom. Sólit regular quina su-
perficie se compon de dotse pentágonos regulara. Do-
decaedro.

DODECAÉDRICH, CA. adj. Relatiu al dodecaedre.
Dodecaédrico.

DODECAFÁRMACO. m. Farm. Medicament com-
post de dotse substancies. Dodecafármaco.

DODECÁGONO, ni. Geoni. Figura superficial que
costa de dotse costats. Dodecágono.

DODECATEÓN. m. Medicament compost de dotse
plantes. Dodecateón.

DODÉCUPLO, A. adj. Dotse vegades major. Do-
décuplo.

DODÓ o DODON. fiío?. Quart abat del nionestir
de Camprodón (976 a 988).

DOFÍ. ni. Ictiol. DELFi.

DOFi BLANCH O DOFÍ DEL ALOT. Peix imaginari
potser, mólt teniut péls pescadors, perqué, segóns
atribueixen, destrossa les xarxes y 's menja 'I peix
prés en elles, sense que puguin agafarlo niai. Se '1
anomena també esqúat.

DOFINERA. f. Náut. Mena de llanxa ab dues ale-
tes movibles prop de la punta plegades en estat nor-
mal que, desplegantse, fan presa al tirar enfora. Se
usa pera pescar la tunyina

DOGA. f. Cada una de les fustes de que 's compo-
nen les botes o barrils. Duela.

DOGAL, m. Corda que servia pera penjar ais sen-
tenciáis a la pena de forca. Dogal. i| Ant. CABESTRE.

TROVARSE AB EL DOGAL AL COLL. fr. Trovarse ab
un gran apuro. Estar con el dogal á la garganta; te-
ner el dogal al cuello.

DOGMA, m. La proposició que s' assenta per fer-
ma, y cóm a principi innegable. Axioma, dogma. ||
Veritat revelada per Déu, declarada y proposada per
r Iglesia pera la nostra creensa. Dogma. || Proposi-
ció fonaniental deis heretges cóm principi de Uurs
errades sectes. Dogma.

DOGMÁTICH, CA. adj. Lo que pertany ais dog-
mes. Dogmático. || L' autor que tracta deis dogmes.
Dogmático. II El filosoph que, persuadit de que les
coses per Uur naturalesa son comprensibles, assenta
principis que li semblen certs. Dogmático.

DOGMATISAR. v. a. Ensenyar dogmes falsos y
oposats a la nostra relligió católica. Dogmatizar.

DOGMATISME. m. Conjunt de tot lo qu' és dog-
máticli en relligió. Dogmatismo. || Conjunt de les
proposicións que 's teñen per principis innegables de
una ciencia. Dogmatismo. || Presumpció deis que vo-
len que Uur doctrina o asseveracións siguin tingudes
per veritats inconcuses. Dogmatismo. || Escola filo-
sófica oposada a 1' escepticisme, la qual, considerant
la rao humana capas del coneixement de la veritat
seinpre que 's subgecti al método y ordre en la inves-
tigació, afirma principis que considera cóm evidents
y certs. Dogmatismo.

DOGMATISTA. m. Aquell que sosté o introdueix
noves opinións, ensenyantles cóm a dogmes contra la
veritat de la relligió católica. Dogmatista.

DOGMATITSAR. v. a. DOGMATISAR.

DOGRE. V. a. Mar. Embarcado gran que servelx
pera cabotatge y pera Uarga carrera. Dogre.

DOJO (A), m. adv. Ab gran abundor. A pote, á fa-
negadas.

DOL. m. Dolor, llástima, aflicció o sentiment. Due-
lo. II Demostrado de sentiment per la iiiort d' algú.
Duelo. II El vestit negre que 's porta per la mort de
algú. Luto. II Ant. DOLO.

DEiXAR EL DOL. fr. Deixar el vestit que 1' indica.
Dejar el ¡uto.

FER DOL. fr. Fer llástima o compassió. Dar lás-
tima.

PER EL CAP DE DOL. fr. Presidir el duelo.

DOL

DOL

597

POSAR O CUBRIR DE DOL. fr. Enlutar.

POSARSE DE DOL. fr. Vestirse de negre pera deno-
tarlo. Tomar luto, vestirse de lulo.

DOLAR. V. a. Ant. RIBOTEJAR.

DOLCESA. f. Ant DOLSOR, DOLSURA.

DOLQ, A. adj. Ant. Lo que té dolsor.

DOLQA. f. adj. y Art. y of. Nóm que 's dona a tota
llauna o planxa d' altre metall que 's doblega y tra-
valla fácilment. Dulce.

DOLQA I. Biog. Coiutesa de Provenga, anonienada
també Estefanía. Vivía vers 1' any 1100. Va governar
durant 1' infantesa del sen fill Bertrán II, niort vers
r any 1093, per lo qual ella va tindre en nóm propi
€l reinat de la Baixa Provenga. Va fer nióltes dona-
cións, fundant algúns moiíastirs. Se 1¡ deu 1' edifici
de Sant Nicolau, a Tarascó.

— II Biog. Famosa comtesa de Provenga al si-
gla XII. Era casada ab el comte de Barcelona En Ra-
món Berenguer III, a qni va cedir tots els seiis béns y
"dominis. El comte de Tolosa Alfóns Jourdain va pro-
téstame ab la forga de les armes y se 'n va originar
■una guerra, feüsment acavada per niedi d' un pacte
fet r any 1125. Empró la pau y la tranquilitat sois
va ésser un fet quan la Provenga va quedar incorpo-
rada a la Corona d' Aragó. Na Dolga, tercera muller
del comte, va morir abans qu' En Ramón Berenguer,
que va finar 1' any 1130.

DOLDRE. V. n. Patir dolor. Doler. || Causar al
4nim sentiment, pena o desagrado. Doler. || Sapiguer
nial que 's perdi o malogri alguna cosa. Sentir, dar
lástima. II Causar dolor. Doler.

AL BON PAGADOR NO LI DOLEN PRENDES. Ref. Al
buen pagador no le duele prenda.

DE LO QUE 'LS ULLS NO VEUEN EL COR NO DOL Ref.
Ojos que no ven corazón que no quiebra ó que no llora
é que no siente.

DOLDRE'S. v. r. Queixarse, sentir algún mal, ex-
pressarlo. Dolerse. || Penedlrse. Dolerse. || Tindre
algú sentiment de no poguer fer lo que 's desitja, o
d' algún detecte que no 's pot remeiar. Dolerse. ||
Tindre llástima de lo que un altre pateix. Compade-
cerse, dolerse. || Queixarse, explicar el mal o dolor
que se sent. Dolerse.

DOLENCIA, f. Indisposició, nialaltía, sufriment.
Dolencia.

DOLENT, A. adj. Mancat de la bontat correspo-
nent. Malo. || Perjudicial a la salut. Malo, dañoso. ||
Depravat, vicios, corrompnt. Malo. || Pervertit, brivó.
Malvado, malo. || Reu, delinqüent. Malo. || Dit de la
sort, etc., desgraciat, infelís. Malo, desgraciado. ||
Dit del vestit vell y esquinsat. Viejo, raido, destro-
zado, roto. II Espatllat, que no pot servir. Malpa-
rado, menoscabado, maltratado. || Dit de la fruita
podrida o malmesa. Dañado. || Lo qu' és inferior y de
poca estlmació en la seua classe Ruin. || Pecador.
Malo. II Dit del temps destemplat. Desabrido. || Ter.
MALALT. II Ant. ANGUSTIAT. || Dit de la térra aspra,
desigual, montanyosa. Doblada. || Dit de la fruita de
■esclofolla que té sech o podrit lo de dins. Vano.

DE DOLENT ARBRE NO N' ESPERIS PAS BON FRUIT.
Ref. De mal cuervo mal huevo; de rabo de puerco nun-
<ra buen virote.

ÉSSER MES DOLENT QUE ALLÓ QUE LLENSEN, O QUE
UNA CAPA ESQUINSADA. fr. Pera ponderar quánt vil y
dolent és algú. Ser más ruin que su zapato.

FER DOLENT A ALGÚ D' ALGUNA COSA. LoC. ant. Fer-
io doldre d' ella. Hacer que le pese.

PER TORNAR DOLENT. fr. Danyar, malmetre alguna
cosa. Malear. || Pervertir a algú. Malear, viciar, infi-
cionar.

MES VAL UN DOLENT CONEGUT QU' UN BÓ PER 00-
NÉIXER. Re}. Vol dir que val mes tractar ab un cone-
gut, encara que tingui algún detecte, que no pas un
desconegut que 'n pot tindre niólts mes; o que no
devém aventurar lo que tenini ab 1' esperansa de lo

Dolóme la

que se 'ns figura qu' és millor. Por el alabado dejé el
conocido y vime arrepentido.

VAL MES UN DOLENT AJUST QUE 'L MILLOR PLET.
Ref. Más vale mala avenencia que buena sentencia.

DOLENTAMENT. adv. m. Ant. Ab dolentería o
malicia. Ruinamente.

DOLENTERÍA. f. Picardía. Maldad, malicia, pi-
cardía. II Bellaquería, astucia. Malicia.

DOLENTÍSSIM, A. adj. sup. Pésimo, malísimo.

DOLERITA. f. Min. Mena de roca basáltica que
's trova en terrenos volcániclis. Dolerita.

DOLERÍTICO, CA. adj. Min. Que conté dolerita.
Dolerítico.

DOLET. m. Sulfat de ferro calsinat y de peróxit de
ferro Doleto, dolet.

DOLMEN, m. Nóm que 's dona a certs monuinents
anticlis íormats de una gran pedra horisontal sense
travallar, sostinguda per una
o mes pedrés verticals. Dol-
men.

DOLO. m. Ficció, engany.
Dolo. II For. Mala fe en els
contractes, plena deliberació
en els delicies. Dolo.

DOLÓMEDA. f. Zool. Ara-
nya m ó 1 1 cassadora que 's
tira de sorpresa dennint deis
insectes. Dolómeda.

DOLOMÍA f. Miner. Roca
composta de carbonats de
magnesia y cals , geiieral-
ment ab un pocli de ferro.
Es blanca cóm llet o gro-
guenca y a vegades verda o
violácea, trasiluida y bri-
llanta. Se trova en formes

diverses: crestallisada, granular sacaroidea ab restes
fóssils, que s' emplea en arquitectura; y compacta,
que s'usa pera afilar el ferro o 1' acer. Dolomía.

DOLOMISACIÓ. f. Teoría de la formació de les
roques dolomítiques. Dolomización.

DOLOMÍTICH, CA. adj. Pertanyent a la dolomía.
Dolomítico. II Que conté dolomía o h¡ es semblant.
Dolomítico.

DOLOR, ni. Sensació molesta, aguda y cruel de
alguna part del eos, qu' altera l'estat natural. Dolor.
II Sentiment, aflicció, angoixa. Dolor || Arrepenti-
nient. Arrepentimiento, dolor.

DOLOR COLICH: CÓLICH.

DOLOR DE VENTRE: TORSO.

DOLOR SO.MORT. El que no es agut y molesta con-
tinuament. Dolor sordo.

DOLORS DE PART. Els que sent la dona al temps de
parir. Dolores de parto, entuertos.

TINDRE DOLORS. fr. Estar en díes de parir. Estar
con dolores.

DOLOREJAR. v. n. Ter. DOLDRE, 4.

DOLORES. Geog. Part. jud. de la prov. d'Alacant,
format de aquets 16 ajuntaments: Albatera, Almora-
dí, Benejúzar, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya
Nova, Daya Vella, Dolores, Formentera, Granja de
Rocamora, Quardainar, Pobla de Rocamora, Rafal,
Rojales y Sant Fulgenci, reunint entre tots 32,582
liab. II Vila de la prov. d'Alacant, bisb. d' Crióla,
cap de part. jud. del seu nóm; és a 1' horta d' Oriola,
té estació de F. C. y 2,251 hab.

DOLORET. m. dim. Dolorcillo.

DOLORETES. n. p. dim. de Dolors. Dolorcltas,
Lolita.

DOLORÍFICH, CA. adj. Lo que causa dolor. Dolo-
roso, dolorífico.

DOLORIT, DA. adj. Afiígit, desconortat. Dolorido.
II Qui pateix dolor. Dolorido.

598

DOM

DOM

DOLORÓS, A. adj. Lo que mou a llástinia y coiii-
passió. Doloroso. I| Lo que causa dolor. Doloroso.

DOLOROSAMENT. adv. ni. Ab dolor. Dolorosa-
mente. ¡1 llastimosament.

DOLOROSiSSIM, A. adj. sup. Dolorosisimo.

DOLORS. n. p. Dolores, Lola.

DOLOS, A. adj. Enganyós. Fraudulento, doloso.

DOLOSAMENT. adv. m. Ab dolo. Dolosamente.

DOLRER. V. n. Ant. DOLDRe.

DÓLS, A. adj. Suáu y agradable al paladar. Dulce.
II Lo que no es agre ni aiiiarcli. Dulce. || Agradable,
gustos, suáu. Suave, dulce. || Pint. El dibiiix
suáu y el que té color herniós. Dulce. II Ret Dit del
estil fácil de pronunciar. Dulce. || dúctil. || Dit del
teiiips suáu. Blando, amoroso, templado. || D;t
del menjar que no té la sal corresponenta. Soso, dul-
ce, insípido. II ni. DOLSOR.

ÉSSER MÓLT DÓLS O DÓLS CÓM UN SUCRE O CÓM
UNA MEL. f . . Pondera la gran dolsor d' alguna cosa.
Ser un almíbar, ó dulce como un mosto.

DOLSAINA. Vegis dulsaina.

DOLSAINER. Vegis DULSAINER.

DOLSAMARA. f. Bol. Planta de la familia de les
solanácees; a Tárrega se 1' anomena Vidanbi. Dul-
camara.

DOLSAMEL. f. Bot. MARESELVA.

DOLSAMENT. adv. ni. Ab suavitat y dolsura. IWe-
lifluamente, dulcemente.

DOLSEJAR. V. n. Tindre '1 vi un punt de dóls o de
gust de iiiost. Remostarse, remostecerse.

DOLSEYA (Coll de la). Orog. Pas a 1,140 metres
d'altitut, al N.E. de Talaixá, a la partió d' aigües de
la riera de les Escales ab la de Sant Aniol, prov. de
Girona.

DOLSIFICANT. p. a. Lo que dosifica. Dulcificante.

DOLSIFICAR. V. a. ENDOLSIR. || Per dolsa alguna
cosa. Dulcificar, endulzar, dulzurar. || Pint. Prepa-
rar les tintes de modo que no siguin fortes. Endul-
zar. II Quím. Treure les parts salines a algúns cossos.
Dulcificar.

DOLSIFICAT, DA. p. p. Dulcificado.

DOLSÍSSIM, A. adj. sup. Dulcísimo.

DOLSOR. f. y

DOLSURA. f. Qualitat de dols. Dulzura. || Met.
Suavitat, sensació falaguera. Dulzura.

DOLSURA DE TE.MPS. Templansa, bonans.'i. Blandu-
ra de tiempo.

DOLL. ni. El raig d' aigua o altre liqtiit que ix ab
forsa per una banda estreta. Chorro, borbollón,
borbotón. |I Parlant d' eines, el niánech vuit del nie-
teix nietall, dins del qual se n' hi fica un' altre de
fusta. Cubo.

A BELL DOLL. 111. adv. Copiosament, ab abundor.
A chorros.

A DOLL D' AIXETA. fr. Beure de 1' aixeta estant.

BON DOLL DE SANCH. fr. Met. fam. Eixir niólta sancli
d' una ferida, del ñas, etc.

UN DOLL D' OR. Ter. S' usa pera denotar els ador-
nos daurats en ornanients y trajos, cóni aixís nieteix
pera suposar un cabal de diiiers.

DOJVIABLE. adj. Lo que 's pot domar. Domable.

DOMADOR, A. m. y f. Qui doma. Domador.

DOMAMENT. m. Ant. L' acció y efecte de domar.
Domadura.

DOiWANGVA. Geog. Celebrada ermita del Con-
flent, eniplassada en un promontori a la vora del riu
Fages.

DOiVIAR. V. a. Subgectar, amansir, fer dócil algún
animal a forsa d' exercici y ensenyansa. Domar. ||
Subgectar, dominar a algú. Sojuzgar, domar, suje-
tar, domeñar. i| Met. Contindre les passións o afectes.
Domar.

DOJWÁS. m. Brocat de seda ab grans ramatges,
que 's fabricava a Damas, d' ont ha pres el nóm. Da-
masco.

MiTj DOMAS. Damasina.

DOJVIASQUÍ. adj. Lo qu' és propi de Damas. Da-
masquino.

DOMAT, DA. p. p. Domado.

DOMDAR. v. a. Ant. DO.viAR.

DOMENECH. n. p. Domingo.

DOMENECH (Antoni). Biog. Remarcable pintor
del sigle XVI, qu' era nascut a Valencia.

— (ANTONI VICENS). Biog. Escriptor relligiós cá-
tala, nat a Sant Gabriel de Grions (Girona) 1' any
1553 y mort a Girona, en opiíiió de sant, 1' any 1607.
Després d' haver ensenyat gramática a Figueres, va
anar a Roma a cercar dispensa d' un vot que havía
fet y a causa d' un temporal sofert a la tornada va
pendre r habit deis predicadors 1' any 1580 al con-
vent de Santa Caterina, de Barcelona. Al capítol ge-
neral de 1' ordre de 1' any 1605 el van fer mestre de
filosofía y de teología. El seu renoni, conservat fins
al present, és degut al seu Uibre Flos sanctorum &
Historia general de los santos y varones ilustres en
santidad del principado de Cataluña, (Barcelona, 1602,
Girona, 1630), pera fer la qual va recorrer primera-
ment quatre vegades tota Catalunya regirant els ar-
xius que '1 poguessin ajudar. Es bon Ilibre; no exempt
d' erros.

— (GARLES). Biog. Bisbe del sigle XVI; natural de
Barbens (Urgell). Va ésser abat del monestir de Vi-
labertran al Empurdá. El reí el va fer bisbe de Llei-
da y '1 Sant Pare '1 va confirmar en dit cárrech Lany
1580, pero no '1 va desempenyar niés qu'un any, puig
va morir el 21 d' Octubre del any següent, éssent
enterrat al chor de la séu lleidetana, devant del sitial
del degá.

— (CLIMENT). Biog. Pintor de Barcelona a les de-
rreríes del sigle XV. Era gendre d' en Jauíiie Vergós
segon, a qui va substituir en el cárrech de pintor del
Concell de Cent de la ciutat de Barcelona l'any 1503,
després de haverlo renunciat el seu sogre.

— (FRANCESCH). Biog. És el gravador mes anticli
que tenim a Espanya. Va firmar una estampa de la
Mare de Den del Roser, perfilada, niólt notable ab
tot y ésser el gravat mes priinitiu que coneixém de
data certa. La firma de 1' artista diu aixís: Ff. Fran-
cisco Domenec. — A(ny) d(e) s(alut) o be: any del se-
nyor, 1455. Tan sois se 'n cone'x un exeniplar. Al-
gúns creuen que aquest Doménech era frare del
convent de Santa Catarina, de Barcelona, y totes les
probabilitats s' inclinen a pensar'ho. Enipró altres
teñen aquella estampa per obra valenciana; mes-
ningú dubta que constitueix un honor per la nostra
rassa, ates 1' avens de cultura que demostra, la qua-
litat y r any a que perteneix.

— (FRANCESCH). Biog. Artista valencia, nat a Co-
centaína pél Maig de 1559. Era nevot carnal del cé-
lebre fra N¡co:au Borras y va ésser el seu liereu deis
atuells, estudis y pinturcs. Vivía encara vers 1' any
1632. Era escrivá patrimonial del comtat de Cocen-
taina y iiiólt contrari deis nioreschs, expulsats al seu
tenips. L' obra de pintura mes imporfant d' En Do-
ménech és el retau'e de 1' Adorado deis Reis, de la
parroquia de Santa María de Cocentaina, pintat el
any 1581.

— (OREQORi). Biog. Polítich Iliberal mólt popular a
Catalunya envers 1' any 1840. Era comandant del ba-
talló de voluntaris, o «nacionals» de la vila de Valls,
que '1 va nonienar son fill adoptiu. És autor d' un lli-
bret, publicat 1' any 1842, baix el títol de: Relación
histórica del batallón primero lijero de milicia nacio-
nal de Valls. Ais seus derrers temps publicava a Ta-
rragona, a quina ciutat va morir 1' any 1876, un pe-
riódich titolat: El Abuelo.

— (iGNASi). Biog. Metge cátala de la primera meí-
tat del sigle XIX. Entre 'Is anys 1832-1835 va presen-

DOM

DOM

599

lar a 1' Academia de Medicina de Barcelona un tra-
'vail titolat: Consideraciones soljre la ictericie, y '1 27
de Febrer de 1848 va llegir a la Societat Filomática
de Barcelona una Memoria sobre el tratamiento moral
£ higiénico de la locura, con un proyecto para la cons-
trucción de un hospital general extramuros de la ciu-
dad.

— (isiDOR). Biog. Advocat y polifich contemporani,
partidari de les ¡dees avensades, qua va desempe-
nyar cárre:lis niólt importants. Va dedicarse ais es-
tudis ecoiiómichs, deixanfne escrites algunes obres.
Va morir a Barcelona 1' any 1891.

— (JASCINTO). Biog. Politich y economista, que va
distingirse a mitjans del sigle xix. Va iiéixer a Bar-
^:elona, y després d' haver figurat al partit progre-
sista, va ferse moderat, éssent ministre d' hisenda ab
€l comte de Sant Lluis 1' any 1852, al ministeri ano-
menat deis polacos.

— (JAUME). Biog. Escriptor cátala del sigle Xiv,
anomenat per algíins fra Domingo Jaunie y Jaume Do-
mingo. Era frare dominich del convent de Coblliure
y fou el segón inquisidor de Mallorca (1357) y pro-
vincial de Provenga y d' Aragó, niólt estimat del rei
En Pere IV. Aquest li ordena en 1370 que poses en
llengiia catalana 1' obra: Speculum historíale, de fra
Vicents Bellavacence, ab el propósit (que no pogué
cumplir) de completarla fins al seu temps. Escrigué
dos grans volúms en foli, comensats a Perpinyá, que
tracten desde la creació del nión fins a la Concepció
de la verge María, y aixís avui 1' obra sois aprofita a
la llengüística y no a 1' historia.

— (PERE). Biog. Canonge cátala de la Séu de Bar-
celona; jesuíta després. Vivía al sigle xvi y era com-
pany de sant Francisco de Borja a les missións fetes
per Navarra y altres indrets d' Espanya. Va ésser ca-
pellá del rei y rector perpetual del colegí de nens
desamparáis que '1 reí de Portugal, a instancies
seues, funda a Lisboa 1' any 1522. Al meteix Donié-
necli se deu 1' iglesia de Montserrat de Lisboa. Va
deixar escrit un Ilibre deis miracles obrats per sant
Francisco de Borja, son company.

— Y CIRCUNS (JOSEPH). Biog. Mestre de príncipis
del sig!e xix, natural de Barcelona, que 's va distin-
gir per la seua laboriositat y amor a la carrera. És
un deis que usaren 1' idioma cátala en 1' aubada del
renaíxement literari. Era soci de niérit de 1' Econó-
mica Barcelonina d' Amichs del País. Va exercir ca-
rrera de mestre de primeres lletres a Tarragona.
L' any 1829 va publicar: Elementos de gramática
castellana-catalana (Barcelona, imp. Brusi), y ade-
mes de distints Ilibres d'ensenyansa y de relligíó, va
donar a 1' estampa, 1' a:iy 1847, la tradúcelo Iliure en
vers cátala del Simbol de sant Atanasi (Tarragona,
imp. de Graells).

— Y DE DEZBARRi (JOAN). Biog. Canonge y degá
de la Séu d' Urgell, en el sigle XVI!; era natural de
Vich. Fotí doctor en abdós drets y va escriiire de
aquesta materia: Varice juris super clericorum vita et
■directione inspecliones, etc. (inédit), y va publicar: La
adulación en su figura (un vol. 16.°, Barcelona, 1647).

— Y VACIANA (MIQUEL). Biog. Bisbe, nat a Reus
r any 1816 y mort a Tarragona 1' any 1878. Va estu-
diar en la ciutat nadiua; a Madrit entra a 1' ordre de
sant Vivents de Paúl y feia el noviciat a Quissona en
1834, quan un decret del govern obliga a pendre les
armes y anar a la guerra ais relligiosos de la seua
etat no ordenáis in saciis, per sustréures a lo qual
emigra a París, desde ont va anar a les missións deis
Estats Units en 1837, y dos anys després rebía dis-
pensa pera ésser ordenat capellá. En 1859, desde
Roma li oferiren la mitra de Fitsbourg (Peiisilvania),
que després de móUs prechs acceptá 1' any següent.
Havent assistit en 1862, a Roma, a la canonisació
deis martres del Japó, feu d' intérprete en el Concili.
Vingué a Espanya, cumplí a Madrit una missió diplo-
mática, torna a América, retorna a Europa en 1867 y
■en 1870 assistí al Concili Ecuménicli, opínant contra

r infalíbilitat del Sant Pare. Poch després renunciava
la mitra de Pitsbourg y Piu IX li olería 1' arquebis-
bat de California y el capell de cardenal, que no va
acceptar. Viatjá per Espanya, retornant a Reus en
1877.

DOMENGE. ni. Ant. DOMINI.

DOMENGE (Jaume). Biog. Pintor mallorquí mólt
excelent que va florir en els primers anys del si-
gle xviii. Se 'n teñen poques noticies, empió existei-
xen nióltes obres de la seua má escampades per la
¡Ha que pregonen la trassa y bon gu5t de 1' artista.
Entre les seues produccións figuren retrats, algúns a
cavall; sants y composicións relligioses.

— (PERE). Biog. Ardit cátala del sigle XIV, natural
de Valls, que 's va fer célebre capitanejant ais vo-
luntaris d' aquella vila que ass¡st¡ren a la defensa de
Tarragona quan 1' esquadra naval del rei de Castella,
derrotada en la batalla del port de Barcelona en
temps d' En Pere IV (1359), s' entornava, dalmant les
costes de Ponent y amenassava a 1' antigua ciutat
romana. En Domenge va viure péls anys 1354 al 1359.

DOMENJADURA. f. Ant. do.mini.

DOMENY. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Sant
Gregori, prov. de Girona.

DOMENYO. Geog. Poblé de la prov. de Valencia,
bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a la con-
fluencia del riu de la Jesa ab el Turia, y té 956
habitants.

DOMENYS (Sant Jaume deis). Geog. Vila de la
prov. de Tarragona, part. jud. del Vendrell. Té 500
habitants.

DOMER. adj. La persona que cuida d' algún ofici
o encárrech per setmanes. Semanero, hebdoma-
dario.

DOMESTICABLE. adj. Lo que 's pot domesticar.
Domesticable.

DOMESTICACIÓ. f. Acte y efecte de domesticar.
Domadura.

DOMESTICADOR, A. m. y f. AMANSADOR.

DOMÉSTICAMENT. m. AMANSAMENT. I| adv. m.
D' un modo doméstich, sense cumpliment. Domésti-
camente. II Ab economía. Caseramente, doméstica-
mente, económicamente.

DOMESTICAR, v. a. Avesar al animal fer y sel-
vatge a la vista y companyía de 1' home. Domesti-
car, domeñar, amansar, desembravecer, establar.
II Suavisar els costúnis o naturalesa d' algú. Domes-
ticar.

DOMESTICAT, DA p. p. y adj. Domesticado.

DOMÉSTICH, CA. adj. Propi de la casa. Casero,
doméstico. ¡| m. Dit deis criats y faniiliars d' una
casa. Doméstico.

DOMESTICITAT. f. La qualitat del domésticli,
r estat de lo qu' és domesticat. Domesticidad.

DOMICL n. p. Domicio.

DOMICIÁ. n. p. Domiciano.

DOMICILI. m. Casa o llóch ont s' habita y 1' acte
d' estar establert y empadronat a alguna part baíx les
condicións que prevé '1 dret. Domieilio.

DOMICILIARI, A. adj. Lo que pertany o és con-
cernent al domicili. Domiciliario.

DOMICILIARSE, v. r. Establir la seua residencia a
algún poblé ab intenció d' estars 'hí. Avecindarse,
domiciliarse, establecerse.

DOMICILIAT, DA. p. p. Domiciliado, jj adj. Es-
tablert a algún llóch ab casa y familia. Domi-
ciliado.

DOMINACIÓ. f. Senyoriu, imperi que té '1 soberá
sobre algún regne o provincia. Dominación. || f. DO-
MiNi. i; Govern. Gobierno,' dominación. || Met. Sub-
gecció de les passións. Dominio. || pl. El sisé chor
d' ángels. Dominaciones.

600

DOM

DOM

DOMINADOR, A. m. y f. Qui té dominl y senyoriu
sobre algún regne o provincia y niés particularment
quan 1' ha conquistat ab les armes. Dominador.

DOIVIINAL. adj. Lo que pertany al doniini. Domi-
nal.

DOMINANT. p. a. Qui domina. Dominante. |1 adj.
Qui tot ho vol avassallar y no pot sufrir que se M
contradigui. Dominante. || Lo que prevaleix y és su-
perior entre altres coses del sen meteix ordre o clas-
se. Dominante. || Astron. L' astre que domina en
certs díes, liores y cases d' alguna constelació. Do-
minante.

DOiVlINAR. V. a Tindre subgecte o adquirir donii-
ni sobre alguna cosa. Dominar. || Met. Reprimir, mo-
derar les passións. Dominar. || Met. Subgectar, ren-
dir, fer tractable alguna cosa. Domeñar. || v. n.
Sobrepujar una montanya o edifici a un altre. Domi-
nar.

DOMINAT, DA. p. p. Dominado.

DOMINGO (Francesch). Biog. Actor espanyol. Va
néixer a Alcoy y obtingué renóm al teatre caste-
llá, havent representa t a Madrit varíes teniporades.
Va escriure ademes algunes obres dramátiques. Va
morir a Valencia 1' any 1891.

— (LLUis). Biog. Remarcable pintor y esculptor. Nas-
qué a Valencia 1' any 1718 y morí a la meteixa ciutat
en 1767. Fou deixeble del pintor Hipólit Rovira y del
esculptor Batista Balaguer. Era director de pintura a
r Academia de Santa Bárbara y després ho va ésser
d' esculptura a la Reial de St. Caries. El niusseu de
Valencia guarda, fets d' ell, un quadro representan!
a St. Lluis Beltran. Se va dístingir niólt mes en la
esculptura y 'n queden móltes d' obres seues per les
iglesies de Valencia.

— Y OARRIOA (FRANCESCH). Biog. Propietari, agri-
cultor, industrial y honie de partlt. Va néixer a Vich
r any 1841 y va morir a Barcelona I' any 1881. Va
ésser diputat provincial durant anys pél districte de
Manlleu. Encara que polítich, era niembre de socie-
tats catalanistes y a n' ell se deu la iniciativa d' un
present d' obres catalanes fet a la Reina-regenta. In-
troduí la maquinaria moderna pera '1 conreu de les
terres a la comarca de Manlleu, y 'Is sistemes perfec-
cionáis de la cría de bestiar a la seua finca La Colo-
inina, de St. Quirse de Besora.

DOMÍNGUEZ DE GIRONELLA (Eduart). Biog. Es-
criptor musical y estudios en ciencies naturals. Va
néixer a Barcelona I' any 1814. Estudia armonía ab
el niestre Vilanova. De les seues composicións niusi-
cals se 'n van representar a Barcelona I' any 1840, la
ópera bufa La Vedovella, y a Madrit, en 1845, la ópe-
ra seria La Dama del Castello. Residí una temporada
a París; retorna a Barcelona y funda 'I periódich El
Mundo Musical. Traduí distintes obres didáctiques y
entre elles el tractat d' armonía d' en Reicha. Aborrit
del escás resultat de ses aficións artístich-literaries,
va dedicarse a la química y la geología aplicades a
la industria, sense abandonar del tot el conreu de la
música, havent prés part, 1' any 1867, al concurs uni-
versal per un Himne a la Pau, obert a la Exposició
de París.

DOMINI. ni. Poder de disposar cada hu de lo seu.
Dominio. || Superioritat Ilegítima sobre les persones.
Dominio. || Estat o térra que un soberá, república,
etc , té baix la seua dominació. Dominio. || SENYORiU.

DOMINI ABSOLUT. Lo que un té sobre una cosa sen-
se dependencia de ningú. Dominio absoluto.

DOMINI DIRECTE. Lo que 's reserva aquell qu' ha
dónat alguna finca a cens perpetuo o enfiteusis, de
modo que no 's pot vendré la finca sense 'I seu per-
mis. Dominio directo.

DOMINI Otil. Lo que competeix al que pren una
finca a cens perpetuo o enfiteusis y no la pot enage-
nar sense llicencia del senyor del domini directe. Do-
minio útil.

DOMINICA f. En estil ecclesiástich diunienge. Do-
minica.

QUEDARSE A DOMINICA, IN ALBIS. fr. Frustrárseli a
algú les esperanses. Quedarse in albis ó en blanco.

DOMINICA, NA. adj. Lo que pertany a 1' ordre o
ais frares de Sant Domingo. Dominicano.

DOMINICAL, adj. Lo que pertany a la dominica..
Dominical. || S' aplica al dret que Ms feudataris pa-
guen al senyor d' algún feut. Dominical.

DOMINICATURA. f. Ant. DOMINI, SENYORIU.

DOMINICO, A. m. y f. Relligiós o relligiosa de la
ordre de Sant Domingo. Dominico.

DÓMINO. Una de les acepcións de dominó, trac-
tantse d'aquest joch de fitxes.

DOMINÓ, m. Mena de vestit talar que usaven les
senyores pera 'Is balls, pero ja sois s' usa pera dis-

•

>

Fitxes de dominó

fressarse. Dominó. || Cert joch compost de fitxes que
's combina per colls. Dominó.

DOMITA. f. Min. Roca volcánica argilosa qu' é»
una varietat de traquita. Domita.

DOMNA. f. Ant. SENYORA.

DON. ni. Tífol que primerament sois se donava ais
Sants, després ais nobles y avui a tothóm. Don. ||
Ant. DANY. II adv. II. Ant. D' ont. De donde. || de

QUE, del QUAL.

DONA. f. Criatura racional del sexe femení. Mujer.
II La nuiller respecte del marit. Mujer, parienta,
costilla. II Títol que 's dona a les senyores nobles y
per cortesía a qualsevulla altra. Doña. || Ant. SENYO-
RA. II f. Fam. Entre ecclesiástichs el breviari. Suegra.

DONA de CLAUS O DE OOVERN. Criada encarregada
de les claus y economía de la casa. Mujer de gobier-
no, ama de llaves.

DONA DE FOSSO. Ramera qu' habita ais fossos, bar-
cos, etc. Ramera de muralla, mujer de prado.

DONA DE MON. La que procura agradar y enllassar
els homens per medí del amor y atractiu. Mujer de
muudo, coqueta.

DONA DE PUNT. La recatada y virtuosa. Mujer de
punto.

DONA DE CASA SEUA. Cuidadosa y dilligent en les
obligación del seu estat. Mufer de su casa.

DONA FÁCIL. La conegudament frágil. Mujer fácil.

DONA FINESTRERA NO FARA LLAROA TELA. Ref. De-
nota que la que passa niólt de tenips a la finestra o
al baleó és poch travalladora. Dueña que muc/to mira
poco hila.

DONA HERMOSA, O FABA O VANITOSA. Rej. Mujer
hermosa, ó loca ó presuntuosa.

DONA NANA Y PATARRELLA A CENT ANYS SERÁ NO-
VELLA. Ref. Denota que les persones petites dissimu-
len mes els anys. Oveja chiquita cada año es corderita.

DONA PÚBLICA, MUNDANA, PERDUDA, PROSTITUTA,
DE MALA VIDA, etc. Ramera, meretriz, arrastrada, pro-
ceda, mozcorra, pelleja, pendanga, pencuria, moza de
fortuna, mujer pública, mundana, común, de reja, det
partido, de la vida airada, de buen fregado.

DONA QDE MÓLT BADA ACABA TART LA FUSADA»
Ref. DONA FINESTRERA, etC.

DONA QUE PARLA EN LLATÍ NO LA VULL JO PERA mI.

Ref. Aconsella que les dones deuen parlar poch, y

DON

DON

601

emplear el temps en coses propies del seu sexe. Mu-
ier que habla latín, nunca tendrá bu n fin.

DONA Y TELA NO LA MIRIS AB CANDELA. Ref. Acon-

sella la precaució ab que s' han d' escullir ditas co-
ses. La mujer y cibera ó tela no la cates d la candela.

A LA DONA A BALLAR Y AL ASE A BRAMAR EL DIABLE

'LS HO DEQUE ENSENYAR. Ref. Indica la natural incli-
nació de les dones a bailar. A la mujer bailar y al asno
rebuznar, el diablo se lo debió de mostrar.

A LA DONA BRAVA CORDA LLARGA. Ref. Aconsella
que 's deu dissiniular ab prudencia lo que no té
proinpte reniei, esperant ocasió pera corretgir 'lio y
castigar 'lio. A la mujer brava dale la soga larga.

A LA DONA HAS DE JUTJAR EN BEURE Y CAMINAR.
Ref. Denota lo mal vistes que son en les dones dites
coses qiian se faii reparables. En el andar y beber se
conoce la mujer.

A LA DONA Y A LA GARSA LO QUE SENTÍS A LA
PLASSA. Ref. Aconsella la prudencia en no revelar els
secrets, niajorment a les dones, per la dificultat que
teñen de callarlos. Á la mujer y á la picaza lo que vie-
res, ó lo que oigas, ó lo que la dirias en la plaza.

DONAR o PENDRE LA DONA AB LA CAMISA DE LA ES-
QUENA, fr. Donar o péndrela sense dot. Dar ó tomar
en camisa la mujer.

ÉSSER DONA PETA. fr. Haver arrivat la noia al es-
ta t de menstrua r. Ser muiet.

GOSAR UNA DONA. fr. Tindre acte carnal ab ella.
Gozar ó conocer una mujer.

LA DONA AB QUE 'T CASARÁS, FES QUE SIGUÍ DEL
TEU BRAg. Ref. Vol dir que '1 inatrimoni entre iguals
sol ésser mes felís. Ruin con ruin, que asi casan en
Dueñas; casa tu hijo con igual, y no dirán de ti mal;
casar y compadrar cada qual con su igual.

LA DONA BONA Y LLEAL ES UN TRESOR SENS IGUAL.
Ref. La mujer buena corona es del marido.
. LA DONA BONICA MAI TE FARÁ TORNAR RICH, BLAI.
Ref. Denota que les dones boniques gasten niólt y
travallen poch. Cabellos y cantar no cumplen ajuar, ó
no es buen ajuar.

LA DONA DEL ESCUDER TÉ GRAN BOSSA Y POCH Dl-
NER. Ref. Contra 'Is que ostenten mes de lo que po-
den. La mujer del escudero gran bolsa y poco dinero.

LA DONA FALAGUERA NO FA LLARGA TELA. Ref. De-
nota que la que parla mólt, travalla poch. La mujer
algarera nunca hace larga tela.

LA DONA QU' ES BEN CASADA, NO TÉ SOGRA NI CU-
NYADA. Ref. Denota que coniunment les sogres y
cunyades no s' avenen ab la jove o ñora. Aquella es
bien casada, que no tiene suegra ni cuñada.

LA DONA QU' ES CASADA, AL BOSCH ES ALBERGADA.
Ref. Denota que la casada honesta y recatada está
segura a qualsevuUa part. La mujer casada en el
monte es albergada.

LA DONA QUE 'S POSA UNGÜENTS A LA CARA, PERT
LES DENTS. Ref. Denota que les dones que 's pinten
la cara pera semblar mes maques fan desaparéixer
mes prompte la hermosura natural. La mujer y la ca-
muesa por su mal se afeitan.

LA DONA QUE VA A LA LLANA, MAI TINDRÁ LA TESTA
VANA. Ref. Adverteix a les dones 1' aplicació que
deuen tindre a les ocupacións domestiques y propies
de llur estat. La mujer y la sardina de rostros en la
ceniza.

LA DONA SENSE MENESTER NO ESTIGUI ABAIX AL
CARRER, O LA DONA PERA ÉSSER DISCRETA HA D' ESTAR
SEMPRE RETRETA. Ref. Denota '1 recato que deuen
observar les dones, y 'is peritls a que s' exposen de
no ferho aixís. La mujer honrada la pierna quebrada
y en casa; ó la mujer y la gallina hasta la casa de la
vecina, ó por andar se pierde aina; ó la mujer y el frai-
le mal parecen en la calle; ó la mujer y el vidrio siem-
pre están en peligro.

NI CASA CANTONERA, NI DONA BALCONERA. Ref. In-
dica que la dona que surt mólt al baleó fa poca fei-
na dins de casa. Dueña que mucho mira, poco hila.

NI DONA APROP DE VARÓNS, NI ESTOPA APROP DE
DIO. CAT. — T. I. — 76.

TIÓNS. Ref. Qu' adverteix els perills que h¡ há en el
tráete freqUent entre homes y dones per la fragilitat
humana. El hombre es fuego, la mujer estopa, llega el
diablo y sopla; la estopa cabe el mancebo, digole fuego;
ó no está bien el fuego cabe las estopas; ó el fuego jun-
to d la estopa viene el diablo y sopla.
PENDRE DONA. fr. Casarse 1' home. Tomar mujer.
QUI NO siguí BO PERACASAT QUE NO ENOANYI A LA
DONA. Ref. Contra 'Is qu' empreñen lo que no poden
desempenyar o cumplir. No seáis hornera si tenéis la
cabeza de manteca.

QUI NO Té DONA NI BAGASSA ELL METEIX S' APE-
DASSA. Ref. Denota 'Is cuidados y mals ratos que
ocasiona 'I careixer de medis pera algún fí. El que
no tiene buey ni vaca toda la noche ara, y á la mañana
no tiene nada.

SI LA DONA HO VOL, JANOT, NO 'T VAL FER EL BORI-
NOT. Ref. Denota que per mes dilligencies que 's
fassin és mólt difícil apartar deis vicis ais qui son de
mala inclinació y senyaladament a les dones. A la
mujer mala poco la aprovecha guarda.

VOLDRlA LA DONA BORRATXA Y 'L VI AL BOT. Ref.
Reprén ais que voldríen tractarse be sense gastar.
Querría yo cubas llenas y suegras beodas.

DIUEN LES DONES DEL BORN, QUE PER LA BOCA SE
ESCALFA "L FORN. Ref. Denota que la conversado
desperta y exalta les passións. Por la boca se calien-
ta el horno

SENSE LES DONES Y 'LS VENTS NO HI HAURÍA TANTS
TORMENTS. Ref. Denota que dites coses causen mólts
nials. Sin las mujeres y vientos no habría tantos
tormentos.

DONA (Pich de la). Orog. Puig
de 2,714 metras de altitut; és ais
Pirineus, al S.O. del Conflent y casi
be tocant la ratlla de la prov. de
Qirona.

DONACIA. f. Entom. Insectes
crisomelits, ordre deis coleopters.
Teñen uns 11 milimetres de longitut,
y son de forma llargaruda y el seu
color, generalment d' un vert metá-
lich. Viuen a les plantes y jonchs
aquátichs.

DONACIÁ. n. p. Donaciano.

DONACIÓ. f. L'acció y efecte de
donar. Donación.

DONACIÓ ENTRE vius. La que 's fa estant ab salul;
és Irrevocable. Donación entre vivos.

FER DONACIÓ fr. Donar graciosament a un altre el
domini que un té. Donar; hacer donación.

QUI FA DONACIÓ CÓM EN RABASSA, QUE LI PIQUÍN EL
CAP AB UNA MASSA. Ref. SI DONES ANS DE MORIR,
APARELLAT A SUFRIR.

DONADA, f. La passada o partida al joch de car-
tes. Mano, partida. |l La acció de repartir les cartes.
Mano.

DONADOR, A. m. y f. Qui dona. Donador, dador.
II Lo que s' ha de donar. Dadero.

DONAIRE, m. Gracia y discreció en lo que 's diu.
Donaire. || Gallardía, gentilesa, agilitat airosa de
CCS al caminar, bailar, etc. Donaire.

DONÁM. m. Fam. Conjunt, agregat de dones. Mu-
jeriego.

DONAMENT. m. Ant. DONACIÓ.

DONAR, v. a. Cedir graciosament a un altre al-
guna cosa, transferir el domini d' ella. Dar. || Propo-
sar assunipte o peu pera alguna cosa. Dar. || Conferir
algún empleu, etc. Conferir, dar. || Ordenar, aplicar,
cóm: donar remei, consell. Dar. || Concedir, convindre
en alguna proposició. Dar. || Suposar, cóm: si dona 'I
cas, etc. Dar. || Comensar a sentir una cosa física-
ment. Dar. || Produir, cóm: la térra dona tota mena de
fruits. Dar. i| Produir, valdré, redituar. Dar de si. i|
Reputar cóm: donar per bó, per ben empleat, etc. Dar.

Donacia

602

DON

DON

II Pegar, cóni: donar una bofetada. Dar, cascar. ||
[unt ab algunas paraules explica '1 modo cóm se
transfereix el domini, cóm: donar de franch, de pre-
sent, de bon grat, etc. Dar. || Senyalar Uóch, temps,
espera, plasso, etc. Dar. || Pernietre, com: donar pas,
entrada, etc. Dar, franquear. || Declarar, regonéixer,
calificar, cóm: /' han dónat per ignocent. Tener, dar,
tratar. Il Repartir les cartes ais jugadors. Dar, echar,
dar cartas, repartir las cartas. |1 Mullar, tenyir,
cóm: hem dónat la primera capa. Dar. jl Afluixar,
cóm: donar corda || Junt ab algúns iiónis substantius,
practicar la sena acetó, cóm: donar una abrassada.
Se trovarán a llurs llóctis corresponents. || Causar,
ocasionar, moure, cóm: donar pena, gust, etc. Dar. ||
Dir de cor. Recitar de memoria. || Suposar, cóm:
a feta o dita alguna cosa, encara que no ho siguí. Dar.
II V. n. Advertir, atinar. Cae-, dar. || Estar situada
alguna cosa, eixir a tal part, cúiii: el baleó dona al
jardi. Mirar, dar, caer. || A algúns joclis, cóm de pi-
lota, etc., declarar els espectadors per bona o mala
alguna jugada. Dar. 11 Junt ab la preposició en, enipe-
nyarse, obstinarse en alguna cosa, cóm: /' ha donada
en fer versos. Dar. || Dit de les coses inanimades, per-
severar, cóm: donar en ploure, nevar, etc Dar en. II
Met. Incórrer en algún erro o perill. Caer, dar. ||
AVESARSE. II Eixir algún carrer a tU part. Salir.

A MALA ANY.ADA, DÓNARLI PASSADA. Ref. Que Sig-
nifica que '1 mal any s' ha de passar cóm se pot.

A SANTS Y A MINYÓNS NO 'LS PROMETIS QUE NO 'LS
DÓNS. Ref. Ni al niño el bollo, ni al santo el voto.

DONAR A DORS. Ant. Tirarse a caure sobre algú,
atacarlo de repent, pegar, escarmentar a algú. Echar-
se encima, sacudir, escarmentar.

DONAR A ENTENDRE. fr. Explicar una cosa de modo
que la pugui conipendre qui no podía. Dar á enten-
der. ]l Insinuar, apuntar ab paraules o accións. Dar á
entender.

DONAR AL BLANCH. fr. TOCAR AL BLANCH.

DONAR ALGUNA COSA DE BÓ. fr, DONAR UN DIT DE
LA MÁ.

DONAR A QUI TÉ MES. fr. Reprén ais que sense elec-
ció ni discerniment reparteixen fins lo que 'Is fá falta
a qiii no ho há de menester. Dais por Dios al que
tiene más que vos.

DONAR A TEIXIR. fr. Manar o fer teixir alguna tela.
Echar tela.

DONAR A TRIAR, fr. Proposar dues o mes coses pera
escullir. Dar á escoger.

DONAR AUDIENCIA, fr. Rebre a algú, escoltarlo una
autoritat o persona principal. Dar audiencia.

DONAR COISSOR fr. Percibir una sensació mólt des-
agradable seniblanta a la de cremat. Escocer.

dOnar o dar felló. Ant. Acometre bruscament y
ab crueltat. Acometer crudamente.

DONAR DE LES PORTES PÉLS PITS. Expr. ant. Ne-
gar la entrada a algú, tancarli la porta. TIRAR O RE-
BA7RE LA PORTA PÉLS BIGOTIS.

DONAR DiNHRS A MESSió. Expr. ant. Donar pera '1
gasto. Dar dinero para el gasto.

DONAR DOCTRINA. Expr. ant. Donar instruccións.
Dar instrucciones.

DONAR ENTENENT. fr. DONAR A ENTENDRE, Persua-
dir a algú que fassi alguna cosa. Acabar con alguno,
recabar de alguno.

DONAR GATGE. Ant. Donar seguretat, assegurar,
donar paraula o prenda. Dar seguridad.

DONAR GUIATJE. fr. Donar guía o pas segur per país
eneinich. Dar salvoconducto.

DONAR L' AST A QUI L' HÁ. Ref. La misa digala el
cura.

DONAR LES PORTES PÉLS ULLS. Expr. ant. PEGAR O
FER PETAR LA PORTA PER LA CARA O PÉLS B:GOTIS.

DONAR LOER. fr. Ant. DONAR LLÓCH.

DONAR LLÓCH. fr. Proporcionar medís a algú pera
que fassi o digui alguna cosa. Dar pie, margen, lugar,
ocasión.

DONAR ORELLA. fr, ESCOLTAR, DONAR AUDIENCIA.

DONAR PARAULA. Ant. LLICENCIAR ELS SOLDATS.

DONAR PART A LA NUYT. Ant. PASSAR LA NIT, DOR-
MIR, FER NIT.

DONAR PER ALGÚ. Ant. Tírárseli sobre, caure de-
niunt d' ell, atacarlo d' improvis Echársele encima. ||
Ant. PENDRE A ALGÚ PÉL SEU COMTE.

DONAR PER PAR E PER CONTRASSEMBLE. Aní. Donar
per par y per igual a algú en el desafiu. Dar por par
y por igual ó por adversario.

DONAR PERA BEURE. fr. Donar una petita gratifíca-
ció per algún servei. Dar propina.

DONAR POSTA. Ant. Donar cita, senyalar punt de
reunió. Dar cita.

DONAR QUÉ DIR O QUÉ PARLAR, fr. Fer alguna mala
acció que dona motiu de murmurado. Dar qué decir
ó qué hablar.

DONAR QUÉ ENTENDRE. fr. Oferir materia o motiu
de murmuració, dupte, burla o travall. Dar qué decir,
qué reir, en qué entender. || Posar a algú en cuidado o
apuro. Dar en qué entender ó en qué roer.

DONAR QUÉ MERÉiXER. fr. Causar pesar. Dar en qué
merecer.

DONAR QUÉ PENSAR O DISCÓRRER. fr. Donar ocasió
o motiu pera sospitar que hi há mes de lo que 's ma-
iiifesta. Dar en qué pensar ó discurrir.

DONAR QUÉ TRAVALLAR. fr. DONAR FEINA.

DONAR REMS DE LLÓNCH. Expr. ant. náut. LLARGAR
ELS REMS.

DÓNAR'Hi fr. Endevinar alguna cosa, donar en el
punt de la dificultat. Dar en el quid, en el hito.

DONARLA, fr. Insistir ab tenacitat en alguna cosa.
Tomar, dar. \\ Donar cap, dirigirse a algún paratge.
Dar, ir á dar.

DÓNARNE VINTINOU A ACAVAR A TRENTA. Donar
cent voltes a algú o ésser mes qu' ell. Dar quince y
falta.

LO DELS ALTRES FÁ DE BON DONAR. Expr. fam. De-
nota que mólts son Uiberals de lo que no 'Is hi costa
res. De cuero ajeno, correas largas.

MES VAL UN TÉ QUE DOS TE DONARÉ, Ref. MáS vale
un toma que dos te daré; quien da presto, da dos veces.

NI DONA NI LLEVA. Loc. fam. Denota ésser una cosa
indiferenta. Ni quita ni pone.

NO ÉS TOT HÚ CREMAR O DONAR VENTOSES. Ref.
Hay diferencia en lo vano; darle de codo ó darle de la
mano.

NO 'N VULL, NO 'N VULL; DONÉUME 'N UN BON TRÓg.
Ref. Que significa que un se fá pregar de lo que
mes ganes ne té. No lo quiero, no lo quiero, mas
echádmelo al capiello.

QUI NO DONA LO QUE DOL, NO ALCANSA LO QUE VOL,
Ref. Contra Ms que voldríen que tothóm els fes bé y
ells no femé per ningú. Quien quiere comer de lo que
sepa, eche de lo que duela; quien no da de lo que tiene,
no há de lo que quiere; quien quisiera probar la olla de
su vecino, tenga la suya sin cobertera; manos que no
dades ¿qué buscades?

SI DONES ANS DE MORIR, APARELLAT PERA SUFRIR.
Ref. Aconsella no fer donació abans de morir. Si das
antes de morir, no te faltará sufrir.

TANT SE ME 'N DONA NAPS CÓM COLS, O CUIT CÓM
CRÚ. Loe. Lo mismo se me da asi que asá ó asi que
asado.

DONARSE. V. r. Entregarse, cóm: donarse a la vir-
tui. Darse. || Entregarse, rendirse, cedir en la resis-
tencia que 's feia. Ceder, darse. || EsUenegarse, ocu-
par mes dimensió, regularment la roba. Dar de sí. |1
Aplicarse ab afany, cóm: donarse a f estudi.. Darse.
Iljudicarse, declararse, regonéixerse, cóm: donarse
per satisfet. Darse. || Considerarse en algún perillo
próxim a ell, cóm: me dono per perdut. Darse. || AVE-
SARSE. II Confessar algú que no endevinará 1' endevi-
nalla proposada d' algún empenyo. Darse por ven-
cido.

DONARSE ALEGRE. Ant. Donarse vida divertida. Ale-
grarse, estar alegre.

DON

DOR

603

NO SE ME 'N DONA RES. Loc. Denota que no 's fa
cas d' alguna cosa. No se me da nada, nada se me da.

¿QUÉ SE TE 'N DONA? Loc. fam. ¿Qué t' importa?
¿Qué se te da á ti?

DONASSA. f. aum. Mujerona.

DÓNAT, DA. p. p. Dado, donado. || Nóni d' home.
Donato. || Qui s retira a algún convent y assisteix
cóm a relligiós, pero sense fer professió. Donado.

DANYS DÓNATS: DANYS OCASIONATS.

MAL DÓNAT. AojO.

DÓNATARI. m. La persona a qui 's fá la dónació.
Donatario.

DONATISTA. adj. y m. Qui professa Ms erros de
Donato, cismátich del quart sigle de 1' Iglesia. Dona-
tista.

DÓNATIU. m. Regalo voluntari d' un o de mólts.
Donativo, dádiva. || Veu inólt usada a les liéis anti-
gües y cróniques, y significa 1' hisen-
da que pervenía de dónacións reials.
Donadío. || Lo que, per urgencia del
regne, 's dona al rei. Donativo.

DONCELL. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, part. jud. de Ba-
laguer; és a la serra de Móntela y
té 738 hab. II —(LA). Caseriu del
districte munpal. de la Baronía de
Rialp, prov. de Lleida.

DONCHS. coi«j. Que serveix de
nota de qui 's resol a alguna cosa
o s' aferma sobre lo que 's discorre.
Pues. II Nota d' ilació. Luego, pues. || Ja que. Pues,
ya que, supuesto que. || Partícula adversativa, cóm:
N. és d' aquest parer, donchs jo no. Pues. |I S' usa
pera unir les clausules del discurs comparant les
oracións les unes ab les altres. Pues, jj Usat sol o
cóm separat de 1' oració serveix pera preguntar lo
que 's dupla, y en la resposta afirmativa se li sol afe-
gir un no pera mes energía. Pues, pues no. || S' usa
pera certificar alguna cosa anteposantla en 1' oració.
Pues. II S' usa pera passar en 1' oració d' una cosa a
un' altra. Pues. || També s' usa pera redargüir.
¿Pues qué?

LA DONCHS: ALASHORES.

SI DONCHS NO. m. adv. A no ser que, á menos que.

DONDO. m. Ant. follet.

DONETA. ni. Afeminat. Marica, maricón.

DONÍVOL. m. Ant. Home dónat a les dones. Muje-
riego. II adj. Ant. Lo que pertany a la dona. Mujeril,
mujeriego.

DONÍVOLMENT. adv. m. Ant. Mujerilmente.

DONNA. f. Ant. Senyora.

DONÓS, A. adj. Lo que té donaire y gracia. Do-
noso.

DONOSAMENT. adv. m. Ab donaire. Donosa-
mente.

DONOSiSSIM, A. adj. sup. Donosísimo.

DONOSITAT. f. Donaire, gracia. Donosidad, do-
nosura.

DONOTA. f. Dona despreciable. Mujercilla.

DONQUES. conj. DONCHS.

DONSELL. m. Bol. Planta de la fam. de les com-
postes; té cosa d' un metre d' alsaria ab móltes bran-
ques y fuUes un poch peludes y blanquinoses; és me-
dicinal, mólt ani rga y un poch aromática. Ajenjo,
manzanilla bastarda, doncel. || Ant. Patge del rei.
Doncel. || Cavaller de poca etat. Doncel.

DONSELL BORT: DONSELL MARÍ.

DONSELL MARÍ. Bot. Planta que fá lluchs o brots
cuberts de fuUes petites, ovalades y molsudes, les
flors grogues y mólt petites a la meitat deis brots.
Despedeix un olor agradable y 's creu poderosa con-
tra les arnés o tinyes. Ontina.

DONSELL MASCLE: DONSELL.

DoDselIa

DONSELL petit. El qu' és móit mes petit que '1
másele o coniú, pero ab les nieteixes propietats.
Ajenjo pon tico.

DONSELL. Ictiol. Peix sembiant y de la meteixa
familia que la Donsella. Doncel.

DONSELLA. f. La dona que no ha conegut home.
Doncella. ||
Ictiol. Peix de
mar, d' uns 20
centímets. de
Uarch, el cap
agut, el color
entre groch,
roig y pardo,

les escates quasi imperceptibles, els ulls petits y ro-
dóns, la qüa un poch obtusa, sense ales al ventre y
les de les espatlles no s' ajunten ab la de la qüa.
Doncella. || Altre peix sembiant a la Uisa Doncella.

LA DONSELLA NO S' ENUIG, QUE LA VENTURA NO LI
FUlO. Ref. Denota que a la dona de be no li faltará
bon acomodo. Estése el trigo en el orón, que no falta-
rá comprador, ó el buen paño en el arca ss vende.

LA DONSELLA RECATADA SERÁ MÓLT BONA CASADA.
Ref. Aconsella 'I recato a les donselles. La doncella
recatada será muy buena casada; la doncella y el azar
las espaldas liacia el sol.

DONSELLASSA. f. La donsella de mólta etat.
Doncellidueña, doncellona, doncellueca, doncella
talluda.

DONSELLETA. L dim. DoncelHca, ita, doncellue-
la, doncelleja.

DONSES. DONCHS.

DONTONS (Pau). Biog. Artista valencia del sigle
XII, tingut per un deis niillors pintors del seu temps;
no mes ne queda 'I recort, ignorantse quines va pin-
tar no 's teñen tampoch no-
ticies biográfiques d' ell.
Sois se sap que va trava-
llar móit per tota Espanya.

DON Y A. L DONA, SE-
NYORA.

DOPTANZA. f. Ant.
DVPTE.

DORADA, f. Ictiol. Peix
de la fam. deis escomberits
d' uns sis centimetres de
llarch ab eos oblonch y
comprimit ais extrems.
Abunda al Mediterrani, y la
seua carn es exquisida. Dorado. || ORADA.
Constelado austral. Dorada.

DORADELLA. f. Bot. DAURADELLA.

DORADOS (Coll de). Orog. Pas que hi há a ponent
de Caudiés. depart. deis Pirineus Orientáis, a la par-
tió del Capcir y '1 Confleut. Té 1,948 met. d' altitut.

DORBE. Geog. Poblé del dist. munpal. de Jou,
prov. de Lleida.

DORCA Y PARRA (Francisco X). Biog. Escriptor
y humanista notable, nat a Qirona 1' any 1736 y mort
en la meteixa capital 1' any 1806. Va seguir la carre-
ra de dret a Cervera, de quina Universitat n' era ca-
tedrátich d' oratoria 1' any 1772. Era mólt entes en
llatí, grech e historia. L' any 1778 el van fer canonge
de Girona, en quina seu es enterra!. La seua Colec-
ción de noticias para la tiistoria de los Santos Márti-
res de Gerona, (Barcelona. 1807), es model d'investi-
gació y de crítica histórica. En la Verdadera idea de
la sociedad civil (Girona, 1803), s' oposa a les doctri-
nes del «Contráete Social» d' en Rousseau. Tractá
de política al estudiar De las ventajas del gobierno
monárquico, etc. (Girona, 1803); en el Discurso sobre
la introducción del gobierno representativo en España
y en el Discurso en que se manifiesta que la potestad
soberana la reciben los principes inmediatamente de

Dorada

f. Astron.

604

DOR

DOS

Dorcadi

Dorco

Dios y no del pueblo, etc., (Girona, 1805). De materia
ecclesiástica escrigué Discurso sobre el primado pon-
tificio, etc. (1801); De la potestad de los obispos, etc.;
Manual de reflexiones sobre la
verdad de la religión católica, et-
cétera, (Girona, 1804).

DORCADI. m. Entom. Insecte
cerimilicidi, del ordre deis co-
leópters. És de color negre bri-
llant ab pels blandís sedosos.
Té uns 16 mil.
de llarcli. Dor-
cadio.

DORCO. ni.
Entom. Insecte
coleópter la-
melicorni, ne-
gre de color y
de cós robiist.
Dorco.
DORDA (Baltasar). Biog. Mes-
tre organer y compositor nat a Ma-
taré 1' any 1802 y mort allá nieteix
1' any 1839. Era deixeble deis mestres Andrevi y d'en
Mateu Ferrer. En 1826 se va ordenar de sacerdot,
éssent després organer de la catedral de Girona. Te-
nía fama de bon artista, pero sembla que no queda
res de les senes composicións musicals, de carácter
relligiós, per haver sigut cremades per disposició
d' ell meteix.

— (FRANCESCH). Biog. Bisbe mataron! del sigle XVIii.
Era monjo del Cister a Poblet, de quin monastir ne
va ésser a.bat desde '1 catorze de Setembre del any
1704 a igual día del 1708. L' any 1710 va ésser elegit
bisbe de Solsona.

DORDAL (Joseph). Biog. Artista valencia; grava-
dor d' estampes. Va morir a Saragossa I' any 1808,
quan no mes tenía vint-y-vuit anys d'etat. Va gravar
el retrato del famós aragonés don Ramón de Pigna-
telli, aixís cóm la major part de les lamines y plans
del excel-lent Ilibre Descripción de los Canales impe-
riales de Aragón y Rea! de Tauste, estampat a Sara-
gossa, r any 1796, per Francesch Magallon.

DORICH, CA. adj. Arq. S' aplica a un deis cinch
ordres d' arquitectura, y té per adorno les metopes y
triglifos. Dórico. II Dialecte de la Mengua grega en el
qual predomina la a. Dórico, eolico.

DORMENT. p. a. Qiii dorm. Dormiente, durmien-
te. II Ant. Dit del aigua que no corre. Muerta, estan-
cada.

DORMIDA, f. El temps que 's dorm. Sueño, dor-
mida. II L' espai en que '1 cuch de la seda dorm y des-
cansa, deixant de menjar, lo que succeeix tres vega-
des abáns de fer els capolls. Dormida.
DORMIDERA, f. Bot. ant. CASCALL.
TINDRE LA DORMIDERA, fr. Adormirse fácilment,
tindre gran passió de son. Tener buenas dormideras.
DORMIDOR, A. m. y f. Qui dorm mólt. Dormidor,
dormilón, durmiente. || Ornit. FORMIGUER. || 1er. ES-
TRENYACAPS.

DORMILEGA. m. y f. S' aplica a qui dorm ra61t.
Dormilón.

DORMIR. V. n. Quedar en aquel) repós natural que
consisteix en certa suspensió de tots els sentits y de
moviment voluntari. Dormir. || Descuidarse de la
obligado. Dormir. Ij Met. Obrar ab poca solicitut.
Dormir, dormirse. || Apaciguar al qu' eslava alterat.
Dormir.

DORM MES QUE 'L GUIX. fr. S' aplica a qui fa llar-
gues dormides. Duerme más que un lirón.

DORMIR AB ELS ULLS OBERTS O CÓM LES LLEBRES.

fr. Explica qu' algú dorm ab precaució y cuidado

pera no deixarse sorpendre ni enganyar. Dormir con

los oíos abiertos.

DORMIR AL RAS. fr. Dormir al seré, al camp. Dormir

Dorónieh

al raso, al sereno, al descubierto, á la inlémperie, á la
inclemencia.

DORMIR SEGUR. Expr. met. DESCANSAR, NO PASSAR
CUIDADO, ESTAR TRANQUIL.

DORMIR SOBRE ALGUNA COSA. fr. CONSULTARLA AB
EL COIXi.

QUI JUGA NO DORM. Ref. El que juega no duerme.

DÓRMIT. adj. Dormido. || m. Mar. Pe^a que 's co-
loca demunt la quilla y a la
qual lii encaixa '1 peu de la
varenga. Dormio.

DORMITAR. V. n. y

DORMITEJAR. v. n. Estar
mitj adormit. Dormitar.

DORMITORI. m. Peía des-
tinada pera dormir. Dormito-
rio. II En els primers sigles de
la Iglesia se deia aixís del Uóch
ont hi enterraven a les perso-
nes de particular virtut. Dor-
mitorio.II Beguda pera fer dor-
mir. Dormitivo.

DORÓNICH. m. Bot. Planta
Simblanta al árnica, del géne-
ro de les compostes, que ve-
geta ais indrets enlairats. Fa
una flor mólt bella, y té les
tulles acavades en forma de
cor. Dorónico.

DOROTEU. n. p. Doroteo.

DORRES. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sallagosa; és
a la vora de la riera de Juell y té 337 hab.

DÓRRIA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Tosas,
prov. de Girona. || Orog. Puig a 2,539 met. d'altitut;
és al Pirineu gironi, a tramontana de la Valí de Ribes.

DORS. m. Ant. El revers d' alguna cosa. Dorso.

DORSAL, adj. Pertanyent a la espatlla o esquena.
Dorsal.

DOS. adj. Núm. Número que consta de dues uni-
tats. Dos. II Unit ab algún substantiu significa 'I se-
gón, cóm: a dos del mes. Dos, segundo, jj m. Xifra 2
representa dues unitats. Dos. || La carta que té dues
senyals. Dos. || Ant. DORS.

DOS A DOS Y DOS CONTRA DOS. m. adv. S' usa quan
dos van de companys contra altres dos. Dos á dos.

DOS CONTRA UN NO HI VULL RES. Loc. Denota qu'es
prudencia retirarse devant de torces superiors. Dos
contra uno tornarme he grullo.

DOS PUNTS. m. Impr. Pega de nietall que serveix
pera imprimir el signe d' ortografía del meteix nóm.
Dos puntos.

DOS TANTS. m. adv. LO DOBLE.

A DOS PER TRES. m. adv. SI MÓLT CONVÉ.

CÓM DOS Y DOS SON QUATRE. Loc. Denota la cer-
tesa d' alguna cosa. Como tres y dos son cinco.

DE DOS EN DOS. m. adv. A parells. De dos en dos.

POSARSE o ARREGLARSE DE DOS EN DOS. fr. Apa-
rearse.

QUAN UN NO HO VOL DOS NO 'S BARALLEN. fr. De-
nota que no hi ha raóns entre dos ^__^
si un d' ells no ho vol. Cuando uno
no quiere dos no riñen.

TOTS DOS o TOTS DOS JUNTS.
Loc. Los dos, los dos Juntos.

DOS. DONCHS.

DOS-AGUAS. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Valencia, part. jud.
de Chiva; és al peu d' una mon-
tanya a la vora del riu Júcar y té
1,164 hab.

DOSAIGÜES. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de
Tarragona, part. jud. de Falset; és a la vora de la
riera de Riudecanyes y té 486 hab.

Segell
deDosaigües

DOT

DRA

605

Segell
de Dosquers

DOSANYAL. adj. m. Lo que dura dos anys. Bienal.

DOSCENTS. adj. Núm. Doscientos.

DOSIS, f. La porció de medicina que 's dona ai

nialalt per primera vegada. Dosis. || Fig. Quaiititat o

part de quaisevulla cosa material

o ¡inmaterial. Dosis.

DOSIWUNTS (Sant Llorens)
Geog. Poblé del dist. niunpal. de
Priiit, prov. de Barcelona.

DOSQUERS. Geog. Pob'e de la
prov. y bisb. de Girona, part. jud.
de Fisueres; és a la vora del Plu-
via y té 181 hab.
DOS RIUS.
Geog. Poblé de
la prov. y bisb. de Barcelona, part.
jud. de Mataré; és a la confluen-
cia de les rieres de Canyamás y
de Riáis y té 935 hab. || — (RIERA
DE). Hidrog. Riera formada per
r unió de les rieres de Canyamás
y de Riáis que, després d' unida
ab la d' Orrius, forma la d' Argen-
tona, prov. de Barcelona; no passa
per cap mes poblé que'l de Dos-
rius, que li dona '1 nóni.

DOSSAL. Geog. Poblet del dist. munpal. de Salardú,
prov. de Lleida.JlCaseriu del dist. munpal. de Tredós,
prov. de Lleida. || Grandiós bosch proper a Tredós.

DOSSER. m. B istidor quadrangular cubert de ve-
llut, domas, etc., comunment guarnit, y a vegades
brodat de la cenefa que té alentorn, y cortina que
cubreix la paret penjant per derrera ; serveix cóm in-
signia d' lionor y autoritat posantse demunt '1 sitial
de grans persones. Dosel.

DOT. m. El cabal que porta la dona quan pren
estat. Dote. || Prenda, qualitat apreciable. Dote, ex-
celencia. II El nombre de tantos que pren cada hú pera
sapiguer després els que pert o guanya. Dote. ||pl. Les
quatre excel-encies deis benaventurafs. Dotes.

SI BE 'T VOL NO 'T DEIXARÁ PAS PÉL DOT. Loc. fam.
Contra 'Is que fan cas deis iiiteressos y no de les
persones. Queredme por lo que os quiero, no me habléis
en dinero; si bien me quieres bien te quiero, no me
hables en dinero.

DOT MICHANS (Joan). Biog. Poeta y militar cá-
tala de mitjans del sigle xix. L' any 1845 se va pu-
blicar una poesía feta ais catorze anys, essent cadet.
Existeix manuscrita a 1' Academia de Bones Lletres
una colecció de poesies seves dedicades a Aribau.
Va coloborar ab en Narcís Serra en el drama Maria
Estuardo (Madrid, 1850).

DOTACIÓ. f. L' acció y efecte de dotar. Dota-
ción. II La renda perpetua que 's senyala pera alguna
íundació o establinient. Dotación.

DOTAL. adj. Lo pertanyent al dot. Dotal.
DOTAR. V. a. Donar, senyalar cabal pera pendre
estat. Dotar. || Senyalar béns pera alguna fundació.
Dotar. II Adornar la naturalesa a algú ab particulars
dóns y prerrogatives. Dotar.

DOTAR EN MAL. fr. An'. Pendre en mal. Tomar ú
mal, llevar á mal.

DOTAT, DA. p. p. Dotado.

DOTSAVAT, DA. adj. Que té dotse costats o
parts. Dozavado.

DOTSE. adj. Núm. Doce.

DOTSÉ, NA. adj. Lo que fá '1 número dotse. Do-
ceno, duodécimo. II Quaisevulla de les dotse parts
en que 's divideix un tot. Dozavo, doceno.

DOTSÉNA. f. Conjunt de dotse coses d' una me-
t.'ixa mena. Docena.

DOU (Francisco). Biog. Escriptor relligiós, de la
ordre benedictina (Fra Leandre). Va néixer a Barce-

lona l'any 1819 y va morir 1' any 1874. Havia fet el
batxillerat a Cer\era y cursat a Bolonya '1 dret civil
y canónich, prenent 1' habit a Montserrat I' any 1867.
Enviat a Italia, va pasar a Subiaco y va ésser elegit
vicari general, dessenipenyant la mitra vagant fins
que va acavar els seus díes.

— Y DE BASSOLS, (IGNASI DE). Biog. Catedrátich de
la Universitat de Cervera, de la que n' havía estat
alumne. Nat y mort a Barcelona (1730-1802). Era
assessor del rei, de la Intendencia general en el raní
de rendes generáis y en els de rendes y contrabando,
aixís cóm també de la Reial Junta de Coniers. L' any
1758 va publicar l'eslu-li llatí Aelii Marciani J. C.
liber singiilaris ad formulam hypothecariam reslilulus,
el emendatus, y ademes: De lege Julia Ambitus.

— (RAMÓN LLATZER DE). Bío^. Jurisconsult catalá
y un deis lionies mes doctes del seu temps. Va néixer
a Barcelona 1' any 1742 morint a Cervera 1' any 1832.
Va cursar dret a n' aquesta derrera ciiitat, essentiie
després catedrátich y canceller. Aquell claustre va
presentar a Don pera canonge de la seu de Barcelona
y va ésser aceptat. Va representar a Catalunya en
les Corts de Cádiz, de les que 'n va ésser president
pél Setembre del any 1811, prenent interés al trac-
tarse de la organisació de les provincies, deis plans
d' Hisenda, de 1' abolició del torment, deis senyoríiis,
de la Ilivertat d' imprenta, etc., etc. En 1813 retorna
a Catalunya, ocupantse novament en ses vocacions,
filis a morir. Ademes de mólts travalls académichs
de rúbrica, publica obres y estudis de dret, d' econo-
mía, de política y d' Hisenda. És remarcable la obra
titulada: Instituciones de derecho público general de
España, con noticias del particular de Cataluña y de
las principales reglas de gobierno en cualquier Estado.
(Nou volums en quart, Madrit. 1800).

DOVELLA. f. Arquit. Pedra picada en forma de
falca que serveix pera fer les voltes. Dovela.

DKACH. m. Zool. Animal fabulós en figura de ser-
pent mólt grossa, ab peus y ales, d' extranya voraci-
tat y feresa. Dragón. || Figura de serpent semblant
a la brivia que 's porta devant la professó de Cor-
pus. Tarasca, gomia. || Met. Persona que menja
mólt y depressa. Gomia.

DRÁCICH, CA. adj. Quim. Que té per base la dra-
cina. Drácico.

DRACINA. f. Quim. Álcali que 's trova a la reina
anomenada sanch de dragó. Dracina.

DRACMA. f. La octava part d' una unsa. Dracma.

DRACONIÁ, NA. adj. Calificatiu de les liéis, de-
crets, etc., despótichs o arbitraris. Draconiano.

DRACONITA. f. Pedra que, segóns els antichs, se
trovava al cap de les serps. Draconita.

DRACONOCÉFAL, A. adj. De cap cóm el dragó
Draconocéfalo.

DRACÓNTICH, CA. adj. Astron. Referent al nodo
de la Iluna o a la revolució d'aquest satelit. Dra-
cóntico.

DRAGA, f. Mar. Ponto obarcassa de netejar. Dra-
ga. 11 f. Máquina que s' emplea pera enfondir y nete-

jar els ports de mar, els rius, etc., treyentne'l fancli,
la pedra, sorra, etc. Draga.

C06

DRA

DRE

Dragó

DRAGADOR, A. m. y f. Qui nienja niólt. Tragón,
tragantón, gomia, tragaldabas. || Ant. XuCLA-
DOR, 2.

DRAGAR. V. a. Passar alguna cosa pél dragador.
Dragar. || Menjar niólt y depressa. Dragar. || Met.
Se diu de la térra quan s' obra y sepulta lo que hi
havía deinunt. Tragar.

DRAGAT, DA. p. p. Tragado.

DRAGEIA. í. Ant. Anisas mólt petits de diferents
colors. Grajea. || Ant.

Bot. SAJULIDA.

DRAGERÍA. f. Ant.
Gola, glotonería. Tra-
gonía, glotonería.

DRAGÓ, m. Zool.
Mena de sargantana de
unes tres polsades de
Haiga, cendrosa y tota
cubería de tubérculs.
Alicántara. || draCH. ||
Astron. Constelació del
iieniisíeri artich, ab
trenta tres estrelles en
figura de dragó. Dra-
gón. II Mil. Soldat de
cavallería que porta sabré y carrabina. Dragón. || Al
blasó és la figura del dragó terrestre, y deu tindre
dos peus y la qüa punxaguJa. Dragón. || Ornit. ALI-
CÁNTARA.

DRAGÓ DE MAR, Ictiol. Peix gres, ab el cap plá y
niés ampie que '1 restant del eos. Dragón marino. LA-
GARTO, GUITARRA.

DRAGÓ INFERNAL. A la Sagrada Escriptura s' ano-
mena aixís al dimoni. Dragón ó serpiente inlernal.

DRAGONA, f. La femella del dracli. Dragona. ||
Cordó o galo ab que 's guarneix el puny de la espasa
o de! sabré. Dragona. || Toch de timbal propi deis
antichs dragóns. Dragona.

DRAGONARIA. f. Bot. DRAGONERA.
DRAGONAT, DA. adj. Blas. Se diu del animal re-
presentat ab qüa de dragó. Dragonado.

DRAGONERA. f. Bot. Herba de la fam. de les ará-
cees; té les fulles compostes d' altres dues en forma
de lianga, la cama de 50 a 60 centimetres d' alsada,
c!apada de negre, y '1 fruit cubert d' una mena de pa-
perina de color verdench per fora y rogench per din-
tre. La flor put a carn podrida. Dragontea, serpen-
tina.

DRAGONERA. Geog. lileta de la part ponentina de

r illa de Mallorca; és agregada al ajunt. d' Andraitx.

DRAGONES BLANQUES. MONJETES CATALANES.

DRAGONET m. Bot. Herba semblant a la drago-

nera, pero mes petita. Dragoneta, taragontea menor,

estragón.

DRAGÓNICA. f. Bot. DRAGONERA.
DRAMA, m. Coiiiposició literaria e.i que 's repre-
senta una acoló per les persones que i poeta hi in-
trodueix sense qu' ell parli o aparegui. Drama. i| Fig.
Ficció de la vida reial capas d'interessar y conimou-
re vivament. Drama.

DRAMÁTICA, f. L' art qii' ensenya a compondré
obres dramátiques. Dramática || Poesía dramática,
un deis tres principáis génres en que 's divideix la
poesía. Dramática.

DRAMÁTICAMENT. adv. ni. De manera dramática
o teatral; ab les condicións propies del drama. Dra-
máticamente.

DRAMÁTICH, CA. adj. Lo que pertany al drama.
Dramático.

DRAMATISAR. v. a. Donar forma y condicións
dramátiques. Dramatizar.

DRAMATURGIA, f. Ciencia de les regles que deuen
observarse pera fer els drames. Dramaturgia.

DRAMATÚRGXH, CA. adj. Pertanyent a la dra-
maturgia. Dramatúrgico.

DRAMATURGO, ni. Autor d' obres dramátiques.
Dramaturgo.

DRAMOMANÍA. f. Manía de fer drames. Dramo-
mania.

DRAMOMANIÁTICH, CA. adj. Que pateix la dra-
momanía. Dramomano.

DRAP. m. Qualsevol roba o teixit. Paño, jj Qual-
sevol tro? de roba, especialment el que serveix pera
curar. Paflo, trapo. || El que serveix pera netejar.
Rodilla. II El de llana pera fregar els enrajolats. Al-
jofifa. II El del faristol. Atrilera. || El d' estopa. An-
geo, cerrón, malacuenda. || El de veles o tendes de
campanya. Lona. || pl. El conjunt d' ells. Trapería.
II Els doniassos y adoinos d' iglesia o capelles. Col-
gaduras, paños, tapices. || Fam. Qualsevulla cosa
despreciable, per mólt vella que siguí. Vejestorio.

DRAP CRU. Lo que no és blanquejat. Lienzo crudo ó
no curado.

DRAP D' ARRAS. Tapicería del nóm de la ciutat ont
se fabrica. Paño de Arras.

DRAP DE CÁNEM. Cáñamo, lienzo.

DRAP DE CASA. Lienzo casero.

DRAP DE FREGAR: DRAP, 5.

DRAP DE LLi. Lino, lienzo.

DRAP DE PEUS: CATIFA.

DRAP DE TOMBA O DE MORTS. La cuberta negra que
s 'hi posa pera les exequies deis difunts. Paño de
tumba ó de enlierio ó de féretro.

DRAP DE TRONA. El que la cubreix exteriorment,
que sol ésser de roba bona y correspo:ient al día.
Paño de pulpito.

DRAP PER AIXUGAR PLATS. Albero.

DRAPS DE LLIT. Les cortines, céneles y cel del Hit
que 1¡ serveixen d' abrich y adorno. Colgadura de
cama.

DRAPS Y FERRO VELL. Ter. DRAPAIRE.

EMBOLICAR AB DRAPS ALGUNA FERIDA. Loc. Entra-
pajar, entrapar.

ENCARA HI HÁ DRAPS PERA MÁNIGUES. Expr. Deno-
ta que queda mólt que fer en alguna cosa y encara
lo mes díficultós. Aun le ha de sudar el rabo; estar ó
faltar el rabo por desollar; hay paño de que cortar; hay
sol en bardas.

NO ÉSSER DRAP DEL SEU TELER. fr. Ab que's dona a
entendre qu' alguna cosa no és de propi ingeni o in-
venció del qui la diu o presenta. No ser de su propia
cosecha, ó de propio Marte; ó esa lechuga no es de su
huerto.

POSAR CÓM UN DRAP MULLAT O CÓM UN DRAP TORT.
fr. Fam. Maltractar a aigú castigantlo o reprenentlo.
Poner como nuevo d alguno; poner de oro y azul ó de
vuelta y media ó como un trapo. || Confondre, avergo-
nyir a algú de manera que no s' atreveixi a respon-
dre. Meter en un puño ó en un zapato.

DRAPADA. f. Ant. ROBA.

DRAPAIRE. f. Qui arreplega o compra 'Is draps
dolents que després serveixen pera femé paper. Tra-
pero.

DRAPER. ni. Ant. Travallador de panyos. Fabri-
cante de paños. || Anl. botiguer de panyos.

DRAPERÍA. f. Ant. Fábrica de paños.

DRAPET. m, dim. Pañito.

TREURE 'LS DRAPETS AL SOL. fr. Descubrir els de-
fectes ocults. Sacar los trapos al sol.

DRAPOT. ni. El pedág de roba gastat y despreciat
per inútil. Trapo, guiñapo, andrajo, calandrajo.

DRASSANA o DRESSANA. f. ADRASSANA.

DRESSAMENT. ni. Ant. ADRESSAMENT.

DRESSAR. V. a. Ant. Dirigir, encaminar. Endere-
zar.

DRESSAR LES NOVES, fr. Ant. Proposar la dificultat.
Proponer la dificultad.

DRE

DRE

607

DRESSAT, DA. m. y f. Enderezado, derecho. ||

adj. DRET, ALT.

DRESSERA. f. Viarany per ont s' abrevia canií. Ata-
jo, derechera, derecera, enderecera. || Met. Medi o
modo pera executar ab niés brevetat tina cosa. Atajo.

ANAR PER LA DRESSERA. fr. Triar ua medi pera sor-
tir ab brevetat de qualsevulla dificultat o nial pas.
Atajar, Cchar por el atajo.

NO DEIXIS LA CARRETERA PER ANAR PER LA DRES-
SERA. Ref. Perqué devegades encara 's triga mes. No
hay atajo sin trabajo.

DRET, A. adj. Recte, igual, seguit, sense torcerse
a un costat ni a un altre. Derecho. (| Lo situat o que
mira al costat de la niá dreta. Derecho. || ni. La acció
que 's té a alguna persona o cosa. Derecho. || Lo que
dicta la naturalesa, les liéis, o manen els superiors.
Derecho. 1| Imposició que 's senyala a les niercade-
ríes, queviures, a les persones o terres per contribu-
ció. Derecho. || Les propines que 's paguen a les
oficines o ais ministres de justicia per llur travall se-
góns tarifa. Derecho. || El costat o cara de les robes
mes ben teixides y pulides Derecho. || m. adv. Afir-
mat demunt els peus. En pie. || Envers. Hacia. || TOT
DRET.

DRET A DRET. ni. adv. En derectiura, en dirección,
directamente, derecho. \\ Passar per la dressera. Echar
por el atajo, ir en derecera.

DRET CAMÍ. m. adv. Directanient. Camino, viaje de-
recho.

DRET CANÓNICH. Els canons deis concilis, els de-
crets deis papes y '1 Ilibre que 'Is conté. Derecho ca-
nónico ó pontificio.

DRET CASUAL. El que té algú de que li pertanyin
les coses que 's troven al seu senyoriu no éssent re-
clamades per qui les ha perdudes Derecho caduco. ||
El que sobrevé casualment al lieréu. Derecho casual
ó caduco. II El que té algún senyor ais béns d' un di-
funt de qui no compareix lieréu. Derecho de bienes ca-
ducos.

DRET CIVIL. Les liéis qu' estableix cada regne o re-
pública pera govern y M Ilibre que les conté y per
antonomasia les deis roniáns. Derecho civil ó cesáreo.

DRET COMÚ o romA. Les lleis deis románs. Derecho
civil, común, romano.

DRET CONGRUO O DE CONGRUENCIA. El que leS lleis
donen a un veí pera ésser preferit en la compra d' una
casa, hisenda, etc., a un altre que no 'n sigui. Dere-
cho congruo ó de congruencia.

DRET DE BARRA: BARRA, 18.

DRET DE BOSCH. El que 's paga ademes del preu a
que 's ven el bosch. Boscaie.

DRET DE CALDERA. El d' un tant per tina que pagaven
els tintorers d' algunes ciutats. Derecho de caldera.

DRET DE COSTÚM. El que teñen algunes provincies
o ciutats pél ús imniemorial. Derecho de costumbre.

DRET DE CUIXA. Dret obsceno y contra tota rao, ab
que 'Is senyors violaven la virginitat de totes les
doncelles de Uurs dominis que 's casaven. Tributo de
virginidad.

DRET D' ENTRADA. El que paguen certs géneros a
algún port y aduanes. Derecho ó derechos de entrada.

DRET D' ESTOLA: PEU D' ALTAR.

DRET DE GENTS. El qu' ha introduit y fet comú en-
tre tots els homes la necessitat y costúm pera formar
y conservar les societats, reprimir les violencies y
facilitar el coniers. Derecho de gentes.

DRET DE LES NAUS PER MILENAR DE SALMES. Dret
fiscal. Derecho de las naves por toneladas.

DRET DE PATRONAT. El de poguer algú presentar
subgecte hábil pera Ms beneficis y capellaníes de que
és patró. Derecho de patronato.

DRET DE PORTES. El tribut d' entrada a les ciutats,
etc. Derecho de puertas.

DRET DE PROVISIÓ DEL REÍ DON FELIP, DE 10 DE NO-
VEMBRE DE 1547. Dret fiscal. Derecho de provisión del
rey don Felipe.

DRET DE REPRESSALIA. El que teñen els princeps de
retindre les coses deis enemichs que trovaven en el
canipament al temps de la guerra. Derecho de repre-
salia.

DRET DE VACANT. El que teñen algúns bisbes y
prelats a les rectories, gosant la seua renda per un
any després de la vacant, ab la obligado de qué la
rectoría quedi assistída. Derecho de vacante.

DRET Divi. El manat, establert y publicat pél me-
teix Déu. Derecho divino.

DRET ESCRiT. La llei escrita y publicada, a diferen-
cia de la qu' és per tradició y costúm. Derecho es-
crito.

DRET MUNICIPAL. Les lleis, pragmátiques y cos-
túms ab que 's governa alguna ciutat, provincia o
regne. Derecho municipal.

DRET NATURAL. Els priniers principis que inspira
invariablenient la naturalesa sobre '1 bé y '1 mal. De-
recho natural.

DRET PARROQUIAL. Les facultats que competeixen
al párroco per rao del seu ofici. Derecho parroquial.

DRET POSITIU. L' establert per lleis divines o hu-
manes. Derecho positivo.

DRET PRETORL L' establert per pretors, que atenent
mes a la equitat natural que al rigor de les lletres,
modifica les lleis civils. Derecho pretorio.

DRET PÚBLICH. El que tracta del ordre general del
Estat. Derecho público.

A DRET COP. Expr. ant. DE FRONT, CARA A CARA,
DRET A DRET.

A DRET SCIENT. m. adv. ADRETES.

ANAR DRET. fr. Proceir ab rectitut, probitat o con-
forme a la rao. Obrar conforme á derecho, andar dere-
cho ó á derechas. \\ Anar directanient a una part. En-
derezar, dirigir, encaminarse en derechura á alguna
parte.

ANAR TIRANT PÉL DRET. fr. ANAR PER LA DRESSERA.

DE DRET A DRET. m. adv. En derechura, por linea
recta. \\ Met. DRETAMENT, 2.

DONAR LA DRETA. fr. Cedir a un altre en alguna ma-
teria. Dar la bandera,

ESTAR A DRET. fr. Fam. Explica qu' alguna persona
compareix per sí o pél seu procurador en judici, y se
obliga a passar per lo que sentencli '1 jutge. Estar á
derecho.

ESTAR DRET. f r. Estar en pie.

FER DRET. fr. FER JUSTICIA. || ANAR PER JUSTICIA.

MIRAR DEL DRET Y DEL REVÉS, fr. Atendré mólt,
mirar ab gran cuidado. Dar muchas vueltas.

NO MIRAR DRET. Mirar guerxo. Mirar de través, mi-
rar bizco.

NO POQUERSE AGUANTAR DRET. fr. Estar moltíssim
débil. No poderse tener.

OBRAR CONFORME A DRET.fr, Explica y ordena que
se proceeixi ab rectitut y justicia. Obrar conforme á
derecho.

POSAR DRET. fr. ADRESSAR.

POSARSE DRET. fr. Adressarse. Enderezarse. \\ Al-
sarse qui estava assentat, ajegut, etc. Ponerse enpie.

SEGÓnS DRET. m. adv. Conforme a dret, arreglat a
justicia. Según derecho.

TIRAR DRET O TAN DRET CÓM POT. fr. Denota que 's
preté destruir a algú. Tirar como á real de enemigo.

TOT DRET. m. adv. Peí camí recte. Directamente,
derechamente, derecho, en derechura. \\ Sense aturarse
en lloch. En derechura.

USAR DEL SEU DRET. fr. Valdres cada hu de 1' acció
que li competeix, y també obrar ab Ilivertat lícita.
Usar de su derecho.

DRETAIWENT. m. adv. TOT DRET. || Directament, a
les clares. Derechamente, directamente. || D' un
modo jiist. Derechamente, por derecho.

DRETER, A. m. y f. Qui usa igualment de les dues
mans. Ambidextro. || Ant. dretament, 1.

DRETERÍA. f. An/. DESTRESA.

DRETÍSSIIVI, A, adj. sup. Derechísimo.

&Q8

DRO

DUB

Drimeia

DRETS. m. pl. Els salaris, etc., que 's cobren a
varíes oficiiies. Derechos.

DRETS DE MESTRAT DE PÓRTS. fr. Ant. DRET D' EN-
TRADA.

DRETS DE QUINT D' HOST Y CAVALCADA. Ant. Dret
fiscal aixis aiionienat. Derecho de hueste y cabalgada.
DRETS REIALS. Tots els que's cobren pél fisch reial
o pél Estat. Derechos reales.

DRETURA. f. /In/. Rec-
titut. Derechura.

DRETURER, A. adj.
Ant. RECTE, JUST, JUSTI-
FICAT.

DRETURERAMENT.
adv. 111. Ant. RECTAMKNT.
li JUSTA.WENT.

DRIL. in. Certa tela de
fil cru. Dril.

DRIMEIA. i.Entom.\n-
sectes dipters braquiceris, que s'allotgen a les flors
de les eures. DrJnieia.

DRINCAR. y. n. Ressonar el metall ferit o tocat de
algún modo. Retiñir.

DRINCH. m. Só que deixa ais oídos la campana o
altre eos sonor quan se toca. Retintín.
DRINGAR. V. n. DRINCAR.

DRIPTA. f. Entom. Insecte biau verdós que's cría
ais boscos tiuiiiits. Dripta.

DRISSA. f. Ndut. Corda ab que s'issen les vergues.
Driza.

DRISSAR. V. a. Ndut. Alsar o issar les vergues.
Drizar.

DRISSES. Ter. Blanes. Cordes que serveíxen pera
pujar r entena a les enibarcacións petites.

DROGA, f. Qnalsevol mena desimples o compostos
medicináis. Droga. || ni. Met. Picaro, astut y vaga-
bundo. Perillán.
DROGADA, f. Ter. Bribonada.
DROGANT. adj. Ant. BELITRE, BRIBÓ.
DROGUER. ni. ADROGUER.
DROGUERÍA, f. ADROGUERÍA.
DROGUET. ni. Tela regularment de llana, ab llis-
tes de diferents colora; sol haverhí flors entre elles.
Droguete.

DROL-LE, LA. adj. Ter. RARO,
ESTRANY.

DROLLA. m. Vulg. DROGA, 2.
DROMEDARI. m.Mena de ca-
niell petit, de pél entre gris y
roig. Se distingeix d' aquell per-
qué sois té un gep a la esquena
aixís cóm el cainell n' hi té dos.
Dromedario.

DROPEJAR. v. n. FER EL
DKOPO.

DROPERÍA. f. Peresa, falta
d' aplicació. Haraganería, hol-
gazanería, haraganía.

DROPO. m. Home desprecia-
ble pél seu mal comportament y
qualitats. Picaro, pillo. || Pe-
resós, inaplicat. Haragán, hol-
gazán.

FER EL DROPO. fr. No fer res,
novolguer traval lar. //ara^anear.
MES DROPO QUE 'L JÉURER. fr.
Fam. Se díu d' aquell qu'és mólt
dropo.
DROSÓFILA. f. Bot. Mena de plantes drocerácees,
subarbuste petit, ab flors grogues disposades en for-
ma de corímbes. Drosófila.

Drosóflla

DROSOMETRE. ni. Instrument pera evaluar la
quantitat de rosada que cau cada día. Drosómetro

DROSOMETRÍA. f. Art d' evaluar la quantitat de
la rosada. Drosometria.

DROSOMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent a la dro-
sometria. Drosométrico.

DRUDA. f. Ant. ADÚLTERA.

DRUDERiA. f. Ant. ADULTERI.

DRUIDA, ni. Sacerdot deis antichs galos y celtes.
Se dividíen en tres categoríes: bates, bardos y em-
batges. Druida.

DRUIDESA. f. Maga o certa mena de sibila afilia-
da a i'ordre deis druides, mes seiise poguer disfrutar
de les prerrogatives d' ells. Druidesa.

DRUiDICH, CA. adj. Lo pertanyent ais druides.
Druidico.

DRUIDISME. m. Relligió deis druides. Druidismo.

DRUIDISSA. f. Sacerdotisa entre 'Is antictis galos.
Druidisa. || DRUIDESA.

DRUMENT Y MILLET (Joan). Biog. Metge epide-
míólecli y escriptor nat a Barcelona 1' any 1798 y
mort r any 1885. Va fer iiiólts bous servéis en la epi-
demia barcelonina del any 1821. L' any 1835 va soli-
citar anar al extranger pera estudiar el cólera y el
Govern lí va negar el seu concurs; empró per compte
propi va visitar els niíllors hospítals cíe Franca en
busca d' elements d' estudí y d' avens. Va ocupar
distints cárreclis públichs y académichs y va esCriure
en la prempsa professional. És autor de una Memoria
sobre el cólera morbo (1834) y d' una Patología Mé-
dica (1850).

DRUPA, f. Bot. El fruít carnós que no mes té un
pínyol, cóm: la cirera, etc. Drupa.

DRUPACI, A. adj. Lo pertanyent a una drupa.
Drupáceo.

DRUSSA. f. Min. Incrustado formada diiitre de
un mineral per crestalis de la meteixa o altra mena
de minerals. Drusa.

DRUSSIFORME. adj. En forma de drussa. Drusi-
forme.

DRUT, DA. m. y f. Ant. Adúltero. || Enviuda. En-
vilecida.

FER DRUT. fr. Ant Conietre adulterí. Adulterar, co-
meter adulterio.

DUAL. adj. Gram. El número gramatical que teñen
algunes lleiigües pera expressar dues persones. Dual.

DUALISME. m. Creencia rellígíosa de pobles an-
tichs que consisteix en considerar 1' unívers cóm for-
mat y sostíngut per el concurs dedos príncipisígual-
inent necessarís y eterns, y per lo tant índependents
1' un del altre. Dualismo. || Doctrina filosófica que
explica M principi y naturalesa del unívers per 1' ac-
ció de dues essencíes o piincipis diversos y contra-
ris. Dualismo. || Carácter de tot sistema qu' atmet
dos principis. Dualismo.

DUALISTA, m. Partidari del dualísme Dualista.

DUALÍSTICH, CA. adj. Pertanyent al dualísme^
propi d' ell. Dualístics.

DUALITAT. f. Condició de reunir dos carácter»
distints una meteixa persona o cosa. Dualidad. il
Quim. Facultat que teñen algúns cossos de crestalL-
sar, segóns les circunstancies, en dues figures geo-
métriques diferentes. Dualidad.

DUANA. f. Aduana.

DUANER. m. Ant. Administrador de 1' aduana.
Aduanero.

DUBA Y NAVAS (Miquel). Biog. Mestre cátala y
escriptor de niólt renom al seu temps. Va néíxer en-
vers r any 1816 y va morir casi oblidat a Barcelona
l'any 1887. Era batxíller en arts, mestre normal y
regent de Psicología y Lógica. L'any 1841 va gua-
nyar per oposició una de les escoles publiques fun-

DUF

DÚO

609

dades per 1' ajuntament barceloní, D' entre 'Is seus
Uibres cal remarcar la Instrucción de antropología y
pedagogía, publicada a Barcelona 1' any 18G3.

DUBE. f. Astron. Estrella de segona magnitut si-
tuada a la Ossa niajor. Dube.

DUBIT'Á. V. r. Ter. ibissench. Dubtar.
DUBITACIÓ. f. Ret. Figura que 's coniet quan el
orador o poeta 's proposa algún dubte, o's pregunta
a sí nieteix lo qu'ha de dir. Dubitación, duda.

DUBITATIU, VA. adj. Gram. Se diu de les conjun-
cións que serveixen pera exposar els duptes. Dubi-
tativo.

DUBLÉ, f. Ter. ibissench. Moneda antigua de valor
d' un quarto,
DUCAL, adj. Lo que pertany al duch. Ducal.
DUCASI Y OJEDA (Ignasi). Biog. Músich barce-
loní (1775-1824). Va ésser mestre de capella de la
iglesia de 1' Encarnació a Madrit, y compositor y or-
ganer supernumerari de la capella del palau reial.
Va compondré diferentes misses, salms, etc., poch
estimables baix el punt de vista artístich.

DUCAT. m. Territori o estat sobre que recau el
titol de duch. Ducado. Il Nuniis. Moneda imaginaria
que valía 375 maravedissos deis actuáis. En 1453 va-
lía a Barcelona 22 sous barcelonins. Ducado.

DUCAT DE BRUJES. Peía 22 grosos de Flandes y va-
lia 8 sous 6 diners a Barcelona. Ducado de Brujas.

DUCAT DE NÁPOLS. Valía a Barcelona 16 y 17 sous,
segóns el cambi. Ducado de Ñápales.

DUCAT D' OR. El que valía 1,438 maravedissos
y '/, d' or. Ducado de oro.

DUCAT DE PLATA. El que valía 362 maravedissos y
y mitj de vello y antiguament 365. Ducado de plata.
DUCAT VENECIÁ O FLORENTÍ. Moneda que 's regu-
lava per 30 direms a Damasch, per 16 sous y 6 diners
a Barcelona y per 22 klrats y 3 quartillos a Alexan-
dria. Ducado veneciano ó florentino.

DUCH. m. Titol d' honor destina! pera la noblesa
mes alta: té diferents privilegis segóns els paíssos.
Duque. || Ornit. Aucell nocturn qu' és d' uns 40 cen-
tinietres d' alsada, de color entre roig y negre, el
béch córb, cal^at de plomes derrera que figuren unes
orelles. Buho, alucón, gran duque. II SORIGUER, GA-
MARÚS. II — MITJA. Mussol banyut. Buho. || — PETlT.
Mussol, xot. Mochuelo pequeño.

DUCH (Joseph). Blog. Metge, nat a Vich en 1817
y mort a Barcelona 1' any 1878. És autor de 1' obra
titolada: De la versión podállca y de los casos de dis-
tocia que reclaman dicha operación. (Un volúm en oc-
tau de 208 planes. Barcelona, 1861).

DÚCTIL, adj. Lo que sense dividirse s' allarga,
aixampla, aprima o 's fá grós. Dúctil, dulce.

DUCTILÍMETRE. m. Martell pél qual s' avalora la
ductilitat deis metalls. Ductilímetro.

DUCTILITAT. f. La qualitat de dúctil. Ductilidad.
DUCTO-CONQUIO. m. Anat. Un deis muscles del
oído. Ducto-conquio.

DUCTOR, m. Clr. Cert instrument mes gran que
r exploratori y que serveix pera millor usar d' aquést.
Ductor.

DUELL. m. Ant. CUBELL.
DUELLAR. v. a. Ant. FER BUQADA.
DUETO. m. Aíiís. Composició que 's canta entre
dues veus o 's toca entre dos instruments. Dueto.

DUFORT (Ramón). Blog. Militar del sigle xii, que
r any 1150 capitanejava dues galeres, bastides a la
drassana vella de Barcelona per compte del noble En
Berenguer Ramón de Moneada, que les va regalar al
sobirá de Barcelona En Ramón Berenguer IV quan
feia r expedido a Arles pera apaibagar el moviment
revolucionar! deis Baucis per la Provenga.

DUFORT. Geog. Poblé del dist. munpal. de Calaf,
prov. de Barcelona.

DIC. CAT.— T. I.— 77.

DUFRENITA. f. Mln. Varietat verda del fosfat de
ferro. Dufrenita.

DUFRENOISITA. f. Mln. Cert sulfo-arseniur de
plom. Dufrenoisita.

DUGUES. Ter. DUES.

DUI. Ter. Blanes. Forat que teñen les barques pera
treure 1' aigua que 's fica endins. Va tapat ab un tap
de suro.

DUJA. f. Ndut. Cada una de les voltea d' un cap o
corda enrotllada. Aduja, paquete y rodete, si está
en forma cercolar. || Cada volta de la vela enrotllada.
Aduja, adujada.

DUJAR. v. a. Ndut. Enrotllar una corda o vela pera
que ocupi nienys llóch. Adujar.

DULA. f. La colla de bestiar major qu' algúns
veíns d' una població envíen a pasturar. Dula. || El
ramat de porchs d' un veinat. Vocería.

DULA. V. a. Ter. Ibissench. Mugir, lladrar. Aullar.

DULCAMARA, f. Bot. Mata que pertany a la fam.
de les solanácees, encara que té mólt poca propietat
narcótica: té les carnes cilíndriques, flexibles, ranio-
ses, del gruix d' una ploma d' escriure, la pell verda,
y ab el temps gris, el cor d' un vert d' oliva, les flors
petites, blaves y de mal olor, les tabelles d' un color
tan viu cóm el coral, y de gust mólt amarch. S' usa
contra la ronya, briáns, etc. Dulcamara, dulzamara,
dulciamarga, amara-dulcis.

DULCAMARINA. f. Substancia que s' extreu de la
dulcamara. Dulcamarina.

DULENTIA. Ter. Ibissench. Malaltía. Dolencia.

DULÍ A. f. Teol. El cult que 's dona ais sants. Dulía.

Dulsaina de boix de sis claus

DULSAINA. f. Instrument de boca un poch mes
curt que la xirimia, y de to mes alt. Dulzaina. ||

DOLSAINA.

ALTRA COSA _niii - - 11

ÉS AB DULSAI- '^-"^ -. . . ■ -_^

NA. Loe. AL-
TRA COSA ÉS Dulsaina de boix sense claus
AB GUITARRA.

DULSAINER. m. El tocador de dulsaina. DOLSAI-
NER. Dulzainero.

DULSOR. f. DOLSOR.

DUMASITA. f. Mln. Mena de silicat que 's pre-
senta en fuUets. Dumasita.

DUMONT DE HOLDRE (Andren). Blog. Militar
cátala de la centuria xviil. Era tinent coronel d' in-
fantería. S' havía dedicat al conreu de les ciencíes
físiques y de les matemátiques. Va viatjar per I' ex-
tranger y va escriurer diversos Ilibres y estudis, la
majoría d' ells inédits.

DUNA. f. MONTELL.

DÚO. m. Mus. La composició que 's canta o toca
entre dos. Dúo.

DUODÉCIM, A. num. ordinal. Duodécimo, duo-
deno.

DUODENAL, adj. Zool. Pertanyent o relatiu al
duodene. Duodenal.

DUODENARI, A. adj. Que dura 1' espai de dotse
dies. Duodenari.

DUODENE. adj. Duodécim. || m. Zool. Primer deis
budells prims, anomenat aixís perqué té uns dotse
dits de llarch. Comunica directament ab el ventrell
y acava en el yeyune, budell dejú o segón. Duo-
deno.

DUODENITIS. f. Med. Inflamació del budell duo-
dene. Duedenitís.

610

DUR

DUR

DUPLICACIO. f. Miiltiplicació d' una quantitat
peí número dos. Duplicación.

DUPLICADAMENT. adv. m. Duplicadamente.

DUPLICAR. V. a. Fer o dir dues vegades una me-
ieixa cosa, multiplicar una quantitat per dos. Du-
plicar.

DUPLICAT, DA. p. p Duplicado.

DUPLICITAT. f. Reserva y falsetat. Duplicidad.

DUPLO, A. adj. Lo que conté dues vegades alguna
quantitat. Duplo.

DUPTANSA. f. Ani. DUPTE.

DUPTANT. adj. Aní. TEMEROS, RECELOS.

DUPTANZA. f. Ant. DUPTE

DUPTAR. V. n. Estar 1' enteniment ab indetermi-
nació,sense resoldre's. Dudar. ||v. n. Recelar, descon-
fia;-. Temer, recelar. També s' usa cóm recíproch.

.NO Hl HÁ QUE DUPTAR. Loc. Denota qu' és certa
alguna cosa. No hay que dudar.

DUPTAT, DA. p. p. Dudado.

DUPTE. ni. Inieterminació, perplexitat. Dubita-
ción, duda. II La qüestió que 's posa pera ventilar y
resoldre Duda || RECEL, SOSPITA, DESCONFIANSA.

DUPTE NEGATiu. Lo que no té fonament pera dis
correr d' altre modo. Duda negativa.

EixiR DE DUPTE. fr. Certificarse. Salir de duda.

ESTAR EN DUPTE. fr. Duptar. Estar en duda.

ESTAR UNA COSA EN DUPTE. fr. É$ser incerta, dup-
tosa. Estar una cosa en duda,

'no hi há DUPTE. Loc. Denota qu' és certa alguna
cosa. No hay daia.

no té dlpte, o no té CAP DUPTE. Expr. No tiene
duda; no tiene duda alguna.

POSAR DUPTE. fr. Posar reparo o dificultat a al-
guna cosa. Objetar, replicar.

POSAR EN DUPTE. fr. DUPTAR.

QUEDAR EN DUPTE. fr. Estar per ventilarse alguna
cosa. Quedar en duda.

SENSE DUPTE. m. adv. Certament. Sin duda.

TREURE DE DUPTE O DEL DUPTE. fr. Manifestar a
algú la veritat d' a'guna cosa. Sacar de duda ó de la
duda ó desatar la duda.

DUPTÓS, A. adj. Qui té dupte. Dudoso. || Dit del
obgecte de que 's dupta. Dudoso.

DUPTOSiSSIM, A. adj. sup. Dudosísimo.

DUQUESA, f La niuller del duch o la que per sí
posseelx a^gún tito! de duch. Duquesa.

DUQUET. m dim. Duquesito.

DUR, A. adj. Lo que té parts unides de tal modo
que no muda fácilment de figura. Duro. || Insofrible,
ofensiu. Duro. |l Violent, cruel. Duro. ¡1 Obstinat,
tercli. Duro. ,' Mal acondicionat, bronch de geni.
Duro. II V estil aspre y desapacible. Duro. |j v. a
PORTAR, SUFRIR, SOPORTAR.

ÉS COSA DURA. Loc. Difícil, sensible, irregular. Es
cosa dura, recia, fuerte.

ÉSSER DUR DE AtOLLERA. fr. Ésser terch o temeros
y també dur pera apendre. Ser duro de mollera.

FERSE DURA ALGUNA COSA. fr. Ésser difícil de creu-
re, de suírir. Ser ó hacerse dura alguna cosa; hacers:
cuesta arriba.

FERSE O TORNARSE DUR. fr. ENDURIRSE.

DURA. f. Duració, cóm: raba de dura. Dura.

ÉSSER UNA COSA DE DURA O DE DURADA, fr. Ésser
feta a tot cost, ésser ben reforsada. Ser una cosa de
dura ó duración.

DURABLE, adj. Lo que pot durar. Durable.

DURACIÓ. f. y

DURADA, f. La permanencia d' alguna cosa. Du-
ración.

DE POCA DURADA, fr. Sensiil. De corta duración.

HAVER DURADA. Expr. ant. RESISTIT.

DURADOR, A, adj. Lo que dura o permaneix, o lo
que ha de durar mólt. Duradero.

DURAMÁTER. f. Anat. Mena de membrana es-
pessa que per dintre del cap cubreix el cervell. Dn-
ramáter.

DURAMENT. m. adv. Dissortament. || Malaurada-
ment. Sensiblemente.

DURAN, m. Bol. Arbrc y fruit semblant al presse-
guer, pero mes petit. Durazno.

DURAN (Baltasar). Biog. Escriptor rellígiós, nat
a Barcelona 1' aiiy 1716 y mort a Qirona 1' any 1793.
Se va fer jesuíta V any 1734 y va ensenyar filosofía a
Barcelona, a Girona y a la Séu d' Urgell. L' enviaren
a Mallorca pera administrar el colegí de Monte-
Sión. Retornat a Barcelona, '1 va sorpendre 1' expul-
sió decretada per Garles III y va ésser desterrat a
Italia. Quan estudiava a Vicli va publicar una Rela-
ción de les festes de la proclamació d' En Ferrán VI.

— (EUDALD). Biog. Organer y compositor del sí-
gle XVIII, natural de Ripoll. Era mestre organer a la
parroquia de CainproJón. A 1' arxiu parroquial de la
seua vila nadiua hi há d' ell una Missa, a dúo y vio-
lins, un Credo pera la diaJa deis Dolors y un altre
Credo pera la íesta de santa Cicilia.

— (GABRIEL, alies ROMANÍ). Biog. Pintor y díplo-
mátich, natural de Vich. Va estudiar peaosament les
Billes-arts y, un cop a Roma, va tindre de nienjar
la sopa que 'Is caputxins donaven ais pobres. Euipró,
a la fí se va obrir pas entre "Is artistes y "Is diplomá-
tichs. És obra d' ell el quadro de gran tamany que
guarda la catedral de Vich y representa a sant Aií-
quel deis Sants, fet a Roma pera la bealífícacíó de
aquést, que ara ha sigut ja canonísat. Duran va mo-
rir a Roma 1' any 1806.

— (JOSEPH). Biog. Músich cátala del sigle xvili;
mestre de capella de 1' iglesia del Palau de Barce-
lona. En Saldoni, historiaire de la música d' Es-
panya, atribueíx al mestre Duran la composíció de
r ópera Temislocles, estrenada a Barcelona I' any
1762.

— (PAU). Biog. Bísbe cátala, nat a Esparraguera a
les derreríes del sigle xvi y mort desterrat a Sara-
gossa envers 1' any 1650, quan ell ne contava setanta
d' etat. Havía estat mestre de 1' universitat d' Osea y
després vicarí general de Mallorca durant disset
anys. A Madrit exercí d' advocat. El reí lí dongué el
ardiacat de la catedral de Barcelona y prompte va
anar a Roma d' auditor de la Rota, cumplínt a gust
d' Urbá VIII, éssent capellá d' ell nou an^s. Després
fou bísbe d' Urgell y derrerament elegít arquebisbe
de Tarragona.

— (PERE). Biog. Esculplor barceloní del sigle XV,
quines noticies conegudes son relatives a travalls de
importancia fels entre 'Is anys 1478 y 1498.

— (Si.MEÓ BEN ZEMACH). Biog. Jueu mallorquí del
sigle XIV. Escriptor israelita mólt notable, emigrat a
Argelia 1' any 1391, íugint de la persecució antise-
mita, en companyia del seu germá Nissin. Va escriu-
rer un travall famós relatiu a n' aquella persecució.
( Trad. al castellá y publícat a

Madrit en 1886. — Ordenamiento
de las aljamas h.'breas, por Fer-
nández y González).

— (TORIBI). Bio7. Industrial bar-
celoní de les derreríes del sigle
XIX, qui va llegar els seus bé.is
pera la fundació del Asilo Duran
que hi há a Gracia, barriada de
Barcelo:ia.

— DE BALDACH (PERE'. Biog. PrO-

pietarí gironí del sigle Xiv, que va
morir cremat per heretge 1' any
1321. Propagava doctrines contra-
ríes a la propietat y al niatrimoní,
sostenintafiniaciónsalesliores lua-
ssa atrevides respecte a la perfectabílitat humana. El
cap d' aquestos partidaris a Catalunya fou fra Bona-
nat, condemnat a Vilafranca del Penadés per ordre

Toríbi Duran

DUR

DUR

611

de r inquisidor Guiliéni Costa. Seguiren les noves
doctrines deis Beguards mólts frares que rodaven
engandulits, vivint de carítats y en companyía de
dones. S' extengué 1' heretgía per Catalunya, Pro-
venga, Italia y Alemanya. En Duran fou processat pél
bisbe En Pero de Rocabertí y per 1' inquisidor fra
Arnau Burguet; condeninat cóm heretge inipenitent,
la sentencia fou promulgada devant deis graons de la
catedral, en presencia del rei En Jaunie II, de sos filis,
deis bisbes de Valencia y Tortosa y de niólts abáis.
L' autoritat civil crema a Duran y cóm cómplis que
tal vegada fon sa muUer na Cicilia.

— Y BAS (MANEL). Biog. Un dels niés ilustres
filis de la nostra térra, que va ésscr laboríos y com-
petent en el conreu de les ciencies moráis y poli-
tiques, mereixent reputació de docte. Va néixer a
Barcelona 1' any 1823, morint a la meteixa ciutat en
el mes de febrer de 1907. Ais vintitres anys va aca-
var la seua carrera de dret, obtenint el doctorat en
dret civil y canónich sis anys mes tart y 1' any 1859,
reformada la llegislació d' ensenyansa, va obtindre
'I grau de Ilicenciat en dret administratiu. Va ésser
catedrátich de varies assignatures de la faculta! in-
lerinament, tot just acavats els seus estudis, y per
oposició desde 1862, de la de Elements de dret mer-
cantil y penal, y al establirse '1 doctorat a Barcelo-
na, va tindre al sen cárrech 1' assignafura de filosofía
del dret. Volgut dels seus deixebles y complldor de
les seues tasques professionals, era la seua aula ver-
dader lloch d' estudi, y per ella passáren pot ben
dirse tots els que foren després reputáis jurisconsults
catalans en el derrer ters del sigle xix. Una de les
condicións distintlves del sen geni era 1' amor al tra-
vall, y aixó feia que de mes a mes de la cátedra y de
les tasques de I' abogacía, li restes prou temps pera
llegar a la posteritat una munió d' obres selectes dels
coneixements que havia conreuat; que d' acort ab el
seu criteri filosófich arrivés a ésser una de les prime-
res figures de la política contemporánia; y que ab un
zel sempre constant, desenipenyés els cárrechs de
inajor significado en les corporacións niés importan-
tes de Barcelona. A la seua joventut va ésser perio-
dista, figurant a la redacció del Diario de Barcelona.
y consasrantse després en altres periódiclis y revis-
tes ais estudis professionals. De fácil y corréete pá-
ranla, els seus discursos eren escoltáis ab nierescuda
ateiició, y en les discussións en quines intervenía re-
flectava sempre la profona convicció de les seues
idees. Defensor constant del travall, en totes les seues
esíeres d' acció, va mostrarse ferm propagandista de
les tendencies proteccionistcs, y encisat per les ins-
titucións jurídiques de la térra, el dret foral cátala
va comptarlo entre 'Is mes convensuts partidaris.
Péls seus estudis del dret y de la literatura, va sig-
nificarse ademes de les assignatures per ell explica-
das, per haver pertenescut a 1' Academia de Bones
Lletres, que al morir presidía, y a la de Jurispruden-
cia y Llegislació que va presidir sis vegades; per
ésser soci de niérit de la Societat Económica de
Amichs del País; fundador y varies vegades presi-
dent del Ateneu Cátala; president del Coiisistori deis
Jochs Floráis de Barcelona; corresponent de les Reíais
Academies de ciencies moráis y polít ques, y de Ju-
risprudencia y Llegislació de Madrit; fundador y pre-
sident de la comissió espanyola de la fundació Sa-
vigny; vocal per Catalunya a la Comissió general de
Codificado; president del consell general y de la co-
missió executiva de la Exposició Universal de 1888;
degá de la facultat de dret; rector de 1' Universitat
de Barcelona; magistral honorari de la seua Audien-
cia; y vocal de les Juntes del Port, de Beneficencia y
de Instrucció Pública. En la política va figurar sem-
pre al partit conservador, y va ésser secretari del
Ajuntament de Barcelona, diputa! provincial y cincli
vegades diputat a Corts, senador electiu y vitalici
després, fent sentir sempre ais cossos colegisladors
la seua veu defensant els interessos de la seua vol-

guda Catalunya. En el primer ministeri formal per el
senyor Silvela, després de les desastroses guerres co-
lonials, va desempenyar el senyor Duran y Bas, la
cartera de Gracia y Justicia, mes, descepcionat, va
retornar a Barcelona al cap de pochs meses. Les seues
obres, abundoses de doctrina y de llenguatge corrée-
te, foren ben remarcables y prou nombroses, formant
una colecció notabilíssima. Cal esnientar d' entre
elles, les que segueixen: Estudios politices y económi-
cos (1855). Instilaciones de derecho mercantil, ampliant
1' obra d' en JVlartí de Eixalá, que liavía substituit
en sa cátedra en Duran y Bas; Memoria sobre el de-
recho civil de Cataluña; Estudios jurídicos; La Codifi-
cación y sus problemas; Ensayo sobre dos cuestiones
sociales; Tratado de derecho mercantil; etc., ademes
dels discursos que havía pronunciat en les principáis
corporacións per ell presidides. La seua biblioteca,
rubleita d' exemplars qu' eren verdaders tresorp,
mostrava al ensemps que les notes deterniinatives
dels seus servéis y dels seus afanys pera la cultura
contemporánia, la constancia del bibliófil, poguent
esmentar d' entre les curiositats contingudes en ella,
la magnífica edició primera del «Llibre del Consulat
del mar de Barcelona». Vegis lámina sola de retratos,
lletra D.

— Y BASTERO (LLUIS). Biog. Canonge de la séu de
Barcelona, mort 1' any 1809. Era prebere y doctor en
teología y en drets. Traduí bones obres de tema re-
lligiós y va escriure una Vida de San Olegario, obispo
de Barcelona.

— Y DE PONSICH (RAFEL MARÍA DE). Biog. Un dels
honies politichs catalans que mes va figurar a mit-
jans del sigle xix: fou regidor honorari vitalici de
Barcelona y president accidental de 1' Academia de
Belles Arts. Va morir a Barcelona en 1876.

— Y OBIOLS (RAIMONT). Biog. Metge nat a Barcelo-
na r any 1792 y mort a la meteixa capital 1' any 1858.
Era fill d' en Manel Duran y Alsina, metge honorari
del rei. Va cursar medecina a I' Universitat de Cer-
vera y cirurgia al Colegí de Barcelona. També fou,
cóm son pare, metge honorari del rei, y ademes mem-
bre d' algunes academies nacionals y extrangeres.
Exerci importants cárrechs públichs de la carrera. Fou
un deis metges que assistíren a Ferran VII a St. Ilde-
fons, en 1832. Va escriure diversos travalls acadé-
michs y professionals y la biografía del doctor Sauch.

— Y VENTOSA (MANEL). Biog. Metge mólt reputat,
que va pertányer al Cós médich municipal de Barce-
lona, y 's feu remarcar per sos travalls professionals
en doctes corporacións de la facultat, publicant ade-
mes en revistes técniques alguns apreciables estudis.
Va morir a Barcelona pél mes de Maig de 1909.

DURAND DE PERNES. Biog. Artesa provengal,
sastre d' ofici, que vivía al sigle xiil y que va ferse
remarcable cóm a un dels trobadors mes populars del
seu temps.

— O DURANTIS (OUILLEM). Biog. Polítich y eccle-
siástich que va distingirse mólt al sigle xiil. Va néi-
xer a Puimisson, prop de Bésieres, I' any 1237, y va
morir en 1296. Va ésser professor de jurisprudencia
a Bolonya y a Módena, y administrador del patrimo-
ni de Sant Pere baix el pontifical de Gregori X. De
temperament enérgich, va promoure revoltes contra '1
pontifical, devent abandonar 1' Italia, y retorna! a
Franca va desempenyar alts cárrechs politichs y va
ésser bisbe de JWeude, excomunican! ais gibelins. Va
escriure nombroses obres dogmátiques y fllosófiques.

DURANTAS. f. pl. Roba de llana prima y estreta.
Calamaco, pinganello, perdurable.

DURAR, v. n. Permanéixer, subsistir, conservarse.
Durar.

DURAR ANYS Y PANYS. fr. Ésser de mólta durada.
Durar por peñas.

DURARÁ DE NADAL A SANT ESTEVE. Loc. Pera signi-
ficar que una cosa no durará gens. Eso durará de
misa á vísperas.

612

DUR

DUY

QUI MESURA, DURA, A DESPIT DE MALA VENTURA.
Ref. Que la economía serveix pera previndre les ad-
versitats de fortuna. NO ALLARGAR MES EL BRA? QUE
LA MÁNEOA.

DURBÁN (Casas). Geog. Poblé del dist. munpal.
de Sant Martí de Sasgayoles, prov. de Barcelona.

DURESA. f. Consistencia de les parts d' un eos per
la qual no pot mudar fácilment de figura. Dureza. ||
Aspresa de geni, pertinacia, tenacitat en algún dicta-
men. Dureza. '

DURESA D' ESTIL. La falta de suavitat y armonía
que- fa gustos y afalagador lo que 's diu. Dureza de
estilo.

DURESA D' oído. La dificultat en sentir y percebre
distintament les diferencies del so. Dureza de oído.

DURESA DE VENTRE. Succeeix quan un no pot obrar
conforme. Dureza de vientre.

DURET. m. dim. Numis. Moneda d' or del valor de
vint rals de vello y si és d' aument, de vint y ral y un
sis maravedissos. Durillo, escudito

DURFORT (Ramón). Biog. Frare dominich, del si-
gle XIV, natural de Barcelona. És 1' inquisidor mes
antich hagut a Mallorca del que 's té noticia. V any
1332 va firmar un privilegi de franquicia concedit ais
mallorquins pél rei d' aquella illa en Jaume 111.

DURICIA. f. Ant. Obstinació. Dureza. || Med. Tu-
mor dur que 's fa ais cossos, per causa d' algúns hu-
mors que 's detenen o extravasen. Dureza.

DURÍSSIM, A. adj. sup. Durísimo.

DURO. m. Numis. Moneda de plata d'un'un^a que
val deu rals de plata o vint de vello, o siguí cinch
pessetes. Duro.

DURRO. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb.
d' Urgell, part. jud. de Tremp; és a la vora del riu
Noguera de Tor y té 353 hab.

DURRIEU (Xavier). Biog. Polítich d' idees aven-
sades y periodista, que vanéixer a Castillon (Ariége)

r any 1817. Va escriure al Siécle, a la Revue de París
y en altres publicacións, fundant ab en Blanqni la So-
cielat central republicana. Va ésser diputat a 1' Assani-
blea constituient reunida després del cop d'Estat del
2 de Desembre de 1851, y afermat 1' imperi de Napo-
leó III, va ésser desterrat de Franga, passant a esta-
blirse a Barcelona, en quina ciutat va morir al any
1868.

DUSAY. Biog. Familia distingida, originaria de
Banyoles. A Barcelona 'I nóm d' un carrer recorda
aqueix cognóm y En Balaguer al ocuparse 'n fa refe-
rensa a niólts Dusay que desde '1 sigle xiii al XV
van ésser membres del Concell de Cent, y retréu els
noms de Simó Dusay, que en 1325 era embaixador
extraordinari de Barcelona a la república de Genova
aixís cóm el d' en Galceran Dusay, cónsul de Cata-
lunya a la ciutat de Nápols en 1513 Era fill de Ba-
nyoles el militar en Pere Dusay, cambrer del rei de
Aragó en Pere el Cerimoniós, (sigle xiv) y fou igual-
ment banyolí en Pere Julia Dusay, artista, llech del
monestir de Sant Esteve que en 1535 construhi 1' al-
tar del Corpus vell d' aquella iglesia.

— Y DE FIVALLER (FRANCESCH DE). Biog. Un dels
fundadors de la Reial Academia de Ciencies y Arts
de Barcelona, (sigle xvili). Va ésser el seu primer
vispresident (era president per dret el capitá gene-
ral), desde 1' any 1766 fins al 1768. En 1774 era Di-
rector de la «Dirección de Agricultura» y n' era
Revisor desde 1769 al 1773 y desde 1775 al 1792. Va
morir a Tarragona 1' any 1793.

DUT, A. p. p. PORTAT.

DUX. m. Príncep o magistratsuprém a les repúbli-
ques de Venecia y de Genova. DUX.

DUY. m. adv. Ant. D'avuy. De hoy.

DUYMER. m. adv. Ant. D'AVUY EN DEVANT.

DUYS. núm. Ant. Dos.

DUYT, A. p. p. Ant. PORTAT.

•9 9

^^

Dic. Cat.

Retrats (Lletres E y P)

Joseph M:-' Escola (1820-1884)
pág. 687

Joseph Felíu y Codina (1845-1897)
p^ig. 773

Vlcents Ferrer (1350-1419)
pág. 781

^Hr '

^P^H

r

-B

^H

^w^^'jp^^^^^H

If

Ffi

Estanislau Figueras (1819-18S2)
pág. 790

Tomás Forteza (1838-1898)
pág. 824

Joan Fivailer
pág. 799

m,

■

' "á I- j:&

1

^^H

1

i

Lleó Fontova (M. en 1890)
pág. 816

Marián Fortuny y Marsal (1838-1874) Francesch Frontera de Valldeniosa
pág. 825 pág. 836

DiC. Cat.

Retrats (Lletra G^

Baldomer Galofre (1854-1902)
pág. 850

Enrich Gaspar
pág. 863

Manel Gasset y Mercader
pág. 864

Manel Gibert y Sans (1795-1873)
pág. 878

Antoni de Gimbernat y Arbóá
(1734-1816) pág. 880

W^

1

^V.A-'. *jJ

H^^Hw-^i"

■i4'_

Joan Giné y Partagás (1836-1903)
pág. 881

Manel Girona y Agrafel (1819-1905) Pere Gómez de la Serna (1806-1871) Joan Güell y Ferrer (1800-1872)

pág. 884 pág. 891 pág. 915

DiC. CaT,

Ebanistería

1 Müla 2 Buata. 3. Caragol ti' cstojli. 4. Cartabó. 5. Tornillo de aplacar. 6. Massa. 7. Falsa regla
o Senterella. 8. Serra. 9. Galsadó. 10. Cadell. 11. Garlopa per quadros. 12. Casseta per la cola.
13. Sarjant. 14. Bancli. 15. Compás. 16. Barrina. 17. Ribot dentat. 18. Martell. 19. Metre.
20. Raspa. 21. Jacís. 22. Fiiabarqui. 23. Ribot. 24. Bu;t.

<H

E. Aquesta lletra, quinta del abecedari cátala y
segona de les vocals per l'ordre que s'acostuinen a
dir, se produeix del modo següent: s' abaixa la barra
inferior un poch menys que pera la prodúcelo de la
a, s'aixeca la Uengua per la part posterior, s' ade-
reix lleugerament péls costats a les barres superiors,
se replega per la seua punta aderintse a la base de
les dents inferiors, s' aixeca un poch el vel del pala-
dar y 's forma un conduele de longitut, entre mitj
del format al produirse la a y la /. Donant sortida
al aire sonor se produeix la e, só inés agut que la a
y menys que la /.

La naturalesa de la producció d' aquesta lletra ex-
plica per qué en les Mengües grega y francesa la
combinació ai, se pronuncia e.

E. Es una de les set lletres dominicals y tercera
nota de la gama natural. A 1' anotació musical signi-
fica: «dóls y agradablement expressiu.» A les tecles
de r orga denota 'Is tóns del E la, mi: ais memorials,
cartes, etc., Excel-lencia, Eminencia; era numeral y
significava 250. També 's posava en lloch de la con-
juncció y; posantse aixís meteix en llocti de pero. Ais
mapes topográfichs, etc., denota 1' Est u Orient.

¡EA! interj. D' animar, moure, corretgir. jEa! ¡vaya!

EBANISTA, m. Fuster de fustes fines. Ebanista.

EBANISTERÍA, f. Art del ebanista. Ebanistería.
II L' obrador ont se fan els obgectes d'eix art, o la
botiga ont els venen, y' 1 conjunt d'ells meteixos.
Ebanistería.

ÉBANO, m. Fusta dura d' un color groch fluix que
per medi del tint pren un color negre mólt bonich.
Ébano.

ÉBOLS. Bot. ÉBULS.

EBRE. Hidrog. Riu que neix a Fontíber, provincia
de Santander; entra a Catalunya peí terme de Seros,
prov. de Lleida; passa per Ribarroja, Flix, Aseó, Vi-

El riu Ebre desde Tortosa

nebra, García, Mora y Mora la Nova, Benissanet,
Ginestar, Miravet, Benifallet, Tivenys, Xerta, Aldo-
ver, Tortosa y Amposta y desaigua al Mediterrani
per dues goles que formen un delta.

EBRIVÁ. V. a. Ter. ibissench. Embestir. Embestir.

ÉBULS. ni. pl. Bot. Planta de la fam. de les capri-
foliácees, mena de sauch. lezgo, actea.

EBULLICIÓ. f. Moviment tumultúes d' un líquit o
el desprendíment d' un gas que fá alsar bombolles,
promogut per un aument de temperatura o per una
disminució de pressió. Ebullición.

EBURNEU, A. adj. Poét. y

EBURNI, A. adj. Poél. De marfil. Ebúrneo, ebur-
niáceo. || Semblant, pertanyent al marfil. Ebúrneo.
Med. Calificació donada ais eartílachs de les articu-
lacións incrustades de fosfat de cals, quina circuns-
tancia Ms hi dona la blancura y
la duresa del marfil. Ebúrneo.

ECANTIS. f. Mpd. Carnot que
's cría a 1' ángul intern del ull.
Ecantis.

ECBALIA. f. Bot. Plantes cu-
curbitácees formades per una
sola mena selvática a les con-
trades del Rosselló, Provenga y
Cerdanya. Ecbalia.

ECCE-HOMO. m. Imatge llas-
timosa de Jesucrist de la ma-
nera que Pilat el va presentar
al poblé. Ecce-homo. llAíe/. Tota
persona mólt maltraetada que
fá Ilástima de veure. Ecce-homo.

ECCLESIASTES. m. Nóm
grech que 's dona a un Ilibre
eanónich escrit per Salomó al
fí de la seua vida en senyal de penediment. Ecle-
siastés.

ECCLESIÁSTICAMENT. m. adv. A manera de
ecclesiástich. Eclesiásticamente.

ECCLESlASTICH, CA. adj. Lo que pertany a la
Iglesia. Eclesiástico. || m. Qui per medi d'ordressa-
grades serveix al cult diví Eclesiástico, clérigo. ||
Llibre eanónich del Vell Testament que, segóns la
sentencia mes comuna, s' atribueix a Jesús, fill de
Sirach. Eclesiástico.

ECCOTÁRTICH, CA. adj. Med. Efícás pera expul-
sar els humors. Eccotártico.

ECCRIMOCRÍTICH, CA. adj. Med. Propí pera afa-
vorir la crisis d' una erupció. Eccrimocrítico.

ECCRINOLOGÍA. f. Tractat sobre les secrecións.
Eccrinología.

ECDÉMICH, CA. adj. ENDÉMICH.

ECDORA. f. Med. Escoriació de la uretra. Ecdora.

ECERVELLAT. adj. Ant. Home sense enteniment.
Insensato.

ECFISESIA. f. Mecí. Espirado, expulsió rápida del
aire contingut dintre deis pulmóns. Ecfisesia.

ECFORA. f. Arq. Eixida d' un membre arquitectó-
nich, contada desde 1' eix del sólit sobre que descan-
sa fins a un deis seus extrénis. Ecfora.

Brot d' ecbalia

G14

ECO

ECT

Eclimetre

ECFRÁCTICH, CA. adj. Med. Reinei contra les obs-
truccións. Ecfráctico.
ECGÜES. m. BATOLLA.

ECHANGUÉ. f. Tcr. ibissench. Tira de cuiro. Peda-
zo de piel.

ECHEPÁ. V. r. Ter. ibissench. Esquerdar. Agrietar.
ECHETA. Ter. ibissench. Aixeta. Espita, llave,
grifo.

ECHUGÁ. V. a. Ter. ibissench. Aixugar. Secar.
ECLAMPSIA, f. Med. Epilepsia accidental; prínci-
palnient acoinet ais nens y també a les dones.
Eclampsia.

ECLECTICISME. m. Elecció feta ab discerniment
de lo que's trova en diferents sistemes. Ecléctica,
eclecticismo. II Doctrina filosófica que defensa aquei-
xa elecció. Electicismo.

ECLÉCTICH, CA. adj. Per-
tanyent al eclecticisme. Ecléc-
tico.

ECLIMETRE. m. Topog.
Instrument anonienat també
nivell de pendents. Pot ésseí
sensill, de mestre de cases, com
el grabat adjunt, o un aparell topográficli ab pínu-
las. Eclímetro.

ECLIPSAR. V. a. Impedir la llum d' algún astre,
interposantse algún eos entre ell y la nostra vista.
Eclipsar. || Met. Disminuir la fama, etc., y també
s' usa cóm recíproch. Eclipsar. || Aventatjar nota-
blement. Eclipsar.

ECLIPSAT, DA. p. p. Eclipsado.
ECLIPSE. 111. La privació de la llum d'un astre per
la interposició d'un altre. Eclipse.
ECLIPSIS. f. Ant. Eclipse.

ECLÍPTICA, f. Cercle de la esfera que divideix
obliqüament al equador, feíit ab ell un ángul de vint
y tres graus y mitj; el sol camina sempre per ell.
Eclíptica.

ECLÍPTICH, CA. adj. Lo que pertany al eclipse o
a r eclíptica. Écliptics.

ÉCLOGA, f. Imitació de les accións de persones
rustiques en estil sensill y suáu, Égloga, écloga. ||
Si explica sentiment o narració mes bé que acció 's
diu mes propiament idili. Idilio.

ECLÓGICH, CA. adj. Lo que pertany a la égloga.
Eclógico, eglógico.

ECLOGISTA. m. Escriptor o compositor d' éclo-
gues. Egloguista, eglógafo, eglogista.

ECLOJITA. f. Min. Roca formada de granat y es-
meragdita, que algunas vegadas conté quars, anfíbol
y epidota. Eclojita.

ECLOPEJAT. adj. Blas. Se diu de 1' escut tallat
desde 1' ángul esquer del capitá fins al costat dret de
la punta, éssent el tall de desigual ampiarla y inte-
rromput pél centre. Eclopeado.

ECO. m. La repetició del só. Eco. || Más. La repeti-
ció de les derreres silabes o páranles que 's cantan a
mitja vau per diferent eos de inúsichs, y a les orgues
per registre diferent a propósit per aquest fí. Eco. ||
Ret. Composició en que 's repeteix la final d' un vers
o ab la qual s' aumenta '1 següent. Eco. || Memoria o
idea d' una cosa passada. Eco.

FER ECO. fr. Met. Ésser una cosa proporcionada a
un' alíra. Hacer eco. || Ésser notable, digne d' aten-
ció. Hacer eco, causar armenia.

ECÓMETRE. m. Instrument pera midar el tó a in-
tervals. Ecómetro.

ECOMETRÍA. f. Ciencia qu' ensenya a usar dais
ecos a les sales o voltes de secret, de modo que par-
lant en un ángul se santi a V altre sense percibirse
al mitj. Ecometría.

ECONOM. m. Administrador d' una casa o familia.

Ecónomo. I| Qui servaix un ofici ecclesiástich en
llócli del propietari. Ecónomo.

ECONOMAT. ni. Empleu d' ecónom. Economato.

ECONOMÍA, f. Administració d' una casa y fami-
lia. Economía. Il Bona distribució del temps y d' al-
tres coses immaterials. Economía. || f. L' ordre ab
que s' encadenen diferents fenóniens de la vida deis
animáis. Economía. || escassesa. || Pint. Bona
colocado de les figures y obgectes d' una compo-
sició. Economía. || Moderació en ais gastos. Eco-
nomía.

economía política. Ciencia que tracta de la r¡-
quesa de les nacións y causes del seu aument y dis-
minució. Economia politica.

ECONÓMICA, f. Part de la filosofía moral relativa
al govern d' una familia. Económica.

ECONÓMICAMENT. adv. m. Económicamente.

ECONÓMICH, CA. adj. Pertanyent a la economía.
Económico. || Qui entén en materia d' economía.
Economista. || Escás, retingut. Económico, mise-
rable.

ECONOMISTA, ni. Escriptor o professor d' econo-
mía. Economista.

ECOPRÓTICH, CA. adj. Med. S' aplica ais pur-
gants lleugers y suaus. Ecoprótico.

ECORTÁLICH, CA. adj. Med. Qu" axtrau els mals
liumors reunits al eos. Ecortállco.

ECPIEMA. ni. Med. Abcés, supuració. Ecpiema.

ECPIESMA. f. Med. Trencadura del cráneu ab de-
pressió d' algún fragment. Ecplesma.

ECPIESMO. m. Med. Eixida del globo de I' ull de
la cavitat en qu' está eontingut, ab aumant aparent
del volúni d' aquest orgue. Ecpiesmo.

ECPLEROM. m. Med. Coixinet que 's posa sota la
aixella pera reduir 1' húmerus quan eslava dislocat.
Ecpléromo.

ECPLEXIA. f. Med. Deliri causal par un espant o
susto repentí. Ecplexia.

ECRESSIS. f. Med. Trencadura del úter. Ecresls.

ECRINOLOGÍA. f. Med. Tractat de les secrecións.
Ecrinología.

ECRISIS. f. Med. Expulsió d' una materia excie-
menticia o d' un agent morbos. Ecrisis.

ECSARCOMA. m, Med. Tumor varieos que 's for-
ma en mol tes malaltíes. Ecsarcoma.

ECTASIA. m. Med. Extansió morbosa de la pell.
Ectasia.

ÉCTASIS. f. Poét. Figura que allarga la sílaba
breu. Éctasis.

ECTEFLEOT. adj. Bot. Epítet deis líquens que
creixen a la superficie de 1' aigua. Ectefleodo.

ECTELINSIA. f. Med. y Cir. Afluixament d' un an-
venat. Ectelinsia. || Flaquesa de la pell.

ECTILIPSIS. f. Elissió d' una final. Ectilipsls.

ECTILÓTICH, CA. adj. Eficás pera fer caure '1 pal
o destruir les duricies. Ectilótico.

ECTIMA. m. Med. Pansa o pústula ínsignificahL
Ectima.

ECTLIMUS. m. Med. Ulcaració superficial de la
pell. EctHmo.

ECTOPAGIA. f. Anal. Reunió da dos cóssos péls
costáis del pit. Ectopagia.

ECTOPAGlA, NA. adj. Epítet deis monstres doblas
units pél pit. Ectopaglano.

ECTÓPAGUS. m. Anal. Monstre per ectopagia.
Ectópago.

ECTOPICISTA. f. Med. Desviació de la bufeta.
Ectopicista.

ECTOPISIA. f. Med. Situació anormal d' una vis-
cera o entranya. Ectopisla.

EDE

EDU

615

ECTOPÓGONECH, NA. adj. Que té 1' orifici guar-
nit de dents dobles. Ectopógono.

ECTRIMUCIS. f. Med. Escoriació de la pell a les
parts qu' están tocant al Hit. Ectrimucis.

ECTRODÁCTILA. f. Anal. Mancar un o mes dits.
Ectrodáctila.

ECTROMELIA. f. Anal. Monstruositat per abort
deis niembres. Ectromelia.

ECTROMÉLICH, CA. adj. Semblant o relatiu a la
ectromelia. EctroméHco.

ECTROMELL. m. Anat. Familia de monstres unita-
ris, que compren els que 's distingeixen per 1' abort
d' un o mes niembres. Ectromello.

ECTROPIA. f. Med. Malaltía ab que la pestanya
inferior se gira cap avall. Ectropia.

ECTROPIÓN. m. Med. Eixida de les pálpebres cap
a fora. Ectropión.

ECUMÉNICH, CA. adj. Universal, general. Ecumé
nlco.

ECZEMA, f. Med. Pústula que causa coissor. Ec-
zema.

EDECANT. m. Veu francesa: I' oficial militar que
comunica les ordres del general. Edecán.

EDELFORSITA. f. Min. Mena de silicat de cals.
Edelforsita.

EDELMIR. n. p. Edelmiro.

EDELSPAT. m. Min. Mena de feldespat. Edels-
pato.

EDEMA, m. Cir. Tumor produit per 1' obstrucció
deis vasos linfáíichs. Edema.

EDEMASARCA. m. Tumor de naturalesa entre la
del edema y la del sarcoma. Edemasarca.

EDEMAT, DA. adj. Afectat d' edema. Edemado.
EDEMATÍA. f. Med. Conjunt de fenómens que
constitueixen 1' edema. Edematia.

EDEMATÓS, A. Pertaiiyent a 1' edema. Edema-
toso.

EDÉN. Paráis terrenal, morada d' Adám y Eva
abans de pecar. La Sagrada Escriptura pinta aquest
llóch cóin un jardí deliciós del qual neixía un riu di-
vidit després en quatre branques. Moisés diu qu' es-
tava plantat de frondosos arbres, entre 'Is qua s' hi
ha de contar 1' arbre del bé y del mal. Edén || Mel.
Llóch delitos, pié de vigor, hermosura y amenitat
y de situado agradable. Edén, paraíso.

EDENITA. f. Min. Mena d' aniíbol. Edenita.
EDEODINIA. f. Med. Dolor que se sent ais orgues
genita's. Edeodinia.

EDEÓGRAF. m. Qui s' ocupa de 1' edeografía.
Edeógrafo.

EDEOGRAFÍA. f. Descripció deis orgues de la ge-
iieració. Edeografía.

EDEOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a 1' edeogra-
fía. Edeográflco.

EDEÓLECH, GA. m. Qui estudia o escriu sobre
edeología. Edeólogo, edeologista.

EDEOLOGÍA. f. Part de 1' anatomía que tracta
deis orgues de la generació. Edeología.

EDEOLÓOICH, CA. adj. Pertanyent a 1' edeología.
Edeológico.

EDEOSOFÍA. f. Emisíió acompanyada de soroll,
péls orgues de la generació. Edeosofía.

EDEOSÓFICH, CA. adj. Pertanyent a 1' edeosofía.
Edeosófico.

EDEOSSOARI, A. adj. Calificatiu deis animáis en
que predominen orgues sexuals. Edeozoario.

EDEOTOMÍA. f. Dlssecció deis orgues genitals.
Edeotomía.

EDEOTÓMICH, CA. adj. Referent a 1' edeotomía.
Edeotdmico.

EDETÁ, NA. adj. Natural de Liria, al regne de Va-
lencia. Edetano. || p!. Valencians. Edetanos.

EDETANIA. Geoj:. ant. Regió que s' extenía entre
'1 mar Maditerrani, la llercaonia, la Celtiberia, la
Batislania y la Contesta lía, y corresponía a part
deis regnes d' Aragó y Valencia. Edetania.

EDICIÓ. f. Impressió, publicació d' una obra y la
nteteixa obra. Edición.

EDICTE. m. Manament, decret, ordre pública,
pregó. Edicto

EDÍCUL. m. Arq. Edifici petit. Edículo. || Repro-
dúcelo minúscula d' algún monument. Edículo.

EDIFICACIÓ. f. Fábrica, construcció. Edificación.
Aíe/. Enseiiyansa, bon exemple. Edificación.
EDIFICADOR, A. m. y f. Qui edifica. Edificador.
EDIFICANT. p. a. edificatiu.
EDIFICAR. V. a. Construir algún edifici. Fabricar,
edificar, levantar. || Met. Donar bon exemple. Edi-
ficar.

EDIFICAT, DA. p. p. Edificado.
EDIFICATIU, VA. adj. Lo que dona bon exemple.
Edificativo.

EDIFICATORI, A. adj. Pertanyent a edificar. Edi-
iicatorio.

EDIFICI. ni. Obra, fábrica de casa, palau, iglesia,
etc. Edificio.

ALSAR UN EDIFICI. fr. EDIFICAR, 1.
EDIL. m. Magistral de Roma, que cuidava de la
policía urbana d' aque la ciutat y per extens ó s' apli-
ca ais regidors deis nostres niunicipis. Edil, concejal.
EDILICI, A. adj. Lo pertanyent al edil. Edilicio.
EDILITAT. f. Cárrech y dignitat del edil y '1 femps
que durava. Edilidad. || En la historia ecclesiástica
és lo nieteix que custodia o guarda. Edilidad.

EDIMITA. f. Min. Substancia que 's trova ais ba-
salts d' E limburg. Edimita.

EDINGTONITA. \. Min. Silicat aluminós. Eding-
tonita.

EDITAR, v. a. Publicar Ilibres per compte propi.
Editar.

EDITOR, m. Qiii dona a llum o cuida de la impres-
sió d' algún escrit. Editor.

EDITOR RESPONSABLE, m. Qui firma un periódich y
's constltueix responsable de tot lo que conté. Editor
responsable. \\ Fani. Qui garantisa o deu garantisar
alguna cosa, fet, etc., cóm: la veritat. Garante, res-
ponsable.

EDITORIAL, adj. Referent al editor o a la edició.
Editorial
EDOCÉFAL m. Zool. Mena de monstre. Edocéfalo
EDOCEFALIA. f. Anat. Deformitat del ñas. Edoce-
alia.

EDOCEFÁLICH, CA. adj. Refjrent a la edocefalia.
Edocefálico, edocefaliano.

EDOÍTIS. f. Med. Inílamació de les parts sexuals
de la dona. Edoítis.

EDREDÓ. m. Mena de borrissol del eider, que ser-
veix pera omplir uns coixins mólt ampies, pera posar
ais Hits, ab obgecte d' escalfar els peus. Edredón. ||
Aquestos meteixos coixins. Edredón.

EDRI. f. Ter. ibíssench. Cordaní de canya. Mecha
de cañavana.

EDUARDSITA. f. Min. Mena de fosfat de cerL
Eduardsita.
EDUART. n. p. Eduardo.

EDUCABLE. adj. Lo que pot ésser educat. Educa-
ble.

EDUCACIÓ. f. Ensenyansa, criansa deis filis. Edu-
cación, doctrina. || Inslriicció en ciencies y costúms.
Educación. || Mel. Cortesía, urbanitat. Educación.
EDUCADOR, A. m. y f. Qui educa. Educador.

616

EFE

EFL

EDUCANDO, A. m. y f. Qui va a estudi o al aula
pera ésser educat. Educando.

EDUCAR. V. a. Donar educació. Educar.

EDUCAT, DA. p. p. Educado,

EDUCCIÓ. f. FU. Acte de deduir uua cosa d' un' al-
tra. Educción.

EDULCORAR, v. a. Farm. ENDOLSIR.

EDUNÁ. V. r. Ter. ibissench. Guardarse. Perca-
tarse.

EF. Nóm de la séptima Iletra del abecedari. Efe.
II Pronunciació catalana de la lletra F. Efe. |j f.
Carácter d' imprempta que representa la lletra /.
Efe. II Punxó de metal! ab que 's marca la metei-
xa lletra. (| Planxa de Ilauna, cartró, etc., pera pin-
tarla. Efe.

EFECCIÓ. f. Mat. Construcció geométrica deis pro-
blemes y equacións. Efección.

EFECTE. m. Lo que se segueix d' un' altra cosa y
és produit per ella. Efecto. || Mus. Una sensació forta
consemblanta a un sentiment produit per medí deis
sons regulars a 1' ánima del oient. Efecto. |1 pl. Béns,
particularment de negociants. Efectos. Ij Lo que 's
necessita pera alguna maniobra. Enseres, efectos. ||
Al joch de billar la jugada que 's fa pegant a la bola
a un costat. Efecto.

EFECTE DEVOLUTiu. ff. El coneixement que pren el
jutge superior de les providencies del inferior sense
suspendre 'n la execució. Efecto devolutivo.

EFECTE RETROACTIU. El de tomar arrera. Efecto re-
troactivo.

EFECTE SUSPENSIU. For. El coneixeinent que pren
el jutge superior de les providencies del inferior sus-
penentne la execució. Efecto suspensivo.

EFECTES PÚBLICHS. Títols de les obligacións y deu-
te d' un Estat y deis enipréstits contractats pél go-
vern. Efectos públicos.

EN EFECTE. m. adv. Efectivament, en realitat. En
efecto. II En conclusió. En efecto.

EN ELS DOS EFECTES. For. En ambos efectos.

EN UN SOL EFECTE. For. S' entén quan s' admet la
apelació per I' efecte devolutiu. En un solo efecto.

EVAQUAR D' EFECTE Y FORCES. fr. Desvirtuar.

POSAR EN EFECTE. fr. Executar algún progecte. Po-
ner en efecto.

TINDRE o SURTIR EFECTE. fr. Lograr lo que s' inten-
ta. Surtir efecto, tener efecto.

EFECTIU, VA. adj. Lo qu' arriva a tindre efecte.
Efectivo.

EFECTlVAiVlENT. adv. m. Reialment. Efectiva-
mente, con efecto, de hecho.

EFECTUACIÓ. f. Acció d' efectuar o dur a terme.
Efectuación.

EFECTUAR, v. a. Posar per obra. Realizar, efec-
tuar, ejecutar.

EFECTUARSE, v. r. TINDRE O SURTIR EFECTE.
Efectuarse.

EFECTUAT, DA. p. p. Efectuado.

EFÉLIDE, f. Med. Taca o clapa de la pell a causa
d' algún mal. Efélide

EFEMÉRIDES, f. pl. Diarí; paper que conté les co-
ses del día. Efemérides. || Astron. Llibres deis movi-
ments diaris y aspectes deis planetes y deis eclipses
de sol y de Uuna. Efemérides.

EFERENT. adj. Med. Calificatiu deis vasos absor-
bents que ixen deis ganglis línfátíchs pél conducte
torácich. Eferente.

EFERVESCENCIA, f. Bull excessiu de la sanch.
Efervescencia. || Bull ab una mena de burglt ocasio-
nat per desferse en gas un cós combinat ab un altre,
cóm quan fermenta '1 most. Efervescencia. || Met.
Agitació deis ánims. Efervescencia.

EFERVESCENT. adj. Lo que fá efervescencia.
Efervescente.

EFESSEOS (Ad). Expr. fam. A TRES QUARTS DE
QUINSE.

EFESTIA. fr. Entom. Insectes lepidopters, fam. deis
fícits, comprenent al-
gunes menes de pira-
les, quins cuquets viuen
ais fruits sechs o bé a
certes substancies nu-
tritives. Efestia.

EFFORSARSE. v. r.
Ant. ESFORSARSE. Efestia

EFIALTES. f. Med.
Somni pesat u ofech experimental dormint. Enal-
tes.

EFICACIA, f. Activitat, virtut, forsa pera obrar.
Eficacia.

EFICACÍSSIM, A. adj. sup. Eficacísimo.
EFlCACiSSIiVlAMENT. adv. m. sup. Eficacísima-
mente.
EFICÁS. adj. Actiu, fervores. Activo, eficaz.
EFICASiVlENT. adv. m. Ab
eficacia. Eficazmente.

EFICIENCIA, f. Virtut, facul-
tat pera obrar. Eficiencia.

EFICIENT. adj. Se diu del
que obra o ía alguna cosa y
també de la causa que la pro-
dueix. Eficiente.

EFICTE, A. adj. Ant. FINOIT.
EFIDROSIS. f. Med. Suor co-
piosa y general. Efidrosis.

EFIGIE, f. Imatge, figura. Ima-
gen, efigie.

EFÍMER, A. adj. Lo que du-
ra sois un día. Efímero. || Met.
Instantáneo, de curta durada.
Efímero, pasajero I! m. Entom.
Insectes ortopters, de mólt reduida existencia.
Efímero.

EFÍJWERA. f. Med. Febre que
dura no mes un día. Efímera.
EFIPIA f. Entom. Insectes
dípters, braquicers de la fa-
milia deis estratromits, que 's
troven ais tronchs de les alsi-
nes velles. Efipla.

EFIPIGER. m. Entom. Insec-
tes ortopters saltadors, de la
fam. deis locustits, que vegeten a les vinyes y des-
trueixen els brots.
Efipígero.

EFIPIÓ. m. Anat.
La íossa pituitaria
del os esfenóidich.
Eflplón.

EFLORESCENCIA.
f. Fenómeno que pre-
senten móltes subs- Efipiger
tancies solides qu'es-

tán exposades al contacte del aire, y cedintlí 1' hu-
mitat o aigua 's cubrelxen d' una materia polso-
sa y acaven per convertirse en póls. Eflorescen-
cia. II Met. Erupció aguda o crónica, de color roig
pujat, ab granets o sense, que surt a algunes parts
del cós y en particular a la cara. Eflorescencia.

EFLORESCENT. adj. S' aplica ais cossos capassos
d' eflorir. Eflorescente.
EFLORIR. v. n. Ant. FLORIR.

EFLUENCIA. f. Med. Emanació de corpúsculs que
exalen els cossos. Efluencla.
EFLUENT. adj. Que raja a modo de riu. Efluente.
EFLUIX. m. Med. Sortida o expulsíó del feto, al

Efímer

Efipia

EGO

EIX

617

primer o séptini día de la mala! tía qii' ataca a la
iiiare. Eflujo.

EFLUVI. 111. Vapor exalat deis cossos. Efluvio.

EFLUXIÓ. f. Ant. Evaporado, exahició. Efluxión.
II Med. Eixida del feto fora de la cavitat uterina,
qiian no 's dlstingeixeii encara 'Is rudiments del pro-
ducte de la conccpcíó. Efluxión.

EFODI. Biog. Rabí iiiólt anomenat al sigleXV, quin
verdader nóin era el de Peripoili Duran, autor d' al-
gunes obres. Va convertirse al cristianisine, mes al
cap de pocli teinps va tornar a ferse jueii.

EFUGA. V. r. Ter. ibissench. Malgastar. Derro-
char.

EFUGI. m. Excusa, eixida. Efugio.

EFUSIÓ. f. Derramament de líquit y mes conuin-
inent de la snncii. Efusión. || Aixaiiiplatiient de cor,
fervor, ternura. Efusión. || Ant. alqitim. Purificació de
la pedra filosofal segóns els antichs alquiíuistes.
Efusión.

EGAGRÓPIL. ni. Zool. Concreció que 's trova a les
entranyes deis animáis runiiants. Egagrópilo. ll adj.
Que té la forma del egagrópil. Egagrópilo.

EGALMENT. adv. m. Ant. iOUALMENT.

EGARA. Geoo. ant. N5ni de Tarrasa, prov. de Bar-
celona, al tenips deis romans.

EGAT. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sallagosa; és
a la vora de la riera del seu nóm y té 99 Iiab.

EGESTAT. f. Ant POBRESA, INDIGENCIA.

EGÉU. m. Geog. Dit de 1' arcliipélach que forma
part del Mediterrani entre Assia, Macedonia y Gre-
cia. Egeo, archipiélago.

EGIDA, f. Met. Tot lo que cubreix o bé serveix
pera protegir y resguardar. Egida.

EGILOP. f. Bot. Mena d' ordi, ab fulles semblantes
a les del biat, flors petites formant grupus de cincli
en cinch, y grans oblonclis, punxaguts péls dos ex-
tréms y de color vermell. || Una mena de seba. Rom-
pesador, egilopsis.

EGIPCI, A. m. y

EGIPCIA, NA. adj. Qui és natural de y lo perta-
nyent a Egipte. Egipciano, egipcio.

EGIPCIACH, CA. adj. Lo pertanyent a Egipte.
Egipciaco. II m. Farm, .\tedicanient de mel, verdet y
vinagre cuit fins a la consistencia d' ungüent. Egip-
ciaco.

EGIPTE. m. País de 1' África. Egipto.

ÉGIRA. f. Crón. Era deis maometans que comen-
sa a contarse desde la fúgida o égira de Maoma.
Égira.

EGIRÍ. m. Farm. Especie d" ungüent quin ingre-
dient principal era '1 fruit del vern. Egirino.

EGÓFACH, GA. adj. Qui nienja carn de cabra.
Egófago.

EGOFONÍA. f. Med. Modo de ressonar la veu per
entre 1' estetóscop. Egofonía.

EGOFÓNICH, CA. adj. Referent o pertanyent a la
egofonía. Egófono, egofónico.

EGOÍSME. m. Cuidado excesiu de la propia con-
veniencia, sense atendré pera res a la deis altres.
Egoísmo.

EGOÍSTA, m. Qui sois se cuida del seu propi pro-
ílt y conveniencia. Egoista.

EGOLOGiA. f. Tractat sobre 1' egoísme. Ego-
logia.

EGOLÓGICH, CA. adj. Relatiu a 1' egología. Ego-
lógico.

EGOMISME. m. Sistema consistent en creure's un
r únich ésser existent. Egomismo.

EGOPODI, A. adj. Zool. De potes per 1' istil de les
de la cabra. Egopodio, egópodo.

DIO. CAT. — T. I. — 78.

Egósom

EGÓS. ni. Ter. Ibissench. Ardldesa. Atrevimiento.

EGÓSOM. m. Entom. Mena d' insectes coleópters
de la fam. deis cerambicits, que
sejornen a tota sort d' arbres.
Egósomo.

EGOTISME. m. Manía de
parlar un de sí meteix. Ego-
tismo.

EGOTISTA, m. Afectat de
egotisme. Egotista.

EGREGI, A. adj. Insigne, il-
lustre. Egregio.

EGRESSIÓ. f. Traspás d' una
finca de la corona a una corpo-
ració o particular. Egresión.

EGUA. f. y "Is seus derivats.
EUGA.

EGUAL (María). Biog. Poetisa mólt inspirada.
Nasqué a Castelló de la Plana en 1698, niorint ben
jove en 1735. Fou muller d'en Cristófol Peris, marqués
de Casíelltort. Escrigué abundantment en vers y en
prosa, distingintse en el genre relligiós, aixís cóni
per r erudició; empró crema la niajoría de ses obre?,
de les quals, per elzar, resten un volúm de pocsíes,
altre ab dnes comedies, una Iloa y un romans a la
adoració deis reis.

EGUALAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. Igualar.

EGUINYÁ. V. a. Ter. Ibissench. Convencer. Con-
vencer.

EIMERICH (Nícolau). Biog. Teólech y inquisidor,
nascut a Girona (1320-1399), enemich deis lulistes, a
quins va perseguir, y partidari deis Papes Cli-
ment Vil y Benet VIII.

EIPSINOICH, CA. adj. Med. Calificatiu de 1' acció
absorbent de la pell. Eipsicnoico.

EIX. pron. demostratiu. Ese, esa.

EIX. m. Barra o barreta de fusta o metall que,
passant pél centre d' un cós, li serveix d' apoi pél seu
moviment giratori. Eje.

POSAR L' EIX A LA RODA DEL CARRO. Enejar.

EIXADA. f. AIXADA.

EIXADERS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Belianes, prov. de Lleida.

EIXÁM. m. AIXÁM.

EIXAMENT. adv. m. Ant. IGUALMENT, AlxiS ME-
TEIX.

EIXAUS. m. pl. Ant. AIXAUS.

EIXÁVEGA. f. XÁVEGA.

EIXE. Ter. pron. demostratiu. Eix, AQUEIX.

EIXERT. ni. EMPELT.

EIXELLAR. m. Ant. AIXELLERÓ.

EIXIDA. L' acció d' eixir. Salida. || Despaig, venda.
Salida, despacho || La part per ont s' ix. Salida, ji
Passeig al canip. Salida. || Met. Pretext, recurs. Sa-
lida, escapatoria, efugio. || Ocurrencia viva y re-
pentina. Arranque. || f. Acció y expressió aspra y
sensible del geni natural d' algú, especialnient de
qui no s' esperava. Vuelta. |1 L' acomesa que fá al-
guna partida de tropa d' una plaga sitiada. Salida,
erupción. || Marxa de la tropa. Salida. || Medí o rao
ab que 's vens algún argument, dificultat o perill.
Salida. II Fí o terme d' algún negoci. Salida. Il El do-
cument que dona '1 celador pera mudar d' habitació.
Salida. || cel obert. || galería.

DONAR eixida. fr. Despatxar prompte algún ne-
goci. Dar expediente ó salida ó vado.

EIXIDURA. f. Tumor a algunes parts del cós y es-
pecialment a la boca. Flemón. || Ant. Tumor. Lan-
dre.

EIXIR. v. n. Passar de dins a fora. Salir. || Mar-
xar, anar. Salir. || Manifestarse, aparéixerse, cóm:
eixir el sol. Salir. || Brotar, néixer. Salir, j) Excedír

618

EIX

ELA

lina cosa del nivell d' un' altra. Salir, sobresalir,
resalir, resaltar. |1 Adquirir instriicció o contreure
algún mal hábit o costúm, cóni: eixir bou gramdUch,
jugador, etc. Salir || Procedir, originarse una cosa de
un' altra. Salir, proceder. || Acavar, concloure. Sa-
lir, acabar. || Publicarse alguna cosa. Salir. || Dir o
fer alguna cosa inesperada o fora de cas. Salir. ||
Importar, costar, cóni: eixir barato. Salir. || Ocórrer,
sobrevindre, oferirse de nou. Salir. || Desmurarse de
algún apretó o cuidado. Salir. || Tocar, correspondre,
quedar en net després d' algún cálcul. Salir. || De¡-
xar de desempenyar algún ofici o cárrech. Salir. ||
lísser elegit o tret per sort. Salir. || Acavar un camí
o carrer en alguna part. Salir, dar, parar. || Esde-
vindre alguna cosa del modo que 's desitja, cóm:
eixir la lotería. Salir. || Abans de la preposició ab,
equival a conseguir lo qu' expressa '1 nóin que 11 se-
gueix, cóm: eixir ab la seua. Salir. || Lograr d' algú
ab supliques que fassi alguna cosa Recabar, aca-
iar.

EIXIR A L' ENCONTRÉ, fr. EIXIR AL PAS. || Met. OpO-
sarse, plantar cara, Iluitar ab algú. Salir al encuen-
tro. II Tallar una conversa. Salir al encuentro.

EIXIR A LLUM. fr. Eixir alguna cosa al públich. Sa-
lir á luz.

EIXIR A PLASSA. fr. Publicarse lo ocult. Salir ú
plaza.

EIXIR AL PAS. fr. Sortir a robar. Salir al encuentro,
al camino.

EIXIR BE. fr. RERIXIR.

EIXIR CAR. fr. Costar niólt preu. Salir, coslar caro.
II Mel. Resultar a algú niólt perjudici o dany de la
execució d' alguna cosa. Costar caro.

EIXIR DE L' ESCLOFOLLA DE L' OU. fr. Met. Salir del
cascarón.

EIXIR DE TINO. fr. Fer algún disbarat per la vee-
jnencia d' alguna passió o afecte. Salir de juicio, de
seso.

EIXIR DEL BARRANCH. fr. Deslliurarse d' algún gran
travall o greu dificultat. Salir del barranco.

EIXIR DEL FOCH Y CAURE A LES ERASES, O EIXIR DEL
FANCH Y CAURE AL BARRANCH. Ref. Huir del fuego y
dar en las brasas; salir del lodo y caer en el arroyo.

EIXIR FOCH DE LA CARA O DE LES GALTES D' ALGÚ
fr. Met. Estar mólt encís. Echar ascuas.

EIXIRNE. fr. Acavar, sortir be d' alguna cosa. Salir
con ello.

EixiRSE DE FOQÓ. fr. Prorrompre en par.iules inju-
rioses contra d' algú. Despepitarse, desbocarse.

¡IX D' AQUÍ O IXME DEL devant! Loc. Ab que 's de-
luostra 1' enfado que 's té al qui está present. ¡Quita
de ahi! ¡Quítateme de delante!

LA PARAULA QUE HA EIXIT DE LA BOCA NO POT TOR-
NAR ENR2RA. Ref. La palabra que se soltó no puede
recogerse.

NO PODER EIXIR D' ALOLi. fr. No poder lograr que
és de rao. No poderse valer con alguno, no poder ha-
cer carrera con alguno.

QUI DEL LLOP PARLA PROP Ll IX. Ref. En nombrando
el ruin de Roma luego asoma.

SI N' EIXLM NO FARÉM POCH O JA FARÉM PROU. Loc.
jam. Denota 'I gran perill o dificultat d' eixir bé de
alguna cosa. Bien va la cabra coja como el lobo no la
coja.

EIXIRSE. V. r. Apartarse o eximirse d'alguna cosa.
Salir. II Adquirir desenibarás en les accións. Rom-
perse. II Abocarse o sobreixirse un líquit. Salirse,
derramarse.

EIXIT, DA. p. p. Salido. || adj. Se diu del animal
que desitja la cópula ab lo del altre sexe. En celo. ||
ESTORDiT.

EIXITURA. f. Med. Abcés que treu materia. Exi-
tura. II Tota mena d' elements pútrits. Exitura.

EIXORCH, CA. m. y f. Ant. Estéril, qui mor sense
successió Ilegitima. Mañero, mañera.

EIXOVAR. in. Ant. Parament de casa. Ajuar.

EJECCIO. f. An/. EXPULSIÓ.

EJERICH (Jaume). Biog. Escriptor y cronista del
sigle XVI. Va morir en 1552.

EL. Pronunciació de la Uetra L, segóns 1' us anticli.
Avui se pronuncia formant silaba directa. Ele. II
Article determinat masculi singular. El. Alguns es-
criuen Lo. || Contracció de la conjnncció e y del
article lo. Y le. || pron. Le. || Nóm que 's dona a Déu
en la sagrada Escriptura, y vol dir: Déu fort, pode-
ros. El.

ELABORADLE, adj. Lo que 's pot elaborar. Ela-
borable.

ELABORACIÓ. f. Travall primorós, perfet. Elabo-
ración.

ELABORAR, v. a. Travallar ab perfecció. Elabo-
rar.

ELABORAT, DA. p. p. Elaborado.

ELADI, A. n. p. Eladio.

ELAENA. f. Cos blanch que resulta de la destila-
do simultánea deis ácits metoélich y hidroélicli.
Elaena.

ELAFOüRAFÍA. f. Tractat sobre 'is cerfs. Elafo-
grafía.

ELAFÓGRAFO. m. Qui s' ocupa de la elafografía.
Elafógrafo.

ELAFRÁ, NA. adj. Zool. Semblant al cerf. Ela-
frano.

ELAGAT. m. Quim. Combinació del ácit elágich.
ab una base salificable. Elagato.

ELÁGICH, CA. adj. Quim. Epitet del ácit íormat
pél negre de les gales. Elágico.

ELAID.4T. m. Quim. Combinació del ácit eláidich
ab una base. Elaidato.

ELÁIDICH, CA. adj. Quim. Pertanyent a la elai-
dina. Eláidico. || Epitet d' un ácit que resulta de la
sabonificació de la elaidina. Eláidico.

ELAIDINA. f. Quim. Substancia sólida que resulta
de l'acció del ácit pironítrich sobre 'Is olis. Elai-
dina.

ELAÍNA. f. La part deis olis grassos que 's manlé
líquida a la temperatura ordinaria. Elaína.

ELAIVIBICACIÓ. f. Análisis de les aigues mine-
rals.

ELAMÍ. m. Mus. Nóm d' un signe, corresponent al
mi de la escala comuna. Elami.

ELANI. m. Ornit. Aucell de la familia deis falcó-
nits, tribu deis milvins, ab plomatge compacte, ales
Margues y agudes y qüa curta. El pit y el ventre
blandí, les ales negres y el coll gris blavencli.
Elanio.

ELAQUIR. m. Quim. Tritóxit de ferro. Elaquir.

ELARGIMENT. m. Ant. L' acte de donar Ilivertat
al pres. Soltura.

ELARGIR. v. a. Deixar anar a un pres, posarlo en
Ilivertat. Soltar.

ELASMIA. f. Ictiol. Placa transversal que té la
balena en l'och de dents. Elasmia.

ELASMÓS. m. Min. Telurur d'or plumbífer que 's
trova en les mines de Nagyag (Transylvania). Elas-
moso.

ELASTICITAT. f. Propietat d'algúns cossos pera
recobrar llur figura y extensió primitives un cop
deixa d' obrar la causa mecánica que les alterava.
Elasticidad.

ELÁSTICH, CA. adj. Lo que té elasticitat. Elás-
tico. II ni. Cada una de les dues llenques de cuiro o
de roba que, descansant sobre '1 muscle, serveixen
pera sostindre 'Is pantalóns. Tirantes.

ELASTIFICACIÓ. f. L' art d'elastificar o de fer
elásticli un cos que no ho era. Elastifícación.

ELE

ELE

619

Eláter del blat: l.insecte;
2, cuque t

ELASTIFICAR. v. a. Donar elasticitat a un eos,
íer que 's torui elástich. Elastiflcar.

ELÁTER. m. Entom. Me-
na d' insectes coleopters
deis elaterits, que boten
a certa altuia, al caure de
espatlles Elátero.

ELATERI. ni. Farm.
Certa preparació purgant,
conifosta de cogombre sil-
vestre. Elaterio.

ELATERIA. f. Bot. Nóm
genérich deis fruits que's
divideixen en griUs quan
son niadurs. Elateria.

ELATERINA f. Princi-
p¡ crestallisable blanch,
insoluble a Taigua, soluble a l'alcofoll bullent, a
l'éter y ais olis, que s' extreu del cogombre bort.
Elaterina.

ELATERIO, m. Extracte del cogombre bort. Ela-
terión.

ELATÉRICH, DA. adj. Entom. Que té les molles o
ressorts elástichs, parlant d' insectes. Elatérido.

ELATERITA. f. Miu. Substancia negrenca, d' un
veri foscli, tova, elástica, fusible, considerada cóm
un combustible pertanyent al ordre deis betúms.
Elaterita.

ELATERÓMETRE. m. Fis. Instrument pera amidar
la elasticitat del aire. Elaterómetro.

ELATEROMETRÍA. m. Fis. Art d' apreciar la
elasticitat del aire tancat al receptacle d' una má-
quina. Elaterometría.

ELATITA. f. Min. Varietat d' óxit de ferro. Elatita.
ELATOBRANQUI, A. adj. Epítet deis niolusctis
que teñen les branquies branquilloses y fulloses.
Elatobranquio.

ELAYODAT. m. Quim. Conibinació del ácit elayó-
dich ab una base. Elalodato.

ELAYÓDICH, CA. adj. Quím. Que conté elayodo.
Elaiódico. Ii Epítet d' un ácit format del elayodo.
Elaiódlco.

ELAYODO. m. La part mes espirituosa deis olis
volátils. Elaiodo.

ELAYÓMETRE. ni. Quim. Instrument que serveix
pera midar la densitat deis olis. Elaiómetro.

ELAYOMETRÍA. f. Quim. Part de la química
que ensenya a amidar la densitat deis olis. Elaio-
metría.

ELAYOMÉTRICH, CA. adj. Quim. Referent a la
elayometría y al elayómetre: Elaiométrico.
ELCHE. Qeog. Elx.

ELCOCIS. f. Med. Font que 's fa a la pell, produida
per r acció deis agents corrosius. Elcocis.

ELDA. Geog. Vila de la prov. d'Alacant, bisbat
d' Crióla, part. jud. de Monóvar; éi a la vora del riu
Vinalopo, té estació de F.-C. y 6,166.
ELÉBOR. m. Boi. BALADRE.

ELEBORINA. f. Boi. Herba de varies menes que
s' emplea contra 'I mal gálicli. Eleborina. || Reina que
's trova en les arrels del elébor. Eleborina.

ELECCIÓ. f. Nombrament d' alguna persona o cosa
per vots. Elección. || Discerniment, discreció, lliver-
tat pera obrar. Elección. || Elevació a una dignitat.
Elección. || La que 's fa per sort. Elección.

ELECCIÓ CANÓNICA. La que 's fa en la forma esta-
blerta peí concili general lateranense celebrat en
temps d'Ignocent III per un d' aquestos tres modos:
per quasi inspiració, compromís, o escrutini. Elección
canónica.

AB ELECCIÓ. ni. adv. Ab judici o coneixement. Con
elección.

SENSE ELECCIÓ. ni. adv. Confusa, temerariament.
Sin elección.

ELECTE, A. p. p. Ant. ELEGIT.

ELECTIU, VA. adj. Lo que 's fa o 's dona per elec-
ció. Electivo.

ELECTIVA, f. Se diu de la forsa en virtut de la
qual un eos simple o compost opera la descomposició
d' un compost binari. Electiva.

ELECTIVITAT. f. Faeultat d' elegir o d' ésser
elegit. Electividad.

ELECTOR, m. Qui elegeix o té dret pera elegir.
Elector. || Cada un deis princeps d' Alenianya, ais
qui corresponía la elecció y nombrament d' empera-
dor. Elector.

ELECTORAL, adj. El pertanyent a la dignitat de
elector del imperi. Electoral. || Relatiu a electors o a
eleccións, cóm : drets electorals, districte electoral.
Electoral.

ELECTORAT. ni. Estat soberá d' Alemanya, quiíi
príncep tenía dret d' elegir emperador. Electorado.
II Dignitat electoral. Electorado.

ELECTRE. m. Ambre grocli y transparent. Ámbar,
electro. || Metall que té quatre parts d'or y una de
plata. Electro.

ELÉCTRICH, CA. adj. Lo que comunica electríci-
tat o 'n té. Eléctrico.

ELECTRICISME. in. Sistema qu' abarca tots els
fenómens eléctriclis. Electricratjw.",,-.

ELECTRICITAT. f. PropietatSl&ícossos en certs
estats de despedir espumes a manera de raigs, exci-
tar fortes commocións, encendre substancies com-
bustibles, atreure y repelir els cossos lleugers que
s'hi acosten. Electricidad.

ELECTRICITAT NEGATIVA. Fis. La qu' adquireix la
reina fregada ab llana o pell. Electricidad negativa.

ELECTRICITAT POSITIVA. Fis. La qu' adquireix el
vidre fregat ab llana o pell. Electricidad positiva.

ELECTRICITAT VÍTREA. Fis. ELECTRICITAT POSITIVA.

ELECTRISABLE. adj. Capas d' electrisarse. Elec-
trizable.

ELECTRISACIÓ. f. Acte y efeete d'electrisar o de
electrisarse. Electrización

ELECTRISAR. v. a. Comunicar la electricitat.
Electrizar. 1| Met. Exaltar, inflamar 1' ánini. Elec-
trizar.

ELECTRISAT, DA. p. p. Electrizado.

ELECTRiU. f. Muller del príncep elector. Electriz.

ELECTRÓFOR. in. Instrument pera conservar la
electricitat. Electróforo.

ELECTRÓGENO, m. Causa desconeguda deis fe-
nómens eléctrichs. Electrógeno.

ELECTRÓGRAF. m. Eseriptor sobre la electrici-
tat. Electrógrafo.

ELECTROGRAFÍA. f. Tractat de la electricitat.
Electografia.

ELECTROLISACIÓ. f. Análisis d' un eos per medi
de la electricitat Electrolización.

ELECTROLISAR. v. a. Analisar per medi de la
electrisitat. Electrolizar.

ELECTRÓLISIS, f. Fis. y Quim. Descomposició
d' un eos per 1' aeció d' una eorrent eléctrica.

ELECTRÓLIT. m. Cós que té 'Is elenients descom-
postos per la electricitat. Electrólito.

ELECTROLÍTICH, CA. adj. Clw té 'Is carácters de
un electrólit. Electrolítico.

ELECTROLOGÍA. f. Tractat sobre I' electre. Elec-
trología.

ELECTRÓMETRE. ni. Instrument pera conéixer la
forsa de la electricitat. Electrómetro.

ELECTROMETRÍA, f. Mida de la electricitat.
Electrometría.

620

ELE

ELE

ELECTROMICRÓMETRE. m. Instrtiment pera ami-
dar la electricitat en petites quantitats. Electromi-
crómetro.

ELECTROMICROMETRÍA. f. Art d' amidar les
quantitats niólt pelites d' electrictat. Electromi-
crometría.

ELECTROMOTOR, ni. Fis. Máquina o aparell que
produeix un nioviment per combinació de la electri-
citat ab el niagnetisnie. Electromotor.

ELECTROPUNTURA, f. Traclanient que consis-
teix en transmetre la electricitat per niedi d' agutíes
clavades a la pell. Electropuntura.

ELECTROSCOPIA, f. Investigado de la mena de
electricitat que pot tindre un eos. Electroscopia.

ELECTRÓSCOPO. ni. Fis. Instrunient pera conéi-
xer si un cós está electrisat. Consisteix en dos fulls
d'or o dues boletes de molí de saúch que penjen
d'uns fils. Si al acostar'lii un cós se separen els fulls
o les boletes es proba de que 'I cós té electricitat.
Electroscopio.

ELECTROSTÁTICH, CA. adj. Fpítet deis efectes
d' una pila o máquina eléctrica Electrostático

ELECTROTERAPIA. {. Us de la electricitat cóni a
medi terapéutich. Electroterapia.

ELECTROTERÁPICH, CA. adj. Lo referent a la
electroterapia. Electroterápico.

ELECTROTIPIA, f. Reprodúcelo de tipas per niedi
de la electricitat. Electrotipia.

ELECTROTÍPICH, CA. adj. Lo que pertany o es
concernent a la electrotipia. Electrotípico.

ELECTROTIPISTA. s. y adj. Qui 's dedica a la
electrotipia. Electrotipista.

ELECTUARI. ni. Farm. Confecció composta de
substancies medicináis: n' hi liá de diferentes nienes.
Electuario.

ELEFANCÉFALA. f. Anal. Materia grassa que 's
trova al cervell. Elefancéfala.

ELEFANCÍA, f. Lepra de color negrench causada
per liuniors melancólíchs y fleumátichs. Elefancía.

ELEFANCÍACH, CA. adj. Qai pateix elefancía, y
lo que li pertany. Elefancíaco.

ELEFANT. m. Zool. Animal mólt corpulent d'Assia
y África, ab el morro de dalt llarcli en forma de trom-
pa, que li serveix c6m de má. Elefante. || Ictiol. Cert
peix, dit aixís per la semblansa ab el de térra. Ele-
fante marino.

ELEFANTA, f. Zool. La femella del elefant. Ele-
fanta.

ELEFANTE, NA. adj. Lo perlanyent al elefant.
Elefantino.

ELEFANTÍASSIS. f. Mena de mal de Sant Llatzer,
propi deis paissos cálits: malaltia de la pell que 's
caracterisa per unes butllofes ¡nfianiatories o per
taques grogues: és mólt greu y descomposa mólt de-
pressa els teixits cutanis. Elefantíasis.

ELEFANTÓFACH, GA. adj. Qui s' alimenta de
carn d' elefant. Elefantófago.

ELEFANTOGRAFÍA. f. Tractat o historia del ele-
fant. Elefantografía.

ELEFANTOPEDIA. f. Med. La lepra elefancía deis
peus. Elefantopedia.

ELEGANCIA, f. Bona elecció y colocado de pá-
ranles y frases. Elegancia. || Hermosura, gracia, gen-
tilesa. Donaire, elegancia, despejo, buen arte.

ELEGANT, A. adj. Adornat, esiuerat, cult. Com-
puesto, elegante, pulido. || Hermós. Elegante. ||
Graciós. Donoso, gracioso. || Dit del discurs. Ele-
gante. II En sentit restricte se diu de la persona que
vesteix ab subjecció a la moda, y també deis trajos
o coses arreglades a ella. Elegante.

ELEGANTtSSIM, A. adj sup. Elegantísimo.

ELEGANTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Elegantí-
simamente.

ELEGANTMENT. adv. m. Primorosanient, ab ele-
gancia. Elegantemente. || Mel. Ab esmero y cuidado.
Elegantemente. || Exactament. Elegantemente.

ELEGÍA, f. Poema, canQÓ de coses tristes, y a ve-
gades d' alegres y amoroses. Elegía.

ELEGÍACH, CA. adj. Lo que pertany a la elegía.
Élego, elegiaco.

ELEGIBILITAT. f. Veu comuna en el dret canó-
nich, y significa capacitat d' ésser elegit. Elegibili-
dad. II En general, capacitat pera ésser elegit pera
qualsevol cárrecli. Elegibilidad.

ELEGIBLE, adj. Lo que 's pot elegir. Elegible.
ELEGIÓGRAF. s. y adj. Qui inventa o escriu ele-
gíes. Elegiógrafo.

ELEGIR, v. a. Triar, destinar una persona o cosa
a algún fi. Elegir, || PREDESEINAR.

ELEGIT, DA. p. p. Elegido. || Nombrat pera algún
empleu de dignitat. Nombrado, electo, elegido. || ni.
Adniés en algún ordre. Elegido. || pl. Per antonoma-
sia 'Is predestináis. Elegidos, escogidos.

ELEMENT. m. Principi físich qu' entra en la com-
posició de tots els cossos que poden resoldre's. Ele-
mento. II pl. Fonament y primers principis de les
ciencies y les arts. Elementos.
ELEMENTAL, adj. y

ELEMENTAR, adj. Pertanyent ais elements, o lo
que participa d' ells. Elementar, elemental. || Aíe/.
Fundamental, principal. Elemental, elementar.

ELEMÍ. m. Reina sólida, groguenca, d' olor de fo-
noll, qu' entra en la composició de molts ungüents y
vernissos. Elemí.

ELEMÍFER, A. adj, Bot. Que produeix 1' elemí,
Elemífero.

ELENA, f. Bot. Varietat de la tulipa. Elena II
Asirán. Una de les estrelles Castor y Pólux quan se
la considera aillada. Ele-
na. II Nóni propi de dona.
Elena.

ELENCH. m. Taula, ín-
dice. Catálogo, elenco. ||
Entom. Insectes ripipters
de la familia deis estilop-
ters, ab nienes minúscules
que viuen en el cós de
les abelles solitaries.
Elenco.

ELENOFOR. m. Entom. Insectes coleópters deis
teniobridits que viuen entre les ruines. Elenoforo.

ELEÓFACH, GA. adj. Que s' alimenta d' olives.
Eleófago.

ELEOLAT. m. Farm. Medicament que pot tindre
per e.xcipient deis seus principis qualsevuUa mena
d'oli, Eleolado. eleóleo.

ELEÓLICH, CA. adj. Que conté oli cóni a excipient.
Eleólico.

ELEOLIT. ni. Min. Mineral vidrios de mólt brill,
de color verdós o rogench que 's trova a Noruega.
Eleolito.

ELEÓMEL. 111. Bálsem olios produit per un arbre
del Assia. Eleómelo.

ELEÓPTENE. m. Part deis olis volátils que resta
líquida a una temperatura mes baixa que la ordina-
ria. Eleópteno.

ELEOSÁCAR. m. Oli barrejat ab sucre, Eleosá-
caro.

ELESMATIS. m. Óxit de plom obtingut per calci-
nado. Elesmatis.

ELESPONT. m. Helespont o Hel-lespont.
ELEST. m. Ant ELEVACió. || adj. elegit.

Elench

DlC. Cat.

Electricista

1. Alicates. 2. Estenalles. 3 y 4. Pinses especiáis. 5 Clau. ti. CIau anglesa. 7. Serra. 8. Liinia. '.). üesenros-
cador. 10. Amperimetre. 11. Voltiiiietres. 12. Birbiqui. 13. Xitxarra. 14. Atornejador. 15. Mida.
16. Martell. 17. Torn.

ELI

ELI

621

ELET, A. adj. ELEGIT. I| iii. S'aplica ais practicants
de notaris passats que no teñen plaqa. Electo.

ÉSSER BON ELET. LOC. fam. ÉSSER UN BON APÓSTOL.

ELEÜTERL n. p. EleuterJo.

ELEUTEROFOBIA. f. Horror a la Ilivertat. Eleu-
terofobia.

ELEUTERÓFOBO, A. adj. Qui té horror a la Ili-
vertat. Eleuterófobo.

ELEUTEROMANiA. f. Amor excessiu a la lliver-
lat Eleuteromanía.

ELEUTEROMANIÁTICH, CA. adj. Maniátich per
la Ilivertat, apassioiíadíssini per les idees Iliverals.
Eleuteromaníaco , eleuteromaniático, eleuteró-
mano.

ELEUTEROTECNIA. f. Ciencia que tracta deis
medís que té 1' lioine pera comunicar les seues idees
íils denles. Eleuterotecnia.

ELEUTEROTÉCNICH, CA. adj. Referent a la eleu-
terotecnia. Eleuterotécnlco.

ELEVACIÓ. f. L' acció d' alsar alguna cosa tre-
ientla del seu lloch. Elevación. Il L' acció d' alsar
cap aniunt alguna cosa sense tréiirela del seu lloch,
cóm: el brap, /' ull, etc. Elevación. || Altura. Eleva-
ción. II Colocació a algún puesto o dignitat. Eleva-
-ción. II Suspensió, enagenanient deis sentits. Eleva-
ción, elevamiento. |i Dit del estil. Elevación.

TIRAR PER ELEVACIÓ, fr. Arl. Tirar de modo que
íormant el eos llensat una córba, caigui ont un vul-
gui. Tirar por elevación.

ELEVAD A iWENT. adj. ni. Ab elevació. Elevada-
mente.

ELEVAR. V. a. Alsar en alt. Elevar. || Colocar a
aigú en un empleu honoriíich. Elevar. || Alabar mólt.
Elevar, ensalzar. || Encantar, admirar. També s' usa
cóm recíproch. Elevar. Ji Arit. y álg. Pujar una quan-
litat a un' altra de superior per medi de la niultipli-
cació. Elevar.

ELEVARSE, v. r. Sobrepujar. Levantarse, elevar-
se, descollar. II Met. Transportarse, eiiagenarse.
Elevarse, enajenarse, transportarse, arrobarse,
arrebatarse.

ELEVAT, DA. p. p. Elevado. || adj. Met. Dit del
lloch o empleu. Alto, elevado. || Dit del estíl. Subli-
me, elevado.

ESTAR ELEVAT. fr. Estar distret. Estar en babia.

ELI, ELI. Ant Leri. leri.

ESTAR AL ELI. Loc. ant. ESTAR LERI, LERI.

ELÍANA (La). Geog. Caseriu del ternie de la Pobla
de Vallbona, prov. de Valencia.

ELIAS (Antoni). Biog. Distingit jur sconsult que
va néixer a Arenys de Mar (1817-1881), havent figu-
rat per sos travalls en les principáis corporacións
catalanes. Era indiviJuo de 1' Academia de Jurispru-
dencia y Llegislació y de la de Ciencies naturals y
Arts, y fou promotor fiscal y advocat de beneficencia.
Va escriure móltcs obres professionals entre quines
s' han d' esnientar les següentes: Manual de derecho
civil vigente en Cataluña; Tratado de derecho civil y
foral de España; Tratado de legislación hipotecaria;
Atlas geográfico, histórico y estadístico de España;
Compendio de las Instituciones y derecho de la monar-
quía española.

— (JOSEPH). Blog. Famós organista que algúns au-
tors suposen cátala, o descendent de la nostra térra.
L' any 1743, era mestre del Reial nionastir de les Des-
calces a Madrit. A la seua mort va deixar escrites
nióltes composicións musicals pera orgue, instru-
ments de corda, y veus humanes.

— (FRANCESCH X). Biog. Escriptor relligiós nota-
ble, mólt distingit per la puresa de dicció que's nota
a les seues obres llatines. Era natural de Lleida y
vivía a mitjans del sigle xviil. Va estudiar a Cervera;
va ésser rector del Colegí de I' Assumpció y després
va entrar a la Congregació de St. Felip Neri a Bar-

celona. Va traduir del italiá la Vida del limo. Sr. don
José Andrés Gasch, etc. (Sarna., 1765); del francés:
Consideraciones para escilar y fomentar en nuestros
corazones el amor divino. (Madrid, 1767). Son origi-
náis d' ell: Compendio de la vida de San Francisco de
Sales (Barna., 1764); De vita et scriptis Petri Fontido-
nii Segoviensis, etc., (Barna., 1777). Devitaven, Agus-
tini Carusii (Barna., 1765).

— (DE BARJOLS). Biog. Poeta proven^al del sigle Xlil,
que va sejornar niólts anys a la Cort d'Alfons II, coni-
te de Proven(;a, y mes tart, va ferse frare de la co-
munitat de Germans Pontifix a Avinyó.

— Y BUSQUETS (JOSEPH). Biog. Remarcable advo-
cat, que va néixer a Bagur, ont va viure fins a 1810,
que tingué d' emigrar fugint deis francesos. Va ésser
assessor militar de Girona y procurador síndich del
ajuntament de Barcelona 1' any 1821, havent firmat
ab aquest carácter la capitulació de la ciutat ais
francesos en 1823. Va emigrar a Fraii9a, y al retor-
nar a Barcelona, va ésser fins a la seua mort promo-
tor fiscal de r Audiencia.

— Y DE ORIOLA ("JOSEPH ). Biog. Jurisconsult emi-
nent, del sigle xvili, natural de la vila de Ripoll.

ELÍCIT, A. adj. Epítet de tot lo que neix espontá-
niament de la voluntat. Elicito.

ÉLICH. m. Se diu d' una de les varíetats del dia-
lecte eoli. ÉHco.

ELICOTREM. m. Anat. Overtura entre 'Is dos
condueles de la part superior del caragol a 1' oído
intern. Elicotremo.

ELICTRIÓ. m. Aleació d' or, arám y argent. Elic-
trión.

ELIDIR, v. a. Suprimir alguna Metra. Elidir. || For.
Refutar. Elidir.

ELIENOR. f Ant. Nom propi de dona. Eleonor.

ELÍES Y RUBERT (Antoni). Biog. Escriptor erudit
y doctor en liéis, que al sigle xvili vivía a Vílanova
de Meya y en 1805 dónava fé de vida llegint travalls
seus a r Academia de Bones Lletres de Barcelona. És
autor de: Discurso sobre el origen y progresos de los
pósitos ó graneros públicos en los pueblos. (Vol. fol.
Cervera, \181). — Origen de las barras en el escudo de
armas de Aragón; memoria llegida a la R. Academia
de la Historia, atribuida injustament a Joan Sans y
Barutell. — Softre las monedas de terno. - Sobre affers
de armes y caballés.—¿Qué autores ó documentos exis-
ten que puedan conducir para arreglar una gramática
catalana, junto con un catálogo de las obras que se han
escrito en lengua catalana desde el reinado de Jdime el
Conquistador? (1795). — Discurso sobre si tuvo España
todos ó algunos de los 24 reyes primeros que escribe
Feliu en sus Anales (1804).— ¿Cadn-
do tuvieron origen en Cataluña los
apellidos y de qué se tomaron? ( 1 805).

ELIJWINACIÓ. f. L' acte y efecte
d' eliminar. Eliminación. || Alg.
Treure una equació d' un problema
y declarar la incógnita. Elimina-
ción.

ELIMINADOR, A. m. y f. Qui eli-
mina. Eliminador.

ELIMINAR, v. a. Separar, supri-
mir alguna cosa o prescindir d' ella.
Eliminar.

ELIMUS. m. Bot. Género de plan-
tes graniínees, que son plantades
ais sorrerals pera donarlos 'hi con-
sistencia. Elimo.

ELIPANT, A. adj. Bot. Que té
les flors incomplertes. Elipanto.

ELIPSE, f. Geom. Córba produi-
da per un plá, que talla la super-
ficie d' un cono oblíquament al seu eix. Elipse,
óvalo.

Eli mus

622

ELO

ELL

ELIPSIS, fr. Gram. Figura per la qual s' onieten a
r oració algunes páranles necessaries pera '1 sentit
perfet de la iiieteixa. Elipsis.

ELIPSÓGRAF. m. Instruiiient que serveix pera tirar
ratlles córbes. Elipsógrafo.

ELIPSOIDAL, adj. Que té la forma d' elipse. Elip-
ssidal.

ELIPSOIDE, ni. Sólit fonnat per la revolució d' una
seniielipse deiiiunt el seu eix. Elipsoide.

ELIPSOLOGÍA. f. Tractat sobre la manera de fer
elipses. Ellpsologia.

ELÍPTICAMENT. adv. m. D' una manera elíptica.
Elípticamente.

ELÍPTICH, CA. adj. Lo que pertany o participa de
la elipse o de la elipsis. Elíptico.

ELIPTICITAT. f. Qualitat de lo elíptich. Eliptici-
dad.

ELISABET. n. p. Isabel.

ELISENDA. dim. d' Elísea. Elisea.

ELISENDA DE MONCADA. Biog. Quarta niuller
del rei d'Aragó Jaume II, maridada a Tarragona l'any
1322. Va enviudar al cap de cinch anys de casada y
's va retirar al monastir de Pedralbes — íundat per
ella 1' aiiy 1325— ont lii va morir y hi és enterrada,
en un sepulcre al presbiteri de 1' iglesia.

ELISIO f. Gram. Acte d' elidir. Elisión.

ELÍSSEU. n. p. Elíseo.

ÉLITRE. m. Cadascuna de les dues peces convexes
y primes que cubreixen la part superior de mólts in-
sectes y que per lo comú serveixen pera ficar 'hi les
ales. Son dures cóm les del escarbat, o flexibles, cóm
les de la llagosta. Élitro.

ELITRÓCELE. ni. Med. Trencadura a través de les
parets de la vagina. Elitrócele.

ELITROITIS. f. Med. Inflamació de la vagina. Eli-
troitis.

ELITROPTOSIS. f. Med. Inversió de la vagina.
EHtroptosis.

ELITRORRAGIA. f. Med. Perdua de sanch per la
vagina. Elitrorragia.

ELITRORREA. f. Med. Fluix mocos per la vagina.
Elitrorrea.

ELÍXIR, m. Quím. La substancia mes subtil, inter-
na y específica de cada eos. Elíxir. || Licor de dife-
rentes substancies medicináis, que's posen en infus ó
ab vi o aiguardent. Eligir.

ELÍXIR DE PROPIETAT. El de la quinta essencia de
la mirra, áloe, safra, etc. Elixir de propiedad.

ELM. m. Armadura del cap ab visera pera deixar
la vista Iliure. Yelmo.

ELNA. Geo^. Antigua ciutat deis Pirineus Orientáis
a Franca, ab 3,551 liab., emplassada prop de la des-
embocadura del Tech. És la illiberiS deis románs, a
quina 1' emperador Constanti va ncmenar Helena, en
commemoració de la seua mare. En aquella ciutat se-
jornava al comens del sigle XVii el bisbe de Perpinyá.
Conserva restes de fortificacións antigües, y la seua
catedral vella d' estil románich del sigle xii restau-
rada dos sigles mes tart, ab un bonich claustre de
marbre, és digna d' ésser esmentada.

ELNA (Lluis d'). Biog. Framenor, que vivía a init-
jans del sigle XVI. A Portugal va ésser dues voltes
custodi de 1' ordre franciscana. Era niólt entes en les
Sagrades Escriptures y bon helenista. S' esmenta
d' ell un Uibre llatí: Pro concionibus totius aiini, etc.
ELOCUCIÓ. f. Estil, colocació o distribució de les
páranles y sentencies. Elocución. |1 Part de la retó-
rica qu' expressa ab propietat u ornato 'Is materials
inventats y disposats per 1' orador. Elocución.

ELODA. f. Med. Especie de febre pútrida y conti-
nua. Eloda.

ELODICÓ. m. Mus. Orga que 'n compte de canóns

té uns fullets de metall que sonen per vibració. Elo-
dicón.

ELOGI. m. Alabansa. Elogio.

ELOGIADOR, A. m. y f. Qui alaba. Elogiador.

ELOGIAR. V. a. Alabar. Elogiar.

ELOGIAT, DA. p. p. Elogiado.

ELONGACIÓ. f. Astron. Diferencia entre '1 movi-
ment d' un planeta velos y un altre pausat. Elonga-
ción. II Diferencia entre '1 llóch ver ader del Sol y '\
geométrich d' un altre planeta. Elongación, ángulo
á la tierra. || Med. Extensió practicada pera produir
una luxació. Elongación.

ELONGAJVIENT. m. Ant. DILACIÓ.

ELONGAR. v. a. Ant. allargar, diferir.

ELOQÜENCIA. f. Propietat, puresa, bona disposi-
ció de les páranles y pensaments. Elocuencia. || La
facultat de parlar ab páranles propies y escullides,
pensaments eleváis y graves. Elocuencia. Il Abundor
de paraules. Elocuencia.

ELOQÜENT. adj. Copiós de páranles y sentencies.
Elocuente, fecundo.

ELOQÜENTAIVIENT. adv. m. Anl. ELOQÜENT-
MENT.

ELOQÜENTiSSIlVl, A. adj. sup. Elocuentísimo.

ELOQÜENTÍSSIMAMENT. adv. m. Elocuentísi-
mamente.

ELOQÜENTMENT. adv. m. Ab elegancia y fecun-
dia. Elocuentamente || Ab propietat y hermosura en
les paraules y majestat en els pensaments. Elocuen-
temente.

ELOY o eligí (Sant). Biog. Bisbe de Noyón, que
va néixer a Catelat (Llemosi) a les derreríes del si-
gle VI. Fins al 30 anys de la seua etat fou argenter a
Limoges, endressantse llavors envers París, ont el
rei Clotari II va encomanarli una cadira d' or y pe-
drería, comblantlo de béns qu' ell donava ais po-
bres, o bé repartía pera rescatar captius y fundar
establiments de caritat. Va morir en 659, quan ha-
ventse fet ecclesiástich va ésser nomenat y des-
empenyá els bisbats de Noyón y de Tournay. El seu
nóni s' enllassa ab móltes Uegendes del travall y de
1' amor al proisme.

ELUCIDACIÓ. f. Aclaració, explicació. Elucida-
ción.

ELUCIDAR. V. a. Explicar. Elucidar, ilustrar,
aclarar.

ELUCUBRACIÓ. f. Obra feta a copia de IravalL
Elucubración.

ELUCUBRAR, v. a. Compondré alguna cosa a
forga de travall. Elucubrar.

ELUDIR. V. a. Fugir la dificultat, eixir d' ella per
medí d' algún artifici o interpretado. Eludir. || Des-
torbar 1' efecte d' alguna cosa. Eludir.

ELX. Geog. Part. jud. de la prov. d' Alacant, for-
mat deis 3 següents ajuntaments: Crevillent, Elx y
Santa Pola, reunint entre 'Is tres 42,496 hab. || Vila
de la prov d' Alacant, bisb. d' Orlóla, cap. del part.
jud. del seu nóm; és a la vora del riu Vinalop, té es-
tació de F.-C. y 27,450 hab.

ELZEVERIÁ, NA. adj. Loque pertany ais Elzeví-
ris. Elzevirianos. || Se din per lo comú de les edi-
cións fetes per aquests célebres impressors. Elzevi-
riano. || Determinats carácters d' imprenta. Elzeve-
riano.

ELL, A. pron. Él, ella. || Pronunciació catalana de
la Uetra Ll; modernament se diu lie o II'. Elle.

ELL. Ter. Ibissench. Tractament que 's dona a la
illa en llóch de vasté.

ELL METEIX. El mismo.

ELL SON CORS. Loc. ant. PERSONALAIENT.

ELL vulrA. Ter. Banyoles. Ell voldrá.

¡QUÉ ÉS ELL! excl. Ter. ¡Qué és dolent! ¡Qué picaro
es usted!

EMB

EMB

023

ÉLLAR. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. y
pirt. jud. de la Séu d' Urgell; és a la vora de la riera
-de Valltoba, afliient del riu Segre, y té 148 hab.

ELLEGIT?. V. a. p. u. elegir.

ELLENGUIT. m. 1er. Ibissench. Allisat, enflaquit.
Liso, adelgazado.

ELLÍPTICH, CA. adj. Ant. ELÍPTICH.

ELLONGAMENT. m. An/. DILACIÓ.

EM. Pronunciació catalana de In lletra M; moder-
naiiient usada se diu me o m'. Eme. || Inversió en la
pronunciació. Me.

EMANACIÓ. f. Derivació, origen. Emanación. Il
f. L' acció d' espargirse per 1' atmósfera els cóssos
niés o nienys volátils que 's desprenen deis minerals,
de les plantes y deis animáis. Emanación.

EMANAR. V. n. Derivarse, provindre. Proceder,
emanar.

EMANCIPACIÓ. Acte y efecte d' emancipar o
emanciparse. Emancipación.

EMANCIPACIÓ FORSOSA. /^or. La que s'efectúa éssent
el pare apreniiat per les causes que les liéis expre-
ssen. Emancipación forzosa.

EMANCIPACIÓ TÁCITA O LEGAL. For. La que resulta
del matriinoni del fill pél qual queda aquést de pié
dret einancipat. Emancipación tácita ó legal.

EMANCIPACIÓ VOLUNTARIA. For. La que s' efectúa
per un acte liiure, tant per part del pare cóm del fill.
Emancipación voluntaria.

EMANCIPAR V. a. Treure al fill de la patria po-
testat. Emancipar.

EMANCIPARSE, v. r. Pendre massa Ilivertat.
Propasarse.

EMANCIPAT, DA. p. p. Emancipado.

EMARGINAT, DA. adj. Bot. Se diu de les fullesde
les plantes que acaven ab una mena de caixa! arro-
<!on¡t. Emarginado.

EMBABÍECADOR, A. m. y f. Qui en?anya ab arti-
lici. Embaidor, embelecador, embaucador.

EMBABIECAR. v. a. Enganyar ab artifici. Embaír,
embelesar, embaucar, alucinar.

EMBABIECAT, DA. p. p. Embaído, embaucado.

EMBABILLADOR, A. ni. y f. Ant. EMBABÍECADOR.

EMBABILLAMENT. m. Ant. Embeleco, e.igany
artificios. Embaimiento, embaucamiento.

EMBABILLAR. v. a. Ant. EMBABIECAR.

EMBADALIMENT. m. Embelesamiento, emba-
biamiento, embeleso, embebecimiento.

EMBADALIR v. a. Embelesar, embebecer.

EMBADALIRSE. v. r. Quedarse adniirat de qiial-
sevulla cosa. Embebecerse, embelezarse.

EMBADALIT, DA. adj. Embelesado, embebecido,
embaucado.

EMBADASSAR. v. a. Mar. Posar les badasses a
les bonetes. Embadazar.

EMBADOCARSE. v. r. Fam. EMBADALIRSE.

EMBAFAMENT. ni. Fástich que causa '1 menjar.
Empalagamiento, empalago.

EMBAFAR. v. a. Fer fásticli el menjar per niólt
dols o gras. Empalagar. || Met. Disgustar alguna
cosa particularment per repetida. Empalagar, em-
bazarse.

EMBAFARSE. v. r. Empalagarse.

EMBAFAT, DA. p. p. Empalagado.

EMBAGASSIR. v. a. Ant. Prostituir.

EiWBAGULAR. v. a. Ficar al bagul. Embaular. ||
Met. fam. Menjar mólt. Atracar, embaular, atibo-
rrar.

embaírse. V. r. Ant. EMBADALIRSE.

EMBAIXADA. f. Missatge, recado, diputació d' un
príncep a un altre. Embajada. || Ofici o empleu de

embaixador. Embajada. Casa en que resideix l'em-
baixador. Embajada. || El conjunt d' empleats que té
a les senes ordres y altres persones de la seua comi-
tiva oficial. Embajada.

EMBAIXADOR. m. Ministre d' un príncep díputat
a un altre o a un congrés. Embajador. || Agent di-
ploinátich ab carácter de ministre públich pertenei-
xent a la primera de les classes que regoiieix avui
el dret internacional. Embajador. || Subdelegat. Em-
bajador.

EMBAIXADOR DE MALES NOVES O NOTICIES. Loc.
fam. Correo de malas nuevas.

EMBAIXADORA. f. y

EMBAIXATRiU. f. La muller del embaixador. Em-
bajadora, embajatriz.

EMBAJANIMENT. m. A-ii. Entontiment. Embobe-
cimiento.

EMBAJANIRSE. V. r. Tornarse tonto. Embobe-
cerse.

EMBAJANIT, da. p. p. Embobecido.

EMBALADOR, A. ni. y f. Qui embala. Embalador.

EMBALAMENT. m. Acte y efecte d' embalar. Em-
balaje, enfardeladura.

EMBALAR, v. a. Fer fardells pera embarcarlos o
transportarlos. Embalar.

EMBALAT, DA. p. p. Embalado.

EMBALATGE. m. EMBALAMENT.

EMBALS. ni. La acció d' enibassar. Embalse.

FMBALSAMADOR, A. m. y f. Embalsamador.

EMBALSAMAR, v. a. Aplicar a un cadáver aro-
mes pera preservarlo de la corrupció. Embalsamar.
II Preservar qualsevuUa cosa de la corrupció. Em-
balsamar.

EMBALSAMAT, DA. p. p. Embalsamado.

EMBALUMAR, v. a. Carregar cinfusament ab co-
ses de mólt de bulto o volúm. Embalumar, enva-
lumar.

EMBALUMARSE, v. r. Carregarse de negocis gra-
ves, y trovarse embarassat pera desempenyarlos.
Embalumarse.

EMBALL. Geog. Poblé del dist. munpal. de la Po-
bleta de Bellveí, prov. de Lleida.

EMBAMARSE. v. r. Empaparse

EMBANCADURA. f. Mar. El conjunt de banchs de
un barco de rems. Embancadura.

EMBANCAR. v. a. Passar al centre 'Is canóns del
torcedor pera prepararse a urdir. Embaucar. || Mar.
Fer navegar un barco per un banch de sorra o ferli
entrar. Embaucar.

EMBANCAT, DA. adj Mar. Se diu del barco que
ha entrat y navega per demuut d' un banch de sorra.
Embancado.

EMBANT. m. Ant. ENVÁ.

EMBARASSAR. v. a. y 'Is seiis derivats. EMBRAS-
SAR, IMPEDIR.

EMBARATIR. v. a. Abaixar el preu d' alguna cosa.
Abaratar.

EMBARATIT, DA. p. p. Dit del preu. Abaratado.

EMBARBETAR. v. a. Encaixar una biga, etc., a
alguna part. Embarbillar, encasar.

EMBARBOTAR. v. a. Ant. DISPOSAR, PREPARAR,
ARMAR, GUARDAR, DEPENDRE. S' usa més coniunment
cóm recíproch.

EMBARBOTARSE. v r. Ant. APARELLARSE, DISPO-

SARSE, PREPARARSE.

EMBARBOTAT, DA. p. p. d' EMBARBOTAR.
EMBARCACIÓ. f. QualsevuUa ñau. Embarcación,
II Acte d' entrar a la ñau. Embarcación.

EMBARCADA, f. Ter. Náut. Referintse a les per-
sones o coses que s' enquibeixen a una einbarcació

624

EMB

EMB

pera ésser transportades. S'usa també pera els que
ocupen un carruafge de carrera.

Hl HÁ UNA EMBARCADA DE GENT. Tcr. Moyd. Frase
que s'usa en el sentit d' aiiar nioltes persones en
una tartana, carruatge, etc. A vegades s' emplea en
admiratiii pera suposar enquibirs'lii niajor nobredels
que lii caben.

EMBARCADERO, ni. Llocii pera embarcar la gent
o les mercaderíes. Embarcadero.

EMBARCADOR, A. ni. y f. Qui embarca. Embar-
cador.

EMBARCAMENT. m. Met. EMBARCU.

EMBARCAR, v. a. Carregar la ñau. Embarcar. II
II Met. Reduir a algú, persuadirlo ab astucia a que
fassi alguna cosa o prengui algún determini. Enca-
bestrar.

EMBARCARSE, v r. Entrar a una embarcado pera
navegar. Embarcarse. || Navegar. Embarcarse, ha-
cerse á la vela.

EMBARCAT, DA. p. p. Embarcado.

EMBARCH. ni. La acció d' embarcar y embarcar-
se. Embarco, embarque. :l Ampara. Embargo. 1|
Impediment. Empacho, embarazo, estorbo. || COn-
TRATEMPS.

EMBARCH PREVENTIU. fr. El que's concedeixsegóns
la Uei d'enjudiciament civil pera previndre les con-
secuencies d' un plet. Embanco preventivo.

ALSAR L' EMBARCH. fr. Soltar el embargo.

POSAR EMBARCH. ir. EMBARGAR.

EMBARCADOR, A. m. Qui embarga. Embargador.

EMBARGAMENT. m. Ant. EMBARCH, 2.

EMBARGAR, v. a. Ant. Destorbar, impedir, eni-
brassar. Detener, embargar. || Amparar segrestar
per ordre deis superiors. Secuestrar, embargar.

EMBARRACARSE. v. r. Posarse a cubert dins de
barraques. Abarracarse.

EMBARRANCAR, v. a. Ficar dins d'un barrancli.
També s' usa cóm reciprocli. Abarrancar. || Met.
Ficar a algú en un negoci arduo y de difícil éxit.
També s' usa cóm recíproch. Meter en un ba-
rranco.

EMBARRANCAT, DA. p. p. Abarrancado, meti-
do en un barranco.

EMBARRAR, v. a. Tancar una porta ab barra.
Atrancar, tancar.

EMBARRAT, DA. p. p. Atrancado.

EMBARRERAR. v, a. Ant. Acorralar, acobardar.

EMBARRERAT. p. p. Ant. d' EAíBARRERAR.

EMBARRILAR, v. a. Ficar dins de barrils. Em-
barrilar.

EMBARRILAT, DA. p. p. Embarrilado.

EMBARROTAR, v. a. Náiit. Abarrotar.

EMBARTAR. v. a. Ant. EMBRUTAR.

EMBARUMAR. v a. Ter. embrumar.

EMBASAR. v. a. Fer provisió. Abastar. || Ter. ME-
SURAR.

EMBASSAMENT. m. Detenció de 1' aigua o altre
Hquit. Remanso. || Aplech d' liumors a alguna part
del COS. Rebalsa.

EMBASSAR. v. a. Ficar dins d' una bassa. Embal-
sar, estancar, empantanar.

EMBASSARSE. v. r. Estancarse 1' aigua o un altre
licor, o detindrers els huniors a alguna part del eos.
Rebalsarse, estancarse.

EMBAST. m. y

EMBASTA, f. Costura de puntades llargues. Em-
baste, hilván.

EMBASTAR, v. a. Assegurar ab bastes lo que se
ha de cusir. Hilvanar, bastear, embastar. || Met.
Fer alguna cosa ab pressa y precipitado. Hilvanar.
II Met. Manar una cosa mitj feta. Bosquejar. || Co-

mensar y dirigir un negoci o assumpte. Enjergar. (1
Ter. art. y of. Tindre una feina a mitx fer.

EMBASTARDIR v. a. Ant. DEGENERAR.

EMBASTAT, DA. p. p. Basteado, embasteado,
hilvanado.

EMBASTES f. pl. BASTES.

EMBAT. m. Cop fort que peguen les onades a les
roques. Embate. || ni. Ant. Ventisca. || Met. Cop de
fortuna. Embate.

METRE'S L' EMBAT. Loc. ant. Entablarse el Viento^
cóm: METRE'S L' EMBAT DE GARBÍ. Entablarse el vien-
to al sudoeste; entablarse el viento á la mar.

EMBAUCAR, v. a. Enganyar, embabiecar. Emba-
biecar.

EMBAULAR, v. a. embAGULAR,

EMBAUMAR. v. a. Omplir 1' aire d'olors. Embal-
samar.

EMBAUMAT, DA. p. p. D' embaumar. Embalsa-
mado.

EMBEDELIRSE. v. r. Ter. ibissench. Cansat d' es-
perar, consumirse. Consumirse.

EMBEDUCARSE. v. r. Admirarse, encantarse. En-
simismarse, extasiarse.

EMBEGUT, DA. p. p. Embebido. Ij adj. Ant. Parat^
embadalit. Embebecido

EMBELECAR, v a. etc. Embabiecar.

EMBELECO, ni. Embustería, engany, ficció. Tra-
pazo, embeleco. || embabiecador. [j trasto inútil.

EMBELEQUEJAR v. a. etc. embabiecar.

EMBELEQUERÍA, f. EMBELECO, EMBUSTEKÍA.

EMBELSA. f. Arq. La pe^a de fusta qu' acava al
cap de la cornisa y s' assenta sobre la costella. Em-
belsa.

EMBELUM. n. Ter. ibissench. Abultat. Volumen.

EMBELLIMENT. m. Lo que serveix pera enibellir
o adornar. Adorno.

EMBELLIR. v. a. Adornar, hermosejar. Hermo-
sear, embellecer, adornar.

EMBELLIT, DA. p. p. Hermoseado, adornado.

EMBERMELLIR. V. a. ENVERMELLIR, ENROGIR.
Enrojecer.

EMBESTIDA, f. Aconiesa. Acometida, embestida,^
acometimiento, arremetimlento, arremetido. || La
carrera breu y precipitada d' un cavall. Repelón. ||
Esgr. Acomesa deis dos combatents després de pre-
sentar la espasa. Venida.

DONAR UNA EMBESTIDA, fr. Arremeter, dar una arre-
metida.

PEGAR, DONAR UNA EMBESTIDA, fr. Met. fam. Créi-
xer niólt ab poch temps. Dar un estirón.

EMBESTIR, v. a. Acometre ab forsa. Embestir,
arremeter. || Escometre, acostarse a parlar a algú.
Embestir. 1| Met. Empendre algún negoci. Acometer,
emprender, intentar. || Determinarse a alguna cosa
dificultosa. Arrestarse, atreverse. || Dit d' algún
efecte o passió, cóm: la son, etc. Apoderarse.

EMBETAR. v. a. Posar les betes a les esparde-
nyes. Poner cintas á las alpargatas.

EMBETUMAR, v. a. Untar, cubrir ab betúm. Be-
tunar, embetunar. || Parlant de cisternes y safreigs.
Encalar.

EMBETUMAT, DA. p. p. Betunado, embetunado.

EMBEURE. v. a. Absorbir, atreure a sí algún lí-
quit. Absorber, embeber. || Empapar. Embeber, em-
papar. II Encloure, contindre. Embeber. || Reduir a
menys, cóm: un vestit al cusirlo. També s' usa cóm
recíproch. Embeberse.

EMBICAR. V. a. Mar. Inclinar els canóns cap avall.
Abocar, embicar.

EMBICAR, v. a. Assentar les bigues pera formar
el sostre. Envigar, trabajar las vigas.

EMB

EMB

623

EMBULLAR, v. a. Plantar, posar dretes les bit-
Iles. Poner derechos los bolos.

EMBLANCAR. v. a. y 'Is seus derivats. EMBLAN
QUINAR. II Desbastar la fusta. Desbastar.

EMBLANQUIMENT. m. Coiiiposició d' aigiia y oli
de vidriol, en la que 'Is arsenters lii faii bullir les pe-
ces d' or y d' argent després de recuites, de quina
operació se 'n din cmblanquir. Emblanquecer.

EMBLANQUINADOR, A. ni. y f. Qiii té per ofici
eniblanquiíiar. Enjalbegador, blanqueador.

EMBLANQUINADURA. f. y

EMBLANQUINAiVlENT. ni Acte y afecte d' eni-
blaiiquinar. Blanqueo, blanqueadura, jalbegue.

EMBLANQUINAR. v. a. Posar blanques les parets
ab cals o giiix. Blanquear, encalar, jalbegar, enjal-
begar, enlucir.

EMBLANQUINAT, DA. p. p. Blanqueado.

EMBLANQUIR. v. a. EMBLANQUINAR. |1 Fer tornar
blandí. Emblanquecer. || v. ii. Ant. Tornarse blandí
de cabells. Encanecer.

EiVlBLANQUlT, DA. p. p. Eniblanquinat Blanque-
cido.

EMBLAR. V. a. Ant. ROBAR. || Ant. ATACAR, ASSAL-
TAR.

EMBLARSE. v. r. Ant. ESCAPULIRSE.

EMBLEMA, f. Figura qtie representa un sentit mo-
ral. Emblema, jj Qualsevulla cosa qii' és figura o re-
prescniació simbólica d' un' altra. Emblema.

EMBLEMATISAR. v. a. Dibiiixar eniblemes. Em-
blematizar.

EMBÓ. 111. Náiit. Canal de fusta que condueix ais
embornáis 1' aigua que s' extreu deis barcos ab les
bombes. Dala, adala.

EMBOBAMENT. ni. Enibadalinient, adniiració, en-
cantaiuent. Embobamiento, embobecimiento, em-
beleso. II Entontinient. Atontamiento, embobeci-
miento.

EMBOBAR. V. a. Encantar, e ni badal ir. També s'usa.
cóm recíprocli. Embobar, embelesar, embaucar. ||
Entontir. Embobecer.

EMBOBAT, DA. p. p. y adj. Embobado, encan-
tado.

EMBOCADERO, ni. y

EMBOCADOR, ni. Ant. Boca, canal o pas estret.
Embocadero, embocador, embocadura.

E.MBOCADURA. f. Ais instruiiients niúsichs de
vent la part qu' entra a la boca pera sonar. Emboca-
dura, boquilla. || La part del fre qu' entra a la boca
de les cavallcríes. Embocadura. || La major o menor
docilitat del cavall. || Major o menor facilitat en co-
municar a un iiistrument músicli de vent un só ciar.
II Sitl ont un riu desaigua a un altre riu o al mar. ||
Entrada d' un carrer, canal o cosa seniblanta. Boca,
embocadura.

TiNDRE BONA EMBOCADURA, fr. Tocar un ínstru-
nient de vent ab snavitat, sense que 's senti '1 buf.
Tener buena embocadura.

EMBOCAR. V. a. Ficar a la boci. Embocar. || Met.
Fcr creure falsetafs. Embocar. |1 v. n. Agafar ab la
boca. Abocar. || Comeiisar un carrer a algún IIócli.
Comenzar. |1 Al- jocli de billar fcr entrar la bola a la
bossa. Embocar. || Ndut. Entrar per la boca d' un ca-
nal, etc. Abocar, embocar. Ij Menjar niólt y depres-
sa. Tragar, embuchar.

EMBOCARSE, v. r. Picarse per algún cnrrer o al-
tre pas. Embocarse, coger. || v. r. Menjar. Embocar,
embocarse, zamparse.

EMBOCAT, DA. p. p. Embocado.

EMBOCH. ni. Pas de la bola per 1' anella, o d' al-
tra cosa per part estreta. Emboque.

t MBOIRARSE. V. r. Cubrirse de boira 1' atmósfe-
ra. Cubrirse de neblina. || Divertirse, emborratxarse.

DIO. CAT.— T. I.— 79.

ÉMBOL. m. Cilindre que hi há a les niííquines pera
fer entrar o eixir el líquit. Émbolo, macho.

EMBOLAR. V. a. Posar boles a les puntes de les
banyes deis bous, etc., pera que no puguin pnnxar.
Embolar. || Preparar ab bol lo que s' ha de daurar.
Embo'ar.

EMBOLCALL. ni. Lo que 'us enibolcalla. Envol-
torio

EMBOLCALLAR. v. a. EMBOLCAR.

EMBOLCAR. v. a. Ant. BOLCAR.

EMBOLICADOR, A. m. y f. Qui emboUca. Enre-
dador, embotismador, embrollador.

EMBOLICAIRE. ni. Ant. EMBOLICADOR.

EMBOLICAMENT. m. Ant. L' acció y efecte d'em-
bolicar. Envolvimiento, emborrazamiento.

EMBOLICAR. v. a. Tapar, cubrir alguna cosa per
tot arreu. Envolver, revolver. || Tapar alguna part
del cós ab draps o baietes. Entrapajar. || Embullar,
cóm: els cabells, fil, etc. Enmarañar. || B.urejar una
cosa ab altres de les qu' ab diticultnt se pot d:stin-
gir, cóni un paper entre altres. Envolver. || Mct. Con-
fondre un assumpte, negoci o dependencia. Enredar,
enmarañar. || Ficar a algú en algún assumpte iiiólt
difícil. Meter, enredar. || Cnbrir alentorn un fil o
corda ab altres. Entorchar. II Ter. ROTLLAR.

EMBüLlCA QUE fA FORT. Expr. fam. Enredo sobre
enredo.

EMBOLICARSE v. r. Envolverse. || Met. Barrejar-
se, introduirse en alguna cosa o negoci. Envolverse,
enredarse. II taparse. || Desbaratarse un negoci o
dependencia. Encresparse.

EMBOLICAT, DA. p. p. Envuelto, enredado. ||
adj. Dificultós, intrincat. Enredado, enredoso, reve-
sado. II Pie de rodeigs y sutileses. Enredoso, enre-
dado.

EMBOLICH. ni. Farsell o cosa semblanta. Envol-
torio, revoltillo, reburujón. |1 El de les niadeixes,
rams de fil, etc. Maraña, enredo. || Met. Confusió,
mentida, engany. Maraña, enredo, embolismo, em-
brollo. II L' acció de posar una cosa entre altres pera
que no 's pugui conéixer. Zambuco. || Plech de serp.
Rosca.

EMBOLISMAL, adj. S' aplica al any de tretse llu-
nacións pera ajusfar els anys Uunars ab els solars.
Embolismal, embolíslico, intercalar.

EMBOLISME, m. Afegidura de certs díes pera igua-
lar els anys d' una especie ab un' altra, cóm: el ¡lunar
y '/ civil ab els solars. Embolismo, intercalación. ||
Met. Embolich, confusió en algún negoci. Embolis-
mo, enredo, confusión.

EMBOLS. m. L' acte d' embossar. Embolso.

EMBOLT, A. p. p. Ant. EMBOLICAT.

EMBOLÚM. m. Lo qu' abulta niólt mes de lo que
pesa. Balumbo.

EMBOLLO. m. XARPALLERA.

EMBONADA, f. Ndut. Reparado del casco d' una
ñau. Embonada.

EMBONAR. V. a. Mar. Afegir taulóns deniunt els
del forro d' un barco. Reforzar, embonar.

EMBORBOLLADOR, A. m. y f. BORBOLLAYRE, 1.
II Qui parla depressa y confusament. Barbullón.

EMBORBOLLAR. v. a. Parlar atropellada y con-
fusament. Barbullar. || Confondre, barrejar unes co-
ses ab altres. Engarbullar.

EMBORNADA, f. Ter. EMPENTA.

EMBORNAR, v. a. Ter. Enipcnyer, donar una enii-
pcnta forta. Empujar con fuerza.

EMBORRADA, f. La porció de llana passada per
la carda d' emborrar. Emborrada.

EMBORRAMENT. ni. Acció y efecte d' emborrar
la llana. Emborramiento

626

EMB

EMB

EMBORRAR, v. a. Omplir de borra. Atiborrar,
«mborrar. || Donar la seuoiía cardíida a la l.aiia.
Emborrar. || Met.fam. Menjar luólt. Emborrar, em-
bocar, atiborrar, atracarse, tupirse, atiborrarse.

EMBORRASSARSE. v. r. AR <hBO£SARSE.

EMBORRAT, DA. p. p. Atiborrado, emborrado.

EMBORRATXADOR, A. iii. y f. Qiii eniborratxa.
Embriagador, emborrachador.

EMBORKATXAR. v. a. Causar borralxera. Em-
borrachar, embriagar. || Met. Eiitoiitir, ensopir
-algún menjar o vapor fort d' alguna cosa. Emlio-
rrachar.

EMB0RR4TXARSE. v. r. Beure vi fins a perdre '1
coneixeinent. Emborracharse, embriagarse. II En-
tonlirse ab al^úii menjar o vapor, cóm: /;///, tabaco,
etc. Emborracharse, embriagarse. || Enagenarse.
Embriagarse, enajenarse.

EMBOKRATXAT, DA. p. p. Emborrachado, em-
briagado.

EMBORRISSAR. v. a. Cardar per primera vegada
la llana. Carduzar, emborrizar.

EMBORSAR. v. a. Ant. embossar, 1.

EMBÓS. ni. L' acció d' embossarse. Tapujo, em-
bozo. II Corretja, corda, etc., ab que 's Higa '1 batall
de la csquella pera qne no soni. Castigadera.

EMBOSCADA, f. Aguait. Emboscada, embosca-
dura, celada, zalagarda. || El llócli pera emboscar-
se. Emboscadura, emboscada.

EMBOSCAR. V. a. Amagar a algún boscli o altra
part alguna partida de soldats pera sorpendre al ene-
niicli. També s' usa cóm recíprocli Emboscar.

EMBOSCARSE, v. r. Retirarse, amagarse la caga
o altra cosa al boscli. Emboscarse.

EMBOSCAT, DA. p. p. Emboscado. || adj. Pié de
bosch. Cubierto de bosque.

EMBOSSAR. V. a. Picar a la bossa. Ahuchar, em-
bolsar. II Impedir la corrent d' algún conduele ab
brossa, etc. T.'.inbé s' usa cóm recíprocli. Atrampar,
cegar, obstruir.

EMBOSSARSE. v. r. ARREBOSSARSE, 2.

EMBOSSAT, DA. p. p. Cubert ab 1' embós. Tapu-
jado, embozado. II Dit deis condueles. Cegado.atram-
pado.

EMBOTADOR. m. Qui embota les armes de lall.
Embolador. || Qui posa '1 vi a les botes, ele. Enva-
sador.

EMBOTAMENT. m. Acte y efecte d' embotar. In-
fusión. II AMUSSA.MENT.

EMBOTAR, v. a. Posar el vi o allre licor a les bo-
les. Embotar, encubar, envasar. || Picar els liquits
ais bots. Envasar. || Girar, fer tornar loix el lall d' al-
guna cosa. Embotar. || amusSAR.

EMBOTARSE, v. r. amussarse. || Quedarse alguna
cosa sense lall o punta. Embotarse. || Met. enton-
TIRSE. II Posarse botes. Embotarse.

EMBOTAT, DA. p. p. Envasado, encubado. ||

AMUSSAT.

EMBOTIDOR. ni. EMBOTADOR.

EMBOTIDORA. f. Arl.yof. Eina tallanla usada
péls fiisters.

EMBOTIMENT. in. Tumor, inflamació. Hincha-
zón. II L' efecte d' estar amussades les armes. Embo-
tadura.

EMBOTINAT, DA. adj. ABOTiNAT.

EMBOTIR. V. a. Inflar, umplir. També s'usa cóm
recíproch. Hinchar, abotagan

EMBOTIT, DA p. p. Hinchado, abotagado.

EMBOTJ.AR. V. a. Guarnir un quarto de botjes
pera que filin els cnchs ds seda. Embojar.

EMBOTJAT. in. Enramada de botjes pera que hi
pujin els cuclis de seda a filar. Embojo.

EMBOTONADURA. f. Jocli de botóns pera la roba.
Botonadura.

EMBOTONAR. v. a. Ant. y 'Is seu3 deriváis. Abo-
tonar.

EMBOTORNAT, DA. adj. Infla!, hidrópich. Guá-
charo, abotagado.

EMBOTOlxNIMENT. in. EM30T1R\ENT, 1.

EMBOTXACAR. v. a. EMBUTXACAR.

EMBOTXADA. f. Cop de botxa. Bochazo.

EMBOTXAR. v. a. Per correr una botxa ab el cop
d' un' altra. Bochar.

EMBRÁQ. m. Desorb, d ficultat, impediment. Em-
barazo. II Prenyat. Preñez, embarazo.

EMBRAgADOR, A. m. y f. Qui embraga. Embara-
zador.

EMBRASADURA, f. L' acció y efecte d' embragar
r escut. Embrazadura. H L' ansa per ont s' agafa
r cscut. Embrazadura.

EMBRAGAR, v. a. Impelir, retardar. Embarazar.
II Picar el brag esquer per 1' ansa del escut. Emba-
razar. II Am. AB'íASSAR.

EMBRAGARSE, v. r. Embarazarse, enredarse.

EMBRA^AT, DA. p. p. Embarazado.

EMBRAQÓS, A. adj. Lo qu' embraga o incomoda.
Embarazoso.

EMBRAQOSiSSIM, A. adj. sup. Embarazosísimo.

EMBRAGAR, v. a. Aíar. Abrassar el eos d' alguna
cosa pesania ab un Irog de corda. Embragar. || v. a.
Náut. Acció de ll:gar la vela a 1' entena. Embragar

EMBRANCAR. v. a. Enredar, entortolliízar o dis-
posar alguna cosa en forma de branca. Embrancar.
II Fig. Enredarse. || S' usa lambe com recipioch.

EMBRANCAT, DA. p. p. D' embrancar. Enredado.

EMBRANILLADOR, A. ni. y f. Qui arma alguna
cosa ab branilles. Emballenador.

EMBRANILLAR. v. a. Posar branilles a alguna
cosa. Emballenar.

EMBRANSIDA. f. Fo.sa, calor. Ardor. || Movinient
impetuós. Arranque.

EMBRAVIMENT. ni. Irritado, furor. Embraveci-
miento.

EMBRAVIR. v. a. Irritar, enfurismar. També s'usa
com rcciproch. Embravecer.

EMBRAVIRSE. v. r. Náut. Alterarse la mar. Em-
bravecerse, encresparse, enfurecerse.

EMBRAVIT, DA. p. p. Embravecido.

EMBRIACH. in. Ant. BORRATXO.

EMBRIAGUESA. f. Ant. Borratxera, turbació del
judie!. Embriaguez.

EMBRIDAMENT. m. ENFRENAMENT.

EMBRIDAR, v. a. Posar la brida a les cavalcadu-
res. Embridar.

EMBRIDAT, DA. p. p. Embridado.

EMBRIÓ. m. El feto abáns que 's distingeixi la
seua organisació y 'Is seus inembres. Embrión. || El
de les granóles. Girino.

ESTAR EN EMBRIÓ. fr Met. Estar una cosa ais seus
principis y sense l'ordre y perfecció que deu lindre
pera '1 sen complemenl. Estir en embrión.

EMBRIOCTONIA. f. Med. Operació que consisteix
en fer perdre '1 feto dins de la nialriu. Embrloctonia.

EMBRIOCTÓNICH, CA. adj. Med. Que mata o fa
perdre '1 feto. Embrioctónico.

EMBRIOGENARI, A. adj. Med. Relaliu a la ein-
briogen a. Embriogenario.

EMBRIOGENIA, f. Med. Formació del feto a totes
les époques de la vida uterina. Embriogenia.

EMBRIOGRAF. s. Qui 's dedica a la embriografía.
Embriógrafo.

EMB

EMB

627

EMBRIOGRAFÍA. f. Med. Part de la anatomía que
s' ocupa de l.i descripció del feto. Embriografía.

EMBRIOGRÁFICH, CA. adj. Lo que peitaiiy a la
embriografía. Embriográíico.

EMBRIÓLECH. ni. Qui estudia o escriu sobre em-
briología. Embriólogo.

EMBRIOLOGÍA, f. Med. Tractat especial relatiu
al feto. Embriología.

EMBRIOLÓGICH, CA adj. Re'erent o pertanyent
a la embriología. Embriológico.

EiVlBRIONAT, DA. adj. Med. Qu' está dotat d'em-
brións. Embrionado.

EMBRIONARI, A. adj. Referent al embrió. Em-
brionario.

EMBRIONÍFER, A. adj. Que porta embrió. Em-
brionjfero.

EMBRIONIFORME. adj. En forma d' embrió. Em-
brioniforme.

EMBRIOPARO, A. adj. Que produeix embrións
simples. Embrióparo.

EMBRIÓTEGO. ni. Bot. Mena de nienibranes que
cubreixeu una part del embrió de certs graiis. Em-
briotego.

EMBRIOTLASSIA. f. Operació que consisteix en
destruir el feto dintre nieteix de la mare. Ernbriot-
lasia, embriotlasis.

EIVIBRIOTLAS riCH, CA. adj. Pertanyent a la em-
briotlassia. Embriotlástico.

EMBRIOTLASTO. ni. Med. Instrument pera rom-
pre 'Is 0S5OS del feto, facilitantne aixís la extracció.
Embriotlasto.

EMBRIOTOCÍA. f. Med. Monstruositat que con-
sisteix en néixer una nena portant un aitre feto a la
seua matriu. Embriotocia.

EMBRIOTOMÍA. f. Anal. Dissecció del feto. Em-
briotomia. || Operació qu' abáiis se practicava pera
extreure '1 feto a bossins. Embriotomía.

EMBRIOTÓMICH, CA. adj. Pertanyent a la em-
briotomía. Embriotomico.

EMBRIOTROF. m. Bot. Cuberta inherent al em-
brió d'una llevor. Embriotrofo.

EMBRISCAR, v. a. Encoblar les cartes una ab al-
tra al jocti de la brisca. Embriscar.

EMBRIULCE. m. Med. Instrument pera extreure '1
feto en certs parts. Embriulce.

EMBRIULCIA. f, Med. Extracció del feto per medi
d' instrunients. Embriulcia.

EMBROCH, CA. adj. Córb, tort. Curvo, torcido.

EMBROMADOR, A. m. y f. Qui embroma o en-
ganya. Embromador.

EMBROMAR, v. a. Enganyar ab trapassería. Em-
bromar, il Fer broma o gresca. Bromear, embromar.

EMBROMARSE. V. r. ENNUVOLARSE, COSTIPARSE.
EMBROMAT, DA. p. p. Embromado, embauca-
do. II ENNUVOLAT, COSTIPAT.

EMBROMAT DE CAP. Perturbado, turbado.
EMBRUIXADOR, A. m. y f. Encantador, bruixot.
Hechicero, brujo.

EMBRUIXAMENT. m. L' art d' embruixar. He-
chicería.

EMBRUIXAR. v. a. Causar a aigú dany en virtut
de pacte fet ab el diable. Hechizar.
EMBRUIXAT, DA. p. p. Hechizado.
EMBRUMAR. v. a. Ter. Entre carboners és tapar
la pila de carbó ab rama de ginesta pera que se
aguanti la térra. Abrumar.

EMBRUNYIT. adj. Ter. Ibissench. Entre dues cla-
rors. Anochecido.

EMBRUTADOR, A. m. y t Qui embruta. Ensu-
ciador.

EMBRUTAMENT. m. Ant. W acció y cfecte d'cm-
brutar y embrutarse. Ensuciamiento.

EMBRUTAR v. a. Omplir de porquería. Empor-
car, ensuciar. || Tacar, c6m: embrutar de vi, etc.
Manchar.

EMBRUJAR DE CERA. fr. ENCERAR.

EAVBRUTAR LA CONCIENCIA, fr. Manchar, enredar,
cardar la conciencia.

DRAP DE N MARTÍ, JO EMBRUTO A ELL Y ELL M' EM-
BRUTA A Mi Ref. y

SI M' EMBRUTES T' EMMASCARO. Ref. EL CÓRB DIU
NEGRA A LA GARSA.

SI NO FÓS PER EMBRUTARME LA MA DE MÓCHS.
Expr. Pera despreciar a algú trnctantlo com a cria-
tura. Si no mirara que eres criatura.

EMBRUTARSE. v. r. Fer les necessitats corporals
a les calses, i;ir, etc. Ensuciarse, zurruscarse.

EMBRUTAT, DA. p. p. Ensuciado, emporcado.

EMBRUTIR. V. a. Entorpir les facultáis de 1' áni-
ma. Embrutecer.

EMBRUTIRSE. v. a. i4/7í. EMBRUTARSE. || Ant. Tor-
narse estúpit, cóni: un brut, perd/e I' us de rao. Em-
brutecerse.

EMBUDREIXA. v. a. Ter. Ibissench. Fer fardells.
Enfardar.

EMBUFEGAR. v. n. Ant. y Ms seus deriváis. ESBU-

FEGAR.

EMBUINAR. V. a. Untar ab una buina. Emboñigar.

EMBUIXÁ. V. a. Ter. Ibissench. Atiar. Azuzar.

EMBULLAR, v. a. y 'is seus derivats. embolicar.

EMBUNYEGARSE. v. r. Enredarse. Envedijarse.
II Fam. Enredarse uns ab altres barallantse. Enve-
dijarse.

EMBÚS. m. Lo que impideix 'I pas d' una corrent.
Atasco. II Met. Impediment, destorb. Atascadero.

EMBUSSAR. v. a. Tapar ab brossa o altra cosa
Ms conductes d' aigua. Cegar, azolvar.

EMBUSSARSE. v. r. Taparse Ms conductes per
brossa o altra cosa. Atramparse.

EMBUSSAT, DA. p. p. y adj. Atrampado, azolva-
do, ciego, obstruido.

EMBUSTEJAR. v. n. EMBUSTEREJAR.

EMBUSTERAS, iii. Aum. Embusterazo, embus>
terón

EMBUSTEREJADOR, A. m. y f. EMBUSTERO.

EMBUSTEREJAR. v. a. Mentir mólt sovint. Em-
bustear.

EMBUSTERET. m. dim. MENTIDERET.

EMBUSTERÍA, f. Engany fet ab frau, mentida ab
artifici. Embuste.

EMBUSTERO, A. m. y f. Mentides, inventor de
mentides. Mentiroso, embustero.

EMBUT. m. Eina de vidre, llauna, etc. a modo de
vas, ampie de boca y estret cié baix pera omplir fá-
cilment les ampolles y altres coses de boca o forat
petit. Embudo. || A les fabriques de cera, instrument
petit posat al motilo en que 's treuen les cándeles.
Embudo.

EMBUT DE PRESA. El gran pera omplir botes, etc.
Envasador.

FER EMBUTS fr. TARTAMUDEJAR.

NO FER EMBUTS. fr. Met. Parlar ciar, dit Iliurement
el seu modo de pensar. No morderse los labios.

EMBUT (Coma del). Orog. Montanya de la vora
de la riera de Finestrelles, a la Valí de Ribes, pro-
vincia de Girona.

EMBUTEJAR. v. n. Fer embuts. Tartamudear.

EMBUTET. m. dim. Embudico, illo, Ito. || Nánt.
Vuit cónicli que 's deixa al cap deis perns pera re-
blarlos fáciinient. Embudiilo.

EMBUTIDURA, f. Ndut. Cordela ab que omplerv

€28

EME

EMM

Emenadia

els fniits que deixen entre sí 'Is caps grossos, pera
arrodonirlos qunn se forren. Embutidura. II L' acció
y efecte d' embutir Entrañadura, embutidura.

EMBUTIR. V. a. Encastar, introduir una cosa dins
d' un' altra. Embutir y taracear, ataracear, si es
materia de niólts colors. || FARCIR. || Menjnr. Embu-
tir, embuchar. || Náiit. Parlant de caps omplir els
vuits entie cordóns d' algún d' ells, seguint la espiral
que forma cada hú. Embutir, entrañar.

EMBUTIT, DA. m. Obra en que s' ajusten y en-
caixen peces de variats colors, cóm a la taula del
jocli de dames, etc. Embutido. ||
adj. Farc t. Embuchado.

EMBUTLLOFARSE. v. r. Ferse
butllof.'s. Ponerse ampollas.

EMENADIA. f. Eiiíom. Iiisectes
coleopters Iieteromer s que teñen
per tipo la emenadia bicumulada
que's trova al Mitxdía de Franga.
Emenadia.

EMENAGOCH, GA. adj. Med.
Que produeix el fluix menstrual.
Emenagogo.
. EMENAGOGRAFiA. f. Med. Tractat sobre 'Is me-
dicaments emenagoclis. Emenagografía.

EMENAGÓGRAF. m. Med. Qui 's dedica a la eme-
nagografía. Emenagógrafo.

EMENAGOLOGÍA. f. Med. Disertació sobre 'Is re-
méis cmenagoclis y sobre tot lo referent al fluix mens-
trual. Emenagología.

EMENALGGÍA. f. Med. ant. Emenalogia.
EMENAR o ENMENDAR, v. a. Ant. y 'Is seus de-
riváis. Esmenar.

EMERGENCIA, f. Cas o incident que prové d* un
altre de principal. Emergencia.

EMERGENT. adj. Lo que té principi d' altra cosa.
Emergente.

EMERGIR V. a. Ant. Succeir, esdevenir de repcnt.
Ocurrir, sobrevenir.

EMÉRIT. m. Qui liaventse retirat d' un empleti o
cárrecli disfruta ?lgún preini péls seus bons servéis.
Emérito.

EMERSIÓ. f. Astrori. Eixida d' un satélit del cono
de sombra del seu planeta, o la de qualscvol eos ce-
leste de derrera d' un altre o deis raigs solars.
Emersión.

EMETERI o MADÍ (Sant). Biog. Segóns algúns
autois, va néixer prop de Sant Cugat del Valles, de-
dicantse a la pagesia, sofrint el niartiri per la fé
cristiana, en els temps de les peisecucións del rei
gotliarriá Euricli. Va ésser degolhit junt ab el bisbe
Sever de Barcelona 1' any 480 en el Castell Octavia,
oiit ara s' eniplassa 1' anticli monastir de Saut Cu-
gat.

EMÉTICH, CA. adj. y també s' usa coni a substan-
tiu. Lo que ocasiona vómit. Emético. H Tartrat de
potassa y d' antimoni. Emético.

EMETINA. f. Álcali vegetal blandí, polsós, no al-
terable a r aire, pocli soluble a 1' aigua freda y niólt
fusible. Emetina.

EMETISAR. v. a. Administrar un eméticli. Emeti-
zir. II Combinar 1' eméticli ab altres substancies.
Emetizar.

EMETOGRAFÍA. f. Tractat sobre 'Is vómits. Eme-
tografia.

EMETÓGRAF. m. Qui 's dedica a la emetografía.
Emetógrafo.

EMETOLOGÍA. f. Tractat sobre 'Is vomitius y 'Is
vómits. Emetologia.

• I METOLÓGICH CA. adj. Pertanycnt a la emeto-
logia. Emetológico.

EMETRE. V. a. Despedir, treure de sí. Emitir,

echar. || Despatxar, donar al públich, parlant de pa-
per de 1' Estat, etc. Emitir.

ÉMFASIS. f. Exagerado en 1' expressió, el tó, la
veu y les maneres. Énfasis.
EMFITEOT. ni. ENFlTEüTA.

EMFITEOTICAL. adj. y

EMFn EÓTICH. adj. ENFITÉÜTICH.

EMFITEUSIS. f. Ccns, contráete civil ab que '1
amo d' una finca dona '1 doniiiü útil per cert Interés
y 's queda '1 domini directe. Enfiteusis.

EMFITEUTA. ni. Qui prén a emfiteusis. Enfiteuta.

EMF.TEUTICARI, A. adj. y

EMFITÉUTICH, CA. adj. Lo que 's dona a emfi-
teusis y lo que li pertany. Enfiteuticario, enfitéu-
tico.

EMIGRACIÓ. f. Abandono, eixida d' un lióch pera
establirss a un altre. Emigración.

EMIGRANT. ni. Qui emigra. Emigrado.

EMIGRAR. V. a. Deixar, abandonar un llócli y do-
miciliarse a un altre. Emigrar.

EMIGRAT, DA. p. p. Emigrado. || adj. Qui emigra.
Emigrado.

EMILI. n. p. Emilio.

EMILIA, n. p. Emiliano.

EMINENCIA, f. Altura elevado, paratge elevat.
Eminencia. || Met. Excel-lencia, sublimitat. Eminen-
cia. II Titol d' honor que 's dona ais cardenals. Emi-
nencia.

EMINENCIAL. adj. FU. S' aplica a la virtut que
pot produir un efecte, no per conexió formal ab ell,
sino per una virtut superior que 1' abrassa ab excel-
lencia. Eminencial.

EMINENCIALMENT. adv. m. Ab superioritat.
Eminencial mente.

EMINENT. adj. Elevat, alt. Eminente, promi-
nente. II Excel-lenf. Eminente.

EMINENIÍSSIM, A. adj. snp. Eminentísimo. ||
adj. Títol d' honor deis cardenals y del general del
ordre de Sant Joan de Jerusalém. Eminentísimo.

EMINENTMENT. adv. ni. Excel-lentment, ab mol-
ía perfecció. Eminentemente. || FU. Potencialment,
ab eminencia. Eminentemente.

EMIR. m. Alta dignitat entre 'Is alarbs. Emir.

EMISSARI. ui. Missatger, espia. Emisario.

EMISSIÓ. f. Acció per la qual una materia qualse-
vulla és llcnsada fora del eos. Emisión. || EXPEN-
DICIÓ.

EMISSIU, VA. adj. Lo que té '1 poder y la facul-
ta! d' espargir calóncli o llúm. Emisivo.

EMMAGATZEMAR. v. a. Guardar al magatzéni.
Almacenar, entrojar.

EMMAGRIMENT. m. Perdua de carns, de forses.
Enflaquecimiento, encanijamiento.

EMMAGRIR. v. a. Fer perdre '1 greix. També s'usa
cóm recíprocli. Enmagrecer.

EMMAGRIRSE. v. r. Aflaquirse, tornarse magre,
flacli. Enmagrecer, enflaquecer, enmagrecerse, ace-
cinarse, enjugarse, enlaciarse, encanijarse, se-
carse, varearse, avellanarse.

EMMAGRIT, DA. p. p. Enmagrecido.

EMMALALTIR. v. a. Causar nialaltia. Enfermar.

EMMALALTIRSE. v. r. Caure malalt. Enfermar,
caer enfermo. || Dit deis gats per menjar rates. Ra-
tonarse.

EMMALALTIT, DA. p. p. Enfermado.

EMMALEIRSE. v. r. Posarse en nial estat una
cosa. Tomar mal aspecto, embravecerse.

EMMALICIAR. v. a. Fer pendre malicia. Escan-
decer.

EMMALICIARSE. v. r. ENQUIMERARSE.

EMM

EMP

629

EMMALLAR. v. a. Mar. Posnr ninlla ab el ca-
ble .-il arganeig d' una áncora o al pal niajor. En-
mallar.

EMMALLETAR. v. a. Mar. Colocar els inallets a
lluis Iloclis correspoiicnts. Enmalletar, amalletar. ,|
Endentar una pe^a ab iiii' altra o ab altres a que
s' uneix. Enmalletar, trabar.

EMMANEGAMENT. ni. La acció d' emiiianegar.
Enastamiento.

EMMANEGAR. v. a. Posar nuinecii a alguna cosa.
Enastar.

EMMANEGAT, DA. p. p. Manegat. Enastado.
EMMANGRAR. v. a. Pintar de niangre. Alma-
grar, enalmagrar, teñir, dar de almagre.

EMMANGRAT, DA. p. p. Almagrado, enalma-
grado.

EMMANILLAT, DA. adj. Pres ab nianilles. Des-
posado, esposado.

EMMANLLEUTAR. v. a. MANLLEUTAR.
EMMANLLEVAR. v. a. Deinanar que 'ns deixin
alguna cosa. Pedir prestado.

EMMANLLEVAT, DA. p. p. Prestado.
EMMANTARSE. v. r. Fer manto 'Is polis y altres
aucells, per estar tristos. Enmantarse.

EMMANTELLAR. v. a. Posarse niantell. Cubrirse.
EMMANTELLAT, DA. p. p. D' enimantellar. Cu-
bierto.

EMMARANYAR. v, a. Enredar, embrollar. Enma-
rañar, intrincar.

EMMARANYARSE. v. r. ENEMISTARSE.
EMMARAVELLARSE. v. r. Ant. MARAVELLARSE.
EMMARIDAR. v. n. CASARS2.
EMMARSIR. V. a. Ant. EMMUSTIGAR.
EMMASCARAMENT. m. Acte y cfecte d' cnimas-
carar y d' eniiiiasc:irarse. Tizne.

EMMASCARAR. v. a. Embrutar ab carbó, sutje o
ab qualsevol altre tint. També s' usa cóm recíproch.
Tiznar. |( Met. DesUustrar la fama, infamar. Tiznar,
«nlodar.

EMMASCARAT, DA. p. p. Tiznado.
EMMASSILLAR. v. a. Mar. Cubrir ab niassilla les
•costures de les pots o t;iulóns de forro del casco
d' \\\\ barco y les cabetes deis seus claus y perns.
Enmasillar.

EMMATRICULACIÓ. f. Ant. MATRÍCULA.
EMMATRICULAR. v. a. Ant. MATRICULAR.
EM.VIATSINADOR, A. ni. y f. Qiii eiiimatsina.
Envenenador, emponzoñador, atosigador.

EMMATSINAMENT. líi. Acte y cfecte d' emniatsi-
nar o d' enimatsinarse. Envenenamiento, empon-
zoñamiento, atosigamiento.

EiVIMATSINAR. v. a. Inficionar ab niatsines. Tam-
bé s' usa cóm recíproch. Envenenar, emponzoñar,
atosigar || Met. Despedir mal olor. Apestar. || Dit
de r aigiia pera atoiitir els peixos. Embarbascar.

EMMATSINAT, DA. p. p. Envenenado, empon-
zoñado, atosigado, tosigoso.

EMMELAR. v. a. Untar ab mel. Enmelar.
EMMENAR. v. a. Ant. ES.MENAR.
EMMERDAR. v. a Embrutar ab excrements. Cis-
car, embadurnar.

EMMERDAT, DA. p. p. Ciscado.
EMMERDISSAR. v. a. fam. EMMERDAR. || Embru-
tar ab coses brutes y fastigoses Embadurnar, em-
porcar, ensuciar.

EMMETSINAR. v. a. y 'Is seus derivats. emmat-

SINAR.

EMMETXADURA. f. L' obra d' enimetxar y l'unió
que 'n resulta. Empalmadura.

EIVIMETXAR. v. a. Unir dues fustes o cordes en-

cnixant o eiilrellassant el cap de 1' una ab el de

1' altra. Empalmar, ensalmar es propi de la fusta,

y enmalletar, endentar entre constructors de naus.

EMMIDONAR. v. a. Miillar ab mido desfet ab ai-

gua la rob.i pera que's mantingui tiessa. Almidonar.

EMMIDONAT, DA. p. p. Almidonado.

EMIVIIRALLARSE. v. n. Miraise al niirall. ¡Vlirar-

se en el espejo. |1 Reprodniíse l'imatge d'aigi'i o de

quelcom dcmunt d' una superíicie llisa. Reflejarse.

EMMODORRIRSE. v. r. Patir modorra. Amodo-
rrarse, azorrarse.

EJWMODORRiT, DA. p. p. Amodorrado.
EMMORENIR. V. a. Fer tornar moreno. Volverse
moreno. || S' usa també cóm reciprocli.

EMMORFOSIS. f. Eníom. Metamorfosis particular
d'algúns insectes. Enmorfosis.

EMiVlORRALLAR. v. a. Posar el cabestre. Cabes-
trar, encabestrar.

EMMORTALLAR. v. a. AMORTALLAR.
EMIV\OSTEIRSE. v. r. Ter. EMMUSTIGARSE.
EMMOTLLAR. v. a. Ajustar el motilo.
EMIVIUDIR. v. n. Tornarse niut, no respondre, no
dir páranla. Emmudecer.

EMMURALLAR. v. a. MüRALLAR.
EMMURRIARSE. v. r. Fam. ENFADARSE, ENU-
JARSE.

EIVIMURRIAT, DA. p. p. D' EMMURRIARSE.
EMiVlUSTEIMENT. m. Ant. Falta d' ufana y vigor.
iWarchitez.

EMMUSTEIR. v. a Ant. Mustigar.
EMMUSTEIRSE. v. r. Ant. EMMUSTIGARSE.
EMMUSTEIT, DA. p. p. Ant. EMMUSTIGAT.
EMIVIUSTIGAR. v. a. Matxucar, fer perdre '1 Ilus-
tre o ufana d' alguna cosa. També s' usa cóm recí-
proch. Marchitar, ajar, anublar, deslucir.

EMMUSTIGAT, DA. p. p. y adj. Marchitado, mar-
chito, ajado, deslucido.

EMOCIÓ. f. Alteració repentina del esperit de la
economía amimal per la excitació violenta deis hu-
mors. Emoción. [I COMMOCió, 1.

EMOLIENT. adj. Farm. Lo que serveix pera abla-
nir tumors. Emoliente.

EMOLUMENT. m. Utilitat, profit que correspón a
algún cárrech o empleu. Emolumento.

EMORTUAL adj. El día, niés o any en quehasuc-
ceit la mort d' algi'i. Emortual.

EMPADÉ. ni. Ter. í'ftísscnc/í.Inclinat a alguna cosa.
Propenso.

EMPADRONADOR, A. s. y adj. Qu' empadrona.
Empadronador.

EMPADRONAMENT. ni. Terme pres del castellá
y significa allistament deis veíns d'una població
pera eíectes de policía. Encabezamiento, encarta-
miento, encabezonamiento.

EMPADRONAR, v. a. Fer 1' empadronament. En-
cabezar, empadronar, encartar.

EMPAIG. m. Cortedat, vergonya, turbació. Em-
pacho, cortedad, vergüenza, turbación, rubor,
corrimiento. || Ant Enibarás, destorb, obstacle. Em-
pacho, embarazo, impedimento. || enfit.

DONAR EMPAIG. ir. EMPATXAR.

TINDRE EMPAIG. fr. Tindre vergonya o reparo. Te-
ner empacho ó reparo.

EMPAIT (Donar un), fr. PERSEGUIR.

EMPAITAR. V. a. Perseguir, apurar, en especial
a les feres. Acosar.

NINGIJ M' EMPAITA O 'LS QUI M' EMPAITAVEN JA SON
A ROMA. Loe fam. Ab qu' algú respón a qui li dona
inassa pressa. No nos corren moros.

630

EMP

EMP

EMPAITAT, DA. p. p. D' enipaitar. Acosado, per-
seguido.

EMPALAGAMENT. ni. Acció y efccte d' empala-
gar. Empalagamiento.

EMPALAGAR, v. a. Fastidiar, cansar o desagra-
dar un nieiijar. Empalagar. || Fig. Cansar, fastigue-
jar, enfadar. Empalagir.

EMPALAGOS, adj. Qiii empal.iga. Empalagoso. |1
Fig. Aquell que cansa fásticli o pena pél seu tráete o
manera de parlar. Empalagoso.

EMPALAMENT. ni. La acció d' empalar. Empa-
lamiento.

EMPALAR. V. a. Enastar a aigú a un pal cóm cls
ancells a 1' ast. Empalar.

EMPALAT, DA. p. p. Empalado.

EMPALIADA, f. y

EMPALIAMENT. m. Parament de teles pera ador-
no en les testes. Empaliada.

EMPALIAR. V. a. Guarnir les parets ab adornos
de tela, etc. Empaliar. || Met. Dissiuitilar, cubrir. Pa-
liar. II Met. fani. En;;anyar. Embair, engatusar.

EMPALIAT, DA. p. p. Colgado, paliado.

EMPALMAR, v. a. Juntar peis extréms dues fus-
tes, cordes, etc. Empalmar.

EMPALME ni. L' acte y efecte d' empalmar. Em-
palmadura, empalme.

EMPALME (L'). Geog. Caseriu del terme munpal.
de Massanet de la Selva; és el punt d' unió deis dos
ferro-carrils de Barcelona a Girona, un deis quals
passa per Granollers y l'altre per Mataró.

EMPALOMADURA, f. Mar. Lligadura torta que a
tires proporclonades y en llocli de costura 's junta la
relinga a la seua vela en algúns casos. Empaloma-
dura.

EMPALOMAR. v. a. Náui. Guarnir, cusir la relin-
ga y grátil ab la vola. Empalomar.

FIL D' EMPALOMAR. Bramante.

EMPALL. m. La palla sense batre. Encañadura,
bálago.

EMPALLAR. v. a. Cubrir ab palla. Cubrir con
paja.

EMPALLETADA. f. Ndut. Mátalas pera defensar
de la fusellería enemiga la gent qu'está sobre la
cubería. Empalletado.

EMPALLETAR. v. a. Mar. Construir la empalle-
tada. Empalletar.

EMPANADA, f. Mena de panellet ab carn o altra
cosa dins. Empanada. || Met. Pasterada, conveni se-
cret pera algún fí dolent. Pastel, pastelón, entru-
chada.

EMPANTANAMENT. m. Embassament, acció y
efecle d' empantanar. Empantanamiento.

EMPANTANAR, v. a. y

EMPANTANEGAR. v. a. Embarassar, impedir el
curs d'un negoci. Empantanar.

EMPANTANEGAT, DA. p. p. Empantanado.

EMPAPAR. V. a. Enibeure's, cóm: i' aigua a la
esponja. Empaparse. || Me/. Imbuirse d' alguna niá-
xiiiia o doctrina. Empaparse.

EMPAPAT, DA. p. p. Empapado.

EMPAPERADOR, A. m. Qui empapera. Empape-
lador.

EMPAPERAIRE, ni. Qui empapera. Empapela-
dor.

EMPAPERAR. v. a. Embolicar ab un paper. Em-
papelar, il Forrar de paper una habitado, un bagúl,
etc. Empapelar.

EMPAPERAT, DA. p. p. Empapelado.

EMPAQUETAMENT. ni. La acció y efecte d' em-
paquetar. Empaque, empaquetamiento.

EMPAQUETAR, v, a. Posar en paquets, fardells^
caixóns, etc. Empaquetar, empacar.

EMPAPA, f AMPARA.

POSAR EMPARA. fr. EMBARGAR.

TREUKE LA EMPARA. fr. DESEMBARGAR.

EMPARAMENT. m. Ant. AMPARA. || Anl. AMPARO,

PROTECCIJ.

EMPARAMENTAR, v. a. Ant. EMPALIAR, 1.
EMPAPAR. V. a. Ant. AMPARAR. || Ant. APENDRE.
II Ant. EMPENDRE.

EMPARARSE. v. r. Ant. Empendre 's, pendre al
seu cárrecli. Tomar por su cuenta. || Ant. apode-
rarse, VENDRÉ.

EMPARAT, DA. p. p. Amparado, embargado.

EMPARAULAR. v. a. Quídar d' acort ab un aitre
pera tractar alguna cosa. Apalabrar. || Tractar ua
negoci de paraula. Apalabrar.

EMPARAULAT, DA. adj. Proniés, ajustat Apala-
brado.

EMPARELLAR. v. a. Igualar, nivellar. Emparejar.

EMPARENTAR, v. a. Contreure parentiu per ca-
sament. Emparentar, entroncar.

EMPARENTAT, DA. p. p. Emparentado.

EMPARRAR, v. a. Fer empirrats. Emparrar.

EMPARRARSE, v. a. Abracarse les parres y algu-
nes plantes a 1' apoio que troven. Trepar, parrar.

EMPARRAT. m. Conjimt de parres sost ngudes^
per fustes o piláns. Emparrado. || Els piláns y fustes
que M sostenen. Espaldar, espaldera, pabellón.

EMPASSARSE. v. r. No detindres una cosa en una
altra en ques'inclou, eixirse d'ella. Pasarse. || En-
gollir. Tragar, engullir. || Passar una cosa per al-
gún forat o conduele estret. Colarse, pasarse. ||
DESPASSARSE, DESENFITARSE. || Borrarse de la me-
moria. Pasarse. || Met. Creure lácilment lo inverosí-
mil o que no té fonanient. Tragarse.

EMPASSARSE'N. fr. Defallirse per manca d'aliment^
Ah ¡arse.

EMPASSEGAR. v. n. Ter. Ensopegar, pegar un»
ensopegada. Dar un tropezón.

EMPASTADOR, m. El pintor que dona bona pas-
ta de color a les seues obres. Empastador. i| El
pincell que serveix pera empastar o portar tinta.
Empastador, jj Lo que serveix pera empastar. Em-
pastador.

EMPASTAR. V. a. Ant. empastisSAR. || Pint. Cu-
brir de color el dibuix. Empastar. || Enquadernar en
pasta. Empastar.

EMPASTELLAR. v. a. Tenyir de blau per medi de
pastell. Empastelar. || Impr. Barrejar juntes y ab
desordre les diferentes lletres d' un motilo. Empas-
telar.

EMPASTIFERAR. v. a. EMPASTISSAR.

EMPASTISSADOR, A. m. y f. Qui posa pasteles.
Engrudador.

EMPASTISSAMENT. m. ENGRUTAMENT.

EMPASTISSAR. v. a. Untar ab pasteles. Engru-
dar. II Enibrutar ab qualsevulla porquería. Embarrar,
embadurnar.

EMPASTISSARSE. V. r. EMPLASTARSE, EMBADUR-
NARSE.

EMPASTISSAT, DA. p. p. Emplastado, emba-
rrado, embadurnado.

EMPASTRACIÓ. m. Acció y efecte d' empastrar.
Emplaste.

EMPASTRADOR, A. adj. Qui empastra. Emplas-
tador.

EMPASTRAR. v. a. Encastar ab pasteles u ompllr
de pasta una cosa. Empastar.

EMPASTRE. m. EMPLASTRE.

EMPAT. m. Acte y efecte d' empatar. Empate.

EMP

EMP

631

EMPATAMENT. ni. Al jocli de cartes o de da-.is
■és la concurrencia de diies cartes o punís iguala.
Encuentro.

EMPATAR. V. a. Quednr iguals els vots de modo
que lio piigui liaver'lii resolnció o elecció en lo que's
vota. Empatar.

EMPATAT, DA. p. p. Pato, empatado.

EMP.'VTOLLAR. v. a. Enredar, confondre les coses.
Embrollar.

EMPATXADAMENT. adv. ni. Ant. Empacliada-
mente, embarazosimante.

EMPATXAMENT. in. Ant. EMPAIO.

EMPATXARSE. V. r. Torbarse, pararse, avergo-
nyirse. Cortarse, empacharse. || Ant. ric<irse alsú
€11 lo que no ti períoca. Ingerirse, ponerse en lo
-que no le va. || enfitarse.

EMPATXAT, DA. p. p. Empachado.

EMPATXORRARSE. v. r. Ferse algú pesat o mo-
lest. Aporrarse, hacerse porra.

EJVlPAVESSAD'^. f. Reparo, defensa feta ab pa-
vessos o esciits. Empavesada, pavesada.

EMPAVESSAR. v. a. Fer eiiipavessades. Empa-
vesar.

EMPAVESSAT. DA. p. p. Empavesado.

EMPAVONAR, v. a. Donar al ferro '1 color blau
fose 1. Pavonar.

EMPAVORIT, DA. adj. Ter. ESPORUGUIT.

EiVlPEBRAR. v. a. Posar pebre a alguna cosa.
Condimentar con pimienta.

EMPEBRAT, DA. p. p. Assaonat de pebre. Con
pimiento.

EMPECADAT. adj. y

EMPECATAT, adj. Aíalvat, qui tot ho trastorna.
Empecatado.

EMPEDER, A. adj Med. Astringent, lo que té vir-
tut U'apretar y estrényer. Estíptico, estítico. || Lo
-qu'está estret y no pot obrar. Estíptico.

EMPEDERNIMENT. ni. Obstinació, duresa de cor.
Empedern ¡miento.

EMPEDERNIRSE, v. r. Met. Obstinarse, ferse in-
sensible. Empedernirse.

EMPEDERNIT, DA. p. p. Empedernido.

EMPEDIMENT. m. Ant. IMPEDIMENT.

EMPEDRADOR, A. m. y f. Qui enipedra. Solador,
empedrador

EMPEDRAMENT. m. Acció d' empedrar. Empe-
dramiento.

EMPEDRAR, v. a. Cubrir el paviment ab pedrés
encaixades les unes ab les altres de modo que no
pngnin nióures. Solar, empedrar.

EMPEDRAT, DA. p p. Empedrado. || m. Paviment
fet de pedrés. Empedrado,

BATRE L'E.viPEDRAT. fr. Met. fam. Rodar els carrers
sense necessitat. Callejear, azotar calles.

EMPEDREIR. v. a. y

EMPEDREIR. v. a. etc. Petrificar.

EMPREDREIRSE. v. r. Obstinarse, ferse insensi-
ble. Empedernirse. || Se diu d' algún menjar, que
quan se cou en llocli d' estovarse 's torna dur, y tam-
bé's sol dir d' altres coses. Apelmazarse.

EMPEDREIT, DA. p. p. Empedernido.

EMPEGAMENT. m. Enquitrananient, capa de pega.
Empegadura.

EMPEGAR, v. a. Donar una o mes capes de pega
a alguna cosa. Empegar, alquitranar. || Passar la
pesa pél lünyol abáns de cusir les sabates. Encero-
tar. II Senyalar, marcar ab pega '1 bestiar de llana.
Empegar.

EMPEGIT, DA. adj. Curt de geni. Vergonzozo,
empachado.

EMPEGOTAR. v. a. empegar.

EMPEGUIR. v. a. Ant. enveRGONYIR.

EMPEGUIT, DA. adj. Ant. EMPEGIT.

EMPEGUNTAR. v. a. Untar ab pega. Empegar.

EMPEGUNTAT, DA. p. p. Empegado.

EMPELT. 111. Arbre enipeltat. Ingerto, engerto,
púa. II La púa o espiíja que 's fica a un altre arbre.
Ingerto. II La part empellada. Ingeridura. || empel-

TAME.NT

EMPELTADA. f. Manió d'arbres o de ceps empel-
t.its. Engertal.

EMPELTADOR, A. ni. y f. Qui empella. Ingerta-
dor.

EMPELTAMENT. m. V acte y efecte d' empellar
Ingertación.

EMPELTAR. v. a. Introduir una cosa dins d' una
altra, juntarla. Ingertar. || Introdnir una espiga o
águila verda d' un aibre al troncli o a la branca de un
alt.e. Ingertar. || Introduir el pus de la verola y d' al-
tres inalaltíes contagioses ab la llanseta. Inocular.

EMPELTAR3E. v. r. Met. empescarse.

EMPELTAT, DA. p. p. Ingerto.

EMPELTREIKSE. v. r. Ant. EMPEDREIRSE.

EMPELLAR, v. a. Posar pell les llagues, etc. Em-
pellar, encorar, encorecer.

EMPENDRE. v. a. Coinensar, intentar alguna cosa
gran. Emprender. || Acoinetre a algú pera preguntar-
li alguna cosa, reconvenirlo, iniportiuiarlo, repren-
dre '1 o barallarse ab ell. Emprender. || Pendre al
seu cárrech o pél sen coiiipte. Emprender, tomar á
su cuenta. || Acordar, estipular, convenir.

EMPENTA, f. Cop fort que 's dona pera treure del
seu llócli a alguna persona o cosa. Empellón, empu-
jón, rempujón, embión. || La forga que fá alguna
cosa pera nioure o detindre'n un altra. Empuje, em-
pujo.

A EMPENTES, m. adv. Injuriosament, ab violencia.
A empellones, á empujones.

A EMPENTES Y RODOLÓNS. fr. A corre-cuita, de
qualsevulla manera. Aprisa y corriendo.

DONAR o PEGAR EMPENTES, fr. EMPÉNYER.

EMPENYA. f. Part de demunt del peu oposada a
la planta. Empeine. || El cuiro de demunt de la sa-
bata. Empella, pala. || Baix de ventre. Empeine.

EMPENYAR. v. a. Deixar o donar per penyora.
Empeñar. || Obligar, precisar a algú a fer alguna
cosa. Empeñar. || Posar per empenyo o niitjanser.
Empeñar.

EMPENYARSE. v. r. Endentarse. Empeñarse, en-
tramparse, contraer deudas. || Contreure alguna
obligació o empenyo sense advertir'ho al principi.
Empeñarse. || Insistir obstinadanient. Empeñarse. ||
Intcrposarse ab algú a favor d' un altre. Empeñarse.
II Posar a algú per empenyo. Empeñarse. !| Aumen-
tarse la malaltía, acalorarse algún assuinpte. Empe-
ñarse II RECOMANAR.

EMPENYAT, DA. p.p. Empeñado.

EMPÉNYER. V. a. Donar empentes. Rempujar,
empujar, empellar, empeller, impeler, apechugar
y empentar.

¿QUi T' EMPENY QUE TANT RODÓLES? fr. Denota
que qui 's ressent de lo que 's censura en general o
casualiiient, dona senyal d' estar'lii compres. Quien
se pica ajos ha comido; quien se teme algo debe.

EMPENYIMENT. m. Ant EMPENTA.

EMPENYO. m. Esforg. Empeño. || Obligació de
pagar lo que s' einpenya o endeuta. Empeño. || Obli-
gació per honra, conciencia o altre motiu. Empeño.
II Desilj veenient de fer o conseguir alguna cosa, y
r obgecte a que 's dirigeix. Empeño. || Insistencia en
alguna cosa. Conato, empeño, tema, tenacidad. ||
El protector o padrí que s' ha enipenyat per un altre.
Resorte, empeño. || El cas precís en que 's trova

632

EMP

EMP

atgií de tornar pél seu punt, eixir bé d' algún
assiimpte. Empeño.

AB EMPENYO Y AB TOT EMPENYO. ni. adv. Ab gran
desitj y constancia. Con empeño, con todo empeño.

POSAR PER EMPENYO. fr. EMPENYAR, 3.

EMPENYORAMENT. ni. L' acció d' empenyar o
empeiiyorar. Empeño.

EMPENYORAR. v. a. Donar penyora o per penyo-
ra. Empeñar, dar en prenda, fl empenyar.

EMPERADOR, ni. Priinpcep o cnp d' un iniperi.
Emperador. || Ornit. Aiicell niarí d' hivern que 's ven
peques vegades, d' iins trenta centinietres de llarch,
negre per deniunt y blandí per sota; té les potes ro-
jes y '1 bécli llarch y fort. Menja cuchs de mar y pet-
xines. Ostrero.

EMPERADOR. Geog. Poblé de la prov., bisb. y
part jiid. de Valencia; té estació de F.-C. y 172 liab.

EMPERADORA, f. La nuiller de 1' emperador o la
senyora d' un iniperl. Emperatriz.

EMPERATRIU. f. Ant. EMPERADORA.

EMPERAMOR. adv. Ant. Per amor, per causa.
Por amor, por razón.

EMPERAIRE. m. Ant. EMPERADOR.

EMPERESIR. V. n. Ant. y

EMPERESIRSE. v. r. y

EMPERESIT, DA. adj. Pié de peresa. Lleno de pe-
reza, dominado por ella.

EMPERESOSARSE. v. r. Feíse, tornarse peresós.
Emperezarse.

EMPERIFOLLAR, v. a. empolainar.

EMPERO, conj. adv. Que modifica disminuint o
aumsntant el sentit de la cláusula precedent. Em-
pero.

EMPERRUCAT, DA. adj. Que porta perruca. Em-
pericado.

EMPERXAR. V. a. y n. Ter. Acció y efecte de de-
tindre una cosa que cau d' un iiidret niés alt. Parar,
detener. |1 perxar.

EMPERXELLAR, v. a. Tcr. ENASPRAR.

EMPÉS. p. p. Empujado.

EMPESA. f. Barreja de varis ingredients que 's
posa ais teixits peía donárlos'lii eos y Ilustre. Ado-
bo, empesa. || PREMPSA, 2, ¡| Certa roba de coto, etc.
Estopilla.

TREURE LA EMPESA O 'L LLUSTRE A LES TELES, fr.
Desprensar.

EMPESCARSE. v. r. Inventar, fingir. Forjar,
idearse, fingirse.

EMPESTAR. V. a. Causar, comunicar la peste.
També s' usa cóm recíprocli. Apestar. || Ter pudor.
Apestar. || Mci. Corroinpre, viciar.
Apestar.

EMPESTAT, DA. p. p. Apestado.

EMPESTIFAR. v. a. EMBRUTAR.

EMPESTIFERAR. v. a. Inficionar.

EMPESTIFERAT, DA. adj. Lo

cu'és niólt doltiit en la scua mena.

Pestilencial, pestífero, pestilente,

pestilencioso.

EMPETAR. V. a. EMPATAR.

EMPE1 ARLES O EMPETAR LA BASE

A ALGÜ. fr. Igualarlo fent alguna cosa
de gran mcrit. Empetársela á uno.

EMPETRAR. V. a. Ant. IMP.1TRAR.

EMPETRO, m. Bot. FONOLL DE
MAR. II Planta que iieix en llóclis de
pedregám, co:ireuanlse també ais
jardins les incaes negra y roja. Em-
petro.

EMPIEMA. f. Med. CoJecció de pus endosa dins
d' una cavitat. Empiema.

Empetro

EMPIESIS. f. Med. Colecció de pus a la cambra
posterior de I' ull. Empiesis.
EMPIJORAMENT. m. PlTJORA.
EMPIJORAR. V. n. Ter. empitjorarSE.
EMPINADA, f. Arq. Part corba del casquet de la
capella per aresta, qii' és demunt de 1' lioritsontal
tirada desde la clau d' un arch toral a la de 1' arch
oposat. Empino

EMPINADiSSIM, A. adj. sup. Empinadisimo.
EMPINAMENT. m. L' acció d' empinar. Empina*
dura, empinamiento.

EMPINAR. V. a. Alsar. Empinar. || Beure niólt.
Empinar.

EMPINARSE. V. r. Alsarse de puntetes. Empinar-
se. II Posarse dret el cavall. Encabritarse, empi-
narse. II Pujar a lo mes alt de les montanyes. En-
cumbrarse.

EMPINAT, DA. p. p. Empinado.
EMPIOCELE f. Med. Reunió de materia a 1' es-
croto. Empiocele.

EMPIÓNFAL. m. Mea. Trencadura umbilical plena
de pus. Empiónfalo.

EMPIPAR. V. a. ENFADAR.

EMPIREU. ni. El cel suprém. Empíreo. || adj. Per-
tanyent a 1' enipireu, celestial, diví. Empíreo.

EMPIREUMA, ni. Qiiim. Olor y sabor qu' adqui-
rei.xen les substancies animáis y vegetáis per I' ac-
ció del foch o d' un calor fort y seguit. Empireuma.
EMPIREUMÁTICH, CA. adj. Lo que pertany al
empireuma. Empireumático.

EMPÍRICAMENT. adv. ni. Per la sola práctica.
Empíricamente.

EMPÍRICH, CA. adj. Qui's governa sois per la prác-
tica; se din coiminment deis nietges. Empírico.

EMPIRISME. m. Med. Sistema fundat solsament
en r experiencia; segóns la opinió comuna, és la ru-
tina cega en 1' adniinistració deis niedicaments. Em-
pirismo. II Met. Ig
norancia presump-
tuosa. Charlata-
nismo, empirismo.
EMPIS. m. En-
tom. Insecte de 15
mil i me tres. Per-
tany a la faiii. deis
empidis, ordre deis
dipters. És grisencli
de color ab ratlles
negres, y sois apa-

reix ais niesos de calor, posantse ais arbres. Empis.
EMPIT. 111. Arq. Barana, generalment feta d' obra.
Antepecho, pretil, baranda.
EMPITJORAMENT. m. PlTJORA.
EMPITJORAR. V. a. Posar en pitjor estat. Em-
peorar, il Aliar de mal a pitjor. També s' usa com re-
cíprocli. Emp2orar.
EMPITjORAT, DA. p. p. Empeorado.
EMPITRADA. f. PlTRADA.

EMPIULAR. V. a. Juntar, enllassar els caps de dues
coses. Empalmar.

EMPLAFONAR. v. a. Fer les niotllures ais escai-
res y posts de les poriesy finestres. Atairar.

EMPLASSAMENT. ni. Acte y efecte d' emplassar.
Emplazamiento. II COLOCACIÓ.

EMPLASSAR v. a. Citar, fer comparéixcr devant
d' un tribunal. Emp'azar. II situar, COLOCAR, POSAR,
EMPLASTRE. m. Medicamcnt sólit, pero ton, apli-
cat ab un drap pera subgectarlo. Emplasto, cata-
plasma. 11 El drap o badana sobre que s' extéu. Em-
plasto.

EMPLASTRE MOLLIFICATIU. Melático.

u

o

s s e

l>iC. Cat.

o

5 '(.'.(le Crens

+ + 1- ¿indi d'Jí^at

» Poj-Ut

FerrocrirriZ

» eamónádi

Carretercc

Camicarreter

M uehi/i€cl

© Zt<VdePartU

® \\\2LdeBias-deóOOOTial>.

a Yila „ lOOO 11

o PoUr

a J^arolu

+ ErrmtaóSartfjtari ■

DlC. CAT.

EnpuRDÁ

Figueres, vista general. — Figueres, la Rambla. - Caloiige, la riera. — Castellú d' Eiiipuries, interior de la iglesia
major. — La Bisba!, vista del Castell. — Perelada, claustre. — Sant Pere de Roda, interior del temple.
Sant Pere de Roda, vista del monastir. — Agiillana, vista general.— Vilajuiga, vista general.

Eai

Cadaqués, el cap Norfeu. — Cap de Creus. — La Escala, les cambres. — Cadaqués, la platja de Llané. — La Escala, illnt
Torroella de Montgrí, la foradada. — Ules Medes, vista general. — Bagur, la Tema. — Estartít desde les illes Medcs
Palafrugell y Sant Sebastiá. — Palafrugell, punta de Tramadiu. — Palafrugell, vista de Llafranch. — Palamós, vista prcs.i

RDA

apananses. — Illeta de Norfeu. — Roses, badía y obres del port. — La Escala, la foradada. — La Escala, vista general. —
alafrugell, platja de 1' aigua blava. — Calella de Palafrugell, vista general. — liles Medes, cavall bernat. — Tamaríu, entre
e '1 nioU.

Eapurdá

Serinya, vista del poblé. — Portbou, vista general. — Verges, vores del Ter. — Vores del Fluviá. — To-
rroella de Montgrí. — Verges, vista general. — Castelló d'Empuries, vista parcial. — Vilabertrán, vista
de r Abadía.

EMP

EMP

633

UN DINER DE MAL CINCH SOUS D' EMPLASTRE. Ref.
Poco mal y bien atado; á picada de mosca pierna de
sábana.

EMPLASTROPCLESIS. f. Art de fer els eniplas-
tres. Emplastropolesis.

EMPLEAR. V. a. Ocunar a algfi en algún negoci,
comissió o destino. Emplear. || Gastar el diner en
compres. Emplear. || Gastar, consumir, ocupar, y
aixís se diu: emplear les rendes, el temps, etc. Em-
plear.

EMPLEAT, DA. p. p. Empleado. II m. Qui té desti-
no públicli Empleado.

DONAR PER BEN EMPLEAT. fr. Conformarse gustosa-
ment ab alguna cosa desagradable pél bé que se 'n
segueix o perqué no se 'n segueix un' altra de pitjor.
Dar por bien empicado.

EMPLEGAR. v. a. Ant. EMBOLICAR.

EMPLEU. m. L* acció y efecte d' emplear; Inver-
sió. Empleo, inversión. || Ocupado, cárrecli, ofici,
funció Colocación, empleo, acomodo, plaza. || Dig-
nitat, elevació. Empleo.

DONAR o PROPOKCIONAR UN EMPLEU. fr. ColoCar,
emplear.

TREURE O SZPARAR DEL EMPLEU. fr. DESEMPLEAR.

EIMPLEUMANÍA. fr. Fam. Afany ab que 's cobdi-
cia un empleu públich o retribuit tingui o no '1 pre-
tendent mérits pera obtindre '1 y aptilut pera servir-
lo. Empleomanía.

EMPLOMADOR, A. m. y f. Qui emploma. Emplo-
mador.

EMPLOIVIAR. V. a. Cubrir, assegurar, apegar ab
plom. Emplomar. || Guarnir de plomes. Emplumar,
emplumajar.

EMPLOMAT, DA. p. p. Emplomado. i| Empluma-
do, emplumajado.

EMPLUJAT. adj. Se diu del temps quanplou tablt.
Lluvioso, pluvioso.

EMPLUMALLAR. v. a. EMPLOMAR, 2.

EMPOBREZIR. v. a. Ant. EMPOBRlR.

EMPOBRIMENT. ni. L' acció y efecte d' empo-
brir. Empobrecimiento.

EJVIPOBRIR. v. a. Fer tornar pobre. Desangrar,
empobrecer. || v. n. Tornarse pobre. Empobrecer.

EMPOBRIT, DA. p. p. Empobrecido.

EMPOLAINAR. v. a. Adornar ab niólt de cuidado
y esmero. Emperejilar, engalanar, entarascar, em-
papirotar, repulir. || v, r. Pamponearse, empavo-
nearse, pompea se.

EMPOLAINAT, DA. p. p. Emperejilado, engala-
nado, peripuesto.

EMPOLLAR, v. n. Fosar les abelles el poli a les
cáseles de les bresques. Moscardear, carochar.

EMPOLSAMENT. m. L' acte y efecte de cubrirse
de pols alguna cosa. Polvoreamiento.

EMPOLSAR. V. a. Cubrir, tirar pols riemunt d' al-
guna cosa. Empolvar, polvorear, empolvorizar.

EMPOLSARSE. v. r. Omplirse de pols parlicular-
ment el panyo y altres teixits. Entraparse.

EMPOLSAT, DA. p. p. Polvoreado.

EMPOLTRONIMENT. ni. Peresa, fhiixedat, aver-
B¡ó al travall. Poltronería, holgazanería.

EMPOLTRCNIR. v. a. Fer tornar dropo a algú.
Emperezar.

EMPOLTRONIRSE. v. r. Tornarse dropo, peresós.
Apoltronarse, empoltronecerse, poltronizarse.

EMPCLTRONIT, DA, p. p. Apoltronado, empol-
tronecido.

EMPOLVAR, v. a. EMPOLSAR. 1| Entre pcrruquers
tirar polvos ais que pentiiien. Empolvar. || v. r. Po-
sarse po vos a la cara, al coll, etc. Empolvarse.

EMPOLVAT, DA. p. p. Empolvado.

DIC. CAT. — T. I. — 80.

EMPOLVORAMENT. m. Acció y efecte d' empol-
var o d' empolvarse. Empolvamiento.

EMPONSONYAR. v. a. Anl. EMMATZINAR.

EMPOPADA, f. Mar. Navegació d' un barco ab
vent de popa. Empopada.

EMPOPAR, v. a. y n. Mar. Donar la popa al vent.
Empopar, apopar.

EMPORÉTICH, CA. adj. Que serveix pera traspo-
rar o filtrar licors. Emporético.

EMPORI. ni. Llóch ont concorren pél comers gents
de diferentes nacións. Emporio. || Llóch faniós per les
ciencies o altra cosa. Emporio.

EMPÓRICH, CA. adj. Propi pera '1 comers. Em-
pórico, comerciaL || Pertanyent al enipori. Em-
pórico.

EMPORTARSE 'N. v. r. PORTARSE N.

NO S'HO emportarA 'l VENT. Expr. S' aplica a lo
que pesa mólt o está ben ferní y segur. No se lo lle-
vará el viento.

EMPÓS. Prep. ter. APRÉS.

EMPÓSIT. m. Solatge que ían els líquits. Poso,
asiento, heces.

EMPOSTAMENT. m. Cuberta de pots. Entabla-
mento. II Ant. L' acció d' empostisar. Entabladura.

EMPOSTAR. V. a. Ant. EMPOSTISSAR.

EMPOSTEMARSE. v. r. Cir. Formarse postema.
Apostemarse.

E M P O S T I-
SAMENT. ni.
Ant. y

EMPOSTI-
SSAMfNT. m.
EMPOSTAMENT.

E M P O S T 1-
SSAR.v. a. Cu-
brir ab pots.
Entablar.

EMPOSTI-
SSAT, DA. p.
p. Entablado.
II ni, Trespol,
sostre de pots.
Entablado. Ii
Tauladetaocu-
bcrt de demunt
les portes o
fineslres pera
Iliurarles de la
pluja. Sobra-
dillo.

EMPOTAR. v. a. Posar alguna cosa, c6ni: tabaco,
etc., dins d' un pot. Embotar.

EMPOTINGAR. v. a. Donar móltcs medicines o
potingues. Jaropar, jaropear.

EMPOTINGAT, DA. p. p. Jaropado, jaropeado.

EMPOTRAR. V. a. Assegurar algiin.i cosa ab má-
quina o encastarla a Ierra o a la paret. Empotrar.
II Eiicaixar una ab un' altra de tal modo que no pu-
gui iiioure 's. Empotrar.

EMPOTRAT, DA. p. p. Empotrado.

EMPOTZIM. m. Anl. EMPÓSIT.

EMPOUAR. V. a. Ficar o llensar alguna cosa al
pon. Empozar.

EMPOUARSE. V. r. Met. Sepultarse un expcdient
y no seguir el seu curs. Empozar.

EMPOUAT, DA. p. p. Empozado.

EMPRAR. V. a y 'Is seus dcrivats. Emmanllevar.

EMPREMPTAR. v. a. Anl. IMPREMPTAR, ESTAAI-
PAR.

EMPRENDAR. v. a. Agradar, guanyar la volunlat
d' algú. Prendar.

Erapostissat: Posts cbvades al
demunt do les vi^ues

634

EMÚ

ENA

EMPRENDARSE. v. r. Aficionarse, cobrar gust a
alguna persona o cosa. Prendarse.

EMPRENDAT, DA. p. p. Prendado.

EMPRENIMENT. ni. Ant. EMPRESA.

EMPRENVAR. v. a. Fer concebirá la femella. Em-
preñar. II Met. vulg. Importunar. Jorobar, gibar, ata-
fagar.

EMPRÉS, A. p. p. Emprendido.

EMPRESA, f. Acció mólt dificultosa, que valero-
sanient se comensa. Empresa. || Contracta, conveni,
assento. Asiento. ll Sí nbol o figura enigmática. Em-
presa. II Associació de diferentes persones pera por-
tar a tenue una obra. Empresa.

EMPRESONAMENT. m. Ant. V acció d' empreso-
nar. Encarcelamiento.

EMPRESONAR. v. a. Ant. Picar a la presó. Apri-
sionar, encarcelar.

EMPRESSARI. ni. Qui pren al seu cárrech o 's posa
al cap d' alguna empresa. Empresario.

EMPRESTAR. V. a. DEIXAR UNA COSA O PÉNDRELA.

EMPRÉSTIT. ni. L' acció de deixar diners, y niés
particularment al govern. Empréstito, emprestido,
préstamo. II La cosa deixada. Empréstito, empres-
tado, préstamo.

EMPRETS. Loe. ant. En precio o estima.

EMPRIMAR. V. a. Llaurar la primera vegada.
Romper.

EMPRIU. m. Terreno comú que no 's travalla. Bal-
dio.

DRET D' EMPRIU. El d' aprofitarse d' alguna cosa,
especialment de les ierres ernies. Derecho de baldío.

EMPROAR. V. a. Carregar, pitjarel barco de proa.
Chapuzar, capuzar.

EMPROBAR. V. a. Posarse un vestit o qualsevulla
prenda de roba pera véurer si cau bé. Probar.

EMPROSTOCÍSTOSIS. f. Med. Corbatura envers
devant de la espinada. Emprostocístosis.

EMPROSTOTONÍA. f. Med. Corbatura del eos en-
vers devant per la contracció deis niuscles. Empros-
tótonos, emprostotonía.

EMPSÍCOSIS. f. Vida, ésser unió de 1' ánima ab el
eos. Empsícosis.

EMPUDEGAR. v. a. Fer pudor, omplir de pudor
algún lloch o alguna cosa. Apestar. || Met. Jam. Im-
portunar, fastiguejar. Apestar.

EMPUDEGAT, DA. p. p. Apestado.

EMPUDENTIMENT. m. Acte y efecte d' empuden-
tir. Hediondez, hedor.

EMPUDENTIR. v. a. Ant. EMPUDEGAR.

EMPUMÁ. V. a. Ter. Ibissench. Agafar al vol. Co-
ger al vuelo.

EMPUNYADURA. f. Guarnició, puny de la espasa.
Puño, empuñadura. || Náut. Cada un deis caps colo-
cats al extrém superior de les veles y en cada faixa
de rissos pera subjectar els punys o ánguls d' elles
ais penols de les vergues. Empuñadura, empuñidu-
ra. II Náut, Ter. Blanes, Lloch ont s' apoia 1' arbre
del llagut.

EMPUNYAR. V. a. Agafar alguna cosa ab el puny.
Empuñar.

EMPURDANÉS. adj. AMPURDANÉS.

EMPURIES (Comtes de). Biog. (Vegis Fuch I).
EMPURPURAR, v. a. Tenyir de color de porpra.
Purpurar. || Ant. Vestir de porpra. Purpurar.
EMPURPURAT, DA. p. p. Purpurado.
ÉMUL, A. adj. Qui aspira a igualar el niérit d' un
altre. Émulo, emulador. || Enemich, contrari, com-
petidor Rival, émulo, antagonista.

EMULACIÓ. f. Passió del ánim qu' excita a imitar
y excedir les accións deis altres. Emulación.

EMULAR. V. a. Imitar les accións d' algú altre
procurant igualarlos y excedirlos Emular.

EMULGENT. adj. Anat. Se diu de les arteries per
ont va la sanch cap ais ronyóns y de les venes per
ont ix d' aquélls. Emulgente.

EMULSINA. f. Principi albuminós que hi há a les
anietlles y que ab aigua forma la emulsió. Emulsina.

EMULSIÓ. f. Far. Beguda semblanta a la llet que 's
treu de diferentes llevors picantes dins d' un niorter
y tirant'hi aigua poch a poch. Emulsión.

EMULSIONAR v. a. Barrejar una emulsió ab al-
gún medicament. Emulsionar.

EMULSIU, VA. adj. Que serveix pera fer emulsións.
Emulsivo.

EMUNCIÓ. f. Med. Evaquació deis huniors y mate-
rias superflues o perjudicials. Emunción.

EMUNCTORI. m. Med. Tot orgue destinat a la sor-
tida de les excrecións. Emunctorio.

EN. Pronunciació catalana de la Uetra N. Ene. || ni.
Radical de senyor y titol de dignitat deis sobiráns y
nobles de Catalunya, Aquitania y demés paíssos con-
finants ont se parlava '1 cátala. Don, señor, monse-
ñor. II El femení es na \\ Prep. Significant el lloch y
temps en que 's fa alguna cosa. En. || Dins, cóm: en
la butxaca. En. || Sobre, cóm: tinch una pensió en tal
renda. En, sobre. Ii Junt ab els gerundis equival a
quan, cóm: en venint el pare li diré. En. || AIXÓ D' AIXÓ.
II Ne.

ENADíR. v. a. Ant. AFEGiR.

ENAGENABLE. adj. Lo que 's pot enagenar. Ena-
jenable.

ENAGENACIÓ. f. y

ENAGENAMENT. m. Cessió, venda. Enajenación,
enajenamiento. || Met. Distracció, falta d' atenció.
Enajenación, enajenamiento. || Suspensió deis sen-
tits, éxtasis. Enajenamiento, elevación, embria-
guez.

ENAGENAR. v. a. Passar o entregar a un altre '1
domini d' alguna cosa. Enajenar. || Met. Treure de sí,
fer perdre 'Is sentits. També s' usa com recíproch.
Enajenar.

ENAGENARSE. v. r. Enlairarse en la contempla-
ció de les coses espirituals. Elevarse, endiosarse.

ENAGENAT, DA. p. p. Enajenado.

ENAGRIRSE. v. r. Ant. Tornarse agre. Acedarse,
agriarse.

ENAGÜES, f. pl. Faldilles blanques, de fil o de
coto, que porten les dones sota de les faldilles de
color o del vestit. Enaguas, zagalejo.

ENAIGUADURA. f. Contracció espasmódica deis
muscles de les extremitats de les cavaicadures. Agua-
dura, infosura.

ENAIGUARSE. v. r. Constiparse les cavaicadures,
contreure's els muscles de Uurs extremitats per niassa
fatiga o beure. Aguarse.

ENÁLAGE, f. Gram. Figura gramatical que con-
sisteix en cambiar els accidents de les parts de l'ora-
ció, usant un temps o un cas per altre. Enálage.

ENALBARDAR, v. a. Ant. ALBARDar.

ENALZAR. V. a. Ant. ALSAR.

ENAMORADAMENT. adv. m. Ab amor Enamo-
radamente.

ENAMORADET, A. adj. dim. Enamoradillo, ena-
moradito.

ENAMORADÍS, SA. adj. Fácil, incUnat a enamo-
rarse. Enamoradizo.

ENAMORADÍSSIM, A. adj. sup. Enamoradísimo.

ENAMORADOR, A. m. y f. Qui enamora. Enamo-
rador.

ENAMORAMENT. m. L' acció y efecte de enamo-
rarse. Enaiiioramionto.

ENA

ENC

635

ENAMORAR, v. a. Fer sentir a un altre la passió
del amor. També s' usa com recíproch. Enamorar,
amartelar, prendar.

HI HÁ ULLS QUE S' ENAMOREN DE LLEGANYES. Ref.
Ojos hay que de légañas se enamoran.

HOME ENAMORAT MAI CASA AB SOBRAT. Ref. Hom-
bre enamorado nunca casa con sobrado.

ENAMORARSE, v. a. Prendarse d' una persona.
Enamorarse.

ENAMORAT, DA. p. p. Enamorado. || m. Ant.
Festejador.

PENSEN ELS ENAMORATS, QUE TOTHÓM TÉ 'LS ULLS
TANCATS Ret. Denota que '1 qui está apassionat,
creu que iiingú veu lo qu' ell voldría que no 's vegés.
Juzgan los enamorados que todos tienen los ojos ven-
dados.

ENAMORICARSE, v. r. Enamorarse per passa-
temps. Enamoricarse.

ENAMORICAT, DA. adj Enamoricado, enamo-
radillo

ENAMUNT. adv. 11. AMUNT.

ENÁNS. adv. t. ABÁns. Conj. adv. ANS BE.

ENANT. adv. t. Ant. EN AVANT.

ENANTAMENT. m. Auto, I.

ENANTAR v. a. Ant. AVANSAR.

ENANTAR DE VET. Loe. ant. E.XCOMUNICAR.

ENANTESSIS. f. Med. Encontré de dues arteries
o venes que 's junten per diferents punts. Encan-
tesls.

ENANTIOPATÍA. f. Med. Sistema de medicina
que consisteix en curar ab medicaments que pro-
dueixen síntomes oposats ais de les malaltíes. Enan-
tiopatia.

ENANTIOPAtICH, CA. adj. Perfanyent a la enan-
tiopatía Enantiopático.

ENAPRÉS. adv. m. després d' aixó.

ENARBOLAR, v. a. Alsar alt. Arbolar, enarbolar.
II V. a Alsar al aire. Levantar.

ENARBOLAT, DA. p. p. Enarbolado.

ENARBORAR. v. a. Ant. y

ENARBRAR. v. a Ant enarborar.

ENARCARSE, v. r. Fer arch, cóm: enarcarse F es-
quena. Arquearse.

ENARDIMENT. m Agitació de les passións y afec-
tes. Ardimiento, enardecimiento.

ENARDIR. V. a. Excitar, avivar les passións del
ánim. Enardecer, encender, inflamar.

ENARDIRSE. v. r. Enardecerse, y derretirse par-
lant del amor.

ENARDIT, DA. p p. Enardecido.

ENARGÍA. f. Figura del discurs qu' es una mena
d' hipótesis. Enargía.

ENARMONÍA. f. Progressió de 1' armonía que con-
sisteix en passar del bemoll d' una nota al sostingut
de la immediata inferior y viceversa. Enarmonia.

ENARMÓNICH, CA. adj. Mus. Sistema que pro-
ceeix de dos semitóns menors, y una tercera major o
dito. Enarmónico. Il Un deis tres géneros del sistema
músich qu' abunda en diesses; també 's diu de les
notes, cordes, etc Enarmónico.

ENARTROSIS. f. Med. Articulació en la qual el
cap d' algún os entra a la cavitat d' un altre quedant
Uiures els moviments de abdós. Enartrosis.

ENASPRAR. V. a. Enroscar les parres petites o
arbres a un altre o pal pera que pugin drets. Enro-
drigonar, rodrigar.

ENASPRARSE. v. r. Enramarse pels aspres. En-
redarse. ]| Met. Enlairarse. Remontarse, ascender,
subirse.

ENASPRAT, DA. p. p. Enrodrigonado, rodri-
gado.

ENASPRIRSE. v. r. Ant. met. Alsarse les ones del
mar mogudes pél vent. Encresparse.

ENASTAMENT. m. Acte de posar a 1' ast. Espe-
tamiento. i| L' acció d' enastar foradant. Espeta-
mlento.

ENASTAR, v. a. Posar a! ast. Espetar. || Traspas-
sar, clavar ab un'eina punxaguda. Espetar.

ENASTAT, DA. p. p. Espetado.

ENAVALL. adv. 11. AVALL.

ENBONS. m. Ter. de Blanes. Fonts pera eixir 1' ai-
gua que 's fica a coberta

ENBRONCH, CA. adj. Ant. TÓRT, CÓRB.

ENCABACETAT, DA. adj. Ant. Cubert ab 1' elm o
cabacet. Encapacetado.

ENCABAMENT. m. ÁNCORA.

ENCABAT, DA. adj. Blas. Se diu deis mánechs o
astes de diferent esmall. Encabado.

ENCABESTRADURA, f. Met. Ferida que's fá'l ca-
vall a la quartilla y a vegades mes amunt, ab el ca-
bestre, 'I ronsal, etc. Encabestradura.

ENCABESTRAMENT. m. L' acció d' encabestrar.
Encabestramiento.

ENCABESTRAR, v. a. Posar el cabestre. Enca-
bestrar.

ENCABESTRARSE, v. r. ENCASQUETARSE.

ENCABESTRAT, DA. p. p. Encabestrado.

ENCABIR. V. a. Fer entrar, flcar, posar. Meter, in-
troducir, acomodar.

ENCABRITARSE, v. r. Alsarse '1 cavall demunt
les potes del derrera. Encabritarse.

ENCADARNAR. v. a. Causar cadarn a algú. Tam-
bé s' usa cóm recíproch. Acatarrar, resfriar.

ENCADARNAT, DA. p. p. Acatarrado, encata-
rrado.

ENCADENADOR, A. m. y f. Qui encadena. Engar-
zador.

ENCADENAMENT. ni. Conexió, unió d' unes coses
ab unes altres. Encadenación, encadenamiento.

ENCADENAR, v. a. Lligar ab cadena. Encadenar.
II Trabar, unir unes coses ab unes altres. Encade-
nar, eslabonar. || Enastar els grans de rosari. En-
garzar. II Náuí. Parlant de gúmeres, és donar una
trinca a dues que s' encrueuen al punt d' intersecció
de llurs direccións o a aquell ont se toquen, pera
evitar que 's gastin ab el frech Encarcelar, encade-
nar. II Tancar ab cadenes les entrades deis carrers.
Encadenar.

ENCADENAT, DA. p. p. Encadenado, engar-
zado.

ENCAIRONAR. v. a. Cubrir el pis ab cairóns. Em-
baldosar.

ENCAIRONAT. p. p. Embaldosado. i| m. Paviment
de cairóns. Embaldosado.

ENCAIX. m. Forat ont hi entra alguna cosa que
s' encaixa ab un' altra Muesca, encajadura.

ENCAIXADA. f. Estreta de má. Apretón de ma-
nos.

ENCAIXADES. f. pl. Parlant de! blasó, se diu de
les particióiis de 1' escut, les peces del qual s' encai-
xen unes ab altres forniant triánguls grossos y
llarclis. Encajadas.

ENCAIXADOR, A. m. y f. Qui encaixa. Encajador.
II Eina pera encaixar o ficar una cosa dins d' un' al-
tra. Encajador.

ENCAIXAMENT. m. L' acció d' encaixar. Encaje,
encajadura.

ENCAIXAR. V. a. Ficar, combinar, ajusfar una cosa
ab una altra. Encajar. || Introduirab manya. Encajar.
II V. n. Met. Agradar, gustar. Encajar, entrar, cua-
drar, petar. || Donarse les mans. Darse la mano.

636

ENC

ENC

ENCAIXAT, DA. p. p. Encajado, encajonado.

ENCAIXAT DE DOS. iii. Entre estaiiiners, 1' unió de
dos fulls de paperficats 1' un dins cíeraltre. Ducrno,

ENCAI.XAT DE TRES. Entre estanipers, 1' unió de
tres fulls de paper {¡cats 1' un dins de 1' altre. Temo.

ENCAIXAT DE QUATRE. Entre estanipers, unió de
quatre fulls de paper ficats 1' un dins de 1' allre.
Cuaderno, ciialernióti.

ENCAIXAT DE ciNCH. El quadern de cincli fulls de
paper. Quinterno.

ENCAIXÉM. Expr. S' usa quan dos se donen la niá
per aniistat. Encaja.

ENCAIXONAR. v. a. Picar, guardar alguna cosa
dins deis ciixóns. Encajonar.

ENCAIXONAT, DA. p. p. Encajonado.

ENCALADA, f. Pega de 1' arreu d' un cavall. En-
calada.

ENCALCINADURA. f. Ant. y

ENCALCINAMENT. ni. EMBLANQUINAMENT.

ENCALCINAR. v. a. emblanQUINAR.

ENCALMAR, v. a. Ant. CALMAR,
• ENCALMARSE, v. r. Se diu del temps, aire, etc.,
qunn h¡ liá calma. Encalmarse.

ENCALMAT, DA. p. p. Encalmado.

EXCALOSTRARSE. v. r. Enim.ilaltirse les criatu-
rcs per liaver nianiat els calostres. Encalostrarse.

ENCALS. ni. Ant. y

ENCALSAMENT. ni. L' acció d' encalsar. Acosa-
miento, alcance.

■ ENCALSAR. v. a. Ant. Anar derrera del que fulg.
enipaitar. Acosar, seguir el alcance.

ENCALSINAR. v. a. EMBLANQUINAR.

ENCALVIMENT. ni. Ant. CALVA.

ENCALVIR. V. a. Fer tornar calvo a algú. Volver
calvo á uno.

ENCALVIRSE. v. n. Tornarse calvo. Encalvecer*

ENCALVIT, DA. p. p. Encalvecido.

ENCALLADERO, in. Pnratge ont s' lii poden enca-
llar Íes iiaus. Encalladero.

'. ENCALLAMENr. ni. L' acció y efecte d' encallar.
Encalladura. || Náat. V acte y efecte de quedarse la
iiau en secli Zaborda, zabordo, zabordamiento.

ENCALLARSE, v. r. Picarse a algún estany o fan-
guera, d' ont no se 'n pot eixir fácilnient. Atascarse.
I! Topar una enibarcació ab sorra o petires, que-
dants'lii sense niovinient. Encallar, embicar, emba-
rrancar, zabordar. || Quedarse algún carro al niilj
del fancli sense pódeme eixir. Atascarse. Il Quedarse
parat, no poder prosseguir alguna conversa o dis-
curs. Atascarse, atramparse.

ENCALLAT, DA. p. p. Encallado.

ESTAR ENCALLADA ALGUNA COSA. fr. Met. Estar pa-
ral un iiegoci. Estar en el estado de inocencia.

ENCAMINADOR, A. m. y f. DIRECTOR.

ENCAMINAMENT. ni. Ant. DIRECCIÓ.

ENCAMINAR, v. a. Ensenyar, mostrar el caml.
Encaminar, encarrilar. || Met. Diiigir a algú en al-
gún assnnipte, negoci, etc. Encaminar, encarrilar.

ENCAMINARSE, v. r. Encaminarse.

ENCAMINAT, DA. p. p. Encaminado.

ENCAMISAT, DA. p. p. Encamisado.

ENCAMORRAR. v. a. p. u. engalipar.
' ENCANADÉ (Puig). Orog. Pnig de 1,393 met. de
altitiit siUiat entre les provs. de Castclló y Terol, a
tramo itana d' aquélla.

ENCANALAR, v. a. Conduir 1' aigua per cañáis
o fer que un riu o torrent passi per un canal. Enca-
nalar.

ENCANALLAR, v. a. Pendre males costúms y vi-
cis. Encanallar.

ENCANASTRAR. v. a. Mar. Posar les cofes a les
gavies. Encanastar, embanastar.

ENCANDELAR, v. n. Ndut. Posar vertical o per-
pendicular alguna cosa. Poner en candela, encan-
delar.

ENCAÑONAR, v. a. Per passar alguna cosa per
una canonada. Encañonar.

ENCANT. ni. ENCANTAMENT. 11 Met. Lo que suspén
els sentits o cansa gran plaer. Encanto. || Venda pú-
blica o parficnlar de béns ab iiitervenció de la justi-
cia o sense ella. Almoneda, subasta. Il El llóch ont
se v;nen coses velles. Mauleria. vendeja.

ANAR A L' ENCANT ALGUNA COSA. fr. VéndrCS'hi.
Tr al subasto.

FER ENCANT. fr. Vendré alguna cosa a 1' encant.
Sacar d pública almoneda ó subasta. \\ ESBARRIAR.

VENDRÉ A L' ENCANT. fr. ENCANTAR, 3.

ENCANTADOR, A. m. y f. Qui encanta. Encanta-
dor, hechicero, mago.

ENCANTAIRE. in. y f. ENCANTADOR. || Qui vent
coses ais encants.

EN'CANTAMENT. ni. L' acció y efecte d' encantar
y d' encantarse. Encantamiento, encanto, embele-
samiento. II Mel.fam. Rudesa. Torpeza, pelmacería.

PER ENCANTAMENT. fr. Fani. PER ART D' ENCANTA-
MENT.

ENCANTAR, v. a. Causar dany per art de bruixe-
ría o encantanieiit. Encantar. |1 Met. Pasmar, fer co-
ses inarave loses, acompañyades de pnr.iu'es y ¿es-
tos. Encantar. || Vendré a 1' encant. Subastar, ven-
der en pública almoneda.

ENCANTARIES f. S' usa ab el verb donar, y sig-
nifica far fer a algú tot lo que tm altre vol. Dar sesos
de mosquito. || encantaments

ENCANTARSE, v. r. EMBADALIRSE.

ENCANTAT, DA. p. p. Encantado. |i adj. ni. Ton-
to, parat, de poch esperit. Torpe, lerdo. || Met. fam.
Distret, embadaüt. Encantado.

CASA O PALAU ENCANTAT. La qu' és mó!t gran y
r Iiabiten poclis. Casa, palacio encantado.

ENCANTIS. ni. Med. Tumor que 's forma a 1' án-
gul intern de 1' ull. Encantis.

ENCANYISSADA. f. Trampa, regularment de ca-
nyes, que 's fá ais rius y a algnnes platges pera pri-
var el pas ais peixos y tancarlos en (iipósits propor-
cionáis pera que 's conservin vius dins de 1' aigua.
Encañizada.

ENCANYISAR. v. a. Posar canyes pera alguna
cosa. Encañar.

ENCANYISSAT, DA. p. p. Encañado. || m. Reixat
de canyes. Encañado, arriate, arriata, varasceto. Ii

CANYiS.

ENCANYONAR. v. a. Ter. ENSALIVAR.

ENCAPARRARSE. v. r. amoinarse, CAPFICARSE.

ENCAPAT, DA. p. p. Encapado, encapotado.

ENCAPILLADURA. f. Náut. V acte d' encapillar.
Encapilladura.

ENCAPILLAR, v. a. Enganxar un cap a un peñol
de verga. Encapillar.

ENCAPILLARSE, v. r. Ndut. Posarse de cop una
cosa denumt ri' un' altra, cóni una vela al peñol de
la sena verga, un cop de mar dcmunt de la ñau, etc.
Encapillarse.

ENCAPONAR. v. a. Mar. Posar 1' áncora deniunt
del capó. Caponar, encaponar.

ENCAPRITXAMENT. m. V acte d' encapritxarse.
Encaprichamiento.

ENCAPRITXAR. v. a. Inspirar algún capritxo.
Encaprichar.

ENCAPRITXARSE. v. r. Obstinarse en sostindre
'1 capriixo propi. Preocuparse, encapricharse, en-
calabrinarse.

ENC

ENC

637

ENCAPRITXAT, DA. acij. CAPRITXÓS, ENAMOHAT,
ENGRESCAT, ENCATAKINAT.

ENCAPSAR. V. a. Ant. Ficar alguna cosa dins de
una capsa.

ENCAPUTXAR. v. a. Tapar alguna cosa ab ca-
putxa. Encapuchar.

ENCAPUTXAT, DA. p. p. Encapuchado.

ENCAPUTXATS. s. y adj. pl. Sectaris que no 's
treieii l;i capntxa del cap mí en les mis snlenines ce-
fcnionics lelligioses de la Iglesia. Encapuchonados.

ENCAR. adv. f. y

ENCARA, adv. t. Aun, todavía, más, á más, ma-
guer, il TAMBÉ.

ENCARA BÉ O ENCARA BO O ENCARA VENTURA. LoC.
Aun bien.

ENCARA MES. Loc. Al/U más, más aún, todavía más.

ENCARA QUE. adv. No obstant. Aunque, sin em-
bargo.

ENCARAMAEELLÁ. v. a. Ter. Ibissench. Enfilar
aniiint. Trepar.

ENCARAMENT. ni. Acte y efecte d' encarar o de
encararse. Encaramiento.

ENCARAR, v. n. Posarse una cosa cara a cara o
devaiit per devant d' un' altrn. També s' usa cóiii re-
cípioch. Encarar. || Apuntar ab les armes de focli.
Apuntar, encarar, asestar.

ENCARBONAR. v. a. Enmascarar ab carbó. Tiz-
nar.

ENCARCAIXAT. adj. Ant. S' aplicava al que por-
tava buiracli. Encarcajado.

ENCARCARAMENt. m. Acte y efecte d' encarca-
rarse. Envaramiento.

ENCARCARARSE. v. r. Entorpirse, quedar un
meinbre sense nioviment. Envararse. || encartRO-
NAiv'SE.

ENCARCARAT, DA. p. p. Envarado, yerto.

ENCARCERAR. v. r. Ant. Ficar algú a la presó.
Encarcelar, aprisionar.

ENCARCERAT, DA p. p. Ant. Encarcelado.

ENCARIDAJVIENT. adv. m. Ab encarimcnt. Enca-
recidamente, con encarecimiento.

ENCARIDOR, A. ni. y f. Qui encareix. Encare-
cedor.

ENCARIiVlENT. m. Aiinient de preu. Encareci-
miento. Il Met. Ponderado, exageració. Encareci-
miento.

ENCARIR. v. a. Aumentar el preu. Encarecer, su-
bir el precio. II Met. Ponderar, exagerar. Encarecer.

ENCARIT, DA. p. p. Encarecido.

ENCARNACIÓ. f. L' acte misterios d' haver pres
carn linmana M Fill de D¿n a les virgina's entranyes
de María Santíssimn. Encarnación. || Color de carn
ab que 's pinten les figures humanes. Encarnación. |1
L' acció de tornar a \:x cubrir de carn una part des-
carnada. Encarnación.

ENCAIvNADURA. f. Major o menor facilitat de
tancarse les llagues o ferides. Encarnadura.

ENCARNAR, v. a. Pint Donar co'or de carn a les
figures. Encarnar. II Entre est mipers iiiiprimirse bé
la Uetra al paper. Encarnar.

ENCARNARSE, v. r. Havcr pres carn humana '1
Fill de Déu. Encarnarse, tomar carne humana. ||
Criarse cam a la ferida qu in se v.i ciirant. Encarnar.

ENCARNAT, DA. p. p. Encarnado. || m. El color
de carn que 's dona a les imatjes de fusta o de pe-
dra. Encarnado.

ENCARNAT BAix. El color que no es tan fort com el
de cain natural. Encarnadino.

ENCARNATIU, VA. adj. La medicina qtie servcix
pera netcjar la maleiia de les llagues a fí de que pu-
guin criar carn. Sarcótieo, encarnativo.

ENCARNISSAMENT. in. L' acció de devorar la
carn ab ansia, cóm fan els llops quin están tanio-
lenchs. Encarnizamiento. || Met. Cruellat ab qu' algú
s' euceva ab la sancli, infamia o perjndicls d' un altre.
Encarnizamiento.

ENCARNISSARSE. v. r. Encerarse en la carn mor-
ta 'Is llops y altres anim ils íamolenclis. Encarni-
zarse. |l Menjar mólta carn. Comer mucha carne. ||
Met. Mostraise cruel contra aig', encevautse contra
la sena vida y en peijudicar la seua hcnra y interes-
sos. Encarnizarse.

ENCARNISSAT, DA. p. p. Encarnizado.

ENCÁRRECH. m. Coniissió, cuidado d' alguna
cosa y la cosa eucarregada. Encargo.

ENCARREGADES. f. pl. S' usa ab la frase donar
les cncarregades, y significa atribuir a un altre la
culpa d' alguna cosa. Echar la culpa ó carga á al-
guno.

ENCARREGAR. V. a. Encomanar, confiar, posar
alguna cosa al cuidado d'un altre. Encargar, co-
meter.

ENCARREGARSE. v. r. Pendre al seu cárrcch o
cuidado algu la cosa. Encargarse, entregarse.

ENCARREGAT, DA. p. p. Encargado.

ENCARRILAR, v. a. ENCAMINA!. || Tornar al carril
una cosa descarrilada. Encarrilar.

ENCARRILARSE, v. r. Met. Anar be un assumpte
o negoci. Encarrilarse.

ENCARTACIÓ. f. Ant. Regoncixeinent de subjecció
y vasaliatge deis pobles y lloclis a lliir senyor, pa-
gantli peí seu domini la quaiititat en qu' están con-
vinguts. Encartación, encartamiento.

ENCARTAIVIENT. m. La escriptura o document ab
que 's jusiifica o piova alguna cosa. Instrumento,
encartamienta. || Condeuinació del ren en rebeldía.
Encartamiento. || Despa g judicial que conté la sen-
tencia del reu ausent. Encartamiento.

ENCARTAR, v. a. Ant. Posar en escrils. Escritu-
rar. II Condemnar en rebeldía al reu despiés de cri-
darlo ab bandos públichs. Encartar. || CONTRactar,

FIRMAR ESCRIPTURA.

ENCARTAR MARIT. fr. Aílt. CELEBRAR CONTRACTE
MATRIMONIAL.

ENCARTARSE, v. r. En certs joclis de cartes que-
darse 'Is dos que van de comp inys ab les del meteix
coU, de manera que no 's poden descartar de les que
'is perjudiquen. Encartarse.

ENCARTONAIVIENT. m. Anl. La Mista deis peni-
tenciats que 's posava a les iglesias. Sambenito.

ENCARTRONAMENT. m. L' acte y efecte d' en-
cartroiiarse. Rigidez, tesura.

ENCARTRONARSE. v. r. Entorpirse algún mem-
bre o nirvi. Entumirse, entumecerse, envararse.
jl Met. Posarse alguna cosa foita o tiessa, cóm: la
roba midonada, ele, Atiesarse, atesarse, enteste-
cerse.

ENCARTRONAT, DA. p. p. Atiesado, rígido.

ENCASCABELLAT, DA. adj. Pie de cascabells.
Encascabelado.

ENCASQUETAR, v. a. Met. Posarse '1 barret o la
gorra ficántseía mólt. Encasquetar.

ENCASQUETARSE, v. r. Obstinarse algú en el seu,
parer sense volgiier escoltar raóns en contra Encas-
quetarse, encajársele á alguno en la cabeza algu-
na cosa.

ENCASQUETAT, DA. p. p. Pegado, engastado.

ENCASTAR, v. a. Apegar. Pegar. || Encaixar. En-
gastar, encajar. || Ficar alguna cosa a la paret o a
térra. Empotrar, encachar.

ENXASTARSE. v. r. Apegarse, cóm: ¡a brulicia ais
vesliís. Pegarse.

ENCASTAT, DA. p. p. D' encastar. Engarzado.

638

ENC

ENC

ENCASTELLAMENT. ni. Ant. V acció y efecte de
encastellarse. Encastillamiento.

ENCASTELLARSE. v. r. Anl. Tancarse, ferse fort
dins d' un castell. Encastillarse.

ENCASTELLAT, DA. p. p. Encastillado.

ENCATARÍNARSE v. r. Fam. ENAMORARSE.

ENCATARINAT, DA. p. p. ENAAtORAT, ENCAPRIT-
XAT.

ENCATARRARSE. v. r. Agafar el catarro. Coger
ó pillar la tos ferina, acatarrar.

ENCATASTRAR. v. a. Incloure alguna finca a la
contribució del catastre. S' usa també cóin reciprocli.
Acatastar.

ENCATIFAR. v. a. Posar catifes. Alfombrar.

ENCAUAMENT. ni. L' acte d' encauatse. Encova-
dura.

ENCAUAR. V. a. Obligar ais animáis a ficarse ais
caus o coves. També s' usa cóm recíprocli. Amadri-
gar, encavar, encovar. |1 Meí. Obi gar a algú a ama-
garse. Encovar.

ENCADARSE, v. r. Ficarse al can. Meterse en el
cado ó en la madriguera. || Mel. Retirarse algú, no
deixarse veure. Amadrigarse.

ENCAUAT, DA. p. p. Amadrigado, encavado.

ENCAUMA, 111. Mcd. Tumor prodiiit per una crema-
dura, y la costura que lii queda. Encauma. || Mena de
llaga que 's fa ais ulls. Encauma.

ENCÁUSTICH, CA. adj. Pint. S' aplica a la pintu-
ra feta ab focli. Encáustico. 1| m. Pint. Combustió.
Encausto. || Preparació de cera pera pintar o im-
pregnar ab ella. || f. Pintura feta ab ceres de diferents
colors o ab colors metálichs aplicats a la pedra o
porcellana. Encausto, encáustico. || Gravat fet al
marfil ab buril ruent. Encausto

PINTAR AL ENCÁUSTICH O AB FOCH. fr. Piní. Pintar
per medí del foch. Pintar al encansto.

ENCAVALCAR. v. a. Ant. CAVALCAR.

ENCAVALLADA. f. BASTIDA, TAULAT.

ENCAVALLÁ. v. a. Ter. Ibissencfi, Pujar a cavall.
Montar á caballo.

ENCAVARSE, v. r. ENCAUARSE.

ENCAVURA. t. Llagueta estreta y fonda que 's fa
a la córnea. Encavura.

ENCEB. m. La pólvora que 's posava a la cassole-
ta del fusell, etc. Cebo.

ENCEBAR. V. a. Posar pólvora a la cassoleta de
les armes de foch. Cebar.

ENCÉFAL. m. Anat. El cervell. Encéfalo.

ENCEFALÁLCOSIS. f. Med. Ulceració del cervell.
Encefalálcosis.

ENCEFALALGIA. f. Med. Mal de cap. Encefalalgia.

ENCEFALÁLGICH, CA. adj. Med. Referent a la en-
cefalalgia Encefalálgico.

ENCEFALIA. f. Med. Malaltia del cap. Encefalla.

ENCEFALÍTICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la en
cefalitis. Encefalítico.

ENCEFALITIS, f. Med. Inflamació del encéfal o de
la substancia del cervell. Encefalitis.

ENCEFALOCELE. m. Med. Trencadura que 's fa
al cervell. Encefalocele.

ENCEFALODIALISIS. f. Med. Reblaniment del cer-
vell. Encefalodialisis.

ENCEFALOFÍ. m. Med. Tumor que surt al cervell.
Encefalofino

ENCEFALOFTARSIA. f. Med. Lessió orgánica del
cervell. Encefaloftarsia.

ENCEFALOIDES. m. Materia cerebriforme de que
's formen els tuniors esquirrosos. Encefaloides.

ENCEFALOIDÉU, A. adj. Med. Que se sembla al
cervell. Encefaloideo, encefaloides. || f. Materia ho-

mogénea, de color blanch Iletós, quasi semblable a
la substancia medular del cervell que comunment
forma 'Is huniors dits cancerosos. Encefaloidea.

ENCEFALÓLECH. m. Qui "s dedica a la encéfalo-
logia. Encefalólogo.

ENCEFALOLIT. m. Med. Concreció cerebral. En-
cefalolito.

ENCEFALGLITÍASIS. f. Med. Formació de concre-
cións calculoses al cervell. Encefalolitíasis.

ENCEFALOLiTICH, CA. adj. Med. Pertanyent o
relatiu a les concrecións cerebrals. Encefalolítico.

ENCEFALOLOGÍA. f. Med. Tractat sobre '1 cer-
vell. Encefalología.

ENCEFALOMALACOSIS. f. Med. Reblaniment del
cervell. Encefalomalacosis.

ENCEFALOPATÍA, f. Med. Malaltia del cervell.
Encefalopatía.

ENCEFALOPTARSIA. f. Med. Lessió orgánica del
cervell. Encefaloptarsia.

ENCEFALORRAGIA. f. Med. Hemorragia del cer-
vell. Encefalorragia.

ENCEFALOSCOPIA. f. Med. Examen de la forma-
ció del cervell. Encefaloscopia.

ENCEFALOSISME. m. Med. Commoció del cervell.
Encefalosismo.

ENCEFALOSiSMlCH, CA. adj. Med. Pertanyent al
encefalosisme. Encefalosísmico.

ENCEFALOTLIPSIS. f. Med. Contusió del cervell.
Encefalotlipsis.

ENCEFALOTOMÍA. f. Anat. Disecció del cervell.
Encefalotomía.

ENCEGAMENT. m. Met. Alucinació, afecte que
ofusca la rao. Alucinamlento, ceguedad, ceguera.

ENCEGAR. V. a. Quedar cegó. Cegar. || Met. Ofus-
car la llum de la rao, cóm fan les passións. Cegar,
vendar.

ENCEGARSE. v. r. Cegar, ofuscar.

ENCEGAT, DA. adj. Med. Ofuscat per la passió,
etc. Obcecado, ciego.

ENCELIALGIA. f. Med. Mal de budells. Encelial-
gia.

ENCELIÁLGICH, CA. adj. Pertanyent a la encilial-
gia. Enceliálgico.

ENCELITIS. f. Med. Inflamació deis budells. Ence-
Htis.

ENCENALLS. m. pl. Llengüetes de fusta que fá se-
guir el ribot. Virutas. || Llenya lleugera pera encen-
dre foch. Fagina, yesca enjutos, chamarasca y hor-
nija pera '1 forn. ¡| TAFETÁNS DE FUSTER.

FOCH D' ENCENALLS. fr. Met. Cosa de poca durada.
Flor de un día.

ENCENAMENT. m. Ant. L' acció y efecte d'encen-
dre o d' encendre 's. Encendimiento || m. ARDOR.

ENGENDRAR, v. a. Cubrir de cendra. Encenlzar.

ENCENDRE. v. a. Calar foch. També s' usa cóm
recíproch. Encender, incendiar, pegar fuego. II Cau-
sar ardor, cóm: el mólt exercici encén la sanch. Encen-
der. II Met. Incitar, enardir a algú. Encender. || Co-
municar la flama, cóm: encendre 7 llum, etc. Encen-
der.

ENCENEDOR DE FOCH. QuI cuida O té obligació de
encendre '1 foch. Encendedor de fuego, foguero.

ENCENIMENT. m. p. u. ENCENAMENT.

ENCÉNS. m. Goma o reina mólt flairosa d'un arbre
de r Arabia, que després de seca 's crema a les igle-
sies en algunes cerimonies. Incienso. || Met. Alaban-
sa, obsequi, adulació. Incienso, lisonja.

ENCÉNS D' OROBiAS. Mena d' encéns d' uns granets
petits, y del mes fí. Orobias.

ENCÉNS MASÓLE. El millor y mes estimat. Olíbano,
incienso macho.

ENC

ENC

639

ENCENSADA. f. L' acció y efecte d'encensar. In-
censación.

ENCENSADOR. m. Qui porta 1' encenser. Turife-
rario. II Qui enceiisa. Incensador.

ENCENSAJVIENT. ni. ENCENSADA.

ENCENSAR. v. a. Espargir el fiim del encéns ab
1' encenser. Incensar. || Met. Adular. Incensar.

ENCENSAT, DA. p. p. Incensado.

ENCENSER. ni. Braseret, ab cadenes y tapa que
serveix pera encensar. Incensario, turibulo.

ENCERADOR, ni. Qui encepa. Encepador.

ENCEPADURA. f. Náut. Ressalt que té la canya de
r áncora prop del uil y per dues de les senes cares
paraleles, pera qu' encaixat al cep quedi aquést niés
segur. Encepadura, macho y oreja.

ENCEPAR. V. a. Posar caixa o cep a les armes de
foch. Encepar. 1| Ndut. Posar els ceps a les ancles.
Encepar. || Posar al reu al cep. Meter en el cepo, y
encepar. || Náut. Aferrar bé I' ancla al fons del mar.
Encepar.

ENCEPARSE, v. r. Ndul. Einbolicarse '1 cable ab
el cep de 1' ancla fondejada. Enceparse.
. ENCERAMENT. ni. L' acció y efecte d' encerar.
Enceramiento.

ENCERAR. V. a. Untar ab cera. Encerar.

ENCERAT, DA. p p. Encerado. || ni. Paper o tela
que 's posa a les finesfres pera resguart del aire. En-
-cerado. || La tela o drapcubert de cera. Encerado. ||
Drap envernisat. Hule.

ENCERCAMENT. m. Ant. ESCORCOLL.

ENCERCAR. v. a. Ant. ESCORCOLLAR.

ENCERCLAR. v. a. Rodejar, voltar. Adornar.

ENCERCOLADOR. m. CERCOLADOR.

ENCERCOLAMENT. m, CERCOLAMENT.

ENCERCOLAR. v. a. Posar cércols a les botes y
carretel Is. Enarcar.

ENCERCOLAT, DA. p. p. Enarcado.

ENCERQUAR. v. a. Ant. INDAGAR.

ENCERRELLADA. f. Ter. y

ENCERROSADA. f. Porció de cánem, llí, llana,
etc., que 's posa a la filosa pera filarla. Copo.

ENCERROSAR. v. a. Posar la encerrosada a la filo-
sa. Enroscar.

ENCERT. m. Casualitat, etsar. Azar, acaso, ca-
sualidad.

ENCEPTATIS. Expr. fam. Pera denotar qu' algú
endevina lo que se 11 ha proposat, encara que mes
s' usa ab ironía pera expressar que no lio ha endevi-
nat. Acertótolis.

ENCERTAR. v. r. y 'Is seus derivats.

ENCÉS, A. p. p. Encendido, jj Viu, atrevlt, ánimos.
Vivo, ardido, fogoso.

ENCESA. f. IL-LUMINACIÓ.

A L' ENCESA. ni. adv. Que designa '1 modo de pes-
car o ca9ar de nit, enlluernant la pesca ab lluin arti-
ficial. Al candelera, al candil.

ATRAPAR A L' ENCESA. fr. Sorpendre d' iniprovís a
algú en algún delicie, etc., sense poderse 'ho pensar.
Coger de manos á boca, d las manos ó con las manos
en la masa.

ENCESAMENT. adv. m. Ant. Ab ardor, eficacia y
vivesa. Encendidamente.

ENCESÓ. f. Ant. ENCENAMENT.

ENCETADOR, A. m. y f. Qui enceta. Encentador.

ENCETADURA, f. L' acció y efecte d'encetar. En-
centadura, encentamiento.

ENCETALL. m. L' ánima del capdell. Devanador.
II Entre pescadors el cércol superior del cóp, per ont
se treu el peix quehi ha entrat. BOCA, encetall.

ENCETAR. V. a. Comensar a tallar o gastar algu-

na cosa, cóm: el pd, 7 formatge, etc. Decentar, en-
centar.

ENCETARSE. v. r. Llargarse alguna part del cós.
Decentarse.

ENCETAT, DA. p. p. Decentado, encentado.

ENCEVADOR. m. Polvorí de les armes de foch.

ENCEVAJVIENT. m. L' acció d' encevar. Cebadura.

ENCEVAR. V, a. Engreixar ais animáis. Cebar, jl
Posar pólvora a la cassoleta de les armes de foch.
Cebar. i| Met. engranallar, 1.

NO N' Hl HÁ PER DENTS ENCEVAR. fr. No hay para
untar un diente; no llega d un diente.

ENCEVARSE. v. r. Cebarse. || Aficionarse, ce-
barse.

ENCEVAT, DA. p. p. Cebado,

ENCIÁIVI. 111. Verdura que 's sol menjar crua, cóm:
la escarola, etc. Ensalada, repalada.

ENCIAMADA. f. ENCIÁM. ji Mena de bollo o panet
de Mallorca, que s' aniassa ab fariña de la flor, ous,
sucre, etc. Ensaimada.

ENCIAMET. ni. L' enciám petit de lletuga, o '1
planter d' ell. Lechuguino. || El que 's compon de di-
ferentes herbes gustoses. Repelada, ensalada.

ENCICLIA. f. Nóm deis cercles concéntrichs que
forma la cara de 1' aigua quan hi cau algún cós. En-
ciclia.

ENCÍCLICA, f. Carta dirigida pél papa al clero
pera donar a conéixer les seues idees sobre algún
punt de doctrina. Encíclica.

ENCÍCLICH, CA. aaj. CiCLlCH.

ENCICLOGRAFÍA. f. Colecció de tractats sobre
tots els rams del saver huma. Enciclografía.

ENCICLÓGRAFO. m. Autor d' una enciclografía.
Enciclógrafo.

ENCICLOPEDIA, f. Ciencia universal; encadena-
ment de totes les cíencies. Enciclopedia.

ENCICLOPÉDICH, CA. adj. Lo que pertany a la
enciclopedia. Enciclopédico.

ENCICLOPEDISME. m. Sistema deis enciclopedis-
tes. Enciclopedismo.

ENCICLOPEDISTA, m. Autor d'una enciclopedia
o d' una part d'ella. Enciclopedista.

ENCICULAR. v. a. Ant. INSACULAR.

ENCIMAR, v. a. Ter. Espurgar o netejar els arbres
pél cim. Espurgar.

ENCINGLAR. v. a. Posar la cingla. Poner la
cincha.

ENCINGLARAT y

ENCINGLAT, DA. adj. En forma de cingle. Corta-
do á pico.

ENCINTAR. V. a. Enflocar, adornar ab cintes. En-
cintar.

ENCINTAT, DA. m. Mar. Acte y efecte d'encintar.
Encintado.

ENCINTRAR. v. a. Mar. Muntar un barco demunt
'1 seu propi cable. Encintrar.

ENCIPROTIPIA. f. Dibuix o gravat al arám. En-
ciprotipia.

ENCIPROTIPO, A. adj. Gravat o dibuix al arám.
Enciprotlpo.

ENCIRT. m. Entom. Insectes himenopters de la fa-
milia deis encirtits, que vegeten ais cuquets de cer-
tes menes de coleopters. El seu tipus és 1' encirt del
taronger. Incirto.

ENCIRIAT, DA. adj. ENCARCARAT. || ENRAVENAT, 2.

ENCÍS. ni. ETXfS.

ENCISADOR, A. m. y f. ETXISADOR.

ENCISAMENT. m. Ant. ETXiS.

ENCISAR. V. a. ETXlSAR.

640

ENC

ENC

ENCISAT, DA. p, p. ETXrSAT.

ENCISER, A. adj. ETXiSER.

ENCISO. III. Coma, la part niés petita del período.
Inciso, coma.

ENCISTO. m. Med. Tumor aiguós contingut dir.s
d' una mena de bossa. Encisto.

ENCIVITIS. f. Med. Inflamació de les genivcs. En-
civitis.

ENCLAUSTRAR, v. a. Tancar a aigú a un convent
o nioneslir. Enclaustrar, encerrar.

ENCLAUSTRAT, DA. adj. Ficat, tanc.it a un con-
vent. Enclaustrado.

ENCLAVADURA, f. y

ENCLAVAMENT. m. Feri 'a que 's fa a les potes
de les cavalcadiires per algún clan que 's fica fins a
la carn. Clavadura, enclavadura. || Obra d'eiiclavar
rartillería. Clavadura.

ENCLAVAR, v. a. Ficar un ciau a les potes de
les cavalcadures fins arrivar a la carn al lemps de
ferrarles. Clavar, enclavar. || CLAVAR L' artillería.

ENCLAVAT, DA. adj. Se diu de la cavalcadura
que coixeja de resultes de 1' enclavadura. Enclavado.

ENCLAVILLAR. v. a. Assegurar ab clavilles. En-
clavijar. II Posar clavilles a la guitarra, etc. En-
clavijar.

ENCLENCH, CA. adj. Malaltís, mancat de salut.
Enclenque, maluco, enteco, entecado, cellenco.

ESTAR ENCLENCH O ENCLRNQUIS. fr. Fam. Estar
niólt delicat y mancat de forses. Estar hecho un em-
plasto.

ENCLÍN. adj. Ant. I.N'CLINAT.

ENCLINAMENT. m. Ant. INCLINACIÓ.

ENCLINAR. V. a. Ant. incli.nar.

ENCLIQUETATGE. m. Mecan sme compost de pe-
ces que obren demunt la part d' una máquina que se
lia de posar en nioviment pera fer qu'aquest se ve-
rífiqui tan sois en un sentit o direcció. EncHquetaje.

ENCLÍTICH, CA. adj. Lo qti' aparta de si: se diu
entre 'Is graiiiát clis de les veiis que apoianise al fí
d' unes altres, semblen formar una sota páranla ab
el'es; les veiis se y lo, per exemnle, son encliliques
en les paraucs amarse, donarlo. Enclítico.

ENCLITISME. ni. Unió de paraules al fí d' altres.
Enclitismo.

ENCLÓS, A. p. p. Incluido.

ENCLOTARSE. v. r. liiifonsarse al mátalas, már-
fega, etc. Hundirse. || Aturarse l'aigua a algún llocli
fondo. Encharcarse.

ENCLOTAT, DA. adj. Dit del terreno pía rodejat
d'altiires. Hondo, hondonada.

ENCLOURE. V. a. Compendre, posar una cosa dins
d'uu'altra. Incluir, encerrar || RODíJAR. || Contin-
dre una cos.i a 1' . Itra. Incluir, ij Atrapar, cóm: la
porta II e cloqué 'Is dits. Coger.

ENCLOURE AL MITJ. fr. CjQcr cn medio.

ENCLOURE S. v. r. Contenerse.

ENCLUIR. V. a. Ant. ENCLOURE.

ENCLUSA. f. Eina grossa de ferro acerat en figura
de prismi, que s'cxíreiiy de cada cnp formant du.s
banycs runa plana y l'altre rodona; en la base té
una espiga que la leté en el socli ont s'assciifn. Da-
imiut de la cncliisa se forjen y baten inctalls de tota
mena. Yunque. || La d'arL^enter. TAS. || La qu' es
quadrada. Macho.

ENCOBLAR. v. a. Jintar dos a dos. Acoplar.

ENCOBLAT, DA. a.lj. Acoplado.

ENCODERNAR. v. a. Ant. y 'Is scus dcrivats. En-
quadernar.

ENCOFÍÍAMENT. ni. M/Vj. Acció y efccte d" enco-
frar. Encoframiento.

ENCOFRAR, v. a. Ant. Embagular.

ENCOFRAT. m. Min. Ornieig de fusta que s'esta-
bleix e introdueix a les mines aixis que van obrints'hi
galerís, ab I' obgecle de sostlndre les terres des-
preses d' aquélles. Encofrado.

ENCOIXAR. v. a. Fer coix a algú. També s'.usa
cóm recíprocU. Encojar.

ENCOIXINADA. f. Art. y of. Lt porció de puntes
que's fa cada vegada sense alsarla del patró. Tendido.

ENCOIXIR. v. a. ENCOIXAR.

ENCOLADOR, A. m. y i. Qui encola. Encolador.

ENCOLADURA f. y

ENCOLAMENT. m. La accíó y efecte d' encolar.
Encoladura, encolamiento.

ENCOLAR. V. a. Apegar ab aiguacuit o cola, do-
nar cola al paper. Encolar.

ENCOLAT, DA. p. p. Encolado.

ENCOLERISAMENT. m. Ira.

ENCOLERiSAR. v. a. Enfallonfr o fer posar colé-
rlcli. També s'usa cóm reciproch. Encolerizar.

EN'COLERISAT, DA. p. p. Encolerizado.

ENCOLPAR. v. a Ant. Culpar.

ENCOLPISME. ni. Med. Iijecció a la vagina o a
la cavitat del útero. Encolpismo.

ENCOLXADOR, A. iii. y f. Qui encolxa. Encolcha-
dor, estofador.

ENCOLXAR. v. a. Posar algún contrafort ab llana,
coló o seda. Acolchar, colchar, estofar. || Náiit, Fo-
rrar els caps o cordes. Encolchar.

ENCOLXAT, DA. p. p. Colchado, acolchado.

ENCOLLES. Tcr Moya. Les brides que subgecteh
els animáis quaii baten a l'era.

ENCOLLETAR. v. a. Agafar peí coll. Acogotar.

ENCOMANADA. L La pensionista d' un convent,
coleíi, etc. Educanda.

ENCOJVlANADiS, SA. adj. Lo que fácilment s' en-
comana. Pegadizo, contagioso.

ENCOMANAR. v. a. Encarregar a un altre alguna
cosa pera que se 'n cuidi. Encomendar. || Comeiisar
a clavar o lugar alguna cosa sense deixarla clavada
o Hígada del tot. Apuntar. || Comunicar algún mal.
Pegar. || Co nensar a colocar alguna cosa interiiia-
ment, cb\\\: embastar lo que s'ha de cusir, etc. Apuntar.

ENCO.MANARSE. v. r. Entregarse en niaiis d' un
altre y fiarse del seu ampaio. Encomendarse.

ENCOMANAT, DA. p. p. Encomendado, pegado.

ENCOMANDA. f. ENCOMENDA.

ENCOMBRAT, DA, adj. Ant. EMBRASSAT.

ENCOMENDA. f. Dignitat, lerrifori, llocli y rendes
que a les ordres milítars se dona a algúns cavallers.
Encomienda.

ENCOMENDA DE L'ÁNIMA. El prech de la Iglesia peí
qui 's trova a I' agonía. Recomendación del alma.

DIR LA ENCO.MENDA DE L'ÁNIMA. fr. AJUDAR A BÉ
MORIR.

ENCOMENDACIÓ. f. Ant. ENCÁRRECH. || pl. Reca-
dos, iiiemoríes. Encomiendas.

ENCOMl. m. Alabaiisa. Encomio.

ENCOMIADOR, A. s. y adj. Qui encomia. Enco-
miador.

ENCOMIÁSTICH, CA. adj. Lo qu' alaba o contó
ahibauja. Encomiástico.

E.^COMIAR. V. a. Tributar enconiis. Encomiar,
ensalzar, elogiar.

ENCOMIASTA s. y adj. Panegirista. Encomiasta,
elogiador, panegirista.

ENCONADU ÍA. í. y

ENCO.NAMENT.m. Rencor, mala voluntat. Encono.

ENCONAR, v. n. Ant. ENDANYAR. || Donar la pii-
niera Uct a una cri.itura. Hacer las entrañas á una

ENC

ENC

641

criatura. || Posar al nat de pocli, coses dolses al pa-
ladar, pera que ab aquell giist s' aficioni al pit. Pa-
ladear.

ENCONAT, DA. adj. ACOSTUMAT, AVESAT.

ENCONGIT, DA. adj. APOCAT, ENCUGIT.

ENCONTINENT. adv. AI instant Incontinente,
incontinenti, desde luego, sin dilación.

ENCONTORN. m. CONFORN. || pl. Voltants, lo que
es vei del lloch ont un se trova. Encontornos, cer-
canías.

AL ENCONTORN. ni. adv. Alrededor, encontorno.

ENCONTRA. f. Ant. ENCONTRÉ. || m. adv. Ab opo-
sició. En contra, por el contrario, encontrada-
mente.

ENCONTRA DE CAMINS. Ant. Cruce de caminos, en-
crucijada.

ENCONTRADA f. CONTORN, COMARCA. || Ant.
Calle, carrera.

ENCONTRADAMENT. adv. m. Ab oposició y con-
trarietat. Opuestamente, encontradamente.

ENCONTRADÍS, A. adj. Lo que s' encentra ab
un' altra persona o cosa. Encontradizo.

FERSE ENCO.NTRADis. fr. Buscar a algú sense sem-
blar que 's fassi á' intent. Hacerse encontradizo.

ENCONTRAMENT. in. Ant. ENCONTRÉ.

ENCONTRAR, v. a Trovar. Hallar, encontrar. II
Topar ab algú. E.^contrar. || v. n. Ant. DONAR UN
ENCONTRÉ.

EN CONTRARI. v. adw EN CONTRA, 3.

ENCONTRARSE, v. r. 0>-osarse, enemistarse algú
ab un altre. Encontrarse. || Pegar algú o alguna cosa
ab altra. Chocar, encontrar. íf Parlant d' opinións,
pensar de diferent modo. Discordar, encontrarse. ||
Conformarse les voluntats y genis. Encontrarse. ||
Ndu!. Alóure's les onades en dues direccións oposa-
des. Encontrarse.

ENCONTRAT, DA. p. p. Hallado, encontrado. (1
adj. Oposat. Encontrado.

ENCONTRÉ, ni. L' acció y efecte de trovar a un
altre. Encuentro. || Cop d' tina cosa que 's trova ab
un' altra. Encuentro, encontrón, topetón, trope-
zón, choque, azar, contratiempo, refriega, reen-
cuentro.

DONAR UN ENCONTRÉ, f. Topar ab un altre. Topar,
encontrar.

EixiR A L' ENCONTRÉ, fr. Salir, ir al encuentro.

ENCOPE, ni. Med. Incisió o font íeta a la closca
del cap ab eiua de tall. Encope.

ENCOPLAR. V. a. Lligar una cavallería a un' altra
pera que vagin les unes derrera de les altres. Reatar.

ENCORAMENT. ni. Mar. V obra d' encoramentar.
Encoramento, encoramiento, coramento, encora-
mentado.

ENCORAMENTAR. v. r. Mar. Entre constructors
de naus, unir dues peces per medí de penis o clavi-
lles clavades en direcció a vegades obliqiia y a ve-
gades perpendicular. Encoramentar, coramentar,
ensamblar.

ENCORAR, v. a. Ant. DONAR COR.

ENCORATJAR. v. a. Donar coratge, valor. Dar
ánimo.

ENCORDAR, v. a. Lligar, forrar de corda. Enso-
gar. II Posar cordes ais instrunients músiclis. Encor-
dar. II Ab espart. Enserar.

ENCORDAT, DA. p. p. Encordado, ensogado.

ENCORDI. ni. Tumor que 's forma a 1' angonal y
proceüeix del nial gal ch. Incordio.

ENCORDILLAR. v. a. Posar cordills, lligar ab
ells. Encordelar.

ENCORDILLAT. m. Mena de teixit de coto, que
també 's diu corddlat y cordellada. Encordelado,
cordoncillo.

DIC. CAT.— T. I.— 81.

ENCORDONAR, v. a. Posar cordóns a alguna cosa.
Encordonar, echar cordones. || Torcer a modo de
cordó. Encordonar.

ENCORDONAT, DA. p. p. Adornat ab cordóns.
Encordonado.

ENCORNAR, v. a. Guarnir els extrénis d' un arch
ab puntes de banya. Encornar. || Incrustar en banya.
Encornar. || Travessar o ferir ab les banyes. En-
cornar.

ENCORNAT, DA. adj. Junt ab els adverbis ben o
nial, serveix pera designar al animal cornut, en es-
pecial al toro, que té les banyes de niillor o pitjor
forma o condició. Encornado.

ENCORPORAR. v. a. Ant. INCORPORAR.

ENCORRALAR, v. a. Ficar, guardar el bestiar al
corral Acorralar, encorralar. || Náut. Maniobrar de
tal manera contra un barco eneniich, que no li quedi
mes recurs que '1 de rendirse o varar a la costa.
Acorralar.

ENCORRALAT, DA. p. p. Acorralado, encorra-
lado. II Met. Se diu d' algú que no sap qué respondre.
Acorralado, atollado.

ENCORREGUT, DA. p. p. INCURS.

ENCÓRRER. V. n. INCÓRRER.

ENCORRIMENT. ni. INCURRIAIENT.

ENCORRIMENT DE PENA. L' acció d' ¡ncórre'hi. In-
cursión, encurnmiento de pena.

ENCORTAR. V. a. EMBRUIXAR, ENCANTAR.

ENCORTARSE. v. r. Turbarse, faltarli a un parau-
les per causa de la turbació. Cortarse.

ENCORTAT, DA. p. p. CORTAT.

ENCORTINAR, v. a. Posar cortines, adornar ab
elles. Encortinar.

ENCORTINAT, DA. p. p. Encortinado. || m. COR-
TINATGE.

ENCOTONADA. f. Tela de coto o llí ab fondo llis
y flors teixides. Cotonada.

ENCOTONAR. v. a. Farcir de coto. Acolchar.

ENCOTONAT, DA. p. p. Acolchado.

ENCOTXARSE. v. r. Pujar al cotxe. IVlontar en
el coche, tomar el coche.

ENCREIXAR. v. a. Ant. ENGREIXAR.

ENCRESPADOR, ni. Ant. Ferros de crespar. En-
crespador.

ENCRESPAMENT. m. L' acció d' escrespar. En-
crespadura. II Ant. Caragol deis cabells. Rizo.

ENCRESPAR, v. a. Ant. CRESPAR.

ENCRESPARSE, v. r. Met. Alterarse les passións
de r ánini; nioure raóns entre dues o mes persones.
Encresparse.

ENCRESPAT, DA. p. p. CRESPAT.

ENCRESTARSE, v. r. Alsar els aucells la cresta
en senyal d' ufana. Encrestarse.

ENCREUAMENT. L' acció d' encreuar. Cruza-
miento, encruce.

ENCREUAR. v. a. Atravessar una cosa demiint de
u'".' altra en forma de eren. També s' usa cóm recí-
proch. Cruzar.

ENCREUAT, DA. p. p. Cruzado. H Joch en que 's
forma una creu ab dues agulles, moventles ab 1' un-
gía dins d' un plá. Alfileres, crucillo.

ENCRIMINAR. v. a. Ant. acriminar.

ENCRINITA. f. Zool. Animal radiari de la classe
deis equiderms. Encrino, encrinita.

ENCRINÍTICH, CA. adj. Geol. Calificació deis
terrenos que contenen nióltes encrinites. Encriní-
tico.

ENCROAR. v. a. Ant. ENCREUAR.

ENCROSTAMENT. ni. Acte y efecte d' encrostar
o d' encrostarse. Incrustación, encostradura.

642

END

END

ENCROSTAR. v. a. Cubrir de crosta alguna cosa.
Encostrar.

ENCROSTAT, DA. p. p. Encostrado.

ENCRUELIRSE. v. r. Ant. Enfiirisinarse, abando-
narse a la ira. Encruelecerse, encrudecerse.

ENCRUILLADA. f. Ant. CRUSAT, 3.

ENCRUSCAR. v. a. Aumentar, agravar alguna
cosa. Agravar, recrecer.

ENCUBAR. V. a. Ant. Ficar a un reu per cástich
dins d' una bota ab un gall, una mona, un gos y un
escorsó y llensarlo al mar. Encubar.

ENCUBELLAR. v. a. Posar la roba al cnbell. Me-
ter la ropa en el cuezo.

ENCUBERT, A. p. p. Dissimulat, misterios. Oculto,
encubierto.

ENCUBERTAMENT. adv. m. Ocultament, secre-
tament. Encubiertamente.

ENCUBERTAR, v. a. Ant. Cubrir ab panyos o
baieta negra els cavalls, en deniostració de dol. En-
cubertar.

ENCUBERTAT, DA. p. p. Ant. Encubertado.

ENCUBRIDOR, A. m. y f. Qui encubreix. Encu-
bridor.

ENCUBRIR. V. a. Amagar, no manifestar alguna
cosa. Encubrir.

ENCUGIMENT. ni. Acte d' encugir o d' encugirse.
Encogimiento. || Mancament d' ánini, d' esperit. En-
cogimiento.

ENCUGIR. V. a. Arronsar. També s' usa cóm recí-
proch. Encoger.

ENCUGIRSE. V. r. Ésser curt de geni, ferse el ver-
gonyós. Encogerse.

ENCUGIT, DA. p. p. Encogido.

ENCUIXINAT, DA. adj. A manera de coixí. Almo-
hadillado.

ENCULPAR. V. a. An>. CULPAR.

ENCULLIMENT. ni. Ant. ENCUGIME.NT.

ENGULLIR. V. a. ENCUOIR || Ant. CULLIR, 1.

ENCULLIT, DA. adj. Temeros. Corto, encogido.

ENCUNCAT. p. p. Ter. Ibissench. Amagat. Res-
guardado.

ENCUNI. adj. Ter. Ibissench. Despullat. Desnudo.

ENCUNY. ni. El segell o motilo ab que s' encunya
la moneda. Cuño. || Inipressió o senyal que deixa '1
motilo. Cuño.

ENCUNYACIÓ. f. ENCUNY, 2.

ENCUNYADOR, A. m. y f. Qui encunya. Acu-
iiador.

ENCUNYAMENT. m. ENCUNY, 2.

ENCUNYAR. v. a. Imprimir el segell a la moneda.
Acuñar, encuñar, cuñar.

ENCURIOSIT, DA. adj. Pié de curiositat, de de-
sitj de sapiguer alguna cosa. Curioso.

ENCUTRINÁ. V. a. Ter. Ibissench. Arreglarse ab
ornaments ridícols. Emperifollarse.

ENCUTUNÁ V. a. 1er. Ibissench. Posar coixí de
coto fluix. Enguatar.

ENCUVUIT. adj. Ter. Ibissench. Entretingut. En-
tretenido.

ENCUYRAR. v. a. Ant. Cubrir ab cuiro. En-
corar.

ENCUYRARLES NAUS. Ant. Resguardar ab cuiro llur
casco pera '1 combat. Encorar las naves.

ENCUYRASSAR. v. a. Ant. Posar o vestir la co-
rassa Armar de coraza.

ENCUYRASSAT, DA. p. p. Ant. Encorazado.

ENDAGAR. v. a. Ter. APARELLAR, CO.MPONDRE, EN-
DRESSAR.

ENDAGÓ. Aparen d' unes niolles de carro.

ENDANYAR. v. a. Posar de pitjor qualitat la
llaga o ferida. S' usa també cóni recíproch. Enconar,
encrudecer.

ENDANYAT, DA. p. p. Enconado.

ENDARRERA. adv. U. y t. Atrás, arredro,

ANAR, QUEDAR ENDARRERA. fr. No sapiguer tant
com un altre. Quedarse atrás. || No portar al corrent
els negocis o lo que s' ha de fer. Atrasarse.

FERSE, TIRARSE ENDARRERA. fr. Hacerse atrás.

QUEDARSE ENDARRERA. fr. Qui va en conipanyía
d' altres y no camina tant cóm ells. Rezagarse, retra-
sarse.

QUI ENDEVANT NO MIRA ENDARRERA CAU. Ref. Quien
adelante no mira alrái se queda.

TORNAR ENDARRERA. fr. Mancar a la páranla dona-
da. Volverse atrás. \\ Retrocedir pél meteix camí que
s' liavía fet. Desandar lo andado, volver atrás.

ENDARRERIATGE. ni. Ant. Atrás, deute endarre-
rit. Atraso.

ENDARRERIMENT. m. L' acció y efecte d' enda-
rrerir y endarrerirse. Atraso.

ENDARRERIR. v. a. Destorbar a un altre la seua
fortuna. També s' usa cóm reciproch. Atrasar. || Atu-
rar la execució d' alguna cosa. També s' usa cóm re-
cíproch. Atrasar.

A PAGÉS ENDARRERIT CAP ANYADA LI ÉS BONA. Ref.
hombre adeudado cada año apedreado.

ENDARRERIT, DA. p. p. Atrasado. || m. pi La
renda, pensións de censos, censáis, etc., deixades de
pagar al seu degut tenips. Atrasados, caídos.

ENDATRÁS. adv. 11. y t. ENDARRERA.

ENDAUAT, da. adj. Quarnit de daus o escachs.
Escaqueado.

ENDAURADOR. m. Qui daura. Dorador.

ENDAURAR. v. a. Revestir o cubrir d' or algún
obgecte. Dorar.

ENDAURAT. adj. Dorado.

ENDAVALLADA. f. DEVALLADA.

ENDAVANT. adv. 11. ENDEVANT.

ENDEBADES. adv. debades.

ENDECÁGON. m. Geom. Figura d' onse ánguls.
Endecágono.

ENDECASSÍLAB. adj. D' onse silabes. Endecasí-
labo.

ENDECEMPS. m. ENDESSEMPS.

ENDEFÉS. m. Ant. BOIG, ORAT. |1 TONTO, GROLLER.

ENDEFORA. adv. 11. A la parte de afuera.

ENDEMA. adv. t. Día següent. El otro día, el día
siguiente, el día después.

EN DEMASÍA, adv. m. EN DEMASÍA.

ENDEMIA, f. Med. Alalaltía comuna ais habitanfs
d' una meteixa encontrada. Endemia.

ENDÉMICH, CA. adj. S' aplica al mal o la malal tía
que 's pateix a un país, y és cóm propi d' ell. Endé-
mico.

ENDEMITJ. adv. Fins que. Hasta que. || ENTRE
MITJ, ENTRETANT.

ENDEMONIADAMENT. adv. m. Diabólicamente,
furiosamente.

ENDEMONIADURA f. Diablura.

ENDEMONIAR, v. a. Introduir els dimonis dins
del cós d' una persona. Endemoniar, espiritar, en-
diablar.

ENDEMONIARSE v. r. Irritarse fortanient. Darse
al diablo, á Barrabás, á Satanás.

ENDEMONIAT, DA. adj. Posseit del dimoni. En-
demoniado. II Mólt pervers, dolent. Endemoniado. |i
Sumament irritat. Dado al diablo, á Barrabás. ||
Energúmeno.

A LA ENDEMONIADA, m. adv. Sense ordre ni concert.
A la diablada.

END

END

643

ENDENY. 111. Ant. Indignación. || DESDENY.

ENDERGOS o ANDERGOS. m. pl. Trastos iiuitils.
Cachivaches.

ENDERIVELL. f. Ter. ibissench. Obgecte lleuger
pera jugar o adornar. Chuchería.

ENDÉRMICH, CA. adj. Med. S' aplica a un métode
curatiu que consisteix en aplicar els nicdicanients a
les superficies del dermis. Endérmico.

ENDERRERA. adv. 11. y t. ENDARRERA.

ENDERROCADA f. Esllavissada de roques.

ENDERROCADOR, A. m. y f. Qui enderroca. Des-
truidor, aselador.

ENDERROCAiVlENT. ni. L' acció y efecte d' ende-
rrocar o tirar a térra alguna cosa. Demolición, de-
rribo.

ENDERROCAR. v a. Tirar a térra. Derrocar, de-
moler, derribar, arruinar. || v. n. Caure a térra al-
guna cosa. Derrocar.

ENDERROCARSE. v. r. Caure a térra, arrunarse.
Derrocarse, arruinarse.

ENDERROCAT, DA. p. p. Derrocado, demo
lido.

ENDERROCAT. Cap. hidrog. Cap de la part lle-
vantina de V illa de la badía de Palma, Mallorca.

ENDERROCH. m. Runa, Ripio, cascote, escom-
bros.

ENDETRÁS. adv. 11. y f. ENDARRERA.

TORNAR LA PARAULA ENDETRÁS. fr. TORNAR ENDA-
RRERA, 1.

ENDEUTAR. v. a. Empenyar, fer contreure deufes
a algú. Adeudar.

ENDEUTARSE. v. r. Contreure deutes. Adeudar-
se, endeudarse, entramparse.

ENDEUTAT, DA. p p. Adeudado.

ENDEVANT. adv. 11. Adelante. || adv. t. Després,
en el venider. Adelante, en adelante. || Loe. Ab que
s' excita a algú a que prossegueixi lo comensat o no
's detingui per algún reparo. Adelante.

PASSAR ENDEVANT. fr. Preceir a una comitiva. Ir
delante. || No aturarse o detindres per algún re-
paro. Pasar delante. || No interrompre 's el curs o
execució d' algún negoci, assunipte, etc. Pasar, ir
delante. II Met. Excedir a algú. Adelantar, adelan-
tarse, echar á alguno la pierna encima. \\ Prosse-
guir, continuar alguna cosa. Llevar adelante alguna
cosa. 11 Passar de tractar una especie a tractarne
un' altra. Pasar.

D' AQUÍ O D' allí ENDEVANT. Loc. De aqui en ade-
lante.

NI ENDEVANT, NI ENDARRERA. Loc. fam. Ab que se
expressa que no té curs alguna cosa. Ni atrás, ni ade-
lante.

ENDEVI. m. Qui endevina. Adivino, agorero.

ENDEVINACIÓ. f. Aiuinci de lo venider. Adivina-
ción, adivinamiento, adivinanza.

ENDEVINADOR, A. ni. y f. Qui endevina. Adivi-
nador, adivino, agorero.

ENDEVINALLA. f. Eqtiivoch difícil de desxifrar o
entendre. Acertijo, acertajo, adivinaja, adivinan-
za, quisicosa, enigma. 1| Predicció. Adivinación,
predicción, pronóstico.

ENDEVINAMENT. m. ENDEVINACIÓ.
ENDEVINAR. v. a. Pronosticar 1' esdevenidor.
Adivinar, pronosticar, predecir, profetizar. H Con-
gecturar lo que ha de vindre. Adivinar.

BERNAT, BERNAT, ENDEVINA QUI T' HA TOCAT. Cert
joch. Adivina quien te dio, que la mano te cortó.

TOT LO QUE VEIO ENDEVINO. Ref. Lo que con el ojo
ú los OJOS veo, con el dedo lo adivino.

ENDEVINATORl, A. adj. Lo que pertany al art
d' endevinar. Divinatorio.

ENDEVINAYRE. in. Ant. ENDEVINADOR.

Endimi

ENDIABLADA, f. Festeig, íunció jocosa. Endia-
blada.

ENDIABLADURA. f. DIABLURA.

ENDIABLAR, v. a. ENDEMONIAR.

ENDIABLAT, DA. p. p. ENDEMONIAT.

ENDIADIS. f. Ret. Figura per la qual s' expressa
innecessariament una sola cosa ab dues paraules.
Endiadis.

ENDIASTRADURA. f. DIABLURA, ENTREMALIA-
DURA.

ENDIASTRAT, DA. adj. ENTREMALIAT. || ENDEMO-
NIAT, 3.

ESTAR ENDIASTRAT. fr. Estar niólt irritat. Estar
dado al diab o.

ENDIASTREJAR. v. n. ENTRE-
MALIEJAR.

ENDICL ni. INDICI.

ENDIMI. ni. Bot. Plantes li-
liácees del tipus anoiiienat jas-
cinte deis hoscos. Els seus fo-
lículs al perianti son drets y con-
nivents forman t una mena de
cañó. Endimio.

ENDIMONIAT. adj. endemo-

NIAT.

ENDÍNS o ENDINTRE. adv.
11. A r interior. Adentro.

ENDINSARSE. v. r. Picarse
dins d' alguna cosa, enfonsarse.
Entrarse, meterse.

ENDIUMENJAR. v. a. Ador-
nar, vestir cóm en diumenge o día
de festa. Endomingar.

ENDIVIA. f. Ter. ibissench.
Escarola. Ensalada.

ENDOCARDI. ni. Anat. Membrana que cubreix les
parets internes del cor. Endocardio.

ENDOCARDITIS, f. Med. Inflamado del endocardi.
Endocarditis.

ENDOCARP. 111. Bot. Membrana que cubreix la
cavitat interna del pericarp deis fruits. Endo-
carpo.

ENDOCIM. m. Anat. Monstre per inclusió. Endó-
cimo.

ENDOCIMIA. f. Med. Monstruositat per inclusió.
Endocimia.

ENDOCIMIA, NA. adj. Anat. Que conté per inclu-
sió monstruosa un altre cós desarrollat al seu inte-
rior. Endocimiano.

ENDOCÍMICH, CA. adj. Pertanyent a la endoci-
mia. Endocímico.

ENDOCTRINAMENT. m. Ant. ENSENYANSA, INS-
TRUCCIÓ.

ENDOCTRINAR v. a. Ant. ADOCTRINAR.

ENDODONTITIS. f. Med. Inflamació que cubreix
la cavitat de les dents. Endodontitis.

ENDOESTESSIA. f. Terme o expressió proposa-
da pera designar la sensibilitat intrínseca. Endo-
estesia.

ENDOFLEBITIS. f. Med. Inflamado de la membra-
na interna de les venes. Endoflebitis.

ENDOGALAR. v. a. Posarli a algú '1 dogal al coll.
il Met. Tindre '1 subgecte. Agarrotar.

ENDOGALARSE. v. r. ENPENYARSE.

ENDOGASTRITIS. f. Med. irritado de la membra-
na mucosa del ventrell. Endogastritis.

ENDÓGEN, A. adj. Bot. Que creix o pren el seu
increnient pél centre del tronch. Endógeno. || Geol.
Lo referent al interior de la térra.

ENDOINA. adv. m. PERA AQUÍ EN ALLÁ.

644

END

ENE

Endofl

FER ANAR ENDOINA. Exp. fam. Fer anar per aquí en
allá o de qualsevnlla manera. Hacer ir una cosa de
cualquier modo.

ENDOFLI. m. Entom. Insectes
coleopters claviconiis que viuen
dessota 1' escorxa d' algiins ar-
fares cóni el faig. Endofleo.

ENDOLAR. V. a. Cubrir de
dol. Enlutar.

ENCOLARSE v. r. Vestirse de
dol. Llevar ó ponerse luto.

ENDOLAT, DA. p. p. Enluta-
do. II adj. Vestit de dol. Enlu-
tado.

ENDOLINFA. f. Med. Líquit
ciar y albuniinós, contingut a totes les parts que
composen el laberint menibranós del oído interii.
Endolinfa.

ENDOLSAIR v. a. Ant. y

ENDOLSIR. V. a. Fer dolsa a'guna cosa. Adulzar,
endulzar, dulzorar, dulcificar.

ENDOLSIRSE. v. r. Endulzarse.

ENDOLSIT, DA. p. p. Endulzado, adulzado.

ENDOMASSAR. v. a. Cubrir ab doniassos. Ada-
mascar.

ENDONARTERITIS. f. Med. Inflamació de la mem-
brana interna de les arteries. Endonarteritis.

ENDONENTERITIS. f. Med. Inflamado de la mem-
brana interna deis biidells. Endonenteritis.

ENDOPERICARDITIS. f. Med. Inflamado del en-
docardi y del pericardi al hora. Endopericarditis.

ENDOPLEURA. f. Bot. Pelleta interior del grá o
llevor. Endopleura.

ENDORMISCARSE. v. r. Quedarse algíi niitj ador-
mit. Trasponerse, dormitar, adormitarse, ador-
mecerse.

ENDORMISCAT, DA. p. p. Adormecido, tras-
puesto, adormitado.

ENDORSAR, v. a. Escriure al dors. Endorsar.

ENDÓS. ni. Vale escrit al darrera d' una lletra de
cambi pera cedirla a un altre. Endoso, endorso. ||
pron. Ant. Endues.

ENDOSMÓIWETRE. m. Iiistrunient que fa sensi-
bles e s fenómens de la endómosis Endosmómetro.

ENDOSMOIVIÉTRICH, CA. adj. Pertanyent al en-
dosmónietre. Endosmométrico.

ENDÓSMOSIS. f. Doble corrent que s' establei.x
entre dos líquits de diferenta densitat y separats per
una mena de paret membranosa. Endósmosis.

ENDOSPERM. m. Bot. Cós o massa inorgánica
que, unida al embrió de mólts vegetáis, contribueix
a llur progresiu desenrotllo. Endospermo.

ENDOSSAR. V. a. Posar 1' endós a una lletra de
canibi, vale o pagaré. Endosar. || Encarregar a un
altre alguna plepa o algún assunipte molest. En-
dosar.

ENDÓSTOM. ni. Bot. Obertura que hi ha al ver-
tix de la membrana interna del óvul. Endóstomo.

ENDRAPAR. v. n. Fam. jMenjar mólt. Embuchar.

ENDREgAR. v. a. ENDRESSAR.

ENDRÉS. in. Compostura, adorno. Aderezo, aliño.
II RÉGIMEN, GOVERN, DIRECCIÓ, GUÍA.

ENDRESSA. f. Ant. DIRECCIÓ, DEDICATORIA.

ENDRESSADOR, A. ni. y í. Qui endressa. Compo-
nedor.

ENDRESSAMENT. m. Ant. L' acció d' endressar.
Compostura. || Ant. ENDRESSA.

ENDRESSAR. v. a. Compondré, posar bé o ab or-
dre alguna cosa. Componer, aderezar, asear. || Di-
rigir, encaminar a algún íí u objecte. Enderezar. ||

Endromit

Ant. Ordenar, dlsposar. Enderezar. || 1er. MANLLE-

VAR, DEIXAR PRESTAT. jj Ant. DEDICAR.

ENDRESSAT, DA. p. p. Enderezado, compuesto.

Ij adj. Curios. Aseado.

ENDRESSERA. f. ENDRET, PARATGE.

ENDRESSES. f. p1. Ter. Ibissench. Eines de travall,
de cuina, etc. Utensilios.

ENDRET. m. Paratge, lloch cert. Paraje, sitio,
puesto. II La cara pulida d' alguna
cosa. Haz, cara, derecho.

AL ENDRET D' ALGÚ O D' ALGU-
NA COSA. m. adv. Ant. EN ORDRE,

RESPECTIVAMENT, RELATIVAMENT.

ENDROMIT. m. Entom. Insec-
tes lepidopters nocturns, ab ales
inatisades de blanch y pardo.
Prosperen els seus cuchs ais ave-
llaners y ais sauchs. Endromido.

ENDROPIRSE. v. r. Tornarse
dropo Emperezarse.

ENDROPIT, DA. p. p. Empe-
rezado.

ENDUCIES. f. pl. Ant. TREGÜES.

ENDUES. pron. Ant. ABDUES.

ENDURAR. V. a. Economisar, escassejar el gasto.
Endurar. || dejunar.

ENDURAYR. v. a. y

ENDURETZIR. v. a. Ant. ENDURIR.

ENDURIMENT. m. Duresa. Endurecimiento, du-
reza.

ENDURIR. v. a. Enfortir, posar dura alguna cosa.
També s' usa coni recíproch. Endurecer, endurar. |1
Met. Fer niés aptes els cossos al travall. Endurecer.

ENDURIT, DA. p. p. Endurecido.

ENDURSE V. n. emportarse.

ENEACANT, A. adj. Ictiol. Que té nou espines a
r aleta dorsal. Eneacanto.

ENEACONTAEDRE, A. adj. Geom. Que presenta
noranta cares. Eneacontaedro.

ENEACORDI. m. Mus. Instrument de nou cordes.
Eneacordio.

ENEAGÍNICH, DA. adj. Bot. Provist de nou pe-
táis. Eneagínico.

ENEANDRO, A. adj. Bot. Que té flors que conipre-
nen nou Ilevors. Eneandro.

ENEAPÉTAL, A. adj. Bot. De nou petáis. Enea-
pétalo.

ENEASPERM, A; adj. Bot. De nou Ilevors. Eneas-
permo.

ENEÁTICH, CA. adj. Pertanyent al número nou.
Eneático.

ENEMICH, GA. adj. Contrarl. Enemigo. II Qui té
mala voluntat a un altre. Enemigo. || El contrari en
temps de guerra. Enemigo. || El mal esperit. Enemi-
go. II Repel que 's fa ais dits de la niá prop les un-
gles. Repelo, repelón, padastro.

BUSCARSE ENEMICHS. fr. Ensenya que '1 modo de
obrar d' una manera imprudent porta odi. Ganar
enemigos.

ésSER ENEMICH D' ALGUNA COSA. fr. Desagradarlí a
un. Ser enemigo de algo.

QUI AL SEU ENE.WICH PLANY A LES SEUES MANS MOR.
Ref. Qui desprecia al seu enemich sol ésser víctima
de la seua vana confiansa. Quien á su enemigo popa d
sus manos muere.

QUI ES ENEMICH DE LA NUVIA, ¿CÓM DIRÁ BÉ DE LA
BODA? Ref. Ensenya que M dictamen o prudent noti-
cia de les coses se deu pendre d' aquell <iu' es des-
apassionat. El que es enemigo de ¡a novia, ¿cómo dirá
bien de la boda?

¿QUI ES EL TEU ENEMICH? EL DEL TEU OFICI.. Ref.
Adverteix que sol haver'hi emulació entre 'Is liomens

ENF

ENF

645

ú' una iiieteixa mena y exercici. ¿Quién es tu enemi-
go? El que es de tu oficio Araña, ¿quién te arañó?
otra araña como yo; no tiay peor cuña que la del mismo
palo.

QUi TÉ ENEMICHS NO DORM. Ref. Adverteix el cui-
dado, cautela y vigilancia que s' ha de lindre ab els
«nemichs pera que no 'ns trovin desprevinguts. Quien
tiene enemigos no duerme.

SI VOLS TINDRE ENEMICHS DEIXA DINERS ALS AMICHS.
Denota '1 inólt cuidado que s' ha de tindre a deixar
<l¡neis per la mala correspondencia, dificultat en co-
brar, etc. Quien presta, sus barbas mesa: quien presta
no cobra, si cobra, no todo, si todo, no tal, y si tal ene-
migo mortal.

ENEMIGABLEMENT. adv. m. Ab eneinistat. Ene-
anigablemente.

ENEMIQAMENT. adv. m. Ant. HOSTILMENT.

ENEiVlIGAR. V. a. Ant. ENEMISTAR.

ENEMIGUiSSIM, a. adj. sup. Enemiguísimo.

ENEMISTAR, v, a. Fer a aigú eneniich d' un altre,
introduir discordia. Enemistar.

ENEMISTARSE v. r. Perdre 1' ainistat, ferse ene-
mich d' un altre. Enemistarse.

ENEMiSTAT, DA. p. p. Enemistado. |1 f. Contra
Tietat, oposició entre dues voluntats. Enemistad.

ENÉMIT. m. Mcd. El niedicament dónat per ajada
o per injecció. Enémito.

ENEMÍTICH, CA. adj. Med. S' aplica al niedica-
ment adiiiinistrat per ajuda o per injecció. Enemítíco.

ENEOCÉFAL, A. adj. Que té 'I cap bronzejat.
Eneocéfalo.

ENEOREMA. m. Med. Substancia lleugera y blan-
«quinosa suspesa a I' orina reposada. Eneorema.

ENERGÍA, f. Forsa, vivesa, propietat en el modo
■de parlar. Energía.

ENÉRGICAMENT. adv. in. Enérgicamente.

ENÉRGICH, CA. adj. Lo que té energía o pertany
a ella. Enérgico.

ENERGÚMEN, NA. m. y f. EnJemoniat, posseit
íiel diuioni. Energúmeno.

ENERÍSSAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis. ERISSAR.

ENERISSAT. adj. Erizado.

ENERVACIÓ. f. Debilitació de forces. Enervación.

ENERVAR, v. a. Debilitar, llevar les íorses. Ener-
var.

ENERVAT, DA. adj. Débil, lánguit, ine t. Enerva-
do. II p. p. Enervado.

ENFABARSE. v. a. Fam. embadalirse.

ENFADADÍSSIM. adj. sup. Enojadísimo.

ENFADADÍS, A. adj. Qui es fácil d' enfadarse.
Enfadadizo.

ENFADAR, v. a. Anioinar, disgustar, molestar a
algú. Enfadar.

ENFADARSE, v. r. Enujarse, airarse. Enfadarse.

ENFADARSE PER RES O PER POCA COSA. fr. Reparar
en repulgos de empanada.

ENFADAT, DA. p. p. Enfadado.

ENFADEIR. v. a. Ant. INFATUAR.

ENFADO, in. Inipressió desagradable que molesta
al áiiiui. Enfado.

ENFADOS, A. adj. Lo que causa enfado. Enfadoso.

ENFADOSAMENT. adv. m. Ab enfado. Enfadosa-
mente.

ENFADOSÍSSIM, A. adj. sup. Enfadosísimo.

ENFALAGAR o ENFALEGAR. v. a. ENLLUERNAR.

ENFALEGAMENT. ni. enlluername.nt.

ENFALLONIMENT. m. Ant. ENUIG.
ENFALLONIR. v a. Ant. Enojar.

ENFALLONIT, DA. p. p. Enojado.

ENFANGAMENT. ni. Acte y efecte d' enfangarse.
Enlodadura.

ENFANGAR. v. a. Embrutar de fanch. Enlodar,
embarrar.

ENFANGARSE, v. r. Enlodarse. || v r. Met. Picar-
se en alguna dificultat o enipenyo que té nial éxit.
Abarrancarse.

ENFANGARSE FINS AL COLL. fr. Meterse hasta las
trancas.

ENFANGAT, DA. p. p. Enlodado, embarrado.

ENFANGAT EN ELS VICIS. Expr. fam. Envolcado, en-
vuelto.

ENFANGOSARSE. v. a. Ant. ENFANGARSE.

ENFANTAMENT. m. Ant. PART.

ENFANTAR. v. a. Ant. PARIR.

ENFANTASTICAMENT. adv. m. Ant. Fantásti-
camente.

ENFANTÁSTICH. adj. Ant. FANTÁSTICH.

ENFARCELLAR. v. a. ENFARDELLAR.

ENFARDELLADOR, A. m. y f. Qui enfardella. En-
fardelador.

ENFARDSLLAMENT. m. Acte y efecte d' enfarde-
llar. Enfardeladura.

ENFARDELLAR. v. a. Fer fardos o fardells. En-
fardelar.

ENFARDELLAT, DA. p. p. Enfardelado.

ENFARFECH. m. Cosa que fa nosa. Estorbo, ba-
lumba.

ENFARFEGAR. v. a. Omplir inassa y desordena-
daiiient. Sobrecargar, recargar.

ENFARINAR. v. a. Omplir o cubrir de fariña.
Enharinar.

ENFARINAT, DA. p. p. Enharinado.

ENFARISTOLAT, DA. adj. Ter. ENTUSSIASMAT.

ÉNFASIS, f. Ret. Figura pera significar niés de lo
que 's diu, y pera donar a entendre lo que no 's din.
Énfasis.

ENFASTIJAMENT m. Ant. FASTICH.

ENFASTIJAR. v. a. Ant. FASTIGUEJAR.

ENFÁTICAMENT. adv. ni. Enfáticamente.

ENFÁTICH, CA. adj. Lo que pertany a la énfasis
Enfático.

ENFEBRAT, DA. adj. y

ENFEBROSIT, DA. adj. Qui té febre. Calentu-
riento.

ENFECCIÓ. f. Ant. INFECCIÓ.

ENFECCIONAR. v. a. Ant Infeccionar.

ENFEINAT, DA. adj. Carregat de feina. Atareado,
abrumado de trabajo.

ENFER.MER, A. ni. y f. Qui assisteix ais nialalts.
Enfermero.

ENFERMERÍA, f. Casa, sala pera 'Is inalalts. En-
fermería.

ANAR A LA ENFERMERÍA, fr. Se diu al que se '1 con-
sidera en la classe deis nialats. Tomar enfermería.

ENFERVORISAR. v. a. Acalorar, infundir ánim.
També s' usa cóin reciproch. Enfervorizar.

ENFERVORISAT, DA. p. p. Enfervorizado.

ENFEUDACIÓ f. L'acte de enfeudar. Enfeuda-
ción. II Títol o diploma del feudo. Enfeudación.

ESFEUDAR. v. a. Donar a feudo. Enfeudar, in-
feudar.

ENFEUDAT, DA. p. p. Enfeudado.

EN FÍ. adv. m. En fin, al fin, al cabo, últimamen-
te, finalmente, por último.

ENFILA, f. Ter. escudeller.

ENFILADA, f. Restell, niunió de coses ficades per
ordre a una corda o cosa semblanta. Sarta, ristra. ||
La de fruita seca. Rastra. || La de grans de vidre.

C46

ENF

ENF

etcétera. Abalorio, rocalla. II pl. Al blasó les coses
foradades cóm anells, etc., posades per ordre. En-
filadas.

ENFILADOR, A. ni. y f. Qu¡ erfila. Engarzador,
engazador.

ENFILALL. m. La porció de coses enfilades. Sarta,
sartal.

ENFILAMENT. m. Encadenainent, enllás d' una
cosa ab un'altra. Engarce.

ENFILAR. V. a. Ficar el fil pél eos de les agulles.
Enhebrar. || Feí una enfilada. Ensartar, engarzar,
enhilar || Per una enfilada d' aucells passantlos un
bri d' espart o de ploma pél ñas. Apiolar. || Met. Di-
rigir, guiar, encaminar ab ordre. Enhilar. || Met. Em-
penyarse en alguna cosa. Pegar, dar en.

CADA HÚ LA ENFILA PER LA SÉVA, O GADA HÚ PER
ALLÁ ONT LA ENFILA. Ref. Explica la tenacitat y
apego que cada liú té al seu propi dictamen y opi-
nió. Cada loco con su tema, y cada lobo por su senda.

ENFILARSE, v. r. Pujarse'n posarse en llochs alts.
Encaramarse || EntortoUigarse 'Is íiis de les plan-
tes. Enredarse, enzarzarse.

ENFILARSE CÓM UNA CARABASSERA. fr. Met. Tíndre
el génit prompte, arrebatat. Subírsele á uno la san-
gre á la cabeza.

ENFILAT, DA. p. p. Enhilado, enhebrado, en-
caramado.

ENFILOSADA. f. Encerrosada.

ENFILOSAR. v. a. Encerrosar.

ENFINGIR. V. a. FINGIR.

ENFISEMA, m. Med. Tumor general o parcial for-
mat per gases entráis al teixit celular. Enfisema.

ENFISEMATÓS, A. adj. Med. Pertanyent al enfi-
sema. Enfísematoso.

ENFISTOLARSE. v. r. Passar una llaga al estat
de fistola. Enfistolarse.

ENFIT. ni, Indigestió, embarás del ventre. Ahite-
ra, ahito.

ENFITAR. V. a. Causar enfit. Ahitar.

ENFITARSE. v. r. Ahitarse.

NO M'ENFITARÉ. Expr. Se diu al que dona ab es-
cassesa y miseria. Hártate, comilón, con pasa y media.

ENFITAT. DA. p. p. Ahitado. || m. Ter. ibissench.
Brut, pié de taques. írtugriento, grasiento.

ENFLAQUIR. v. a. AFLAQUIR.

ENFLAQUIRSE v. n. AFLAQUIRSE.

ENFLAUTAT, DA. adj. Enflautado.

ENFLETXAT, DA. adj. Arma!. Se diu del arcli.
Enflechado.

ENFLOCADURA. f. Conjunt de llamos o flochs.
Conjunto de lazos.

ENFLOCAR. v. a. Adornar ab flochs o llagos. La-
cear, encintar.

ENFLOCARSE. v. r. Engalanarse, emperegilar-
se, empapirotarse.

ENFLOCAT. p. p. Laceado, encintado.

ENFLOCH. m. Ter. Blanes. Corda que Iligada al
aparell d' isar per un extrém está per 1' altre subgec-
te a 1 estrop y serveix pera pujar 1' entena.

ENFOGAR. V. a. Ant. ofegar.

ENFOLRO. m. FORRO.

ENFOLLEIR. v. n. Ant. ENFOLLIR.

ENFOLLEIT, DA. p. p. D'eníolleir o enfollir. En-
loquecido.

ENFOLLIR. V. n. Ant. y

ENFOLLIRSE. v. r. Ant. Perdre 'I judici, tornarse
foll. Enloquecer.

ENFUNDARSE, v. r. Ter. ENFONSARSE.

ENFONDIIVIENT. m. Acte y efecte d'enfondir. Ex-
cava, excavación.

ENFONDIR. V. a. Cavar fondo. Ahondar, profun-
dizar, zahondar. || Ant. Tirar a fons una embarca-
ció. Echar á pique, ü esfondrar.

ENFONDIRSE. v. r. ENFONSARSE.

ENFONDRAMENT. m. ENFONSAMENT.

ENFONDRE. v. a. ENFONSAR.

ENFONDRE'S. y. r. Hundirse, aplomarse.

ENFONSAJWENT. m. Hundimiento.

ENFONSAR. v. a. Sumergir. També s' usa cóm re-
cíproch. Hundir. || ESBOTZAR.

ENFONSARSE. v. r. Arruinarse algún edifici Hun-
dirse, aplomarse. || Parlant de les faccións de la
cara, particularment deis uUs, ficarse endíns. Su-
mirse, hundirse. || entrarse'n, 2.

ENFONSAT, DA. p. p. Hundido.

ENFONZAR. v. a. y Ms seus deriváis. ENFONSAR.

ENFORA, adv. II. Envers la part exterior. Hacia
fuera.

D' AQUÍ O D' ALLÍ ENFORA. etc. ni. adv. Que denota
principi de tenips o lloch De, desde aqui, de allí.

ENFORCAR. v. a. Per forclis d' alls o cebes. En-
ristrar. II Ant. PENJAR, 1.

ENFORJAR. v. a. empatollaR.

ENFORJWADOR. m. Eina de dimensións variables,^
llarguera y contraplana, que acava en un tall escai-
rat d'un sol toix y té un mánech tornejat de fusta.
Formón, escoplo.

TRAVALLAR AB L' ENFORMADOR. Escoplear.

ENFORMATJAT (Estar mal), fr. Estar disgústate
malagradós. Estar uno mal guisado.

ENFORNAR. v. a. Picar alguna cosa al forn.
Enhornar, ahornar. || Traspassar ab algún instru-
ment punxagut, cóm: /' espasa, etc. Espetar, atrave-
sar, traspasar, clavar.

AL ENFORNAR SE FAN ELS PANS GEPEPUTS. Ref. At
enhornar se tuerce el pan; al enhornar se hacen los pa-
nes tuertos.

ENFORNAT, DA. p. p. Enhornado.

ENFORRO. m. La tela que's posa per la part de
dins de qualsevol vestit o roba. Forro, aforro.

ENFORTEINT. Expr. ant. Fortaleciendo

ENFORTIDOR. m. Llocli pera enfortir. Enfur-
tidor.

ENFORTIMENT. m. Acte y efecte d' enfortir. For-
talecimiento.

ENFORTIR. v. a. Fortificar, donar vigor y forces.
Fortalecer, fortificar. || Met. Fer mes aptes els eos-
sos pera 'I travall. Endurecer, endurar. || Endurir.
Endurecer, endurar. || Donar firmesa y consistencia
a alguna cosa. Atiesar, retesar. || Ant. fortificar.
Donar ais teixits de llana, barrets, etc., el eos corres-
ponent enfurtir.

ENFORTIRSE. v. r. Aumentarse la forsa d' alguna
cosa, cóm: el vent, etc. Arreciar, arreciarse. Ii Ferse
forta la persona ab I' exercici. Encallecerse, hacer-
se ducho.

ENFORTIT, DA. p. p. Atiesado, retesado, endu-
recido, fortalecido.

ENFOSCAR, v. a. Ant. ENFOSQUIR.

ENFOSQUIMENT. m. Acte y efecte d' enfosquirse-
Obscurecimiento.

ENFOSQUIR. V. a. Privar de llum y claretat. Obs-
curecer, ofuscar.

ENFOSQUIRSE. v. r. Ferse fosch o de nit. Obscu-
recer. II Ennuvolarse, posarse núvol. Obscurecer,
enfoscarse. || Desaparéixerse, esvairse. Obscurecer-
se. II ENTERBOLIRSE.

ENFRÁCTICH, CA. adj. Calificació de les subs-
tancies o agents medicináis que serveixen pera clou-
re 'Is poros. Enfrático.

ENFRAGMA. f. Med. Nóm ab que 's designen els

ENG

ENG

647

«bstacles que s' oposen a la sortida del feto en els
parts dificultosos. Enfragma.

ENFRANCH. m. La part niés estrela de la sola de
la sabata, qu' és entre '1 taló fins a la planta. En-
franque.

ENFRANQUIR. v. a. Fer franch d' alguna cosa.
Enfranquecer. || Entre sabaters, cusir, retallar lo que
sobra de la sola de la sabata un cop cusida. Des-
^rivar.

ENFRE. adv. 11. y t. Aní. DINTRE.

ENFREDORAR. v. n. REFREDAR.

ENFRENADOR, A. ni. y f. Qui enfrena. Enfre-
Jiador.

ENFRENAMENT. ni. L' acció y efecte d' enfrenar.
Enfrenamiento.

ENFRENAR, v. a. Posar el fré a les cavalcadures.
Enfrenar. || Mel. refrenar.

ENFRENAT, DA. p. p. Enfrenado.

ENFRENTAR, v. a. Mar. Unir dues peces al top.
Enfrentar.

ENFRONT. ni. La part de devant d' un edifici, et-
cétera. Fachada, frente, frontispicio. |1 adv. A la
part oposada. Enfrente.

ENFRONTAR, v. a. Ant. Posar una cosa enfront
d' un' altra. Enfrontar.

ENFRONTE, m. Ant. AFRONT. || DESABRIMENT.

ENFUNDAR, v. a. Ficar dins de la funda. En-
fundar.

ENFUNDARSE, v. r. FUNDARSE. || Fixarse niólt en
una cosa, femé inólt de cas. Enfrascarse, fijarse,
pararse. || Adornarse, advertir alguna cosa. Pararse,
.advertir.

ENFUNDAT, DA. p. p. Ant. FUNDAT.

ENFURISMAR. v. a. Irritar. Enfurecer.

ENFURISMARSE. v. r. Enfadarse mólt. Enfure-
cerse, entigrecerse, desbautizarse, enfurismarse,
arrebatarse, amostazarse, desenfrenarse, ensa-
ñarse, encorajarse, embotijarse; echar el hatillo
al mar, subirse á las bovedillas.

ENFURISMAT, DA. p. p. y adj. Mólt enfadat. En-
furecido, entigrecido, sañudo, sañoso.

ENFUSTAMENT. ni. Acte y efecte d' enfuslar.
Enmaderamiento, enmaderación.

ENFUSTAR. v. a. Guarnir, cubrir de fusta. Enta-
l)Iar, enmaderar.

ENFUTIIVIARSE. v. r. ENFURIS.MARSE.

ENFUTIMAT, DA. adj. ENTREMALIAT. |1 m. Ter.
Jbissench. Indignat. Indignado.

ENGABANYAR. v. a. Incomodar, fer nosa la roba.
Embarazar.

ENGABANYAT, DA. adj. Qui no pot manejar els
toragos per oprimirlo el vestit o no estar avesat a
durlo. Aspado, engabanado.

ENGABATXAT. Ter. Ibissench. Enfitat. Empa-
rchado.

ENGABIAR. v. a. y Ms seus deriváis. Engaviar.

ENGADÍ. m. El natural o pertanyent a la valí de
V Engadina. Engadino, engiodino.

ENGADINA. Geog. Valí deis Alps orientáis, que ara
depén del cantó deis Grisons, a Suissa. Té 80 kiin.
de llargaria y és proa estret en algún paratge pera
atravessarlo en 15 niinuts. Compren 1' Alta y la Baixa
Engadina. Els habitants parlen un llenguatge ano-
•menat Romanxo, mólt semblant al cátala.

ENGAFETAR. v. a. Posar els gafets. Encorchetar.

ENOAFETAT, DA. p. p. Encorchetado.

ENGALIPADOR, A. m. y f. Qui engalipa. Engai-
tador, embaucador, gitano, enganchador, enflau-
tador.

ENGALIPAIRE. m. ENGALIPADOR.

ENGALIPAR. v. a. Enganyar ab afalaclis. Engai-
tar, engatusar, embaucar, encantusar, roncear,
engatar, entruchar, engaritar, gitanear.

ENGALIPAT, DA. p. p. Engaitado.

ENGALONAMENT. m. Adorno fet ab galóns. Ga-
loneadura.

ENGALONAR. v. a. Guarnir ab galóns. Galonear.

ENGALONAT, DA. p. p. Galoneado.

ENGALTAR. v. a. Apuntar 1' escopeta. Encarar,
apuntar. || Art. y of. Enganxar, afegir, colocar un
tro?.

SENSE ENGALTAR. Expr. Qiie pondera o exagera
una cosa; se sol usar ab els verbs dir y tirar. Por
mayor, por arrobas, por quintales.

ENGALLADOR ni. Mena de brida curta juntada
a la falsa del niós o al filet que serveix pera engallar
a 1' animal de carro. Engalladero.

ENGALLAR, v. a. Fer que '1 cavall baixi '1 cap al-
sant el coll, valentse del engallador. Engallar.

ENGALLARDIT, DA. ni. y f. Enhiesto.

ENGALLARDIRSE. v. r. ENSOPERBIRSE.

ENGALLARSE, v. r. Fam. ENORGULLIRSE.

ENGAMBUIXAR. v. a. Posar el gambuix a un noi.
Poner el capillo ó gambo.

ENGAÑAR, v. a. Ant. y 'Is seus derívate, enga-
nyar.

ENGANARITZ. f. Ant. ENGANYADORA.

ENGANXADISSA. f. Munió de coses enganxades.

ENGANXADOR, A. m. y f. Qui engaiixa. Engan-
chador.

ENGANXAMENT. m. L' acció y efecte d' enganxar
o d' enganxarse. Enganchamiento, enganche.

ENGANXAR. v. a. Agafar ab un ganxo o penjar'hi
alguna cosa. Engabaratar, enganchar. || AGAFAR. ||
Atreure, lograr ab art alguna cosa. Enganchar. || Mil.
Atreure a algú ab diners a que assenti plassa. En-
ganchar. II Ter. ENGALIPAR.

ENGANXARSE. v. r. Agafarse, agarrarse.

ENGANXAT, DA. p. p. Enganchado.

ENGANY. m. Falta de veritat, astucia, frau. Bur-
la, engaño, fraude. Ij Erro. Engaño, error. || EQUi-
VOCACIÓ.

ANAR AB ENGANY. fr. Procedir de mala fé. Ir de
mala fe.

ENGANYABADOCHS o BESTIES. m. y

ENGANYABOBOS. m. Cosa de poch valor y niólta
brillantor. Espantavillanos. Il Qui enganya ab jochs
y burles. Engañador, engañabobos, engañamundos.

ENGANYADÍS, A. adj. Fácil d' enganyarse o ésser
enganyat. Engañadizo, motolito.

ENGANYADOR, A. m. y f. Qui o lo qu' enganya.
Enganyador, embustero.

ENGANYADORAMENT. adv. m. Ab engany. En-
gañadoramente.

ENGANYADURA. f. Mar. Costura que 's fá ais x¡-
cots d' un obencli, burda o brandal que s' hage rom-
put. Engañadura.

ENGANYAMÓNS. m. HIPÓCRITA.

ENGANYAPASTORS. m. Ornit. Aucell. Pasto-
relia. II Aucell de nit, mena d' oliva. Autillo. || Si-
BOCH. 11 Chota calva.

ENGANYAR. v. a. Fer creure lo que no és. Enga-
ñar. II Defraudar. Defraudar, engañar. i| SEDUIR.

ENGANYAR EL PA. fr. Menjar alguna cosa ab ell
pera ferio niés gustos. Engañar el pan.

ENGANYAR EL TEMPS. Entretíndres ab qualsevulla
cosa pera que no sembli tan pesat. Pasar, matar, en-
gañar el tiempo.

ÉSSER DE MAL ENGANYAR. fr. Fam. Se diu del que
és mólt espavilat. Ser avispado, á otro perro con ese
hueso, ser malo de engañar.

648

ENG

ENG

ENGANYARSE. v. r. Descomptarse, equivocarse,
errar, pendre una cosa per altra. Trasoñar, enga-
ñarse.

ENGANYAT, DA p. p. Engañado.
ENGANYIFA. f. Fam. Engañifa, trampantajo,
droga, alicantina.

ENGANYÓS, A. adj. Lo qu" enganya o dona oca-
sió a enganyarse. Engañoso.

ENGANYOSAMENT. adv. m. Ab engany. Engaño-
samente.

ENGARCERÁN (Serra de). Orog. Serra de la pro-
vincia de Castelló, part. jud. d' Albocácer; és a la
vera de la riera Carbonera.

ENGARGALLAR. v. a. Ficar alguna cosa dins la
boca d' algi'i. Engargantar, meter alguna cosa en
la boca ó tragadero de alguno. II Mei. E.xplicar al-
guna cosa ab la posible claretat. Decirlo deletrea-
do, dar la cosa mascada.

ENGARLANDAR. v. a. Adornar ab garlandes. En-
guirnaldar.

ENGARLANDAT. ni. Cubert de garlandes. En-
guirnaldado.

ENGARRAMATXAT. v. a. Ter. EMBOLICAR.

ENGASSAR. v. a. Preparar els panyos ab llexin
d' alúiii y d' altres coses pera donarlos el color. En-
jebar, engrasar, dar el pie.

ENGAST. in. Obra en que s' ajuslen y encaixen
peces de diferents colors. Embutido, engaste, en-
gastadura.

ENGASTADOR. in. Qui engasta. Engastador, en-
joyelador.

ENGASTAMENT. m. Acte y efecte d' engastar.
Engaste, engastadura.

ENGASTAR, v. a. Encaixar, ficar una cosa dins de
un altra apretadament. Engastar.

ENGASTAT, DA. p. p. Engastado.

ENGASTRIMÁNTICH, CA. adj. Siibjecte que fa
pronósticlis o pressagis, treient la veu del ventre cóni
els ventrílechs. Engastrimantro, engastrimado, en-
gastrimanto.

ENGASTRIMITA. s. y adj. Qui té la facultat de
produir, seiise nioure la boca ni 'Is llavis, sons inde-
pendents de la veu comuna. Engastrimita, ventrílo-
cuo, engastrónomo.

ENGASTRISME. m. Modo d' enraonar que consis-
teix en fer creure que la veu no surt de la boca. En-
gastrismo.

ENGATILLAMENT. ni. Acció y efecte d' engati-
llar. Engatillamiento.

ENGATILLAR, v. a. Subjectar ab el gatillo. En-
gatillar. II .^rniar, disparar el fusell que tingui '1 ga-
tillo al punt. Engatillar.

ENGATJAR. v. a. Anl. EMPENYAR.

ENGAVIAMENT. ni. L' acció y efecte d' engaviar.
Acto de enjaular.

ENGAVLAR. v. a. Ficar o tancar dins d' una gavia.
Enjaular.

ENGAVIAT, DA. p. p. Enjaulado.

ENGEGAR. v. a. ETGEQAR.

ENGEGAR EL REMAT. Ter. Moyd. Tréurel del corral
per anar a pasturarlo al canip.

ENGEGNARSE. v. r. Ant. ENGINYARSE.

ENGELOSIR. v. a. Causar gelosía. Dar celos.

ENGELOSIRSE. v. r. Tindre celos, manifestant'ho
ab el cuidado y vigilancia. Celar.

ENGELOSIT, DA. adj. GELÓS.

ENGENDRABLE. adj. Lo que 's pot engendrar.
Engendrable.

ENGENDRADOR, A. ni. y f. Qui engendra. En-
gendrador.

EMGENDRAMENT. m. Acte y efecte d'engendrar.
Generació, 1 y 5.

ENGENDRAR, v. a. Criar, produir, multiplicar al-
guna especie. Engendrar. || Met. Causar, ocasionar,,
formar, cóm: odi, amor, etc. Engendrar.
ENGENDRARSE, v, r. Engendrarse.
ENGENDRAT, DA. p. p. Engendrado.
ENGENRAR. v. a. Anl. ENGENDRAR,
ENGENY. m. LVOENI.
ENGIBAR. V. a. PEGAR.

ENGIGNAMENT. m. Ant enGINY, INDUSTRIA.
ENGIGNÓS, A. adj. ENGINVÓS.
ENGIMELGAR. v. a. Náut. Assegurar un pal o ver-
ga ab ginielgues. Engimelgar.
ENGÍN. m. y

ENGINY. m. Trassa, manya. Ingenio, maña, su-
tileza. ¡I Máquina. Ingenio. || Máquina de guerra.
Ingenio. |1 AtALiCÍA.

VAL AtÉs ENGINY QUE FORSA. Ref. Denota que lo
que no 's pot conseguir ab la forsa, 's logra ab la
trassa o industria. Mds vale maña que fuerza; donde
no valen cuñas, aprovechan uñas.

VOL .MES ENGINY QUE FORSA. Ref. Denota que 's
treu iiiillor partit ab la suavitat y destresa que ab la
violencia y rigor. Mds quiere maña que fuerza.

ENGINYARSE. v. r. Discórrer, industriarse, pro-
porcionarse medis pera conseguir alguna cosa o per
comoditat propia. Ingeniarse, industriarse, ama-
ñarse.

ENGINYER. ni. Inventor, faedor d' enginys. Inge-
niero, maquinista. || AI/7. Soldat que cuida del nia-
neix de les maquines de guerra y de les obres de for-
tificació. Ingeniero.

ENGINYERÍA. f. Art y ciencia de 1' enginyer. In-
geniería.

ENGINYÓS, A. adj. Hábil, dotat d' ¡ngenL Inge-
nioso, sutil.

ENGIR o EN GIR. m. adv. Alrededor, en con-
torno.

ENGISCOP. ni. Mena de microscopi. Engiscopio.
ENGISSOMA. f. Med. Especie de fractura del era-
neu, en la que una esberla
colocada sota d' una part
sana del os, coniprimeix el
cervell. Engisoma.
ENGLANAT. adj. Blas, y
ENGLANTAT, DA. adj.
Blas. Carregat d'agláns. En-
glantado, englandado.

ENGLANTINA. f. Mena
de jessairí que 's cría en
Catalunya, Valencia y .Mur-
cia, mes olorós que '1 jessa-
mí comú. Jazmín real. ||
Nóm poétich de la flor del
roser selvátich. En els Joclis
Floráis, és concedida a les
poesíes de te.ma patrióticli,
éssent un deis preniis ordi-
naris, pera obtindre el mes-
tratge en Gaya Sciencia. A
Tolosa 1' englaiitina d' oi,
és considerada en els certá-
mens poétichs cóni un deis
iniportants.

Englantina
a. Dragar sense mastegar y ab an-

p r e rii i s ni é s
Eglantina.

ENGLUTIR.
sia. Engullir.

ENGLUTIT, DA. p. p. Engullido. || adj. Empala-
gos. Glutinoso, viscoso.

ENCOLAR, v. a. An!. y

ENGOLAYR. v. a. Ant. Englutir.

ENG

ENG

649

ENGOLFAR, v. a. Mar. Fer entrar dins d' un golf
o alta mar. Engolfar. || Ficar a un en empreses atre-
vides y dificultoses. Engolfar.

ENGOLFARSE, v. r. Navegar mar endins fias per-
dre de vista la térra. Engolfar, engolfarse. || Met.
Ficarse mólt en negocis. Engolfarse, enfrascarse.

ENGOLIDOR. ni. ENGULLIDOR.

ENGOLILLAT, DA. adj. Fam. Qui sempre porta la
golilla posada. Engolillado.

ENGOLIR. V. a. ENGLUTiR,

ENGOLIT, DA. adj. Blas. S' aplica a les peces
quins extréius entren a la boca del lleó, lleopart o
altres animáis. Engolado.

ENGOLOSINAR, v. a. ENLLEPOLIR.

ENGOMADURA. f. y

ENGOMAMENT. m. Ant. Acte y efecte d' engomar.
Engomadura.

ENGOMAR. V. a. Enllustrar ab goma. Engomar.

ENGOMAT, DA. p. p. Engomado. || adj. Lo que té
goma. Gomoso.

ENGONY. adv. t. Ter. ENGUANY.

ENGONYANADA. f. Ter. ANYADA, CULLITA.

ENGORDIMENT. m. p. u. GROSSARIA.

ENGORDIRSE. v. r p. u. ENGREIXARSE.

ENGORDIT. adj. GRAS.

ENGORJAR. V. a. ENGARGALLAR. II Art. y of. Eina
de llauner pera quina s' usa un niartell especial.

ENGORJARSE v. r. ENGLUTIR.

ENGORMANDIR. v. a. ENLLEPOLIR.

ENGORRO, ni. Fam. Embarás, impediment, moles-
tia. Engorro.

ENGORRONIRSE. v. r. Donarse a la vida ociosa,
ferse dropo. Apoltronarse.

ENGORROS, A. adj. Embarassós, dificultós, mo-
lest. Engorroso.

ENGRAELLAR. v. a. Arq. Colocar les fustes pera
formar la caberla d' un edifici. Encabriar.

ENGRAELLAT. adj. Arq. Obra d' encadenáis de
fusta pera fabricar en Ierres fluixes o cubertes d' a¡-
giia. Zampeado.

ENGRAJAR. v. a. Ant. ENGREIXAR.

ENGRANAIR. v. a. Ant. ENGRANDIR.

ENGRANALL. m. Llocli ont se tira 'I menjar pera
atreure la caga. Cebadero. || El menjar que 's tira a
algún llocii pera atreure la caga. Cebo ll Maq. Acció
d' engranar o disposició de moltes rodes dentades,
quines dents encaixen les unes ab les altres, trame-
tent aixís o modificant la forsa d' tin motor. Engra-
naje, engargante, engrane. II Met Foment, atractiu.
Cebo, añagaza, señuelo. || nSQUER.

ENGRANALLAR. v. a. Donar o tirar menjar ais
animáis. Cebar, [j Met. Atreure a algú per medi de
alguna cosa agradable. Cebar, atraer.

ENGRANALLAT, DA. p. p. Cebado.

ENGRANAR, v. a. ENGRANALLAR. II Posar el gra al
graner. Engranerar. || Posar el blat a la tramuja y
nioldre desseguida. iVloler. || Mdq. Entre rellotgers y
denles oficis de maquinaria entrar o eiicaixar les dents
d'una barra, roda, pinyó, etc., en les d' un' altra pera
trasmetre a altres peces o acompassar la forsa motriu.
Engranar, engargantar.

ENGRANATGE. m. Mee. Efecte d' engranar. En-
granaje. II Coiijunt de les peces qu' engranen. Apro-
piada disposició de les rodes dentellades, que aixís
que unes ab altres se combinen, trasmeteixen o be
modifiquen el nioviment de I' arbre de rotació a un
altre y regularisen les velocitats. El refrech de les
dents és niólt fort, gastantse y fent precis untarles
sovint ab materies grasses o olioses pera evitar 'ho.
S' anomena cilíndrich V engranatge quan els seus
eixs resulten paraléis; cónich quan son perpendicu-
nic. CAT. — T. r. — 82.

lars, y fielissoidal al ésser inclinats. La combinació
del dentellat se fonamenta en principis geométrichs,
y el seu moviment pot cambiarse de ci/ calar en rec-

Engranatge: a, engranatge helissoidal ; b, engranatge ci-
líndrich; c, engranatge de cremallera: d, engranatge
d'ángul; e, engranatge de llanterna.

////«/ apropian t 'h¡ una roda dentada y una crema-
llera. Engranaje.

ENGRANDIiVlENT. m. L' acció d' engrandir. En-
grandecimiento.

ENGRANDIR. v. a. Aumentar, fer mes gran una
cosa. Engrandecer, agrandar, engrandar. || Met.
Alabar, ensalsar. Engrandecer. Il Exaltar, elevar a
algú a dignitat superior. Engrandecer.

ENGRANDIT, DA. p. p. Agrandado, engrandado.

ENGRAPAR, v.
a. Fam. A gafar
fortaiiient ab la
má. Agarrar.

ENGRAPA T,
DA. adj. Agarra-
do, aferrado.

ENGRASSAR.
V. a. Ant. y

ENGRASSIR. v.
a. Ant. ENGREIXAR.

ENGRATAU. m.
Ter. náiít. Blanes.
Pega posada de-
munt cuberta ab

march y llenques encreuades, pera que s' hi escorri
r aigua.

ENGRAVAR. v. a. Ficar una cosa dins del forat de
un' altra. Introducir. || Posar grava en els camins.

ENGREDAR, v. a. Untar ab greda o térra de pe-
raiie. Engredar.

ENGREIXADOR, A. m. y f. Qui engreixa. Engor-
dador.

ENGREIXAMENT. m. L' acció y efecte d' engrei-
xar. Engrasación.

ENGREIXAR. v. a. Nodrir mólt, fer tornar gras.
Engordar. || Donar substancia y crassitut a alguna
cosa. Engrasar. || Fer grassos ais animáis. Cebar,
sainar, engordar. || Untar ab greix. També s' usa
cóni reciproch. Engrasar. || Met. Fer rich a algú.
També s' usa cóm reciproch. Engordar.

ENGREIXARSE. v. r. Posarse gras. Embastecer,
embornecer, criar carnes, cobrar, echar, tomar
carnes. || Tindre una gran satisfácelo. Engreírse,
entonarse.

Engratau

650

ENG

ENI

ENGREIXAT, DA. p. p. Engordado, cebado.

ENGRESCAMENT. ni. Acte o efecte d' engrescarse.
Enfrascamiento.

ENGRESCARSE v. r. Aplicarse ab suma atenció a
algún negoci. Enfrascarse, engolfarse. II Picarse en
algnna disputa, renyina, etc., acalorants'hi. Armar
pelotera, pelotearse, pelotear. || Enamorarse. En-
golondrinarse.

ENGRESCAT, DA. p. p. Enfrascado.

ENGRESSAiVlENT. ni Ant. ENGREIXAMENT.

ENGRILLONAR v. a. Posar grillóns. Echar á uno
los grillos.

ENGROGUIRSE. v. r. Descolorirse, tornarse groch.
Enmarillecerse.

ENGRÓS. ni. adv. y

EN GROS. ni. adv. En grande, al por mayor.

COMPRAR AL ENGRÓS Y VENDRÉ A LA MENUDA, fr.
Comprar al por mayor y vender al por menor.

ENGROSSAR. v. a. enorOSSIR.

ENGROSSIiVlENT. ni. L' acció y efecte d'engrosir.
Aumento.

ENGROSSIR. V. a. Fer tornar gros. Engrosar. ||
V. n. Ant. Engordarse. II engreixarse. || Gastar la
punta o tall. Embotar.

ENGRUIXAiVlENT. ni. OROSSARIA.

ENGRUIXAR. v. a. ENGROSSIR. II v. n. FER3E PRE-

NYADA. II CRÉLXER, AUMENTAR, ACRÉIXER.

ENGRUIXIMENT. ni. GROSSARIA.

ENGRUIXIR. V. a. ENGROSSIR.

ENGRUIXIRSE. v. r. Posar gruixa, ferse grossa
alguna cosa. Engrosar.

ENGRUIXIT, DA. p. p. Engordado.

ENGRUNA. f. Petita porció d' alguna cosa. Miaja,
pizca, migaja, tilde, triza, chispa, negro de uña. ||
La molla petita de pá, formatge, etc. iVligaja, miga.

AL CUL DEL SACH SE TROVEN LES ENGRUNES. ReJ.
Al fin se ven las zurrapas.

ENGRUNAR. v. a. Dividir en parts mólt peti-
tes. Desmigajar, desmenuzar, desmijar, desme-
nuzado.

ENGRUNETA. f. dim. Miajita.

ENGRUT. in. Porquería, Uot que 's posa a les
olles, dents y alt es coses. Sarro, mugre, viscosi-
dad. II Pasteles. Engrudo. || A la marina, és una com-
posició de vidre picat y peí de vaca pera ficarla en-
tre les fustes y impedir que s' hi fassen cuchs, etc.
Engrudo.

ENGRUTADOR. A. in. y f. Aní. Qui engruta. En-
grudador.

ENGRUTAMENT. ni. L' acció y efecte d' engrutar.
Engrudamiento.

ENGRUTAR. v. a. Ant. Untar, apegar ab pastetes.
Engrudar.

ENGRUTET. m. dim. Engrudillo.

ENGUALDRAPAR, v. a. Posar gualdrapes a les
besties. Engualdrapar.

ENGUÁN. adj. t. Anl. ENGUANY.

ENGUANAR. v. a. Ant. enguANYAR.

ENGUANTAT, DA. adj. Enguantado.

ENGUANY. ni. Ant. ADORNO. || adv. t. L' any pre-
sent. Hogaño.

ENGUANYAR. v. a. Ant. ADORNAR.

ENGUARINA. f. Mena de gambeto ab v.ilona usat
a Castella. Enguarina, saltambarca.

ENGUASTAR. v. a. Ant. ENGASTAR.

ENGUELEVERSAT. Ter. Ibissench. Malahís, iadis-
posat. Malucho.

ENGUERA (Joan). fi/o£'. Frare valencia, dominicli,
del sigle XVL Confessor del reí Ferrán el Calólich. In-

quisidor general de la Corona d' Aragó y bisbe de
Vich, de Lleida y de Tortosa.

ENGUERA. "Geo?. Part. jud. de la prov. de Valen-
cia, format deis 12 següents ajuntanients: Anna, Bi-
corp, Bolbaite, Chella, Enguera, Estubeny, Mogent,
Montesa, Navarrés, Quesa, Sellent y Vallada, re-
unint entre tots 25,925 hab. || Vila de la prov. y bisb.
de Valencia, cap del part. jud. del seu nom; és a la
vora del riu Sellent y té 5,835 hab.

ENGUERRITAT. adj. Ter. Ibissench Destross.it.
Andrajoso.

ENGUERXIRSE. v. r. GUERXARSE,

ENGUILLAR. v. a. Náut. Donar voltes ab una cor-
da prima a un' altra de mes grossa, de modo que
aquesta quedi forrada ab aquélla. Enguillar. || Lligar
ab voltes planes els toniadors a Uurs respectives ver-
gues a fí de que no pengin. Enguillar.

ENGUIÓ. m. Mar. Cada una de les córbjs que 's po-
sen horitsontalment a la popa de les Uanxes. Enguión.

ENGUIXADOR. m. Enjalbegador.

ENGUIXAMENT. m. L' acció y efecte d' enguixar
o d' enguixarse. Enyesadura, enjalbegadura.

ENGUIXAR. v. a. Donar una capa de guix. Enye-
sar, enjalbegar.

ENGUIXARSE. v. r. Embrutarse de guix. Enyesarse.

ENGUIXAT, DA. p. p. Enyesado.

ENGULLIDOR, A. m. y f Qui engull. Engullidor.
II 111. Anat Un niuscle del coll o cañó de la gola que
la comprimeix cóni un anell pera fer anar avall els
alinients. Deglutidor.

ENGULLIMENT. m. L'acció d'engullir. Sorbición.

ENGULLIR. V. a. Dragar, empassarse 'n el nienjar
o beure. Engullir.

ENGULLIT, DA. p. p. Engullido.

ENHARTAMENT. ni. Ter. enCANTAMENT.

ENHARTAR. v. n. Ter. encantar.

ENHIDRE, A. adj. Min. Calificado del quars hialí
o fluorina que conté algunes gotes d' aigua. Enhidro.

ENHORABONA. f. Felicitació, coniplascencia del
bé d' un altre. Enhorabuena, norabuena, pláceme,
parabién.

DONAR LA ENHORABONA. fr. Manifestar a algú la
satisfácelo que 'ns causa la sena felicitat. Dar la
enhorabuena, dar el parabién, gratular, felicitar.

siguí ENHORABONA. Expr. De felicitat. Sea enhora-
buena.

ENHORAMALA, f. Expressió de despreci o disgust.
Enhoramala.

VÉS O véSTEN ENHORAMALA. Expr. Anda enhora-
mala.

ENIF. ni. Astron. Una estrella de la constelació del
Pegas. Enif.

ENIGMA, m. Qüestió niólt fosca y difícil. Enig-
ma. II endevinalla.

ENIGMÁTICAMENT. adv. m. D' una manera enig-
mática. Enigmáticamente.

ENIGMÁTICH, CA. adj. Enigmático.

ENIGMATISAR. v. a. Convertir ab enignies, par-
lar ab enigmes. Enig-
matizar.

ENIGMATISTA. ni.
Qui parla ab enigmes.
Enigmatista.

ENIPNALISME. m.
Magnetisme animal.
Enipnalismo.

ENIPNIOTISME. m.
Adormiment magnétích.
nético.

ENIQUIA. f. Entom. Insectes lepidopters, fam. deis
pirálits, de color pardo ab clapes blanques. Eniquia.

Eniquia
Enipniotlsmo, sueño mag-

ENLL

ENN

651

ENJOGASSARSE. v. r. Saltar d' alegría y content.
Retozar, juguetear.

ENJOGASSAT, DA. adj. Juguetón, retozón, reto-
zador.

ESTAR ENJOGASSAT. ff. Estar tiiólt alegre y gustos.
Retozar con el verde.

ENJOIAR. V. a. Adornar ab joies. També s' usa
c6m recíproch. Enjoyar.

ENJOIAT, DA. p. p. Enjoyado.

ENJONCAR. V. a. atrapar, CULLIR. Coger. |1 Met.
Forsar o atreure a algú ab persuassións o manyes
pera que fassi alguna cosa. Encabestrar, atraer,
hacer venir á la gamella. || Assegurar ab jonchs.
Enjuncar.

ENJONCH. m. L' acció y afecte d' enjoncar. En-
junque.

ENJONDRE. mot. adv. PER TOT arréu.

ENJUDICIAR. V. a. Instruir una causa, posarla en
estat de que 's pugui determinar en judici. Substan-
ciar, enjuiciar.

ENJUGASSAT, DA. adj. ENJOGASSAT.

ENJUP. m. Mena de safreig. Balsa.

ENJÚS. adv, Ant. avall.

ENLACRAR. v. a. Cloure ab lacre. Lacrar, enla-
crar.

ENLAIRAR. v. a. remuntar.

ENLAIRARSE. v. r. REMUNTARSE, ENSUPERBIRSE.

ENLAIRAT, DA. p. p. D' enlairar. Ensoberbecido,
animado, elevado.

ENLASSAR. v. a. Ant. ENLLASSAR.

ENLETGIR. v. a Ant. Fer tornar lleig. Afear.

ENLISAR. Enllisar.

ENLLÁ. adv. 11. Allá, cap allá. Allá, hacia allá.

FERSE ENLLÁ. Expr. Quitarse de aquí, retirarse, co-
rrerse.

PERA AQUÍ ENLLÁ. Loc. adv. Á rio revuelto.

ENLLACADA. f. Rubinada, vinguda forta d' aigua
y mes propiament el Uot que deixa 1' avinguda, ja si-
guí de pluja o de creixent de riu, etc. Aluvión.

ENLLACAR. v. a. Enibetumar ab Haca. Zulacar.

ENLLANET. adv. de 11. Apartadito.

PESTE ENLLANET. fr. Apártate un poco.

ENLLARDADOR, ni. Ant. AGULLA D' ENLLARDAR.

ENLLARDAMENT. m. Acte y efecte d' enliardar.
Emborrazamiento.

ENLLARDAR. v. a. Ficar tallets de cansalada a
la carn que s'lia de rostir. Mechar, emborrazar. ||
Untar les viandes ab llart. Lardear, lardar, enlardar,
empringar. Il Met. Molestar gravenient, cóm: l'enllar-
daren de bastonades. Pringar. || Met. Tacar la fama.
Denigrar, infamar, pringar. || Fer móltes ferídes,
aixís se din: enliardar de punyalades, etc. Acribillar.
II v. a. Met. Embastar, fer depressa alguna cosa,
cóm. un vestit en una tarde. Hilvanar, barbar.

ENLLARDAT, DA. p p. Mechado, lardeado, prin-
gado.

ENLLARDONAR. v a. ENLLARDAR.

ENLLÁS ni. Unió d' una cosa ab un' altra. Enlace,
enlazamiento, enlazadura.

ENLLASSADOR, A. m. y f. Qui enllassa. Enla-
zador.

ENLLASSAR. v. a. Lligar ab llassos. Enlazar, jl
Ant. Agafar ab lias o fílat. Coger con lazo, en-
redar.

ENLLASSAT, DA. p. p. Enlazado.

ENLLATAR. v. a. Art. y ofic. Travall de clavar
llates demunt les vigues pera posar'hi les teules.

ENLLEFERNAR. v. a. Embrutar ab greix. També
s' usa cóm recíproch. Pringar.

ENLLEFERNAT, DA p. p. Pringado.

ENLLEGANYARSE. v. r. Omplirse'ls uUs de Ue-
ganyes. Llenarse de légañas los ojos || Met. Passar
nuvolets prinis per devant del sol o de la lluna. Nu-
blarse el sol ó la luna.

ENLLEPOLIMENT. m. Ganes de tornar a menjar
lo qu' agrada. Regosto. || Met. La conveniencia, ut¡-
litat, etc.. ab que s' atréu a algú. Golosina, cebo.

ENLLEPOLIR. v. a. Excitar el desitj ab atractius.
També s' usa cóm recíproch. Engolosinar, arre-
gostar.

ENLLEPOLIT, DA. p. p. Engolosinado, arregos-
tado.

ENLLESTIMENT. ni. DESPAIG, LLESTESA.

ENLLESTIR. v. a. Acavar, concloure alguna cosa.
Despachar, arreglar.

FER ENLLESTIR. fr. Dónar pressa. Meter prisa.

ENLLESTIRSE. v. r. Abreviar, donarse pressa a
fer alguna cosa. Despachar, abreviar.

ENLLESTIT, DA. p. p. Despachado.

ENLLETGIR. v. a. AFEAR, 1.

ENLLISAR. V. a. Posar llisos al teler. Enlizar. ||
Posar la tela ais llisos. Enlizar.

ENLLISTAMENT. m. Ant. ALLISTAMENT.

ENLLISTAR. v. a Ant. ALLISTAR.

ENLLISTONAR. v. a. Guarnir de llistóns. Echar
listones.

ENLLISTONAT, DA. adj. Encintado.

ENLLORAT. m. Anegado.

ENLLOSAR. v. a. Empedrar ab lloses. Losar, en-
losar.

ENLLOSAT, DA. p. p. Enlosado. i| Empedrat ab
lloses. Losado, enlosado.

ENLLOTAMENT. m. Acte y efecte d' enllotarse.
Enlodadura.

ENLLOTAR. v. a. Embrutar, cubrir de llot. Enlo-
dar, enlamar, entarquinar.

ENLLOTASSAR. v. a. Tacar, embrutar de llot.
Enlodazar. || Fig. Envilir. Enlodazar.

ENLLUERNAMENT. m. Turbació de la vista per
massa llum. Deslumbramiento, traslumbramiento.
II Met. Preocupació. Deslumbramiento.

ENLLUERNAR. v. a. Presentar d' un cop tanta
llum que priva '1 veure. També s' usa cóm recíproch.
Deslumhrar, encandilar, traslumbrar. || Met. Alu-
cinar ab apariencies o falses raóns. També s' usa
cóm recíproch. Deslumhrar.

ENLLUERNAT, DA. p. p. Deslumhrado, encan-
dilado.

ENLLUIR. v. a. Rebossar, posar llisa una paret.
Enlucir.

ENLLUMINADOR. m. Ant. Iluminador.

ENLLUMINAR. v. a. Iluminar.

ENLLUSTRADOR, A. m. y f. Qui enllustra. Pu-
lidor.

ENLLUSTRAMENT. m. Acte y efecte d' enllustrar.
Enlucimiento, pulimiento.

ENLLUSTRAR. v. a. Brunyir, pulir, dónar Ilustre.
Lustrar, alustrar limpiar y embetumar el calzado,
II Entre argenters. Gratar.

ENLLUSTRAT, DA. p. p. Lustrado, alustrado,
enlustrecido.

ENMASTICAR. v. a. Posar mastích.

ENMATSINAR LA FORJA. Art. y Of. Embrutar
ab materies estranyes el lloch de la fornal ont se fa
el foch.

ENMETXAR. v. a. Art. y Of. Unir dues o mes pe-
ces de fusta, metall, etc.. combinant les metxes.

ENNAIGAR. v. a. Ter. REGAR, parlant d'hortes.

ENNAVEGAT, DA. adj. Estar ben ennavegat. Es-

652

ENO

ENQ

tar beii posat, ben enibolicat o coiiiproinés. Estar
bien puesto.

ENNAVEGARSE. v. r. Meí. Engolfarse.

ENNEGRIR. v. a. Ennegrecer, aegrecer. || De-
nigrarse.

ENNEGRIRSE. v. r. Ennegrecerse.

ENNEGRIRSE 'L CEL. f. Cerrarse, encapotarse el
cielo.

ENNEGRIT, DA. p. p. Ennegrecido, negrecido.

ENNEULIT, DA. adj. De poca salut y forsa. En
clenque.

ENNOBLAIR. v. a. Ant. ennoblir.

ENNOBLIMENT. s. ni. Ennoblecimiento.

ENNOBLIR V. a Ennoblecer, ennoblir. |! Donar
Ilustre y esplendor. Ennoblecer.

ENNOVAR. V. a. Ant INNOVAR.

ENNUAGARSE. v. r. Detenirse'i menjar o beure
al coll o gargan:ella. Atragantarse, añusgar. |¡ Meí.
fam. Turbarse en la conversació. Atragantarse.

ENNUAGAT, DA. p. p. Atragantado.

ENNUETAR. v. a. DESPULLAR.

ENNUIG. ni. ENNUIG.

ENNUJAR. V. a. Enujar.

ENNUVOLARSE. v. r. Cubrirse'! cal de núvols.
Anublarse, nublarse, cerrarse, encapotarse el
cielo II Fig. Entorpirse. Entorpecerse

ENNUVOLAT, DA. p. p. Anublado, anubarrado,
nublado, nubloso, nublo, nubiloso.

ENOEMA. f. Producte de la simple concepció men-
tal o de la energía. Enoema.

ENOEMÁTICH, CA. adj. Que 's forma a la imagi-
nacló. Enoemático.

ENOERGIA. f. Facultat de formar idees immedia-
tanient a consequencia d' una sensació o sentiment.
Enoergia.

ENOFOBIA. f. Horror al vi Enofobia.

ENOFÓBICH, CA. adj. Pertanyent a la enofobia.
Enofóbico, enófobo.

ENÓFOB, A. adj. y s. Qui té horror al vi. Enó-
fobo.

ÉNOLA. f. Herba de la fam. de les inúlees, que se
sembla a la pastanaga, si bé és mes petita. Énula
campana, hierba del moro.

ENOLATS. m. pl. Farm. Preparacións quin exci-
pient es el vi en que s' han disolt les substancies en
totalitat. Enolados.

ENOLATURS. m. pl.
Farm. Aledicaments que
teñen per excipient el
vi, en el qual hi liá en
disolució certs princi-
pis de les materies or-
gániques obtinguts per
la maceració o per la
lexiviació. Enolaturos.
ENÓM. f. Entom. In-
sectes lepidopters nocturns, tribu deis falenits, gaire
bé senipre de color groguench. Enómo.

ENOMANCIA. f. Endevinament per medi del vi.
Enomancia.

ENOMEL. m. Barreja de mel ab vi. Enomiel.

ENÓMETRE. m. Instruinent que serveix pera anii-
dar els graus de forga del vi. Enómetro.

ENOMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent al enómetre.
Enométrico.

ENÓNFAL. m. Duresa al mélich. Enónfalo.

ENOPTROMANCIA. f. Art d' endevinar per medi
d' un espiU o mirall mágich. Enoptromancia.

ENORGOLLAR. v. a. Ant. y

ENORGULLAR. v. a. Ant. y

Enóm

ENORGULLIR. v. a. Ant. y'ls seus deriva ts. ensu-
PERBIR.

ENORIVl. adj. ENORME.

ENORMAMENT. adv. m. ENORMEMENT.

ENORME, adj. Desmesurat, desproporcionat, ex-
cessiu. Enorme. |1 grave.

ENORMEMENT. adv. ni. Excessivanient. Enorme-
mente, desmedidamente.

ENORMÍSSIM, A. adj. Enormísimo.

ENORMITAT. f. Excés, desniasía. Enormidad. ||
Qravetat de crini. Enormidad.

ÉNOVA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud. de Xátiva; és a la vora d' un barranch
y té 1,303 hab.

ENPAYMENT. ni. Ant. I.mpediment.

ENPAYONAR. v. a. Ant. EMPENYAR, 1.

ENQUADERNACIÓ f. Unió deis quaderns ab llurs
cuberías. Encuademación. || Forro o cubería da pas-
ta, pergamí, tela, etc., que 's posa ais Ilibres pera
resguart da llurs fulls. Encuademación.

ENQUADERNADOR, A. m. y f. Qui té per oíici en-
quadernar els Ilibres. Encuadernador.

ENQUADERNAMENT. ni. ENQUADERNACIÓ.

ENQUADERNAR v. a. Juntar, unir els quaderns
ab les cubertes. Encuadernar.

ENQUADERNARSE. v. r. Agermanarse, fer Higa
unes coses ab altres. Ensartarse, hermanarse, en-
cuadernarse.

ENQUADERNAT, DA. p. p. Encuadernado.

ENQUADRAR. v. a. Posar alguna cosa a un qua-
dro. Encuadrar. || Posar march o quadro a alguna
cosa. Encuadrar.

ENQUEIRESSIS. f. Med. Procedimant pera facili-
tar una operació. Enqueiresic.

ENQUELIOIDI, A. adj. Que té forma o semblansa
d' anguila. Enquelioideo, enquiliósomo.

ENQUER. adv. Ant. y

ENQUERA. adv. Anl. ENCARA.

ENQUÉRER. v a. Ant. y

ENQUERRE. v. a. Anl. INQUIRIR.

ENQUESTA. f. Ant. Avariguació, eximen, infor-
niació. Inquisición, pesquisa.

ENQUESTA CRIMINAL. Inquislció, indagació d' algún
crini o reu. Pesquisa, instancia criminal.

ENQUIETAR. v. a. inquietar.

ENQUIMERADA. f. Pasar, aflixió, sentiment, dis-
gust. Pesadumbre, desazón, pesar.

ENQUIMERAR. v. a. Donar sentiment o quimera.
Apesadumbrar, desazonar, irritar, enojar, atufar.

ENQUIMERARSE. v. r. Enfadarse, irritarse. Ensa-
ñarse, atufarse, amostazarse, apesadumbrarse,
añusgar, echar el hatillo al mar.

ENQUIMERAT, DA. p.p. Ensañado, amostazado.

ENQUIMÓMA. f. La distríbució natural de la sancli
pél teixit celular. Enquimoma.

ENQUIMOSSIS. f- Med. Efusió súbita de la sanch,
ais vasos cutaneus. Enquimosis.

ENQUIRIDIÓN. ni. El Ilibre manual qu' en poch
volúni conté inolta doctrina. Enquiridión.

ENQUISTAT, DA. adj. Calificatiu de certs fumors
o d' algunas concrecións solides contingudes sota de
una cubería particular que 's diu quislo. Enquistado.

ENQUITRANADURA. f. y

ENQUITRANAMENT. ni. V acció y efecte d' en-
quitranar. Embreadura.

ENQUITRANAR. v. a. Untar ab quitrá. Embrear,
alquitranar.

ENQUITRANAT, DA. p. p. Alquitranado, em-
breado.

ENR

ENR

653

ENRABANAR. v. n. Ter. Entorpir el inoviiiient de
íilgún nienibre del cós. Entumecer, entumir.

ENRABANARSE. v. n. Ter. Entorpirse'l iiioviinent
d' algún tneiiibre del cós. Entumecerse, entumirse.

ENRABANAT, DA. adj. Ter. Entumecido.

ENRABIAR, v. a. Exasperar, fer en adar. Infernar

ENRABIARSE, v. r. Irritarse. Rabiar, tomar ra-
bia ó cólera.

EN rabí AT, DA. p. p. Exasperado, rabioso.

ENRACAR. V. a. Mar. Aniurar el petifoch a la seua
raca. Enracar.

ENRADERAMENT. ni. Acte y efccte d' enraderar-
se. Aterimiento.

ENRADERARSE. v. r. Enrabanarse, encarcararse
de fret. A'erirse, arrecirse.

ENRADERAT, DA. p. p. Aterido.

ENRADRAMENT. m. Dureza, inflexibilidad, tie-
sura. II ENRADERAMENT.

ENRADRAR. v. a. Fer inflexible, donar ferniesa a
alguna cosa. Atiesar, endurecer.

ENRADRARSE. v. r. Posarse inflexible alguna
cosa. Atiesarse. || Ant. enraderarse. || Ant enda-
líRERIRSE. II FERIRSE.

ENRADRAT, DA. p. p. Tieso, yerto, inflexible.

ENRAJOLAiVlENT. m. Anl. ENRAJOLAT.

ENRAJOLAR. v. a. Cubrir el paviiiient ab rajóles.
Enladrillar, embaldosar. || v. n. Ter. fam. Tornarse
roig per veigonya. Sonrojarse.

FER ENRAJOLAR. fr. Met. Fer tornar roig per vergo-
i\y a. Sonrojar.

ENRAJOLAT, DA. p. p. Enladrillado. H m. El pavi-
uient cubert de rajóles. Embaldosado, enladrillado.

Enrajolat ab maóns

TINDRE 'L VENTRELL ENRAJOLAT. fr, Mct. Ésser algú
fácil en dir lo que se li ha comiinicat. No tener nada
en el estómago.

ENRAMADA, f. La que Ms fadrins de poblé fan a
les noies, plantantles 'li¡ de nit branques d' arbre o
arbies sencers a les portes de llurs cases, o bé po-
sántles 'li¡ toies de flars a lliirs finestres.

ENRAMAMENT. ni. Adorno de flors o raines pera
fer onibra. Enramada.

ENRAMAR, v. a. Adornar ab flors un altar, etc.
Enramar. || Cubrir algún Uócli de raines o flors pera
adornarlo o pera fer onibra. Enramar. 1| Fer enfilar
les plantes per aspres o per canyes. Enredar.

ENRAMAT, DA. p. p. Enramado. || Mar. El con-
junt o r oriueig de les codernes principáis d' un bar-
co en construcció. Enramado.

ENRAMELLAR. v. a. ENGUIRNALDAR.

ENRANCIARSE, v. r. Ferse ranci. Enranciarse.

ENRAONADA f. ler. PARLAMENT, DISCURS.

ENRAONADOR, A. ni. y f. Qui enraona mólt. Char-
lador, charlante, charlatán, garlador, garlanter,
hablador, parlero, parlanchín, razonador. || Qui
diu lo que deuría callar. Parlero, locuaz, vocingle-
ro, gárrulo.

ENRAONAMENT. ni. Conversació. Razonamien-
to, plática, coloquio, conferencia, j] Discurs, oració.
Razonamiento, plática, discurso, oración

ENRAONAR. v. a. Tractar, discutir, examinar al-
gún assunipte. Hablar. || Parlar mólt. Garlar, char-
lar, parlar. || Propalar, divulgar, publicar. Hablar,
propalar. || v. n. Dir, proferir, articular les paraules.
Hablar. || Confabular, conversar Platicar, hablar,
conferenciar, conversar, confabular, razonar.

ENRAONAR PER ENRAONAR. fr. Parlar sense substan-
cia, ni vindre al cas. Hablar por hablar.

ENRAONAR PÉLS COLSES. fr. Ab que 's significa que
un parla mólt. hablar por las coyunturas ó por los
codos.

ENRAONAR MES QU' UN SACH DE NOUS. fr. Habla más
que una urraca.

ENRAONAT, DA. p. p. Razonado. || adj. Razona-
ble, puesto en ó conforme á razón.

ENRASTELLAMENT. m. Acció y efecte d' enras-
tellar. Enristramiento.

ENRASTELLAR. v. a. Posar la llaiisa en ristre.
Enristrar.

ENRAVIRONAR. v. a. Ant. ENROTLLAR.

ENREBEIXINAR. v. a. y

ENREBENXINAR. v. a. Fer rabiar, fer irritar en
gran manera. Encolerizar. || També s' usa cóin recí-
procli. Encolerizarse.

ENREDADERA, f. Planta de la fam. de les convo-
lantácees; fá les fuUes en forma de cor y les flors en
figura de campanetes y s' enfila per tot arréu. N' hi
há de diferents colors. Enredadera || Nóin que 's
dona a totes les plantes que s' enreden a les bran-
ques, canyes u altres obgectes que troven. N' hi há
de nióltes luenes. Enredadera.

ENREDADOR, A. m. y f. Qui enreda. Enredador.

ENREDADORA, f. Bot. Herba que s' enreda ab lo
que trova. Enredadera.

ENREDAR, v. a. Rodejar, cóin 1' eura a 1' arbre,
etcétera. Enredar. || Emboticar, embullar, desorde-
nar. Enredar.

ENREDERA. Pronunciació viciosa del adv. de 11. y
t. ENDARERRA.

ENREDO. Fig. Ais poemes épich y dramátich y a
la novela, és el conjunt de fets o accidents que difi-
culten mes o menys el desenrotllanient y acabament
de r acció. Enredo.

ENREDOS, A. adj. Pié d' enredos, embarassos y
dificiiltats. Enredoso.

ENREGISTRAMENT. m. Ant. REGISTRO.

ENRFGISTRAR. v. a. Ant. REGISTRAR.

ENREGULLARSE. v. r. Posarse ronch, regullós.
Enronquecer, enronquecerse, desgargantarse, po-
nerse ronco.

ENREGULLAT, DA. p. p. Enronquecido. || adj.

RONCH, REGULLÓS. || RonCO.

ENREGULLIMENT. m. Ant. RdOALL.
ENREGULLIRSE. v. r. ENREGULLARSE.
ENREIXAR. v. a. Tancar, guarnir ab reixes. En-
rejar.

ENREIXAT, DA. p. p. y adj. Enrejado. || m. REI-

XAT.

ENRELLAR. v. a. Clavar iiupensadament la punta
de la relia a les potes de les cavalleríes que Hauren.
Enrejar.

ENRELLARSE. v. r. Clavarse 'Is bous o les nuiles

654

ENR

ENR

la punta de la relia a les potes tot llaurant. Enre-
jarse, clavarse la reja á las patas ó pezuñas.

ENRERA. adv. II. y

ENRERE. adv. II. y t. ENDARRERA.

ENRETIRAR. v. a. Posar una cosa niés endairera.
Retirar, echar atrás

ENREVÉS. ni. REVÉS.

A L' ENREVÉS. ni. adv. DEL REVÉS.

ENREVIRONAMENT. m. Ant. ENROTLLAMENT.

ENREVOLTAT. p. p. PERTURBAT.

ENRICAIR. V. a. Anl. y

ENRICAYR. V. a. Anl. ENRIQUIR.

ENRICH. m. Nóm d' Iiome. Enrique. II humis.
Certa moneda que feu encunyar el reí de Castella,
don Enrich II. Enrique.

ENRICH. Bio¿. Famós compositor musical c tala,
a la cort del rei d' Espanya en Caries I, que 'I va
distingir mollíssiiu. Aquest mestre, quina personali-
tat no és historiada, va morir 1' any 1530.

ENRINXADOR, A. aiij. Ornit. Ordre d' aucells que
's distingeix per la particularitat de pujar per les so-
ques deis arbres descrivint una espiral, gracies a la
disposició de liurs potes, ajudantse ab la qüa, y quins
béchs, llarclis, forts y punxaguts, els hi serveixen
pera foradar les soques y treure'n els insectes o cu-
ques, ab que 's nodreixen. Trepador.

ENRIOLAR. V. a. ALEGRAR.

ENRIQUIMENT. m. Ant. ORNAMENT.

ENRIQUIR. V. a. Fer ricli a algií. S' usa també
cóm reciproch. Enriquecer.

ENRIQUIT, DA. p. p. Enriquecido.

ENRITME. adj. Med. Epítet del póls quan els seus
moviments se succéeixen y reprodueixen ab ordre.
Enritmo.

ENROCAR. V. a. Al joch d' escachs mudar el rei
del seu llócli, al nieteix temps que un deis dos rochs
o torres. Enrocar.

ENRODAR. V. a. Castigar ais delinqiients tren-
cantlos els bracos y carnes, Uigantlos a una roda de
carro pera que niorissin d' aquell modo, cóm se feia
a Franía. Enrodar.

ENRODONIR. v. a. Ant. ARRODONIR.

ENROGIMENT. m. Ant. ROJOR.

ENROGIR. V. a. Fer tornar roig o ros. Enrubiar.
li V. n. Tornarse roig. Enrubiar. |¡ Tornarse roig per
vergonya. Embermejecer, embermejecerse.

ENROJOLARSE. v. n. Ter. Posarse vermell, sor-
tirli a algú els colors a la cara. Ruborizarse, sonro-
jarse.

ENROLAR. V. a. Mar. Inscriure al rol. Enrolar.

ENRONDAR. v. a. y 'Is seus derivats.

ENRONQUIRSE. v. r., etc. enreoullarse.

ENROSCAR. V. a. Ficar el caragol dintre la fe-
mella, entortolligar.

ENROSSAR. V. a. Ant. REGAR. || Fer tornar ros.
Enrubiar.

ENROSSEGAR. v. a. Ter. ARROSSEGAR.

ENROSSIR. V. n. Fer tornar ros. Enrubiar, enru-
bescer.

ENROTLLAMENT. m. Acte y efecte d' enrotllar.
Enroscadura.

ENROTLLAR. v. a. Rodejar a algú. Rodear, cir-
cuir, circundar. || Caragolar, entortolligar. Arrollar,
enroscar.

ENROTLLAT, DA. p. p. Rodeado, arrollado.

ENRUBINAR. v. a. Oniplir de rubinada. Enlamar.

ENRUGALLIMENT. m. Ant. RUGALL.

ENRUGALLIR. v. a. Ant. enregullirse.

ENRUGALLIT, DA. p. p. Ant. ENREOULLAT.

ENRUNA. f. ENRUNA.

ENRUNAR. V. a. Cubrir de runa. Enrunar, enro-
ñar.

ENS. pron. p. vulg. Nos. || Ésser. Ente.

FER ENS RATIONIS. fr. Fam. Discórrer ab particular
atenció. Hacer sus mementos.

ENSA. m. L' home parat que no té acció ni des-
empenyo. Meliloto. || Aucell qu' usen els ca^adors
per atreure ais altres ab la seua vista. Señuelo,
añagaza.

QUEDAR CÓM UN ENSA. fr. Quedar enibadalit. Em-
bazar, quedar hecho un bauzán.

SEMBLAR UN ENSA. fr. Parecer tonto.

ENSÁ. adv. 11. A la part d' aquí. Acá, hacia acá.

D' AHiR ENSA. m. adv. De ayer acá.

D' ENSÁ QUE. ni. adv. Desde que.

¿DE QUÁN ENSÁ? Loc. ¿De cuándo acá? ¿desde qué
tiempo?

ENSABONADA. f. L' acció y efecte d' ensabonar.
Enjabonadura, jabonadura, jabonado, ojo. || Con-
junt de robes que s' ensabonen. Jabonado. || L' aigua
barrejada ab sabó o 1' escunia que íá. Jabonaduras.
Met. fam. ADULACió.

ENSABONAMENT. m. ENSABONADA, 1.

ENSABONAR. v. a. Netejar, eniblanquir les robes
ab sabó. Enjabonar, jabonar. 1| Fam. ADULAR.

ENSABONAT, DA. p. p. Enjabonado, jabonado

ENSACAR. V. a Ficar alguna cosa dins de sachs.
Ensacar.

ENSACAT, DA. p. p. Ensacado.

ENSACULACIÓ. f. INSACULACIÓ.

ENSACULAR. v. a. Insacular.

ENSAFRANAR. v. a. Tenyir ab safra. Azafranar.
II Barrejar el safra ab un' altra cosa. Azafranar. ||
Posar safra a algún líquit. Azafranar.

ENSAFRANAT, DA. p. p. Azafranado.

ENSAGINADA. f. Mena de coca amassada ab sagf
o mantega. Hojaldre, ginebrada.

ENSAGINAR. v. a. Fer ensaginades. Hojaldrar.

ENSAGINAT, DA. p. p. y adj. Hojaldrado.

ENSAIG. m. Prova, examen, tentativa. Ensayo,
prueba. || Prova que fan deis metalls a les fabriques
de moneda. Ensayo.

ENSAJADOR, A. m. y f. Qui ensaja. Ensayador.

ENSAJAR. V. a. Provar, examinar una cosa. En-
sayar.

ENSAJARSE. v. r. Provar de fer alguna cosa pera
executarla perfectainent. Ensayarse, adestrarse.

ENSAJAT, DA. p. p. Ensayado.

ENSAJORNAR. v. a. Passar la carn o altra vianda
per les brases pera que 's conservi. Perdigar, em-
perdigar, soasar.

ENSAJORNAT, DA. p. p. Perdigado.

ENSAL. adj. Med. ant. Cauteri o instrument a
modo d' espasa, enipleat pera cauterisar les vores de
una llaga o ferida. Ensal.

ENSALIVAR, v. a. Enviarse la saliva. ASSABORIR.

ENSALM. V. a. Modo supersticiós de curar ab
oracións y medicines. Ensa:lmo.

FER PER ENSALM. fr. Obrar ab extraordinaria promp-
titut y sense veure ningú la manera cóm s' ha obrat.
Hacer por ensalmo.

ENSALMADOR, m. Qui vol fer creure que cura
per ensalm. Ensalmador.

ENSALMAR, v. a. Pretendre curar per ensalm.
Ensalmar.

ENSALOBRIR. v. a. Fer salobre 1' aigua. Ensa-
lobrar.

ENSALSADOR, A. m. y f. Qui ensalsa. Ensal-
zador.

ENS

ENS

655

ENSALSAMENT. ni. Exaltació, gran elogi. Ensal-
zamiento, exaltación, exaltamiento.

ENSALSAR. v. a. Aumentar la dignitat o gloria
de algú. Ensalzar, exaltar || Alabar, realsar el niérit
o circunstancies d' alguna cosa. Ensalzar, exaltar.
ENSALSAT, DA. p. p. Ensalzado.
ENSAMARRAT, DA. a Ij. Abrigat ab samarra.
Enzamarrado.

ENSAMERAR. v. a. Adulterar, falsificar algún gé-
nero. Adulterar, falsear.

ENSAMERAT, DA. p. p. Adulterado.
ENSANGAR. v. a. y
ENSANGONAR. v. a. Ant. y
ENSANGRAR. v. a. Ensangrentar.
ENSANGRENTAMENT.m. Acte y efecte d'ensan-
grentar. Ensangrentamiento.

ENSANGRENTAR. V. a. Teñir oenibrutarab sanch.
Ensangrentar.

ENSANGRENTAT, DA. p. p. Ensangrentado, h
m. pl. Blas. Se diu deis animáis que figuren derra-
mar sancli. Ensangrentados.

ENSAPEGAR. v. a. y 'Is seus deriváis. ENSO-
PEOAR.

ENSARDINAR. v. a. Enfonsar la espasa o un altra
arma per l'estil al eos d' algú. Espetar.

ENSARPELLAR. v. a. Posar la xarpellera. En-
torchar, envolver.

ENSARRONAR. v. a. Fam. ENQANYAR.
ENSATAR. V. a. Ant. ENCETAR.
ENSATG. m. ENSAIQ.
ENSATINAR. v. a. Ensetinar.
ENSAY. m. Mar. El biiit que lii há entre codernes
ont se separa la sobrequilla a algunes embarcacións
menors. Ensay.

ENSEBRAS. Geog. Caseriu del terme de Pinoso,
prov. d' Alacant.

ENSEGUIR. V. a. Ant. Seguir.

ENSEIGN AIVIENT m. Ant. DOCUMENT, ENSENYANSA.
ENSELLADURA. f. La part en que 's posa la sella
a la cavalcadura. Ensilladura.

ENSELLAMENT. m. Acció y efecte d' ensellar.
Ensillamiento, montura. || MONTURA, guarniments,
ORAIEIGS.

ENSELLAR. v. a. Posar la sella a la cavalcadura.
Ensillar.

QUI SOL MENJA 'L SEU OALL, SOL ENSELLA'L SEU CA-
VALL. Ref. Quien solo come su gallo, solo ensilla su
caballo.

ENSEMBLE. adv. m. JUSTAMENT.
ENSEMIT. adv. m. Ter. Tot d' un plegat. De una
vez, á la vez.

CAURE ENSEMIT. fr. Ter. Caure de repent y tot a
r hora. Caer de repente, de una vez.
ENSEMPS. adv. m. Ant. y

ENSÉMS. adv. m. Ant. Juntament a un nietei.x
temps. Juntamente, junto. || Junts, plegáis. Juntos.

ENSENADA, f. Recolsada que forma la mar ficant-
se térra endins. Ensenada.

ENSENAR, v. a. y mellor r. Entrar la ñau a una
ensenada. Ensenar.

ENSENDEMÁ. adv. t. El día següent. El día si-
guiento.

ENSENY. m. adv. Ant. Experiencia.
ENSENYADOR, A. ni. y f; Qul ensenya. Ense-
ñador.

ENSENYAMENT. m. y

ENSENYANSA. f. Instrucció. Enseñanza, ense-
ñamiento. II Per antonomasia 'Is convenís de lea
monjes, escolapis y jesuites. Enseñanza.

ENSENYAR. v. a. Instruir en alguna ciencia o art.
Enseñar, instruir. || Donar educació. Educar, en-
señar. II Manifestar, posar a la vista. Enseñar, mos-
trar. II Mostrar, indicar, cóm: el cami, etc. Mostrar,
enseñar.

ENSENYAT, DA. p. p. Enseñado, mostrado.
ENSENYORIRSE. v. a Ferse seiiyor y amo d' una
provincia, etc. Enseñorear, enseñorearse.
ENSENYORIT, DA. p. p. Enseñoreado.
ENSERRAR. v. a. Ant. TANCAR.
ENSETINAR. v. a. Donar a una tela, paper o cinta
el Ilustre del setí. Satinar. || enlluSTRAR.

ENSETINAT, DA. adj. S' aplica a certas robes pa-
regudes al setí. Asatinado.

ENSEU. Geog. Llóch del dist. munpal. de Gerri,
prov. de Lleida. || Hídrog. Riuet de la prov. de Llei-
da; nelx a les montanyes de Mollet, passa pels ter-
mes de Bahent, Enseu y Gerri y desaigua al curs
del Noguera Pallaresa.

ENSEUAR. V. a. Cubrir, untar ab seu. Ensebar.
ENSEUAT, DA. p. p. Ensebado.
ENSEVADURA. f. Acte y efecte d' enseuar o en-
sevar. Encevadura.

ENSIAM. m. Bot. Hortalisa de fuUes ampies que 's
menja crua amanida ab oli y vinagre, de la que n' hi
ha algunes varietats. Lechuga.

ENSIAM BOSCÁ. Nóin que 's dona a diverses ine-
nes d'herbes que's menjen crues y amanides, tais cóm:
coscunilles, llacsons, etc.

ENSIAM DE capdell. Lechuga repollada ó fia -
menea.

ENSIAM CKESPAT. Lechuga rizada.
ENSIAM DE SENYOR. MURRONS.
ENSIAM ESCAROLER. Lechuga escarolada.
ENSIAM LLARCH. Lechuga romana.
ENSIAM ROMA. ENSIAM LLARCH.
ENSIAM VERINÓS. Lechuga silvestre.
ensiamet DE LA MARE DE DEU. Samolo, pamplina
de agua.

ENSIAMAR. v. a. Ter. Amanir ab sal, oli y vina-
gre. Aliñar.

ENSIAMAT, DA. adj. Ter. Amanit. Aliñado.
ENSIBORNAR v. a. Sobornar.
ENSICAUDE. adj. Ornit. De qüa xata. Ensicaude.
ENSICOSSIS. f. Vida, ésser, animació. Ensicosis.
ENSIFORME, adj. Bot. En figura d' espasa. Ensi-
forme.

ENSINESTRAR. v. a. Ensenyar. Enseñar. |1 Guiar,
encaminar. Adiestrar.

ENSINESTRAT, DA. p. p. Adiestrado.
ENSIGNE. m. Ter. SENYA.

ENSINGLAT, DA. adj. En forma de single. Corta-
do á pico.

ENSIPENNE, A. adj. Ornit. D'ales córbes en for-
ma de sabré. Ensipenne, ensipenno.

ENSIRROSTRE, A. adj. Ornit. De béch córb a
modo de sabré. Ensirrostro.

ENSISTERNAL. adj. Anai. Epítet del apófissis en-
siforme del esternó. Ensisternal.

ENSITJAR. V. a. Posar el biat dins de les sitjes.
Ensilar.
ENSITJAT, DA. p. p. Ensilado.
ENSOBORN. m. Ant. y
ENSOBORNACIÓ. f. Ant. SOBORN.
ENSOBORNADOR, A. ni. y f. Sobornador.
ENSOBORNAMENT. ni. Ant. SOBORN.
ENSOBORNAR. v. a. SOBORNAR.
ENSOFRAR. v. a. Posar sofre a alguna cosa y mes
particularment ais ceps. Azufrar.
ENSOFRAT, DA. p. p. Azufrado.

656

ENT

ENT

ENSOLELLAR. v. a. Donarli'l sol a alguna part.
Dar el sol.

ENSONIAT, DA. adj. Ant. y
ENSONYAT, DA. adj. Pié de son. Soñoliento.
ENSOPAR. V. a. Atipar de sopa. Ensopar.
ENSOPECH. m. y

ENSOPEGADA. f. La acció d' ensopegar. Trope-
zón, tropicón, tropiezo, tropezadura, traspié. |1
Encentre ab algún destorb o inipedinient. Tropiezo,
tropezón. || La deis peus. Traspié,

DONAR ENSOPEGADES. fr. ENSOPEGAR, 2, 3. il Met.
Viure ab pocli recato, o descuidarse en punt a honés-
tela t. Echar ó dar traspiés.

ENSOPEGADOR, A. m. y L Qui ensopega sovint.
Tropezador. || Llocii ont fácilnient s' ensopega.
Tropezadero.

ENSOPEGALLS. ni. pl. Bol. QÜA D' EUGA.
ENSOPEGAMENT. m. Ant. ENSOPECADA.
ENSOPEGAR. v. a. endevinar. (\ v. n. Pegar una
cosa contra un' altra. Tropezar, topar. il Pegar in-
voluntarianient un cop de peus contra un obstacle
sense caure. || Tropezar, dar traspiés ó tropezones.
II Trovar a algú o alguna cosa. Topar, encontrar,
hallar. II Trovar a algú o alguna cosa casualment o
sense buscarla. Topar, encontrarse con alguna
cosa. II Met. Errar en alguna cosa. Errar. |1 v. a. Fam.
met. Encoinanarse nial gálicli. Picar la tarántula ó
el alacrán.

TOT BON CAVALL ENSOPEGA. Ref. El mds diestro
¡a yerra.

ENSOPEGARSE. v. r. Trovarse en algún lloch, cas
o circunstancia casualment. Hallarse, encontrarse,
acercarse. || Succeir alguna cosa casualment. Acae-
cer, acertar.

ENSOPEGUERES. f. Bot. QÜA D' EUGA.
ENSOPIMENT. m. Gran pes o carreganient de cap.
Modorra, azoramiento.
ENSOPIR. V. a. Causar ensopinient. Amodorrar.
ENSOPIRSE. V. r. Amodorrarse.
ENSOPIT, DA. p. p. Amodorrado, azorado, mo-
dorrado, amodorrido.
ENSORRAR. v. a. y

ENSORRARSE. v. r. Encallarse. II Enfonsarse, en-
trarse'n. Hundisre, meterse en.
ENSORRAT, DA. p. p. enfonsat.
ENSOSTRAMENT. m. Ant. EMPOSTAMENT.
ENSOTARSE, v. r. Picarse dins d' algún sot. En-
sotarse.

ENSUCRAR. V. a. Barrejar o posar sucre daniunt
d' alguna cosa. Azucarar.

ENSUCRAT, DA. p. p. Azucarado.
ENSULCIADA. f. ESLLEVISSADA.
ENSULSIARSE. v. n. ESLLEViSSARSE, parlant de
Ierres o roques.

ENSUMAR. V. a. Flairar, olorar. Husmear. || Pen-
dre tabaco de póls. Tomar tabaco.
ENSUMAT, DA. p. p. Husmeado.
ENSUPERBIMENT. ni. L' acció d'ensuperbir o de
ensuperbirse. Ensoberbecimiento.

ENSUPERBIR. v. a. Causar superbia. També s' usa
coni recíproct). Ensoberbecer.

ENSUPERBIT, DA. p. p. Ensoberbecido.
ENSÚS. adv. Ant. En adelante. H Anl. AMUNT.
ENSUST. m. Ter. ESPANT.

ENSUTJAR. V. a. Embrutar ab sutge. Engorgui-
nar, enjorjinar, tiznar.

ENSUTJAT, DA. adj. Pie de sutge. Enhollinado.
ENT. m. FiL Ente.

ENT DE RAO. Lo que té ésser sois obgectivament.
Ente de razón.

ENTABAIR. v. a. Entibiarse.

ENTABORNIMENT. m. Anl. Acte y efecte d' enta-
bornir o entabornirse. Entorpecimiento.
ENTABORNIT, DA. adj. ENTONTIT
ENTABUIXAR. v. a. ENTABORNIR.
ENTACAR. V. a. Anl. TACAR, INFECTAR.
ENTAFURAMENT. m. Embolich. Zampuzo, em-
bolismo, ocultamiento, ocultación.

ENTAFURAR. v. a. Amagar. Zampuzar, zampar.
ENTAGUR, A. adj. Ant. SenseR.
ENTALENTAR. v. a. Anl. Desitjar ab ansia. An-
siar.

ENTALHZ. m. Ant. ENTRETALL.
ENTALLA, f. La ranura que 's fá en les rodes y
r arbre pera posar'hi la claveta.
ENTALLAR, v. a. GRAVAR.
ENTALLAT, DA. adj. Grabado.
ENTANY. adv. Ant. ANTANY.

ENTAPISSAR. v. a. Cubrir ab tapissos. Entapi-
zar, tapizar.

ENTAPIS- ^

SAT, DA. p. p.
Entapizado,
tapizado.

EN TARI-
MAR, v. a. Cu-
brir ab tarimes.
Entarimar.

EN T ARI-
MAT, DA.p. p.
Entarimado. II
ni. Pavinient
cubert ab tari-
mes de fusta.
Entarimado. ||
Arquitec. Mon-
tatge de posts
aprimades, que
se posen pera
formar el pis de
una habitació,
deniunt de ca-
rreres horitson-
tals.

ENTARIMAT
DE FRISOS. El
que está for-
niat per llistons
llarchs. Se 'n
diu també a la
inglesa.

ENTARIMAT
DETALLDEPLO-
MA. Quan les
posts formen
xeurró herál-
dich.

ENTARIMAT
DE QÜA DE
PEIX. En forma
de xeurró ab
e Is se u s ex-
tréins perpen-
diculars.

ENTAULA-
MENT. ni. Arq.
Cornisa supe-
rior d' un edi-
fici. Entabla-
mento

1, entarimat de frisos; 2, entarimat d&
'tall de ploma; 3, entarimat de qüa
de peix.

ENTALLAR, v. a. Preparar algún negoci o preten-
sió. Entablar || v. a. Ant. EMPOSTISSAR..

ENTALLARSE, v. a. Sentarse a la taula rodona

ENT

ENT

657

pera menjar ab els deniés hostes. Comer en mesa re-
donda, á escoíe ó sea á tanto por barba.

ENTAULAT, DA. p. p. Entablado. || ni. Ant. EM-
POSTISSAT.

ENTAVANAR. v. a. Ferli creure a algú alguna
cosa, induirlo a fer quelconi. Armar.

ENTEBIADOR, A. ni. Lloch pera entebiar. Enti-
biador.

ENTEBIAMENT. m. Ant. TIBIESA.

ENTFBIAR. v. a. Posar tebia alguna cosa. També
s' usa coiii recíprocli. Entibiar. || Minvar el fervor
ab que 's feia alguna cosa. Entibiar.

ENTE3IAT, DA. p. p. Entibiado

ENTECADA (Tuch de 1'). Orog. Enlairat cini de
2.215 tn. a la valí d' Aran.

ENTECAT, DA adj. y

ENTECH, CA. adj. Malaltís, débil, flacli. Enteco,
entecado. II ni. Ter. OPILACIÓ.

TREURE o LLENSAR L' ENTECH. fr. Purgar les dones.
Desopilar, purear.

ENTEGRAMENT. adv. ni. Aní. enterament.

ENTEGRAR. v. a. Ant. INTEGRAR. || Tornar una
cosa a qui 1' liagués deixada.

ENTEGRE. adj. Ant. integro.

ENTEGRITAT. i. Ant. INTEGRITAT.

ENTELAMENT. m. Ofuscado de la vista. Niebla.

ENTELAR, v. a Desllustrar, deslluir, pulir o bru-
nyir. També s' usa coni recíorocli. Empanar. || Ofus-
car la vista d' algú. Obscurecer.

ENTELARSE, v. r. Se diu deis ulls d' un qu' está
próxini a la inort. Vidriarse los ojos. || Glassarse 'Is
vasos, etc., ab el vapor que contenen. Empanarse.

ENTELAT, DA. p. p. Vidriado, empanado.

ENTELÍGENT. adj. Ant. intelligent.

ENTEMA. f. Ter. ibissancfi. Malavolensa. Ojeriza.

ENTENA, f. Nciut. Pega coinposta del cor y la
pena ont va embregada la vela llatina. Entena.

ENTENALL. m. Art. y of. Petit caragol d' estacar
prori pera peces petites o delicades.

ENTENALLS. m. pl. Art. y of. Eina petita y solía
seniblanta al caragol descrit, qual rosca s' ajusta
collant una paloma; serveix pera subgectar peces
xiques, poguentles aguantar ab la má pera llimarles.

ENTENQA (Berenguer d'). 8iog. Noble aragonés
del sigle xii, senyor de Ribagorsa, que 1' any 1171 va
rebre en feu la vila de Terol.

— Cberenguer D'). fiíoo^. Noble ribagorsa, que va
concorre en 1238 a la conquista de Valencia, pas-
santse al camp deis alarbs, després d' liaverse sepa-
rat a Xátiva deis capdills cristians en 1240.

— (BERENGUER D'). BiOg.

^-i-'j^ Cavaller del sigle xiii, qne

va ésser nomenat i' any
1217, capdill de la fortare'-
sa del Puig de Santa Ma-
ría, succeint al seu pare en
aquell cárrecli.

— (BERENGUER D'). Bio:;.

Famós capdill de la familia
ribagorsana d' aqiiest cog-
nóni, que va figurar a l'em-
presa de Sicilia y d'Orient,
comanaut els almojávers.
L' any 1305 va arrivar a
Constantiiiopla, nonienantlo
megaduch, y després del
assesinat de Roger de Flor
y de la matansa d' almogá-
vers aplegá les forces que
restaren. Fon prés péls genovesos després de les
venjanses de Galipoli, mes, posat en Ilivertat, va
alsar nova host, endregantse a Orient, ont va ésser
mort per traidoría péls partidaris de 'n Rocafort.

DIC. CAÍ .— T. I.— 83.

Beronguer d' Enteníja

— (BERNAT OUILLÉM D'). Biog. Noble ribagorsá,.
guanyador del combaí d' Enesa en 1237, en quin els
alarbs foren vensuts. Havía cobrat fama de valent al
siti de Burriana en 1233, y desde 1235 va ésser go-
vernador del castell del Puig de Santa María, defen-
santlo contra les acomeses deis alaibs.

— (GOMBAU D'). Biog. Capdill ribagorsá, capitá
de galera al combat naval del Cap Orlando, a Sicilia;
pertanyía a les naus de Roger de Lluria, y va morir
en aquella Iluita 1' any 1299.

— (TERESA D). Biog. Valerosa dama, nevoda del
comte d' Urgell y muller de 1' infant Alíóns d' Aragó.
Ab aquest prímpcep va concoire en 1323 a la con-
questa de Caller, a Cerdenya. Va morir en 1329.

ENTENCIÓ f. An/. INTENCIÓ.
ENTENDANZA. f. Ant. La persona amada. Amor.
ENTENDAR. v. a. Tapar el planter. Acogollar.
ENTENDEDOR, A. m. y f. Ant. ENTENEDOR.
ENTENDEMENT. m. Ant. ENTENIMENT. || INTELLI-
GENCIA.

ENTENDENT, A. adj. Ant. intelligent.
ENTENDENZA. f. Ant. entendanza. || intelli-
GENCIA.

ENTENDRE. v. a. Ferse una idea clara de les co-
ses. Entender, conocer, penetrar. || Oir. Entender,
oir. II Tindre intenció de fer alguna cosa. Entender.
II Creure, pensar. Entender. || Interpretar. Interpre-
tar, entender. || Advertir el fí dissinuilat ab que 's
fá o 's diu alguna cosa. Caer en el chiste.

ENTENDRE A ALGÚ. fr. Conéixer la seua intenció.
Entender á uno, entend.r la musa.

ENTENDRE EN ALGUNA COSA. fr. Ocupárse'n. Enien-
dtr en alguna cosa.

AL MEU ENTENDRE. Loc. A mi vcr, ú mi entender.
NO Hi HA QUI HO ENTENQUI. Expr. Pera denotar la
suma dificultat d' alguna cosa. Nj lo entenderá Gal-
vún; no hay entenderla.

NO ENTÉNDRE'HI MES. fr. No alcanzársele más.
NO ENTÉNDRE'HI RES. fr. No entender pizca: no to-
car pelota.

NO POGUERSE ENTENDRE AB ALGÚ. fr. No poderse
avenir con alguno.

SABERSE ENTENDRE. fr. Saberse en'ender.
DEU ME DÓ GENT QUE M' ENTENGUI. Ref. DiOS me
dé contienda con quien me entienda.

ENTENDRE'S. v. r. Anar dos o .mes conformes en
un negoci. Entenderse. || Tindre motín pera obrar de
cert modo. Entenderse.

ENTENDRE'S AB ALGÚ. fr. Avíndres pera tractar de-
termináis negocis. Entenderse con alguno.

AI.XÓ NO S' ENTÉN AB MÍ, AB TU, etc. Loc. Denota
que no 'ns compren alió en que 'ns volen incloure.
No se entiende eso conmigo.

CADA HU S' ENTÉ.v. Expr. Ab que satisfá aquell a
qui reconvenen d' alguna cosa que aparentment dis-
sona. Cada uno se entiende.

¿CÓM S' ENTÉN? Expr. Que manifesta 1' enfado per
lo que se sent o 's veu. ¿Cómo se entiende? ¿qué se
entiende?

ELL S' ENTÉN CÓM AQUELL QUE O CÓM QUI BALLA
TOT SOL. Ref. irón. Nota al qui fá un disbarat, per-
suadintse que obra ab acert. El se entiende y traste-
jaba de noclic. \\ NolR al qui pera fer alguna maldat
afecta extravagancia ab qne ocultar els seus perver-
sos íntents. E¡ se entiende y trastejaba de noche, y
hurtaba las tejas á su vecino.

ELLS S' ENTENEN. Denota qu' algúns porten algún
fí misterios, y que saben mólt bé lo que 's fan. Ellos
se entienden.

És A ENTENDRE. Loc. Se ha de entender.
ENTENDRIMENT. m. L' acte y efecte d' enten-
drir o entendrirse. Enternecimiento, terneza.

ENTENDRIR. v. a. Fer tornar tendré. També se
usa com recíprccli. Enternecer, ablandar.
ENTENDRIT, DA. p. p. Enternecido.

€38

ENT

ENT

ENTENEBRAT, DA. adj. Qui té poch judici y obra
violentiuent. S' usa niólt ab la paraula cap. Calavera,
casquivano, correntón, casquilucio. || ENTREMA-

LIAT.

ENTENEDERAS. f. pl. Enteniment o modo d' en-
tendre. Entendederas.

ENTENEDOR, A. m. y f. Qui entén. Entendedor.

A BON ENTENEDOR, FOQUES PARAULES. Ref. Denota
que a qui té inólta comprensió n' hi ha prou indicarli
una cosa pera enténdrela. A buen entendedor pocas
palabras, ó breve hablador.

ENTENENT. p. pres. Ant. d' entendre. |1 INTELLI-
GENT.

DONAR ENTENENT O A ENTENEWT. fr. Persuadir.
Entrar d uno, recabar de alguno.

FER E.MTENENT. fr. PARTICIPAR.

ENTENETA. f. dim. Mar. Enténola, percha pe-
queña.

ENTENIMENT. m. Potencia de 1' ánima per la
qual concebeix y coneix. Entendimiento. || Ant. IN-

TELLIGENCIA. || INTENCIÓ, PENSAMENT. || S' USa CÓIU a

interjeccló pera avisar a algú que obri ab cuidado y
prudencia. Cordura, juicio.

AB ENTENIMENT. ni. adv. Ab cordura. Cuerdamente.

BHURE'S L' ENTENI.MENT. fr. Met. fam. Denota la
poca reflex ó y cordura ab qu' algú 's porta en les
seues operacións. Tener el juicio en I s talones.

FER BULLIR L' ENTENIMENT. fr. Met. fam. Abrumar.
Sacar de quicio.

FER PERORE L' ENTE.MMENT. fr. Causar gran nove-
tat y extranyesa. Volver loco.

PÉRDRE HI L' ENTENI.MENT. fr. Discórrer profonda-
inent sobre una cosa y no enténdrela. Descabezarse.

PERORE L" ENTENIMENT. fr. PERORE 'L JUDICI.

POSAR ENTENI.MENT. fr. Coniensar a tindre'n. Ajui-
ciar, asesar, sentar el juicio.

TINDRE UN ENTENIMENT QUE 'S POT TALLAR, fr.
Tindre poquísima comprensió. Ser de un entendimien-
to gordo.

ENTENIJWENTAT, DA. adj. Persona d' enteni-
ment. Juicioso.

ENTENRE. v. a- Ant. ENTENDRE.

ENTENRIRSE. v. r. Ant. ENTENDRIRSE.

ENTENTA. f. Ant. y

ENTENZA. f. Ant. ENTENDANZA. |1 INTENT, INTEN-
CIÓ.

ENTEOCASJVIE. m. Poét. Estre, estro, furor diví.
Enteocasmo. il Fal-lera relligiosa que fá creure al
qui la pateix qu' está inspirat per Deu. Enteo-
mania.

ENTEOMANÍA. f. Bogaría o fanatisme relligiós
que qui '1 pateix se creu estar inspirat pél cel, etc.
Enteomanía, enteocasmo.

ENTER, A. adj. Constant, ferin. Entero. || RECTE,
«UST. Entero || Cavall cuniplert. Entero. || S' aplica
a r animal no sanat. Entero.

PER ENTER. m. adv. ENTERA.MENT.

ENTERACTIA. f. Med. Estretesa deis buJells. En-
teractia.

ENTERÁDENA. f. Med. Gangli linfátich deis bu-
dells. Enterádena.

ENTERADENOGRAFÍA. f. Descripció deis gaiíglis
linfátichs deis budells. Enteradenografía.

ENTERADENOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a
la enteradenografía. Enterad enográfico.

ENTERADENOLOGÍA. f. Tractat.'sobre les enterá-
denes. Enteradenología.

ENTERADENOLÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la
enteradenología. Enteradenológico.

ENTERALGIA. f. Med Dolor agut deis budells.
Enteralgia.

ENTERÁLGICH, CA. adj. Med. Lo que té relació
ab la enteralgia. Enterálgico.

ENTERAIWENT. adv. m. Del tot. Enteramente, fj
Cabal, plenanient. Enteramente.

ENTERANGIENFRAXIA f. Med. Obstrucció per
estretesa del canal intestinal. Enterangienfraxia.

ENTERANGIENFRAXICH, CA. adj. Med. Relatiu
a la enterangienfragia. Enterangienfráxico.

ENTERAR, v. a. Informar, donar noticies. També
s' usa com recíproch. Enterar, informar, instruir.

ENTERAROCIA. f. Med. Encongiment d' un budell.
Enterarocia.

ENTERAT, DA. p. p. y adj. Enterado, informa-
do, instruido, inteligenciado.

ENTERBOLIMENT. m. Acte y efecte d' enterbolir.
Enturbamiento. || Ant. entorpiment.

ENTERBOLIR. v. a. Embrutar, posar térbola al-
guna cosa. També s' usa có:n recíproch. Enturbiar,
turbar. || Met. Turbar, ofuscar 1' enteniment. També
s' usa cóm recíproch Entorpecer, entenebrecer,
ofuscar.

ENTERBOLIT, DA. p. p. Enturbiado.

ENTERCA, f. Ant. Cert dret o us antich. En-
terca.

ENTERCH, CA. adj. Atapait, fort; se diu de les te-
les. Tupido, entero || üur, fort, ferm. Tieso, en-
tero. II Obstinat, perlinas, indócil. Terco, tieso, irre-
ducible.

ENTERDIT. ni, Ant. ENTREDIT.

ENTERECTASSIA. f. Med. Dilatació del budell.
Enterectasia, enterectasis.

ENTERELCOSSIS. f. Med. Ulceració deis budells.
Enterelcosis.

ENTERELESIA. f. Dolor ocasional per la compres-
sió deis budells. Enterelesia.

ENTEREIVIIA. f. Med. Congestió sanguínea del bu-
dell. Enteremia.

ENTERENQUITA. f. Med. Iistrument destinat a
introduir les injeccións fins ais budells. Enteren-
quita.

ENTEREQUEMA. m. Med. Mena de brugit que fan
els budells. Enterequema.

ENTERESA. f. Integritat, perfecció, cumpliment.
Entereza. || Met. Rectitut en 1' adniinistració de jus-
ticia. Entereza, integridad, probidad. || Fortalesa,
constancia, fermesa d' áním. Entereza.

ENTERÉTICH, CA. adj. Med. Pertanyent a la en-
teritis. Enterético. || Inflaniació deis budells y per
millor dir, de la membrana mucosa intestinal y espe-
cialment de la porció que revesteix el primer y 'Is
budells prims. Enterética.

ENTEREXEMA. ni. Med. Derramament de sanch
per dins d' un orgue. Enterexema.

ENTÉRICH, CA. adj. Med. Pertanyent ais budells.
Entérico.

ENTERiSSIJVl, A. adj. sup. Enterísimo. || adj. Bot.
S' aplica a les tulles, petáis, etc., que teñen la vora
perfectanient sens;ra, sense dents ni cap mes divisió,
coni les de la olivera. Enterísimo.

ENTERÍTICH, CA. adj. Med. Pertanyent ala ente-
ritis. Enterítico, enterético.

ENTERITIS, m. Med. Inflamació de la membrana
interna deis budells. Enteritis.

ENTERNESCUT, DA. p. p. ENTERNIT.

ENTERNIDAIWENT. adv. in. Ab ternura. Enterne-
cidamente.

ENTERNIDOR, A. adj. Lo que fá enternir. Enter-
necedor.

ENTERNIMENT. m. Ant. Compassió. Enterneci-
miento.

ENTERNIR. v. a. Moure a compassió. També s' usa
cóm recíproch. Enternecer, enblandecer.

ENTERNIT, DA. p. p. Enternecido.

ENT

ENT

659

ENTEROBRANQUI, A. adj. Zool. Que té branquies
al interior del cós. Enterobranquio.

ENTEROCELE. f. Aítrf. Aquella Ireucadura abdo-
minal que sois conté uua porció de budell. Entero-
cele.

ENTEROCELIA. f. Med. Enterocele.

ENTEROCÉLICH, CA. adj. Relatiu a la enteroce-
le. Enterocélico.

ENTEROCISTÓCELE. f. Med. Trencadura formada
per la vagina y una porció del canal intestinal. Ente-
rocJstócele.

ENTEROCOLITIS, f. Med. La enteritis quan, a mes
d' algún altre budell, se trova afectat el budell cu-
lar. Enterocolitis.

ENTEROCOSSIS. f. Med. Ulceració deis budells.
Enterocosis.

ENTERODIALISSIS. f. Med. Separació complerta
relativament al budell Enterodialisis.

ENTEROEPIPLOCELE. f. Med. Trencadura forma-
da pél budell y pél onient. Enteroepiplocele.

ENTEROEPIPLÓNFAL. m. Med. Trencadura me-
lical o umbilical. Enteroepiplónfalo.

ENTEROESQUIOCELE. f. Med. Trencadura forma-
da per la eixida deis budells y 's presenta pél arch
crural. Eenteroesqulocele.

ENTEROGASTROCELE. f. Med. Trencadura del
ventre. Enterogastrocele.

ENTERÓGRAF. m Anatómich que 's dedica al co-
neixement y a la descripció deis budells. Enteró-
grafo.

ENTEROGRAFÍA. f. Descripció deis budells. En-
terografía.

ENTEROGRAFICH, CA. adj, Med. Lo qu' és con-
cernent a la enterografía. Enterográfico.

ENTEROHEMORRAGIA. f. Med. Evaquació o fluix
de sanch pél ano. Enterohemorragia.

ENTEROHEPATITIS. f. Med. Inflamado deis bu-
dells y del fefge. Enterohepatitis.

ENTEROHIDROCELE. f. Med. Trencadura intes-
tinal complicada ab liidrocele. Enterohldrocele.

ENTEROHIDRÓNFAL. m. Med. Trencadura umbi-
lical, quin sach conté al metelx tenips una porció de
budell y certa quantitat de serositat. Enterohídrón-
falo.

ENTEROISQUIOCELE f Med. Trencadura esquiá-
tica intestinal. Enteroisquiocele.

ENTEROLCOSSIS. f. Med. Ulceració deis budells.
Enterolcosis.

ENTEROLITÍASSIS. f. Med. Formació d' enteró-
lits. Enterolitiasis.

ENTERÓLIT, m. Med. Pedra que 's forma al canal
intestinal. Enterólito.

ENTEROLOGiA. f. Tractat sobre les funcións y
afeccións deis budells. Enterología.

ENTEROLÓGICH, CA. adj. Med. Lo qu' és relatiu
a la enterología. Enteroiógico.

ENTEROMEROCELE. f. Med. Trencadura crural
intestinal. Enteromerocele.

ENTEROMESSENTÉRICH, CA. adj. Pertanyent
ais budells y al messenteri. Enteromesentérico.

ENTEROMIASSIA. f. Med. Afecció produida per
insectes. Enteromiasia.

ENTERÓNFAL. m. Med. Trencadura umbilical
quin sach no conté mes que 'Is budells Enterónfalo.

ENTEROPARISSAGOGIA. f. Med. Invaginació deis
budells. Enteroparisagogia.

ENTEROPATÍA. f. Med. Malaltía deis budells.
Enteropatía.

ENTEROPÁTICH, CA. adj. Med. Lo que pertany
a la enteropatía. Enteropático.

ENTEROPERÍSTOLE. f. Med. Oclusió deis budells.
Enteroperístole.

ENTEROPIRIA. f. Med Febre niessentérica. Ente-
ropiria.

ENTEROPÍRICH, CA. adj. Med. Peitanyent a la
enteropiria. Enteropírico.

ENTERORRAFIA. f. Med. Sutura pera remeiar les
fonts o obertura del canal intestinal. Enterorrafla.

ENTERORRAGIA. f. Med. Hemorragia deis budells.
Enterorragia.

ENTERORRÁGICH, CA. adj. Aíed. Lo pertanyent a
la enterorragia. Euterorrágico.

ENTERORREA. f. Med. Mena de diarrea. Entero-
rrea.

ENTERORREXH. adj. Med. Lo concernent a la
enterorrea. Enterorrelco.

ENTEROSARCOCELE. f. Aíerf. Trencadura intesti-
nal complicada ab una mena de carnot. Enterosar-
cocele

ENTEROSFIGINA. f. Med. Trencadura intestinal
escanyada. Enterosfigina.

ENTEROSQUIOCELE. f. Med. Trencadura escrotal
intestinal. Enterosquiocele.

ENTEROSSIS. f. Med. Cert mal deis budells. Ente-
rosis.

ENTEROSTÉU, A. adj. Que té un o mes ossos al
interior del cós. Enterosteo.

ENTEROTOM. m. Med. Eina pera obrir instantá-
neament el canal intestinal en tota la sena Margada.
Enterótomo.

ENTEROTOMÍA. f. Med Dissecció deis budells y
també divisió de les parets d' un budell intestinal,
que 's fá ab 1' obgecte d' evaquar les materies con-
tingudes dins. Enterotomía. || Operació quirúrgica
que 's practica ais dos caps del budell, ab I' obgecte
de destruir un ano anormal y restablir el curs natu-
ral de les materies excrementicies. Enterotomía.

ENTEROTÓMICH, CA. adj. Med. Lo concernent a
la enterotomía. Enterotómico.

ENTERQUEDAT. f. Anl. TERQUEDAT.

ENTERRADOR, m. FOSSER.

ENTERRAMENT. ni. Acte y efecte d' enterrar.
Enterramiento, entierro. Il Ant. enterro.

ENTERRAMORTS. m. Ter. FOSSER.

ENTERRAR, v. a. SOTERRAR. || Cubrir de térra,
donar sepultura a un niort. || Enterrar, sepultar. ||
Met. Amagar alguna cosa pera que no se 'n sápiga
res niés, o s' oblidi, cóm el diner. Sepultar. || Sobre-
viure a la mort d' algú. Enterrar, sobrevivir. || v. a.
Entre carboners cubrir de térra la pila del carbó.
Enterrar.

SENSE ENTERRAR. Expr. Insepulto.

ENTERRAT, DA. p. p. Enterrado, sepultado.

ENTERRO, m. L' acte d' enterrar un mort. Entie-
rro, enterramiento. || Acompanyament que va ab el
mort. Entierro. |1 Funeral, exequies d' un difunt. En-
tierro, funeral, mortuorio.

ACOMPANYAR AL ENTERRO fr. Anar 'hi. Honrar las
exequias.

ENTERROGACIÓ. f. Ant. PREGUNTA.

ENTERROSSARSE. v. r. REVOLCARSE.

ENTERVENIMENT. m. Anl. INTERVENCIÓ.

ENTES, A. p. p. Entendido. II adj. Savi, intelli-
gent Entendido, sabio, docto.

AB EL BEN ENTES. Expr. Con el bien entendido.

DONARSE o NO DONARSE PER ENTES, fr. Respondre
o no al cas, satisfer a la pregunta. Darse ó no darse
por entendido.

FER L' ENTES, fr. Afectar opinió d' home entes. Ha-
cer el entendido.

ENTESAMENT. adv. m. Ab ¡ntelligencia. Enten-
didamente.

66 D

ENT

ENT

ENTESTAR v. a. Mar. Vindre dues peces de Iliga-
diira pé s seus caps de modo que 'n fonnin una de
sola. Entestar.

ENTESTAT, adj. Testarut. Entestado.
ENTEULAMENT. m. Arq. El tercer deis tres eos-
sos principáis de la arquitectura; descansa deniunt
la columna, y consta d' arquitráu, fris y cornisa.
Cornijamento, cornijamiento, cornijón, cornisón.
ENTIBIAR. V. a. y 'Is seus derivats. entebiar.
ENTIMEMA. f. Silogisme en que 's calla una pro-
posició per ésser niólt claia. Entimeraa.
ENTLViEMÁTICH, CA. adj. Entimemáíico.
ENTIMEMISME. m. Ret. Figura que consisteix en
r apro.ximació rápida de dues proposicións q lin mu-
tuo apoio produeix una forta convicció. Entime-
raismo.

ENTINTAR, v. a. Tacar o tenyir ab tinta. Entin-
tar. 1! Fig. Tenyir. Entintar.

ENTIPLAT, DA. adj. Lo que té la veu o '1 tó de
tiple. Atiplado, tiplisonante, tiple.

ENTIPOSSIS. f. Anal, La cavitat glenoidea del
OMióplat a causa de la seua poca fondaria. Entiposis.
ENTIQÜELA. f. Planxeta rodona de plata o d' al-
tre nietall que serveix pera brotar, cusintla a la
roba ab punís que passen per un foradet que té al
initj. Lantejuela lentejuela, tembleque.

ENTITAT. f. FU. Lo que constituheix la essencia
d' una cosa. Entidad.

COSA D' ENTITAT. Cosa de entidad, de susiancia, de
consideración, de fuslc.

COSA DE POCA ENTITAT. Cosa de pocli íonament o
utilitat. Pamplina.

DE POCA ENTITAT. m. adv. De poca substancia, de
poch valor. De poca entidad, de chicha y nabo.

ENTLASSIS. f. Med. Fractura del craneu ab des-
trossa y desnivell de la major part deis seus ossos.
Entlasis.

ENTOCÉFAL. ni. Zool. Pega corresponenta al ento-

tórax y que 's trova al cap deis insectes. Entocéfalo.

ENTODISCAL. adj. Bot. S' aplica a la inserció de

filñuieiits quan té lloch dintre del disch. Entodiscal.

ENTOFILÍ, NA. adj. Bot. Que té brotóns implan-

tats a la substancia meteixa del vegetal. Entofilino.

ENTOFTALMÍA. f. Med. Inflamació de les parts

internes del ull. Entoftalmía.

ENTOFTÁLMICH, CA. adj. Pertanyenl a la entof-
talmía. Entoftálmico.

ENTOFTALMORRAGIA. f. Med. Hemorragia inter-
na del ull. Entoftalmorragia.

ENTOFTALiVlORRÁGICH, CA. adj. Med. Referent
a la entoftalmorragia. Entoftalmorrágico.

ENTOIAL. ni. Anat. Os situat al mitj del ioideu
d' algúns animáis. Entohial.
ENTOLDAR, a. a. envelar.

ENTOM. m. Zool. Nóm colectiu deis animáis ar-
ticuláis. Entomo.

ENTOMÓFACH, GA. adj. Zool. Devorador d' in-
sectes. Entomófago.

ENTOMÓFIL, A. adj. Qui es amant deis insectes.
Entomófilo.

ENTOMOGENOSSIS. f. Med. Mal que resulta del
parasitisme d' un cucli o insecte dins del eos huma.
Entomogonosis.

ENTOMOGRAFÍA. f. Descripció deis insectes.
Entomografía.

ENTEMOGRAFICH, CA. adj. Pertanyent a la en-
toniografía. Entomográfico.

ENTOMOIDE. adj. Semblant a un insecte. Ento-
moide.

ENTOMOLITA. f. Insecte fóssil. Entomolita. |1
Pedrés ab figura d' insectes. Entomolita.

Entomoscelit

ENTOMOLOGÍA, f. Rain de zoología que tracta
deis insectes. Entomología.

ENTOMOLÓGICAMENT. adv. m. Segóns la ento-
mología. Entomológicamente.

ENTOMOLÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la ento-
mología. Entomológico.

ENTOMOLOGISTA, m. Naturalis-
ta dedicat a la entomología. Ento-
mólogo, entomologista.

ENTOMOSCELIT. m. Entom. In-
secte coleópter deis crisomelits. En-
tomoscélido.

ENTOMOSSOARIS. m. pl. Zool.
Mena d' animáis articuláis ab o sen-
se vertebres. Entomozoarios.

ENTOMÓSTOM, A. adj. Zool. De boca retallada
o escapsada. Entomóstomo.

ENTONACIÓ. f. Acte y efecte d' entonar. Entona-
ción, entono, entonamiento.

ENTONADOR, A. m. y f. Qui entona o coiiiensa '1
cant. Entonador. |! Qui a les iglesies dirigeigel chor.
Sochantre.

ENTONAMENT. ni. ENTONACIÓ. || Ensuperbiment,
orgull. Entona, entonación, entonamiento, infla-
ción, endiosamiento, gallo, engreimiento, envane-
cimiento.

ENTONAR. V. a. Comensar a cantar pera que 'Is
a'.tres segueixin el nieteix tó. Entonar. || Afinar la
veu, acomodarla al to. Entonar. |1 Adornar alguna
cosa. Adornar. || Donar tó y vigor a les libres. En-
tonar. II Pinl. Donar cert punt ais colors, temperar-
los pera que no desdiguin éssent uns mólt forts y
altres mólt baixos. Entonar.

ENTONARSE, v. r. Ensuperbirse, perdre '1 respec-
te. Desentonarse, entonarse, encrestarse, pavo-
nearse, hincharse, esponjarse.

ENTONAT, DA. p. p. Entonado. 1| adj. Ait. En-
superbit. Entonado, desvanecido, entonadillo
ENTONTIMENT. m. ENTORPI.MENT.
ENTONTIR. V. a. Fer tornar tonto. També s' usa
cóm recíproch. Entontecer.

ENTONTIT, DA. p. p. Entontecido.
ENTÓPTICH, CA. adj. Fet de prismes o cubus vi-
driosos Entóptico.

ENTORN. m. Les serres o lloclis veíns de que un
está rodejat. Contorno, rededor, j' prep. Denota
proximitat de temps, cóm: entorn de Nadal. Sobre,
cerca, á vueltas. / Prop a la ratlla. Cerca, al pie.
ALENTORN. m. adv. Alrededor; en contorno.
ENTORNARSE, v. n. TORNARSE.
ENTORNPÉU. m. Drap pera cubrir els peus deis
Hits. Rodapié. || Pint. Faixa aprop de térra, de dife-
rent color que lo dem¿s de la paret. Rodapié, friso.
Po3t que 's posa al peu del baleó. Rodapié.

ENTORPIMENT. m. Acte y efecte d' entorpir o
entorpírse. Entorpecimiento.

ENTORPIR. V. a. Impedir el moviment d' algún
menibre. També s' usa cóm recíproch. Entorpecer,
envarar. || Torbar l'enteniment o 1' ingeni. Entor-
pecer.

ENTORPÍRSE. v. r. Restar sense sentit ni movi-
ment. Entorpecerse, entumecerse, adormecerse,
envararse.

ENTORPIT, DA. p. p. Entorpecido.
ENTORTOLLIGAMENT. m. Acte y efecte d' entor-
tolligar. Enroscadura. || Doblech de la cosa entor-
tolligada. Espira.

ENTORTOLLIGAR. v. a. Torcer, doblegar en rodó.
Enroscar. || També s' usa cóm recíproch. Enroscar.
ENTORTOLLIGAT, DA. p. p. Enroscado.
ENTORXAR. v. a. Fer entorxats. Entorchar.

E.VT

ENT

661

ENTORXAT. m. Distiiició que consisteix en un
Ijrodat d' or o d' argent, que usen els iiiilitars desde
general de brigada en amunt. Entorchado.

ENTOSFENAL. s. y adj. Una de les peces del es-
íenoides. Entosfenal.

ENTOSSOARI, A. adj. Zoo!. Que viu al eos d' un
altre animal. Entozoario.

ENTOSSOOGENESIA. f. Zool. Producció de cuclis
intestinals. Entozoogenesia.

ENTOSSOOGENÉTICH, CA. adj. Relatiu a la en-
tossoogenesia. Entozoogenético.

ENTOSSOOLOGf A. f. Historia deis cuchs intesti-
nals. Entozoología.

ENTOSSOOLOGISTA. s. Qui 's dedica a la eiitos-
soología. Entozoólogo, entOfcoologista.
ENTOSSOOSIA. f. Entozoología.
ENTOSSUDIRSE. v. r. PORFIAR.
ENTOSTEKNAL. s. y adj. Una de les peces del
esternó. Entosternal.

ENTOTÓRAX. ni. Enlom. Pega del tór.ix deis in-
sectes que teñen la forma d' una Y Entotórax.

ENTRADA, f. Pas o paratge pera entrar a alguna
part. Entrada. || La acció d' entrar. Entrada. || Prin-
cipi d' alguna cosa. Entrada. || Funció pública en
■qu' entra ab solemnitat algún rei o persona d' auto-
ritat. Entrada. || Lo qiie's paga pera introduir algu-
na cosa a alguna part. Entrada. || Fainiliaritat, amis-
tat ab alguna casa o persona. Entrada, cabida. |l
Ais teatres el concurs, y lo que's paga pera entrar'hi.
Entrada. || En algúns joclis de cartes les cartes su-
periors pera fer joch. Entrada. || El cabal qu' entra
€n caixa o en poder d' algú. Entrada. || La de les ca-
ses. Zaguán, portal. || Cada ángul entrant que forma

elcabell al front.
A Entrada.llf.An/.

BROCADA, EM-
BESTIDA.

ENTRADA DE
CAVALL SICILIA.
Expr. fam. Qui
comensa les co-
ses ab gran fer-
vor y se li acava
a vi a t. Entrada
de caballo y pa-
rada de bon ico.

ENTRADA DE
FOSCH, DE NIT.
Boca de noche.

A ENTRADA DE
HIVERN. Loe. A

boca de invierno.

ENTRAMA-
LIAT, DA. adj.
Dit del noi viu
y inquie t. Co-
rrentón.

ENTRAMAR.
v.a.Ferun entra
mat. Entramar.

ENTRAMAT.
ni. Tinglado de
fusta que s' om-
pla de guixots y
rebles pera fer
paret, paviment,
envá.etc. Entra-
mado.

ENTRAME-
NA. f Ant. EN-
TRANYES.
ENTRAMENES. f. pl. Ant. Les entranyes o cora-
della del animal. Asadura.

^

Entram.\t: a, vertical; B, horitsontal

ENTRAMPAMENT. m. Acció y efecte d' entram-
par. Entrampamiento.

ENTRAiVlPAR. v. a. Omplir de deutes, feries. En-
trampar.

ENTRAMPAT, DA. adj. Carregat ái deutes. En-
trampado, cargado de deudas.

ENTRAMPAT FINS A LA NOU DEL COLL. Tan cndeu-

fat que ja no té crédit. Agobiado de deudas.

ENTRANT. m. Cada un deis plats que, ademes de
1' olla o bullit, se serveixen a taula. Principio. |1 Qui
se fica ont no 'I demanen. Entremetido. || p. a. Qui
entra. Entrante.

ENTRANT DE TAULA: ENTRANT, 3.

EL A\ES ENTRANT O LA SETMANA ENTRANT. Loc. El

mes que viene; la semana que viene.

ENTRANYA f. ENTRANYES.

ENTRANYABLE. adj. Intim, afectuós. Entra-
ñable.

ENTRANYABLEJVIENT. adv m. Entrañable-
mente.

ENTRANYES. f. pl. Les parta o 'Is orgues contin-
guts a les cavitats del eos. Entrañas || Meí. Els afec-
tes del ániín, cóm: té bañes entranyes, per ésser com-
passiu. Entrañas. Il Lo mes ocult y amagat de la
térra, de les niontanyes, etc. Entrañas.

DONAR LES ENTRANYES. fr. Ésser niólt Iliberal. Dar
las entrañas, ó liasta las entrañas.

ENTRAR. V. a. Introduir algún género proibit.
Meter, introducir, entrar. || v. n. Passar de fora
adíns. Entrar. |1 Al joch de cartes fer joch. Entrar. ||
Penetrar, introduirse, cóm: la espasa al eos. Pene-
trar, entrar, traspasar, atravesar. |1 Ésser neces-
sari un número o poició de coses pera algún fí, cóm:
tanfes vigues d una casa. Entrar. || Penetrar, cóm:
jo entro al vosíre pensament. Penetrar, taladrar. ||
Comensar alguna cosa, cóm: el discurs, /' any, etc.
Entrar. || Junt ab la preposició á y 'Is infinitius de
altres verbs significa donar principi a la sena acció,
cóm: entrar a regnar. Entrar. || Junt ab la preposició
en y alguns noms equival a b.irrejarse o introduirse
a les coses que 'Is noms signifiquen, cóm: entrar ais
interessos. Entrar. |1 a. Más. Comensar a cantar o
tocar ab el compás corresponent. Entrar. !| Náut.
Anar alcansant una emb.arcació a un'altra. Entrar.

ENTRAR A SERVIR, fr. Ésser admés pera criat. Entrar
d servir.

ENTRAR AB ALGÚ. fr. Met. fam. Comensar a trac-
tar'hi. Entrar con alguno.

ENTRAR A LA PART. fr. Entrar á la parte.

ENTRAR EN SÍ. fr. Met. Reflexionar pera esmenaise.
Entrar dentro de sí, ó en si mismo.

ENTRAR COM A CA 'L SOGRE. Entrar ab tota fami-
liaritat, sense demanar llicencia. Entrar, ó entrarse
de rondón.

ENTRAR'HI O NO ENTRAR'HI. fr. Convindre o no en
lo qu' un altre proposa. Entrar bien ó mal en alguna
cosa.

ENTRAR PER UNA ORELLA Y EIXIR PER L' ALTRA. fr.
Entrar ó entrarse alguna cosa por un oido y salirse
por el otro.

ARA ENTRO JO. Loc. Ahora entro yo.

FER ENTRAR, fr. Persuadir a que un fassi lo qu' un
altre li proposa. Entrará uno.

NO ENTRAR A ALGÚ UNA COSA. fr. No ésser de la
seua aprobació, repugnarli, petarli, no créurela. Mo
entrar ú uno alguna cosa.

NO LI ENTRA DE LES DENTS EN AVALL. fr. No le en-
tra de los dientes adentro.

ENTRARSE'N. v. r. ENFONSARSE, 1. || Haver'hi niólt
de soroll, dissensións, etc. Hundirse. || Enfonsarse la
ñau. Hundirse, irse á fondo.

ENTRARSE'N LA CASA A CRITS Y RAÓNS. fr. Met.
Hundirse la casa.

ENTRARSE'N TOT AB AIGUA. fr. Ploute mólt. Desga-
jarse el cielo, las nubes.

662

ENT

ENT

Expr. ENTRE LA ESPASA Y LA

ni. adv. Entre dientes.

adv. A ENTRADA DE

ENTRASCADOR. m. Art. y of. Cisell ab el qiial se
piquen deniunt d' una fusta plana les dents de la
serra pera entrascarles. |{ Eina seinblanta a un gani-
vet, ab unes osques que agafen la dent y ab un cop
de niá la toreen.

ENTRASCAR. v. a. Entre fusters torcer un poch
les dents de la serra pera que fassi niés vía. Trabar.

ENTRASSEING. ni. Ant. EETRESSENYA.

ENTRAT, DA. p. p. Entrado.

ENTRAVESSAR. v. a. Posar al través alguna fusta
o altra cosa. Atravesar.

ENTRAVESSAT, DA. p. p. Atravesado.

ENTRE, prep. Denota situació o estat cóni en niitj
de dues coses o accióiis. Entre.

ENTRE ANV. m. . dv. Entre año.

ENTRE CARN Y CuiKO. Intercutáneo, entre cuero y
carne.

ENTRE CUL Y CLETA.
PARET.

ENTRE DENTS.
ENTRE DÍA. adv. Entre día.
ENTRE DOS LLUSTRES. ni.
FOSCH. Entre dos luces.
ENTRE MANS. m. adv. Entre manos.
ENTRE SETMANA. m. adv. Entre semana.
ENTRE TANTS DÍES, ANVS. etc. Dentro.
ENTREACTE. ni. L' interval entre dos actes o jor-
nades d' un drama, comedia, etc. Entreacto.

ENTREBANCAR. v. a. Po-ar les carnes entre les
d' un altre. Entrepernar.

ENTREBATRE'S. v. r. Venir á las manos.
ENTREBUNIR. v. a. Ant. MURMURAR.
ENTRECANAL. f. Arq. L' espai que hi há de canal
a canal a les columnes estríades. Entrocanal.

ENTRECAVADA, f. Cavada lleugera y poch fonda.
Entrecavada.

ENTRECAVAR, v. a. Cavar poch fons. Entreca-
var. II Cavar alentorn deis ceps Mullir.

ENTREC A-
VAT, DA. p. p.
Entrecavado.

ENTRECE-
LLES. f. pl. L' es-
pai que hi ha en-
tre les celles. En-
trecejo.

ENTRECINTA.
f. Arquil. Fusta
colocada a 1' ar-
madura de terrat,
paralela al tirant. També s' anomena pont. \\ Mar.
Filada de taulóns del forro que hi há entre les cin-
tes. Entrecinta.

ENTRECLAR, A. adj. Poch ciar. Entreclaro.
ENTRECLAROR. m. Vesllúm. Vislumbre.
ENTRECOLLIR. v a. Ant. entrecULLIR.
ENTRECONEIXERSE. v. r. Coneixerse mutuament
dues o mes persones. Conocerse mutuamente.

ENTRECOR. m. Arq. Espai que queda entre '1 chor
y '1 presbiteri a les iglesies, catedrals y collegiates.
Entrecoro.

ENTRECOSTELLA. f. Tro? de vaca tallada entre
dues costelles. Entrecostüla. 1| pl. Espais que hi ha
entre les costelles del Ilom d' un Uibre. Entrenervlos.
ENTRECOSTELLARS. m. pl. Anat. Certs muscles
del pit entre 'Is que n' hi há d' interns y d' extérns.
Entrecostillares.
ENTRECREUAR. v. a. Ant. encreuar.
ENTRECRIAR v. a. Agr. y

ENTRECRIARSE, v. r. Criarse unes plantes entre
altres. Entrecriarse.

Entrecinta

Entredós de puntes

ENTRECUBERTES. f. pl. Nánt. L' espai que hi hai
entre les cubertes de la embarcació. Entrecubiertas^
entrepuente.

ENTRECUIX. m. La part del cós ont se divideixei»
les cuixes. Horcajadura, bragadura. || La part de
les calces que dona aixaniples al joch de les cuixes.
Bragadura, entrepiernas. 1| La part interior de les
cuixes. Entrepiernas.

ENTRECUIXAR. v. a. Posar les carnes alternant
ab les d' un altre estant assentats en lloch estret y
enfront uns deis altres. Colocarse entrepiernas.

ENTRECULLIMENT. m. L' acció d' entreculUr.
Entrecogedura.

ENTRECULLIR. v. a. No cullir del tot. Entreco-
ger. II Cullir, atrapar a algú de modo que no s' escapt
sense dificulta t. Entredbger.

ENTREDICCIÓ. f. Ant. PROIBICIÓ, ENTREDIT.

ENTREDIR. v. a. Ant. Proibir. Entredecir, inter-
decir, il Posar entredit o censura ecclesiástica. En-
tredecir, poner entredicho.

ENTREDIT, A. p. p. Entredicho. |l m. Ant. PROIBI-
CIÓ. II Censura ecclesiástica. Entredicho. 11 adj. IM-
PEDIT. II Ant. Suspés, qui no sap qué dir. Atónito,
pasmado.

ENTREDOBLE.

adj. Mitj entre sen-
sill y doble. Entre-
doble, doblete.

ENTREDÓS, m.
Entre estampers ca-
rácter de lletra ma-
jor que'l de brevia-
ri y mes petit que '1
cicero. Entredós. i|
Llista o Henea de
puntes que uneix
dues peces de roba

y serveix d' adorno. Calado. || Arq. Certa pedra a
modo de tascó que 's posa a les voltes. Entredós. ||
pl. Ais telers de fer mitjes certes frontisses que h»
há al mitj de les platines d' ondes. Entredoses.

ENTREDRESSAR. v. a. Ant. tramar, MAQUINAR.

ENTRE-ESCALAM. m. Ant. mar. Espai entre reni
y rem de les galeres. Entre-escálamo.

ENTREFERIMENT. m. Ant. V acció d' entreferir-
se. Encuentro.

ENTREFERIRSE. v. r. Ant. Chocarse, encontrarse.

ENTREFETES. m. adv. Ant. Entretanto, en tanto.

ENTREFÍ, NA. adj. Mitj fí. Entrefino.

ENTREFINESTRA. f. Espai macis de paret entre
dues finestres. Entreventana.

ENTREFORRO, m. Aíar. Banda llarga y estreta d&
roba enquitranada que 's Higa espiralment al cable
pera assentar sobre 1' enforro de la corda. Entre-
forro.

ENTREFULLA. f. Bot. Espai entre dues fulles. En-
trehoja. || La fulla que brota a 1' axila d' un' altra.
Entrehoja.

ENTREGA, f. L' acció d' entregar. Entrega, en-
trego, entregamiento. || Cadescún deis plechs o
quaderiis impresos en que s' acostuma dividir un
Ilibre al expendre 'I pera que no 's tingui que pagar
tot alhora. Entrega.

ENTREGADOR, A. in. y f. Qui entrega. Entre-
gador.

ENTREGAMENT. m. Ant. Entrega.

ENTREGAR, v. a. Posar en mans o poder d' algú.

ENTREGARSE, v. r. Posarse en mans d' un altre,
subgectarse a la seua discreció. Entregarse. || Apli-
carse, dedicarse enteíanient a alguna cosa. Entre-
garse.

ENTREGAT, DA. p. p. Entregado.

ENT

ENT

663

ENTREGUARDAR. v. a. Posar, travallar a entre-
guart la fusta, pedra, ferro, etc. Acodar.

ENTREGUARDARSE v. r. SEMBLARSE.

ENTREGUART. m. SEMBLANSA. || pl. Dos regles
«que 's posen un a cada extréin de la fusta que 's ri-
boteja pera travallarla a nivell. Codales.

ENTRELINI. adj. Atit. Interlineal.

ENTRELLASSAMENT. m. Coinplicació de coses
•entreteixides. Entrelazamiento y niés comunment
tejido, lazo, textura.

ENTRELLASSAR. v. a. Entreteixir. Entrelazar,
entretejer.

ENTRELLASSAT, DA. p. p. Entrelazado.

ENTRELLAT (No poguerne traure 1'). fr. No po-
guer aclarar o deseixirse d' un negoci. No verse uno
en ello, no saber lo que se pesca.

ENTRELLUIR. v. n. OVIRARSE.

ENTREMALIADURA. f. Travesura.

ENTREMALIAT, DA. p. p. Travieso, revoltoso,
liarrabás.

ENTREMALIEJAR v. n. Travesear.

ENTREMATARSE. v. r. Matarse Ms uns ais altres.
Matarse mutuamente.

ENTREMÉS, m. Composició dramática, breu y jo-
cosa, que solía cantarse ais interniedis de la come-
•dia. ENTREMÉS. || p. p. Entremetido.

ENTREMESA, f. Ant. IMPOSICIÓ, INTERVENCIÓ.

ENTREMETIMENT. m. Acte y efecte d' entreme-
Ire's. Entremetimiento.

ENTREMETRE. v. a. Posar una cosa entre altres.
Entremeter, interponer.

ENTREMETRE'S. v. a. Picarse algú ont no li de-
ananen. Entremeterse, entrometerse.

ENTREMIRARSE. v. r. Ant. Mirarse Ms uns ais
altres. Mirarse mutuamente.

ENTREMISSIÓ. f. Ant. INTERMISSIÓ.

ENTREMITJ. adv. II. y t. Entre un y altre temps,
•espai, etc. Entremedias.

ENTRENAR, v. a. Fer trenes. Trenzar, entrenzar.

ENTRENAT, DA. p. p. Trenzado.

ENTRENÚS. 111. Espal entre dos nusos. Internodio.

ENTRENYORAR. v n. Echar á menos, no hallarse.

ENTRENYORARSE. v. r. QUEIXARSE.

ENTRENYORAT, DA. p. p. D' entrenyorar Echa-
do menos afligido.

ENTREOBERT, A. p. p. Mitj obert. Entreabierto.

ENTREOBRIR. v. a. Deixar mitj obert. Entre-
obrir.

entreoír o ENTREOURE. V. a Ant. Oir iniper-
perfectaiiient. Entreoír.

ENTREOIT, da. p. p. Ant. Entreoído.

ENTRERAS, in. Modo de caminar el cavall sem-
blant al pas niitjá Portante, entrepaso.

ENTREPENES. m. Náiit. Vela triangular d' un
inisticli. Entrepenas

ENTREPERES. Geog. Pob'et del dist. munpal. de
Sales, prov. de Qirona. || — (SANT GRAU D'). Iglesieta
románica sufragania de Sadenies, prov. de Girona.

ENTREPICARSE. v. r Picarse las crestas.

ENTREPILASTRA. f. Arq. Distancia que hi há en-
tre pilastra y pilastra. Intercolumnio.

ENTREPIT. m. La porció de carn que teñen els
^ucells entre 'i pit y la barca. Entrepechuga.

ENTREPONT. m. Náiit. ENTRECUBERTES.

ENTREPOSAMENT. ni Aut. INTERPOSICIÓ.

ENTREPOSAR. v. a. Anl. interposar.

ENTREPOSAT, DA. p. p. Ant. INTERPOSAT,

ENTREPOSICIÓ. f. Ant. INTERPOSICIÓ.

ENTREPUAT, DA. adj. m. La llista de fusta, mar-
fil, etc., que queda llisa entre les dues carreres de
pues que té la pinta. Forzal.

ENTREPUNTA, f. Pe9a de la máquina nomenada
grúa. Entrepunta.

ENTREPUSSA. v. a. Ter. ibissench. Ensopegar.
Tropezar.

ENTRERRATLLA. f. interlineación.

ENTRERRATLLAR. v. a. Interlinear.

ENTRERRATLLAT, DA. m. L' escrit entre les
ratlles del primer escrit. Entrerrenglones.

ENTRERREGNE. m. Ant. interregne.

ENTRERROMPRE. v. a. Ant. interrompre.

ENTRERRUPCIÓ. f. Ant. INTERRUPCIÓ.

ENTRESSALUDARSE. v. r. Ant. Saludarse mu-
tuamente.

ENTRESSEGNA. f. Ant. ENTRESSENYA.

ENTRESSEGUIMENT. m. Ant. Serie d' ordre y
continuació de coses. Seguida, serie.

ENTRESSEGUIR. v. a. Resseguir, escullir unes
coses entre altres. Entresacar.

ENTRESSEGUIRSE. v. r. Ant. Seguirse, conti-
nuarse, sucederse.

ENTRESSENYES. f. pl. Detalla d' alguna persona
o cosa. Señas.

ENTRESSOL. ni Habitació entre la planta baixa
y '1 primer pis d' una casa. Entresuelo.

ENTRESSOLCH. m. Espai entre dos sólchs. Caba-
llete, entresurco.

ENTRESSUELO. m. ENTRESSOL.

ENTRESSUAR v a. Suar un poch. Trasudar,
resudar.

ENTRESSUOR. f. Resudar, resudación, trasudor.

ENTRETALL. ni. Escult. Obra d' entretallar. En-
tretalladura, trepado. || pl. Entom. Talls fondos o
juntures ab que 's divideixen quasi enterament unes
parts de les altres del cós deis insectes, quedant uni-
des ab algúns Iliganients que fan que forniin un cós
sol, cóm son les cañáis del cós de la papallona, de la
aranya, etc. Incisiones.

ENTRETALLAMENT. ni. ENTRETALL, 1.

ENTRETALLAR, v. a Travallar, gravar, esculpir
de mitj relien. Entretallar. || Tallar pél mitj sense
desunir lo que 's talla Entrecortar.

ENTRETALLAT, DA. p. p Entretallado. || Met.
IMPRÉS.

ENTRETANT. adv. t Entretanto, en tanto, mien-
tras.

ENTRETEIXIDURA. f Travall, obra entreteixida
ab un' altra. Entretejedura, entretejimiento, en-
tretejido.

ENTRETEIXIR. v. a. Introduir nous fils al teixit.
Entretejer. || Entrellasar. Entrelazar, entretejer.

ENTRETELA, f. CONTRAFORT.

ENTRETEMPS adv. t. ENTRETANT.

ENTRETENIMENT. m. Distracció de 1' ánim. En-
tretenimiento, diversión, pasatiempo. || Trigansa.
Entretenimiento, tardanza.

ENTRETINDRE. v. a Detindre, tindre a algú sos-
pés, comptantli '1 fí o efecte d' alguna cosa. Entrete-
ner. II Fer passar temps enganyant ab vanes esperan-
ces y promesas. Entretener. II Divertir, recrear el
ánim d' un altre ab alguna diversió. També s' usa
cóm recíproch. Entretener.

ENTRETINDRE'S. v. r. Detindre's, anar poch a
poch. Entretenerse.

ENTRETINGUDAMENT. adv. m. DIVERTIDAMENT,
DELICIOSAMENT.

ENTRETINGUT, DA. p. p. Entretenido. || adj. Kis-
tos, divertit, graciós. Entretenido.

664

ENT

ENU

ENTRETIRES. f. pl. Tires o bandes interposades.
Entretiras.

ENTRETOCARSE. v. r. Tocarse unes coses ab al-
tres. Tocarse mutuamente.

ENTRETOCH. ni. Prova, experimeiit Toque.

DONAR UN ENTRETOCH ir. Fam. Tantear la opinión
ó el pensamiento de alguien. || Insinuar.

ENTRETREURE. v. a. Escullir unes coses d' entre
aitres. Entresacar.

ENTRETRtTA. f. Acle d' entretreure. Entresaca.

ENTREVALL. ni. Ant. INTÉRVAL.

ENTREVALLS. Geog. Poblet del dist. niunpal. de
Thués, depart deis Pirineas orientáis.

ENTREVENARSE. v. r. Med lutroduirse algún hu-
mor o licor per les venes. Entrevenarse.

ENTREVENCÁ. v. a. Ter. ibissench. Agafarse, en-
ganxarse. Cogerse.

ENTREVENCIÓ. f. Ant. intervenciÓ.

ENTREVENGUT, DA. p. p. Ant. ENTREVINGUT.

ENTREVERAT. adj. Ter. ibissench. Color que té la
fruita initj madura. Emberar.

E^TREVEURE. v. n. Veure confosament. Divisar,
entrever.

ENTREVEURE'S. v. r. Entreparecerse, divisar-
se. II Tindre una entrevista. Avistarse.

ENTREVI, m. Tela a la que hi ha enganxats els
biidells. Mesenterio, entresijo.

ENTREVIAT, DA. adj. Conipost de víes de dife-
rents colors. Entrelistado.

ENTREVINDRE. v. n. Assistir, estar present. In-
tervenir. II Interposarse, intercedir. Intervenir, me-
diar. llSobrevIndre, succeir. Intervenir.

ENTREVINGUT, DA. p. p. Entrevenido.

ENTREVISTA, f. Conferencia en llóch determinat.
Entrevista.

ENTRIAT, DA. adj. PLANTAT.

ENTRICADAMENT. adv. ni. Ant. INTRINCADA-
MENT.

ENTRICAMENT. m. Ant. EXRRDO, CONFUSió, EM-
BOLICH.

ENTRICAR. V. a. Ant. ENREDAR, embullar, CON-
FONDRE.

ENTRICOMA. m. Anat. La vora de les pálpebres.
Entricoma.

ENTRINCAT, DA. adj. Enredat, difícil d' explicar.
Intrincado, obscuro.

ENTRIPAT, DA. adj. Lo contingut a les tripes o
budells o lo que 'Is afecta. Entripado. || Parlant de
cavalls, inalaltía que prové de la fernientació de la
pituita y deis mals huniors que cauen a la tripa o
budell. Entripado.

ENTRIQUELLS. ni. pl. Ter. Coses supérfhíes, des-
torbs, entrebanchs. Superfluidades, trastos inú-
tiles.

ENTRISTAR. v a. Ant. ENTRISTIR.

ENTRISTIMENT. m. Acte y efecte d' entristir o
d' entristirse. Entristecimiento.

ENTRISTIR. v. a. Causar tristesa. Entristecer.

ENTRISTIRSE. v. r. Posarse trist. Entristecerse,
engurruñarse.

ENTRISTIT, DA. p. p. Entristecido.

ENTRO, prep. Ant. FINS.

ENTROBRIR. v. a. entreoBRIR.

ENTROMÉS, A. adj. Qui en tot se vol ficar. Go-
bernante.

ENTROMETRE'S. v. r. ENTREMETRE'S.

ENTRONCAMENT. ni. PARENT1U.

ENTRONCAR, v. a. EMPARENTAR.

ENTRONISACIÓ. f. L' acció y efecte d' entronisar
o entronisarse. Entronización.

ENTRONISAR. v. a. Posar a algú al trono. Tam-
bé s' usa cóm reciproch. Entronizar, entronar. \\
Ensalsar, exaltar. Entronizar.

ENTRONISAT, DA. p. p. Entronizado.

ENTROPÉS. p. p. D' entropessar. Tropiezo.

ENTROPESSAMENT. m. Ant. ENSOPEGADA.

ENTROPESSAR. v. a. Ant. ENSOPEGAR. Ij Dit de
les cavalcadures. Tocarse.

ENTROPI (Sant). Biog. Valencia, de 1' época bi-
santina De xeble de sant Donat, fundador del con-
vent servitá de Xátiva, va ésser bisbe de Valencia
després de Celsinus, defensant la fé cristiana en con-
tra deis heresiarques. Va sufrir inólts contratemps
fins a r any de sa niort (610).

ENTRUJADA, f. Met. PASTeraDA.

ENTRUJAR. V. a. Fam. Fer la patota. Pastalear,
entruchar.

ENTRUNYELLAT, DA. adj. Ant. entrenat.

ENTULLÁ. V. a. Ter. ibissench. ]üi\Xar. Empalmar.

ENTUIVIESCENCIA. f. Tumor que s' extén a tot el
eos o a una part considerable d' ell. Entumescencia.

ENTUMIMENT. m. Inflor. Entumecimiento.

ENTUMIR. in. Inflar. Entumecer. || També s' usa
cóm reciproch.

ENTUMIT, DA. p. p. Inflat. Entumecido.

ENTUNYINARSE. v. r. Ter. Adornarse alguna per-
sona ab niólt de cuidado y esmero. Emperejilarse,
emperifollarse.

ENTUSSIASIVIAR. v. a. Inspirar entussiasnie. En-
tusiasmar.

ENTUSSIASMARSE. v. r. Encapritxarse. Entu-
siasmarse, arrebatarse de entusiasmo.

ENTUSSIASIVIAT, DA. p. p. Entusiasmado.

ENTUSSIASME. ni. Impuls, commoció de la ima-
ginació. Entusiasmo. || Vigor o veeniencia deis que
parlen o escriuen cóm a inspirats. Entusiasmo, es-
tro. II Capritxo, ocurrencia, pensament extraordinari.
Entusiasmo.

ENTUSSIASTA. ni. Qui parla o escriu ab entus-
siasnie. Entusiasta. 11 Qui sent entusiasme per algú o
per alguna idea o cosa. Entusiasta.

ENTUSSIÁSTICH, CA. adj. Furiós, lo que pertany
al entussiasnie. Entusiástico.

ENTUTXAR. v. a. Ant. AGRAVAR, EMPITJORAR.

ENTUTXAT. p, p. AGRAVAT, EMPITjORAT.

ENUCLEACIÓ. f. Farm. Operació que 's practica
pera extreure 1' ametlla del pinyol d' una fruita. Enu-
cleación. II Med. Manera d' extirpar un humor y la
operació que 's fá pera deixar un os al descubert.
Enucleación.

ENUCLEAR. v. a. Med. Extirpar un humor circunis-
crit. Enuclear. |1 Descubrir 1' os al fer una operació.
Enuclear.

ENUIG. m. Enfado. Enojo, desazón, agravio,
ofensa.

ENUJADÍSSIM, A. adj. Enojadísimo.

ENUJAR. V. a. Enfadar. També s' usa cóm reci-
proch Enojar. || Molestar, agraviar. Enojar.

ENUJAT, DA. p. p. Enojado.

ENUJÓS, A. adj. Enojoso.

ÉNULA. f. Bot. ÉNOLA.

ÉNULA-CAMPANA. f. Bot. ÉNOLA.

ENULÓ. m. Anat. Part interna de la geniva. Enu-
lón.

ENUMERACIÓ. f. Arit. L' acció de comptar. Enu-
meración. II Cálcul, compte numeral. Enumeración.
II Ret. Figura que consisteix en la distribució de
parts. Enumeración.

ENUMERAR, v. a. Contar, referirles coses peí sen
ordre. Enumerar.

ENV

ENV

665

ENUMERAT, DA. p. p. Enumerado.
ENUNCIABLE. adj. Que pot enunciarse. Enuncia-
ble.

ENUNCIACIÓ. f. Declaració, manifestició d' una
cosa desconeguda o amagada. Enunciación. || Lóg.
Proposició que afirm.i o nega. Enunciación.

ENUNCIAR. V. a. Manifestar lo que s" ignorava.
Enunciar

ENUNCIARSE, v. r. Explicarse. Explicarse, de-
clararse.

ENUNCIAT, DA. p. p. Enunciado.
ENUNCIATIU, VA. adj. Lo qu' enuncia. Enuncia-
tivo.

ENURESIA, f. Med. Emissió involuntaria de la ori-
na, sense que aquest líquit presentí carácters infla-
niatoris ni produeixi dolor al passar per la uretra.
Enuresia, enuresis.

ENVÁ ni. Paret prima feta de rajóla o de niaó. Ta-
bique.

ENVÁ DE CANTELL. Aquell en que 'Is niaóns se po-
sen de cantell y té 5 centíinetres de gruix. Tabique.
ENVÁ DE PLA. El fet de maóns posats plans y té 15
centímetres de gruix. Tabique.
ENVÁ. ni. adv. En vano.

ENVAGARAR. v. a. Mar. Posar les vagares de-
niunt les codernes. Envagarar.

ENVALENTONAR, v. a. Infundir valentía o mes
bé arrogancia. Envalentonar. I| r. Cobrar valentía.
Envalentonarse.

ENVALUM. ni. Cosa que abulta mólt mes que pesa.
Balumba.

ENVANÉIXERSE. v. r. ENVANIR.
ENVANIR. V. a. Infundir superbia 0 vanitat. S' usa
mes cóm recíproch. Envanecer, envanecerse.
ENVANIT, DA. adj. Ter. Envanecido.
ENVANY. Qeog. Caseriu del dist. munpal. de Sori-
guera, prov. de Lleida.

ENVASAR, v. a. Posar 1' oli. '1 vi, etc., en bots,
botes o altres eines a propósit pera durlo d' una ban-
da a r altra. Envasar.
ENVASIR. v. a. Ant. embestir, invadir.
ENVEIG. Geog. Poblé del depart. deis Pírineus
Orientáis, a 1,263 inet. d' altitut, bisb. de Perpinyá,
cantó de Sallagosa; és a la vora del riu Carol y té
463 hab.

ENVEINAR. V. a. Picar una espasa a la veina. En-
vainar.

ENVEJA. f. Pesar que 'ns causa la felicitat deis
altres. Envidia. Il Ab menys i ropietat se pren per
desitj d' alguna cosa sense pesar de que un altre la
tingui, Deseo, envidia. || Noble y justa emulació.
Envidia, emulación. Il ODi, mala voluntat, tirria.
LA E.NVEJA SE 'L MENJA. Loc. Pera manifestar que
algú té mólta enveja. Se come de envidia.

MES VAL ENVEJA QUE piETAT. Expr. fam. Denota
que '1 tindre 'ns enveja és senyai de que anein pros-
peran!. Más vale que nos ¡engan envidia que lástima.
MORIRSE o REVENTARSE D' ENVEJA. fr. Estar ente-
rarnent posseit de la enveja. Comerse, consumirse de
envidia.

SI LA ENVEJA 'S TORNES TINYA, ¡QUÁNTS TINYOSOS
III HAURÍA! Ref. Si la envidia fuera liña, ¡que de t ño-
sos habría! Si la envidiu fuese tina, ¿qué pez le bas-
taría?

ENVEJABLE. adj. Envidiable.
ENVEJAR. V. a. Tindre enveja. Envidiar. || Desit-
jar lo útil u honest. Envidiar.
ENVEJAT, DA. p. p. Envidiacío.
ENVEJÓS, A. adj. Qu¡ té enveja. Envidioso.
ENVELAR, v. a. Cubrir ab ve!. Envelar, cubrir,
tapar con velo.

DIO. CAT. — T. I.— 84.

ENVELAT. m. Llócli cubert ab teles y guarnit per
dins cóm una sala de ball, que és pera lo que gene-
ralment serveix. Entoldado.
ENVELLIMENT. m. VELLESA.

ENVELLIR. v. a. Ferse vella alguna cosa. Enveje-
cer, avejentar. || Fer tornar vella a una persona. En-
vejecer. II v. n. Durar o viure mólt de temps, arrivar
a vell. Envejecer.

ENVELLIRSE. v. r. Ferse vella o antiga alguna
cosa. Envejecerse. || Dit de les persones, aparentar
mes etat de la que teñen. Envejecerse.

ENVELLIT, DA. p. p. Dit de la persona. Envejeci-
do. II Dit de les coses. Inveterado, envejecido.

ENVELLUTAR. v. a. Teixir alguna lOba a imitació
del vellut. Afelpar.

ENVELLUTAT, DA. m. Teixit sembiant al vellut.
Terciopelado. i| adj. Lo que se sembla al vellut.
Terciopelado, aterciopelado.

ENVENADURA. f. Lligadura ab vena. Vendaje,
ligadura.

ENVENAR. V. a. Faixar, Iligar ab venes. Vendar, '
ligar.

ENVENAT, DA. p. p. Vendado.
ENVENENAMENT. m. EMMATSINAMENT,
ENVENENAR, v. a. EMMATSINAR.
ENVENTRELLAT, DA. adj. Ant. enfitat, empa-
PATXAT.

ENVERAR, v. n. Parlant de fruites. Pintar.
ENVERAT, DA. adj. Verdós, pocli niadur: se diu
de les fruites y comunment deis raims. Enverado.
ENVERDESCADA. f. Ant. ESTACADA.
ENVERDESCAR. v. a. Ant. Tancar ab estacada.
Estacar, cerrar con estacas, empalizar.
ENVERDESCAT. p. p. Ant. d' ENVERDESCAR.
ENVERGADURA, f. Náut. Acte y efecte d' enver-
gar. Envergadura. i| Náut. El conjunt de caps, etc.,
pera envergar. Envergadura.

ENVERGAR, v. a. Náut. Subgectar, amarrar la re-
linga del gratil d' una vela a la seua verga respecti-
va. Envergar.
ENVERGOGNAR. v. a. Ant. envergonyir.
ENVERGONYIMENT. m. VEROONYA. |1 ENCUGI-
MENT.

ENVERGONYIR. v. a. Causar vergonya. Avergon-
zar, correr.

ENVERGONYIRSE. v. r. Avergonzarse, correrse,
afrontarse, sonrojarse.

ENVERGONYIT, DA. p. p. Avergonzado, corri-
do, afrentado, sonrojado.

ENVERGUE, m. Núnt. Cordeles ab que 's Miguen
les veles a les vergues.

ENVERINAR. v. a. Ant. emmatsinar.
ENVERINARSE. v. r. Met. Enfadarse en gran ma-
nera. Emberrincharse, encolerizarse, irritarse. ||
Inflamarse, endanyarse les llagues, ferides, els ulls,
etc. Enconarse, encarnizarse.

ENVERINAT, DA. p. p. Emberrinchado, enco-
nado.

ENVERMELLIR. v. a. Pintar, tenyir de vermell.
Enrojar, enrojecer, embermejar, embermejecer.

ENVERMELLIT, DA. p. p. Ant. Enrojado, enroje-
cido, embermejado, embermejecido.

ENVERIVIELLONAR. v. a. Donar color de vermelló.
embermellonar.

ENVERNISSAMENT. m. Acte y efecte d' envernis-
sar. Barnizadura.

ENVERNISSAR. v. a. Donar una capa de vernís a
alguna cosa pera posarla Ilustrosa. Barniz, embar-
nizar, dar de barniz. || Donar a la terri=sa un vernís
que tela transparencia del vidre. Vidriar.

666

ENV

EPI

ENVERNISSAT, DA. p. p. Vidriado, embarni-
zado.

TERRISSA ENVERNiSSADA. Alfarería vidriada.

ENVERS. prep. Lo qu' és relatiu a la situació del
llóch o terme del nioviment. Hacia, para con.

ENVERS ONT. til. adv. Denota '1 llóch ont se diri-
geix, se veu o 's sent alguna cosa. Hacia donde.

ENVERS FORA. ni. adv. Hacia fuera.

ENVÉS, m. REVÉS. II prep. ENVERS.

ENVESCAMENT. ni. Acte y electe d' envescar.
Envescamiento.

ENVESCAR. V. a. Untar ab vesch les branques,
espart, etc., pera cagar. Enviscar, untar con liga.

ENVESCARSE. v. r. Agafarse 1' aucell al vesch.
Enviscarse, enligarse. || Met. fam. Einbrutarse. Em-
badurnarse.

ENVESCAT, DA. p. p. Enviscado, enligado.

ENVESTIR, v. a. Desembarcar, saltar en térra. En-
vestir.

ENVEYA. f. Ter. ant. ENVEJA.

ENVIAIWENT. m. Ant. V acc ó y efecte d' enviar.
Enviada, misión.

ENVIAR. V. a. Remetre, despatxar. IVIandar, en-
viar, remitir. || També s' usa en les coses espiri-
tuals, c5m: iiem de pendre lo que Dea nos envia. En-
viar.

ENVIAR A BUSCAR A ALGÚ. fr. Congregar, fer vindre.
Convocar, enviar á llamar, d buscar.

ENVIAR A FREGAR, fr. Ab que 's despedeix a algú o
per despreci o per no volguer atendré en lo que diu
o demana. Enviar ó hacer ir al rollo, ó á escardar ce-
bjllinDs.

NO ENVIAR A DIR RES. fr. Se diu del qui ab fran-
quesa y sense dilacíó inanifesta ais altres les quei-
xes o seiitiiiieiits que té d' ells. No hacérsele á uno
postema alguna cosa.

ENVIARSE. V. r. Empassarse, dragar. Tragar.

ENVIAT, DA.p. p. Tragado, pasado. || m. Missat-
ger, coiiiissionat. Enviado, mensajero. || Embaixa-
dor Enviado, embajador.

ENVIDADOR, A. m. y f. Qui envida. Envidador.

ENVIDAR. V. a. Fer envit a un altre al joch. En-
vidar.

ENVIDAR EN FALS. fr. Apostar ab 1' esperansa de
que 'i contrari no admetrá. Envidar de falso.

ENVIDAT, DA. p. p. Envidado.

ENVIDRIARSE. v. r. ENTELARSE.

ENVIGOTAR. v. a. Mar. Posar les vigotes al cap
deis obenclis. envigotar. || ullar.

ENVILIMENT. iii. Acte y efecte d' envilir o d' en-
vilirse. Envilecimiento.

ENVILIR v. a. Fer vil y despreciable una cosa.
També s' usa cóni recíproch. Envilecer.

ENVINAGRAR, v. a. Tirar mólt de vinagre a al-
guna cosa. Envinagrar. Avinagrat.

ENVINAGRAT, DA. p. p. Envinagrado. Avina-
grado.

ENVINY. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisbat
d' Urgell, part. jud. de Sort; és a la vora del Noguera
Pallaresa y té 443 liab.

ENVIRONAR. v. a. Ant. enrotllaR.

ENVIRONS. ENCONTORNS.

ENVISCAR. V. a. Ant. ENVESCAR.

ENVIT. 111. Posta de diners al joch de cartes. En-
vite. II L' acció d' envidar. Envite. || Oferta. Envite.

ENVIUDAR, v. a. y

ENVIUDARSE, v. r. Quedar viudo. Enviudar.

ENVIUDAT, DA. p. p. Enviudado.

ENVOLCALLAR. v a. Ter. AMORTALLAR.

ENVOLT, A. p. p. Envuelto, envuelta.

ENVOLTES. prep. Aní. ENTORN.

Donar xarol a aisuna cosa.

Ant. Espiga de mili, pañis,

Eolidia

ENXAFRANADOR. ni. Art.yof. Eina c6m una bro-
ca, que serveix pera enxafranar forats.

ENXAFRANAR. v. a. Art. y of. Aixamplar el Cir-
cuit de la boca d' un forat. |{ També 's diu de matar
un caire viu fent 'lii un peu.

ENXALSAIWENT. ni. Ant. EXALTACIÓ.

ENXANFLAR. v. a. Fer xanflars o xanfrars. Cha-
flanar.

ENXAROLAR. v. a.
Charolar, acharolar.

ENXORDADERA. f.
etc. Panoja, mazorca.

ENXORQUIR. V. a. Esterilizar.

ENXORQUIRSI:. v. r. Esterilizarse.

ENXORQUIT, DA. adj. Esterilizado, Impotente.

ENZOOTIA, f. Med. Aglomeració de cuquets a qual-
sevuUa part del cós. Enzootia.

ENY. Pronunciado de la lletra NY.

ENYÁ. adv. 11. ENLLÁ.

EO. conj. Ant. O.

EOCENICH, A. adj. Geol. Grupo '1 mes antich en-
tre 'is terrenos terciaris. Eoceno.

EÓLICH, CA. adj. Natural de
Eolia, provincia del Assia Menor.
Eólico. II Degut al vent.

EOLIDIA. f. Zool. Molusch gas-
terópot deis flaventerats, ab quatre
tentáculs y quatre rengleres de pa-
piles dorsals, que teñen brillants
colors, y se troven a les aigues de
tots els niars. Eolidia.

EOLlPILA. f. Máquina de metall
en forma esférica ab el coll mólt
estret, pél que, introduint'hi aigua
y posantla al foch, llensa un vent
impetuós. Eolípila.

EOLODICÓN. m. Mus. Instrument de veiit. Eolo-
dicón.

EOS. m. Anat, El contorn deis ulls. Eos

EPA. interj. Fam. Ey.

EPACTA. f. Número de dies en que 1' any solar
excedeix al llunar comú de dotse llunacións. Epacta.

EPACTAL. adj. Pertanyent a la epacta. Epactal.

EPAGMÁSTICA. adj. f. Med. Calificació d' una
íebre quina intensitat sempre va en aunient fins a la
seua terminació. Epagmástica.

EPALPEBRAT, DA. adj. Anai. Qu' ha perdut les
pálpebres. Epalpebrado.

EPANADÍPLOSIS. f. Ret. Figura que 's coniet
quan se repeteix al fí del últini niembre d' uu periode
la paraula o páranles iniciáis del primer nienibre.
Epanadiplosis.

EPANÁFORA, f. Ret. Figura que 's comet quan
comensen ab una meteixa vocal difeients versos,
clausules o sentencies. Epanáfora.

EPANALEPSIS. f. Ret. Figura que 's comet quan
se repeteixen al fí del periode les nieteixas páranles
ab que 's coraensá. Epanalepsis.

EPANÁSTROF. f. Ret. Figura que 's coniet quan
se posen en altre les páranles abáns dites pera fer
mes perceptible la sentencia. Epanástrofe.

EPANÓRTOSSIS. f. Ret. Mena de correcció que
consisteix en esmenar la paraula ja dita. Epanór-
tosis.

EPEIXIT. m. Ter. Ibissench. Ben alimentat. Nu-
trido.

EPÉNTESIS, f. Gram. Figura per la qual s' intro-
dueix una sílaba al mitj de dicció. Epéntesis.

EPIALA. f. Med. Mena de febre álgida. Epiala.

EPICARPI. ni. Bot. Membrana que cubreix exte-

EPI

EPI

667

riorment el pericarpi Eplcarpio || Med Tópich fe-
brífucli qu' antigament s' aplicava a les mimyeques,
deniunt '1 póls, que consistía en una mena de cata-
plasma composta d' ingredients agres y penetrants.
Eplcarpio

EPICAUMA. m. Med. Llagueta de la córnea trans-
parenta. Epicauma.

EPICEDI. m. EPICÉU.

EPICEN. adj Grani. Nóni que ab una sola termi-
nado compren el másele y la femella Epiceno, pro-
mlacuo.

EPICERÁSTICH, CA. adj. Met. Calificado de les
substancies emolients, ateniperants y acidules. Epi-
cerástico.

EPICERCH, CA. adj. Zool. Que té al fi de la qüa
una mena de cascabell natural. Eplcerco.

EPICÉU ni Poesía funeraria en alabansa d' algún
diiunt. Epicedio, epiceo.

ÉPICH, CA adj. S' aplica a la epopeya o poema
heroich. Épico.

EPICICLE. ni. Astron. Cercle que 's suposa que té
'I seu centre a la circunferencia d' altre cercle Epi-
ciclo.

EPICÍCLICH, CA. adj. Epicíclico.

EPICIDOIDE. f. Astron. Córba que resulta de la
revolució d'un punt de la circuniferencia, demunt la
part convexa o cóncava d' un altre aérele. Epici-
dolde

EPICÓLICH, CA. adj Ant. Corresponent a les di-
verses parts del colon Epicólico.

EPICOMA. 111 Anat Monstre que té dos caps,
deis quals 1' accesori está aderit peí seu vértix al
vértix del principal. Epicoma

EPICOMIA. f. Anat Monstruositat que consisteix
en la superposició de dos caps. Epicomia.

EPICOMIA, NA. adj. Anat. Qué té dos caps so-
bieposafs. Epicomiano, epicómico.

EPICÓNDIL. m. Anat. Eminencia del cap mes petit
del húnier Epicóndilo || Entra en la coniposicíó de
algunes paraules pera designar varis muscles, cóm:
epicóndil radial Epicóndilo.

EPICORIÓ. 111. Med. Membrana del fetus. Epicorión.

EPICRANEU. m. Part superior del cap deis insec-
tes. Epicráneo.

EPICRASSIS. f. Med. Tractament d' algúns mals
per reméis que corregeixen paulatinanient els humors.
Epicrasis.

EPICROSSIS. f. Med. Grossaria extraordinaria.
Epicrosis.

EPICUREU, A. adj. Sensual. Epicúreo.

EPICURlSME. ni. Sistema d' Epicuri que feia con-
sistir la felicitat en els plaers intelecfuals y la prác-
tica de les virtuts, si bé després s' ha prés com sinó-
nim de sensualisme. Epicurismo.

EPICURISTA. ni. Amich deis plaers sensuals. Epi-
curista.

EPIDEMIA, f. Peste, maluria, contagi. Epidemia.
II f. Met. Pudrimener, abundor de coses dolentes, mo-
lestes, etc. Peste, epidemia.

EPIDÉMICH, CA adj. Lo que se refereix a la epi-
demia. Epidémico, epidemial.

EPIDEMUS. ni. Zool. Proloní^ació laminosa mes o
nienys movible qu' existeix a 1' interior del tórax deis
animáis artículats. Epidemo.

EPIDERM. ni. Lligada ab que '8 subjecta un apa-
ren. Epidermo.

EPIDERMIAT, DA. adj. Cubert de la epidermis.
Epidermiado.

EPIDERMIS m. Membrana exterior del cutis. Epi-
dermis, cutícula. II m. Bot. El cutis delicat deis cós-
aos. Epidermis, epidermia.

EPIDERMOIDICH, CA. adj. Semblant a la epider-
mis. Epidermoideo.

EPIDESSIS. f. Med. y Cir. Aplicado d' un envenat
o Iligadura. Epidesis.

EPIDIDIM. ni. Anat. Conduele replegat sobre sf
meteix que descansa a la vora superior del testícul.
Epidídimo.

EPIDOSSIS. f. Med. Aument de sintomes d' una
malaltía. Epidosis.

EPÍDOTA. m. Min. Mineral de la mena deis sili-
cats hidratáis, ab calci, alúmina y ferro. Se 'n ha
trovat en varis indrets de Catalunya. Epidoto.

EPIFANI. m. Nóm d' honie. Epifanio.

EPIFANÍA, f. Aparicio, manifestació. Epifanía ||
Festivitat que celebra la Iglesia el día 6 de Janer.
Epifanía, Adoración de los santos Reyes.

EPIFENÓMEN. ni. Med. Síntoma que 's presenta
després de declarada la malaltía. Epifenómeno.

EPIFILANT, A. adj. Bot. Calificatiu de les plantes
que teñen les flors enclavades deniunt de les fulles.
Epifilanto.

EPIFISSARI, A. adj. Med. Que presenta 'Is carác-
ters d' una epífissis. Epiflsario.

EPÍFISSIS. f. Anat. Eminencia ossosa separada del
eos principal del os per una capa cartilaginosa. Epí-
fisis.

EPIFLOOISME. m. Med, Inflamado violenta ab tu-
mor y gran calor. Epiflogismo.

EPIFLOGOSSIS. f. Med. Segón grau de la flogossis.
Epiflogosis.

EPIFLOSSIS. f. Bot. Epidermis deis vegetáis. Epi-
flosis.

EPIFONEMA. f. Ret. Figura, exclamado senten-
ciosa qtie 's posa a la ff de la narrado d' alguna
cosa. Epifonema.

EPIFRAGMA. m. Bot. La membrana transversal
que enclóu 1' urna d' algunes moisés. Epifragma.

EPIFRAGMÁTICH, CA. adj. Que presenta 'Is ca-
rácters del epifragma. Epifragmático.

EPÍFRASIS. f. Ret. Figura per la qual s' afegeix
un o mes periodes pera explanar idees accessories y
mes o menys importantes al assurnpte, quant els oients
han pogut creure's qn' eslava del tot aclarat y ter-
niinat. Epífrasis.

EPIGASTRALGIA. f. Med. Dolor al epigastri. Epi-
gastralgia.

EPIGASTRI. m. Part de la regió superior del ven-
tre, situada entre 'Is hipocondris. Epigastrio.

EPIGASTRICH. adj. Anat. Lo pertanyent o relatiu
al epigastri. Epigástrico.

EPIGASTROCEL. f. Med. Trencadura en la que
'1 ventrell se pr senta al través d' una separado de
libres aponeurótiques de la part superior de les pa-
réis abdoniinals. Epigastrocele.

EPIGENESSIS. f. Med. Sistema pél qual s' explica
la formado deis cossos organisats per una addició
succesiva de parts. Epigénesis. || Conjunt de sinto-
m¿s durant el curs d' una malaltía. Epigénesis.

EPIGENESSISTA. s. Med. Qui segueix el sistema
de la epigénesis. Epigenesista.

EPIGENIA. f. Min. Fenómen que consisteix en mu-
dar un crestall de naturalesa química, sense variar
de forma. Epigenia.

EPIGÉ, NA. adj. Que presenta M fenómen de la
epigenia. Epígeno.

EPIGÉU, A. adj. Hist. Nat. Que creix deniunt la
térra. Epigeo.

EPIGÍ, NA. adj. Bot. Que neix a 1' ovari. Epi-
gino.

EPIGINIA. f. Bot. Estat d' una planta de filaments
o corola epigina. Epiginia.

ObS

EPI

EPI

. EPIGINÓNIM, A. adj. Med. Que sobrevé duratit el
curs d' una malaltía. Epiginónimo.

EPIGLÓTICH, CA. adj. Pertanyent a la epiglotis.
Epiglótico.

EPIGLOTIS. f. Anat. Llengüeta que tapa 'I cañó
de la respiració pera que '1 manjar y '1 beure no en-
trin al puhnó. Epiglotis.

EPIGLOTITIS. f. Med. Inflamació de la epiglotis.
Epiglotitis.

EPIGMA. m. Med. ant. Instrument que s' usava
abans pera reduir la luxació del húiner. Epigma.

EPIGNATiÁ, NA. adj. Que presenta la nionstruo-
sitat dita epignatis. Epignatiano.

EPIGNATIS. f. Med. Implantació monstruosa d' un
segón cap sobre la barra d' un altre. Epignatis.

EPIGNAT. m. Med. Monstruositat que consisteix
en un cap accesori incomplert y mólt mal format,
que 's trova unit al paladar del cap principal. Epig-
nato. II ni. Anat. Os sessanioideu, plá, curt, grós,
rodó, colocat devant del genoll a l'espessor del tendó
coniú ais muscles extensors de la cama. Rótula,
epigonato.

EPÍGON. m. Med. Mena d' emplastre. Epígono.
Bot. Cuberta que per un costat rodeja les parís se-
xiials de les plantes. Epígono.

EPÍGRAF. m. Sentencia o inscripció que solen po-
sar els escriptors pera distingir Uurs escrits deis al-
tres. Epígrafe.

EPIGRAFÍA, f. Ciencia quin obgecte és conéixer o
■interpretar les inscripcións. Epigrafía.

EPIGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a la
epigrafía. Epigráfico.

ESTIL EPIGRÁFICH. Estilo epigráfico.

EPIGRAFISTA, ni. Qui está versal en la epigrafía.
Epigrafista.

EPIGRAMA, m. Composició poética, breu y aguda,
en alabansa, burla o vituperi. Epigrama. t| Met. Pen-
sament de qualsevol género, expressat ab brevetat y
agudesa, ja siguí en vers o en prosa, ja en escrits o
en la conversació, especialment quan enclou burla o
bé sátira enginyosa. Epigrama.

EPIGRAMATARI, A, aaj. Lo que pertany a 1' epi-
grama. Epigramatario.

EPIGRAMÁTICAMENT. adv. m. D' una manera
epigramática. Epigramáticamente.

EPIGRAMÁTICH, CA. m. y f. Qui compon epigra-
mes. Epigramático, epigramatista.

EPIGRAMATISAR. v. a. Compondré epigrames.
Epigramatizar.

EPIGRAMATISTA. m. y
EPIGRAMISTA. m. EPIGRA-
MATARI.

EP I LACN A. f. fn/om. Insectes
coleópters clavicornis deis cocciné-
lits. Epilacna.

EPILANCE, f. Mena d' epilepsia
que ataca ais aucells de caga. Epi-
lance.

EPILATORI, A. adj. Que fa caure '1 peí o '1 cabell.
Depilatorio.

EPÍLECH. m. Recapitulado breu de lo que s' ha
dit. Recapitulación, epilogo. || Conjunt, conipendi.
Epílogo. II Ultima part d' algunes obres dramátiques
y noveles, deslligada fins a cert punt de les anteriors,
y en la qual se representa una acció o bé 's referei-
xen certs fets que son conseqiiencia de 1' acció prin-
cipal o hi están relacionáis. Epílogo.

EPILEPSIA, f. Mal de sant Pau. Epilepsia.

EPILEPSIFORME. adj. Que presenta '1 carácter
de r epilepsia. Epilepsiforme.

EPILÉPTICH, CA. adj. Qui pateix epilepsia y lo
que hi pertany. Epiléptico, epiléctico.

i>t=y>

Epilacna

Brot d'epilobi

EPILOBI. Bot. Planta onagrácea, de les epilobies,
ab flors vermelles y algunes vegades grogues, a les
axiles de les fuUes. Les llevors
teñen, en una capsa quadriloqüa,
pels sedosos. Epilobio.

EPÍLOCH. ni. EPÍLECH.

EPILOGACIÓ. f EPÍLECH.

EPILOGAL. adj. Resumit, coni-
pendiat. Epilogal.

EPILOGAR, v. a. Recapitular,
compendiar. Epilogar.

EPILOGAT, DA. p. p. Epilo-
gado.

EPILOGISME. m.Astron.Cóm-
put, cálcul. Epilogismo.

EPÍMER. ni. Entom. Pega la-
teral de cada segment del tórax
ais insectes hexápodis. Epimero.

EPIMETRAL. adj. Bot. Perta-
nyent a r epimetre. Epimetral

EPÍMETRE. m. Bot. Part que
rodeja 1' ovar! de les flors per un
costat. Epimetre || Mar. Part del
cárrech que 's permetía portar a un pilot. Epímetro. II
Recárrech que afegien abans a les contribucións y
que servia pera pagar ais recaudadors Epímetro.

EPIMÉTRICH, CA. adj. Poét. Que no 's pot can-
tar. Epimétrico.

EPIMETRISME. m. Artifici oratori per medi del
qual se fan presenfs a 1' auditori varis punts deis ja
esmentats. Eplmetrismo.

EPÍMONE, f. Ret. Figura que s comet quan en al-
guna composició

poética 's repeteix .^- v _

mol tes vegades
una meteixa sen-
tencia o vers. Epí-
mone.

EPINEFEL. m,
Ict. Peixos acan-
toptérigisque arri-

ven a tindre un Epinefel

nietre de llarga-

ria, éssent el seu tipus 1' epinephelus gigas, del Me-
diterrá. Epinefelo.

EPINEFRITIS. f. Med. Inflamació de les capsules
supra-renals. Epínefritis.

EPINÍCTIDES. f. Med. Erupció cutánea d' unes
pústules que molesten mes de nit que de día. Epíníc-
tides.

EPIODONT. m. Zool. Mamífer del genre delfi.
Epiodoníe.

EPIPAROXISME. ni. Med. Paroxisme freqüent,
cóm afegit a la malaltía. Epiparoxismo.

EPIPECIÓLICH, CA. adj. Bot. Se diu de les esti-
pules quan s' adereixen a la part de dalt del peciolo.
Epipecióleo.

EPIPEDROMETRÍA. f. Geom. Mida de figures geo-
métriques que s' apoien demunt la meteixa base.
Epipedrometría.

EPIPÉTAL, A. adj. Bot. Epítet de la flor quins fila-
ments neixen deis petáis. Epipétalo, epipetáleo.

EPIPETALIA. f. Bot. Estat d' una planta que té 'is
filamenfs units a la corola. Epipetalia.

EPIPETALÍ, NA. adj. Bot epipétal.

EPIPLEROSSIS. f. Med. Grossor extraordinaria.
Epiplerosis.

EPIPLOCELE. f. Med. Trencadura del epiplón a la
illada. Epiplocele.

EPIPLOCOMISTA. s. y adj. Med. Qui té '1 ventre
mólt voluminós Epiplocomista.

EPI

EPI

669

EPIPLÓ. ni. Med. Doble fulla membranosa for-
mada per una prolongació del peritoneu y que 's
trova flotant a la superficie deis biitiells. Epiplón. ||
— CÓLICH. Apéndix que s' extén pél llarch del cular
ascendcnt. Epiplón-cólico. || — GASTRO-CÓLICH.
Apéndix del epipló que s' extén desde la gran corba-
tura del ventrell fins al cular. Epiplón-gástrico-có-
lico. II — GASTRO-ESPLÉNICH. Apéndix del epipló que
desde les veres de la cisura del brag s' extén fins a
la cara posterior del ventrell. Epiplón-gastro-esplé-
nico. II — GASTRO-EPATICH. Apéndix del epipló que
s' extén desde '1 costat dret del cardies fins a 1' ex-
tremitat corresponenta a la cisura del fetge. Epi-
plón gastro-epático.

EPlPLO ENTEROCELI. f. Med. Trencadura del
budell y del epiplón. Epiplo-enterocele. || — ISQUIO-
CELI. La del epiplón per 1' escotadura isquiática.
Epliplo-isquiocele. || — meroceli. La del epiplón
per r arcada crural. EpHplo-merocele || — ESQUIO-
CELi. La del epiplón dintre del escroto. (| Epliplo-
esquiocele.

EPIPLOITIS. f. Med. Inflaniació del epiplón. Epi-
ploitis.

EPIPLÓNFAL. m. Med. Trencadura del epipló pél
melich. Epiplónfalo.

EPIPLOSQUIOCELL m. Med. Trencadura del epi-
pló que baixa fins dins del escroto. Epiplosquio-
cele.

EPIPLOSSARCÓNFAL. m. Med. Epiplónfal com-
plrcat ab algún carnot. Epiplosarcónfalo.

EPÍPOCH, GA. adj Bot. Calificatiu de les plantes
■que teñen les arrels plenes de fibres a manera de bar-
ba. Epípogo

EPIPOLASSIS. f. Med. Fluctuació delslíquits. Epi-
polasis.

EPÍPOT. m. Bot. Tubéicul que neix al cim del
peduncul d' algunes plantes. Epípodo.

EPIPTERI, A. adj. Bol. Que s' allarga en forma
d' ala, parlant de certes plantes. Epiptéreo.

EPIPTERIGI, A. adj. Bot. Que creix a les moisés y
falgueres. Epipterigio.

EPIQUEIA. f, Prudenta y moderada interpretado
de la llei segóns les circunstancies del temps, llóch y
persona. Epiqueya.

EPIQUEREMA. f Lóg. Silogisme quines proposi-
cións van acorapanyades de llurs corresponentes pro-
bes. Epiquerema.

EPIQUIL, A. adj. Bot. Funda de les plantes orqui-
dies quan están dividides en dues. Epiquilo.

EPIQUIT, A. adj. Bot. Calificació deis bolets que
neixen a les ruñes o a les terres que deixen les riua-
des. Epiquito.

EPIREL. m. Olí empireumátich. Epirelo.

EPIRÍS, A. adj. Bot. Que neix a les arrels d' un'al-
tra planta. Epirizo.

EPIRREA. f. Med. Acumulació d' humors a alguna
part del eos Epirrea.

EPIRREOLOGiA. f. Part de la botánica que tracta
de la influencia deis agents exteriors. Epirreología.

EPISCOPAL, adj. Pertanyent al bisbe. Episcopal.
II Llibre ont s' hi contenen les cerimonies y oficis
propis deis bisbes. EpiscopaL

EPISCOPALITATS. f. pl. Rendes, beneficis o tem-
poralitats anexes al bisbat. Episcopalidades.

EPISCOPAT. m. L' ordre y dignitat de bisbe. Epis-
copado. II Época y duració del govern d' un bisbe
deterniinat. Episcopado. || El conjunt de bisbes de
tot el mon católich o '1 d' una nació. Episcopado.

EPISCOPISA. f. La dona qu' a la primitiva Iglesia
desenipenyava certes funcións, sense exercir jurisdic-
ció episcopal. Episcopisa.

EPISCOPOLL m. Catálech y serie deis bisbes d'al-

guna Iglesia o relació de la vida deis meteixos. Epis-
copolio,

EPISCOPOLCGl. m. Catálecli, serie deis bisbes
de alguna Iglesia. Episcopologio, episcopolio.

EPISPADIES. ni. Situació anormal de 1' obertura
del canal de la uretra. Epispadias.

EPISPÁSTICH, CA. adj. Med. Se diu de les subs-
tancies que, aplicades a la pell, causen dolor o infia-
mació. Epispástico.

EPISPERMA. m. Bot. Tegument particular de la
llevor. Episperma, epispermis, epispermo.

EPISPORANGI. m. Tegument deis cossos repro-
ductors de les falgueres. Episporangio, epispo-
rango.

EPISQUESIS. f. Med. Suspensió d' una evaquació
natural. Episquesis.

EPISSEMACIA. f. Med. Primer atach d' una ma-
laltía. Episemacia.

EPISSINANGINA. f. Med. Interceptado de la de-
glució. Episinangina.

EPISSINTENISME. m. Sistema o doctrina deis
epissintéticlis. Episintenisme.

EPISSINTÉTICH, CA. s. y adj. Med. Parfidari de
una secta médica, quin obgecte era conciliar els prin-
cipis de la escola metodista ab els de la empírica y
la dogmática Episintético.

EPISSIOSELE. m. Med. Trencadura deis grans 11a-
bis. Epiciocele.

EPISSIORRAGIA. f. Med. Hemorragia péls grans
llabis. Epissiorragia.

EPISSODI. m. Digressió. Episodio. || Poét. Acció
secundaria y cóm extranya de la principal d' un poe-
ma, mes ab conexió y dependencia d' ella. Epi-
sodio.

EPISSODIAR. v. a. Contar epissodis. Episodiar.

EPISSÓDICH, CA. adj. Lo que pertany al episso-
di. Episódico.

EPISTACIÓ. f. Picadura d' una cosa pastosa al
morter. Epistación.

EPISTAMINAL. adj. Bot. Que neix ais filanients de
les flors. Epistaminal.

EPISTAMINIA. f. Bot. Estat d' una planta quins
fiiaments estaminals ixen deis pistils. Epistaminia.

EPISTASSIS. f. Med. Materia que sura demunt
deis orins. Epistasis.

EPISTAXIS, f. Med. Fluix de sancfi pél ñas. Epis-
taxis.

EPISTERNÓ. m. Pega situada a cada costat del
esternó deis insectes exápots. Episternón.

EPISTILBITA. f. Min. Varietat d' estilbita que
conté cals y sosa, Epistilbita.

EPÍSTOLA, f. La part de la missa després de les
primeres oracións, y abáns del gradual. Epístola. ||
L' ordre sagrat del subdiaconat. Epístola. || CAR-
TA, 1.

EPISTOLAR, adj. Pertanyent a la epístola. Epis-
tolar.

EPISTOLARI, m. Llibre que conté les epistoles.
Epistolario.

EPISTOLER. m. El sacerdot qu' a algu:ies iglesies
té la obligado de cantar la epístola Epistolero ||
SUBDIACA.

EPISTOLÓGRAF. m. Escriptor d' epistoles. Epis-
tológrafo.

EPISTOLOGRAFÍA. f. Carácter d'escriptura egip-
ciaca. Epistolografía.

EPÍSTOM. ni. Eníom. Part del cap deis insecteS
que 's trova sota la boca. Epístomo.

EPISTRÓFEA. f. Anat. Segona vértebra cervical.
Epistrófea.

670

EPO

EQU

EPITAFI. tn. Inscripció gravada a la llosa d' un
sepulcre. Epitaflo.

EPITAFISTA. s. Qui compon o esculpeix epitafis.
Epitaflsta.

EPITALAM. m. Ant. Cant o himne fet en cele-
britat d' alguna boda. Epitalamio.

EPITALAMI. m. y

EPÍTASIS. f. Med. Comensament d* un atach. Epí-
tasis.

EPITELI. m. Anat. La epidermis que cubreix les
membranes mucosas. Epitelio.

EPITERAPENSIS. f. Ret. Figura que consisteix en
donar el cop de gracia al adversar! quan aquést ja
esperava una formal retractado. Epiterapensis.

EPÍTET. m. Adjectiu qu' expressa la qualitat del
substantiu ab qui 's junta. Epíteto.

EPITÉTICH, CA. adj. Pié d' epítets. Epitético.

EPITETISME. m. Ret. Figura consistenta en modi-
ficar una idea principal per un' altra d' accessoria.
Epitetismo.

EPITETOMANÍA. f. Manía d' acumular epítets.
Epltetomanía.

EPITETOMANIÁTICH, CA. s. y adj. Afectat de
epitetomanía. Epitetómano, epitetomaníaco.

EPÍTIMA, f. Fam. Confortatiu que s' aplica exte-
riorment al cor o al fetge. Epítima.

EPITIMAR. V. a. Med. Posar epítimes, apósits,
etc., a alguna part del cós. Epitimar.

EPÍTOM. m. Resumen, compendi. Epítome, re-
capitulación.

EPITOMAR. V. a. Compendiar.

EPITROCASME. m. Ret. Figura que consisteix en
acumular móltes idees en poques paraules. Epitro-
casmo.

EPITROCLEA. f. Med. Tuberositat interna del hú-
mer. Epitróclea.

EPITROCLI, A. adj. Propi de la epitróclea. Epi-
troclo. II Entra en la coniposició d' altres paraules
pera designar diferents muscles. Epitroclo.

EPIXIL, A. adj. Que creix y viu a la fusta. Epixilo.

EPIXIT. adj. Bot. Se diu deis bolets que creixen
sobre les ruñes o niunts de térra deixats per les cres-
cudes deis rius, etc. Epixito.

EPIZOARI, A. adj. Se diu del animal que viu com
parásit al eos d' un aitre animal. Epizoario.

EPIZOICH, CA. adj. S' aplica al terreno primor-
dial qu' es superior al que conté despulles o restes
de cossos orgánichs. Epizoico.

EPIZOONOSOLOGÍA. f. Historia de les epizooties-
Epizoonosología.

EPIZOOTIA, f. Malaltía que ataca a una o varíes
menes d' animáis per una causa general y transi-
toria. Es lo meteix que la epidemia pera 1' home.
Epizootia.

EPIZOÓTICH. adj. Pertanyent o relatiu a la epi-
zootia. Epizoótico.

ÉPOCA, f. Punt notable, fixo y determinat de
temps, desde '1 qual se comensen a contar els anys,
có'ii: la del neixement de Jesucrist. Época. || Periode
de cert temps, notable pels fets histórichs que hi han
ocorregut. Época.

ÉPODI. m. Poes. El derrer vers d' una estrofa re-
petit varíes vegades. Epodo. |i La tercera part o fi de
la oda. Epodo.

EPÓMIDA. f. Part superior de la neulella Epó-
mida.

EPOMIDÓPTER. ni. Entom. Género d' insectes lii-
nienóplers que teñen una part escatosa al neixement
de les ales. Epomidóptero.

EPOMÓFOR, A. adj. Que té taques negres a la es-
quena. Epomófaro.

EPÓNFAL. m. Medicament que s' aplica demunt
del melich. Epónfalo

EPÓNIM, MA. adj. Que s' aplica al héroe o perso-
na que dona '1 seu nóm a un poblé, tribu, ciutat o
época. Epónimo.

EPOPEIA. f. Poema en que "s descriu 1' acció mes
il-lustre d' un héroe. Epopeya.

EPSOMITA. f. Min. Sulfat nadiu de magnesia que
s trova a la superflcie de lo térra. Epsomita.

EPULIA. f. Med. Tumoret carnós que sol ferse a
les genives. Epulia.

EPULÓTICH, CA. adj. Med. Que pella, que tanca
les llagues o ferides. Epulótico.

EQUABLE. adj. Mat. El moviment ab que 'Is cos-
sos caminen espais iguals en igualtat de temps.
Ecuable.

EQUACIÓ. f. Astron. Diferencia que hi há entre la
vertadera situació d' un astre y la seua situado apa-
rent. Ecuación. || Alg. L' acció d' igualar. Iguala-
ción, ecuación.

EQUADOR. m. y

EQUATOR. m. Ant. Cercle máxim de la esfera,
que dista igualment deis dos póls del mon. Ecuador.

EQUATORIAL. adj. Relatiu o pertanyent al Equa-
dor. Ecuatorial.

EQUEBERTIJA. f. Min. Substancia coniposla de
sílex, alúmina, cals, óxit de ferro y sosa. Equebertija.

EQÜESTRE. adj. Lo que pertany al cavaller, exer-
cici u ordre de cavallería. Ecuestre.

EQUIAMPLE, A. adj. Igualment ampie en tota la
seua extensió. Equiancho, equiamplio.

EQUIÁNGUL. adj. Geom. D' ánguls iguals. Equi-
ángulo.

EQUIAXI, A. adj. Min. D' eixs iguals. Equiaxio.

EQUICOSTAT, DA. adj. De costáis iguals. Equi-
cósteo.

EQUICRURAL. adj. De cames iguals. Equicrural.
II De costats iguals. Equicrural.

EQUIDI, A. adj. Pertanyent al cavall. Equídeo.

EQUÍDICH CA. adj. De distintes y oposades pro-
porcións en totes les seues parts. Equídlco.

EQUIDIFERENT, A. adj. Que presenta diferencies
iguals entre sí. Equidiferente.

EQUIDILATAT, DA. adj. Igualment dilatat. Equi-
dilatado.

EQUIDISTANCIA, f. Distancia igual. Equidis-
tancia.

EQUIDISTANT. p. p. Igualment dístant. Equidis-
tante.

EQUIDISTAR, v. a. Distar igualment dues o mes
coses d' una tercera. Equidistar.

EQUIDNITA. f. Min. Mena de pedra que té'l color
semblant al de la pell del escorsó. Equidnita.

EQUIFORME. adj. De forma igual. Equiforme.

EQUILÁTER. adj. Geom. Que té 'Is costats iguals.
Equilátero, equiláter.

EQUILATERAL, adj. Se diu de les petxines que al
obrirse donen dues meitats iguals. Equilateral.

EQUILIBRAR, v. a. Posar una cosa en equilibri ab
un' altra. Equilibrar. || Met. Fer qu' una cosa no ex-
cedeixi a un' altra, niantenintles proporcionalment
iguals. Equilibrar.

EQUILIBRAT, DA. p. p. Equilibrado.

EQUILIBRI m. Igualtat de pes, de balansa. Equi-
librio. II adj. S' aplica ais cossos que teñen igual
moviment y pesen igual. Equilibre

EQUILIBRISME. ni. Art de ni ntindre les coses
equilibrades. Equilibrismo.

EQUILIBRISTA, m. La persona práctica en fer
equilibris. Equilibrista.

EQU

ER

671

EQUIMOSARSE. r. Med. Cubrirse d' equimosis.
Equimosarse.

EQUIMOSAT, DA. adj Se diu de les parts del
eos que pateixen o han patit d' equimosis Equi-
mosado.

EQUIMOSIS, m. Med. Taca negretica o groguenca
de la pell o deis órgaiis interns, que resulta de la ex-
travasació de la sanch a consequencia d' un cop, de
una Iligadura forta, o d' alties causes. Equimosis.

EQUIIVIULTÍPLICES. adj. Arit. Nombres que con-
tenen igual nombre de vegades d' altres a qui 's re-
fereixen. EquimultipUces.

EQUINANCIA. f. Med. Inflamació de les glándules
de la gargamella. Angina, esquinencia, garrotillo.
EQUINANTITA. f. Erissó fósil. Equinantita.
EQUINAUT. m. Zool. Especie d' erissó de mar.
Equinauto.

EQUINUS. m. Zool. Mena de castanya de mar.
Equino. || adj. Lo concernent al cavall. Equino.

EQUINOCCI. ni. El tempsen que 'Is díes son iguals
a les nits. Equinoccio. || Ndiit. Temporal que 's sol
experimentar a algunes regións quan s' acosta qual-
sevol deis dos equinoccis. Equinoccio.

EQUINOCCIAL, adj. Lo que pertany al equinocci.
Equinoccial.

EQUINODERiW, A. adj. Zool. Que té la pell cuber-
ía de tubérculs, punxes o espines. Equinodermo,
equinodermario.

EQUINÓFIL, A. adj. Califica-
ció de certs bolets que creixen
a la closca de les castanyes.
Equinófilo.

EQUINOFTALMÍA. f. Med. In-
flamació de la part peluda de
les pálpebres. Equinoftalmia.

EQUINÓPSIT. m. Bot. Plantes
tropicals, del genre ceri que 's
conreuen ais jardins d' Europa.
Equinósido.

EQUINORRÍ. m. Ictiol. Peixos
condropterigis esqualits de la fa-
milia deis equinorrinits, essent el
seu tipus l'anomenat equinorrinus espinosas del Me-
diterrá. Equinorrino.

Equinópsit

Equinorrí

EQUINOSTOIVI, A. adj. Que té la boca erissada
de dents. Equinóstomo.

EQUINUR, A. adj. Que té la qüa erissada d' espi-
nes o punxes. Equinuro.

EQUIPAR. V. a Proveir a algú de lo necessari, so-
bre tot pera'l seu us personal. Pertrechar, equipar,
proveer.

EQUIPARACIÓ. f. Comparació de dues coses
que se consideren iguals. Comparación, equipa-
ración.

EQUIPARAR. V. a. Comparar dues coses entre sí
considerantles iguals. Equiparar.

EQUIPARAT, DA. p. p. Equiparado.

EQUIPAT, DA. p. p. Equipado.

EQUIPATGE. m. Conjunt de coses que pera Tus
personal se porten quan un va de viatge. Equipaje.

EQUIPATJAR. V. a. Equipar.

EQUÍPEDO, A. adj. Zool. De peus o cames iguals.
Equipedo.

EQUIPOLAT. adj. Blas. Se diu de la part del es-
cut que forma taulell d' escachs ab non casetes.
Equipolado.

EQUIPOLENCIA, f. Log. Equivalencia.

EQUIPOLENT o EQUIPOL-LENT. adj. EQUIVALEN!.

EQUIPONDERAR, v. a. Tindre una cosa igual pes
qu' un'altra. Equiponderar. || Fer de manera que
dues o mes coses pesin lo meteix les unes que les
altres. Equiponderar.

EQUISETAT. m. Quím. Combinació del ácit equi-
sétich ab una base. Equisetato.

EQUISÉTICH, CA. adj. Calificado d' un ácit que's
trova a la planta dita qiia de cavall. Equisétlco.

EQUISET. m. Bot. QUA DE CAVALL.

EQUISSONANCIA. f. Consonancia de dos sons
semblants entre si. Equisonancia.

EQUITABLE. adj. Ant EQUITATIU.

EQUITABLEiVlENT. adv. m. Ant. EQUITATIVAMENT.

EQUITACIÓ. f. Art de montar y nienar bé '1 cavaU.
Equitación.

EQUITAR. V. a. Montar ab art y mestria a cavall.
Equitar.

EQUITAT. f. Igualtat, rectitut. Equidad. || Mode-
ració en 1' aplicado de les liéis, atenentse mes a la
intenció del llegislador que no pas a la lletra de la
llei. Equidad. 1| Moderado en el preu. Equidad.

PERSONA DE MOLTA EQUITAT. La qu' es ben inten-
cionada, benigne y recte. Persona, sujeto de grande
equidat.

EQUITATIU, VA. adj. Qui obra ab equitat. Equi-
tativo. II Lo que 's fa d' una manera justa. Equi-
tativo.

EQUITATIVAIWENT. adv. m. Ab equitat. Equita-
tivamente.

EQUIVALENCIA f. Igualtat de preu, de niérit, de
LIS, de significació, etc. Equivalencia.

EQUIVALENT. adj. Lo qu' equival. Equivalente.

EQUIVALDRÉ, v. n. Tindre igual preu, valor, us
o significació una cosa qu'un'altra. Equivaler.

EQUIVALP, va. adj. De valves iguals. Equl-
valvo.

EQUIVOCACIÓ. f. Erro, engany involuntari que
consisteix en pendre una cosa per altra. Equivo-
cación.

EQUIVOCADAMENT adv. m. Equivocadamente.

EQUIVOCAR. V. a. y n. Pendre, entendre una cosa
per altra o en sentit diferent. També s' usa cóni
recíproch. Equivocar.

EQUIVOCAT, DA. p. p. Equivocado.

EQUÍVOCH. m. Páranla que significa diferentes
coses. Equívoco, homónimo. || adj. Lo que pot enten-
dre 's de diferentes maneres. Equívoco.

JUGAR L'EQUivoCH. fr. Usar una paraula en dife-
rents sentits. Jugar del vocablo.

ER. f. Pronuiiciacíó de la lletra catalana R. Erre.

ÉR. m. Bot. Planta de la familia de les llegumi-
noses que fá un lleguní escairat y blanquinós cóm
une» vessa petita, y serveix pera la manutenció deis
bous y altres bestiars. Yero, yervo, herén. || La
llevor o grana de dita planta. Ervilla.

ERA. f. El punt desde que 's comensa 'I cómput
deis anys- Era. || Cert temps, temporada. Era. || Trog
de térra ben plana y atapaida, o be enrajolada o
empedrada ont s' lii baten els grans y llegums. Era.
Espai de térra que ocupa un eilifici. Área.

ERA CRISTIANA O DE CRIST O COMUNA. El CÓmput
d' anys desde '1 neixement de Jesucrist. Eia cristia-
na, de Cristo, común ó vulgar.

A LA ERA PRESENT. Loc. El tenips en que nosaltres
vivim. En la era présenle.

TREURE DE l' ERA fr. Acavar de recullir a 1' Agost
el gra que hi havía. Alzar, levantar las heras.

672

ERE

ERI

u

Brot d' erantém

ERABLE. m. Bot. Ant. ACHS. Arce, arcén.

ERADA, f. BATUDA.

ERADICACIÓ. f. Med. Cura radical d' una ma-
laltía. Eradicación.

ERAGROSTIT. f. Bot. Plantes gra-
niínees de les festucees anyals, ab
espigúeles íorniant raíms ramiñcats.
Eragrostide.

ERANTEM. m. Bol. Plantes acan-
tacees de les erantenies ab niés de
quaranta me-
nea fructecen-
tes ab flors
acompanya-
des de brac-
tees oposa-
des . Eran-
temo.

ERARI. m.
Tresor pi'i-
blich > 'I llocli
ont se guar-
da. Erario.

ERARI REJAL.

Els diners del
rei. Erario
real, arcas
reales.
ERASME. ni. Nóni propl d' home. Erasmo.
ERAU. Geog. Poblé del dist. munpal. de Llesp,
prov. de Lleida.

ERBASABINA. Gcog. Poblé del dist. munpal. de
Ortoneda, prov. de Lleida.

ERBERA. Geog. Caseríu del terme d' Azanuy, pro-
vincia d' Osea.

ERBÚA. f. Mín. Fundent argilós del mineral de
ferro. Erbúa.

ERBUSOLS. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Vinsá; és a la
vora de la riera deis Prats.

ERDAO. Geog. Poblé de la prov. d'Osca, bisb. de
Lleida, part. jud. de Benabarre; és dalt d' un turó y
té 409 liab.

ERDÓ. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Sarroca
de Bellera, prov. de Lleida.

ERECCIÓ. f. Instilució, fundació d' alguna cosa.
Erección. || Estat d'una cosa fluixa que's posa tivan-
ta o tiesa. Erección.

ERECTIL. adj. Que té facultat de posarse en erec-
ció. Eréctil. II Que causa erecció. Eréctil.

ERECTILITAT. f. Qualitat de lo eréctil. Erectibi-
lidad.

ERECTOR. m. ni. Fundador. || adj. Se diu deis
niuscles que produei.xen la erecció d' alguna part del
COS. Erector.

EREGIR. v. a. Erigir.

EREMÍTICH, CA. adj. Lo que pertany al solitari o
ermita. Eremítico.

EREMODICIA. f. For. Condemnació en rebeldía.
Eremodicia.

ÉREU, A. adj. Qu' és de bronze o d' aráni. Éreo.

ERER. m. Garbell d' espart o jonchs. Juera.

ERES (Les). Geog. Caseríu del dist. munpal. de la
Valí de Castellbó, prov. de Lleida. || Caseriu del dist.
munpal. d' Araniunt, prov. de Lleida. || — (DE SANT
JOAN). Geog Caseríu del dist. munpal. d' Orcau, pro-
vincia de Lleida.

ERESSUÉ. Geog. Aldea del terme de Benasch, pro-
vincia d' Osea.

ERETAMENT. m. Ant. y

ERETATGE. m. Ant. Herencia.

Ericacees: a, erica; 6, antera;
c, pistil.

ERETISME. m. Med. Tensió violenta de les libres,
que impideix el movinient natural. Eretismo.

ERGOTINA. f. Materia pudenta que s'extreu del
ségol corromput. Ergotina.

ERGOTISAR. v. a. Fer us del sistema d' argunien-
tació silogística. Ergotizar.

ERGOTISME ni. Sistema d' argumentació silogís-
tica. És deiiominació despreciativa donada a aital
sistema péls seus adversaris. Ergotismo. || Malaltía
produida per 1' us del ségol que s' ha tornat orb. Er-
gotismo.

ERGOTISTA. adj. Qui usa '1 sistema d' argumen-
tació silogística. Er-
gotista. É

ERGOTÍSTICH,CA. Vlí

adj. Med. Relatiu al
ergotisme. Ergotís-
tico.

ERGULL. m. Ant.
ORGULL.

ERICACI, ERICÁ-
CEA. adj. y s. Bot.
N6m apropia t a les
plantes dicotiledo-
nees, arbustes de tu-
lles alternes y flors
mes o menys vistoses,
de cálcer persistent,
partit en varíes parts.
Ericáceo, ericácea.

ERIDAN. m. As-
tron. Una de les cons-
telacións australs.
Eridano.

ERIFIA. f. Zool.
Crustacis decapots, braquiures, ab ulls mólt separats

r un de r altre.
Erifia.

ERIGER. m. Bot.
Plantes corinibífe-
res contenint bás-
tanla potassa quan
secremen. Erigero.
ERIGIR, va. Fun-
dar, instituir, alsar
un temple, una es-
tatua, etc. Erigir.
Erifia ERIGIRSE, v. r.

APROPIARSE.
ERIGIT, DA. p. p. Erigido, dedi-
cado.

ERIGCNA. f. Astron. Constelado
de la Canícula, qu' és prop de la de
Virgo. Erigonio.

ERILAVALL. Geog. Poblé del
dist. munpal. de Barruera, prov. de
Lleida. jj — (PORT D'j. Orog. Pas a
1,955 metres d' altitut, entre les
valls del Noguera Ribagorsana y la
de Caldes, prov. de Lleida. || —
(PUIG D'). Puig de la serra de Colls,
entre '1 Noguera Ribagorsana y la
riera de Caldes, prov. de Lleida.

ERILL. Biog. Baróns de la no-
blesa catalana de la Etat mitja,
quin castell senyorial era a la vila
d' Anglesola, contra '1 qual s' hi eii-
dregá formidable soniatent desde
Barcelona, ab la bandera de santa Eularia, el día &
de Mars de 1448, a causa d' haver'hi dónat aculli-
ment a distints inalfactors el baró Joan Roger. El
poeta inallorquí Benet Espanyol va compondré una
excelenta obra en vers a la memoria d'en Pere d'Erill^
dedicada a la baronesa viuda na Joana d' Erill.

Brot d' eriger

ERI

ERO

673

— (ARNAU). Biog. Poeta cátala de les derreríes de
la catorsena centuria y coinensos de la segiieiita, de
quina obra individual ne resta niostra al Canfoner
de Sarasossa.

— (JAUME D'). Biog. Cavaller cátala del sigle XVii,
qus durant la guerra deis segadors se va portar va-
lerosament, defensant la vila de Füx, sitiada pél
castellá Qaray, qui 's va veiire obligat a inarxar, ab
tot y que '1 baró d' Erill contava ab poca gent y en-
cara ab la seu gran niajoría inaialts (1643).

ERILL-CASTELL. Geog. Caseriu del dist. munpal.
de Malpás, prov. de Lleida.

ERIMOIDES. ni. Med. Sedinient que íá 1' orina.
Erimoides.

ERINITA. f. Min. Hidro siiicat d' alúmina de color
verniellós, rogench opacli, de brill reinos y infusible
a la flcsca. Erinita.

ERINYÁ. Geog. Poblé del dist. munpal. de Serra-
dell, prov. de Lleida.

ERISSAMENT. m. Acte y efecte d' erissarse. Des-
peluzamlento, despeluzno, erizamiento.

ERISSAR. V. a. Alsar, posar as-
pre y dret el cabel!. Erizar.

ERISSARSE. V. r. Alsarse, entor-
to ligarse 'Is cabells a causa d' una
gran por o espant. Despeluzarse,
erizarse, espuluznarse. || Alsarse,
entortolligarse. Erizarse, enros-
carse.

ERISSAT, DA. p. p. Erizado, es-
peluznado, despeluznado.

ERiSSIM. m. Bot. Plantes cru-
cííeres de les sisiinbries, de fulla
estreta y flors grogues Erísimo,
hierba de los cantores.

ERISSIPELA f. liiflamació de la
sancli detinguda ais vasos del cutis.
Erisipela, erisipula.

ERISSÓ. ni. Zool. Animal quadri'i-
pet cubert de pues pnnxagiides. Eri-
zo. II Erissó de mar, s' anomena un
radial vivent, esíéricti, aixafat, cu-
b rt per una crosta calissa plena
de pues mólt primes y moventes. Erizo de mar. ||

Brot d'eríssim

CASTANYA DE MAR. || Ant. La closca exterior de la
castanyn. Erizo.

ERIST. Geog. Aldea del terme de Benasch, prov. de
Osea.

ERITATGE. m. Ant. HERENCIA.

ERITEMA, f. Med. Lflamació superficial déla pell,
que 's ciibreix de taques rojeiiques. Eritema,

ERITEMOIDE. adj. Med. Calificació d' una varie-
fat le briaiis Eritemoide.

ERlTREA. f. Bot. Centaura petita. Eritrea.

BIC. CAT.— T. I. — 85.

ERITREU, A.adj. Quepertany al niarRoIg. Eritreo.

ERITRÍ, NA. adj. De color roig. Eritrino.

ERLANITA. f. Min. Variefat de granat. Erlanita.

ERM. m. Desert, llóch solitari. Yermo. || adj. Inlia-
bitat, desert. Yermo. || Dit del camp que no 's con-
reua. Yermo, calmo, erial, eriazo.

ERMAR. v. a. Ant. Desolar, deixar erma alguna
cosa. Yermar, ermar.

ERMÉ (Gorges d'). Orog. En la conca del riu
Torán, a la Valí d'Arán.

ERMENGARDA. Biog. Conitesa de Carcassona, que
va traspassar els seus estats a Ramón Berenguer I
de Barcelona.

ERMENGAU. m. Ant. Nóm propi d'home. Armengol.

ERMENGAUT. Biog. Comte de Rouerge, fill se-
gón d' Eudes, comte de Tolosa y succesor seu I' any
918. Ab el seu germá Raimoiit II va posseir els terri-
toris de Qiiercy y la Septirjiania. Va morir 1' any 937.

ERMENGOL. n. p. Armengol, Hermenegildo.

ERMENGOL (San). Biog. Bisbe d'Urgell, que al-
guns liistoriaires suposen que va ésser fill del comte
Siinyer. Va ferse clergne y arrivá a ocupar la seu
urgellesa 1' any 996, éssent mólt zelós y caritatiu.
Entre les obres que va costejar al seu districte ^i^jii-
ra el pont de Var, qu' ell meteix va progectar, tenint
la dissort de caure d" una viga, morint per causa de
aquell accident a 3 de Novenibre de 1025.

— (BESIERS MANFRED). Biog. Un deis primitius es-
criptors catalans. Es autor del Breviari d' Amor, poe-
ma teológich escrit 1' any 1288, bCila obra en prosa,
quins preliminars son en vers.

ERMESINDA o ERMESINDIS. Biog. Regenta del
comtiit de Barcelona. Va néixer envers l'any 972 y
va morir 1' any 1057 en el comtat d' Aiisona. Ais vint
anys se va casar ab el comte Ramón Borrell 111. Era
dama herniosa y d' esperit, que va ¡nterv ndre sempre
en la goveriiació dol Estat. Al quedar viuda, '1 seu
fill Bereiigrier I el Corb, mólt jovenet, va cenyir la
garlanda comtal, baix la regencia d'Ermesinda, que
va durar uns dos anys. Ella va conservar el comtat
deGirona en iisdeírriit. Per aquest y altres drets que
va renunciar a favor del seu net, Ramón Berenguer I,
el Vell y la sena muller AlmoJis, va cobrar na Erme-
sinda mil unses d'or, a les acav.illes de la sena v da,
(1056), que foren destinades a construir el famós ta-
bernacle de la catedral de Girona.

ERMITA, f. Capella, oratori, que sol haver'lii fora
de pobiat, dedicat a una imatge. Ermita.

ERMITA, NA. rii. y f. Qui viu a la ermita y la cui-
da. Ermitaño. || Qui viu en plena soletat y retirat
del moii. Ermitaño.

ERMITATGE. m. Ant. El paratge ont hi há una
o n;és ermites. Ermitorio, eremitorio.

ERMOGLIFI. m. Gravador
d' inscripcións sobre '1 mar-
bre. Ermoglifo.

ERMOGRAFÍA. f. Descrip-
ció del planeta Mercuri. Er-
mografía.

ERMOT. rn. Camp sense
conreuar. Erial, eriazo.

ERMUNI. m. Qui, abáns es-
lava Iliure de tot género de
servei o tribut ordinari. Er-
munío

ERMUNIA. f. Mena de Ie-
rra de llauró que necessita
seguides pinjes pera que don-
gui alguna cullita. Ermunia.

ERNEST. n. p. Frnesto.

ERODI. m. Bot. Plantes geraniacees de bo'iica for-
mado, ab llevors seujblantes al becli del falcó. Ero-
dio.

Brot d'erodi

67-4

ERR

ESB

EROL. m. Ter. Ayrol.

ERÓLES. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb.
d'Urgell, part. jtid. de Trenip, té agregat el poblé de
Fígols, és a la vora de la riera de Claret, afluent de
la dreta del Noguera Pallaresa, y té 492 liab.

EROSSIÓ. f. Med. Córrossió más o iiienys activa
de un teixit orgánich. Erosión. || Geol. Acció de des-
gast exercida peí vent o 1' aygua demunt la térra.

EROTEMA. f. Ret. Iiiterrogació, Erotomía, ero-
tema.

EROTEMÁTICH, CA. adj. Relatiu a la erotema.
Erotemático.

ERÓTICAMENT. adv. ni. D' un modo erótich. Eró-
ticamente.

ERÓTICH, CA. adj. Lo que pertany al amor. Eró-
tico, amatorio.

EROTISME. m. Passió violenta d' amor. Erotismo.

EROTLLAR. RODEJAR.

EROTOMANÍA. f. Manía amorosa. Erotomanía.

ERP. m. Bot. Ér.

ERPETÓFER, A. adj. Qui viu de reptils. Erpetó-
fero.

ERPETÓGRAF, m. Qui's dedica a la erpetografía.
Erpetógrafo.

ERPETOGRAFÍA. f. Descripció deis reptils. Erpe-
tografía.

ERPETÓLECH, GA. m. Qui 's dedica a la erpeto-
logía. Erpetologista, erpetólogo.

ERPETOLOGÍA f. Ciencia, estudi deis reptils.
Erpetología.

ERPIL, A. adj. Que s'arrossega c6m els reptils.
Erpilo.

ERR. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus Orien-
táis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sallagosa; és a la
vora de la riera del seu noin y té 514 liab. || — (RI-
VERA D'). Hidrog. Neix al vessant francés del Piri-
neu, entre Puigmal y Puig de Segre, y desaigua a la
vora esquerra del Segre dessota meteix de Llivia,
prov. de Qiron.i.

ERRA. f. Ant. ERRO.

ERRADA, f. ERRO. || pl. Gram. Els erros que fan
els nois quan donen la llissó. Puntos.

ERRADAMENT. adv. ni. Ab error. Erradamente.

ERRADiVÓL. m. Perdidoso.

ERRAMENT. m. Ant. Error.

ERR.'VNT. adj. Vagabundo. Errante, errabundo,
errático, vagabundo.

ERRANZA. f. Ant. Error.

ERRAR. V. a. Faltar, pecar, caure en falta per ig-
norancia o inadvertencia. Errar.

DELS HOMES ES L' ERRAR, DE BESTIES EL PERSEVE-
RAR EN L'ERRO. Ref. De hombres es errar, de bestias
perseverar en el error.

EL PREGUNTAR NO ES ERRAR SI LA PREGUNTA NO ES
NECIA. Ref. Quien pregunta no yerra si la pregunta
no es necia.

ERRARSE. V. r. Equivocarse. Trabucarse, equi-
vocarse.

ERRAT, DA. p. p. Errado.

ERRATA, f. Erro que 's fa al escriure o al estam-
par. Errata.

ERRÁTICH, CA. adj. ERRANT.

ERRE. m. y

ERRO. ni. Equivocació que's fa per descuit o inad-
vertencia. Yerro.

ERRE QUE ERRE: TRETSE SON TRETSE.

ERRO DE COMPTE. BESCOMTE. Trabacuenta.

FER UN ERRO. fr. Cometer un error.

SALVO ERRO. Locució que se sol posar al fí d' una
factura o compte de comers. Salvo error.

ERRONEU, A. adj. Lo que conté algún erro o equi-
vocació. Erróneo.

ERROR, ni. Concepte, judici fals. Error. || Falta,
culpa, defecte. Yerro, error. |1 heretgía.

CAURE EN algún ERROR, fr. ERRAR.

ESTAR EN ERROR, fr. Perseverar en ell. Estar en
error.

ERRUCHIM. m. Ter. ibissench. Ruixat, pluja me-
nuda. Llovizna.

ERSO. ni. Idioma deis anticlis irlandeses. Erso.

ERSTEDLIT. m. Min. Substancia coniposta de ti-
tanat de circón!, silicat de cals y magnesia. Ersted-
Hto.

ERT, A. adj. ENCARCARAT. |1 TIESSO.

ERTA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Malpás,
prov. de Lleida.

ERTICH, GA. adj. Ter. ERT.

ERUCIFOLIAT, DA. adj. Que té fulles semblantes
a les del rave boscá. Erucifoliado.

ERUCIFORME. adj. Que té forma d'eruga. Eru-
ciforme.

ERUCÍGEN, A. a j. Que resulta del parasitisme
de les erugues o larves de les papallones a les plan-
tes y dins de! eos huma. Erucígeno.

ERUCIGENOSSIS. f. Malaltía vegetal o animal que
resulta del parasitisme de les erugues o larves de les
papallones. Erucigenosis.

ERUCÓIDICH, CA. adj. Semblant al rave boscá.
Erucoideo.

ERUCTE, m. ROT.

ERUDICIÓ. f. Instrucció, doctrina. Erudición. ||
Ciencia y lletres. Erudición, letras humanas, bellas
letras, humanidades.

ERÜDIT, A. adj. Instriiit, docte. Literato, erudito.

ERUDIT A LA VIOLETA. Loc. S' aplica al que té un
coneixement curt y superficial de les ciencies, de les
arts y d' altres materies. Erudito á la violeta.

ERUDITAMENT. adv. m. Doctament. Erudita-
mente.

ERUDITÍSSIM, A. adj. sup. Eruditísimo.

ERUGA. i. Primera fase de la metamorfosis d' al-
guns insectes. Oruga. |1 Ant. Salsa de rusques barre-
jada ab sucre, niel, vinagre y pa torrat. Oruga.

ERUGINÓS, A. adj. Med. Se diu deis esputs ver-
dosos. Eruginoso.

ERUPCIÓ. f. Eixir ab violencia 1' aire, el foch, 1' ai-
gua, etc. Erupción.

ERUPTiU, VA. adj. Eruptivo.

ERVIANA, f. Bot. RABANISSA.

ES. ni. Pronunciació catalana de la Uetra S. Ese. II
conj. Copulativa Ant. Y. || També 's pren en lloch de
se en la pronunciació vulgar. Se. || Ind. pres. del verb
ÉSSER, És. II ni. 1er. de les Balears. Article determi-
nat o pronóm niasculí de tercera persona. El, El.

FER ESSES. fr. Met. Estar borratxo. Estar hecho una
equis; tropezar en las erres.

ESBACONAR. v. a. Fam. ESTOCINAR.

ESBADELLAR. v. a. Obrir, asclar. Abrir, pender.

ESBADELLARSE. v. r. Hadarse, esclatar, obrirse,
particularment parlant de flors o fruites. Abrirse,
henderse.

ESBADELLAT, DA. adj. Abierto, hendido.

ESBAFEGAR. v. a. ESBUFEGAR.

ESBAGOTAR. v. a. ESGOTIMAR.

ESBAÍMENT. m. ENTONTIMENT, DESVANEIXEMENT.
II Anl. ESPANT.

ESBAÜR. V. a. ENTONTAR, DESVANEIXER. També
s' usa coin recíproch.

ESBALAFIADOR, A. m. y f. Qui fa malbé 'Is seus
bens. Derrochador, disipador.

ESB

ESB

675

ESBALAIMENT. m. Ant. Encantament. Asombro,
espanto, pasmo.

ESBALAIR. V. a. Ant. També s' usa cóm recíproch.
Asombrar, espantar, pasmar.

ESBALAIT, DA. p. p. Asombrado, espantado,
pasmado.

ESBALDIR. V. a. Esclarir la bugada o lo que 's
renta. Enjuagar.

ESBALDIT, DA. p. p. Enjuagado.

ESBALMAMENT. m. Ant. L' acció y afecte d' es-
balmar. Demolición.

ESBALMAR. v. a. Ant. Arrunar, desfer. Demoler.

ESBALMARSE. v. r. Anl. Caure o estar a punt de
caure. Caerse, estar para caer, amenazar ruina.

ESBALMAT, DA. p. p. Ant. Demolido, arrui-
nado.

ESBALSAR. v. a. Ter. estiaíbar.

ESBALSARSE. v. r. Ter. ESTIMBARSE. 1| Caure de
dalt a baix d' una bals o timba. Despeñarse.

ESBALTIR. V. a. DISTRIBUIR. || DESPATXAR. i| ES-
CAMPAR

ESBANDIR. V. a. Aclarir la roba. Aclarar la ropa.

ESBANDIT, DA. p. p. Anl. EXTÉS, eSCAMPAT.

ESBARAR. V. a. Aturdir, fer perdre 1' esiiia. Atur-
dir, azorar.

ESBARARSE. v. r. Aturdirse, perdre 1' esma, no
sapiguer lo que 's fa. Aturdirse, azorarse.

ESBARAT, DA. p. p. y adj. Azorado, desbor-
dado.

ESTAR MÓLT ESBARAT. fr. Estar muy azorado.

ESBARDISSAR. v. a. Traure les bardisses d' algún
Iloch.

ESBARGI. m. ESBARJO, 1 y 2.

ESBARGIMENT. ni. Acte y efecte d' esbargirse.
Esparcimiento.

ESBARGIRSE. v. r. Divertirse, desaogarse, re-
crearse. Despejarse, esparcirse. || Dit del tenips.
Escampar.

ESBARJO. m. Capacitat, ampiaría, dilatació d' al-
gún Iloch. Espaciosidad. || ESBARGIMENT.

ESBARJÓS, A. adj. Espaiós, ampie, dilatat. Ca-
paz, espacioso, vasto.

ESBARRANCARSE. v. r. Ant. EMBARRANCARSE.

ESBARRAR, v. a. RELLISCAR.

ESBARRIAR. v. a. Escampar, descompondré. Des-
parramar, esparcir.

ESBARRIAT, DA. p. p. Desparramado, espar-
cido.

ESBARS. m. Estol, munió de persones, animáis o
coses reunides a un nieteix llocli sense ordre ni con-
cert. Cáfila, caterva.

ESBARSER. ni. Bot. Mata espinosa de la familia
de les rosácees que fa les branques cantelludes, les
tulles aspres, les flors blanques ab quatre fulies y en
forma de rosa y quin fruit és la mora. Zarza, zarza-
mora.

ESBARSERAR. m. Zarzal.

ESBATAIAR. v. n, Ant. met. AOONISAR.

ESBATEGA. v. n. batre, parlant del cor o del pols.

ESBATIMENT. ni. Pint. La sombra tallada que
projecta un eos deniunt d' un altre. Esbatimiento.

ESBATRE. V. a. Sacudir.

ESBEDRUCÁ. V. r. Ter. Ibissench. Hadarse les fruí-
tes. Abrirse los frutos.

ESBELT, A. adj. Ben forniat, de gentil estatura.
Esbelto.

ESBELTESA. f. Estatura airosa. Esbelteza.

ESBERCH. m. Ant. CUIRASSA, LLORIOA.

ESBERGINIA. Bot. AUBerginia.

ESBERLA. f. Estella, trocet de fusta, canya, etc.,
que 's separa del fronch principal. Raja, astilla. ||
ESQUERDA.

ESBERLAR. v. a. Esquerdar. Cascar.

ESBERLARSE. v. r. ESTABELLARSE.

ESBERREGAT. Ter. ibissench. Desdentegat, sense
dents. Desdentegado.

ESBINSAR. V. n. Ter. CAURE, esllavisSARSE.

ESBIR. m. AGUTSIL.

ESBLADA. Geog. Poblet del dist. niunpai. de Que-
rol, prov. de Tarragona.

ESBLAIMARSE. v. r. Ant. Tornarse groch a causa
d' alguna emoció. Palidecer.

ESBLAIMAT, DA. adj. Ant. Se díu del color baix
y pocli eixit. Desmayado.

ESBLANCAÍR. v. a. y

ESBLANQUEÍR. v. a. Fer tornar blanch, descolo-
rir. Descolorar, descolorir, emblanquecer.

ESBLANQUEÍRSE. v. r. Descolorarse, descolo-
rirse, emblanquecerse.

ESBLANQUEIT, DA. adj. Lo que tira a blanch.
Blanquecino, blanquizco, blanquinoso, desblan-
quecido, desblanquiñado.

ESBLENAT, DA. adj. Escabellat, ab cabell des-
compost, sense tallar Greñudo.

ESBLEVENAT. DA. adj. Ter. esblenat.

ESBOCALLAR. v. a. Maltracíar alguna cosa lle-
vantli part del cantell o boca fent portella. Despor-
tillar.

ESBOCINAR. V. a. Fer troqos o bocins. Hacer pe-
dazos.

ESBOCINAT, DA. m. Hecho pedazos.

ESBOJARRAT, DA. adj. Qui és descocat o fá 'I
boig. Descocado.

ESBOIVIBAR. V. a. Publicar, descubrir, fer saver
alguna cosa al públich. Divulgar, propalar.

ESBOMBARSE, v. r. Murmurarse, espargirse la
veu. Sonarse, susurrarse.

ESBORÁ. V. a. Ter. Ibissench. Cresparse la mar,
arborar un pal, una senyera. Encresparse el mar,
enarbolar, arbolar.

ESBORANCH. m. ESQUINS.

FER UN ESBORANCH. fr. ESQUINSAR.

ESBORRADÍS, SA. adj. Lo que s' esborra fácil-
ment. Susceptible de borrarse ó de ser borrado
fácilmente.

ESBORRADOR. ni. Qui esborra o fá desaparéixer
r escrit. Borrador. |1 L' eina ab que s' esborra algu-
na cosa, cóm: els números de la pisarra, etc. Borra-
dor.

ESBORRADORES. f. pl. Eina pera traure la borra
ais panyos. Pinzas.

ESBORRADURA. f. ESBORRAT.

ESBORRALL. ni. BORRÓ.

ESBORRAR, v. a. Fer desparéixer 1' escrit. Bo-
rrar, tachar. || Llevar la borra ais panyos. Desmo-
tar.

ESBORRAT, DA. ni. En els escrits. Testadura,
testación. || p. p. Borrado.

ESBORRONAMENT. ni. ESOARRIFAMENT, ESGARRI-
FANSA.

ESBORRONARSE. v. r. ESGARRIFARSE.

ESBORRONAT, DA p. p. ESGARRIFAT.

ESBOSCASSAMENT. m. Acte y efecte d' esbos-
cassarse. Bosquejo.

ESTAR EN ESBOSCAMENT. fr. Estar en bosquefo.

ESBOSCASSAR. v. a. Treure les parts mes bastes
d' una materia. Desbastar. || Met. Travallar qualse-
vulla obra sense acavarla. Bosquejar.

ESBOSCASSAT, DA. p. p. Bosquejado.

676

ESB

ESC

ESBOTIFARRAR. v. a. Reventar el vestit o la
roba. Romper, desgarrar, reventar, derrotar.

ESBOTIFARRAT, DA. p. p. Roto, desgarrado,
reventado, derrotado. || adj. espellifat.

ESBOTSAR. v. a. ESBOTIFARRAR, REVENTAR. |1
Treticar un bagñl o caixa pera robar lo que Iii há
dins. Escorchar.

ESBOTSAT, DA. p, p. ESBOTIFARRAT.
ESBOYRARSE. Ant. v. r. Malinetre 's els sembrats
per la boira. Anublarse, atizonarse.

ESBRANCAMENT. m. Acte y efecte d' esbrancar.
Escamonda.

ESBRANCAR. v. a. Esporgar. Escamondar, cha-
podar
ESBRANDIR. v. a. Ant. blandir.
ESBRAVAMENT. m. Ant. Acte y efecte d' esbra-
varse. Evaporación.

ESBRAVAR. Retallar iiiaóns, rajóles, etc.
ESBRAVARSE. v. r. Perdre 'Is licors la seua for-
taresi. Desbravarse, desbravar, desbravecer. ||
DESFOGARSE.

ESBRAVAT, DA. p. p. Desbravado.
ESBRÍ. Geog. Caseriu del terme de Pobla-Llarga,
prov. de Valencia.

ESBRINADÍS. ni. Susceptible d' esbrinarse. Des-
menurcib'.e

ESBRINADOR, A. ni. y f. p. u. Desmenuzador.
ESBRINAMENT. iii. Acció y efecte d' esbrinar.
Desmenuzamiento. || Met. Averiguado, examen. Es-
cudriñamiento, indagación.

ESBRINAR. v. a. Per brins, esmicolar. || Met. Exa-
minar per mennt. Desmenuzar, escudriñar.

ESBRINAT, DA. p. p Desmenuzado, escudri-
ñado.

ESBROCALLAR. v. a. Trencar el broch. Desgo-
lletar, desboquillar, desbocar.

ESBROCALLAT, DA. p. p Desboquillado, des-
golletado.

ESBROCAR. V a. esbrOCALlar.
ESBROLLAR, v. a. Fam. Deixar sense brots ais
arbres o plantes. Desbrotar, quitar las ramas.

ESBRONCAR. v. a. Fam. Xasquejar a algú, ferio
enfadar iiiólt ab páranles picantes; regularnient lio
fan les mascares o disfreces. Broncar, dar bromazo,
sacar á alguno de sus casillas.

ESBKONCH m. Xasco que 's dona a algú dient'li
páranles agraviatories o fent referencia a deternii-
nats siicessos. Dar una bronca. Generalnient se
dona r esbroncli per una disfrcssa.

ESBROSSAR. v. a. Arrancar o treure la brossa,
niate^, etc., d' un canií, d' una térra, etc. Desbrozar.
ESBROTAR, v. a. Llev.ir els brots inútils ais ar-
bres o ais ceps. Desfonollar.

ESBRUFÁ. V. a. Ter. ibissench. Ruixar. Rociar,
ESBUDELLAR. v. a. Ter. Arrancar els budells.
Destripar, arrancar las tripas.

ESBUFECH. m. Respiració violenta. Resuello, re-
soplo, resoplido. || El deis irracionals. Bufido, reso-
plido. II El de r lióme o irracional cansat. Jadeo.
ESBUFEGAMENT. m. ESBUFECH, 1.
ESBUFEGAR. v. a. Rspirar ab fatich. També se
usa cóni recíprocli. Jadear, resollar, resoplar, ex-
halarse, il Parlant del toro, del cavall, etc. Bufar.
ESBUFEGAT, DA. p. p. Exhalado.
ESBULL. m. EMBULL O EMBOLICH.
ESBULLADENCH, CA. adj. Ter. y
ESBULLADÍS, SA. adj. Lo qu' és fácil d' esbullar
o esbuUarse. Desbaratable, desconcertable.

ESBULLAR. v. a. Desbaratar algún negoci o em-
presa. Desconcertar, desbaratar.

EscÁ: E. escá

ESBULLARSE. v. r. Desferse o no tindre llóch lo
que s' liavía projectat. Deshacerse, desbaratarse,
desconcertarse.

ESBUTERNÁ. v. a. Ter. ibissench. Destrossar,
rompre. Destrozar, romper.

ESBUYAR. v. a. Tei. ESBULLAR.
ESCA. f. Materia seca y preparada pera que s' hi
cali focli. Yesca. || Lo qu' está mólt secli y que fácil-
nient s' encéii. Yesca. || Incentiu d' una passió. Yes-
ca. II La causa qu' excita o niou a pecar. Fomes.

BOLET D' ESCA. Bot. Bolet a modo de verruga
que 's fá a la
soca d'algúns
arbres y que,
c o n v e II i e n -
inent prepa-
rat, s' encén
ab nióita fá-
cil i tat. Hongo
yesquero.

ESCÁ. m.
Ter. náut. de
Blanes. Sot
fet a la platja
pera posar 'lii
els puntáis
qu' apoien la
ñau.

ESCABEIG. m. A^ob, salsa de fulles de llorer, vi o
vinagre y altres ingredients. Escabeche.

POSAR EN ESCABEIG. fr. ESCABETXAR. || fr. Met.
Pera significar que 's suspengui alguna cosa fins a
millor ocasió. Echar en remoio.

ESCABELLAR, v. a. Descompondré 'I cabell. Des-
cabellar, desgreñar, desmelenar, despeluznar,
despelotar.

ESCABELLARSE, v. r. Arrancarse 'Is cabells per
algún sentiiuent. IVlesarse, repelarse los cabellos. ||
Arrancarse'ls cabells els qui's barallen. Asirse, tirar-
se de los cabellos, de las greñas, andar á la greña.
M' ESCABELLERÍA. Loc. ]am. Expressa '1 seniiment
de que no surti bé lo que s' intenta. Me pelaría las
barbas.

ESCABELLAT, DA. p. p. y adj. Descabellado,
desmelenado, desgreñado, greñudo.

ESCABENA. f. Mena de compás que usen els fus-
ters de les dreganes.
Escabena.

ESCABETX. m.
ESCABEIG.

ESCABETXAR. v.
a. Posaren escabeig.
Escabechar. || Dit
del peix. Marinar.

ESCABETXAT,
DA. p. p. Escabe-
chado.

ESCABIÓS, A.
adj. Met. RONYÓS.

ESCABIOSA, fíat.
Planta medicinal de
la fam. de les dipsá-
cees, de tulles Uar-
gariides, cama dre-
ta, rodona, reluda y
vuida y les flors bla-
ves en forma de ca-
poll Escabiosa.

ESCABOTAR. v.
a. Ter. y 'Is seus de-
riváis. II ESCANTKLLAR. || Fer Saltar la cabota d' un
clan. Descabezar un clavo.

ESCABRENTAR. v. a, Ant. REPOSAR, SOSSEGAR,
TRANQUILISAR.

Brot d' escabiosa

ESC

ESC

677

ESCABRÓS, A. adj. Aspre, raspós, desigual. Esca-
broso. II Aspre, dificuMós, pedreí;ós. Fragoso, esca-
broso, áspero, montuoso. || Meí. Aspre, diir, de mala
coiidició. Escabroso.

ESCABROSITAT f. Escabrosidad.

ESCABULLIMENT. ni. Acte y efecte d' escabu-
lliise. Escabullimiento.

ESCABULLIRSE, v. r. ESCAPULIRSE.

ESCACH. 111 Cada un deis quadrets del joch de
danies y d' altres seniblaiits. Escaque.

ESCACHS. III. Jocli coiiipost de treiita dues peces,
la tiieitat d' un color y 1' altre me tat d' un altre; les
peces son: dos reís, dues reines, giialre alfi.s, quatre

^t

i

k

h

%

h^

Joeh d' escachs

cavalls, quatre rochs o torres y setse peóns. Se juga
entre dos, dennir.t d' un tablero quadrat, qu' está Ui-
vidit en seixanta quadrets iguals, blandís y negres
altern its. Ajedrez.

ESCADARS. Gcog. Veinat del poblé i'e Urtj y pa-
rroquia sufragama d'Astoll, a la Cerdanya (1,140 ni.)

ESCADARSOS. ni. pl. ALDÚCAR.

ESCADRA. f. Ant. ESCAIRE.

ESCADUSSER, A. adj. S03RANT.

ESCAFA. f. Mar. La f¡ uia que presenta a la vista
'1 casco del barco. Escafa. || Med. Mena d' envenat
pera que s' aguanti 1' arósit de la sangría de 1' arte-
ria te i:poral. || Circtiniferencia externa del oi !o opo-
sat al hélix o reverá. Escafa. || Nóni dónat a dos
ossos, un del tars y altre del carp. t'scafa. || f. Ter.
ibissench. Aspecte, visatge, figura. Rostro.

ESCAFISME. m. Sup ici altanient in'iuniá que con-
sistia en ficar al pacient dins del veiitre d' un cavall
o dins d' un caixó, deixantli fora M cap, peus y mans
untats de niel, pera que lii cudissin les niosques, et-
cétera, morint ademes de putietaccó. Escaffsmo.

ESCAFIT, DA. adj. Curt, estret; se diu regular-
ment del vestit, etc. Escaso, estrecho.

ESCAFOIDES. ni. Anat. Os del niilj del tars. Es-
cafoideo.

ESCAGUITXARSE. v. r. Desferse Ms fil de la tela
quan se cus, etc. Deshilacharse.

ESCAIE.VT. p. a. D' escaiire Acaeciente.

ESCAIGUT, DA. p. p. Acaecido.

ESCAINAR. v. n. Ter. CARtjAR.

ESCAIOLA. f. Bol. Planta anyal de la fam. de les
feraminei-s, qne fá la llfcvor pstita y gio<jiienca cóni el
mili, pero mes llarg.trudn, y serveix d' aliment ais
canaris. Alpiste, triguera. || Pint. Certa pasta ab

que s' imiten els colors y apariencia deis niarbres y
d' altres pedrés semblantes. Escayola.

ESCAIRADOR, A. adj. Qni treu els escaires del
tap de suro pera arrodonirlo. Escuadrador.

ESCAIRAR. V. a. Travallar, posar a escaire al-
guna p(.9a. Escuadrar.

ESCAIRE. m. Art. y of. Angle recte forniat per dos
Uistóiis de fusta o son equivalen! en nietall; és ins-

EsGAiPEs: 1, de mostré de rases; 2, de inclinació;
3 y 4, de delineant

trtiinent de coniprobació de cóssos sólits usat en niólts
arts y oficis. Escuadra, gnomon. || Eina formada per
dues peces en angle recte. Escuadra. || — de forjar.
Mena de iiiartell ab cabota a 1' una banda y plá ( er
1' altre pera formar angles en els ferros que 's forgen.

A ESCAIRE. III. adv. A escuadra.

A FALS ESCMRE. m. adv. Oblicuo.

ESCAIXALAR. v. a. Mossegar, clavar les dents.
Dentellear.

ESCAIXALAT, DA. adj. Desmolado.

ESCALA, f. Part de 1' edifici pera pujar y baixar
deis pisoi. Escalera. || Ais carros, son les barres la-

mus

: 1

d

^ 1

Escala: 1, de corda; 2, doble o d' es'isora; 3, pera
cxercicis gimiiástichs; 4, de má

terals del plá ont va la cárrega. Escalera. || Mus. La
recta dispoiició y ordre de les cordes y vens. Es-

678

ESC

ESC

cala. II Náiü. Port o paratge senyalat pera aturars'hi
les einbarcacióiis pera proveirse de lo necessari. Es-
cala. II Geom. Regleta dividida en parts iguals que
representen els metras, decimetres, etc., pera fer els
planos ab mes o menys extensló, segóns convingui.
Escala. || Met. mil. La llista per graiis y antigüetat
pera no perjudicar en el servei ni en les propostes
pera 'Is ascensos. Escala. || Al martinet, lo que ser-
ve!x pera pujar o manejar la máquina, quins esí^raóns
son unes clavilles. Escalera. || Entre fundidors de
cainpanes, es una mena de regla pera donárles'hi 'I
gruix convenient Escala, brocheta, descantillón,
pitipié, diapasón, regla. || Met. Medi, y aixís se diu:
per r escala de les virtáis se puja al cel. Escala. ||
Entre estampers, pe?a composta de dues fustes llar-
gues, ab llurs bandes de ferro de dalt a baix y altres
dues fustes atravessades que les asseguren, cóm a
uns trenta centinietres de distancia 1' una de 1' altra:
sobre aquesta escala carrega '1 carro y joch déla
prempsa. Escalera. || pl. Les desigualtats que 's fan
quan se talla M cabell. Cruces, trasquilones || f. Di-
íerents ordres en qu' eslava distribuida la població
pera 1' exercici deis seus drets municipals o '1 cuni-
pliinent de les cárregues del coniú a algunes ciutals,
cóm a Montpeller y altres; eren set, corresponents ais
díes de la setmana, segóns la mena o professió de
cada hú pera anar turnant en la reparació de les mu-
ralles, guarda deis portáis y altres cárregues. Es-
cala. II f. Ant. Desembarcadero. Jl Aparell de formes
diverses pera pujar y baixar deis llochs. Escalera.

ESCALA D' AGUiLÓ. Maquin. A la grúa son unes
clavilles que formen escala en una fusta dita
aguiló, la qual está demunt la máquina. Escala de
agiiilón.

ESCALA DE CORDA. Mar. La formada per dues cor-
des que sostenen barrots travessers de fusta o de
ferro.

ESCALA DE CARAGOL. Escalera de ojo, de caracol.

ESCALA D' ESTiSORA. Composta per dues escales
de nía juntades a la banda de dalt ab frontisses.

ESCALA DE GAT La de fusta que té Ms barróns es-
trets. Escalera de gato.

ESCALA DE MÁ. La portátil. Escalera de mano.

ESCALA FRANCA. Expr. PORT FRANCH.

ESCALA GIMNÁSTICA. La que ab travessers de
fusta té a la seua base un sostenidor format ab
tres peus.

ESCALA PER TERRA. Loc. ant. náut. Previnguda la
escala de la ñau. Prevenida la escala.

ESCALA SFCRETA. Aquella per ont se pot entrar o
eixir ocultament. Escalera secreta, excusada.

PER ESCALA, fr. ESGRAONAR, ESCALONAR. || Tocar
de pas una ñau a algún port o altre Uóch pera em-
barcar o desembarcar, comunment passatgers. Hacer
escala.

FER ESCALES, fr. Trasquilar á cruces, á trasqui-
lones.

ESCALA (La). Geog. Vila de la prov. de Girona, al
golf de Roses; té 2,670 hab., port reduit y duana de

Vista de La Escala

segona classe. || — (COLL de la). Orog. En el camí de
Font de Segre a Silo. || — (BARRANCH DE LA). Hidrog.
Entre Bossost y Arres, a la Valí d' Aran.

ESCALA DEI. Geog. Antich monastir de cartoixos
que ha dónat nóm al Priorat, prov. de Tarragona;
pertany al part, jud. de Falset; és
entre niontanyes, entre 'Is rius Ciu-
rana y Montsant y prop de Uur aigua-
barreja.

ESCALABORN. m. CEP, 5.

ESCALABORNAR. v. a. Treure
part d' alguna cosa. Descalabrar.
II Truncar alguna obra, perdre part
de un joch de Uibres y coses sem-
blantes. Descabalar. || Parlant de
la pedra de fil, tréureli la part so-
branta, deixantla a punt d' ésser
picada. Desbastar.

ESCALABORNAT, DA. p. p. Descalabrado, des-
bastado.

ESCALABRADURA. f. Ant. y

ESCALABRAMENT m. Ferida del cap. Descala-
bro, descalabradura.

ESCALABRAR, v. a. Descalabrar.

ESCALABRAT, DA. p. p. Descalabrado.

EIXIRNE ESCALABRAT. fr. Eixir mal d' algún negocf,
tindre perdua en alguna cosa. Salir descalabrado.

ESCALABRE, m. y

ESCALABRO, m. Perdua, dany. Descalabro.

ESCALABRÓS, A. adj. Ter. ESCABRÓS, ESPADAT.

ESCALADA, f. Assalt d' una fortalesa ab escales.
Escalada, escalamiento.

ESCALADiS, A. adj. Lo que 's pot escalar. Esca-
ladizo. II Ant. espetech, PET, CRUIXIT.

ESCALADOR, A. in. y f. Qui escala. Escalador.

ESCALADUIX (Barranch d'). Hidrog. Afluent de
la vora de la riera de les Escales, entre Baget y
Talaixá, prov. de Girona.

ESCALAFÓ. m. Escala rigorosa d' enipleus y graus,
llista deis que 'Is teñen per antiguitat a la milicia,
etc. Escalafón.

ESCALAIVIENT. m. Acció y efecte d' escalar una
fortalesa, etc. Escalada, asalto, escalamiento.

ESCALAMFRA. f. Náut. Posteta corredissa ab que
's tanca la obertura que deixen les falques a les xu-
maceres. Escalamera.

ESCALAIVIOTADA. f. Mar. Tro^ de costat de la
barca que sobrix de la cubería. Escalamotada.

ESCÁLAMS. m. pl. Náut. Estaquetes clavades a la
borda de la barca pera.subgectar 'hi 'Is rems. Escá-
lamos, toletes.

ESCALANTE (Eduart). Biog. Celebrat poeta có-
mich valencia nat a Canyamelar l'any 1834y mort allí
meteix a 1' any 1895. Ha estat 1' autor mes notable
del teatre valencia, al que ningú
ha igualat en la pintura deis tipos
y escenes populars. Va coniensar
r any 1861 representant son pri-
mer sainet Deu, denou y noranta
ab un éxit cóm els millors d' en
Bernat y Baldoví. Va compondré
más' de seixanta produccións tea-
trals en valencia, totes plenes de
humorisme local y en les que hi
há retratades les classes socials
mes típiques de la ciutat del Turia,
ab tanta trassa cóm en Ramón de
la Cruz ab els tipos castellans.
S' han fet popularissinies les coniposicións segUentes:
La escaleta del dimoni; Matasiete y Espantaocho; Les
cfíiques del entresuelo; La sogra de Caslañola; La Cfia-
la; Mentivola y el tio Lepa; Un torero d' estopa; Bufar
en caldo chelat; Cheroni y Ritetay nióltes d' altres.
En els seus priniers temps havía estat pintor de va-
nos, y va conicnsar la seua carrera literaria escrivint
Milacres pera les festes populars de Valencia y tota

Eduart Escalante

ESC

ESC

679

la sena vida va seguir tan modest cóni Iiavía comensat.
ESCALAR. V. a. Entrar a un llócli per niedi d' es-
cales. Escalar.

escalaría, f. Zool. Molusch
gasteropot de la fain. deis escala-
rits, éssent el tipus mes remarcable
la anomenada preciosa, de forma
cónica y color blanch que algunes
voltes se trova al Mediterrani, tro-
vantse també fóssil ais terrenys ter-
ciaris. Escolaría.

ESCALARRE. Geog. Petit veinat
de la valí de
Aneu, prov. de
Lleida.

ESCALAS
(Joan). Biog.
Músich y direc-
tor d' orquesta,
compositor de
danses, niólt ben
acceptades en
tes festes niajors de Catalunya.
Era un bou solista de flauta, ha-
vent sigut un deis concertistes de mes renóni. Va
morir a Barcelona, a etat avensada, 1' any 1896.

— (JOAN). Biog. Esculptor niallorquí del sigle XVlll.
Vivía a Palma y eslava al seu esclat envers 1' any 1791.
ESCALAT, DA. p. p. Escalado.
ESCALDADA, adj. Fam. Se diu de la dona mólt
atrotinaila y deshonesta. Ajada, escaldada.

ESCALDADURA, f. Inflamació d' alguna part del
cós per haver fregat alguna cosa. Sahorno, escoria-
ción.

ESCALDAR, v. a- MuUar ab aigua calenta. Escal-
dar, rescaldar.

ESCALDARSE, v. Inflamarse alguna part del cós

Escalaría

Segell d'Escalarre

Ramón Escaler

Vista do Les Escaldes

per liaver fregat ab un' altra cosa. Escoriarse, sa-
hornarse. || Esbravarse '1 vi. Desvanecerse.

ESCALDAT, DA, p. p. Sahornado, escaldado. ||
Dit del vi. Desvanecido. || Se diu del acer que s' ha
malmés al foch per haver pujat a una temperatura
massa alta.

GAT ESCALDAT AB AIGUA TEBIA 'N TÉ PROU. ReJ.
Gato escaldado del agua tibia ha miedo ó huye.

ESCALDES (Les). Geog. Poblé de la república de
Andorra, a 1' altu.a de 1,600 met., ab déus temíais
de 10 a 85 graus centígraus y establiment balneari.
II Aldea francesa deis Pirineus Orientáis, districte de
Prades a 1' altitut de 1,350 met, y ab déus d' aigües
sulfuroses. Té 42 hab.

ESCALDUFAR. v. a. Deixar les coses a niitj fer.
Lavar culeros, mas no enjuagamerdar.

ESCALDÚJVIS. m. pl. Plat que 's fá deis menuts
deis aucells. Pepitorias.

ESCALEBRU. m. Ter. Ibis. Crit d' admirado, d' es-
pant, xiscle. Admiración, grito de espanto, alarido.

ESC A LEGRA, f. Min. Pedra extreta de la sal gem-
ma. Escalegra.

ESCALEM. Ter. Blan. Biaix pera les estaquetes
que s' utilisen pera bogar.

ESCALEN, m. Geom. S' aplica al triángul que té
tots els costats designáis y al
cono que no té 1' eix perpendi-
cular a la base. Escaleno. || m.
Anat. Nóni de dos niuscles de
la esquena que formen un trián-
gul irregular. Escaleno.

ESCALER (Ramón). Biog. Di-
buixant barceloní, Tuort niólt jo-
ve r any 1893. Va il-lustrar al-
gúns setmanaris y va publicar
un álbum títulat Fullaraca, ab
gran quantitat de composicións
lleugeres, caricaturesques y hu-
morístiques.

ESCALES (Riera de les). Hidrog. Formada per les
dues rieres de Baget y de Salarsa, que baixen de la
Cerdanya francesa, atravessen de N.O. a S.E. la Valí
de Llerca y desaigüen a la dreta de la riera de Sant
Aniel, part amuiit d' Entreperes, prov. de Girona. ||
— (DE SALLENT). Hidrog. Sait per ont baixa la riera
de Sallent, a la vora del riu Pluvia, al O. de Sant
Privat de Bages, prov. de Girona. || Santuari situat
piíitorescament sota 'Is cingles deis Espárrechs prop
d' Oix, prov. de Girona. || — (GRAU D'). Grandiós cin-
gle que '1 camí de Sant Aniol atravessa peí niitj.

ESCALETA, f. dim. Escalerilla, escalereja. ||
pl. Encavallada quadrilonsa deniunt de la qual s' lii
fan anar els cedassos pera passar fariña. Varillar.

FER ESCALETA, fr. Ajudar a pujar. Dar el pie.

ESCALETA (Punta de la). Hidrog. Cap de la pro-
vincia d'Alacant, part. jud. de Vilajoyosa. || — (BA-
RRANCH DE LA), hidrog. Surt del estany Redó del
port de Viella y desaigua a la ribera del Noguera
Ribagoreana. || — (COLL DE LA). Orog. Entre '1 Tuc
de Cabirols y '1 cap del port de la Picada, a la Valí
d' Aran.

ESCALF m. Calor, vigor, inspiració. Calor.

ESCALFADA, f. Acció y efecte d' escalfar. Caldeo.

ESCALFADA D' ORELLES. Loc. Cop de sanch, repulsa
forta. Sobarbada.

PEGAR UNA ESCALFADA, fr. Escalfarse depressa y
correnls a un gran foch. Darse un calentón.

ESCALFADAMENT. adv. ni. FERVOROSAMENT, AR-

DENTMENT.

ESCALFADOR, ni Eina pera escalfar el Hit. Ca-
lentador. II Fam. Rellotge mólt gran de hutxaca. Ca-
lentador. II Lloch pera escalfar. Calefactorio.

ESCALFAIMENT. m. Ant. La acció y efecte d' es-
calfar o escalfarse. Calentamiento. || INFLAMACIÓ. ||
Calor, calentura.

ESCALFAIR. v. a. ESCALFAR.

680

ESC

ESC

Escolfeta 'i'úrgica (si-
ple XVII, Museu mu-
nicipal da Barcelo-
na.)

ESCALFAIRSE. v. r. Ferse malbé la carii o' I peix.
Pasarse. 11 Exaltárseli a algú la passió del amor. Re-
calentarse II Parlant de bestias. Calentarse, reca-
lentarse

ESCALFAIT, DA. p. p. Pasado.

ESCALFALLITS. iii. Eina rodona de inetall ab la
seun tapa forad.ida y un niánech proporclonat pera
escalfar els Hits. Calentador.

ESCALFAMENT. m. Aiit. ESCALFAIMENT.

ESCALFAPANXES. m. pl. Xemeneia petita pera
escalfais'lii. Chimenea.

ESCALFAR, v. a. Comunicar el calor propi o ex-
trany. Calentar.

ESCALFARSE, v. r. Pendre calor, ferse passar el
fret. Calentarse. Il Aflamarse, abrasarse 'Is graiis pél
niólt calor. Ahervorarse, recalentarse, encenderse
las semillas. [| Acalorarse, enardiise en una conver-
sació o disputa. Calentarse, li Entabornirse per niassa
vi. Calentarse. 11 Inquietarse, pendre malicia. Encen-
derse en cólera. || Donarse pressa en el travall.
Aplicarse, dedicarse, darse al trabajo. || Posar
atenció en alguna co^a. Apli-
carse, dedicarse. || Anar CA-

LENT.

ESCALFAT, DA. p. p. Ca-
lentado.

ESCALFETA. f. Braseret de
metall sostingut per tres peus
pera escalfar el nienjar a tañ-
ía. Escalfador, chofeta, orni-
11o. U Mena de braseret o fogó
portíitil pera Ser xacolata ab
coniodilat. Fornelo. II Brase-
ret pera teñir' hi focli pera
enceiidre'ls cigarros. Escalfe-
ta, chofeta. |1 Braseret pera
províir de foch els encensers y altres utensilis liti'ir-
gichs. Coinensades a usar al sigle XIV, sei vien també
pera escalfar els poms de llautó en quins se cálen-
la ve 1 les mans els preberes que durant els oficis di-
vins restaven al altar.

ESCALFOR. f. ESCALFAMENT.
ESCALINATA, f. Gradería.

ESCALIVÁ. v. n. Ter. ibissench. Escarmentar. Es-
carmentar.

ESCALIVAR. v. a. Passar una vianda lleugerament
per les brases o'l caliu. Asar.

ESCALIVAR PEBROTS O TOMA-
TECHS. tr. Asar pimientos ó to-
mates.

ESCALO, ni. Ter. y 'Is seus
deriváis. ESQRAÓ.

ESCALÓ. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. d' Urgell,
parf. jud. de So t; ís a la vora
del Noguera Ribagorsana y té
277 hab.

ESCALOP. ni. Zool. Género
de mamifers insectívors. Escalopo.

ESCALUNYA. Bot. Planta de la fam. de les biliá-
cees que tá una menad'all que eiiproufeines ne fa
pudor, y quins grans, niés pet Is que 'I del ?11 comú,
son blanchs per dins y d'iin roig ciar per fora. Cha-
lote. II — (COLL DE LA). Geog. En el camí de La Me-
nera a Senailonga (Vallespir).
ESCAMA, f. ESCATA.
I SCAMAR. V. a. ESCATAR.

ESCAMARCH (Valí d"). Oro^. Prop de Sant Pau
de Soguries, prov. de Girona.

ESCAMARLAT, DA. adj. AIXARRANCAT. || Obert
de canies, aixairaucat. Espatarrado.
ESCAMARSE, v. r. Fam. ESCABULLIRSE.

Segell d'Esca'ó

Escambell

ESCAMBELL. m. Seti petit de fusta sense res-
patller. Escabel, banqueta, taburete, raso.

FER CAURE DEL ESCAMBELL
O DE LA BANCA, ff. DESBAN-
CAR

ESCAMBELLER,

AIXALABRAT.

ESCAMBELLET.
Banquillo, escabelillo.

ESCAMBRÍ. ni. Ter. ibi-
ssench. El joch de la bescam-
briiia. Juego de la brisca.

ESCAMNAR. v. a. Escar-
mentar. També s' usa cóm recíproch. Escamar, es-
carmentar.

ESCAMNAT, DA. p. p. Escamado, escarmentado.

ANARSE,N ESCAMNAT. fr. Irse escarmentado, salir
descalabrado.

ESCAMONEA, f. Bot. Herba de la qual Fe'n treu
una substancia reínosa mólt purganla. Escamonea.

ESCAMOSA, f. Anat. Calificació de la meitat del
os temporal y de la sutura témporoparietal. Esca-
mosa.

ESCAMOT. m. Porció de gent separada d' altra y
sens ordre. Pelotón, grupo. || El de bestiar. Punta..

ESCAMOTEIG. m. Acció y efecte d' escamotejar.
Escamoteo.

ESCAMOTEJADOR, A. adj. Qui escamoteja. Es-
camoteador.

ESCAMOTEJAR. v. a. Entre prestidigitadors fer
desaparéixer les coses de la vista cóm per art d'en-
cantament. Escamotear.

ESCAMOTEJAT, DA. p. p. Escamoteado.

ESCAMPADOR, A. ni. y f. Qui escampa. Derra-^
mador.

ESCÁMPALE, m. y

ESCAMPAMENT. m. La acció y efecte d' escam-
par y d' escamparse. Derramamiento, esparcimien-
to. II Ant. DERRAMAMENT DE SANCH.

ESCAMPAR. V. a. Extendre coses liquides per
térra. Derramar, esparcir. || Aíe/. Divulgar, publicar.
Esparcir, promulgar, propalar. || Esbarriar. Des-
parramar. II v. 11. Ant. ESCAPAR.

ESCAMPARSE, v. r. Exleudre 's com: I' oli. Cun-
dir. II Eixir un riu de niare. Desbordarse. || Esbom-
barse. Sonarse. || Dit de la veu, continuar lo que
altres han comensal a dir. Tomar, esparcirse la voz.

ESCAMPAT, DA. p, p. Esparcido, proyecto di-
latado.

ESCAMPAVÍA, f. Adiit. Embarcició velera petita
y a pro ósit pera anar a la descubertn, donar avisos
y regonéixer les costes. Escampavía.

ESCAMPEIG. m. ESCAMPAMENT.

LSCANAL. m. El porch niort y obert, y treta els
budells. Canal.

ESCANCELLAR. v. a. Ant. Cancel-lar.

ESCANDALISAR. v. a. Donar escandol. També
s' usa cóm reciproc '. Escandalizar.

ESCÁNDALOS, A. adj. Qui causa escando!. Es-
candaloso, escandalizador.

ESCANDALOSA, f. Mar. Vela triangular que ab
veuts fluixos s' allarga sobre les veles quadrades.
Escandalosa. |i Bot. A Mei o:ca se dona aqiicst noni
a la planta dita també DRAGONERA, SERPENTARIA.

ESCANDALOSAMENT. adv. ni. Escandalosa-
mente.

ESCANDAIL. m. Sonda pera amidar la profiindi-
tat del mar. Escandallo, sonda. || Proba, examen.
Escandallo.

FER bSCANDALLS. fr. Manifestar extranyesn per lo
que no lameisix. Hacer aspavientos ó pasmarotadas.

ESC

ESC

6S1

ESCANDALLAR, v. a. Sondejar, aniiciar la fonda-
ria del mar ab rescandall. Sondar, sondear.

ESCANDALLAT, DA. p. p. Sondado, sondeado.

ESCAríDEIAR. Ter. Blanes. Operació de sond.ir.

escandía, f. BIat mo't blandí. Escanda, escan-
día, trigo candeal. || espelta.

ESCANDICLNAT, DA. adj. Bot. Semblant al ser-
full. Escandicinado.

ESCANDIL. 111. LI)chonts'eiisopen;a Tropezadero.

ESCANDINÁU, VA. s. y adj. Natural de o perta-
nyeiit a 1' !-scand¡navia. Escandinavo.

ESCANDIR. V. a. Examinar els versos per les si-
labes o peiis. Escandir, medir versos. || Examinar,
averiguar.

ESCANDIT, DA. p. p. Escandido.

ESCÁNDOL. m. Acció o páranla que dona motin
á qn' un altre digni mal del pio'iisine és actiu qnan
causa la ruina espiritual d' un altre, y passiti quan
un la pateix. Escándala. 1| Mal exemple. Escándalo.
Pesar sentit per una acció escandalosa. Escándato.

ESCANENCIA. f. Esquinancia.

ESCANTÁ. V. r. Ter. ibissench. Delatar. Delatar.

ESCANTELLAR. V. a Ronipre'ls cantells. Descan-
tear, descantillar, mellar. II Rebaixar part d' algu-
na quantit<it. Descantillar.

ESCANTELLAT, DA. p. p. Descantillado, tran-
cado, descabalado, descantonado.

ESCANTONAR, v. a. ESCANTELLAR.

ESCANY. ni. Ant. ASCO.

ESCANYADOR. in. Art. y o/. Eina de forja de for-
ma scmblaiita al martell pera fer rannres al ferro.

ESCANYA-GATS. ni. Bot. ARS NEGRE, ARANYÓ.

ESCANYA-LLOPS. in. Bot. Planta de la fani. de
les raiiunculácees seniblanta a 1' acónit. Matalobos.

ESCANYAMENT. ni. L' acció y efecte d' escanyar.
Ahogamiento.

ESCANYA-PITS. m. pl. Ter. Cigarros deis mes
forts y baratos. Tagarnina.

ESCANYA-POBRES. fr. Fani. MOURER.

ESCANYAR. V. a. Donar inort a algi'i impedintli la
respiració o apret \ntli la gargainella. També s' usa
coiii recíprocli. Ahogar. || Met. Regatejar. Escatimar.

ESCANYARSE. v. r. Cridar ab yraii forsa. Desga-
ñitarse, despepitarse.

ESCANYAT, DA. p. p. Ahogado. || adj. Met. MES-

Qüi. II ESCÁS, 1.

ESCANYAVELLES. m. Fam. XANGUET. || Mena de
raini blandí y esquitxós. || Bot. Sanguinaria mayor,
p:co de gorrión.

ESCANYESSIA. f. Ter. CATARRO.

ESCANYOLIT, DA. adj. Mólt magre. Transido.

ESCANYOTAR v. a. Treure la canyota deis
camps. Escardar, arrancar el carrizo.

ESCANYUSSARSE. v. r. Aturarse alguna cosa a la
garpamella. Atragantarse.

ESCAPADA, f. Sortida amagada, fúgida accelera-
da. Escapada, escape, escapatoria. |l Ant. Falta en
el compliment de la obligado. Escapada.

ESCAPADÍS, A. adj. Fugaz, soltadizo.

ESCAPADOR. m. Efugi, eixida pera escaparse.
Escapatoria, efugio.

ESCAPAIVIENT. ni. Ant. Acció y efecte d' escapar
o escapaise. Escape.

ESCAPAR. V. a. Evitar, treure alguna co-a de pe-
rill. Escapar. Ií Eixir amagailauíent. Tainbé s' usa
cóm recipiocli. Escapar, irse sin ser visto.

ESCAPAR DE GOLONDRO, ir. A costa d' altres. Cam-
par de golondro.

ESCAPAR EL RIURE. fr. Fer forsa pera no riure qui 'n
te ganes. Relazar la risa en el cueipo, reventar la risa.

DIC. CAT. — T. I. — 86.

ESCAPÁRSELI A ALOÚ ALGUNA COSA. fr. No adver-
tirla. Escapd'sele á uno alguna cosa.

NO M' ESCAPARÁ; NO LI ESCAPARÁ. Expr. Denota
que 's té assegurada alguna cosa. No se irá por su pie.
SI D' AQUESTA ESCAPO MAI PUS. Ret. Denota que
'Is qu' han patit algún dany tindrán iiiólt de cuidado
d' allí en endevant; s' usa també quan no 's pot o es
difícil eixir d' un apuro. Sí de ésta escapo y no mue-
ro, nunca más bodas al cielo; si Dios de ésta me esca-
pa, nunca me cubrirá tal capa.

ESCAPARATA. f. Aparador de botiga o mena d'ar-
mari ab portes de vidre y niés o iiienys adoi nat ont s'hi
té una iiuatje o altie cosa delicada. Escaparate.
ESCAPARATERÍA. f. Ant. EXCUSA.
ESCAPAR ATETA, f. dim. Escaparatico.
ESCAPATORIA, f. Escapada. Escape, escapada,
escapatoria. || Fúgida apressurada. Escapatoria. ||
Excusa, iiiedi pera fugir d' algún compromís, ap.iro,
etc. Escapatoria.

ESCAPDELLA o CAPDELLÁ. Geog. Illeta agrega-
da al ajunt. de Calvia, illa de Mallorca.

ESCAPÍFLOR, A. adj. Bot. Que té les fulles apo-
iades a un sustentácle. Escapifloro.

ESCAPIFORiVlE. adj. So/. El troncho cama que,dcs
provi t de fulles, sembla a una banya. Escapiforme.
ESCAPRE. m. ESCARPRA.

ESCAPSA (Quedarse a la), fr. Eixir burlades les
esperanses d' algú. Quedarse en blanco.

ESCAPSADA. f. Al joch de cartas I' acte y efecte
d' escapsar. Alce.

ESCAPSADURES. f. pl. El conjnnt de les parts
que 's lleven o tallen d' alguna cosa. Desmocho.

ESCAPSAMENT. ni. Ant. L' acció de llevar el cap.
Descabezamiento.

ESCAPSAR. v. a. Al joch de cartes dividirles en
dues pnrts, posant demunt la qu' era sota. Alzar,
cortar el naipe. || Tallar el cap. Descabezar. || Ta-
llar les puntes o part de dait ü' alguna cosa. Desca-
bezar. II Tallar les puntes de les
arrels deis arbes. Desbarbar ||
Arl. y of. Serrar caps de fusta,
de ferro, etc.

ESCAPSAR BÉ. fr. Treure bou
partí t. Sacar la lotería.

ESCAPSAT, DA. p. p. Alzado,
desbardado, descabezado.

ESCÁPUL. Anat. Veu qu'entra
en composició de varis termes
anatóiuichs pera designar la re-
gió de la escápula. Escápulo.

ESCÁPULA, f. Ant. Os de de-
rrera 'I muscle. Omóplato.

ESCAPULALGIA. f. Med. Dolor
de la escápula. Escapulalgia.

ESCAPULAR. adj. Med. y
Anat. Perianyent a la escápula.
Escapular.

ESCAPULARI. ni. Llenca d'es-
tam, etc., ab una obertura al niitj
pera ficarlii '1 cap, és distintiu
deis relligiosos. Escapulario. ||
Trog de tela partit en dos, y unit
ab dues trensilies que 's poita
per devoció. Escapulario. || Prác-
tica devota en honor de la Verge
del Cainie, que consisteix en resar set vegades el Pa-
renostre ab I' Avemaria y Gloria P.itri. Escapulario.
ESCAPULIRSE. V. r. Met. ESCABULLIRSE.
ESCAPULÓ. m. El derrer tro? que resta d' alguna
pega de roba. N' h¡ há (ine 'n diiien escrapuló. Retal.
ESCAPULÓ DE BURÉ, DE SANT GENÍ3. Ant. Ccrt tei-
xit. Cierto tejido.

ESCAPULLIRSE. v. r. ESCABULLIRSE.

Escapulari

€82

ESC

ESC

Escarab

ESCAR. V. a. Posar esqué. Cebar.
ESCARA, f. Crosta d' alguna nafra. Escara. || Cir.
Crosta ordinariainent de color obscur que resulta de
la niortificació o desorganisació de
una part viva afectada de gangrena
o creiiiada extraordinariament per
r acció del foch o d' algún cáustich.
Escara.

ESCARA. Ter. arañes. NOU.
ESCARAB. in. Zool. Moluschs
gasterópots pulinonats, de qiiins és
exemplar 1' anomenat boca de Ilop,
referintse a les dents que té a la
banda interna de la seua obertura.
Se M trova a la vora del mar, gaire
bé senipre tancat dins de la seua
closca. Escarabo.
ESCARABAT. ni. Entom. Insecte de la mena deis
coleópteis; n' hi ha de nioltes menes, y té dues ales
niólt delicades niés aprop del cós, y dues de fortes
que serveixen d' estoig a les dites y de defensa a
aquén. Escarabajo. || CERVO volant. || Entre fusters
pega de ferro ab dents, pera assegnrar la fusta que
's riboteja Corchete. || pl. Lletres nial forniades. Ga-
rambainas, escarabajos.

ESCARABAT BUTLLOFER. Iisectes coleópters, de la
familia deis ineloits, quina picada fa enibutUofar la
pell. Escarabajo vegigón.

ESCARABAT, BUM BUM. Joch. BERNAT, BERNAT, etC.

ESCARABAT MERDER. Escarabajo pelotero.

ANAR CÓM ELS ESCARABATS. fr. Atrassar. Ir como
los cangrejos.

ÉSSER ESCARABAT EN BORRA, fr. BUSCAR PELS ALS
OUS.

FER ESCARABATS. fr. Fer Uetres mal forniades. Es-
carabajear, garrapatear, forragatear.

ESCARABATET. m. dim. Escarabajillo, escara-
bajuelo.

ESCARABEIDÍ, NA. adj. Zool. Seniblant al esca-
rabat Escarabeido.

ESCARABÍA. f. An/. mar. Vas foradat, de fusta, pera
posar' hi unes estopes mullades, en les que 'Is cala-
íats hi ficaven Uurs eines de travallar. Escarabia.

ESCARABINA. f. Ant. CARRABINA.

ESCARAFALL. in. Deinostració exagerada d' afec-
te, espant, etc. Generalment s' usa sois en plural.
Aspaviento.

ESCARAFAY. m. Ter. ESCARAFALL.

ESCARAMUSSA. f. Lluita entre soldats de cavall,
ja aconietent o bé fugint. Escaramuza. || Met. Pen-
dencia, disputa, renyina, etc. Escaramuza.

ESCARAMUSSADOR, A. m. y f. Qui escaramussa.
Escaramuzador.

ESCARAMUSSAR. v. a. Fer escaramusses. Esca-
ramuzar.

ESCARAPELA, f. Divisa d' un o mes colors en
forma de rosa, llag, etc., que 's porta a la part niés

Escarapeles úsales pels detensors de I' independencia
a Barcelona (1808 y 1809)

visible del barret, murrio, etc., y és el distintiu deis
■exércits de les diferentes nacións. En els bans y

parcialitats sol ésser també el distintiu de cada un
d' ells. Ha servit móltes vagades cóni a sínibol pa-
triótich o polítich, anonie antse també en cátala Co-
carda. Escarapela.

ESCARBOTAR. v. r. Llevar o raspar la superficie
d' una cosa. Rozar. || gratar. || Excavar 1' aigua la
rivera. Derrubiar. || Met. Indagar, esbrinar. Escar-
bar, escudriñar.

ESCARBOTAT, DA. p. p. Rozado, derrubiado.

ESCARCELLA. f. Armadura desde la cintura fins a
la cuixa. Escarcela. || Mena de bossa que 's portava
penjant a la cintura. Escarcela.

ESCARCELLATGE. m. Dret que pagava '1 prés a
r escarceller al sortir de la presó. Carcelaje.

ESCARCELLER. ni. Qui cuida de la presó. Carce-
lero, alcaide.

ESCARCERACIÓ. f. Extracció d' un reu de la pre-
só per manaiiient del jutge. Escarceración.

ESCARCERAR. v. a. For. Treure a un reu de la
presó per manament del jutge. Escarcerar.

ESCARDACHS. Geog. Caseriu del tenue d' Astoll,
dist. munpal. de Urtgs, prov. de Qirona.

ESCARDALENCH, CA. adj. FLACH, MAGRE.

ESCARDAR, v. a. aixarcolar.

ESCARDENT. m. Ter. ibíssench. Roba vermella.
Tela encarnada.

ESCARDINIA. f. Ictiol. Cert peix d' aigua dolsa.
Escardinia.

ESCARDÓ (Joan Baptista). BíOá'. Jesuíta balear,
notable predicador y escriptor dilligent. Va néixer a
Palma 1' any 1581 y va morir'hi 1' any 1652, assis-
tint ais epidéniichs. Era persona instruidissiiiia en
literatura y en ciencia. Se citen cinch obres d' ell,
escrites unes en cátala y altres en castalia y en Uatí.

ESCARDOT. m. Bot. CARDOT.

ESCARDOT BORT: FLORAVIA, GOSSETS.

ESCARER. Ter. arañes. NOGUERA.

ESCARIDAMENT. adv. m. ESMORTUIDAMENT.

ESCARIFICACIÓ. f. Prodúcelo d' una escara, ja
accidentalment, ja cóm a medi quirúrgich, empleant
el ferro roent, les pastes caustiques, etc || Cir. Acció
y efecte d' escarificar. Escarificación.

ESCARIFICADOR, m. Cir. Eina ab varies puntes
acerades que s' usa pera escarificar. Escarificador.

ESCARIFICAR, v. a. Cir. Fer talls o incisións mólt
fondes a alguna part del cós pera facilitar la sortida
de certs líquits o hurnors. Escarificar. || ESCARISAR.

ESCARISACIÓ. f. Med. Acció y efecte d' escarisar.
Escarización.

ESCARISAR. V. n. Mea. Formarse cóm una mena
(T escates a la pell. Escarizar. || a. Cir. Treure la
escara que 's cría alentorn de les llagues pera que
quedin netes y encarnin bé. Escarizar.

ESCARIT, DA. adj. Descubert, Iliure, desembaras-
sat. Despejado, escueto.

ESCARLA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Sa-
peira, prov. de Lleida.

ESCARLADOR. m. Ferro a manera de ganivet ab
que 'Is pentiners puleixen les entrepúes de les pintes.
Escariador.

ESCARLATA, m. Roba de llana tenyida d' un co-
lor carmesí no tan eixit cóm el de la grana. Escar-
lata.

D' ESCARLATA. Se diu de les coses del color d' es-
carlata. Carmesí, de color de escarlata.

ESCARLATÍ. m. Escarlata de color mes baix y
nienys fí. Escarlatín.

ESCARLATINA, f. Foch que surt a la pell, a modo
de saranipió. Alfombrilla, alfombra, escarlatina. ||
ESCARLATÍ. II f. Tela de llana de color carmesí. Es-
carlatina.

ESC

ESC

683

ESCARLET. Bot. Mena de bolet del género Iri-
choloma.

ESCARLETS BLANCHS, ESCARLETS VERMELLS. Bot.
Nóins que 's dona en la regió d' Anier a dues espe-
cies del meteix bolet.

ESCARMENADORA. f. La dona que s' ocupa de
repassar o escarmenar la liana. Repasadora.

ESCARMENT. ni. Desengany, cautela adquirida ab
1' experiencia. Escarmiento.

ESCARMENTAR, v. a. Corretgir ab rigor d' obra o
de paraula. Escarmentar.

ESCARMENTAR EN CAP D" ALTRE. fr. Pendre espc-
riencia ab lo que 11 ha passat a un altre. Escarmentar
en cabeza ajena.

ESCARMENTAT, DA. p. p. Corregido, escar-
mentado.

DELS ESCARMENTATS NEIXEN O IXEN ELS AVISATS.
Ref. Denota que 'Is escarmentáis obren ab mólta pre-
caució. De los escarmentados se liacen los avisados;
de los escarmentados nacen los arteros; el escarmen-
tado busca el vado; el escarmentado bien conoce el
vado; vieja escarmentada, arrezagada pasa el agua; no
hay mejor cirujano que el bien acuchillado

ESCARN. ni. Ant. y

escarní, ni. Burla, mofa, despreci. Escarnio, es-
carnecimiento.

ESCARNIDO, ni. Ter. ibissench. Llóch pera tirar'hi
les aigües brutes. Sumidero.

ESCARNIDOR, a. m. y f. Qui escarneix. Escarne-
cedor.

ESCARNIR. V. a. Contrafer. Remedar. || Imitar lo
que fá un altre. Remedar.

ESCARNIT, DA. p. p. Remedado, escarnecido.

ESCARNOT. m. ESCARNÍ.

FER ESCARNOT, fr. Fer burla. Escarnecer, hacer

mofa. II DESDENYAR.

ESCARO. Geog. Poblé del depart. deis Pirinetis
orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó d' Oleta; pertany
a r antich Conflent, y és remarcable per 1' explota-
do de mines de ferro; és a la vora del riu Tet y té
435 liab.

ESCAROLA, f. Mena d' enciám de fulla retallada y
frisada. Escarola.

ESCAROLAT, DA. adj. y

ESCAROLER, A. adj. Seniblant a la escarola. Es-
carolado.

ESCARÓTICH. m. Med. Cáustich que produeix es-
cares Escarótico.

ESCARPA, ni. For. Plá inclinat que forma la mu-
ralla del cós principal d' una plaga desde 'I cordó
fins ais fossos, o '1 que forma la muralla que sosté la
térra del camí cubert. Escarpa. 1| f. escarpra.

ESCARPADORS (Pujada deis). Orog. En el camí
de Castellar d' En Hucli a Qombreny, passat el riu
Arija.

ESCARPARA, f. ESCARPRA.

ESCARPEJAR. v. a. Travallar ab 1' escarpra. Cin-
celar.

ESCÁRPELE, m. Eina de cer ab dents de que usen
els cirurgians, fusters y esculptors pera netejar. Es-
calpelo, escarpelo.

ESCARPELLAR. v. a. Travallar ab I' escarpen.
Escarpar.

ESCÁRPERA. f. ESCARPRA.

ESCARPÍ, ni. Ant. PEÚCH.

ESCARPIDOR, m. Pinta de pues Margues y clares
pera desembullar els cabells. Escarpidor, escarme-
nador.

ESCARPIR. V. a. Desenredar lo qu' está enredat,
cóni el cabell, la llana, etc. Escarmenar.

ESCARPIR LA CUBERTA. Loc. ant. Fer xafarranxo a

la cuberta d' un barco de guerra abans del combat.
Hacer cha/arrancho.

ESCARPRA. m. Art. y of. En els bons tenips de la
nostra Ilengua sempre 's trova aquesta paraula en
masculi, pero ara és general feria femenina. Barreta
contraplana de cer ab un ta!l escairat de dos tois.
Se 'n serveixen els manyans, els picapedrers y 'Is
mestres de cases. Cincel.

ESCARRÁ Y FELIU (Benet). Blog. Metge y es-
criptor gironí, deixeble de 1' escola de Montpeller.
Va ésser secretari de la Junta provincial d' instruc-
ció pública y metge de I' hospital de Santa Catarina
a Girona. L' any 1816 va publicar a Montpeller un
Essai sur la pleuresie aigue simple.

— (FRAKCESCH). Biog. Doctor en abdós drets y es-
criptor, natural de Girona, ont va néixer envers el
any 1801, niorint el 1866. Va publicar bona quantitat
d' articles políticlis y literaris y algunes poesfes. Va
publicar també diversos estudis históriclis relatius
a Girona; va deixar inédits drames y comedies, al-
gi'ins origináis y altres traduits.

— (RAMÓN). Biog. Metge y escriptor gironí, deixe
ble de la Escola de Montpeller. És autor de les obres:
Exposé succint sur la gaslrite aigue (M.outpe\\er, 1824);
Canto épico al valor, constancia y jidelidad con que
cooperó la inmortal ciudad de Gerona al feliz restable-
cimiento de su idolatrado monarca el Sr. D. Fernan-
do VII. L' any 1820 va enviar una memoria professro-
nal a la Reial Academia de Cirurgía y Medecina de
Barcelona.

ESCARRABILLADAMENT. adv. m. LLESTAMENT.

ESCARRABILLAMENT. m. PROMPTITUT, lles-
TESA.

ESCARRABILLARSE. v. r. enllestirse.

ESCARRABILLAT, DA. adj. LLEST.

ESCARRANSIT, DA. adj, MESQUi.

ESCARRAR. v. a. Vendré per niitjes canes. Va-
rear. II Ter. Fer caure les olives ab una perxa. Va-
rear.

ESCARRÁS. m. Se diu de la persona que travalla
inólt o que fá la feina de dues o niés Azacán.

FER D' ESGARRAS, fr. Ésser el mes atropellat per les
feines de la casa.

ESCARRASSARSE. v. r. ANAR ESCARRASSAT.

ESCARRASSAT, DA. adj. Lifelís, miserable. Arras-
trado.

ANAR ESCARRASSAT. fr. Afanyarse, cansarse niólt.
Aperrearse.

ESCARREINÁ. v. r. Ter. Ibis. Remugar. Graznar.

ESCARRIFANSES. f. pl. ESGARRIFANSES.

ESCARROLLAR. v. a. Ter. esgotimar, 1.

ESCARRUFI. m. Ter. Ibissench. Esgarrifansa de
fret. Escalofrío.

ESCARSER. adj. Geom. S' aplica al arch xato que
no arriva a fer la volta del mitjcercle, ni s' alsa tant
c6m r agut, sino a manera de tnitj oval. Escarzano,
escarzado.

ESCARTEJAR. v. a. Al joch de cartes jugar les
falses pera tantejar cóm está M joch. Cartear, des-
cartarse. II Barrejar les cartes. Barajar.

ESCARTIBANA. f. Llenca de paper que 'Is enqua-
dernadors posen entre la capa y la guarda pera res-
guart de la nieteixa durant la enquadernació. Escar-
tibana.

ESCARXAR. v. a. Ter. TRENCAR.

ESCARXOFA. f. CARXOFA.

ESCARXOFERA. f. CARXOFERA.

ESCARXOFERAR. m. CARXOFERAR.

ESCÁS, SA. adj. Curt, limitat, no cabal y senser.
Escaso, escatimado. || Mesquí. Escaso. || Sobrada-
nient econóinich. Escaso. || Curt, poch, liinifat. Es-
caso.

684

ESC

ESC

ANAR ALGUNA COSA AiÓLT ESCASSA. fr. Havérn 'lli
pocli. Andar alguna cosa muy lirada.

ESCÁS. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Surp,
prov. de Lleida.

ESCASSA. f. Anl. CAMAL, 1.

ESCASSAMENT. adv. in. Pocli, ab escassesa Es-
casamente. II Eiiproiifeines, ab dificultat. Escasa-
mente.

ESCASSÉ. adj Arq. S' aplica al arch de córba me-
nor que '1 niifj cercle. Escarzano.

ESCASSEJADOR, A. m. y f. Qui escasseja. Esca-
sero, escaso.

ESCASSEJAR. v. a. Donar poch, de mala eaiia y
fent iiesitjar lo qti3 's dona. Escasear, escatimar. ||
LIMITAR. II REGATEJAR. || V. n. Mancar, anar a nienys
alguna cosa. Escasear.

ESCASSEJAT, DA. p. p. Escaseado.

ESCASSÉS f. y

ESCASSESA. f. Mesquinería, cuttedat. Cicatería,
escasez. || Esterilitat. Carestía, esterilidad || Par-
lant de moneda, manca de pos o de Uei. Falta, es-
casez.

AB ESCASSESA. in. adv. Poch a poch, ab miseria.
Á pistos, con escasez.

ESCASiSSIM, A. adj. sup. Escasísimo.

ESCASiSSlMAMENT. adv m. Escasísimamente.

ESCAT. ni. Ictiol. Peix de un a dos metres de llar-
garia, de forma plana y ab mies cxpansions laterals
que semblen ales. Pez ángel, angelote.

ESCAT. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Escaló,
prov. de Lleida.

ESCATA. f. Fnlleta dura y transparenta que cii-
breix la pell d' algúns peixos y reptils. Escama

ESCATADURA. f. Obra d' escatar. Escamadura.

ESCATAFiNYARSE. v. r. y

ESCATAFINYEJARSE. v. r. Batallarse una o mes
persones entre sí.
Pelotearse.

ESCATAR. V a.
Pulir ab la pell de
escat. Lijar, il Treu-
re la escata. Esca-
mar. 11 RASCAR.

ESCÁTAR. m. Ic-
tiol. Peix acantop-
terigi deis esporidis,
que V u al .\ledite-
rrani. Escátaro.

ESCATAT, DA. p. p Escamado.

ESCATAYNAR. v. a. Ter. aiií. ESCARBAR, parlant
de les gallines.

ESCATETA. f. dim. Escamilla.

ESCATÉIXER. v. a. Discutir, disputar. Discutir.

ESCATIFINYEJARSE. v. r. ESCATAFINYEJARSE.

ESCATOFAGÍ, NA. ailj. Que s' alimenta de fenip-
ta. Escatofagino, escatófago.

ESCATÓFIL, A. adj. Que viu entreniitj de la lenip-
ta Escatófilo.

ESCATIMAR, v. a. Ab que 'á significa l'acte d' es-
cassejar lo que 's vol donar; disminuir. Escatimar. |1
Viciar, adulterar. Escatimar.

ESCATIMAT, DA. p. p. Escatimado.

ESCATÓS, A. adj. Loque té escates. Escamoso.

ESCATS. ni. pl. Ant. ESCACHS.

ESCAURE. V. n. Esdevenir, succeeir. Acaecer, su-
ceder. II Dir, correpondre una cosa ab altra. Caer
bien.

ESCAURE. m. Enlom. Insectes coleopters deis te-
nebrionits, que 's crien en les ruñes y les escombra-
ríes, y s' escapen de la lluni. Escauro.

ESCAURE 'S. V. r. Fsdevenirse, siicceir alguna cosa
impcnsadanient. Acertar, acaecerse. '| Ensopegarse
alguna fesiivitat o altra cosa en cert día. Caer en. ||
p. n. TROVARSE.

ESCÁUT. ni. Riu de Flandes Escalda.

ESCAVAR. V. a Excavar.

ESCAYOLA (Antoni). Biog. Metge-cirurgiá de
Sant Síidurní de Nova, que vivía entre 'Is aiiys 1800
y 1855. Era socí corresnonsal de la Reial Academia
de Medecina y Cirurgía de Barcelona, en la qual se
guarden escrits profession ils, origináis d' ell, arxi-
vats entre 'Is nianuscrits desde 1' any 1820 al 1855.

ESCELALGIA. f. Med. Dolor en Tanca. Escelalgia.

ESCELITA. f. Pedra figurada que tira a blanca y
representa una cania de persona. Escelita.

ESCENA, f. Ais drames és una part d' acte carac-
terisada per la entrada o eixida d' algún deis actors.
Escena. |1 Les taules o llócli en que s' hi lepresenta.
Escena. || Met. Les varíes niutacións del uion. Es-
cena.

ESCENARI. m. Llóch ont s' lií fan les representa-
cióiis draniátíques, etc. Escena, escenario.

ESCÉNICH, CA. adj. Teatral, lo que pertany a la
escena. Escé.iico.

ESCENÓGRAF. m. Professor, etc., d' escenografía.
Escenógrafo. ;| Instrunient universal pera representar
tots els cossos en perspectiva. Escenógrafo.

ESCENOGRAFÍA, f. Perspectiva de la pintura, els
liunys d' ella. Escenografía. || La descripció d' algu-
na costa, país o edifici. Escenografía. || Art de pintar
decoracións escéniques. Escenografía.

ESCENOGRÁFICH, CA. adj. Lo que pertany a la
escenografía. Escenográfico.

ESCÉPTICH, CA. m. Fílosop de dita secta. Escép-
tico.

ESCEPTICISME. m. PIRRONISME.

ESCIÁGRAF, A. s. y adj. Que fa bé Tombra. Es-
ciágrafo. || m. Qui's dedica a la esciagrafía. Esciá-
grafo.

ESCIAGRAFÍA. i. Art de conéixer quina hora és
per incdi de 1' oinbra que progecten els astres. Es-
ciagrafía.

ESCIAMANCIA. f. Endeviiianient per la evocació
deis iiiorts. Esciamancia.

ESCIÁTERA. f. Águila qu'ab la seva onibra se-
nyala '1 nieridiá. Esciátera. || Mena de rellotge de
sol deis anticlis. Esciátera.

ESCIATERl. 111. L' águila deis rellotges de sol que
senyala les liores. Gnomon, esciaterio.

ESCIATERIA. f. Teoría relativa al modo de fer
rellotges de sol. Esciateria.

ESCIATÉRICH, CA. adj. Que deteriniíia la pos ció
del nieridiá per meJi de la sena onibra. Esciatérico.
II Pertanyent a la esciátera. Esciatérico.

ESCIENT o SCIENT. adj. SAVL

A ESCIENT. m. adv, Ant. y

A DRET SCIENT. ni. adv. A GRATCIENT.

SEGÓNS LLUR SCIENT. ni. adv. Ant. Segóns el seu
judici o modo d' entendre. Según su entender.

ESCIENTMENT o SCIENTMENT. adv. m. A

DRETES.

ESCIEROPIA. f. Mal de la vista que fa que 'Is ob-
gectes se vegin foscos. Escieropia.

ESCIFIFORME, adj. Que té forma de copa petita.
Escififorme.

ESCIFULA. f. Bol. Mena d' enibut petit que teñen
algúns liquens. Escifula.

ESCIFULIFORME. adj. Que té forma d' embut.
Escifuliforme.

ESCILA. f. Bot. CILLA. CEBA MARINA.

EN1RE ESCILA Y CARIBDIS. fr. Ab que s' explica la

ESC

ESC

685

situació del que no pot evitar un perill sense caure
en un altie. Entre Escila y Caribdis.

ESCILAR. ni. Zool. Criista-
cis niacruris deis escilaiins,
de carn iiiólt fina, que's tro-
ven al Mediterrani. Esci-
laro.

ESCILÍTICH, CA. adj. Pro-
p¡ de la escila o cilla. Esci-
lítico.

ESCILITINA. f. Qíi/7n. Subs-
tancia acre que s' extréu de
la escila. Escilitina.

ESCIOMANCIA. f. Escia-
mancia.

ESCIOPTÉRICH. ni. Re-
llotse de sol horilsontal. Es-
cioptérico.
ESCIÓPTICH, CA. adj. Propi de la visió a 1' om-
bra. Escióptico.

ESCIPIONS (Sepulcre deis). Hisl. Monument de
r época romana que no lluny del mar s' e laira aprop
de Tarragona, atribnintli la tradició que va ésser
consasrat ais gernians Escipions, encare que la crí-
tica histórica no pnga referniar 'lio. Consta de dos
cossos construí ts demunt d' un ampie basanient, y
en el segon s' hi destaquen dues figures de baix re-
lien, ab indumentaria romana. Un deis críticlis con-
teniporaiiis mes eniinents, D. Aurelia Fernández Gue-
rra y Orbe, va fer indagatións pera aclarir aquest

Escilar

Sepulcre deis Escipions (Tarragona)

•punt foscli de 1' antiga historia a Catalunya, niés
treta com fon ais comensos del sigle XVi, per ordre
del Cardenal Cisneros la iiiscr peló d' aquell nionn-
tnent, y desaparescuda desde llavors la esmentada
lápida, sois per conjectures ha si.uut possible que 'Is
-arqncólechs poguessen presumir els personatges, re-
presentáis per les dues estatúes. Algiiiis cronistes

deis comensos de I' época moderna, enllassaven la
dedic.ició del sepulcre ab la desf ta de les hosts ro-
manes, al sigle III de 1' era cristiana, quan atacades
per Asdiúbal acoblades les torces cartagineses ab
les deis nadius ausetans y iler-
getes comanades per Iiidibil y
Mandoni, moriren al caiiip de la
lliiita els gennans Cneu y Publi
Escipió.

ESCIRP. m. Bot. Planta cipe-
rácea, entre quines nienes se dis-
tingeixen X'escirp deis eslanys que
s'utilisa pera teixir cistells, y el
deis hoscos, que serveix de fo-
rratge pera el bestiar, y d' ador-
no pera els jardins. Escirpo.

ESCISIBLE. adj. Susceptible
d'escisió. Escisible.

ESCISIÓ. f. Tall o talladura.
Escisión. 11 Cir. Operació que con-
sisteix en tallar ab un' ciña certes
parts de poch volúm, com: una
berrii^a, etc. Escisión.

ESCITA, adj. Cosa de la Esci-
tia. Escita.

ESCITODÉPSICH, CA. adj.
Med. Qu'endureix la pell. Esci-
todépsico.

ESCLAFADOR, A. m. y f. QuI
esclafa. Quebrantador.

ESCLAFAMENT. m. Acte y efecte d' esclafar.
Quebrantamiento, quebramiento, fractura.

ESCLAFAR. v. a. XAFAR.

ESCLAFASANCHS DE LLET, ESCLAFASANCHS
DE LLETADA. Bot. Nóin vulgar a Mallorca del bo-
let Lactarias piperatus.

ESCLAFASSAR. v. a. Picar, moldre, xafar. Que
brantar.

ESCLAFASSAT. p. p. y

ESCLAFAT, DA. p. p. Quebrantado.

ESCLAFIDOR. ni. CASTANYOLES, CASTANYETA. ||
pl. Bot. ter. COLITXOS.

ESCLAFIMENT. m. ESCLAFIT.

ESCLAFIR. V. a Petar, fer un soroll violent y su-
til, cóm: la fusta quan s' obra, etc. Restallar, chas-
quear. (1 Dit de les dents. Dentellar, dar diente con
diente.

ESCLAFIR EL RIURE, EL PLOR, etc. fr. Soltar, romper
la risa, e! llanto.

ESCLAFIT. in. Soroll que fa una cosa quan se re-
venta o quan pega cop ab un' altra. Estallido. || Só
que fan els que bailen, juntant el dit póiser ab el
del mitj. Castañeta.

ESCLAFIT DE DENTS. Petament de dents. Dente-
llada.

ESCLAFIT DE RIURE. Carcajada.

FER ESCLAFiTS DE RIURE. fr. Dar carcajadas.

ESCLAFOLLAR. v. n. Fam. FER PETAR LA CLACA.

FSCLANYÁ. Ceog. Poblé del dist. niunpal. de Ba-
gur, piov. de Girona.

ESCLARIMENT. m. Acte y efecte d' esclarir. Es-
clarecimiento. II CLARETAT.

ESCLARIR. v. a. ACLARIR.

ESCLARIRSE. v. r. ACLARIRSE

ESCLATAMENT. m. L' acte d' esclafar alguna
cosa.

ESCLATAR. v. n. Obrlrse alguna cosa per una for-
9a o iiiipiils interior. Reventar. || Ferse pública algu-
na cosa. Parir. || Comeiisar a eixir la flor del botó.
Abrirse las flores.

ESCLATARADA. f. Soroll semblant al que fa el
que can inipensadament. Batacazo.

686

ESC

ESC

PEGAR UNA ESCLATARADA. fr, Caure fent niólt de
soroll. Dar nn batacazo.

ESCLATARSE. v. r. Badarse una poncella. Abrir-
se el capullo de una flor.

ESCLATARSE DE RIURE. fr. REVENTARSE DE RIURE.

ESCLATASANCH. Bot. Nóni vulgar a Mallorca
del bolet Lacíarius deliciosas.

ESCLAU, va. 111. y f. Qui no té Ilivertat. Esclavo,
cautivo, siervo. || Met. Qui 's subgecta a lespassións
y desitjes desordenats. Esclavo.

ESCLÁu ANTiCH. Se diu del que fa niés d' un any
que ho es. Esclavo ladino.

ESCLÁU DE REMENSA. PAGÉS DE REMENSA.

ÉSSER UN ESCLÁU. fr. Met. Travallar molt y estar
seinpre inclinat a cumplir ab les obligacións del seu
cárrecli o de casa seua. Ser un esclavo.

ESCLAVATGE. m. Adorno que 's posaven les se-
nyores al coll y 'Is lii penjava fíns al pit. Esclavaclie.

ESCLAVINA, f. Mena de nuiceta de cuiroo de roba
que 'Is pelegrins porten al coll. Esclavina. || El co-
llet deis ecclesiástichs. Esclavina.

ESCLAVISACIÓ. f. Acte y efecte d'esclavisar. Es-
clavisación.

ESCLAVISAR. v. a. Reduir a la esclavitut. Escla-
vizar. II Tindre mólt subgecte a algi'i. Esclavizar. ||
Dominar a algú les senes passións o un' altra cosa.
Esclavizar. || Tindre en penosa situado o en hunii-
liació. Esclavizar. || Tiranisaise. Esclavizar.

ESCLAVISAT, DA. p. p. Esclavizado.

ESCLAVITUT. f. Cantiveri, estat d' esciáu. Escla-
vitud, servidumbre. || Met. Genuandat o congrega-
ció ai.xís dita. Esclavitud. || Met. Subgecció ais vicis
o passións desordenades. Esclavitud.

ESCLAVÓ, NA. adj. y s. El natural d' Esclavonia.
Esclavón, esclavo. || Lo que pertany a aquesta ciu-
tat d' Hungría. Esclavón. || m. L' idioma deis escla-
vóns. Esclavón.

ESCLEFIT. ni. Ter. ibissench. Cop ab soroll. Chas-
quido.

ESCLEROFTALMÍA. i. Med. Mena d" inflamació
deis ulls. Escleroftalmía.

ESCLERÓGENA. f. Anat. Materia nutritiva del tei-
xit esclerós. Esclerógena.

ESCLEROMA. m. Med. Enduriment niórbit. Es-
cleroma.

ESCLERÓS, A. adj. Anat. Calificació deis teixits
orgániclis durs. Escleroso.

ESCLERÓTICA, f. Anat. La membrana mes exter-
na que rodeja tot el globus del ull. Esclerótica.

ESCLERÓTICH, CA. adj. Anat. Calificació deis
medicanients qu' abáns se creia que teníen la propie-
tat de determinar la induració. Esclerótico.

ESCLEROTITIS. f. Med. Inflamació de la escleró-
tica. Esclerotitis.

ESCLEROTOMÍA. f. Med. Operació de cirurgía.no
usada avui eu día péls perMIs que presenta, que te-
nía per obgecte extreure 'I crestallí quan se feia la
operació de la catarata. Esclerotomía.

ESCLEROTONIXIS. f. Med. Incisió que's practica
a la esclerótica pera arrivar al crestallí y deprimirlo.
Esclerotonixis.

ESCLET. Geog. Veinat del terme munpal. de Cassá
de la Selva, prov. de Qirona.

ESCLETXA. f. Clivella, badall que 's fa a les por-
tes, etc. Rendija, resquebrajo, resquebradura,
resquebrajadura, resquicio, hendedura. || A la
térra. Grieta.

ESCLOFA. f. y

ESCLOFIA. f. y

ESCLOFOLLA. f. L' escorxa o cuberta de algnnes
fruites y d' altres coses. Cascara.
ESCLOFOLLA D" OU: CLOSCA D' OU.

ENCARA NO HA EIXIT DE LA ESCLOFOLLA DEL OU.
Expr. Pera manifestar qu' algú no té experiencia.
Aun no ha salido del cascarón.

ESCLOFOLLAR. v. a. Llevar la esclofolla. Descas-
carar, descascar. || Treure les llegúms de les tabe-
lles en que 's críen. Desvainar. |1 Parlar mólt y sense
cortesía. Descascarar, parlar.

ESCLOFOLLAR DE viNT Y QUATRE. fr. Enraonar mólt.
Espetar.

ESCLOFOLLAT, DA. p. p. Descascarado, mon-
dado.

ESCLOP.

m. Sabata
de fusta fe-
ta d'una so-
la pega. Al-
madreña,
zueco, ga-
locha, ha- Esclop
loza. II Lli-

vant que teñen els mariners pera diferents usos..
Guindaleza. || Ais molíns de fariña es una mena de
canal de fusta posada a part de baix de la tramuja,
que reb el blat, etc., que baixa d'ella y '1 dirigeix al
forat de la mola. Canaleja, canal, albarca.

LI PODEU DONAR BEURE AB UN ESCLOP. fr. Irón. Que
s' usa quan algú anuncia aquelles coses que tots co-
neixen y es regular que succeeixin. Por adivino le
pueden dar cien azotes; parien-
te á la clara, el hijo de mi her-
mana.

ESCLOPER. m. Qui fa o ven
esclops.

ESCLOPET. m. dim. D' ES-
CLOP. II Aparell pera que 'Is
segadors no 's tallin a la ma
mentres seguen.

ESCLOPS. Bot. SABATETES.

ESCLÓS. y

ESCLÚS, A. p. p. Excluido.

ESCLUSA, L'. Geog. Poblé
del depart. deis Pirineus Orien-
táis, bisb. de Perpinyá, cantó
de Ceret; és a la vora de la
riera del Pertús y té 101 habi-
tants.

ESCLUVEYÁ. V. a. Ter, ibissench. Treure 1' escor-
xa o les clofolles. Descascarar, descortezar.

ESCÓ. m. ASCO.

ESCOA. f. Náut, L' extrém de les perxes o plans
rectes. Escoa.

ESCOAR. V. a. Ant. ESCUAR.

ESCOARITA. f. Min. Varietat sílícífera del sulfa
de barita. Escoharita.

ESCOBAR (Francesch). Biog. Metge y mestre de
retórica, natural de Barcelona que va brillar desde
mitjans del sigle XVI fins a comensaments del xvil. Va
exercir la ensenyansa a París y a Roma durant una
vintena d' anys. Al retornar a Barcelona va ocupar
la cátedra de retórica de la uníversitat. Va traduir
del grecli al llatí algunes obres didáctiques y va do-
nar a la estampa bons textos clássíchs per ell cuidats
y corretgits.

ESCOBÉN, m. Ndiit. Qualsevol deis forats per ont
passen els cables a la proa pera amarrar el barco, &
ab qu' está Hígada 1' áncora, quan se dona íons. Es-
cobén, ojo de la nave.

ESCOBES. Ter. Blanes Puntáis que serveixen pera
sostindre el barco en térra.

ESCOBILLÓ, m. Art. Eina d' artillería que serveíx
pera netejar el cano. Escobillón.

ESCOCÉS, A. adj. Natural de y pertanyent a Es-
cocia, regne de la Gran Bretanya. Escocés.

Esclopet

ESC

ESC

687

Escoda

ESCOCIA, f. País d' Europa, que forma part d'An-
glaterra. Escocia.

ESCOCIA, NA. adj. Escocés.

ESCODA, f. Bina de ferro
ab una o dues puntes cera-
des pera arrancar pedrés, pi-
carles y altres usos. Pico.

PICAR AB ESCODA, fr Es-
codar.
ESCODAIRE. ni. Cantero.
ESCODEGÍ. ni. Cir. Bisturí
recte, quina punta acava cóm
una navaja d' afeitar. Esco-
deglno.

ESCODRÓ. m. Ant. ESQUA-
DRÓ.
ESCODRONAR. v. a. Ant. eSQUADRONAR.
ESCOGULAR. v. a. Arrencar la cogula deis camps.
Arrancar la cizaña.

ESCOLA, f. ESTUDI, AULA. || La doctrina, principis
y sistema d' algún autor. Escuela.

ESCOLA, ni. Noi qu' assisteix ais inin steris del al-
tar. Monacillo, monaguillo, monago.

ESCOLA D' AMÉN. Expr. fam. Qui segueix senipre y
ceganient el parer deis altres. Sacristán de amén, voto
de amén.

escola de cant. Noi dedicat a la música de la
Jglesia. Infantino.

ESCOLA de CHOR. Clerizón.
escola major. Sacristán.

ÉSSER ESCOLA D' AMÉN. fr. Acomodarse en tot a la
voluntat agena. Andar como el corcho sobre el agua.

ÉSSER UN BON ESCOLA, O ¡QUÍN ESCOLA! fr. Fam.
ÍSSER UN BON APÓSTOL.

ESCOLA (Joseph M.*). Biog. Fundador de la «Aca-
demia Bibliográfica-Mariana», de Lleida (1862). Va
néixer a la Fatarella 1' any 1820 y va morir a Lleida
r any 1884. Al comensar els seus estudis ecclesiás-
iichs va esclatar la primera guerra civil carlina, a la
que hi va pendre part. Després del conveni de Ver-
gara va emigrar a Franca, anant mes tart a Roma,
ont va acavar la carrera, cantant missa 1' any 1844.
La seua activitat y condicións d' organisador queden
•de relleu en V abundantíssima prodúcelo literaria y
artística de 1' Acidemia referida. És autor d' un Re-
pertorio de planes de sermones y del Breviario Maria-
no, obra de predicadors.

ESCOLAMENT. ni. p. u. FLUIX DE SANCH.
ESCOLAPI. m. Relligiós que professa la regla de
Sant Joseph de Calassans. Escolapio.

ESCOLAR. V. a. DESANGRAR. II m. ESTUDIANT. || ES-
COLÁSTICH. II pl. Certs canonges reglars establerts
aprop de Bolonya. Escolares.

ESCOLARSE, v. r. ESCABULLIRSE, ESMUNYIRSE. ||
ESCÓRRE 'S, DESSANGRARSE.

ESCOLASTICAMENT. adv. m. D' un modo esco-
lástich. Escolásticamente.

ESCOLÁSTICH, CA. adj. Lo pertanyent a les es-
coles y ais estudiants. Escolástico, escolar. || S' apli-
ca al método ab que s' ensenya la teología a les es-
coles, ais que 1' ensenyen y ais qu' escriuen sobre
ella. Escolático.

ESCOLASTICISME. m. Filosofía de la etat niitja-
na, cristiana, arábiga y judaica, eu la que domina la
«nsenyansa deis Ilibres d' Aristótil, concertada ab les
respectives doctrines relligioses. Escolasticismo. ||
Esperit excUisiu d' escola en les doctrines, en el mé-
todo y en el tecnicisme cientificii. Escolasticismo.
ESCOLAT, DA. p. p. Desangrado.
ESCOLECIA. f. El verdet de que 's fá '1 vert gris.
Escolecia.

ESCOLECODO. m. Med. Malaltía produída péls
^uchs intestinals. Escolecodo.

Escolia

ESCOLECOLOGÍ A. f. Med. Tractat relatiu ais cuchs
intestinals. Escolecología.

ESCOLEQUIASSIS. f. Med. Estat morbos degut a
la presencia deis cuchs intestinals. Escolequiasis.

ESCOLESITA. f. Min. Mena de mesotipa ab una
base de cals. Escolesita.

ESCOLEXEROSA. f. Min. Silicat hidratat d' alúmi-
na y cals. Escolexerosa.

ESCOLEXITA. f. Min. Silicat hidratat d' alúmina,
cals y sosa; ordinariament és blanch y crestallisa
en prismes recles de ba-
se quadrangular. Esco-
lexita.

ESCOLI. m. Nota, ob-
servació.comentari breu.
Escolio.

ESCOLIA, f. Entom.
Insectes himenopters de
la familia deis escoliats,
que viu ais sorrerals y
vola de flor en flor a les
hores de sol. Escolia.

ESCOLIADOR, A. m. y f. Qui posa escolis a una
obra pera que s' entengui millor. Escoliador.

ESCOLIAR, v. a. Posar escoUs a algún escrit. Co-
mentar, escoliar.

ESCOLIM. m. Bot. Plantes dicoliledónees de les
xicoriées, mena d' escardot selvátich, de la regió
mediterránia. EscoHmo.

ESCOLIOSSIS f. Anat. Desviado pél coslat de la
columna vertebral. Escoliosis.

ESCÓLIT. m. Entom. Genre d' insectes coleopters
que fan mólt de mal ais arbres, quina escorsa fora-
den. Escólito.

ESCOLOPAMAQUERIÓ. ni. Cir. Mena de bisturí
qne usaven antiguament els cirurgians pera obrir flo-
roncos, grans, etc. Escolopamaquerión.

ESCOLOPAX, A. adj Ornit. De béch llarcli y pun-
xagut. Escolopaxo.

ESCOLOPENDRA, f. Entom. Centcames. h Ictiol.
Centpéus, peix cetaceu que sembla una galera ab
renis. Escolopendra, cientopies marino.

ESCOLOPENDRACI, A. adj. Semblant a la esco-
lopendra. Escolopendráceo, escolopendrino.

ESCOLTA, f. Partida de soldats pera resguart.
Escolta. II La relligiosa qu' acoiupanya a un' altra al
locutori pera escoltar lo que 's parla. Escucha.
ESTAR A L' ESCOLTA, fr. ESCOLTAR AL AGUAIT.
ESCOLTADOR, A. m. y f. Qui escolta. Oyente,
escuchador.

ESCOLTAR, v. a. Aplicar 1' oido pera sentir lo
que 's parla. Escuchar. || Acompanyar algún comboy.
Escoltar.

QUI ESCOLTA PÉLS FORATS OU ELS SEUS MALS FATS.
Ref. Quien escuctia su mal oye.

ESCOLTARSE, v. r. Parlar ab clausules y pauses
afectades. Escucharse.

ESCOLTAT, DA. p. p. Escuchado.
ESCOLTÍVOL, A. m. y f. Que pot escoltarse ab
gust. Agradable, sonoro.

ESCOLE, ni. Roca mólt grossa que hi há sota 1' ai-
gua del mar. Escollo. || Met. perill.
ESCOLLADURA. f. Ant. ESCOTADURA.
ESCOLLAT, DA. p. p. ESCOTAT.
ESCOLLERA, f. Obra de pedra perduda que 's fá
dins el mar pera defensa del port. Escollera.

ESCOLLERAT. adj. Qui porta desabrigat el coll.
Desabrochado.

ESCOMBRA, f. Manoll de rametes de palmera bor-
da Iligat al capdevall d' una canya o bastó, que ser-
veix pera escombrar. N' hi há també de tamarit, de

688

ESC

ESC

ginesta y d' altres branques fortes, que serveixen
pera escombrar els carrers, corráis y estables. Esco-
ba. II La que sei veix pera Is orináis. Escobilla. || La
qu' és vella y dolenta. Escobón.

ESCOMBRA DE FORN: ESCOVBRALL.
ESCOMBRA DE RECTOR. Mel. fam. VICARI, ESCOLA.
ESCOiMBRA NOVA ESCO.MBRA BÉ. Ref. Adverieix que
móltes coses s' aprecien y cuiden niés per la senano-
velat que pél seu vertader valor; y també lo pocli
que dura '1 fervor ab que algúns comensen a servir
els seus nous destinos. Cedadlo nutvo tres días en
estaca.

ESCOMBRACARRERS. m. Fam. Qni passeja molt
sense cap iiecessítat. Azotacalles, correntón, cerero.
ESCOMBRA?)A. f. Cop d' escombra. Escobazo. II
Acte y efecte d' escombrar. Barredura, escobada. I
Cada impuls ab que 's mou 1' escombra al escombrar.
Escobada.

ESCOMBRADOR, A. nu y f. Qui té per ofici es-
combrar. Barrendero, escobadero.

ESCOMBRADUKES. f. pl. ESCOMBRARÍES.
ESCOMBRALL. ni. L' escombra que serveix pera
escombrar el forn. Barredero.

ESCOMBRAR, v. a. Netejar ab la escoubra. Esco-
bar, barrer. || Met Treure la gent d' algún llócli.
Descombrar, despejar. || No deix.ir res, portarse 'n
derrera tot lo que lii liavía a alguna part. Barrer,
arrebatar. || Portar 'lio tot ab violencia. Arramblar,
arrastrar. || Arrebañar, hacer zafarrancho.

ESCOMBRARIAIRE. m. Qui arreplega les escom-
brarles. Basurero, estercolero.

ESCOMBRARÍES. f pl. La briiticia que s' arreple-
ga escombrant. Barreduras, escobada, basura. ||
Met. Cosa despreciable. Basura, porquería.
ESCOMBRAT, DA. p. p. Barrido.
ESCOMBRAY. ler. Ibissench. L' esconibreta que
serveix pera netejar el íorn. Hurgón.

E S C O M-
BRAYRE m.
Ant. escOM-
BRADOR.

ES COM-
BRESSOCH.
111. Ictiol. Pei-
xos fiscslenis
de la fam. deis
escombreso-
cits que 's troven al Mediterrani. Escombresoco.
ESCOMBRETA. f dim. Escobilla. || pinzell.
ESCOMBKOTA. f. Escombra dolenta. Escobajo,
escobón.
ESCOMES, A. p. p. ACOiMÉS.
ESCOMESA. f. y

ESCOMETIMENT. ni. ACOMETIMENT.
ESCOMETRE. v. a. ACOMETRE.
ESCOMtTRE A ALGÚ. fr. Anarlo a trovar pera m.ini-
íestarli les queixes que 's teñen d' ell, o pera denia-
narli alcuiia cosa.

ESCOMOVl DOR. ni. Ant. MOTOR.
ESCOMPARRANTIR. v. a. Fer perdre 1' ánim.

Descuajar.

ESCOMUNI-
CAR. v. a. y
sos derivats.
Excomuni-
car.

ESCÓN. Ter.
Moya. B a n c li
de fusta de
reipatllermólt

Escombressoch

Escopel

alt, que hi há prop de la llar. ASCO.

ESCOPEL. ni. Icíiol. Peixos malacopterigis abdo-
tninals deis escopélits. Escopeto.

ESCOPETA, f. Arma de foch mólt coneguda. Esco
peta.

ESCOPETA CURTA Relaco,

ESCOPETA DE CUL CALENT. Loc. met. Ligero de cas-
cos, bolafueao.

ESCOPETA DE PISTÓ. La que s' enceba ab pólvora
fulminant tancada en un didal del meteix nóm, la
qual s' inflama ab el cop del gatillo o martell. Esco-
peta de pistón.

ESCOPETA DE VENT. La que sense pólvora Mensa la
bala ab violencia per medí del aire compres. Escope~
la de viento.

APLANAR LA ESCOPETA, fr. APUNTAR L' ARMA O 'L
TIR.

DESATACAR LA ESCOPETA, fr. Tréureli la cárrega ab
el sacadraps. Desatacar la escopeta.

ESCOPETADA, f. El tir de la escopeta y la ferida
que fá Escopetazo.

ESCOPETADOR. m. Min. Ocupat en escopetar.
Escopetador.

ESCOPETAR. V. a. Min. Cavar y treure la térra de
les mines d' or. Escopetar.

ESCOPETEIG. m. L' acció d' escopetejarse. Esco-
petea.

ESCOPETEJAR. v. a. Disparar repetides vegades
la escopeta. Escopetear.

ESCOPETEJARSE v. r. Disparar les escopetes o-
fusells ab freqüencia uns a altres. Escopetearse.

ESCOPETER. ni. Soldat arniat d' escopeta. Esco-
petero.

ESCOPETERÍA, f. Milicia armada d' escopetes.
Escopete ía.

ESCOPETES, f. pl. Bol. Mata de la fam. de les fito-
lacles, de 1 a 3 met. d' alsada, quin troiich és de co-
lor cannesi y quines flors, ea íonna de raViis, de 10 a
16 centímetros de llargada, fan unes boletes de color
negre bl ivench. Yerba carmín ó de la oblea, gra-
na, encarnada.

ESCOPiFER, A. adj. Zool. Cubert de manadets de
peí. Escopífero.

ESCOPINA. f. Ter. Ibi-
ssench. Petxina. Concha.

ESCOPÍPEDO, A. adj.
Z, ol. Le potes peludes. Es-
copípedo.

ESCOPOLIA. L Bot.
Planta de la fam. de les
solanácces. Escopolia.

ESCOPSAR. v. a. Ter.
Par.ir, acie de rebre quel-
coin que cau baixant. De-
tener.

ESCOPULAT, DA, adj.
Conipost d' un manadet de
pels tiessos. Escopalado.

ESCORA. f.A^ciu^ Puntal
que 's posa contra 'Is cos-
táis duna embarcació quan Escopolia
és a l'astiiler. Escora.

ESCORACRASSIS f. Med. Eixida involuntaria deis
excreiiienls. Escoracrassis.

ESCORAR. V a. Náut. Assesurar, amarrar ab cor-
des o ca enes una enibarcació a les anelles, post o
an.les. Escorar. || m. Tiovar el barco el seu punt de
apoio en la inclinació de costal. |j Acavar la iiiaror el
seu descens. Escorar.

ESCORBUTÍ. m. Malaltía contagiosa que cai:sa
dolois y corriipc ó a les genives. Escorbuto.

ESCORBÚTICH, CA. adj. Lo c,ue pertany a 1' es-
corbuti. Escorbútico.

ESCOKCA. Geog Vileta de 1' illa y bisb. de Ma-
llorca, part. jud. d' Inca; és entre niontanyes y te
296 hab.

ESC

ESC

689

ESCORCOLL. m. Acte y efecte d' escorcollar. Re-
gistro, escrutinio.

ESCORCOLLADOR, A. iii. y f. Qiii escorcoila. Re-
gistrador, escudriñador.

ESCORCOLLAMENT. in. ESCORCOLL.

ESCORCOLLAR. v. a. Registrar. Escudriñar.

ESCORDL 111. Herba medicinal de la fani. de les
llabiades, que fá olor d' all Escordio, camedrio
acuático.

ESCORIA, f. Escullía deis nietalls. Escoria. I! Cosa
vil, despreciada, de cap estiinació Escoria. || Met.
Qui té niólta malicia y astucia. Perillán.

ESCORIACIÓ. f. Acte y efecte d' escoriar o d' es-
coriarse. Escoriación.

ESCORIAL, in. Terreno ont s' iii liensen les esco-
ries de les forjes y foins de fundició de metal s, y 'I
niunt que formen. Escorial.

ESCORIAR. V. a. Alsar la pell deíxant la carii viva
al dcscubert. Escoriar.

ESCORIARSE, v. n. Alsarse la pell d' alguna part
del cós a causa d' liaver fregat ab alguna cosa. Es-
corlarse.

ESCORIFICACIÓ. f. Acció y efecte d' e corfficar.
Escorlflcación.

ESCORIFICAR, v. a. Reduira escories. Escorificar.
II Separar 1' escorsa d' un iiietall ios. Escorificar.

ESCORIFORiVlE. adj. Que té aspecte d' escoria-
Escorifornie.

ESCORIHUELA (Joan Baptista). Biog. Fadrí im-
pressor y poeta, nat a Valencia I' any 1753 y mort a
la meteixa ciutat 1' any 1817. Travallava a I' im-
prempte d' Agustí Laborda desde mólt jovenet, dedi-
cant les eslones que li vagaven al conreu de la poe-
sía. Les senes coniposicións en vers abunden ais
diaris publicats a Valencia desde 1' any 1794 fins al
1802 y están firmades ab les iniciáis B. E. Va deixar
inédita una guia descriptiva de Valencia. Les seues
niillors poesíes son les dedicades al sant patró de la
iinprenipta y a la descripcíó de la volta del temple
de sant Joan del Mercat, pintada magistralment per
Antoni Palomino.

ESCORLITA. f. Min. Varietat de topaci. Escorlita.

ESCORNACRABES Orog. Espadades vessants del
riu Malo, prop de la collada del estany de Bacibó,
a la Valí d' Aran.

ESCORNALBOU. Geog. Montanya del Camp de
Tarragona, entre Riudecanyes y Montroig, ont hi lia-
vía un fainos monastir, avui arrunat.

ESCORNAR. V. a. Treure, llevar les banyes. Des-
cornar.

ESCORNARSE. v. r. Barallarse fins a juntarse uns
ab altres. Darse de las astas.

ESCORNAT, DA. p. p. Escornado.

ESCORODITA. f. Miner. Arseniat de ferro que
crestallisa en petits octaedres rectangulars. Esco-
rodita.

ESCORPA. f. Ictiol, ant. ESCÓRPORA.

ESCORPÍ. m. Entom. Insecte verinós, té vuit ulls,
dues niordasses o boques com el cranch, vuit carnes

y una qüa inove-
dissa que té una
ungía córba al
extréni ab la que
introdueix el veri
a la picadura que
fá. Alacrán, es-
corpión. II Ictiol.
Peix de mar de
figura cóncava y
d'uns trenta cen-
timetres de llarcli, el cap espinos y mes ampie
que 'I cós. Escorpión. || Octau signe del zodíacii.
Escorpión.

d:c. cat.— t. 1.— 87.

-^¡.h^i

s.~íí,V%-

Escorpí

LLENGUA D' ESCORPÍ. fr. Met. Mal parlador, enrre-
daiie. Lengua de alacrán, de escorpión.

PICAT DE L' ESCORPÍ. Alacranado.

ESCORPIACH. m. Farm, y med. Contraverí pera
curar la picada de 1' escorpí. Escorpiaco.

ESCORPINS. m. pl. Bot. GOSSETS.

ESCORPIÓNIT, DA. adj. Semblant a 1' escorpí.
Escorpiónico, escorpénido.

ESCÓRPORA. f. Ictiol. Peix que pica córn 1' es-
corpí. Escorpena, escórpera, escorpina, rascaza,
peje diablo. |1 Hi liá les dues especies segiients:

ESCÓRPORA ROJA. POLLA RONCA.

ESCÓRPORA FOSCA. RASCASSA.

ESCORPORAT, DA. adj. ESCORPIÓNIT.

ESCORRAMENT. m, L' acció d' escórrer. Escu-
rriment.

ESCORRANCH. in. Ter. ESCORRECH.

ESCORRAPLATS. m. Ar/. y o/. Travall de fusta
acanalat pera posar'lii 'Is plats de la cuina.

ESCORRECH. ni. Ter. Valí feta per les aigües de
pinja a una vessant. Escurridero. |1 L' aigua de la
neu que 's fon y del xáfecli de piuja; en les fortes pen-
dents arrossegueii gleva y térra, cavant fondos sots
que se 'n diuen escorranchs.

ESCORREDIS. m. Fácil d' escórrers. Escurre-
dizo.

ESCORREDOR. m. Llóch deis escorxador, ont s'hí
vuiden y netejen els ventres del bestiar. Jamerdana.
II Rech pera desaiguar les terres que teñen aigua-
molls. Tijera. || Se diu del llag que 's desfá o corre
ab facilitat. Lazo corredizo, escurredizo.

ESCORREDORA. f. Mánega, cedas, drap, etc., ab
que 's cola alguna cosa. Coladero.

ESCORREDURA. f. LLISCADA, LLISADA, RELLIS-
CADA. II Met. FLAQUESA.

ESCORREGAR. v. a. Ter. AIXARAOALLAR.

ESCORREGUT, DA. p. p. Escurrido.

ESCORREIG. m. Canal o conduele que ais ponts y
altres obres de fábrica serveix pera eixida de les
aigües y de la brossa. Vertedor.

ESCORRER. V. a. Apurar les derreres gofes d' al-
gún Hquit. Escurrir. || Afluixar o desfer algún llag,
cordó, etc. Correr.

ESCÓRRERSE. v. r. Caure de gota en gota algún
licor. Descorrerse, escurrirse. || Dit del temps. Pa-
sar, correr, irse el tiempo.

ESCORRETJADES. f. pl. Ant. XURRIACADES.

ESCORRETJAR. v. a. Ant. XURRIAQUEJAR.

ESCORRETJES. f. pl. Ant. XURRIAQUES, CORRET-

JES.

ESCORRÍA, f. Ter. esCORRIALLA.

ESCORRIALLES. f. Les derreres gotes d' algún
licor. Escurriduras.

ESCORRÍiVl. m. ESCORRIALLES.

ESCORSA. f. La pell deis arbres y també la de
algunas fruites. Corteza.

ESCORSA DE PONSÉM. Confitura feta d' escorsa de
ponsém. Acitrón.

ESCORSA DEL PERÚ: QUINA.

CONÉIXER A ALGÚ PER L' ESCORSA. fr. Met. Conéi-
xer a algú per algún senyal. Sacar, conocer por la
pinta.

ESCORSADOR. m. Ant. Qui treu 1' escorsa. Des-
cortezador.

ESCORSAIVIENT. m. Acte y efecte d' escorsar.
Descortezara lento, descortezadura.

ESCORSAR. V. a. Llevar, treure I' escorsa. Des-
cortezar.

ESCORSAT, DA. p. p. Descortezado.

ESCORSÓ. m. Serpeta verinosa. Víbora.

690

ESC

ESC

Escorsonera

ESCORSONERA. f. Bol. Herba medicinal de la
íam. de les liguliflores, que 's creu eticas contra '1
veri de 1' escorsó. Escorzo-
nera, escorzonera oficinal ó
de España, salsifí nejgra.

ESCORTERAR. v. a. ES-
QUARTERAR.

ESCORXA. f. ESCORSA.
ESCORXADA. Orog. Serra
que tanca 1' alta cenca del
Barrados o comarca de Cie-
sso, á la Valí d' Aran.

ESCORXADOR. m. Qui es-
corxa. Desollador. || Llóch
ont se mata y escorxa '1 bes-
tiar pera 1' abast pél pú-
bl cli. Matadero, desollade-
ro, rastro.

ESCORXADURA. f. Nafra
que resulta de fregarse una
part del eos ab un'altra cosa.
Desolladura, escorzadura. ||
L' acció d' escorxar les alsi-
nes sureres Descasque.
ESCORXAMENT. m. Acte y efecte d' escorxar.
Desolladura. II ESCORXADURA, 1.

ESCORXAPINS. m. Met. Qui deniana mes de lo
que l¡ correspón per la seua feina. Desollador.

ESCORXAR. V. a. Llevar la pell a 1' animal. Des-
ollar. II Met. Fer pagar mes de lo que 's deu. Des-
ollar. II ESCORSAR. II Aixaragallar, escorrugar. Deru-
viar, arroyar, lamer, morder.

ESCORXAT, DA. p. p. Des-
ollado. 11 adj. Blas. Se diu deis
llops de color blau. Escorchado.
ESCÓS. Geog. Poblé del dist.
munpal. d' Estacli, provincia de
Lleida.

ESCOSSÉS, A. adj. Escocés.

ESCOT. m. Cert teixit fí de

estám. Añascóte, ji La part que

paga cada Iiú deis que s' han

divertit o menjat en companyía.

Escote. II n. p. Insigne relHgiós francisca, que va

fundar un sistema de teología. Escoto, doctor sutil.

II Per antonomasia, esperit de CONTRADICCIÓ.

ESCOTA, f. Náíil. Corda o cap pera templar les ve-
les. Escota. II 1er. Blanes. Cop de la niestra al Uagut.
ESCOTADURA, f. Tall fet dalt del cós del vestits
pera que caigui bé al entorn del coll o pera que deixi
veure una part del pit y de 1' esque.na. Escotadura,
escotado, escote.

ESCOTAMENT. m. Acte y efecte d' escotar. Impo-
sición de tributo.

ESCOTAR. V. a. Fer escotadura al vestit. Escotar.
II Imposar un tribut. Imponer un tributo.

ESCOTARSE, v. a. Pagar cada hú '1 seu escot.
Escotarse.

ESCOTAT, DA.
Comptat entre 'Is
contribuyente.

ESCOTEIG.
perdiz.

ESCOTEJAR, v. a. Cantar la perdiu. Cantar la
perdiz. II Ter. Mel. Contar, dir lo que ha passat. Re-
ferir, contar.

ESCOTERA, f. Náttl. L' obertura del costat d' una
ñau per la qual lii passa la escota major o de triquet.
Escotera.

ESCOTERIT, DA. adj. Ter. AIXERIT.
ESCOTÍ. m. Náitl. La escota d' una vela petita.
Escotín.

Segelid'Escós

p. p. Degolletado, escotado. ||
que paguen tribut. Tributario,

Cant de la perdiu. Canto de la

ESCOTILLA. Ter. Blanes. Obertura que condueix
a la bodega.

ESCOTILLÓ. m. Náut. Trapa, porta petita pera
entrar a la ñau. Escotillón. || Cada una de les posts
del pis del escenari que pot baixarse o pujarse pera
deixar obertures per ont passen a 1' escena o desapa-
reixen persones o coses. Escotillón.

ESCOTINA. f. Ndut. ESCOTÍ.

ESCOTOMÍA. f. Med. Malaltía deis ulls, que causa
moviments vertiginosos, y prové de la turbació del
cervell, posant la vista cóni plena de boira. Esco-
tomía.

ESCOTXEGAR. v. a. y

ESCOTXEJAR. v. a. y

ESCOTXINAR. v. a. Ter. met. Contar lo que ha
passat Referir.

ESCOULOUBRE. Geog. Caseriu proper al coll de
Hares a 850 aietres d' altitut. Posseeix aigües sul-
furoses, sódiques, temíais en part.

ESCREIX. m. Aument de dot o quantitat que 1' home
proniet a la dona que pren per muller. Arras.

ESCREMENT. m. EXCREMENT.

ESCRESTAR. v. a. Tallar la cresta. Decapitar.

ESCRIBA, in. Doctor, intérprete de la llei deis he-
bréus. Escriba.

ESCRIDASSAR. v. a. Cridar mólt, reinar.

ESCRIG Y CONDALES (Enrich). Biog. Poeta va-
lencia, mort a Barcelona I' any 1375. Son obras d'ell
el drama castellá Gulllem Sorolla, la pessa valencia-
na Escenes del bombardeo y algunes poesíes en la seua
llengua nadiva publicades en Lo Rat Penat

ESCRIGUES (Les). Geog. Caseriu del dist. munpal.
de Gisclareny, prov. de Barcelona.

ESCRINY. m. Ant. ARMARI.

ESCRIPTOR, A. m. f. y adj. Qui escriu pera la es-
tampa. Escritor.

ESCRIPTORI. m. Despaig deis homes de negocis.
Escritorio. || Tauia d' escriure ab diferents calaixos
pera guardar'hi papers y documents. Escritorio.

ESCRIPTURA. f. Instrument públich fet devant de
testimonis y autorisat per notari. Escritura. ¡| Escrit
de qualsevulla mena. Escritura. || L" acció y efecte
d' escriure. il Per antonomasia la Biblia. Escritura.

FER ESCRIPTURA. fr. Escriturar.

ESCRIPTURARI. ni. Qui ensenya la Sagrada Es-
criptura. Escriturario.

ESCRIT, A. p. p. Escrito. || Obra d' algún escrip-
tor. Escrito. || Pediment o al-!egat qne 's presenta en
un plet o causa. Escrito.

DONAR PER ESCRIT. fr. Entregar algún punt per es-
crit pera major seguretat y clara intelligencia del
meteix. Dar por escrito.

NO N' Hi HA RES ESCRIT. Loc. Ab que cortesment se
nega lo qu' un altre dona per cert o assentat. No hay
nada escrito sobre eso.

PARLAR PER ESCRIT. fr. Escriure y entregar a un
altre lo que se li vol dir. Hablar por escrito.

PER ESCRIT. m. adv. Per medí de la escriptura. Por
escrito.

ESCRITA. Hidrog. Rivera que rega la valí d' Espot
en el Pallars.

ESCRITA, f. Ictiol. Peix que té a la esquena unes
senyals de diferents colors a manera de lletres. Es-
crita.

ESCRIURE. V. a. Fer lletres que formen paraules.
Escribir. || Compondré alguna historia o altra obra.
Escribir. || Endressar cartes o bitllets. Escribir. ||
a. Compondré alguna obra musical. Escribir.

ESCRIURE AB G.^RBO. fr. 1 aragotear.

ESCRIURE ENTRE DUES RATLLES. fr. Entrerrenglonar,

ESCRIURE AL MAR O A LA SORRA. Met. Gastar el tra-
vall, pena, etc., endebades. Escribir en el agua.

ESC

ESC

691

ESCRIURE'S. V. r. Tindre correspondencia per es-
crit. Escribirse. || AUistarse en algún eos o congre-
gació. Escribirse.

ESCKIVÁ. in. Qul per ofici públich está autorisat
pera donar fe de les escriptures y altres acles. N' hi
há de nióltes menes. Avui queda reservada la fé pú-
blica ais escríváns en les actuacións judicials, lo de-
nles ais notaris. Escribano. || Qui escriii. Escribano.

ESCRivA DE CÁMARA, D' AjUNTAMENT, etc. Escribano
de cdniaia, de ayuntamiento, etc.

ESCRIVÁ (Prancesch). Biog. Jesuíta, canonista y
escriptor, nat a Valencia 1' any 1530 y niort alli nie-
teix a initjans del siglc xvii. Va escriiire en castellá
unes quatre obres, publicades entre 1604 y 1616. Una
d' elles (Del infierno y de la gloria) és Ilibre niólt es-
timat deis teólechs y tingut cóni a niodel de perspi-
cacia, pietat y erudició. També es feta d' ell la vida
del patriarca d' Antioquía y arquebisbe de Valencia
D. Joan Ribera.

— (jOANj. Biog. Astrólech del slgle xv. Va fer el
tractat De imaginibus astrologicis, \' any 1496.

— (PERE LLVIS). Biog. Esciiplor militar de principis
del sigle XVI. És lonsiderat entre 'Is autors de obres
científiques niiiítars cóni el tractadista niés antich en
la especialitat de fortificacións y d' enginyería mili-
tar; donclis va escriure algúns any abáns que l'italiá
Tartaglia, mort 1' any 1557, que es tingut cóni el
primer que va aplicar les matemátiques a 1' artillería
y al art de la gueira, en 1587. En Pere Lluis Escrivá
és autor de la Apología en excusación de las fábricas
del Reino de Ñapóles.

— DE ROMÁN! DUSAY TABERNER Y FIVALLER (JOSEPH
MARÍA DE). Biog. Marqués de Monislrol. Nat a Bar-
celona r any 1825 y mort 1' any 1890. Va estudiar ab
profit a Suissa, escrivint sobre arts suntuaríes en el
Museo Español de Antigüedades. Va c!esenipenyar
alguns deis primers lloclis del municipi de Barce-
lona y va exercir distints cárreclis a Madrit. Era
niólt amant del fonient de 1' agricultura. És autor de
algunes monoiirafíes d' art rctrospectiu y va entrara
la Academia de Belles arts l'any 18b7.

ESCRIVANlA. f. Despaig del escrivá. Escribanía.
II L' ofici deis escríváns. Escribanía. || Els arréus de
escriure. Escribanía. || papelera.

ESCRIVENT. m. Qui escriu o qui se li dicta o co-
pia lo qu' un altre ha escrit. Escribiente, copiante,
amanuense, escritor.

ESCRIVOMANÍA. f. Manía d' escriure. Escribo-
manía.

ESCROBÍCULA. f. Anal. Nóm donat a les fosses
del cor, galles y barres y a la depressió de la part
anterior del pít. Escrobícula.

ESCROBICULARIA. f. En-
tom. Género de petxines que
viuen a la sorra o llot de les
desembocadures deis rius.
Escrobicularia.

ESCROBICULÓS, A. adj.
Pié de clotets. Escrobicu-
loso.

ESCRÓFULA, f. Med. Gaite-
ra , porcellanes. Escrófula,
lamparón. || TUMOR FRET.

ESCROFULARIA. f. Bot.
SETJE. II Plantes anyals del
genre es ero ful a r i n i ab el
troncli nusós, fulles contrapo-
sades en forma de cor, flors
apanollades que creixen ex-
pontáneament y arriven a tin-
dre un nietre d' altura. La
mena anomenada canina és
mólt comuna al inítjorn d' Eu-
ropa y aixís s'anomena perqué serveíx pera curar la
lonya deis gossos y deis porchs. Escrofalaria.

%

Brot d" escrofniaria

ESCROFULÓS, A. adj. Qui pateix d'escrófules. Es-
crofuloso.

ESCROSTAR. v. a. Treure la crosta. Descostrar.
II Dít del pa. Descostrar, descortezar.

ESCROSTARSE. v. r. Caure o saltar la crosta de
alguna cosa. Descascararse.

ESCROSTAT, DA. p. p. Descostrado, descasca-
rado.

ESCROSTISSAT, DA. adj. ESCROSTAT.

ESCROSTONAR. v. a. Escantonar, llevar els can-
tóns. Descanterar.

ESCROTAL. adj. Anat. Pertanyent al escroto.
Escrotal.

ESCROTERITA. f. Min. Varíetat de 1' allófana opa-
lina. Escroterita.

ESCROTIFORME. adj. A/;a/. En forma d' escroto.
Escrotifornie.

ESCROTO, m. Anat. Túnica que a modo de bossa
cubreíx y conté abilós testículs. Escroto.

ESCROTOCELE. f. Med. Trencadura que baixa
fíns al fons del escroto. Escrotocele.

ESCRUIXIR. v. a. Estremecer.

ESCRUIXIRSE. V. r. Commoure 's, tremolar. Es-
tremecerse.

ESCRÚPOL. m. Una de les vint y qnatre parts de
1' unsa romana. Escrúpulo. || Astron. Qualsevol deis-
minuts en que 's divide x un grau de cercle. Escrú-
pulo. II Reniordiment de la conciencia. Escrúpulo. ||
Reparo, difícultat, dupte. Escrúpulo. || Exactítut,
delicadesa en obrar. Escrúpulo. || Ant. Pedreta que
se fica dins de la sabata y fa nial al peu. Escrúpulo,
china.

ESCRÚPOLS DE FRA QARGALL. Expr. Escrúpols afec-
tats. Escrúpulos de monja, de Marigargajo.

L' ESCRLJPOL DE FRA GARGALL QU' ESCUPÍA ALS HÁ-
BITS PER NO ESCUPIR A TERRA. Ref. Calificatíu del
excessivament escrúpulos. Repulgos de empanada.

POSAR EN ESCRtJPOL. fr. Meter en escrúpulo.

ESCRUPULEJAR. v. n. Fer escrúpol. Escrupulizar.

ESCRUPULISAR. v. a. ESCRUPULEJAR.

ESCRÚPULOS, A adj. Escrupuloso. |i Met.Exac-
te. Escrupuloso.

ESCRUPULOSA, f. Ant. Adorno de glassa o cosa
semblanta, que durant cert teiiips portaren les se-
nyores; era mólt ajustat al coll y cayent'lii per de-
nuint el mocador. Escrupulosa.

ESCRUPULOSAiVlENT. adv. m. Escrupulosa-
mente.

ESCRUPULOSITAT. f. Averiguació exacta. Escru-
pulosidad.

ESCRUTAR. V. a. Ant. ESQUADRINYAR.

ESCRUTINI. m. Averiguació exacta d'alguna cosa.
Escrutinio. || Regoneixenient deis vots secrets en
alguna elecció. Escrutinio.

ESCUADRAMENTS. m. pl. Ter. ibissench. Fás-
ticlis, ascos. Náuseas.

ESCUADURA. f. ESQUAMENT.

ESCUBENCH. Tcr. Blanes. Forat per ont passen
les cadenes.

ESCUBENCH DE POPA. Ter. Blanes. Per ell passen
els caps.

ESCUDA!, ni. Ter. Blanes. Náut. La sonda usada
en la ñau.

ESCUDEJAR. v. a. Servir d' escut o rodella. Escu-
dar. II Amparar.

ESCUDELLA. f. Vas petit, rodó y cóncavo, que se
usa generalnient pera pendre caldo. Escudilla, taza.
II La de brocli. Pistero. || La de fusta. Hortera,
cuenca. || Sopa, arrós, etc., del caldo de I' olla; tam-
bé s'entén per tota la vianda que 's treu a taula.
Sopa, potaje. || Llit de la mola. Alfarje.

692

ESC

ESC

Mique' Escuder

QUI LA ESCUDELLA D'ALTRE ESPERA, FREDA LA MEN-
JA. Ref. Denota quánt mal fa qui 's refía niassa deis
al tres. Quien de mano ajena espera, mal yanta y peor
cena.

ESCUDELLADA. f. Lo que cab a una escudella.
Escudillada.

ESCUDELLAR. v. a. Posar el caldo a les escude-
lles. Escudillar. || Posar la sopa ais plats. Servir la
sopa. II Mei. Manifassejar, disposar algú les coses
deis altres al seu arbitre, cóni si fossin senes. Escu-
dillar.

ESCUDELLAT, DA. p. p. Escudillado.

ESCUDELLER. m. Lloch de la cuina ont s' hi po-
sen les escudelles, plats, gots, etc. Vasar, vasera,
poyata, andén.

ESCUDELLETA. f. dini. EscudilHta.

ESCUDER. ni. Palge, criat major. Escudero.

ESCUDER (Andreu). Bios;. Arquitecte cátala del
sigle XV. L' any 1442 va substituir al inestre Gual
en les obres de la catedral de Barcelona. Es consi-
derat cóni el darrer deis arquitectes que van dirigir
les antigü s obres de la sen. Les [escasses noticies
d' aquest artista arriven fins Tany
1451.

— (JOAN). Biog. Venerable ermi-
ta y profeta, nat a Cocentayna,
regne de Valencia. Floria envers
1435.

— (MIQUEL). Biog. Conegut me-
cánicli, de móltes iniciatives que
va desplegar a les derreríes del si-
gle XIX, fentse popular a Barcelo-
na. Constructor de maquines de
cusir y de niotors per gas, va intro-
duir'lii niodificacións essencials que
li valgueren prous encomis. A les
festes celebrades a Barcelona des-
de 1871 a 1880, va donar mostra del seu ingeni nion-
-tant espectacles mólt ben rebuts pél públich. Va
mori en 1908.

— Y ROCA (JOAN BTA.). Biog. Frare dominich, el
teólech niés famós u' Espanya en son tenips. Nasqué a
Castelló de la Plana en 1G44 y morí en la nieteixa
en r any 1706. Home erudit y predicador de gran
fama. Definidor de la provincia d' Aragó, calificador
del Sant Ofici y examinador sinodal del arquebisbat
de Valencia y deis bisbats de Tortosa y d' Alba-
rracin. Lluí moltíssim en el capítul tingut a Roma
en 1677. Escrigué quatre poenies llatíns, set volums
de teología y sermons.

ESCUDET. ni. La planxa de ferro o d' un altre me-
tall que 's posa devant deis panys de les portes, ca-
laixos, armaris, etc., ab un forat per ont lii passa la
clau. Escudo. II dini. Escudillo, co, to. i| Bot. Planta
acuática de la fam. de les nimfacies qne 's cr a ais
estanys y a les aigues mortes y també 's conreua ais
jardíns Nefúfar, escudete, golfán. jj Bol. El dany
que causa 1' aigna a les olives quan plou abáns de
Septembre. Escudete. || Niimis. Moneda d' or que va-
lia 20 rals de vello ó 21 y '/t-

ESCUDET D' EMPELT: ESPIGA, PÚA.

EMPELTAR D' ESCUDET. fr. Empellar, fer un tall a
la escorsa del arbre, ficant'hi un trog d' escorsa, que
tingui botó, del que s' h¡ vol empeltar. Ingerir de es-
cadete.

ESCUDEYLA. f. Anl. ESCUDELLA, 1.

ESCUDRINYAR. v. a. y 'is seus deriváis, esqua-

DRINVAR.

ESCUES. f. p1. Dugues peces paraleles al quillat
d' una embarcació, que serveixen pera mantindre la
barca creuada ais país.

ESCUFÁ. v. r. Ter. ibissench. Quanyar a un coni-
pany de jocli, deixantlo sense res pera seguir jugant.
Ganarle á otro en el juego cuanto tiene.

ESCULICH. adj. Epítet d' un ácit que s' extreu de!
esculis. Escúlico.

ESCULINA. f. Substancia extreta de la castanya
d' Indies. Esculina.

ESCULIS. m. Nom científich del castanyer d' In-
dies. Esculis.

ESCULPIIVIENT. m. L' acció d' esculpir. Trepado,
entrelladura.

ESCULPIR. V. a. Fer ab cisell obres de bulto, prin-
cipalment en pedrés o nietalls. Esculpir, entallar.

ESCULPIT, DA. p p. Esculpido.

ESCULPTURA. f. Ant. y 'Is seus deriváis. Escul-
tura.

ESCULTOR, A. m Qui fa imatges de pedra, fusta
o metall. Escultor. || Qui professa 1' art de la escul-
tura. Escultor.

ESCULTURA, f. Art d' esculpir. Escultura. || Obra
esculpida. Escultura, [j Fons o vuit que's fa ais mot-
iles de les escnltures fetes a má. Escultura.

ESCULTURAL, adj. Lo que pertany o es relatin a
la escultura. Escultural. || Lo que participa d' algu-
na de les belles qualitats d' una estatua, aixis se din:
formes esculturals, actitut escultural, etc. Escultural.

ESCULTURALMENT. adv. m. D' una manera es-
cultural. Esculturalmente.

ESCULTURAR, v. a. L' acte de fer imatges de pe-
dra, fusta y metall, o 1' art d' esculpir. Esculpir.

ESCULTURAT, DA. p. p. D' esculturar. Escul-
pido.

ESCULL. m. Ant. ESCOLL, RISCH, PERILL.

ESCULLAT. Ndiit. Ter. Blanes. Part d' arbre del
barco.

ESCULLIDÍSSIJVl, A. adj. sup. Escogidísimo.

ESCULLIDOR, A. m. y f. Qui escull. Escogedor.

ESCULLIMENT. m. Tria. Escogimiento.

ESCULLIR, v. a. Triar, elegir una cosa entre al-
tres. Escoger.

ESCULLIT, DA. p. p. Escogido.

ESCULLS m. pl. ESCOLL.

ESCUMA. f. La materia Ueugera que s' alsa de
qualsevol licor. Espuma. || BRUmera. || La de plom.
BLANQUET. || La
de sabó. SABO-
NERA. II Met. El
heme mes des-
preciable e inú-
til. Hez.

FER ESCUMA.
fr. Espumar.

ESCUMADO-
R A. f. Cultera

grossa de llauna, llautó, ferré esmaltat, etc., plena
de foradets, que serveix pera escumar els guisats.
Espumadera.

V. a. Treure la escuma. Despumar,
n. Fer, alsar escuma 1' olla, 'I vi, etc.

Escumadora

ESCUiWAR.

espumar.
Espumar.

ESCUMAT, DA. p. p. Despumado, espumado.

ESCUJWEJAR. v. a. Espumar.

ESCUMÓS, A. adj. Lo que fa
molta escuma. Espumoso

ESCUNYÁU. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. d' Urgell,
part. jud. de Viella; és a la vora
del riu Carona y té 318 liab.

ESCUPIDOR, m. Qui escup
mólt, ab frequencia. Escupidor.
II Lloch ont s' escup. Escupide-
ro. II Art. y of. La fusta que se
posa ais bastiments y ais balcons pera escupir 1' ai-
gua de la pluja.

.Segell d'Escunyán

DlC. CaT.

ESCULPTOR EN nARBRE

1. Masseta. 2. Compás. 3. Escoinbreta. 4. Escaire pera treure punts o rebaixar. 5 Compás corvat. (i. Metre.
7. Ungleta. 8. Escarpra de dents o garvina. 9. Ungleta petita. 10. Bancli. 11. Escaire. 12. Escarpra.
13. Ratllador. 14. Barrina. 15. Filabarquí. 16. Ungleta.

DlC. Cat.

ESCULPTOR TALLISTA

1. Serra d' embutir. 2. Massa. 3. Casscta pe. la cola. 4. Punxó. 5. Merlet 6. Compa^s de gruixos. 7. Tornillo de
aplacar. 8. Estenalles. 9. Gubia. 10. Escató. II y 12. Puntes corrents. 13. Gubia. 14. Barrina. 15. Caragol
anglés. 16. Martell. 17. Complement del topet. 18, Ganiveta. 19. Banch.

ESC

ESD

693

ESCUPIDORA, f. Bina de nietall, fusta, vidre, pi-
sa, etc., ont s'hi esctip pera no fer'lio a térra. Escupi-
dera.

ESCUPIMENT. 111. L' acció d' escupir. Salivación

ESCUPINA. f. Saliva. Saliva.

ESCUPINADA. f. Saliva que 's Ilensa per la boca.
Escupidura, escupineta, escupitina, esputo.

ESCUPINYADA. f. Ter. ESCUPINADA.

ESCUPIR, v. a. Gargallejar, llensar la saliva. Es-
cupir. II Met. Despreciar Escupir. || Llensar una cosa
a altra que té barrejada o unida ab ella. Escupir.

ESCUPIR AL ROTLLO. fr. Fam. Ficarse a la conversa.
Escupir en corro, en rueda.

ESCUPIR A LA CARA D' ALGÚ. fr. Met. Despreciarlo,
fer burla d' ell. Escupir en la cara á uno.

ESCUPIR PER DESPRECI U HORROR D' ALGUNA COSA,
ir. Escupir por desprecio li fiorror de algo.

ESCUPIR POSTERMA. fr. Escupir materia.

ESCUPIR SANCH. fr. Escupir sangre. \] Met. Jactarse
•de noble. Echar bocanadas de sangre.

NO ESCUPIR ALGÚ MENTRES PARLA, fr. Met. NO DO-
NAR TANDA.

TAL N' ESCUP QUE "N MENJARÍA: NO 'N VULL, NO 'N
VULL, DONEUME'N UN BON TRO?.

ESCUPIT, DA. p. p. Escupido.

ESCUR, A. adj. Ant. OBSCUR.

ESCURA, f. L' acció y efecte de escurar. Limpia,
monda.

ESCURABASSAS. m. y

ESCURABESCAMBRES. m. Ant. Qui treu la in-
ruindicia de les basses Retretero y privadero,
pocero.

ESCURABOSSAS. m. Rapabolsas, granuja.

ESCURA-CANADELLES. fr Fam. ESCOLA.

ESCURACASSOLES. ni. Fam. Expressió ab que 's
aiota ais golosos. Lameplatos.

ESCURADENTS. m. Púa llarga y prima, de fusta,
argent, etc., pera escurar les dents. Mondadiente,
mondadientes, escarbadientes, limpiadientes. ||
Bot. Visnaga.

ESCURADOR, A. m. y f. netejador.

ESCURAFOCHS. ni. Art. y of. Barreta de ferro
íicavada en punta, ab la qual se treuen els cagaferros
<lel fornal.

ESCURAFRASQUES. Ornit. Mena d' aucell que
s' alimenta de petits cayols y cuchs. Falaropo den-
tellado.

ESCURAIRSE. v. r. Ant. ENFOSQUIRSE.

ESCURAMENT. m. Ant. ESCURA. || m. adv. CONFU-

SAMENT.

ESCURAORELLES. m. Eina patita, generalment de
uietall, a modo de cullereta pera treure la cera de
íes orelles. Mondaorejas, escarbaorejas.

ESCURAPÓUS. m. Pocero, privadero.

ESCURAR, v. n. Netejar, purificar, llevar lo super-
fino. Mondar, limpiar. || Dit deis plats, etc., recu-
llir, aprofitar lo que lii queda seiise deixar'hi res.
Arrebañar, jj fregar, netejar. || Met. Portársen'hi a
aigú 'Is diners o lo que té. Mondar. || Treure ab sabó
y argila I' engrut y oli que lii há al panyo abáns de
abatanarlo. Escurar.

ESCURARSE, u. r. Limpiarse.

ESCURAT, DA. p. p. Mondado, limpiado.

QUEDAR ESCURAT. fr. Met. Quedar sense diners.
Quedar limpio.

ESCURA-XEMENEIES. m. Qui treu el sutge de
les xemeneies. Deshollinador.

ESCURETAT. f. y

ESCURIMENT. m. Ant. OBSCURITAT.

ESCURIR. V. a. Ant. OBSCURIR.

ESCURITAT. f. Ant. Foscor, obscuritat.

ESCURNOY. Bot. ARS NEGRE.

ESCURRETJONS. m. pl. Ter. ibissench. La tralla,
les deixuplines. Látigo, disciplinas.

ESCURSAMENT. m. Astron. PARALAXE.

ESCURSAR. V. a. Fer mes curta o mes breu algu-
na cosa. Acortar. || Dit del menjar, racció, etc., dó-
name poch. Acortar la comida.

ESCURSARSE, v. r. Reduirse a nienys Margarla.
Encogerse. || Dit de la vista, anarla perdent. Oscu-
recerse la vista.

ESCURSAT, DA. p. p. Acortado.

ESCURSONERA. f. Bot. ESCORSONERA.

ESCUSA, f. Excusa.

ESCUSAR. v. a. y 'Is seus derivats. Excusar.

ESCUT. ni. Pavés, arma defensiva. Broquel, es-
cudo. II Numis. Moneda de diferents valors. Escudo.
Met. Amparo, protecció, defensa. Escudo. || CIau rodó
que lii lia a la part de baix del fré. Cubilete, escu-
do, tachón. || Al blasó es el camp en que's figuren
les peces de les armes. Escudo. Il escudet, 1. || Mo-
neda de plata que valia dues pessetes y niitja y va
ésser unitat monetaria. Escudo !1 ni. L' os de la se-
pia. Jibión. II Art. y of. La planxeta de ferro forada-
da, que 's posa a la banda de íora d' un pany, pera
adornar el forat de la clau y guiar a n' aquesta.

ESCUT D'OR de BRUJES, m. Numis. Moneda que
valia 8 sous y 6 diners de Barcelona. Escudo.

ESCUTAT, DA. adj. Ant. Armat ab escut. Escu-
dado.

ESCUTELIFORME. adj. Bot. En forma d' escut.
Escuteliforme.

ESCUTELOIT. adj. Semblant a un escut. Escute-
loide.

ESCUTIADOR. m. Qui escutía. Descadillador.

ESCUTIADORA. f. Dona que treu els nusos, palle-
tes, etc., deis panyos. Despinzadera. || pl. Eina pera
escutiar. Pinzas, despinzadera.

ESCUTIAR. Llevar la borra o'ls pels al panyo ab
les escutiadores. Despinzar, descadillar.

ESCUTIFOLIAT, DA. adj. Bot. De fuUes semblan-
tes a un escut. Escutifoliado.

ESCUTIFORME. adj. Anat. Que té forma d' escut.
Escutiforme.

ESCUTILLA. f. Ndut. Escotilla.

ESCUTOCONXAT. adj. Anat. Calificado d' algúns
muscles de la orella. Escutoconchado.

ESCUTOESTERNAL. adj. Entom. Que pertany a
la cuberta escutiforme y al esternó deis insectes.
Escutoesternal.

ESCUTXINARSE. v. r. Ter. Partirse, reventarse,
trancarse, en sentit figurat, cóin: escutxinarse de
riure. Desternillarse.

ESDAVELLA. Hidrog. Torrentera de la valí de la
Montanya prop de Vallcebre.

ESDELENEGAR. v. a. Ant. LLISCAR.

ESDENTEGAR. v. a. Llevar les dents. Desdentar.

ESDENTEGAT, DA. adj. Sense dents. Desden-
tado.

ESDEVANCIRSE. v. n. Ant. ESDEVENIR.

ESDEVENIDER, A. adj. y

ESDEVENIDOR, A. adj. Lo que ha d' esdevenir.
Venidero, futuro. || pl. Els que han de viure després.
Venideros, descendientes.

EN L' ESDEVENIDOR. ni. adv. En lo sucesivo.

ESDEVENIMENT. m. Bucees. Acontecimiento,
acaecimiento, jj pl. Ant. rendes, PRODUCTES.

ESDEVENIR o ESDEVINDRE. v. n. Succeir. Su-
ceder, acontecer, acaecer.

ESDEVENIRSE. v. r. eSCAURE'S.

ESDEVINGUT, DA. p. p. Acaecido.acontecido.

694

ESF

ESF

ESDRÚXUL. iti. Gram. y poét. Paraula que passa
de dufs silabes y carrega la proniinciació a la aiite-
pen última, c6in: súplica. Esdrújulo. || adj. Lo que
pertany al esdrúxul. Esdrújulo.

ESFALT. ni. Ant. Beti'mi natural, negro, llustrós y
biévol, que s' encén y 's derreteix al focli; sura a les
aigües del mar Asfaltites, de Judea. S' emplea cóni
niedicaiiient y pera la composició de diferents ver-
nissos. Barrejat ab sorra y palets petits serveix en
lloch d' enrajolats, enllosats, etc. Asfalto, esfalto,
aspalto, carnemomia, betún judaico.

ESFENENCÉFAL. ni. Anat. Monstre que té Tos
esfenoidis desviat. Esfencncéfalo.

ESFENENCEFALIA. f. Anat. Monstruositat que
consisteix en una desviació del os esíenoides. Esife-
nencefalia.

ESFENI. m. Min. Silicotitanat de cals. Esfeno. ||
Veu qu' entra en la composició de varíes páranles
pera designar algúns muscles. Esfeno.

ESFANIDÓFIT. ni. Bol. Nóm de les plantes que
teñen el fruit coronat per dents o peí cálcer o altre
eos análecli. Esfanidófito.

ESFENOCÉFAL. s. Anat. Que té esfenocefalia. Es-
fenocéfalo.

ESFENOCEFALIA. f. Anat. Monstruositat que
consistfix en tindre les orelles reunidos devall del
cap. Esfenocefalia.

ESFENOIDAL. adj. Anat. Pertanyent al esfenoides.
Esfenoidal.

ESFENOIDES. adj. Anat. Encastat a manera de
tascó Esfenoides.

ESFENOPTER, A. adj. En'.om. Que té les ales en
figura de lascó. Esfenópíero.

ESFENORANF, A. adj. Ornit. Q e té '1 bech en
figura de tascó. Esfenoranfo.

ESFEriOTEMPORAL. adj. Anat. Relatiu ais ossos
esfenoides y temporal. Esfenotemporal.

ESFENUR, A. adj. Ornit. Que té la qüa en forma
de tascó. Esfenuro.

ESFERA, f. Geom. Globus sólit, en quín totes les
recles tirades desde '1 centre a la superficie son
iguals. Esfera. II Met. El cércle idea' d' atribucións,
facultáis, extensió de coneixenienls, etc. Esfera. H'
La Ierra re.iresentada arlisticanient. Globo, esfera.

ESFERA ARMILLAR. Máquina (lue representa 'Is cér-
cols principáis del cel, ab un globus al seu centre que
representa la térra. Esfera arniüar.

ESFERA CELi-STE. Els cels. Es/cra celeste.

ESFERA D' ACTiviTAT. L'e pai en que obra un agent
natural. Esfera de actividad.

ESFERA OBL'QUA. La en que l'horitsó talla obli-
quameiit la equinoccial. Esfera oblicua.

ESFERA PARALELA. La en que convé 1' hor^tsó ab la
equi occial. Esfera paralela.

ESFERA RECTA. La en que 1' equador es perpendi-
cular al horitsó. Es/era rec.a.

ESFERA TERRESTRE. El globo compost de térra y
aigua. Esfera terrestre, terrdqiea.

ESFEREIDOR, A. ?dj. Qui esfereeix o lo que esfe-
reeix. Atemorizador.

ESFEREIR. V. a. Espantar, atemorisar. Asombrar,
atemorizar, atronar. || Turbar.

ESFEREIT, DA. adj. Atarantat. Atronado, ami-
lanado.

ESFERICARPO, A. adj. Bot. De fruits esférichs.
Esfericarpo.

ESFÉRICH, CA. adj. Pertanyent a la esfera. Esfé-
rico, esferal. '! De figura rodona. Esférico.

ESFERICITAT. f. Órbita, circumferencia. Redon
dez, esfericidad.

ESFERICULAT, DA. adj. Bot. Que quasi té la for-
ma d'una esfera. Fsfericulado.

ESFEROEDRICH, CA. adj. Min. Epítet d' un sis-
tema de crestallisació cúbica o regular. Esferoé-
drico.

ESFEROIDAL, adj. Lo que pertany al esferoide
o'n té la figura. Esferoidal.

ESFEROIDE, f. Sólit d' una supeificie que's forma
de la revolució d'una elipse alentorn del seu efx.
Esferoide.

ESFEROLITA. L Min. Varietat de perlita litoide»
que 's trova ais terrenos traquítichs. Esferolita.

ESFEROMAQUIA. f. Exercici que's fa ab la pilo-
ta de vent. Esferomaquia.

ESFERÓMETRE. m. Instrument pera pendre mi-
des deniunt d 'una esfera. Esferómetro.

ESFEROMETRÍA. f. Art d' aniidar una esfera. Es-
ferometría.

ESFEROSSIDERITA. f. Min. Varietat de ferro car-
bonatat. Esferosiderita.

ESFEROSTILBITA. f. Min. Varietat de estilbita
que presenta la fcrnia de glóbuls brillants. Esferos-
tilbita.

ESFERULITA. f. Min. Cada un deis globulets es-
campáis per les roques de pasta vidriosa. Esferulita.

ESFÍGMICH CA. adj. Med. Relatiu al póls. Es-
figmico.

ESFIGIWOCÉFAL. ni. Med. Sensació incómoda de
pulsacións al cap. Esflgmocéfalo.

ESFIGMÓiVIETRE. til. Med. Instrument pera ami-
dar el póls. Esfigmómetro.

ESFILAGARSAR. v. a. Desfilar o treure les fila-
garses de la roba. Deshilacliar, desfílachar, des-
hilar.

ESFILAGARSAT, DA. p. p. Deshilachado.

ESFINGE, f. Animal íabulós, invenció deis poetes,,
quina descripció mes comuna, és: cap y nians de don-
cella, eos de gos, urpes de lleó, veu humana y qüa
de dragó. Esfinge.

ESFÍNTER, m. Anat. Anell muscular ab que s'obr»
o 's tanca 1' orifici d' alguna part del eos. Esfínter.

ESFLASIS. f. Med. Mena de fractura de la closca
del cap. Esflasis.

ESFONDRAT. adj. Ant. esfonsat,

ESFONDRE. v. a. Ant. ESFONSAR. || S' usa també
cóni recíprocli.

ESFONDRE A TERRA. Ant. náut. EMBARRANCAR.

ESFONSAR. v. a. ENFONSAR.

ESFORS. m. Coratge, valor. Ánimo, esfuerzo, co-
nato.

FER L' ÚLTIM ESFORS. fr. Fer tot el possible. Hacer
el úl imo esfuerzo.

f ER UN ESFORS. fr. ESFORSARSE.

ESFORSADAMENT. adv. m. Esforzadamente.

ESFORSADÍSSIM, A. adj. sup. Esforzadísimo.

ESFORSAR. V. a. Donar esfors, animar. Esforzar.
II Donar mes lorsa y vigor a alguna cosa ab raóns y
exemples. Esforzar,

ESFORSARSE. v. r. Animarse, empenyarse, apli-
car toles les senes íorses. Esforzarse, empeñarse.

ESFORSAT, DA. p. p. Esforzado. Ii adj. Fort, va-
lenl, ánimos. Esforzado.

ESFÓRVOL. adj. Ant. FLACH.

ESFREIXURARSE. v. r. Fam. ESCARRASSARSE.

ESFULLADiS, SA. adj. Fácil de perdre les fulles.
Hojadizo.

ESFULLADOR, A. m. y f. Qui esfulla. Deshoja-
dor. II DESPAMPOLADOR.

ESFULLAMENT. ni. Acte y efecle d' csfullar o de
esfullarse. Deshojadura.

ESFULLAR. v. a. Llevar les fuUes ais arbres, etc.
Deshojar. || DESPAMPOLAR.

ESO

ESO

695

ESFULLARSE. v. r. Perdre les ftilles els arbres.
Deshojarse, perder las hojas.

ESFULLAT, DA. p.p. Deshojado.

ESFUMAR. V. a. Pint. Fregar al través les plonie-
jades d' un ilibuix de ilapis, formant una massa de
■onibra junta. Esfumar

ESFUMAT. ni. Dibuix de Ilapis que té les plome-
jades unides pél esfuniillo. Esfumado.

ESFUMILLO. ni. Cilindre mes o menys groixut de
pell suáu que acaba ab dues puntes y s' usa pera fer
■esfumáis. Esfumino.

ESGABANAR. v. a. 1er. Donar que sentir Aspar,
dar en qué entender.

ESGALABRAT, DA. adj. Ter. Descalabrado.

ESGARABOT. ni. Mar. Ratlla que 's fá a una pe^a,
seguint el paialelisme de la superficie en que deu
assentarse. Esgarabote. |1 El bastonet que serveix de
<ompás pera fer aqueixa operació. Esgarabote.

ESGARABOTAR. v. a. Mar. Fer un esgarabot. Es-
garabotear, esgarabotar.

ESGARDAR. v. a. Ant. guardar, RESGUARDAR.

ESGARDÍS, SA. ni. y f. RESTE.

ESGARDISSAR. v. a. Desenredar, desenibolicar.
Escarmenar. I| Esclarir, desenredar el cabell. Escar-
menar, desenmarañar el pelo.

ESGARDISSARSE. v. r. Barallarse estirantse 'Is
cabells. Escarapelarse, andar á la greña.

ESGARDISSAT, DA. p. p. Desenmarañado, es-
carmenado.

ESGARGAMELLARSE. v. a. Cridar ab gran forsa.
Desgañifarse, desgañifarse, desgargantarse, des-
pepitarse.

ESGARGAMELLAT, DA. p. p. Desgargantado,
desgañifado.

ESGARIPAR. m. Gemido

ESGARRADAMENT. adv. m. Defectuosamente,
desacertadamente.

ESGARRADOR, A. m. y f. Qui esguerra alguna
cosa. Charanguero, chapucero.

ESGARRADURA. f. y

ESGARRAMENT. ni. Manca d' acert. Desacierto.
II Med. mutilació, contracció.

ESGARRANXADA. f. Ferida a manera de ratlla
que no niés agafa la pell. Araño, rasguño.

ESGARRANXAR. v. a. Ferir Ueugerament la pell
ab les ungies, la punta d' una águila, etc. Rasguñar.

ESGARRANXAT, DA. p. p. Rasguñado.

ESGARRANY. m. ESGARRANXADA.

ESGARRAPADA. f. Acte y efecte d' esgarrapar.
Araño, arañamiento, y garfada, gatada.

AB DUES ESGARRAPADES. m. adv. En un instant. En
dos paletadas ó paletas.

ESGARRAPADASSA. f. auni. Arañazo.

ESGARRAPADOR, A. m. f. Qui esgarrapa. Ara-
ñador.

ESGARRAPADURA. f. y

ESGARRAPAMENT. ni. ESGARRAPADA.

ESGARRAPAR. v. a. Gratar Ueugerament la pell
ab les uiigles. Arañar y echar la garfa. || Fer ratlles
superficials a les coses Mises. Arañar. || Arrapar. ||
Raspar. || Met. Treure algún profit, lograr alguna
cosa de lo que 's volía. Sacar raja. || Met.fam. Ro-
bar ab astucia. Garramar, garbear, y gatear. || To-
car malanient la guitarra o qualsevol altre instrii-
ment deis que 's toquen ab les nians. Zangarrear,
cencerrear.

ESGARRAPA-CRISTS. fr. Fam. LLADRE.

ESGARRAPARSE. v. r. Arañarse. II Manifestar
íilgú la seua ira y enfado. Pelarse las barbas.

ESGARRAPAT, DA. p. p. Arañado.

ESGARRAPOS, A, adj. RASPÓS. || Met. Aspre, nial-
agradós, intractable. Arisco, seco.

ESGARRAR, v. a. No fer alguna obra tal com cal.
Desacertar. || Descompondré, separar algún niembre
vivent. Mutilar.

ESGARRAT, DA. p. p. Desacertado, jj adj. Pfi-
vat del us d' un menibre. Mutilado, estropeado,
débil.

ESOARRIADISSA. f. y

ESGARRIAMENT. m. Ant. L' acció y efecte d' es-
garriarod'esgarriaise. Descarrio, descarriamiento.

ESGARRIAR. v. a. Apartar del camí. Descarriar.
II PERDRE.

ESGARRIARSE. v. r. Perdre 's, apartarse de la
conipanyía. Descarriarse, desmandarse, extraviar-
se. II Apartarse del raniat algúns caps de bestiar.
Descarriarse, desmanarse. || Met. Apartarse de lo
just y raonable Descarriarse. || No seguir algú tra-
vallant del seu ofici. No seguir el oficio.

ESGARRIAT, DA. p. p. Descarriado, extravia-
do, i! ailj. Lo que no segueix 1' ordre degut. Vago,
inconstante.

ESGARRIF. ni. Ant. y

ESGARRIFALL. ni. Deniosfració excessiva d' es-
pant o sentiment. Aspaviento, pasmarota, pasma-
rotada. II ESGARRIFANSA.

ESGARRIFAMENT. m. ESGARRIFANSA.

ESGARRIFAMENT DE CABELLS. Erissanient. Despeluz-
namimto, despeluzo, espeluzo.

ESGARRIFAMENT DE DENTS. Dentera, rechino de dien-
tes.

ESGARRIFANSA. f. Horror. Dentera, grima, es-
tremecimiento, desazón.

ESGARRIFANSA DE FRET. El tremolor que causa. Ti-
ritona. II Indisposició del eos en que al nieteix temps
se sent fret y calor extrany. Calofrío, escalofrío.

ESGARRIFAR. v. a. ESPANTAR, HORRORITSAR, ES-
BORRONAR. || Salpicar.

FER ESGARRIFAR. fr. Espantar, causar temor. Dar,
meter, poner grima.

ESGARRIFARSE. v. r. ESBORRONARSE.

ESGARRIFÓS, A. m. y f. Espeluznante.

ESGARRIFS. m. pl. Admiració ab nioviments y fi-
gures desconipassades. Aspavientos, espavientos.

ESGARRINXADA. f. y 'Is seus deriváis. ESGARRAN
XADA.

ESGARRUNÁ. v. r. Ter. ¡bissencfi. Trepitjar, esta-
lonar. Pisar los talones.

ESGARTIFANSA. f. ESGARRIFANSA.

ESGASTRITIS. f. Med. Inflamació externa del ven-
trell. Esgastritis.

ESGATIFARSE o ESGATINYARSE. v. r. Barallar-
se, disputar. Pelotearse, enzarzarse. || Barallarse a
esgarrapades. Arañarse.

ESGATIMAR. v. a. ESGOTIMAR.

ESGAVELLAR. v. a. DESGAVELLAR.

ESGAVELLAT, DA. p. p. DESQAVELLAT.

ESGAVELLAT O CAP ESGAVELLAT. Exp. met. Se diu
de la persona que té móltes especies sense ordre ni
niéíodo, o que no té ordre ni concert en les coses y
discursos. Madeja sin cuenda.

ESGAYAR. V. a. Tallar una cosa oblíquament.
Nesgar.

ESGAYAT, DA. adj. Tallat oblíquament, sobre tot
parlant de roba. Nesgado.

ESGLAÓ. ni. ESORAÓ.

ESGLAONAR. v. a. ESGRAONAR. Escalonar.

ESGLAONAT. p. p. D' ESGRAONAR. Escalonado.

ESGLAI. m. Espant, susto repentí. Sobresalto,
susto, pasmo.

ESGLAIADÍS, SA. adj. Asustadizo.

696

ESG

ESM

Esgraó de pou o
xemeneya

ESGLAIAR. V. a. Asustar. També s' usa cóm recí-
proch. Sobresaltar. || Pasmar.

ESGLAIAT, DA. p. p. Sobresaltado, asustado. !l
PASMAT.

ESGLEA. f. Ant. y

ESGLESIA o ESGLEYA. f. Ant. IGLESIA.
ESGLEIOLA (Sant Pere de). Geog. Temple roniá-
nicli, ajuda de Casserres, antiganient parroquial.
ESGOARDAR. v. a. Ant. ESGUARDAR.
ESGOTAR. V. a. Ant. AGOTAR.
ESGOTIMADOR, A. m. y f. Qui esgotima, resse-
gueix o repassn. Rebuscador

ESGOTIMAR v. a. Arreplegar ais gotims que 's
deixen al vereinar. Rebuscar. |1 Desfer un raim en go-
tims. Desgajar, hacer carpas.

ESGRAIVIA. f. Eina de fusta ont s' hi posa '1 cánem
pera espadarlo. Gramilla.

ESGRAMADOR, f. BREGADORES.
ESGRAMAR v. a, Ter. BREGAR EL CÁNEM.
ESGRANAR. V. a. Treure '1 grá d' alguna cosa,
cóni el del raim, etc. També s' usa cóm recíproch.
Desgranar. || Treure 'Is gratis
I ,, de les tabelles. Desvainar.

-^-^ rf^ ESGRANAT. p. p. Desgra-

I '^' I \ " nado, desvainado.

^ -*'' -'■^' ESGRAÓ. m. Pedrís de pe-

dra, de ferro, de fusta, etc.,
que s' utilisa pera pujar o bai-
xar. II Fig. Grau o concepte de

t. dignitat a que s' ascendeix y

- -í i\. niedi ab quin realisa un home

' ' \^^ les seues conveniencies o pre-
I tensións. Escalón. || Arqiiit.

Banda lioritsontal del pedrís
ont s' hi posa '1 peu pera pu-
jar o baixar. Escalón, grada.

ESGRAÓ CÓRB. El que fá una ratlla corvada al seu
bordó. Escalón curvo.

ESGRAÓ D' ÁNGUL. El qu' és més ampie que 'Is su-
periors y serveix de descans.

ESGRAÓ DE VANO. El qu' és diagonal al descans de
una escala.

ESGRAÓ INCLINAT. Aquell que resulta incHnat a la
seua banda superior en llóch d' ésser horitsontal.

ESGRAÓ MOTLLURAT. Aquell que vé rodejat d' una
motllura.

ESGRAÓ QUADRAT. Aquell que per les seues dues
cares té la meteixa ampiaría. També s' anomena
reate.

ESGRAÓ SEMIANGULAT. El colocat demunt o desso-
ta deis que formen ángul.

ESGRAÓ TRIANGULAR. El que se subgecta ais radís
d' un cercle.

EL PRIMER ESGRAÓ DEL CRiM. Fig. Pera calificar els
primers passos del que manca a la llei.

EL DERRER ESGRAÓ DEL CRIM. Fig. Purgar la pena
íniposada al delinqüent al cadafalch, o bé ab cadena
perpetua.

ESGRATINYADOR, A. m. y f. Qui esgratinya. Es-
carbador.

ESGRATINYAMENT. ni. Acció y efecte d' esgra-
tinyar. Escarbadura, escarbo.

ESGRATINYAR. v. a. Ant. GRATAR, ESCARBOTAR.

ESGRATINYARSE. v. r. ESGATIFARSE.

ESGRATINYAT, DA. p. p. ESCARBOTAT.

ESGRIMA, f. Art de manejar la espasa. Esgrima.

ESGRIMADOR, A. m. y f. Qui sap d' esgrima. Es-
grimidor.

ESGRIIVIAR. v. n. Manejar 1' espasa ab art. Es-
grimir.

ESGRIMIR, v. n. ESGRiMAR.

QUI NO SAP ESGRIMIR, AB NINQÚ VULOUI RENYIR.

Ref. Contra 'Is que s' empenyen en fer lo que no sa-
ven. Antón Perulero, cada uno atienda á su juego.

ESGRIP. m. XISCLET.

ESGRIPAR. v. a. XISCLAR.

ESGROGUEIMENT. m. Acte y efecte d' esgro-
gueírse. Palidez, amarillez.

ESGROGUEIRSE. v. n. Tornarse groch. Palidecer.

ESGROGUEIT, DA. adj. Lo que prén un color
groch. Pálido, amarillento.

ESGRUMAR. v. a. Pint. Fer la primera triturado
deis colors. Desgranzar.

ESGRUNAR. v. a. ENGRUNAR.

ESGUARDAMENT. m. Ant. MIRAMENT, RESPECTE,
ATENCIÓ.

ESTAR A L' ESGUARDAMENT: DESLLIURARSE, TREU-
RE'S.

ESGUARDAR, v. a. y també s' usa cóm recíproch.
Referirse. Aludir, referirse, hacer relación. || per-
TÁNYER. II ATENDRÉ, MIRAR. || V. r. GUARDARBE, DES-
LLIURARSE, SUSTREURE'S.

ESGUARDAR A L' UNOLA. fr. ENTENDRE AL PEU DE
LA LLETRA.

ESGUART. m. Atenció, mirament, niotiu, respecte.
Ant. RETIRADA, SEMBLANSA. || FIGURA, ASPECTE. || pl.
SEPARAMENT, DESPEDIDA.

DONAR ESGUART. fr. Ant. SEMBLAR, RETIRAR, 7.

EN ESGUART. m. adv. Ant, En comparación. || HAVER
ESGUART. fr. HAVER ESMENT.

ESGÜELS. m. pl. Fam. Diners. Monises.

ESGUELL. m. Ant. ESQUINS.

ESGUELLAR. v. a. Ant eSQUINSAR.

ESGUENGUELAT. adj. Ter. ibissench. Esguerrat.
Lisiado.

ESGUERRAR. v. a. ESGARRAR.

ESGUERRO. m. Erro. Yerro, error.

ESLABÓ. m. Ant. FOGUER.

ESLAI. ni. Ant. esGLAI.

ESLENEGAMENT. m. Ant. LLISCADA, RELLISCADA.

ESLIDA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb»
de Tortosa, part. jud. de Nules; és a la vora d' un
barranch y té 1,509 hab.

ESLIQUENSIT. m. Min. Una varietat de sulfur de
plom que 's trova en capes primes y brillantes Esli-^
quensido.

ESLORA, f. Náut. La Margaría de la primera y
principal cubería de la ñau per la part interior desde
'1 quadraste a la roda. Eslora, esloria.

ESLLANEGARSE. v. r. Extendre's, estirarse '1 pa-
nyo o tela. Dar de sí.

ESLLANGUIMENT. m. Languidez, languideza,
examinación.

ESLLANGUIRSE. v. r. Aprimarse, emmagrirse.
Traspillarse.

ESLLANGUIT, DA. p. p. Flach. Traspillado, de-
languido.

ESLLAVISSADÍS, SA. adj. Que té facilitat d' es-
llavissarse. Desmoronadizo.

ESLLAVISSARSE. v. r. Arrunarse, assolarse. Des-
moronarse.

ESLLAVISSAT, DA. p. p. Desmoronado.

ESLLEMENAR. v. a. Treure les Ilémenes Deslen-
drar. II Ter. ESPORGAR.

ESLLENGAR. v. n. Ter. escóRRER.

ESLLENGARSE. v. r. esllanegarse. || Caure poch
a poch la térra, la paret, etc. Desmoronarse.

ESLLENGUIT, DA. adj. ESLLANGUIT.

ESLLOMARSE. v. r. ALLOMARSE.

ESMA. f. Costum o facilitat d'endevinar. Tino,,
tiento.

ESM

ESM

697

ANAR 'Hl O FER HO D' ESMA. fr. ¡rse por experiencia
PERORE L' ESMA. fr. Perder el tino.
ESMAGENCAR. v. a. magencar.
ESMAGINAR. v. a. IMAGINAR.
ESMAGINAYRE. ni. Anl. Escultor.
ESMAÍT, DA. p. p. D' esmaír. Desmayado.
ESMALT. m. Pols vidriosa, crestallina y metálica
mólt fina que desteta ab aigua's fa una pasta que 's
posa deiiiunt deis nietalls que 's volen esmaltar y
que, per niedi del focli, forma un tot ab ella. Esmalte.
II El travall d'esnialt denuint d' algún metal!. Es-
malte, esmaltadura. || Mel. Llustre, esplendor, ador-
no. Esmalte. || Met. Diversitat de colors, virtuts, etc.
Esmalte.

ESMALTADOR, A. m. y f. Qui esmalta. Esmal-
tador.

ESMALTADURA, f. ESMALT.

ESMALTAR, v. a. Aplicar l'esmalt demunt els
metalls. Esmaltar. || Adornar de diferents colors.
Esmaltar. 1| Met. Adornar, hermosejar, ilustrar. Es-
maltar.

ESMALTAT, DA. p. p. Esmaltado.
ESMALTÍ. m. Blau d' esnialt pera pintar al fresch
y al trenip. Esmaltín.

ESMALTINA, f .Mineral que serveix pera la fabri-
cació del esmalt. Esmaltina.

ESMAPERDUT, DA. adj. Desorientat, sense sapi-
guer ont és o lo que li passa. Desorientado

ESMAR. V. a. Ant. PENSAR, IMAGINAR, ESMENTAR.
ESMARAGDÍ, NA. adj. D' herniós color vert sense
capbarreja. Esmaragdino.

ESMARAGDITA, f. Mineral d' un herniós color
vert d' esmeragda. Esmaragdita.

ESMARLETAR. v. a. Anivellar. Nivelar.
ESMARQUITA. f. Mln. Silicat liidratat d' alúmina
y magnesia. Esmarquita.
ESMARRIDA. f. Flaca.
ESMAY. ni. Ant. DESMAI.
ESMAYAR. V. a. Ant. DESMAYAR.
ESMAYAT. p. p. Ant. DESMAYAT.
ESME. m. ESMA.

ESMÉTICH, CA. adj. Propi pera desengreixar la
llana. Esméctico.

ESMECTITA. f. Min. Terra argllosa. Esmectita.
ESMEDRIL. m. Esmeril.
ESMEGINAR. v. a. Ant. Esculpir.
ESMEGNA. f. Ant. Tota substancia untosa. Es-
megna.

ESMELEGARSE. v. r. Afanyarse mólt ab desitj de
portar a bon ternie alguna cosa. Desalarse.

ESMELITA. f. Min. Silicat hidratat d' alúmina, de
color gris ciar. Esmelita.

ESMENA. f. Correcció. Enmienda. || For. Satisfac-
ció, paga y pena del dany fet. Enmienda.
ESMENABLE. adj. Enmendable.
ESMENADOR, A. ni. y f. Enmendador.
ESMENAR. V. a. Corretgir. Enmendar. || Compen-
sar els danys. Enmendar, resarcir, reparar, indem-
nizar.

ESMENARD (Joseph Esteve) Biog. Polítich, pe-
riodista y poeta mólt inspirat que va néixer a Peli-
sanne (Provenga) 1' any 1769. En els temps de la re-
volució va aconipanyar al general Leclerc a Santo
Domingo, y a son retorn I' any 1805 va estampar son
el-logiat poema La Navegado. Va compondré els lli-
brets de les operes italianes Traja y Hernán Cortés,
morint 1' any 1811, estant de viatge d' Italia a Franga.
— (JOAN BAPTISTA). Biog. Militar y periodista, ger-
má del anterior y com ell, nadiu de 1' antiga Proven-
ga, (1772-1842) Va ésser coloborador de la Gaceta

DIC. CAT.— T. I.— 88.

de Franga y publicar la tradúcelo de les Memorles
del princep de ta Pan (D. Manel Godoy).
ESMENARSE. v. r. Enmendarse.
ESMENAT, DA. p. p. Enmendado.
ESMENDA. f. ESMENA.

ESMENT. m. ADVERTENCIA, CONEIXEMENT, NOTI-
CIA. II CUIDADO, ATENCIÓ, VIGILANCIA.

HAVER ESMENT. fr. Tindrc noticia o advertir. Ad-
vertir.

NO HAVER ESMENT. fr. No tener noticia.
ESMENTAR, v. a. Ant. Mentar, recordar, traer
á la memoria.

ESMENUSSALL. m. Desmenuzamientp.
ESMENUSSAR. v. a. desmenusSAR.
ESMERADAMENT. adv. m. D' una manera esme-
rada. Esmeradamente.

ESMERAGDA. f. ESMERALDA.
ESMERAGDÍ. ni. Lo qu' es d' esmeralda. Esme-
raldino.

ESMERALDA, f. Min. Corindó Iiialí d' un bonich
color vert, qu' és mólt estimada cóm pedra fina. Es-
meralda.

ESMERALDÍ, NA. adj. Que té un hermós color
vert sense cap barreja. Esmeragdino.

ESMERARSE, v. a. Obrar ab particular cuidado.
Esmerarse.

ESMERAT, DA. p. p. Esmerado. || adj. Executat
ab esmero. Esmerado. II m. Exacte, cuidados. Solí-
cito, esmerado, escrupuloso.

ESMERDISSAR. v. a. Netejar els budells deis caps
de bestiar. Jamerdar.

ESMERIL, m. Pedra ferruginosa que 's redueix a
póls pera pulir els niarbres y metalls. Esmeril.

ESMERILAR, v. a. Pulir, brunyir ab esmeril. Es-
merilar.

ESMERINT. m. Entom. Cert género de papallo-
nes crepusculars. Esmerinto.

ESMERO, m. Gran cuidado y dilligencia. Esmero.
ESMERS. m. L' acció y efecte d' esmerar. Empleo.
ESMERSAR. v. a. Emplear el diner. Invertir, em-
plear. II Dit del temps, emplearlo mal. Emplear mal
el tiempo. || Dit del canií. VIATJAR,
CAMINAR.

ESMERSAT, DA. p. p. Empleado.
ESMETRE. V. a. Ant. APURAR.
ÉSSER ESMÉS DE. Loc. ant. TRO-
VARSE EN L' APURO DE.

ESMICAR. V. a. DESMENUSSAR.
ESMICOLAR. v. a. Reduir a mi-
Ques. Desmigajar, desmijar, des-
migar.

ESMICOLAT, DA. p. p. Desmi-
gajado.

ESMILACE. f. Bot. Plantes espa-
rraginees sarmentoses moltes d'elles,
propies del Mitjorn de Franga. Es-
milace.

ESMILACINA. 1. Álcali que hi há
a la sarsaparrilla. Esmilacina.

ESMIRRIT, DA. adj. esQUIFIT, ES-
PRIMATXAT.

ESMITSONITA. f. Min. Carbonat
de zenc natural. Esmitsonita.

ESMOCADORES. f. pl. Mena d' estisores pera mo-
car el llum. Despabiladeras, molletas, espabila-
deras.
ESMOCAR. V. a. Llevar la moca al peix. Destripar.
ESMOCAT, DA. p. p. Destripado.

ESMOLADA. f. ESMOLAMENT.

ESMOLADOR, A. m. y f. Qui esmola. Amolador.

698

ESO

ESP

ESMOLADORA. f. Pedra pera esniolar. Asperón,
amoladera, piedra de amolar.

ESMOLADURA. f. y

ESMOLAMENT. m Acta y efecte d' esniolar.
Amoladura.

ESMOLAR. V. a. Fer agut el tall o punta de les
ferramentes. Amolar. || Menjar, consumir una cosa a
un' altra. Gastar, escomerse.

ESMOLARSE. v. r. Aliarse gastant alguna cosa
fregant ab un' altra, o pél niólt us que se 'n fa. Gas-
tarse.

ESMOLAT, DA. p. p. Amolado, gastado.

ESMOLE,T. m. L' esmolador qu'esmola pels carrers
y també 'I qu' és a una botiga o pis. Amolador.

ESMOLLAR. v. a. engRUNAR.

ESMORIACH. 111. Aixís s' anomena a Urgell y al-
tres contrades de la prov. de Lleida a la rata pinya-
da. Murciélago. || RAT PENAT.

ESMORS. ni. Ant. ESMORSAR.

ESMORSADOR, A. m. y f. Qui esmorsa. Almor-
zador.

ESMORSAR. ni. L' aliinent que 's pren al niatí. Al-
muerzo II V. a. Menjar al matí. Almorzar.

ESMORTIMENT. m. Ant ESMORTUIMENT. 1| Arq.
Cúspide, remate, frontón.

ESMORTIR. V. a. Ant. ESMORTUIR.

ESMORTUIMENT. ni. Acte y efecte d' esmortuir
o d' esiuortuirse. Amortecimiento, desmayo.

ESMORTUIR. V. a. Deixar cóin mort, debilitar el
vigor. Amortiguar, amortecer.

ESMORTUIRSE. v. r. Quedar cóm mort. Amorte-
cerse, amortiguarse, desmayarse. ll Mudar de co-
lor. Demudarse, ponérsele á alguno el rostro mor-
tal. II Estarse apagant alguna cosa, cóm: el llum, etc.
Entremorir.

ESMORTUIT, DA. p. p. Amortecido, demudado.
II adj. D¡t deis colors qu' han perdut la vivesa. Amor-
tiguado. II Lo que va faltant per haver perdut el
seu vigor, cóm: les plantes, etc. Mortecino. |j DES-
MAIAT.

ESMOTXADURA. f. Acte y efecte d' esmotxar.
Desmocha, desmoche. |1 ESCOTADURA.

ESMOTXAR. v a. Retallar la part superior d' al-
guna cosa, cóni: arbre, etc. Desmochar. || Retallar la
roba. Escotar, sisar. || Retallar, igualar les murtres
deis jardins ab les estisores. Atusar.

ESMUDARSE, v. r. Ant. TRASMUDARSE.

ESMUNYIMENT m. Acte y efecte d' esmunyir o
d' esnuinyirse. Escabullimiento.

ESMUNYIR. V. a. Deslizar, escurrir. || Met. Ex-
treure, deixar anar. Soltar, acarrear, aflojar.

ESMUNYIRSE. v. r. Relliscar. Deslizarse, escu-
rrirse. II ESCABULLIRSE. |i Desllorigarse. Desconcer-
tarse, desgobernarse.

ESMUNYIT, DA. p. p. Deslizado, escurrido, des-
concertado.

ESMURIACH. m. ESMORIACH.

ESMURRAIES. Ter. Moya. Morralles posades ais
animáis quan baten a 1' era.

ESMUSSAMENT. ni. Sensació aspra y desagrada-
ble que causa 1' ácit fort, cóm: la fraila. Dentera.

ESMUSSAR. V. a. Causar esmussament. Dar den-
tera, alargar los dientes ó poner los dientes
largos

ESNÓN. m. Mar. Pal petit qu' en algunes embar-
cacións va colocat verticalnient desde la cuberta a la
cofa pera envergar la messana o vela quadrada.
Esnón.

ESOCO. m. Med. Tumor que 's desarrolla al ex-
trém del budell recte. Esoco.

ESÓFACH. m. Conducte que va desde la boca al
ventrell. Esófago, tragadero.

ESOFAGÍ, NA. adj. Anat. Pertanyent al esófach.
Esofágeo.

ESOFAGISME. m. Med. Espauma del esófach. Eso-
fagismo.

ESOFAGITIS. f. Med. Inflamació del esófach. Eso-
fagitis.

ESOFAGORRAGIA, f. Med. Hemorragia del esó-
fach. Esofagorragia.

ESOFAGOTOMÍA. f. Cir. Operació que consisteix
en fer una incisió a la part superior del esófach pera
extreure'n algún eos estrany que s' hi hagi aturat.
Esofagotomía.

ESOTÉRICH, CA. adj. Pertanyent al esoterisme.
Esotérico. || s. Partidari del esoterisme. Esotérico.

ESOTERISME. m. Sistema compost de lo mes se-
lecte de la doctrina de Pitágores y que sois se comu-
nicava ais iniciats. Esoterisme.

ESPAA. f. Ant. ESPASA.

ESPACI. m. ESPAI.

ESPACIAR V. n. Ant. Passejar, pendre 1' aire en
paratges espaiosos. Espaciarse.

ESPAIÓS, A. adj. ESPAIÓS. || Ant. PAUSAT.

ESPACIOSAMENT. adv. m. ESPAIOSAMENT.

ESPADADOR, A. m. y f. Qui espada. Espadador.
II m. Post d' uns sis pañis de Marga per un d' ampie,
assegurada a un peu gros de fusta, que serveix pera
espadar'hi el cánein, etc. Espadadero.

ESPADADORA, f. Bargó, fusta en figura d' espasa
pera espadar el cánem. Espadilla.

ESPADAÍTA. f. Min. Silicat de magnesia, que 's
trova en petites niasses amorfes y compactes prop de
Roma. Espadaita.

ESPADAN (Serra de). Orog. Berra de la prov. de
Castelló, part. jud. de Viver y Hules; és continuado
de la de Espina y fa, com aquesta, partió entre 'Is
rius Mijares y Palancia.

ESPADAR, v. a. Fer caure les riscles del cánein
ab la espadadora. Espadar, espadillar, tascar y fa-
rachar.

ESPADAT, DA. p. p. Espadado, espadillado. ||
adj. Lloch alt y tallat a plom o mólt inclinat. Corta-
do, escarpado.

ESPADELLA. f. ESPADADORA. || Pe?a de fusta que
's fica pal forat de les balanseres del molí del oli
pera sostindre les bigues en equilibri. Ventril, y les
que 's posen a les verguas, traba, trabón.

ESPÁDICE, ni. Bol. Modo de inflorescencia que
consisteix en una reunió de flors demunt d' un eix
comú. Espádice.

ESPADICI, A. adj. Bol. Proveit d' un espádice.
Espadíceo.

ESPADICÍFLOR, A. adj. Bot. Se diu de la planta
que té les flors formant espádice. Espadicífloro, es-
padicíneo.

ESPADILLA. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
bisb. de Valencia, part. jud. de Lucena; és a la vora
del riu Mijares y té 260 hab.

ESPAHÉN. Geog. Poblé del dist. munpal. de La
Guardia de la Seu, prov. de Lleida.

ESPAHORDIR. v. a. ESPAVORDIR.

ESPAÍ. V. n. Ter. ibissench. Aclarirse. Esbargirse
parlant del temps. Aclararse.

ESPAI. m. Capacitat d' algún lloch. Espacio. ||
Trigansa, lentitut. Espacio. i| Entre astampers, pe^a
de inetall pera separar les diccións. Espacio. || El
blanch que resta entre dicció y dicció. Espacio. ||
Entre estampers. Interlínea. || Distancia da lloch o
temps. Espacio. || Mus. El ciar que hi há entre ratlla
y ratlla. Espacio. || OCI, DESCÁNS, VACACIÓ.

ESP

ESP

699

ESPAIS IMAGINARIS. Els que sois existeixeii a la
itiiaginació. Espacios imaginarios.

ANAR D' ESPAI. fr. ANAR A POCH A POCH.

ESTAR D' ESPAI. fr. No estar ocüpat. Estar de es-
pacio, de cachaza.

PASSEJARSE PÉLS ESPAIS IMAGINARIS. fr. Met. Fer
pensanients sensefoiíainent. Pasearse por los espacios
imaginarios.

PER ESPAI DE. En el tenips de. Por espacio de,

ESPAIAR. V. a. Entre estampers separar les rat-
lles ab els espais o interlinees. Interlinear, espa-
ciar. II Aní. ESCAMPAR, ESPARCIR.

ESPAIARSE. V. r. PASSEJARSE, ESPARCIRSE.
ESPAIÓS, A. adj. Ampie, capas, vast, dilatat. Es-
pacioso

ESPAIOSAMENT. adv. ni. Espaciosamente.
ESPAIOSiSSIM, A. adj. Espaciosísimo.
ESPALDAR, ni. Pe^a de 1' armadura antiga que
servía pera defensa de la esquena. Espaldar.

ESPALDARSET. m. Pega de 1' armadura antiga.
Espaldarcete.

ESPALDÓ. 111. Fort. Trinxera pera defensarse deis
trets del enemích. Espaldón.

ESPALMADÓ. m. Ter. ibissencli. Respall. Cepillo.

ESPALMADOR. m. Ter. RESPAll. || Náut. El lloch

ont s' hi espalmen les embarcacións. Despalmador.

ESPALMADOR. Geog. Illot situat entre les ¡lies

d' Ibissa y Formentera, Balears.

ESPALMAR. V. a Ter. RESPAILAR. 1| Náut. Netejar
el pía de la eiiibarcació y alquitranarla. Despalmar.
II ESGLAIAR.

ESPALMARSE, v. r, ESCLAIARSE. |1 Ter. RESPA-
LLARSE.

ESPALT. m. Pint. Color obscur transparent y
dols pera pintar banys o capes. Espalto. || m. Pedra
llustrosa usada en la íundició de iiietalls. Espalto.

ESPALTER Y RULL (Joaquim). Biog. Fainos pin-
tor que va néixer a Sitges 1' any 1809, morint a Ma-
drit 1' any 1880. En els seus priméis anys va estudiar
la carrera del coniers, a Fran-
ca, mes la sena vocació deci-
dida per les arts va fer que
anés a estudiar a la Academia
de Marsella fins que en 1829
va passar a París, éssent dei-
xeble del baró de Oros. L' any
1833 va anar a Roma, ccrrent
despiés la Italia cstudiant els
grans mestres, exposant nota-
bles obres a Florencia, L' any
1842 va tornar a Barcelona,
passant a establirse a Madiit,
enlrant a 1' Academia 1' any se-
güent y essent elegit en 1860
mestre de pintura. Les seues
obres capdals a Madrid resten
unes ais niuseus y altres ais
sostres y parets de la Universitat central, del teatre
Espanyol, del panteó riels duchs de Castro-Enrí-
quez, etc. Se va distingir per les seues composicións
alegóriqíies y per la seua trassa en fer retrates.

ESPALLIFAMENT. m. Malendrés, esparracament,
mal US de les cose.s, principalment de les de vestir.
Despilfarro.

ESPALLIFAR. v. a. Desfer o desbaratar ab malen-
drés Despilfarrar.

ESPALLIFAT, DA. adj. Andrajoso.
ESPALLÓ, m. Manoll de pels que teñen les caba-
lleríes prop del casco. Cerneja.

ESPAMPOLAR. v. v. DESPAMPOLAR.
ESPANÁNTICH, CA. adj. Bot. Que sois conté un
petit nombre de flors. Espanántico.

Joaquim Espalter
y Rull

ESPANDIR. V. a. Ant. y

ESPANDRE. V. a. Ant. ESCAMPAR.

ESPANÉS, CA. adj. Ant. ESPANYOL.

ESPANT. ni. Esglaí, consternació. Espanto, asom-
bro, terror, susto, sobresalto. || El que's causa a
la caqa pera remóurela o feria alsar. Ojeo.

ESPANTABLE, adj. ESPANTOS.

ESPANTABLEMENT. adv. m. Espantosamente,
espantablemente.

ESPANTA CAgADORS. Ornit. Mena d' aucell del
género cinclus que menja insecles aquáticlis. Bus-
carla, ruiseñor de pantanos.

ESPANTADET, A. adj. dim. Medrosillo.

ESPANTADÍS, SA. adj. Qui fácilment s' espanta.
Asombradizo, espantadizo.

ESPANTADOR, A. m. y f. Qui espanta. Espan-
tador.

ESPANTALL. ni. Lo que serveix pera espantar.
Espantajo.

ESPANTALLOPS. f. Bot. Planta de la familia de
les Ueguminoses, que té les branques niólt pelades,
les fulles en figura de cor, les flors grogiies y en for-
ma de papallona, y la llevor dins d' una mena de ta-
bella ampia y transparenta; quan se mou fa soroll.
Espantalobos.

ESPANTAMOSQUES. m. Filat que's posa al ca-
vall pera ferli fugir les inosques. Espantamoscas. Il
Tro? de canya o de fusta al capdemunt del qnal s'hi
Iliguen nióltes llenques de paper pera que fassi so-
roll. Espantamoscas. || A les masíes y cases de pagés
es un aparen apropiat que penjen del sostie y se !i
dona ab els peus un movinient de va y vé. Espanta-
moscas.

ESPANTAR. V. a. Causar espant. Espantar, ame-
drentar. II Fer fugir. Ojear, espantar. || Causar ad-
miració. Asombrar. || Contindre a algt'i ab temor o
amenaces. Espantar. || Dit deis gossos. Zacear,
zalear. || Dit deis gats. Zapear.

NO T' ESPANTIS. fr. Irón. NO 'T DONGUI CUIDADO.

QUI CANTA 'LS SEUS MALS ESPANTA. Ref. Quien Can-
ta sus niales espanta.

ESPANTARSE, v. r. Tindre por. Espantarse. ||
Acobardirse. || Admirarse, maravellarse. Espan-
tarse.

DE POCH T' ESPANTES. Expr. Ab que 's denota que
aigú ab poch s' agovía. Ahogarse en poca agua.

ESPANTAT, DA. p. p. Espantado.

ESPANTOS, A. adj. Lo que causa espant. Espan-
toso. II Maravellós. Asombroso, espantoso.

ESPANTOSAMENT. adv. Espantosamente.

ESPANTOSITAT. f. Qualitat de lo qu' es espan-
tos. Espantosidad.

ESPANYA. f. Nóni ab que 's coneix la part d' Eu-
ropa endosa entre 'I Caiitábrich y 'Is Pirineus al
Nort, el mar Mediterrá al Est, el meteix mar, l'estret
de Qibraltar y '1 mar Atlántich al Sur, y aquest me-
teix mar y Portugal ai Oest. España.

ESPANYAMENT. m. Acte y efecte de despanyar.
Descerrejamiento.

ESPANYAR. V. a. DESPANYAR.

ESPANYOL, A. adj. Natural de, o pertanyent a
Espanya. Español é hispano.

ESPANYOLAT, DA. adj. Extranger semblant ais
espanyols. Españolado.

ESPANYOLETA. f. Ball antich espanyol. Españo-
leta.

ESPANYOLISME. m. Esperit espanyol, adesió a la
nació espanyola. Españolismo.

ESPANYOLISACIÓ. f. Acció y efecte d'espanyoH-
sar. Españolizamiento, españolización.

ESPANYOLISAR. v. a. Adoptar algún ús extran-

700

ESP

ESP

ger, generalisantio a Espanya. Españolizar. || Fer es-
panyol a algún extranger. || r. Pendre 'Is costúms
espanyols. Españolizarse. II Naturalisarse a Espa-
nya. Españolizarse.

ESPANYOLISAT, DA. p. p. Españolizado.
ESPAÑOL (Benet). Biog. Excelent poeta mallor-
quí, del sigle XV. Nat 1' any 1482; niort a Palma
l'any 1553. Ais disset anys va pendre 1' hábit deis
dominichs. Era niestre en arts y doctor en teología.
Va escriure una Historia veridica del oratori de Santa
Fe de la ciulat de Mallorques, etc., etc., que no sa-
bém s' hagi estainpat; va ésser tradulda al castellá
r any 1558. És cosa rara, en bibliografía, la sena
obra poética Devota contemplado, dirigida a la noble
senyora Joana d' Erill, estampada per Ferrando de
Cansóles, a Palma, l'any 1541.

— (ESPERANDEU). Biog. Savi mallorquí, del sigle XV;
doctor en abdos drets y en teología, poeta y assessor
del govern de Mallorca. Era fill del celebrat militar
Pere Espanyol que 's va distingir a Rodas, y nevot
déla fundadora de la cátedra luliana Agnés Pax de
Quint que va nomenar marmessor y patró d' aquella
cátedra al seu nevot Esperandeu, 1' any 1485.

ESPAORDIMENTS. m. pl. Ant. ESPAVORDIMENT.
ESPAORDIR. V. a. Ant. ESPAVOR-
DIR. II Ant. S' usa cóni recíproch.

ESPARAGOL. m. Ndut. ABRICH,
RESQUART, RECES.

ESPARCETA, f. Bot. TRAPADELLA.
ESPARDELL. Geog. Illot situat
al S.E. de 1' illa d'Ibissa, Balears.

ESPARDENYA. f. Cal^at fet de
cánem y a vegades d' espart. Alpar-
gata, alpargate.

COMPANYiA D' ESPARDENYA. Loc.
met. Conipany que 'ns abandona a
la millor ocasió. Compañía de al-
pargata.

ESPARDENYER, A. m. y f. Al-
pargatero.

BOTICA D' ESPARDE.MYER. Alpar-
gatería.

ESPARDINA (Punta de la). Hi-
drog. Punta de la part ponentina de 1' illa de Me-
norca, Balears.

ESPÁRECH. m. ESPÁ-
RRECH.

ESPAREGUERA. f. ESPA-
RREGUERA.

ESP AR ELLO. m. Ictiol.
Peix de mar seinblant a la
orada. Esparo.

ESPARGA. Bot. CERVESA.
ESPARGANIT. Bot. Plan-
tes tiíácees que vegeten a la
vota deis estanys. Se les
anomena també Plutanaria.

ESPARGANOSSIS. f. Med.
Dilatació excessiva de les
manielles Esparganosis.

ESPARGATA. {. Ant. ES
PARDENYA.

ESPARGIMENT. m. Acte
y efecte d' espargir. Esparcimiento, esparsión, de-
rramamiento.

ESPARCIR. V. a. Separar lo qu' estava junt o api-
lat. Esparcir. || Divulgar, publicar alguna noticia.
Esparcir. || Dispersar.

ESPARCIRSE. V. r. Esparcirse.
ESPARGIT, DA. p. p. Esparcido.
ESPARGULLERA. f. Bot. ESPARREOUERA
ESPARNALLACH. m. Bot. Planta medecinal de la

Espardenya

Esparganit

fam. de les compostes que s' usa com estimulant.
Abrótano hembra, santolina.

ESPARO. m. Ictiol. Qenre de peixos. Esparayón
esparo.

ESPARO. m. AguUó, punxa en forma d' estrella
pera fer caminar les cavalcadures. Espuela. |1 Ndut.

Esparó

Esparó. 1, del sigla xv; 2 y 3, del sigle xvni; i, modern

La punta de ferro ab que acava la proa. Espolón. ||
Ungía grossa que teñen algúns aucells a la part pos-
terior de la pota. || Espolón. || Re-
fors d' algún edifici. Espolón, es-
tribo.

ESPARÓ BATUT. LoC. ant. A BRIDA
BATUDA.

ESPAROIDES. adj. Semblant al
esparó. Esparoides.

ESPARONADA. f. Cop d' esparó.
Espolada, espolazo.

ESPARONAR. v. a. Donar cop
d' esparó. Espolear.

ESPARONEJAR. v. a. Ant. ES-
PARONAR.

ESPARONER. m. Ant. Qu¡ fá esparóns. Espuelero.

ESPARPALL. ni. Suma facilitat y desembarás pera
dir o fer alguna cosa. Desparpajo. |! Met. Obertura.

ESPARPANYAR. v. a. Ant. ESCA.MPAR.

ESPARPILLAR. v. a Separar algún tant les parts
d' alguna cosa fluixa. Desparpajar, escarmenar. ||
Met. Avivar 1' enteniment o ingeni. Despabilar.

ESPARRA (La.) Geog. Poblé del dist. de Sta. Co-
loma de Parnés, prov. de Girona.

ESPARRAGAR, v. a. Esquinsar, fer esparrachs.
Rasgar, desgarrar, romper.

ESPARRACAT, DA. adj. Espelliíat. Andrajoso,
haraposo.

ESPARRACH. m. ESQUÍNS.

ESPARRACAT, DA. adj. Espa-
rregat, paregut al espárrecli. Espa-
rragíneo, esparragado.

ESPARRAGINA. f. Substancia o
principi crestallisable que s' extréu
del espárrech. Esparragina. !l Mi-
ner. Varietat del fosíat de cals. Es-
parragina.

ESPARRAGUERA. Geog. Vila de
la prov. y bisb. de Barcelona, part.
jud. de Sant Feliu de Llobregat; és a la vora del riu
Llobregat y té 4,273 hab.

ESPARRALL. V. ASPARRALL. Ictiol.

Segell
d' Esparraguera

DlC. CAT.

ESPARDRNYERÍA

1. Águila. 2. Estisores. 3. Forma. 4. Máquina deis ullets. 5. Cloedoi. 6. Banch de cusir les soles.
7. Mida. 8. Boix. 9. Puiixó. 10. Punxó de la Ilata. 11. Planell. J2. Águila.

ESP

ESP

701

ESPARRALLÓ. Ictiol. Patena.
ESPÁRRECH. in. Bot. Lluch o brot de la esparre-
guera; és nienjivol. Espárrago. II Met. Se diu del sub-
gecte inagre y alt.
Percha.

ESPÁRRECHS(Cin
gles deis) Orog. Es-
padáis de la vora de
la riera de les Esca-
les, devant de la ermi-
ta de la Mare de Deu
d'aquest nom, provin-
cia de Giroiia.

ESPARREGUER.
Bot. Planta de conreu. Espárrago de jardín.

ESPARREGUERA. f. Bol. Plañía de la fani. de les
esprilácies, de branqnes fortes, quins fruits son uner
boletes de la grossaria deis pésols, que's tornen ver-
inelles qtian son madures. Esparraguera.

ESPARREGUERA BORDA. Bot. Espárrago triguero.
ESPARSÍFLOR, A. adj. Que té les flors espargi-
des. Esparsífloro.

ESPARSIFOLIAT, DA. adj. Bot. Que té les fulles
espargides. EsparsifoUado.

ESPARSIL, A. ajd. Asirán.
Escanipat, que no forma cons-
telació. Esparsilo.

ESPARSINES. f. pl. Ndut.
Certs caps pera varar els fa-
lulxos y altres einbarcacións
petites. Esparsinas.

ESPARSÍPEDO, A. adj.
Zool. Que té les potes o els
peus separáis. Esparsípedo.

ESPART. m. Bot. Herba
de la fam. de les graniínees;
té les fulles cóni fils, les ca-
rnes d' uns 60 a 80 centíme-
tres d' alsaria, rectes y nia-
cisses y les flors formen una
panolla. Se 'n fan cordes, es-
tores, etc. Esparto, albardin.
ESPARTAL. Geog. Illot de
la part ponentina de la illa
d' Ibissa, Balears.

ESPARTAR. V. a. Encor-
dar una ampolla, etc. Enso-
gar. II ni. Cainp pié d' espart.
Espartizal, espartal, ato-
char.
y f. Qui travalla 1' espart. Es-

Espart

ESPARTER, A.

partero.

ESPARTERA. Geog. Al-
dea del ternie nuinpal. de
Onda, prov. de Castelló.

ESPARTERAR. m. ES-
PARTAR.

ESPARTERÍA, f. Ofici,
barrí y obra d' esparters.
Espartería.

ESPARTILLA.f.Escom-
breta d' espart. Espartilla.

ESPARVER, m. Ornit.
Aucell de presa d' uns tren-
ta a trentacinch centíme-
tres de llarch, pardo bla-
vencli, el coll y pit mes
ciar, el ventre ondejat de
blandí cendrós, la qüa ab
clapes negrenques, les po-
tes giogues y la vista y
olfat niólt fins. Gavilán. ||
Filat pera pescar a forsa de bracos en paratge de
poch fons; és rodó, niólt ampie y pesat per baix y

Esparver

acavat en punta per dalt. Atarraya, tarraya, tarra-
11a, esparavel, rail, rallo, rayo. || — dels esCAR-
BATS. Ornil. Mena de falcó niolt útil á la agricul-
tura. II — D' ESTANY. Ornil. BUSARDO DE MONTAGU. ||
— DE CUATRE CUIXES. Ornil. MUXET GAVILÁN.

PESCAR AB L' ESPARVER, fr. Atarrayar.

ESPARVERAR. v. a. Sobressaltar, astorar. També
s' usa cóm recíprocli. Azorar.

ESPARVERAT, DA. adj. Azorado.

ESPARVERENCH. m. Mal que s fá ais genolls y
sufrajes de les cavalcadures. Esparaván, garban-
zuelo, ajuagas.

ESPARVILLAT, DA. adj. Ter. ESPAVILlat.

ESPASA. f. Arma recta de dos talls y punta. Espa-
da. II Qui sab manejarla. Espada. || m. Ictiol. Peix ab
el morro de
dalt en for-
ma d' espa- ^„n„..„iL,.,j.umi»^:,omjjiJujjiLuam3iaaa,i,.:.Mif

sa. Espada,
espadarte.

II pl. Un dels Espasa d' En Jaume l.er ( el conqueridor)
C O i 1 s del servada a la Casa de ia Giutat a Va-
joch de car- lencia.
tes. Espada

BORDONENCA. De bordó. Espada bordonenca.

ESPASA DE CONSTELACió. Espasa de virtut sobre-
natural. Espada de constelación.

ESPASA DE VILARDELL. La espasa ab que Sant Mar-
tí va tallar la seua capa y ab la qual el senyor de
Viiardell va matar una horrible fera que infestava '1
territori de Sant Celoni, passant per herencia ais reis
d' Aragó fins don Martí, després del qual la va adqui-
rir la confraría d' aquest nóni, a la que la va dema-
nar la reina donya María, esposa d'Alfóns V, després
de la mort de quina senyora va ésser de non recobra-
da. Espada de Viiardell.

A TALL D' ESPASA. Loc. ant. PASSAR A FIL D' ESPASA.

AGAFAR LA ESPASA PER LA PUNTA, fr. PENDRE LA A
PER LA B.

CENViR A ALGlJ LA ESPASA. fr. Posarli espasa per la
primera vegada. Ceñir á alguno la espada.

ENTRE LA ESPASA Y LA PARET. Expr. En gran apuro.
Entre la cruz y el agua bendita; entre espada y pared.

PRIMERA ESPASA. Entre torejadors el primer que
mata. Primera espada.

RENDIR LA ESPASA. fr. Mil. Entregarla un oficia! al
comandant enemich en senyal de quedar presoner.
Rendir la espada.

TREURE LA ESPASA. fr. Desenvainar la espada, sa-
car, arrancar la espada. || Met. Eixir en defensa d' al-
gú. Sacar, echar mano a la espada.

ESPASADA, f. Ant. Cop d' espasa. Cuchillada,
mandoble.

ESPASASSA. f. aum. Espadón.

ESPASELL (Jaume). Biog. Escolapi, nat a Reus
r any 1847 y mort a Barcelona 1' any 1892. Ais quin-
se anys va pendre 1' hábit a Sabadell, cursant el
professorat a Moya. Ais vint anys va vindre a Bar-
celona pera exercir el magisteri, haventse fet un nóni
justament estimat, brillant en les assignatures de
aritmética y cálcul mercantil. Per manament dels
seus superiors va escriure una Aritmética elemental
y un' altra de superior pera les Escoles Pies. De les
senes iniciatives cóm a organisador ne queda bon re-
cort a Barcelona.

ESPASENS. Geog. Veinat agregat al dist. niunpal.
de Fontcobert, prov. de Qirona.

ESPASER. m. Qui fá, compon o ven espases. Es-
pases.

ESPASERÍA. f. Botiga o llóch ont se fabriquen,
composen o venen espases. Espadería.

ESPASES, f. pl. Art. y of. Llistóns afuats qu' en-
tren al moviment del teler de niá.

ESPASES, f. pl. Bot. LLIRI DELS BLATS. Gladiolo,
hierba estoque.

702

ESP

ESP

ESPASETA. f. dim. Espadilla. || L' as d' espases
al joch de cartes. Espadilla. II BOGA, GULTELL, hier-
ba ESTOQUE.

ESPASÍ. m. Espasa de fulla estreta y de poca
guarnició. Espadín.

ESPASÍ NEGRE: FLORET.
ESPASM. m. ESPASME.

ESPASMAR. V. a. Causar espasme. Espasmar.
ESPASMARSE, v. r. Ant. Pasmarse.
ESPASMÁTICH, CA. adj. Relatiu a I' espasnie o
qui 'n pateix. Espasmático.

ESPASME, m. Med. Contracció involuntaria deis
niuscles, particuiarment deis que constitueixen la
vida interior u orgánica. Espasmo. || Tota mena de
convulsió. Espasmo. || Fam. Espant. Pasmo. || Pan-
teix. Hipo, resuello.

ESPASME civiCH. Rialla mofeta. Espasmo cívico,
risa sardónica.

ESPASMÓDICAMENT. adv. m. Ab espasme. Es-
pasmódicamente.

ESPASMÓDICH, CA. adj. Med. Pertanyent a 1' es-
pasme. Espasmódico.

ESPASMOLOGÍA. f. Tractat d' espasmes o con-
viilsións. Espasmología.

ESPASMOS, A. adj. Qui pateix espasmes. Espas-
moso, espasmático.

ESPASTELLARSE. v. r. Ter. ESPESTANYARSE. ||
ESMELEGARSE.

ESPÁSTICH, CA. adj, Med. ESPASMÓDICH.
ESPAT. m. Min. Pedra Iluenta seniblant al guix
blanch abrillantat. Se trova a les mines metáliques.
Espato. II ESPAT ADAMANTi.

ESPATA. f. Bot. Nóm que 's dona a una membra-
na a mena de sarro y en forma de veina per la part
de baix, a qu n interior Iii han amagades les flors que
n' ixen al seu degnt temps, badant o rompent longi-
tudinalnient aquella tanca. Espata.

ESPATACI, A. adj. Bot. Que té una espata. Espa-
táceo.

ESPATARRAR. v. a. y

ESPATARRELLAR. v. a. També s' usa c5m recí-
procli. Aterrar.

QUEDAR O DEIXAR A ALGÚ ESPATARRELLAT. fr. Met.
fam. Quedar o deixar mólt adniirat o aturdit. Quedar
uno ó dejarle despatarrado.

ESPÁTICH, CA. adj. Min. Que conté espat. Espá-
tico.

ESPÁTILA. f. Bot. Petifa espata parcial de cada
una de les flors cubertes per una espata comuna.
Espátila. II Med. Materia fecal líquida. Espátila.
ESPATLA. f y

ESPATLLA. f. La part posterior del eos huma
prop deis muscles. Espalda || La part del vestit que
coirespón a la espátila. Espalda. || Parlant de gi-
póns, gechs, etc., la part que cubreix les espatlles.
Espaldilla. || Met. Resguart, auxili, socorro. Es-
palda.

A ESPATLLES D' ALGiJ. Expr. A espaldas de alguno.
ARRIMARSE D' ESPATLLES. fr. Indinarse d' espatlles
a alguna part. Respaldarse.

CARREGAR O CAURE DEMUNT LES ESPATLLES. fr. Met.
fam. Resultar en dany propi alguna cosa. Llevará
cuestas.

CARREGAT D' ESPATLLES. fr. El qui les té més altes
de lo regular. Cargado de espaldas.

ENTRE PIT Y ESPATLLA. fr. Fam. Enlre pedio y es-
palda.

ESTAR D' ESPATLLES. fr. Estar girat d' esquena.
Dar las espaldas.

FER ESPATLLES. fr. AJUDAR.

GIRAR LES ESPATLLES. fr. Anarse"n, fugir. Volver la
espalda, tscurrirse. \\ Met. Despreciar a algú. Volver
las espaldas á uno.

GIRAR LES ESPATLLES A ALGÚ. fr. Met. Desampa-
rarlo. Volver á uno las espaldas.

GUARDAR LES ESPATLLES. fr. Met. fam. Resguardar
a un altre o resguardarse un meteix. Guardar las
espaldas.

TIRÁRSE'HO A LES ESPATLLES. fr. No fer gens de
cas d' alguna cosa; despreciarla. Echar á las es-
paldas.

ESPATLLADOR, A. m. y f. Qui espátila o fa mal-
bé alguna cosa. Destruidor. || Qui gasta mólt els
vestits. Rompedor.

ESPATLLAMENT. m. Ant. Acte y efecte d' espat-
llar. Destrucción, menoscabo.

ESPATLLAR. v. a. Malmetre, llensar a perdre.
Echar á perder, menoscabar, maltratar. || Fer mal
a algún membre. Lisiar, maltratar. || Desbaratar
r ordre y disposició d' alguna cosa. Desbaratar,
desordenar. || Desfer, arrunar. Desbaratar, demo-
ler, derribar. || Gastar, malmetre mólt y ab brevetat
els vestits, etc. També s' usa cóm recíproch. Rom-
per. 11 Pervertir, corrompre a algú. Malear, perver-
tir, estragar, corromper. |i Posar en mal estat la
salut, el ventrell, etc. Estragar.

AB MÓLTA SALUT EL PUGUI ESPATLLAR. fr. Ab que
s' explica '1 desitj de que pugui portar mólt temps
un vestit aquell que I' ha estrenat. Con salud lo^
rompa.

ESPATLLARSE. v. r. Perdre alguna cosa les seues
bones qualitats, cóm: el vi, etc. Malearse. || Dit del
malalt, agravarse. Empeorarse, ponerse peor. || Dit
del temps, alterarse la serenitat. Descomponerse,
destemplarse || Dit del ventrell. Desconcertarse.
ESPATLLAT, DA. p. p. Demolido, arruinado.
ESPATLLER. m. La part de la cadira, del banch,
etcétera, en que hi descansa I' esquena. Respaldo. |1
RESPATLLER. |1 ESPATLLA, 4. || El jove que en les quin-
tes serveix en llóch d' un altre. Substituto.

ESPATLLERES. f. pl. Pe^a de 1' armadura antigua
pera defensa de les espatlles. Espaldar, espalderón.
ESPATLLUT, DA. adj. Qui té grans espatlles.
Espaldudo, espaldas de molinero.

ESPATOTXÍ. m. Qui ab astucia y manya persua-
deix qu' un fassi lo que d' altre modo no podría lo-
grar d' ell. Alpargatilla, jj Qui per rao de I' expe-
riencia sab fer mólt bé les coses. Trujimán, tru-
jamán.

ESPATUFAR. v. a. Ter. ENRAONAR, XERRAR.
ESPÁTULA, f. Barreta de metall que té cóm una
paleta al cap, y serveix pera escampar els ungüents y
barrejar y remenar drogues. Espátula. II Entre ci-
rurgians, pinses que teñen al cap cóm una paleta o
cullereta. Espátula. || Eina d' acer usada péls guixai-
res pera barrejar el guix disolt ab aigua. || Entre
fundidors de campanes, eina ab la que 's barreja la
térra ab el fem de cavall pera fer el motilo. Espá-
tula. II Ornit. Aucell de la familia deis ánechs, de
béch llarcli y aplanat, que 's deprimeix y s' aixampla,
especialment a la punta, formant un disch arrodonit.
Espátula.

ESPATULADA. adj. Que té la figura d' una espá-
tula. Espatulada.

ESPATULARIA. f. Bot. LLIRI BORT.
ESPATULAT, DA. adj. En forma d' espátula. Es-
patúleo.

ESPATULÍFER, A. adj. Que té parts semblantes a
una espátula. Espatulífero.

ESPATULOMANCIA. f. Ant. Endevlnament supers-
ticiós per medi deis ossos deis animáis. Espatulo-
mancia.

ESPATX. m. Ant. DESPAIG, 4.
ESPATXAMENT. m. Ant. DESPAIO.
ESPATXAR. V. a. Ant. DESPATXAR, VENDRÉ. Ij EM -
PATXAR.

ESP

ESP

703

ESPATXAT, DA. adj. Anl. dilligent.
ESPAUMA. f. y

ESPAVENTARSE. v. r. Ant. ESPAVORDIRSE, ES-
PANTARSE.

ESPAVILLADOR, A. m. y f. Qui espavilla Des-
pabilador.

ESPAVILLADORES. f. pl. ESMOCADORES.
ESPAVILLAR. v. a. Mocar el lluin. Despabilar,
despavesar.

ESPAVILLAT, DA. p. p. Despabilado, despave-
sado. II adj. Desvetllat. Despabilado. II Viu, llest,
agut. Despabilado, avispado.

ESPAVORDIR. V. a. Espantar, fer por. Atemori-
zar, despavorir.

ESPAVORDIRSE. v. r. Tiudre un sust, un espant.
Despavorirse.

ESPAVORDIT, DA. adj. Dsspavorido.
ESPAVORIRSE. v. r. ESPAVORDIRSE.
ESPAVORIT, DA. adj.. ESPAVORDiT.
ESPECEJAT, DA. adj. Ant. TROSSEJAT.
ESPECIAIRE. in. Ant. APOTECARI. |1 ADROGUER.
ESPECIAL, adj. Particular, singular, peculiar. Es-
pecial.

EN ESPECIAL, m. adv. ESPECIALMENT.
ESPECIALÍSSIM, A. adj. sup. Especialísimo.
ESPECIALISTA, adj. Aquell que's dedica ab espe-
cialitat a un raní deterininat d'una ciencia, art, etc.,
y s' hi fa remarcar. Especialista.

ESPECIALITAT. f. Singularitat, cas particular.
Especialidad.

ESPECIALMENT. adv. m. Particularment. Espe-
cialmente.

ESPECIAR, v. a. Tirar especies, amanir, adobar
ab especies. Especiar.

ESPECIASSA. f. auni. Fam. Especiota.
ESPECIE, f. Rao, concepte general que compren
mólts individuiis d' una meteixa naturalesa. Especie.
II Pretext, apariencia. Especie. |J La imatge o idea de
algún obgecte, representada al magí. Especie. ||
Cas, succés, assumpte, negoci. Especie. || QUALITAT,
SORT. II Esgr. Treta de tal!, revés o estocada. Espe-
cie. II Se pren per la particular naturalesa del ani-
mal. Raza, especie. || La cosa que's diu, y aixís
diliém: me va vindre ab una especie mblt extranya
Especie. || Opl. Raigs de llum, reflexionáis de dife-
rent modo, per la desigualtat de les superficies, y
que fan 1' impressió a la relina, causant la visió. Es-
pecie. II pl. D/lús. Les veus de la composició. Espe-
cies.

ESPECIE REMOTA. Noticia, especie remota.
ESPECIES INTELLIOIBLES. FU. Espccies inteligibles.
ESPECIES SAGRAMENTALS. Els accidents de pa y vi
que queden al sagrament de la Eucaristía. Especies
sacramentales.

DEIXAR ANAR O DEIXAR CAURE ALGUNA ESPECIE, fr.
Dir alguna cosa pera explorar 1' ánim deis qu' escol-
ten. Soltar una especie.

ESCAPARSELí A UN ALGUNA ESPECIE, fr. Dir inadver-
tidament lo que no deuría. Escapársele á uno una
especie.

FER ESPECIE, fr. FER O DONAR COP.
FRUiTS EN ESPECIE. Frutos en especie.
ESPECIER m. ADROGUER. || APOTECARI.
AIXÍS HO VA FER L' ESPECIER DE TARRAGONA. Ref.
ant. Ab que 's nota al qui demana una cosa eumatlle-
vada y se la queda. So la buena razón empece el en-
gañador.

ESPECIERÍA, f. ADROQUERÍA. || ESPECIES.
ESPECIES, f. pl. Drogues ab les que 's dona cert
gust al menjar. Especies.

POSAR ESPECIES AL PLATILLO, fr. Especiar, echar
especies.

ESPECIFICACIÓ. f. Esplicació puntual y circuns-
tanciada Especificación. || f. For. Formació d' una
nova especie ab materia agena o bé una manera nova
d'acció qu' en certs casos y circunstancies que pre-
venen les liéis, ens fa propietaris d' una obra íeta ab
materia que pertany a un' altre. Especificación.

ESPECIFICADAIVIENT. adv. m. Especificada-
mente.

ESPECIFICAR. V. a. Explicar, declarar detallada-
ment una cosa. Especificar.

ESPECIFICAT, DA. p. p. Especificado.
ESPECIFICATIU, VA. adj. Lo qu' especifica. Es-
pecificativo.

ESPECiFICH, CA. adj. Lo que distingeix una cosa
d' un' altra. Específico. || m. Aíerf. Reniei eficás pera
alguna malaltía determinada. Específico.

ESPECIÓS, A. adj. Aparent, enganyós. Aparente,
especioso.

ESPECIOSAMENT. adv. m. D' un modo especiós.
Especiosamente.

ESPECIOTA, f. Fam. Una novetat o noticia tonta,
ridícola. Especiota.

ESPECTABLE, adj. Digne de respecte y estiniació.
Espectable.

ESPECTACIÓ. f. L' acte d' esperar. Espectación.
II Afany ab que s' espera una cosa o aconteixement
important. Espectación.

ESPECTACLE. m. Festeig públich que s' ofereix
a la vista. Espectáculo. || Succés grave, per lo comú
llastimós, digne de la atenció y admirado de la gent.
Espectáculo.

ESPECTADOR, A. ni. y f. Qui assisteix ais espec-
tacles. Espectador. i| Qui mira ab atenció algún ob-
gecte. Espectador.

ESPECTANT. p. a. PERTANYENT.
ESPECTAR. V. n. PERTÁnyer.
ESPECTATIVA. f. ESPECTACIÓ, 1. |1 La esperansa
de conseguir mes endevant alguna cosa, esdevenint
la oportunitat que's desitja. Espectativa || Dret y
acció que té un a conseguir alguna cosa, cóm: em-
plea, herencia, etc., que li toca al faltar posseidor.
Espectativa. II Especie de futura que's donava a
Roma a una persona determinada pera obtindre al-
gún benifet o prebenda CGclesiástica, tan aviat cóm
quedes vacant. Espectativa.

ESTAR EN ESPECTATIVA O A LA ESPECTATIVA. fr.
Esperar ab atenció o afany la realisació d' una cosa
o circunstancia que 's desitja, pera aprofitarse d'ella
o per un altre fí. Estar en ó á la espectativa.

ESPECTORAR. v. a. y 'Is seus deriváis. Escupir
mocositats, sanch, etc. Expectorar.

ESPECTRE. m. Imatge, fantasma, generalment
horrible, que's presenta a la vista o a la imaginació.
Fantasma, espectro.

ESPÉCUL. m. For. Cos de dret compilat per ordre
de don Alfóns el Savi, el quart o quint any del seu
regnat y que no ha arrivat coniplert fins ais nostres
díes, puig consta solament de cinch Ilibres coneguts
y en ells se fan reíerencies al sisé y seté. Espéculo.
li Cir. Espill, instrument pera dilatar la entrada de
certes cavitats y veure '1 seu interior. Espéculo, es-
péculum

ESPECULACIÓ. f. Contemplació, estudi. Especu-
lación. II Com. La acció de comprar, vendré, baratar,
etc., algún género comerciable pera obtindre la ga-
nancia que s' ha calculat. Especulación.

ESPECULADOR, A. ni. y f. La persona qu' espe-
cula. Especulador.

ESPECULAR, v. a. Contemplar, considerar, mirar
ab atenció. Especular. || AVERIGUAR. || Com. Estu-
diar, calcular de quin modo se podrá fer un bon ne-
goci. Especular. || Negociar, comerciar. Especular.

704

ESP

ESP

Brot d' especularía

especularía. Bol. Plantes campanulacees de
mena herbácea. Les arrels de les anomenades mirall
de Venus, son astringentes.
Especularla.

ESPECULAT, DA. p. p.
Especulado.

ESPECULATIU, VA adj.
Aficionat o entregat a la
especulació. Contemplati-
vo, especulativo. || Lo que
té per fi la especulació de
les coses, cóm: qiicstió espe-
culativa. Especulativo.

ESPECULATIVA, i. Fa-
culta! de r ánima pera es-
pecular alguna cosa. Espe-
culativa. II Ciencia que 's
para en la especulació o
simple raciocini. Especu-
lativa.

ESPECULATIVAIVIENT.
ad. m. Especulativamente.

ESPEDASSAMENT. m.
DESTROSSA, TROSSEJAMENT.
ESPEDASSAR. v. a. Anl. trosSEJAR.
ESPEDIR, v. a. Ant. Despedir.
ESPEDREGAR. v. a. Ter. DESPEDREGAR.

ESPEIRÉM. in. Bot. ant. Corpúscul reproductor
del séineu. Espeiremo.

ESPEIS. m. Substancia que 's separa del biau de
Saxoiiia en la disolució. Espeis. .

ESPEISO. ni. Miner. Pirita de ferro sulfurat mag-
nética. Espeiso. II Mineral que conté arséiiicli. Es-
peiso.

ESPELEOLOGÍA, f. Ciencia de les coves y avenchs.

ESPELT (Francesch). Biog. Mestre de capella de
Santa María del Mar, a Barcelona, desde 1' any 1690
fins al any 1696, en que va renunciar pera ferse
nionjo.

ESPELT, Geo;;. Quadra del terme munpal. d'Ode-
na, prov. de Barcelona. || — (pont del). Geog. So-
bre '1 Riutort, afluent del Llobregat, prop de Quar-
diola.

ESPELMA. f. ESPERMA.

ESPELTA. f. Blat semblant a la escandía; n' hi há
de dues nienes: una que a cada boíl hi té un gra, y
un' altra qu' en bolls units hi té dos grans agafats.
Alaga, espelta, cea. espelta comuna, espelta ba-

RRONA.

ESPELUNCA, f. Ant. COVA.

ESPELLETAR. v. a. Treure, llevar la pell. Despe-
lletar.

ESPELLIFADET, A. adj. dim. Desharrapadillo.

ESPELLIFAR. v. a. Malmetre per falta de netedat
y cuidado, particularment la roba. Despilfarrar.

ESPELLIFAT, DA. adj. Desharrapado, andrajo-
so, roto, despilfarrado.

ANAR ESPELLIFAT O TOT ESPELLIFAT. fr. Andar rotO,
hecho un estropajo, un arambel, lleno de harapos, de
calandrajos.

ESPELLOFAR. v. a. Treure les llegums de les ta-
belles en que 's críen. Desvainar.

ESPENDIA. f. Vet. Espundia.

ESPENDIR. V. a. Gastar.

ESPENSES. f. pl. Gasto. Expensas.

ESPENTA. f. EMPENTA.

ESPENYAMENT. m. Ant. Caiguda de dait d' una
timba. Despeño, despeñamiento.

ESPENYAR. V. a. Ant. DESPENYAR.

ESPÉNYER. V. a. EMPÉNYi-R.

ESPER. m. Ant. ESPERASA. || Ant. Experiencia.

ESPERA, f. La acció y efecte d'esperar. Espera.
II Terme senyalat pél jutge pera alguna cosa. Espera.
II Más. Nota que significa que s'ha de callar el temps-
que's tocaría essent' lii la figura a que correspón la
espera. Espera.

TINDRE ESPERA, fr. Obrar ab calma y reflexió, no
anar de lleuger en algún negoci. Tener espera ó ser
hombre de espera.

ESPERAN. Geog Caseriu del dist. munpal. de
Malpás, prov. de Lleida.

ESPERANSA. f. Virtut teologal per la qu' esperém
en Deu. Esperanza. Ii Conflansa de lograr alguna
cosa; regularment s' usa en plural. Esperanza. || Se
diu de la cosa esperada y d' aquell a qui s' espera¿^
Esperanza. || Nóni propi de dona. Esperanza.

BONES ESPERANSES Y MALES ANYADES. Ref. Adver-
teix que 'I que tira a enganyar usa comunment de
bones páranles y raons pera lograr el seu fí. So la
buena razón empece al engañador

DONAR ESPERANSES O BONES ESPERANSES. fr. Ferlt
entendre a algú que probablement logrará lo que de-
sitja. Dar esperanzas.

MENTRES HI HÁ VIDA HI HÁ ESPERANSA. Ref. Mien-
tras dura la vida hay que esperar.

VIURE D' ESPERANSES. fr. Creure ab poch fona-
ment lograr lo que 's desitja. Alimentarse de espe-
ranzas

ESPERANSA (HERMITA DE L') Geog. En el temie de
Olot. II Nom que 's dona a la rivera de Ridaura.

ESPERANSAR. v. a. Donar esperanses. Espe-
ranzar.

ESPERANSAT, DA. p. p. Esperanzado.

ESPERANSETA. f. dim. Nóm de dona. Esperan-
cilla.

ESPERANZA (Pere). Biog. Faniós mallorquí del
sigle XVII, quina popularitat a través deis temps s'es
aguantada en les seues profecíes astrológiques. Era
un sensill teixidor, natural de Felanitx (1612), mólt
afectat a la astrologia. Va profetisar que 's moriría
l'any 1702, cóm així va succeir. En 1859 se va es-
tampar el seu íamós Pronóstich perpetuo, que corría
nianuscrit, y compren desde 1' any 1635 fins al 1886.
Entre 'Is niólts fets que va predir s' hi conten un cas
del bisbe Alagon (1699), la mort d' en Felip V, les
pestes de 1820 y 1821, els succesos de 1854 y la gue-
rra de 1859.

ESPERANZA. Geog. Caseriu del terme de Sagunt,
prov. de Valencia.

ESPERAR. V. a. Tindre esperansa. Esperar. ||
Aguardar, fer temps. Esperar. || Temer que succeeixi
lo que no 's desitja, cóm: els morís esperen la resu-
rrccció de la carn. Esperar, jl Diferir alguna cosa pera
temps oportú. Esperar.

QUI ESPERA Y ALCANSA, DIU QUE NO 'S CANSA. Ref.
UN BON DIÑAR FA DE BON ESPERAR.

QUI LA MORT D' ALTRE ESPERA LA SEUA VEU PRIME-
RA. Quien muerte ajena espera la suya se le llega.

ESPERARSE, v. r. AGUARDAR.

ESPERIS UN POCH. Loc. NO VAGI TAN DEPRESSA.

QUI S' ESPERA 'S DESESPERA, fr. Denota la impa-
ciencia de qui viu ab esperansa ¡ncerta del fí del seu
desitj. Quien espera, desespera; hambre y esperar ha-
cen rabiar.

ESPERAT, DA. p. p. Esperado.

ESPERDIGAR. v. a. Ant. ENSAJORNAR.

ESPERDIMENT. m. Ant. PERDICIÓ.

ESPERDRE. v. a. Ant. PERDRE.

ESPERESARSE. v. r. Llensar de sí la peresa, esti-
rant els membres. Desperezarse, esperezarse.

ESPERÉU. m. Ant. Acció del que té son o está
cansat, pera estirar els bra?os y carnes. Desperezo,
esperezo

ESP

ESP

705

Espérgula

ESPÉRGULA f. Bot. Plantes cariofilácees de mena
herbácees, anyals, de fulles carnosas y flors petites
ab calcer aovades. Creixen a
les ierres ont lii ha sorra, y se
utilisen pera nodrir les vaques.
Espérgula.

ESPERIENCIA. f. Práctica,
hábit en conéi.xer les coses y
sapiguerne usar. Experiencia.

II EXPERIMENT.

.ANARSE'N PER LA ESPERIEN-
CIA. fr. Fer les coses sense cap
cuidado per liaverles repeti-
des nióltes vegades. Irse per
el tiento.

HI HA UNA ESPERIENCIA DE
PEIX. Ter. Blanes. Hi ha abun-
dor de peix.

LA ESPERIENCIA ES MARE DE

LA CIENCIA. Ref. Denota que

ab la práctica s' aprén niólt.

La experiencia es madre de la

ciencia; el uso iiace maestro.

SAPIQUER ALGUNA COSA PER

ESPERIENCIA. fr. Sapiguerla períectament per haverla

practicada y observada nióltes vegades. Saber por

experiencia.

TINDRE ESPERIENCIA. fr. Tindre cabal coneixement
d' alguna cosa. Tener experiencia.
ESPERIMENT. m. Proba. Experi.nento.

ESPERIMENTADOR, A. ni. y f. Qui esperimenta.
Experimentador.

ESPERIMENTAL. adj. Fundat en o sapigut per
esperiencia. Experimental.

ESPERIMENTALMENT. adv. ni. Per esperiencia.
Experimentalmente.

ESPERIMENTAR v. a. Provar, examinar prácti-
cament la virtut y propietats d' alguna cosa. Expe-
rimentar II Sentir, notar en sí alguna cosa. Experi-
mentar, echar de ver en sí.

ESPERIMENTAT, DA. p. p. Experimentado, ex-
perto.

ESPERIT. m. Substancia incorpórea, dotada de
rao, cóm: /' ángel, etc. Espíritu. || L.' ánima racional.
Espíritu. II Anim, valor, esfors. Espíritu. ;| Dó sobre-
natural, cóm: esperit de profecía. Espíritu. || Energía,
forsa. Vigor, espíritu. || Les essencies, les parts mes
purés que 's treuen d' algúns cossos per medí de les
operacións quimiques. Espíritu. || Vigor natural que
alenta al cós pera obrar. Espíritu. || Virtut, ciencia
mística. Espíritu. || El poder y virtut divina y per la
seua comunicació abéis liomes, aixís se diu: /' esperit
de Dea era portal sobre les aignes. Espíritu. || Qui go-
verna y mou alguna cosa o negoci, cóm: /' esperit de
la guerra sol ésser i' ambició. Espíritu. |1 El sentit o
interpretació d' alguna cosa. Sentido, espíritu. || Se
pren per la meteíxa persona y aixís se diu: esperit de
contradicció, etc. Espíritu.

ESPERIT ARDENT. Quim. L' olí de les plantes quan
és abnndós y fácil q' inflamarse. Espíritu ardiente.

ESPERIT DE MiNDERER. Acetat d' amoníach neutre.
Espíritu de minderero.

ESPERIT DE TREMENTINA. AIGUA RAS.

ESPERIT DE VI: ALCOFOLL.

ESPERIT DE VIDA. En la filosofía hermética era 1' ar-
gentviu. Espíritu de vida ó fugitivo.

ESPERIT FOLLET. Duende.

ESPERIT MALIGNE. El dímoní. Espitrítu maligno, in-
mundo.

ESPERIT SANT. La tercera persona de la Santíssima
Trinitat. Espíritu Sanio.

ESPERIT VOLÁTIL DE BANYA DE CERF. Quim. Pro-
ducte que resulta de la destilació de la banya del
cerf o de qualsevulla altra mena d' animal. Espíri-
tu volátil de cuerno de ciervo.

ESPERITS VITALS. La part mes subtil y agitada de
la sanch y de que dependeix el moviment y calor ne-
cessaris pera la vida del animal. Espíritus vitales.

COBRAR L' ESPERIT. fr. COBRAR ÁNIM.

DESPEDIR L' ESPERIT. fr. Espirar, morir. Dar ó extia-
lar, despedir el espíritu.

DONAR ESPERIT. fr. Animar. Dar espíritu.

DE POCH ESPERIT O MANCAT D" ESPERIT. Expr. Pu-
silánim, encongit. Poco espíritu, corlo de espíritu, ave
fría.

ÉS UN ESPERIT CONTRIBULAT. Expr. Es wi diablillo.

MAL ESPERIT. Expr. ESPERIT MALIGNE. || Subgecte
atrevit, través, de mal geni. Diablo, barrabás.

RESPONDRE AB ESPERIT. fr. No sofocarse, respondre
ab ánim y resolució. Responder con espíritu.

ESPERIT SANT (Fra Joseph del). Biog. Frare tri-
nitari del sigle XVIII, natural de Vich. Va ésser pro-
vincial, definidor general de I' ordre y superior de
distints convents. Va escriure dues obres Matines de
teología, y va morir 1' any 1735.

ESPERITAT, DA. adj. Posseit del dimoni. Ende-
moniado, endiablado.

ESPERITÓS, A. adj. Ánimos, de mólt esperit. Es-
piritoso. II Dit del licor que té mólt de foch y espe-
rit, cóm: /' aiguardent, etc. Espiritoso, espirituoso.

ESPERITUAL. adj. ESPIRITUAL.

ESPERITUALMENT. adv. m. ESPIRITUALMENT.

ESPERMA. f. Semen del animal. Semen, esperma.

ESPERMA DE BALLENA Y ESPERMACETI, ni. Greix SÓ-
lit mólt blandí, que 's treu de la ballena pera dife-
rents usos. Esperma de ballena, blanco de ballena, ce-
tina, espermaceti.

ESPERMACRASSIA. f. Med. Eixida involuntaria
del semen. Espermacrasia.

ESPERMALOGÍA. f. Tractat sobre '1 semen. Es-
permatología, espermalogía.

ESPERMÁTICH, CA. adj. Lo que pertany a la es-
perma. Espermático.

ESPERMATINA. f. Substancia particular que 's
trova a la esperma. Espermatina.

ESPERMATÓBOL. m. Agr. Máquina agrícola usa-
da en algúns paissos pera sembrar. Espermatóbolo.

ESPERMATOCELE. f. Cir. Ruptura causada perla
contracció deis vasos que llensen el semen y és cau-
sa de que aquest caigui al escroto. Espermatocele.

ESPERMATÓFACH, GA. adj. Que s' alimenta de
grans. Espermatófago.

ESPERMATOGRAFÍA. f. Descripció deis grans.
Espermatografia.

ESPERMATÓLECH. adj. Qui 's dedica a la esper-
matología o espermalogía. Espermatólogo.

ESPERMATOLOGÍA. f. Tractat o disertado sobre
'1 semen. Espermatologia.

ESPERMATOPÉU, A. adj. Eficás pera aumentar
la esperma. Espermatopeo.

ESPERMATORREA. f. Sortida involuntaria de la
esperma. Espermatorrea.

ESPERMATORREICH, CA. adj. Lo qu' és relatiu
a la espermatorrea. Espermatorreico.

ESPERIWATOSIS. f. Reproducció abundant del se-
men. Espermatosis.

ESPERMICH, CA. adj. Que desarrolla corpúsculs
reproductors. Espermeo.

ESPERMIODA. f. Esperma de granotes. Esper-
mioda. II Mena de polvos usats contra les hemorra-
gies. Espérmidos, espermioda.

ESPÉRMIT, DA. adj. Que produeix llevors. Es-
pérmido.

ESPERMODERM. m. Bot. Conjunt de teguments
propi del gra deis vegetáis. Espermodermo.

ESPERMÓFIL. m. Zool. Qenre de rosegadors. Es-
permófilo.

DIC. CAT. — T. I.

■89.

706

ESP

ESP

ESPERNALLACH. Boi BOTXES DE SANT JOAN.
V. ESPARNALLACH.

ESPERÓ, m. Ant. ESPARÓ. || For. Áigul ixent en
iiiitj de la cortina o devant d' una porta en les forti-
ficacións antigües. Espérente.

ESPERONAR. v. a. Picar ab 1' esperó o 'Is espe-
róns al cavall. Espolear, aguijar.

ESPERÓNS. m. Contraforts d' obra o pedra pera
apuntalar parefs, piláiis esbiaixats, etc.

ESPERQUiSA. f. Min. Vaiietat de sulfur blancfi
de ferro o pirita blanca. Esperquisa.

ESPERRUCAR. v. a. Ter. DESPENtinar.

ESPERRUCAT, DA. adj. Ter. Mal pentinat, enibu-
llat. Despeinado, alborotado.

ESPERSEGUIR. v. a. PERSEGUIRSE.

ESPERT, A. adj. exphrt.

ESPERT. ni. Qui és iioinenat pera regonéixer les
obres de qualsevol art u oflci. Veedor, perito. || adj.
EXPERIMENTAT, hAbl, PRÁCTICH. Experto, perito.

ESPERTAMENT. adv. ni. Destrament, ab práctica
y coneixeiiient de lo que 's fá. Expertamente.

ESPERT (Geroni). Biog. Escriptor cartoixá del si-
gle XVII, prior del nionastir de Scala Dei. Va escriure
una obra en llatí sobre la mística de St. Deiiís Areo-
pagita (1663). N' liavía publicada un' altra a Lyó
<1654) pél nieteix istil. Del propi St. Denís ne va tra-
duir les obres del grech al llatí, ab coinentaris pro-
pis.

ESPERTAIVIENT. adv. m. Destrament. Diestra-
mente.

ESPERVALLACH. ni. Armari, llóch destinat pera
guardar 'hi la roba. Guardarropa.

ESPERVER. m. ESPARVER.

ESPERVERARSE. v. r. ASTORARSE.

ESPERXAR. V. a. y n. Ter. empeRXAR.

ESPÉS, SA. adj. Déns, atapait. Espeso, conden-
sado. II Contiiiuat, repetit, freqüent. Espeso.

ESTAR ESPÉS. fr. Met. Estar de mal humor; no estar
gracia en casa.

ESPÉS. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb de
Barbastre, part. jud. de Benabarre; és a la vora del
riu Isábena y té 366 hab.

ESPESSAMENT. adv. m. Ant. SOVINT, FREQÜENT-
MENT.

ESPESSARTINA. f. Min. Mena de granat quina
base és la inanganesa. Espesartlna.

ESPESSIGAR. V. a. Pendre una petita porció d' al-
gún nienjar. Picar. || Menjarse un raim de gra en gra.
Picar.

ESPESSIMENT. ni. Ant. ESPESSOR.

ESPESSIR. V. a. Condensar el fluit y '1 líquit. Es-
pesar, encrasar. || Atapair. Espesar.

ESPESSIRSE. V. r. Condensarse, espesarse. || Dit
de r atmósfera, etc., carregarse de núvois. Encapo-
tarse el cielo.

ESPESSIT, DA. p. p. Condensado, espesado.

ESPESSOR. ni. y

ESPESSURA. f. El gruix d' un sóüt. Espesor, es-
pesura. II Dcnsitat de les coses. Espesura.

ESPESTANYARSE. v, r. Mirar ab mólta veemen-
cia, de fit a fit. Desojarse, despestañarse.

ESPETARSE, v. r. Menjarse. Zampar, despabilar.

ESPETATIVA. f. Fam. vulg. Espectativa. || Espe-
ransa. Esperanza.

NO TINDRE CAP ESPETATIVA. fr. No tindre cap
confiansa en alguna cosa. No abrigar esperanza, des-
confiar.

ESPETECH. ni. Pinja forta y de poca durada.
Chaparrón, chaparrada, nubada, nubarrada. || So-
roM, explosió.

ESPETEGAR. v. a. Fer espetechs. Chisporrotear.

ESPETERNEGAR. v. a. Moure les cames o les po-
tes ab lleugeresa. Patalear, pernear.

ESPETERRECH. m. L' acció d' espeterregar.
Chisporreo.

ESPETERREGAMENT. m. Els salts que fan al
locli a'gunes coses, cóiii: les castanyes, la sal, etc.
Decrepitación. |1 ESPETERRECH.

ESPETERREGAR. v. n. Llensar el foch espumes
seguidam^nt. Chisporrotear.

ESPETXAR. V. a. DESPATXAR.

ESPi (Joan de la Creu). Biog. Frare francisca,
conegut per «pare Valencia», a quina ciutat va né'-
xer r any 1763, morint a Puerto Príncipe (América)
r any 1838. Va pendre 1' hábit a!s catorse anys y 's
va embarcar envers Méjicli, ont va pendre ordres sa-
grados, comensant a exercir el sen ministeri 1' any
1787. La sena bontat y '1 seu humanitarisme en pro
deis indians li va valdré 'I renóm de «sant». L' any
1791 se 'n va anar a les Californies pera propagar el
crist anisnie entre 'is indians ferotges, retornant a
Méxich r any 1793. Desde 1800 va recorre distints
punts d' América, predicant y fundant establiments
de beneficencia y pietosos, niereixent esiiienfarse, a
Puerto Príncipe, 1' hospital de Sant Llátzer (1814),
pera elefansíachs; 1' hospital del Carme, pera do íes
(1825); coadjuvant a la fundació del monastir d' Ur-
sulines y havent coniensat la construcció d' un cole-
gí d' educació, durant quina obra acavá 'Is seus díes.

— Y ULRiCH (JOSEPH). Biog. Mestre compositor pro-
vinent d' Alcoy, que ais comensos de la seua carrera
va produir selectes obres rel-ligioses y després del
genre líricii dramátich, component les opéreles El re-
cluta (1887) y Aurora (1895), representades ab mólt
d' éxit ais principáis teatres espanyols. Va morir a
r any 1905.

ESPÍA, ni. y f. Qui espía o esplora. Espía. || Qui
acusa en secret y amagadament. Soplón. Ij Ant.
Llóch elevat pera atalaiar. Atalaya. || Náut. L' acció
y efecte d' espiarse. Espía. || pl. Certs caps amarráis
ab les ancores petites, que 's porten pera entrar o
eixir d' un port quan hi ha calma o vent contrari. Es-
pías.

POSAR UNA espía. Náut. Amarrar 1' espía a un ob-
gecte flxo o a una áncora petita y posarla al paratge
ont ha de quedar situada pera espiarse. Dar ó ten-
der una espia.

ESPÍ A-DIMONIS. ni. Entom. Insecte de cós prim y
llarch ab quatre ales que semblen de glassa; n' hi ha
de diferents colors y generalment volen per deniunt
deis reclis o per les vores deis estanys. Libélula.

ESPIAMENT. ni. Ant. L' acció d' espiar. Espia-
miento, indagación.

ESPIAR. V. a. Explorar ab gran dissimulo lo que
fá algú pera dóname part a un altre. Espiar, amaiti-
nar, acechar. || Contar a un altre en secret lo que
algú ha íet o ha dit. Soplar.

ESPIARGO. Orog. Montanya de la valí d' Aran
que té en sa vessant el poblé de Qarós (1.124 ni.)

ESPIARSE, v. r. Treure una embarcació de perill
tirant desde ella per 1' espía. Espiarse.

ESPIAT, DA. p. p. Espiado.

ESPIBIA. f. Vet. Dislocació incomplerta de les
vertebres. Espibia.

ESPICA. f. Med. Mena d' envenat encreuat varíes
vegades al voltant d' un niembre. Espica.

ESPICANARDA. f. y

ESPICANARDl. ni. Bot. Arrel d' adsarí o aixarí,
que té figura d' espiga, a quina circunstancia deu el
seu nóm. Espicanardi, espiganardo, espiga romana.

ESPíCANART. ni. Herba medicinal aromática que
vé de la India. Espicanardo.

ESPICH. ni. Ant. ESPiOOL.

ESP

ESP

707

ESPICÍFLOR, A. adj. Bot. Qiie té les flors posadcs
en forma d' espiga. Específloro.

ESPICIFORM. adj. En forma d' espiga. Especi-
forme.

ESPICÍGER, a adj. Que té f!ors en forma d' es-
piga. Especígero.

ESPICULI, A. adj. Calificació de 1' espiga formada
de móites alfres espigues parcials. Espiculeo.

ESPICULIFER, A. adj. Bol. Que té les flors dis-
posades en forma d' espiga. Espículífero.

ESPIFARRADAMENT. m.
adv. D' una manera espifarra-
da. Despilfarradamente.

ESPIFARRAR. v. a. ESPALLI-
FAR.

ESPIFARRAT, DA. adj. ES-

PALLIFAT.

ESPIFARRO. m ESPALLIFA-
MENT.

ESPIFIARSE. V. r. FER PIFIA.
ESPIGA f. La part de dait
de la canya, o cama ont pro-
dueixen el fruit o llevor algu-
nas plantes. Espiga. |1 El brot
o branqueta d' un arbre ab que
se 'n empelta un altre. Púa,
espiga. II La que fa 'I biat de
moro o pañis. Panoja ó ma-
zorca. II Ob el isch, pirámide,
quina cúspide és niólt punxa-
guda. Aguja. || AGULLA.

POCH AIXARCOLAR, ROQUES
ESPIGUES AL SEGAR. Ref. De-
nota lo mólt que 's logra quan
en algún ncgoci s' h¡ posa la
activitat y dilligencia deguda.
Espigues de blatmuixi El pan bien escardado, hincha
la troje á su amo; pocas ve-
ces escardar, pocas espigas al segar.

ESPIGAR V. a. Comensar a treure espiga 'Is blats.
Espigar.

ESPIGARSE. V. r. Treure espigó les plantes per
haver passat la seua teiidror natural. Envejecerse.
Met. Creixer notablement alguna persona. Espigar.
ESPIGAT, DA. p. p. Espigado. || aüj. Alt de eos.
Bot. Lo que té figura d' espiga.
Espigado.

ESPIGELINA. f. Bot.
Substancia negrosa y amar-
ganta, soluble a 1' aigua,
que 's trova a 1' arrel de la
espigelia, planta america-
na. Espigelina.

ESPIGELL. m Anat. Pe-
tit lóbul del fetge. Espi-
gelio

ESPIGNET. m. Ter. BUR-
LETA.

ESPIGÓ, ni. Timó de ca-
rro, d' aladre, etc. Espi-
gón. II La espiga en que fan
la llevor les plantes quan
s' envelleixen. Espiga. II
Pollaguera o eix sobre que
descansa una porta o cosa
seniblanta. Quicio, espi-
gón. II Tir de Blanes. Les
baranes de la carreta pera
posar'hi el bestiar.
ESPIGOL. m. Bot. Planta aromática de la fam. de
les llabiades, de flor o espiga blava o violada al cini
de la planta; fortifica 'Is nervis y '1 cervell. Espliego,
lavándula, alhucema. || barballó

Talludo, espigado

Brot d' espigo!

ESPIGOLADOR, A. m. y f. Qui arreplega les espi-
gues que deixen els segadors. Espigador, espiga-
dero.

ESPIGOLAMENT. m. Ant. Acte y efecte d' espigo-
lar. El acto de espigar.

ESPIGOLAR. V. a. Recullir les espigues que dei-
xen els segadors. Respihar, espigar.

ESPIGOLAT, DA. p. p. Espigado.

ESPIGOLERA. La dona que recull les espigues
que deixen els segadors.

ESPIGUETA. f. dim. Espiguilla.

ESPIGUÍFER. adj. Bol. Se diu deis vegetáis que
teñen els orgues genitals en forma d' espiga, cóm la
qUa de cavall. Espiguifero

ESPILITA. f. Min. Roca de color negros o vert y
negre ab taques blanquea o rojes. Espitita.

ESPILOOASTRI, A. adj. Que té '1 ventre clapat
Espilogastro.

ESPILOMA. ni. Med. Clapa congénita. Esplloma

ESPILL. m. Ant. MIRALL.

PENDRE ESPILL. fr. PENDRE EXEMPLE.

ESPILLAR. V. a MIRAR.

ESPILLETA. f. Ant. ESPITLLERA.

ESPILLETS. m. pl. Ant. ULLERES.

ESPILLS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Sa-
peira, prov.
de Lleida.

ESPINA.
m. Punxa de
mata espino-
sa. Espina. II
La del peix.
Espina. II
Met. Recel,
sospita Es-
pina, escrú-
pulo.

ESPINA CER-
VINA. Bot.
Arbust indí-
gena de la
fam. de les
ramnácees,
mólt comú a
lesbardisses
y garrotxes;
el fruit és
mes o menys
gros, com-
primit, vert
a b a n s de
madurar y
després ne-
gre y llis. il ESPINA BENEITA. || Espino cerval Ó Cervino.
ESPINA DE CRIST. Bot. ARS.

ESPINA DE GRÉVOL. La que 's
trova al capdemunt de les fules
d' aquella planta.

ESPINA VIÑETA: ESPi.
LA ESPINA CÓM PUNXAR DEU,
AGUDA NEix. Fef. Ab que s' ad-
verteix que '1 qui és dolent ja
ho porta de neixensa o deis seus
principis, y que lo que ha de
danyar ja sembla aparellat pera
fer el dan y. Predestinado ó dis-
puesto para el mal.

LA ESPINA QUAN NEIX JA PICA,
TANT SI ÉS GROSSA COM SI ÉS
XICA. Ref. Denota que qui té
alguna incomoditat no li és fá-
cil oblidarla, per petita que si-
guí. Chica es la punta de la espina, mas á quien
duele no la olvida.

Brot y truit d' espina beneita

Espines dala fulla
de grévol

708

ESP

ESP

Planta
d' espinach

PUNXAR AB ESPINA, fr. Espinar.
TRi-URE LA ESPINA, fr. Met. Desairelar alguna cosa
tlolenta. Sacarla espina.

ESPINA (Antoni). fíiog. Frare agiistí o de 1' ordre
de predicadors que vivía entre les derreiíes del si-
gle XVlli y els conie¡isos del XIX. És autor del Ilibre
Arle caligráfico, publicat a Qirona 1' any 1800 y re-
imprés mes tart, conipost pera 1' escola de To-
rroella de Montgrí.

ESPINA (Punta d'). Geos;. Punta del SO. de I' illa
de Menorca (Balears). || —(BERRA D'). Orog. Serra de
la prov. de Castelló, part. jud. de Viver; va de NO. a
SE. y fa partió entre les aigües deis rius Mijares y
Palancia.

ESPINABELL. Geog. Caseriu del dist. nuinpal. de
Molió, prov. de Qirona. || Orog. Collet de la serra de
Riu y d' nns 1.000 met. d' altitut, a
la vora del riiiet de sant Aiiiol, en-
tre Talaixá y Bassegoda, prov. de
Girona.

ESPINACAL. m. PENICALT.
ESPINACH. m. Bot. Mena de ble-
da que té la fu la en forma de llan-
sa y niés estreta que la d' aquesta.
Espinaca.

ESPINACH DE FERRO. Ant. mil. LLE-
VOR D' ESPINACH.

ESPINACHS DE CARN. BLET-MOLL.
ESPINADA, f. Les vertebres ani-
des y enl!a5ades les unes ab les al-
tres que en el eos huniá van desde
el clatell fins al carpo. Espinazo,
lomo, esquena. |1 Ant. La de la ca-
ma CANYELLA, 2.

ESPINADELLA. BARRELLA ESPI-
NOSA.

ESPINAL, ni. Ars de tanques.
Espino. II adj. Pertanyent a la espinada Espinal.

ESPINAL ESTRET Y AMPLE. m. Ant. Mena de telxit
de fil. Lienzo.

ESPINAL (Isidro). Biog. Esculptor deis comensos
del sigle xviii. Era nadiu de Santa .María, a la plana
de Vich, y va travallar sis estatúes d' alabastro pera
la Cartoixa de Scala Dei.

— Y FUSTER (jOSEPii). Biog. Mestre d' instrucció
primaria y escriptor que va publicar varies obres,
entre altres el poema La Redención y Catecismo po-
litico. Va morir a Mataró 1' any 1886.

ESPINALBET. Geog. Poblet del dist. niunpal. de
Castellar del Riu, prov. de Barcelona.

ESPINALT Y GARCÍA (Bernat). Biog. Adminis-
trador principal del corren a Valencia a les derreríes
<lel sigle XVIII. En Torres Amat creii qu' era fill de
Sampedor. Entre 1786 y 1789 va publicar els tretse
volúms del Atlante español ó descripción general geo-
gráfica, cronológica é histórica de España por reynos y
provincias, de sus ciudades, villas y lugares más famo-
sos, etc., etc. Era soci de 1' Económica Matritense de
Amichs del País.

— Y PADRÓ (LLUiS). Biog. Escriptor y poeta man-
resá. Va néixer 1' any 1872 y va morir 1' any 1895.
Per la seua poca salnt no va poguer seguir carrera;
empró conreuá forsa 'I seu talent natural. Va dirigir
el Setmanari Cátala, de Mantesa, defensant y propa-
gant el regionalisnie y la relligió. Va obrir algúns
certámens literaris. La seua ocupació consistía en
portar els Ilibres comerciáis d" una fábrica de filats
y teixíts de coto. A ran de- la seua mort, se van pu-
blicar els seus escrits en prosa y vers, en una precio-
sa edició feta a Manresa per Antoni Esparbé, un vo-
luní en quart que no 's va posar a la venda.

ESPINALVA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Llanas, prov. de Qirona. I| Hidrog. Riera que neix a la
vessant de tramontana de la serra Caballera y des-

aigua a la vora dreta del Ter, entre Llanas y Cam-
prodón, prov. de Qirona.

ESPINAR, v. a. Ant. PüNXAR.

ESPINARELA. f. Ictiol. Cert peix de cap molt es-
pinos. Espinarela.

ESPINAS (Pía d). Orog. Lloch de la serra de Va-
llespir, entre les valls del Coral y de Prats, a 1278
metres d'altitut, dominant el panorama de Prats de
Molió, Canigó, Costabona y Esquerdes de Roja.

ESPINAUGA. Geog. é Hidrog. ESP1NALVA.|| RIERADE.
Hidrog. Afhíent de la vora dreta del Ter; hi desaigua
una mica mes amunt de Camprodón, prov. de Qirona.

ESPINAVENTOSA. f. Med. Malaltía del sistema
ossós. Espinaventosa.

ESPINAVERA. Geog. Poblé corresponent al ajun-
tament de Cabanellas, prov. de Qirona.

ESPINAVESA. Bot. Planta de la familia de les
ramnacees, género Paliurus.

ESPINELA, m. Min. Pedra de color negros, que 's
presenta baix la forma de pe-
tits crestalls opaclis o traslu-
cits. Espinelano.

ESPINELVAS. Geog. Poblé de
la prov. de Gi ona, bisb. de Vich,
part. jud. de Santa Coloma de
Parnés; és a la vora de la riera
Major, afluent del Ter; té agre-
gados les caseríes de Franga y
la Creu Roja y té 500 hab. ^ „ ^,^ . ,

_„r..»Tr-ii «j- «1 ■ L Sesell d Espineivas

ESPÍNELE, m. Min. Aluminat ^ ^

de magnesia. Espínelo.

ESPINESCENCIA. f. Boi. Estat d' un eos pie d' es-
pines. Espinescencia.

ESPINESCENT. adj. Bot. Acavat a modo d' espina.
Espinescente.

ESPINETA, f. dim. Mus. Clau petita d' una sola
corda en cada ordre. Espineta. Ii dim. Espina petita.
Espinica, liata.

ESPINGOLARSE. v. r. Ter. REPEnjarse.

ESPINGUET. m. Se diu de qui té una veu xisclosa
y penetranta. Voz chillona y penetrante.

ESPINGUETA. f. AguUa de punta de diamant. Es-
pingueta.

ESPINÍFER, A. adj. Que té espines. Espínífero.

ESPINIFORME. adj. Que té la formad' espina. Es-
piniforme.

ESPINITIS. f. Med. Inflamació de la espina dorsal.
Espinitis.

ESPINOS, A. adj. Guarnit d' espines» Espinoso,
espíneo. || Dit del Uocli pie d' espines. Espinoso,
espíneo. || Met. Arduo, intrincat, difícil. Espinoso.

ESPINOS (Benet). Biog. Artista valencia, fill del
gravador Josepli. L' any 1787 va ésser elegit director
de la Escola de Belles Arts de St. Caries, havent si-
gut mestre de la ensenyansa de pintar flors durant
trenta anys, especialitat en quina se distingía ais
seus quadros, segons pot véures en el Museu provin-
cial valencia (números 713 al 721). L'any 1815 va que-
dar cegó y tuUit, morint 1' any 1818.

— (CARLES). Biog. Canonge de la seu de Lleó, na-
tural de Barcelona, que vivía a fináis del sigle XVIII.
Havia reunit mólts inaterials pera la historia eccle-
siástica y la civil de Lleó, quins origináis va entre-
gar ais PP. Florez y Risco pera la España Sagrada.

— (JOSEPH). Biog. Artista, pintor y gravador va-
lencia, nat r any 1721 y mort 1' any 1784. Primer va
estudiar ab en Lluis Martínez y després ab l'Evarist
Muñoz. El niillor quadro pintat per ell que 's coneix,
es el de la Mare de Deu de les Angunies que hi ha al
altar niajor del convent del Peu de la Creu (Valencia)
y d' ell és també '1 que hi ha al segon eos del altar,
que representa els sants fundadors de la ordre. Entre
els seus gravats al buril y a 1' aigua-fort son remar-

ESP

ESP

709

cables: Santa Polonia, Sanl Joscph, la Verge del Cam-
panar y Sant Joscph de Calasanz.

ESPINOSA (Jascinto Geroni de). Biog. Pintor va-
lencia, nat a Cocentaina 1' any 1600 y niort a Valen-
cia r any 1080. Va ésser adepte de l'escola bolonye-
sa y les mellors pintares seues decoren les iglesies
de la ciutat de Valencia.

— (NICOLAU). B/oo'. Poeta, nat a Valencia envers
r any 1520. Va escriure una continuació del poema
d' Ariosto (Orlando Furioso), titulantlo La Segunda
parte de Orlando, que 's va estampar a Saragossa
r any 1555; abandonant la llegenda de Turpin, se-
guida pél poeta italiá, va atemperarse a les tradicións
literaries populars espanyoies.

ESPINOSA. Geog. Veinat del dist. niunpal. de To-
ses, prov. de Girona.

ESPÍNTER. ni. Min. Mineral vert agrisat, de cres-
lalls decaedres. Espíntero.

ESPINTERÓMETRE. m. Instrument pera amidar
la forga de les espumes eléctriques. Espinterómetro.
ESPÍNULA. f. ESPINET.A.
ESPINULARIA. f. Bot. Algues. Espinularia.
ESPINULÍFER, A. adj. Ab espínules. EspinuHfero.
ESPINULÍFLOR, A. adj. Bot. Que té 'Is cálcers de
les seues flors guarnits d' espines. Espinulífloro.

ESPINULIFORM. adj. En forma d' espínula. Es-
pinuliforme.

ESPINULÓS A. adj. Bot. Guarnit d' espínules. Es-
pinuloso.

ESPINYAR. v. a. Treure 'Is pinyóns de les pinyes.
Sacar los piñones de las pinas.

ESPINYOLAT, DA. adj. Sense pinyol. Despepitado.
ESPIOCA (Torres de). Geog. Aldea del terme de
Picassent, prov. de Valencia.
ESPIOT. ni. ESPÍA.

ESPIRA, f. Mat. Córba en figura de caragol. Espi-
ra. II Parlant de maquines. Rosca. || Ant. GUSPIRA.

ESPIRA DE L' AGLY. Geog. Poblé del depart. deis
Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Ri-
vesaltes; és a la vora del riu Agly y té 1,698 hab. ||
— DEL CONFLENT. Geog. Poble del depart. deis Piri-
iieus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Vinsá; és
a la vora de la riera de Llech y té 230 hab.

ESPIRADOR, m. Ant. ESPIRall. || Qui espira. Es-
pirador.

ESPIRAL, adj. Lo que té figura de caragol. Espi-
ra!. II m. Ant. Cert íorat auditiu anonienat aixís per
la seua forma. Espiral. ||
Broca de foradar ferro, usa-
da al torn mecánich. Es-
piral.

ESPIRALL m.Foratper
ont ix el vent. Respira-
dero, espiradero, espira-
ción, espiráculo. || El deis
condueles del'aigtia. Ata-
be. II El del buch d' abe-
Ues. Piquera, [j El de les
botes pera tastar el vi. Pi-
quera, catavino, sangra-
dor, silbato.

ESPIRALLAR. v.a.Ant.

ESPURNAR.

ESPIRAR v. n. Morir.
Espirar. II Acavar el temps,
cbm: ja ha espiral el mes, etc.
Espirar. |! Ant. ACAVAR,
CONCLOÜRE'S. II Poét. Bu-
far el vent. Soplar.

ESPIREA, f. Bot. Mata
de la fam. de les rosácees;

té uns 80 centímetres d' alta, ab les flors arraimades

al cim de les branques. Espirea.

^^'

Espírifjr

Brot d' espirea

ESPIRETJAR. v. a. ESPURNAR.
ESPIRIFER. Paleont. Molusclis branquiodis apigis
o tertricardinis
déla familiadels
esperiferits. Es-
pirífero.

ESPIRITIS-
IVIE. m. Secta fi-
losófica d' Allan-
Kardek, que creu

en la coniunicació deis homens ab els esperits y en
el renaixement o transmigrado d' un meteix espeiit
a varis cossos successius. Espiritismo.

ESPIRITISTA, s. Partidari del espiritisme. Espi-
ritista.

ESPIRITÓS, A. adj. ESPERItóS.

ESPIRITOSAMENT. adv. ni. Ab esperit. Espiri-
tuosamente.

ESPIRITUAL, adj. Pertanyent al esperit. Espi-
ritual.

ESPIRITUALISACIÓ. f. L' acte y efecte d' espiri-
tualisar. Espiritualización. || Quim. Redúcelo deis
sólits a esperit Espiritualización.

ESPIRITUALISAR. v. a. Infundir esperit de pietat.
Espiritualizar. || Enlairar, constituir en grau espiri-
tual lo que no ho es. Espiritualizar, eclesiastizar.
I Considerar coni espiritual lo corporeu pera enten-
dre'í. Espiritualizar. |l Dit d' algúns béns reduits a
la condició de béns ecclesiástichs. Espiritualizar.

ESPIRITUALISME. m. Sistema oposat al materia-
lisme y que creu ab la existencia deis esperits. Espl-
ritualismo.

ESPIRITUALISTA, m. Partidari del esperituaUs-
ine. Espiritualista.

ESPIRITUALITAT. f. Naturalesa y condició de lo
espiritual. Espiritualidad.

ESPIRITUALMENT. adv. m. Ab 1' esperit, d' un
modo relligiós. Espiritualmente.

ESPIRITUÓS, A. adj. ESPERITÓS.

ESPIROILA. f. Ant. Radical qu' algúns quíniichs
han cregut trovar a 1' oli de la ulniaria. Espiroila.

ESPIROILUR. ni. Combinació de la espiroila ab
un coí simple. Espiroiluro.

ESPIRUR, A. adj. Ornit. Que té la qüa en forma
espiral. Espiruro.

ESPIT. ni. Pal llarch a un de quins caps s' atra-
vessa una post que serveix pera penjar y despenjar
el paper que 's posa a secar a les fabriques y a les
inipremptes. Espito.

ESPITAL. m. Ant. HOSPITAL.

ESPITLLERA. f. Obertura llarga y estreta que 's
deixa a la paret forana pera donar claror a 1' inte-
rior. Tronera, tragaluz, saetera. || Obertura niólt
estreta de dos o tres pams de llarch que hi há a les
niuralles, pera disparar els fusells, etc. Tronera, sae-
tera. II La deis conductors d' aigua. espirall, 2.

ESPITLLERAT, DA. adj. En forma d' espitllera.
Aspillerado |! Pié d' espitUeres. Aspillerado.

ESPITREGAT, DA. adj. Qui va ensenyant el pit.
Despechugado.

ESPITREGARSE. v. r. Vestirse de modo que 's va
ensenyant el pit, o bé descordarse fins la camisa pera
que quedi '1 pit al descubert. Despechugarse.

ESPIVIA. f. Vet. Dislocació inconiplerta de les ver-
tebres. Espivia.

ESPIVIÓ. m. Vet. Dislocació complerta de les ver-
tebres. Espivión.

ESPLAIAR. V. . Estendre. Explayar.

ESPLAIARSE. v. r. Met. Escamparse. Explayarse.

ESPLANA. f. Eina de fusta forta ab que 'Is cande-
lers de cera allisen les cándeles. Alisador.

710

ESP

ESP

ESPLANACIO. f. L' acció y efecte d' esplanar. Ex-
planación.

ESPLANADA. f. El paviiiient de posts sobre '1 qual
carregueu les curenyes a la batería. Explanada. ||
Pendent desde '1 cainí cubert envers la campanya.
Glacis, explanada. || Espai inhabitat, dins y fora de
unes muralles. Explanada.

ESPLANADURA. f. ALLISADURA.

ESPLANAR V. a. AlHsar ab la esplana. Alisar. ||
Met. Declarar, explicar. Explanar.

ESPLANAT, DA. p. p. Explanado.

ESPLANEURISME. ni. Met. Desenrotllo excessiu
de una entranya. Esplaneurisma.

ESPLÁNICH, CA. adj. Anat. Pertanyent a les en-
tranyes. Esplánico.

ESPLANISSADA. f. Cop que 's dona de plá ab al-
gún instruiiient, cóni: cl sabré, etc. Lapo.

ESPLANÓGRAF. iii. Qui's dedica a la esplanogra-
fía. Esplanógrafo.

ESPLANOGRAFÍA. f. Med. Descripció de les en-
tranyes. Esplanografia.

ESPLANÓLECH. m. Qui est;i versal en esplanolo-
gía Esplanólogo.

ESPLANOLITÍASSIS. f. Malaltía causada per la
presencia d' un cálcul a una entranya. Esplanolitíá-
sis.

ESPLANOLOGÍA. f. Tractat sobre les entranyes.
Esplanología.

ESPLANOSCOPIA. f. Med. Inspecció de les entra-
nyes de les victimes d' enverinanient. Esplanoscopia.

ESPLANOTOMÍA. f. Med. Anatomía de les entra-
nyes. Esplanotomía.

ESPLANOTÓMICH, CA. adj. Propi de la esplano-
tomía. Esplanotómico. ll s. Qui hi és práctich. Espla-
notótnico.

ESPLAYARSE. v. r. ESPLAIARSE.

ESPLAYETA. Geog. Aldea del terme munpal. d' Es-
porlas, illa de Mallorca.

ESPLENALGIA. f. Med. liiflamació del Ueu o de la
nielsa. Fsplenalgia.

ESPLENÁLGICH, CA. adj. Lo pertanyent a la es-
plenalgia. Esplenálgico.

ESPLÉNDIDAMENT. adv. m. Ab esplendidesa. Es-
pléndidamente, magníficamente, suntuosamente.

ESPLENDIDESA. f. Magnificencia, iuxo en el men-
jar y vestir. Esplendidez.

ESPLENDIDiSSIM. A. adj. sup. Esplendidísimo.

ESPLÉNDIT, DA. adj. Magnífich, Iliberal, sump-
tuós. Espléndido. || Dit deis convits abundants y ex-
quisits. Opíparo, espléndido.

ESPLENDOR, f. RESPLANDOR, ll Mel. Llustre, no-
blesa, honra. Esplendor.

ESPLENDORÓS, A. adj. Lo qu' és mólt brillant,
magnífich, fúlgit, sumptuós. Esplendoroso. || ES-
PLÉNDIT.

ESPLENECTOMÍA. f. Med. Extirpado déla nielsa.
Esplenectomía.

ESPLENENFRASSIA. f. Med. Obstrucció de la
melsa. Esplenenfrasis, esplenenfrasia.

ESPLENÉTICH, CA. adj. Med. Propéns a patir les
obstruccións de la nielsa. Esplenético.

ESPLENL ni. Anat. Un deis catorse niuscles per
medí deis quals se mou el cap. Esplenio.

ESPLÉNICH, CA. adj. Pertanyent al lleu. Esplé-
nico. II m. Anal. Espleni.

ESPLENIFICACIÓ. f, Anat Degeneració d' un tei-
xit orgánich en un altre de semblant a la melsa. Es-
plenifícación, esplenización.

ESPLENITIS, f. Anal. anl. Vena de la má es-
querra, a la qual s' atribuíen relacións ab la mel-

sa. Esplenitis. || Med. Inflamació de la nielsa. Es-
plenitis.

ESPLENOCELE. f. Med. Tiencadura de la melsa.
Esplenocele.

ESPLENÓGRAF. s. y adj. Qui 's dedica a la espie-
nografía. Esplenógrafo.

ESPLENOGRAFÍA. f. Med. Descripció de la melsa.
Esplenografía.

ESPLENOLOGÍA. f. Med Tractat relatiu a les
nialaltíes de la nielsa. Esplenología.

ESPLENOLOGISTA. s. y adj. Med. Qui 's dedica a
la esplenología. Esplenólogo, esplenologista.

ESPLENONCIA. f. Med. Infartació de la nielsa.
Esplenoncia.

ESPLENOPARECTAM. m Med. Aument del vo-
liuii de la nielsa Esplenoparéctamo.

ESPLENOTOMÍA. f. Med. Dissecció de la melsa.
Esplenotomía.

ESPLET. ni. Sembrats en herba. Panes. |i SEGA.

ESPLETANT. adj. Ant. Gastado, esquilmado.

ESPLICABLE. adj. Lo que pot ésser esplicat. Ex-
plicable.

ESPLICACIÓ. f. Acte o efecte d' esplícar. Explica-
ción. II Declaració o exposició de qualsevuHa mate-
ria, doctrina, etc., per páranles o exemples, a fí de
que 's fassi mes perceptible. Explicación.

ESPLICADORES. f. pl. Facilitat d' esplicaise bé.
Explicaderas.

ESPLÍCAR. V. a. explicar. || Declarar, donar a co-
néixer lo que 's pensa. Explicar. || Declarar, exposar
la doctrina difícil ab páranles clares. Explicar. ||
Pronunciar, proferir. Explicar. {| Enseiiyar en la cá-
tedra. Explicar.

esplícar fil per randa, fr. Explicar una cosa de-
talladanient. Explicar por abe.

esplícar QUANTES FAN QUINSE. fr. Ajustarías cuen-
tas.

ESPLICARSE CÓM UN OALLDINDI. fr. Fam. irón. Se
diu d' aquell que s' explica malament. Tener malas
explicaderas.

ESPLICARSE. V. r. Explicarse.

ESPLICAT, DA. p. p. Explicado.

ESPLÍCIT, A. adj. Ciar, formal, exprés. Explícito.

ESPLÍCITAMENT. adv. m. D' una manera explíci-
ta. Explícitamente.

ESPLÍN, in. Mot castellanisat, d' origen anglés.
Fonda tristesa que domina seguidament a qui 'n pa-
teix. Esplín.

ESPLOIAR. V a. Referintse al blasó és extendre:
se diu de 1' águila de dos caps o d' ales exteses. Ex-
ployar.

ESPLOMISSAR. v. a. Arrancar el plomissol deis
aucells. Quitar el plumón ó plumión.

ESPLORABLE. adj. Lo que pot ésser explorat.
Explorable.

ESPLORACIÓ. f. L' acció y efecte d' explorar. Ex-
ploración. II Averiguació Exploración.

ESPLORADOR, A. m. y f. Qui explora. Explora-
dor.

ESPLORAMENT. m. Ant. EXPLORACIÓ.

ESPLORAR. V. a. Examinar, observar ab dilli-
gencia. Explorar.

ESPLORAT, DA. p. p. Explorado.

ESPLOSSIÓ. f. Fis. Soroll mólt fort que fá I' aire
o un gas compriniit, rompent el cós en que 's conté.
Explosión.

ESPLOSSIU, VA. adj. Relatiu a la esplossió, capas
de produirla. Explosivo.

ESPLOTACIÓ. f. Acció y efecte d' esplotar. Ex-
plotación.

ESP

ESP

711

ESPLOTADOR, A. ni. y f. Qui espióla. Explota-
dor.

ESPLOTAR. V. a. Treure d' una persona o cosa
íot el partit que se 'n pot. Explotar. || Beneficiar una
mina o propietat qualsevulla.
Explotar.

ESPLOTAT, DA p. p. Ex-
plotado.

ESPLUOA. f. Ant. COVA.
ESPLUGA. Geog. Poblé de la
prov. d' Osea, bisb. de Barbas-
tre, part. jud. de Benabarre; está
un poch apartat del rlu Éssera.
II — CALVA. Poblé de la prov.
y part. jud. de Lleida, dióc. de
Tarragona; és a ponent de la
té 1,595 hab.
Poblé de la

Segell d'EspIuga
Calva

Segell d' Espluga
de Francolí

serra del Tallat y

II — DE FRANCOLÍ
prov. y dióc. de Tarragona, part.
jud. de Montbiancli, és a la vora
del riu Francolí y té 3,654 hab.
II —DE SERRA. Poblé de la provin-
cia y bisb. de Lleida, part. jud. de
Tremp; és a mitjorn de la serra
de Sant Qervás y té 362 hab.

ESPLUGABÓU. m. Ornit. Aucell
d' aigua del tamany d' una guat-
lla, de color blanch ab algunes plo-
mes blavenques; no canta, pero fa una veu que pro-
nuncia Corlieu, y diuen que 's sent de niitja hora
lluny. Chorlito común.

ESPLUGAFREDA. Geog. Poblé del dist. munpal.
^e Sapeira, prov. de Lleida.

ESPLUGAR. V. a. Ant. Treure Ms poils a algú.
També s' usa cóm recíproch. Despiojar, espulgar.

ESPLUGUES (IVlargarida). Biog. Monja y escrip-

tora niallorquina, filia d' Arta y morta a Palma 1' any

1738. Era mólt entesa en gramática, retórica, filoso-

4ia y sagrada teología. Va escriurer algúns tractats,

y va compondré algunes poe-

síes en llengua mallorquína.

ESPLUGUES. Geog. Poblé de
la prov. y bisb. de Barcelona,
part. jud. de Sant Feliu de Llo-
bregat; és al peu de la nionta-
nya de Sant Pere iWártir, prop
de Barcelona, y té 1,061 hab.
II —(LES). Geog. Caseriu del
dist. munpal. de Mur, prov. de
Lleida.

ESPLÚS. Geog. Poblé de la
prov. d' Osea, bisb. de Lleida, part. jud. de Fraga;
és a la carretera d'Albalat de Cinca a Tamarit y té
549 hab.

ESPODA. f. Ant. Óxit de zinch. Espoda.
ESPODASSAR. v. a. Podar nialament els ceps
deixaiit'hi sarments mes llarchs de lo que permeten
les regles del art. Perchonar.

ESPODI. ni. Cendra semblanta a la tutia que's fa
a les fornals de coure. Espodio.

ESPODIT. m. Min. Pols feldespática que pervé de
la descomposició de les laves -y altres pedrés volcá-
niques. Espodito.

ESPODO. ni. Veu qu' entra en la formació de va-
ríes paraules compostes propies de la historia natu-
ral, y significa color de cendra. Espodo.

ESPODOMANCIA. f. Endevinament per medí de
la cendra. Espodomancia.

ESPODUMEN. m. Min. Mineral que 's cubreix de
cendra quan se'l tracta a la flesca, y no és mes que
un silicat aluminós ab base de titina. Espodumeno.
ESPOETARSE, v. r. Despearse.
ESPOLANDER. m. Ant. marmessOR.

Segell d' Esplugues

ESPOLET. m. Barreta de ferro demunt de quina
roda '1 cañó, y quins dos caps entren a la Uansado-
la, pera que rodant'hi se subministre la trama. Hem-
brilla.

ESPOLETA, f. Canonet de fusta per ont s'enceva
y cala foch a les bombes y granades. Espoleta, es-
piga, pipa.

ESPOLL m. Béns que queden per mort deis prelats.
Espolio.

ESPOLÍ. m. Roba de seda ab flors. Espolín. ||
Llansadora petita pera fer les flors de la tapissería.
Espolín.

ESPOLIACIÓ. f. Despojamiento, despojo, f. Ret.
Figura del llengüatge qu' explica una meteixa cosa
de diferents modos o ab diferentes frases. Expo-
liación.

ESPOLIADOR, A. m. y f. DESPULLADOR.

ESPOLIAMENT. m. ESPOLIACIÓ.

ESPOLIAR. V. a. Pendre lo qu'es d' un altre. Es-
poliar. II Ant. DESPULLAR.

ESPOLIARL m. Arq. ant. Habitació de les ter-
mes, ont els banyistes románs se treien la roba.
Espoliarlo. || Lloch situat aprop deis anfiteatres
románs ont despullaven ais gladiadors morts y se
acabava de matar ais quí eixíen ferits mortalment.
Espoliarlo.

ESPOLINAT, DA. adj. Teixit a modo d'espolL
Espolinado.

ESPOLITS. pl. Ter. ibissench. Contractes de ma-
trimoni. Contratos matrimoniales.

ESPOLSABÜTXAQUES. m. Rapabolsas.

ESPOLSADA. f. Acció y efecte de treure la póls.
Desempolvadura, sacudidura.

ESPOLSADORA. i. Ant. RESPALL.

ESPOLSADORS. m. Utensili que consisteix en
un mánech de fusta guarnit ab llenques de panyo,
cuiro, etc., que serveix pera espolsar. Quitapolvo,
sacudidor. || El de ploma. Plumero. || El de simolsa.
Vendos. || El de qüa de guineu. Zorros.

ESPOLSADURA. f. y

ESPOLSAMENT. m. ESPOLSADA.

ESPOLSAR. V. a. Treure la póls d' alguna cosa.
Despolvorear, desempolvorear, quitar el polvo. ||
Moure ab violencia alguna cosa d' una part a l'altra,
cóm: el vent ais blats. Sacudir. || fer bisbe. || v. a.
Met. Pegar. Castigar, sacudir.

ESPOLSAT, DA. p. p. Treta la pols d' algún
moble, paret, roba, etc. Despolvoreado, sacudido.

ESPOLSOS. m. pl. espolsadORS.

ESPOLVORISACIÓ. f. Acció y efecte d' espolvo-
risar. Espolvorizaclón.

ESPOLVORISAR. v. a. Escaní-
par lo qu'está fet pols. Espolvo-
rizar.

ESPOLLA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Girona, part. jud.
de Figueres; té agregades les ca-
series de Bausitjes y' Is Vilars; és
a la vora de la riera Orlina, afluent
del Llobregat, y té 990 hab.

ESPONA. f. Ant. Vora de Hit.
Lado de cama. || Ter. Marge de
un canip, d' un camí, d' un riu, etc. Margen, jj mar-
jada.

ESPONA (Plá d') Orog. Entre '1 port de Viella y
r hospital del nieteix noni.

ESPONCELLAR. v. a. DESPONCELLAR.

ESPONDEASME. m. Ant. Alterac.ó musical que
alsava de Ires semitons el to d' una corda.

ESPÓNDIL, m. Anat. Vértebra. Vértebra, espón-
dil. II A/2/. Bola d'arám que servia pera donareis

Segell d' Espolia

712

ESP

ESP

Espóndil

vots o sufragis. Espóndilo. || Paleont. Moluschs la-
inelibranquis deis espondilits, ab crosta irregular
moltes vegades fiillosa. El
que se trova al Mediterra-
ni, anoinenat peu d' ase,
es comestible. També se
troven menes fóssils. Es-
póndilo.

ESPONDILALGIA. f.
Med. Dolor de la coluir.na
vertebral o espinada. Es-
pondilalgia.

ESPONDILARTROCA-
CE. f. Med. Cercadura de la
espinada o columna verte-
bral. Espondilartrocace.
ESPONDILITIS, f. Med. Inflamació de la espinada
o columna vertebral. Espondilitis.

ESPONELLÁ. Geog. Poblé de la prov., bisbat y
part. jud. de Girona. Está situat a la vora del Plu-
via; té agregáis els pobles de Santenys y Vilera, y
compta 750 liab.

ESPONENCIAL. adj. Alg. Se diu d' una potencia
notada ab un exponent. Exponencial.

ESPONENT. p. a. Exponente. Ii m. Arit. Nombre
que senyala la potencia a qu' está elevada una quan-
titat. Exponente.

ESPONERA. f. Mil. tiául. FLANCH, COSTAT.
ESPONJA, f. Producte del mar, grisa, groguenca
y a voltes vermellosa, compost de libres que fan una
niassa flexible y plena de forats que serveixen de

-£

Tro? d' esponja comuna, mólt aumentada

vivenda a certa mena de pólits. Té aplicado a varis
usos doméstichs, per lafacilitat pera absorvir l'aigua
y qualsevol líquit, que llensa al comprimirse 1' es-
ponja. Esponja

ESPONJA. Ter. Blanes Gibrell que s' utilisa pera
enmanavar el cordill de la pintura que 's fa al linter
pera pintar les naus.

TINDRE UNA ESPONJA AL CLATELL. fr. Fam. Se diu
del qui fácilment plora. Tener el don de lágrimas.

BEURE MES QU' UNA ESPONJA, fr. BEURE MÓLT, p.ir-
ticularment parlant d'un borralxo.

ESPONJAR. V. a. Fer poros algún eos. Esponjar.

ESPONJARSE. V. r. Aixamplarse les fibres d' al-
gún eos restant mes grans els poros. Esponjarse.

ESPONJAT. m. La acció y efecte d' esponjar. Es-
ponjadura.

ESPONJETA. f. dim. Esponjuela.

ESPONJIARI, A. adj. Semblant a la esponja. Es-
ponjiario.

ESPONJIFORM. adj. Que té la forma d' esponja,
Esponjiforme.

ESPONJIÓ. m. Med. Nóiu d' un epítema que anti-
guament s'aplicava ais liidrópichs pera que 'Is hi
xuclés la serositat Esponjión.

ESPONJIOLA. f. Bol. Nóm de certes parts exte-
riors deis vegetáis, situades a la banda de fora de
les arrels, deis pistils o de les llevors, que teñen una
forta tendencia a xuclar els líquils ab que' s posen
en contacte. Esponjiola.

ESPONJITA. f. Miner. Pedra plena de poros. Es-
ponjita.

ESPONJÓS, A. adj. Esponjoso.

ESPONSALIES. f. pl. Ant. ESPONSALS.

ESPONSALICI, A. adj. Pertanyent ais esponsals.
Esponsalicio.

ESPONSALS. m. pl. Mutua promesa de matrimoni.
Esponsales. || For. Aquesta meteixa promesa quaii
está revestida de les solemnitats que '1 dret reque-
reix pera que sigui ferma. Esponsales.

ESPONTÁNEAMENT. adv. m. Voluntariament,
de propi impuls. Espontáneamente.

ESPONTANEITAT, DA. f. Qualitat, naturalesa o
condició de lo espontaneu. Espontaneidad.

ESPONTANEJAMENT. m. Acte y efecte d' espon-
tanejarse. Espontaneamiento.

ESPONTANEJAR. va. a. Ofeiír voluntariament.
Espontanear. |1 Produirnaturalment. Espontanear.

ESPONTANEJARSE. v. r. Oferirse, declararse, co-
municarse voluntariament. Espontanearse.

ESPONTANEJAT, DA. p. p. Espontaneado.

ESPONTANEU, A. adj. Natural, voluntar!, Iliure.
Espontáneo.

ESPONTÓ. m. Llansa antiga d'una cana de Uarga,
ab ferro a modo de cor a la punta; 1' usaven els ofi-
ciala en lloch d' espasa. Espontón. || Ant. Llansa
curta ab ferro daurat y una borla pera guarnido;
era insignia y distintiu deis capitáns d' infantería.
Jineta.

ESPONTONADA. f. Ant. Salutació militar a les
persones de dignitat, rendint I' espontó. Esponto-
nada.

ESPORÁDICH, CA. adj. S' aplica a les malalties
qu' ataquen separadament a tota mena de individuus,
per causes particulars, sense que aquelles siguin
estacionarles en cap país. Esporádico.

ESPORCELLADA. f. Bot. Planta de la fam. de les
llabiades, de fulla menuda y flors morades termináis,
quina aigua, que's pren pél mal de ventre, es mólt
amarganta.

ESPORGA, f. ESPORGAMENT.

ESPORGADOR, A. m. y f. Qui esporga. Monda-
dor, limpiador.

ESPORGADURA. f. y

ESPORGAMENT. ni. La acció y efecte d'esporgar.
Escamonda, escamondo, castra.

ESPORGAR. Netejar els arbres de les branques
inútils y de les fuUes seques. Escamondar, cas-
trar, desvahar, mondar, marrojar, limpiar. || Apli-
cat a les vinyes. Chapodar, desmamonar, desle-
chugar.

ESPORGAT, DA. p. p. Escamondado, mondado,
castrado, chapodado.

ESPORGUERÍES. f. pl. Bruticia que resta deis
grans quan se porguen. Granzas.

ESPORGUÍMS. m. pl. Les branques o la brossa
que resulta del esporgament. Escamondadura, des-
broce.

ESPORLES. Geog. Vila de Tilla y bisb de Mallor-
ca, part. jud. de Palma; és dins d' una valí y té 2,95t
habitants.

ESP

ESP

713

ESPOROFTALMÍA. f. Mcd. Lepra deis ulls. Espo-
roftalmi'a.

ESPOROFTÁLMICH, CA. adj. Med. Lo que per-
tany o és concernent a la esporoftalmía. Esporof-
tálmico.

ESPORTA, f. Ant. Senalla. Espuerta.

ESPORTELLA. f. Anl. Seiialleta Esportillo.

ESPORTELLAR. v. a. Obrir portell a alguna part.
Desportillar, abrir portillo.

ESPORTELLAT, DA. p. p. Desportillado.

ESPORTÍ. m. Ais niolíns d'oli, cofí, mena de sa-
rrionet d'espart apretat, compost de dues peces ro-
dones cusidas per la vora, la de deniunt té un forat
gran y la de sota un altre de petil; s' omplen d' oli-
ves ja nioltes, y, posantlos uns demunt deis altres,
se'ls hi tira aigua calenta, y s' apreten ab la biga
pera que 'n ragi l'oli que encara hi liá. Capacho.

ESPORUGAT, DA. ESPORUQUIT.

ESPORUGUIR. V. a. Atemorisar, fer por. Ame-
drentar.

ESPORUGUIRSE. v. a. Despavorirse.

ESPORUGUIT, DA. p. p. Amedrentado, despa-
vorido.

ESPÓS. ni. Marit. Marido, esposo.

ESPOSA, f. La inuller. Esposa.

ESPOSADA, f. La niuller casada de poch. Despo-
sada, recién casada.

ESPOSALLES. f. pl. CASAMENT.

DESPRÉS DE LES ESPOSALLES SOLEN VINDRE LES
PLORALLES. Ref.DE LES RIALLES NE VENEN PLORALLES.

ESPOSALLS. m. pl. Esponsals.

ESPOSAR. V. a. Casar. Desposar. || Pendre per
marit o per muller. Casar con alguno ó alguna; to-
mar por marido o mujer. |l Ant. EXPOSAR.

ESPOSARSE. V. r. Casarse. Desposarse, ca-
sarse.

ESPOSAT, DA. p. p. Desposado. || m. ESPÓS.

ESPOSES, f. pl. MANILLES.

ESPOSES (Hermita de les). Geog. En un enlairat
cingle de deniunt del torrent de Cerdanyola, en el
Bergadá.

ESPÓSIT ni. Criatura desam-
parada deis seus pares. Expósito.
ESPOSORI. m. Casament. Ca-
samiento.

ESPOT. Geog. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. d'Urgell,
part. jud. de Sort; és al peu de
una niontanya, a la vora del No-
guera Pallaresa y té 310 hab. ||
— (PORTARRÓ D')- Orog. Pas del
Pirineu, a uns 2,400 niet. d'altifut, entre la Valí
d'Arán y '1 Noguera Pallaresa, prov. de Lleida. || —
(RATERA D'). Port situat entre '1 pich del meteix
rom y el de Saburedo (2,544 ni.). || — (VALL). Sota
el port del seu nóin; és regada pél r¡u Escrita.

ESPOTSÍIVI. ni. Filets del sarment. Tijeretar, zar-
cillos. II Ant. Qüa o mánecli de la fruita.

ESPRÉMER. V. a. y 'Is seus deriváis, exprémer.
ESPRIMATXAT, DA adj. Delgaducho.
ESPRIT (SAINT) Jaume. Biog. Escriptor mólt re-
marcable del sigle XVII (1611-1678) anomenat VAbée-
Sprit, encara que no va ésser ecclesiástich. Era na-
diu de Bessiers y va pertanyer a 1' Academia France-
sa. Era autor de varies obres füosófiques que reflec-
taven les opinións del seu temps, entre altres les
tilolades Paráfrasis d' alguns psalmes, y falsetats de
les virtuts humanes.

ESPUAT, DA. adj. Ter. Aspeado.
ESPUDREiVlENTS. m. pl. Gana continua d' eva-
quar el ventre ab dificultat de lograrho. Pujos.

DIC. CAT.— T. I.— 90.

tespoT

Segell d' Espot

ESPUELA f. Vulg. castell. ESPARÓ. (| Bot. Dit de
la punta que treuen algunes flors. Espuela.

ESPUELA DE CAVALLER. Bot. Planta de la fam. de
les raiiunculácees; té moltes branques ab les fulles
retallades y fá les flors morades, quan és de camp, y
de diferents colors si és de jardi. Espuela de caballe-
ro, coneiitos de jardín.

ESPUELA DE GALÁN. Espuela grande.
ESPUELA DE TOT L' ANY. Espuela perenne.

ESPUELADA. f. Vulg. castell. Esparonada.
PEGAR ESPUELADA A LA CAVALCADURA. Espolear,
picar con espuela.

ESPUELÍ. in. Vulg. castell. Esparó petit clavat al
meteix taló de la bota. Fspolín.

ESPUGNABLE. adj. Lo que's pot espugiiar. Ex-
pugnable.

ESPUGNACIÓ. f. Acte y efecte d' espugnar. Ex-
pugnación.

ESPUGNAR. V. a. Vencer una fortificació, péndre-
la a la for^a. Expugnar.

ESPULTRANYÁ. v. a. 1er. Ibissench. Trepitjar.
Pisotear.

ESPUNCELLADA. adj. Ant. Se diu de la doncella
desflorada. Desflorada.

ESPUNDIA, f. Llaga xancrosa ab excrecencia de
carn y arrels fins al os. Espundia.

ESPUNTA, m. 1er. Ibissa. Mal al costat. Dolor de
costado.

ESPUNTAR. V. a. Llevar la punta a alguna cosa.
Despuntar.

ESPUNYIDELLA BLANCA, f. Bot. Planta de la
familia de les rubiácees, quin such serveix pera fer
mató, barrejantlo ab la llet. Aquesta planta' s' usa
cóni diurética. Galio blanco.

ESPUNYIDELLA GROGA. Varietat
de la anterior. Cuajaleche.

ESPUNYIDERA. f. Bot. ESPU-
NYIDELLA.

ESPUNYOLA. Geog. Poblé de
la prov. de Barcelona, bisb. de
Solsona, part. jud. de Berga; és
entre les rieres de Ciará y de
Navet y té 382 hab. || —(CASTELL Segell d' Espunyola
DE LA). Dalt de un serralet y en-
front de la pagesia el Regarol de 1' Espunyola, en
el camí de Berga a Montclar.

ESPURGA, f. La accíó y efecte de porgar o gar-
bellar. Aecho.

ESPURGABLE. adj. Lo que pot ésser espurgat.
Expurgable.

ESPURGACIÓ. f. Acte y efecte d' espurgar. Ex-
purgación.

ESPURGADOR. adj. Qui espurga. Expurgador.

ESPURGAR. V. a. Netejar, purificar; se diu mes
particularment deis arbres. Expurgar. !| Esmenar o
treure "Is erros d' algún escrit o imprés. Expurgar.

ESPURGAT, DA. p. p. Expurgado.

ESPURGATORI. m. Index deis Ilibres proibits o
manats espurgar per la Inquisició. Expurgatorio.

ESPURGUILLES. f. pl. Ant. ESPORGUERÍES.

ESPURI, A. adj. Bort, bastart, fill d' una ra:nera;
qui no té pare cert y conegut. Espurio, espúreo,
bastardo. || Met. Fals, contrafet o adulterat, que de-
genera'1 seu origen verdader. Espurio.

ESPURNA. f. Miqueta de foch que salta del carbó
enees. Chispa, mosca. || Partícula de foch que salta
de la pedra foguera per medi del foguer. Chispa,
centella. || La mica de cremallot enees que salta del
llum. Chispa, morcella. || Cada una de les gotes de
algún Hquit ab que 's mulla o arruixa alguna cosa.
Salpicadura.

LLENSAR ESPURNES. fr. ESPURNAR.

714

ESQ

ESQ

MALA ESPURNA. fr. Dolent, pervers. Malas entra-
ñas.

ÉSSER UNA ESPURNA. fr. Ésser ni61t viu o avispat.
Ser una chispa.

TINDRE MALES ESPURNES. fr. TINDRE MALES BURLES.
OMPLIR D' ESPURNES. fr. Mullar, arruixar ab gotes
d' algún líquit. Salpicar.

ESPURNALL. m. Ter. ESPURNA.
ESPURNAR. V. n. Lleii9ar espumes. Chispear.
ESPURNEJAR. v. n. ESPURNAR. |! Despedir la plo-
ma espumes de tinta per correr ab asperesa o difi-
cultat. Raspear.

ESPURNETA f. dini. Centellica, centellita.
ESPURRIAR. V. a. aixugar.

ESPUSSADOR, A. m. y í. Qui espussa. Espulga-
dor. II ni. Llóch pera espussarse. Espulgador.

ESPUSSAMENT. in. L' acció y efecte d' espussar
o d' espussiirse. Espulgo.

ESPUSSAR. V. a. Buscar y treure les pusses a
algú. També s' usa cóni recíproch. Espulgo.
ESPUSSAT, DA. p. p. Espulgado.
ESPUTACIÓ. f. Med. Acció y efecte d' esputar.
Esputación.

ESPUTAR. V. n. Med. LIen9ír esputs. Esputar.
ESPUTO, ni. Saliva, escupína. Esputo.
ESPUY. Geog. Poblé del dist. niunpal. de la Torre
Capdella, prov. de Lleida.

ESQUADRA. f. Quadrilla, concurs d' algunes
gents. Escuadra. || Cert nombre de soldats en com-
panyía y ordena usa ab el seu
cabo. Escuadra. || Part d' una
armada naval composta de va-
ris barcos de guerra, ab ilurs
corresponentes enibarcacións
me lors. Escuadra.

ESQUADRA (Mossos de 1).
Hisí. Institució arniaJa que va
fundar pera perseguir ais mal-
factors el batlle de Valis, Pere
Antoni Veciana i' any 1690. Va-
ren ésser reorganisats en 1719,
declarantlos forga militar, pera
perseguir ais restes de partides
defensores deis drets de Car-
ies 111 d' Austria. A i' any se-
güent sostingueren a Valls una
Uuita ab la partida d' en Bar-
celó. Mes, desviáis els mossos
del fi pera que foren instituits,
se congriaren enemiclis, fins el
punt de suprimirlos en 1868, re-
constitiiint el cós la provincia
de Barcelona en 1875.

ESQUADRACIÓ. f. Acció y
Mosso del'Esquadra efecte d' esquadrar. Escuadra-
ción.
ESQUADRAR. v. a. Of. Escairar, tallar o travallar
a escairo. Escuadrar.

ESQUADRAT, DA. p. p. Escuadrado.
ESQUADRINYABLE. adj. Lo que 's pot esquadri-
nyar. Escudriñable.

ESQUADRINYADOR, A. m. y f. Curios, qui es-
quadrinya. Escudriñador, escrutador.

ESQUADRINYAMENT. m. Averiguado, examen,
acte y efecte d' ejquadrinyar. Escudriñamiento, in-
vestigación, escrutinio.

ESQUADRINYAR. v. a. Examinar, averiguar cui-

dadosainent. Escudriñar, escrudiñar.

ESQUADRINYAT, DA. p. p. Escudriñado.

ESQUADRÓ. ni. Antiguament era part de 1' exércit

compost d' infantería y cavallería. Escuadrón. || Una

de les parts en que 's divideix un regiment de cava-

llería; niai passa de doscents soldats ni baixa de cent
quaranta. Escuadrón. || Antiguament, porció de tropa
formada en files ab certa disposició, segóns les re-
gles de la táctica militar. Escuadrón || Ant. ictiol.
Peix de mar. esCAT.

ESQUAMENT. m. Raboteo, derrabadura.

ESQUAR. v. a. Llevar la qua. Descolar. || Dit deis
anyells, pera que creixin y s' engreixin. Desrabotar,
rabotear. || Llevar la qua a les fruites Despezonar.

ESQUARTERAMENT. m. Descuartizamiento.

ESQUARTERAR. v. a. Dividir en quartos el cós
d' una persona o d' un animal. Descuarterar, cuar-
tear.

ESQUAT, DA. p. p. Descolado. || adj. Animal que
no té qua. Rabón. il Cap de dona ab les trenes ta-
Uades. II A una pega de teixit Henea tallada al altre
cantó del que té la marca de fábrica. || ni. Ter.
ictiol. El dofí mes vell que fá de capitá guiant la
manada. Delfín viejo.

ESQUÉ. m. Bossinet de vianda, cuquets, etc., que
's clava a la punta de l'ham pera enllepolir ais peixos
y pescarlos. Cebo. || Met. Cosa afalagadora ab que 's
preté enganyar a algú. Cebo.

posar ESQUÉ. fr. Poner cebo á los anzuelos.

ESQUEIX. m. ESQUINS. || Plansó que 's fá esquin-
sant un arbre o planta. Esqueje, hijuelo, chupón.

ESQUEIX DE CLAVELLINA. Cogollo de clavel ó de cla-
velina.

ESQUEIXADA (A la), m. adv. Obliquament, de
través. Sesgamente, sesgadamente.

ESQUEIXAMENT. m. Acte y efecte d' esqueixar.
Rasgadura.

ESQUEIXAR. v. a. ESQUINSAR. || Arrancar ab vio-
lencia la branca d' un arbre. Desgajar.

ESQUEIXAT, DA. p. p. ESQUINSAT.

ESQUELA, f. BITLLET, 1.

ESQUELET. m. Assumpte o obgecte principal,
substancial,
nú.seiise ador-
nos, etc. Es-
queleto. II CA-
LAVERA.

ESQUELLA.
f. Mena de cam-
paneta. Esqui-
la, esquilón,
cimbalillo,
cimbanillo. ||
La que porten
els animáis.
Cencerro, es-
quila, esqui-
lón, II Ictiol.
Peixqueacom-
panya a un al-
trededues pet-
xiiies y 1¡ ser-

veix de guardia. Esquila, paguro. II Ter. A Moya de
la esquella posada al bestiar que tira la carreta se 'n
diu trincóla.

AL TOCAR LA ESQUfíLLA DE VESPRE. LOC. ant. A la
hora de queda.

POSAR LA ESQUELLA AL OAT. fr. Atrapar a algú ab
esperanses falagueres. Cascabelear.

¿QUi POSARÁ LA ESQUELLA AL OAT? fr. ¿Quién
echará el cencerro ó el cascabel al gato?

ESQUELLER. m. L' animal que guía al bestiar.
Manso. || El de les vaques. Cabestro.

ESQUELLETA. f. dim. Campaneta petita. Esqui-
leta.

ESQUELLOT. in. aum. Zamba. || pl. Soroll ingrat
que 's fá ab esquelles, corns y altres coses pera
burlarse deis viudos la nit que 's casen. Cencerrada.

Esqoella: B, batall de fusta penjant
d'una corda

ESQ

ESQ

715

FER ESQUELLOTS. fr. Fer iiiólt de soroll ab esque-
llots, etc., devant la casa del viudo la nit que's casa.
Dar cencerrada.

ESQUEMA, f Nóm que antiguanient se donava a
tota figura de retórica Esquema. |1 Lo qu' existeix a
r enteniment, independent de la niatetia. Esquema.

ESQUEMÁTICH, CA. adj. Pertanyent a 1' esque-
ma. Esquemático. || pl. Sectaris qi e sostenien que
el eos de Crist no era mes que una cosa aparent.
Esquemáticos.

ESQUEMATISAR. n. Considerar els obgectes cóni
esquemes. Esquematizar.

ESQUEMATISME. m. Aplicado de les formes del
enteniment pur a la sensibilitat pura. Esquematismo.

ESQUENA, f. La part posterior de qualscviilla
cosa. Espaldas, dorso. || Espinada. Espinazo, lomo.
II La part del Ilibre ont s' hi posa M reto!, y d' altres
coses semblantes. Lomo. || La part oposada al tall
del ganivet. Recazo.

ESQUENA D' ASE. Figura inclinada d' una y altra
part. Caballete. || Eina que 's coloca al forat de 1' en-
clusa de la forja pera doblegnr els ferros calents.

CAURE D' ESQUENA, fr. Caure pegant cop ab la es-
quena. Caer de espaldas, dar de cogote.

ESQUENA DRET. fr. GANDUL.

GIRAR LA ESQUENA, fr. Fer el desentés, despreciar,
desamparar. Volver las espaldas.

PALMAR O PENDRE LA MIDA DF. LA ESQUENA. Donar
cops a la esquena d' algú. Medir las costillas.

PARAR LA ESQUENA, tr. Met. Sufrir, aguantar. Hacer
costilla.

QUEDAR AB LA CAMISA DE LA ESQUENA, fr. Fam.
Pera significar que s' ha quedat un tan pobre que no
té mes que la roba que porta.. Quedar en los huesos ó
en cueros.

TANTARANTENA, TOT LO QUE TINCH HO PORTO A LA
ESQUENA. Ref. Denota la pobresa d' algú. Todo lo que
tengo llevo encima.

TIRARSE 'HO A LA ESQUENA, fr. Oblidar, abandonar
algún negoci o assunipte. Echar d las espaldas.

ESQUENA Y MAS (Joseph) Biog. Ferm apóstol
de les idees catalanistes, y un deis industriáis que
mes contribuiren al desvetlla-
ment fabril de Catalunya en el
derrer ters de la passada centu-
ria. Era nadiu de Sant Esteve
de Bas, y ab el malaguanyat
Vayreda, va ésser deis priniers
en propagar a la contrada olo-
tina les aspiracións regionalis-
tes. A Sant Joan les Fonts, po-
sseía una de les fabriques cap-
dais d' aquella població, pro-
gectada y dirigida per ell, cóm
ho va ésser 1' iglesia parroquial,
que va costejar en gran part. Va
morir 1' any 1900.
ESQUENA D' ASE. Orog. Plá del Pirineu, a 2,635
met. d' altitut, a quin peu hi neix el riu Ter. És al
N.O. de Setcases, prov. de Girona.
ESQUENALL. m. CRESTA.
ESQUENETA. f. Casqueneta.
ESQUENITA. f. Mincr. Substancia d' un color gro-
guench fosch que crestallisa en prismes exaedres. Es-
quenita.

ESQUENYIAT. adj. Ter. d' Ibissa. Ronch. Afónico.
ESQUEPERRUTA. v. a. Ter. ibissench. Tallar el
cap. Descabezar.

ESQUER. m. ESQUÉ. || Bossa de cuiro pera portar
r esca, la pedra y '1 foguer. Esquero. || adj. Ant. ES-
QUERRE. II m. FOQUER. || CebO.

ESQUERDA. f. Obertura que's fá aúneos sólit
sense partirlo del tot. Hendedura, hendidura, hen-
dimiento, rendija, raja, rajadura. || Clivilla. || ES-

Joseph Esquena
y Mas

TELLA. 11 ESTELLETA, 2. || Tro? que salta de la pedra
quan se travalla. Trasquil, rocalla

ESQUERDALENCH, CA. adj. Cosa fácil d' esquer-
darse. Hendible.

FSQUERDALL. m. ESQUERDA GROSSA.
ESQUERDAR. v. a. Tallar part d' alguna cosa.
Hender, rajar. || Rompre algún vas o un' altra cosa
pegantli un cop. Cascar.

ESQUERDARSE DE FAM. fr. Fam. Ab que 's pondera
la mólta fam o gana qu'algú té. Clarearse de hambre.
ESQUERDARSE. v. r. Henderse, rajarse. || Clivi-
llarse la fusta. Esquebrajarse.

ESQUERDAT, DA. p. p. Hendido, cascado, es-
quebrajado.

ESQUERDES DE ROJA. Orog. Cingleres que se-
paren les aigues del Tech de les del Tet, en Uurs
deus originarles.

ESQUERERITA. f. Min. Mineral de la mena deis
betúms. Esquererita.

ESQUERN. m. Ant. ESCARNÍ.

ESQUEROM. m. Med. Inflamació seca deis ulls.
Esqueromo.

ESQUERP, A. adj. De geni intractable. Zahareño,
huraño, arisco. || Dit de la bestia que no 's vol ainan-
sir. Arisco, zahareño, huraño.
ESQUERRA, f. MÁ ESQUERRA.
ESQUERRÁ, NA. m. y f. Qui usa mes de la niá es-
querra que de la dreta. Zurdo, izquierdo, zoco.

ESQUERRE. adj. Lo pertanyent a la má y costat
esquerres. Izquierdo. Ij Met. ter. FORT, dificultós. ||
f. Anl. Rengle de naus en batalla. Ala. IJ esQUADRO,
eos D' EXÉRCIT.

ESQUERRE FEYTA. Loc. ant. náut. En rengle les naus
pera '1 combat y afrenellades. Abarlovadas las naves.
ESQUERRES DE BATALLA, fr. Ant. Escuadrones de
batalla.

ESQUERRER, A. adj. Ant. ESQUERRÁ.
ESQÜES. V. ESCUES.

ESQUÉTICH, CA. adj. Med. Accidental, lo que no
resulta de la constilució del individuo. Esquético.

ESQUEY. m. Parlant de roques. Hendiduras, grie-
tas. II Massa rocosa, per lo regular cantelluda, que
surt demunt de la térra. Cresta.

ESQUEYS. m. pl. Ant. Passeres naturals que hi há
a algúns rius. Pasadero, pasadera.

ESQUIDAQUEDON. m. Med. Fractura longitudinal
d' un os. Esquidaquedon.

esquíe, m. Llanxa, ñau petita que s porta a la
gran pera saltar a térra y tam-
bé pera altres usos. Esquife,
lancha.

ESQUIFIMENT. m. Acte y
efecte d' esquifir. Escasez.

ESQUIFIT, DA. adj. Se diu
d' alió que vé massa just, y
mes particularment de la roba
que 's porta. Apretado, tl-o-
ininado, justo.

ESQUILADOR, A. m. Qui
esquila. Esquilador.

ESQUILADORA, f. Eina em-
pleada pera esquilar. Se'n diu
també xo//arfora. Esquiladora.
ESQUILAMENT. m. L' ac-
ció y efecte d' esquilar. Esqui-
leo, esquila.

ESQUILAR. V. a. Tallar ab
les estisores el peí o la llana
al bestiar. Esquilar, jj v. a. Met. Guanyar a algú
al joch tot lo que tenía. Trasquilar, pelar, des-
cañonar.

Esquiladora

716

ESQ

ESS

ESQUILAS, m. Mar. Certes naus que s' usen a Lle-
vant. Esquilazo.
ESQUILAT, DA. p. p. Esquilado.
ESQUILENA. f. Pega del armament antich pera
resguardar el séch de la cama. Esquilena.

ESQUIMAL, s. y adj. Natural o propi del país s¡-
tuat aprop de les badíes de Hudson y Baffin. Esqui-
mal.

ESQUINDELESSIS. f. Anal. Articulado en la que
un sóicli llarcli y estret d' un os reb una fulleta prima
d' un altre. Esquindelesis.

ESQUINENCIA, f. EQUINANCIA.
ESQUINIT. m Min. Substancia negra per reflexió,
composta d' ácit tilánich, circoni, óxit de ceri, cals y
oxidul de ferro. Esquinito.

ESQUÍNS. ni. Estreps que 's fan a la roba. Rasgón,
jirón.

ESQUINSADOR. m. Ais molíns de paper és el
llóch destinat pera esquinsar els draps. Esquinza-
dor.

ESQUINSALL. m. Esquíns gros. Rasgón.
ESQUINSAMENT. m. L' acció y efecte d' esquin-
sar. Despedazamiento.

ESQUINSAR. V. a. Rompre ab forga alguna cosa,
de poca consistencia, cóm: la roba, 'I paper, etc. Ras-
gar, desgarrar. II Espatllar la roba. Descalandra-
jar. II Partir els draps en tro?os petits. Esquinzar.

ESQUINSAT, DA. p. p. Rasgado, jj adj. S' aplica
al honie doleiit. Roto.
ESQUIRA. f. TIRRIA, ODi.

PENDRE D' ESQUIRA A ALGÚ. fr. Pendre '1 de tema.
Traer sobre ojo, tomarla con alguno.
ESQUIRLA, f. Ant. ESBERLA.

ESQUIROL, m. Zool. Animal mólt viu a modo de
rata; té la qüa mólt peluda y salta a gran distancia
desde '1 cim deis aibres. Ardilla. || Perexteii. Obrer
no associat y mes particular-
nient s' aplica al qui en una
vaga no segueix ais seus coni-
panys d' ofici.

ESQUIROL (Joan Esteve

Domingo). Biog Metge mólt

remarcable que va dedicarse

al tractanient de les malal-

tíes deis bojos. Va néixer a

Tolosa de Franca 1' any 1772

y va morir al 1840, éssent

nomenat metge de la Salpé-

triere en 1811. L' any 1817

va coniensar a explicar un

curs clínich de les enferme-

tats mentáis, aconsellant un

sistema mes humanitari pera tractar ais infelissos

privats de la rao. Va publicar dos volúms de les

seues observacións patológiques en 1838.

ESQUIROL L'. Geog. SANTA MARÍA DE CORCÓ, pro-
vincia de Barcelona.

ESQUIRRI.^. f. Tirria, mala voluntat. Inquina y
enquiña.

ESQUIRRO, m. Med. Tumor empedernit, sense do-
lor continuat y de naturalesa particular, que 's forma
a diferentes parís del eos. Cirro, escirro, esquirro,
cirrio.

ESQUIRROS, A. adj. Lo que té la naturalesa del
esquirro o li pertany, Escirroso.

ESQUÍRROSIS. f. Med. Tumor morat y dur que re-
sulta d' una inflamació prolongada. Escirrosis.

ESQUIRROSITAT. f. Qualitat de lo esquirros. Es-
cirrosidad.

ESQUISIDAMENT. adv. m. D' un modo esquisit,
singular. Exquisitamente.

ESQUISIDiSSIM, A adj. sup. Exquísidísimo.

Joan Esteve Domingo
Esquirol

Esquissastre

ESQUISIT, DA. adj. Singular, precios. Exquisito.
II Escullit, excel-lent, de mólt gust. Exquisito.

FER L' ESQUISIT Y L' ÚNiCH. fr. Tindre mólta esti-
niació de sí nieteix, pensar ésser
mes que Ms altres Preciarse.

ESQUISITAT. f. PRECIOSITAT.

ESQUISSASTRE. m. Zool.
Qenre de equinoderniis equinoi-
dis, de la mena deis espatan-
goits, abundosos al Mediterrá.
Se troven també fóssils al te-
rrenys terciaris. Esquizastro.

ESQUIST. m. Min. Pedra di-
visible en fulles, cóm la pissa-
rra, el Ilicorrell, etc. Esquisto.

ESQUISTOIDE, A. adi. Min.
Que té la forma o les propietats del esquist. Esquis-
toideo.

ESQUISTOS, A. adj. Pullos, divisible en llosetes
primes. Esquistoso.

ESQUITA, v. a. Ter. ibissench. Ruixar, esquitxar.
Rociar, salpicar.

ESQUITLLADA. f. RELLISCADA, LLISCADA.

ESQUITLLAR. V. a. RELLlSCAR, LLISCAR.

ESQUITLLARSE. v. r. Met. fam. escabullirse.

ESQUITLLEBIT. m. Soslayo. || esQUITLLENTA.

MIRAR DE ESQUITLLEB1T. fr. Mirar de soslayo.

FUGIR D' ESQUITLLEBIT. fr. ESQUITLLARSE.

ESQUITX. m. Dolí, raig repentí e imprevist d' al-
gún líquit. Chorretada,

ESQUITXAR. v. a. Espargir gotes d' algún líquit.
Salpicar. || Met. Pagar, entregar alguna quantitat de
diners Desembolsar, soltar. || v. n. Saltar gotetes
de tinta de la ploma quan s' escriu. Raspear.

ESQUITXOTEIG. m. Salpicado.

ESQUIU, VA. adj. Desagradable, desdeñoso. Es-
quivo, desdeñoso, huraño.

ESQUIVA, f. Bol. ALMESCAT

ESQUIVADOR, A. adj. Qui espanta la caga. Ojea-
dor.

ESQUIVAJVIENT. m. L' acció d' esquivar. Evita
ción.

ESQUIVAR. V. n. Espantar, fer fugir. Ojear, jj Ani.
Evitar, refusar. Evitar, esquivar, evadir.

ESQUIVAR LES MOSQUES. Ter. Moyd. Ventarles pera
feries fugir.

ESQUIVARSE. V. a. Deslliurarse d' algún dany.
Evadirse, escaparse.

ESQUIVAT, DA. p. p. Esquivado.

ESQUIVESA. f. y

ESQUIVITAT f. Desdeny. Esquivez.

ESQUÍVOL. m. ESQUIU.

ESSAFO, m Med Explorado del útero ficant el
dit a la vagina. Esafo.

ESSENCIA. f. Ésser, naturalesa d' una cosa. Esen-
cia.

ESSENCIA DE TREMENTINA: AIOUA RAS.

QUINTA ESSENCIA, Lo més pur y fí. Quinta esencia.

ÉSSER D' ESSENCIA D' ALGUNA COSA. f. Esser pre-
cís, necessari. Ser de esencia de alguna cosa.

ÉSSER LA QUINTA ESSENCIA D' ALGUNA COSA, fr.
Ésser lo més pur y fí d' ella. Ser la quinta esencia de
alguna cosa.

PER ESSENCIA Y POTENCIA. Loc. fam. ESSENCIAL-
MENT.

ESSENCIAL. adj. Pertanyent a la essencia. Esen-
cial. II Substancial, principal, notable. Esencial.

ESSENCIALMENT. adv. m. Per essencia. Esen-
cialmente.

ÉSSER. V. r. Ser, estar. l| haver. || m. Ant. Ser,
existencia. || Ant. ESTAT. || m. La essencia, natura-

ESS

EST

717

lesa y entitat de les coses, cbm: aqueixa páranla és
tot I' ésser de la oració. Ser. || Modo d' existir. Ser. ||
Verb substantiii anómal y auxiliar de tots el deinés
en la passiva. Ser. || Existir, subsistir. Ser. || Servir,
c6m: la ploma és pera escriure. Ser. || Tindre existen-
cia. Ser. II Succeir, esdevenir, verificarse alguna cosa,
cóm: quan será. Ser. || Estar en algún llocli o situa-
ció. Ser, estar. || Va'dre, cóm: a qaánt son els naps.
Valer, ser. || Tocar, pertányer, cóm: no es la niel pera
la boca del ase. Ser. || Pertányer a la possessió o do-
nilni d' alguna cosa, cóm: aquesta capa es d' en Joan.
Ser. I! Tindre principi u origen d' algún país, cóm:
F. es de Barcelona. Ser. || Ab nóms contraris serveix
pera afirmar y negar, cóm: es verilat, es mentida. Ser.
II Lóg. En les proposicións significa la relació del
predicat ab el subjecte. Ser. || Parar, terminar, cóm:
¿qué será de nosaltres, si no obrém bé? Ser. || Fer,
cóm: ¿qué seré, si vos me desamparen? Hacer, ser. ||
Junt ab els nóms d' empleas equival a exercitarlos u
ocuparse'n, cóm: ésser capi'.á, intendent, etc. Ser. ||
Junt ab mólts nóms o participis d' altres verbs signi-
fica tindre les propietats d' ells, cóm: ésser lionest,
indigne, etc. Ser: || Se diu també respecte a la mate-
ria, cóm: el reUotge és d' or. Ser.

ÉSSER AB ALGÚ. fr. Opinar del meteix modo qu' ell.
Ser con alguno. \\ Previndre a algú que s' esperi un
poch, que aviat estará pera tractar ab ell. Ser con
alguno.

ÉSSER BO. fr. Ser convenient, útil, del cas. Ser bueno.

ÉSSER D' ALGÚ. fr. Seguir el seu partit, opinió, etc.
Ser de alguno.

ÉSSER CERT. fr. Constar, ésser veritat. Ser cierto;
constar.

ÉSSER LLARCH DE CONTAR, fr. Ésser un assumptc
llarch y enredat. Ser cuento largo.

ÉSSER LLUNY. fr. Estar mólt distant Estar lejos

ÉSSER PER DEMÉS. fr. Ésser inútil, superfluo. Estar
de más. || Sobrar, no estar ocupat en res. Estarde
más, estar de sobra.

És QUi ÉS. Expr. Se diu propiament de Deu, qu' és
ésser per essencia; pero vulgarment se diu també de
aquell que 's porta lionradament. Es quien es; se par-
ia como quien es.

ÉSSER APROP. ir. Trovarse un llóch o subgecte a
poca distancia d' un altre. Estar cerca.

ESSERNE L' ALIGA, fr. Met. Ésser mólt hábil y llest
pera fer alguna cosa. Matarla en el aire.

ÉSSER 7INQUT. fr. Estar obligat. Estar obligado. ||
Estar reputat per. Ser tenido por.

ÉSSER TORNADOR. fr. Valdré mes lo que s' entrega
que lo que 's reb. Perder, tener que añadir ó que vol-
ver

ÉSSER UN RAM O UN RAA1ELLET DE FLORS. fr. Fam
Estar algú ben vestit y arreglat, o alguna cosa ben.
posada. Estar como un palmito.

CADA Hú LO QUE SIGUÍ SEU. Ref. Ab que 's denota
que no deu deixar perdre algú lo que ii pertany, ni
pendre '1 que no siguí seu. No hagas cohecho, ni pier-
das derecho.

CÓM MES HI SON AlÉS S' EMBOLIQUEN. Ref. Ab que
's denota qu' en les coses d' ingeni y gust no convé
que hi intervinguin mólts. Muchos componedores des-
componen la novia.

CÓM Qui NO HI ÉS PER Aixó. Loc. Cóm qui fá un' al-
tra cosa. Como quien hace otra cosa.

EN SON ÉSSER. m. adv. Se diu de lo qu' existeix
sense haverse gastat ni malmés. En ser.

ENCARA NO SOM ALLÁ ONT ANÉM. Loc. Adverteix
que no 's celebrin les coses fins que s giiin acavades.
No alabes ni desalabes, hasta siete navidades; nadie se
alabe hasta que acabe; no me digas oliva, hasta que
me veas cogida. || Denota que qui ntenta eiiganyar a
un altre no pot alabarse'n fins haver'ho conseguir.
Antes que mohatres no te alabes. || ésser pá y mel.

FOS LO que FOS. Expr. fam. Ab que 's sol dóiiar
principi ais qüentos y relacións degent vulgar. Érase
que se era. \\ SIGUÍ LO QUE SIOUI.

LO QU' ÉS ESTAT ÉS ESTAT, O SIOUI ESTAT. Expr.
Ab que 's pretéii que s oblidin o perdonin els niotius
de queixa o enuig, cóm si no haguessin estat. Lo pa-
sado pasado.

LO QU' ÉS ESTAT Y NO ÉS, CÓM SI NO HAGUÉS ES-
TAT RES. Ref. Pera disculpar al qui ell meteix s' ha
corregit o esmenat d' algún vici, particularmeiit de
deshonestetat. El que hizo un yerro y pudiendo no hizo
más, por bueno lo tendrás.

LO QU' ÉS TEU ÉS MEU Y LO QU' ÉS MEU HO VULL.
Ref. fam. Ab que 's denota 1' egoisme d' algú. Partir
como hermanos; lo mío mió y lo tuyo de ambos.

NO ÉSSER'HI TOT. Loc. ÉSSER MANCAT DE SENY.

NO SERÁ TANT. Loc. Que 's diu quan s' ou una gran
exagerado. Achica, compadre, y llevarás la galga.

NO VOLDRÍA PAS ÉSSER D' ELL. fr. Ab que s' expressa
qu' algú ha de passar mólts travalls. No lloraré yo
sus duelos.

O JA SIGUÍ, m. adv. disjunctiu. Ya sea.

¿ONT SOM? Loe. D' admiració, disgust o extranye-
sa. ¿Dónde estamos?

SI JO FOS DE F. Expr. Indica 'I que deuría fer el
subgecte de qui 's parla en el cas de que 's tracta.
Si yo fuera de F.

SIGUÍ LO QUE siguí O LO QUE 'S VULGUI. Expr. Ab
que 's prescindeix de quina de dues ó mes coses és
certa, passant a tractar 1' assumpte principal en
qualsevulla de les suposicións. Sea lo que fuere ó lo
que sea.

siguí O NO SIGUÍ. Expr. Ab que, prescindint de la
existencia o no existencia d' alguna cosa, se passa a
tractar de 1' assumpte principal. Sea ó no sea,

SIGUÍ QUI VULGUI. Expr. Qualsevulla que siguí.
Sea el que fuere, cualquiera que sea.

SOAi'Hi PER LO QUE HI SOM. Loc. Ab que s' adver-
teix a algú que no retregui coses agenes a lo que 's
tracta. A lo que estamos, tuerta.

SON FIGUES D' ALTRE PANER. Ref. Esa es harina de
otro costal.

ÉSSERA (Riu). Hidrog. Riu de la prov. d' Osea.
Neix al peu del port de Benasch, passa per la vila de
aquest nóm, Vilanova, Sos, Lo Run, Abi, Campo,
Murillo, Santa Liestra, Graus, Barasona y Olvena, y
desaigua a la vora del Cinca.

EST. m. Un deis quatre punts cardinals. Este. || El
vent d' Orient. Este, euro, solano, levante, subso-
lano. II pron. Este.

ESTABELL (Clot d'). Orog. En la vessant del
Puig Barbel (Canigó).

ESTABELLAR, v. a. Fer tronos una cosa, llen-
sarla contra un' altra. Estrellar.

ESTABELLARSE, v. r. Ferse trogos una cosa pe-
gant ab un' altra. Se diu mes particularnient deis
barcos quan peguen contra les roques. Estrellarse.

ESTÁBIL, adj. Ant. estable.

ESTABILIENT. m. Ant. ESTADANT.

ESTABILITAT. f. Duració, constancia, permanen-
cia, fermesa. Estabilidad.

ESTABíLL. Geog. Poblé del díst. munpal. de la
Pobla de Bellveí, prov. de Lleida.

ESTABLE, adj. Permanent, ferm. Durable esta-
ble, sólido. II Cavallerissa, llóch ont s' hi tanquen,
descansen y 's dona nienjar a les cavalcadures. Es-
tablo, caballeriza. || Ant. Menjadora de les cavalca-
dures. Pesebre. Il CORRAL D' ovelles.

ESTABLEMENT. adv. m. Establemente.

ESTABLER. m. Establero.

ESTABLERiS. m. Ant. Qui cuida de I' estable y
deis seus dependents. Caballerizo, establero.

ESTABLERT, A. p p. Establecido.

ESTABLETA. f. dim. Establillo.

ESTABLÍA. f. ESTABLE.

ESTABLIDOR. m Establecedor.

718

EST

EST

ESTABLIMENT. in. Ordenansa, llei, estatut. Es-
tablecimiento. II Fiiiidació, erecció, iiistitiició. Esta-
blecimiento. II Colocació o sort estable d' alguna
persona. Establecimiento. || ESTUDí, escola. || For.
CONTRACTE. II TENDA O COMERS. jl Establecimiento.

ESTABLIMENTS. Geog. Vila de 1' illa y bisb. de
Mallorca, part. jud. de Palma; és a la vera d' una
riera y té 1,509 liab.

ESTABLIR. V. a. Ordenar, manar, decretar. Esta-
blecer. II Fundar. Fundar, establecer, instruir. ||
ACENSAR. II Municionar, provelr de qutviures, avitua-
llar. Provisionar. || ARRENDAR, LLOGAR. II Estable-
cerse.

ESTABLIRSE. v. r. Fixar la residencia en alguna
part. Establecerse, avecindarse.

ESTABLIT, DA. p. p. ESTABLErt.

ESTABLITAT, DA. f. ESTABILITAT.

ESTABORNIR. v. a. entabornir.

ESTACA, f. Pal ficat de punta a térra o a la pa-
ret. Estaca. || La branca o fronch vert sense arrels
que 's planta pera qi;e 's fassi arbre. Estaca. || La de
les cinies. Aguador. || La de plantar. Plantador. ||
La de les baranes del carro. Talero, estaca. || La
que serveix pera aniidar. Piquete. || Mel. estaferm.
II La que 's clava sota 1' aigua pera fonanient de les
obres hidráuliques. Pilote. || Ter. Moya. La que ais
corráis y a les corts de bestiar serveix pera afer-
marlos.

SI ETS ESTACA SOFRIRÁS, SI ETS MASSA FERIRÁS.
Ref. Que aconsella devém acomodarnos al tenips.
Cuando yunque, sufre; cuando mazo, tunde.

ESTACADA, f. Mil. Trinxera d' estacades deniunt
del parapet. Estacada, palizada, empalizada. || f. A
les galeres y carros, el conjunt d' estaques que for-
men part de les baranes. Estacadura. || Arquit. Ba-

Estacada

rrera que 's forma d' apilolaments pera protegir la
banda inferior deis pilans d' una paret o pera defen-
sar 1' enirada d' un port, d' un riu o d' un canal. Il
Les estacades s' usen aixís meteix a la fortificació,
ais fossos d' atrinxerament y a la pesca, formant les
parades o preses de les almadraves.

ESTACAMENT. m. ESTACADA. || DESTACAMENT. ||
Ant. Módica coerció o sensilla jurisdicció. Coerción.
II Us nioderat de les coses. Uso.

ESTACAR. V. a. Lligar a 1' estacada. Estacar. 1|
Ter. FERMAR, LLIGAR. || Arí. y of. Subgectar un ferro
al caragol.

ESTACAROSINS. Bol. Nóm
vulgar de una planta llegumi-
nosa del género Astragalus;
cap a Lleida donen el meteix
nom á una altra planta del gé-
nero Hedysarum.

ESTACASSA. f. aum. Esta-
cón.

ESTACAT, DA. p. p. Esta-
cado.
ESTACH. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb.
d' Urgell, part. jud. de Sort; és a la vora del Nogue-
ra Pallaresa y té 470 hab.

Segell d' Estach

ESTACIÓ. f. Estat actual d' alguna cosa. Esta-
ción. II Cada una de les quatre parts de 1' aiiy. Esta-
ción. II Ten)ps, temporada, cóm: la estació present.
Estación. || Mel. La detenció que 's fá en algún llóch
durant algún viatge, passeig, etc. Detención. || La
visita de les iglesies o altars. Estación || Número de
paieiiostres y aveniaríes ab que 's visita 'I Santíssim
Sagranient. Estación. || Ais caniins de ferro, el llóch
ont liabitualment faii parada 'Is trens y en quins s'iii
admeten viatgers y niercaderíes. Estación. || Punt y
oficina ont s' expedeixen y se reben els te'egrames.
Estación.

FER O ANAR A FER LA ESTACIÓ. fr. Visitar les igle-
sies y resar les oracións previngudes pera guanyar
les indulgencies. Andar estaciones.

ESTACIONAL, adj. Propi de la estació. Estacio-
nal.

ESTACIONAR, v. n. Estar una temporada a algu-
na part II SFJORNAR II Estacionar. || També s' usa cóni
recíproch.

ESTACIONAR!, A. adj. Parat, permanent a un me-
teix estat o sense progressar. Estacionario, esta-
cional.

ESTACIONARSE, v. r. Pararse, no tindre curs, no
avensar una persona o cosa. Estacionarse.

ESTACIONER, A. adj. Qui freqüenta les estacións.
Estaclonero.

ESTADA f. Detenció a algún llóch. Espada. || Ha-
bitado. Estancia, mansión.

ESTADA (Raimont). Biog. Poeta niallorquí deis
sigles XVI al XVII, prebere y doniér de la catedial de
Palma. Ais cinquant'anys va pendre 1' hábit deis do-
minichs. L'any 1616 va pendre part a unes íamoses
conclusións sostingudes al colegi de Montesión péls
germans Antoni y Garles Colonia, filis del virrei de
Mallorca.

ESTADA. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb.
de Lleida, part. jud, de Taniarit; és a la vora del riu
Cinca y té 524 liab.

ESTADAL, m. Mida d' algún sant. Estadal. !l Mida
de térra d'onse peus en quadroque varía a algunes
parts. Estadal. || Ant. La cera filada, que desfeta té
una cana. Estadal y cerilla.

ESTADANT. m. Llogater. Inquilino.

ESTADI. m. Espai de 125 passos geometrichs o de
625 peus. Estadio.

ESTADÍA, f. Instrument compost d' una regla gra-
duada y d' una ullera que té varis fils micrométrichs
al objectiu pera Uegir directament les distancies.
Estadía. || Detenció d' una embarcació mercant a al-
gún port y '1 gasto extraordinari qu'aixó ocasiona.
Estadía.

ESTADILLA. G;og. Vila de la prov. d' Osea, bisb.
de Lleida, part. jud. de Tamarit; és a la vora del
Cinca y té 1,752 hab.

ESTADISTA, m. Polílich, qu'entén en negocis de
Estat. Estadista, político. || ni. Descriptor de la po-
blado y riquesa d'un poblé, provincia o nació. Es-
tadista.

ESTADÍSTICAMENT. adv, m. Lo que's fa ab arre-
glo a la estadística. Estadísticamente.

ESTADÍSTICH, CA. adj. Que pertany a la estadís-
tica. Estadístico.

ESTAFA, f. Robo ab destresa y manya. Estafa. ||
ni. y f. Estafador.

ESTAFADOR, A. m. y f. Qui estafa. Estafador,
zascandil.

ESTAFAR, v. a. Robar ab artifici y engany. Es-
tafar.

ESTAFAT, DA. p. p. Estafado.

ESTAFER. m. Escuder. Compañero ó paje de ar-
mas.

EST

EST

719

B'-ot d'estafller

ESTAFERM. ni. ESTAQUIROT. || Qui 's queda parat
y einbobat. Estafermo.

ESTAFETA, in. Corréu, portador de lietres o car-
tes. Estafeta. || f. Ad-
niinistració y casa ont
s' administren els co-
rréiis. Estafeta.

ESTAFILER. f. Bot.
Plantes estafileacees,
de procedencia ameri-
cana; algunes cóm el
aibuste noiiienat esta-
filer pennat. vegeten al
Mitjorn d' Europa. Es-
tafilero.

ESTAFILÍ. ni. En-
lom. Insectes coleop-
ters pentamers de la
familia deis estafilinits.
Estafítino.

ESTAFILOMA. m.
Anat. Tumor que 's fa
a la córnea, semblant
a un gra de ra'ím. Es-
tafiloma.

ESTAFILORRAFIA.
f. Med. Sutura del vel del paladar Estafilorrafia.

ESTAFILOTOM. m. Instrument
pera practicar la estafilotoniía. Es-
tafllótomo.

ESTAFILOTOMÍA f. Med. Esci-
sió de la úvula. Estafilotomia.

ESTAGEL. Geog. Població del
Mitxdía de Franca, depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá,
cantó de Latour, ab 2789 liab., em-
plassada prop del curs del riu Agly.
Van néixer a Estagel, 1' astronoin
Francisco Aragó y alguns deis seus
germans. Aquell poblé conserva remarcables restes
de les seues fortificacións mitxevals.

ESTAHÓN. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. d' Urgell, part. jud. de Sort; és entre'ls ri is
Noguera de Cardos y Noguera Pallaresa y té 409 ha-
bitants. II Hidrog. Riu de la prov. de Lleida; neix a
un estaiiy del terme del seu nóm, passa pels ter.-nes

de Eslabón, G nes-
tarre y Surri y des-
aigua a la vora del
Noguera de Cardos,
aigües amunt de
Fíibera.

ESTA IX. Geog
Poblé del districte
munpal. d'Espot,
piov. de Lleida.

ESTALACTÍFER,
A. adj. Min. Que té
Lstalactites. Esta-
lactífero.

ESTALACTITA.
f. Concreció cali-
ssa que penja del
sos t re d' algunes
coves y 's forma per
evaporació de go-
les d' a igua que
^ , , ..^ , , I D IV cauen y teñen cals

Estalactites de la cova de Belha- carbonatada, que-
™P.^°P'^'' Lourdes, depart. deis ^^,^j solidificada
Alts P.nneus (Fran?a). ^^^^.^^ y 3^,„,g^,.

tant ab el temps
fins a presentar raims y conus irre,'ulars que a ve-
gades teñen gran niagnitut. Estalactita.

Estaflli

ESTALACTITES. Arq. Motius de decorado que
recorden les estalactites naturals, apropiantse aquest
nóm especialnient a les niotllures de 1' arquitectura
deis alarbs.

ESTALACTÍTICH, CA. ad]. Pertanyent a la esta-
lactita. Estalactítíco.

ESTALAGMITA, f. Es al revés de la estalactita.
AÍXÍ3 cóm aquesta 's fa al sostre, la estalagmita 's
forma a térra ab la punta cap en dait. Estalagmita
ESTALAGMÍTICH, CA. .adj. Pertanyent a la esta-
lagmita. Estalagmítico.

ESTALELLA Y SIVILLA (Antoni). Blog. Bisbe de
Terol, nat a Vilafranca del Panadea y mort 1' any
1895 Essent canonge de la catedral de Barcelona
va publicar dos Ilibres de devoció en castellá.
ESTALLANS. Ter. Arañes. ESTISORES.
ESTALN o ESTALZÍM. m Al baix Urgell ne diuen
Astalsi. II SUTJA.

ESTALOCADA. f. Ter. Cop d' estella, de boscall.
Trancazo. || BOSCALlada. || punxada.
ESTALOCH. m. Ter. ESTELLA, BUSCALL.
ESTALONAR. v. a. Trepitjar els talóns de qui va
devant. Pisarle á uno los tacones.
ESTALTRE, A. pron. adj. Estotro.
ESTALVI. m. La acció y efecte d' estalviar. Aho-
rro, economía. || pl. Utensili cóm una anella grossa,
regularnient de coure o de llautó, pera posar 'lil les
cassoles a taula. Rodete, redondel.

ANAR AL ESTALVI. fr. Procurar estalviar. Andar á
la ahorrativa.

ESTALVIADOR, A. m, y f.Quiestalvia. Ahorrativo.
ESTALVIAMENT. ni. Ant. ESTALVI.
ESTALVIANT, A. adj. ESTALVIADOR.
ESTALVIAR. v. a. No gastar tot lo que 's guanya;
resérvame una part. Ahorrar, economizar. || Gastar
poch, fer durar. Endurar.

ESTALVIARSE. v. r. Plányerse, excusarse de tra-
vallar, etc. Ahorrarse.

ESTALVIAT, DA. p. p. Ahorrado.
ESTALL Y LA CERULLA. Geog. Poblé de la prov.
d'Osca, bisb. d' Urgell, part. jud. de Benabarre; és
a la vora del riu Noguera Ribagorsana.

ESTALLER. m. Ter. Lloch ont travallen els fusters
al boscli pera fer llenques o perxes de fusta. Leñera.
ESTAM. m. Fil fet de la flor de la llana. Estambre.
ESTAIVIEN.
m. Bot. Cada
un deis fils que
solenocuparel
centre de les
flors. Estam-
bre.

ESTAME-
NARA. f. Náu.
Cada una de
les fustes que

formen la encavallada del vaixell fins a la cinta,
Estamenara.

ESTAMENERES. f. pl. Ter. náut. Les costelles pri-
mes de la embarcado. Cuadernas delgadas.

ESTAMENT. m. ESTAT. || Anl. p. u. SALUT, BE-
NESTAR.

ESTAMENYA. f. Teixit de llana ordinari y sensill.
Estameña.
MiTjA ESTAMENYA. Eslameñete.
ESTAIWINAL. adj. Relatiu ais estamens de les
plantes. Estaminal.

ESTAMINAR. adj. Bot. Que té Ms petáis supernu-
nieraris, deguts a la transformado deis estamens.
Estaminar.

ESTAMINARI, A. adj. Bot. D' estamens convertits
en petáis. Estaminario.

Estamenara

720

EST

EST

ESTAMINI, A. adj. Bot. Que té estamens. Esta-
míneo.

ESTAMINiFOR, A. adj. Bot. Planta quins orguens
lian pres la forma d' estamens. Estaminíforo.

ESTAMINODI. m. Bot. Apéndix del ginostem de
les plantes orqiiidies. Estaminodo.

ESTAMINÓS, A. adj. Bot. Se diu d' una planta
quins estamens sobreíxen mólt de la flor. Estaminoso.

ESTAMINULA. f. Bot. Estamen rudinientari. Esta-
mínula.

ESTAMPA, f. IMPREMPTA. II Imatge estampada en
paper. Estampa, efigie.

DONAR A LA ESTAMPA, fr. ESTAMPAR.

TINDRE LA METEiXA ESTAMPA, fr. Semblarse mol-
tíssim a un altre, no so s en la figura, sino també en
el geni y modo d' obrar. No quitar pinta.

VIVA ESTAMPA. Loc. Subgecte del tot semblant a
un altre en la figura o altra cosa. Traslado.

ESTAMPABLE. adj. Que pot estamparse. Estam-
pable.

ESTAMPACIÓ. f. Acció y efecte d' estampar. Es-
tampación.

ESTAiVlPADOR. adj. Qui estampa. Estampador.

ESTAMPAR. V. a. Impremptar, donar a la estam-
pa. Estampar, dar á la estampa.

ESTAMPARII A ALGÚ 'LS CINCH DITS A LA CARA. fr.
Fam. y vulg. Poner d uno los cinco dedos en la cura.

ESTAMPAT, DA. p. p. Estampado. || adj. S' apli-
ca a varis teixits en que s' hi estampen dibuixos. Es-
tampado. II m. L' art o efecte d' estampar. Estam-
pado.

ESTAMPER. ni. IMPRESSOR. || Qui íá estampes. Es-
tamp idor.

ESTAMPERÍA, f. Botiga ont s' imprimeixen o ve-
nen estampes. Estampería.

ESTAMPETA. f. dim. Estampilla.

ESTAMPIDOR. m. Ferro semblant al martell, que
serveix pera obrir forats al ferro calent. Rompedera.
II Trog de fusta posada per testa, pera apretar em-
bans o parets de fusta y d' obra. || Eina posada pera
aguantar el cop del reblar y de la botarola.

ESTAMPILLA, m. Motilo ont hi há gravada de re-
lien la firma d' algú. Estampilla.

ESTAMPIR. v. a. Travallar una pega de metall ab
certes elevacións a manera de bonys. Abollonar, jl
Empényer o parar fort quan algú pica o ajusta algu-
na cosa. Apretar. || Aguantar elcap del reblar: tra-
vallar ab la botarola. || Aguantar el cap quan s' apre-
ta 'I tascó d' un congreny o bé s' hi claven puntes.

ESTAMPIT. m. Travall ab elevacións y cavitats
que 's fá a les peces de metall. AboUonadura, abo-
lladura.

ESTAÑA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Vilach
y Estaña, prov. de Lleida.

ESTANCABLE. adj. Lo que pot estancarse. Estan-
cable.

ESTANCACIÓ. f. Med. Acció y efecte d' estancar.
Estancación. JI Med. Retenció de la sanch o de qual-
sevol deis humors de! eos huma en un o mes punts
d' aquest eos. Estancación.

ESTANCAMENT. ni. Estanco, represa.

ESTANCAR, v. a. Aturar el curs d' alguna cosa.
Estancar. || Met. Suspendre '1 curs d' alguna depen-
dencia. Estancar. || Treure la venda Iliure d' alguna
cosa. Estancar.

ESTANCASSANCH. m. Ant. ESTRONCASSANCH.

ESTANCAT, DA. p. p. y adj. Estancado.
ESTANCH. m. Proibició de la venda Iliure d'algu-
nes coses, posantli un preu fixo. Estanco. Ij Cosa o
paratge ont s' hi venen els géneros estancats. Es-
tanco.

ESTANCIA, f. Habitado. Estancia. || Poét. Es-
trofa.

ESTANDARDER. m. Mil. Qui té al seu cárrecb
r estandart. Portaestandarte.

ESTANDART, m. Senyera, penó reial, guió divisa
o insignia militar y civil, que usen també les insti-

Estandart deis reís católiclis,
Ferrán de Aragó y Isabel de Gastella

tucions gremials, corporacions ciutadanes, religio-
ses, etc. Bandera.

PARAR L' ESTANDART PERA 'L VIATGE. Plantar Ó al-
zar bandera de enganche,

ESTANISLAU. n. p. Estanislao.

ESTANNAT. m. Quim. Combinació del ácit están-
nich ab les bases salificables. Estannato.

ESTÁNNICH, CA. adj. Miner. Que conté esfany.
Estánnico.

ESTANNÍFER, A. adj Miner. Que porta estany.
Estannífero.

ESTANNIT, DA. adj. Semblant al estany. Estan-
nido.

ESTANQUER, A. m. y f. Qui cuida del estanch o
ven coses estancades. Estanquero, estanquillero.

ESTANQUILLO, m. dim. Estanquillo, tabaquería.
II Ter. Taverna ont ademes de vi s' hi ven licor,
aiguardent, etc. Taberna, abacería.

ESTÁNS. p. a.

ESTANSASTA. f. Min. Varietat d' andalucita. Es-
tansasta.

ESTANT. p. a. Estando, siendo, estante. || m.

PRESTATGE.

DESDE AQUÍ ESTANT. Desde aquí mismo.

ESTANTERÍA, f. Conjunt de prestatges pera lli-
bres y papers o altres coses. Estantería.

ESTANTEROL. ni. Ndut. Fusta a modo de colum-
na qu' a les galeres se colocava al passadís de popa
pera lugar 'hi '1 toldo. Estanterol, estandarol.

ESTANTÍS, SA. adj. Vell , ranci, passat, que
comensa a corrompre 's. Estadizo, sentido. || adj.
Ter. d' Ibissa. Mustigat, passat. Mustio, pasado.

ESTANTOT. m. Ter. SUSTEN-

TACLE

ESTANY. m. Min. Metall mes
dur y blanch que M plom y menys
que la plata. Estaño.

ESTANY. m. Llach, 'depósit de
aigiies que 's junten demunt o de-
ssota térra. Estanque, lago, la-
guna. II Ant. Estat permanent de
una cosa. Estanza, estado, esta-
bilidad, permanencia.

ESTANY (Santa María del). Geog. Poblé de la
prov. de Barcelona, bisb. de Vich, part. jud. de Man-
resa; és al mitj d' una valí, a la vora de la riera del
Estany, afluent del riu Qavarresa, y té 600 hab. ||

• E S \

Segell d' Estany

>

<

H
'/)

o 3

3 >>

CJ —

EST

EST

721

—ORAS. Estany a les costes de Tarragona, prop de
la punta del Águila y de la cala de 1' Ametlla.

ESTANYA. Biog. Poeta cátala del sigle XIII o Xiv,
quina biografía no és coneguda; empró resten d' ell
algunes belles coinposicións que 's troven al Cango-
ner de la Biblioteca de París.

ESTANYÁ. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, dióc.
nulius, part. jud. de Benabarre; és en Uóch monta-
nyós.

ESTANYADORA. f. Caixeta ont s' hi porten les
eines pera estanyar. Estañadera.

ESTANYADURA. f. Cuberta, bany o soldadura
ú' estany. Estañadura.

ESTANYAR. v. a. Cubrir ab una capa d' estany;
soldar ab estany. Estañar. || Ter. Rlanes. Al varar les
barques, un cop a la mar s'oinplen d'aigua y ai.xís se
deixen algi'ms díes pera que al revindre la fusta
s' ajuntin les peces, operació a quina s'anotnena es-
tanyar.

ESTANYARSE. v. r. Restrényerse les juntures de
la fusta o picadís del safreig. Restañarse.

ESTANYAT, DA. p. p. Estañado.

ESTANYER. m. Qui estanya. Estañador. || Qui
travalla o ven coses fetes d' estany. Estañero. || Qui
cuida deis estanys. Estanquero.

ESTANYOL. m. Estany petit. Estanquecillo. ll
Geog. Caseriu del dist. niunpal. de Palau de Santa
Olalla, prov. de Girona; té 600 liab. |1 Poblé del dist.
niunpal. de Bescanó, prov. de Girona.

ESTANYOL (Ángel). Biog. Escriptor relligiós de
fináis del sigle XV y principis del XVI, nat a Barcelo-
na. Eia doctor teólecli de París. Va publicar a Bar-
celona, r any 1504, Opera logicalia secundum via
D. Thomce.

ESTANYS. Geog. Llóch ab ajuntanient a la prov.
de Lleida, part. jud. de Sort, ab 160 hab. || — (PLÁ
DELS). Prop del hospital del port de Benasch.

ESTAPER (Antoni). Biog. Frare dominich nat a
Barcelona a les darreríes del sigle XVIH. Era bon
predicador y s' estamparen algúns deis seus ser-
móns. Durant la guerra del francés (1808 a 1814)
va publicar a Tarragona dos qtiaderns titulats: Bar-
celona instruida en sus lamentos y Verdadero modo
de la I bertad de Barcelona (Tarragona, 1810, imp.
Puigrubí).

— (PERE). Biog. Fraiuenor, natural de Girona, que
vivía al sigle XVll. Era un deis niillors predicadors
del seu temps, lector jubilat, calificador del SantOfi-
ci y teólech del cardenal Antoni Barbarino. Dues ve-
gades va exercir de pare Provincial a Catalunya.
Resten estampats algúns del seus sermóns. Havía es-
crit diverses obres, que 's disposava a estampar quan
va ésser sorprés per la niort a Valladolit.

ESTAPOLL (Francesch). Biog. Frare y escriptor
nat a Palma de Mallorca 1' any 1641 y niort a Maó
1' any 1718. Ais quinze anys, va pendre I' habit fran-
cisca y va ésser lector jubilat, primer catedrátich de
prima per la opinió escotista, a la universitat luliana
de Mallorca, y algúns any regent d' estudis. Era mólt
considerat pél seu saver. Va deixar escrites tres obres
en llatí que no van ésser impreses.

ESTAQUET. m. dini. PiQUET.

ESTAQUES (Puig d'). Orog. En la Cerdanya, a
continuado de la serra de Vallsabollera.

ESTAQUETA. f. dim. Estaquilla || Paperet retort
que 'Is nois posen al cul de les mosques. Libramien-
to, ii As telers de vellut és un arbre o mena de co-
lumna, envers el mitj de la urdidora, y al que van a
unirse 'Is travessers. Árbol, estaquilla. || Entre es-
pardenyers és un espigó qu' atravessa la post del
banch de cusir soles y serveix pera apretar aqüestes
estiíant el fil que cus. Estaquilla, estaca.

ESTAQUETS. m. pl. Bot. MÁSTECHS.

EJC. CAT.— T. I.— 91.

Brot d' estáquida

ESTAQUL m. Bot. SALVIA BORDA.

ESTÁQUIDA, f. Bot. Plantes llaviades, que compteit
mes de cent cinquanta menes,
trovades en diferentes latituts.
Estáquida.

ESTAQUIROT. m. Fam. ES-

TAFERM.

ESTAR. V. n. Ésser, existir,
trovarse actualment en algún
lloch Estar. || Atendré, cóm:
mai estú en lo que fá. Estar. ||
Detindres, trigar. Estarse. 1|
Distar. Distar, estar. || No mou-
re 's. Estar quieto. || Opinar,
entendre. Estar. || Junt ab al-
gúns adjectus, trovarse afectat
d' alguna passió del eos o del
ánim, cóm: alegre, calent, etc.
Estar. II Trovarse una cosa pró-
xima a succeir, cóm: está pera
picure. Estar. 1| Trovarse en al-
guna situació o modo, cóm: estar
dret, núvol, seré. Estar. || Viure,
habitar, cóm: N. está a Barce-
lona. Vivir, habitar. II Emplear el temps en alguna
cosa, cóm: per fer una lletra hi está dues fiares. Estar.
II Dit del preu; ANAR, VENDRE'S. II Cabré. Estar, ca-
ber. II Junt ab els gerundis d' altres verbs és auxiliar,
y no Ms dona significació, cóm: s' está morint de set.
Estar. II Junt ab la partícula a obligarse a executar
lo que 'I nóm significa, cóm: estar a la perdua y ga-
nancia, etc. Estar. (] Juntab la preposició rfe y algúns
nóms substantius, equival a fer lo que aquestos sig-
nifiquen, cóm: estar de guardia. Estar. || Junt ab uns
altres trovarse próxim a executar alguni resolució,
cóm: estar de marxa. Estar. i| Junt ab la preposició en
y algúns nóms equival a consistir, ésser causa, cóm:
en aixó eslá tota la dificultat. Estar. || Parlant deis
preus, etc., y junt ab la preposició en, costar, cóm:
aquesta fundó li estará en mil duros. Estar. II Junt ab
la preposició pera o per y algúns infinitius denota la
resolució o determinació de fer lo que signifiquen els
infinitius, cóm: estar pera morir, etc. Estar. || Junt ab
la preposició per y algúns infinitius denota no execu-
tar encara, o haverse deixat de executar lo que 'Is
verbs signifiquen, cóm: estar per madurar, etc. Estar.
II Junt ab la preposició per 6 de trovarse quasi de-
terminat a fer alguna cosa, cóm: esticfi per estudiar
filosofía, etc. Estar. | Junt ab la preposició per y al-
gúns substantius significa, ésser afecte a lo qu' ex-
pressa '1 substantiu, cóm: estich per fulano, pél color
blanch. Estar.

A ESTAR, m. adv. Ant. AL PUNT.

ESTAR A VEURE fr. Esperar a lo que parará alguna
cosa pera aprofitar la ocasió ab la experiencia d' ella.
Estar de observación, ó á ver; esperar.

ESTAR AB ALGÚ. fr. Pera prevenir a aigú qu' esperi
un poch. Estar con alguno.

ESTAR A LA QUE SALTA, fr. ESTAR PRIMPARAT.

ESTAR A LO QUE UN ALTRE FA O DIU. Aprovarho.
Estar á lo que otro dice ó hace.

ESTAR BÉ O MALAMENT UNA COSA A ALGÚ. fr. Apa-
réixer bé o mal ab ella, cóm: tal vestit está bé a fula-
no. Estar, caer bien ó mal una cosa á alguno.

ESTAR BÉ UNA COSA A ALGÚ. fr. Convíndrerli, ésserli
útil. Estar bien una cosa á alguno; placer. || agradar,
ACOMODAR.

ESTAR CÓM UN BABAU, CÓM UN BADOCH, CÓM UN
ENSA O CÓM UN ESTAQUIROT. fr. Estar entontit, em-
badalit, embobat. Estar como tonto en vísperas.

ESTAR CUIT. fr. Met. Estar avesat a sufrir alguna
cosa molesta o travallosa. Estar curtido.

ESTAR DESAQUEFERAT O DESAFEINAT. fr. No trava-
llar. Estar de vagar.

ESTAR EN ALGUNA COSA. fr. Créurela, estar persua-
dit d' ella. Estar en alguna cosa.

722

EST

EST

ESTAR ENCÉS CÓM UN FOCH CÓM UNAS BRASAS, etc.
fr. Estar niólt avergonyit. Estar hecho un ascua; echar
ascuas.

ESTAR EN LO METEIX. fr. Aferniarse en lo que s' ha
proniés. Eslar en ¡o mismo; muníener su palabra. || No
haver adelanta! res després d" algunes dilligencies.
Estar en lo mismo ó en el mismo caso.

ESTAR EN Si O EN LO SEU SENY, O EN TOT LO SEU
SENY. fr. Estar en pie judici o coneixenient. Eslar en
su acuerdo, en su inicio. \\ Atendré a lo que 's fa o d u.
Estar en si.

ESTAR EN TOT. fr. Atendré a nióltes coses a 1' hora
sens embarassarse ab la niultitut d' elles. Estar en
todo.

ESTAR EN VAGA. fr. No travallar, Holgar, andar de
vagar. || No tindre feina. Estar de vagar, holgar.
ESTAR ESCAT. fr. Fam. ESTAR DE FILIS.
ESTAR FET A ALGUNA COSA. fr. Met. Estar'hi avesat.
Estar hecho d alguna cosa.

ESTAR FORA O BEN FORA DE SAVER ALGUNA COSA
fr. No tindre 'n cap noticia. Estar ajeno de alguna
cosa.

ESTAR MAL ENFORMATjAT. fr. Estar mal agrados.
Estar mal guisado.

ESTAR PER ALGÚ. fr. Decantarse a favor seu. Estar
por alguno.

ESTAR PER DEMÉS. fr. Sobrar, no ésser necessari.
Estar de más ó de sobra. || Dit de la persona, no tin-
dre res que fer ont és. Estar de más.

ESTAR PER PARIR, fr. Estar la dona prenyada pró-
xima al part. Eslar ó andar en días de parir.
ESTAR PER VEURE'S. fr. HAVERSE DE VEURE.
ESTAR PERA REBRE. fr. Estar en disposició de rebre
visites. Estar de recibo.

ESTAR PERSUADIT. fr. Estar enterat, creure. Estar
persuadido.

ESTAR SOBRE ALGÚ O ALGUNA COSA. fr. Instar a al-
gú ab frequencia, o promoure algún negoci ab efica-
cia. Estar sobre uno ó sobre un negocio.

ESTAR SOBRE SÍ. fr. Estar seré y previngut. Estar
sobre sí.

ESTARHi POSAT. fr. Mediar, intercedir. Estar de por
medio, mediar.

BÉ Li ESTÁ, O MÓLT BÉ Ll ESTÁ. Loc. Denota que
algú té inerescut el nial que 11 succeeix. Asi se le
emplea; bien se le emplea; bien empleado le está.

DEMANAR DE BEN ESTAR, fr. PREGUNTAR A ALGÚ
PER LA SEUA SALUT.

ESTÁ QUE PETA O QUE REVENTA, O ESTÁ ORAS QUE
PETA. fr. Fam. Denota qu' algú está moltíssim gras.
Está que hiende.

ESTÁ QUE REVENTA, O QUE S' ENCÉN. fr. Tindre
niólta cólera. Astillar de cólera.

ESTÁ QUIET. Loc. Ab que s' adverteix a un altre
que no inquieti. Tale, tale quieto.

ESTICH EN mí. Loc. fam. Pensó. Tengo para mi.
ESTICH O LUEGO ESTICH AB VOSTÉ. Expr. Pera pre-
vindre a algú qu' esperi un poch Soy con V.

NO ESTICH EN AIXÓ. Loc. Ab qu'algú adverteix que

está distret o no aten a lo que's tracta. No estoy en

eso. I! No convindre en lo qu' al-

a,^^»M tre diu o proposa. No estoy en eso.

y.J^ B«l?*. ESTARÁS. Geog. Poblé de la

prov. de Lleida, bisbat de Solso-

na, part. jud. de Cervera; és a

la vora del riu Sió y té 468 hab.

ESTARGIDOR. ni. Munyeca
plena de pols de carbó pera pa-
ssarla per deniunt deis dibuixos.
Cisquero.

ESTARCIR. V. a. Pint. Dibui-
xar ab 1' estargidor interposant el paper o tela ont
hi há '1 dibuix senyalat o picat. Estarcir.

ESTARGIT, DA. p. p. Estarcido. || m. Pint. Di-
buix fet ab r estargidor, interposant'hi un paper o
tela picada. Estarcido.

Segell d' Estarás

ESTARON. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Esca-
ló, prov. de Lleida.

ESTARREJAR. v. a. Netejar, rentar ab térra de
escudelles. Fregar.

ESTARROSSAR. v. a. ESTERROSSAR.

ESTARSE, v. a. Aturarse a alguna part, entretin-
dre's en alguna cosa. Estarse. || Contindres. Conte-
nerse.

ESTARTIT. Geog. Poblé del dist. munpal. de To-
rroella de Montgrí, prov. de Girona. || Orog. Cap en
la costa de Girona, al N de la desembocadura del
Ter, forniant ab les illes Medes un canal de l'amplaria
de quatre cables y niitx. També se 1' anomena Punta
del guix, per tindre a la banda del S.O. unes roques
de pedra guixosa.

ESTASSADOR, A. adj. Qui estassa. Desbrozador.
ESTASSAR. v. a. Tallar la brossa deis boscos.
Desbrozar.

ESTAT. m. Ésser actual d' alguna cosa. Estado. ||
Classe, condició, modo de vida de cada hu, cóm: la
de solter, etc. Estado. || Situació, disposició, circuns-
tancies en que les coses se troven, cóm: el plet se
trova en bon estat. Estado. || Cós politich d' una na-
ció. Estado. II Doniini, jurisdiccíó d' un príncep sobre
algún país. Estado. II L' ordre, gerarqula y qualitat de
les persones que componen un regne, república o
poblé, cóm: /' estat ecclesiástich, etc. Estado, ij Mida
de la estatura regular d' un home. Estado. || PRO-
FESSiÓ. II Resumen per partides generáis que resulta
de les relacións fetes per menor. Estado. || intent,
DESIGNI. II Astron. La positura d'un astre respecte de
altre. Estado. || Ant. ESTADI. || REFLEXIÓ. || Mena de
inventar! o memoria suscinta perescrit pera sapiguer
el cost, deutes, forses, etc., d' una casa, d' un regne
o coniers, y arreglarlo. Estado. || En les repúbliques
federatives, porció de territori quins habitants se
regeixen per Ueis propies, encara qu' están sotmesos
en certsassumptes a les decisións de govern general.
Estado.

ESTAT DE LA INNOCENCIA. Aquell en que Deu cria
a Adám y Eva en la gracia y justicia original. Estado
de la inocencia.

ESTAT HONEST. El de la dona soltera. Estado ho-
nesto.

ESTAT MAJOR. Mil. El cos dels oficiáis d' un exércit,
plaga o regiment. Estado mayor.

ESTAT MAJOR DE DiviSló. Reunió dels generáis y
principáis de tots els rams de guerra pera determi-
nar y vetllar totes les operacións de la meteixa, se-
góns les ordres comunicades peí Estat Major general,
y '1 general que la mana. Estado mayor de división.

ESTAT MAJOR DE LA PLAQA. La reunió del governa-
dor, el tinent de rei, el sargento major, ajudants y
algúns individuus agregats. Estado mayor de plaza.

ESTAT MAJOR GENERAL. La reunió dels empleáis
principáis d'un exércit, y'l punt central de les ope-
racións y mides que's preñen en presencia de les
ordres del govern y del capitá general. Estado mayor
general.

ESTATS DEL REGNE. Els estaments que solíen tin-
dre vot en corts. Estados del reino.

ASSiSTiR ALS ESTATS. fr. Assistir a les corts ab el
dret de votar. Asistir á los estados.

COP D' ESTAT. Expr. Determinació extraordinaria,
anticonstitucional y devegades violenta que pren un
govern en circunstancies apurades o en situacións
critiques. Golpe de estado.

DONAR ESTAT. fr. Colocar el pare de familia o qui
está al seu lloch, ais filis en algún estat. Dar estado,
ó poner en estado d uno.

DONAR ESTAT A ALGÚ. f. Casarlo. Poner á uno en
estado.

FER O NO FER ESTAT. fr. FER O NO FER CAS.

PENDRE O MUDAR D' ESTAT. fr. Mudar de professió.
Mudar ó tomar estado.

EST

EST

723

Brot d' estatice

REUNIR ELS ESTATS. fr. Ferlos concórrer al lloch de
les corts. Convocar los estados

TINDRE'LS ESTATS. fr. Celebrar llurs juntes els es-
taments. Tener los estados.

TIRAR PER ALGÚN ESTAT. fr. Seguir alguna carrera
o professió. Ir por alguna carrera,

ESTATGE. m. Ant. HABI-
TACIÓ.

ESTATGER. ni. Ant. ESTA
DANT.

ESTÁTICA, f. Ciencia deis
pesos. Estática.

ESTATICE, f. Bot. Plantes
ploinbagines herbacees o sub-
fruitescentes, algunes de qui-
nes son conreuades ais jar-
dins. Pertanyen a la mena de
la penlandria pentaginia de
Linneu. Estatice.

ESTATS (Pica d'). Orog.
Puig de 3,147 inet. de alti-
tut, situat a la ratUa de
Franca, al N.E. de la prov.
de Lleida. || — (PORT DE).
Orog. SOLLO.

ESTATUA, f. Figura de
bulto. Estatua. || Met. Se diu
d' alguna persona poca solta,
O qu' está parada fent inés nosa que servei. Estatua.
ALSAR UNA ESTATUA A ALGÚ. fr. Posar alguna es-
tatua en paratge públich en honor d' algú. Erigir,
levantar, dedicar estatua á alguno.

CREMAR EN ESTATUA, fr. Creniar la estatua d' algú
com reu, per estar ausent. Quemar en estatua ó en
ejigie.

MERÉlXER UNA ESTATUA, fr. Pondera lo honrades
que son les accións d' algú. Merecer estatua.

ESTATUARI, A. m. y f. Qui fá o fabrica estatúes.
Estatuario, escultor.

ESTATUARIA, f. Art de fer estatúes. Estatuaria,
escultura.

ESTATÚDER. m. Titol que's dónava al capitost
de l'antiga república d' Holanda. Estatúder.

ESTATUDERAT. ni. La dignitat d' estatúder. Es-
tatuderato.

ESTATUETA. f. dim. Estatuita.
ESTATUIR. V. a. For. Ordenar, determinar. Esta-
tuir. II Ant. ESTABLIR.

ESTATUÍSTES. Partit politich. Estatuístas
ESTATUIT, DA, p. p. Estatuido.
ESTATURA, f. Alsaria de les persones. Estatura,
ESTATUT. m. Ordenansa, reglanient, llei, decret.
establinient. Estatuto.

ESTATUT REIAL. Llei fonamental del Estat que 's
va promulgar 1' any 1834 y va regir fins l'any 1836.
Estatuto real.

ESTATUTARI, A. adj. Lo que pertany a algún es-
tatuí o está previngut per ell. Estatutario.

ESTAVAR. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus

Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sallagosa; és

a la vora del riu Angort, prop de Llivia, y té 280 hab.

ESTAVELLAR. v. a. Fer tronos una cosa, tirantla

contra un'altra. Estrellar.

ESTAVELLARSE. v. r. Ferse tronos una ñau con-
tra les roques. Fracasar, estrellarse.

ESTATXA. f. Corda pera la pesca de balenes.
ESTATXA.

ESTAURÓTIDA. f. Min. Mineral aixís dit per la
forma de creu que teñen els seus crestalls. Estauró-
tida.

ESTAY, m. Náuf. Corda grossa desde la gavia ma-
jor al trinquet, y d' allí al bauprés. Estai.

ESTEARAT. m. Quim. Combinado del ácit esteá-
rich ab una base salificable. Estearato.

ESTEARATAT. m. Farm. Nóm genérich deis me-
dicaments que resulten de la unió d'un estearat de
plom ab altres substancies, y que no tenint mes us
que '1 d'ésser aplicats a la pell, deuen compondré 's
de modo que s' hi agafin. Estearatado.

ESTEARATÓLICH, CA. adj. Farm. Calificació de
algunes preparacións en les que la base o part pre-
doniinant son els estearats d'óxit de plom y de sodi.
Estearatólico.

ESTEÁRICH, CA. adj. Quim. Calificació de lo
que's forma per 1' acció deis álcalis sobre la estea-
rina. Esteárico.

ESTEARINA, f. Quim. Substancia insípida estreta
del greix del seu y de la qual se 's fan cándeles. Es-
tearina.

ESTEAROCONOTA. 1. Una de les materies grases
del cervell. Estearoconota.

ESTEAROL. m. Farm. El greix considerát cóm ex-
cipient. Estearol.

ESTEAROLAT. m. Farm. Greix medicinal. Estea-
rolado.

ESTEARÓLICH, CA. adj. Que presenta M carácter
d' un estearolat. Estearólico.

ESTEAROLIT. m. Farm. Pomada magistral. Es-
tearolito.

ESTEAROLUR. m. Quim. Combinació d' un eos
greixós ab una substancia metálica. Estearoluro.

ESTEARONA. f. Quim. Substancia obtinguda per
la destilado de V ácit esteárich. Estearona.

ESTEARÓPTENI. m. Quim. Porció concreta y
crestallina deis olis volátils. Estearópteno.

ESTEASQUIST. m, Min. Roca d' estructura es-
quistosa y d' aspecte sedimentos, ab base de talch.
Esteasquisto.

ESTEATITA, f. Min. Pedra suau y savonosa, que
's ratlla ab gran facilitat; és un silicat de magnesia.
Esteatita.

ESTEATITIS. f. Med. Entumiment per excés de
greix. Esteatitis.

ESTEATITÓS, A. adj. Min. Que conté esteatita.
Esteatitoso.

ESTEATOMA, m. Med. Tumor format per una
substancia greixosa. Esteatoma.

ESTEATOIVIÁTOT, DA. adj. Med. Semblant aJ
séu. Esteatomátodo.

ESTEATOMATÓS, A. adj. Med. Que participa de
la natuialesa del esteatoma. Esteatomatoso.

ESTEATÓPICH, CA. adj. Med. Calificació deis
mamífers que teñen la base de la qüa formada d' una
massa greixosa. Esteatópico.

ESTECLAR. v. a. AUidar les pintes o pues deis te-
lers de galóns de seda. Esteclar

ESTECH. m. Ant. ESTACADA.

ESTEFANOIDES. adj. Que té la figura d' un plo-
man o d' una corona. Estefanoides.

ESTEFORCARPEU, A. adj. Bol. Que té 'is fruits
disposats cercolarment. Esteforcárpeo.

ESTÉGANI, A. adj. Ornit. Epítet deis aucells que
teñen els quatre dits cuberts fins I' ungía per una
meteixa membrana. Estégano.

ESTEGANÓGRAF, A. s. y adj. Professor d" este-
ganografía o escriptura de xifres. Esteganógrafo.

ESTEGANOGRAFÍA, f. Ciencia d' escriure en xifra,
de modo que no 's pot aclarar sense clau; o bé qu' en-
senya a desxifrar lo que's proposa. Esteganografía.

ESTEGANOGRÁFICH, CA. adj. Pertanyent a la
esteganografía. Esteganográfico.

ESTEGANOP. m. Ornit. Genre d' aucells de la
familia deis ánechs. Esteganopo.

724

EST

EST

ESTEGIA. f. Bot. Genre de bolets microscópichs.
Estegia.

ESTEGNOSSIS. f. Med. Constricció deis poros y
deis vasos. Estegnosis.

ESTEGNÓTICH, CA. adj. Med. Qu' exerceix una
acció astringenta. Estegnótico.

ESTEGÓPTER, A. adj. Ornit Que té les ales dis-
posades en forma de capa. Estegóptero.

ESTEIROSSIS. f. Med. Esterilitat de la dona. Es-
teirosis.

ESTEL. m. Bot. ARANYES. || GRÜA, 4. II ESTRELLA.
ESTELA, f. Ant. ESTRELLA.

ESTELA (Miquel). Biog. Relligiós y escriptor ma-
llorquí, bisbe de Jaca. Va néixer a Palma 1' any 1666
y va morir al seu bisbat 1" any 1727. Era fraiiienor
del convent de Palma desde 1683. Va pendre part en
la política del seu temps a favor de Felip V, y va
éiser desterrat a la vila de Camps pél govern del
arxiduch Caries fins que va triomfar en Felip V. Va
ésser visit.idor general de 1' ordre a Toscana, Nápols
y Sicilia, y 1' any 1716 era general deis nienors fran-
ciscans, obtenint la mitra i' any 1721. Va deixar tres
obres pulcrament escrites, una en castellá y les al-
tres en llati.

ESTELA (Puig de 1'). Orog. Puig de 1,924 met. de
altitut que hi há a la vora del riu Sagadell, a mitjorn
de Pardines, prov. de Girona. || — Un deis pichs del
Canigó, deimint del coll de la Cirera (1738 ni.) ||
— (COLLADA DE LA). Entre la Roca d'Huró y el co-
gulló d' Estela, demunt del plá de Campllonch. ||
— (COGULLÓ D). Cim enesprat des-
prés deis Rasos. || — (forat D'). Al
peu del cogulló del mete¡xnóm;es
un avench format per una esquerda
de la roca.

ESTELADA, f. Conjunt d' estéis.
Estrellas.

ESTELARIA, f. Bot. Mena de
plantes cariofílees, ab flor que té la
forma d' una estrella. Estelaria.
ESTELAT, DA. adj. Estrellado.
ESTELEQUITA. f. Min. Incrusta-
do de carbonat de cals al voltant
d' una arrel. Estelequita.

ESTELER. m. Ant. ASTRÓLECH. ||
Orgue principal de la sensibilitat,
centre al qual aflueixen totes les
sensacións. Estelero.

ESTELÉRIT, DA. adj. Zool. Cali-

ficació deis animáis radiarls equi-

noderms sembhmts a una estrella.

Estelérido.

ESTELES (Avench d'). En el terme d' Ordal; fou

€xpIorat fa anys per Mossen N. Font y Sagué; te una

gr.in caverna en son interior ab hernioses estalac-

tites.

ESTELÍFER, A. adj. Que té taques en forma d' es-
trella. Estelífero.

ESTELIFORME. adj. En forma d' estrella. Esteli-
forme.

ESTELIONAT. m. For. Delicte que comet qui de-
frauda maliciosament, ocultant en el contráete la
obligació feta anteriorment sobre lo que ven, o liípo-
tecant una cosa que no hi há; y aixís meteix el de-
licte d' arrancar d' un procés alguna fulla, etc., pera
procedir ab engany. Estelionato.

ESTELIONATORl, A. adj. Culpable d' estelionat.
Estelionatorio.

ESTELITA. f. Estrella de mar fóssil. Estelita.
ESTELLA. f. Bossí que salta de la fusta quan se
travalla, o que queda d' un bastó quan se trenca.
Astilla, raja.

FERSE'N L' ESTELLA. fr. Costar cara alguna feta o
acció. Pagar el pato.

ESTELLA (Puig de 1'), Orog. Puig de 1,738 met.
d' altitut, situat a llevant del Canigó (Rosselló).

ESTELLADOR. m. Qui fá estelles Astillador.

ESTELLALLENYA. m. Leñador, hachero.

ESTELLAMENT. m. Ant. ESPETECH

ESTELLAR. v. a. Fer estelles. Astillar, rajar. ||
Partir llenya. Partir leña. || v. n. Ant. ESPETEGAR.

ESTELLARSE v. r. Trencarse en estelles. Asti-
llarse, hacerse astillas, saltar en pedazos.

ESTELLASSA. f. aum. Astillen.

ESTELLAT, DA. p. p. Astillado, rajado.

ESTELLEDOR. m. Ter. FIBLA.

ESTELLENCH (Port d'). hidrog. Port de la banda
ponentina de 1' illa de Mallorca.

ESTELLENCHS. Geog. Vileta de 1' ¡lia y bisb. de
Mallorca, part. jud. de Palma; és a un plá y té 765
hab. II lllots de les Balears; son quatre y s' einplas-
sen a la banda meridional de 1' illa de Cabrera.

ESTELLERÓ. m. GIRADA.

ESTELLES (JVliquel). Biog. Un deis capitostos
deis agermanats de Valencia. Era fadrí fuster, y son
desconeguts els seus antecedents; va morir penjat
r any 1521. A principis d' aquest any abandona '1
seu ofici, posantse al devant de cinchcents homes su-
bleváis, anant a socorre ais seus companys del Mes-
trat. Avensava contra les tropes imperials, a les que
volía batre, quan al arrivar a Oropesa topa ab forta
resistencia de 1' exércit manat pél duch de Segorb,
que dispersa els cinchcents homes de 1' Estelles,
fentlo presoner a n' ell y a una dotzena deis seus
principáis, que acavaren llurs díes a la forca.

— Y RAMS (SALVADOR). Biog. Artista en litografía
y poeta festiu, nat a Valencia 1' any 1839 y mort a la
meteixa ciutat 1' any 1861. Es un deis primers que
varen establir la litografía a Valencia, fent'hi tais
avensos que va guanyar distints premis, entre ells
un de r Económica Valenciana d' Amichs del País
(1844). Per les seues idees Uiberals, I' any 1856
r ajuntament li va donar un cárrech a la milicia ciu-
tadana, en quin comportament guanyá nióltes simpa-
ties. El seu establiment de litografía era 'I punt de
reunió de literats y artistes. Ab els seus esciits gra-
ciosos va colaborar a la prempsa valenciana, parti-
cularment en El Rubí. Son celebrades les seues com-
posicións en vers: A I' espardenya, Al perol y 1' Him-
ne al ferrocarril.

ESTELLER (Joan Baptista). Biog. General que,
trovantse a Saragossa cóm a governador 1' any 1838,
fou sorprés péls carlins, y acusat d' haver fet una
defensa poca, fou sumariat, y duptant el poblé de
que no se li imposés el cástich per traició, va ésser
prés y fusellat a la plassa de la Constitució.

ESTELLETA. f. dim. Astillica, astillita, rajuela.
II La punta de fusta o altra cosa que 's clava a la
carn. Rancajo, espina.

ESTELLÓS, A. adj. Fácil d' estellarse. Rajadizo.
ESTEMAT. m. Entom. Nóm que 's dona ais ulls
llisos que 's veuen al cap de certs insectes. Este-
mato.

ESTEMÁTICH, GA. adj. Pertanyent ais estemats.
Estemático.

ESTEIVIATOP. m. Ictiol. Genre de mamífers an-
fibis, de la familia de les foques. Estematopo.

ESTEiVlENARA. f. Mar. Qualsevulla de les peces
de lligada que 's van afegint a la varenga pera for-
mar la coderna. Estemenara.

ESTEMORDIR. v. a. Atemorisar en gran manera.
Aterrar, amedrentar.

ESTEMOÍíDIT, DA. p. p. Amedrentado, atemo-
rizado.

EST

EST

725

ESTENALLADA. f. Acte y efecle d' agafar ab es-
teiiallcs. Tenazada.

ESTENALLES. f. pl. Eina de ferro formada de dos
bragos que son propiament dues palanques y un clau
que serveix d' eix, ont hi ha '1 llur punt d' apoio, y
tant cóm mes llarchs son els bragos, tanta mes forga
teñen les estenalles; coniunment s' empleen pera
arrancar claus. Tenazas. II Les grans que durant la
íundició serveixen pera agafar y tirar a la copella
els riells y tronos d' or en pasta. Muelles.

ESTENALLFS DE BOCA. Les que usen els sabaters
pera arrancar les tatxes. Tenazas de ojo.

ESTENALLES DE DENTS. Les que usen els sabaters
pera agafar el cuiro y ajustarlo a la forma. Tenazas
de pieza.

ESTENALLETES. f. pl. dim. Tenazuelas, tenaci-
cas, tenacillas.

ESTENDILLARSE. v. r. Ant. ESTIRARSE.

ESTENDRE. v. a. Desplegar alguna cosa. Exten-
der, tender. || AUargar, dilatar Extender. || Ampli-
ficar un discurs. Amplificar. || Divulgar, fer correr
la veu. Extender. || v. a. Fer qu' una cosa, aumen-
tant la seua superficie, ocupi mes diniensió de la
qu' abáns ocupava. Extender. || Met. Donar a al-
guna cosa major extensió de la que abáns tenía.
Extender. II Escriure una escrptura, despaig, etc.,
ab la forma acostumada. Extender un decreto,
una escritura.

ESTENDRE'S. v. r. Dilataise, allargarse. Exten-
derse. II Dit de les niontanyes y camps, ocupar una
«xtensió de terreno. Extenderse. || Allargarse en un
discurs. Extenderse. || Divulgarse. Extenderse. || Al
joch de caries enseuyarles totes, ab la intelligencia
<le guanyar o perdre de cert. Tenderse.

ESTENEDOR, A. m. y f. Qui estén. Tenderse. ||
Imp. Pal llarch ab una post atravessada a un extréni
pera penjar y despenjar el paper. Espito, colgador.
II Lloch ont s' hi estén alguna cosa, cóm: ro6a, etc.
Tendal, tendalero, tendedero.

ESTENEGALL. m. ESTESA.

ESTENÉLITRE, A. adj. Entom. Se diu del animal
■que té 'Is élitres estrets a la part posterior del eos.
Estenélitro.

ESTENIA. f. Med. Excés de forces. Estenia.

ESTÉNICH, CA. adj. Med Propi de la estenia. Es-
ténico.

ESTENOCARDIA, f. Med. Angina del pit. Este-
nocardia.

ESTENOCARP, A. adj. Bot. De fruits estrets. Es-
tenocarpo.

ESTENODIDÁCTIL, A. Ornií. Que té dos dits sen-
se membranes Estenodidáctilo.

ESTENODONT. adj. Zool. Que té dents estretes.
Estenodonte.

ESTENÓFIL, A. adj. Bot. Que té fulles estretes.
Estenófilo.

ESTENÓGRAF, A. m. y f. Taquígrafo.

ESTENOGRAFÍA, f. TAQUIGRAFÍA.

ESTENOGRAFIAR v. a. Escriure ab abreviaturas.
Estenografiar.

ESTENÓLOBUL, A. adj. De lóbuls estrets. Este-
aiólobo.

ESTENONÓlVl, m. Min. Varietat de carbonat de
■cals que crestallisa en dodecaedres compostos de
dotse triánguls isósceles, quina base és un exaedre
regular. Estenonomo.

ESTENOPÉTAL, A. adj. Bot. De petáis estrets.
Estenopétalo.

ESTENOPIRA. f Med. Mena de febre inflamatoria.
Estenopira.

ESTENÓPOT, DA. adj. Zoo!. De peus estrets. Es-
tenópodo.

ESTENÓPTER, A. adj. Oniit. D' ales estretes. Es-
tenóptero.

ESTENORRINCH. m. Ictiol. Genre de mamífers
carnívor anfibis. Estenorrinco.

ESTENORRÍS, A. adj. fio/. D' arrels primes. Este-
norrizo.

ESTENOSSIS. i. Med. Encongiment d' alguna part
del COS. Estenose, estenosis.

ESTENOSTAQUIAT, DA. adj. Bot. De flors dispo-
sades en forma d' espigues primes. Estenostaquiado.
ESTENOSTEGNOSSIS. f Med. Reducció del con-
duele de Stenon. Estenostegnosis.

ESTENTORI, A. adj. S' aplica a la veu mólt for-
ta. Estentóreo.

ESTEPA, f. Bol. Mata de la fam. de les cistácees,
de fulles semblantes a les del Ilorer, arrugades y cóm
reinoses, branques peludes y flors blanques o de co-
lor de rosa ciar. Jara. || Ant. Grada del astillero.

ESTEPA BLANCA. La que fa les flors blanques. Jara
ó estepa blanca.

ESTEPA BORRERA. Estepa Joana. La que té les fulles
cubertes de una mena de borrisol. /ara negra, estepa
peluda, estepa negra, estepa borrrera.

ESTEPAR. m. Lloch poblat d' estepes. Jarat, es-
tepar.

ESTEPES. f. Náut. Plá inclinat que 's construeix a
la vora del mar o d' algún riu pera fabricar enibar-
cacións, donantli la pendent necessaria pera que re-
llisquin ab facilitat, quan després de fetes se boten
al aigua. Grada.

ESTER, A. adj. EXTRANY, EXTRANGER.

ESTERAS (Joan) Biog. Artista niallorquí del si-
gle XVIII. Va néixer a la Pobla pél Novembre del any
1747 y va morir d' un atach de poagre. Va estudiar
arts y filosofía, dibuix y música. L' any 1771 va ob-
tindre una capellanía y va pendre 1' hábif de St. Joan
de Malta, al novicia! de I' illa d' aquestnóm. Allá va
ésser ordenat de sacerdot 1' any 1772, retornant a
Mallorca. Desde aleshores no mes conreuá les belles
arts. Era bon dibuixant, pintava miniatures en liiar-
fil y en pergamí y va fer algunes esculptures; empró
'1 seu fort era la construcció d' Instruments de músi-
ca fets al torn, per lo qual logra gran renóm.

ESTERENSINA. f. Nóm de la part concreta y cres-
tallina deis olis volátils, qu' algúns autors diuen se-
rrensína. Esterensina.

ESTEREÓCER, A. adj. Entom D' aníenes solides.
Estereócero.

ESTEREODINAMIA. f. Part de la física qu' explica
les liéis del moviment deis sólits. Estereodinamia.

ESTEREODINÁMICH, CA. adj. Pertanyent a la
estereodinamia. Estereodinámico.

ESTEREÓFIL, A. adj. Bot. Que té fulles fortes.
Estereófilo.

ESTEREOGRAFÍA, f Art de representar els ob-
gectes demunt d' un plano. Estereografía.

ESTEREOGRÁFICH, CA. adj. Lo que pertany a la
estereografía. Estereográfico.

ESTEREÓLECH, CA. m. Qui 's dedica a la este-
reología y 'I que la explica o ensenya. Estereólogo.

ESTEREOLOGÍA. f. Ciencia que tracta deis sólits
orgánichs. Estereología.

ESTEREOLÓGICH, CA. adj. Lo que pertany a la
estereología. Estereológico.

ESTEREÓMETRE. m. Instrument pera amidar els
sólits. Estereómetro.

ESTEREOMETRÍA. f. Geom. La part qu' ensenya
a niidar els sólits. Estereométria.

ESTEREOMÉTRIA MONTEA. La qu' ensenya la secció
deis sólits. Estereométria montea.

ESTEREOMÉTRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la
estereométria. Estereométrico.

726

EST

EST

ESTEREONOMÍA. f. Ciencia qu' explica les Ileis
péls feíióniens, deduintne les conseqüencies per
cálcul. Estereonomia.

ESTEREOP, A. adj. Qui té '1 peu replé y fort. Es-
tereopo.

ESTEREORAMA. ni. Mena de mapa topográflch.
Estereorama.

ESTEREÓSCOP. m. Instrument o máquina pera
mirar, engrandint y unificant dues imatges o punts de
mira. Estereóscopo.

ESTEREOSCOPIA, f. Part de la óptica. Estereos-
copia.

ESTEREOSCÓPICH, CA. adj. Cosa d' estereosco-
pia. Estereoscópico.

ESTEREOSTÁTICA. f. Part de la física que tracta
del equilibri deis sólits. Estereostática.

ESTEREOTIPAR, v. a. Formar un motilo ab plan-
xes fermes y estables en que les lletres no 's poden
separar. Estereotipar.

ESTEREOTIPIA, f. Art de convertir les formes de
lletra solta en planxes solides. || La meteixa planxa
estereotipada. Estereotipia.

ESTEREOTÍPICH, CA. adj. Pertanyent a la este-
reotipia. Estereotípico.

ESTEREOTOMiA. f. Art de tallar les pedrés y fus-
tes donántles'hi la forma convenienta pera emplearles
en la construcció. Estereotomia.

ESTEREOTÓMICH, CA. adj. Lo que pertany a la
estereotomia. Estereotómico.

ESTÉRICH. m. Equivalent a oesterreych (térra
oriental) denominació genuina d' Austria. Austria.

ESTERIGME. m. Cert nieteor de llum inmoble.
Esterigmo.

ESTÉRIL, adj. Lo que no dona fruit. Estéril, in-
fecundo II Dit del any d' escasa cullita. Estéril. Il
Dit de la dona, que no pot tindre filis. Estéril. |l En
les coses espirituals y moráis, ineficás, sense subs-
tancia. Estéril.

ESTÉRILJVIENT. adv. m. D' un modo estéril. Esté-
rilmente.

ESTERILISAR. v. a. Fer tornar estéril lo que no
ho era. Esterilizar.

ESTERILISARSE. v. r. Volverse estéríL

ESTERILISAT, DA. p. p. Esterilizado.

ESTERILÍSSIM, A. adj. aum. Estérilísimo

ESTERILITAT.f. Manca de fecunditat. Esterilidad.
II Manca de fruits, de cullita. Esterilidad, escasez,
carestía

ESTERIRSE. V. r. ENRADERARSE.

ESTERIT, DA. p. p. y adj. ENRADERAT.

ESTERLÍ, NA. adj. Numis. A\oneda inglesa que al
cambi regular val 99 vintidosos. Esterlina.

ESTERIVIINACIÓ. f. EXTERMINI.

ESTERMINADOR, A. m. y f. Qui estermina. Ex-
terminador. Il m. El príncep de les tenebres. Exter-
minador.

ESTERMINAR. v. a. Destruir del tot. Exter-
minar.

ESTERMINAT, DA. p. p. Exterminado.

ESTERMINl. m. Destrucció, ruina total. Exter-
minio.

ESTERNAL, adj. Referent al esternó o post del
pit. Esternal.

ESTERNALGIA. f. Med. Angina de pit. Ester-
nalgia.

ESTERNBERJITA. f. Min. Doble sulfur de plata y
de ferro que crestallisa en prisnies romboidals. Es-
ternberjita.

ESTERNÓ. m. Anat. Post del pit, os ont se junten
les costelles. Esternón.

Pegelld'Esterri
d' Aneu

ESTERNODINIA. f. Med. Dolor al esternó. Ester-
nodinia.

ESTERNUDAR. v. v. Fer esternuts. Estornudar.

ESTERNUT. m. Sacudiment
violent y estrépitos de lo que
ofén la membrana pituitaria. Es-
tornudo. II Met. Subjecte petit y
despreciable. Arrapiezo.

ESTERRI D' ANEU. Geog. Vila
de la prov. de Lleida, bisb. de
Urgell, part. jud. de Sort; és a
la vora del Noguera Palla. esa y
té 707 hab. |1 — DE CARDOS. Poblé
de la prov. de Lleida, bisb. de
Urgell, partit judicial de Sort;
és a la vora del riu Noguera de Cardos y té 192 hab,

ESTERROSSADOR, A. m. y f. Qui esterrossa.
Destripaterrones.

ESTERROSSAIVIENT. m. L' acció y efecte d' este-
rrossar. Acción de desterronar.

ESTERROSSAR. v. a. Esmicolar, desfer els terros-
sos. Desterronar, destripar los terrones.

ESTERRUFAMENT. m. Acció y efecte d' esterru-
farse. Erizamlento.

ESTERRUFARSE. v. r. Erissarse les plomes de les
gallines, el peí del gat, etc. Engrifarse. || ERISSARSE
'LS CABELLS. Ahuecarse.

ESTERRUFAT, DA. p. p. Engrifado, encrespado,
erizado.

ESTÉS, A. p. p. Allargat. Tendido, extendido. ||
adj. Ajegut per térra. Tendido. || EXTÉNS, DILATAT.

ESTESA. i. Desordre de coses escampados per té-
rra. Tendalera, tenderete. || Conjunt de roba que
s' estén pera que s' aixugui. Tendido.

ESTETER m. Orgue principal de la sensibilitat.
Estetero.

ESTÉTICA, f. Teoría de la sensibilitat. Estética.
II Ciencia que tracta de la investigació de la bellesa
aixís en la naturalesa cóm en les obres d' art. Esté-
tica.

ESTÉTICAiVlENT. adv. m. d'una manera estética.
Estéticamente.

ESTÉTICH, CA. adv. Pertanyent ala estética. Es-
tético.

ESTETIDIÓ. m. Eniom. El tronch del eos deis in-
sectes. Estetidión.

ESTETIÓ. m. Part anterior o superior de!s mamí-
fers y aucells. Estetión.

ESTETÓMETRE. m. Instrument pera amidar les
dimensións del pit. Estetómetro.

ESTETOMETRÍA. f. Mida deis diverses diámetres
del pit. Estetometría.

ESTETOSCOPIA, f. Art de servirse del estetóscop.
Estetoscopia.

ESTETÓSCOP. m. Instrument acústich pera ins-
peccionar 1' es-

tat del pit per ^.-"""^^^

medí deis sons.
Estetóscopo.

ESTEVA, f.
La peqa córba

Esteva

de r arada per ont la agafa qui llaura. Estevón,
esteva.

ESTEVA (Gaspar). Biog. Predicador cátala del si-
gle XVI, considerat cóm el niillor del seu temps. L' any
1520 era prior del convent de predicadors de Barce-
lona y mes tart va ésser provincial. Existeix una obra
d' ell, estampada a Roma y escrita en llatí.

— (MIQUEL). Biog. Pagés mallorquí, de la vila de
Espórlas; poeta espontani, fácil improvisador de ver-
sos en la seua llengua nadiua, no exempts de quali-
tat ab tot y desconéixer les liéis literaries. Hi há pu-

EST

EST

727

blicada d' ell la obreta Poesies mallorquines que trac-
ten del neixenient, vida, mort y passió de Jesu-Crist
Noslre Senyor. (Qiiad. 16, Palma, 18G0).

— (PERE NOFRE). Biog. Metge mallorquí, que va
néixer a les acavalles del sigle XVi. Fet el doctorat,
va anar a estudiar ais hospitals militars del Milane-
sat y al tornar va anar a establirse a Andalusía. Era
metge de la reial armada y va servir al hospital mi-
litar de Cádis. Després de recorre les Castelles, Ara-
gó y Catalunya va tornar a Mallorca envers 1' any
1637, exercint la carrera ab Iluiment y faina. Asse-
nyalá la invasió de la peste del 1G52 a Palma y la
seua higiene convenient; éssent preferida la opinió
anti-epidémica d' un foraster. Publica, en 1681, un
Ilibre sobre les sangríes.

ESTEVAT, DA. adj. Qui té les carnes en forma
d' arch. Estevado.

ESTEVE. m. Nóm propi d' home. Esteban.

ESTEVE (Agustí). Biog. Pintor, nat a Valencia
r any 1753. Ais dinou anys va guanyar un primer
premi al concurs de la Reial Academia de Madrit.
L' any 1800 era membre de mérit de 1' Academia de
St. Caries, a Valencia, quan ja era pintor de cambra.
Se va distingir en la pintura de retrats. N' hi há de
origináis d' ell, al Musen provincial de Valencia, a
la Reial Academia de Belles Arts de Madrit, y en co-
leccións particulars.

— (FRANCESCH). Biog. Esculptor que va néixer a
Valencia al any 1682. Va ésser deixeble de Conchi-
llos y de Cuevas. Autor d' obres servades en inóltes
iglesies valencianes, va morir a etat avansada, a la
seua ciutat nadiua, éssent enterrat a 1' iglesia de Sant
Francesch.

— (JASCINTO). Biog. Pintor valencia que va néixer a
Liria al any 1776. Al musseu de Valencia s'hi serva un
deis seus quadros, representant al rei Alfons V d' Ara-
gó al rebre la visita del cardenal de Foix.

— (JOAN). Biog. Trobador provengal del sigle Xili,
que fou coinpany de Guillem senyor de Lodére, en la
expedido de Felip 1' Ardit contra 'I rei d' Aragó. Fet
presoner el seu protector, va endressar un serventeci
z\ rei de Franca, demanantli la Ilivertat d' aquell,
que no va lograr.

— (JOAQUIM). Biog. Retórich y poeta que va cobrar
nóm a les darreríes del sigle XVIII. Va néixer a Bar-
celona al any 1743, y consagrat a la carrera eccle-
siástica, va ésser catedrátich del Seminari, beneficiat
de Sant Miquel, y va pertányer a 1' Academia de Bo-
nes Lletres. Era doctor per 1' Universitat de Sala-
manca. Un deis primers ensaigs de léxich cátala,
se li deu a n'el), que va redactar, junt ab en Bellvit-
ges, el diccionari catalá-castellá y llatí, 1' any 1803.
Va descriure algunes de les funcións populars de Bar-
celona, y trassar les poesies de les festes y niojigan-
gues que a la capital tingueren llóch a la vinguda de
la cort 1' any 1802. Va morir en 1805.

— (JOSEPH). Biog. Esculptor valencia, de les da-
rreríes del sigle xvi. Les seues obres son apreciables
per la seua armonía y travall acavat. Lo millor que 's
coneix d' ell és el reíanle de la iglesia de Bocairent,
ab pintures d' en Joanes. És també obra seua el re-
iaule de la Concepció que h¡ há al monestir de St. Mi-
quel deis Reís.

— (PERE). Biog. Francisca de la observancia y es-
criptor que va néixer a Denia 1' any 1582 y morí a
Valencia 1' any 1658. Desde mólt jove va demostrar
ja vocació y qualitats extraordinaries pera 1' estudi.
L' any 1614 va ésser elegit comissari de Jerusalem y
mes avant el Sant Pare va ferio predicador apostó-
lich, exercint mes de quarant' anys, usant sempre
la llengua valenciana. Se va excusar d' admetre '1
bisbat de Galicia que li va oferir Felip IV. Va fundar
algunes confraríes y va escriure llurs Constitucións.
Entre les seues distintes composicións literaries re-
lligioses, s' hi compten una descripció del Montgó,
prop de Denia, la Historia del Sant Sepulcre, en vers

valencia y poesies sobre diversos temes, en la metei-
xa llengua.

— (PERE J.). Biog. Metge famós y savi naturalista,
nat a Morella o bé a St. Mateu (Castelló de la Pla-
na) al darrer ters del sigle XV y mort al any 1556.
Estudia a Montpeller y a París. Sembla que ademes
de les ciencies, conreuá la poesía maravellosament,
aixis cóm les Uengües orientáis y 1' astrología. Re-
torna a Valencia ab mólta fama y en 1545 entrava a
la cátedra de medecina, exercia després la de cirur-
gia y aviat la de matemátiques. Traduí les Epide-
mies, de Hipócrates, il-lustrantles, y s' arrivá a dír
que 'Is seus comentaris eren de Galeno, que n' Esteve
havía descubert, apropiántsels. — Efemérides de Este-
ve, 1477 a 1500.— Diccionario de las plantas medicina-
les del reino de Valencia.

— Y BONET (JOSEPH). Biog. Esculptor, nat a Va-
lencia r any 1741 y mort a la meteixa capital 1' any
1802. Era deixeble deis dos Vergara a 1' Academia
de St. Caries. Ais vintiun any era ja un esculptor no-
table. L' any 1764 va posar estudi propi, separantse
del mestre Vergara. L' any 1772 va guanyar el títol
de membre de mérit de I' Academia valenciana ab un
relleu que figurava la presa de Valencia pél rei en
Jaume, y 1' any 1774 rebía '1 grau de tinent director
honorari per la esculptura de la propia Academia.
Aquell nieteix any va anar a Madrit, al Escorial y ais
reials sitis. A Madrit va fer unes duescentes vuitanta
figures d' un pessebre pera M príncep d' Asturies (Car-
ies IV), y tais relacións y simpatíes se va fer a la
cort que 1' any 1781 va tindre d' acceptar el cárrech
de director general d' esculptura. Son notables els
nens y els Crisis, que va travallar.

— Y GRIMAU (PAU). Biog. Un deis mellors composi-
tors musicals del sigle xviii, deixant escrites niés de
siscentes obres, entre quines eren remarcables algu-
nes tonadilles a veus soles, cinch sarsueles, Uoes,
fins de festes, y altres composicións. Nascut a Cata-
lunya, va passar de Barcelona a Madrit 1' any 1760,
exercint cóm a mestre compositor ais teatres de la
cort, durant trent' anys

—